focnou 9

VALLS, AGOST DE 1985

kt*-""t

s

s,

Primer cinc de vuit del segle descarregat per St. Joan, i cinqud per la COLLA JOVES Xl-

OUETS DE Foto: Milldrs.

VALLS.

9\rq

n

t

T CASA FELI

VALLS (Tarragona)

wffi@6@ 0mero 9 Valls, agost de 1985 N

Edita:

Colla Joves Xiquets de Valls.

C/. Gass6, 20

amb la col.laboraciri de la Diputaci6 de Tarragona Director: Fra ncesc Terreu Sots-director: J.M." Ventura Difusiri: Coordinaci6: Documentaciti: Disseny: Redacci6:

C. Baz i D. Clofent Salvador Magre Josep Secall Pere Toda R. Barrufet, Ll. Dalmau, J. Guasch, J.M., Rod6n, V. Ventura i Grup de Grallers.

lmprimeix: Grdf iques Moncunill-Valls Dipdsit Legal: T - 1 233-83

SUMARI Pdg 4

Cord6 Casteller La

tertflia

Sortides Estampes retros pectives per la histdria dels castells Entrevista

.

Temps de castells lX Vocabulari Casteller Notes .

6-7

)

8-g > 10-1 1-12

) )

Amunt

Opini6

)5 >

13 15

>> 16-17

)

18

L'editorial de la revista es pot fer de moltes ivariades maneres; en aquest nImero he cregut convenient -(encara que) sempre no serd aixiremarcar algunes de les actuacions fetes per la Colla Joves donada la seva importdncia iel que pot representar per la colla, encara que per raons ben dlferents.

Des d6l meu punt de vista i encara que alg0 ho trobi una mica reiteratiu, mereix unes consideracions especials l'anada a Vendcia. Fet sense precedents i que potser nosaltres mateixos no hem valorat amb tota la importdncia que t6. Aquesta importdncia jo la centraria'en el context en qud ens vam moure. La ressonbncia que t6 el fet cultural del Carnaval de Vendcia 6s conegut i altament valorat en molts pa'isos d'Europa. En aquesta manifestaci6 folkldrico-Cultural nom6s hi 6s representat el bo i millor de diferents paisos.

Dins l'histdria del Carnaval Venecid hi perdurard sempre el fet casteller i el nom de Valls, portats tots dos de la md de la Colla Joves.

L'altra sortida que diu molt a favor del saber fer de la colla,6s l'anada el dia 15 de juliol a Tarragona, en una actuaci6 conjunta amb les colles tarragonines, organitzada per l'UNICEF. Volguem o no, aquest tipus d'actuacions defineixen el tarannd d'una gent i fan condixer fora del nostre context social com 6s la Colla Joves, que va anar a aquesta actuaci6 sense cobrar res, fet que pot semblar molt normal tenint en ccmpte qui l'organitzava, perd que pel que sabem no ho 6s per a totes les colles a qui es va dir. lndubtablement cada colla pot fer el que vol i el que li sembli millor, jo personalment prefereixo aquesta manera d'actuar, doncs el saber fer castells no va deslligat en els moments que cal, d'una acci5 de solidaritat com la feta el passat dia 15.

Finalment hem de parlar de l'actuaci6 de St. Joan. Evidentment aquesta actuaci6 fa preveure una gran temporada de castells, una gran temporada de la Colla Joves ique en ella s'assoliran els objectius que la colla es proposi. Per aconseguir-ho es necessita la col.laboraci6 de tothom. A la Colla Joves ning0 6s imprescindible, perd tots, absolutament tots, som necessaris. La composici5 d'aquests castells de St. Joan aix[ ho demostra. i aquestes demostracions d6nen a condixer un potencial de gent que ens- permet poder mirar al futur amb confianga. La Colla Joves aquesta temporada, seguird endavant, sense pressa, perd amb la decissi6 i valentia que nom6s t6nen els que es senten segurs de si mateixos i confien en les seves possibilitats.

FRANCESC TERREU

FET CASTEIIER

CORI'6 CASTELLER

Castells realitzats per les colles des del mes de juny fins al 21 de juliol.

C.-

D.-

Carregat

Descarregat

l.- lntent a.p.- amb pilar Castells

Cast.

Colles

2-7

Petit

Bordegassos Vilanova

2-8 folrat

3-7

3-7 per

3-8

4-7

x

2-D

Castellers Barcelona

x

1-D

Castellers Castelldefels

x

Colla Joves Vilafranca

x

4-7 amt

4-a

pilar

baix

4-8

4-9

pila r

fo lrat

2-D

5-7

5-8

Pilar sis

1-D

Brivalls Cornudella Castellers Altafulla

Castellers Jove Vi

la

1-C

nova

Castellers Montme16 Castellers St. Pere Ribes

Castellers Sitges

x

Castellers Terrassa

x

Castellers Vilafranca

x

1D-2C

l-c

3-D

4-D

4D-5t

2D-1t

2-D

1C-1

2-D

2-D

2-D

3D-3C

4-D

3-D

1-C

2-D

2-D

2-D

2-D

1-D

2-D

5-D

3-D

7-D

2-D

Castellers Vilanova Mar

Joves Xiquets Tarragona

x

2D-1 C-1

1D-1t

Joves Xiquets de Valls

x

5-D

3-D

Minyons Terrassa

x

3-D

3-D

Nens Vendrell

x

Nois de la Torre

x

Vella Xiquets de Valls

x

Xicots Vilafranca

x

Xiquets de Reus

x

Xiquets Tarragona

x

xiquets de la Vila d'Alcover

x

I

4D-1

1-C

I

1-D

Minyons Arboc

1D-2t 4-D

1-D

t-D 2-l

5D-1

I

'l

-D

1-D

1-C

7-D

2-D

1D-1-C

1-D 1-l

J.M. Ventura

SERVEI OFICIAL

Jaume Serra Sampere Mossdn Marti, 3 Tels. 6O 01 63 -

OO

12 96

VALLS

1-C

GOLLA .IOVES

XIQUETS DE VALLS

LA'fERTLTLIA A la tarda, despr6s de les grans actuacions

<castelleres>

a la nostra Plaga del Blat, o pobles de la rodalia,6s molt interessant el poguer estar present ipendre part a les tert0lies que tenen lloc al nostre estatge social, a les que cada u aporta els seus coneixements sobre fets esportius, politics, d'actualitat local, i com no, hom parla dels riltims aconteixements en matdria de <castells>. Creieu-me, que 6s una menja per sucar-hi pa, doncs hi ha comentaris per a tots els gustos.

GRUP ESVALOTAT - Avui si que ens hem tret l'espina!... iHell

-

Si noi... quin cinc de vuit mds collonut, 6s el primer d'aquest jo crec que 6s el millor que hem

segle que es fa fora de Valls, fet.

- I qu6 me'n dius del tres de vuit a l'Arboc? No es va moure ni una fulla, semblava una bitlla!

- Doncs a baix hem patit de valent!... hi ha hagut una rebrincada quan entrava l'aixecador i passava l'enxaneta que... sott que desprds s'ha centrat, si no... ja el veig a terra.

- Lldstima d'aquell dos de set, doncs ja en portariem cin-

quanta

i...

- I del dos de vuit de l'onze

de Setembre que en tens a dir per fi el poguerem descarregar... iHe!!!

llos ens va costar...

cions importants tindrem d'anar a castells amb folre.

GRUP DE CULES IPERIOUITOS

me'n dius del Bargal aquest any campions del

Gamper

- Au tira, home tira! que no veus que ja estava tot pastat.

Aixd ho dirds tul ...i de la lliga qud! iiaquest any cam-

-

pions!!

- Un bd negre amb potes russes! cada any dieu el mateix!

-

Calla periquito calla... que teniu el N'Kono que ho veu

-

Si home si...

tot negre! i

del Metz qud me'n dius?

-

Psst... ens vdrem confiar, perd ara ens centrarem a la lliga i ja veuris com en Venables ens fa campions!!l (nota de la redacci<5: i aixi va ser) GRUP D'ENTESOS DEL OUATRE DE NOU

- Jo dic que per fer-lo amb folre no li veig!!

- Doncs com el vols fer...net? que t'has tornat boig?

- tPerqud no? iTenim segons i tergos per fer-ho! O no?

- Mira, estds somniant truites! iAixd no ho veurem ni tu ni jo!

-

Tamb6 ho deiem del cinc de vuit amb el pilar i avui ja s6n realitats!!!!

- Ja ho crec que m'en recordo...!! i jo vint mandonguilles!!!

- Aquella nena de la barra no estava gens malament... He!!

- O no!!! Tampoc va sortir molt car... amb faries i caraji-

...

- Si noi... ens agradi o no, estd vist que per confronta-

- iQui

-i-

i del quatre de vuit

-

Tens tota la ra6 del m6n, perd son castells que estaven mds al nostre abast... per lligar el folre es necessita mds gent!!!

- Home...si...perd!! iNo has vist el jovent que darrerament ve als assajos?

GRUP DE CRITICA COMPETITIVA Doncs jo... no els veig tan b6 com dieu... a aquell quatre de vuit no li ha sobrat res. El que passa 6s que estan de

-

sort!!

-

Deixa't de sorts... el que passa 6s que som mds disciplinats.

Aixd sf..., ja pots tornar-ho a dir... el Jordi que treballa amb mi ddia que, l'altra dia, al assaig no s'hi cabia!!! i nosaltres... sempre som quatre gats... sempre som els ma-

-

teixos.

-

Si perd... si no canvien la canalla, las passaran canutes!!!

...1a canalla i algf gran!!! No has vist en aquell dos de vuit? ...encara hi pujaven les figures.., es veu que el volien

-

assegurar!!!

