Issuu on Google+

feim T R U I núm.o1

abril 2o11

w w w . i s s u u . c o m / f e i m t r u i LA

R E V I S TA M A L L O R Q U I N I S TA I M P R E S C I N D I B L E D E L A A F I C I Ó N PA R A L A A F I C I Ó N

í u q a s o m a t s e Ya

!


www.mallorcagol.blogspot.com

2 | feimTRUI


EDITORIAL

BARRALETS, FEIM TRUI! Ja ha passat un mes d’ençà que un grup de blocaires decidiren crear una revista per a tots els aficionats del Reial Mallorca. Una revista on compartir opinions i expressar els seus punts de vista. Un projecte que nasqué com a idea d’uns pocs amb molta il·lusió, molta força i amb esperit de creixement i de difusió. Aquest projecte es presenta ara com un element amb futur, amb nous col·laboradors, amb el suport d’institucions i obert a tots aquells aficionats que vulguin aportar el seu granet d’arena. FEIMTRUI neix com un treball d’aficionats. Uns aficionats que mos deixam la veu VOLEM FOMENTAR al camp mentres I FER CRÈIXER EL que el del costat SENTIMENT està callat; uns aficionats que MALLORQUINSTA anam en el camp i sempre mos el trobam mig buit; uns aficionats cansats de què la gent no s’involucri amb l’equip; uns aficionats cansats de què la gent s’identifiqui amb els equips grans i no amb els de la seva ciutat; cansats de ser tractats pels demés equips com un equip de segona, faltant al nostre respecte i honor; uns aficionats cansats de què el nostre equip funcioni com una “fàbrica de jugadors” i no com el que som, un club. El dia que es decidí canviar d’estadi, del Lluís Sitjar al Son Moix, s’abandonaren i s’enterraren molts sentiments mallorquinistes. Aquest mes, hem sentit a xerrar sobre la construcció d’un nou estadi i hem vist la presentació del nou projecte de construcció i reordenació del Lluís Sitjar, per tornar a casa. Amb la revista, noltros el que volem recuperar són aquells aficionats d’antany; som partidaris d’una regeneració mallorquinista i, ho volem aconseguir a través de FEIMTRUI.

FEIM TRUI es presenta com a lloc d’informació, d’opinió i on compartir experiències. Un lloc obert a tots els aficionats mallorquinistes, on la vostra participació també és necessària. La revista es presenta amb 4 apartats diferents: feimMALLORQUINISME, on hi ha els reportatges referents al dia a dia, l’entrevista, anàlisi de jugadors i un resum del mes sobre l’equip i els partits disputats; feimMEMORIA, on trobam tots els articles referents a jugadors del passat, resums de grans partits de l’història i fragments de l’història del club; feimPINYA un espai que l’ompliu voltros amb opinions, e-mail enviats a la redacció, els millors twitters del mes i les fotos que ens enviau; el darrer apartat, feimCLUB, hi ha destinat tot l’ho referent a informació bàsica del club com llistat de penyes, activitats institucionals, etc... Amb aquesta iniciativa el que pretenem és fomentar el mallorquinime, motivar a la gent a fer crèixer el seu sentiment de club, a mantenir-se informat i popularitzar el club a tot l’estat. Qui no troba a faltar els crits i càntics dels anys 80 i 90 al Lluís Sitjar; quan a la sortida del partit, una marea vermellona inundava els carrers de Palma; on són tota aquella gent que van disfrutar amb la Copa del Rei i amb la Supercopa d’Espanya? Hem d’intentar despertar de nou l’esperit d’aquelles persones que encara el tenen adormit. Així, esperam que disfrutis d’aquest tresor que tens entre les teves mans, una peça de col·leccionista i que a la llarga i, poc a poc, desitjam esdevingui una peça imprescindible de tot mallorquinista. També t’animam a que no et quedis de braços creuats i col·laboris amb allò millor que creus que saps fer. És igual marca, color, pensament, web o blog. Aquest és un lloc d’unió, d’unió de mallorquinistes. T’apuntes? Alejandro Ruiz Director

feimTRUI | 3


fei m TR U I NÚM 02 - ABRIL 2011

www.issuu.com/feimtrui

6

EDITA feimtrui@gmail.com DIRECTOR Alejandro Ruiz

14

SUBDIRECTOR Xisco Vich COORDINADOR Rafel C. RELACIONS PÚBLIQUES Alejandro Ruiz COL·LABORADORS Rafel C. Miquel Roselló Carlos Terrassa Jaime Mora Vellejo Ángel Berastain Antoni Perelló Jordi Company Tolo Leal Gonzalo Mazarrasa Juan Pixolives Toni Sánchez FOTOGRAFIA Oscar Quetglas www.oscarquetglas.com

38

DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ Alejandro Ruiz AGRAÏMENTS Guillermo Reynés Grada Jove Federació de Penyes Mallorquinistes ALGUNES FOTOGRAFIES DE LA REVISTA HAN ESTAT PRESES Pep Vicens Tooru Shimada www.rcdm.es www.panoramio.es www.diariodemallorca.es www.ultimahora.es www.lamelarquitectos.com www.bermellones.com www.futboldesdemallorca.es www.mallorca.co.uk www.futbolbalear.es

48

FOTOGRAFIA PORTADA www.rcdmallorca.es Aquesta versió és de proves. Tot i que feimtrui aposta per la cultura i la llengua, les següents edicions seràn en castellà per a permetre’n la màxima difusió. Algunes fotografies preses d’internet no tenien autor i s’han considerat de domini públic. Si algú les reconeix com a pròpies, per favor, posauvos en contacte amb noltros per a modificar-ne la procedència. Atenent al DRET DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ, FEIMTRUI no es responsabilitza de les opinions expressades en la revista. Queda prohibida la reproducció total i/o parcial sense citar-ne la procedència. La redacció d’aquest número s’ha tancat el 27 de març de 2o1o.

47

24

FES MALLORQUINISME! Anima’t a col·laborar amb noltros amb articles, opinions, c

4 | feimTRUI


4

feimMALLORQUINISME

6 18

` feimMEMORIA

2016. Tornam a casa?

L’INFORME Guillermo Reynés, l’arquitecte

L’ENTREVISTA

20

Lluís Sitjar Nou, una utopia desitjada

22

Polítics Vs. RCD Mallorca

24

Akihiro Ienaga

30

A un pas de la permanència

38

N’Sué, la bandera de la cantera

42

Samuel Eto’o, el lleó

48

L’ANÀLISI L’ANÀLISI LA MÀQUINA EL RESUM LA LLIBRETA DEL MALLORCA AL MÓN

Caño Ibagaza

EXMALLORQUINISTES

I A MÉS A MÉS....

18

feimPINYA feimCLUB

52

L’AFICIÓ XERRA

54

PUNT DE TROBADA 2.0

56

PENYES

58

ACTIVITAT INSTITUCIONAL

60

LA PISSARRA

comentaris i/o fotografies. Escriu-mos un mail a la direcció feimtrui@gmail.com

feimTRUI | 5


feimMALLORQUINSME

201 TORNAM A CASA


16 A?

L'INFORME

IL·LUSIÓ I PRECAUCIÓ. 12 ANYS DESPRÉS D’ABANDONAR EL QUE PER A MOLTS ERA LA CUNA DEL MALLORQUINISME, L’AFICIÓ SOMIA DE NOU EN TORNAR AL JA MÍTIC ESTADI LLUÍS SITJAR. ANTICS SENTIMENTS, SOMRIURES, PLORS, CRITS I PASSIONS RESORGEIXEN AL PENSAMENT D’AQUELLS QUI VAREN VIURE GRANS MOMENTS ALLÀ. UN SOMNI QUE CRÈIEM IMPOSSIBLE. UN SOMNI QUE ES POT FER REALITAT.


feimMALLORQUINISME

El Lluís Sitjar Una pèrdua molt recent ERA LA TEMPORADA 1943/44, EL MALLORCA ARRIBÀ PER PRIMERA VEGADA A SEGONA DIVISIÓ EN 28 ANYS. EL PRESIDENT PER AQUELLS TEMPS, LLUÍS SITJAR, EN UN GRAN GEST PER PART DEL CLUB, INICIÀ LA PROMOCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ D’UN NOU ESTADI ≡

Alejandro Ruiz

□ Veure editorial 23 de Septembre de 1945. S’inaugura l’estadi Es Fortí amb una capacitat per a 16.000 espectadors. El nom provenia del barri on encara avui es manté d’empeus. Era poc després de la Guerra Civil, i feia ja dos anys que jugàvem a Segona Divisió. El camp fou apadrinat per March Delgado i Vicente Morant (fill de l’exjugador Senset). El primer partit al camp (i a la Lliga) va ser contra el Xerez amb victòria pels locals de 3-0 i sota una expectació màxima. El primer gol fou obra de Sans. L’estadi Es Fortí fou dissenyat per Carles Garau i es situà en uns terrenys fora vil·la entre el velòdrom de Tirador (on jugava el Veloz Sport Balear i on es disputaren els primers partits a Palma) i el Camp d’en Serralta. El cost total va ser de qüasi 2.000.000 de pessetes (repartit en 666 títols a 3.000 pessetes

8 | feimTRUI

cada un). Lluís Sitjar, durant el seu mandat com a president, impulsà la obra (com havia impulsat anys abans el fet de posar gespa al Camp dels Bons Aires) i deixà part del seu patrimoni en la construcció del nou estadi. 10 anys després, l’estadi passà a anomenar-se Lluís Sitjar, en homenatge als seus actes i nomenat president honorari.. El Lluís Sitjar va arribar a veure nombroses ampliacions -fins arribar a una capacitat per a 31.000 espectadors l’any 1982- però, impulsats per les restriccions de les normes de seguretat de la UEFA, la junta directiva va acabar reduïnt de nou les localitats en 17.000 (totes amb seient), nombre que es va mantenir fins l’any de clausura. Durant l’època dels 50, el RCD Mallorca va patir grans reformes en la directiva, aconseguint el doble ascens de (Tercera a Primera Divisió) i arribant així per primera vegada a la competició d’èlit (l’any 1960). És aleshores quan el Lluís Sitjar es consolida com a terreny mallorquinista i fa crèixer el respecte entre els


l'INFORME

Direcció: Plaça Barcelona, Es fortí Propietari: RCD Mallorca i Associació de Copropietaris del Lluís Sitjar Arquitecte: Carles Garau Superfície: 103x69 m Capacitat: 17.000 espectadors Any inauguració: 1945 Any de clausura: 1999

diferents clubs del país. Serà però, l’any 1984 quan, poc després d’haver pujat a Primera Divisió, l’estadi comença a donar símptomes de flaquesa. Era ell 18 de març d’aquell mateix any, en partit de Lliga contra el Valladolid, i amb un rècord de socis històric (18.500), quan Gerry Armstrong marcà al minut 35 el 0-1, la gent enfollí i la paret del Fons Sur no resistí i es vengué avall. Els espectadors caigueren al foso comptabilitzant 40 ferits. Això provocà que el nostro camp es convertís en el hazmereir del país. Per aquest camp han passat coses tan curioses com la màxima assistència, un 15 de febrer de 1987, amb un total de 29.000 persones en un partit contra el Reial Madrid amb victòria illenca. Gràcies al fervor d’una afició entregada, el camp de futbol es convertí, poc a poc, en un lloc respectat pels clubs rivals: proximitat al camp, calor humà, pressió pel contrari i caràcter, molt de caràcter. Característiques que no comparteix el seu homòfon,

l’estadi Son Moix. Allà visquèrem el primer ascens a Primera Divisió l’any 1960; les finals de Copa de l’any 1991 davant l’Atlètic de Madrid i l’any 1998 davant del FC Barcelona, un dia en què tot Espanya va veure com ens quedàvem sense llum al camp; allà aprenguèrem el que significa guanyar al Chelsea; el que significa classificar-se a UEFA la temporada 97/98... són molts els moments històrics que es poden recordar. I no tot són bons. També es varen viure dies tristos amb anhelats ascensos fustrats; el tancament a l’interior de l’estadi dels jugadors quan el club estaba en fallida; moments difícils on any rere any descendiem de divisió o, ja al final, la dimissió d’Hector Cúper, gran icona mallorquinista i el tancament de l’estadi amb una emotiva festa de despedida. Tot aixó va ser el que va crear uns llligams

feimTRUI | 9


feimMALLORQUINISME “PROXIMITAT, CALOR HUMÀ, PRESSIÓ PEL CONTRARI I CARÀCTER, MOLT DE CARÀCTER. CARACTERÍSTIQUES QUE NO COMPARTEIX EL SEU HOMÒFON, L’ESTADI SON MOIX” tan estrets entre tots els que assistiem cada cap de setmana al camp, el que va impregnar de vermell i sentiment el nostro estadi. Però lamentablement l’estat de l’estadi sempre havia estat bastant deplorable. A finals dels anys 90, l’estadi reclamava una reforma inminent degut al seu mal estat de conservació i, juntament amb les restriccions de les noves normatives de la UEFA, la junta directiva capitanejada per Antonio Asensio es plantejà un canvi de residència. Però per què Son Moix? Com vàrem acabar allà? Per què un estadi municipal i no la construcció d’un estadi propi? Tot començà l’any 1996 quan el Consell Superior d’Esports (CSD) promogué una nova normativa que obligava a tots els estadis de Primera Divisió a què els seus clubs cumplissin una sèrie de requisits de seguretat a partir de l’any 97/98. El Lluís Sitjar no complia cap de les normatives per lo que era obligatori una reforma integral. El cost d’aquesta comportava una despesa per damunt dels 1.000 milions de pessetes i la subvenció del CSD era de 600 milions. L’any 1993, amb Miquel Dalmau com a president, el club ja negociava amb l’Ajuntament de Palma per ser beneficiat d’un nou estadi que s’estava construïnt a la ciutat. Palma havia inicat el projecte de la Universiada 1999 (Jocs Mundials Universitaris) l’estadi principal del qual seria el Son Moix. La construcció de l’estadi fou un concurs obert on es presentaren grans arquitectes com Carme Pinós (piscines de Son Hugo) estudio Lamela,... Essent l’estudi Lamela els guanyadors del projecte. El desembre de 1996 s’adjudicaven les obres a Fomento de construcciones y Contratas (FCC) i l’estudi de Guillermo Reynés GRAS arquitectos) passaria a formar part del projecte executiu. El mateix Guillermo Reynés va ser elegit president l’any 1998 fins el 2000. Obviament es produiren nombrosos retards en la construcció i l’estadi no s’inaugurà fins qüasi arribada la Universiada. L’acord es firmà l’any 1997, amb Bartolomé Bertran com a màxim mandatari. El contracte preveia que el club aportàs el 600 milions de subvenció de CSD a canvi de ser-ne usufructuari durants els pròxims 50 anys. Aixo sí, com que l’Estat va sufragar gran part del cost de l’estadi s’impulsà com a condició que no es retirassin les pistes d’atletisme, tot i que l’Ajuntament de Palma digué que la condició només seria vigent pels pròxims 2 anys. El RCD Mallorca s’assegurà també la mudança en menys d’un mes, cosa imprescindible doncs tocava Champions i Copa del Rei. Va ser així que, en l’estiu de l’any 1999, després d’una temporada espectacular a mans d’un jove Héctor Cúper aconseguint la millor classificació de la histò-

10 | feimTRUI

ria fins aquell moment (5è), i aconseguir una plaça per la Recopa d’Europa, el RCD es va despedir del que havia estat el seu fortí en els darrers 53 anys. Una despedida, encara fresca en la memòria, on es cel·lebrà un gran acte de cloenda amb una festa damunt la gespa. Aquell dia tot fou somriures i llàgrimes. Però el Lluís Sitjar encara va seguir en actiu. El relleu el va agafar el filial, el RCD Mallorca B, la Divisió d’Honor, els partits dels veterans i alguns partits de la Funadació. L’estadi encara aguantava tot i augmentar considerablement el nivell de detereoració i, encara es podien sentir els crits dels aficionats, pels carrers de la ciutat. Va ser l’any 2007 quan, tant el copropietaris com el club, es desentengueren del manteniment de l’estadi caient així en un estat d’oblit i abandonament fins els nostres dies.

