focnou 6

VALLS, SETEMBRE DE 1984

COLL/A JO\/ES XIQUETS DE UALTS

GUANYADORA DEL CONCURS DE CASTELLS TARRAGONA 198O

r*.

ls *

ry

estqurq n t

RESTAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONYENCIONS, SALONS PRTVATS PER FESTES FAMTLIARS TENNASSA PER APERITIUS I GELADERIA VALLS (Tarragona)

Ctra. Tarragona Km' 17 Teldfons 60 13 50 - 60 0O 14

ELECTRODOM ESTICS

LLISTES DE NOCES LLUMS MOBLES DE CUINA

ARTICLES REGAL TOT PER A LA VIVENDA T.V. COLOR - VIDEO Abad. Llort, 15

i 17 -

VALLS

Tel. 60 2271

25 aniversari Portal Nou, 7 Tel. 60 OO 84 Avenir, 34, 1."', 2."

'Tel. 60 2219

VALLS

W'ffi@bm Nrimero 6 Valls, setembre de 1984 Edita: Colla Joves

Xiquets

de Valls.

C/. Gass6, 20

i amb la col.laboraci<i de la Diputacirj de TaDirecci6:

Difusi6: Administraciri: Redacciri:

'

rragona.

Carles Heredia Carles Baz Dalmaci Clofent Victor Ventura, Rafel Batalla, Jordi Galofre, Joan lnglds, Josep M." Rodon, Francesc Tarreu, Joan M."

Ventura, Albert Vidal, Documentaci6: Josep Secall

Disseny: Pere Toda Coordinaci6: Salvador Magre

lmprimeix: Grdfiques Moncunill - Valls Dipdsit Legal: T-1 233-83

SUMARI

Pdg

Concurs de Castells-84

Cord6Casteller......

Noticiari Casteller

Sortides...:....

Estampes retrospectives

.......

Ent revista

La Catedral dels Castells a la Bisbal del Penedds

.... -.. >>

Lleida .......

El primer concurs de grallers . . .

La Moixiganga de

Colles va llenques. competencia riva litat Temps de Castells

Vl ..........

Galeriad'amics......

Foto portada: Foto Enric

3

>)4 )5 tt 6-7 ) 8-9 > 10-11 12

) )

13

) ,, )

15

15

16-17 18

CONCURS DE CASTELLS-84 Certament s'ha arribat altra cop al concurs de castells, que com tots sabem 6s celebrard el dia 30 de setembre a la plaga de Braus de Tarragona.

Despr6s de l'riltim concurs celebrat l'any 1982, data que recordem prou b6 per les circumstdncies ja conegudes per tots nosaltres. tant sols restava saber quantes colles estarien a la plaga de Braus.

Per ra6 de tot l'ocorregut en el concltrs passat, aquest d'enguany es esperat amb gran expectaci6. Per a nosaltres 6s a priori molt dificil, perd amb la fermesa i seguretat que vam demostrar a La Bisbal, el concurs i m6s clar encara, el primer premi, el tenim d'incorporar a les nostres vitrines, cosa que si en el concurs passat alguns (poltroneros> del jurat haguessin fallat d'acord amb las regles de joc, tamb6 el tindrfem a casa nostra.

Perd per demostrar a tots, aquesta superioritat -la qual ja estd demostrada-, cal que a m6s d'assistir als assajos, siguem conscients de les nostres possibilitats. Possibilitats com els dem6s per a fer castells d'envergadura, ja que tenim els homes, la canalla i la qualitat de tots els membres de la nostra colla i moltes mans de ferro per poguer fer-ho.

No podem tolerar de cap manera que ens passegin com el darrer any, ni que algunes persones redactin uns escrits com hi ha en el llibre: <Histdria Grdfica de Catalunya Dia a Dia 1 982> A la seva pdgina de folklore, i sobre el concurs de l'any 1982 hi diu: <Castellers enfurismats al Novd Concurs de Tarragona> <El Novd Concurs de Castells celebrat el diumenge 3 d'octubre de 1982 a la plaga de Braus de Tarragona va estar a punt d'acabar a garrotades a causa de la decisi6 del jurat de desqrialificar un quatre de vuit amb agulla que acabava d'aconseguir la Colla Joves dels Xiquets de Valls, addui'nt deficidncies de les quals els interessats van discrepar airadament. La policia va haver de protegir el jurat i sortir a l'are. na per tal de controlar els xiquets. El concurs va ser guanyat finalment per la Colla Vella dels Xiquets de Valls>.

Companys, aquest any el Concurs de Castells de Tarragona, t6 d'6sser per a nosaltres i ho podem.aconseguir.

ANIM ISENY J.M." VENTURA I BATALLA

TET GASTETLER

CORD6 CASTELLER

C.- Carregat D.- Descarregat

l.- lntent

Castells m6s significatius fets per les colles des de primers de juny fins a finals d'agost 1984.

a.p.- amb pilar

x.- Castells petits Castells Colles

Castellt Petit

Bordegassos Vilanova

x

Brivalls Cornudella

x

Castellers Altafulla

x

Castellers Barcelona

x

Castellers Castelldefels

x

Colla Joves Vilafranca

x

Castellers Joves Vilanova

x

2-7

2-8

3-7

Folrat

3-7per baix

3-8

4-D 1-l

2-D 2-(

4-7 amt

pilar

4-8

4-8 pilar

4-9 folrat

2-D 2-l 1-D 1-l

3-D

1-D 1-C

4-7

1

5-8

-l

1-D

1-C

1-D

4-D

6-D

2-D 1-C

4-D

5-D

2-t 1-C

1-C

2-D

3-D

4-D 4-l

1

-l

5-7

2-D 1-l

3-l

Castellers Montme16 Castellers St. Pere Ribes

x

Castellers Sitges

x

Castellers Terrassa

x

Castellers Vilafranca

x

8-D

Joves Xiquets Tarragona

x

1-C1-l

Joves Xiquets de Valls

x

Minyons Arbog

x

Minyons Terrassa

x

Nens Vendrell

x

Nois de la Torre

x

Vella Xiquets de Valls

x

Xicots Vilafranca

x

Xiquets de Reus

x

Xiquets Tarragona

x

1-C

2-t 1-C

1-D

1-l

1-D

,8-D 1-l

3-D

Castellers Vilanova Mar

9-D

1

7-D1-( 1

2-l

2-D

5-D

-l

1-C

1-l 1-D 4-l

2-D 't

2-D 1-C

2-D

1-D

1-C

2-D

1-l

-D1-C

3-D

2-D

1

1-D

1-D

2-l 13-D

2-D

4-D

3-D.1

1-D

2-C

2-D 2-D 2-l

-C

2-D 1-l

3-D 1-t

9-D

7-D 1-l

1-D 1-l

1

7-D

5-D

3-l

3-D

1-D

9-D

3-D

1-D 1-(

J.M. Ventura

VENDA I REPARACIo DE MAOUINES D'ESCRIURE I CALCULAR MOBILIARI I EOUIPS D'OFICINA PEPERERIA TECNICA Abat Llort, 4 Tel. 6O 30 74

1

aymerich VALLS

Peixateria, 12 Tel. 60 06 25

8-D

1-D

1

FET GASTETLER

NOTICIARI CASTELLER Poldmica a Vilafranca La Colla Joves dels Castellers de Vilafranca, de molt recent formaci6, iprocedent dels Falcons, amb fortes arrels a la capital de l'Alt Penedds ila Colla dels Castellers de Vilafranca han iniciat un fort rebombori coincidint amb l'aparici6 p(blica dels primers.

La picabaralla va comengar amb l'intent de prohibici6 de la (marca) <Castellers de Vilafranca>, que segons sembla vol monopolitzar la colla dels <verds> ique la nova colla afegeix al nom de <Joves>. Davant la insistdncia d'aquests en la utilitzaci6 del patron[mic, els <verds>, han decidit fer actuar la seva mainada amb construccions com el pilar de tres, tres de quatre, etc. i el resultat 6s un joc de paraules que atribueix als <Joves dels Castellers de Vilafranca> els <castells>(?) abans esmentats, amb la ldgica confusi6 dels afeccionats que no hi estiguin molt esmercats iel ressd de determinats mit.ians informatius. Per reblar el clau, i recolzant-se en les actuacions de Sant Fdlix d'anys anteriors, Ia Colla dels Castellers de Vila{ranca utilitza el seu major potencial dins el panorama de l'Alt Penedds iobt6 preferdncies pel que fa a les actuacions de la Festa Major de Vilafranca, relegant a Ies altres dues agrupacions existentsNo cal dir que la cosa esta que bull, encara que pels vallencs, tot plegat ens sembla com si dondssim un cop d'ull a l'album de fotografies familiar.

Exit Tarragonf Despr6s de l'actuaci6 de la Bisbal del Penedds, Tarragona s'ha convertit en la segona ciutat despr6s de Valls que t6 dues.colles de la categoria <de vuit>. El fet, sense precedents fora de l'Alt Camp, palesa abastament el nivell assolit iel grau de maduresa existent dins l'ambient casteller de Tarragona.

El ferm quatre de vuit de la Colla Joves dels Xiquets de Tarragona, brillantment coronat a l'esmentada actuacid va m6s enlld de la noticia periodistica i alhora que fa m6s gran el nombre de <Colles de Vuit), t6 una transceddncia especifica, l'abast de la qual tan sols el temps ens en donard la mida exacta.

Felicitem a la Colla. Oue actuard sola al concurs igaudird del seu propi jurat.

Alt Penedds S'ha posat en marxa un cop m6s el premi literari <Forca, equilibri, valor i seny> ja conegut de tots els afeccionats.

