focnou 98

REVISTA DE LA COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS DESEMBRE’15 #98

Editorial

Ja fa setmanes que hem dit adéu a la temporada castellera 2015, una temporada que arrencava amb moltes novetats (començant per les persones que es posaven al capdavant de la colla), i també amb un xic de mala sort, que no posava les coses gens fàcils. Tot i així, entre tots hem sabut girar la truita. Des dels més petits fins als més grans, des dels més veterans fins als nous membres d’aquesta gran família vermella, tots hem contribuït a acabar la temporada amb un somriure a la cara.

Com ho havia estat anys enrere, el tres de nou ha tornat a ser el vaixell insígnia de la Joves. Després de carregar el primer per Sant Joan, n’hem encadenat dotze de descarregats, el nostre rècord. Això, a més, ens va portar a estar a punt de coronar el colós de deu pisos.

I és que, un cop esvaïdes les pors, ha quedat clar que la Colla Joves també és colla de manilles. Sant Fèlix, la Mercè, el Vendrell i Santa Úrsula van veure com milloraven dia rere dia. Santa Úrsula... Quina diada! Valentia i orgull fins al final. Malgrat la decepció inicial, la colla es va mantenir ferma, per acabar l’actuació amb un impecable dos de nou.

I segurament el més important d’aquesta temporada és el que ens ha quedat per fer. Aquesta sensació de línia ascendent que tenim: sabem que podem anar molt més lluny encara. Ara, però, comença un altre moment molt important. Han arribat les festes de la colla i és l’hora de compartir bones estones amb els nostres. Som-hi tots, a gaudir-ne, i que ens donin moltes energies per una magnífica temporada 2016.

#98 Valls, desembre 2015 Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip Foc Nou: Roser Llagostera, Montse Solé, Josep Ramon Marquès, Maria Pié Publicitat: Fernando Porcel i Josep M. Pallarès Fotografia portada: Marc Lladó Quadrat Fotografia central: Alex Latorre Fotografies: Arxiu Colla Joves Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U. Dipòsit Legal T-1233-83 Amb la col·laboració de:

sumari 03 04 06 ' 10 20 21 22 23 24 26 30

editorial

resum temporada

l entrevista

sortides

fòrum casteller

la coordinadora

la canalla

this is anfield

més que castells

instajoves

benvinguts

L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.

Resum temporada descarregar, 15 anys després, el 2de9 amb folre i manilles i repetir aquesta gesta dues vegades més. I no només això, perquè per Santa Úrsula ens hem quedat a dos segons d’assolir el castell de deu. Dos segons, però, que no ens han d’impedir veure la colla que tenim i del que som capaços quan hi som tots.

No em toca a mi fer balanç casteller, però és evident que el balanç social com a entitat no es pot entendre sense parlar dels castells amb manilles. La feina de formiga feta al pati d’assaig i la constància dels qui no heu defallit mai han servit per posar els fonaments d’un projecte engrescador. I no ha estat fàcil, perquè al voltant tothom empenyia, i molt!, i nosaltres necessitàvem paciència.

Però la colla no només l’ha tingut, sinó que a poc a poc hem estat capaços d’anar sumant més camises a un somni que tot just acaba de començar.

I aquesta línia que hem iniciat és en la que hem de seguir treballant de cara a la temporada vinent. Hem d’aconseguir consolidar una base sòlida, multitudinària i forta per poder encaixar amb els que molts han considerat els millors castellers de tronc del món casteller. I per això cal que ens ho seguim passant bé; que ajudem a créixer socialment la nostra entitat fent-nos-en socis i, per tant, responsables; que aportem el nostre granet de sorra en la mesura del que ens sigui possible i que tinguem molt clar que quan hi som tots, tot, absolutament tot, és possible!

Rafel Sans CONSOLIDEM UNA BASE SÒLIDA! El millor resum de la temporada 2015 són les imatges aèries de la Diada de Santa Úrsula. Prop d’un miler de camises que van tenyir de vermell la plaça del Blat i que demostren el potencial de la colla que SOM. Tot plegat, en un any de transició i de canvis. Un any en què, amb el lideratge amable del cap de colla més jove de la nostra història, hem estat capaços de combatre les nostres pors i hem iniciat un camí que ja no té retorn.

Les coses, però, no han estat senzilles. La caiguda al Milà i les seves conseqüències van ser el primer entrebanc d’una temporada durant la qual hem hagut de superar nombrosos obstacles. Però els hem superat i això ens ha permès assolir la que, penso, és només una primera fita:

4

Vull acabar dient: visca la Colla Joves i totes les seves castelleres i castellers! I aprofito aquest espai a la revista per donar les gràcies a tots els que aquest 2015 ens heu donat un cop de mà! Esperem seguir comptant amb la vostra col·laboració la temporada vinent. Una temporada en què, n’estic convençut, recollirem el fruit d'allò que hem començat a sembrar aquest 2015. Salut per a totes i tots i espero que xaleu moltíssim.