El Lluís Sitjar avui L’any 2008 el periòdic EL MUNDO va accedir al terreny de joc mitjançant un dels dos forats que permeten l’accés al seu interior. Comentaven com de fàcil n’era accedir i que molta gent en coneixia el secret. Durant les poques hores que varen estar dins, es varen trobar 5 persones diferents: dos jugant a futbol en el camp i tres en els compartiments interiors de les instal·lacions. Aquests van admetre que la gent hi anava a dormir tot i que una part de l’estadi es manté en la completa foscor degut a la manca d’electricitat. Actualment s’hi poden trobar des de cadires, televisions, mobles romputs, preservatius, plantes

tde marihuana... així com una dotzena de banderes espanyoles. El terreny de joc es troba destrossat. Les pluges i vents han destrossat la gespa que creix flàcida i marró. Fins i tot en les grades les males herbes s’han obert camí per arrelar produïnt esquerdes que han acabat trencat grades, murs i cobertes. En quant als accessos i desplaçaments interiors del Lluís Sitjar, el terra es troba cobert de vidres romputs, acers rovellats i muntanyes de fems. Res es conserva al seu lloc. Bé si, només una. Curiosament, la porta d’accés als vestidors de l’equip local.


l'INFORME

Son Moix

Un diamant de plàstic

EREN MOLTES LES IL·LUSIONS DIPOSITADES EN EL QUE HAVIA DE SER LA NOVA CASA DEL MALLORQUINISME. ANYS MÉS TARD, LES IL·LUSIONS S’HAN QUEDAT EN EL QUE SÓN, IL·LUSIONS. Va ser un 21 d’agost de 1999, a les 17h de la tarda, quan el RCD Mallorca surtí al camp de l’estadi Son Moix per disputar el primer partit contra el Reial Madrid. Era un dia molt calurós, tant pel Sol com pel calor de l’afició. Aquell partit fou el d’inauguració de l’estadi i el primer partit de Lliga. Un partit que acabà amb victòria pels galàctics (1-2), amb gols de Morientes primer i, Raúl després, en el temps de descompte. El gol del Mallorca fou obra de Carlitos i representà també el gol número 500 del RCD Mallorca a Primera Divisió. Però aquell entrebanc no significà res. Mos esperava una temporada amb Lliga, Copa del Rei i, per primera vegada, Champions League. Una temporada molt moguda amb el fitxatge de Luís Aragonés en el mercat d’hivern. Aquell mateix any, aconseguirem la millor classificació de la història en Lliga, 3ers, classificant-mos per segon any consecutiu a la Champions League. Es pot afirmar que la millor etapa del nostro club coincidí amb els primers anys del Son Moix: fou allà on la Federació de Història i Estadístiques del Futbol mos designà com al 8è millor equip del món l’any 1999; fou allà on aconseguirem registres històrics com el rècord de gols en una temoporada (69) el rècord de victòries (20) i el rècord de victòries consecutives (7); on vàrem disfrutar d’un Güiza pichichi de la Lliga amb 27 gols; on vàrem disfrutar eufòrics de la màxima golejada en un partit de Lliga per 7-1 contra el Recreatiu de Huelva i on també es consagrà l’afició mallorquinista amb una entrada increíble de 23.142 espectadors recolzant a l’equip. Per tot aixó, hom pot dir que el RCD Mallorca es

consolidà allí en un equip de Primera. Era la temporada 2006-2007 quan, per motius econòmics, Son Moix passà a dir-se ONO Estadi. Un contracte que durà fins la temporada 2009-2010, quan Iberostar arribà a un acord amb el Reial Mallorca per canviar de nou el nom de l’estadi per el de Iberostar Estadi. L’equip mallorquinista, doncs, va ser pioner en aquesta fòrmula comercial. Tot i aixó, el Son Moix sempre ha deixat molt a desitjar per l’afició mallorquinista. A la llarga, s’ha demostrat que la seva aparença inmensa i les pistes d’atletisme a mode de murada, han separat a l’afició del seu equip. Aspectes que han dotat a l’estadi d’una fredor i una poca personalitat impròpia de qualsevol camp de futbol. La seva situació als afores de la Ciutat ha estat un inconvenient al desplaçament de molts, que abans feien a peu i, ha fet palès la poca predisposició de molts mallorquinistes a fer un esforç extra per seguir el seu equip. Elements com aquest han produït una escissió de gran part dels seguidors mallorquinistes sent cada vegada més baix el nombre d’espectadors que assiteixen al camp i, en conseqüència, el seguidors del dia a dia. S’han apagat els càntics que ressonaven pels carrers de Ciutat, sent pocs els que encara els queden forces per cridar cada dia de partit. Arribats en aquest punt, la nova junta directiva encapçalada per Llorenç Serra Ferrer, ha iniciat els tràmits per tal d’aconseguir el que és el somni de molts, tornar al Lluís Sitjar. Tornar a casa.

Lluís Sitjar Castellà (1899-1956) Formà part de la junta directiva de la Real Sociedad Alfonso XIII entre 1924 i 1926, any en què assumí la presidència de l’entitat. Fou el president més jove de la història del club amb només 26 anys. La primera etapa durà només fins el següent any. La segona, es situa entre els anys 1930-1933. El 14 d’abril de 1931, a Madrid s’aixecà la IIa República i aquell mateix dia el Rei Alfons XIII abandonà el país. Tot això passà amb es nostro club lluïnt el seu nom. Lluís Sitjar convocà una reunió d’urgència aquella mateixa nit amb un únic objectiu: canviar el nom del club. L’endemà el club passà a dir-se CD Mallorca. Durant tot aquest temps, Lluís es trobà vinculat al Partit Regionalista de Mallorca

intervenint en la política. El 4 de Juny d’aquell mateix any, en sortir de missa de Porreres, Andreu Obrador “Nas de Xot” el tirotejà, quedant-li una bala al paladar per sempre. Un cop triomfà l’aixecament militar del 19 de juliol, Sitjar es passà a la Falange i posteriorment retornà també a la presidència per tercera vegada, entre 1943 i 1946. Aquella època estigué marcada pel primer ascens a Segona Divisió Nacional i per l’impuls i promoció de la construcció del nou estadi del CD Mallorca. I coincidí amb la inauguració d’aquest quan se li diagnosticà una polineuritis que el deixà en cadira de rodes pels pròxims 13 anys de vida. El 1955, ja malalt, es canvià el nom de l’estadi en honor seu. Moria mesos més tard, un 21 de desembre de1956.

Direcció: Camí dels Reis, s/n Propietari: Ajuntament de Palma Arquitecte: Estudio Lamela Superfície: 107x69 m Il·luminació: 2000 llums Capacitat: 23.100 espectadors Capacitat premsa: 300 localitats Any inauguració: 1999


feimMALLORQUINISME

Molts estudis Cap estadi LA JUNTA DIRECTIVA ENCAPÇALADA PER LLORENÇ SERRA FERRER HA PRESENTAT AQUEST MES UN PROJECTE PER TORNAR AL LLUÍS SITJAR. EL CENTENARI DEL CLUB, AIXÍ COM UN INCENTIU PER MOTIVAR A L’AFICIÓ, HAN ACCELERAT UN PROCÉS QUE ABANS HAURÀ D’ENFRONTAR DIVERSOSOS OBSTACLES Va ser durant el mandat de Vicenç Grande quan sentirem per primera vegada la intenció de construir un nou estadi. Aquest va ser encomanat a l’estudi d’arquitectura LAMELA Arquitectos, amb seu a Madrid (guanyaren el concurs de l’estadi de Son Moix l’any 1996). Aquest estudi és autor d’obres tan importants com la terminal T4 de l’aeroport de Barajas, en col·laboració amb l’arquitecte anglès Richard Rogers. L’ANY 2006 Era pel novembre de l’any 2006. El VICENÇ GRANDE JA projecte tenia INTENTÀ CONSTRUIR una capacitat UN NOU ESTADI per 41.500 espectadors i esteia COBERT A L’ACTUAL valorat en 450 SON MOIX milions d’euros. A més de l’estadi -que es plantejà cobert-, el projecte incloïa la construcció de 3 edificis de 34, 22 i 16 plantes, amb una altura de 160 metres el més alt, i construïdes amb vidre. Aquests afectarien al skyline de la ciutat per ser els edificis més alts de les Balears. Les torres representaven una superfície de 225.000 m2 i el programa esteia format per un centre de convencions, un centre comercial i una gran zona d’aparcament, entre altres. Aquest projecte s’havia d’efectuar en dues fases d’entre 3 i 5 anys. L’emplaçament escollit en un primer instant passava per Son Moix, remodelant l’estadi i rebaixant el nivell del camp, ampliant les grades, eliminant les pistes d’atletisme i cobrint el camp, però la junta directiva sempre estigué disposada a presentar un altre emplaçament si l’Ajuntament de Palma ho creia necessari. Tot quedà en proposta.

12 | feimTRUI

Durant aquell 2006, el RCD Mallorca s’interessà per la compra del Son Moix. La seva intenció fou emplear el Lluís Sitjar com a moneda de canvi degut a la proximitat al nou projecte de l’Ajuntament de Palma, la “Falca verda”. Intents fustrats. La fallida de les empreses de Grande i el pou on mos vam veure inmersos va fer caure en l’oblit la idea d’un nou estadi. Més tard, sota la presidència de Mateu Alemany, es va engegar una nova proposta de remodelació de l’actual estadi Son Moix (ONO Estadi en aquell moment). Guillermo Reynés, encarregat de dirigir les obres de Son Moix, proposà tres possibles remodelacions. La primera passava per rebaixar en 20 o 30 metres, el terreny de joc per tal de col·locar unes noves grades on actualment es troben les pistes d’atletisme. Aquest però representava un alt cost econòmic. La segona proposta era tirar tot excepte la tribuna coberta on, a més de la llotja, trobam els vestuaris, el gimnàs, les oficines del club,etc. i acostar el terreny de joc a ella. Aixó hagués permès també acostar el camp a les grades i ampliar-ne l’aforament alhora que el camp quedava més recollit. La tercera, molt parescuda a la segona, Reynés proposà mantenir un dels fons i tirar tot l’ho demés. A partir d’allí s’aixecaria un nou estadi. Altre vegada, el mal estat econòmic de l’entitat, va deixar les propostes a l’aire. Fins el 2011.

▲1a, 2a i 3a imatge. Projecte d’estadi de l’estudi Lamela en l’època de Vicenç Grande. 4a. Primera imatge del Lluís Sitjar Nou que corria per la xarxa.


l'INFORME

feimTRUI | 13


feimMALLORQUINISME

Centenari 2016

Tornam a casa?

LA JUNTA DIRECTIVA ENCAPÇALADA PER LLORENÇ SERRA FERRER HA PRESENTAT AQUEST MES UN PROJECTE PER TORNAR AL LLUÍS SITJAR. EL CENTENARI DEL CLUB, AIXÍ COM UN INCENTIU PER MOTIVAR A L’AFICIÓ, HAN ACCELERAT EL PROCÉS. ≡

Alejandro Ruiz

□ www.rcdmallorca.es

Amb una nova junta directiva i una nova mentalitat, els canvis al club s’han anat succeïnt dia rere dia. Tot i que amb més idees que resultats però sempre amb bones intencions, el club ha presentat ara un nou projecte de construcció d’un estadi i d’ordenació de l’entorn. Perdó. Camp de futbol. Les pressions del veïns que consideren “lamentable” l’estat actual del Lluís Sitjar, de l’Ajuntament de Palma en voler expropiar els terrenys, les queixes dels aficionats, la poca assistència de públic al camp i coincidint amb el centenari del club d’aquí a 5 anys, ha fet que al RCD Mallorca tornam a sentir xerrar de “tornar a casa”. El calendari traçat pel club és molt apretat però. Obtenir els permisos aquest 2011, tenir llest el projecte el 2012 i començar les obres el 2013 per tal d’arribar a l’inauguració el 5 de març de 2016, dia del Centenari. L’arquitecte escollit ha estat l’expresdent i arquitecte Guillermo Reynés (GRAS). El qui fou encarregat de la cosntrucció del Son Moix s’encarrega ara del disseny del que ja han batejat com el Lluís Sitjar Nou 2016. Cerdà explicà, en roda de premsa, abans de la presentació oficial del projecte “el Mallorca no té per a pagar un estadi i no ho demanam, només una oferta complementària que permeti finançar el nou Sitjar. I hi ha una sèrie de persones que poden accedir a aquest projecte [...]. A més el nou estadi serà capaç de donar vida al barri i generarà 2500 puestos de treball”.”El nou estadi tendrà una capacitat d’entre 25.000 i 30.000 espectadors”. Cerdà afirmà tot seguit ”mos agradaria fer un estadi sense necessitat d’un

14 | feimTRUI

centre comercial però no existeix aquesta possibilitat. Esteim en l’extraradi i volem tornar a la ciutat per comptar amb un camp de futbol modern i integrat a la ciutat al qual la gent pugui venir a peu”. El conseller destacà també que contemplen l’opció de remodelar Son Moix “deixariem la tribuna principal i la reste s’el·liminaria. Fariem pistes polideportives, un petit green de golf, pistes de tennis i pàdel o rugby”. Cladera afirmà “És un projecte que enamora”. Hem hagut d’esperar dies després del 95è anniversari del club per a que la presentació del projecte fos una realitat. En l’acte, una maqueta presidia l’entrada de la sala i a les parets, fotografies explícites del projecte, així com plànols i demés. Al centre de la sala, el vicepresident Llorenç Serra Ferrer, el president Jaume Cladera i el vocal del Consell Biel Cerdà presentaren el projecte i respongueren les preguntes del medis de comunicació. Una cita més freda del que s’esperava en un acte de presentació tan important com era la presentació de la nova llar del Reial Mallorca. Un video inicial rememorava els moments històrics del club, mostrava l’estat actual del Lluís Sitjar i presentava el nou camp de futbol. El projecte passa per enderrocar l’actual Lluís Sitjar i construir un comp de futbol completament nou amb una capacitat per a 27.000 espectadors, totalment cobert, 872 seients VIP, 178 seients de llotja presidencial i llotges VIP-Hospitality amb capacitat per a 872 espectadors. A part el projecte també contempla la construcció d’un complexe complementari amb 2.676 metres quadrats de restauració, hotel amb 60 habitacions, etc. El projecte s’ha basat en els criteris de soste-


l'INFORME

◄ L’estadi està lleugerament inclinat re-

specte la malla urbana dividint el terreny en dos A l’esquerra es situa el centre comercial. A la dreta trobam una gran plaça d’accés a l’estadi I d’unió amb la falca verda

► La riera es perllonga al llarg de tota la Falca Verda passant tangencialment per l’estadi. Un passeig paral·lel, amb pendent, a la riera uneix la Falca amb la ciutat, a través de la plaça d’accés a l’estadi.

◄ A l’altra banda de la riera, el parc

s’extén I és col·lonitzat amb plantes I arbres. El passeig paral·lel a la riera “atravessa” l’estadi per una de les seves cantonades creant un túnel.

▼ El centre comercial s’adapta a la

geometria del terreny i de la Falca Verda. Així com els volums apareixen opacs, els corredors i passadissos funcionen amb celoberts mantenint una il·luminació natural al seu interior.

feimTRUI | 15


feimMALLORQUINISME

Presentació oficial del projecte a mans de Cerdà, Cladera i Serra Ferrer

Imatge fotorealística de l’interior de l’estadi amb tota la graderia coberta

16 | feimTRUI

Vista superior de la maqueta presentada

nibilitat i eficiència energètica i generació d’energia fotovoltaica. El projecte manté un 95% de la seva superfície en un nivell integrat a la plaça Barcelona. El projecte parteix de la base de regenerar la zona per això es planteja com un estadi multifuncional utilitzable tota la setmana que “reactivarà l’activitat econòmica del barri”. També permet la recuperació d’una zona deteriorada i la integració a l’anomanada “Falca Verda” amb equipaments com poden ser instal·lacions deportives, casal de barri, biblioteca, sales d’exposició, etc. Un total de 44.000 metres quadrats es destinaran a les cobertes per a elements creadors de biodiversitat AIXÒ ÉS UNA IDEA per a la ciutat, BASADA EN LA permetent l’extensió de la Falca IL·LUSIÓ DE FER Verda. ALGUNA COSA PELS El centre CIUTADANS DE PALpreveu la construcció d’un MA I LA RESTA DE centre d’oci com LOCALITATS a motor econòmic del projecte. Per tant, no es necessita finançament públic. El capital serà integrament privat. Aquest centre comptaria amb un centre comercial, instal·lacions d’oci familiar, zona de restauració, gimnàs i aparcament. El projecte també preveu la situació en la que quedaria relegat l’actual estadi de Son Moix per això, explicà Biel Cerdà “s’ha recollit una sèrie de propostes per convertir Son Moix en un gran complexe deportiu”. El projecte consisteix exactament en l’enderrocament de tres tribunes i mantenir tan sols la principal. Al puesto de les antigues tribunes s’emplaçarien pistes de tennis, pàdel i camps deportius. Tot i això, els primers obstacles que es presenten són els de la financiació i l’espai públic que ha de cedir l’ajuntament per a la construcció d’un centre comercial.

