focnou 91

REVISTA DE LA COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS JUNY’14 #91

{força}

Editorial

Teniu a les mans el primer número de la temporada de Foc Nou, la nostra revista. Com heu pogut veure, estrenem un nou disseny de maquetació, gràcies a una nova incorporació en l’equip de la revista. Esperem que us agradi! Com sempre, intentarem informarvos de tot el que passa a la colla, i recordeu que estem oberts a les col·laboracions de tothom.

La temporada que ha començat és d’aquelles que ens agraden.

Tenim un al·licient més que l’any passat, i és que enguany, com tots sabeu, toca Concurs a Tarragona. Gràcies a la implicació de tota la colla, l’any passat vam deixar el llistó molt alt, amb la millor actuació de la història de la colla aconseguida per Santa Úrsula, el primer pilar de vuit de la Joves i el primer quatre de nou descarregat que veia la plaça del Blat. Ara és hora de continuar en aquesta línia: no podem fallar!

Els primers mesos d’assaig han començat a donar fruits: hem recuperat el dos després de força temps, i hem descarregat el pilar de sis més matiner de la nostra història. A més, un gran nombre de castellers s’estrenen actuació rere actuació en múltiples posicions. Hi ha joventut, hi ha ganes, hi ha il·lusió. I per rematarho, un magnífic viatge a Londres, en el marc d’un acte que passarà a la història del país.

Se’ns obre un ventall de possibilitats que molt poques colles tenen a l’abast. Això sí: no s’hi val a badar. Depèn de tots que sigui una realitat. Com deia Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.

#91 Valls, juny 2014 Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip de redacció: Roser Llagostera, Montse Solé, Salvador Magre, Josep Ramon Marquès, Maria Pié Publicitat: Josep M. Urquia Foto Portada: Jean Segovia Fotografies: Arxiu Colla Joves Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U. Dipòsit Legal T-1233-83 Amb la col·laboració de:

sumari 04 06 10 ' 13 14 15 18 22 24 26 28 29 30

NOVA TEMPORADA

FESTES ANYALS

L ENTREVISTA

200 ANYS

COORDINADORA

LA CANALLA

SORTIDES

LONDRES

MÉS É QUE CASTELLS

MUSIC BOX

RESUM ACTUACIONS

2013

JOVES PEL MÓN

BENVINGUTS A LA COLLA

L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.

Foto: Pere Toda

Nova temporada Esbrinar el moment exacte del naixement dels castells i dels Xiquets de Valls té un cert punt d’utopia. Potser cal aplicar el principi d’incertesa d’Heisenberg. Però sí que és interessant estudiar els nostres orígens, conservar-los i valorar-los. Recordar té el punt de nostàlgia dels companys ja desapareguts i sempre és un homenatge a les persones que ens han precedit i que han contribuït a enaltir el fet casteller.

M’agrada pensar en les dificultats, les il·lusions, els esforços i els aplaudiments que, des dels orígens, custodien gelosament els carrers de Valls que han bressolat castells.

Estic convençut que a Valls les pròximes generacions seguiran engrandint la història castellera vallenca i en un futur tornaran a escriure-la en lletres majúscules.

Hem gaudit del primer viatge de la colla a Londres. Un fet tan democràtic com el dret a votar ens és vetat per un govern que no entén o no vol entendre que Catalunya viu un moment històric en el qual els partits que ens representen només són uns actors secundaris, a remolc de la societat civil, que demana, sense complexos i amb convicció, poder decidir sobre el futur del seu país. I la Colla Joves Xiquets de Valls hi ha volgut deixar la seva empremta.

Josep A. Fernández Escric tot just finalitzada l’actuació de la diada del local al Pati.

Ja hem obert les portes a una nova temporada amb un nou cap de colla, en Tomàs, i amb esperances i il·lusions renovades.

Vaja, com sempre.

Les primeres vuit actuacions han passat i ja hem descarregat el primer castell de nou, dos quatre de vuit amb el pilar i hem recuperat el dos de vuit, adormit en el calaix de l’oblit.

Tot transcorre molt de pressa, massa de pressa. El panorama casteller sembla que no descansi i el que abans era una “NOVA TEMPORADA, temporada tradicional, ara NOVES IL·LUSIONS, s’ha esvaït, s’ha fos. És difícil NOUS REPTES” esbrinar quins castells porta a plaça una colla o una altra. Castells com el pilar de sis, el cinc de vuit o, fins i tot, algun castell de nou apareixen el mes de maig. Sembla una bogeria, però, com no hi siguis, alguns mitjans neguitosos ja parlen de crisi.

El dia 3 d’abril de 1814 el rei Ferran VII va visitar Valls. I enguany, dos-cents anys després, vam recordar aquest fet amb un pilar de cinc davant el castell del Pati. D’aquest fet en deixa constància Francesc Puigjaner i Gual en el seu llibre Història de la Villa de Valls. És la primera referència escrita sobre una actuació castellera i de l’origen dels Xiquets de Valls.

4

Aprofito l’ocasió que em cedeix Foc Nou per agrair als amics de l’Assemblea Nacional Catalana a Londres i a Òmnium la seva amabilitat. Malauradament, però, els castells no van sortir com els havíem preparat, però hem pogut participar en un esdeveniment únic i cal felicitar, les nombroses colles que s’hi van adherir.

Encara tenim ben present el gran final de temporada de l’any passat. Personalment descarregar el quatre de nou a casa em va deixar el gust dolç de la feina ben feta. L’alegria de veure castellers que fa més de deu anys ja l’havien descarregat a Vilafranca i que mantenen viva la il·lusió es va propagar entre tota la colla.

No obstant això, la feina continua. Enguany molts ulls fixen la retina en la Joves i hem de saber regular qualsevol excés de creure’ns millors. L’única forma de ser excepcionals és el treball i la humilitat. Qui cregui que cercant l’odi aconseguirà l’èxit s’equivoca. No caiguem en paranys inútils i dubtosos que pretenen dividir-nos. Que parlin els castells.

I enguany, feina, feina i feina. Només amb el treball regular de l’assaig setmanal es pot assolir l’èxit. Des dels més petits de la colla fins als més grans, sense oblidar els nostres grallers, estic convençut que donarem el màxim de nosaltres mateixos per continuar deixant el nom de la Colla Joves Xiquets de Valls al lloc més alt. Podem vantar-nos de ser la colla que suma més anys descarregant castells de nou consecutivament a cada temporada.

I, com sempre, ja sabeu que des de la junta us agrairem qualsevol proposta o que esmeneu qualsevol error que puguem cometre.

Tots som de casa i a tots ens pertoca posar el nostre granet de sorra perquè la temporada sigui increïble.

Moltes gràcies i bona temporada. Visca la Colla Joves!

President

Companys i companyes de la Colla Joves Xiquets de Valls, acabem de comencem una nova temporada (fa tres mesos que va començar!!), i crec que ja és hora de posar-nos tots les piles si volem que aquesta sigui més que una bona temporada.

