Hospitals que cuiden el planeta

www.compartir.coop

Revista de cooperatives sanitàries i medicina social | Núm. 18 – OCTUBRE 2024

C o m pa r t i r

HOSPITALS QUE CUIDEN EL PLANETA

El sector de la salut a través de l’economia circular OFTALMOLOGIA

Quines són les malalties principals de la vista i com podem prevenir-les?

COOPERATIVISME

Entrevista a Carlos Zarco: llançament preliminar de l’Any Internacional de les Cooperatives

ART

Quaranta anys de producció de l’artista japonès Yoshitomo Nara

Staff Compartir Revista del cooperativisme sanitari www.compartir.coop compartir@fundacionespriu.coop Consell editorial: Dr. Ignacio Orce, president de la Fundació Espriu i d’Assistència Sanitària Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA-Lavinia Dr. Oriol Gras, patró de la Fundació Espriu Dr. Carlos Zarco, director general i patró de la Fundació Espriu

Edició: Factoría Prisma Diagonal 662-664 08034-Barcelona Tel. 639 213 710 www.factoriaprisma.com Directora de Factoría Prisma: Angi González Vives Coordinació: Laura Martos Disseny: Xavi Menéndez Impremta: Centro Gráfico Ganboa SL Dipòsit legal: B-46099-2003 ISSN: 2696-3817 ISSN (Internet): 2696-3833 Fundació Espriu Av. de Josep Tarradellas, 123-127 4.ª planta 08029 Barcelona Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3.ª 28027 Madrid NIF: G-59117887 Tel.: 934 954 490 fundacionespriu@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop

Constituïda el 1989, la Fundació Espriu integra les entitats que practiquen el model sanitari cooperatiu creat pel Dr. Josep Espriu: Autogestió Sanitària, SCIAS, Lavinia i ASISA, que formen el Grup Assistència i el Grup ASISA.

2

Sumari

04

ACTUALITAT MÈDICA L’1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. T’ho expliquem a les notícies d’aquest número.

06

SALUT A LA TARDOR Una guia pràctica d’alimentació portable per no deixar de menjar de forma saludable a la feina.

10 14 20

OFTALMOLOGIA

COOPERATIVISME SANITARI

A FONS

Segons l’OMS, més de dos milions de persones pateixen una deficiència visual. Quines són les causes principals i com podem prevenir-les?

ASISA i Assistència Sanitària estrenen noves campanyes i serveis, i declaren un balanç positiu que impulsa el quart trimestre de l’any.

Els hospitals són una de les infraestructures més contaminants. Com pot el sector sanitari integrar-se eficaçment en l’economia circular?

Editorial

Una infraestructura sostenible per a tothom La petjada ambiental

dels hospitals i centres de salut és significativa a causa de l’enorme quantitat de residus generats diàriament, des de plàstics d’un sol ús fins a productes farmacèutics. ASISA i Assistència Sanitària, exemples d’avantguarda en la sostenibilitat hospitalària, treballen per atendre aquesta necessitat i, al reportatge central d’aquest número, us mostrem com estan liderant el camí cap a una gestió més conscient i circular dels recursos.

La implementació de tecnologies verdes, programes de reciclatge i reducció de residus són algunes de les iniciatives que estan implementant per al seu futur més immediat, i volem mostrar-los alguns dels avenços.

A més d’aprofundir en el concepte d’economia circular, a les pàgines de salut podran llegir sobre alimentació saludable a la feina, descobrir una guia oftalmològica amb consells per tenir cura de la seva salut visual, o aprendre com actuar si mai es perden a la muntanya, un accident d’allò més habitual en els darrers anys.

Aprofitant l’arribada de la tardor, hem seleccionat algunes activitats que els poden resultar interessants, des de cinc propostes per celebrar Halloween a diferents localitzacions fins a una exposició de l’artista contemporani nipó Yoshitomo Nara. I si prefereixen alguna cosa més tranquil·la, també els portem, com sempre, recomanacions d’alguns llibres i sèries perquè gaudeixin del clàssic pla a casa, ideal per a aquesta temporada.

28 30

DESTINACIONS

ART

Descobrim les tradicions de cinc llocs al voltant del món per reconstruir els diferents orígens de la celebració de Halloween.

El Museu Guggenheim de Bilbao comissiona una exposició que recorre els últims quaranta anys de l’artista Yoshitomo Nara.

Finalment, no podem deixar d’esmentar que al nostre proper número inaugurarem l’Any Internacional de les Cooperatives, una data que esperem que suposi un abans i un després en la forma d’entendre el treball social i cooperatiu. En poden llegir més a la secció de la fundació, on els explico, personalment, la nostra visita al llançament preliminar, organitzat pel Comitè de les Nacions Unides per a la Promoció i l’Avanç de les Cooperatives (COPAC) a la seu de l’ONU a Nova York.

Carlos Zarco

Director general de la Fundació Espriu

3

Actualidad

El tractament U d’immunoteràpia en melanomes metastàtics allarga la vida fins a deu anys

n estudi recentment dirigit per l’oncòleg Jedd Wolchock, del New York - Presbyterian / Weill Cornell Medical Center, presentat durant el Congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO), i publicat simultàniament a la revista New England Journal of Medicine, ha revelat avenços significatius en el tractament del melanoma metastàtic. Les troballes demostren que gairebé la meitat dels pacients tractats amb immunoteràpia sobreviuen sense càncer una dècada després del tractament, cosa que representa un important èxit en la lluita contra aquest tipus de càncer de pell.

L’estudi de seguiment es va centrar en pacients que van rebre una combinació d’inhibidors de

Aprovada una nova tècnica per descobrir infeccions urinàries en 45 minuts Les infeccions urinàries són més de quatre-cents milions de casos anuals, i afecten particularment les dones. Aquestes infeccions s’estenen fins a la bufeta, la uretra i els ronyons, i ocorren quan certs bacteris de la pell o el recte entren a la uretra i infecten l’aparell.

Per identificar-los es requereix un cultiu i una prova de sensibilitat per saber el tipus d’antibiòtic que serà més efectiu contra el bacteri, un procediment que, fins ara, solia durar una mitjana de quatre dies.

No obstant, un nou sistema d’anàlisi anomenat Sysmex PA-100 AST és capaç de detectar la presència de bacteris a l’orina i fer les proves de sensibilitat antimicrobiana en només quaranta i cinc minuts.

La investigació s’ha dut a terme a l’Hospital de Sant Pau amb la col·laboració de l’empresa Sysmex, i els resultats mostren que la prova assoleix una sensibilitat del 84% i una especificitat del 99,4% per a les espècies bacterianes que causen infeccions no complicades.

4

Dia Mundial de...

...la Cobertura Sanitària Universal El 12 de desembre del 2017 les Nacions Unides van proclamar el Dia Internacional de la Cobertura Sanitària Universal amb la finalitat d’augmentar la conscienciació respecte a la necessitat de disposar de sistemes de salut sòlids i resilients.

La reunió d’alt nivell de les Nacions Unides, celebrada el setembre del 2023, va reafirmar que la cobertura sanitària universal és fonamental per aconseguir tots els objectius de desenvolupament sostenible. No obstant, s’estima que la meitat de la població mundial no té accés a serveis sanitaris essencials. Aquest 12 de desembre es commemora per setena vegada el compromís a favor d’una atenció mèdica accessible i de qualitat per a tothom.

Cites que inspiran

“Després de crear una vida, el més increïble que pot fer una persona és salvar una vida”

Abraham Lincoln, president dels EUA

El estudio muestra el éxito de la inmunoterapia al controlar el melanoma de forma sostenida.

punts de control immunitari, una modalitat d’immunoteràpia que permet al sistema immune atacar el tumor aixecant els obstacles que posa per evitar ser detectat. L’enfocament va millorar radicalment el pronòstic dels pacients, ja que va perllongar-ne la supervivència i va mantenir l’efecte terapèutic durant diversos anys.

Fa només quinze anys, la supervivència dels pacients amb melanoma metastàtic era mínima, ja que no existien tractaments eficaços per frenar-ne la progressió, i l’esperança de vida mitjana era de només sis mesos. Avui dia, gràcies a avenços com la immunoteràpia, un pacient amb aquest tipus de càncer de pell pot viure més de deu anys.

És possible menjar xocolata de forma saludable?

Alguns estudis suggereixen que el consum moderat (2-3 vegades a la setmana) de xocolata amb un alt contingut en cacau (70% o més) pot tenir efectes positius per a la salut cardiovascular gràcies al seu contingut en flavonoides, que tenen propietats antioxidants.

En aquesta mateixa línia segueix la conversa entre Patricia Martínez i Diego Redolar, dos professors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que contemplen alguns dels efectes positius del consum de la xocolata de forma regulada. Entre d’altres, esmenten la inhibició de l’oxidació del colesterol LDL, la vasorregulació i la millora de la disfunció endotelial, les seves propietats antiinflamatòries i moduladores de la resposta immune i, finalment, el seu efecte antiplaquetari i antihipertensiu, és a dir, la seva repercussió en la millora de l’estat d’ànim.

Tot i això, Martínez i Redolar també adverteixen que consumir xocolata a la nit pot produir insomni, ja que té uns alcaloides coneguts com metilxantines que són estimulants del sistema nerviós. També sostenen la importància de llegir els ingredients dels productes que continguin xocolata, ja que els productes derivats no solen tenir més d’un 50% de cacau pur, de manera que el seu efecte antioxidant perd eficàcia.

Quatre dades sobre el VIH i la sida publicades per l’OMS El VIH segueix sent un dels problemes més greus de salut pública del món, especialment en països d’ingressos baixos i mitjans. En aquest context, l’OMS anima els països que formulin i implementin polítiques i programes per millorar i ampliar els serveis en relació amb el VIH. Així mateix, l’organització ha publicat recentment algunes dades actualitzades sobre la malaltia.

1

El VIH infecta les cèl·lules del sistema immunitari. La infecció provoca el deteriorament progressiu del sistema immunitari i destrueix la capacitat del cos per defensar-se d’altres infeccions i malalties. Quan es parla de sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida), es fa referència a l’etapa més avançada de la malaltia, en què el cos ha superat la vintena d’infeccions.

2

El tractament antiretroviral (TAR) evita la multiplicació del VIH al cos. Un TAR eficaç disminueix la càrrega viral, és a dir, la quantitat de virus al cos, cosa que redueix el risc de transmissió. Si el membre seropositiu d’una parella s’està sotmetent a un tractament antiretroviral eficaç i té una càrrega viral indetectable, el risc de transmissió per via sexual al membre seronegatiu és nul.

3

Al món, 39,9 milions de persones viuen amb el VIH, de les quals 1,4 milions són nens.

