Page 1

Escola i poble de l’Estany (Moianès)

Revista de l’Estany

Número 4 Desembre 2007

Preu 0’40 € - No em llencis després de llegir-me, PASSA’M!

CONTINGUT Capitells Són notícia Joves Ecologia Les plantes Escola Tradicions Biblioteca

2

2n. any!

La fira de l’Estany

3 3

4 5 6 8 9

Poesia/faula

10

Passatemps

11

Entrevista

http://www.xtec.es/centres/a8037981

Encetem el segon any de la Revista de l’Estany. Va néixer modestament des de l’escola i ha esdevingut un mitjà de comunicació del nostra poble gràcies a la col—laboració i l’interès

-

12

TELÈFONS D’INTERÈS per Jessica Palomo

Ajuntament 93 8303000 Assistent social 93 83030 Biblioteca 93 8303077 Claustre, Monestir, Parròquia

93 8303040 Consorci 93 8301418 Escola 93 8303066 Farmàcia 93 8303031 Metge 93 8303030 Restaurants: Bar Monestir 93 8303188 Celler Valeri 93 8303169 Hostal Grau 93 8303051 Botigues: Cal Bou 93 8303233 Cal Xaconet 93 8303149 Ma. Àngels 93 8303176

xalla; esmorzar popular; passi en Dvd Memòria oral del Moainès i portes obertes al Monestir.

d’estanyencs i estanyenques

S’incorpora la firma d’en Joan Codina. Cel—lebrem ho i recordeu que si us falta un exemplar en paper la podeu llegir a internet.

La fira de l’Estany ofereix diferents tipus d’activitats i intenta tenir un caire propi. Activitats des de dijous dia 6 a les 8 del matí, amb la caminada (a peu, en bicicleta, o cavall) Camí de Sant Jaume de l’Estany a Sant Joan d’Oló. Dissabte, de 9 a 2 parades d’artesans, pintors, productes de Nadal, entitats; mostra de bestiar; concurs de pintura ràpida i pintura infantil; jocs per a la quit-

Clauers de l’Estany A l’escola hem fet clauers per vendre a la fira. Els nens grans hem tallat la fusta, polit i els hem muntat; grans i petits hem pintat un lloc de l’Estany i els hem envernissat. Han quedat molt macos com a clauer o com un miniquadre per penjar com un record.

Jordi R.

Èxit de públic, de la ballada de gegants, de les activitats, ... i de famílies de l’escola i mainada que van ser-hi totes venent a la parada.

La plaça de gom a gom amb els En ballats pel Jordi i en Llarg gegants

La universitat ens visita Fa uns dies ens van visitar dues professores de la Universitat Autònoma, la Núria i la Carme, perquè volien veure la nostra escola i com treballem. Van veure, entre altres coses, com fèiem (els grans) una representació d’un telenotícies, els hi va agradar molt i ens van animar a fer-ne més.


1 de 216

capitells per Laura Castellet, antiga encarregada del claustre

1 de 216: llonganisses!! Aquest és un capitell molt curiós del claustre del monestir: és un full de calendari. Sí, sí, un calendari! Antigament la gent no tenia un calen-dari de paper penjat a casa amb tots els números i els dies de la setmana. El pas dels dies, de les setmanes i dels mesos es comptava de dues maneres: d’una banda les estacions i les tasques agrícoles i de l’altra el cicle litúrgic, és a dir els sants i les festes cristianes. La gent sabia a quin mes vivia pels sants que se celebraven i per les feines que calia fer al camp. Algunes de les feines més habituals van acabar definint per si soles un mes determinat, com si fossin el logo de cada mes. I les imatges de calendari van començar a ser habituals a les portalades de les esglésies i als capitells dels claustres dels monestirs. Doncs bé, algun dels tallers d’escultors que van passar per l’Estany deuria tenir la idea de fer dotze capitells amb els dotze mesos de l’any, i així deixar imatges de les feines a pagès i del pas de l’any cristià a l’Estany. Passa que al final només es van esculpir tres dels dotze mesos de l’any: potser es van acabar els diners, potser aquella colla ’escultors va marxar a l’hivern i no va tornar més, potser als canonges no els va agradar la idea… potser se’n van cansar… això no ho sabrem mai. En aquest capitell de la galeria oest es veu un home amb barret i una