Les primeres terttllies a les que vaig estar present eren aquelles del <Frankfort>. <Tres Portes) i <L'Enxaneta>. Encara

no teniem el nostre grup de grallers i estaven amenitzades per la colla del <Blai de Sitges> amb actuacions d'en Serra (nen de la Cisca) iel Miquel (el Conde) ben entrat el capvespre.

ies perllongaven fins

Actualment hi participa menys gent, tot depdn de com ha anat l'actuaci6 del migdia, el que d6na a entendre que la gent no esti a les verdes ia les madures ique sols l'interessen els triomfs.

Crec que tindriem de recuperar-ho... pot 6sser que amb l'invitaci6 de cafd, copa i puro ho aconseguissiml!

Parlard del tema amb el <ptiblic relations>, per veure si podem arranjar-ho.

VIVESO

GRUP DELS TRIPEROS

NOTA OBLIGADA:

-

Treball escrit amb anterioritat a la gran dia.da de Sant Joan 85, pel que no iha cap fragment que s'identifiqui amb la concorreguda tertrilia de la tarda del 24 juny, en la que, molt m6s triomfalistes, tamb6

Oud us sembla si despr6s de la process6 ens quedem a sopar a Vilafranca?

- Per mi fet! Recordes I'any passat? ... el Pere es va fotre sis tapes de popets, faves a la catalana, i...

si va poguer sucar-hi pa.

Nou> comentava que possifet m6s castells blement quan arrib6ssim a St' Joan hauriem agafat la confianqa que cap altre any i, esperava que haurlem totes les garanties suficient que afrontar aquesta diada' amb

Al passat nr-imero de <Foc

d'dxit.

Doncs b6,

tot aixd es compl( amb escreix i vdrem arribar

les ganes de fer casal vint-i-quatre de juny havent recuperat

I Alcover on f6rem les tells, tal i com ho demostrdrem al Mild

actuacionscastelleresm6scompletesdelanostracolla,ino de castells aconseguits o"i Cr" es refereix a la importdncia es demostraven en ganes sind per la quantitat l aquestes fer notar l'assistdncal on mohs dels assaigs dels divendres entitat' la qual nostra jove la de gent cia de quasi tota la

els castells' renovant cosa ha comportat que es remodelessin que

i part dels que hi pugen i donant pas a molta ioventut' fer poder gaire lluny el de seguir per aquest cami no tindriem algun castell de vuit tot amb gent soltera' de St' El fet destacable per excel'ldncia 6s l'actuaci6 casteller m6n al fita Joan perqud altra vegada hem posat una castell que m6s dxits el amb aconseguit l'hem fita i, aquesta cap colla havia aconens ha portat: el cinc de vuit' que mai parlem de la remodeseguit de descarregar per St Joan' I no la quantitat de gent lacl6 d'aquest castell perqud tots sabem ja l'havien fet el varen que nova que hi va pu.iar i molts dels on anaven' que ocupaven repetir en llocs ben diferents dels tres de vuit dos els apart punt i Tamb6 mereixen trrr vuit' amb de cinc dels als aconseguits i, per motius similars anterior i temporada la a relaci6 en molts canvis per St. Joan m6scanyisencaraaReusmotivatsperhaverdevariarelpis dels quarts i el Pom de dalt'

ens han caiAra b6. tampoc tot han estat flors ivioles;

i la nostra cogut tres quatres de vuit que sols hem carregat' cap castell' en de caure lla t6 suficient potencial per no haver i aquessortides perd falta la col'laboraci6 de tots a totes les ni a enqi; Joan St' ta manca de col laboraci6 s'ha notat de tots Tarragona' a ni Reus, ni a les Vivendes de Sta' Ursula' i despr6s' aquesta mateixa gent que els que haviem de ser-hi

noco|.laboraalessorlidespetitestenenganesdefergrans per fer-los sols ens falten castells a les places importants; i assistdncia a l'assortides dues coses; col laboraci6 a les

O**

'18 de maig de '1985' al Mild' O" vuit descarregat, el

que va

de l'acte' en el apadrinar. L'actuaci6 va 6sser digna de l'Ajuntament lligant la haver-hi parlaments des del balc6 dels castells' Vila " " d'Alcover amb el naixement el pilar de cinc al mig' cinc de set'

Or;;* de set amb tresdesetaixecatperbaix(alsegonintent)'dosdeseti quatre de vuit, dos Pilars de cinc'

26 de maig'

saig.

Comevaloraci6globalconsiderariaqueaquestapartde millor inici de tempola temporada ha estat molt positiva: el

St Joan'

de la nostra colla i la millor actuaci6 de rada ---nra ple de sortides de casa qsperar el mes d'agost que'

telldevuit,haderefermar-nosenaquestal(niaascendenti portem fets' consolidar els castells que fins avui

18 de maig. EL MILA el marc de la Festa Aquesta la tradicional actuaci6 dins de les citpresdncia la amb Major i que, aquest any, compta pel programa gravaci6 una meres de T.V. 1a que es realitzava

<Honorab|esCiutadans),rislaprimeraplacaonlaCollaJoves aconsegueix cinc castells en l'exhibici6'

ouatredesetambelpilar,decincalmig,cincdeset,

per baix' quatre de vuit i dos dos de set, tres de set aixecat pilars de cinc.

19 de maig. ALCOVER

a la que vdrem Presentaci6 Oficial de la colla d'Alcover

P.BLET

clnc mil joves de tot L'Aplec de l'Esperit va concentrar a i vdrem 6sser convidats' junt amb la colla

Catalunya a Poblet la gran col'laboraVella de Tarrgaona, a actuar-hi Destacaria

i els grans aplaudi-

ci6 de tota aquesta joventut al cord6 rn"nrror"elToniValldsdespertiialpujarasegonsdelquatredevuitambel<Foulard>delCaulligatalafaixa.Cincde

pilars de cinc' set, dos de set, quatre de vuit i dos 27 de maig. IVARS D'URGELL de la Caixa i dinSortida organitzada per l'Obra Cultural tre dels actes de la Festa Major' tr."t dos de sis i dos pilars de Ouatre de set, Tres de cinc.

9 de junY. SANTPEDOR

'Lt'

concentraci6 de GeActuaci6 per la Festa Major iamb la s'han posat de gants i colles de geganters' que 0ltimament al cord6 dels moda en molts llocs, i que varen col'laborar

COLLA JO\,ES

XIQUETS DE \,ALLtt

nostres castells.

Dos dos de sis, quatre de set, quatre de set amb el pilar de cinc al mig, quatre de vuit (carregat) i pilar de cinc.

6 de juliol. VALLS El barri de St. Ursula de la nostra Ciutat ha comencat aquest any a incloure els castells dintre del seu programa de festes isembla 6sser que es convertird en una actuaci6 tradiciona

16 de juny. DIADA DEL LOC/\L

l.

Dos de set, quatre de vuit carregat, cinc de set i pilar de

'

Per tercer any es va celebrar la inauguraci6 del local social, amb castells de vuit al pati d'assaig i amb una bona prova de cara a les grans actuacions de St. Joan., Tres de set, cinc de set, dos de set i quatre de vuit, pilar de cinc.

cin c.

22 de juny. PIO HOSPITAL Per homenatjar ai Conseller de la Generalitat Sr. Laporte, que visitd la nostra ciutat amb motiu de la col.locaci6 de la primera pedra del que serd el nou hospital.

Pilar de cinc.

23 de juny. ST. JOAN

A la sortida de completes, es va fer l'actuaci6 tradicional dels fltims anys amb un altre quatre de vuit, un dels millors que fins avui hem fet ipotser nom6s superat pel del Mil;i.

Cinc de set, dos de set, quatre de vuit itres pilars de cinc.

24 de juny. ST. JOAN Encara que a la valoracid global de les sortides 1a hi que-

da reflexada aquesta, crec que cal remarcar-la encara m6s perqud 6s la millor actuaci6 que la nostra Colla ha fet per aquestes dates. Un cinc de vuit descarregat quan tot just comenga la temporada,6s una altra fita per nosaltres iper tot el m6n casteller.

Ouatre de vuit, Tres de vuit i Cinc de vuit. Pilar de.cinc.

26 de juny. SIDNEY-CRYSALIS Aquesta 6s una de les sortides que m6s espera la gent jove de la nostra collla ja que t6 l'oportunitat d'assistir a una de les sessions de la discoteca vallenca. Aquest any tamb6 hi ha col.laborat Ia Cafeteria Sidney. Dos de sis, quatre de set, tres de set i dos pilars de cinc.

3O de juny. REUS El m6s remarcable d'aquesta exhibici6, deixant la valora-

ci6 castellera, 6s la poca assistdncia de la nostra gent

a

aquesta plaga. Valia la pena ser-hi ja que actudvem conjuntament amb altres colles (la Vella de la nostra ciutat, la Joves de Tarragona i la de Reus).

Dos de set, quatre de vuit carregat, tres de vuit i pilar de cinc.

Tres de vuit, St. Joan-85.

Foto: l\,4asip

13 de juliol. TARRAGONA Actuaci6 per fins bendfics a la Rambla de Tarragona amb motiu de la recaptaci6 d'UNICEF. Vdrem fer l'exhibici6 conjuntament amb les dues colles de Tarragona (la Vella i J oves).

Ouatre de set amb el pilar de cinc al mig, cinc de set dos de set. Pilar de cinc.

a

CENTRE OPTIC

ULLERES LENTS DE CONTACTE O AUDfFONS

.

...e1

millor seruei professional

305379 - REUS 2 - Te|i.212912 - TARRAGONA Jaume Huguet, 4 - Telt. 602050 - VALLS Raval de Jesr]s, 35 - Telf.