Pensem que el món casteller el tenim pendent de nosaltres i hi confia molt després de la gran temporada 2013 amb un final extraordinari, Santa Úrsula.

La meva junta i jo com a cap de colla ens hem marcat uns objectius que sense el vostre recolzament i la vostra assistència tant a assaig com a sortides seran impossible d’aconseguir.

Aquets objectius no són altres que repetir el que vam fer l’any passat i si pot ser superar-ho (crec que tenim material humà per fer-ho). Ara, això sí, sense el recolzament total de castellers de tant de tronc com de pinya això serà molt difícil. Per tant, vinga, va, que ja anem tard!

El assajos són molt importants; no cal que ho digui, però és així.

Als que van vindre a la reunió general en la qual jo em vaig presentar com a cap de colla us vaig dir que creia que teníem opcions per competir al Concurs i ho continuo “COMPROMÍS PER pensant, però com tots LES GRANS DIADES sabeu fa falta compromís amb la colla, compromís QUE ENS ESPEREN” per les grans diades que ens esperen. Hem de pensar que el nivell casteller ha pujat molt per part de la majoria de colles i a la mínima que ens descuidem una mica ens costarà agafar el ritme de la temporada.

Tenim un equip de canalla extraordinari que va començar a assajar a finals de febrer, dos assajos per setmana fins al mes d’abril, que ara ja són tres per setmana. Us comento això perquè vegeu que hi ha persones compromeses amb la colla que intenten treure el millor de la nostra canalla per la colla, per aconseguir els objectius que ens hem marcat, persones que per la colla sacrifiquen moltes vegades assumptes personals, persones que si no es troben recolzades per “la massa de la colla” i “castellers” difícilment aconseguirem el objectius

marcats. Tenim, com he dit abans, una calla extraordinària que confien en tots vosaltres per arribar al més alt.

Per quan surti la revista de la Colla se suposa que, si tot va bé, hauríem d’haver descarregat algun castell de nou i algun de la gamma alta de vuit; si no és així, els objectius que ens havíem marcat per aquest q primer p tram de temporada p no s’hauran assolit i, per tant, des del meu punt de vista haurem m fallat (esperem que no).

No us vull desanimar sanimar sinó tot al contrari: rari: anem amb il·lusió ó i ganes, a gaudir de la nostra colla, la degana na del món casteller, la a colla que és capaç del millor i del pitjor, la colla la que es va refundar el 1971 i ara té totes les opcions pcions de fer una magnífica ca temporada.

Pit i amunt!!! la Joves!!!

Visca la Colla

Cap de Colla a

Tomás Gormaz

5

Festes anyals Després d’una fantàstica temporada, com cada any, és moment de deixar de costat la camisa i la faixa per gaudir d’uns dies de caire més social amb els diferents actes organitzats amb motiu de les festes anyals. Aquestes van tenir lloc del 29 de novembre al 8 de desembre del 2013. Les festes van aglutinar una vintena d’activitats per a tots els públics i adreçades a castellers però també a la ciutadania.

L’encarregat de donar el tret de sortida va ser Joaquim Nin, delegat territorial del Govern que va pronunciar el pregó de festes el mateix dia 29 de novembre a la tarda. Seguidament, i com a novetat, es va dur a terme la presentació del nou equipament esportiu de la Joves que ha tingut molt bona acceptació entre els castellers, que la llueixen en moltes curses i indrets del territori. Al primer pis del local social es va inaugurar l’exposició de fotos “4de9 net. El millor castell de la història a Valls”, que es va poder visitar durant totes les festes.

Dissabte 30 de novembre, al matí, es va disputar la tradicional Marató de Contro (XIV Memorial Xavier Peris Roig). La parella guanyadora va ser la formada per Salvador Magre i Ramon Briansó. A la tarda va tenir lloc la gimcana amb sortida des del local en cercavila, en la qual van participar, a més de components de la Colla, castellers d’altres colles com els Margeners de Guissona. A més a més, al vespre, els assistents van poder assaborir les delícies de la tocinada popular que es va poder seguir al pati del local al llarg de la jornada. Després d’omplir la panxa va arribar el concert amb Jaume Ibars (cantant de Rauxa) a la sala d’assaig Anton de l’Escolà.

Diumenge 1 de desembre es va celebrar el torneig de pàdel amb una bona assistència. Els guanyadors van ser el Roland i el Guillem Figuerola.

Dilluns 2 i dimarts 3 de desembre, dins els actes de les festes, es va disputar les fases de classificació i la final del campionat de futbolí amb la victòria de Pere Pi i Marc Martinell. Dijous 5 es va organitzar un sopar al local amb l’animació de DJ’s.

6

El dia següent va tenir lloc la tradicional sortida al Remei d’Alcover a peu o en bicicleta amb una gran assistència. Ja a la tarda el futbol va ser el protagonista amb el tradicional partit entre solters i casats. I al vespre, la música i la gresca va arribar de la mà d’Hotel Cochambre en un concert que ens van oferir al Centre Cultural de Valls.

Dissabte 7 es va reservar per a l’esperat sopar de germanor al Restaurant Casa Fèlix, on es van aplegar més de 200 castellers. A continuació la festa continuava al local amb l’actuació del Grup Jamaica.

L’endemà i com a cloenda de festes, al matí va tenir lloc la missa a l’església del Lledó i al migdia es va fer l’entrega de premis dels torneigs amb la degustació de vermut. A la tarda va ser el torn dels jocs infantils i el berenar amb coca i xocolata per als més petits de la colla per acabar amb la tradicional quina, que va tancar el programa de festes anuals 2013 dels vermells.

7

Festes anyals

8

9

L’entrevista Quan i com et va començar a agafar el cuquet pels castells?

Per què la Joves?

Des de petit ja els veia a la plaça del Blat de Valls i tenia 6 o 7 anys. Estem parlant dels anys 1979-1980-1981 i ja els veia des de dalt d’un balcó. Aquí a la colla hi tinc el meu cosí, i el meu pare ja n’havia format part als inicis, quan es va formar la colla. El meu pare sempre ha estat de la Joves i els veïns també, tot i que gran part de la meva família és de l’altra colla.

Recordo molt bé la primera vegada que vaig portar camisa, va ser Sant Fèlix del 1988.

Al llarg d’aquests anys quin ha estat el teu paper dins de la colla?

Primer vaig ser un més de la pinya; després, a poc a poc, em vaig posar al costat del Jordi Galofré i el Jose Fernández, entre d’altres, i vaig anar entrant a l’equip de pinyes fins que finalment vaig assumir el càrrec de cap de pinyes. El 1988, amb 15 anys, vaig introduir-me dins el “forat” per primera vegada i ho vaig fer fins al 1997-98 i des del 1998 sempre he estat ajudant a l’equip de pinyes. Els deu primers anys no venia tant a assaig i sobretot assistia a les diades més grans perquè també jugava a bàsquet i compaginava aquest esport amb els castells. Però quan vaig anar a la mili, l’any 1994, ja vaig deixar el bàsquet.