L’àmplia majoria de les persones amb VIH són als països d’ingressos baixos i mitjans. Fins a 42,3 milions de persones han mort per causes relacionades amb el VIH fins ara, incloses 630.000 persones el 2023.

4

L’eliminació de la transmissió maternoinfantil s’està fent realitat. El 2023, el 84% de totes les dones embarassades que, a tot el món, vivien amb el VIH (1,2 milions) rebien antiretrovirals. El maig del 2024, s’havia validat 19 països i territoris per haver eliminat la transmissió maternoinfantil del VIH.

5

Salut a la tardor

ALIMENTACIÓ

segura i saludable a la feina

En preparar túpers saludables per portar a la feina és imprescindible tenir en compte les principals normes de seguretat alimentària. per Silvia Cardona

M

enjar fora de casa cada dia pot suposar un repte per a moltes persones. Preparar el dinar per emportar és una solució que permet mantenir una alimentació saludable i conscient. En aquests casos cal conèixer quin tipus d’aliments són idonis per preparar túpers i com evitar que se’ns facin malbé. El primer pas és planificar quins plats incloure en els àpats de cada dia de la setmana. Per aconseguir un plat complet, és recomanable basar-se en les proporcions del mètode del plat o plat de Harvard, que intenta assegurar que:

• La meitat del plat conté verdures, siguin crues

o cuites.

• Un quart del plat inclou un aliment ric en pro-

El més recomanable és utilitzar recipients de vidre amb tapa hermètica.

Si són de plàstic, han de ser aptes per a ús alimentari 6

teïnes. És recomanable intercalar entre aliments d’origen animal, com el peix i la carn, i d’origen vegetal, com els llegums.

• El quart del plat que queda conté un aliment ric en hidrats de carboni. Per exemple, cereals integrals o tubercles.

Així mateix, cal tenir en compte unes normes de higiene bàsiques a l’hora de preparar els plats: • Rentar-se les mans correctament abans de mani-

pular aliments, així com les superfícies i els utensilis que s’utilitzaran.

• Evitar el contacte entre carn, peix i ou cru amb altres aliments llestos per consumir, siguin crus o cuits.

Com emmagatzemar el menjar i quant de temps dura a la nevera

El més recomanable i sostenible és utilitzar recipients de vidre amb tapa hermètica. Si es fan servir recipients de plàstic, aquests han de ser aptes per a ús

alimentari, cosa que es pot verificar amb la presència del símbol d’una copa i una forquilla. En canvi, cal evitar els recipients de plàstic d’un sol ús o que continguin substàncies nocives com el bisfenol A (BPA) o els ftalats.

La majoria de plats cuinats poden durar diversos dies a la nevera. Les elaboracions amb carn, ou o peix cuit, verdura, tubercles o llegums poden durar fins a tres dies refrigerades. No obstant això, hi ha alguns aliments que requereixen un tracte més especial. Per exemple, no és aconsellable deixar pasta o arròs cuit més d’un o dos dies a la nevera.

A l’hora de transportar el dinar de casa a l’oficina, cal procurar evitar trencar la cadena de fred amb canvis bruscos de temperatura. Per això, és aconsellable guardar el túper en una bossa isotèrmica, ja que ajuda a mantenir els aliments refrigerats en aïllament tèrmic. Un cop a la feina, cal tornar a deixar el menjar a la nevera fins al moment de consumir-lo. El menjar

Menú setmanal A continuació, proposem un exemple d’una setmana de túpers per portar a la feina. Totes les opcions poden complementar-se amb unes postres, preferentment una ració de fruita fresca o un lacti fermentat (iogurt natural o formatge fresc, per exemple). Així mateix, es recomana l’aigua com a beguda principal i evitar els refrescos i altres begudes ensucrades o que continguin alcohol.

Dilluns/

Gaspatxo i pollastre al forn amb patates El gaspatxo serà la ració de verdures crues, a més d’una aportació de greixos naturals gràcies a l’oli d’oliva. El pollastre serà una font de proteïna animal de qualitat, i les patates, l’aliment ric en hidrats de carboni.

Dimarts/

Quinoa amb bròquil, pastanaga i gambes La quinoa és un pseudocereal ric en hidrats de carboni, encara que també conté una part significativa de proteïna d’origen vegetal. El bròquil i la pastanaga cuits seran els vegetals del plat, i les gambes, les proteïnes d’origen animal. Aquest és un plat especialment baix en calories.

Dimecres/

Amanida de pasta amb tonyina i ou dur

es pot escalfar al microones sempre que al recipient s’indiqui que és possible amb un símbol d’unes línies ondulades.

Un rebost bàsic

La part vegetal pot estar composta per qualsevol tipus de vegetal de fulla verda com enciam, espinacs, canonges, etc., a més de tomàquet, pastanaga, cogombre i altres verdures crues al gust. La pasta serà la part rica en hidrats de carboni i, tant la tonyina com l’ou dur, les fonts de proteïna animal.

Dijous/

Tenir un rebost ben equipat a la feina pot fer que els àpats siguin més pràctics, saludables i saborosos. Entre els principals aliments bàsics que poden afegir-se trobem els grans instantanis, com la quinoa o l’arròs; proteïnes en conserva, com la tonyina, les sardines o el pollastre enllaunat; truites de blat de moro o blat (per fer wraps) i alguns aliments que poden servir per completar el plat o picar entre hores de forma saludable, com els fruits secs, la fruita deshidratada o les galetes integrals.

Curri de vedella amb arròs i mongetes tendres

Finalment, els condiments són un complement indispensable per donar sabor als plats. En un rebost se’n poden afegir com oli d’oliva, vinagre o salsa de soja, que tenen un temps de conservació llarg; i tota mena d’espècies, com la sal i el pebre.

Els cigrons contenen alhora hidrats de carboni i proteïnes d’origen vegetal. Tot i així, les proteïnes de més qualitat les aportarà el bacallà, que pertany al grup de peix blanc.

Finalment els espinacs cuits, plens de minerals i vitamines, seran l’aliment principal del plat.

La vedella és un aliment ric en proteïna animal i l’arròs és un cereal ric en hidrats de carboni. Les mongetes tendres, amb un alt contingut en antioxidants, constituiran la ració de verdures del plat. En aquest cas, el curri unificarà els diferents sabors.

Divendres/

Espinacs amb cigrons i bacallà

7

Medicina d’urgències

URGÈNCIES: Així s’optimitza el servei

La sala de triatge és clau a la zona d’urgències hospitalàries perquè proporciona informació vital sobre l’estat i la gravetat del pacient. Gràcies a aquest sistema de cribratge, es pot determinar la prioritat en què s’ha atendre cada persona i s’eviten el col·lapse i les esperes llargues. per Ángela Zorrilla

E

ls serveis d’urgències hospitalaris són un dels pilars indiscutibles del sistema sanitari a Espanya. Segons dades del Ministeri de Sanitat, els hospitals del Sistema Nacional de Salut atenen aproximadament 23.000 urgències al mes. A aquesta xifra, cal afegir-hi les consultes rebudes als centres hospitalaris privats, que són cada cop més habituals, i fins i tot als domicilis. Una altra dada: el 2021 es van atendre 21 milions d’urgències hospitalàries segons el Sistema d’Informació Sanitària.

“L’atenció d’urgència és un element essencial de la cobertura sanitària”, explicava Tato Vázquez, president de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES) durant la 72a Assemblea de l’Organització Mundial de la Salut. Afegia que, per a moltes persones, constitueix, a més, el primer punt de contacte amb el sistema de salut. Els serveis

Els hospitals del Sistema Nacional de Salut atenen 23.000 urgències al mes 8

d’urgències hospitalaris (SUH) tracten l’aparició d’un problema de salut per diverses causes i amb diferents graus de gravetat i que, generalment, requereix un diagnòstic i tractament immediat. Actualment, totes aquestes zones disposen de professionals altament capacitats per actuar en situacions crítiques. A urgències, l’afluència de pacients no s’atura mai i, com

Metge d’urgències, la nova especialitat Aquest estiu, el Consell de Ministres ha aprovat un reial decret pel qual es crea una nova especialitat de medicina d’urgències i emergències. L’objectiu d’aquesta titulació de quatre anys és adaptar la formació a la realitat actual i futura de l’atenció sanitària. Així, l’“urgenciòleg” haurà de dominar una gran varietat de patologies i saber reaccionar, per exemple, davant d’un part d’urgència o una parada respiratòria greu.

Aquesta nova especialitat mèdica era una de les demandes més sol·licitades en els darrers anys pels professionals sanitaris i s’estima que ajudarà a planificar els recursos sanitaris, a més de gestionar el pacient i el dia a dia de les zones d’urgències.

que ajuden a avaluar els pacients que esperen que els atenguin a les zones d’urgències hospitalàries.

A Espanya, un dels sistemes més implantats és el SET (Sistema Estructurat de Triatge). El SET es basa en cinc nivells de priorització i està dotat d’un programa informàtic d’ajuda a la decisió clínica vàlid per a serveis d’urgències hospitalàries, però també per al triatge telefònic o d’atenció primària. És un model freqüent i que serveix per avaluar tant pacients adults com per valorar les urgències pediàtriques.

D’altra banda, als centres sanitaris espanyols és molt habitual l’MTS, conegut com triatge Manchester. Tots dos models es basen en la urgència de la consulta i els du a terme l’equip d’infermeria, que, puntualment, busca el suport de l’equip mèdic del centre. Són mètodes adaptats per establir el temps de visita o l’índex d’ingrés, i ajuden a descongestionar la porta d’urgències d’un hospital.

Tot gràcies a la implantació d’algoritmes clínics. És a dir, sistemes com el triatge Manchester milloren el flux dels pacients dins d’urgències i permeten atendre’ls en funció de la gravetat i no per l’ordre d’arribada al centre sanitari.

que són consultes no programades, és vital aprendre a prioritzar sota un criteri eficaç i universal. És aleshores quan l’àrea de triatge, fonamental a les àrees d’urgències, té una importància crucial. Es aquí on es du a terme la valoració inicial del risc clínic dels pacients i se’n determina el nivell d’urgència. Tenir aquest coneixement inicial permet, alhora, assignar a les persones els recursos que necessitin en aquell moment. Per no malgastar aquests recursos, també resulta indispensable que la ciutadania els utilitzi de manera correcta. Són molts els experts que reclamen fomentar més educació sanitària a la població que, entre altres aspectes, ajudi a reconèixer els símptomes que requereixen una intervenció urgent o saber quan és millor acudir primer a altres serveis sanitaris.

