focnou 99

Marta Recasens ®

REVISTA DE LA COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS AGOST’16 #99

Editorial

Què ens oferirà, la temporada 2016? És el que ens preguntàvem els primers mesos de l’any, quan vam començar a assajar, i el que encara ens podem preguntar, perquè la temporada és molt llarga i tot just n’hem tancat el primer tram. Quan arrenca, tots desitgem pensar que el curs casteller ens portarà molts èxits, però els èxits mai no vénen sols. Per arribar-hi cal treballar, i això és el que hem estat fent al pati de la palmera tot aquest temps.

Canvis al tronc, feina de pinyes, folres i manilles i, sobretot, la inevitable renovació dels poms de dalt (què hi farem, els nostres petits herois no paren de créixer!) han estat el pa de cada dia. Sacrifici i paciència. Feina tan poc lluïda de portes enfora com necessària i fructífera de portes endins. I és que ja es començaven a sentir veus d’alarma des de fora perquè, arribada la festa major, la Colla Joves no havia pogut aconseguir cap castell superior al 2de8f.

I què va passar per Sant Joan? Doncs el que el cap de colla ens havia dit a l’últim assaig que passaria: “Farem tres castells de vuit a Completes i tres castells de nou per Sant Joan”. Com si res. I així va ser, descarregant per primer cop un castell de gamma extra, el dos de nou, a la festa major. Tot fruit de l’incansable treball de molta gent. Les portes de la temporada, senyores i senyors, ja estan obertes. I això no ha fet més que començar.

#99 Valls, agost 2016 Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip Foc Nou: Roser Llagostera, Montse Solé, Josep Ramon Marquès, Maria Pié Publicitat: Fernando Porcel i Josep M. Pallarès Fotografia portada: Marta Recasens Fotografia central: Jesús Navarro Fotografies: Arxiu Colla Joves Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U. Dipòsit Legal T-1233-83 Amb la col·laboració de:

sumari 03 04 06 08 09 12 13 14 15 24 25 26 28 29 30

EDITORIAL

NOVA TEMPORADA

FESTES ANYALS

LA CANALLA

L'ENTREVISTA

CAMINADA A VILAFRANCA

SORTIDES

500 4D8

SORTIDES FESTA MAJOR ST. JOAN

GRAELLA TEMPORADA 2015

MÉS QUE CASTELLS

PREMI JOAN VENTURA

L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.

TOT SUMA

BENVINGUTS

Nova temporada I ja era hora! Ja era hora que ens pugés l’autoestima, que fóssim realment conscients de com en som, de bons.

Perquè formem part d’una colla que, quan ens ho posem al cap, és capaç de tot; fins i tot de portar un 2de9 amb folre i manilles a Terrassa el primer cap de setmana de juliol. Però, companys i companyes, tinc la sensació que tot just hem posat el fil a l’agulla. Que això va amunt. I que anirà tan amunt com nosaltres vulguem.

Tenim un grup de gent jove que estira, i de quina manera.

Però no n’hi ha prou. Ens calen més castellers. Ens cal tornar a veure aquelles cares que fa temps que no vénen -vaig estar molt content de veure’n unes quantes per Sant Joan- perquè amb ells, amb vosaltres, som més forts. I ens cal proclamar als quatre vents les virtuts de formar part de la Colla Joves Xiquets de Valls, perquè volem sumar més camises, perquè volem créixer socialment. Ja no en tenim prou d’omplir el pati d’assaig abans de les cites més destacades del calendari. En volem i en necessitem més.

Rafel Sans “Devorem els estigmes” “No eren colla de manilles, ni eren colla de juliol. Però, com li està passant en els darrers anys, especialment des que Jaume Galofré en va assumir el lideratge, la Joves de Valls continua a poc a poc devorant estigmes que històricament l’acompanyaven”. Així començava la crònica castellera del Diari de Tarragona, després del brutal primer cap de setmana de juliol en què la colla vam ser capaços de descarregar tres castells de nou, de completar el 2de8f, de carregar el 2de9fm, i d’estrenar el 5de8; dissabte al Vendrell i diumenge a Terrassa. I és cert, alguna cosa està canviant a la nostra colla, ens estem desfent aquesta cotilla que ens oprimia i estem començant a ser conscients de les nostres possibilitats.

4

Des de les juntes de la colla hem apostat ara per augmentar la seguretat en els assajos i per invertir una quantitat important en una nova xarxa d’assaig. Però tenim clar que això no serà suficient, si no comptem amb tots i cadascun de vosaltres. Per tant, us demanem que ens ajudeu a fer xarxa, que estireu familiars, amics i coneguts perquè tornin a entrar, o ho facin per primer cop, al carrer d’en Gassó.

De ben segur que, si traspassen la porta, ja no en voldran tornar a sortir. Som-hi!

Ja hi tornem a ser! Fa quatre dies sortíem de Santa Úrsula amb el cap ben alt i mirant al futur. Aquest futur tan esperançador el tenim aquí, avui, i ens espera per ser conquerit!

Enguany hem començat a assajar més aviat que mai i tenim més feina que mai. La farem, tot i que els inicis sempre són entretinguts. Costa desencallar els castells, però un cop ho hem fet ningú ens para. Valorem el que fem, valorem l’esforç que implica fer-ho, valorem qui som i què tenim, valorem d’on venim i on podem arribar; valorem-nos, que des de fora no ho faran.

Tenim molt camí per millorar i podem exprimir molt més les nostres virtuts, és cosa de tots fer una altra volta de rosca. Estem donant un punt més a l’assaig, imagineu-vos si li podem sumar més ritme i fer més i millors proves?

Ho tenim a l’abast. És cosa de tots i és el que ens està portant on som. Estem preparats per assumir més exigència i xalarem.

Mentalment hem tingut un inici de temporada dur i hem sabut respondre. No és gens fàcil assajar dos o tres passos per sobre del dia a dia de la colla a plaça. El 4de8 número 500 descarregat per la colla, o un 2de8 amb folre molt matiner no dissimulen un començament feixuc i tens. Malgrat tot hem empès, ens hem animat i ens hem aixecat. Arribar a Sant Joan amb un rodatge molt pobre del 3de8 i una caiguda de castell de 9 al Pati no era l’opció desitjada. Malgrat tot, de cara endins sabíem que la feina hi era, els castells se suaven a l’assaig i Sant Joan era el dia. No entrava als plans fer un pas enrere, ni per agafar embranzida. Tocava per fer un pas endavant, un pas de gegant!

Amb el record de com vam sortir de plaça per Santa Úrsula, la sang ens bullia i el convenciment es feia ferm. Era el dia de fer-ho i fer-ho bé.

