focnou 8

VALLS, JUNY DE 1985

cou.A rouEs

xlQU ETS DE UALIS, ALs GARl{AUAts DE uEiltcrA, tess

\

3

,#

lr

5

it I

L

c

WBm@-D Nrimero 8 Valls, juny de 1985

Edita: Colla Joves Xiquets

de Valls.

C/. Gass6. 2O

amb la col.laboraciri de la Diputaci6 de Tarragona Director: Francesc Terreu Sots-director: J.M." Ventura Difusi6: C. Baz i D. Clofent Coordinaciri: Documentaci6: Disseny: Redacci6:

Salvador Magre Josep Secall Pere Toda R. Barrufet, Ll. Dalmau, J.

Guasch, J.M." Rod6n, V. Ven-

tura i Grup de Grallers. lmprimeix: Grdf iques Moncunill-Valls Dipdsit Legal: T - 1 233-83

SUMARI Salutaci6 Cord6 Casteller .

Noticiari Casteller Vocabulari Casteller Sortides Es tant dificil d'aconseguir-ho Estampes retrospectives E

ntrev i sta

La sortida de la Colla

Pdg.

3

>t4 )5 )5 )6 >r7 ) 8-9 ) 1O-1

1

a

Vendcia

>> 12-13

Nova Junta

> > ) ) )

Els padrins de la Colla

Homenatge Temps de Castells (Vlll) Ball de Valencians d'Arbeca

.

14 14 15

SALUTAC!O Tenint la responsabilitat de presidir la COLLA JOVES dels Xiquets de Valls, com a conseqi.rdncia de la darrera assemblea general i amb motiu d'aquest primer n0mero de FOC NOU despr6s d'aquells aconteixements, em plau aprofitar l'avinentesa, junt amb el nou Cap de Colla, Julid Bascuffana i els dem6s membres de la Junta, per a donar a tots els components de la Colla isimpatitzants, el nostre m6s sincer agraiment per la confianga que ens va 6sser dispensada i per donar-vos la nostra salutaci6 m6s cordial.

Crec que els grans fets no necessiten paraules i aquest cas 6s d6na pel molt que ha fet la COLLA JOVES. Per aixd em permeto demanar-vos, la vostra il.lusionada participaci6 a tots els assajos, sortides i dem6s actes que realitzi la Colla, per a portar a cap un programa de futur que ens permeti seguir essent una colla capdavantera i perqud en tots els aspectes sigui un mirall dins del m6n casteller.

En aquests moments no puc per menys que dedicar un especial reconeixement als companys que ens han precedit i que d'una manera que els honora i ens honora, segueixent col.laborant amb entusiasme a les tasques col.lectives de la Colla.

Ara sols manca seguir pel camf de treball silenci6s que hem emprds, que sens dubte ens portard a obtenir els dxits que desitgem, encara que aixd comporti sacrificis. Malgrat tot, seguirem respectant tothom, perd tamb6 voldrem que se'ns respecti.

Amb la nostra actuaci6 que tot just comenga, tenim la intenci6 de no defraudar-vos i fer que tots els que vestim la camisa de la COLLA JOVES, ens poguem sentir satisfets i joiosos com a castellers i com a vallencs d'haver fet el mdxim per l'enaltiment de la Colla.

16-17 18

JOAN M." BENET IJOVE President

FET, GASTEIIER

CORD6 CASTELLER

del 1985 Castells m6s significatius fets per les colles des de l'inici de la temporada fins al dia 27 de maig l.- lntent C.- Carregat a.p.- amb pilar D.- Descarregat x.- Castells petits

5-7

Brivalls Cornudella

Colla Joves Vilafranca Castelle rs Jove Vilanova

Castellers Montmel6 Castellers St. Pere Ribes

Castellers Terrassa

Castellers Vilanova Mar Joves Xiquets Tarragona

4-D

Joves Xiquets de Valls'

Minyons Terrassa

Nois de la Torre Vella Xiquets de Valls Xicots Vilafranca Xiquets de Reus

Xiquets de la Vila d'Alcover

J.M. Ventura

VENDA I REPARACIO DE MAOUINES D'ESCRIURE I CALCULAR MOBILIARI I EOUIPS D'OFICINA PEPERERIA TECNICA Abat Llort, 4 Tel. 6O 30 74

aymerich VALLS

Peixateria, 12 Tel. 60 06 25

FET GASTELLER

NOTICIARI CASTELLER Les portes d'una nova temporada ja s6n a punt d'obrir-se. Cada any per aquestes dates les colles estan <calentant motors), i planificant el que tothom espera que sigui una campanya exitosa. Aixi els canvis tdcnics idirectius s6n a l'ordre del dia. A part de la nostra colla, tamb6 hi han hagut canvi de presidents en altres, Castellers de Terrassa, Xiquets.de Tarragona i Castellers de Sitges han escollit, respectivament, a Miquel Martinez, al Sr. Villasevil i Emili Valenti. Des de la Colla Joves els hi desitgem que tinguin sort en els seus cdrrecs.

On tamb6 estan fent canvis 6s al Vendrell, perd no pas de president. En aquest cas, es tracta d'un monument, al quatre de vuit de l'escultor Canyes que hi ha

emplagat prop de la vila, sembla que es traslladard al nucli d'aquesta, ja que una reestructuraci6 de la xarxa de carreteres fa que el lloc on 6s troba deixi de ser de pas. Perd els castells de pedra tamb6 s6n notfcia a Tarragona, ja que una comissi5 del Patronat estd estudiant la possibil itat d'un nou monument casteller, que s'afegiria als de Valls, Vilafranca i El Vendrell.

Per la seva banda els castellers de Vilafranca, que no en deixen passar ni una, tamb6 s'han apuntat a la

UOGABUTARI GASTEttER Calcilles S6n unes mitges sense peu que tapaven el tros que restava descobert fins al turmell. A vegades alguna canalla encara en porten. Generalment, solien 6sser negres.

Agulla al mig (castellamb) Es el Pilar que s'aixeca dins d'un castell de quatre homes de base.

Fer la f iguereta Consisteix en que un xiquet de dalt, es posa de cap per avall i els peus amunt. Tot seguit baixa d'aquesta manera. Nom6s s'acostuma a fer en els dosos.

nova moda de fer <viatgets> a ltdlia. I 6s que enguany ja en van tres. Els del Penedds, 6s el segon cop que hi treuen el cap, al haver visitat fa uns anys la vila de l'Alguer, a l'illa de Cerdenya, on s'hi parla el catala. Als italians resulta que aixd dels castells els hi estd agradant molt, i potser faran una colla. De moment, ja han enviat un espia, que s'ha infiltrat a la millor colla, ique sembla ser que 6s alt i ros. Hi ha una recompensa per a qui el trobi.

Els Nois de la Torre, sense sortir de casa, tampoc es queden enrera. En fan una ni mrls ni menys que amb Els Comediants, que han decidit de debutar al setd art amb el seu espectacle <Ald>. Ja a <La Plaqa del Diamant>, els Castellers de Barcelona havien de-

mostrat les seves habilitats davant de la cdmara.

I per

acabar, un nota musical. A Tarragona s'estd celebrant el segon concurs d'innovaci6 a la. gralla i al timbal. La participaci6, al igual que l'any passat ha estat nombrosa. Aixi, les dues colles d'aquesta ciutat tenen la part musical assegurada per bastants anys.

Dalmau

Catedral dels castells Nom pecu'liar que s'ha aplicat al CINC DE VUIT. Carro gros Nom peculiar que rep popularment el castell de OUATRE DE VUIT.

Mans (primeres)f S6n aquells que, col.locats darrera el primer cord6, aguanten directament amb les dues mans el mateix segon

Xurriacada

A

Es la caiguda d'un castell. En l'argot casteller s'aplica m6s aviat a la caiguda d'un dos.

J. M." Ventura

SERVEI OFICIAL

Jaume Serra Sampere Mossdn Martl, 3 Tels. 60 01 63 - 60 12 96

VALLS

?EiDE

Hem encetat una nova temporada i amb ella estrenem un nou equip tdcnic que esta treballant de cara a les grans diades. Per les sortides que fins avui hem fet encara rio es

pot valorar la tasca portada a terme, perd ja s,han aconseguit els primers dos de set i quatre de vuit.

Aquest any sembla que estard ple de sortides i aquestes han comengat ben aviat, fet molt positiu de cara .'prorui nova gent icom a exemple 6s que en els castells importants que hem aconseguit ja s'han fet diferents canvis que s6n molt prometedors. Ara falta agafar la confianca necessdria

per afrontar els grans castells amb seguretat.

Tenim que d'aconseguir-ho en aquestes sortides de cas_ tell de set que,6s fan al comengament de la temporada i que s6n el millor assaig.

