Issuu

www.compartir.coop

Revista de cooperatives sanitàries i medicina social | Núm. 23 – Gener 2026

C o m pa r t i r DESINFORMACIÓ I MEDICINA

Els reptes de la divulgació mèdica en entorns digitals

SALUT A L’HIVERN

Com prevenir els virus respiratoris davant de l’auge de contagis

COOPERATIVISME

Doha acull la Cimera Mundial de les Nacions Unides per al Desenvolupament Social

EXPOSICIONS

El Museu Reina Sofia recupera la trajectòria artística de Maruja Mallo

Staff

Compartir Revista del cooperativisme sanitari www.compartir.coop compartir@fundacionespriu.coop Consell editorial: Dr. Ignacio Orce, president de la Fundació Espriu i d’Assistència Sanitària Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA-Lavinia Dr. Oriol Gras, patró de la Fundació Espriu Dr. Carlos Zarco, director general i patró de la Fundació Espriu

Edició: Factoría Prisma Diagonal 662-664 08034-Barcelona Tel. 639 213 710 www.factoriaprisma.com Directora de Factoría Prisma: Angi González Vives Coordinació: Laura Martos Disseny: Xavi Menéndez Impremta: Centro Gráfico Ganboa SL Dipòsit legal: B-46099-2003 ISSN: 2696-3817 ISSN (Internet): 2696-3833 Fundació Espriu Av. de Josep Tarradellas, 123-127 4a planta 08029 Barcelona Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3a 28027 Madrid NIF: G-59117887 Tel.: 934 954 490 fundacionespriu@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop

Constituïda el 1989, la Fundació Espriu integra les entitats que practiquen el model sanitari cooperatiu creat pel Dr. Josep Espriu: Autogestió Sanitària, SCIAS, Lavinia i ASISA, que formen el Grup Assistència i el Grup ASISA.

Sumari

SALUT A L’HIVERN Aquestes són les claus per prevenir i identificar els símptomes dels virus respiratoris més freqüents d’aquesta temporada.

NEUROLOGIA Com podem diferenciar la migranya d’altres mals de cap comuns com la cefalea tensional?

10 14 20

NUTRICIÓ

COOPERATIVISME SANITARI

A FONS

La fibra és crucial per a la salut digestiva, cardiovascular i metabòlica. Com la podem incorporar a l’alimentació diària?

La Fundació Espriu participa en la Cimera Mundial de les Nacions Unides per al Desenvolupament Social que s’ha celebrat a Doha.

La tecnologia digital ens posa a l’abast tota mena d’informació. Amb quins reptes s’enfronta la medicina en aquest nou ecosistema d’internet?

Editorial

Navegar entre la informació i el soroll No havia estat mai tan fàcil accedir a informació so-

bre salut com ara. Una simple cerca a internet ofereix respostes immediates a gairebé qualsevol dubte mèdic. Així i tot, aquest avantatge aparent conté una preocupació creixent al nostre sector: la proliferació de continguts sense suport científic, les estesament conegudes fake news i els missatges que difonen veus no qualificades que poden generar confusió i posar en perill la salut de les persones. Davant d’aquest escenari, la divulgació rigorosa, la medicina basada en l’evidència i el criteri professional esdevenen pilars fonamentals per a una ciutadania informada i protegida, uns pilars sobre els quals aprofundim en el reportatge A fons d’aquest número. En les pàgines de salut, podreu trobar resolts alguns dels dubtes més freqüents durant aquests mesos de l’any: les claus per diferenciar i identificar els diferents virus respiratoris, orientacions per tal de diferenciar un mal de cap comú d’una migranya i consells pràctics per augmentar el consum de fibra en la dieta diària, un nutrient essencial per al nostre sistema. També repassem alguns dels actes i els informes professionals en els quals han participat les nostres cooperatives els últims mesos, amb una atenció especial a la presència de la Fundació Espriu a la Cimera Mundial de les Nacions Unides per al Desenvolupament Social de Doha, que es va celebrar al novembre, un espai clau per continuar reforçant el cooperativisme sanitari a escala internacional.

28 30

DESTINACIONS

TENDÈNCIES

El Gran Museu Egipci obre les portes al Caire, una excusa immillorable per planejar una escapada a la porta del Pròxim Orient.

‘Flores para Antonio’ i ‘It’s Never Over, Jeff Buckley’: els documentals del 2025 que expliquen la trajectòria de dues vides paral·leles.

Tanquem aquest número amb una proposta cultural marcada encara per l’estacionalitat, que inclou un recorregut per algunes de les estrenes i les exposicions més esperades de finals d’any, així com també una selecció de lectures recents que conviden a un gaudi pausat dels últims mesos de fred. Confiem que aquestes pàgines us acompanyin durant l’hivern amb propostes que us inspirin a tenir cura de la salut i del vostre temps.

Carlos Zarco

Director general de la Fundació Espriu

Actualitat

Diversos estudis denuncien la invasió dels ultraprocessats en la indústria alimentària

na sèrie de revisions científiques publicades recentment en la revista The Lancet alerten sobre un canvi dràstic de paradigma alimentari: els ultraprocessats han colonitzat la dieta mundial, impulsats per l’afany de lucre de grans corporacions. Igual que va ocórrer amb la indústria tabaquera en el segle passat, un grapat de gegants empresarials domina el mercat utilitzant tàctiques agressives per protegir els seus interessos econòmics. No es tracta només de menjar, sinó de preparacions industrials dissenyades artificialment per ser hiperpalatables i addictives, cosa que desplaça els aliments frescos i erosiona la salut global a una escala sense precedents. Aquest fenomen s’expandeix com una espècie invasora per tot el planeta, i penetra amb especial violència als països d’ingressos mitjans i baixos, on les vendes d’aquests productes augmenten a un ritme vertiginós.

L’OMS alerta des d’Espanya de la resposta sanitària insuficient contra la violència de gènere L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha triat Espanya per presentar el seu informe regional Care, courage, change, en el qual alerta d’una resposta sanitària “greument insuficient” contra la violència de gènere a Europa. El 28,6% de les dones europees ha patit violència física o sexual, i els sistemes de salut de la majoria dels 53 Estats membres fallen a l’hora d’oferir una cobertura integral: amb prou feines el 43% integra plenament aquesta problemàtica en les seves polítiques i només un 13% garanteix l’accés a l’avortament segur per a les víctimes. Espanya se situa com una excepció positiva i un referent regional, ja que és un dels 12 països que disposa d’un marc normatiu integral i de protocols de detecció precoç en atenció primària. A una escala més àmplia, l’OMS ha completat aquest diagnòstic amb un informe global que xifra en 840 milions el nombre de dones —gairebé una de cada tres en el món— que han estat víctimes de violència sexual o de parella.

Dia Mundial...

...de l’Aigua Celebrat cada 22 de març des de fa 33 anys, el Dia Mundial de l’Aigua enguany arriba immers en el que els experts denominen l’“era del risc hídric”, amb una previsió alarmant: el 2030, la demanda global superarà l’oferta en un 40%. Més enllà de conscienciar sobre el valor de l’aigua, la data actua ara com un compte enrere a la Conferència de l’ONU sobre l’Aigua del 2026, que tindrà lloc a finals d’any, per transformar els compromisos diplomàtics en una implementació real i tangible. En vista de la disrupció del cicle hidrològic i l’amenaça sistèmica que suposa per a l’estabilitat econòmica i climàtica, s’urgeix una col·laboració que mobilitzi capital i innovació que deixi de tractar l’aigua com un tema marginal per situar-la al centre de l’estratègia de supervivència global.

Cites que inspiren

«Gaudiu de la vostra bona salut; només són joves els que es troben bé.» Voltaire, filòsof

L’OMS i UNICEF han qualificat la proliferació d’aquests productes com una amenaça sistèmica i urgent.

El model de negoci d’aquesta indústria es basa a transformar matèries primeres barates —com blat de moro, soia, blat i oli de palma— en mercaderies comestibles de baixa qualitat nutricional, cosa que acaba destruint les dietes tradicionals i la cultura culinària local. A més, la seva expansió cap a economies en vies de desenvolupament està generalitzant malalties cròniques com l’obesitat, la diabetis i patologies cardiovasculars en poblacions vulnerables. Donant suport a aquesta contundent denúncia, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF s’han sumat a l’alerta, i han qualificat la proliferació d’aquests productes com una amenaça sistèmica i urgent. Mentre l’OMS adverteix sobre el perill que representen per a la salut pública, l’equitat i la sostenibilitat ambiental, UNICEF posa el focus en la protecció de la infància, i exigeix que el benestar humà es prioritzi per sobre dels beneficis corporatius.

Es redueixen en un 88% les morts per xarampió des de l’any 2000 però augmenten els casos de contagi Les campanyes mundials d’immunització han aconseguit una fita històrica en reduir la mortalitat per xarampió en un 88% entre el 2000 i el 2025, cosa que ha permès salvar gairebé 59 milions de vides gràcies al desplegament massiu d’una vacuna eficaç i econòmica. No obstant això, aquest èxit conviu amb una paradoxa preocupant, ja que encara que les morts han baixat, els contagis han repuntat fins a aconseguir els 11 milions d’infeccions anuals, una xifra que supera els nivells prepandèmics. Mentre que regions com Àfrica han aconseguit reduir casos i defuncions mitjançant la millora de la cobertura, el virus ha aprofitat les bretxes d’immunitat en altres zones com Europa i Àsia. El desafiament principal per erradicar la malaltia recau en el fet que la cobertura actual —del 84% en la primera dosi i el 76% en la segona—

Aquestes són les conclusions del World Cooperative Monitor La 13a edició del World Cooperative Monitor (WCM 2025), publicada per l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) amb l’Institut Europeu de Recerca sobre Empreses Cooperatives i Socials (EURICSE), ofereix un panorama exhaustiu de l’impacte econòmic i social de les cooperatives més grans del món. Aquest informe anual, presentat en el marc de l’Any Internacional de les Cooperatives 2025 i la Cimera Social Mundial de l’ONU a Doha, destaca la contribució de les cooperatives a economies sostenibles, inclusives i resilients a nivell global. Aquestes són tres conclusions clau de l’informe respecte a les cooperatives sanitàries. 1. El sector salut apunta en el top 300 global Encara que el sector d’educació, de salut i de treball social representa una porció menor del total en el top 300 —amb 10 organitzacions classificades en aquest grup— la seva presència indica la capacitat del model cooperatiu per organitzar serveis de cura i d’assistència social en múltiples països.

continua sent insuficient contra el llindar del 95% necessari per detenir la transmissió. Aquesta falta de protecció ha deixat vulnerables més de 30 milions de nens i ha triplicat els brots greus respecte del 2021. Malgrat això, la resposta sanitària no es deté i el reforç en la vigilància epidemiològica i la capacitat de diagnòstic ha permès que 96 països hagin aconseguit eliminar la malaltia.

2. Unimed escala posicions en el cooperativisme Quan s’analitza el rànquing ajustat per turnover sobre PIB per càpita, el Sistema Unimed (Brasil) ocupa la quarta posició, amb un valor de més d’1,89 milions de dòlars per habitant equivalent, una xifra que supera moltes cooperatives tradicionals. Això subratlla l’impacte econòmic relatiu del model sanitari cooperatiu en països emergents. 3. El WCM demostra competitivitat a escala global El WCM destaca els valors cooperatius —solidaritat, participació democràtica i responsabilitat social— com a actius fonamentals en vista de desafiaments globals, des de la preparació contra pandèmies fins a la promoció d’estils de vida saludables. La seva visibilitat internacional creixent obre la porta a potenciar nous models de finançament, governança i provisió de serveis de salut centrats en les persones.