Jaume Galofré

L’esforç col·lectiu va vèncer l’opinió tendenciosa i propagandística d’aquells l’únic desig dels quals és veure’ns al pou més profund. Si això és el que volen, que esperin asseguts que potser se’ls fan arrels a les cames. Tres castells de nou descarregats a la plaça del Blat i la forta demostració del potencial que tenim. Sant Joan de traca i mocador, de manilles i de molt futur. Sant Joan d’inici d’una temporada apoteòsica.

fet. Serem forts, pacients i persistents perquè sabem quan i quin és el moment.

A l’ambient es respira el sentiment de descans després de fer bé la feina, les ganes de tornar-hi i anar a més, la il·lusió d’una massa social insaciable. També s’olora la por d’aquells que ens miren per sobre l’espatlla i veuen espantats l’orgull, la rauxa i el caràcter d’una colla que va a per tot i amb tot. Una colla que va en contra dels tòpics establerts i una colla capaç de l’impossible. Ho saben i s’ho veuen venir. Llàstima que no s’imaginen ni una desena part del que som capaços de fer quan hi som tots.

És hora de sumar. Que ningú abandoni el vaixell que, a la velocitat que va, només podem fer que multiplicar-nos i anar amb més força. Tots recordeu l’any passat quan hi érem tots. Ara és l’hora d’anar-hi. Sense por i sense escrúpols, sense rancor i sense enveges, amb energia i alegria, amb il·lusió i compromís, anar-hi amb tot i més.

La temporada serà llarga. Els moments complicats hi seran, tocarà fer-se forts i tocarà fer pinya. No ens rendirem mai, malgrat que hi hagi dies en què el món es giri en contra.

Superarem els entrebancs i creixerem com mai ho havíem

Vénen dies intensos, vénen corbes que ni en els millors ral·lis. Potser no tenim el millor cotxe, però anem amb els millors pilots. Prenguem-nos cada actuació amb el rigor, la seriositat i el compromís que implica fer-se gran i aspirar al més alt. Si ens mentalitzem i ho treballem, cada actuació serà una festa.

No ens regalaran res, tot no serà tan idíl·lic com podria ser-ho. Acceptem el repte i ens encanta assumir-lo. Que ningú dubti del que som capaços de fer, fem-nos forts. Més que mai. Imagineu-vos-ho tot. Comptem amb les eines per somiar i ho farem bé.

Sempre Joves!

5

Festes anyals Les festes de la Colla Joves Xiquets de Valls 2015 van tornar a mostrar el gran potencial social de la colla. Es van organitzar més d’una vintena d’actes dirigits a tots els públics que es van repartir en vuit dies de festes.

Com a novetat, enguany, destaca la Primera Trobada d’Escaladors i Muntanyencs Penya Roja, a la qual van participar una seixantena de persones, que van culminar el seu ascens amb l’enlairament d’un pilar de cinc en un dels paratges més bonics de les nostres comarques.

Però a les festes 2015 tampoc no hi van faltar els clàssics com el Torneig de Contro Memorial Xavier Peris, que ha celebrat ja la 25a edició, la Tocinada Popular o el Torneig de pàdel. Els més menuts també van ser protagonistes de les festes de la colla, amb el segon Castells, Jocs i Rialles, que va comptar amb activitats tan diverses com tallers infantils, contacontes, màgia o animació infantil i pel qual van passar un centenar de nens i nens.

Durant el sopar de germanor que va tenir lloc al Restaurant Fèlix de Valls el passat 12 de desembre, Jaume Galofré va anunciar la continuïtat de la junta tècnica al capdavant de la Colla Joves Xiquets de Valls.

Així mateix, la Colla Joves va tornar a obrir les portes a companys castellers vinguts d’arreu i a tota la ciutadania vallenca perquè poguessin gaudir de totes aquestes activitats. Cal destacar sobretot la feinada duta a terme des de l’Àrea Social, que va treballar molt intensament perquè les festes de la Colla Joves fossin, un any més, unes festes de Gamma Extra.

6

7

La canalla Ja ha començat la temporada 2016 i la canalla ho ha encarat amb més ganes que mai. Havent passat l’abril i el maig fent rodatge i noves estrenes tant als poms de dalt com a sisens i quints, hem treballat molt. Després de superar les actuacions de castells de set i de vuit volíem fer un pas més endavant al Pati. Vam lluitar-hi, però l’actuació no va reflectir els assajos. Havent passat aquesta diada, hi va haver un canvi de direcció a la canalla que els nens van agafar amb molt de positivisme i amb més ganes que mai.

Sant Joan és sempre sinònim de festa i bons castells, i així ho encaràvem. Va arribar Sant Joan i amb l’esforç i el treball vam aconseguir una actuació històrica, descarregant els primers castells de nou juntament amb un gamma extra: el 2d9fm. Tot i això, Sant Joan no només són castells; la canalla i els membres més petits de la colla van poder gaudir del tomb i del tomet del poble, tot fent rodatge per a tota la canalleta nova.

Encarem aquest juliol amb moltes ganes i il·lusió: anirem de colònies, a la platja i farem moltes activitats per fer pinya i passar estones junts, que ens agrada molt. La canalla i el seu equip seguim treballant tots els dimarts i dimecres a partir de les 19:30 al local, i us esperem a tots i totes amb els braços oberts, ja que junts serem imparables. Visca la Colla Joves Xiquets de Valls!

8

L’entrevista

Francesc Martinell El Francesc Martinell té 33 anys, i en fa vint que vesteix la camisa vermella. I això que de ben petit no li agradaven els castells.

Aquest jove incansable fa de les seves passions la seva forma de vida. És educador social, portaveu de la CUP de l’Ajuntament de Valls i casteller. Aposta per l’evolució de la colla i creu que cada aprenentatge en el món dels castells es converteix en una oportunitat..

Quants anys fa que véns a la colla? I que vesteixes la camisa vermella?

No sóc gaire bo recordant dates però tinc molt clar que la meva primera sortida amb camisa va ser a Mònaco. Quinze dies abans vaig trepitjar al local i vaig acabar anant a Mònaco, cap al 1996 o 97. Allà em vaig enganxar als castells. Fa vint anys que vaig a la colla, en tenia 13.

Com vas començar a venir? Tinc entès que no va ser pas per cap vincle familiar, oi?

Vaig començar a la colla per un company de classe, el Gabriel Duch, i pel meu professor d’educació física, el Mario, que em van animar. L’Helena Llagostera treballava a la mateixa empresa que el meu pare i aquesta triangulació d’amistats i coneguts va fer que hi acabés, amb la tranquil·litat de saber que estava en bones mans. És curiós perquè mai m’havien agradat els castells, no hi tenia cap interès, tot el contrari. Recordo que de petit els meus tiets tenien el balcó just al costat de l’Ajuntament de Valls i sempre quedàvem allà per les diades. I mai sortia al balcó, sempre em quedava dins jugant amb la resta de nens.