El cribratge en una situació crítica

En les darreres dècades s’ha produït un augment important dels sistemes de triatge; és a dir, de mètodes

En particular, el triatge Manchester és un dels tipus de cribratge més conegut i utilitzat als centres de salut europeus i del món. Introdueix el concepte de categoria simptomàtica i discriminants, a més d’un possible cribratge telefònic. Aquest mètode d’ús internacional es basa en una classificació per colors que indiquen la gravetat dels pacients i, per tant, estableix la prioritat de l’atenció. S’estableixen cinc etapes i cadascuna té associat un risc més elevat o més baix. A més, aquest sistema, que s’ha anat modificant al llarg dels anys, també identifica el temps màxim que hauria de passar fins que el metge atengui el pacient en qüestió.

A més d’aquests dos sistemes comuns al sistema sanitari espanyol, internacionalment també es reconeixen altres models com l’Escala de Triatge Austroasiàtica (ATS, segons la sigla en anglès), l’Escala Canadenca de Triatge i Gravetat (CTAS, segons la sigla en anglès) o l’Índex de Gravetat d’Emergències (ESI, segons la sigla en anglès). I, a tots aquests mètodes, cal sumar-los la implantació, cada vegada més habitual, de la intel·ligència artificial als centres sanitaris. Així, per exemple, hi ha aplicacions i programaris basats en la IA, com Mediktor, que ajuden, precisament, a fer el triatge a urgències.

Un sistema de colors segons la prioritat

(triatge Manchester)

Nivell 1 Vermell

Atenció immediata i sense demora. Temps màxim: 0 minuts.

Nivell 2 Taronja

Molt urgent amb risc vital o dolor molt intens.

Temps màxim: 10 minuts.

Nivell 3 Groc

Urgent, però estable.

Temps màxim: 60 minuts.

Nivell 4 Verd

Normal, sense risc vital per al pacient. Temps màxim: 120 minuts.

Nivell 5 Blau

No urgent, poca complexitat. Temps màxim: 240 minuts.

9

Oftalmologia

SALUT VISUAL:

un problema a la vista de tothom L’Organització Mundial de la Salut estima que com a mínim 2.200 milions de persones al món pateixen una deficiència visual, i que la miopia és la malaltia més comuna. per María Pérez

L

a vista és el nostre sentit més dominant i juga un paper fonamental en les nostres vides. No obstant, els mals hàbits, sumats a una falta de recursos als països menys desenvolupats, han posat la salut visual en el punt de mira de l’OMS, que dona una dada esgarrifosa: la meitat dels casos de deficiència visual al món es podrien haver evitat.

Es tracta d’una crisi de salut pública desconeguda per molts, però de grans repercussions i envergadura. Si la tendència actual continua, els experts auguren que el 2050 la meitat de la població veurà borrós a causa de la miopia. Una “epidèmia” que s’acarnissa especialment amb els més joves: a Espanya, una investigació dirigida per Miguel Ángel Sánchez i Cristina Álvarez, professors i investigadors del Departament d’Optometria i Visió de la Universitat Complutense de Madrid, preveu que el 2030 el 30% dels nens d’entre cinc i set anys seran miops.

D’altra banda, gairebé totes les persones que arriben a l’edat adulta pateixen algun tipus de malaltia ocular durant la vida.

Aquestes afeccions es poden dividir en dos grups: aquelles que causen deficiència visual i aquelles que afecten l’ull, però no la visió.

Consells per tenir cura de les ulleres 1. Fica-les a l’estoig quan no les utilitzis.

2. E vita agafar la muntura per les barnilles i

posar les ulleres cap per avall.

3. N o les deixis a prop d’una font de calor.

4. E vita posar-te-les al cap o penjar-les a

la samarreta. Les barnilles es poden fer malbé o les lents es poden ratllar.

5. R enta-les amb aigua i sabó neutre. És recomanable utilitzar una camussa de microfibra. Evita l’ús de productes químics i l’aigua calenta.

10

Entre els factors tradicionals de risc que augmenten la possibilitat de patir una o més d’aquestes malalties hi ha l’edat, la genètica, el tabaquisme i una mala alimentació, entre d’altres.

No obstant, la sobreexposició a les pantalles –un mal dels temps moderns– ha sumat una nova amenaça sense precedents per a la nostra vista. Això és perquè els ulls humans no estan dissenyats per enfocar la vista en pantalles tan petites i properes com la del mòbil o la tauleta, ja que aquest sobreesforç disminueix el parpelleig de forma significativa, de manera que produeix picor d’ulls, cansament ocular i un augment dels errors

de refracció. Aquest trastorn es coneix com síndrome visual informàtica (SVI), i segons l’Institut Català de Retina afecta set de cada deu persones.

Per mitigar els efectes de les pantalles, els experts recomanen ser almenys a 30 cm del mòbil o la tauleta, a més de reduir l’ús d’aquests dispositius en gran manera, sobretot en el cas dels nens. A més, hem de col·locar la pantalla per sota de l’altura dels ulls, evitar els reflexos, assegurar-nos que estem en una posició ergonòmica i apartar la mirada cada 20 minuts, en què tancarem els ulls de forma conscient durant 20 segons.

En definitiva, hem de ser proactius en la cura de la nostra salut visual i acudir a l’oftalmòleg quan aparegui qualsevol símptoma. És molt important no saltar-se les revisions periòdiques, ja que seran els professionals que ens pautaran els passos a seguir i ens alertaran si la nostra visió s’ha vist deteriorada o si existeix cap trastorn que requereixi l’ús d’ulleres o un tractament addicional.

Guia oftalmològica Principals malalties oculars que no solen causar deficiència visual Blefaritis. Envermelliment i irritació de les parpelles a prop de la base de les pestanyes.

Calazi i mussol. Trastorn comú de la parpella que passa a conseqüència de l’obstrucció d’una glàndula o una infecció localitzada.

Conjuntivitis. Inflamació de la conjuntiva (la membrana que es troba a l’interior de les parpelles), normalment causada per al·lèrgia o infecció.

Ull sec. És quan l’ull no produeix prou llàgrimes per mantenir-se hidratat, cosa que provoca irritació i visió borrosa.

Malalties oculars que causen deficiència visual Error de refracció. A causa de la forma i longitud del globus ocular, la llum no s’enfoca bé a la retina i causa visió borrosa. Aquests són els dos principals errors de refracció: -M iopia. La pateixen 2.600 milions de persones al món, de les quals 312 milions són menors de 19 anys. És la dificultat per veure objectes llunyans.

-P resbícia. La pateixen 1.800 milions de persones. Augmenta considerablement després dels 40 anys.

Degeneració macular senil. Lesions a la part de la retina encarregada de la visió detallada que produeix taques i ombres en la visió. El risc de patir-la augmenta amb l’edat.

Cataractes. Es caracteritza per una opacitat en el cristal·lí de l’ull que té com a conseqüència una visió borrosa general.

Glaucoma. Deteriorament progressiu del nervi òptic que afecta la visió perifèrica i gradualment la central.

11

Emergències

Com cal actuar si ens perdem a la MUNTANYA?

A

Espanya, cada any es duen a terme més de mil operacions de rescat a la muntanya, especialment a regions com Aragó i Catalunya, per l’afluència d’excursionistes i les condicions del terreny. Com hem d’actuar en cas de trobar-nos en aquesta situació, sense accés al servei d’emergències?

Mètode STOP Stay/Stop. Atura’t tan aviat com t’adonis que t’has perdut. És crucial mantenir la calma i evitar entrar en pànic. Seu i regula la respiració fins que et trobis més tranquil.

Think. Avalua la situació. Quin va ser el darrer senyal del camí que vas reconèixer? Fa gaire temps que camines des de llavors? Tens aigua i menjar per poder cobrir les teves necessitats? Quin és el darrer lloc cobert o zona segura que recordes?

Tens cobertura, accés a internet o un mapa a mà?

Observe. Observa l’entorn i revisa l’equip de què disposes.

Busca punts de referència en el paisatge que puguin ajudar a orientar-te, com senyals de corriols o camins propers, i revisa les condicions meteorològiques.

Plan. Finalment, planifica què faràs tenint en compte la informació recopilada. La decisió més important és decidir si et quedaràs on ets o si intentaràs tornar a algun punt concret.

Recorda de racionalitzar els teus recursos i, si et mous, deixa senyals pel camí.

Si el telèfon mòbil està inactiu o no té cobertura de cap xarxa, es pot recórrer a un senyal internacional d’emergència alpina. Per fer-lo, es pot fer servir un xiulet d’emergència, cridar, fer senyals lluminosos o agitar una jaqueta.

12

Senyal d’emergència alpina

Resposta

1 minut

1 minut

Pausa

Pausa

1 minut

1 minut

1 minut

1 minut

Compartir 35

Cooperatives i medicina social “Per seguir assegurant el nostre futur i cuidar els qui confien en nosaltres hem de continuar transformant-nos i adaptant-nos”.

Un any d’apostes per la innovació

El 2024, ASISA ha obert les noves instal·lacions d’HLA Hospital Universitari Moncloa, que aquest any celebra el 30è aniversari, i l’HLA Centre Mèdic Càceres. I aquest any també està prevista l’obertura del nou centre mèdic HLA Vistahermosa a Alacant.

La directora Economicofinancera d’ASISA, Laura García Calle, presenta els resultats de la companyia. A la taula, d’esquerra a dreta, Mariano Caballero, secretari general d’ASISA; el Dr. Javier Gómez-Ferrer, conseller de Lavinia-ASISA i delegat a València; la Dra. Antonia Solvas, secretària de Lavinia-ASISA i delegada a Barcelona; el Dr. Francisco Ivorra, president d’ASISA; el Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA, i el Dr. Gregorio Medina, vicepresident de Lavinia-ASISA i delegat a Sevilla.

El Grup ASISA va facturar 1.761 milions d’euros el 2023 després de créixer un 4,9% Lavinia S. Coop., accionista única d’ASISA, celebra la 48a assemblea i revisa els eixos de l’estratègia per als propers exercicis.

Lavinia S. Coop., accionista única d’ASISA, ha celebrat a València la seva 48a assemblea general, en què ha analitzat l’evolució i els resultats de la companyia i ha revisat els eixos de la seva estratègia per als propers exercicis. A mitjà termini, l’objectiu del Grup ASISA és continuar creixent i desenvolupant la capacitat comercial en tots àmbits de la seva activitat, tant asseguradora com sanitària.

Per això, la companyia ha impulsat un pla de transformació que li permetrà adaptar els seus processos i incorporar noves eines i models de gestió.

L’assemblea, celebrada sota el lema “Inspirant el canvi, assegurant el demà”, ha repassat els eixos principals de l’activitat del Grup ASISA durant el darrer exercici, marcat per l’impacte de la inflació i la pràctica congelació de les primes de les mutualitats públiques.

