PRINCIPIS BÀSICS D’ORIENTACIÓ El mapa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3
Parts del mapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5
I com utilizem el mapa? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8
La brúixola .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10
Com funciona la brúixola? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Altres mitjans o tècniques d’orientació
. . . .
14
Carles sanromà Info@entrecamins.com www.entrecamins.com Ú@entrecamins
3
el mapa
PRINCIPIS BÀSICS D’ORIENTACIÓ.
Un mapa és una representació geogràfica d’una part de la terra sobre una superfície plana. D’una forma més senzilla, podem dir que és el dibuix d’una part de la terra sobre un paper.
Els mapes sempre es troben orientats amb el Nord amunt, de forma que el sud queda sempre a sota, l’est queda a la dreta, i l’oest a l’esquerra.
4
el mapa
PRINCIPIS BÀSICS D’ORIENTACIÓ.
Si bé la part més important és clarament el cos del mapa (el dibuix en si), cal conèixer també la resta d’informació que hi ha per tal de poder fer-la servir. Distingim doncs, tres parts en un mapa: dades tècniques, llegenda i cos del mapa.
niques Dades tècrcials i come
Dades tècniques i Comercials Hi trobarem el títol del mapa i l’editorial que l’ha dissenyat i imprès. També, ens dirà les unitats de mesura en les que està dibuixat i la resta de dades que necessitem per entendre’l. Aquestes dades ens donaran informació sobre si les distàncies estan en metres, quina desviació pot tenir una brúixola si la fem servir en el mateix, a quin any es va fer el mapa, quines persones el van dibuixar (els seus autors), com es pot contactar amb ells per fer canvis o corregir errors... De totes aquestes dades però, sense cap mena de dubte, la més important és l’escala.
L’escal de les daadés una importanets més s!
L’escala és la proporció de mida entre el mapa i la realitat. Ens indica quants cops més gran és en la realitat qualsevol cosa o distància que puguem mesurar al mapa. Les escales més comunes acostumen a ser properes a 1:25.000, tot i que per mapes que representen zones molt grans podem trobar fins a 1:50.000 i per mapes que contenen zones petites és comú 1:15.000 o 1:10.000. És una dada importantíssima ja que ens pot donar moltíssima informació sobre la nostra posició simplement comptant les nostres passes o identificant i posicionant al mapa coses que podem veure o reconèixer en el terreny. 5
el mapa
PRINCIPIS BÀSICS D’ORIENTACIÓ.
Llegenda
Cos del mapa
Normalment s’ubica en els marges o a la part inferior. Serveix per trobar la correspondència i poder interpretar que és cada dibuix, signe o marca que hi trobem representada. Els diferents ítems que hi trobem ens dirà exactament a què corresponen.
La representació del mateix. Hi trobem tots els camins, així com els diferents accidents geogràfics i estructures construïdes per l’home que podem trobar en el terreny. Sovint també punts turístics com miradors, arbres importants, construccions històriques i altres llocs que poden ser interessants de visitar per un excursionista. Hi ha dibuixades també les corbes de nivell, i acostumen a trobar-se colors ombrejats de fons, en funció de si a cada zona hi ha molta vegetació, si n’hi ha poca, si és un terreny totalment rocós...
llegenda
Components del cos del mapa: CAMINS I SENDERS
Per fer excursionisme, senderisme o trekking, són sens dubte les parts més importants del mapa. Ens indiquen les parts que podem transitar o per les que ens podem desplaçar amb normalitat. Hi ha molts tipus diferents de camins, més o menys amples, més o menys plans, més o menys cuidats... Trobarem sempre moltes categories de camí diferents en qualsevol mapa si és de qualitat, en funció de les seves característiques. Tinguem en compte però, que els camins poden ser molt canviants, si la gent passa molt per un lloc molt ràpidament se’n fan de nous, i si no hi passa ningú en perden amb moltíssima rapidesa.
ens dirà a correspon què cada símbol.