gran maça o destral, amb un animalot pelut als peus: és la matança del porc! I quin és el mes més adequat per a matar el porc? El novembre, perquè ja comença a fer fred i els embotits es poden assecar i conservar millor. No coneixeu un refrany que diu “A cada porc li espera el seu Sant Martí”? Vol dir que pels volts de Sant Martí, l’11de novembre, als porcs ja els toca morir per a poderne fer carn en conserva. En un capitell, una imatge típica d’un mes només vol dir que hi ha un calendari. Abans els porcs eren més peluts, gairebé com els senglars, i el pèl del llom era molt aprofitat, per exemple per a fer-ne raspalls. Un porc amb els pèls de l’esquena ben llargs i drets era molt apreciat. Per això en aquesta imatge se’l representa tan peludet, i també molt grassó: això volia dir molta carn i una bona cansalada per a passar l’hivern. No només és la representació del mes de novembre, sinó una mena de desig d’un bon novembre i d’un bon hivern. I no només maten un porc, sinó tres: això és un bon rebost! Davant de l’home hi ha un porc ja mort i penjat (penjat del sostre, aprofitant una sanefa de decoració del capitell com si fos una barra). Hi ha qui es pensa que és una llebre, però fixeu-vos en la cua recargoladeta: és un porquet. És que la corda amb què està lligat sembla les orelles llargues d’una llebre, però el porc té el cap girat enrere i està lligat del morro. Té l’ull tancat, perquè ja és

mort, i en canvi el porc pelut té un ull rodó i ben obert: encara és viu. Darrera el matador hi ha una altra peça: és un tercer porc ja especejat. Només hi ha el cap, també penjat d’una corda pel morro; de la resta ja en deuen haver fet bulls i llonganisses. Fixeu-vos en el realisme del morro, tan ben fet, i a més traient la llengua. A més, la vestimenta de l’home serveix per a datar aproximadament el capitell. Aquests barrets d’ala ampla i aquests vestits amb plecs i oberts es van començar a fer servir als anys seixanta i setanta… del segle XIII, és clar! Així que, com que aquest senyor anava “a la moda”, podem saber més o menys quan el van esculpir! Aquest és, doncs, el nostre mes de novembre. A veure si sabeu o descobriu els altres dos mesos que hi ha al claustre. Potser en alguna altra revista en parlarem, però ja els podeu començar a buscar.

Ep Joves! Professions amb futur a la comarca per Isabel Fonoll (Orientadora escolar i professional) (2)

2

Continuem la secció en la qual anirem presentant les diferents opcions per trobar feina i els llocs on preparar-se en elles.

geriatria, metges geriatres, nutricionistes en relació a la tercera edat, monitors de temps lliure, cuiners d’hospital, gerents de geriàtrics...

Serveis a persones: la comarca té un lleuger augment de la població, una mica per sobre de la tassa de reposició de personal. Hi ha un 24 % de persones solteres, grans, que viuen soles. Poden necessitar serveis de manteniment i reparació d’eines domestiques, menjars cuinats, temps lliure i relació, d’acompanyament, de salut , com ara gimnàs o fisioteràpia... Hi ha 8000 persones grans i dependents : tindran futur els auxiliars de

Els nens es mantenen en la mateixa quantitat, de manera que no són recomanables oficis com mestre, llar d’infants i similars. Ni pediatres o infermeres de nens. De moment calen professors d’angles, d’informàtica , llar d’infant , logopedes i educació especial, fins que el cupo es completi. En el futur van a la puja els serveis en relació a la recollida de residus i ener-

gia solar. Es tracte de residus principalment de beguda i alimentació, residus orgànics com ara els purims, fusta i suro i al final els químics i indus-trials. L’energia solar puja molt lenta-ment i cal alternar-ho amb altre feines com ara instal—lador i lampista. No a la comarca, però amb la pujada d’Inter-net Telecomunicacions, enginyer de sistemes informàtics, especialista en xarxes, reparació d’aparells, escoles d’informàtica i altres serveis en relació amb l’ordinador seguiran tenint sortida

Continua a la pàgina 3

R E V I S TA D E L’ E S TA N Y


N Ú M E RO 4

Són noticia

3

per Judit Esparó

Millora de l’èxit escolar Projecte de la Diputació, coordinat pel Consorci, té previstes diferents xerrades, algunes a l’Estany.

Informàtica avis La nostra mestra, l’Ana Maria, fa classes d’informàtica al casal d’avis els dijous de 5 a 9.

Doblas exposarà a Madrid El mes de desembre en Manel Doblas exposarà una nova col—lecció de quadres a Madrid.

Cens de gats i gossos

En Valeri exposa a Barcelona Del 6 al 21 de novembre en Valeri ha exposat a Barcelona una col—lecció de quadres molt, molt macos. Aquí us mostrem un d’ells.

Segons la llei tots els gossos, gats

o fures, han d’estar identificats. S’ha de posar el xip, que també va bé per si algun gat o gos es perd, és molt important, si no penseu amb els gossos i gats que hi ha pel carrer.

