sense devorar
el planeta
Darrere d’un acte tan quotidià com menjar s’amaguen moltes activitats amb una gran repercussió sobre la nostra salut i la del planeta. El model agroalimentari industrial genera enormes impactes ambientals, enverina la terra i suposa un risc greu per a la salut humana. A més, arruïna i margina milions de persones que perden l’autosuficiència alimentària, alhora que concentra les riqueses i el control de la producció d’aliments en unes poques empreses multinacionals.
On comprar?
Alimentem-nos
• Compra en botigues de comerç just. • Quan això no siga possible, compra en el petit comerç dels pobles i barris , que permet mantenir viu el seu teixit social.
• Evita les grans cadenes de supermercats , que són les principals responsables de la desaparició de l’agricultura familiar a causa de les seues exigències de producció i dels preus i les condicions de pagament que imposen.
• Participa i compra en grups de consum ecològic , que s’autoorganitzen i busquen una relació el més directa i humana possible entre les persones que consumeixen i les que produeixen; que fomenten els productes locals i de temporada, que redueixen al màxim i reutilitzen els envasos; que impulsen unes condicions de treball i de vida dignes per als productors; que no especulen amb els preus. A Alcoi funciona en alguns barris un grup de consumidors i productors: la Xarxa Agroecològica. Pots demanar informació sobre el seu funcionament escrivint a l’adreça següent: laxarxaagroecologica@gmail.com
C/ El Camí, s/n (Glorieta) - Apartat de correus 252 03800 ALCOI País Valencià alcoi@ecologistesenaccio.org http://www.carrasca-ecologistesenaccio.org
Editat amb el suport econòmic del Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi.
Alimentem-nos
sense devorar
el planeta
Què podem fer? Evitem els aliments quilomètrics Els aliments quilomètrics són els que arriben a les nostres taules després de ser transportats des de països llunyans, encara que es podrien cultivar ací. Per exemple, importem taronges de l’Uruguai, alls de Xina, nous de Califòrnia, espàrrecs del Perú… Tot aquest transport absurd contribueix al calfament global, a la contaminació atmosfèrica i a l’increment dels residus (per la necessitat de més embalatges). Consumint aliments cultivats a prop contribuïm a mantenir un medi rural viu, evitem malgastar petroli i obtenim aliments més frescos i sense conservants químics.
Aliments de temporada El consum d’aliments de temporada ens permet assegurar-nos que són frescos i que s’han collit quan estaven madurs; són, per tant, més saludables i gustosos. A més, així evitem que s’hagen cultivat en l’altre hemisferi o en hivernacles molt forçats i poc sostenibles. Consumir aliments de temporada no implica una dieta poc variada, ja que en cada època de l’any hi ha diversitat d’aliments.
en una gestió no agressiva de les finques productives i en l’ús de varietats agrícoles locals, la fertilització orgànica i els fitosanitaris naturals.
de l’aigua i el sòl. La cria intensiva d’animals comporta sometre’ls a condicions indignes i ben poc saludables.
Els aliments ecològics es distingeixen amb un segell atorgat per la Unió Europea, encara que hi ha finques que no necessiten certificació perquè venen els seus productes a consumidors amb els qual han establit relacions de confiança.
Per altra banda, l’excés de carn en la dieta occidental té molta relació amb les principals malalties del nostre món (cardiovasculars, diabetis, alguns càncers).
L’agricultura ecològica és una activitat respectuosa amb el medi ambient i la salut de les persones. La conversió dels nostres camps cap al maneig ecològic afavoreix el manteniment de formes de vida dignes i sostenibles en el medi rural. L’agroecologia no només té en compte els criteris agraris ecològics, sinó que també defensa els valors culturals de les agricultures locals, la relació directa entre agricultors i consumidors i el manteniment de formes de vida dignes i sostenibles en el medi rural. En aquest sentit, va molt més enllà de l’actual normativa sobre agricultura ecològica que no contempla aspectes ètics ni d’ecologia social.
Carn: com menys, millor El consum de carn requereix una gran quantitat de recursos naturals: produir calories i proteïnes d’origen animal és molt més costós en energia, aigua i terra que obtenir-les d’origen vegetal.
De l’agricultura ecològica a l’agro-ecologia
El ramat que es cria intensivament als països del Nord s’alimenta de soja i cereals, molt sovint transgènics, procedents de monocultius d’Argentina, Brasil, Paraguai i altres països, on la gent és desposseïda de les seues terres.
L’agricultura ecològica no utilitza productes de síntesi per a la fertilització o el manteniment de la salut de les plantes, sinó que es basa
La producció de carn, especialment la intensiva, també té un paper important en el canvi climàtic, la desforestació i la contaminació
Si mengem carn, hem de saber que com menys, millor; i sempre serà preferible la procedent de ramaderia extensiva i de producció ecològica.
Reduïm el consum de peix Els mars no poden aguantar més el ritme actual de pesca: tres quartes parts dels caladors estan totalment explotats, sobreexplotats o esgotats. La pesca industrial, en mans de grans grups empresarials, disposa de grans flotes dotades de tecnologia cada vegada més sofisticada que estan arraconant la pesca artesanal i els seus modes de vida associats. Des de l’inici de la pesca industrial en els anys 50 del segle passat, les poblacions de grans depredadors —tonyines, emperador o bacallà— han disminuït en un 90%. Europa consumeix molt més peix del que les seues aigües poden produir. Encara que compta amb alguns dels majors i més rics caladors del món, els ha gestionat de manera irresponsable. Ara, després de sobreexplotar-los, envia les seues flotes —fins i tot amb protecció militar— a saquejar els recursos pesquers d’altres parts del món. Hi ha estudis científics de l’Institut Espanyol d’Oceanografia —amagats durant anys pel Ministeri de Medi Ambient— que revelen nivells de toxicitat en el peix molt superiors als permesos.