25 ANIVERSARI 19901990-2015 ALUMNE/A: CURS:
Col.legi APA La Encarnaci贸n Villena
Curs 2015-2016
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
UNITAT 1 EL NOSTRE HORT ACTIVITAT 1: VISITEM L´HORT 1. A mesura que anem visitant l'hort, anem anotant a la nostra llibreta aquelles explicacions importants que vaja donant el professor/a. El nostre hort té____________________________ ___________________________________________ ___________________________________________ __________________________________________
Abans de visitar l´hort el centre ha pensat regalar-nos una planta molt bonica que haurem de cuidar a casa.
2. Com podeu veure,el nostre hort està dividit en moltes seccions. Haureu de realizar amb l'ajuda de les vostres anotacions un dibuix el més detallat posgsible del mateix.
DIBUIX DE L´HORT I DE L´HIVERNACLE
PORTA D´ENTRADA
~2~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
UNITAT 1 EL NOSTRE HORT ACTIVITAT 2: ELS ESPAIS DE L´HORT En l'activitat d'avui anem a aprendre que un hort està dividit en diferents espais i cadascun d'ells compleix una missió determinada.
1. A continuació, retalleu els dibuixos i ompliu la taula corresponent. Nom
Funció que exercix
CONTENIDOR
HIVERNACLE
MAGATZEM
HORT
COMPOSTERA
PRESA D´AIGUA
ARBRES FRUTALS
~3~
On està situat?
Dibuix
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
UNITAT 1 EL NOSTRE HORT ACTIVITAT 3: FERRAMENTES QUE UTILITZEM A L´HORT Abans de començar, anem a l´hort per conèixer les eines que ens podem trobar. Veurem on es troben, quina utilitat tenen i, fins i tot farem ús d´elles. Haureu de fixar-vos bé perquè després haureu de fer un treball.
1.
Una vegada fet un breu recorregut pel nostre hort, sabries dir el nom de cadascuna d´aquestes ferramentes i quina és la seua funció?
~4~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
2.- Segur que t´has fixat que al nostre hort hi ha moltes més ferramentes, quines són? Fes un dibuix i escriu el nom de la resta d´eines que hem vist.
~5~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
UNITAT 2. LES PLANTES DE L´HORT ACTIVITAT 4: PARTS DE LA PLANTA Com sabem, el nostre hort està ple de plantes i arbres de diverses grandàries, amb o sense punxes, diferents formes, diferents tipus de fulles etc. Trieu una planta i contesta les preguntes de manera oral i grupal:
•
Quina planta és?
•
Quines parts pots observar?
•
Quines parts no observes però creus que té?
•
Imagina que eres un agricultor i que vols plantar unes llavors. Què necessites perquè germinen?
•
Quan respira la planta? a) Durant el dia
b) Durant la nit
c) Sempre
d) Toto és fals, no respiren
Vídeo de les parts de les plantes:
https://www.youtube.com/watch?v=mloWjaTWtSo
~6~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
Sabries col.locar els noms de les parts d´una planta en el seu lloc corresponent?
~7~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
UNITAT 2. LES PLANTES DE L´HORT ACTIVITAT 5: CONEIXEM L´ARREL QUÈ ÉS…? L'arrel és la part subterrània de la planta que creix cap a l'interior del sòl. 1. Observa el dibuix de les diferents parts que es compon un arrel.
ARREL
PÈLS ABSORBENTS
COFIA
2. A
continuació,
unix
amb
fletxes
cada
definició
amb
la paraula
corresponent:
PÈLS ABSORBENTS
Acaba en una punta protegida.
ARREL
Són els vertaders encarregats d'absorbir aigua i nutrients.
Té forma de con que s'allarga.
COFIA
~8~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
3. Quines són les funcions de l´arrel? • •
UTILITZEM ALGUNES ARRELS EN LA NOSTRA ALIMENTACIÓ? Les arrels de moltes plantes són comestibles i contenen substàncies nutritives. Podem destacar: la remolatxa, el nap, el rave i la carlota.