Rovira

i

Virgili,

i

COLLA IOVES

xrQuETS DE VALLS

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTELLS A Tarragona tenia lloc la lV Manifestaci6 Castellera'

ElPresidentdelPatronatdeCastells'senyorEnricOliv6's'ex-

Els homes que estimen de

pressd aixi:

(CASTELLERS DE CATALUNYA' BENVTNGUTST'

passar

veure La nostra Tarragona, que t6 la mirada cansada de per a que li pels seus peus tant; histdiia, avui us espera amb delit la vostra ferma i nous' ulls amb mirar a per Colla, Colla Irt""v"r, no t6 cabuda' irreductible afici6, que en cap altre lloc del m6n

ANY 1976 (ll)

arreu del Avui 6s el dia de la gran trobada Heu plantat castells per passi6 la vostra quina 6s forqa, i pa(s, cridant amb nervi, enginy lnorn" home, braq a nrai- pujar cada dia m6s amunt' amb un di" incomprensible per aquells que no saben el bell que 6s mivertiment rar per sobre les teulades. lencara m6s' aiupir-se massegar-se' s'enlairi sobre els vosdominar. la por i el dolor, per tal que un xiquet de cel de la nostra mica una poder agafar per a tres caps i esquenes

tot cor el fet casteller' ique us admi-

,"nd"rdebaixosotalapinya,usdonenlabenvingudaiaplaudei-

vostre joi6s sacrifici' 'xen,'Aqr"",", ia des d'ara el vostre esforq i el paraulei del President del Patronat de Cas-

eren les

que estava plena fins tells, ha una placa de braus de la vella Tarraco en el argot tauri)' diu (tal 6s com la bandera a - que poel ii f,aria expectaci6 per tal de comprovar realitzacions .rendimentque s'hales de di'.,ln oferir les colles principals despr6s van fer ,i"n u"onrugrit a Vilafranca' No fou aixf' Les colles punteres que es proobjectius perqud els potser blastanta <llenya> placa s'hi troben "oniun, "n eren superiors a'les iorces ouan amb una ;;.;;;; sempre ponervis iels l'dnim crema responsabilitat la iantes colles, d'actuaci6 ronda que cada jugada, malgrat d"n o"u.ion", una mala per algunes colles result6s en que hora,-fnsem d'una po" m6s Jrra seva actedi6s, cansat, esperar novament el torn de la

""at"'rnun"t." tuaci6. .--_etoiu26desetembre,s,inicidl,anunciadalVManifestaci6Cas-

de castellers Aquestellera, en la qual i varen participar tretze colles manifestaci6: aquesta en participants les colles 6sser ,ur"n i".

Castellers de Tarragona' de Minyons de l'Arbog, Xiquets Barcelona' Vilairanca. Castellers d'Altafulla' Castellers de

de Nois de la Torre, Colla Joves Xiquets de Valls' Colla VeMar de Vilanova i la Geltri, Castellers de Sitges' Colla

lla dels Xiquets de Valls, Castellers de la Roca' Bordegassos de Vilanova, Nens del Vendrell' Cornudella' que no Cal fer constar la presdncia-dels Brivalls de lesionats castellers' diversos faltaven pogueren participar perqud els al final de la primera aixecaren Brivalls Els assaios ,itrims luiun, "t"pilar de tres de presentaci6' ronda un Xiquets de Valls' Pel que respecta a la nostra Colla Joves dels dificil Ouatre de sempre el vegades per dues s'intentir en aquell'dia de set i el Pilar Dos el Nom6s fer' va es vuit. Hi hagu6 mala sort. No del seu pas a la constencia que deixdren castells els foren Cinc, de plaga de Braus de Tarragona' SANTA 0RSUln' lntent del Pilar de Sis el dia 24 d'octubre' La diada de Santa 0rsula a la nostra ciutat novau. ."iri, perqud la Colla Joves Xiquets de Valls' es letrob6s plaqa de Braus la a que fer va d'actuaci6 punt baix del ment despr6s a Tarragona.

de la nosAqiell dia d'octubre de l'any 1976' a la plaqa del blat jornada de les que fan histdria' Amb una placa ple-

tra ciutat, fou una la plaqa fins la pastisna de gom a gom i un carrer de la Cort des de balcons a <<tope>' la els tots com gent aixi de repld seria Santacana de Set magnific Dos un amb tanda Colla Joves inicid la seva i'ime'a 1.* Tres de vuit descarregat, Sta. Ursula, 24-1O-76 Foto: Arxiu Ventura

COL.LABORACIO

sgDB@g C/. Abat Llort,

8

1

1

Teldfon 60 1 5 61

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS d'execuci6, despr6s a la segona ronda s'assoli un magnific Ouatre de Vuit molt segur ifort. I a la tercera tanda entre la sorpresa i la admiraci6 dels alli presents aixecd el Tres de Vuit, el qual es va carregar i

descarregar sense cap dificultat.

Era el primer Tres de Vuit descarregat de la nostra Colla Joves en el decurs dels seus sis anys de haver-se format la colla. L,entusiasme fou tant gran entre els castellers que deixant-se endur per l'eufdria de la gran jornada, encara 6s volgu6 intentar el pilar de Sis, novament fou qtiesti6 de mil.ldssimes de segons. L'enxaneta ja esta_ va col.locat al cim a punt d'aixecar el brag quant el castell s,esfondrd. (com una altra colla sempre diu, moralment estava carregat, perd nosaltres som m6s humils).

.

mateix mes a Altafulla, amb motiu de l'estrena de l'himne casteller.

Amb motiu de la cel.lebraci6 del dia de la coila local, la Colla Joves Xiquets de Valls descarregd, a Sitges el Dos de Set, el Tres de Set aixecat per baix, el Ouatre de Set amb el pilar al mig idos pilars de Cinc.

Cal dir que en aquesta actuaci6 ihagu6 tamb6 els Castellers de Sitges, els lViinyons de l'Arbog, els Nens del Vendrell i els Bordegassos de Vilanova.

Altafulla va viure una interessant i emotiva jornada ciutadana i com a centre principal el fet casteller, des d'un punt de vista de cultura socioldgica icom a manifestaci6 viva iautdntica, quelcom entranyable que esta molt present en els homes del poble. Ens referim, a tots els actes que varen emmarcar l'estrena de <L'Himme Casteller>, peca musical de fonda arrel popular deguda a la inspiraci6 de Jaume Vidal i del poeta Josep M." Calaf.

La Colla Joves Xiquets de Valls, va estar-hi present a la histdrica placa del Pou. L'actuaci6 fou un Dos de Set, un Ouatre de Set i un Pilar de Cinc. Dir que en aquesta actuaci6 la Colla intenta per dues vegades el Pilar de Sis.

DIADA DE LA COLLA JOVES El diumenge dia 5, la colla Joves Xiquets de Valls, va celebrar el seu <Dia>, de tancament de la temporaa. Una temporada realment excel.lent amb 24 actuacions i un total de 12g castells entre els descarregats, carregats i els intents sense comptar els castells de sis.

Va comengar la seva diada el dissabte dia 4 amb un acte a la de Cultura, va seguir l'endemd amb un cercavila, una misa al Santuari del Lled6, un concert de gralles iel dinar que fou servit a la Masia Bou amb una assistdncia de uns tres-cents invitats m6s o meCasa

nys.

En el dinar de germanor ivaren estar presents l'Alcalde de la nostra ciutat senyor Romdn Galimany, el Tinent Alcalde senyor Trilla, el President de l'entitat i membres de la seva junta entre altres autoritats.

Durant els parlaments, el cap de colla lsaac Rubi6, va tindre un record pel Xaconet, dient que se'l t6 de recordar, perqud va donar vida a una gran dpoca dels castells dels Xiquets de Valls. Va dirigirse a la canalla de la colla, dient, que en el seu compliment, han estat els que han fet possible aquesta brillant temporada ja finalitzada.

L'Alcalde senyor Galimany, entre altres coses va dir: ...que esti-

Ouatre de vuit, Sta. Ursula, 24_1()_16.

Foto: Aryiu Ventura

La diada de Santa Orsula de l.any 1g76, quedd assenyalada com una de les m6s importants de la vallenca Colla Joves Xiquets de

Valls, que amb el temps record de sis anys, ha demostrat i ha reafir_ ma.t que algunes persones 6s van equivocar al dir que no duraria gai_ re temps aquesta colla. Fets i castells o demostren ben clarament, el que 6s la Colla Joves Xiquets de Valls i el qug, arribard ha 6sser. <Crossa> (a r<El Correu CatalA), 26.d,octubre), reflectdix, Ia Colla Joves Xiquets de Valls, acabava

d'efectuar la millor actuaci6 del seu historial.

A la revista <Cultura> del mes de novembre, diu: bo i fent la remarca que (aquesta Colla si, pertocant el Tres de Vuit, 6s la primera vegada que el fa idesfd, pel que es refereix al pilar de Sis 6s el cop que ha estat m6s a punt d,aconseguir_lo>.

Les dues Iltimes sortides de la Colla Jo-ves vallenca aquesta temporada varen 6sser el dia 7 de novembre a Sitges, iel dia 14 del

Diada de germanor,

1

Foto: Aftiu Ventura

976.

md l'esforg de la Colla per quelcom assolir el pilar de Sis que quasi

s'aconsegueix.

laixi, s'acabd la gran diada de la Colla Joves Xiquets de Valls, esperant que 1977, sigui millor i poder donar testimoni una vegada m6s de la vitalitat iforga que demostra la nostra Colla Joves.

OUADRE SINoPTIC DE LA TEMPORADA 1976 Dos de Set Tres de Set Tres de Set per sota .

11m6s .

OuatredeSet........

Ouatre de Set amb pilar Ouatre de Vuit . .

TresdeVuit....

Pilar de Sis Pilar de Cinc

l

carregat

8 6

11

3

4 m6s 1 carregat, i 2 intents 1 m6s 1 carregat 7 intents 56 m6s 1 carregat

Nota: No es fan constar els castells de sis realitzats per la Colla, durant tota la temporada en aquest quadre sindptic.

J,M," VENTIJRA

GOLLA JO\,ES

XIQUETS DE VALLS

ENTREVISTA

gui un desmdrit ja que pobres de nosaltres si no hi hagu6s aquestes dotzenes de joves que s'han anat incorporant i aquests que s'han fet grans dins de la colla!: encara fariem castells de sis o de set.

Perd personalment crec que 6s interes-

sant condixer la colla des dels seus inicis.