D'altra banda, els Castellers de Vilafranca han editat un cartell

commemoratiu del dos de vuit folrat que bastiren a Montserrat el passat octubre.

Baix Camp: La Colla dels Xiquets de Reus, en assamblea realitzada recentment ha decidit la seva no participaci6 al proper concurs Tarragoni, donada la seva disconformitat amb la celebraci6 de concursos; recordem que l'any vuitanta-dos si que hi van participar.

Per altra costat, al passat mes de juliol, es va organitzar a la capital del Baix Camp un curset de gralla que obtingu6 un bon n(mero de participants.

Baix Llobregat

La noticia es el reviscolament dels Castellers de Castelldefels que un cop remuntat el dificil moment fundacional, miren ja vers noves f ites i una millor consolidaci6.

Barcelonds S'ultimen els preparatius per la Festa Major del <Cap i Casal de Catalunya>, amb una exhibici6 de la que possiblement se'n parlard malgrat la relativa coinciddncia de dates amb el concurs Tarragoni.

Baix Penedds Continua el desenvolupament incert dels Nens del Vendrell que a la passada Festa Major bastiren tan sols algun castell de set. Desitgem que la esperada reorganitzaci6 Vendrellenca ens ofereixi aviat els seus fruits i aconsegueixi altre cop en un futur proper el castell de vuit.

La Bisbal del Penedds, pel seu cant6, s'ha convertit despr6s de l'actuaci6 del quinze d'agost en la primera placa que veu (fora de Valls s'enten) el cinc de vuit, la (Catedral dels Castells>, sobrepassant aixi altres places tamb6 histdriques perd que no han aconseguit aquest honor.

Garraf L'escola de grallers de Sitges, ha vist reconeguts els seus esforgos amb l'atorgament del premi <Placa Major 1984) Felicitats.

NOTICIARI BREU

Alt Camp La exposici6 organitzada recentment pel Museu Casteller va constituir un gran 6xit d'assistdncia i d'expectaci6, albirant-se nous projectes i noves esperances al voltant d'aquest afer tant important per la castellistica.

El costat trist v6 de ia md del dissortat traspes del conegut afeccionat Jordi Rodon, component de la Colla Vella que ens va deixar el dia dotze d'agost. En pau reposi.

Tarragonds Continua la preparaci6 del Concurs a celebrar el proper 30 de setembre. D'altra banda sembla que la exposici6 que l'any passat fou ajornada degut a determinades dificultats, i que volia organitzar l'artista Josep Bestit al Govern Civil, podrd veure finalment llum verda, per b6 que en un altre indret de la capital del tarragonds. Molt possiblement aquesta exposici6 podria viatjar a Valls per Santa Ursula. Ja en parlarem.

Josep M. Rodon i Barrufet

Pilar amb una mA Es el pilar en qud els segons aguanten amb una sola md els tercos.

Pilar al balc<1 Es, com diu la frase, portar el pilar tot caminant fins al balc6 on hi ha les persones que amb una faixa els pugen a dalt.

Posar fita Es portar el pilar fins a una distdncia on encara no hagi arribat ningri.

P. de l'Estaci6, 18

Vendes 60 30 21

VALLS

Carregar (el castell) Es l'acte d'aixecar-lo fins al moment que nom6s falta l'enxaneta.

Coronar Es el moment en que queda clos el castell quan l'enxaneta estd damunt de l'aixecador i fa l'aleta.

C. Candela, 29

Tel0fons: Tallers o oficina 60 01 54

COLLA JOVES

XTQUETS DE VALLS

tEiDE De Sant Joan a l'Arbog passant per La Bisbal Fins avui a aquesta secci6 de la nostra revista hem anat comentant sortida per sortida, poble per poble i castell per castell, ara creiem que hi ha maneres m6s vdlides per analitzar el nostre <fet casteller>. Aixf, amb aquesta nova valoraci6 global de les sortides, es 'podran analitzar els dxits i els problemes amb m6s amplitud perqud no hi ha dubte que moltes vegades les dificultats se succeeixen d'una sortida a l'altra iels dxits es comencen a assolir a les proves que es fan a les actuacions petites.

Com qr.le des de l'actuaci6 de la sortida de Completes de St. Joan engd hem tingut dificultats i dxits, i que els dxits han sigut m6s importants que les dificultats podem comenqar analitzant el que podiem haver fet i no ens ha sortit. En dos castells hem tingut dificultats amb la canalla: el tres de vuit de La Gornal iel quatre de vuit de Figuerola, tot iaixi ambd6s no caigueren perd tampoc varen passar d'intent. Un dels castells amb el que no vdrem arribar alld on pod(em, per m6s que el carregu6ssim, va 6sser el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig, aquest castell l'hem d'assajar m6s perqud no-

saltres podem deixar el pilar del mig sol, i perqud, si som sincers: assajar-lo, el que es diu assajar-lo, no ho hem

fet mai.

El dos de vuit amb folre mereix un comentari a part.

Aquest any hem treballat bastant amb el folre, podem dir que

ja hem aconseguit que sigui un cord6 compacte, perd tot i aixi no el vdrem poder carregar a l'Arbog; l'hem .de treballar m6s i no ens hem de desanimar. Nom6s com a comentari, al ressenyar que a la Bisbal del Penedds ens va caure el dos de

set que d'haver-lo fet hauria sigut el n(mero siexanta-cinc.

Ara comencem de nou.

Ouant els dxits, han estat molts i crec que podriem delimitar dues vesants ben diferenciades d'aquest bell mig de la present temporada, abans de la reuni5 per a decidir la nostra assistdncia al concurs i les actuacions a partir d'aquesta reuni6.

De les cinc primeres actuacions mereixen un tracte especial la de la nit de St. Joan amb el quatre de vuit,'que ja hem fet tradicional, i la del migdia amb el tres de vuit i el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig carregat. Aquest castell cal valorar-lo i mirar-lo amb m6s il'lusi6 per diferents motius, perqud el podem fer d'acord amb les bases que regiran el proper concurs iperqud la seva puntuaci6 el fa peqa clau en cas de necessitar-lo. L'altra actuaci6 important fou la de La

Gornal amb el quatre de vuit descarregat.

Despr6s d'aquestes actuacions potser hi havia una mica de desencis en molts components de la colla; es comentava

que no aniriem a Vilafranca, es deia que podlem fer m6s, perd l'assistdncia a l'assaig era minsa, i, llavors arriba la reuni6 del concurs, es motiva a la colla amb el repte d'intentar el cinc de vuit a La Bisbal ies nota el canvi, torna novament la il.lusi6 i les ganes de fer castells. Es nota a l'ambient que po-

4

dem fer-ho.

La reacci6 6s rdpida, a Figuerola ja es comenga a treballar de cara al cinc, pel Firagost es fa el quatre de vuit i es repeteix el cinc de set amb molt de pes i per alld que comentavem al comengament, els dxits tamb6 s'encadenen i puja la moral encara m6s, i amb aquesta moral de victdria enfilem el

de 8 carregat i descarregat. La comal I-7-84

CONCESSIONARI

I

I

i

Jaume Serra Sampere Mossdn Marti, 3 Tels. 6O 01 63 - 60 12

96

VALLS

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

cinc de vuit a La Bisbal del Penedds, amb la seguretat que sols d6na haver-lo fet anteriorment, sabent tots i cadascun des de la Colla el que haviem de fer descarreguem la Catedral dels Castells per primer cop en aquest segle fora de la nostra Ciutat. A m6s carreguem el tres de vuit.

Aquest cinc de vuit. tant per 6sser el primer descarregat fora de Valls, com per ser el quart que la nostra Colla descarrega, com per la seguretat amb que el vdrem fer iper les circumstdncies que varen envoltar l'actuaci6 hauria d'omplir per si sol, totes les planes de la nostra revista,-perd tots ho sabem i el que val la pena ressaltar 6s que aquest castell, ara per ara.. el tenim amb molta seguretat i, esperem que aques-

ta seguretat ens

portard

a

descarregar-lo altres vegades

aquesta mateixa temporada.

Amb aquesta moral encentem l'actuaci6 de l'Arbog del i per poc no vdrem carregar el dos de vuit amb folre, perd la moral no va defallir i l'dxit el vdrem tenir amb el

Penedds

tres de vuit. el segon que descarreguem en la present temporada.

Com a resum podem dir que els dxits han sigut m6s importants que els problemes, que s'han aconseguit castells tant importants com el tres de vuit, el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig i el cinc de vuit, ara sols falta fer l'fltim esforc de cara al concurs ia l'actuaci6 de Sta. Ursula a m6s de Barcelona i l'Onze de Setembre que creiem seguiran sent

molt importants per la nostra Colla.

Les sortides una a una 23 de juny: Discoteca Chrysalys Ouatre de set, tres de set, dos de sis, pilar de cinc.

23 de juny: St. Joan Ouatre de vuit, dos de set, quatre de set amb el pilar ipilar de cinc.

24 de juny'. St. Joan

3 de 8 qarregat

i descarregat.

Sant Joan 1984

tres de set, dos de Sis i dos pilars de cinc.

Ouatre de vuit amb el pilar de sis al mig, carregat, tres de vuit, dos de set i dos pilars de cinc.

30 de juny: St. Pere de Ribes Dos de set, quatre de set amb el pilar de cinc al mig, tres de set i.pilar de cinc.

1 de juliol: La Gornal lntent de tres de vuit desmuntat, quatre de vuit, dos de set i tres de set. Pilar de cinc carregat.