També has format part d’algunes juntes tècniques, oi? Quin ex-

periència n’extreus?

Sí, vaig entrar a formar-ne part molt jovenet, devia tenir 18-19 anys. Recordo que el Siscu Sánchez i el Salvador Ramon eren el primer i el segon cap de colla respectivament. Jo estava de cap de folres juntament amb el Dani Casas. Va ser una experiència dura perquè en aquella època, especialment, la colla va viure uns temps difícils i convulsos que, afortunadament, hem anat deixant enrere per evolucionar i canviar.

En aquells dos anys em vaig “cremar” una mica perquè veus que passen coses que no t’agraden i els resultats tampoc, i a tot això s’hi sumava la meva joventut. Després d’aquella època hi va haver un parèntesi i va disminuir la meva assistència als assajos i a les sortides. Però, un cop passat, vaig tornar-hi amb moltes ganes i des de fa uns anys que assisteixo amb regularitat a la colla. Se m’ha ofert diverses vegades poder estar a la junta tècnica, aquests dos últims anys, però per un tema de compromisos no ho he pogut assumir. Ara mateix no puc perquè tinc una responsabilitat política i no arribo a tot. I no és per ganes: quan pugui m’hi posaré encantat.

Tot i ser una època complicada, imaginem que n’extreus alguna experiència positiva.

De tota experiència sempre en treus un aprenentatge, i en aquest cas veure quins són els errors per no tornar-los a cometre. Era un moment en què la colla estava molt dividida, hi havia una personalismes molt marcats... i això és una cosa que no només he après jo, sinó la colla en general. Hem vist que aquest no era el camí a seguir i, per sort, en els últims anys hem revertit aquesta situació. També vull fer menció del que vaig aprendre en l’aspecte tècnic, que va ser molt! Recordo passar-nos tardes i tardes amb el Dani Casas i el José Fernández fent esbossos del 2de9f, del 5de9f, les manilles del 3de10fm... Totes aquestes són històries que queden i perduren i que, amb els anys, acaben suposant un bagatge que et permet afrontar les situacions actuals.

Actualment vas de dau a folres i manilles i també formes part de la pinya. On t’has sentit més còmode?

Així és. He passat per dues posicions al llarg de la meva trajectòria a la colla. Primer de tot anava de primeres / segones mans i després vaig començar a anar al dau. Quan tenia 14 anys devia tenir la mateixa alçada que tinc ara i ja em van collocar en aquestes posicions.

Tinc un record especial d’aquells primers anys, els meus primers folres com a primeres mans, en què pujava sempre darrere el Carlos de Lilla. Li tinc molt d’afecte perquè va ser ell qui me’n va ensenyar. Era el temps en què fèiem aquells folres amb aquella gent tan pesada, i jo era un nen i em posava al seu costat i al·lucinava; tot i que era un repte i m’encantava.

I a partir d’aquí, no sabria ben bé dir per què, van començar a provar-me al dau. Al principi no m’agradava gaire aquesta posició, ja que em sentia com desprotegit i em veia molt obert

9

L’entrevista i molt exposat al castell i els canells em feien patir força. Ara m’hi sento molt còmode, xalo molt i suposo que amb el pas dels anys, amb l’experiència, tens la serenitat suficient per poder gaudir del castell i sentir-lo. A mesura que vas “superant etapes” pots centrar la teva atenció en altres aspectes i el dau és una posició molt bonica perquè vas sentint el castell i el pots anar recol·locant. A més, tens una visió perfecta del nucli del castell i del que es cou allà dins, que sempre és un espectacle.

Tot i això, he de dir que actualment aniria allà on em diguessin perquè el que vull és fer el castell, sigui on sigui.

Com a educador social, com veus la integració a la societat que aporta pertànyer a una colla?

Crec que les colles tenen una funció integradora important i sobretot penso que la tenen les colles de Valls. Per la seva història, crec que són pioneres en moltes coses i també en aquesta, sobretot per la seva trajectòria i pels anys que els ha tocat viure.

Ja fa una dècada que el fenomen casteller ha travessat un boom i això ha suposat la creació de moltes altres colles castelleres que segueixen realitzant aquesta funció integradora.

Però el bagatge històric que tenen les colles de Valls no es pot comparar amb res i nosaltres som testimonis d’aquest fenomen. Les colles fan una important funció inclusiva a diferència, per exemple, d’esports com el futbol i el bàsquet.

Els castells són exemple d’aquesta inclusió, són intergeneracionals. Cadascú pot trobar el seu lloc i sentir-se útil, des del més petit al més gran, home o dona, no hi entenen d’edats...

En certes ocasions, però, s’ha volgut fer del fet casteller una propaganda i sobredimensionar-los, i penso que no anem bé per aquí. Potser jo també vaig ser pioner a fer una colla castellera fora de Catalunya! L’any 2007, a Quitos, un poblet de Perú, vam fer un projecte de cooperació amb una companya. Consistia a crear una colla castellera amb nens i nenes de carrer. Va ser una experiència xulíssima; hi assistien una vuitantena de “nanos” i vam fer un castell de sis el dia Nacional de Perú... Aleshores va ser quan vam veure realment tots aquests valors de què parlàvem.

Ara bé, prefereixo que aquestes coses es visquin i es treballin en la intimitat que no pas que es comencin a “esbombar”, perquè aleshores es poden difuminar, perdre o malinterpretar. I vivim en un moment en què es tendeix a utilitzar certes paraules o conceptes que s’acaben buidant de contingut. La idea

10

és poder-les fer amb tot el sentit de la paraula i això requereix discreció i no tant de bombo!

Com bé has comentat, ets aventurer, t’agrada viatjar, passar temporades fora... Això vol dir deixar de banda els castells?

En els meus viatges poc m’he perdut de castells o, dit d’una altra manera, no és pels viatges que no hagi anat als castells.

I les vegades que he estat fora, casualment, tret d’una o dues, han coincidit fora de temporada i si alguna hi ha coincidit, sempre he mirat que afectés el mínim possible.

Ets regidor a l’Ajuntament Valls. Com es compaginen la política i els castells, que necessiten tots dos d’una gran dedicació?

Per mi ser regidor és una vocació de servei i una etapa més en la meva vida, i en aquesta idea que tinc d’implicació per mirar de transformar la realitat en la qual visc. Ho faig en el dia a dia amb la meva feina, amb un grups de nois d’un centre de menors; també ho faig des del vessant sindical com a delegat sindical del centre i ho faig en la política. A banda de la meva feina d’educador, que és remunerada, la resta és des de la militància i amb aquest sentit de vocació i transformació que comentava.