Una colla creada en un esmorzar de fesols i butifarra; deu duros que ens donaren la satisfacci6 de tornar a la palestra. Una colla comencada per un grup de joves, molt joves i que aviat va tenir el suport de bastants veterans que, ens haviem quedat a casa i que ja comengdvem a sentir enyoranga de la plaga. Una colla a la qual aviat s'hi incorporaren gent que avui encara continuem, d'altres que se'n varen cansar o que han emprds camins diferents dels castells i tamb6 uns altres que, per desgrdcia, ens han deixat per sempre.

Per aixd avui, perqud parlem de la Colla

Joves, des del primer dia fins ara

i

perqud que s'han passat per arribar on som; portem aqul a Ramon Barrufet Figueres.

ens expliqui els treballs idificultats

En aquesta entrevista i en els

vuit nrlme-

ros que han sortit fins ara de la revista (Foc Nou> hem procurat sempre portar-hi gent de

la nostra colla lligats amb els castells i que ens poguessin parlar de coses interessants i desconegudes dels nostres lectors; gent de la Joves o simpatitzants nostres, la majoria dels quals estan immersos en el m6n casteller de pocs anys encd. Aixi comengd la primera entrevista realitzada pel que fou director de <rFoc Nou>: Carles Herddia amb el llavors cap de colla: Jordi Crusells. I ja vaig seguir jo entrevistant a Bascutiana, despr6s Miquel Rus que

ens va explicar molt b6 tot el referent al m6n de les gralles entre altres coses; despr6s Creus; l'lsaac; I'Escolanet; Peris i, al n[mero anterior, l'Angelet. Es a dir, gent que ens han aportat coses molt interessants, tant del passat com de l'actual moment cas-

Des de l'inici de la colla fins a l'abril d'aquest anv i perqud la colla sortis de zero i arrib6s a fer el cinc de vuit i perqud tingu6ssim local com el que ara tenim sortint del no-res; s'han celebrat centenars de reunions, s'han mogut quilos de paperam, han sorgit discussions i problemes a dojo i, al mig de tot aixd i de tot el que ha fet la colla fins a l'riltima reuni6 general, mai no ha faltat la presdncia activa de Ramon Barrufet, secretari de la Joves des del seu inici, a l'any 70, fins a l'anomenada assemblea. A m6s el Ramon, acompanyant al cap de colla de torn, tamb6 ens ha representat a Tarragbna en totes les reunions del Patronat, de cara als diferents concursos de castells, que s'han celebrat d'engir que existim com a colla; ha intervingut en tots els contractes de les sortides; ha pres part en totes les reunions per preparar les actuacions m6s importants de la colla; i, mentre va ser secretari crec que va redactar quasi totes les circulars. Si a aixd hi afegim que ha anat sempre que ha sigut necessari <d'agulla> als castells i que des del primer nfmero de la revista tFoc Nou> ha estat un col laborador; m6s o menys, ja ho

fet

teller des del seu punt de vista i tamb6 s'han al .lusions a diferents moments de les co-

hem explicat tot.

lles Muxerra, Nova i Vella; quan els nostres personatges ho han cregut necessari. Crec que aixd 6s molt positiu i aquesta entrevista ha reflexat i reflexard sempre l'opini6 de l'en-

De moment, en Ramon Barrufet Figueres, no ocupa cap cdrrec a la colla. Perd ell segueix col laborant als castells i sempre 6s

trevistat.

a punt per ajudar en el que sigui. Tots sa-

Avui portem aqui a un home jove.

No

podem dir que sigui un anomi:nat tdcnic de la colla, tampoc ha fet castells i, per la seva edat, tampoc ens pot endinsar en la histdria d'anteriors colles. Perd aquest home si ens

pot explicar com ning0 la histdria de la nostra Colla Joves. Una histdria que molts dels castellers que avui llueixen la camisa i l'escut de la Joves, ignoren perqud s'han incorporat al m6n casteller en aquests darrers anys.

Amb aixd no volem dir, de cap manera, que el fet d'incorporar-se m6s tard als castells si-

10

bem que el nostre personatge, per la seva joventut i pel seu valor, no estare mai separat de la colla, perqud sent els castells i perqud la Joves forma part de la seva vida.

1- A veure Bamon, per comengar: fet d'6sser de cal Blanco i ser n6t d'en

el

Ra-

mon Barrufet i Firbregas: cap de colla de la Nova i la Muxerra i, una de les figures m6s glorioses del fet casteller iqud ha significat per a tti?.

Les meves arrels castelleres es remonten

fins a l'Anton de l'Escold, oncle del meu avi

i

l'inic segon vallenc del quatre de nou i que posteriorment fou cap de colla. I crec que puc dir amb justicia que va 6sser el mestre i Fdbregas, el meu avi.

Per a mi sempre ha estat un motiu d'orgull set de cal Blanco ja que com t'he dit, les arrels s6n fones i llunyanes. Tot el m6n casteller sap que l'avi va 6sser un personatge dins d'aquest m6n, i, que pel seu bon fer i mestria va marcar el renaixement i una nova manera de fer i de veure els castells. Malau' de Ramon Barrufet

radament, l'avi mori quan jo tenia quatre anys, poc o res vaig poder aprendre d'ell, perd si del meu pare, bon entenedor al ma' teix temps que bon mestre i grecies a totes les seves inquietuds castelleres. Degut a la seva afici6 i junt amb la meua experidncia he apris tot el que s6 de castells.

2- Explica'ns com vares viure, de molt jove naturalment l'etapa anterior a la formacir5 de la nostra colla, com afeccionat i com espectador.

Durant els anys que vdrem estar sense colla recordo que andvem seguint les actuacions de les colles aqui a Valls. al Vendrell, a la Bisbal o a Vila-franca, on m6s d'un any hi vdrem anar amb el taxi del Cistdbal, iunt amb altres castellers de la Muxerra ia que encara que no teniem colla, realment hi havia

un nucli reduit que va fer possible el naixement de la Colla Joves, Va ser una ipoca en qud es feren gran castells, dintre de les possibilitats d'aquells moments i, tambE va haver-hi molta polimica, sobretot amb el pilar de sis que m4s tard es va consolidar i se'n varen descarregar bastants. Tambd es va fer el concurs de Tarragona l'any 7O, que potser fou el que va fer resorgir la nostra colla.

}. Ttl ja vas 6sser membre actiu del grup promotor de la colla des del primer moment. Parlem de tot aixd i de les primeres gestions que es varen fer, abans de

fer pribliques les aspiracions de formar una colla: 6s a dir, fins a l'esmorzar de cal Bou. La idea de fer una colla surt de les

tertl-

lies que teniem al Bar Orient. Jo no era pas un assidu, perd malgrat aixd, com que vivia al damunt mateix no em costava gaire d'acostar-m'hi i parlar de castells amb gent de la meva edat. En una d'aquestes tertilies. poc desprds del concurs de Tarragona, potser nomis dos o tres dies; s'acordd organitzar la nova colla. Com que jo no hi era, em va venir a buscar el Cinto Fontanilles i, sense pensarm'ho dues vegades, vaig dir que si.

Fins el dia 1O d'octubre del 197O ens dedicdrem a convocar als antics castellers de la Muxerra per l'esmorzar de cal Bou. Els problemes foren pocs perqui, tal i com t'ha dit, el nucli no es va perdre i tothom tenia'ja ganes de recomencar. Durant l'esmorzar, on hi 6rem presents uns seixanta, es va constituir una junta amb el Josep M." Vallv6, el Jacint

Fontanilles, l'Andreu Montserrat,

el

Jaume

Borrds. el Barrabeig, el Gili, l'Antoni Sdnchez (que ara va amb la Vella), el Josep M.' Urquia i io.

COLLA JOVES

xtQuETs DE VALLS 4- De l'esmorzar ja surt un embri6 de colla. Explica'ns com varen anar els problemes fins a la Candelera del 71, on sortim al carrer per primera vegada.

Aqui si que vdrem tenir problemes: molts solucionar. El primer pas fou anar a l'Ajuntament p'er informar que s'havia

i de molt mal

constituit una nova colla i que pensAvem

n

I

anomenar-la (Xiquets de Vallsst (a seques).

El permis per actuar va 6sser denegat perqud a Valls ja en teniem prou amb una colla. Degut a la nostra insistincia (com andcdota et dird que una vegada teniem hora per veure el Sr. Alcalde a dos quarts de dues del migdia i no ens va rebre fins a les set de la tarda) es va convocar una reuni1 a l'Ajuntament amb elements de faltra colla, afeccionats als castells i nosaltres mateixoi per intentar fusionar-nos tots en una sola colla, petd sortirem tal i com haviem entrat. Mentrestant sorti un article a la Joventut de l'Alt Camp titulat: <Galgos y Podencos> on es deia que a Valls dues colles no tenien ra6 de ser i que el que haviem de fer era anar tots a una per a superar les colles forasteres. Malgrat aixd i contra l'opini6 de la part oficial, es va reconiixer que haviem d'actuar com una altra colla.

Pero aleshores sorgi l'altre problema: no ens acceptaven el nom de <Xiquets de valls) ip,er aixd, per les festes de la Candela del 71, vdrem haver d'actuar al Pati sense cobrar.

Desprds de moltes pressions (inclis vam arribar a entrevistar-nos amb el Governador Civil) es va decidir, en una reuni6 celebrada a ca l'Urquia, que aleshores vivia a les escales de la Peixateria, posar-nos el nom de Colla Joves ja que per endavant ja ens van dir que no ens acceptaven ni el nom de <Nova> ni el de rMuxerral. Com anicdotes, puc dir-te que el nom que ens proposaren des de t'Ajuntament era el de <Joventut de fAh Campt i un dels noms que tambd sorti en aquesta reuni1 fou el de <Joves de la Nova Muxerrat.

