focnou 100

REVISTA DE LA COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS SETEMBRE’16 #100

Editorial

Ja ens hem cansat de dir que no estàvem morts, ni de parranda.

El dia 30 d’agost va quedar molt clar on havíem estat tot l’estiu: a casa nostra, al carrer d’en Gassó, treballant i treballant des del pati de la palmera. I és el que continuarem fent aquest mes i mig que queda de temporada, perquè encara volem celebrar molts més castells i més diades inoblidables.

Aquest estiu hem viscut de tot: des de l’èxit d’aconseguir un castell de gamma extra a Terrassa (i al juliol), fins a la duríssima primera setmana d’agost, amb un Firagost feixuc i una diada a Llorenç que semblava que ens enfonsaria del tot. Però no, a poc a poc (diada del Figarot, la Bisbal, l’Arboç, Igualada) vam tornar a recuperar la confiança, fins arribar a l’èxtasi de Sant Fèlix.

Aquell dia vam plantejar-nos reptes molt importants. No era gens fàcil arrencar amb un dos de nou que havia quedat en carregat a Terrassa i en intent desmuntat per Firagost. Però el vam descarregar, impecable. No era gens fàcil (mai no ho és) el quatre de nou net, i el vam carregar. I encara més difícil, després d’aquesta caiguda, encarar el cinc de nou. Descarregat també, arrodonia una de les millors actuacions de la nostra història.

I així, amb la sort de poder parlar d’aquest Sant Fèlix inoblidable, us presentem el Foc Nou número 100. Trenta-tres anys després del primer exemplar, la flama es manté viva. Per molts anys!

#100 Valls, setembre 2016 Edita: Colla Joves Xiquets de Valls C/ Gassó, 20 http://www.collajoves.com Equip Foc Nou: Roser Llagostera, Montse Solé, Josep Ramon Marquès, Maria Pié, Raquel Sans Publicitat: Fernando Porcel i Josep M. Pallarès Fotografia portada: Neus Brindis Fotografies: Arxiu Colla Joves Imprimeix: AG Ediciones, S.L.U. Dipòsit Legal T-1233-83 Amb la col·laboració de:

sumari 03 04 05 20 22 23 26 28 29

EDITORIAL JA SOM 100 SORTIDES SANT FÈLIX QUÈ HAN DIT DE NOSALTRES ENTREVISTA JACINT FONTANILLAS MÉS QUE CASTELLS

L’equip de redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.

Fotografia:Neus Brindis

JOVES PEL MÓN

Ja som 100 El mes de juny de 1983 neix Foc Nou. Un divendres d’assaig es va començar a repartir la nova revista d’informació de la Colla Joves Xiquets de Valls entre els castellers. A la portada, la fotografia del quatre de vuit descarregat la nit de Completes a Valls. Des d’aleshores ja s’han editat cent números de Foc Nou. L’equip de direcció el liderava Carles Herèdia, amb un consell de redacció format per Ramon Barrufet, Joan Benet, Joan Guasch, Joan Inglès, Joan Montserrat, Josep M. Rodon, Miquel Rus, Rafel Sans, Josep Secall, Joan Ventura, Víctor Ventura i Albert Vidal. L’administració la va assumir Dalmaci Clofent i la coordinació, Salvador Magre.

La Colla Joves Xiquets de Valls havia creat un espai propi entre els seguidors del fet casteller i Foc Nou representava un acostament cap a aquestes persones. Servia també per recuperar part de la història de la colla, de la història dels castells, per explicar les interioritats del local, de la junta i, sobretot, per mantenir informats els simpatitzants de la Colla.

Però no era tan sols una necessitat endogàmica. Des dels inicis s’hi van incorporar articles sobre costumisme, altres fets culturals o la Galeria d’Amics, en la qual es descobrien altres colles castelleres.

Personatges tan rellevants com Dalí, Octavio Paz, Lluís Solsona, els Amics de la Bisbal, la Sra. Teresa, els Pets, Lax’n Busto, Fundación Toni Manero, Bigas Luna, presidents de la Generalitat, alcaldes i diputats, entre molts d’altres, han ocupat pàgines de Foc Nou. Temes com la creació del museu casteller ja apareixien en articles el 1983 i l’any 1987 ja s’escrivia sobre la presència dels castells als Jocs Olímpics de Barcelona.

Ben aviat la revista va agafar una forta embranzida, fet que certifiquen els anunciants que anaven incrementant-se número a número.

