Pot el benestar deixar de ser salut i convertir-se en una imposició?
El que has de saber sobre la suor i l’olor corporal SALUT A L’ESTIU Claus per aconseguir una rutina de descans
Ciutat de Mèxic, Guadalajara i Monterrey
Compartir
Revista del cooperativisme sanitari www.compartir.coop compartir@fundacionespriu.coop
Consell editorial:
Dr. Ignacio Orce, president de la Fundació Espriu d’Assistència Sanitària
Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA-Lavinia
Dr. Oriol Gras, patró de la Fundació Espriu
Dr. Carlos Zarco, director general patró de la Fundació Espriu
Edició: Factoría Prisma
Diagonal 662-664
08034-Barcelona
Tel. 639 213 710 www.factoriaprisma.com
Directora de Factoría Prisma:
Angi González Vives Coordinació: Laura Martos
Disseny: Xavi Menéndez
Impremta: Centro Gráfico Ganboa SL Dipòsit legal: B-46099-2003
ISSN: 2696-3817
ISSN (Internet): 2696-3833
Fundació Espriu
Av. de Josep Tarradellas, 123-127 4a planta 08029 Barcelona
Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3a 28027 Madrid
NIF: G-59117887
Tel.: 934 954 490
fundacionespriu@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop
Constituïda el 1989, la Fundació Espriu integra les entitats que practiquen el model sanitari cooperatiu creat pel Dr. Josep Espriu: Autogestió Sanitària, SCIAS, Lavinia i ASISA, que formen el Grup Assistència el Grup ASISA.
Com podem aprofitar el període vacacional per regular la rutina i cuidar el nostre descans?
La suor és una de les reaccions del cos més estigmatitzades. Què ho genera? És inevitable? Es pot prevenir la mala olor?
Una guia ràpida sobre el xoc anafilàctic, així com els passos a tenir en compte en cas d’assistir algú qui el pateixi.
La 79a Assemblea Mundial de la Salut impulsa la innovació mèdica i millora la preparació davant emergències sanitàries.
La cultura del benestar ha transformat la manera de relacionar-nos amb el nostre cos. Fins a quin punt està relacionat amb la salut?
Amb l’arribada de l’estiu ve implícita una creixent preocupació: podrem, per fi, descansar? No és una qüestió menor. L’evidència científica porta anys assenyalant que el descans insuficient, l’acumulació d’estrès i la incapacitat de desconnectar tenen conseqüències directes sobre la salut. L’estiu no és només una pausa al calendari; és, per a moltes persones, l’única oportunitat real de revertir aquest desgast.
A més d’abordar les rutines de descans que hauríem d’establir durant el període vacacional, en aquest número hem volgut aprofundir en el que entenem per benestar. Parlem de salut? D’equilibri? O parlem també del que projectem, de com ens perceben els altres? El reportatge central examina exactament aquest territori: on acaba la cura d’un mateix i on comença l’exigència de convertir-nos en una versió optimitzada de nosaltres mateixos.
A les pàgines de salut trobaran també algunes curiositats sobre fenòmens tan habituals en aquesta època com l’herpes labial o la suor, aquests petits inconvenients de l’estiu que generen més complexos dels que un no s’esperaria.
I, com no podia ser d’una altra manera, el viatge d’aquest número els portarà als països que han acollit el Mundial de Futbol. Els avanço que, més enllà de l’estadi, aquestes destinacions destaquen per la seva història antiga, els seus paisatges verds i alguns racons de pelegrinatge artístic o esportiu que mereixen ser descoberts.
Només em queda desitjar-los un bon estiu i que aprofitin aquest parèntesi per recarregar energies i gaudir en companyia.
Carlos Zarco Director general de la Fundació Espriu
Ciutat de Mèxic, Guadalajara i Monterrey es converteixen en l’aparador del Mundial de Futbol més llarg de la història.
L’adaptació de Peter Jackson d’ ‘El senyor dels anells’ compleix 25 anys d’èxits com a culte de la gran pantalla.
L’Alzheimer no afecta el cervell de manera uniforme. Un estudi internacional ha identificat un patró d’asimetria en la pèrdua de substància grisa entre els hemisferis cerebrals que s’associa amb una major neurodegeneració i amb símptomes més greus de la malaltia. Aquesta alteració, que es pot observar mitjançant tècniques de neuroimatge, aporta una nova perspectiva sobre com progressa aquesta demència i obre la porta a millorar la seva detecció i seguiment.
La investigació, publicada a Brain Communications, va analitzar dades de més de 600 persones amb una forma genètica d’Alzheimer, utilitzant ressonàncies magnètiques i altres biomarcadors. A partir d’aquesta informació, els científics van desenvolupar un índex capaç de quantificar l’asimetria cortical i van comprovar que aquesta mesura permet distingir les persones sanes
La iniciativa “La gran posada al dia”, impulsada per l’OMS i UNICEF per revertir el retrocés vacunal provocat per la pandèmia, ha administrat més de 100 milions de dosis a uns 18,3 milions de nens i nenes d’entre 1 i 5 anys a 36 països. D’aquests, 12,3 milions no havien rebut mai cap vacuna i 15 milions mai havien estat immunitzats contra el xarampió.
El programa està a prop d’assolir el seu objectiu d’arribar a 21 milions de menors sense vacunar o amb la pauta incompleta. Per aconseguir-ho, els països van desplegar sistemes duradors per identificar, examinar i vacunar nens i nenes de més edat que havien quedat fora dels programes rutinaris, a més de formar personal sanitari i treballar amb les comunitats i la societat civil per sostenir aquests avenços en el futur. Tanmateix, les agències adverteixen que cada any 14,3 milions de nadons segueixen sense rebre cap vacuna a través dels sistemes d’immunització rutinària.
Com més gran és l’asimetria cerebral, més gran és la neurodegeneració i més intensos són els símptomes associats.
El Dia Mundial de la Seguretat del Pacient, que se celebra cada 17 de setembre, va ser instaurat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per sensibilitzar sobre la importància de prevenir els danys evitables en l’atenció sanitària i promoure una cultura de la seguretat en tots els nivells assistencials.
El 2026, la campanya està dedicada a les malalties no transmissibles, sota el lema “Atenció segura durant tota la vida!” L’OMS posa el focus en la necessitat de garantir una atenció segura a les persones que viuen amb malalties cròniques, des de la prevenció i el diagnòstic fins al tractament, la rehabilitació i les cures pal·liatives.
Cites que inspiren
«Lasalutnoéssimplementl’absènciademalaltia.»
Henry E. Sigerist, metge i historiador
L’OMS
d’aquelles afectades per la malaltia. A més, els canvis també es van detectar en individus que encara no havien desenvolupat símptomes, cosa que reforça el seu potencial per identificar fases molt primerenques del procés neurodegeneratiu.
Els investigadors assenyalen que aquesta relació pot ajudar a comprendre millor l’evolució de l’Alzheimer i a disposar d’eines més precises per monitoritzar la seva progressió. Tot i que el treball s’ha centrat en una forma hereditària de l’Alzheimer, els investigadors ja estudien si aquests resultats també es reprodueixen en la variant esporàdica, que representa la gran majoria dels casos. Si es confirma, aquest biomarcador podria convertir-se en una eina rellevant per millorar el diagnòstic precoç i l’abordatge personalitzat d’una malaltia que afecta milions de persones a tot el món.
El director general de l’OMS ha declarat emergència de salut pública d’importància internacional el brot de malaltia pel virus de Bundibugyo –una de les soques de l’Ebola–detectat a la província congolesa d’Ituri, amb vuit casos confirmats, 246 sospitosos i 80 morts en, com a mínim, tres zones sanitàries. La situació s’agreuja amb la confirmació de dos casos a Kampala (Uganda) en persones que havien viatjat des del país veí.
A diferència d’altres soques de l’Ebola, no hi ha tractaments ni vacunes aprovats específics contra aquest virus, cosa que complica la resposta clínica. L’OMS recorda, a més, que l’alta inseguretat, la crisi humanitària, l’elevada
mobilitat de la població i la densa xarxa de centres sanitaris informals a la zona eleven considerablement el risc de propagació, en un context similar al de la gran epidèmia d’Ebola que va afectar la regió entre el 2018 i el 2019.
Entre les recomanacions, l’organització demana reforçar la vigilància i la capacitat de laboratori, garantir la prevenció d’infeccions als centres sanitaris i habilitar unitats especialitzades per a l’aïllament i tractament dels casos.
Què és l’hantavirus i com ha afectat el món?
Els hantavirus són una família de virus que es transmeten principalment a través de rosegadors, ja sigui per inhalació de partícules presents a la seva femta o orina, per contacte directe amb animals infectats o, més rarament, per mossegades. Poden provocar malalties greus, com la síndrome pulmonar per hantavirus o la febre hemorràgica amb síndrome renal, que comencen amb símptomes similars als d’una grip –febre, dolors musculars, mal de cap– i que en els casos més greus poden derivar en complicacions respiratòries o cardiopulmonars.
El contagi entre persones és molt poc probable i només s’ha descrit en situacions de contacte molt estret i prolongat amb un cas simptomàtic. No hi ha un tractament específic, per la qual cosa la prevenció és la principal eina de protecció.
El Ministeri de Sanitat espanyol segueix de prop el cas d’un creuer procedent d’Argentina, en el qual diversos passatgers han emmalaltit després d’una possible exposició al virus durant una excursió a una zona amb presència de rosegadors infectats. El departament manté contacte permanent amb l’OMS i amb les autoritats dels països implicats per compartir tota la informació verificada.
Aquest tipus d’episodis recorda la importància d’estar preparats davant les emergències sanitàries inesperades. En aquesta línia, l’OMS va concloure a l’abril l’exercici Polaris II, una simulació de dos dies en la qual 26 països van posar a prova la seva resposta davant el brot d’un bacteri fictici, reforçant la coordinació internacional i l’ús d’eines d’intel·ligència artificial en la planificació d’emergències.
Arriben les vacances i, amb elles, el plaer de descansar i sentir-se bé. Apaguem l’ordinador, les alarmes i la tensió constant del dia a dia, però no sempre és fàcil saber gestionar tot aquest temps lliure.
per Àngela Zorrilla
Per a moltes persones, desconnectar del treball i de les obligacions diàries exigeix un esforç. Després de mesos funcionant amb l’agenda plena, l’arribada de les vacances pot venir de la mà d’una certa sensació d’inquietud o buit. Aquesta alteració de la rutina té la seva explicació física. Durant l’ any, el cos segueix uns horaris més estrictes i una sobreestimulació continuada de tasques i plans. Tot això desapareix, de cop, i moltes persones ho experimenten amb un cansament sobtat o problemes per dormir a les nits, a causa dels nivells elevats de cortisol al nostre cos.