Els castells són més que un hobby, després de tants anys i de la manera amb què els visc, amb passió, els considero molt més que això. Els pateixes, et fan mal i et fan content, aquí hi ha uns sentiments reals al darrere. Va més enllà, un hobby per a mi és fer barranquisme, o anar a la muntanya i si hi puc anar hi vaig i si no, no. I als castells quan les coses van bé, estàs feliç i content i quan no, estàs fotut.

Ho compagino com puc. Tinc clar quines són les meves prioritats, ho he hagut de fer ara més que mai perquè estic posat en moltes coses a la vegada. N’he hagut de deixar algunes, sobretot de militància a Barcelona. Tinc una feina, que és el més important, he adquirit una responsabilitat pública per la qual he estat escollit i això té un valor i preval. I després vénen els castells. Afortunadament puc anar compaginant-ho bé, ja que els assajos són els divendres a la nit i la majoria de les actuacions el diumenge, i no m’interfereixen amb la feina.

Quina actuació recordes en especial? Algun castell en concret?

Sens dubte, la de Santa Úrsula del 2013. Aquell va ser el dia més feliç de la meva vida. I el 4de9 net. És el primer castell amb què vaig plorar l’any 1999. Aquest 2013 ho vaig tornar a fer, no tan sols perquè era Santa Úrsula, ni pels nervis amb

22

3d9f, id 2d9fm, 2d9fm, 4d9f i pilar d 5

Sant Joan

Sortides què arribàvem a final de la temporada, ni per ser aquell derbi del segle... sinó perquè aquell dia vam fer, fins aleshores, la millor actuació de la nostra història. Vam tancar també un cercle amb aquell 4de9 sense folre, gairebé vint anys després i poder-lo descarregar a la plaça del Blat va ser espectacular!

Encara se’m posa la pell de gallina en pensar-hi.

Recordo el Jordi Guasch demanant silenci i tranquil·litat per afrontar aquell castell. Jo era el primer dau, ho veia tot, i mirava el rellotge i pensava que era el nostre moment i que el descarregaríem. I efectivament que era el nostre moment!

Això es demostra després, quan vam alçar el pilar de 8, ens va caure i hi vam tornar. Aleshores sí que el vam carregar i va ser el primer pilar de 8 amb folre i manilles de la nostra història.

També cal destacar que el 5de9f és un castell molt significatiu i que penso que ha marcat un punt d’inflexió en el funcionament de la colla. Recordo especialment el 5de9f descarregat al Concurs de Castells de Tarragona. Es tracta d’un del grans moments que he viscut amb la Joves. Em sentia guanyador tot i haver quedat en segona posició. M’hi sentia perquè era la primera vegada que havíem apostat per fer una actuació amb una sèrie de castells en cartera, i ho vam fer.

Tot i que per a qualsevol casteller de la Joves la plaça del Blat és la més important, per tu actuar a Vilafranca és especial?

Sí, perquè hi tinc família. La meva banda materna és de Vilafranca del Penedès. La meva mare és molt castellera, patidora a més no poder i dels Castellers de Vilafranca i de la Joves, no podia ser d’una altra manera!

Vilafranca és molt especial per mi, després de la plaça del

Blat, que és incomparable. És una plaça bonica, amb molta afició castellera, amb molta rivalitat. En aquests vint anys que fa que vinc a la colla, tan sols en una ocasió m’he perdut la diada de Sant Fèlix i va ser per feina.

Des de fa una anys la Joves es troba immersa en un procés de canvi. Com veus la colla actualment?

Penso que la colla va pel camí correcte. A Valls hem funcionat a destemps amb la resta del món casteller. El fenomen casteller va viure un boom i nosaltres ens vam quedar tancats amb el pensament de la zona tradicional i amb la idea de: “Vosaltres feu que nosaltres fa 200 anys que fem castells, els fem així i els entenem així i no ens canviareu”. I jo, en un principi, era defensor d’aquesta mentalitat. Però ara penso que sempre hi ha un punt mitjà i que la millor manera de defensar el sistema tradicional és no enrocar-se en el passat o voler fer, de cop i volta, un salt al futur. Hi ha d’haver un procés d’adaptació que s’ha de traduir en competitivitat i castells. I per fer això no hem perdut pas l’essència dels Xiquets de Valls, però sí que hem hagut de millorar els assajos, la manera d’assajar i d’entendre’ls.

Si volem sortir i reivindicar el que representem, crec que hem de poder competir en castells i necessitem un canvi de mentalitat en els assajos. I aquesta dinàmica actualment s’està duent a terme, no tan sols des de l’entrada del Jaume Galofré com a cap de colla, ja que seria no fer justícia als caps de colla dels quatre o cinc anys anteriors. El 5de9f que vam descarregar en aquell Concurs del 2012 ens va donar la confiança que si alguna cosa volem, la podem aconseguir. I aquest plus de confiança ens ha permès plantejar-nos i afrontar reptes que fins ara crèiem que eren inabastables per a la Joves.

En la junta tècnica actual es combina la joventut del Jaume i altres membres de la junta amb la veterania de castellers amb més experiència. Vull destacar també la importància de la gent que prové del món de castells universitaris, que han aportat noves tècniques d’assaig. En definitiva, anem pel bon camí.

I com t’agradaria visualitzar-la en un futur?

M’agradaria veure continuïtat, un dels aspectes que ens ha fallat al llarg dels anys. Aquests alts i baixos pels quals hem passat són deguts a no tenir un projecte continuista i sobretot amb mandats clars. Ens hem de fixar uns objectius, veure què tenim, què necessitem i fins on podem arribar. Mantenir una permanència i un nivell com més alt millor, sense dependre de tirar el “coet”, que, al cap i a la fi, acaba sent fugaç.

Un desig...

El 3de9 sense folre. En el meu entorn més íntim he dit alguna vegada que el dia que vegi aquest castell penjaré la camisa [riu]. Tot i que no ho faria! Seria com dir que ja ho he vist tot.

I, evidentment, vull que siguem els primers a fer-lo. Sóc competitiu en aquest sentit.

I també m’agradaria molt guanyar un concurs, ja que no he tingut encara aquest privilegi.

11

Caminada a Vilafranca El passat diumenge 8 de maig, festivitat de la Mare de Déu del Roser, un grup de castellers de la Colla Joves Xiquets de Valls va fer el trajecte Valls-Vilafranca a peu, seguint el camí ral de Vilafranca a Montblanc.

L’objectiu era retre un petit homenatge a la Confraria de la Mare de Déu del Roser i als avantpassats de la colla que anaven a fer castells a peu i amb carro contractats per aquella comunitat.

La vinculació de la Colla dels Menestrals amb la confraria vilafranquina va ser tal que la colla va acabar sent coneguda, especialment a Vilafranca, com la Roser, bandejant el nom original de Menestrals. Fins i tot, anys després d’aparèixer a les cròniques per primer cop com a Colla Nova, el 1876, encara hi havia qui recordava l’antiga denominació, tal com recull un document de la festa major del Vendrell de 1895 on es parla de “la nova del Roser”.