29 de juliol: Figuerola lntent de quatre de vuit desmuntat, dos de set, cinc de set,

1 d'agost: Firagost Ouatre de vuit, dos de set, cinc de set, i pilar de cinc.

15 d'agost LA BISBAL DEL PENEDES Cinc de vuit, tres de vuit carregat, dos dosos de set l'un carregat, dos dosos de sis, i dos pilars de cinc.

18 d'agost: Barberd quatre de set, tres de set, dos de sis i pllar de cinc 26 d'agost L'Arbog de Penedds lntent del dos de vuit amb folre; dos de set, quatre de vuit, tres de vuit i pilar de cinc ca{regat' Ramon Barrufet

LeE frontc Us il,tttu SeBtBtIrant

Ctrretera Nacional

Tclilon

977

240, Km: 30

- 86 03 03

LILLA

GOLLA JO\,ES

XIQUETS DE VALLS

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTELTS ANY 1975 (r) Podem afirmar que aquesta temporada fou l'any de

la

consagraci6 de la Colla Joves dels Xiquets de Valls.

Les sol.licituts demanant la nostra presdncia en molts pobles era atesa degudament. Aix[ es poden assenyalar algunes de les dinou sortides realitzades per la Colla: el 19 de marq a Picamoxions, el 25 de maig a Saragossa, a Valls per Sant Joan els dies 23 i 24, el dia 23 de juliol a Caldetes d'Estrac al mat[, i a la tarda a Arenys de Mar. Els dies 20 i 26 de juliol i el 2 d'agost a la Mass6, Figuerola i la Riba, el 15 d'agost a la Bisbal pel Penedds iel 31 de mateix m6s a Matadepera, a Barcelona el 24 de setembre amb motiu de la diada de la Merc6 i quatre dies despr6s a Figueres amb actuaci6 a l'interior del Museu Dali, a la Bisbal el 5 d'octubre i el dia 26 a

Valls per les Fires iFestes de Santa Ursula, per acabar

la

ques a la placa del Blat. La nostra Colla Joves obri la seva tanda amb un cinc de set, continuant despr6s amb un tres de set aixecat per sota amb molta seguretat, i com a cloenda de la seva actuaci6 amb un dos de set i com 6s costum, per finalitzar, el pilar de cinc que fou girat a un costat ia l'altre, mentre que l'altra colla -semblava que a Valls tant sols existia una colla- el portava al balc6 de l'Ajuntament. En resum una bona actuaci6 que la gent aplaudi i sorti de la plaza sa-

tisfeta. Constantment nom6s el dubte d'un afeccionat,

que,

quan se feien els pilars de comiat comentava: <6s que son de fora l'altra colla? Com que no pugen al balc6 de l'Ajuntament)).

En un escrit a <Cultura>, del senyor altds (Valls, JuliolAgost 1975) diu:. <Memorable actuaci6 de les dues Colles dels Xiquets de

temporada a Vila-rodona i Vilallonga els dies 2 i 9 de novern-

Valls.

bre.

Rarament hem vist a la nostra plaga del Blat una actuaci6 de castells que ens hagi deixat tan satisfets com la feta per les dues Colles dels Xiquets de Valls, al migdia de la passada diada de Sant Joan>.

A Caldes d'Estrac, iArenys de Mar, foren aixecats el dos de sis, quatre de set, tres de set, tres de set aixecat per sota, intent del dos de set i tres pilars de cinc a m6s de tota la gamma de castells de sis. Les actuacions m6s excepcionals es van donar ja ben entrada la temporada, quan a la plaga castellera de la Bisbal del Penedds, la Colla Joves aconseguia un lloc principal entre les rn6s importants formacions castelleres actuals amb la consecuci6 del quatre de vuit, tres de set aixecat per baix, el dos de set carregat, i acabant amb un pilar de cinc.

Picamoixons.

1

I

de marq '1975

Anem a concretar algunes de les actuacionsl La Colla Joves, estigu6 a Saragossa, on participd a les Festes de Primavera que es celebraren a la capital aragonesa, 6s va intentar el Dos de Set, ies realizaren el Ouatre de Set

amb el pilar al mig, el filar de Cinc a m6s de diversos castells de sis.

A Valls per Sant Joan, actuaren les dues colles vallen-

Els Xiquets de Valls, i els afeccionats al m6n casteller estaven d'enhorabona. Valls ja comptava amb dues Colles que havien descarregat el castell de vuit. Aixd suposava, que per les festes de Santa Ursula, de seguir les colles amb aquella linia d'actuacions, pogu6s veure's a la plaga del Blat, dos <Ouatres de vuit>, realitzats per les dues colles vallenques, fet aquest que veritablement des de molts anys no 6s donava a la nostra ciutat.

Per cert, quan en els programes que feren a la Bisbal,6s

VIDAL PESCA SALADA VALLS

GOLLA .IOVES

XIQUETS DE VALLS

deia que intentarien la <torre de set>, el <quatre de vuit> i <tres de vuit> conjuntament, no mancd qui posd el crit el cel.

A Joventut de l'Alt Camp (Valls 16 d'agost) es deia:

<A nosotros, simples pero entusiastas admiradores de los (Xiquets de Valls> sea cual sea el tono m6s o menos subido del color rosado de sus camisas, el <conjuntamentD de una <colla> vallense con otra fordnea con el propdsito de emular la gesta, al fin y al cabo de los <Xiquets de Valls>, de la otra <colla> local conseguida en la pasada jornada de Santa Ursula, se nos antoja una actitud extempordnea, no por decir falta de 6tica, y un inoportuno motivo de roce en la hermandad y uni6n, dentro de la rivalidad en la <plaga>, que debe presidir la convivencia en el mismo solar ciudadano de nuestros dos <colles>.

El senyor Alfons Galimany, entre altres coses, escrivia:

<No comprendertos y siempre seg0n nuestra interpretaci6 de aquel <conjuntamentD -que una <colla> vallense se

una con otra> for5nea para hacer la (pufleta)-y permitasenos la expresi6n camilo, o secelino a la otra <colla> local.

Per a la histdria, la Colla Joves dond els noms dels castellers que van descarregar el primer quatre de vuit, del seu h

isto rial:

BAIXOS: Antoni Naveros, Artemi Fa116, Salvador Bordas, Pau Granero.

CROSSES: Jaume Borrirs, Ramon Sold, Cristdfol lnvernon, Alfons SSnchez. Francesc Sdnchez, Ernest Cano, Agusti Crespo i Josep Peris.

AGULLES: Eugeni Rovira, Pere Toda, Ramon Barrufet i Angel Figueres.

SEGONS: <Sisco> Sdnchez, <Sisco> Estil.les>, Jordi Crusells, Joan Llorach.

TERCOS: <Angelet> Ruiz, J.M. Estil.les, Joan Oliver i Ramon

Benedicto (Creus) OUARTS: Francesc Capel, Antoni Sdnchez, August Rodriguez,

J.M. Ventura.

OUINTS: Josep Molina, Manel Esp[n, Salvador Ramon, Tomds Gormaz.

DOSSOS: Frederic Gormaz i Lluis GLlell AIXECADOR: Joaquim Ortiz ENXANETA: Jeroni Garcia

Primer 4 de 8 descarregal per la Colla Joves.

La Bisbal.15 d'agost 1975

Tots ells membres actius de la Colla Joves Xiquets

de

Valls. (15 d'agost del 1975) Joan M. Ventura

q8ilFE

O

ULLERES

O

...e1

LENTS DE CONTACTE . AUDIFONS

mitlor serYei proiessional

305379 - REUS 2 - fefi. 212912 - TARRAGONA Jaume Huguet, 4 - Telf. 602050 - VALLS Raval de Jes[rs, 35 - Telf.

Rovira

i

Virgili,

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

ENTREVISTA

fins l'any passat va anar a crossa i perqud durant molts anys va anar a quart del castell de vuit i, no cal dir-ho, a molts altres castells.

Ramon de l'Escolanet va ser dels primers veterans que varen venir a la Colla Joves. Va 6sser dels qui sempre van veure que d'aquells quatre arreplegats que vdren sortir mig d'amagat per la Candelera del 71, podia sortir-ne una colla. Va formar part d'una Junta de la Colla, plena de gent jove, als quals ell els hi doblava l'edat. Va anar de crossa un grapat d'anys i jo crec, que si fos per ell, encara hi aniria. Perd els anys passen i ara en Ramon ens acompanya a les sortide$, als assaigs i, junt amb uns quants m6s de la <tercera edat>,

formen o' formem,

la

reserva

de

la

Joves; escassa perd valuosa.

Ramon, primer que res: <Escola-

ve dels castells, 6s un renom familiar, o b6 6s un diminutiu d'<<Escold>, que crec que era com es co-" neixia el teu pare?

El pare, l'avi i el besavi, va ser: l'nEscoli>. Al pare, com passava en aquell temps, jo crec que ningi o molt pocs, el coneixien per Sold. El fet que a mi em diguin l'<Escolanet>, ds perqui hi havia els altres <Escolanst: l'Anton Fdbregas i el seu pare gue venien a la manet))

A la nostra entrevista

d'avui, por_

tem un personatge que no 6s cap diri_ gent ni cap tdcnic de la nostra colla.

Despr6s d'haver entrevistat a Jordi Cru-

sells,

al

<Basco>,

al

<Miguelin>.

a

<Creus> i a l'lsaac; creiem que la histd_ ria de la Joves, ja 6s coneguda i ha arri-

bat el torn a uns quants homes que durant molts anys han anat als castells, i, no solament amb la nostra colla.

