Projecte 2015 hivernacle (nivel inicial)

25 ANIVERSARI 19901990-2015 ALUMNE/A: CURS:

Col.legi APA La Encarnaci贸n Villena

Curs 2015-2016

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UNITAT 1 EL NOSTRE HORT ACTIVITAT 1:VISITEM L´HORT 1. A mesura que anem visitant l'hort, anem anotant a la nostra llibreta aquelles explicacions importants que vaja donant el professor/a.

El nostre hort té____________________________ ___________________________________________ ___________________________________________ __________________________________________

Abans de visitar l´hort el centre ha pensat regalar-nos una planta molt bona que haurem de cuidar a casa.

2. Com podeu veure,el nostre hort està dividit en moltes seccions. Haureu de realizar amb l'ajuda de les vostres anotacions un dibuix el més detallat possible del mateix.

DIBUIX DE L´HORT I DE L´HIVERNACLE

PORTA D´ENTRADA

~2~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UNITAT 1 EL NOSTRE HORT ACTIVITAT 2: ELS ESPAIS DE L´HORT En l'activitat d'avui anem a aprendre que un hort està dividit en diferents espais i cadascun d'ells compleix una missió determinada.

1. A continuació, retalleu els dibuixos i ompliu la taula corresponent.

Nom

Funció que exercix

CONTENIDOR

HIVERNACLE

MAGATZEM

HORT

COMPOSTERA

PRESA D´AIGUA

ARBRES FRUTALS

~3~

Onestàsituat?

Dibuix

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UNITAT 1 EL NOSTRE HORT ACTIVITAT 3: FERRAMENTES QUE UTILITZEM A L´HORT Abans de començar, anem a l´hort per conèixer les eines que ens podem trobar.

Veurem on es troben, quina utilitat tenen i, fins i tot farem ús d´elles. Haureu de fixar-vos bé perquè després haureu de fer un treball.

1.

Una vegada fet un breu recorregut pel nostre hort, sabries dir el nom de cadascuna d´aquestes ferramentes i quina és la seua funció?

~4~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

2.- Segur que t´has fixat que en el nostre hort hi ha moltes més ferramentes, quines són?

Fes un dibuix i escriu el nom de la resta d´eines que hem vist.

~5~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UNITAT 2. LES PLANTES DE L´HORT ACTIVITAT 4: PARTS DE LA PLANTA

1. Vídeo de les parts de les plantes:

https://www.youtube.com/watch?v=mloWjaTWtSo

2. Escriu el nom de cada part d´una planta

Moltes plantes tenen

,

,

,

i.

Com sabem, el nostre hort està ple de plantes i arbres de diverses grandàries, amb o sense punxes, diferents formes, diferents tipus de fulles etc.

~6~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

3. A continuaci贸, trieu una planta del nostre hort per tal de dibuixar-la i escriu cadascuna de les seues parts.

NOM DE LA PLANTA:

~7~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UNITAT 2. LES PLANTES DE L´HORT ACTIVITAT 5: CONEIXEM L´ARREL QUÈ ÉS…?

L'arrel és la part subterrània de la planta que creix cap a l'interior del sòl.

1. Observa el dibuix de les diferents parts que es compon un arrel.

ARREL

PÈLS ABSORBENTS

COFIA

2. A continuació, unix amb fletxes cada definició amb la paraula corresponent:

PÈLS ABSORBENTS Acaba en una punta protegida.

ARREL Són els vertaders encarregats d'absorbir aigua i nutrients.

COFIA Té forma de con que s'allarga.

~8~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UTILITZEM ALGUNES ARRELS EN LA NOSTRA ALIMENTACIÓ?

Les arrels de moltes plantes són comestibles i contenen substàncies nutritives. Podem destacar: la remolatxa, el nap, el rave i la carlota.

3. Podries dibuixar alguna arrel que es poguera menjar?

4.

DIBUIX

NOM DE L'ARREL

~9~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UNITAT 2. LES PLANTES DE L´HORT ACTIVITAT 6: CONEIXEM LA TIJA

LA TIJA

Què és?

•

És l'òrgan del vegetal que creix cap amunt i està unit a l´arrel.

•

La

tija

divideix

Utilitzem algunes tiges

Quina és la seua funció?

en la nostra alimentació?

• Sosté les fulles i les exposa a la llum del sol.

originant

es les

minerals

de

les

tiges

més

conegudes per nosaltres,

• Condueix l'aigua i les sals principal

Entre

l´arrel

a

les

destaquem

espàrrecs, les cebes, els alls i les creïlles.

fulles.

branques.

PARTS DE LA TIJA

~ 10 ~

els

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

1. A continuación, observarem els diferents tipus de tiges que hi han i escollirem una d´aquestes per contestar les preguntes següents. Recorda dibuixar la tija seleccionada en el requadre de la dreta.