Obres Es començarà a treballar en el carrer que ens portarà a l’escola nova. També al carrer Padró es fan obres d’asfaltar i la vorera.

Coral parroquial, nou projecte

El cor parroquial de l’Estany estant preparant junt amb l’esbart de Castellterçol l’Evangeli per a nens, una obra que s’ha de veure perquè és molt interessant. Traspàs de la botiga Ens hem quedat sense botiga de queviures al poble perquè l’han tancada i es traspassa. A veure si algú s’anima perquè al poble no podem estar sense botiga.

ES TRASPASSA llllllll TEL: 93 830 30 82 (Anna) 93 830 31 86 (Dolors)

Valeri:Aiguamolls (St. Pere Pescador)

Obres al carrerLaPadró coral parroquial de l’Estany i Collsuspina a TV2

Ep Joves! Professions amb futur a la comarca per Isabel Fonoll (Orientadora escolar i professional) (2) Els sectors amb més atur a la comarOfici o carrera -Tipus estudi CFGM ca : bàsicament són dones amb pocs estudis i homes sense ofici : persones no qualificades ( 2300), agents immo- *electromecànica de vehicles - equips i instal—lacions electrotècniques biliaris ( 1400), treballs diversos a la - equips electrònics de consum indústria ( 1400), restaurants (1187), - mecanització comerç ( 900), administratius/ves - instal—lació i manteniment -- electrome( 890), construcció sense ofici ( 786) , cànic de maquinària i conducció de línies - explotació de sistemes informàtics serveis domèstics (341). Escoles: L’antiga Formació professional --electricitat, electrònica i lampisteria (PGS) - serveis d'instal—lacions i manteniment ara es diu Cicle formatiu de grau mitja o de grau superior (CFGM) i FGS) .Duren industrial (PGS) 2 anys cada grau, la majoria. - manteniment de vehicles (PGS) PGS : programes de garantia social

- electricitat, electrònica i lampisteria (PGS)

Escola i Adreça Manresa : IES Lacetania av. Bases de Manresa, 51-59 08240 - Manresa  938773750 – Públic

IES de Vic Av. Sant Bernat Calbó, 8 08500 - Vic  938891878 – Públic IES Escola del Treball c. Roger de Flor, 66 08400 - Granollers  938795518 – Públic Educem pl. Maluquer i Salvador, 19 08400 - Granollers 938701599 Privat Escola Pia de Granollers av. Sant Esteve, 14 08400 - G ranollers  938793400 –Privat Enginyeria : Politècnica de Vic (UVIC)


Medi ambient

Vols fer de detectiu? per Isabel Casas i Navarrete

Tot passejant pels volts de l’Estany podem trobar gran varietat de rastres i restes dels animalons que viuen als camps i als boscos. Tan sols cal anar amb els ulls ben oberts i amb esperit de detectiu! I si ens emportem una lupa, uns prismàtics i alguna guia de camp aconseguirem ser més precisos en la identificació del que trobem. Què podem veure? Doncs excrements (cagaradetes), restes de menjar, plomes, petjades, nius, ous .... Comencem pel que ens podem trobar més sovint:

Ànims i a caminar com uns bons detectius! Que hi hagi sort!

4 R E V I S TA D E L’ E S TA N Y


N Ú M E RO 4

5

L’equilibri a través de les plantes En Costa ens torna a visitar per explicar-nos més coses de les plantes, de les seves qualitats i de que podem trobar l’equilibri a través d’elles, ja que el cos de cadascun troba quines li van bé. Ens les porta del seu hort perquè les plantem al nostre. Les observem, olorem, les toquem i ens diu quines són les seves propietats. També ens correigeix que en el número anterior de la revista varem canviar les fotos de la planta de Sant Joan i la de la verbena. Sàlvia romana Salvia sclarea Té la fulla labiada com de vellut, però més gran que les altres

Els bolets

sàlvies. Molt indicada bullida cinc minuts per les hemorràgies.

per Costa

Tè mexicà, Chenopodium abmrosioides, també anomenada zapote, és una herba que va venir de Mèxic i creix de forma espontània en terrenys rurals. És indicada pels problemes digestius.

Celidònia major Celidonium majus També dita planta de les orenetes o planta berruguera és mol indicada en ús extern per les berrugues.

per Salvador Tarrida i Raquel Tarrida

Aquest any no ha hagut bolets. Els boletaires no hem pogut gaudir d’d’aquesta gran passió. Bé, al bosc alguns han sortit però no els que surten normalment. No ha plogut i el bolets sense pluja no surten. Esperem que el proper any plogui el que cal, sigui millor que aquest i tots els que ens agrada el bosc i la natura

puguem sortir a buscar rovellons, llenegues, fredolics, cama-secs, etc. I si els anem a collir al bosc cal ferho amb cistell (perquè així les llavors que van caient del bolet es van repartint pel bosc) I per últim, les llaunes, papers i d’altres coses que embruten els nostres boscos... doncs cap a casa i tots contents!