Homes que si nosaltres f6ssim par-

tidaris de la gran retdrica castellera, com ho 6s altra gent, dir[em que s6n

gldries dels castells, castellers de soca_

arrel; en

fi: el

deliri.

Jo crec que

a

aquests homes el millor que se'ls hi pot dir, 6s que han sigut fidels a una afici6 durant molts anys i que han dedicat als castells esforg i entusiasme, privant-se de moltes coses i, aixd any darrera any, sense buscar res m6s, sense buscar protagonisme; omplint una pdgina de la histdria dels castells, perqud la histdria no la fan solament les grans figures sin6 que la fem entre tots.

I aci tenim el nostre entrevistat: Ramon So16 i Clariana; l'<Escolanet>. Un home que va n6ixer a Valls el 25 d,abril

de 1912, a la mateixa casa on viu; al carrer de Sant Pere, tal com ho f6u el seu pare i el seu avi; un cas poc comf de fidelitat a una casa pairal, sempre al mateix lloc.

Ramon fa molts anys que va als castells. Dic: va als castells, perqud es posa la camisa, 6s al cord6 i d6na con-

sells als joves; 10

i

en pot donar perqud

teixa colla i, aleshores em van camenQar

O.ui eren els qui en aquell tem llunyd movien l'ambient casteller c poble i, perqud et vares decantar una colla determinada; en aquest c la Colla Nova?

Jo vaig anar amb la Nova, mds q rei per les amistats que hi tenia i tam, perqui m'agradava m6s I'ambient.

Auant a gui movia l'ambient cast ller aleshores, podem dir que la Nova

portaven els <Escolansl, Lluis de Pain Josep M. i d'altres.

A la Vella

els que ho manegavt

eren els Rabassons, Pards, Peret Pobl i altra gent.

O,uins varen ser els primers ca tells en els que vas pujar i a on?

Jo vaig comengar amb castells t set, com t'he dit i, la primera vegitt que vaig fer el cinc de set, fou per l festes de la Candela del 31. Despr6s,

a

primers quatre castells de vuit que

t

van fer, o sigui: als quatres de vuit, no

,

vaig poder pujar perqui vaig estar m,

lalt. Aixd era l'any 33 en qud es vare carregar

i

descarregar

a Vilafranca, a I

Pobla de Montornds i dos a Valls. Me tard, el 34 i, fins gue va esclatar la gut rra, vaig pujar a tots els quatre de vuit tambd els tres de vuit, que vdrem carn gar-lo dues vegades a Torredembarri Naturalment sempre vaig anar a quarts.

a dir el diminutiu d'<Escoldst i aixi ha quedat.

A veure Ramon; parlem dels teus principis de casteller com fem amb tots els que entrevistem. O,ud et va fer anar als castells?

L'any 29, jo anava de company amb Poblet, que va morir a la guerra i que, per cert, era un oncle de la sogra de Barrufet; bi, doncs ell havia anat d'enxaneta anys enrera i llavors anava a la Colla Nova i jo, per Sant Joan em vaig posar al.cordd i desprds vaig comengar a anar als assaigs, que els fdiem el diumenge a la tarda en una masia de la carretera de Picamoixons. Desprds ja vaig anar a la primera sortida: A Torrelles de Foix i, ja com a casteller, vaig pu-

D'aquells temps d,abans de

I

guerra, quines eren les diades m6 significatives amb relaci<i als castell a Valls i quines eren les sortides d

m6s prestigi?

Els anys 29, 30

i 31 van set

Sant Joan i Sta. Orsula i despr6s, partir del 32, ja hi havia la celebracir del 14 d'abril, aniversari del dia el qud es proclami la Repriblica.

Les sortides bones i a les qualr s'hi anava sempre eren: l,Arbog, Vila nova, Vilafranca, i la Torre; on sem pre es tiraven castells de vuit.

No cal dir que tamb6 anarem e moltes altres places, perd aquestes eren tradicionals abans de ta guerra.

i

jar al quart del guatre de set que,

per cert, no vdrem fer del tot perqud no va passar I'enxaneta. Aleshores, vuit dies desprds, vam anar a Vilafranca, tot i que no andvem llogats per I'Ajuntament; nomds hi andvem pel llevat de taula i, uns quants simpatitzants vila-

franquins ens van ajudar econdmicament.

Ramon, tu vas viure l'andcdotr del 14 d'abril de l'any 34; explica.

me-la pel jovent que no la coneix.

L'any 34, va coincidir la festa de 14 d'abril amb la del Divendres Sant i, l'Ajuntament va acordar celebrar l'ani versari de la Repdblica com s'havia fel

sempre encara que fos Divendres Sant.

COLLA JO\/ES

XIQUETS DE VALLS

Llavors l'ambient era molt diferent del d'ara, ja que encara que hi haguds la Repiblica, les festes de l'esgl1sia tenien mds importitncia. De moment, l'altra colla no va voler sortir i, a la Nova, es va fer una votaci1 entre tots els components i es va acordar per maioria, sortir a fer castells. A la plaga hi va ha' ver molt poca gent i no vdrem fer el quatre de vuit. Recordo que vam fer: el dos de set, el cinc de seL el tres de set aixecat per sota, el quatre de set amb el pilar i el pilar de cinc. Com pots suposar, aquesta sortida va portar moftes raons

per les cases i problemes amb

les fami-

lies que van cuetejar bastant de temps.

En aquells temps es feren bastants castells de vuit, incluint dos tres de vuit carregats, molts dosos de set i tamb6 es va carregar un pilar de sis. Aixd vol dir que hi havia bons castellers. Parlem-nel Si, tens ra6: hi havia molt bons castellers, perd aixd de dir quins eren els

millors 6s una mala feina. N'apuntard uns quants de passada: a la Nova, que eren els que mds coneixia, hi havia entre molts altres: Fontanilles, Julid de l'Arbog, l'Alfonso de Capafonts, el Cirilo de Bigorra, el Jaume de Pairot, <Fo-

guetL Mora, Joan Fontanilles, <Mules>, els <Muntanyesos)), Llorengd i d'altres que ara no recordo.

Vella hi havia: els Vallesos de I'Ar-

A la

bog, Peret Poblet, <CreusL Felip de Mateuet, etc.

El juliol del 36 esclata la guerra: arriba la tragddia pel pais i els castells s'acaben. Fins quan per a tu Ramon?

Jo, com la maioria dels castellerc, vaig a la guerra i no es parla de castells.

Torno a Valls per St. Pere del 39, anY en gui ja es va fer alguna cosa. No vaig anar als castells fins l'any 4O i amb l'i-

nica colla gue es va fer aleshores aplegant lg gent gue havia quedat de les dues coilles d'abans.

Aquesta colla fnica aviat va fer castells. Oud fas tu en aquells temps?

Pujo algunes vegades als castells de set i dues vegades al quatre de vuit; una a l'Arbog i una altra a Valls al camp del Casinet en un concurs gue es va fer llavors. Per cert, que tots dos ni es van carregar.

i despr6s torna a haver-hi

S'acaba aquesta etapa

de molta poldmica dues colles. Tu vas amb la Muxerra; per qud Ramon?

Auan hi ha dues colles a Valls, una 6s la Vella i I'altra 6s la meva, es digui Nova, Muxerra o Joves.

La Muxerra va durar una colla d'anys. Parlem dels bons moments que hi vas passar.

Jo m'hi vaig sentir molt bd a la Muxerra i, la prova 6s que vaig 6sser dels iltims de plegar.

Per a tu Ramon, quins van ser que acabaren amb la Mumotius els xerra: la mort de Ramon Barrufet, el <Blancon, e.p.r.; la man(a cap a Venezuela d'en Foguet? Parla'm d'aixd.

Aixd que dius tu, sens cap dubte va influir molt, perd crec que no va ser l'0nic motiu. Jo em penso que a la Muxerra es van envellir els castellers; no hi hagui un recanvi de jovent i es va perdre la illusi1 de fer castells. Es molt difi cil aguantar una colla, quan els que hi pugen en tenen poques ganes. Tambi hi va pesar bastant l'ambient de Valls que, per motivacions politiques i que no tenien res a veure amb els castells; ens va perjudicar molt.

El jovent que volia fer castells i que no volia anar amb els altres par-

la de formar una colla. Ouan t'hi enganxes tu?

Jo m'hi enganxo el primer moment.

Ja soc a l'esmorzar de cal Bou i m'hi apunto dels primers. A mds tinc la satisfacci1 d'haver anat a baix del primer pilar de cinc que va fer la Joves i que va ser al Pati.

Com has viscut l'ambient de la Joves aquests anys Ramon? T'has sentit b6 enmig de tanta joventut?

T'he de dir que m'he sentit i m'hi sento molt b6. Crec gue la nostra colla a

la gent gran ens tracta de Primera. I crec que tots els que per l'edat no po' dem fer castells, estem respectats al mdxim i, per aixd tots ens sentim a gust.

Ara ja, diem-ne, retirat de l'activi-

tat

castellera; com veus l'ambient dels castells en general i de la nostra colla en particular?

io ara veig

No sd com dir-t'ho perd

moltes colles, pot$er masses

i,

aixd no

bo pels castells i encara et dic que si fins ara als castells s'ha cobrat poc, potser vindrd un dia en qui Per 6s massa

anar a fer castells s'haurd de pagar.

Auant a l'ambient de la nostra colla, el veig moft bi, perd els que aneu al davant penseu gue ara sempre es fan castells molt grossos i de vegades amb el cord6 una mica iust i, aixd a mi em fa molta por. Un guatre de vuit, per exemple, is un castell que necessita que hi hagi gent a baix i de vegades, s'ha tirat sense mirar prim i, aixd is perill1s.