Dibuix de la tija CARACTERÍSTIQUES DE LA TIJA De quin color és? ________________________ Quant mesura? Agafa un regle ___________ Assenyala com és: Rugós Amb pèls Suau

Llis Amb punxos Dur

Quina planta és? ________________

~ 11 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UNITAT 2. LES PLANTES DE L´HORT ACTIVITAT 7: APRENEM LES FULLES

Segur que has observat a l´hort gran quantitat de fulles de diferents colors, formes, grandàries, etc. Però… sabries dir per a què serveix una fulla?

-

FUNCIONS Captar la llum

-

Controlar la transpiració o pèrdua

-

d´aigua.

-

TIPUS FULLA CADUCA: Aquells arbres que perden les fulles durant la tardor.

-

FULLA PERENNE: Arbres que mai

Capta i fixa el diòxid de carboni per

perden les seues fulles, és a dir, van

a la seua nutrició.

mudant lentament.

SEGONS LA FORMA SIMPLES

COMPOSTES

PARTS DE LA FULLA

~ 12 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

1.- Agafeu una fulla de l´hort (preferiblement que estiga a terra) i pinteu sobre ella en el paper detallant cadascuna de les parts que hem treballat.

FITXA TÈCNICA DE LA FULLA COLOR: DESCRIPCIÓ (ovalada, d´agulla, de mà, allargada): FORMA (simple, comporta): TAMANY (utilitza el regle si cal):

AMPLE: __________ LLARGARIA : _________

~ 13 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UNITAT 2. LES PLANTES DE L´HORT ACTIVITAT 8: APRENEM EL FRUIT I LA LLAVOR

COM SÓN..?

S Quan es fecunda els òvuls (les llavors), l´ovari es desenvolupa transformant-se en fruit.

Per tant, tota planta que tinga una flor, va poder donar lloc a un fruit, que pot ser comestible o no.

Hi ha dos tipus de fruits: Carnosos (poma, pruna) i secs (nou, castanyes)

1. Sabries dir els noms d´aquests fruits?

2. Podries clasificar-los segons el tipus de fruit?

FRUITS CARNOSOS

FRUITS SECS

1.

1.

2.

2.

3.

3.

4.

4.

~ 14 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

2. A continuació, farem una visita a l´hort per identificar quins arbres fruiters tenim per poder completar la graella següent:

NOM DE L´ARBRE

FRUIT QUE PRODUÏX

~ 15 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UNITAT 3: LES NECESSITATS FONAMENTALS DE LES PLANTES ACTIVITAT 9. DESCOBRIM LES NECESSITATS FONAMENTALS DE LES PLANTES

Tots els éssers vius tenim unes necessitats determinades per poder viure.

1. Escriu cada paraula on corresponga.

TERRA

SOL

AIRE

AIGUA

Què necesita una planta?

Fes una creu a les opcions que no es relacionen amb les plantes:

Aigua

Aire

Sol

Menjar

~ 16 ~

substàncies

Electricitat

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UNITAT 3: LES NECESSITATS FONAMENTALS DE LES PLANTES ACTIVITAT 10.L´AIGUA

PER QUÈ LES PLANTES NECESSITEN AIGUA? L´aigua és esencial per a la vida vegetal. Per a sobreviure, les plantes necessiten aigua, així com nutrients, que són absorbits per les arrels del sòl.

Les plante són un 90 per cent aigua.

L´aigua és transportada per tota la planta de manera quasi contínua per mantindre els seus procesos vitals funcionant.

L´aigua és un dissolvent que mou minerals del sòl a través de la planta.

Quan el sòl se seca, el creixement de les arrels disminuïx. Si el sòl està saturat amb aigua, les arrels podrin ofegar-se.

1. Rodeja amb un circle la planta que ha rebut l'aigua que necessitava.

~ 17 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

SISTEMES DE REG AGRÍCOLES I EL CONSUM D´AIGUA 2. Cal unir amb una fletxa els diferents tipus de reg que hi ha.

REG A MANTA: Les plantes només aprofiten un 30% de l´aigua que s´eLssuministra

REG DE MICROARPERSIÓ: És un sistema que intenta subministrar només

la

a

la

planta

quantitatd´aigua

que necessita,

REG

PER

GOTEIG:

Este

sistema consistix a depositar l´aigua just sobre l´arrel.

~ 18 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

INVESTIGUEM!!

Provem a absorbir sucre per una palleta, què ocorre? Afig aigua al sucre i revolica, què ha ocorregut amb el sucre? Absorbix ara per la palleta, pots prendre més fàcilment ara el sucre? Quina relació hi ha entre l´experiment que hem realitzat i la necessitat de les plantes?

