focnou 12

VALLS, JUNY DE 1986

XIQUETS DE UAttS

GOII.A 'OUES

a

MA DRID

51estqurq,n1

RESTAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONVENCIONS, SALONS PRIVATS PER FESTES FAMILIARS

VALLS {Tarragona)

Ctra. Tarragona Km. 17 Teldfons 60 13 50 - 60 OO 14

i I

Font de la Manxa. Tel. 6O 20 56

VALLS

El Pati. Tel,

6O 05 46

WB@6D Ntimero 12 Valls, juny de 1986

Colla Joves Xiquets de Valls.

C/. Gass6, 20 Tel. 60 55 61 amb la col'laboraci6 de la Diputaci6 de Tarragona

Director: Francesc Terreu Sots-director: J.M., Ventura Salvador Magre Josep Secall G rdf iques Moncuni ll,S.A.L.-

Coordinaci6: Documentaci6:

lmprimeix:

Valls

r

Dipdsit Legal:

- 1 233-83

SUMARI PaS

Edito rial

Nivell-categoria o escalaf6 (castel

le

r)

Sortides Ouatre instantdnies de Madrid Estampes retrospectives .....

Ent revi sta

Recordant la Histdria

lll Trobada de Gegants Castells d'amor

)5 )6 t',

) ) ,> ) >>

.

fendmen Casteller Temps de Castells La Moixiganga d'lgualada . .

3

)4

Cord6Casteller......

El

.

) ) )

J B-9 10-1 1 12 13 14 15

16-17 18

Q.uan aquestes ratlles arribin a les teves mans ja estarem damunt de Sant Joan, diada que ens ha donat moltes satis-

faccions, perd tinguem en compte que el passat Solament 65 bo per a recordar-lo ien tot cas per a fer histdria, per tant no podem viure de records, sin6 que tenim de fer camI per aSSolir nous objectius que ens permetin condixer altres diades plenes de satisfacci6 i alegria.

La COLLA JOVES s',ha guanyat a pols amb molts sacrificis i abnegaci6 aquest present envejable que gaudim dins del m6n casteller, aixd fa que la nostra responsabilitat sigui gran i ens obligui a fer la feina com els millors, car estem capacitats per a fer-ho.

La realitat que tenim atribuida vol dir que cada vegada que sortim a la plaga tenim el deure de no decebre a ningti i al meu judici aquest anhel podem veure'l acomplert per poc que ens ho proposem seguint una linia de treball constructiva i eficag.

De sempre i ara m6s que mai, hem de viure de realitats i amb la col.laboraci5 de tots podem aconseguir el que ens proposem. Doncs b6, anem tots plegats a la nostra plaqa del Blat, placa castellera per excel'ldncia, amb totes les ganes i amb la mdxima il.lusi6 per fer grans castells, fent gala a la vegada de la nostra provada generositat i llavors podrem sentirnos contents i satisfets d'haver complert com a bons membres de la nostra benvolguda COLLA JOVES. JOAN Ma. BENET IJOVE -President-

Foto Portada: Parc de Retiro Tomba de Tierno Galb6n

TET GASTETTER

CORD6 CASTELLER

Castells realitzats per les colles des del comencament de temporada fins el 8-6-86 C.- Carregat D.- Descarregat

l.- lntent

2-8

Caste lls

Colles

fo

Bordegassos Vilanova

I

QA

rat

3-7 per

3-8

4-7

4-1

4-8

pila r

baix 2D

1D

4-A

4-9

3-9

pilar

folral

folrat

5-7

5-8

1D

Brivalls Cornudella

CAS ELLS

Castellers Altafulla Castellers Barcelona

4D

1D- 1C

1D

E SIS

2C

E

CAS' ELLS

Castelle rs Castelldef els

SIS

Colla Joves Vilanova

Castellers Sitges Castellers Terrassa Castellers Vilafranca

2D-11

1t

1D

4D

Joves Xiquets Tarragona

2D

3D

Joves Xiquets de Valls

4D

6D

2D-2t

3D

4D-'1

2t

I

5D

Castellers Vilanova

M

inyons Terrassa

Nens del Vendrell

2D

2D

1D

5D

2D

3D

2D

3D

2D

2D

2D

2D

CAS ELLS

Nois de la Torre Vella Xiquets de Valls

2D

5D

3D

3D

1D

3D

1D

1t-1C

3D

2D-1C

E

SIS

2D

2D

Xicots de Vilafranca Xiquets de Reus Xiquets de Tarragona

2D 3D

4D

1D

Xiquets de Vila d'Alcover

1C

Castellers de Rubi Cas. Santa Coloma Castellers del Collell

3D

1D

1D It\

rENT

:ASTE

LS

DE SIS

JOAN Ma. VENTURA

CATCATS SAU]UIEIL , Reparacions al dia Tapes de senyora i cavaller a l'acte Forn Nou, 43

Tel. 60 07 57

VALLS

FET CASTELTER

NIVELL - CATEGORIA Admetre que un <castell> no 6s una obra d'individualitats, ja que t6 de ser l'aportaci6 de l'esforc d'un conjunt d'homes, aixi com tamb6 que Bn t6 tanta d'importdncia un (segon)) com un (quartD, sembla que entra dins de tota ldgica, m6s no vol dir que en la prdctica no s'atribueixi un nivell o categoria superior

a un (terg)) que l'otorgat a

un

<quint> per posar un exemple.

Aixi doncs, ens agradi o no, tenim

o

ESCALAFO (CASTELLERD

No representant cap selecci6 i limi-

tant l'enquesta a gent de la nostra <co-

lla> i sense pretendre tampoc cap profund andlisi, hem volgut constatar algunes persones que comencant per dalt han arribat a pisos m6s o menys baixos

d'un <castell>, aixi com d'altres que

d'entrada ja s'han incorporat a aquests pisos baixos, tot en base a un <castell>

de la categoria que anomenem <de

*

ller dels components d'una <colla> i, en

el m6n diem <colles punteres) no. fem altra cosa que marcar un nivell o categoria

Si aixi' mateix admetem l'expressi6... l6s un bon <casteller> doncs ja baixa de daltl tindrem de dir que l'escalaf6 en els <castellers)) va en un sentit descendent de dalt a baix, o sigui, a l'inversa d'altres activitats socials com poden ser l'escalaf6 militar, el de funcionaris de l'administraci6 de l'estat, aixi com tamb6 el nivell de categories laborals que es donen en el m6n de l'indrjstria i el comerg, en les que normalment

-a part els <enchufes>*- 6s van escalant els llocs, o posicions en un sentit ascendent, de baix a dalt, el que se'n diu pujar o augmentar de categoria.

En les dues vessants sens dubte i trobarem excepcions. Per exemple, en

la quotidiana vida del treball,

molts h'haurem viscut l'experidncia de l'individu -recomenat- que amb menys preparaci6 passa a ocupar una posici6 de privilegi, sense necessitat de pujar l'esca-

laf6, el que vulgarment coneixem com

<enchufe>" i diem: en fulano 6s un <enxufat>*.

Sense necessitat de parlar del <enchufe>* tenim de dir que en els (castells> no tothom segueix l'escalafd, o sigui, no tothom baixa de dalt, doncs sa-

bem que s'incorporen a llocs del <castell> -principalment en les posicions de (segons)) gent que mai havia pujat als <

castells

A. Ruiz San Antoni

<casteller> quan

per destacar determinades <colles>.

>.

Es d6na normalment aquesta circumstdncia quant la constituci6 fisica de l'individu presenta un aspecte atldtic de forca, pes i algdria adients, per determinat pis del (castellD. L'excepci6 podria ser en els <castells> que, un (enxaneta> pot arribar un dia a pujar com (segon > i 6s moltl dificil que un (segonD arribi a pujar d'<enxaneta))... iqud m6s voldria ell!?...

VIVESO

vu itD**.

d'admetre que normalment s'estableix un nivell-categoria o escalaf6 caste-

general, dins

i es donen compte a temps que a m6s a m6s de ser <vedettes> formen part d'una <colla>, d'un <equip>, d'una <agrupaci6> on el concepte entre tots ho farem tot, destaqui per convertir-se en la base de l'dxit de la comunitat a la que pertenyen. gonisme

(l'Angelet)

-

Foc Nou n.o 8, Juny del 85 BONDEU <Enxaneta i aixecador de castells de set))

<Ouints, quarts i terc de quatre de vuit> <Terc de dos de set, tres i cinc de vuit>

**

No tenim coneixement de si amb les noves tenddncies lingriistiques es tindra de dir: en fulano t6 un <endoll>, o na fulana 6s una <endollada>.

Els <tergos> d'un castell de vuit 6s normal la haguin pujat a <segons) de castells de set a excepci6 del <dos de set> que gaudeix de categoria de castell de vuit.

Federico Gormar (Fede)

S'inicii com (aixecador> i va pas-

sar a <dossos>, <quints>, <quarts> del tres i cinc de vuit i <terc> del dos de

set i quatre de vuit.

S.R. Cunillera (Salvadoret) Va comengar d'<enxaneta> i a arribat a <terg> de tots els castells de vuit (quart) del dos de vuit, terg en intents

de pilar de sis, etc.

A. Rodr[guez (Augusto) Comenga a (dosos)) de castells de set, i a arribat a (terg) del dos de set i

tres, quatre i cinc de vuit.

S6n bons exemples de <baixar de dalt> i arribar, com a minim, a posicions de <terg> del <castell de vuit>.

La llista de gent que sense <baixar de dalt> s'ha incorporat als (castells) a la posici6 de <segons> es podria fer molt llarga, recordem com exemples: Fco. 56nchez (Sisco), Baldrich, Fontanilles, l'Adolfo, Sisco de la Ford, Joan de Cabra, i riltimament, Jordi de la Se-

cuita,

el gran de

Monolo,

el fill

de

Creus, etc.

Com a cloenda i al marge del que hem anotat de que -ens agradi o noen la vida sempre es senyalen nivells categories o escalafons, el que volem destacar com a missatge 6s que... ... no fard resl ni aquell <segon> o (terg) tant bo, ni aquell gran <crack> del futbol, ni aquell (solistaD de l'orquestra... si no deixen l'individual prota-

SIGUEM OPTIMISTES Aquest any intentarem altra volta el <quatre de nou) amb folre.

Si dona... si!! no posis aquesta caral! iiEl descarregareml!