Ramon, per acabar:

un

consell

pels joves que tenen afici6.

Vols un consell; doncs mira: que vinguin als assaigs. A mi que m'agraden tant els castells, quan puiava disfrutava tant assajant com a la plaga. Aixd 6s el que han de fer els ioves d'ara: assaiar; i si un dia s'han de quedar a terra per un altre, no enfadar-se. Aixd 6s el que vaig fer jo i estic molt satisfet d'haver-ho fet' Bonddu

Restaurant

ELERLTU

De Joan Oliver ESPECTALITATS AMB CARNS Carretera Valls - Nulles

Tel. 60 49 46

A LA BRASA BELLAVISTA

11

COLLA

,ovEs

xrQuETs DEV

I.A CATEDRAT DEIS CASTEILS A TA BISBAT DEt PENEDES Despr6s de l'dxit obtingut el passat dimecres dia 15 d'agost de 1984, a La Bisbal del Penedds per la nostra Colla Joves Xiquets de Valls, descarregant el primer CINC DE VUIT fora de Valls, i el quart consecutiu de la nostra Colla, el ress6 de la premsa fou la segtient: DIARIO ESPANOL DE TARRAGONA

i amb textos d'Anget Juanpere, digu6: ' <Destacada diada castellera en La Bisbal del Peneddsl, amb la fotografia del Cinc de Vuit.

A la pdgina tres seguia: <Exhibicidn Castellera en La Bisbalt <Era la l'21 de la tarde cuando la Colla vallense hacia vibrar la plaza de Sant Jordi. Un perfecto <cinc de vuit> el primero cargado y descargado fuera de la ciudad de Valls era conseguido. A muchos espectadores se les ponia la piel de gallinatt.

A mds d'un i no dic noms, fins i tot, els pels de punta.

Amb data 16 d'agost a primera plana

El dia 18 d'agost, altra cop el <Diario Espafiol> torna a fer-se ress6 tot dient: (lmportant diada castellera la celebrada el dia 15 a La Bisbal durant la qual la Colla Joves dels Xiquets de Valls descarregd per primera vegada en el que va de segle el cinc de vuit fora de Valls>.

Amb text d'Angel Conesa

i

Sisco G6mez.

Tambd rEl Peri6dicot i amb text d'Ernest Benach, deia: <lmportant dxit de les colles Joves de Tarragona i de Valls>. <Les dues colles que participaren a l'exhibici6 castellera de dimecres passat a La Bisbal del Penedis van assolir els seus objectius al veure . descarregat el cinc de vuit la Colla Joves dels Xiquets de Valls i carregat el quatre de vuit la Colla Jove dels Xiquets de Tarragonat.

Aquesta exhibici6 posa molt d'interds a la temporada castellera i pot fer variar alguns esquemes de cara al final de temporada i del

Ouart 5 de 8, carregat i descarregat de la Colla Joves xiquets de Valls i el '1.'fora de Valls, durant la prelent centuria.

La Bisbal 15-8-84 Foto: Enric

Rdcord (castelleD en el Penedds.

Los Xiquets de Valls logran el cuarto <cinc de vuit> del siglo.

Amb una fotografia del mitic CINC DE VUIT, on en el peu de la mateixa hi porta escrit: La Colla Joves Xiquets de Valls logr6 un hist6rico cinc de vuit en la plaza de Sant Jordi de La Bisbal del Penedis.

Concurs. <La Vanguardia>

(El Pati), setmanari de la nostra ciutat. En el seu nfmero 68, el cro-

del 1 9 d'agost, <Rabass6l Eloi Miralles escriu

nista Joan M." Jov6 i Plana, escriu: 5 de 8 de la Colla Joves a La Bisbal.

Tamb6 inserta una fotografia del referit castell. En el text, diu:

Otro <cinc de vuit> de los <Joves Xiquets de Valls> <Estos completaron por cuarta vez en este siglo - y tambi6n por cuarto afio consecutivo -el fabuloso <cinc de vuit> (conocido con la <catedral dels castells), siendo esta la primera vez que lo consiguen fuera de Valls>. <El Peri6dicor del dia 19 d'agost, cions, Cristina Sadurni escriu:

ien l'apartat del suplement

vaca'

La Colla Joves dels Xiquets de Valls, varen assolir en aquella localitat el primer 5 de 8 fet i desfet en aquesta centfria fora de la nostra ciutat, i el quart que completen.

S6n per tant set temporades seguides que l'esmentada agrupaci6 ha aconseguit el 5 de 8.

J.M." VENTURA

otrrtktt,

.5"?r.:$:.?l"q

COL.LABORACTO

8gD@@g C/. Abat Llort,

12

1

1

Teldfon601561

VALLS

COSTUMISME

LA MOIXIGANGA DE LLEIDA (Tret del llibre en preparacirS <Cangoner popular del segridr>)

La Moixiganga de Lleida t6 uns antecedents en d'altres balls de la ciutat, d'aquests balls a la Moixiganga es transformen en els diferents <quadros>. L'antecedent m6s remot era l'antic ball de <Moros i Cristians>. Al segle XVI es ballava tamb6 una enramada de la qual ha quedat a la Moixiganga com a dansa dels Arcs. La darrera infludncia que la Moixiganga va rebre va 6sser el <Ball dels Valencians>, anomenat aixi perqud era ballat per gent valenciana, transformat a la Moixiganga en el <Ball de la Torre>.

La Moixiganga lleidatana era interpretada per 1 6 dansaires, m6s el que portava el pen6 o dngel. Les evolucions eren dirigides pel Cap de Colla o Capitd, que com a distinci6 portava gorra de plat vermella amb ga16 daurat.

El vestit dels dansaires es composa de samarra, calga curta, mitges, espardenyes i barretina acabada en punta. Cosits a les costures picarols daurats. Els accessoris de la dansa s6n arcs de flors, antorxes, plats de ferro amb palet.

Un dels darrers caps de colla de la Moixiganga lleidatana va 6sser Miquel Aige, anomenat <Lo Gaitero>.

Al segle passat van arribar a haver-hi dues colles

de

Moixiganga que despr6s tamb6 es varen convertir en colles castelleres, perd incloint als castells dins de la Moixiganga.

Segons testimoni de Miquel Aige antigament la Moixiganga tenia 1 6 <quadros> o evolucions que despr6s es van refer en 5. Els tres primers quadres que formen la dansa dels Arcs s6n: Sortida d'arcs Mig Aire iAltars. Els 7 segtients formen la dansa dels plats: Sortida, Mitja, Sencera, La Creu, Plats al dos, Plats al tres, Plats al quatre. Els dos segrients formen la

toros figurada, con much[sima propiedad de caballeros en plaza, toreando de vara larga, y chulos echando la suerte con banderillas. Esta idea la ejecutaron los reverendos. Seguian dos danzas, la una, de espadas que costearon los labradores, con mtisica muy propia y la otra de baile grotesco, no executada por quince mozos muy Sgiles haciendo figuras primorosas. La mtisica de este baile era de violines, obueses, trompas y tocaban aires muy propios>.

Al 1860, amb la visita a la ciutat de la reina lsabel ll, les crdniques tornen a esmentar a la Moixiganga. Amb aquesta ocasi6 tamb6 va sortir el ball de Moros i Cristians. El ball de la Torre es va fer per darrera vegada al 188O. ENTERRO

Una sola fila tots acotxats i agarrats amb el de davant.

Comenga la melodia del <Galapo> o <Galop> i l'dngel va pas-

sant pel damunt de la fila, marcant el pas a cada compds, fins a situar-se a les espatlles del primer. que l'aixeca. L'dngel est6n els bragos en creu.

Comenga la maxa o (enterro). El primer por.tant l'dngel a les espatlles. Els 2, 3 5 i 6 agafen el 4 i el porten est6s damunt les espatlles. Els dem6s segueixen en files de dos, aixecant el dit (ndex simulant portar un ciri.

Dansa: Cadena. D'altres dos formen La Morra: La Morra,

Traspds de morra. Finalment Lo galop ila Mort fan la darrera evoluci6. El ball de la Torre es considerava figura apart de la Moixiganga.

La Moixiganga figurava' amb d'altres comparses a

ffi

les

processons, Carnestoltes, Corpus Christi i Festa Major. Tamb6 a Setmana Santa als <<passos de process6>, dels quals avui nom6s es conserva la Maxa dels armats. La figura dels altars i el ball de la Torre era obligat fer-ho davant de la Catedral.

Segons Aureli Capmany el ball de la Torre era m6s antic que la Moixiganga. Segons ell. el ball de la Torre es balld al 1762, per una comparsa valenciana, com a commemoraci6 de la col.locaci6 de la primera pedra de la Catedral Nova.

Com a minim la Moixiganga es ballava ja al segle XVlll.

Al 18O2, la crdnica oficial de la ciutat, amb motiu de la visita reial d'en Carles lV, la comparsa es va refer. Per aquella ocasi6 es varen fer vestits totalment nous: La crdnica firmada per Antonio Sanmartf en alguns passatges diu: <No lexos de los coches de los reyes se presenta una divertida Mogiganga compuesta de quince j6venes vestidos uniformes con chupa y calz6n de indiana de diferentes colores y y gorros altos a modo de turbantes adornados ricamente con varias joyas de plata y oro...) que al compds de una

m(sica armoniosa ejecutaban figuras muy divertidas, unas

veces con arcos de flores y otras con antorchas encendidas.