Tambd recordo que, a la Bisbal del Pened6s, va haver-hi una reuni6 de totes les colles existents per tal de preparar unes bases i discutir sobre els concursos de Tarragona- Nosaltres vdrem fer la petici6 per assistir-hi i els organitzadors varen consultar amb el nostre Ajuntament i els digueren que com a colla no existiem. Malgrat tot, ens hi vdrem presentar perd no ens deixaren entrar. L'inica colla que

defensii la nostra assistincia fou ta dels

<Nens del Vendrelll i fins i tot ens feren arribar un caset gravat amb les discussions de la reunii on es f6u una votaci6, mentre nosaltres ens esperdvem al carrer, per decidir la nostra assistincia.

S- A l'any 71 ja es comenga a actuar com a colla, naturalment a tranques i barranques. Mentre els castells van marxant; digues Ramon: com anava l'economia de la colla i la part administrativa?

Teniem el problema d'haver de pagar la roba que comprdrem per mediaci1 de t'urquia

i el Gili a un fabricant d'Alcover i que cada

dia anava a reclamar el deute al Cinto Fontanilles i com que de I'aportacid que haviem fet tots els de la Junta i del que havia quedat de l'esmorcar de fundacii ja no en quedaven ni cinc, vdrem prendre la decissif d'anar a demanar diners per les cases i, cada dia de tres

a guatre, el Josep M." Vallv6, el Cinto Fontanilles. l'Urquia i jo sortiem a fer recapta.

Per fer diners tambd haviem anat a actuar a les masies on es feien calgotades i, mentre els uns feien castells, els altres ve-

niem uns tiquets a vint-i-cinc

pessetes.

Aquestes actuacions les fiiem els diumenges al migdia i andvem d'un restaurant a l'altre. I perqui ens sortissin m6s barates les fdiem sense grallers: montdvem uns altaveus al cotxe de Vallvd i posdvem el disc de les gralles; a vegades el disc feia l'aleta i el castell ja

estava del tot desfet. En aquells comengaments, fiiem les circulars al <Fdrum Joventut) (del que n'era president), desprbs es va comprar una multicopista vella per mediaci6 de l'lsaac a una casa que havia fet suspensi6 de pagaments: va 6sser la primera inversi1; ara b6, quan fdiem les circulars a casa la meva dona i jo. queddvem tots plens de tinta

i haviem de fer miracles per fer-la funcionar.

6- Fins arribar a tenir local, passen moltes coses a la colla, tant pel que fa als castells com pel que fa a l'entitat ja que aleshores anaven augmentant els components i, com m6s gent: m6s problemes i m6s feina. Jo ja formava part de la junta,

perd explica la teva versi6 d'aquells

temps d'eufdria i expansi6 de la colla.

A mds dels problemes normals de l'expansi6 de la colla, va haver-hi un peregrinatge de bar en bar tot fent-los servir de local social. Es comencd al bar Orient, passdrem al Treno i mis tard al Tres Portes.

Mentrestant, teniem les pertinences de la colla escampades per les cases, i hi havia un tracte amical entre tots els components de la iunta, potser degut a que les reunions les fiiem a les nostres cases va un ambient mds familiar.

7-

i aixd comporta-

Ens quedem sense la sala d'Educa-

ci6 i Descans, on assajdvem i ens surt el local d'en Josa per poder-hi bastir el nos-

tre estatge social, amb tots els avantatges que aixd representava per la nostra colla.

Explica les teves primeres impressions i tambb les primeres diligencies que es varen portar a terme.

Educaci6 i Descans va deixar la sala sense llum, sense aigua i sense cap condici6 i va

entregar la clau al propietari; nosaltres la vdrem anar a demanar per assajar i et Sr. Homs ens la deixd, aleshores l'Ajuntament ens va permetre d'empalmar la llum a l'enllumenat del carrer i aixi vdrem passar un altre any.

Perd arribit el dia que s'havia d'enderrocar la sala per fer-hi pisos i vitrem haver de fer l'assaig a la placa de St. Jordi perd els veins es queixaven i, amb tot aquest enrenou sorti el local del Josa. Primer ens el deixava i inclis ens pagava la llum que gastdvem fins que arribd el dia en qud varem decidir demanar-li el pagar un lloguer i ell ens va oferir la possibilitat de la compra.

Es va comengar per fer una reunid general per explicar la possibilitat de compra i alli mateix varen sortir ofertes de locals a tort i a dret'i es va haver de fer una altra i una per tenir en compte totes les ofertes i les condicions que oferia cada local. Per fi es va deci' dir comprar el del Josa i immediatament ens

vdrem abocar a dues feines prou ingrates: la primera fou.buscar els diners per pagar-lo i la segona comengar a desenrunar la sala i el pati d'assaig. Econdmicament vdrem tenir un gran dxit i crec que un dels motius especials van ser els cridits que la Caixa de Pensions ens va deixar a titol personal i sense avaladors a tots els que volien aportar la seva col.laboracii. Per ahra banda, fdrem constants

viatges als estaments oficials per mirar de treure alguna subvenci6, que en aquells moments era molt important.

&

Ramon, crec que, dins la histdria de

la colla, mereix un capitol apart les obres del local. Poques vegades s'haura vist en una entitat una col.laboraci6 tant general

en tots els sentits. Deixant apart l'assumpte econdmic, que tamb6 va 6sser molt positiu; el fet que practicament tothom va col.laborar amb el seu esforg personal a les obres 6s un motiu d'orgull per a tots. Explica com veus aixd despr6s del temps que ha passat.

Amb la perspectiva que ddna el temps et diri que cada vegada veig m4s gros el que vdrem fer. Tu ja saps amb la il.lusi6 que s'hi treballava i aqui crec que s'ha de destacar a tota la colla: des del mds petit al mds gran, perqud no era pas estrany que tota la canalla ajudds en molts dels treballs que fiiem. Vitrem fer veritables barbaritats i potser la mds grossa la f6rem els primers dies: quan haviem de treure la runa venia el Ramon Benedicto amb el tractor i, com que era tant gros, no girava pel carrer Gass6; com que sobrava forca agafdvem el remolc i l'entrdvem a mans, l'ompliem i, ple, el triiem a mans altra vegada. Va isser un treball pesat pel fet d'haver-lo de fer tot a pic i pala, ja que no trobdrem cap mdquina que pogubs entrar dintre el pati. Crec que avui seria molt dificil de tornar a fer el que es va aconseguir. Ens ho vdrem prendre molt seriosament i sempre hi havia la gent disposada a fer les feines que mds convenien.

9- Fins aqui hem parlat de coses

de

la Colla Joves i del seu entorn. Perd.els castells han quedat marginats. Crec que

tot el que fem la gent a les colles, en el m6n casteller, 6s per la nostra afici6 i entusiasme vers els castells. Td, Ramon, em sembla que ets un exemple d'aixd. Parlem de castells.

Mira, Joan, jo he anat catorze anys al davant: com a secretari, com a tresorec com el que mds ha convingut. Tot aixd crec que ho he fet perqud m'agraden els castells i, el que mds m'ha agradat ha estat formar part del nucli que decidia quins castells fer i quina gent hi havia de pujar.

I et dird mds: jo he disfrutat molt: sobretot en l'ipoca que portd la pan ticnica el Julid Bascufiana i en la que ti i jo formitvem part d'aquest equip i que f6rem els que vam portar la colla a fer el cinc de vuit; guanydrcm un concurs i se'n varen prendre un altre.

M'agradava i m'agrada discutir de castells amb fonament de causa i d'aquelles discussions que teniem en recordo una en especial en la que ei va proposar variar la manera d'enfocar el cinc de vuit i vdrem canviar el pi-

lar del mig

i

el posArem a la dreta

i el de la l1

)

GOLLA JOVES XIQUETS DE

VALLS

dreta al mig. Recordo que quan vdrem fer les primeres proves a'<Mdrtirs Streeu, els mateixos components de la nostra colla deien que no podien ser. I el vdrem descarregar.

Com a anbcdotes, foren dels castells aconseguits, recordo que quan haviem de sortir lbny 71 I van haver de deixar la ca_ nalla els de l'Aitog i tamb6 que el mateix any

7l un particular, simpatitzant de la colla. va pagar-nos una sortida al pati a condici6 que fissim el primer quatre de set.

1O- Ara que ja hem parlat de castells,

explica'm la teva impressi6 dels concur_ sos i la teva experidncia en aquest camp ja que per alguna cosa ets l,rinic home de

la colla que ha assistit a totes les

reu_

nions que s'han fet a Tarragona.

Es digui el que es digui els concursos, per a mi, s6n positius. Les colles es preparen durant tota la temporada de cara al concurs, es busquen mds sortides, .la gent acudeix mds a l'assaig, etc., etc., i, 6s m6s, moltes de les colles que no volen concursos han de ser conseqtients amb ells mateixos, amb les se_ ves manifestacions; et posar, exemples ben clars: a la Plaga del Blat per St. Joan d,en_ guany tots sabem el que les dues colles van fer, doncs b6, a ta tarda ja es deia que ha_ viem perdut per tants punts; penso que el sol

fet de puntuar una actuaci| o un

castell ja predisposa a ser un concurs. l|n altre; tinc entis que l'Ajuntament de Terrassa d6na un premi a la millor actuaci' de les colles locals. i jo em pregunto; Zet fet de mesurar no vol dir que ja 6s un concurs amb guanyador i perdedor?. Doncs b6, una dbquestes colles

no assisteix al concurs perque aixd va contra e/s seus principis. per ittim: a la nostra ciutat no gaires anys enrera, quan nosaltres comen_ gdvem, se'ns va imposar des de l.Ajuntament

el cobrar

St. Joan i Sta. 1rsuta a tant per castell; tant aviat com hi ha una valoraci1 sigui amb pessetes o amb punts. per a mi, ja 6s un concurs. Si som conseqtients hem de reconiixer que en cada plaga que hi actuen dues colles ja existeix un concurs.

