LLIBRE ARGENTINA 1969

--l

J ))

?

{'d 9li0r,eú S"plicaúiu XAT I VA

r MARq 1e6e

t B% .idi¡ & "fi &, r

E[ilEn§0t

&: §a*

e x lr o t t' ]fiode'ls I

IILIVISOR del

frturo

C[asificado inlernacionalmenle Gomo

othe electrónic fewel

of the modern

world,

[o fogo electrónico del mundo moderno

oyy\D

}*TROGARLINCE Ejéreito Liberador, 16 y Gregorio Molina,

Teléfono88

19

l0

V

I

JATtVt

$e(rĂş,,,,

Gaseosa

l!..,, -rI. -r,rt

ffiilI[ffifil]fl Deliciosa Digestiva

ffi

.

::

\qi .lnfl tiJ

Pefresque

tiuto-Escuela

Súñer

Coches de Alquiler

sin tonductor

P,icard,o %Vharúínez c{lc

-+q¡" c/io

Avda. Eiército f,iberador, 20 Teléfonos: BB 23

33 - Part. 882425

JlTIVA

ffift**@

,.%lรก"*. o.Zuy,z,/,

;ffiffiryi

f;o**

.(Z/*. QZ*zi* -70*1,/

cรกรกounu, !-ll;77*

á

Garuocerías

LL[ilÚ'

ENRIQUE LLEoÓ BoNET +t¡ Talleres y Offcinas: Reina, 54 Teléfono 8817

58

Particular: Gregorio Molina,I4l g.u-10..

Teléfonos AgtS74 - gg22lg

JATIVA

[anoruriilr [ilra lamion¿¡ ilu rurlflili¿r tiln y rullxtrurilúr 'z"ÚtZ=?r:Z

tVZ

'=-ZZ/

-.*J-.:Z

-.=2

,áaZ

Comerc¡al AG USTI Representaciones Generales y Depósitos ,§ \, .), §.,

Pedre Claret, núm. ó Aportodo 47

- Ieléfono BB 21 ó9

]AIIVA

i

#

$alulatiú

Por VICENTE VIDAL ESCORCIA

Aprofitem gustosament la publicació d'aquest llibret per a testimoniar la respetuosa i mereixcuda adhesió a nostres autorltats i principalment a En Eugéni Blasco Guinart, alcalde de la ciutat.

Nóvament Xátiva es disposa a celebrar els festeios iosefíns.

Nóvament el més graciós i bonic d'els tratges regionals será lleuit per la dona valenciana, donant realg als seus encants i fermosura.

Una vegada més el bullici ciutadá, el sorollós estampit de les traques i fócs d'artifici, I'adornament de les barriades i fantes altres coses més, donarán clara p/óva del silenciós llavorar del faller.

Aquesta Comissió, la més iove de noslra ciulat en quant a la seua constitució es referix, peró amb una solera demosirada ja en la seua traiectoria, acudix de nou a la cita contraguda en el certamen faller.

Si l'éxif premiara el nostre esforg, l'ofrenem a tots quanls amb la seua col.taboració han fet posible que la nostra gestió alcangara el propósit desitiat.

l.A

coMlslÓ

DISTRTBUIDOR Cervezas SAN MIGUE[

ANCHIS I a a

Coloniales

Reeeptor de Sardinas Prensadas Salazones

y Conservas

TeléfonoBB1210 JATIVA "¡^.i-#^r-

S

Avda.J.Antonio,30

&{..f.^t¡ñt-4.a9.+"t 4^"+"4-,¡^?Élr4át-.9.ñf.4-4-.l^"1.4-+4..|.{l.4t.,*.-s-4}rl.^t-

l-

trrrrrr§ @ilI0lt rrrllr \N.-.-rZ,

Itfl /ll

I¡U

años al servicio de sus clientes, Ies sigue ofreciendo selectos modelos de zapatos en todos los estilos

CABATL

ERO

SEÑORA Y NIÑO

Las últmas creaciones de la

FERIA INTERNACIONAL DEL CALZADO y de los meiores fabricantes de España VENDEMOS MAS porque nos orientamos meior

M O NTAG U D íN",#t¿tJ,"T:,4T,*

Gomlslรณn Falla

illrilliltillllil

Presidente de Honor D. JUAN JUAN BALBASTRE Presidente VICENTE SOLER OLIVER Vice-Presidente JOSE PONT ALVARES Vice-Presidente segundo AMADEO PLA MARTINEZ Secrefario JUAN GOZALBES MACIAS Vice-Secretario FRANCISCO OLCINA PERALES Tesorero GABRIEL FERRER SEGARRA Contador ANTONIO UBEDA FERRI COMISION DE FESTEJOS Presidente MIGUEL BARBERA GOZALBES FERNANDO GARCIA SUAY HOBERTO CUENCA SEGUI VICENTE PASTOH GISBERT ELESBAN PEREZ ALACOT VICENTE CUENCA MARTI JOSE GOZALBO CABANES JUAN.JOSE JORDAN MATEU COMISION DE LOTERIAS Delegado de Loterias ERNESTO TORRES GARCIA JOSE ALVARES PICASO CARLOS PERUCHO MARTIN ENRIQUE GOMEZ PUYO Vocales JOSE SEGRELLES SANZ JAVIER BARAZA PEREZ ENRIQUE GIMENO PEREZ FRANCISCO BARBERA MEJIAS JUAN.JOSE GOZALBES BATALLER JOSE PEREZ MARTINEZ Artista ANTONIO GRAU La colaboraciรณn de JOSE BARBERA GOZALBES

Gaf eüería

Pass los tnonlgrfu§

[flt[

a

mfu auradailss

CIn

nuestro

§lt0[

ds

It.

mn las msjorss Uralarionss üs nusslra dimolum.

lmlisnte disfinUuido y

múdiros [retios.

5 Baile lodos los días desde las

z\,r\z\ Avenida República Arglentina, núm. Zl

JATIVA

6 tarde

Goruisión Femenina Fallera Mayor Srta.

W

YADYACENTES

MARIA TERESA LOPEZ SANCHO Reina del Foc Srta.

BEGOÑA RICART REIG Reina de

la Flor Srta.

PAQUITA ALIAGA SEGUI

Reina de la Simpatia Srta.

MARI FILO ESTRELA SANCHIS Reina de la Belleza Srtá.

ANGELINES ESTRELA BOIINCHES

llllllllllillilill

Corte de Honor Srfas.

ENCARNITA CHULIA RODRI'GUEZ ANA CALATAYUD TORRALBA PEPITA FEMENIA MARTINEZ PEPITA SEGURA GISBERT MARI-NIEVES BARBERA PEREZ ROSA-MARI PEREZ PERUCHO MARI-NIEVES BARAJAS IBAÑEZ RAQUEL BOLUDA ORTIZ ANA-MARIA PINOS MARTINEZ , MARIA-DOLORES DELPINO RUBIO .EMILIA' JOHQUES GARCIA MERCEDES BARBERA FORES MARr-TERE BARBERA ÉO¡eS MARIA-AMPARO PEROPADRE RAMOS MONSERRAT MARTINEZ TEROL INMACULADA SOLER MACIAS' ANA-MARIA GOZALBES BATALLER NATALIA-MARIA FERRER CARDONA INMACULADA PONT VIDAL MARIA-REMEDIOS PONT VIDAL MARIA-JQSE PLA MARIA.ROSA GOMEZ TORREGROSA ANA.MARIA LOPEZ SANCHO MARIA.MERCEDES MASET SANCHO INMACULADA NAVARRO SANVICTORINO

r

EI Castillo

de las Medias §r¡¡,/ [milio

¡a r¡rrr ta ta tl

Suog

¡ta

r

a¡t r¡ ¡¡ ¡ rt lar¡a¡ I 8 t¡¡¡

Confección

de

¡

I¡ ¡t

: ¡ SENORA i cABALTERO i II

rt Calle frobat, n.'1

t!

¡T ¡l

JAT!YA ¿*

-?Vú rW

y Nlños i

!'

feléf. E8 2 5 22

rt ¡lrt¡¡¡, ¡alar¡¡t¡ra¡rr¡t¡tl¡lr .ÉZ¿ .&

r:Z/

eJ'ZZ/

-rZú

-é,/

[u[o II Iulu

Automóvi les d e ocasión roilrror¡¡ilrorrr¡¡cr¡r¡¡or¡rilraur'rrcr¡r.natrx¡¡cr¡rtira¡rrrt¡a'x¡rrc¡r'¡.la¡rrrr.

na1o Commer : Authi . Land-Rover -

i,",,o,,,¡,,1,¡,,,,1',,,,rc¡¡,r

9

;

c¡'bna¡,ilra¡ilr¡ail'r'ra¡rrr¡crr¡Ircrrr'r¡c'rr¡r'

República Argentina, Z y

Teléfono núm.

-4

TAT

I

VA

BB 21 62

A nudbtro «Unico Presidente de Honor» i ',

&

Don JuaniJuan Balbastre Por GABRltt ttRRtR ,IGARRA

\

f-

de rr*r^, \ - -"*"" *tr-omisión,la en esfa pá§ina el mds eÍusivo y sincero a§radeci-

§ S § )

y

[ Ñ DE \ \ miento a nuestro "UNICO PRESIDENTE r\ HONOR" , gue de una manera súmamente desinte- » ha colaborado tan espléndidamente y ü resada, .de \ i tal modo, que §racias a su aportación económica, § itu Fallero y a su inte§ridad de conve-cino § a su espír posible Ñ que en su cosfante inquietud por I ) ha hecho \ por Játiva y fas Fallas, nos superáramos en fa más N q úpica de las Fiesfas l/alencianas. \ Quizás su continuada ausencia de nuestro N t § querido Barrio, es Io que Ie ha obligado moral- § f, ^.rtua senfirse másvinculado a nuesfra Comisión il \ \ y, en una palabra, anuesfra Falla.

Con este eiemplo vivo de su amor a nuesfra N I \ Fiesfa, ha prendido fue§o a nuestra Gran Traca § » interior, de ale§ría, esfuerzo y sacrifrcio por Ia N Falla, pu:u que en el Gran Día de Ia Cremá., €s- \ N i fa|Ie también eI máximo derroche de enfusiasmo .r

t

aÍán de superación que todo

f allero lleva consi§o-

este insi§ne convecino, a esÚe enfusiasfa y iovial colaborador, a esfe sefabense, la Comisión ha querido rendirle eI mayor de los homenaies al

A

noÁb,u,Ie,

"uNlc o PRE*DE.::*?:]HONOR.

N:=. 4t '=z '=z zz á

[ ),)

Ñ

i

N

&.^r-.\

o

o t:,1

Á,4'

llllm ilu illAIaul iluiü, I.

I

A¡.MACEN DE COTONIATES

Distribuidores de

Fosforera tspañola, S, A,

o Oficinas:

José Antonio, 20 - 1: Teléfono 881120

-:\_ -:

O

JATIVA

Sucursal:

Plaza del Mercado, Teléfodo 881014

o'e

mostre oollEut oeinaú

Durant toi l'any han tengut que aguantar al cobrador, que setmana a setmana ha passat a molestar-los, i a traure-ls els diners, i grácies a la col.laboració de vostés, es podrá fer una falla i uns festeios dignes

del nostre barri.