L’estany de l’Estany Quin és l’estanyenc que a hores d’ara encara no sap d’on ve el nom del nostre poble? Estic segur que cap. Ara bé, el que segur que no tots coneixem són les característiques tècniques i ambientals d’aquesta zona, la qual recordem sempre que plou uns quans dies seguits i amb abundància, cosa que malauradament fa temps que no passa. Doncs bé, entrem en matèria. L’Estany s’ha caracteritzat sempre

per Jordi Codina Enginyer Tècnic Forestal- Ambientòleg

per ser un municipi amb una pluviositat elevada, lleugerament superior a la resta de municipis que conformen el moianès i, d’altra banda, els sòls que hi trobem són de textura més aviat argilosa (facilitat per quedar amarats d’aigua) motius pels quals antigament s’hi va formar un petit estany d’origen endorreic. Segons diu la història popular , aquest estany com portava diversos problemes a la gent del poble, tals com les males

olors, l’elevada presència d’insectes (sobretot mosquits) i l’existència de malalties associades (com el paludisme). Degut a aquests problemes, l’abat Carles II de Cardona el manà dessecar a l’any 1554. l’estany constitueix un dels espais protegits més importants del municipi

continua a la pàgina 12...


Va d’escola Ja som 20

per Jordi Ramos

A l'escola ja som 20 nens, feia molts anys que a l'Estany no hi havia tants nens. El creixement sortosament és degut a famílies que han vingut a viure el nostre poble i també a nens que venen de Montvi de Baix. El fet que hi hagi la llar d'infants la Mainada també ajuda a que els nens de 0 a 3 anys puguin estar a la llar d’infants i desprès quedar-se a la nostra escola.

L’Estany vist pels més xics

Església - Martí - 5 anys

Pista esportiva - Ariadna i Júlia - 4anys

Gronxadors - Toni - 4 anys

Una alimentació sana és bàsica per Carme Vilaró Els espinacs Un dels factors que ens condicionen a l’hora de prendre decisions és l’estat d’ànim. Hi ha aliments que contribueixen a millorar-lo, un d’aquests aliments són els espinacs. Aquesta verdura no tan sols servia al personatge de dibuixos animats Popeye per augmentar la seva força sinó que també al nostre cos per gaudir d’una hortalissa molt rica en vitamines i minerals.

Un dels components més importants que tenen els espinacs és el ferro. El ferro millora la respiració cel—lular i la formació de glòbuls vermells, per tant en casos d’anèmia és un bon aliment. Consells per menjar els espinacs: — No fer plats grans, és millor menjar-los en petites racions. — A l’hora de servir-los, per aprofitar el ferro, afegir unes gotes de llimona per afavorir-ne l’absorció.

Els espinacs també porten un mineral

que intervé en la formació de l’anomenada hormona de la felicitat. Mireu de tenir això en compte a l’hora de comprar verdura, no fos cas que aquesta felicitat arribés i per falta de menjar espinacs no le poguéssim gaudir.

6 R E V I S TA D E L’ E S TA N Y


N Ú M E RO 4

7

Classes compartides

per Judit Esparó

Aquest any, com l’any passat, anirem a compartir classes amb Castellcir. A més farem vàries trobades i sortides amb l’escola de Collsuspina. Anem a fer classes junts per aprendre a: — a treballar en grup — relacionar-nos — moltes maneres diferents de l veure i de fer les coses. A més en serveix per fer molts amics i per poder jugar molt,molt.

Taller de titelles amb l’escola de Collsuspina

La importància del joc

per Maria, educadora de la Llar d’infants

En un jaciment prehistòric es va trobar una pedra embolcallada en un tros de pell: una nina. Algun nen o nena de l’edat de pedra ja jugava a mimar, acaronar i cuidar el seu nadó.

a canvi. El joc esdevé necessari i molt important perquè comporta unes normes que preparen a l’infant al difícil joc de la vida. Tot jugant, i sense adonar-se, aprèn a compartir, respectar, comportar-se, gaudir i sobre tot a acceptar que no sempre es pot guanyar.

