Memòria Fundació Foment de l'Habitatge Social 2012

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 1 fundació foment de

l��a�itat�e social

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2012 I PROJECTE DEL 2013 DE LA FUNDACIÓ PRIVADA FOMENT DE L’HABITATGE SOCIAL Juliol 2013

pàg. 4 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

ÍNDEX Carta de presentació................................................................................................................................................ 6 1. Introducció............................................................................................................................................................. 7 1.1. Qui som?.......................................................................................................................................................... 7 1.2. Què fem?.......................................................................................................................................................... 7 1.2.1. Visió i Missió...................................................................................................................................... 7 1.3. Com ho fem?.................................................................................................................................................. 8 1.3.1. Valors i principis d’actuació.......................................................................................................... 8 2. La Fundació i Càritas Diocesana de Barcelona...................................................................................... 8 3. Context socioeconòmic actual de Catalunya......................................................................................... 10 3.1. El greu problema de l’atur......................................................................................................................... 10 3.2. Alguns indicadors de la situació d’alarma social............................................................................... 11 3.3. La problemàtica en l’àmbit de l’habitatge........................................................................................... 11 4. La Fundació: ara més necessària que mai................................................................................................ 12 5. Parc d’habitatges de la Fundació................................................................................................................. 12 5.1. Ubicació........................................................................................................................................................... 13 5.2. Titularitat.......................................................................................................................................................... 13 5.3. Situació ocupació......................................................................................................................................... 15 5.4. Habitatges per Diòcesis.............................................................................................................................. 15 6. Persones ateses per la Fundació.................................................................................................................. 15 6.1. Lloc de residència abans d’accedir a l’habitatge............................................................................... 16 6.2. Situació residencial prèvia al seu accés a l’habitatge...................................................................... 16 6.3. Motius per sol·licitar un habitatge de la Fundació........................................................................... 17

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 5 fundació foment de

l��a�itat�e social

6.4. Perfils dels usuaris i/o famílies................................................................................................................. 17 6.4.1. Gènere................................................................................................................................................ 17 6.4.2. Edat..................................................................................................................................................... 17 6.4.3. Tipologies de famílies..................................................................................................................... 19 6.4.4. Dimensions unitats familiars....................................................................................................... 19 6.4.5. Nacionalitats.................................................................................................................................... 19 6.4.6. Nivells de Formació......................................................................................................................... 20 6.4.7. Nivells d’ingressos........................................................................................................................... 20 6.4.8. Procedències ingressos.................................................................................................................. 21 6.4.9. Situació laboral................................................................................................................................ 23 6.4.10. Estat civil......................................................................................................................................... 24 6.4.11. Situació legal de residència........................................................................................................ 24 6.5. Temps promig d’estada a l’habitatge.................................................................................................... 24 7. Projecte OIKOS...................................................................................................................................................... 25 7.1. OIKOS Inserció laboral................................................................................................................................. 25 8. Els reptes de futur de la Fundació............................................................................................................... 26 9. Els recursos humans........................................................................................................................................... 27 10. El Patronat............................................................................................................................................................ 27 11. Dades econòmiques........................................................................................................................................ 28 12. Entitats col·laboradores................................................................................................................................ 30 13. Article del Cardenal Arquebisbe de Barcelona.................................................................................. 31 14. Certificat d’auditoria de 2012..................................................................................................................... 32

pàg. 6 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Carta de PRESENTACIÓ

M

és enllà de les xifres, la memòria anual de la Fundació Foment de l’Habitatge Social és un reflexe clar del què ens està passant, de la realitat, les necessitats i reptes actuals de la nostra societat. Però, per una altra banda, volem que la memòria 2012 sigui també un reflexe de la nostra feina, de tot allò que aportem com a entitat social i dels objectius que volem assolir per tal d’ajudar a pal·liar aquesta situació en la qual ens trobem.

En aquests darrers anys hem pogut constatar que la greu crisi que patim castiga si més no, a les persones més vulnerables entre elles els menors d’edat, les dones i persones de mitjana edat (entre els 30 i els 50 anys) en situació d’atur; és per això que la Fundació i Càritas Diocesana de Barcelona han treballat amb més forces que mai per tal de fer front a aquesta situació tot posant a l’abast de famílies amb greus problemes d’exclusió social l’accés a un habitatge digne, junt amb l’acompanyament i les directrius necessàries per redreçar el seu camí cap a la inclusió social plena. En definitiva l’accés a una llar.

El 2012 ha estat un any difícil però esperançador. El nombre de persones ateses ha estat de 414, un 58’8% de les quals eren dones i gairebé la meitat, 203 eren menors d’edat, es tracta en la majoria de casos de famílies nuclears ó monoparentals amb menors a càrrec.

La dada esperançadora és l’augment de la nostra activitat, a finals de 2012 es va inaugurar un nou edifici propietat de la Fundació Foment de l’Habitatge al barri del Poble Nou (Barcelona), de 19 habitatges i es va signar convenis amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per la cessió de pisos destinats al lloguer social, la qual cosa es fa augmentar diàriament la capacitat de persones i famílies ateses amb l’objectiu d’arribar a finals de 2013 a 300 habitatges i en un futur proper fins a 500.

També volem destacar que hem obert una via que treballarà la inclusió laboral així com d’altres aspectes imprescindibles (salut, alimentació i formació).

Voldríem agrair l’esforç dels voluntaris que col•laboren amb el nostre projecte desinteressadament, i fer una menció especial, ara que ha decidit emprendre altres projectes personals, a l’anterior director de la Fundació per la seva dedicació al llarg de tants anys, Sr. Antoni Salamero, així com a totes aquelles persones que han fet possible que la nostra feina cada dia arribi més enllà, perquè el factor humà és el que veritablement ens interessa.

Ignasi de Delàs i de Ugarte Pau Pérez de Acha Beamonte President Director

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 7 fundació foment de

l��a�itat�e social

1. Introducció 1.1. Qui som?

La Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social (en endavant la Fundació) va ser creada al juliol de 1990 promoguda per Càritas Diocesana de Barcelona. Gràcies a l’aportació de Càritas i la generositat d’alguns donants, amb l’objectiu de donar allotjament transitori a persones o famílies, ateses per Càritas Diocesana de Barcelona, en greu situació de precarietat econòmica.

Els primers habitatges es van es van obtenir de donacions o cessions a Càritas, però aviat, la demanda d’habitatges va augmentar i la Fundació va haver de cercar habitatges al mercat privat, tot oferint avantatges als propietaris.

Aviat però, la demanda d’habitatges va augmentar i la Fundació va haver d’obtenir habitatges al mercat privat, tot oferint avantatges addicionals als propietaris d’aquests. Des dels anys noranta, la Fundació ha fet front a diferents situacions socials com són l’augment al nostre país d’una gran quantitat de persones immigrants que no van poder seguir un procés de regularització, és a dir, sense permís de treball, ni de residència i en alguns casos ni passaport, o actualment els problemes derivats de l’augment de persones sense feina que perden la llar per manca de recursos, tot això agreujat per la present crisi econòmica que es viu a Espanya, que està provocant fortes reduccions en els pressupostos públics destinats a polítiques socials, el que està minvant notablement l’estat del benestar.

Les actuacions dutes a terme els darrers 23 anys d’activitat han donat el seu fruït i han propiciat que Fundació hagi esdevingut una entitat cabdal en la lluita contra l’exclusió social, que sigui un referent en el lloguer social d’habitatges a persones en risc d’exclusió social i gestioni actualment un important parc d’habitatges

(entre propis, llogats i cedits), distribuïts per diferents municipis de la Província de Barcelona, que donen servei a tres Càritas Diocesanes: Barcelona, Sant Feliu i Terrassa.

La Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social està inscrita al Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya amb el número 520, i classificada com a Fundació benèfica de tipus assistencial. També està inscrita al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials del Departament de Benestar i Família amb el número E01180.

1.2. Què fem?

1.2.1. Visió i Missió La Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social, és una fundació privada d’inspiració cristiana.