També n'hi ha molts veins, la col.laboració dels quals ha segut per a final del any faller, i que com a bons veins han correspost a lo que tot bon vei deu de fer pe ra que la festa siga del maior esplendor possible.

Peró, cavallers, no es pensen que tof son glóries; també n'hi ha molts veins, que quan passem per apuntar-los, diuen: <.Nosaltres pagarem a final d'anyr; i quan a final d'any va5 a visitar-los, n'hi ha de molt descarats, puix persones n'hi ha que després de fer-nos fer més de tres viaiges, al final no donen res.

I no digam res del grup tan nombrós de <rSenyores Maries>», que tenim pel veinat. Agó de les «s€nyores Maries», els ho tindrem que explicar:

Com és norma d'esta Comissió, a tot veí que ens dona la seua aportació, se li sol fer un rebut que acredita la seua col.laboració.

Peró ¿creuen que val la pena fer un rebut a nom d'una persona determinada per aportacions des de 5 fins a 25 pesseies com a quota de tot l'any?

Est grup, que per desgrácia és prou nombrós, és el que nosaltres denominem el de les senyores Maries.

Amb aquesta classe de veins poques coses es podrien fer, i no es pensen que no son persones que poden, sinó tot al contrari, peró prefereixen no col.laborar i sí criticar.

Per tot l'exposat, sols ens resta donar les grtácies a tots els veins que col.laboren amb el nostre noble propósit de fer una falla i uns festejos que siguen l'orgull de tot el veinat, i l'admiració dels altres conciutadans de la nostra vollguda Xátiva, i la gran quantitat de forasters que ens visiten en estes feste5 tan valencianes com son les Falles.

Meior una ,oya 1

el regalo selecto

o ¡Y

que cumple un anhelo soñado, marca una fecha en la vida, prestigia y distingue a quien lo ofrece y lo recibe, culminan. do siempre una ilusión.

RECUERDE...

Agustín Perales Ie ofrece un selecto surtido

f

en ioyería,

con la autenticidad de su contraste y $arantía, junto a un extenso surtido en relo/es de las mejores marcas.

Honorato Juan, 2-2.^

Teléfono núm. 852491

JATIVA

a

x,'A

t

A

a

pregénsia la Primavera, En aques 'una mes de marg, cuant apenes va tent de /es fesfes més grans del mon san7er o siga la .d.e le.sse gelebra festás de /es Faltes; tot to mon, cuant ve aquest dia, el de la celebragi6

d'aquesta testa tan genuinament valengiana, nO més veu en ella qu'el asunt artíitic; e/s esc/afifs de /es'traques i tronaors, l'auloreta dels bunyols, que. diuen menjeume, acompanyats d'alguna qu'altra copeta d'anís; la feligitació domisiliaria' a algún Josep, siga parent, amic o conegut; demprés qtt'el "guitopo" (et estómágo) está plé s'envan a pegar bolfes per a ter la visita lals mionuments tatlers esparcifs per la ciutat. s,emborratjen mirantlos a tí de poder compendre lo que vol dir aquest o aquetl dibuis o pintura, aquell o el altre ninot qu'está sentensiat a morir baix'et depuraor Vulcá deu del toc; tot son alabanses per__a/ artiste que ha posat totá la seua ánima i lo seu cór per a que siga una realitat lo seu pensament i poder conseguir un primer premit. Ningú -o casi ningú, se teix.a 'en la llavor de tot un anf, dia per dia, que, com la formiga, ta la cOmisió tattera arreplegant duro a duro, peseta a peseta i xavo a xavo-p?' l poder arreplegtar'et{ d¡nés que fan talta per a qu'el monument de la talla siga una reatitat-i al mateix temps deixar al vehinat content, iqu'el dit monument siga de la satistacció de fois i la admiració dels que puguen vindre a vÓrelo dels pobtes tindans inctusiú det estranier, a vore aquesta maravella de festa.

Ve aquesta disgregaciÓ a la paraula que pÓrta per titol aquest mode.st article: X A L A; segóñs et diccionari Valenciá-Castellá, d'En Josép Escrig, abogat, i membre de la Asociació dé Amics del País, i.mprés per J. Ferrer de Órga, any 1851, en el apartat a dita lletra diu: XALAR: meniar; i per a que alguns mat-entesos heu puguen compendre I'escriurem en castellá o siga: *etn{: COMER, o siga que aixó que tot lo mon diu al anar de xala qu'és posarse més que ategiet, es una equivocació de molta gent, que no entén el valengiá tat i com deu de ser; no negarem qu'en el sopar que puguen reunirse els de la comisió de la talla, siga de la barriá que siga; si es una gUisao tan típicament valengiá com es el suquet d'anguiles, deixos que ü se xupta ets diis i que ademés estiga coentet, se deu banyar en un bon traguet 'de ví siga de Turis, Montroi o Requena, PeÍ no nomenar altra c/ases de caldos que produís la térra d'Espanya; en aquestos sopars es hÓn regna I'ar' monía i ta germanor, hon l'idea de ú se trau a la llum, si es o pot ser reatitat; despulx de motts mal-humors el qulaquella idea siga una realitat; perque les i¿ées det pensat i fet valenciá retrospectivament en els arxíus o en éts periódics anfisc sobre aquesta testa de les talles, vorem que primer es' comensaren per arreplegar /es esforefes vel/etes els xiquets de la paryiá, demprés toren els maiors els que plantaren algú qu'altre ninot qu'es titolaba xísrnes de vehinat, i més tat han eixít aquesfs monuments fallers q¡e Son fadmiració de propis i extranys. Cuant llunt s'a quedat aquella cansoneta qlen aquesfes fesfes cantaven eIs xiguefs per lo carrer: IJNA ESTORETA VELLETA PER A LA FALLA DE SAN JOSEP. Feta la disgregació de to que vol dir ta paraula Xala, so/s resta dir que gracies a la Xalá naixqueren les Falles, i gracies a la Xala dels talleros, iran ionseguit que aquesta fesfa siga coneguda en tota Espanya inclusiu en

fertranier'

Enrich camányez ubeda

,ZZ¡ZZáHtZZruZ¡

Antonio Ubeda Ferri SUMINISTROS PARA

LA

CONSTRUCCION

Delegación de los Talleres Mecánicos

JOAOR a Avenida de Selgas, núunoro lB

Tel¿fonr¡ número 882010

JATIYA [Valencia]

,zrz ru

t=z

@

-rzz,*J

r7A

.

.aFJ

8t dia d,e la Plantá Et dia de la Plantá de la Falle, es sense ducte el dia que el fallero esperimenta /a sensasio mes gran de lo que es la Falla.

Perque durant rnesos a estat vechent la construcslo de la Falla en et taller del artiste, i dia a dia a vis com esta anaba creixent, esperant asiosament que aplegará el dia de la plantá.

Es sense lloc a ducfes el día que el verdader fallero viu en mes trajin, ya que la seau i/usio es el poder achudar al artiste en el moment mes crusial com es la Planta. t alti permaneix tot el dia prop det artiste per si esfe nesesifa algo, de ell, i cuant la chent se acosfa als que alli estan treballant, es et primer que al artiste se dirixis digenli, posem ia la barana, peÍ evitar que ta chent se acoste masa i pugen treballar en tranquilitat.

I espera a que el artiste li diga porteo eixa platatorma, acosteume eixe ninot, eixa plataforma la tindreu que alsar un poquet per a que tinga millor estetica.

I cuant ia a les tantes de la matina la falla ia esta plantá, ell li pegará ets uttims colpets a coses intranscendes de la falla, pero quá unides a lo que el artiste a realisat será lo que acabará per donarli el reals que ell vol per a la seua falla.

I pasará tota la nif sense dormir esperant que el dia amanega, esperant ats matiners que al despuntar el dia, be per /es seues obligasions profesionals, o be per que volen ser els primers en vore la falla, per apreguntarlos la seua opinió respecfe a la critica que en este any se trata en la falla, i si esta será de la septasio de fofs.

Ya ta talta escornensa a ser visita y elt rendit de tot un dia de treballar, i una nif sense dormir, se prepara per afer la primera

despertá.

I una vega esta Íeta semba a casa safisfef per aver cumplit to que ell creu que es la seua obligasio, colabo¡ar en la plantá IA

FAIIA.

Por

J.}SE

en de

BARBERA G»ZALBEZ

9a(erÍcrs

ilB

OLUDA

Gran eurlido en f,ámparas tomedor, IJormitorio, sala slar

p

Plafones - Pantallas pie- Coche-

citos niño 1ané

- Cristalerías

Vaiillas - Juegos de tafé y toda

clase de Artículos de Regalo

Zodo en

?Ao

b oloid,e

Galerias B0IUDA

Galerías B0LUDA

,._a__a__a_

Teléfono 88 21 79

Carlos Sarthou, 4

JATIVA

A nostre artiste D. ANTONIO GRAU Nostre artiste, que es molt faller, sobre pegar en baixet, en quan li parlen de Falla de segur que creix de talla i s'encontra satisfet.

Es un rabiós socarrat d'eixos del cor en la má; faener, treballador, que pensant que'l temps és or lo de huí no ho fa demá.

Home singular, cabal, ningú li encontra plural puix con ell no n'hi han dos, ja siguen persona o gos de La Llosa o de Rotglá.

Es Decano en el festeig pués naixqué mig compromés; i diu que si no'n fa més es perque li para lleig.

Ja sabeu, pues, bon veinat,

com li penjen els humors a este artiste Genial que no és deu descansar mai perque pinta de mil amors.

il,.il :illl fflll il

ir ll Il) il[ ^

CALZADOS SELE CTO

S

Gran variedad en bolsas piel-serpiente y bolsas de noche.

x

ARTTCU

rO§ REGATO

(LrsrA DE B.DAS)

r íi

Marfil oriental - Cristalerías - Porcelanas - Pinturas ll oleo y acuarelas - Extenso surtido pies con Oantalla. ];

loséAntonio,2ó JATIVA

TeléfonoSB233B li

D u,t, c':;;'C;) * u Posleles voriodos

-

Reposterio

üs

fino - Iorlos voriodos - [eniros rlloko g

Noto

+

:

en ": NUECES FONDANT - YEMAS - PASTELES ,r ,r ld l4 YEMA y MERENGUES DE CATE Especialidad

z\,r\z\.

Encargos para Bodas,^ Comuniones y Baulizos

VVV

ii

Dues cartes del Rei Marti al latlls üe la fiutat üu lffifiua

i L'huma [1396-1410)

dsmanant-li [allailoru

i

altres usllls üs ilagt

lnvitat amablement per la comissió d'esta Falla, per a escriure alguna cosa, em pareix lo més apropiat tractar d'un tema de festes, i amb major .notiu si está relacionat amb la nostra vollguda Xátiva.