4. Podries dibuixar alguna arrel que es poguera menjar?
5.
DIBUIX
NOM DE L'ARREL ~9~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
UNITAT 2. LES PLANTES DE L´HORT ACTIVITAT 6: CONEIXEM LA TIJA
LA TIJA
Què és?
•
És l'òrgan del vegetal que
a l´arrel. La
tija
divideix branques.
en la nostra alimentació?
• Sosté les fulles i les exposa a
creix cap amunt i està unit
•
Utilitzem algunes tiges
Quina és la seua funció?
la llum del sol.
originant
es
minerals
les
de
l´arrel
a
les
tiges
destaquem
com
més
a
superfície
fotosintètica.
PARTS DE LA TIJA Gemma terminal
Fulles Entrenus Nus
Secció
~ 10 ~
els
espàrrecs, les cebes, els alls i les creïlles.
fulles.
• Actua
les
conegudes per nosaltres,
• Condueix l'aigua i les sals principal
Entre
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
1. A continuación, observarem els diferents tipus de tiges que hi ha i escollirem una d´aquestes per contestar les preguntes següents. Recorda dibuixar la tija seleccionada en el requadre de la dreta.
Nom de la planta:
Dibuix de la tija
CARACTERÍSTIQUES DE LA TIJA De quin color és? ________________________ Quant mesura? Agafa un regle ___________ Assenyala com és: Rugós Ambpèls Suau
Llis Ambpunxos Dur
~ 11 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
UNITAT 2. LES PLANTES DE L´HORT ACTIVITAT 7: APRENEM LES FULLES
Segur que has observat a l´hort gran quantitat de fulles de diferents colors, formes, grandàries, etc. Però… sabries dir per a què serveix una fulla?
-
FUNCIONS Captar la llum
-
Controlar
la
-
transpiració
o
pèrduad´aigua. -
TIPUS FULLA CADUCA: Aquells arbres que perden les fulles durant la tardor.
-
FULLA PERENNE: Arbres que mai
Capta i fixa el diòxid de carboni per
perden les seues fulles, és a dir, van
a la seuanutrició.
mudant molt lentament. SEGONS LA FORMA SIMPLES
COMPOSTES
PARTS DE LA FULLA
~ 12 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
1.- Agafeu una fulla de l´hort (preferiblement que estiga a terra) i pinteu sobre ella en el paper detallant cadascuna de les parts que hem treballat.
FITXA TÈCNICA DE LA FULLA COLOR: DESCRIPCIÓ (ovalada, d´agulla, de mà, allargada): FORMA (simple, comporta): TAMANY (utilitza el regle si cal):
AMPLE: __________ LLARGARIA : _________
~ 13 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
2.- Busca aquestes paraules: PLANTA- FLOR – ARBRE – PÈTAL – TIJA – FULLA – FLOR – LLAVOR - FRUIT O E V F Z P L F L K
P T B R E E S G L M
L Y C U A T A R A E
A R F I R A R C V H
~ 14 ~
N D U T R L B T O F
T S L K E P R I R L
A O L L L D E J S O
O P A O B R U A S R
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
UNITAT 2. LES PLANTES DE L´HORT ACTIVITAT 8: APRENEM EL FRUIT I LA LLAVOR
COM SÓN..? S
Quan es fecunda els òvuls (les llavors), l´ovari es desenvolupa transformant-se en fruit. Per tant, tota planta que tinga una flor, va poder donar lloc a un fruit, que pot ser comestible o no. Hi ha dos tipus de fruits: o
Carnosos: fruits que les parets de l´ovari s´engroisseixen i creixen emplanant-se d´aigua i materies sucrades.
o
Secs: sense polpa.
1. Sabries dir els noms d´aquests fruits?
~ 15 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
2. Podries clasificar-los segons el tipus de fruit? FRUITS CARNOSOS
FRUITS SECS
1.
1.
2.
2.
3.
3.
4.
4.
