Què és la dieta planetària?

www.compartir.coop

Revista de cooperatives sanitàries i medicina social | Núm. 26 – Octubre 2026

C o m pa r t i r

QUÈ ÉS LA DIETA PLANETÀRIA? Què mengem, com es produeix i quin impacte té la nostra alimentació sobre el planeta

SALUT A LA TARDOR Això diu la ciència sobre els microdescansos

ESPORT

Com fer de l’esport part de la rutina

DESTINACIONS

El viatge de tornada d’Odisseu en l’actualitat

Staff

Compartir Revista del cooperativisme sanitari www.compartir.coop compartir@fundacionespriu.coop Consell editorial: Dr. Ignacio Orce, president de la Fundación Espriu i d’Assistència Sanitària Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA-Lavinia Dr. Oriol Gras, patró de la Fundación Espriu Dr. Carlos Zarco, director general i patró de la Fundación Espriu

Edició: Factoría Prisma Diagonal 662-664 08034-Barcelona Tel. 639 213 710 www.factoriaprisma.com Directora de Factoría Prisma: Angi González Vives Coordinació: Laura Martos Disseny: Xavi Menéndez Impremta: Centro Gráfico Ganboa SL Dipòsit legal: B-46099-2003 ISSN: 2488-6394 ISSN (Internet): 2696-3833 Fundación Espriu Av. de Josep Tarradellas, 123-127 4a planta 08029 Barcelona Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3a 28027 Madrid NIF: G-59117887 Tel.: 934 954 490 fundacionespriu@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop

Constituïda el 1989, la Fundació Espriu integra les entitats que practiquen el model sanitari cooperatiu creat pel Dr. Josep Espriu: Autogestió Sanitària, SCIAS, Lavinia i ASISA, que formen el Grupo Assistència i el Grupo ASISA.

2

Sumari

06

SALUT A LA TARDOR Quins beneficis aporten els anomenats microdescansos entre tasques per a persones amb feines sedentàries.

08

GINECOLOGIA L’endometriosi és una malaltia difícil de diagnosticar que pot passar desapercebuda pel fet de normalitzar el dolor menstrual.

10 14 20 ESPORT

COOPERATVISME SANITARI

A FONS

Us presentem set consells per convertir l’esport en un hàbit a llarg termini, aplicables a qualsevol persona i estil de vida.

Campanyes, col·laboracions, pòlisses, beques i serveis mèdics protagonitzen les novetats de les cooperatives sanitàries.

La forma d’alimentar-nos té un paper crucial en la nostra salut, però també en la salut del medi ambient i en el canvi climàtic.

Editorial

La rutina com a aliada de la salut Bona part de la nostra vida no transcorre en moments extra-

ordinaris. Transcorre en el dia a dia. En com esmorzem un dimarts qualsevol, en si trobem un moment per caminar, en les hores que dormim, en com treballem o en la nostra capacitat per aturar-nos uns minuts enmig d’una jornada intensa. I potser per això tendim a infravalorar una cosa tan senzilla com la rutina. Tanmateix, la nostra salut es construeix, en gran mesura, en allò que fem cada dia. La tornada a l’activitat habitual després de l’estiu pot ser un bon moment per plantejar-nos com volem recuperar aquesta rutina. No crec que es tracti de proposar-nos grans canvis ni de perseguir comportaments perfectes. Probablement sigui molt més realista preguntar-nos quines petites decisions podem incorporar de manera sostinguda per viure millor. Per fer-ho necessitem una cosa que considero essencial: informació rigorosa, comprensible i útil. Perquè tenir cura de la nostra salut no hauria de consistir a seguir cada nova recomanació o tendència, sinó a disposar del coneixement suficient per poder decidir amb criteri. Amb aquesta intenció abordem en aquestes pàgines qüestions molt quotidianes, com la importància dels microdescansos i de com incorporar l’activitat física fins a convertir-la en un hàbit.

28 32

DESTINACIONS

TENDÈNCIES

En el viatge més èpic de la literatura, hi ha llocs fantàstics, però també d’altres que podríem reconèixer actualment.

Analitzem alguns dels canvis més significatius dels escacs els últims anys, a poques setmanes del Campionat del Món.

També ampliem la mirada cap a una qüestió que cada vegada resulta més difícil de separar: la nostra salut i la salut del planeta. A partir de la dieta planetària proposada per la Comissió EAT-Lancet, reflexionem sobre com les nostres decisions alimentàries afecten totes dues. Tenir cura de nosaltres mateixos i tenir cura del nostre entorn no són necessàriament camins diferents, i cada vegada entenem millor que formen part d’una mateixa conversa. I deixem també espai per a la cultura, l’art i el pensament. El viatge d’Ulisses, la mirada de Monet i els escacs ens recorden que el benestar té moltes dimensions i que aturar-nos, observar, aprendre o gaudir també forma part d’una vida saludable. Perquè potser la tornada a la rutina no s’hauria d’entendre simplement com el retorn a les nostres obligacions. No necessitem transformar la nostra vida d’un dia per l’altre; de vegades n’hi ha prou de començar per una cosa petita, fer-la conscient i repetir-la.

Carlos Zarco

Director general de la Fundació Espriu

3

Actualitat

Trasplantaments d’animals a humans: una realitat que tenim a prop?

T

im Andrews, nord-americà de 66 anys amb insuficiència renal provocada per una diabetis tipus 2, ha protagonitzat el cas de xenotrasplantament amb més supervivència que s’hagi registrat fins ara. Amb només un 9% de probabilitats de rebre un ronyó humà en cinc anys i un risc superior al 40% de morir o sortir de la llista d’espera, els metges del Mass General Brigham (Boston) li van trasplantar, el gener del 2025, un ronyó de porc amb 69 modificacions genètiques per reduir el rebuig. L’òrgan va funcionar immediatament i el va mantenir sense diàlisi durant 271 dies, fins que unes lesions van obligar a retirar-lo. Després d’uns mesos més de diàlisi, a començament del 2026, va rebre un ronyó humà que, segons un estudi que s’ha publicat a The Lancet, continua funcionant amb normalitat. El cas confirma que els xenotrasplantaments han entrat en una nova fase, protago-

Sanitat renova el ‘Manual de bones pràctiques en eutanàsia’, cinc anys després de la llei La Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia a Espanya va entrar en vigor el 2021, i va convertir el país en un dels pocs del món amb aquesta prestació reconeguda com a dret. Des de llavors, el Manual de bones pràctiques en eutanàsia ha estat la guia tècnica de referència perquè les comunitats autònomes apliquin la norma de manera homogènia. El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut n’acaba d’aprovar la segona edició, que incorpora l’experiència acumulada en cinc anys d’aplicació. Les dades provisionals del 2025, que ha presentat el Ministeri de Sanitat, coincidint amb el cinquè aniversari de la llei, confirmen un creixement sostingut de l’eutanàsia. S’han fet 565 prestacions d’ajuda per morir, el 0,13% de les morts registrades a Espanya, i des del 2021 ja són 1.668 les persones que han exercit aquest dret sobre un total de 3.716 sol·licituds. Catalunya, Navarra i el País Basc concentren les taxes més altes del país.

4

Dia Mundial de...

... les cures i el suport Cada 29 d’octubre es commemora el Dia Internacional de les Cures i el Suport, que l’Assemblea General de l’ONU va proclamat el 2023. La data reconeix el valor del treball de cures, remunerat i no remunerat, des de l’atenció directa a infants, gent gran o persones malaltes, fins a tasques domèstiques com ara cuinar i netejar, i reclama sistemes de cura sòlids, inclusius i respectuosos amb els drets humans. Al món, 249 milions de dones i 132 milions d’homes es dediquen a aquesta tasca de manera remunerada. D’aquí al 2030, es preveu que el nombre de persones que necessitaran cures arribin als 2.300 milions, impulsat per l’envelliment de la població i el creixement infantil. Per això, aquest any l’ONU insisteix en la necessitat de dignificar aquest sector i reduir la bretxa de gènere.

Cites que inspiren

«La base de tota felicitat és la salut» Leigh Hunt, poeta i assagista

271 dies sense diàlisi és el rècord mundial de supervivència amb un ronyó de porc trasplantat a una persona.

nitzada per una cursa tecnològica entre els Estats Units i la Xina. La companyia clínica ClonOrgan, de fet, ha mantingut un ronyó porcí funcionant més de 200 dies, mentre que d’altres han fet els primers trasplantaments de fetge i pulmó de porc a persones. Avui, ja s’han fet una vintena de xenotrasplantaments al món –la majoria de ronyó, i també de cor, de fetge i de pulmó–, gairebé tots de caràcter experimental. Els especialistes insisteixen que, tot i els avenços, aquesta tècnica encara és lluny d’igualar els resultats del trasplantament entre humans, i persisteixen els dubtes sobre seguretat, durabilitat dels òrgans, risc d’infeccions i cost. Així i tot, atesa l’escassetat crònica d’òrgans, molts investigadors veuen en el porc la font de donants més viable a mitjà termini.

Fins a un 45% del risc de demència es podria prevenir o endarrerir

El càncer es cobra més de 26.000 vides cada dia i ja és la segona causa de mort a escala mundial, només per darrere de les malalties cardiovasculars. Segons l’últim informe de l’OMS i el Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer, es registren 20,6 milions de casos nous i prop de 10 milions de morts cada any per aquesta causa. Si no s’actua amb urgència, el 2050 la xifra de nous diagnòstics podria vorejar els 35 milions anuals, gairebé el doble que actualment. En aquest context, l’OMS destaca que quatre de cada deu casos de càncer estan vinculats a factors de risc que es poden prevenir. És el cas d’infeccions com el VPH, les hepatitis B i C o el bacteri Helicobacter pylori, a més de l’alcohol, el tabac, l’excés de pes i la manca d’activitat física.

Al món, més de 57 milions de persones viuen amb demència, i cada any se’n diagnostiquen prop de 10 milions de casos nous, dels quals entre el 60% i el 70% corresponen a l’Alzheimer. Tot i que no hi ha cap cura específica, l’Organització Mundial de la Salut ha publicat unes noves directrius que situen al voltant del 45% la proporció del risc associada a factors modificables: tabac, alcohol, aïllament social, sedentarisme, contaminació atmosfèrica i hipertensió o diabetis mal controlades són les principals. El document aconsella l’entrenament i l’estimulació cognitiva, participar en activitats socials, activitat física, deixar de fumar, reduir l’alcohol i seguir una dieta saludable, i per primera vegada incorpora la reducció de l’exposició a la contaminació de l’aire. També recomana manejar la hipertensió, la diabetis i el colesterol, així com també l’ús d’audiòfons quan hi ha

Quatre de cada deu casos de càncer es podrien prevenir

L’informe també evidencia enormes desigualtats: als països amb ingressos alts, el 87% de les dones amb càncer de mama estan vives cinc anys després del diagnòstic, davant només el 42% als països amb ingressos baixos. Menys d’un de cada tres països inclou l’atenció oncològica en la cobertura sanitària universal, i la disponibilitat de fàrmacs essencials contra el càncer pot ser deu vegades més baixa als països més pobres. pèrdua auditiva. En canvi, no recomana suplements de vitamines B, E ni omega-3 sense una deficiència diagnosticada. L’organització recorda que, a més, la demència suposa un cost anual d’1,3 bilions de dòlars per a l’economia mundial, la meitat a causa de cures no remunerades de familiars.

Amb tot, també hi ha avenços encoratjadors. Per exemple, el consum de tabac ha baixat un 27% des del 2010, i el 82% dels països ja té plans nacionals de control del càncer, davant del 50% d’ara fa quinze anys. Ara, l’OMS reclama un model centrat en la persona, amb més bona cobertura, més protecció social i una investigació alineada amb les necessitats reals dels pacients.

