focnou 1

UNA VETLLA DE SANT JOAN HISTORICA fl

i,

ESTAMPES RETROSPECTIVES PER LA HISTORIA DELS CASTELLS ren en et circ quan aquell personatge prengud possesi6 de la cadira curul.

S'expressa aixi:

nUns homes enlairats com els ocells formaren en un

obrir i tancar d'ulls un edifici amb els seus cossos enfilant-se l'un damunt de l'altre. Algaren el cim d'aquesta pirdmide un infant. ballard en l'aire, sense fer cas del llaq que li lliga els peus i les cames>.

Relacionat la fabula i el passatge transcrit, coroleu hi trobava l'al.legaria: rPotser estem obcecats, perd a nosaltres ens apar molt transparent. El joc representava el triomf de Zeus o J0piter sobre els Titans i els Gegants de la fAbula, i la fdbula, i la circunstdncia d'6sser un nin faixat la representaci6 del d6u ens ho fa creure encara m6s, perqud segons la fdbula, Zeus no tenia m6s d'un any quan precipitd els Titans a les flames del Tartar.

I conclou:

O anem molt errats, o b6 aquests castells d'homes gue aci s'esmenten s6n els que encara avui s'estilen al Camp de Tarragona, fets per les colles anomenades dels Xiquets de Valls.

Verdaderament. el bon Coroleu es precipitava massa.

Donava un salt gegantf a trav6s dels temps i la histdria. I 6s clar, no s'adonava que els dubtes, la confusi6, les ombres, s6n excessivament entrebancadors en periodes m6s atansats als temps actuals.

Cercava reminiscdncies llunyanes dels castells i no tenia notlcias dels de cent anys enrera.

Abunden, certament, les suposicions en els escrits dels

que han volgut penetrar en la vida pretdrita dels castells, perd, en mtiltiples raons hom no hi destria els donaments

Considerem a Josep Coroleu, advocat i notable escriptor, com el primer recercador d'antecedents dels cstells en els boirosos temps de l'antiguitat pagana. Si l'atribuci6 no 6s

exacta, ens cal manifestar, que almenys ell se'n vanava en el seu assaig <Els Xiquets de Valls i les festes populars>: treball que en el Certamen Literati de Valls, l'any 1883, fou premiat amb una escrivania d'electroplata, ofrena del senyor Andreu

A

Comerma.

Coroleu hi retreia la fabula contada per Hesiode: <Titi, hereu d'Urd, havia cedit a Cronos l'imperi del m6n. tot reseryant als seus fills els drets que els pertocava i estipulant que Cronos no podia criar cap infant mascle. Havent faltat aquest d6u a la seva paraula, els Titans es revoltaren i per poc destronen el sobird de l'u-

nivers. Perd, apareixent, d'improvist Zeus, armat del

llamp, precipita als Titans al Tirter. Els Gegants volgueren venjar-lo, i fent una pirdmide de muntanyes provocaren d'escalar el cel.

Per segona vegada el llamp de Zeus aniquild els assitiadors de l'Olimp fent rodolar els uns al fons del Tdrtar i soterrant als altres sota les muntanyes volcaniquesD. L'autor de rLos fueros de Cataluria> citava, tamb6, un expressiu passatge del rpanegiric sobre el consulat de Mallio Theodoo, en el qual, Claudianus, poeta de la biaxa llatinitat acrM en els darrers anys del segle LV i els primers del segrrent, de l'era cristiana- refereix els espectacles que es dona-

d'una veritat d'histdria.

Deixant de banda l'opini6 dels que tamb6 els atribuieixen origen grec o ronid per la cita de Dionis Halicamos, ens trobem amb la dels que creuen en una introducci6 alarb perqud ho,s6n la gralla iel tambal, instruments peculiars de la colla.

Perd, ens permetem fer observar que la general tendincia a atiibuir moltes coses o aspectes existents al Camp de Tarragona a la invasi6 sarraina , ha d'6sser esguardada amb recel.

Es sabut que aquesta terra formd part de la Marca Hispdnica, que era una extensa zona despoblada entre les posicions dels cristians i les dels invasors, que Tarragona resta molts anys abandonada. L'empremta alarb no podia, doncs, fer-se gaire profunda.

En un article aparegut a <Barcelona Atracci6nl, N'Aureli Capmany enumera, sense concedir-hi importAncia, altres suposicions: la proced6ncia gdl.lica, la grega per mitja dels almogdvers, la d'una colla de gimnastes moruns que en el segle XV passaren pel Camp...

Assegurances

Ses

Demani per JOAN FIGUERAS ARTIGAS Delegat Valls i comarca Despatx: Passeig de l'Estaci6, 12,'l .*-1." Tel. 60 03 59 Tel. 60 58 05 Particular: Avenir, 21 , 4.an-2.a

VALLS

=EIE

FI TIU

Quan varem pensar editat una revista, el primer plantejamgnt que vam tenir de discutir, per la seva'im-

portdncia, va 6sser a qui tenia d'anar dirigida. Obviament. als castellers i aficianats de la colla que l'edita, la Colla Joves. No obstant aixd, vam recondixer el perill que existia si realitzavem una publicaci6 tancada a nosaltres mateixos. En primer lloc aixd comportaria satisfer les nostres particulars necessitats de comunicaci6 perd deslligant-nos de l'aficionat casteller i p0blic en general. Tanmateix, entenem que els castells no els fan solament les colles. sin6 tamb6 l'aficionat que els sent i el p[blic que els veu. Vam veure llavors que no els podiem deixar de banda ni perdre la comunicaci6 i didleg amb ells, car encara que sigui la seva sola presdncia tamb6 ajuda a assolir fites importants.

