focnou 5

VALLS, JUNY DE 1984

cstq u!q n t

REVETLLA DE SANT JOAN SERVEI DE RESTAURANT TOTA LA NlT

RESTAURANT CASA FELIX CASAMENTS, BANQUETS, CONVENCIONS, SALONS PRIVATS PER FESTES FAMILIARS .'

TERRASSA PER APERITIUS I GELADERIA Ctra. Tarragona Km, 17 Teldfons 60 1 3 50 - 60 OO 14

VALLS (Tarragona)

COL.LABORACIO

VALLS

Wmm-cb ERo s Valls, juny de 1984 ruOvr

Edita: Colla Joves

Xiquets

de Valls.

C/. Gass6, 20 Direccir5: Carles Heredia

Difusi6: Carles Baz Administraci6: Dalmaci Clofent

SEGON ANY

Redacci6: Victor'Ventura, Rafel Bata' lla, Jordi Galofre, Joan lnglds, Josep M." Rodon, Francesc Tarreu, Joan M."

Ventura, Albert Vidal, Documentacir5: Josep Secall

Disseny: Pere Toda Coordinaci6: Salvador Magre

lmprimeix: Grdfiques Moncunill - Valls Dipdsit Legal: T-1 233-83

SUMAR! Segon any Cord6 Casteller Noticiari Casteller Sortides Carta de Jaume 5o16 Carta del Patronat Municipal Viatge a Eivissa Ha mort un casteller Estampes retrospectives Opini6 Carta de Pau Nuet Montse Rovira .

Pds.

3

lectors.

)

4

>

5

) )

7

>

8

A la revista han existit errors. Al costat, perd, hi haurd sempre la il'lusi6 per millorar dia a dia. ll.lusi6 que compartim amb altres persones que no integren l'equip realitzador de la revista perd que, no obstant, la seva col.laboraci6 ens 6s tan necessdria; ells s6n tamb6, els protagonistes del desenvolupament de Foc Nou. El nostre record, perd, a qui ens va ajudar i ens ha deixat ja per sempre: Joan Montserrat i Guasch.

Per tiltim, cal anotar que procedirem a diferenciar amb el distintiu <fet castelleo (localitzat al marge superior de les planes) els diferents articles o apartats que puguin interessar als integrants de tot l'dmbit casteller.

Sota aquest distintiu tamb6 caldra l'oportuna selecci6 i publicaci6 d'articles provinents de membres d'altres colles, en funci6 de la seva qualitat i interds que puguin comportar per al m6n casteller.

D

6

9-1 0 11

)

12-13

)

14 15 15

) ) ) )

Entrevista Forat del Pou Lligat, folre. net .

Castells de forga

16-17

))

18 18 19

Biograf ia

)

21

Ball de Sant Antimo

))

22

TempsdeCastellsV .

))

....

Museu casteller de catalunya Difusi6 del fet casteller Galeria d'amics

.

Ara que s'acosta el foc de Sant Joan apareix aquest primer nfmero del segon any de Foc Nou, continuant aixf la tasca desenvolupada durant els quatre nfmeros precedents amb tanta o m6s il.lusi6 que el primer dia.

Cal dir que a efectes de regularitzaci6 hem sustituit el subtitol que hr havia a la portada. Aixd no vol dir, no obstant, que <Foc Nou. castells i costumisme> deixi d'enmarcar-se dins de la Colla que l'edita. Pel contrari Foc Nou 6s i serd de la Colla Joves Xiquets de Valls en tant que 6s aquesta qui assumeix el pes econdmic i organitzatiu que comporta.

El nostre agraiment, doncs, a tota la Colla Joves Xiquets de Valls. En segon lloc, el nostre agraiment, tamb6, als soferts anunciants, que tan bon suport d6nen al desenvolupament cultural d'aquesta afamada ciutat de Valls. Per f ltim, el nostre agraiment als que estem obligats: a tots els

) 23-24 ) ) >

25 25 26

Foto Portada: Pilar de cinc dins del Temple de la Verge del Pilar, Saragossa.

Foto: Secall

CARLES HEREDIA

FET GISTELIER

CORD6 CASTELTER C.-

D.-

Carregat

l.- lntent

Descarregat

Castells m6s significatius fets per les colles fins a finals de maig.

a.p.- amb pilar

r.- castells petits.

Castells

Colles

Castells petits

2-7

2-8 folrat

Bordegassos Vilanova

3-7

3-7per baix

3-8

2D

4-7

4-7ap.

1t

1D

4-A

4-8ap

4-9 folrat

5-7

il

Brivalls Cornudella Castellers Altafulla

Castellers Barcelona

3D

1D

Castellers Castelldefels Colla Joves Vilafranca Castellers Jove Vilanova

1t

Castellers Montmel6 Castellers St. Pere Ribes Castellers Sitges Castellers Terrassa Castellers V.ilaf ranca

1l

4D2'

1t

5D

1t

1D

1D

3D

Castellers Vilanova Mar

Joves Xiquets Tarragona Joves Xiquets de Valls

1D 1D

2D

1C

1D

1D

1D

Minyons Arbog Minyons Te.rrassa

2D

Nens Vendrell

tc

1D

1D

1t

Nois de la Torre Vella Xiquets de Valls Xicots Vilafranca

1D

2D

1D

2D

2D

1D

1D

Xiquets de Reus Xiquets de Tarragona

J.M. Ventura

VENDA I REPARACI6 DE MAOUINES D'ESCRIURE I CALCULAR MOBILIARI I EOUIPS D'OFICINA PEPERERIA TECNICA

Abat Llort, 4 Tel. 6O 30 74

aymerich VALLS

Peixateria, 12 Tel. 60 OO 25

2D

5-8

TET GASTELIER

NOTICIARI CASTELLER Alt Camp El Museu Casteller de Catalunya, amb la col.laboraci6 de la Cam_ bra de Comerg de Valls i la Uni6 de Botiguers, ha endegat un con_ curs d'aparadors obert a tots els establiments de comerg, serveis i manifestacions artesanes de la ciutat; la mostra haurd d,estar expo_ sada entre els dies dinou de juny iu de juliol i la decisi6 del Jurat serd Priblica abans del dia de Sant Joan.

vantprojecte de les bases per les quals s,ha de regit el que se.re el seu X!. Concurs. Corn 6s l6gic ara rinOra

de consultes amb les colles. "ip"ridde El concurs se celebrard el trenta de setembre (deu del mati) a la plaga de braus com es costum. .De moment hom 1a observa alguns canvis en l'esmentat projecte de bases.

Miscdl.ldnia

Alt Pened6s La novetat Vilafranquina es la propera aparici6 de la tercera colla de l'Alt Pened6s, prevista per al dia vuit de juliol a Esparraguera. L,A_

grupaci6 portara la camisa ratllada blava i blanca, es denominard <Colla Jove de Castellers de Vilafranca> i convertird a Vilafranca en la segona poblaci6 que t6 actualment tres iolles. D,altra banda cal dir que la nova colla neix fortament arrelada en els Falcons, per la qual cosa pensem que no surt de zero i pot tenir molt a dir en un curt termini.

Al seu tomb, els Castellers de Vilafranca es desplacaren recent_ ment a terres d'Occitinia i posteriorment celebraren les <Fires de

. fr3 Or" s'escau reproduir fotografies castellercs publicades en els mitjans informatius, per nosaltres que no quedi.

La fotografia adjunta pertany ars fascicies cor.reccionabres de Catalunya, concretament el titolat (Festa Major>, de La Vanguardia.

I torna a 6sser certament una mostra m6s de l,expansi6 i ei prestigi que agafen els castells.

JOSEP MARIA RODON I BARRUFET

Maig> conjuntament amb els Xicots. A l'esmentada actuaci6 els Cas_

tellers bastiren el quatre de vuit, perd van caure en el Tres de Vuit el Dos de vuit folrat.

i

Baix Camp Els Xiquets de Reus estrenen president, tasca que ara desenvo_ J. Benet. Cal recordar que un dels components d,aquesta

lupard

agrupaci6, I'Enric Cardris, ha estat elegit Diputat al parlament de Ca_ talunya a les passades eleccions autondmiques.

Baix PenedBs Tamb6 aqui hi ha enrenou a la Directiva. Els Nens han elegit una nova Junta que aplega elements nous amb una gran part dels antics

components histdrics. De la part tdcnica en tindrd cura el conegut Marcel.li Guixens.

Barcelonds La Colla de Barcelona va viatjar el mes de Marg a l,estranger un cop al mes. Ara fou Besiers (Franqa) la ciutat visitada, on va bastir entre d'altres castells el quatre de set amb pilar al mig.

Garraf La Colla de Castellers de Vilanova-Mar, que l,any passat no va actuar gaireb6 gens, tot esperant la fusi6 de les tres colles en una sola, ha enviat als mitjans de comunicaci6 un manifest on expressa la seva contrarietat per no haver aconseguit l,esperada unificaci6 Vi_ lanovina i anuncia el seu canvi de nom, que a partir d,ara serd el de <Colla de Vilanoval, conservant el color blau de la camisa.de l,antiga Colla de Mar. Tarragonds <El Patronat dels Castells) de Tarragona, ha confeccionat ja

l.a_

CAIXA DE PENS}ONS

'laCaixd'

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS

11 de marg

A la masia dels Srs. Gallardo vdrem encetar la present temporada, ens vdrem comengar a trobar, i es va fer el dos de sis i es carregd el pilar de cinc.

18 de marg Rodonyd

Aquesta era prdcticament la primera actuaci6 de la temporada i es varen fer els castells tlpics d'entrenament de cara a anar perfilant el. lloc que cadascun dels que formem la colla ha d'ocupar.

Els castells foren: el dos desis, quatre de set i tres de set a m6s del pilar de cinc.

fira, ara b6, mai amb tant d'dxit com aquest any. L'actuaci6 s'havia preparat a fons i es pensava fer grans castells, els primers grans castells de la temporada.

Es va comengar l'exhibici6 amb el dos de set que es va descarregar sense cap dificultat; seguidament, s'enfild el quatre de vuit, el primer carro gros de la temporada, que va sortir dibuixat, fruit de la il.lusi6 que tots hi haviem posat i es va descarregar amb tranquil.litat, per arrodonir l'actuaci6 es va fer el tres de set i el pilar de cinc.

Durant el cercavila es descarregd el dos de sis i el pilar de cinc.

10 dejuny Aquesta actuaci6, a m6s d'6sser commemorativa del segon aniversari de la inauguraci6 del nostre local social, es va montar de cara a St. Joan i les proves varen 6sser forga positives.

Com a primer castell, es va fer

Valls

Amb motiu de celebrar-se el quatre-cents aniversari del temple de St. Joan, es va fer un pilar de cinc dintre del temple durant la celebraci5 religiosa.

un tres de set amb molt de pes, com a segon castell el dos de set amb folre, potser la millor prova que mai haviem fet d'aquesta mo-

13 de maig Montblanc

dalitat de castell i que certament ja li estem agafant la mida.

Com a tercer castell el quatre de vuit es va provar dues vegades, la primera perfecte perd una indecisi6 de la canalla, quant ja hi havia els dosos posats, va fer que s'hagu6s de desfer. La segona, no tant b6, tamb6 es va haver de desfer.

Per acabar l'actuaci6 es f6u el pilar de cinc.

Altres vegades hem actuat a Montblanc amb motiu de la seva

Dos de set - Samgossa. 3-6-84. (Foto: J. Secall)

3 de juny Saragossa

Certament que el comengament de l'actuaci6 a Saragossa no podia anar millor, es va fer un pilar de cinc dins el temple del pilar al mig d'un gran silenci i mentre els organitzadors de la segona trobada del Deport Popular feien una ofrena a la Verge.

A l'explanada de la Basllica es va fer el Ouatre de set.

Vdrem entrar

6

demostracions dels diferents grups que hi participdvem.

Ee sortida, es va fer el quatre de set amb el pilar de cinc al mig, seguirem amb el quatre de vuit que va haver de desfer-se dues vegades i a la tercera per dificultats amb la canalla no es va carregar i es va desfer quah els dosos ja estaven col.locats. Per acabar, es va fer el dos de set i el pilar de cinc.

Local

28 abril

Ouatre de vuit - Montblanc. I 3-S-84. (Foto: J. Secall)

vam fer girar en rod5 i seguidament la nostra actuaci6 que era la que tancava els actes de totes les

a la

plaga

de

braus amb un pilar de cinc que el

Caldrd certament

tenir

en

compte aquests riltims intents de quatre de vuit ja que de cara a St. Joan s'ha de solucionar aquesta indecisi6 de l'rlltim moment que ha fet que dos quatres de vuit que eren una roca s'hagin hagut de desfer. No 6s per desanimar-nos, perd ara, damunt ja de l'inici dels grans castells de la temporada, cal buscar les solucions adeqiiades.

coLu JOr,ES

XIQUETS DE VALLS

PAIR0NAI

rtl

CASIELIS

Tatragona ?-6-84

CoIla Jove Xiquets de UaIls Ualls ( AIt camp ) BenvolguLs senyors: 0espr6s de ]'entrevista mantinguda per una lepresentaci6 de la vostra colla amb eL batlLe de la Ciutat Sr. J. lYl?. Recasens ( President det p.tyl.C. ), el Patronat ha drdicat una vegada m6s part d'u.na de Les se ves reunions a rlebatre 1a vostra prot,Iemltica que s'infcia amb motiu de la vostra retirada en e1 IXD Concurs de Carstells celebrat 1'any 82

TA'IRA60NA

Sempre que hem p..rrlat amb vos:rltres d'aquest tema I 1es peticions han anat en dues direccions: 1r primora, qu€ aquest Patronat fes tot el 1.r.osibJ.e per rectj.ficar eI veredicte de] Jurat de consioerar desoualilicat el 4/B anb 1'aguIla. La segona, recJ.amar algun tipus de suport econbmic que us ref6s de les despeses que comporta vcnir a

Tarragona.

En ambdues pe.ticions aquest Patronat ha intentat ser con seqUent amb eLs seus objectius i a Ia veg;da objectiu en 1es seves. apreciacions.

a 1a primera petici6 correixeu pr.:riectament I6s gesLions reaJ.itzaries pel Patronat taI con ens demanlveu, i creiem que e1 nostre parer queda pr.rf,:ctament reflectit i explicat en la carta qus us van dirigir el passat 16 de Qualnt

marg.

punt, malgrat q.re juri licament sr ria dificilment .,efensable la vostra p:tici6, hem intentat donar1i un- soluci6 que s'ajusti a.Ia realitat del- vostre esforg el dia deI Concurs, i i- Ir.:s nostres possibilitats econ);miques. I creieu que aques'ra soluci6 ha estat adoptada amb 1'!nim d'actuar anrb la mlxima justicia i amb Ia idea moLt clara de deixar d'aquesta m€n€ra sol.ucion.,t un tema fins ivui pendent.