En quan a la financiació, valorada entre 150 i 200 milions d’euros, el club ha posat la directa i ja ha aconseguit la majoria d’inversors necessaris. Biel Cerdà viatjà a Tel Aviv per a reunir-se amb un grup d’empresaris israealians interessats en explotar una tercera aprt del centre comercial (30.000 metres quadrats aproximadament). “Els vaig explicar els detalls del projecte i estan molt interessats” afirmava Cerdà al Diari de Mallorca. “No mos preocupa aconseguir els doblers perquè tenim el coneixement de l’interès de fons d’inversió molt potents que volen entrar al projecte. Són gent amb una capacitat econòmica gran i han vist que aquí tendran una rentabilitat alta. Tot el món mos diu que és un producte estrella”. Amb aquest doblers es financiaria el nou Sitjar, el propi centre comercial i varis equipaments per el barri. Els inversors i els operadors es mantenen en l’anonimat fins que no es tengui l’aprobat municipal. Però això no serà fàcil perquè el segon inconvenient passa perquè el ple de l’ajuntament aprobi la cessió de 32.000 metres quadrats de sòl públic destinat a la Falca Verda, per a la construcció dle centre comercial. “Palma no està en condicions de tenir dos estadis de futbol” assegurà Aina Calvo a mitjans de gener, abans de conèixer el projecte. El mateix divendres pel dematí de la presentació, Aina deia quer no volia ni sentir xerrar de la presentació d’un projecte d’una societat anònima que no compta ni amb la titularitat complerta dels terrenys del Sitjar, sino que el que importava era l’estat actual de l’estadi. Altres forces polítiques compedeixien davant els medis de comunicació tot just després de conèixer el projecte. Així Miquel Munar, portaveu de Cenvergència de Mallorca, mostrava el “seu recolzament incondicional al projecte”. El portaveu de PSIB-PSOE, Antoni Diéguez manifestava “la idea és bona


l'INFORME

Imatge fotorealística de com quedaria l’estadi a ciutat

i desitjable tenir un estadi en el centre de la ciutat”. Munar recordava que el seu partit “sempre apostà perquè el club es quedàs al Lluís Sitjar”. D’alte banda, el president del PP balear, José Ramón Bauzà manifestà que “és interessant, serveix per a millorar una zona de Palma important i no costa ni un euro a les arques públiques. Pensam que és important el consens entre coporpietaris i veïns. Alhora dinamitza una part de la nostra ciutat”. Llorenç Serra Ferrer deia a la presentació, “sent enyorança de l’ambient del Lluis Sitjar perquè aquí vaig passar els meus primers anys en el futbol d’elit. És una bona opció per a la ciutat; no només pel mallorquinisme. I és que en el futur volem que d’aquesta forma el Mallorca tengui una casa acollidora per a la seva afició i que se sentin identificats. Això és una idea basada en la il·lusió de fer alguna cosa pels ciutadans de Palma i la resta de

Imatge fotorealística del camp de futbol

localitats de la illa”. Jaume cladera explicà també el perquè tanta celeritat “Hi ha un sentiment molt important de tornar al Lluis Sitjar per a molts. No podem perdre temps. La solució fàcil seria renunciar a la idea de despertar i consolidar el mallorquinisme. Si renunciem només podrem esperar al fet que l’Ajuntament expropiï el Lluis Sitjar i que segueixi tot igual. Fa uns mesos ja es va dir que es pagaven 18 milions als copropietaris i d’aquests només 6 serien pel Mallorca. Aquesta seria l’opció fàcil però nosaltres no volem que els nostres seguidors se sentin més incòmodes i vengen sense il·lusió”. El dia 23, el Mallorca es reunia amb la junta directiva dels copropietaris del Lluís Sitjar i els propietaris de la casa del costat, a qui s’explicà el projecte i els plans de futur. Els copropietaris varen mostrar el seu total suport. Ara ja només falta que l’Ajuntament cedeixi els terrenys per tal d’iniciar el calendari establert.

al estadio e “Luis Sitjar” br m no el ite e se qu que, cuando se allorca pide qu iento de Palma am nt Memòria de M a, 15 de novembre 2010 yu A ola.

En al y r E rc Luis Sitja Falange spañ o la di ta de es o l br de m Diario de Mallo ie os m a un opietari activo y pedido a los pr nombre actual, que se refiere del Mallorca, fue “miembro con la dura ha a rc lo al M , Memoria de fines, se quite el ás de presidente s recientes estudios históricos La asociación destine a otros Luis Sitjar Castellano, adem lo se n y gú n se ió ac o, al ad st afirma que derribe la in ura y relacion la organización erra y la dictad un comunicado, lange Española durante la gu general”.

 los trámites Fa la isla en ara del inicio de un solar da rm to fo in en t destacado de la y or es C er da en tada en Porr la semana pasa esta infraestructura ubicada represión desa a después de que tr o en ad cu ic en un m se e co qu o público este tado de ruina en cio verde.

 allorca ha hech rca, debido al es os deportivos públicos y espa lo al M l de Memoria de M po nguna mient antiguo cam icanos”.

”De ni a, puede ertir en equipa bl nv pu re co para demoler el re de s ie to qu en ur gobierno erra y la dictad pariciones de ci que el equipo de licación inatos y de desa ad republicana, durante la gu ap es en as a, de s lm ile Pa m iento de plice de la legalid am de óm nt “c es yu pueden e A or fu se al ns r n a fe tja st aú de tes, ón, Si mo, in scistas que fa s lo bo Para la asociaci ice de las matanzas de inocen emoria de Mallorca.

Asimis m ade, sí s pl M cional.

Ello, añ ner o de fútbol lo te manera, un cóm estado democrático”, afirma s fachadas del antiguo estadi uerra Civil junto al bando na an ed l que pu la un durante la G cter patrimonia os rá íd ser honrado en emoria Histórica, a retirar de ca ca a de iv s rt to po en s elem M ción de de la Ley de la a a los miembros de la asocia gún museo junto con los otro al ac en pl s la da o conserva ver, com que puedan ser sin perjuicio de ctónico, cultural o histórico. ite algún valor arqu

feimTRUI | 17


feimMALLORQUINISME

L'entrEvista A GuillERMo Rey GRAS ÉS EL DESPATX DE GUILLERMO REYNÉS VÁZQUEZ-ROVIRA, FILL DE L’EXPRESIDENT DE L’ENTITAT BALEAR, DES D’ON S’HA DISSENYAT EL LLUÍS SITJAR NOU. UN NOU ESTADI AMB UN DISSENY TRENCADOR, EMOTIU I INTEGRAT A LA CIUTAT. ENTREVISTEM A GUILLERMO PER CONÈIXER QUÈ EN PENSA I COM ES FA PER PROJECTAR UN ESTADI D’AQUESTA MAGNITUD

Alejandro Ruiz

□ www.gras-arquitectos.com Vostè ve d’una familia ja experimentada en el tema de l’arquitectura. El seu avi i són pare eren arquitectes. L’hotel Cuba és una mostra del llegat que ens han deixat. Per què va decidir continuar amb el negoci? Efectivament, som una familia d’arquitectes on l’arquitectura sempre ha estat present. El meu pare, el meu besavi són arquitectes, així com el pare d’aquest darrer, Gaspar Reynés que fou l’autor de l’Hostal Cuba. La decisió de ser arquitecte fou fàcil i natural, es algo que mai vaig dubtar. Què és arquitectura per a vostè i quina creu que és la tendència actual? Hi ha moltes definicions d’arquitectura i formes d’entendre l’arquitectura. Per a mí, l’ho fonamental de l’arquitectura d’avui en dia, en aquest món globalitzat, és no entendre-la com una disciplina aïllada sinó com un punt d’encontre de moltes disciplines i formes de fer les coses, des de les tradicionals tècniques artístiques fins a factors econòmics, socials, etc. En un món on tot canvia a la velocitat que canvia, l’arquitectura s’ha aproximar a ell d’una manera més dinàmica, flexible i global. Vostè per a què aposta en el seu despatx?

18 | feimTRUI

A la nostra oficina, des que la vaig fundar al 2006 recent arribat d’una llarga estància a Holanda, l’aposta clara ha estat la de multidisciplinarietat, tant en la varietat d’encàrrecs com en els immobles col·laboradors. L’arquitectura, com he explicat anteriorment, no es pot seguir entenent com una disciplina aïllada: l’interacció entre els diferents camps de creació i fluxes econòmics és fonamental per a la feina d’avui en dia.

Ens podria citar algunes obres que hagi fet a Mallorca? I per Espanya? GRAS és un despatx jove. El bagatge de l’Estudio G Reynés i el meu besavi hi són i són un referent fonamental per a la meva carrera. A Mallorca, les obres acabades són de petita escala, sobretot cases unifamiliars a Bendinat, Pollença i Manacor. En estudi i fase de producció hi ha més projectes. A nivell nacional, GRAS té una oficina a Madrid per a projectes nacionals entre els que destaquen l’ecociutat de La Rioja i el nou barri Garellano de Bilbao on executarem una obra dins del masterplan de Richard Rogers. -MVRDV, SOU FUJIOTO,… són arquitectes de renom internacional. Ha afectat, el fet de treballar amb ells, a la seva manera d’entendre l’arquitectura?

Evidentement. Em vaig formar com a arquitecte treballant per a Carles Ferrater a Barcelona durant 1 any i sobretot els 4 anys que vaig estar fent feina al despatx de MVRDV. La meva forma de projectar i dissenyar està molt influenciada per aquesta experiència, sobretot en l’aproximació racional i metodològica als projectes. Aquesta forma de treballar m’ha obert moltes portes a altres col·laboracions internacionals com la que menciones amb SOU FUJIOTO a Japó o ADEPT a Dinamarca. Aquest mes hem sentit que la junta directiva ha emprès un projecte de reordenació del terrenys del Lluís Sitjar i l’el·laboració d’un avantprojecte que ha recaigut en les seves mans. Això li haurà fet estudiar molts estadis. Hi ha cap diferència entre els camps de futbol de fa 10 anys enrere i els actuals? Així és. Els estadis d’avui en dia no es poden entendre com a espai per emplear-los 2 hores cada 15 dies. Un estadi ha de ser útil tots els dies de la setmana i això s’aconsegueix integrant en ell molts usos diferents de la pràctica del futbol. En el nostro cas hem dissenyat un estadi compacte, on s’intenta aprofitar cada m3 del volum. En l’actualitat es dóna molta importància al fet d’estar el més pròxim possible dels espectadors: hi ha una tornada clara als models originals o estadis tipus anglès.


L'ENTREVISTA

o

ynÉs Actualment pereix com si tot equip important de futbol hagués d’inaugurar un estadi nou. Allianz Arena, el Prat-Cornellà, el concurs per la remodelació del Cam Nou,… això ha creat que els estadis s’entenguin com objectes de promoció, propaganda. Quina línia creu que hauria de seguir el nostro camp? Efectivament, hi ha molts projectes d’estadis nous i molt d’ells segueixen una línia corportiva d’identificació del club amb l’estadi. Crec que és un fet molt positiu el que els aficionats s’identifiquin amb l’estadi i inclòs ho considerin casa seva. A Mallorca anam per aquest camí creant una identitat corporativa amb l’estadi.

Intervenir en una àrea com és la del Lluís Sitjar no deu ser fàcil per a projectar una construcció d’aquesta magnitud: la falca verda que demana espai públics, el fet que el Lluís Sitjar sigui la cuna del mallorquinisme, les exigències de l’associació de veïns,… A més, sabem que pateix una gran pressió mediàtica i que ha de projectar un estadi en un temps límit, doncs el centenari està molt a prop. Com afronta vostè aquest projecte? La situació dle projecte és un gran repte: no es tracta de fer un estadi sinó de resoldre el límit de la ciutat i la connexió d’aquesta amb la falca verda. És un exercici urbanístic interessantíssim i el projecte el contempla com

▲►A dalt, NUBE ARENA amb

Sou Fujioto. A dalt a la dreta, projecte TWISTER a Reus. A la dreta, el projecte E= L+S a Madrid. Al mig a la dreta, Guillermo Reynés. A sota, projecte de vivenda unifamiliar VIGARAI I a Madrid. A sota de tot, ART ARENA a Madrid amb MVRDV.

el seu aspecte més important. Què creu que ha fallat a Son Moix? A Son Moix no ha fallat res, més aviat diria que es va pendre la decisió equivocada d’emplear un estadi olímpic com a seu d’un equip de futbol. No només el Mallorca, molts equips de futbol van cometre el mateix error als anys 90 i tots volen tornar o han tornat a estadis de futbol: l’Espanyol ja ha tornat i el Mallorca i el Reial Societat volen tornar en breu. El temps ha demostrat que estadis d’aquest tipus tendeixen a perjudicar als equips i baixen molt l’assistència d’espectadors. Quina creu que és la fòrmula perque un camp de futbol funcioni? Jo crec que l’integració amb altres usos per a que funcioni 365 dies a l’any. És un aspecte fundamental. -Creu que cal un nou estadi o podriem reformar l’actual Son Moix? Reformar un estadi olímpic és molt complicat per la distància al camp. És més factible i millor estadi un de nou en els terrenys de l’actual Son Moix.

feimTRUI | 19


OPINIÓ feimMALLROQUINISME

LLUÍS SITJAR UNA UTOPIA DESEADA

TODO EL MALLORQUINISMO SABE DE LA DIFICULTAD DE LLEVAR A CABO EL NUEVO PROYECTO, PERO LA ESPERANZA ES LO ÚLTIMO QUE SE PIERDE

Jaime Mora Vallejo

Todo el mallorquinismo sabe de la dificultad de llevar a cabo el nuevo proyecto, pero la esperanza es lo último que se pierde El mallorquinismo es consciente de que cambiar Son Moix por el Lluís Sitjar es uno de los mayores errores de la historia del Mallorca. El público ahora se encuentra lejos del terreno de juego debido a la pista de atletismo, un elemento que no debería existir en ningún estadio de fútbol, porque en un deporte como este dónde la afición es una pieza clave para el equipo que juega como local. Además supone la incomodidad y presión extra para el equipo rival; el local tiene que ir en volandas en consonancia con la afición. Actualmente sólo hay una pequeña fracción de la afición bermellona que animan siempre al equipo, éstos son la “grada jove” y los “supporters”, se agradece mucho que al menos alguien apoye con sus cánticos al equipo en el campo; luego hay pequeños sectores reducidos que también animan pero no se puede comparar a otros estadios de primera como San Mamés o el Molinón dónde la afición no para de animar, sin importar el resultado. Siempre están apoyando a los suyos, lo que se traduce en un hándicap para el equipo rival y hace temible la visita a dichos terrenos de juegos. Un ejemplo claro de que el campo es vital para un equipo, lo tenemos en la liga española con el Espanyol. Dicho equipo no tenía casi apoyo de la afición en su antiguo estadio, el Olímpico de Montjuic. Pero ahora con el cambio de estadio a Cornella el Prat, el equipo y la afición son uno, y eso se traduce en que el club perico sea el 4º equipo que más puntos haya sumado en casa, 30 puntos. Aunque siendo realistas es muy complicado que se lleve a cabo este gran proyecto del Mallorca. Son muchos factores los que están en contra de este sueño pero hay que destacar sobretodo: la gran cantidad de dinero privado que se necesita para hacer realidad el estadio, los 32.000 metros cuadrados que tiene que ceder el Ayuntamiento, y la opinión de mucha gente que se pregunta porque hay que gastarse una millonada para hacer un nuevo campo si Son Moix es relativamente nuevo. Y la verdad que son factores importantes en contra pero también hay que hablar de los argumentos a favor de la reconstrucción de la que fue la casa del mallorquinismo durante muchos años. El primero y más importante sería que el Mallorca crecería de manera considerable como entidad, ya que con el nuevo estadio ilusionaría a la afición, habría una mayor asistencia al campo, lo que se traduce con mayor número de socios. Aumentar la masa social es vital para un equipo, porque se traduce en mayores ingresos, sin olvidar que con el apoyo del público se convertiría en un campo más caliente, haría