Així doncs la joguina existeix de que existeix el joc, i aquest d’ençà que hi ha l’ésser humà. Jugar és fer alguna cosa pel plaer de fer-la, lliurament, sense esperar res

Herbes aromàtiques autòctones al nostre hort per Judit Esparó

Hem fet canvis a l’hort de l’escola. A més de cuidar que no se’ns morin els arbres que ens regalà Cal Rubís, hem plantat herbes medicinals. Al ser autòctones, adaptades al clima i terra de l’Estany són més respectuoses amb el medi i no necessiten gaire reg. En tindrem cura junt amb els infants de la Mainada, la Maria i del seu marit, en Jaume.

Tenim: espígol, romaní, celidònia, té mexicà, sàlvia, tarongina i maduixes.

En Jordi treballant l’hort...


Consum per Ana Maria Cuesta, especialista en Educació Ambiental i del Consumidor El Nadal temps de celebracions familiars, esdevé una època de consum desenfrenat que descompensa l’economia domèstica, desequilibra la dieta, comporta estrès per la voràgine de les compres i, de vegades, frustracions pel regal que fem o ens fan. Cal recuperar el sentit familiar i de solidaritat així com evitar el malbaratament econòmic per a gaudir plenament aquestes festes i recordar que el més car no és sempre el més bo... i que no tot es compra!

Ludoteca

Abans de consumir pensem, analitzem i triem allò més adient tant en alimentació, ornaments o regals. Cal ser conscients del excessos de consum que es fan aquest dies, per evitar-los, posem algun exemple: Regals: Regalar es donar alguna cosa a algú per demostrar-li la nostra deferència. Quin millor regal que compartir el nostre temps i sentiments a través d’un detall fet per nosaltres? Si els comprem, valorem si l’obsequi és adequat a la persona a qui va destinat, ja que a vegades només serveix per augmentar el nombre de “trastos” i frustracions.

Aquest curs escolar infants i joves compten amb un nou servei del Consorci i els ajuntaments: l’educadora social. La que ve a l’Estany es diu Anna i ens visita un cop setmanal. El seu treball consisteix en acompanyar, assessorar als escolars i donar estratègies, sobre tot als més grans, tot prevenint l’accés a l’educació secundària (ESO).

Tradicions La fira

Avui és diferent del temps antic, parades de productes propis de la contrada i treballs d’artesania és el que hi trobem, cosa que ens ajuda a conèixer i degustar les coses que es cullen i treballen a casa nostra. Però si anem enrere en el temps hi havia una colla de cases particulars que ja el dia abans posaven a l’abast de qui li convenia, estables per als animals i bona a cuina per els tractants i gent de pas, doncs la fira era coneguda arreu de la comarca, i feia que la diada fos molt concorreguda en la compra i venda de bestiar. Ja de bon mati des de cal Jep Xic fins a cal Corema exposaven eu-

Ornaments: Aprofitem els d’anys anteriors, intercanviem-los amb amics i familiars... o fem-los amb materials senzills i d’un gran efecte (plantes i elements naturals, ...).

Educadora

Un curs més, al mes de novembre ha començat la ludoteca mòbil, dintre del projecte de la Diputació i coordinat pel Consorci, Millora de l’èxit escolar. Està adreçada als escolars d’educació primària, de 6 a 12 anys. Activitat setmanal que dura dues hores en les quals es faa Can Bové assistència a l’estudi i jocs educatius amb la monitora Clara.

Des de temps immemorials a l’Estany el dia 8 de desembre festa de la Immaculada es celebra la fira.

Alimentació: Menús exquisits, però sans i digestius. Comprem per endavant (en establiments de confiança i amb la llista del que realment necessitem), congelem... i elaborem plats primant la qualitat sobre la quantitat, incloent verdures i evitar l’excés de calories. Cura amb les begudes alcohòliques i, rigorosament, que els infants no en beguin.

per Maria Estany Esparó

La fira de l’Estany des de temps immemorials continua portant vida en moviment

gues, mules, cavalls i vaques etc. Al començament i a l’acabament del firal uns grans focs de llenya servien a la gent per escalfar-se del fred mentre menjaven pa amb botifarra i corren els porrons de vi parlant i fent tractes. A la plaça major i el carrer Verdaguer, parades de torrons i caramels, joguines, roba, herbes i ungüents casolans, etc, acabaven d’omplir el mercat que sobretot a la sortida de missa quedava ple de cap a cap i seguia fins l’hora de dinar. Després la festa continuava a la tarda-nit amb un bon ball amb orquestra, era lluït

i molt animat, el jovent dels pobles veïns no hi faltaven mai. Avui passats molts anys la veiem diferent però en el fons té l’arrel d’aquella fira i el seu regust acompanya en una festa pròpia de l’Estany que continua portant vida en moviment. Tant de bo que tots la puguem gaudir, doncs era i és el preludi del Nadal.

