Issuu on Google+

TEXTOS AVANTGUARDISTES


MAL TEMPS (poema surrealista) faig tard fa fred fa vent (buffffffff) VENT PLUJA FRED

pujo al tren el barret m’ha volat

1 2 3 ……… ja no el trobaré

faig tard plou el tren treu fum FUM FUM FUM….

tinc els peus molls les mans suades arribo tard i no hi puc fer res Marina B.


Poema futurista Silenci.......ZzZzZzz

Mentre estic relaxada....

::::::: MEEEEUU ::::::

EL GAT UNA ALTRA VEGADA M'ADORMO

[pum] .....ZZZZZZZzzzzzzZZZ...

....zzzzzzzzZZZZZzzzzz.....

i ara què passa... la porta..................

VOLANT, Caient al buit--Motos, cotxes, avions


brrrmmm, brrrruuum....... molt soroll molt soroll molt soroll molt soroll, molt soroll MOLT SOROLL!! HI HA MOLT SOROLL DEIXEU-ME DORMIR!!!!!

ZZZZZZZzzzzzzzzzzZZZZZZZZZZZzzzz........

Finalment....ZZZZzzz <<<<<

NO POT SER AIXĂ&#x2019; a v u i n o d o r m o A. M


VIOLÈNCIA (poema futurista) Volem el que no tenim, ignorem el patiment dels altres. Oblidem amb facilitat la tragèdia als nostres carrers. En quin món vivim? No volem violència, volem solidaritat. Canviar la societat és possible, iniciem, doncs, la nostra batalla personal. Acabem d'una vegada amb l'egoisme. Marina B.

Poema surrealista Els peixos Blau... El mar, MAR, és blau. I al fons hi ha peixos de colors, blau, blaus. Verd, verds GROCS i... Vermells? No. Són taronges.

Escolta el soroll de les onades que s'emporten els peixos, on van? Lluny d'aquí els veig, on són? als NÚVOLS! m'empaiten. Aigua! Què estrany! L'aigua que no mulla... Per què?! Mai tornaré a veure els peixos...

Ainhoa P.


Poema futurista Pau

Ainhoa P

Poema surrealista Llaminadures Jo vull tindre moltes llaminadures, de tots el sabors, amb sucre, molt de sucre, vull llaminadures de sucre, tantes com estrelles hi ha al cel. Llaminadures que em creïn una sensació especial, molt especial, tant especial que es com si estigués nedant, nedant en aquella piscina amb una aigua transparent, reflectint el blau de les seves rajoles, tant blaves com el cel. Però… si les llaminadures son dolentes! Tant dolentes com la contaminació, per això hem d’anar amb compte, perquè es molt fàcil passar del bo al dolent, tant fàcil com creuar d’un costat a un altre d'una línia recta. Judit.gb


Poema futurista: La bomba Estem fets per crear el mal la guerra i per matar, no et vulguis apropar perquè la bomba explotarà, Judit.gb

Poema surrealista: L'arc de Sant Martí. L'art de Sant Martí. És BLAU. I plora i plora i plora..............i els colors!? I ELS ALTRES COLOOOORS?! El meu gosset salta. Pum pum pum pum! L'arc de Sant Martí és blau i ha perdut el colors. Colors, colors, colors, colooors! I el al meu gosset li fa mal una pota.................... AI, ai, ai, ai................ L'arc de Sant Martí és blau i el meu gosset té gana.

Yesenia


Poema futurista

Yesenia

Poema Futurista LA GUERRA I EL POBLE Sonen els canons de la tragèdia, aquests són simultanis no m'agraden però la gent de poca edat de la meva llar, estan APASSIONATS! Són veloços, arriscats, no com abans. Abans AbAns... no hi havia l'essència de poble, qui ho va canviar? JO me’n faig responsable. I la gent em deia hola amb la mà... diuen que com + malgeni, millor. David G.


Poema Futurista NARRACIÓ DE LA LÒGICA....... Veig en el rerafons i en el rerererefons com uns punts indecisos, m’hi acosto amb la teva barca flotant i.................. no són PUNTS és un clar paisatge de terra i gespa. Amb arbres que creixen des del cel? Hi ha explicació no lògica, o lògica, això depèn de la panxa del bou, on hi plou a bots i a barrals. El bou és petit, això és lògic, encara que... clar, depèn de la referència. Ahir vaig tenir un somni on somiava que somiava emmmmmmmmmmmm alguna cosa no raonable, com una lleona pentinant-se la seva melena llarga i fina radera l'enganyifa del desert que veig en el rerafons, la lleona era un del punts i lo lògic un altre...... David G.

Poema Futurista Totes les persones necessiten creure en alguna cosa superior que ens ajudi a afrontar els nostres problemes i en especial, aquells que pensem que no tenen una solució bastant clara. Totes les religions porten al mateix lloc, però no tots els llocs porten a la mateixa RELIGIO! Adrian R.