Quernt a1 segon

La quantitat aprovada pel Consell Ex:cutiu de1 p.t{.C.r en cor,cepte de despeses ocasj.ottades per 1a participaciti en el concurs .,e ca,steIls de L'any 82r :s de. ?0.U00 pessetes que se us lliuraran junt amb aquesta carta.

Per part del Patroni:t consioerem sol,rentat acluest c ntencLog, L quedern, com semilrer.a Ia vosLra disposici15, Cnrui:Lme;rt Signat:

Ja (

NOTA DE LA REDACCI6 (La carta que publiquem en aquesta plana correspon a la reuni6 celebrada el 7 de juny entre el Batlle de Tarragona, el Patronat de Castells i la Colla Joves Xiquets de Valls, i es el fruit dels llargs passos realitzats en torn de la desqualificaci6 del quatre de vuit amb el pilar de sis al mig, del passat Concurs de Tarragona. Oueda endarrera la contestaci6 negativa

Secreturi lecntc ,

que al seu dia el Jurat va donar a la proposta de tornar a reur nir-se per a comprovar les proves grifiques i sonores recolli. des durant i despr6s de carregar-se el castell.

En la plana seg0ent reproduim la carta de data 16 de

marg emesa pel nou Patronat de Castells de Tarragona, de la que es dedueix que: 1)el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig va estar ben carregat; 2) que el Jurat es va equivocar en la seva decisi6; i 3) que no hi ha constancia del per quC es va desqua lif icar el castell.)

COLLA JOr,ES

XIQUETA DE VALLS

!A?RU,I.AT MUII].CI}"A-L

Di

CAST.IJLLS

Tr'IRItAGCM

Tarera€ona, 15 de li{arg ale 1.984 COIIA JOVES XIQUETS DU VAI,LS vALrli

ArioB de J.a Co11a Joves,

3#:'1:'ilt"3"ii"THi:

colebracia e1 th.a 5 d.e miirs ontre mombr€s u"t;: i el- Sr. Jaume Vilanova., rotrreBontant e1 patronat ltrnioipal do Caste]1s, a,quest patronat vo1 puntual.j.tzax o1 segfentr

kimer.- E] dis 30 de setembre

de 1!82 se celebnB a Tarragona una

rounid ontre e1s membreg do1 Jurat deL Conours a celebra:c 3 dioJ deepr6s, per tal do clarifj,oar possibles difiouLtats en Ia j.nterpletaoj.d de les sevos }ases. A la dita reurid no hi assistiron els Jurats de TauLa d.e La Col1a Xiquets d6 Tama€ona, i Castellors de Barcelona. Donat qua aqueste no era una reruri6 oficial def Patronat, no srai*eol cap Acta i nomds tenin oom a docr..ment escrit (que us adjuntoro) unes notes pesds per memtnes de ]a Comissid Orga.nitzadora (oonoretment, els senyore SoId i Sanrom6).

Oe;ra lrcden veure, la qualitat de les notes no ds prou desitjable, perd s<in, ropotiro; lrrinic document oscrit d.e quB d.isposem.

Segon.- Iin 01 transours del Conoulrs, Ia Colla Joves va carregar s€ eL 4 da B mb lragu11a, de1 desenvolupament def qual ha quedat prou constlncia on vid€os i matcrial gra.fio. El Jurat, postoriorment, va desqualificar 1 rosnentat casteJ-1, arnb una votaci6 cie J vot$ favorables a l-a d.esqualificacid i 2 oontxaxis, sense que hi he4j, constlncia escrita d.e1s notius pols quals es va produix La dita gons

les brsos (LeL Conous-82,

.16squa]

ificaoio.

fElcer.- E1 Patron€It, ho rspetlm una vegada m6s, organitza eI Conours perA no 6s jut5'e j., com a tal Patronat organitza.d.or, no lot entrar en valoracions sobro Les docisions del Jurat (format per rembres de 1es pr6pi,es oolles). Quant a les roolanacions d.o ies Co1les en e1 referent a Ies dicisions del Jurat, aquoLLos Ies tra&eten a.Ls mombres draquest. En e1 vostrs cas, ho fdrem aixi en el seu d.ia sensg reble resposta de cap

dels esnenta,ts

EFmbres.

Quart.- Refel€nt a1s incidents cluo es produi,ren posteriorment a }a desqualifi.caci6 del vostre 4 cle B anb lragulla, e1 Patr.onet ja fdu priblica en el seu dia La seva lostura. Sense entrur en valolacions do fets que

tots gls ca;te1Iers

enten6m, val dir, podr ew lraotuaci6 de la Co]1a fins aL moinent de .produir-se els fets, contlibuf al lluimont de 1a festa, domostrant o1 seu osperit ci$te1ler. La posteriol retirada de 1a Colla clsl Conours no mjnva aguost esperit que demostll fins a1 momento En8rany, com sabeu, e1 Patronat Organitza w1 nou Concurs. Es La. nostla j:rtenoid olarifioar lss Sasos al mixi:n;ossible i lIuilar prqut fets tan lanontables com ols dol Conours de lrarqr 82 no es tornjl e produir.

Us convoquom, donos, a aquest nou Conours por demoEtraE un oop nds e1 vos tr€ osperib cu$teller J- Los vostres grures de gua.r\yax, Quodon a la vostra d5-sposici6 I us saludem atenteenE. /il.l Er pATRCiJ.iT rrruit.rcIpAr iDiri irigTElrs, !I.l lP} Palrcnat,

Joves,

.

. ;' -_ J)

:'

I

,iil

," f;'i;' "

I ,i,,

Topicenio Pic5 Ar. Misericdrdia, Tet.

8

60 1o7o

32

Tapisseria en general Tapissats cotxe Cortines

Moquetes Teldals

vALLs

JOVES GOLLA XIQUETS DE VALLS

VIATGE Com cada any i per a donar una mica d'incentiu i recompensa a l'esforc dels joves grallers de la Colla, l'Escola realitzem una excursi6 o viatge. Aquest any a (Seis llles>, i en concret a la d'Eivissa.

Tot comengd el 18 d'abril, poc abans de les quatre de la tarda, que era quan teniem d'agafar el tren per anar a Barce-

lona. Hi erem quasi tots, perd faltava aquell que s'encanta, l'altra que a tltima hora se n'ha entornat a casa perqud s'havia deixat el vestit de bany. Per fi, despr6s de l'riltim recompte, no falta ningri. Tot seguit, anem a la finestreta a comprar els billetets grocs. sortim a l'andana i notem un batec al cor produit per l'impacte del xiulet del tren als nostres pavellons auditius, anunciant-nos la seva inminent arribada. En aquest instant, tot s6n rostres lluents, cares atravessades per rialles, un seguit de clenxes ben fetes i moltes, moltes, maletes. Ja 6s aquil Exclamen alguns. Llavors aixequem una mica de polseguera i aconseguim fer peu en un dels vagons. El cuc de ferro comenga a fer-se bellugadis i a un temps i a ambd6s cantons dels vidres de les finestres s'aixequen mans que diuen: Bon viatge! ld'altres que responen: Grdcies

ia

reveurel

Ja som encarrilats! (l mai m6s ben dit). Ajudats per el (trica-trac) que es desprdn de les rodes al abragar els rails,

ens van supurant bells pensaments dels propers dies de viatge.

A EIVISSA Una vegada a la ciutat Comtal, fem temps en mig de la gran florida i varietat de gent que s'aplega a les Rambles, per aixi a les 1O de la nit, pujar al vaixell que ens a de dur mar endins.

Novament nau

i

moll plens d'6ssers humans hi ha

les

onze, quan aquell comenga a surar, es repeteixen els ad6us.

Poc a poc, ens anem allunyant del port. Els llums dels carrers i cases s'entrelliguen amb els estels del cel i la fressa de la ciutat arriba'per confondre's amb la remor de les aigries salabroses al 6sser tallades per la quilla del vaixell. Ara ens

esperen vuit hores fins tornar a tocar terra, iuna vegada inspeccionats tots els racons anem a dormir. Per sort, la mar estd molt tranquil.la i el balandreig 6s quasi inexistent, el que ajuda a que ben aviat comencem tots a <xerraquejar troncs)).

A punta del dia, la jovenalla ja ha esvalotat el galliner fent-se impossible prolongar el descans horitzontal. A mida que fem els badalls de rigor i neteja de'la cara, anem pujant a coberta on ens sorprdn el piular d'un grup de gavines i la visi6 enterbolida d'una massa de terra per proa. Pels comentaris de les persones que ens envolten, ens fem sabedorS de que el que tenim davant 6s, ni m6s ni menys que Eivissa. De mica en mica, i tal com ens anem apropant a la costa, se'ns fan presents construccions blanquinoses i vegetaci6. Finalment fem l'entrada a un port bastant ampli i ben acondicionat. I al punt en que els mariners tiren les maromes i comencen a posar les escales per a baixa4 tots ens fem presents amb les nostres pertefldncies a les sortides.

Despr6s d'un pil6 d'hores tornem a petjar un sdl fixe i segur (el d'Eivissa ciutat). Al moment ens topem amb una noia de rostre gentil que pertany a l'agdncia amb la qual viatgem i que ens mostra un autobris que ens transportara fins a l'hotel on residirem en la nostra estada a l'illa. L'hotel t6 el nom de <Can Bossa> ies troba enclavat a les afores de la ciutat d'Eivissa.

Tot a anat com anell al dit ija ens trobem en un manyoc davant del mostrador xerrant amb el director del Can Bossa, el qual ens d6na la benvinguda iexplica el funcionament de

l'establiment: horaris de menjar. horaris de silenci. dependdncies de que consta (piscina, pati amb jocs de ping-pong i billar, menjador, sa16-bar, etc.). Com que algunes de les habitacions que hem d'ocupar encara no estan preparades, aprofitem l'avinentesa i ens atansem a la platja que hi ha a pocs metres i que s'anomena: Platja d'en Bossa.

Acabat el dinar. ja ens hem assabentat de que l'illa no t6

un perimetre molt gran. De que la distdncia mitja entre les ciutats m6s importants com s6n: la propia capital, Eivissa;

Sant Antoni; Santa Euldlia; Sant Josep; Sant Miquel; (6s curi6s, perd la majoria de viles t6nen noms de.sants), 6s d'uns 15 Km. Tamb6 ens informem de que els medis de transport piblic, funcionen molt preciriament i amb horaris poc fiables. Motiu aquest, que ens fa decidir per a llogar cotxes sense xofer i aixi poder seguir un horari m6s manejable.

P. de l'Estaci6, 18

Vendes 60 30 21

VALLS

C. Cand ela, 29 TelCfons: Tallers o oficina 60 01 54

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS Arriba la nit i despr6s de sopar fem balang del primer dia viscut a la capital de les anteriorment anomenades <pitiuses> '(les formaven, Eivissa i Formentera), a la cafeteria. Elaborem el programa a realitzar el dia segtient i decidim preparar el cos amb una bona dormida. Sols penetrar entre llencols, som

atacats pel soroll atronador d'un intents trdfic aeri. el qual, ens posa al corrent de que tamb6 tenim l'aeroport ben aprop.

El menjador, novament s'ha omplert. Aquest cop de cares enlleganyades i eufdriques per la nova jornada que comenga. Esmorzem i iniciem la nostra visita turistica per les contrades^ de l'illa. Comencem per Sant Josep, on visitem la seva esgldsia. Despr6s per un cami de carro. fem cap a un paratge inhdspit i form6s, on la md de l'home encara no ha malmds el que de verge, majestu6s i bonic ens esti regraciant als ulls, es tracta de la cala d'Es Vedrii. Bocabadats amb l'espectacle que ens ofereix la natura, el Miquel pare (aimant de paraules sdvies i entrades en experidncia) se'ns escapa en busca de conversa, cap a unes roques on hi ha un home vell assegut. De mica en mica, ens hi anem afegint d'altres al didleg que ja fa estona mantenen. Per sort, l'home parla un eivissenc no molt tancat, que ens permet seguir el fil del que estan parlant. Per aquelles coses de l'alzar, mentre el.

Miquel li va parlant dels castells dels Xlquets de Valls i les gralles, l'avi, fa menci6 de que un dels seus fills, forma' part d'un grup de danses eivissenques. Rdpidament, li demanem l'adrega d'aquest per a visitar-lo. La conversa s'allarga. Ens explica tamb6, que un dels arbusts que m6s proliferen a l'illa, s6n els baladres. Despr6s d'una bona estona idegut a que se'ns fa tard, ens despedim i seguim el nostre itinerari. Visitem unes coves i una altra cala. Per la tarda anem a Sant Antoni, Santa Euldlia i Eivissa. En aquesta rjltima, visitem el tant anomenat (mercat dels hippies>. on hi trobem gent de tota mena venen les seves manufactures (molts d'ells amb accent

sudamericd).

Aqu[ alguns ja comencen a fondre el seu pressupost comprant objectes per a ells mateixos o per als seus familiars.

Ouasi sense adonar-nos, encetem el dia 21 dissabte, jorOue dediquem a l'esbarjo: el matl l'emprem en disfrutar del Sol i bany a la cala d'Es Vedrd, aixd del bany sols per a uns quants valents que no ho prolonguen massa pel perill de quedar transformats en una penca de gel. Per la tarda ens quedem a l'hotel (piscina, jocs, descans). Mentre el jovent disfruta de les distraccions esmentades, els m6s grans anem a veure el fill de l'home amb el que el dia anterior parlarem a la cala. A forga d'anar preguntant topenr amb la casa on viu.