La seva visió és: • La protecció de les persones i famílies afectades per causes econòmiques i/o socials greus, afavorint l’accés a un habitatge que els permeti iniciar un projecte de vida inclusiu i digne, donant preferència a aquelles famílies amb menors a càrrec o amb problemàtiques socioeconòmiques profundes.

La seva missió és: • Lluitar per la inclusió social, concretant aquesta missió en la lluita contra l’exclusió residencial, conjuntament amb Càritas, tot proporcionant i fomentant habitatges socials en règim de lloguer temporal.

L’objectiu de la Fundació és estabilitzar la situació personal d’aquestes famílies en risc d’exclusió social per tal de què puguin accedir a un habitatge permanent en un futur, oferint mitjançant acollides temporals,

pàg. 8 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

la possibilitat de construir itineraris de vida amb qualitat i crear nous vincles i xarxes socials.

1.3. Com ho fem?

da per reiniciar processos personals d’inclusió social, apropant la realitat “normalitzada” al dia a dia de les persones.

• Per un parc propi d’habitatges de qualitat. Aquesta situació permet que la Fundació sigui més autònoma respecte de les fluctuacions del mercat immobiliari i possibilita oferir lloguers a preus reduïts.

1.3.1. Valors i principis d’actuació Els nostres Valors Són, entre d’altres: la cooperació, la no discriminació per cap circumstància o creença, la sensibilització social, l’eficiència del professionals i voluntaris, la qualitat dels nostres recursos i la sostenibilitat del projecte de manera autònoma i al llarg del temps. (Fig. 1) Els nostres Principis • Treballem per les persones i no per la seva situació, amb una situació d’ingressos precaris i irregulars. La prevenció de la desprotecció dels infants és preferent respecte de qualsevol altra situació.

• Pel treball amb Càritas Diocesana de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu. És important el coneixement de les situacions i dificultats que tenen les famílies que atenem per tal de trobar conjuntament amb elles, oferint alternatives per a superar les situacions més desfavorables i què el recurs que oferim s’adapti a les necessitats no cobertes.

• Per la independència i l’autonomia de les persones.

L’habitatge és entès com un espai de punt de parti-

• Pel treball en xarxa. Amb altres entitats, agents socials i amb l’Administració per tal d’aprofitar les sinèrgies que es produeixen quan es treballa conjuntament amb un model comunitari, tot rentabilitzant esforços i recursos.

• Pel treball en equip. Treballem en equip i alineats amb un objectiu comú que és la inclusió socials dels nostres usuaris, amb una projecte de qualitat humana que potencií la dignitat de les persones • Pel treball amb participació del voluntariat. Des de la concepció de professionals voluntaris, atorgant-los un paper de participació i corresponsabilitat en tots els nostres projectes.

2. La Fundació i Càritas Diocesana de Barcelona El treball de la Fundació està totalment vinculat a la feina que es fa des de Càritas Diocesana de Barcelona. Càritas treballa en un territori de més de 5.000.000

Figura 1

Cooperació

No discriminació

Sensibilització social

Eficiència dels professionals i voluntaris

Qualitat dels recursos

Sostenibilitat del projecte de forma autònoma

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 9 fundació foment de

l��a�itat�e social

Taula 1 70% de les persones ateses per Càritas, estaven a l’atur.

Al 28% de les llars on Càritas hi ha prestat algun servei no hi ha cap ingrés.

Només un 12% de les persones ateses tenen contracte laboral.

Més de la meitat de les famílies (un 54%) ateses tenen fills al seu càrrec.

36% de les persones ateses són menors d’edat.

34% de les llars ateses hi viuen persones soles.

Un 44% de les persones ateses viuen de lloguer, un 2% més que a l’any anterior.

Un 48% de les persones a les que s’ha prestat atenció són nascuts a l’Estat Espanyol, un percentatge major que al 2011 que era del 42%.

L’acció de Càritas dona cobertura directa o indirecta a 20.103 menors.

El Servei de Mediació en l’Habitatge ha resolt 454 casos, i ha evitat 315 desnonaments.

Càritas (diocesana i arxiprestals) dóna aliments en espècie a 158.000 persones.

El Programa d’atenció a les famílies i els infants compta amb 59 centres oberts, espais de reforç educatiu, cases i centres de suport per mares i fills.

Hi ha 3 centres PAIDÓS que tenen l’objectiu d’eradicar la pobresa infantil principalment hereditària, d’atenció integral i integrada a famílies i infants de menys de 6 anys, on s’està atenent a 43 famílies i 164 persones.

La mitjana d’ingressos personals de les famílies ateses a CÀRITAS és de 3.500 € a l’any (290€ al mes), mentre que la renda disponible per habitant en valor real és de 17.400€ l’any, en el 2008 (1.450 € al mes) per tota la població catalana1. d’habitants. A l’any 2012 va atendre a 260.702 persones, un 3% més que a l’any anterior, entre les Càritas Parroquials, Arxiprestals i la Diocesana. Càritas Diocesana de Barcelona va atendre de forma directa 59.853 persones.

El perfil d’aquestes persones ateses per Càritas ajuda a entendre millor la tasca tant de Càritas com de la Fundació i permet entendre millor els reptes i nous projectes de present i futur de la Fundació. (Taula 1) Durant els anys 2011 i 2012 es van dur a terme anàlisis de les necessitats d’habitatge dels usuaris de Càritas, especialment detectades a través de la concessió d’ajuts (SAEs) per al pagament de relloguers, per al pagament de pensions, o per al pagament continuat de l’habitatge (hipoteques i lloguers). El mal allotjament és un dels aspectes determinants clau, des de l’òptica de Càritas, de l’exclusió social; evitar aquestes situacions és una de les prioritats de la organització. La quantificació de famílies o persones en aquesta situació va permetre determinar les necessitats d’habitatge que la Fundació hauria de proveir a Càritas, que es situaven entre 300 i 500.

1. Idescat – Renda Familiar Disponible Bruta per habitant – base 2008

A resultes d’aquesta anàlisi es va aprovar un Pla Estratègic (APLEHC), amb estimació acurada de costos de gestió, per tal de tirar endavant un salt quantitatiu en la dimensió de la Fundació, pel que fa al nombre d’habitatges, amb el suport econòmic de Càritas. El Pla va preveure arribar a unes xifres de 200 habitatges l’any 2012, 300 habitatges el 2013, 400 l’any 2014 i a 500 habitatges a l’any 2015.

El Pla també va posar sobre la taula la conveniència d’abordar alguns canvis qualitatius, especialment referents a les característiques dels contractes amb els usuaris i al treball a realitzar amb les famílies que entrin a residir en els habitatges gestionats per la Fundació.

Es tractava d’enfocar de forma més realista les noves circumstàncies econòmiques i demogràfiques que estan afectant avui la població més exclosa. Entre d’altres, aquests nous criteris aborden, en primer lloc, la necessitat de donar allotjament a persones soles, sobretot en casos en els que és molt difícil que puguin recuperar

pàg. 10 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

uns estàndards de vida que els permetin passar a residir en habitatges del mercat lliure (persones grans, persones amb algun tipus de discapacitat...). També, en segon lloc, aborden la necessitat de preveure allargament en les estades d’algunes famílies en els pisos, vistes les dificultats d’inserció laboral que estan tenint moltes persones i que les tenen lligades a una situació d’atur de llarga durada. En tercer lloc, es va plantejar abordar la necessitat de reforçar al màxim els Plans de Treball Social amb les famílies ateses, per entrar amb més profunditat i de forma integral en els diversos fronts de problemes que les afecten; si aquestes realitats no són tractades intensivament, impedeixen sortir amb èxit dels processos d’inclusió social, imprescindibles per tornar al mercat de l’habitatge lliure o, fins i tot, protegit o públic.

Com a resultat d’aquestes reflexions, Càritas Diocesana de Barcelona i la Fundació van signar, el 15 d’octubre del 2012, un Conveni que establia els mecanismes de finançament de Càritas de l’encàrrec de gestió dels habitatges, sota aquests nous paràmetres. En aquell moment, la Fundació va rebre 103 habitatges que es van afegir als 91 que ja tenia, amb la qual cosa va acabar l’exercici amb 194. A partir d’aleshores, tant els nous pisos que obté Càritas i traspassa la Fundació, com els que obté la pròpia Fundació, sempre que es destinin a usuaris de Càritas Diocesana de Barcelona, es regeixen per les pautes del Pla Estratègic, les de l’esmentat Conveni i les del projecte OIKOS, aprovat durant l’any 2013 i que es detalla més endavant en aquesta mateixa Memòria.