Salut a l’hivern

VIRUS RESPIRATORIS:

els tipus més freqüents, evolució i prevenció

mb l’arribada del fred, els virus respiratoris tornen a cobrar protagonisme. El descens de les temperatures, el fet de passar més temps en espais tancats o les fluctuacions d’humitat afavoreixen, entre altres factors, la transmissió de patògens com ara la grip (influenza), la COVID-19 (SARS-CoV-2) o el virus respiratori sincicial (VRS). Durant la pandèmia, expliquen des de la Unitat de Malalties Infeccioses del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Barcelona, “la circulació d’influença, VRS, parainfluença i metapneumovirus va disminuir, mentre que altres virus com el rinovirus/enterovirus i els coronavirus estacionals es van mantenir”. Després que s’aixequessin les restriccions, els virus van anar reapareixent de manera escalada. Avui, l’activitat i l’estacionalitat dels virus respiratoris està tornant als patrons prepandèmics. En adults i gent gran, els virus més importants, segons la Unitat de Malalties Infeccioses, són la grip, el VRS, el rinovirus, el coronavirus estacional i el metapneumovirus. En aquests grups, la infecció pot arribar a ser greu per la presència d’altres malalties i pel mateix envelliment del sistema immune. Les coinfeccions són menys freqüents que en els nens, “però augmenten en les persones grans que viuen en centres residencials”, apunten. En els menors de dos anys, la bronquiolitis continua sent, any rere any, un dels quadres respiratoris de més impacte. Aquesta infecció pulmonar inflama i congestiona els bronquíols i sol estar causada pel virus respiratori sincicial (VRS). Comença com un refredat amb tos, mucositat i, de vegades, febrícula, que poques vegades supera els 38,5 °C, però pot derivar cap a quadres de dificultat respiratòria que poden requerir valoració hospitalària.

La convivència de grip, COVID-19 i VRS, coneguda com a ‘tripledèmia’, obliga a reforçar la vigilància sanitària i la prevenció en els mesos freds de l’any. per Àngela Zorrilla

¿Com reduir el contagi? La combinació del canvi climàtic, l’augment de la població, el contacte humàanimal o l’increment de viatges internacionals i persones vulnerables des d’un punt de vista sanitari afavoreixen patrons més erràtics de transmissió de virus respiratoris. Des de l’Hospital de Barcelona aporten algunes mesures que ens poden preparar per al futur: per als especialistes és clau, per exemple, “reforçar la vigilància epidemiològica en l’àmbit ambiental i de centres sanitaris de forma integrada, a més d’enfortir el sistema d’atenció primària i els plans de contingència en els augments bruscos de casos”. A més, coincideixen que la prevenció és l’eina més eficaç per frenar la transmissió de virus respiratoris. Entre les recomanacions destaquen: sovint les mans. • R Centar-se obrir-se en tossir o esternudar. • Ventilar els espais interiors. • Desinfectar les superfícies. • Evitar el tabac i els ambients amb fum. • Mantenir un estil de vida saludable i una bona alimentació. • Utilitzar la mascareta en espais tancats o quan s’està malalt o es conviu amb • persones vulnerables. acunar-se anualment contra la grip i la covid-19, especialment en cas de • Vmajors de 60 anys, embarassades, immunodeprimits i nens petits segons criteris sanitaris.

Les infeccions respiratòries més comunes Els virus respiratoris més freqüents són el rinovirus/ enterovirus, el virus respiratori sincicial (VRS), la grip A, el coronavirus estacional, l’adenovirus, la parainfluença i el metapneumovirus. Són processos habitualment breus, d’origen víric i que poques vegades presenten complicacions. Tot i això, hi ha símptomes que han de portar un pacient a la consulta mèdica, com la “dispnea, el dolor toràcic, l’alteració de l’estat mental com confusió, la rigidesa al clatell, la febre persistent o

Què és la triple pandèmia o ‘tripledèmia’?

la hipotensió”, exposen des de l’Hospital de Barcelona. A més, recorden que aquesta és una simptomatologia que cal vigilar especialment en casos de població vulnerable (majors de 65 anys, immunodeprimits, embarassades, pacients crònics o lactants). Els experts estimen que els “avenços en antivirals d’ampli espectre, les vacunes de nova generació i els anticossos monoclonals” seran indispensables en un futur a l’hora de gestionar aquests virus respiratoris.

Constipat o refredat comú

Grip (influença)

COVID-19

Representa prop de 80% de les infeccions respiratòries agudes. El rinovirus n’és el principal causant, però existeixen més de 200 virus implicats, com ara coronavirus estacionals, adenovirus, enterovirus i parainfluença. Després de dos o tres dies d’incubació apareixen congestió nasal, esternuts, mal de coll i tos lleu. La febre és poc freqüent en adults. Els símptomes solen resoldre’s en menys de deu dies.

Els virus de la grip A i B provoquen epidèmies estacionals cada hivern. A diferència del refredat, la grip es presenta amb inici brusc, febre elevada, miàlgies intenses, cefalea i un marcat malestar general. Tot i que sol desaparèixer en una setmana, pot ocasionar complicacions respiratòries, sobre tot pneumònia, en gent gran, pacients crònics, embarassades i nens.

El SARS-CoV-2 segueix formant part del nostre panorama epidemiològic. Els seus símptomes es poden superposar als de la grip, encara que és més freqüent que causi congestió nasal, mal de coll i pèrdua d’olfacte o de gust. La durada és variable: de 5 a 14 dies en la majoria de casos.

Virus respiratori sincicial (VRS) En adults, aquest virus se sol manifestar com un refredat lleu, però en lactants i persones de més de 65 anys pot derivar en bronquiolitis o pneumònia. La incidència del VRS sol augmentar lleugerament abans que la grip, amb pics al desembre i al gener.

GRIP (influença)

COVID-19 (SARS-CoV-2)

VIRUS RESPIRATORI SINCICIAL (VRS)

Inici

brusc

variable

gradual

Símptomes clau

febre alta, miàlgies, cefalea intensa, tos seca

tos persistent, congestió, pèrdua d’olfacte/gust

mucositat, tos, sibilacions

Duració

5-7 dies

5-14 dies

Risc

complicacions en gent gran, pacients crònics i embarassades

pneumònia, covid persistent

bronquiolitis en lactants, pneumònia en gent gran

És important aclarir, com assenyalen des de la Unitat de Malalties Infeccioses del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Barcelona, que el terme “pandèmia” s’usa per descriure l’impacte assistencial o poblacional, no perquè realment hi hagi tres pandèmies alhora.

L’anomenada triple pandèmia fa referència a la circulació simultània i elevada de tres virus respiratoris: grip (influença), VRS (virus respiratori sincicial) i SARS-CoV-2. En aquest context és freqüent observar nombrosos casos de bronquiolitis causats per VRS, un increment

de casos de grip, sobretot en adults, noves onades de covid-19, generalment menys greus, però més llargues, i coinfeccions de dos virus alhora més freqüents del que és habitual. Això dificulta el diagnòstic clínic perquè els símptomes d’aquestes infeccions se superposen i solen ser similars.

Neurologia

En què es diferencia

LA MIGRANYA

Avaluar la intensitat, la freqüència i els símptomes que acompanyen una cefalea és fonamental per distingir la migranya d’altres afeccions comunes com el mal de cap tensional. per Alba Mora

d’altres mals de cap?

amb “descansar en un ambient tranquil, hidratar-se adequadament, evitar pantalles o dormir breument” sol haver-n’hi prou. En canvi, “si els símptomes són intensos i d’inici sobtat, cal acudir a un servei d’urgències”, afirma. Si el dolor és recurrent i no millora després d’una primera valoració del metge de capçalera, el neuròleg és qui en fa el diagnòstic.

Migranya, cefalea tensional i altres mals de cap

Medicaments com els analgèsics o els triptans s’utilitzen per alleujar el dolor en cefalees primàries, encara que sempre hem de seguir les indicacions de l’especialista. La fisioteràpia cranial també pot millorar la qualitat de vida dels pacients, i hi ha tractaments preventius per reduir la freqüència i intensitat de les migranyes.

egons un estudi recent de la Societat Espanyola de Neurologia, aproximadament el 13% de la població adulta a Espanya pateix migranya. Això equival a més de 5 milions de persones. És, a més, la cefalea primària (és a dir, aquella sense cap altra causa subjacent) per la qual més pacients acudeixen al metge. El mal de cap més freqüent, però, és la cefalea tensional, i un dels seus orígens més comuns és l’estrès.

Portar una vida estressant, sedentària i amb poc descans pot tenir un impacte significatiu en la nostra salut, ja que augmenta el risc de patir malalties cardíaques i trastorns del son, a més de produir canvis en l’estat d’ànim. Aquests hàbits són els mateixos que també poden provocar forts mals de cap: l’ús excessiu de les pantalles, un mal comú a la societat actual, n’és el principal culpable, especialment quan va acompanyat d’una mala postura, fatiga visual o falta de son. “Els hàbits de vida actuals poden actuar com a desencadenants o factors que agreugen les cefalees en persones que hi són susceptibles”, explica María Payá Montes, neuròloga especialitzada en patologia cerebrovascular i cefalees de l’Hospital General Universitari d’Albacete i de la Clínica HLA El Rosario. “Per això insistim en la importància de cuidar el son, mantenir horaris regulars, reduir l’estrès i fer pauses durant la feina amb pantalles, especialment en aquells que ja pateixen cefalees”. Patir mals de cap, però, també pot ser signe d’una altra malaltia. Les cefalees secundàries, que generalment apareixen a conseqüència d’infeccions, de problemes vasculars, de trastorns cervicals, de tumors o de consum excessiu de medicaments, s’han d’avaluar adequadament per identificar i tractar la causa que les origina. Aleshores, quan hem d’acudir al metge? Payá Montes recomana fer servir el sentit comú. En cefalees lleus,

Quan el dolor es torna incapacitant

En cefalees lleus, amb descansar en un ambient tranquil, hidratar-se, evitar pantalles o dormir sol hauria d’havern’hi prou

El mal de cap és la sisena causa de discapacitat al món. El 20% dels pacients espanyols amb migranya presenta una discapacitat severa. A més, és especial-

ment incapacitant en dones joves i de mitjana edat, que estan més exposades a patir la malaltia a causa de factors hormonals i socials. “Viure amb migranya significa adaptar-se a un trastorn que no sempre es veu, però que pot afectar profundament el dia a dia”, assegura Payá Montes. “Els qui la pateixen refereixen una pèrdua mitjana de més del 35% de la seva productivitat i absències freqüents o una disminució del rendiment a la feina”. Al dolor se sumen l’impacte emocional de la malaltia i la incertesa de no saber quan apareixerà una nova crisi.

Com distingim la migranya de la cefalea comuna? Símptomes Migranya

Dolor recurrent que comença a un costat i s’estén a tot el cap. Es produeix de manera repetida o recurrent. Impedeix desenvolupar el dia amb normalitat. Pot anar acompanyada de nàusees, vòmits i sensibilitat a la llum o al soroll.

Cefalea tensional

Dolor opressiu, com el d’un casc o banda que prem el cap, especialment el front i el clatell. Sol ser més intens a la tarda. No és tan incapacitant com el dolor de la migranya. Generalment no va acompanyat d’altres símptomes.

Nutrició

El paper de LA FIBRA en l’alimentació La fibra dietètica és crucial per a la salut digestiva, cardiovascular i metabòlica. Aquests en són els beneficis, els tipus i com incorporar-la a l’alimentació diària. per Silvia Cardona

a fibra és un tipus de carbohidrat que no aporta energia (calories) i que resisteix la digestió i l’absorció a l’intestí prim. A través de la dieta arriba al sistema digestiu i es fermenta gràcies a l’acció de la microbiota intestinal. La fibra dietètica està implicada en múltiples funcions que afecten tant la salut digestiva com la salut general, per tant, és essencial en l’alimentació. Existeixen dues categories principals de fibra dietètica:

•Es troba en aliments com la civada, la ceba, els llegums,

Fibra soluble. Ajuda a alentir la digestió i aporta sacietat.

la poma, el plàtan i l’ordi.

•ra la consistència de la femta, cosa que ajuda a prevenir el Fibra insoluble. Augmenta el volum del bol fecal i millo-

restrenyiment. Es troba en aliments com l’arròs integral, la quinoa, les verdures de fulla verda, la fruita seca i el segó de blat.

Tots dos tipus de fibra solen ser presents a la gran majoria d’aliments d’origen vegetal.

