focnou 2

@Bmw NUMERO 2

Valls, agost de 1983 Edita: Colla Joves dels Xiquets de Valls. Cl Gass6, 2O

Direcci6: Carles Heredia Consell

de Redacci6: Ramon Barrufet, Joan Be-

net, Joan Guasch, Joan lngl6s, Joan Montserrat, Josep

M.'

Rodon. Miquel Rus, Ra-

fael Sant Josep

Secall.

JOan Ventura, Victor Ventura i

Albert

Vidal.

Administraci6:' Dalmaci Clofent Coordinacid: Salvador Magre Fotografies: Arxiu Colla Joves lmprimeix: Grdfiques Moncunill Dipdsit Legal:

-

Valls

I

1233-83

VILAFRANCA

SUMARI Vilafranca

Pds.

3

Estampes retrospectives per-la histdria dels castells

PiS.

4-5

Pds.

6-7

Joan M., Ventura Ramon Barrufet Cord6

Casteller dalt>

El <Pom de

Pdg.

8

Pdg.

I

Wveso

Pdg. 10-1

Entrevista

1

Bondeu

joves

Els m6s Carlos Heredia

PdS. 12

Biografia

Pds. 1 3

Costumisme. L'Aliga de Valls Pdg. 14-15 Escola de Grallers

Ouatre de Vuit amb el Pilar

de sis al

mig

Josep Secall Cartes dels

i

Pdg. 16

Duch

lectors

Pdg. 1 6

Acudit Galeria

Pdg. 16

Ja a l'any 71, contra la manera de pensar de molta de gent castellera de la nostra Ciutat i esperonats per un article a Joventut on temien que deixesim el nom dels Xiquets de Valls en mal lloc, vam demostrar la valua de la Colla Joves Xiquets de Valls quedant tercers al concurs que sota el titol de l'Enxaneta de Plata es celebrava a la capital del Pened6s.

Des d'aquell dia enga, exceptuant l'any 75, cada any hem anat a Vilafranca a donar-ho tot, uns anys ens han sortit els castells m6s b6 que altres perd tot i aixi en resum les actuacions a Vilafranca han estat forga positives per nosaltres i sols cal recordar que alli hem aconseguit el primer dos de set carregat, el primer quatre de vuit carregat i el primer tres de vuit tamb6 carregat.

Ara ja tornem a ser-hi i cal esperar que en aquesta actuaci6 propera podrem tornar a sortir amb dxit d'aquesta plaga, una plaga que t6 el caliu casteller necessari per intentar els grans castells que allf sempre ha provat la nostra colla. La Colla Joves Xiquets de Valls tenim l'obligaci6 d'anar-hi amb ganes, amb unes ganes que se'ns dubte ens tenen de portar a les grans actuacions d'anys passats, i no sols a igualar-les sin6 a superar-les.

d'amics

Temps de castells

Pdg. 17

ll

Pdg. 18

L'Escold

Fotografia portada: Quatre de vuit. amb pilar de sis.

Sant Joan-83 (Foto: Enric)

Jordi Tondo

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTELLS No pot extranYar a ningi gue, quan el temps va acumulant h'istdria, ta vida d'un casteller apassionat sigui un aplegament d'efemirides, gue poden fer-se escd' lopt , la memdria i, fins i tot, fonedissos en la confusi6 recordatdria de tantes gestes.

Aci llavors sorgeix el recurs de l'arxiu grdfic i literari, amb et propdsit intim de disposar en tot moment de la constdncia d'uns fets que es perden en la llunyania' Atld recotlit pacientment, va convertir-se a poc a poc en un tresor de valor incalculable, tant en l'aspecte material com sentimental.

Rettegir i revisar ta histdria de la Colla Joves dels Xiquest de Vatts, mitian el suport d'aquesta revista, 6s un estimul gue acompanYa cap el pensament d'una nova temporada, amb l'anhel d'aconseguir realitzacions millors i mds importants encara.

Aguestes estampes retrospectives que amb augest n1mero comencem, 6s el resultat d'una vocaci6 vocaciO i estima envers la meva Colla.

cara tenia molta forga la colla <oficialss i en aquells moments no interessava l'intromissi6 d'una nova formaci6 castellera que es volia presentar senzillament amb el nom de Colla de Xiquets de Valls.

Auan en el Concuis castellers celebrat l'any 1970' la Cotta Nens del Vendrell superava als vallencs de la Cotta Velta dets Xiquets de Valls, 6s produi una certa inquietut mentre nombrosos grups de ioves que pretenien aportar el seu esforg, conven7uts de que el prestigi vallenc no podia quedar mai en segon terme quan 6s tractava del fet casteller.

Amb aquesta premisa, desprds de molts llargs con' tactes s'aconsegui l'aportaci6 de diversos castellers procedents de la ja desaparaguda colla rLa Muixerratt. I amb un nou entusiasme, sota l'impuls de I'energia pro-

pia que caracteritza a la gent iove, es van fondre els homes de mds edat i mds experidncia, amb aquell estol de xiquets que pugnaven per anar a la creacif d'una nova colla. Aixi el dia I I d'octubre de 1970, la ciutat de Valts tenia coneixement de la fundacif d'una nova agrupaci1 de Xiquets de Valls.

L'immindncia de la celebraci1 de les Fesfes Decennals de la Verge de la Candela, venia a tomb per a considerar una fita, un punt de partida. Hom creia que les festes del febrer de l'any 1971, eren el moment mds oportl perqud la nova colla fes la presentacii oficial davant el prtNic vallenc a la mateixa plaga del Blat.

Es van oferir a la comissif de festes de l'Aiuntament i en un principi hi van trobar molta oposici6. En-

C. Cand ela, 29 TelCfons: Tallers o oficina 60 01 54

VALLS

1.* tres de set descarregat. St. Joan '1971

P. de l'Estaci6, 18

Vendes 60 30 21

Entre divagacions que no solucionaven res, arribd el dia de la Candela i en el programa oficial nomds s'anunciava t'actuacif db ta Colta Vetta.

La nova agrupacif no es va immutar. I aquell dia va sortir al carrer perqui el poble tinguds coneixement de la seva'existincia. La Cotta era al carrer. No estigud present a la plaga del Blat. Alli, davant les autoritats nomds hi actuava la Colla roficialt.

Perd el poble ho va saber.

El dia 3 de febrer de 1 97 l, el corresponsal de TELEIEXPRES a Valls, fou el primer periodista que anuncid a tot Catalunya la creaci| de ta Colla Joves dels Xiquets de Valls.

DESCEN DENTS D'AUTENTTOU ES FIGURES cAuienes son estos jdvenes inactivos?

Si seguimos la pista para localizarlos nos encontramos con apellidos com, los Fontanillas, Barrufet, Pards y otros, que resultan ser descendientes de autdnticos figuras del renacer rcastelleru que se registri en Valls, afios despuds de finalizada la guerra civil. Son iivenes a quienes el sonido de la <grallat y el dimbal* les calienta la sangre y les empuja hacia la irresistible necesidad de levantar rcastellsl. iHabrd otra rcollal vallense?

Hemos preguntado a alguno de ellos para gue nos informaran sobre la situacidn de sus gestiones.

Ram6n Barrufet comenta que, antes de llegar a esa decisihn habian solicitado de la Alcaldia, convocara una reuni6n entre representantes de la Colla Vella y ellos, para estudiar las ventajas e inconvenientes de su idea.

Otro joven Josep M." Urquia, asegura gue, a pesar de que la reuni6n solicitada no llegd a celebrarse por motivos gue se ignoran, ellos deseaban este intercambio de ideas al objeto de no herir susceptibilidades. Jacinto Fontanillas cree que uno de los motivos por los gue su prop6sito no ha sido bien recibido en la Casa de la Ciudad, es el haber denominado a la incipiente colla con el titulo de Xiquets de Valls. El caso es que contra viento y marea el nuevo grupo de rcastellerst inici6 los ensayos con bastantes semanas de antelacidn a las Fiestas Decenales, y llegado el momento acudieron a la comisidn de festejos para ofrecer su colaboraci6n. Nos aseguran los directivos de la mencionada rcollatt, gue el Ayuntamiento no les ofrece contrato para actuar sino anteponen un titulo al de Xiquets de Valls.

Nosotros somos un rcollal de Xiquets de Valls, que

pretendemos hacer rcastellstt y nada mds, quien sabe si al salir ante el pilblico nos damos cuenta de que no poseemos bastantes facultades para esa tarea Y nos retiramos por el foro. Por el contrario, si las cosas marchan bien, ltegard el dia en que tengamos nombre propio -afirma Barrufet.

El mencionat coresponsal seguia aixi la crdnica: rAyel festividad de ta Candelera, debutd la nueva rcolla> Ni nosotros podemos eludir ya de buen principio la denominacihn. Sali6 a la calle y ofreci6 exhibiciones en los centros bendficos y en diversas plagas y casas particulares.