Mostra de cavalls a la fira 2007

8 R E V I S TA D E L’ E S TA N Y


NÚMERO 4

Biblioteca

9 per Ricard Giramé, bibliotecari de l’Estany

Les Festes de Nadal: llibres infantils i Internet Ja tenim aquí de nou les Festes de Nadal! I a la Biblioteca de l’Estany hi trobareu llibres i contes que expliquen les tradicions d’aquestes festes a través d’històries imaginàries contemporànies o de contes tradicionals. Aquí teniu una mostra, del que hi podreu trobar: El Nadal porta implícita una tradició musical que encara es manté viva en gran part perquè els nens en són uns dels protagonistes. En aquestes adreces web trobareu les principals nadales més conegudes i populars que es canten durant aquestes festes.  <http://www.xtec.net/recursos/ musica/crestoma/crest6.htm>  <http://www.teranyina.net/ nadal.ct/lletra.html>

Aquests són els webs que més ens han agradat: A més, a internet trobareu molta informació sobre les tradicions nadalenques. Per això us presentem una seleccionat dels millors webs sobre la Festivitat i la Celebració del Nadal: origen i sentit de la festa, principals tradicions i costums, figures cèlebres del Nadal, cuina, decoració nadalenca...

El Nadal a Edu365.com, Contes, poemes i cançons, jocs, tradicions, Pare Noel i Caga tió <http:// www.edu365.com/nadal/> L a M a l l a . n e t <http://www.lamalla.net/especials/ nadal/tradicions/index.htm> Nadàlia, Celebra el teu nadal amb Educàlia: jocs, concursos i sorpreses.

La feina de pagès per Joan Prat i Serra Fill de pagesos, i pagès, tot descobrint la meva vocació als disset anys, em vaig animar a deixar els estudis per dedicar-me a aquesta feina tant dura i lligada però alhora maca i agraïda. A l’explotació hi ha una trentena de vaques de pastura (que no són de llet) amb la finalitat de cuidarles i fer-les criar cada any per vendre els vedells. El bestiar és al bosc i a les pastures (camps sembrats per això) amb tancats elèctrics, que són els pastors moderns. Les finques estan partides amb uns quants tancats diferents, així quan les vaques s’acaben el menjar d’una banda les fem pas-

La feina de pagès tant dura i lligada, alhora però, tant maca i agraïda

sar cap a l’altre tancat. A l’hivern, quan l’herba es cremada pel fred i no tenen menjar, és quan els hi porto amb el tractor les bales rodones d’alfals, civada, herba, palla, etc. A la primavera, quan torna a brotar l’herba i els arbres ja ramen, ja tornen a tenir menjar.

— Tardor. Conrear la terra, llaurar, estripar, sembrar cereals, blat, ordi, civada, per fer bales de menjar. Arrencar les patates. — Hivern. Cuidar les vaques, tallar llenya, netejar el bosc, repassar els tancats, preparar l’hort, afamà la terra i llaurar-la. — Primavera. Sembrar alfals i farratges, plantar patates i hort. Vetllar els parts de les vaques i xapar els vedells que neixen, traslladar el bestiar de terme.

En Joan ensenyant als escolars de la ZER a conrear l’hort Us faré un esquema simple de la feina durant l’any dividida en les quatre estacions: —

— Estiu. Segar, embalar, batre, vendre el gra, embalar la palla, apilar les bales, tenir cura de l’hort, i desmamar els vedells.


Racó de poesia

Pensaments per Jordi Ramos

Gato blanco Adiós, amigos Que sí que ya me voy, que me voy sin remedio. Aquí os dejo lo malo, aquí os dejo lo bueno. Aquí me dejo el odio, aquí os dejo el beso. Con su flor y su espina aquí os dejo el cerezo. Aquí lo dejo todo. Queredme que ya os dejo, queredme que me voy, queredme mucho luego, cuanto dé la memoria, donde viva el recuerdo, queredme para siempre, tanto como yo os quiero. per Anónimo venusiano

La faula

No parlis fins que tinguis alguna cosa a dir.

Les hores són lentes si estàs avorrit. Si no, com els bòlids, són sols un bufit. (Marc Granell)

Per Jordi Ramos

El gato blanco y tambien rayado, va por el campo muy jugueton.

Allò essencial és invisible als ulls

Se encuentra una rana que juega con él y el gato piensa: ¿me la como o no me la como? la rana piensa: ¿y si me come?

Per la ignorància ens equivoquem i aprenem.

La rana se marcha y el juego se acaba.