5

Salut a la tardor

MICRODESCANSOS:

Què diu la ciència? Fer pauses entre feina i feina és una recomanació que s’ha popularitzat en l’àmbit laboral. La ciència dona suport a alguns mètodes pensats per sostenir la concentració, cuidar l’esquena i frenar el desgast d’una jornada asseguts davant de la pantalla. per Isabel López

M

antenir un alt nivell de concentració durant unes quantes hores és un dels grans reptes dels professionals, especialment en àmbits tecnològics, operatius i administratius. Resoldre incidències complexes i gestionar processos exigeix ​​un esforç mental i visual sostingut que, mal gestionat, deriva en fatiga i pèrdua d’eficàcia. En termes neurològics, els estudis apunten que la concentració màxima només se sosté entre 45 i 90 minuts; passat aquest temps, l’eficiència mental cau de manera dràstica. A més, la productivitat no depèn tant de les hores davant d’una tasca com d’aprofitar els moments en què l’energia i l’enfocament estan en el punt més alt.

6

Pel que fa al sedentarisme, els seus efectes van més enllà del cansament: s’associa a malalties cardiovasculars, resistència a la insulina i problemes musculars i articulars. Un estudi de la Universitat de Califòrnia va constatar que estar asseguts més d’11 hores al dia eleva un 57% el risc de morir, davant dels qui seuen menys de 9,5 hores.

Descansar sense dormir

El descans és una relació subjectiva que cada individu estableix amb el concepte de relaxació

Qualsevol activitat breu que trenca la monotonia física o mental de la jornada, des d’estirar-se fins a preparar-se una tassa de te o escoltar una cançó, és una finestra per permetre un descans al cos. La franja habitual és entre 30 i 180 segons. El seu efecte té una explicació fisiològica relacionada amb el cortisol, que avui es dispara davant de situacions d’estrès que en realitat no ho són de forma literal per al cos. Els microdescansos redueixen aquesta càrrega al·lostàtica, ja que eviten l’activació sostinguda del sistema de l’estrès. Quan disminueix aquest senyal d’amenaça contínua, es protegeix el funcionament correcte del sistema immune i endocrí.

Aquesta tècnica es va documentar a finals dels anys 80 en investigacions de l’Institut Nacional per a la Salut i Seguretat Ocupacional (Ohio) i la Universitat de Purdue (Indiana), que, ja llavors, van observar més sensació de calma i menys correccions en la feina que els operaris feien posteriorment. Tot i aquesta evidència, fins ara l’ús més estès de la tècnica ha estat per tal de prevenir lesions a les oficines. Tal com recorda Felicity Callard, professora de la Universitat de Durham, en una entrevista a la BBC: “El descans no és un estat natural, és una relació subjectiva que cada individu estableix amb el concepte de relaxació”.

La ciència dona suport a les pauses?

Una revisió sistemàtica que es va publicar a la revista PLoS ONE conclou que els microdescansos eleven el vigor de manera significativa i redueixen la fatiga; l’impacte que tenen en el rendiment és més discret, però reforcen clarament el benestar subjectiu. Una altra anàlisi, de Cogent Engineering, es va centrar en treballadors sedentaris i va donar suport als microdescansos actius afirmant que entre 2 i 3 minuts d’exercici suau cada mitja hora milloren la salut física i mental sense perjudicar la productivitat. Això sí, convé no confondre microdescans amb descans real. La seva funció és reduir una activació innecessària que, si es manté, acaba repercutint en la percepció de la pròpia salut i, de manera objectiva, en el sistema immune.

Què podem fer durant un microdescans? Vista Aplica la regla 20-20-20: cada 20 minuts, desvia la mirada de la pantalla i enfoca durant 20 segons un punt situat a uns 6 metres, per tal de relaxar els músculs ciliars i evitar la fatiga ocular. Coll Cada hora, fes una rotació cervical lenta, de costat a costat i de dalt a baix, per alliberar la tensió acumulada pel fet de mirar la pantalla.

Espatlles Entrellaça les mans darrere l’esquena i estira els braços cap enrere obrint el pit, per tal de contrarestar la postura encorbada típica davant del teclat.

Esquena Combina l’obertura de pit amb un breu arqueig cap enrere a la cadira, per revertir la curvatura que s’adopta pel fet d’escriure durant hores.

Zona lumbar Aixeca’t cada 60-90 minuts i fes un estirament suau cap als costats o cap enrere, per tal de descarregar la pressió acumulada a la part baixa de l’esquena.

Malucs Aprofita aquesta mateixa pausa dreta per fer unes rotacions de maluc, ja que estar asseguts de manera prolongada limita la seva mobilitat natural.

Cames Fes una passejada curta o mobilitza els turmells quan t’aixequis, cosa especialment útil si passes molt de temps amb el ratolí, per tal reactivar la circulació de les extremitats inferiors.

7

Ginecologia

Quan deixa de ser normal el

DOLOR MENSTRUAL?

L’endometriosi afecta entre el 10 i el 15% de les dones espanyoles, de les quals un 30% tindrà dificultats per quedar-se embarassada. A més, el diagnòstic es pot dilatar fins als 7 o 8 anys després dels primers símptomes, així que la prevenció es converteix en la cura més efectiva. per Isabel López

E

l cicle menstrual pot aportar informació de diferents aspectes de la salut, tot i que per si sol no permeti diagnosticar cap malaltia. La regularitat i la durada ens pot donar pistes sobre la salut hormonal i reproductiva, mentre que certes alteracions poden servir com a alarma per a l’estrès, la pèrdua de pes o l’exercici massa intens. També els canvis o els símptomes extrems poden donar senyals per investigar trastorns com ara la perimenopausa, la síndrome de l’ovari poliquístic, l’anèmia, les alteracions tiroïdals o, és clar, l’endometriosi.

Identificar els símptomes de l’endometriosi

Tal com explica la Dra. Débora Labios, responsable de la Unitat de Ginecologia i Obstetrícia de l’hospital HLA Vistahermosa, el símptoma més característic de l’endomestriosi és un dolor menstrual intens, sobretot quan limita l’activitat habitual o empitjora amb el temps. Per entendre la causa d’aquest malestar, cal tenir en compte que un teixit similar al que recobreix l’interior de l’úter, i que cada mes es prepara per a un possible embaràs, creix en altres zones de la pelvis i també respon al cicle menstrual, provocant inflamació i dolor. En cada etapa vital prevelen símptomes diferents: en les adolescents, aquesta malaltia se sol manifestar principalment com a regles molt doloroses que poden obligar a faltar a classe, mentre que en l’edat adulta poden cobrar més importància el dolor pelvià o les molèsties durant les relacions sexuals. Per això, el diagnòstic s’ha de basar en el conjunt d’informació que el pacient mateix pot oferir a la consulta. 8

Embaràs i endometriosi

Aproximadament un 30% de les dones amb endometriosi tenen dificultats per quedar-se embarassades, segons l’American Society for Reproductive Medicine (ASRM). A Espanya, a més, hi ha un cert encavalcament entre l’edat mitjana de la maternitat (33,2 anys) i l’edat mitjana del diagnòstic de la malaltia (37 anys), si tenim en compte que poden transcórrer entre set i vuit anys des que apareixen els primers símptomes fins que s’obté el diagnòstic. De fet, segons dades de l’OMS, entre el 25 i el 50% de les dones que consulten per infertilitat presenten endometriosi. En aquest context, el retard en el diagnòstic pot coincidir amb una etapa de la vida en què moltes dones es plantegen la maternitat, mentre la malaltia mateix pot dificultar l’embaràs. El que és segur, en declaracions de la Dra. Débora Labrios, és que no hi ha una relació exacta entre l’extensió de l’endometriosi i la fertilitat. Aquesta malaltia pot dificultar l’embaràs per múltiples motius: alterar l’anatomia de la pelvis, afectar les trompes o els ovaris, produir inflamació o reduir la reserva ovàrica. Per contra, també hi ha múltiples casos en què un embaràs natural ha estat possible malgrat la malaltia.

Es pot curar?

L’endometriosi no es pot curar definitivament amb medicaments, però sí que es pot tractar, tant amb anticonceptius hormonals com progestàgens –que poden reduir l’activitat ovàrica i alleujar el dolor–, i, en alguns casos, també es poden aplicar tractaments que produeixin una supressió tem-

Símptomes d’alerta en la menstruació La menstruació pot causar molèsties, però no hem d’assumir que és normal patir símptomes que ens limitin la qualitat de vida. La Dra. Débora Labios, responsable de la Unitat de Ginecologia i Obstetrícia de l’hospital HLA Vistahermosa, aconsella estar atentes als símptomes següents: Pot ser habitual

Convé consultar

Dolor menstrual lleu o moderat, de curta Dolor intens o incapacitant que empitjora durada i que millora amb les mesures amb el temps, no millora amb analgèsics habituals. o interfereix en la vida quotidiana, la feina o els estudis. Sagnat fins a 8 dies i amb certa variació entre cicles.

Sagnat excessiu que obliga a canviar contínuament la protecció, provoca fuites freqüents, anèmia o interfereix en la vida diària.

Cicles entre 24 i 38 dies en dones adultes, tot i que hi pot haver certa variació entre cicles.

Canvis persistents com ara alteracions importants i mantingudes en la regularitat del cicle.

Dolor pelvià inexistent o limitat els dies de menstruació.

Dolor pelvià fora de la menstruació o que també apareix en altres moments del cicle.

Relacions sexuals, orina i defecacions sense cap molèstia.

Dolor durant o després de les relacions sexuals, o a l’hora de defecar o orinar, especialment si apareix o empitjora amb la regla.

Altres símptomes: absència de símptomes intestinals o cansament excessiu.

Altres símptomes: símptomes intestinals cíclics, cansament o dificultats per aconseguir un embaràs.

poral de la funció ovàrica. L’elecció depèn dels símptomes, l’edat, el desig d’embaràs, els possibles efectes secundaris i les contraindicacions. Per tractar els casos més severs, o en els quals la pacient no vol tenir més fills, la histerectomia sol ser l’última opció. Aquesta cirurgia, que consisteix a extreure l’úter i, a vegades, també els ovaris, no garanteix que la malaltia desaparegui, i per això no es presenta mai com a una cura definitiva.

El 25-50% de les dones que consulten per infertilitat presenten endometriosi

Contra l’estigmatització

El dolor menstrual és freqüent en més de dues de cada tres dones, segons un estudi de l’OMS, i en moltes persones provoca anèmia ferropènica a causa de les pèrdues de sang abundants. Aquestes dades afecten més de dos mil milions de dones al món, i el converteixen en un assumpte que mereix una atenció especial en les converses entre dones, per tal d’afavorir la detecció de símptomes irregulars i normalitzar l’adaptació de l’activitat diària a les necessitats del cicle. 9

Esport

Com convertir

L’ESPORT

Guia pràctica per moure’s més

en un hàbit

Descobreix com pots convertir l’esport en un hàbit sostenible amb consells pràctics i la visió de José Antonio Gutiérrez, especialista en medicina de l’esport. per Silvia Cardona

C

omençar a fer esport sol ser relativament senzill. El més complicat arriba més endavant, quan desapareix la motivació inicial, tens més feina, apareixen compromisos familiars o, simplement, no ve de gust entrenar.

Comença per trobar una activitat que t’agradi No tothom ha de posar-se a córrer, anar al gimnàs o fer un esport concret. Ballar, caminar, anar amb bicicleta, nedar o jugar a pàdel també poden ser maneres de mantenirse físicament actiu. Per això, abans de preguntar-se quina activitat és més eficaç, pot ser més útil pensar quina és més atractiva i agradable. Començar per activitats que ja agraden augmenta les possibilitats de mantenir-les en el temps.