Su actuaci6n fue ciertamente aceptable,

habida

cuenta que se trataba de su primera salida pilblica que, por otra parte, lo hicieron sin cobrar del Municipio.

Levantaron unos veinte castillos de seis y llegaron (carregaD un Pilar de Cinc gue se derrumbd. a Puede ser el punto de partida para que resuria en Valls una competencia entre rivales de la misma localidad. Hay quien opina que periudicard las posibilidades vallenses para competir con otras localidades. Otros, remueven la historia y afiaden que la tipoca d'ortt casteltistica vallense se produio siempre cuando existieron dos nCollasl.

Crhnica aparecida en TEL|EXPRES

el dia 3 de febrero de

l97l

Ventura

i 5o16

'itoi.loan

Durant el curs d'aquell mateix any I 971, la Colla Joves anava realizant proves en totes les oportunitats possibtes a t'obiecte d'entrenar el personal i aixi anar modelant l'estil castetter. Ja en pocs mesos s'observd un resultat positiu en la tasca.

La Colta aconsegui aixecar el Tres de Set, Auatre de Set, Dos de Sis i Pilar de Cinc per la Festa Maior de Sant Joan. Cinc dies desprds es desplagaren a Sant Pere de Ribes on aixecaren el Auatre de Set. Dos de Sis i Pilar de Cinc.

A Vitafranca et dia 3O d'agost i per primera vegada la Colla carregava el Dos de Set, i descarregava el Cinc de Set, Auate de Set amb el pilar al mig, a mds del Tres de Set i Pilar de Cinc.

Era la primera Colla castellera que aconseguia aguesta proesa en el seu primer any d'actuaci6.

J,

M: VENTURA

PASTISSERIA I FORN DE PA

E. FABRA Tel. 60 31 50 Tel. 6O 35 04

C/. Sant Antoni, 8 C/. Abat Llort,22 VALLS

Dia 12 de juny - Valls

Amb motiu de la filmaci6 per la T.V. sobre la tercera edat i patrocinat per la Generalitat de Catalunya, es va fer una petita exhibici6 a la Plaga de l'Oli de la nostra Ciutat.

Els qui feien la filmaci6 no els importd massa l'exhibici6 en si ni els castells a fer, el que realment els importd va ser filmar a components de la nostra colla que tot i estant integrats dintre de

la tercera edat encara col.laboren en l'art de fer castell. Despr6s de tantes tomes de la nostra gent. de repetir el

tres de set per filmar-lo d'un altre lloc etc. per la <tele> sols es veu a Salvador Trenchs, i de castells pocs.

Els castells que es varen fer s6n dos tres de set, en els qui pujaren els tergos m6s veterans de la nostra colla.

nava una tranquil.litat de cara a afrontar les actuacions de St. Joan, actuacions que fins no gaire es podien qualificar en dues categories ben definides. la de la nit molt per sota de la del migdia, avui, i des de l'any 1980 en que vdrem encetar el quatre de vuit a la nit, ja totes dues s6n prou importants i podria 6sser

que de continuar com els fltims anys, no passem gaire temps sens veure algun que altre castell m6s important que el quatre de vuit.

De sortida es va fer el quatre de vuit que va estar molt ben agafat, es va continuar amb el dos de set, acabant amb el cinc de set i el pilar de cinc tradicional.

Dia 24 de juny

-

Sant Joan

Passada l'actuaci6 de la nit, havent

Dia 12 de juny - Valls Continuant amb I'exhibici6 d'aquest dia es va anar a la Masia Bou a fer un actuaci6 contractada per la Mutual Panadera de Catalunya amb motiu de la celebraci6 de la seva assemblea anyal.

Aquest dia, el dotze de juny, per nosal-

tres tenia una significaci6

especial

doncs feia un any que s'havia inaugurat l'estatge social i en ell haviem descarregat el quatre de vuit (primer al m6n casteller que es fa dintre d'una seu so-

cial)

i

per aixd es volia repetir aquest

castell.

L'exhibici6 va 6sser de les de cate-

goria, es va descarregar el quatre

de

vuit, que per cert es va tenir que defensar molt, es va descarregar el dos de

set i el tres de set a m6s del pilar

de

cinc de comiat.

dormit poc per les revetlles de la nostra Festa Major i amb el despertar alegre pel toc de les matinades de les gralles tothom es dirigia'al local, que ja de bon mat[ estava ple de components de la colla que esperaven l'hora de fer el cercavila cap a la plaga del Blat. Hi havia

els nervis normals de quan la

motivat pel gran quatre de vuit que s'havia aconseguit a la nit.

A la plaga hi 6rem tots

i cadascun dels components de la colla. i es tenia una ferma confianga en els castells que es volien provar i quan les coses estan

aix[, quan es nota en l'ambient una tranquil.litat que s'encomana, 6s la millor senyal de que els castells sortiran

De sortida es va fer el quatre de vuit i va 6sser millor que el de la nit, se-

Entrdvem ja a les actuacions que anys endarrera eren la porta de la temporada i la nostra colla ja havia descarregat tres quatres de vuit, aixd ens do-

guidament es varen col.locar els segons del tres de vuit, es va pujar amb calma, amb serenitat i un castell pujat d'aques-

ta manera sols es pot

Vuit amb el Pilar de sis al mig.

I quin castelll! Fins que es va carregar semblava dibuixat, varen sortir els quints, els quarts, els tergos, el pilar s'aguantava perfectament i la plaga no parava d'aplaudir, perd en el moment que sortien els segons va caure el pilar, tot i aixi el pilar de sis va quedar unes ddcimes de segon tot sol i aixd ens ha d'esperonar de cara a descarregar aquest pilar, que podem tenir a la nostra md, i m6s pensant que en aquest castell cada vegada que l'hem provat hem donat un pas m6s de cara a descarregarlo.

En fi, el millor St. Joan de la histdria de la nostra Colla. Com a cloenda

dos pilars de cinc a m6s del de comengament de l'actuaci6.

Ah! i Valls continua essent una ciutat habitable, tot i estant les dues colles a la plaga.

colla

afronta una gran actuaci6, ara b6. tambd hi havia unes grans ganes de fer bons castells i aixd sens dubte venia

b6.

Dia 23 de juny Sortida de Completes

cats i veient l'actuaci6 de l'altra colla teniem l'obligaci6 de provar quelcom m6s i com que les proves que s'havien fet de quatre amb el pilar havien estat molt bones (recordem l'actuaci6 del Mili) es va anar a intentar el Ouatre de

descarregar, i aixd es va fer. La moral de la colla, que ja era alta, va pujar pels n(vols, engres-

Dia 25 de juny - Valls-Crysalis

Sembla que s'ha fet tradicional

organitza la discoteca Crysalis per Festa Major. Una actuaci6 que

2-

vent de la colla aprecia pel fet d'actuar davant on cada diumenge van a ballar.

Encara que sigui una exhibici6 simbdlica la colla va prendre el compromis de fer-hi el dos de set per anar sumant i arribar a la fita dels cinquanta, que ja en falten pocs, sense caure

L'exhibici6 va 6sser: dos de set, tres de set i quatre de set a m6s del pilar de cinc.

Dia 26 de juny - Reus

Amb motiu de la Festa Major de la capital del Baix Camp ens vdrem reunir

HEtifir}r0 Teldfon 60 01 65

la

tot el jo-

PERE SERRA MARINE

Andorra la Vella,

la

nostra actuaci6 dintre de les festes que

VALLS

a

la plaga Mercadal cinc colles: els de Cornudella, els de Barcelona, els de Reus, els de Terrassa i nosaltres.

Els nostres castells varen

6sser

l'admiraci6 de tots els assistents, es va descarregar el quatre de vuit, el millor

de la ternporada superant en molt els dos de St. Joan, el dos de set i el tres de set a m6s del pilar de cinc de comiat.

nes que tots tenim de fer castells, la gran preparaci6 que avui t6 la nostra colla, tant els grans com els petits i que la temporada. que tot just comenga l'afrontarem amb la il.lusi6 de fer grans coses.

Dia 2 de julio! - El.Rourel!

Un gran assaig. Degut a haver de canviar l'aixecador dels castells es va fer un gran assaig de cara a l'actuaci6 de la Gornal. A tots els castells que vdrem fer-hi va pujar el Pere, germd del Miquelet que fins avui 6s l'aixecador titular de la nostra Colla, i la veritat 6s que va demostrar que ho saP fer tant b6 com el seu germd.

Els castells fets varen 6sser: el tres

de set, quatre de set, dos dos de sis i dos pilars de cinc, l'un portat al balc6 de l'Aiuntament.