Segurament que quant sortird aquesta revista ja s,hauran

fet moltes m6s sortides de les vuit que portem fins avui, i

sens dubte que s'hauran aconseguit m6s castells importants

i estarem a punt per la Diada de St. Joan, la primera diada

important de l'any,,llavors serd el moment de fer una valoraci6 dels castells i espero que en sortirem del tot airosos.

Les sortides una a una:

14 de febrer VENECTA Primera actuaci6 de la colla a terres italianes amb motiu del Carnaval i primers castells de la temporada, Ia temperatu_ ra era excessivament freda per a fer castells, malgrat aixd l,d_ xit fou total, tant pel nombre de castells com per l,impressi6 que vdrem causar al p[blic.

A la placa de la Universitat vdrem fer el quatre de set iel pllar de cinc, a la placa"Sta. Barnaba el tres de sis per sota i el dos de sis, a la plaga Sta. Margarita el quatre de sis amb el pilar i el quatre de set, davant l,Hotel Londra i retransm6s per la RAI a tot ltdlia, el tres de set. el quatre de set i el pilar de cinc, a la plaga St. Marc, el quatre de set amb el pilar al mig, el tres de set i el pilar de cinc rodat i amb la Senyera, al Uaii terrestre de Mestre, a la placa Ferretto, el quatre de set, el tres de set, el tres de sis aixecat per sota iel pilar de cinc.

1O de marg ULLDEMOLINS Sortida conjunta amb la colla de Cornudella i amb motiu de la Festa de l'Oli Denominaci6 Ciurana, els castells assolits

24 de marg, CORBINS Actuaci6 patrocinada per <La Caixa>. Es va fer el quatre de set, el tres de set, el quatre de set amb el pilar al mig, dos de sis i pilar de cinc.

14 d'abril VALLS'

Amb motiu de la visita que va fer a la nostra Ciutat

2 de maig CERVELLO Actuaci6 a les caves Raimat per la presentaci6 del nou

model de cotxe de la marca Seat. Actuaci6 a fltima hora de la tarda. Es va fer el quatre de set, el tres de set, el dos de sis i dos pilars de guatre.

5 de maig MONTROTG . Actuaci6 a la setmana cultural patrocinada per <LA CAI_ XAD. A m6s de castells de sis al ceicavila, dos quatre de set, tres de set i dos pilars de cinc, cal destacar l,aconseguiment del primer

dos de set de la present temporada.

12 de maig MONTBLANC Sortida amb motiu de les Fires de Maig, aquest any amb dues colles, els Castellers de Vilafranca i iosaltres.

Fins ara aquesta 6s la millor actuaci6 de la temporada,6s va aconse_ guir el primer Ouatre de vuit a m6s dei dos dL set tai segon intent) cinc de set, tres de set i pilar de cinc.

RAMON BARRUFET

foren:

Ouatre de set amb el pilar al mig, Tres de set, dos de sis

i pilar de cinc.

17 de marc MOLLERUSSA

Vdrem ser invitats a participar a la Fira de St. Josep, llds_ tima que fou un dia molt ventds i ens causd molts maldecaps a l'hora d'escollir els llocs per actuar. Els castells que vdrem fer s6n: el quatre de set, dos tres de set (l,un sols carregat), dos dbs de sis, altres castells de sis al cercavila i pitai ae cinc.

Montroig, 5-5-85. Primer dos de set descarregat de la temporada.

Foto: Afriu Ventura

CENTRE

OPIC

el

President del Parlament de Catalunya l,Honorable Sr. Miquel coll i Alentorn per cerebrar er 2.on aniversari der setmanari (EL PATI)).

Es va fer el pilar de cinc.

ULLERES LENTS DE CONTACTE AUDTFONS

.

...e1

.

mlllor seryei proiessional

Raval de Jes0s, 35 - Tetf. 305329 Rovira i Virgiti, 2 - Tett.212912 Jaume Huguet, 4 - Tett.602050

-

REUS

- TARRAGONA - VALLS

GOLLA .|O\,ES

XIQUETS DE VALLS

ES TANT DIFICIL, D'ACONSEGUIR-HO? -

En el curs de l'fltima reuni6 general ordindria i veient com s'estava desenvolupant l'ordre del dia i en especial, el punt referent a la renovaci6 parcial de la junta rectora, estava pensant en la similitud que t6 una agrupaci6 cultural-recreativa i una empresa i

ndustria l-comercia

extrao rdind ria.

FINANCES: Equivaldria a l'drea de tesoreria, secre-

tariat i administraci6 general.

INGENIERIA: Conjuntament amb qualitat, formaci6, etc. seria el que anomenem, <Junta Tdcnicast d'assessorament al <Cap de Colla>, per aprofitament dels recursos humans, formaci6 de la <canalla>, etc.

PRODUCCTO: Si el que produi'm s6n <castells>, llavors l'aprofitament iplanificaci6 dels mitjans, en aquest cas, dels recursos humans, seria la feina del rCap de Collat.

COMERCIAL: Les nostres vendes, s6n les sortides, les actuacions, els pressupostos, els contractes, la publicitat, etc. que equivaldria, a un secretariat i relacions pilbliques amb l'exterior.

PERSONAL: Reclutament de mitjans humans, disciplina, pla de carreres, motivaci6 del personal, el cop a l'espatlla, el pare confessor o sigui, un relacions humanes dins l'organ itzaci6.

MATERIAL: Secci6 de compres de materials, vestuaris, despeses local, bar, revista, festes, etc.

OUADRES D'EMPRESA: Conegut com <Mandos lntermediosl equivaidria a les diverses vocalies.

l.

-

Ho estava pensant, pe"rqud la majoria dels que estavem a la reuni6 -m6s o menys- d'una o altra forma estem professionalment involucrats amb organitzacions industrials-comercials de societats andnimes, nacionals o multinacionals, rdgims cooperatius o simplement en treballs autdnoms.

-

El que bullia al meu <tupi>r, era la diferdncia de comportament dins la reuni6, molt diferent de com ho

fem -ho ens veiem obligats a fer-ho-, quan assistim a una reuni6 de l'empresa on treballem, o sigui; amb moderaci6, constructivament, amb la mdxima educaci6, etc; i em preguntava el perqud d'aquesta diferdn cia.

-

-

La resposta rdpida que vaig trobar-hi d'entrada, va 6sser el mal 0s que fem del significat de les paraules democrdcia i llibertat d'expressi6, convertint-les amb <llibertinatge>, ien el cldssic <jo bo, tu dolent> o sigui; que quan el moderador no ens pot fer callar per jerarquia o m6s clar, no ens pot fotre fora, aixequem el to de veu, esgrimim el protagonisme, no volem escoltar, no mesurem els atacs personals, pretenem que la nostra opini6 6s Ia bona i ens posem a rentar la roba bruta davant de tothom.

Perd retornant al meu pensament inicial, de la similitud entre una junta rectora d'una agrupaci6 culturalrecreativa i la direcci6 d'una societat o empresa industrial-comercial, he mirat de compaginar l'equivaldncia de cdrrecs en I'organigrama d'ambdues o.rgan

itzacions:

GERENCIA: Pot 6sser anomenada a dit (infludncia) votada per un consell d'administraci6, junta d'accionistes, etc. i equivaldria a la nostra Presiddncia, elegida en una votaci6 d'assemblea general ordindria o

EilnsalailEriil C/. Peixateria, 9 60 06 42

-

Com podem veure per als <jobs description>, que hem anotat, la majoria,de cirrecs encaixen perfectament en cadascuna de les organitzacions. 86 doncs, si admetem que si una empresa funciona 6s conseqtidncia de que estd ben dirigida ben administrada, perqud es planifiquen adequadament els productes a fabricar -a construir- d'acord amb els recursos de qud es disposen, adequant-los a una qualitat i preu que demana el niercat, perquE aixi, el departament comercial aconsegueixi les cotes de venda convenients per la supervivdncia de la societat i sobretot perqud, un empresa la formen homes disciplinats, on cadasc( t6 de complir amb la tasca que se li ha encomenat, llavors... 6s tant diffcil d' aconseguir-ho, a casa nostra?

VIVESO Marq 1985

I

PAItARES VALLS

COLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTETLS ANY 1976

(t)

El comengament de la temporada, es feu amb dmplies perspectives d'anar aconseguint fites importants en les realiizacions de la Colla. Potser un dels objectius d'aquella temporada quedd bastant centrada en intentar la realitzaci6 del pilar de Sis. Com es veurd en.els

apunts de tot I'any, en diverses oportunitats 6s van fer proves. potser podem dir que molt de prop semblava que l'dxit f6ra aconse-

I

guit.

amb una lleugera presentaci6 de castells, aixecant el Tres de Set pe baix, a m6s d'un Pilar de Cinc, davant de l'Ajuntament de Tarragona on actuaren altres colles d'arreu del m6n casteller.