Dues coses hi ha que el mirar-les juntes em fa el cor mes gran: la verdor dels pins, la blavor del mar. (J. Maragall)

Poema inventat per: Aina Casas,, Jessica Palomo, Judit Esparó, Jordi Ramos i Raquel Tarrida

El lleó i el ratoli per Olga Fernández

Tan aviat en quan el lleó es va adormir, un redoli va començar a córrer pel damunt del lleó. Això va fer que el lleó es despertés, i va atrapar un ratolí amb les seves enormes urpes i obrin la seva grossota boca, es disposa a empassar-se’l.

ment el retoli, voltava per ahir, i va veure el pobre lleó lligat a l’arbre.

"Perdó, oh Rei", xisclà el retoli, "Deixa’m anar aquesta vegada i no ho oblidaré mai. Qui sap, pot ser que algun d’aquests dies, t’ho tornaré en una bona acció cap a tu". El lleó s’ho va pensar be, i la idea de que el ratolí l’ajudés algun dia l´hi va agra-dar, així que el va deixar anar de les seves enormes urpes.

"No tenia jo raó?". Digué el ratolí.

Sense pensar-s’ho gaire, el retoli es va enfilar a les cordes, i tot arrossegant-les, va alliberar al "rei de les besties".

"ELS PETITS AMICS, PODEN DEMOSTRAR SER GRANS AMICS"

Dibuix extret de Birdy, come home

No gaire temps després el lleó va quedar atrapat en una trampa. Els caçadors, que van pensar que el portarien viu davant del rei, el van lligar a un arbre mentre buscaven el camió per transportar-l’ho En aquell mo-

Recepta

galetes

de Nadal per Maria Ardíaca Ingredients 250 g de sucre 250 g de mantega tova 500 g de farina 4 ous i ratlladures de llimona Elaboració Barregem el sucre amb dos ous. Afegim la mantega la llimona. Remenem fins que quedi cremosa. Afegim la farina treballant-ho molt a poc a poc amb les mans. Fem tres o quatre boles amb la pasta i les deixem a la nevera unes dues hores. Agafem la pasta que s’haurà endurit i hi passem el corró per sobre la pasta per aplanar-la. Després, amb motlles de fer galetes, que tinguin forma d’elements nadalencs, fem les formes de les galetes i les pintem amb ou batut. Col—locar les galetes en una safata damunt de paper mantega perquè no s’enganxin i coure-les a temperatura baixa fins que estiguin una mica daurades.

10 R E V I S TA D E L’ E S TA N Y


11

NÚMERO 4

Passatemps Sopa de lletres: Plantes medicinals per Aina Casas 1.És bona pels pulmons i la digestió. 2.Es bona per les ferides i hemorràgies. 3 És digestiva i també s’aplica al cabell aclarir-lo 4. Fa olor a anís. 5. És molt útil com a relaxant i antisèptic. Es l pren com a beguda i en infusió. 6. És bona per la tos. S’usa per cuinar i per ll curar infeccions. 7. Li diuen herba d’orenetes o berruguera. 8. S'empra en els desmaiats i com a calmant. 9. D’aquesta planta es fa la colònia lavanda. 10. És molt popular com herba de cuina. 11. És diürètic i no falta en els bons cuinats. 12. És un arbust i les fulles són diürètiques.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

A L F A S C A M A F O N O R O M A M E N T C E L I T A R O E S F A R I J U L G A L Z

B A M L N A D N P G I E

R E G L V I I L L L I T A L O N I G I N Í G O O L A V E R R A N

A A A E L A A L T

Endevinalles per Judit Esparó 1. Dotze fulles en té l’arbre, cada fulla tè el seu nom. Qui som? ________________

3. És petit com una nou; no te peus i puja el mont. Qui sóc?__________________

2. Una cosa que per tot es posa i en lloc fa nosa. Qui sóc? _________________

4. Què és allò que corre sense tenir cames? _______________

Vols riure?  ll  ll

Viure a la Terra és car, però això inclou un viatge ll gratis al voltant del sol tots els anys. ll El meu fill ja camina des de fa sis mesos. - I doncs?, ja deu ser molt enfora.

?

 Això és una vaca que li diu a una altra: - muuuuuuuuuI, l’altra li contesta: - muuuuuuacabes_de_treure_de_la_boca.  Van dos i cau el del mig.

