Llibret Falla Passeig 2016

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Benvinguts amigues i amics, a la primera pàgina del llibret de la Falla Passeig de l’any 2016.

Teniu a les mans un llibret de plena actualitat que tracta de l’impuls del valencià gràcies a l’era de la informació i a l’ajuda d’Internet.

Si bé el valencià ha sigut sempre la llengua que s’ha parlat a casa, aquella amb la qual el pare ens conta anècdotes o amb la que la iaia es vanagloriava de com de bé controlava el refranyer, ara va molt més enllà. Per sort, des de fa dècades, torna a estar a les escoles, i la trobem també als carrers, a les prestatgeries de les biblioteques i fins i tot als documents oficials.

Però no acaba ací. Hui en dia, les noves tecnologies han ajudat, de manera molt significativa, a l'auge del valencià. Pot ser que encara queda molt per fer però sense dubte anem pel bon camí.

Poder trobar informació sobre qualsevol tema en valencià, inclús temes científics, era fins fa uns anys una cosa impensable. Actualment gràcies a Internet no sols és possible sinó molt fàcil. Enciclopèdies lliures, instituts d’investigació i universitats, entre altres institucions, publiquen diàriament a la xarxa articles en valencià. També les diferents plataformes digitals ens fan molt més fàcil el treball de poder aconseguir publicacions de diferents temàtiques en la nostra llengua, com la plataforma gratuïta ISSUU on podem trobar, per exemple, els llibrets d’anys anteriors de moltes comissions falleres. Mai havia estat el valencià tan fàcil al nostre abast.

El valencià està viu en la xarxa de xarxes. Pàgines web, blogs, aplicacions per al mòbil, xarxes socials… tot a tan sols un clic i disponible en la nostra llengua! També l'humor en valencià està d’enhorabona gràcies a pàgines web dedicades exclusivament a relatar amb gràcia i enginy i en valencià escenes de la vida quotidiana en forma de “memes”, aquelles fotos amb diàleg que ens arribem cada dia a les pantalles del nostre mòbil. Mai ens havíem rist tant de nosaltres mateixa.

I per descomptat també la música, cantants, bandes, escriptors i fins i tot pel·lícules en valencià que han trobat possibilitat de difusió gràcies a les xarxes socials, o a Youtube.

2

O vist des del punt de vista del consumidor, fins fa uns anys era realment complicat accedir a música o filmografia en valencià. Per a fer-ho, tal volta, s’havia d’invertir molt de temps buscant fins a trobar el desitjat.

I si és veritat que allò que no es troba a la xarxa no existeix, aleshores alegrem-nos-en perquè el valencià està més viu que mai. Tenim motius per a celebrar perquè, amigues i amics, el valencià està de moda!

El llibret d'enguany, és com tindre l’ordinador encés davant els vostres ulls. És un llibret virtual en format imprés. I en la Falla Passeig, que som molt moderns i ens considerem fervents impulsors de l’ús del valencià, hem volgut fer un pas més enllà i hem creat, amb molta imaginació, les nostres pròpies aplicacions i xarxes socials. I ens hem divertit moltíssim fent-ho.

Què vos sembla si en compte de Whatsapp utilizem “Wappa”? I “Truitter” en compte de Twitter?

A més ens hem creat un compte en “Fallesbook” i per a compartir escenes de la cultura valenciana a través de les nostres fotos ja no utilitzem Instagram o Pinterest, el que està ara de moda ara és “Cinta gran” i “No pinte res”. Els nostres cantants els veiem i escoltem al “Joitu” en lloc de fer-ho a Youtube. I s’ha acabat allò de buscar en Google o a Viquipèdia, ara hom fem al nostre propi buscador del Passeig o a Fallapèdia.

I després de moltíssimes hores de treball i dedicació hem de dir que estem contentíssims amb el nostre treball. Vos deixem amb un llibret modern, actual, divertit, original i atrevit on esperem es veja reflectida tota l’estima infinita que sentim per la nostra llengua i per la nostra falla.

Sense més dilatacions, falleres, fallers, amigues, amics, passeu, llegiu i gaudiu!

3

4

5

Escultura en honor a Sant Josep, obra d’Octavio Vicent i ubicada en el Pont de Sant Josep de València l’any 1951. L’escultura representa a Sant Josep com a fuster amb el seu fill colpejant una gúbia.

6

7

Óscar Sansaloni i Martí ha afegit una Salutació del president Falles 2016 Estimats fallers, falleres, familiars, amics i simpatitzants de la nostra falla: És per a mi un honor dirigir-me a tots vostés com a president de la Falla Passeig de Tavernes de la Valldigna.

En primer lloc voldria demanar-vos que dediqueu uns minuts a llegir aquest llibret que teniu en les mans. La comissió està treballant durant tot l’any amb molta il·lusió perquè cadascun dels actes que la falla organitza tinguen èxit i per això necessitem la participació i la col·laboració de tots. Vull donar les gràcies a tots aquells fallers i falleres que desinterassadament participen pel bé de la falla, a les empreses col·laboradores, i com no, als artistes fallers que plantaran eixes dues falles boniques al cor del nostre poble.

Voldria donar l’enhorabona a les dues Falleres Majors que representaran a la nostra falla en l’exercici 2016, Lorena i Maria, i a les seues respectives famílies. Vos desitge que passeu un gran any faller i gaudiu de cada acte, Jorge i jo estarem al vostre costat per a tot el que necessiteu.

Per últim, recordar-vos que esteu convidats a tots els actes que organitza la Falla Passeig. Gaudiu de les Falles 2016!

Óscar i Jordi Sansaloni No sabem per on començar, què dir-te, què posar, però unes paraules et volem dedicar.

De tot cor et volem desitjar que tingues un bon any. Un any faller com a president de la nostra falla, la Falla Passeig. Nosaltres, els teus fills, al teu costat sempre estarem per a gaudir de la festa fallera, perquè així ens ho has ensenyat des del nostre naixement i sempre t’hem acompanyat. T’estimem PAPÀ.

Chelo Sansaloni i Martí Tens una passió que no és una altra que el món faller, t'agrada sentir-te realitzat i il·lusionat on et sents còmode, per tant, enguany sé que ens cuidaràs, a tota la teua família fallera. Et mereixes ser correspost perquè les teues tradicions, la teua cultura i els teus valors ho diuen tot: O ordenat, S somiador, C curós, A amable, R respectuós. T´aprecie.

9

Encar Fenollar i Vercher La teua dona, amiga i companya Hola Óscar: Ha arribat l’any en què tu eres protagonista, eres president de la teua falla, la Falla Passeig. Un càrrec que sé segur portaràs amb respecte i amb molta il·lusió, perquè tu eres molt responsable en tots els aspectes.

No sé per on començar, saps que no sóc de moltes paraules, en casa el que escriu eres tu, però enguany és el teu any i ací em tens intentant plasmar tots els sentiments i records que em vénen al cap perquè sàpigues que jo, la teua dona, amiga i companya junt amb els teus fills, Óscar i Jordi, t’acompanyem i et recolzem perquè gaudisques del teu any com a president.

Mostra’n més...

Sempre he pensat que arribaria el teu moment, encara que tu em repeties que no series president de la Falla Passeig.

M’has contat mil vegades com va nàixer la falla, i com vas ser dels primers que la van formar junt amb els teus pares, germans, familiars i amics. Recorde el dia que et vaig dir que em feres fallera, de brusa només, perquè ja em sentia una més de la teua falla, de la nostra falla, perquè des que et conec he anat a la falla amb tu, he viscut coses que mai havia viscut perquè al meu poble (Benifairó de la Valldigna) no hi havia falles.

La falla és una gran família, i tu sempre t’has desviscut per ella, molts anys has sigut secretari i jo t’ajudava a doblar les circulars perquè tots els fallers tingueren la informació corresponent de tots els actes de la falla i que hi pogueren participar, ja que sense els fallers la falla no seria falla.

L’any que ens vam conéixer va ser l’any que la teua germana era Fallera Major (l’any 1998) i vaig poder participar de cada acte en primera fila, fins i tot em vaig vestir de fallera, ni ma mare ho sabia, i vaig poder fer l’ofrena com si fóra una fallera més i per això et done les gràcies. Sempre m’he sentit ben acollida quan he baixat al casal i també he participat fins i tot en els playbacks, ja veus, mai m’haguera imaginat que pujaria a un escenari i ballaria per a centenars de persones… Però la veritat és que quan ho he fet he gaudit molt i m’he sentit una més de la falla. També he participat en la cavalcada del ninot, i si he de ser sincera, he passat vergonya, però també he disfrutat com la que més...

Hem format una família amb eixes dos personetes, dos xiquets, dos solets, que omplin dia a dia les nostres vides, els nostres fills, als quals des que van nàixer els vam fer fallerets i han eixit al teu braç en les presentacions quan encara eren de bolquerets, quin orgull senties (i jo des de baix amb el cor en un puny, molt emocionada) al passar desfilant per la passarel·la primer amb el major, Óscar, i anys després amb el menut, Jordi, als quals els has fet part de la falla. També ells participen de tots els actes perquè “on va la corda va el poal i els poalets” com ens ha dit ma mare sempre, i així ho hem fet. Ells estan creixent dins de la falla, ara ja desfilen sols, en la cavalcada, en la presentació i en l’ ofrena, i Óscar, el major fins i tot porta l’estendard de la falla i participa en les cercaviles i despertades (perquè és coeter i li agrada la pólvora) i el dia de la “cremà” vol quedar-se fins al final, potser siga també president en un futur, seguint el camí de son pare: un exemple per a ell, un espill on mirar-se dia a dia. Creixen seguint els valors que nosaltres els estem inculcant.

Ens dones pau i tranquil·litat, i vull que sàpigues que enguany els teus fills i jo també volem donar-te eixa pau i tranquil·litat que necessites per a gaudir del teu any, perquè t’estimem i som una família unida, i gaudirem amb tu de totes les experiències que t’esperen. Enhorabona i molta sort en aquest any com a president.

A Óscar Martí i Sansaloni segur que li ha agradat

Escriu un comentari...

Óscar Sansaloni i Martí Falles 2016 Enguany president de la meua falla, la Falla Passeig!

Mª José Pons i Sansaloni Recorde aquell xiquet rosset, gandulet, que reia alçant el cap del bressol, per a dir-me que encara no estava dormint. També recorde a la meua iaia donant-li diners d’amagat per a anar a comprar-se pastissos sense que ningú ho sabera. Però sobretot recordé a ma mare sempre dient: “Que bon xiquet és Óscar!” Un dia em van preguntar quina qualitat admirava més d’un company i jo li vaig dir: “Que siga bona persona.” Óscar, sé que sempre estaràs ací per a tot. Que tingues un bon any.

Nuria Blasco i Magraner Et desitge emocions fortes, sensacions desconegudes, llàgrimes d’alegria, rialles de cansament, moments de nervis, imatges irrepetibles. Que aquesta bogeria d’estimar i viure tant la festa fallera es veja reflectida en el 2016. Gran turista, gran faller i, als quatre vents dic que seràs un GRAN president! Molta sort Óscar, gaudeix. Ja pots deixar de somiar!

Sara Tur Un any faller comença i tu Óscar formaràs part d'ell com a president de la teua comissió, no dubte que ho faràs d'allò més bé i que junt amb els teus gaudiràs de moments i experiències úniques. Ens fa molta il·lusió. Estigues ben segur que estarem al teu costat per a tot. Enhorabona Óscar.

Bea Sansaloni Espere que gaudisques d'aquest any al màxim. Gràcies de tot cor per formar part de la meua família i per fer que aquesta, la nostra falla tinga un gran representat, el millor que ha pogut tindre mai. T'estime tio.

Antoni Sansaloni Eres especial, persona amb ideals, tens caràcter, amb unes qualitats morals, personalitat pròpia amb serietat i sinceritat, alegria i felicitat. Et desemboliques amb intel·ligència, voluntat i llibertat. Per tot això sé que ho faràs com tu saps fer-ho, tractant a tot el món de la forma que es mereix, preocupant-te sempre per la teua família. No canvies, seguix sempre sent el mateix.

Ana Martí Óscar president! Óscar president! Quan et veia enfilant cap a l’escenari, pensava: “Quan el voré pujant com a president de la Falla Passeig?” Per fi ha arribat el teu any 2016.

Fill de president, germà de Fallera Major infantil i Fallera Major, cosí de Fallera Major, cosí de presidents i fundadors de la nostra falla… I quin any has triat! Junt amb Jorge president infantil (nét del número 1 de la falla) acompanyareu a una gran Fallera Major, Lorena i Fallereta Major infantil Maria.

Per tota eixa responsabilitat que tens, com a Martí que eres, et dic: “No vull que ens superes, però si iguala’ns”. Passa-t’ho molt bé.

Inma Peiró El meu falleret! Eixe és el nostre president! Junts començàrem en la falla i any rere any m'has estat acompanyant en cada presentació, en cada cercavila, en cada comboi faller... Només arribar al casal ahí estava ell per a oferir-me el seu braç i acompanyar-me en tots els actes convocats.

Fins i tot, aquell any en què a la falla vaig representar. No em podies fallar i el dia de l'ofrena ací vas estar!

Ara són els nostres fills, Jordi i Alba, els qui continuen amb aquesta tradició. Espere que per molts anys!

Aquest 2016 és important per a tu, i ací vull estar. Així que tornaré a traure el vestit de gala per al costat del meu falleret estar. Eres més que un amic, un gran president i segur que aquest serà un bon any!

Vicenteta amb Óscar i els seus amics Des de sempre...

Que difícil és concebre aquesta falla Passeig sense la teua presència...

Ja des de la seua fundació vas beure dels seus fonaments... obrer del seu disseny, part de la seua construcció.

Has vist el seu naixement, heu conjugat la vostra infància, has gaudit la seua adolescència.

Avui dia ja és una falla madura, doncs 32 marços l'avalen...

Però quin millor aval que el teu.... persona compromesa, formada, eficaç i seriosa....

Has treballat per ella, i el segell Sansaloni Martí oneja la Tavernes més vallera en cada racó del passeig, en cada acte, mascletada o ofrena...

Gran família la teua i gran tradició fallera... tenies fusta de president, organitzat, de caràcter envejable.

Escriu un comentari...

Pacient, de bon escoltar i millor conversa, amb uns valors tan nítids, tan vocacionals que t'han gestat amb aquesta presidència...

Vas fer grans amics en aquesta falla que avui formen part de la teua família.

L'amistat és la teua bandera, la conrees, la cuides i respectes.....

Enhorabona president! I molta sort merescuda pels anys que ho sigues...

Eres gran eres de poble eres del poble!

Eres prohom en aquesta terra Óscar Sansaloni Martí: persona honorable de tradició i enteresa.