Un grup de dotze components de la Colla Joves va iniciar el viatge de bon matí al punt de trobada, davant la Casa de les Punxes. A la Torregassa s’hi afegirien dos companys més, que fins a aquell moment formaven part del cotxe de suport que va anar fent el seguiment del grup fins a la destinació final, el cementiri de Vilafranca.

El temps, insegur al llarg de tot el dia, ens va deixar algun plugim que en cap moment va arribar a ser molest per a la marxa.

El camí ral es manté en molt bon estat en la major part del seu recorregut, però en alguns trams el traçat coincideix amb alguns centenars de metres de carretera. També queda tallat per alguns conreus, especialment al sector del Penedès, i fins i tot acaba convertit en rases plenes de malesa que obliga a agafar opcions alternatives.

Dels guals que travessa la ruta, només el de Marramaus, al torrent de la Bruixa (passat la Múnia), ofereix una certa dificultat per trobar un punt de pas, i només en un, a la riera de Marmellar, és millor passar per la carretera.

Un error al coll de Sta. Cristina i alguna distracció en diverses cruïlles van posar el punt d’aventura a la caminada, fet que va provocar que hi esmercéssim més temps del previst.

Des d’aquí voldríem denunciar la intransigència d’un pagès que no ens va permetre passar per les seves terres, entre el polígon de les Alzinelles i Vilardida, malgrat tractar-se del camí ral, en un tros on en cap moment s’havia de deixar el camí per a travessar cap parcel·la conreada. Tindrem temps d’assessorar-nos si tenia dret a impedir el pas del grup o no i actuar en conseqüència.

Després de dotze hores arribàvem a Vilafranca amb el mateix percentatge de cansament que de satisfacció.

El moment més emotiu, però, va arribar al final. A l’entrada

12

del cementiri, on encara es conserva la capella de la Confraria del Roser des de 1858, ens esperava un grup de companys de la Joves i una representació de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, que ens van rebre amb aplaudiments i moltes mostres d’afecte.

Ja dins el recinte i davant la capella es va fer una ofrena d’un ram de roses, flor associada a aquesta festivitat, tant en la seva vessant cristiana com en l’originària, pagana, vinculada a l’arribada de la primavera.

Tot seguit, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca va aixecar un pilar de 4 d’homenatge.

Amb unes paraules d’agraïment cap a la Colla Jove tot recordant el lligam de la nostra colla amb la plaça vilafranquina al llarg de la història, va cloure una jornada inoblidable i que esperem que tingui continuïtat.

Per acabar, voldria expressar que per sobre de la significació que pugui haver tingut per a cadascú de nosaltres l’experiència de rememorar, d’alguna manera, la ruta que feien els antics Xiquets de Valls i, en concret, la Roser, el que personalment m’ha omplert d’orgull ha estat l’ambient que hi va haver en el grup al llarg de tot el trajecte. Un ambient que va mantenir l’humor fins i tot en els moments en què el cansament no convidava a riure gaire.

Talment un altre signe d’identitat que defineix aquesta colla i que diumenge un grup de companys van contribuir a perpetuar.

Com el record de la Roser.

Ahir, avui i sempre Joves!

Francesc Montserrat

3d7, 5d7, 2d7, vano de 5 i 3 p4

16/04/16

TREBALLS EN PEDRA, MARBRES, GRANITS PISSARRES I MATERIALS COMPACTES Illa del Polígon, Nau 15 • Tel. i fax 977 60 63 33 marbresvalls@gmail.com • marbresvalls.blogspot.com 43800 VALLS (Tarragona)

13

2d7, 4d8, 5d7 i vano de 5

10/04/16

Memòrial Ramon

Botarell

Sortides

500 4d8 Sortides

Una, que el castell va ser d’aquells que fan afició, tant per com va anar com pel significat històric que tenia en aquell moment.

Una altra, la cara de patiment del Ventura, que anava a quarts.

Indescriptible.

També recordo que em van cridar l’atenció els dos barbuts que anaven d’agulla (el Pere Toda i el Ramon Barrufet). Em preguntava si als baixos els picaria una barba passejant-se pel seu front.

Però el que més em va sobtar (i admirar) va ser la joventut dels quints. Eren nois de la meva edat i n’hi havia que portaven faixa blava, un detall que jo no havia vist mai.

I la frase del meu pare: “Però si són canalla!”. Acostumats a veure alguns quints d’altres colles allò per a nosaltres era una novetat.

Aquell dia va ser decisiu per a la Colla Joves. No només per la porta que es va obrir, sinó també per les que es podrien haver tancat, encara que hagués estat temporalment.

Durant la passada diada de Ramon Barrufet, els germans Gormaz (el Fede, que anava a dosos el 75, va pujar a segons, i el Tomàs, que anava a quints, ho va fer a terços) recordaven que la canalla arribava a la Bisbal força espantada.

En la mateixa línia, el Salvador Ramon, que pujava a quints a la Bisbal, em va comentar en una ocasió que aquells dies pensava que si tornava a caure del 4 de 8 deixaria els castells, perquè li havia agafat por.

Sens dubte la Colla Joves també hauria trobat el camí de l’èxit amb altres castellers, però no em negareu que costa imaginarse la història de la colla sense molts dels protagonistes d’aquell 4 de 8, tant dalt del castell com a baix.

D’aquests cinc-cents 4 de 8 n’hi ha hagut de tota mena i amb anècdotes per a escriure un llibre sencer.

14

Tampoc hi ha faltat la figuereta a quarts del Miquel De Haro, per Sant Joan de 1994.

Repassant les cròniques de les actuacions on es va assolir el 4 de 8 es pot observar com, en molts moments, mentre la colla descarregava un bon nombre de 3 de 8 de postal tenia problemes amb el 4 de 8. Els intents desmuntats i els descarregats de forma èpica no han estat precisament pocs.

D’entre aquestes defenses èpiques recordem la que va protagonitzar Joan de Cabra, pare, l’any 1983 a Reus, quan en lesionar-se en plena execució del castell no es va rendir malgrat els forts dolors que sentia. El Joan va haver de deixar de fer castells.

28/05/16

Tornant al 4 de 8 del 75, sis components d’aquell castell han estat caps de colla (Jordi Crusells, Cisco Sánchez, Josep M. Estil·les, Salvador Ramon, Tomàs Gormaz i Fede Gormaz).

Personalment he tingut la satisfacció d’haver fet d’agulla en un parell d’ocasions, l’any 1987, a l’Arboç (al pilar del Toni Vallès) i a la Mercè (al pilar del Jordi de la Secuita). Evidentment, sense haver-ho fet mai abans ni a assaig ni enlloc. Això era habitual aquells anys. Se t’acostava algú, et preguntava si estaves bé i... cap dins!