Com a experiincia et dir6 que el mal dels

concursos s6n dos: la falta d,unes bases equdnimes i el temps d'actuaci6. La soluci| per fer unes bones bases seria revisarJes. no

el mateix any det concurs que tothom ja sap el que pot fer i escombra cap a casa, sin6 amb tres o quatre anys d,antelaci6. Tamb6 et ''dird que les votacions per les bases s6n molt desvirtuades pergud moltes vegades. en les discussions de punts importahts 6s quan es

veu mds, hi ha coiles que voten segons les simpaties gue tenen envers una de les colles que fa la proposta.

Auant a la duraci6 del concurs hi ha una proposta de la colla de Torredembarra gue podria ser una bona sotuci6; un diumenge ac_ tuen les colles de sis, la guanyadora passa a actuar el diumenge segtjent amb les de set i la guanyadora el segtient amb les de vuit.

11- Ramon: en els teus contactes del

m6n casteller, has parlat i tractat amb molta gent, a m6s dels components de la nostra colla. Alguna persona t,ha impres-

sionat per alguna cosa?

Dins del m6n casteller he arribat a tenir molts coneguts, alguns d.ells bons amics, pero no voldria destacar-ne cap en particular.

Els que destacaria per l.amistat que han de_ mc)strat vers la nostra colla s6n els amics de la tSocietat Cultural i Recreativa de ta Bisbal del Penedis>, gue any darrera any han tingut

la confianga dipositada en nosaltres i ens han ofert la seva plaga. Tamb6 m'impressiond la manera de fer del Jordi Garcia i Soler, cronis_

ta casteller del diari tAvuit i t,lsidre Virgili

gue,

junt amb el meu cosi: el Josep M."

dtin, sdn els inics que fins avui han bre la Colla Joves sense prejudicis.

Roescrit so-

12- Tn, a l'anterior nfmero de

Nou>,

<Foc

ja parles de sortides que han mar-

cat una <fita> dins la colla. perd a nivell de satisfacciri personal: quina recordes?.

En recordo moltes. perqui la nostra colla ha anat pujant i despr6s d.assolir un castell ja andvem per un altre i aquest esperit de superaci6 ha fet que les fites siguin molt aprop

I'una de l'altre.

Potser una de les que mis recordo 6s la primera actuaci1 a Vilafranca, l.any 71, on aconseguirem per primer cop el quatre de set

amb el pilar de cinc al mig, el cinc de set

i

carregdrem el dos de set; tot aixd compond

que qued4ssim tercers en el concurs

I'trEnxaneta de platat.

de

Molt important 6s tamb6 el primer qua_ tre de vuit que descarregdrem a La Bisbat del Pened4s i el tres de vuit que es descarregd aqui a Valls. No cat dir gue cada cinc de viit ha marcat una gran fita perqui 6s un castell pel que hem lluitat molt i que ens ha reportat grans ixits. com tamb6 ens els va portar el carregar el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig, m6s que tot perqui es va haver de

lluitar per canviar les bases del concurs.

13- Moments feligos, coses

bles.

agrada_

A mds de cada castell important aconse_ guit; el guanyar el concurs de l,any vuitanta i l'adquisici6 del locat social.

'14- Al contrari Ramon, coses

tat.

15- Parlem de futur. Com veus la colla de cara a l'avenir? Ctuins problemes et sembla que tindran les colles creats per la seva prdpia expansir5? Castells, economia, col.laboraci6.

Crec que

si

els socidlegs estudiessin el quedarien ben parats pel fet que, en uns moments en qu6 tot es mesura a

det castelleD

tant l'hora, existeixin els castells amb una gent sacrificada, una mica massoquista i que estan disposats a parar un cinc de vuit sa_ bent gue. tot i anant b6, hauran de patir i que amds s'hi posen amb la rialta a la boca. Mentre vegem aixd: els problemes encara seran

lluny. Ara b6, el veritable problema per les colles de vuit 6s el fet de la gran expansid castellera. Aixd comp.orta que, a una gran majoria d'actuacions. ens comprometem al castell de vuit i l'escola de castellers. que anys endarrera es feia a les sottides petites, avui s'ha de fer a l'assaig amb tots els incon_ venients que aixd comporta.

16- Veus joventut amb carisma,

Si amb el potencial humd que avui tenim

a la colla no pogu1ssim trobar dirigentS voldria dir que no estimem la nostra colla. Crec que per anar al davant d'una colla sols falta

voluntat

i ganes de fer-ho, el que hem de

procurar 6s no convertir la colla en una empresa; perdriem tot el sentit casteller. ja que els castells encara que siguin: <forca. equilibri, valor i senyl; tambd necessiten una mica de rauxa.

Tapisseria en general Ar. Misericdrdia,32 Tapissats cotxe Cortines

12

70

Moquetes Teldals

Ra-

mon? Els que ara podeu portar la colla te_ niu el relleu assegurat?

Topicenio Pic5 Tel. 6O 10

amar_

gues; que tamb6 en deus recordar.

Els castells no aconseguits. La diada de Sta. lrsula de l'any passat que junt amb el concurs del 82 s6n les sortides que m6s recordo l'una amb tristesa i resignaci6 perqui no s'hi va poder fer res i l'altra amb recel ja que varen portar a l'hort al jurat de la placa de braus; la prova 6s que despr1s van reco_ ndixer que s'havien equivocat.

Al marge dels castells els moments m6s amargs han estat les morts dels companys de la colla, en especial i per les seves cir_ cumstdncies, les de Parra, el Marxante i la d'en Joan Montserrat, amb el que a m6s dc companys de colla, ens unia una bona amis-

VALLS

GOLLA .lOVEs

XIQUETS DE VALLS

AMUNT...

Ens tenim de sentir plenament satisfets i .ioiosos despr6s de les reeixides actuacions del passat Sant Joan. Nom6s cal repassar el que 6s va escriure i dir abans de dita festivitat.

Per nosaltres ningri no en donava ni un ral.

Tamb6 un aixerit de la ploma raonava que gaireb6 teniem l'obligaci6 de refer-nos amb escreix davant l'afecci6 de les nostres dues ensopegades de la darrera temporada -Concurs de Tarragona i Santa Ursula-. Aquestes afirma-

cions semblen oblidar que tota obra humana col'lectiva, t6 irremeiablement els seus alts ibaixos ique nosaltres per m6s

que volguem no podem escapar-nos d'alguna frustraci6.

i amb un d'enqd Joan Sant el millor realitzar plantejament vam savi que estem arrelats al m6n castetler. No vam desconfiar de la nostra capacitat, perqud teniem sobrades esperances de fer unes bones actuacions, perb l'dxit va sorprendre a propis i extranys, perqud encara planava damunt nostre la decebedoPerd sense deixar-nos impressionar per ning[

ra actuaci6 de la diada de Santa Ursula, malgrat que ja porta-

vem fets sis castells de vuit i un extraordinari recital de castells efectuat a la petita poblaci6 d'El Mila, que a l'endemd repetiriem a Alcover, a m6s d'altres bones actuacions fetes a Montblanc, Monestir de Poblet, Santpedor, etz.

Ara b6, no tot han de ser elogis, tamb6 tenim defectes al costat de grans virtuts. Tenim gent molt abnegada, perd no sempre t6nen de fer la feina els mateixos. A moltes sortides considerades de poca importdncia potser no hi dediquem l'atenci6 que es merdixen. Podriem fer-les igual, perd els castells millorarien. Si tots sense excepci6 i acudim sentiriem m6s plaer per la feina feta. La lluita 6s forta idura isi som conscients hem de tenir l'ambici6 de volguer 6sser dels millors en una mateixa aspiraci6. Gent i bona la tenim, sols ens manca un xic m6s de motivaci6 per fer la tasca m6s brillant.

L'abflia que a vegades ens rodeja hauriem de mirar d'allunyar-la definitivament. Tots ens hauriem d'esforcar perqud aixQ sigui una realitat. Es cert que comporta sacrificis, perqud generalment avui tothom va apretat de temps per les necessitats que la'vida ens imposa i els moments de lleure s6n cada vegada menys, perd fent mans i mdnigues potser po-

Ouatre de vuit. Monestir de Poblet,20-5-85 Foto: Secall

Tamb6 cal remarcar que la Colla com que t6 molta fe en la joventut, darrerament ha donat moltes oportunitats a joves

castellers, promocionant-los per a llocs de responsabilitats.

Aquestes proves 6s poden considerar molt profitoses per a l'esdeven idor.

I

driem intentar de complementar-los.

El proper mes d'agost tenim moltes sortides importants que hi tindriem d'6sser tots, car seria una lliistima que ens manqu6s l'estfmul per mantenir l'alt nivell que hem assolit i

dxits

per acabar, si volem sentir-nos gojosos dels nostres continuar dins de l'drbita que felicment ens trobem,

i

col.laborem sense regatejar esforcos per seguir pel camI d'idealitat i superaci6 que la Colla s'ha tragat.

que podem aixecar m6s encara.

JOSEP SECALL I DUCH

\/IDAL PESCA SALADA VALLS 13

Ni l'enxaneta ni l'aixecador Mftua. s6n socis

" f'Tpacio

Perd podran ser-ho

ibeneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys.

S6n molts els castellers que formen part de la nostra tasca col'lectiva!

Perqud a l'Agrupaci6 Mfrtua tamb6 fem pinya.

Una pinya de m6s de 240.000 homes idones que ens ajudem

mttuament en cas de malaltia, intervencions quinirgiques, estada a la clinica, invalidesa, defunci6, ajut a I'orfanesa...

Una pinya que es formir el 1902 iha anat creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom.

lnformeu-vos-en a trav6s

de mutualistes amics.

Dels 16 anys fets als 40 per complir, tots,

homes idones, podeu entrar-hi.