Vam observar tamb6 el perill de fer de la Colla Joves, al contrari de tot alld que entranya el seu nom, una colla tancada, tancada a qui no demostri tenir el mateix llenguatge i la mateixa forma de ser dels seus castellers. Aixi mateix veiem que aixd era perdre creativitat dins de la Colla en particular i dins del fet casteller en general, doncs tallavem el pas a aportacions i estudis d'aficcionats que per no estar integrats en cap colla, no sortien a la llum p6blica. I per 0ltim vam veure quâ&#x201A;Ź si feiem una publicaci6 solament per a nosaltres l'exisgdncia de qualitat no seria la mateixa que en el cas de tenir una difusi6 m6s dmplia.

Hem arribat, doncs, a la conclusi6 de fer una revista-butlleti dirigida obviament als castellers de la Colla Joves, perd sense oblidar-nos del prlblic al que ens devem. Per aconseguir-ho hem trobat una f6rmula que consisteix en que el m6s particular de la Colla (tal com comunicacions interiors, cartes al director internes, etc.) anire imprds en un anexe de difusi6 limitada. D'aquesta manera sortird amb el rest de la publicaci6 bls articles que no suposen particularitzacions especials i qlg la seva difuci6 pot anar m6s enlld de l'dmbit especific de la Colla Joves.

Aquest sistema de butlleti-anexe ho anirem desenvolupant en els propers n0meros. Tenim ara l'estructura muntada, tan sols falta veure les aportacions dels nostres castellers.

Es aixi que els afeccionats al fet casteller, malgrat que no tinguin cap vinculaci6 per aquesta o altreslolles, tenen la possibilitat de llegir i subscriure's a FOC NOU. I tenen la possibilitat tam66 de fer arribar la seva veu i les seves aportacions, tot pensant amb l'estudi i difusi6 del fet casteller. La seva col.laboraci6 no t6 de comportar cap preferBncia per aquesta Colla en detriment de les altres . El beneficiari a de ser sempre el fet casteller.

Per la mateixa ra6 de que parlem d'aportaclons,

a

FOC NOU s'evitaran els escrits que crein malestar a la Colla i en el m6n casteller. Aixd no vol dir que no es puguin publicar articles que facin referdncia a poguer millorar qualsevol cosa o que siguin critiques constructives. Vol dir que s'evitaran els escrits que enlloc de'potenciar la comunicaci6 de les persones. entranyin un ambient estdril. Aixd no es tallar la llibertat d'expressi6, es entendre-la. Es tracta d'evitar divisions. El terme divisions s'oposa clarament al d'aportacions. l, al cap i a la fi, que son els castells sin6 una suma d'aportacions?

S'evitaran els escrits que fomentin la poldmica per la poldmica, tant dins com fora de la Colla. De la mateixa forma que ens manifestem per una autdntica comunicaci6 dins de la nostra agrupaci6, ens manifestem per un m6n casteller sense ambient enrarit, en que el comprensible fanatisme de les colles no vagi m6s enlld de la sana rivalitat.

En altre ordre de coses. cal anotar que els articles signats pels nostres castellers no comporten la posici6 oficial de la Colla Joves, respecte del tema que s'estigui exposant. Entenem que no es tracta de fer un butlleti perqud la Colla informi de la seva positura oficial. Es tracta de construir un element de comunicaci6 com a tal, ra6 per la que els articles expressaran solament el pensament del seu autor.

La Colla Joves, no te cap opci6 politica. De la mateixa manera no cal entendre cap preferdncia politica de FOC NOU per causes del nom de les persones que hi escriguin.

Per tiltim cal assenyalar que FOC NOU es publicard en catald, perd havent-hi tamb6 articles en castelld.

Tinguem present que una de les conseqriencies dels castells es l'integraci6 de castellano-parlants (jo soc un d'ells) en aquesta tradicci6 folkldrica en particular, hi ha la vegada a la societat i cultura catalana en general. Poc contribuirem que aixd sigui una realitat. si forcem que tots els articles s'escriguin en catald.

Es aixf com neix FOC NOU, amb un t[tol, encertat o no, que recull, perd, l'idea d'esforg, vitalitat, il.lusi6... de pas que recuprerem per a Valls el nom d'un local (i el local mateix) que d'una forma o altra va ser de la nostra ciutat.

Pot 6sser que algunes coses les tinguem de modificar. Estem oberts a totes les suggerdncies que se'n puguin fer. Potser que en aquest primer nrimero faltin algunes seccions (ara mateix ja estem veient possibilitats de cara als n(meros que seguiran). El cas es que ara per ara ja tenim una estructura. Sgls manca modelar-la entre tots.