Ens surt la seva muller i ens porta fins a l'hort, lloc on es troba en aquell moment. Una vegada fetes les pertinents presentacions, comencem amb les nostres dissertacions expontdnies fins que la foscor del capvespre ens sorpr6n encara a peu dret. Llavors l'Antoni (que 6s el nom d'aquest xicot). amablement, ens fa passar a casa seva i ens ofereix un licor

1a!1

-

d'herbes

fet per ells. Entre altres aspectes, ens

parla dels

balls eivissencs, els quals, comencen amb una part curta que la balla la parella de m6s edat (es tracta d'una part reposada), seguida per una de llarga amb m6s ritme. Despr6s, ve el que diuen <Sa gira tomba> iseguint a aquesta <Ses nous roda-

des>. Ens comenta la presdncia de grups dansaires (cada grup compost de 10 a 1 2 balladors), a: Sant Jordi. Eivissa, Sant Miquel, Puig d'en Valls, Sant Josep, Sant Antoni, Santa Euldlia. Tot seguit ens fa un repic de castanyoles eivissenques fetes amb fusta de ginebre, que 6s la que li d6na millor so. Tamb6 ens explica que les dones que dansen, porten nombroses joies d'or damunt la pitrera hi ha les mans, valo-

rades en un mil.li6 i mig de pessetes.

Ouan ens acomiadem, ho fem amb un bon gust de boca,

no pel licor d'herbes, que tot sigui dit, era exquisit, sin6 pel fet de que dins d'una illa en que quasi tot va dirigit envers el turisme (sobretot l'anglds i alemany) i hagi persones com l'Antoni i la seva esposa que lluiten per mantenir les arrels de la seva terra.

Per la nit iseguint la tdnica de diversid anem de tabola a Sant Antoni.

El diumenge el cremem fen una visita a la zona antiga de la vila d'Eivissa i per la nit a petici6 del director del Can Bossa, fem un concert de gralles per a tots els hostes jnteressats.

Malauradament, tot arriba a la fi i el nostre incondicional temps ens porta el dilluns 23: Tothom va atrafegat reomplint les maletes, que per cert, fan molta resistdncia a 6sser tancades pels quantiosos regals que s'han adquirit.

Novament ens ve a recollir l'autobtls i cap al molll Ej vaixell, comenga a llaurar el mar i molts ens quedem a popa un tant melangiosos observant com l'illa va reduint el seu tama-

ny. En aquesta ocasi6 la mar esta bastant esvalotada

els

Novament el (trica-trac> de l'expr6s ens onlple de records i vivdncies viscudes en aquests breus dies. Una frenada seca ens avisa de que ja som a la capital del Tarragonds.

A l'andana ens esperen pares i familiars, els quals, al ,eu-

ren's, s'afanyen a retrobar-nos produint-se les manifestacions prdpies d'afecte i alegria del moment.

Ara les cares presenten els trets caracteristics de l'esgotament i tots anem una mica desgrenyats. perd, som feligos, tornem a CASA!

Escola de Grallers

l/IDAL PESCA SALADA VALLS l0

i

grans despr6s de donar uns consells de el que s'ha de fer en aquestes situacions, ens emmudim ripidament cercant alguna bossa de paper o pldstic que ens pugui 6sser ritil. ja que l'est6mac se'ns comenga a regirar. Per sort, Nept0, ens tranquilitza les aigries i ens lliuren de fer l'dnec.

L'entrada a Barcelona la fem acompassats amb la posta de Sol, perd la gent ben poc s'ha fixat en tant romdntica aquarel.la portats per la ddria d'6sser els primers en baixar.

La paraula civisme perd el,seu valor davant les empentes que es produeixen, perd finalment ja som baix. Aleshores, degut al retard que portem comenga la <marathon> fins a l'estaii6 de Sants. Tot i que arribem amb una llengua de pam i unes gotes de suor com a cigrons, el tren no a tingut cap consideraci6 amb nosaltres, car fa cinc minuts que ha marxat. Llavors, ens viem obligats a agafar-ne un que surt a 2/4 d'onze cap a Tarragona.

GOLTA JOI/ES xrQuErs DE valLs

HA MORT UN CASTELLER! Joan Montserrat i Guasch

La mala noticia s'and escampant per tota la ciutat. Les nostres primeres reaccions s6n d'estupor, d'impotdncia, de rdbia. Per qud?, ens preguntem, incrdduls, estranyats. No ens podem acabar de creure, no ens imaginem que sigui veritat, que un home jove, un home, el qual, el dia abans, havies saludat a l'oficina bancdria on treballava, ja no el tornards a

et pots treure del pensament aquesta imatge punyent d'absdncia. No pots capir que, quan tornis a anar a aquella oficina, no el veurds, ocupant el seu lloc, darrera del taulell. Oue, com quan t'estava atenent professionalment, no hi podrds intercanviar unes breus paraules, uns curts comentaris sobre les darreres impressions, sobre les noticies m6s actuals del m6n casteller. No hi podrds comentar aquella fotografia que reflecteix el darrer cinc de vuit aixecat, o aquell escrit que parla de l'exhibici6 castellera de cloenda de la tem-

veure. No

porada...

Perqud en Joan Montserrat, era un casteller. Un casteller entusiasta de la Colla Joves dels Xiquets de Valls. l, tot i que la meva posici6 d'un vallenc que estima els castells i que s'a-

legra dels dxits d'ambdues colles vallenques, tot i no pertdnyer a cap, les nostres converses, quasi sempre amb el tema dels castells, mai no havien provocat cap mena de discussi6 per rivalitats castelleres.

Molts hauran expressat et seu sentiment amb paraules, amb condols a la famflia, a la colla castellera on formava, a l'escola dels seus fills on col.laborava, a l'entitat bancdria on treballava, al partit politic on militava... perd el que t6 el vici d'escriure, expressa, m6s b6 o m6s malament, el seu pensar, les sevgs emocions, encarat al blanc paper que li serveix de

vehicle de comunicaci6 amb els altres. I pensa que semblants ratlles les hauria pogudes escriure mil vegades. Perqud ens encarem amb la mort quasi cada dia. Perqud s6n molts els familiars i els amics que. d'una manera o d'altra, massa sovint ens van deixant. Peiqud s6n moltes les families, els grups humans, les associacions, amb les quals tenim una relaci6 m6s o menys directa, les que sofreixen en la seva prd-

pia carn, intimament, el mateix drama. Perqud sempre, davant la mort d'un familiar, d'un amic, d'un conegut, sentim la mateixa sensaci6 de buidor, d'aillament. d'angoixa, ja que no acabem de comprendre, i m6s quan es tracta d'una persona jove, el perqud de la mort del qui estimaves. l, tot hi haverme colpit d'una manera semblant a les altres, avui he sentit la necessitat d'escriure. No 6s aleiena aquesta necessitat al fet que, des de ja fa anys, he viscut intensament les vessants informatives i histdriques d'aquest m6n casteller tan arrelat a Valls.

I 6s que la compenetraci6 de Valls amb els castells hominals no 6s pas quelcom gratuit. La tradici6 castellera vallenca pesa tant en la nostra manera de ser, que, podrfem dir, 6s el carnet d'identitat dels vallencs. Un bon amic, un vallenc molt afeccionat als castells, m'ha dit algunes vegades: <Si arrib6s un moment que totes les colles castelleres que actuen arreu de Catalunya, arribessin a desapardixer, si. fins i tot, les colles vallenques deixdsin d'actuar, vindria un dia, m6s aviat o m6s tard, en qud, a Valls. es tornarien a fer castells. I 6s que els vallencs porten els castells a la base de la sang.)

l, veritablement 6s aixi. Ouan anava a l'esgl6sia. per assistir a l'acte de comiat a l'amic casteller, a la nostra ciutat se sentia una sensaci6 estranya. Era un ambient de calma, de quietud, talment si manqu6s la quantitat d'aire suficient per a respirar. Homes i dones caminaven silenciosos. apesarats. Els cotxes feien la impressi6 que avangaven lentament en el seu

recorregut pels carrers. La gent es dirigia, carrer de la Cort avall, cap a l'esgl6sia parroquial de Sant Joan. A la plaga del Blat, escenari i testimoni de les m6s glorioses gestes castelleres, hom esperava el cotxe mortuori, que arribd materialment cobert de flors. Es va fer diffcil entrar a l'esgl6sia. Aquella espaiosa nau no pogu6 encabir la gran quantitat de gent que hi acudi. Si en altres ocasions s'havien deixat obertes les portes de l'esgl6sia per a poder veure els castells, en estar plena de gom a gom la plaga del Blat, aleshores s'hi hagueren de deixar per a poder seguir des de fora l'ofici de difunts que es celebrava.

I mentre les oracions per a l'amic s'ajuntaven en un cor de veus tremoloses, la gent, amb els ulls plorosos

i amb

el

cor encongit, escoltava les paraules de consol que pronunciava el sacerdot, el qual referia la imatge que <el fer castells,

l'art d'aixecar castells humans, semblantment a la

nostra'

vida, 6s un risc que, valerosament, tots correm, sense saber, per endavant, el resultat del nostre intent, sense sabei fins on podrem arribar...> l, en acabar, una vegada m6s, aquell cant espiritual, aquell cant dels <espirituals negresD, aquella melodia i aquella lletra tan emotiva, ens ajuda a dir a l'amic: <Trobarem a faltar el teu somriure. Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aqui... Ouan arribis a dalt la carena, mira el riu i la vall que has deixat, iaquest cor que ara guarda la pena, tan amarga del teu comiat). l, despr6s, el fdretre, carregat a les espatlles dels companys castellers, acompanyat d'una ingent multitud, ani seguint el recorregut fins al cementiri. Sihavia fet fosc iun airet fi ens acomboiava. Les falses estrelles que intentaven encomanar ambient de festa nadalenca al carrer de la Cort, donaven una llum groguenca i trista. Homes, dones, xiquets i xiquetes, castellers d'ambdues colles vallenques amb les seves camises vermelles, formaven un seguici silenci6s, mentre les gralles i els timbals del Grup de Grallers de la Colla Joves, entonaven un cant inistent, una repetici6 mondtona d'una melodia trista, la qual, a trav6s de les notes de les gralles, agafava tonalitats de veu humana, de veu adolorida, plorant la mort de l'amic estimat,â&#x201A;Źxpresant el plany de tot un poble. l, ja arribat a la porta del cementiri, entre la foscor d'una nit il.luminada per la pdl'lida llum de les estrelles, brillant en la llunyania del blau fosc hivernal, entre esgarrifances de fred i d'emoci6, s'aixecava un alter6s pilar de cinc acomiadant al

company. Uns clavells vermells, com la camisa dels castellers, queien, de mans de l'enxaneta, damunt del fdretre com a homenatge pdstum.

En deixar-nos, l'amic Joan Montserrat i Guasch havia enlairat fins al cel el castell m6s alt. En aquests dies nadalencs, quan la humanitat entona els cdntics d'una pau que tant necessita, ajuntem les nostres oracions per a la pau eterna d'un casteller vallenc.

DANIEL VENTURA I SOLE Vigflia de Nadal, 1983

Dies despr6s d'apardixer el n[mero anterior vam rebre aquest article de mans de Daniel Ventura i 5o16. El publiquem ara amb tot el seu valor testimonial. Serveixin aquestes ratlles per a tenir un record

no sols d'en Joan, sin6 tamb6 d'aquells que de lluny o d'aprop nostre ens han deixat.

Nota de la redaccir:

GOLLA JO\/ES

XIQUETII DE VALLS

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTETLS ANY 1974 Al comencar la temporada 6s designat l'lsaac Rubio com

a cap de colla. S'incorpora nova gent i l'entusiasme per a seguir endavant, cap a la consecuci6 de les metes m6s altes, esta en l'dnim de tots els castellers i els molts simpatitzants de la Colla Joves.

Una noticia: El dia 4 de febrer de I974, la Cambra de Comerg

i

lndus-

tria de Valls, en sessi6 ordindria assabenta que havia estat formulada oposici6 a la sollicitud de patent d'imatges representatives dels nostres Xiquets de Vatls. acorria gue una determinada firma barcelonina pretenia registrar el nom <Xi-

quets de Vallsl com a marca comercial.

Com a entrenament o assaig al carrer, s'ofereix una exhibici6 a la Masia Bou on s6n realitzats plenament els Dos de Sis, Ouatre de Set i Pilar de Cinc.

En el mes de marg, a Picamoixons, en ocasi6 de celebrar-se la Festa Major del barri vei, son fets i desfets els Tres de Set, Ouatre de Set, el Pilar de Cinc entre altres castells de sis.

La Colla Joves, obsequid al Ministre secretari General del Movimiento, senyor Jos6 Utrera Molina. el qual arribd a Valls acompanyat pel Governador Civil, senyor Antoni Aige i altres autoritats, provincials i nacionals,.amb una breu exhibici6 aixecant el Ouatre de Set, Dos de Sis i un pilar de Cinc. Tamb6 oferf el dia 3 de maig, una actuaci6, als dos-cents participants al Congrds Nacional de Gerontologia.

Al mateix mes va participar a .les Fires i Festes de Sant Maties a Montblanc, i el dia 2 de juny a puig-reig, amb motiu de la seva Festa Major, on aixecaren el Ouatre de Set, a m6s d'altres castells de sis.

A la plaga del Blat de la nostra ciutat per Sant Joan i a la sortida de Completes a la nit del 23, la Colla Joves dels Xiquets de Valls, van aixecar el Ouatre de Set, Tres de Set, i dos Pilar de Cinc. L'endemd la nostra Colla basti el Cinc de Set, molt segur, intentd sens'e dxit el Tres de Set aixecat per baix, descarregd el Ouatre de Set amb el pilar al mig i acabd l'actuaci6 amb el Pilar de Cinc girat.

Una descripci6 de la Festa de Sant Joan publicada per <Xavier Sold> a (Cultura, juliol-agost, 741 diu: <La diada de Sant Joan es presentd amb un sol calords. que de bon mati ja ambientava la plaga del Blat.

Vora migdia grups de gent sota les voltes es disputaven el privilegi de l'ombra per a l'hora de la feina castellera. Cares conegudes de Vilafranca, el Vendrell, l'Arbog, Vilanova, la Bisbal i Tarragona.

Es tractava de la primera jornada.del calendari casteller

d'enguany, i la <competdncia> volia 6sser testimoni directe del fet>.

Segueix dient referent a la Colla Joves: <La Colla Joves aixecd el <cinc de set> iel <quatre de

set amb el pilao, dos. castells que comporten llargues hores d'assaigs abans d'assolir la perfecci6.

Obtingu6 el premi de l'admiraci6 i la simpatia del p0blic, un priblic entds en la matdria, que segueix de prop les progressives realitzacions del <joves>.

No assoli arrodonir la seva actuaci6 en fer fallida un intent del (tres de set aixecat per sotaD. En conjunt es pot qualificar de molt dptim el balang de la diada castellera, i tot fa preveure que aquest any es podrir constatar el bon moment de les dues colles de Valls>.