13

Les teues amigues amb Lorena Unides sempre amb tu

Lorena, fallera des de ben menuda, vas nàixer al bressol de la flama.

Eixa flama, eixa espurna, eixa falla fan que aquest any sigues tu la més aclamada.

El desitgem un any únic, ple d’emocions que no podràs oblidar.

Agafa-t’ho amb calma, sobretot el dia dels premis, ja que dels nervis que tindràs no podràs ni dinar.

Sempre deies que series la Fallera Major però mai pensaves que això ja s’apropava i és ara quan pots cridar ben fort que eres la màxima representant de la falla.

En cada moment estarem recolzant-te, sols has de preocupar-te de gaudir en cada acte: demanada, proclamació, presentació, despertades, xocolatades…

Uf! El 19 de març acabarem rebentades.

La teua mirada s’il·lumina cada vegada que parlem de la falla per això a nosaltres ens agrada formar part d’aquesta batalla.

Lorena, riu, plora, emociona’t, celebra però sobretot viu.

Viu cada moment com si fos únic, ja que aquest any és el teu any.

Escriu un comentari...

15

Ana Martí amb la seua neboda i Fallera Major 2016 Àvia, vés preparant-me les claus...

Sona el telèfon, ring, ring!

- Diga’m!

- Àvia, com estàs? Sóc Lorena. La setmana que ve ja estem en falles, dis-li a la tia Ana que em prepare l’habitació, jo ja tinc la maleta feta i aquest any ja sóc més major i he d’anar a tot . D’acord “ueli”? Ah àvia! Vés preparant-me les claus de casa, axí no t´alces tantes vegades a obrir-me…

Així recorde els primers anys de Lorena en el món faller, era com un coetet. Passava la setmana fallera fora de sa casa, em cridava per a anar a per ella i la seua maleta - poca cosa, pantalons vaquers i la brusa fallera – era el seu equipatge.

Relate com era un dia de falles per a Lorena.

Ana Martí F.M. 1985 ha afegit 6 fotos Ella ja ho tenia tot organitzat: les claus de casa l’àvia en la butxaca, la despertada amb el seu oncle, els coets, més coets, el berenar dels xiquets, la torrada (sí, sí, era torradora) i el ball amb l’orquestra.

Ella i el seu amic Andrés quan ja no podien més, buscaven alguna cadira i allí es quedaven, fins que anàvem nosaltres, els arreplegàvem tal com estaven i pujaven a casa a dormir amb la seua brusa fallera.

S’alçava al primer coet de la despertada, i jo amb ella i la seua germana, més l’amic hoste de la nit anterior que es quedava en ma casa, clar!

Ella endavant, recorde que ja hi havia cua de xiquets per a arreplegar els coets i ella tan tranquil·la deia a tots que ella no la feia, que el seu oncle Javi era el coeter. Mocador en la cara per a parar el fum, i a la despertada. Després de la xocolatada, la veia molt poc, passava el dia fent cosetes: jugant, plantant la falleta, vigilant, manant, tirant coets, molts coets.

Les seues mans estaven negres, però negres, negres! És un record que tinc molt clar, com si treballara amb el carbó.

La seua primera brusa fallera (pintada) se la va cremar, però ben cremada. Li va volar la meitat. I li deia a la seua àvia: - “Ueli”, arregla-me-la perquè ma mare no ho note.

- Però si et falta mitja brusa! Deia l’àvia. I com era d’esperar, sa mare li va preguntar: ”Lorena, i la brusa nova on està?” i contesta…”l’àvia me l´ha alçada perquè no me la creme”. Mai la vam tornar a vore.

El que més li agradava quan arribava la nit era torrar carn, ací també tenia un altre oncle, Juan i tia (jo) amb influència.

Era una artista torrant, demanant-me l’entrepà sense fer cua. Després, amb l´orquestra, ballant fins que no podia més.

Mostra’n més

Quan s’acabava el dia, ma mare descansava, la pobra passava el dia aguaitada al balcó, buscant-la. I recorde també alguna guerreta que altra en el bany…

Un dia de l’ ofrena de flors, la seua germana Ana i jo vestides de valencianes, i volia fer unes fotos a les dos germanetes juntes. Ana anava d’estrena i Lorena per ací jugant i divertint-se, i al final vaig aconseguir que pujara a casa per a poder fer les fotos. Van quedar molt gracioses! Ana amb el seu vestit nou i la cistella amb flors, Lorena amb la seua brusa, ventall i coets a la mà. I recorde que com tenia molta pressa per a anar-se’n, la vaig fer seure en una cadira, li vaig posar un ventall que tenia per casa, i les dos germanes amb cara d’ estranyades es quedaren mirant-se i…flash! Foto.

Mirant eixe quadre em moria de riure, perquè sa mare i la seua àvia deien: “Xica, xica, una d’estrena i l’altra de despertada?” I jo rient-me: “Eixa foto portarà història!”.

Un record que guarde amb molta estima, és el de la primera vegada que vam anar a les falles a València sa tia Tere, Lorena, Ana i jo. S’acabava el món seguint les instruccions de la meua mare: primer que tot anar al mercat central, vore les parades, sobretot la parada del peix i del marisc (es tornaven boges Lorena i Ana) i comprar tot el que pertocava per al dinar (pa i mescla). Segon, anar a sentir la mascletada, el més prop que poguérem de la plaça de l´Ajuntament. I després dinar en la plaça de la Reina, assegudes en un banquet, i de fons música de mariachi. Sí, sí, mariachi! Lorena i Ana deien: “quanta raó tenia l’àvia, nosaltres la mar de bé dinant i tots fent cua per a entrar en els bars!”.

La vesprada la dedicàrem per a vore les falles més importants, elles al·lucinades veient els monuments de València.

Cansades, més que cansades, agafàrem el tren i tornàrem cap al poble, a la nostra Falla Passeig que era la millor. Així vam estar tres anys visitant València.

El tercer any ja teníem una més al grup de “ties-nebodes”, un xicotet projecte d’una nova neboda que naixia en agost: Maria.

Lorena, fallera de naixement, arrels de Martí, de festa profunda i balladors, família carregada de fundadors de la falla, Falleres Majors, presidents, fallers de soca. El seu primer vestit de valenciana el va estrenar als quatre mesos.

Uf, pensava que no, però alguna llagrimeta m’ha eixit, recordant tot això.

I trenta-un anys després de ser la primera Fallera Major d’aquesta falla, puc dir que enguany en la falla Passeig gaudirem de la teua presència, envoltada per la teua família, la teua cort d’honor i la teua falla, la Falla del Passeig.

I és hora que els fallers i falleres acompanyem a la nostra fallera, per a rendir la distinció que per les seues virtuts que atresora mereixen, i que la fan digníssima portadora de la més alta representació de la nostra falla.

Fallers i falleres, rendim homenatge per les seues qualitats, a la Fallera Major del Passeig per a les falles del 2016, Lorena Martí i Palomares.

A Lorena Martí i Sansaloni segur que li ha agradat

17

Ana Martí i Palomares amb Lorena Inseparables La meua sort no es pot comparar a cap altra

SORT, una paraula que cadascú la pot definir o interpretar segons el moment que estiga passant a la seua vida o si li ha tocat o no el dècim de Nadal que havia comprat amb l’acabament del dia del seu naixement.

Per a mi la sort no és una paraula canviant, no depén d’un estat d’ànim o d’una circumstància personal. Tots no tenen la sort d’haver compartit, al ventre de la seua mare, els 9 primers mesos de vida amb la seua germana, haver nascut juntes i haver viscut juntes cadascuna la seua vida però d’una manera relacionada i connectada. És realment un privilegi que pocs poden tenir i la sort ha fet que nosaltres fórem les elegides.

Hem compartit bons i mals moments, anècdotes, vivències, però sobretot hem compartit vida, els nostres cors es formaren a la vegada i han continuat batent fins ara en la mateixa direcció.

Però per damunt de tot la sort de la meua vida és tindre’t com a germana. ET VULL!

Escriu un comentari...

Pilar Altur: Quinti, enhorabona! Visca la FM del Passeig! M’alegre moltĂ­ssim que aquest any sigues tu. Ja saps que estarĂŠ jo i sobretot, la penya Torbellino al teu costat per a tot el que necessites. Disfruta al mĂ xim cada moment, de segur que deixarĂ s el llistĂł ben alt. Com diu la cançó: “Benvinguda al llarg viatge.â€? I saps que “mai caminarĂ s solaâ€?.

MÂŞâ€ˆJosĂŠ Vercher: OYE... abre los ojos, mira hacia ARRIBA, disfruta las COSAS BUENAS QUE TIENE LA VIDA... la, la,la,la... (ara ho tornes a llegir pero amb la melodia... jejejeje).

En fi PUĂ‘ITRONI đ&#x;‘‘đ&#x;‘Š solament dir-te unes poques paraules boniques... que t'arriben a la part mĂŠs profunda per a fer-te un poc mĂŠs feliç del que tu ja eres. Gaudeix cada instant, cada moment, cada somriure, cada llĂ grima... amb tota la teua gent, la que t'envolta, aquella que t'estima i et desitja que tingues un regnat de conte de fada, on tu eres la PROTA i la meua PUĂ‘ITEJATRONI! Juan Molla: Lorena MartĂ­ i Palomares: amiga honesta, treballadora, bona companya, divertida, Ăşnica i interessant. A mĂŠs Fallera Major de la Falla Passeig de Tavernes de la Valldigna. Enhorabona i a gaudir de tots i cada un dels TEUS moments amb intensitat.

Lorena MartĂ­ i Palomares Falles 2016 Un somni fet realitat: Fallera Major de la Falla Passeig 2016

Roser GarcĂ­a: Ai la meua Lore! Que qui ĂŠs?

La que sempre em trau un somriure, la que abans d’anar al llit sempre feia amb mi alguna ximpleria amb el pijama, la confident de moltes històries per a no dormir, la meua còmplice d’esmorzars de xurros amb xocolata, la immillorable companya de classe però sobretot inigualable AMIGA! Ara Fallera Major “nyĂ s cocaâ€? (com jo diria), i ĂŠs que m’emocione al pensar l’alegria que transmetrĂ s! Ja veus... potser em faça fallera i tot aquest any!

Míriam Fons: Aquest 2016 Ês un any amb què sempre has somiat i per fi ha arribat, estarà ple d’emocions, gaudeix cada moment, assaboreix cada espectacle i per descomptat, ací ens tens per a tot el que necessites, al teu costat anirem i gaudirem d’aquesta festa.

Txell Roman: Sister! Enhorabona per aquest any que t’espera ple de moments inoblidables, ple d’alegries, plors‌ però cada un d’ells especial! No fa massa de la nostra amistat però ets especial i et fas estimar en segonets! Perquè “las mellizasâ€? seguim gaudint de moments com els de fins ara i molts mĂŠs que han d’arribar! T’estime! I el teu cunyi mĂŠs!

Alexandra Llopis: Enhorabona pel nomenament de Fallera Major de les falles 2016. No han pogut elegir millor candidata per a eixe cà rrec: una bella jove, extraordinà ria amiga, sempre amb bon humor, plena de simpatia, activa, emprenedora, treballadora, excel¡lent companya en la labor d’educadora a la qual et dediques, que sap organitzar i dirigir les accions col¡lectives i sap estar en el lloc on es troba. Felicitats perquè segur que triomfaràs en eixe cà rrec en què has posat tanta il¡lusió. I enhorabona tambÊ als responsables de l’elecció perquè tindran una excel¡lent Fallera Major 2016.

VĂ­ctor Palomares: Esa lore como mola se merece una ola!!!

Espere que aquest any siga un any ple d’emocions juntament amb tota la teua família fallera. DesprÊs de molts anys de fer falla seràs la mà xima representant de la nostra Falla Passeig.

De segur que deixes el pavellĂł ben alt i serĂ s recordada durant molt de temps com a una gran fallera major. Visca la Falla Passeig i la seua Fallera Major! Et vull!

21

Alberola i Fonseca, Marta Alberola i Vidal, Llorenç Almiñana i Brines, Maria Altur i Altur, Estefania Altur i Guinart, Sonia Altur i San Antonio, Neus Altur i Talens, Pilar Álvarez i Martí, Esther Álvarez i Mora, Francisco Andrés i Gómez, Blanca Antón i Castillo, Aitor Armengol i Sierra, Vicent Artigues i Giner, Patricia Artigues i Giner, Rocío Ausina i Tortosa, Salva Barres i Gimeno, Alba Barres i Gimeno, Vicent Bataller i Poves, Lola Bel·lan i Giner, Vicente Berti i García, Jose Miguel Bertomeu i Colomar, Antonio Biendicho i Mateu, Amador Biendicho i Mifsud, Fàtima Biendicho i Mifsud, Pepa Bo i Enguix, MªCarmen Bo i Sansaloni, MªJosé Bo i Sansaloni, Vicente Mario Bononad i Enguix, Jorge Bononad i Ferreres, Juan Bautista Bononad i Pastor, Reyes Bononad i Roca, Encarna Bononad i Vercher, MªJesús Bononat i Pellicer, Roseta Bosch i Mogort, Marina Bosch i Sanchís, Enric Brines i Bernia, Vicent Brines i Grau, Salvador Brines i Hernández, Daniel Brines i Hernández, Salvador Cama i Andrés, Minerva

Candel i Talens, Ana Candel i Talens, Carlos Javier Canet i Grau, Gemma Caravaca i Giner, Nacho Cerdà i Franco, Clara Chesa i Alemany, Jennyfer Chova i Gómez-Elegido, Mar Ciscar i Arlandis, Carolina Ciscar i Arlandis, Maria Ciscar i Arlandis, Óscar Ciscar i Delamo, Mayte Clar i Bononad, Jorge Clar i Bononad, Víctor Clar i Gascón, Pilar Clar i Gascón, Victor Company i Grau, Raul Company i Palomares, Anabel Company i Palomares, Andreu Company i Palomares, Jose Luis Company i Palomares, Maria Cordo i Bono, Ana Corella i Gascón, Aida Corella i Gascón, Esther Enguix i Cerdà, Júlia Enguix i Magraner, Àngela Enguix i Manclús, Elsa Enguix i Tormo, Paula Escrivà i Alberola, Xavi Esparza i Serra, Celia Espí i Bolinches, MªJosé Espinosa i Bosch, Sergio Estruch i Corella, David Estruch i Corella, Salvador Estruch i Enguix, Elsa Estruch i Salom, Ángeles Fayos i Montagud, Inés Felis i Felis, Maribel Femenía i Arlandis, Eva Maria Fenollar i Vercher, Encar Fernández i García, Abel