Gràcies a Foc Nou podem recordar, per exemple, que el primer castell de vuit descarregat per l’Helena Llagostera va ser el quatre de vuit a Tarragona el 12 de juliol de 1986 (ja anava a quints), o les entrevistes als nostres companys veterans i més joves que ens han acompanyat des dels primers números de Foc Nou. Portades inoblidables com la del número 14 Ja som colla de nou, d’octubre de 1986 o la del número 15, amb el primer tres de nou amb folre descarregat del segle XX. Llegiu-hi les paraules que va adreçar el cap de colla abans de marxar cap a la plaça del Blat per la diada de Santa Úrsula. Fixeu-vos en qui pujava o qui parava a baixos.

Foc Nou ha seguit no només les actuacions castelleres de la Joves, sinó també els grans esdeveniments socials, com per exemple la distinció a l’entitat de la Creu de Sant Jordi l’abril de 1993, o la menció que va fer el diputat Josep Bargalló en

4

una sessió del Parlament de Catalunya sobre l’editorial del número 38 de Foc Nou. Foc Nou són els castells de la Colla Joves Xiquets de Valls, la seva canalla, l’Escola de Grallers, les festes, les felicitacions rebudes i enviades. Foc Nou significa respecte vers els castells i les institucions. Però també és un punt de tristor quan, fullejant les seves pàgines, veus amics i companys que ens han anat deixant. En definitiva Foc Nou és tinta vermella i sentiment a cada pàgina.

En una editorial dels primers números es pot llegir: “La revista Foc Nou és el testimoni, és la història viva de tot el que som com a colla. Una memòria que l’ha escrit gent nostra, voluntariosa i desinteressadament i que li han donat vida.”

Ara, 33 anys més tard, Foc Nou és ben viva; les noves tecnologies faciliten molt la feina, les pàgines a color, la qualitat fotogràfica... Però no ha perdut l’esperit inicial: ser la veu de la Colla Joves Xiquets de Valls.

A tots els que des del començament vau col·laborar-hi, us en donem les gràcies, per la gran idea que vau tenir; als diferents equips que durant els anys l’heu format, gràcies per continuar; als que durant els anys heu escrit algun article, gràcies per fer-ho. Als entrevistats, a les persones que l’heu paginat, a les que l’heu portat a Correus, als que heu crescut amb la nostra revista i als lectors, moltes gràcies.

I si teniu una estona aneu revisant des del primer número.

Veureu que, sens dubte, Foc Nou és la Colla Joves Xiquets de Valls.

02/07/16

3d9f, 5d8, 2d8f i pilar de 5

El Vendrell

Sortides

5

6

Pilar de 4 caminant, 3d9f, id 2d9fm, 2d9fm(c), 4d9f i pilar de 5

Terrassa

Sortides

Terrassa ja té un 2d9fm vermell La Joves ja té una nova plaça de gamma extra. Terrassa es va convertir el diumenge 3 de juliol en el vuitè municipi on la Joves ha alçat un castell de la màxima dificultat a l’època moderna, després d’haver-ho fet al Vendrell, Valls, Tarragona, Vilafranca, la Bisbal, Vila-rodona i Barcelona.

A més, aquest és el primer castell de gamma extra que hem fet en un mes de juliol, destacant a més el canvi de mentalitat que ha suposat fer dues diades amb castells de nou pisos en un mateix cap de setmana en aquest mes tradicionalment tranquil per a la nostra colla.

La diada va començar amb el tercer tres de nou de la temporada, que vam descarregar amb comoditat. A segona ronda va arribar l’hora de la veritat. La Joves vam encarar el dos de nou i en una primera tacada vam haver-lo de desmuntar per un mal encaix entre folre i manilles. Tot seguit les ganes d’emmanillar Terrassa i posar el nostre granet de sorra per donar valor a la Diada de la Festa Major de Terrassa -feia 13 anys que cap colla convidada hi alçava un castell de gamma extra- van fer que repetíssim l’estructura.

El dos va pujar mogut però amb defensa el vam carregar. Un cop dalt semblava que el castell s’havia assentat, però a la sortida de la canalla l’estructura va acabar cedint.

L’èxit es va quedar a mitges però va ser celebrat, encara més després del quatre de nou folrat descarregat a tercera ronda. Una gran actuació per a la Joves, capaç de portar els seus màxims castells allà on es proposa.

03/07/16

7

8

23/07/16

3d7, 4d7, 2d6, pd4 i pd5

Aquรณpolis

2d8f, id3d9f, 3d8, 4d8 i vano de 5

Banyeres del P.

Sortides

10/07/16

Pd4 caminant, 2d8f, 5d8, 3d8, pd5 i 3pd4

Sitges

30/07/16

TREBALLS EN PEDRA, MARBRES, GRANITS PISSARRES I MATERIALS COMPACTES Illa del Polígon, Nau 15 • Tel. i fax 977 60 63 33 marbresvalls@gmail.com • marbresvalls.blogspot.com 43800 VALLS (Tarragona)

9

10

3d9f, id 2d9fm, 2d8f, 4d9(c) i pd5

Firagost

Sortides

03/08/16

2d8f, 3d9f(c), 4d8 i pilar de 5

Llorenรง del P.