20 | feimTRUI

obtener más puntos en casa y acercar cada año la salvación. Todo esto significa mejorar el Mallorca, que dispondría de más dinero y mayor capacidad, y si nos atrevemos a soñar porque no ser como el Sevilla y en unos años disputando con los grandes de la clasificación y ganando títulos. Además todos los mallorquinistas sabemos que sería un orgullo oír a los niños pequeños mallorquines decir que no son ni del Barça ni del Madrid, sino mallorquinistas. Que son de un club grande, del club que llevan en la sangre, el de su tierra. En mi opinión cansa mucho escuchar que los pequeños son madridistas o del barça, por eso, esperemos que con el cambio lleve al Mallorca a lo más alto del fútbol español. Otro factor a favor que no hay que olvidar, es el mal estado que presenta actualmente el Lluís Sitjar. El estadio está en ruinas y ofrece una imagen deplorable de uno de los lugares más especiales para la afición bermellona. Sólo por respeto al mallorquinismo, se debe solucionar este problema. Limpiar la imagen de la que fue la casa y será, aunque sea poco probable, de nuevo el estadio del Mallorca. Que en mi opinión no merece estar así. Además hay que añadirle la mala imagen que proyecta Palma de Mallorca teniendo en el centro de la ciudad un estadio de futbol en ruinas. Espero que se haga todo lo posible por parte del club para hacer realidad este gran proyecto. En una temporada que está siendo de transición, aunque yo soy de los que pienso que si se juega bien podemos ir a Europa League, el nacimiento de una nueva ilusión para la afición ha sido importante. Aunque todos somos conscientes de la gran dificultad de llevar a cabo la construcción del nuevo campo, creo que a todos los mallorquinistas sin ninguna excepción le encantaría ver el nuevo Lluís Sitjar lleno hasta los topes rugiendo sin parar. Y con estos cánticos conseguir que el equipo contrario juegue asustado bajo la presión de la afición. No me creo que ningún aficionado a este gran equipo, o eso es lo que yo siento, que no se le caiga la baba viendo la imagen que se adjunta del posible aspecto del nuevo campo. Sin olvidar lo llamativo que será el estadio que tendrá unos paneles de última generación que iluminaran la estructura de rojo, será bonito que la nueva casa se podrá ver desde gran parte de la ciudad. Además que sería muy bonito poder estrenar el estadio por el centenario del club por el 2016, aunque esto es lo más utópico del proyecto. Para acabar, sólo me gustaría que por una vez los ciudadanos de Palma y los mallorquinistas tuvieran iniciativa y se declaran a favor de lo que parece un proyecto de futuro, que ya desearían muchos clubes de primera división. No hay que perder la esperanza y luchar por lo que sería un gran paso hacia delante del club de nuestros amores.


OPINIO

feimTRUI | 21


feimMALLORQUINISME

OPINIÓ ELS POLÍTICS DONEN DE NOU L’ESQUENA EN DECLARACIONS A LA PREMSA, LA BATLESSA DE PALMA AINA CALVO AFIRMÀ NO ESTAR INTERESSADA EN EL PROJECTE. ALTRES FORMACIONS POLÍTIQUES HAN CALLAT, ALTRES HAN MOSTRAT REBUIG O I NOMÉS UNES POQUES HAN MOSTRAT SUPORT. EN DEFINITIVA, UN PAISATGE POLÍTIC POC COMPROMÈS AMB EL CLUB. ≡

Miquel Roselló Locutor del Reial Mallorca a GolT

Tèbia, contrària, desmesurada, inexistent. Aquests són alguns dels qualificatius que podrien rebre les reaccions que hi ha hagut entre els diferents partits polítics balears després que el Real Mallorca els hagi presentat el projecte del nou Lluís Sitjar, que tant ha aconseguit engrescar al mallorquinisme en els darrers dies. Del no rotund de formacions com Esquerra Unida, a la negativa inicial de l’actual batllessa de Palma, passant pel sospitós silenci de les cúpules de PSIB i PP, conscients de la proximitat dels comicis del mes de maig. Ni tan sols un dels partits ha estat capaç de recolzar obertament un projecte que de nou donaria vida al mallorquinisme. I que a més asseguraria molts de vots per aquell que ho fes. Però la classe política balear és poruga i, sobretot, poc mallorquinista. Uns de manera oberta, d’altres de forma interna, defensen que el beneficiari de tot això serien els actuals propietaris de la S.A.D. esportiva, sense ser conscients de quantes persones es desviuen cada dia per aquesta entitat. Un equip que des de fa molts anys (gairebé quinze) manté el nom de Mallorca i les Illes Balears entre els protagonistes d’una de les principals competicions esportives d’Europa. En aquesta ocasió, a més, clama al cel especialment perquè succeeix en el moment en què el Mallorca ha detectat quin és el problema. Des que el club va canviar l’estimadíssim Lluís Sitjar pel fred Son Moix, el nombre d’espectadors ha anat decreixent de manera alarmant, fins a arribar a xifres més pròpies d’un club de Segona Divisió. És cru, però és així. Primer es va dir que si el problema era que l’equip no donava el nivell. Mentida. Després que si la crisi institucional havia desgastat l’afició. Mentida de nou. L’única realitat confirmada en aquests darrers anys, on l’equip ha anat acceptablement bé i amb una propietat estable des del passat estiu, és que la pista d’atletisme per un costat i la incomoditat d’un estadi no pensat per competicions

22 | feimTRUI

futbolístiques per un altre, han fet que el mallorquinisme s’hagi anat allunyant de l’equip. I ara que s’ha trobat la solució, que és tornar a ca nostra, en Es Fortí, i demana uns terrenys que serveixin per donar viabilitat al complex projecte, tothom s’hi nega. Aquesta situació xoca frontalment amb la que han trobat d’altres equips en situacions similars. Per exemple, Las Palmas, Espanyol, Múrcia, Betis, Sevilla o Levante han vist com els seus respectius ajuntaments requalificaven parcel·les de terreny (estadis sencers) immensament majors que els 30.000 m2 que demana el Real Mallorca per un projecte que tindria dues vessants: primer, acabar amb el problema i la vergonya que suposa ara mateix tenir un estadi en runes al centre de Palma; l’altra, donar vida econòmica i equipaments a una zona que ho necessita. A més, d’altres clubs esportius com Racing, Vila-real, Osasuna, Xerez o Getafe, han rebut subvencions anuals superiors als 2M€ (qui no ho cregui ho pot comprovar al BOE) per promocionar el nom de la ciutat allà on van. Res a veure amb el tracte que rep el mallorquinisme per part dels seus dirigents. Ja són massa anys que dura el conflicte entre el club i les institucions balears. Mai el Mallorca ha estat entre les prioritats dels òrgans de govern de Ses Illes, manades per polítics de tots colors. S’han fet moltes trobades per arribar a un punt comú, però les coses mai no han millorat. De fet, han anat a pitjor. De tots són coneguts els molts enfrontaments que han arribat a tenir els diversos presidents que han passat en els darrers anys per Son Moix, i ningú no ha pogut arreglar res. Sempre bones paraules. Sempre bones intencions. Però mai fets palpables que ajudin a la principal institució esportiva de les Balears, oblidada pels seus mandataris públics. El proper 22M el mallorquinisme podria tenir una raó per anar a les urnes. La de votar aquell que es comprometi a donar una solució viable pel Mallorca.


feimTRUI | 23


feimMALLORQUINISME

Aki

24 | feimTRUI


elJUGADORdelMES

ihiro Ienaga

La bala de oro

Rafel C. mallorcagol.blogspot.com Oscar Quetglas

AKIHIRO IENAGA, ESTE ES EL NOMBRE DEL ÚNICO FICHAJE REALIZADO POR EL REAL MALLORCA DURANTE EL PERIODO DE FICHAJES INVERNAL. UN DESCONOCIDO PARA CASI TODOS LOS AFICIONADOS BERMELLONES, QUE ESPERABAN ANSIOSOS VERLE JUGAR PORQUE HABÍA CREADO MUCHA EXPECTACIÓN.

Aki, nacido en la región de Kioto, en Japón, un 13 de junio de 1986, es de estatura pequeña: mide 1,73 m y sólo tiene 24 años. Posee una elevada calidad técnica especialmente en los ámbitos de regate y desborde que los utiliza jugando en sus posiciones habituales: mediapunta o extremo. Posee una velocidad extraordinaria la cual está provocando dolores de cabeza a las defensas rivales, que se ven saturadas por la actividad incesante de este jugador. Laudrup justo a su llegada se quejó de que tendría que adaptarse, especialmente con el idioma VINO CON LA CARTA porque, obviamente, no cono- DE LIBERTAD Y AUNcía el español y QUE PARECÍA QUE dominaba poco IBA A MARCHARSE el inglés. CEDIDO SE GANÓ Durante lo que lleva aquí LA CONFIANZA DEL ya ha conseguiTÉCNICO do alcanzar la titularidad, aunque antes ha debido disputar minutos como revulsivo desde el banquillo, debutando ante el Osasuna unos minutos. De momento ha quedado claro que para poco tiempo es un refuerzo espectacular, ahora bien, ha de llegar a demostrar si puede aguantar 90 minutos enteros a buen ritmo. Gracias a sus buenas actuaciones ha conseguido ser convocado por la Selección Japonesa. Para llegar hasta el Mallorca ha tenido que trabajar duro, empezó su carrera en la cantera del Gamba Osaka, formandose con jugadores como Keisuke Honda -estrella de la selección y jugador del CSKA Moscú- y dónde el 2004 consiguió ganar el título de Liga. Despúes se fué cedido al Oita Trinita (2007) para que cogiera más experiencia en un año donde debutó con la selección de Japón en un partido ante Perú. En diciembre de 2008 se unió a modo de prueba al Plymouth Argyle, quien lo intentó contratar en 2009 pero no lo consiguió al serle denegado el permiso de

feimTRUI | 25


feimMALLORQUINISME

26 | feimTRUI


elJUGADORdelMES

feimTRUI | 27


feimMALLORQUINISME

trabajo. En 2009 dio un gran salto marchándose al Cerezo Osaka uno de los equipos con más relevancia en la Liga Japonesa. Finalmente, y como todos sabemos, desembarcó en Mallorca para debutar en una de las mejores ligas del mundo. Vino con la carta de libertad DINAMO DE ZAGREB para un período de 5 años y ENTRE OTROS YA una cláusula de HABÍAN EMPEZADO rescisión de 18 A ESTABLECER millones de euros. RELACIONES CON EL Fué presentado como jugador CLUB NIPÓN PARA EL el 1 de enero y FICHAJE DE AKI en su camiseta luce el número 14 con el nombre Aki. Debido a que las 3 plazas de extracomunitario estaban cubiertas y aunque parecía que iba a marcharse cedido en los entrenos se ganó la confianza del técnico y al final la cesión ha sido de “Ratinho”, que se dió de baja el 31 de enero. En un principio se creyó que la baja seria del “Chori” Castro que ficharia por un club inglés o español, pero finalmente no sucedió así. Dinamo de Zagreb (Croacia) entre otros clubes ya habian empezado a establecer relaciones con el club nipón para el fichaje de Aki pero la irrupción del club balear en

28 | feimTRUI

“HOLA, ME LLAMO AKIHIRO IENAGA PERO PUEDEN LLAMARME AKI”


elJUGADORdelMES

las negociaciones cegó a Aki de todos los otros clubes. “Es rápido, ofensivo y polivalente porque puede ocupar las dos bandas y la mediapunta”, afirmó el vicepresidente Llorenç Serra Ferrer en su presentación. “Su fichaje nos ayuda a internacionalizar más al Mallorca” en relación al proyecto de buscar repercusión fuera de España del consejero Utz Classen. El debut de Aki con el Mallorca fue ante el Osasuna en el Reyno de Navarra, el partido finalizó con 1-1, entrando Aki en sustitución de Sergio Tejera disputando un total de 23

minutos de buen juego ofensivo. Actualmente el nipón está pasando por malos momentos por la catástrofe que ha ocurrido este mes de marzo en Japón dónde ha habido un gran número de muertos por el terremoto y el tsunami y a esto, además, hay que sumarle el peligro de las fugas en las centrales nucleares. Desde el club y en diversas ruedas de prensa Aki ha mostrado su agradecimiento al apoyo del equipo, instituciones y de los socios. Pensando en Akihiro a todos nos viene a la

memoria Yoshito Okubo, ese delantero japonés que tuvimos que ayudó a la permanencia el año del Levante pero que luego se fué otro vez hacia Japón debido a su escasa puntería de cara a la portería. Esperemos que no sea otro fracaso como pudo ser el fiasco de Okubo. Al principio pareció que era un crack y luego falló hasta no disputar casi ningún partido siendo no convocada, aunque luego en otras ligas hay ejemplos de otros nipones como Honda, Kagawa o Hasebe, titulares indiscutibles, que tienen una calidad enorme.

feimTRUI | 29


feimMALLORQUINISME

J O R N A D A

2 6

RCD ESPA NYOL

1

2

RCD MAL LORCA


elRESUM

LA VICTORIA DE LA ESPERANZA EL MALLORCA CONSIGUIÓ VENCER EN EL FORTÍN QUE ERA CORNELLÀEL PRAT DÓNDE SÓLO LOS GRANDES LO HABÍAN HECHO. EL MEJOR PARTIDO A DOMICILIO DE ESTA TEMPORADA Pocos, muy pocos, creían en que hoy el Mallorca pudiera sacar algo positivo de Cornellá-El Prat. Las bajas de los dos mediocentros titulares (De Guzmán y Martí) obligaban a Michael Laudrup a poner de nuevo un medio del campo de circunstancias, como en el Bernabéu. Sergio Tejera era el encargado de ser el comandante, el capitán y el grumete del equipo, todo a la vez. El partido empezó mal. El “Chori” Castro no quiso ser menos y falló un penalti, la asignatura pendiente del Mallorca, que nos hubiera aportado comodidad para lo que quedaba de partido. Y poco después, por el desgraciado “desconcierto” de Pereira que no estaba en su posición y rompía el fuera de juego, llegó Álvaro para endosar el 1-0. Para colmo, nos anularon un gol que debía ser legal a Nsue. En la segunda parte todo cambió, el Espanyol se echó para atrás, el Mallorca apretaba e iban sucediéndose las ocasiones, hasta que a pase de Tejera, Webó remató de cabeza al fondo de las mallas. Ponía el 1-1 y empezaba la emoción. El Mallorca continuó acosando a Kameni hasta conseguir los frutos, tras una gran jugada de combinación, Tejera dio un pase de la muerte a Aki, que remató y tras una gran parada del portero, quedó el balón en los pies de Nsue que sólo tuvo que empujarla: 1-2 y fin del partido.