Ferrandis i Almiñana, Luis Ferrando i Cordo, Carla Ferrando i Magraner, Elena Ferrando i Magraner, Marta Ferrando i Peiró, Amor Ferrando i Peiró, Vicent Ferrando i San Antonio, Maria Ferrando i San Antonio, Rosalia Ferrando i Serra, Celia Ferrer i Cogollos, Laura Fito i Garriga, Armando Fons i Ciscar, Maria Fonseca i Martí, Emilio Fonseca i Pastor, Francisco Galera i Cortés, Nerea Galera i Sancho, Carmina Galera i Taberner, Paco Galiana i Bononad, Josefa Galiana i Bononad, Resu Gambín i Carrasco, David Garcia i Gimeno, Dolo Garcia i Palomares, Jose Antonio Garcia i Tortosa, Ana Gascón i Fuentes, Desirée Gascón i Gascón, Mª Amparo Gascón i Gregori, Inmaculada Gascón i Llinares, Beatriz Gascón i Peiró, Anabel Gascón i Peiró, MªEstefania Gascón i Talens, Julio Gascón i Vengut, Marita Gimeno i Brines, Anabel Gimeno i Brines, Nuria Giner i Escrihuela, MªJosé Giner i Magraner, Miguel Giner i Pelegrí, Concha Gómez i Bononad, Juan Bautista Gómez i Enguix, Andres Gómez i Enguix, Juan Bautista Gómez i Enguix, Toni

Gómez i Górriz, Àlex Gómez i Górriz, Fernando Gómez i Grau, Dulce Maria Gonzalez i Bellver, Julian Górriz i Grau, Jessica Grau i Escrivà, Ángeles Grau i Escrivà, Clara Grau i Fons, Juanvi Grau i Garcia, Alejandra Grau i Gómez, Vicen Grau i Hernández, Zulema Grau i Manclús, Juan Luis Grau i Miret, Jesus Grau i Planells, Elvira Grau i Planells, Paula Grau i San Antonio, Miriam Grau i San Antonio, Rosa Maria Guijarro i Díaz, Encar Hernández i Hernández, Mª Encarna Hernández i Jurado, Gemma Hernández i Jurado, MªIsabel Herrero i Tarrazona, Cristina Huertas i Lledó, Júlia Ibáñez i Escrihuela, Jose Juan Ibáñez i Escrihuela, Laura Ibáñez i Martín, Joan Juan i Escrihuela, Esther Laparra i Galera, Amparo Laparra i Galera, Benjamín Laparra i Garcia, Pepe Llinares i Franco, Dulce Maria Magraner i Grau, MªCarmen Magraner i Mahiques, Salvador Magrner i Reig, Mar Magraner i Reyes, Agustí Manclús i Clemente, Jordi Martí i Altur, Juan José Martí i Ferrando, Celia Martí i Galiana, Jose Martí i Gimeno, Juan Salvador Martí i Gimeno, Consuelo Martí i Lobo, Maria Martí i Magraner, Ana Maria Martí i Magraner, Mª Salud Martí i Mansanet, Juan

Martí i Martí, Ana Martí i Martí, Javier Martí i Martí, Santiago Martí i Navarro, Vanessa Martí i Palomares, Ana Martí i Palomares, Lorena Martí i Talens, Nuria Martí i Talens, Belen Martí i Talens, Mari Pepa Meló i Company, Encar Mestre i Boscá, Gema Mifsud i Manclús, Pepa Motilla i Ferrandis, Javier Navarro i Vercher, Cristina Ortega i Ruiz, Ginés Ortega i Savall, Ginés Ortiz i Borrás, Nati Pablo i Gimeno, Fàtima Pachés i Reig, José Carlos Padilla i Grau, Susi Palero i Dual, Jorge Palomares i Alberola, Marina Palomares i Ascó, Gloria Palomares i Camarena, Ainhoa Palomares i Camarena, Aleixandra Palomares i Ciscar, Desirée Palomares i Ferrer, Eva Palomares i Pallas, Isabel Palomares i Perelló, Júlia Palomares i Perelló, Sergio Palomares i Pérez, Joaquin Palomares i Pérez, Víctor Palomares i Ripoll, Marta Palomares i Sifres, Jose Vicente Palomares i Solanes, Alexandre Peiró i Chaveli, Jose Peiró i Ciment, Vicent Peiró i Gascón, Carlos Peiró i Gascón, Inma Pellicer i Altur, Yago Pellicer i Grau, Jose Luis Pellicer i Talens, Benjamín Pérez i Chover, Nuria Pérez i Garcia, MªAngeles Pérez i Salinas, Carmen

Pérez i Vercher, Eduardo Piera i Tur, Aina Piqueras i Martínez, Hermi Plancha i Blasco, Susana Pons i Palomares, Laura Pons i Palomares, Sara Rocher i Clemente, Mª Amparo Rocher i Planells, Pepa Rodríguez i Giner, Sandra Ruiz i Jareño, Laura Ruiz i Juan, MªCarmen Sala i Clar, Diego Sala i Clar, Maria Sala i Escrihuela, Estela Sala i Grau, Ximo Salinas i Ferrando, Antonio Salinas i Martí, Batiste Salinas i Martí, Mila Sancirilo i Gómez, Lucia Sansaloni i Blasco, Beatriz Sansaloni i Hernández, Jordi Sansaloni i Martí, Antonio Sansaloni i Martí, Chelo Sansaloni i Martí, Óscar Sansaloni i Sala, Antonio Savall i Climent, Francisco Savall i Ortiz, MªJosé Savall i Ortiz, Rosana Savall i Soria, Carlos Serra i Sansaloni, Maria Serra i Sansaloni, Jordi Serrano i Martínez, Maria Sifres i Espí, Àlex Soler i Bono, Anna Talens i Escrihuela, Santiago Tormo i Giner, Pau Torres i Vidal, Àngela Ureña i Palop, Joaquín Ricardo Vela i Mazarrota, Roman Vengut i Llobell, Marita Vercher i Escrihuela, Lourdes Vercher i Gimeno, Pilar Vercher i Talens, Carla Vidal i Almiñana, Manolo Vidal i Gascón, Claudia

23

Jorge Álvarez i Martí ha afegit una Salutació del president infantil Falles 2016 Hola sóc Jorge. Com a president infantil de la falla per al present exercici vull convocar-vos, fallerets i falleretes, perquè ens acompanyeu a Maria, la Fallera Major infantil i a mi a tots i cadascun dels actes de la falla, tant als formals, com ara, premis, ofrena, missa… com els més lúdics: despertades, xocolatades, jocs… amb l'única obligació de passar-s’ho bé. La setmana fallera és curta però intensa, i hem de gaudir de cada acte, entre tots hem de fer que siguen moments inoblidables, dels millors de la nostra vida. Estic ben segur que ho aconseguirem. Una abraçada. Visca la Falla Passeig, la nostra.

Pepa Talens amb el seu nét i president infantil 2016 El qui troba bon padrí ja ha corregut mig camí Des de la cuina i acabant de preparar el dinar escoltava jo la conversa entre iaio i nét: - Iaio, tu tens molta influència en la falla, no?

- Doncs - És que jo per a les pròximes falles voldria ser president!

- Però...

- Jo crec que tu manes prou en la falla!

- Vols deixar-me parlar? Tu recordes que totes les vegades que de menut et déiem: “Algun dia quan tingues l’edat que correspon, potser seràs president infantil.” I tu, sense tan sols deixar-nos acabar de parlar ens deies: “No, no i no! No ho he de ser!” Què ha passat ara?

- Doncs ara sí que vull! Tu ets dels fundadors de la falla, el primer president i per cinc anys! Et diuen el número u. Tots et volen molt… alguna cosa podràs fer!

- Para, para, que ací hi ha molt per parlar. Primer li ho has de dir al president, la màxima autoritat, que és qui decideix les coses després de parlar-se en junta i qui ha de valorar el que és més convenient.

(Jo guaitava de tant en tant i somreia de veure els dos, iaio i nét, molt seriosos).

- A més, Jorge, ser president no és qualsevol cosa, té les seues obligacions i responsabilitats. I els teus pares ja saben que vols…

- Sí, clar, iaio, però em sembla que mon pare i la meua germana no s’acaben de creure que ara m’haja decidit. Ma mare sí, com ella és tan fallera! Va ser ella la que em va dir: vés, vés, dis-li-ho al iaio... que se n’alegrarà.

Guaite i li dic: “Jorge, estava escoltant i també m’he estranyat un poc de veure’t tan il·lusionat. Tu tens el geni curtet…

Hauràs de controlar-te algunes vegades!"

- Sí, iaia, ja ho sé. Faré tot el que podré. Però tu recorda-li al iaio que ell també faça el que puga!

Passats uns dies sona el timbre de casa insistentment i apareix Jorge més content com unes pasqües…

- Iaio, iaio, ja ho tinc clar! Seré president, m’han dit que sí!

- Quina alegria, doncs ara recorda, a complir!

Pepe Martí i Galiana amb el seu nét i president infantil 2016 Paraules per al meu nét: de president a president Jorge, qui anava a pensar que després de trenta-dos anys del naixement d’aquesta falla, de la qual sóc fundador i faller, et veuria seguint els meus passos. Si l’any passat em va omplir de satisfacció acompanyar la teua germana Esther en l’acte de presentació de la Fallera Major, imagina com he d’estar enguany sent tu el president infantil. N’estic molt orgullós i content. Del meu nét, què us puc dir? És bon xiquet però un poc terratrémol, no para mai quiet. Pot ser, et sembles a mi, perquè diuen que en falles jo tampoc pare i que no em fa mal res. Vull que gaudisques d’aquestes falles i que assaborisques cada moment. El temps corre i passa, però el que vius i els records sempre seran teus. No t’ho diu només el teu iaio, t’ho diu un president. Enhorabona Jorge

A Jorge Álvarez i Martí segur que li ha agradat

25

Nuria Martí amb el seu fill Jorge i Pau Frontera Amics de sempre... amics per sempre No sé ben bé qui eren Pelé i Melé, pareix que una parellla d’amics que sempre anaven junts, però ho he sentit dir de vosaltres dos més d’una vegada.

Tampoc sé ben bé des de quan sou inseparables, però des que coincidíreu a l’escoleta amb dos anys vos recorde junts.

Vàreu fer lliga de seguida. Des dels tres anys a la mateixa classe al col·legi, i com no podia ser d’una altra manera, els dos fallers de la Falla Passeig per tradició familiar.

En les bregues de companys es defeníeu mútuament (m’emocionava quan veia com el teu amic et passava el braç pel coll per a defendre’t) s’ajudàveu amb els estudis, compartíeu rialles i disgustos, els jocs esportius, activitats extraescolars (tennis, anglés, catequesi…) fins i tot aconseguíreu que les famílies compartírem la vostra amistat junt amb altres amics (paelletes, soparets, alguna cerveseta mentre jugàveu al passeig…)

“Puc anar a dormir a sa casa? Volem fer una festa de pijames…”

“Pot vindre a passar el dia a la platja? Però que es quede a tot: a dinar i a sopar…”

I quan s’acostaven fallles: “Ens hem apuntat per a eixir al playback de la falla i per a jugar a futbet i a la cavalcada del ninot!”

“Anirem junts a la despertada i després al xocolate i a dinar al casal i a tirar coets i als jocs de la falla i un geladet al passeig i als premis, a l’ofrena, de cercavila, a vore la mascletada, a sopar també i una estoneta a la revetla i demà també a la despertada, volem vore la cremà però la gran també…”

I a tot, us apuntàveu a un bombardeig!

I en unes falles de fa no sé quants anys vaig escoltar per primera vegada que comentàveu, agafats del coll com fan els bons amics: “Quan un del dos siga president infantil, l’altre serà vicepresident, i així anirem junts a tot i ens ho passarem d’allò més bé!”

I anàveu repetint-ho any rere any…

I per fi ha arribat eixe moment tan desitjat per vosaltres, JORGE i PAU, i junts heu començat a representar a la Falla Passeig en diversos actes (mig any faller, baixada, “La cagà del camell”, presentacions…) i a compartir els sopars al casal. I, per descomptat, a comboiar-ho tot!

Heu complit un somni i en vindran molts més…

Compartiu aquest any i gaudiu-lo, si cap més, que tots els anteriors. Les vostres famílies estarem al costat recolzant-vos en tot i continuarem emocionant-nos al pensar que sou, com diu la cançó: “AMICS PER SEMPRE.”

A Jorge Álvarez i Martí segur que li ha agradat

Jorge Álvarez i Martí Falles 2016 Seguint la tradició familiar: president infantil de la Falla Passeig 2016

Pau Frontera: La falla no podia haver triat millor president i jo cap altre amic d’aventures. Des de la guarderia experiències compartides que no han fet més que començar… Pel que queda per vindre! Moltes felicitats! Álvaro Gómez: Jorge, ens coneguem des que tenim dos anys i mai has deixat de ser un dels meus millors amics. En aquests anys hem passat moltes coses junts, recorde especialment les llargues nits de Halloween que hem compartit també amb Pau. Nits de rialles, jocs, xerrades… Aquest any compliràs una de les teues il·lusions, ser president de la teua falla i m’alegre molt per tu. Espere que ho gaudisques molt i siga un any inoblidable. Finalment sols dir-te: gràcies per ser el meu amic.

Mar Alberola: Recordes Jorge totes les hores que hem passat jugant i rient al Passeig? Ens ha vist créixer i ara et vorà créixer com a faller, ja que seràs el màxim representant de tots els xiquets i xiquetes de la falla que tant estimeu tu i la teua família, la Falla Passeig. I nosaltres els teus amics estem molt contents de poder compartir amb tu aquesta experiència. Felicitats Jorge!

Jordi-Román Palero: Hola Jorge, volíem escriure una cosa per a tu. Ací va: ”Els nostres iaios són amics, les nostres iaies són amigues, els nostres pares són amics, les nostres mares són amigues… i nosaltres dos també som i serem amics teus…

Sempre. Felicitats!”

Esther Álvarez: Vull felicitar eixa personeta que ens alegra cada dia i ens remou tota casa. No canvies mai perquè encara que passen molts anys, ni la distància ni les nostres diferències podran fer que l’amor i l’orgull que sent per tu minve. Enhorabona, germanet, eres un gran president!

Mary-Belén Martí: Jorge, volem escriure unes xicotetes paraules per a felicitar-te i desitjar-te unes inoblidables falles en companyia de tots els qui t’estimem. Besets.

Paula Fons: No abandones mai eixe somriure que ens il·lumina cada dia i ens fa sentir satisfets de veure l’homenet tan guapo en què t’has convertit. Vull felicitar-te per haver complit el teu somni, ser president de la teua falla.

Felicitats!

Germans Ortega Savall: Eixe Jorge, eixe Jorge, eh, eh! De família fallera, quadrilla fallera, arrels molt falleres. Ens alegrem molt que sigues el nostre president infantil. Que passes un any molt feliç! Gaudirem amb tu de la festa. Enhorabona, Jorge!