En aquest escenari, el Grup ASISA va tancar l’any 2023 amb una facturació consolidada de 1.761 milions d’euros, un 4,9% més que el 2022. En aquesta línia, el president del Grup ASISA, el Dr. Francisco Ivorra, va destacar:

A més, es mantindran els plans per incorporar a tots els centres tecnologia d’última generació que permeti desenvolupar les tècniques de diagnòstic i tractament més avançades, inclosa la cirurgia robòtica, ja disponible a diversos hospitals del Grup HLA. A més, el Grup ASISA manté l’aposta pel desenvolupament de clíniques especialitzades en diferents àmbits assistencials (odontologia, oftalmologia, reproducció assistida, audiologia, cura integral de la salut, etc.).

Presència internacional

Finalment, l’assemblea de Lavinia S. Coop. també va analitzar l’evolució del procés d’internacionalització del Grup ASISA, que segueix present a Portugal, on opera en el mercat assegurador; Itàlia, on disposa d’una clínica dental i comercialitza assegurances dentals; Suïssa, on opera Analiza; Llatinoamèrica, on desenvolupa diferents activitats al Brasil, Mèxic, Nicaragua i Xile, on opera en l’àmbit de la tecnologia sanitària, i el Pròxim Orient, on ha impulsat, als Emirats, la primera xarxa dental internacional que disposa de dues clíniques a Dubai i Abu Dhabi.

Les assegurances d’ASISA Vida segueixen sent les més competitives del mercat per quart any consecutiu L’Estudio comparativo de primas del seguro de vida riesgo 2023, elaborat per Inese i Global Actuarial, ha comparat els productes de 18 entitats asseguradores i 7 de bancassegurances en diferents escenaris. Els resultats són clars: ASISA Vida és, des del 2019, una de les companyies amb les assegurances de vida-risc més competitives a Espanya.

Segons l’estudi, ASISA Vida ofereix la millor prima mitjana per a les diferents edats i els capitals estudiats amb les cobertures per defunció i invalidesa

14

absoluta i permanent. Entre altres avantatges, l’estalvi respecte al preu mitjà dels seus competidors supera els 130 euros anuals. A més, les primes d’ASISA Vida Tranquilidad són especialment avantatjoses per als clients de 50 anys.

El director general d’ASISA Vida, Francisco Martínez Aguilar, afirma que “ASISA Vida ha assumit el compromís d’oferir als clients productes que els aportin un alt valor, que cobreixin les seves necessitats i que tinguin el preu més ajustat possible”.

Imatge promocional dels productes d’ASISA Vida.

ASISA inclou un nou servei d’atenció social al seu Chat Médico

La nova Unitat de Medicina Esportiva ha participr en el programa Corre amb ASISA.

Unitat de Medicina Esportiva a l’HLA Universitari Moncloa L’hospital estrena una nova unitat formada per un equip multidisciplinari d’especialistes en cardiologia i rehabilitació, fisioterapeutes i nutricionistes.

L’HLA Hospital Universitari Moncloa ha posat en marxa una nova unitat de medicina esportiva adreçada a aquells pacients que vulguin iniciar-se en la pràctica esportiva o que facin exercici físic amb regularitat, així com a esportistes professionals, sense limitació d’edat o condició física.

L’obertura d’aquesta nova unitat s’emmarca en el pla de creixement i modernització de l’hospital, centrat en l’adquisició de nous equips i tecnologia d’última generació. La nova Unitat de Medicina Esportiva neix amb l’objectiu d’oferir atenció integral en tots els aspectes relacionats amb la salut a aquells pacients que practiquen exercici físic o qualsevol disciplina esportiva.

“Aquest enfocament integral ens permet abordar des del diagnòstic fins al tractament de les patologies pròpies dels que fan exercici físic, a més d’efectuar tasques d’assessorament i plans personalitzats per prevenir lesions i millorar el rendiment, basats en estudis biomecànics i aspectes nutricionals”, explica el Dr. Carlos Zarco, director mèdic de l’HLA Hospital Universitari Moncloa.

A través d’un equip multidisciplinari d’especialistes en cardiologia i rehabilitació, fisioterapeutes i nutricionistes, la nova unitat ofereix una resposta completa i contribueix al desenvolupament del màxim rendiment dels qui practiquen qualsevol activitat esportiva.

Recentment, la nova unitat de l’hospital HLA Universitari Moncloa ha efectuat els reconeixements mèdics esportius al grup de corredors del programa Corre con ASISA, que es preparen per disputar la Marató de Lisboa 2024.

ASISA ha inclòs en el seu Chat Médico l’accés a un treballador social que pot orientar, efectuar una anàlisi de la situació sociofamiliar i oferir recomanacions i opcions per ajudar a mantenir el benestar dels assegurats de la companyia en vista de situacions inesperades, com un diagnòstic, una situació d’incapacitat o dependència, tant temporal com permanent, o qualsevol gestió vinculada a una hospitalització o convalescència.

Els assegurats poden accedir a aquest professional directament a través de l’aplicació, sense cita prèvia

i amb un temps de resposta de menys de dos minuts.

Amb aquest nou servei, ASISA és la primera asseguradora de salut que inclou atenció social per als seus assegurats de salut en la seva plataforma de telemedicina, ASISA LIVE. Inicialment, el servei estarà disponible per als assegurats particulars i, progressivament, s’estendrà a més grups de clients. La companyia avança així en el seu compromís d’acompanyar els clients i ajudar-los a cuidar la seva salut i la de la seva família quan més ho necessiten.

Una nova campanya centrada en la importància de tenir cura del cos ASISA ha llançat una nova campanya publicitària centrada en la importància que té la cura del nostre cos per garantir la salut i el benestar. L’objectiu d’ASISA és fomentar la prevenció i ressaltar la importància de parar atenció a la nostra salut. Tot això, a través de la campanya Irremplazable.

“Vivim en una època de consumisme ràpid i desmesurat, en un món on tot sembla d’un sol ús i en què el concepte d’ús limitat cobra valor. No obstant això, hem de Imatge de la peça publicitària de la campanya recordar que el més important que tenim, Irremplazable, d’ASISA. el nostre cos, és l’únic que no podem reemplaçar”, explica Carlos Eiroa, director de Marca, Publicitat i Patrocini d’ASISA. Aquesta campanya s’emmarca en el concepte “Millor així. ASISA”, que la companyia va posar en marxa el 2022 amb l’objectiu de demostrar, amb un to positiu i optimista, la seva capacitat per atendre les demandes i necessitats dels assegurats.

ASISA reforça la seva oferta d’assegurances per a estrangers a Espanya ASISA ha reforçat la seva oferta d’assegurances de salut adreçades a estrangers amb el llançament d’ASISA Newcomers Protection, una línia de productes dissenyada específicament per atendre les necessitats d’aquest segment de clients. Les dues primeres assegurances incloses a ASISA Newcomers Protection són ASISA Health Students i ASISA Health Residents.

Aquestes assegurances s’han dissenyat específicament per cobrir les necessitats d’estudiants i residents estrangers a Espanya, i s’assegura el compliment dels requisits legals per obtenir visats i residències, especialment els que procedeixen del Regne Unit, amb una oferta adaptada al seu idioma.

15

Cooperatives i medicina social

Assistència Sanitària entrega les seves beques per a professionals de la salut El curs 2023-2024 s’han rebut 330 sol·licituds que s’han convertit en ajuts per valor de 31.054 euros.

Assistència Sanitària i el seu programa de beques per a professionals de la sanitat han renovat, per setzè any consecutiu, el seu compromís amb la formació en l’àmbit de la salut. El curs 2023-2024, s’han rebut 330 sol·licituds que, després del procés de selecció, s’han convertit en ajudes per valor de 31.045 euros per a 33 estudiants de màsters o postgraus de l’àmbit de la salut.

Com va destacar durant l’acte de lliurament de diplomes el Dr. Ignacio Orce, president d’Assistència Sanitària: “El moment actual és un moment amb grans oportunitats per als sanitaris, professionals excepcionals que, tot i la situació lamentable de la sanitat i

els serveis públics, amb la seva tasca i exigència contínua sabran resoldre els problemes de salut de la societat i fer-la millor cada dia”.

El balanç d’aquestes setze edicions del programa de beques proporciona dades de magnitud destacada: s’han rebut 4.300 sol·licituds, s’han lliurat 500 beques i s’han adjudicat al voltant de 467.000 euros. Amb aquesta iniciativa, reconeguda per la comunitat mèdica i universitària, Assistència Sanitària vol garantir la preparació òptima de metges, personal d’infermeria i altres persones que vetllen per la salut de la ciutadania i que amb la seva pràctica professional fan possible una assistència sanitària de qualitat.

Entra en funcionament AssislaHB, el nou laboratori clínic de l’Hospital de Barcelona En la línia de millora contínua dels serveis que ofereix el Grup Assistència, es posa en marxa un nou projecte que el situa a l’avantguarda del diagnòstic. AssislaHB, el nou laboratori clínic de l’Hospital de Barcelona, entra en funcionament per posar a l’abast de la població assegurada i els metges d’Assistència Sanitària un recurs de primer nivell que perfeccionarà les opcions diagnòstiques amb una interacció constant entre professionals sanitaris.

Des de l’1 d’octubre, tots els anàlisi clínics de les persones assegurades d’Assistència Sanitària són gestionades i processades per AssislaHB, que rep les mostres des dels diferents

Els trenta-tres estudiants becats cursen màsters o postgraus de l’àmbit de la salut.

Assistència Sanitària i SCIAS fan balanç de l’activitat del 2023 En un any decisiu per a l’àmbit de la sanitat, un cop superats els desafiaments que va plantejar la pandèmia de covid-19 i punt de partida per configurar les estratègies per als propers temps, les memòries corporatives del 2023 proporcionen una visió global del Grup Assistència, inclouen dades d’activitat, fites assolides i iniciatives innovadores, entre altres informacions rellevants. A més, les memòries també són un document estratègic en què es dibuixen les línies bàsiques de l’organització. Són, en definitiva, el millor reflex i el més fidel de la seva realitat única.

16

En una edició acurada amb articles de fons sobre aspectes diversos –com les xifres més destacades relatives als serveis prestats o les distincions rebudes en indicadors de qualitat– i versions en català i castellà, Assistència Sanitària i SCIAS publiquen conjuntament aquests compendis de l’activitat de la institució. Disponibles a l’apartat de publicacions de les seves respectives pàgines web, les memòries posen de manifest el compromís amb la transparència i l’entorn i aporten informació rellevant.

punts d’extracció autoritzats, distribuïts àmpliament per la província de Barcelona.

Així, amb la confluència en un mateix laboratori propi, és possible estandarditzar criteris perquè els resultats siguin comparables en el temps i oferir més orientació al diagnòstic i el tractament personalitzat.

S’ha dotat el nou laboratori amb la darrera tecnologia en equipaments i sistemes d’informació i d’automatització d’alta capacitat i eficiència. L’integren facultatius i tècnics que exerceixen una medicina de precisió i personalitzada, centrada en el pacient i el metge, en excel·lents condicions de qualitat i seguretat.

