Vacances sostenibles

www.compartir.coop

Revista de cooperatives sanitàries i medicina social | Núm. 17 – JULIOL 2024

C o m pa r t i r NUTRICIÓ

Aliments i begudes per mantenir-nos hidratats durant l’estiu

COOPERATIVISME

VACANCES SOSTENIBLES Com viatjar de manera respectuosa amb la nostra salut i la de l’entorn

Quin impacte té l’economia social a Espanya?

DESTINACIONS

Marsella: gastronomia, cales i museus a la capital de la Provença

Staff

Compartir Revista del cooperativisme sanitari www.compartir.coop compartir@fundacionespriu.coop Consell editorial: Dr. Ignacio Orce, president de la Fundació Espriu i d’Assistència Sanitària Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA-Lavinia Teresa Basurte, expresidenta de la Fundació Espriu Dr. Oriol Gras, patró de la Fundació Espriu Dr. Carlos Zarco, director general i patró de la Fundació Espriu

Edició: Factoría Prisma Diagonal 662-664 08034-Barcelona Tel. 639 213 710 www.factoriaprisma.com Directora de Factoría Prisma: Angi González Vives Coordinació: Laura Martos Disseny: Xavi Menéndez Impremta: Centro Gráfico Ganboa SL Dipòsit legal: B-46099-2003 ISSN: 2696-3817 ISSN (Internet): 2696-3833 Fundació Espriu Av. de Josep Tarradellas, 123-127 4.ª planta 08029 Barcelona Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3.ª 28027 Madrid NIF: G-59117887 Tel.: 934 954 490 fundacionespriu@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop

Constituïda el 1989, la Fundació Espriu integra les entitats que practiquen el model sanitari cooperatiu creat pel Dr. Josep Espriu: Autogestió Sanitària, SCIAS, Lavinia i ASISA, que formen el Grup Assistència i el Grup ASISA.

2

Sumari

04

ACTUALITAT MÈDICA Repassem els punts clau que es van tractar en la 77a Assemblea Mundial de la Salut, celebrada a Suïssa.

06

SALUT A L’ESTIU Els símptomes del jet lag poden impedir que gaudim plenament d’un viatge.

Per què apareix i com podem mitigar-ne els efectes?

10 14 20

NUTRICIÓ

COOPERATIVISME SANITARI

A FONS

Parlem sobre quins aliments i begudes, més enllà de l’aigua, ens poden ajudar a mantenirnos hidratats durant l’estiu.

Jornades, assemblees i aniversaris protagonitzen els darrers esdeveniments de les cooperatives d’Assistència Sanitària i ASISA.

Davant les conseqüències de les massificacions turístiques, analitzem com haurien de ser unes vacances sostenibles i respectuoses amb l’entorn.

Editorial

La responsabilitat de cuidar el nostre entorn Amb l’arribada de les vacances s’obre davant

nostre una oportunitat per desconnectar, relaxar-nos i explorar nous horitzons. En aquest context, el turisme s’ha consolidat com una de les fonts de lleure principals, ja que ofereix experiències inoblidables i moments de descoberta. Tot i això, aquesta pràctica també ens planteja un desafiament ineludible: el seu impacte en el canvi climàtic.

L’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat i la degradació d’ecosistemes són realitats que ens criden a actuar amb urgència. I viatjar, encara que enriquidor, hi pot contribuir negativament si no es fa de manera conscient.

En aquest número, presentem un reportatge exhaustiu sobre com viatjar de manera responsable, i oferim estratègies i consells perquè aquestes aventures no es converteixin en una càrrega per al planeta. A més, trobaran una sèrie d’articles enfocats a garantir un estiu saludable, amb tècniques per evitar el jet lag quan viatgin, o una guia d’aliments i begudes essencials per mantenir-se hidratats.

La secció dedicada a les cooperatives destaca els èxits i els esdeveniments més recents de les nostres entitats, fonamentals en la promoció d’una economia més justa i sostenible. Amb la celebració del Dia Mundial de les Cooperatives, el 6 de juliol, tenim una oportunitat única per conèixer més sobre el seu impacte i treball arreu del món.

28 32

DESTINACIONS

TENDÈNCIES

Amb una línia ferroviària que connecta Espanya amb França, recorrem els racons de la renovada i pintoresca Marsella.

Revisitem la novel·la gràfica Persèpolis, de Marjane Satrapi, guardonada amb el Premi Princesa d’Astúries 2024.

Finalment, els proposem una selecció de lectures, sèries i festivals per a aquesta temporada, així com un suggeriment de viatge a una destinació propera que els captivarà per la seva bellesa i autenticitat.

Aquest estiu, us convidem a viatjar amb consciència, a valorar els destins locals i a gaudir de manera responsable.

Carlos Zarco

Director general de la Fundació Espriu

3

Actualitat

Skin NTDs, una app de l’OMS per detectar malalties de la pell

A

finals d’abril es publicaven els resultats dels primers usos de l’aplicació Skin NTDs, un projecte finançat per l’OMS i liderat per la investigadora Carme Carrión que busca contribuir al control de les malalties tropicals de la pell que afecten especialment països amb rendes per càpita baixes.

Els resultats es van publicar al Journal of Medical Internet Research i semblen apuntar a un avenç clar en la implementació d’eines digitals, pensades, sobretot, per a zones on les especialitats com la dermatologia no són presents. Aquesta aplicació vol ajudar els professionals sanitaris a millorar el coneixement de dotze malalties tropicals actualment desateses i vint-i-quatre malalties comunes de la pell més.

El consum d’oli d’oliva, relacionat amb un risc menor de patir demència Consumir almenys mitja cullerada d’oli d’oliva al dia s’associa amb un risc un 28% menor de morir de demència en comparació amb les persones que no solen consumir aquest aliment. A aquestes conclusions ha arribat un estudi dirigit per investigadors de l’Escola de Salut Pública TH Chan de Harvard, que va examinar dos grups de professionals de la salut nord-americans i va associar el consum d’aquest aliment amb certs beneficis significatius per a la salut cerebral a llarg termini.

Els investigadors també assenyalen a l’estudi que l’oli d’oliva ja s’ha associat amb anterioritat amb un risc menor de malalties cardiovasculars, a més d’exercir un efecte protector contra el deteriorament cognitiu relacionat amb l’edat, gràcies a la seva relació amb els àcids grassos monoinsaturats.

4

Dia Mundial del...

...Donant de Sang El Dia Mundial del Donant de Sang se celebra el 14 de juny amb la finalitat de sensibilitzar la població mundial sobre la importància de donar sang per contribuir a la salut d’aquelles persones que necessiten transfusions. En aquesta data es commemora el naixement de Karl Landsteiner, biòleg austríac que va descobrir i va tipificar els grups sanguinis i que va rebre el Premi Nobel de Medicina l’any 1930.

Actualment es fan aproximadament 118,5 milions de donacions de sang al món. El 40% prové de països d’ingressos alts, on viu el 16% de la població mundial.

Cites que inspiren

“Allà on s’estima l’art de la medicina, també s’estima la humanitat” Plató, filòsof

La primera part de l’estudi ha tingut la participació de mig centenar de professionals sobre el terreny a Ghana i Kenya. L’avaluació de les novetats de l’aplicació està basada en intel·ligència artificial, un canvi significatiu en l’anàlisi que facilita la identificació de les malalties a partir de dos algorismes que treballen basant-se en fotografies.

L’aplicació té com a objectiu reconèixer vint-i-quatre malalties comunes de la pell.

“Fins ara l’aplicació, que està concebuda en tots els casos com una eina formativa per als professionals i no com un dispositiu mèdic de diagnòstic, tenia un algorisme lògic que utilitzava una llista de signes i símptomes; amb la intel·ligència artificial s’espera que els resultats permetin aconseguir una informació addicional basada en la lesió de cada pacient”, explica la investigadora.

El consum de tabac ha descendit els darrers anys, encara que segueix sent una amenaça per a la salut

A Espanya, amb l’objectiu de reduir la prevalença del consum de tabac

Aquestes són les resolucions més importants que es van tractar a la nova edició de l’AMS, celebrada a Ginebra (Suïssa) entre el 27 de maig i l’1 de juny:

1

Salut i canvi climàtic. L’Assemblea de la Salut demana prioritat a les consideracions de salut en els marcs normatius nacionals i internacionals sobre el clima, així com donar suport als països en la creació de sistemes de salut resilients al clima i amb baixes emissions de carboni.

2

Trasplantaments. A través de la resolució sobre l’augment de la disponibilitat, l’accés ètic i la supervisió del trasplantament de cèl·lules, teixits i òrgans humans, promoguda per Espanya, l’OMS insta els estats membres a expandir la teràpia del trasplantament d’òrgans, teixits i cèl·lules, en particular, desenvolupant la donació de persones que han mort fins al màxim potencial terapèutic.

Tal com assenyala el Ministeri de Salut del Govern d’Espanya, el consum de tabac en aquest país s’ha anat reduint gradualment en les darreres dècades fins a un 22,1%, segons l’Enquesta Europea de Salut del 2020.

D’altra banda, l’OMS va publicar l’any passat un informe sobre l’epidèmia mundial del tabaquisme, en què l’organització assenyalava que, actualment, més de cinc milions i mig de persones viuen en països on s’ha introduït almenys alguna de les mesures promogudes per l’organització per al control del tabac. Per exemple, al voltant del 79% dels països membres de l’OMS han introduït etiquetes d’advertència als paquets de tabac, o el 34% ha implementat prohibicions respecte a la publicitat.

Cinc punts clau de la 77a Assemblea Mundial de la Salut

i minimitzar l’exposició ambiental a les seves emissions, el Consell de Ministres ha aprovat un pla que s’implementarà durant la legislació vigent (2024-2027).

El pla interventiu perseguirà objectius com la prohibició dels dispositius d’un sol ús relacionats amb el tabac, augmentar els espais lliures de fum per protegir el dret a respirar o incorporar prestacions farmacèutiques per a aquells medicaments adequats per al tractament de l’addicció al tabac.

3

Salut mental. Els delegats han aprovat una estratègia per a 2025-2028, posant èmfasi en temes com el canvi climàtic, l’envelliment, la migració, les amenaces pandèmiques i l’equitat, i adaptada a una època marcada per canvis geopolítics, científics i tecnològics.

4

Resistència als antimicrobians (RAM). La resolució ha acollit quatre prioritats per fer en vista de les infeccions bacterianes farmacoresistents al sector de la salut humana entre 2025-2035, amb una atenció especial a la prevenció i el tractament de les infeccions.