Cosins Álvarez: El nostre Jorge, el menut dels cosins però el més viu de tots. No és gens estrany passar pel seu Passeig i vore’l córrer darrere d’un baló, la seua passió. De nou cosins que som, se’n va més de trenta anys amb els més majors. Quina família més estranya, veritat? El nostre nanet té nebots que són de la seua edat. Ara, a ell li ve de luxe perquè quan ens ajuntem sempre té amb qui jugar.

Enguany és el màxim representant dels xiquets de la seua Falla Passeig, la seua altra passió. No és una afició que furta, sinó que l’hereta. Son pare és un dels fundadors de la Junta Local Fallera de Tavernes i de la Falla Passeig i a sa mare encara no li han dit que hi ha un acte faller i ja té el vestit posat. Els teus cosins i nebots, des d’aquestes línies, volem desitjar-te a tu, als teus pares, Quico i Núria i a la teua germana, Esther, que passeu un any inoblidable.

29

José Padilla amb Maria La meua cosina... la meua fallera Mai he entés el significat del refrany “no hi ha mal que per bé no vinga”, fins a l’any passat.

Quina alegria em vaig endur quan em digueren que seria president de l’any 2015. Quan vaig preguntar quina xiqueta seria la Fallera Major infantil, em contestaren que de moment no hi havia cap. Anaven passant els mesos i cada vegada estava més complicat. La veritat, us he de confessar que jo estava ben tranquil, perquè Eugenia, la que era Fallera Major infantil eixint, era coneguda meua de tota la vida. Tranquil·litat que se’m va acabar el dia que em digué que no volia repetir. Quina mala sort!

Una vesprada, ma tia em va dir que les meues cosines, Maria i Eva, anaven a apuntar-se a la falla per a fer-me costat en aquest any tan important per a mi, i inclús, anaven a fer-los els vestits de fallera.

I per què no és Maria la Fallera Major infantil?

El no va ser rotund, i la veritat, és que era una bogeria, mai s’havia vestit de fallera, és més, mai havia viscut les falles.

Però, i per què no? Li vaig insistir, tot el que vaig poder i més… Quina paciència tingueren els meus tiets!! Fins que vaig entendre, millor dit, em van fer entendre que no podia ser.

Quina sorpresa seria la meua quan un dia la meua cosina Maria em donava la notícia que seria Fallera Major infantil del Passeig, no m’ho podia creure. Va ser just ací quan vaig entendre el refrany, gràcies a no presentar-se cap xiqueta, acompanyaria a la millor fallereta que podia haver tingut, la meua cosina.

Maria mai haguera pensat que series la meua fallereta. Doncs imagina’t quan em digueren que enguany repetiries… vaig al·lucinar!

Et desitge que gaudisques d’aquest any tant com l’any passat. Ací estaré jo al teu costat.

Les falles 2015 han estat marcades pel mal temps. La nit del 18 va començar a ploure i no pareixia que anara a parar.

Però, gràcies a això vam estar tots junts al pavelló, des del més menut fins al més gran de la falla, cantant i ballant com mai abans havíem fet i és que… no hi ha mal que per bé no vinga.

31

Maria Morant i Padilla Falles 2016 Dos millor que un: enguany repetisc regnat com a Fallera Major infantil de la Falla Passeig!

Carmen i Laura: Maria, et desitgem un bon regnat i que t’ho passes genial, perquè t’ho mereixes. Un altre any més de reina!

Et desitgem el millor, perquè estàs ací sempre que et necessitem. Et volem molt fallereta. Molts besets.

Hugo: Maria ens alegrem molt que sigues fallera major i sabem que ho faràs molt bé i que ho disfrutaràs moltíssim. Eres la millor fallera i la millor cosina. Et volem.

Yaiza: Maria, ens coneguem des que teníem tres anys, érem inseparables. Ara en tenim onze, i encara que de vegades ens enfadem, continuem sent molt bones amigues. Et desitge el millor, feliç regnat!

Carlos: Des del primer dia que vam coincidir a classe vaig saber que series i eres una de les meues millors amigues, des d’aleshores ens hem vist créixer. Per això, la nostra amistat i estima segueix fent-se gran amb el pas dels anys. Maria, et desitge un feliç regnat i espere que no canvies mai. Et vol el teu amic Carlos.

Martina Jiménez Bañuls: Maria, desitge que sigues molt feliç en el teu regnat. Eres l'amiga alegre i coqueta del grup, i saps fer-me riure quan estic trista, saps escoltar-me encara que parlem de coses sense sentit i gaudir amb mi. Et vull molt.

Paula Padilla: Maria hem crescut juntes i encara que hi ha diferència d'edat, eres més que una amiga per a mi, eres com una germana. Les amigues són per a sempre, però les cosines són de per vida. Et desitge de tot cor el millor, t'estime.

David: Estava jo a Madrid passant uns dies i un matí, baixant a desdejunar, es van obrir les portes de l'ascensor i em vaig trobar enfront de mi a... Maria, la meua companya de classe!

Va ser una casualitat molt gran que estiguérem els dos allí, em vaig posar molt content quan et vaig veure. Aquest dia no l’oblidaré mai, espere que tu tampoc. Feliç regnat, Maria!

Claudia: Et desitge un feliç regnat, i que t’ho passes molt bé i el gaudisques molt. Un beset de la teua companya Claudia.

Álvaro: Volguda Maria, vull compatir amb tu aquest dia tan especial i compartir la teua alegria que tornaràs a viure un any més com a meravellosa Fallera Major de la Falla Passeig. Des de xicotets hem gaudit molts moments junts. Recordes de les Pasqües en Moraira? Jo les recorde amb molta estima. Espere poder viure amb tu aquestos dies tan emocionants que tindràs durant el teu regnat.

Carmen: Maria, li ho dec tot a aquesta falla, la Falla Passeig, saps per què? Perquè m'ha regalat a la millor amiga que tinc i sempre tindré. Per tots els moments amb tu, que NO ELS CANVIE PER RES, perquè unes falles sense tu no serien unes falles divertides i sobretot perquè he trobat una amiga (i ma mare s'ha retrobat amb ta mare). T'estime fallereta meua, i també estime a la millor falla del món: la Falla Passeig! Estic segura que aquestes falles i aquest any seran encara millor que els de l'any passat... i NO ET DESPERTES MAI DEL TEU SOMNI FALLER (que m'han dit que és molt bonic!)

Maria Morant i Padilla ha afegit un collage amb els seus amics Els millors amics del món

Mireia Boix: El passat dia 27, divendres, ens va tocar educació física però com estava plovent vam haver de fer-la en el gimnàs. Hi havia un exercici d'anar agafant-nos d'una escala però com que estava prou alta vam haver d'agafar a Maria per a ajudar-la. La vam agafar Sara i jo però no podíem, i Sara queia i totes quèiem... quin moment més divertit i quines rialles.

Andrea: Recorde el dia que vam poder passar una estona divertida juntes patinant. Eres i seràs la reina de la pista, però ningú serà millor reina de la falla que tu.

Sara García i Mañó: La meua amiga Maria és molt activa i ràpida i és la meua fallereta! M’agrada molt quan riu com una bruixa, encara que ella sempre és la princesa del conte.

Maria Romeo: Maria què dir-te? Et vull molt, ens coneguem des que érem menudetes i espere que la nostra amistat dure molts anys. Eres una persona 100. Et volem.

Maria Morant i Padilla ha compartit 4 fotos amb José Padilla Els millors records del 2015: més que cosins!

Paula: Marieta, gràcies per tots els moments que hem passat juntes, per estar ací quan més et necessite i per ser una amiga ideal. Et desitge un feliç regnat i que el gaudisques com mai.

35

Jorge i Maria han fet amistat amb la comissió infantil i els més menuts de la Falla Falles 2016 Comissió infantil President: Jorge Álvarez i Martí Vicepresident 1r: Pau Frontera i Femenia Vicepresident 2n: José Padilla i Gimeno Almiñana i Peiró, Alba Altur i Escobar, Adriana Alvarez i Martí, Jorge Ballester i Pesquera, Alba Benavent i Martínez, Mar Benavent i Martínez, Vicent Bononad i Ferrando, Amor Bordes i Sala, Adriana Brines i Ferrer, Àlex Brines i Ferrer, Joan Brines i Palomares, Ariadna Brines i Palomares, Desirée Cabrero i Corella, Paula Caravaca i Calero, Carla Castelló i Grau, Joan Castelló i Grau, Marc Chover i Cañamás, Àngel Chover i Cañamás, Aina Díaz i Grau, Carla Escrivà i Bononad, Xavi Escrivà i Bononad, Laura Espinosa i Torres, Gerard Estruch i Magraner, Carme Estruch i Magraner, David Estruch i Salom, Javier Ferrandis i Garcia, Adriana Ferrandis i Garcia, David Ferrando i Sansaloni, Angels Ferrando i Sansaloni, Guillem Fonseca i Palomares, Aurora Frontera i Femenia, Ana Frontera i Femenia, Pau

Vicepresident 3r: Óscar Sansaloni i Fenollar Tresorera: Eugenia Pérez i Salinas Secretari: Roman Palero i Gascón Delegat d’esports: David Ferrandis i Garcia

Galera i Biendicho, Mario Garcia i Biendicho, Aitana Gascón i Casanova, Gemma Gascón i Gil, Xavi Gimeno i Soler, Sandra Giner i Magraner, Ferran González i Gimeno, Hugo González i Laparra, Ferran Grau i Garcia, Victoria Huet i Ripoll, Irene Just i Sampaio, Laura Mafé i Magraner, Martina Mafé i Magraner, Sergi Magraner i Císcar, Carla Magraner i Císcar, Salva Martí i Català, Elsa Martí i Català, Agnes Martí i Guijarro, Pau Martí i Oreschko, Elena Martín i Ruiz, Andrea Martín i Ruiz, Carla Morant i Padilla, Eva Morant i Padilla, Maria Motilla i Galiana, Cayetana Motilla i Galiana, Nico Navarro i Riofrío, Miguel Ángel Olaso i Altur, Joana Olaso i Altur, Oriol Ortega i Savall, Alba Ortega i Savall, Borja Ortiz i Meireles, Guadalupe Padilla i Gimeno, Jose

Padilla i Gimeno, Paula Palero i Gascón, Jordi Palero i Gascón, Román Pallás i Martínez, Julia Palomares i Bataller, Lola Paula i Vercher, Pepe Peiró i Pachés, Marc Peiró i Pachés, Valeria Peiró i Plancha, Àlex Pellicer i Altur, Àlex Pellicer i Palomares, Carmen Pellicer i Palomares, Marc Pérez i Salinas, Clara Pérez i Salinas, Eugenia Pla i Vidal, Andreu Rodríguez i Magraner, Carlos Sales i Palomares, Àlex Sansaloni i Almiñana, Emma Sansaloni i Almiñana, Maria Sansaloni i Fenollar, Jordi Sansaloni i Fenollar, Óscar Savall i Martí, Alejandra Serano i Chofre, Alba Serrano i Chofre, Elsa Soler i Sala, Isabel Soler i Sala, Olga Tormo i Giner, Julia Valls i Hernández, Pau Verger i Pérez, Josep Verger i Pérez, Neus

I si hui fóra el Dia Mundial de la nostra llengua?

Bea Gascón i Llinares ha afegit un escrit La nostra llengua La nostra. La meua. La teua. La que guardes darrere els teus llavis. Eixa que de vegades amagues, sobretot quan vas a la capital de la comunitat, darrere el pretext de voler ser educat. La nostra llengua. La que transforma el dolor en dolçor amb sols una lletra. Una lletra que ens fa diferents, una lletra que ens fa especials, que ens fa sentir que som part d’alguna cosa més gran.

Una llengua per a unir-nos i agermanar-nos a tots, com feia aquell anell del llibre de Tolkien.

Els poemes d’Estellés i Llorente. Les novel·les de Rodoreda i Carme Miquel. Els llibrets de la falla i les crítiques dels monuments fallers. Ara bé, açò últim sols és aplicable als pobles xicotets, a la capital la llengua és moltes vegades menyspreada, apartada o utilitzada de qualsevol manera... com si no tinguera gramàtica o normativa, com si la poguérem escriure de qualsevol manera, com si no importara el com es diu, la forma, les paraules. Com si l’únic que importara fóra utilitzarla, això sí, una setmana a l’any. La resta dels dies torna als pobles, on encara l’estimen, on encara la cuiden, on la volen més enllà dels premis que puga atorgar.

La nostra llengua. La de les rimes de Sau i Obrint Pas. La de les cançons de la Gossa Sorda i Txarango. La que ompli els festivals, la que ja no és sols música popular. Aquella música que s’ha fet un lloc a internet i a les discogràfiques, que ja no queda reduïda únicament a les cançons de botar a corda en Pasqua o a les nits de festa de Falles. Música en la nostra llengua que està fins i tot present a les orquestres falleres.

La nostra llengua. La dels acudits de la meua iaia i les seues grans frases, aquelles que perduraran més enllà d’ella. Els seus “tin coneixement” o el “no tingues tant d’aire que hi ha poc per ventar”, frases fetes en la nostra llengua, ara sense context, però que perduren sempre que hi haja algú que les faça servir. I quan no estiga ella, i que me la guarden molts anys, jo les faré usar.

Mostra’n més

37

La nostra llengua. La de les paraules rares. La del vocabulari de mon pare quan parla de l’horta, les mil formes de nomenar una taronja. Una taronja, eixa fruita que és tan nostra com ho és la paella, o ella. Aquella a qui va adreçat aquest escrit.

La nostra llengua. La dels “complits”, la del “reina”, “xiqueta”, “bonica”, i “dolça, més dolça que la mel de romer”, aquesta última que a més de valenciana és molt vallera. La llengua que estima i abraça.

La nostra llengua. Una llengua que tot i haver estat molts anys apartada del domini públic, de les forces polítiques, de la literatura... i no sols per una llei dictatorial sinó també per aquells que no la feien utilitzar, que no predicaven amb l’exemple sobre la llei de l’ús i normalització lingüística que havien creat, tot i això continua ben viva. Una llengua que ha estat molts anys a l’ombra i al rebost, i ha sigut allí on s’ha conservat, on ha sabut esperar el seu moment per a tornar a eixir de les cases dels pobles menuts per a arribar a tot arreu.

Falta dir el seu nom, podreu pensar... jo crec que no. Dóna igual quin siga, dóna igual com la vulgues nomenar. És la nostra llengua. La meua llengua, eixa que porte tatuada a la pell, i al cor.

Lídia Villalba i Caballer ha afegit un escrit Tirant lo Blanch, tirant lo valencià “En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor...”.

Qualsevol que es trobe llegint aquestes línies podrà endevinar el nom del seu autor quasi al mateix instant en què pronuncia el primer sintagma.