Dia 3 de juliol - La Gornal Encara que plovent, la colla es va desplagar a La Gornal a complir amb el compromis d'actuaci6 que haviem con-

tret, un compromis de castell de vuit que semblava ser m6s fdcil del que realment va 6sser degut a desfigurar-se

el castell i haver de defensar-lo molt per poder arribar a descarregar-lo, tot i aixi vdrem sortir airosos de la prova.

L'actuaci6 va ser conjunta amb els de Vilafranca i a m6s del quatre de vuit es va descarregar el dos de set i el cinc de set a m6s del pilar de cinc de comiat.

Dia 3O de juliol - Martirs Street Ouatre de vuit. Reus 26-6-83.

Foto: J. Secall i Duch

Amb aquesta sortida acabdvem de batre un r6cord, haviem fet quatre actuacions en quatre dies, tres d'elles de castell de vuit, haviem descarregat tres quatres de vuit, un tres de vuit, tres dos de set, i carregat el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig, a m6s dels altres castells ressenyats. Tot aixd 6s impor-

tant per la colla perqud amb aquestes quatre sortides s'han demostrat les ga-

Aquesta sortida 6s. una de les tradicionals de la colla, una sortida que a tota la colla agrada molt tant per l'amistat que ja tenim entre els qui l'organitzen com per l'hora de fer els castells i el lloc, un lloc que encara que reporti les seves dificultats a l'hora de plantejar el castell t6 molt de caliu casteller i la gent 6s molt entesa perqud no tenim d'oblidar que tot Vilafranca hi acudeix.

L'actuaci6 va 6sser amb les colles de Barcelona i Castellers de Vilafranca.

Es va sortir de quatre de vuit, i una ve-

CAL BLANCO

gada col.locats els dosos es va haver de desfer, sense perdre ronda es va fer el dos de set. A la segtient es va intentar de nou el quatre de vuit i sols es va poder carregar, a la tercera ronda es va descarregar el tres de set i per acabar es va fer el pilar de cinc.

Seguidament es va sopar al restaurant Penedds i tota la canalla i alguns de grans de la colla varen poder retornar a Vilafranca per anar a ballar a Martirs Street on actuava una Xaranga del Pafs Basc.

Dia3d'agost-Firagost Era una sortida de molt de comPrcmis, s'havia de provar el quatre de vuit i

la veritat 6s que els (ltims no havien

anat massa b6. incl0s el de Martirs sols s'havia carregat, tot i aixf es tenia molta

confianga en sortir airosos perd no es pot oblidar, per molts que en fem, que el quatre de vuit 6s molt castell i encara que avui no se li t6 por i es fa amb molta facilitat 6s un castell important.

Es va sortir de dos de set i es va descarregar, a la segona ronda s'enfild el quatre de vuit, amb quints i un dos nous i van anar molt b6, es va descarregar i aixd era important de cara a les grans actuacions que tenim previstes pel mes d'agost, a la tercera ronda es va descarregar el cinc de set i per acabar el pilar de cinc portat al balc6.

Dia 7 d'agost - Fonstcaldes

Va 6sser una sortida de festa major. Es vdrem desplagar en cotxes particulars i a la una del migdia es va comengar el cercavila, en una de les actuacions davant l'esgl6sia vdrem fer castells de sis i el pilar de cinc.

Tot seguit i en cercavila arribdrem a la plaga del sindicat, on al mig de l'envelat vdrem fer l'actuaci6 que es va comengar amb el quatre de set seguint amb el tres de set, dos de sis i pilar de cinc.

A m6s d'aquests castells s'en varen fer d'altres de sis al llarg del recorregut del cercavila.

RAMON BARRUFET

Pl. Fusta, 10 St. Antoni, 39

CISTELLERIA, CADIRES, SILLONS JONC, CORTINES I PERSIANES, ESPARTERIA

coRD6 cASTELLER Actuacions de les colles fins finals de maig. S'indica solament els resultats m6s significatius de cada colla.

3-7 pb = 3-7 per baix 4-7 ap= 4-7 amb pilar.

*

= Carregat D = Descarregat

C

= Castells petits.

4-8 ap. carregat deixant el pilar sense aguantar

(1) =

Castells Colles

Petits

1-5

2-6

2-7

2-8af

Bordegassos Vilanova

.

3-7

3-7pb

3-8

2D

Brivalls Cornudella

*

Castellers Altafulla

*

4-7

4-8 4-7ap

d,-e

(1)

4-8ap

5-7

2D

1D

1D

Castellers Barcelona

2D

3D

Castellers Castelldefels Castellers Granollers Castellers Jove Vilanova

*

1D

Castellers Montmeld Castellers S. Pere de Ribes

3D

4D

4D

Castellers de Sitges Castellers Terrassa

3D

Casteliers Vilafranca Castellers Vilanova-Mar

1D

2D

3D

2D

2D-1

2D

4D

1D

Joves Tarragona

4D

Joves Xiquets de Valls

2D

13D

BD-1(

1D

1C

3D-1

Minyons Arboc Minyons Terrassa

3D

5D

Nens Vendrell

Nois Torredembarra

3D

Vella Xiquets de Valls Xicots Vilafranca

12D-1( 1D

2D

1C

2D

1D

1D

1D

2D

1D

1D

3D

1D

1D

8D

1C

1D

Xiquets Reus

2D

Xiquots Tarragona

6D

2D 2D

PESCA SALADA

vl

AL VALLS

4D

EL (POM DE DALT>> Sens cap dubte el <<pom de dalt) es la part m6s bonica de les que composen un <castel.l>, perd tamb6 un dels punts m6s dificultosos d'aconseguir i mantenir per una <colla> o (castellerall. agrupaci6 - Es la rn6s bonica perqud estd composta per els infants, els que seran els bons'<castellers> del demd, el que en l'argot esportiu s'ha donat en anomenar la pedrera (la cantera)' iots hivem sentit l'expressi6... es un bon <casteller> doncs ja baixa de dalt.

Tamb6 es un dels indrets m6s diffcils d'aconseguir per

una <colla>, perqud cada any es te de modificar parcial o totalment: el <pom de dalt>, doncs -com deia La Pera- els etits es fan grans.

Dei <pom de dalt> depdn en bona part la culminaci6 del (castellD, doncs, ja pots tenir el basament <baixos, segons tergos...D que si la quitxalla no vol pujar, o b6 ho fa amb por, d'una forma desaforada, sens agilitat i finura adient a cada

circumstdncia que es presenta en un (castell>. aquest no

arribard a fi de b6.

En el <pom de dalt> si barreja el tarannd de la prdpia ca-nalla que el forma i que sap captar en tot moment l'estat an[mic de la prdpia <colla>. De la confianqa que els menuts tinguin en els <segons, tergos...) que han sentit dir pujaran al icastell>, l'ambient que es respira a la plaqa abans de l'intent d'un <castell> gros, el cdlcul de possibilitats de que caigui, tot es analitzat en els caparrons d'aquests xiquets que formen el bell <pom de dalt>.

Si ens mirem antics dibuixos i velles fotografies de <castells> i les comparem amb realitzacions d'avui, ens adonarem de la actual miliora de l'acabament o ctipula del <castell>, que el forma l'esveltesa del <pom de dalt>. Avui el <pom de dalt>, format per els <dosos, aixecador i enxaneta> ens ofereix -si esta ben realitzat- un acabament simdtric de l'hercflia construcci6 i que a mi sempre em recorda l'esbeltesa de la cripula del cloquer de la nostra esgl6sia de Sant Joan.

descendent, fer-se respectar i tamb6 respectar la idiosincrdcia dels menuts i, sobretot, estimar-los.

Tamb6 la resta de components de la <colla> t6 d'estimar el <pom de dalt> i assegurar amb escreix perqud el <castell>

no caigui. No tindriem d'oblidar mai que un (castellD no es una obra d'individualitats, un <castell> t6 d'6sser l'esforq d'un

conjunt, t6 d'6sser l'esforg d'una <colla>.

Pensem amb els bons <enxanetes

i

aixecadors> escar-

mentats amb caigudes inritils, per manca d'entrenament i preparaci6 de la <colla>, per improvisacions i proves fora de iloc. Sortosament aquella dpoca de fanatisme, del pare amb l'espardenya a la md amenaQant el fill <enxaneta)) a que pugui, ja ha passat.

Haveu experimentat alguna vegada l'emoci6 que representa el que despr6s d'un <castell>, que dissortadament hagi caigut, preguntar a <l'enxaneta)), que esta plorant assegut a-l gra6 de la porta de l'Ajuntament.. que ha passat?". perqud [lores?... on et fa mal?... i contestar-te el menut: no!... si no ploro per el mal que em fa!... ploro perqud no hem pogut (carregar el castellD!.

VIVESO Barcelona, juliol, 1 983

El <pom de daltl queda deformat quan la quitxalla no

estd ben preparada, ben entrenada i la possici6 dels <dosos> quan <l'aixecador> es .ia no es simdtricament correcta, o b6 posa d'una forma poc ortodoxa i tamb6 quan (l'enxaneta), perqud li han dit que l'0nic objectiu es el de <carregar> el <castell>, s'aplana d.amunt l'esquena de l'aixecador i, prdcticament, no se'l veu passar.