S’aconsella consumir un mínim de 5 racions de fruita i verdura al dia, equivalent a 400-600 grams

Els beneficis principals d’una dieta rica en fibra són: favoreix la microbiota intestinal, cosa que con• Atribueix a una salut digestiva òptima. Els prebiòtics

són un tipus de fibra que serveix d’aliment per als bacteris beneficiosos que habiten a l’intestí. Quan aquests bacteris fermenten la fibra, es produeixen àcids grassos de cadena curta (AGCC) com el butirat, l’acetat i el propionat, els quals tenen efectes molt importants per a la salut intestinal. Per exemple, enforteixen la barrera intestinal, redueixen l’estrès oxidatiu i tenen efectes antiinflamatoris.

a regular els nivells de glucosa a la sang i •Aa juda reduir el colesterol d’LDL, cosa que redueix el

risc de malalties cardiovasculars i diabetis de tipus 2.

porta més sacietat, cosa que desplaça el consum •Ad’aliments superflus i poc saludables. Tot això es rela

ciona amb el manteniment d’un pes saludable.

D’altra banda, les dietes baixes en fibra s’han associat a més risc de dislipèmies, hipertensió arterial, alguns tipus de càncer (especialment colorectal i de mama), diabetis de tipus 2 i obesitat. Sovint, una dieta baixa en fibra es tradueix en un patró alimentari ric en aliments refinats i processats, amb un consum baix de fruita sencera, verdures, llegums i cereals integrals.

Quanta fibra dietètica cal consumir i on es pot obtenir? L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) recomana un consum de 25 grams de fibra al dia com a mínim. Segons dades de l’estudi ANIBES, a Espanya es produeix un consum mitjà de 12,7 grams diaris, molt per sota del que s’aconsella. Com podem incorporar més fibra en la nostra dieta diària? 1. Assegura el consum de com a mínim 5 racions de fruita i verdura al dia, equivalent a 400-600 grams d’aquests aliments. Aquests grups alimentaris contenen poques calories i greixos; en canvi, són rics en vitamines, minerals, fibra i aigua. És recomanable consumir, com a mínim, una ració d’hortalisses en els àpats principals (dinar i sopar) i, almenys, 3 racions de fruita sencera (no sucs) al llarg del dia. 2. Incorpora fruita seca (nous, avellanes, ametlles, festucs, etc.) i llavors (de carbassa, lli, sèsam, xia, etc.) a l’alimentació diària. És recomanable escollir fruita seca natural o torrada (sense sal). 3. Consumeix com a mínim 3-4 racions de llegums a la setmana (llenties, cigrons, mongetes, soja, etc.). Els llegums són una font important de proteïnes i fibra, cosa que proporciona sacietat i afavoreix el trànsit intestinal. 4. Substitueix els cereals refinats per versions integrals, com el pa, la pasta i l’arròs, i consumeix grans sencers com la civada, la quinoa, el fajol, etc. Aquests aporten més proporció de fibra i micronutrients. 5. Evita el consum de productes ultraprocessats, ja que solen ser refinats i aporten poca fibra. En aquesta categoria s’hi

Aliments

Contingut en fibra (g / 100 g)*

Aliments

Contingut en fibra (g / 100 g)*

Segó de blat

42,8

Festucs

Llavors de xia

Llenties

Llavors de lli

Alvocat

Ametlla

13,5

Gerds

6,7

Civada

10,6

Pa de blat integral

* Dades obtingudes de la BEDCA (Base de Dades Espanyola de Composició d’Aliments) i la Base de Dades de l’USDA (Departament d’Agricultura dels Estats Units)

inclouen la brioixeria industrial, les begudes ensucrades, les farines refinades, els sucs, etc. 6. Acompanya el consum de fibra amb una bona hidratació. La fibra soluble absorbeix aigua i forma una mena de gel. Això ajuda a suavitzar la femta i en facilita el desplaçament per l’intestí gruixut (còlon). La fibra insoluble, per la seva banda, necessita aigua per augmentar el volum de la femta i estimular la motilitat intestinal. Així, la combinació de fibra i líquid ajuda a prevenir el restrenyiment. En canvi, quan s’incrementa la fibra sense beure prou aigua, pot actuar com un tap: el bol fecal es torna més sec i compacte, cosa que dificulta l’evacuació. Una dieta rica en fibra és un dels pilars per mantenir un bon trànsit intestinal, evitar el restrenyiment i afavorir la salut digestiva. Això no obstant, cal tenir en compte que l’augment de la ingesta d’aliments rics en fibra ha de ser progressiva per permetre que el sistema digestiu s’hi adapti. En cas contrari, és comú experimentar molèsties com distensió abdominal o meteorisme (acumulació de gasos).

Emergències

Què fer (i què no)

en cas d’ennuegament

ada any, els serveis d’emergències espanyols atenen milers de casos d’ennuegament, un problema que el 2022 va provocar 3.546 morts a Espanya, segons l’Observatori de Prevenció de Riscos i Accidents (OPRA), i que ja és la tercera causa de mort no natural al país. Tot i que la majoria dels casos solen resoldre’s sense complicacions, quan la via respiratòria queda completament obstruïda, l’actuació ràpida de qui és a prop pot salvar una vida. Com es reconeix un ennuegament? L’ennuegament es produeix quan un aliment o un altre objecte bloqueja parcialment o totalment el pas de l’aire cap als pulmons. La clau és distingir les dues situacions. Si la persona pot tossir, parlar o respirar, encara que sigui amb dificultat, és una obstrucció parcial. En aquests casos, el més segur és animar-la a tossir amb força i vigilar-ne l’evolució. Mai s’ha d’intentar ficar els dits a la boca ni donar cops a l’esquena sense necessitat, ja que es podria empitjorar l’obstrucció. En canvi, si la persona no pot emetre sons, té tos ineficaç, s’agafa al coll o comença a mostrar signes d’asfíxia, parlem d’una obstrucció completa, una urgència real que requereix actuar immediatament mentre s’avisa el 112. Aquí entren en joc dues maniobres fonamentals: els cops interescapulars i la maniobra de Heimlich. 1. Cops a l’esquena (5 cops). Col·loqueu-vos darrere i lleugerament a un costat de la persona. Aguanteu-la pel pit per inclinar el tors cap endavant (així, si l’objecte surt, no tornarà a entrar). Amb la base de la mà lliure, doneu fins a cinc cops secs entre les escàpules. 2. Si no funciona, realitza la maniobra de Heimlich (fins a 5 compressions). Situeu-vos-hi al darrere, envolteu-li la cintura amb tots dos braços i tanqueu una mà formant un puny just per sobre del melic. Agafeu aquest puny amb l’altra mà i feu compressions ràpides cap endins i cap amunt, com si volguéssiu formar una J. Alterneu cinc compressions i cinc cops a l’esquena fins que surti l’objecte o la persona recuperi la respiració. Si en algun moment perd el coneixement, inicieu la reanimació cardiopulmonar (RCP) mentre arriben els equips sanitaris. Encara que l’obstrucció es resolgui, és recomanable que un professional valori la persona, especialment si s’ha aplicat la maniobra de Heimlich.

Nadons i embarassades: què canvia? Nadons (menors d’un any): No es fa la maniobra de Heimlich. Col·loqueu el nadó bocaterrosa sobre l’avantbraç, amb el cap més baix que el tronc, i doneu-li cinc cops suaus però ferms entre els omòplats. Si no funciona, gireu-lo i apliqueu-li cinc compressions toràciques amb dos dits al centre del pit. Podeu repetir el cicle mentre algú truca al 112.

Embarassades (últim trimestre) o persones amb obesitat abdominal: La pressió abdominal pot ser ineficaç o insegura. En el seu lloc, es fan compressions toràciques envoltant el tors per sota de les aixelles i pressionant cap endins al centre de l’estèrnum.

Maniobra de Heimlich. Desenvolupada pel metge nordamericà Henry Judah Heimlich el 1974, és una tècnica de primers auxilis utilitzada per desobstruir les vies respiratòries quan una persona s’està ennuegant amb un objecte que bloqueja el pas d’aire.

Què cal vigilar després? Encara que l’obstrucció es resolgui, és aconsellable rebre valoració mèdica, sobretot si s’ha fet la maniobra de Heimlich. Poden aparèixer molèsties abdominals o toràciques, veu ronca, irritació a la gola o petites dolències musculars. Si hores després sorgeix dolor toràcic persistent, dificultat en respirar, tos amb sang o sensació de cos estrany, convé anar a urgències: podria haver-hi irritació o lesions internes.

Compartir 13

Cooperatives i medicina social

L’HLA Mediterrani i l’HLA La Vega, guardonats en els TOP 20 IQVIA distingeix l’excel·lència assistencial dels dos hospitals pels seus resultats en gestió, atenció a la dona i la tasca de la Unitat de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica. L’hospital HLA Mediterráneo d’Almeria ha rebut per segon any consecutiu el guardó a la millor gestió hospitalària global en la categoria d’hospitals mitjans i el premi de l’àrea de la dona, en la XXVI Edició Hospitals TOP 20 que organitza IQVIA, empresa líder en l’ús de dades, de tecnologia i d’analítiques avançades. Per la seva banda, l’hospital HLA La Vega ha estat reconegut com a guanyador en la categoria de musculoesquelètic gràcies als especialistes, els protocols d’actuació i els resultats de la seva Unitat de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica. Els premis TOP 20 són referents de l’àmbit sanitari espanyol i estan basats en un programa en el qual participen prop de 200 hospitals públics i privats que obtenen un benchmark o punt de referència respecte a organitzacions de característiques similars amb les quals es mesura i compara l’efectivitat o eficiència de la seva activitat en diferents apartats assistencials. L’objectiu d’aquest programa és millorar els resultats basats en indicadors de

Els premis TOP 20 són referents de l’àmbit sanitari espanyol i estan basats en un programa en el qual participen prop de 200 hospitals públics i privats.

qualitat, de funcionament i d’eficiència, a més de reconèixer les bones pràctiques del sector. L’hospital HLA Mediterráneo d’Almeria va ser reconegut per primera vegada en 2024 amb dos guardons TOP 20 que revalida enguany: millor gestió hospitalària global dins del grup d’hospitals privats mitjans i en l’àrea de la dona, concretament en la categoria d’obstetrícia. L’HLA La Vega és el primer any que s’alça amb aquest reconeixement que destaca l’enfocament integral i multidisciplinari de la Unitat de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica, amb especialistes altament qualificats

en les diferents àrees de l’aparell locomotor i una estructura que permet oferir una atenció personalitzada i adaptada a cada pacient, cosa que garanteix els millors resultats en diagnòstic, tractament i rehabilitació. El Dr. Joaquín Carreño, director mèdic corporatiu del Grup HLA, que ha rebut les estatuetes en nom del centre d’Almeria, ha destacat que “és una satisfacció per al nostre grup hospitalari que els nostres centres destaquin a escala nacional per la seva implicació en la millora contínua dels seus resultats assistencials. Enhorabona a la direcció i els equips dels hospitals HLA Mediterráneo i HLA La Vega (Múrcia)”.

L’HLA Vistahermosa fa les primeres intervencions amb el robot Da Vinci L’hospital HLA Vistahermosa ha inaugurat la seva Unitat de Cirurgia Robòtica amb la posada en marxa de la plataforma robòtica Da Vinci, el primer robot quirúrgic a la sanitat privada de la ciutat d’Alacant. Aquesta eina, la més moderna i avançada per dur a terme intervencions quirúrgiques, ja es troba plenament operativa. Amb aquesta cirurgia robòtica es redueixen les incisions i el sagnat intraoperatori, per la qual cosa les transfusions són menys freqüents; a més, en la fase del postoperatori disminueixen el dolor i els riscos d’infecció. Igualment, tant l’estada en les unitats de vigilància intensiva postquirúrgica com l’estada hospitalària

total es redueixen fins a un 40% respecte a la cirurgia convencional, cosa que permet que el pacient es reincorpori a la vida normal molt més ràpid. La posada en funcionament del robot Da Vinci ha ampliat notablement la capacitat quirúrgica de l’Hospital HLA Vistahermosa, que ja pot efectuar les cirurgies més complexes amb la tecnologia que garanteix més precisió i seguretat, i situa el Grup HLA a l’avantguarda de l’oferta quirúrgica espanyola. El Grup ja disposa de tres robots Da Vinci instal·lats a l’HLA Universitari Moncloa (Madrid), l’HLA Universitari El Ángel (Màlaga) i l’HLA Vistahermosa.