Fa just un any no hauria pensat que avui estaria adreçantme a vosaltres per tancar aquesta primera temporada al capdavant de la colla, però, com moltes situacions viscudes per la colla, passen tot i semblar poc probables. Després d’acabar l’any, crec que tot plegat ha valgut la pena.

Hi ha hagut moment bons i no tan bons, decisions correctes i decisions errònies, però estic immensament content de totes i cadascuna de les persones que han format l’equip tècnic i no han abandonat en cap moment. Tots tenim la nostra opinió de com faríem les coses i volem sumar perquè la colla tiri endavant de la millor manera, però pocs tenen la capacitat d’arromangar-se, estendre la mà i implicar-se a fons dins l’equip tècnic. Implicar-se vol dir treballar i també assumir les conseqüències del treball, que potser és la part més complicada. En començar l’any confiava molt en l’equip que m’acompanyava; ara que l’hem acabat, només puc agrair la dedicació i estar orgullós de tenir-los ben a prop.

Pel que fa a la colla, a tota la gent que sempre hi ha estat i mai ha fallat, als que només han vingut puntualment, als que vénen de més a prop i de més lluny, als que heu fet possible superar els reptes que ens hem proposat, sou la culpa de tot! Mai no m’he queixat pel fet de ser pocs; els que som, som els millors i farem la feina que puguem fer. Aquesta filosofia ens ha portat a rebaixar pretensions en alguna plaça respecte al que volíem fer, però ens ha portat a arrossegar més gent que mai en diades importants, sobretot per Santa Úrsula.

Si alguna cosa hem demostrat enguany fent més 3de9f que mai, assajant més fort que mai i recuperant les manilles, descarregant tres 2de9fm, és potencial humà. Potencial portat arreu on hem anat i potencial amb ganes de fer feina a l’assaig, on molts dies fèiem un grapat de proves de 3de10fm i la pinya patia, treballava i suava, però no es queixava malgrat l’esforç que suposava. Això mereix un monument!

Analitzant els resultats de l’any, podem estar força satisfets. Quant a castells i números, no són els que volem, ni de bon tros. Però si volem aspirar que els gran èxits que hem aconseguit al llarg de la història siguin més constants i no puntuals, ens tocava començar aquest camí.

La regularitat es troba amb temps i paciència i enguany ens n’hem fet un fart, de ser pacients, era la part més difícil i l’hem superat amb nota. Tots volíem tocar tota la gamma i fer-la a tot arreu, però enguany hem centrat esforços en una part d’aquests castells que sabem que podem fer. Anar a per tot gairebé sempre es tradueix en no arribar a res, així que ens hem fixat uns objectius realistes i necessaris i, un cop complerts, podem seguir aspirant a més. Tenim unes estructures en les quals enguany hem invertit moltes hores per modificar-les i poder-les fer a tot arreu. Aquesta feina en aquests castells no serà tan gran l’any vinent i d’aquesta manera podrem treballar castells que enguany no han estat tan protagonistes. Pas a pas, es tracta de consolidar passos per sumar-ne més. Voler fer tots els passos de cop, sense res consolidat, fa que

Jaume Galofré

construeixis una casa sobre una base inestable. Hem posat la base i seguim construint!

Volia agrair especialment el suport de tothom durant l’any; aprendre i rebre consells d’excaps de colla, de gent veterana o simplement de castellers que estimen la colla com ningú, ha fet que aquest viatge hagi estat molt divertit i en cap moment hagi estat un mal tràngol. També volia recordar els ànims que han tingut diversos castellers durant el curs per superar lesions que han patit. Gent que no falla mai i que durant un temps han hagut de veure els castells des de la distància, també ens ha animat per arribar on hem arribat.

Després d’aquesta temporada podem treure moltes lectures. Em quedo amb la capacitat de treball, la il·lusió i l’ambició de la colla. Amb això, el futur està assegurat.

Tot el que hem fet enguany, l’any que ve es pot mantenir fàcilment perquè tenim potencial de sobres per seguir anant a més!

I recordeu, el 3de10fm ens en deu una!!!

5

L’entrevista

Jordi Rius, Joan Rius i Xavi Rius El Joan, el Xavi i el Jordi Rius són pare i fills castellers de la Joves que, cada setmana, viatgen des de la Riera de Gaià per suar la camisa. Les dues generacions comparteixen la mateixa passió pels castells i també pel vi. Aquests dos mons es fusionen en la seva professió i són els encarregats d'exportar el fet casteller, arreu del món, gràcies a l'etiquetatge del seu vi. Aquests amants de la cultura popular han trobat a Valls la seva segona casa i a la Joves, grans amistats.

la vida del poble i segurament hauria acabat formant part dels Nens del Vendrell, una de les millors colles d'aquella època. He de dir que el meu pare odiava els castells, ja que creia que no eren gent de bona imatge.

Com vau anar a parar a fer castells a Valls? Qui va estirar a qui? El pare als fills o els fills al pare?

La Riera és zona tradicional de castells i no ens venia de nou. També tenim herència festiva en l'àmbit familiar i la festa la vivíem i encara la vivim molt.