feimTRUI | 31


feimMALLORQUINISME

J O R N A D A

2

7 RCD MAL LORCA 1 32 | feimTRUI

2

VALÈNCIA

CF


elRESUM

EL FORTÍN ES ASALTADO EL MALLORCA NO PUDO CONTRA LA ARTILLERIA DEL VALENCIA, EL PRIMERO DE UNA LIGA DE 18 EQUIPOS Lo avisaba Michael Laudrup en la previa: “El Valencia es el primero de una Liga de 18 equipos”. El técnico danés ponía la venda antes que la herida, consciente de que el peor enemigo de su equipo es la relajación y, sobretodo, de que el Valencia es uno de los equipos punteros de la competición. Porque los equipos modestos demuestran su solidez atrás, en la línea defensiva, dónde suelen hacerse fuertes y fiables. En cambio, los conjuntos poderosos, con músculo económico, lo demuestran con pegada en la delantera. La pólvora es un bien codiciado en el mundo del fútbol, ya que va muy buscada, y el Valencia tiene para dar y regalar: Aduriz, Soldado, Pablo, Mata, Jonas... Ésta fue una de las claves del partido de ayer. De nuevo el encuentro empezaba con un penalti a favor del Mallorca al inicio. Webó, más listo que nadie dentro del área, se adelantó a Ricardo Costa que, en su ansias por sacar la pelota, propició un pisotón al que el camerunés añadió un poco de teatro. El Iberostar temblaba de miedo por si Chori Castro, que ya había fallado el martes en Cornellá, se empecinaba en volver a lanzar. Por suerte para sus corazones fue Ramis, no sabemos si por indicación del míster o por iniciativapropia, quien lanzó magistralmente y adelantó a su equipo. Una alegría tan inesperada (el equipo bermellón apenas había probado a Guaita) como fugaz. En menos de 2 minutos el conjunto de Emery demostró que si apretaba el acelerador y ponía alguna marcha más, podía hacer que el Mallorca pareciera un R5 compitiendo con un Ferrari. Tras sacar de centro después del gol, un balón largo al área lo bajó magistralmente Aduriz en la frontal, de esa forma que tantas veces disfrutó la grada mallorquinista en su etapa en la isla, y dejó el balón franco para que Pablo con más precisión que potencia la pelota colocara lejos de Aouate. En sólo 1 minuto los valencianistas habían neutralizado lo que a los baleares les había costado un mundo conseguir. En la reanudación, otro golpe duro acabó por tumbar casi definitivamente al equipo. Un pase al hueco de Jonás lo materializó otra vez Pablo, más rápido que un ayer acertadísimo Ramis, otra vez allí donde el meta mallorquinista es más vulnerable: en los balones rasos. En este punto el partido entró en una dinámica anodina, hasta que Laudrup se decidió a dar entrada a Aki. El nipón demostró las buenas sensaciones mostradas ante el Espanyoly lo intentó de todas las formas posibles. Aunque sin suerte y sin tiempo. El Valencia se llevó los tres puntos y la afición mallorquinista se quedó con la sensación que ante tanta pegada es difícil jugar. Justo lo que más adolece el Mallorca.

feimTRUI | 33


feimMALLORQUINISME

UN D

J O R N A D A

LLEVANT 34 | feimTRUI

UD 1

2 8

1

RCD MAL LORCA


elRESUM

N PUNTO MÁS CERCA DE LA PERMANENCIA ANTE UNA PRIMERA PARTE DE PRESIÓN OFENSIVA Y DÓNDE SE PUDO SENTENCIAR EL PARTIDO, EL MALLORCA REGRESA A CASA MÁS TRANQUILO Difícil y complicado partido el que ha jugado hoy el Real Mallorca en el Ciutat de Valencia y que le ha servido para acercarse un punto más a la ansiada meta de la salvación. Un empate conseguido gracias al tesón y las ganas que pusieron los de Michael Laudrup que pudieron incluso ganar el partido antes de llegar al descanso pero que un hoy inspirado Munúa evitó de todas las formas conocidas. Finalmente fue un autogol del ‘amigo’ Sergio Ballesteros el que le dio a los mallorquinistas los 35 puntos que le dejan a un paso y medio la permanencia matemática y que, dados los resultados, alejan hasta nueve la diferencia respecto a los equipos que hoy bajarían a Segunda División. Se la jugó de salida Laudrup e introdujo los cambios que todo aficionado mallorquinista hubiera introducido, a tenor de sus últimas actuaciones: Aki y Tejera se ganaban una oportunidad en el once en detrimento de los acomodados Castro y Pereira, alejados las últimas jornadas de su mejor fútbol. Las modificaciones tradujeron al Mallorca en un equipo con ganas de morder desde el primer minuto. Con hambre. Multitud de ocasiones durante los 25 minutos de Aki, Nsue y Webó, ésta última que acabó estrellándose en el palo del Levante tras una sublime vaselina del africano. Pero, en un córner mal rechazado por el equipo balear, el rebote le cayó a Juanlu que, ni corto ni perezoso, la endosó en la base del palo lejano de Aouate que, a pesar de estirarse prodigiosamente, no puro parar el duro chut. El 1-0 continuó en el marcador hasta más allá del descanso, cuando el míster mallorquinista reconoció que el japonés Aki no estaba para jugar más que una parte y, lo sustituyó por Pereira. El francés cambió el paso a su equipo, que de nuevo, volvía a inclinar el terreno hacia la portería de Munúa. Tras diversas llegadas, una falta en la frontal botada por Ramis la desviaría Ballesteros de cabeza intencionadamente y se alojaba en las mallas sin que el meta levantinista pudiera hacer más que mirar y lamentarse por su mala fortuna. Justicia poética para un ex jugador del Mallorca que utilizó todo su repertorio de malas artes, ese que tanto conocen los aficionados mallorquines. El gol no fue suficiente para los baleares, que apretaron fuerte los dientes hasta el minuto 75, cuando se acabó la gasolina. El conjunto bermellón resistió como pudo las embestidas, gracias sobre todo al buen hacer Ramis y Nunes, y el equipo sumó un casi agónico punto.

feimTRUI | 35


feimMALLORQUINISME

EL

J O R N A D A

2

9 RCD MAL LORCA 1 36 | feimTRUI

0

REAL ZAR AGOZ

A


elRESUM

AGUIRRE Y L EFECTO MARIPOSA HAY PARTIDOS QUE NUNCA SE SABE QUIÉN VA A GANAR. A VECES EL RESULTADO ÉS QÜESTIÓN DE SUERTE Y ABURRIMIENTO. ESTE PARTIDO FUÉ UN CLARO EJEMPLO El fútbol es un deporte que se decide a base de detalles, y aún más cuando los dos equipos que se enfrentan son de un nivel y unas características similares, como sucedió entre Mallorca y Zaragoza. Cualquier modificación, una decisión mal tomada o a destiempo, se puede llegar a pagar muy cara. Ayer le sucedió al técnico mexicano del Zaragoza Javier Aguirre. Dejó al fiable Contini en el banco, el hombre que más sobriedad y seriedad le daba a la retaguardia blanquilla, y apostaba en su lugar por un Da Silva que, o bien por su falta de ritmo o bien por sus pocas cualidades técnicas, a la postre sería clave en el desarrollo del encuentro. Michael Laudrup apostaba de salida por devolver a Aki al banco pero mantener a Sergio Tejera en la media punta como el creador y enlace del equipo. Robó, cabalgó, hizo pases, dribló al más puro estilo Zinedine Zidane e incluso en alguna ocasión se atrevió a buscar la portería de Doblas, aunque sin fortuna. Más allá de Tejera, sería complicado poder destacar otros jugadores por otra cosa que no sea la sobriedad y la seriedad. Es decir, un fantástico eufemismo para explicar que el encuentro fue tedioso y aburrido a más no poder. Ocasiones hubo varias, sobretodo en el inicio del partido: N’Sué (desdibujado) de cabeza, Chori Castro (desaparecido en combate) en chut seco al primer palo que sacó Doblas, y alguna otra de Webó, que estuvo poco inspirado y muy marcado. Así hasta el descanso. Tras la reanudación la vida siguió igual. Poco fútbol, poca intensidad y un partido que a medida que avanzaban los minutos tenía más pinta de un empate técnico sin goles. Hasta que llegó la jugada clave del partido: tras un saque de portería de Doblas, Martí devolvió la pelota hacia el área maña en un cabezazo. En ese momento todos los focos apuntaban a un hombre: Da Silva. Y la luz le cegó. En una jugada inexplicable, sin nadie que le molestara, el central se trastabilla, casi se cae, y deja a placer el balón para que Webó encare al guardameta Doblas que, por las prisas de la jugada, salió con las dos manos por delante y agarró la pelota fuera de su área. Tarjeta roja y falta en la misma frontal del área. Entraba el ex bermellón Leo Franco para ocupar el marco y el público mallorquinista le premió con una sonora ovación. Unos aplausos que el argentino devolvió segundos después comiéndose el potentísimo lanzamiento de la misma falta, obra de Jonathan De Guzmán.

feimTRUI | 37


feimMALLORQUINISME

Nsue

la bandera de la pedrera

L’EQUIP HA APROVAT AMB NOTA LES EXIGÈNCIES D’AQUESTA TEMPORADA. LA CLAU DE TOT AIXÒ? L’APOSTA DE SERRA FERRER I LAUDRUP PER LA PEDRERA ≡

Tolo Leal Redactor LIBERTAD DIGITAL Oscar Quetglas

La temporada 2010/2011 es presentava altament complicada per el Mallorca. Els grans problemes econòmics de les darreres temporades, agreujats l’últim estiu, el cop moral que va suposar l’exclosió de la Europa League, l’habitual sortida dels millors futbolistes del planter, i la manca de recursos per afrontar noves incorporacions feien pensar en el pitjor els pasats mesos de juliol i agost. Però a pesar d’aquests mals auguris, la temporada s’està salvant més que decentment, i a falta de pocs partits per concloure la Lliga, s’està més a prop d’Europa que del descens. La clau de tot això? La pedrera, que ha donat un resultat que ni els més optimistes podien imaginar. Tampoc cal deixar-se enganar. A aquestes alçades sona preciós el dir que és aquest un projecte pensat i establert, que s’esta recuperant l’aroma del millor futbol antic a través dels valors de la joventut, la pedrera o el mallorquinisme, o LA PEDRERA qualsevol ximpleria d’aquest estil. És HA DONAT UN veritat que queda RESULTAT QUE NI molt bé, i que ara, ELS MÉS amb la calma OPTIMISTES PODIEN obtinguda, és un bon argument IMAGINAR retòric, però de ben segur que tots aquests que ara ho diuen, a l’estiu no n’estaven del tot segurs. I es que aquest model ha arribat imposat, no ha estat triat pel club; no hi havia altra solució. Segurament, la nova directiva del Mallorca hagués preferit pujar a tots aquests futbolistes gradualment, en un parell d’anys, que és com s’han de fer les coses. Però la precària situació del club va provocar que aquesta mesura es tengués que dur a terme en el més curt plaç possible, amb tot el temor que això podia provocar. I es que cal tenir en compte que el filial mallorquinista, a diferència d’altres equips que als darrers anys es basen en la pedrera, no pasa pel seu millor moment. Lluny queda aquell Mallorca B a Segona Divisió, amb Tristan, Luque, Martí o Leo Franco. Les últimes temporades les ha anat alternant entre la Segona B i la Tercera, i aquest any tocarà

38 | feimTRUI

tornar a patir per mantenir la categoria. Per això, el fet de que tants de jugadors haguesin de donar un bot tan important no era cap garantia. No obstant això, la cosa ha anat bé, molt bé, i tots aquests futbolistes han actuat a un nivell molt més elevat del que es podia esperar. Els motius han estat diversos. Per una banda, la transmisió de confiança en aquests jugadors de part de la directiva; per una altra, la direcció d’un entrenador que, obligat a comptar amb ells, els hi ha sabut treure un rendiment excel·lent, a base, sobre tot, de paciència; també ha estat clau la presència de homes curtits i experiments que sabien com adaptar a aquests joves futbolistes, cas de Nunes, Aouate, Martí o Pierre Webó; però sobre tot crec que el més important ha estat el “líder” d’aquest grup, d’aquesta generació, aquell que era capaç de fer les misions de jove i de veterà a la vegada, el que ha sabut aportar calma als seus joves companys als moments més complicats, el que ha tirat de galons quan ha estat necessari, però sempre mostrant l’humiltat necessària als joves futbolistes. I aquest no és un altre que Emilio N’Sue, la bandera de la pedrera del Mallorca.


laLLIBRETA

EL SEU MOMENT La trajectòria de Nsue per arribar fins aquí no ha estat precisament un camí de roses. Desde ben jove va sonar com una de les grans promeses de futur no només pel Mallorca, sino pel futbol espanyol. Per això, als 15 anys l’Arsenal, encomendat per Arsène Wenger, ja va mostrar el seu interés pel futbolista, però el mallorquí va preferir no escoltar aquests cants de sirena, i va acordar amb Mateu Alemany una renovació beneficiosa per les dues bandes. Mentres esperava l’oportunitat amb el primer equip, la vida li va fer pasar per una de les pitjors situacions que es poden tenir; el 2 d’Abril de 2007 el seu pare va ser trobat mort en extranyes circumstàncies. Nsue es va saber sobreposar al mal tràngol, tot i que les oportunitats per jugar amb el Mallorca no arribaven. La presència de Manzano, un tècnic gens amant de les pedreres, a la banqueta no era esperançadora, així que el futbolista es va decidir per provar fortuna a altres llocs. Lluny d’ofuscar-se per tenir que anar a la Segona Divisió, va entendre aquest procés com una pasa més per a la seva formació. El

seu primer destí va ser el Castellón; acostumat a jugar com a home referència en punta, allà va aprendre a bregar com a segon davanter. A l’estiu va regresar, i després de la pretemporada amb Manzano va veure necessària una segona sortida. Aquesta vegada va anar a la Real Sociedad, on va jugar la majoria del seus minuts aferrat a la banda. Era una altra nova posició per ell, però no li va importar. La qüestió era continuar aprenent i creixent i, a més, va contribuïr notablement a l’ascens de l’equip donostiarra. Després d’aquestes dues aventures, va ser el moment de tornar a l’illa. No es sap que hagués succeit si Manzano hagués tornat a la banqueta, pero aquest estiu, donada la situació del club i l’arribada de Michael Laudrup, va ser el moment propici per consolidar-se definitivament al primer equip, com ha quedat demostrat. No hi ha cap dubta de que el pas per la Segona Divisió el va fer més futbolista i, sobre tot, més home, una cosa ideal per a un projecte com el que el Mallorca anava a dur a terme.

feimTRUI | 39


feimMALLORQUINISME MIRALL PER A TOTS Des del seu regrés, a Nsue se li va penjar l’etiqueta d’home important, l’home fort que, a més de convertir-se en peça clau de l’equip, havia de comandar tota la generació de joves futbolistes que acabava de desembarcar al primer equip, la majoria d’ells sense haver disputat tan sols un minut a la Primera Divisió. I ben prest va demostrar que, lluny de quedarli gran, li agradava aquesta situació. De tot d’una es va posar a tots els joves a l’esquena; veien en ell a un exemple a seguir, un referent, una mostra de que podien ser importants en aquest equip. Desde Pau Cendrós, qui havia seguit una trajectoria similar a la seva, a Kevin, l’encarregat de fer el bot més gran amb la temporada ja començada, pasant per Sergi Enrich, Marti Crespí, Pina, Tejera o Pereira. Precisament amb el francès va viure Nsue un dels capítols més importants, i en el que va desmotrar la seva maduresa i el seu lideratge. Durant l’estiu Pereira, a qui ja se li havia asegurat que pujaria del filial al primer equip, va demanar un important augment del sou, asegurant que tenia ofertes de la primera divisió francesa i que, si no se li feia cas, abandonaria l’equip. El Mallorca, inmers en tants problemes econòmics, va dir que no podia assumir el que li demanaven, i el futbolista es va declarar en rebel·lia. Aleshores Nsue li va enviar un missatge a través d’una roda de premsa, assegurant que “tothom sap que pot ser un grandisim jugador, però ara ho ha de demostrar; jo li aconsellaria que es quedés A MÉS DE DINS EL en el Mallorca i demostràs que pot VESTUARI, NSUE jugar a Primera S’HA CONVERTIT EN Divisió, i després UNA REFERÈNCIA ja tot vendrà”. A TAMBÉ AL TERRENY l’illa fins i tot es DE JOC parlava de que els dos futbolistes s’havien reunit per comentar aquesta situació. Fos veritat o no, el cas és que als pocs dies el francès va renovar el seu contracte amb les condicions que li havia ofert el club. A més de dins el vestuari, Nsue s’ha convertit en un referent també al terreny de joc. Amb una capacitat física envidiable, el seu impresionant esperit de sacrifici, vagi com vagi el partit, sigui el minut que sigui, es contagia a la resta de l’equip. Aquí precisament radica una de les grans virtuts d’aquest Mallorca; futbolistes com ell, com Webó o com De Guzmán no donen mai res per perdut, malgrat no surtin les coses, lo qual ha dotat d’un caràcter molt fort a tot el conjunt. A pesar de la seva joventut, en cap moment se li han caigut els anells si ha estat necessari tirar del carro per absències o per necessitats del partit, i ha complit amb més que suficiència allà on ha tengut que

40 | feimTRUI

jugar, ja sigui a una banda o a una altra, de davanter, en tasques defensives o ajudant a la brega i a la creació al mig del camp. Caldria destacar també que ha estat un futbolista que ha sabut mantenir la compostura quan les coses no han anat massa bé. Ni per l’equip, enviant sempre un missatge de calma, ni en el cas individual, ja que mai va alçar la veu quan, per exemple, li va tocar una ratxa de partits consecutius desde la banqueta, coincidint amb el millor moment de Pereira i amb l’interés del club per vendre al Chori abans de Nadal, ni quan ha viscut nombroses substitucions durant les segones parts. A més a més, ha demostrat que és el tipus de futbolista que dona el seu millor futbol davant dels millors equips, ja sigui el Reial Madrid, el Barcelona, el València o el Sevilla, una cosa que no és, ni de lluny, per casualitat.