Al contrari, si l'<ehxanetaD sense cap por, eixancarrat cama ac( cama alli, damunt les espatlles dels <doso> i esquena de <l'aixecador> enlaira el cos i aixeca la md fent <l'aletaD en senyal de triomf al (carregar el castell>...'el moment es majestu6s.

En aquest instant, l'importdncia del <pom de dalt> tamb6 es posa de manifest, doncs de la sortida dels <enxaneta i dosos> dependrd en gran manera el que es pugui <descarregarD el <castell> o b6 que, dissortadament, faci <llenya> l'dxit del intent dependrd doncs d'una <sortida> amb finura, sens fer trontollar res, centrant el <castell> perqud no rebrinqui i esquivar la xurriacada.

Com ja havem dit, el <pom de dalt> t6 d'estar ben preparat i la persona que cuidi de l'entrenament de la canalla haurir de tenir unes bones dots pedagdgiques i actuar com un bon pare de familia, amb justfcia i sense preferdncies, dur i con-

EilnsalailEriil C/. Peixateria,

60 06 42

I VALLS

ENTREVISTA

pels vols de l'any 48, i vaig estar una bona temporada sense fer res, jo crec que perqud estava massa gras.

Llavors ja hi havia a la colla noms tant coneguts com l'Angelet, l'lsaac, el Lirr5n, els Valverde i molts d'altres, que junt amb els

que comengivem, formivem

un

bon planter.

Jo vaig fer els primers castells a quarts del quatre de set, iuntament amb el meu germi Lluis, i em sembla que amb mi pujaven generalment Lir6n

Julid Bascufiana Auir6s; 42 anys ben portats, casat i pare de familia; va ndixer a Cddiz i viu a Valls

des de l'any 43. El seu fill Lluis, membre de l'Escola de Grallers, i pel que diuen, un bon graller.

Comengd amb la rcanallast de la Muxerra, i fou durant molt de temps membre de la mateixa; quasi fins al final. Component de la Colla Joves des dels primers moments, coneix molt a fons l'ambient casteller amb el qual estd molt identificat.

Durant tres anys, va preparar la rcanallat de la nostra colla, i d'engd del 81, Cs el rticnicl, preparador o com li vulguem dir de la Joves, ja que substitui a l'Andreu Montserrat, quan aguest traslladd la seva residincia a Venezuela. Junt amb Jordi Crusells, cap de colla, i amb l'lsaac Rubio, que prepara els petits, formen el rtriost que dirigeix la part castellera de la Colla Joves i que per ara ens va bastant b6.

A veure Basco, fes memdria i explica els teus principis de casteller, que molta gent no coneix.

Vaig comengar a la Muxerra,

Ni-

cus.

rticnicl.

Aleshores, de la <<canallan, en tenia cura el <Marquetn, encara que ens assajava sempre el cap

Vaig pujar al quart del quatre de vuit i el vaig descarregar viries vegades. Al terg en vaig fer bastants m6s.

El dos de set nom6s el vaig carregar dues vegades: va ser al Pla, i el mateix dia. No cal dir que vaig fer tota la gamma de castells de set.

La satisfacci5 m6s gran com a casteller amb la Joves, la vaig tenir quan vaig descarregar per primera vegada el quatre de vuit al terg, ja que pensa que pesava cinquanta-dos quilos, i molta gent es pensava que no ho faria ja que em veien massa <rsenzilln.

Molts deien que era m6s quaft

de colla, que llavors era en Ramon Barrufet, el <rBlancon; despr6s fou cap de colla Fuguet, i m6s tard Lloren96.

Recordo tamb6, que el primer

quatre de vuit,

el vaig fer

a

quarts, o sigui que a quinG ia no hi vaig anar.

Tamb6 he de dir-te que en aquell temps, sempre esperdvem

la sortida a l'Arbog, doncs era

una plaga que ens agradava molt al iovent; tant per la festa com per la manera que !'afici6 es portava amb nosaltres.

Es desfd la Muxerra; gue fas Basco? Explica'ns "les teves impressions d'aquella ipoca en que no teniem colla. Estaves lligat a algun grup de castellers? Segueixes les actuacions? Parlem dels castellers d'aquell temps que t'agradaven a la plaga.

Ouan es desfd la Muxerra, seguim trobant-nos els amics de la colla, i seguim parlant de castells, anem a les places castelleres, anem molt

a

l'Arbog

a

on

pujo algunes vegades i no cal dir que entre nosaltres seguim mantenint l'esperanga de que tornarem a tenir la colla.

COilSTRUCCIO]IS General Contreras, 29 Tel. 23 25 17

i

Dels castellers d'aquell temps, a mi m'agradava el Xameli, !'Alfonso dels Monjos, i dels nostres: Claret, Fontanilles, Fuguet, Collet i d'altres.

Arriba l'any 7l: la nostra colla surt al carrer. Tu i molts altres hi som des del primer moment. Tornes a pujar als castells, i vius de nou l'emoci6, que vivim tots, de recordar l'espai que anheldvem al m6n casteller; explica'm els castells que vares fer amb la Joves, i les satisfaccions que vares tenir com a casteller actiu, abans de convertir-te en

que terg.

Al fer-te cirrec de la <<canallan, vares fer una bona tasca, i a m6s va coincidir amb !a pujanga de la colla, que vo! dir fer grans castells. Parlem dels <<elementsD que tenies i que encara centinuen.

De <<canallaD en tres anys, en va passar molta.

He de dir-te, que de fet tinc un bon record de tots ells. Els Fede, Lluis, Fernando, Torreblanca, Ouico, Joaquinete, Momo, Chiqui, Andresin i d'altres; en fi, els uns ja eren figures i els altres s'han anat fent; el normal en els

I APTIGAGIOilS DE 1A FUSTA, S.A. TARRAGONA

castells.

A m6s, continuem

sent

amics, i, aixd vol dir que tot va anar b6.

A l'any 8l

marxa l'Andreu

Montserrat, i el rtrio>: Jordi, Andreu, Basco; es torna: Jordi, Basco, Angelei; que despr*s canviard ja que l'lsaac ocupard el lloc de t'Angel. La continuitat estd assegurada, i tu segueixes a primera fila. Notes molt el canvi, o assimiles aviat et nou cdrrec?

Trobo la diferdncia; 6s una al-

tra cosa tractar nom6s amb els petits que dirigir tota la colla;

perd si vols que et digui la veritat, de vegades tot 6s prou dificil.

No cal dir que la feina que faig ara, 6s diferent amb el sentit de que formem equip amb e! cap de colla, i ens repartim la feina i els problemes. Despr6s al darrera encara queda la Junta, i ja saps que nosaltres som gent de diileg.

Passa el temps i ja comences a tenir historial com a @icnio), cas-

tells que rhas fetl de gran votada, el que mds t'ha emocionat.

i

No cal dir que els castells que tu dius de gran volada s6n el cinc de vuit, i riltimament el quatre de vuit amb e! pilar de sis.

He de dir-te tamb6, que s'ha

de parlar d'aquell dos de vuit

amb manilles, que despr6s

de

descarregar el cinc de vuit, virem intentar a la plaga del Blat, per Sta. Ursula de l'any 81. Ja saps que ens va faltar molt poc i aixd que prdcticament no haviem fet cap prova. S'ha de fer mem6-

ria tamb6 de !a tira de tres de vuit que portem, i no oblidis que el quatre de vuit i et dos de set, s6n castells als quals se'ls hi ha

de tenir molt de respecte.

! encara ens deixem, que ja 6s deixar-se, les proves del pilar de sis; en alguns intents vdrem arribar molt amunt.

El castell que em va emocionar m6s? Ja pots suposar! El primer cinc de vuit desearregat.

Tantes colles que ho han provat, i nosaltres, una colla que portava deu anys fent castelts; ho vdrem aconseguir. I no per ser ficil ja que tret de nosaltres, que l"hem tornat a descarregar, ni les m6s grans colles en surten. Un altre castell que em va emocionar molt va ser el quatre de vuit amb el pilar de Tarragona; perd no ens allarguem per aqui.

Tu ja saps que abans les colles no eren res mds que un grup de gent que feien castells. Ara la nostra colla t6 local, Escola de Grallers, Activitats culturals i recreatives, i, per tltim la revista, rFoc Nout. Aue et sembla aixd Julid, 6s milllor, ajuda a la colla, crea problemes?

