focnou 4

@ffi VALLS, DESEMBRE DE 1983

N.o 4

Itl

iY,.

:

,.Jfu T,h#

, i,

RESTAURANT CASA FELIX

@nmw ruUruERo 4 Valls, desembre de 1983 Edita:. Colla Joves dels Xiquets de Valls. Cl Gass6, 2O

Direcci6: Carles Heredia Consell

de Redacci6: Ramon Barrufet. Joan Be-

net, Joan Guasch, Joan lngl6s, Joan Montserrat, Josep

M., Rodon, Miquel Rus, Rafael Sans, Josep Secall,

Joan M." Ventura, Ventura i

Albert

Victor

Vidal.

llum en quatre moments molt importants de l'any casteller: Sant Joan, Vilafranca, Santa Orsula i finals de temporada. O,uatre nfmeros que han augmentat de categoria a mesura que s'han publicat. i que a nosaltres ens han omplert de satisfacci6.

Ara arribem a la fi de l'any, i tamb6 a la fi de les activitats castelleres. Pero aquest descans no 6s molt llarg; despr6s de festes: la reuni6 general, l'estat de comptes, les renovacions, si calen, a la junta i, tornar a la palestra.

Aquesta ha sigut una gran temporada: llarga (vdrem comengar a riltims de gener) i complerta. Moltes sortides i molts castells de vuit, i no solament pel nom-

lmprimeix: Grdfiques Moncunill Dipdsit Legal:

Valls

I

1233-83

SUMARI

Pis.

Cloenda de temporada

J. Guasch Sortides Ramon Barrufet Estampes retrospectives Joan M." Ventura Diada de la colla .

Ramon Barrufet Entrevista

.....

Bondeu

<Avui tots a Valls!> Wveso

El meu inici casteller Carles Baz Carta del president Pujol

Cord6Casteller.....

.....

Noticiari casteller Josep M-" Rod6n Pensaments a meditar Cap a una andlisi estructural

delscastells(l)

....

Josep Batalla L'aixecador

Jordi Cartes dels lectors Biografia Escola de Grallers Costumisme

.

Galeriad'amics.....

Temps de castells L'Escold

Portada: Disseny: Pere Toda Foto: Viveso

3

)

4-5

)

6-7

D

8-9

))

10-1

)

12

)

12

) )

13 14 15

)

15

))

17

)

18

) )

19 19

))

Amb aquest exemplar, la Colla Joves clou aquest any, primer de la seva histdria, la publicaci6 de la revista (Foc Nou). Han sigut quatre ntmeros que han vist la

Administraci6: Dalmaci Clofent Coordinaci6: Salvador Magre

-

CLOENDA DE TEMPORADA

) 20 ) 21 ) 22

1

bre de sortides o de castells fets; sin6 tamb6 per la gran quantitat de gent que s'ha mogut a l'entorn de la nostra colla; moltes cares noves i molt de jovent, que s6n els que garanteixen la continuitat i la fortalesa de la Joves i els que ens han de rellevar a nosaltres. I com sempre, molts sacrificis de tots per anar a fer castells deixant coses per a fer a casa, aplagant viatges i excursions, convencent als familiars, amb el: ja ho farem diumenge que v6 que no fem castells! i aixi donar llargues a les nostres obligacions de cara a la familia i al lleure.

I per acabar la temporada, les festes de la colla: quatre dies atapeits d'actes per tothom. I a la plaga del nostre local: un gran envelat. I molta gent cada dia a cada acte. I un cercavila com pocs s'han vist a Valls i per acabar, arribant al local: una xocolatada pels petits i tamb6 pels grans, ja que n'hi va haver per a tots. I el dia ll: la missa i despr6s el dinar de germanor, presidit pel batlle de la nostra ciutat Pau Nuet i els padrins de la colla Srs. Gallardo.

Tot molt b6; sense cap nota discordant, sense problemes: cosa molt dificil quan es mou tanta gent.

Amb aquests dies d'esbarjo i festes hem convengut a tothom que la Colla Joves sabem fer b6 les coses. Amb tota serietat, amb entusiasme, fent gatzara quan conv6. Com ha de ser.

Ara quan acabem l'any 83, quan s'ha acabat la temporada, recordarem amb il'lusi6 tot el que hem fet aquest any.

I ara, per aqabar d'airodonir l'any, ens hauria de tocar la loteria (quan llegiu aquestes l(nies ja srhaurd sortejat) i de pas solucionariem moltes coses m6s.

Jo, en nom de la Junta i en el meu propi; espero i desitjo que les prdximes festes siguin plenes de joia i felicitats, per tots vosaltres i les vostres famflies i, que el prdxim any 84, sigui ventur6s per tots: castellers, simpatitzants i lector.

J. GUASCH

7 d'octubre. Salou.

Una sortida agafada al vol, sense temps de preparar-la, amb motiu de l'arribada a Salou del tren

rregd el dos de set i el pilar de cinc al segon intent.

23 d'otubre. Sta. Orsula.

De bon mati a la nostra Ciutat,

ja es respirava una gran diada, hi havia tot el necessari i tal com es pensava els castellers i afeccionats de les altres colles que formen el m6n casteller anaven arribant a la nostra Ciutat. El nostre local ben aviat va estar ple dels amics que venien a preguntar-nos com estavem, de qud sortiriem, i molts d'ells

una confianga que ens la donava el

fet d'haver descarregat ja dues vegades aquest castell i les darreres proves fetes a l'assaig.

Aixi, doncs, es va sortir de cinc de vuit i per tercer any consecutiu

el vam descarregar demostrant

la

nostra vdlua. Aquest any una altra vegada s'ha demostrat la dificultat d'aquest .castell, i en canvi en cas de concurs estd valorat molt per sota del que realment val.

a oferir-se per col.laborar en el que ens fes falta.

Ouatre de vuit de l'Arbo9. (30 d'octubre de 1 983).

(Foto: Francesca Climent)

del turisme que traslladd a aquesta platja habitants de l'interior de la peninsula. En el transcurs de la seva estada varen 6sser obsequiats per part de les Autoritats amb l'actuaci6 de diferents grups folkldrics de les nostre comarques.

Els castells fets varen ser: el dos, tres i quatre de set a m6s del pilar de cinc de comiat.

Amb tot aquest ambient favorable es va anar a fer un pilar de cinc a la inauguraci6, per part del President de la Generalitat d'una placa dedicada a Manuel Gonzdlez Alba. El pilar va 6sser de cinc.

Tornant al local es varen fer les rlltimes proves de cara a l'actuaci6 i tot seguit cap a la plaga amb cercavila pels carrers de costum.

Es va sortir de cinc de vuit, hi teniem algun que altre problema, ja que s'havia de canviar el segon del mig perd la confianga era plena,

A la segona ronda s'intentd el quatre de nou i vam arribar molt menys que a l'assaig; els nervis, la responsabilitat, i tantes coses que s'ajunten quan es prova un castell nou, ens varen jugar una mala pasEs va repetir la ronda amb el tres de vuit carregat, aix6 sens

Era la gran preparaci6 de cara

dubte va girar la nostra actuaci6 ja que de no haver caigut aquest castell, a la tercera ronda es podia anar a fer castells millors i l'actua-

a Sta. 0rsula. L'assaig del dia 12 havia anat molt b6 i s'havia de fer

4

(Foto: Francesca Climent)

sada. Sols es va posar quints.

16 d'octubre. Masia Bou.

alguna cosa m6s pensant en l'actuaci6 del diumenge vinent.

Tot estava preparat en base a dos castells; el cinc i el quatre, i s'havia de veure les possibilitats que teniem en tots dos, aixi doncs es va fer un quatre de vuit molt carregat i un cinc de set amb tots els que havien d'anar al cinc de vuit.

Les proves van ser molt positives, per arrodonir l'actuaci6 es desca-

Primer Ouatre de Vuit a Altafulla.

(13 de novembre de '1983).

ci6 podia haver estat molt

m6s

bona. A la tercera ronda es va fer el quatre de vuit, per acabar amb el pilar de cinc portat al balc6.

3O d'octubre. L'Arboc del

Pened6s.

L'ArboC 83.

(Foto: Francesca Climent)

Al mati, i dintre del programa

d'actes commemoratius del 25d aniversari de la Colla Minyons de lArbog, es van donar uns diplomes als castellers de m6s edat i representatius de cada colla, un acte emotiu que va 6sser el preludi de l'actuaci6 castellera, en la que estaven presents les colles de Terrassa, Vilafranca i les dues de Valls.

Nosaltres virem sortir de quatre de vuit, seguint amb el tres de vuit i per acabar el dos de set i el pilar de cinc.

Tanmateix d'aquesta actuaci6 s'esperava el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig, que aquesta temporada sols s'ha provat per St. Joan. El no tirar-lo ens va fer sortir de la p.laga amb una mica de de-

nen l'6ltim esforg de la temporada.

Els castells fets foren: el quatre de vuit, dos de set i quatre de set amb el pilar al mig, a m6s de dos pilars de cinc, l'un portat al balc6.

Al cercavila i davant al Casal es va fer el dos de sis i el pilar de cinc.

13 de novembre. Altafulla.

L'riltima actuaci6 de la temporada i no podiem plegar sense fer el quatre de vuit altre cop, i no ja per la contracta d'aquesta vila, sin6 per nosaltres mateixos i tambr5 per anar sumant els castells fets dintre d'una sola temporada.

Es va fer la sortida amb el dos de set, continuant amb el quatre de vuit i seguint amb el tres de set i el pilar de cinc de comiat.

sencis.

Ram6n Barrufet NOTA DE LA REDACCI6

6 de novembre. Vila-rodona.

Ja semblava que no podfem actuar degut a la pluja; tot i aixi, esperant i aprofitant que aquesta va parar es va poguer fer l'actuaci6 a aquesta vila que avui per avui es la m6s important de l'Alt Camp, cas-

tellerament parlant, despr6s

de

Valls. Es on cada any les colles do-

<Pensar fer el quatre de nou net no 6s una simple presumpci6 sin6 un signe de volguer i poguer fer-ho. Aqui esta la motivadora moslra de l'assaig del I 2 d'octubre en el que es van posar autdntics si$ns. Malgrat que l'ex-

c6s de nervis a la plaga no va permetre assolir m6s del provat, les ganes continuen.

L'anunci que es va fer al seu dia per treballar el quatre de nou net. per si sol ja va reponar conseq0dncies clarament positives. I l'intent de Santa 0rsula no va ser, ni molt menys, una manca del sentit del ridicul. ni tampoc una gesta intitil. En primer lloc la Colla Joves va complir honestament intentant fer el que s'havia dit. En segon lloc, 6s la primera Colla que en aquest segle ha provat el quatre de nou net. I en tercer lloc. l'intent permet a la Joves condixer a fons els punts principals per anar a l'assoliment d'aquest castell). lFoto: Viveso)

FETS MES IMPORTAilTS DE 1A ilOSTRA TEMPORADA 30 de gener

Valls

6 de marg

Saragossa

15 de maig

Er Mite

17 de juny

24 de juny

Valls Valls

15 d'agost

La Bibal

21 d'agost

lgualada

11 de setembre

Valls

12 d'octubre

Valls

23 d'otubre

Sta. orsula

13 de novembre

Altafulla

Primer quatre de vuit de la temporada. Es comengava molt aviat a intentar grans castells.