JOVES GOLLA XIQUETS DE VALLS

PREPAREM LA TEMPORADA Ja hi tornem a ser. Tornem a comenqar una temporada de les que tenen m6s significaci6 dins del m6n casteller, pel fet d'6sser any de concurs amb totes les connotacions que aixd comporta, tals com una dedicaci6 m6s plena als assaigs ia les sortides per tal de polir i perfeccionar tots els castells i preparar-nos per al gran dia, un dia en qud podem jugar-nos tota la temporada.

El que no podem fer 6s deixar la feina per la darrera hora i llavors a corre-cuita intentar recuperar el temps perdut. Tinguem-ho present i prenem-nos cada sorlida i cada assaig com si d'ell depengu6s -que hi depen- l'dxit de la present temporada, i d'aquesta manera no serd necessari recdrrer a l'improvitzaci6 que moltes vegades ens hem tingut d'aferrar per

visitar. L'endemd dia 27 una representaci6 de la Colla

eS va

desplagar a la tomba del gran professor i Alcalde de Madrid, que fou Tierno Galv6n, per a dipositar-hi un ram de flors amb una inscripci6 damunt d'una cinta de la senyera. Fou l'acte mris emotiu.

Les sortides una a una:

aconseguir grans dxits, que si surten b6 tots en volem ser els artifexs i sin6 intentar justificar-nos buscant culpables quant en realitat en som tots per la nostra manca de dedicaci6.

TRES (OUATRES DE VUITD

En les cinc sortides que portem fetes a la present temporada ja hem fet tres quatres de vuit, l'un aconseguit a Madrid i que 6s el primer que han vist a aquella capital i per nosaltres el segon que hem aconseguit fora de Catalunya. Els altres dos vam fer-los a Montblanc i La Selva del Camp, respectivament.

LA SORTIDA A MADRID Els prop passats dies 26 i 27 d'abril la nostra Colla actud

a Madrid dintre del programa d'actes organitzat pel Cercle Catald de la capital de l'Estat. A m6s dels castells que vam fer-hi, que ja estan ressenyats a l'altre apartat, cal fer constar la bona acollida que ens van dispensar i que l'entitat organitzadora d'aquesta sortida fou l'Excma. Diputaci6 de Tarragona.

Durant la visita que es va fer al Cercle Catald es lliurd un quadre del dos de vuit amb folre al Sr. Joan Coll, com a President d'aquesta Entitat, que com agrai'ment va dir-nos que (estaria col.locat en un lloc prou visible com a record de la vostra

Colla Joves. Montblanc. 11 5 86.

J. Secall

D.

9 de marg, ULLDEMOLINS quatre de set, tres de set, quatre de set amb el pilar de cinc al mig, dos de sis i pilar de cinc.

26i27 d'abril, MADRID: Davant de l'Ajuntament, tres de set.

Plaga Major, quatre de set, dos de sis i pilar de cinc.

Plaqa d'Orient, davant del Palau Reial, quatre de set.

Parc del Retiro, davant la Glorieta de la Sardana, amb motiu de l'Homenatge a Mn. Cinto Verdaguer, quatre de vuit, dos de set, quatre de set amb el pilar al mig, tres de set aixecat per baix i pilar de cinc. Davant l'hotel Ast(ries, on estavem allotjats es va fer el dos de sis.

1 de maig, ODENA: Ouatre de set, tres de set, dos de sis i pilar de cinc.

11 de maig, MONTBLANC: Davant l'Ajuntament, tres de set.

Al descobriment d'una placa que porta el nom del desaparegut batlle montblanquI Dionis Mestre, pilar de cinc.

Al firal: quatre de vuit, dos de set, intent del cinc de set (desmuntat l'enxaneta nom6s va fer una aleta), tres de set i pilar de cinc.

18 de maig, MOLLERUSSA: Ouatre de set, tres de set, dos dosos de sis i pilar de cinc, d'aquest pilar va ser recollida l'enxaneta pel Molt Honorable President de la Generalitat Sr. Jordi Pujol.

8 de iuny, LA SELVA DEL CAMP: Dos de set, quatre de vuit, cinc de set i pilar de cinc.

4 de 8 Colla Joves Xiquets de Valls. Parc del Retiro de Madrid.27 abril 1986

RAMON BARRUFET I FIGUERAS

COLLA JOVES

XIQUETS DE \,ALLS

Ouatre instantdnies de Madrid

La anada a Madrid de la Colla Joves Xiquets de Valls, va 6sser molt positiva, en aquesta pdgina veigem quatres instantdnies d'aquesta sortida.

El moment de fer entrega d'una fotografia de la Colla Joves al president del Cercle Catald a Madrid; el president de la Colla Joves firma en el llibre d'honor i el representant de la Diputaci6 de Tarragona senyor Joan Ventura.

LeE frontsUr il,ittn i[egtsurant

Carretera Nacional 240, Km: Tcldfon 077 - 86 03 03

30

LILLA

COLLA JOVES

)(IQUETS DE \,ALLS

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER

LA HISTORIA DELS CASTELLS ANY 1978

(r)

Despr6s de finalitzar la temporada passada amb unes actuacions

extraordindries, amb castells de vuit, com a m6s importants, la Colla Joves Xiquets de Valls, comengd aquesta nova temporada, poguent dir tots junts, <som els millo rs>.

estamos disfrutando en esta ciu-

tat) ANTON ORMAZA (Aquesta dedicatdria fou feta amb basc)

gratitut a la ciutat de Valls per l'acollida que ha donat) a aquest vehicle entre el Partit Nacto-) nblista Basc i Uni6 Democrdtica

<En testimoni de

de> Cata lunya

>.

ANTON CANELLAS

<Una salutaci6 molt cordial al po-

de Valls i als seus dirigents

ble>

que

amb>

les virtuts dels seus castellers ens

indiquen

qu

ines han d'6sser

les

con-) dicions que han d'enlairar mate-

ment

i

espiritualment

el

rial->

nosire pals).

MIOUEL COLL I ALENTORN

El 1 9 de febrer, es celebrd a la nostra ciutat la <Jornada de ConvivBncia Basco-Catalana>, organitzada per la Uni6 Democrdtica de Catalunya en honor al partit Nacionalista Basc. El punt de reuni6 va 6sser a la plaga del Pati, la qual fou engalanada amb senyeres i ikurriffas. Alli tamb6 es trobava l'esbart dangaire Lluis Miret de Barcelona i la Colla Joves Xiquets de Valls.

Despr6s de uns breus parlaments del diputat Anton Caflellas, del President del P N C de Vizcaya senyor Ant6n Ormaza i del President de la U.D.C. Miquel Coll i Alentorn, van fer la seva actuci6 l'esbart dangaire i la Colla Joves la qual assoli el Ouatre de Set, el dos de sis, el Tres de Set aixecat per baix al segon intent, dos Pilars de Cinc a m6s de dos pilars de quatre els quals els enxanetes poftaven una senyera i una ikurriria.

Aquestes foren les dedicatdries firmades al llibre d'Honor de la nostra ciutat. <Prueba de la visita gratisima que 8

En ocasi6 de la Festa Major de Cabra del Camp el dia 7 de maig, la

Colla va aixecar el Ouatre de Set, el Tres de Set i el Pilar de Cinc.

intent del Tres de Set, i descarre-

gant el Ouatre de Set, el dos de sis i el Pilar de Cinc. A La Selva del Camp el dia 4 de junY, on la Colla Joves plantd el Tres de Set, el Ouatre de Set al segon intent, el dos de sis i el pilar de cinc.

Per molta gent els actes m6s trascendents de la Festa Major de Sant Joan, s6n les actuacions de

les dues colles dels Xiquets

de

Valls, aixi el dia 23 de junY, a la nit,

i despr6s de la sortida de comPletes, la Colla Joves va aixecar el Ouatre de Set amb el Pilar al mig,

al Cinc de Set, el Dos de Set a m6s del Pilar de Cinc. Fou un comenqa-

ment brillant, per la facilitat, amb qud foren fets i desfets els castells.

El dia de Sant Joan al migdia a la plaga del Blat Plena hagu6 hi de gom a gom, una nova actuaci6 d'ambdues colles. A la primera tanda d'actuaci6 la Colla Joves, assoli-

ren el Dos de Set, a la segona completaran el Ouatre de Vuit, seguit de un Tres.de Set aixecat per baix 'per finalitzar la seva actuaci6

Segui amb actuacions a Montblanc el dia 14 de maig, Dos de Set, Ouatre de Set, intent del Tres de Set aixecat per baix. un parell de dos de sis i dos Pilars de Cinc. A Cervidr de les Garrigues el 15 amb

amb dos Pilars de Cinc. L'actuaci6 fou seguida en tot moment amb entusiasme pel p[blic alli present que esclatava repetidament amb forts aplaudiments.

El dia 23 de juliol a la Mas5 aixecant el Dos de Set, el Tres de Set, el Ouatre de Set, acabant la seva actuaci6 amb dos Pilars de Cinc.

1 I

I i

GOLLA JO\,ES

)(IQUETS DE VALLS

d'agost, on hi coincidi un pIblic dvid de presenciar bons castells i dues colles: Nens del Vendrell i la Colla Joves Xiquets de Valls. A la Bisbal s'hi lograren descarregar el Dos de Set, el Ouatr:e de Vuit i el Pilar de Cinc, mentres que l'intent dels Tres de Vuit de la Guillermo de Grau-Moctezuma, temporada- tant sols-primer era carregat.

Principe de Arrahuoc, Jefe de la Una bona actuaci6 que tots els lmperial y Real Caba Azteca, OO , afeccionats alli presents varen Soberano Gran Maestre lnternacioaplaudir amb molt de goig i entunal de la Suprema y Militar Orden siasme. del Temple (Supremus oc Militaris El 26 d'agost, la nostra Colla Ordo Templi Hierosolimitany), con f6u castells a M6ra d'Ebre, aixecant la asistencia de Su Excelencia, el Dos de Set, el Tres de Set aixeMonsefior Doctor lves-Oliver Cancat per baix, el Tres de Set i el tamin, Gran Prior Religioso para Ouatre de Set a m6s de tres Pilars CRONICA D'UN ACTE CELEBRAT A VALLS La noticia deia: <El pr6ximo dia 26 de Julio se iniciarSn en Valls los actos de la tradicional Fiesta de la Corona Azteca, que presidirii S.A.l. y R. Frey

Francia de la Orden del Temple>.