3. Context socioeconòmic actual de Catalunya L’actual situació de crisi econòmica que pateix el nostre país ha derivat en una crisi social de grans magnituds, situacions com la manca de treball, la recessió econòmica, les retallades de serveis públics, l’eliminació de prestacions i les mesures derivades del control del dèficit,

2.

3.

4.

5.

estan agreujant la bretxa social, empitjorant les condicions de vida de moltes famílies.

3.1. El greu problema de l’atur Un dels principals efectes, i causes, d’ aquesta crisi econòmica i social és la pèrdua de la feina, la manca d’ocupació i per tant de sou, factors crítics en l’exclusió social.

Les dades són cada vegada pitjors i l’accés al món laboral és més complex i més exigent. Cada vegada tenim més persones que són expulsades del mercat laboral i el seu retorn és molt difícil donat que l’oferta laboral és mínima o inexistent.

Catalunya tenia a finals de l’any 2012 un total de 7.571.000 habitants, dels que 885.000 es trobaven en situació de desocupació (23,94%). A la província de Barcelona es concentren un 74% de les persones aturades.

Taula 2 Taxa d’atur a Catalunya 2 Persones desocupades Atur registrat

23,94%3 885.000 persones 647.000 persones

Homes

24,59%

Dones

23,22%

Aturat segons franja d’edat Aturats entre 16 i 24 anys

52,14%

Aturats entre 25 i 54 anys

22,63%

Aturats més de 55 anys

15,61%

Atur de llarga durada Percentatge de població activa que es considera aturats llarga durada (que porten 12 mesos a l’atur)4

11,1%

Percentatge de persones aturades que porten més de 2 anys a l’atur5

52,8%

Llars amb tots els membres a l’atur

266.000

Idescat. Atur estimat a Catalunya a quart trimestre de 2012 Al primer trimestre de 2013 la taxa d’atur ja es troba situada en el 24,53% Proporció de desocupats que porten com a mínim 12 mesos en atur respecte al nombre de persones actives en el mercat de treball Informe sobre l’atur de llarga durada a Barcelona 2012. Consell Econòmic i Social de Barcelona. Dades Departament d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 11 fundació foment de

l��a�itat�e social

3.2. Alguns indicadors de la situació d’alarma social Però no només fem referència a persones que perden la casa o la feina, sinó que estem davant d’una crisi social greu on el percentatge de persones que viu sota el llindar de la pobresa s’incrementa, situació aquesta que afecta d’una manera molt directa als menors de 16 anys.

Segons dades de l’Idescat a principis de 2012, el 25,5% de la població catalana estava en situació de risc a la pobresa o exclusió social6, percentatge superior a l’any anterior que es situava en el 24,3%, aquest índex se situa per sobre de la mitjana europea (24,2%) i amb un valor similar a països com Xipre (23,5%), Portugal (24,4%), Espanya (27%) i Polònia (27,2%). (Taula 3)

Taula 3 266.000 llars de Catalunya tenen tots els membres a l’atur7.

Un 23,7% dels infants de Catalunya viu sota el llindar de la pobresa.

La taxa de risc de pobresa en menors de 16 anys es situa en el 25,9% al conjunt d’Espanya i en un 26,4% a Catalunya.

El 19,1% de la població a Catalunya es situa per sota del llindar de la pobresa. I la Taxa d’exclusió social al 2012 estava en un 25,5%.

El 16,6% de persones de Catalunya tenen al menys 3 privacions del llistat de 7 conceptes, un 4,9% més que al 20118.

Un 16,6% de la població de Catalunya que té entre 0 i 17 anys viuen en llars on no hi ha cap persona ocupada9.

d’exclusió social important, en aquest cas, per les pujades molt elevades dels preus de venda i de lloguer dels darrers anys que havien fet fora del mercat de la vivenda a moltes famílies amb poc recursos.

Però actualment la problemàtica social en l’àmbit d’habitatge ha canviat, tot destacant la situació de manca de feina de molts propietaris amb hipoteques i llogaters, fet que ha augmentat de forma exponencial els processos de desnonaments, tant de processos d’execució hipotecària com els derivats de la resolució de contractes de lloguer. I per tant aquestes famílies, que han perdut l’habitatge, necessiten, amb urgència, una solució per no acabar vivint al carrer.

Igualment aquest context de crisi ha propiciat l’aparició d’un nou col·lectiu en risc d’exclusió fins ara no gaire nombrós; famílies amb una situació social i econòmica més o menys estable fins fa pocs mesos i que ara s’han trobat sense feina i sense perspectives d’aconseguir una feina nova, fet que provoca que en poc temps puguin trobar-se en situació d’exclusió social.

Algunes dades que demostren aquesta situació. (Taula 4)

Taula 4 25.422 desnonaments realitzats a Catalunya en el 2012.

Un 13,1% de les persones entre 18 i 59 anys viuen en llars on no hi ha cap persona ocupada, un 3,9% més que a l’any 2010.

Del total de desnonaments a Espanya, un 25% s’han realitzat a Catalunya, és el territori amb més desnonaments, una xifra molt superior als realitzats en l’any anterior, segons dades del Consell General Poder Judicial.

Un 12,1% de llars a Catalunya tenen moltes dificultats per arribar a final de mes, i un 17,9% tenen dificultats per arribar a final de mes.

A Catalunya hi ha 2.769.700 habitatges familiars.

3.3. La problemàtica en l’àmbit de l’habitatge Aquesta situació de crisi social i econòmica també s’ha traslladat al món de l’habitatge, que ja venia d’una situació

Hi ha un total de 266.800 habitatges familiars on tots els membres en edat activa estan en situació de desocupació. Aquesta dada va créixer entre 2011 i 2012 un 26,1%10.

Al 2012 hi havia a Catalunya 721.600 habitatges familiars on no hi ha cap membre actiu, una xifra superior a l’any anterior (4,1% de variació interanual)11.

6. Font: Nota de premsa Generalitat de Catalunya “Estadística de distribució personal de la renda i de risc a la pobresa”. Desembre 2012 7. Font: Idescat. 4rt trimestre de 2012 8. Conceptes del llistat definit per l’INE per establir les carències socials: no fa vacances, no menja carn cada dos dies, no pot mantenir la temperatura de l’habitatge. no pot suportar

despeses imprevistes, s’enredereix en pagaments, no pot tenir automòbil, no pot tenir ordinador personal 9. Aquest indicador mesura la proporció de persones de 0-17 anys que viuen en llars on no hi ha cap persona ocupada

10. IDESCAT. Habitatges familiars relació amb l’activitat. Dades de 4rt trimestre de 2012 11. IDESCAT. Habitatges familiars relació amb l’activitat. Dades de 4rt trimestre de 2012

pàg. 12 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Càritas i la Fundació han impulsat, davant d’aquesta greu situació, tres instruments contra l’exclusió residencial: • Ajudes econòmiques directes a les famílies per pagar l’habitatge.

• Parc d’habitatges de lloguer social propi per millorar les condicions de les llars en situació de precarietat i o en condicions inadequades. 283 habitatges i 7 centres residencials, amb un total de 1.346 places.

• Servei de Mediació en l’Habitatge que ha permès atendre 1.546 llars amb problemes greus de pagament de l’habitatge i evitar 315 desnonaments.

Per l’allotjament d’aquestes famílies en situació d’exclusió social, Càritas i la Fundació, han posat en marxa un ambiciós programa que pretén aquest any 2012 i 2013 assolir els següents objectius: • 300 Habitatges unifamiliars (1.200 places), gestionats per la Fundació, destinats a famílies en situació d’exclusió social.

• 52 Pisos compartits (222 places), per a l’estada temporal de joves, persones grans, dones amb fills, adults en procés de reinserció social...