Per aquest motiu, convertir l’activitat física en un hàbit no hauria de dependre només de la força de voluntat. L’exercici regular contribueix a la salut cardiovascular i muscular, ajuda a prevenir malalties cròniques no transmissibles com la diabetis tipus 2 i també es relaciona amb beneficis sobre la salut mental i la funció cognitiva. L’Organització Mundial de la Salut recomana als adults entre 150 i 300 minuts setmanals d’activitat aeròbica moderada, a més de treball de força com a mínim dos dies per setmana. També assenyala que qualsevol quantitat d’activitat física és millor que no fer-ne cap. De fet, segons José Antonio Gutiérrez, especialista en medicina de l’esport i responsable d’Assisport, el punt de partida hauria de ser un altre: “La base és moure’ns, i no pas fer-ho sota unes regles determinades”. L’objectiu, explica, és que l’activitat física contribueixi a fer que la persona es trobi millor, però no que es converteixi en una obligació o una experiència desagradable. A partir d’aquí, ens preguntem: com podem aconseguir que fer exercici deixi de ser una tasca pendent? 10

Busca companyia per crear l’hàbit La dimensió social pot ser una eina especialment útil per començar a fer activitat física i mantenir-la. Buscar un grup de persones que facin la mateixa activitat introdueix un compromís addicional i pot fer que l’exercici sigui més agradable. Pot ser un grup de senderisme, una classe col·lectiva o, simplement, quedar per sortir a caminar. Segons el Dr. Gutiérrez, aquesta estratègia pot ser especialment potent entre adolescents i joves, tot i que també en persones d’edat més avançada.

Dissenya una versió mínima de l’hàbit Un entrenament massa ambiciós pot funcionar bé els primers dies però desaparèixer davant del primer imprevist. Per això, pot ser útil tenir un pla A i un pla B. Per exemple, 45 minuts de força com a entrenament habitual i una sessió de 15 minuts per als dies més complicats. No es tracta de fer sempre l’entrenament perfecte, sinó de mantenir l’hàbit d’incorporar activitat física.

Redueix les barreres abans de començar A vegades, l’obstacle principal no és l’exercici, sinó tot el que el precedeix: preparar la roba, desplaçar-se, decidir quin entrenament es vol fer en cada sessió, etc. Deixar la bossa preparada, tenir una rutina seleccionada prèviament o bé endurse la roba d’esport a la feina són petits canvis que poden facilitar l’inici. La clau és preguntar-se: què puc deixar preparat avui perquè demà començar requereixi menys esforç?

Marca’t objectius petits i concrets Pensar només en objectius a llarg termini pot ser poc motivador. En canvi, establirse petites fites permet percebre progressos i mantenir el compromís. L’objectiu pot ser augmentar els passos diaris o bé assolir una determinada fita de resistència o de força. Per a això, es poden fer servir eines com ara els rellotges intel·ligents o els comptadors de passos, per visualitzar el progrés.

Aprofita el moviment quotidià L’activitat física no només consisteix a anar al gimnàs. Caminar, desplaçar-se amb bicicleta o pujar escales també compta. Ens hem de plantejar: com puc aconseguir que el meu dia sigui una mica més actiu? Caminar mentre faig una trucada, baixar una parada abans quan vaig en transport públic o evitar les escales mecàniques són petites decisions que contribueixen a augmentar el moviment diari.

No esperis a tenir-ne ganes La motivació fluctua, però l’activitat física mateix pot generar una sensació de benestar que ajudi a repetir-la. Durant l’exercici, es produeixen canvis en diferents sistemes neuroquímics, com ara l’alliberament d’endorfines. Per això, en lloc d’esperar que apareguin les ganes, pot ser útil centrar-se en com ens sentim després de moure’ns i construir una rutina que faciliti fer aquest primer pas.

11

Emergències

Cuidar i prevenir butllofes per fricció

T

ots hem patit alguna vegada una ampolla per fricció a la mà o al peu, especialment a l’estiu i la tardor, quan passem més temps drets i suem més. Aquests petits sacs de pell plens de líquid solen sorgir com a resposta a una agressió externa, normalment el frec o la calor, així com a malalties cutànies.

calentes pot causar lesions i butllofes a la pell. • Infeccions: determinades infeccions causades per bacteris o fongs poden

És important no retirar la pell que cobreix la butllofa, que funciona com a barrera d’entrada a bacteris o possibles fregaments. Tampoc és aconsellable treure el líquid interior, que sol acabar sortint pel seu compte.

afectar les capes més superficials de la pell i provocar que surtin butllofes.

Es aconsellable rentar la zona amb aigua i sabó i cobrir la butllofa per evitar el fregament. Es pot fer servir una bena adhesiva, una gasa estèril o un apòsit. Productes naturals com l’àloe vera o la vaselina poden ajudar a fer que cicatritzi, un cop la bossa de líquid hagi drenat. Si la butllofa presenta símptomes d’infecció, cal anar al metge el més aviat possible..

Es pot infectar?

Quan convé fer explotar una butllofa?

Una butllofa pot estar infectada si provoca:

La recomanació general és no tocar les butllofes i deixar que es curin i drenin per si soles, per tal d’evitar possibles infeccions. Només si la butllofa causa dolor o si hi ha risc que es trenqui de manera espontània, ens podríem plantejar drenar el líquid. Per fer-ho, caldrà seguir aquestes recomanacions:

- V ermellor de la pell del voltant i/o sensació de calor a la zona. - Dolor agut. - Supuració de pus. - Febre o símptomes de cansament generalitzat.

12

sanguínia deficient pot comprometre els teixits i afavorir la inflamació, les lesions i l’aparició de ferides.

¿Com tenir cura d’una butllofa? En general, una butllofa sol durar entre 5 i 10 dies si es tracta de manera adequada. Per això, cal evitar la pressió i la fricció en la zona afectada: res de sabates estretes, teixits aspres ni fer activitats que puguin irritar la pell.

El líquid de dins és una mescla de plasma sanguini, aigua i proteïnes que el cos ha generat per protegir la zona (com un embenatge natural que protegeix el teixit danyat davant d’infeccions i cops). Tot i que sol ser transparent, es pot enfosquir si hi ha presència de sang. Els motius més comuns perquè apareguin butllofes són: • Fregament continuat: el contacte repetit amb superfícies rugoses, especialment si es camina descalç o es fa servir un calçat que no s’adapta bé al peu, pot provocar butllofes. • Excés de suor: la humitat fa que la pell es torni més tova i vulnerable, cosa que afavoreix que la fricció l’acabi danyant. • Temperatures elevades: caminar sense protecció sobre superfícies massa

• Problemes de circulació: una irrigació

1. Rentar-nos les mans i la zona afectada i desinfectar una agulla. 2. Fer una punció en una de les vores de la butllofa. És important deixar que el líquid surti pel seu compte, sense prémer la butllofa ni retirar la pell que la cobreix. 3. Quan hagi sortit tot el líquid, rentar la butllofa i aplicar-hi una crema antibiòtica. 4. Cobrir-la amb una gasa estèril, que s’haurà de canviar de manera regular.

Compartir 13

Cooperatives i medicina social

El Grup ASISA va facturar 2.227,6 milions d’euros el 2025, després de créixer un 19,1% Lavinia S. Coop., accionista única d’ASISA, celebra la 50a Assemblea i revisa els eixos de l’estratègia per als pròxims exercicis. Lavinia S. Coop., accionista única d’ASISA, ha celebrat a Madrid la 50a Assemblea General, en la qual ha analitzat l’evolució i els resultats de la companyia i ha ratificat la seva estratègia per als pròxims exercicis. Després de l’Assemblea, el Grup ASISA va reunir els directius principals a Lisboa i va establir que, a mitjà termini, el seu objectiu inclou continuar creixent, basant-se en la transformació del seu model i diversificant l’activitat per operar en nous rams de l’assegurança i continuar ampliant la seva xarxa assistencial pròpia. L’Assemblea, que s’ha celebrat amb el lema Sumem vida al temps, ha revisat el desenvolupament del pla estratègic durant exercici 2025, en què el Grup ASISA va obtenir una facturació consolidada de 2.227,6 milions d’euros, un 19,1% més que el 2024. El president del Grupo ASISA, Dr. Francisco Ivorra, va destacar que “els resultats reflecteixen la fortalesa del model cooperatiu de la nostra companyia i la seva capacitat per combinar creixement, inversió i qualitat assistencial. El Grup ASISA ha crescut en un exercici molt complicat, marcat per la millora del finançament de Muface, després d’un període que va generar molta incertesa en el sector”.

Dr. Luis Mayero, consejero de Lavinia-ASISA y delegado en Madrid; Dr. Enrique de Porres, consejero delegado de ASISA; Dra. Antonia Solvas, secretaria de Lavinia-ASISA y delegada en Barcelona; Dr. Francisco Ivorra, presidente de ASISA-Lavinia; Dr. Gregorio Medina, vicepresidente de Lavinia-ASISA y delegado en Sevilla, y Mariano Caballero, secretario general del Grupo ASISA, durante la 50ª Asamblea de Lavinia.

Creixement de l’activitat asseguradora

L’Assemblea de Lavinia S. Coop. va analitzar l’evolució de l’activitat asseguradora del Grup ASISA, que el 2025 va tornar a créixer, i va destacar en les àrees següents: Creixement i diversificació: ASISA i ASISA Vida van assolir una facturació conjunta de 1.890,52 milions d’euros el 2025, un 21,1% més, i ASISA va rebre autorització de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions per operar en el ram de la llar. Activitat assistencial: HLAGrupoHospitalario va facturar 725,5 milions d’euros i va invertir 53milionsamodernitzariampliarlasevaxarxa, amb un impuls especial en la cirurgia robòtica per mitjà de nous sistemes Da Vinci.

Internacionalització: ASISA Portugal va augmentar les primes prop d’un 30% i el grup va continuar ampliant l’activitat a Europa, l’Amèrica Llatina i el Pròxim Orient; a més, el software hospitalari Green Cube ja està implantat en 14 països. Innovació i transformació digital: ASISA va renovar l’aplicació mòbil i l’àrea privada per tal de facilitar l’accés a la telemedicina i avançar cap a una relació més àgil i una atenció preventiva i personalitzada. Estratègia ESG: El grup va reduir un 82% les seves emissions respecte al 2018, amb la qual cosa va superar l’objectiu de descarbonització per al 2030, i va reforçar les iniciatives socials, laborals, d’igualtat, formació i investigació.

ASISA Dental creix a la Comunitat de Madrid obrint tres noves clíniques

14

Les noves clíniques ASISA Dental a Fuenlabrada (carrer Humilladero, 1), Leganés (plaça Salvador, 8) i Aluche (carrer Illescas, 209) ofereixen una àmplia cartera de serveis, incloent-hi totes les especialitats odontològiques, i tenen un equip de professionals altament qualificats i tecnologia d’última generació. Com a la resta de centres, també presten servei d’urgències en l’horari d’obertura habitual.

Ampliació d’ASIDENT Lab

La incorporació d’aquestes clíniques a la Comunitat de Madrid forma part dels plans d’expansió d’ASISA Dental, que ja té 48 clíniques pròpies a Espanya.

Coincidint amb aquesta nova etapa, el laboratori passa a denominar-se ASIDENT Lab, un canvi que reforça la seva integració a Grupo ASISA.

ASISA Dental ha ampliat i modernitzat el laboratori propi com a part de la seva aposta per l’excel·lència assistencial, una inversió amb què la companyia continua millorant la qualitat dels tractaments que reben els pacients de la seva xarxa de clíniques. Les noves instal·lacions incorporen tecnologia d’última generació i més capacitat de producció, i presten servei en exclusiva a les clíniques ASISA Dental.