L’hospital alacantí ha inaugurat la Unitat de Cirurgia Robòtica, que compta amb un equip multidisciplinari d’especialistes acreditats per utilitzar la tecnologia robòtica més avançada.

L’hospital HLA Universitari Inmaculada rep la Medalla d’Or

Imatge de la nova campanya d’ASISA.

Un moviment que ajuda a viure plenament vides més llargues La nova campanya de ASISA, anomenada “Bienvejecer”, busca obrir una conversa sobre el futur de la salut en vista d’una esperança de vida cada vegada més elevada. ASISA ha llançat una nova campanya publicitària, “Bienvejecer”, és a dir, “Benvellir”, un projecte que neix amb l’objectiu d’abanderar un moviment social que inspiri les noves generacions a preparar-se per a una vida més llarga i plena, i que busca posicionar ASISA com l’especialista perfecte per acompanyar-les en aquest viatge. La campanya parteix d’una dada reveladora: el 2040, Espanya es convertirà en el país amb més esperança de vida del món, segons un estudi efectuat als Estats Units. En vista d’aquesta nova realitat, ASISA proposa “Bienvejecer”, un concepte que redefineix la idea tradicional de fer-se gran, associada a la pèrdua o el deteriorament, per passar a veure la longevitat com una oportunitat per viure durant més temps amb plena autonomia i benestar. Carlos Eiroa, director de Marca, Publicitat i Patrocini d’ASISA, afirma que “és fonamental que obrim aquest debat i que la gent jove conegui les eines que té al seu abast”.

La Diputació de Granada ha guardonat a l’hospital HLA Universitari Inmaculada amb la Medalla d’Or a la Recerca, Ciència i Salut en la gala d’Honors i Distincions 2025, un acte que posa en valor persones i institucions la tasca de les quals contribueix a enriquir Valeriano Torres, conseller delegat del Grup Hospitalari HLA, i el Dr. Francisco la vida social, cultural i esportiva Marti, director mèdic de l’hospital HLA Universitari Inmaculada, han estat els de la província. En el seu discurs d’agraïment, Valeriano Torres, con- encarregats de rebre el reconeixement. seller delegat del Grup Hospitalari HLA, ha destacat que “l’hospital ha treballat durant dècades per sumar i avançar i, gràcies a l’esforç i el treball, ens hem convertit en l’hospital privat de referència de la província de Granada”. Aquest reconeixement posa la cirereta a un any especial per al centre granadí del Grup HLA, que coincideix amb la celebració del seu 50è aniversari.

ASISA Dental continua la seva expansió amb una nova clínica a Sevilla ASISA Dental ha reforçat la seva presència a Andalusia amb l’obertura d’una nova clínica a Dos Hermanas (Sevilla). Amb aquest nou centre, la companyia avança en el seu compromís per ampliar i facilitar l’accés a cures bucodentals de qualitat per a tots els pacients de la província de Sevilla. La nova clínica, situada a Glorieta Comunidad Autónoma de Murcia, 1, i plenament operativa, ofereix totes les especialitats odontològiques i disposa d’un equip de professionals altament qualificats i de tecnologia d’última generació. Com a la resta dels centres ASISA Dental, també ofereix servei d’urgències en l’horari habitual d’obertura. En total, ASISA Dental ja disposa de 43 clíniques pròpies, totes dotades de tecnologia avançada per al diagnòstic i tractament bucodental.

L’HLA Clínica Montpellier incorpora un TAC amb intel·ligència artificial

A més, amb l’objectiu d’acompanyar les persones en el seu camí cap al “Bienvejecer”, ASISA està desenvolupant el Pla Esperança de Vida Plena, una eina que estarà disponible pròximament, i que posarà la ciència i la tecnologia al servei de les persones perquè es cuidin de manera integral. Aquest pla de medicina preventiva combina evidència científica, tecnologia digital i acompanyament professional per impulsar l’autocura en quatre pilars fonamentals que sostenen el benestar a llarg termini (nutrició, exercici físic, son i salut mental).

L’HLA Clínica Montpellier continua impulsant el Servei de Radiologia amb la incorporació d’un avançat sistema de tomografia computada de Canon Medical Systems d’última generació que millora la qualitat assistencial i redueix l’exposició a la radiació. L’Aquilion Serve D’esquerra a dreta: Víctor Palero, Applications Specialist CT / HIT; Víctor Ortega, supervisor de l’àrea de Radiologia; el Dr. J. A. Fernández, radiòleg de SP, amb 160 talls d’ultradefinició, la clínica, i Eduardo Gracia, Sales Account Manager. disposa d’intel·ligència artificial amb aprenentatge profund (deep learning) i és capaç d’optimitzar la reconstrucció d’imatges minimitzant-ne el soroll i garantint diagnòstics més precisos. La incorporació d’aquest sistema a la clínica HLA Montpellier contribuirà a reduir el temps d’espera dels pacients gràcies a una optimització del diagnòstic.

Per donar suport a la campanya, s’ha creat bienvejecer. es, una pàgina amb tota la informació sobre aquest projecte. Es pot trobar algun exemple de la campanya al canal d’ASISA a YouTube.

“Aquest nou TAC suposa un gran avanç per a la nostra clínica. No només representa un salt tecnològic i innovador, sinó que també millora de manera significativa l’experiència i la seguretat dels nostres pacients”, ha destacat el Dr. Ignacio Sagardoy, director mèdic de l’HLA Clínica Montpellier.

Cooperatives i medicina social

Assistència Sanitària torna a liderar el rànquing dels metges en un any clau per al sector L’enquesta del CCMC sobre els professionals de la medicina privada situa, per desè any consecutiu, l’asseguradora com l’entitat millor valorada. Amb un lideratge en solitari i sostingut durant 10 anys, els col·legis de metges catalans trien Assistència Sanitària com la millor entitat asseguradora, companyia o mútua de salut. L’edició 2025 de l’enquesta dels professionals de la medicina privada del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) confirma, un any més, la situació d’un sector que evoluciona ràpidament i que afronta reptes estructurals importants. Entre els resultats més rellevants, destaca novament la valoració que fan els professionals de les entitats asseguradores, un indicador sensible que mostra diferències notables entre les unes i les altres. En aquest apartat, Assistència Sanitària torna a ocupar la primera posició, i manté així una trajectòria continuada de lideratge que ja suma deu anys consecutius. El resultat subratlla la confiança dels metges en el model de relació que ofereix l’entitat.

Una àmplia enquesta

L’enquesta, basada en les respostes de 1.271 metges que exerceixen activitat privada a Catalunya, dibuixa un panorama en

el qual els professionals valoren especialment l’autonomia, la flexibilitat i la possibilitat de conciliar que ofereix la pràctica privada, però denuncien unes retribucions injustes. En aquest context, el rànquing d’entitats cobra una rellevància especial. Segons el CCMC, només dues de les setze analitzades aconsegueixen el notable. Assistència Sanitària, que encapçala la taula amb un 7,48 i manté la primera posició aconseguida en totes les edicions de l’enquesta, es consolida com l’entitat que millor valora el col·lectiu mèdic. Els professionals destaquen aspectes com la gestió de les sol·licituds, la claredat en la informació i la percepció d’un tracte més pròxim i coherent amb la pràctica clínica. Tot això, segons el CCMC, contribueix a una atenció millor i un clima de confiança en un sector en què aquest element és clau. L’enquesta també reflecteix profunds canvis estructurals en la medicina privada, amb un augment de la presència femenina, la reducció del model de consulta pròpia i una concentració creixent de l’activitat en centres vinculats a grups

Bon acolliment de la campanya interna de vacunació entre el personal de SCIAS L’Hospital de Barcelona ha completat la campanya anual de vacunació interna. La participació del personal, tant assistencial com de la resta de serveis, ha estat especialment elevada. Durant diverses setmanes s’han administrat les vacunes de la grip i de covid, amb l’objectiu de reforçar la protecció tant del personal com dels pacients i familiars que acudeixen al centre. La iniciativa, impulsada des de

la direcció i dirigida tant al personal assistencial com als equips d’altres departaments i serveis, ha tingut un

acolliment molt positiu. Des de l’Hospital de Barcelona es destaca que mantenir uns índexs alts de vacunació entre el personal és una mesura clau per minimitzar l’impacte de les malalties respiratòries durant els mesos de més circulació vírica. A més, contribueix a preservar la continuïtat assistencial i a reforçar la protecció de les persones ingressades o amb condicions de salut fràgils.

hospitalaris o asseguradores. En vista d’aquest escenari, els professionals reclamen millores en retribucions, tecnologia, formació i transparència, així com una relació més fluida amb les entitats i la revisió de les pòlisses low cost. En aquest context de transformació, la continuïtat d’Assistència Sanitària al capdavant del rànquing adquireix un valor destacat, ja que els metges la perceben com un referent d’estabilitat i de coherència alineat amb la qualitat assistencial.

Assistència Sanitària amplia l’oferta amb dues noves assegurances de salut Les dues noves pòlisses responen a les necessitats actuals de professionals i famílies. D’una banda, el Pla Autònoms Plus combina assistència sanitària, subsidi per hospitalització i cobertura per accidents i està pensat per a professionals que depenen directament de la seva salut i volen protegir-se d’imprevistos. De l’altra, Assistència Reem uneix la cobertura del quadre mèdic més ampli amb la llibertat de triar a qualsevol metge o centre que no hi aparegui, amb reemborsament del 80% de les despeses a Espanya i del 90% a l’estranger.

El repte de la longevitat i el compromís amb la solidaritat intergeneracional El Col·legi d’Actuaris de Catalunya analitza l’impacte de l’envelliment en les primes i planteja una fórmula de redistribució que protegeix els assegurats més vulnerables. La transformació demogràfica actual, marcada per una societat més longeva i amb necessitats mèdiques creixents, ha portat la majoria de les asseguradores a impulsar models de prima basats en la personalització del risc individual: edat, historial clínic, hàbits o ús previst dels serveis. Aquest enfocament, encara que maximitza l’eficiència econòmica a curt termini, té un impacte directe sobre els col·lectius més vulnerables. “La personalització extrema trenca amb la lògica fundacional de l’assegurança com a mecanisme de protecció mútua. Quan les primes augmenten de manera exponencial amb l’edat, s’acaba generant un efecte d’expulsió en el moment de la vida en què les persones més necessiten l’atenció mèdica”. Aquesta és una de les conclusions principals exposades per Víctor Molina, responsable actuarial d’Assistència Sanitària, en la conferència “El repte de la longevitat en les assegurances de salut”, organitzada pel Col·legi d’Actuaris de Catalunya. En la conferència es va evidenciar que aquest efecte d’expulsió no només té implicacions individuals, sinó també col·lectives: persones que, una vegada jubilades i amb ingressos més limitats, es veuen incapaces d’assumir primes creixents i,

per tant, queden fora del sistema privat en el moment de màxima vulnerabilitat. En un context de desigualtats territorials creixents i d’un augment constant de la població de més de 70 anys –que ha pujat 9 punts percentuals des del 1975–, aquest fenomen adquireix una dimensió especial.

La resposta alternativa, basada en la solidaritat intergeneracional

En vista d’aquest escenari, Assistència Sanitària aplica una fórmula diferent. L’entitat, creada per metges amb vocació de servei al pacient i controlada per una cooperativa, manté un model d’actualització de primes que evita que la quota s’incrementi per l’ús individual dels serveis. La pedra angular d’aquest sistema és la taxa de solidaritat intergeneracional, un mecanisme que redistribueix parcialment el cost del risc associat a l’edat. Tot i que és menys atractiu en termes d’eficiència econòmica o de maximització de beneficis, el Dr. Ignacio Orce, president d’Assistència Sanitària, defensa que optar per aquesta fórmula “és un acte de responsabilitat col·lectiva i de sostenibilitat del mateix model de salut”. També afirma que “no es tracta que uns paguin per uns altres, sinó que tots contribueixin a un sistema que els protegirà en el futur”.