Si, ja s6 que abans les colles nom6s havien de pensar amb els castells i amb les sortides; perd jo crec que ara 6s millor. Pensa el que representa per a nosaltres poder tenir un local social, nostre com 6s; on tenim ocasi6 de veure'ns cada dia, i aixd tamb6 crea

molt d'ambient. Abans ja ens vdiem els homes, perd era al cafd, i alli naturalment ja s'en

parlava de castells; perd ara ens veiem al nostre estatge social, i alli tamb6 les dones i la <<canalla> parlen i viuen els castells i el seu entorn.

De l'Escola de Grallers, he de dir-te que 6s molt important per la colla. Primer que res, a la colta tenim l'home ideal per les gralles.

Miquel Rus ha estat la persona que ha fet una gran tasca; i avui Valls, grdcies a aquesta Escola de Grallers t6 un grup que es pot presentar a tot arreu. A m6s aixd ens d6na categoria dins el mrin casteller, i ens estalviem uns diners que abans ens gastavem a !'haver de ttogar grallers de fora.

Les activitats culturals que porta a terme la colla em semblen molt b6. Pensa que ara es fa una tasca, sobretot per la (canalla>, que nosaltres no virem poJ der tenir mai. La part recreativa 6s important, ja que la colla t6 molta joventut, un local preci6s, i moltes coses per anar celebrant.

Em preguntes per la revista i he de dir-te que per mi era quasi

necessiria. Aquesta publicacir5 de la colla ens ajudari a coneixer-nos els uns als altres i un bon

enllag entre tots.

Podriem dir que estem al fort de la temporada, ja que guan sortiran aguestes linies, encara hi haurd l'Arbog, Vilafranca i desprds Santa Ursula. Com ho veus aixd Basco?

Com tu dius hi han moltes sortides de compromis, perd confio amb la colta, i jo crec que per la nostra categoria no hem de tenir problemes, i esperant que tot vagi b6, llavors hem d'anar preparant alguna sorpresa pel final de temporada. Ara de moment ja portem molt bones actuacions, i aixd ens ha de donar tranquil.litat a tots.

Repassem tot el gue m'has anat dient i ara fes una valoraci6 de tot el que has fet fins avui. Ja sd que tu encara ets molt jove i tens molts anys per endavant. Perd fins ara, content, satisfet de tot el teu historial casteller?

Encara que sigui un xic bufat,

doncs si; satisfet. Tant com a casteller, com a <<tdcnicn que tu em dius, quan recordo tot el que he fet, estic ben content. Perd Joan, no t'oblidis de remarcar que jo he estat un element m6s dintre l'equip que porta la colla, i que dirigit per Jordi Crusells; que 6s qui realment mereix els mdrits i honors.

BONDEU

BAR L'ENXANETA COL.LABORACIO Monges, 2

VALLS

11

Toyo: 1 1 afios Jesris

-

Una cosa que nos gustaria que en el futuro se desarrollara es el gimnasio.

- Lo que si estd tomando

lnterloc.

Toyo

cuerpo es el equiPo de f0tbol que estais formando.

Se llamard <Foc Jove> Y nos entrenar5 Joan M." Mestres.

Los partidos que hemos realizado en estos dos meses

-

Fermfn -

que llevamos han ido

Andr6s

-

-

Jes0s

Fermin

.

Toyo

emPatado

-

Andr6s

Uno de los equiPos al que nos hemos enfrentado ha

chavales no hay la rivalidad

que existe entre los mayores.

Andr6s

-

fu6ramos de la misma Colla.

Asi que sois unas grandes figuras no s6lo de los Castillos sino tambi6n del ffitbol.

Mira, en cuanto a los Castillos, igual figura somos no-

sotros que los <baixos>

o

que los que forman Parte del lnterloc.

-

cord6n.

ZPor qu6 os gustan los Castilloq?

Andr6s: 14 affos

-

Jesrls

-

Y m5s a(n cuando ves que

Andr6s -

pafrerismo, porque nos diver-

al descaigarse el castillo to-

timos.

Por las salidas, porque todos

dos est5n contentos excepto quien tenfa que subir y no lo

los dlas en Valls yo Ya me aburr(a, y cuando salimos nos divertimos Y no nos quedamos solos.

Por conocer pueblos nuevos.

Y la gente se te pone a preguntar cosas: de d6nde so-

hizo.

lnterloc.

-

Andr6s -

que tenga trabajo. Y llevar una familia.

a

en algo alegre.

Tambi6n sucede que si no quieres subir a un castillo al que tendrias que subir y luego 6ste se descarga te viene

iou6 os agradaria conseguir en la vida?

A mi... conseguir... nada. Me gustaria ser como soy; y tra-

bajar. Un trabajo ni bien ni mal, me da igual con tal de

mos...

A mi me gusta estar arriba

que la gente se admira y ves que te empieza a aplaudir. Y piensas cosas, piensas muchas cosas. Y si se cae el castillo piensas en algo triste, y si se descarga piensas

Nosotros jugamos como si

-

4 afios

lo alto de los castillos. lncluso me gustaria que los castillos duraran un poco m5s de tiempo. Es bonito estar arriba, saber defender el castillo, demostrar que vales. No s6.

Cuando est6s arriba notas

dos, y perdido uno.

sido el de la otra colla de Valls. Entre nosotros los

lnterloc.

1

Por las salidas, por el com-

Por

ahora bien. Hemos ganado

siete partidos,

Fermin:

A mi me gustarla ser mec6-'

Toyo -

nico, porque me gustan mucho los coches.

A mi me gustaria ser Cap

Ferm(n -

lnterloc.

-

Y tri, Jesris, Zqud dices

do el

concurso

Jes(s -

dibujo,

Toyo -

Yo no pensaba que lo iba

a

ganar.

ZOue nosostros te podemos hacer a ti, Carlos, alguna pregunta? tSi?... cTU que piensas de los Castillos?

CARLOS HEREDIA

Mirquines i equips d'oficina

12

de

aquf en el local?

aymerich Peixateria, 12 Tel. 60 06 25

VALLS

de

cuando ganaste el affo pasa-

entonces un remordimiento.

Abat Llort, 4 Tel. 60 30 74

de

Colla.

BIOGRAFIA Precisament, el nom d'aquest colla es degut a que al pare del pau li

deien de renom <El Nen Xic>.

Aixi doncs, fou en aquesta formaci6 on Pau s'establi i romangu6 fins les seves riltimes tocades.

Apart-tlel Pau que tocava una gralla llarga amb cinc claus (fen primeres i segones veus). Hi havia en els Nens Xics dos grallers m6s: l'lg-

nasi Cunillera d'Aiguamrircia

Dintre dels marc monacal i his-

tdric de Santes Creus, l'onze de maig de 1893 va veure llum per primera vegada en Pau Ventura i Boada.

.

Sens dubte, el Pau ha estat un home de gran tradici6 familiar. Fill de pagesos a continuat llur tasca en el conreu de les terres i com ho!

Tant mateix ho ha fet en el de la

gralla, donant aixi continuitat a aquelles primeres .notes gue bastants anys enrera comengd a fer

sonar el seu pare.

La seva afici6 per la gralla feu presdncia quan era forga jovenet.

Aixf, a l'edat de 14, 15 anys s'inicii

com a graller fins als 25 anys en

que ho deixd.

Sembla 6sser, que la primera formaci6 de la que formd part, va ser <Els Antinos> del Pla de Cabra.

Format llavors, per: el Pere Reinal, l'Alexandre Reinal, el Joan Calveres (tabaler) i el propi Pau. Despr6s, passd al grup del seu pare, <<Els Nens Xics>, quan aquest plegd de graller (pare i fill no van tocar mai junts en una mateixa agrupaci6).

oD.rEH

e

,,

(feia

primeres i segones veus) i l'Anton Fideu de Vila-rodona (feia de baix).

Tamb6 de Vila-rodona era el Miquel que tocava el tabal. aquell temps era molt fre.. Enaquest quent tipus de formaci6: tres grallers (primera, segona veu i baix) i un tabaler. Ja que iixi pemetia una milor execuci6 de les peces de ball. Per la mateixa ra6 s'empraven preferentment gralles llargues (o de claus) que donaven m6s amplitud de sons i per tant moltes m6s possibilitats a l'hora d'escollir i

interpreta r-les.

Tant el Pau, com l'lgnasi Cunillera, com l'Anton Fideu, es feien

les seves propies <inxes>l es una de

les paraules emprades en l'argot dels grallers i que es refereix al

conjunt format per dues pales de canya ajuntades per unes voltes de fil. L'inxa corona la gralla i en 6sser posada a la boca i pertorbada per el pas de I'aire entre les dues paies, fa que per el tub de l'instrument pugui sortir aquell ronc tant carac\

teristic.

86, seguint amb la vida

del

Pau, en sabem que es feia un fart

de tocar. Havien recorregut molts pobles pentinant la gralla, entre

ells: Vila-rodona, Pont d'Armentera, Vilafranca, Sant Jaume dels Domenys, Pla de Cabra, Sarral,... fins i tot

a un teatre de Barcelona. A

tots ells hi anaven caminant o amb tar-

tana.