Cal fer un esment, a banda de la qualificació o categoria dels camins que és important saber, i al mapa sempre ho dirà, si són part d’una ruta o xarxa de camins concreta. Això són normalment senders de PR i GR.
× PR: Petit recorregut, circulars, per fer excursions marcats en blanc i groc.
× GR: Gran recorregut, lineals, per fer travesses i marcats en vermell i blanc.
apa de la mira el m güent pàgina se 6
el mapa
PRINCIPIS BÀSICS D’ORIENTACIÓ.
CORBES DE NIVELL
apa cos del m
Són línies imaginàries que uneixen punts que es troben a la mateixa alçada sobre el nivell del mar. Gràcies a elles podem reconèixer pendents tot i que el mapa sigui una superfície totalment plana. Com més juntes, més canvia l’alçada en menys distància, per tant, més pendent hi haurà al terreny. Acostumen a estar dibuixades en verd o marró, i és important saber quina és la seva equidistància entre elles. (ho trobarem a les dades tècniques)
CURSOS D’AIGUA
Torrents, valls, barrancs, rius i comellars: Sempre en blau. A partir de si la seva línia és o no contínua o a partir del seu gruix, podem endevinar o intuir si es tracta de cabdals o quantitats d’aigua més o menys grans. Evidentment però, això és molt variable, i cal entendre aquesta dada i saber-la interpretar per que no ens porti a l’error.
ICONES O SIGNES
Són els que ens hem referit a la part de la llegenda. Els més habituals són ermites, zones de pic-nic, arbres importants, construccions, fonts...
PUNTS ELEVATS
Normalment es representen amb un punt negre i una xifra. La xifra és l’alçada en metres sobre el nivell del mar en aquest punt. Es representen ja que com que allà la muntanya no puja més, la corba de nivell anterior sempre és la última. Els punts més baixos entre cadascun d’aquests punts s’anomenen colls, i la línia que fan diferents colls i punts elevats s’anomena cresta.
hi trob Camins i arem: s Corbes enders, Cursos d de nivell, ’aigu o signes a, Icones i Punt elevats s
7
el mapa
PRINCIPIS BÀSICS D’ORIENTACIÓ.
i com utilitzem el mapa?
El mapa ens serà útil per poder completar i arribar al final d’una excursió, per poder anar a un lloc que ens interessa visitar, per poder tornar a casa si ens hem perdut... En tots aquests casos, el més important és saber on som, on hem d’anar i com hi podem anar.
On som? És la part més important. Sense aquesta dada, no podem plantejar-nos caps dels objectius ni usos del mapa. És molt important, que encara que el trajecte sigui fàcil, anem comprovant moltes vegades que sabem on som al mapa i que hi anem trobant el que anem veient. Si ens trobem perduts, cal primer establir la zona en la que estem segurs que ens trobem, i a partir d’aquí intentar identificar, si cal movent-nos, el màxim de pistes que ens ajudin a localitzar al 100% la nostra posició En tots dos casos, les pistes que podrem utilitzar:
×
Els camins: La categoria dels mateixos (segons la llegenda), les indicacions en el mateix (GR, PR...), les possibles cruïlles, la seva forma.
× La forma del terreny (orografia). Fixar-nos en
els pics, les crestes, les valls, i intentar identificar-les en el mateix.
×
Els ombrejats del mapa: Estem en zona de bosc, d’escassa vegetació, de gespa, de roca...
× L’alçada. Altimetria i corbes de nivell. Si tenim
aparells que marquen l’alçada ha de coincidir amb la del mapa. Les corbes ens indiquen pendents o plans.
som podem per saber on st es com: pi r za utilit rma del fo la s, els camin ombrejats, terreny, els marques. l’alçada i altres
×
Altres marques al mapa: Icones, construccions, fonts ...