El cervell necessita cert temps d’adaptació per poder passar d’aquest ritme intens a un de molt més relaxat, a més d’aprendre a no sentir-se culpable per no tenir res a fer, disminuir la pròpia autoexigència i donar-se permís per aturar-se.
Primer pas: detox digital
Les vacances recorden que el descans juga un paper indispensable en la salut i el benestar. Aquestes setmanes sense despertador fomenten l’alliberament de dopamina, l’hormona del plaer, i permeten recuperar l’energia i revitalitzar cos i ment. Dormir sense alarmes i sense matinar és perfecte perquè el cos recuperi el seu ritme natural de son i millori l’estat d’ànim, ja que, segons la Sociedad Española de Sueño, prop del 48 % de la població adulta espanyola no gaudeix d’un descans de qualitat.
Per això, hi ha un pas important: practicar el detox digital. Els espanyols passen de mitjana més de tres hores al dia utilitzant el telèfon mòbil fora de l’horari laboral. És per això que es recomana anar, progressivament, deixant de banda
el telèfon i evitar revisar correus des de les gandules de la piscina. Per aconseguir desconnectar tecnològicament, els experts recomanen seguir petits trucs. Per exemple, configurar un missatge automàtic que avisi que, durant unes setmanes, no es revisarà el correu laboral o desactivar les notificacions que es reben d’alguna app concreta i fan que s’estigui constantment enganxat al mòbil.
Saber desconnectar no sempre és senzill i moltes persones acaben atrapades en el que es coneix com a doomscrolling; és a dir, el consum gairebé obsessiu de notícies negatives i pessimistes a les xarxes socials o Internet. Diverses investigacions han observat que aquest hàbit s’associa amb majors nivells d’ansietat, estrès psicològic i símptomes depressius, especialment quan ocupa una part important del temps lliure. L’appstinència és clau per gaudir de l’estiu, ja que serveix per recarregar la ment, descansar la vista i millorar la creativitat. A més, reduir el temps davant les pantalles i substituir-lo per activitats a l’aire lliure o trobades socials pot afavorir el benestar emocional i disminuir el sedentarisme.
Paral·lelament, és important descobrir què ens fa sentir bé a cadascun de nosaltres. Llegir en silenci, passejar per la muntanya amb la família o gaudir d’un aperitiu davant del mar. El millor de les vacances és deixar que la vida personal
Les vacances són el moment perfecte perquè el cos recuperi el seu ritme natural de son
tingui tot el protagonisme possible i oblidar-se, per unes setmanes, de la conciliació i les presses. L’estiu és el moment ideal per fer una aturada en el camí i gaudir de bones companyies sense mirar el rellotge (o el correu de l’empresa) constantment.
Però abans d’apagar durant uns dies l’ordinador, cal deixar tots els temes laborals resolts i organitzats. I també les tasques lligades a la tornada al col·legi com apuntar els nens a l’extraescolar d’esport o matricular-los en el nou curs. És el moment, a més, d’esbossar petites idees o projectes per a les vacances. No es tracta d’organitzar al d etall les vacances, però sí tenir en compte aquells plans que ens agradaria poder dur a terme durant aquest temps lliure.
En definitiva, aquestes setmanes que venen són el moment perfecte per llegir, passejar o reprendre la pràctica d’exercici físic o algunes aficions que, durant l’any, queden relegades a molt pocs dies.
Les vacances són per desconnectar, però els especialistes en medicina del son recorden que l’organisme continua necessitant certs punts de referència. Mantenir unes rutines mínimes ajuda a descansar millor i evita que la tornada a la feina es converteixi en un petit jetlag
1. No canviïs radicalment els teus horaris de son. Endarrerir l’horari una o dues hores pot ser raonable, però convertir la nit en el dia altera el ritme circadiari i dificulta la tornada a la rutina.
2. Prioritza l’hora d’aixecar-te més que no la d’anar a dormir. L’hora de despertar actua com a “àncora” del rellotge biològic. Mantenir-la ajuda que el cos reguli millor el descans.
3. Exposa’t a la llum natural al matí. Passejar o esmorzar a l’aire lliure durant les primeres hores del dia afavoreix la sincronització del ritme circadiari i millora la qualitat del son nocturn.
4. Mantingues certa activitat física diària. Caminar, nedar o anar en bicicleta ajuda a reduir l’estrès acumulat i afavoreix el descans nocturn.
5. Mantingues el dormitori fresc durant les nits d’ estiu. El cos necessita reduir lleugerament la seva temperatura per dormir correctament. Els especialistes situen la temperatura ideal de l’habitació entre els 15 i els 19 °C.
6. Reserva l’última hora del dia per baixar revolucions. Llegir, donar-se una dutxa temperada o escoltar música relaxant facilita la transició cap al son. Deixa també les pantalles una hora abans d’anar a dormir.
La majoria de les infeccions per HSV són asimptomàtiques o passen desapercebudes, però de tant en tant poden aparèixer butllofes doloroses. A l’estiu, hi ha diversos factors que poden afavorir que apareguin herpes labials, o que empitjorin per l’exposició al sol.
per Isabel López
S’estimaque el 64 % de les persones menors de 50 anys estan infectades pel virus de l’herpes simple tipus 1 (HSV-1), la causa principal dels herpes labials, segons l’Organització Mundial de la Salut. La majoria d’aquestes persones, malgrat estar infectades, són asimptomàtiques. Això es deu al fet que l’HSV-1 té una característica molt distintiva: després de la infecció inicial, no desapareix del cos, sinó que s’”amaga” dins de certes cèl·lules nervioses. El sistema immunitari el manté en un estat latent a partir d’aleshores i no produeix cap símptoma.
La infecció per HSV-1 es transmet habitualment per contacte de pell amb pell durant la infància, quan un nen entra en contacte amb algú que ja té el virus. Es pot tractar, però no hi ha cap cura; en certes circumstàncies, el virus pot reactivar-se, tornar a la pell o als llavis i causar el que coneixem com un “gra de febre” o herpes labial.
La freqüència amb què es produeix aquesta recurrència varia molt. Algunes persones la pateixen durant uns quants anys i després no tornen a tenir cap símptoma; d’altres la pateixen de manera regular. Com que és molt contagiosa, és important no confondre aquesta infecció viral amb les aftes de la boca, que normalment apareixen a l’interior del llavi o de la boca.
Tot i que semblen similars, les aftes bucals no són contagioses, mentre que el HSV sí que ho és.
Herpes i sol: una mala combinació
L’estiu reuneix diversos factors clau que poden activar un brot d’herpes simple: els canvis en el ritme en el treball i el descans a causa de la intensitat de la llum solar estival sovint afecten el funcionament del sistema immunològic. A més, la deshidratació i la natació prolongada al mar, que assequen la mucosa oral, així com els canvis en la dieta, que poden incloure aliments rics en arginina.
El factor més perillós, però, és el sol. La radiació ultraviolada (UV) actua com un dels principals desencadenants del virus. Per prevenir-ne els possibles efectes, cal aplicar bàlsams labials amb SPF 30 o superior i protecció solar abans de sortir al sol.
Les recurrències dels herpes labials fotoinduïts es poden prevenir en aproximadament el 90 % dels pacients mitjançant una combinació de fotoprotecció i tractament antiviral profilàctic, segons un estudi publicat a The Lancet; aquest és, per tant, el remei més infal·lible per evitar que apareguin.
Què has de fer quan et surt un herpes labial?
La millor manera de tractar un herpes labial és actuar abans que aparegui. Això implica dues coses: en primer lloc, estar atent a possibles símptomes si el teu sistema immunitari es tà debilitat (a causa de la febre, la menstruació, l’estrès emocional o una intervenció quirúrgica); alguns possibles símptomes inicials inclouen una sensació de formigueig, dolor i picor a la zona dels llavis o al seu voltant. En segon lloc, assegura’t de tenir els medi-
L’herpes simple pot aparèixer en gairebé qualsevol part de la pell o de les mucoses, tot i que els brots són més freqüents al voltant de la boca. Com que el virus es transmet a través de la pell, es pot estendre o introduir en altres zones i aparèixer en qualsevol dels llocs següents:
•Ulls. Coneguda com a queratitis herpètica, sol aparèixer quan ens freguem els ulls després de tocar una ferida infectada. Pot causar picor, visió borrosa i sensibilitat a la llum.
•Dits i ungles. Coneguda com a paroníquia herpètica, acostuma a aparèixer en forma de petits grups de butllofes i causa la inflamació i enrogiment d’un dit. No s’ha de confondre amb una infecció fúngica, que sovint apareix entre els dits, o amb l’èczema.
•Genitals i glutis.L’herpes simple pot aparèixer a la zona genital, en aquest cas es tracta com a herpes simple de tipus 2, que es transmet per contacte sexual. Tanmateix, aquesta zona també es pot infectar a través del contacte bucogenital.
•Tronc, braços i cames. També anomenat “herpes dels gladiadors”, acostuma a aparèixer en practicants d’esports de contacte a causa de la fricció de la pell.
Les recurrències de l’herpes labial fotoinduït es poden prevenir en el 90% dels pacients
caments adequats a mà per poder-los utilitzar al primer signe d’un herpes labial. Els medicaments antivirals tòpics emprats per tractar els herpes labials sovint s’utilitzen per reduir-ne la durada i la gravetat, sent l’Aciclovir el més comú. El tractament dels episodis recurrents serà més eficaç si s’inicia dins de les 48 hores posteriors a l’aparició dels símptomes.
En qualsevol cas, és essencial utilitzar una solució recomanada per un professional, ja que hi ha alguns “remeis casolans” que no només no aconsegueixen aturar la propagació del virus, sinó que també poden causar al·lèrgies i irritació, com ara l’alcohol, la pasta de dents o el suc de llimona.
Finalment, és important ser conscient del cicle de vida del virus durant una activació per evitar contagiar les persones que ens envolten. L’HSV-1 té cinc fases de desenvolupament, totes elles contagioses. Els primers dies després que aparegui una ferida són quan el risc de transmissió és més alt, però fins i tot quan les ferides s’han assecat i han format crostes, si la crosta es trenca i se n’escapa líquid, el virus encara es pot transmetre.