07/08/16

11

12

3d9f, 2d8f, 4d8 i pilar de 5

Figarot

Sortides

13/08/16

Pd5, 3d9f, 4d9f, 5d8 i vano de 5

La Bisbal del P.

15/08/16

13

14

4d8, 3d9f, 5d8 i vano de 5

L’Arboç

Sortides

21/08/16

Pd4 caminant, 2d8f, 3d9f, 5d8 i vano de 5

Igualada

28/08/16

15

18

Pilar de 4 caminant, 2d9fm, 4d9(c), 5d9f i pilar de 5

Sant Fèlix

Sortides

El millor Sant Fèlix Com cada 30 d’agost, la Colla Joves Xiquets de Valls va tornar a ser present a la diada de Sant Fèlix, una de les actuacions més especials del calendari. I com sempre, els de la camisa vermella van anar a la plaça de la Vila amb el plantejament més ambiciós. El castell de sortida va ser el 2de9 amb folre i manilles, una construcció que la colla ja havia descarregat el passat mes de juny, però que havia quedat en intent desmuntat la darrera temptativa, per Firagost. En aquesta ocasió, el dos de la Joves va oferir la seva millor versió i es va completar amb molta solvència. Era la primera vegada que els de Jaume Galofré completaven aquest castell a Vilafranca.

Era el torn ara d’encarar un repte majúscul: el 4de9 net, una construcció que la Joves no es plantejava des de la temporada 2014. I aquesta meravella feta castell es va enlairar en el primer peu i es va anar desfigurant a mesura que avançaven els pisos més alts.

Només les hores d’assaig i la qualitat dels castellers va permetre coronar l’estructura. Quan els més menuts ja havien iniciat el descens el castell es va trencar.

Després de carregar el 4de9 net, calia recompondre’s. Va ser en la tercera ronda quan la Joves va fer gala de la seva fortalesa i en una resposta de colla gran, de colla molt gran, va retrobar-se amb un 5de9 amb folre de batalla, que va servir per rubricar el millor Sant Fèlix de la història vermella.

30/08/16

19

Sant Fèlix Fotografia: Jesus Navarro

Fotografia: Neus Brindis

20

Fotografia: Neus Brindis

Fotografia: Christian Muñoz Fotografia: Christian Muñoz

Fotografia: Neus Brindis

Fotografia: Mot Bcn

Fotografia: Carles Cubos

21

Què han dit de nosaltres?

Com van explicar el nostre Sant Fèlix?

Per Sant Fèlix, la Colla Joves Xiquets de Valls va completar la tercera millor actuació de la seva història i el millor Sant Fèlix de tots els temps.

Segurament era l’agrupació que havia passat més desapercebuda i alguns dubtaven de quin podria ser el nostre repertori a la plaça de la Vila. Però un cop més, els diables vermells no vam fallar.

Vam estar a l’alçada de l’escut i de la plaça i vam assolir els nostres millors registres un 30 d’agost.

La premsa de l’endemà ens va dedicar molts elogis. Com va dir Joan Beumala al Punt Avui: “Els diables vermells han tornat!”

Voleu saber què van dir de nosaltres?

Sant Fèlix 2016 La Joves de Valls ha tornat a demostrar per què és una de les colles grans del món casteller. Tot i un inici d’agost complicat, els de la camisa vermella afrontaven a Sant Fèlix tres castells superiors al 3 de 9 amb folre i han demostrat que les intencions no eren desmesurades. D’entrada, els de Jaume Galofré han recuperat el seu millor 2 de 9 amb folre i manilles, que tot i que se’ls ha girat un xic, han descarregat amb una solvència envejable. Tot just després, han abordat el castell tòtem del seu programa, el 4 de 9 sense folre. La Colla Joves l’ha pujat de manera pausada, però a l’entrada de la canalla ha començat a patir dels pisos superiors. Després de carregar-lo, i a la sortida dels més petits, els pisos de quints i sisens s’han deformat en excés i el castell s’ha trencat.

22

L’entrevista

Josep A. Fernández Josep Fernández fa 36 anys que es posa la camisa vermella. Però no només això. És un casteller incansable que viu els castells des des totes les vessants: des del treball, la constància, l’optimisme, el bon rotllo... com la seva manera de ser, sempre a punt per regalar-te un somriure. Ha estat president de la Joves, de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, membre de la revista Foc Nou... Ha tocat gairebé totes les tecles dins la colla.