Cada diumenge, els Nens Xics al Pont d'Armentera. Al

anaven

Eqne6%

BR

arribar

a

l'entrada del poble ja

arrancaven amb la tonada d'un pas

doble, despr6s anaven al <cafd> mullaven una mica la gola i novament, a bufarl Amenitzant aixi el ball de tarda fins que les parelles esbufegaven de cansament. Llavors abans de marxar cap a casa cobraven les 18 ptes.: 5 ptes. per a cada graller i 3 pessetes per al tabaler.

Ouan feien balls, el seu repertori era guarnit per: polques, ameri-

canes, xotis, masurques, valsos,

etc. Tamb6 tocaven en batejos i casaments en la process6 o dins l'esgl6sia (toc de la Process6...); acom-

panyant a alguna colla castellera (Matinades, Toc del Castell, peces de cercavila).

Segons Pau Ventura, el millor graller d'aquell temps era <el Ramon> dels Casimiros i com a grup m6s notable <Els Pelegrins>. Altres grups que hi havien eren: Els Vilaseques, Els Sabaterets de la Bisbal, Els Miquels Parets..., A Valls tamb6 comptava amb un grup de grallers: el Ferro de baix, el Serrador de primera veu, el Berrusques de segona veu i un tabaler (no en sabem el nom).

Malauradament no se'n t6 referdncia d'on pot estar la gralla del Pau ja que aquest la va deixar al <Joanet el Gitano> per que es pogu6s guanyar les garrofes i m6s tard aquest li va dir que li havien robat.

(es

Pau Ventura que <<sabia nota>

a dir, que tenia coneixements

musicals) va intentar ensenyar a tocar la gralla, perd degut a la duresa de l'instrument als seus alumnes se'n cansaven aviat.

A l'edat de gO anys, en pau Ventura i Boada conserva una gran . vitalitat. Avui encara el podem trobar fent la seva partideta de cartes <al cafd> amb altres companys o b6 prenent la fresqueta de l'estiu a Ia porta de casa seva.

I COL.LABORACTO

sgDB@g C/. Abat Llort,

11

Teldfon 60 1S 61

VALLS

L'ALIGA DE VALLS Com gaireb6 tots els temes que es refereixen a histdria m6s o menys llunyana de qualsevol tipus es prl"t"n a afirmacions per uns i contradiccions per alires. Nosaltres intentarem partir-ho en dues parts tot fent un recull del que ja hem trobat escrit i una altra part de vivdncies recollides per gent que m6s o menys i'ra seguit la trajectdria d'aquest ball dins del segle actual.

Si tenim en compte el que van escriure sobre aquest tema en Mossdn Josep Pont, Puigjaner i Cos-

me Vidal, dels origens de la nostra dliga, el situarem entre els anys 1380 i 1 39O quan la Reina de Xipre ' Elionor Maria d'Arag6, filla dels comtes de Prades, casada amb Pere de Fusignan Rei de Xipre, vingu6 a viure a Valls despr6s de la mort d'aquest i acabar els seus dies vivint al pati, a la casa coneguda pel Castell' que m6s tard fora l'Ajuntament i finalment davant de la nostra passivitat a estat enderrocada despr6s de ser molts anys l'entrada del cinema Apolo' La teoria de que l'iliga era un regal de la reina Elionor es per nosaltres la que m6s forqa t6, ja que es la versi6 m6s popular de la majoria de vallencs, tramesa de pares a fills, no obstant l'Amades o discuteix' creiem potser, per alld de volguer enquadrar i relacionar totes les dligues en que compten les ciutats del Principat i volguer donar-los-hi a totes el mateix tractament, arribant a la conclusi6 que nom6s podien ostentar dliga les poblacions amb categoria de ciutat' El reiCarles lll concedi el titol de ciutat a Valls l'any 1709, titol que nom6s va durar tres anys fins l'adveniment de Felip V a la corona, que va abolir totes les institucions catalanes, tornant-lo a recuperar de mans d'Alfons Xll el 1883.

D'aqui endavant ens limitarem a fer la segona part al.ludida anteriorment.

Segons els nostres coneixements referent als tipus d'dligues que han existit a Valls des de l'anya 1883, podem dir que han estat tres. La primera va ser llengada a la bassa de la Massona l'any 1 936, aquesta bassa es trobava junt a una vinya al costat de la finca Barrau, al passeig de l'estaci6, no havent pogut treure aigua clara de qui van 6sser els que li va tirar.

Aquesta dliga diuen que era la m6s formosa i estilitzada de totes les que s'han fet fins ara, pesava 49 kilos i portava un xassis de fullola recobert d'escaiola,

era per tant molt lleugera i es podia fer ballar molt airosament. No hem pogut sapiguer on es va fer' La segona gs va fer a Valdncia amb motiu de les festes deccenals de la Candela del 1971. Va arribar a

Valls en tren i va 6ssei' portada al camp de futbol on va ser rebuda per les autoritats i gent del poble' Malgrat l'encert d'aquest fet, tenim de dir en honor a la veritat que aquesta dliga fou un desastre referent a la seva construcci6. L'inconvenient m6s gran que es va trobar qui l'havia de fer ballar, era el seu excessiu pes, feia 12O kgs. Les ales en feien 1 8, posades quasi horitzontalment, cosa que al caminar produia un moviment com un vano, anant a la process6 solament va poguer fer el trajecte des de la Casa de la Vila, fins al Pati, doncs al pujar el primer gra6 es va trencar una

Tqpicenio Pic5 Tapisseria en general Tapissats

r1 Ar. Misericdrdia, 32 Ter.

6o ioTo

Moquetes

cotxe

Cortines

Teldals vALLs

ala, sent per aquest motiu que no va poguer fer Ia ba-

llada habitual, i al no poguer seguir la process6 va ser tornada a l'Ajuntament. La seva incomoditat i l'excessiu pes van produir a Francesc Tondo, ferides a les espatlles que van tardar un mes a curar.

Aquest dliga. actualment esti exposada al museu Dali, de Figueres, com a regal de Valls, amb moriu d'una visita que el pintor va fer a la nostra ciutat.

La tercera es la que tenim actualment i pesa uns 70 kgs. tamb6 construida a Veldncia, es pot dir que s'aproxima m6s per la posici6 de les ales i per el pes a l'antiga.

En Francesc.Tondo i Alentorn, nasqu6 a Valls l'abril del 1909, tradicionalment a anat portant les dligues de Valls, abans d'ell o va fer el seu pare en Joan Tondo i Cavall6 i anteriorment el seu padri, actualment la fa ballar el seu fill Joan Tondo i Majoral, com podem veure tota una tradici6 familiar que no a pogut trencar ni el temps ni els diferents canvis de govern.

Tradicionalment l'eliga surt per Sant Joan, Corpus i la Candela, antigament precedint a l'Ajuntament entrava amb la process6 dins de l'esgl6sia de Sant Joan, situant-se entrant a l'esquerra al costat de la pica baptismal, tamb6 ballava davant de l'imatge del nostre sant pat16.

Hem vist enguany l'dliga per Sant Joan guaitar al balc6 de l'Ajuntament tal com es feia tradicionalment, sembla 6sser que al balc6 de l'altra costat tamb6 si posava el gegantet Lladrefaves.

Ouant surt al carrer en totes les ocasions porta un colom[ blanc al bec, es diu que aquest se'l menja l'endemd de la festa qui la fa'ballar, perd antigament tamb6 es subhastava un cop acabada la balladeta.

Va acompanyada per tres aligons, nens vestits de blanc amb unes frangues horitzontals negres ondulades de cuir simulant unes plomes, portant una crossa cada un d'ells, posant-les cada vegada que el portador de l'dliga necessita repds, una sota de la cua i les altres sota de les ales.

Un dels llocs on tradicionalment ballava era al pati

davant del convent de les monges minimes que es trobava on actualment hi ha l'edifici de la Caixa de Pensions, creiem que per referdncia al portador de l'dliga, que tradicionalment els pares i fills traballaven a l'hort del convent.

Entrant en el tema musical ens trobem amb els mateixos problemes tipics de qualsevol m(sica popular tradicional, l'autor de la melodia segons l'historiador vallenc Daniel Ventura, podria molt b6 ser en Marquet de la Dona, perd no podem assegurar-ho. No obstant aixd careix d'importdncia quan ets poses a interpretar-la, perqud aleshores surten diverses partitures de la mateixa mfsica i cap es igual i tothom t6 la vertadera.

Contrariament al que molta gent pot creure estem gaireb6 convenguts que la balladeta no s'havia interpretat mai amb gralles abans de fer-ho nosaltres per Sant Joan de l'any passat.