8
el mapa
PRINCIPIS BÀSICS D’ORIENTACIÓ.
On anem?
Com hi anem?
Quan ens desplacem orientant-nos amb l’ajut de mapa, brúixola o GPS la paraula que es fa servir és navegació. Per començar a navegar és imprescindible haver ja superat el punt anterior, saber exactament on som. A partir d’aquí es tracta de començar a desplaçar-nos cap al nostre destí. Per fer-ho:
Sempre pels camins? Evidentment pot ser el més segur, el més fàcil. Però hi haurà ocasions on ens pot interessar no fer-ho. Per una banda, valorar que molts cops el camí més ràpid pot ser més costerut (pujades i baixades) o difícil. Quan caminem per camins plans i amples potser poden ser més llargs en distància, però com que podem avançar molt més ràpid podem guanyar molt de temps. Recordeu és molt important temps = seguretat.
×
És de moltíssima ajuda posar o orientar el mapa de forma que coincideixi la nostra direcció amb la del mapa.
×
Anem reconeixent tot el que veiem. Cada element geogràfic, cada riu l’hem de trobar i localitzar al mapa.
Sortir dels camins pot complicar-nos les coses, però ens pot donar també moltes avantatges, per guanyar temps o bé per millorar la nostra navegació, així com per sortir d’una situació difícil si estem perduts. El més important si ho fem és tenir en compte quin tipus de terreny trobarem, tant pel seus desnivells ( pujades, pendents, penya-segats...) com per la vegetació que ens pugui impedir avançar (si el bosc és molt espès pot resultar impossible de transitar-hi)
× Comprovem cada camí en les cruïlles encara que no siguin els nostres. Sovint hi ha indicacions.
×
En cas de dubte, avançar amb prudència i buscar elements que ens confirmin. En cas de pèrdua, tornar a l’últim punt on sabíem segur la nostra ubicació o posició.
× En moments on la navegació és delicada o di-
fícil, marcar sempre amb el dit el punt exacte on ens trobem amb el mapa. Cometrem menys errors i guanyarem molt de temps. A la muntanya, el temps és seguretat.
Dominant el mapa podrem avançar-nos al que trobarem en tots aquests casos, podrem calcular millor les rutes, gaudir molt més del trajecte per tal de tenir més temps i veure coses més boniques, adaptar-nos en el cas de que hi hagi una emergència i tornar a casa si ens perdem.
ALTRES RECURSOS, USOS O APLICACIONS DEL MAPA. × Error voluntari: Algunes vegades ens pot in-
teressar desviar-nos per estar segurs de quina direcció hem de prendre quan trobem un camí.
×
Talonament: Es tracta de comptar les nostres passes, i tenir així una referència o una idea en metres de la distància que hem fet o recorregut. Evidentment, ens serà molt més útil si la distància de les nostres passes són el màxim de semblants possible a la distància del metre. 9
10
la brúixola
PRINCIPIS BÀSICS D’ORIENTACIÓ.
Brúixola: Instrument d’orientació que serveix per orientar-se a partir d’una agulla imantada que assenyala sempre la direcció del nord magnètic.
Distingim 3 parts importants:
×
Fletxa de direcció: Assenyala la direcció o rumb que hem de prendre. Assenyala coses que vulguem trobar al mapa.
×
Limbe mòbil (Perifèria o perímetre mòbil): Part mòbil que es pot fer girar per fer-la coincidir amb l’agulla i tenir les direccions i rumbs correctes. Tot el cercle conté els 360º de la circumferència, que es corresponen o marquen totes les totes les direccions possibles.
× Agulla imantada: Sempre assenyala el nord.
L’haurem de fer coincidir amb el nord del limbe per obtenir les direccions i rumbs correctes.
11
la brúixola
PRINCIPIS BÀSICS D’ORIENTACIÓ.