Andcdota de la Fpsta Major estava previst el castell

A la sortida de completes,

xiprestal. Desprds de estar amb I'ai al cor, els bombers hi varen fer la feina.

La Colla es va sotmetre a una profunda tasca d'entrenament per necessitat de preparar a fons la canalla. Els propdsits de tots era agafar confianca en les propies possibilitats.

Aix[ entre els assajos 6s van realitzar actuacions a La Mass6, a Lloret de Mar el dia 25 de juliol, a Valls pel Firagost, a Fontscaldes ialtre cop a Valls el dia 31 d'agost, aquesta actuaci6 6s feu a la Masia Creus, on s'aixecaren el Tres de Set tant sols carregat, i un Dos de Sis del qual els (segonsD eren el pare, de 70 anys d'edat, i el seu fill; la familia Creus tenia arrels en l'antiga colla de <La Muixerra>.

Amb la sortida a Lloret, cal dir, que la idea inicial dels organitzadors, era dur a terme un concurs, perd qud, per les dificultats inherents i per l'escassa o nul.la predisposici6 que

trobaren en els directrius de les colles de castellers, en desis-

tiren, del concurs.

Perd ens consta que la trobada amb les quatre colles finalment participants les quals foren: la Colla de Barcelona, la de Sitges, la de Vilafranca i la Colla Joves dels Xiquets de Valls, fou un dxit i agradd a tothom alli present.

Pel que fa a la Colla Joves aixecd el Ouatre de Set amb el pilar al mig, el Cinc de Set ambdos descarregats, un intent del Tres de Set per baix i un Pilar de Cinc.

La festa conclogu6 quan es basti un Ouatre de Set de

germanor amb membres de les quatre colles alli presents.

Per la <Firagost)

a la nostra ciutat, la Colla aiiecd

el

Ouatre de Set, Dos de Sis, Tres de Set, Dos de Sis, Tres de Set aixecat per sota -al segon intent- el qual va dsser el prirner descarregat per la Colla per acabar amb un pilar de Cinc.

PASTISSERIA I FORN DE PA

E. FABRA C/. Sant Antoni, 8 C/. Abat Llort,22

Tel. 6O 31 50 Te!. 60 35 04 VALLS

12

de

focs, perd no ho estava, calar foc al campanar de I'esgl|sia ar-

COLLA JOVES

XIQUETS OE VALLS

A la tarda i al camp d.esports, 6s van fer el Tres de Set, Cuatre de Set amb el pilar al mig i'el Oos Oe Sis. El data 29 de setembre s'havia convocat a Tarragona

una manifestaci6 de totes les colles castelleres existents vors. El Patronat Municipal de Castells, va creure oportrl

xar el cardcter de concurs, potser degut

lla_

dei_

a l,apassionament cille. que no volien ju-

que s'anava suscitant entre algunes gar-se el prestigi davant una pliga plena de gent.

Dotze colles, a Tarragona. Mai no s,hlvia produit

una

concentraci6 de tantes colles; set de la provincia de Tarralona i cinc de la de Barcelona. Hi van assistir les primeres toritats, provincials i locals, presidides pel governador iu_ civil.

L'aplec casteller constitu[ un' dxit ,.otrnt, tunt d.expectaci6 quinze mil espectadors- com de bons castells realitzats.

-uns.

La Colla Joves dels Xiquets de Valls, va aixecar en aquesta manifestaci6 el Cinc de Set, Dos de Set carregat, Ouatre de Set iun-intent del Ouatre O.Vrlt, la diada ting"ue, com a final, l'erecci6 simultdnia de <pilars>, per totes les presents lles

a la plaga.

co_

La Colla comenqava a sentir_se decidida, i si b6 no s'havla aconseguit l,objectiu desitjat, estava en encara l.dnim de I:r.. l? seguretat de que dintre de pot t"mps, s.anava treba_ nanr oe term, hauria d,assolir_se el triomf definitiu.

..

.El 12 d'octubre, els Minyons de l,Arbog, van celebrar

la

diada de la colla, invitant a l,ocasi6, a ta Coita Joves i els Bor_ degassos de Vilanova. colla aquell dia aixecd el Ouatre de Set. el Tres , ^La nostra de Set el Dos de Sis i el pilar de Cinc.

Al finalitzar l'actuaci6 de les tres colles,6s va aixecar un Tres.de Set de germanor, el qual cada colia hi tenia un pilar del citat castell.

Per Santa Ursula a Valls, el dia 27, tingu6 lloc a la placa del Blat, la tradicional exhibici6 casteller;; cdrrec de les dues

colles_dels Xiquets de Valls. La Colla Loves, assoli pla_ nement el Dos de Set i el Cinc de Set castells dificils d,exe_ cutar, i intenta per dues vegades el Tres de Set aixecat-fe, sota sense aconseguir_lo, acabant amb un pilar de Cinc.

Es va a la Vila de Vilallonga el dia 1O de novembre, is,a_

cabd la temporada el dia .l 5 del mateix mes amb motiu de les Noges d'Or de l'Escola de Mestria fnOrstriaf de Valls. Es van celebrar els actes commemoratius, amb l,assistdncia l'llm. senyor Director General Oe formacL profesional de i Ex_

tensi6 Educativa, Manuel Arroyo Ouiriones.

La Colla va aixecar. el Dos de Sis, Ouatre de Set i pilar de C.inc davant tots els alli presents. gf s"nVoi'erroyo va saludar

als membres de la Colla, rebent una i"i.igrrii" d,un castell de la Colla Joves amb una dedicatdria af peu"Oe la mateixa.

Un resum de la temporada, en la qual es van fer un total de 66 castells durant el curs de les 1A'ictuacions pe, la nos_ tra ciutat i arreu de Catalunya.

Els castells desglosats son: Pilar de Cinc DosdeSet

Tres de Set per sota Tres de Set

.

OuatredeSet 4deTamb pilar.

Cincdeset Ouatre de Vuit

.

.

.

.16.

....1,D_,1,C_1,1 .1,D .7.

_ 5,1

i.l intent

......j.,|. ... .4.. .......4.. .

l. intent

Nota: No 6s fan constar els castells de sis.

D- descarregat, C- carregat, l_ intent.

DIADA DE LA COLLA El dia 8 de desembre, la Colla Joves dels Xiquets de Valls, dedicd la seva diada anual, una jornada plena d,emoti-

vrIat.

,. Amb una programacid simple, tingueren lloc una sdrie d'actes que provaren, per consol de fossibles pessimistes, l'alt nivell de la vitalitat castellera qre 1a gaudla en aquell mo_ ment la nostra Colla Joves. . lnu cercavila pels carrers de la ciutat, desvetlld, els en_ dormiscats vallencs. despr6s 6s va celebrr, ,n" missa al Santuari de la Verge del Lled6. Acte seguit-i en el local del Forum Joventut, 6s va oferir una prolecci'6 de films castellers realitzats per cineistes rocars, i, ar vbhant de res dues de ra tarda es desplagaren a la masia Bou on es ]eia el dinar de germanor.

Despr6s de l'dpat, parlaren el nou president de la Colla senyor Ramon Benedicto (Creus), el Cap de Colla lsaac Rubio, el secretari Barrufet, la regidora municipai Llorente, el cap sindical Mariii Manresa, i finalment, l,Aicalde ""nyor.ude la ciu_ tat senyor Romii Galimany, el qual tanca l,acte de la diada.

J.M." Ventura

LeE frontfiUr il,tttn Begtarrrant Crrrotcra Nacionat 240, Km: 30 Telilon 077 - 06 03 03

LILLA

13

TET GASTETTER

$$$

ES BO EL OUE ES FA BE Comprenc que hi hagi gent castellera que no sigui partiddria dels concursos de castells. I ho comprenc per que jo mateix em trobo, m6s aquest i m6s apropat al castell, quan aquest 6s aixecat a la plaga o al carrer de la vila o poble que'sigui.

Perd hi ha un perd. Els castells -6s un fet- han traspassat els llindars d;una

ciutat, d'una vila o d'un poble. Es quelcom que pertany ja al patrirhoni vivent -cultural? folkldric?- de catalunya, i una actuaci6 sonada d;una colla, t6 un ress6 en ambients on fa uns anys no es sabia el que era un castell.

Al meu entendre aixd vol dir que la gent castellera no podem paladejar una diada determinada a valls, al vendrell, a Vilafranca, a la Bisbal o a Tarragon", el noi que llepa el caramel d'amagat dels seus companys. No tothom t6 ocasi6"o, prou afecciS- a seguir les festes majors o diades castellers. Les segueix de lluny-ni si quasi b6 se'n entera quan peta un tro gros. I creiem que 6s b6 que- una vegada, al menys, cada dos anys, tingui ocasi6 d'enterar-se del que fan les colles iJins on arriba l'enginy, la forca i l'equilibri dels castellers d'arreu del pais.

Ou6 es podria fer aixd sense concurs, nom6s amb exhibici6?

Es cert. Perd, siguem sincers; donen tot el que poden les colles -grans i petites- tant si 6s concurs com exhibicid? Es evident que no. Jo m,atreJiria a preguntar: no s6n una mena de concurs les actuacions de fa uns anysde les -des dues Colles de Valls? Farien el que fan si no est6s en el seu fur intern l'ambici6 -lleial, noble- de proclamar-se campiona, encara que aquesta paraula no es pronunci-hi?

Es evident que els castells existiran

tant si hi ha concurs com si no n'hi ha, perd crec que tamb6 6s ben evident que el Concurs bi-anual a Tarragona 6s una forma eficag de promoure aquesta festa nacional, nascuda al camp d6 Tarragona, perd ara escampada arreu de Catalunya. I de passada, les colles mitjanes peiites, i que tamb6 compten, tenen ocasi6 de donar-se a condixer, i enorgullir-se davant del seu poble que potser no els fa massa cas.

ENRIC OLIVE rrunlc ollvE I MARTINEz, es un home extraordindriament polifacdtic, barlle de Tarragona i Diputat al Parlament de Catalunya. ha esdevingut un dels grans prohoms castellers al encapgalir el pationat

Tarragoni durant els finals dels seixanta i comencaments dels setanta, portant a bon fi els concursos del setanta i setanta-dos, constituint-se en un dels artifex de l'actual 6poca d'or dels castells.

FET CASTETTER

COL.LABORACIO

(Fent pinya)

un

Pintura: J. Bestil

Les colles castelleres, com agrupacions constituides amb

fi molt concret i determinat, possiblement no tenien en un

temps passat altra finalitat que la estrictament prdpia. Avui en dia, pel contrari, observo que a m6s de la funci6 principal que 6s la de bastir i enlairar castells les colles castelleres de_ senvolupen una tasca complementdria.

D'una banda hi tenim que les colles no es desvinculen de la problemdtica que afecta de manera molt important a la jo_ ventut, i 6s preocupen dels joves. i dels nois que estdn en cami d'esdevenir-hi joves, a efectes de previndre o disminuir qualsevol situaci6 de desarrel social, conseqtidncia dels con_ dicionants socials que estem vivint.

D'altra banda hi tenim la tasca integradora a la comuni_ tat catalana que indirectament desenvolupen les colles caste_ lleres. Mitjangant aquesta funci6, els no catalans d,origen tenen la possibilitat de trobar-se integrats a la societat i cultura que treballen.

Les Colles Castelleres han de continuar aquestes tas_ ques, que, si b6 no t6nen la vistositat, efervescdncia i escal_ for d'un castell aconseguit, reporten un fet tant important com 6s el del reforcament de la convivdncia col.lectiva. I grd_ cies a aquesta 6s com es poden fer aquests grans esforlos que s6n els castells.

PAU NUET

(Batlle de Valls)

MOTIUACIO]IS IIUMA]IES

I CASTETTS

La humanitat des dels seus origens s,ha preocupat

6s el que, entre altres coses. el diferdncia de l'animal. Tots necessitem, en m6s o menys grau, comunicar-nos amb els i establir relacions; som 6ssers sociables. I 6ssers sociables significa que som capagos de viure en societat, i tamb6 que tenim la facultat i la necessitat de conviure amb altres persones, en parella, en familia o en comunitat, amb unes re_ lacions que satisfacin les nostres necessitats afectives. Generalment busquem a m6s a m6s altres tipus de relaci6 (amistosa, professional, politica, etc.) que satisfacin altres necessitats i que possibilitin l'expressi6 d'opinions, la comunicaci6 de sentiments i preocupacions, el compartir experidncies, el sentir-nos compresos, acceptats, valorats i l'enriquiment personal amb les aportacions dels dem6s.

Un altre aspecte a destacar 6s que moltes persones precisen dur a terme alguna activitat que satisfaci, que els ompli, que els distregui, que els realitzi, que els faci sentir-se ells

altres

pel

coneixement de la seva prdpia existdncia i del m6n que l,en_ volta. Responent a aquesta preocupaci6, al llarg dels segles han sorgit i s'han anat desenvolupant mriltiples cidncies que

han estudiat diferents aspectes de l,home (filosofia, histdria, medicina, psicologia, etc.) i del m6n que l,envolta (geografia, biologia, fisica, quimica, astrologia, etc.). De les cidncies que estudien a l'home, algunes centren el seu interds en aspectes globals de la humanitat, id,altres el centren en l,home com a individu, en la persona. Entre aquestes, hi ha la psicologia, que ha adquirit importdncia especialment des de I'aparici6 de les teories de Freud, que va sentar les bases per a l,estudi psicoanalitic de ra persona. Er descobriment m6s reilevant de Freud va ser que l'aparell psiquic de la persona estd consti_ tuit per dues instdncies fonamentals: el conscient i l,incons_ cienq va demostrar cientificament Ia gran importdncia de l,in_ conscient.

L'inconscient 6s un conjunt de pulsions, d,impulsos, de tenddncies, de desitjos, de fantasies, que cadascun de nosal_ tres desconeix d'ell mateix i que t6nen gran infludncia en la vida conscient. Ens movem per necessitats que. a vegades coneixem conscientment, perd que sempre satisfan desitjos o impulsos inconscients; per exemple. sabem que ens agra_ da realitzar una determinada activitat, perd la causa de qud ens agradi 6s inconscient. Em centrar6 en algunes d,aquestes necessitats.

Les persones som 6ssers amb capacitat de pensar, de raonar i amb necessitat de relacionar_nos. per a totes dues coses ens 6s gaireb6 imprescindible el llenguatge. El llen_ guatge 6s l'eina que ha permds a l,home crear la cultura que

ateixos.