De tota manera qui més cops m’ha hagut de patir ha estat el Josep M. Pallarès, ja que quan ell feia de dau havia anat molts cops darrere seu.

Al llarg del temps, paral·lelament a aquests 500 4 de 8, la Colla Joves ha aconseguit fites que eren inimaginables aquell 15 d’agost de 1975.

Molts companys d’aquella època encara són a la colla. D’altres ens hi hem anat incorporant al llarg dels anys. I d’altres, lamentablement, ja no es troben entre nosaltres.

D’aquí a no res, abans que ens n’adonem, estarem celebrant el 4 de 8 número 1000 i de ben segur que els propers 500 aniran acompanyats de noves fites que, ara sí, la colla es pot imaginar... i aconseguir.

Francesc Montserrat

04/06/16

19

3d8, 4d8 i 2 pilars de 4

Jo era un nano de 14 anys que simpatitzava amb els Nens del Vendrell i, des de feia uns anys, també seguia la Colla Joves Xiquets de Valls. Aquell dia hi havia les meves colles preferides a plaça. D’aquell 4 de 8 en recordo quatre coses.

Tenim el primer 4 de 8 del s. XX fet en una actuació de Completes (1980) o el primer 4 de 8 fora de Catalunya, el 6 de març de 1983 a Saragossa.

Vila-seca

El primer record que tinc del Ramon és veure’l d’agulla al primer d’aquests cinc-cents 4 de 8, el de la festa major de la Bisbal de 1975.

O també la coincidència que els 4 de 8 número 100 i 200 es descarreguessin en una diada de Sant Joan (1986 i 1994).

4d8, 2d7, 5d7 i vano de 5

El mig miler (sense comptar aquests anteriors) es va aconseguir a la diada Memorial Ramon Barrufet.

Manacor

Per a qui li agradi això de les dades i per a poder fer comparatives, la colla havia descarregat, en les seves diferents denominacions entre 1933 (el primer descarregat de la renaixença) i 1955 si comptem l’etapa unificada, quaranta-un 4 de 8 (14 com a Colla Nova, 5 de la colla unificada i 22 amb el nom de la Muixerra).

Des del primer, on a partir d’un programa que anunciava de forma maldestre una actuació “conjunta” dels Nens del Vendrell i la Colla Joves Xiquets de Valls i que Joventut de l’Alt Camp en la seva edició del 16 d’agost va aprofitar per a posar en dubte que el 4 de 8 de la Bisbal estigués format íntegrament per components de la Colla Joves, circumstància que provocà una resposta contundent per part de la colla, publicada el 23 d’agost al mateix setmanari.

3d8, 2d8f, 4d8c i vano de 5

El passat 16 d’abril la Colla Joves descarregava el seu 4 de 8 número 500 des de la represa.

01/05/16

15

2d7, id 4d8, 4d8, 5d7 i vano de 5

Perafort

4/8, 2d8f, 5d7, pilar de 5 i 3 pilars de 4

Vilanova

Sortides

24/04/16

Fotografia: JesĂşs Navarro

18

22/05/16

3d8, 2d8f, 4d8c i vano de 5

Nou Barris

2d7, id 4d8, 4d8, 5d7 i vano de 5

El MilĂ

Sortides

15/06/16

04/06/16

19

3d8, 4d8 i 2 pilars de 4

Vila-seca

4d8, 2d7, 5d7 i vano de 5

Manacor

28/05/16

12/06/16

16/04/16

TREBALLS EN PEDRA, MARBRES, GRANITS PISSARRES I MATERIALS COMPACTES Illa del Polígon, Nau 15 • Tel. i fax 977 60 63 33 marbresvalls@gmail.com • marbresvalls.blogspot.com 43800 VALLS (Tarragona)

20

13

2d7, 4d8, 5d7 i vano de 5

10/04/16

Memòrial Ramon

2d8f, i 4d9f, 4d8, 3d8 i vano de 5

El Pati

3d7, 5d7, 2d7, vano de 5 i 3 p4

Sortides

Botarell

Caminada a Vilafranca Sortides

3d8, 2d8f, 4d8 i 3 pilars de 5

Completes

23/06/16

21

22

3d9, id 2d9fm, 2d9fm, 4d9f i pilar d 5

Sant Joan

Sortides

La Colla Joves estrena tres castells de nou per St. Joan Després d’un juny de rodatge, els del carrer d’en Gassó es plantaven a la Festa Major de Sant Joan amb el repte d’estrenar els primers castells de nou de l’any. Abans, però, calia escalfar motors per Completes. I durant la nit més màgica de l’any, la Joves es va decantar per una actuació amb un pis menys que la que preveia per Sant Joan. De sortida van optar per un 3de8 que ja va evidenciar el bon engranatge d’aquest castell, per seguir amb el 2de8f i el 4de8; en ordre idèntic al que pensaven portar a plaça l’endemà. Una actuació que no va suposar cap dificultat per als vermells.

La Joves, per tant, havia decidit reservar tota la pólvora pel dia gros de la Festa Major.

I ja de sortida –els vermells van obrir plaça– van optar per un 3de9f que havien treballat molt a assaig però que encara no havien pogut ensenyar a plaça. I el castell, amb estrenes importants, es va mostrar impecable. Va ser a la segona ronda quan els de Jaume Galofré van encendre el tro de la diada en forma de 2de9 amb folre i manilles. La colla n’estava convençuda; tant, que després que sonessin gralles en un primer intent, els vermells van decidir desmuntar-lo perquè no contemplaven cap altra possibilitat que la de descarregar el castell. I a la segona va ser la bona, i el 2de9fm va pujar ferm i convençut. Només a la sortida dels més menuts, el castell va exigir d’un tronc exquisit i d’unes manilles treballades. La Joves passava dels castells de 8 a la gamma extra en qüestió d’hores i mostrava al món casteller tota la feina feta a porta tancada els darrers mesos.

Però la festa no seria completa sense el 4de9f, el castell amb què els vermells havien ensopegat al Pati. I no hi va haver ni rastre dels dubtes que aquesta construcció havia generat unes setmanes enrere. Potser no va ser el 4 més maco que recordem de la Joves, però sí que va ser un 4 segur que va permetre als vermells completar la tríada de 9. Una actuació rodona que l’any passat no van assolir fins al setembre i que enguany s’han anotat ja per Sant Joan, assolint així el segon millor Sant Joan de la història vermella. Un Sant Joan de traca.

24/06/16

23

Festa Major St. Joan

24

Graella temporada

25

Més que castells L’assemblea renova els càrrecs de la Colla L’assemblea ordinària de la Colla és el punt de partida de tota temporada. Enguany estava convocada pel dia 5 de febrer, i es va celebrar amb una molt bona assistència.