CARLOS HEREDIA

C. Candela,29

Tel0fons: Tallers o oficina 60 01 54

VALLS

P. de l'Estaci6, 18

Vendes 60 30 21

j No ha mancat qui ha pretis trobar un testimoni important en el segtient passatge d,un llibre de Geothe: tEn .el joc. que hom deia <les forces hercflines> una renglera d,homes, portava damunt f"" fur' ,i, altres homes. i darnuni d,aquets, Aones i .rititrr"., ".pitf tin. a figurar una mena de pirimide humana que acabava en un nen posat cap per avail, com si fos peneil er oe |eaiii_ cl D.

Fixant*se en els induments dels castellers, en Francesc Bover, de Vilafranca es decanta u una aportaci6 de les terres de Valdncia. "r"riu-"n A dir veritat, seria dificil posar_se en el cami guiador se_ guint aquesta srlrie de suposicion, ,er"o ,n"nys ben troba_ des' No s'hi arribard fins que ets oocuments xius pendran el lloc a les opinions paAcr-tars. ders nostres arSi.entre- ers que posseeixen .rtorit"t-"n ra matdria, existeix tal confusi6. no cal dir com estJ ejuivocada, en alguns extrems, la generalitat del nostre poble. iroberi"r'..f t" "g""i que ni us voldrien escoltar si li exposessiu dubtes sobre el bressol vallenc dels castells o si fi atirmessiu que en el segle passat, fora de Valls, existien colles que ptintrrrn el (tres de vuitri, i ddhuc el <dos de. vuit>. I pdir"l ur seu torn, us re_ treuria com a autoritat indiscutible itopiniO ie N,Emili Morera: (essent el joc de qud es parla completament 0nic i genui de la poblaci6 de Valls>, no sospitant qr",-roiu aguest aspecte, l'historiador tarragonl es trobava uriirurr d,un indocumen_

tat,

""

TITANS? VALENCIANS?

Els passos inicals.en terreny ferm no s.han produit fins que la documentaci6 de dos o ti". ,egt"s enrera a donat al_ gunes clarfcies sobre la dansa Oets if,itanil i ets exercicls exhibitoris dels nValenciansr. . Corresponen a la primera, les cites de pons de lcart (Li-

bro de las Grandezas de Tarrago^i ,"gf" de l,historia_ dor P. Masdeu (histdria crftica- Ou 'fip"un1,ivl). segte XVlll), det Pare Jaume Vitar S. J. (seste Xvrrf -i JeiF.'Virrrn-r"r, iVirl"-ri"-

terario a las lglesias de Esparia).

EI testimoni del p. Masdeu, de primer antuvi. origind la confusi6-de creure que er <bail oets iitaniu era er casteil ac_ tual; confusi6, altrament, ben explicabi" ,i f,o, considera que el propi jesuita no demostra gran seguretat. she visto con mis propios o.ios en Tarragona ci".tur"Ouniu" populares cada afio se renuevan. y se llaman un i"ntru-"utalana (Elsque Ti_ tans)) o sea bailes de los,Titahes acaso, s-eg0n pienso, poiqr" en ellos, subiendo unos hombre, Our""noJl manteni6ndose en pie sobre los hombros de los otros. ." ,!p.u"unta la pre_ estatura gigantesca de los Titanes o aquella lenlida

portentosa de haber colocado un monte

otras_tantas gradas para escalar el cielo>.

hazafra

,obr" otro

"on.'o

Pel que diu Campany en l.article davant citat, es despi6n que un espectacle semblant 6s

cuello y cabeza de una ave, el uno lo lleva como de Anade, el otro como de ensaion de cisne, el otro y a si de otras di_ versidades de aves que es.cosa graciosa de ver... y en las ca_ ras llevan unas maxcaras de aluja lando a saltos hacienao .r" g""ti-"ufu.i"onu, "on-nrii""" ""rsJro;, uri

con las

zasD.

cel, la qu-al, a dir veritat, ,o"rlrr"ni, gaire amb aqy"Jl: histrions que formaven fa Oansa.- N tndaleci Castells (a.c.s.) estava m6s encertat quan ex_ .?="r: enginyosament les possibles relacions entre els mo_

vlments dels dansaires.i els.de l,oruga ntitl, O"t aurp.

L'espectacle descrit pef e. fvfaOL"o'"i qr" abans havia presenciat el rei castelld, inOubtabtemenl io urun obra d,uns (titansD amb mdscares i n.s"o, f"ri.ri.'Jrl"rrent amb for_ ga herctlrina i eouiribrr segur esdevenia possibre tar exhibici6.

De quina dansa, doncs, es tractava?

Vegem-ho

El senyor Bover de, Vilafranca, per primera vegada, feu remarcar que els castellers abans hl eren coneguts amb el nom de <Valencians>.

El <Llibre de l.avi> de la familia Cerdd. de Tarragona con_ firmd l'existdncia d,aquest apel.latiu aplicat als homes de les coltes (any 1841). I a m6s ui-lti, _p"rIru:;;'un documenr de l'axiu parroquial, corresponent a i,any llti.