HLA Grupo Hospitalario reforça l’aposta per la cirurgia robòtica El grup ha incorporat nous Da Vinci als seus hospitals de Múrcia, Almeria i Jerez de la Frontera (Cadis) i la versió més avançada en HLA Universitario Moncloa. HLA Grupo Hospitalario ha reforçat l’aposta per la cirurgia robòtica amb la incorporació de nous robots Da Vinci als seus hospitals de Madrid, Múrcia, Almeria i Jerez de la Frontera (Cadis). En total, el grup ja té set robots operatius als seus centres. L’arribada d’aquesta tecnologia situa HLA La Vega (Múrcia), HLA Mediterráneo (Almeria) i HLA Jerez Puerta del Sur (Cadis) a l’avantguarda de la cirurgia robòtica a les seves províncies, i els permetrà fer procediments quirúrgics mínimament invasius amb més precisió, seguretat i control per part dels equips mèdics. Aquesta tecnologia també ofereix beneficis al pacient com són la reducció del sagnat intraoperatori, la reducció del dolor, menys risc de complicacions, una recuperació més ràpida i una estada hospitalària més curta, cosa que permet reincorporar-se abans a l’activitat quotidiana.

HLA Universitario Moncloa incorpora la versió més avançada

En el cas d’HLA Universitario Moncloa (Madrid), el primer centre del grup que va instal·lar aquesta tecnologia, el 2017, ha incorporat el Da Vinci 5, l’última versió, i la més avançada. La nova plataforma disposa d’un sistema de gestió d’informació intraoperatòria avançat capaç de registrar dades de moviment i mètriques de rendiment quirúrgic en temps real. Aquesta capacitat analítica, potenciada per intel·ligència artificial, obre la porta a una nova era de cirurgia guiada per dades, en què cada intervenció es basa en informació precisa i objectiva per optimitzar tant el procés quirúrgic com els resultats clínics del pacient.

ASISA i CEAJE reforcen l’aliança per impulsar la competitivitat ASISA i la Confederació Espanyola d’Associacions de Joves Empresaris (CEAJE) han renovat el seu acord de col·laboració amb l’objectiu de continuar impulsant la competitivitat de les empreses espanyoles per mitjà de la promoció de la salut i el benestar dels seus professionals. L’assegurança de salut permet a les empreses oferir una compensació amb un alt valor percebut, optimitzant alhora la política retributiva tant per a l’organització com per als empleats. Més Antonio Magraner, president de CEAJE, i Dr. Enrique enllà de la seva contribució a l’hora de captar de Porres, conseller delegat d’ASISA, durant la firma talent i retenir-lo, promoure la salut i el benestar de renovació de l’acord. dels professionals repercuteix de manera positiva en la productivitat, contribueix a reduir l’absentisme i afavoreix la sostenibilitat de les organitzacions.

HLA Universitario Moncloa desenvolupa una UCI intel·ligent basada en IA L’hospital HLA Universitario Moncloa (Madrid) impulsa, en col·laboració amb la Universidad Europea de Madrid (UEM), un projecte d’intel·ligència artificial aplicada a la medicina intensiva. En el marc del projecte Intel·ligència artificial i seguretat en el pacient crític, l’hospital HLA Universitario Moncloa ha desplegat una infraestructura pròpia a l’UCI per recollir dades relacionades amb l’evolució del pacient. L’objectiu d’aquest ecosistema és millorar l’estada del pacient a l’UCI, ja que pot predir diferents tipus d’esdeveniments relacionats amb la seva evolució. “L’UCI genera una enorme quantitat d’informació cada minut. El nostre repte és convertir aquestes dades en senyals útils, interpretables i accionables”, expliquen des d’HLA Universitario Moncloa.

ASISA amplia les cobertures de les seves assegurances de viatge i hi afegeix assistència veterinària ASISA ha ampliat les cobertures de les seves assegurances de viatge ASISA Travel per reforçar la protecció dels assegurats davant dels imprevistos que puguin sorgir durant els seus desplaçaments. Entre les novetats principals, la companyia ha elevat fins a un milió d’euros el límit màxim de cobertura per a l’assistència mèdica i sanitària a l’estranger, ha incorporat l’assistència veterinària en viatge i ha flexibilitzat la contractació perquè cada client pugui triar entre una modalitat amb cancel·lació de viatge i una altra sense aquesta garantia.

Fins a un milió d’euros per a assistència mèdica i sanitària

El robot Da Vinci a l’hospital HLA Universitario Moncloa.

Amb aquesta ampliació de cobertures, ASISA Travel ha incrementat fins a un milió d’euros el límit màxim destinat a cobrir l’assistència sanitària que l’assegurat pugui necessitar durant un viatge a l’estranger. Aquesta ampliació permet afrontar amb més seguretat les despeses derivades d’una malaltia o un accident durant el viatge, incloent-hi l’atenció mèdica, les proves diagnòstiques, els tractaments i l’hospitalització.

15

Cooperatives i medicina social

Una nova campanya que reivindica una manera diferent d’entendre la salut Una mateixa persona, tota una vida i un model de salut que l’acompanya en cada etapa. La nova campanya reivindica l’enllaç entre metges i usuaris i l’essència cooperativa d’Assistència Sanitària. Assistència Sanitària va presentar al setembre la nova campanya publicitària, una proposta que posa el focus en l’essència de l’entitat i en una manera pròpia d’entendre la salut. Sota el concepte Assistència Sanitària, la dels metges, i la teva, la campanya reivindica el seu model cooperatiu de metges i usuaris, sense ànim de lucre, i la relació duradora que es construeix entre tots dos al llarg de la vida. La peça principal de la campanya és un espot que acompanya una mateixa persona en diferents moments de la trajectòria vital, des del naixement fins a la vellesa, amb un element comú: el contacte amb els professionals sanitaris que l’acompanyen en la cura de la seva salut. A través d’aquesta història, la creativitat posa de manifest que la relació amb la medicina forma part de la vida de les persones i que, per a Assistència Sanitària, aquesta relació va més enllà de prestar un servei. El model de l’entitat es fonamenta en una

comunitat en la qual metges i usuaris comparteixen un projecte assistencial i participen en la mateixa manera d’entendre la salut.

Un model basat en la cooperació

Així, la nova campanya recupera un dels principals elements diferencials d’Assistència Sanitària respecte al model tradicional de les asseguradores. L’entitat va néixer per iniciativa dels metges i, al llarg de la seva trajectòria, ha mantingut un model de caràcter cooperatiu i sense ànim de lucre, orientat a garantir una assistència sanitària de qualitat. Aquesta manera de funcionar situa la relació entre professionals i usuaris al centre del projecte i permet entendre la cobertura sanitària des d’una perspectiva que va més enllà de la contractació d’una pòlissa.

Presència a la televisió, la ràdio i la via pública

La campanya té presència en diferents formats adaptats als canals de difusió. Per exemple, la narració de l’espot i la falca de ràdio té la veu del reconegut actor Lluís Soler, que cedeix a la campanya la seva característica intensitat i personalitat. La seva interpretació acompanya les imatges i reforça un missatge centrat en els valors que defineixen Assistència Sanitària.

Assistència Sanitària i SCIAS presenten les memòries corporatives 2025 Les memòries corporatives de les dues empreses del Grup Assistència corresponents a l’any 2025 recullen els projectes, les fites i els indicadors principals de l’exercici, i reflecteixen un any especialment significatiu per a l’asseguradora i la cooperativa d’usuaris, que va celebrar el 50è aniversari. Assistència Sanitària i SCIAS han posat a disposició de la seva població assegurada, metges col·laboradors, socis i altres persones interessades les seves memòries corporatives 2025, unes publicacions que ofereixen una visió global de l’activitat desenvolupada durant l’últim exercici i dels avenços principals aconseguits en els àmbits assistencial, social, econòmic i organitzatiu. Ambdós volums repassen els fets més destacats d’un any que ocupa un lloc especial en la història de la cooperativa SCIAS, coincidint amb el cinquantè aniversari de l’inici de la seva activitat. Al llarg de les pàgines de les memòries, es recullen les dades de gestió principals, els projectes impulsats durant el 2025, l’evolució dels serveis i les iniciatives orientades a continuar oferint una assistència de qualitat a la gent que confia la salut al Grup Assistència. Els informes també destaquen el compromís de les organitzacions amb els valors cooperatius, la transparència, la dedicació al servei i la millora contínua, així com amb la sostenibilitat i la responsabilitat social. A més, emfatitzen les iniciatives que s’han dut a terme per enfortir la innovació, l’eficiència, el benestar dels empleats i la contribució positiva del grup a la seva comunitat. Les publicacions es poden consultar i descarregar a la secció corresponent de les pàgines web d’Assistència Sanitària i SCIAS.

16

Més de 30.000 euros a 33 beques per impulsar la formació de postgrau en ciències de la salut La divuitena edició del programa consolida una iniciativa que, des del 2008, ha beneficiat 564 professionals amb una inversió acumulada de prop de 530.000 euros. Assistència Sanitària va lliurar, el mes de juliol passat, els diplomes de la divuitena edició del seu programa de beques per a estudis de postgrau en l’àmbit de les ciències de la salut, una iniciativa que reafirma el compromís de l’entitat amb la formació continuada, l’excel·lència professional i la millora del sistema sanitari. L’acte, que es va celebrar a l’Hospital de Barcelona, va estar presidit pel president d’Assistència Sanitària, el Dr. Ignacio Orce, i el vicepresident de SCIAS, el Sr. Martí Llorach, amb la participació de la Dra. Rosa Delgado, responsable de control de gestió d’Assistència Sanitària, i de la Dra. Paula Saludes, directora mèdica de l’Hospital de Barcelona.

La jornada va incloure la conferència acadèmica Reflexions sobre el futur de l’atenció mèdica, pronunciada pel Dr. Carlos Humet, director mèdic de l’Hospital de Barcelona durant més de 30 anys. Durant la seva intervenció, el Dr. Orce va felicitar les persones becades i va reivindicar el valor de la formació continuada en l’àmbit sanitari. En aquesta convocatòria, Assistència Sanitària va concedir 33 beques, amb una dotació global de 30.367,96 euros, destinades a finançar el 50% de la matrícula de programes de màster i postgrau en ciències de la salut impartits per universitats catalanes.

El FC Barcelona i Assistència Sanitària renoven la seva aliança estratègica fins a la temporada 2030-2031 El FC Barcelona i Assistència Sanitària han acordat renovar la seva aliança estratègica per a les pròximes cinc temporades, fins al juny del 2031. El nou acord amplia, a més, la vinculació de l’asseguradora amb l’activitat esportiva blaugrana mitjançant la incorporació dels equips de l’esport amateur i del projecte Barça Genuine, una iniciativa que promou la pràctica esportiva entre persones amb discapacitat intel·lectual i que representa alguns dels valor que més identifiquen el club.

L’Hospital de Barcelona impulsa la millora contínua a través de la formació i l’intercanvi de coneixement La formació contínua és un dels pilars de la millora continuada de l’Hospital de Barcelona. Al llarg de l’any, el centre desenvolupa un ampli programa d’activitats docents i divulgatives que permet als professionals actualitzar coneixements, compartir experiències i aprofundir en els avenços de les diferents especialitats mèdiques i assistencials. Amb aquest conjunt d’activitats, l’Hospital de Barcelona manté una programació docent que combina formació especialitzada, intercanvi d’experiències i actualització científica. Una aposta que contribueix a continuar oferint una atenció sanitària de qualitat.

Nous vehicles per reforçar l’atenció mèdica a domicili El Servei d’Urgències Domiciliàries (SUD) ha renovat la seva flota, una actuació que reforça l’aposta de l’entitat per un model assistencial basat en la proximitat, l’accessibilitat i l’atenció mèdica personalitzada. La renovació reforça la capacitat operativa d’un servei exclusiu que cada any fa més de 72.000 visites domiciliàries i recorre prop de 850.000 quilòmetres per tal de donar

cobertura a les comarques de Barcelona. Amb un equip de 120 professionals, el SUD és un dels recursos assistencials més consolidats i més ben valorats d’Assistència Sanitària. Més enllà de la incorporació dels nous vehicles, aquesta actuació reflecteix la voluntat de continuar invertint en un servei que facilita l’accés a l’atenció mèdica al domicili del pacient.