Efectivament, la nostra ciutat va 6sser testimoni de l'acte que la noticia anuncia, i visqud la sorpresa d'un espectacle inddit. A l'Ajuntament fou ofeft un vi d'honor als visitants, hi hagu6 signatures al llibre d'Or, poc despr6s els visitants faran acte de presdncia al balc6 de l'Ajuntament des d'un varen presenciar I'actuaci6 de la Colla Joves que varen assolir el Tres de Set, el Ouatre de Set, el Dos de Set i un Pilar de Cinc. Acte seguit membres de la Colla varen fer obsequi d'una fotografia que hi figurava un Ouatre de Vuit de la Colla Joves Xiquets de Valls.

La Colla segui actuant, i el dia 13 d'agost estdven a Valls i al Pla de Santa Maria.

A la Bisbal del Penedds el

15

de Cinc.

SANT FELIX 1978 VILAFRANCA Com cada any ens trobem a Vilafranca amb motiu de les seves Festes de Sant Fdlix. A les 11 del mati -m6s o menys- els balls, m(siques i colles castelleres acompanyen a les autoritats al Solemne Ofici, des de la Casa de la Vila fins a la Basilica de Santa Maria.

A la sortida d'ofici, demostraci6 folkldrica a cdrrec dels balls i danses, davant l'Ajuntament, i despr6s d'empentes, cops i coets, Ies quatre colles capdavanteres del m6n casteller. Castellers de Vilafranca, Vella dels Xiquets de Valls, Nens del Vendrell i la Colla Joves Xiquets de Valls, varen fer la seva

d'aquell dia. perqud veure's: 4 Ouatres de Vuit 4 Dos de Set i 2 Tres de Vuit

que segons diuen era la segona ve-

gada que es descarregaven dos tres de Vuit a la placa de Vilafranca al mateix dia.

La Colla Joves en aquesta diada va aixecar amb seguretat i fermesa el Ouatre de Vuit, el Tres de Vuit, el Dos de Set, 8 Pilars de Cinc a m6s de tota la gamma de castells

de sis durant el recoiregut de la process6, la qual acaba amb l'entrada de la imatge de Sant Fdlix a la Basilica i el complement d'uns focs d'artifici, constitueixen l'es-

tampa popular m6s bella i tipica de la Festa Major de Vilafranca.

JOAN Ma. VENTURA

actuaci6.

Segons opinions de molta gent entesa en la matdria, de memorable va qualificar-se la jornada castellera Benvolgut amic lector: La Colla Joves Xiquets de Valls necessita la qualitat i la forca que li han de donar la seva gent, per a mantenir l'alt nivell que ens ha situat a primera linea. Cal tamb6 el teu ajud en qualitat de soci i aixi completar la tasca entre tots, participant econdmicament en el manteniment de l'estatge social. iFes-te soci!

DISCOTECA

GOLLA IOVES

XIQUETS DE VALLS

ENTREVISTA

segon que pujd al Pild de cinc Per la Candelera del 71 al Pati i es pot dir que

era l'fnic home que comenqava, amb

aquell pild, a fer castells ja que a baix hi anava lkEscolanet>, al terc: Liron; que ja portaven molts anys de castells i, la canalla, eren de l'Arbog, que en aquell dia del nostre <debut> ens varen venir a ajudar.

Alli va comenqar la llarga trajectd-

ria de Sisco Sdnchez en el m6n dels castells. Despr6s carregd el dos de set a Vilafranca amb l'Anton Serra, el veterd segon que tant ens va ajudar en els primers temps. A partir d'aqui, tots els primers castells comptaren amb la seva presdncia i no cal dir que aleshores, quan cada intent era un perill de caiguda, no era tan fdcil pujar als cas-

El personatge que avui Portem a aquesta ENTREVISTA, Francesc Sdn-

chez i Catald; Sisco Sdnchez per a tothom, 6s un dels homes m6s conegutsd populars del m6n casteller ja que 6s un dels <segons> que ha pujat m6s vega-

des als grans castells que aquests da-

i

i,l

ren: l'0liver, Paller6s, Joan de Cabra.

rrers anys s'han vist per les places castelleres d'arreu del pais.

Sisco Sirnchez va n6ixer el 1 9 de marg de 1947 a Valls. Per part del seu

Sisco de la Ford, l'Adolfo. I ara tamb6 estd a l'riltima <fornada>: la del Vallds, Joanet Creus, Jordi de la Secuita.

Porcel. I jo crec que seguird actuant al

pare no podia tenir cap arrel castellera ja que aquest va venir a Valls a fer el servei militar; perd s'hi va quedar a viure, hi formd la familia i, Sdnchez pare, es convertl en vallenc. En canvi, per part materna t6 ascenddncia castellera; el seu avi: Emili Catali, l'Emilio de Carnota, fou un home molt alt i potent que and d'agulla .als castells. primer

costat dels que puguin sortir a partir d'ara ja que Sisco encara 6s jove i t6 molt de temps Per seguir actuant a m6s, al nostre Personatge d'avui, el que ningf li pot discutir 6s la seva afecci6 i lliurament als castells ja que, tenint la seva residdncia a Tarragona, 6s un dels homes m6s assidus als assaigs i a les sortides.

amb la Colla Nova i despr6s amb la Muxerra. Nosaltres, els m6s <vells> de la Joves, encara el recordem als primers temps de la colla formqnt part del cor-

1- P: Per a comenqar fem a Sdnchez la pregunta habitual a l'entrevista: Per qud vas comenqar a anar

anys.

d'anar als castells fou el fet que aleshores ja treballava a Tarragona i' quasi cada dia, tornava a Valls amb el cotxe de linia amb l'Andreu Montserrat i, com

d6 amb tot l'entusiasme, malgrat els

P"

tells com ara.

Sisco, que ha Pujat en tots els tresos i cincs de vuit fets o intentats. t6 un historial que ningf m6s poseeix a la nostra colla. I tamb6 6s un dels homes de la Joves que va comenqar dels primers i encara segueix al peu del can6.

Formd part d'aquells Primers segons: el Jordi Crusells, el <Cig16>, Llorac, Baldric, l'Estil'les. Desp16s vingue-

L'historial casteller de Sisco Sdnchez va lligat per complet amb la histd-

ria de la nostra colla. Fou el primer

oD.rELE

als castells?

R:

86,

jo crec que el motiu

PrinciPal

6s natural, parldvem de castells; llavors, a l'arribar a Valls, pardvem al bar Orient on hi anaven molts ioves aficionats als

i alli va comenQar l'afecci6, gue fer que fos dels primers a formar part de la Colla Joves ia que, castells;

desprds va

ti

saps, l'ambient del bar Orient va ser un factor molt important per la creaci6 de la nostra colla.

com

P; Ja hem dit m6s amunt que primers castellers de la Jodels ets ves. Perd, amb les teves possibilitats per a fer castells i tenint l'afecciti que ja tenies, Per qud no et va atraure l'altra colla, que en aquells moments estava de moda i en la qual era molt fdcil que aviat fessis Qastells de vuit, anhel molt ldgic en un jove com tri eres?

2-

R: Si, Joan, tens ra6: si haguds anat Itra colla hauria <presumit> mds aviat en qt)esti6 de castells. Perd ara, en canvi, tinc la satisfaccid d'6sser dels fundadors d'una colla que s'ha hagut de fer de bell nou i d'haver fet molts castells patint i donant-ho tot; i aixd enmig de les moL tes dificultats que tots coneixem. Perd entre tots hem pogut arribar a una fita que. fins ara, cap colla del m6n casteller ha assolit, i tot aixd en nomds 15 anYs d'existdncia. Creu-me entre el fet de po' der presumir ben aviat i alld que he escollit, tornaria a fer el mateix.

3- P: Comencem a fer castells de set, que prou devien pesar!, i tri estds sempre a primera fila, tan en els castells com en els pilars. Qud recordes d'aquell temPs? R: El que jo recordo, amb nostdlgia, s6n les ganes que teniem de fer coses i de superar-nos cada dia i en cada assaig, per tal de passar dels castells de set als de vuit.

4- P: A l'any, 1975 a la Bisbal, descarreguem el quatre de vuit que, per mi, va ser el Pas mds imPortant i la consolidaci6 de la Colla Joves' Oud en penses tti, Sisco?

R: Si; crec que tens rad. El quatre de vuit de la Bisbal va 6sser el premi a l'esforg que la colla havia fet assajant i tambd a les proves que haviem fet a les

|rn 5qne6- Ba I COL.LABORACIO

sgDB@g C/. Abat Llort,

10

11

Teldfon 60 'l 5 61

VALLS

IO\,ES GOLLA DE VALLS XIOUETS

sortides. Tots plegats .teniem molta fe

en aquest caste.ll, el qual ens va integrar

a

les colles Punteres'

5-

P: Tot

i que la Colla Joves

queda consolidada en el camP dels castells, ens quedem sense local per assaiar. Aleshores comprem el nostre

estatge al carrei Gass<i' Tti, com tots'

hi vaies aportar.el teu esforg'

O'ud

creus que representa aquesta etapa per a la nostra colla?

R: Crec que fou un co7 de sort aixd

de quedar-nos per un moment sense local per assaiar ia que, si aixd no haguds succeit, avui encara no tindriem el local' ni podriem disfrutar-lo com ho fem' Com t0 sa1s, guan ens vdrem quedar sense nEducaci6 i Descans> b qAesti6

del local se'ns va fer una muntanYa, perd quan va sortir I'ocasi6 de comprar altd que avui 6s el nostre local, ens vdrem <embolicar la manta al captt i: en-

davant!. I aixi hem aconseguit un magnific locat i en una situaci1 immillorable' per molt que aixd dolgui a algi.

6- P: Ja tenim local, grallers i' ara, banda i tot. Aixd aiuda o distreu l'atenci6 envers el castells; quina 6s la teva opini6, Sisco?

R: Penso que el mds im7ortant a la

colla s6n els castells. Amb tot' si a la colla hi ha gent amb inquietuds i ganes de fer coses, no els hem de frenar pas' ans el contrari, ia que tot aiuda a fer mds gran la Joves i' com m1s gran sigui: millor; i aixd tambd doldrd a aquells que creien que la colla no fdra mai res' 7- P: Passa el temPs i la colla descarrega el cinc de vuit i molts tres de vuit que, junt amb els quatre de vuit que has fet, rePresenta una

gran quantitat de castells (grossosD als quals deus haver pujat. Recordes

quants?

R: Sd que he Puiat a quasi tots' No

sd a quants; no els he com7tat Perqui considero que l'esforP 6s de tots' Et podria dir que he fet tots els castells que ha fet la Colla Joves i que he caigut en tots aquells que han caigut a la colla' 8- P: Tri vares fer vdries Proves

del pilar de sis; algunes molt positi-

ves i d'altres molt fluixes' En algun moment hi vares veure possibilitats?