Els més àvids, aniran un pas més enllà i tractaran d’imaginar-se immersos en una gran època daurada, on la manca d’or va aconseguir esprémer l’enginy de tots aquells que plasmaren en paraules la realitat viscuda.

Però, arribats a aquest punt, no podem sinó fer-nos la següent pregunta: podríem dir amb tanta convicció que coneixem la literatura escrita en la nostra llengua?

Aleshores tanquem els ulls i ens imaginem entrevistant a algun d’eixos trobadors que ens volgueren fer arribar les seues històries amoroses. Ranquejant en la nostra memòria, ens topem, quasi sense adonar-nos-en, amb un tal Ramon Llull, qui assegura ser l’instaurador de la literatura en la nostra llengua.

De sobte, mentre indaguem en els nostres records, ens trobem a un escriptor amb un semblant molt trist. Li preguntem per què es troba tan angoixat i si podem fer alguna cosa per ajudar-lo i ens respon amb aquestes paraules: “Quan vaig començar a escriure Tirant lo Blanch no sabia l’inestimable valor que acabaria tenint per a mi aquest llibre. Són molts els escriptors que li han mostrat certa estima, entre ells, el gran Cervantes, qui, fins i tot, va decidir salvar-lo del seu particular crematori. Però a poc a poc, m’he anat adonant que el que realment li dóna validesa a un llibre, el que el dota del seu valor, és el reconeixement dels lectors. I és per això que n’estic trist. Crec que no he aconseguit guanyar tota l’estima i el respecte que em mereixo per part del públic valencià. Tal volta siga perquè ningú els ha ensenyat encara a estimar la nostra literatura”.

Continuem cercant en la nostra memòria, volem recordar tots aquells escriptors que es troben vagant al nostre cervell, però, a poc a poc, es va fent el silenci. De sobte, tot al voltant es queda mut i el nostre pitjor malson es fa realitat. A causa de les circumstàncies històriques, ens veiérem forçats a abandonar la nostra llengua, mare i amiga. Per fortuna, una segona oportunitat aplega a nosaltres, la Renaixença. Junt amb autors com Teodor Llorente, despertem: “M’he despertat en ma cambra; entra ja la llum del sol; quina alegria! Ensomniava... Gràcies Déu! Ja he patit prou! Fuig del meu seny, mal ensomni enganyador! Dolça llengua dels meus avis, jo no vull creure en ta mort!”.

Tornem a caminar endavant i ho fem decididament, sense por, som un poble que lluita per tornar a ser-ho i és que, com diu Estellés: “Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble i nosaltres, greument, hem escollit. Després del silenci estricte, caminem decididament”.

Comencem a creure en una literatura en la nostra llengua, recuperem escriptors que un dia foren oblidats i tornem a donarlos veu. Ells també marcaren una època daurada, la nostra època daurada i ara hi som conscients. Ho som més que mai.

No tirem lo Blanch, ni tirem “lo” valencià, si estimem la nostra llengua, llavors, fem-la servir.

39

Laura Ibáñez i Escrihuela ha afegit un escrit sobre l’educació i el valencià L'escola en valencià va començar sent una lluita, i hui en dia encara ho és.

La Comunitat Valenciana està molt condicionada per la seua realitat sociolingüística, amb dos territoris, clarament diferenciats en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el de predomini lingüístic valencià i el de predomini lingüístic castellà, la qual cosa fa que l’aplicació d’un model bilingüe siga, en molts casos, complexa i conflictiva. Podem manifestar, sense por d’equivocar-nos, que no s’han assolit els mínims desitjables pel que respecta a l’ús i a l’ensenyament del valencià, ja que no es compleix ni s’ha fet complir la legislació vigent. No podem parlar de compliment de la Llei si -31 anys després de publicada- l’ensenyament en valencià només arriba al 25% de l’alumnat de tota la Comunitat Valenciana. Hem de lamentar, així mateix, que durant tots aquests anys, la major part de l’alumnat de les zones castellanoparlants, hagen passat tota la seua escolaritat obligatòria sense conéixer ni aprendre una de les dues llengües oficials. Aquesta situació no ha fet més que perpetuar la divisió entre valencians bilingües (valencià i castellà) i valencians monolingües (únicament en castellà).

Com una atracció de cavallets que gira a poc a poc però sense descans, molta gent treballa a la Comunitat Valenciana per tal de construir una escola en valencià i de qualitat, ja que aprendre en valencià, no sols és anar a l’escola. Com he dit abans, després de més de 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, l’escolarització en la llengua pròpia de la comunitat només representa el 25% del total. Els anys passen, i cada vegada més pares i mares volen escolaritzar als seus fills en valencià, però lamentablement l’oferta de les places no està a l'altura de la demanda. Aquest fet mostra que hi ha una falta de normalització del valencià a l’escola, i a la societat valenciana. Som nosaltres els que fem viva la llengua, ja que a través del parlant es fa el valencià viu. Reprendre aquest sentit de la llengua viva es trobava i es troba molt viu en molts mestres. En temps de postguerra, és a dir, després de la guerra civil passen uns anys de silenci i desconeixença, uns anys en què l’ensenyament era només en castellà dins dels criteris del nacional catolicisme que imperava. Cap als anys 60, uns mestres joves i amb energies d’innovar i canviar el món de l’educació (alguns d’ells estudiants de magisteri) es plantegen fer una escola diferent de la qual es coneixia. Cal tindre en compte que en aquell moment veníem d’una llengua oprimida i represaliada, ja que va haver-hi gent que només per escriure una acta en valencià va ser enjudiciada.

Per tant ens trobem en què parlar en valencià estava penalitzat, i pel dirigisme institucional i polític de l'època, qualsevol cosa que canviara era quasi un inconvenient.

Pel que fa a la formació, ningú havia ensenyat als mestres a escriure i a llegir en valencià, per tant aquesta es va convertir en autoformació dels mateixos, i va ser lingüística i també pedagògica en valencià a través de cursos com per exemple de Lo Rat Penat. Com a conseqüència, va aparéixer la demanda de cursos oficials de formació al professorat que els atorgara la titulació. A poc a poc, els mestres a través de la pràctica diària anaven introduint i utilitzant les estratègies que podien, i com ho feien? Doncs per exemple, els va ser molt útil la utilització de cançons, ells sabien moltes cançons en valencià i podien ensenyar-les a l’escola, per tant aprofitaven per a ensenyar-les i a partir d’elles anaven aprenent la llengua. A continuació, l’expressió lliure dels xiquets era en valencià i si era en valencià els mestres l’aprofitaven en valencià. Com va nàixer el sentiment de plantejar una ensenyança en valencià? Alguns mestres es van trobar en la situació on a través d’un llibret de pictogrames on es veia el dibuix d’una cosa i la paraula de la mateixa escrita en castellà, l’alumne veia el pictograma i deia el nom del dibuix en valencià i no llegia la paraula escrita al llibret que estava en castellà. Per tant, van pensar que

era més lògic que els xiquets aprengueren a l’escola a través de la seua llengua materna, que era el valencià. Un dels pilars fonamentals de la renovació pedagògica era una escola arrelada al medi, una escola oberta i viva que es construeix amb cada pas que dóna, una escola que escolta a l’alumnat on aquest és el protagonista fonamental de la mà del professorat. El mateix professorat recrea i crea situacions com a element actiu i no passiu que és a dintre de l’escola. Aquests eixos van de la mà en la recuperació lingüística, pel fet que el valencià no siga una llengua morta. Per tant, la renovació pedagògica tracta d’adaptar l’escola als xiquets i convertir-la en una escola més activa i més crítica, i com no, una escola en valencià. En aquell temps, hi havia gent que no veia adequat l’ensenyament en valencià, tot i això ja hi havia una minoria de pares i mares que apostaven per una educació en valencià per als seus fills/es perquè consideraven que era el millor, no per la idea de fer país, sinó des del punt de vista educatiu i d’aprenentatge i formació dels seus fills/es. L’important per als mestres i pares involucrats era fer una escola arrelada a la nostra realitat, al nostre territori i a la llengua de la comunitat.

Cap a l’any 78 esdevingueren algunes de les primeres escoles amb ensenyament en valencià. Aquestes escoles van servir d’exemple a altres escoles per dur a terme l’ensenyament en valencià a les aules, tenint en compte la renovació pedagògica junt amb la llengua. Amb el temps es construeix una escola a través de la qual l’alumne se sent part del projecte, aprén a través de vivències i interioritza valors molt importants de la societat.

Políticament, les coses canvien i obtenim un estatut d’autonomia, a partir del qual el 23 de novembre de l’any 1983, la Llei d’Ús d’Ensenyament en valencià fa legal el valencià a l’escola i dóna la possibilitat que per una banda el valencià fóra, com a assignatura, obligatori en tots els centres d’ensenyament i per altra banda donava l’oportunitat que s’introduira l’ensenyament en valencià. Des d’aquest moment hi ha dos tipus de pensament: la gent convençuda que s’ha acabat la lluita i la gent que veu que el projecte encara és llarg i s’ha de lluitar més. Trobem que hi ha sectors socials que encara es resisteixen i són totalment contraris a l’ensenyament en valencià i consideraven que allà on hi haguera ensenyament en valencià no s’estava fent ensenyament en castellà i que els xiquets no aprendrien mai el castellà. Aquest pensament era una idea totalment equivocada perquè precisament era el contrari, ja que com bé sabem s’aprenien les dues llengües, tot i això molts mestres ho passaren mal perquè van haver de combatre la irracionalitat amb pedagogia. Arran d'alguns problemes es va pensar a crear un model educatiu que tinguera com a base programes bilingües. A banda dels programes d’ensenyament en castellà, es crearen els programes PEV (programa d’ensenyament en valencià, dirigit a alumnes valencianoparlants), PIL (programa d’immersió lingüística, dirigit a alumnes castellanoparlants) i PIP (programa d’incorporació progressiva del valencià). El problema amb el qual ens trobem és que l’ensenyament del valencià encara aplega a un percentatge minoritari de persones i que dificulta la normalització total de la llengua a la nostra comunitat. Aleshores, pel que fa a l’actualitat en què es pretén introduir programes de plurilingüisme on l’objectiu és incloure una tercera llengua, el que produeix és un sentiment d’oposició en el qual es considera incongruent parlar de plurilingüisme si l’alumnat encara no és bilingüe.

Des de l'escola ha sorgit un moviment cívic característic. Cada any milers de persones ixen al carrer durant les Trobades d'Escoles en Valencià per reivindicar el dret a tindre una educació en valencià i de qualitat. Cada any les diferents Escoles d'Estiu valencianes treballen per una renovació pedagògica. Cada setmana xicotets grups de mestres treballen fora d'hores a les aules per compartir experiències i formació. Després de tants anys i tantes traves, mestres i pares continuen lluitant per la normalització del valencià a l'escola i per prestigiar-lo al carrer.

41

Maria Fons i Císcar ha afegit un escrit Per molts més anys Tinc ja més de huit-cents anys, i estic molt contenta perquè recentment han tret una aplicació sobre mi. Només has de gravar durant 5 segons el parlar d’una persona en valencià, i l’app t’indica el lloc de procedència d’eixa persona de forma més exacta que un GPS. Jo mateixa estic al·lucinada de saber què és un GPS i una aplicació de mòbil.

Per a posar-la en pràctica, uns joves van viatjar a València. Va ser molt difícil trobar allí gent que parlara en aquesta llengua.

Per tant, van haver d’apropar-se a l’Estació del Nord. El tren procedent de Gandia feia la seua entrada per la via 5, i van preparar els mòbils, posant-los a punt per a gravar les veus d’aquells viatgers que per arribar dels pobles, eren valencianoparlants. Cinc segons van ser suficients. “Del poble a ací, he pegat una becaeta” – i l’aplicació va mostrar la ubicació específica d’aquell viatger: Tavernes de la Valldigna (La Safor. València). Quina precisió!

També arribaven altres trens i els joves varen eixir fora, on està el rellotge de la façana. Allí van seguir provant l’aplicació. “Lo primer anem a berenar i avan” i en mil·lèsimes de segon l’aplicació el va ubicar: Borriol (Plana Alta. Castelló de la Plana).

Seguidament, un altre: “He quedat amb la chent a les dotche”. Ubicació: Benifayó (Ribera Alta. València).

El quart viatger va dir: “Mante, he venut la navel-late”. Valencianoparlant procedent de Sueca (Ribera Baixa. València). Va ser fàcil saber que era de poble perquè sabia que Sanguineli, Ortanique, Clemenvilla, Hernandina, Navelina, Salustiana i Marisol no són noms de dones, sinó varietats de taronges i mandarines.

Un altre viatger: “Una masiana m’ha bonegat” Castalla. (L’Alcoià. Alacant).

En gravar: “Ieee, bandido! Mira que eres guilopo” l’aplicació va saber que es tractava d’un altre passatger de Tavernes. Diu la llegenda que aquests ciutadans estan per tot arreu i que allà on vages, en trobaràs un.

En el cas de l’última gravació, van trobar un valencià molt normatiu “Cal que cerquem un lloc on dinar”. Procedència específica: València capital. En aquest cas, jo ja sabia que era de ciutat perquè duia una malla de taronges acabades de comprar, i els valencians de poble mai en compren, ni tan sols en cas d’urgència.

Com ja he dit, gràcies a la gent dels pobles em mantinc viva. Realment, a les tres capitals de la Comunitat podria estar present en molts més àmbits, però ells s'ho perden! Tinc una gran confiança en els joves, en la seua competència en mi, i pense que m’espera un futur esperançador.

Pel que fa a internet, són cada vegada més els usuaris que em trien per a cercar en la pàgina del seu navegador. Estic fins i tot a les xarxes socials, on l’altre dia em varen defendre. Va ocórrer que una fallera de la capital va publicar en un tweet: “yo el valenciano lo entiendo, pero no lo hablo”. I de seguida una fallera de la Safor li va enviar un retweet: “Xica, mira, exactament igual com el meu gos”.

A la gent que viu ací i no em coneix, li convidaria a una cerveseta un parell de vesprades a la setmana per a començar a conéixer-me i problema solucionat!

A tots els meus usuaris: gràcies per triar-me cada dia. M’ajudeu a conservar la meua salut.

Per cert, em presente! Com ja sabeu, sóc la llengua valenciana!

Falla Passeig

La Falla Passeig és una falla de la localitat valenciana de Tavernes de la Valldigna.

Va ser fundada l'any 1984 i va celebrar al 2014 el seu trenté aniversari.

Actualment té una comissió de 348 fallers (93 infantils i 255 majors).

El nom de la falla fa referència al lloc on la comissió ha plantat sempre els seus monuments, al Passeig País Valencià, situat al centre de la població. No obstant això el seu casal es troba al Carrer Nou. [1][2][3][4]

Relació de falleres que han ostentat el càrrec de Fallera Major i fallers que han sigut presidents des de l'any 2010.