Determinades associacions

fan possible que els

seus

membres trobin en elles la satisfacci6 de la seva necessitat de relaci6 i d'activitat. En les colles de castells aixd es fa ben palpable.

Els castellers no s6n nom6s els que pugen en un castell,

sind que s6n tots els membres de la colla. Tots ells tenen uns mateixos objectius: assolir determinats castells. euan ho aconsegueixen, tots n'estant satisfets, ho consideren com un dxit de tota la colla. A m6s a m6s de fer castells, que satisfd la seva necessitat de realitzar activitats, hi juga un paper important la relaci6 que s'estableix entre els components de la colla. Aquesta relaci6 6s el que, en moments dificils, juga un paper determinant en la cohesi6 de la colla, ajudant a superar les dificultats.

Montserrat Rovira i Pasqual 15

COLIA JOVES

xrQuETs DE VALLS

ENTREVISTA

amb l'ambient casteller, segueix totes les peripdcies de la Muxerra fins que aquesta colla desapareix.

Quan es mou el jovent per formar una colla que ocupi I'espai casteller que havia deixat la Muxerra, l'lsaac 6s dels capdqvan-

ters per tirar endavant la iniciativa.

Formd part de les primeres juntes de la nova colla, que despr6s serd la Joves. De moment, se li encomand la tasca de cap de colla que desenvolupd fins que fou nomehat l'Andreu Montserrat. Ouan aquest deix el cdrrec l'any 74, l'lsaac el substitueix. Porta la colla durant quatre anys i, sota la seva direcci6, es veuen els primers castells de vuit de la Joves.

Ara, fa dos anys que s'encarrega de la i prepara i fa una gran

canalla. Els entrena tasca amb els petits.

Comencem doncs aquesta entrevista amb l'lsaac; entrevista que crec que pot ser molt interessant ja que el nostre personatge ha viscut intensament els castells des de l'any cinquanta fins avui i, naturalment ho ha fet a les colles Muxerra i Joves.

lsaac Rubio Ruiz, va n6ixer fa cinquanta anys a Minas de Horcajo, provincia de Ciudad Real. El setembre de l'any 44, la seva familia va traslladar-se a viure a Valls i des d'aleshores, l'lsaac Rubio 6s un vallenc m6s.

Comenga a anar als castells l'anY 45 junt amb el seu germd Sebastii, un xic m6s gran que l'lsaac i que per cert tenia moltes

qualitats per

a ser un bon casteller,

perd

aviat ho va deixar.

Els dos germans Rubio varen comenqar amb l'[nica colla que hi havia en aquells moments que era la colla Xiquets de Valls.

L'lsaac comenga molt aviat a pujar als castells. D'aixecador o d'enxaneta, aviat demostrd que era un bon casteller. Despr6s, al separar-se les colles, l'lsaac fou un bon element de la canalla de la Muxerra i, en un moment en qud aquesta colla anava a m6s, no faltd en cap dels grans castells que va enlairar la colla esmentada.

Passen els anys

i l'lsaac, molt identificat

A veure lsaac, per @mengar tU des del primer moment que vas anar amb els castells, ja vas destacar i no solament com a casteller, sin6 tamb6 perque aviat et vas identificar amb la gent i l'ambient de Valls. Recordo que moh aviat vas parlar b6 el catale i, aleshores es parlava de l'lsaac com un dels enxanetes amb m6s personalitat, apart de les teves qualitats castelleres.

Jo crec que aixd va

ser

perqui jo ja feia

anys que no tenia pare, som cinc germans i, veia que la mare necessitava un ajut dels fills; potser per aixd vaig agafar una responsabilitat superior a l'edat que tenia i potser tamb6 va repercutir en la manera de comportar-me en els castells.

Auant al fet de que m'identifiquâ&#x201A;Źs amb la gent d'aci i parl6s aviat el catald, doncs... em va resultar molt fitcil aprendre a parlar-lo i quan he estat amb els catalans he parlat

com ells i, amb els que no parlen el catald. doncs els he parlat en catelld.

Oud va ser el que t'impulsi a anar als castells de petit familiars, amistats...?

El motiu principal que em va impulsar a anar aviat als castells, va ser que guan vam arribar a Valls de moment vam viure a casa del meu cosi Jorge i ell ja anava amb l'inica colla que actuava aleshores. A mds, viviem al

o

CENTR= OPTIC 16

Portal Nou i, com que ell anava a assaiar a I'Hort dels ,Alls, jo vaig comengar a anar-hi amb ell i aviat em va agradar. Has de pensar que nosahres vam arribar a Valls el setembre i io aquelt any no vaig veure els castells a la plaga perqui nomis anava als assaigs i ja per St. Joan, el primer que io passava aqui, vaig anar amb ta colla i vaig pujar als castells.

Com diem m6s amunt, tu vas ser una pega molt important en els castells de la Muxerra en aquell temps. Recorda'ns els teus inicis de casteller.

Als primers castells que vaig puiar, io feia d'aixecador i va ser per St. Joan agui a Valls. Desprds vam anar a altres places, em recordo de La Bisbal, I'Arbog i tambd de Vilafranca on ens hi vdrem quedar dos dies' com es feia quasi sempre, ja que aleshores alld no tenien colla. Aquests van ser els meus pri' mers castells i, per cert que vaig puiar molt perqui aleshores no era com arc que nomds s'actua a la plaga; abans es feien molts castetls pel carrer i aixd permetia canviar sovint a la canalla i que. gent Que no podia pujar a ta plaga, poguessin puiar al carrer. Tambd re' cordo que al castell que sempre puiava era al tres de set aixecat per baix, ia que en queien alguns i molts tenien por de ferlo i, com que jo no deia res, sempre em tocava a mi.

L'any 45 es va fer el concurs al Vendrell i jo vaig pujar per primera vegada a un castell de vuit; vaig fer d'enxaneta. Vdrem guanyar el concurs ja que vam carregar i descarregar el quatre de vuit. vam carregar el dos de set i tambd vam fer el tres de set aixecat per baix.

Com he dit, io era l'enxaneta del quatre de vuit l'aixecador era <<Falladatt, i a dosos el meu cosf Jorge i t'Angel Batet; tots noms de molta categoria en els castells.

Parla'm un xic d'aquell temPs: qu} recordes que sigui agradable?, qud voldries

oblidar?

El que recordo molt bd d'aquell temps 6s la illusi1 que em feien les sortides ia que io no coneixia res de Catalunya i, amb e/s castells, vdrem seguir molts pobles i viles i aixd

era molt important per a mi. Tambi vam anar a Osca i Madrid i io. que ia tenia els meus amics entre els castellers, disfrutava molt en aquell ambient i va ser una ipoca molt agradable de la meva infantesa.

Em preguntes qud voldria oblidar; sens dubte voldria no haver passat tot l'enrenou que hi va haver en l'ambient casteller quan

es van separar les dues colles. Nosaltres que 6rem joves i no sabiem quins motius hi havia en tot aquell enrenou, vam viure un temps d'odis i baralles entre castellers, que moltes vegades els fomentaven gent que no tenien res

a veure amb els castells. Aixd, i el fet de

ULLERES O LENTS DE CONTACTE O AUDIFONS

...e! mlllor servei Prolessional Raval de Jes0s, 35 - Telf.

305379 -

REUS

Rovira i Virgili, 2 - Telf. 21 2912 - TARRAGONA Jaume Huguet, 4 - Telt. 602050 - VALLS

GOLLA JOVES

XIQUETS DE VALLS que molts nois que haviem anat sempre junts ens haguissim de separar, em va doldre molt.

chez, Raf[- Com pots veure encam n'hi ha en-

tre ells que continuen; d'altres prdcticament ho han deixat i. l'Andreu, que ara viu a Vene-

Passen els anys i tf segueixes fent castells fins que es desfd la Muxerra, quE 6s el que fas?

Auan es desfd la Muxerra. jo no em deslligo del tot dels castells ja que vam anar a l'Arboc, on vaig pujar vdries vegades, i tambd vam anar a Tarragona, perd alli no arribdrem a pujar-hi. O sigui que dels castells no m'hi vaig separar del tot.

He sentit a dir que vas pujar amb

la

Vella. Oud em dius d'aixd lsaac?

L'any 55, la Vella anava a Vilafranca i nosaltres no; aleshores el cap de colla de la 'Vella; en Gasqu6, em va venir a buscar i em va demanar que pugds amb ells

ja que el

meu cosi Jorge era a la rmilit i no li donaven permis i ells necessitaven un guart. Jo vaig dir que si la Muxarra no actuava enlloc, aniria a Vilafranca amb ells i, aixi ho vaig fer: vaig pujar al quatre de vuit tal tres de set i aquesta va ser I'inica vegada que vaig pujar amb ells.

Anem per la segona part. Arribem

a

l'any 7O i es comenga a parlar de formar una colla que aglutini el jovent i la gent que no ens virem integrar a I'rinica colla

que existia aleshores a Valls.

A l'esmorzar de cal Bou (quins deu duros mds ben parits!), tU ja et trobes amb els que organitzen la tasca que es

vol fer.

Fes un xic d'histdria d'aquells comengaments, lsaac. Com et trobes al mig?

Aixd, com ti ja saps, es va comenQar a moure desprds del concurs de l'any 7O; a la plaga de braus mateix, ens vdrem trobar un grup d'amics i alli ja vam parlar que si a Valls

no ens moviem una mica, el nostre poble perdria tota la seva forga dins el mdn casteller ja que tant al Vendrell com a Vilafranca estaven apretant molt i s'estava escapant una cosa que era molt nostra ja que criiem que molta gent no ens voliem integrar amb la Vella i, a mds, ells no donaven oportunitats

joves que tenien. Per aixd vam creure que el millor era crear una colla pel nostre compals

guela.

M6s tard, quan la colla ja marxa, comenga la tasca de formar nous castellers que junt amb alguns supervivents de la Muxerra, seran la base de la Colla Joves.

De debd lsaac: creies possible en aquells moments que la nostra colla arribaria on

-

6s ara?

Mira, jo sempre vaig dir que si arribdrem a ensenyar a gent jove i canalla amb castells de set i, aquests no es cansaven i continuaven fent castells, arribaria un moment que tindriem gent que baixarien de dalt per poder

a

i

terQos quarts del castell de vuit i aleshores la colla faria precisament el que ha fet ara. Auant al que dius dels que encara quedaven de la Muxarn, va ser molt important la seva contribuci6 en els primers castells. Varen ser uns bons mestres, cosa que ens feia molta falta.

anar

Arriba l'any 74 i ets nomenat cap de colla. Parla'm d'aquell temps.

Jo, la veritat, he de dir-te que el ser cap de colla 6s una tasca un xic ingrata, sobretot en aquells moments en qud la colla comengava i s'havia de triar i polir molt de jovent. A mds, en els castells hi pren part molta gent i mai no ho pots fer bi per a tothom. Malgrat tot, considero que vaig ensenyar a bastants a fer castells com ho han fet els que m'han seguit i, la prova 6s que cada any hem anat superant-nos.

Despr6s de ser cap de colla i despr6s

d'un temps, et fas carrec de la canalla; T'agrada m6s aquesta tasca?

Si. a mi m'agrada molt aquesta tasca que faig ara- Considero que 6s una feina molt delicada i tambd molt important pels castells.

Tothom sap que si la canalla va b6, els castells es fan. En fi, 6s un treball distret i jo el faig a gust.

lsaac: una pregunta que mglts no podriem contestar. Tt vas formar part de la

canalla d'abans i ara coneixes i tractes la qui0ralla d'avui. Ouina diferdncia hi veus?

S6n diferents els petits? S6n diferents els

te.

grans que els porten? Ha canviat

Aleshores, quan la gent va comengar a bellugar-se de cara a formar una colla, em recordo que un dia ens vdrem trobar al Pati l'Urquia, el Cinto Fontanilles i jo i. ja em van dir que contaven amb mi per engegar una comissi6 que tir6s endavant la nostra idea. Despres ja vam tenir contactes amb'els diversos elements que formaven la comissi1 i. si no m'equivoco, en formaven part: Barrufet, l'Andreu Montserrat, Borrds, l'Urquia, Cinto, Sdn-

temps?

Mira Joan, 6s molt diferent l'ambient de la canalla d'ara respecte a la del meu temps.

Ara 6s mis elevat el nivell de cultun i la gent no t6 tantes necessitats com teniem aleshores. El tracte tambd 6s diferent i, ha de ser-ho perqui si ara es tractAs a la quitxalla com quaranta anys endarrera. no en tindriem ni un.

Jo he de dir-te que vaig tenir la sort que

el

m'ensenyessin dos mestres dels castells com eren Ra.mbn Fontanilles i el cap de colla Ra-

m6n Barrufet, el Blanco; dues gldries dels castells; als quals

jo

crec no se'ls ha valorat

el suficient.

T(, com jo i com mohs, has viscut

la

histdria de la colla i tamb6 la del local d'engir que el tenim. A m6s, has portat junt amb la teva familia i durant m6s d'un any el bar que tenim al local; aixd ha fet que tinguessis contacte amb molta gent de la colla. A veure, explicat lsaac: aventatges, inconvenients del local.

Jo, al local, d'inconvenient no n'hi veig cap. Ara, avantatges: molts. El local ens ha

portat un contacte molt gran entre tots;

grans i petits i del qual no hauriem pogut gaudir sense ell. A mds, en un moment o altre durant la setmana, tothom treu el cap per aqui i aixd 6s bo per tots.

Tambd has de pensar que a mesura que el local s'ha anat arreglant ja s'hi veuen familiars dels castellers que amb el temps es van integrant i formen una base sdlida per la colla.

Una altra cosa que ha canviat molt amb el temps 6s l'assumpte de les gralles. Abans, el dia de sortida venien un parell de gralles i un tabal de fora i s'acabava la feina moh aviat Ara a la colla tenim l'Escola de Grallers amb autonomia prdpia i una categoria i projecci6 molt important.

Tot aixd distreu l'afici6 als castells o l'afavoreix?

Jo crec que l'Escola de Gmllerc 6s moh important per la colla. Com til mateix dius,

aquesta escola ja td una categoria que fa que la gent parli molt be dels nostres grallers ia gue ells s6n de l'Escola de Grallers de la Colla Joves; aixd ens d6na un prestigi a nosaltres ia que tots formem part de la mateixa colla.