Es sabut que les Falles, en la forma en que avui les coneguem, son orou modernes: les fogueres que el gremi de fusters solien fer en honor del seu patró Sant Josep, a mitjant segle passat varen incloure l'element satíric tan típicament valenciá, i es convertiren en eixos monuments artístics plens Ce humor fí, que son les falles.

Peró ¿com eren les festes de Xátiva durant l'época medieval? Sabem :ccumentalment que els xativencs sovint organitzaven festes amb motíu de ooronació dels reis d'Aragó o de victóries militars aconseguides pels nosires valents almogávers, a més de les ja tradicionals festes locals com la Fira.

I pareix que els millors conservadors de les tradicions locals eren eis moros, com tot seguit vorem. Els moros convivi ren amb els cristians i .ueus després de la conquista fins a la seua expulsiÓ en 1606. Durant quasi quatrecents anys conviviren en la nostra cituat les tres religions i races, com en general en tot el Regne de Valéncia. El barri morisc era l'actual Raval i el barri de les Barreres, és a dir, lo que serien actualment les parrÓquies de Sant Joan i Santa Tecla. Els reis atorgaren als moros multitud de privilegis (i aiximateix als jueus, que existiren fins al 1492) per a que no foren molestats :els cristians: tenien un mostassaf o especie d'alcalde propi i formaven com ¡na altra ciutat independent.

En les obres de Bernat Metge (Editorial Selecta, Barcelona, 1950) he :robat dues cartes del rei Martí l'Humá dirigides al batlle o alcalde de Xátiva.

Bernat Metge fou un escriptor catalá, humanista, de gran renom en la nostra ,rteratura autóctona, que havia segut secretari particular o escrivá de Joan I , Martí I'Humá. Les publiquem a continuació literalment: |tlARTt t MANA AL BATLLE DE XATIVA QUE Ll TRAMETA JOGLRAS I JO-

GLABESES MOROS PER CELEBRAR L'ARRIBADA DEL SEU FILL MARTI, REI DE SICILIA, A BARCELONA.

25, gener, 1405 Lo Rei. Batlle: sapien que nostre molt car primogénit lo rei de Sicilia ni será, volent nostre Senyor Déu, molt prestament. Per tant us manem que encontinent nos trameteu los ioglars i ioglareses /noros d'aqueixa ciutat, agÓ és, aquells qui eren en la ciutat de Valéncia en nostre servei. I vinguen com nillor arreats podrán i molt prestament. I guardeu-vos que en agÓ no poseu lilació o demora. Data en Barcelona, sofa nosfre segell secret, a vint-i-cinc sres de gener de l'any 1405. El rei Marti.

Dirigit a Bernat del Puig, militar, batlle de la ciutat de Xátiva. E/ se^yor rei m'ho ha manat a mi Bernat Metge.

I,IARTI I DEMANA LA PRESENCIA DE BALLADORS, VOLTEJADORS I ALTRES GENTS DE PLAER 26, marg, 1409:

I1

í;)

IALLTR

Df PINIURA Dt AUI0,!t0VlLt5

/

Ju¡u Uiiln! [¡Ulllullor Especialidad en PINTURAS a CALIENTE

y DUCO

W Adolfo §ancho, num. 2

JATIVA

,

Lo rei. Batllege neral: manem-vos que vista la present nos trameteu i feu venir Nesma, la baltadora, i son marit, i un altre moro que sápia ens volteiar, i at Cavattet i Camadair, los quals havem ací menester. / si cas será que per grat no volguessen venir, manem-vos que els teu venir per torga. I pague-los tot agó que haura necessari fins aci.

I en agó per rcs no hi haia falla, ni hi poseu dilació o excusació alguna. Sobre agó havem informat al tidel cambrer nostre Pere MirÓ, al qual Nos manem que doneu fe i creenga. Data en Barcelona, sota nostre sege// secret, a vint-i-sis dies de marg de l'any 1409. El rei Martí.

Dirigit al Batlle General del Regne de Valéncia. El senyor rei m'ho ha manat a mi Bernat Metge. lJna carta semblant ha estat tramesa al batlle de Xátiva, sense fer cap esment dels diners que s'han de donar a/ susdifs sarrains.

VOCABULARI:

ENCONTINENT : inmediatament TRAMETRE : remetre, enviar; ESMENT : menció ARREATS : preparats : SOIA baix.

Per estos dos documents de l'época, huí conservats en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona, sabem que els moros xativíns es distinguien en tot el Regne com a molt bons balladors idangaires. No cal oblidar que en época musulmana, abans de la conquista, hi havía a Xátiva una escola de trobadors i joglars musulmans, la influéncia dels quals arriba per exemple a lbn Hazm, poeta cordovés que Va escriure en la nostra ciutat, i inclÚs al Arcipreste de Hita.

Segurament seria molt ric el folklore, les cangons i les dances d' aquells avantpassats nostres, huí perdut per a sempre. Ens consta que en les festes que a Xátiva es feien en aquella época, hi havía una abundant mostra de dangades i cangons, una resta molt minsa de les quals Son les "folies" i "dangaes" que es fan en les festes de carrer, i que no fa molts d'anys encara, es feien en la Fira, fins a que incomprensiblement un día es varen acabar. ¿Per qué ja no s'inclouen dangades en el programa de Fira? Cal reconéixer que la desidia i l'apatía és una de les característiques nostres més destacades. Caldría sovint i meditar-los els versos d'un poeta actual nostre: ¿Per qué hem renyit amb el passaf, amb rinya que ara ens amera de tarquim i tinya?... ...Més vosa/fres mateixos, bons germans, ¿qué heu tet dels patrimonis valencians?

Plens d'ortigues els predis caso/ans, tindre només pensem fines /es mans.

Peró la realitat és que ací tenim davant unes festes tan valencianes :om son les Falles. I aixó és encoratjador. Amb tots els seus defectes i .,alors, les falles continuen i diuen cont¡nuar sent l'expressió del nostre espe'rt satíric i alegre. Per aixó les falles no deuen deixar d'emprar mai la nos:ra llengua perqué aleshores no serien ja nostres. Hauriem renyit, com diu el poeta, amb el nostre passat, amb els nostres reis i papes, amb els nostres avantpassats: Filla del sol, de I'aigua i de la ierra, oh llengua dels meus pares, que s'aferra a no morirl, encara en plans i serra conserves nostre suc, com oli en gerra.

A. Ventura

BAR tosé úuertcn üidc,t

-

8i te hon patadccr,*

d,atua,ne

un Sepió o uw Plat Coruhineü Especialidad en Bocadillos

y

Tapas

_a-1

Tf'

Rep, Argenlino, 37 :w!-*J. ,lvaLl. :-LL1

Lonas

JATIVA

j-!!1 :vaI-A :-LL*. ,!-lI-*. !I-L!. :-§!v*.

}-x-t-*, :-r.rt-t.

TeléfonoBB5034 j'\11 j-¡-t-t

:w1_1-\ rv*_*_t

y Toldos

Rafae§ §eguí r¡+

ffilllllr Taller: Cerdán de Tallada, 4

Teléfono881319

JATIVA

[ntolnnl A Gabriel García Márquez amb

admiració

La tébia brisa matinal acariciava el seu /osfre de grans i trisfos ulls, anticipant així una primavera que encara tardaria dos mesos en arribar.

Vicentet acabava de prendre e/ seu caté i apressava el pas cap al tatter fatter. Portava treballant mig any llarg, amb més il.lusiÓ que mai, en aquetta modesta talla. La Comissió la ballava magra en I'assumpte económic, peró aixó no minvava l'eslorg de l'artista, que duia dins Vicentet. Li havia pres estima al proiecte, especialment al ninot del xiquet aquell, pigall i acompanyant de cec.

Vicentet i Ltuisa no tenien fills i havien perdut l'esperanga de tindre'ls, puix el darrer embarás de Lluisa va acabar en la clínica i amb e/s escassos esfa/vls que el matrimoni tenia.

Cada vegada que veia un infant de cinc anys, a Vicentet se li ennuvotaba la vista, amb el record del que havia perdut.

-xVa succeir un dia tred de Febrer, ia feia alguns anys. Aquella vesprada tarnava Vicentet una mica més prompte del treball, perque el seu titt es trobava malalt, i et metge l'havia obligat a restar al llit. La mare I'acabava de deixar sol en casa, per a anar a la tarmacia a arreplegar tes injeccions prescriPfes.

L'aire li portava a Vicentet un olor a socarrim, de ponent. Les campanes varen posar en el seu cor una angoixosa ánsia, amb el seu repic accelerat. Ets xiquets corrien curiosos cap amunt. El toc ens posa un nus al cor, quan ens sorprén al carrer. Al aplegar a la placeta Vicentet va tindre que traure forces de flaquesa al comprobar que /es seus sospifes s'havien contirmat. El tum eixia dens inegre de l'estret portal que conduia a sa casa. Ets guárdies amb prou teines contenien als ve'ins, que omplien ta placeta mig curiosos, mig asforafs. Li va costar prou arribar fins a la porta de sa casa, en el precís moment que en bragOs de l'arriscat bomber apareixía, desmaiat, el frágil cÓs del seu petit Ramonet.

cñ,,Cr:n MI..¡EBtES

§an lu án EN TODOS tOS ESTITO§

Exposición parmanente

Avdo. Selgos,

sln,

(Junto fuente del León) Ieiéfono número BBl928

Ot¡os almacenes Avdo, Rrp. Argentino, Teléfono 881677

[olle

Á{oncodo, número 30

Teléfono 88 I ó0{ Abod Plo,

7q

v

V

JATIVA

7?

Sonchis,

1

-x-

Amb l'afició a les falles matava Vicentef /'escás temps lliure que el seu treball ti deixava i restava menys de temps en casa, on e/s records li cremaven l'ánima.

Aquet any estava safisfef de la seua etímera obra; especialment aquell ninot, acompanyat de cec, en qui havia posat tot el seu cor d'artista i de pare.

El poble ardia en festes. Ja l'aire es poblava de bandes de música, soroll i otor a bunyots. El iurat artístic havia estat iniust a tota llum, induttant aquell ninot tan horrible d'una altra falla més presumptuosa.

Vicentet mirava amb grans i frisfos ulls la seua obra artística desfinada al foe purificador. En més d'una ocassió li va paréixer que el ninot de l'infant el mirava atectuosament.

Ja els pirotécnics havien arruixat la falla amb gasolina. Ja les tlames Íeien presa en la seua moridora obra. La gent retrocedia de llurs posi' cions per l'insoportable cator que desprenia la inmensa foguera.

El ninot, impertérrit, seguia mirant afectuosament al seu artífex, la mirada det quai, alhora, no aconseguia separar-se d'ell. El tOc va acabar prompte am'b l'alegria d'uns dies i la il.lusió de tot I'any;. peró Vicentet 'li toinava generós aquella nit el till que anys enrera li havia arravatat implacable.