17

Cooperatives i medicina social

Arquitectes de la nova economia global Brussel·les va acollir, del 28 al 30 de juny, la Cimera de Líders de Cooperatives i Mutuals (CM50), una trobada que va congregar els directius de les empreses cooperatives amb més impacte en l’economia global. El seu objectiu és exercir d’arquitectes en el disseny d’una nova economia global, més equitativa i sostenible, on es dupliqui el valor produït pel sector cooperatiu, passant de 2,7 a 5 bilions de dòlars l’any 2035. En aquest context, el director general de la Fundació Espriu, Carlos Zarco, va assumir un paper protagonista, participant en el panell titulat El comerç B2B cooperatiu com el futur d’una nova economia global. Aquest espai va abordar directament el pilar de mercat B2B del CM50, dissenyat per transformar la intercooperació multinacional en una estratègia de creixement empresarial a gran escala. De la mateixa manera, la Fundació Espriu va participar en la presentació del projecte Sistemes alimentaris saludables, que promou en col·laboració amb la companyia índia IFFCO i la plataforma Acorn del

banc cooperatiu Rabobank. Inspirada en l’enfocament innovador One Health (‘una sola salut’) i els debats de la comissió EAT-Lancet, aquesta iniciativa vol connectar de manera sostenible la producció d’aliments i el seu consum per mitjà de tres àrees crítiques: l’agricultura regenerativa, els mecanismes de fixació de preus en el mercat de la captura de carboni i l’impuls de dietes saludables. La intercooperació entre empreses cooperatives agrícoles, sanitàries, financeres i de distribució alimentària constitueix l’avantatge estratègic sobre el qual es basa aquest ambiciós projecte. La cimera també va servir per aprofundir en altres compromisos fonamentals del CM50, entre els quals destaca Coop Cloud, una infraestructura digital sobirana dotada d’intel·ligència artificial per tal d’unificar els ecosistemes de dades del sector cooperatiu i evitar la dependència d’altres plataformes.

Carlos Zarco renova el seu mandat al consell de l’ACI Entre el 13 i el 18 de setembre del 2026, el Centre de Convencions de Panamà es va convertir en l’epicentre del col·lectiu empresarial cooperatiu, amb la celebració de la Conferència Mundial i l’Assemblea General de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI). Amb el lema Construint ponts: contribucions cooperatives per a un món en pau, més de 1.100 directius i representants procedents de 80 països es van reunir a la capital panamenya per definir les línies d’actuació d’aquest organisme internacional que representa un model econòmic democràtic i centrat en les persones. La fita central de la trobada va ser l’adopció de la Declaració de Panamà, un document que proclama formalment les empreses cooperatives motors indis-

18

pensables de la pau, la justícia social i l’estabilitat global. En el marc de l’Assemblea General electiva, que es va celebrar el 15 de setembre, es va renovar el consell d’administració de l’ACI per al mandat 2026-2030. L’assemblea va ratificar el càrrec de vocal del director general de la Fundació Espriu, Carlos Zarco, en representació del sector de la salut. De la mateixa manera, Ariel Guarco va ser reelegit president de l’organització, mentre que Íñigo Albizuri va revalidar el seu lloc a l’òrgan de govern en representació del sector empresarial cooperatiu espanyol. Aprofitant la seva presència a Panamà, la delegació de la Fundació Espriu va mantenir una intensa agenda instituci-

onal. Entre les trobades més destacades, els representants de l’entitat es van reunir amb el president, el Dr. Álex Ortega, i els líders principals de la Cooperativa Professionals de Panamà, una entitat que agrupa els metges, reforçant la col·laboració interinstitucional. Paral·lelament, la Fundació Espriu va participar en una trobada estratègica amb el Ministeri de Salut de Panamà i els representants de les cooperatives de salut presents a Panamà. La reunió, que va promoure l’Institut Panameny Autònom Cooperatiu (IPACOOP), un organisme governamental dedicat a impulsar la creació d’empreses cooperatives a Panamà, tenia l’objectiu de vincular el Govern panameny i els responsables del sistema de salut amb el

cooperativisme sanitari a escala regional i global. La conferència va incloure un ampli programa d’esdeveniments paral·lels, entre els quals va destacar una sessió especial dedicada a l’enfocament cooperatiu de la intel·ligència artificial. Per part seva, el Comitè de Dret Cooperatiu va organitzar el IX Congrés Continental de Dret i el

Carlos Zarco, director de la Fundació Espriu, a la CM50.

En l’àmbit educatiu, es van establir acords amb universitats de prestigi per tal d’incorporar als seus currículums les particularitats de l’economia cooperativa. Finalment, el compromís amb la societat es materialitzarà en projectes orientats a desplegar l’experiència cooperativa en salut, habitatge i alimentació durant les fases de reconstrucció posteriors a les crisis i els desastres naturals. Aquesta cimera representa la consolidació d’un recorregut estratègic que es va iniciar a Madrid el maig del 2025. Les reflexions i els debats d’aquella cita fundacional, patrocinada per Assistència Sanitària i Asisa, van donar lloc al Contracte per a una nova economia global, que els integrants del CM50 van ratificar a Doha durant la celebració de la Segona Cimera Social Mundial, el novembre del 2025. Amb la trobada de Brussel·les, el CM50 reafirma la seva estructura i defineix els objectius que guiaran el seu treball la dècada vinent, perquè la celebració del pròxim Any Internacional de les Cooperatives, el 2035, consolidi el model d’empresa cooperativa com a eix d’una nova economia global.

L’Assemblea General electiva es va celebrar el passat 15 de setembre.

II Simposi Internacional de Dret Cooperatiu, fòrums en els quals es va analitzar com ha d’avançar el marc jurídic per adaptar-se a la realitat de l’empresa cooperativa. La cita de Panamà ha reafirmat el paper transformador de l’empresa cooperativa com a impulsora del progrés econòmic i de la cohesió social a tot el món.

La ONU avala el lideratge del cooperativisme espanyol Un informe recent del secretari general de les Nacions Unides destaca el creixent reconeixement internacional de l’empresa cooperativa com a motor essencial del desenvolupament sostenible, la creació d’ocupació i la inclusió social. El document situa Espanya com un dels referents principals en aquest impuls global. Entre les fites clau recollides per l’ONU,

destaca l’aprovació de la Llei integral d’impuls a l’economia social a Espanya, dissenyada per consolidar la governança, reforçar els drets del sector i combatre les falses cooperatives. L’organisme multilateral també valora l’impacte del Projecte

estratègic per a l’economia social i de les cures, que ha mobilitzat més de 2.500 milions d’euros i ha involucrat més de 4.400 entitats espanyoles. En l’àmbit de la comptabilitat nacional, Espanya marca el camí publicant el primer Compte Satèl·lit oficial, i registrant-hi 22.363 cooperatives, amb una producció de 120.701 milions d’euros i el 5,8% de l’ocupació nacional. En l’esfera internacional, l’informe destaca la creació, juntament amb el Brasil i Colòmbia, del Grup d’Amics de l’Economia Social. La plataforma ofereix un espai per tal que els governs intercanviïn bones pràctiques i polítiques públiques.

19

A fons

LA DIETA PLANETÀRIA La forma d’alimentar-nos no només té un paper crucial en el nostre estat de salut, sinó que també té un fort impacte en el medi ambient. En un futur proper, la producció i el consum d’aliments serà un factor essencial per millorar els indicadors de salut global i fer front a grans reptes, com ara el canvi climàtic. per Enric Ros

Quin món deixarem a les pròximes generacions? Quin paper té l’alimentació per tal d’assolir un estat de bona salut universal i garantir la sostenibilitat del nostre planeta? Aquestes i altres preguntes, de manera implícita, són a l’origen del treball titulat Aliments a l’antropocè, elaborat el 2019 (i actualitzat el 2025) per la Comissió EAT-Lancet, formada per 37 científics de 16 països líders en diverses disciplines, que van de la salut humana a les ciències ambientals. Les conclusions són clares: els aliments són una palanca imprescindible per millorar a escala global la salut humana i assegurar la sostenibilitat de la Terra.

Alhora, malgastem tones de productes, i tenim una indústria alimentària que, fonamentalment, pensa en termes de rendibilitat. L’informe d’EAT-Lancet ens proposa una cosa molt important: transitar cap a un model de dieta sana, sostenible i també econòmicament justa i assequible”. Complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Acord de París és molt més que una meta merament política. De fet, és la millor manera d’evitar que els infants d’avui heretin un planeta degradat on una part important de la població pugui patir malalties i desnutrició. L’objectiu és que uns deu mil milions de persones, cap al 2050, aconsegueixin alimentar-se amb allò que el comitè d’experts ha anomenat “la dieta planetària”.

Els aliments són una palanca imprescindible per garantir la sostenibilitat de la Terra

L’imparable creixement mundial de la població exerceix una pressió inevitable sobre el sòl i els recursos hídrics, incrementada per unes formes de producció basades en l’explotació. El nostre model actual no és sostenible en el temps, ja que comporta un augment incessant dels efectes del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i una distribució dels aliments ineficient i desigual. Tal com explica en una conversa amb la revista Compartir Ujué Fresán, destacada investigadora en dietes sostenibles del Barcelona Institute for Global Health (ISGlobal), “produïm prou per alimentar tota la població mundial, però milions de persones segueixen encara passen gana. 20

I en què consisteix aquesta forma d’alimentació? Tal com explica el Dr. Walter Willett, professor de la Universitat de Harvard i copresident, juntament amb el professor Johan Rockström, del panell d’experts que ha elaborat l’informe d’EAT-Lancet, això “requerirà canvis substancials (...). El consum mundial de fruita, vegetals, nous, llavors i llegums s’haurà de duplicar, i el consum d’aliments com la carn vermella i el sucre s’haurà de reduir més del 50%. Una dieta rica en aliments d’origen vegetal i amb menys aliments d’origen animal conferirà una bona salut i beneficis ambientals”.

Cinc estratègies per a la gran transformació alimentària Aconseguir que la dieta proposada es pugui estendre a milions de persones a escala mundial suposa dissenyar un gran pla d’acció. EAT-Lancet proposa cinc qüestions essencials per assolir els resultats desitjats: 1. B uscar el compromís internacional i nacional de múltiples institucions per canviar cap a dietes més saludables. 2. R eorientar les prioritats agrícoles, i passar d’un model de producció en massa d’aliments a produir aliments saludables. 3. I ntensificar de forma sostenible la producció centrant-se a augmentar la seva qualitat. 4. A rribar a una gestió ferma i coordinada de la terra i els oceans. 5. R eduir com a mínim a la meitat la pèrdua i el malbaratament d’aliments.

21

A fons

Treballar per una agricultura

SOSTENIBLE Produir aliments de forma sostenible també implica transformar la manera en què conreem i gestionem els recursos. Per això, Europa té la mirada posada en el 2040.

En bona part d’Europa, la concentració de

l’activitat econòmica als grans centres urbans ha provocat, durant temps, un cert deteriorament del medi rural. Avui, però, som més conscients que l’agricultura i la producció d’aliments serveixen per assegurar una alimentació saludable i sostenible de manera més autosuficient.

Per aquest motiu, el 2025 la Comissió Europea va presentar un document titulat Visió per a l’agricultura i l’alimentació que pretén traçar un full de ruta estratègic perquè, el 2040, es faci una redefinició substancial. Es tracta de disposar d’un sector agroalimentari més fort i innovador que beneficiï tant els agricultors com els consumidors. A continuació, en resumim algunes de les conclusions principals.

Com podem aconseguir un sector agroalimentari pròsper?

Per complir aquesta meta, la Comissió s’ha centrat en quatre línies essencials.