La Colla Joves de Valls.es la primera del m6n casteller d'aconseguir un castell de vuit fora de terres catalanes (Ouatre de vuit a Saragossa) En una actuacio de Festa Major provem tres vegades el quatre de set amb el pilar al mig i no l'aconseguim., Surt a la llum ptiblica la revista Foc Nou. Carreguem el quatre de vuit amb el pilar al mig deixant el pilar uns instants sol, tota una fita Una actuaci6 que no desmotrd la vdlua de la Colla. Sols carreguem el quatre de vuit i el tres de vuit no es carrega, per m6s mala sort no podem ni fer el tres de set, que es desfd sense passar l'enxaneta.

Aconseguim descarregar per cinquantena vegada consecutiva el dos de set, tot un rdcord que a la resta de la temporada hem anat ampliant; el llist6 cada vegada l'hem posat m6s alt.

Primer dos de vuit amb folre carregat per la nostra colla, un castell que fa molt de temps que teniem a la nostra md i que no 6s tant diflcil.

Assaig al local. Per primera vegada es col.loquen sisens al quatre de nou net. Un gran assaig tamb6 de cara al cinc de vuit.

Tercer cinc de vuit descarregat per la nostra colla en aquesta diada. Desencis amb el quatre de nou net que pdia haver arribat m6s amunt.

Primer quatre de vuit a aquesta plaga i el nombre dinou de la temporada, tota una fita.

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTELLS ANY 1973 La Colla va seguint els seus passos i en planificar els llocs de direcci6, l'Andreu Montserrat es designat cap de colla i comptara amb l'assessorament de Llorang Fabra <Lloreng6>.

En totes les sortides de la colla es va observant un gran domini en l'art casteller. Els quatre i tres de

set i el quatre de set amb el pilar al mig ja s6n realitzats amb la m6s gran i depurada tdcnica.

En escaure's les Festes de Sant Joan, els dies 23 i 24 dejuny, s'actud a la plaga del Blat de la nostra ciutat.

A la vigilia la nostra colla plantd el treis de set, quatre de set, el dos de sis i el pilar de cinc. L'endemd, 24 de juny, la Colla aixeci el quatre de set amb el pilar al mig, el cinc de set, i s'intentd el dos de set i el quatre de vuit que no van poder 6sser realitzats, acabant amb un Pilar de cinc.

Dins el progrdma de festeigs de la Festa Major, fou inaugurada el dia 25 de juny, a la nostra ciutat, la plaga de Pompeu Fabra, a les cases de la Fraternal.

Mentre l'Alcalde de la ciutat, senyor Romd Galimany, tallava la cinta d'accds a la plaga i acte seguit destapava el mondlit, la Colla Joves dels Xiquets de Valls aixecd dos pilars de quatre.

El p0blic no molt nombr6s, hi donava relleu amb presdncia i amb els seus aplaudiments. seva la La Colla tamb6 actue en l'acte d'obertura de la lll Setmana Esportiva, al pavell6 Poliesportiu del C.B.

quatre de set, el tres de sis aixecat per sota i el pilar de cinc entre altres castells.

Com gaireb6 tots els estius, i concretament en el mes d'agost, 6s l'actuaci6 a la Festa Major de Vilafranca del Penedds de les dues colles dels Xiquets de Valls, a m6s de la colla de Vilafranca i aquest any tamb6 la colla de Sitges.

Fou una bona actuaci6 de conjunt la que 6s pogu6 veure a Vilafranca. Perd per damunt de tot, cal desta-' car la bona ascenddncia que dia a dia manifesta la Colla Joves de la nostra ciutat en aixecar els seus castells.

La Colla realitzd aquell dia a Vilafranca el dos de set, molt segur intentd per dues vegades el quatre de vuit +n una arribd a posar l'aixecador-, el quatre de set amb el pilar al mig, per acabar amb un Pilar de cinc.

Un representaci6 del XV Raylle lnternacional

de

Cotxes de Epoca, va visitar la ciutat de Valls. Cal des-

tacar la presenciar del popular presentador de T.V.E. <Kiko Legard>, el qual va despertar tant o m6s inter6s que el mateixos (genovevas>. Des del balc6 de la casa de la Vila van presenciar l'actuaci6 de la Colla Joves

dels Xiquets de Valls, la qual va aixecar un quatre de set, un dos de set i un Pilar de cinc.

Valls.

Una nota curiosa a Ia premsa vallenca: rLa Colla Joves dels Xiquets de Valls, ha entregado a los establecimientos bendficos de la localidad la cantidad de 12.525 pesetas, al considerar que por la actuacifin de Santa tJrsula del pasado afio percibi| esta cantidad de mds, de la contratada correspondiente, ya gue, pese a la actuaci6n, no estuvo de acuerdo con la puntuacidn establecida ni con el sistema de contrataci6n adoptadol.

El dia 4 de juliol de 1973, va arribar a Valls, el ministre d'Obres P0bliques, senyor Gonzalo Fern5ndez de la Mora, acompanyat pel governador civil de la provfncia i altres personalitats, per tal de procedir a la inauguraci6 del nou tragat de la carretera que va de Tarragona a Lleida, en la travessia per la nostra ciutat. Despr6s que s'hagu6 celebrat la cerimdnia de benedicci6 de la nova travessia i de procedir a tallar la cinta simbdlica, les dues colles dels Xiquets de Valls, van oferir una exhibici6 al senyor ministre, el qual no coneixia encara el nostre folklore, i que va admirar. amb molt inte16s.

El dia 15 d'agost, la Colla Joves dels Xiquets de Valls, va participar dins dels actes del Festa Major del Pla de Santa Maria, descarregant-hi el dos de set, el 6

Kiko Ledgard.

XV Rallye lnternacional Coches de Epoca.

(Foto: Arxiu Ventura)

Tamb6 la nostra colla va participar en els actes organitzats amb motiu del primer aniversari de la creaci6 de la Colla de Vilanova i la Geltr(, amb el tres i quatre de set, dos de sis i pilar de cinc.

El dia 12 d'octubre de 1973, tingu6 lloc en el Camp d'Esports, de Vilafranca, el concurs de castells, amb motiu de la <Setmana de la Vinya i del Vl del Penedds>.

Nou colles varen estar-hi presents, a un concurs que s'allargd per espai de m6s de cinc hores. Fou esgotador pels mateixos castellers que van estar de plant6 tot aquell espai de temps.

colla que portava .nom6s tres anys d'existdncia i gaireb6 era jove encara.

La Colla Joves dels Xiquets de Valls,.f6u la seva diada, el dia 25, sense aixecar castells a la plaga; per

cert que, en la sobretaula del dinar de celebraci6, el delegat comarcal sindical, Marid Dalmau, va fer un breu resum de la Colla -copiem del setmanari <Joventut de l'Alt Camp> (Valls, 1 desembre)-2haciendo resaltar que esta Colla ha escalado los lugares de honor en un plazo mlnimo, tres temporadas; y sugiri6 luego

Presiddncia de la Taula. Dinar de Germanor 1973.

(Foto: Arxiu Ventura)

el seffor Alcalde que en pr6ximas actuaciones en nues-

tra Ciudad, las dos Collas lleven el pilar de fin de actuaci6n al balc6n del Excmo. Ayuntamiento, como co-

Camp d'Esports - Vilafranca. Cinc de set.

(Foto: Arxiu Ventura)

La Colla Joves va carregar i descarregar el cinc de

set i el quatre de set amb el pilar al mig, va carregar el dos de set i intentd el tres de set aixecat per sota que no aconsegu[.

En la classificaci6 oficial, la Colla Joves va ocupar el tercer lloc amb 2.105 punts, igual que la colla de Sitges, perd al tenir menys caigudes que els de Sitges, l'empat es va resoldre a favor de la nostra Colla.

Com a cloenda de la temporada, 6s va actuar per Santa Orsula el dia 28 d'octubre, dins el marc cldssic de la vella plaga del Blat de la nostra ciutat.

Els castells realitzats en aquestes Fires i Festes per la nostra Colla Joves foren: el dos de set tant sols carregat, el quatre de set amb el pilar al mig descarregat, un intent del tres de set aixecat per sota, al cinc de set carregat i descarregat i el pilar de cinc.

Aix( es tancava la temporada, amb uns resultats, sin6 esclatants, si satisfactdris per la Colla Joves, una

lla aut6nticamente vallense que lleva tambi6n su nombre y est5 haciendo patria por las ciudades donde act(a. El Sr. Alcalde (ho era Romd Galimanyl dijo despuds al senyor Delegado Comarcal que ya en varias ocasiones habia preguntado a los sefiores Concejales el motivo de que la Colla Joves no llevard el pilar al balcdn, cosa que nunca se supo el motivo; continui diciendo que si al fundarse la colla 6l estaba en contra de gue en Valls hubiera dos colles, ahora vistos los 1xitos y las actuaciones sentiria mucho que una de las dos dejara de actuar; manifest6 que por parte del Ayuntamiento ya se ha llegado a una igualdad en cuanto a los presupuestos por las actuaciones en nuestra Ciudad y que continudsemos actuando como hasta ahora y asi mantenemos vivo un folklore hnico en el mundo y a la vez ponemos un poco de poesia, ya que, como dijo Josi Antonio, los artistai son los poetas del pueblo y no cabe duda de que los castellers son verdaderos artista$.

J. M." VENTURA

VIAJES

I'IilICI DEt BON UIATGE

ObelUxs.A. Daniis%rt

C/. Major, 15 Tel. 6O 07 29 - 60 37 09

VALLS

-

RESERVA I ENTREGA IMMEDIATA DE TOT TIPUS DE BILLETATGE

(Nacional i internacional) - RESERVA D'ESTATGES AMB APARTAMENTS I HOTELS

DTADA DE LA GOLLA POESIA GUANYADORA DEL CONCURS LITERARI

millors diades.de la Colla. Les projeccions foren molt aplaudi des i els qui les feren varen ser molt felicitats.

El dia 9, com que era dia feiner, sols es feren actes a li

nit, i

La plaga de gom a gom la gent tota apretada i d'altres dalt els balcons la plaga tota excitada.

I ara puja l'enxaneta i tot seguit fa l'aleta i les gralles sonen i sonen i els tambors toquen.

Els castells pensant en el gran moment la faixa es posen tranquil.lament mentre la pinya cada vegada m6s gran es fa encara.

I la gent aplaudeix doncs el castell s'ho mereix i l'enxaneta.ja baixa i segueix l'aixecador.

lels homes damunt la pinya comencen a fer la torre ila gent que s'ho mira en gran entusiasme crida.

I ja baixen els altres i els fandtics entusiastes comencen a aplaudir sense saber que dir.

I el castell ja quasi estd i la gent que contenta esta va aplaudint l'aixecador. que puja amb molta il.lusi6

Ja s'ha acabat el castell la torre ja s'ha desfet i els castellers tots satisfets ja pensen en un altre castell.

Liliana Borrds

(1

l'encert va 6sser confiar en el conjunt vallenc <El a l'envelat ple de gom a gom va oferir-nos ur meravell6s recital de m0sica catalana en el que no faltarer les havaneres m6s conegudes, i com que hi havia havaneres no podia faltar-hi el rom cremat. que va 6sser molt bern pre.

TRULLD que

parat per un equip de la colla que durant tot el recital va tin. guer de remoure les cassoles flamejants.

El dissabte al mat[, i malgrat haver anat a dormir moll tard, es cel'lebraren els partits de futbol i futbito programats, En ells es va demostrar la vdlua futbolistica Oets iom-ponenti

2 anys)

Si fem una valoraci6 de la nostra diada 93, creiem que

sense ser massa il.lusoris, podem dir que ja estat la millor de totes les que fins al moment hem viscut, ia millor en tots els aspectes. en participaci6, en col.laboraci6 en montar_la i amb els millors actes.