Relació de falleres que han ostentat el càrrec de Fallera Major infantil i fallers que han sigut presidents infantils des de l'any 2010.

44

Falla Passeig

1. ↑Carles Gimeno. «Tavernes tendrá unas Fallas de Interés Comarcal en 2013» (en castellà). Las Provincias [Consulta: 25 gener 2016].

2. ↑LVDLV. «La Falla Passeig de Tavernes presenta oficialment als presidents i Falleres Majors per al 2014».

La Veu de la Valldigna, 27 maig 2013 [Consulta: 25 gener 2016].

3. ↑«Demanà i proclamació Falla Passeig». El Diari de Tavernes, 30 novembre 2014 [Consulta: 25 gener 2016].

4. ↑ S.G.. «La Falla Passeig guanya a Tavernes de la Valldigna després de sis anys sense el primer banderí». saforguia.com, 19 març 2012 [Consulta: 25 gener 2016].

5. ↑LVDLV. «La Falla Passeig celebra la demanà i proclamació de les seues Falleres Majors per al 2015». La Veu de la Valldigna, 30 novembre 2014 [Consulta: 26 gener 2016].

45

artista faller

Toni Pérez Mena (València, 25 d’octubre de 1972) és un prestigiós artista faller, actualment està avalat per una extensa trajectòria en l'ofici col·laborant amb els més grans i també en solitari, destacant sempre un treball de qualitat que li ha portat a aconseguir primers premis a València i diferents localitats, com a Cullera en 2015.

El seu taller es troba a Alzira. Sent allí on elabora cadascun dels ninots que conformen els espectaculars monuments. El seu treball és minuciós, i realitza tots els processos a seguir en la construcció del monument faller, des del primer pas, que és realitzar la idea del mateix mitjançant l'esbós, fins a arribar a l'elaboració final del mateix, modelat de les figures, preparació de les mateixes, fusteria interna i pintura de la falla. Si bé, en els últims anys la tecnologia ha entrat al món de la confecció del monument, en aquest cas, Toni posseeix un nou robot que mitjançant una maquetació en 3D amb un programa informàtic, talla el suro per ajudar a l'artista en la confecció de les peces que durant la setmana fallera engalanaran els carrers de València.

Enguany, plantarà falles en diferents localitats, tornant a repetir després d'haver passat uns anys, a Tavernes de la Valldigna, a la Falla Passeig, realitzant tant el monument infantil amb el lema "karaoke faller" com el gran, baix el tema de “la psicologia fallera”.

Nom complet Toni Pérez Mena Lloc de naixement València Data de naixement 25/10/1972 Ocupació Artista faller

Una Falla o Cadafal Faller és un monument artístic, satíric, generalment de grans dimensions (entre tres i vint metres d'alçària, encara que poden ser majors) amb figures o ninots, al voltant d'una o més figures centrals (anomenats remat) que es planten als carrers durant les festes de les falles. El cadafal té generalment un lema i està ple de cartells per tot arreu amb versos, frases i reclams de caràcter jocós, provocant les rialles de l'espectador. El cadafal es construeix de materials combustibles (com ara cartó, fusta, paper i teles) perquè, després d'uns dies d'exposició als carrers, es puga cremar completament.

46

*Informació extreta de la wikipèdia.

Falla Passeig 2016

47

crítica monument gran

Una falla és, més que festa i gent, una falla és treballar de valent.

Una falla és una gran família que es reuneix per passar una estona d’allò més bé.

la més bonica de la festa.

No vol que l’eclipse cap altra regina amb la seua vestimenta.

Som la Falla Passeig, i enguany representem el que és ser faller.

Aquest monument personalitza escenes quotidianes dels nostres fallers, que vivim la festa com els que més.

Entre falles i falleres per més que ho volen amagar hi ha cels difícils de solucionar.

A veure qui pot més, com més vestits més diners, i com més gran és la joia més poder hi tens.

Les falles comporten festa i alegria, tradició, cultura i harmonia, però la festa valenciana amaga hores de treball i dedicació, voluntat, sacrifici i il·lusió.

Encara que a març tot relluïsca i que cada acte que s’organitza siga un èxit més que sumar darrere hi ha disputes que solucionar.

Els nervis, el temps, les presses, i el voler que tot isca bé de vegades ens fan perdre la raó.

Davant d’aquesta situació hem demanat ajuda a uns especialistes perquè ens diguen com guardar la compostura, veurem si ens donen la solució!

48

Ja ho diu el refrany per a gustos colors, i amb diners torrons, i a qui no li agrade que es toque els…

Tots volem grans monuments, un bon llibret i festa de calent i si pot ser, que coste pocs gallets.

Mentre tots anem gastant els tresorers van sumant, i amb els càlculs fets fan malabars per a arribar a fi de més.

Però d’una cosa estem segurs, que com a festa, cultura i tradició les falles de Tavernes s’emporten el primer guardó.

Per si fóra poc, el govern en comptes d’ajudar a impostos ens va ofegant!

Ja no sabem d’on agarrar rifa, loteria i festes ens inventem per a poder tirar endavant.

Tenim a una“simpàtica” fallera fa vudú per ser ella

Als tresorers gràcies els donem i paciència els haurem de regalar

crítica monument gran

perquè continuen treballant per poder gaudir d’aquesta festa tan especial.

Tota falla també necessita un president que represente els fallers, organitze esdeveniments i supervise que les coses es fan bé.

La falla és com un poble, el president és l’alcalde, i la comissió els regidors, però ací sense cobrar retribució, qui és faller, ho és per devoció.

Tot ha de passar per mi...

Maldecaps per solucionar, diferents opinions per a llimar i fer-me escoltar a la junta local.

Els fallers som exagerats abusem del menjar, bevem de calent, vetlem fins a la matinada i cridem ben fort…

I després ens queixem que estem desfets!

Al Passeig els xiquets gaudeixen tirant coets, però recordem als pares que han d’estar pendents d’ells, són explosius i no joguets!

La mare té por del coet que el fill vol tirar i no sap com dir-li que vaja espai que és un artefacte que pot fer molt de mal.

Enfeinat està el psicòleg si als fallers ha d’escoltar per donar-los la solució a la seua preocupació.

Tampoc falta l'irrespectuós que ho tira a la gent, fent una gràcia que més bé és una falta d’educació!

Els senyors del jurat, en compte han de tindre que, tot i estar al millor lloc i plantar la falla més gran el monument es desmereix ací al mig del Passeig.

El metge i la infermera ja tenen feina, punxant B12 i curant cremades de coet...

Se’ls passa la guàrdia rapidet.

El dilema està servit.

Què serà millor, jurat jove o major?

A nosaltres ens dóna igual, sols esperem que valoren com es mereix!

Per si no tinc prou, a la FM he d’acompanyar, a tots els actes he d’anar, a banda de portar endavant la família i el treball.

No hi ha res millor que saber riure’s d’un mateix i ací hem representat moments graciosos dels nostres fallers quan perden la raó!

L’humor està assegurat i l’enginy i gràcia també, i com a colofó hem fet manualment tots aquestos cartells!

Els fallers som dilapidadors, i ens agrada ostentar per tal de demostrar que a la nostra comissió en trons som els millors.

No escatimen en pólvora i a mi em fan un favor però no han d’oblidar que són explosius que podem causar ferides molt difícils de curar.

Pólvora i trons, colors, fums i olors, omplin el cel la nit de Sant Josep posant punt final a un any impressionant!

Més imatges seleccionades A continuació...

49

Falla Passeig 2016

50

crítica monument infantil

La Falla Passeig presenta un monument musical, no es tracta d’una orquestra ni de cap banda en concert…

De fet, és sense instruments el micròfon és el rei, i és d’allò més baratet.

Vos parle del KARAOKE un gran invent japonés garanteix una gran festa estalviant molts diners.

La música va enllaunada i la gent posa la veu desinhibida s’atreveix a cantar com a pardalets.

Començar no és un problema però parar si que ho pot ser.

Sonen cançons valencianes que algun dia tots cantàrem a la casa o al carrer, per avis, pares i néts.

La tradició ací s’aboca, això sempre està bé!

Qui no ha cantat una estrofa d’alguna d’aquestes peces?

Totes juntes, ben lligades, poden muntar una obreta, una a cada personatge, escolteu aquesta historieta.

“Xiqueta meua, que del carrer tu eres l’ama… “

Li diu Pepito a Amparito quan la veua tan boniqueta vestida de fallereta.

Cada març sona a València aquesta alegre cançoneta.

Però no és tot tan refinat, un poquet més descarat és aquest Pare Nadal que el cul mostrant-nos està.

Fa falta aquest espectacle?

Quina cançó sonarà?

Sobre pèls al cul em sona el que comence a escoltar...

Sobre la família parla una cançó molt antiga comentant una gran desgràcia però ho fa amb alegria!

Amparito sembla boja cantant-nos amb tanta festa que son pare no té nas, que xata està sa mare i el Pepito el germanet també té un altre desastre!

Aquest Pepito no para…

En Pasqua sempre el trobem plorant molt desconsolat, el “catxirulo” no se li envola ni cantant-li la Tarara el joguet entra en acció.

Serà qüestió que sa mare vaja i li sone els mocs, en nassos ella és experta

51

crítica monument infantil

per això li diuen XATA. Ella és xata però fina i es pinta els colorets amb gasolina. És la xata “merenguera”, dona del que no té nas que resulta que és el mestre i tambe té una cançó. És el pare d’Amparito qui sempre tenim en acció ix en cada cançó.

Que calle ja, recolló…!

Ja li toca a Mª Rosa que és la germana major enrere no es queda, no!

Ben content té el noviet el seu veí Ramonet que li diu que està molt bona i que té una… com un cabàs...

Ella l’envia a l’hortet dient-li que culla figues i ell li diu molt impacient “cap serà com la que tu tens”.

Aquesta família és molt fresca pensa amb gran preocupació el capellà senyor Ramon.

52

El capellà senyor Ramon com no li’n donen ni una diu que ell ja no vol cantar.

Ja no canta el capellà perquè no li’n donen una...

Millor que mire la lluna i que veja a Marieta que és la filla més xicoteta de tota aquesta divertida família.

Ella asseguda a la lluna està menjant-se una pruna mentre observa la festa, escolta i se’n riu de totes les cançonetes que en un momentet ha escoltat mentre anava entonant.

Són molt antigues però sonen molt bé, són dels nostres avis i són del carrer.

Que duren per sempre, no les oblidem, que són tan nostres com les que ara entonem.

Els blogs i el valencià com a llengua vehicular i política Des que en 1994 apareguera un dels primers blogs a tot el món de la mà de Justin Hall, mentre estudiava a la Universitat de Swarthmore, fins a l’actualitat, milions de comentaris i de fotografies ja formen part d’això que ve a anomenar-se la xarxa.

Un blog, no cal ser-ne massa explicatius, ja que tothom deu tindre’n un o conéixer a una persona que n’escriga un, és un mur on es van dipositant els comentaris per part de l’administrador i que va sent comentat per aquelles persones que el visiten i d’eixa manera es crea una discussió, sense entendre-la acalorada, respecte de l’opinió que aquest bloguer o administrador ha deixat minuts abans. Hui en dia hi ha blogs de tot i a totes parts del món i en tots els idiomes que puguem conéixer.

El nostre valencià no ha de ser menys i té milers de blogs als quals es poden accedir per qualsevol dels suports que hui en dia existeixen.

Però, és el blog una eina per a contar aquelles experiències que se’ns han presentat les darreres hores o jornades i que volem fer partícips els nostres lectors o, com està succeint i cada vegada més, n’és una eina per a conformar una opinió o altra segons vulguem, des dels nostres més obscurs interessos?

Des d’aquell concepte de blog com a únic portal de transmissió de les nostres experiències, hem passat a un aparador d’idees i suggeriments que poden assolir, en part d’una societat, un canvi d’opinió respecte d’un tema en concret. A aquesta visió de canvi o d’intent d’arribar al màxim d’adeptes a la nostra causa, s’ha de sumar l’emprament de la llengua com a element vehicular i de proximitat que ens farà més propers al destinatari a qui volem arribar. Una prova del que estem parlant la podem trobar amb el valencià Eugeni Alemany i els seus comentaris a les xarxes socials com ha estat uns dels comentaris més seguits i rellegits i que en parla precisament del valencià.

Eugeni Alemany: “Al valencià li sobren sociolingüistes i li falten publicistes” Publicat 26-03-2015 A la campanya del #PaellaEmoji hi has dedicat milers de tuits, però també en trobem molts de teus parlant sobre la situació del valencià. I amb un discurs poc habitual.

Opine prou d’eixe tema perquè a mi em toca els ous el victimisme i la plorereta “del valencià està malament”, i sempre ve de gent que es diu defensora de la normalització del seu ús. Doncs no es normalitza un conflicte fent-lo palés constantment, precisament es normalitza llevant-li ferro o actuant amb normalitat.

Crec que el missatge que el valencià desapareixerà el 2050 no serveix per a res, no normalitza. Jo dic sempre que ens sobren sociolingüistes i ens falten publicistes. Estic fins als ous de gent que analitza el valencià i fa enquestes; xe, inventeu-se alguna cosa que el faça atractiu perquè el parle més gent! Continueu llegint… Eugeni Alemany: “Al valencià li sobren sociolingüistes i li falten publicistes”.

Font: ara.cat http://blogs.iec.cat/cruscat/2015/03/26/eugeni-alemany-al-valencia-li-sobren-sociolinguistes-i-li-falten-publicistes/

54

O Altre blog que ens posa al seu lloc el valencianisme que existia anys enrere. Abans que canviara la situació política al País Valencià amb l’entrada dels nous governants, deixant fora el PP a les institucions.

I malgrat tot, valencians, encara (Publicat el 28-05-2013 a www.elmati.cat) “Valencians, encara. Cinquanta anys després de Joan Fuster” no es limita a revisar, com indica el subtítol, el mig segle transcorregut després de la publicació de “Nosaltres els valencians” i els resultats positius i negatius que el fusterianisme ha anat assolint durant aquest temps per constatar que els valencians, malgrat tot, encara sobreviuen. Sanchis pren Fuster com a centre al voltant del qual orbita la reflexió sobre el valencianisme del 1962 ençà, però també per fer una revisió històrica del país des de la fi de la plenitud nacional –entesa en termes medievals-, econòmica i cultural de la València del Quatre-cents, i del començament de la davallada –la llarga “Decadència”- que s’encetà en el segle XVI. De fet, l’autor parteix de l’axioma fusteria que lliga llengua i nació per analitzar aquest període, ja que se centra fonamentalment en el retrocés de la llengua entre els segles XVI i XIX, tot constatant que no hi va haver gaires diferències en termes de substitució lingüística i de reaccions contra aquesta entre el Principat i el País Valencià. És per això que justifica la diferència entre ambdues Renaixences en els antagònics interessos econòmics d’ambdós territoris en relació a l’Estat. Originalment hi havia, també, la doble concepció de la valencianitat –la territorial i l’etnolingüística- que al remat sí va suposar un llast al sud de la Sénia. La visió territorial –dualitat fundacional catalana-castellana- ha servit per a justificar la substitució lingüística i per estigmatitzar, per excloent, la concepció etnolingüística fusteria.