Els hi veus ara?

R: Jo vaig veure possibilitats alesque hores i les hi segueixo veient ara ia semds cap t6 pild no o castell aquest cret que assaiar-lo molt. Primer es varen fer moltes proves en les quals s'hi va treballar molt, perd no vdrem estar gens de sort ia que ens mereixiem fer-lo' Des-

pr6s ja no s'ha Pre7arat com calia'

9- P: L'anY 82, a Tarragona, es

va produir el robatori del segle a

la

plaga de braus. Creus que la reacci6 de la colla en aquell moment fou l'adecuada o bi ens vdrem deixar Por-

tar pels nervis?

R: Crec que es va fer el que calia i el temps ens ha donat la ra6 a que no-

saltres podem guanyar o perdre, perd sempre i quant hi sigui present la noble' sa, necessdria en tota competici1' No necessitem (piratesD que coaccionin el jurat.

1O- P: Grdcies a la gran quantitat de castells que tti has fet, ets el

12- P: Com ddiem al comenqament, tti ets el segon m6s vetera que tenim a la <plantilla>> de la Joves' Amb quin segon dels que ja no actuen t'agradaria agafar-te?

R: Com deies abans, io vaig fer un dos de set amb I'Anton Serra; per mi 6s un dels homes que mds m'ha ensenyat i aconsellat. N'hi ha d'altres que he sentit anomenar i que no he Pogut condixer; no tinguis cap dubte que m'hauria agra'

dat agafar-me amb ells i aprendre tot el que haguds Pogut.

13- P: Tti ja fa anYS que vas Per les places castelleres. Ouina t'ha impressionat m6s?

R: Malgrat la ProPaganda que

es

pugui fer a determinades places, io crec qu-", p", a nosaltres , com la Plaga det Blat no n'hi ha caP mds 1+- P'. Com veus la colla de cara

a la

temporada que ara, Prictica-

ment, comenga?

R: Doncs qui vols que et digui' Bonddu?; la veig com altres temporades: no tot el bd que io voldria, perd espero

segon amb m6s exPeridncia que he tractat. A veure, Sinchez, exPlica'm quin 6s el castell que tf consideres

que ho anirem superant i acabarem b6'

m6s dificil i Perqud.

R: Auan no tenia tanta exPeridncia veia com a castell mds dificil i, al mateix temps, mds perfecte: el tres de vuit' Ara

perqud vingui al local, col'labori als assaigs, a les sortides Poc imPortants; en fi, perqud participi m6s amb la colla ja que hi ha moments en qui no hi som tots els que hi .hauriem de

que he fet tants castells segueixo pensant el mateix. Per qud? Potser pel fet

que 6s un castell que td una cosa que no lenen els altres: que has d'estar pen'

dent semPre de com va ia que quan menys ho esperes: ja ha volat!. En fi, es di' ferent dels altres castells'

11- P: Tri has Pujat una vegada a dalt del folre, a tergos en el dos de vuit, tamb6 vares anar a segons (dapatD en l'intent de quatre de nou' O.ud me'n dius del folre?

R: El fotre 6s un <enganYa-bobos>; ara se n'han de fer Perqui estan de moda i t'hi veus obligat. Perd la meva opini1 6s que un segon, si 6s tal i t6 el

15- P: Tti ara formes Part de

Ia

Junta de la colla. Oud et sembla que s'ha de fer Per interessar a la gent

ser, R: Jo crec que si en aquesta colla la gent que som posdssim en els assaigs la

meitat de ganes gue posem a les grans

diades a la plaga, podriem plantar cara a tothom. Em sembla que si tothom tinguls amor propi no passaria com ara: el

que ha de tenir, augmenta els pisos dels castells damunt de les espatlles i no per sota els Peus.

dia del dinar de la colla no hi cabem a can Filix i despr4s la gent no es veu per enlloc. Tti ia saps que io dic les coses tal com penso que sbn is.si algi se sent ofds, ho sento; Perd crec .que som uns quants els que venim de fora i, malgrat tot, fallem molt menys que d'altres en as$aigs i sortides.

BONDEU

ESPORTS

vlNas

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS 11

ITT

GASTETLER

REGORDANT

tA HISTORIA

i

Membres de la Colla Nova de Valls, que varen guanyar el Concurs de l'any 1933, fotografiats amb el magnific trofeu.

D'esquerra a dreta, ide dalt a baix: Joan Figueres <les Mules>, Joan Monn6 <M6ra>, Salvador lsern <Muntanyes>, Roc Cartaria, Ramon Figueres <les Mules>, Pere Fabra <Llorenco), Fermi Pradies, Agusti Vallverd0. Francesc Boada <Tir5no> i Pepito Fabra <Lloren96>.

(Foto: Agusti Guri)

7r:1t:,;,,;;,;:

'tt.-t!' li:]l::i::::

12

TET CASTELTER

III TROBADA DE GEGANTS DE LLEIDA cop ivolta, rodejats de la gent que forma part del mdn dels gegants: geganters, amb els seus abillaments originals, que d'una forma o altre volen representar el seu poble o comarca; les seves families i amics; camions de tota mena; caixes es-

campades per a tot arreu; remolcs; trogos de gegants a mig muntar.

El sol comenga a molestar obligant-nos a cercar una ombra sota els arbres. Alguns grallers posen els seus instruments a punt refilant les mfsiques que m6s tard faran ballar aquells gegants, ara aparentment estatics, mentre gegani assistents donen els darrers retocs (pentinant, cosint algun estrip produit pel transport, les toies al seu lloc) als que sdn els protagonistes del dia. Al mig de tota aquesta escudella, un vell iun nen cercant una font; fotdgrafs recollint tot in-

ters

gredient per

a poder obtindre la

recepta; soroll conegut

i

amable de la barreja existenq...

Una veu ens arriba anunciant la sortida. El cercaV[a,' se'ns presenta com una ampolla de cava, que no sabem com sera

isi

a l'encetar-la la podrem controlar.

La llarga comitiva surt dels jardins enfilant-se cap al pont, en direcci6 a la Palleria. L'espectaci6 es troba en el seu punt m6s alt. En el curt trajecte, els gegants no paren ni un moment de ballar, mentre aprop, tot vorejant el riu, les penyes del caragol, ben organitzades, fan la seva festa. gastrondmica intentant trobar receptes noves per fer dels caragols

un menjar encara m6s suculent. la la vegada, potenciar la cassola de troc, que 6s un plat ben tradicional de les terres lleidetanes.

En arribar a la Palleria, contemplem una llarga, quasi inacabable filera de gegants, en comptem pel damunt, uns 80.

Entre els m6s esbelts, s'hi troben els nostres. La gent, ens ho diuen i no pas per a quedar b6.

lll Trobada de Gegants de Lleida.

Col leccid Escola de Grallers de la Colla Joves Xiquets de Valls.

Coincidint amb l'Aplec del Caragol, l'onze de maig, se ce-

lebrd

a Lleida la lll Trobada de

Gegants,

a la qual.

per

alguna mena de sortilegi o miracle, hi participaren tamb6 els gegants de la nostra ciutat.

S6n les deu del mati quan ens trobbm davant del riu Segre. Les forces d'ordre priblic no ens permeten traspassar el pont, congestionat de gent, degut al desenvolupament d'una cursa a peu. -Escolti, nosaltres tenim que d'anar a la Palleria.

Llavors, ens contesta el gudrdia: <Vayan ustedes a los Campos Eliseos, alld, encontrar5n a todos los dem5s>. Amb rostre sorprds, dirigeixo per un instant la mirada als meus companys. Ouan novament m'adrego a ell tot dient-li: Va home deixa't de coriyes que no he esmorzat encara. Amb cara de mala llet el policia em senyala la direcci6 a seguir, i cap alld hi anem tots plegats per a no enredar m6s la troca. -Com podia jo imaginar que a Lleida tenien un parc amb el mateix nom de la cdlebre avinguda de Paris.

Ja per fi, dins dels esmentats <Champs>, ens trobem, de

Despr6s de dinar, es prepara la cercavila que donard fi a la Trobada de Gegants. Enfilem els carrers de Lleida, el calor 6s insoportable. Guaiteul Diu un home posant cara de plaer Ja puja la marinada! Perd nosaltres no notem res. Els gegants no paren ni un moment de ballar al so estrident de les gralles. Darrera nostre venen els gegants de Lleida, 10 en total. La parella representen a Marc Antoni i Cleopatra, daten de l'any 1840 amb una algada de tres metres i mig i 9O quilos de pes. Els altres representen personatges xinesos'

Com a nota curiosa, fem esment de que per ballar, aquests gegants (els de Lleida), es fan acompanyar per a dos homes: un d'ells tocant el clarinet i l'altre el tabal, formant una parella molt original.

En finalitzar el cercavila, forem obsequiats amb una figura que representa March Antoni. I ja al caure la tarda, emprenguerem el cami de retorn a casa mentrestant, a la vora del riu, les bandes de m{sica contractades per les diferents penyes del caragol, continuaven engrescant a la gent en plena competici6 musical.

Escola de Grallers

VOCABULARI CASTELLER Pilar amb Colom.-

<<Carrossan.-

Pilar que presenta la particularitat que l'enxaneta porta un co-

lom que avia en fer l'aleta. La Colla Joves Xiquets

de

Valls, va fer-lo l'any 1977 a Santes Creus.

Pilar rebenta-ba lcons.Pilar que (es trenca)) o fa llenya.en el moment que l'enxane-

ta,6s agafat des del balc6.

Castell Sevilld.Castell no efectuat segons el criteri imperat, tradicional, de la castellistica. El castell sense aixecador era un castell sevillA. Per quina ra6: <Els duros <sevillans> foren monedes que corregueren, els prirners anys del segle XX, sense 6sser de curs lega l>.

Es un mot que fou suggerit, l'any

1

982 per l'artista Josep

Bayreu, per tal de qualificar el (quatre de nou>.

Empassat.Casteller que actua en m6s d'una colla o que, havent figurat en una colla, s'ha (empassat). lndividu que ha deixat una colla per a passar a una altra. <rTergos Amunt>>.Expressid o ordre donada pel Cap de Colla. per a que es comenci a carregar el castell.

Baixar la verdugada.Comengar a (trontolllar> el castell, a causa de la verdugada.

Joan Ma. Ventura 13

TET CASTETLER

CASTELLS D'AMOR A les dues Colles dels meus Xiquets de Valls que, despr6s d'unes afalagadores paraules d'encoratjament del Molt Honorable senyor Jordi Pujol que, des del nostre Ajuntament, presidia la cloenda de la temporada castellera, realitzaren una extraordindria exhibicid en castells de vuit i no.u, a la plaga del Blat. el 23 d'octubre, Festa de Santa Ursula.