1. Augmentar l’atractiu: L’agricultura ha de ser

L’objectiu és desenvolupar polítiques que assegurin formes de competència més justes 22

una carrera professional viable i també més desitjable per a les pròximes generacions. Això implica suport de les administracions, ingressos més justos i una cadena alimentària forta i ben articulada.

és desenvolupar polítiques que prioritzin la seguretat alimentària, que diversifiquin les cadenes de subministrament i assegurin formes de competència més justes.

2. Preparar-se per al futur: El sector agrícola

4. Valorar els aliments i les persones: Les

europeu ha de ser capaç de transitar cap a una economia amb baixes emissions de carboni. Per això, la Unió Europea (UE) promourà pràctiques agrícoles que serveixin per protegir els recursos naturals i millorar l’estat biològic del sòl.

3. Ser més competitius i resilients: Les crisis que inevitablement vindran s’hauran de convertir en una font de noves oportunitats. L’objectiu

formes de viure actuals han promogut un tipus d’alimentació globalitzada, urgent i sovint desvinculada en excés del territori. Cal tornar a connectar les persones amb els aliments i també amb el paisatge, les tradicions i el llegat cultural del seu entorn. Alhora, cal treballar per reduir el malbaratament d’aliments i donar resposta a preocupacions socials com ara el benestar animal.

És urgent actuar Tot i que els mitjans no paren de parlar de sostenibilitat, la veritat és que no estem fent prou. Així ho confirma l’últim Informe europeu de desenvolupament sostenible, que es pot consultar a la pàgina web de la Xarxa Espanyola per al Desenvolupament Sostenible (SDSN Spain). L’informe confirma que, de moment, cap país europeu no ha aconseguit —ni està en camí d’aconseguir— complir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). De fet, els avenços registrats s’han alentit els últims temps, i fins i tot han arribat a entrar en retrocés (en el cas d’Espanya, per exemple, hem passat de la posició 20 a la 22 al rànquing dels 41 països estudiats). Les assignatures pendents més urgents són, a escala global: l’Acció pel Clima (ODS 13), la Biodiversitat i els Ecosistemes (ODS 14 i 15), la Producció i el Consum Responsables (ODS 12) i arribar a la Fam Zero (ODS 2).

Quina ha de ser la producció global? La Comissió Europea ha proposat uns límits en què hauria d’estar la producció global d’aliments per disminuir el risc de canvis irreversibles o potencialment catastròfics per al planeta.

Procés del sistema terrestre

Canvi climàtic

Canvi del sistema de terres

Ús d’aigua dolça

Cicle del nitrogen

Cicle del fòsfor

N

P

Aplicació del nitrogen (N)

Aplicació del fòsfor (P)

Pèrdua de biodiversitat

Variable de control

Emissions de GEH Límit aproximat

5 Gt CO2-eq any

Ús de la terra de cultiu 13 M km2

Ús de l’aigua 2,500 km3 any

90 Tg N any

8 Tg P any

Índex d’extinció 10 E/MSY

Objectius científics per a sis processos del sistema terrestre claus i les variables de control per quantificar els límits.

23

A fons

Què és una dieta

SALUDABLE?

Tal com informa l’estudi d’EAT-Lancet, una dieta saludable no es limita a prevenir l’aparició de malalties, sinó que ha de fomentar un estat tan complet com sigui possible de benestar físic, mental i social. Arribar a un consens sobre quina ha de ser una

dieta mundial no és fàcil. Implica tenir en compte molts factors relacionats amb la salut global i també amb una producció sostenible i accessible per a tots els ciutadans, independentment del nivell econòmic.

En general, la conclusió és que una ingesta calòrica òptima ha d’estar formada per una diversitat d’aliments d’origen vegetal, baixes quantitats d’aliments d’origen animal (prioritzant el consum, si és possible, dels que contenen greixos insaturats) i quantitats més limitades de grans refinats, aliments altament processats i sucres afegits. Tal com assenyala Ujué Fresán, es tracta d’“adoptar dietes basades fonamentalment en plantes i reduir els aliments d’origen animal, i fer-ho com més aviat millor per millorar els indicadors globals de salut i sostenibilitat”. Davant d’això, potser moltes persones poden sentir amenaçats certs plaers quotidians, com ara gaudir de la carn, el peix o els lactis, però no es tracta d’eliminar-los de manera dràstica, sinó d’apreciar-los en una mesura justa per a la salut individual i per al planeta. El que és important –en paraules de Fresán– és “recuperar el gust per bona part dels aliments tradicionals, augmentant la proporció dels que són menys habituals a casa nostra, com ara els cereals integrals i els fruits secs”.

La distribució ideal d’aliments al nostre plat

Vedella, xai, porc Aus Ous Peix Llegums

Grans sencers

Nous i llavors

ts idona emm ls a t Vege lactis tes Produc

Proteïnes d’origen animal Proteïnes d’origen vegetal

urats

insat

Sucres afegits

24

ls egeta Olis v

Una ingesta calòrica òptima ha d’estar formada per una diversitat d’aliments d’origen vegetal

Un plat de salut planetària hauria de consistir en un volum d’aproximadament la meitat del plat de verdures i de fruites; l’altra meitat apareix mostrada segons la seva contribució en calories, i ha de consistir principalment en grans sencers, fonts de proteïnes vegetals, olis vegetals insaturats i (opcionalment) quantitats modestes de proteïnes d’origen animal. Per a més detalls, consulteu la secció 1 de la Comissió.

L’impacte positiu del canvi a la dieta planetària La Comissió d’EAT-Lancet va analitzar com repercutiria aquest canvi de dieta sobre la mortalitat, seguint tres enfocaments diferents: Enfocament

1

2

3

Hipòtesis

Basat en el risc comparatiu (entre el model actual i el desitjat)

Se centra en la càrrega global de malalties que comporta l’alimentació.

Es basa en el risc de malaltia empíric.

19%

22,4%

23,6%

11,1 milions

10,8 milions

11,6 milions

Càrrega global Morts evitades a l’any

Objectius científics de la Comissió per a una dieta de salut planetària, amb possibles rangs, per a una ingesta de 2500 kcal/dia Ingesta de macronutrients grams per dia (rang possible)

Ingesta de calories kcal per dia

Grans sencers arròs, blat, blat de moro i altres

232

811

Tubercles o vegetals emmidonats Patates i iuca

50 (0–100)

39

Verdures Tota mena de verdures

300 (200–600)

78

Fruites Tota mena de fruites

200 (100–300)

126

Productes lactis Llet sencera o equivalents

250 (0–500)

153

Fonts de proteïnes Vedella, xai i porc Pollastre i altres aus Ous Peix Llegums Nous i llavors

14 (0–28) 29 (0–58) 13 (0–25) 28 (0–100) 75 (0–100) 50 (0–75)

30 62 19 40 284 291

Greixos afegits Olis insaturats Olis saturats

40 (20–80) 11,8 (0-11,8)

354 96

Sucres afegits Tota mena de sucres

31 (0–31)

120

Tot i que la dieta de salut planetària, que es basa en consideracions de salut, és consistent amb molts patrons d’alimentació tradicionals, no implica que la població mundial hagi de menjar exactament els mateixos aliments. Tampoc no prescriu una dieta exacta. La dieta de salut planetària, en canvi, esbossa grups d’aliments empírics i rangs d’ingesta d’aliments que, combinats en una dieta, optimitzarien la salut humana. La interpretació local i l’adaptació de la universalment aplicable dieta de salut planetària és necessària i ha de reflectir la cultura, la geografia i la demografia de la població i dels individus.

25

A fons

Entrevista a la Dra. Rocío Bueno Martínez

“Hem passat de l’escassetat a l’excés. S’ha de tornar al plat de cullera”

Conversem amb Rocío Bueno Martínez, coordinadora de Nutrició de Grupo Hospitalario HLA, sobre què podem fer per alimentarnos de manera més sana i sostenible.

Dr. Rocío Bueno Martínez Dietista-nutricionista formada a la Universitat d’Alacant i especialitzada en nutrició clínica. Des del 2013 desenvolupa la seva tasca com a nutricionista a la Clínica Vistahermosa d’Alacant, i des del 2015 és coordinadora de Nutrició de Grupo HLA, on lidera l’equip de nutricionistes dels diferents centres, així com les cuines del Grup. Compagina la tasca assistencial en consulta amb la docència. 26

Tot i que, en les societats desenvolupades, vivim una era d’abundància aparent, sembla que tenim més problemes alimentaris que mai. Efectivament, no havíem produït mai tants aliments. I, amb tot, tampoc havíem tingut mai tants reptes relacionats amb l’alimentació com ara. Sabem que la nostra forma de menjar, a escala general en la societat, produeix malalties com l’obesitat i la diabetis de tipus 2, que ja comencen a aparèixer fins i tot en persones molt joves. Alhora, tot això genera diversos problemes urgents per al planeta, com ara l’augment dels gasos amb efecte d’hivernacle i la pèrdua de la biodiversitat. Què ha provocat que avui mengem pitjor que abans? Tenir un accés tan fàcil i immediat als aliments ha fet que en molts casos es perdi el concepte de dieta saludable. Hi ha un excés de producció, de consum i malbaratament d’aliments poc saludables, com ara els processats i els ultraprocessats, que estan elaborats amb olis de poca qualitat o farines massa refinades. En molts casos, hem abandonat la dieta mediterrània per una forma d’alimentar-nos que busca la gratificació immediata.

El nostre estil de vida és el causant de tots aquests canvis? Per descomptat que hi té molt a veure. L’estrès actual ha fet que moltes persones hagin convertit l’alimentació en un simple tràmit. Avui trobem grups de ciutadans molt implicats amb la seva dieta, en alguns casos fins i tot de manera que pot arribar a ser obsessiva; i d’altres que, al contrari, s’han deixat endur per un model que s’allunya del tot de l’alimentació dels nostres avis. A Espanya, les generacions anteriors a vegades menjaven el que podien, però molts van gaudir de més bon estat de salut. Hem passat de l’escassetat a l’excés. Cal deixar enrere el menjar ràpid i tornar al plat de cullera, recuperar les amanides, els llegums, la fruita.

mir productes ecològics més cars o amb extra de proteïna. En realitat, la major part dels aliments ja tenen prou quantitat de proteïna natural, així que no cal transformar-los. La natura ens proveeix allò que necessitem. A més, tots els pagesos i els ramaders espanyols fan servir productes aptes per a l’alimentació humana, que han passat controls sanitaris. És millor una poma eco que una poma normal? Potser és millor fixar-se si ve d’Espanya. L’ideal és sempre l’aliment d’origen proper i de temporada. Però el repte de l’alimentació va més enllà de les decisions dels consumidors. Què podem fer a escala global? No es pot traslladar el problema només als ciutadans. Com demostra l’informe d’EAT-Lancet, estem davant d’un dilema greu que exigeix ​​un compromís col·lectiu. Hi ha d’haver polítiques globals que fomentin les millores en l’alimentació, des de la producció fins al consum. De l’agricultura al plat, hem de ser capaços de fer que tota la cadena sigui més saludable i sostenible.