2. A continuació, farem una visita a l´hort per identificar quins arbres fruiters tenim per poder completar la graella següent:
NOM DE L´ARBRE
FRUIT QUE PRODUÏX
~ 16 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
UNITAT 3: LES NECESSITATS FONAMENTALS DE LES PLANTES ACTIVITAT 9. DESCOBRIM LES NECESSITATS FONAMENTALS DE LES PLANTES
Tots els éssers vius tenim unes necessitats determinades per poder viure. 1. A continuació, descobrirem les necessitats de les plantes:
http://wikisaber.es/Contenidos/LObjects/how_plants_grow/index.html
2. Escriu
cada paraula on corresponga
3. Què necesita una planta? Fes una creu a les opcions que no es relacionen amb les plantes:
Aigua
Aire
Sol
Menjar
~ 17 ~
substàncies
Electricitat
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
UNITAT 3: LES NECESSITATS FONAMENTALS DE LES PLANTES ACTIVITAT 10.L´AIGUA
PER QUÈ LES PLANTES NECESSITEN AIGUA? La major part de les plantes s´alimenten a través de les seues arrels, les quals absorbixen els aliments del sòl. L´aigua és un dissolvent que mou monerals del sòl a través de la planta. Quan el sòl se seca, el creixement de les arrels disminuiïx. Si el sòl està satural amb aigua, les arrels podrien ofergar-se.
LLUM DIÒXID DE CARBONI
VASOS LLENYOSOS
SAVIA BRUTA
AIGUA I SALS MINERALS
~ 18 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
SISTEMES DE REG AGRÍCOLES I EL CONSUM D´AIGUA
1. Assenyala cada imatge amb la definició corresponent:
REG DE MICROARPERSIÓ: És un
sistema
que
intenta
subministrar a la planta només la quantitat d´aigua que necesita.
REG PER GOTEIG: Este sistema consistix en depositar l´aigua just sobre l´arrel.
REG nomé
A
MANTA:
saprofiten
Les plantes un
30%
l´aigua que s´els suministra.
~ 19 ~
de
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
INVESTIGUEM!! Provem a absorbir sucre per una palleta, què ocorre? Afig aigua al sucre i revolica, què ha ocorregut amb el sucre? Absorbix ara per al palleta, pots prendre més fàcilment ara el sucre? Quina relació hi ha entre l´experiment que hem realitzat i la necessitat de les plantes?
1. Finalment, que vos pareix si fem un mural a classe per treballar el cicle de l´aigua?
EL CICLE DE L´AIGUA
~ 20 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
UNITAT 3: LES NECESSITATS FONAMENTALS DE LES PLANTES ACTIVITAT 11.El SÒL
1. QUÈ ÉS EL SÒL?
Els
sòls,
elements
són
un
bàsics
per
dels al
desenvolupament de la vida sobre la terra.
Tots
els
éssers
terrestres,
depenen
vius en
alguna mesura d'ells:
1. Per
ser
habiten
el
lloc
(Cucs
on de
terra...) 2. Perquè d'ells prenen el seu
aliment
(Les
plantes...) 3. Perquè s'alimenten de les plantes (herbívors) o d'altres éssers que es nodreixen amb aquestes (carnívors).
~ 21 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
2. COM ES FORMA EL SÒL? Els sòls es formen mitjançant
lents
processos
de
descomposició de les roques. El valor dels sòls és incalculable i la seua conservació és de vital importància. Per als humans els sòls són especialmente importants ja que en ells desenvolupem l'agricultura, sense la qual actualmente avui no sobreviuríem.
Temps necessari per formar-se: entre 2000 i 8500 anys.
3. LA VIDA EN EL SÒL
Un grapat de tierra de l´hort conté:
100 insectes i àcars 110 anèl.lids 250 ballarines 250.000 nematodes. 7.500.000 protozous. 12.500.000 algues. 100.000.000 fongs. 125.000.000 bacteris.
~ 22 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
INVESTIGUEM!!