laLLIBRETA LA GRAN TEMPORADA QUE ESTÀ DUGUENT A TERME NO ESTÀ PASSANT DESAPERCEBUDA. SÓN JA BASTANTS ELS EQUIPS QUE S’HAN INTERESSAT PEL FUTBOLISTA MALLORQUÍ NSUE EL FUTUR No hi ha cap dubte de que és tot un exemple per a tots, però ell sempre s’ha mostrat tranquil respecte a això. “Des del primer dia m’han donat molt canfiança; està clar que em queden moltes coses per millorar, però de cada cop em sent millor físicament, i estic millorant amb la pilota als peus. Em queda molt marge de millora encara, i hi ha que estar amb els peus a terra i tener molta tranquilitat. Estic conent i esper marcar més gols pel Mallorca”, declarava Nsue en una recent entrevista a un diari nacional. I es que la gran temporada que està duguent a terme no està passant desapercebuda. Son ja bastants els equips, tant a Espanya com a Anglaterra, que s’han mostrat interesats UN GRAN LLEGAT en el futbolista, malgrat de moment PER A TOTS ELS Nsue només pensi FUTBOLISTES en el Mallorca. Es probable que més prest que tard acabi abandonant el Mallorca per anar a un club més gran, perque és el que sol passar amb el nostre equip, i perquè la nostra tresoreria necessita els diners més que mai. Però el que està clar és que se’n vagi quan se’n vagi, haurà deixat enrera una tasca molt important pel Mallorca. Perquè no només està complint una temporada magnífica, ni tan sols destacariem la gran labor que està duent a terme amb tots els jugadors de la pedrera, sinò que també està deixant un gran exemple, un gran llegat per a tots els futbolistes que estan per arribar, per donar el bot al primer equip. Fins i tot, amb vistes a la gran feina que s’està fent amb els joves, són ja varis els mallorquins exiliats que estan pensant en una tornada al Mallorca, com és el cas de Biel Ribas o Dani Benítez, el darrer en afirmar que estaria encantat de poder tonar al club illenc. I no hi ha cap dubte de què la tasca que està desenvolupant Emilio Nsue aquest any és important, molt important, per a que així sigui. De moment, però, tot això no són més que conjectures. Lo que està clar és que ara mateix tenim, els aficionats del Mallorca, el plaer de gaudir d’aquest futbolista, un futbolista que tenia clar desde ben petit que triomfaria al Mallorca, i que es deixa l’ànima i el cos per a que es compleixi partit a partit, i per a què siguin molts més els que, desde ben petits, ho tenguin clar.

feimTRUI | 41


feimMALLORQUINISME

El león

Samuel Eto’o

NACIDO EN NKON, DUALA (CAMERÚN) EL 10 DE MARZO DE 1981, DE LA ETNIA BAMOUN, SAMUEL ETO’O FILS ÉS UN JUGADOR DE FÚTBOL QUE SE CARACTERIZA POR SU PRECOCIDAD Y SU CONTUNDENCIA. CON UNAS CARACTERÍSTICAS FÍSICAS EXCEPCIONALES, EL DELANTERO DIÓ EL SALTO AL FÚTBOL EUROPEO MUY PRONTO CON EL REAL MADRID. FUE EL JUGADOR MÁS JOVEN DEL MUNDIAL DE FRANCIA ‘98. ≡

Antoni Perelló Ver editorial

Sin lugar a dudas, Samuel Eto’o ha sido el mejor jugador de la historia del Club, el crack en mayúsculas que jamás ha vestido nuestra querida camiseta rojilla. Un delantero con una potencia descomunal, un auténtico león indomable (apodo con el que se conoce a la selección de su país), con un carácter muy fuerte (que en más de una ocasión le generó problemas en la isla, aunque siempre bien atajados por el magnífico grupo de futbolistas veteranos FUÉ EL CULPABLE DE que en aquella época estaban QUE EL MALLORCA en el equipo, SE CODEARA CON léase Olaizola, LOS GRANDES DE Engonga, Nadal o Miquel Soler) EUROPA Y EL pero con una ARTÍFICE DE LA COPA ambición ilimitada DEL REY que contagiaba a sus compañeros, provocando que todos aumentaran su rendimiento y sus ansias ganadoras. En definitiva, un ganador nato, el verdadero culpable de que el Mallorca se codeara con los grandes de España y de Europa durante varias temporadas, el principal artífice del título de Copa del Rey logrado en Elche en el año 2003 y el mayor icono que se ha visto con el escudo del Mallorca durante toda su historia. Y eso que en un principio su fichaje no despertó apenas ilusión entre los aficionados. Corría la temporada 1999/2000 y después del partido que el Mallorca perdió por 2 a 1 en el Bernabéu ante el Real Madrid (tras desperdiciar un 0-1 en el minuto 89), Mateu Alemany negoció con sus homólogos madridistas la cesión de alguno de sus futbolistas menos habituales, con el objetivo de apuntalar la plantilla y poder afrontar la segunda vuelta con las suficientes garantías. El nombre más deseado por la secretaría técnica era el yugoslavo Perica Ognjenovic, pero el Madrid no quiso cederlo y finalmente surgió el nombre de Samuel Eto’o, que sería quien acabaría viniendo, aunque con no pocas reticencias. De hecho, a pesar de que su cesión se

42 | feimTRUI

acordó un 17 de enero, el jugador camerunés no llegaría a la isla hasta bien entrado el mes de febrero, debido a su participación en la Copa de África (de la que precisamente se alzaría campeón, junto con el también mallorquinista Lauren Bissan). El debut de Samuel Eto’o con la camiseta del Mallorca tuvo lugar el día 19 de febrero del año 2000, en el partido Mallorca – Celta correspondiente a la 25ª jornada de la Liga 1999/2000. Estaba bien avanzada la segunda mitad del partido cuando pisó por primera vez el césped del estadio de Son Moix, sustituyendo a Carlos Domínguez. El destino quiso que en su primer partido ya tuviera una participación decisiva para el equipo que en un futuro no muy lejano le encumbraría hasta la azotea del fútbol mundial, ya que dio el pase del gol de la victoria a Diego Tristán cuando se había sobrepasado el umbral del minuto 90 de partido. Era un debut inmejorable, el prólogo de la gran unión que se acabaría forjando entre Samuel, el Club y la isla. Pero no acabaría ahí la temporada. En los 13 partidos que jugó marcó un total de 6 goles, destacando por encima de todo su


´ delMALLORCAalMON

actuación en el Camp Nou en la 32ª jornada, donde marcó 2 goles y empezó a dar muestras de su habilidad y velocidad. Había estado solo media temporada, pero había empezado a calar entre los aficionados, por su espíritu de sacrificio y su trabajo incansable en el campo. Sin embargo, era una cesión y el 30 de junio debía volver al Real Madrid, aunque entonces no se sabía que iba a ser un viaje de ida y vuelta. El verano del año 2000 fue uno de los más movidos en materia de fichajes, como también solía ser norma habitual en el Mallorca de aquella época. EN UN PRINCIPIO Pero pocos poSU FICHAJE NO dían imaginar lo que iba a ocurrir DESPERTÓ ILUSIÓN en el mes de ENTRE LOS agosto. CoinciAFICIONADOS diendo con el acceso de Florentino Pérez a la presidencia del Real Madrid, el destino de Samuel parecía encaminado al Deportivo de La Coruña (vigente campeón) dentro de la operación de traspaso del brasileño Flavio Conceiçao al club blanco. Sin embargo, cuando todo estaba apalabrado, surgió el carácter indomable de Samuel, que se puso firme y manifestó que sólo saldría del Madrid para venir al Mallorca. Era algo muy noticiable: un jugador despreciaba al campeón vigente porque prefería venir a jugar al Mallorca. Con esta postura, se empezó a hacer un hueco imborrable en el corazón de todos los mallorquinistas, que asistíamos incrédulos pero orgullosos al desarrollo de unos acontecimientos que, como no podía ser de otra forma, acabarían con Samuel nuevamente en la sala

de prensa del estadio de Son Moix, junto a Mateo Alemany, con el que comenzaba a labrar una relación muy especial. De hecho, la temporada 2000/2001 iba a significar un punto de inflexión tanto para el Club como para el propio Samuel. Con Luis Aragonés en el banquillo, se viviría la mejor temporada de la historia del Real Mallorca, al finalizar en tercera posición(con opciones para el subcampeonato hasta la útlima jornada), con un récord en el registro goleador (61) y de puntos (71) y, por encima de todo, con un fútbol de altísimo nivel, superando un inicio titubeante (el equipo era colista tras la cuarta jornada, precisamente en ausencia de Samuel, que estaba participando en los Juegos Olímpicos de Atenas, en los que conquistó la medalla de oro para Camerún, ganando en la final a la España del también mallorquinista Albert Luque), ganando por primera vez en la historia en el Santiago Bernabéu (0-2) y exhibiendo una firmeza indiscutible hasta el final (cinco victorias en las últimas cinco jornadas). Las razones que justifican estos datos son varias: el carácter ganador que imprimió Luis al equipo, la gran conjunción de veteranos y jóvenes en la plantilla, pero por encima de todo, el gran nivel demostrado por el tridente mágico formado por Eto’o, Ibagaza y Luque. Pero no todo fue un camino de rosas, ya que a finales de la primera vuelta hubo un episodio de tensión ocurrido en el campo de La Romareda, cuando Samuel fue sustituido por Jovan Stankovic en la segunda parte. La reacción del camerunés fue reprender a Luis por el cambio y éste, lejos de quitar hierro al asunto, se acercó violentamente hacia Sa-

“EL CLUB DE MI CORAZÓN ES EL MALLORCA Y HOY EN DÍA TRABAJO PARA EL BARÇA” feimTRUI | 43


feimMALLORQUINISME muel para zarandearlo. En un primer momento, dada la gravedad del incidente, parecía que Eto’o estaba agotando sus últimas horas en el Club, pero la mano izquierda de Luis y el gran apoyo del grupo de veteranos de la plantilla fueron capaces de reconducir la situación, haciendo ver a Samuel que con esa actitud no iba a ningún sitio. Fue como un bálsamo para el camerunés, puesto que, desde ese momento, se produjo su definitiva explosión de juego y goles (acabó la temporada con 11 tantos). De hecho, se convirtió en el jugador más importante del equipo en la segunda vuelta, lo que permitió el acceso a las plazas que daban derecho a disputar la Champions League, un sueño hecho realidad. Pero Samuel aprendió una lección impagable: el vestuario (con el maestro Luis a la cabeza) le había perdonado un gesto difícilmente defendible y le había ofrecido una segunda oportunidad que muchos otros le hubieran negado, motivo por el cual Samuel empezó a generar en su interior un grado de involucración inusual en un jugador foráneo, para tratar de retribuir al Club y a la afición el daño que hubiera podido causar. Y también esa temporada Samuel se dio cuenta que tenía un segundo padre (como él mismo reitera cada vez que se le entrevista): Luis Aragonés, al que siempre le agradece que le diera esa segunda oportunidad, sin la cual no habría llegado a ser el crack mundial que todos conocen y ETO’O SIEMPRE admiran. Así pues, la temporada CONSIDERÓ A LUÍS 2000/2001 poARAGONÉS SU siblemente sea el SEGUNDO PADRE punto de inflexión en la carrera dePOR DARLE UNA portiva de Samuel SEGUNDA y su consolidación OPORTUNIDAD como un grandísimo delantero. La temporada 2001/02 empezó a cimentarse con una magnífica noticia para los aficionados mallorquinistas: la compra de los derechos de Samuel Eto’o al Real Madrid, por un montante de unos 10 millones de euros. Sin duda, el fichaje más caro de la historia del Club, aunque su calidad bien merecía el tremendo esfuerzo. Con el fichaje de Eto’o y el estímulo de la Champions League (se confirmó la clasificación del equipo en una caliente eliminatoria ante el Hajduk Split, resuelta en Son Moix tras una prórroga de infarto y con un protagonismo decisivo, cómo no, de Eto’o). Sin embargo, a pesar de las expectativas generadas y del esfuerzo de la directiva por mantener a todas las estrellas del equipo, desde el principio se vio que sería una año mucho más complicado. A pesar del partidazo ante el Arsenal, la lesión de Ibagaza y la mala dirección técnica del técnico alemán Bernd Krauss (sin duda, la marcha de Luis Aragonés supuso un contratiempo insalvable) condicionaron negativamente la temporada. De hecho, no se pudo pasar de primera

44 | feimTRUI

“CORRERÉ COMO UN NEGRO PARA VIVIR COMO UN BLANCO”


´ delMALLORCAalMON

ronda en el máximo torneo continental y en la Liga el equipo evitó el descenso de manera milagrosa, cuando todo el mundo había perdido la fe. Obviamente, Samuel se contagió de la apatía general y firmó su temporada más discreta: sólo marcó 9 goles (6 en Liga, 2 en Champions y 1 en Copa). Además, volvió a protagonizar varios encontronazos en diversos partidos, lo que le costó sanciones importantes, especialmente tras una agresión al jugador valencianista Angulo, fruto de la tensión y de la desesperación de verse con la soga del descenso al cuello. Precisamente la sanción comentada impidió que Eto’o empezara la Liga FORMÓ UNA GRAN 2002/03 jugando. PAREJA JUNTO A De hecho, si no PANDIANI hubiera sido por COLABORANDO DE este incidente, posiblemente se le FORMA DECISIVA EN hubiera traspasa- LA CONSECUCIÓN DE do. Sin embargo, LA COPA DEL REY por suerte para los aficionados, pudimos disfrutar de otro año fabuloso del camerunés, en el que anotó 15 goles (12 en Liga y 3 en Copa). En este sentido, resultó muy importante la figura del nuevo técnico (Gregorio Manzano), un psicólogo que le devolvió por la senda adecuada y le dio de nuevo los galones del vestuario. A pesar de un nuevo “cruce de cables” (esta vez ante el barcelonista Tiago Motta), Samuel hizo una grandiosa temporada, formando una gran pareja de delanteros junto al uruguayo Walter Pandiani y colaborando de forma decisiva en la consecución del título más importante de la historia del Club: la épica Copa del Rey de Elche, un momento que permanecerá grabado en el recuerdo de Samuel toda su vida, debido al fallecimiento de su compañero de selección Foe el día antes

Sabías que... ≡

Xisco Vich

□ RCDM.es

El 14 de septiembre de 2003, el RCD Mallorca estaba dispuesto a hacerse con los tres puntos frente al Athletic de Bilbao en el estadio de San Mamés. El encuentro tuvo un buen inicio para el conjunto dirigido, por aquel entonces, por Jaime Pacheco, pero la gran presión realizada por el equipo local en el centro del campo, fue clave para hacerse con la victoria (4-0), con goles de Urzaiz y Etxeberria. El Mallorca acabó jugando con diez jugadores sobre el terreno de juego y con Samuel Eto’o en la portería tras la expulsión de Leo Franco al provocar un penalty en el minuto 86.

feimTRUI | 45


feimMALLORQUINISME

de la final. Sin duda, la emotividad tiñó de lágrimas la celebración del título, que Samuel, después de un partido para enmarcar (con dos goles y un penalty provocado), quiso dedicar a su amigo. Cuando parecía que el título de Copa sería el broche de oro final a la trayectoria de Eto’o en la isla, PORQUE SI HAY QUE aún quedaba otra temporada DEFINIR A SAMUEL (la 2003/04) CON UN SOLO para disfrutar ADJETIVO, de su rebeldía incontrolable PRECISAMENTE en el campo. SERÍA ESE: GRANDE. Además, sería su mejor temporada en cuanto a números, ya que marcó un total de 22 goles (17 en Liga y 5 en la Copa de la UEFA). Pero me gustaría destacar un momento: después del partido que se perdió 1-2 ante el Villarreal de la 33ª jornada (en el que Samuel falló un penalty en el último minuto), el jugador camerunés no dudó en prometer a la afición, en una rueda de prensa cargada de emoción, que si el Mallorca bajaba a Segunda, él se quedaría para capitanear el regreso a la máxima categoría, algo que finalmente, por suerte tanto para él como para el Club, no ocurriría, porque el equipo hizo una recta final impecable, con cinco victorias consecutivas (una de ellas en el Bernabéu, 2-3, con una exhibición de Samuel, que marcó dos goles que celebró con rabia dirigiendo su mirada al palco presidencial que años atrás le había despreciado). Este sí era el broche final a su trayectoria en el Mallorca, el final de una leyenda inolvidable, con un corazón proclamado rojillo para siempre y con unos números increíbles que parece imposible que otro jugador pueda mejorar. El último “servicio” que hizo Samuel al