Nova campanya d’Assistència Sanitària: “Medicina real en un món digital” L’asseguradora continua apostant pel compromís amb la interacció directa entre metges i pacients sense renunciar als avenços i avantatges de la nova era digital.

Assistència Sanitària estrena anunci i campanya publicitària amb un nou eslògan i concepte que, en plena era digital, segueix apostant pel contacte personal, fidel al que defineix la medicina: persones que tenen cura de persones. I ho fa sense renunciar als avenços i avantatges de la transformació associada a les noves tecnologies. Tot això, per continuar oferint serveis de qualitat i competitius actualment i en el futur més immediat.

L’Hospital de Barcelona fa proves diagnòstiques de ressonància magnètica per a les persones assegurades d’Assistència Sanitària no ingressades al centre ampliant la xarxa de punts de diagnòstic per la imatge de l’entitat. Els bons resultats de la prova pilot duta a terme en els darrers mesos han permès consolidar el nou circuit de ressonància magnètica de l’Hospital de Barcelona, que optimitza l’ús de la tecnologia i el

El centre mèdic del Grup Assistència, situat al cor de Barcelona (Provença, 282), incorpora des de setembre un nou servei de nutrició i coaching nutricional obert a tota la ciutadania i amb descomptes especials per a la població assegurada d’Assistència Sanitària.

Amb l’objectiu de prevenir o tractar malalties de les persones que ho necessitin per prescripció mèdica, es posa en marxa una consulta que permet fer un canvi en l’estil de vida partint d’un enfocament integral i personalitzat. Es tracta de la millor opció per, des d’un centre amb els estàndards de qualitat de l’entitat i amb especialistes amb formació reglada, transformar l’alimentació i començar a viure de manera més saludable.

L’equip que compon aquest nou servei és, des del 2008, pioner en la integració del coaching com a complement de la nutrició, oferint un mètode personalitzat i basat en el rigor científic. Aquest enfocament ajuda els pacients a assolir els seus objectius de manera realista i motivadora.

Assistència Sanitària es defineix com “La dels metges” perquè és una entitat fundada, gestionada, dirigida i recomanada per professionals de la salut. Aquest model li permet garantir una atenció mèdica de qualitat i humana, i situar sempre els professionals al centre de l’organització. Això es tradueix en una experiència sanitària que combina el millor de la tecnologia amb el valor insubstituïble del contacte personal.

Es consolida el nou servei de ressonància magnètica ambulatòria de l’Hospital de Barcelona

Nou servei de nutrició i ‘coaching’ nutricional del Grup Assistència

Entre els serveis que s’hi ofereixen, destaquen la valoració clínica i nutricional, l’estudi de composició corporal i despesa energètica, la creació de programes d’educació nutricional i plans d’acció personalitzats i, sobretot, l’acompanyament expert i el seguiment de resultats.

coneixement dels seus professionals.

Amb aquesta mesura, la població assegurada d’Assistència Sanitària pot accedir al servei de forma ambulatòria per efectuar les proves diagnòstiques indicades.

Per mantenir els estàndards de qualitat i seguretat que caracteritzen l’Hospital de Barcelona, s’han establert protocols i circuits renovats d’acord amb aquesta nova prestació de serveis, simplificant els procediments per als professionals mèdics i, sobretot, per als pacients, que veuen ampliats els punts de diagnosi d’Assistència Sanitària.

17

Cooperatives i medicina social

Carlos Zarco, director de la Fundació Espriu

“Les cooperatives de salut som imprescindibles per aconseguir l’accés global a la sanitat” El cooperativisme sanitari permet organitzar una assistència sanitària que respecta els drets dels pacients i dels professionals sanitaris. El seu èxit es basa en la col·laboració estreta dels dos col·lectius com a valor social sostenible.

Per a la Fundació Espriu, els serveis sanitaris són un dret bàsic perquè la societat necessita que la sanitat sigui un servei de qualitat.

Llicenciat en medicina per la Universitat Complutense de Madrid, ha ocupat el càrrec de cap de diferents serveis d’urgències. Fa 16 anys, va ser nomenat coordinador de qualitat i medi ambient a HLA Hospital Universitari Moncloa, un càrrec al qual es van sumar altres com a coordinador d’admissions, adjunt metge i posteriorment director mèdic. En tots aquests anys, ha fet estudis de postgrau i nombroses publicacions i ponències sobre temes com la gestió i qualitat dels centres hospitalaris. Actualment, és director de la Fundació Espriu i president de l’Organització Internacional de Cooperatives de Salut (IHCO).

18

El juliol passat es va donar el tret de sortida de la propera edició de l’Any Internacional de les Cooperatives. Quins van ser els missatges que es van expressar durant l’acte de presentació?

Aquest llançament preliminar el va organitzar el Comitè de les Nacions Unides per a la Promoció i l’Avenç de les Cooperatives (COPAC), en col·laboració amb les Missions Permanents de Mongòlia i Kenya. El llançament oficial se celebrarà durant la Conferència Cooperativa Mundial de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), programada al novembre, a Nova Delhi, l’Índia.

A la sessió d’obertura, vam posar en relleu que aquest model cooperatiu en si mateix suposa una transformació econòmica de baix a dalt, que ha situat les cooperatives com un dels pilars fonamentals per impulsar la transformació econòmica i assolir el nostre objectiu de desenvolupament sostenible. El president de l’ACI va presentar el lema de l’Any Internacional de les Cooperatives, “Les cooperatives construeixen un món millor”.

Quines responsabilitats assumeixen a l’hora d’assolir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS)?

Les cooperatives són molt importants a l’hora d’aconseguir els ODS de l’agenda 2030, ja que es tracta d’empreses basades en valors que construeixen un món millor.

Gràcies a les seves idees, com la democràcia i la solidaritat, i als principis d’intercooperació i la preocupació per la comunitat, estan ben posicionades per assolir aquests objectius.

Quins són els reptes futurs?

El futur de les cooperatives estarà determinat pels avenços tecnològics, les condicions econòmiques o els canvis socials. La seva capacitat per innovar i adaptar-se a les noves necessitats és una eina per portar la democràcia, la igualtat i la sostenibilitat al lloc de treball.

Innovació, sostenibilitat, accés a la sanitat o a l’educació... Sense cooperatives és possible aconseguir aquest món?

Segons dades de l’ACI i del B20, uns 100 milions de llars a tot el món tenen accés a l’atenció sanitària gràcies a les cooperatives. La presència d’aquest model empresarial s’ha confirmat als sistemes sanitaris de 76 països, i es registren més de 3.300 cooperatives sanitàries amb una facturació global de 15.000 milions de dòlars.

Entre aquestes xifres hi ha organitzacions d’origen i estructura diversos, però totes tenen un objectiu comú: apropar els professionals sanitaris i els usuaris per con-

En aquest context, quins són els valors principals de la Fundació Espriu?

Promoure i desenvolupar el cooperativisme sanitari.

Aquesta activitat la duem a terme a través d’activitats com la publicació de la revista Compartir; l’organització d’actes, l’assessoria i la col·laboració amb organitzacions vinculades a l’economia social i al cooperativisme sanitari. Les entitats que integren la Fundació Espriu no tenen ànim de lucre mercantil. A més, els excedents que s’hi puguin generar es destinen a la reinversió, i totes les parts interessades participen en la gestió implicant de manera solidària tots els agents. Finalment, es tracta d’organitzacions privades, però de caràcter obert i amb plena disposició a col·laborar amb la sanitat pública.

Quins eixos d’acció han desenvolupat més els darrers anys?

Els nostres objectius són promoure, investigar i divulgar la gestió cooperativa de la sanitat, a través de la fórmula cooperativa d’organització i autogestió. Aquesta es basa en una relació de confiança i proximitat entre metges i pacients. Els professionals sanitaris i els usuaris dels serveis participen en la cogestió d’organitzacions centrades en el cooperativisme sanitari. A més, la fundació fomenta l’assistència sanitària de màxima qualitat, els professionals poden exercir la seva feina amb total llibertat.

ciliar els desajustos entre l’oferta i la demanda sanitària.

Les cooperatives sanitàries han demostrat la seva enorme capacitat d’adaptació a nous contextos socioeconòmics i sistemes sanitaris molt diferents. Aquesta flexibilitat és a causa, en gran manera, del fet que el seu model de governança se centra en la cerca de solucions a les necessitats de les persones i de la societat en conjunt.

Què cal perquè el paper de les cooperatives sigui més conegut?

Sens dubte, augmentar-ne la visibilitat. Esdeveniments com l’Any Internacional de les Cooperatives són un altaveu per mostrar que, a escala mundial, tenen un paper crucial en l’economia. Segons dades de l’Aliança Cooperativa Internacional, més de mil milions de persones estan vinculades a cooperatives que generen més de 250 milions de llocs de treball a tot el món, en sectors tan diferents com la salut, l’agricultura, les assegurances o la banca.

Les celebracions de l’Any Internacional de les Cooperatives s’han iniciat amb un primer esdeveniment de llançament el 9 de juliol a la seu central de l’ONU a Nova York.

Gràcies a la cogestió, les institucions sanitàries de la Fundació Espriu han aconseguit un model de gestió en què una organització sense ànim de lucre permet que els guanys financers es converteixin en valor social sanitari a través de la reinversió en noves tecnologies, equipaments i millores a les instal·lacions.

Com s’imagina la Fundació Espriu en 20 anys?

En un entorn del món incert, vulnerable, complex i ambigu és difícil tenir-ne una idea gaire clara, però crec que seguirà innovant sense destruir i que incorporarà noves metodologies que ens facilitin estar preparats.

Què és el que més valora de la seva feina?

Sens dubte, la possibilitat de fer créixer el model sanitari cooperatiu i intercooperar entre les diverses cooperatives de salut. Fa sis anys vaig ser elegit president de l’Organització Internacional de Cooperatives de Salut (IHCO, per la sigla en anglès) i, des d’aquell moment, hem treballat perquè les cooperatives adherides hagin aconseguit un rècord històric i que estiguem presents als cinc continents. Estic convençut que som imprescindibles per assolir l’accés a la sanitat a tot el planeta.

19

A fons

El sector de la salut a través de

L'ECONOMIA CIRCULAR El pas a un model basat en la reducció, la reutilització i el reciclatge és essencial per assegurar la pervivència del nostre planeta. Tot i així, la plena aplicació d’aquesta manera d’entendre l’economia suposa un veritable desafiament per a un sector com el sanitari. per Enric Ros

Hi va haver un temps en què semblava que no existia cap

límit per a la producció i el consum. Afortunadament, el model econòmic basat en el vell adagi que afirma que “més sempre és més” ja està passant a la història. Els reptes que imposa el canvi climàtic i els desitjos de transformació d’una ciutadania cada cop més compromesa amb la protecció del planeta estan afavorint el pas d’una economia lineal (basada a produir-consumir-llençar) a una de circular (amb criteris com compartir, arrendar, reutilitzar, reparar i renovar).