A continuació hem de prendre dos pots de boca ampla, omplir-los d´aigua i introduir una reixeta d´obertura deixant-la fixa a la vora del pot. Submergir en cada un dels pots i recorzant-los sobre les reixetes del sòl: un ric en materia orgánica (agafat d´una maceta o jardí ben cuidat) i l´altre no.
LA COHESIÓ DEL SÒL
Quin dels dos es desfà més?
________________________________________________
Per què?
________________________________________________
~ 23 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
LA GRANULOMETRIA DELS SÒL
Podem investigar també altres característiques dels sòls com els diferents grossors dels materials que els componen.
Per açò és necessari portar a l'aula diverses mostres que poden ser arreplegades de diferents llocs com: jardins, solars... Introduir cadascuna de les mostres en un flascó buit (que no ocupen molt més de la meitat), acabar d'emplenar el flascó amb aigua, tapar i agitar amb força. Deixar-ho reposar i al cap d'un temps observar les diferents capes que es formen:
On s'han col·locat els materials més fins, i els més gruixuts?
Observa si queden restes surant (trossets de fulles o de rames, insectes, etc) i anota´ls.
~ 24 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
Realitza un dibuix que represente el que ha succe茂t en el flasc贸 (porta el dibuix quan faces la visita a l'Hort Escolar) i anota el tipus de terra que has agafat.
~ 25 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
UNITAT 3: LES NECESSITATS FONAMENTALS DE LES PLANTES ACTIVITAT 12: EL COMPOST Un dels elements que se li sol afegir al sòl en els horts és el compost. Es tracta d'un producte per millorar i enriquir els sòls. Aquest es prepara de la següent manera:
1. Preparem un calaix amb ranures que permeten la circulació de l'aire. 2. Alternem capes de restes vegetals amb fines capes de fem animal, preferentment d'au. 3.Reguem
el
munt
mantenint-ho
sempre humit. Al cap de tres mesos tindrem un magnífic abonament per a la terra!
?
Què aporta el compost a la terra - Gran quantitat de nutrients.
- Millora la circulació de l'aire en el sòl. - Afavoreix la reproducciódelsorganismes que viuen en el sòl.
?
On situe la compostera
Haurà de reposar directament sobre la terra i a
l´ombra ja que caldrà regar-ho amb freqüència per mantenir la humitat.
~ 26 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
DEL JARDÍ:
Fulles, gespa, hortalisses, palla, branques podades (si les pases per una triturada molt millor), serradures, etc.
?
Què puc tirar
DEL LLAR: Solatges del café, corfa d´ou, fruites, verdures i hortalisses, periòdic no impresos en color, paper de cuina.…
?
Què no es pot tirar •
Carn, ossos i peix ja que produïx males olors.
•
Plantes i fruits malalts o gran quantitat de vegetals podrits.
•
I per descomptat, qualsevol material com ara els plàstics, vidre…
1. En aquest vídeo observarem com fer una compostera i els resultats tan bons que s´observen al fabricar compost.
https://www.youtube.com/watch?v=fOOxP_SnpsY
~ 27 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
UNITAT 4.LES FEINES DE L´HORT ACTIVITAT 13. CONEIXEM LES FEINA DE L´HORT
PROCEDIMENTS DEL CULTIU 1) Preparació del terreny del cultiu: Llaurat del terreny. Anivellació del terreny. Preparació dels solcs per al cultiu.
2) Sembra i plantació: - Sembra: soterrar o escampar les llavors de les plantes que volem collir.
-
Plantació: traure les plantes del planter, fer un forat en el sòl i soterrar el cepellón fins a la tija.
3) Cures de la planta:
-
Calçar: consistix en tirar terra sobre la base de la tija de la planta (coll).
-
Entutorar: posar algún tipus de suport pel qual puguen enfilar en el cas dels fesols, o poder recorzar-se per a descansar el pes dels seus fruits en el cas de les tomaques.
-
Birbar: consistix en netejar el terreny de les males herbes.
-
Regar: Es tracta de tirar-li al cultiu l´aigua necessària per al seu creixement.