Poema futurista Quan em van dir que havies tornat I mai et tornaries a marxar Va néixer un sentiment dins meu Aquest sentiment era de felicitat Felicitat Felicitat Molta felicitat Però hi havia un altre sentiment No podia No sabia No podia No sabia No sé quin sentiment era, Era una cosa enorme Gran Gegant Impressionant Volia que aquest moment mai desaparegués Em vaig quedar sense paraules ... ... Tant de bo S'aturés el temps. Yasin


Poema surrealista Hi ha un soroll vermell un camp de futbol ple. El camp és una casa amb animals en lloc de persones. Yasin

POEMA FUTURISTA Deixa'm estimar-te. Quin problema tens de que jo a tu t'estimi, si jo amb lo meu amor per a tu no faig mal a ningú, ni tan sols ho penso. Si jo tan sols vull compartir amb tu la meva vida, tot el que tinc, poder entregar-te el més bonic dels meus somriures i amb tot un seguit de les meves coses més íntimes, plenar la teva vida amb tants somriures com imaginar puguis.

Montse G.

Poema futurista Cada dia passen coses coses noves, viu el present no miris el passat ni el futur segueix endavant, ningú tu impedirà Tan sols tu mateix ets l'amo de la teva vida l’única vida que tens i que l'has de seguir per tots els camins tu i sempre tu, i mai haurà cap altre com tu Xavier T.


Un ou dins d'un pou.

El sol brilla com un ou dins d'un pou, la closca es en construcció ja que la meva amiga Alba al aparèixer cada matí ha fet que es trenqués. Els obrers corren pel camp verd que esta ple d'una multitud groga que segueix al sol quan es mou. Un mini vaixell s'apropa al sol amb uns texans de vela i un formatge de Babibel de timó. Un riu surt del vaixell i cau cap un gratacels de Barcelona provocant un tsunami els terrícoles es pensen que el sol esta plorant perquè es de color groc el riu. De sobte apareixen uns capanilles que surten de la boca d'una pedra, com quan parla algú que et dutxa tot el cos per tota una setmana. Un lladre s'emporta una dent negra de la boca d'un núvol negre una cuca d'aigua persegueix una gota de vinagre que cau dins d'una arrel d'un arbre. Ariadna M.

Poema surrealista Menjo cosetes grans grans com un arbre i aquest desprès el talen i ja no es tan gran GRAN GRAN GRAN Tot és petit desprès petit com un melic i es torna a fer GRAN GRAN GRAN com si no hi hagués tornat mai

Xavier T.


Poema futurista

Tan ràpids ens pensem que som que no sabem mirar enrera aquest és el problema més gran vola si vols però sempre

PENSANT!!! Tants canvis soferts en poc temps tants dies passats i tan buits que ara que vius i ets jove tu que pots rectificar. viu-los

PENSANT!!! Adrià S.

Poema Surrealista És una corona de sang que ha portat a tota la societat a viure per sobre dels núvols. Sense una punxada d'una llança no haguessin creat grans falses fortunes. Gràcies unes idees subtils han ajudat a moltes persones. L'entregat mal esperit d'alguns manipuladors més ben ficats que altres han destruït ideals que haguessin pogut salvar una raça. Estrany i a la vegada clar. Seria clar, tot té dos cares i tu ets el qui decideixes quina es veu. I només cal veure que a passat d'altres maneres, però amb totes les races Aqui et deixo meditar per veure que es pot solucionar.

Adrià S.


L'espasa de la joventut.

Ariadna M.

POEMA SURREALISTA Sento com aranyetes que recorren el meu cos. La porta del meu nas s'obre als seus convidats. S'acosten els que no veuen a l'Orellanes. Mmmm. Murmuren el meu nom? M’estic tornant boig. Ara en comptes de pessics sento pessigolles. De tant en tant la meva pell s'irrita i s'escalfa tant com si passessin de mi una planxa. Reuniu a la muntanya del meu avi. Exhortava als cretins dels meus padrins. ¡Deixarme, canalles! Em lliguen a la cua d'una serp i per sobre l'adoren i se la mengen. ¡¿Auxili!? Tot s'ha tornat fosc de sobte. Una llum il · lumina el meu rostre cicatritzat i empastifat de la saliva del gat que va saltar de la meva teulada per avisarme dolçament que tot va ser un somni. Quina pudor fa! Uhhh! Que fàstic. El gat no es va poder aguantar. Aaaaah. Ara me'n recordo de tot i que curiós... Riiiiiiiiing. La sirena. Que avorrida avui la classe. Fins demà.

David L.


POEMA SURREALISTA Prenc les botes d’aigua per volar mentre Explico les compres del tiquet del supermercat, però un raig de llum em crida perquè pugi a volar i quan definitivament em decideixo a sortir una gavina em para perquè m’he passat un semàfor en color rosat Canto un poema sense rima al Cosmo que provoca el canvi d’arbres antics mentre que els arbres nous no es canvien perquè són tan nous que ni han nascut el meu gos en veure el canvi s’espanta perquè mentre ell observa el canvi una formiga se li emporta el seu os. Ja no mengen gelat els coloms amb ratapinyades, ja no prenen sòl les formigues ja no recordo el cel verd ja no temo a les cartolines devoradores. En un carrer desert del meu vinyer Les sabates d’ós es diverteixen mentre s’escolten plors i riures de I’ ocell mes pioner Mentre la maneta del cotxe esta trencada Em vaig en la catifa Em quedo en la tassa M'acomiado del ordinador Buidat d’imatges de motor.

Tiro un reble blau cap al mar abraçat a la terra Remo un sol minut sense pensar en res extra Temo un temporal veloç que m'ennuvoli la idea certa Trepitjo una ximple mosca que vola en el sòl, Igual a ella. Toni R.


recull textos d'avantguarda maig 2012