Xátiva i tebrer 1969

Manuel Casesnoves Soldevila

Cafetería .llllllil::l[:liiliii::iiil|Iii::!ll]l;l[:llll:]llllll,: EsPecialidad en

Tapas de.Cocina - Platos Combinados

Excelente Café y Bocadillos ü/

tvdo. losé Antonio, 14

-

Ieléfono BB 50 57

JATIVA

Bar-Restaurante

Casa

La lhugla /4

@** Y /cr^, ^,,-r'5*r:ii

Calle Reina, núm. 17

ffiffi

Ieléfono 88 3O24

JAIIVA

PROGRAIilA de

fts[]05

,¡t \¡y JUEVES DIA 13

..CABALGATA DEL NINOT''

A las B de la tarde, y saliendo de la Plaza del Espa' ñoleto, gran desfile de todas las comisiones falleras con sus correspondientes COMPARSAS Y NINOTS, recorriendo diversas calles de nuestra ciudad, para desfilar por Ia Avda. General Primo de Rivera, en donde estará instalada la tribuna del Jurado, y que al final del desfile de todas las comisiones emitirá el fallo, tanto para Ia comparsa como para el ninot.

Dicho acto será presidido por la FALLERA MAYOR DE JATIVA.

Al final de este acto será disparada una

grandiosa

traca.

Una vez finalizada la CABALGATA DEL NINOT, nuestra Fallera Mayor con su corte de Honor, así como todos los componentes de la comisión, se trasladarán al CASALET FALLER, instalado en la Avda. RepÚblica Argentina, n.o 6, para inaugurar la Exposición dels NINOTS.

Al finalizar Ia apertura de Ia exposición, será disparara una traca.

SABADO DIA

15

,.LA PLANTA''

A las 8 de la mañana, el artista y sus ayudante con la colaboración de algún fallero, empezarán a sacar las primeras plataformas con el fin de empezar Ia plantá de la falla, y una vez se haya comido, con el grueso de las fuerzas de los falleros, se procederá a plantar la falla.

A las 10 de Ia noche, la clásica cena de la plantá, qLie a estos actos serán pocos los que fallarán, la cena será presidida por la Fallera Mayor y su corte de honor.

Después de certar se procederá a terminar de plantar la falla, y entonces serán muchos los que se perderán.

üFn

oe-----o4-oe

rarriut rurffira,,iru

ee*e

t

I

i

t

i

Amacén

i

cEaEATES

I I t

I t t

I

i

de:

CACAHT]ETES

t

I I I

i

v PIENSOS !-fEi-

rb-TD

Avdo.

[, liberodor, 17 -

Ieléfono BB 15 7ó

-

JATIVA

Ielegromos G¿ftRRA

DOMINGO DIA 16

..PRIMER DIA DE FALI.AS''

A las 7 de la mañana, la primera despertá en la cual se dispararán sobre el millón de tronaors, a los compases de Banda de Música de Llanera de Ranes.

A las 10 de la mañana, primer pasacalle por la Banda de Llanera de Ranes, que como en años anteriores se encarga de amenizar el barrio en estas fiestas Josefinas.

Al finalizar el pasacalle si está el pirotécnico señor Al' varez, se disparará una traca.

A las 12, nuevamente la banda dará otro pasacalle, con el fin de que si todavía queda alguien durmiendo se entere de que estamos en Fallas.

A las 2 de la tarde, en los jardines de la Glorieta, disparo de la primera "mascletá".

A las 4 de la tarde, y saliendo de nuestro CASALET FALLER, nos dirigiremos con nuestra Fallera Mayor y su Corte de Honor a la Plaza de Enríquez, para desde allí, a las 5 de la tarde, iniciar el desfile por diferentes calles de nuestra ciudad, para hacer la OFRENDA DE FLORES A NUESTRA PATRONA NUESTRA SEÑORA DE LA SEO.

A las 7 de la tarde, todas las comisiones de las demás Fallas, se concentrarán en nuestro CASALET FALLER, para desde allí iniciar el desfile con destino al Círculo Setabense, en donde tendrá lugar el VINO DE HONOR y REPARTO DE PREMIOS. A las 10'30 de la noche, y junto a la Falla, tendrá lugar el primero de los bailes organizados por esta comisión con el fin de seguir amenizando las fiestas falleras, hasta las tantas de la madrugada.

LUNES DIA 17

I

\

..SEGUNDO DIA DE FALLAS"

A las 7 de la mañana, despertá en la cual se dispararán como el día anterior sobre el millón de tronaors, si bien este día ya suelen fallar más falleros, no sabemos si será posible por los asistentes el disparar tantos, como el día anterior a los compases de la Banda de Música.

A las 10 de la mañana, la Banda de Música, recorrerá todas las calles de nuestra barriada con el fin de hacer un pasacalle completo, al final del mismo, disparo de una kilométrica traca.

Tapizados

sOrER tüuthos moüslos ds ft¡ndas

ile ilflPil y §lill

PARA SU C(¡CHE

:

GARANTIZADAS :

PortaldelaGrania,A J A T l rütr+{¡}+d}rlt+its+rt

Teléfono 881390

^c8re|*++4}{&4}c8.4trc}{p¡ü-|retw|+etyr¡wlwt§{te,¡}.*. t}*}rf}*wtr.lw|3

Discos

-

Jrguetes

BALDRES [ana¡ - Paquetería A,u\,,\,,\

¿vv\/

Teléfono 88f440

JATIVA

A las 12 de la mañana, otro pasacalle acompaña la Banda de Música por la Fallera Mayor y su corte de honor, así como por los componentes de la comisión masculina, al finalizar este pasacalle todos los asistentes se trasladarán a los jardines de la Glorieta, para asistir al disparo de la segunda "mascletá".

A las 5 de la tarde, la Banda de Música volverá hacer un pasacalle, y al finalizar el mismo se disparará una traca.

7

I

A las 6'30 de Ia tarde, partiendo de nuestro CASALET FALLER, nos trasladaremos a Ia Falla de la Plaza del Mercat, para a las 7 de Ia tarde, iniciar desde allí la visita oficial a las fallas, a este acto asistirán todas las comisiones falleras con sus Falleras Mayores y Corte de Honor.

A las 10 de la noche, cena en el

Casalet Faller, con

asistencia de las comisiones tanto femenina como masculina, este acto será presidido por nuestra Fallera Mayor.

A las 10'30 de la noche, tendrá lugar el segundo de los bailes organizados por esta comisión, y que será amenizado por el mismo conjunto que el dÍa anterior, cuando finalice el baile será disparada una traca por nuestra Reina del Foc.

MARTES DIA 18

,,TERCER DIA DE FALLAS"

A las 7 de la mañana, despertá, para este día hay un presupuesto de medio millón de tronaor, ya que se prevé que ya serán muchos los que fallarán, por lo tanto, lo que no se pueda hacer de ruido en los tronaor, Io tendrá que hacer la Banda de Música, con el fin de evitar quejas de los vecinos.

A las 10 de la mañana, y siguiendo la costumbre, la Banda de Música dará un pasacalle por todas las calles de la barriada, al finalizar el mismo está previsto que el pirotécnico señor Alvarez, dispare una grandiosa traca.

A las 12 de la mañana, con el fin de no dejar descansar mucho a los músicos, que den otro pasacalle, así el barrio que esté alegre durante todo el día.

A las 2 de la tarde y como en días anteriores, en los jardines de la Glorieta, disparo de otra "mascletá". :

ryñ: \

ólil

§7

Gorüez,e ó a

¿

lll

StarkrTuria IIIDEPOSIARO:I[[ lil

€' co¡ o,v??o,jt?

il

A las 10 de la noche, cena en el CASALET FALLER, en honor a las Reinas del Foc, de Ia Flor, de la Simpatía y de la Belleza, será presidido por las reinas junto a la FALLERA MAYOR, Srta. María Teresa López Sancho.

A las 10'30 de la noche, nuevamente el conjunto de días anteriores empezará su actuación, que esperamos sea de la complacencia de todos los asistentes, y una vez finalizado este acto, se disparará una kilométrica traca' MIERCOLES DIA 19

SAN JOSE Y ULTIMO DIA DE FALLAS

A las 7 de la mañana, despertá, para este día se disparará el medio millón de tronaors sobrante del día anterior más el millón de reglamento de cada día, los compases musicales que hoy serán menos, estarán a cargo de la Banda de Música de Llanera de Ranes, al finalizar la despertá se dispararán cuatro grandiosas tracas' A las 10 de la mañana, saliendo del CASALET FALLER' nos dirigiremos a casa del clavario saliente, para desde allí iniciar la procesión a la ermita de San José, en donde tendrá lugar la santa Misa en honor al Patriarca San José, finalizada la santa Misa, se iniciará nuevamente la procesión que recorriendo diferentes calles de nuestra ciudad, finalizará en casa del clavario entrante.

A la 1 de la tarde, pasacalle por la Banda de Música de Llanera de Ranes, este pasacalle será presidido por nuestra Fallera Mayor, como último pasacalle oficial se recorrerán todas las calles de la barriada.

Al finalizar el mismo se disparará una grandiosa traca, que será encendida por nuestra Fallera Mayor.

A fas 2 de la tarde, en los jardines de la Glorieta, disparo de una extraordinaria "mascletá".

A las 4 de la tarde, y desde nuestro Casalet Faller, con sombrero cordobés, nos dirigiremos a la plaza de toros, donde tendrá lugar una grandiosa corrida de toros, desfilando por el ruedo a la entrada a la plaza.

Una vez finalizada la eorrida de toros, nos dirigiremos a visitar a los diferentes Pepes de la Comisión, los cuales obsequiarán a la Fallera Mayor, Corte de Honor y los componentes de la comisión masculina.

Tostadero de Frutos Secos

Llegan

recién tostados

al

o

Gontumidot,

Plozo del Podre Urios, núm.

TE1EFONO

núm. 8813 59

JATIVA

11

A las 10 de la noche, en el CASALET FALLER, tendrá lugar la cena de la "cremá", en honor a nuestra Fallera Mayor, Srta. María Teresa LÓpez Sancho, Reina del Foc, de la Flor, de Ia Simpatía y de la Belleza, así como a todas las señoritas de la Corte de Honor' A las 10'30 de la noche, y hasta la hora de Ia "cremá" estará amenizada la velada por el mismo conjunto que los días anteriores.

A las 11'30 de Ia noche, empezaremos a colocar la traca para la "cremá"' A las 12 de la noche se disparará en los jardines de Los 25 Años de Paz un grandioso castillo de fuegos artificiales, para seguidamente empezar la "cremá" de la falla, y si consiguiéramos el 1.o Premio, nuestra falla sería la última en prenderle fuego sobre la una de la madrugada.

Finalizando

en el acto de la CREMA nuestro

año

FALLERO.

JATIVA Y MARZO DE 1969

PRESIDENTE DE FESTEJOS:

PRESIDENTE:

Vicente Soler Oliver

Miguel Barberá Gosa/bes

SECRETARIO:

Juan Gosalbes Macias

NOTA: Visto lo ajustado que tenemos el presupuesto, la Comisión queda facultada para suprimir cuantos actos no Ie sea Posible realizar'

F[|$[ T GESTORIA ADIflINISTRATIVA

F ¡scal asesoramiento

[J rn"ntes pa¡aportes S.grros

sociales

E nr"ñanza conductore¡

T ;'l'il.¡on automovi I ista DELEGAGION¡

lWulua lüacional del Automóvil Reina, número I Teléfono 881106

Jativa

Simbólica purificación

de los valencianos Nuestro pueblo iuela como los niños, de manera frascendental, poniendo en el iue§o cuanto es y cuanfo sabe.