5

Participació social en atenció primària. Els estats membres han acordat una resolució que aplana el camí perquè les persones i les comunitats puguin fer valer la seva opinió amb més contundència en les decisions que afecten la salut i el benestar.

5

Salut a l’estiu

‘JET LAG’:

per què el patim i com evitar-lo El ‘jet lag’, també conegut com ‘trastorn d’horari’, es produeix quan el nostre rellotge intern, que està sincronitzat amb el fus horari on residim, es desajusta a causa d’un viatge de llarga distància. per María Pérez

E

l nostre cos es regeix pels ritmes circadiaris, que regulen les característiques físiques i mentals que experimentem en un cicle de 24 h. Estan controlats per una petita àrea de l’encèfal, i una de les seves tasques principals és gestionar el cicle de somni-vigília d’acord amb l’horari del sol. També afecten la gana que sentim i les funcions renals i d’hormones com la melatonina i el cortisol. El jet lag es produeix quan es produeix un desequilibri entre els factors interns i externs quan es travessen dos o més fusos horaris en un període molt reduït de temps. El cos no és capaç de processar el canvi prou ràpid i pot trigar entre dos i sis dies a adaptar-se a la nova destinació.

Els cicles circadiaris de cada persona són diferents, i la seva resposta al jet lag depèn, entre d’altres, de la seva facilitat per agafar el son o la resistència a la privació de dormir. També hi influeix la sensibilitat de cada individu a la llum, així com el destí. Els passatgers que viatgen cap a l’est tenen més possibilitats de patir jet lag. Això és perquè quan viatgem cap a l’oest el cos ha d’estar-se despert durant més temps del normal. A la majoria de les persones els costa menys anar a dormir tard que matinar, és a dir, ja parteixen d’un cicle que es prolonga més enllà de les 24 h. Altres factors que augmenten la probabilitat de patir jet lag van des de l’edat del passatger a la freqüència amb què viatja i, és clar, com més fusos horaris es travessen, més important serà el desfasament horari.

6

Possibles símptomes del ‘jet lag’ Depenent de la persona, els efectes del jet lag seran més o menys greus, per tant, es pot arribar a experimentar un, diversos o cap dels símptomes següents: • Alteracions en el son: Dificultat per agafar el son o despertar-se, somni interromput i fatiga durant el dia.

• Falta de concentració: Disminució del rendiment físic i mental.

• Problemes digestius: Estrenyiment, diarrea o vòmits, disminució de la gana.

• Alteracions a l’estat d’ànim: Malestar general, irritabilitat, estrès o tristesa, disminució de l’atenció i l’estat d’alerta.

• Deshidratació: Mal de cap i sudoració excessiva.

Com podem alleugerir els efectes del ‘jet lag’ Abans de volar

Durant el vol

Un cop al destí

Planegeu el viatge: S’han de tenir en compte diversos factors per intentar mitigar els efectes del jet lag, com saber el cronotip de cadascú, el fus horari de l’origen i el destí, l’hora del vol i cap a on es viatja. Si viatgeu per feina o amb motiu d’un esdeveniment, és millor arribar-hi uns dies abans perquè el cos tingui temps d’habituar-se al nou horari.

Intenteu ajustar-vos al nou horari: Si és de dia, procureu no dormir fins a arribar a la destinació.

Si hi aterreu al matí i es tracta d’un vol nocturn, intenteu dormir durant el viatge. Si us costa dormir als avions, utilitzar taps i antifaç podria ajudar-vos. També és aconsellable adaptar l’horari dels àpats com més aviat millor.

Tingueu en compte l’exposició a la llum: És el factor més influent en els cicles circadiaris, ja que és l’encarregada de guiar el cos informant-lo de si és de dia o de nit. És important controlar l’exposició a la llum per ajudar el nostre rellotge intern a readaptar-se.

Comenceu a adaptar-vos: Comenceu el viatge evitant tenir falta de son, descansant prou els dies previs. Abans de sortir, ajusteu el rellotge al del nou fus horari. És recomanable anar canviant els horaris de son i els àpats uns dies abans de viatjar.

Cuideu el cos: A la cabina dels avions hi ha molt poca humitat, una cosa que pot empitjorar els efectes del desfasament horari. Assegureuvos d’estar ben hidratats i evitar la cafeïna, l’alcohol i les begudes estimulants. Aixequeu-vos de tant en tant i camineu pels passadissos per ajudar a facilitar la circulació i oxigenar bé els músculs. Aprofiteu per descansar tot el que pugueu i eviteu els aliments que costin de pair.

Controleu el que mengeu: Si sou propensos a patir molèsties estomacals, és millor fer ingestes petites i lleugeres.

La melatonina: Té un paper clau en la gestió dels bioritmes del cos i, per tant, l’exposició a la llum estratègica pot ajudar a agafar el son, ja que es tracta d’una hormona que genera el cos quan detecta que hi ha foscor. Si així i tot el jet lag us impedeix dormir, podeu prendre suplements de melatonina abans d’anar-vos-en al llit. Consulteuho abans amb el vostre especialista de salut.

Dutxeu-vos a l’escala: Si el vol no és directe, podeu donarvos una dutxa a l’aeroport, us ajudarà a combatre els efectes del cansament.

En definitiva, encara que els efectes del jet lag són temporals, poden causar un gran malestar i arribar a afectar l’inici de les vacances. Per tant, convé no ignorar-los, informar-se’n i preparar-se adequadament abans d’embarcar-vos en vols transoceànics per minimitzar-ne els efectes i gaudir al màxim del viatge.

7

Psicologia

Senyals per reconèixer un

PARE LLEVANEU

Sobreprotegir els nens pot acabar sent contraproduent i fer que siguin poc autosuficients i porucs. Aquests són els riscos d’actuar com a pares llevaneu. per Ángela Zorrilla

S

egur que més d’una vegada has vist córrer algun pare darrere del seu fill perquè s’acabés l’entrepà; o alguna mare intervenir a les primeres de canvi quan apareix algun conflicte amb un company. I quants adolescents no tenen l’oportunitat de preparar-se la motxilla perquè ja la troben feta? Aquest són comportaments típics dels anomenats pares llevaneu, un terme que va aparèixer fa més d’una dècada al llibre Tú no eres especial, del professor David McCullough. És clar que ser pare no és fàcil i, des del moment en què neixen els fills, els adults sumen preocupacions i pors.

Aprendre a conviure-hi i no transmetre’ls aquestes inquietuds és indispensable per ajudar-los a créixer i no acabar sobreprotegint els fills. Però, per què aquesta tendència ha aparegut just ara? L’ansietat, la inseguretat i la falta de temps es posicionen com els principals “culpables” de l’augment d’aquest tipus de control parental.

Sobreprotegir és inutilitzar

“Encara que de vegades costi de creure, sobreprotegir no és bo per als fills –ni per als pares– sinó que és sinònim d’inutilitzar”, opina Enric Soler, professor col·laborador dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Aquests pares llevaneu estimen molt, “però es comporten de forma excessivament controladora”, explica la psicopedagoga Sylvie Pérez, professora d’estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC. Per a ella, en aquesta sobreprotecció “hi ha molta necessitat de control permanent”. I n’hi ha en tots els àmbits. “Si alguna cosa va malament, cal canviar el professor. Si el nen no aconsegueix fer els deures, és que els deures estan mal demanats”, exemplifica.

8

Contrariament, és vital que els nens aprenguin a gestionar conflictes, resoldre problemes i buscar solucions ells mateixos. “No podem pretendre que un nen creixi de manera saludable sense permetre-li que s’equivoqui, que s’enfronti a reptes o situacions que són més doloroses per als pares que per al nen”, afegeix Soler.

Finalment, aquesta protecció extrema comporta un nivell elevat d’intolerància a la frustració. Una frustració que, segons l’opinió dels dos experts, és beneficiosa. “Si constantment evitem que facin coses i els surtin malament perquè no els hem ajudat, no seran autosuficients”, remarca Sylvie Pérez.

Ser fill de progenitors llevaneu

Actuar com a pares llevaneu, a la llarga, marca el caràcter de les criatures i és que, amb el temps, es converteixen en adults dependents i porucs. Els pares llevaneu són, segons Enric Soler, “fàbriques de nens inútils” que infantilitzen els nens i en frenen el desenvolupament. Això es tradueix en el fet que el dia de demà tindran, per exemple, problemes a l’hora de prendre decisions o afrontar conflictes.

Tres situaciones que hem d’evitar 1. Actuar com un secretari personal i posar barreres a l’autonomia.

La clau resideix a evitar els extrems. És a dir, no cal que siguem excessivament permissius, però tampoc extremadament controladors. És important fomentar l’autonomia dels nens i evitar certs comportaments, com recordar la data d’un examen.

2. Traslladar-los les pors i no ensenyar-los a gestionar problemes. Els experts

recomanen, a més, no augmentar les pors dels nens. Verbalitzar-les és lícit, però sempre ensenyant com combatreles. És a dir, s’aconsella traslladar no només una preocupació, sinó també eines per gestionar-la.

3. Oblidar el descans i la relació de parella. La sobreprotecció genera un

desgast en intentar controlar-ho tot.

Per això, un altre consell és intentar distanciar-nos d’aquesta sobreprotecció per comprovar que els fills se’n surten.

I, si no ho fan, hem de veure en què han fallat per intentar ajudar-los.

9

Nutrició

HIDRATACIÓ A L’ ESTIU:

més enllà de beure aigua

L’exposició al sol i l’augment de l’activitat física que sol acompanyar l’arribada del bon temps accentuen la urgència de reposar els líquids perduts, i no n’hi ha prou de beure aigua. De quins altres aliments ens podem beneficiar? per Sofía Campmany

L’

estiu no només és sinònim de dies més llargs i càlids, sinó també la necessitat ineludible de mantenir-se hidratat. Una bona hidratació va més enllà de la simple ingesta de líquid; implica una comprensió més gran de com els hàbits alimentaris poden incidir en l’estat general de l’organisme, inclosa la necessitat d’ingerir tant líquids com aliments que n’aportin.

La manca d’hidratació pot portar a un estat que provoqui fatiga, mal de cap i rampes musculars 10

Compensar la pèrdua de líquids és essencial per mantenir el nostre benestar, especialment durant els mesos de calor, quan es perd més aigua per la pell, la respiració i la sudoració. A més de regular la temperatura corporal, una hidratació adequada facilita el transport de nutrients i l’eliminació de residus del cos. Per contra, la falta de líquids a l’organisme pot portar a un estat de deshidratació que provoqui una sèrie de símptomes, com fatiga, mal de cap i rampes musculars.