Diferències per Aina Casas Solucions als passatemps

Jardins darrera el Monestir

Sopa de lletres: 1. ALFÀBREGA - 2. SALVIA 3. CAMAMILLA - 4. FONOLL 5. ROMANÍ -TE - 6. MENTA ALL - 7. CELIDONIA 8. TARONGINA - 9.ESPÍGOL 10. FARIGOLA 11. JULIVERT.12. GALZERAN Endevinalles: 1 L’any i els mesos - 2 El dia 3 El cargol - 4 L’aigua

Jardins darrera el Monestir


L’estany de l’Estany

per Jordi Codina Enginyer Tècnic Forestal- Ambientòleg

La revista de l’Estany

Edita: Escola de l’Estany Coordinació: Ana Mª Cuesta Redacció: Escola (Aina Casas - Judit Esparó Jordi Ramos - Jessica Palomo - Raquel Tarrida) Ricard Giramé, Laura de Castellet, Isabel Casas Ajudants fotografia: Esteban, Rubén i Sergi Tel. 93 830 30 66 - Fax: 93 830 32 51

ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY (MOIANÈS)

Envieu el vostre article a: Plaça Monestir, 4

... Ve de la pàgina 5 Degut a aquests problemes, l’abat Carles II de Cardona el manà dessecar a l’any 1554. Per això calgué construir la “mina”, que consisteix en una galeria de pedra subterrània d’uns 300 metres de llargada,1,1 metres d’amplada i 2,4 metres d’alçada, la qual porta l’aigua prèviament conduïda pel mig de l’estany a través del rec de les Nogueres fins a desembocar al naixement de la riera de l’Estany, al nord del poble. Ambientalment parlant, l’estany constitueix un dels espais protegits més importants del municipi i representa una de les poques zones humides de l'interior de Catalunya. S’integra dins l’inventari de zones humides de Catalunya, en una superfície de 7,6 hectàrees (76.000 m2) i un perímetre de 1.017,9 metres. Al nord limita amb les primeres cases del poble i la

L’Engràcia artista del brodat L’Engràcia és una artista del nostre poble. Fa maquetes de esglésies, i sobre tot broda paisatges i edificis famosos a punt de creu. Us animem perquè les aneu a veure. Tot i que tornarem a casa seva per veure tranquil—lament les seves obres, li anem a veure perquè ens parli sobre tot dels brodats i respon molt amablement a les nostres preguntes. - Perquè t’agrada fer punt de creu? - Per que vaig començar de petita. - Quin preu tenen els teus quadres?

z on a d’equ ipa m en ts (piscina, pista poliesportiva...), al sud aigües amunt de la font de Mig Prat, a l'est amb el rec de les Nogueres i a l'oest amb la carretera de Moià a l'Estany.

dor (Alytes obstetricans), el gripau corredor (Bufo calamita), el gripauet (Pelodytes punctatus), la granota comuna (Rana perezi) i la reineta (Hyla meridionalis).

Es tracta d’una zona totalment plana, corresponent al llit de l'antic estany, transformada avui dia en camps de conreu. Espontàniament i en èpoques de pluja es torna a omplir tot formant una petita llacuna associada a la zona humida.

- Qui no ha escoltat el concert que ens ofereixen aquesta colla de granotes i gripaus qualsevol vesprada d’estiu?-

Seguint parlant de fauna, és també zona de pas d'aus migratòries com les cigonyes (Ciconia ciconia), el bernat pescaire (Ardea En quant a la vegetació cinerea), diversos ànecs que hi podem trobar, a (Anas sp.) i àguiles pescales zones més humides hi dores (Pandion haliaetus). creix vegetació de ribera típica d’aquests ambients, Finalment, hem de tenir com el canyís (Phragmites present que l’aigua que australis), la boga (Thypa surt de les aixetes de casa sp.), el saüc (Sambucus nostra prové d’un pou nigra) o el salze (Salix situat en un dels extrems alba). Respecte a la fauna, de la zona del prat, el qual es tracta d’una zona molt segurament es recarrega important pels amfibis, on amb l’aqüífer que hi ha s’hi pot observar la sala- sota l’estany i, per tant mandra (Salamandra sala- hem de ser conscients de mandra), el gripau comú l’importància de protegir i (Bufo bufo), el gripau pari- conservar aquest espai.

per Judit Esparó i Jordi Ramos

- No els venc, però els ensenyo. - Què diu la gent que els hi veuen? - Els hi agraden molt.

- M’agrada molt fer maquetes d’edificis popular, les faig amb petites pedres.

- Costa molt fer punt de creu? - Doncs, si, s’ha de contar molt. - Quan vas començar? - Vaig començar a brodar als 10 anys. - Quin és el que t’agrada més d’haver brodat? - El que més m’agrada és “Santa Maria del Mar”, tot i que vaig trigar nou mesos a brodar-lo. - Quines altres coses t’agrada fer?

L’Engràcia amb la Judit que la entrevista

Revista de l'Estany  

Número 4 de la revista de l'Estany

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you