Besurta evident, per tant, que . ers immeoiats antecessors dels castellers han de c.ercar_se en el <Ball dels Valenciansp.

Aquest seria el ball que uu ,uriu -<lrU* els seus propis ulls> el P Masdeu, fer per gent de Tarragona. de Valls o d,al_ tra part. Ho subratllem per(ud tal circum"s-idlcia no hi 6s ex_ pressada, i haurd d,6sser objecte d" ,;;;;;;;; posteiors. oua.nt a. la paraula <Valencij> i""'i[r"-ur,

prudent_ ment, el malaguanyat arxive*affenc, quJ-en sentit de <fort, sd. robust) epitets qr"'"iiiu"n catald td un perfectament

als castellers.

deixem.que els historiadors corcullin _. -lurd. els fons d,a_ quest m6n casteller tan complicat p"i p"rquC, de ells es la pluma d'on surten i sortiran escrits, "1f., molt interessants Derd interesant u" d,anys molt llunyans i iurUZ-t, petita i curta I1r.glmoment. histdria de ra collA'JcjGs'ders XToUETS a parrir de t; il;tic;#;;inostre Burltetr, ?-E-^vjLls,,que antrem explicant als nostres .lectors ; urn;", aprofitant uns apunts i dades que des de molt ,"rp, recopilant.

el que presenciA fefipiV-ala ciutat imperial, el materx que es proposava de fer traslladar a Madrid per .tal que la seva esposa'lsabel de Borb6 pogu6s

"ngi?nim

JOAN M." VENTUR,A

contemplar-lo.

Perd el ball dels <Titansr del p. Masdeu difereix moltis_ sim del ball dels <Titans> que descriv[ poni Ae lcart, com es pot veure seguidament: rcien hombres qr" *n todos

de.ntqg de guatro panos coiiJoi !r1 solo i7 que llevan de fuera las

en hi-

r"' parte superior

cabezas OJscuOiertas.

y encima de ellas llevan cada uno, una calabaza hecha a manera de

PASTELERIA Y PANADERIA

E. FABRA C/. San Antonio, 8.

C/. Abad Llort,22

cabe_

El testimoni del jesuita p. Vilar no s,aparta de l,anterior retaci6. At contrari, ta referma. i;ruii; ilnoa, hom s,adona com esdevenia impossible que uns h;;;;, engavanyats per ttres de draps cosits, realitzessin quilibri. "ip "r"r"i"i 0"" forq;;J"_ Evidentment, el p. Masdeu sofri una confusi6 enganyats pel mot <titdr. Ell ti do-nd t,a"epciomiilijgi". o.r, gegant escalador.del

Tel, 60 3t SO Tel. 60 35 04

coRD6 cASTELLER Actuacions de les Colles en lo que va de temporada 83 (fins finals de maig) S'indica sols els resultats m6s significatius de cada Colla

C

= carregat,

D = descarregat

3-7pb = 3-7 per baix 4-7ap = 4-7 amb pilar * per ara els castells realitzats son petits. =

Castells

Colles

Petits

1-5

2-6

2-7

Bordegassos Vilanova

3-7pt 4-7

4-B

1D

Brivalls Cornudella

t

Castellers Altafulla

T

Castellers Barcelona

3D

5D

Cast. S. Pere de Ribes

2C

Castellers Terrassa

2D

Castellers Castelldefels

3-7

5-7

2D

4D

1D

3D

3D

3D

1D

3D

1D

4-7 ap

1D

*

Castellers Granollers Cast. Jove Vilanova

i

Castellers Montmeld

*

Castellers Vilafranca

2D

Cast. Vilanova-Mar

2D

1D

Joves Tarragona

2D

3D

Joves Xiquets de Valls

2D 1D

2D

2D 1D

2D

1D

6D

2D

1D.lC

1C

1D

2D

Minyons Arbog Minyons Terrassa

2D

3D

Nens Vendrell

1D

1D

Nois Torredembarra

3D

2D

Vella Xiquets de Valls

1D

3D

1D

4D

1D 5D

1D

2D

3D

2D

1D

1D

1D

Xicots Vilafranca Xiquets Reus

4D

1D

Xiquets Tarragona

4D

3D

3D

1D

JOSEP M., RODON

CAL BLANCO

Pl. Fusta, 10 St. Antoni, 39

CISTELLERIA, CADIRES, SILLONS JONC, CORTINES I PERSIANES, ESPARTERIA

Be, doncs, quan es planta un (quatre de

La meva afecci6 als <castells) crec que es com al

de la majoria de vallencs, que ens hem afeccionat

a

l'espectacle a forga de presenciar-lo.

Recordo que anys endarrera quan s'intentava un (quatre de vuit> es posaven els <segonsl i el <cap de colla> cridava, apa xiquets.. els <tercosl amunt sense cap por.

Despr6s, i crec recordar que es va iniciar en els

vuitt i no

en surten de cuadrar-lo, penso en aquella creu de llistons de fusta formant quatre angles de 90', i em pregunto?... perqud no la proven per a cuadrar els <baixosl d'un (quatre de vuitl?