Seguian dos danzas de treinta hombres cada una, vestidos a la catalana con toneletes amarillos y azules, calazoncillos y almilla blanca, guarnecida de tafet6n, vendas de seda con botines y alpargatas, peinados y descubiertos, quienes con tanta habilidad como ligereza formaban torres a la altura de seis

estados, incluso al intr6pido nifio bailando en su'remate al son de un coro de m(sica>. De la process6 que m6s tard va desfilar es conta: <lban delante dos tarascas y-dos gigantes de cuenta del gremio de alpargateros. Segula una corrida de

FiFn

1?

tA

Hffi#ffi Xavier Massot (Del Centre de Cultura Popular de Lleida) <El Carnaval> Julio Caro Baroja. <La Moxiganda de L6rida> F. Tarrag6 Pleydn (Ed. l.E.l.) <Costumari Catald> J. Amades (Vol lV)

13

marbres "r-M

EXfriTLLS sA Pensem que oferint qualitat estem guanyant amics.

Treballs amb pedra, marbres, granits.

Aquest 6s el nostre lema

UIDEO GTUB UAI.IS

Especi alitat amb lhpides.

El seu Video Club Els

C/. Minerva, 13 Tel. 60 63 33

desitja BONES FESTES

VALLS

COMESTIBLES

CAMPANERA

ESPORTS

viltas LA SECUITA

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS

GOSTUMISME

DE GRALLERS EL PRIMER CONCURS Valls 1885 Festa Major

pilar de sis sense caP md.

La Colla Nova va realitzar el 5x8, el 4x9 amb figuereta de l'aixe-

L'any vinent, per Sant Joan, s'acompleixen cent anys d'un fet

important dins del m6n casteller, situat en una dpoca de gran efervescdncia d'aquesta prdctica popular que tant de nom ha donat a la ciutat de Valls.

Es tractava d'un certamen o concurs musical de grallers' del qual, llegim als papers d'on fem extracci6 d'aquestes notes, es digu6 era el primer que en la seva classe es celebrava a

cadoriacabantambelpilardeset,(moltnetiesbelt)talcomllegim a la descriPci6 del cronista.

Respecte al Certamen de Grallers, tamb6 el comentari 6s extens i forga documentat. Explica que a l'escoltar l'interprdtaci6 dels concursants, qualsevol hauria cregut que l'instrument que bufaven aquella gent de gorra musca iespardenya.de vetes, era un clarinet o altre instrument de fusta, proveit de tots els ressorts mecdnics' En un altra apartat del comentari, llegim: <.'.sembla impossible que un trasto tan nistec e incomplert, puix sols posseeix les set notes sense sostinguts no bemolls, pugui donar aquells picadets, variacions i escales

tot Catalunya'

Al pdrtic de la convocatdria d'aquest certament es deia que:

<...desitjosa la Corporaci6 Municipal de Valls, d'afavorir la prdctica i protecci6 de certs costums tradicionals recomanats com a profitosa' i d'una manera especial, a I'objecte de promoure el millor estudi i coneixement de l'instrument catala, amb el so del qual aixequen els anomenats xiquets les seves torres i castelli, ha resolt en ocasi6 de les festes dedicades a Sant Joan Baptista, obrir i anunciar un Certamen Musical de Gralles, que tindrd lloc el dia 25 a la plaqa El Pati' davant un Jurat compost de tres persones intel ligents en la matdria o art, a judici i decissi6 dels quals seran adjudicats i entregats per aquest Ajuntament, tres premis o regals, consistents en sumes en metdl lic de: vuitanta pessetes al primer; seixanta pessetes al segon i quaranta pessetes al tercer, a favor dels grallers que amb m6s habili-

denota,quefinslagentprofessionaldelamfsicaaplaudiafrendticament...)

Van participar al certamen la Colla de Sant Vicenq coneguda per Els Perets, integrada per Miquel Coll i Josep Coll, grallers; Josep CaRasellas i Nicolau Andreu, timbalers. La Colla Roda de Berd' amb Miracle Francesc i Vives Pau gralles i les a Farr6 Pere i Vives mon com a timbalers. I la Colla de Valls, amb Joan Trenchs i Josep Borrell a les gralles i Joan Mialet i Anton Plana, timbalers'

LaCollad,ElsPeretsofer(unaexhibici6extraordindria.Al,inter-

tat,afinaci6ibongust,executinlestocatessegr'ients:1er'Lallegiti-

ma dels castells o Xiquets de Valls. 2on. Altra tocata de lliure elecci6

dels executants...)

El diari nLa Veu de la Comarcan va inserir una amplia referdncia de la Festa Major d'aquell any 1885, dedicant preferent atenci6 a la cosa castellera, en quan a l'actuaci6 de les colles i la celebraci6 del perconcurs o certamen de grallers' Pel seu inter6s documental ens metem prendre nota de les exhibicions que es van oferir a la plaqa

delBlatelsdies23i24dejuny.Eldia23laCollaNovarealitzdel

3x9, el 2x8 i intentd el pilar de set, que va.caure' La Colla Vella va fer el 4x9 en segon intent, el 2x8, el pilar de set i va provar el 5x8 sense aconseguir-ho.

El dia 24, diada de Sant Joan la Colla Vella va fer: el 5x8' 4x8 amb el pilar de sis al mig, intentd el 4x8 aixecat per a baix sense piaconseguir-ho. Tamb6 van realitzar el 3x8, per acabar intentant el lar de vuit, sense 6xit. Per a refer-se 'aquesta caiguda van aixecar el

IET

pretar la peqa de lliure elecci6, van oferir una americana que fou decissiva a l'hora de concedir el primer premi L'opini6 del Jurat va ser la refermada per un esclat inacabable d'aplaudiments, que els dedicd gran gentada que omplenava la plaqa d'El Pati' La Colla de Roda assoli el segon lloc i la de Valls el tercer.

Fou una Festa Major de grat record, pel sentit popular icultural que se li doni a la programaci6, on destacd tamb6 la celebraci6 d'un Certamen Literari, que assoli gran nivell per la qualitat de les obres presentades i pel prestigi dels autors que van resultar premiats' Joan M. Ventura-Batalla

P.D.:ActualmentalMuseuCastellerdecatalunya,ubicatalaciutat

de Valls, bressol dels Castells, estd exposat el Diploma del Primer Concurs Musical de Gralles, celebrat a Catalunya l'any 1885'

GASTELLER

G0ttES VAttEilQUES, Gompet0ncia, Rivalitat Com deia l'advocat senyor Palau Rovira; La competdncia 6s essencial per al progr6s.

Vint anys enrera, per faltar la competdncia, arribd una 6poca de trista decaddncia en el fet casteller a la nostra ciutat. A Valls, amb la tinica colla en aquells moments, no 6s vivia l'eufdria com ara Si, es feien castells per les festes senyalades o venia el concurs cada dos anys, perd la gent del poble no vibrava, no patia.

Per aquest motiu idespr6s de veure com l'any 7O el concurs de Tarragona, altre cop se l'emportava una colla no vallenca, va estimular a alguns afeccionats vallencs i es formd una altra colla per anar a

fer castells i rivalitzar amb les altres colles i per altra part, anar

a

buscar una competdncia itornar a veure aquells castells que en el temps s'anaven perdent.

Aquesta competdncia o rivalitat, ha donat els seus fruits, perqud s'ha aconseguit l'indiscutible liderat per part de les dues colles vallenques superiors a les dem6s colles' No cal desmerdixer ning(' Hi ha colles que tenen molts bons castellers, sense cap dubte. Perd en aquests moments la Joves i Vella dels Xiquets de Valls, s6n les millors. S'ha tingut la sort de que ambdues han reunit en un moment determinat, els castellers ideals en facultats, pes, edat i experidncia, per ocupar cada lloc del castell. Amb tot aixd, unit a la voluntat, pacidncia i constdncia, s'han lograt aquests castells, que molts dels nostres avis, ja no 6s pensaven veure.

Crec que en el m6n casteller, no hi ha ningti capag de desmentir que Valls 6s la ciutat bressol dels castells. Valls la plaqa m6s castellera d'arreu del m6n. t6 les dues colles capdavanteres en aquests

moments, isense cap mena de dubte, per molts anys. L'esforq fisic dels castellers, requereix la col laboraci6 dels seguidors i espectadors. Podrlem dir que la cultura catalana ha donat amb els castells la sardana vertical. L'esport 6s arriscat. Perd podem estar segurs que els qui som d'aquesta terra vallenca, els qui podem afirmar que els avis dels nostres avis ja feien castells, tractem de contribuir, formant una pinya d'homes al peu del castell' Els que anem a la pinya d'un castell trobem una sensaci6 inefable, al lligar als baixos itrobar altres mans amigues que sabem que respondran al mateix desig, descarregar el castell. El cor tremola, sofreix i queda relaxat en l'instant en qud la gralla fa el so de l'aleta. Un castell,6s passi6, sentiment, vida i noblesa. Els Xiquets de Valls presenten el lema casteller: forqa, equilibri, valor iseny, els postulats cldssics amb els quals Josep Anselm Clav6 va intentar de resoldre o explicar qud 6s necessari per a fer I desfei castells.

Heus aci un fragment de la seva inspirada composici6 musical <Los Xiquets de Valls>, datada el mes de juliol del 1867: (Ouina gatsara, quina delicia Causan al Poble los braus XIOUETS, Ouant fan alarde de llur Pericia, Forqa, equilibri. valor i senY> Aquest folklore catale, i tant vallenc, porta com a resposta la competdncia, rivalitat i esperit de superaci6.