Pugem a cims d'amor. Ni un peu de tirrial Pugem a llibertats. Ni un pas de por! Despits i ofecs no escalen piques drdues, deliren esbalgats a sots i pous. No bastirem un poble sense flama. No atiarem el foc si no som folls. Aqui ens juguem el goig de l'esperanga amb juraments de punyes i dolors. Aqui s'alzinen mans per a la feina, la md es fa llar, i 6s md i 6s llar de tots. Segurs al risc i forts a la ventura, arran de foramida, tots hi som, incendiats i ullpresos. Som la terra d'un bosc de pedres vives, tors i tronc de boscos mil.lenaris, llei de vida sencera en somnis, riu de gom a gom feraq d'acrdixer a careners de pdtria. lnebriats de llum, gra6 a gra6, ni vacil.lem al cdntic velocissim de primaveres noves. Alts rebrolls, a la tardor veniu a primaveres.

No es marcird de seny ni un cap de brot. Arrels d'un temple obert, cent mil columnes aguanten l'infinit del nostre enyor. A empdl d'un vent de flames envestides, cremem afronts. futuregem clarors.

Som vuits i nous que lliguen i relliguen, preguera en creu, cordada de suors. No ens negarem a extremituds de saba i sang. ni al rost d'un tremp de religi6.

Junyits, molt m6s enlld dels rebesavis, cap alt, coll dret, nissaga de senyors desposseits, mai no venguts, som poble faixat i altiu, miranda d'horitzons. Som el castell dels somnis, clam d'una alba encarcerada a bdndols, serfs d'un m6n captiu, en llibertats endevinades.

D'aquests rampells de seny i de bra6. No ens donarem les mans en va. Es l'hora d'estrdnyer m6s la pinya. Som qui som en moviment de terres integrades al just capteniment, voler en triomfs d'equilibrati desigs, ardits sense ira. Som germanor en revetlla, germanor.

Pugem a cims d'amor. Ni un peu de tirria! pugem a llibertats. Ni un pas de porl Joan Montald, p.

Mestre en Gai Saber Valls i Barcelona, 23 i 24 d'octubre del 1983

Ni I'enxaneta ni I'aixecador s6n socis deyfi'Agrupaci6 Mftua.

I

I

.i I

Perd podran ser-ho i beneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys.

S6n molts els castellers que formen part de la nostra tasca col lectiva!

Perqud a l'Agrupaci6 Miitua tamb6 fem pinya.

Ona pinya de m6s de 240.000 home: i dones que ens ajudem

.,1

m[tuament en cas de malaltia. interuencions quirrirgiques, estada a la clinica, invalidesa, defunci6, ajut a I'orfanesa.-.

Javier Urruticoechea, davant del fixatge, d'un altre porter, per part del F.C. Barcelona, estd buscant feina a un altre lloc. Pot 6sser a l'Esca,a de Grallers de la Colla Joves Xi quets de Valls?

Collecci6 Escola de Grallers de la Colla Joves Xiquets de Valls.

14

Una pinya que formd el 1902 i ha anal creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom.

es

lnformeu-vos-en trav6s de mutualistes amics.

Dels l6anysfets als 40 per complir, tots, homes i dones, podeu entrar-hi. a

ACRUPACIO MUTUA DTL CoN4ERC I DE LA INDUSTRIA C.aniad.ECoGCablares

621 T.lafonsf l8

l8O'31840S.&rcdoE

FET CASTETTER

El fenomen casteller al pas del temps L'any 1868 un governador civilvolia prohibir les exhibicions La Pobla de Montornds era una vila de tradici6 castellera. A la festa major s'hi podia anar convenqut que el plat fort de la diada era l'exhibici6 dels castellers. Alli es van realitzar els tres de nou amb crosses fins als tergos, el quatre de nou, el pilar de set, el dos de vuit, el quatre de vuit net, sense cord6, un seguit de castells que, com deia l'lsidre Rabass5, sols es podien fer a La Pobla.

L'any 1868, el dia 8 de setembre, va caure un castell del qual en sorti greument lesionat d'un cop al ventre el casteller Joan Mallorqui iBofarull, el qual no pogu6 6sser reanimat i mori. Fou enterrat al ma-

teix poble.

De resultes de la mort del vallenc Joan Mallorqui, de ca'l Ble, el Governador Civil de Tarragona senyor Joaquim Vera Olozabal, publicd una circular referida a la prdctica dels castells, el text de la qual ens mostra el desconeixement que aquell funcionari tenia de la tradici6 i l'histdria popular de la nostra terra. El document porta data 12 de setembre de 1868 ien fem extracci6 integra amb el seu idioma original, per no restar-li ni un punt dels conceptes que s'utilitzen i que ens han de permetre contrastar l'evoluci6 que s'enregistra al pas del temps en la practica dels castells, amb un rerafons socioldgic digne d'estudi, el qual ens d6na pas a l'eviddncia del guany assolit en quasi cent anys, en la dignificaci6 d'aquesta activitat de gran participaci6 humana. Llegim si us plau: (CIRCULAR.- La inveterada costumbre que existe en los pueblos de esta provincia de amenizar sus fiestas mayores con la formaci6n de castillos de hombres, conocidos en el pais con la denominaci6n de <Colles dels Xiquets de Valls>, ocasiona muchas veces fatales consecuencias que las autoridades deben prevenir y evitar por cuantos medios estiin a su alcance.

Esta clase de espect5culos, fuerza es confesarlo, desdicen mucho del buen nombre y concepto, con que se conocen en todas partes los laboriosos habitantes de esta provincia, y empefio debieran tener ellos mismos, en desterrar poco a poco hasta conseguirlo radicalmente, la formaci6n de esas Torres que no est6n en armonla con la reconocida cultura y civilizaci6n de los pueblos.

Tales ejercicios convertidos en espect5culos p(blicos, en las fiestas populares, no se pueden mirar con 5nimo y espiritu tranquilo, cuando resalta a cada instante el peligro a que se expone aquella agrupaci6n informe de personas, que no tienen otro inter6s ni otro empefro que mostrar en p[blico sus fuerzas hercrjleas y un arrojo y valentia que raya en temeridad.

Por efecto de esta diversi6n hasta cierto punto repugnante, no hace muchos dias que en el pueblo de La Pobla de Montorn6s, cuan-

do con mayor recogijo estaban celebrando sus habitantes las fiestas de su santo titular, acaecieron desgracias personales, resultando, segin parte que he recibido del Alcalde, varios heridos y contusos y un m

uerto.

Cuando esto sucede, las Autoridades se encuentran en la obliga-

ci6n de dictar medidas, que aunque s6lo sean previsoras, tienden a evitar para en !o sucesivo, la repetici6n de tales conflictos.

Bien reconozco que prohibir de una manera absoluta y terminante la formaci6n de esas Torres imponiendo castigos. tiene graves inconvenientes y la prudencia no lo aconseja, porque no asi se atacan y destierran costumbres que se pierden en la obscuridad de los tiempos.

I

a

t t

O

Mi 5nimo no es esto, no quiero imponer por la fuerza la prohibici6n de ese espectirculo, deseo si, que los Alcaldes por todos los medios de persuasi6n, lleven el convencimiento a los Directores de las <Collas> para que en lo sucesivo, cuando se presenten en las frestas mayores de sus respectivos pueblos, no toleren hagan expuestos ejercicios, que den por resulltado lamentables desgracias, debidas, muchas veces, a la competencia que entre ellas tienen, disput5ndose la habilidad o la suerte de poder elevar los grupos a una altura dificil de sostener y que pierden el equilibrio viniendo al suelo desplomadas cuantas personas han tomado parte.

Para evitar esto, necesario 6s que los Alcaldes ejerzan la mds estricta vigilancia y si bien han de mostrarse tolerantes, no por ello han de permitir, que por un empeffo que a nada conduce expongan sus vidas y se inutilicen personas que necesitan toda su luerza y robustez, para ganarse con el sudor de su frente el sustento de sus numerosas familias.

Yo no dudo, que interponiendo las autoridades locales su influencia y cuantos medios les sugiera su celo en bien de la humanidad, consiguiere mi prop6sito dirigido a evitar esas desgracias, que soh m5s sensibles cuando ocurren en medio del recogijo y contento

a que se hallan entregados los habitantes de un pueblo al celebrar la

fiesta de su Santo Patrono. Tarragona, 1 2 setiembre de 1 868. Joaquin de Vera y Olozabal. Gobernador Civil.

La primera part d'aquest document 6s prou dura, quan manifesta que l'espectacle dels castells no estd en harmonia amb la reconeguda cultura icivilitzaci6 dels pobles. M6s endavant afirma <esta diversi6n hasta cierto punto repugnante). Axid 6s molt dur, quan procedeix d'un funcionari que a jutjar pels cognoms devia ser un gran devot de la <fiesta nacional>, respecte la qual ens abstenim de fer-hi cap comentari.

Volem creure que el governador jugava amb duresa la carta acusatdria, perque jutjava l'activitat o el divertiment i l'esperit de competici6 d'un grup de persones constituides en colla, el nivell social i econdmic de les quals.no gaudia de massa consideraci6 en els centres ipalaus oficials. Es clar, si aquells braus precursors hagu6ssin comptat com ara, en les seves files, amb persones procedents de tota l'extracci6 social i tamb6 amb el recolzament d'escriptors, perio-

distes, artistes i institucions, com es manifesta en aquesta dpoca nostra, mai no hauria escrit aquella circular amb la gravetat de les expressions utilitzades i potser nom6s hauria formulat una advertdncia paternalista, demanant precauci6 i prevenci6 davant el perill.

Ouin dubte hi ha que les grans gestes castelleres d'antany iles d'ara comportaven i comporten el greu risc de les caigues. Sortosament, la prdctica ila preparaci6 tdcnica dels castellers, han demostrat el minim percentatge de perillositat fatalista que ad6s iara alg( s'entesta en proclamar com a qriesti6 greu. S6n centenars les persohes que durant l'any, agrupades en colles en molts llocs de Catalunya, aixequen castells, dia rera dia, enfilant-se a poc a poc m6s amunt, idonant resposta a les prevencions i admonicions, que l'any 1868 un governador civil de Tarragona es permet6 llengar amb una manifesta desinformaci6, des de la seva talaia presidencial situada per millor ironia al rovell de l'ou de les comarques m6s castelleres de

tot el m6n.