Xavi: El 1996 estava estudiant a Barcelona i vaig coincidir amb el Quim de Cabra a classe. Ell em va enredar i jo vaig anar enredant els altres. El 1996 vaig començar a venir a la colla i un any més tard, el 1997, ja ho vaig fer amb camisa.

Recordo el meu debut a la Bisbal, que vam sortir de plaça amb un 2de7 carregat i un pilar de 5, imagina't.... Per tant, l'any vinent farà vint anys que vinc a la colla.

Joan: Jo vaig entrar de rebot perquè els feia de xòfer! Baixàvem de Barcelona, ja que aleshores vivíem allà, i com que el Xavi no tenia carnet, els baixava jo a Valls. A mi tota la vida m'havien agradat els castells i seguia molt els Nens del Vendrell. Quan era jovenet els meus pares es van haver de traslladar a Barcelona i això va fer que se'm trenqués

6

Jordi: Des de sempre he estat vinculat a la cultura popular i a les diferents activitats del poble de la Riera, i a més a més des de sempre a la nostra família ens han agradat els castells, una mostra més de cultura popular. Quan érem petits ja veníem a Valls a veure'ls com també a Vilafranca.

Jo vaig entrar un any després del meu germà, el 1998.

Al llarg d'aquests gairebé vint anys, heu vingut de manera ininterrompuda a la Joves?

Joan: Sí, sempre i tots tres.

Xavi: Vam arribar a ser onze els castellers que procedíem de la Riera. Quan vaig entrar a la colla, vaig fer-ho juntament amb tres més i quasi tots veníem del ball de diables del poble. Creiem que van deixar de venir perquè el 2de9fm del Vendrell els va superar. Van patir molt en aquell castell, tot i descarregar-lo. I aquell any jo em vaig trencar el genoll...

Jordi: L'any 2000, que vam fer el 2de9 al Vendrell n’érem uns 8 o 9, a la pinya.

La tradició castellera d’una plaça històrica com la de la Riera va influir en la vostra afició pels castells?

Joan i Xavi: Sí, sí, està claríssim!

Jordi: La Colla Joves i el Ball de Diables de la Riera van fer un intercanvi d'actuacions. Des dels anys 80 que no es feien actuacions castelleres a la Riera i a la dècada dels 90 s'havia perdut bastant la tradició. Nosaltres ens encarregàvem d’intentar que l'Ajuntament apostés pels castells i recuperar aquesta tradició, i per la Joves, és clar. A la Riera, sobretot hi ha castellers de la Colla Joves i dels Xiquets de Tarragona.

Jordi, vas escriure un llibre sobre l’activitat castellera a la Riera anomenat La Riera, plaça de nou. Crònica castellera d'un petit poble del Baix Gaià i col·labores habitualment amb la revista Foc Nou, també. D’on et ve la passió per la història i l’escriptura?

Jordi: Potser és genètic. Venim d'una família molt festiva i la nostra colla de la Riera també està involucrada en tots aquests temes. El tema festiu de la Riera estava molt apagat i vam voler recuperar molts dels elements, i em vaig dedicar a anar a l'arxiu a veure què hi trobava.

Xavi: És cert que a través de la nostra colla ens vam anar embolicant cada vegada més en aquest tema de recuperar la tradició festiva, i ell és el que agafa potser més la paella pel mànec i tirar endavant.

Joan: Mentre estudiava la carrera universitària va anar a viure amb els avis i quan sortia de la universitat, anava a l'arxiu i es dedicava a remenar llibres.

Jordi: El llibre està enfocat des d'un punt de vista rierenc i és un inventari de 200 anys d'història de castells a la Riera.

La primera actuació castellera documentada de la història va ser a l'Arboç i hi actuaven balls de valencians: els del Catllar i els de la Riera. Jo sempre he cregut que els castells van néixer a Valls però diem que "l'espermatozoide" el va posar el Baix Gaià i "l'òvul" el va posar Valls. A la història castellera, el Baix Gaià ha sigut molt important, sobretot col·laborant amb els castellers de Valls. L'any 1853 hi ha documents que diuen que castellers de la Riera ajudaven les colles de Valls a Torredembarra. Sempre hi ha hagut una història de relació, com a mínim de fa 160 anys, entre la Riera i Valls.

Actualment caldria fer una reedició del llibre, ja que hem trobat nova documentació. Per exemple, hem trobat documentat un casteller rierenc mort fent un 4de9 amb folre a la Riera. No sabem de quina colla...

També esteu vinculats a altres entitats de cultura popular, com els Diables de la Riera. Com es compaginen les dues activitats?

7

L’entrevista Xavi: És evident que has d'afluixar en alguna cosa. El que és clar és que quan arriba la festa Major de la Riera hi ha dos o tres assajos en els quals faltem a la colla i prioritzes el poble.

Però després, la resta de l'any és Colla Joves, sens dubte!

Pare i fills esteu tots vinculats al món del vi. Veieu relació entre els vins i els castells?