ACRUPACIO MUTUA DEL CON4ERC

IDE LA INDUSTRIA

Cranvia de les Corts Catalanes. 62 l. Teldfons 3 I 8 I 8 0O - 3 I 8 40 50. Barcelona- I 0

TET CASTELIER

CASTELLS

I

CASTELLERS: EXHIBICIONS

Fa un parell d'anys o tres que em vaig manifestar per escrit contra la sortida dels castells del seu m6n propi, del seu terreny privatiu. La geografia castellera 6s relativament redulda, perd 6s dins aquesta geografia on cal veure, i entendre, el fendmen dels castells. De la mateixa manera que no traslladam catedrals per exhibir-les de ciutat en ciutat, aixi no hauriem de treure els castells de les vies on varen n6ixer ion han arrelat icobrat sentit. Perd ja s6 que hi ira opinions divergents de la meva iles he de respectar: no intentar6 mai

imposar cap espdcie de dogmatisme.

Amb una intenci6 igualment antidogmetica, ara em lleu d'opinar sobre els castells aixecats amb finalitats d'exhibicions iconcursos. zHe de dir que tamb6 estic en contra?

Potser no cal. Perd ho raona16.

Els castells, com moltes d'altres, diverses activitats humanes, tenen un sentit interior iun d'exterior. El castell es fa,

s'aixeca, perqud els castellers el volen fer. Aixd 6s tot. Un bon dia una colla d'homes varen dir: <Ara ens posarem un damunt l'altre iarribarem ben amunt>. ldit ifet varen aixecar un castell, i alld els va agradar. Despr6s varen dir: <A veure si encara ens fem m6s amunt!> I varen afegir un nou pis al castell, il'endemd un altre, iun altre, i un altre, fins a aixecar aquests iastellassos que hem pogut veure o la memdria dels quals surt a rotllo sempre que qualc[ fa una mica d'histdria castellera. Aixi 6s com m'agrada imaginar la naixenga del joc i la festa dels castells. Perqud aquest 6s el sentit interior dels castells: la seva condici6 de joc, una manifestaci6 de l'<animus ludendi> propi de l'espdcie humana.

Perd fixem-nos que, aixi que es manifesten aquestes (ganes de jugar>, apareix ben aviat, tot d'una, l'esperit d'emulaci6, tan lligat al joc, que n'6s ben sovint condici6 essencial: guanyar o perdre. Nom6s que els castells no s6n.un joc de guanyar o perdre, perqud no cal jugar-s'hi res, sin6 que assoleix el seu ple sentit en el pur fet de fer-se, d'aixecar-se, de realitzar-se. Com una obra d'art. ZContra qui juga el pintor que pinta un quadre o l'escultor que esculpeix una estatua?

Em direu que en acabat el quadre il'estdtua es venen ialeshores si que el pintor i l'escultor juguen a guanyar o a perdre.

I

CONICURSOS

I jo contesta16 que aleshores si, efectivament, comenqa el joc bdstia de fer del quadro i de l'estdtua paper-moneda; perd aixd no t6 res a veure amb el joc de l'art; aixd, si de cas, s6n

activitats financeres, i no ens interessen gaire.

Deia, doncs, que amb el joc dels Castells apareix, alhora, l'esperit d'emulaci6: d'auto-emulaci6, en un principi, perd aviat apareix l'emulaci6 de veinatge. Els del poble del costat diuen: <Mireu aquests que fan. Nosaltres tamb6 ho farem i arribarem m6s amunt que ells>. I ja tenim el concurs en marxa. Fins aqui tot 6s correcte. Es el sentit exterior dels castells.

Perd llavors ve la inflor del concurs, itot es bastardeja. tOud tenen a veure les tumultuoses concentracions dels grans estadis metropolitans amb el joc del futbol? ZOud t6 de casteller l'espectacle d'una plaga de braus, on s'aixequen tot de castells alhora, a dreta ia esquerra, que no arrib6s a veure'n cap de b6? I que, a m6s, s'aixequen, ja no amb aquelles ganes de iugar que promovien els primers castells, sin6 amb la sola intenci6 de fer-ho m6s alt que l'altre, no amb ganes de jugar, sin6 amb ganes de guanyar. Aixd, em sembla a mi,6s trair l'esperit casteller. lfer cami cap a l'activitat financera que abans esmentava, aixd 6s, condemnar a mort l'obra d'art i el joc esportiu.

JAUME VIDAL I ALCOVER Tarragona, 1 5 de juny del 1 985

JAUME VIDAL I ALCOVER Capdavanter de les lletres Catalanes, escriptor i Fildleg, 6s llicenciat en Dret, Filosofia iLletres iDoctorat en Filologia Catalana, responsable de Departament a la extensi6 Universitaria Tarragonina i autor d'una extensa obra podtica narrativa i teatral. Ha guanyat infini-

tat de premis, com s6n el Faula, Carles Riba, Mossen Alcover, Ciutat de Palma, Victor Catald i fou finalista del Sant Jordi.

Perd a m6s a m6s,6s l'autor de l'Auca Castellera, amb dibuixos de Josep Bestit, que fou presentada en una solemne sessr6 a l'Ajuntament Tarragoni ara fa tres anys.

FET CASTEIIER

IE]IPS DE CASTELLS(IX) Direcci6 Conjunta (Gener 194O - Agost 1941) Haviem deixat la Colla dels Xiquets de Valls en un mo_ ment delicat despr6s de les tensions que van haver-hi en la primera temporada de la represa ique esclataren a la tardor del trenta-nou amb un obert enfrontament al si de l,agrupaci6 i amb la dimissi6 del Cap de Colla.

De fet hi havia tres grups bastants definits: els homes de la Colla Nova molt units entre ells iencara m6s empipats, els <radicals> de la Colla Vella, promotors de les raons hagudes i finalment els del (sector moderat> de la Colla Vella, que no havia pres part directament a les baralles ique durant la tar_ dor anterior acceptava el comandament de la colla, sempre que el nom i la camisa fdssin neutrals; aquest sector estava m6s o menys encapgalat pel Josep Nolla, que desde l.any vint-i-d6s (que va arribar a Valls) havia mantingut una bona relaci6, tan amical com laboral, amb el (gravat)) el qual el considerava el seu <segon> i per altra costat, tenia el seu ne_ goci de tintoreria gaireb6 al costat del de Ramon Barrufet, amb qui mantenia una correcta relaci6 de bon veinatge.

Aix[ doncs. durant l'hivern de l,any quaranta s,iniciaren unes converses per a cercar una sortida negociada a la crisi, entre els moderats de la Colla Vella i el conjunt de la Colla Nova. Aquests darrers, no volien ni sentir a parlar de substi_ tuir un Cap de Colla per un altre, i m6s aviat s,inclinaven per la soluci6 que <El Blanco> havia suggerit als seus homes de confianca, que no era altra que la d,una direcci6 col.legiada.

A partir d'aquI s'assolf un acord per al comandament de qua_ tre castellers. dos de cada colla, que distribui les tasques de representaci6 iel <cdrrec> de Cap de Colla a Ramon Fontani_ lles (Nova), la direccid tdcnica a Josep Nolla (Vella) i l,asseso_ rament dels senyors Mora i par6s, que completaveri la direc_ ci6. Aquesta <Junta> va exercir com a tal durant vint mesos que ocuparen tota la temporada quaranta i la major part de la quaranta-u, fins que veient el fracds de la seva gesti6 (no va

aconseguir cap castell

de vuit) va optar per la

auto_

dissoluci6, l'endemir de Sant Fdlix.

I comencant per l'any quaranta, la primera actuaci6 6s la de Sant Joan, de la qual sols en queda la transmissi6 oral de que es feren castells de set, dels quals segur n,6s el tres i dubt6s el cinc de set. El mes de juliol no hi ha enregistrada

cap actuaci6; en canvi a l'agost quatre en son segures: La i Vilafranca. Altra cop la manca de premsa i la transmissi6 oral s6n inconvenients molt dificils Bisbal, lgualada, L'Arboc

per a establir amb exactitud quins castells es van fer, perd el resum de les fonts consultades permeten deduir els segrients punts: fins al cinc de set segur que se,n descarregd algun, els dos de set iquatre de vuit segur que no s,assoliren malgrat

que s'intentaren i resta finalment el dubte del tres de set ai_ xecat per baix. D'altra banda l'actuaci6 tal vegada m6s important fou la de l'Arboc, on s'intenta el quatre de vuit sense dxit perd es descarregd el cinc de set. Enguany no es t6 noticia

de la Torredembarra. Montblanc i Santa Ursula, malgrat la minuciosa recerca efectuada, fet que fa pensar que no hi ha_

gu6 castells, cosa que, pel que fa a Santa Orsula, era bastant normal en aquests anys, encara que a la Torredembarra re_ sulta una mica estrany. ien conseqtjdncia no es pot descar_ tar del tot una actuaci6 amb resultats negatius en aquesta darrera poblaci6.

L'any quaranta a Tarragona, continuaren amb el quatre de set amb pilar, perd al Vendrell varen fer el tres de set ai_ xecat per baix, i aixd mirat des de la placa del BIat era com veure les orelles al llop. Despr6s de tot el que resta escrit fins ara, i per acabar de resumir I'any quaranta, resulta molt ins_ tructiu reproduir el text der nrimero extraordinari de ra crdnica de Valls, datat al gener del quaranta-(, on despr6s d,enal_ tir l'dpoca anterior a la guerra, es diu el que segueix: <La gue_ rra ha ocasionado un grave colapso en los castells, hoyion una sola colla hay dificultades para hacer buenas torres y pi_ lars, pero los Vallenses han de esforzarse para mantener el fuego sagrado de nuestra incomparable instituci6n (...) y los Xiquets puedan de nuevo ofrecernos aquellos grandes espec_ t5culos que no tienen punto de comparaci6n. Los Vallenses han de poner todo lo que buenamente est6 de su parte para

que pronto se recobren los castells.> Pel meu cant6 no vull avorrir amb el comentari esmentat de la Crdnica de Valls, perd s6n tres pdgines plenes de co_ mentaris per l'estil iaixd en un nrimero extraordinari de les Festes Grosses ja 6s prou significatiu.