Segons els experts en nutrició, la deshidratació pot tenir un impacte significatiu en la salut i el benestar.

A més dels símptomes esmentats, la deshidratació pot causar irritabilitat, disminució de la concentració i un rendiment físic i mental reduït. Per tant, mantenir-se hidratat adequadament és crucial, especialment durant els mesos més calorosos de l’estiu, per prevenir aquests efectes adversos i garantir un funcionament òptim de totes les funcions del cos.

Consells pràctics per a una bona hidratació A més de provar noves opcions d’hidratació, aquí teniu alguns consells pràctics per garantir que estigueu hidratats aquest estiu: 1. Escoltar el cos: Beveu aigua regularment, encara que no tingueu set. Tingueu una ampolla d’aigua sempre a l’abast i feu-hi glops freqüents per mantenir el cos hidratat i fresc. ariar les begudes: Experimenteu amb altres 2. V begudes hidratants com el te gelat sense sucre o aigua de fruites naturals per hidratar-vos de la forma més saborosa possible.

3. P rotegir la pell des de l’interior: A més d’aplicar protector solar, assegureu-vos de mantenir la pell hidratada des de dins cap a fora consumint aliments rics en aigua com la síndria, el cogombre i el meló.

Alternatives saludables per beure més aigua Prepareu alguna d’aquestes opcions creatives per hidratar-vos d’una manera saludable i saborosa:

• • •

Les begudes ensucrades, els refrescs i els sucs de fruita processats poden augmentar la pèrdua de líquids

És crucial tenir en compte que les necessitats d’hidratació poden variar segons el gènere i altres condicionants individuals. Per exemple, segons l’Institut de Medicina dels Estats Units, la ingesta de líquids recomanada per a les dones és d’aproximadament 2,7 litres al dia, mentre que per als homes és d’aproximadament 3,8 litres al dia. Aquestes recomanacions poden variar segons l’edat, el nivell d’activitat física o les condicions mediambientals, entre altres factors.

Fruita i verdura: les grans aliades

A més de les begudes, molts aliments tenen un alt contingut d’aigua i poden contribuir significativament a la ingesta diària de líquids. Les fruites com la síndria, el meló, les maduixes i les taronges, i verdures com el cogombre, el tomàquet i l’enciam, són opcions excel·lents per mantenir-nos hidratats.

Aquests aliments no només proporcionen aigua, sinó també vitamines, minerals i antioxidants que són essencials per a la nostra salut. Per exemple, les taronges són una font excel·lent de vitamina C,

C ombineu llimona amb alfàbrega o maduixa amb menta en una gerra amb aigua i gel per crear begudes delicioses i refrescants que us ajudaran a suportar la calor de l’estiu.

Barregeu fruita fresca amb verdura de fulla verda –els espinacs, per exemple, s’adapten de meravella al gust de la fruita– i un toc de mel o gingebre per obtenir una beguda que us donarà un impuls d’energia i vitalitat.

B arregeu aigua de coco amb suc de pinya, mango o maracujà per a una beguda rica en electròlits que contrarestarà els efectes negatius del sodi al cos i relaxarà els vasos sanguinis.

mentre que les verdures de fulla verda, com l’enciam, són riques en magnesi i potassi.

Però, compte!, és important tenir en compte que alguns aliments i begudes poden tenir l’efecte contrari i contribuir a la deshidratació si es consumeixen en excés. És el cas de les begudes ensucrades –granissats, orxates, batuts de gelat– els refrescos, els sucs de fruita processats i els aliments rics en sal, greixos saturats o sucres afegits, que poden augmentar la pèrdua de líquids en el cos. L’alt contingut de sodi en els aliments processats pot desencadenar la deshidratació si no es compensa amb una ingesta adequada de líquids. Per això és fonamental moderar-ne la ingesta i prioritzar opcions més saludables.

En contraposició, en prendre aliments i begudes rics en aigua, podem mantenir el cos fresc i energitzat fins i tot els dies més calorosos. Recordeu ser conscients de les vostres eleccions alimentàries i prioritzeu opcions saludables que us ajudin a mantenir un equilibri hídric òptim.

11

Emergències

Com saber quin insecte

ENS HA PICAT U

na de les sensacions que més es repeteixen quan arriba l’estiu és la de descobrir picades d’insectes a la pell. Coïssor, picor, pell enrogida i un o diversos bonys delaten l’escena. I és tan comú adonar-nos que ens ha picat un insecte com no saber exactament quin ha sigut. N’expliquem les diferències principals per poder esbrinar-ho.

Mosquit. És la picada més habitual a la primavera i l’estiu. Sol tenir aspecte de clapa inflada, de forma rodona o ovalada, i amb un punt al centre.

Vespa. És característica perquè els primers dies fa mal i cou força. La zona de la picada s’infla i la pell del voltant envermelleix, amb un punt aïllat al centre.

Abella. Molt similar a la picada de vespa, les abelles deixen un fibló a la pell que cal retirar. És important raspar-lo en lloc de retirar-lo amb pinces, ja que podrien fer esclatar el sac de verí que encara hi ha a l’interior de la pell.

Formigues. Encara que no piquen, mosseguen, i poden fer-ho diverses alhora. La pell reacciona amb petites erupcions enrogides, sovint amb punts de pus d’aspecte semblant a una butllofa.

Xinxes. Piquen diverses alhora, per la qual cosa es reconeixen per deixar una zona de la pell amb múltiples erupcions vermelloses, sovint en forma de ziga-zaga. Solen presentar una picor intensa. Es troben en mobles, matalassos o sofàs.

Puces. S’assemblen a les xinxes i també piquen en grup, encara que amb menys quantitat (tres o quatre picades en línia recta). Apareixen a la part baixa de les cames i a les zones humides del cos, com les aixelles o el cuir cabellut.

Aranya. Solen ser dues picades properes que, com els altres casos, fan envermellir la zona que les envolta. Solen trigar més a curar-se que les de la resta d’insectes.

Paparra. Les picades són d’un vermell intens i poden provocar erupcions i sensació de cremor. Si trobem el cos de la paparra enganxat a la pell, cal actuar amb compte i extreure-la delicadament amb unes pinces. Solen picar en zones càlides i humides del cos.

Atent als símptomes!

Tot i que la majoria de les picades són inofensives, hem de tenir en compte la transmissió de malalties o reaccions al·lèrgiques que poden provocar. Hem de consultar un metge si la zona inflamada al voltant de la picada s’estén molt o si apareixen erupcions en altres zones del cos. La febre no és, en cap cas, un símptoma habitual. Si la zona està molt inflamada, dura, vermella i calenta, i fa mal, és possible que la picada s’hagi infectat.

12

Compartir 35

Cooperatives i medicina social

HLA Hospital Universitari Moncloa celebra el 30è aniversari HLA Hospital Universitari Moncloa ha ampliat les seves instal·lacions amb l’objectiu de multiplicar la capacitat assistencial i els serveis que ofereix.

HLA Hospital Universitari Moncloa (Madrid) ha celebrat al Museu del Prado l’acte central de la commemoració del seu 30è aniversari, que ha reunit representants del sector sanitari, les administracions públiques, l’empresa i la cultura, juntament amb directius i responsables del Grup ASISA. Gairebé tres-centes persones, entre elles l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i el president del Grup ASISA, el Dr. Francisco Ivorra, han assistit a una visita privada a la col·lecció de la pinacoteca.

Durant la intervenció, l’alcalde de Madrid ha destacat l’aportació de HLA Hospital Universitari Moncloa a la sanitat madrilenya i ha recordat que el centre “és un hospital pioner, perquè va ser el primer de les seves característiques construït a Madrid i fa 30 anys no va tenir por d’afrontar un repte fins aquell moment desconegut. HLA Universitari Moncloa ha desenvolupat el seu projecte des de l’excel·lència, el talent i la cerca, sempre, de la millor assistència sanitària.

Per això és imprescindible disposar dels millors mitjans tècnics, però també i, sobretot, dels millors professionals. HLA Hospital Universitari Moncloa ha fet de l’assistència personalitzada una de les seves notes distintives: la renovació integral de les seves instal·lacions ara permetrà

D’esquerra a dreta: el Dr. José Vicente Rull, gerent d’ HLA Hospital Universitari Moncloa; Valeriano Torres, conseller delegat del Grup HLA; el Dr. Luis Ortiz, president del Consell d’Administració d’ HLA Hospital Universitari Moncloa; José Luis Martínez-Almeida, alcalde de Madrid; Pilar Trinidad Núñez, subdelegada del Govern a Madrid; el Dr. Francisco Ivorra, president del Grup ASISA; Carmen Casado, directora d’Infermeria d’ HLA Hospital Universitari Moncloa, i el Dr. Carlos Zarco, director mèdic d’ HLA Hospital Universitari Moncloa.

a l’hospital proporcionar una assistència millor als pacients”.

Per la seva banda, el Dr. Ivorra ha posat en valor “el compromís de HLA Hospital Universitari Moncloa amb la qualitat i la recerca de l’excel·lència per consolidar-se com un dels grans centres de referència de la sanitat privada a la Comunitat de Madrid, una regió que té un dels millors sistemes sanitaris, i dels més avançats, de la Unió Europea. Les noves instal·lacions ens permetran seguir avançant en aquest com-

promís, créixer, innovar i implementar noves tecnologies per liderar la resposta davant dels grans desafiaments a què s’enfronta el nostre sistema sanitari”.

Inaugurat com a clínica el desembre del 1993, HLA Hospital Universitari Moncloa és actualment el centre de més capacitat assistencial del Grup Hospitalari HLA, que agrupa els hospitals i centres mèdics del Grup ASISA, i un dels centres privats de referència a la Comunitat de Madrid.

El Grup HLA obre el seu primer centre mèdic a Extremadura El Grup Hospitalari HLA continua amb la seva estratègia d’expansió amb l’obertura del primer centre mèdic a Extremadura, l’HLA Centre Mèdic Càceres, on ofereix atenció en més d’una desena d’especialitats. El nou centre mèdic disposa d’una ubicació estratègica a l’avinguda Clara Campoamor, 11, i es distribueix en dues plantes que sumen una superfície de més de 1000 m2.

Façana de l’HLA Centre Mèdic Càceres, el primer centre mèdic del Grup HLA a Extremadura.

14

El nou centre mèdic ofereix atenció a les principals especialitats mèdiques, entre elles medicina de família, cardiologia, medicina de l’esport, tractament

del dolor, cirurgia general o aparell digestiu. Disposa a més d’un quiròfan equipat amb la tecnologia més avançada per a cirurgies ambulatòries.