La suor pot resultar antiestètica, incòmode i vergonyosa. Però més enllà dels seus perjudicis, ajuda a regular la temperatura corporal i és un pilar de la nostra evolució.
per Mariona Fernández
El cos humà disposa d’entre dos i quatre milions de glàndules sudorípares repartides per tota la pell, capaços de produir suor per mantenir estable la temperatura corporal i protegir l’organisme davant del sobreescalfament. La calor, l’exercici físic o emocions intenses com l’estrès fan que l’organisme activi aquest sistema que, en evaporar-se sobre la pell, ajuda a dissipar la calor.
Tanmateix, tot i ser un mecanisme biològic essencial, la suor acostuma a associar-se a la pudor i la falta d’higiene, tot i que no sempre estan relacionats. De fet, la suor, per si mateixa, no té cap olor, sinó que són els bacteris presents de forma natural a la pell les que el provoquen. Aquestes descomponen alguns compostos del fluid, especialment en zones com les axil·les o les engonals, i produeixen aquesta “fragància” característica.
Especialment a l’estiu, l’època més calorosa i sociable de l’any, moltes persones viuen la sudoració com un problema. Les altes temperatures obliguen el cos a suar més per regular-se, cosa que pot generar taques a la roba i augmentar la sensació constant d’humitat o por a la pudor.
La quantitat de suor i les zones on apareix depenen de diferents factors, entre ells el gènere. Alguns estudis han descobert que els homes
Tot i que es tracta d’ un mecanisme de refrigeració natural, en algunes ocasions, suar més del normal pot amagar alguna altra afecció:
La suor no té cap olor, són els compostos del fluid causat per bacteris del nostre cos
•Hiperhidrosi. Es tracta d’una sudoració intensa i desproporcionada, que normalment afecta les mans, peus, aixelles o la cara. Existeixen dos tipus d’hiperhidrosi: la primària, que es deu a una desregulació de les glàndules sudorípares; i la secundària, que apareix com a conseqüència d’una malaltia o alguns medicaments.
•Bromhidrosi. Es deu a una alteració en les glàndules que produeix una olor desagradable i intensa. Sol estar relacionat amb factors genètics, una mala higiene personal, amb l’alimentació o trastorns metabòlics.
•Anhidrosi. L’absència de suor es coneix com a anhidrosi. Els qui pateixen aquesta condició són més propensos a patir cops de calor o altres conseqüències, ja que el propi cos no és capaç de regular la temperatura corporal.
acostumen a suar més a causa de la testosterona i a la seva major mida corporal.
Les dones, en canvi, tarden més a començar a suar gràcies als estrògens, que promouen una baixa temperatura corporal. No obstant això, són més propenses a experimentar canvis durant etapes hormonals com la menstruació, l’embaràs o la menopausa. L’edat, d’altra banda, també influeix, ja que, a partir de la pubertat, el patró de sudoració canvia a causa de les hormones.
Un altre factor important és la genètica. Aquesta afecta el funcionament de les glàndules sudorípares i l’olor corporal. Per exemple, les persones que viuen en climes càlids acostumen a desenvolupar una major tolerància a la calor i una sudoració més eficient. A més, hi ha gens com l’ABCC11, freqüent en persones d’algunes regions asiàtiques, que regula la secreció de substàncies en les glàndules de la suor, per la qual cosa tenen una olor corporal més suau.
Aquests són alguns hàbits que poden ajudar a reduir les molèsties associades a la sudoració, especialment durant les èpoques més caloroses:
•Fer servir antitranspirants, i no només desodorants. Mantenir una bona higiene diària és primordial. Els antitranspirants poden ajudar disminuint la producció de suor perquè contenen sals d’alumini. Funcionen millor a la nit i aplicats de forma constant uns quants dies seguits.
•Evitar aliments que augmentin la temperatura corporal. Per exemple, begudes amb excés de cafeïna, menjars picants, alcohol o plats rics en greixos.
•Usar teixits lleugers i transpirables. Els més recomanats són el cotó o el lli. Ajuden que la suor s’ evapori ràpidament en lloc d’ acumular-se.
•Hidratar-se amb freqüència. Ajuda que el sistema de refrigeració intern funcioni correctament.
•Recórrer a un professional sanitari. Especialment si hi ha un excés de sudoració que altera la qualitat de vida diària.
L’adrenalina (també anomenada epinefrina) és l’únic medicament que pot aturar una reacció anafilàctica. Les persones diagnosticades amb una al·lèrgia greu haurien de portar sempre un auto-injector (les marques més conegudes són EpiPen i Altellus) prescrit pel seu metge.
Com funciona?
L’autoinjector és un dispositiu precarregat amb una sola dosi d’adrenalina, dissenyat perquè tothom el pugui fer servir sense cap formació sanitària.
Com utilitzar-lo, pas a pas:
1. Retira la tapa de seguretat blava (o, segons el model, el mecanisme de seguretat corresponent).
2. Agafa el dispositiu amb la mà i col·loca l’extrem taronja (l’agulla) contra l’exterior de la cuixa.
3. Prem fermament fins que sentiu un clic, després manteniu premut durant 10 segons.
4. Retira-ho i fes un massatge suau a la zona.
5. Truca al 112 fins i tot si la persona millora: la reacció pot tornar hores més tard.
Un parell de consells més:
6. No deixis que la persona s’aixequi ni es passegi, encara que digui que se sent millor. Pot col·lapsar de sobte.
7. Si perd la consciència i deixa de respirar, inicia la reanimació cardiopulmonar (RCP) mentre esperes que arribi l’ajuda.
Important: L’autoinjector es pot utilitzar a través de la roba sense cap problema. No l’injectis als glutis, a les mans ni als peus. Després d’utilitzar-lo, conserva el dispositiu i lliure-ho als serveis d’emergència.
L’
anafilaxi és una reacció al·lèrgica sistèmica greu que es produeix de manera sobtada i afecta diversos sistemes del cos simultàniament. Quan el cos entra en contacte amb una substància a la qual és hipersensible, el sistema immunitari desencadena una resposta desproporcionada que pot provocar una caiguda severa de la pressió arterial, obstrucció de les vies respiratòries i insuficiència de diversos òrgans. Sense tractament immediat, pot ser mortal.
S’estima que l’anafilaxi afecta al voltant del 2% de la població, i la seva incidència ha anat augmentant en les darreres dècades, especialment entre els nens i els joves.
Què ho pot desencadenar?
Les causes més freqüents són:
•Aliments: fruits secs (especialment cacauets i nous), marisc, peix, llet, ous i determinades fruites són els principals desencadenants en nens i joves adults.
•Medicaments: antibiòtics (especialment la penicil·lina), antiinflamatoris (ibuprofè, aspirina) i agents de contrast utilitzats en proves d’imatge són causes habituals en adults.
•Picades d’insectes: especialment d’abelles i vespes.
•Látex: present en guants, globus o equips mèdics.
Els símptomes acostumen a aparèixer en els primers 15–30 minuts després del contacte amb l’al·lergen, tot i que de vegades poden trigar fins a una hora a desenvolupar-se. Afecten diverses parts del cos alhora, des de la pell (urticària, enrogiment, picor generalitzada o inflor dels llavis, la llengua o les parpelles) fins als sistemes respiratori o digestiu (nàusees, vòmits o diarrea).
La presència simultània de símptomes en dos o més sistemes és l’indicador clau per sospitar que hi ha anafilaxi.
Protegeix la teva salut amb el Programa de Vacunació ASISA, en el qual s’inclou el calendari de vacunació per a nens i adults, així com la guia del viatger.
Consulta aquí el Programa de Vacunació ASISA
necessites vacunes que t’ajudin a fer-hi front.
L’objectiu preveia una reducció d’emissions de 60,6% i el 2025 ha arribat a reduir-lo més d’un 80% respecte a l’any base.
El Grup ASISA ha assolit el seu objectiu de descarbonització previst per al 2030 durant l’últim exercici. Aquesta fita que plantejava una reducció del 60,6% de les emissions des del 2018 ha estat superada el 2025 amb una reducció absoluta del 82%, la qual cosa suposa assolir el seu objectiu de descarbonització per al 2030 establert sota l’estàndard SBTi (Science Based Targets Initiative), el més exigent en l’àmbit internacional. Aquesta fita reflecteix els avenços del Pla de Sostenibilitat 20232030 i consolida el compromís del Grup amb un model de creixement responsable, alineat amb els criteris ESG.
• Medi ambient: Actualment, el 76% de l’energia que consumeix el grup procedeix de fonts renovables, percentatge que assoleix el 98% en el cas de l’electricitat. A més, els més de 700 panells solars instal·lats en 15 centres assistencials han generat més d’un milió de kWh i evitat emissions equivalents a la plantació de 18.300 arbres. Paral·lelament, la companyia ha reduït l’ús de combustibles fòssils a les seves instal·lacions i ha reforçat la gestió circular de residus hospitalaris i logístics, afavo-
Els més de 700 panells solars instal·lats als centres assistencials del Grup ASISA van generar més d’1 milió de kWh el 2025.
rint la seva reutilització i transformació en recursos com el biodièsel.
• Àmbit social: En l’àmbit social, el Grup ha reforçat el seu compromís amb la inclusió, la igualtat i el desenvolupament del talent, en una plantilla on les dones representen més del 71% del total i ocupen ja més del 40% dels llocs d’alta direcció. La companyia va incrementar a més el seu nombre d’empleats un 6,3%, mantenint una elevada estabilitat laboral, amb prop del 82% de contractes indefinits. A això se suma una ferma aposta per la formació, amb gairebé 90.000 hores impartides el 2025, un 6% més que l’any anterior, i una millora de tres
punts en els índexs de satisfacció dels treballadors.
• Gobernança:En matèria de governança i compromís social, el Grup ASISA va destinar el 2025 un total de 5,3 milions d’euros a iniciatives socials a través de patrocinis, donacions i programes d’acció social impulsats en gran mesura per Fundació ASISA, centrats en col·lectius vulnerables, salut comunitària, formació i investigació sanitària. A més, ASISA manté una activa participació en la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides, Forética –on lidera el grup de treball sobre sostenibilitat en el sector salut– i la Xarxa EWI.
La Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones (DGSFP) ha autoritzat ASISA a operar en el ram de les assegurances de la llar. En els propers mesos, ASISA començarà a comercialitzar productes específics en aquest ram.
El president d’ASISA, el Dr. Francisco Ivorra, explica que “aquesta decisió d’ampliar la nostra activitat a l’assegurança de la llar s’emmarca en els plans per diversificar la nostra activitat amb l’objectiu d’atendre de manera integral els assegurats i cuidar el seu benestar en tots els àmbits de la seva vida. Operar en nous rams ens permet,
a més, arribar a nous segments de clients i enfortir la nostra rendibilitat, un element essencial per seguir mantenint el nostre model cooperatiu i basat en la reinversió”.