Destroza, dice la §ente, verdaderas maravillas y nopor afán de destruir, sino por fas leyes del iue§o. Ef enÚusiasmo por sus cosas Ie fuerza a compeneúrarse con ellas.

Hl valenciano con el "ninot, le ocurre como aI niño cuando rompe su iu§uete para conocerlo meior y con eI conoci' miento del iu§uete hacerlos más suyo.

El valenciano, como los naturales de todos los pueblos, ama fos símbolos y como fos oninots, en su comicidad, encarna virúudes y defectos, ama estas frlutas de bulto.

El "ninot, reúne dos aspectos inÚeresantes: arfe y reli' §iosidad, manifestadas con dramática ironíaEl uninot, es Ia sdtira hecha forma, tealizada con Ia gracía incisiva peculiar de fos hombres de nuestro pueblo. Estas esfrafalarias figuras, muy a selluido, aluden a vicios y maldades de los humanos; pero, vicios defectos y debilidades, hechos escultura, quedarán convertidos por voluntad de los valencianos, en pavesas. Serán desúruidos fodos los valores ne§ativos, el pasado desan§efado y, renovado el espíritu, quedarán fos huma' nos limpios de pecados. De esta simbóIica manera se purifrcan anualrnen úe los valencian os.

Para afirmar nuestro aserto, solo basfa añadir que también se represen tan humildesy entrañables personifrcaciones humanas y que no son destruídas. El pueblo no admite Ia sáfira ni Ia burla para Io que bien quiere. Cuando por decisión popular hay que indultar del tue§o, pot voluntad popular, a un «ninot'' siempre recae eI f allo sobre Ia más entrañable frgura humana: sereno, «cohetet», vieia con su nieta, hermanitos de los pobres, Iimpiabotas, etc. No se conoce un solo oninot, indultado que encarne vicios o defectos.

Játiva, marzo de 1969

GALER! AS

sE[n[LLIS VARIEDANES DEL JUGUETE

El meior surtido en ju§uetes, donde encontrarán los que sus niños prefieren \^/

[ompinE Plogo

Deporte

VISITE NUESTRA GRAN EXPOSICION

Avdo, de Selgos,

11

JATIVA

Ieléfono n,'

BB190B

lrtorío lereso López

Soncho

*

oaí

nostra fallera

La teua silueúa du ltafue gu'hechisa Deu, al modelarte, Erasia fe doná, i vestint el hache de la llauradora... no poús fi§urarte lo molt que tú vals.

Diamans purissims son els teus ulls, Roses en Ia cara te vá posar Deu. I al voret tan Euapa i ser tan grasiosa... el mon on tu habites, eixe no es el teu.

No sé si eres ánchel o dóna perfécta, petgue aI comtemplarte m'encontre confús, la llum gue úe sobra i que te todecha es faro que sefla d'esplendor i llum,

t?oa.¡or

Rodechá de ninfes esfes fesúes t'encontres, i en eíxa cadira qu'és puesto d'honor, vestint eíxe trache que yá es Ualencia, la teua siluefa hui val un tesor.

¡Tu eres la Fallal ¡Be Ia represenfesl ¡Tu eres Ia Flamal ¡Tu eres Ia Florl ¡Tu eres Ia Reinal -la Reina vollEudaque fots els del barrio du§uém en el có¡.

Rebrix I'homenache qu'el barfio t'envía

rebrixlo contenta i en llran emosió, pues es I'homenache que dú en les entraoyes el crit d'entusiasme de la població.

G. F.

ASCESORIO9 VEIIIGU]OS ¡HEU!5?RIALE5,5.L.

I}E ilOTOR IBERIGA 5.A.

GOT{GE5IO]IARIOS AUT0[fl0VILES

-

CAI\,fl0NES

Calle de la Reina,

8-

-

THAüT0BES

Teléfono 88 19 96

JATIYA

a

#

/t(

TAttER DE REPARACIONES

SERVICIO

DIESET

SERVICIO DE ENGRASE

NEUMATICOS

Y

Y

TAVADO

IUBRICANTES

REPUESTOS LEGITIMOS

3"úr.§rorc

))trr

Sucursal en Ontenientq Avda. de Valencia/

s,,'n.

Teléfonos:

ll95 y

1196

I{MA

Zlw3,,1!ytu q*¿bl(ry*r* J

I

,rilllilltr,

llllliiillljlil:l[,!!!ffi:iliii:,iii[:lllfl:lijlll rillllilt|,

ill0ffi il

un TELEVISOR ttPura Sangne'r tínea simple y estirilizada

DISTRIBUIDOR:

Enr¡que lulaset Avenida República Ar¡lentina, núm. hléfono 881897

21

JATIVA

Begoño

Ricort Reig REINA DEt FOC

ffiTM Ef;'iu

Poquito Aliogo Seguí REINA DE LA FIOR

a

ARTICUIOS REGATO

i

,1'.

CRISTAT,ERIAS .:

a

VAJIIT,AS JAIIYA

Irobot, núm. 18

-r=ú@-.:Zt:Z

P,elojería Maria Pérez Tomás

PEREZ toqería P,elojería

Peparaciones _a__a_

Calle Trobat, número Teléfono

BB 17 32

rrATlVA

21

i{,0 filo furelo Sonchis REINA DE tA SIMPATIA

lil.o Angeles

ffrelo Bolinches REINA DE LA BELLEZA

Gafeüería Pesúaurante

La N¡T IAL_I_ i_

El-&!_

-

l-li_I )

Conget Paúiño Amplios Salones para

BODAS

BAUTIZOS COMUNIONES

¡t0NfrilN

N050rR05!

\-^ PadreClaret,

16

JAT¡YA

Teléfono 88 30 28

ITIIIII¡¡TI¡IITT

ANEEL PATTfrO Primo de Ribera,

ó

J A T l:

Teléfono 883014

f)'IAtEG FATLER Caminava prenent el solet en un matí prou agradable del mes de Gener, quan de sobte oig que em criden ¡Pepet!, i quina seria la meua sorpresa al girar-me i vore a PASQUAL CUDOL, un bon amic, que vaig conéixer quan varem fer la "mili" en Paterna, i que precisament degut al seu gran esperit taller, passarem molt de temps del quarter parlant de falles.

PASQUAL: Ja feia temps que no ens veiem. ¿Com estás?

PEPET: Bé, i a tú no cal preguntar-te, perque el teu aspecte és fenomenal.

PASQUAL: Puix la veritat és que no em puc queixar. Bó ¿i qué em dius de les falles d'enguany?

PEPET: Que portem un any molt "atxutxat", ¡vorem si al artista Ii puguem acabar de pagar.

PASQUAL: ¿Aixó cóm és? Si em digueres fa uns anys que ací no teniu problema en I'assumpte dels diners, 9u€ tenieu una maquineta per a fer-los. ¿Que vos ha trencat alguna peqa de la maquineta?

PEPET: Ans bé, diria que tenim una gallineta que ponia uns ous d'or, peró a la pobreta tan I'empapu§arem que d'una fartada es morí.

PASQUA.L: I no tens per ahí ningún bosqueig de la falla d'enguany, que m'el pugues mostrar, per a fer-me una idea de lo que la falla será.

PEPET: Si no tingueres pressa, al taller de I'rtiste aniriem, i sobre la mateixa falla vories de qué anem a tratar enguany.

PASQUAL: Jo per a falles sempre tinc temps disponible, així és que quan tú vullgues, s'en anem.

puix cap el tatler de l'artista de la falla d'esta comissió es dirigirem i un servidor de vosfés. At arribar a la porta det tatter es fropegarem dos colps a la porta, i després d'esperar uns mobava tancada, ya obrir i cap a dis que anem. Al nostre salutament de molt bons ments, es cavallers ens varen contestar tots els allí presents: " Bon día, Pepet i la pasquat Cudol,

a

U Ui \

U

7t ¡

2 s.!

EQUIPOS INDUSTRIALES

PARA OBRAS PUBLICAS

-

¡¡II]TIIIETITTII!iIT!TIT}¡ dt lf

0

IT ¡ I-a

¡ ¡I

:§

! trr

t

{§

rfi

s §

UI

o Ft

.

Er.EcTRrcrDAD :

r ¡IIII

REPARACION GENERAL:

!

d

ltrt II I¡I

It¡r

!

*oeurNARrA !

OBRAS PUBLTCAS a

REPUESTOS:

CALSA

ll¡ll.tt¡ttI¡¡III¡

[lro.

Uoso

r ¡

I

:

TEVANTE !

¡I¡

N

coNvERrrDoRES !

DEPAR ¡ DTESET ¡

srpRAulrcA

u

§

¡

¡

!

I ! iII

I-T II lt

o

SERVICIOS

TEcNIcos'

de

Rones,

r¡If¡¡l¡¡

s/n,

JATIVA

-

Ieléf, 882040 (fres líneos)

(Valencia)

companyia";excepte el aprenent del Sr. Antoni, Juliet un xaval molt inquiet i espavilat, que va dir: "Ja está ací el de la poalada" - El meu amic Pasqual, agó ho va interpretar mal, i poc va faltar per a que al tal Juliet no li pegara una bascollada, i després de contestar-li lo que venia al cas, em dirigeix al Sr. Grau, i le pregunte:

PEPET:

¿Pareix que

el veja preocupat? ¿Li

ocurreix alguna

cosa?

SR. GRAU: Ara ja res, Pepet; peró resulta que el morral de Juliet, ha vengut el primer aquest matí, i s'ha sentit ja artista, i m'ha armat una gran trifulga: ha comengat a canviar els ninots de platarformes, i ha originat un desgavell: menys mal que ja cadascú está en el seu lloc.

Puix, amb permís de vosté, vaig a explicar-li la falla al meu amic Pasqual.

PASQUAL: ¿Quin és el lema d'esta falla?

PEPET: Un lema que no passa mai de moda, si bé hui pareix que estiga a l'ordre del día: AVASSAMENT. PASQUAL: Molt ben pensat, sí senyor, perque per tots els costats ens AVASSALLEN' PEPET: Veus en la part alta de la Falla eixos dos cavalls que tiren del carro romá.

PASQUAL: Caballs molt formosos, dignes de tal carro.

Dins el carro observarás que tres personatges hi van PEPET:

PEPET:

montats.

PASQUAL:

Ja ho crec que els veig; si precisament crec que son

PASQUAL:

de tots els que ací tingueu, els que més han fartat.

No és que han fartat, sinÓ que farten i fartarán, perque mira bé qui son i vorás que el senyor HIDRO, el senyor TABACO i el senyor CAMPSA, encara que tenen negocis separats, s'unixen per a viatjar en un mateix vehicul, tirat per dos caballs desbocats. I dins el carro ni están tots els que son, ni ne sobra cap dels que están.