El 2020 es va publicar el nou Pla d’Acció d’Economia Circular de la Unió Europea i també es va aprovar, per acord del Consell de Ministres, l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular Espanya Circular 2030. Els objectius fonamentals d’aquestes iniciatives es poden resumir en tres idees essencials: necessitem que els productes, materials i recursos puguin seguir en l’economia tot el temps possible, que es redueixi al màxim la generació de residus i que s’aprofitin com cal aquells que siguin inevitables.

Però això, per descomptat, no és gens fàcil, ja que exigeix una sèrie de canvis profunds que afecten especialment els sectors considerats estratègics, com els de béns de consum, l’automotriu, les infraestructures, la logística i els transports o el turisme i els serveis públics.

Les previsions per al 2050

Com s’explica a la pàgina web del Fòrum Econòmic Mundial (WEF, per les sigles en anglès), això “són males notícies per a la Terra, perquè els residus contribueixen a la triple crisi planetària del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació”.

Afortunadament, encara som a temps de reaccionar. Segons el WEF, si el món sencer aposta decididament per un enfocament basat en l’economia circular, el 2050 aquest volum de residus podria reduir-se fins a uns 2.500 milions. A més, a la llarga, aquest nou model permetria disminuir els costos en la gestió de residus respecte als procediments actuals.

“L’atenció mèdica suposa encara avui el 5% de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle”

Els residus que es produeixen a les llars i empreses no deixen d'augmentar. Cada any es generen a tot el món més de 2.000 milions de

20

tones de residus sòlids urbans. La previsió, si no prenem mesures amb rapidesa, és que el 2050 augmentin més del 50%, fins a arribar als 3.800 milions de tones anuals.

L’impacte de la sanitat al planeta

L’àmbit de la salut és, com explica Rubén Aller, consultor especialitzat en economia circular en sanitat, un dels que s’ha d’enfrontar a reptes més importants. Com és sabut, el funcionament correcte d’un hospital durant molt de temps ha implicat un consum energètic elevat, a més d’una petjada de carboni considerable. “De fet, l’atenció mèdica suposa encara avui el 5% de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle. Si el sector sanitari es considerés un país, seria el cinquè emissor més important del planeta”, explica Aller. Això suposa prendre mesures dràstiques que permetin assegurar una atenció sanitària de qualitat reduint al màxim l’impacte sobre el medi ambient. Com afirma Aller: “Hem d’actuar, i ho hem de fer ja”.

21

A fons

Claus per construir un sistema de salut

SOSTENIBLE

Les propostes d’economia circular vinculades a l’àmbit de la salut han de proposar una visió circular que inclogui des de l’ús de productes ecodissenyats a l’establiment de protocols responsables amb el medi ambient que cobreixin tota la cadena de valor.

Un model holístic

, restaurador i regeneratiu. Així defineix l’enginyer agrònom Mauricio Espaliat l’economia circular en un interessant assaig acadèmic que analitza la seva aplicació al sector de la salut. Evidentment, la sanitat s’ha de comprometre amb aquesta necessària transformació per múltiples raons, entre aquestes perquè, com és evident, la salut dels pacients també depèn de la “salut” de l’ecosistema que habiten.

Espaliat assenyala quatre àrees crítiques en què la sostenibilitat és un factor clau: els recursos naturals i les matèries primeres, l’aigua, l’energia i els residus. Els sistemes sanitaris disposen de diverses estratègies per complir els seus objectius que poden establir sinergies interessants, com l’ecodisseny, la servitització (l’oferta de serveis associats a un producte determinat), la recuperació i la revaloració, la simbiosi col·laborativa entre àrees o empreses i els nous models de compra i contractació responsables.

Decàleg par a una sanitat “circular” A la revista Compartir hem conversat amb Rubén Aller sobre quins són els elements fonamentals per assegurar una transició amb èxit cap a aquest nou paradigma. A continuació, resumim alguns dels punts essencials que ha assenyalat aquest reconegut consultor:

22

1

En primer lloc, és molt important que els equips directius i les gerències dels sistemes sanitaris tinguin plena consciència del canvi i hi estiguin implicats. Cal apostar per una visió global que afecti tot el cicle d’activitat.

en els quals podem impactar de forma positiva més ràpidament.

paços de donar-los una segona vida en aliança amb els fabricants.

3

5

2

4

L’economia circular no es pot aplicar completament i de cop, sinó que cal actuar de manera progressiva. És molt millor fragmentar els processos i començar per aquells

L’objectiu principal és no generar residus, des del disseny de qualsevol producte o protocol sanitari fins que s’acaba el procés.

Hem d’optar per productes ecodissenyats, fàcils de reparar i actualitzar, concebuts per allargar la vida útil. Quan ja no vulguem seguir usantlos, hem de ser ca-

Cal buscar l’optimització dels recursos, per exemple, fent que un hospital pugui compartir un equip amb una àrea d’atenció primària.

6

El compromís amb l’economia circular no acaba en el sistema sanitari, sinó que l’exigència del seu compliment s’ha d’estendre als proveïdors. Cal prestar

especial atenció al que ens proporcionen per assegurar-nos que veritablement compleixen els seus objectius i no aposten per l’ecoblanqueig.

7

La intel·ligència artificial i el big data ens poden ajudar a descobrir què podem millorar i on val la pena que actuem de forma més decidida.

8

Hem de trobar solucions noves per als diferents problemes

Els recursos naturals i les matèries primeres, l’aigua, l’energia i els residus són les àrees en què la sostenibilitat és un factor clau

Petjada climàtica del sector de la salut a escala global dividida segons les categories d’abast del Protocol de Gasos amb Efecte d’Hivernacle (GHGP, Greenhouse Gas Protocol) que es presenten. Per exemple, en l'àmbit de les deixalles podem apostar per productes que no es limitin a un sol ús, o per les mesures d'esterilització.

Cal tenir en compte que alguns materials plàstics poden ser tòxics per a la salut dels pacients, per la qual cosa controlar-ne l'ús i la manera com es llencen sempre serà una bona mesura.

9

L’interès per la sostenibilitat

s’ha d’estendre a tots els àmbits, a més de l’atenció en hospitals i centres mèdics, de manera que inclogui, per exemple, el transport en ambulància.

10

Un bon pla d’economia circular ha de ser capaç de conciliar la lluita contra la petjada de carboni i a favor de la sostenibilitat amb el manteniment de la qualitat en l’atenció als pacients.

A bast 1: 17% Emissions operacionals del sector de la salut i el transport

17%

12% 71%

A bast 2: 12% Distribució d’electricitat,de gas, calefacció o refrigeració A bast 3: 71% Transport, agricultura, productes farmacèutics i químics, tractament de residus, altres sectors i serveis, productes de cautxú plàstic i equips electrònics

Font: Informe ‘Huella climática del sector de la salud. Cómo contribuye el sector de la salud a la crisis climática global: oportunidades para la acción’, 2019

23

A fons

UN HOSPITAL

d'avantguarda

El Grup Assistència és un exemple de la voluntat del sector sanitari de contribuir a la protecció del medi ambient. Entre les mesures principals preses recentment, en destaca la nova instal·lació fotovoltaica de l'Hospital de Barcelona.

Alguns centres sanitaris ja estan emprenent

diversos processos de transformació per fer front als reptes que ens esperen en un futur proper en matèria de sostenibilitat i economia circular. Un exemple d’aquesta transformació el trobem en l’Hospital de Barcelona, que, entre altres mesures, recentment ha completat la instal·lació i posada en marxa d’una sèrie de panells solars al terrat del seu emblemàtic edifici a l’avinguda Diagonal.

Tal com explica Álvaro Buenvarón, director d’Enginyeria i Serveis Generals de l’hospital, “aquesta mesura forma part del compromís social de l’organització per reduir el consum elèctric i produir la màxima quantitat d’energia neta possible”. Lògicament, l’equipament aquest centre sanitari suposa un consum important.

Alhora, l’estructura arquitectònica, amb poca superfície a la part superior, i l’ombra dels edificis confrontants no feien fàcil l’optimització d’una instal·lació fotovoltaica.

Tot i això, els 290 panells full black, a més dels vuit optimitzadors i un inversor, amb què compten actualment, han aconseguit més eficiència energètica del que es podia preveure a priori, a més de proporcionar una elegant estètica integrada.

Les auditories energètiques que han efectuat han servit per analitzar on hi ha oportunitats de reduir el consum. A partir d’aquí, l’hospital ha optat per treballar amb una companyia energètica per fer-les realitat. Com assenyala Buenvarón, “hem volgut aportar el nostre gra de sorra a través d’un projecte important, que condensa la nostra voluntat d’emprendre una transició cap a la utilització de fonts d’energia més netes i renovables”.

24

Dos-cents noranta panells ‘full black’, vuit optimitzadors i un inversor són els elements que han aconseguit l’eficiència energètica actual de l’Hospital de Barcelona.

Objectiu: reduir la petjada de carboni A finals de l’any passat, l’Hospital de Barcelona va superar amb èxit una vegada més l’auditoria per renovar la seva classificació energètica.

En aquesta exhaustiva revisió es van abordar diferents aspectes, com la refrigeració, la calefacció, l’aigua calenta o la il·luminació en els diferents espais. L’hospital va obtenir una C (en una qualificació que va d’A a G), una puntuació millor que l’any anterior.

L’organització ja està treballant en altres mesures que permetin seguir avançant en aquesta direcció. A més de millorar dia a dia els seus processos de gestió de residus, també s’han proposat allargar la vida mitjana dels seus equipaments, i buscar-los, quan calgui, noves destinacions.

Això no és tot. Com explica Álvaro Buenvarón, director d’Enginyeria i Serveis Generals de l’hospital, actualment estan planificant formes per reaprofitar l’aigua (per exemple, reutilitzant l’aigua de condensació dels aires condicionats i altres equips, capturant-la amb xarxes; o bé establint estratègies per aprofitar les aigües pluvials).

Tal com confirma l’informe corporatiu del 2023, algunes mesures que ja s’han dut a terme – com la renúncia a regar els jardins amb aigua de xarxa durant la sequera, la implementació de sistemes de regulació de cabal a les aixetes o el canvi a un tipus de sabó que necessita menys aigua per rentar la roba– han permès estalviar-ne uns 6,5 milions de litres.

25

A fons

A la recerca de l'eficiència

ENERGÈTICA

El grup ASISA ha desenvolupat diverses iniciatives alienades amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, que van de l’ús exclusiu d’energies netes a reutilitzar i donar els equips.