Un dia d'aquests ho di16 al <cap de colla>...

VICTOR VENTURA ISOLE

(concursos de castellsl i per <collesD no vallenques, es va posar de moda el que si observaven que els <segons) no estaven ben quadrats es tornava a desfer el basament, inclis crec que les <bases del concurs)) permeten desfer-lo amb <tergos) posats.

Aquesta moda s'ha ext6s a les exhibicions en les places iavui es veu sovint pujar els (segons) i posarse el seu lloc, remenar el cul -d'aixd en diuen agafar posici6- pujar els (terqos) i discutir, aclocar-se al forat, cridar a les agulles, daus, crosses, pinya, fer-ho moure tot... i despr6s baixar.

Els que no som massa entessos amb la materia diem que els de baix ja estaran cansats quan es faci el <castell> i d'altres, molt m6s entesos, diuen que si no estd be es millor desfer-ho perd, el que passa en realitat moltes vegades es que a la segona prova es tira amunt, normalment, esta mes descuadrat que a la pri-

Barcelona, maig del B3

mera.

Cada vegada que veig plantar un (quatre de vuit>

penso en la dansa-ballet <l'hereu Rieral. Recordo que durant la <guerra>, deuria tenir jo uns dotze anys, anava a l'escola instal.lada a l'antic col.legi Sant Gabriel formaba part d'un ballet mixt que dirigla la senyora del director del centre.

El nostre repertori el formaven <la dansa de Castelltergol>, <el ball de les gitanes>, i entre altres, tamb6 <l'hereu Riera>. En aquest ballet utilitzaven una creu per parella, composta per dos llistons de fusta i que posada a terra servla per a repartir els passos, punts contrapunts de la dansa, la lletra de la cual crec que diu.. <anem a ballar, que l'hereu Riera ens hi acompai

r

nyard>...

Eil[SalAilEriil C/. Peixateria,

Primor Ouatre de vuit m6s enlla de Catalunya (Foto: Sâ&#x201A;Źcall)

DA[tARES

I

60 06 42 VALLS

ELS MES JovES

AVUh -

Pedrc, Baena, Miguel de mo Garcia)

-

Pedro

Tengo 10 afios y hago

4o

de E.G.B. en la Candela.

Miguel Pedro

-

Momo

- Yo, 7 a6os, y hago 2o

-

castillos

y le pedi a

mi madre si me podia apuntar a la Colla y ella me

llos no por

sino porque aquI

deciis, estais

bien.

Miguel - Aqui tenemos todo tipo

de diversiones,

pero cuando estamos en los futbolines los grandes no nos dejan jugar bien. Nos cojen 'las bolas y las po-

dijo que si.

nen en el otro futbolin

Pedro

-

para jugar ellos.

A mi, de grande, me gustarfa trabajar en una f6bri-

ca importante Y ser seMiguel

-

cretario del Jefe.

Para preparar los castillos ensayamos los lunes y mi6rcoles una hora por

dia de siete a ocho de la tarde, y luego los viernes por la noche con todos.

Momo

- Yo, lsabes lo que hacia

cdando subfa al castillo?

Pensaba en las chicas. Si me cala, hacia un poco de cuento y entonces te mi-

raban

y te

querian.

Y

si

no cafa, las chicas igualmente se fijaban en ti, Y yo bajaba del cord6n todo euf6rico y d6cia aaqui estoy)t.

Pedro

- A los que subimos a los castillos la gente nos

Momo

-

diversi6n

como vosotios

tambi6n en la Candela.

Cuando Santa Ursula del 81, me gust6 lo de hacer

Os gusta hacer los casti-

quie're m5s.

Cuando vamos fuera,

a

Zaragoza, Gerona, etc..., el p0blico te dice: rtT0 su-

bes arribaT iNo te

da

miedo?. Y se fijan etc..., el

priblico te dice: <iT0 subes arriba? eNo te da

miedo?. Y se fijan en t[ Y te dicen que eres muy valiente.

La maYoria de la gen-

te que me conoce es por los castillos. El domingo fui a Vallmoll a ver c6mo jugabanafttbolYhabia dos chicos alli que decian <mira, mira, es el Momo; 6l sali6 en la televisi6n>.

A veces me he en' contrado quien dice

eso de los castillos. eso lo hago Yol. En-

<<vah!!,

tonces Yo le digo

<Pues

venga, hazlol. E inmediatamente te contesta (es que todavfa no he entre-

nador. Ya entonces le si t0 no eres capaz de subirte a un caballo ic6mo vas a respondo <Pero

ser capaz de subirte a un castillo?l

BI()GRAFIA Despr6s de tocar uns 10 o 15 anys amb els gegants, passd a for-

mar part d'un gruP de grallers que tocaven a les exhivicions castelleres. Aleshores, formaven el grup: Josep Benet de Tarragona com a tabaler, Joan Ferrer de Puigpelat gralla primera (primera veu) i ell mateix com a gralla segona (segona veu).