Una 13a jornada sobre salut de l’embaràs d’èxit L’Hospital de Barcelona va acollir la 13a Jornada sobre Salut de l’Embaràs, aquesta vegada centrada en les infeccions durant la gestació i en la detecció precoç del càncer de mama a través de la llet materna. L’Hospital de Barcelona va celebrar el divendres 7 de novembre la tretzena edició de la Jornada sobre Salut de l’Embaràs, una cita ja consolidada com a referent en formació mèdica i actualització de coneixements en l’àmbit de la salut maternoinfantil. L’esdeveniment, organitzat per Assistència Sanitària amb la col·laboració dels serveis de Medicina Interna, Pediatria i Neonatologia de l’hospital i especialistes en Ginecologia i Obstetrícia, va reunir més de 70 professionals de la salut en una jornada presencial, oberta i gratuïta.

Joan Borràs rep el premi a l’excel·lència professional del Col·legi de Metges de Barcelona El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha lliurat els guardons d’una nova edició dels Premis a l’Excel·lència Professional, que des de l’any 2004 distingeixen els metges i equips que exemplifiquen els valors essencials de la professió. En aquesta edició, el Dr. Joan Borràs Marcet, cirurgià del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital de Barcelona, ha estat distingit en la categoria de medicina d’atenció hospitalària, en reconeixement a la seva trajectòria i dedicació exemplar. El Dr. Borràs, que des de fa anys coordina l’equip de cirurgia d’urgències del centre, ha estat un referent en la implantació de protocols quirúrgics eficients i assegurances, així com en la formació de nous professionals en l’àmbit de la cirurgia digestiva. Des de l’Hospital de Barcelona, aquest reconeixement es viu com una mostra del talent, el compromís i la qualitat humana dels professionals que formen part de la institució.

Cooperatives i medicina social

La Fundació Espriu destaca el model cooperatiu a la cimera del desenvolupament social de l’ONU A la cimera els estats membres van signar la Declaració de Doha, en què es van comprometre a promoure un creixement econòmic inclusiu i sostenible. La primera setmana de novembre, Doha (Qatar) es va convertir a l’epicentre del debat global sobre les polítiques socials amb la celebració de la Cimera Mundial de les Nacions Unides per al Desenvolupament Social. La trobada va reunir 40 caps d’Estat i de Govern, més de 230 ministres i alts funcionaris i prop de 14.000 assistents, entre els quals hi havia representants de la Fundació Espriu. L’esdeveniment també va ser el marc de la cerimònia oficial de cloenda de l’Any Internacional de les Cooperatives 2025, una fita que va posar fi a un any dedicat a destacar la contribució del moviment cooperatiu al progrés econòmic i al benestar col·lectiu. Líders cooperatius de diferents sectors empresarials van participar en la cloenda, entre ells, el director de la Fundació Espriu, Carlos Zarco, que va intervenir en representació del sector sanitari. Zarco va recordar que la salut és el pilar fonamental del desenvolupament social: “Sense una població sana, no hi pot haver economies productives, comunitats resilients ni progrés durador”. En la seva intervenció va explicar com el model cooperatiu aporta solucions eficaces per millorar l’accés als serveis sanitaris i els resultats de salut, i com, a més, enforteix i complementa

els sistemes nacionals de salut mitjançant estructures democràtiques orientades al bé comú. Els participants van coincidir que el model cooperatiu, en situar les persones al centre de la presa de decisions, genera resultats superiors en termes d’equitat, d’estabilitat i de sostenibilitat. Entre els beneficis més destacats van esmentar una distribució més justa dels excedents i una resiliència empresarial més destacada a llarg termini, factors que contribueixen a un desenvolupament social més equilibrat i inclusiu que el dels models mercantils tradicionals. Durant la cimera es va adoptar la Declaració de Doha, en què els estats membres de les Nacions Unides es van comprometre a promoure un creixement econòmic inclusiu i sostenible, així com la plena ocupació en condicions dignes. El document identifica les cooperatives i l’economia social com a actors clau i crida a reforçar-ne el desenvolupament mitjançant polítiques públiques, marcs reguladors adequats i més accés a finançament. La declaració consolida així la línia marcada pels informes recents del secretari general de l’ONU, que recomanen revisar lleis i regulacions per facilitar la creació i l’expansió d’empreses cooperatives.

En el marc de la cimera, el moviment cooperatiu internacional va llançar el Contracte per una nova economia global, una crida adreçada als responsables públics perquè reconeguin oficialment el model cooperatiu i integrin la seva aportació a les estratègies nacionals dels objectius de desenvolupament sostenible. Així mateix, l’Aliança Cooperativa Internacional va presentar la seva estratègia 2026-2030, articulada al voltant de tres prioritats: posar en pràctica els valors cooperatius, enfortir el cooperativisme com a força per al bé comú i protegir la identitat cooperativa contra riscos externs. També es va fer conèixer una edició especial del Monitor Cooperatiu Mundial, publicada amb motiu de l’Any Internacional de les Cooperatives. L’informe va revelar que les 300 principals cooperatives del món van assolir el

Tres de cada quatre europeus donen suport a l’economia social Un Eurobaròmetre especial de la Comissió Europea revela que el 75% dels ciutadans de la Unió Europea (UE) considera que l’economia social, integrada per cooperatives, mutualitats, fundacions i associacions, és un pilar essencial per al benestar col·lectiu, amb un impacte especialment destacat en els àmbits

de la salut i les cures. L’estudi, titulat L’economia social en la vida dels europeus, es va basar en 26.410 entrevistes que es van dur a terme en els 27 estats membres el maig del 2025 i confirma el pes creixent d’aquest model en vista de desafiaments com poden ser la dependència i l’atenció primària.

Segons els resultats, els europeus perceben l’economia social com a líder en sectors clau. L’àrea de salut i cures és on reconeixen més impacte, per davant d’educació o habitatge. Els ciutadans subratllen la seva capacitat per a oferir serveis accessibles, gestionar centres sociosanitaris i reduir

desigualtats mitjançant la reinversió de beneficis en les mateixes comunitats. Més de la meitat dels enquestats (56%) ha tingut alguna relació amb aquestes organitzacions en els últims cinc anys, bé com a voluntaris o donants, bé com a clients i usuaris. En l’àmbit sanitari, aquesta presència

La Fundació Espriu reforça a Brussel·les el paper de les cooperatives a Europa Brussel·les va acollir el 20 de novembre una trobada d’alt nivell que va situar l’economia social en el centre del debat europeu. Sota el títol Les cooperatives construeixen un món millor, el diàleg organitzat per Servimedia a la seu del diari Euractiv i amb la col·laboració de la cooperativa Bidafarma va reunir representants institucionals, experts i líders empresarials en un moment clau per a les polítiques comunitàries. El director general de la Fundació Espriu, Carlos Zarco, va participar activament en l’acte.

El director de la Fundació Espriu, Carlos Zarco, va intervenir en l’acte de cloenda en representació del sector sanitari espanyol.

2023 una facturació conjunta de 2,39 bilions d’euros, una dada que confirma l’extraordinària capacitat econòmica del sector i el seu protagonisme creixent en l’economia global. Amb la clausura a Doha, l’Any Internacional de les Cooperatives deixa com a llegat una agenda reforçada i un reconeixement internacional renovat al model cooperatiu com a motor de desenvolupament social, cohesió i sostenibilitat. La trobada va concloure amb un anunci d’abast global: la declaració a la Cimera Social de Doha d’un Any Internacional de les Cooperatives cada deu anys, un reconeixement que consolida el paper d’aquest model empresarial i reforça el compromís d’organitzacions com la Fundació Espriu amb la transformació social i el desenvolupament sostenible.

també es tradueix en una societat civil que dona suport a la salut mental, l’atenció a llarg termini o la cobertura en zones rurals poc ateses. La demanda de suport públic és clara: el 88% dels europeus creu que les institucions han de donar suport a l’economia social, el 86% reclama més sensibilització i suport per crear noves entitats, i el 80% advoca per finançament públic directe. Els Països

Baixos i Irlanda presenten les percepcions més favorables, mentre que Grècia i Bulgària mostren menys implantació. La vicepresidenta europea Roxana Mînzatu va anunciar que aquestes conclusions s’integraran en la revisió del Pla d’Acció d’Economia Social prevista per al 2026. El suport ciutadà confirma la solidesa d’un model que, amb 11,5 milions de llocs de treball a Europa, exerceix un paper cada dia més consolidat.

La trobada es va obrir amb un missatge de Roxana Mînzatu, vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, que va reafirmar el compromís europeu amb l’economia social i va avançar que a principis del 2026 es presentaran noves iniciatives derivades de la revisió de les directives de contractació pública i del Marc d’Ajudes d’Estat. Mînzatu també va destacar l’impacte positiu del Fons Social Europeu Plus i InvestEU en el creixement del sector, i va subratllar el pes específic del model cooperatiu a Espanya. El debat va comptar amb la participació de la portaveu del Partit Popular Europeu, Dolors Montserrat; l’eurodiputada socialista Leire Pajín; el president de Social Economy Europe, Juan Antonio Pedreño; el president de Bidafarma, Antonio Mingorance, i el president de Cooperatives Europa, Giuseppe Guerini. També hi va intervenir Iratxe García, presidenta del Grup Socialista i Demòcrata del Parlament Europeu. Al llarg del diàleg es va reafirmar el valor estratègic de l’economia social, que genera 11,5 milions de llocs de treball en 4,3 milions d’empreses i produeix el 8% del PIB europeu, alhora que actua com a motor de cohesió territorial i innovació. En aquest marc, la intervenció del Dr. Zarco va subratllar la rellevància de les cooperatives de salut recordant que, segons les Nacions Unides, permeten l’accés a serveis sanitaris a més de 100 milions de famílies a tot el món. El director de la Fundació Espriu va reclamar reforçar la presència del model cooperatiu en la formació universitària i entre la joventut, un element clau per a la seva continuïtat.

D’esquerra a dreta: José Manuel González Huesa, director de Servimedia; Antonio Mingorance, president de Bidafarma: Juan Antonio Pedreño; president de Social Economy Europe; Dolors Montserrat, portaveu del Partit Popular Europeu; Carlos Zarco, director general de la Fundació Espriu, i Leire Pajín, eurodiputada del PSOE.

A fons

L’ECOSISTEMA DE LA DESINFORMACIÓ La tecnologia digital ha posat a l’abast de la mà una quantitat ingent de coneixement i d’informació. Alhora, els mitjans de comunicació de masses associats a Internet s’han convertit en el brou de cultiu idoni per a la proliferació de veritats a mitges, falsedats, errors i tota mena de rumors sovint interessats. per Enric Ros

Des dels temps

en què van aparèixer registrades les primeres publicacions, els ciutadans han hagut d’enfrontar-se a dos grans obstacles a l’hora d’accedir al coneixement. El primer és la sobrecàrrega d’informació, que sovint acaba provocant un escenari de confusió i d’ansietat que alguns han qualificat amb termes tan eloqüents com “infoxicació” o “infobesitat”. No és res precisament nou: sabem que, ja en els segles XVI i XVII, després de la invenció de la impremta, moltes persones es van queixar de l’excessiva abundància de llibres. El segon repte és la dificultat de saber si la informació de què disposem és realment fiable. Com explica l’investigador Jonathan Hernández Pérez, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, en el seu interessant assaig L’ecosistema de la desinformació: excessos i falsedats, les notícies falses “ens han acompanyat durant segles, com els intents per perseguir-les, difondre-les, evitar-les i controlar-les”.