D’aquesta tessitura i, més pròximament n’hem pogut veure a la nostra societat més propera. Els processos electorals que hem tingut darrerament i que han suposat un canvi que res té a veure amb la tradicional concepció de la política entesa fins ara, han estat plens de blogs, idees i de comentaris cap a una opció o altra per la qual decantar-se a l’hora de posar la papereta a l’urna. A l’igual que les opcions polítiques, els blogs han jugat un paper determinant abans, durant i després de les campanyes electorals i que el valencià ha jugat un paper important, és una circumstància que ningú posa en dubte. Ací a Tavernes, en trobem molts i molt variats. D’una mateixa activitat, succés o fet destacable, els diferents blogs que ens podem trobar a la nostra ciutat en parlaran de manera diferent. L’obra que per a un està ben acabada, l’altre la qualificarà de dolenta i és que com hem dit al principi, des d’aquells primers comentaris que es feren en 1994 fins a arribar a l’actualitat on els blogs són una eina més de confrontació electoral i social, han transcorregut moltes lletres i comentaris on el nostre valencià ha estat determinant per a poder fer més propera eixa tecnologia que, fa uns anys no haguérem concebut com a nostra i on nosaltres ens podem expressar en la llengua que ens ha vist créixer. El valencià.

Publicat per Sergio Espinosa i Bosch dins de General | Deixa un comentari

55

Mentides de divendres

56

És divendres de nit, prop de dissabte. Quedem pocs en el casal. Just com fa una setmana. Ben bé els mateixos que estàvem aleshores i, probablement, els que estarem ací en set dies. Agafe la cadira i m’assec al voltant d’una de les taules redones, on ja espera, just enfront, el meu amic Marc, que ha viscut els mateixos dies de Sant Josep que jo. Vint-i-quatre. A la meua esquerra es col·loca l’oncle Fusta, i enfront seu, formant la que serà la nostra parella rival, Vicent “l’Orxater”. El primer triplica la meua edat. El segon, “tan sols” supera sense cap problema els anys que sumem Marc i un servidor junts.

Damunt de l’anomenada taula, una baralla de cartes sense cap dos. Ni huits, ni nous, ni cartes que no lliguen. A més, un grapat de grans de café. Ja hem sopat i l’ambient comença a carregar-se amb algun cigarret que no hauria d’haver sigut encés allí dins. És hora de trucar.

“Xiquets, voleu que ens morim de set?” remuga l’Orxater, tan prompte s’ha acomodat. Sé el que em toca ara. M’aixeque i em dirigisc a la barra. No em cal preguntar, són molts divendres ja. Servisc dos patxarans per a la parella de veterans i dos gintònics, que estan de moda, per a mi i el meu company de partida. Faig dos viatges per a dur els gots a la taula. “Tu no t’alces, no siga cas que t’agarre una hèrnia”, renegue a Marc. “Xe Vicent, estos ja van discutint i encara no hem començat la primera cama”, riu l’oncle Fusta, mentre mescla les cartes. No puc evitar fixar-me en els seus dits que, ennegrits pels anys treballats a la fàbrica, semblen tan àgils com els gats. Cap volta se li entrebanca la baralla, això que tantes voltes em passa a mi i que tracte de dissimular perquè no es pensen que estic tramant cap tipus de trampa, triant les cartes a repartir. “Són molts divendres ja…”, pense mentre dóna la primera mà de la nit.

Comença a repartir-les. Les mire. Gens malament! Un cavall, un tres i la manilla d’ors. Mire a un costat i a l’altre ràpidament. Ambdós tenen els ulls fixos en les seues cartes, així que és el moment. Li trac la llengua a Marc perquè sàpia que tinc la… “Este té la manilla!” brama Vicent “Però si no estava mirant!” cride mirant el meu amic, mentre rebufe ple d’impotència. “Són molts divendres”, torne a pensar quan ens rasquen les primeres “pedres”.

La partida segueix avant i ho fa de manera semblant a com havia començat. Em “menge” alguns envits, buscant fer “la falta” per a tractar d’anivellar un poc els molts farols que estan colant-nos la parella d’homes majors. Un d’ells, tan evident que no puc evitar posar cara de circumstàncies, fa que l’oncle Fusta, esgotant el seu segon patxaran, solte ben alt: “El jovenet, que no ha sopat prou”, senyalant-me amb el polze i mirant a alguna de les altres taules. Note com em pugen els colors.

No callen ni baix l’aigua i això em posa nerviós. Em fa dubtar de cada jugada i a Marc, tres quarts del mateix. Ja no li faig cap senya perquè sàpia com vaig de cartes. “Si te les faig, me les pillen segur”, tracte d’excusar-me. Ell entretanca els ulls, soltant un sospir, com dient “Són molts divendres”.

Acaba la partida, més prompte, si cap que la setmana passada. Perdem, per descomptat. “Unes voltes es guanya i les altres, s’aprén”, tracta de consolar-nos Vicent quan ens alcem, colpejant-me l’espatlla.

“Sí, i estos estan aprenent molt!” es burla el bandarra de l’oncle Fusta, tan sorneguer com sempre.

Mire els gots buits i pense en si el patxaran serà més inspirador per al truc que els nostres moderns gintònics, replets de baies, llima, fins i tot móres… És possible. També és possible que el fet d’haver begut em duga a eixa cavil·lació.

Pense en si resar per tal que m’isquen bones cartes serà una solució per a tractar de guanyar, encara que siga de tant en tant. Però clar, fins i tot en això estan més entrenats aquells que troben arrugues en mirar-se en l’espill, havent viscut una època on dirigir-se a l’Altíssim diàriament no era una opció, sinó una obligació.

Em pose la jaqueta quan isc del casal, sorprés pel fet que em colpeja la cara com si fóra l’as de bastos.

“Vos falten molts pèls en les orelles”, riu un dels homes majors prop meua. Eixa és la clau. Molts envits engolits. Molts farols que m’han de pillar i un munt que me’n colaran. Moltes senyes que em perdré i altres que em voran a quilòmetres. Dit amb altres paraules, em falten molts divendres en aquest casal per a aprendre a jugar al truc.

Publicat per Àlex Gómez Górriz dins de Sopars de casal | Deixa un comentari

Comentari: Pàgina d’inici

Aquest article ha participat al Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera Entrada més antiga

57

5 de febrer de 2016 Ja estic ací de nou!!

Bé, com diu el refrany, allò que és promés, siga atés. Doncs hui és el torn de tractar un tema que m’encanta. Ens n’anem de carnaval!

Com sabeu, sóc molt fallera, i ara que s’acosta la cavalcada, vos donaré uns consells per a brillar amb llum pròpia. És per això que vos aconselle que si aneu a disfressar-se, vos caracteritzeu com el paper requerisca.

Així que, vaig a parlar-vos un poc del maquillatge de fantasia, sobretot dels cosmètics que podem utilitzar, i també dels passos que s’han de seguir per a obtenir una vertadera obra d’art. I és que, el maquillatge de fantasia ens permet jugar amb la imaginació amb una total llibertat i desafiant la creativitat.

Però, cal recordar que, per a poder obtenir un bon resultat, és convenient utilitzar cosmètics i productes concrets, amb unes característiques i qualitats específiques.

Hi ha diferents tipus de maquillatge, i a pesar que la gran majoria de persones recorrem a les típiques barres, per culpa del seu baix cost i per la facilitat de comprar-ho, és un error! No sols pel fet que no s’impregna bé, següent la seua duració curta, sinó també i sobretot per tal d’evitar qualsevol tipus de reacció a la pell, com les al·lèrgies, marques…

Hi ha de diferent tipus, tal com el líquid, el gel, l’aigual color, aquest últim és el més treballat pels professionals.

Personalment, el que més m’agrada és l’aigua color, a banda de ser fàcil d’utilitzar, també perquè es fixa molt bé a la pell, ja que és de llarga duració, i això, un dia de festa és imprescindible, sobretot si vols que aguante tota la cercavila i el que ella comporta ;) Ara passaré a explicar pas per pas.

Per a començar, és importantíssim tindre la cara llavada, després ens apliquem crema hidratant. Aquest pas és bàsic i essencial per a diari, és importantíssim per a tindre la pell ben hidratada.

Després és convenient aplicar una ampolla flahs o una pre-base facial (aquesta ens dóna una major duració del maquillatge alhora que ens nodreix la pell, i minimitza les imperfeccions allisant la nostra pell).

58

Ara ja, s’ha de deixar volar la imaginació, i fer el perfil del dibuix en el rostre, per a plasmar-ho necessitem un pinzell fi, i amb color blanc o negre (segons els tipus de dibuix). Per a dibuixar, sols necessites paciència, traça, gràcia i temps… perquè el següent pas és anar omplint el dibuix amb els diferents colors que utilitzarem. Per a omplir el dibuix agafem l'aigua color i amb una esponja humida, o un pinzell (per fer els detalls) barregem fins a aconseguir una consistència més cremosa per a poder aplicar-ho sobre el rostre.

Un consell que vos done, és tapar les celles i dibuixar-les en un altre punt (més alt, més baix, més separades…) d’aquesta manera sí que transformem realment a la persona, perquè al dibuixar-les nosaltres li donem una expressió diferent, ja siga enfadada, sorpresa, trista...

A més, és molt fàcil de fer, sols has de pentinar-les, després s’ha de pegar amb una cola de barra (el que tots hem utilitzat per fer treballs manuals a l’escola) cobrir-ho amb un maquillatge dens, i per a finalitzar, posarem pols translúcida.

Acabat el dibuix, podem complementar el maquillatge amb diferents decoracions, com ara brillantina, parpelles, lentilles…

Una vegada acabat, ara toca gaudir de la festa, fora vergonyes i a passar-s’ho d’allò més bé!

Això sí, recorda que, en tornar a casa és importantíssim llevar-nos la pintura de la cara. Encara que et siga complicat posar la clau al pany, l’aigua color té la sort que amb aigua i sabó se’n va fàcilment, així que no hi ha excusa que valga!

Com sabeu, estic ací a la vostra disposició per qualsevol dubte o pregunta que tingueu ;)

Comentaris: Lluïsa: Hola, com sempre molt interessants els teus posts. Jo sóc de les teues, i una de les coses que més em diverteix és fer festes de disfresses, però també amb totes les de la llei ;) La setmana que ve, són els carnavals al meu poble, i vull maquillar-me original, però tinc un dubte, tinc la pell un poc grassa, hi ha algun tipus de pintura específica? Àngela Enguix: Moltes gràcies :) M’alegre que t’agrade. El teu dubte és fàcil, l’aigua color està indicada per a tot tipus de pell, l’únic que has de fer és aplicar-te la crema hidratant lliure d'olis (oil-free), i problema resolt :) Pàgina d’inici

Entrada més antiga

59

Les xocolatades al Passeig: del perol...

Són les 02:00 hores de la matinada. L’orquestra fa el descans i Glòria, Carmen, Pepa i la resta d’amigues, sense soltar el “cubata” de la mà, se’n van a fer el xocolate. Entre rialles i, pot ser, alguna que altra de més, comencen a posar els ingredients en els perols. La festa està assegurada. No passa res si el sucre no s’ha posat o no s’ha afegit prou llet. Fins i tot poguera estar “tocadet”. El xocolate, com s’ha fet tota la vida, sempre estarà bo i ben fet.

A més a més, tenen ajudants excepcionals, Maria, Fallera Major infantil d’aquell any i les seues amigues, entre elles, Lorena, que enguany és la nostra Fallera Major. Han de donar-se pressa perquè en mitja hora l’orquestra començarà novament. Així que tapen els perols amb mantes i cartons de llet oberts i tornen al passeig. L'endemà el xocolate continua calent i després d’una bona remenada es preparen per a rebre a tota la gent del Passeig.

...a la thermomix Són les 07:55 hores del matí, encara mig dormint perquè la revetlla ha sigut llarga, apareixem a casa d’Elsa, mare de la Fallera Major infantil. A poc a poc, totes les amigues anem arribant; Núria, Marita, Rosana, Mila, Mª José…(com si hi hagués molt a fer). Sobre el banc de la cuina 3 thermomix van fent la seua tasca. Mentre elles fan, nosaltres també ens fem: el cafenet i algun que altre dolcet.

De tant en tant i quan les màquines xiulen, alguna s’alça per tal d'abocar el xocolate al perol, rentar el recipient i posar una altra vegada els ingredients:

60

I mentre elles no paren, nosaltres tampoc parem; rialles, cafenet i dolç. Recordem les anècdotes de la nit anterior, i repartim les postres del dinar i també les del sopar. De sobte la música sona, totes corrent escales avall amb davantal i tot posat (com si haguérem estat tota la nit cuinant) aplaudim a la fallera major infantil. I per fi, el moment més decisiu. El transport del xocolate al casal. Més d’una vegada haguérem pogut mullar el fartó enmig de l’asfalt.

I des d’aquell any, en què estes meravelloses màquines començaren a formar part de la nostra comissíó, ja no podem viure sense elles. Pot ser que enguany provem altres receptes, qui sap, l’arnadí segur que eixirà ben bo i el primer premi del concurs ens el podríem emportar.

61

“All i pebre” Que il·lusió! Tenia ja ganes d’estrenar un blog com aquest i dedicar un temps a una de les meues grans passions, la cuina.

M’encanta cuinar i moltes voltes em passe hores i hores revisant i llegint blogs de cuina, així que ja és hora que em centre i redacte el meu blog personalitzat.

Aquesta faceta culinària en ve per les quatre dones que han marcat la meua vida; ma mare, la meua iaia, la meua germana i ma tia. Cuinen com els àngels! He de reconéixer que a ma mare no li agrada molt cuinar però tots els plats estan boníssims. A la meua germana li encanta innovar en la cuina, quasi sempre plats nous i de revista. Ma tia és la gran respostera de la família, fa uns dolços deliciosos.

I la iaia cuinava com ningú.

Quan era menuda molts caps de setmana em quedava en sa casa i gaudia moltíssim veient-la cuinar i preguntant-li tots eixos truquets culinaris que ella tenia. La recepta per excel·lència d’eixos caps de setmana eren les pizzes. Li encantava que li cuinara aquesta recepta.

Aquesta primera entrada del meu blog va dedicada a ella, fa uns anys que ens deixà però sempre la tinc present i recorde el nostre plat preferit: All i pebre.

Ens encantava! I sobretot remullar el pa en el seu suquet.