• 7 Centres residencials per a diferents col·lectius (124 places)

4. La Fundació: ara més necessària que mai La raó de crear la Fundació, fa més de 20 anys, va ser impulsar un projecte de inclusió residencial per les famílies, usuàries de Càritas Diocesana de Barcelona, que es trobaven en situació d’exclusió social i/o marginació. Aquest objectiu s’assolia mitjançant la cessió temporal a aquestes famílies d’un habitatge gestionat per la Fundació. És evident que actualment, donada la greu situació social i econòmica que viu el nostre país, aquest objectiu continua estant més vigent que mai i la Fundació té per endavant importants reptes per aconseguir que les per12. Nombre d’habitatges gestionats per la Fundació a data Juny de 2013

sones ateses per Càritas puguin accedir a un habitatge d’estada temporal amb un procés social d’acompanyament que culmini amb la seva inclusió residencial i social.

I per respondre a aquesta situació la Fundació va més enllà en la lluita contra l’exclusió residencial i s’adapta a les necessitats de les persones que atén i a les greus circumstàncies del context social i econòmic. Per tot això la Fundació ha ampliat el seu àmbit d’actuació i desenvolupa plans de treball social integrals i transversals amb les persones i les famílies, ja que les necessitats actuals van més enllà del simple, però important, accés a un habitatge social.

El valor diferencial de la Fundació és l’aplicació de Plans de Treball Social Integrals que garanteixin la inclusió social mitjançant l’accés a recursos d’habitatge, d’ocupació, de formació, de salut... en definitiva lluitar per la plena integració social i l’ autonomia personal.

El projecte de la Fundació, conjuntament amb Càritas, es fonamenta en el fet de vetllar pels drets de les persones acollides, fomentar la seva autonomia i potenciar el desenvolupament de projectes personals que ajudin a la inclusió social. Aquests són programes d’inserció laboral, d’aprenentatge de castellà i català, de formació i també accions específiques de treball amb infants, l’atenció de problemes de salut física i mental, l’ajuda pel retorn al país d’origen, ajuda per obtenir aliments, així com d’altres accions derivades de les necessitats específiques que es detectin en cada cas. Tot això mitjançant una atenció personalitzada, un tracte de persona a persona que permet a la Fundació analitzar cada situació i definir un itinerari d’oportunitats per tal d’avançar cap a la inclusió social.

5. Parc d’habitatges de la Fundació La Fundació gestionava a finals de 2012, un total de 194 habitatges destinats a lloguer social, com a resultat de la incorporació, el mes d’octubre, de 103 habitatges de Càritas Diocesana de Barcelona. Durant els primers sis mesos del 2013 aquesta xifra s’ha incrementat fins als 235 habitatges12. Està previst que a finals de l’any 2013 s’arribi amb un nombre proper als 300 habitatges. Això

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 13 fundació foment de

l��a�itat�e social

Taula 5 Població

Municipi

Badalona

3

Montcada i Reixach

2

Barberà del Vallès

1

Polinyà

1

147

Ripollet

1

Begues

1

Sabadell

7

Castellar del Vallès

1

Sant Adrià del Besòs

1

Cerdanyola del Vallès

5

Sant Andreu de la Barca

2

Cornellà

3

Sant Boi de Llobregat

7

Gavà

11

Sant Feliu de Llobregat

3

Gelida

1

Sant Vicenç dels Horts

2

Hospitalet de Llobregat

12

Terrassa

2

Martorell

1

Vilafranca del Penedès

4

Barcelona

Població

Municipi

Masnou

1

Vilanova i la Geltrú

8

Molins de Rei

1

Vilassar de mar

1

Mollet del Vallès

1

suposarà per a la Fundació un augment del 229% d’habitatges gestionats.

Aquest increment significatiu a 2013 és fruit d’un conveni signat amb la Generalitat de Catalunya, diverses Fundacions i entitats, amb Càritas Diocesana de Barcelona i la Fundació, per a la gestió i el lloguer d’habitatges amb l’objectiu d’atendre la forta demanda d’habitatge actual, de famílies en risc d’exclusió social i afectades per processos de desnonament hipotecari o d’impagament del lloguer. (Fig. 2) Figura 2 Nombre d’habitatges gestionats per la Fundació 300 250 200 150 100 50 0

300 194 89

2010

13. Situació a juny de 2013

Dels 235 habitatges13 un 70,8% estan al Barcelonès, un 13,5% al Baix Llobregat, un 9,1% al Vallès Occidental, un 2,2% a l’ Alt Penedès, un 3,5% al Garraf i el 0,9% al Maresme. (Taula 5) (Fig. 3)

5.2. Titularitat Actualment el 38% dels habitatges són propietat de la Fundació- és a dir 86 habitatges respecte dels 62 del 2012-, el 55% restant els té en règim de lloguer i/o cessió, derivats d’acords amb la Generalitat Catalunya, Fundacions i/o altres entitats públiques i privades. El 7% restants són cessions gratuïtes de particulars. (Taula 6)

235

Taula 6 Titularitat

91

2011

5.1. Ubicació

2012

1r 2n semestre semestre 2013 2013 (previsió)

%

Propietat

38%

Lloguer i/o cessió

55%

Cessió particulars

7%

Total

100%

pàg. 14 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 15 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 3. Ubicació habitatges de la Fundació per comarques

5.4. Habitatges per Diòcesis La Diòcesi de Barcelona concentra 167 dels 227 habitatges (el 73% dels habitatges), a la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat hi han 41 habitatges (18%) i a la Diòcesi de Terrassa hi ha 22 habitatges (un 9%). (Fig. 4) Figura 4

Berguedà

Distribució d’habitatges per diòcesi Diòcesi de Terrassa

Osona

Diòcesi Sant Feliu

9%

18%

Bages 73% Diòcesi de Barcelona

Vallès Oriental Vallès Occidental 21

Anoia Alt Penedès 5

Baix Llobregat 31

Maresme 2 Barcelonès 163

6. Persones ateses per la Fundació17

Garraf 8

5.3. Situació ocupació Del total d’habitatges gestionats actualment14 el 92,8% estan ocupats i/o adjudicats, i un 7.2% estan en obres i per tant no disponibles pel seu us o lliures pendents de la seva adjudicació a una família atesa per Càritas.

(Taula 7)

Durant l’any 2012 la Fundació ha atès 414 persones, gairebé un 5% més que l’exercici anterior. Aquestes persones representen un total de 116 unitats familiars, 4 famílies més que en l’any anterior, xifra que suposà un increment del 66% en els últims 6 anys; i un increment del 55% de famílies ateses en el període de 2007 a 2012. (Fig. 5) Figura 5 Evolució de les persones ateses en els últims 6 anys

Taula 7

500

Situació

%

400

Ocupats

91,5%

Obres/No disponibles15

6,8%

Adjudicats16

1,3%

Lliures

0,4%

Total

100,0%

300 200 100 0

302

358

393

414

250

265

75

85

95

104

112

116

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Unitats familiars

Persones ateses

14. Situació a data juny de 2013 15. 2 habitatges a Martorell pendent de signatura conveni, 5 a Hospitalet sense claus, 2 pendents de claus Agència, 5 obres 16. Adjudicat amb obres 17. Les dades de persones i famílies ateses corresponen al període de 2012 i per tant fan referència a les persones que vivien en els 91 habitatges que gestionava la Fundació en aquell període

pàg. 16 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 6

Lloc de residència abans d’entrar al projecte de la Fundació 60%

57,1% 56,0% 2011

50%

2012

40% 30% 20% 10,7%

13,8%

10%

14,3% 3,6% 3,4%

12,1% 1,8%

1,7%

6,3%

8,6%

6,3%

4,3%

0% Barcelona ciutat

L’Hospitalet

Cornellà

BadalonaResta diòcesi Santa Coloma de Barcelona

6.1. Lloc de residència abans d’accedir a l’habitatge La procedència de les famílies ateses continua sent, principalment de la ciutat de Barcelona, ja que més de la meitat residien en aquesta abans d’accedir a un habitatge de la Fundació (56%). L’Hospitalet és lloc de residència originari del 13,8% de les famílies ateses, el 30% restant provenen de Badalona i Santa Coloma (12,1%). Els llocs de residència de les famílies abans d‘accedir a un habitatge que més creixen respecte l’any anterior són l’Hospitalet i la Diòcesi de Terrassa.