“L’HLA Centre Mèdic Càceres, el primer del Grup HLA a Extremadura, representa la nostra aposta per seguir creixent i augmentant la nostra activitat. En els darrers anys, hem invertit més de 300 milions en l’obertura de nous centres i en la darrera tecnologia per als nostres hospitals, així com en el desenvolupament d’equips professionals d’alt nivell”, explica Valeriano Torres, conseller delegat del Grup HLA.

El Grup ASISA consolida la seva estratègia ASG

ASISA Vida ofereix un 15% de descompte als professionals sanitaris

Amb aquestes mesures, el Grup ASISA persegueix l’objectiu de ser neutre en carboni el 2025.

L’any 2023 ha estat clau per consolidar una cultura de sostenibilitat al Grup ASISA i la integració dels valors ASG en la seva estratègia de negoci. Aquesta missió se sustenta en la prestació d’un servei d’excel·lència, l’impuls i la cura dels empleats, així com en l’ús eficient dels recursos i la reducció de la seva petjada de carboni.

En aquest context, el Grup ASISA ha aconseguit avançar en el desenvolupament del Pla de Sostenibilitat 20232030. Aquest full de ruta marca el compromís del grup amb la descarbonització i fixa el 2025 com a any límit per convertir-se en empresa neutra en carboni. El compromís de la companyia es completa amb el suport a la formació i investigació a través de programes de mecenatge, l’ampliació d’aliances amb entitats capdavanteres en matèria de sostenibilitat i desenvolupament sostenible, diverses causes socials i la promoció d’hàbits de vida saludables. L’objectiu és continuar avançant i adaptant-se de forma àgil i transparent a les noves regulacions i normatives.

Les plaques fotovoltaiques de l’HLA Clínica Internacional Barcelona contribueixen a aconseguir que el 99,84% de l’energia elèctrica que consumeix el Grup ASISA procedeixi de fonts 100% renovables.

ASISA Vida aplicarà un 15% de descompte permanent als nous assegurats que siguin professionals sanitaris i contractin ASISA Vida Tranquilidad o ASISA Vida Tranquilidad Protección Hipoteca.

Per accedir a aquesta promoció, els assegurats únicament han de presentar el títol acreditatiu com a personal sanitari.

Aquest nou compromís d’ASISA Vida s’emmarca en l’estratègia Imatge promocional del nou compromís d’ASISA Vida comercial de la companyia per con- amb els professionals sanitaris. solidar-se com l’asseguradora de referència en la protecció de les persones i les famílies i diferenciar-se per la seva proximitat als clients i capacitat per adaptar-se als seus hàbits i necessitats.

En aquest sentit, ASISA Vida té altres compromisos, com aplicar un 15% de descompte permanent a les famílies nombroses o als donants de sang que contractin ASISA Vida Tranquilidad.

Les generacions Z i mil·lennista lideren la conversa sobre salut mental La generació mil·lennista (nascuts entre el 1981 i el 1993) i la generació Z (nascuts entre el 1994 i el 2010) lideren la conversa a les xarxes socials a Espanya sobre salut mental després de la pandèmia, segons es recull a l’informe del Grup HLA ¿Cómo hablan las diferentes generaciones sobre salud mental?.

Entre les conclusions de l’informe, destaca la implicació més destacada de les generacions més joves en el debat públic sobre salut mental: el 65% del volum total de conversa a les xarxes socials sobre aquest tema el van generar les generacions mil·lennista i Z, que parlen gairebé un 54% més sobre salut mental que les generacions de més edat (X i baby boomers). Pel que fa als continguts, encara que varien en funció del grup d’edat, les temàtiques més destacades són la salut mental com a concepte general, la depressió i el deteriorament de la salut mental, l’ansietat i l’estrès, la cerca d’ajuda i suport professional, els trastorns de la conducta alimentària (TCA), i la relació entre salut mental i suïcidi.

Un programa integral per donar suport a les dones durant la menopausa ASISA ha engegat un programa integral sobre menopausa amb l’objectiu d’oferir informació i accés a especialistes a les dones que afronten aquesta etapa de les seves vides.

Aquest programa és accessible a través del blog d’ASISA, i les assegurades podran accedir a consultes amb professionals mèdics especialitzats a través de l’app

Chat Médico, integrada a Asisa LIVE, la plataforma de telemedicina de l’asseguradora.

El programa integral sobre la menopausa ASISA té com a objectiu proporcionar a les dones les eines i el coneixement necessaris per afrontar la menopausa amb la finalitat de fer que aquesta transició sigui més suportable i empoderadora.

El programa integral sobre menopausa d’ASISA permet accedir a través de l’app Chat Médico d’ASISA a informació i professionals per resoldre qualsevol dubte sobre la menopausa.

15

Cooperatives i medicina social

Assistència Sanitària renova el seu quadre mèdic i de serveis S’han establert quatre terminis de referència i s’ha ampliat el quadre mèdic.

En una iniciativa inèdita en el sector assegurador de salut, amb l’objectiu d’agilitzar l’atenció, Assistència Sanitària ha desenvolupat un nou quadre mèdic que permet a la població assegurada tenir més capacitat per decidir quan vol accedir a les consultes i els serveis.

Així, s’han establert quatre terminis de referència per a la cita –menys de deu dies, menys d’un mes, menys de dos mesos i més de dos mesos– perquè en l’elecció hi hagi més opcions i s’adapti millor a les necessitats individuals.

Alhora, el quadre mèdic d’Assistència Sanitària s’ha ampliat per donar visibilitat a tots els professionals mèdics que col·laboren en els consultoris i centres que presten atenció sanitària a la població assegurada.

La transformació del quadre mèdic ofereix transparència i llibertat d’elecció a les persones que confien la seva salut a Assistència Sanitària i, a

Aquest curs 20232024, el nombre de candidatures d’estudiants de màster i postgrau ha augmentat un 60%. Des de la creació del programa, que ja ha arribat a la 16a edició, s’han rebut 4.300 sol·licituds.

L’objectiu de la iniciativa és millorar el sistema sanitari a través del suport continu a la formació i el desenvolupament professional dels estudiants compromesos amb l’excel·lència i la innovació.

Assisport s’alia amb les federacions a favor de la salut dels esportistes

més, pretén afavorir l’accessibilitat als serveis mèdics i l’equitat en la distribució del treball entre els metges. És una iniciativa alineada amb l’essència d’una entitat de metges que entén la medicina situant el pacient al centre de l’activitat i que es basa en la llibertat de tria i la qualitat.

SCIAS celebra la seva assemblea general com a cooperativa El 15 de juny va tenir lloc a Barcelona l’assemblea general ordinària de SCIAS a què, amb igualtat de participació, les persones que formen part de la cooperativa assisteixen per donar sentit al model de cooperativisme sanitari del qual és exemple. Abans, entre el 27 de maig i el 6 de juny, els socis i les sòcies havien triat els compromissaris, i es van establir els preacords oportuns segons les demarcacions i sectors corresponents.

Conduïda en aquest cas per la presidenta sortint de la cooperativa, M. Àngels Font, l’assemblea general té com a funcions principals censurar la gestió global, distribuir excedents, aprovar els comptes anuals, triar els nous membres del Consell Rector i altres òrgans i, si escau, modificar els estatuts socials o els reglaments.

16

333 estudiants sol·liciten les beques d’Assistència

El centre de medicina de l’esport d’Assistència Sanitària ofereix a totes les persones assegurades de més de 6 anys una revisió anual federativa per obtenir el certificat d’aptitud esportiva. L’examen complet inclou la història clínica i l’avaluació mèdica, l’exploració sistemàtica per

aparells, un electrocardiograma, una prova d’esforç i un ecocardiograma (quan estiguin indicats), una visita de cardiologia de l’esport en cas de patologia cardíaca i l’informe medicoesportiu final.

L’Hospital de Barcelona celebra la primera edició de La Milla del Grup Assistència Amb motiu dels 35 anys de la inauguració de l’Hospital de Barcelona, el dissabte 1 de juny es va celebrar la primera edició de la Milla del Grup Assistència, una festa ludicoesportiva solidària emmarcada en el projecte Together is Better. Més de 125 persones de les principals empreses que formen part del grup, així com els seus familiars, van recórrer, corrent o caminant,

Assistència Sanitària, membre protector del Col·legi d’Actuaris de Catalunya Aquesta col·laboració garanteix l’accés a accions formatives i a la borsa de treball, així com a oportunitats laborals.

El 14 de maig, coincidint amb el Dia de l’Assegurança, es va formalitzar l’acord d’incorporació d’Assistència Sanitària com a nou membre protector del Col·legi d’Actuaris de Catalunya (CAC). En l’acte van participar Mónica Pujol, directora executiva d’Assistència Sanitària, i Víctor Molina, actuari d’assegurances de la companyia, a més de Marisa Galán, presidenta del Col·legi d’Actuaris de Catalunya, i Diego Almendáriz, gerent del col·legi.

L’aliança de col·laboració amb Assistència Sanitària, com a empresa protectora del Col·legi d’Actuaris de Catalunya, suposa una relació estreta i activa entre ambdues institucions. Es garanteix la promoció, col·laboració i participació en accions formatives, l’accés a totes aquestes –tant per a actuaris com per a altres perfils professionals– i la intervenció preferent com a ponents. Igualment, s’asseguren les oportunitats laborals i l’accés prioritari a la borsa de treball i a tots els actes i conferències que ofereix el col·legi, així com

Els assistents i organitzadors de la primera edició de La Milla del Grup Assistència.

L’Hospital de Barcelona va ser el lloc de reunió de la jornada, en què es van abordar els aspectes més actuals sobre ortopèdia i traumatologia.

Més de setanta participants a la 8a jornada sobre cirurgia ortopèdica i traumatologia D’esquerra a dreta: Diego Almendáriz, gerent del CAC; Marisa Galán, presidenta del CAC; Mònica Pujol, directora executiva d’Assistència Sanitària, i Víctor Molina, actuari d’assegurances d’Assistència Sanitària.

la col·laboració i recepció de les seves publicacions.

El suport, l’assessorament i la col·laboració dels membres protectors del Col·legi d’Actuaris de Catalunya –grup al qual s’uneix Assistència Sanitària amb aquest acord– suposa un benefici no només per als actuaris sinó per a tots els professionals que treballen al sector assegurador.

un circuit circular que discorria pels voltants de l’edifici en carrers tan emblemàtics com l’avinguda Diagonal.

l’aniversari de l’Hospital de Barcelona, que a causa de la pandèmia de covid-19 es va posposar un lustre.