Tamb6 6s molt bo el fet que molts que han comenQat amb les gralles i despr4s han deixat de tocar, han seguit venint amb els caste'

i s'han integrat amb la gent dels castells. Tambd tenim el cas de pares que han acompanyat e/s seus fills a les gralles i han acabat posant-se la camisa i ser un compollers

nent mes de la Joves.

Per acabar lsaac: com veus la temporada que ara oomenga?

La meva impressi6 6s que si aquest any la gent col.labora com l'any passat podem tenir una gran temporada. Mds ben dit, jo veig que la canalla estan molt bd i crec gue podem fer tot el que vam fer I'any 83 i, encara et dird que podem assegurar alguns castells i no em vull allargar mds perqui aixd aviat ho veurem.

BONDEU

Termo Watt,

^S.

A.

VALLS

17

IET

CASTELLER

EL FORAT DEL POU Al bon amic P. Catald Roca, com aportaci6

a possibles reedicions de <M6n Castellent, doncs <el forat del poul no l'he trobat en el lixic casteller.

-

Aixi que el <castell> va pujant i normalment en les composicions amb un basament major que el <pilan, o sigui: dos, tres, quatre, etc., el <castell> van formant un tub, que si es mira de les posicions dels <tergos, quarts, quints i pom de dalt> sembla talment el <brocalll o forat d'un pou.

- Tenim d'enlendre el concepte pou com els que es feien abans, o sigui amb pic iaixada de pouaire iamb un forat d'aproximadament un metre de didmetre, pujant la grava i el fang amb bujol, cable d'acer i torn de manubri i no com els que es fan avui amb barrina mecdnica.

- Un cbstum molt arrelat de cada un dels pisos dels <castells> i com m6s amunt m6s. es la d'acotar el cap i mirar el <forat del pou) que iorma el <<castell> per veure com es van desenrotllant els que estan en els pisos inferiors.

Molt sovint se sent al <cap de colla> cridar als <quints i pom de daltD... iiNo mireu al pou!! m6s... l'esperit de conservaci6, l'estar a l'agtiait del que passa a baix i preveure el moment de la caiguda, pot m6s que totes les recomenacions.

- En la meva opini6, la posici6 de cap cot mirant vers la <pinyaD que 6s veu freqirentment en els pisos alts, resta esbeltesa al <castell>, el fa m6s aclofat, m6s encongit. M'agrada m6s i trobo aixi mateix m6s airosa la posici6 de <segons i tergos)) quan apreten les dents mirant la cara dels companys que el volten i escrutant les ganyotes que estan fent tractant d'endevinar si expressen quelcom de defalliment.

- Avui els <castells>, sens dubte -per un millor entrenament i m6s sortides- han arribat a un grau de peffecci6, que el que 6s fa sembla m6s fdcil del que realment 6s. Aixi ho demostren les <collesl amb els (quatre i tres de vuitD, i algun altre <castell> m6s important en les ja cldssiques diades (castelle-

-

<casteller> Ram6n Fontanilles que era pag6s i tamb6 feia de pouaire i on jo treballava instal.laven els <bombots)) per esgotar l'aigua del pou i aixi poguer treballar m6s o menys en sec per enfondir-lo.

La meva al.lusi6 al (forat del pou> com a ldxic <casteller> i la coinciddncia de que en Fontanilles a m6s de pouaire fes tamb6 <castellsl no tenen res a veure, perd si reforcen el meu argument.

Com molts ja coneixen en Fontanilles va 6sser un gran (segon> dins el m6n (casteller) vallenc i encara avui el llinatge dels Fontanilles despunta dins la nostra <colla> arnb els seus fills i bons amics Ramon i Jacint.

- En Fontanilles, pag6s, pouaire i <casteller> era un home for-

-

gut, ben cepat i -com diu l'escultor Busquets- amb cara de centuri6 romd. En Fontanilles m'explicava que el fet de mirar la cara del company era efectivament per veure i estudiar les reaccions que degut a l'esforc estava fent cada u... i preveure -perqud no l'hagaf6s desprevingut-quan amb un cop de pit li abocarfa la batzegada vers ell, doncs per amor propi ning( vol que sigui dit que el <castell> s'ha perdut per ell.

- Dintre de l'actual 6poca i grau de perfecci6 <castellera>, jo crec que tindria de ser objectiu dels capdevanters de les <colles> anar polint i millorar les parts negatives que afecten l'esbeltesa d'un <castell> i aconseguir que tots els pisos ofereixin mantenir el cap alt, mirant-se cara a cara, i no abaixar el cap per observar el <forat del poul.

Viveso (*) Expressi6 de l'escultor Josep Busquets quan buscava l'inspiraci6 dels seus models per el monument als <castells> amb cares tant caracterlstiques com les dels Fontanilles, Ciril, etc., que, efectivament, com la d'ell mateix, ens recorden les dels centurions romans.

rESD.

-

Jo recordo l'6poca de la post-guerra, en la que assolir un o dos <quatre de vuit> dins la temporada, representava tot una gesta, una efemdrides <castellera>. En aquell temps -i per raons de treball- jo havia tingut bona relaci6 i amistat amb el

Lligat.- Es el teixit de bragos i cames que es forma a la base del castell.

Folre.- Segona <pinya> que col.locada damunt la primera, referma segons i tercos en els castells coneguts per la gamma de nou.

Net (castelll.- Un pilar, torre o castell es dird net quan no t6 reforc de cap mena, augmenta el perill, perd s6n m6s elegants.

Aixecat per baix.- Es el castell que comenga a pujar

Lixic casteller (M6n Casteller Volum ll) Forat 2 Buit per manca de (gent) o d'algf Pou (no hi apareix)

nen el peu a terra i aixecant aquests i els que segueixen a forca de bragos, queden finalment col.locats al lloc que els pertoca. L'enxaneta, que dun principi estd junt als dossos, carregard tot seguit el castell i fard l'aleta.

Aleta (fer l'1).- Es el moviment que acabem de dir que fa l'enxaneta quan 6s damunt de l'aixecador. Es el moment culminant de la manifestaci5 castellera. Situat l'enxaneta, fard el moviment de salutaci6 amb la md dreta.

pel

J.M.u Ventura

<pom de dalt>, l'aixecador se situa sobre els dossos que te-

Restaurant

ELERLIU

De Joan Oliver ESPECIALITATS AMB CARNS Carretera Valls - Nulles

l8

Tel. 6O 49 46

A LA BRASA BELLAV!STA

TET CASTEIIER

cAsTE[S DE TEC]{IGA GASTEIIS DE t0R8A gades. Tamb6 podem sentir comentaris mds refinats com els: (s'hi intentessin el tres no arribarien a quints ja que els hi falta potdncia>,

(per fer castells grossos amb seguretat els hi fa falta m6s forqa>.

Evidentment el que es diu pot 6sser cert, perd la realitat es qup malgrat aixd han assolit la categoria,de vuit.

Ouina diferdncia d'aixd amb els castells de fa 10 a 15 anys endarreral. Aleshores un segon havia d'6sser una persona amb molt de pes i una gran forga, encara aixi patien molt en un mateix quatre de vuit. Fins i tot a vegades el tiraven a terra perqud deien que no podien m6s. Una comparanga similar podriem fer amb els terQos i els quarts que acostumaven a 6sser persones de m6s edat i pes que en l'actualitat.

Aquest anelisi fet fins ara es solament per a introduir i fer veure que realment ens trobem en dues concepdions diferents del quatre de vuit. En el primer cas podem dir que el castell s'assajat molt i en general se sap molt b6 el que ha de fer cadasc{. S'intenta evitar l'improvisaci6, 6s vol aprofitar al mdxim els recursos tdcnics. Aquests s'han de discutir i han de preveure els possibles errors. Podem dir que ens trobem en un castell de tdcnica principalment. Pel contrari en els quatre de vuit esmentats en segon terme hi havfa una altra

Minyons de Terrassa: Primer 4-8 descarregat (Barcelona, 23-9-93 - Festes de la MercC) Fotografia realitzada per Jaume Pando, i facilitada per la propia colla Minyons de Terrassa.

En l'evoluci6 constant de fer castells ens trobem en fets significatius que cal remarcar, car fins ara no s'ha valorat suficientment. Es hora de que comengem a reflexionar sobre el tema. L'augment de la gent jove, en el conjunt de les colles castelleres, que pujen a castells cada cop m6s grossos. Sovint pujant en posicions de segons tergos o b6 quarts. Aquest es un fendmen que, encara que afecti a les colles punteres, 6s a vegades molt significatiu en les colles que comengen a despuntar.

No fa pas massa temps que en la actuaci6 que va haver-hi a 'Arbog del Penedds, en commemoraci6 del 25.i aniversari de la fun. daci6 de la colla local, els Minyons de Terrasa descarregaren el quatre de vuit. Perd quin quatre de vuitl. Si quelcom pogu6s definir aquell castell hauria d'6sser el castell de la joventut.

Pot semblar que en aquesta actuaci6, davant les colles punteres, aquest castell pogu6s passar desapercebut, perd jo crec que aixd no fou aixi. Aquest va 6sser sens dubte el quatre de vuit m6s descarregat de tots els que 6s van veure. Els segons eren molt joves, hi havia gent que quedaba esparverada perqud deien que aquests gaireb6 no pesaven res. Els tergos i els quarts encara m6s joves, hi havia fins i tot algunes dones en aquests pisos. Altres colles com per exemple la de Barcelona fa un any i mig tamb6 aconseguiren un quatre de vuit de caracterfstiques similars. Aixd ha d'6sser un tema de reflexi6 per les colles punteres.

Es ben cert que sobre el tema s'ha polemitzat molt. Es diu que aixd ho han fet perqud el castell els hi anava molt b6, perd d'haver existit rebrincades no n'aguantarien cap. Es diu que no tenen suficient potdncia, que ho fan perqud es el quatre i amb aquest a vegades el factor sort els pot influir, perd que no ho repetiriin gaires ve-

caracteristica principal, m6s forga. Es confiava que era aquesta la que tenfa de dominar els castells i molts cops s'oblidava la part tdcnica. Sobretot el d'un constant assaig per intentar aprofitar al maxim les qualitats dels castellers. Cal dir que sovint no es tenia en compte el pes dels que hi pujaven. Aqui trobem la diferenciaciS de concepci6 del quatre de vuit, o b6 tdcnica o b6 forga.

Aixd mateix que s'ha dit amb el quatre de vuit es podria repetir de moltes colles amb el dos de set. En general hi ha una tenddncia de totes les colles a reduir al mdxim el pes dels seus castells, sempre que 6s pugui. A que es degut aixd?, perquC fa pocs anys es necesitaven segons, tergos i quarts de pes i avui dla amb molta joventut i poc pes es realitzen tamb6 grans castells. Es possible realitzar aquest proc6s en castells m6s complexes com el 3 de 8, 5 de 8, 4 de 8 amb el pilar, pilar de sis, etc.?.

Cal dir que el proc6s de baixar pes ha estat realitzat en part per les colles punteres, sobretot per poder col'locar el castell damunt d'un folre. En aquest cas sempre ens interessa que el pes sigui minim, encara que molt sovint no s'ha aconseguit. Aleshores es posen pesats castellers damunt del folre, evidentment estem en un cas de lorga i no de tdcnica. N'hi ha d'altres que s'estd seguint el proc6s per a baixar pes per a poder fer castells de m6s pisos, perd fins ara no s'ha aconseguit. Es possible poguer realitzar castells amb folre amb una reducci6 important de pes i fins i tot poguer treure el folre?

Respondre aquesta pregunta no es facil, perd cal dir que si aixd s'ha d'a.onseguir 6s amb tdcnica. Aquesta es la gran esperanga del m6n casteller. Aquesta va lligada a un anelisi exhaustiu de cada castell, d'intentar fer-lo treballar el millor possible i sens dubte de rebaixar en el possible el mAxim de pes. Cal dir que aquest no es un proc6s fdcil. Es tracta de predir i preveure el comportament d'un castell i aixd sovint porta a errors. Tothom d6na explicacions despr6s d'haver vist el castell, tothom sabia que alld passaria. Perd la realitat 6s molt diferent. Predir castelli grossos a priori 6s molt dificil iarriscat, perd si es vol avangar s'ha de fer. No val a desmoralitzar-se pels errors, ans al contrari ens ha de motivar a analitzar perqud ha ocorregut i mirar que no torni a passar.

Perd malgrat la tdcnica i haurd moments que necessitarem la forga obligatdriament. Sempre quan entra el pom de dalt 6s molt possible que el castell tremoli i s'hagi d'estrdnyer i sens dubte s'hauran d'aguantar fortes rebrincades. Al cap i a la fi s'ha d'arribar a un compromis intermig forga-tdcnica. Perd cal que quedi ben clar que tot el que avancem en tdcnica ho podrem reduir en pes. Aumentar i avangar en tdcnica vol dir analitzar profundament els castells iaixd fonamentalment es pot fer als assaigs provant possibilitats i veient com es comporta a la realitat el que diem quan estem sentats.

Jordi Galofre

19

Ni l'enxaneta ni l'aixecador Mutua. son socis

"f'Agrupaci6 Perd podran ser-ho i beneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys.

S6n molts els castellers que formen part de la nostra tasca col'lectiva!

Perqud a I'Agrupaci6 Mfrtua tamb6 fem pinya.

Una pinya de m6s de 240.000 homes idones que ens ajudem

mItuament en cas de malaltia, intervencions quinirgiques, estada a la cl[nica, invalidesa, defunci5,

Una pinya que es formir el 1902

iha anat

creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom.

Informeu-vos-en a trav6s

de mutualistes amics.

Dels 16 anys fets als 40 per complir, tots, homes i dones, podeu entrar-hi.

ACRUPACIO MUTUA DEL CON4ERC

IDE I.A INDUSTRIA

Cranvia de les Corts Catalanes, 621. Teldfons 3l 8 I 8 0O - 318 40 50. Barcelona-10

GOSTUMISME

ETIIEERFTR Avui ens endinsem prop de la capital de I'Alt

Camp, concretament a la vila de Puigpelat, per a condixer els 70 anys dedicats a la gralla d'un dels seus fills. Estem parlant d'en Joan Ferr6 Mestre, pagds d'ofici.

Nat l'1 d'abril del 1887, els seus primers contac-

tes amb la gralla, comencaren aproximadament quan comptava amb l'edat de vuit anys. Per aquells dies, el seu pare (que sembla 6sser que tamb6 era o havia estat graller <d'Els Aulans>), el prenia cap al trog i el feia tocar damunt d'un pedregal, per aixi alleugerar una mica la duresa del treball i gaudir ell i els pagesos de la contornada del so ranci6s de l'instrument.