El 1 3 de juny a la Bisbal del pened6s, 6s van realitzar el Tres dt Set aixecat per baix, el Dos de Set. Alli fou on per tractar-se d,una bona plaga castellera, la Colla Joves va intentar per dues vegades e Pilar de Sis. Va faltar molt poc per aconseguir el propdsit. No fou possible perd l'intent fou molt apreciat iaplaudit per l'afecci6 alli present.

FESTA MAJOR DE SANT JOAN - 1976

L'Ajuntament posat en una alternativa d'estalvi, perd d,aquells que fan malb6 les tovalles, van organitzar la festa major d,aquest any

sense l'edici6 de cap programa de md, d'aquells que, fins i tot. luxo_ sament, havia editat algunes vegades.

L'acte m6s trascendent, no cal dir-ho, fou l'exhibici6 de les dues colles vallenques de castellers, tant a la sortida de completes com el dia de Sant Joan al migdia. L'actuaci6 d'ambdues colles dels Xiquets de Valls fou seguida amb molta atenci6, puix s'havia dit que la Colla Joves. anava a intentar el Pilar de sis. I veritablement, aixi fou.

Al vespre ial migdia, van ser dues ocasions, fallides, les quals perd farien pressuposar que l'assoliment del pilar de Sis era prdxim, per un xic m6s que 6s pogu6s corregir el punt flac. La nit era guarda_ da amb expectaci6. Es va fer per part de la nostra Colla Joves, el Quatre de Set amb el pilar al mig, el Tres de Set aixecat per baix, el Dos de Sis, iun intent del referit pilar, aquesta vegada l,enxaneta ha_ via ja posat el genoll damunt l'espatlla de l'aixecador, perd el castell no era pas fet.

L'endemi, diada de Sant Joan la Colla Joves realitzd els segiients castells: Dos de Set, Ouatre de Vuit, i un intent del pilar de Sis. Amb motiu de la visita a Valls dels membres i jugadors de la plantilla del R.C.D. Espanyol de Barcelona, el dia 2 d,agost, la Colla Joves Xiquets de Valls actuii al pati de la nostra ciutat, efectuant amb molt d'dxit el Dos de Set, Tres de Set i pilar de Cinc.

Es poden catalogar de sortides triomfals les realitzades aquesta temporada els dies 8 d'agost a Lloreng del pened6s, i el dia 1S a La Bisbal del Pened6s. En les dues sortides 6s van carregar i descarre-

gar els mateixos castells: Dos de Set Ouatre de Vuit, Tres de Set aixecat per baix i set Pilars de Cinc.

Ouinze dies despr6s, la Colla Joves Xiquets de Valls, feia acte de presdncia a la magna jornada de la festa major de Vilafranca del pe-

ned6s.

Sant Joan,

1I

r/ o. lntent 976. trttenl del oet Pilar rlrar de Oe Sis. Sts

FOto:

Arxiu Ventura

Es comengd la feina en ocasi6 d'inaugurar-se a la nostra ciutat el casal social dels Aragonesos residents a Valls, local anomenat <El Cachirulo>, i situat al carrer Castells de la nosta ciutat.

El dia 19 de febrer, i amb ocasi6 de la visita que els Reis d,Espa_ nya van fer a Tarragona, la Colla Joves Xiquets de Valls hi participi

otrrtk rt

5qae6-

Com 6s obligat en aquesta poblaci6, la nostra Colla anava preparada per donar les mdximes realitzacions del seu ampli repertori.

Ouatre colles havien estat contractades per aquesta diada:

Colla Castellers de Vilafranca, els Nens del Vendrell, la Colla Vella i

Colla Joves del Xiquets de Valls. Efectuat el sorteig la Colla Joves li va correspondre actuar en el segon lloc de la diada. La seva actuaci6 fou un Dos de Set carregat i descarregat molt segur. A la segona

BR ttr

aOaaaaaaaOa!-

COL.LABORACIO

8gD@@g C/. Abat Llort, 8

1

1

la la

Teldfon 60 15

O1

VALLS

GOLLA JO\/ES

xrQuETs DE VALLS tanda intenta el quatre de vuit, fent llen';,a, en el segon intent d'aquest castell tan sols 6s va carregar. A la tercera ronda 6s carregd per primera vegada el Tres de Vuit, el qual palesa la gran qualitat de la Colla Joves, acabant la seva actuaci6 amb un Pilar de Cinc de cloenda.

EL BATLLE DE VALLS, PREGONER DE LA FESTA MAJOR DE GANDESA El dia 3 de setembre de 1976, s'inauguraven a la bella ciutat de la Terra Alta, els festejos de la seva Festa Major amb honor a la Verge de la Font-Calda.

Les festes van tenir com a principal inici el Preg6 de les mateixes, al sal6 de sessions de l'Ajuntament de Gandesa, pronunciat per l'Alcalde de la nostra ciutat Roma Galimany i Soler.

La nota agradable de la jornada va 6sser la presdncia de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, que va iniciar la seva actuaci6 aixecant dos Pilars de quatre a la entrada de l'Arxiprestal. A la plaga principal 6s van fer el Ouatre de Set, Tres de Set i un pilar de quatre aixecat per baix, acabant la seva actuaci6 davant l'edifici de l'Ajuntament amb un Tres de Set aixecat per baix, el Dos de Set, tant sols carregat i el Pilar de Cinc portat al balc6.

A l'acabar l'actuaci6, el Cap de Colla, va fer entrega a I'Alcalde de Gandesa, d'una fotografia d'un castell de la Colla Joves com a record de la seva actuaci6 en aquella ciutat.

Primer 3 de 8 descarregat de ra coila. virafranca,

3o-g-76

Fotoi Arxiu ventura

En aquella extraordinirria actuaci6 6s va recollir l'opini6 del President de la Colla Joves en Ramon Benedicto <Creus>: (Satisfacci6 general de la Colla -va dir- perqud avui s'ha ' aconseguit el primer Tres de Vuit, en el nostre petit historia l>.

zOue li sembla que va ocdrrer en el primer intent del Ouatre de

Vuit?

<Crec que potser estava mal agafat des de baix i els nervis han influit molt. De tota manera el p[blic ha pogut consta-

tar que la nostra moral 6s molt alta i hem fet front a la nostra responsabilitat posant-hi tota la fe i tot l.entusias_ me). zl quant al Tres de Vuit? <Possiblement la caiguda del Ouatre de Vuit ha obligat a fer alguns canvis que no s'havien previst. Aixd ha creat dificultats que s'han superat perd s'ha assolit el premi d'aixecar el Tres de Vuit grdcies a la tenacitat, l'energia i la

voluntat.de tots>.

Com a dada curiosa aquest 6s el temps empleat per la Colla Jo_ ves en realitzar els castells, des del moment que pujaven els quarts fins que els tercos comengaven la baixada: Dos de Set: carregat i descarregat amb 70 segons.

Ouatre de Vuit: en el primer intent llenya als 47 segons, en el segon carregat als 90 segons.

Tres de Vuit: carregat amb 9O segons.

En el mes de setembre, la Colla Joves dels Xiquets de Valls va fer quatre softides, concretament, el dia 3 a Gandesa, el dia 12 a Bellpuig, el 19 a Almenar i el dia 26 a Tarragona.

4 de 8 descarregat. Lloreng del Penedds, 8-B-76.

Foto: Arxiu Ventura

Amb motiu de celebrar els Nens del Vendrell el cinquantd aniversari de la seva fundaci6, el dia 14 d'octubre, a la una del migdia, va tenir lloc a Ca la Vila de la ciutat del Baix pened6s una recepci6 d'honor a tots els Caps de Colla de les agrupacions de castellers de Catalunya. En el decurs de l'acte fou lliurada a l'Alcalde de Valls, una placa d'honor als Xiquets de Valls, (en prova de recordanca i l'agraiment per haver portat, en el segle passat, els castells al Vendrell>.

Hi va haver els corresponents discursos d'oferiment, i, al final, fou fet a mans dels caps de colla d'un pergami de recordanga del cinquan tenari.

El que corresponia a la Colla Joves de Valls, fou reccillit pel cap de colla senyor lsaac Rubi6.

J. M., VENTURA

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

nem als orlgens i a pensar nom6s en les places i en fer castells. Per aixd avui portem aqui al nostre personatge: no per donar-lo a condixer, ja que tothom

ENTREVISTA

el coneix, sind perqud ens expliqui moltes coses que ell ha viscut a l'entorn dels castells i, de manera especial, a les colles Muxerra i Joves que han estat les seves colles.

L'Anget Ruiz San Antonio va ndixer

fa cinquanta-dos anys a Madrid i, durant la guerra, va arribar a Valls, com moltes altres criatures, evaquat d'a-

i +..