(Fig. 6)

6.2. Situació residencial prèvia al seu accés a l’habitatge La situació residencial de les persones, abans d’accedir a un habitatge de la Fundació, principalment continua sent la situació de pis compartit o relloguer (51,7%), en segon lloc el lloguer (24,1%), la institució o servei d’acollida (21,6%) i per últim les persones sense sostre o que

Diòcesi de Terrassa

Diòcesi de Sant Feliu

viuen en pensió suposen el 2,6% de les ateses per la Fundació.

Resulta preocupant que el nombre de persones ateses per la Fundació que provenen de pensions o sense sostre s’ha incrementat un 0,8% al 2012 respecte a l’any anterior. Les persones que provenen de pisos compartits o situacions de relloguer han disminuït un 1% entre 2011 i 2012. (Fig. 7)

Figura 7 Situació residencial abans d’entrar al projecte de la Fundació

60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

2011

52,7% 51,7%

24,1% 24,1%

2012

21,4% 21,6% 1,8% 2,6%

Lloguer

Relloguer/ pis compartit

Institució/ servei d’acollida

Pensió/ sense sostre

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 17 fundació foment de

l��a�itat�e social

6.3. Motius per sol·licitar un habitatge de la Fundació El motiu principal per sol·licitar l’entrada al projecte de Fundació durant el 2012 continua sent l’amuntegament (que representa el 43,1% del total de motius), però els motius que més s’incrementen respecte l’any 2011 són la manca de condicions d’habitabilitat i la situació de sortida d’una institució o altres projectes residencials, els quals creixen en un punt percentual cadascun. (Taula 8)

El nombre de dones, en relació al 2011, és pràcticament el mateix (123 i 124), però s’ha incrementat un 8% el nombre d’homes atesos, de 80 a 87. En relació als nombre de menors hi hagut un increment, del 6,8% respecte al 2011, s’ha passat de 190 a 203. (Figs. 9 i 10)

Figura 9 Perfil de les persones ateses 2011

Taula 8 Motiu de la sol·licitud

%

190

200

Desnonament/Impagament

15,5%

150

Amuntegament

43,1%

100

Manca de condicions d’habitabilitat

19,0%

50

Sortida institució/projecte

22,4%

0

Total

100,0%

6.4. Perfils dels usuaris i/o famílies

2012

250 123

203

124 80

Dones

87

Homes

Menors

Figura 10

A continuació detallem una visió general dels perfils socials i demogràfics dels usuaris atesos per la Fundació durant l’any 2013.

Motiu de la sol·licitud Manca de condicions d’habitabilitat

6.4.1. Gènere

Sortida institució/ projecte 19,0%

Del total d’adults atesos al 2012 un 58,8% són dones i el 41,2% restant són homes. Hi ha un lleuger descens del nombre de dones ateses, al 2011 la distribució és de 62% dones i 38% homes. (Fig. 8)

22,4%

15,5% 43,1%

Desnonament

Amuntegament

Figura 8 Adults atesos segons gènere 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

2011

62,0%

2012

58,8% 38,0%

Dones

6.4.2. Edat

Homes

41,2%

El percentatge majoritari de persones ateses conti­­nuen sent els menors de 18 anys (49%), s’ha de destacar que aquest col·lectiu s’incrementa un 7% respecte al 2011, el segon el col·lectiu es situa entre els 30 i 50 anys (37,2%) i el col·lectiu de més de 50 anys continua sent minoritari (3,1%). (Fig. 11)

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 19 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 11

Figura 12 Tipologia de familia atesa

Persones ateses segons edat 50%

60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

49,0% 37,2%

40% 30% 20%

10,6%

10% 0%

3,1% Menor 18 anys

Entre 18 i 30 anys

Entre 30 Major de i 50 anys 50 anys

55,4%

2011

58,6%

2012

33,9% 31,9% 5,4% 5,2%

5,4% 4,3%

Persona sola

Familia nuclear

Familia monoparental

Altres nuclis familiars

6.4.3. Tipologies de famílies

6.4.4. Dimensions unitats familiars

De les 116 unitats familiars ateses, la tipologia de famílies majoritària continua sent la família nuclear que s’incrementa respecte al 2011 en un 3,2%, en conseqüència del que s’ha apuntat anteriorment respecte de la gestió d’accés prioritari a un habitatges que la Fundació està fent amb famílies amb menors al seu càrrec. La resta de tipologies de famílies disminueixen respecte al 2011, tant les famílies monoparentals (que es redueix un 2%) i els altres nuclis familiars (que es redueix un 1%). (Fig. 12)

El 50% de les famílies ateses són unitats familiars de 3-4 membres, tot i que destaca l’increment de les famílies que podríem considerar nombroses amb cinc membres que ha augmentat un 5,8% al 2012 respecte l’exercici anterior. (Fig. 13)

6.4.5. Nacionalitats L’origen de les persones ateses a la Fundació es manté pràcticament igual que les xifres de l’any 2011. Més

Figura 13

Dimensió de la unitat familiar atesa

28,6%

30%

26,7%

29,5%

2011

28,4%

2012

25%

18,8%

20%

18,1% 12,9%

15% 10% 5% 0%

5,4%

7,1%

5,2%

1 membre

2 membres

3 membres

4 membres

5 membres

10,7%

8,6%

+5 membres

pàg. 20 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

del 50% de les persones ateses provenen d’algun país llatinoamericà (52,7%), en segon lloc el col·lectiu més nombrós són les persones d’origen espanyol (18,6%), en tercer lloc les persones d’origen magrebí (14,3%) i en menor nombre hi ha persones provinents d’Àsia (8,2%), d’origen Subsaharià (5,6%) i en un percentatge molt petit (0,7%) provenen de països europeus comunitaris i no comunitaris. (Taula 9) (Fig. 14)

Taula 9 Zona-País Origen

% 2011

% 2012

Dif %

Llatinoamèrica

52,90%

52,70%

-0,20%

Espanya

20,10%

18,60%

-1,50%

Magreb

12,47%

14,30%

1,83%

Asiàtic

7,89%

8,20%

0,31%

Subsaharià

5,85%

5,60%

-0,25%

Altres

0,76%

0,70%

-0,06%

Total

100%

100%

Les persones de nacionalitat magrebí ateses a l’any 2012 s’han incrementat un 1,8% respecte a les dades de l’any anterior, així com les persones provinents d’algun país del continent asiàtic que s’han incrementat un 0,3%. La resta de nacionalitats romanen pràcticament igual a les de l’any anterior.

6.4.6. Nivells de Formació El 44,7% de persones adultes ateses no tenen formació acadèmica o bé han assolit la formació bàsica obligatòria (38,9%). Tot i que respecte a l’any anterior s’incrementa el nombre de persones ateses amb formació de nivell batxillerat o mòduls professionals o bé amb estudis universitaris (creix un 1,4% respecte el 2011). (Fig. 15)

6.4.7. Nivells d’Ingressos

Les persones de nacionalitat espanyola ateses per la Fundació s’han mantingut estables, respecte les dades de 2011, del total de persones ateses d’aquesta nacionalitat un 84% són menors de 18 anys.

Gairebé la meitat de persones ateses per la Fundació (47,4%) tenen uns ingressos per sota dels 284€ al mes i en el 2012 aquest col·lectiu de persones és va incrementar en gairebé un 2% respecte l’any anterior.

Figura 14. Mapa països, o zones d’origen, dels usuaris de la Fundació.

Comunitaris: 0,2%

Europeus no comunitaris: 0,5%

Espanyols: 18,6%

Asiàtics: 8,2% Magrebins: 14,3%

Llatinoamericans: 52,7% Subsaharians: 5,6%

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 21 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 15

Nivell formatiu dels adults atesos 50%

44,8%

44,7%

40%

2011

40,4% 38,9%

2012

30% 20% 10% 0%

7,9% 1,5%

8,2%

1,0%

Analfabet

Sense formació acadèmica

Educació bàsica obligatoria

El grup de persones que més creix són les que tenen uns ingressos entre 284€ i 455€ al mes, que passa de representar un 14,8% al 2011 a representar un 19% en l’any 2012.