26

Cada vegada més empreses i organitzacions

del sector de la salut consideren els temes relacionats amb l’eficiència energètica i el compromís amb el planeta una qüestió crucial en el seu pla executiu. És el cas del Grup ASISA, que, tal com explica la directora adjunta de Sostenibilitat, Lorena Tirados, ha optat per abordar la garantia del consum i la producció sostenibles com un dels objectius principals de la companyia.

“Per a nosaltres”, explica Tirados, “la sostenibilitat és un element veritablement vertebrador, perquè

genera un impacte evident en la salut de les persones.

A més ajuda a crear sinergies, fins i tot dins de la mateixa companyia, i es pot convertir en un important motor en totes les àrees”.

De moment, ja han aconseguit que “el 100% de la xarxa hospitalària d’ASISA utilitzi fonts d’energia renovables. A més, disposem de panells fotovoltaics en 14 centres sanitaris i recentment hem efectuat un exhaustiu projecte de monitoratge del consum d’aigua i gas, i del funcionament de les calderes, per detectar deficiències i introduir elements de millora energèti-

La Clínica HLA Internacional Barcelona és una referència en sostenibilitat urbanística.

El seu disseny i construcció han estat concebuts per aprofitar els recursos naturals, minimitzant així l'impacte de la seva activitat en el medi ambient.

ca, com la substitució per sistemes de calefacció per geotèrmia”. La implementació de diverses noves mesures ha permès que l’exercici passat deixessin d’emetre a l’atmosfera 4.436 tones de CO2eq i que aconseguissin un augment del 4,9% de l’ús d’energia elèctrica procedent de fonts renovables.

Així mateix, disposen d’un pla de gestió de residus ben estructurat que va més enllà d’aquest any, i que busca allargar la vida útil de tots aquells productes que han d’adquirir. De moment han aconseguit reduir un 36% els residus no perillosos, un 31% els perillosos i un 12% els sanitaris. També han aconseguit que baixi un 2,1% el consum d’aigua, fins i tot a la xarxa de clíniques dentals. A més, treballen per reutilitzar les deixalles com a matèria primera o reconvertir-les en formes d’energia com el biodièsel (com fan amb l’oli de cuina o el cartró biodegradable).

Una visió integral de la sostenibilitat

El pla d’economia circular d’ASISA inclou diversos fronts, com la reutilització i el reciclatge. En paraules de Tirados, “donem molta importància a la responsabilitat en tota la cadena de subministrament. De manera que demanem als nostres proveïdors que s’encarreguin d’assegurar una segona vida de la maquinària que ja no necessitem, o bé ens encarreguem nosaltres mateixos de reciclar-la.

Fins i tot busquem reubicar el mobiliari donant-lo, per exemple, a associacions sense ànim de lucre”.

També estan potenciant l’electrificació dels seus vehicles i l’ús de mitjans més respectuosos amb el medi ambient, com el tren, per als desplaçaments dels empleats.

“El nostre pla”, explica Tirados, “és ser neutres a carboni d’abast 1 i 2 el 2025”. I afegeix: “El nostre compromís amb la sostenibilitat inclou una mirada a llarg termini. Som una companyia amb més de mig segle d’història, de manera que estem acostumats a planejar accions que anirem executant en els anys futurs”.

Per això, no han dubtat a posar en marxa iniciatives en diversos fronts, com ara: la construcció d’edificis més eficients, el control dels combustibles fòssils, la implantació de sistemes de refrigeració i aïllament més eficaços, la inversió en eines tecnològiques, la reutilització i donació de tecnologia mèdica, mobiliari o equips informàtics, la transformació digital (per reduir el consum de paper), la substitució del plàstic d’un sol ús o la incorporació de llums led a les seves múltiples instal·lacions.

27

Destinacions

HALLOWEEN: la nit dels esperits Des de les fogueres d’Irlanda fins als ‘tours’ per l’Edimburg més tenebrosa o les impressionants desfilades “sagnants” a Manhattan: així se celebra a diferents parts del món aquesta cita tan popular. per Júlia Martí

D Els celtes creien que la nit del 31 d’octubre s’obria la porta al món dels morts 28

urant una nit, la porta que comunica el món dels morts amb el dels vius s’obria, era possible contactar amb els esperits i la màgia dels druides era més poderosa que mai. Era la nit del 31 d’octubre, quan se celebrava el final de la collita i l’inici dels mesos foscos que arribaven amb el solstici de tardor. El festival Samhain, els orígens del qual es remunten a fa més de tres mil anys, és l’origen de l’actual Halloween (“All Hallows Eve”, o vigília de Tots Sants), que se celebra a mig planeta. Recorrem-ne algunes de les celebracions més destacades.

Irlanda i el llegat de Dràcula

A Irlanda, bressol de la celebració, el foc és el gran protagonista, especialment a les localitats rurals, on amics i veïns es reuneixen al voltant de centenars de fogueres. A Dublín, destaca el Bram Stoker Festival, un esdeveniment centrat en el creador de Dràcula.

Se celebra entre el 28 i el 31 d’octubre i inclou festes temàtiques, sessions espiritistes i concerts, a més d’un sinistre parc d’atraccions victorià per a tota la

família. Les especialitats gastronòmiques vinculades a la festa són la lambswool, una beguda feta de pomes rostides i cervesa, i el barmbrack, unes postres que dins amaguen objectes que prediuen el futur de qui els troba, com un anell (matrimoni) o un tros de tela (males notícies).

La misteriosa Edimburg

A la veïna Escòcia abunden les desfilades que al·ludeixen al Samhain i a les antigues tradicions cèltiques.

Són habituals les parades on s’endevina el futur i, en comptes de les carbasses tallades amb espelmes a l’interior, els escocesos utilitzen naps, com marcava la tradició. A la sempre misteriosa Edimburg s’organitzen incomptables recorreguts fantasmagòrics que acaben en cementiris i tombes subterrànies.

New York’s Village Halloween Parade

Nova York, per la seva banda, és escenari de la desfilada de disfresses de Halloween més massiva del món, que reuneix més de 50.000 persones a la Sisena Avinguda en el moment més boig de la ciutat, amb dis-

Halloween a Edimburg (imatge esquerra), Nova York (dreta), i Mèxic (inferior).

fresses sempre impressionants. Batejat com a New York’s Village Halloween Parade, se celebra des del 1973 i és obert a tothom. Més curiós és el Tompkins Square Halloween Dog Parade, els protagonistes del qual, que competeixen pel premi a la millor disfressa, són gossos. Els que ho prefereixin poden apuntar-se a un tour pels escenaris més fantasmagòrics de Greenwich Village.

Massachusetts i la crema de bruixes

Salem (Massachusetts), localitat marcada per la seva història sinistra de judicis, crema de bruixes i múltiples llegendes d’edificis encantats, atrau milers de visitants amb el seu Festival of the Dead (‘festival dels morts’). Les concorregudes celebracions s’allarguen durant més de dues setmanes, i inclouen des de tours per escenaris de la sagnant història local fins a una àmplia proposta de sessions de lectura de tarot o d’espiritisme.

Espelmes, flors i calaveres a Mèxic

A Mèxic, encara que la nit del 31 els protagonistes són les disfresses, el que celebren és el Dia dels Morts els dies 1 i 2 de novembre. Els orígens d’aquesta festa, declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO, es remunten a l’època precolombina i estaven presidits per la deessa Mictecacíhuatl, batejada com la Dama de la Mort.

Durant aquests dies, es creu que les ànimes dels difunts tornen del més enllà per reunir-se amb els vius, per la qual cosa els honren oferint-los vistosos altars profusament decorats amb flors, espelmes, encens, menjar i imatges de les víctimes. Ciutat de Mèxic, Oaxaca i Michoacán són alguns dels punts on tenen lloc les celebracions més espectaculars que, a més de desfilades, tours temàtics i concursos, inclouen les megaofrenes, uns altars monumentals que s’exhibeixen als centres educatius i culturals, i les desfilades més vibrants.

29

Art

YOSHITOMO NARA

i l’art que imita la vida La primera gran exposició europea dedicada a aquesta icona de l’art contemporani nipó recorre les seves últimes quatre dècades de trajectòria i s’ha concebut expressament per a l’espai del Museu Guggenheim de Bilbao. per Salomé Lagares

Escaneja el QR per accedir a la visita virtual de l’exposició a la web del Museu Guggenheim de Bilbao:

30

Q

uan Yoshitomo Nara va néixer a Hirosaki el 1959, va aterrar en un univers a punt d’experimentar una transformació radical. Com molts països occidentals, el Japó dels anys seixanta i setanta —on va créixer Nara— va experimentar un fort boom econòmic, un desvetllament de les consciències progressistes i el canvi social i, cada cop més influït per les potències anglosaxones, un interès creixent per la cultura popular global i el desenvolupament d’una de pròpia. Malgrat que l’esperit d’aquella era fomentava l’obertura, la interconnexió i la forja de comunitats, la infantesa de Nara va estar marcada per una gran sensació d’aïllament, i la cultura i l’art, especialment la música folk i blues importada dels Estats Units, Anglaterra i Irlanda, per a Nara es van convertir no en representacions simbòliques del món, sinó en autèntics portals que hi menaven. Així, les primeres i més impactants impressions de la realitat que va experimentar van estar intervingudes per l’emocionalitat exaltada d’aquestes formes, per la seva introspecció, malenconia i sovint dissidència, sentiments intensificats per la incomprensió de l’idioma i la necessitat d’interpretar-los exclusivament des de la seva sensibilitat sensorial.

Més endavant, després de graduar-se a la Universitat de les Arts de la prefectura d’Aichi, aquestes emocions formatives vehicularien l’obra de joventut de Nara, i ja no l’abandonarien mai. Després de visitar Europa en un parell d’ocasions durant els vuitanta, cosa que li va servir per familiaritzar-se i nodrir-se de la seva tradició pictòrica i els seus corrents avantguardistes, l’artista va decidir traslladar-se a Alemanya, on la sensació d’aïllament va tornar pel seu desconeixement de la llengua, i la música va ressorgir com a gran font d’inspiració, aquesta vegada a través de l’actitud irreverent del punk i la new wave.

D’aquí sorgeixen les cèlebres figures de Nara: personatges de trets exagerats, emotius i àmpliament reconeixibles que destil·len

L’estil de Nara, reconeixible pels seus matisos gairebé caricaturescs, s’inspira en la cultura popular, especialment la música, i destil·la nostàlgia i malenconia, però també mordacitat i irreverència.

les seves visions i pulsions més íntimes, i que l’han convertit en un dels exponents principals de l’art contemporani ( japonès i en general), respectat per la crítica i adorat pel públic a parts iguals. En el seu estil proper a la caricatura i el seu imaginari gairebé infantil permea una aura de nostàlgia indefugible, però també un caràcter mordaç —tots dos pilars de la seva obra i modelats durant la seva trajectòria per diferents experiències vitals i esdeveniments com la concatenació de catàstrofes que van assolar el Japó el 2011, que van consolidar el compromís de l’artista amb l’activisme i els projectes comunitaris.