1. Finalment, que vos pareix si fem un mural a classe per treballar el cicle de l´aigua?

EL CICLE DE L´AIGUA

~ 19 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UNITAT 3: LES NECESSITATS FONAMENTALS DE LES PLANTES ACTIVITAT 11.El SÒL

1. QUÈ ÉS EL SÒL?

Els sòl és un dels elements bàsics

per

al

desenvolupament de la vida sobre la terra.

Tots

els

éssers

terrestres,

depenen

vius en

alguna mesura d'ells:

1. Per

ser

habiten

el

lloc

(Cucs

on de

terra...)

2. Perquè d'ells prenen el seu

aliment

(Les

plantes...)

3. Perquè s'alimenten de les plantes (herbívors) o d'altres éssers que es nodreixen amb aquestes (carnívors).

~ 20 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

2. COM ES FORMA EL SÒL? Els sòls es formen mitjançant

lents

processos

de

descomposició de les roques.

El valor dels sòls és incalculable i la seua conservació és de vital importància.

Per als humans els sòls són especialmentimportants doncs en

ells

desenvolupem

l'agricultura,

sense

la

actualment no sobreviuríem.

Temps

necessari

per

formar-se: entre 2000 i 8500 anys.

3. LA VIDA EN EL SÒL

Un grapat de terra de l´hort conté:

100 insectes i àcars 110 anèl.lids 250 ballarines 250.000 nematodes.

7.500.000 protozous.

12.500.000 algues.

100.000.000 fongs.

125.000.000 bacteris.

~ 21 ~

qual

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

INVESTIGUEM!!

A continuación hem de prendre dos pots de boca ampla, omplir-los d´aigua i introduir una reixeta d´obertura deixant-la fixa a la vora del pot.

Submergir en cada un dels pots i recolzant-los sobre les reixetes del sòl: un ric en materia orgánica (agafat d´una maceta o jardí ben cuidat) i l´altre no.

LA COHESIÓ DEL SÒL

Quin dels dos es desfà més?

________________________________________________

Per què?

________________________________________________

~ 22 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

LA GRANULOMETRIA DELS SÒL

Podem investigar també altres característiques dels sòls com els diferents grossors dels materials que els componen.

Per fer l´experiment cal portar a l'aula diverses mostres que poden ser arreplegades de diferents llocs com: jardins, solars...

Introduir cadascuna de les mostres en un flascó buit (que no ocupen molt més de la meitat), acabar d'emplenar el flascó amb aigua, tapar i agitar amb força.

Deixar-ho reposar i al cap d'un temps observar les diferents capes que es formen:

On s'han col·locat els materials més fins, i els més gruixuts?

Observa si queden restes surant (trossets de fulles o de rames, insectes, etc) i anota´ls.

~ 23 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UNITAT 3: LES NECESSITATS FONAMENTALS DE LES PLANTES ACTIVITAT 12: EL COMPOST Un dels elements que se li sol afegir al sòl en els horts és el compost. Es tracta d'un producte per millorar i enriquir els sòls.

Aquest es prepara de la següent manera:

1.Preparem un calaix amb ranures que permeten la circulació d´aire.

2.Alternem capes de restes vegetals amb fines capes de fem d'animal, preferentment d'au.

3.Reguem

el

munt

mantenint-ho

sempre humit.

Al cap de tres mesos tindrem un magnífic abonament per a la terra!

?

Què aporta el compost a la terra - Gran quantitat de nutrients.

- Millora la circulació de l'aire en el sòl.

- Afavoreix la reproducció dels organismes que viuen en el sòl.

?

On situe la compostera

Haurà de reposar directament sobre la terra i a

l´ombra ja que caldrà regar-ho amb freqüència per mantenir la humitat.

~ 24 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

DEL JARDÍ: Fulles, gespa, hortalisses, palla, branques podades (si les pases per una triturada molt millor), serradures, etc.

?

Què puc tirar

DEL LLAR: Solatges del café o del te, corfa d´ou, fruites, verdures i hortalisses, periòdic no impresos en color, paper de cuina.…

?

Què no es pot tirar •

Carn, ossos i peixdonat que produïx males olors.

•

Plantes i fruits malalts o gran quantitat de vegetals podrits.

•

I per descomptat, qualsevol material com ara els plàstics, vidre…

1. En aquest vídeo observarem com fer una compostera i els resultats tan bons que s´observen al fabricar compost.

https://www.youtube.com/watch?v=fOOxP_SnpsY

~ 25 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UNITAT 4.LES FEINES DE L´HORT ACTIVITAT 13. CONEIXEM LES FEINES DE L´HORT

PROCEDIMENTS DEL CULTIU 1) Preparació del terreny del cultiu: Llaurat del terreny.

Anivellació del terreny.

Preparaciódelssolcs per alcultiu.

2) Sembra i plantació: - Sembra: soterrar o escampar les llavors de les plantes que volem collir.

-

Plantació: traure les plantes del planter, fer un forat en el sòl i soterrar el cepellón fins a la tija.

3) Cures de la planta:

-

Calçar:consistix en tirar terra sobre la base de la tija de la planta (coll).

-

Entutorar: posar algún tipus de suport pel qual puguen enfilar en el cas dels fesols, o poder recorzar-se per a descansar el pes dels seus fruits en el cas de les tomaques.

-

Birbar:consistix en netejar el terreny de les males herbes.

-

Regar: Es tracta de tirar-li al cultiu l´aigua necessària per al seu creixement.

~ 26 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

Les males herbes s贸n un fet natural el qual podem trovar-li utilitat. Per tant, les tallarem amb un rastell.

4) Prevenci贸 contra les plagues i malalties de l麓agricultura

5) Poda d麓arbres.

6) Recollida de la collita.

~ 27 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

1.- Posa al costat de cada dibuix el nom de cada feina que s'està realitzant a l´hort.

~ 28 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

UNITAT 4.LES FEINES DE L´HORT ACTIVITAT 14. LA SEMBRA

La sembra consistiex en soterrar o escampar les llavors de les plantes que volem collir.

Hi ha dos tipus de sembra: - Directa - Dins d´hivernacles: especifiques

condicions

necessiten de

temperatura,

humitat i amb un determinat tipus de sòl.

FORMES DE SEMBRA DIRECTA: Cada espècie o planta té les seues pròpies característiques:

-

Sembra arreu: es tracta de plantes amb llavors molt xicotetes. Deixen caure les llavors sobre una xicoteta parcel.la i procedix al seu soterrat utilitzant un rastel.

Exemple: la carlota.

-

Sembra a colps:consistix en obrir un xicotet solc sobre la terra i posteriorment es van col.locant les llavors.

Exemple: el fesol. La carabasseta requerix una major separació entre les llavors.

~ 29 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

SEMBRA ARREU SEMBRA A COLPS

PLANTER I LA SEUA PREPARACIÓ Alguns cultius d´horta exigixen que la seua sembra es faça en planters; d´aquesta manera aconseguim plantes més vigoroses i un major èxit en la seua germinació.

La fase del planter és probablement la més delicada de tot el cultiu. Com a recipient es pot utilizar els que es venen específicament per a planters, unes safates amb una sèrie de cabiats (safates reticulades), o bé reutilitzar les caixes de suro blanc o els recipients amb què es protegix en els ous.

~ 30 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

PASSOS QUE CAL SEGUIR: 1. Preparar el substrat del planter mesclant terra amb torva.

2. Sembrar en el planter espaiant bé les llavors sobre el substrat, per a després recobrir-les amb una capa de torva.

3. Caldrà regar amb abundant aigua.

4. Una vegada que les plantes del planter tenen la grandària adequada cal traure-les,

transplatant-les

directament

al

terreny

o

passant-les

provisionalment a tests.

EN

L´ACTIVITAT

DE

TRANSPLANTAMENT

S´HAN

DE

SEGUIR

LES

RECOMANACIONS SEGÜENTS: Abans de traure les plantes del planter convé que estiga regat.

Es procurarà traur-les amb cepellón sense danyar les arrels. El terreny on es va a efectuar el transplanter ha d´estar preparat abans de començar a traure les plantes del planter.

Quan la técnica del transplantament, esta consistix en realizar xicotets clots amb l´ajuda d´una ferramenta que permeta instroduir la planta sense tocar les seues arrels ni soterrar el “coll”. A continuació, hem de comprimir lleugerament el sòl perquè estiga ferm.

Després del transplantament, sempre cal regar absolutament.

1.

En l´activitat següent farem un planter amb una varietat de plantes aromàtiques.

~ 31 ~

El nostre hort escolar

Curs 2015-2016

Posteriorment, realitzarem a classe un seguiment del procés de la germinació de les llavors que hem sembrat.

Heu de posar bé el nom de les llavors plantades i contestar a les preguntes que hi ha a continuació:

DIFERÈNCIES

NOM DE LA PLANTA

DE LA GERMINACIÓ

TIMÓ

ROMERO

ESPÍGOL

ALÁVEGA

1 2 3 4

SETMANA

5 6 7 8 9 10 11 12

•

Quan i quantes llavors de cada espècie van germinant?

•

A què es pot deure les diferències d´una espècie respecte a un altra?

~ 32 ~