Joan: Per mi sempre és primer la Colla Joves, ja que tampoc faig cap ball dels que ells fan (riu). Jo sí que no fallo a cap assaig. A part d'ells dos, també tinc relació amb el Francesc Ramon i amb el Jordi Mestres i vinc amb ells a assaig i baixem junts.

Xavi: I tant! Els pagesos sempre han estat relacionats amb el món dels castells i hi ha un lligam molt evident. Nosaltres treballem al Penedès i, actualment, jo porto la marca Castells; doncs encara més vinculació.

Jordi: La sort és que a la meva dona també li agrada el tema festiu i ens compaginem força bé. I ara mateix m'he tornat a enredar i sóc el president del Ball de Diables de la Riera. Pas a pas i es pot amb tot. La veritat és que si t'agrada es compagina bé.

Jordi: Per descomptat. Per començar el territori casteller ja és vinícola.

La cooperativa de Vilafranca tenia registrada la marca Castells i Covides, que és l'empresa on treballem nosaltres a Sant Sadurní, absorbeix la Cooperativa de Vilafranca i, per tant, la marca. Aquesta marca la tenien bastant abandonada i el nostre director, sabent que érem castellers, va creure que estaria bé reactivar-la i aquí hi entra a formar part també la nostra part sentimental.

Jordi: Des d'un bon principi vam posar sobre la taula aspectes com que part dels ingressos anessin a parar a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, tot i que no teníem obligació de fer-ho perquè la marca és nostra.

Però vam creure que havia de ser així.

Xavi: Estem molt contents de l'acceptació que ha tingut arreu del món: les illes Balears, el Japó o França. Les fotos de les pinyes impacten moltíssim, independentment que hi entenguis o no de castells. I la Colla Joves és protagonista d'un cava brut nature.

Com es viu la rivalitat vallenca vivint fora de la ciutat?

Xavi: Suposo que més fàcil que per a la gent de Valls. Nosaltres, després d'una actuació castellera, no tenim la pressió dels de Valls perquè no ens trobem de cara.

Joan: Allà a la Riera n'hi ha un que és de l'altra colla de Valls i després d'una gran actuació, i més si els ha anat millor que a nosaltres, m'espera quan vaig a buscar el pa (riu).

Nosaltres tenim la sort que, en viure fora, ens ho agafem amb més tranquil·litat. És més suportable, tot i que a plaça em poso molt nerviós.

Jordi: La pressió que viuen els vallencs, és cert que nosaltres no la vivim. Bé, potser per whatsApp o per les xarxes socials sí (riu) però vivim més tranquils. Tot i que quan arribem a plaça la notem igual, aquesta pressió.

Veieu continuïtat castellera de la nissaga Rius?

Jordi: Ara mateix no ho sé, la veritat, són petits encara.

Ja t'ho diré d'aquí a tres o quatre anys. Tot i que parlem amb ells de castells, el meu fill pateix molt quan els veu i sobretot quan veu actuar la Joves.

Xavi: Espero que sí, em faria molta il·lusió. El meu petit

8

només té vuit mesos i a cada moment li parlo de castells, li poso vídeos i li ensenyo a dir “Joves”. Crec que si diu “Joves” abans de “mama” tindré un problema! (riu) Joan: Vaig començar a la colla pels meus fills i estic molt i molt content que els tres puguem compartir aquesta passió.

I si els petits de casa segueixen aquesta tradició, estaria encantat. Vénen molt, sobretot a places i diades importants ens acompanyen, com també ho fan en actuacions més familiars.

Quina és l'actuació de colla que podríem dir que més us ha marcat?

Veient el sostre casteller que estan assolint les colles, quina és la vostra actuació somiada?

Xavi: Descarregar el 2de8 net, el 3de9 sense folre, un somni, i està clar que el 3de10fm, que el tenim a tocar i no el podem deixar escapar.

Joan: 4de9net, 3de9 net i 3de10fm.

Jordi: 3de9 net. La Colla Nova ja ho va fer a Tarragona el 1881 i ara ens toca a nosaltres.

Què espereu de la Colla per a la temporada que ve?

Jordi: L'actuació de Santa Úrsula del 2013 (5de9f, 4de9net, Pde8fm(c)) o quan vam descarregar el primer 5de9f de la nostra història a Vilafranca l'any 2008. També recordo especialment el primer i el segon 4de9 net descarregats.

Joan: Que el cap de colla actual, el Jaume Galofré, continuï al capdavant. Hi ha moltes cares noves i això és molt important i sobretot que vingués més gent a l'assaig. Si ho faig jo que vinc de la Riera, m'agradaria que els castellers de més a prop facin aquest esforç. I espero descarregar el 3de10fm.

Xavi: A mi em va marcar molt el primer 4de9 net carregat a Valls i sobretot el primer 5de9 descarregat per Sant Fèlix.

En aquest últim vaig treure una adrenalina que no havia sentit a la meva vida, va ser molt especial.