Cal destacar la labor feta per els quips d,acondicionament del local abans i durant els actes, ja que com tots sa_ bem es va tenir de montar i desmuntar l'acondicionament del meravell6s envelat per poder deixar-lo preparat ja fos per ba_

llar o per els dem6s actes, i tot aixo es ienia de fer'en

po_

ques hores.

Els actes de la diada van comengar el passat dijous dia g amb els concursos de dibuix i redacci6 infantils i jovenils sobre temes castellers. Va participar molta canalla, tant de la colla com de f6ra d'ella, que varen fer un grapat de dibuixos i redaccions i que m6s tard van 6sser exposats a la sala Foc Nou del nostre estatge. El jurat va decidir i els guanyadors que van 6sser: Redacci6: Liliana Borrds, lban Farr6 i M." del Mar Bigorra.

Dibuix: Albert Roig, Jordi Muffoz, Joan Melch6nl pere Baena i Miquel i Jordi de Haro.

Mentrestant hi ha la vegada es portaven a termini les si_ multenies d'escacs a cdrrec de pauli Escoda, campi6 Vallenc, que varen estar molt concorregudes tant de participants com d'espectadors.

El mateix dia 8 a la tarda a l'envelat, es va projectar la pel.licula. <El Cielo puede Esperar>, seguidament unes'diaposi_ tives del company i amic Victor Ventura en un montatge molt acurat i que va tenir la novetat d'6sser sonores. per ac!_ 'bar la tarda es projectaren pel.lfcules castelleres del Sr. potau en les varem poguer veure els nostres millors castells en les

Albert Roig Bubi6. Col.legi Battasar Sego

EilnsalailEFiil C/. Peixateria,

I

60 06 42

VALLS

de la colla ja que tant en l'un com en l'altra es van decldir per penaltis. Els guanyadors varen ser: En futbito els grallers guanyaren als enxanetes i en futbol els solters guanyaren als casats. Els partits es cel.lebraren a l'Estadi del Vilar.

A la tarda va comengar la millor festa de la diada, dedicada a la mainada, primer els jocs de cucanya al local amb

una participaci6 m6s important que l'any passat el cecavila .pels carrers de la Ciutat amb gegants, nans, grups d,animaci6, grallers, diables i la cuca. La cuca que enJ deixd l,escola Enxaneta i que portada per components de la colla va 6sser l'atracci6 del cercavila. Crec que tot el que es pugui dir d,aquest acte es poc, va 6sser un dxit total. Cordialment la nos_ tra felicitaci6 a l'Escola de Grallers per la magnifica organitzaci6.

Seguidament, i quan el carcavila

entri al local, 6s va do-

nar xocolata desfeta amb coca a tota la mainada.

A la nit es va fer ball a l'envelat amb el conjunt vallenc (VIDA) que va fer-ho molt b6. El nostre local al igual que en

altres actes resultava petit fer tanta gent que va asistir-hi.

Al diumenge de bon mati ens varen despertar les gralles de la colla amb el seu tradicional cercavila. A dos quarts de dotze missa al Santuari del Lled6, i durant la missa la sorpresa. l'Escola de Grallers de la nostra Colla per una vegada va deixar les gralles i 6s va posar a cantar la missa, es va con-

vertir en orfe6, realment va 6sser una sorpresa agradable,

tant per l'inesperat com pel b6 que van fer-ho.

A dos quarts de tres dinar de germanor a la Masia Fdlix que van presidir l'Alcalde de la nostra Ciutat Sr. Pau Nuet, el Regidor de Cultura Sr. Francesc Mateu, el Sr. Antoni Gallardo i Sra. Joana Ballart, com a.Padrins de la Colla i el Sr. Joan Ventura. Cal destacar la presdncia d'altres regidors de la nostra Ciutat que tamb6 asistiren al dinar per el fet d'estar lligats d'una manera o altre a la colla, ells son el Sr. Rafel Sans, Sra. Anna Andr6s i Sr. Gabriel Mas. En arribar els torns dels parlaments el secretari va fer resum dels fets m6s importants de la temporada. Besaltd que aquest any ha estat el de la sortida a la llum de Foc Nou i felicita al director i equip de la revista per la seva encertada gesti6. Pertocant als castells va fer menci6 de les fites aconseguides per la colla resaltant el quatre de vuit de Saragossa, el quatre de vuit amb el pilar de St. Joan. Digu6 que el dos de vuit de l'onze de setembre 6s un castell que a nosaltres no ens agrada perd tot i aixi al varem provar i el fet de carregar-lo no vol dir que ens faci canviar d'opini6. Una menci6 especial va tenir el cinc de vuit, castell que va dir no tenim de deixar, doncs per alguna cosa som l'rinica colla que l'ha descarregat tres vegades.

Parld seguidament el President Sr. Joan Guasch que va dir que el quatre de nou de Sta. Orsula no podem oblidar-lo i ens t6 de fer agafar m6s ganes de treballar-lo per poguer ferlo l'any vinent.

En el seu entorn, el Cap de Colla Sr. Jordi Crusells va dir que aquest any ha estat la millor temporada de la nostra Colla. recordd els. dinou quatre de vuit aconseguits i va dir que si nosaltres volem sens dubte podem anar a m6s.

En el seu parlament el Sr. Joan Ventura feu un elogi als padrins de la colla per la seva presdncia a l'dpat i compard la colla en una gran famflia i digu6 que en ella no poden faltar-

hi els padrins. Continud el Sr. Joan Ventura comparant

la

nostra Plaga del Blat amb una universitat, en la que digu6 la colla va aconseguir-hi la matricula d'honor.

Va tancar l'acte l'Alcalde de la nostra Ciutat Sr. Pau Nuet que resaltd la labor social de la colla de cara a la integraci6 dels nou-vinguts i ens exhortd a continuar la tasca comengada.

A les set de la tarda i com a cloenda de la diada es celebrii un concurs de rok and roll que amb els equips d'Actistica Albert es va fer a l'envelat del pati del nostre local.

Ram6n Barrufet

ESPORTS

vlNas

JAUME HUGUET, 7 TEL. 60 15 64

VALLS

ENTREVISTA

naria a pujar tant tranquil.

Fou durant tres anys president de

la Joves i pel seu temperament

i

bon

cardcter, deixd un bon record entre tots els que el tractdrem i seguim tractant.

President

de la Junta del

Local;

quan es feren les primeres obres, portd la direcci6 a m6s de ser el paleta titular.

Treballd moltes hores en el local social, sense cap altra recompensa que la satisfacci6 de veure com d'entre les runes sorgia una obra ben feta.

Comencem l'entrevista amb ell. i de pas esperem fer un xic d'histdria de la Colla Joves, ja que Ramon 6s un dels homes que m6s ha viscut la histdria de la nostra colla.

Ramon per comengar una cosa: si vas pel carrer i criden Sr. Benedic-

RAMON BENEDICTO Pl, (Ramon fa 53 anys a Valls, fill de casteller i per part de la seva mare Creus) va n6ixer

emparentat amb castellers. Ha viscut sempre a Valls i se sent vallenc per tots quatre costats.

El seu pare: Ramon Benedicto Fabra, fou un dels grans castellers de la renaixenga. Puji als primers quatres de vuit d'aquest segle i despr6s de la guerra civil del 36, fou un element destacat de la Muxerra. Ramonet Creus que era com se'l coneixia aleshores al nostre personatge d'avui, junt amb el seu germd Jordi. comengaren amb el seu pare a anar als castells; a la Muxerra, quan aquesta colla estava en els seus bons

moments. Ouan vingu6

la

decaddncia

de la Muxerra, els Cieus, foren dels [ltims de retirar-se.

Ouan es forma la Colla Joves, Ramon Benedicto 6s dels primers castellers que s'hi integren.

La seva presdncia i la d'altres castellers amb experidncia, 6s molt important en la nostra colla on la majoria d'elements eren nous als castells i prdcticament se sortida de zero.

Ramon, des del primer dia puja als castells i crec que tots els primers castells de la nostra colla, contaran amb la seva presdncia. Primer en els de set o de sis, i despr6s amb els de vuit; Creus hi tenia un lloc assegurat. Despr6s anaren sortint gent jove i, si convenia que-

dar-se a terra, amb ell no hi havia cap problema, i si faltava alg(, la soluci6 era Ramon Creus.

Ara quan conv6, va a crossa i segueix col.laborant a la plaga amb els nostres castells; i si fos necessari, tor10

to, et gires o no?

Homa tant com gira'm si; ara no massa perquC a mi m'hi criden molt poca gent pel cognom, perd com que a Valls de Benedicto nom6s som la nostra familia; doncs m'he de girar.

Suposo que el mot <<Creusn deu

6sser com molts d'altres que existeixen que no se sap d'on procedeixen, i que no t6 res a veure amb els castells. En saps res d'aixd?

Segons

he sentit explicar,

aquest

mot ens ve de que un avantpassat meu, va venir de Valincia a fer el servei militar aqui.a Valls i al llicenciar-se, s'hi va quedar a viure. Llavors va anar a treballar una temporada a Santes Creus i al tornar a Valls li deien aquell de Santes Creus i amb el temps va quedar nomds amb el final: <Creust a seques i aixi ha

anat passant de pares a fills. Per tant els castells, no hi tenen res a veure.

Tu

Ramon,

ja vas comengar

a

anar als castells bastant gran; o sigui que no vas viure l'etapa de <<canalla>.

Oui va passar perqud no hi anessis m6s aviat? Oud et va motivar per

anar-hi m6s tard junt amb el teu pare?

el que recordis dels teus

aquells moments.

Jo no em recordo massa dels primers temps de casteller, perd em sembla que el primer castell en el qual vaig pujar, va ser aqui a casa: a l'era que teniem, en un dinar; una calgotada de la Muxerra, en la qual vaig fer un dos de sis, als setze anys;

i en aquell

menb).

El primer castell de vuit, el vaig provar aqui a Valls a I'any 52 i anava al terg amb Joan Fontanillas, Foguet i Collet. Em recordo que vam caure dues ve-

gades; la primer sense carregar-lo

dir que em va donar l'alternativa. Llavors ja vaig comengar a fer el pilar de cinc a segons; un castell que vaig anar fent sempre amb la Muxerra i, no 6s per voler presumir, perd vaig arribar a ferlo molt b6. I ja veus; no 6s que tampoc pes6s

gaires quilos en aquell temps!

Tu Ramon vas viure millor que jo

el que podriem dir-ne finals de

Fes memdria Ramon,

i

explica'm

la

Muxerra; una gran colla a la que jo tamb6 hi vaig anar i de la qual n'estic encara orgull6s. Explica'm la teva versi6 de per qud es va desfer.

Jo Joan, als hltims temps de la Muxerra. no era de Junta ni hi tenia cap cdrrec;.per tant no conec a fons com va anar tot aixd. No ho s6; potser un munt de coses: la politica, el concurs de can

que neix la Joves?

castelis.

la

primera vegada.