Totes les partitures que hem trobat fins al moment tenen una amplitud de notes que una gralla normal no pot fer, la gralla seca la nota m6s greu es un sol de dintre del pentagrama, si .nosaltres la vam interpretar amb gralles es perqud disposem de gralles llar_ gues que poden dona aquest to. Si anem endarrera i ens situem a l'any 1880 ens trobem Ouico de Cord6, l'Esquerritx, Mialet, etc. que tots tocaven amb gralles seques, m6s endavant trobem el grup format per Ba_ rrusques, el Serrador, etc. que ja disposaven de gralles. llargues i si donem fe de tot el que ens ha estit Oit, segons Francesc Tondo, des de la seva fundaci6 sem_ pre havia estat interpretada per l'orquestra Marabrl, que es va formar l'any 1940 pel mestre J. Gelambi.

Abans de l'any 40 era interpretada per la Lira Vallenca i la Principal del Camp.

La mfsica es repeteix tres vegades, comenga d,u_ na manera suau anant augmentant lentament fins aca_ bar amb una serie de tombs continuats amb una velo_ citat que posa amb perill l'integritat de l,dliga a la seva parada.

ESCOLA DE GRALLERS

Calgafs Clihen S. A. Col.laboraci6

15

OUATRE DE VUIT AMB EL PILAR AL MIG Ara quq ja ha passat Sant Joan, sembla que un xic de llum clarificadora s'ha vist damunt d'aquest castell, considerat per alguns poldmic i conflictiu, despr6s del darrer concurs celebrat a Tarragona, per tractar de voler justificar fets injustificables.

Naturalment s'han de respectar els punts de vist de tothom, sempre que no perjudiquin l'altra part com va succeir a Tarragona, perqud davant d'un fet com aquell mai justificard davant dels nostres ulls l'actuaci6 poc escrupulosa dels qui intervingueren, car amb la reglamentaci6 vigent als dits, el castell va 6sser carregat sobradament. L'argument que el castell i el pilar van baixar junts, em sembla una pura fal'lacia perqud si el pilar es va fraccionar per la caiguda de l'enxaneta i l'aixecador, no es pot donar aquesta circumstdncia' No hem d'oblidar perd que tota la colla que puja fa nosa als qui ja tenen els punts presos i comencen a t6mer per la seva maduresa.

En les tres vegades que l'hem intentat cada cop hem anat millorant, per tant creiem un encert la reglamentaci6 fixada al darrer concurs perqud les colles l'intentessin, tot i tenint en compte que una vegada ja va 6sser-ho a la desesperada i tots sabem amb quin resultat.

Ara amb la reglamentaci6 del darrer concurs

sempre que sigui dins d'un caire respectu6s vers la dignitat de l'adversari. No sols s'ha d'obrir la boca per ofendre. S'han de respectar totes les opinions, ddhuc les que no coincideixin amb les nostres. Alld que no es pot tolerar es l'actitud dels que creuen que nom6s ells tenen la veritat i volen imposar-la als altres.

Tots els que ens movem dins del m6n dels castells, som pecadors d'una gran set de gldria -com diu una gran novel.la- ja que la gldria efimera si voleu, sembla que es el fi dels castellers i aixd fa que algunes vegades -potser massa- tots plegats ens passem de

rosca'

I DU.H

JosEP 'ECALL

L'ACUDIT CARTES DELS LECTORS Agraim les felicitacions que hem rebut despr6s de la nostra aparici6.

Agraim tamb6 la carta que ens ha tramds en PERE CATALA t nOCR que profunditza amb detalls la fundaci6 de la COLLA DE BARCELONA: els llocs on es van fer les primeres reunions, les visites a Esteve Bassols per a tractar d'obtenir

el permfs de constituci6, aixi com

el

lema casteller que la Colla de Barcelona

va complementar (forga, equilibri, valor, seny i germanor>.

Les nostres grdcies no poden restar millor acompanyades que amb

aquesta expressi6

de germanor

{U.

Y-maoc

yJla,"**f \"y- {u

e"r-t,

/;

a

,o.,er

^ ,,riral;a

teqer1 d&) Mbv

q",lyuiq

d\|ha

que

sempre donard relleu al fet casteller.

UIDRES UAttEilSE MARCS C/. Jos6 M.u Fdbregas Tel. 6O 1236

o

sense, ja s'han vist les possibilitats. Solament manca que el temps hi digui la seva i definitiva paraula.

En la recuperaci6 d'aquest castell -si en el successiu es consolida- ens podrem atribuir un percentatge molt elevat en la seva recuperaci6, per l'atenci6 i entussiasme que li hem dedicat i aixd es una satisfacci6, encara que sigui minsa.

Com sabem les dues forces castelleres vallenques lluny de complementar-se, en la prdctica es repel'leixen. Perd si es aixi deixem-ho estar tal com estd, perd

MOLDURES VALLS

GATERIA D'AMICS Avui: Colla Joves dels Xiquets de Tarragona L'Agrupaci6 entrevistada aquest cop es tan Jove de nom com de fets; els vallencs l'hem viscuda d'aprop per la proximitat geogrdfica i per la seva rdpida ascensi6 dins la familia castellera. En parlem amb Ma-

nuel Sanromd i Lucia un dels promotors inicials del projecte (potser el que m6s), i ldgicament la conversa es fa densa i rdpida, el temps passa volant i els temes son molts i molt diversos.

Ouan parlem dels Xiquets de Valls, el Manuel s'engresca, de fet ell tamb6 t6 una mica de sang vallenca i a les seves estades a les Universitats ianquis una part important del pressupost era destinat a conferdncies telefdniques despr6s d'un Sant Joan, Santa Ursula... perd avui ens hem prom6s parlar solament de la Colla Joves Tarragonina i quasi ho hem aconseguit.

Dades t6cniques

-

Color de la camisa: Lila (que recupera aixi un dels colors tradicionals de tarragona).

Grup de Grallers propi (sis components), fundat l'any vuitanta i reorganitzat recentment.

- Any de fundaci6: 198O. - Antecedents: No es pot parlar prdpiament d'uns antecedents puix que la mateixa colla vol cercar un regeneracionisme i un ambient nou, perd es evident que a Tarragona existeix un sustrat prou important de tradici6

-

castellera.

-

i Sant Magi (agost vuitanta) Components fundadors: Robert Andreu i Manuel Primeres actuacions: La Galera Sanromd.

Dades estadistiques

Nombre de components amb

camisa:

100/1 10.

Afeccionats que arrodoneixen el cord6: 20l30 Edats Menys de quinze anys: 15 % 1 5-30 anys: 60 % 30 50 anys: 1 5 % m6s de 5O anys: 10 % Llengua Catalano-parlants: 90 % Castellano-parlants: 1 O %

Domicili Tarragona: 95 % Altres: 5 %

Capdavanters Presidents: Manuel Sanromd i Lucia, Joaquim Mas, Magf Garcia i Manuel Sanromd i Moncus[.

Caps de Colla: <Pardalete> (E. Sesplugues), J. Olivan i <Siscul Gdmez.

Fites aconseguides Tres de set per baix: Un Cinc de set: set Ouatre de set amb el pilar al mig: deu

ENTREVISTA En parlar de la Colla Joves dels Xiquets de Tarragona es ben senzill iniciar la conversa, tan sols cal insinuar el tema del local i els assatjos i ja hi som. <Els primers entrenaments els vdrem fer al local de la Cooperativa Obrera, tal com ho feien als antics castellers tarragonins d'abans de la guerra; desprds provarem les dependdncies de l'Ajuntament, perd ja fa temps estem <consolidatsl al Cos de Bou, concretament a l'antic parc de bombers, i alli es ja una mica casa nostra. Un altre dels problemes viscuts fou la direcci6 tdcnica; primer fou el cPardaletet el qui aportava la seva experiincia castellera, perd desprds en deixar-ho, tinguerem de solventar el problema nosaltres mateixos, aprenent dels nostres errors en plan auto-didacte. Sortosament avui es ja tot superab).

Perd en tota la conversa, forgosament resumida en poques ratlles predomina la idea de cercar una nova mentalitat castellera a Tarragona, objectiu prioritari de la Colla.

Nosaltres intentem 6sser una escola de castellers de base, que aconsegueixi la formaci6 tant dels xiquets que pujen com al castells (que son un porcentatge alt dins la Colla) com dels afeccionats que ens recolzen, entroncant el coneixement i l'estima del nostre folklore catald (especialment les costums tarragonines) amb la m6s pura esdncia i rancior castellera. En aquest sentit volem una colla amb tarannd experimenal i renovador; donem la mdxima prioritat a I'aspecte social dins l'agrupaci6 i aixi esperem seguint.

I per enguany... <Doncs mira, de moment volem consolidar tot el que hem fet, que ja es bastant pel temps que portem, i anar decidits pel dos de set que probablement provarem aviat. De fet ja pensem amb el castell de vuit, perd aixd no vol dir que tinguem axcessiva pressa perqui creiem que serd al nostre abast i ja vindrd per si sol; cal fer les coses amb seny perd la mentalitat de vuit hi es i es nota.