ASISA té previst llançar al mercat una assegurança de llar completa, innovadora i amb tràmits senzills per millorar l’experiència dels seus assegurats. Igualment, en línia amb les assegurances personals de la companyia, ASISA Hogar apostarà pel desenvolupament de serveis i cobertures específiques per a la cura de la salut i el benestar de les persones a les seves cases.
La companyia ha renovat la seva ‘app’, simplificat l’accés a la telemedicina i reforçat la seva aposta per la medicina preventiva i personalitzada.
ASISA ha renovat la seva app i l’Àrea Privada de la seva pàgina web (www.asisa.es) amb l’objectiu de millorar el servei que reben els seus assegurats, simplificar l’accés a la telemedicina i reforçar la seva aposta per la medicina preventiva i personalitzada. Aquestes noves eines s’uneixen a la nova web que la companyia va llançar fa uns mesos i s’emmarquen en el procés de transformació digital i de negoci que impulsa la companyia per avançar en un nou model de relació amb els clients i enfortir les capacitats d’ASISA en l’àmbit digital.
Serveis de telemedicina integrats
Aquesta nova àrea privada integra l’accés als serveis de telemedicina de la companyia, inclòs el Xat Mèdic, que fins ara tenia la seva pròpia aplicació; permet concertar cites presencials i en línia sense sortir de l’app o de l’Àrea Privada; i centralitza l’ accés a l’ historial mèdic complet de l’ assegurat, independentment de la seva ubicació, centre, o asseguradora a través de la qual hagi rebut la seva assistència.
Aquest desplegament permetrà a ASISA reforçar la seva oferta de medicina preventiva i personalitzada. A través d’aquesta eina, els assegurats poden accedir al Pla Esperança de Vida Plena. A més, ASISA manté altres programes, com el Programa Integral de Menopausa o el Programa Famílies Primerenques, dissenyats per acompanyar les persones en moments clau de la seva vida en els quals requereixen un suport específic i fomentar la salut física i mental i el benestar.
Fundació ASISA ha celebrat la segona edició de la seva cursa popular al Parque del Oeste de Madrid. Aquesta iniciativa, sota el nom “Cursa pel Bon Envelliment”, té com a objectiu promoure l’activitat física i els hàbits de vida saludables.
La prova, que oferia dues distàncies de 5 i 10 quilòmetres, va començar a les 9:30 hores. En total, es van reservar prop de 395 dorsals, amb una participació molt equilibrada: un 45,8% de dones i un 54,2% d’homes, la qual cosa demostra l’interès creixent en aquest tipus d’iniciatives. A més, la cursa ha tingut un component solidari i els participants van realitzar a l’hora d’inscriure’s una aportació de 5 euros que es destinaran a FESBAL, la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments.
La consulta de Neuropsicologia Clínica d’HLA Hospital Universitari Moncloa ha desenvolupat “CREZCO”, un programa de cribratge neuropsicològic infantil dirigit a nens d’entre 5 i 11 anys, orientat a la detecció primerenca de dificultats del neurodesenvolupament i a la promoció d’un abordatge preventiu en l’àmbit de l’aprenentatge escolar. El programa es desenvolupa tant en la pròpia consulta de l’hospital com en col·laboració amb els centres educatius que ho sol·licitin. Rosa Coba, responsable de la Unitat de Neuropsicologia Clínica, explica que “detectar a temps suposa una oportunitat real per prevenir el fracàs escolar i reduir l’impacte emocional i social de les dificultats d’aprenentatge en infants i famílies”.
L’hospital HLA La Vega (Múrcia) ha fet un pas més en la seva aposta per la medicina preventiva i personalitzada amb la creació de la seva nova Unitat de Genètica Mèdica i Assessorament Genètic, un servei especialitzat i orientat al diagnòstic precoç, la prevenció i el seguiment de malalties hereditàries. La nova unitat permet identificar riscs genètics fins i tot abans que apareguin símptomes i ofereix un acompanyament i assessorament tant a les persones afectades com als seus familiars.
Per la seva banda, HLA Los Naranjos (Huelva) ha posat en marxa una nova Unitat de Neuropsicologia Pediàtrica i d’Adults de la mà de K-Neuro. El nou servei està concebut com un recurs integral que acompanya el pacient des de la detecció i el diagnòstic fins al disseny de plans individualitzats de tractament. La unitat atén infants i adolescents de 0 a 17 anys amb un enfocament multidisciplinari que integra neuropsicologia, psicologia i logopèdia.
amb “El segell dels qui més en saben”
Amb protagonistes del FC Barcelona, la nova creativitat reforça el posicionament de l’entitat com a referent entre els professionals mèdics.
La recent campanya de comunicació d’Assistència Sanitària torna a posar l’accent en allò que la fa diferent. Fidel a la seva trajectòria, l’entitat s’allunya dels missatges comercials convencionals del sector assegurador i aposta per una proposta basada en la identitat i credibilitat professional.
La creativitat mostra en primer pla cinc jugadors del FC Barcelona –Fermín, Lewandowski, Lamine, Pedri i Eric Garcia– sobre un fons que recrea una tàctica pròpia d’una jugada de futbol. Aquesta metàfora visual connecta amb la idea de coneixement, criteri i precisió, conceptes que s’alineen amb la pràctica mèdica i amb la forma de fer de l’organització.
El missatge central, “El número 1 per als qui en saben”, reforça un dels atributs clau d’Assistència Sanitària: ser l’entitat més ben valorada pels mateixos metges a les enquestes dels
col·lectius mèdics. Aquesta realitat no només avala la qualitat del servei, sinó que evidencia la solidesa d’un model sanitari singular.
Lluny de centrar-se en ofertes o cobertures, la campanya reivindica l’essència d’Assistència Sanitària com una organització creada, dirigida, gestionada i recomanada per metges. Un projecte que neix del cooperativisme sanitari i que situa el criteri professional i la qualitat assistencial en el centre de totes les decisions.
A més dels canals convencionals i la via pública, la campanya estarà visible als mitjans digitals i xarxes socials. L’objectiu és reafirmar el compromís de l’entitat amb una manera d’entendre la salut basada en la confiança, el rigor i la responsabilitat compartida, consolidant-se com una referència per a aquells qui, precisament, més en saben.
300 estudiants sol·liciten les beques d’Assistència Sanitària
En aquest curs 2025-26, el nombre de candidatures d’estudiants de màster i postgrau ha crescut un 36%. Des de la creació del programa, que ha arribat ja a la seva 18a edició, s’han rebut 4.800 sol·licituds. La dotació anual, de 30.000 euros, es destina íntegrament a la capacitació contínua dels professionals de la salut, que són la base d’una atenció mèdica de qualitat. L’objectiu de la iniciativa és millorar el sistema sanitari a través del suport continu a la formació i el desenvolupament professional dels estudiants compromesos amb l’excel·lència i la innovació.
Sant Jordi transforma l’Hospital de Barcelona en un espai ple de cultura
L’Hospital de Barcelona va celebrar un Sant Jordi especialment animat, convertint el seu vestíbul en un espai de cultura i participació obert a pacients, professionals i visitants. La jornada del 23 d’abril va ser un èxit d’assistència i acollida.
Durant tot el dia es van oferir llibres, roses i detalls especials, juntament amb activitats pensades per enriquir l’experiència. Com és tradició, els pacients ingressats van rebre una rosa artesanal, en un gest de proximitat i acompanyament.
Les signatures de les autores Isabel Rodríguez, Isabel Nogueroles i Aguas Rodríguez van ser un dels principals atractius, reunint nombrosos lectors al llarg de la jornada. La programació es va completar amb propostes lúdiques com un escape corner literari, a més de descomptes i obsequis vinculats a la compra de llibres.
El resultat va ser una celebració molt participativa que va tornar a consolidar Sant Jordi com una cita destacada dins la vida de l’Hospital de Barcelona, on la cultura també forma part de la cura.
Assistència Sanitària recorda el valor del criteri clínic i del Servei d’Urgències Domiciliàries per a garantir una atenció segura i personalitzada.
L’ús d’eines d’intel·ligència artificial per consultar dubtes relacionats amb la salut s’ha estès en els últims anys. Davant d’aquesta tendència, Assistència Sanitària ha volgut posar en valor la importància de la valoració mèdica professional i recordar el paper del Servei d’Urgències Domiciliàries (SUD) com a recurs assistencial segur i proper en cas d’urgència.
El SUD permet rebre atenció mèdica urgent al domicili amb criteri clínic, seguiment professional i una resposta adaptada a cada pacient. Perquè, tot i que la intel·ligència artificial pot oferir informació general, no pot interpretar correctament símptomes, valorar antecedents ni assumir responsabilitats diagnòstiques o terapèutiques.
A més, Assistència Sanitària adverteix en els seus protocols i recomanacions dels riscs de confiar exclusivament en
eines digitals per a qüestions de salut, ja que poden generar interpretacions errònies, alarmes innecessàries o retardar consultes mèdiques importants.
En aquest context, l’entitat aposta per combinar innovació tecnològica i atenció sanitària de qualitat, sempre amb els professionals mèdics en el centre del procés assistencial. Quan es tracta de salut, el criteri clínic i l’atenció personalitzada continuen sent insubstituïbles.
L’Hospital de Barcelona reforça el seu compromís amb la formació continuada dels professionals sanitaris
AssislaHB es consolida com a referència en diagnòstic clínic en el seu segon aniversari
Dos anys després de la seva posada en marxa, AssislaHB s’ha consolidat com una peça estratègica dins del model assistencial del Grup Assistència. El laboratori clínic, que centralitza tota l’activitat analítica ambulatòria d’Assistència Sanitària i hospitalària de l’Hospital de Barcelona, va néixer amb l’objectiu de reforçar el suport al metge i contribuir a una millora assistencial.
Amb un equip altament especialitzat, servei operatiu les 24 hores i una xarxa de més de 150 punts d’extracció, AssislaHB combina capacitat tecnològica, proximitat i excel·lència professional. El 2025, el laboratori va gestionar més de 4,4 milions de determinacions analítiques i prop de 191.000 peticions ambulatòries, participant a més en programes externs de qualitat per al 100% de les proves.
Fidel als valors del cooperativisme sanitari, AssislaHB es consolida com un exemple d’innovació organitzativa al servei d’una medicina de qualitat.