'B{7 f

questa ciutat aleshores assetjada per uns i defensada per altres.

Actualment l'Angel, despr6s

de

molts anys de pujar als castells i fer-ne molts tant al quart com al terg, t6 cura

de la canalla de la colla i, col.laborant amb Bascufiana, 6s una de les peces m6s importants dels castells a la Colla Joves.

ANGEL RUIZ SAN ANTONIO. Si comencem aixi i si la fotografia no encapcal6s aquesta entrevista, qualsevol es pensaria q.ue parlem d'un personatge d'aquells, que segles enrera. sortien d'Extremadura per anar a fer les Amdriques. Perd no senyor!. Estem parlant de l'<Angelet>. L'home m6s popular de la nostra colla i, quasi m'atreveixo a dir del m6n casteller. Un home al tombant del qual tothom s'hi sent b6 perqud 6s

de cardcter alegre iagradable ique sempre esta apunt per a gastar bromes

a petits i grans i que mai estd de malhumor quan 6s a la colla.

Un home per al qual els castells han tingut una gran importdncia a la seva vida, ja que hi ha anat molts anys i sempre ha tingut relaci6 i amistat amb gent del m6n casteller.. Tamb6 tâ&#x201A;Ź rnoita importincia el fet que l'Angel ha estat 6s un casteller, un gran casteller. Aixi i

de senzill.

Ara que el m6n casteller esta

ple

de grans frases, gldries castelleres, cas-

tellers de socarel, figures, tdcnics, economistes i executius; al topar amb homes com l'Angel i, d'altres com ell, tor-

l'lnica colla que existia a Valls; la de-

via convincer perqud ens deixis anar a tots dos a fer castells.

3.- Angel explica'm qud recordes dels teus primers passos dins el m6n

casteller

i la manera com vas viure

aquell ambient.

Una de les coses que recordo molt b6 6s que vaig estrenar-me en un concurs que es va fer al camp de futbol i que estava situat a la Xamora, abans que s'hi fessin les cases. Vaig pujar

d'enxaneta i I'aixecador fou lAngel Batet; per cert, vdrem caure vdries vegades, naturalment amb castells de set, .ia gue de vuit ni parlar-ne.

Vaig anar una temporada a fer castells, perd vaig caure una vegada i se'm va posar un ull tot inflat d'un cop i, tant a la meva mare com a mi ens va agafar un xic de por i vaig deixar-ho durant cert temps.

1.- A veure Angel, per comengar, trecordes alguna cosa de la teva arribada a Valls i de les circumstdncies per les quals us vdreu veure obligats a marxar de Madrid la teva famflia i tu?

D'aixd

ja fa molts anys, doncs pen_

sa que jo nomds tenia cinc o sis anys; m'enrecordo que vdrem arribar el meu

germd Eloi i jo; ja que els altres dos m6s ja eren aci a Valls, i com andcdota puc dir-te que despr1s em vaig assabentar gue a l'arribar a Valls, gue per cert grans

vdrem baixar

ajudar

de

a

a (ca l'Amada>;

baixar de l'autocar

ens

el

va

<Mar_

quetr, un home que ti ja vas coniixer i que va estar molts anys lligat als cas_ tells, a la Muxerra.

2.- Ja ets vallenc. Ara ens interessa saber qud 6s el que et mou a anar als castells; crec que hi vas fer cap amb un germd teu que molt

aviat ho va deixar i va anar a viure

fora de Valls.

El motiu gue em va fer anar als cas_ tells va ser el fet que la meva mare te_ ballava a <ca Nollat, a la tintoreria, i Nolla que aleshores era un dels principals

Desprds la meva mare es va posar molt malalta i, com gue nosaltres 6rem moft joves, vam intentar que poguds en-

trar a l'Hospital de Valls

i em varen

aconsellar que tornds a anar als castells, ja gue essent la mare d'un casteller hi havia mds possibititats d'aconseguir l'ingrds. Aixi ho vaig fer i aleshores la mare va poguer anar a l'hospital on per desgrdcia va morir. Aquest va ser l'inici de

la meva vida casteiiera; un inici que

sempre he tingut present, tot i que s'ha de considerar que eren uns temps molt dificils.

4.- Suposo que tu ja vares viure la separaci6 de l'rinica colla en dues: la Muxerra i la Vella. Fes memdria i explica'ns com va anar tot alld vist per la canalla.

Quan es formen les dues colles, no estava decidit per cap costat ni tenia gaires preferincies per ningd. M'enrecordo que vaig trobar a un de la Muxerra que em va dir que assajarien a l'Hort dels Alls ijo vaig anar-hi; em va agradar l'ambient i ja no m'hi vaig moure.

Dels altres no en puc dir res perqui no hi vaig anar.

l/IDAL PESCA SALADA VALLS 10

JOVES COLLA XIQUETS DE VALLS 5.- Vas amb la.Muxerra, puges a molts castell i et converteixes en un gran casteller. Explica't Angel i fem un xic dlhistdria d'aquella gran colla.

Comengo amb la Muxerra i vaig a quints del primer quatre de vuit que es va fer- Era aquell quatre de vuit que vdrem descarregar per St. Josep. A quints hi vaig durant tres ahys i, puio a molts castells de vuit i de set, sempre per dalt.

Debuto al quart del castell de vuit per la Candelera del 5l i, des d'aleshores, ja

em converteixo en un quaft fix de la Al dos de set, vaig al quart per primer coP als

Muxerra pels castells de vuit.

Monjos, en una sortida a la que andvem quatre gats i a la que em sembla que

vaig haver de pujar-hi

jo perqud no hi

havia cap quart dels <titularstt.

6.- Es desfd la Muxerra,

Zcom

passes aquests anys?

Quan es desfd la Muxerra, io ia feia

una temporada que no anava als castells

ja

que quan Foguet va marxar eap

a l'estranger em vaig quedar a casa i ia no vaig anar als castells fins que torno a engegar amb la Joves.

7.- Arriba l'any 7O i es comenga a bellugar el jovent que no simpatitza amb la Vella i, els que ens haviem quedat a casa, tornem a parlar de castells i tornem a la palestra fins que tenim altra vegada <colla>. Quan t'integres tf?

Nosaltres, un grup molt nombrds, andvem al Bar Orient i alli es va comengar a parlar d'una altra colla que seguis els passos de la Muxerra. A mi m'en varen parlar molt aviat I'Andreu, I'Urquia, l'lsaac i d'altres que ara no recordo i, ja vaig anar a l'esmorzar de ncal Boul i ja s6c dels primers d'in:tegrar-me com a casteller de la Joves.

8.- Com vius els primers temps de la Joves?

Jo, com tots els castellers, gue no 6rem gaires; pujo des del primer moment a tots els castells ja que haviem d'ensenyar a pujar als castells a molts

que no ho havien fet mai i que nomds tenien molt d'entusiai;me i bona voluntat. No cal dir que pujo al primer guatre de set que va descarregar la Colla Joves.

9.- Comencem a fer castells de vuit. OuE m'expliques d'aquells moments tant importants?

Jo pujo al primer quatre de vuit que vdrem carregar a Vilafranca i tamb6 als altres que carreguem. A La Bisbal tambi pujo al primer que varh descarregar, que tambd era el primer que descarregava jo. Tot aixd ho vaig fer anant a tergos, tot i que molts deien que fo era un quart. Desprds ja comengo a anar al terc

en el dos de set, tant 6s aixi que em sembla que hi ha una temporada que junt amb l'Estil. les els fem tots. El tres de vuit el carreguem a Vlafranca per primera vegada i, a tergos hi anem a l'Andrbs, Creus i jo. Aquest castell el descarreguem per Sta. lrsula a Valls i jo vaig altre cop a terQos; el matei* dia descarreguem el quatre de vuit i el dos de set i tinc la satisfacci6 de ser l'(tnic terg que puja a tots tres i, naturalment, els descarrega.

Desprds, arriba el cinc de vuit i als tres primers que vdrem carregar tamb6 hi pujo, encaia que no arribo a descarregar-lo, cosa que sento molt perqud dels castells de vuit que feiem aleshores, 6s l'(tnic en el que he pujat i no l'he descarregat.

1O.- Passa el temps i et quedes una temporada a casa; despr6s tornes a la colla. Oud va passar Angel?

Jo em vaig quedar a casa perqud, com ara mateix, tenia cura de la canalla i hi va haver un moment en qui em va semblar que no podia actuar amb la llibertat que necessitava per dur a terme

la meva feina i, per evitar

complicacions, vaig estimar-me mds que aquesta tasca la fessin altra gent.

11.- A f inals de la temporada

fer-te cirrec de la canalla. Oud et mou a fer-ho?