46 | feimTRUI

Mallorca fue dejar más de 12 millones de euros gracias a su traspaso al FC Barcelona, en uno de los fichajes más mediáticos y complicados que se recuerdan en los últimos tiempos. Pero, desde la distancia, fueron muchas las veces que Samuel se acercó a “su” isla para ver jugar al equipo de su corazón y para estar cerca de su gente. Y me quedo con una promesa: cuando un periodista de Barcelona le preguntó si se veía en el Barça hasta la retirada, la respuesta de Samuel fue clara y rotunda: sus últimos años en activo están reservados para jugar en “su” Mallorca. Recordar a Samuel abre las puertas de la nostalgia: eran tiempos de luz en el Mallorca, tenerlo a él en el equipo significaba saber que, en cualquier momento, algo grande podía pasar en el campo. Porque si hay que definir a Samuel con un solo adjetivo, precisamente sería ese: GRANDE. Inolvidable Samuel. Te esperamos algún día, queremos que vuelvas a rugir en Son Moix con nuestra camiseta rojilla…


´ delMALLORCAalMON

feimTRUI | 47


feimMEMORIA

El Caño

ARIEL IBAGAZA NACIDO EN BUENOS AIRES, ARGENITNA, EL 27 DE OCTUBRE DE 1976 PERO CON NACIONALIDAD ESPAÑOLA TAMBIEN, ESTE JUGADOR DE 1’66 METROS DESTACA POR SER EL JUGADOR ARGENTINO CON MÁS PARTIDOS EN LA LIGA ESPAÑOLA . CENTROCAMPISTA NATO, SU IRREGULARIDAD NO LE HA DEJADO DESTACAR COMO LO QUE ÉS, UNO DE LOS JUGADORES DE LA DÉCADA

48 | feimTRUI


exMALLORQUINISTES

Carlos Terrasa futbolyotrasdrogas.blogspot.com □ Ver editorial Ariel Miguel Santiago Ibagaza ha sido uno de esos futbolistas que han dejado su huella, ya no solo en el Real Mallorca, sino en la Liga Española, ya que en la actualidad es el extranjero que más partidos ha jugado en la competición doméstica. Nacido en la ERA CONOCIDO gran ciudad de POR SU CAPACIDAD Buenos Aires en el año 1976, el PARA COLOCAR ESE pequeño Ibagaza ÚLTIMO PASE A LOS empezó a despunDELANTEROS tar como futbolista en las filas del Club Atlético Lanús, equipo en el que debutaba en 1992, con apenas 16 años. Su progresión fue magnífica y en el año 1998 llegó a la Liga Española de la mano de su entrenador Héctor Raúl Cúper, que lo trajo al Real Mallorca, club en el que se convertiría en uno de los mejores mediocentros creadores de España y con el que conquistaría su primer título fuera de Argentina, la Supercopa de España en el año 1998, en la que el conjunto

mallorquinista se impuso por 0-1 al Barcelona en el Camp Nou, logro que le valió para jugar la temporada siguiente la Recopa de Europa, de la que llegó a jugar la final, que perdió en un trágico partido ante la Lazio de Roma. A esas alturas ya era por todos conocida su capacidad para colocar ese último pase a los delanteros, pero fue en la temporada 2000/2001, a las órdenes de Luis Aragonés, cuando explotó también su faceta goleadora. Anotó 10 tantos, récord en su carrera profesional, y creó, junto con Samuel Eto’o, una de las sociedades más letales del fútbol español. De hecho gracias a ellos el Real Mallorca finalizó en tercer lugar esa temporada, factor que le valió para jugar la Champions League en la temporada 2001/2002. Cabe recordar que esta gloriosa época del equipo bermellón se coronó con el reconocimiento de Federación de Historia y Estadística del Fútbol como el octavo mejor equipo del mundo en el año 1999. Toda esa calidad no pasó desapercibida para los grandes clubes europeos, pero fue el Atlético de Madrid, en junio de 2003, tras ganar la Copa del Rey con el Mallorca ante

“SE QUE ALGUN DÍA VOLVERÉ, AQUÍ NACÍ Y AQUÍ QUIERO MORIR”

feimTRUI | 49


feimMEMORIA

el Recreativo de Huelva, quién se hizo con los servicios del “Caño”. Allí estuvo hasta el año 2006, completando temporadas muy irregulares en las que las lesiones lastraron su progresión. Consciente de que su situación en el equipo rojiblanco estaba más cerca de la suplencia que de la titularidad, Ibagaza decidió emprender un viaje de vuelta a las islas para jugar de nuevo en el equipo de sus amores, que lo recibió con el cariño y la admiración que se merecía. EL COMBINADO Las dos temporadas que estuvo IBAGAZA-GÜIZA FUÉ el bonaerense de UNA DE LAS CLAVES vuelta en Mallorca ayudó a colocar DE LA TEMPORADA al equipo de nu07/08 PARA evo en las plazas TERMINAR 7º altas de la tabla. La nueva sociedad Ibagaza-Güiza fue esencial para que en la temporada 2007/2008 el Real Mallorca acabara séptimo en la Liga, a las puertas de la UEFA.

50 | feimTRUI

“VOLVER AQUÍ HACE QUE ME SIENTA OTRA VEZ FUTBOLISTA”


exMALLORQUINISTES

En un éxodo masivo de los jugadores mallorquinistas, Ibagaza recaló en el Villarreal, conjunto en el que jugó desde el año 2008 al 2010 y donde las lesiones lo castigaron con largas rachas en la enfermería. El Real Mallorca se ARIEL IBAGAZA HA embolsó 1 millón y medio de euros DESFILADO, POR EL por el traspaso ATLÉTICO DE MAdel argentino. Ya con 34 años, DRID, EL VILLAREAL el “Caño” decidió Y YA AL FINAL EL probar suerte en OLYMPIAKOS la liga griega, concretamente en las filas del Olympiakos, conjunto con el que tiene contrato hasta junio de 2012. Sin duda estamos ante uno de los grandes cerebros del mallorquinismo, uno de esos jugadores que enamora con su fútbol y que consigue que todo un equipo juegue cuando y como él quiera.

▲ LO MEJOR

IBAGAZA GOZA DE UN TALENTO NATURAL QUE LO HACE IMPARABLE SI ESTÁ EN FORMA

▼ LO PEOR

LA IRREGULARIDAD ES SU GRAN PECADO, EL ÚNICO PUNTO NEGRO QUE LE IMPIDE SER UN CRACK MUNDIAL feimTRUI | 51


feimPINYA

L’AFICIÓ XERRA TWITTEJANT @donbalon_com Don Balon Turno para las ‘Joyas de Archivo’ del Mallorca. Gallardo, Zuviría, Magdaleno, Badou y Nadal, a la palestra http://bit.ly/ht65Kb #rcdmallorca @mario87s Mario Sánchez J. “Aquest any mos anam a segona!” (Sentit cada any a Son Moix)

@RCD_Mallorca RCD Mallorca SAD Nadal en el col·loqui de la UIB: La temporada és un èxit” @RafelCD Rafa Coll @barralet Aduriz siempre ha presumido de colores bermellones, Borja no, por eso no era una sorpresa @bvalero20 Borja Valero gracias por el apoyo de mis folowers!! el mallorca ira conmigo pese a quien le pese, q me critique quien quiera q el mundo es libre!! @Gustavovera10 Gustavo Alejandro Jaume Cladera: “De La Masía nunca saldría un futbolista como Pepe”

@miguelbuke Miguel Sureda Leo en un blog afín al Barça que el Mallorca pretende a Fontás y que tiene opcion preferencial y q tamb. va tras Soriano. Alguien sabe algo? @obiku78 Toni Perelló @miguelverger @ManuMen84 No creo que De Guzman y Tejera sean incompatibles. Es +, creo q l equipo dl año próximo debe girar en torno a ellos @ManuMen84 Manuel Caminero Pensaba que no había peores banquillos que los de Son Moix, si, si los hay, los del estadio donde juega Senegal-Camerún hoy xD

52 | feimTRUI

LES PANCARTES FOTOS DE: bermellon

TU PREGUNTES... ...NOLTROS RESPONEM Podriem dir que el RCD Mallorca aquesta temporada ha complert el seu paper i ha superat algunes expectatives com ara el descobriment de nous jugadors, el fet d’estar més pròxims a la zona alta de la classsificació que a la del descens,... Però tots coneixem el que passa quan arriba l’estiu. Tothom fuig. Pereix ser que la renovada junta directiva, amb un nou canvi de mentalitat i filosofia intentarà fer un esforç perquè els jugadors claus de l’actual equip es quedin. Quin creieu que serà l’esquema de la pròxima temporada? Quins creieu que podrien quedar-se i quins podrien marxar després del paper que han fet cadscú aquesta temporada? Gràcies i enhorabona per la revista. nomadadeltemps San Agustí, Palma de Mallorca

Bueno, a falta todavía de unos 4 puntos el Mallorca ha completado su papel y es indudable que lo ha hecho con una plantilla totalmente renovada, joven y con muchos jugadores con mucho proyección. A partir de ahí habrá que ver donde se termina y el verano ya se verá. Yo no me creo eso de cambio de filosofia a la hora de que se queden jugadores, ya que se vendían antes, pues ahora en concurso de acreedores y con verdaderas urgencias a la hora de ingresar dinero, no parece muy creíble que logren retenerlos. El esquema de la próxima temporada, será parecido a esta, y sonará más esperanzador. Aunque hubiera traspasos, se mantedrá la linea de veteranos (Nunes, Aouate, Martí), los “ascendidos” este año (Nsue, Pereira, Kevin) mejorarán ya que tendrán más experiencia. Habrá que ver, qué se puede fichar y si se completa con una clase media eficiente en la que gente como Ramis, Webó, Ayoze han aportado mucho. De traspasos, pues es indudable que se reactivará el traspaso del “Chori” Castro a un precio bastante menor y ver si algún equipo se anima a intentar fichar a los jugadores que han destacado este año (sobretodo Ramis y De Guzmán). El resto nunca se sabe. En el Mallorca nunca se puede decir 100% seguro que permanecerán en el equipo. Gonzalo Mazarrasa

LA VINYETA


espaiTEMPS

nes.com Tens fotos de pancartes del Son Moix i vols que les publicam? Envia-mos-les a

EL K + ES COMENTA

“Però no varen ser els Potters Boys els que varen prendre foc a sa pancarta? Quina llàstima que els pocs que som que anam a n’es camp estiguem barellats.” LLORENÇ TORTELLA ALOMAR sobre la crema de la pancarta de Grada Jove

“Cómo no te voy a querer, cómo no te voy a querer (seguimos) jugando en primera 14 años despúes” ELENA SABATER al mur de Grada Jove

“Qué grande fuistes y más aquella noche en Vallecas” JOSÉ LUIS NOGUERA BAUZÁ sobre l’article de “Carlitos” de RCDM.es

“Qué venga alguien y me arranque los ojos” SERGIO CAÑELLAS sobre el possible fitxatge de Diego Costa per la próxima temporada en futboldesdemallorca.com

“Esto da pena y es una vergüenza. Yo iba cada semana porquer era socio y sí que teniamos un campo que intimidaba” MARIO GONZÁLEZ RAMÓN sobre el video “Volem tornar al Lluís Sitjar!”

feimTRUI | 53


feimPINYA

Punt de Trobada 2.o Del MallorquinismeÓ w w w. rc dm a l l o rca.es Web oficial de l’equip en format Flash. Es troba tot tipus d’informació referent al club com ara història, el 1er equip, el 2on equip, el futbol base, tota l’informació per a socis, premsa i altres medis de comunicació; tots els actes de la fundació, penyes i les últimes notícies oficials. També es pot realitzar el seguiment dels partits en directe. La pàgina està traduïda al català, castellà, anglès, alemany i japonès

w w w.rc dm. es Web no oficial de l’afició mallorquinista, actualitzada cada setmana amb interessants articles de recerca i opinió. Galardonada l’any passat amb els premis de “millor cobertura del Mallorca” i “millor disseny” de Futbologos Rank 2010, aquesta web pretén informar de la més recent actualitat, fent un cop de vista enrere a la història del club, compartint opinió i debatent els aspectes que envolten a l’equip, coneixent a fons jugadors a través d’entrevistes i aportant un punt de vista simpàtic i crític amb la secció d’humor. També trobaràs les cròniques de tots els partits. La pàgina és integrament en castellà. Interessantíssima i imprescindible. w w w. f utbol d es d ema l l o rca.com Arxiconeguda web i blog del periodista Bartomeu Maura, escriptor de varis llibres i grans articles sobre el Reial Mallorca, i presentador del programa deportiu 4-4-2 de Canal 4. Aquest blog és actualitzat cada nit amb les darreres notícies d’actualitat i també es celebren concursos i sorteigs. Darrerament s’han afegit diversos col·laboradors al seu blog cobrint així al màxim totes les cares del club. La pàgina és integrament en castellà. Molt recomenable per estar a la última de tot.

w w w.m a llorcagol. blogspot. c om Popular blog sobre el mallorquinisme, Mallorca Gol és un blog de varis col·laboradors on trobaràs articles d’abans dels partits, cròniques resum, l’actualitat del mercat de fitxatges a la última, reportatges d’exmallorquinistes, entrevistes al personal i jugadors de l’equip, curiositat sobre premsa rosa de l’entorn del club, i els millors articles d’opinió dels també col·laboradors de la revista. La pàgina és integrament en castellà. Indispensable per seguir el debat de cada jornada i estar al corrent de tot el que succeix.

w w w. g rada j ove.net Web oficial de Grada Jove, una nova institució del Reial Mallorca que abarca tots els socis menors de 27 anys del club. Des d’aquesta web s’informen de totes les activitats que es realitzen abans dels partits, les diferents trobades, s’organitzen desplaçaments i altres esdeveniments. Tot i que una mica desactualitzada també trobam cròniques de partits, merchandaising, foros, notícies i tota l’informació refernet a Grada Jove. Necessària si vols ser un d’aquells que van al camp una estona abans per calentar motors.