Xavi: Continuar el projecte que s'ha iniciat enguany, que penso que ha anat molt bé, i consolidar-lo amb més gammes extres. I trobes a faltar que molta gent de Valls no vagi als assajos ni a les sortides.

Joan: Un dels anys que vaig gaudir més va ser el 2013 quan vam descarregar el 4de9 net a Valls, l'emoció d'aquell moment costarà molt tornar-la a repetir. I després, ara fa 4 anys, que vam quedar segons al Concurs de Castells de Tarragona. Fins a l'últim moment vam estar frec a frec amb l'altra colla de Valls.

Jordi: Crec que enguany ha servit per consolidar les manilles, penso que hem fet un pas molt important al posar aixecador i quasi coronar el 3de10fm. Recuperar el 5de9f i recuperar el 4de9 net. És cert que hi ha molt “casteller de Festa Major”, com dic jo, que és aquell que només es posa la camisa a diades grans i necessitem més implicació durant tot l'any.

9

10

3d9f, 2d9fm, 4d8, vano de 5

El Vendrell

Sortides

11/10/15

TREBALLS EN PEDRA, MARBRES, GRANITS PISSARRES I MATERIALS COMPACTES Illa del Polígon, Nau 15 • Tel. i fax 977 60 63 33 marbresvalls@gmail.com • marbresvalls.blogspot.com 43800 VALLS (Tarragona)

11

12

2 i3d10fm, 3d9f, 2d9fm i 2 pilars de 5

Sta. Ăšrsula

Sortides

25/10/15

13

Sta. Ăšrsula

14

pujar amb menys sincronia i es va trencar abans.

Amb la primera ronda en blanc, tocava recol·locar-se i ho vam fer descarregant el dotzè 3de9 amb folre de l’any, que servia per assolir el record de 3de9 descarregats en una mateixa temporada.

Però la colla, ambiciosa, no en va tenir prou i va completar en tercera ronda el primer 2de9 amb folre i manilles que descarregàvem a Valls. Va ser un castell de postal, amb una execució brillant tant per part del tronc com de la base. I va servir per tancar la diada amb un bon regust de boca. No tant pels resultats obtinguts, sinó pel potencial exhibit i la convicció d’haver iniciat un camí que ja no té marxa enrere.

Les manilles, a la Joves, ja no ens espanten.

Fotografia: Alex Latorre

L’ambició pel 3de10 i el domini de les manilles van marcar la diada de Santa Úrsula 2015. En aquesta ocasió el sorteig no ens va ser favorable i vam ser segons en actuar. Malgrat la pressió que va posar la colla rival després de carregar el 3de10 amb folre i manilles, la nostra sortida va ser clara i valenta. Ja d’entrada, vam atacar per primera vegada a la nostra història un castell de deu pisos. Amb la nostra pinya més nombrosa vam encaixar a la perfecció el folre i les manilles del mastodòntic 3de10 que se’ns va escapar quan l’enxaneta ja havia clavat el peu a la faixa dels dosos. Només dos segons ens van separar de la glòria de carregar aquest castell, però la colla va posar de manifest el potencial humà i casteller assolit durant l’any. Per això no vam renunciar. I immediatament després de la caiguda hi vam tornar amb el mateix castell. Aquesta vegada, però, l’estructura va

15

Fotografia: Alex Latorre

18

3d8, id.4d8, 4d8, 2d7, 5 pilars de 4 i pilar de 5

Vila-rodona

Sortides

08/11/15

19

Fòrum Casteller Per Sant Úrsula, parlem de castells El paper de la immigració i el Concurs van centrar la cinquena edició del Simposi Casteller que enguany va tenir lloc a l’antic convent del Carme, en el marc de la Fira de Santa Úrsula. Prop d’un centenar de persones van assistir a les activitats d’anàlisi i reflexió castellera que van tenir lloc durant tot el matí de dissabte.

En la primera taula, moderada pel periodista de Diaricasteller. com Gerard Recasens, es va tractar sobre el paper de les persones nouvingudes al fet casteller. Els antropòlegs Manuel Delgado i Montserrat Soronellas; el tècnic de l’Ajuntament de Granollers Albert Soler, i els representants dels Marrecs de Salt i la Global de Salou Sebastià Morató i José Martínez van configurar una taula durant la qual es va realçar la capacitat integradora del fet casteller.

Aquesta xerrada que, amb una representació de castellers de la Joves entre el públic, va tornar a posar de manifest els dots comunicatius del nostre cap de colla, va servir per posar el punt final a un matí de reflexions castelleres que havia començat amb un esmorzar showcooking a càrrec del cuiner estrella Michelin Joan Bosch i que va acabar amb un aperitiu durant el qual el públic assistent va seguir conversant sobre castells. Cal destacar la feina de la nostra companya Rosa Rovira en l’organització d’aquesta activitat, com a representant de la Colla Joves en la comissió de treball de l’Ajuntament de Valls.

D'altra banda, durant tot el cap de setmana Valls va tornar a viure el Fòrum Casteller, en el qual s'emmarca el Simposi.