Al canviar a Jordi Crusells pel Bas' cuftana i al plegar l'lsaac se'm va dema' nar d'assajar i tenir cura de la canallaEn aquells moments em va semblar que no m'hi podia negar, ja que no eren moments massa fdcils; a mdg el fet que el <Bascol es fes cdrrec de la colla bm va animar a fer-ho, ia que ia saps gue som amics de tota la vida i sempre ens hem entds molt b6. Amb tot. io ia vaig dir que aixd era a condicid que em deixessin treballar tranquil i al meu aire.

12.- Ouan fem aquesta entrevista estem a comengaments de temporada. Com ho veus tot aixd de la Joves?

Jo he de dir-te que actualment a la colla hi tenim bastants crios que serveixen pels castells, o sigui, que per part de la canalla sembla que aquest any no tindrem problemes. Si no estem de desgrd'

cia en els primers castells

i si

nalla que no haviem pogut tenir

I

punts, aixd 6s feina del rBasco>.

13.- Per acabar Angel, exPlica'm quins castellers recordes d'anys enrera que tu admiressis.

Mira, d'anys enrera, m'agradava molta gent de la Muxerra; sobretot Collet i Foguet com a tercos i, Ramon Fontanilles com a segon, entre molts d'al' tres. Tambd m'ha agradat sempre molt Batet, de la Vella, que ha estat un gran castelle r.

Ara, a la nostra colla tambd en veig i molt de jovent amb qualitats que. faran que la nostra colla torni a ser al cim del mdn

uns quants amb molta <classet

casteller.

passada, es canvia tota la part tdcnica de la colla i t( entres de nou per

Tapisseria en general Tapissats cotxe cortines Ar. Misericdrdia,32 Tet. 60 10

70

Moquetes Teldals

en

aquests tiltims temps. Quant als altres

BONDEU

'Topicenio Pic5

1'

se'ns

d6na temps per <afinant un xic els que han comengat de nou; crec que podem tenir una tranquil.litat per part de la ca-

vALLs

COLLA JO\,ES

XIQUETS DE VALLS

LA SORTIDA DE LA COLLA A VENECIA En totes les agruPacions hi ha fets que marquen i queden en el record de tots i cadascun dels components. En el nostre record hi te-

nim marcades les actuacions de Castell6 de la Plana amb motiu de les Festes de la Magdalena allii per l'any 1972; i les de Saragossa, especialment les del primer coP a l'any 75, per les Festes Primavera, degut a la seva novetat. Ara ja hi podem posar un nou senYal: el de Vendcia. I aquest amb m6s forqa

L'actuaci6 a Vendcia 6s Pot dir que va comengar el dia 1O de gener a l'Ajuntament de la nostra Ciutat on 6s va softejar quina de les dues colles de Valls hi aniria; fet ldgic si tenim en compte que, encara que totes les gestions Per aquesta actuaci6 les estava fent la nostra colla des del passat desembre, la carta d'invitaci6 arribd al nostre

Ajuntament sense esPecif icar el nom de la colla. A Partir d'aquest dia es va posar fil a l'agulla i Per mitjd de teldfon, tdlex i cartes es va concretar l'actuaci6. Les dificultats foren moltes. tant en el sentit d'haver de deixar comPonents de la Colla a Valls, com pels trdmits burocrdtics. Cal remarcar, Perd, la bona predisposici6 de tots els qui no varen poguer venir, tant 6s aixf, que molts d'ells ajudaren a l'organitza-

trelles, aigua calenta i calef acci6; coses que. donat que estdvem a zero graus, les vdrem agra'ir molt; tamb6 sales de joc i televisi6. lmmediatament tingu6rem una reuni6 amb els organitzadors de tota la nostra actuaci6: <La ComPagnia della Calza>>, que actualment, 6s presidida pel Sr. Dotore Carlo Anzaldi, i s5n el promotors des del seEle disset dels actes de carnaval del dijous gras. Es va concretar tot el recorregut de l'exhibici6 i amb una conversa molt agradable els explicdrem el que s6n i el que representen els castells; el m6s interessat era el caP de Programaci6 de la televisi6 italiana (RAl) ja que havia de fer el comentari de l'actuaci6 que fou retransmesa a tot

ci6 fins l'(ltim moment. Tamb6

hem d'estar agraits als caPs dels diferents estaments of icials que grdcies a les gestions d'en Rafel Sans ens varen simplificar molt els

que els anteriors, potser perqud tenim l'actuaci6 m6s proPera en el temps o potser per les seves connotacions tant imPortants: actuar en dpoca carnavalesca a la ciutat on se celebra el millor carnaval d'Europa, per estar per Primer coP com a colla a ltdlia o pel fet d'anar a una ciutat amb forta tradici6 en camps tant importants com el cultural, el social, l'histdric o l'artistic.

trdmits.

Ouan va estar tot solucionat; el dia 12 de febrer. a les deu de la nit. pujarem als autocars (amb anterioritat havien marxat tres cotxes particulars) amb la il'lusi6 que reporta una actuaci6 com aquesta. El viatge va 6sser llarg ja que a m6s dels mil quatre-cents noranta quildme-

tres, havfem d'afegir el fet que els haviem de fer tots d'una tirada: En total unes divuit hores, Passades amb distracci6 grdcies a la conversa, els acudits i els videos.

A l'arribada vdrem tenir la Primera de les moltes sorpreses agradables: l'hotel on haviem d'estar allotjats era francament bo: tres es-

PASTISSERIA I FORN DE PA

E. FABRA Tel. 60 31 50 Tel. 6O 35 04

C/. Sant Antoni, 8 C/. Abat Llort,22 VALLS

12

COLLA .IOVES xtquETS DE VALLS Ouant a les primeres caldria destacar, a m6s dels grans edificis i palaus que t6 la ciutat, a m6s de l'infinitat de canals i petits ports a cada entrada de moltes cases, a m6s dels ponts i dels carrers que sem-

blen laberints i estrets com no n'haviem vist mai; tamb6 ens impressionaren molt les disfresses les mdscares, completament difei

rents a les d'aqui. A m6s els disfressats, aquells dies, fan de la dis-

Itdlia. Totes les fotografies que els deixdrem els van impressionar molt i l'(nic que temien era que pogu6ssim fer-nos mal. ja qub els permisos per fer castells els havien costat molt d'aconseguir.

Deixant per la pdgina de les sortides els castells que vdrem fer; Venecia ens va captivar i crec, sense petuldncia, que nosaltres tamb6 a ella ja que les mostres d'afecte que vdrem rebre foren constants; potser perqud els r.ecorddvem a les <Forcer d'Hercoli>, aquells castells tipicament venecians que feien els gondolers amb els seus rems i on hi pujaven un nen al cim com fent d'enxaneta i, tot saludant, es deixava caure damunt d'un coixi preparat per tal fi. Aquests exercicis de les <Forces d'Hercoli> els feien en el mateix lloc i dia on vdrem actuar nosaltres: entre la plaga de St. Marc i el Palau dels Dogo. Aquest any, tot i que el temps era pluj6s i feia molt de fred, hi havia quaranta mil espectadors (dades del diari <La Nuova Venezia).

Tota l'actuaci6-excursi6 va estar plena de curiositats i andcdotes.

fressa el seu vestit habitual iaixi. de bon matf, es pot veure gent anant a treballar o a comprar amb els seus vestits carnavalescs.

Culturalment, ens va sorprendre agradablement que a la Universitat es don6ssin elasses de catald que estan a cdrrec del professor Robert. natural de Vic i que t6 una

dotzena d'alumnes. Ell mateix ens ho explicd durant tot el cercavila ja que va fer-nos de cicer6 i d'intdrpret d'esmentar.

Algunes de les andcdotes que ens varen passar, crec que val la pena esmentar ja que ompliren de rialles, tot recordant-les, moltes de les hores d'autocar: un component

de la colla va prendre una botella de conyac d'una marca anomenada per revendre-la a bon preu; b6 doncs, va entrar en tractes amb l'encarregat del bar del <vaporetto> i aquest va oferir-li quatre mil lires (4OO ptes.) i ell, confonent-les amb pessetes, tancd el tracte perdent-hi. per tant, cent pessetes. Un altre dels components amb dues botelles, va haver d'entrar en una infinitat de bars per poder-les vendre.

La m6s sonada, potser perqud hi anaven un bon nombre de castellers, passd el dijous a la nit. S'enteraren que, a <Mestre>, el carnaval durava fins a altes hores de la nit i cap alld es van dirigir, trobant-se que pels nadius <altes hores> eren les onze de la nit. Del carnaval no en van disfrutar gens, perd del que si disfrutaren fou d'un pot de fum tirat a l'autob0s on viatjaven, de que les barques que els portaven a I'hotel els deixaren a l'altra banda de la badia i de bona part de la nit, a sota zero, passejant-se pel mar.