Una aliada del coneixement i també de les ‘fake news’

Les noves eines tecnològiques han multiplicat de manera incalculable aquestes tendències que acabem de descriure. Per posar un exemple rellevant, avui sabem que la propaganda política del segle XXI, a través de les xarxes socials, pot influir de manera decisiva en els processos polítics i electorals, i arribar a posar en risc la qualitat de les nostres democràcies. La “infodiversitat” característica de l’era d’Internet facilita la difusió i l’expansió de qualsevol

missatge, cosa que sovint redunda en més transparència social, però també propicia la creació d’ecosistemes que busquen generar inestabilitat o confusió, provocar estats d’opinió o marcar tendències d’acord amb els interessos dels seus creadors. A aquest complex escenari, s’afegeix ara la generalització de la intel·ligència artificial (IA), que atorga respostes rapidíssimes als nostres dubtes, sense especificar, en molts casos, les fonts o informar-nos del biaix dels seus programadors.

La resposta a aquests dilemes

Tal com assenyala Luis M. Romero-Rodríguez, professor i investigador en la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, en una entrevista publicada al Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, “les fake news van més enllà dels missatges falsos que es llancen per les xarxes socials o per certs líders d’opinió i que es viralitzen”. Són més aviat informacions pròpies d’“una maquinària propagandística o de laboratoris”, que repliquen “els mitjans amistosos sense verificar-ne gens ni mica la veracitat. De fet, en aquest sistema de postveritat, la realitat és el que menys importa”. L’essencial és “que el missatge arribi, sigui una bomba i generi molt trànsit”. En vista d’això, no hem de caure en l’alarmisme. Més que mai, és imprescindible que desenvolupem el pensament crític per poder calibrar la fiabilitat de la informació que consumim. Internet és només un mitjà; nosaltres decidim si ha de servir per augmentar el nostre coneixement o per contribuir a reafirmar-nos en una subjectivitat infundada.

“En aquest sistema de postveritat, la realitat és el que menys importa. L’essencial és que el missatge arribi, sigui una bomba i generi molt trànsit”

El ciutadà davant la desinformació El primer estudi sobre la desinformació a Espanya, elaborat el 2022 per la Universitat de Navarra i la Unió de Televisions Comercials en Obert (UTECA), en el qual es va entrevistar 1.224 persones majors de 18 anys del nostre país, va llançar una sèrie de conclusions molt interessants que resumim a continuació:

• • • • • •

El 95,8% dels espanyols creu que la desinformació és un problema de la societat actual. Un 91% assegura que la desinformació és un perill per a la democràcia. El 88,1% opina que les persones tendeixen a creure més en els missatges que reben si aquests coincideixen amb la seva manera de pensar. No obstant això, només el 32,8% admet que, en el seu cas particular, tendeix a creure més aquelles informacions que coincideixen amb el seu pensament. Els enquestats estan convençuts que el el 42,1% dels missatges i les informacions que reben són falsos. Els joves creuen que la gent gran és més procliu que l’enganyin. La gent gran pensa exactament el contrari.

A fons

El mercat de la

PSEUDOCIÈNCIA Els ciutadans que consulten els seus símptomes a Internet poden arribar a conclusions errònies, per falta de coneixement, o caure en els suggestius paranys de tractaments que no estan sustentats per estudis científics. Tal com explica

el filòsof francès Éric Sadin, en el seu imprescindible assaig L’era de l’individu tirà, les tecnologies actuals ens provoquen una (falsa) sensació d’autonomia gairebé total i tendeixen a reafirmar la nostra subjectivitat. Atrapats en el “forat negre”

dels seu telèfon mòbil, abstrets en la informació que els ofereix i indiferents a l’existència dels altres, “els individus es troben com embolcallats per un halo propi que els aïlla de tot el que suposen que els és aliè o inapropiat”. Això, en el camp de la salut, pot tenir conseqüències especialment greus. La ciència, evidentment, no es fa ressò d’opinions sense fonament, sinó que corrobora la recerca sotmetent-la a rigorosos processos de verificació. La temptació de deixar-nos portar per les promeses de teràpies alternatives no demostrades, suplements “miraculosos” o recomanacions de persones sense titulació professional ha d’evitar-se costi el que costi si no volem arriscar-nos a pagar un alt preu. En aquest sentit, el 2025, el Ministeri de Sanitat ha llançat la campanya “Remeis sempre amb evidència científica”, que busca oferir informació clara, accessible i verificada responent a alguns dels dubtes més freqüents dels ciutadans. El seu objectiu és lluitar contra la “infoxicació” que pot trobar-se en un regueró incontrolable de publicacions d’Internet.

Els riscos de consultar amb “el doctor Google”

Per parlar sobre els possibles canvis en els comportaments dels pacients, entrevistem el Dr. Cristian Herrera, metge de la Unitat de Medicina Interna de la Clínica HLA Vistahermosa Alacant. En paraules d’aquest prestigiós professional sanitari, “en els últims temps, ens trobem amb diverses persones que revisen a Internet les possibles malalties associades als seus símptomes abans d’acudir a la consulta. Això provoca que facin valoracions que poden ser errònies o que exigeixin proves diagnòstiques que no són adequades per al seu cas”. A vegades, com que no obtenen la resposta que esperen per part del seu metge, generen desconfiança cap a ell, cosa que pot acabar afectant l’evolució de la seva malaltia. Per al Dr. Jordi Morillas, cap de servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Barcelona, amb qui també hem pogut conversar, “existeix un abans i un després de ChatGPT. En l’època en què molts pacients consultaven a Google, solien venir força confosos i amb una visió molt pessimista del seu possible estat de salut. Ara, amb la IA, intenten individualitzar el seu diagnòstic i això fa que tinguin més preguntes”.

“L’etiqueta natural no és una garantia en si mateixa, sinó una cosa que hauria de generar-nos una sensació d’alerta”

Una altra tendència comuna és que, fruit d’uns temps basats en la immediatesa, els pacients exigeixin un diagnòstic immediat dels professionals. “Hi ha proves que poden trigar un cert temps. En molts casos, una prova marca la necessitat de fer-ne una altra amb posterioritat, cosa que pot endarrerir una mica més el diagnòstic. Hi ha raons tècniques que expliquen que el metge necessiti un cert temps per arribar a una conclusió ben sustentada”, ens diu el Dr. Herrera. Segons el Dr. Morillas, “el més fonamental és que el metge sigui capaç de generar confiança als seus pacients. En Medicina tenim diverses paraules per indicar que no sabem l’origen d’una malaltia: idiopàtic, essencial, criptogènic, primari… La manca d’informació és el que provoca més incertesa. Per això, nosaltres ens asseiem cada dia amb els pacients i les seves famílies, per explicar-los de la manera més completa possible tot el que sabem sobre la seva malaltia”. Per això, hem d’aprendre a seguir els protocols que ens indiquen els professionals acreditats, sense pretendre accedir a “dreceres” que no faciliten la identificació correcta de la nostra possible afectació. Com apunta el Dr. Herrera, “el criteri dels metges i les infermeres que ens atenguin sempre estarà més sustentat que el de qualsevol vídeo d’Internet”.

No existeixen teràpies alternatives

Tal com ha assenyalat la Dra. Rosa Arroyo, vicepresidenta segona de l’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya (OMC) i coordinadora de l’Observatori Contra les Pseudociències en la mateixa organització, “no hi ha medicina alternativa, hi ha medicina basada en l’evidència, i sota aquest compromís hem de continuar treballant (…) en accions com la promoció de l’educació sanitària i per aconseguir la regulació de la publicitat sanitària”. El Dr. Herrera sosté la mateixa opinió i no dubta a afirmar que “els remeis miraculosos són sempre una mentida”. Aquest metge internista ens encoratja a abandonar el “pensament màgic”, que difon les bondats infal·libles dels “productes naturals”: “Bona part dels fàrmacs que han demostrat la seva efectivitat en estudis clínics han estat sintetitzats al laboratori a partir de productes que es troben a la natura. L’etiqueta natural no és una garantia en si mateixa, sinó més aviat una cosa que hauria de generar-nos una sensació d’alerta. Tinguem en compte que la major part dels verins també són naturals”. Els professionals del sector sanitari tenen clar, com ha manifestat la Dra. Arroyo, que “la lluita contra l’intrusisme no és una cosa corporativista”, sinó una “defensa dels interessos dels consumidors i usuaris contra les pseudoteràpies i la mala praxi”.

A fons

L’epidèmia

“PSICOLÒGICA” L’arribada de la covid-19 va acabar destapant una segona “epidèmia silenciosa”: la de la salut mental. La tríada formada per l’ansietat, l’estrès i la depressió sembla avui més present que mai en moltes informacions que discorren per la xarxa. Segons

l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de mil milions de persones a tot el món pateixen avui trastorns de salut mental. Aquestes afeccions són presents en persones de totes les edats, nivells d’ingressos i països. Són, en l’actualitat, la segona causa de discapacitat prolongada, augmenten el nombre d’anys de vida saludable perduts i generen múltiples despeses tant als serveis sanitaris com als pacients i les seves famílies. Tal com ens explica Cristina Sarabia, responsable de la Unitat de Psicologia de la Clínica Vistahermosa HLA i directora de Inicia Sarabia Psicología, “quan sentim un malestar emocional, busquem obtenir una etiqueta que serveixi per donar explicació al que ens passa. Per això acudim a Google, i ara a la intel·ligència artificial. Però, sovint, aquesta mena d’identificació ens porta a un patró de reforç negatiu pel qual acabem reafirmant conductes poc positives”. Per a Sarabia, l’autodiagnòstic “pot proporcionar un alleujament ràpid, fins que ens adonem que continuem tenint el mateix problema que abans”.

La nostra salut mental, en mans d’Internet

Hi ha diverses raons que justifiquen que les persones que tenen una preocupació d’índole emocional acudeixin amb freqüència a consultar informació a la xarxa. Una de les principals és que, malgrat tots els progressos en la divulgació d’informació rigorosa, la salut mental encara continua estant associada a un cert estigma que pot generar culpa o vergonya en algunes persones afectades. Així mateix, la fragilitat en les emocions pot fernos més proclius a tractar de buscar solucions

senzilles –com preguntar a la IA o seguir recomanacions obtingudes en vídeos d’influencers o de youtubers que parlin sobre aquestes qüestions– per tractar problemes tan complexos com aquests.

La importància d’acudir a professionals

En paraules de Sarabia, “hem de ser capaços d’analitzar la informació que se’ns proporciona, i estimular el pensament crític per ser capaços de filtrar la qualitat i fiabilitat de les fonts consultades”. Per a aquesta acreditada psicòloga, “no cal buscar la immediatesa ni la simplificació en les respostes. La IA pot tendir a reforçar el que volem sentir. I pot passar el mateix amb certs divulgadors”. Per descomptat, existeixen perfils en aquest camp creats per grans professionals, però a vegades és difícil, per als ciutadans, identificar-los correctament. Per això, en vista del dubte, és millor no deixar-se portar per propostes poc fiables fetes per persones que no acreditin la formació necessària. “Pensem el perill que pot suposar escoltar veus poc rigoroses en qüestions com els trastorns alimentaris, per posar un exemple”, afegeix Sarabia. Evidentment, la millor opció sempre és posar-se en mans de persones qualificades, que puguin identificar correctament la nostra situació i proposar-nos l’abordatge terapèutic més adequat. En els últims temps, l’OMS ha instat els governs de tot el món a desenvolupar iniciatives que concedeixin l’atenció adequada a la salut mental dins dels seus sistemes sanitaris. Atendre aquesta petició és, sens dubte, una qüestió crucial per no deixar que les simplificacions psicològiques i els “diagnòstics exprés” agreugin un problema cada vegada més apressant en les societats desenvolupades.

A fons

Estratègies per combatre la

DESINFORMACIÓ Les conseqüències associades a la mala praxi en el tractament de la informació no afecten solament el camp de la salut, sinó totes les esferes de la vida. Recentment, el Parlament Europeu ha proporcionat deu claus per a identificar la desinformació i combatre’n els efectes que repassem a continuació.

1Mantenir-nos alerta.