J.M." VENTURA

l5

FET GASTELLER

rEilPS DE CASTELLSOI) Plenitud, Viatges i Politica (1935) Ja a les acaballes de la Renaixenga Castellera. ens trobem amb la darrera temporada sencera que es va poder celebrar abans de la guerra civil, itamb6 amb la seva petjada forta puix que fou un any que, altre cop, va tenir conseqridncies posteriors importants. En el decurs d'aquest anys es va tornar a veure una Colla Nova de Valls molt entonada i clarament superior a les dem6s colles; com es ldgic va guanyar el concurs fet enguany. Contrdriament, l'altra colla vallenca, la Colla Vella, va tenir un dels pitjors anys de la seva trajectdria

en no poder aconseguir ni el quatre de vuit carregat que assoliren els vendrellencs ni el dos de set dels tarragonins, restant relegada al darrer lloc del ranking casteller i amb un futur rio gens afalagador que tan sols salvaria el proper fi de l'activitat castellera al pardntesi bdl'lic.

El quart aniversari de la Repriblica, va obrir foc a la plaga del Blat amb la presdncia de les dues colles i l'ombraa-que encara planava de dos anys endarrera; la Colla Nova acohsegui el quatre de vuit, dos de set (al segon intent) i. tres de set per baix, portant el pilar de cinc al balc6, mentresiant la Vella es tenia d'acontentar amb el tres de set, cinc de set, dos de sis ipilar de cinc, a m6s de l'intent del quatre amb el pilar. El dia vint-i-cinc d.bl mateix abril, al Poble Espanyol barceloni, es va celebrar un festival folkldric per homenatjar el congrds de Musicologia que s'estava fent al Palau; alli va anar-hi la Colla Nova que f6u el quatre de vuit, tr:es de set per baix, quatre de set amb pilar i un parell de pilars de cinc.

Al mes de maig tan sols trobem una (sortida) de la Colla Nova a Capafonts, llogada per un aplec excursionista. El detall dels castells es desconegut perqud el dia pluj6s va malmetre l'espectacle i castellers i excursionistes van omplir l'expedient com van poder tornant tot seguit a Valls.

La Festa Major Vallenca es presentava forga b6 per als seguidors del Gravat de Rabass6, que cercaren ajut tarragoni, per postres un dels millors elements de la Nova resultava accidentat poc abans de Sant Joan iera baixa segura. El dissabte vint-i-dos sols actud la Nova, amb castells de seu l'endemd la Colla Vella actud a Berga (es desconeixen els castells fets) i la Nova feia el tres de set, quatre de set, dos de sis ipilar de cinc. Finalment el dia vint-i-quatre la Nova prova el quatre de set net abans d'anar a la plaga, i un cop alli descarrega el quatre de vuit, dos de set, tres de set per baix i pilar de cinc. La Vella, en un altra diada trista prova el quatre de vuit que cau, torna a provar-lo itorna a caure, aleshores prova el tres de set per baix que tampoc va b6 iencara el repeteix amb la mateixa sort; sense poder ni carregar un sol castell s'acomiada amb el pilar de cinc.

Per Sant Pere va oc6rrer un altre dels fets'cabdals per a les conseqridncies posteriors a la guerra civil. El moment politic estava calent iGil Robles, aleshores ministre de la Guerra, va organitzar un miting doble a Valdncia amb el recolzament de la <Derecha Regional Valenciana> i la CEDA; tot plegat era la resposta a un altre miting fet un mes abans per Azaffa, tamb6 a Valdncia. Cap al camp de Mestalla va anar la Colla Vella de Valls, en un viatge per ferrocarril preparat expressament per al miting i pagat per la CEDA tarragonina. El menys important foren els castells fets (encara que dit sigui de pas no foren massa lluits) i l'afer s'enllesti amb un intent de quatre de set, que va reeixir en una segona prova. dos de 16

sis i pilar de cinc. L'apartat anecddtic es pld, ialg( va tenir la felig idea de fer dir pels altaveus que alld que veien els valencians era <el dificil quatre de vuit>, explicant a,ls companys de colla que com el p(blic no hi entenia tamb6 s'ho creurien.

Perd la importdncia de l'actuaci6 ve pel costat polftic.

Despr6s dels fets del catorze d'abril del trenta-tres aquesta exhibici6 va acabar d'aclarir la polaritzaci6 Vella-dretes i Nova-esquerres, de fet la Colla Nova va rebre nous castellers procedents del camp socialista.

Cal senyalar finalment que dotze anys despr6s (el mil nou-cents quaranta-set) la Colla Vella va aconseguir recuperar el nom grdcies precisament a l'actuaci6 ara comentada, mentre que la Nova va veure el seu nom definitivament censurat per les autoritats del moment (no estd dem6s explicar que en un principi no es volia permetre cap dels dos noms perqud aixd portava a la <nefasta lucha de clases>). Aixi doncs aquesta actuaci6 permet que hagi arribat fins als nostres dies la denominaci6 de <Colla Vella de Rabass6> i per alld de les ironies del desti deixem constdncia de que molts any despr6s aquesta agrupaci6 actuava a Valdncia en un altre miting politic, de la md del Moviment Comunista, Lliga Comunista Revoluciondria, Moviment Gai i altres forces no parlamentdries; si ho hagu6s sabut aquell governador civil de l'any quaranta-set!

El vint-i-set de juliol, la Colla Nova va anar a Mata16 aconseguint el quatre de vuit i dos de set carregat; amb aquest foren vuit els carros grossos seguits descarregats per la Colla Nova isobre aquest punt ja hi tornarem m6s endavant.

Les relacions comercials de l'Esteve Huguet, afeccionat de la Torredembarra i seguidor de la Colla Nova, propiciaren un desplagament interessant. Els dies set, vuit i nou d'agost aquesta agrupaci6 actud a Palma de Mallorca amb un estol de castells de set i mig, cercaviles iun bon regust al tornar a casa; els afeccionats que tinguin a md M6n Casteller poden veure un bon reportatge grdfic de l'esdeveniment. l-a Colla va sortir a les set del mati (del dia set) del Bar Bota cap a Tarragona; el vaixell salpd b mig mati, i tot just a la posta del sol eren bastits els primers castells de set a ses llles. El dia vuit, a la plaga de la Cort (actual seu del govern autdnomic balear) es bast( el dos de set carregat, cinc de set, quatre de set amb pilar ipilar de cinc. Finalment el dia nou, cercavila pels carrers de Palma al mati, castells de set ipilar de cinc al balc6 i amb senyera. al migdia comiat i viatge de tornada. Com es obvi, sobresurt del desplagament, la importdncia dels castells fets i la senyera al balc6 del darrer dia.

En altre nfmeros del <Temps de castells>

i

tamb6 en

ha quedat constdncia de la interrelaci6 politicacastells durant la Renaixenca, i de la trascenddncia que tot aquest

fet politic tenia en les colles. La Festa Major de l'Arboc, en fou una altra prova.

L'any anterior, la Colla Nova hi havia descarregat el castell de vuit perd aquesta temporada hom vetd el contracte i en canvi es llogd a la seva rival, la Colla Vella, la qual anuncid l'intent del quatre de vuit i el dos de set. Ouan era ja tot cuit, el batlle publicd una nota dient que <permetia l'actuaci6 de la Colla Nova> (s'enten sense contracte i sense cobrar) i va re-

bre la resposta publicada a la premsa vallenca que

deia <agrair el permis, doncs ja es donar quelcom, perd sentint-ho.

FET GASTELTER molt la Colla Nova no podrd actuar a l'Arboq>. El resultat fou que l'Arbog es va quedar sense cap dels dos castells citats i en canvi Sitges, que aprofitd l'avinentesa iva llogar la Nova, es converti en placa de vuit.

Dos dies abans perd, la Colla Vella va actuar a lgualada, fent el tres de set al segon intent, el quatre amb el pilar iel dos de sis. El vint-i-cinc i vint-i-sis, a l'Arbog va intentar el dos de set. quatre de vuit i cinc de set sense que hi hagu6s sort en cap dels tres (en aquest darrer, donat com correcte a M6n Casteller, l'enxaneta no va passat als pilars) aconseguint rinicament el tres de set per baix i pilar de cinc.

El vint-i-quatre la Colla Nova, tal com resta escrit m6s amunt, va anar a Sitges, fent el quatre de set abans d'anar a la plaga; a l'hora de la veritat va carregar el quatre de vuit (el nen Rius, que anava d'eixecador va sofrir una contusi6 en una cama) repeti l'intent per veure si el descarregaven perd aquest cop es quedd en intent i acabd amb el tres de set per baix i pilar de cinc.

L'any trenta-cinc, l'actuaci6 de Sant Fdlix fou declarada concurs, contituint-se aixi en el primer dels concursos celebrats a la Capital de l'Alt Penedds; com sigui que en aquell temps tot girava al voltant de veure que passava amb el quatre de vuit. no va fer falta puntuaci6 per regular-ho, tan sols hi havia el millor premi econdmic per a la millor colla i prou.

Per cert que aqui va jugar altre cop la politica i alg( va intentar boicotejar la presdncia de la Colla Nova perd fou endebades.

Aquesta colla, va guanyar el concurs amb un quatre de vuit iun dos de set (al segon intent), un pilar de cinc al balc6

iun quatre de set abans d'anar a la plaga, a m6s de gestionar l'intent del tres de vuit a canvi d'una millor remuneraci6 perd ja eren m6s de les tres i es va deixar per un altre dia. La Colla Vella va tornar a fallar en l'intent del quatre de vuit i dos de set i f6u el tres de set per baix i cinc de set.