La colla va participar en la inauguració de la Fira Castells, que es va instal·lar com cada any al Pati, on també hi va posar el seu estand. A més, el local va ser l'escenari de la projecció d'un documental sobre el 125è aniversari dels castells que fan un cop a l'any els aficionats de Llorenç del Penedès.

Raquel Sans

Fotografies: Pere Toda

El Concurs de Castells va ser el segon tema de debat; en aquest cas, amb una taula rodona formada per periodistes i estudiosos del fet casteller Eloi Miralles, Carles Esteve, Josep Bargalló i Pep Ribes, que van expressar la seva visió d’aquest certamen. Moderat pel periodista Àlex Alonso, el debat es va centrar, entre altres aspectes, en l’esportivització del Concurs i les reaccions del públic o la durada de l’esdeveniment.

Ja al migdia, va arribar la part més distesa de la jornada, amb un vermut tertúlia en què van participar els dos caps de colla de les colles vallenques. Tots dos van anunciar, a preguntes del director de la Revista Castells Santi Terraza, les seves intencions de cara a la diada castellera de diumenge.

20

Coordinadora Aquest final de temporada de la Coordinadora ha vingut marcat per dos grans esdeveniments; per una banda, la renovació del conveni amb Damm, TV3 i la Generalitat, i per l’altra, la celebració del cinquè aniversari de la proclamació dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

RENOVACIÓ DEL CONVENI AMB DAMM El conveni amb Damm –que és com l’anomena tothom– va començar l’any 1997. Consisteix en un compromís per conservar una gran aportació econòmica de Damm a la CCCC i el manteniment del programa de castells per part de TV3 i la Generalitat de Catalunya. L’aportació econòmica s’utilitza per fer front a les despeses de la Coordinadora, que són majoritàriament l’assegurança i, en aquest sentit, cal destacar la generositat de Damm. En aquest moment hi ha qui diu que també tenen un retorn important gràcies a l’impacte que tenen els castells, i és ben cert, però cal tenir en compte que quan van apostar pels castells érem una quarta part dels que som ara. Però no només és el que hi ha al conveni, ja que el compromís de Damm també el podem veure en la cessió del seu local per molts actes que organitzem nosaltres i altres ajudes econòmiques puntuals.

Aquest conveni, doncs, fa bo allò que els castellers tenim tres cases: la nostra colla, la Coordinadora i Damm.

També cal destacar el compromís de TV3 –i tot el conjunt de la CCMA– que des de l’any 1993 retransmet diades. Els últims anys, a més de les retransmissions especials i del programa Quarts de Nou, contínuament busquen el format ideal per aconseguir el programa que ens agrada a tots.

CELEBRACIÓ CINQUÉ ANIVERSARI DE LA DECLARACIÓ DE PATRIMONI DE LA HUMANITAT L’altre gran acte d’aquest final de temporada ha estat la celebració del cinquè aniversari de la proclamació dels

castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Cal agrair la gran resposta de totes les colles i, especialment, de Damm –que ens ha tornat a deixar el local–; de la Generalitat, amb la presència del Conseller Mascarell; de l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater; de la nostra companya Raquel Sans, que ha conduit l’acte perfectament i, sobretot, dels convidats que ens han fet gaudir de l’acte, en Raul Romeva –casteller de Sant Cugat– i la Mónica Terribas.

En aquest esdeveniment hem aprofitat per anunciar que en la propera assemblea de la CCCC proposarem la manera d’encaixar les colles que hi ha a l’estranger. Actualment, a dins la CCCC hi ha colles de Catalunya, Ses Illes, Catalunya Nord i Andorra. I juntament amb aquestes colles ja es van incorporar fa uns anys les colles universitàries, que tenen unes característiques especials. Actualment, pel món, hi ha colles a Lo Prado, Hanzou, Montreal, Londres, Melboune, París,... Com que ens demanen assessorament i creiem que els hi hem de donar, farem una proposta. A la nostra colla ens ha de fer especial il·lusió que el que vam començar fa més de 200 anys ja tingui aquesta envergadura internacional.

Som més de 100 colles –contant les de fora– i desenes de milers de castellers que han portat les diverses camises.

Per acabar, destacar que una vegada més, s’hauran fet uns 12.000 castells en un any i les caigudes s’hauran mantingut al voltant del 3 %. Aquestes dades són les més importants, ja que es demostra que va lligat el fer les coses bé –caure poc– en tenir èxit. Cada vegada es veu més clar que aquest fenomen que vam iniciar, fa anys que creiem que està a punt de tocar sostre. I quan ho creiem, es fa la millor actuació de la història, es descarreguen dos castells de deu, et. I en aquests moments crec que ningú és capaç de fer un pronòstic de fins on podem arribar.

21

Més que castells Pilars al Congrés ECTRIMS 2015 El passat 8 d’octubre, la Colla va ser convidada a alçar uns pilars al 31è Congrés del Comitè Europeu per al Tractament i Investigació en Esclerosi Múltiple (ECTRIMS 2015) al centre de Convencions Internacional de Barcelona.

ECTRIMS 2015 va comptar amb l’assistència de prop de 5.000 professionals, vinguts d’arreu del món, de les àrees de l'esclerosi múltiple, sistema muscular i neurologia.

Assaig extraordinari Sta. Úrsula Amb l’objectiu d’anar ben preparats a Santa Úrsula, el diumenge 18 d’octubre, al migdia, la Colla va organitzar un assaig especial.

El local es va omplir fins la palmera, i és que, a més de la gran família vermella, aquell dia ens van acompanyar molts amics d’altres colles. Gràcies a tots, vam poder fer bones proves i, en acabar, unes tres-centes persones vam gaudir d’una bona paella en família seguit d’un concert amb Marcel Marimon, de Rumb al Bar. Durant tota la jornada els castellers, amics i simpatitzants es van poder fer fotografies amb l’InstaJoves.

Lliurament de camises El passat divendres 9 d’octubre, coincidint amb l’Assaig Porta un Amic on es va sortejar un sopar per a dues persones al conegut restaurant de cuina tradicional catalana La Botifarra de Tarragona, el cap de colla i el president de l’entitat van fer el lliurament de camises als nous components de la Colla. Enhorabona a tots!

22

Conveni amb la Caixa La Colla Joves Xiquets de Valls i l'Obra Social la Caixa han signat un conveni anual per realitzar activitats d'atenció social a la canalla i per promoure la inclusió social.

L'acord ha estat signat per José Luís Ribera, director de l'oficina del Pati; el president de la Colla Joves, Rafael Sans i el responsable d'administració, Jaume Escoté.

Des de la Colla Joves agraïm aquest gest i ens mostrem alhora orgullosos de la feina que sempre hem fet i farem amb els més petits de la ciutat.

Recollida d’aliments, assaig solidari Per tercer any consecutiu, la Colla Joves va tornar a mostrarse solidària i preocupada per la realitat del país i per la ciutat que l’envolta organitzant assajos solidaris. Es van escollir els assajos multitudinaris de la setmana de Santa Úrsula per tal de recollir aliments de primera necessitat. La gran família vermella va tornar a fer així una gran pinya contra la fam.

Pilar en el Dia Mundial de la Salut Mental Valls va ser l'escenari, el dia 10 d'octubre, de la celebració a Catalunya del Dia Mundial de la Salut Mental, amb el lema "Dignitat en salut mental". La celebració es va dur a terme al Pati durant tot el matí i la Colla hi va col·laborar aixecant-hi un pilar de cinc.

23

La canalla Final intens amb reptes complerts a mitges El final de temporada va ser molt intens. Tant per a la canalla com per a la colla en general. Els reptes eren majúsculs i havíem de respondre a les expectatives. I la canalla va respondre.

El primer repte fou a Amposta, on la colla s'havia marcat fer el 3 de 9 amb folre. Tot i baixes d'última hora, la canalla no va fallar, i el vam fer amb una nova alineació a sisens i el debut de la Neus a aquest pis. Primer repte complert. La mateixa alineació el faria al Vendrell. El segon repte era el 2 de 9 amb folre i manilles del Vendrell. Allí també ens veiem obligats a canviar el pom de dalt respecte els altres, i la canalla, de nou, no va fallar. La Yaiza debutava d'aixecadora i va pujar com si portés tota la vida fent el dos i hagués fet un fotimer de manilles.

S'apropava així el repte majúscul i la canalla i tot l'equip havia demostrat que es podia comptar amb ells, que hi eren quan se'ls necessitava i que quan fallava algú puntualment, la resta donaven un plus per compensar aquella baixa. Treball en equip i de colla. La feina ja estava pràcticament feta.

24

Arribava Santa Úrsula i el gran repte quedava en intent. A més, allí començaven a aparèixer els dubtes a la canalla, que no hi havien estat en tot l'any. Comprensibles, però com a equip i responsables ens ho apuntem, i treballarem perquè l'any que ve no es repeteixin. Tot i així, cal destacar el mèrit de fer a última ronda de Santa Úrsula un 2de9fm... el millor de la temporada. No era fàcil per a grans i petits respondre a aquesta empresa, i ho vam fer amb nota.

La canalla va seguir treballant després de Santa Úrsula, consolidant aquelles debutants als pisos de quints/sisens i picant pedra perquè els dosos "petits" arribin ben d'hora la temporada vinent. I com que sabem que la temporada vinent serà, esperem que la canalla gaudeixi, igual que els grans, de les festes anyals de la Colla, especialment amb el segon "Castells, jocs i rialles". L'equip de canalla seguim treballant, ja que hem estat convidats a la Xerrada de Tecnificació sobre canalla dels Xiquets de Cambrils.

Ara a descansar, preparar les vacances castelleres i agafar forces per a l'any que ve. Els reptes són majúsculs i haurem d'estar a l'alçada de la Colla. Camí de la victòria, seguim, seguirem!

This is Anfield George Best: el més gran?

ELondres, 20 de maig del 1968. Més de 100.000 persones omplen de gom a gom el mític estadi de Wembley. Les majestuoses torres de l’”antic” Wembley han estat testimonis d’exepció d’un partit extraordinari. Un matx entre el Benfica i el Manchester United. El Benfica, guanyador de les dues últimes edicions, està liderat per un d’aquells jugadors que apareixen molt de tant en tant: Eusebio, la Perla Negra. Al davant, però, hi ha un ManUnited que, miraculosament, ha ressorgit de les seves cendres després del fatídic accident d’avió a l’aeroport de Munic de deu anys abans. Al capdavant dels anglesos hi ha dos supervivents de la tragèdia que simbolitzen l’orgull d’un equip que necessita guanyar per oferir la gòria als companys desapareguts: Bobby Charlton al camp i Matt Busby a la banqueta.

Després de 90 minuts intensos i trepidants, el resultat és d’empat a 1. Eusebio, jugador consolidat, ja ha tastat l’èxit de la glòria europea, però Bobby Charlton no vol deixar escapar aquest tren. Però aquest dia la glòria ja està reservada.

L’heroi del partit té un nom: George Best. Durant tot el partit ha portat de corcoll la defensa portuguesa, que moltes vegades no ha tingut més remei que recórrer al joc brut per aturar-lo. Només tres minuts després de la represa del matx, Best s’inventa una jugada única que culmina amb el segon gol del ManUnited.

La temporada 1967/1968 culmina amb el ManUnited campió del triplet (FACup, Premier i Copa d’Europa) i amb George Best guanyador de la pilota d’or.

Nascut a Belfast el 1946, George Best va jugar durant una dècada prodigiosa al ManUnited (1963-1974) compartint davantera amb Bobby Charlton i Denis Law. Junts van formar la coneguda “Santíssima Trinitat”, un dels tridents atacants més letals de la història. Best va ser un jugador d’una tècnica exquisida capaç de fer els driblatges més impossibles. En molts aspectes Best es va avançar al seu temps, ja que el seu estil combinava a la perfecció virtuts d’altres cracks posteriors com el canvi de ritme de Cruyff, la tècnica de Maradona o el driblatge de Messi. Tenia totes les qualitats per entrar a l’olimp dels grans futbolistes i ningú dubtava que, quan es restirés, estaria considerat com un dels més grans de tots els temps, si no el més gran.

Però si en alguna cosa també va ser pioner George Best va ser en la creació de la figura del futbolista mediàtic. Quan ho tenia tot a favor ho va començar a perdre tot. Best va perdre l’esperit competitiu i l’oportunitat única de guanyar-se a la terra el cel futbolístic. Després de deixar el ManUnited va jugar fins al 1985 en equips menors dels Estats Units, Irlanda i Escòcia. A mesura que la màgia del seu joc desapareixia augmentaven les seves aparicions a diaris i revistes. Eren moments de fama. Dones, alcohol, festes, alcohol, viatges, alcohol i sobretot molt d’alcohol. Best va començar un gradual però imparable descens als inferns acompanyat sempre d’una ampolla de Moët o d’un Dry Martini. Aquesta és l’època de frases com: • “Diuen que he anat al llit amb quatre Miss Món i puc assegurar que això no és veritat. Han estat tres”.

• “He gastat molts diners en dones i alcohol. La resta els he malgastat”.

Frases dites encara des del cim de l’èxit però que es combinaven amb d’altres com: • “Vaig comprar una caseta a la platja però al davant hi havia un bar. Mai em vaig banyar”.

Frases que ja no amagaven una decadència total i absoluta d’un personatge que s’estava convertint en una caricatura grotesca d’ell mateix. Una aparició completament begut en un programa d’esports de la BBC va ser la seva sentència de mort: l’alcohol havia guanyat la batalla.

George Best va ser operat d’un transplantament de fetge l’any 2002. Aquesta operació va causar una gran polèmica a la Gran Bretanya ja que Best mai va deixar de beure i sempre se’l podia trobar al seu Pub de Surrey amb una copa a la mà.

Finalment, el 25 de novembre del 2005 George Best va morir a causa de les incompatibilitats generades entre l’acohol que mai havia deixat d’ingerir i la gran quantitat de medicació que estava obligat a prendre. Penedit, va deixar publicada en un tabloide anglès una foto completament demacrat on deia “Don’t die like me” (no moris com jo).

Aquest any ha fet deu anys de la mort de George Best. Un humil i sincer homenatge pot ser veure un impressionant vídeo del YouTube (George Best Legendary Dribling Skills) i recordar-lo pel seu joc i no per les seves frases. Recordar-lo com el jugador que hauria pogut ser el més gran.

Francesc Inglès

25

InstaJoves

26

27

InstaJoves

28

29

Benvinguts

Lluc Orpinell Bartra

- 14 de juny de 2015 - filla dels companys David i Lidia

Futur de laJ

Edurne Guerra Fabra

- 30 de juliol de 2015 - fill dels companys Raul

i Mireia

oves

Si voleu col¡laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bÊ voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com 30

31