SCIAS celebra les seves assemblees per reforçar la participació a la cooperativa
L’Hospital de Barcelona va tornar a acollir un seguit d’activitats formatives destinades a la millora contínua de la pràctica clínica. Entre aquestes, va destacar un curs sobre ressonància magnètica i tomografia computada aplicades a la cirurgia podiàtrica; celebrat els dies 10 i 11 d’abril i organitzat per la Societat Espanyola de Cirurgia Podiàtrica, va reunir uns trenta especialistes per a una sèrie de sessions teòriques i pràctiques. A més, el centre va acollir la primera conferència d’infermeria, centrada en l’accés vascular, la innovació i la seguretat del pacient, que va coincidir amb la Setmana Mundial de l’Infermeria. Al juny, també va acollir la segona edició del curs Ultrasound for Microsurgeons, dedicat als ultrasons d’alta freqüència a la microcirurgia.
SCIAS va viure durant la primavera la celebració de les seves assemblees preparatòries, un dels principals espais de participació i governança de la cooperativa. Entre el 26 de maig i el 8 de juny es van celebrar les convocatòries corresponents als diferents sectors i demarcacions, tant de persones sòcies de consum com de treball. Aquestes sessions trien els compromissaris que participaran posteriorment en l’assemblea general de SCIAS, que enguany va ser el passat 13 de juny, a més de debatre propostes relacionades amb el futur de la cooperativa.
Com a referent del cooperativisme sanitari, SCIAS manté així la seva aposta per un model participatiu en el qual les persones sòcies tenen un paper actiu en la presa de decisions i en la definició de les línies estratègiques de l’entitat. Les assemblees constitueixen també una oportunitat per reforçar la implicació amb el projecte cooperatiu i compartir reflexions sobre els reptes i objectius de l’organització.
En un escenari internacional marcat per la fragmentació geopolítica es va celebrar el passat maig a Ginebra la 79a Assemblea Mundial de la Salut. Aquesta trobada anual dels Estats membres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va superar el caràcter merament burocràtic per abordar de forma directa els desafiaments més urgents de la sanitat internacional, recordant la necessitat de protegir i finançar els béns públics globals.
Davant la crisi de finançament i legitimitat que travessa el multilateralisme sanitari, “és el moment de deixar enrere l’era de la dependència dels donants i obrir-se a una nova era de sobirania sanitària”, va manifestar Tedros Adhanom Ghebreyesus, secretari general de l’OMS, en els primers compassos de l’assemblea. L’agenda de les sessions va estar marcada pel brot d’ebola registrat a la República del Congo i Uganda, un fet que va evidenciar la vulnerabilitat de les xarxes sanitàries transfrontereres. Malgrat les diferències polítiques entre els blocs de països, les delega-
Els països membres de l’OMS han assolit consensos clau per enfortir la salut global, impulsar la innovació mèdica i millorar la preparació davant emergències sanitàries.
cions van aconseguir assolir consensos significatius i van tancar la cita amb l’adopció de 20 decisions i 13 resolucions estratègiques orientades a enfortir els sistemes sanitaris.
La principal fita de l’assemblea va ser l’aprovació de l’Estratègia sobre l’economia de la salut per a tothom (2026-
2030). Aquesta mesura busca reconfigurar les polítiques financeres internacionals perquè la inversió en salut deixi de percebre’s com una despesa corrent i es consolidi com l’eix del desenvolupament sostenible. Amb això, es pretén que els mercats globals comencin a operar conforme a criteris d’ equitat, trans -
El proper 4 de juliol, cooperativistes d’arreu del món celebraran el 104è Dia Internacional de les Cooperatives. Per a aquesta edició, l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) ha triat un lema que ressona amb força en el context geopolític actual: “Cooperatives per un món en pau”, amb el qual busca visibilitzar la seva capacitat per teixir xarxes de cohesió social, impulsar el diàleg pacífic i tendir ponts estables en una societat cada vegada més polaritzada i fragmentada. Aquest enfocament no és casual. Entronca directament amb el full de
ruta de l’organització alineant-se amb la Declaració de 2019 sobre la Pau Positiva i marcant l’agenda de la pròxima Conferència Mundial que se celebrarà a Panamà. La iniciativa també respon directament a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible
formant progressivament els models de desenvolupament actuals. En l’àmbit clínic, el plenari va avançar en dues àrees de gran rellevància. D’una banda, es va aprovar la primera resolució global sobre l’ictus, que estableix un full de ruta integral per millorar la prevenció, l’atenció mèdica aguda i la rehabilitació posterior dels pacients. D’altra banda, es va donar llum verda a una resolució sobre medicina de precisió, dissenyada específicament per assegurar que els tractaments personalitzats i els darrers avenços biotecnològics no quedin restringits a les nacions amb més recursos econòmics.
Finalment, la digitalització i la capacitat de resposta immediata van ocupar un lloc central en els debats de les jornades de clausura. Els Estats membres van adoptar l’Estratègia Global per a l’Atenció d’Emergències, Cures Crítiques i Operatives (ECO) 2026-2035. Aquest pla aspira a garantir serveis mèdics oportuns i coordinats en situacions crítiques, alhora que reforça els mecanismes de farmacovigilància a nivell mundial.
(ODS) 16 de les Nacions Unides, enfocat a promoure la pau, la justícia i el disseny d’institucions sòlides.
En aquest escenari de compromís global, el cooperativisme sanitari adquireix un renovat protagonisme. Lluny de limitar-se a la gestió assistencial, les cooperatives de salut demostren dia a dia ser autèntics motors d’estabilitat. En afavorir l’accés a l’assistència sanitària, les cooperatives mitiguen desigualtats que en moltes ocasions són el germen dels conflictes socials.
Les cooperatives sanitàries guanyen protagonisme a l’Àfrica com una eina per reduir les barreres econòmiques que dificulten l’accés a l’atenció mèdica.
El passat 30 d’abril, Nairobi va ser seu de la conferència “Aprofitant les cooperatives sanitàries per promoure la salut i el benestar a l’Àfrica”. La trobada, organitzada per l’oficina regional de l’Aliança Cooperativa Internacional en col·laboració amb CIC, una asseguradora cooperativa kenyana, va reunir líders sectorials i experts en polítiques públiques amb l’objectiu de traçar el full de ruta cap a la Cobertura Sanitària Universal mitjançant el model cooperatiu. El Dr. Carlos Zarco, director de la Fundació Espriu, va participar en l’esdeveniment i va destacar el compromís de l’entitat amb el desenvolupament internacional de la sanitat cooperativa.
En un continent on milions de persones no tenen protecció sanitària, la jornada va destacar com la microassegurança cooperativa està aconseguint reduir dràsticament les anomenades despeses de butxaca, aquells pagaments que els ciutadans realitzen directament en no comptar amb cobertura sanitària pública ni privada. Aquest desemborsament inesperat sovint té un impacte ca-
tastròfic a les famílies, obligant-les a contreure deutes inassumibles o a vendre actius essencials per a la seva supervivència, com les terres o el bestiar. La precarietat financera provoca, a més, greus retards en els tractaments mèdics, cosa que agreuja les malalties i incrementa la mortalitat evitable.
Davant d’aquesta realitat, les cooperatives sorgeixen com una eina amb gran potencial per ampliar l’accés a la salut i enfortir les comunitats més vulnerables. És per això que en els debats de la conferència va predominar la visió d’un futur en què el cooperativisme exerceixi un paper imprescindible en la sanitat africana. Els experts van analitzar diversos models que ja estan transformant el panorama actual, posant el focus en les microassegurances i en les cooperatives de professionals de la salut.
També es van posar en relleu els sistemes de salut comunitaris, un model innovador en el qual els mateixos pacients actuen com a socis i gestors dels seus centres mèdics.
El ple del Congrés dels Diputats va aprovar el 26 de març la Llei Integral d’Impuls a l’Economia Social que dota d’un marc normatiu actualitzat a un model empresarial que agrupa més de 127.000 entitats, genera 2,5 milions d’ocupacions i representa l’11,1% del PIB espanyol. Per a les cooperatives suposa un avanç en diferents àmbits, respecte al que estableix la Llei de Cooperatives de 1999.
• En transformació digital, la nova legislació atorga validesa jurídica a la participació telemàtica a les assemblees generals i els consells rectors, i habilita formalment els canals de comunicació electrònica amb els socis. A més, introdueix l’obligatorietat de comptar amb una pàgina web corporativa per a les cooperatives que superin els 500 associats.
• En matèria d’igualtat, el text legal exigeix una presència de gènere equilibrada als òrgans de govern i estableix l’obligatorietat de comptar amb una Comissió i amb un Pla d’Igualtat Cooperatiu.
• Per tal de preservar la integritat del sector, la llei endureix els criteris de governança i incorpora noves causes de desqualificació administrativa per combatre les “falses cooperatives”.
• En el vessant econòmic, es concedeix major flexibilitat financera a les entitats en permetre l’ús excepcional del Fons d’Educació i Promoció en situacions de catàstrofe natural o de crisi de liquiditat.
• Finalment, la norma fomenta la inclusió social en facilitar l’accés de les persones en situació de vulnerabilitat, oferint la possibilitat d’ajornar el pagament de la seva aportació obligatòria a la cooperativa.
La
cultura del benestar s’ha convertit en un fenomen que ha transformat la forma de relacionar-nos amb el nostre cos, promovent tota mena d’hàbits sota la premissa d’optimitzar la salut
física i emocional.
Vivim en un món accelerat: taxes d’estrès elevades, sedentarisme creixent i hàbits poc saludables. Però davant un possible caos, l’anomenada cultura del benestar ha sorgit com l’elixir per a tots els mals contemporanis, una solució moral i pràctica que només depèn de la capacitat individual d’estructurar bé el temps. Les opcions són infinites: des de dietes a intervencions farmacològiques, passant per plans d’entrenament, suplementació alimentària i tècniques de relaxació; l’optimització de la rutina s’ha convertit en la clau per aconseguir l’equilibri.