Tamb6 recordo que vaig comengar a fer el tres de set aixecat per sota, al rcrg; es un castell que he fet moltes vegades m'agrada encara molt ara. Pujava al lloc de Salvador Rius, el qual es pot

amb un, per fer-la patir,

l'edat amb la qual vaig comencar als

i

segona, el vam carregar. Despr6s, al mateix any a Tarragona al concurs que es va celebrar, el vaig descarregar per

Jorba; tot hi va ajudar vaig sentir molt.

prou; i aixi vam anar passant malgrat les ganes que jo tenia de fer castells. Algshores es va formar la Vella i la Muxerra i es vivia un ambient casteller al poble, i la mare ja no em va poguer aturar i, es clar, llavors jo ja tenia setze anys que 6s

temps fer

un dos de sis, als setze anys a segons, era tota una gesta. Desprds ja vaig a comengar a anar a tergos en castells de set, i aixi vaig ser casteller ja <oficial-

Un dels motius pels quals no vaig anar m6s aviat als castells, fou perquC a casa la mare sempre s'hi va oposar al fet de que els fills anessin amb el pare a la colla. Ella deia que a la nostra familia

ja n'hi havia

primers

passos pel m6n casteller; castells, impressions, que et varen causar

tis

i creu-me que ho

Ouan es desfi la Muxerra t( esen plena joventut i en un moment

dptim per fer castells. Ou6 fas fins Auan es desfd

la

Muxerra

jo

em

quedo a casa molt tranquil. Alg0 em va suggerir d'anar amb I'altra colla, perd jo

la veritat, sempre he tingut les meves

idees i vaig creure millor quedar-me a casa. L'hnic contacte amb els castells en aquella temporada, el vaig fer anat amb altres companys d'aci Valls, a l'Arbog a on vaig pujar alguna vegada.

fany 7O i es comenga a jovent per formar la nostra moure el colla. A l'esmorzai que es va fer a la Fonda Bou, tti i jo som a la mateixa taula. Tri com a figura dels castells, !o com afeccionat. Oud et va moure per integrar-te a la colla? Potser ganes de fer castells, l'afici6, l'antagonisme a l'{nica colla que hi havia en aquells moments a Valls?

Jo sempre n'he tingut de ganes de fer castells i quan es va parlar de formar la colla, jo ja estava dee idit a tornar a la brega. Em recordo que varen puiar a casa per parlar-ne d'aixd; l'Andreu Montserrat, Cinto i l'Urquia, ja que volien saber si podien contar amb mi. Jo els hi vaig dir que s[; eue estava dispoArriba

sat a entrar a la colla que es formava i a

col.laborar en tot, perd gue per a tirar endavant teniem que d'estar convenQuts tots: que no passes com a la Muxerra, o sigui que no es tornds a desfer. Per ara em sembla gue es va acomplint molt bC el meu desig.

Sortim al carrer i comenga per a tri, veteri i bon casteller, el que devia ser un sacrifici; comengar amb castells de sis, despr6s de set, per arribar al cap d'un temps als de vuit.

Proves, canvis, veterans, gent jove i problemes a dojo. Oud recordes d'aquell temps?

ja saps que tinc un temperament pacffic i amb els castells he tingut molt sempre molta calma. O sigui, que llavors s'havia d'avisar molt a la gent i no cal dir-ho; ensenyar-los a pujar i a posar-se.

Perd jo no ho vaig trobar pesat i a mds tambd 6rem bastants que ja haviem fet castells i aixd feia que no fos tant de problema. Del que dius de tornar a comenQar de sis, i anar pujant de categoria; a mi sempre m'han agradat els casJo

i tot era fer-ne.

Arriba l'any 75 i surts president de la Colla Joves substituint a Cinto Fontanilles. Oud va signhicar per tri tells,

aquest temps de ser president?

Jo no tenia cap ganes de

ser presi-

dent, perquC creia que nthi havia d'altres a la colla que tambd ho podien ser. Vaig acceptar aquest cdrrec perqui si es considerava que havia de ser-ho, jo no m'hi podia negar; ja que estdvem en uns mo' ments en que es necessitava la col'labo-

raci6 de tothom per tirar la colla endavant.

A mds crec que dintre la meva tasca de president, tambe era molt positiu el fet de posar tranquilitat a la gent; que aixd va molt amb la meva manera de ser. Tambd em va agradar molt, col'la-

borar amb els dem1s.membres de la Junta, i em feia molta grdcia quan. ens reuniem aqui a casa.

Arriba l'any 8O i ens quedem sense el local en e! qual assajdvem.

Ens deixen el loal que tenim ara de

lles, Claret, Foguet, Llorang6, Joan

de

Fontanilles el Muntanyis, Salvador Rius, el meu girmd Jordi; tots eren grans cas' tellers.

Entre tants castells com has fet, parla'm dels que recordes amb m6s

manera provisional, i despr6s el com-

il'!usi6.

prem. Arriba l'hora de les obres; Ramon explica'm sense presses les te-

Jo el gue et puc dir que tant abans com ara, tots els castells m'agraden i

ves impressions de tot aixd; les teves idees, la teva aportaci6 de trebal!, i si

mai he pujat amb por. Abans m'agradava molt fer pilars: en vaig fer molts en temps de la Muxerra; un dia perd, em vaig fer una mica de mal a l'EsPluga i no n'he fet gaires mas.

Ara, d'il.lusi6 me'n va fer molta el primer tres de vuit que vam descarregar amb la nostra colla, ia gue no l'havia fet mai perquC amb la Muxerra havia fet moltes vegades el quatre de vuit, perd el

ara canviaries alguna cosa del que vas fer aleshores?

A mi la compra del local em va agradar molt, perqui este molt ben situat; al centre del poble; tocant al Pati; es molt gran i ja en el primer moment hi vaig veure grans possibilitats de fer coses. El que em va preocupar perd, va ser el fet de que jo en aquell moment, vaig veure que em posava al front de la

i

colla en les obres gran responsabilitat, no solament per la feina, sind tambd pels altres membres de la colla. He de dir-te perd, que com t0 saps, vam treballar-hi molta gent i n'hi va haver que hi van treballar tant o mds que jo. Ara, el fet de que io fos el responsable de la feina, em va fer passar alguna mala estona, ia que hi havia moltes opinions i 6s molt diflcil fer-ho bd per tothom.

Malgrat tot, com ia saPs, va ser una feina que vdrem fer i dirigir entre tots ia que hi va haver molt de didleg. Jo crec que vam estar molt encertats; i aqui estd el local del qual io no canviaria res doncs crec que estit molt be. que agafava una

i

tres ni tant sols I'havia provat.

Un altre castell amb el.que vaig dis' frutar molt fentJo va ser el cinc de vuit

gue vam carregar per primera vegada.

Pensa que vaig anar al quart al mig, quan no havia anat mai a quarts de vuit

i, a m6s tenia quasi cinquanta anys; ia que s6n anys per pujar de pis.

Ramon tu que ja has vist tantes coses amb els castells: moments baixos, moments d'eufdria. Diga'm com

veus ara l'ambient actual del m6n casteller i, en particular el de la nostra colla.

Ara els castells sdn una cosa de la qual se'n parla molt i a m4s tant els diaris, com la televisiL, s'han fet ress6 del

fet

casteller com mai s'hauria pogut

pensar. Aixd 6s positiu i si davant de les

Ara sembla que les coses estiguin millor per la colla; econdmicament es clar. OuC faries t0 ara al !o-

colles hi posen gent prou responsable, aquesta eufdria pot fer gue es visqui

cal?

quantitat com en qualitat.

No cal dir que hi haurd desgavells amb les colles, ja gue en pot plegar alguna; perd tambd en poden sorgir d'altres de noves. Recorda que aixd va passar a la Muxerra i ara ha passat al Vendrell i fins i tot a Vilafranca.

Jo la nostra Colla Joves, la veig molt b6. Tenim molt de iovent i, de classe. Crec que la colla seguird creixenl i que tenim una bona perspectiva de cara

A mi m'agradaria molt que si un al-

tre dia es pogu4s fer; ens venguessin aquella casa que hi ha al costat, al carrer Gass6; fer un local: ample, nou i amb entrada de categoria. Perd aixd 6s a llarg plag ja que no cal dir que val bastants diners i, per ara no hi s6n.

86, tornem als castells i parla'm dels castellers que t'agradaven a tri en aquell temps: quan vas comengar a anar a la plaga amb la Muxerra.

D'aquell temps, me n'agradaven molts: n'hi havia molta de gent bona.

Per a mi, un dels milors era el meu pare:

era bon casteller i a m6s, li sobrava forga per tot. Tambd era d'aquells que si convenia quedar-se a terra per donar pas a un altre, no posava mai caP Pega.

Tambd m'agradaven tota aquella gent que tantes vegades van puiar iunts amb la Muxerra: els Vallis, Ramon Fontani-

una gran ipoca de castells tant en

als prdxims anys. Hem

de

procurar

tambd entre tots, si alguna temporada no surten tant bd els castells, no desanimar-nos. ja que aixd fPra perill6s. Tambd hem de procurar que al davant de la colla, hi tinguem gent amb ganes de treballar i, sobretot, anar integrant gent jove; que 6s la base dels castells.

BONDEU

11

(AVUI TOT A VALLS Ho anunciaven les crdniques

s'emplena de gom a gom.

<Ouatre de nou amb folre> de sortida que la <Colla Vella> arriba a carregar, (castellD que ja en altres diades haviem pogut esguardar.

Ja molt a primeres hores i al llarc de tot el mati tota l'afecci6 (castelleraD se'n donava cita aqu[.

La rdplica de la <Colla Joves> a fe de m6n no es feu esperar. amb un obrir i tancar de parpelles tercer <cinc de vuit> descarregat.

La capital de l'Alt Camp bressol del m6n (castellerD acollia els seus amics per assajar esdeveniments.

Tot aixd en primera ronda despr6s <la Vella, dos de vuit folrat> intent net de <quatre de nou, la Joves> que encara no estd ben acoblat.

I no varen defraudar-nos, els genuins i braus (Xiquets) demostrant-nos altra volta la plenitud del moment.

Es fan <castells> avui dia que no es feien des fa cent anys refermant que si hi ha assajos es pot arribar molt alt.

Van fer seva aquella dita

Com cloenda de la jornada quan el dinar ja estava cuit les dues <colles> ens mostren l'esbeltesa del <tres de vuit>.

i la gent se'n va fer ressd, la hostra plaga del Blat

del gran mestre Anselm Clav6 no tot es equilibri i forga tamb6 hi cal valor i seny.

El Comiat es senzill, de Valls braus <Xiquets> a la casa pairal dels <castellsD nova dpoca d'or haveu reempr6s.

No afluixeu, pit i amunt, valor i seny; sou la saba d'aquells avis, Rabass6, el Carido, l'Escold. Borrds, el Navarro, Xaconet...

Us han lloat eis poetes, m0sics, pintors, en teniu ja monuments, representeu tot un poble que treballant vol arribar fins al cel.

Oue dalt del cim del <castell>, <l'anxaneta> la senyera faci flamejar, demostrant que la nostra terra.. ...Ha sigut 6s i serd!!!

VIVESO - Valls, Fires de Santa 0rsula 1983

EL MEU INICI CASTELLER Els castells a Valls s6n una tradici6 que he viscut i conegut des de la infantesa. Perd no es fins a l'any 1983 que entro a formar part activa del m6n casteller

en aquesta Colla.

El meu inici casteller no es massa fervor6s i l'esperit d'6sser casteller tot sovint m'abandona.

De sobte tot fa un canvi total. Em trobo entrelligat -i arrupit, ho podeu creure-, dins del castell com una crossa m6s. Es potser llavors que sento la gran inquietut per condixer de veritat com 6s el castell de dalt fins a baix.