Pep Oller El Pep Oller es considera un malalt dels castells. Va vestir per primer cop la camisa vermella quan tenia 15 anys i des de llavors que no se l’ha tret. A banda de fer castells amb la Joves li agrada molt anar a veure les actuacions de totes les altres colles. És així com se n’aprèn, ens comenta. De ben jovenet va deixar el bàsquet per centrar-se en els castells. Durant molts anys va assumir ser el cap de pinyes de la colla, un càrrec en què l’hem vist patir i de valent però que li ha aportat molta felicitat per les fites aconseguides. Creu que la constància i el treball són la clau de l’èxit i molt sovint desitja fer un pas més però sempre tocant de peus a terra. foto: Aura Domènech

10

Responsable de pinyes. Què significa ocupar aquest càrrec? És un mal de cap (riu) i una gran responsabilitat. Has d’estar pendent que tothom es col·loqui correctament i que tot vagi rodat sense generar cap problema.

Si ve una persona nova a la colla ja li veus ràpidament la talla i la posició que pot ocupar ala pinya. A partir d’aquí has d’anarlo ensenyant i posar algú que en sàpiga davant seu. Amb els anys vas agafant experiència. Per sort, sempre he tingut bons mestres al costat: el Galofré pare, el Fernández o el Joan de Cabra, entre d’altres.

Sabem que ets com una enciclopèdia dels castells. Ho saps tot sobre les sortides: quan, on i com han anat. Com és possible?

Tot, no ho sé pas. Hi ha gent que en sap molt més que jo.

Sobretot recordo les diades des del 1998 cap endavant, la resta em costaria molt més. Crec que això és possible si ets un malalt dels castells com jo. Es necessita memòria però sobretot que t’agradin, que t’agradin i que t’agradin.

Et volem posar a prova. Preparat?

Sant Úrsula 1994: 2de9fm carregat, 3de9f i 4de9f o Santa Úrsula del 2000: 4de9 net carregat, 5de9f carregat i després va ploure.La bisbal del 2005: 5de8, 3 o 4de9 carregat i 2de8f. Sant Joan del 2008: Se’ns va escapar un...3de9f,4de9f carregat i 5de8.Vilarodona 2006:

vam carregar el pilar de 6 amb el Quico a segons i 3de8, 4de8 i 2de7 Arboç 2011: no me’l recordis...5de8 carregat em sembla que després de desmuntar-ne un i 3de8 i 2de8f. Llorenç del Penedès del 2008: 5de8, 3de8 i 4de8 i Vilanova i la Geltrú a l’agost del 2009: 5de8, 3de8, 4de8 i l’únic pilar de 6 descarregat.

Ets d’aquells que quan vas pel carrer veus la gent i ja visualitzes quin lloc de la pinya podria ocupar?

Sí, sí que ho faig. Només els ho comento si hi tinc confiança; si no, mai he dit res ni he apretat a ningú.

Com definiries l’experiència, al llarg d’aquests anys, com a cap de pinyes?

Com qualsevol persona que es posi al capdavant de la colla, és una feina que et demana moltes hores. És molt estressant i també et treu hores per estar amb la família però, al final, petits moments ho recompensen tot.

Sabem que lligar una pinya no és pas fàcil. Què és el més complicat a l’hora de muntar una pinya per a què tot l’engranatge funcioni?

El més complicat és tenir la gent atenta i a lloc. A la nostra colla costa moltíssim, som la Colla Joves, són tendències que costen molt de canviar. Quan estàs al capdavant ho veus d’una manera i quan no ets de la junta tècnica ho veus d’una altra; vols més relaxació i véns a passar-t’ho bé. Quan estàs al capdavant demanes la mateixa implicació i has d’entendre que no és possible. Quan veus assajos d’altres colles t’adones que som diferents. Això no vol dir que ens vagi malament, però sí que ens podria anar millor.

Com s’organitza una pinya d’un gamma extra?

Uf... tot depèn del gamma extra: si és amb folre, manilles o una pinya sola. Però si no ets un grup que treballi conjuntament, és impossible muntar aquests castells. És necessari una o dues persones que coneguin els primeres mans, una o dues que portin els daus, els baixos, les crosses... En el nivell que estem és impossible treballar sense equips de 8-10 persones, mentre que quan vaig començar a la colla érem quatre. Abans es feien castells de 9 tres dies l’any i en l’actualitat quan comences a fer-ne és un no parar. Els gammes extra sobretot s’han d’assajar molt i amb equips molt ben muntats i amb la feina molt preparada abans d’arribar a l’assaig i a plaça. Has de tenir molt clar com el vols muntar i sobretot com el vol el cap de colla. Com se senten els que pugen i com volen que treballi el folre i la pinya. A partir d’aquí es tracta d’adaptar les peces perquè funcioni.

Parlem dels assaigs. Ets d’aquells castellers que sempre recalques que l’assaig és la clau de tot. Explica’ns-ho.

En el nivell de castells en el qual ens estem movent no es pot anar improvisant a plaça perquè a dalt puja la canalla i això és sagrat, és el que més s’ha de respectar. Sempre he pensat que amb treball i assaig s’arriba a tot arreu. La improvisació et pot sortir un dia però al següent et pot sortir malament.

Quan he estat al capdavant sempre he estat molt pesat (riu) perquè la gent assistís als assajos. La gent es mou per rutines i per molt que l’apretis, sap els dies que han de venir i no la pots forçar més. Però cada persona és diferent i saps a qui pots apretar més o menys. Has de conèixer molt bé la gent de la colla. Em vaig passar molts anys aprenent-me els llistats de la gent, quan encara no hi havia watsap i aquestes coses, i moltes hores mirant llistats per trucar a la gent.

Un gamma extra que recordis... Com es lligaria?

La meva debilitat és el 5de9f; van ser molts anys anant-hi al darrere, en concret 10 anys des que vam carregar el primer el 1998, fins que l’any 2008 el vam descarregar per Sant Fèlix. Va ser un procés de prova darrere prova, darrere prova i darrere prova, fins que vam encertar amb la combinació que volien els segons, els terços i la pinya. Eren proves petites que podien semblar una rucada però que al final t’ajuden. Sovint, aquell engranatge que havies pensat, no funciona quan arribes al local.

Pel 5de9f del 2008 a Sant Fèlix vam provar 4 o 5 combinacions diferents fins que ens en vam sortir. Va ser el dia més feliç.

Quines posicions has ocupat al llarg d’aquest anys?

Al llarg de tots aquests anys he fet de crossa, baix, girat, agulla, etc. Feia el que convenia. Tot i així, de crossa i de baix en molt poques ocasions; i en la posició que m’he sentit més còmode és la de girat, que avui dia encara ocupo després de 20 anys. Em sento més a gust sentint el castell que veient-lo.

Em costa molt veure els nostres castells; alguna vegada m’he hagut de quedar fora i els nervis em poden. Es passa molt malament perquè estàs pendent de massa coses.

A banda de formar part de la junta tècnica, creus que algun dia et podrem veure com a cap de colla?

No, no m’hi veig. És una responsabilitat massa gran. Ajudant el cap de colla, el que vulguis, però per estar al capdavant has de tenir un caràcter molt especial, no tothom val. Com també has de tenir-lo per ser cap de canalla. Si la canalla funciona, la colla funciona.

11

L’entrevista Quin és el moment més feliç que has viscut? Podria ser aquell 5de9f de Sant Fèlix?

Sí, i tant! Sens dubte és el primer 5de9f descarregat a la nostra història l’any 2008 per Sant Fèlix. És la culminació d’un somni. Van ser pràcticament tres anys de picar pedra amb aquest castell des que ens hi vam tornar a posar el 2006 fins que el vam descarregar. Era una espina clavada que portàvem des del 1998-2000. El 5de8 el portàvem molt bé, tot i que la pinya i el folre era un tema per descobrir. Amb els anys hem anat millorant i actualment crec que hem aconseguit la millor pinya i folre de 5de9f que hi ha al món casteller.

Quins castells has trobat a faltar al llarg d’aquestes temporades?

Com a espines clavades poden ser el 2de8 net, una estructura que la colla podia haver provat en més ocasions; i pel que fa a folre i manilles sovintejar-ho més, així com fer alguna prova de 4de9 amb el pilar, un castell que personalment penso que es pot fer perfectament i espero veure’l a la colla.

Ets una persona molt patidora, et veiem nerviós als assaigs però on més pateixes és a plaça. Com es controla això?

Quan entres a plaça et passa tot, estàs nerviós al moment d’entrar a plaça però un cop ets allà vas per feina. Si se m’escapa algú que considero imprescindible per al nucli de la pinya, ho passo molt malament i pateixo molt. La nit abans estic força nerviós però intento dormir.

Sols ser més aviat optimista o pessimista?

Això ja ho sap tota la colla! (riu). Sempre sóc pessimista perquè sempre m’agradaria haver fet més. Quan sento que altres colles posen sisens a l’assaig penso que estaria molt bé fer-ho cada divendres. Més que pessimista crec que és treball el que es necessita. Els castells s’han de creure també per molt que els hagis treballat. Per sort, a la colla tenim molta gent que hi creu.

L’any 1992 la Joves va guanyar el seu últim Concurs. Aquest 2014 tornem a tenir aquesta important cita. Com veus la colla?

Fa 22 anys que la colla sortia amb la primera posició del Concurs. Recordo perfectament que eren dos quarts d’una del migdia i nosaltres estàvem celebrant-ho i els altres fent castells i barallant-se pel segon lloc. Enguany el veig difícil. Et pot sortir una bona diada i estar dalt de tot, o tenir un mal dia i que et passin moltes colles al davant. El nivell està molt alt, tot i que el Concurs és per anar a guanyar i no a quedar tercers. Si els castellers volen, es pot fer tot. Per exemple 3 gammes extres dels grans: castells nets, amb folre i manilles o castells amb el pilar. Som la colla dels castells nets, vam ser els primers de

12

provar el 2, el 3, el 4... però per ser una colla gran necessites fer tot el ventall d’estructures.

Segur que al llarg d’aquests anys amb la colla, recordes alguna anècdota que, encara ara, t’arrenca un somriure.

Sempre recordaré l’esbroncada que se li va fer a un periodista abans d’una actuació. O quan vam muntar el 12de7 a l’Arboç, que vam agafar el plànol i el vam estripar en cinc trossos per repartir-nos la pinya; vam xalar aquell dia. A més aquell any me’l vaig passar dient al Miquel a veure si tindríem prou canalla per fer el 9de7 i em va dir que m’espavilés jo que hauria de muntar el 12, no tan sols el 9! També recordo la pinya del primer 5de9f descarregat. El Pere Rico i jo ens vam estar “barallant” quasi tres temporades de com fer-ho al moment de lligar-lo i aquell dia que el vam descarregar, els dos només amb la mirada ja rèiem per tal d’arribar al punt mig del que volia l’un i l’altre, vam riure molt.

Un desig...

Seguir el camí marcat dels últims anys que ens ha anat molt bé.

Sempre s’ha dit que l’any que no hi ha concurs, la Joves no existeix.

I la temporada passada no va ser així. I, com no, descarregar-ho tot i si pot ser quatre gammes extra en una mateixa diada.

200 anys...

Commemoració dels 200 anys de la primera actuació castellera La primera vegada que es té constància d’un intent de pilar Era el 3 d’abril de 1814 quan la Colla de Menestrals, coneguda en aquells moments com la Colla d’en Pep Batet, va dur a terme la primera actuació castellera a Valls amb motiu de l’arribada del rei Ferran VII, de renom El Desitjat pel poble liberal.

Procedent de Valençay (França) amb destinació a Madrid per jurar la Constitució de Cadis de 1812, va passar per Valls. El poble liberal vallenc amb el seu alcalde, Aniceto Baldrich i Veciana, al capdavant i el Consistori van anar a rebre’l al pont Trencat, mentre uns altres ciutadans l’esperaven a la bassa de la Castellona (Mas Clariana).

Sense entrar en detalls1, tota la comitiva es va desplaçar fins al castell de l’Arquebisbe, situat al pati del castell (actualment només queda l’arc de pedra), i va sortir al balcó des d’on va veure com els liberals vallencs el divertien amb danses i balls al mig de la plaça. És aquí on Josep Batet Llobera, partidari de les idees liberals, amb tots els seus, va oferir al rei els castells humans. Com diu Francesc Puigjaner i Gual2 “[...] d’este año data o tiene origen la costumbre de las torres, castells [...] que tanta fama han adquirido mas tarde.” Automàticament, el pati del castell passava a ser “la primera plaça castellera de la història”.

Josep Batet Llobera, que més tard serà conegut com el Casteller, es va convertir en el primer cap de colla documentat des dels inicis dels castells a Valls. Una colla creada el 1813 per fer castells com els actuals sorgida de la divisió del Ball de Valencians alcoverenc-vallenc del 1801.

Castell de l’Arquebisbe i el pati del castell.

Arribats a aquest punt, hem de dir que la Colla Joves Xiquets de Valls, nom actual del Partido de Menestrales, va voler commemorar aquella efemèride de fa justament 200 anys. És per aquest motiu que la Colla es va col·locar davant de l’antic arc de pedra del que havia estat el pati del castell per aixecar un pilar de cinc. Tot seguit els castellers es van dirigir a l’estatge social on el president, el senyor Josep A. Fernández, va adreçar dues paraules als assistents. La celebració va acabar amb el passi d’un vídeo del fet del 3 d’abril de 1814 i un petit refrigeri. Fou un acte en petit format perquè no quedés en l’oblit.

1 CLIMENT FERRÉ, Joan, Els primers castellers (1813-1851) Josep Batet, àlies Casteller i la Colla de Menestrals de Valls, Ed. Farell editors, 2013. www. elcasteller.cat/1814-2014 2 PUIGJANER GUAL, Francesc, Historia de la Villa de Valls, Ed. Pellicer, 1881

Joan Climent

13

Coordinadora Es presenta la marca “Castells. Colles Castelleres de Catalunya” Fa unes setmanes, la Coordinadora de Colles Castelleres va presentar la marca “Castells. Colles castelleres de Catalunya”. En la seva presentació, el president de la CCCC, l’Alfons Gonzàlez Sito, ens va explicar el camí que hem seguit fins a arribar al moment actual, i què ens ha portat a crear-la.

Aquesta marca esperem que ens serveixi d’ajuda per afrontar els nous problemes que ens ha produït el fet que cada cop hi hagi més colles (amb l’augment en l’assegurança que implica), i que cada cop hi hagi més empreses que volen fer servir la simbologia que implica “el fet casteller”, que molta gent té associat a tots els valors que vam definir fa dos anys. A més, la UNESCO ens imposa també un conjunt d’obligacions amb l’objectiu de mantenir els trets característics que ens varen fer mereixedors del reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

En aquest context, la marca castells constitueix un instrument que ens pot ajudar a fer front a tots aquests reptes. La marca neix amb tres objectius clars: - El primer, protegir la imatge dels castells d’usos no adequats per part de tercers a través d’una marca oficial del fet casteller que ens identificarà de manera clara i ens distingirà d’altres usos que res tenen a veure amb les colles castelleres, ni amb el valors que compartim.

- En segon lloc, la marca ens ha de servir per crear oportunitats de generar ingressos que ajudin al finançament del món casteller, sense entrar en conflicte amb el que som, el que fem i el que representem. Ideem la marca com a un instrument que permeti vehicular adequadament la relació entre el món comercial i el fet casteller.

- Finalment, la marca ens ha d’ajudar a projectar encara amb major potència i claredat el fenomen casteller, tant nacionalment com internacionalment. Una marca destinada a complementar les marques que són cadascuna de les colles i la força visual i emocional que tenen els castells.

La responsabilitat que implica el fet que ens hagin reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat ens honora, però també ens imposa obligacions com la de desenvolupar activitats de difusió del fet casteller. Això sí, com ens diu la UNESCO, “sense descontextualitzar ni desnaturalitzar les manifestacions o expressions del patrimoni cultural immaterial”; ni fomentant una comercialització excessiva o un turisme no sostenible, que podria posar en perill el mateix patrimoni cultural immaterial reconegut.

La UNESCO també ens indica que cal assegurar que els recursos obtinguts per les activitats comercials relacionades amb els castells beneficiïn directament el món casteller.

14

Finalment, la UNESCO afirma que s’ha de garantir que l’ús comercial de l’element reconegut no distorsioni el significat del patrimoni cultural immaterial ni la seva finalitat.

En aquesta mateixa línia, cal recordar també que totes les colles ens vàrem comprometre en la Declaració sobre els valors socials del fet casteller a cercar fórmules de finançament que no ofereixin una imatge mercantil de les colles, que no desvirtuïn el caràcter simbòlic del fet casteller i que no afectin la nostra participació en les activitats festives tradicionals que ens hi són pròpies.

Així doncs, la marca “Castells” neix amb el compromís de respectar i fomentar totes aquestes obligacions. Creiem que és l’instrument adequat per fer-ho. De fet, altres elements reconeguts com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, com per exemple la Patum, ja tenen la seva pròpia marca identificativa.

Aquesta marca ha de ser un pas més que pretén demostrar la nostra maduresa en la recerca de fórmules per al sosteniment econòmic del món casteller. En moments de crisi econòmica com l’actual hem de ser capaços de trobar fórmules de finançament sense comprometre els recursos públics. No és el moment de demanar més ajuts a la Generalitat de Catalunya, a la qual estem molt agraïts pel suport que sempre ens ha donat. Ara és el moment de demostrar que tenim capacitat per generar els nostres propis recursos sense comprometre el que som, el que fem i el que simbolitzem.

Aquest és un camí que ja vàrem iniciar l’any 1997 amb el primer acord de col·laboració signat amb Estrella Damm, una empresa catalana que en aquell moment ens va donar el seu suport incondicional. Els estem profundament agraïts, perquè sempre han entès perfectament el caràcter simbòlic del fet casteller i l’han respectat. Sense Estrella Damm, de ben segur, ens hauria costat molt més arribar al moment dolç que vivim actualment. Estem convençuts que aquest tipus de patrocini cultural respectuós amb l’activitat és el model a seguir, perquè tots hi sortim guanyant!

Així doncs, ja tenim la nostra marca, la que vol representar, com deia abans, el que som, el que fem i el que simbolitzem. Ara ha arribat el moment d’utilitzar-la amb saviesa. De moment, cal agrair a Clase Bcn, encapçalat per Claret Serrahima, la imatge que ens servirà per visualitzar aquesta marca. Aquesta ens servirà per oferir marxandatge oficial, llicenciament de productes, producte turístic i patrocini cultural.

Per tant, només em queda convidar-vos a entrar a la pàgina web www.castellscat.cat, i espero que us agradi i que ens serveixi per als objectius proposats.

Coordinadora

La canalla Després de la gran temporada que haviem fet, la nostra gran canalla es mereixia una gran recompensa, i així va ser: l’últim cap de setmana de gener vam fer les maletes i vam agafar un avió per passar quatre dies a Tenerife!!! El primer dia el vam dedicar a instal·lar-nos, conèixer una mica la ciutat on erem i passejar una mica per El Puerto de la Cruz, un passeig marítim molt bonic. El segon dia vam fer una de les coses més importants del viatge, vam agafar un autobús direcció el Teide, les vistes eren impressionants i vam omplir un telefèric sencer només la canalla i l’equip, primer ens pensavem que no el podriem agafar pel vent però va ser impresionant!!! El tercer dia vam anar a coneixèr més llocs de la ciutat fins el dia següent que ja vam haver de marxar. Mentre vam ser a Tenerife vam passar molt bons moments, vam fer pilars, vam jugar, alguns es van banyar i vam fer colla!!!

Mai oblidarem aquest gran viatge!

Aquesta temporada la vam començar amb un bon dinar a la masia de la Sílvia, a la canalla i al seu equip ens encanta fer trobades així perquè ens ho passem molt bé. Després de fer un bon dinar, vam jugar al mocador, al bote i moltes altres coses per estar tots junts!!!

I poc després d’aquest dinar va arribar el dia de la Mona, com que el dia es presentava plujós vam decidir fer-ho al Local, i tot i això ens ho vam passar molt bé. Una bona paella i unes mones boníssimes eren ideals per passar un dia tots junts!

Aquesta temporada l’agafem amb moltíssimes ganes, estem molt contents i orgullosos de la nostra canalla, la millor del món casteller. La canalla assaja els dimarts i els dimecres de 19h a 21h i esteu tots convidadíssims a venir a ajudar a la nostra canalla a crèixer cada dia una mica més!!! Així aprofitem l’equip per felicitar la nostra canalla que com s’ha demostrat a plaça és la millor! Pit i Amunt i Visca la Colla Joves!

15

Londres 2014

18

27/04/14

4d8 , 2d7, 3d8 i vano de 5

Vilanova

3d7 , 4d7, 3 pilars de 4

Cal Ganxo

Sortides

28/02/14

10/05/14

19

4d8 , 2d7, 3d8 i pilar de 5

Lleida

4d8, 2d7, 5d7 vano de 5 i pilar de 4

Perafort 04/05/14

20

24/05/14

4d8, 3d8, 5d7 i pilar de 5

Terrassa

4d8, 2 id 2d8f, 3d8, 5d7 i pilar de 5

El MilĂ

Sortides

18/05/14

3d8 , 2d8, 4d8p, pilar de 6 i 3 pilars de 4

St. Pere i St. Pau

01/06/14

21

Londres La Colla Joves fa pinya a Londres pel Dret a Decidir Uns 150 castellers i castelleres vam viatjar fins a Londres els dies 6, 7 i 8 de juny per dir al món ben alt i ben clar que els catalans volem decidir el nostre futur. Aquesta sortida, emmarcada en la campanya d’Òmnium “Catalans Want to Vote”, va servir també per a donar a conèixer els castells a la capital britànica i retrobar-nos amb els nostres companys de la Colla Joves Regne Unit, que aquest cop jugaven a casa.

Els castellers de la colla van poder gaudir de múltiples visites i circuits turístics pels indrets de la ciutat, de la germanor de la nostra colla, la festa i el bon rotllo que ens caracteritza i també l’orgull de representar els castells, una ciutat i un país a una de les ciutats més importants del món.

Cal agrair tot el suport que vam rebre d’Òmnium Cultural, de l’Assemblea Nacional Catalana de Londres, de Catalans UK, del grup de castellers londinencs, la germanor amb els companys bascos amb la seva via basca i, sobretot, a tots els catalans i catalanes que ens van donar el suport i escalfor durant el viatge i a la plaça, al More London Riverside, just a tocar del Tàmesi i el Tower Bridge.

Allà va ser on el diumenge 8 de juny vam alçar els nostres castells enmig d’una gran expectació tant a Londres com al nostre país. Amb orgull, i també la pressió que significava la fita històrica que estàvem fent, es va descarregar el 5d7, carregar el 3d8 i descarregar també el 4de7 amb el pilar i un pilar de 5.

El 4d8 va quedar en intent desmuntat.

La Colla Joves i el seu clam de democràcia no només van ser portada als diaris del nostre país, sinó també van ocupar les pàgines centrals a diaris tan prestigiosos com el The Independent, amb pòster a doble pàgina, i The Guardian.

22

23

Més que castells L’assemblea escull una nova junta tècnica L’assemblea ordinària de la Colla és el punt de partida de tota temporada. Enguany estava convocada pel dia 7 de febrer, i es va celebrar amb una bona assistència. Tot i així, i havent anunciat Jordi Guasch que deixava el càrrec per motius professionals, aquell dia no hi va haver cap candidatura a junta tècnica, motiu pel qual es va convocar una assemblea extraordinària el dia 21 de febrer. Aquest cop sí, Tomàs Gormaz va ser escollit cap de colla, amb Joan Barquet com a segon cap de colla; Roger Roca com a cap de canalla; Josep Rodon i Josep Ramon Marquès com a caps de pinyes, i Jaume Galofré i Dani Casas com a caps de folres i manilles.

Pel que fa a la junta administrativa, el president, Josep Anton Ferández, va renovar la confiança de la Colla, amb un equip continuista però amb algunes noves incorporacions.

Molt bon paper de la Colla al torneig intercasteller de futbol sala El febrer passat uns 50 membres de la Colla Joves van participar al 13è torneig intercasteller de futbol sala, a Igualada. El torneig durava tot un cap de setmana, i dissabte de bon matí tant l’equip com l’afició ja eren a les pistes per gaudir d’un cap de setmana de futbol i festa. Durant tot el matí i migdia es van jugar diferents partits; després d’uns bons resultats l’equip es va classificar pels vuitens de final i la festa es va desfermar. A més a més, tots els membres de la colla van anar a animar els Moixiganguers, que compartien grup amb l’altra colla. Als vuitens de final vam derrotar la Jove de Sitges amb una àmplia golejada.

Després de perdre contra Gràcia i dels partits de diumenge al matí, la Joves s’enduia d’Igualada ni més ni menys que la 6a posició (d’una quarantena de participants). L’organització del torneig va ser fantàstica per part dels Moixiganguers i la colla va estar a l’alçada tant dins com fora de la pista!

24

Pilar de cinc per celebrar la Gran Festa de la Calçotada de Valls La Colla Joves va participar en la 33a edició de la Gran Festa de la Calçotada a la seva ciutat origen, Valls. La festa es va celebrar el passat diumenge 26 de gener pels indrets més cèntrics de la capital de l’Alt Camp. Aquesta jornada festiva compta cada any amb l’atractiu dels concursos que se celebren al voltant d’aquesta ceba dolça: el certamen de qui en menja més, el de cultivadors o el de l’elaboració de la salsa.

La jornada, a més a més, compta amb un variat programa d’actes tradicionals i festius com cercaviles, demostracions de coure calçots a la graella i degustacions. La Joves, un any més, dóna suport a aquesta cita anual enlairant un pilar de 5 a la plaça del Pati, que presentava un aspecte immillorable.

Pep Ribes guanya el XIX Premi Joan Ventura i Solé

L’Escola Municipal de Música de Tremp visita un assaig de la nostra colla

Com cada any, el passat 31 de maig la Colla va participar a la Nit de Premis de Valls, que enguany arribava a la 31a edició, amb el premi Ventura de periodisme casteller. En aquesta ocasió, el guardonat va ser Pep Ribes, un experimentat periodista que fa gairebé dues dècades que difon l’activitat castellera en mitjans diversos. Ribes es va introduir en aquest món l’any 1999 a través de les retransmissions de les diades a Ràdio Vilafranca, i des del 1999 n’és el màxim responsable. Des del 2003, a més, és el coordinador del programa televisiu Va de castells, que s’emet en diverses televisions locals i des de fa uns anys també a través de la xarxa. Una bona representació de la junta de la Joves va assistir a l’acte i va presenciar com Ribes recollia el premi de la mà del president i del cap de colla.

L’escola Municipal de Música de Tremp va visitar un assaig de la Joves durant el mes d’abril, en el marc de l’intercanvi amb l’Escola de Música Robert Gerhard de Valls. És habitual que l’Escola de música participi en diferents intercanvis al llarg del curs. Fa un any van ser els alumnes de Valls els que van viure tres dies a Tremp i aquest mes de maig han estat els trempolins els que ens han tornat la visita, acollits per les famílies de l’escola.

Durant aquests tres dies, es van realitzar diverses activitats: els concerts de petit i gran format, les visites a la ciutat i als monuments emblemàtics, la descoberta del romànic de la comarca i, com no podia ser d’altra manera, un petit tast del fet casteller.

Després de l’experiència dels més de quaranta alumnes de Tremp, els visitants van assegurar que “un assaig, per a una persona de fora, és alguna cosa més que un trencaclosques amb un munt de peces que s’han d’encaixar. Veure com es comença a lligar un castell, com s’enfilen les persones, com si fossin d’aire, com viu un castell, com tremola, com es dialoga entre castellers, com es crea l’imprescindible silenci respectuós –igual d’imprescindible que en els concerts– és una vivència impactant i espectacular”.

La Joves alça pilars solidaris al Teatre Principal El dia 2 d’abril, la Colla va contribuir a la Marató de Donació de Sang alçant-hi un pilar de cinc. L’acte, organitzat pel Banc de Sang i Teixits, l’Associació de Donants de Sang de l’Alt Camp, l’Ajuntament i el Consell Comarcal. La jornada va aconseguir 433 donacions, 56 de les quals de persones que donaven sang per primera vegada.

El Teatre Principal també va ser l’escenari, el passat 30 de maig, de l’acte d’homenatge i de lliurament de la Medalla d’Or de la Creu Roja a Pilar Palau i Anguera, expresidenta de Creu Roja Valls – Alt Camp. Palau ha aconseguit al llarg dels anys diferents fites com obrir una Unitat d’Escolarització Compartida destinada als menors amb problemes d’integració social i escolarització, inaugurar un «Parc d’Infants» destinat a nens de 0 a 3 anys o un centre de dia per a persones grans amb dependència, entre altres aspectes.

La Colla Joves va enlairar un pilar de cinc en l’acte d’homenatge.

25

Music Box Black sabbath: The ozzy years Black Sabbath és una d’aquelles bandes que han fet història.

Sorgida dels suburbis de Birminham, la unió d’un trio clàssic de rock de guitarra (Tony Iommi), baix (Geezer Butter) i bateria (Bill Ward), unida a la personalitat huracanada d’Ozzy Osbourne (cantant), va provocar la irrupció explosiva d’una banda que marcaria per sempre tota una generació: BLACK SABBATH. Black Sabbath és considerada una de les bandes més influents del rock & roll pel seu so irrepetible i únic. Un so pesat, però brutalment autèntic. Un so creat a partir d’una afinació particular i greu de la brillant guitarra de Tony Iommi. Afinació irrepetible amb un origen però accidentat. Iommi es va escapçar dos dits treballant de torner i necessitava destensar les cordes per poder tocar la guitarra. A un so especialment greu, Iommi hi va afegir la utilització del tritó, una combinació musical de tres notes que, per la seva dificultat i pel seu so sinistre, es coneix com “l’interval del diable” i que havia estat prohibida per l’Església durant l’edat mitjana.

El so hipnotitzador de la guitarra de Iommi, les lletres fosques de Butter i la interpretació excessiva d’Ozzy Osbourne van crear un còctel explosiu que els joves van consumir amb voracitat.

La generació hippy s’havia mort, ningú no creia en el flower power i la música folk ja no tenia respostes per a molts joves que sortien dels suburbis deprimits de les ciutats industrials de la Gran Bretanya i que les buscaven en bandes noves, trencadores i properes. Bandes com Black Sabbath.

La primera gran oportunitat es va presentar de la mà del segell Phillips Records que va oferir a Black Sabbath l’opció de gravar el seu primer disc en un estudi de Londres. El problema era que només tenien un dia i mig de temps i un dia sencer el necessitaven per mesclar el material. Disposaven només d’una tarda. Això, però, no va ser cap problema. Black Sabbath va enregistrar d’una tacada totes les cançons a la primera, creant un dels millors àlbums de la història del rock, un àlbum ple de defectes, amb moltes puntes de volum, però un àlbum d’una autenticitat impossible d’igualar.

El llançament no va tenir una bona acollida d’una crítica incapaç de detectar el veritable diamant en brut que ja llavors era Black Sabbath. El públic, però, ho va tenir clar i va comprar massivament el disc. Però Black Sabbath no solament va sorprendre amb el material gravat sobre el vinil, sinó que també va crear una de les portades més famoses i amb més història de tots els temps. La caràtula principal era una foto feta sobre el negatiu d’un molí construït sobre el Tàmesi. L’efecte del negatiu donava a la portada un aspecte sòrdid i decadent. Durant el revelatge de la foto va aparèixer la figura d’una noia molt pàlida embolcallada amb una capa negra i amb un gat entre els

IÓ C RA

O B A

·L L O

C 26

braços. Ràpidament va córrer la llegenda urbana que era una aparició fantasmal que el fotògraf havia captat i que mai no va existir. Lògicament tot era fruit d’una molt bona campanya de màrqueting que pretenia potenciar la imatge sinistra del grup.

El que ja és menys conegut és que la noia que va fer de model va morir la setmana següent d’un estrany accident de cotxe.

Després de només quatre mesos de la irrupció del primer treball homònim i amb més mitjans i recursos, Black Sabbath va començar a gestar l’àlbum que seria la seva obra mestra i que es convertiria automàticament en una de les fites més destacades de la història del rock i de la música popular en general: el disc Paranoid. Fidels al seu so greu i sinistre, Black Sabbath va compondre un conjunt de temes brutalment espectaculars que ha suportat el pas dels anys, però no menys ha seguit sumant fans i adeptes a la causa. Tot i la qualitat de tot el material, l’àlbum se sustenta sobre dos èxits històrics: la homònima Paranoid i el seu conegudíssim i contundent rif de guitarra, i la corrosiva War Pigs amb el millor intro de tots els temps.

Instal·lats definitivament a l’0limp del rock, Black Sabbath va continuar produint bon material fins a l’any 1979. L’addicció d’Ozzy Osbourne a qualsevol tipus de drogues i el seu permanent estat etílic van tensar la seva relació amb l’autència ànima creativa del la banda: el guitarrista Tony Iommy. La situació es va fer insuportable i Iommy va acomiadar del grup el cantant Ozzy Osbourne just després de signar una de les millors cançons de la banda: la contagiosa Never say die.