Possiblement, el grup <Els Planes>, va 6sser la primera formaci6 de la que formd part. Aixd era pels voltants del 1910 i el formaven: els germans cinto i Francesc Plana (el primer al tabal i el segon a la gralla) ambdds tamb6 de Puigpelat; el Macari del Vendrell; en Pau Nin i el mateix Joan Ferr6.

Joan de Puigpelat, (primer a l'esquerra), Ros de les Cabanyes i Pedret de Tarragona en una diada de la Muixerra.

Despr6s de la Guerra Civil, Joan s'integrd com a membre d'una formaci6 mixta, composta per ell i l'Anton Fideu de Vilar:rodona com a grallers; l'Aleix de Vilabella, tabaler (o bateria segons les peces a interpretar); i un quart membre que tocava el saxofon. Per aquests dies tocaven una miqueta de tot: sardanes, ballets tipics, ballables i les tonades prdpies del repertori caste-

Amb aquest grup, Joan Ferr6 Mestre havia anat a Vilafranca, Vilanova i la Geltr0, l'Arbog, Sitges (quatre o cinc anys seguits), Salom6, Puigdelfi, Barcelona.

M6s tard, el que tocava .el saxo s'en va cansar i es quedaren els dos grallers i el tabal. Perd, despr6s van arribar a anar-hi tres grallers: primer, per poc temps, un de l'Arbog; i, finalment, s'hi establf el <Ros> de les Cabanyes.

El temps va anar passant i a l'octubre del 1965, amb 78 anys, el Joan, junt amb el <Ros> de les Cabanyes i un tabaler de Tarragona, apretava fort com sempre, amb els seus llavis bregats d'experidncia, l'inxa de canya, tallada a la lluna vella. Possiblement desconeixia que en aquells instants escrivia en l'espai i en la seva biografia els rlltims sons i les tiltirnes dades, ja que el 21 de desembre del mateix any ens deixava per a gaudir del descans etern.

Al llarg de la dilatada vida com a grallet el Joan Ferr6 va tocar per pobles i masos, desplagant-se a peu o amb tren, idhuc un dia va marxar a tocar amb quaranta de febre.

Com a graller va estar molts anys tocant l'aleta amb les colles castelleres vallenques Muxerra i Vella.

S'en diu d'ell que tenia molt bona orella per la mrisica. A dem6s sabia una mica de solfa.

Les inxes amb les que tocava, li eren proporcionades per l'Anton Fideu, del que es deia que tenia molta md per a fer-les.

El Joan Ferr6 sempre posava molta cura en el seu instrument, netejant-lo tot sovint. Va tenir vdries gralles. I 6s molt possible que l'riltima que possei la poguem veure exposada properament al Museu CastelJer de Catalunya, a Valls. Aquesta gralla es interessant d'observar-la, ja que no 6s com la majoria de les dem6s, degut a que el Joan era un graller esquerrer, amb el que les claus presenten una posici6 diferenta.

L'any 1953 dirigi un curset de gralles organitzat per l'Ajuntament de Tarragona, amb la finalitat de suplir la manca local de grallers.

Amb la pdrdua del Joan Ferr6 i Mestre, se'ns va anar un dels 0ltims grallers de l'antiga escola i un so de gralla amb el que dificilment avui en dia podem regalar les nostres orelles.

ller.

ESCOLA DE GRALLERS

CONCESSIONARI

Jaume Serra Sampere Mossdn Marti, 3 Tets. 60 01 63 _ 60 12

96

VALLS

21

GOSTUMISME

EL BALL DE SANT ANTIMO A Figuerola, un poble de l'Alt Camp d'uns 2O0 habitants, hi trobem documentades des del 1741 la dedicaci6 d'una festa a Sant Antimo que se celebra l'1 1 de maig.

La constant invocaci6 a Sant Antimo en totes les anyades de secada el converteixen en el protector del poble en les ocasions de falta d'aigua, per tant en podriem dir <la soluci6 per l'aigua>.

Aquesta invocaci6 es realitzava a trav6s del temps, amb diferents manifestacions: extraordindries misses concelebrades, cantada dels goigs, isolemnes processons que fins abans de la guerra civil del 1936, encara es feien, demanant per la falta d'aigua. Malgrat l'excessiu materialisme a que tendeix la societat ique estd acabant amb les tradicions iels costums, avui encara es celebra; tot ique les (ltimes restes que queden de la festa emprenen unes fdrmules m6s senzilles i simplificades.

tat cultural. Perqud si pensem que, la importdncia d'un fet radica en les circumstdncies que l'envolten ien el lloc on es desenvolupa, veurem com el Ball de Sant Antimo de Figuerola recobra una importdncia transcendent.

L'argument de l'obm 6s la simple narraci6 del martiri I mort del dit Sant i els seus deixebles en el s. 1 1 1, sent emperador de Roma Dioclasid, tal com mostra un parigraf de la lloanga que encapgala l'obra que a continuaci6 transcrivim: <Se vos prega a tots vosaltres la m6s sincera atenci6 quan vaigi representanse de Sant Antimo glorios les engdixes i martiris cosa que sera dins poc.

Segons en llibres es troba en lo tercer segle fou que visque lo Sant Antimo en temps que era emperador de Roma un tal Dioclasidno de Maximiniana en unio.

En resenyes, ni en histories ni en llibres trobarse pot un home tan vil i eretge com va esser aquest Dioclasiano.>

Hom pot criticar que la temdtica talment pot estar desplagada de les corrents ideoldgiques actuals del teatre. Car que si m6s no constitueix un document histdric perqud sens dubte aquest tipus de teatre, hagiografic, conslitui les arrels del teatre actual als Paissos Catalans.

La dificultat de no condixer com s'havien portat a terme les

Una d'aquestes manifestacions es el Ball de Sant Antimo, autosacramental populal que creiem originat al s. XVlll o com a mdxim a finals del s. XVll escrit en original castelle, encara que molt catalanitzat, per un tal Marc Fuster de Valls, possiblement un clergue encara que 6s molt significatiu que no si especifiqui tal cosa, en la cdpia manuscrita que es conserva del s. XlX.

El fet d'estar redactat origindriament en castelld, encara que molt afectat pel catala, 6s el que ens fa pensar que fos redactat el s.

XVlll, dpoca de forta decaddncia de la cultura catalana en general, comengant per la llengua, degut als aconteixements politics que esdevenien i tamb6 coincidint amb la instauraci6 oficial de la festa.

El Ball de Sant Antimo es venia representant un cop cada any fins que al 1913 restd interrumpuda aquesta activitat, sense cap motiu aparent, aleshores despr6s de 68 sense aquesta representaci6 al 1981 es torna a posar en marxa tot el'mecanisme que fard possible

ade-

quats.

Tots els efectes, especials, decorats, m[sica i vestuari, van 6sser portats a terme pels mateixos components del grup.

El teatre 6s un afany de condixer i de comunicar, 6s alhora una recuperaciS de les nostres tradicions, de la nostra llengua ien definitiva de la nostra cultura.

Per tant el Ball de Sant Antimo de Figuerola, suposa l'esforg col.lectiu de tot un poble envers la seva identitat.

gaudir d'una nova representaci6; arrel d'unes investigacions en motiu de la celebraci6 del Mil.lenari, de la primera noticia del poble iamb l'esperit de recuperaci6 de la histdria, costums i tradicions. Perqud la histdria 6s garantia d'origen i d'identitat i, condixer les tradicions sobre tot quan s6n exclusives i singulars, 6s no oblidar la prdpia reali-

/a

.l?rs$*?ie

Dalmaci Clofent

COL.LABORACIO

sgDB@g C/. Abat Llort,

22

11

ilti-

mes representacions, ja que sols resten dos testimonis que presentesin aquella fltima funci6, han fet que nom6s trobessim la cdpia manuscrita. Despr6s de moltes lectures i aquestes representades dalt d'un escenari nu, va portar la idea de simular amb un escenari la plaQa de Roma davant del Palau de l'emperador que solament separada per un tal6, ens port6s dins del mateix Palau poguent donar una agilitat a la representaci6 que la fes m6s espectacular ubicant el cor del poble i l'orquestra a l'esquerra amb decorats de cases de l'dpoca passavem al cant6 dret on simulavem la muralla que vorejava el Palau on si podien representar algunes escenes culminants de l'obra, com era l'empresonament, el llangar al riu a Sant Antimo i l'escena final de la lapidaci6 dels cristians, deixant la part central per escenes de molt m6s relleu escdnic, on per cabuda intervenen m6s actors, com s6n, la vida p0blica del dit Sant fent miracles o els batejos als convertits.

Les dues dificultats escdniques, tal com s6n, el llengament de Sant Antimo al riu Tiber, amb una pedra al coll, fdra es duplicat, i el degollament del mateix, es van resoldre mirant de fer-ho amb la mdxima realitat, tenint en compte els efectes sonors id'il.luminaci6

Teldfon 60 15 61

VALLS

IET

CASTETTER

rEilPS

DE CASTELLSU)

Un any de grans fites (1934)

L'endemi (enguany s'hi va quedar dos dies), escriuria

La 6poca d'argent, o revifalla castellera coneguda ja avui en dia com <La Renaixenqa>, arribaren a la seva mdxima expressi6 durant el bieni trenta-quatre/trenta-cinc, en el transcurs del qual s'assoliren els millors castells fets en la primera meitat del segle i que foren acompanyats de signes inequivocs de plenitud com veurem oportunament en aquest capitol ien el que seguird al proper ntimero. ltanmateix, gaireb6 tot l'esplendor va venir de la md de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, que fou la (tnica que aconsegui consolidar les construccions <de vuit> i que, com veurem tot seguit, despr6s de tenir el <Carro Gros> a la butxaca va atrevir-se amb el Tres de Vuit i el Pilar de Sis. L'any que analitzem avui, del qual per cert se'n compleixen ara la cinquantena, esdevingu6 una temporada sense comengament ni acabament castellers per motius ben diversos.

La Festa Major Vallenca, va passar desapercebuda degut a l'acord de l'Ajuntament de no fer cap tipus d'acte, dedicantne els diners a les escoles pObliques, decisi6 que trobii alguns partidaris i bastants detractors, i que origind una poldmica ciutadana i politica amb un nou acord de l'Ajuntament, mitjangant el qual les festes de Santa 0rsula serien sonades; perd els dissortats fets d'octubre deixaren les fires de Valls i el Vendrell per a millor ocasi6.

En aquesta temporada, altre cop, l'activitat castellera s'inicid per l'aniversari de la Rep(blica, amb les dues colles a la plaga del Blat. La Colla Nova feu el dos de set i el quatre de vuit (reproduit fotogrdficament al llibre de Blasi i en un dietari de l'dpoca), mentres que la colla Vella queia amb castells de set i mig, sense que es pugui determinar si feu o no el tres de set; la premsa local no en fa esment, esfareida com estava per la'celebraci6 de l'any anterior. lja sense mes actuacions ens trobem a Reus per Sant Pere, on la Nova intentd el quatre de vuit i descarregd el tres de set per baix, quatre de set amb pilar, dos de sis i pilar de cinc.

Aquesta mateixa colla and a Vilanova a finals de juliol, i aconsegui carregar el carro gros (que va caure quan la mainada ja era al cord6) a m6s de descarregar el dos de set, tres de set per baix i cinc de set. Pel seu cant6 la Vella va anar a la Bisbal on va caure amb el cinc de set, perd descarregd el tres de set (normal i per baix) quatre de set amb pilar i dos de sis.

I tomant a la Colla Nova, va anar cap a lgualada, on aixecd el dos de set i cinc de set; en aquest moment arribd el ministre de treball, ija tan sols es feu el pilar de cinc al balc6.

D'lgualada, cuita-corrents cap

a

l'Arboq,

una pdgina gloriosa al carregar el pilar de sis i descarregar el tres de set (normal i per baix) i quatre de set. Aquest pilar de sis carregat, anys avenir fou discutit per agrupacions rivals, recolzant-se tant en l'oblit que necessdriament aporta el pas del temps, com en el testimoni d'uns dels components del pilar que molts anys despr6s en negd la validesa. Val a dir perd, que aquest testimoni es veu enterbolit pel fet de la posterior militdncia de l'esmentat casteller en les citades agrupa-

on descarregd el

quatre de vuit (el darrer que s'havia vist descarregar aqui fou pel mil noucents tres), dos de set, tres.de set per baix, cinc de set i pilar de cinc. lsense temps per respirar, es presente a Vilafranca, aconseguint per la diada de Sant Fdlix el quatre de vuit, cinc de set, dos de set i pilar de cinc.

Pilar de sis de la Colla Nova carregat a Vilaplana l'endemd de Sant Fdlix.

VIAJES

I,IilIGI DEt BOil UIATGE

ObelcD(s.A. C/. Major, 15 Tel. 6O 07 29 - 60 37 Og

VALLS

-

RESERVA I ENTREGA IMMEDIATA DE TOT TIPUS DE BILLETATGE

(Nacional i internacional) - RESERVA D'ESTATGES AMB APARTAMENTS I HOTELS 23

TET CASTELTER cions, que certament no

li

poden deixar llibertat d,opini6. El tothom el vei6 a ia plaga, a ning( se li va oc6rrer que aild fos dubt6s i res autoritzades opinions-de la premsa vallenca (uninime i engrescada) i el lli_ cas. es

.que en aquell moment, quan

bre de Blasi Vallespinosa no deiien espai per a elucubra_ crons; encara per reblar m6s el clau, l,ajuntament de Vilafran_

ca (que boicotejava la Colla fins el mil noucents trenta_dos)

elicitd priblicament la Nova amb una carta entusiasmada que

va inserir la premsa Vallenca, i que avui ens aporta una

ines_

timable certificaci6 dels fets esdevinguts.