Aleshores em poso a treballar de ferm i dia a dia vaig aprenent lentament moltfssimes coses que s6n importants de condixer. I poc a poc es va forjant m6s i m6s aquest aprenent de casteller que soc.

L'esforg personal 6s quelcom important dins del castell, perd aquest esforg es en va si no es un esforg com( i del que tothom se'n faci responsable.

La bruxeria del castell em comenga a dominar de tal manera que de dia en dia descobreixo m6s al.licients, m6s estfmuls, m6s motivacions que de vegades em fan sentir casteller de veritat, potser abans de serho.

Determinar dins d'un castell, el m6s sacrificat, el m6s coratj6s o el m6s abnegat, es una qrlesti6 gaireb6 impossible d'esbrinar -els baixos, les agulles, la pinya, etc.- tothom t6 una important missi6 dins del castell que ha d'assumir completament perqud sigui possible assolir-lo.

12

Els castells potser m6s remarcables de tota la temporada han estat el primer el 2 de 8 amb folre i el 5 de 8, perd jo veient-ho d'un punt de vista m6s neutral si hi cap, els valoro pel que justament els hi correspon.

Perqud no puc ignorar tant absurdament els 4 de 8, els 3 de 8, els 2 de 7 i molts d'altres catells que hem realitzat durant la nostra campanya i que per a mi tenen una gran importdncia que cal reflectir al valorar objectivament totes les sortides d'enguany, si m6s no dins la justicia i l'esforg que s'ha tingut de fer per tirar endavant tants castells -GROSSOS- que a vegades queden fdcilment oblidats.

Com a resum de totes les vivdncies d'aquesta temporada, val a dir que el que m6s m'ha impactat es el cardcter d'arrel de tradici6, de germanor i per damunt de tot la HUMANITAT que cont6 el m6n casteller. L'espertit de superaci6 que a vegades sobrepassa els limits humans, perd que es necessari per poder fer reals els objectius d'assolir castells de gran categoria.

No vull despedir-me d'aquest article en aquesta ocasi6 que tinc, sense agrair a tots els castellers i companys de colla, l'ensenyament constant que m'han donat de la millor manera al seu abast i que valoro de

tot cor.

Mercrls per tot

i

per a tots, colla JovES, Pit

i

Amunt!!!

Carles Baz

EL PRE:SIDENT DEh

GENERAI,IT,{T DE CATALUNYA

Barcefona, 10 droctubre de 1983

Cada dia m6s, els castells van esdevenint r.:n dels nr-illons sirnbols de Catalurrya. f no s6n anrb tots els irereixenents: pe1 que s6n e1s castel-ls en si nateixos i pen tot eI que signifiquen. Impressiona veune planta:r un castell i com anb esfong i amb-tenacitat - vintuts que e1s catalans no trauriem drabaldonan" n'ai! - el conjunt hu nE es va algarrt del n-ive1l de terra. Ter-gos amunt! hau:ria de ser" un cnit rntLraf pen als catalans que volem a-ixecar el nosfue pais, fins que l-tanxaneta faci lraleta com m6s amunt mill-on." Ja sabem que hi ha nisc en el n6n eastelle:r, i fins i tot perill de la vida. Tamb6 sabem que hi tra r.na nElnera segura de no esguerrar cap trqr.ratne de vuittr i 6s la de no intentan: aixecan-lo. E1s qui renuncfe., a ltesfor.g, renuncien a f td-xit i en el fons, renr.rncien a sen ells mateixos. Ef nostre poble no Pot renunciar a ser, com r:na bo na colla castellena no rem:rrciari nni a aixecar eIs n6s dificilsdels pilars i dels castells. Remrnciar a fes dificutrtats Pel tencr -1 f'tacis, 6s nem:ncia:r a la prbpia existbncia. Pen aixb els castell-s, des de 1a pihya fins a ltarxaneta, s6n simbol i esti:r'nrl pen a tots els catalarrs.

NOTA DE LA REDACCI6 <Dies abans de Santa Orsula vam demanar al President Sr. Pujol, no com a politic sin6 com a Honorable President de la Generalitat de Catalunya. que ens fes arribar unes ratlles referent als castells. De la seva gentilesa vam obtenir l'escrit que ara reproduim. donat que quan el vam rebre ia es-

tava tancat el nrimero anterior de la revista. No obstant, el

seu contingut no perd actualitat, ans al contrari, perquE 6s

un fidel reflexe del que va succeir a la Diada de Santa Orsula en la que catalans que s6n o treballen a Catalunya, es van esforgar al mixim sense temer el fracis amb la tenacitat que els caracteritza. L'intent del quatre de nou n6t 6s signe que no van renunciar a ells mateixos, de que no van renunciar a l'esforg>

13

CORI'6 CASTELLER PRHCIPALS CASTET-Ui C.-

D.-

Carregat

ttrs

ItURAilT 1983

(1) Carregat desfent dossos.

Principals intents caiguts (2) Carregatdesfent tot el nOuatre> 4-9 - Joves Valls - 5-8 - Vella Valls 3-8 - Xiquets Tgna. (2), 1-6 - Barcelona (2)

Descarregat

Castells Colles

Castells petits

2-7

2-8 folrat

Bordegassos Vilanova

3-7 2D

3-7per baix

3-8

4-7

4-8

4-9 folrat

4-7ap.

4-8ap. 4-8ap.

(1)

tzt

5-7

5-8

3D

1D

Brivalls Cornudella Castellers Altafulla

3D

Castellers Barcelona

5D 1C

3D 7D

1D

1D

Castellers Castelldefels Castellers Granollers Castellers Jo0e Vilanova Castellers Montmel6 eastellers Sant Pere Ribes

4D

Castellers Sitges

1D

Castellers Terrassa

7D

4D

8D 1C 2D2C

Castellers Vilafranca

2D

2D

1C

4D 1C

1C

Castellers Vilanova Mar

tc

Joves Xiquets Tarragona

22D

Joves Xiquets Valls

6D

1C

5D 1C

1C

MinyonsArbog 6D 1C

6D

Nens Vendrell

3D

Nois de la Torre

6D

Vella Xiquets Valls

24D1C

Xicots Vilafranca Xiquets Reus

20;

,r tr

ANII/ERSAN

3D 1C

4D

3D

1D 1C

7D 1C

15D

3D

3D

5D 1C

5D

2C

1C

1C

3D

2C

aymerich

5D

.d}

*T:'_rj:T"

LA COMPRA DE LA SEVA MAOUINA D'ESCRIURE LI POT RESULTAR GRATIS Distribuidor oficial: OLYMPIA, ROYAL, OLIVETTI, ERIKA, PANASONIC, CASIO, TEXAS INSTRUMENTS lnformi's a: Abat Llort, 4 Tel.6O 3O 74

14

1D

1C

3D

3D

4D 1C

Xiquets Tarragona

17D2C

2D

1D

Minyons Terrassa

1D

Peaxateraa,

12

Tel.

60 06

25

VALLS

NOTICIARI CASTELLER PATRONAT TARRAGONi A Tarragona s'acaba de constituir oficialment un nou

pa_

tronat Casteller. De fet la paraula exacta es re-construir per_ qud d'engd l'any setanta-set ja n'hi havia un que fou qui orga-

nitzd les trobades a la placa de braus.

Perd la gran novetat estd en l'adquisici6 d,un ens propi, amb personalitat juridica, i reconegut amb tots els pronuncia-

ments oficials, fet per el qual podrd treballar molt m6s dm_ pliament i amb m6s independdncia.

El Patronat ha quedat constituit pel batlle de la ciutat, tres representants de l',Ajuntament, tres representants de cada colla un secretari executiu, acceptat per les dues agru. pacions Tarragonines.

FOC NOU saluda en la seva tasca.

el nou registre i li desitjd el

millor

GRANOLLERS EN CRISI Es m6s agradable donar bones noticies. perd tamb6 cal donar-les quan no son tan bones. La Colla de Castellers de Granollers pateix una crisi que fa pensar en la seva desaparici6.

Pel que es veu, i tenint en compte la seva curta trajectdria. la colla no ha pogut superar les oscil.lacions inicials de tota agrupaci6 i d'un temps cap aqui s'han susp6s totes les activitats. Desitjariem que tot plegat fos un malent6s i ben

aviat tornessim a veure els castellers a les nostres places.

PILAR DE CINC Amb motiu de la seva Diada, la Colla dels Xiquets de Tarragona aconseguf pujar i baixar les escales de la catedral amb el pilar de cinc, el qual caigu6 quan ja anava a descarregar-se.

Aquesta fita es histdrica, puix que com

present segle ning( no ho havia fet. Felicitats.

a minim en

el

NOTICIARI BREU

A Terrassa, els Minyons han organitzat una interessant biennal de pintura sobre castells que este sent molt visitada.

La noticia que donavem a l'anterior n0mero de FOC NOU sobre l'exposici6 de Josep Bestit sembla que travessa alguna dificultat. Esperem que es pugui tirar endavant.

El nou Patronat Tarragonf ha iniciat un curs d'aprenentatge del toc de gralla i timbal, patrocinat per la Generalitat de Catalunya. La inscripci6 es gratuita.

Josep M. Rodon

ESPADAT Equival a <Pilar>, aquest nom era principalment usat en el temps de la colla dels <Torraires> de Montblanc.

CASSOLA En sentit expressiu, 6s el cercle format pels baixos, crosses, agulles i elements de la pinya que constitueixen la base del castell.

PASSADA (fer la) En temps pretdrits, les gralles donaven el tomb poble per cridar a grup els castellers.

PEilSAMEilTS A MEDITAR Considero ser la millor part d'una educaci6 l'haver nascut i sigut criat en el camp.

ALCCOT

L'home es sols tan vell com s'ho sent DONGLAS JERROLD

al

MATAR LA BALAN9ADA Es diu del moviment que fan principalment els tergos o els quarts per equilibrar el balandreig que ve de

dalt.

Hi ha solament tres menes d'homes: els retrdgads, els estacionaris i els progressius.

LAVATER

PILAR SENSE AGUANTAR Els segons no aguanten gens els tergos les mans en ansa.

i

es posen

JOAN M." VENTURA

Tot alld que s'ha sabut aconseguir, al capdavall s'ha aconseguit. Qui ho segueix ho aconsegueix NIETZCHE

15

3..

16

Cinc de vuit descarregat

Valls Sta. Ursula 1983 (Foto: Millds)

cAP A UilA AilAU$ ESTRUGTURAT DErS GASTETTS (D Moltes vegades m'he preguntat:

L'home d'avui realitza cada

feien castells m6s alts que els actuals? Eren

cop

menys esforg fisic en el treball, el realitza la mdquina. Perd aixd no 6s excuuns homes m6s forts, m6s intel.ligents sa. Pensem en els rdcords que es baten o m6s assenyats que els castellers d'a- en les confrontacions atldtiques. L'hovui? Tenien unes qualitats ffsiques me fisicament pot millorar, 6s qriesti6 substancialment superiors? Crec que de voluntat i entrenament metddic. La no. <No hi ha home primitiu, hi ha mit- idea 6s constant, aixecar els castells jans primitius. La idea 6s constant> (Le , m6s alts que els altres o superar els Corbusier). propis rdcords. Aquest 6s el motiu bdConsiderem que l'home primitiu 6s sic d'una colla de castells. el casteller del segle passat, una pesoNosaltres a trav6s de l'andlisi que na que segurament en el seu treball intentem portar a termer volem aportar quotidid devia realitzar esforg fisic (ca- el nostre granet d'arena per tal d'aprorreter, pag6s...), serien aquests treballs fundir en el coneixement dels castells. primitius. els mitjans primitius. <La particularitat m6s caracteristica del coneixement consisteix en la descomPerqud els homes del segle passat

posici6 del totD (K. Kosik).