Tot el mati del dia 15 el dedicdrem a fer les compres de regals i a visitar Vendcia; despr6s de d'inar altra vegada als autocars icap a Valls, on s'arribd als voltants de les dotze del migdia del dissabte, amb una rebuda multitudindria de familiars i amics que ens esperaven al Pati grdcies a les noticies que anava donant <Rddio Valls> ja que des de la nostra partida haviem estat en contacte directe amb ells per mitjd del teldfon.

Un altre dia podrem analitzar totes les repercussions que ha tingut aquesta anada a Vendcia per la nostra colla i tamb6 per tot el m6n casteller, ja que en un butlleti d'una de les colles interessades en fer aquesta sortida, es fan unes preguntes que potser hauriem de contestar.

RAMON BARRUFET

ESPORTS

VINAS

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS 13

COLLA JO\/ES XIQUETS DE VA.LLS

NOVA JUNTA El passat mes de febrer 6s va celebrar l'assemblea general ordiniiria de cada any. Com tots ja sabeu bn va sortir una Junta renovada i un nou President. Uns mesos abans hi havia hagut una elecci6 de nou Cap de Colla id'encarregat de la canalla, assignantJos-hi espectivament un equip tdcnic a cada u. Tots aquests canvis que la prdpia Colla Joves s'ha imposat sdn sfmptoma de la vitalitat i lacontinuitat de la mateixa Colla Joves Xiquets de Valls.

No cal dir que l'actual Junta directiva, comptant amb el suport

de tots els membres de la Colla Joves, seguird treballant perqud en tre tots podem mantenir i si pot ser millorar el lloc que ocupem en ( m6n Casteller, tal com ho ha fet la Junta anterior itotes les Junte que han anat al davant de la Colla Joves, des de la seva creaci6 fin

els nostres dies.

L'actual organigrama de la Colla Joves queda de la segiient ma nera:

PRESIDENT: Joan Benet i Jov6

CAP DE COLLA: JuliA Bascuffana i Ouiros JUNTA DIRECTIVA:

Josep M., Pallar6s i Bov6 Antoni Ferr6 i Saperas Jordi Tondo i Basora Andreu Garcia Gener Francesc Sdnchez i Catald Josep M." Climent i Fe116 Antoni Vallds i Navarro

Vice-President: Secretari: Rel. Pdbliques: Tresorer:

Vocal Vocal Vocal Vocal

Presid.:

Secret.: Secret.: Secret.: Vocal Rel. P(bl.: Vocal Local:

Joan Fdbregas i Banris Roger Batalla i Bonet Tomds Gormaz i Camacho Jordi Pedret i Cort Esteve Fabra i Jurado Miquel Rus i Pifiera Francesc Terreu i Serra J.M. Ventura i A. Fe116

Vocal Local: Vocal Local: Escola Grall.:

Revista Foc-Nou: . Museu Casteller: EOUIP TECNIC GRANS Responsable:

JuliA Bascuffana i Ouir6s Andreu Montseirat i Guasch Ramon Pallar6s i Pons Jacint Fontanilles i Subielos <Cinto> Joan lnglds i Oueralt <Joan de Cabra>

Responsa ble

Angel Ruiz i San Antonio (Angelet) Ferrin Porcel i Tenorio

CANALLA

Jordi Balarid i Vidal Antoni Ferr6 i Saperas

trLS PADRINS DE LA COLLA

La nostra Colla Joves dels Xiquets de Valls, el passat dia 27 de maig, va fer entrega d'una placa commemorativa als padrins de la Colla Joves, els senyors Antoni Gallardo iJoana Ballart, amb motiu de la celebraci6 de les seves noces d'or matrimonials.

El matrimoni Gallardo-Ballart,6s van casar a l'esgl6sia de la Mare de D6u de la Bonanova de Barcelona, el ja llunyd 27 de maig del 1935.

Ells han desmostrat la seva estima a la nostra Colla Joves Xiquets de Valls, donant tota classe d'ajut ifent possible algunes realitzacions, acollint-nos sempre i en tot moment en el seu cor.

Des d'aquestes pdgines de la nostra revista FOC NOU. Castells iCostumisme, volem felicitar al felic matrimoni per aquests 50 anys de casats.

ELECTRODOM ESTICS

LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA Abad. Llort, 15

14

ARTICLES REGAL

'",1,:[il'J_ll,'];^ i

17

Tel. 6O

2271

VALL

S

FET CASTEIIER

s

^&

NOSALTRES TOTS, CASTELLERS

S'aixequen torres en esborrats vestigis de mortes danses.

Truquen a portes d'oblit. Desempresonen llum, ales, aire.

Nua bellesa, nom sol enlld del nombre, esclat de festa.

Volem la forga dins l'ordre perfectissim de la mesura.

UN CASTELLER DE LA

SIN ERA

D'engd del darrer nrimero de FOC NOU, les lletres catalanes han perdut un dels mdxims exponents de totes les dpoques: Salvador Espriu, l'home del llarg i fecund silenci, del

treball de cada dia i de les grans epopeies, i per damunt de tot, un home integre.

La nostra revista vol retre un petit homenatge envers aquest catald, que va ndixer en unes terres poc castelleres, perd que va sapiguer sintonitzar com pocs, dins la filosofia dei casteller. Les ratlles que segueixen, reposaran ja per tots els temps al costat de les obres de Clav6 i Guimerd. I el mestre des del seu petit tur6 de la Sinera contemplara els castells, tal com els vei6 en vida, com un tros inseparable de Catalunya.

JOSEP M. RODON I BARRUFET

En equilibri, molt lentament ens alcen castells de somnis.

Seny, no podriem acollir-nos per sempre

al teu refugi?

Dregats captaires, sense plors ni temenga venim a princeps.

Homes, la mida

'del m6n, rompem silencis, .triomfs, abismes.

Agermanem-nos sota l'esplendorosa pau d'un llarg dia.

Per servir I'tnic senyor que tots triivem: el nostre poble.

Salvador Espriu.

FET CASTETLER

rErPs

DE

CASIELLS0lll)

LA REPRESA (1939) Ouan al gener de 1939, entraren a Valls las <tropas nacionales>, es van trobar com es fdcilment imaginable una ciutat abassegada i malmesa. Una bona pila de vallencs havien

mort en els darrers dos anys i mig, d'altres sortien al carrer despr6s de restar molt de temps amagats, altres eren presoners en alg0n indret d'Espanya o b6 es dirigien cap a Franga, on els esperava un futur no massa idil'lic en un camp de concentraci6. L'economia estava absolutament trencada i els pocs b6ns de consum minimament utilitzables s'intercanviaven en un arcaic sistema de bescanvi; alguns edificis eren enderrocats o el que 6s pitjor, a mig enderrocar; els immobles religiosos i altres no necessdriament de culte havien sofert l'escomesa dels fets succeils. La por de la guerra era la 0nica moneda d'0s corrent que s'utilitzava arreu del poble.

Amb aquest ambient doncs, no fa falta esforgar-se per a dir que els castells no figuraven precisament entre les principals preocupacions de la poblaci6 que era a Valls en aquelles dates. Perd malgrat tot, i un cop deixat clar que quan van entrar les tropes, absolutament ningf no pensava en castells, 6s interessant estudiar el perqud la castellistica era un camp amb forga futur de cara als immediats esdeveniments.

Per un costat, els castells eren un dels pocs llenguatges que. per sobre de la politica, identificaven els vallencs de tots

els colors del ventall ideoldgic; d'altra banda i tenint

en

compte la localitzaci6 ben concreta de les colles al camp de Tarragona i Pened6s, les noves autoritats no associaven els castells amb el catalanisme, sind altrament amb un folklore

local que es podia utilitzar com a distracci6

i que conse-

qlientment calia protegir; finalment la gent de casa nostra reconegu6 els castells com a signe d'identitat col'lectiva, i que alhora els servia d'evasi6 per als dificils moments que hom vivia.

Aquestes circumstdncies beneficiaren els castells i tanmateix aquests ho aprofitaren d'una manera forca reeixida, aconseguint descarregar pocs mesos despr6s el castell de vuit.

Un cop feta aquesta introducci6 (al meu entendre necessirria) anem a veure que fou el que passir immediatament desprds de l'entrada dels <nacionals>; sense perdre de vista perd que estaven en temps de guerra i que a la plaga barcelonina de Sant Jaume hi onejava encara l'escut de la Generalitat, mentre el govern de la Reptlblica escampava la boira cap a Valdncia.

El nou batlle de Valls, Sr. Cusid6, va creure oportf organitzar unes petites festes de celebraci6, tal vegada rebent la suggerdncia d'alguna instdncia m6s alta, i per fer-ho necessitava castells, com es ldgic. Perd on podia cercar una colla, si feia tres anys que no n'existia cap d'organitzada?