Les persones amb ingressos entre 455€ i 682€ al mes i per sobre dels 682€ al mes, són els col·lectius que decreixen respecte a les dades de l’any anterior (decreixen un 2,4% i un 3,9% respectivament), és a dir el poder adquisitiu de les persones ateses ha minvat i per tant les dificultats per accedir a l’habitatge i als serveis bàsics d’alimentació, formació, salut, etc. són cada vegada més grans. (Fig. 16)

Batxillerat/ Mòduls professionals

4,9%

6,3% 0,5%

Universitari complet

1,0%

Formació no reglada

6.4.8. Procedències ingressos Els ajuts econòmics de serveis socials o d’altres institucions i els ajuts o subsidis permanents són les fonts d’ingressos familiars més habituals entre les famílies ateses per la Fundació al 2012. Les prestacions per dependència, les pensions no contributives, la Renda Mínima d’Inserció i la pensió contributiva són les fonts d’ingressos que decreixen respecte l’any 2011, fruit de la política de retallada de prestacions públiques realitzades per les administracions publiques els darrers anys. (Taula 10)

Taula 10

Figura 16

Procedència Ingressos

% 2011

% 2012

Dif %

Treball normalitzat (amb contracte)

37,50%

39,70%

2,20%

Treball en precari (sense contracte)

34,82%

31,90%

-2,92%

Subsidi ó ajut permanent

3,57%

4,30%

0,73%

40%

Pensió Contributiva

1,79%

1,70%

-0,09%

30%

Renda Mínima d’Inserció

7,14%

5,20%

-1,94%

Pensió no contributiva

5,36%

3,40%

-1,96%

Prestació de dependència

0,89%

1,70%

0,81%

Ajuts econòmics (Serveis socials o altres)

8,93%

12,10%

3,17%

Nivell d’ingressos 50%

2011

45,3% 47,4%

20%

2012

14,8%

19,0%

24,6% 22,3% 15,3% 11,4%

10% 0%

Menys de 284€/mes

Menys de 455€/mes

Menys de 682€/mes

Més de 682€/mes

Total

100,00% 100,00%

pàg. 22 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 23 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 17 Procedència dels ingressos familiars Ajuts econòmics (de serveis socials o altres institucions)

8,9%

2011

12,1%

2012

0,9% 1,7%

Rep prestació de dependència Pensió no contributiva

5,4%

3,4%

Renda mínima d’inserció

5,2%

7,1%

1,8% 1,7% 3,6% 4,3%

Pensió contributiva Amb subsidi o ajut permanent Sense contracte

31,9%

34,8% 37,5% 39,7%

Amb contracte

0%

En relació als ingressos familiars que provenen de retribucions laborals, el 31,9% són de feines sense contracte i el 39,7% tenen feines amb contracte. De forma positiva es pot dir que les retribucions per feines amb contracte s’han incrementat en un 2,2% i les de altres disminueixen un 3% al 2012 respecte a l’any anterior. (Fig. 17)

6.4.9. Situació laboral Un 26,5% de les persones ateses per la Fundació estan en mercat laboral normalitzat, el 29,9% treballen en economia informal i el 34,1% ni treballen ni estudien, aquest últim col·lectiu decreix lleugerament respecte als resultats de 2011. El col·lectiu de jubilats/pensionistes (2,4%) decreix lleugerament respecte a les dades del 2011 i el grup de les persones que estudien (7,1%) s’incrementa un 1,2%, al 2012, respecte les xifres de l’any anterior.

(Fig. 18) (Taula 11)

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

Figura 18 Evolució de la situació laboral 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0%

2011

35,5% 34,1% 26,1% 26,5%

2012

29,6% 29,9%

3,0% 2,4% En mercat laboral normalitzat

En economia informal

5,9% 7,1%

No treballen ni estudien

Jubilats/ pensionistes

Estudiant actualment

Situació Laboral

% 2011

% 2012

Dif

Mercat laboral normalitzat

26,11%

26,50%

0,39%

Economia informal

29,56%

29,90%

0,34%

No treballen ni estudien

35,47%

34,10%

-1,37%

Jubilats-Pensionistes

2,96%

2,40%

-0,56%

Estudiant actualment

5,91%

7,10%

1,19%

100,00%

100,00%

Taula 11

Total

pàg. 24 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 19 Estat civil del titular del contracte 60% 48,2%

50%

51,7%

2011 2012

40% 30% 20%

20,5% 19,0% 11,6%

10% 0%

15,2% 4,5%

Solter

Casat

17,2%

9,5%

Parella de fet

2,6%

Vidu/Vídua

Separat/divorciat

6.4.10. Estat civil

6.5. Temps promig d’estada a l’habitatge

Més del 50% de les persones ateses són casades, aquest col·lectiu creix al 2012 respecte les dades de l’any anterior (+ 3,5%). Els solters representen el 19% de les persones i els separats i/o divorciats són el 17,2% (aquest grup creix una mica respecte a les dades de 2011). Les parelles de fet (9,5%) i els vidus (2,6%) són els estats civils menys freqüents entre les persones adultes titulars del contracte amb la Fundació, en el 2012 decreixen un -2,1% i un -1,9% respectivament, respecte l’any anterior. (Fig. 19)

L’estada temporal mitja de les famílies que van sortir d’un habitatge de la Fundació a l’any 2012 és de 2,4 anys. Del total de 31 famílies que van sortir dels habitatges al 2012, un 42% han estat menys de dos anys, un 26% han estat entre dos i tres anys i el 32% han estat més de tres anys. (Taula 12)

6.4.11. Situació legal de residencia El 43,7% de les persones ateses al 2012 per la Fundació estaven en situació irregular, aquest col·lectiu tenia un pes del 46,3% en el any anterior. Les persones en situació regular18 s’ha incrementat en un 2,6% respecte les dades del 2011. (Fig. 20) Figura 20 Situació legal de les persones ateses el 2012

Taula 12 Temps d’estada de les famílies que van sortir el 2012 Menys de 2 anys

13

42%

Entre 2 i 3 anys

8

26%

Més de 3 anys

10

32%

Total

31

100%

L’anàlisi de l’estada de les persones ateses durant el 2012 indica que de les 414 persones ateses, 113 persones van deixar els habitatges on vivien en algun moment d’aquest any. A desembre de 2012 hi havia 301 persones vivint en un dels habitatges de la Fundació, dels que 146 eren menors d’edat i 155 adults. (Taula 13)

Taula 13 Regular 56,3%

Irregular 43,7%

18. Regular, vol dir amb DNI, permís de residencia o permís de treball i residencia

Usuaris dels habitatges en acabar l’any

2012

Menors

146

Adults

155

Baixes en acabar l’any 2012

113

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 25 fundació foment de

l��a�itat�e social

Evolució del tremps d’estada els darrers tres anys (Taula 14) (Fig. 21)

Taula 14 Any

Anys estada promig

2010

3,7

2011

4,2

2012

2,4

Figura 21 Temps estada 2010-2012 2010

5% 4%

2011

4,2

3,7

3%

2012

2,4

dació, possibilitaran atendre més famílies al llarg del temps, amb eficiència social i poder acompanyar-los en els seus itineraris i processos cap a la plena inclusió social.

QUÈ VOL DIR OIKOS? OIKOS, és l’equivalent per als grecs antics del concepte de «llar», entès com a conjunt de béns i persones. L’objectiu d’aquest projecte és proporcionar al màxim nombre de famílies una llar digna, i oferir al mateix temps un pla de treball social individualitzat, tenint en compte les circumstàncies personals i familiars, de cadascun dels usuaris. No hi pot haver millor suma que la formada pel binomi Llar + Persones.

OIKOS és un projecte que s’ha definit i planificat al llarg de 2012 i que ha iniciat la seva activitat a finals d’any.