Del mapa a la realitat
La brúixola és gairebé sempre una eina que necessita del mapa per treure’n profit. Quan fem servir la brúixola, normalment estarem fent una d’aquestes dues coses:
Posem la fletxa de direcció sobre el mapa en la direcció que hem de prendre o volem anar i un cop fet, alineem o fem coincidir el nord del limbe amb el nord del mapa girant el limbe. Tindrem un valor en graus que és el nostre rumb o direcció, el que hem de prendre. Deixem ara el mapa i girant sobre nosaltres mateixos alineem o fem coincidir el nord del limbe amb el nord que marca l’agulla magnètica. La fletxa de direcció ens dirà cap on hem d’anar.
× Portar el que veiem al mapa cap a la realitat, per saber cap on hem d’anar.
× Portar el que veiem a la realitat cap al mapa, per saber on som o què estem veient.
xa de direcció que Posem la fleten la direcció rd a ap m sobre el ineem el no al e, dr hem de pren b el nord del mapa del limbe am valor en graus i Tindrem unnostre rumb. que és el 12
la brúixola
PRINCIPIS BÀSICS D’ORIENTACIÓ.
De la realitat al mapa Apuntem amb la fletxa de direcció cap a alguna cosa coneguda (pic, camí, riu....) i un cop fet alineem o fem coincidir el nord que marca l’agulla magnètica amb el nord del limbe girant el limbe. Tindrem un valor en graus, que és el nostre rumb o direcció fins aquell punt. Aquest valor en graus o aquesta direcció, cal doncs ara passar-la al mapa. Alineant o fent coincidir el nord del limbe amb el nord del mapa, la fletxa de direcció ens indicarà la direcció entre nosaltres i aquella cosa coneguda que hem triat. Si ho fem amb dues coses diferents, el punt on es creuen les direccions serà la nostra posició actual. Com més en fem i més direccions tinguem, més exacta serà la nostra posició. Això s’anomena triangular. Molt més complicat d’explicar que de fer, però si ens hi fixem, al final sempre estem fent el mateix: A partir de girar el limbe de la brúixola i fer-lo coincidir amb el nord magnètic (real) o amb el del mapa, estem exportant o transportant els rumbs i direccions del mapa a la realitat i de la realitat al mapa. Podríem dir doncs que la brúixola és un transportador de direccions, i com que sabem que les direccions les mesurem o establim amb angles, podríem dir que és un transportador d’angles entre mapes i realitat.
13
14
ALTRES MITJANS O TÈCNIQUES D’ORIENTACIÓ
PRINCIPIS BÀSICS D’ORIENTACIÓ.
el gps
Mitjans naturals
Aparell que ens geolocalitza (ens dona la nostra posició sobre la terra) a partir de comunicar-se constantment amb el màxim de satèl·lits possibles. Com més satèl·lits pot detectar, més precisió en la posició marcada. Treballa amb longituds d’ona llargues i per tant amb poca capacitat de travessar objectes, cal vigilar doncs amb la seva precisió.
Estel polar
Només reconeixent la Óssa Major (el carro), la més fàcil de les constel·lacions, i fent la prolongació de 7 vegades la distància de les dues estrelles de la part del darrere del carro, reconeixerem amb moltíssima facilitat l’Estel Polar. Aquest, sempre assenyala al nord geogràfic si ens trobem a l’hemisferi nord.
Quan més utilitat tindrà és quan podem treballar amb la posició que ens ofereix però ubicada sobre un mapa de la zona on ens trobem.
Sortida del sol
El sol, sempre surt per l’Est, si bé és cert que com més ens acostem al solstici d’estiu més certa és aquesta afirmació.
La molsa i les zones més obagues
Sempre miren al Nord. Com que ens trobem a l’hemisferi nord i el sol passa per l’alçada de l’equador, les ombres i les zones on menys hi toca el sol sempre queden orientades al nord. Com menys sol més humitat (no seca tant) i per tant també més vegetació, més molsa, ...
15