Per tal d'arribar a condixer en profunditat aquest (tot) o <castell> en sen-

tant que s6n produits per l'aplicaci6 de forces i en l'estdtica que estudia les condicions d'equilibri d'un sistema de forces, segons la idea que ens ha proporcionat Joan M." Castells i Guasch.

Vull citar aqui un parigraf de l'arquitecte Cdsar Martinell, tret d'un llibre titulat <Gaudi i la Sagrada Familia>. Diu: <De Valls, havien d'6sser xiquets que en

els seus jocs i balls, quan volen honrar els seus patrons, s'enlairen ells mateixos cap el cel seguint per sentit mecenic l'(nica disposici6 possible; la mateixa que Gaudl tamb6 per sentit mecdnic i amb rigor6s racionalisme constructiu, donar a les torres del temple>.

Podem interpretar aqui que per

construir una torre, Gaudi, feu una ana-

tit

logia estructural amb els castells. El que pretenem nosaltres 6s estudiar els castells estructuralment.

humana.

saltres, en aquest segle, hem hagut de reinventar els castells, doncs en el segle passat no ens deixaren testimoni de com els construien.

Si conseguim realitzar tots aquests treballs. podrem donar un bon testimoni i tindrem a la vegada un coneixement

ampli, l'hauriem de descomposar o analitzar en les diferents parts que infludixen i defineixen el castell. Aquestes parts les podem trobar sintetitzades en la frase (FORQA, EOUILIBRI, VALOR I SENYD. D'aquestes parts, les dues primeres, Forga i Equilibri ens porten a un estudi f(sic-mecdnic de la construcci6

Em deia un dia l'Antdn Serra: no-

Aqu[ s'haurd de fer una analogia profund sobre els castells. Aquesta 6s entre l'esforg que resisteix un 6sser la nostra voluntat, que per manca d'eshumd i l'esforg que resisteix un mate- pai desenvoluparem en el proper n{merial. Per tal de salvar aquesta diferdncia ro. caldria i des d'aquestes pdgines invitem a qui pogu6s estar interessat en el JOSEP BATALLA tema, a fer estudi aproximatiu de les resistdncies del cos humd en funci6 de I'edat i del propi pes de cada individu.

En quan al Valor i al Seny, porten a un estudi psicoldgic dels castells. Pensem per exemple que no estimula per igual fer un castell en una plaga plena o una buida, o no 6s el mateix actuar enfront d'un0 colla puntera o d'una colla no puntera, etc...

Repetim el que hem dit m6s amunt, invitem a alguna persona experta en el tema a fer un andlisi de com influeix el factor psicoldgic en els castells.

En els propers numeros intentarem

concretitzar l'estudi dels diferents castells en la seva part ffsica-mecdnica, per aixd ens recolzarem en la dindmica que

estudia

el

moviment dels cossos

en

FES TEVA LA REVISTA

Diposita a la bristia que a l'efecte

estd col.locada al local o envia per Correu a l'Apartat 96 de Valls (Colla Joves) una petita fulla no signada indicant:

1.- Nom de les tres seccions de la revista que m6s t'interessen i

que m6s habitualment llegeixes.

2.- Nom de les tres seccions que menys et criden l'atenci6.

3.- Suggerdncies que vulguis fer.

Aixf mateix si tens alguna foto-

grafia castellera que es caracteritzi per la seva forga expressiva (tens un exemple a la plana 9 d'aquest nrimero) ens la podries deixar de cara a la seva publicaci6.

Pensem que oferint qualitat estem guanyant amics.

Aquest 6s el nostre lema

UIDEO GTUB UALLS EI seu Video Club Els

desitja BONES FESTES

L'AIXECADOR

Malgrat que el paper dels aixecadors en el cas d'un cinc mereix un analisi especial, aqui tenim l'imatge del pom de dalt d'aquest cinc de set que ja comenga a baixar.

(Portada de la revista (Lookont), febrer 1974. Fotdgraf David Baird).

Si mirem un castell i ens hi fixem b6, podrem distingir-hi varies parts: la pinya, el cos del castell propiament dit i el pom de dalt. En aquesta 0ltima, (dossos, aixecador i enxaneta), hi podem trobar quelcom que no entenem massa el perqud 6s aixi, em refereixo a l'aixecador.

En els castells, fins a dossos, cada persona t6 una missi6 clara: Els baixos s6n els fonaments del castell i han d,6sser de poca algada i rabassuts; els segons han de ser ben forts, ja qtle s6n la base del castell; els tergos han de tenir forca, equilibri.. Anem pujant i ens trobem amb la quitxalla: Als dossos, fins a cert punt, els hi podem esbrinar la seva funci6: la de donar continuitat als pisos inferiors, i servir de base per l'aixecador, despr6s l'enxaneta passard sobre aquest fltim i coronard el castell. Perd... i l'aixecador, qud? Sovint podem creure que la col.locaci6 del pom de dalt ha estat fruit del caprici dels nostres avantpassats i que avui dia es conserva per

tradici6. En aquest escrit voldria donar una explicaci6 del meu parer sobre el perqud es col.loca, i veure que no 6s l'atzar el que ha fet que aquesta part del castell sigui d,aquesta manera.

Per a poder entendre millor els castells, en primer lloc,

hem de veure que aquests s6n una construcci6 on l'rjnica missi6 6s aguantar-se per ells mateixos. Els castells, fins a dossos, s6n una sdrie de persones que, una damunt de l'altra i agafades amb les seves companyes, s'aguanten, perd que,

dificilment transmiteixen les forces conjuntament. Fins aquest moment, la construcci6 no pot treballar b6. ja que les forces que es reparteixen entre els pilars i els pisos no es 18

transmeten conjuntament. Per qud aixd ocurreixi, a m6s de tancar-se les forces pis per pis. (aixd ja ocurreix, doncs, en cada pis, els que el forma s'agafen entre ells). tamb6 s'han de tancar els pilars. Aleshores 6s quan realment el repartiment de les forces apareix i quan hi ha un treball conjunt del castell: pisos.i pilars treballen alhora. Aquest tipus de treball 6s molt similar al de les torres i campanars que sovint podem veure a leis nostres esgl6sies i catedrals. Un cas molt representatiu s6n les torres de la Sagrada Familia, Gaudi, en certa ocasi6, ja va fer una similitud entre la forma de treballar d'aquelles torres i el treball del nostres Xiquets.

Tornant a l'aixecaor, hem de dir que 6s aquest qui t6 la funci6 de tancar els pilars i fer treballar el castell de forma conjunta. Les files de cada segon s6n com una sdrie de pilars d'arcs, perd falta una peqa que els uneixi i, els faci treballar com un arc; millor dit, ja que aquestes files estan enllagades una amb les altres mitjangant els bracos que s'agafen per pisos, podem dir que 6s un treball similar a una <c0pula), torre o campanar esbelt. Per entendre millor aixd analitzem un model simplificat: Pensem, per exemple, que estem construint un arc simple i comencem els dos costats alhora de forma simdtrica; els anem aixecant i a mesura que anem tirant amunt hi haurd m6s possibilitats de que caiguin, perd 6s pre,cisament quan col.loquem la pedra que uneix els dos pilars quan fem treballar el conjunt com a arc. Aleshores l'arc t6 la funci6 resistent que no tenia fins aquell moment. Com a simil, aixd serveix, perd no 6s el que realment succeix: En un castell, 6s un xic diferent, doncs no 6s mai en dues dimensions, sin6 en tres. Hem de tenir en compte que les files s'agafen entre si, i fan treballar l'aixecador com a (c(pula).

Ouan es tanquen les files o arcs amb l'aixecador, hi ha un treball conjunt de tots els elements.

Aquest fenomen comenga. parcialment, quan entren els dossos i lliguen la part de dalt; aquest reparteixen, en part, els esforcos dels qui porten sota i els fan treballar m6s conjuntament. D'aquf ve que sovint no estan damunt d'un sol home, sin6, si pot ser, damunt de dos; aixd ajuda enormement a que hi hagi un treball m6s conjunt. L'aixecador 6s qui culmina els arcs i qui fa que el castell treballi simultdniament per pisos i per pilars. Es molt usual, a l'ambient casteller, sentir parlar als afeccionats que, quan l'aixecador es col.loca, el castell es centra, o b6 que el castell s'assenta. Es ldgic que el castell com a construcci6 feta exclusivament perqud s'aguanti per ella mateixa, necessiti d'aquest element que li d6na m6s estabilitat, la suficient per a que s'assenti i despr6s l'enxaneta passi per el seu damunt tot fent l'aleta.

S'ha de dir que aixd 6s un dels efectes que actuen sobre els castells, perd no l'0nic. Els castells estan formats per persones que sovint es mouen i poden donar inestabilitat, tamb6 pot influir l'ensorrament d'un baix, es pot agafar el castell malament.. Es a dir, hem de sobreposar tots aquests efectes al que estem analitzan ara per a fer un andlisi complert dels castells.

En aquest escrit s'ha volgut donar una explicaci6 d'un fet que els bons afeccionats als castells ja coneixen: que l'aixecador ajuda a l'estabilitat del castell i el centra. Tamb6 s'ha

volgut deixar constincia de que aquest personatge no es posa per fer bonic, ni per tradici6, 6s un element que ajuda enormement a l'estabilitat del castell, doncs t6 una missi6 de tancament dels arcs i de la torre, tal com ha de treballar el castell. Sense ell, el castell, com a construcci6 que s'aguanta a ella mateixa, seria molt m6s dificil.

JORDI

CARTES DELS LECTORS CULTURA NO, CULTURETA Escriure de castells estd de moda; aixd va a temporades.

En anys pretdrits no se'n parlava ni de bon tros com es fa ara, potser perqud solament interessava a un tipus de gent poc amant de grans discursos i massa lletra; els qui recordem la ddcada dels cinquanta estem acostumats a un des-

menjament quasi total envers les <costumbres tfpicas de 6sta simpdtica tierral.

Amb els anys seixanta varen evitar la <gauche divine> i les <terceres vies>, ben escasses per cert, a Valls, on estaven

massa ocupats amb viatjar a Barcelona per beure de les fonts m6s (progresD que parlaven dels darrers 6xits de la m6sica anglesa o del Vaticd ll, segons els gustos. perd tampoc els castells eren fruit de la collita del moment. En canvi (mira per on ja surt el <canvi>) els riltims dotze anys han giravoltat el panorama literari catali i ara resulta que hi ha m6s <afeccionats de tota la vida> que no pas (demdcrates de tota

la vida> i tothom parla de castells com si els hagu6s mamat en la m6s tendra infantesa. I mira per on (com diria la trinca) els castells son <Cultura Popular>. Acte seguit, tota una legi6 d'intel.lectuals i lletraferits del darrer moment, s'apresta a inundar-nos de saviesa castellera des d'una posici6 m6s neutral que un jutge i amb una etiqueta de <independent caste-

ller) com aquell qui diu <diari independent>'que es el que avui s'estila.

I d'aixd se'n diu Cultura!

Sense remei possible, els mitjans de comunicaci6 Ua hi som) ens volen explicar el que estem cansats de veure i de viure, i uns senyors que no s6n (mai de la vida) de cap colla

ens expliquen estranyes histdries que semblen contes a la vora del foc que no pas recerques d'antigues conquestes del segle passat.