La festa es va dissenyar per minimitzar l’impacte a l’entorn, amb mesures de reducció de residus i molèsties als veïns, així com per promoure d’hàbits saludables. En finalitzar la prova, Maria Àngels Font, presidenta de SCIAS, va pronunciar unes paraules d’agraïment i en record de

Seguidament, es va procedir al lliurament del xec solidari amb la recaptació de les inscripcions a la Milla, un total de 1.450 euros que van anar a parar a la Fundació Ateneu Sant Roc, l’entitat guanyadora de la votació que, prèviament, s’havia dut a terme entre el personal del grup.

La jornada, adreçada a professionals de traumatologia, radiologia, podologia, reumatologia, medicina de l’esport, rehabilitació, fisioteràpia o infermeria, el 10 de maig va reunir a l’Hospital de Barcelona més de setanta especialistes de prestigi per abordar els aspectes més actuals sobre la inestabilitat de turmell, tant la lateral com la medial, sindesmosi, subtalar i patologies associades.

La 8a edició de la jornada sobre cirurgia ortopèdica i traumatologia va recollir el testimoni de les edicions anteriors i forma part del programa docent del centre, pensat per promoure la salut i actualitzar el coneixement mèdic.

L’Hospital de Barcelona i Som Prematurs uneixen esforços en la neonatologia L’Hospital de Barcelona, referent en la sanitat privada en l’atenció maternoinfantil i neonatològica, i Som Prematurs, associació dedicada a donar suport a les famílies i professionals afectats per la prematuritat, han tancat un acord de col·laboració que inclou una sèrie d’accions destinades a millorar l’atenció i el suport en aquesta àrea.

Una de les iniciatives destacades és la posada en marxa de l’acompanyament presencial a peu d’incubadora, que permetrà als membres de Som Prematurs oferir suport emocional i informatiu a les famílies, tant durant l’estada dels nadons a la unitat de neonatologia com després de l’alta. Aquest acompanyament és una aposta per les cures centrades en el desenvolupament i les famílies i el reconeixement de la figura del pacient expert com a element catalitzador de salut i empoderament.

17

Cooperatives i medicina social

Construint un futur millor per a tothom

millor, en què destaca la seva contribució a una economia més sostenible i més inclusiva. A més, com a empreses arrelades al territori, les cooperatives impulsen la innovació local i el desenvolupament comunitari, abordant problemes específics de manera efectiva.

El Dia Internacional de les Cooperatives posa en relleu l’impacte positiu d’aquestes entitats.

A escala global, les cooperatives juguen un paper crucial en l’economia. Segons l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), més de mil milions de persones estan vinculades a cooperatives que generen més de 250 milions de llocs de treball a tothom, en sectors tan diversos com la salut, l’agricultura, les assegurances o la banca.

El Dia Internacional de les Cooperatives, que se celebra cada any el primer dissabte de juliol, té un significat especial el 2024, ja que el tema triat és “Les cooperatives construeixen un futur millor per a totes les persones”. Les celebracions i els actes que tenen lloc aquest dia a tot el món, que enguany es commemora el 6 de juliol, posen en relleu l’impacte positiu i durador de les empreses cooperatives en la creació de societats més justes, inclusives i sostenibles.

Les cooperatives són organitzacions democràtiques controlades pels seus membres, que solen ser les mateixes persones

COOPERATIVES SANITÀRIES DEL MÓN

que n’utilitzen els serveis o hi treballen.

A diferència de les empreses tradicionals, les cooperatives no tenen com a prioritat maximitzar els guanys, sinó satisfer les necessitats dels cooperativistes i contribuir al benestar de la comunitat en el desenvolupament de la seva activitat. Es tracta d’un model d’empresa centrat en les persones i alineat amb una sèrie de principis i valors acordats internacionalment que asseguren una actuació responsable en els àmbits social, econòmic i mediambiental.

El tema d’aquest any subratlla la capacitat de les cooperatives per construir un futur

Uganda Moses Okello viu a Oyam, una àrea rural al nord d’Uganda on la malària causa estralls. Fa un temps tota la família va emmalaltir durant la mateixa setmana. Afortunadament es van recuperar, però la factura sanitària va pujar a 300.000 xílings, uns 75 euros. Per poder-ho pagar, segurament hauria hagut de vendre algunes gallines o una cabra. No obstant, el Moses forma part d’una cooperativa de salut que es va

18

Les celebracions i actes se celebren, anualment, el primer dissabte de juliol.

fer càrrec de gran part del deute, cosa que li va permetre mantenir els animals, que són bàsics en la seva economia familiar.

A Bushenyi, a l’oest d’Uganda, Richard Namara no va tenir tanta sort.

Ell i la seva dona van emmalaltir i es van haver d’endeutar més enllà de les seves possibilitats per fer front a les despeses mèdiques. Amb el temps, es van assabentar que a la regió existia una cooperativa de salut i s’hi van associar. Gràcies a la cooperativa, els seus tres fills han nascut a l’hospital amb l’assistència sanitària necessària i sense necessitat de

El Dia Internacional de les Cooperatives, i en concret el d’aquest any, és una oportunitat perquè els cooperativistes celebrin els seus èxits i reflexionin sobre els desafiaments futurs. Esdeveniments, conferències i campanyes de sensibilització a tot el món versaran sobre el paper essencial de les cooperatives en els objectius de desenvolupament sostenible i la construcció d’un futur millor per a tothom.

Les cooperatives de tot el món fa un segle que celebren el Dia de les Cooperatives, però no va ser fins al 1995, l’any del centenari de l’ACI, quan l’Assemblea General de les Nacions Unides el va proclamar oficialment i se’n va establir la celebració anual el primer dissabte de juliol.

L’economia social a Espanya L’informe La economía social en España en cifras ofereix una anàlisi detallada sobre l’estat i l’evolució de l’economia social al país. Aquest document, impulsat per CIRIEC-Espanya i amb el suport del Ministeri de Treball i Economia Social, presenta dades actualitzades fins al 31 de desembre de 2019, seguint la perimetració establerta per la llei d’economia social. A través d’aquest informe, es destaquen algunes de les xifres clau i conclusions, i es remarca la importància d’aquest sector per a l’economia i la societat espanyola.

L’economia social a Espanya inclou una gran diversitat d’entitats, incloent-hi cooperatives, societats laborals, empreses d’inserció, centres especials de feina, mutualitats, associacions, fundacions i empreses socials. En conjunt, aquestes organitzacions exerceixen un paper crucial en la generació d’ocupació, la inclusió social i el desenvolupament sostenible.

Les cooperatives són una part fonamental de l’economia social a Espanya, amb una presència notable en sectors com la sanitat, l’agricultura, la indústria i els serveis. Les cooperatives agroalimentàries, a particular, han demostrat ser una eina eficaç per al desenvolupament rural i la sostenibilitat. Les societats laborals, caracteritzades per la participació dels treballadors en la propietat i gestió, contribueixen significativament a l’estabilitat laboral i la cohesió social.

Les empreses d’inserció i els centres especials d’ocupació se centren en la integració laboral persones en risc d’exclusió social i persones amb discapacitat, respectivament, ja que proporcionen una ocupació estable i digna.

demanar un préstec. Encara que oficialment Uganda disposa de serveis de salut públics –en teoria sense cost per als ciutadans– la realitat és que els recursos solen ser molt escassos i les llistes d’espera, interminables.

Per això, cada dia més ciutadans d’Uganda s’uneixen i formen cooperatives a través de les quals comparteixen els riscos financers associats als tractaments mèdics. La cooperativa actua com un fons comunitari que gestiona les quotes dels socis i negocia amb els sanitaris i

L’informe es pot consultar a l’enllaç següent:

L’informe La economía social en España en cifras és un document impulsat per CIRIEC-Espanya i amb el suport del Ministeri de Treball i Economia Social.

els hospitals per arribar a acords perquè atenguin els seus socis.

Actualment, hi ha 18 cooperatives de salut registrades que tenen 35.000 membres.

La cooperativa nord-americana HealthPartners, en col·laboració amb l’agència americana de cooperació al desenvolupament, va introduir a Uganda el model d’assegurança de salut cooperativa fa més de 20 anys.

Actualment, és un model arrelat a la comunitat local i que ha millorat sensiblement la salut pública.

L’informe revela que l’economia social representa un percentatge significatiu del PIB nacional i de l’ocupació total a Espanya. Les entitats de l’economia social aporten un 10% del PIB del país, cosa que n’evidencia la rellevància econòmica. Aquest sector genera ocupació per a aproximadament 2,2 milions de persones, un 12,5% de l’ocupació total a l’estat. És especialment rellevant a regions amb alts nivells de desocupació, on aquestes entitats sovint són la font de treball principal. Les empreses d’inserció i els centres especials d’ocupació exerceixen un paper vital en la integració de col·lectius vulnerables, ja que ofereixen oportunitats laborals a més de 140.000 persones.

Tot i les seves fites, l’informe també identifica diversos desafiaments, com la necessitat de millorar l’accés al finançament i afavorir l’expansió de les petites empreses, per exemple, fomentant la creació de cooperatives de segon grau i altres formes d’integració per augmentar-ne l’escala i l’eficiència.

La investigació que es reflecteix en l’informe es caracteritza perquè és la primera vegada que es presenten agregades les dades de tots els actors integrants de l’economia social, tant els productors de mercat com els que no ho són. Per elaborar-lo s’ha mobilitzat un col·lectiu potent d’investigadors experts en economia social de dinou universitats.

19

A fons

Unes vacances més

RESPONSABLES

Per lluitar contra el canvi climàtic, necessitem passar d’un model de turisme de masses, basat en el consum i l’explotació del paisatge i els recursos, a altres modes alternatius més respectuosos amb el medi ambient. per Enric Ros

Arriba l’estiu,

i, amb aquest, les vacances. Com és previsible, a la geografia espanyola augmentarà –encara més– el nombre de visitants els propers dies i setmanes. Però això no és res nou; encara que pugui semblar que el model de turisme massificat és més aviat propi de l’era de la globalització, en realitat ja arrenca amb força als anys seixanta. En aquesta època, el ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga, llançava el famós eslògan Spain is Different per animar la comunitat internacional a conèixer el país. Des de llavors, sembla que el fenomen –que també es reprodueix amb intensitat a molts altres llocs– no ha parat d’augmentar, amb les inevitables conseqüències que suposa per a la lluita contra el canvi climàtic.