Davant l’anunci a finals de la temporada passada que la junta tècnica continuava, es va presentar l’equip d’enguany amb alguna baixa i bastantes incorporacions, sobretot en l’equip de col·laboradors, per a poder fer front als grans castells que ens ha de deixar aquesta temporada.

Pel que fa a la junta administrativa, el president, Rafel Sans, va renovar la confiança de la Colla, amb un equip continuista però amb algunes noves incorporacions.

Pilar a la Gran Festa de la Calçotada La Colla Joves va participar en la Gran Festa de la Calçotada a la seva ciutat d’origen, Valls. La festa es va celebrar el passat diumenge 31 de gener pels indrets més cèntrics de la capital de l’Alt Camp. Aquesta jornada festiva compta cada any amb l’atractiu dels concursos que se celebren al voltant d’aquesta ceba dolça: el certamen de qui en menja més, el de cultivadors o el de l’elaboració de la salsa.

La Colla, un any més, va donar suport a aquesta cita anual enlairant un pilar de 5 a la plaça del Pati, que malauradament va quedar en carregat.

Helena Ll. rep el premi a la Trajectòria Castellera La passada gala de la Nit de Castells va tenir un premi molt significatiu per a la Colla Joves. Es tracta del Premi a la Trajectòria que va rebre la nostra castellera Helena Llagostera.

Helena Llagostera Serra va ser la primera dona a pujar al tronc d’un castell de nou (Sant Fèlix, 1988) i també la primera dona Cap de Colla d’una agrupació capdavantera (2009-2010). I tot això gràcies a la seva tenacitat i esperit de lluita, fent front als estereotips i clixés de l’època.

Estem molt orgullosos que l’Helena aconseguís tot això amb nosaltres i que la Colla Joves Xiquets de Valls, com ha fet sempre des del 1813, representés de nou el progrés social i l’evolució en el món dels castells.

Des de la Colla Joves volem fer extensiu aquest reconeixement a totes les castelleres que han lluitat durant molts anys i a tot arreu per normalitzar el paper de les dones al món casteller.

Jornada d’introducció als castells El dissabte 19 de març, l’equip de canalla de la Colla Joves Xiquets de Valls va realitzar una jornada d’introducció als castells adreçada a tots aquells nens i nenes que tenien ganes de provarho. Es va tractar d’una activitat didàctica i lúdica pensada perquè nens i nenes, pares, mares, avis, oncles… poguessin passar una estona divertida al nostre local. A banda de l’activitat pràctica, també es va facilitar tota la informació castellera als assistents i, aquells que ho van voler, van poder realitzar una visita guiada pel nostre local.

Aquesta activitat s’emmarcava en les múltiples accions de dinamització que l’equip de la canalla de la Colla Joves Xiquets de Valls vol realitzar al llarg de l’any i estan obertes a tothom.

26

Taller de castells a l’escola Baltasar Segú El passat 27 de maig a la tarda, un equip de components de la colla va realitzar un taller de castells amb els alumnes de Primària a l’Escola Baltasar Segú.

Vam compartir una estona entretinguda i vam poder comprovar la feinada que fan en aquest centre per apropar el fet casteller als més menuts.

Volem donar moltes gràcies als professors i l’equip directiu per aquesta iniciativa, i esperem poder-hi tornar aviat per continuar apropant el fet casteller a les escoles de la nostra ciutat.

II Memorial Ramon Barrufet El 12 d’abril al matí va tenir lloc una taula rodona sota el tema “Ramon Barrufet, la persona sota la camisa” com a acte previ a la diada que es va celebrar a la tarda per recordar el nostre president d’honor, Ramon Barrufet. En acabar la xerrada hi va haver vermut per a tots els assistents per poder continuar gaudint parlant sobre les anècdotes i històries sobre el Ramon.

Apadrinament dels Castellers of London Estem molt orgullosos i contents d’apadrinar els Castellers of London, la primera colla castellera que neix a Anglaterra i que ho fa, a més, lluint el color vermell a la camisa.

Els desitgem tots els encerts del món i els agraïm que es converteixin en ambaixadors d’una tradició que van iniciar els nostres avantpassats i que avui és reconeguda mundialment. Però els Castellers of London no seran només els nostres fillols, perquè sabem que d’ells també en podrem aprendre moltes coses. Salut i bons castells, germans!

Dia en família per celebrar la diada del Pati El dissabte 11 de juny i dins els actes de la ÐDiada del Pati, vam celebrar el Dia en Família.

Va ser un acte obert a tothom, tant per a components de la colla com per a la resta, dels més menuts als més grans. A la tarda, al local de la Colla Joves Xiquets de Valls hi va haver jocs, tallers, inflables... i coca amb xocolata per a tots.

Primera trobada castellera d’escaladors i muntanyencs

I a les 11 del matí es va dur a terme una Xerrada Itinerant i Vermut gratuït tot descobrint la història de la colla i dels castells mitjançant els objectes i fotografies que es troben a les galeries del nostre local.

El passat 8 de desembre es va celebrar, als volts de la zona d’escalada de la Penya Roja, entre els termes de la Riba i Vilaverd, la primera trobada d’escaladors i muntanyencs organitzada per la Colla Joves Xiquets de Valls.

La trobada va consistir en diferents activitats encapçalades per una ascensió coordinada de la muntanya Penya Roja, amb múltiples vies de diferents grau i dificultat. A part del dels escaladors, un circuit per als muntanyencs va transcórrer, a peu, per indrets emblemàtics d’aquestes muntanyes de l’Alt Camp, com ara el Castell Dalmau, els barranc dels Tres Pilans i la Cova del Colom, abans d’arribar al cim de la Penya Roja. Allà es van trobar escaladors i muntanyencs i van alçar pilars commemoratius d’aquesta trobada.

27

Premi Joan Ventura Premi Joan Ventura i Solé per a Castells a Rac1 RAC1, l’emissora de ràdio amb més oients a Catalunya, ha sigut la guanyadora del XX Premi Joan Ventura de Periodime casteller que atorga la Colla Joves Xiquets de Valls des de 1995.

Per a la decisió final, el jurat ha valorat l’aposta creixent pel fet casteller que ha dut a terme l’emissora, on destaca l’èxit de la proposta i el nombre creixent de seguidors de l’espai.

Reconeix que l’emissora ha estat capaç de donar un nou to a les retransmissions castelleres radiofòniques, intentant apropar el fet casteller al públic més neòfit.

Les transmissions de Castells a RAC1 van començar amb el Concurs de Castells de Tarragona l’any 2012. Any rere any, s’hi han anat incorporant noves retransmissions de les principals diades: Sant Fèlix, Santa Úrsula, diada del primer diumenge de festes de Santa Tecla, diada de la Mercè de colles convidades, Sant Narcís.

L’equip de Castells a RAC1 està format per Benet Iñigo, Aleix Santacana, Maria Garcia, Anna Vallhonesta, i encapçalat per Xavi Aymerich.

Més enllà de les retransmissions de l’equip de Castells a RAC1, la informació castellera a l’emissora es completa amb el seguiment de les principals diades castelleres als informatius amb cròniques d’especialistes i corresponsals a peu de plaça, i l’agenda d’actuacions, que es repassa al programa La primera pedra.

28

Premitemporada Joan Ventura Nova I ja era hora! Ja era hora que ens pugés l’autoestima, que fóssim realment conscients de com en som, de bons.

Perquè formem part d’una colla que, quan ens ho posem al cap, és capaç de tot; fins i tot de portar un 2de9 amb folre i manilles a Terrassa el primer cap de setmana de juliol. Però, companys i companyes, tinc la sensació que tot just hem posat el fil a l’agulla. Que això va amunt. I que anirà tan amunt com nosaltres vulguem.

Tenim un grup de gent jove que estira, i de quina manera.

Però no n’hi ha prou. Ens calen més castellers. Ens cal tornar a veure aquelles cares que fa temps que no vénen -vaig estar molt content de veure’n unes quantes per Sant Joan- perquè amb ells, amb vosaltres, som més forts. I ens cal proclamar als quatre vents les virtuts de formar part de la Colla Joves Xiquets de Valls, perquè volem sumar més camises, perquè volem créixer socialment. Ja no en tenim prou d’omplir el pati d’assaig abans de les cites més destacades del calendari. En volem i en necessitem més.

Rafel Sans “Devorem els estigmes” “No eren colla de manilles, ni eren colla de juliol. Però, com li està passant en els darrers anys, especialment des que Jaume Galofré en va assumir el lideratge, la Joves de Valls continua a poc a poc devorant estigmes que històricament l’acompanyaven”. Així començava la crònica castellera del Diari de Tarragona, després del brutal primer cap de setmana de juliol en què la colla vam ser capaços de descarregar tres castells de nou, de completar el 2de8f, de carregar el 2de9fm, i d’estrenar el 5de8; dissabte al Vendrell i diumenge a Terrassa. I és cert, alguna cosa està canviant a la nostra colla, ens estem desfent aquesta cotilla que ens oprimia i estem començant a ser conscients de les nostres possibilitats.

4

Des de les juntes de la colla hem apostat ara per augmentar la seguretat en els assajos i per invertir una quantitat important en una nova xarxa d’assaig. Però tenim clar que això no serà suficient, si no comptem amb tots i cadascun de vosaltres. Per tant, us demanem que ens ajudeu a fer xarxa, que estireu familiars, amics i coneguts perquè tornin a entrar, o ho facin per primer cop, al carrer d’en Gassó.

De ben segur que, si traspassen la porta, ja no en voldran tornar a sortir. Som-hi!

Tot suma Teixim la xarxa, teixim la història!

La pinya és una part importantíssima en qualsevol castell. I aquesta idea és la que els responsables de la colla han tingut com a referent per poder tirar endavant el projecte d’instal·lació d’una nova xarxa d’assaig. Un projecte d’un elevat cost econòmic -malgrat els esforços per trobar el pressupost més ajustat a les necessitats- que ha obligat a utilitzar l’enginy i a cercar col·laboracions per poder fer viable el projecte. És aquí on neix el Tot Suma. Una plataforma catalana de finançament col·lectiu on tothom qui ho vulgui pot posar el seu granet de sorra per poder ajudar a finançar la instal·lació de la xarxa.

L’objectiu inicial era sumar 5 mil euros, però a hores d’ara, quan encara queden dies perquè es tanqui el període de donacions a través de la xarxa, ja se n’han recaptat més de 4 mil. Un cop assegurat l’objectiu inicial, la intenció és la de sumar tants diners com sigui possible. El funcionament és ben senzill: cal entrar a la pàgina web http://www.totsuma.cat/; escollir el projecte “Castellers i castelleres, teixim la xarxa, teixim la història!”; triar la quantitat de diners que hi volem posar i la recompensa que volem obtenir –n’hi ha d’extraordinàries- i clicar el botó verd que diu “suma-hi”. Amb el nostre ajut, estarem fent pinya per augmentar la seguretat als assajos.

castelleres. Aquest disseny de xarxa mòbil i la seva integració a la sala d’assaig es farà amb projecte visat i direcció facultativa en l’execució.

El pressupost de la xarxa incloent el projecte legal és de 35.000 € ; és el pressupost més ajustat que hem trobat tenint en compte les característiques tècniques abans esmentades. Amb aquest TOTSUMA, esperem cobrir una part del cost del projecte; la part restant es cobriria amb fons propis de la colla, a més d’estar explorant explorant altres vies de finançament.

És cert, però, que no tothom està avesat a utilitzar Internet per realitzar accions d’aquestes característiques i això pot suposar un fre per a algunes persones que també hi voldrien participar. Si és el vostre cas, us animem a buscar algun amic, parent o conegut que us doni un cop de mà perquè això no sigui un impediment per a la vostra col·laboració. La colla ens necessita a tots i cadascun de nosaltres per assolir els seus objectius. Assajar de forma més segura i eficient de ben segur que s’acabarà traduint en una millora qualitativa dels nostres castells. Als qui veniu a assaig ja no us sorprèn veure com divendres sí, divendres no, som capaços de posar dosos al 3de9 amb folre -qui ens ho hagués dit no gaire temps enrere. Als qui encara no ho hàgiu vist, us animem a fer-ho. Perquè malgrat que les coses estan canviant, i molt, en els castells, hi ha una cosa que no canvia: el sentiment d’estima i de pertinença a la Colla Joves, la vostra, la nostra colla, que entre tots fem gran.

Muixerrillos i muixerrilles, teixim la xarxa, teixim la història!

La Xarxa: Hem estat revisant i estudiant diferents projectes i tipus de xarxes, i finalment ens hem decidit per una xarxa mòbil que ens permetrà assajar diferents tipus d’estructures a diferents alçades.

El projecte s’ha encarregat a una empresa que ja ha realitzat xarxes semblants per a altres colles. Aquesta empresa ha dissenyat i pressupostat una xarxa que té en consideració les demandes tècniques i de resistència en cas de caiguda, s’adequa a les característiques pròpies de la sala d’assaig i les necessitats tècniques per assajar les diferents estructures

29

Benvinguts

Guim Puigjaner Compte

Jofre Figueras R

everté

- 10 de gener de 20 16 - fill dels companys Jordi i Abigail

- 9 de gener de 2016 - fill dels companys Francesc i Elisenda

Bernat Cubos Casellas

- 12 d’abril de 2016 - fill dels companys Carles i Montse

Futur de laJoves

Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com 30

31