I com en temps dels romans, o t'apartes o t'avassallen'

PEPET:

I

no solament havem d'aguantar l'avassallament dels d'ací, perque mira bé i vorás que eix OVNI, d'altre

PASQUAL:

planeta esiá a punt d'aplegar a la terra' Si jo creia que eixos que per ahí caminaven a la lluna, volien aplegar.

PEPET:

Arrtosel.vicio

OLTRA CAT,IDAD -PRECIO

Padre Claret ,ZZ

JATM

t:Zr,e

&

. SERVICIO A DOMICIT,IO

á

J%J é/

Tel.BB2I 09 ¿é.2/ pZ

&/

TALLER ELECTROMECANICO

SAGAVI

ffil[il

Reparaciones Eléctricas del Automóvil

Bobinados

Reparación

y carga de Baterías VV z\z\

Gregorio illolino, 5

JATIVA

Ieléfono

BB 22 02

PEPET:

i sense dubte volen també

Es tot el contrari,

avassallar-

nos.

PASQUAL: PEPET: PASQUAL:

I eixes rodes, ¿qué son?

Com hui tot lo mon roda sobre rodes, al pobre vianant el porten avassallat.

I com es decuiden un poquet, a la clínica o al hospital anirá a parar.

QUADRE PRIMER Peguem ta votta a la fatta i de sobte, xé! i qui sobresa/t s'emportá el meu amic Pasqual, al vore una calavera aixina de gran amb un cartell que diu "LA CIUTAT DE LES MIL FONTS".

PASQUAL:

¿Aixó qué és, Pepet, "el cuento de las mil ches"

y una no'

?

PEPET:

espera. La nostra ciutat que té fama de ser la de les mil fonts, i no cregues gue aixó és fantasia, perqué inclús en un dels butlletins editats pel Ministeri d'lnformació i Turisme ,així ho anunciaren.

PASQUAL:

¿Peró verdaderament ací n'hi ha mil fonts?

Així era antigament, peró resulta que els anys no passen debades, i mentre n'hi ha fonts que amb tot i ser velles es conserven bé, n'han hagut d'altres més joves que s'han mort.

PEPET:

No sigues burro

i

PEPET:

¿Per manca d'aigua?

O de lo que siga.

PASQUAL:

I eixos individus

PASQUAL:

¿qué és lo que fan ahí? Pareix que estiguen reconeguent algun malalt, i tenen davant una font.

PEPET:

PASQUAL:

PEPET:

Eixos senyors son els doctors que I'están reconeguent: veus-hi el doctor en ART I CULTURA, el que está més prop de la font és el doctor ARQUITECTE EN CANALS I GOTERES, el del costat el doctor en AIGÜES, el que está més cap a dins el doctor ANALISTA i el de la dreta el doctor APARELLADOR. Que ¿per a aparellar els burros també cal doctorar-se?

Puix jo he estat molts d'anys aparellant el meu burro, i no he passat de ser PASQUAL CUDOL. No cregues que en aquest cas concret, més d'un burro

Bolsos DOCEDA (ARTICULOS PIEL)

Carteras C olegial Monederos

)

Billeteros

á

&

á

Antonio,

Teléfono

L

Cinturones -.zz -r:zJ @

Avenida José

BB

37

2222

JATIVA *r

á

&

.t:z

becotación

OGA CORTINAJES RIELES KIRSCH ARTICULOS ARTESANIA ESTANTERIAS METALICAS

ALFOMBRAS TAPICERIA PAPELES PINTADOS PERSIANAS LEVOLOR Gregorio

llolino, 5, bojo - Ieléfono 88 20 95

JATIVA

PASQUAL: PEPET:

fa falta que I'aparellen.

Puix si m'el porten, al moment quedará servit.

No divaguem i seguim avant en I'explicació: el que está al centre de la consulta dels doctors és l'especialista, que vol que per tots els mitjos el malalt se salve,

i per tan aquest és un doctor en PAU. PASQUAL:

PEPET:

Aixó em recorda a mí molt una escena de la sarsuela EL REY QUE RABIO; pareix que hajen fet consulta de doctors per a reconéixer el gos, per si rabia o es mor; i ací están fent lo mateix, peró en compte de gos és una font.

Justet, tú ho has dit, la llevarán o no la llevarán, ja vorem per on vé l'aire.

QUADRE SEGON PEPET PASQUAL: PEPET:

I

seguim d'aigua: veus, Pasqual, aixó és l'entrador del naiximent de I'aigua SANTA. I eix secant que fa ahí damunt.

Puix com tu saps, l'aigua SANTA a Xátiva no ens aplei més encara a l'estiu, que en regar el "tio PEBRELLA" i quatre més, l'aigua no aplega ni a Novelé.

Puix jo he vist aigua Santa en ampolles, i no et penses que a bon preu la fan pagar, i segur que li posarán uns "polvets" per a fer-la gasetjar que pareix que siga aigua mineral en poal.

ga,

PASQUAL:

PEPET:

PASQUAL: PEPET:

No m'extranyaria que alguna bomba d'extracció prop del naiximent haveren posat, i entre les regades del "tío PEBRELLA" y demés, lo que és cert és que sense aigua Santa s'havem quedat. ¿l eixes sargantanes qué fan?

No son sargantanes; pareix mentida que no distingeixques la classe d'animals a que t'estás referint: no veus que són "LAGAFITO" "LAGARTO" (llangardaix, en valenciá), i aixó no és fer propaganda al del sabó.

QUADRE TERCER

PASQUAL: Est quadre no és menester que m'el expliques, perque

r ,-[]

LtrNfE'lnstreiln ft [nnmsuo

[olle Dr. [orlos Sodhou,

JATIVA

7

(Valencia)

Ieléfono BB 18 55

.4J,á

-,.:Z -,-:Z '22,ÉZ/,ZZ,ZZ,VrZ

H=

Cafetería - Bar :llllilll[]lli:,11,,¡lllH::!I1,:illi:,¡l,,lilllllll!::

ANTONIO BARBERA Un esmerado servicio Para el paladar más delicado y exigente La Cafetería preferida por las personas de gusto

Vt-tt"t" V elA, ""t Reina, número

2O

J ATI

feléfono 88 30 27

el comprenc

perfectament.

Calla per favor, no siga que claves la pata, ja que tú no estás molt al corrent en les coses locals.

PASQUAL: Peró si aquest quadre es veu per tot el regne de Valencia per aquestes dates: puix si és la tia PEPATONA, venent bunyols al cantó del mercat, en els preus dels ' bunyols, i en les llistes que té ahí, des d'ací llegeix: 6 bunyols, 3 pessetes, i una dotzena, 5 pessetes.

PEPET: Vols fer el favor de callar, i jo t'ho explicaré. Aixó que tú veus i dius que són els preus dels bunyols, és la reproducción d'una plana del Llibre de la Fira de 1968, en la qual van reflectides váries de les obres que s'han fet durant l'any com a cosa municipal, i com observarás també figura la Piscina Olímpica.

PASQUAL: Puix eixa obra no es tenia que pagar per l'Olimpic, no com a cosa municiPal. PEPET: Com son la quasi totalitat de les obres que en eixa plana s'han Posat.

PASQUAL: Ara lo que no li pega ni amb cola, és que en el mes d'agost es facen bunyols; aixó és per ara, per

PEPET:

ara.

PEPET:

Aixó será en Valencia, perÓ ací fem els bunyols, Agost, en Marg i durant tot l'anY.

en

QUADRE CUART

Pasqual, est quadre sí que el comprendrás, perque només vore'l ja sabrás a qué es refereix.

PASQUAL: Puix sí, perque només vore eix individu amb lo brag embenat, ja s'entén que en casa del metge estará.

PEPET:

Veig que ho has entés perfectament, agó és la sala d'espera d'una clínica médica, que com tú bé saps allí en compte d'esperar lo que es fa és desesperar; perque fixa't bé i vorás com la gent agarra la cosa amb prou calma, perque n'hi ha qui vé preparada per a fer calga, altres es porten el periódic per a llegir mentre tenen que estar esperant, altres tot i cansats una "becaeta" están Pegant.

PASQUAL: I esta tía amb cara de mal geni, i amb la granera en la má ¿qué és lo que fa?

PEPET:

Espumas de Basesa

illruilo §ala fialallur FABRICA DE JABONES

x Escultor Esteve, 4 Calle Reina, 30

-

Teléf. BB 1017 Teléf. 88 13 51

JATIYA

Antonio Segrel[e$ Soriano Agente General de

UNION PRIVISORA, 5.

A.

coMpnÑIA DE sEGuRoS

Fábrica: Reina, 30 - Teléf. 881351 Despacho: Escultor Esteve, 4 -Teléf,881017 Particular: Avda. Selgas, 36 - 5.u prta. - Teléf. 881596

]AI IVA

Esta dona que veus tan enfadada, sobrats motius té la pobra, ja que és la portera de la finca, i com la clínica passa més temps tancada que oberta, la gent en l'escala es té que esperar, i la portera la tabarra té que aguantar.

I eix xiquet tan descarat ¿qué és lo que está fent ahí PASQUAL: en lo racó?

Com als xiquets no n'hi ha qui els aguante, li ha enPEPET: trat una "rampallaeta" de mal de ventre, isa mare els pantalons li ha tengut que llevar per a que I'angelet puguera descansar.

PASQUAL: ¡Puix está fent unes forgades, que vorem com queda la cosa!

PEPET: No pateixques, com sa mare esüá aguardant a que els visite el senyor doctor, sa mare ja li dirá que el xiquet está restrenYidet' PASQUAL: El qui ben en calma ho ha agarrat és el qui está ahí dalt sentat puix fins i tot s'ha portat el televisor.

PEPET: ¡Xé, calla, xé! No siga que s'entere; no veus que aixó és l'interior del pis, on viu el senyor Doctor, i el que está tan repantigat és ell que está vegent la televisió.

PASQUAL: Puix sí que és tranquilitat la que té, o és que els que están ahí no li Paguen.

PEPET: "Oiga, seguro".

PEPET:

QUADRE CINQUE Aquest quadre si que li agrada al meu amic Pasqual; no més vore el que allí hi ha, tot seguit em pregunta: burret

PASQUAL: ¿Qué fa est burret tan esglaiat?

PEPET: Com tú bé saps, en la nostra ciutat s'instalaren a la fí de I'estiu els semafÓrs per a regular el tráfec.

PASQUAL: Cosa ben feta em pareix, si bé he observat, que sobre tot els vianants fan poc cas de les senyals.