Afortunadament, un nombre cada vegada més elevat de persones pensa en altres formes molt més respectuoses amb el medi ambient per gaudir de les vacances. Com expliquen les investigadores Marta Nel·lo i Claudia Llanes en el seu interessant assaig L’ecoturisme (UOC, 2016), hi ha molts ciutadans “que volen participar en activitats recreatives, esportives i d’aventura i conèixer la història, la natura i la vida silvestre de les zones que visiten”. Al vell model del turista “passiu” (aquell que prefereix estirar-se a la sorra de la platja sense parar atenció a la riquesa natural o cultural de l’entorn on es

20

troba) o el que podríem anomenar “intrusiu” (perquè deixa una empremta negativa del seu pas pels llocs que visita) l’ha de rellevar un viatger actiu i respectuós.

El visitant “al·locèntric”

El canvi de model va acompanyat de la necessitat de defugir els escenaris més saturats. L’especialista en models turístics Stanley C. Plog parla d’un visitant “al·locèntric”, que aposta per viure noves experiències en àrees no turístiques. Això no només suposa una sèrie de beneficis per a l’ecosistema, sinó que també té un efecte redistributiu per a l’economia. Tal com assenyalen Nel·lo i Llanes, el denominat “turisme alternatiu” implica una relació més harmònica amb l’entorn, el respecte i la conservació de la natura i la cultura de les regions visitades; el suport a petits empresaris responsables i a les comunitats locals, o el gaudi d’experiències significatives i menys estandarditzades.

El nou model del turista ha de ser actiu i respectuós

4 nous models de turisme alternatiu Hi ha diverses maneres d’allunyar-se de les previsibles consignes del turisme de masses. Les autores citades, Marta Nel·lo i Claudia Llanes, esmenten quatre opcions fonamentals: l’ecoturisme, el turisme cultural, el turisme d’aventura i el turisme rural. Tots comparteixen característiques com “l’impacte social, cultural i ambiental baix; el nombre baix de visitants; el fet de ser models altament respectuosos amb l’entorn socioambiental, i la seva inclusió en les pràctiques de turisme sostenible”.

21

A fons

¿Què podem fer perquè les nostres vacances siguin

SOSTENIBLES DE DEBÒ?

Tot i que les administracions han de jugar un important paper regulador, el primer pas perquè les nostres vacances no perjudiquin el medi ambient l’hem de fer nosaltres, els ciutadans, prenent les decisions més adequades.

22

Conversem

amb Miguel del Reguero, biòleg especialitzat en ecoturisme i educació ambiental, per preguntar-li quins requisits hem de complir per gaudir d’unes vacances ecològicament responsables. Segons la seva opinió, el primer factor que s’ha de tenir en compte és la distància. “De la mateixa manera que els millors cuiners elaboren els plats amb productes de quilòmetre zero, hem de començar a parlar de vacances de quilòmetre mil o dos mil. No cal que descobrim el món a peu, com proposava Unamuno, però sí que ens hem d’adonar que per ser feliços viatjant no cal que marxem gaire lluny”, assenyala.

Del Reguero apunta que hi ha persones que s’han convertit en “col·leccionistes de paisatges exòtics o de països en situacions de risc, i, en canvi, no gaudeixen en un entorn com el nostre, on tenim gairebé de tot, i al qual poden accedir amb tren o transport públic”. Al mateix temps, el turisme massiu ha fet que hi hagi territoris “com tota la costa, des de Catalunya a Andalusia, que s’han malmès ecològicament d’una manera pràcticament irreversible”. Del Reguero defensa la qualitat del nostre paisatge, però per

conservar-lo és essencial que les administracions regulin la capacitat de càrrega d’aquests llocs en el temps i l’espai. Això és especialment important al nostre país, atès que el 12,8% del PIB del 2023 va provenir del sector turístic. “Avui hi ha disset models de regulació turística diferents per a les disset autonomies” –diu–. “Això provoca que hi hagi parcs nacionals, per exemple, que han conservat molt bé la seva biodiversitat, i altres com Tablas de Daimiel que es troben en una situació més preocupant”.

“De la mateixa manera que els cuiners elaboren els plats amb productes de km 0, hem de començar a parlar de vacances de quilòmetre mil o dos mil”

Pla d’acció Miguel del Reguero proposa un pla d’acció per gaudir d’unes vacances sostenibles: o viatgeu distàncies excessives i des• Nplaceu-vos en transport públic quan sigui possible. S’ha de saber gaudir de tot el que ens ofereix l’entorn més proper. rieu productes d’hostaleria a petita escala i • Tdispersos pel territori en medis naturals ben conservats i eviteu les grans concentracions hoteleres. posteu per la cuina local per sobre de les • Apropostes de restauració globalitzades. ractiqueu activitats esportives que no • Pmalmetin el medi natural. viteu superar una densitat de població • Ehumana que pugui impactar negativament en la flora o fauna d’un entorn determinat. que no queden “empremtes” • Adelssegureu-vos vostre pas (per exemple, no deixeu bosses d’escombraries penjades dels arbres pensant que algun empleat s’encarregarà de recollir-les).

23

A fons

24

Turisme, medi ambient

I, SOBRE TOT, SALUT Les vacances han de contemplar una visió integral de la salut humana, animal i ambiental per evitar transmissions de malalties entre espècies.

Durant la pandèmia

de la covid-19 vam poder comprovar, de forma dramàtica, els efectes que podien tenir les nostres accions sobre la salut d’altres persones. Al mateix temps ens va obligar a repensar una manera d’entendre la vida en què donàvem per fet que podríem gaudir per sempre del dret a una mobilitat gairebé il·limitada. Com explica Miguel del Reguero, “la salut humana està íntimament lligada a la biosfera, que és la part viva del nostre planeta.

Per això, hem d’arribar a comprendre que no podem estar sans sense una fauna o una flora sanes”.

Tanmateix, això no vol dir que el turisme hagi de convertir-se en un adversari del medi natural. Ben al contrari, el sector pot contribuir de manera positiva al medi ambient, si existeix una col·laboració eficaç entre administracions i companyies turístiques. Al mateix temps, està clar que certes pràctiques del sector suposen riscos, com la possibilitat d’exposició i transmissió de malalties o la degradació dels ecosistemes.

Davant això, es fa necessari un enfocament One Health que proposi una visió integral de la salut humana, animal i ambiental.

silvestre i els animals domèstics per evitar la transmissió de malalties entre espècies. Això agafa una rellevància especial si entrem en contacte amb aquelles amb què tenim més parentiu, com els grans primats, amb els quals compartim més del 98% de l’ADN. Per això, en el cas d’aquests animals, la distància d’observació recomanada sol ser entre els set i els deu metres.

També és important tenir en compte el comportament i els moviments dels animals. Cal respectar els camins i les zones d’observació senyalitzats per no irrompre en corredors migratoris, refugis o dormidors.

“Hem d’arribar a comprendre que no podem estar sans sense una fauna o flora sanes”

El 2021, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) va proposar una sèrie de recomanacions per a una transició als viatges ecològics, entre les quals destacava l’aposta pel benestar de les comunitats rurals, l’aprofitament de les oportunitats que ofereix la tecnologia i la digitalització o el desenvolupament de pràctiques sostenibles. A escala individual, la mesura més eficaç és mantenir una distància segura entre les persones, la fauna

Destinacions rurals

Resumim els punts fonamentals de les propostes de l’OMT per contribuir a la sostenibilitat en els entorns amb un ecosistema natural que s’ha de preservar:

•

El turisme ha de participar activament en el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030.

• Els governs de les diferents administracions han de promoure les anomenades “destinacions intel·ligents”, en funció de criteris com l’accessibilitat i la sostenibilitat.

• Les administracions han de sumar-se a la iniciativa Mesura de la Sostenibilitat del Turisme (MST), reconeguda per la Comissió d’Estadística de les Nacions Unides com la forma més eficaç de mesurar l’impacte ambiental, econòmic i social del turisme.

25

A fons

1

7

Preocupeu-vos d’obtenir bona informació ecològica i epidemiològica del lloc que visiteu. En cas que es produeixi alguna alteració en el vostre estat de salut, heu d’informar-ne immediatament les autoritats o els professionals sanitaris.

26

principis per cuidar la salut durant les vacances Les vacances són un moment per descansar i revitalitzar-se, però també poden comportar conseqüències indesitjades si no prenem les precaucions adequades.

2

En general, heu de tractar de pertorbar el mínim possible la vida silvestre. Penseu que l’alteració de l’hàbitat pot provocar desplaçaments dels animals (per exemple, a zones on saben que poden trobar menjar i residus, a causa de la presència dels éssers humans) que suposin desequilibris a l’ecosistema i fins i tot transmissions de malalties.

3

L’albirament d’animals implica riscos d’esgarrapades, mossegades o lesions més greus, per la qual cosa hem de mantenir sempre una distància adequada i disposar d’informació fiable sobre el comportament de cada espècie. Eviteu fer sorolls forts o moviments bruscos que puguin espantar-los o provocar-los.

4

Sigueu conscients que la vostra presència en un entorn natural pot contaminar els ecosistemes, i afectar-los en diferent grau, també la salut humana; per exemple, quan fem servir detergent per a la roba o no eliminem convenientment les escombraries (especialment, residus plàstics o electrònics).

5

És aconsellable ser proactius en qüestió de salut i prendre totes les precaucions necessàries. Feu-vos proves mèdiques prèvies o vacuneu-vos quan sigui necessari, estigueu al dia dels protocols d’actuació per a situacions de risc sanitari i tingueu a l’abast una farmaciola o una provisió de medicaments i productes sanitaris pertinents al lloc que visitareu.

Tipus d’ecoturistes El professor Kreg Lindberg, especialista en recursos forestals, ha identificat quatre tipus d’ecoturistes amb diferents graus d’implicació:

L’ecoturista ocasional Tria un viatge d’aquestes característiques de forma accidental, habitualment com a part d’un recorregut més llarg (per exemple, viatjar a les cascades d’Iguaçú).

L’ecoturista de fites naturals

6

És recomanable disposar d’equips de protecció adequats, com màscares, si us trobeu en entorns d’alta exposició a excrements d’animals silvestres. A més, és crucial utilitzar repel·lent d’insectes per prevenir picades de mosquits i paparres, que poden transmetre malalties.

7

Utilitzeu protectors solars per prevenir malalties de la pell quan us trobeu al medi natural.

A més, és aconsellable utilitzar productes que no malmetin els esculls, és a dir, que no continguin ingredients relacionats amb la decoloració dels esculls de corall.

Aquell que decideix viatjar a una destinació ecoturística (un safari fotogràfic a Kenya o una visita a la selva amazònica), però sense un compromís ferm amb la defensa del medi ambient.