En l’últim any, per exemple, els espais dissenyats per promoure el benestar han augmentat un 15,8 %, el turisme de benestar un 10,2 %, les aplicacions relacionades amb la salut mental un 12,2 % i les inversions en el sector de l’activitat física un 5,6 %, segons un informe d’OBS. La cura de la salut s’ ha convertit en una prioritat individual i fins i tot en una demanda, que ha portat altres àmbits, com el laboral, a adaptar-se a aquestes preferències i incloure, entre els seus beneficis, programes de nutrició i esport.
port a l’Hospital de Barcelona. ¿Però vol dir això que la recerca del benestar no té res a veure amb la recerca de la salut? En absolut. En alguns països, el benestar va sorgir com a resultat de les recomanacions institucionals per mantenir-se saludable –l’anomenada biopolítica de Foucault, criticada recentment pel Nobel Byung-Chul Han a La societat del cansament–, penetrant especialment en les societats europees dels anys 80 i 90. En altres països, com Estats Units, el terme benestar va fer referència durant dècades a la resistència dels col·lectius minoritaris que tenien un accés molt limitat a l’assistència mèdica, un “acte d’autopreservació”, tal com defensava l’escriptora Audre Lorde.
El benestar va sorgir de les recomanacions institucionals per mantenir-se saludable
“Des d’un punt de vista mèdic, que les persones vulguin guanyar massa muscular per al dia a dia i per a la salut òssia està bé, però jo crec que també hi ha una part molt important d’imatge, de com ens veuen des de fora, més que de salut. Una gran majoria no fa exercici pensant a prevenir l’osteoporosi o l’osteopènia”, afirma la Dra. Virginia Pagés, especialista en medicina de l’es-
Així doncs, tot i que no és possible assenyalar un moment exacte en què els conceptes de “salut” i “benestar” van convergir definitivament, el cert és que sempre han dialogat entre ells, encara que tinguin els seus clars matisos: “Quan parlem de salut ens referim a l’absència de malaltia física i/o mental, mentre que el terme benestar inclou més aspectes emocionals, socials, laborals i fins i tot personals”, explica Laura Alfaro, psiconutricionista d’HLA Clínica El Rosario. No obstant això, la cultura del benestar constitueix un fenomen global que promou una “idea del camp de l’autoajuda”, tal com el defineix Carl Cederström, professor de la Universitat d’Estocolm i coautor de The Wellness Syndrome, en la qual “intentem assolir algun tipus d’estat ideal”. Aquest benestar modern té una mica de salut i una mica de bellesa.
“Estar sa” ha estat sempre el mateix?
En l’àmbit mèdic, la paraula “salut” s’ha relacionat tot sovint amb el concepte de funcionalitat, és a dir, que el cos respongui fàcilment a les pràctiques que portem a diari. “Aquesta és la raó per la qual trobem certs models o patrons físics en moments de la història en els quals encara no existien les desigualtats”, afirma Marga Sánchez Romero, arqueòloga i autora de Lo que el cuerpo nos cuenta. “Si anem a la prehistòria, trobem l’esteatopígia, l’acumulació de greix a la zona de l’abdomen amb la qual es representa les dones de l’època. Aquest era el model saludable, perquè de forma natural, s’acumulava el greix en un lloc que no impedia la mobilitat, i això ens feia més eficients a l’hora de tenir fills i criar-los”.
Tanmateix, el cos sempre ha estat també social i polític. “Models de dona han existit en tots els moments històrics, cada etapa té un model estètic de dona que correspon a un model ètic també”. El que avui entenem per un cos saludable és, en part, el resultat d’una construcció històrica que continua transformant-se amb el temps.
La cura d’un mateix, la medicina estètica i el fitnesssón eines del culte a la bellesa. Tanmateix, l’anhel d’allò que és “bell” no és cap cosa nova, i tot i tenir uns ideals actuals força polèmics, ara també té més formes que mai.
“Els éssers humans portem adornant-nos des del paleolític; posant-nos braçalets, collarets i arracades és gairebé consubstancial amb l’experiència humana”, afirma Marga Sánchez Romero, arqueòloga i escriptora. Si fem la vista enrere, el cos ha estat històricament al servei de transformacions i retocs: “les modificacions cranials són també un exemple molt pràctic de manipulacions físiques que seguien un ideal d’allò que consideraven bell o que reflectien cert estatus”.
Així ho demostra també l’exposició El culte de la bellesa, acollida pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que ofereix un recorregut molt visual de com la idea de bellesa ha travessat la societat des de tots els temps. També a l’exposició hi ha espai per parlar de com la salut, en forma de medicina estètica o de rutines relacio -
nades amb la cura d’un mateix, s’ha convertit en un al·licient per perseguir la bellesa. “En realitat el que planteja l’exposició és que naixem nues i la resta és disfressa. La idea de bellesa és molt poc orgànica i tendim a enlairar totes les estratègies que tenim per acostar-nos a aquest ideal, que és un lloc al qual mai s’hi arriba. És com el clar del bosc de María Zambrano, un camí en el qual estem immersos tot el temps, però que no té cap punt d’arribada”, comenta Blanca Arias, historiadora de l’art i comissària de l’exposició.
Un cos bell és un cos sa?
Des d’Helena Rubinstein i el seu aclamat No hi ha dones lletges, només dones mandroses! al cobdiciadíssim star system de Hollywood i de Kim Kardashian, l’exposició també demostra que les icones que hem perseguit han estat marcades per una certa arbitrarietat que ha anat di-
Fotografies cedides pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb motiu de l’exposició ‘El culte a la bellesa’, vigent fins al 8 de novembre.
rigint i ordenant les característiques físiques que defineixen un cos bell i sa. “La salut és un concepte indissociable de la imatge, perquè, de fet, la majoria de diagnòstics que es practiquen són a través d’aquesta”, observa Blanca, i afegeix: “Quan algú camina pel carrer som capaços d ’identificar si està malalt. De vegades, molt alegrement afirmem que algú té obesitat sense saber res d’aquesta persona, només a través d’un diagnòstic visual. Per tant, la medicina és una disciplina extremadament visual que es crea en relació a una imatge d’un cos sa, que sempre és un, perquè la medicina no existeix mai exempta d’un imaginari, sinó que depèn d’un model anatòmic. I d’aquest model anatòmic ha begut també moltes vegades la bellesa”.
La naturalesa d’aquest ideal de bellesa que relacionem amb la salut té més d’ètic que d’estètic. Seguint la premissa aristotèlica que existeix un bé la consecució del qual obre la porta a la resta de béns desitjables, aconseguir assolir els estàndards de bellesa ha estat i continua essent una promesa d’assoliment també un cert estatus social. “Sabem que durant el segle setze, disset, fins i tot divuit, hi va haver molts homes que feien servir talons com a símbol d’estatus. Els primers que van començar a fer-los servir eren els homes de les elits de la zona de Pèrsia, que eren genets i necessitaven enganxar l’estrep al cavall amb el taló. Al segle deu després de Crist, va començar a veure’s com un símbol de poder, i es va estendre arreu d’Europa fins a arribar a França i Anglaterra”, explica Marga Sánchez. Amb el temps, el taló ha passat a ser un símbol que representa la feminitat, però l’alçada continua essent el principal repte estètic dels homes, tot i no existir encara un model de bellesa molt estandarditzat per a ells.
Per a les dones, per suposat, aquest model està molt més definit, concretament en quatre pilars que defineix la filòsofa Heather Widdows: joventut, estar prima, llisesa i fermesa. No obstant això, també dins d’aquests marges, hi ha cada vegada més motlles –així ho podíem veure a la nova Barbie de Greta Gerwig– que s’adapten als diferents cossos de la societat moderna. “Si pensem en el que és bell per a la indústria, això és una idea del bell i és vàlida, però jo crec que també estem en un moment de resignificació del terme. Com passa amb la salut, cal començar a mirar a la bellesa no com un privilegi, sinó com un dret, el dret de decidir sobre el nostre propi cos”.
Les rutines de benestar es reprodueixen sense límits a les xarxes socials, un espai d’inspiració i de desinformació a parts iguals que pot convertir-se en una font d’ansietat i frustració.
Para aconseguir un cos sa cal seguir rutines que fomentin la major funcionalitat possible. Per a això, el benestar ofereix una varietat infinita d’hàbits que es fonamenten sobre dos pilars fonamentals de la salut: la nutrició i l’esport. “Les rutines en si no són una cosa negativa; de fet, poden ser molt beneficioses perquè ens ajuden a organitzar-nos i tenir certa estabilitat en el dia a dia. El problema apareix quan convertim aquestes rutines en normes rígides o en una mesura del nostre valor personal”, explica la Dra. Laura Alfaro, psiconutricionista a HLA El Rosario.
“El problema de les rutines apareix quan
les convertim en normes
rígides o en una mesura del nostre valor personal”
Aquestes rutines es propaguen actualment com a petites càpsules d’aprenentatge que es poden aplicar en pocs minuts –la durada d’un reel– d’informació. “Les xarxes socials estan ajudant que ens interessem per veure’ns millor físicament i ens cuidem més en l’alimentació, però correm també el risc de convertir-ho en una obsessió”, adverteix la Dra. Virginia Pagés, especialista en medicina de l’esport de l’Hospital de Barcelona.
La saturació de continguts és un dels grans problemes d’aquestes plataformes, en les quals cada vegada resulta més complicat passar un filtre de veracitat a la informació relacionada amb salut. A TikTok, de fet, els tipus de creadors més freqüents de contingut nutricional són influencers de salut i benestar (32 %) i creadors de fitness (18 %), mentre que dietistes (5 %), nutricionistes (4 %) i altres professionals sanitaris (3 %) estan infrarepresentats.
Menjar bé i fer esport
Entre receptes de plats saludables, tècniques d’organització nutricional, recomanacions de
Cinc rutines verificades per la Dra. Virginia Pagés
Combinar dies de cardio amb dies de força
Coldplunge (bany de gel) per a la recuperació muscular
superaliments i suplements nutricionals i dietes que es contradiuen entre elles “menjar s’ha convertit en una activitat paranoica, que no es realitza per portar moments de plaer a través del gust, sinó que porta la teva identitat a examen”, explica Carl Cederström, professor de la Universitat d’Estocolm i coautor de The Wellness Syndrome.
En l’àmbit de l’esport, el contingut en xarxes socials tampoc se sustenta sobre una base sòlida: l’estudi El culte al cos als centres esportius revela que els professionals que gestionen els continguts de salut i fitness a les plataformes dels gimnasos tenen formació en comunicació i màrqueting, i que l’especialització esportiva o sanitària no es considera estrictament necessària per a aquesta feina. “És important saber quan cal fer exercici i com fer-ho i per això cal personal professional. No cada cos és igual, ni cada edat, ni tampoc els objectius són els mateixos”, assegura la Dra.Virginia Pagés, que afirma que ha arribat a rebre en consulta pacients amb rutines planificades que eren perilloses, tant a nivell nutricional com esportiu.