PEPET: Puix tornant al cas del burret, resulta que al creuar pel semafór que hi ha al final de l'Avigunda de la República Argentina, pujant cap a la plaga del Cabdill, com ell de llums no ho entén quan es posá la verda, el llaurador li pegá una varadeta per a que iniciara la

GARAJE ESpAÑn üda, de losé Gorregrosa

IIIROIN Servicio 0ftcial

Agente de ventas:

Francisco Navalón Juan

tl.I3 Telélono BB l5 47

Avda. E. [iberador,

a

JAIIVA

tailtlrarlox [olnlollxox, TORREGROSA z\.A,,\

VVV

Avenida de Selgas, s/n Telefs. BB217B.BB30tg

JATIYA

[. [.

marxa, i com el seu ritme de velocitat és prou menor, que el de turismes i camions, quan estava a l'altura de l'Avinguda José Antonio, el semafÓs allí instalat, es canviá de senyal, i com a fletxes, motos, turismes i camions, quasi damunt el burret anaren a parar, i ell al vore tan gran avassallament, així es va quedar.

PASQUAL:

I al llaurador els metons li

PEPET:

Puix sí, una gran trifulca s'armá, ja que el tránsit es va interrompre, i fins i tot el guardia municipal va tindre que intervindre, per a posar ordre on hi havien tants de melons.

escampá.

QUADRE SISE passar a vore aquesf quadre s'ens acosta Juliet i ens diu: "volen que juguem una partideta a boletes, perque per fatta de "bolos'; i"boletes" no será". Al crit del senyor Grau, Juliet torna a la faena i nosaltres seguim recorreguent la falla.

Al

.

PASQUAL:

PEPET:

Va bola, cavallers, ¡vaja quantitat de boles que

n'hi

ha en est quadre! ¿Aixó qué és, Pepet?

Pareix mentida, que em faces eixa pregunta, ¿no veus que és un televisor, en el que les boles publicitáries s'en eixen per tots els costats?

PASQUAL: Jo, és que de televisió entenc poc. ¿Saps que em passava? Que em posava a vore lo que feien, i deia "hui fan la mateixa.pel.licula que ahir", i m'en anava a dormir, fins que un dia em vaig enterar que tot alló eren els anuncis. Com passaven més de temps en anuncis que en projecció, jo ho vaig entendre a l'enrevés.

PEPET:

Puix a aquest home que tenim ací, Ii ha passat paregut: com és un gran espectador de Televisió Espanyola, s'asseu cómodament en eix balancí, i en un dels intermitjos de projecció que fan per a donar pas a la bola publicitária s'endormí, i em pense que vé el día de la "plantá" i encara no s'ha despertat.

PASQUAL: I t'has donat tÚ compte, que, quan més interessant és el programa, et fan un intermig i et deixen desconcertat, i quan tornen a comenqar, ja no saps per on vas.

PEPET:

Veritat és, perÓ "qui paga, mana".

Xanuamiunlu¡

tJ.

IIatlililO Q ))trr

Gregorlo Molina,

1O

Teléfono 88 24 22

JATI VA

QUADRE SETE

Ja de remat en t'úttim quadre de la falla ens va succeir un cas mOlt graciós: at girar et cantó que separa aguest quadre de I'anterior, veig a Pas' quat pegar grapades; aixó és que li vaig preguntar: PASQUAL: Puix no res xé. ¡Que al vore tan gran avesper m'havia .espantat; no, si encara em Picarán!

PEPET:

No seria res d'extranyar, encara que están prou encarades al seu cau.

PASQUAL: Aquest quadre a mí em recorda molt un d'eixos dies que hi ha examens per a conductors, quan en la Avinguda República Argentina, no es pot passar per la gran quantitat de gent allí congregada, esperant que els avisen per Passar al examen.

PEPET: I mentre els avisen o no els avisen, molt a sovint un guardia ha tengut que hi estar per al tráfec poder regular.

SQUAL:

;t;nri:".tj,:u"

PEPET: I és una classe

o"

I'escola eix, pareix que carabassa

de génere que en tot I'any no s'acaba.

De sobte oím a Juliet que es dirigeix a/ sr. Grau i li diu: "senyor Antoni, és que ham d'estar aguantant la tabarra d'estos fipus; esfará bé que e/s ninots que aci tenim no mengen, perÓ com la és més que hora dlanars'en a dinar, jo tinc una ganeta que io soc capaQ de meniar-me encara que siguen els melons que ahí tenim; alxi és que vosté vorá que és lo que es f a". t per a que et tal Jutiet, no ens fera un desastre, després de acomiadar-nos de tots, optem per anar-s'en.

JOSE BARBERA GOSALBEZ

5é

Extenso surtido en flores

y

plantas

Ramos para bcdas \§\-#-/U [onfección de todo close de froboios en flor noturol

¡eñ¡l

t Gar*Í

'iD

?

*(o

o JATIVA

5orthou [orreres, 5

lruZl-rz*lvru

Ieléfono

&

É2.&-vá/&/

BB 10

0l

>Í-,*/

MUEBTE§ o

lll

+#*

/\

Rofoel PIo lormo

!_aa_

a

bltrb-

,'\,'\,'\,4 /\ArA,,' República Argentina, 17 Teléfono 88 1189

JATIVA

Cantéu, xativenses, cantéu en plegaria a esta font histórica qu'es tan admirá, i siga se imache l'estaudart que diga: "Simbol seré sempre d'ésta g¡an siutat".

ila

t0il dsls

Uinlilinr

La Font més bonica, la Font més bledana, la qus nos legaren els antepasats, la que canta en nótes de dolga alegria, Ia que, cuants la veuen, els deixa asombrats.

Ta história mos conta en renglóns heroics que allá en atres sigles fóres inmortal, rendinte homenache els que visitaben Plegorio d'omor la Xátiva antiga, la Xátiva gran.

ürorror

Pasaren els sigle5

I la fll0lll0fla [g

de la dolga anyoransa

i en ells se quedaren carinyos i

amors,

pero tú, ¡Oh Font venera! Ia més santa i dolEa, encara eixistixes donatmos conórts. [, JUIián J. pigfA .

Cuant en hóres lfargues de calor i asfixia a tú acudixen els que tenen set... al caure en Ia pila ton líquit de plata, per ansia que tinguen... queden satisfets.

Dels vintisinc chorros cauen orgullosos sagrat relicari de plata i de or, pues ells fecundisen la térra amorosa, la siutat, la vega, els chardíns i els hórts.

Senyora galana de timbres gloriosos, Xátiva te canta en téndre candor, i al reverensiarte con tú te mereixes... a tons peús te deixa tot lo seu amor.

Vindrán atres sigles, cambiaran les cóses,

i tú, Font bonica, seguirás ton sér, i el póble qu'et canta en tanta anyoransa, durá en fon d'ánima tot el seu voler.

Cantéu, xátivenses, cantéu en plegaria a esta Font histórica qu'es tan admirá, i siga sa imache l'estandart que diga: «Simbol serás sempre d'esta gran siutat».

Julián Xátiva

i

marg

1944

J'

Piera

GAยงACA

Oficina Principal: Doncellas, n.'

23

SEVILLA

Pasaje Lombard

Delegociรณn Iomorcol Avda. J. Antonio,2T

GAilDI,l

CAT{ALS

0ficino Regionol de

Levqnle

El motiu principal d'una falla es el ninot, i tot per quant en missií moralitzadora senyala les males passións dels humans, si be en moltes ocasións s'ha vist apartat maliciosament d'aquesta tinatitat. , Es veritat també que no ha'tingut exit ta seua funció, pero go deu carregar-se a /es imperfeccións cada vegada maiors de 'home.

Més deixem que es pressente

8l %inot Qui no coneix al ninot,

el personatje faller que es tan sols el que pot

i

no el que voldría esser?

Represente a l'Humanitat en el séu aspecte grotesc; lo que vol tindre amagat perque resulta burlesc.

Segons convinga

al

artiste

puc ser ric, modest o probret: un En Joan, un vulgar Batiste o simplement un Joanet.

Hi ha qui fixant-se un póc troba que soc ell mateix i voldría tirar-me al fóc apenes en mí es reconeix.

Altres em veuen i es riuen a quí millor i quan més i mil fantasíes diuen de les que jo no sé res.

I a lo millor quí no diu qu'es el ninot del demá el mateix que tan a gust riu de la gracia que el ninot li fa?

,,.')., .

Puix si a tots els que son ninots els agarraren pel carrer, s'en arreplegaríen a pilots i...quántes falles es podríen fer!

V. V, E.

I

ij;

Cr.i,

@

Auto-Reparación

:

Turismos

PUIG

Teléfono 88 tZ 6l

Gregforio Molina, ,.;PÚ ¡rutÜ,*Z

JATIVA

13

/Z:=J t-Zú -r7.2 &

VA

pzuz4

Alimentación

J uan

Reig

Calidad-Precio-servicio Avda. de José Antonio,l3 feléfono 88 2¡t 39

Avda. de Selgas, núm. 5O Teléfono 8E 24 18

No mai será prou agraida l'aportació decisslva dels arfrsfes valencians al progres alcangat i superat cada any per /es fal/es. Ells han Íet possib/e amb llur inteligencia i esforg per a superar-se que les talles tinguen el mereixcut titol de monumets d'art.

Tot quant son /es tattes avui en el seu aspecfe monumental es deu a

llt &rúista Jo soc simplement lrartista, qui cap els fets i motfus de carácter humorista o els comentaris festíus.

I així, de forma irónica, critique l'actualitat sinse que la vis cómica falseje la realitat.

Al ninot li done vida, procurant al mateix temps que lo que és no ho siga per evitar els contratemps No pense amb el benefici quan es tracta de fer falles; puix sol esser sacrifici lo que després son rialles.

Procure sempre millorar el meu treball, i no té llóc en cap moment, tan sols pensar que tot será cremat pel fóc.

A

OO Y

S¡ les falles son monuments de crítica, humor i art, els intel.ligents-segóns just es reconeixer la part que li correspón aquell que busca en cada ralla eixida del séu pincell, juntar art, crítica i humor.

Que al ser monument la falla satisfet queda el séu autor.

V. V.

A

E,

oo Y

MUEBLES DE TODAS CLASES Comedores Dormitorios Salitas Star Recibidores

Hafael BELTRAT\ Beltido

Avdo. Repúblico Argentino,

ffi

-#J

D

t=-J

25 IATIVA

HZ

AporfoCo

&,72

@,.=Z,4zt

roEuerío

39-leléfono BB2i55

Perf ,

-rVZ¡

*erío

TER ffiffi Pinturas-Barnices-Colonias

w

AdóIfo Sancho,

5

JATIVA

Ocurrix prou a menut que al veure una falla quedem com si no la ha aguerem vist i tot per quant no sabem alcangar el seu significat. Per a fer I'explicació lo millor posible está

8t 9,tihretista No soc ningún poeta; tan sols un senzill aficionat qu'escríu alguna quarteta més

o manco acertat.

No es extrany per lo tant

al escriure valenciá al vól deixa anar de quant en quant algún ripio

o

cudó|.

La funció del llibretista es tractar de fer compendre les idees de l'artista que no sempre es sap entendre.

Per a que el meu treball resulte distret i millor fins el més xicotet detall mescle sátira i humor.

En ocasións

té fácil

el

llibret

explicació;

puix que la falla, clar i net, diu tot sinse complicació.

Quant la falla pórta pebre ha d'esser ú prou entés, puix si no es vorá negre per a dir molt i casi no rés.