L’ecoturista interessat Busca aquest tipus de viatges perquè veritablement li agrada gaudir de la naturalesa. Té sensibilitat ecològica i certs coneixements sobre què ha de fer per impactar positivament en l’entorn.

L’ecoturista entregat És aquell que té una forta vocació ambiental, que prepara el viatge per aprendre o ajudar en la conservació del medi ambient. Sovint participa en projectes de recerca o solidaritat (com la neteja d’una zona determinada). Està convençut que és possible contribuir a preservar el planeta sense haver de deixar de viatjar.

27

Destinacions

MARSELLA

lluminosa i marinera Barris pintorescos, propostes gastronòmiques irresistibles, cales de somni i museus de primer nivell us esperen a la vibrant capital de la Provença. per Neus Duran

Amb 26 segles d’història, la ciutat s’ha renovat totalment en la darrera dècada

L

es noves rutes ferroviàries d’alta velocitat que ens apropen a Marsella en poques hores i per preus assequibles es converteixen en la millor excusa per descobrir o revisitar aquesta ciutat sempre desitjable per a una escapada. Amb 26 segles d’història, la més “gamberra” de les ciutats franceses traspua història i multiculturalitat pels quatre costats. Banyada per una groguenca llum provençal, té una ànima completament marinera; en cap moment ni cap racó deixarem de percebre que som als peus del Mare Nostrum.

El cor de la ciutat és el Vieux-Port. Des de primera hora del dia, quan acull el tradicional mercat de peix, es converteix en un autèntic formiguer pels carrers del qual desfilen barques tradicionals, iots i embarcacions turístiques mentre rius de viatgers i locals omplen de gom a gom els seus temptadors restaurants amb terrassa.

L’espectacular MuCEM simbolitza la Marsella renovada.

28

El Vieux-Port és l’autèntic cor de la ciutat; a dalt, la basílica bizantina de Notre-Dame de la Garde, des d’on es poden gaudir de vistes úniques de Marsella.

Un curt trajecte amb ferri ens apropa a l’illot d’If, on s’alça el castell-presó del comte de Montecristo.

A un pas del port vell s’alça Le Panier –el barri històric–, un entramat instagramejable de carrerons costeruts ple de façanes provençals de colors, tallers d’artesans, vinoteques i coquetes galeries d’art. És una bona idea prendre alguna cosa als bars bulliciosos o les cafeteries encantadores d’algunes de les seves places més destacades, com la Place de Lenche, l’antiga àgora grega, o la Place de Moulins, al punt més alt del barri i amb unes vistes espectaculars.

També obtindrem una panoràmica sorprenent des del punt més alt de la ciutat, la basílica de Notre-Dame de la Garde. Ja sigui a peu, amb autobús o en un trenet turístic, no oblideu pujar fins a aquesta joia bizantina, en què sorprèn la gran quantitat de vaixells de fusta que pengen al sostre: es tracta d’exvots que desenes de supervivents de naufragis de tot el món ofereixen a la Verge.

Des del turó de la Garde també es poden observar els atractius voltants de la ciutat, des de L’Estaca fins al Parc Nacional de Calanques, amb les cales de color turquesa i penya-segats.

La bullabessa, un guisat de peix saborós i tradicional, és el plat més emblemàtic de la cuina marsellesa.

Si teniu temps, val la pena fer-hi una excursió per gaudir d’un bany i del paisatge; els aficionats al submarinisme, per la seva banda, trobaran algunes de les immersions més espectaculars de la Mediterrània.

A l’horitzó també emergeixen, davant de la ciutat, les illes de Frieu, una de les quals alberga el castell d’If, on Alexandre Dumas va tancar literàriament el comte de Montecristo. La fortalesa, a què s’arriba en poca distància de ferri, està oberta al públic, que pot passar de puntetes per les seves llòbregues cel·les.

MuCEM, símbol de la nova Marsella

De tornada a la ciutat, també és hora de descobrir el rostre de la Marsella renovada –una renovació impulsada quan se la va designar Capital Europea de la Cultura el 2013– i adreçar-nos a l’espai cultural J4.

Es tracta d’un antic moll reconvertit en una colla de propostes artístiques la insígnia del qual és, sense dubte, el Museu de les Civilitzacions d’Europa i de la Mediterrània. Amb una impactant forma de cub i unit al fort de Sant Joan per una passarel·la sobre el mar, acull tota mena d’exposicions i una atrafegada agenda de concerts i esdeveniments que és interessant consultar a l’hora de preparar el nostre viatge.

Però si alguna cosa enamorarà el viatger que arribi a Marsella, és la seva saborosa gastronomia, que uneix innovació amb receptes amb tradició, i cuina francesa amb influències multiculturals. Un imprescindible és la bullabessa, un guisat de peix elaborat tradicionalment a partir dels peixos que es quedaven al fons de la cistella dels mariners, que se serveix acompanyada de croûtons fregats amb all i amb salsa rouille. Com a aperitiu, no hi ha res millor que una tapenade, anxoves amb olives aixafades, o els panisses fris, farina de cigrons fregida.

Abans d’acomiadar-nos de la ciutat, cal guardar una mica de temps per a compres d’última hora; l’emblemàtic sabó de Marsella, les típiques figuretes de fusta (santons de Provence), els tradicionals dolços en forma de barca o una ampolla de Pastis seran perfectes com a regal o com a record perquè la capital de la Provença visqui a la nostra memòria.

29

Oci

Saltar, cantar i vibrar:

EL NEGOCI DELS FESTIVALS

Els festivals de música tenen a Espanya una adhesió com pocs esdeveniments culturals poden aconseguir.

Amb una oferta eclèctica repartida per diversos territoris del país, no només permeten gaudir de molts artistes en pocs dies, sinó que tenen efectes positius per a l’economia local. per Joan Miquel Mas Salom

S

egons un estudi elaborat per l’OBS Business School, dirigit per la professora Elena Mir, el 2023 la indústria de la música en directe va ingressar l’escandalosa xifra de 578 milions d’euros, cosa que va suposar un augment del 26% respecte de l’exercici de l’any anterior.

Espanya s’ha convertit, sense cap mena de dubte, en una destinació mundial de referència pel que fa a festivals musicals, i s’ha situat entre els 15 principals mercats d’aquest sector, i tot apunta que la tendència continuarà pujant els propers anys. Esdeveniments com el Primavera Sound, el FIB Festival o el Mad Cool reuneixen centenars de milers d’espectadors, que malgrat l’augment de preu (un 48% entre el 2022 i el 2023, de mitjana) segueixen comprant les entrades fins i tot amb mig any d’antelació.

Guia dels millors festivals

L’estiu ja és aquí i heu decidit anar de festival, no et us res viatjar i teniu un gran ventall de gustos musicals. Genial!

Però hi ha un problema: l’oferta de festivals és tan gran que arriba a ser aclaparadora. No acabeu de saber quin és el que s’acosta més als vostres gustos, o el més sostenible, no sabeu si preferiu un macroesdeveniment o un més discret. Per fer aquesta decisió més fàcil, fem un repàs per cinc dels millors festivals repartits per tota la geografia espanyola i per a tots els gustos.

30

Sónar Si us agrada la música electrònica i no parar de ballar quan surt el sol, el vostre festival és el Sónar.

Celebrat a Barcelona, està considerat com un dels esdeveniments més innovadors i reconeguts a nivell mundial en l’àmbit de la música electrònica i experimental.

Fundat el 1994, aquest festival s’ha convertit en un punt de pelegrinatge per a tots els amants del gènere, que edició rere d’edició aconsegueix atraure milers de persones disposades a fer volar els peus i les mandíbules. Dividit en Sónar de Dia i Sónar de Nit, ofereix una programació que combina concerts, sessions de DJ, exposicions i conferències.

L’edició del 2024 es va celebrar del 13 al 15 de juny i ha comptat amb un lineup d’artistes internacionals com Kaytranada, Floating Points o Jessie Ware.

Mad Cool Resurrection Fest Si hi ha un públic tradicionalment lliurat a la música en directe, aquest és sens dubte l’aficionat al metal. I el millor festival de metal, hardcore i punk que es fa a Espanya és el Resurrection Fest.

Ubicat a Viveiro, Galícia, el festival reuneix cada estiu milers de fans que es congreguen a la costa gallega per gaudir actuacions de bandes llegendàries i emergents. A més dels concerts, el Resurrection Fest ofereix zones de càmping, activitats paral·leles com skate i exposicions d’art, una atmosfera vibrant i comunitària.

De fet, més enllà de la qualitat de la música (que no és poca), el que recorden els assistents quan acaba el festival és el bon ambient que s’hi respira.

L’edició de 2024 s’ha dut a terme del 26 al 29 de juny, i entre els seus caps de cartell van ser-hi Avenged Sevenfold, Bring Me the Horizon, Sum 41 o Machine Head.

Cruïlla Celebrat al Parc del Fòrum de Barcelona, el Cruïlla s’ha caracteritzat des dels seus inicis per la diversitat musical i cultural. De fet, el mateix nom del festival apel·la a aquest caràcter divers. Integra estils tan diversos com el rock, el pop i el reggae fins a la música electrònica i el hip-hop, el cartell reflecteix precisament el seu esperit de fusió.

Més enllà de la música, el Cruïlla destaca pel seu compromís amb la sostenibilitat i la innovació. A l’edició del 2023, va ser el primer festival d’Espanya realitzat amb un 100% d’energia renovable.

El Mad Cool és el més jove de tota la llista, ja que celebra la setena edició aquest any. Encara així, ja s’ha establert com un dels esdeveniments més importants del calendari musical a Europa. Celebrat a Madrid, aquest festival atrau una audiència global amb un cartell eclèctic, en què s’inclouen grans noms del rock, el pop, l’indie i la música electrònica.

La barreja, encara que pugui semblar irracional, funciona. Perquè, al final, tots passem per moments en què necessitem música pop ballable, i altres en què volem indie per relaxar-nos.

A més dels concerts, Mad Cool ofereix una experiència completa amb àrees d’art, moda i gastronomia.

L’edició del 2024 se celebrarà del 10 al 13 de juliol i entre els caps de cartell trobem Dua Lipa, Pearl Jam i The Killers.

FIB Música, sol i festa a la platja. Això és, exactament, el Festival Internacional de Benicàssim (FIB), un dels esdeveniments musicals més longeus i respectats d’Espanya.

Celebrat a la localitat costanera de Benicàssim, aquest festival cada any acull milers de persones tant al voltant d’Espanya com de l’estranger. Combinant artistes de tot arreu, destaca pel seu enfocament al rock i l’indie, encara que també deixa espai a la música electrònica. A més, el festival inclou una programació cultural diversa amb activitats com projeccions de cinema, teatre i exposicions d’art.