Les xarxes socials acullen una quantitat ingent de contingut relacionat amb el benestar que serveix com a font d’informació, especialment entre els joves, que busquen referents que els serveixin com a incentiu per imitar aquestes rutines i fins i tot compartir-les. “Amb el mòbil tenim més a mà que mai la possibilitat d’autorepresentar-nos i això porta tota una sèrie de possibilitats en relació amb l’’emmirallament’ que també poden ser positives. Tik Tok, per exemple, és un espai on trobes moltes persones que tenen un cos més semblant al teu” , reflexiona Blanca Arias.
Afegir més proteïna a la dieta encara que l’objectiu no sigui guanyar massa muscular
El dejuni intermitent, controlat per un professional, per a la pèrdua de pes
La creatina com a suplement d’entrenament efectiu per a les dones
En la recerca del wellmaxxing (maximització del benestar) trobem també, doncs, un espai que serveix com a al·licient per potenciar hàbits saludables que puguin transformar-se en una major satisfacció general, una afirmació que la ciència ha recolzat en diversos estudis. “Crec que l’important és entendre que una rutina s’ha d’adaptar a la vida de la persona i no a l’inrevés. La salut també implica flexibilitat, descans i saber adaptar-se a moments diferents sense castigar-se per això. Una rutina saludable és aquella que suma plaer i tranquil·litat i no la que genera ansietat si un dia no pots seguir-la al cent per cent”, afirma la Dra. Laura Alfaro.
“La
té més
veure
Amb una comunitat digital creixent gràcies a la seva tasca divulgativa sobre alimentació, Laura Alfaro defensa que la veritable salut es basa en hàbits flexibles i reflexiona sobre la confusió que genera l’accés il·limitat a continguts sobre nutrició a les xarxes socials.
Dra. Laura Alfaro
Psiconutricionista especialitzada en trastorns de la conducta alimentària i directora de la Unitat Integral de la Dona a HLA Clínica El Rosario.
A la consulta, notes diferència entre els pacients que venen perquè volen estar més sans i els que venen perquè volen veure’s físicament bé?
A la pràctica clínica em trobo de tot, però quan indagues més en la vida de la persona, un percentatge molt alt de pacients estan insatisfets amb el seu aspecte físic, la qual cosa repercuteix d’una manera molt negativa en la seva salut mental. Observo molt una tendència, sobretot en dones, a comparar-se amb altres dones o fins i tot amb el seu “jo” de fa 15 anys, sense tenir en compte els canvis naturals que s’esdevenen amb el temps, com l’envelliment, els canvis hormonals, els embarassos o el propi ritme de vida actual. Sí que hi ha una diferència entre els qui venen cercant salut i els qui ho fan motivats principalment per l’estètica, tot i que moltes vegades tots dos objectius estan relacionats. Els pacients que busquen salut solen centrar-se més a millorar hàbits, guanyar energia, prevenir malalties o sentir-se millor amb ells mateixos a llarg termini. En canvi, els qui prioritzen l’aspecte físic solen expressar més preocupació pel pes, la imatge corporal o assolir determinats estàndards estètics imposats socialment. Però a la pràctica totes dues motivacions acostumen a barrejar-se.
Vivim el moment amb més informació sobre salut i nutrició que mai. No obstant això, els trastorns de la conducta alimentària continuen sent una preocupació creixent. Com interpretes aquesta aparent contradicció?
Crec que actualment vivim en una època en què tenim accés a una quantitat enorme d’informació, però això no significa que tota sigui fiable ni estigui recolzada científicament. Avui dia qualsevol persona amb accés a internet o xarxes socials pot difondre continguts sense cap mena de control o evidència al darrere, i això a la pràctica clínica genera molta confusió. Em trobo amb pacients que no saben quina informació creure perquè reben missatges completament contradictoris constantment. I també hi ha casos de persones que pensen que coneixen més sobre nutrició per haver vist vídeos molt breus a les xarxes socials o perquè algú assegura que certa dieta “li va funcionar”. El problema és que moltes vegades es generalitzen experiències personals com si fossin recomanacions vàlides per a tothom, quan cada pacient necessita una valoració individualitzada i basada en evidència científica.
De fet, hi ha estudis recents que assenyalen que només entre el 4 i el 5% del contingut sobre nutrició que es consumeix a TikTok prové de professionals sanitaris. Com arriba això a la teva consulta?
Molts pacients arriben amb por a determinats aliments, idees molt extremes sobre nutrició o expectatives irreals perquè han vist consells en xarxes socials sense cap recolzament professional. A més, la informació a TikTok acostuma a ser molt ràpida i simplificada, cosa que fa que temes complexos s’expliquin sense context. Això genera força confusió i, en ocasions, hàbits poc saludables que després cal treballar i desmuntar a la consulta.
El contingut, a més, sembla dirigir-se més al públic femení. És també l’impacte més gran en elles, o és simplement més visible?
“Cada pacient necessita una valoració individualitzada i basada en evidència científica”
A parer meu, l’impacte sí que és més gran en dones, tot i que també és veritat que en elles resulta més visible i socialment més acceptat parlar-ne. Des de fa anys hi ha una pressió estètica molt més intensa cap al cos femení, i les xarxes socials han amplificat encara més aquesta exigència. Constantment s’associa el benestar femení amb la imatge física, estar prima o determinats estils de vida “perfectes”. Sovint veig com moltes dones senten una pressió contínua per cuidar-se, veure’s bé o satisfer certs estàndards que de vegades són inassolibles. Tot i això, cada vegada observo més preocupació també en homes, sobretot adolescents i/o adults joves, encara que probablement els costi més verbalitzar-ho o demanar ajuda sobre aquests temes.
En l’àmbit de la nutrició, quins hàbits creus que són indispensables en la nostra rutina entre els que generen un impacte positiu en la salut?
Hi ha petits hàbits quotidians que poden millorar moltíssim la nostra qualitat de vida. Mantenir una bona hidratació, realitzar activitat física diària, encara que sigui moderada, incloure fruites i verdures de forma habitual en l’alimentació i reduir el temps que passem davant les pantalles són mesures senzilles que poden tenir un efecte molt positiu tant en la salut física com emocional.
I hi ha algun mite sobre la cura del cos que costi especialment desmuntar, perquè la gent, en el fons, no vol que sigui mentida?
Sí, especialment tot allò que té a veure amb les “solucions ràpides”. Molta gent vol creure que hi ha una dieta mil·lenària, un producte detox o un mètode concret amb el qual aconseguir canvis físics importants sense esforç ni constància. Crec que costa desmuntar aquests mites perquè venen una idea molt atractiva: obtenir resultats ràpids i fàcils. També passa molt amb la idea que per estar sa cal viure en un control constant de l’alimentació o de l’exercici, quan en realitat la salut té més a veure amb l’equilibri i la sostenibilitat a llarg termini. De vegades acceptar que no hi ha fórmules màgiques i que els canvis reals requereixen temps és precisament el que més costa assumir.
El Mundial de Futbol ha estat el millor aparador perquè el país asteca mostrés al món l’ambient i els atractius de tres de les seves ciutats més emblemàtiques.
per Neus Duran
Amb un total de 48 seleccions, el Mundial de Futbol 2026 s’ha convertit en el més llarg de la història, a més del primer organitzat per tres països: Canadà, Estats Units i Mèxic. Milions d’espectadors de tot el planeta han tingut l’oportunitat de veure no només els imponents estadis, sinó l’espectacular ambient viscut a les tres ciutats seu de les eliminatòries: Ciutat de Mèxic, Guadalajara i Monterrey.
No seran pas pocs els qui, atrets per l’espectacle, s’animin a embarcar-se en un viatge que començarà a la capital. El cor de l’urbs es concentra al Zócalo, una de les places més grans del món, flanquejada per la Catedral Metropolitana i el Palau Nacional. Entre les visites imprescindibles hi ha també el Museu Nacional d’Antropologia i les piràmides del Sol i la Lluna, a la zona arqueològica de Teotihuacán, als afores de la ciutat.
Guadalajara, donde es muy palpable la herencia virreinal, sorprende con sus edificios históricos de cantera rosa, los templos barrocos y las plazas coloniales. Aquí, en la cuna del tequila y los mariachis, no hay que perderse los barrios tradicionales como Tlaquepaque ni el Hospicio Cabañas, que resguarda murales de José Clemente Orozco.
La darrera parada serà Monterrey, una metròpoli de gratacels coberts de vidre totalment envoltada per les gegantines formacions rocoses de la Sierra Madre Oriental. És una base perfecta per fer excursions que ens submergeixin en els espectaculars paisatges naturals del país.
Al sud de la capital es troben els prehispànics canals de Xochimilco, on és possible surar a bord de les acolorides trajineras, deixar-se embolcallar per les notes dels mariachis i degustar els antojitos locals. Es tracta d’un autèntic oasi festiu que el viatger segur que agrairà per donar-se un respir de la sempre bulliciosa urbs.
També al sud de Mèxic DF es troba el barri de Coyoacán, que preserva l’ànima bohèmia de la ciutat amb les seves places colonials, carrers empedrats i l’emblemàtica Casa Azul de Frida Kahlo.
En aquest edifici Patrimoni de la Humanitat es conserva l’obra de José Clemente Orozco, un dels majors artistes del muralisme mexicà, juntament amb Diego Rivera i David Alfaro Siqueiros.
Molt a prop de Guadalajara, el llac més gran de Mèxic ofereix un respir natural inoblidable, amb les seves tranquil·les aigües emmarcades per muntanyes i pobles riberencs.
Aquest barri tradicional de la capital de Jalisco convida el visitant a recórrer els seus carrers de vianants, descobrir tallers artesanals de terrissa i escoltar bandes de mariachis.
La capital de Nuevo León va créixer gràcies als negocis i a la seva gran tradició cervesera nascuda el 1890, una indústria tan potent que va impulsar la creació dels forns i tallers de vidrieria de la ciutat. Aquí seria un pecat no degustar el plat estrella de la seva gastronomia, el cabrit; a les nits, res com atansar-se al Barrio Antiguo, un laberint de casalots vells ple de propostes de música en viu.
Aquest impressionant laberint de pedra calcària a la Sierra Madre Oriental és una de les excursions més atractives que es poden fer des de Monterrey, ja sigui per fer senderisme per les seves nombroses rutes al mig d’un paisatge sec i salvatge, o per escalar a les escarpades roques.
Declarada Patrimoni Cultural, la lluita lliure mexicana, que destaca per les seves acrobàcies, desferma passions al país, en especial a Ciutat de Mèxic, Guadalajara i Puebla.