El repertori que duien, era molt variat: valsos, pericons, mazurques, sardanes. Tamb6 feien ball de gralles, entre altres llocs a Vilafranca

Joan Serra i Plana va n6ixer Valls el 10 de novembre de 1916.

a

La seva consolidaci6 com a

graller, al llarg dels 35 anys en que ha estat tocant, va tenir un inici un tant fortuit. I va 6sser quan, l'Ajun-

tament, mancat de grallers Per acompanyar els gegants, li va demanar ajut. De tal fet i ben segur de forma inesperada per en Serra, es convertI en el nou graller dels

del Penedds i Miramar.

De vegades el llogaven sol per acompanyar un ball de bastons, cercolets..., tal es el cas de Sitges i Vilafranca del Penedds.. havi tocat amb la Moixiganga de Srtges, amb l'dliga de Vilafranca, etc.

La gralla amb la que tocaba, pertanyia l'Ajuntament, el qual, li va cedir quan comengd a tocat amb els gegants. Aquest instrument, el van construir a Ali6 i abans d'ell l'havia tocat en <Mutxelis> (que nom6s ho feia amb els gegants). Ac-

L'ACUDIT per

tualment, sembla 6sser que aquesta gralla de l'Ajuntamnet (que deu tenir m6s de cent anys). la qual, havien feta sonar en <Mutxelis> i despr6s en Serra, resta en mans d'algun particular.

Com a cas anecd6tic, es interessant explicar l'origen de la pega <La Marxa d'en Serra). Resulta que

un any que en Serra va anar

cadora. Ho era tant, que quan aquest va tornar a casa seva, es va

posar rdpidament a treure-la i tocar-la amb la gralla en les seguents sortites. Desde llavors, a restat dintre el m6n de les gralles com la ben coneguda Marxa d'en Serra.

Aquest popular graller fa sis anys que va deixar de tocar.

lper

acabar, cal dir, que en Serra, ha estat sempre un home obert, que ha ensenyat l'art de la gralla a molts joves i que si se li ha demanat, ha ofert desinteressadament la seva valiosa experidncia.

Pere Toda

gegants JUntament amb la col laboraci6 del tabaler <Gorri6n> (que ac-

tualment encara toca i ensenYa als rabalers de la Creu Roja).

Cal dir, que en Serra no tignu6 cap mestre, pero, grdcies als seus coneixements musicals es familiartitzd rdpidament amb l'instrument.

La seva primera sortida va 6sser pel Corpus d'ara fa uns 30 o 35 anys, donant aix[, novament, amb l'estriddncia de la gralla, vida a la <rMarxa dels Gegants>r i amb ella a la dels seus protagonistes

*-;>t*.

aymerich Miquines i equips d'oficina Peixateria, 1 2 Tel. 60 06 25

Abat Llort, 4 Tel. 60 30 7 4 VALLS

a

Pamplona amb els castellers. quan el cercavila, portaven darrera d'ells una banda que tocaba molt engres-

7 ESCOLA DE GRALLERS DE LA COLLA JOVES XIOUETS DE VALLS Nosaltres hem adoptat el m6s ferm propdsit de dedicar aquestes dues planes al costumisme en els n(meroS que vagin sortint succesivament; no obstant i sense volguer pensar que el que nosaltres fem no es

costumisme en aquest primer n0mero tenim el deure de parlar de la nostra escola des de la seva formaci6 fins els nostres dies.

Perqud es va formar l'escola? Aquesta 6s una pregunta que per tots els que treballem pels castells i per al folklore catala tradicional, ens es relativament fdcil contestar i en el cas nostre amb moltes respostes; La m6S important segons el meu punt de vista, la manca d'una cosa tan important com son les gralles per als nostres castells i que d'una manera tan absurda l'haviem deixat perdre fins al punt de no trobar quasi rastre.

El problema a l'hora de cercar una colla de grallers per una sortida amb la qualitat desitjada.

El cost que representaven les despeses durant

tota la temporada.

Per aix6 i moltes altres coses es va pendre el determini de la nostra formaci6 i als acabaments del any 1979 comengarem a fer-nos un plantejament seri6s. , Els primers instruments que vam arreplegar foren quatre dolgaines Valencianes una cedida per l'Alfons Vives, un altre meva (amb dues comprades a Tarragona quatre anys abans) i les altres dues amb cdntims de la colla facilitats pel aleshores tresorer l'Anton Ferr6 que va 6sser el primer home, de fora del nostre moviment que va creure en la nostra tasca des del primer moment. Els tabals ens els va deixar el Sr. Benaiges cap de la Creu Roja de la nostra ciutat.

Ja teniem els instuments i solament mancava el mestre; No ho vam tenir massa dificil. L'ainic Blai Fontanals, cap de l'Escola de Grallers de Sitges ens obri les portes amb generositat del mestratge, i les nostres il.lusions van comengar a agafar forma grdcies als gran valors humans d'aquest home, i a tot l'equip que treballa amb ell.

Recordo les dues primeres peces que vam aprendre a tocar, trn fragment de la sardana Tossa Bonica i l'altre, el Gener; amb aquestes dues peces es va fer la

oD.rEH

Qr,

(Foto Aaiu)

â&#x201A;Źscolt da G6llGil-

mostra a [a Casa de Cultura dins dels actes amb motiu de la nostra diada d'aquest mateix any, per tal d'aconseguir un marge de confianga de la gran majoria de la colla.