I d'aixd se'n diu Cultura!

Perd (sempre hi ha un perd) a determinades revistes s'hi veu massa la llauna i perden m6s credibilitat que si <Pravda> ens parles de les meravelles del socialisme real, quan deixen les seves pdgines a la mateixa colla i quan no saben com dir que el quatre amb el pilar i el <<cinc> no s6n castells; els au-

tdntics castells son un fotimer de gent dalt de la pinya

i

a

veure qui n'hi posa m6s.

I d'aixd se'n diu Cultura!

Perd naturalment aquests senyors s6n la Cultura oficial que parla de la Cultura popular perqud ara fa bonic, i la seva imparcialitat es fora de tot dubte.

Alg0n dia, alg( els hi haurd de dir: aixd no es Cultura, aixd es cultureta.

RICARD

BIOGRAFIA

MTOUEL ROMERO I MARTINEZ CO]ISTRUGTOR DE GRIIJ.ES

Miquel Romero. nasqu6 el mes d'abril de l'any 192O a la poblaci6 de Gatoba, provincia de Castell6, dins d'una familia de pagesos.

De molt petit va comengar a conAixer i estimar el camp de la md del seu pare, el qual al finalitzar la jornada al camp assistia als assajos de la banda de m0sica del seu poble, costum molt estds al Pais Valencid i que Miquel degut a la seva predisposici6 per a la m(sica tamb6 va adoptar, comengant tamb6 de rnolt petit a tocar a la banda.

Arriba el moment de fer el servei militar i al ser destinat a les Balears, concretament a Mah6, al quarter d'infanteria, ingressa a la banda militar amb l'instrument anomenat requint quelcom m6s curt que els clarinets normals.

M6s tard guanya

a Madrid les oposicions per una plaga de requint amb la

graudaci6 de sergent, destinat a'les places de Barbastre, Girona iBarcelona, arribant a la graduaci6 de sargent primer i brigada honorific.

L'afecci6 de construir instruments li vingu6 a Girona, on va comprar un torn vell a un rellotger comenqant a fer tibles, flabiols i tabalets.

Ouan li va arribar el retir va anar a viure a Gavd on pot continuar la seva afecci6, dedicant-se tamb6 a fer tenores i comengant a fer gralles per primera vegada per encdrrec de l'Escola de Grallers de Sitges, de Blai Fontanals.

Miquel Romero i Mart[nez, mori a Barcelona el proppassat mes de juliol.

Els que hem tingut la sort de tractar-lo podem dir que hem perdut un amic que ens a deixat els seus instruments com a record del seu mestratge i la seva humana presdncia entre nosaltres.

ESCOLA DE GRALLERS

19

EL SAC DE GEMECS (ilD Amb una noblesa absorbida pel centralisme borbdnic, el sac de gemecs sucumbi a les directrius musicals de la cort castellana, i desaparegu6 de la vida <oficial> catalana, contribuint-hi tamb6 una sdrie de repressions ideoldgiques sobre els costums gais com varen ser, entre altres, la prohibici6 de ballar sardanes. dins les esgl6sies. Al llarg del segle Xvlll i quasi tot el segle XlX, el sac de gemecs segueix emprant-se amb rn6s o menys intensitat a la majoria de festes i manifestacions <populars>. Ens ha arribat una gran quanti-

tat de mostres de decoraci6 amb motius al.legdrics a

Sant Sadurni d'Anoia (Festes dels Barris). 2 - juny - 1983.

'1.-" Presentaci6 P0blica del Sac de gemecs reconstruit.

Colla de Gralles (Els Vernets) de Vilafranca.

l'instrument en qtiesti6 (rajoles, gerros, pintures, escultures, etc.) i tamb6 moltes figuretes de pessebre {2) que posen de manifest la gran extensi6 i ris de la cornamusa al llarg d'aquests segles.

S'inicid la decaddncia de l'instrument a initjans del segle XlX, que varen emprendre {z) 16 (rn6dsrnitzaci6> de la cobla <tres quartans) -composta aleshores per una o dues gralles llargues o tarotes, un sac de gemecs i el flabiol i tamborf*afegint-hi instruments de metall, el contrabaix o verra, allargant i dotant de claus a les esmentades tarotes, i <oblidant-se> del sac de gemecs. Aixi les noves cobles, anirien imposant-se

otrrtHrt

5qne6aaacaaacaca+a

Ba

amb els avantatges incomparables que tenien, arreu de la nostra geografia. D'aquesta manera s'anaren reduint les possibilitats d'utilitzaci6 del sac de gemecs: alguns balls tradicionals de festes majors, carnestoltes, goigs a algunes verges, etc.

El 1931 amb motiu de celebrar-se una exposici6 sobre la cornamusa en els locals de l'Orfe6 Catald Joan Amades, insigne folklorista presentd al priblic ul cornamusaire i un flabiolaire de la localitat de Beguer (comarca del Garraf) els quals executaren algunes peces, perd tamb6 es presentd al p0blic un gaiter gallec qui executd algunes melodies perqud el p0blic tingu6s una idea m6s complerta d'alld que hauria estat l'instrument. El fet d'haver presentat un gaiter de Galfcia a l'audori fa suposar que llavors l'instrument ja estava a les acaballes, efectivament el 1965 mori el <Tons> de Begues que ja feia alguns anys que tan sols sonava el grall del sac a la boca (sense el sac ni les bunes).

Encara que no podem dir que hagu6s desaparegut del tot arreu dels Paisos Catalans ja que es conservd a les illes tots aquests anys, (fabricant-se i utilitzant-se <sovint>) hem d'estar orgullosos amb la reaparici6 al Principat lfot. 2 de juny a Sant Sadurnfl aquest any en mans de la colla <vilafranquina> de grallers <Els VernetsD. Tot seguit han incorporat el sac de gemecs diversos grups arreu de les comarques amb m6s tradici6 <<grallera>: en l'actualitat n'hi ha a Valls, Reus, Cardedeu, a Vilafranca naturalment, i suposo que la llista aviat serd llarguissima, quan surti aquesta revista ja seran onze els exemplars que haur6 construil, i n'esta.16 a punt de fer tres per a Catalunya Nord. Esperem que aviat gaudeixi de la mateixa popularitat que la gralla.

JORDI TOMAS I CUCURULI

(1) S6n en especial admirables les figures de l'escultor ipessebrista Ramon Amadeu, el qual es formd al taller de Bonifds de Valls, i que es conserven a Olot. en les que s,aprecien uns sacs de gemecs en mans d'uns pastors, que per les expressions i vestits, semblen m6s aviat captaires.

(2) Pep Ventura, prestigi6s compositor que s'inicid en una cobla (tres quartansD fou l'artifex principal, encarregant al constructor de Perpinyd <<Touron> (Tur6) la construcci6 de la tenora-evoluci6 de tarota.

I COL.LABORACIO

8gD@@g C/. Abat Llort, 20

1

1

Teldfon601561

VALLS

GATERIA D'AMICS Avui: COLLA XIOUETS DE TARRAGOMA Encara

no haviem portat a la secci6, cap de

les

cinc colles que enguany han aconseguit fer castells de vuit i ja comengava a 6sser hora. La Colla Xiquets de Tarragona, que recull una llarga i gloriosa tradici6 castellera Tarragonina, va entrar per dret propi ja fa dos anys en el grup de colles de la categoria <de vuit>, on s'ha consolidat plenament, i es prepara per m6s grans fites. En parlem amb dos membres qualificats com son els senyors Escoda (President) i Carles Bello.

Dades tdcniques Color de la camisa: vermell

-

i blanc a ratlles verti-

cals.

-

-

Grup de grallers propi, fundat conjuntament amb la colla.

Fundaci6: l'agrupaci6 es el resultat de la fusi6 l'any 7O de les dues colles (Vella i Nova) que hi havia anteriorment a Tarragona, continuadors dels Xiquets de Tarragona (any 1926) i hereus de .la Colla de la Mercd (188O).

Primera actuaci6: Santa Tecla de 197O. Components fundadors: tots els que ho eren de les dues colles esmentades l'any 70.

Dades estadistiques - Components: amb camisa: '125/135.

- Afeccionats que arrodoneixen el cord6: 50 - Edats: Menys de 1 5 anys: 20 o/o

de15a30anys:50%

-

de 30 a 40 anys: 15 % M6s de 5O anys: 15 % Llengua: Catalano-parlants: 90 % Castellano-parlants: 1 0 % Encara que s'inclouen en els Xiquets que parlen Catald alguns d'origen castelld.

Domicili: Tarragona: 98%, Allres:2Yo

Fites aconseguides Ouatre de vuit (2 descarregats i 5 carregats), dos de set (6 i 1O), Tres de set per baix (2O i 3). Tamb6, i com continuadors de la tradici6 Tarragonina, la colla porta cinc anys consecutius portant amb 6xit el pilar de quatre de la plaga de les Cols fins a l'Ajuntament; enguany al dia <de la Colla> aconsegu[ pujar i baixar les escales de la Seu amb el pilar de cinc.

-

Capdavanters - Presidents: J. Casas, A. Llambrich, C. Bello

i

Es-

coda.

-

Caps de Colla: J. Gonzdlez (a) <Morret>, E. Sesplugues (a) Pardalete'i l'actual, Borrero.

ENTREVISTA La Colla gaudeix d'un espai6s local al carrer de Santa Anna, cedit per l'Ajuntament, on disposa de tot tipus de dependdncies, com s6n ara sala d'assatjos, bar, administraci6, jocs, etc. Aqui encetem la conversa, en explicar-nos el seu president la realitat actual i els projectes futurs de la Colla.

D'engd de l'any vuitanta, anem pujant poc a poc i prdcticament quasi totes les mdximes fites aconsegui' des fins ara, pertanyen al periode d'aquests darrers tres anys que han esdevingut molt profitosos per la Colla.

En primer lloc es tractava de consolidar-se en el castell de vuit i el dos de set, cosa que ja varem aconseguir, i a partir d'aqui caldrd mirar endavant envers nous castells per superar el quatre de vuit, alguns dels quals ia hem intentat (tres de vuit i pilar de sis) i d'altres que poden venir mds enlld. De fet io diria, a titol de resum, gue es veu clarament una trajectdria molt positiva que esperem continuar, aquesta es la nostra realitat i la nostra esperanga.

I d'enguany que me'n dirieu?

En primer lloc, continuem amb el quatre de vuit, que hauriem pogut descarregar, especialment el dia de Santa Tecla; perd cal destacar els cinc rdos de settt fets, quatre d'ells descarregats (tan sols va mancar el de Lilla, on caigueren solament la mainada) i tot plegat ens deix en una bona posici6 de cara a la temporada vuitanta-quatre.

D'altra banda, el pilar de cinc que va puiar i baixar les escales de la Catedral en la nostra Diada, es histdric, puix gue no se'n td constdncia de gue ningi ho hagi fet. I els pilars de quatre fins l'Ajuntament, costum tan arrelada a Tarragona, van sumant...

Pespectives, futur, afecci6, semblen mots lligats els uns als altres.

Si, perd jo diria gue encara manca compromis en molts afeccionats que cal que es decideixin a venir. Per pujar mds amunt caldrd esforg i assaig i per aconseguir aixd es necessari I'escalf de molta gent. En conseqdincia demanem a l'afecci6 que ens recolzi al mdxim i que s'augmenti el nombre de components actius de la Colla; aquest punt es interesaitissim per nosaltres.