Sembla que la clau és tornar al que és senzill. Podem afirmar que els aliments vegetals tenen cura de la salut de l’individu i també del planeta. A més, costen menys de produir i cuidar. Es tracta de tornar a un model més simple i gaudir dels plaers que comporta. Moltes vegades, el que hauria d’estar reservat a les ocasions especials s’ha integrat al dia a dia en excés. Ho veiem en tendències actuals com ara l’obsessió per la carn madurada. Potser molts ciutadans poden sentir confusió sobre quins aliments són veritablement sans. Què poden fer per orientar-se millor entre tanta oferta aparentment saludable? El màrqueting empeny moltes persones a consu-

“Hem abandonat la dieta mediterrània per la gratificació immediata”

En l’àmbit individual, què podríem aconsellar als nostres lectors perquè millorin l’alimentació? Poques persones van a comprar amb una planificació. Solen omplir el carro de manera compulsiva amb productes, més que no pas amb veritables aliments. Un primer gran pas és aturar-nos a pensar com mengem i veure què podem fer perquè almenys un 50% de la nostra dieta estigui formada per fruita, verdura, hortalisses i llegums. No cal que ens obsessionem a convertir-nos en una persona nova de manera sobtada. El millor és assolir petits objectius, incorporar nous hàbits que promoguin un gran canvi a llarg termini. També, escoltar el nostre cos i saber-nos planificar bé; desaprendre hàbits que no ens beneficien per tornar a aprendre els que hem oblidat. 27

Destinacions

El retorn a casa

D’ODISSEU A més de convertir-se en el fenomen cinematogràfic de l’any, ‘L’Odissea’ de Nolan ha revifat la passió per un clàssic que relata el viatge més èpic de la literatura per Neus Duran

FEACIOS

HADES 10

SIRENES

9 OGÍGIA 15

Viu una història d’amor de set anys amb la nimfa Calipso

28

Es tapen les orelles amb cera per evitar la seva cançó màgica

EEA

11

Circe transforma els homes d’Odisseu en porcs

8

M

Al cap de Malea, al sud-est del Peloponès 3 , els forts vents fan perdre el rumb als mariners, que es veuen obligats a suportar deu dies de terribles tempestes a la veïna Citera 4 . A l’illa tunisiana de Jerba, segons Struck, es trobaria l’enclavament habitat pels lotòfags 5 , que s’alimentaven d’una flor que esborrava la memòria. Després de consumir-la, la tripulació decideix que no vol tornar a casa, però Odisseu els embarca per força.

16

Odisseu viatja fins a l’inframon

itologia i realitat, història i fantasia s’entremesclen en la narració que va fer Homer del retorn a casa dels grecs després de la guerra de Troia. Arqueòlegs i cartògrafs somien, des de fa segles, plasmar en un mapa la mítica ruta de l’Odissea; una de les que han guanyat més adeptes els últims anys és el que proposa Peter T. Struck, de la Universitat de Pensilvània, que recorrem en aquest article.

El 1870, Heinrich Schliemann va fer un dels descobriments arqueològics més importants de la història: la imponent Troia d’Homer va ser real. Les seves ruïnes són a la localitat turca de Hisarlık 1 . Des d’allà és des d’on Odisseu, després de deu anys d’una guerra a la qual ell mateix va contribuir decisivament a acabar amb el seu estratagema del cavall de fusta, surt per tornar a Ítaca. Ho fa amb una flota de dotze naus que recala a Thrace, als Balcans. En aquesta localitat, que Homer bateja com a Ismaro 2 , la tripulació saqueja la ciutat i segresta les seves dones; la venjança dels autòctons deixa desenes de morts entre els grecs.

La princesa Nausicaa l’acull i li dona un vaixell per tornar a Ítaca

LESTRÍGONS

Gegants caníbals devoren quasi tota la tripulació

LOTÒFAGS 5

Els grecs mengen unes flors que esborren la memòria i ja no volen tornar a Ítaca

L’heroi grec recorre tant llocs reconeixibles com escenaris fantàstics

A Sicília, a prop del mont Etna 6 , on Odisseu segella la seva sort: per salvar els seus homes del ciclop Polifem, li clava una estaca a l’únic ull que té, i el deixa cec. Això desferma la ira del pare del gegant, ni més ni menys que el déu Posidó, que atén la pregària del seu fill: que Odisseu no torni a la seva pàtria o que, si ho fa, sigui després de perdre tots els companys. Sense deixar Sicília hi hauria l’homèrica illa d’Eolia, on la tripulació obre el sac dels vents i torna a perdre el rumb. A la terra dels lestrigons, que Struck ubica al nord d’Àfrica 8 , té lloc una autèntica carnisseria: aquests gegants caníbals destrueixen la flota i devoren la major part de la tripulació. De dotze vaixells, només el de l’heroi aconsegueix escapar. Aquesta única nau continua el viatge cap a un dels escenaris més emblemàtics de L’Odissea, Eea 9 . A diferència de Bérard, que la situava al sud d’Itàlia,

ISMARO

La tripulació saqueja la ciutat i segresta les dones dels cícons, que a la vegada maten una setantena d’homes d’Odisseu

2 1 ESCILA

El monstre devora uns quants grecs

12

CÍCLOPES

Odisseu encega el ciclop Polifem, fill de Posidó

7

6

Després de la llarga guerra, 12 naus gregues parteixen rumb a la seva pàtria

ÍTACA

Odisseu torna a casa i recupera el tron

17 CARIBDIS

El gran remolí amenaça el vaixell

EOLIA

La tripulació obre el sac dels vents i perd el rumb

13

TROIA

CAP MALEA

Els vaixells perden el rumb

3

CITERA 4

Terribles tempestes

14

TRINÀCRIA

Roben el bestiar d’Hèlios, i Zeus els castiga matant-los a tots, excepte a Odisseu

Struck la situa a les Balears. Aquí, la bruixa Circe converteix els grecs en porcs, però, gràcies a una poció que li regala el déu Hermes, Odisseu resisteix la màgia de la deessa i l’obliga a alliberar els seus homes. Després de reconciliar-se, gaudeixen de la seva hospitalitat durant un any; abans de deixar-los marxar, Circe indica a Odisseu que ha de baixar a l’inframon per consultar l’endeví Tirèsies. Si tradicionalment se situava a Nàpols, Struck enclava l’Hades a prop del delta de l’Ebre 10 . Aquí, l’endeví li revela les proves a les quals el sotmetrà Posidó i l’adverteix de no tocar el bestiar del déu Helios. En aigües de Sardenya, l’heroi resisteix el perillós cant màgic de les sirenes 11 , que pretenen arrossegar-lo al fons del mar, lligat al pal del vaixell i amb taps de cera a les orelles. A l’estret de Messina 12 i 13 , la tripulació ha de navegar entre Escil·la –un monstre amb sis caps amenaçadors

Durant anys, la cartografia que va elaborar el diplomàtic francès Victor Bérard va ser una de les més populars; els últims anys, també ha guanyat molts adeptes la que proposa Peter T. Struck, professor d’Estudis Clàssics de la Universitat de Pensilvània. Aquesta és la que hem agafat de referent per al text i la infografia d’aquest article.

que devorava mariners– i Caribdis –que creava un remolí gegant– per arribar a Trinàcia. En aquesta illa, la tripulació, desoint Circe, roba el bestiar d’Hèlios 14 ; Zeus els castiga matant-los a tots, i deixa l’heroi sol. A Ogígia 15 , que Strack situa a la costa valenciana, Odisseu viu un romanç de set anys amb la nimfa Calipso, que li promet (infructuosament) la immortalitat si es queda al seu costat, però la nostàlgia de la pàtria pot més i l’heroi torna a marxar. Després d’una tempesta brutal que li ha enviat Posidó, Odisseu arriba exhaust a les costes de l’illa dels Feacis, Còrsega 16 , on jeu a la riba fins que el troba la princesa Nausicaa, que l’ajudarà a arribar a Ítaca 17 . Quan torna a casa, i després de disfressar-se de captaire, acaba amb els pretendents de Penèlope i posa fi a tots els seus patiments i a una de les epopeies més immenses de la literatura. 29

Efemèrides

El llegat viu de l’

IMPRESSIONISME

En el centenari de la mort de Claude Monet, reneix l’interès per l’impressionisme i el seu impacte en la història de l’art. El llegat dels que van trencar amb la representació per abraçar la fugacitat i la subjectivitat continua present en les tendències artístiques actuals. per Joan Miquel Mas Salom

P

arís, 1874. La industrialització i l’evolució tecnològica se celebren entre les classes altes, projectant un futur apassionant de transformació sense límits. La idea de progrés s’expandeix entre la societat, encara que per a molta gent aquest nou paradigma pugui ser aclaparador.

Enmig d’aquesta voràgine tecnooptimista, la fotografia, una tecnologia nova que permet captar un instant amb precisió, ha fet de la pintura un art obsolet per plasmar el món. Els artistes, que fins aleshores havien fet del realisme la seva missió, queden desconcertats davant seu. Una generació de pintors es veuen empesos a buscar una nova manera d’entendre la pintura, la seva finalitat i funció. Claude Monet, que aleshores tenia 34 anys, va inaugurar una exposició on aquesta recerca d’un nou llenguatge pictòric es va consumar. Però les seves idees rupturistes no van agradar a la crítica de l’època. Louis Leroy, a partir del quadre Impressió d’un sol naixent, va qualificar despectivament aquesta nova onada d’impressionistes. No sabia que aquest qualificatiu, utilitzat amb suficiència i sorna, en el futur serviria per descriure una de les ruptures més profundes mai vistes en el món de l’art.

Trencar amb la tradició

Caracteritzada per l’estudi del color, apostant per tons purs, les pinzellades soltes i ràpides, l’efecte de la llum i la capacitat per transformar els objectes, l’impressionisme deixaria de banda la recerca de la representació realista del món per abraçar la subjectivitat de l’artista. 30

El rebuig a l’academicisme i la sortida dels pintors de l’estudi per dibuixar a l’aire lliure també va ajudar aquesta transformació. Ara la llum s’entenia com una cosa voluble i canviant, i un mateix escenari podia deixar diferents impressions segons el moment del dia. A més, sortint de l’estudi també s’abandonaven la temàtica històrica o la representació de la natura salvatge per centrar-se en escenes i paisatges de la vida quotidiana. N’és un exemple la cèlebre Classe de ballet d’Edgar Degas.

3

1

4

2

1 Claude Monet (1840-1926). Le Pont de l’Europe. Gare Saint-Lazare, 1877. Oli sobre tela, 65 × 81 cm. París, Museu Marmottan Monet, don Eugène i Victorine Donop de Monchy, 1940, inv. 4015 Foto: ©Museu Marmottan Monet 2 Claude Monet (1840-1926). Meules, fin de l’été, 1891. Oli sobre tela, 60,5 × 100,8 cm. París, Museu d’Orsay, Compra sobre els fons d’una donació anònima canadenca, 1975, RF 1975 3 Foto: © Museu d’Orsay, dist. GrandPalaisRmn / Patrice Schmid 3 Claude Monet (1840-1926). Le Bassin aux nymphéas, harmonie verte, 1899. Oli sobre tela, 89,5 × 92,5 cm. París, Museu d’Orsay, legs comte Isaac de Camondo, 1911, RF 2004 Foto: © Museu d’Orsay, dist. GrandPalaisRMN / Laëtitia Striffling-Marcu 4 Claude Monet (1840-1926). Nymphéas, entre 1914 i 1917 Oli sobre tela, 130 × 153 cm. París, Museu Marmottan Monet, legs Annie Rouart, 1993, inv. 6085 Foto: © Museu Marmottan Mone

Sense la impressió que va causar una exposició dels Almiares de Monet a Moscou a un jove Kandinsky, el 1896, ell no s’hauria plantejat que si una composició basada en la llum i el color podia deixar un efecte a l’espectador sense que hi hagués un objecte representat, la pintura podia suprimir aquest objecte i així i tot mantenir la seva finalitat. I tot i que no siguin descendents directes, potser existirien l’etapa blava de Picasso o els paisatges de color de Rodko sense el pas previ dels impressionistes? Fins i tot el 2026, el llegat dels impressionistes el trobem en les obres d’artistes com David Hockney, que, en la seva sèrie Yorkshire, explora àmpliament l’estudi de la perspectiva, la llum i el paisatge, així com el fotògraf Olafur Eliasson, que converteix la llum en el motiu principal de la seva obra.