Ara, el Museu Guggenheim de Bilbao ha comissariat la primera gran retrospectiva europea de Nara: una exposició concebuda expressament per a aquest espai que inclou els darrers 40 anys de producció de l’artista, des del 1984 fins a l’actualitat. Organitzat de manera temàtica segons el criteri del mateix Nara, el recorregut convida a indagar en el seu procés creatiu, explorant els enllaços entre el seu interior i les seves inspiracions i peces. A més, aquesta estructura permet apreciar la simbologia recurrent i els diferents leitmotivs que Nara ha incorporat en el seu treball al llarg de les dècades (elements com la casa de teulada vermella, la caixa o el bassal), i observar la seva evolució com a artista plàstic a través de pintures, escultures i dibuixos tan cèlebres com Sleepless Night (Sitting), que retrata un nen disfressat de gos assegut sobre un tamboret, o Too Young to Die, on una nena apareix fumant una cigarreta amb una ganyota de desafiament.

L’exposició es pot visitar a Bilbao fins al 3 de novembre, i després es traslladarà al Museu Frieder Burda de Baden-Baden (Alemanya) i a la Hayward Gallery de Londres. Però, si no tens oportunitat d’anar a veure la mostra en persona, pots gaudir-ne de manera virtual a través de la web del Museu Guggenheim.

31

Oci

COPA AMÈRICA:

un espectacle de vent, sal i velocitat La competició esportiva més antiga del món arriba a la capital catalana per oferir un espectacle que ha enlluernat els aficionats al mar i la velocitat d’arreu del món. per Joan Miquel Mas Salom

E

l 1851, el Royal Yacht Squadron, a petició de la reina Victòria, va desafiar el New York Yacht Club a una regata. El veler America va aconseguir tal velocitat que, en arribar a la línia de meta, era impossible distingir a ull nu cap dels catorze competidors. Després aquesta competició primigènia s’han succeït 37 edicions en els seus 173 anys d’història, 25 marcades pel domini absolut del New York Yacht Club, entre el 1851 i el 1983.

Per a cada edició el protocol sempre és el mateix: un club nàutic desafia el que estigui ostentant el títol en aquell moment i, un cop acceptat el repte, se li uneixen tots els clubs del món que hi vulguin participar. Aquest any ha estat l’INEOS Britannia que ha reptat l’Emirates Team New Zeland i, tal com mana la tradició, han estat els defensors els qui han triat tant el model de vaixell (els catamarans AC75, que ja es van utilitzar a l’edició anterior) com la ubicació on es portarà a terme la competició.

La infraestructura portuària, la capacitat per allotjar esdeveniments d’abast internacional i l’atractiu turístic han fet de Barcelona el lloc preferit per a la celebració. A més, una inversió important de diners públics i unes expectatives esperançadores de retorn semblen apuntar al fet que serà un esdeveniment que marcarà el futur de la ciutat, igual que ho van fer al seu dia les Olimpíades de 1992.

Un seguiment internacional

La Louis Vuitton Cup és la fase de grups en què els clubs reptadors s’enfronten entre si per arribar a la gran final i desafiar l’equip que ostenta el títol, l’Emirates Team New Zeland (entre el 12 i el 21 d’octubre). Al llarg dels mesos d’agost i setembre s’ha celebrat una primera fase de grups i

32

La final de la Copa Amèrica se celebrarà entre el 12 i el 21 d’ octubre i enfrontarà el vencedor de la Louis Vuitton Cup amb el defensor actual del títol, l’Emirates Team New Zealand.

les dues semifinals en què s’han enfrontat els equips, a més dels ja esmentats neozelandesos i britànics, els equips Alinghi Red Bull Racing, de Suïssa; Luna Rossa Prada Pirelli, d’Itàlia; Orient Express Racing Team, de França, i els reis històrics del campionat, el New York Yacht Club, que aquest any es presenten sota el nom American Magic. Paral·lelament a la Louis Vuitton Club també se celebra la competició de les categories juvenil i femenina, on trobem representació de la ciutat amb l’equip Sail Team BCN. L’atractiu principal d’aquestes regates és sens dubte la visió espectacular que ofereixen els catamarans ultraràpids AC75. Gràcies als seus foils o hidroales, les embarcacions arriben a velocitats de prop de 100 km/h, i arriben a flotar i fins i tot volar sobre l’aigua.

Una proesa tècnica que ens recorda que és en aquest tipus de competicions en què gràcies a la sana rivalitat entre països es promou la innovació, l’emprenedoria i el progrés tecnològic.

Una inversió econòmica per al futur

Tant l’ajuntament com l’organització de l’esdeveniment insisteixen en el fet que la celebració d’aquest esdeveniment pot servir d’impuls per apropar la vela a la població. Tot i tenir gairebé 600 quilòmetres de costa, l’afició a la vela en particular i als esports aquàtics en general a Catalunya és més aviat escassa. Tot i així, des de l’organització es pretén deslligar la vela de la imatge d’elitisme i exclusivitat que sovint envolta els esports aquàtics. Si bé és cert que els materials i, sobretot, les embarcacions suposen un cost molt elevat, la creació d’infraestructures per celebrar el certamen, que seguiran tenint ús un cop aquest hagi finalitzat, pot funcionar com a impulsor perquè des de les escoles es promocioni la vela entre persones de tota classe social.

Conscients de l’expectació que genera el campionat i sense oblidar la pretensió de fer-ne partícip la ciutadania, durant el temps que ha durat la competició s’han instal·lat diverses pantalles al llarg del litoral barceloní, així com dos fanzone on s’ha pogut seguir el desenvolupament de les diferents regates. A més, la retransmissió televisiva també s’ha produït en obert, de manera que ha estat assequible a la població general.

Al llarg del certamen s’estima que més de 2,5 milions d’espectadors hauran pogut gaudir de l’espectacle a la ciutat mateix, incloent-hi locals i turistes. Una afluència gens discreta per a la qual ajuntament s’ha preparat amb una inversió de més de 50 milions d’euros. Una quantitat important que, segons els càlculs efectuats per la Universitat Pompeu Fabra, s’estima que suposarà una tornada de 1.200 milions d’euros per a la ciutat.

33

Desconnexió

¿Sabies que...?

Els primers Jocs Paralímpics es van celebrar a Roma el 1960

Llibres

La humanitat a punt del col·lapse A través d’exemples de la història, la filosofia, la ciència, la psicologia i la teoria política, l’autor de Sàpiens presenta aquest relat revelador sobre com la informació ha estat, és i serà el corrent subjacent en tota activitat humana, i possiblement la resposta sobre per què ens enfrontem, ara, a la possible destrucció del planeta.

Nexus. Yuval Noah Harari, Ed. 62

Un darrer cas per a la BAC La pentalogia de la inspectora Blanco arriba al final amb un últim cas, possiblement el més brutal, a què s’enfronta la Brigada d’Anàlisi de Casos. Amb l’Elena en cerca i captura, Zárate desaparegut i una nova inspectora a l’oficina, l’equip de policies s’enfronta a l’organització més sàdica de la saga.

El clan. Carmen Mola, Ed. 62

E

l 1943, el govern britànic va encarregar al doctor Ludwig Guttmann, un metge alemany exiliat a la Gran Bretanya, la creació d’una unitat espinal a l’hospital de Stoke Mandeville.

Guttmann, pioner en l’ús de l’esport com a part de la rehabilitació física i psicològica, va organitzar el 29 de juliol de 1948 la primera competició nacional per a esportistes en cadira de rodes, coincidint amb els Jocs Olímpics de Londres. Aquest esdeveniment, conegut com els Jocs de Stoke Mandeville, va marcar una fita quan va reunir setze competidors en la modalitat de tir amb arc.

Les primeres “olimpíades per a minusvàlids” (el terme Jocs Paralímpics no es va encunyar fins als anys 80) van tenir lloc a Roma entre el 19 i el 24 de setembre del 1960, i van incloure vuit modalitats esportives diferents: atletisme, bàsquet en cadira de rodes, esgrima, natació, tennis de taula, tir amb arc, dartchery (una combinació entre dards i tir amb arc) i snooker (una modalitat de billar). Hi van participar més de quatre-cents at-

34

letes amb cadira de rodes de vint-i-tres països diferents, encara que Espanya no hi va prendre part perquè no disposava d’una federació pròpia.

Durant les dècades següents, els Jocs Paralímpics es van celebrar de manera intercalada i no van coincidir amb els Jocs Olímpics fins a Seül 1988, un esdeveniment clau per al moviment paralímpic.

Més tard, Barcelona 1992 va consolidar aquest format, compartint instal·lacions i organització amb els Jocs Olímpics, i va introduir innovacions importants, com les marques mínimes de participació, els controls antidopatge i un nou sistema de classificació. A més, la celebració va tenir per primera vegada un senyal propi de televisió que es va posar a disposició de la resta de cadenes de tot el món.

Des del 1992, els Jocs Paralímpics han seguit evolucionant, i ara es componen de vint-i-dues disciplines esportives, repartides entre els jocs d’estiu i d’hivern.

Amb els Jocs Olímpics i Paralímpics de París 2024 acabats, la propera trobada seran els Jocs Paralímpics d’hivern, que se celebraran del 6 al 15 de març del 2026.

Sèries

Continua la Dansa amb Dracs La història de Westeros, que se situa uns tres-cents anys abans dels esdeveniments de Jocs de Trons, ha seguit el conflicte entre Aegon II i Rhaenyra per l’herència del tron de Viserys I. Després d’una primera temporada plena de tensions, la primera Dansa amb Dracs ha arribat per començar a forjar el destí de la família Targaryen i el seu poble.

La casa del dragón. Temporada 2. HBOMax

Reclusió i caos a la Itàlia medieval A la Itàlia de l’edat mitjana, la pesta ha començat a fer estralls i la població lluita per sobreviure.

No obstant, un grup de privilegiats aconsegueix allotjar-se en una mansió de Florència on protegir-se de la malaltia. Netflix recupera el clàssic de Boccaccio, on les festes aviat arribaran al caos absolut.

El Decamerón. Minisèrie. Netflix

Compartir 35

Posa’t al dia amb els nostres articles i reportatges sobre salut, economia social, cultura i estil de vida Segueix-nos a

www.compartir.coop

Subscriu-t’hi per rebre mensualment totes les novetats de la revista Compartir

Av. de Josep Tarradellas, 123-127, 4a pl. - 08029 Barcelona Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3a- 28027 Madrid Tel.: 934 954 490 • fundacionespriu@fundacionespriu.coop • www.fundacionespriu.coop

Les empreses cooperatives ajuden a construir un món millor