L'any quaranta-u, s'iniciii amb l'actuaci6 Candelera, que aconsegui al pati el cinc de set, tres de set i pilar de cinc per baix, de la qual en resta la fotografia del cinc de set i la con_ clusi6 de que no fou cap apoteosi, si s,observa amb deteni_ ment la reproducci6 grdfica. Aquesta exhibici6 es repeti a la nostra Festa Major i tot plegat ja feu pujar la mosca al nas al conjunt dels castellers Vallencs, a l'espera del que succeis durant l'estiu, perd sense que es pogu6s evitar els comenta_ ris sorgits dins de Ia corra i m6s aviat critics vers ra direcci6.

Tampoc enguany tenim noticies de Ia Bisbal, on proba_ blement es f6u alguna cosa, perd si que sabem que s,actud a lgualada, L'Arboc i Vilafranca, sense que els capdavanters aconseguissin millorar la seva imatge. De l,Adcoc en tenim la fotografia del cinc de set (castell que gaireb6 sembla la fron_

ELECTRODOM ESTICS

LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA Abad. Llort,

l6

ARTICLES REGAL TOT PER A LA VIVENDA

r.V. COLOR - VIDEO 15i17

Tel.602271

VALL

S

TEI

GASTETTER

tera

de la colla en l,dpoca de la direcci6 conjunta) sense que es pugui establir si el quatre de vuit va caure o senzillameni ni s'intentd; a Vilafranca en canvi si que es va provar en un darrer esforg per tirar endavant ra coila, perd es ra t", rr"nva per dos cops. Amb aquests minsos resuliats, es va cloure l.e_

tapa de la direccl6 conjunta, experidncia quasi inddita en aquell temps (tan sols l,antecedent de la iolla ruoru i.unf vint-i-nou / trenta) durant la qual s,havia intentat m6s cercar l'equilibri entre les dues colles d.abans de la guerra qr" no pas fer castells.

En aquest punt va ser necessari tornar a plantejar_se el problema de la direcci6 de la Cofla que ,Jiem al comencar l'article, es com si el temps hagu6s passat il"il;;H:l nys a Vails, er probrema era que ers

dem6s no havien badat i ,Vendrell i Tarragona anunciaven proves de vuit abans d,a_ cabar l'any; per acabar de fer el p"rl ,f *Jrnbre estava pre_ vista una actuaci6 important per als Xiquets de Valls a la To_ rredembarra, que havia de donar f. rn,Ja O"f que podria pas_ sar a l'Octubre a Valls mateix amb el pri."r. Concurs de des_ pr6s de la guerra.

El

Calia doncs espavilar-se, iaviat, si no es volia perdre el comandament Vallenc que abans de la guerra havia garantit la Colla Nova. per aixd la Junta Directi;:;lg a iniciativa prd_ pia i mig perqud no va tenir m6s remei,'uu'"op.ur. l,ambient que respiraven els castellers m6s significatius i tot seguit va passar pel carrer de Sant Antoni a-oferir a Ramon Barrufet l'encapcalament

de la Colla amU ta clnsequent

auto_ disposici6 de la Junta. El. Blanco, qr" f,rrl"a-p"ssat un parell d'anys d'alld m6s tranquil a casa r. a capitol el que podriem dir-ne el grup.bdsic ""r., "liOar de la Colla, de components ta proceddncia, i davanl de tothom va con_ :,":::lr,p"nar-ne orctonar ta seva acceptaci6 al cdrrec de Cap de Colla, al com_ promis seri6s de les dues antigues colles'a conviure sota el seu comandament. D,aque"t, rnu*iu,-aquell en pau grup que unes ratlles m6s amunt qualificava de radical, i que ja havia quedat una mica relegat en aconseguir_se l,acord del grup de

Nolla amb l'antiga Colla Nova, per fer una direcci6 col.legiada, ara iei6 definitivament perduts els seus anhels, almenys dins d'una colla tinica de Xiquets Oe Vafls,ln lr"Oar. moralment desautoritzats. De fet protagonitzaren una resistdncia passiva fins a finals del quaranta_sii, que tou qrun Jun separar_se d" la Colla rinica per formar l.actual Colta Veita de Rabass6.

Un cop aclarit el tema del Cap de Colla, quedava per

fer el m6s dificil: convertir una colla mig trencada ique gaireb6

actuava per indrcia, en una colla de vuit. El Blanco, quJ havia deixat a finals del trenta-nou una agrupaci6 que descarregava

el quatre de vuit, enfront d,un tres- de set que feien al Vendrell, ara es trobd amb les forces prdcticament igualades, i

encara el que 6s pitjor, uns <Nens del Vendrell> eufdrics de_ gut a la seva linia ascendent i que acaronaven ja una proba_

ble victdria sobre els Vallencs; tu

aviat com promesa.

puf"r"i,

doncs, era m6s

. f"fd una bona part de tots aquests problemes els va aclarir la primera setmana de tornar al fronf oe ta Colla conseguir que els Xiquets de Valls descarregu6ssin .un a l,a_ altre qu.atre devuit (el segon despr6s de la represa) per Santa Ro_

salia, a la Torredembarra; de passada ra arroJonir.

la seva au_ toritat moral dins de la Colla, convencent a tots els castellers que s'ho volgudssin mirar amb un minim de sentit com(, i al Vendrell (que de fet encara no havien descarregat mai un castell de vuit en quinze anys d,existdncia) no els va

aquest canvi de cap de Colla.

De tot aixd en parlarem en el proper capitol.

L'ESCOLA

N9a?,ll el passat capitol, i corresponent a l,any trenta-nou, l.actua_ ci6 de l'Adcoc va quedar incomprerta en no citar er dos de set desca_ rregat de la Colla dels Xiquets de Valls. prim"r. acon"eguit a la repre-

PASTISSERIA I FORN DE PA

E. FABRA C/. Sant Antoni, 8 C/. Abat Llort,22

Eil[SAladEriil C/. Peixateria, g 60 06 42

agradar

DAITARES

Tel. 6O 31 SO Tel. 60 35 04

TET CASTEILER

UOCABUI.ARI CASTETTER Cord<i (i contra-cord6)

Home que es col.loca darrera el baix per tal de lligar el basament del castell. Els que formen el cord6 es traven entre ells formant una segona anella, al voltant de la qual formen els baixos. El nom de cord6 s'aplica tamb6 en general a tot el basament del castell o pinya. El contra-cord6 6s la tercera

anella del peu del castell; acostuma a lligar els castells de tres o quatre homes de base; cadascun dels individus que l'integren es situen entre els que formen el cord6 i la seva missi6 6s, no tant sols la de lligar-los, sin6 que tamb6 punta_

Aguanta-espardenyes Dit de l'individu que, essent-hi present, a la colla no t6 cap paper determinat (generalment 6s el pare o el responsa_ ble d'un casteller).

Ajupir-se (el casteller) La caiguda dels pilars 6s perillosa pel casteller de <se_ gonsry el casteller que ocupa aquest lloc ha de tenir la precauci6 d'ajupir-se endavant isalvar el seu pit del pes que li

len les crosses que t6nen davant.

pot caure.

Dos de...

Castell amb dos homes de base i per pis. La majoria de colles actuals fan servir m6s la denominaci6 torre de...

Balangada Balandreig, m6s o menys acusat, que es produeix en el castell al punt d'instal.lar-se al pom de dalt els seus components: dosos, aixecador, i enxaneta. La desilgualtat numdrica que s'esdevd en aqueixos <pisos> respecte als ja situats, crea el problema de la balancada. Si el balandreig no impideix que I'equilibri es restableixi, hom diu que <s'ha matat la balanca-

Rengle (o rengla) Cada una de les columnes que t6 un castell. En termes castellers, quan hom parla de <la rengla> en els castells de <tres de...>, vol fer referdncia a la columna que porta el dos dret. En els castells de <cinc de...> 6s la columna central,6s a dir, aquella en la qual recolzen els altres quatre pilars.

da

>.

JOAN M. VENTURA

GOLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

El Banc de Sabadell, a iniciativa de la nostra Colla, subvencionari al pom de dalt per cada castell de vuit que es faci. Agraim al Banc de Sabadell aquesta deferdncia que ha tingut en acceptar la nostra proposta en benefici dels Xiquets de Valls.

Recordem a tots els membres isimpatitzants de la Colla Joves dels Xiquets de Valls que resta oberta la inscripci6 perfer-se soci de la nostra entitat. Agrair'r'em que tots els interessats passessin pel local o es posin en contacte amb algun membre de la

J

unta.

Un assabentem de que el teldfon de la Colla 6s el 60 ES 61.

Comuniquem que despr6s dels contactes mantinguts a petici6 dels nous administradors de la Festa Major de Vilafranca, en vers la possible actuaci6 de la nostra colla, en la diada de Sant Fdlix, i malgrat la cordialitat en que s'han desenvolupat, no ha sigut possible arribar a l'acord que desitjavem les parts, ja que l'assignaci6 que el pressupost Vilafranqui, atribuia a la Colla Joves, estava per sota del assignat ara fa dos anys. levidentment, la nostra junta vetllant pels interessos de l'entitat, es va veure obligada a no acceptar-ho.

La conseqtidncia d'aquesta important decisid, te d'6sser una ferma voluntat de fer m6s pinya que mai, per tindre en

tot

mo-

ment l'autoritat moral i castellera que ens permeti complir amb classe, isatisfer a la nostra afecci6, agraint-ii sempre el seu interds.

LA JUNTA

ESPORTS

VINAS

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS 18

Les frontc Us il.tltn SegtBurallt Carretera Nacional 240, Km: 977 - 86 03 03

30

L!LLA

Tolllon

Font de la Manxa. Tel. 6O 20 56

VALLS

E! Pati. Tel. 6O 05 46

Chrgsalis LA DISCO DE

VALLS

Apl6nidiomes.

finddsrnessortides.

El M6n seri teu en la mesura que hi puguis connectar.

Tancar-te 6s limitar-te.Fes la millor inversi6: inverteix en tu mateix i aprdn idiomes. Serhs i viur)s molt m6s.

cEN ER

tuili",ifl

iffi*r.to

flD

COL.LABORACIO CULTURAL DE