La gastronomia mexicana fusiona ingredients prehispànics com el blat de moro, el xili i el frijol (fesol negre) amb tècniques centenàries; des dels tacos que es compren al carrer fins a la complexitat del mole, tot és un festí de sabors.
Situades a menys d’una hora de Ciutat de Mèxic, les piràmides de Teotihuacán, Patrimoni de la Humanitat, són les restes d’una de les majors metròpolis del món antic. Aquest imponent complex arqueològic està connectat per l’Avinguda dels Morts, un eix que uneix la imponent Piràmide del Sol, una de les més grans d’ Amèrica, amb la Piràmide de la Lluna i el Temple de la Serp Emplomallada. Per visitar-les, cal portar calçat còmode per caminar entre les seves places, així com matinar per evitar la intensa calor; també és possible descobrir-les a l’alba en un globus aerostàtic.
Seu de tres mundials, aquest gegant de la capital és un dels més mítics per als aficionats al futbol de tot el món. Després de visitar-lo amb el tour oficial, es pot gaudir de l’ambient menjant tacos de canasta a la seva esplanada exterior.
La innovadora arquitectura de l’estadi de Chivas simula un volcà artificial totalment cobert de gespa natural que s’integra amb el paisatge de Guadalajara, i està coronat per un gran sostre blanc flotant que imita un núvol.
El vint-i-cinquè aniversari de la primera entrega fílmica d’ ‘El senyor dels anells’, dirigida per Peter Jackson, és una magnífica ocasió per revisar l’imaginari d’una trilogia que ja ha assolit l’estatus de clàssic.
per Enric Ros
Des de la seva primera publicació el 1954, diverses generacions de joves lectors (ja sigui en edat o en esperit) han fantasiejat amb veure adaptat a la gran pantalla el ric i frondós imaginari d’ El senyor dels anells. Tot i que va existir un primer intent en el film d’animació del 1978 firmat per Ralph Bakshi, avui convertit en obra de culte, va ser la trilogia cinematogràfica apareguda a principis del segle XXI –la primera entrega de la qual compleix ja vint-i-cinc anys– la que va aconseguir fer realitat els somnis dels milions de fans dels llibres.
Un d’aquests joves lectors va ser precisament el director de les futures pel·lícules, Peter Jackson, qui va arribar a les novelles de J. R. R. Tolkien a través de la cinta de Bakshi. Segons sembla, amb 17 anys, el neozelandès va devorar el llibre sencer en un viatge en tren d’unes vint hores. Aquesta primera impressió no el va abandonar amb el pas dels anys. Després de convertir-se en un cineasta reconegut –amb les seves esbojarrades incursions en la comèdia terrorífica més salvatge, amb títols com Bad Taste (1987) o Braindead (1992)– i començar a coquetejar amb Hollywood amb films protagonitzats per Kate Winslet o Michael J. Fox, el 1995, va tractar de posar en marxa un projecte per adaptar El hòbbit
Jackson no havia estat pas el primer a tenir la idea de portar Tolkien al cinema. Curiosament, segons va informar la revista Variety, les grans estrelles de la música popular dels seixanta (més famoses que Jesucrist, segons John Lennon), els mismíssims The Beatles, van voler protagonitzar una versió, en la qual Lennon seria Gollum; Paul McCartney, Frodo; George Harrison donaria vida a Gandalf; i Ringo Starr, a Sam. Segons ells, el director idoni per a això era Stanley Kubrick. Quan aquest va rebutjar el projecte, per considerar-lo “infilmable”, es van considerar altres noms sorprenents –Michelangelo Antonioni, David Lean o Richard Lester– però el projecte va fer aigües.
Un somni fet realitat
Jackson es va centrar en un enfocament més aviat cronològic de l’obra, convertint les aventures de Frodo en el tema central. El director va comptar amb un ampli equip per dissenyar l’univers de la Terra Mitjana, en el qual destaquen figures com Alan Lee, qui havia il·lustrat el llibre de Tolkien. La producció
va aconseguir combinar actors joves amb projecció, com Elijah Wood o Dominic Monaghan, amb autèntiques glòries del teatre o el cinema de terror, com Ian McKellen i Christopher Lee. Les tres cintes es van rodar simultàniament –per estalviar costos i garantir la continuïtat– a més de 150 localitzacions de Nova Zelanda, durant un període de 438 dies. Cadascuna de les pel·lícules va tenir un any més de postproducció, que va servir per aportar nombrosos efectes visuals i de so revolucionaris, que han acabat marcant l’esdevenir de les grans produccions del segle XXI.
La trilogia va aconseguir la calor de crítica i públic, a més de ser distingida amb multitud de premis, incloent-hi disset Oscars. Jackson, per la seva banda, va assolir el seu somni de joventut, convertir l’obra de Tolkien en una emocionant experiència cinematogràfica. El seu univers ha continuat expandint-se en pel·lícules, sèries d’imatge real i animació. Alhora, el seu llegat pot rastrejar-se en altres obres com Joc de trons
Els anells de poder (2022): la sèrie d’Amazon Prime compta amb dues temporades que exploren la Segona Edat de la Terra Mitjana, mostrant l’auge de Sauron, la creació dels anells i l’esplendor de regnes com Númenor. Tot i que es basa en els apèndixs i relats de Tolkien, no està dirigida per Peter Jackson.
El hòbbit: entre finals dels anys vint i principis dels trenta, Tolkien va escriure per als seus fills les peripècies de Bilbo Saquet, situades a la Tercera Edat del Sol, que es van publicar finalment en un únic volum el 1937. Peter Jackson va dividir el llibre en una trilogia, afegint fets dels llibres posteriors.
El hòbbit: Un viatge inesperat (2012): narra la partida de Bilbo de la Comarca i els primers perills.
La desolació de Smaug (2013): continua el viatge fins a l’arribada a Erebor, situada al regne nan.
La batalla dels cinc exèrcits (2014): se centra en la mort del drac Smaug i els posteriors esdeveniments fins al retorn a casa.
El senyor dels anells: la seva obra més ambiciosa va ser escrita per etapes entre 1937 i 1949. El llibre es va dividir també en tres pel·lícules.
La comunitat de l’anell (2001): succeeix seixanta anys després d’El hòbbit i narra com l’anell passa a Frodo Saquet, qui fuig de la Comarca amb la missió de destruir-lo.
Les dues torres (2002): en dues línies narratives, segueix, d’una banda, els viatges d’Aragorn, Legolas i Gimli; i, de l’altra, el trajecte de Frodo i Sam, els qui es veuen obligats a acceptar Gollum com a guia per endinsar-se a Mordor. El retorn del rei (2003): després d’una titànica batalla, Aragorn ascendeix a rei dels homes, mentre que Frodo i Sam aconsegueixen llençar l’anell a les flames del volcà.
Al’Anglaterra dels anys seixanta, Electric and Musical Industries (EMI) era molt més que una discogràfica. Era també una empresa de recerca tecnològica, amb laboratoris on els enginyers treballaven en projectes tan diversos com radars, ordinadors i sistemes d’armament. Un d’ells era Godfrey Hounsfield, a qui la direcció de l’empresa havia encarregat treure endavant la faceta més tecnològica del negoci. Però per molt que s’esforçava, els ingressos no acabaven d’enlairar-se. La situació era tan crítica que l’empresa es va veure obligada a retallar dràsticament la seva divisió de recerca tecnològica, deixant en suspens projectes prometedors i reduint la plantilla dels seus laboratoris.
Aquell mateix any, quatre joves de Liverpool van signar el seu primer contracte amb el segell Parlophone, una filial d’EMI. El que inicialment semblava només una altra incorporació al catàleg de l’empresa va acabar sent la transformació econòmica més gran de la seva història. A mitjans de la dècada de 1960, The Beatles no eren només una força cultural, sinó una força econòmica: en el seu apogeu, les
seves vendes generaven l’equivalent a 650 dòlars per segon. El 1967 havien més que duplicat els beneficis d’EMI des que van signar amb la companyia cinc anys abans.
Va ser aquesta solvència inesperada la que va permetre a EMI dirigir la mirada cap a la recerca. En el mateix moment que The Beatles acabaven de gravar Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, Hounsfield va concebre la idea de combinar els raigs X amb un ordinador capaç de reconstruir imatges tridimensionals del cos, juntament amb el científic Allan Cormack. La seva primera gran prova va ser obtenir una imatge del cervell, una cosa gairebé impossible amb la radiografia tradicional. El resultat va ser nítid i va trigar només cinc minuts
El 1979, Hounsfield i Cormack van rebre el Premi Nobel de Medicina per la seva invenció. La mateixa empresa que, a principis dels anys seixanta, havia estat a punt de tancar els seus laboratoris va acabar finançant, gràcies a l’èxit mundial dels músics, un dels avenços mèdics més importants del segle XX.
Fernando Aramburu torna a la història recent del País Basc. ETA ha segrestat un regidor d’Ermua, Miguel Ángel Blanco, i amenaça d’executar-lo si no s’atenen les seves demandes. Els esdeveniments històrics van paral·lels a la vida privada de Maite, una dona sensible i compassiva, però atrapada per convencions que l’impedeixen obrir els ulls i enfrontar-se a la realitat.
Maite. Fernando Aramburu. Columna Edicions.
La pel·lícula del director François Ozon, nominada al Lleó d’Or al Festival de Cinema de Venècia del 2025, dona una nova vida cinematogràfica a un dels llibres més llegits del segle XX. Una excusa perfecta per (re) descobrir Meursault, el jove acusat d’assassinat que afronta el judici amb la mateixa indiferència amb què sempre ha viscut.
L’estrany. Albert Camus. Labutxaca.
Poc abans de morir, Paul Auster va dir a la seva dona que volia tornar com un fantasma, per retornar i veure com estava i què escrivia sense ell. En aquesta obra, l’escriptora reconstrueix aquest vincle a través del dol i documents inèdits –notes intercanviades durant dècades, cartes d’Auster al seu net, etc.– en el llibre més personal de la seva carrera.
Històriesdefantasmes.Siri Hustvedt. Edicions 62.
Basant-se en centenars d’entrevistes amb els amics, col·laboradors i empleats d’Anna Wintour, Amy Odell desvetlla una història inspiradora de poder i ambició en el món de les revistes de moda. Una biografia que retrata una de les figures més influents i enigmàtiques de la cultura popular contemporània (i que va servir d’inspiració per al personatge de Miranda Priestly).
Anna. Labiografía. Amy Odell. Debate.