Tenint com a punt de sortida, una important dispersi6 dels castellers de les dues colles, forga maldecaps aliens als castells, i menys d'una setmana per organitzar quelcom, cal-

drd convenir que la feina era quasi impossible. En aquest moment de dificultat, 6s va trobar amb un fet que podia utilitzar per la seva empresa, ique era gaireb6 l'[nic lloc on agafar-se: A Valls quedava un dels antics (Caps de Colla> de l'any trenta-sis (de fet l'inic que va sobreviure a la guerra) ique a m6s d'6sser un bon amic seu, era l'home que encapgald la colla triomfadora (amb molta distdncia) de la Benaixenga: Ramon Barrufet.

Aix[ doncs, encomand al <Blanco> organitzar una agrupaci6 de castells corre-cuita que va ndixer amb el nom de <Colla dels Xiquets de Valls>. Potser degut a la improvisaci6, no hi havia una real conscidncia de la importancia castellera del moment ique senyalaria el signe de les segtients vuit temporades (a m6s d'una evident infludncia posterior) perd en realitat foren decisions amb forca repercussions castelleres.

Amb aquests minsos antecedents, el diumenge vint-i-dos de gener a les vuit del mati, varen reunir-se a <l'hort dels alls> un nucli de castellers que al migdia van fer com van po16

der castells de sis al Pati (seu provisional de l'Ajuntament).

Aquesta 6s la represa, dos anys i mig despr6s d'aquella altra actuacid al carrer de Sant Antoni, l'onze de juliol del trentasis. Perd abans de continuar amb la primera temporada de la post-guerra, voldria analitzar amb m6s detall el naixement d'aquesta colla dels nostres Xiquets de Valls.

Es tracta en primer lloc d'una colla unificada. enmig d'un ambient on la politica tenia tenddncia a les unificacions (unificaciS administrativa unificaci6 politica, partit Unic, <mando> unificado, etz.) iaixd obligava per igual als castellers de les dues antigues colles, amb absoluta independdncia de que els agrad6s o no, puix que al cap ia la fi venia produit per unes circumstdncies que ultrapassaven d'una manera total l'ambit d'actuaci6 de tots plegats. De fet, als pobles on hi haVia co-

lles abans de la guerra (Tarraona i El Vendrell) va passar

exactament igual,6s a dir una colla 0nica per a tots.

I tanmateix aixd no va agradar. Els antics components de la Colla Vella no veien amb bons ulls que el cap de colla, fos el de l'antiga Colla Nova perd d'altra banda no els interessava provocar una escissi6 massa aviat perqud (com es pot veure en el darrer FOC NOU) en el moment d'esclatar la guerra sofrien un seri6s atzucac, fruit de no haver pogut consolidar la categoria de vuit en tot el temps de la Renaixenga, i ara, sense algun dels seus millors elements i sense direcci6, no tenien pricticament perspectives d'una rdpida millora.

Els de la Nova tampoc saltaven d'alegria; despr6s de tot, la Renaixenca fou una dpoca molt dolga per a ells, i la guerra va trencar (a nivell casteller) una continuada linia d'dxits. Malgrat tot val a dir que no tothom (ni de bon tros) va sentir-se a disgust i de fet anys despr6s va sortir-ne d'aqui una Colla igualment hegemdnica aplegant forga castellers d'ambd6s bdndols amb el nom de l'antiga Vella (Muixerra) i el Cap de Colla de l'antiga Nova (Ramon Barrufet). Es tracta doncs d'u-

na Colla de Transici6, perd que mentrestant va fer la feina

que calia fer. ' Ai respecte dels signes distintius de la Colla voldria fer un parell d;aclariments. Alg[ ha proposat el nom de <barreja> per l'agrupaci6 que ara neix; ical dir que, sense prejudici de que aquest nom fos utilitzat a nivell col'loquial per algun casteller concret (fet de dificil comprovaci6, i d'altra banda irrellevant) en cap lloc apareix amb caracteristiques <oficials>, 6s m6s, ni tan sols queda escrit en lletra impresa en cap mitji de difusi6, on se l'anomena [nicament <Colla dels Xiquets de Valls>.

El color de la camisa 6s evident l'altra punt de personali-

tat de la Colla. Feia exactament deu anys que una altra colla de Xiquets de Valls unificada (de efimera existdncia) va uni-

formai-se amb prou feines i treballs (vegi's n0meros anteriors de FOC NOU i la premsa vallenca dels vint-i-nou) i 6s clar que en el moment de la immediata post-guerra ning[ no va pensar en inventar-se una nova camisa, ni tan sols en comprar-ne de noves, de manera que tothom va actuar com va poder i la majoria ho feu amb la prdpia camisa d'abans de la guerra; apareixent aixi a la colla diferentes tonalitats de verirell, iencara que tres o quatre anys despr6s hauria estat possible (a niveil econdmic) agafar un [nic color de camisa, el cas es que ja hi havia prou problemes de politica castellera per afegir-ne m6s, ien definitiva fins a finals del quarania-sis no 6s va tornar a tractar el tema. lara continuem amb les actuacions castelleres prdpiament dites, sense perdre de vista que la total manca de premsa i la confusi6 de l'dpoca dificulten la recerca de totes les exhibicions, de les quals alguna de les petites gaireb6 segur se'n ha perdut constdncia Jefinitivament, i de les que resten escrites en aquestes ratlles la majoria s6n prim[cies, absolutament inddites en tot el que s'ha escrit de castells f ins ara.

Poc a poc van tornant a Valls els castellers allunyats per la contesa bdlica, i al febrer ho feu Josep Nolla, que despr6s tindria un cert protagonisme, dins de l'agrupaci6. lfins a l'abril no es va tornar a fer castells; en anys anteriors la celebraci6 de l'aniversari de la Repiblica, el dia catorze, era el

FET CASTEITER plat fort d'aquest mes, perd al trenta-nou la cosa anava per camins ben diferents puix que el nou rdgim va celebrar tot just el segon aniversari del (Decreto de Unificaci6n> (!), mitjangant el qual quedaven agrupades en una sola, totes les forces politiques del bdndol guanyador. Malgrat la manca de noticies concretes, cal pensar que aixd succei el diumenge dia setze ique es feu el dos de sis i pilar de cinc, sense que es pugui precisar si es basti el quatre de set.

Despr6s passem a Sant Joan, la Festa Major Vallenca que tants problemes havia trobat en temps de la Repiblica, fins al punt de no celebrar-se ni el trenta-quatre ni el trentasis per acords politics i que ara gaudia de totes les benediccions oficials. Aqui s'aconsegui per primer cop a la represa el tres de set, que fou completat amb el dos de sis, pilar de cinc i quatre de set.

Continud I'estiu amb una actuaci6 a l'Arboc, on va ocdrrer un fet tant important com desconegut. El dia vint-i-set d'agost la Colla dels Xiquets de Valls va aconseguir carregar en aquesta vila el quatre de vuit, que malauradament va caure despr6s de passar l'enxaneta. perd que significd el primer castell de vuit carregat <despr6s de la guerra>. El dimecres

segLient cap a Vilafranca, sense que lamentablement se sdpiga el que es feu alli, perd que no fou de cap manera el quatre de vuit.

I s'arribd a la Torredembarra el tres de setembre, diada que esdevingu6 histdrica puix que la Colla Vallenca aconse-

gui descarregar el quatre de vuit, amb el natural esclat de joia; 6s descarregd tamb6 el cinc de set, pilar de cinc i la prova del quatre de vuit abans d'anar a la placa. La importdncia d'aquesta exhibici6 6s tan dbvia que crec que no fa falta ressaltar-la, perd quedi constencia de tota manera de la consecuci6 per part de la Colla dels Xiquets de Valls, de la plena categoria de vuit, en la mateixa linea de castells anteriors al t ren ta -s is.

La temporada s'acabd el mateix setembre a Montblanc (enguany no 6s varen fer castells per Santa 0rsula), amb una exhibici6 forca important per les conseqtidncies immediates, a m6s dels castells assolits, que foren el cinc de set, tres de set per baix (primer del qual se'n t6 constenaia certa) iquatre de set amb pilar. liJdia aixd de les repercussions perqud en aquesta actuaci6 esclatd la tensi6 que havia anat fermentant tota la temporada.

Com ja resta escrit m6s amunt, alguns castellers de l'an-

tiga Vella no acceptaven un Cap de Colla de l'antiga Nova.

fet la temporada resultd excel.lent des d'un punt de vista casteller, puix que recuperd els castells de vuit en uns moments dificils, aconsegui el comandament vallenc, forga cdmode sobre les altres poblacions castelleres. i reuni unes perspectives molt afalagadores per a Valls degut a la lenta De

perd efectiva reincorporaci6 de.castellers, que tornaven poc a poc a la ciutat iprometien una temporada quaranta ben reeixida; per tant era dificil criticar la direcci6 per aquest costat.