Els vendrellencs descarregaren el dos de set, intentaren el pilar de sis iaixecaren un quatre de vuit que es un dels punts obscurs de la renaixenga. Segons Blasi Vallespinosa fou descarregat (aixd no pot ser perqud sabem que el primer castell de vuit vendrellenc completat es f6u el mil nou-cents quaranta-sis, i d'altra banda, si l'haguessin descarregat haurien empatat amb la Colla Nova); Segons els castellers vendrellencs Mir6 iGual, estd carregat, isegons la premsa vallenca es d6na a entendre que ni es carregd. Sembla 6sser segons els indicis, que els m6s encertats son els qui el donen per carregat.

Amb el concurs a la butxaca, la Colla Nova va anar a la Torredembarra; allf va tornar a escriure un pdgina gloriosa al carregar altra cop el tres de vuit, que per poc no va descarrbgar puix que la canalla ja era al cord6 quan va caure; iva fer el quatre de vuit, dos de set (aquest carregat) i tota la gamma de castells de set i diferents pilars de cinc.

Per Santa Ursula, a Valls tan sols va haver-hi oficis reli-

giosos,

i la Colla Nova va anar a Alcover, on f6u el tres de

set, quatre amb pilar, dos de sis i pilar de cinc.

Al Vendrell, per la festa major s'intenta el quatre de vuit sense dxit i per als Nens del Vendrell (antics Caneles) es la darrera sortida de la qual hagi quedat constdncia. L'altra colla (fins ara els Mirons) canvien el nom per Xiquets del Vendrell, al canviar el cap de colla per disiddncies internes, aixi Mird deixard el lloc a Jan,Julivert iaquest es convertird en els propers trenta-set anys en el m6s ferm casteller vendrellenc i un dels grans caps de colla de tots els temps; aixd va passar a l'inici del mil-noucents trenta-cinc.

A la platja de Sant Salvador els Xiquets del Vendrell carregaren el dos de set i el quatre de vuit l'actuaci6 de Vila-

franca ja resta esmentada m6s amunt (on tamb6 se'ls anomend <Nois del Vendrell>) I a Girona aconseguiren una bona actuaci6 amb el dos, quatre icinc de set. Al juny actuaren al

poble Espanyol, sense que se sipiguen els castells fets.

A Tarragona no va haver-hi castells ni per Corpus ni per Sant Magi; la premsa destaca la poca inciddncia de la Festa

Major petita, on tan sols el Gimndstic organitzd algun acte

destacable. En canvi per Santa Tecla actud la Colla Vella Tarragonina que feu la millor actuaci6 d'una colla del Tarragon6s en molt i molts anys; descarregd el tres de set, quatre de set amb pilar, cinc de set i dos de set iencara s'atrevf a intentar el carro gros que va caure al col.locar-se l'aixecador.

La importdncia dels castells bastits fa pensar que la Colla

Nova havia actuat en algun altre indret sense que s'hagi quedat constdncia.

Com tampoc no ha quedat escrit en aquest any de la Colla Nova de Tarragona, que ni tan sols actua per la Festa Major. Crec que no es una gosadia pensar que la seva desaparici6 de fet, encara que tot plegat resti molt difuminat per la proximitat de la guerra que f6u desapardixer tothom. perd

probablement

si no hagu6s quedat interrompuda l'activitat

castellera avui donariem l'any trenta-quatre com la data final de la Colla Nova Tarragonina.

I abans d'acabar resta quelcom important. De totes

les

publicacions aparegudes fins avui, els castells de vuit fets per la Colla Nova resten sovint confusos i equivocats; quasi la meitat dels carros grossos no surten ni a M6n Casteller ien canvi se li atribueixen un parell de quatres de vuit inexistents.

Es ara el moment d'aclarir un altre dels punts foscos de la Renaixenga: La Colla Nova f6u un quatre de vuit del qual no n'ha quedat constdncia escrita.

Unes ratlles m6s amunt (al enraonar de Matard) deia que era el vuitd carro gros descarregat seguit de la Colla Nova, segons diu la premsa vallenca i en canvi nom6s n'hi ha constdncia de set. Per reblar m6s el clau, el setmanri El Temps al comentar l'actuaci6 de Sant Joan diu que amb el de la Festa Major s6n ja tres els carros grossos fets enguany a Valls per la Colla Nova, i en canvi tan sols es coneix el de catorze d'abril motiu pel qual seria el segon i no el tercer. Tenim doncs dos punts coincidents que assenyalen el primer semestre del mil nou-cents trenta-cinc. Per la meva part tant sols assenyalar6 la possibilitat d'una actuaci6 castellera en dos fets cabdals i extraordinaris que succeiren en aquest periode a Valls: Al gener s'inauguraren amb forca enrenou unes escoles i al juny es va celebrar una fira (la de les forques) que va tenir un relleu no conegut ni en anys anteriors ni posteriors perd que molt antigament havia tingut una certa relevdncia.

I resumint, com pot veure el lector, fou una temporada densa illarga amb el manteniment total de la supremacia absoluta de la Colla Nova vallenca que va carregar altra cop el tres de vuit i f6u vuit quatres de vuit (un d'ells nom6s carregat). Els vendrellencs arribaren a carregar el castell de vuit, fita important per les seves aspiracions ila seva histdria iels tarragonins assoliren el punt m6s alt al completar el dos de set. La Vella de Valls va tenir de conformar-se amb castells de set imig iels antics Caneles ila Nova tarragonina desapareixen del mapa casteller.

Fou un any amb concurs. sortides interessants

al

Pais

Valencid i a les llles, perd marcat negativament per l'excessiva (i negativa) infludncia politica en la familia castellera, la traveta i les infludncies eren moneda corrent i tan sols aix[ s'expliquen uns boicots que d'altra banda tampoc eren nous d'enguany.

L'ESCOLA

NOTA: En el passat capitol es va quedar ai tinter una petita actuaci6, que ara voldria especificar; al mes de maig del mil nou-cents

trenta-quatre la Colla Nova va anar a Lleida, sense que es coneixi el detall dels castells fets.

f TET CASTELIER

I!AL=E!?E EIIM?E= Avui: COLLA JOVE DE CASTELLERS DE VILAFRANCA Dades tdcniques

Un aire nou ha sorgit a Vilafranca. Ens trobem la plaga Jaume l, de tradici6, histdria i prestigi vilafran_ , quf, per parlar amb Joan Cuyas, un dels responsables tdcnics de la nova colla vilafranquina que per el no_ vembre de 1983 comencava a formar_se.

- Joan, com i perqud vdreu decidir formar una nova colla castellera, tenint en compte que Vilafranca, amb dues colles m6s, semblava cobrir tots els desitjos

-

Color de la camisa: blau - blanc a ratltes vertical Grup de grallers: propi de la colla.

Any de fundaci6: 1983.

Primeres actuacions: Esparraguera, Martirs Street, Vilafranca.

castelle rs.

- Mira, nosaltres des de fa molts anys ens movem amb els Falcons, que 6s un grup d,esperit i de fets jo_ ves. Aleshores, aquest esperit, per nosaltres, no estava reflexat en cap coila i aixi varem creure necessari formar una colla de castellers que respongu6s a unes in_ quietuts no satisfetes. Neixia la Colla Jove de Caste_ llers de Vilafranca. lcom pots veure, a la quarta actua_ ci6 (31-8-84) ja hem descarregat el 4 de set iel 3 de set i carregat el tres de set aixecat per baix. portem dos intents de la torre de set, que amb aixecador co_ l.locat no hem aconseguit coronar_lo. .. - Creiem que 6s tot un dxit i reflexa les ganes, l'esperit i el saber fer d'aquest grup que estd demos_ trant unes possibiritats rearment extraordindries. rouines fites teniu com a colla?.

- El m6s important per a nosaltres 6s consolidar la colla fent nous castellers i aglutinar el mdxim de gent, sempre mantenint aquest esperit ober! jove i casteller. Obviament, lluitar per situar_nos el m6s amunt possible en tots els ordres.

- Hem de reflectir la satisfacci6 que dona la incor_ poraci6 d'una nova.colla al nostre m6n casteller.

No_ saltres els hi donem la m6s cordial benvinguda i no dubtem que amb l'esperit que els anima i les seves bo_ nes maneres ja demostrades arribaran molt lluny. Aixi els hi desitgem.

Dades estadistiques

-

Nombre de components amb camisa: gO/10O. Afeccionats que arrodoneixen el cord6: 30.

Edats: menys de 1S anys:12%o

del5a3Oanys:BO%

m6s de 5O anys: 8 % Llengua: Catalano-parlants: gS % Castellano-parlants: 5 % Domicili: Vilafranca del penedds.

Organitzacid

-

Tdcnicd: Cuyas, Gallego, Flertos, Mestres, Guixeras, Arb6s.

-

Sdc-ietari a: Dhz, Francesc, Montse.

Tesorer: Santos.

Material: Gallego, Delamo, Grau.

Tqpicenio Pic5 Tapisseria en generat Ar. Misericdrdia,32 Tapissats cotxe Cortines Tet. 60 10

70

Moquetes Teldals

VALLS

:] :

:

l::::j::i]]::]:::::

Talons de Compte Corrent

Quan es va de compres, cal anar segur i cdmode

de BANC DE SABADELL garantits quan s6n estesos per import igual o inferior a 2.000 Ptes

-i

Fins i tot els que no portin la cldusula de garantia al dors

quaru es uen, tambd-

Prestigi per a qui compra Tranquil.litat per a qui ven

BAT{C DE SABADELL

i els seus Talons de Compte Corrent

Chrusalis LA DISCO DE

V

ALL

VALLS (Tarragona)

S