Diguem finalment que l'fnic comer.rtari del moment, fou la presdncia d'un antic casteller vendrellenc en el pilar, que origind Ia ldgica poldmica al Baix penedds. L,actuaci6 det iia trenta comptd amb dues presdncies importants: al balc5 de l'Ajuntament, la del President de la Generalitat, i a la placa la dels Mirons del Vendrell, que descarregaren el tres de p"r. baix, cinc de set i quatre de set amb pilar. ""i I per acabar l'any, els Xiquets de Valls realitzaren una actuaci6 cada colla, amb fites prou importants per a ser ressal_ tades. La Colla Vella a Montblanc aconsegul completar el quatre de vuit, castell histdric per l,agrupaciZ perque fou l,[_ nic castell .de vuit que descarregd entre els comengaments de segle i l'any mil noucents cinquanta-vuit; en aquest carro gros hi pujaren l'enxaneta i dos tergos procedents d,altres colles. La Colla Vella feu tamb6 el quatre de set amb pihr i el pilar de cinc, perd un reguitzell de caigudes enfosquiren un xic una diada tan senyalada, puix que en primer cop calgre un intent de quatre de vuit, despr6s l,intent del tres Ae v"uit, igualment va caure el tres de set per baix, i per acabar el dos

de set va seguir la mateixa sort.

La Colla Nova va anar a la Torredembarra amb la mel a la boca del pilar de sis, i no fou certament endebades. A la histdrica vila marinera aconsegui carregar el primer tres de vuit del segle, i com si fos un afegit6 va descarregar el quatre de vuit, dos de set, tres de set per baix icinc detet. S,i.ra de destacar que en tots aquests castells va pujar_hi a segons l,i_ noblidable Ramon Fontanilles. per cert que-en arribaia Valls de tant contents com n'estaven, van anar a la piaga del blat i descarregaren el tres de set i pilar de cinc; aixi s,acomiadaren (sense saber-ho) de la temporada. Oue hauria estat capac de fer aquesta gent per Santa Ursula? _ Al Vendrell tot l'hivern va haver-hi problemes al si de la Colla dels (rosatsD (mirons), segons diu la premsa, i s,encetii la temporada. l'u de juliol (actuaci6 dels mirons a Terrassa), sense que.se'n.sdpiguen els castells fets. A la Festa Major ell <Nens> feien el tres i quatre de set. dos de sis i pilar de cinc, mentre els mirons feien el matgix pero posant_hi un pilar ai mig del quatre. Aquesta colla aconsegui a Sabadell (onze d'a_ gost) castells de sis nets, perd on aconsegui un bon 6xit fou a Creixell i Tarragona amb un parell de Oo1 Oe set descarre_ gats. No estd clar l'existdncia d'un tercer dos de set descarre_ gat i de l'actuaci6 feta a Vilafranca ja n,hem deixat constdn_ cia m6s amunt.

Els Nens, tamb6-actuaren a Sitges. Respecte d,aquesta

agrupaci6 es interessant senyalar

ei canvi de nom

nominaci6 que encara avui es vigent al Baix pened6s.

A Tarragona molt poca activitat; la visita dels Mirons els va servir per fer just el castell de set a la festa Major.

Endinsant-nos en els fets socioldgics i para-castellers de la temporada, ressalta en primer iloC l,apaiici6 del llibre de Blasi Vallespinosa, prohom Vallenc i gran afeccionat als cas_ tells, el treball del qual es imprescindible per a l,estudi de la castellfstica d'aquest segle. Al respecte del moment precfs de l'esmentada aparici6, hom dubta entre el maig i el desembre segons es miri la data d'edici5 i d'impressi6 del llibre. Aixd es degut al fet poc conegut de que l'obra fou publicada per ca_ pitols en un setmanari vallenc i en conseqtidncia va sortir <en el decurs de l'anyD, perd de fet el llibre sencer no es va poder comprar fins el mil noucents trenta-cinc, i tanrnateix inclou fotografies de castells aixecats <durant> el mil nou_ cents trenta-quatre.

L'u de desembre mor a Valls Josep Batalla i Miquel, co_ negut popularment com <El Navarro>, figura senyera en els grans castells que feu la Colla Nova a la segona 6poca d,or (ddcada dels mil vuitcents vuitanta) dels Castells.

Cal lamentar les omisions que M6n Casteller fa aquest any, al no esmentar les actuacions del catorze d,abril a Valls, i les de Reus ilgualada, on per cert en totes elles la Colla Nova feu una bona feina. En aquesta mateixa linia, situa l,ac_ tuaci6 de la Bisbal dins el grup d'actuacions de la Colla Nova, pel qual s'ha d'entendre que segons M6n Casteller fou aques_ ta colla la que hi and, quan en realitat fou la Colla Vella com hem vist. . laixi s'acabd l'any, una temporada pletdrica que va servir a la Colla per descarregar quatre vegades el quatre de vuit, i carregar un altre quatre de vuit, ejl tres de vuit j el pilar de sis, mentres que la colla vella aconsegui un cop el quatre de vuit, per cap la resta de les agrupacions. . En el passat capitol, la manca d,espai va impedir que el darrer pardgraf deix6s constdncia de la consecuci6 el mil noucents trenta tres, del primer dos de set carregat i desca_ rregat pels castellers Vendrellencs, con.cretament-per la Colla dels Mirons, fet que va oc6rrer al Creixell, on com ja resta es_

crit mes amunt, es va repetir l"any mil noucents trenta_:

quatre.

Finalment cal dir que en la segona edici6 del llibre de

Blasi Vallespinosa, datada el setembire de mil noucents qua_

ranta-vuit, hom pot observar una fotografia d,un quatre'de vuit.de-la Colla Nova, amb la segtient ll6genda: <poble Espa_ nyol 1934>; en realitat i com es pot co.iprora, en el mateix

llibre

a

la

plana

vuitant_set,

castell pertany a la temporada segrient, cents trenta-cinc.

aquest

o sigui al mil

L'ESCOLA

experi_

mentat enguany pels antics Caneles, que dona origen a la de-

cnHn ['[$TR tyt$ Pfl0yilltctflt

IIt TRRRRCllTR

La nostra Caixa 24

nou_

IET

CASTEILER

A efectes de la seva publicaci6, hem rebut del patronat del Museu Casteller la segrient nota:

MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA Una de les resolucions del Congr6s de Cultura Tradicional i Popular, va 6sser instal.lar el Museu Casteller de Catalunya a Valls.

Des de fa temps, el Patronat estd treballant activament per tirar endavant aquest il.lusionat projecte.

Aixi doncs, per Sant Joan, el Museu esta preparant una gran exposici6 castellera amb la participaci6'de totes [es colles de Catalunya. En aquests tjltims mesos, el Museu Casteller, ha rebut moltes donacions.

Aquestes es fan amb un document notarial per donar totes les seguretats de respecte i conservaci6 als donats. Tamb6 s'han rebut cessions en rdgim de dipdsit.

Perd, espetem rebre moltes m6s donaclons, i us invitem a fer-ho. Per qualsevol consulta que vulgueu fer, us podeu dirigir al Museu Casteller - Antic Hospital de Sant Roc, el dilluns de 8 a 9 del vespre o el divendres de 4 a 8 de la tarda. Us esperem!!

MUSEU CASTELLER Durant aquestes festes que Valls dedica al seu pa-

tr6 Sant Joan Baptista, un dels actes que 6s pot destacar quelcom m6s, 6s la inauguraci6 oficial del Museu Casteller de Catalunya, a la nostra ciutat.

Despr6s d'uns anys d'inquietut, per fi l'esperat Museu s'ha reafirmat i amb l'esforc del Patronat. l'Ajunta-

Fotografia corresponent a la Colla Joves Xiquets de Valls publicada a les pagines del pe_ riddic (El Diari Nou de Zurich)

DIFUS16 DEL FET CASTELLER Cal fer constdncia de la referdncia al (fet casteller) que va ha_ ver-hi al volum n0m. 165, del gener 19g4, pAgina 126, d; la revista NATIONAL GEOGRAPHTC (Washington, OO.i. el tiacta d.un articte ti_ -per tulat <Spain's Countrv within a Coyntry _' Catalonia> realitzat Randall Peffer i amb fotografies de Stephani; Mr;". Una d,elles correspon a un quatre de vuit -sembla ser dels Castellers de Vilafranca-sota^la qual es llegeix: <molts bracos itots ulls t"n.rpo.t rtilo_ ves de Catalunya escalant una pirdmide humanal.

La revista CULTURA, en el seu nimero 427 (yalls, febrer l9g4) va fer menci6 d'aquesta noticia.

Una altra ref_erdncia al <fet casteller> 6s la que recull el setmana_ ri vallenc LA CRONICA DE L'ALT CAMp en ei sL n,:lrnero del 25 de maig del 1984. En ell es reprodueix una plana del periddic <Cap Je Setmana> <El Diari nou de Zurich) de data jlg d,abril del 19gzi, on apardixen fotografies castelleres de les dues colles vallenqu".. - ' -'

ment i l'ajut de les colles castelleres de Catalunya, s'esta tirant endavant amb tota la il.lusi6 per fer un Museu Casteller digne de la ciutat de Valls.

De moment, per la iniciaci6, s'han habilitat dues sales de l'Antic Hospital de Sant Roc, en espera d'aconseguir un local apropiat per recollir tota la histdria del m6n casteller. Amb aquest motiu. el dia 21 de juny s'obriran un total de mitja dotzena d'exposicions sobre tema casteller. Tamb6 hi haurd un servei d'informdtica, al qual hom podrd preguntar sobre els castells aixecats per qualsevol colla en una data determinada.

El dia 24, Festa de Sant Joan, al migdia, inauguraci6 del que serd el Museu Casteller de Catalunya, al qual figurard tot el material recollit fins al moment.

A partir d'aci, la nostra revista Foc Nou, comptard amb un apartat sobre el tema. des d'on s'anird informant d'alguns detalls o tot quan pugui 6sser interessant pel lector.

J. M., Ventura,

VIVESO

25

FET GASTETLER

IIAL=EI'.a EI,AM?E= Avui: NOIS DE LA TORRE Despr6s d'acabar la passada temporada vdrem voler copsar el moment viu en que es trobava un grup casteller al qual varen passar-li moltes coses en el decurs de l'any, unes de bones i unes altres de no tant.

Es innegable que en un moment determinat se'n va parlar molt dels Nois, i no sempre amb la cura i la delicadesa adient. Ara amb la perspectiva d'un nou any i d'uns nous horitzons, l'agrupaci6 torna a mirar el futur amb esperanga; en vdrem parlar amb la lsabel Ciur6 i tot seguit ho reflectim.

Dades tdcniques - Color de la Camisa: blau cel

-

-

Grup de grallers propi, fundat l'any 76 i reorganitzat l'any 80, compta actualment amb 1 1 components.

Any de fundaci6: 1975 (15 de juliol) Antecedents: existdncia d'un grup autdcton afeccionat, que ja abans de la guerra tenia molt bones relacions amb la vallenca Colla Nova.

Primera actuaci6: 15 de juliol a la Torredembarra.

Components fundadors: Germans Huguet, Ciu16, Bernal. Bernat i un llarg etz.

Dades estadistiques - Nombre de components amb camisa: Uns 85. el cord6: Uns 2O. - Afeccionats que arrodoneixen o/o 25 Fins 1 5 anys 15 a 30 -5O% 30 a 50 -15% m6s de 50 anys - 10o/o - Llengua: Catalano-parlants: 50 % Castellano-parlants: 50 Yo Torredembarra: 95 o/o Domicili: Altres: 5 %

Fites i Gapdavanters - Fites aconseguides: 1/6 (dos carregatsl, 217 (1 descarregat i 6 carregats), 3/7 per baix i els altres castells de set i mig.

- Capdavanters: President (E. Huguet); Caps de Colla (Salvador Caffellas, J. Huguet i Angel Oriol).

- Per altra banda, deixem constdncia de l'existdncia d'engd al 1 982 d'un grup de poies integrat a la colla i que de manera autdnoma ha bastit el 3/6, 4/6 i 1/4.

- lgualment cal constar que la Colla gaudeix d'un 26

local propi per poder assajar i que en una plaga de la vila s'alga un monument casteller representatiu del pilar de sis.

ENTREVISTA lsabel, explica'm com pot 6sser un creixement tant

espectacular com el vostre en els primers moment, i la

sempre dificil consolidaciS d'una colla que esta a l'aguait de les grans.

Es fdcit d'explicar, per un costat teniem un caliu inicial que ia ve de lluny, no endebades fou aqui on la Colla Nova Vallenca va bastir el primer i segon Tres de Vuit vistos aquest segle, no oblidem tampoc l'experidncia castellera d'algun dels nostres companYs en aftres colles perd l'embranzida grossa cal entendre-la a partir d'una muni6 d'afeccionats de la nostra vila gue varen posar-hi et cott i l'empenta necessdries, tant per puiar com per consolidar la tasca inicial, que sempre es mds dificil.

En acabar la temporada, creus que es un mombnt de reflexi6, potser de replantejament, de fer una andlisi asserenada de tot el que ha passat enguany?.'

Es evident que l'any gue ara s'ha acabat b6 per a nosaftres, i aixi restard, amb el segell d'un fet dissortat; nosaftres no volem defugir-ho pas, ans al contrari ho assumim plenament. Perd 6s imprescindible matisar que no volem anar mds enttd dels limits personals i del record de les grans vivdncies que ens han deixat un conjunt de circumstdncies, en aquest sentit som els primers en lamentar determinats sensacionalismes, del que el miltor que es pot fer es ni parlar'ne; una cosa son els sentiments de cadascrt i una altra el negoci de dete rminats mitians de comun icaci6.

Una pregunta que sembla obligada, gira al voltant dels projectes per la temporada vuitanta-quatre.

Desprds de la reacci1 de finals de la temporada passada, que va tenir una pedra de toc definitdria amb el viatge a Bilgica (vegi's el n.o tres de nostra revista)' les perspectives d'anar endavant son esperangades; la gent ha reaccionat com un sol home i sens dubte els Nois de la Torre tornaran ha bastir grans castells en un termini curt de temps. Per aixd volem continuar consotidant en primer lloc els castells de set i mig, perd sen' se obtidar que un dia no llunyd provarern l'intent de vuit.

La conversa es fa fluida, gaireb6 sembla un passeig l(dic al voltant d'una colla que encara no ha complert els deu any i ja es major d'edat perd cal condensar-la si volem oferir un aspecte global d'un moment i d'una agrupaciS; aixd es el que s'ha intentat al red6s d'una colla. Els Nois de la Torre, que mira cap al futur.

Fr.s,;H {*"try::i e!

:& ,al:

Talons de Compte Corrent

Quan es va de compres, ca1 anar segur i cdmode

-i quan es uen, tambd-

de BANC DE SABADELL garantits quan s6n estesos per import igual o inferior a 2.000 Ptes Fins i tot els que no portin la cldusula de garantia al dors

Prestigi per a qui compra Tranquil.litat per a qui ven

BAT{C DE SABADELL

i els seus Talons de Compte Corrent