Gràcies a aquest món, que li ha permès viure experiències úniques, ha fet i hi conserva grans amistats. L’hem escollit a ell per celebrar el número 100 d’una revista que també ha fet créixer.

Quan vas començar a la colla, l’any i per quin motiu?

L’any 1981 vaig veure l’actuació de Santa Úrsula a la plaça del Blat. Havia estat un estiu intens d’assajos amb gent amunt i avall amb la faixa a punt. Coneixia el Fernando Garcia, el Fede Gormaz, el Quico Fabra, el Manel Torreblanca i tots ells em van empènyer cap a la colla l’any següent. Ells pujaven als castells i, no sé ni com, jo ràpidament em vaig trobar a la pinya. Allí vaig conèixer Campanera, un gran optimista, que em va agafar amb el seu equip. No oblido les “bronques” que ens fotia Bondeu quan ens despistàvem i quin respecte em provocava el Ferrer (per cert, no oblideu portar-li la revista, sempre l’espera).

El Concurs de 1982 va ser definitiu per saber que jo seria per sempre de la Colla Joves Xiquets de Valls. La reacció de la plaça i les cares de tristesa i ràbia barrejades de les persones que m’envoltaven, quan el jurat va donar per intent el quatre de vuit amb el pilar, em van impressionar profundament.

Després Ramon Barrufet em va ensenyar a posar-me de girat, de dau, d’agulla... Sens dubte, és una de les persones amb qui més vaig aprendre de castells. Arreles més fàcilment quan et sents útil.

No tenia cap vincle familiar casteller, però mai no em vaig trobar foraster dins la colla. Era fàcil integrar-s’hi i sentir-s’hi a gust.

Tenia interès per esbrinar coses de les altres colles. Sobretot m’agradava escoltar històries dels inicis de la Colla Joves, dels Nens del Vendrell i del mític Jan Julivert.

Costa recordar els inicis quan sovint passen coses noves, potser massa ràpid i tot, però no puc oblidar amics que he fet aquí (no diré noms perquè em deixaria algun) i que només la colla m’ha permès gaudir-los. De tots ells, de cada cap de colla i de molts

altres, n’he après i a ells, els dec molt del que sóc com a persona i com a casteller. Són persones diferents, però en els castells s’entenen, col·laboren, s’ajuden i pateixen en comú.

Has passat per diferents “etapes” dins la colla: has estat president, has col·laborat també en la revista... Sempre involucrat i al màxim. Però..., anem a pams. Com és ser president d’una de les colles més potents?

Amb sinceritat, no sempre he pogut donar el màxim i m’he equivocat moltes vegades.

Quan feia un any que el Josep M. Estil·les era president, em va demanar que formés part de la junta que encapçalava com a secretari. Van ser uns anys fantàstics. Les reunions eren a la nit i s’eternitzaven: sempre hi havia correus per respondre, actualitzar dades, preparar i enviar circulars i, sobretot, castells, molts somnis i anhels... Mai no podré agrair prou a l’Estil·les que pensés en mi. És un dels millors presidents que hem tingut i un gran amic.

Després de les Festes Decennals de 2011, el Josep M. Cortès deixava el càrrec. Reconec que estava una mica cansat de la colla, no em sentia útil en aquells moments. No sé explicar quin motiu em va arrossegar a presentar-me com a president, no era el meu objectiu inicial. I tot d’una, president de la Colla Joves Xiquets de Valls. Quin pes sentia, quin respecte i, per què no dir-ho, quina por al fracàs.

Per sort, he tingut uns companys i companyes a la junta (millor dit, amics i amigues) que m’ho han fet tot massa fàcil. Jo només era el president i ells ara saben que poden comptar amb mi per sempre. Et diria, doncs, que ser president ha estat senzill gràcies a ells i a la família. La resta és feina, dedicació, planificació, cerca d’hores d’on sigui, aprenentatge...

Des de fora sovint no es veu, però exactament, què fa el president de la Joves? De què s’ocupa?

Bàsicament, consisteix a escoltar les persones de la colla que expressen les seves idees, mantenir contactes exteriors i controlar molt la despesa. L’àrea econòmica i social és un dels pilars. Actualment els castells s’han afirmat d’interès públic i la feina externa comporta moltes hores. Has d’assistir a actes com a representant de la colla i mantenir reunions amb altres colles, entitats, periodistes, polítics... Fas quilòmetres.

Personalment, però, el que més m’agradava era el dia a dia dins de la colla: parlar del local, anar a visitar l’Escola de Grallers, parlar amb la canalla, estar amb els redactors i editors de la revista Foc Nou, preocupar-se molt per les persones que dediquen part del seu temps a col·laborar, vetllar pels malalts i pels lesionats, convocar reunions que poques vegades et permeten albirar un futur i només et deixen parlar del present més immediat. I intentar donar el teu cop de mà quan hi ha feina fosca, la que només es veu quan arribem al local.