Tarragona 6s molt castellera, perd aixd cal demostrar-ho constanment.

I jo afegir:ia que si, que a Tarragona es nota el caliu d'una gent entesa que mira al futur amb optimisme (motius en t6 prou) i que el va perfilant dia a dia amb pacidncia i amb constdncia al voltant d'uns indrets com la plaga de la font, la plaga de braus i el carrer major que suen rancior d'esdncies castelleres.

21

TEMPS DE GASTELLS (rV) (Ll c0lrsEcuc6 DEt cAsTEtt

DE

uutT" (1933)

La recuperaci6 castellera que vdiem en els nfimeros anteriors, senyalava clarament una fita per aconseguir; de fet la linia ascendent sorgida a partir de l'dpoca de fusi6 de les colles vallenques, no tindria sentit sense arribar a completar la categoria de vuit, definitdria del moment d'una agrupaci6 i en aquest cas, del m6n casteller en general. I fou la Colla Nova la qui va aconseguir plenament el carro gros en aquest any de mil noucents trenta-tres, allunyant-se definitivament de la resta d'agrupacions castelleres, que a partir d'ara, i fins la guerra civil restardn per sota seu; tanmateix mentres es feien castells de (setD i (set i mig> hi havia un colze respectable, perd en arribar a la categoria de vuit la diferBncia es feu palesa abastament, i la Colla Nova (observi's la denominaci6 ia definitivament arrelada) senyala les distAncies d'una forma abassagadora.

La temporada s'inicid al febrer (dia vint-i-sis) amb l'actuaci6 de les dues colles Vallenques a la nostra ciutat; la Vella feu el quatre i tres de set, va caure amb el pilar de cinc (que repeti) i descarregd el dos de sis; la Nova completd el quatre de set, dos de sis, pilar de cinc i el tres de set aixecat per baix al segon intent. Perd quan de veritat es va comengar a enrarir l'ambient fou el dia catorze d'abril, segon aniversari de la Rep0blica, que va caure tot just en Divendres Sant(!); recordem que en aquesta dpoca, la Colla Nova s'identificava amb <les esquerres) i la Vella amb les (dretes), amb tota la cdrrega de clericalisme en un o altre sentit que la politica del moment portava de manera inexorable. Temps avenir algO diria que tamb6 hi van influir motius econdmics, perd el cert es que la 0nica Colla que va actuar a la plaga del Blat fou la Nova i que Ia polaritzaci6 politica es feu encara m6s evident; en l'exhibici6 es descarregi el quatre de set amb pilar, cinc de set, tres de set per baix i pilar de cinc.

Es interessant ressaltar l'actuaci6 de Divendres Sant. per les

consequdncies posteriors. A partir de la guerra, la Colla Nova ja mai no es podrd tornar a dir Nova per causa de la seva posici6 politica en aquest moment; alguns afeccionats es canviaren de Colla en tots dos sentits i la premsa conservadora no esmenta l'actuaci6, en un boicot obert.

Al mes de maig, com per asserenar els dnims, F. Costas i Jov6 guanya els jocs florals de Lleida amb el treball <els Castells>. Passat els temps, aquest afeccionat es considerari com un dels primers historiadors de la castellistica.

I per la festa Major comengaren els intents grossos. La Vella va provar dos cops el quatre de vuit i una vegada el pilar de sis, la Nova feu un intent de quatre de vuit, tots plegats sense dxit. Apart d'aixd, la Nova va completar el tres de set per baix (dos cops) cinc de set, quatre amb el pilar, quatre de set, pilar de cinc i castells de sis; tamb6 es pot destacar que completi el dos de sis per baix, modalitat inddita en aquest segle i que no ha tingut continuaci6. La Vella descarregd el dos de set, tres de set per baix, tres i quatre de set, pilars de cinc i castells de sis; en total actuaren els dies vint-i-tres, vint-iquatre i vint-i-cinc.

Despr6s de Sant Joan, venia sense soluci6 de continuitat el reusenc Sant Pere; alli la Nova descarregd el cinc de set, tres de set per baix, quatre de set, dos de sis i pilar de cinc. A partir d'aqui, s'obre un pardntesis pels Vallencs que dura fins a finals de juliol, quan la Nova se'n va a La Riba per fer el quatre de set amb pilar. tres de set, quatre de set (sobre el pont, fet que causA un autdntic esglai als espectadors) i pilar de cinc.

A Vilanova, la primera setmana d'agost, hi anaren la Nova (dos de set, tres de set per baix, cinc de set, pilar de cinc i l'intent del quatre de vuit) i els Mirons, (tres de set, quatre amb pilar, intent del dos de set i pilar de cinc. Un mes abans, els Vendrellencs havien fet a Vilanova mateix, el pilar de cinc sense mans.

La Bisbal contracte la Vella, que feu el dos de set, tres de set per baix, cinc de set, quatre amb pilar i pilar de cinc; a la vigflia descarrega el tres i quatre de set i pilar de cinc, perd el plat fort fou l'intent del pilar de sis que va caure un cop m6s. A les festes de la part central del carrer de la Cort actuaren joves vallencs amb camisa blanca, que completaren quatre i tres de set, dos de sis i pilar de cinc. lgualada va llogar a la Colla Nova els vint-i-quatre i vintl-cinc i va veure el cinc de set, quatre amb pilar, intent de tres de set per baix i pilar de cinc.

El dia vint-i-set. l'Arbog, contracte les dues colles de Valls i aixi fou escenari d'un quatre de vuit carregat, el de la Colla Nova, que

tamb6 aconsegui el dos de set carregat, cinc de set (al segon intent despr6s de carregar el primer), tres de set per baix al tercer intent i quatre de set amb pilar (aquest fou portat al balc6). La Colla Vella intente altre cop el pilar de sis, tamb6 maldd amb .el quatre de vuit, carregd el dos de set i completd el cinc de set i tres de set per baix.

L'endemd la Colla Vella va fer el quatre amb el pilar. tres de set i pilar de cinc.

Sant Fdlix aplegd els Mirons i la Colla Nova. Aquesta actuaci6 es una plana important dins l'histdria dels castells perqud fou aqui on la Colla Nova vallenca aconsegui el primer quatre de vuit carregat

i

descarregat del segle, amb tot el que aixd comporta. Tamb6 va carregar el dos de set i despr6s el tres de set per baix i cinc de set, a m6s d'un parell de pilars de cinc. Els Mirons intentaren el quatre de vuit, carregaren el dos de set i completaren el cinc i el tres de set per baix; l'endemd aquesta colla intenti el pilar de sis i feu el tres de set. I el mes d'agost s'acabd amb una noticia trista: el traspds del qui fou <rCap de Colla> de la Nova i fill d'un gran casteller i tamb6 Cap de Colla, o sigui la mort de l'Escold petit, que no va poguer veure com la seva agrupaci6 aconseguia el comandament definitiu a Vilafranca.

Torredembarra fou una nova trobada de les dues colles esmentades: la Nova. que descarregi el cinc de set, tres de set per baix, quatre amb pilar, tres de set i pilars de cinc, i els Mirons, que intentaren el quatre de vuit sense sortir-se'n, i varen fer el cinc de set i tres de set per baix, a m6s del pilar de cinc.

Tamb6 la Pobla de Montornds volia renovar antigues gldries i alli la Colla Nova va descarregat el segon quatre de vuit de la centtiria, acompanyat del tres de set per baix, cinc de set, tres i quatre de set, dossos de sis i pilars de cinc.

I altre cop arribd el concurs Tarragoni, que novament va venir precedit de problemes i absdncies, per b6 que molt distintes a les de l'any anterior. La Colla Nova havia fet els rinics castells de vuit de la temporada (dos descarregats i un carregat) i la Colla Vella va anunciar la seva no-participaci6. Al comenqar.nent es parlava de problemes amb les bases, despr6s de manca d'organitzaci6 i finalment hom va donar una nota que deia que el <forfait de la Colla Vella era degut a la poca fiabilitat econdmica dels Tarragonins>.

Els Mirons Vendrellencs contestaren amb milers de paperetqs impreses on explicaven que ells per <la fira> no tenien pretensions econdmiques i que desitjaven (nicament fer castells. En honor a la veritat, cal dir que ningf va tenir problemes a l'hora de cobrar i que molts anys despr6s hom va recordar aquesta absdncia amb motiu d'un altre <forfait> de la mateixa colla: els (enxanetes de plata>.

A la placa de braus guanyd la Colla Nova amb un altre quatre de vuit descarregat, i el dos de set, tres de set per baix, cinc de set, quatre amb el pilar i pilar de cinc; una actuaci6 senyera, no vista d'engd el segle dinou. Els Mirons Vendrellencs en un altra bona actuaci6, repetiren els mateixos castells excepte el quatre de vuit (caigut). La Nova de Tarragona descarregd el tres de set per baix, quatre de set (segon intent) i el pilar de cinc, maldant amb el dos de set (dos cops) i quatre amb el pilar. Finalment la Vella Tarragonina feu el quatre de set, tres de set per baix, dos de sis i pilar de cinc, intentant el cinc de set (dos) i el dos de set.

Per Santa Teresa, els Vendrellencs ihtentaren altre cop sense dxit el quatre de vuit.

I abans de cloure l'any, la Colla Nova va celebrar el Concurs el dia vint-i-nou d'octubre a la plaga del Blat, sense que es pugui dir propiament que fou l'exhibici6 de Santa Ursula malgrat la coinciddncia de dates. L'empresa era dificil, donat el precedent significatiu del

fracds que l'any anterior havia conquerit la Colla Vella en aquesta mateixa pretensi6 i que va portar tant d'enrenou fins Sant Joan. El cas es que la Nova va aconseguir altre cop el quatre de vuit descarregat, a m6s del dos de set carregat, cinc de set i pilar de cinc al balc6; aixi Valls recuperava despr6s de molts anys la categoria de vuit i la Colla tancava una temporada brillantissima amb cinc castells de vuit (quatre descarregats) sense que les dem6s colles n'aconseguissin cap.

Fou en definitiva, un any ben mogut perd de clara ascensi6 castellera, amb predomini clar (que ja no deixaria m6s) de la Colla Nova i un empat en segona posici6 entre la Vella i els Mirons; tamb6 els Tarragonins avangaren d'una manera significativa.

Al Vendrell enguany es desfe la Colla del <Ganso>, que es reintegraria parcialment en els Mirons; els Caneles, amb molt poques actuacions, tingueren un any fluix.

L'Escold

22

Ni l'enxaneta ni l'aixecador son socis Mutua.

" fTpacio

Perd podran ser-ho

ibeneficiar-se de totes les prestacions quan compleixin els 16 anys.

S6n molts els castellers que formen part de la nostra tasca col.lectiva!

PerquE a l'Agrupaci6 Mritua tamb6 fem pinya.

Una pinya de m6s de 240.000 homes idones que ens ajudem

mItuament en cas de malaltia, intervencions quinirgiques, estada a la clinica, invalidesa, defunci6,

Una pinya que es formd el 1902 iha anat creixent fidels a un lema: tothom ajuda tothom.

Informeu-vos-en a trav6s

de mutualistes amics.

Dels 16 anys fets als 40 per complir, tots,

homes idones, podeu entrar-hi.

ACRUPACIO MUTUA DEL COIvIERC

tDE LA |NDUSTR|A

Cranvia de les Corts Catalanes, 62 L Teldfons 3 I g I g 0O - 3 I g 40 50. Barcelona_

I

0

VALLS ( I arragona)