Perd el <Blanco> era l'home que dirigi una Colla Nova que havia descarregat disset castells de vuit en els tres anys i escaig immediatament anteriors a la guerra iaixd era visten algun grupet com un fet massa colpidor iencara fresc a la me_ mdria. I per postres, les coses tornaven a rutllar sota el guiatge de Ramon Barrufet!. Aixd ja era m6s del que 6s podiitole-

De manera que las critiques f6ren directes, i es posaren les cartes de boca per amunt. En realitat no hi havia cap proposta alternativa; la meitat de l'antiga Vella no tenia cap candidat amb suficient pes casteller, l'altra meitat no recolzava aquest enfrontament i acceptava el Cap de Colla a condici6 de conservar neutres el nom i la camisa de la Colla, iels de la Nova que estaven m6s que empipats amb el grup dissident, feien costat incondicionalment a Barrufet, sense que cap d'ells volgu6 acceptar d'6sser el substitut.

Aixi fou com s'arribi a un <impasse), que nom6s 6s va resoldre quan el <Blanco> va tirar pel dret, dient que ja havia callat prou perd que n'estava fart, i despr6s d'engegar a pas-

tar fang als opositors va dimitir i no va voler ni sentir parlar de castells. Un cop passat el primer moment, les coses empitjoraren, puix que a m6s de tensions, ara no hi havia ni direcci6 ni ganes d'arribar a un acord per nomenar un altre cap de Colla i la situaci6 amenaqava esclatar en mil miques.

En aquest punt i despr6s d'unes setmanes d'incertesa, fou novament Ramon Barrufet qui prengu6 la iniciativa dels fets, i aconselld als seus millors amics que cerquessin una soluci6 negociada de caire col.legiat ide cara a l'any segLient.

Ell deixd enrera una colla organitzada amb clars esquemes de <vuit> ies dedicd amb fal.lera a la seva altra gran afecci6; no

endebades la post-guerra fou un moment delici6s per als bons cagadors puix que despr6s de tres hiverns sense que ningri empait6s cap conill, aquests corrien per dotzenes i

sense mitxomatosis per les nostres rases.

Al Vendrell s'organitzd enguany una (nica colla, que possiblement hauria reproduit les tensions vistes a Valls, ara en versi6 Caneles/Mirons; perd alli tenien una sort: abans de la guerra havia existit una tercera Colla encapcalada per Pau Figueras (<Els gansos>). De manera que van tenir l'encert d'elegir-lo <Cap de Colla> posant-li al seu costat un home com el Salvador Gual (que en un moment determinat podia dirigir la part tdcnica, perd que ja no era <Cap de Colla>). Per nom agafaren una reliquia, fins a cert punt hibrida, d'abans de la guerra i s'anomenaren <Nens>, nom que no estava massa

identificat amb ningri

i que es podia contraposar als <Xi-

quets> (la no-simpatia a les colles vallenques tamb6 els servi de pal de paller. Amb aquest sistema aconseguiren una estabilitat interna m6s que acceptable ique de fet ha durat fins als nostres dies, amb tan sols un brevissim pardntesi l'any seta nta-quatre.

Aquesta Colla tingu6 la seva millor actuaci6 per Santa

Anna (Festa Major), iel seu millor Castell el tres de set.

A Tarragona s'organitzd una rlnica Colla que fou coneguda inicialment com a Xiquets de Tarragona, idirigida per l'Esteve Pomerol. Perd Ia camisa iel grupet que dirigia la Colla (i que tamb6 fou el que va imposar el color blau) feu que poc a poc s'identifiqu6s l'agrupaci6 amb la Colla Vella, nom que va acabar per imposar-se ja d'una manera <oficialu. Encara que es va tardar una mica, anys despr6s va venir la resposta sota el nom de Colla Nova de Sant Magi.

Aquesta agrupaci6 tarragonina aconsegui l'any trentanou (tamb6 a la seva Festa Major), el quatre de set amb pilar, tres de set, dos de sis i pilar de cinc.

raf .

L'ESCOLA

-LANCIA C. Candela, 29 P." de l'Estaci6,

VALLS

J. Fontanillas 1

8

Teldfons: .Tallers o oficina: 60 O1 S4 Vendes 60 3021

17

GOSTUMISME

BAtt DE UAtEl{CIAilS

D'ARBECA

tavernes, la del <sec>, cal <pelat>, cal <cloca>... no rebien cap subvenci6, i es financiaven fent la capta (donatius) durant les seves actuacions, i normalment sempre coincidien als mateixos indrets,,6s a dir davant la Casa de la Vila i a cal <MulleracsD casa del senyor Alcalde.

La mrjsica consta de quatre parts interpretada a.mb gralles, la trobem escrita segons el sistema de l'escola Vblencia-

na, i sens dubte tenia d'6sser tocada amb gralles llargues, hom diu que possiblement els grallers venien de I'Arag6, nosaltres pensem m6s probable f6ssin del Baix Pened6s.

L'abillament que portaven era: ialga llarga i camisa de color blanc, faixa negra, mocador lligat al cap, mocador de fer fardells amb flors estampades de colors a la cintura i espardenyes de vetes negres (de boliana).

lnici del cos de la Cordera amb la seva lorre de uValencians".

Prop de Les Borges Blanques i dins de la comarca de les Garrigues, 6s troba la vila d'Arbeca als peus de les runes de l'antic castell dels ducs de Cardona.

La gent d'aquesta vila que d6na nom propi al millor oli d'oliva que es cull al Principat, tamb6 t6 el seu lloc fa rnolts anys, dins de la histdria de les nostres tradicions populars, i molt particularment per a nosaltres que formen part del m6n casteller, el Ball de Valencians d'Arbeca.

Tot cercant el testimoni grdfic i les paraules dels m6s vells del poble, amparades en uns records m6s o menys carregats, unes vegades d'alegria i d'altres de tristesa, podem dir que el Ball de Valencians d'Arbeca es va ballar per primera vegada l'any 1922 ique la seva durada fou de 3 6 4 anys, hom creu que l'any 1 926 va ser el darrer que sorti al carrer.

Aquest ball t6 passatges similars a la Moixiganga d'Algemesi (Pa(s Valencid) i a la Moixiganga de Valls, comenga amb una danga molt vistosa, mentrestant la gent hi participa cantant el segtient: <Lo ball de Valencians quatre figues, quatre figues lo ball de Valencians quatre figues, quatre pansD. En acabar el ball feien un castell humd format per tres homes, tres m6s al damunt formant el segon sostre, dos damunt formant el tercer ifinalment el jovenet del grup pujava

Actualment molta gent dei poble t6 les mirades dirigides vers l'Esbart Dangaire d'Arbeca, aquesta instituci6 treballa fa ja uns mesos intentant recuperar aquest ball, i nosaltres no dubtem gens ni mica de que aixd ben aviat serd una realitat.

Agraim aquestes notfcies que han estat donades per, Tonet (del Negre), Josep (del Bruixa), Jaume (lo Belianes), Manel Sans (del Catapi), Lloreng Gabarr6 (del cal Vigarrat), i tamb6 molt especialment al nostre amic Josep M." Gaba116 (del cal Vigarrat).

Arbeca hivern del 1984 Escola de Grallers - a."-

iL enrr.r!s!,dr

-, I-.t tl:rAu..

ff

al quart sostre. posant un peu a cada una de les espatlles dels seus companys, posant-se dret amb el bracos ben oberts, mentres tant la resta de balladors feien pinya tot rodejant el castell. Per cert aquest nen que coronava el castell 6s l'rinic component del grup que resta amb vida,6s diu Lluis Vidal (dit el Xec6) i viu actualment a Miralcamp.

La gent que formava aquest grup freqtientaven molt les

F

Ileloilig rlcl ball t!. rrlenr iar.. d Ir i,., r ,it. ,lj;r p.r l u Trar:r:rir. ri rru. , ri .l, i nrs:r;, r. T.;:r.r-

t r:.

GAT9ATS SAUlUlEtt Reparacions al dia Tapes de senyora i cavaller a !'acte Forn Nou, 43

18

Tel. 60 07 57

VALLS

Les frontc Us il.tttn SegtBtlralrt Grrretera Nacional 240, Km: 977 - 86 03 03

30

LILLA

Tclilon

Font de la Manxa. Tel. 60 20 56

VALLS

El Pati. Tel. 60 05 46

2c, Xo o

Chrgsalis LA DISCO DE

VALLS

ApGnidiomes.

fiil{rilsmessortide$

El M6n seri teu en la mesura que hi puguis connectar.

Tancar-te 6s limitar-te.Fes la millor inversi6: inverteix en tu mateix i aprdn idiomes. Seris i viuris molt m6s.

cEN ER

ndfl frfl ti\thurlrYA m

COL.LABORACIO CULTURAL DE