Vas ser també president, però ara de la coordinadora. Com es viu aquesta experiència? Si ja no deu ser fàcil ser president d’una colla, m’imagino que encara ho deu ser menys, haver-les de representar a totes.

Si no m’equivoco d’any, el 1998 unes quantes colles es van unir per presentar un canvi en la junta de la Coordinadora. La Colla Vella formava part d’aquest nou equip de gent i el seu representant, Jordi Gasque, em va venir a veure perquè, juntament amb l’Àngel Figueras, parlés amb la junta de la nostra colla i que també s’hi incorporés.

No va ser fàcil perquè hi havia dubtes, però personalment va ser un gran encert. Vam ser instigadors d’un gran canvi a la Coordinadora, d’una nova forma de fer, de pensar (valorant molt la seguretat i l’expansió del fet casteller).

Quan va ser el moment de decidir qui havia de liderar aquest projecte, tots van estar d’acord que fos el representant de la 23

L’entrevista Colla Joves Xiquets de Valls. Per evitar personalismes o dubtes entre les nostres colles vaig plantejar la possibilitat que el càrrec fos anual. La Generalitat no ho entenia; volia una sola persona com a representant i això era el que volíem evitar. La representació havia de ser de totes les colles, sense excepcions, amb transparència.

Inicialment no va ser fàcil, dues candidatures volia dir dos grups de colles amb un ideari diferent i, a més, les dues colles dels Xiquets de Valls treballant colze a colze. Amb el temps i reunions arreu, crec que vam aconseguir que les colles entenguessin que treballàvem pel bé de tot el col·lectiu, des de les colles més grans fins a les més petites.

A la Coordinadora vaig conèixer persones d’un nivell increïble que aportaven idees que a vegades xocaven amb el pensament “tradicional”, però que han resultat ser molt beneficioses per entendre el món casteller actual.

Has format part de la revista Foc Nou. En què col·laboraves?

Foc Nou és la veu de la Colla Joves Xiquets de Valls més enllà de les parets del local, representa els valors i els castellers de la colla.

El Caius i jo ens vam trobar muntant la revista i no recordo com hi vam arribar. Eren els primers programes informàtics que coneixíem. Utilitzàvem el Page Maker i ens ho passàvem molt bé organitzant-la, retallant les fotos, muntant-la, etc. Després, el Salvador Magre ho revisava tot i ens ensenyava, per exemple, la importància dels blancs per afavorir la lectura. Demanar els articles, demanar les correccions i arribar sempre a darrera hora.

Més o menys com ara.

Has estat en alguna junta tècnica?

A la junta tècnica em vaig fer càrrec dels folres i de les manilles quan el Quico Fabra va ser cap de colla. N’apuntàvem els noms i organitzàvem equips de persones afins per tal que entre elles estiguessin en contacte. Penseu que no hi havia mòbils i, per tant, les trucades de telèfon eren constants. Aconseguíem

24

així molta implicació entre amics i podíem saber, més o menys, amb qui comptava la colla en cada assaig i en cada sortida. No sempre funcionava però, crec que a un amic costa molt de dir-li que no hi pots anar.

Després vaig estar en la primera època del Tomàs com a cap de colla, l’any del quatre de nou.

La meva memòria és selectiva i ha decidit sempre recordar els bons moments i oblidar els que no ho han estat tant. Quins records!

Has tocat moltes tecles dins la colla. Sempre involucrat al màxim. Imagino que és possible pel teu caràcter.

Els castells m’han servit per fer bons amics i em sento molt orgullós de no haver-ne perdut cap i de fer-ne de nous. Intento comprendre les situacions personals perquè crec que, en definitiva, d’això es tracta, de persones que cerquen un objectiu comú. A vegades, la gent només necessita que l’escoltis amb respecte i empatia.

Tant els excompanys de junta de la colla, com els de la Coordinadora estem en contacte permanent i organitzem algun dinar plegats. Sempre és bo gaudir de bons companys de viatge.

Coneixes molta gent del món casteller i conserves amistats i bon rotllo també amb gent d’altres colles... Això ens beneficia?

Ufff! No sé si ens beneficia o no. M’agrada que persones que no recorden com em dic sàpiguen que formo part de la Colla Joves Xiquets de Valls i em saludin amb un somriure. Hi ha moltes persones a la colla molt reconegudes arreu que desperten admiració; un clar exponent d’això que us dic és el cap de colla, el Jaume. És fàcil tenir sintonia amb persones afins al teu pensament i la teva forma de ser. No entenc els castells des de l’odi, potser aporta èxits, però no m’interessa. M’agrada la rivalitat a la plaça, les ganes, la superació, però que no em busquin per odiar.