Els diferents camins, però, van ser profitosos per a totes dues parts. Black Sabbath va seguir amb diferents cantants, però la seva música va perdre el punt de genialitat i es va convertir simplement en bon heavy. Paral·lelament Ozzy Osbourne va començar una existosa i productiva carrera en solitari basada en una teatral posada en escena, tot i estar constantment sota els efectes de les drogues i l’alcohol.

S’explica que una vegada (2001) va anar al metge a causa d’uns tremolors que tenia. El metge els va atribuir a una molt poc freqüent alteració genètica heretada dels seus pares. Just abans de marxar, el metge, que no el va reconèixer, va preguntar a Ozzy: —Consumeix alcohol?

—Bé, el que és normal. Una mica de whisky.

—Els caps de setmana?

—No, cada dia.

—Una copeta?

—No, una ampolla.

—I consumeix algun tipus de droga?

—Ara mateix no. Vaig deixar els àcids fa temps.

—Així que ara no pren res?

—Bé, res de res..., tampoc. Una miqueta de tot. Com tothom.

—I què és el que pren tothom?

—Bé una mica de cocaïna, speed, marihuana i heroïna... Però això no compta, oi?

—I quan ho consumeix? Els caps de setmana?

—No, cada dia.

—Senyor Osbourne –va dir el metge–, com pot comprendre jo no el puc ajudar. És un autèntic miracle que vostè sigui viu.

Ara li recomano que modifiqui el seu ritme de vida.

Ozzy va fer cas de la recomanació del metge i la seva rehabilitació va facilitar un primer retrobament de la banda l’any 2002.

Posteriorment i després de concerts puntuals, Black Sabbath es va tornar a tancar als estudis (2013) per treure un més que notable nou treball. Tot i no ser la seva millor obra, el disc 13 demostrava que el geni creatiu no s’havia apagat del tot i que Black Sabbath encara tenia moltes coses a dir.

Immersos en una gira maratoniana que finalitza aquest 4 de juliol a Hyde Park, els Black Sabbath saben que aquesta vegada serà l’última. Tot i les picades d’ullet constants que han fet al diable omnipresent durant tota la seva carrera, són conscients que el rellotge corre en contra seu. El bateria Bill Ward va patir un atac de cor mentre interpretaven la primera cançó del primer concert de la gira, Tony Iommi està aferrat a la seva guitarra seguint un tractament de quimioteràpia per poder continuar una particular i titànica lluita contra el càncer i Ozzy Osboune, el príncep de les tenebres, sap que no tindrà una segona oportinutat per poder anar a cal metge.

Francesc Inglès

27

D

D

D

D

D

D

12 DE MAIG

MONTBLANC

D

D

D

D

20 DE MAIG

EL MILÀ

D

D

D

ID

26 DE MAIG

TORRE DE L’ESPANYOL

D 2D D D D D

D

2 DE JUNY

EL VENDRELL

8 DE JUNY

EL PATI

D

2D

D

D

D D

D

24 DE JUNY

SANT JOAN

2D

24 DE JUNY

TOMB DEL POBLE

2D 2D 2D

14 DE JULIOL

BANYERES

2D

D

D

D

20 DE JULIOL

LA RIERA

D

D

D

D

27 DE JULIOL

AQUOPOLIS

28 DE JULIOL

SANT VICENÇ DELS HORTS

D

D

D D

D

FIRAGOST

D

D D

D

D D

D

D

2D

D

D D 3D

LLORENÇ DEL PENEDÈS

D

15 D’AGOST

LA BISBAL DEL PENEDÈS

4D

D

D D

25 D’AGOST

IGUALADA

2D

D

D D

30 D’AGOST

VILAFRANCA

5D

TORREDEMBARRA

7 DE SETEMBRE

GUISSONA

D

VALLS

11 DE SETEMBRE

MONTBLANC

D

15 DE SETEMBRE

COLLBATÓ

D

22 DE SETEMBRE

EL VENDRELL

29 DE SETEMBRE

LLEIDA EL VENDRELL

19 D’OCTUBRE

TARRAGONA

27 D’OCTUBRE

SANTA ÚRSULA

D

VILA-RODONA

D

ACTUACIONS REALITZADES: 30 D: DESCARREGAT

D D D D

D

D

D D

D

D

D D

QUATRE DE NOU

CINC DE NOU AMB FOLRE

D

D D

D

D

D

D D D

13 D’OCTUBRE

ALTRES

D

3D

10 DE SETEMBRE

3 DE NOVEMBRE

PILAR DE VUIT AMB FOLRE I MANILLES

D D

11 D’AGOST

1 DE SETEMBRE

NOU DE VUIT

TRES DE NOU AMB FOLRE

QUATRE DE NOU AMB FOLRE

QUATRE DE VUIT AMB PILAR

CINC DE VUIT

D

3D

7 D’AGOST

PILAR DE SET

C

COMPLETES

MASLLORENÇ

I

D

23 DE JUNY

4 D’AGOST

SET DE VUIT

TRES DE VUIT

PILAR DE SIS

QUATRE DE VUIT

NOU DE SET

SET DE SET

D

PERAFORT

5 DE MAIG

28

CINC DE SET

VILANOVA I LA GELTRÚ

TRES DE SET

21 D’ABRIL

QUATRE DE SET AMB PILAR

LLOC

QUATRE DE SET

DATA

PILAR DE CINC

Resum actuacions 2013

D D

D D D D

D D

D D

D D D

I

D I IC D D

D

D

C

6D 50D 6D 5D 1D 12D 3D 2D 17D 4D 12D 1D 2D 11D 1D 1ID 1I

C: CARREGAT

I: INTENT

8D 1C 1I

ID: INTENT DESMUNTAT

10D 1I 1C 2D 1D 1I

Joves pel món

Inma i Basi Londres 2013

artinell Francesc M purna 2013 a ase de l’’Ann

Camp b

Francesc Vidal

Empire State 2014

29

Benvinguts

$UDP 3XLJMDQHU *

Maria Montoya Sans

- 20 de desembre de 2013 åOOD GHOV FRPSDQ\V 5DTXHO L 3DFR

DUFLD

- 15 de setembre de 2013 åOO GHOV FRPSDQ\V -RVHS L $LGD

%UXQD 3XLJMDQHU

&RPSWH

de 2013 - 27 de novembre HQGD \V )UDQFHVF L (OLV åOOD GHOV FRPSDQ

Xènia M

e

stres Fo - 8 de m rtuny arç de 2 014 åOOD G HOV FRPS DQ\V RUGL L JDWD

)HUQ QGH] 5DLPRQ 'XFK 014

de 2 - 28 de març 5RF¬R Q\V *DEULHO L SD P FR V HO G OO å

Nil Queralt Llauradó

GH PDLJ GH L (VWHU åOO GHOV FRPSDQ\V 5RJHU

30

Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com