L’edició del 2024 es durà a terme del 18 al 21 de juliol i hi assistiran artistes internacionals com Black Eyed Peas o The Libertines i reconeguts grups indie espanyols com Arde Bogotá o La La Love You.

L’edició del 2024 tindrà lloc del 10 al 13 de juliol i els caps de cartell internacionals són Avril Lavigne i Smashing Pumpkins, encara que també aposta per artistes locals com Figa Flawas o Albert Pla.

31

Tendències

‘PERSÈPOLIS’: un retrat atemporal de la novel·la gràfica Vint-i-quatre anys després de l’estrena de Persèpolis, i amb el benjamí ‘Dona Vida Llibertat’ encara a primera fila de les llibreries, aquest any Marjane Satrapi ha estat guardonada amb el Premi Princesa d’Astúries per una carrera dedicada a la defensa dels drets humans i la llibertat. per Laura Martos

C

onserva sempre la dignitat i la integritat”. Aquestes són les paraules (de la seva àvia) que el 1984 viatjarien amb Marjane Satrapi des de Teheran fins a Viena.

Aleshores tenia 14 anys i al seu país natal –l’Iran– acabava d’esclatar una guerra que canviaria per sempre tota la nació.

La seva adolescència a Europa tampoc va ser bufar i fer ampolles. Marcada per l’inici de la repressió viscuda a l’Iran, a Occident va haver de bregar amb alguns desafiaments significatius, incloent-hi el racisme, la solitud i la falta d’identitat cultural.

L’any 2000 va publicar la novel·la gràfica Persèpolis, un relat autobiogràfic de la seva infància i joventut en la transició entre el règim del xa Mohammad Reza Pahlavi i els primers anys de la República Islàmica. La va escriure en francès –i no en farsi, la seva llengua materna– perquè, tal com explica l’autora, volia proporcionar una perspectiva alternativa per als occidentals, que havien consumit una versió distorsionada del que ella havia viscut com la revolució al seu país.

Si bé és cert que l’evolució de la novel·la gràfica contemporània després d’Alan Moore (amb atenció espe-

32

No us perdeu...

‘Bordats’ (2003) Brodats és una narració íntima i humorística sobre les converses entre dones iranianes. La història es desenvolupa en una reunió familiar a Teheran, on un grup de dones de diferents generacions s’ajunten per prendre te i xerrar mentre els homes fan una migdiada després de dinar.

‘Pollastre amb prunes’ (2004) La trama es desenvolupa el 1958 i comença quan Nasser Ali Khan descobreix que han destruït el seu tar (un instrument musical persa). Incapaç de trobar un instrument que pugui reemplaçar el seu, el Nasser Ali decideix morir. La història segueix els darrers vuit dies de la seva vida mentre espera la mort, recordant el seu passat i reflexionant sobre les seves decisions i relacions.

‘Dona Vida Llibertat’ (2023) Per tal de narrar la història de Mahsa Jina Amini, Marjane Satrapi ha reunit tres especialistes: el politòleg Farid Vahid, el reporter Jean-Pierre Perrin i l’historiador Abbas Milani, als quals se sumen disset dels millors talents del còmic per crear un assaig gràfic que commemora la rebel·lió iraniana.

cial a V de Vendetta o Watchmen) ha permès explorar temes polítics i socials des de més llibertat per abordar la complexitat i la controvèrsia (Maus [1986], d’Art Spiegelman, o American Splendor [1996], de Harvey Pekar i Robert Crumb), les arrels de Persèpolis són especialment profundes.

La història comença el 1980, el primer any que la protagonista es va veure obligada a portar vel a l’escola. La petita Marji navega per la seva inquietud intel·lectual tractant de comprendre el context social que l’envolta, cosa que la porta fins i tot a mantenir converses amb Déu, a qui troba una curiosa semblança física amb Karl Marx, i a trencar-hi llaços en veure la seva impunitat davant la guerra. A través d’anècdotes sobre l’oposició activa de la seva família al govern del xa i la seva resistència posterior a les normes del règim –en un viatge a Istanbul els pares li compren uns pòsters de Kim Wilde i Iron Maiden que aconsegueixen passar la frontera cosits a l’interior d’una jaqueta–, la Marjane ens ajuda a reunir algunes de les peces d’un trencaclosques que transcendeix la guerra i concerneix els drets humans, la diferència de classes, la religió i la sexualitat. I és just així com el lector, per molt aliè que se senti respecte al conflicte, acaba empatitzant amb algú que, sense voler-ho, es troba enmig d’una crisi sociocultural que sacseja la seva vida sencera. Un relat que, malgrat la caricaturització, és molt lluny de ser innocent, encara que segurament aquesta sigui una de les seves grans virtuts.

L’autora

Marjane Satrapi

és una escriptora, directora i dibuixant iraniana. Va néixer a Raixt el 22 de novembre de 1969 i resideix a França des del 1994.

L’obra va ser guardonada amb el premi autor revelació a Angulema el 2001 i amb el premi al millor guió a Angulema el 2002. El 2007 es va estrenar una pel·lícula animada basada en la novel·la gràfica, dirigida per Vincent Paronnaud, que va ser nominada a la Palma d’Or i va aconseguir el premi del jurat al festival de Canes aquell any. També va guanyar un Goya i va ser nominada a millor pel·lícula animada en els Oscars del 2008.

Satrapi té altres títols que narren diferents històries inspirades en fets reals sobre la vida a l’Iran, com Brodats (2003) i Pollastre amb prunes (2004). També ha dirigit pel·lícules, com The Voices (2014), una comèdia de terror que va protagonitzar Ryan Reynolds, o Radioactive (2019), un film biogràfic sobre Madame Curie. A finals de l’any passat va coordinar l’assaig gràfic Dona Vida Llibertat, un homenatge a la rebel·lió feminista que va engegar la mort de Mahsa Jina Amini, l’octubre del 2022, per no portar adequadament el vel.

Aquest 2024, amb una nova edició de Persèpolis a les llibreries traduïda per Mireia Alegre –una molt bona oportunitat per revisitar o conèixer la història–, l’autora ha estat guardonada amb el Premi Princesa d’Astúries de comunicació i humanitats per ser “una veu essencial dels drets humans i la llibertat”, un reconeixement que va dedicar a tots els joves que van perdre la vida durant la guerra i els que segueixen lluitant per la llibertat.

33

Desconnexió

¿Sabies que...?

La primera intervenció amb anestèsia es va dur a terme amb gas del riure

Sèries

El Japó dels samurais Ambientada al Japó del segle XVII, Lord Yoshii Toranaga es resisteix a la seva destitució del consell de regents. Mentre es forma una aliança de corrupció contra Toranaga, un misteriós vaixell europeu apareix abandonat prop d’un poble pesquer. Dins hi ha el pilot John Blackthorne, que passarà de ser foraster a samurai mentre és utilitzat com a peó en la lluita japonesa.

Shogun. Minisèrie (10 episodis). Disney+.

Els secrets de l’11M

E

ncara que la primera operació amb anestèsia la van protagonitzar el cirurgià John C. Warren i el dentista William T. G. Morton el 16 d’octubre del 1846 –en un esdeveniment conegut com “el dia de l’èter”–, uns anys abans ja s’havia utilitzat un gas amb efectes anestèsics per alleujar el dolor de les intervencions mèdiques. El va portar a terme un altre dentista, anomenat Horace Wells.

Wells, un odontòleg de la ciutat de Hartford, va assistir el 1844 a una conferència en què un estudiant de medicina (Gardner Colton) va voler mostrar els efectes que causava l’òxid nitrós, conegut popularment com “el gas del riure”.

Wells, en veure que un dels participants s’havia donat un cop en una cama i semblava que no sentia el dolor, va pensar que aquell gas podria ser una solu-

34

ció per alleujar el dolor dels seus pacients quan feia extraccions.

No obstant això, i tot i que Wells va arribar a fer diverses extraccions indolores, un químic de la ciutat el va advertir dels perills de l’ús de l’òxid nitrós. Entre altres qüestions, la falta d’oxigen que arriba al cervell podia causar des de desmais fins a aturades respiratòries.

Tot i així, Wells va comunicar els seus progressos a un antic aprenent, William Morton, que el va portar davant una audiència mèdica de la Universitat de Harvard per fer una demostració, però la intervenció va fracassar estrepitosament.

Morton, pel seu compte, va continuar fent alguns experiments al respecte, fins que va trobar un altre gas –l’èter– que, dos anys més tard i després de diversos experiments amb animals i humans, va funcionar com a anestesiant.

Ho va provar en públic, al mateix amfiteatre de la facultat de medicina de Harvard, en un pacient que tenia un tumor al coll.

Després d’inhalar el gas, el pacient va quedar inconscient i la intervenció es va poder fer sense cap problema.

L’11 de març del 2004, la xarxa de Rodalies de Madrid va patir una sèrie d’atacs terroristes que van acabar amb la vida de més de cent noranta persones. Aquesta adaptació del llibre de Manuel Jabois mostra la figura de Gabriel Montoya Vidal, el primer condemnat pels atemptats després de transportar alguns dels explosius des d’Astúries fins a Madrid.

Nos vemos en otra vida. Minisèrie (6 episodis). Disney+.

Un matrimoni únic El John i la Jane són un matrimoni d’espies professionals que desconeixen la professió secreta de l’altre.

En una adaptació televisiva de la pel·lícula estrenada el 2005 amb el mateix títol, Mr. & Mrs. Smith es presenta com una comèdia romàntica i d’acció que portarà la parella a afrontar diverses esquerdes matrimonials i laborals.

Mr. & Mrs. Smith. Temporada 1. Prime Video.

Unides per la pèrdua Al Hong Kong del 2014, les vides de tres dones de nacionalitat nord-americana es creuen per una tragèdia familiar. La Margaret, la Hilary i la Mercy són les protagonistes d’aquesta sèrie basada en la novel·la de Janice Y. K. Lee que reflexiona sobre els privilegis, la victimització i la culpa.

Expatriadas. Temporada 1. Prime Video.

Compartir 35

Posa’t al dia amb els nostres articles i reportatges sobre salut, economia social, cultura i estil de vida Segueix-nos a

www.compartir.coop

Subscriu-t’hi per rebre mensualment totes les novetats de la revista Compartir

Av. de Josep Tarradellas, 123-127, 4a pl. - 08029 Barcelona Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3a- 28027 Madrid Tel.: 934 954 490 • fundacionespriu@fundacionespriu.coop • www.fundacionespriu.coop

Les empreses cooperatives ajuden a construir un món millor