No oblido qui m’ha fet mal, però em serveix de toc d’alerta per no apropar-m’hi i res més.

En un castell, quines posicions has ocupat i quina ocupes actualment? I en quina et sents més a gust?

He xalat molt anant a l’agulla i continuo xalant de cada instant en un castell, tot i que ara ja em toca passar el relleu.

Els castellers que pugen tenen una responsabilitat enorme que no arribo a imaginar, els admiro molt. Els més petits són el punt culminant d’un esforç d’hores d’assaig, són meravellosos. Als de baix, ens toca aguantar. Estar bé intentar fer la feina que et toca i sempre, si pots, intentar ajudar el company.

Ara, el teu fill Josep Ramon ve molt a la colla i fins i tot puja al folre. Ha estat culpa teva aquesta passió?

No ho sé, li ho hauries de preguntar a ell. Hi ha una bona colla de jovent complidor i que respira molta il·lusió.

Ara entenc molts pares que m’explicaven què sentien quan els seus fills van començar a anar a la colla. M’agrada la Colla Joves perquè hi he descobert bons sentiments. I pas a pas he entès més què pensaven els que em precedien. Em sento molt orgullós que la meva família i, en especial el meu fill Josep Ramon, vulguin formar part de l’altra gran família, la colla. Ha escollit un bon lloc per enriquir-se com a persona.I el millor és que ell forma part d’un col·lectiu de molts altres fills que ara fan seguir els seus pares i mares. Aquest és el present i el futur.

Com a president de la colla, i com a casteller, imagino que has viscut moments dolços i moments complicats... Ens n’expliques alguns?

Dolços: el primer tres de nou amb folre, la primera tripleta, el dos de vuit, el dos de nou, el cinc de nou, el quatre de nou, el pilar de sis, el de vuit... Però per damunt de tots, el primer quatre de nou amb folre carregat en el concurs del 86.

Moments complicats: gràcies a Déu els hem superat tots.

Moltes anècdotes, oi? És cert que et vas casar amb la Teresa per Santa Úrsula i vas a anar a l’actuació l’endemà?

Ens vam casar el dissabte 21 d’octubre, dia de Santa Úrsula, i l’endemà hi havia l’actuació. Vaig acceptar casar-me aquell dia amb la condició que em deixés anar a fer castells. Molts s’han

casat i l’endemà s’han lligat la faixa i, fins i tot, alguns ho han fet mentre les seves dones anaven de part. No sé si m’hi haguessin deixat anar, en aquest cas. Asseu-te un dia amb uns quants veterans i ja veuràs les anècdotes que t’expliquen. Pots passar dies rient.

Com veus la colla en aquest tram final de temporada?

Un bon amic periodista, en Carles Cortès, em comentava un dia que la Joves s’esperona i creix davant les grans diades, que som una colla que necessitem riure i abraçar-nos. Ara es concatenaran grans actuacions. Confio que el local estigui ple els dies d’assaig, amb ganes. Perquè si les proves surten bé gaudirem moltíssim.

Un desig...

En cent números de Foc Nou potser hi ha cent desitjos diferents.

Faig meu cada un d’ells, els que ja s’han complert i els que encara estan per arribar i que, de ben segur, arribaran.

25

Jacint Fontanillas

Jacint Fontanillas i Subielos, Casteller i primer president de l’entitat Colla Joves Xiquets de Valls Jacint Fontanillas, (à) Cinto pels amics, era una bona persona, de caràcter amable i contundent amb les seves idees, s’estimava molt el país i la seva Colla, gran treballador i sempre estava col·laborant amb el que feia falta.

Va néixer a Valls el 9 de gener de 1942, de signe Capricorn, signe de terra.

Casat amb la Dolors Serra Sampere tingué dos fills, la Mònica i el Sergi.

El Cinto fou descendent d’una gran família castellera que començà amb el seu avi patern, Ramon Fontanillas Garcia, conegut com “Fontanillas el gran”, que anà amb la Colla, abans dita “Colla Nova”, a primers del segle XX. Està documentat que feia el pilar de 5 a segons.

El seu pare, Ramon Fontanillas Serra, fou un gran segon també i un gran casteller. Debutant als anys 20 de la mà del seu pare, va fer el primer 4de8 descarregat de la Renaixença el 1933, a més del primer 3de8 carregat el 1934, i del 2de7, etc. Fou cap de colla els anys 1940 i 1941 i un dia en concret: el 14 d’octubre del 1945.

El Cinto i el seu germà Ramon Fontanillas Subielos també anirien amb la Colla.