Hem d’anar més enllà dels titulars sensacionalistes, donar prioritat al contingut de fons i estar atents per poder evitar les estratègies especialment dissenyades per generar interacció de manera efectista.

a desxifrar la desinforma2Aprendre ció. Cal parar esment al llenguatge utilitzat, mantenint la cautela quan percebem que s’apel·la directament a l’emoció. També s’han d’identificar el llenguatge enganyós i les afirmacions vagues. Hem de recórrer a fonts clares, objectives, que proporcionin informació basada en fets comprovables.

3Verificar la font.

Cal donar prioritat a les informacions provinents de fonts creïbles, que acreditin pràctiques i mètodes de treball transparents i professionals.

4Verificar els fets.

Hem de prendre la iniciativa per comprovar la veracitat d’una informació abans de compartir-la amb altres persones (una cosa especialment rellevant en matèria de salut), sobretot a les xarxes socials. A més, cal contribuir només a difondre continguts quan tenim la certesa que els han revisat organitzacions locals de verificació de dades.

la informa5Contrastar ció.

Per no deixar-nos portar pel biaix dels algorismes de recomanació, és recomanable comparar la informació en diverses fonts fiables. Això ens permetrà contrarestar les possibles manipulacions i les dades falses.

Pensar-s’ho dues vegades abans de 6compartir.

A l’hora de difondre un contingut, convé deixar un espai de reflexió necessari. També hem d’estar segurs d’haver examinat bé la informació que compartim, més enllà del titular, comprovant els detalls i la fiabilitat de la font.

imatges 7Verificar i vídeos.

És essencial assegurar-nos de la fiabilitat del material descriptiu i audiovisual que acompanya les informacions assegurant-nos que no l’han manipulat (una cosa especialment sensible en la creació de fotografies i vídeos mitjançant intel·ligència artificial) o distorsionat a partir de la font original.

importància de formar-se i d’inforel pensament 8Lamar-se. 9Promoure crític. No solament hem de comprovar la informació dels materials que difonem. També hem d’estar al corrent sobre les estratègies habituals que s’utilitzen a les campanyes de desinformació per evitar ser-ne víctimes (o còmplices inconscients). Si tenim dubtes sobre la veracitat d’alguna informació, podem buscar ajuda consultant pàgines especialitzades com la del Parlament Europeu sobre desinformació o l’Observatori Europeu de Mitjans Digitals.

Fomentar la reflexió i debatre amb altres persones mitjançant arguments elaborats ens fa més resilients contra la infoxicació i la desinformació. L’escepticisme i la lucidesa són qualitats que ens protegeixen de possibles manipulacions.

sobre el contin10Informar gut sospitós. Més enllà que sapiguem evitar els riscos, és fonamental que tinguem un compromís de protecció de la comunitat. Per això, si advertim l’existència d’una informació poc fiable o perillosa, és important que la denunciem a les plataformes corresponents o davant les autoritats competents seguint els procediments reglamentaris.

Destinacions guitat, inclouen tresors procedents de la tomba del jove rei Tutankamon que mai s’han mostrat al públic. Dissenyat per la firma irlandesa Heneghan Peng Architects, l’edifici és una obra d’enginyeria que s’integra amb el paisatge desèrtic, estratègicament situat per oferir vistes espectaculars de les piràmides.

La barca que transportava l’ànima del faraó al més enllà

La benvinguda al visitant és impressionant: al Gran Atri l’espera la colossal estàtua d’11 metres de Ramsès II, que dona pas a la Gran Escala, un camí envoltat per misterioses estàtues que mena cap a les galeries. Encara que es trigaria un parell de dies a visitar tot el GEM en profunditat, hi ha galeries imprescindibles. D’una banda, l’esperada col·lecció completa del rei Tutankamon, que es presenta junta per primera vegada; de l’altra, la barca solar de Kheops, una fascinant embarcació funerària de més de 43 metres d’eslora i amb milers d’anys d’antiguitat que es creia que transportava l’ànima del faraó en el seu viatge al més enllà.

El Caire inaugura (per fi) el

Es preveu que més de 5 milions de persones visitin anualment el museu, la qual cosa el convertirà en un dels més importants del món, si tenim en compte els 8,7 milions que van visitar l’any passat el Louvre, els 6,5 milions del Museu Britànic i els 5,7 del Museu Metropolità d’Art de Nova York. Visitar el GEM és, a més, l’excusa perfecta per fer una escapada d’uns dies per visitar el Caire o fins i tot allargar-la per descobrir altres atractius imprescindibles d’Egipte.

GRAN MUSEU EGIPCI El GEM està destinat a convertir-se en un dels centres culturals més importants del planeta, amb cinc milions de visitants anuals; una excusa immillorable per planejar una escapada fascinant a Egipte. per Neus Duran

a inestabilitat política, el cost elevat d’unes obres que no paraven de complicar-se i fins i tot la covid-19 han retardat més d’una dècada la inauguració del que està destinat a ser un dels museus més importants del món, el Gran Museu Egipci. Aixecat al costat de l’última de les set meravelles del món antic, la Gran Piràmide de Guiza, finalment ha obert les portes aquest complex faraònic que mostra la col·lecció egípcia més gran mai exposada. Els 100.000 objectes que s’hi exhibeixen, de fins a 7.000 anys d’anti-

A pocs metres del museu, el viatger trobarà un dels atractius imprescindibles de la capital egípcia, les piràmides de Guiza. Es poden visitar les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí, la mítica Esfinx i diversos temples, i afegir a l’experiència, si es desitja, un passeig en camell per l’àrida sorra que envolta els històrics monuments. I per gaudir de bones vistes de l’enorme ciutat, cal dirigir-se a la Ciutadella de Saladí, que inclou un conjunt de monuments integrats a l’interior d’una fortalesa medieval que s’alça sobre els turons de Moqattam. Un altre racó que mereix una visita és el barri copte, un oasi de tranquil·litat, envoltat per les antigues muralles de la fortalesa romana de Babilònia, molt relaxant per deixar enrere durant unes hores l’enrenou de la metròpoli. El cor cristià de la ciutat batega aquí, on els viatgers poden meravellar-se amb la impressionant Església Penjant (Al-Muallaqa), que sembla que suri sobre una antiga porta romana. Explorant els estrets carrerons, el viatger descobrirà monuments històrics com la cova de la Sagrada Família, a l’església de Sant Sergi, o la sinagoga Ben Ezra.

De navegar pel Nil a explorar els esculls del mar Roig

Més enllà del Caire, cap viatge a Egipte està complet sense viure l’experiència atemporal de navegar pel riu Nil. Considerat l’artèria vital que va donar origen a la civilització faraònica, un creuer entre Luxor i Assuan no és només un mitjà de transport, sinó una immersió tranquil·la en el paisatge històric. Des de la coberta, es pot observar una vida rural que amb prou feines ha canviat en mil·lennis: camps verds, palmeres datileres i llogarets pintorescos, mentre es llisca entre els temples més importants del país. Una altra parada imprescindible és Luxor. La ciutat, que una vegada va ser la majestuosa Tebes, és essencialment el museu a l’aire lliure més gran del món. Aquí convergeixen l’impressionant temple de Luxor i el gegantí temple de Karnak, amb colossals avingudes d’esfinxs. Travessant el Nil, a la ribera occidental, hi ha la vall dels Reis i la vall de les Reines, amb colorides i ben conservades tombes dels faraons. Per als amants del mar i l’aventura, Egipte també ofereix un contrast sorprenent en la seva costa oriental: les aigües cristal·lines del Mar Roig. Destinacions com Sharm al-Sheikh i Hurghada són mundialment famoses per oferir algunes de les millors experiències de submarinisme i snorkel del planeta. Es tracta d’un veritable aquari natural que acull vibrants esculls de coral intactes i on es pot nedar al costat de peixos tropicals de mil colors, tortugues marines, i fins i tot explorar naufragis fascinants. És, sens dubte, la cirereta perfecta per a un viatge a aquesta terra mil·lenària.

El tresor del rei nen, al descobert per primera vegada La joia de la corona del museu és la col·lecció del rei Tutankamon, mostrada íntegrament per primera vegada. La fascinació per aquest faraó ha perdurat des que, el 1922, l’arqueòleg Howard Carter va albirar el tresor i va pronunciar la seva icònica frase: “Veig coses meravelloses!”. Les Galeries Tutankamon reuneixen més de 5.000 objectes trobats en aquesta tomba gairebé intacta, incloent-hi el tron daurat, tres llits funeraris, sis carros cerimonials i delicats vestits. I, per descomptat, la sorprenent màscara funerària, feta d’or pur, quarsita i lapislàtzuli, ara exhibida al costat de tot el seu aixovar funerari.

Tendències Antonio Flores i Jeff Buckley

DIALOGUEN

A L’IN-EDIT

El Festival In-Edit, que s’ha celebrat a finals del 2025, ha unit l’estrena de dos documentals que cedeixen el testimoni familiar d’aquests mites que no van viure prou per veure la seva transcendència. per Laura Martos

e la mateixa manera que a Espanya és difícil no recordar els Flores quan pensem en el folklore del país, als Estats Units és difícil no recordar els Buckley —pare i fill— com a emblema musical del rock alternatiu. En els homenatges que han treballat meticulosament Isaki LaCuesta i Elena Molina a Flores para Antonio, i Amy Berg a It’s Never Over, Jeff Buckley –tots dos emesos al festival In-Edit de Barcelona a finals del 2025 i ja disponibles en plataformes–, descobrim un diàleg pràcticament invisible de dos artistes plens de sensibilitat que, salvant les distàncies, compartien una visió de la música, i del món, molt semblant.

Un ‘collage’ de flors per a Antonio

Antonio González Flores va néixer a Madrid un 14 de novembre del 1961, en un bressol d’artistes venerats per tot un país. Fill del guitarrista Antonio González Batista –el Pescaílla– i l’actriu i cantant Lola Flores, va enregistrar el seu primer disc, Antonio, amb només 19 anys. Tot i que va rebre una allau de crítiques per la seva posició privilegiada, va debutar amb la cançó que més s’acabaria versionant de l’artista: No dudaría. La carrera musical del mitjà dels Flores, sempre marcada per una forta atracció per l’experimentació –del rock flamenc al blues i la cançó d’autor– va passar més aviat desapercebuda fins que es va publicar De Ley, l’àlbum de debut de la seva germana Rosario, que en gran part havia compost ell. Quan la seva pròpia música va assolir certa fama, amb la publicació del seu últim àlbum, Cosas mías, possiblement el seu treball més introspectiu i personal, l’Antonio ja havia consumat (de nou) una intensa relació amb les drogues.

La trobada del 1994

Cosas mías (1994) Premi Ondas pòstum (1995), 5× disc de platí a Espanya, disc de diamant pòstum (2005) i Premi de la Música per la cançó ‘Alba’ (1996).

Els últims mesos de la seva vida s’estrenyen en un espai on no hi caben gaires certeses, un forat que ara la seva filla, Alba, ha procurat omplir amb anècdotes i pensaments de les persones que li eren més properes, al documental que es va estrenar a finals de l’any passat. “Estava una mica enfadada amb ell quan es va morir”, explica l’Alba a la seva mare, Ana Villa, mentre descobreixen el material acumulat en unes caixes de records que abans no s’havia atrevit a obrir. Més enllà dels testimonis nostàlgics del seu cercle més íntim, marcat per les veus de les seves germanes Lolita i Rosario, que animen l’Alba a preguntar “el que no t’has atrevit mai a preguntar”, és gràcies a la intenció sanadora que envolta tot aquest projecte que s’acaba dibuixant a collages un personatge molt més profund i interessant que el que havia quedat ocult després de la tràgica narració de la seva mort, el 1995.

Jeff Buckley abans de ‘Grace’

Grace (1994) Grand Prix International du Disque de l’Académie Charles Cros (1995), múltiples nominacions als MTV Video Music Awards i Rolling Stone (1995), i nominat repetidament en llistes dels millors àlbums de tots els temps.