S6n dades histdriques que va recollir en el seu moment el rvd.

Josep Grau ique hem cregut reiterar-les com una aportaci6 m6s a la tasca de retrobament de la histdr;ia dels castells dels nostres Xi-

quets

J.M.v.

15

IET CASTEIIER

IE]IPS

DE CASTELLS (XII)

Concurs, Patronat i Ouatres de Vuit (De Sant Joan-45 a Sant Joan-46)

tres de set per baix no en sabem res, encara que 6s possible que almenys s'intent6s). Perd el plat fort de Sant Joan fou el

Ens acostem ja a la recta final de la Colla Unificada dels Xiquets de Valls, que degut a les tensions internes entrard en

crisi en els quatre darrers mesos que van de Sant Joan a Santa Ursula del 46, per esberlar-se definitivament durant la tardor d'aquest mateix any. Perd abans d'aixd, l'agrupaci6 dels Xiquets de Valls viuria encara una temporada sencera de

signe positiu, on a desgrat de les contradiccions i les baralles, aconseguiria uns dxits relativament importants dins del m6n casteller. Aquest any, que va de Sant Joan del 45 fins a Sant Joan del 46, 6s el que analitzarem tot seguit.

Ouan algJ llegeix la escassa (i sovint errdnia) informaci6

del poc que s'ha escrit de l'any 45, s'arriba a la

con-

clusi6 de que els Xiquets de Valls van veure trontollar seriosament la seva supremacia ique sols un d'aquells atzars del destf va evitar que sofrissin una bona desfeta enfront dels seus rivals vendrellencs. Aquesta sensaci6 6s transmet al lector sense cap argument concret, perd hi traspua en tots els textos que parlen del 45. ltanmateix aixd no va anar aixi.

Per un costat, els Nens del Vendrell varen carregar un

quatre de vuit, cosa que feia deu anys que no aconseguien, i per tant milloraren la seva posici6 dins la familia castellera, sobretot pel que fa als Xiquets de Tarragona als qui

varen deixar clarament enrera.

Perd enfront d'aixd, els vallencs tamb6 superaren llurs prdpies consecucions, especialment respecte dels dos darrers anys, i aconseguiren tres bones fites, les quals varen traduir-se en altres tantes victdries, gaireb6 absolutes, sobre els seus adversaris del Penedds. En primer lloc, els Xiquets de Valls descarregaren un parell de quatres de vuit; certament que avuiaixd no seria gran cosa, perd en vint anys d'anar pel m6n, els Nens del Vendrell encara no havien descarregat mai cap castell de vuit (en igual periode, Valls en descarregd vi nt-i-quatre).

A m6s a m6s, els vallencs guanyaren el concurs celebrat enguany a la Capital del Baix Penedds; contesa que va gaudir de la ldgica expectaci6. Els Nens. que es veien en un bon moment de forma, ja tenien la mel a la boca iforen derrotats en prdpia Vila de manera contundent. Mancaven encara vinti-cinc anys i tretze dies perqud guanydssin un concurs.

Finalment els Xiquets de Valls veidren com es constituia un Patronat que els recolz6s econdmicament i que organitz6s iniciatives tendents a les relacions pUbliques i de propaganda. Per tot aixd, crec que 6s pot dir que malgrat els problemes domdstics, fou un any bo per a la Colla de Ramon Barrufet.

Abans de comengar el detall dels castells aconseguits 1

el

945, ens trobem amb una noticia trista: l'Anton Fdbregas

i

Mialet, m6s conegut com l'Escold jaio, o senzillament <l'Escold>, moria a l'edat de vuitanta-nou anys, a finals d'abril. Encara que M6n Casteller, situa dl traspas al mes de maig, l'opuscle de md de la Festa Major, aclareix amb major fiabilitat la data, alhora que dedica un extens reportatge a la figura castellera que esdevingu6 un mite ja abans de morir. lgualment la premsa vallenca dedicd un afticle el dotze de maig al qui fou gran Cap de Colla, enaltint la seva figura.

Poc despr6s (2O i 21 de maig) va celebrar-se la fira de <les forques>, amb Sardanes, orquestra Marabri i partit de Futbol incl6s, perd sense castells. A partir d'aqui trobem dos mesos Uuny ijuliol) durant els quals els mitjans de comunicaci6 no especifiquen amb exactitud les construccions fetes,

motiu pel qual, 6s possible que s'hagi perdut la referdncia

d'alguna exhibici6 petita.

Aixi arribd la Festa Major iencara que els textos habi-

tuals no ens ho diuen, i el programa de md desconeixia

com 6s ldgic, els castells que es farien, sabem per transmis-

si6 oral que a la sortida de completes hom vei6

el

quatre de set, dos de sis i pilar de cinc; i l'endemd al migdia

es pot

16

assegurar

el cinc de set i el tres de set

(del

Valls

-

Ndstic, amb un potent equip tarragoni que mesos

despr6s jugaria la promoci6 per pujar a primera contra l'Espanyol.

Enguany no va celebrar la festa del barri del carrer de la iels veins del Carrer del Carme tan sols organitzaren una vetllada popular amb ball iforga xivarri. M6s relleu va tenir la festa que l'Escola del Treball organitzd al moll6 de Miramar, amb la col.laboraci6 d'entitats religioses, i que fins i tot varen editar un opuscle de md; a la vessant castellera va haver-hi grallers, que oferiren un concert el diumenge a Ia nit amb m(sica castellera, i l'endemd ball amenitzat amb gralles.

Al comengar la segona quinzena d'agost, els boscos va-

Cort,

ren llogar als Xiquets de Valls, que realitzaren una

ac-

tuaci6 <de set>, i almenys els servi d'entrenament. Encara que M6n Casteller recull la noticia de qud enguany s'aniria a la Bisbal, la veritat 6s que no s'hi va anar, sense que avui en dia se sdpiga si hi varen anar els vendrellencs (tampoc n'hi ha constdncia) o ningd. En canvi, on si que actuaren els Xiquets de Valls, fou a l'Arboc; aquesta exhibici6 fou preparada amb detall, ila noticia la recull a priori la premsa local, que en canvi no parla despr6s del que es va fer, cosa que no deixa de ser significativa.

A la vista dels resultats relativament fluixos de la Colla de Valls, els Nens del Vendrell (que tampoc havien fet res destacable feia temps) passen a l'ofensiva, i aconsegueixen un parell de bones actuacions, acuradament preparades per un Jan Julivert que veia la possibilitat de guanyar (per fil) als vallencs. Amb aquestes perspectives, la capital del Baix Penedds va moure totes les infludncies possibles i aconsegui que el governador <accept6s> l'organitzaci6 d'un concurs de castells (i de passada el pagu6s), aquest cop al Vendrell, fixant-se la <fira> de Santa Teresa com a data iddnia. I mentrestant arribd Sant Fdlix.

Un altre fet simptomdtic, i que afavoria als vendrellencs,

era la creixent simpatia de que gaudien a

Vilaf

ranca

i

que els valia l'aportaci6 d'un bon nombre de simpatitzants, a m6s d'un grup de castellers en actiu (no oblidem que tres anys despe6, Vilafranca ja tenia Colla prdpia, sorgida precisament d'aquests castellers). No 6s d'estranyar doncs, que els Nens fdssin llogats ja a la vigilia de la Festa Major, on per cert descarregaren el cinc de set i la prova del dos de set.

El dia trenta, i amb la presdncia a la plaga de les tres colles existents aleshores, els Nens del Vendrell descarregaren el dos de set, tres de set per baix i quatre de set amb pilar, mentre que els Xiquets de Valls feien el mateix amb el cinc de set, tres de set per baix al segon intent i no aconseguien

per ben poc el dos de set. Els tarragonins completaren

el

quatre de set amb pilar, tres de set per baix ivan caure amb el dos de set.

D'aquesta actuacid a Vilafranca, en sabem que el dos de set va caure per (encantament> de l'enxaneta i que el Salvador Rius en resultd una mica lesionat; tant sols Ramon Fontanilles va posar el punt dolq a la tarda, aguantant el pilar de cinc a l'entrada de la process6, mentre les altres colles nom6s s'atrevien a fer-lo de quatre. L'endemd els Nens del Vendrell, tornaren a actuar, bastint castells de set.

Ouatre dies despr6s, iamb la moral ben alta, els vendrellencs aconseguien carregar el carro gros a la Torredembarra, descarregant--hi el tres de set aixecat per baix. Era el tercer quatre de vuit carregat de la seva histdria, i tots cofois tornaren al Vendrell segurs de guanyar el concurs.

A la vista de com anaven les coses, els Xiquets de Valls veieren la necessitat de fer un esforg en un doble sentit; els assajos s'intensificaren al maxim i el <Blanco> va reunir-se epetidarnent amb la seva plana major per aconseguir la mdxima uni6 (6s un dir) possible. La preparaci6 fou intensissima i d'andcdotes no n'hi mancaren.

L'alcalde vallenc, Sr. Josep M. Fdbregas, havia d'anar al Jurat ocupant una de les dues places reservades a Valls; pos-

TET CASTETTER teriorment va reununciar, i aleshores fou el mateix Ramon Barrufet qui va creure oport0 passar al Jurat. Aixd tenia l'inconvenient d'allunyar el Cap de Colla de la inmediata proximitat del cord6, ien conseqirdncia va decidir-se nomenar a Ramon Fontanilles com a Cap de Colla, durant les hQres que dur6s el concurs; per b6 que tota l'organitzaci6 fou responsabilitat directa del Blanco.

I va caldre (com no!) llimar totes les asprors internes d'u-

na Colla perfectament capacitada per fer el castell de vuit amb comoditat, perd que degut a la resistdncia pasiva (i no tan pasiva) d'un grupet dissident sofria una forta divisi6

interna. Les reunions amb els pares de la mainada (on tenien m6s inciddncia les susceptibilitats) foren d'alld m6s sucoses, i en general, s'arribd a pactar pam a pam el repartiment de papers entre els antics castellers de la Nova i els de la Vella.

Un bon exemple d'aixd en fou l'acord entre Barrufet iNolla, en vi rtut del qual, aquest darrer oferia la mdxima col'laboraci6 i renunciava a pujar a segons del quatre de vuit, a canvi d'anar <al mig> en el cinc de set enlloc de Fontanilles. Fou necessari que el Blanco utilitz6s totes les dots d'oratdria ifins i tot apel l6s al vallenquisme (argument d'alld m6s curi6s, puix que Nolla 6s nat a Reus) abans d'assolir l'encaixada.