M6s endavant es va demanar a la reuni6 general de final de temporada permfs per a l'adquisici6 de sis gralles seques a l'artesA Miquel Romero de Gavd, quan amb realitat ja feia molts dies les teniem a casa pagades i tot, no hi hagu6 problema i aquella remesa va 6sser la primera fins al nostre actual patrimoni part de l'Escola i part propia dels components tenint en compte per exemple i per a fer una comparaci6 les vuit gralles llargues que tenim equivalen amb cost a seixanta quatre gralles seques.

El primer pas ja estava donat, es va intentar al principi comengar amb persones adultes, perd no va resultar. van plegar quasi abans de comengar, gricies a l'entusiasme posat per un grup de nois i noies dels que tenim que destacar sens dubte als germans Torreblanca.

Ens vam proposar una meta i aquesta fou fixada per a Sant Joan. Abans de sortir oficialment a Valls o vdrem fer a Odena amb una sortida de la nostra colla i tamb6 a les Borges Blanques, aquesta vegada conjuntalnent amb l'Escola de Grallers de Sitges, tamb6 a

Eqne6- BnI COL.LABORACIO

8gD@@g C/. Abat Llort,

1

1

Teldfon 60 15 61

VALLS

13

Valls amb motiu de la festa anyal del gremi de sabaters va ser tocat per primera vegada des de feia molts anys, el toc del castell per grallers locals a la sala d'actes de l'Ajuntament honor que ens correspon amb gran satisfaccio per la nostra part, Per fi sant Joan, recordo els nervis baixant pel carrer de la Cort el dia 23 a la nit del any 1980. La actuaci6 soberbia dels nostres xiquets i la tornada acompanyats tamb6 en aquesta ocasi6 per membres de l'Escola de grallers de Sitges vam omplir el carrer de la Cort de mrlsica, la gent participant amb nosaltres d'aquell moment i aquella veu an6nima que digu6 JA ERA HORA.

Darrera quedaven moltes hores d'assaig, moltes

tots que 6s part de la nostra identitat.

Actualment la nostra Escola te tots aquests problemes superats, perd t6 el problema de la continuitat que es el que acapara la nosta atenci6, nosaltres tamb6 tenim el deure d'asegurar-la, tamb6 sabem que els que anem davant tenim que esperar uns anys per a rebre la col.laboraci6 i fins i tot la iniciativa dels nostres components per a plantejar el tema de la construcci6 d'inxes i la construcci6 de gralles.

En l'aspecte administratiu estem regits per una junta propia la qual es compon per un president, en aqpest cas es el mateix de la Colla, un secretari o. cap de grallers, un tresorer i quatre vocals. Estem situats a la segona planta de l'edifici administratiu del nostre local social amb una extensi6 aproximada de cent metres quadrats.

En el tema d'ensenyanca ens mantenim f idels d'impartir els coneixements necesaris de gralla i tabal gratuitament a totes les entitats i persones que ens ho demanen, aixI com donar assistdncia tambd desinteressada a les colles castelleres davant d'un problema que els representi la manca de grallers per a les sortides.

En lo que pertany a ensenyament interior, aquest any els membres de l'Escola reben setmanalment les classes corresponents de gralla i tabal, de solfeig i alguns de piano, plantejament fet a principis d'aquest any com a base fonamental pel perfeccionament idoni de aquest instrument, La dificultat la tenim en l'invesiigaci6 de les nostres tradicions locals principalment als temes musicals, que es la nostra feina no obstant tampoc perdem de vista els demes temes que els considerem tan importants com aquests, com son els balls que la gran

Escola ds Gralle6

(Foto Aaiu)

inxes trencades, la por de no poguer soportar tot el cercavila sense que ens traiciones el cansanci que comporta la presi6 quasi constant dels llavis amb l'inxa, la por de no sapiguer tallar a temps el moment de fer l'aleta l'enxaneta, que els tabalers es cansesin massa aviat tocant les matinades; Tot aixd ja resta del passat, hem tornat a recuperar la tradici6 desitlada per

majoria ja s'han perdut, principalment el ball de la Moixaganga el qual tenim la obligaci6 de recuperar.

Sabem que tenim un llarg cami per a fer i ben just hem comengat a caminar en ell. Perd tenim una cosa ben cara i es que sabem el que volem, no sabem si ho aconseguirem, perd treballant es poden fer moltes coses, i aquestes es tenen que fer sense nerviosisme i agafant sempre totes les critiques com a constructives, i d'aquesta manera 6s molt possible que no ens torni a passar altra vegada el mateix que ens estd passant.

MIOUEL RUS I PINERA Cap dels Grallers de la Colla Joves Xiquets de Valls

Topicenio Pic5 Tapiceria en general Tapizados

Moquetas Ar. Misericdrdia, 32 Tel' 6o

1o7o

coche

Cortinas

Toldos vALLs

RESTAURANT

lUlASTA

VALLENSE

Especia litats TiPiques

CALQOTADES - NOCES i BANOUETS MEN0S ESPECIALS per a excursions i jubilats PLATS T1PICS

-t

Calgafs Clihen S. A. Col.laboraci6

PEDRO SERRA MAnINE

HEilififlr@ Andorra la Vella.