Actualment aquest projecte s’està desplegant en molts dels seus eixos i ja està acompanyant i recolzant famílies i persones seleccionades. (Fig. 22)

2% 1% 0% Anys estada promig

La reducció a l’any 2012 del temps d’estada (-42%) va tenir com origen dues causes; un augment d’usuaris d’estada temporal, al 2012 un 19% de famílies van estar a l’habitatge menys d’un any, sumat a una dinàmica de retorn als seus països d’origen d’algunes famílies d’origen llatinoamericà.

7. Projecte OIKOS La difícil situació que pateix avui dia una bona part de la societat ha portat Càritas i la Fundació a donar un pas més. Aquest pas s’ha concretat en un projecte, anomenat OIKOS, que té com a finalitat dur a terme un treball encara més intensiu amb les famílies que viuen als habitatges que gestiona la Fundació, per tal de fer efectiu, no només el seu dret a un habitatge digne, sinó, també el seu procés d’inclusió social. D’aquesta manera, els habitatges que gestiona Càritas i la Fun-

OIKOS és un projecte que possibilita que qualsevol persona que pateixi exclusió residencial o sigui en risc de partir-la, pugui accedir a un habitatge digne i a un programa d’acompanyament social que asseguri la seva inclusió social mitjançant una metodologia personalitzada i adaptada a les característiques, necessitats i situacions personals de cada família.

7.1. OIKOS Inserció laboral El projecte OIKOS té com a objectiu assegurar als usuaris el dret a un habitatge digne i ajudar-los en els seus itineraris i processos cap a la inclusió social i així assolir la incorporació al mercat del treball. Per aquest motiu s’està desplegant un dels eixos més rellevants del projecte OIKOS; el treball social orientat a l’accés a l’ocupació.

Els objectius d’aquest programa són incrementar el nivell ocupacional de les persones residents en habitatges de la Fundació, desenvolupant eines de treball adequades a les diferents necessitats de cada persona i aposta per una doble dimensió de treball:

pàg. 26 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 22 Altres eixos Econòmic Eix entorn comunitari Inserció laboral

Eix retorn Formació

Psicològic/salut mental Socioeducatiu

• Treball integral, treballar la inclusió laboral des de l’apoderament individual per tal que les persones usuàries del servei puguin accedir, mantenir i canviar el seu de lloc de treball en funció de les seves circumstàncies personals.

que s’estan desenvolupant, en la que s’estima que hi ha 304 usuaris potencials del programa d’inclusió social, essent el principal col·lectiu les dones i homes infraocupats, sense experiència laboral i sense formació. (Taula. 15)

• Metodologia de treball personalitzada i propera.

8. Els reptes de futur de la Fundació

La Fundació ja ha realitzat una primera segmentació dels usuaris potencials dels projectes d’inserció i formació

Els reptes principals de la Fundació per l’any 2013 i 2014 passen per:

Taula 15 Usuaris per Diòcesi Perfil

Barcelona

Sant Feliu

Terrassa

Total

%

Joves (16-25 anys) aturats

25

7

3

36

11,70%

Col·lectius especials

31

9

4

44

14,60%

Dones/homes aturats amb experiència laboral, entre 25-55 anys

59

17

8

84

27,70%

Dones que no han treballat mai de 25-55 anys

8

2

1

11

3,80%

Dones/homes infraocupats i/o sense experiència laboral prèvia i sense formació de 25-55 anys

90

25

12

128

42,30%

Total

213

60

29

304

100,00%

19

19. Malalties cròniques, discapacitats, majors de 55 anys, -Ni - Ni, PIRMI llarga durada

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 27 fundació foment de

l��a�itat�e social

Taula 16 Evolució anual d’Habitatges a la Fundació

2007

2010

Creixement anual real i previsió de 2013 i 2014 Sumatori d’habitatges gestionats per la Fundació • Reforçar la tasca d’inclusió social que la Fundació desenvolupa en els pisos unifamiliars, mitjançant el projecte OIKOS, que té com a finalitat assegurar als usuaris el dret a un habitatge digne i ajudar-los en els seus itineraris cap a la inclusió social plena.

• Augmentar el nombre d’habitatges gestionats.

Durant el període 2013-2014 es preveu posar a disposició de les famílies més necessitades, ateses per Càritas, uns 400 habitatges d’inclusió social. Es preveu la incorporació de 90 habitatges nous cada any, tal i com mostra la taula de previsió que han acordat Càritas i la Fundació. (Taula. 16) En definitiva per assolir aquests reptes la Fundació, a més de gestionar els nous habitatges que s’incorporin al parc d’habitatges socials actual, continuarà amb el desplegament del projecte OIKOS, i durant el 2013 21 treballarà, amb Càritas, per la prevenció de l’exclusió social residencial, la prevenció de la pobresa infantil, l’atenció alimentària i l’acció per l’ocupació que ajudi als seus usuaris a culminar un procés d’inclusió social ple.

9. Els recursos humans La Fundació te un equip de treball format per 14 persones, 6 dones i 8 homes. El 85% disposa de titulació universitària mitjana o superior, en diferents es­ pecialitats de l’àmbit social, educatiu, jurídic i gestió empresarial.

El Director de la Fundació és en Pau Pérez de Acha i Beamonte. (Fig. 23)

65

91

201220

2013

2014

132

90

90

223

313

403

La seu social de la Fundació esta situada a: Via Laietana núm. 5, 1r. 2a.

08003 - Barcelona Telèfon: 933 027 197 Fax: 933 021 06.

Mail: funhabitatge@habitatgesocial.org Web: www.habitatgesocial.org

10. El Patronat El Patronat de la Fundació Foment de l’Habitatge Social està format per professionals de diferents camps.

Els Patrons de la Fundació al 2012 eren: • President: Sr. Ignasi de Delàs i de Ugarte • Vicepresident: Sr. Antoni Salamero Salas • Secretari: Sr. Ramón Contijoch Pratdesaba • Vocal: Sr. Lluís Franco Sala • Vocal: Sr. Jordi Estruga Estruga (vocal fins finals de 2012) • Vocal: Sr. Jordi Roglà de Lew (Càritas) • Vocal: Sr. Andreu Romaní Blancafort • Vocal: Sr. Vicenç Soriano Casanovas • Vocal: Sra. Carme Trilla i Bellart (Càritas) • Vocal: Sra. Maria Vendrell Aubach • Assistents sense vot: Pau Perez de Acha (Director Fundació) i Montserrat Padilla (Càritas)

20. A l’any 2012 s’integren els habitatges de la Fundació amb els habitatges de l’APLEHC (Projecte d’habitatge de Caritas) 21. Recollides a l’informe d’Acció Social Càritas Diocesana de Barcelona 2012-2013

pàg. 28 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 23. Organigrama Funcional

Direcció

Administració

Àrea Gestió Social

Voluntaris

Àrea Gestió Habitatge

Àrea Finances

11. Dades econòmiques La Fundació Privada Foment de l’habitatge Social pertany a la Coordinadora Catalana de Fundacions i els seus comptes estan auditats per l’Auditor Sr. Francesc Marti Pigrau, inscrit al Registre oficial d’Auditors de comptes amb el número 4071. (Taula. 17)

Taula 17 Tancament exercici 2012 Despeses Personal i S.S.

189.026,2€

Despeses estructura

39.351,60€

Despeses activitat fundacional Amortitzacions Total despeses

286.433,30€ 95.222,90€ 610.034,0€

Ingressos Ingressos per activitat pròpia

303.054,80€

Subvencions

202.556,10€

Donacions privades

88.288,80€

Ingressos financers

20.906,90€

Altres ingressos Total ingressos Resultat exercici

2.483,90€ 617.290,50€ 7.256,60€

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 29 fundació foment de

l��a�itat�e social

pàg. 30 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

12. Entitats col·laboradores

La Fundació fomenta el treball en xarxa amb les següents entitats: • Secretaria d’Habitatge – Agència de l’Habitatge de Catalunya, quant la gestió de les prestacions de lloguer i amb un conveni signat des de 2005 per tal de gestionar els ajuts als nostres usuaris.

• Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Catalunya, en coordinació, seguiment i suport respecte dels habitatges inclosos dins la Xarxa de la Generalitat de Catalunya.

• Ajuntament de Barcelona, amb un “Acord Marc” per a construir fins a 100 habitatges de protecció oficial.

• Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Terrassa i Sabadell per a la informació i seguiment social dels nostres usuaris.

• Xarxa d’Habitatges Inclusió de Barcelona – Ajuntament de Barcelona La Fundació participa, amb les següents organitzacions: • Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne (amb col·laboració amb Justícia i Pau, FAVB, UGT, CCOO, OCUC, ...)

• Consell de l’habitatge de Barcelona, equip permanent, comissió de treball i plenari.

• Càritas Espanyola per a coordinar projectes d’exclusió a tot el territori espanyol.

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 31 fundació foment de

l��a�itat�e social

13. Article del Il·lm. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Article escrit per l’ Il·lm. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach, en relació amb la tasca de la Fundació, publicat a La Vanguardia el dia 24 de Febrer del 2013.

LA VANGUARDIA 49

R E L I G I Ó

DIUMENGE, 24 FEBRER 2013

El ‘Càntic de les criatures’ de Francesc d’Assís és presentat amb imatges belles i subtils per sor Isaura del monestir de Pedralbes

Germans sol i lluna

PARAULA I VIDA Lluís Martínez Sistach

Habitatges per superar l’exclusió

E

SOR ISAURA

Imatge del monestir de Pedralbes captada per sor Isaura al CD sobre el ‘Càntic de les criatures’ ORIOL DOMINGO Barcelona

E

l meravellós i universal Càntic de les criatures, escrit en un dialecte italià per sant Francesc d’Assís l’any 1225, manté avui la seva vigència literària, ecològica, espiritual i cristiana. El seu missatge és comprensible i sensible per a creients i agnòstics.

Vuit segles després, el Càntic és objecte d’una bellíssima lectura fotogràfica per sor Isaura Marcos, clarissa del monestir de Pedralbes. El poema de Francesc, les imatges d’Isaura, els textos escrits o llegits i la música configuren un CD inèdit.

El poverello d’Assís, solidari amb els pobres i cantor de la creació, ofereix la clau per interpretar el Càntic. Pensa, escriu i musica en la seva llengua materna un càntic per lloar Déu.

S’entusiasma davant la bellesa i la bondat de les criatures perquè són un mirall de la bellesa de Déu. Lloa Déu pel germà sol, la germana lluna i les estrelles, el germà vent, la germana aigua,

el germà foc, la germana terra, la germana mort corporal... “Lloeu i beneïu el meu Senyor, i doneu-li gràcies i serviu-lo amb gran humilitat”.

La comunitat de Pedralbes, fidel al tarannà de l’ordre de Santa Clara, sintonitza amb Francesc (1182-1226) i Clara (1193-1253) d’Assís. Contempla la bellesa de la natura i les seves

Sor Isaura juga amb els miralls que formen les gotes de pluja sobre els vidres de les cel·les criatures com a reflex d’una bellesa superior. Sor Isaura plasma el Càntic en fotos, unes naturalistes i altres creatives, fetes en el mateix monestir, seguint el ritme de les estacions (estiu, tardor, hivern, primavera) durant dos anys de treball apassionant.

Anna Castellano Treserra, directora del museu de Pedralbes, comenta amb precisió sobre les

J.-I. Saranyana

P

resentar el balanç d’un pontificat, del qual ens manca l’adequada perspectiva històrica, és molt pretensiós per part meva i per part de qualsevol altre. Tanmateix, com que ja se n’han publicat

fotografies de sor Isaura: “Es tracta de muntatges sorgits a partir de la combinació d’elements diversos que li proporciona la pròpia natura, jugant amb els miralls que formen les gotes de pluja sobre els vidres de les cel·les, les línies sinuoses que dibuixa el vent sobre l’aigua de l’estany, els contrastos entre llum i penombra o els diferents jocs de volums que conforma la mateixa arquitectura del monestir. Els enquadraments, els efectes de la llum, o la juxtaposició d’elements confereixen a les imatges una singularitat especial. El resultat no és un fotomuntatge aconseguit mitjançant tècniques d’ordinador, sinó la imaginació i els recursos tècnics que empra l’autora que, de forma autodidacta, sap treure els millors resultats d’una senzilla càmera fotogràfica”.

Els amants de Francesc i de Clara d’Assís, de la natura, poden trobar el CD La bellesa en el càntic de les criatures en el propi monestir de Pedralbes i en la llibreria de les Paulines (Ronda de Sant Pere, 19-21, de Barcelona).c

stem en la Quaresma de l’Any de la Fe i el Sant Pare, en la carta apostòlica “La porta de la fe”, ens recorda que la fe sense la caritat no dóna fruit i la caritat sense fe seria un sentiment constantment a mercè del dubte: “La fe i l’amor es necessiten mútuament, de manera que l’una permet a l’altra seguir el seu camí”.

Penso, avui, en el treball de molts cristians i cristianes que dediquen la seva vida amb amor a qui està sol, marginat o exclòs, com el primer a qui cal atendre i socórrer, perquè precisament en ell es reflecteix el rostre mateix de Crist.

Avui voldria parlar d’una iniciativa concreta que va en aquest sentit. El passat mes de novembre vaig tenir el goig de beneir i inaugurar una nova promoció d’habitatges, concretament 19 pisos, construïts gràcies a la Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social (Fpfhs) i Càritas Diocesana. Els nous pisos acolliran prop de 70 persones en risc d’exclusió social. Aquestes famílies pagaran un lloguer màxim de 200 euros i podran estar-s’hi entre dos i tres anys. Finalitzat aquest termini, i gràcies a la tasca dels treballadors socials de Càritas i als educadors de la Fundació, aquestes persones podran tornar a ser autònomes i reprendre un nou projecte de vida.

Crec que si Jesús Crec sincerament vingués avui ens diria: que si Jesús vingués amb les neces“Era al carrer i em vau avui, sitats que tenim, acollir en una llar” segurament ens diria: “No tenia casa i me’n vau donar una, era al carrer i em vau acollir en una llar”.

Com es va dir en aquell acte, disposar d’un habitatge digne és un dret constitucional i fonamental. L’habitatge no és només un sostre per viure, sinó un lloc imprescindible perquè s’hi genera caliu, confiança, solidaritat, que són imprescindibles per al desenvolupament humà de les persones i de les famílies.

Aquesta ha estat la segona promoció d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer i ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament, que ha proporcionat el solar. Fa dos anys, es van crear 19 pisos socials més al barri del Poble Sec de Barcelona.

Amb aquesta inauguració es contribueix d’una forma modesta però sòlida a augmentar l’oferta social d’habitatges per a persones i famílies que es troben en risc d’exclusió social. Davant la situació actual, cal mobilitzar la societat per veure què cal fer. Tots hauríem de fer molt més i això també ens fa conscients de com tenim organitzada la nostra societat, del repartiment dels nostres bens, de l’administració honesta i realista dels recursos públics, de les aportacions de la societat civil i de les iniciatives com la que ha motivat aquest comentari.

LL. MARTÍNEZ SISTACH, cardenal arquebisbe de Barcelona

Balanç d’un pontificat context de les esmentades coordenades. Amb escreix ha acomplert la seva missió. Ha sabut mantenir un prudent equilibri, gens fàcil, entre la tradició (un element bàsic del cristianisme) i el progrés (perquè l’Església fa via a la his-

els tradicionalistes. D’altra banda, no tot el que suposa progrés és espiga grossa, perquè no hi manca el jull. I aquest garbellar el blat per separar-ne la palla no ha agradat tothom, sobretot els rupturistes. Amb tot, només així podem

tà convençut que mai de la vida no es pot bandejar el dret, amb el pretext d’una suposada caritat, perquè al capdavall s’ofén la justícia que és garantia de llibertat i d’ordre, i el govern mena aleshores cap al desgavell i al desori.

pàg. 32 | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

14. Certificat d’auditoria de 2012

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 33 fundació foment de

l��a�itat�e social

34 | | Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 pàg. 34 fundació foment de

l��a�itat�e social

Promoguda per:

Memòria d’activitats 2012 i projecte del 2013 | pàg. 35 fundació foment de

l��a�itat�e social

Amb la col·laboració de: