Velles, noves... FALLES! — Llibret Falla Saladar 2020

Llibret Falla Saladar 2020

VELLES, NOVES...

FALLES!

VELLES, NOVES...

FALLES!

VELLES, NOVES...FALLES! (Falles velles, falles novelles) Llibret de la Falla Saladar 2020

Edita Associació Cultural Falla Saladar Coordinació i disseny de l’edició Sergio Avargues Berenguer Fotografia Arxiu Falla Saladar, Arxiu Municipal de Dénia, Arxiu Iván Esbrí, Ajuntament de Dénia, Andrea Villar Ferrando, Carlos Martínez, Photoplus Fotografia, Víctor Sax i Peke Fotógrafos Col·laboradors Roser Cabrera Gonzàlez, Manolo Catalan Moreno, Juan Céspedes Garrido, Iván Esbrí Andrés, Manuel Muñoz Ferrer, Àlvaro Monfort Torres, Joan Felip Sala Ahuir i Jovi Seser Explicació falla gran Rosa Larrosa Pérez Explicació falla infantil Daniel Garrigós Femenia Assessoria lingüística Rosa Larrosa Pérez Depòsit legal A 39-2020 Llibret electrònic issuu.com/fallasaladar El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià 2020.

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dénia per a la promoció de la cultura popular als llibrets de Falles 2020.

Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

La Falla Saladar no es responsabilitza de les idees i opinions expressades en els articles dels nostres col·laboradors.

9

Pròleg

13

VELLES, NOVES... FALLES!

66

FALLA GRAN 2020

72

FALLA INFANTIL 2020

82

SOM DEL SALADAR 2020

PRÒLEG SÍ, llibret!

Després d’uns exercicis de descans tornem amb aquesta modesta publicació feta amb il·lusió i amb ganes de perdurar en el temps. Una petita caixa de sorpreses i reflexions sobre les nostres Falles, aquelles que es mantenen en la memòria col·lectiva (Falles velles) i les que poden celebrar-se adaptant-se a les exigències dels nous temps (Falles novelles).

En la primera part, despleguem un ventall de records i també de noves idees sobre la festa deniera. Tots els nostres col·laboradors assisteixen a la gran mascarada fallera al voltant de la creació de Josep Sanchis abillats amb les seues millors disfresses i antifaços.

En ella, envoltats per esta espècie d’òpera bufa i satírica que són les falles, descobrirem que darrere d’allò que creiem immutable s’amaga l’origen i també l’oportunitat de canvi.

Seguidament ens desfem de les màscares i viatgem a bord del vaixell capitanejat per Enric Ginestar, que amb l’ajuda dels vents de la Mediterrània, farà que desembarquem junt a la falla dels infants del Saladar.

I finalment, així, sense voler-ho, arribem a les portes del mes de març amb les Falles tocant la porta. Enguany les encetem amb aquest llibret que esdevindrà a les vostres mans una eina suggerent, original i per què no, divertida, que farà que les Falles del 2020 perduren per sempre.

Gaudiu!

9

VELLES, NOVES...

FALLES!

Ha canviat el món de les Falles?

Roser Cabrera Gonzàlez

Etnògrafa

La simplicitat del que hui denominem falla ha sofert enormes canvis a través del temps i poques festes tan arrelades com són les Falles actuals hauran patit transformacions tan extraordinàries.

Tenim notícia d’un costum cap al segle XVIII d’amuntegar els encenalls, borumballa i fustes a la porta de les places pròximes de les fusteries que eren inservibles. Aquesta pràctica va ser aprofitada afegint, en anys posteriors, tots els objectes inservibles de les cases, en una pila, per tal de desfer-se d’ells cremant-los.

Encara estàvem lluny de què aquest costum derivara en un acte de burla i escarni entre personatges del poble i autoritats, convertint-los en ninots que acabarien essent cremats. En 1772 és quan es parla, per primera vegada, de falles i monigots per escrit amb queixes de les autoritats eclesiàstiques pel to de burla que aquelles figures insinuaven. Es feien dues o tres figures del veïnat i, més tard, de les autoritats locals amb burles i bromes dels personatges.

L’any 1820 un periòdic liberal escriu una nota impresa escandalitzats pels personatges liberals i realistes que apareixien on ja es podia considerar una falla, al nostre entendre.

La primera notícia de l’origen de les Falles la tenim el 1876 en “La Guia Urbana de València” escrita pel Marqués de Cruïlles¹, segons José Navarro Cabanes. El primer llibret en forma de periòdic que apareix el 1884 amb quatre pàgines.

Al llarg del segle XIX les característiques que aglutina el món faller estan molt ben definides, la crítica verbal secreta tan normal entre els ésser humans, és transformada en personatges i escenes quotidianes caricaturitzades, visibles i disposades a ser comentades pels espectadors. És el moment de decidir entre les persones o les activitats de l’any mereixedores de transformar-se en ninots de falla amb la infantil alegria del públic que veu cremar injustícies, avarícia, poder, com si quedara purgada la culpa, encara que aquells ninots escollits no canviaran en ser convertits en cendres. És a la meitat del segle XIX.

13

Parlar en l’actualitat de Falles és molt complexe perquè aglutina diversos aspectes en la vida d’un poble o d’una ciutat. Es formen dins petites àrees socials, veïns que es senten vinculats per la proximitat, la problemàtica de la barriada, un conjunt de factors aprofitats per a la formació d’una Falla. Aquest és el cas evident de la Falla del Saladar.

L’organització és molt complexa i els que decideixen formar part d’una comissió, solen ser persones apassionades, amants de la festa en totes les seues vessants i que dediquen una part important del seu temps lliure a distribuir les múltiples tasques necessàries i amb bona coordinació. Els llocs de reunió i d’activitats són els casals. Aquesta Falla com a imitació de les Falles valencianes cristal·litza l’any 1967.

Molts anys els problemes econòmics o per diverses raons com les riuades, han estan resolts amb imaginació i esforç per part de la Comissió i recolzats pel veïnat: rifes, loteries, activitats esportives «La replegada amb el cabasset» ajuden a resoldre els problemes econòmics i el 1983 es posa en funcionament el bingo.

Tots els habitants d’eixe domini no formen part dels organitzadors «els fallers», però sí que es senten vinculats i gaudixen i celebren els aspectes positius derivats del món faller o els critiquen, aspecte quasi natural quan no senten la festa.

Parlar d’una Falla, no és simplement parlar d’un monument, és parlar de carrosses, de bandes de música, d’indumentàries de gran bellesa, de flors, de la més sofisticada pirotècnia, d’equips de futbol o de grups de teatre, com el format el 1985 «El Sapo» pels simpatitzants i fallers del Saladar, inclús, en l’actualitat, de concursos de fotografia, de visites per la històrica ruta de la seda de València…

Les crítiques d’aquesta Falla han tractat tots els temes relatius al barri o a la ciutat: moviments migratoris(1968) on gran nombre de famílies arribaren de Morón de la Frontera a Dénia, la contaminació de les aigües, les deixalles, els cotxes, les riades(1982), reivindicació del ferrocarril (1985). Respecte a la indumentària, els homes fallers de la Falla del Saladar varen posar-se per primera vegada una roba especial: el jupó i un pantaló negre.

La festa de les Falles, que s’han convertit en autèntics monuments escultòrics, ha canviat en la seua essència: eren els propis veïns els que creaven, de forma artesana, els ninots, els traslladaven, muntaven la falla i tots participaven en un ambient popular i solidari de barri. En almenys huit ocasions els fallers del Saladar han realitzat tot el procés de la construcció, i muntatge fins el dia

14

La comissiĂł. Falla Saladar Districte Saladar. 1969.

5ĂŠ premi.

15

de la cremà”. Posteriorment han sigut els artistes fallers, els professionals, els que l’han dut a terme. Hui podem observar un gran nombre d’oficis al voltant del que s’ha convertit en una gran indústria fallera. Passejar per una ciutat o un poble els dies de la «plantà», carrers tallats, enormes grues i professionals del muntatge o acostar-nos als tallers on es construeixen i on treballen diferents professionals de l’art, del dibuix, de l’escultura, autèntics creadors, artesans i artistes queda ben lluny d’aquella idea festiva convertida en realitat per gaudir de la festa, reunir-se a sopar i conversar junts i sentir-se veïnat.

Les Falles s’han convertit en un gran espectacle nacional i internacional perquè els seus elements són gojosos i plens d’alegria que els éssers humans necessitem, conversar, riure, menjar bunyols, escoltar un pasdoble amb els músics i comissions falleres, sentir una «despertà», «una mascletà» o els focs d’artifici...tenen una màgia mediterrània que fa esclatar tots els sentits. I és un goig poder entendre les crítiques escrites en l’actualitat en un valencià correcte.

Entre les diferents comissions falleres hi ha més competitivitat des que es concedeixen premis. Cada Falla amb diferents símbols, estendards, intentant amagar el tema de la seua falla o altres sorpreses, volent ser els millors. Aquesta competitivitat sempre ha existit, però abans no era la concessió d’un premi, era contemplar la seua obra i pensar que era la més bonica, la més crítica, la més sorprenent. Crec que molts dels autèntics fallers, que ho viuen amb l’essència ancestral, a més del premi, està l’orgull del treball ben fet.

Quines són les grans diferències entre les antigues Falles i les actuals? L’organització de les comissions falleres continua essent complexa i exemplar. No és la simple formació d’una festa, exuberant per la quantitat d’activitats, és com un món identitari pel que dediquen esforç, imaginació i moltes hores de dedicació. Potser s’ha perdut la intimitat de la festa, senzilla, sense grans despeses, però on tots contribuïen amb una quota, venda de loteries, rifes, petites aportacions i el seu temps. La gran diferència és que per a una part important de veïns continua destacant l’aspecte festiu,i per altres, es converteix en un gran negoci.

Hui el turisme invadeix els carrers de pobles i ciutats en les festes de les Falles i queden admirats de la magnitud de la festa, de la bellesa, l’art, ironia i el caràcter sorneguer del valencià. En alguns casos, els fallers i falleres, s’han convertit en un tòpic pensant que faller és sinònim de valencià. Als que no els agrada la festa la reac-

16

ció és donar-li un sentit negatiu a tot el relacionat amb les falles, fallers i falleres. S’hauria d’explicar, detingudament i en profunditat, aquest menyspreu de la festa per una part de la població observant alguns moments històrics que l’han polititzada i degradada principalment en les ciutats i grans pobles. És difícil no valorar la qualitat i la grandesa de les Falles, però seria interessant que els joves actuals dels casals fallers continuaren amb l’esperit dels seus avantpassats, de solidaritat veïnal, de gaudir dels carrers que ens regala el clima mediterrani, de fer les coses ben fetes, per orgull no per premis, poder formar part una ciutadana (les despeses són majors que la dels fallers) que li agrade la festa, però que no haja de competir amb altres falleres perquè és millor el vestit o perquè ha de tindre tres vestits diferents o perquè les celebracions acaben en els restaurants. Personalment és un aspecte molt negatiu de la societat de consum, que es dóna en l’actualitat i és com fomentar la desigualtat de classes o voler destacar qui gasta més diners. Crec que la festa no perdria valor si no continuara eixe objectiu «i jo més».

I vull acabar amb l’opinió de Joan Fuster «les Falles “d’abans” eren més xicotetes, més populars, menys pretensioses». Fuster reivindica l’essència de la festa per damunt de sumptuositats arquitectòniques i institucionals; elogia la crítica ancestral, la festa popular, l’epicureisme inconscient del foc, l’alegria del carrer. Per això torna al principi, a una Falla de barri, de poble, que és, diu “encara una Falla domèstica, per a ús d’indígenes, carregada d’insubornable perspicàcia local. Que és com deuen ser les Falles. Almenys, això és el que s’ha dit sempre…”².

BIBLIOGRAFIA NAVARRO I CABANES, J. (1986): Notes per un article faller, dins l’ARXIU DE TRADICIONS POPULARS.

1

2

FUSTER, JOAN. (1967): Combustible per a falles.

17

Festes de foc al Saladar Joan Felip Sala Ahuir

Faller de la Falla Baix la Mar i President del Centre d’Estudis Fallers de Dénia i la Marina Alta

Començaré el meu relat amb el mite d’aquell que ens va fer un gran favor als éssers humans, un dels més importants, que ens va retornar l’esotèric element, desobeint Zeus, el pare dels Déus de l’Olimp celestial. El seu rebel fill, sí, l’amic dels humans, Prometeu, va rebre el càstig de son pare que va manar encadenar-lo i que una gran àguila, per les nits, anara menjant-se el seu fetge. Sent ell immortal, el seu fetge es regenerava nit rere nit. Però va ser el gloriós Heracles qui el va rescatar del seu captiveri.

I així, el FOC va anar expandint-se per cada racó de la Terra. I han estat moltes les diferents maneres i significats que cada cultura ha donat al brau element. A eixe primitiu FOC de l’home ha anat transformant-se en noves formes, maneres i virtuts, no totes d’elles bones, no sempre es fa bon ús d’ell, però...

Focs de cuina als forns, de renovació als camps per a treballar, focs de trons, llamps i tempestes, d’esclafits ben forts i també de traques i “mascletaes”. I d’aquells que en sobren, que cremen tot el que es posa al seu davant. I retornant a fer ús del FOC, però en el seu vessant més festiu, motiu principal d’aquest breu escrit sobre l’aproximació del principal element de la festa fallera al “Regne de la granota”, del parot i el gavatxet, dels “cucs de llumetes” i del cabalós riu que baixava des de les Vessanes ple de dones eixugant la roba, i xiquets jugant pels voltants. Sí, el Saladar antic, el de les Fogueres i Falles, on es dóna inici aquest relat de la meua minvant memòria. Si aquesta em “falla“, arranqueu aquest full i amb ell feu una fogata.

L’inici de la idiosincràsia fallera actual a la nostra ciutat ve arrelat de la Falla de la “Penya del Tio Pep” l’any 1947, resultat de l’estreta relació nascuda entre la Falla dels carrers Sueca, Alcoi i Dénia del cap i casal, i membres de la comissió que va fer que els sentiments valencianistes, que sempre s’han tingut a la nostra ciutat, s’uniren a les cada vegada més intenses ganes de celebrar la festa de la Falla.

19

Fullet informatiu de la constituciรณ de la comissiรณ de festejos de la Foguera del barri del Saladar

20

En la data anterior mencionada, al so del tamboret i la dolçaina, es celebraren les festes falleres amb gran èxit i popularitat. I així, Dénia va apostar l’any següent, el 1948, per ser fallera, fallera.

La famosa “penya” i la seua majoria de membres es van constituir en l’òrgan rector de les Falles locals. L’oficialitat de l’assumpte va tindre lloc el 20 de març de 1947 en l’antic casino denier, aleshores anomenat cafeteria Bar Neutro. Constituït l’ent faller, era el torn de conformar les noves comissions falleres tenint, com a base, els diferents barris que conformaven la ciutat i tenint-se que posar d’acord en delimitar les seues demarcacions. Elles van ser, Baix la Mar o “Marítimo”, ocupant tota la zona marinera de la ciutat. “Les Roques” o el castell, tota la zona junt a l’antiga muralla àrab, menys mig carrer Foramur. Però la discussió va arribar a l’hora de decidir on acabava la demarcació fallera del “Districte Oeste” i on començava la del “Centro”. Els primers volien tindre la demarcació més gran per tal d’arribar a la “plaza de los Caídos” (actual plaça de la Constitució), pujant per Loreto i pel carrer Pare Pere fins a la plaça del Mercat (actual Glorieta del País Valencià).

La representació del Saladar es va dividir en dues opcions.

La primera comptava amb més defensors i abogava per no fer-se endavant. Els motius? L’ Escàs veïnat de la zona que no permetria fer viable la festa. La segona, amb més orgull de barri, sí que volien la Falla per damunt de tot i no en volien ser menys que altres zones històriques de la ciutat. Finalment, l’òrgan faller, davant la situació d’enfrontament, va decidir esperar un parell d’anys a què la barriada augmentara la seua població creant així un teixit social apte per a la celebració dels festejos. Alguns senyorets van aprofitar la discussió per considerar el Saladar com la “colònia de baix”.

Passat el període establert, quan tot, més o menys, tornava a la normalitat, el sentiment foguerer dels residents d’aquest indret, amants de la festa, van fer nàixer la festa de la Foguera de Sant Joan Baptista, el patró del barri.

Es va formar la corresponent comissió de festejos, conformada pels joves i no tan joves del barri, per a dur endavant la celebració de les festes que donaven inici a l’estiu. Alguns dels més sabuts de l’època van considerar positiva la iniciativa, ja que Dénia era alacantina i per tant era “terra“ de Fogueres, no de Falles. I així, el dia abans de la nit del sant, es va plantar una foguera al final del carrer Diana, concretament davant del magatzem de pansa de Chiner. El programa festiu va ser d’allò més complet: traques i coets; danses per als xiquets i xiquetes; la verbena per als més nocturns i fins i

21

tot la publicació amb la relació i explicació de la foguera plantada aquell any. I per arrodonir els festeigs es va comptar amb “Belleses del Foc” sent elles les joves del veïnat. La festa va resultar un èxit, la Foguera de Sant Joan del Saladar va fer vibrar a tota la ciutat amb una celebració que donava inici a l’època estival. Però, per desgràcia, poc va durar la festivitat ja que l’any 1953 ja no hi va haver foguera que fora orgull del Saladar de Dénia.

Però, de nou, l’interès econòmic que es veia en l’esclat del turisme, pels anys seixanta, va fer que sorgira la idea que retornaren els festejos fallers a la ciutat. I així va ser. El Centre d’iniciatives i turisme va tractar l’assumpte de la recuperació de les Falles denieres i en aquesta ocasió, el Saladar, estava més que preparat per a emprendre la tasca de les festes falleres. I ho va fer amb l’esclat d’orgullós sentir de demarcació, amb motius de sobra, i des de tots els punts: història, habitants, economia i ganes, com totes les altres Falles. Ara, la festa no sols era de quatre, era ben cert de cinc, i entre els cinc estàvem de ple dret nosaltres.

22

Xiquets de la primera comissiรณ infantil del Saladar.

Any 1967.

23

ENGUANY FA 50 ANYS

Falla gran 1970 de Ramon Marco 1r premi

Ramon Marco, constructor de fogueres i artista faller Ivan Esbrí Andrés

Llicenciat en Història i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

José María Py y Ramírez de Cartagena, gadità de família noble i pintor professional, va viure de ben a prop les Falles com autor de dos monuments1 i faller de comissió. Establert amb el temps a Alacant, promocionà en tan sols deu setmanes un festeig similar a les Falles prenint com a data de referència la celebració de Sant Joan el 24 de juny. Així van nàixer les Fogueres d’Alacant, el 1928, fixant al calendari de la capital una festa atractiva popular i turísticament.

La foguera com a disciplina artística gràcies als primers constructors de fogueres-pintors murals, doradors, cartellistes- com Lorenzo Aguirre, José Amat, Lorenzo Aguirre, Gastón Castelló, José Navarro o Juan Such va pendre monumentalitat a partir de magnes bastidors, cubs, fornícules, torres bessones, quadres i medallons, tot en ocasions amb efectes luminotècnics. Eren aquestes característiques de l’arquitectura déco, nouveau i modernista que els autors alacantins coneixien pels seus viatges a les exposicions internacionals de París, de 1925 i 1931, i Barcelona de 1929 (Linares i Medina, 2002: 15-25). De fet, promptament la premsa promocionà el dit estilo alicantino per marcar la diferència respecte a la caricatura i el figurativisme de la falla valenciana2.

L’era Ramón Marco A molt temprana edat Ramón Marco Marco (1919-2016) va començar la seua formació com artista, just en eixe context d’embranzida de l’art de fer fogueres (1928-1936), temps de molta fusta i modelatge directe en paper i cartró encolat sobre arpillera i tela de galliner. Fou aprenent dels tallers de Rafael Peral i Fernando Guillot 1917: La néta del Tio Nelo mecanógrafa, a Muñoz Degrain-Pollo, i altra a la Plaça de Sant Bult. Informació facilitada per Javier Mozas.

1

2 Si bé València experimentava també amb el décó i modernisme: Adolfo Ariño, Enrique Barón, Abelardo Guillot, Pascual Llop, Tadeo Villalba, etc.

27

1

2

1. L’espill de l’oblit. José Navarro. Foguera Plaça de Gabriel Miró. 1935. Arxiu Iván Esbrí.

2. L’art a través dels temps (de fons). Ramón Marco.

Foguera Séneca-Autobusos. 1950. Arxiu Iván Esbrí.

28

“Unión Arte”, Antoni Marco Cecilia, Domingo Tafalla i Gastón Castelló i estudiant a l’Escola d’Arts i Oficis d’Alacant i l’ Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid (Sebastiá, 1988: 117-118). La seua primera foguera va ser la infantil de Sant Blai de 1934.

Acabada la Guerra Civil, el 1941, Marco obrà les seues dues primeres fogueres d’envergadura: Tot per presumir, a Sant Blai, i Per la Festa, a Calderón de la Barca. Eren anys encara on dominaven els bastidors i les torres -composició que també practicaren les Falles a Dénia- però aquesta plàstica va anar esgotant-se entre altres motius perquè el seu principal valedor Gastón Castelló, va anar reduint paulatinament la seua participació en la confecció de fogueres.

Així artistes com Jaime Giner, el tàndem Manuel Baeza-Agustín Pantoja i Ramón Marco van donar cada cop un major protagonisme a l’escultura, els ornaments i la decoració, seguint la tònica de la falla valenciana del moment amb Regino Más, Modesto González i Enric Vidal. Per tant, prenint un camí paral·lel als artistes valencians, els d’Alacant des de meitat de la dècada dels 1950 i al llarg dels 1960 van trencar mà en la tècnica que majorment ha definit l’art efímer valencià: el buidatge en cartó pedra.

El mateix Ramón Marco, qui marxa algunes temporades a València al taller de Regino Más per ensenyar-se millor la tècnica escultòrica, fou el principal autor de la reducció dels bastidors i de les torres fins convertir-les en simples bases per a sustent de gegantíns busts i figures centrals, sent clau el tractament de la perspectiva combinant ninots de diversos tamanys. A més exportà a Alacant la branca més onírica i de factura hiperrealista i colosalitat de la falla valenciana que practicava Salvador Debón.

Ramón Marco, conegut com “el Mestre”, forma part, doncs, d’una Generació d’Or de constructors de fogueres que també són membres Julio Esplá, Juan Capella i Remigio Soler. És l’artista més paradigmàtic i lloretjat de la història de les Fogueres amb, ni més ni menys, que vint-i-un Primers Premis de Secció Especial, deu consecutius a Ciutat d’Asís (1960-1970) i la resta a Benalúa, Santa Isabel, Séneca-Autobusos i Alfons el Savi (Sánchez, 2018: 13-30). És difícil, per tant, quedar-se amb una foguera de Ramón Marco però ahí estan entre altres per a la posteritat: Tauromaquia (Santa Isabel, 1946); Ja està bé! (Mercat Central, 1947); L’art a través dels temps (Séneca-Autobusos, 1950); Hipocresia (Ciutat d’Asís, 1960); La caiguda dels condemnats (Ciutat d’Asís, 1963); Lo que cuestan los hijos (Ciutat d’Asís, 1970); Cuatro estaciones y algún apeadero (Benalúa, 1971); Del verbo subir (Ciutat d’Asís, 1975); Piròmans (Ciutat

29

3

3. Hipocresia. Ramón Marco. Foguera Ciutat d’Asís.

1962. Arxiu Iván Esbrí.

4. A la lluna de València. Ramón Marco.

Falla Plaça del Cabdill. 1960. Arxiu Iván Esbrí.

30

4

d’Asís, 1987); A la llum de les Fogueres (Ciutat d’Asís, 1989); etc.

El 1996 a mode d’homenatge i comiat, l’ajuntament d’Alacant li otorgà fer la Foguera Oficial, la qual obrà amb el lema Metamorfosi, basada en el relat de Kafka. El passat 2019 va ser el centenari del seu naixement tot i que pocs el recordaren, com sí fa l’artista foguerer Fran Sierra.

València i Dénia Amb la col·laboració de Manuel Muñoz, Expert Universitari en Falles i Creativitat

Ramón Marco es va convertir en un nom reconegut tant als cercles foguerers com fallers. Cridat per la Comissió del Foc, plantà a la Plaça del Cabdill A la lluna de València, el 1960, sent l’únic artista alacantí que ha signat la falla de la plaça major del Cap i Casal.

Però abans que a València, Ramón Marco fa la seua aparició a Dénia i, en concret, a les comissions falleres dels Districtes Oeste (2), Saladar (6), Baix la Mar (1) i Les Roques (5).

Marco va ser un artista prolífic a les comissions de la ciutat durant la segona època d’aquestes (1967-actualitat). Va obtindre dos primers premis i altres tants pòdiums.

Enguany justament fa 50 anys del seu primer triomf a Dénia de la mà de la Falla del Saladar amb la recordada “falla de la cigala” amb la que tractava el tema del turisme i amb la que també es va endur el ninot indultat d’aquell exercici. L’any següent, 1971, va ser amb una xicoteta però cuidada obra presidida per un pastís de noces titulada El que ens conten els fills per a la Falla de Les Roques amb la que es va alçar una altra vegada amb el màxim guardó.

El poder d’adaptar-se i de saber integrar l’estil valencià de fer falla i fer d’ell el seu segell de qualitat, va fer sense dubte de Ramón Marco un artista complet, que va marcar una època.

CONSULTES LINARES ALBERT, S.; MEDINA RAMOS, A. (2002): Gastón Castelló y las Hogueras de San Juan, Alacant, Patronat Municipal de Cultura, 87 p.

SEBASTIÁ GARCÍA, F. J. (1988): Las Hogueras de San Juan (1928-1987), Alacant, Diputació d’Alacant, 135 p.

SÁNCHEZ MORENO, L. M. (2018): Alicantinos y… especiales, Alacant, Diputació d’Alacant, 178 p.

TEJEDA MARÍN, I. (1995): El arte popular en la fiesta de les Fogueres de Sant Joan, Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 287 p.

31

RAMÓN MARCO A LES FALLES DE DÉNIA E

La volta al món. Ramón Marco.

Falla Districte Oeste. 1953. 4t premi.

32

Ramรณn Marco. Falla Districte Oeste. 1967.

2n premi.

33

Ramรณn Marco. Falla Districte Les Roques. 1967.

4t premi.

34

Ramรณn Marco. Falla Districte Saladar. 1967.

Sense premi.

35

RamĂłn Marco. Falla Districte Saladar. 1968.

2n accèssit.

36

Ramรณn Marco. Falla Districte Saladar. 1970.

1r premi.

37

El que ens conten els fills. Ramรณn Marco.

Falla Districte Les Roques. 1971. 1r premi.

38

La flama de Neron. Ramรณn Marco.

Falla Districte Saladar. 1971. 4t premi.

39

La moda. Ramรณn Marco.

Falla Districte Les Roques. 1972. 2n premi.

40

Com el gat i el gos. Ramรณn Marco.

Falla Districte Les Roques. 1973. 3r premi.

41

Ramón Marco. Falla Districte Baix la Mar. 1973.

Col·laboració fallera. Sense premi.

42

Tot és de pega en el món. Ramón Marco.

Falla Districte Saladar. 1973. 4t premi.

43

Barbaritats. Ramรณn Marco.

Falla Districte Saladar. 1974. 4t premi.

44

Tot siguen benvinguts. RamĂłn Marco.

Falla Districte Saladar. 1974. 5è premi.

45

Mirar endavant, però enrere de reull Manolo Catalan Moreno

Faller de la Falla Centro i membre del Centre d’Estudis Fallers de Dénia i la Marina Alta

Cert és que en tirar la vista enrere, molt han canviat les Falles en Dénia, però també és cert que la societat ha canviat, i a això les Falles no han sigut alienes. Per aqueix motiu s’han vist obligades a anar adaptant-se d’una manera gradual, unes vegades per convicció i unes altres per obligació i necessitat.

Les Falles ja no són l’excusa que tot jove tenia per a eixir de festa, en l’actualitat ja no la necessiten. Però les Falles sí que necessiten a aqueixos joves, i per aquest motiu, a vegades, es perd l’esperit vertader de la festa de les Falles.

En un primer moment, a la fi dels anys 40, podem dirigir la nostra mirada a tot el que embolicava a les Falles abans de la setmana josefina. A l’hora de formar les comissions de cada exercici, eren els homes els que es reunien per a preparar l’exercici, dedicant-se a visitar les cases de les xiques joves del barri. Joves i preferiblement fadrines, ja que en l’època no estava ben vist que una dona casada fos fallera. Aquesta regla no s’aplicava a l’home, que en uns casos estaven casats i en uns altres, o eren fadrins o tenien parella al marge de la Falla. La presència d’“adults responsables” a casa de qualsevol, era una salvaguarda perquè les seues filles pogueren ser falleres, ja que, si estes persones tan respetables venien a buscar a la teua filla, es veia com un complit, fins i tot moltes vegades eren filles dels propis fallers les que ocupaven les corts d’honor, atorgant el càrrec de Fallera Major a les senyoretes que podien donar una rellevància social, ja fora per la situació econòmica de la família de la susdita com per cognoms de llarga tradició local. En aquesta època és normal veure en els llibrets de l’època, únic vestigi que perdura, a la cort d’honor amb quatre, cinc o com a màxim sis senyoretes, que en poques ocasions romanien més de dos anys en la comissió. A partir d’ací finalitzava la seua trajectòria fallera.

Encara que en l’actualitat poguera veure’s com una situació poc respectuosa amb les dones, no hem d’oblidar que ens trobàvem en plena dictadura, i buscant una part positiva a la situació, d’ací van eixir molts matrimonis que van continuar vinculats a les comissions.

47

I seguint en la línia de les falleres, les presentacions es celebraven en dues sessions. El que en l’actualitat es veuria impossible de realitzar, fins a mitjan anys 70 suposava una important font d’ingressos per a les comissions. Ajudava molt la contractació de famosos artistes de l’època, com Luis Aguilé, Sara Montiel, “Els tres sud-americans”, i així fins a un llarg etcètera de cantants i espectacles de “varietés” que alhora servien de programació cultural de la ciutat. També ajudava la quantitat d’instal·lacions per a poder realitzar-les. Abans Dénia comptava amb el Teatre Circo, La Rosaleda, el Cine Moderno, i posteriorment el Cine Condado.

Hi ha un cas curiós on dues comissions es van posar d’acord per a llogar les instal·lacions del teatre “Chino”, una instal·lació ambulant amb un espectacle de cabaret considerat picant en l’època. No sols van compartir espectacle i instal·lació, fins i tot, van compartir escenari. L’èxit va ser important.

Amb el temps, i principalment a causa de la situació econòmica de les comissions, estes van començar a formar grups de teatre amb integrants de la comissió. Les obres que representaven eren els típics sainets valencians de primer de s. XX. El sainet valencià va pretendre ser un reflex de la vida social, sempre amb un to irònic i de comèdia i eren un reclam magnífic per a omplir la sala del cine Condado, on majoritàriament es realitzaven les presentacions a partir dels anys 80. Però estos quadres escènics, van anar adquirint una fama més enllà de l’àmbit local, i les seues actuacions es comptaven per desenes en la majoria dels municipis de la comarca, fins i tot de tota la comunitat Valenciana. Es presentaven a certàmens a València i Alacant recollint bona quantitat de premis. Per descomptat tots els ingressos generats per les actuacions anaven a parar íntegrament a les arques de les comissions.

Un dels premis més valorats el dia del lliurament de premis en la setmana de Falles eren els que es referien al teatre faller; millor obra, millor actor i actriu principal, millor direcció, etc… Amb la desaparició d’aquests, es va perdre una magnifica senyal d’identitat de les Falles a Dénia, ja bé per la falta de renovació dels seus integrants, que cert és, amb el temps i l’edat es van anar cansant, com la falta d’unes infraestructures culturals decents a la ciutat que en l’actualitat continuem patint. I no serà que no hi ha pedrera a la ciutat, només han de veure el palmarés dels premis de teatre faller de València i observaran que algun faller de Dénia traslladat al cap i casal per motius laborals, recull premis un any rere l’altre.

48

Grup de teatre de la Falla Saladar en acabar la seua actuaciรณ al cinema Condado. Any 2003.

49

I quasi sense voler, o no, hem passat de les falleres al tema econòmic de les Falles. Les falleres eren les encarregades de realitzar moltes de les qüestions que suposaven un bon empenyiment econòmic per a les Falles.

Comencem pels pergamins, o com es coneix fora de la nostra ciutat, Fallers d’honor. Encara que a l’inici eren poques les Falles que es dedicaven a aquesta labor recaptatòria, es repetia una mica el abans comentat. Quanta més gent anava a casa de la persona a la qual se li feia lliurament del detall, i sí principalment, anaven acompanyats de les falleres de la cort d’honor, millor, més es recaptava. Era impensable que aquestes joves pogueren eixir un dimarts o un dimecres de casa a l’hora de sopar si no era amb la Falla per a fer pergamins. Però les falleres també eren les encarregades d’anar pels carrers del barri en colla venent rifes, loteries i/o tot tipus d’objectes. Dissabtes i diumenges, pel matí, eixien per a fer “arreplegaes”. Moltes vegades anaven, casa per casa, trucant les portes dels veïns, la majoria coneguts ja que la ciutat no era tan gran ni en grandària ni en població. Altres vegades es posaven en encreuaments emblemàtics del barri o en carreteres d’entrada o eixida a la ciutat, i a canvi d’una col·laboració, podies prendre’t un glop de mistela del porró i un tros de “coca ronyosa” que la mare d’alguna fallera havia fet a casa. Amb el pas dels anys, això es va anar perdent i en l’actualitat és més senzill posar-ho de la butxaca, que demanar tots els permisos per a poder fer-ho.

Un altre tema que va estar en auge en els anys 80 eren les festes temàtiques en les diferents discoteques de la ciutat, preferiblement els divendres. Golden, Memphis, Salón Diana, Bomarzo i un llarg etc de locals d’oci celebraven des de concerts de música, fins a strip-tease, passes de moda i tot allò que se’ls poguera ocórrer a les comissions falleres. Mitjançant el cobrament d’entrades en l’accés a l’establiment, que una part anava al propietari del local i una altra a la Falla depenent de l’acord al qual arribaven, més el recaptat en alguna rifa que es promovia a l’interior, no és que foren grans ingressos per a les comissions, però suposaven crear un ambient festiu, principalment, en els membres més joves de les comissions.

Una altra de les situacions que ha desaparegut i no per culpa de les comissions, sinó de la burocràcia que ens embolica, són els bingos. Eixos casals plens de veïnes de barri preferentment que per quatre pessetes jugaven els seus cartrons al bingo, que els servia de socialització i lloc de trobada van ser tancats a colp de sanció administrativa.

50

I per a finalitzar la part econòmica, podem parlar de les rifes.

Eixes paperetes que sortejaven coses hui impossibles, i que les comissions preferien que no tocaren a ningú o que no aparegueren els agraciats. A Dénia s’han sortejat apartaments, motocicletes, cotxes, rucs i fins i tot porcs, en fi…

Encara que en l’actualitat no es té esta sensació, Dénia, i especialment el món de les Falles, sempre han tingut un vessant cultural dinamitzador a la ciutat, encara que moltes vegades amb l’ajuda i col·laboració dels estaments municipals, no com en l’actualitat i d’alguna Caixa d’Estalvis amb magnífiques instal·lacions en el centre de la ciutat.

Els jocs Florals eren certàmens de poesia, que es van celebrar a mitjan anys 40, on prestigiosos poetes locals van participar amb un nivell altíssim. Aquests certàmens, encara que únicament es van celebrar 4, van ser inclosos dins del programa faller. Molts d’aquests autors escrivien, posteriorment, en els llibrets de les Falles, sent l’únic reducte del valencià en ells.

Posteriorment també estava la Cavalcada del Ninot, una desfilada satírica que es celebrava a primer de març com a pròleg per a les festes falleres, però que per discrepàncies entre les comissions i l’Ajuntament de l’època, mai més es du a terme. Com l’”Entra” de la Murta, que a Dénia es va convertir en una desfilada festiva per a repartir els programes de Falles als veïns, visitant tots els barris de la ciutat acompanyats de la banda de música.

I a hores d’ara, si vostè és un dels pocs que es lligen els articles dels llibrets, estarà pensant, ....mare meua, si encara no hem arribat a la setmana de Falles. Doncs sí, podran pensar dues coses, o que sóc un pesat, que també o que les Falles han canviat molt .

Les dues són certes.

La veritat és que el programa de la setmana fallera ha canviat molt. La visita a l’hospital i a la residència d’ancians era obligada per a totes les comissions, que s’acostaven amb la banda de música per a fer unes hores més amenes a les persones que allí es trobaven. I la volta al camp de futbol en el Rodat primer i posteriorment en el Poliesportiu. Sí, és cert, les Falles desfilaven amb la seua banda de música i donaven un ambient magnífic al camp.

Les “despertaes” eren sorolloses i multitudinàries, i no era necessari disposar de dues carreres, tres màsters i una enginyeria per a disparar els coets. Amb sentit comú i cura es feia, sempre guiats pels fallers més experts de cada comissió.

51

Falleres del Saladar en l’Entrà de la Murta.

Any 1981.

52

Les cercaviles eren contínues per tot el barri, i fins i tot, es tenien punts establertsts amb els veïns, per parar i fer-se un “piscolabis”. Que coneixien a l’amo d’un bar, allà que es ficaven tots, sí també amb la banda.

I a la nit, calia ser valent per a passar per algunes comissions.

Era habitual haver d’eixir corrent davant d’algun coet borratxo, i els veïns i alguns propietaris de comerços, aprofitaven la setmana després de falles per a pintar les façanes, i fins i tot l’interior del local.

Els premis,.....això sí ha canviat poc, almenys es donen en el mateix lloc i de la mateixa manera. Però això sí, ja no es donen als grups de teatre, ni al programa radiofònic que organitzava una emissora local. I dels carrers engalanats, millor ens oblidem, encara que li donaven un aire festiu a tota la ciutat.

La missa de Sant Josep era d’obligatòria assistència, fins i tot algun any es va fer ofrena pel matí a la Mare de Déu dels Desemparats i a la vesprada a Sant Josep.

Una dada curiosa, apareix en el llibret d’una de les Falles fundadores, allà pels anys 40, on en el seu programa d’actes indicà: “20 de març. Es prega als veïns no facen soroll ja que els Sr fallers estaran descansant”.

La veritat és que podríem allargar-nos molt més, però amb estes línies, un pot adonar-se de com han canviat les Falles, en algunes coses per a bé i en unes altres no.

La desaparició de les “mascletaes” de pràcticament tots els districtes fallers excepte un; la desaparició dels grups de teatre, excepte en alguna Falla i de manera discontínua; la falta de llibrets en més de la meitat de les comissions denieres, les cercaviles sense pràcticament fallers excepte els càrrecs de l’any, són alguns dels punts negatius amb els quals ens trobem les Falles de Dénia.

No hem d’oblidar quin és el motiu de la festa, i segurament serà compatible tot l’enumerat anteriorment amb fer discomòbils, arribar al casal de cassalla i tindre fallers apuntats. Si ho proven veuran com és veritat , i fins i tot, potser, fins els agrada fer un teatre, escriure en un llibret o fer una “despertà” pel barri.

Pd: L’omissió de noms i comissions ha sigut completament intencionats.

53

Falles experimentals als pobles: la frontera prohibida Manuel Muñoz Ferrer

Faller de la Falla Mossén Sorell-Corona i un dia faller infantil del Saladar

Encara recorde, al poc de temps de vindre a estudiar a València, quan arribava la segona setmana de març i els matins i vesprades anaven deixant de costat les classes pels passejos pels diferents barris de València buscant els principals monuments de les seccions capdavanteres. Eren dies d’utilitzar el transport públic i anar des de Campanar a la Malva-rosa passant per Russafa. Dies d’eixir prompte del pis d’estudiants i tornar quan ja era de nit.

Recorreguts on no podien faltar els cadafals de secció especial i primera A, és veritat, però mai, absolutament mai, entraven en els plans comissions com Castielfabib – Marquès de Sant Joan, Ripalda – Beneficència i Sant Ramon, i molt menys Plaça de Jesús. També admitisc que Corona em donava urticària. El desconeixement de qui ve d’un poble i coneix poc la realitat fallera de la capital i l’enlluernament que els mitjans de comunicació fan que sempre ens dirigim a les mateixes places, les que compten amb el vist i plau de públic i mitjans de comunicació.

Una visió que amb el temps ha anat canviant degut a un seguit de circumstàncies al llarg de la vida que et fa veure que totes les falles poden tindre el seu encant. I més quan acabes per ser un apassionat de l’art actual, aquest que fiquen en museus com l’IVAM, o el MACBA, arriba eixe moment en què te n’adones de què aquestes falles tan “raretes” han escollit un camí tan vàlid com la resta, un camí que fins i tot, pot arribar a ser més ètic que altres que omplin els seus cantons amb volums impossibles. És ací on moltes vegades la gent sol parlar de les falles experimentals i innovadores com a unes empestades dins de l’ecosistema faller. I ja no sols per l’estil podria ser que estan en el camí correcte, moltes d’aquestes comissions han comptat amb els equips creatius que han plantat els seus monuments amb dissenyadors de diferents àmbits, així com s’ha respectat tant artística com econòmicament aquest procés creatiu. I coses com aquestes són difícils que es repliquen als pobles, on de normal s’imposa el pensament majoritari del cap i casal. Si veiem que el que abunda i amb

55

prou contundència és el refregit, on molts anys veiem la repetició, amb millor o pitjor fortuna, d’aquelles falles que anys enrere han sigut les més admirades a la capital, ja que en la majoria d’ocasions els pressupostos mai són els mateixos.

La llàstima és, veritablement, que el camí de la innovació sol resultar a preus més que raonables en la majoria de vegades i són les comissions de menys recursos als pobles les que podrien fer una passa decidida cap a aquesta tipologia. Però com no, el voler semblar-se a les classes de poder no és sols part de la condició social, també forma part de les Falles. I és així com veiem que en compte de trobar-nos amb monuments que ens fan obrir la nostra ment, acabem per veure vertaders exercicis de “feisme hiperbòlic”.

D’exemples són molt pocs, i sí els hi ha,d’intents als pobles, vos assegure que en el 99% de les ocasions que s’ha fet, ha durat un exercici, ja bé pel premi, com per l’opinió del públic que fa la roda al monument i evidentment pregunten... açò és una falla?

Queda un camí, ben llarg i ple de corbes fins a què algun dia una falla de les que la gent anomena “raretes” acabe per ser una més dins de la varietat estilística que són les falles.

56

Arremulla. Detall Falla Infantil de la Plaça del Doctor Collado 2018. Ricard Balanzà.

57

Les altres falles Juan Céspedes Garrido

Faller de la Falla Diana i membre del Centre d’Estudis Fallers de Dénia i la Marina Alta

Els meus records sobre les Falles i el primer contacte amb elles, és de quan vaig arribar a Dénia amb els meus pares i germà l’any 1998. De sobte, a l’eixir de ma casa (que per aquells temps estava situada al carrer Diana, on es planta la falla infantil del Saladar) vaig veure uns ninots plantats al carrer i, curiós jo, em vaig apropar a les tanques per veure què era allò del mig del carrer. Al ser de Múrcia no sabia ben bé què era això de les Falles ni coneixia la seua tradició però em van impactar.

D’eixe mateix any, al col·legi, que s’anomenava abans P-4, tinc breus records d’un dia on tots estaven vestits de negre amb una camisa ampla, i menjaven xocolata amb bunyols perquè anaven a cremar no sé quina cosa. Aquest dos records van ser els primers contactes que vaig tindre amb les Falles. Els dos fets van ser els que em portarien a estimar, poc a poc, aquesta festa.

Jo veia normal que en març es plantaren les falles de les deu comissions i la falleta que feiem a la meua escola, el CEIP Les Vessanes, és més, sols em pensava que hi existien les deu d’aquell moment, set comissions perquè les altres tres (Les Roques, Darrere del Castell i Baix la Mar) no anàvem a veure-les per “llunyania”. El que no sabia jo era la història que n’hi havia darrere de les falles que es plantaven a l’escola.

Tot va començar quan estava a 1er de primària on el meu mestre, Pep Aguilar, va començar a construir en classe la falla d’eixe any. No recorde el lema però sí el ninot central: el Sheriff Woody de la pel·lícula Toy Story assegut en una caixa de cartró. Va ser, ahí, quan vaig voler fer falla i, a ma casa els vaig convèncer per tal de fer un ninot, el qual no vull recordar per l’horrible que va ser. A partir d’eixe any va ser quan cada març, inclós quan vaig acabar la primària, feia i col·laborava en la creació de la falla de l’escola i en un d’eixos dies el meu mestre, Pep, em va contar que abans les falles de les escoles, a principi dels 80, competien entre elles i els donaven premis.

59

Al Vessanes, que és d’on puc parlar, l’activitat de la falla es va iniciar al curs 81-82 gràcies a una sèrie d’alumnes, que són fallers, que van enredar a Pep per fer falla. Durant els dos cursos següents van continuar plantant falla però en aquest últim any, el 84, la JLF on estava Norberto Cervera, va impulsar que totes les falles de les escoles es plantaren a la plaça de l’església de Sant Antoni. La Junta va proporcionar fusta, materials i ajuda artística als col·legis per elaborar la “falleta” de forma tradicional (modelatge amb fang, motlles d’escaiola, l’ús de cartró pedra, unió de peces, empaperar, rascar, pintar, etc.) i l’activitat va ser tot un èxit i, un any més tard, va arribar el seu colofó quan es va convocar un concurs de cartells de falles a les escoles i un concurs, si no m’enganye, de falles d’escola.

Desgraciadament al 85 fou l’últim any. Però les escoles van continuar construint falla i aprofitant la seua vessant didàctica, creativa i artística per tal de motivar l’alumnat i realitzar, en el segon trimestre, una activitat diferent i enfocant-la a la festa popular que són les Falles.

No sols Les Vessanes ha realitzat aquesta activitat lúdica, també el Pou de la Muntanya, el Montgó, el Cervantes, Maristes...

Quasi tots en la seua història han fet una falla per tal de celebrar la festivitat josefina. Aquest fet ens demostra que la societat educativa ha sabut integrar-se dins les Falles donant-li un gir de 360º per ensenyar el seu costat educatiu i fer veure que l’art, la creativitat i la didàctica es poden fusionar i serveixen per a fer més gran a l’alumne.

L’any que em vaig apuntar a faller en la Comissió “granota” vaig descobrir molts més racons de la nostra ciutat on es plantaven falles, no com les que podem veure en els encreuaments de les demarcacions, però que tenien el mateix objectiu i el mateix fons de la nostra festa: criticar, satiritzar, mostrar l’humor d’una situació en un ninot.

El primer contacte va ser amb el 1er Grup de Mariners, que va celebrar en les Falles del 2019, el seu 70 aniversari, i el 2on. En arribar a aquelles dues places, engalanades amb una decoració artesanal (parle de les Falles del 2004) em vaig fixar que en mig d’ambdues places hi havia un cadafal que semblava el de l’escola però millor elaborat, amb ninots de cartró i els seus versos. El que coneguem com una falla. Vaig tornar-me boig perquè desconeixia que a Dénia, llevat de les comissions falleres i dels col·legis, hi havien més falles. Mentre els fallers i falleres menjaven xocolata, bunyols, papes... un xiquet d’onze anys estava contemplant eixes dues falles, llegint els versos, mirant els ninots, la pintura horrorosa...

60

Però donava igual, allò era una falla i el meu món es va engrandir.

Aleshores, i amb el temps, em vaig assabentar que ells plantaven falla des de feia més de trenta anys (un grup més anys que l’altre) i que no estaven lligats a les Falles de la ciutat però, d’alguna manera, volien contribuir en el món fester plantant la seua falla veïnal, criticant allò que els afectava com a barri, feta per les pròpies mans dels veïns, pintada per ells mateixa i, el més important, costejada per ells. Actualment el 2n Grup de mariners ja no planta falla per diferents motius.

A aquest descobriment cal sumar-li la falla dels socis de la Llar del Jubilat i Pensionistes de Dénia que planta a les portes del Centre Social. Siga gran, menuda, bonica o lletja el que ací importa és veure com els nostres majors, les persones que han estat treballant per la nostra festa al passat continuen celebrant Sant Josep amb un cadafal construït per ells mateixa amb la mateixa emoció que quan estaven dins la falla. També la residència de Santa Llúcia planta falla feta pels residents amb la mateixa il·lusió que jo quan era xiquet i la feia a l’escola. Tots dos, la Llar del Jubilat i la residència,celebren els seus premis, l’ofrena i reben la visita de la JLF per tal d’integrar-los dins dels actes oficials de les Falles de Dénia.

Com es pot llegir, les Falles de Dénia no sols estan formades per les onze comissions i la falla de la Junta (si es planta), sinó que tota la nostra societat, ja siga l’educativa, la veïnal o la social, s’involucra de ple en la festa josefina i, encara que no estiguen constituïdes com a Falles, sí que formen part de la nostra festa popular perquè gràcies a elles, a les persones que construixen eixos cadafals de cartró, fusta o paper, fan engrandir les Falles i, a més, fan que les persones es senten vives, útils, mostrant que es pot fomentar el treball en equip, la relació entre persones i la creativitat.

Les Falles són cultura i festa, però també són lúdiques, creatives, educatives i socials.

BIBLIOGRAFIA Aguilar, P. (2019). Falles a l’escola.

Llibret Falla Oeste 2019, pp. 60-63.

61

El futur de la festa i la festa del futur Jovi Seser

Escriptor

Hi ha sovint un debat llarguíssim, enrevessat, sobre si la festivitat de Sant Josep era millor abans que ara o a l’inrevés: té més qualitat ara que s’ha assolit una consciència respecte a la manera de viure i celebrar les Falles? Un exemple amb el que podríem encetar l’anàlisi és aquest mateix llibret que tu, lectora o lector, tens entre les mans. Els llibrets fallers són una metàfora exacta del salt qualitatiu que han experimentat les Falles en les últimes dècades a mercè d’un exercici d’assumpció de tota una sèrie de coordenades basades en l’orgull i la reivindicació dels trets populars que caracteritzen la festa. Els llibrets ja han passat a ser volums de recerca i estudis culturals que dignifiquen la tasca amb què cada comissió encara l’exercici i el conjunt de l’agenda fallera.

I no només dins les Falles de Dénia, amb un prestigi de bon tros guanyat, sinó també en ciutats de gran rellevància fallera com ara Gandia o Alzira. És aleshores quan cal plantejar-se la inconsistència d’un debat on té més pes la nostàlgia i la percepció personal que no pas la realitat. Probablement, els nostres anys més jovenívols s’identifiquen amb unes Falles més genuïnes mentre que les programacions actuals les trobem menys apassionades sobretot perquè la nostra actitud respecte a la festa no és la mateixa. Ben mirat, no és una perspectiva del tot versemblant, atesa la subjectivitat d’unes impressions que tenen més a veure amb allò que hem viscut i no tant amb el que ens queda per viure (dins la festa i dins la vida, és clar).

Les Falles del futur, que potser són les que celebrem a dia de hui, són una festa basada en l’evolució de l’associacionisme i la consolidació d’un folklore del tot propi. Es tracta d’un fenomen difícil de comprendre per a la gent que no forma part de la família fallera, però que aporta al calendari de març una llum i una sonoritat tan lúdiques com inconfusibles. Aquest goig és el que comparteixen fallers i ciutadans en general i és també un referent per a aquells que ens visiten precisament per l’empremta monu-

63

mental de les falles: una manifestació cultural absolutament única i incomparable que atrau turistes de tot el món. És per això que la festa del futur seguirà apostant per la legitimació de les Falles com a senya d’identitat i també com a oportunitat valuosíssima per singularitzar el nostre mapa festiu dins un entorn cada vegada més globalitzat. Les Falles són també un termòmetre del nostre ànim i capacitat de lluita per endiumenjar la tristesa d’ironia i plantar cara al desànim, per la qual cosa el futur de la festa es basarà en les directrius que han permès que les Falles desafiaren el pas del temps i generacions: l’humor, l’hedonisme i una assolellada, marcadíssima, mediterraneïtat.

64

Presentaciรณ del llibret de la Falla Saladar.

Any 2009.

65

FALLA GRAN 2020

FALLA GRAN 2020

EMMASCARATS

de Josep Sanchis Izquierdo

69

EMMASCARATS Rosa Larrosa Pérez

Al segle XVIII en València, com feien en Venècia, de moda es van posar balls de màscares en les ciutats.

Eren per la nit i el més important era el requisit d’anar emmascarats.

Les màscares, a estos individus, alliberaven i moltes barrabassades, ocults darrere d’elles tramaven i a tots engatusaven.

En aquell temps, a la nostra ciutat, la moda també es va instal·lar.

Però hui als nostres mandataris caretes no els fa falta ja que actuen amb impunitat en tots els racons de la ciutat.

70

Molt de temps ha estat disfressat els greus problemes mundials.

Els nostres governants amb antifaç diuen que d’ells no han sentit mai parlar.

Molts assumptes, ara, volen tapar els polítics de la nostra ciutat.

Hi ha poca conciència social i els emmascarats amb el planeta estan jugant.

La solució no la tenim a l’abast perquè deurien molts milenis passar.

Per a fer el que fan, que és allò més habitual, no cal dir que tot ho canviaran per a continuar igual.

71

FALLA INFANTIL 2020

FALLA INFANTIL 2020

VELES E VENTS

d’Enric Ginestar Morand

75

VELES E VENTS Daniel Garrigós Femenia

Acosta’t i assenta’t a prop perquè el meu poema vos vaig a narrar on tracta de la meua gran aventura en el meu vaixell per la mar.

Des d’Itàlia jo partia a bon port volia arribar, rumb a València em dirigia on la meua amada me n’anava a esperar.

Trencaven les onades al meu pas demanant als vents voler-me ajudar navegant molt més ràpid perquè prompte volia arribar.

Però el Mestral i el Ponent de sobte comencaren a bufar entorpint, així, la meua navegació perquè contra ells he de lluitar per a fer molt més fàcil tot això.

A Xaloc i Llevant decidisc invocar perquè amb la seua influència per proa a la meua vela han de bufar.

Durant el meu trajecte la naturalesa també em vol acompanyar fent a uns peixos de guia i el Sol, el Mediterrani, el va a pintar.

76

La meua fortuna en joc està, no sé si el meu amor em va a esperar perquè durant este viatge tal vegada la mort em va a portar.

Si em porta el meu amor em promet no oblidar perquè sent encara en vida dur se’m fa este pensar.

Vaig carregar el celler de valentia i la meua tripulació em va a acompanyar en este llarg però curt viatge a la millor terra hem d’arribar.

Espera’m la meua amada perquè en breu arribaré.

El teu amor farà tot el que puga per als teus llavis besar.

Recordeu este intrèpid viatge en persona podré gaudir per este jove poeta, Ausías March em podeu dir.

77

Els guardians de Diana Àlvaro Monfort Torres

Periodista, comptador d’històries i faller de cor

Marineta i Casiana eren dues nereides filles de Nereo, déu de les ones de la mar i de la oceànide Doris. Eren germanes i vivien en les profunditats més occidentals del mar Mediterrani prop d’un xicotet poblat de mariners, el nom del qual recordava al de la deessa romana Diana.

Les dos havien sigut enviades allí, des de l’altre extrem del gran mar, baix la protecció del tritó Rotes: un general que formava part de l’exèrcit del déu Posidó i s’ocupava de custodiar aquell territori fins les anomenades Columnes d’Hèrcules on acabava el món conegut .

Marineta era una de les nereides més sàvies que existien.

Quan era menuda, va salvar al mussolet d’Atenea de caure a les aigües del mar Adriàtic. En agraïment, la poderosa deessa la va recompensar amb part de la seua saviesa i habilitat en les arts, unes qualitats que la van convertir en consellera de Posidó que sempre acudia a la seua presència quan necessitava consell. En canvi, Casiana era tota una experta en el combat i tenia una gran força poc comú en les de la seua espècie. La seua agilitat nadant, la seua punteria amb les llances de coral i la seua capacitat d’estratègia li van valdre el títol de “Guardiana del Mediterrani” i convertir-se en la mà dreta del reconegut Rotes.

La missió de les dues germanes en la part més llunyana del Mediterrani era protegir la zona i convertir-la en un lloc pròsper, tant per als senzills habitants d’aquella remota Diana, com per a la flora i la fauna de la seua costa.

Una nit d’espessa boira, un gran temporal va començar a colpejar Diana. Les ones eren tan grans que quasi arribaven a les cases dels mariners i marineres. Rotes va convocar a Marineta i Casiana a fi d’entendre per què Posidó havia volgut enviar-los aquella forta tempesta. Marineta va decidir nadar fins a les profunditats abissals, al regne del déu, per a utilitzar la seua astúcia i tractar de convèncer-lo que parara. Casiana i Rotes vigilarien l’horitzó per si es tractava d’un atac més greu i protegirien els habitants de la zona.

79

Al cap d’unes hores, quan semblava que la nit estava sent més llarga de l’habitual, Marineta va tornar i va contar com Posidó s’havia enfadat amb Èol, senyor dels vents, perquè havia intentat conquistar un dels territoris que estaven baix la protecció del déu de la mar. La ira de Posidó era tan gran que tota la Mediterrània s’havia agitat i les regions de l’est i la de l’oest (on es trobaven ells) eren les més afectades. A este enuig se li sumava que, Èol per a protegir-se, havia conjurat alguns dels seus vents més forts, els havia soltat en la mar i havia fugit a amagar-se a les profunditats de la Terra. Tan virulenta estava sent la tempesta que la resta de déus de l’Olimp estaven tractant de calmar a Posidó i controlar els desbocats vents. Però com Èol s’havia amagat on Hades no podien accedir a buscar-lo sense el seu permís.

Davant la impossibilitat de frenar el temporal, Marineta havia traçat un pla. Va agafar el trident de Posidó i, sense que s’adonara, obrí el sòl marí per despertar a un dels gegants més poderosos del món antic, que fa milers d’anys havia sigut el protector d’aquella zona: El Montgó. Li recordarien la seua condició de guardià i així aconseguirien frenar el temporal que els estava fent tant de mal.

Feta l’estratègia, el general Rotes, va córrer fins al més fons de la mar i, amb força, va clavar el trident en el punt on dormia el gegant.

Un silenci va recórrer la mar i, de colp, un rugit va sacsar terra. Una gegantesca roca va començar a alçar-se sobre les embravides aigües. El tritó i les dues nereides van quedar atònits davant la immensitat d’aquell tità. Semblava molt enfadat i rugia amb força. Potser estava desorientat per haver-lo despertat en un temps i una època que no eren els seus. Per això, Casiana va buscar unes cadenes fetes per Hefesto, déu del foc, els metalls i els ferrers per a immobilitzar-lo i evitar que empitjorara la situació destruint la zona amb la seua fúria.

Encadenat el gegant va contemplar amb llàstima com la zona estava sent destrossada i, per a sorpresa de Marineta, Casiana i Rotes, va començar a actuar. Primer es va situar al sud del territori (d’on provenia la forta tempesta) i amb el seu gran cos va frenar gran part del temporal. Després va demanar a Casiana que li llevara les cadenes i, amb elles, va crear una gran balisa que, a pocs metres de la costa, frenava l’avanç de les ones. Així, immòbil i impassible, va estar durant quatre dies fins que els vents van deixar de bufar i la mar va recobrar la seua calma habitual dels mesos de gener i febrer.

El Montgó va agrair als seus companys qué l’hagueren despertat i recordat la seua missió de protegir aquell lloc allunyat

80

de Grècia. Per això, va decidir quedar-se amb ells i no tornar a les fosques profunditats marines. Es va tombar sobre terra ferma en una planícia pròxima que abraçava al poblat de Diana. Així protegiria els seus habitants dels forts vents que Èol soltava des de la seua illa flotant. Va col·locar els seus peus en l’aigua per a mantindre’ls sempre frescos i poder sentir qualsevol pertorbació que tinguera lloc en alta mar. Aquella nova ubicació seria el seu llit d’ara endavant. La natura s’encarregaria de cobrir-lo i els animals d’habitar-lo durant tota l’eternitat.

Seguint el seu exemple, el vell general Rotes va decidir guarir-se prop dels genolls del gegant de pedra. Si algú gosava assaltar la vella aldea i aconseguia vèncer el gegant, ell estaria esperant els infames des d’un lloc defensiu prop de la mar i ocult per a aquells que atacaren des de terra.

Marineta i Casiana serien l’última defensa del poblat. Les dues es quedarien per sempre juntes, colze amb colze, en una voreta de la mar que ballava amb l’arena. Des d’allí podrien seguir de prop els mariners sense entorpir el seu dia a dia i guiar els seus passos perquè aconseguiren abundants pesques, entonaren enginyoses cançons de simpàtics pirates i inventaren històries de gegants que solcaven les ones en nits de tempesta. Mai se n’anirien perquè les nereides són molt ràpides i quasi imperceptibles, per la qual cosa no haurien de témer res d’aquells que no creien en els contes d’alta mar.

Diu la llegenda que, en les nits de lluna plena de març, s’escolten els riures de les dues germanes i el tritó que es reuneixen per a festejar i celebrar la gran victòria d’antany i els anys de prosperitat que acompanyaren després a la vella Diana.

81

SOM DEL SALADAR

Marta Pérez Vengut Fallera Major 2020

Aquest mes de març s’inicia, de la forma més especial, celebrant el cinquè Concert de Falles al nostre barri. Una mostra de continuïtat i esforç per obrir la nostra festa a tota la ciutat i fent sonar el Saladar Faller per començar a gaudir de les Falles.

Vull aprofitar aquestes línies i l’oportunitat que tinc a través d’aquest llibret per agrair a tota la comissió el seu treball, fent possible que tota idea i pensament puga ser realitat, com ho és aquest any Velles, noves... FALLES! recollint la història i l’evolució de les nostres Falles.

El passeig del Saladar es tenyeix de color verd i al carrer Diana es veuen els primers ninots i les falleres i fallers estem disposats per continuar fent del Saladar un barri més viu que mai!

84

85

Emma Gonzàlez-Albo Serra Fallera Major Infantil 2020

Aquest any com a Fallera Major Infantil de la Falla del Saladar, tinc l’oportunitat d’encapçalar junt a Diego i la comissió d’unes “granotetes” molt festeres. Tots junts farem que tot el veïnat del nostre barri balle i gaudisca d’uns dies inoblidables.

Espere amb molta alegria que arriben els dies de Falles, des de la “plantà” de la falleta fins a l’últim moment d’aquestes meravelloses festes, la “cremà”.

Us espere, tant als més menuts com als més grans al barri “granoter”!

86

87

Raül Gonzàlez-Albo Barber President 2020

És per a mi un plaer poder aprofitar aquestes línies per a dirigir-me a tots vostès com a President de la Falla Saladar aquest exercici 2019-2020. És un orgull trobar-me al capdavant de la meua Falla formada per falleres i fallers agosarats que gaudeixen de les Falles i treballen incansablement i amb gran estima per aquesta comissió.

Donem inici al mes de març, els ninots ixen al carrer i el passeig del Saladar s’ompli de gent. Enguany també ho fem amb una renovada edició d’aquest tradicional llibret que vol ser de nou una aposta decidida per les lletres falleres.

Volem que tot el barri del Saladar siga partícip de la festa i com cada any la Falla Saladar té les seues portes obertes per a compartir les nostres falles.

88

89

Diego Abellan Martí President Infantil 2020

Enguany tinc l’honor de representar a la xicalla de la meua benvolguda Falla Saladar.

Vull convidar a tots els xiquets i veïns a què isquen al carrer a gaudir dels colors dels monuments, l’olor de la pólvora, el so de la música i el sabor de la nostra gastronomia.

Us esperem al nostre barri del Saladar amb els braços oberts.

Gaudim junts de la nostra festa!

90

91

COMISSIÓ 2020

93

JUNTA DIRECTIVA Raül Gonzàlez -Albo Barber President

Inés Alacreu Roselló Delegada de Protocol

José Luis Martín Signes Vice-president

Maria Isabel Martí Vallés Delegada d’Infantils

Enrique Javier Arbona Diert Vice-president i Del. de JLF

Samantha Carbonell Viciano Delegada de Pergamins i Rifes

Santiago Cambra Sancho Secretari

Félix Sevilla Gadea Delegat d’Esports i Jocs Fallers

Patrícia Rubio Larrosa Vice-Secretària

Sergio Avargues Berenguer Delegat d’Artística

Carla Bernat Gavilà Tresorera

Andrea Villar Ferrando Delegada de Premsa

Núria Fornés Mengual Tresorera

Rosa Amparo Larrosa Pérez Delegada de Cultura

José Antonio Cristobal Reig Comptador

Rafael Rosalén Pérez Delegat de JLF

Rosa Maria Ahuir Morales Del. de Censos i Recompenses

Ada Arbona Larrosa Delegada de Juvenils

Ana Rosa Ivars Ferrer Delegada de Quotes

Juan Manuel López Peret Delegat de Plantà i Cohets

Juan Mateo Fornés Oller Delegat de Loteries José Vicente Cholbi Ivars Delegat de Festes

Andrés Ahuir Boronat Delegat de Casal i Nau Espai Fester

Andrea Sànchez Agudo Delegada de Festes

Melani Ivars Rojas Membre de JLF

94

COMISSIÓ MAJOR Marta Pérez Vengut Fallera Major Ainhoa Gamero Pereira Raquel Llobell Ivars Cort d’honor FM Dénia 2020 Juan Pedro López Montilla Ivan Martí Signes Patrícia Martí Vallés Aina Martín Calafat Mónica Miñana Esteve Amparo Moll Gonzàlez Rosa Moncho Serra Antonia Naranjo Rubio Raúl Ortiz Ruiz-Galán Mara Victoria Pereira Alexandre Sara Pérez Gomar Alejandro Pérez López Rosa Piqueras Pérez José Puig Martí Angèlica Robes Gavilà Andrés Riveros Albarracín Laura Sánchez Agudo Verónica Sánchez-Migallón P. Juan Antonio Sánchez Soler Paula Serrat Calafat Lidia Sigalat Estruch Juan Villalba Llopis

Julia Agudo Jiménez Carlos Bañuls Carbonell Pepa Berenguer Molines Mª Luisa Gema Bisquert Ortega Sergio Carrascosa Femenia Carolina Cerdà Marín Emilio Cholbi Ivars Mª Berna Cholbi Gàlvez Victoria Diego Armiñana Beatriz Diego Mahiques Julia Katharina Drehsen Salvador Clara Fornés Ferrer Marah Gamero Pereira Nerea Gamero pereira Gema Gómez-Rico Mut Isabel Gonzàlez Ivars José Antonio Gregorio Rosa Pedro Jaen Ronda Maria Juan Gonzàlvez Irene Gema López Bisquert Cristina López Bolufer Aaron Llobell Ivars

95

COMISSIÓ JUVENIL

COL·LABORADORS

Sindo Abellan Martí Alberto J. Gamero Pereira Bruno Gonzàlez-Albo Serra Maia Cervera Costa Leyre-Keliang Coppens Tudela Paula Cristóbal Ivars Marta Gómez Juárez Diana Jiménez Lucas Marta Luisa López Bisquert Ana Moreno Salas Lucia Moreno Salas Lucia Puig Vega Marta Puig Vega Lucia Ramos Sapena Itziar Rosalén Ahuir

Rosa María Barber Gasquet Miguel Crespo Sáez Paco Ferrer Fornés Rosa Gonzàlez-Albo Barber Juanjo Guntiñas París Mª Reyes Ivars Bañó Miguel Ivars Cardona Ivan López Morano Sandra Martí Vallés Raquel Pérez Vengut Nolia Perona Ortiz Francisca Roselló Caselles Sandra Rubio Larrosa José Santos Cuenca Fátima Serra Llobell Antonio F. Serrano Gosanz Maribel Talavan Hurtado Paco Tur Álvarez Maria Francisca Vallés Gilabert Fernando A. Vázquez Ramírez Josefa Amelia Vengut Marco SIMPATITZANTS Joaquín Cobos Fernández Noelia Giménez Ferrando Josefa Ivars Escortell Enrique Pérez Penades Olga Rosalén Pérez Mª Francisca Vengut Marco Núria Vengut Marco Natali Viciano Terroba

96

COMISSIÓ INFANTIL Diego Abellan Martí President Infantil Emma Gonzàlez-Albo Serra Fallera Major Infantil Yaiza Serrano Moll Cort d’honor FMI Dénia 2020 Valentina Mastrangelo Barber Ainara Moncho Rivera Alberto Moncho Rivera Gala Pérez Martí Noel Pérez Martí Joan Ponsoda Bernat Víctor Ramos Sapena Thaïs Rocamora Beltran Elena Rosalén Ahuir Alba Sànchez Ibàñez Àlex Sànchez Ibàñez Marta Serrano Martínez Mateo Serrano Martínez Andrea Serrat Calafat Óliver Trallero Beltran Eloy Villalba Diego Neus Villar Ferrando

Iker Benlloch Ivars Itziar Bertomeu Cruañes Marcos Castelló Tomàs José Juan Chacon Gavilà Pedro Chacon Gavilà Raúl Chacon Gavilà Leon Ernst Balve Marc Femenia Martínez Aroa Ferrer Moll Kiko Ferrer Moll Thaïs Garcia Doldan Melissa Hernàndez Crespo Amaya Ivars Ahuir Hector Ivars Ahuir Daniel Martín Bernat Lucia Martín Carbonell Sara Martínez Savall

97

CARROSSA FESTA MAJOR 2019

ESCLAT SIDERAL 6é premi

de Sergio Avargues Berenguer i Rosa Maria Ahuir Morales 98

99

SOM DEL SALADAR 2020

1

2

4

100

3

5

6

8 9

1. Nomenament dels representants 2020 2. Xerrada sobre indumentĂ ria masculina 3. Comparsa infantil 4. Firma de contractes amb els nostres artistes 5. XXV Torneig de 12 hores de futbol sala infantil 6. ApuntĂ 2020 7. Tast de vins 8. Concurs de paelles 9. El nostre equip de xefs

101

7

Rosa Maria Ahuir Morales Fallera Exemplar de les Falles de Dénia

Amb sorpresa i alegria vaig rebre la notícia de la meua elecció com a Fallera Exemplar de les Falles de Dénia, i, amb aquestes paraules voldria expressar la satisfacció que, tant per a mi com per a la meua família, ha suposat aquest reconeixement.

Voldria agrair a la Falla Saladar l’ haver pensat en mi com a candidata a aquest títol.

Porte vinculada a aquesta comissió tota la vida i, amb aquest nomenament, he vist recompensada tota la feina i dedicació realitzada. Però la festa es fa gran no sols pel treball d’una ni dues persones, sinó pel d’un col·lectiu molt gran de gent, i per això, vull compartir aquest títol amb tots vosaltres i animar-vos per tal de què continuem treballant per la festa de les Falles i d’aquesta forma, fer-la si cal, més gran encara.

I res més queda ja per dir, tant sols que isqueu al carrer aquest mes de març i gaudiu de les falles.

102

103

Martina Gimeno Estévez

Fallera Major Infantil de Dénia 2020

Safir Malonda Costa Fallera Major de Dénia 2020

104

Yaiza Serrano Moll

Cort d’honor FMI de Dénia 2020

Raquel Llobell Ivars

Cort d’honor FM de Dénia 2020

Ainhoa Gamero Pereira Cort d’honor FM de Dénia 2020

105

PROGRAMA DE FESTES 2020 18 hores Visita de cortesia de les FFMM de Dénia, corts d’honor i Junta Local Fallera.

21 hores Sopar de la “plantà” al casal.

DIUMENGE 1 DE MARÇ 12 hores Concert de Falles en homenatge al 50 aniversari del primer premi de Falles, a càrrec de l’Agrupació Musical de Dénia en l’encreuament del Passeig Saladar/carrer Diana.

Dimarts, 17 de març 7 hores “Despertà”.

8.30 hores Visita del jurat qualificador.

9 hores “Arreplegà“ de falleres i cercavila.

10.45 hores Concentració a la plaça de la Constitució.

11 hores Acte d’homenatge a les Falleres Majors de Dénia i de les falles Les Roques, Darrere del Castell i Baix la Mar. 13 hores Lliurament de premis de les falles infantils 2020.

18.15 hores Concentració de totes les comissions falleres al carrer Patricio Ferràndiz.

18.30 hores Acte d’homenatge a les Falleres Majors de Paris Pedrera, Camp Roig, Campaments i Oeste.

20.30 hores Lliurament de premis de les falles grans 2020.

23 hores Sopar al casal i revetlla moderna granota.

DE L’1 AL 14 DE MARÇ 14 hores Tir de carcasses anunciadores.

DISSABTE, 14 DE MARÇ 8 hores “Plantà” de la falla gran.

21 hores Sopar de cabasset al casal.

DIUMENGE, 15 DE MARÇ 8 hores “Plantà” de la falla infantil.

10 hores Esmorzar infantil.

14 hores Tir de carcasses anunciadores.

Dinar de la “plantà” al casal.

18 hores Engalanament de l’encreuament del carrer Diana/passeig del Saladar.

Berenar i inflables per al més menuts.

20 hores Nit “d’albaes”.

DILLUNS, 16 DE MARÇ 10 hores Esmorzar i engalanament de les nostres falles.

14 hores Tir de carcasses anunciadores Dinar de “plantà” per a menuts i grans.

17 hores Remat final de l’engalanament del nostre encreuament.

106

“CREMÀ” DE LES FALLES 20 hores “Cremà” de la falla de la Junta Local Fallera a la plaça del Consell.

DIMECRES, 18 DE MARÇ 7 hores “Despertà”.

9 hores “Arreplegà“ de fallers i cercavila.

11.15 hores Concentració de totes les comissions a la plaça del Consell.

11.30 hores Acte d’homenatge a les Falleres Majors de Centro, Port Rotes, Diana i Saladar.

21.30 hores “Mascletà” a la plaça Jaume I. 23 hores Sopar al casal i revetlla moderna granota.

FALLES INFANTILS 20.30 a 21 hores “Cremà” de les falles infantils de la Secció Primera (i 1r Grup de Mariners).

21 a 21.30 hores “Cremà” de les falles infantils de la Secció Especial.

FALLES GRANS DE LA SECCIÓ PRIMERA 22.30 hores “Cremà” del 7é i 6é premi.

23 hores “Cremà” del 5é i 4t premi.

23.30 hores “Cremà” del 3r i 2n premi.

23.45 hores “Cremà” del 1r premi.

DIJOUS, 19 DE MARÇ DIA DE SANT JOSEP 7 hores “Despertà”.

11 hores Missa en honor a Sant Josep a l’església de l’Assumpció.

11.30 hores Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. Itinerari: carrers de Marqués de Campo, Diana, Magallanes i plaça del Convent.

14.30 hores Gran “mascletà” al passeig del Saladar.

15 hores Dinar al Falles.

17 hores Cercavila pels carrers del barri “granoter”.

18.30 hores Recepció dels nous presidents 2020/21 a la plaça de la Constitució.

FALLES GRANS DE LA SECCIÓ ESPECIAL 00.30 hores “Cremà” del 4t i 3r premi.

01.15 hores “Cremà” del 2n premi.

01.30 hores “Cremà” del 1r premi.

107

Velles o noves... però sempre FALLES!

Falla Districte Saladar — Dénia