En aquest sentit creiem que els castells que es puguin fer seran tamb6 una mica fills de la rivalitat existent entre les colles de Tarragona; es evident que sense

aquesta rivalitat no es veurien els castells que es veuen, i l'esperd que aixd significa cal entendre'l en tota la seva importdncia perqui es un concepte bdsic a la moderna castellisticil.

Evidenment es va dir molt m6s (com sempre que parlem de castells) perd posar-ho tot necessitaria un n(mero extraordinari de FOC NOU i cal tallar aqui el diileg. O.ue tingueu sort i pit i amunt, que ganes, joventut i esperit de superaci6 us en sobren Xiquets!

17

TEMPS DE CASTELLS (II) (tNlCl DE LA RENAIXENQA) (1929-1931) Haviem deixat als Xiquets de Valls en el moment que es refeien les dues branques despr6s d'un parell d'anys de fusi6. El <Gravat> encapgalava un grup de castellers que actud al Poble Espanyol, trencant aixi la Colla unificada dels Xiquets de Valls, i la resta de components que, majoritdriament eren antics membres de la Colla de l'Escold s'unien al voltant d'una espdcie de direcci6 col'legiada que durd un any iera composta per l'Anton de l'Escold (fill), Pairot iGuasch, sota el nom de Colla Nova (encara que el nom popular de <Colla de l'Escold> no es va perdre del tot fins la guerra).

Despr6s de l'esmentada actuaci6, tan sols trobem un parell de sortides a l'Arboq i Vilafranca sense que es pugui precisar quina Colla les va fer, ni si va haver-n'hi m6s. M6n Casteller diu que en ambdues es descarregA el tres i quatre de set, dos de sis, tres de sis per baix i pilar de cinc (la premsa Vallenca ens aclareix que el tres de set a Vilafranca sols fou intent). En l'aspecte socioldgic, Pau Casals va fer un interessant oferiment econdmic per la realitzaci6 d'un Concurs de Castells (com sabem avui es feu tres anys despr6s, i el gran mrisic i compositor Vendrellenc en fou actiu promotor); aquest any la plaga <Font de la Manxa> fou rebatejada amb el nom de Xiquets de Valls, i finalment comengaren a sovintejar a la premsa, articles de caire casteller, un dels interessants fou una poesia de Lluis Catald (<Elogi als Xiquets de Valls>) publicada al setmanari Catdlic de Reus' A Tarragona, mentrestant, la Colla d'aquella ciutat descarregd

sengles tres de set per Sant Ramon i Santa Tecla i a finals d'any es comengi a constituir la <rColla Nova> (ldgicament la Colla primitiva agafd el nom de Vella). Al Vendrell hi havia els <Mirons> i els <Caneles> d'engd el mil noucents vint-i-set; els primers per la fira descarregaren el quatre de set i els segons carregaren el tres de set' L'any trenta comenqd igualment al Poble Espanyol (mes de juny), on la Colla Vella basti el tres de sis; aixd origini poldmiques i Cartas al Director criticant la poca entitat dels castells de sis per ensenyarlos fora de Valls. Per Sant Joan molta llenya; La Nova descarregd el dos de sis i el quatre de set (aquest al tercer intent), la premsa senyald la presdncia de <masses dirigentsu la Vella aconsegui el quatre de set, dos de sis (segon intent)' tres de set (segon intent) i pilar de cinc (tercer intent).

Al juliol la Nova va actuar a les festes del barri del carrer de la Cort (part central), on assoli el dos de sis i el tres de sis per baix a m6s de molt bona cr[tica als setmanaris Vallencs. La Vella a Vilanova feu el tres de set, quatre de set, dos de sis, tres de sis per baix i pilar de cinc.

Per l'Agost la Vella actud a l'Arbog (quatre de set i pilar de cinc) i Badalona (quatre i tres de set, pilar de cinc i intents de dos de set, uns aconseguits i d'altres no). La Nova va actuar a Torrelles de Foix i malgrat que sols era contractada per castells de sis, va fer el quatre de iet, dos de sis, tres de sis per baix. Per Sant Fdlix, els <organismes oficials> contractaren la Vella' i en saber-ho, un grup d'afeccionats particulars la Nova; aquests darrers (segons diu la premsa) van ,nar-i'ti s"ns" <canalla> i s'hagueren d'acontentar amb el dos de sis, tres de sis per baix i pilar de cinc en fallar els castell de set' La Vella descarregd el tres de set, quatre de set, quatre de set amb pilar, tres de sis per baix, dos de sis i pilar de cinc. Al setembre la Nova actud a la Pobla de Montorn6s i la Vella a les Borges Blanques sense que se sdpiguen els castells fets.

Finalment per Santa 0rsula les dues colles feren castells petits i el diumenge segtent la Nova feu el tres i quatre de set, dos de sis, cinc de sis, tres de sis per baix i pilar de cinc, mentre la Vella descarregava el tres de set, quatre amb pilar (segon intent), dos de sis, tres de sis per baix i Pilar de cinc.

Es pot destacar que M6n Casteller no parla de Vilafranca. situa l'actuaci6 de Torrelles de Foix el trenta d'agost (?) i aixeca un pis el tres de sis per baix que la Vella feu a Vilanova. A finals d'estiu, Ramon Barrufet es feu cdrrec de la Colla Nova i s'iniciaren assatjos quasi diaris, mentre que el nombre d'actuacions creixia d'una manera espectacular per les dues colles.

Aquest any els Vendrellencs aixecaren castells a Torredembarra (les dues colles el tre6 de set), Vilanova, lgualada, Sitges i El Vendrell.

Els Tarragonins feien castells de set per Santa Tecla

i actuava a

Constanti; la Colla Nova agafava el color lila i s'entrenava a la Cooperativa obrera del carrer Fortuny.

I tot canviant de temporada, anem cap un any Candeler; les actuacions de la nostra Festa Grossa no defraudaren i el primer de fe18

brer de mil noucents trenta-u les dues Colles descarregaren el quatre de set, dos de sis i pilar de cinc. L'endemd la Nova descarregava el tres de set, quatre de set, cinc de set, dos de sis, tres de sis per baix i pilar de cinc; la Vella feu el tres de set, quatre de set amb pilar, dos de sis tres de sis per baix i pilar de cinc, maldant per dos cops amb el cinc de set.

De les actuacions de Sant Joan i Canet de Mar (Vella) no en sabem nom6s que comentaris posteriors a la premsa de la bona actuaci6 de la Nova i de l'actuaci6 de la Vella al barri del carrer de la Cort que feu el quatre de set, dos de sis, tres de sis aixecat per baix i pilar de cinc.

A l'Arboq la Vella feu el cinc de set, tres de set, quatre de set amb pilar, dos de sis, tres de sis per baix i pilar de cinc mentre la Nova descarregava el tres de set, quatre de set amb pilar, dos de sis, tres de sis per baix perd no aconsegui el cinc de set que havia fet per la Candela. Per Sant Fdlix hi anaren tots tres dies la Vella i el dia trenta els Mirons del Vendrell (que assoliren el quatre de set, dos de sis i tres de sis per baix, castells els quals son atribuits per M6n Casteller a <l'altra Colla Vallenca>, o sigui la Nova quan el cert es que no hi and); La Colla Vella feu el tres de set, cinc de set, quatre de set amb pilar, dos de sis i pilar de cinc.

Finalment a Manresa una Colla de Valls feu el tres i quatre de set, dos de sis i pilar de cinc. Per Santa lirsula tan sols va haver-hi

oficis religiosos.

Els Vendrellencs aquest any assolien novament el tres de set per Santa Anna i a la Torredembarra (Colla Mirons). Tenim poques dades de les Colles de Tarragona que sembla que aquesta temporada sofriren un petit descens en llur activitat.

Mirant aquests anys amb una perspectiva globalitzadora, que ldgicament ens permet el pas del temps, caldrd convenir que si en el passat capitol veiem el periode d'unitat vallenca (anys vint-i-set a vint-i-noul amb castells de set, ara amb dues colles separades s'aconsegueix pujar fins als castells de set i mig en un autdntic colze a colze molt igualat durant dos anys; en el proper capitol veurem com els Xiquets de Valls aconsegueixen la <majoria d'edat> en aquesta nova etapa amb la consecuci6 dels castells de vuit a partir de mil noucents trenta-dos.

L,ESUOLA

Un poble defensa amb m6s fermesa els seus costums que les seves lleis Montesquieu

L'esperit de les lleis

BAT{C DE

Festa i tradici6...

La histdria es fa Present en Ia festa.

Les arrels del poble es reviuen en eI goig col.lectiu.

Bona festa.

WADELL i les Festes Populars

L'HOME i IA TECNICA

s6n elements inseparables per fer un bon producte