Primer, el Ramon va fer castells de 7 durant el període en què a la Colla Nova se li va adjudicar els noms de Xiquets de Valls, Muxerra i Joves. La seva nissaga continua a través del seu fill Ramon Fontanillas Dols.

Segon, el Cinto, que havia començat el 1970, havia fet, a segons, el primer 5de8 del segle XX a Valls, el 1981. Faria també el primer 4de8 amb el pilar de 6 al mig, a segons del quatre, al Concurs de Tarragona del 1982. També faria el 4de8, el 2de8 amb folre, pilars de 5, a més de participar d’agulla, darrere del baix o al darrere del segon en els castells amb folre. Quan deixà de pujar participà activament fins ara mateix al cordó i no es perdia cap sortida si podia.

La seva filla, la Mònica, recorda que “la mare del Cinto, Maria Subielos, acompanyava el seu marit per Sant Fèlix. Marxaven amb el camió del Canela, ben d’hora al matí, i passaven el dia a Vilafranca; de nit tornaven a Valls. Però es veu que al Cinto, per la diferència d’edat amb el seu seu germà Ramon, que eren 15 anys, la mare el deixava a casa amb la tieta. Tot i ser una gran aficionada als castells i sobretot defensora de la colla del seu marit, la Maria no volia que el Cintet s’involucrés als castells. Finalment quan el Cinto va ser adult li va sortir 26

la sang castellera i va lluitar per tornar a reprendre l’herència que li va ser donada”.

La Mònica Fontanillas continua explicant: “El pare deia que era home de frontera, perquè sempre, a la plaça del Blat, es posava al costat de l’altra Colla, per posar seny i per no deixar-los que ens arraconessin més cap a l’església de St. Joan. Aquests últims anys estava molt preocupat pel tema de les tres portalades de l’Ajuntament. Volia que la del mig fos neutral i zona d’emergència. Ho tenia molt clar, no era just que l’altra colla tingués aquella portalada com a seua. El temps li donarà la raó i aquesta portalada acabarà sent una zona de seguretat. No va tenir prou temps per aconseguir aquesta fita.”

Els fills del Cinto, la Mònica i el Sergi, també són castellers. La Mònica va ser grallera i el Sergi, entre altres, ha fet el 4de8.

Un valor afegit, el seu gendre, el Joan Barquet Colomé, també casteller, president i cap de colla, que pràcticament ha pujat en tots els castells, continua dins la nissaga familiar.

Jacint Fontanillas va començar a anar als castells amb la Colla, ara dita, Colla Joves Xiquets de Valls, l’11 d’octubre de 1970, quan va participar en la trobada a la Fonda Bou per reprendre les activitats de la Colla que havia deixat d’actuar després de Sta. Úrsula del 1964. En la trobada hi havia també els Barrufets, els Llorençons, l’Isaac Rubio, l’Angelet, el Bascuñana, l’Andreu Montserrat, els Urquíes, el Carteret, el Lluís Lirón, l’Anton Serra i així fins una seixantena de persones.

El Cinto va ser el primer president de l’entitat en dos períodes: el primer el 1972 i 1973 i el segon del 1996 al 1999. Durant aquest últim període s’inaugurà la “Galeria de caps de colla i presidents de l’entitat” el 1998, una galeria on quedava reflectida tota la història de la Colla des dels seus inicis el 1813.

L’any següent, el 1999, portaria una iniciativa innovadora en el món dels castells, fer uns gegants castellers, “Els Castellers d’Alçada”, el Menestral, la Roser i el Muixerrillo. El motiu de la seva existència era concórrer a les trobades geganteres i altres manifestacions populars per tal de fer visible la història de la Colla sense fer castells.

Entre altres activitats, hi ha la preparació per participar en l’Exposició Universal de Hannover, de l’any 2000. No va posar mai traves a ningú que tingués iniciativa per fer quelcom a la Colla, sempre facilitant el camí i col·laborant sempre en qualsevol tasca.

Segur que ens deixem moltes, moltíssimes coses, segur.

Aquesta és una síntesi de la seva vida castellera.

Podem dir, doncs, que ha estat un gran casteller, una gran persona, que estimava la família castellera i la no castellera, que defensava la història de la seva colla com ningú, ja que la seva família era part d’ella i no podia pas renunciar-hi. A més, gaudia explicant la història de la seva Colla, tota, de dalt a baix, del 1813 fins avui. No es perdia, si podia, cap xerrada castellera, sempre estava a punt de dir quelcom si era necessari i ho feia defensant sempre la Colla quan era atacada sense arguments ni miraments.

segons més clàssic, en una època on els castells pesaven força més que ara. Ha marxat un dels grans. DEP, Cinto.”