Finalment tot va quedar ben lligat, i la nit abans del concurs, Ramon Fontanilles va anar a pendre caf6 despr6s de sopar al carrer de Sant Antoni.

El catorze d'octubre tot era preparat a la capital del Baix Pened6s; el governador civil, Labadie Otermin presidia l'acte i al seu costat, l'alcalde del Vendrell. <demds jerarquias> iel jurat, integrat per dos representants de cada colla (el vendrellenc Pau Casals, des de Prada de Clon-fent havia de patir una absdncia forcosa). L'indret escollit era situat enfront mateix de la seu del Banc Central (per cert que, vint-i-set anys despr6s se celebraria alli una altra actuaci6 histdrica) i la expectaci6 era extraordindria.

Els primers en actuar foren els Xiquets de Valls, que per trencar el glag i esperar aconteixements, sortiren amb el cinc de set i el descarregaren (cal tenir en compte que, com sigui que hi havia cinc rondes, era quasi obligat provar-lo tard o d'hora). Els Nens, replicaren fort amb el dos de set, descarreg at.

Llavors Valls s'ho jugii amb decisi6, i enlaird el quatre de vuit; va pujar b6, i f6u esclatar de joia als afeccionats (sobretot als afeccionats vallencs, s'ent6n); el descarregaren. Els Nens no tenien gaire opci6, ioptaren per seguir els passos dels Xiquets, el castell no era perfecte perd anava tirant amunU a l'entrar el pom de dalt s'obri itrontolld, ifinalment va caure en el moment en que l'enxaneta voleiava el peu per encavellar-se sobre l'aixecador. Tornaren a intentar-lo, perd ara l'enxaneta pujava plorant i mirant avall, com 6s ldgic va caure aviat. Valls havia guanyat el concurs.

Despr6s els Xiquets de Valls descarregaren el tres de set

aixecat per baix iel quatre amb el pilar, carregant el dos de set just (va caure en el moment de fer l'aleta), total 2.44O punts. Els Nens descarregaren el cinc de set, tres de set per baix, i 4-7 amb pilar, total 1.800 punts. Els tarragonins descarregaren el quatre amb pilar iel tres de set per baix, caient amb el dos de set, total 800 punts.

Valls tornd doncs a la categoria de vuit, absent en tot el m6n casteller des de l'any quaranta-dos, i encara que l'esforq havia estat gian no fou endebades. Particularment, l'estratdgia del Blanco es manifeste encertada ien paraules que va pronunciar el mateix Jan Julivert anys despr6s (em va tornar a fotre>.

Dies despr6s, els vendrellencs varen voler iniciar la pold-

mica, puix que s'havia donat per bo

el dos de set

va-

llenc (carregat just, tal vegada amb l'aleta dubtosa) i el quatre de vuit local no es considera fet (caient quan l'enxaneta es col.locava). Perd la cosa no va anar a m6s per dues raons: despr6s de caure el carro gros van afanyar-se a repetir-lo i

olament se'ls va ocdrrer protestar quan havien perdut; de tota manera hi havia un detall m6s important encara: donant per bo el quatre de vuit del Vendrell perdien igual. at6s el descompte m6s important que significava caure en el quatre de vuit enlloc de caure en el dos de set. I dbviament el que no podien voler ja 6s que el carro gros fos considerat descarregat. Adonats d'aquest fet, callaren aviat.

I aixi fou com Valls conservd el mdnec de la paella, i a m6s d'embutxacar-se la dieta convinguda, va cobrar el premi per al guanyador, que inicialment era de 500 ptes. (de I'any 45,6s clar), perd que va quedar a la fi en 1.000 i que fou entregat pel mateix governador, ia Valls en ocasi6 de Santa Ursula (l). Un cop m6s els afeccionats vallencs varen respirar tranquils.

I precisament era la <fira vallenca> la gran diada que.encara restava per veure; els vallencs s'ho varen pendre amb aires de festa grossa icom aquell qui vol disfrutar el concurs. L'exhibici6

no

defraudd,

i fou descarregat un

nou quatre de vuit. primer que 6s podia aplaudir a Valls <des-

pr6s de set

el

iel

la

guerra), que fou acompanyat pel cinc

de

tres de set per baix al segon intent; tan sols va fallar dos de set, que caigu6 poc abans de <passar> l'en-

xaneta.

A la tarda, els Xiquets actuaren al camp de futbol, on precisament venia en partit amist6s el JIpiter, alesho-

res lider de la tercera divisi6. Cal suposar que castells petits.

Mirant enrera ia tall de resum, la temperatura dels Xi-

quets de Valls fou bona. Tot i que varen comenqar sense massa ganes i amb una important ruptura com a grup social, varen saber-se reter a temps iel treball callat del mes de setembre va donar els seus fruits. D'altra banda demostraren tenir les eines d'una colla important, iaixd no pot ser mai fruit de l'atzar.

En aquest any, ia m6s del que ja queda dit, els Xiquets de Tarragona varen fer per Santa Tecla el quatre de set amb pilar, itamb6 actuaren a Tarragona (Sant Magi) iVilaseca (Festes de Sant Esteve). No estd per dem6s fer notar, com la Colla que ocupava el darrer lloc del m6n casteller, ho feia amb una gran dignitat, consolidant el tres de set aixecat per baix i el quatre de set amb pilar.

Amb l'entrada del Novembre, i com tots els anys, significir deixar enrera les actuacions a la plaga ioblidar una mica

els castells, perd enguany l'activitat dels Xiquets de Valls continud d'una manera m6s encoberta i en una doble direcci6. El grup dissident, que havia mogut gatzata d'engd acabada la guerra, es va preparar i organitzar degudament, per moure gresca tan bon punt arrib6s Sant Joan, disposat a no tolerar m6s dxits de la Colla Unificada dels Xiquets de Valls; i de fet no van perdre el temps.

Mentrestant, i amb el vist-i-plau de l'alcaldia va prepararse acuradament la constituci6 del que seria el Patronat dels Xiquets de Valls, entitat de nova creaci6 i a la qual es volia donar personalitat juridica, a trav6s d'algun mecanisme a estudiar, entenent que aquest grup para-casteller significava una concepci6 tan novedosa com enriquidora per als nostres Xiquets.

En els textos que han arribat als nostres dies, sol citar-se entre les principals fites del Patronat, el recolzament econdmic tant per la Colla com per als castellers. l'enquadrament d'aquests de cara a la cobertura de qualsevol risc o maltempsada que pogu6s succelr, les activitats dirigides a les relacions pribliques, propaganda i en generall tot alld que s'estim6s convenient i benefici6s per als Xiquets (dignificaci6 dels

castells, repecte a la tradici6, etz. etz.).

La premsa va parlar-ne repetidament, sobretot de cara a la primavera del 46, quan la constituci6 del Patronat ja es veia propera. ide fet al juny s'anuncia la constituci6 definitiva. La composici6 era aquesta: President, Lluis Dalmau; sots-president, Ramon Barrufet, tresorer, Lluis Montserrat; Secretari, Eugeni Cirac; vocals: Octavi Roca, Francesc Blasi Vallespinosa, Francesc Cases, Fulgenci Sanahuja Vicens Cusiner, Josep Batalla, Ramon Fontanilles i Josep Nolla.

Com es pot veure, hi havia de tot; des de la Direcci6 que la Colla tenia en aquell moment, fins a la intel'lectualitat vallenca de l'dpoca, que no va dubtar en comprometre's a la iniciativa; passant per antics components de la Colla Nova iantics components de la Colla Vella.

Perd a la prdctica, la primera de les tasques on va haver de treballar aquest Patronat, era una que no se l'esperava: intentar reconduir el batibull que els Xiquets de Valls varen sofrir l'any 46, i que veurem detingudament en el proper capi-

tol

L'ES..LA 17

TET CASTELTER

La Moixiganga d'lgualada (Casteller - Ball de la Moixiganga)Per Marcel'li

J. Valls iTornd

pnopostr A lgualada, com 6s Prou sabut, dels castells hominals en diem moixiganga. Els castellers, en conseqtidncia s6n coneguts amb el nom de <moixigangueros). Aquesta doble denominaci6 de caracter local -un veritable ldssil lingiiistic, segons expresl (1)-vs d6n6si6 de l'historiador ipublicista casteller Pere Catale;6e66 Saigualadina' da per l'existdncia iactuaci6 de la histdrica Moixiganga bem, perd, en qud consistia la completa actuaci6 d'aquesta nostra Moi-

xiganga?Enquingrauparticipavaelbrauexercicidelscastellersidel'anJrn"nrt ball de la moixiganga? Ouin era el seu protagonisme dins el context de la vida popular igualadina en temps dels nostres avis i besa-

vis?

Cal que, d'una vegada per sempre, els igualadins, els estudiosos del folklore i, molt particularment, els amants dels castells i de la seva histdria, poguem tenir un coneixement concis-sense equivocs i malentesos- de ia naturalesa, connotacions i propietats essencials de l'antiga Moixiganga d'lgualada. Aquest 6s l'esperit que ens ha portat a la confeccio d'aquesitreball; un treball que, ldgicament, no pret6n pas 6sser un compendi biogrdfic de la Moixiganga, sin6 una exposici6 documentada deis trets blsics, definidors i diferenciadors d'aquella ancestral instituci6 folkldrica recordada com un dels conjunts m6s relleva-nts i significatius de la rica comparseria que omplia la Festa Major d'antany'

PINZELLADA HISTORICA La Histdria d'lgualada de Mn. Joan Segura, en descriure l'estada a lgualada -el dia 13 d'abril de 1828- del rei Ferr.an VII i la seva esposa Maria Josefa Amblia de Saxdnia, aporta la data m6s reculada que coneixem sobre l'existdncia vilatina de la Moixiganga o dels seus predecessors: <A la vesprada los Reys estigueren dues hores al balc6 presen-

ciant los balls y grupos piramidals (castells) ab que obsequiaren ii SS.MM. les comparses de j6vens ab archs de flors y atxes de cera en

les mans>. (2) El terme moixiganga apareix, l'any 1852, al primer programa imprds de la Festa Malor d'lgualada: <Al amanecer del dia 24, (" ), las dos comparsas de Mogigangas, las cuales ejecutar6n algunas suertes del baile llamado de Valencianos, (...), saldnin a recorrer las calles hasta las

' diez).