54 | feimTRUI


espaiWEB penyesMALLORQUINISTES

Les 1O webs imprescindibles per estar a la última w w w. p e nye s ma l l orq u i ni s t es.co m Web oficial de la Federació de Penyes Mallorquinistes clara i conscisa on s’informa de tots els actes oficials del club a més de les trobades i tot alló relacionat amb les penyes. A la web trobam des d’opinions d’aficionats, enquestes, estadístiques, imatges, etc. El més característic és l’enllaç a l’agenda de desplaçaments per acompanyar l’equip fora de casa i des d’on es gestionen els viatges. Bàsica per estar al corrent dels actes oficials.

w w w.m allorca toon s. jimbdo. c om Divertidíssim blog del nostro dibuixant Juan Pixolives on setmanalment es penjen diferents vinyetes d’humor i un punt crític. A la pàgina també trobam caricatures dels jugadors i personalitats del club. No la deixis escapar!

w w w. se g ui mi ent ob er mel l on.b l ogs pot.com Blog personal d’en Gontxo Mazarrasa on es penjen opinions i anàlisis sobre el món del RCD Mallorca però de vegades també fa ús dels seus coneixements per endinsar-se al món del futbol en general discutint sempre sobre els últims temes d’actualitat. El seu punt de vista crític i sincer han fet de Gontxo un dels grans escriptors de blogs sobre mallorquinisme del moment. Indispensable.

w w w.ber mellon es. com Blog senzill però funcional i molt ben ordenat on trobam un munt d’apartats originals com poden ser les entrades als foros més populars del mallorquinisme. També compta amb apartat de fotografies. La web abarca aspectes tan importants com la programació de la televisió, events, videos, jocs, etc. El millor apartat però és el de fotos, un increible tresor de l’afició des fa ja bastants anys. La pàgina està en castellà. Te la recomanem per tal d’estar a la última d’aspectes originals que cap altre blog abarca.

w w w. m al l or ket a s.com Popular blog on cada dia hi ha noves entrades sobre el Mallorca ja sigui amb entrevistes, futbol base, futbol Indoor, cròniques, etc. El blog també escriu sobre la selecció espanyola i el Fisiomedia Manacor. La web destaca per realitzar una porra cada setmana amb el resultat dels partits i la generació d’una classificació. Aquesta està escrita integrament en castellà però du incorporat un traductor per llegir la pàgina en anglès, alemany, japonès i coreà. Curiosa web per llegir coses noves sobre el club tant del 1er equip com de totes les altres seccions.

feimTRUI | 55


feimCLUB

LES PENYES

EL MOTOR DEL CLUB

La Federació de Penyes Mallorquinistes és la institució del club encarregada de dur a terme la coordinació de les diferents penyes de l’illa i de tot l’estat. Des de feimtrui dediquem un espai cada mes a les penyes per conèixer qui són, on són i com fan mallorquinisme. En aquest número es presenta el llistat de totes les penyes existents a dia d’avui i que, poc a poc, esperam anar coneixent des d’aquí. Algaida Algaida Toni Mudoy 649-881172 971-125166 mvt1985@hotmail.com

Caixa Rural Palma Pep Roig 606-440374 971-759351 proig.crbaleares@cajarural.com

Es Manacorins Manacor Manolo Corzo 600-545312 esparc@hotmail.com

Arrabal Palma Toni Planas 629-061726 971-758239

Calvià Calvià Rafel Martorell 607-629024 rafaelmartorell@mixmail.com

Es Racó Mallorquinista Palma Rafel Rotger 678-835412 / Nofre 646-594075 rafael_rotger@hotmail.com

Artà Artà Andreu Garau 971-836243 649-687694 cramirez@hotmail.com

Casablanca Palma Tomeu Garau 651-339651 Cati Mas nanacatimas@hotmail.com

Es Vici Campos Sebastià Vadell 971-652545 679-425910 info@penya-esvici.com

Bar Central Coll d’en Rebassa Mª Carmen 971-261039 630-102415

Cercle Recreatiu Felanitx Tomeu Barceló 628-647783 tomeu@gestoriapou.e.telefonica. net Colònia S. Jordi Colònia S. Jordi Miquel Vicens 605-683562

Es Xubasquero Barcelona Xavier Hilari Frau 654-411581 / Guillem Fluxà 655763199

d’Alarò d’Alarò Francisca Bennàssar 654-686672 fcabennasar@hotmail.com d’Aviació Palma Paco Soto 630-127630 p.mallorquinistasdeaviacion@ hotmail.com

Galilea Galilea Jaume Pujol 608-531330

Barralet Marratxí Miquel Bosch 616-246492 971-602222 boschiauba@gmail.com Biniali Biniali Jaume Batle 607-296029 Binissalem Binissalem Paco Ferrà 971-262661 636-113410 pacoferra@hotmail.com Bunyola Bunyola Joan Cabot 607-821285 juanquetglas@telefonica.net

56 | feimTRUI

Es Fortí Palma Juan Bonnín 659-958707 penyaforti@hotmail.com

Fanatics MVP Palma Juan Rosselló 699-073651

Graderío Palma sol 971507991 Güell Marratxí Miquel Mesquida 971-600047 Hostals Santa Maria Pep Suau 616-110757

Escut


penyesMALLORQUINISTES

de la penya Arrabal

Penya mallorquinista Independent

Penya mallorquinista EsFortí

Penya mallorquinista de Madrid

Inca Inca Pedro.J. Pons 610619108

Pollençina Pollença Aina Bordoy 626-273121

Supporters Mallorca Palma Javier Abril 646-485870

Independent Palma J.M. Amengual 670-528930

Porto Colom Porto Colom Joan Oliver 677-449570

Taujana - J.Parera Santa Eugènia Toni Coll 617-302317

Lloseta Lloseta Xisco Llabrés 689-321293

Puigpunyent Puigpunyent Gabriel Flaquer 639-358033

UIBersitària Palma Cristina Alves 649-164002

Llucmajor Llucmajor Joan R. Domínguez 636-017471 / 971-660545

S´Oratge Son Servera Marga Nebot 630-210272

Vall de Sóller Sóller Francisco Cañellas 971-630783

Lluís Sitjar Porreres Miquel Servera 647-763700 / 971-647270

Sa Pobla Sa Pobla Toni Crespi 971540913

Valldemossa Valldemossa Jaume Capllonch 607-430949

Madrid Madrid Pedro Muñoz Puerta 656239511 / M. Lluc 696-156030

Sa Vileta Palma David Sastre 607-114787

Veterans Palma Julià Mir 659-455881

Muro Muro Joan Vanrell(Bar) Bar Son Moro 971538164

Selva Selva Margalida Llull 616-475060

Villafranca Villafranca Gregorio Chávez 696-660532

Nuevos Mallorquines Palma Jorge Mandado Ángel Garcia 690-108345

Sencelles Sencelles José Mª Ramos 657-696467

Tapeo S’Arenal Jaume Far 610-525477

Panxes Roges Alcúdia Toni Viver 607-884512

Son Flo Palma Juan E. Fernández 619-040708

Petra Petra Jaume Torrens 971-561568 / 627-182918

Son Maçià Son Maçià Xisco Vaquer 660-666094

Toni Prats Capdepera Fernando Peñalver 679860985 / Bar Juve 971563411 D’Alòs Palma de Mallorca Santi Morell 607 224660 y 619 045353 feimTRUI | 57


feimCLUB

El Club Al Dia LA ACTIVIDAD INSTITUCIONAL DEL MES SE RESUME EN...

*1 * www.rcd ma l l o rca.es

95 AÑOS DE VIDA, 95 AÑOS DE HISTORIA

El Mallorca cumplió día 5 de marzo 95 de años de historia, 95 años desde que un grupo de aficionados decidió fundar un Club de fútbol, entonces Alfonso XIII, que ha evolucionado hasta llegar al Mallorca actual, un Club referente del fútbol español. Ya consagrad en Primera con 14 años consecutivos disputando la Liga en la máxima categoría y disfrutando de jugadores como Engonga, Eto’o, Valerón, Zaki, etc. Pero para ello se ha sufrido durante muchos años, pero allí estamos, en Primera y acercándonos al centenario.

*2

TERMINA EL DEBATE, NANDO PONS FUERA DEL MALLORCA Tras mucho tiempo de discusiones, debate, amenazas y denuncias el director deportivo aunque últimamente era como si no estuviese, Nando Pons, ha llegado a un acuerdo con el Mallorca para rescindir el contrato. La pacto consiste en que Pons no renuncia a cobrar el finiquito a cambio de conservar el famoso millón por el fichaje de Dani Güiza. Ha gastado menos de lo que ha ingresado en concepto de ventas, aunque a veces no se sabe dónde está el dinero.

58 | feimTRUI

*


activitats INSTITUCIONALS

*3

*4

VAMOS JAPÓN, TODO NUESTRO APOYO

RECONOCIMIENTO AL FUNDADOR DEL MALLORCA

Todo el mundo ha recibido noticias del gran terremoto ocurrido que Japón que ha dejado miles de muertos, ciudades completamente destrozadas a a causa del tsunami y cientos de miles de evacuados. Además, para colmo, la central nuclear de Fukushima emite más radiación de lo normal debido a explosiones en los reactores y la situación es realmente peligrosa y grave. Hay que mandar muchos ánimos a Japón y más teniendo a un japonés en nuestro equipo como Akihiro Ienaga. ¡Todo el mallorquinismo está con vosotros! Aquí una web para colaborar: http://www.loquenosabias.net/ supportojapan.org/

*5

Al fin el Ayuntamiento muestra su agradecimiento y reconocimiento a la labor que realizó Adolfo Vázquez Humasque, fundador del Alfonso XIII, actual Mallorca, que se ha convertido en el referente balear en cuanto al deporte. Le han dedicado una calle cerca del Polideportivo Rudy Fernández que fue inaugurada recientemente. Era una necesidad casi se podría decir, reconocer lo que hizo este hombre por el deporte balear, construyendo el primer campo del Mallorca, Buenos Aires. El Club de nuestros amores existe gracias a él.

PENSANDO EN EL CENTENARIO, PENSANDO EN LA VUELTA A CASA El pasado 11 de Marzo el club representado por Jaume Cladera, Biel Cerdà y Llorenç Serra Ferrer, presentó la nueva construcción dle Lluís Sitjar en la sala del club. Allí, periodistas y medios de comunicación pudieron observar la maqueta y diversos planos sobra la idea de campo. Después de la presentación,

*6

EL MALLORQUINISMO ESTÁ DE LUTO Efectivamente, el mallorquinismo está triste, de luto, por la desgraciada muerte de dos socios durante este último mes (uno a finales de febrero) mientras salían del estadio tras la disputa de un partido. Uno de 67 años y el otro de 82 fallecieron saliendo de los partidos ante Barcelona y Zaragoza. No se pudo hacer nada por su vida. Federación de Penyas, Club, webs y blogs han transmitido el apoyo a sus familias y nosotros nos unimos a ellos y deseamos que no vuelva a suceder. D.E.P. feimTRUI | 59


laPIZARRA

losNUMEROS

CLASSIFICACION

JORNADA 30 RC DEPORTIVO - RCD MALLORCA JORNADA 31 RCD MALLORCA - SEVILLA CF

remates por partido hace WEBÓ o un remate cada 32 minutos

JORNADA 32 MÁLAGA CF - RCD MALLORCA JORNADA 33 RCD MALLORCA - GETAFE CF PTS PJ PG PE 1 Barcelona 75 28 24 3 2 Real Madrid 70 28 22 4 3 Valencia 54 28 16 6 4 Villarreal 51 28 15 6 5 Espanyol 43 28 14 1 6 Athletic 42 28 13 3 7 Sevilla 39 28 11 6 8 Atlético 39 28 11 6 9 Mallorca 35 28 10 5 10 R. Sociedad 35 28 11 2 11 Getafe 34 28 9 7 12 Levante 32 28 9 5 13 Osasuna 32 28 8 8 14 Deportivo 31 28 7 10 15 Racing 30 28 7 9 16 Zaragoza 30 28 7 9 17 Sporting 29 28 6 11 18 Almería 26 28 5 11 19 Hércules 26 28 7 5 20 Málaga 26 28 7 5

LESIONES

Durante este mes por suerte el Mallorca se ha librado de lesiones graves, aunque no por eso menos importantes. Varios jugadores han sido duda en algunos partidos debido a algunas molestias que se solucionaron y no causaron problemas. Ya a destacar son las lesiones de Jonathan De Guzmán que causó baja en el encuentro ante el Espanyol por una sobrecarga en el muslo derecho. Por otro lado, Tomás Pina, ha sufrido una fractura en la falange que le ha apartado unas semanas del terreno de juego y aún le quedan unos días para recuperarse al completo. Por último, Victor ya se entrena con normalidad.

60 | feimTRUI

2’35 6

goles lleva el máximo goledor WEBÓ

PP GA GC 1 79 14 2 67 20 6 42 32 7 47 30 13 37 39 12 44 40 11 42 43 11 41 37 13 29 38 15 38 46 12 38 43 14 29 39 12 30 33 11 23 38 12 26 42 12 28 39 11 26 35 12 30 47 16 25 43 16 36 59

SANCIONES

Ha habido, por suerte, pocas sanciones este mes. Una de ellas fué la de Pep Martí que no pudo disputar el partido ante el Espanyol por acumulación de tarjetas. Lo mismo le pasó al lateral izquierdo, Ayoze que ante el club perico recibió la quinta amarilla por lo que no pudo jugar ante el Valencia. Actualmente, Jonathan De Guzmán también ha alcanzado el límite de tarjetas por lo que se perderá el partido ante el Deportivo.

27

asisténcias són la sque lleva NSUE

76/60 pases buenos lleva AKI en el poco tiempo que ha jugado

2.553

minutos disputados lleva AOUATE, el que más del equipo

elDEBATE

DESPUÉS DE LA TEMPORADA QUE HA HECHO EL EQUIPO Y TENIENDO EN CUENTA EL ESTADO DEL CLUB, CUAL CREES QUE SERÁ LA PRIMERA SALIDA DEL CLUB EN EL MERCADO DE VERANO?


feimTRUI | 61


feimCLUB RUMORES UN PORTERO Y UN CENTROCAMPISTA MALLORQUINES CÓMO POSIBLES REFUERZOS

CURIOSIDADES GREGORIO MANZANO ES EL ENTRENADOR QUE MÁS VECES HA DIRIGIDO AL MALLORCA ≡

Toni Sánchez

□ Ver editorial El Mallorca ya se empieza a poner las pilas de cara a la temporada 2011/12 ya que la permanencia parece estar realmente cerca, aunque no nos podemos relajar. Obviamente, se seguirá con un proyecto realmente austero por la falta de liquidez actual, la cual, por desgracia, salvo milagro, perdurará varios años. El Mallorca, conocedor de que habrá ofertas para varios de sus jugadores durante el mercado veraniego, ya está preparándose para suplir las más que probables bajas de la mejor manera posible, eso sí, viniendo a coste cero o a un precio realmente escaso (recordemos que tenemos dinero en caja, el millón que se iba a utilizar para Ujah continua en la isla). Todos ya conocemos el estilo de Serra Ferrer, jugadores que conozca, con futuro y si son mallorquines o formados en la cantera bermellona mejor que mejor. Por eso, hemos sido avisados de un interés del Mallorca en atar pronto de cara a la próxima temporada al portero mallorquín de 25 años, Biel Ribas, que actualmente está militando en el Salamanca y está cuajando una buena temporada en Segunda División. Vendría para ocupar la plaza que dejará vacante Germán Lux. Su contratación sería para tener un portero de garantías por si falla Aouate y para que cuando éste se vaya o se retire dispute la titularidad con la promesa de la cantera, el joven Yeray. Por otro lado, también hay que comentar la intención del Mallorca de cerrar un acuerdo con el centrocampista mallorquín del Huesca, Lluís Sastre. Tiene 24 años y termina contrato esta temporada por lo que vendría gratis y la cosa parece clara pues tiene muy buenas relaciones con Serra Ferrer que ya se lo llevó al Barcelona..

62 | feimTRUI

BIEL RIBAS

Gregorio Manzano se convirtió, no hace mucho, en el primer entrenador que más partidos ha dirigido al Real Mallorca superando al actual máximo responsable y ex-entrenador, Llorenç Serra Ferrer. El sevillano ha dirigido al club bermellón 205 encuentros, le sigue el mismo Serra Ferrer con 184 partidos. Fue un 17 de enero de 2010 en un encuentro entre el Real Mallorca y el Deportivo de la Coruña (2-0) quando Manzano celebró su partido 185 superando así al mallorquín. Al final de la misma temporada, superó la barrera de los 200 llegando dónde nadie aún lo habia conseguido. De los 205 partidos dirigidos por el entrenador de Bailén, ha ganado 81 encuentros, 54 empatados y ha visto perder 70 veces. Serra Ferrer, por su lado, ha dirigido un total de 184 partidos, 52 victorias, 58 empates y 72 derrotas. En tercer puesto se encuentra el ya mítico Héctor Cúper con 128 encuentros dirigidos al RCD Mallorca con 49 partidos ganados, 32 empatados y 47 encuentros derrotados. Le siguen el entrenador que nos dió la Eurocopa de España 2008 y ese es Luís Aragonés que debutó un 10 de octubre de 2000 dirigiendo al club balear un total de 70 encuentros. De todos ellos obtuvo un total de 34 victorias y15 empates mientras que vió perder al conjunto bermellón tan sólo en 21 ocasiones. El entrenador actual, Michael Laudrup en su primera temporada en el RCD Mallorca (y una vez finalizada la Liga BBVA) habrá dirigido 38 partidos por lo que se situará en el 6º puesto de los entrenadores cón más partidos del RCD Mallorca en Primera División. Si miramos la clasificación por debajo, nos encontramos que los entrenadores que menos veces han dirigido el equipo són Mario Gómez y Jaime Turró, que sólo lo han hecho en dos ocasiones. El primer entrenador que consiguió llevar al Mallorca a Primera División, Juan Carlos Lorenzo sólo dirigió el Mallorca en 13 partidos (1960).

GREGORIO MANZANO


feimTRUI | 63



feimTRUI