Que abans tot deu el llibretista saber dir, per aplegar a matar

procurar

sinse apenes ferir.

V. V.

E,

tdificociones Setobenses, 5.

A,

[ils[sl f,onstrucciones en Genera[ San Francisco, 42 TelĂŠfono 88 24 2I

JATIYA

I

La funció del taller es laboriosa, generalment desconeguda més encara criticada.

Tot qui es bon valenciá es amant de /es falles. Pero hi ha molts a qui agraden les falles ja plantades I sense la seua aportació.

La cotització de quansevol barri es molt pel baix del necesaria per a fer una falla iels fesfeios. Obtindre el restant es l'obligació que assumix

8t ?aller Soc valenciá

i

faller,

el director de l'orquesta

,

podríem dir el capdanser que ta possib/e la testa.

Es díu que soc un tranquil i que sempre vaig de xala, que sopars en fas més de mil i tot a cárrec de la talla.

Concepte prou equivocat puix ya que ser molt actiu, que quan manco t'has descuidat el compte es torna passiu.

No soc element espárs, digam faller cap-i-cua, el qui ho es de Marg ó Marg i ni treballa ni súa.

Comengant per l'apuntá /es rifes i la lotería fins quant aplega la cremá tinc treball per a cada día.

I tot per seguir la tradició d'áquesta térra valenciana, d'oÍrenar nostra regió noves glories a Espanya.

Si no em crerJen, cavallers,

oo oo

aci deixe la baralla

i

en nom de tofs els tallers dic: "A veurc ara qui talla".

Vicente Vidal Escorcia

oo oo

ffTa ll ere§ Joaquín A znar Calabuig Servicio olicial

@it

PIilil'IS lll§Ptilt

,tEEP Reporoción

Gen

del Aufromóvil

Servicio tnuailo

ry

ffi

en

y

lnumlu

AZNAR @ Laboratorio

Diesel aGondiesel

MOTOR DE TODA GARANTIA

Perkitns Seat 1400 y 1500

-

AIfa Romeo y DKU/

iltonto jes go ro ntizodos

r§'r

.'

ffiI

mffi

ffil* ffm

[) Teléfono núm. BB120ó

fscultor fsteve, núm. 9

JATIYA

Autoservicio

JITIUI I

Especialidad en ftambres, carnes

y conoelados, Gonservas, verduras, frulas y licores.

\

.)

J ¿

§ERVICIO

A

DOMICil.tO

/§ ó\ Gregorio'Molina,

Teléfono 882499

10

JATIVA

Coscorróns de Falla Per a ter Íalla i ser e/s primers ni ha que treballar molt i §uanyar mo/fs diners.

Sí, per a fer falles han de tindre molt de salero, chuplant el ví en palles per a ser bon tallero.

I uns cuanls coscorróns per a escomensaf" perque Íer una falla molt s'han d'ensenyar.

Borrachet com una cuba anaya el tallero «mayor,, tot eu fea per la f alla repartint toúa clase rle pudor.

Del f allero se paria mof f; que si beu i s'ha profrta, pero es el que més treballa, i es el gue més pita.

Me/enudos i Mt nit aldes, plens de polfs i polleúes per ahorrarse unes pesetes son i¡luals per les espafdes.

Pit, pit, yGol.!

Un chut debandera. oxai, diu el refre, qu'es un tio calavera.

Estrambótics i §orróns pesuen com les ffepases, pero cuant t'enfades i ef canses s'ha preten els pantafóns.

Ni han molts caradures gue no fan cas dels coscorróns, pues fan moltes promeses i ells es menchen els torróns.

Senyoref, un chavet per a la f al(eta. ¡fr[a!, a fresar el basí, que voleu omplir el bosí a cosfes de fa meua pesefa.

Ni senyoret, ni senyoretes, la vertonya s'acabat, sols pensen en el plat ple de bones chulletes.

A re§o(óns i aspenfes anem arreple§ant chavos, es fará bona falla aungue mos costen efs pavos.

Per a que no s'acaben fes fal/es dernanen perres als veins, més plorant que fent rialfes i anant sobre pafíns.

íha

Tot menos treballar, bramant més que fltila, en una taseúa de tila l'estóma§o |,an callar.

En ocara, i poques casúanyes i en mes runa q'una *§uafa, de pala depilantse les pesúanyes.

úofs son

Un mono molt ufá es rascava Ia mefena pero tenía molta pena

de tot el ser humá, pergu'e|l, tart o pronte, animal :'asional será, pero ni en lfans ni suspirs deixará de probar els vins el día de la "plantá,.

I bon profit, caballers, qu'es divertixquen en les falles, mantin§uen be les cames i un abrás dels falfers.

ROGER STEUE

Eatler

Gerrajería

ENRICTUE §

ltr}|l§

carpinúería Wteúálica SANCHIS es garantía,

no lo olvide.

Reina, 57 - Teléfono BB IB 55

JATIVA

§ir-,--

f0runala falluril Moreneta:

¿T'enrecordes d'aquett dia que, a la vora de ta Falla, te 'diguí que te volia?

Tú, nerviosa i desinqueta, destlorant una rialla, em digueres que també tú, me volíes.

Jo pensí qué era de veres.

Pero, als tres o quatre dies t'enrecordes lo que feres?

No cap dupte qué aquell dia, me prengueres de iiinot per'a ta fatta qu'en lo mig del cor algares; i, després que te rigueres, ¡me cremares!

Moreneta:

Jo

d'allo ia estic curat.

Ara esfás tu mal-lalteta.

Dus al novio al teu costat i li las una careta!

Riu i balla, moreneta.

Riu i balla. l, quan vaies a ta casa, plora ¡Que no sapia el veinat que ia estás socarradeta en les flames de la Falla qu'el teu novio t'ha plantat!

i

calla.

.G.

F.

Anüonio

IarÍa [aI[0llnIl0 Reparación de Ballestas

W Calle Reina,

50

l'eléfono BB 1529

JATIVA

(o

ere..iá

Primer que rés, li demane al lector mil perdóns; No sé com expresarme millOr, perO ta megua idea va destiná a ier vorer a una inmensa machoria que la "Cremá" no simbolixa et finat de esfes subtimes fesfes talleres, com mols crehuen. Te un atre motiu molt especial' Les Fatles naixqueren segón é ltechit en un ilustre llibre de J. Sanchis Sivera, del Centre Cultural Valenciá, atlá per el any 1538 amb motiu del terQer aniversari de la Conquesta de Valencia se cremá per la nit del 9 de octubre det dit any la primera Falla. ¿En qué consistía abáns una Fatta? No eu sabén pero debía de ser algo extraordinari cuant despertava tan grán atensió at poble y ademés consistitía ú dels números prinsipals de /es fesfes.

Asó conssisfía segóns els archius Municipals de Valencia en una Gota ptena de ltenya y atquitrá que estava ardint tres dies, desde el toc de la orasió fins a tes 10 de la nit. Tals eren tes Falles del sigle XVl. En aquetls temps antic ya fofs se preguntaben. ¿Prara qué li dona la chent tanta importansia a les flames de una toguera? Tenía pues la segua explicasió imPortant.

Com es natural en el inchenit vatensiá pronte trobaren el motiu de la "cremá" de una Falla, algo debía de simbolisar y de ahi naixqué la transformasió de aqueltes fogueres antigues que tan despertaben la atensiÓ en et pobte vatensiá en els monuments que huí presumim' Entonces era un atractiu pera despertar la curiositat del poble; atractiu que el temps se ha encarregat de perfecsionar donantli tat encant y grandea difisil de imitar per ningú.

Y com /es festes valensianes sempre han segut sense rival per la segua esp/endides y gust, en /es talles que se ha posaf a provo el art y-y át ¡nchenit criticant y demostrant al mon sanser les malsanes cgsfums cuatre dirichents algunes vegades encontra -deequivocaslóns de mes de ta segua voluntad, altres a consensia, pero també en procurar no práctica fatte la moralitat mes escropulosa y per aixó tenen una finalitat y que les estos monu ments, es dlr com yá he dit al prinsipi pegarlos toc /es obres de y acsións males les tlames reduixquen a sendra tofs e/s visis y no si se avenen paraula vore fer mat fetes en tots e/s aspecfes; en una y poble la de se mostren reaslos rectificant ets mat tets pera bé del Nasió.

Un admiraor de les Falles

m

JATIVA- Republica A rgent ina,l 9

;é

*€

VALENCIA- Moratin,l y 3

ALICANTE- Lopez Torregrosa,5 ELGHE-plaza Mariano Antén,3

EL

IAR tAIURIS I

y

PRESIDENT

Es un home molt astut sabut,

que de dia y nit treballa per la falla y per l'eixut: ¡que ell sabrá el café que te begut!

EL

SECRETARI

Es un pinta que may Para y que se en pasa d'actiu; pero te una cosa rara tenint la lletra molt clara, ¡ni éll mateix sap lo qu'escriu!

EL TESORER Es en el conters molt clar y en el números entés; pero, ¡oh, cas particular! cuant ve I'hora de pagar,. ': .. :' ¡' ¡no aPareixen el dinés!

EL

CONTAOR

EL

ARTISTE

Estan en esfe sinYor els falleros enturits; pues ha eixit un contaor que no pot contar Pichor, ¡y aixó que conta en e/s difsl

Es escu/for de grans vols y de molta nomená; pero com els tará!cuant-¡che, éll diu que a fer buñols ningú li guaña la ma.

Ers vocAts Que hi ha pachanó o soPar o atra cosa que ialar, ifots s'apeguen com la mel!

Pero ¿hi ha que treballar?

Ja pots correr y buscar,

p

¡a ningú li veus el

Pel!

y entre tota eixa morralla en no res fem una talla; pues ia se sap que als valencians ningú mos chata la ralla, perque hasta els menuts son grans."

Per G. Ferrer Segarra

ILH

a-.t ¡¡

I.AMINADO PTASTICO

ATIVO

.

DISTRIBUIDOR:

REI\IA,

28, 30 Y 32 Teléf ono BB 11 52

JATIVA -.W,rrutÜ

rW

pZ/

rZZJ r.=,

-,.=Z /=*,¡=dJ

&

Pasta Detepgente

Klar y ES

N@t

UN PRODUCIO:

BACETE I -

JATIVA

Dtstribuidor 0ftcial de

Kelvinator P,afaet 8eru&no

Articulos para regalo Gul¡erterias Gnistaleria Yafilta Muebles Metáticos "YEGA"

Av. Repúbllc¡ Argentina,

17

)

feléfono número E8ló 3é

JATIVA

ñalaol frililr u¡ furoro Qrad.u ad,o Socia t

G

oleg iad.o

Asesorío [oborol 5egu

ros

Socio

les

:

'

,-.t'

0 Eelegado Gotaa,rcal de

i

illulua llailmal ilot lttlolnúil|

S NI

N

§t

§

Reina,núm.9 JATIVA Im.p. CA§TOR - Ce¡dán de Tallada, 4 -

Játlva -

Teléf. BBII 06

Depóslto Lelal: V.6{3 -

1969