{3)

En aquest mateix any 1852, Jaume Gomis i Galt6s, a Historia y descripci6n de la villa de lgualada, certifica tamb6 la llunyana vida de la Moixiganga al costat dels altres grups folkldrics que participaven a l'antonorndai", celebraci6 en honor de Sant Bartomeu: << "y luego salen los bailes de la MOGIGANGA, ENANOS, PASTORCILLOS, PALITROOUE(a)' ROS y el antiquisimo de la PATERA...>.

La dualitat de colles constatada al programa susdit 6s una caracteristica que, amb interrupcions de m6s o menys durada, identifica la his. toiia de la Moixiganga. L'any 1 881, Jaume Serra i lglesias -primer axiver municipal d'igualada-, al ser quadre de costums igualadins titulat <La Festa Major>, parla de les dues famoses colles encapgalades pel

Traguetes i el Carinyo: r<Fa ja alguns anys que sol haberhi duas collas de Moiiganga... iD6u nos enguart de dir quina es la mellor, si la del Traguetas 6 ta Oet Carinyo perque'ns exposariam d r6brer algun disgust!>. tst.

Per comunicaci6 oral rebuda de. persones igualadines d'una certa

edat,sabemqueafinalsdelseglepassatiprincipisdel'actualsolament sortia una colla moixiganguera. Algun any, fins i tot, per motiu segura-

ment contraris a la voluntat populal la Moixiganga no estigu6 present als actes de la Festa Major. Uns anys despr6s, ja a la segona ddcada de la centriria, amb motiu d'una escissi6 produida al side l'[nica colla existent, es recupera la tradicional qualitat' Les dues colles, batejades pel poble amb els t(tols de colla vella i colla nova, ressuscitaren I'antiga rivalitat. La competdncia, perd, tingu6 vida efimera, ja que la prompta desaparici6 de la colla nova fou seguida, en caure el primer quart de seglq pei la mort de tot un capitol de vida igualadina centrat en la Moixiganga iel fervor de poble que sempre l'envoltd. Cercar les causes que forcaren

ladesaparici6delaMoixiganga,creiemque6sfeinad'historiadorsexperimentats en sociologia.

(l)

faldilletes vermellas ab viuhets grochs, camisa blanca y un mocador de seda lligat al cap>. (6).

Gabriel Castellir i Raich -successor de Serra i lglesias en el cdrrec d'arxiver municipal- en un ampli treball sobre la <Mrisica Popular d'lgualadal insertat l'any 1905 al periddic local Sometent, parla de la Moixiganga i relaciona tamb6 els elements que componien la seva vestimenta: <En efecte, es cosa molt animada y tlpica a l'ensemps, veure tina muni6 d'homes uniformats ab borceguins de color de cendra, calsotets blanchs, faldilletes vermelles ab viuets d'altre color, camisa blan(7) ca y un mocador de seda lligat al capD. ja 1944, el periddic lgualada l'any la Moixiganga, Desapareguda ens proporciona una altra important aportaci6 sobre el tema; Ramon Pip6 iGraells transcriu els records i les explicacionsd'un antic (moixigangueroD: <La indumentaria era tfpica, pintoresca i elegante, Zapatittas de color azul, medias de colorines, pantal6n blanco, faia encarnada, camisa azul, paftuelo de seda en la cabeza, en el que se demostraba el buen gusto y garbo de cada uno. El indumento se complementaba con la cliisica faldilleta aniiloga a la de los bastoners>. (8) En data ia polt m6s propera, 6s Miquel Sold i Dalmau -recentment traspassat- qui recorda la vestimenta que lluia la Moixiganga que ell havia conegut: <Si en cap detall no em falla la memdria crec que la seva indumentdria era aixi: a) Calgats d'un borcegui de color blanc, que els cobria fins a mitja cama, i tenia una volta de color; la sola era molt fina i flexible, ja que no es descalgaven per a fer ells seus castells, b) Pantalon blanc. Tots els homes duien faixa negra i, subiectades per aquesta, portaven unes faldilletes tal com acostumen a lluir altres comparses; em sembla que eren d'un color vin6s. c) Camisa blanca, i un mocador viro(et

lat al coll. Magnif ica presentai:i6!.

Es tamb6 Salvador Riba i Gumd, un

altre igualadi actual que d'infant visqu6 l'actuaci6 de la Moixiganga, qui, en una comunicaci6 escrita ja quants anys, refe-no publicada- que ens lliurd amigablement fa uns reix el seu record personal de la indumentdria de la Moixiganga: <" ben vestits a la usanga tradicional igualadina, pantalon blanc, camisa blanca ben plantada, faldilli de coloraines, faixa vermella o blava, mocador de seda al coll i sabatilles especials>.

A l'hora d'establir comparacions entre aquestes cinc descripcions, hom observa que tant Serra i lglesias com Gabriel Castella ometen un element tan impoftant, i que sens dubte empraven els components de la Moixiganga, com 6s la faixa' Les diferdncies referents al color de les diverses prendes es poden interpretar com a signes diferenciadors en temps de dualitat de colles o com a modificacions ocasionades pel pas dels anys i dels decennis. Aixd no obstant, les descripcions coincideixen en les seves linies mestres i ens donen peu a confegir la indumentdria ideal i completa: Camisa blanca, faixa vermella (o negra, o blava), faldilleta vermella amb vius d'un altre color (grocs), calgotets blancs, mitgetes de colors que cobrien la canyella de la cama, sabatilles de color Je cendra amb una sola mol fina iflexible, imocador de seda lligat al cap o al coll.

Es tracta, en definitiva, d'una indumentirria segons la linia prdpia dels balls i dalses populars que hom troba a les comarques de la Catalunya Nova.

NOTES

1 - CATALA I BOCA. Pere; et. al.: M6n Casteller, Barcelona, 1 981. vol l p 33 2.-SEGURAIVALLS.Joan:Histdriad'lgualada,Barcelona,1907-1908Vollp671

L'au-

toI, de.santa coloma de oUeralt i bon coneixedor de les comarques tarragonines, identi_ fiâ&#x201A;Ź els (grupos pimmidals) amb la manifestaci6 dels castells, tan prdpia i caracteristica d aquestes @marques.

3.- Transcrit per CASTELLA i VALLS. Joan: (El tipismo de nuestra Fiesta MayorD Vida"" n " 8 (lgualada, agost 1 946).

4.- GOMIS Y GALTES, Jaume: Historia y descripci6n de la vila de lgualada lgualada'

lS52.p.SS.Aquestaprimeraguiad'lgualada6sinclosaalasegonaedici6delllibredel Joan Pad16 i Serralg La sagrada imagen del Santo Cristo de lgualada 5.- SERRA I IGLESIAS, Jaume: (La Fiesta Maior), composici6 premiada en el Certamen de Dr.

p l'Ateneu lgualadi de la Classe Obrera celebrat el 25 d agost del 1 881 lgualada' 1 881 ' i amb adaptaci6 a les normes 1 O. Reproduit {integrament amb alguns retocs superficials fabrianes a l'obra del mateix autor: D'ahir i d'avui. El Vendrell, 1 927' 6.- SERRA I IGLESIAS, Jauime:Ob' cit., p. 10.

7.-CASTELLAlRAICH,Gabriel:Nota(Moixiganga)dinsl'article(MrisicaPopulard'lguala'1 da). Sometent. N." 1 3 (lgualada, 24 d'agost de 9O5). (lgua8.- PIPO I GRAELLS, Ramon: (Tipismo igualadino. La Moixiganga) lgualada, n' 1 39 944).

Miquel: <Un accident festamajoner), dins de (Del meu balc6 de la 'l Ramblar. Vida., n.' 'l O22- 1 O23. {tgualada, 2 1 agost 973)' lada, 23 agosto

9.- SOLA t

1

oAulnu,

{continuarS}

INDUMENTARlA Jaume Serra i lglesias descriu d'aquesta manera l'abillament dels <moixigangueros>: <sabatas de color cendra, calsotets blanchs, unes

18

Article publicat al nrim. 3 de la revista ESTUDIS, Temes sobre la Comarca de l'Anoia' Edicions del Centre d'Estudis Comarcals d'lgualada

MIW.SE

IEELMIRIN mecanismes de revaloritzaci6 en funci6 de l'augment de l'fndex del cost de la vida i de la capacitat d'estalvi. Perqud Vost6 pugui retirarse senseque el retirin.

HIIES INTENPS, H,IES SEGURETAT

nHoritz6 Estalvi-Pensi6, li ofereix un elevat interds. L11% durant el 1986, revisable cada final d'any, per a obtenir un elevat nivell de rendibilitat. D'altra banda, nHoritz6 EstalviPensi6, inclou una asseguranEa d'accidents sense cost per a Vostd (*).

SEMPRE EL QUE H/IES r-t CONVINGUI El Pla de Jubilaci6 del BANC DE SABADELL pot fer-se'l a la seva mida: o Obrir-lo a qualsevol edat. o Fixar els anys de durada i l'import de les quotes, que pot ser fix o variable. r I, fins i tot, pot modificar-lo, interrompre'I, reactivar-lo o liquidar-lo quan vulgui.

RETALLI ELS SEUS IMPOSTOS AMB ABSOLUTA TRANSPANEruCIN Per evitar-li despeses de darrera hora, tots els cdlculs del Pla de Jubilaci6 <Horitz6 EstalviPensi5, es fan prdvia deducci5 del 18% de retenci6 a compte de l'l.R.P.E A m6s, proporciona un 15% de desgravaci6 fiscal que li permetrd retallar considerablement els seus impostos.

TESTEM ESPERANT

UN PLA DE JUBILACIO AUE. TE EN COMPTE LA INFLACIO En els darrers 20 anys els preus s'han multiplicat per deu. Per quant ho faran en els propers vint anys?. El BANC DE SABADELL li ofereix un Pla de Jubilaci6 que permet establir

Vingui a veure'ns o truqui a qualsevol de les nostres Oficines, o al Servei FONOBANC, teldfon (93) 726 90 22, i l'informarem personalment, amb tot detall. Lestem esperant. ('i) Mitjanqant una polissa col'lectiva subscrita amb les Companyies A.G.E

i

Mritua Sabadellenca dAssegurances.

a.t

Ir)

l--

U:

o. t*i cri

BAI{C DE SABADELL Bon Serrei

Chrgsalis LA DISCO DE

VALLS

Apr6nidiomes.

Tindrasm6ssortides.

El M6n seri teu en la mesura que hi puguis connectar.

Tancar-te 6s limitar-te. Fes la mi]lor inversi6: inverteix en tu mateix iaprEn idiomes. Seris iviuris molt m6s.

cEN ER

rl'rfi1"fffliffi*rwA m

COL.LABORACIO CULTURAL DE