~ 28 ~
El nostre hort escolar
Les males herbes s贸n un fet natural el qual podem trovar-li utilitat. Per tant, les tallarem amb un rastell.
4) Prevenci贸 contra les plagues i malalties de l麓agricultura
5) Poda d麓arbres.
6) Recollida de la collita.
~ 29 ~
Curs 2015-2016
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
1.- Posa al costat de cada dibuix el nom de la labor que s'està realitzant i l'ordre en què es realitzaria en un hort.
~ 30 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
UNITAT 4.LES FEINES DE L´HORT ACTIVITAT 14. LA SEMBRA
La sembra consistix en soterrar o escampar les llavors de les plantes que volem collir. Hi ha dos tipus de sembra: - Directa - Dins especifiques
d´hivernacles: condicions
de
necessiten temperatura,
humitat i amb un determinat tipus de sòl.
FORMES DE SEMBRA DIRECTA: Cada espècie o planta té les seues pròpies característiques.
-
Sembra arreu: es tracta de plantes amb llavors molt xicotetes. Deixen caure les llavors sobre una xicoteta parcel.la i es cobrix amb terra utilitzant un rastel. Exemple: la carlota.
-
Sembra a colps: consistix en obrir un xicotet solc sobre la terra i posteriorment es van col.locant les llavors. Exemple: el fesol. La carabasseta requerix una major separació entre les llavors.
~ 31 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
SEMBRA ARREU SEMBRA A COLPS
PLANTER I LA SEUA PREPARACIÓ Alguns cultius d´horta exigixen que la seua sembra es faça en planters; d´aquesta manera aconseguim plantes més vigoroses i un major èxit en la seua germinació. La fase del planter és problement la més delicada de tot el cultiu. Com a recipient es pot utilitzar els que es venen específicament per a planters, unes safates amb una sèrie de cabiats (safates reticulades), o bé reutilitzar les caixes de suro blanc o els recipients amb què es protegixen els ous.
~ 32 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
PASSOS QUE CAL SEGUIR: 1. Preparar el substrat del planter mesclant terra amb torva. 2. Sembrar en el planter espaiant bé les llavors sobre el substrat, per a després recobrir-les amb una capa de torva. 3. Caldrà regar amb abundant aigua. 4. Una vega que les plantes del planter tenen la grandària adequada cal traure-les,
transplatant´les
directament
al
terreny
o
passant-les
provisionalment a tests.
EN
L´ACTIVITAT
DE
TRANSPLANTAMENT
S´HAN
DE
SEGUIR
LES
RECOMANACIONS SEGÜENTS: Abans de traure les plantes del planter convé que estiga regat. Es procurarà traur-les amb cepellón sense danyar les arrels. El terrenyon on es va a efectuar el transplanter ha d´estar preparat abans de començar a traure les plantes del planter. Quan la técnica del transplantament, aquesta consistix en realizar xicotets clots amb l´ajuda d´una ferramenta que permeta instrudir la planta sense tocar les seues arrels ni soterrar el “coll”. A continuación, hem de comprimir lleugegament el sò lperquè estiga ferm. Després del transplantament, sempre cal regar absolutament.
1.
En l´activitat següent farem un planter amb una varietat de plantes aromàtiques.
~ 33 ~
El nostre hort escolar
Curs 2015-2016
Posteriorment, realitzarem a classe un seguiment del procés de la germinació de les llavors que hem sembrat. Heu de posar bé el nom de les llavors plantades i contestar a les preguntes que hi ha a continuació:
DIFERÈNCIES
NOM DE LA PLANTA
DE LA GERMINACIÓ
TIMÓ
ROMERO
ESPÍGOL
ALÁVEGA
1 2 3 4
SETMANA
5 6 7 8 9 10 11 12
•
Quan i quantes llavors de cada espècie van germinant?
•
A què es pot deure les diferències d´una espècie respecte a un altra?
•
En quina planta hi ha hagut més diferències entre la primera i l´última?
•
Quines conclusions pots dir d´aquest procés?
~ 34 ~