Una nova mirada

Monet, dipingere il tempo, la gran exposició que el Musée de l’Orangerie de París dedica a Claude Monet amb motiu del centenari de la seva mort, sorgeix d’intentar respondre la pregunta Què significa pintar el temps?. Del 30 de setembre del 2026 al 25 de gener del 2027, prop de quaranta pintures permeten recórrer la trajectòria de l’artista des de la seva obsessió per representar el temps i les seves transformacions. L’estudi de la llum canviant sobre sèries que mostren un mateix lloc en diferents moments va intentar respondre, pictòricament, aquesta pregunta. L’exposició, que es traslladarà al Tate Modern de Londres posteriorment, del 25 de febrer al 27 de juny del 2027, convida així a tornar a mirar una obra que ens pensàvem que coneixíem. Sota els seus paisatges, els seus reflexos i els seus cèlebres nenúfars, sorgeix un artista que va dedicar bona part de la vida a aconseguir que una imatge estàtica transmeti la sensació de transformació i canvi constant, d’acord amb com ho fa el món.

31

Tendències

Les noves regles dels

ESCACS

Els escacs viuen un moment de canvis: l’Índia s’ha convertit en la gran potència del tauler, la comunitat ‘online’ s’ha estès a milions, gràcies a l’accessibilitat a internet, on les dones tenen molta presència com a creadores de contingut, i la nova generació de jugadors amenaça de substituir l’elit actual. per Laura Martos

Q

uan, el 1995, la supercomputadora Deep Blue va guanyar la primera partida contra un humà –ni més ni menys que l’excampió del món Garry Kasparov–, poc podíem imaginar que allò estava vaticinant una de les polèmiques més intenses dels escacs professionals de l’actualitat. És clar que, aquesta vegada, Deep Blue l’encarnaria un adolescent americà que havia guanyat fama fent streamings fins a trobar-se cara a cara amb el millor jugador d’aquest segle, Magnus Carlsen, que l’acusaria d’haver fet servir un dispositiu d’ajuda per guanyar les partides. Els escacs han estat en boca de molta gent des de la pandèmia

32

del 2019, quan es va traslladar massivament a internet com una alternativa de lleure que facilitava partides en temps real arreu del món. Per descomptat, la indústria cultural va saber posar-hi el seu granet de sorra: l’estrena de la popular sèrie Gambito de dama (2020), basada en el llibre homònim, escrit per Walter Tevis, i inspirada en la vida del gran mestre Bobby Fischer, va suscitar la curiositat de molts –i especialment moltes– joves. Les plataformes especialitzades del moment, com ara Chess.com i Lichess, van registrar un creixement sense precedents i van assolir un nombre d’usuaris històric. Milers de persones van aprendre a jugar o van perfeccionar els seus

coneixements, donant pas a una nova onada d’escaquistes que han modernitzat el joc més antic del món. Actualment, Chess.com té més de 250 milions d’usuaris registrats i acull prop de 30 milions de partides diàries.

El naixement de l’imperi digital

L’èxit dels escacs online també va obrir la possibilitat que jugadors clàssics despleguessin les seves habilitats –tant d’ensenyament com d’entreteniment– a través de les xarxes socials: l’exemple més evident va ser el de Hikaru Nakamura, etern competidor de Magnus Carlsen i número dos del rànquing mundial. El canal de YouTube de Nakamura acumula més de tres milions d’usuaris, amb vídeos que van des de partides contra bots o amb regles especials fins a reviews de partides professionals i contingut educatiu per iniciar-se en el joc. El segueixen de prop altres personalitats dels escacs online, com Levy Rozman, les germanes Botez, Dina Belenkaya, Nemo Zhou o Judit Polgar, una de les poques referents femenines dels escacs competitius (i la primera que va derrotar Kaspàrov, el 2002). Fins i tot el mateix Carlsen, a qui es pot veure competint habitualment pel Titled Tuesday, s’ha unit a la voràgine de les retransmissions.

Un cara a cara patrocinat per Netflix El setembre del 2022, el nord-americà Hans Niemann (23 anys) va derrotar Magnus Carlsen a la Sinquefield Cup de San Luis (la competició més vista en el món dels escacs), quan sostenia el títol del número u del món. Era la segona derrota contra Nieman en una competició. Després de la partida, el noruec va abandonar el torneig i va acusar Niemann públicament d’haver fet trampes, tot i que no va presentar proves. Niemann va reconèixer que quan era adolescent havia fet trampes en partides online, però va negar que ho hagués fet en partides presencials. El cas va adquirir una repercussió enorme i va alimentar tota mena d’especulacions, incloent-hi la teoria surrealista –que Elon Musk va amplificar a X– que podia haver fet servir un dispositiu ocult que li transmetés les jugades per mitjà de vibracions anals. L’escàndol va fer un gir quan Chess.com va analitzar la partida de Saint Louis amb altres partides presencials de Niemann i no va trobar proves concloents que hagués fet trampes. Llavors Niemann va demandar Carlsen, Chess.com i altres implicats per centenars de milions de dòlars; finalment, el conflicte va acabar en un acord extrajudicial. Untold: Chess Mates reconstrueix tot el cas amb la participació de Carlsen mateix, tot i que el noruec no arriba a disculpar-se per les acusacions que van posar en dubte públicament la reputació del seu rival.

La comunitat d’influencers i streamers escaquistes també és present a Espanya, amb personalitats com Anna Cramling –filla dels grans mestres Pia Cramling i Juan Manuel Bellón López – i el Rei Enigma, un personatge disfressat de tauler que afirma que és jugador professional en actiu. Per si a algú li quedava algun dubte de si els escacs es podien monetitzar: la resposta és rotundament afirmativa.

I on queden els escacs de competició?

Tal com afirmava Hikaru Nakamura al documental Untold: Chess Mates, “per als millors jugadors, la classificació sobre el tauler és el barem de referència”. Aquest és el motiu principal que va fer traspassar la pantalla a la polèmica figura de Hans Nieman i posar-se a recórrer el món buscant convocatòries de tornejos. Mesos més tard, es convertiria en gran mestre i es podria enfrontar en les grans competicions amb algunes de les cares de l’elit dels escacs –que no són necessàriament actives a la xarxa–, com ara Ian Nepomniachtchi (#6), Fabiano Caruana (#3) i Alireza Firouzja (#5). Però una cosa és clara: internet és qui ha democratitzat l’accés a l’aprenentatge dels escacs, ampliant el planter de jugadors capaços d’arribar a les competicions. Per exemple, l’Índia no havia tingut cap jugador destacat fins que va aparèixer Vishwanathan Anand, als anys vuitanta. Des de llavors, i de manera progressiva, aquest país ha passat a ser la potència escaquista principal a escala mundial, amb noms com R. Praggnanandhaa, Arjun Erigaisi i Gukesh Dommaraju, l’actual campió del món. Aquesta tendència també conviu amb el descens en la mitjana d’edat dels jugadors d’alt nivell. El títol del gran mestre més jove el té Abhimanyu Mishra, que va aconseguir ara fa cinc anys, quan en tenia 12, un èxit que aquest any ha igualat un altre prodigi dels escacs, l’argentí Faustino Oro. Gukesh també es va convertir, el 2024, amb només 18 anys, en el campió del món d’escacs més jove de la història. I aquest any, l’enfrontament pel títol de campió del món, que se celebrarà del 24 de novembre al 12 de desembre a Ginebra, enfrontarà Gukesh amb un altre jove de només vint anys, Javokhir Sindarov (#4). Si Bobby Fischer, que va ser campió mundial amb 29 anys, aixequés el cap, reconeixeria poca cosa dels escacs actuals, tot i que potser –i només potser– s’alegraria de conèixer la magnitud del seu abast.

33

Desconnexió Llibres

Sabies que...?

Els secrets d’un poema

Q

Què podem saber, Ian McEwan. Editorial Anagrama

El cor pot continuar bategant fora del cos uan una persona mor, el seu cor no deixa de funcionar de manera immediata ni definitiva, i d’això depèn, precisament, que es puguin fer els trasplantaments de cor. Després d’extreure l’òrgan d’un donant, l’equip mèdic tradicionalment disposa de 4 a 6 hores per implantar-lo en el receptor, conservant-lo en fred per alentir-ne el metabolisme. Passat aquest marge, el risc que el cor falli després del trasplantament augmenta de manera dràstica. Tot això és possible perquè el cor no necessita el cervell per bategar. La clau és el nòdul sinoauricular, un grup de cèl·lules situat a l’aurícula dreta que funciona com un marcapassos natural. Aquest nòdul genera impulsos elèctrics de manera automàtica i rítmica, entre 60 i 100 vegades per minut, gràcies a una propietat anomenada automatisme cardíac. Mentre el múscul cardíac rebi oxigen i nutrients, es continuarà contraient per si sol, sense connexió al sistema nerviós central. Per això, un cop implantat en el receptor i restablert el flux sanguini, el cor del donant sol començar a bategar de nou per si sol, sense necessitat de cap estímul extern. 34

A més, amb les noves màquines de perfusió ex vivo, conegudes com a cor en caixa, l’òrgan es manté bategant i oxigenat fora del cos, cosa que ha permès ampliar aquest marge i salvar cors que abans s’haurien descartat per la distància entre donant i receptor. En laboratoris s’han mantingut cors de porc bategant durant més d’una hora connectats a màquines de perfusió que imiten l’entorn del cos, cosa que permet estudiar malalties cardiovasculars i provar nous tractaments sense necessitat d’intervenir en éssers vius. Aquest avenç ha estat especialment important per a la donació en asistòlia, és a dir, després d’una fallada definitiva de la circulació, i no per mort cerebral. En aquests casos, hi ha un breu període, anomenat isquèmia calenta, entre que cessa la circulació i el moment en què el cor torna a rebre oxigen mitjançant tècniques de perfusió. Com més curt és aquest període, millor es conserva el teixit cardíac. Gràcies a aquests protocols, aquest tipus de donació podria augmentar fins a un 10% la disponibilitat de cors per fer trasplantaments, al nostre país.

L’última novel·la d’Ian McEwan ens situa a l’any 2119, en una societat distòpica supervivent a un accident nuclear. L’investigador Thomas Metcalfe intenta resoldre el misteri d’un poema d’amor desaparegut, escrit el 2014 pel poeta Francis Blundy per a la seva dona durant una cèlebre vetllada literària.

Ser invisible és no ser? Cinc figurants coincideixen en un rodatge de cinema i, mentre esperen instruccions i passen desapercebuts per tothom, comencen a compartir les seves històries, frustracions i desitjos. A través d’aquests personatges invisibles però imprescindibles, Deplphine De Vigan reflexiona sobre la necessitat de ser vistos, en el seu debut al teatre.

Els figurants, Delphine de Vigan. Edicions 62

Dones del barroc A través de les vides de les monges dels segles xvi i xvii, les creadores del popular pòdcast Las hijas de Felipe descobreixen el convent barroc com un espai molt més complex del que se sol imaginar. Un lloc on convivien l’amor, l’amistat, la feina, la creativitat, la política i l’economia.

Instrucción de novicias, Ana Garriga i Carmen Urbita. Blackie Books

Lliçons filosòfiques La nova novel·la de Sara Barquinero s’acosta a la vida estudiantil de l’Alicia, una jove de províncies que arriba a Madrid per estudiar Filosofia. La seva trobada amb un professor la portarà a enfrontar-se amb qüestions com ara el consentiment, la desigualtat i els límits de les relacions de poder, mentre descobreix que no sempre n’hi ha prou amb ser intel·ligent per entendre la vida.

La chica más lista que conozco, Sara Barquinero. Penguin Random House

Compartir 35

Posa’t al dia amb els nostres articles i reportatges sobre salut, economia social, cultura i estil de vida Segueix-nos a

www.compartir.coop

Subscriu-t’hi per rebre mensualment totes les novetats de la revista Compartir

Av. de Josep Tarradellas, 123-127, 4a pl. - 08029 Barcelona Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3a- 28027 Madrid Tel.: 934 954 490 • fundacionespriu@fundacionespriu.coop • www.fundacionespriu.coop

Les empreses cooperatives ajuden a construir un món millor