Rafael Fernàndez Suàrez: de la Colla Jove X. de Tarragona: “Vàrem ser companys, en representació de les nostres respectives colles a la CCCC. Una gran persona, respectuosa, afable, conciliador. El més sentit condol a la seva família i a la seva colla, per ell era el mateix.”

Pere Toda Serra: “Gran casteller, gran persona. Amic Cinto, tantes vegades d’agulla amb tu al 4de8.”

Joan Climent i Família Fontanillas-Serra

El trobarem a faltar, sí: era necessari dins del col·lectiu, donava antigor a la Colla, igual que altres castellers que ens han deixat últimament.

Cinto, fins sempre!

Has estat un gran casteller, un gran president i, sobretot, una gran persona.

La família del Cinto: “Us volem agrair des d’aquestes línies les mostres de condol rebudes i el suport afectuós dels components de la colla. Estem aclaparats pels múltiples testimonis que ens heu fet arribar; ens consola pensar que el seu pas per aquesta vida ha deixat una petjada en tots els que l’hem conegut i estimat.

Infinitament agraïts per la disposició de la Colla en el seu últim adéu, tan sentit, pel commovedor funeral i la massiva assistència, el silenci, el respecte i l’emoció continguda.

També als castellers que van posar la seva espatlla per acompanyar-lo fins a descansar en pau.

Som una gran Colla, en moments difícils sabem demostrar la nostra gran qualitat humana.

Moltes gràcies, Colla Joves!!!”

Uns comentaris finals que són extrets de les xarxes socials: Francesc Montserrat Retamal: “Un senyor. Un dels primers segons amb classe que recordo. Elegant i lluny del pes de

27

Més que castells Hem sumat!

La nova xarxa del local d’assaig, aquesta que condueix amb tanta destresa el Salvador Magre, ha estat possible, en part, gràcies al suport econòmic de socis, castellers i simpatitzants de la nostra colla. A través d’una plataforma de micromecentage, hem aconseguit sumar més de 5.000 euros, la quantitat que ens havíem proposat inicialment. Una font de finançament extra que ens ajuda a pagar una de les inversions més importants que ha fet la nostra entitat en els darrers anys.

Una vegada més hem sumat! I quan sumem, som capaços d’aconseguir grans coses. No només castellerament parlant, sinó com a entitat social. Gràcies a totes i tots els que heu fet possible que millorem la manera d’assajar. Gràcies als que heu permès que puguem fer el 2de8 a pràcticament cada assaig, que assagem el 4de8 net, que posem dosos a les proves de 3de9. Ja n’hem començat a veure els primers resultats, però n’estem convençuts que en vindran molts més. Gràcies!

Lliurament simbòlic de la faixa d’honor del Concurs de Castells de l’any 1933 als organitzadors del certamen

En un acte que es va realitzar al carrer d’en Gassó i que va comptar amb una notable afluència de públic, el president i el cap de colla de l’entitat van lliurar la faixa a la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, i al director del Concurs, Xavier González. Abans, un dels membres de l’equip d’historiadors de la Colla, Ian Gallart, va explicar l’origen d’aquesta faixa.

L’any 1933 la Colla Nova va guanyar el segon Concurs de Castells i, com a reconeixement, responsables de l’Ajuntament de Tarragona van venir dies després a Valls a lliurar la faixa d’honor al cap de colla: Ramon Barrufet, Blanco. Per cert, aquell dia a Valls, la Nova va completar el 4de8, una gesta poc freqüent en aquella època.

A mitjans dels anys 30 van venir temps convulsos, i va ser la família Blanco qui va custodiar aquesta faixa fins que l’any 2002 la va lliurar a la Colla Joves Xiquets de Valls, que des de llavors l’exposa en una de les vitrines del local del carrer d’en Gassó.

L’acte de lliurament també va servir perquè els responsables del Concurs de Castells presentessin en primícia la faixa que enguany es lliurarà al guanyador del certamen 2016, per recuperar una tradició que tan sols es va dur a terme en els concursos del 32 i el 33.

Finalment, la Joves va enlairar un pilar de quatre en què l’enxaneta es va enfaixar amb la faixa del 33, fent valdre la història del Concurs i de la Colla..

28

Joves pel món

Òscar Mate ALguer

u

Jordi Ferré Neva York

Maria Barber Lomé

a

Jordi Mestres Vaticà

29

Joves pel món

Pere Pi i la

seva família

Disneyland

Josep M Vallvé Noruega

Cristina Vallvé Punta Cana

Francesc Martinell Posets (3.375m)

Si voleu col·laborar amb la revista Foc Nou, us hi voleu anunciar, voleu publicar les vostres fotografies o bé voleu aportar-hi els vostres comentaris i/o suggeriments, us podeu adreçar a: revistafocnou@gmail.com 30

31