Z

Tel6fono 80 0l 65

Valls 15

GATERIA D'AMIGS

Avui: Castellers de Barcelona.

Encetem aquesta secci6, amb una colla d'edat molt semblant a la Colla Joves Vallenca, uns castellers que van comengar modestament -com tothom- i que poc a poc han assolit per pl6dret un lloc dins la categoria de vuit. Es tracta dels Castellers de Barcelona que acaben d'aconseguir una important fita dins el seu historial: un estatge social propi, que els esperonard sens dubte cap a consecucions mes altes. Veiem el que ens diu el Josep Sala, que ha viscut molt aprop tots els esdeveniments de l'agrupaci6 de la que en fou el primer <Cap de Collar.

Dades t6cniques - Color de la camisa: vermell - Grup de grallers propi (3 components), fundat l'any 79 - Any de fundaci6: 1969

-

Antecedents: Els Xiquets de Grdcia (segle passat) que actuaren set o vuit anys. Un grup Barcelonf i castellers, fundat l'any 58 i que durd fins el 61, i finalment una colla a Santa Coloma que durd molt poc temps i de la qual no se'n ha parlat com es mereix, que fou la predecesora de l'actual.

-

'

Components fundadors: Ramon Sala, Josep Duric, Nicolau Barquet i l'avi Porta.

- Primeres actuacions Any 69 pilar de quatre al

monument

de

Posteriorment s'actud davant del Monument Vallenc.

Dades estadfstiques

de

componets amb camisa: uns

1301140 Afeccionats que arrodoneixen el cord6: 30/50 Edats menys de 15 anys:2O%o 15-3O anys:50%

30-50

anys:2Oo/o

mes de 5O anys: 1O%

Localitzaci6 Barcelona: 6O%

Sta. Coloma'.3Oo/o

Altres: 10% Llengua Catalano parlants: 60% Castellano parlants: 40%

tual) Caps de Colla: Josep Sala

i

Marcel'li Feliu (ac-

i Pere Rovira

(actual)

Fites aconseguides Pilars de sis: Un carregat Quatres de vuit: un descarregat, tres carregats Dos de set: vint descarregats i quatre carregats' Nota.: el dos de set no ha caigut mai sense haver estat almenys carregat.

ENTREVISTA El tema del local es evidenment prioritari en tota la conversa; en aquest moment els castellers Barcelonins prioritdriament en l'estatge: rHi tenim posades moltes il'lusions, diu el Josep, perqui pensem que ja era el moment, ia vdiem la colla consolidada per donar un altra pas endavant, perd I'es' forg es de llarg abast.t I gaireb6 sense parar afegeix: La inauguracii estd prevista per aquest mds de juny pel que fa a la primera fase: de fet tot acabat no ho estard fins l'any que ve)t tTenim previst un bar social, sala d'entrenaments (gue ja funciona), sala d'actes i iocs per la mainada, tot plegat en 400 mz, perd, imagina't, abans era un ma' gatzem i ha calgut comencar per neteiar-lo en fi suposo que als Joves de Valls no fa falta que els expliqui les dificultats del local perqui fa poc que vareu inaugurar el vostreD.

I tot seguit en dona l'adreca: Carrer Rossend Nobas trenta-tres, districte divuittt

Coma-

rruga.

Nombre

Capdavanters Presidents: Josep Grasses

i

ressalta, rSobretot posa-hol.

Pel que fa al moment de la colla, el veu aixi: rHome, doncs jo el veig bC perquC crec que amb el local encara vindrd mes gent i ens consolidarem mes, almenys es el que esperemr.

Enguany, els Castellers de Barcelona, ja han fet el dos de set concretament el descarregaren a Sant Pere de Ribes al gener, i la pregunta sembla obligada: quines son les construccions que provareu enguany?

dntentarem consolidar el quatre de vuit-pilar de

sis, que semblan clarament al nostre abast. El temps i el desenvolupament de la temporada ens diran quelcom sobre el tres de vuit, perd de moment no ens preocupa aquest castell, ja el faremt.

I per acabar, afegeix: rDues notes es poden destacar: la primera que la fi de la nostra agrupacii es la d'afavorir el desenvalupa-

ment i la germanor del nostre folklore; la segona, evi' denment, voldria felicitar-vos per la revista que ara co' menceu, es un pas mes del qual ens alegrem molt sin' cerament tots els Castellers de Barcelonast.

I ens acomiadem, jo tinc d'entregar aquest treball al Carles cuita-corrents, i ell (Com no!) ha d'anar al local.

11

\o

ltliil il,,l:ttrrr,r'r,

p-

ffi

,ii

lllil

tlultit

Llllil ur

lllilii

llil ll

lril

fffitiI

tffilliii,

i{S.tluir, Illll

lllllll r-

ws L

l{lilNllE!s

#'

'