TOT PER A LES PELLS GRASSES LA TEVA RUTINA DE TRACTAMENT

Neteja la pell dues vegades al dia, al matí i a la nit. Fes-ho amb un sabó suau i aigua tèbia. Evita els sabons amb fragàncies o amb ingredients agressius, que poden irritar o ressecar la pell, fet que provoca la creació de més seu. Eixuga la pell amb copets, sense fregar, perquè la fricció pot afavorir la producció de greix.

1 ingredients com la niacinamida, que alleuja i redueix la vermellor, o l’àcid salicílic i la gluconolactona d’acció queratolítica, que ajuden a eliminar l’excés de greix que obstrueix el porus.

5

Evita els exfoliants mecànics (amb grànuls). L’exfoliant per excel·lència de la pell grassa és l’àcid salicílic, ja que és un regulador del seu. Equilibra els nivells de greix del rostre i hi aporta beneficis antiinflamatoris, per la qual cosa és idoni per calmar les vermellors associades als granets i n’accelera la desaparició.

2

Aplica un sèrum matisador abans de la crema hidratant, per potenciar-ne l’efecte. T’ajudarà a eliminar l’excés de seu i a nodrir la pell. Pot contenir ingredients com l’àcid azelaic, d’acció antiinflamatòria i bactericida; és també un queratolític, que produeix una suau exfoliació, impedeix l’obstrucció dels porus i redueix la vermellor, per la qual cosa és idoni per al tractament contra l’acne i la rosàcia.

3

Hidrata la pell amb un tractament matisant. Et permetrà regular la producció de seu i limitar les lluentors antiestètiques, alhora que evites la deshidratació. La composició i la textura lleugera estan adaptades a les necessitats de les pells grasses, amb actius que permeten matisar el rostre, tancar els porus dilatats i afinar la textura de la pell.

4

Utilitza tractaments específics per reduir les imperfeccions localitzades. S’apliquen sobre els granets i inclouen

6

Aplica una màscara una vegada a la setmana. Cal que inclogui ingredients com l’argila, la mel, la civada o el carbó actiu. Els minerals com la bentonita poden absorbir els olis i reduir la lluentor i els nivells de seu sense irritar. La mel té qualitats antibacterianes i antisèptiques, mentre que la civada conté saponines suaus i netejadores, antioxidants i compostos antiinflamatoris que poden alleujar la pell irritada.

Origen i conseqüències

Causes

✓L’actual model econòmic. Basat en la crema de combustibles fòssils, suposa una gran emissió d’aquests gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) a l’atmosfera. Durant l’últim segle, la crema de carbó i petroli ha augmentat la concentració de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera. Això s’esdevé perquè aquest procés combina el carboni amb l’oxigen de l’aire i forma el CO2

El CO2 produït per l’activitat humana és el responsable principal de l’escalfament global. El 2020, la concentració en l’atmosfera de CO2 havia augmentat fins a un 48 % per sobre del nivell preindustrial (abans del 1750).

✓La tala de boscos. El diòxid de carboni (CO2) s’allibera a través de processos naturals com les erupcions volcàniques, com també mitjançant activitats humanes com la desforestació i el canvi en l’ús del sòl.

Els arbres absorbeixen CO2 de l’atmosfera i ajuden a regular el clima; quan es talen, aquest efecte es perd i el carboni emmagatzemat s’allibera a l’atmosfera, cosa que agreuja l’efecte d’hivernacle.

✓La cria de bestiar. Les vaques i els xais produeixen una gran quantitat de metà durant la digestió. En general, la ramaderia, l’agricultura i l’ús del sòl es troben entre les principals activitats emissores de metà. Es tracta d’un gas hidrocarbur produït per fonts naturals (com la digestió de remugants) i per l’activitat humana, com l’agricultura (especialment, pel cultiu d’arròs i el maneig dels fems del bestiar).

✓L’ús de fertilitzants. L’òxid nitrós és un gas d’efecte d’hivernacle que es produeix a causa de les pràctiques vinculades amb el conreu del sòl, especialment l’ús de fertilitzants, la incineració de combustibles fòssils i la crema de biomassa.

✓Els abocadors d’escombraries. La descomposició de deixalles en abocadors constitueix una font important d’emissions de metà.

Conseqüències

✓Desaparició d’animals i plantes. El 30 % de les espècies i fins al 90 % dels esculls coral·lins podrien desaparèixer en no poder adaptar-se als impactes del canvi climàtic. També hi ha plantes i ecosistemes en perill d’extinció, com els aiguamolls.

✓Augment d’espècies invasores. Al mateix temps que hi ha espècies que poden desaparèixer, hi proliferen d’altres d’invasores, com ara les meduses o els mosquits tigre, en detriment d’altres d’autòctones.

✓Increment del nombre i la intensitat dels incendis. L’augment de la temperatura mitjana i la disminució de les precipitacions els estan afavorint. El 2022 va ser el pitjor any pel que fa a incendis i superfície cremada.

✓Augment de les catàstrofes naturals. Hi haurà més pluges torrencials, inundacions i sequeres.

S✓Pèrdua de glaceres i pujada del nivell del mar. A Espanya, s’espera una pujada d’entre 10 i 68 cm per al final d’aquest mateix segle. Això significa que es perdran platges i es poden inundar poblacions.

✓Desertització. Gairebé el 20 % de la península es pot considerar desert. Set de les deu conques hidrogràfiques amb més sequera crònica d’Europa es troben a Espanya i el 75 % del sòl de la península Ibèrica està en procés de desertització.

✓Afectació a la salut. Ja han augmentat les al·lèrgies i les malalties tropicals provocades per espècies invasores.

✓Desplaçament de milions de persones. El 2050 hi podria haver mil milions de refugiats climàtics, segons l’ONU. Els països més pobres seran els que en patiran les pitjors conseqüències.