Igual que Alba Flores amb la cançó que porta el seu nom a Cosas mías, Jeffrey Scott Buckley (17 de novembre del 1966) també es va haver d’aferrar a la lletra d’una cançó que li va dedicar el seu pare, Tim Buckley, quan tot just era un nen –I Never Asked to Be Your Mountain– per processar el dol de la seva absència i tràgica mort (també per sobredosi) amb només 28 anys. Però va ser gràcies a aquesta cançó, el 1991, que va versionar en un concert homenatge a en Tim amb alguns músics de l’escena downtown novaiorquesa, el que li va permetre començar a freqüentar els escenaris del Sin-é Café. Allà també va destacar per les múltiples versions que feia d’Edith Piaf, Nina Simone i Bob Dylan, i la seva admi-

ració especial per Nusrat Fateh Ali Khan i Led Zeppelin, amb les quals va demostrar un immens rang vocal i de gèneres que –a desgrat seu– eren la viva imatge del seu pare. També allà, ensenyaria al món per primera vegada la seva versió d’Hallelujah, de Leonard Cohen, la cançó més escoltada de l’artista i que, el 1994, afegiria al seu primer i únic àlbum, Grace. Des de la mitificació d’aquell debut, que arribaria al Billboard 200 després de la seva mort accidentada, el 1997, i que està considerat un dels millors àlbums de la història, la figura d’en Jeff ha estat digna de menció durant dècades. La seva curta i intensa trajectòria s’ha portat al cinema fins a tres vegades, tot i que no hi ha res que s’assembli a la llarga espera –quinze anys per a la directora, Amy Berg– de reunir les tres dones protagonistes de la seva vida –la seva mare, Mary Guibert, i els seus dos amors, Rebecca Moore i Joan Wasser– perquè narressin elles en Jeff des de la seva perspectiva.

L’òpera prima de tots dos artistes es va publicar el 1994 i va guanyar rellevància després de la seva mort, amb diversos reconeixements

D’aquesta manera, el documental ha sorgit com un homenatge esperat que dona fe de l’interès primerenc de Buckley per la música, que, segons explica la seva mare, es podia remuntar als dies de bressol, en què el sentia intentar harmonitzar amb el que sonava a la ràdio. Tot i que el relat d’aquest artista estigui marcat inevitablement per la tragèdia, el seu documental també aconsegueix que deixem de pensar uns segons el que hauria pogut ser per veure tot el que sí que va ser: un punt de referència moral i artístic, un so orgànic que va musicalitzar la vulnerabilitat davant del grunge que havia sobrecarregat la dècada anterior.

Exposicions

MARUJA MALLO El renaixement pòstum d’una

figura clau del surrealisme espanyol El Museu Reina Sofia recupera una de les autores més transcendentals del segle XX espanyol per saldar així un deute històric. per Joan Miquel Mas Salom

aruja Mallo va decidir viure sense demanar permís i va marcar un abans i un després en la pintura espanyola del segle XX. Encara que el seu nom ha quedat injustament relegat a peus de pàgina o apèndixs, la seva importàn· cia és equiparable a la de coetànies com Frida Kahlo o Georgia O’Keeffe. Nascuda el 1902 a Viveiro (Galícia) i criada en una família nombrosa que fomen· tava la igualtat, una rara avis de l’època, des de petita va aprendre que la creativitat podia ser una forma de respirar. D’adolescent es va traslladar a Avilés i ja a

la vintena a Madrid, on va descobrir que l’art no era només un refugi, sinó un camí que havia de transitar. Va ingressar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on va ser una de les primeres dones a supe· rar els exàmens d’ingrés. Allà es va amarar d’avant· guarda i es va envoltar d’un entorn efervescent, i va ser una habitual en tertúlies amb personalitats com Dalí, Lorca o Buñuel. La seva presència en la Generació del 27, a més, no va estar limitada a una comparsa de les seves personalitats masculines. Va treballar com a il· lustradora en publicacions literàries com La Gaceta Literaria, Almanaque Literario o Revista de Occidente i començaria així a guanyar popularitat com a artista. Al costat d’altres artistes reconegudes com Concha Méndez o Margarita Manso, acabaria fundant el grup

Fotografies cedides pel Museu Reina Sofia

conegut com Las Sinsombrero. I davant d’un món que no sempre estava preparat per a una artista com ella, va decidir plantar cara.

De la quotidianitat a la modernitat

En les seves primeres obres, Mallo es va amarar d’elements del carrer i populars, en quadres en què li agradava recrear revetlles i fires, retratant treballadors i gent corrent. Exalça les mans, emblema de la feina, de salutació i de pau. Amb colors vius i figures apinyades, la primera època retrata una marcada consciència social que mai abandonaria. El 1932, però, va viatjar a París i el surrealisme la va enllu· ernar. Va conèixer André Breton, Picasso, Miró, i d’aquesta etapa van néixer obres com Espantaocells, on el món oníric i el simbòlic s’uneixen per crear un univers propi. El seu estil va esdevenir més experimental, més profund: geometries, mites, naturaleses reinventades.

L’exili: llum americana i reinvenció

L’amarga i dolorosa ferida de la Guerra Civil la va obligar a sortir d’Espanya i va acabar a Buenos Aires, on va passar més de dues dècades. Si l’exili va ser dolorós, la seva creativitat el va transformar en llavor. El 1939 va acabar la seva obra més cèlebre Cant de les espigues, i va publicar el llibre Lo popular en la plástica española a través de mi obra. Tot i així, a l’Amèrica Llatina va descobrir nous paisatges, noves cultures i una natura exuberant. Especialment les platges de Xile, on la va embadalir la natura exuberant de les platges de Punta del Este i Punta Ballena. Tot això la va

D’esquerra a dreta: ‘La religió del treball’ (1939), ‘Viatgers de l’èter’ (1982), ‘Terra i excrements’ (1932), ‘Sorpresa del blat’ (1936), ‘Or (retrat bidimensional’ (1951), ’La revetlla’ (1927).

inspirar per crear les seves natures vives: petxines, flors, màscares, formes orgàniques que dialogaven amb allò màgic i allò científic. Durant aquell temps, Mallo va viatjar i va exposar les seves obres pel Brasil, l’Argentina, Xile i Nova York, on va conèixer i va fer amistat amb Andy Warhol. El 1949 va arribar a expo· sar a la Carroll Carstairs Gallery, després de guanyar, l’any anterior, el Premi Pictòric de la II Exposició Novaiorquesa amb la seva obra Cap de dona negra.

L’artista completa: avantguarda, mètode i llibertat

Entre l’octubre del 2025 i el març del 2026, el Museu Reina Sofia acull l’exposició Maruja Mallo: Màscara i compàs, la retrospectiva més gran dedicada mai a l’artista. La mostra reuneix al voltant de dues-centes peces (pintures, dibuixos, esbossos, fotografies, documents personals) i proposa un recorregut complet per la seva trajectòria, des de les re· vetlles madrilenyes fins a les arquitectures surrealistes i la fascinació final pel cosmos. L’exposició, organitzada en diàleg amb els criteris que la ma· teixa Mallo va utilitzar per estructurar la seva obra, permet descobrir el seu univers creatiu amb una profunditat inèdi· ta: el mètode geomètric, l’interès per la natura, el pensament filosòfic i la manera visionària d’entendre la modernitat. És, en definitiva, una oportunitat irrepetible per retrobar-se amb una figura imprescindible del nostre art. Una dona que va viure com pintava: amb llibertat, amb precisió i amb una passió indomable pel món que l’envoltava.

Desconnexió

Sabies que...?

La grip espanyola va ser la pandèmia més mortífera després de la pesta negra

Llibres

L’etern rei del terror gòtic Victor Frankenstein és un científic que crea una criatura a partir de restes humanes. Quan l’experiment cobra vida, horroritzat per la seva aparença, el rebutja i fuig. Ara, el clàssic que Mary Shelley va escriure en una nit de jocs literaris torna ser protagonista després d’una acurada reinterpretació adaptada a la pantalla per Guillermo del Toro.

Frankenstein. Mary Shelley. Viena

Premi Nobel de Literatura

l llarg de la història, poques forces han modelat la demografia i la societat humana amb tanta brutalitat com les epidèmies. L’exemple més esfereïdor continua sent la pesta negra (1347-1351), que, en només quatre anys, va esborrar del mapa un estimat d’entre el 30% i el 60% de la població europea, i que va reconfigurar el món medieval. Tot i això, molts segles després, en ple segle XX, la humanitat es va enfrontar a un assassí microscòpic gairebé igual d’eficient: la mal anomenada grip espanyola del 1918. Irònicament, la grip no es va originar a Espanya; va emergir en els últims mesos de la Primera Guerra Mundial –es debat si en un campament militar als E UA o a França– però va ser la premsa espanyola la que, lliure de censura militar, va informar obertament sobre la malaltia que estava delmant la població i fins i tot afectant el rei Alfons XIII.

Una expansió inevitable

Aquesta soca del virus de la grip (H1N1) va ser única i aterridora. A diferència de la grip comuna, que afecta principalment nens i gent gran, la del 1918 atacava amb virulència joves sans (entre 20 i 40 anys). El virus provocava una tempesta de citocines, una sobrereacció del sistema immunitari que feia que els pulmons

s’omplissin de líquid, que portava a una pneumònia devastadora i a la mort per asfíxia en qüestió de dies, o fins i tot hores. El context bèl·lic en va ser el millor aliat. El moviment massiu de tropes en vaixells i trens per tot el món va disseminar el virus a una velocitat sense precedents. En aproximadament dos anys (1918-1920), i en tres onades mortals, va infectar un terç de la població mundial (uns 500 milions de persones). S’estima que va matar entre 50 i 100 milions de persones a tot el món, una xifra que supera amb escreix les morts totals de la Primera Guerra Mundial. Sense vacunes ni antibiòtics per tractar les pneumònies secundàries, l’única defensa era l’aïllament, les mascaretes de gasa i la quarantena. La pandèmia finalment es va esvair: el virus va mutar a soques menys letals i la immunitat dels supervivents va frenar-ne l’avenç. Tot i que avui disposem de vacunes anuals i antivirals, la grip no ha desaparegut. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que la grip estacional continua causant entre 290.000 i 650.000 morts respiratòries cada any al món. La lliçó del 1918 és la base de la vigilància epidemiològica moderna, un recordatori de la velocitat amb què un virus respiratori pot posar en perill el planeta.

Melancolía de la resistencia, la novel·la més coneguda de l’escriptor hongarès László Krasznahorkai, Premi Nobel de Literatura 2025, és un relat apocalíptic i torbador ambientat en un petit poble on l’arribada d’un circ amb una balena dissecada desencadena el caos i imposa la violència i la irracionalitat sobre la convivència. Melancolía de la resistencia Lázló Krasznahorkai. Acantilado

El dolor de cada generació El protagonista de la nova novel·la d’Ocean Vuong és el Hai, un jove de 19 anys a punt del suïcidi que decideix llançar-se des d’un pont. En aquell moment l’atura la Grazina, una anciana lituana amb demència. Després d’aquesta primera trobada, el Hai passa a cuidar-la, i entre tots dos es forma una relació inesperada i molt humana.

L’Emperador d’Alegria. Ocean Vuong. Anagrama

Premi Alfaguara de Novel·la El Premi Alfaguara de Novel·la 2025 presenta els Esterházy, una parella excèntrica sense un passat clar que arriben a un poble de la costa argentina i comencen a regentar un antic hotel. Aquests dos éssers (i els seus misteriosos fills) arrasaran amb la dinàmica quotidiana, aparentment tranquil·la, d’aquesta petita societat.

Arderá el viento. Guillermo Saccomanno. Alfaguara

Compartir 35

Posa’t al dia amb els nostres articles i reportatges sobre salut, economia social, cultura i estil de vida Segueix-nos a

www.compartir.coop

Subscriu-t’hi per rebre mensualment totes les novetats de la revista Compartir

Av. de Josep Tarradellas, 123-127, 4a pl. - 08029 Barcelona Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3a- 28027 Madrid Tel.: 934 954 490 • fundacionespriu@fundacionespriu.coop • www.fundacionespriu.coop

Les empreses cooperatives ajuden a construir un món millor