INGREDIENTS - 1 kg d’anguila (1 anguila gran o dues menudes) - 4 creïlles - 100 gr. d’ametla picada

- 3 dents d’all - 3 cullerades de pebre roig - 1 vitet - Oli d’oliva - Sal i pebre

PREPARACIÓ Quan aneu a comprar l’anguila veureu que les venen vives, i si no voleu passar-ho malament intentant que no s’escape, demaneu-li al pescater que us la mate i netege -com jo ho faig, ja que qualsevol animal viu és un crit assegurat-. Una vegada a casa i amb l’anguila neta, es talla a trossos, s’assaona amb sal i pebre i es reserva.

En un morter es piquen els alls, tallats a trossets menuts, l’ametla i un trosset menut de vitet i se sofrig amb un poc d’oli en una olla. Després s’afig el pebre roig i un poc d’aigua perquè no es creme, removent-ho bé.

Finalment; s’incorpora l’anguila i les creïlles, pelades i tallades en cubs, i es cobreixen tots els ingredients amb aigua. Es deixa coure durant 20 minuts (aproximadament) i quan l’anguila estiga ben cuita se serveix després de deixar-la reposar una estona. Amb aquesta quantitat en tenim per a quatre persones amb una barra de pa per a mullar el suc.

Bon apetit!!!

62

“Bunyols” Avui estic contenta! Avui és 1 de març i això suposa que és la primera mascletada a València. No podeu imaginar-vos que desvanida estava quan anava jo pels carrers de la meua ciutat fallera. Quina mascletada! Quina execució més perfecta de cada coet, cada tro i això que és la primera, no vull ni imaginar com serà l’última.

Comencen les falles, bloguers, i els carrers replets de “paradetes” de xurros i bunyols de carabassa calentets amb el seu xocolate corresponent. No sabeu com m’agraden els dolços arrelats a les nostres tradicions! L’any passat em vaig quedar amb les ganes de fer-ne, però aquest any no em passa. Avui toca bunyols de carabassa, encara que el més difícil de tot és agafar la pràctica per donar la forma típica del bunyol amb el forat al mig, ja que la massa és terriblement enganxosa, així i tot allà anem!

INGREDIENTS PER A 25 BUNYOLS - 250 g de carabassa cuita - 200 g de farina de força - 1 sobre de llevat de forner o 20 g de llevat fresc

- 1 cullerada sopera de sucre - 50 g d’aigua - 1 rovell d’ou - Canyella en pols i pell de llimona ratllada (aquest ingredient és opcional)

ELABORACIÓ Bullim la carabassa amb pell a trossos el dia d'abans i reservem l’aigua de la cocció, quan es refrede separem la polpa de la pell i l’aixafem amb una forqueta. Seguidament desfem el llevat dins l’aigua de la cocció de la carabassa i afegim la farina a poc a poc, la sal i a continuació la carabassa, anem amassant la mescla fins que quede tot ben barrejat i deixem reposar la massa uns 30 minuts i veureu que puja molt.

Agafem una paella grossa i fonda i hi posem l’oli de girasol, fem que agafe temperatura i procedim a fregir els bunyols. La idea és agafar trossos de massa i anar fent una forma de dònut encara que flonja i poc consistent.

El truco està a agafar una mica de massa amb la mà i amb l’altre pessigar-la amb els dits índex i polze fins a foradar-la. Per a evitar que s’enganxe, cal mullar-se els dits cada vegada que es fa un bunyol; va molt bé tenir un bol ple d’aigua al costat per anar sucant els dits. Finalment anem tirant-los a l’oli bullint.

Deixem que queden ben rossos i espolsem una mica de sucre per damunt.

Bon profit!

Disseny del blog inspirat en maestraenlacocina.blogspot.com.es/ a qui va dedicat

63

De Nadal a Falles lleva-li la pols a les malles Hola blogueres ;) Després d’aquestes mini vacances de nadal, torne a la rutina. Espere que els reis d’orient s’hagen portat molt bé! Jo no em puc queixar, la veritat (encara que aquest any he sigut bona).

Avui vaig a parlar-vos i donar-vos xicotets consells per a fer un pentinat de valenciana, ara que entrem en època de presentacions (almenys al meu poble).

Primer que res, el que necessitem per a fer un pentinat com cal és el següent. Així que, no perdeu detall:

Tendències en vestits de valenciana...

L’evolució del monyo de fallera en els últims...

Les millor joies falleres del 2015...

Bé, una vegada ja tenim tot el necessari, ara ja fa falta, un poc de paciència i traça. Amb la pràctica seràs una experta!

Primer que res, després de tindre el monyo pentinat i sense cap nuc has de banyar-lo amb aigua.

Una vegada banyat has de traure la ratlla del mig (aquest pas és un dels més difícils i importants).

Una vegada treta la ratlla del mig, traurem les dels costats, les quals ixen des de la ratlla del mig fins a la part de darrere de l’orella. Aleshores el que queda darrere del punt on s’uneixen les 3 ratlles, es pentina cap arrere i es fa una cua baixeta i ben subjecta.

64

La dieta fallera per a aquest Nadal...

Ara passem a un altre pas una mica complicat: anem a fer les ones, així que… paciència!

En primer lloc, hem de posar la cera o la gomina. És important posar-ne una gran quantitat perquè l'ona es fixe bé, a més, també es treballa millor. Una vegada ben impregnats els cabells, amb la pinta has de tirar el cabell cap enrere fins al punt on s’ajunten les tres ratlles, i arribats ací, s’ha d’anar pentinant els cabells direcció a l’orella (s’ha d’anar amb compte per no desfer la forma de l'ona). És opcional, però acabada l’ona es pot posar una pinça on comença a girar l'ona per a fixar-la millor. Feta ja l’ona s’ha de posar laca perquè no es moga cap cabell. Ara, amb els cabells restants de l'ona, posarem la goma de silicona a l’altura de la part baixa de l’orella per a unir l'ona a la cua de la part de darrere del cap. Feta una ona, ara et queda l’altra, ànim, el més complicat és fer que les dues ones es queden més o menys iguals.

Si has arribat a aquest punt, ja tens gran part de la feina feta :) Ara farem el monyo de darrere, per això necessitarem les 8 malles.

Primer que res farem les 2 trenes. És important untar les malles amb cera perquè els cabells queden millor acabats.

Fetes les dues trenes, sols queden 2 malles amb les quals farem el huit.

Primer que res, hem de travessar la cua de darrere amb l’agulla de l'adreç de fallera (s’ha d’utilitzar la que ja ve preparada perquè una entre dins de l’altra) i a continuació s’ha de col·locar la pinta. És molt important posar-la recta. Ara, hem d'enganxar les 2 trenes i les 2 malles a la cua. Una vegada enganxades, agafarem el cabell restant de la cua i l’enrotllarem fent petits bolics al voltant de l’agulla, fent la forma del huit, i després farem el mateix amb les dues malles. Tota aquesta elaboració anirem enganxant-la amb els ganxos. Després agafarem les dues trenes i envoltarem el huit. Una vegada enganxat, ja tenim el pentinat de darrere fet, sols falta col·locar l’altra agulla de l’adreç, bé baix o bé dalt de l’altra (per a gustos colors).

Ara anem a l’opció, fàcil, ràpida i còmoda. Si tens el monyo ja cosit sols has d’amagar el monyo de la cua, és important distribuir-lo bé perquè quede pla. Després col·loquem la pinta. Una vegada posada has de posar el postís a la part de darrere i has de travessar el monyo amb l’agulla, sent important que l’agulla travesse la cua perquè quede més subjecte. Ara sols queda col·locar uns quants ganxos al voltant. Enganxat tot, sols ens queda posar l’altre agulla.

Per a acabar col·locarem els rodets als costats (tan odiats per algunes falleres). Com que ara tots utilitzem els que ja vénen cosits, no hi ha més complicació que travessar el rodet amb l’agulla pel monyo, primer la vertical, i posteriorment fent el mateix amb l’horitzontal.

65

Com han canviat els temps! Encara recorde les baralles que tenia amb la meua tia quan era menuda a l’hora de fer-me els rodets, sense parlar-ne del seu acabat, més d’una vegada pareixen més bé bunyols.

I el toc final, és polvoritzar tot el cabell amb laca i abrillantador. Fet açò, l’èxit està assegurat. Això sí, recorda llevar la pinça que subjecta l'ona, no vaja a ser que siga una acompanyant més a la cercavila ;)

Com podeu comprovar sembla difícil tal com ho he explicat, perquè s’han de seguir molts passos amb diferents elaboracions.

Costa més d’explicar que de fer. Així que, si teniu qualsevol dubte ja sabeu, un comentari i quan tinga una estona us conteste.

En aquesta ocasió, també us deixe un bidi on podeu comprovar pas per pas tota l’elaboració, espere que us siga útil.

Bé, per hui ja tenim prou, a veure si la pròxima setmana vos penge uns consells sobre fer unes trenes molt boniques!

Fins aviat, amics!!

66

Ana li conta al seu fill la seua història que té de fons la guerra, la por i la misèria. Tot i que el fons és fosc sap traure moments feliços de l'amor i la infantesa. Com a conseqüència de totes les morts i desgràcies que ha de superar es torna freda.

Colometa és una xica acostumada a obeir al seu marit i a fer tot el que li manen. Amb el pas del temps aconsegueix revelar-se i ser Natàlia, qui ella vol ser.

Un llibre de poesia, EL LLIBRE de poesia en valencià. Eixe que parla d'amants i terra, de guerra i enyorança, i de la nostra terra en la nostra llengua.

Isabel és una dona que ha patit servint a casa dels rics, s’enamora de l’amo i viu una aventura que no arribarà a cap lloc… ja se sap, amor d’amo, aigua en cistella.

Això eren dos amants que s'estimaven molt i molt fort, fora dels cànons de l'època, amb més passió que castedat i amb molt d'amor al final.

68

Un llibre de cavalleries peculiar que conta la història del Tirant un heroi que tot i enfrontar-se a batalles i enamorar-se perdudament acaba morint d'un constipat. No tots els cavallers són invencibles.

Això era un home que de tant de llegir llibres acaba pensant que és el protagonista d'un d'ells. Es creu cavaller i junt amb Sanxo recorre la Manxa per a viure aventures.

Jim és un aventurer que comença una expedició per a trobar un vaixell governat per pirates, entre ells John Silver. Al final troben el tresor tot i que l'havien canviat de lloc.

Això era un anell que uns volien posseir i altres destruir. Aquests es van ajuntar i van caminar fins a El cim del Destí on es va crear, per a destruir-lo.

El grup se separa, dos continuen caminant per a destruir l'anell i la resta del grup es dedica a lluitar i fer batalles contra les forces del mal.

Les batalles continuen i els dos hobbits, caminant caminant, arriben a El cim del destí. El protagonista dubta a l'hora de tirar-lo, al final cau al foc la joia.

Buendia, Buendia, Buendia, Buendia, Buendia, Buendia, Buendia, Buendia, Buendia, Buendia… mala sort en l’amor i la fi del món a Macondo.

Un aviador després d'un accident coneix un petit príncep que li conta les seues aventures a diferents planetes i els seus aprenentatges sobre la vida.

Un xiquet que es porta malament és castigat a gitar-se sense menjar, com a conseqüència somia en anar al país dels monstres on es converteix en el seu rei. Al final torna a casa perquè troba a faltar a sa mare.

69

No era 31 de desembre, ni les 00:00 h, ni estàvem davant de la Porta del Sol en Madrid. Ni hi havia raïm ni xampany però la senyora Rita Barberà aconseguia que tots els valencians junts, férem per una volta, no sé si per primera o no, alguna cosa al mateix temps: endur-nos les mans al cap.

Eren al voltant de les 20:00 h d’un 22 de febrer i l'escenari s'havia traslladat al bressol de les Torres dels Serrans de València. I allí dalt davant de la congregació fallera, l'ara ja exalcaldessa de València, acabava de recitar el seu discurs en l'acte de la Crida deixant amb les seues paraules a milers de fallers i valencians amb els ulls oberts com a plats i sense entendre molt bé el que acabava de passar. O sense voler entendre-ho.

Tant d’esforç, tant de treball per a dignificar l’ús de la nostra llengua, tant de certificat de la Junta Qualificadora del Valencià com perquè vinga la pròpia alcaldessa de València i ens traga els colors en un tres i no res. No obrirem un debat sobre que li degué passar a la senyora Rita aquell dia. No és l’objectiu ni tampoc el moment i teories hi ha moltes. Deixem-ho en què, després de més de 20 anys d'alcaldia, es va veure superada per l'emoció del moment…

El que sí que sabem és que només uns instants després mentre intentàvem buscar explicació al que és inexplicable i negàvem l’evidència repetint-nos per a nosaltres mateix “açò no ha passat”, a les xarxes socials, i més concretament a Twitter, naixia el que coneguem ja com al fenomen “caloret”. Fenomen viral sense precedents amb origen a la Comunitat Valenciana.

70

Les etiquetes #crida2015, #caloret i #RitaBarbera revolucionaven Twitter. L'endemà #caloret es va mantindre durant més de 14 hores com a trending topic en tota Espanya quasi eclipsant la gala dels Òscars que s'havia celebrat també la nit anterior (ho sentim, però per al de Sonia Monroy no hem trobat explicació). Les piulades amb l’etiqueta #caloret es contaven per milers, dins i fora de València.

Llistes de tendències a Twitter del 23 i 24 de febrer de 2015 respectivament

A la revolució “calorífica” en Twitter li seguiren vídeos, “memes”, muntatges, cançons remix del discurs i pluja de comentaris al respecte en totes les xarxes socials. També les televisions nacionals es feren ressò de l’ocorregut durant la Crida.

I a nosaltres continuava pujant-nos la caloreta.

La part positiva de tot açò, que n'hi ha, és comprovar l’espontaneïtat, la capacitat de reacció i la creativitat de la gent.

Per a ells, sense dubte, el nostre premi d’enginy i gràcia de les passades Falles 2015.

I ara sí, tots a cantar: “tots tots junts, ja estem en falles”.

71

Les falles ens donen molt per a pensar, presentacions, el vestit, els monyos … I també l’organització dels actes tal com presentacions, proclamacions, l'ofrena i com no, activitats perquè els més menuts ho passen d’allò més bé, tot això necessita un ampli grup de persones que desinteressadament treballen moltíssim perquè tot funcione bé. Encara que els monuments són una part molt important, no ho són tot, les falles som una gran família en la qual tots ens ajudem sense gens d'interés perquè tot isca segons l'esperat. Tots som companys de festa i de treball i tots som amics, les falles aconsegueixen que gent, de diferents àmbits, idiologies, gustos... ens ajuntem i gaudim.

L’olor de pólvora, els bonics monuments, les carpes, els vestits regionals, les revetles... Tot això és l'esperit faller que molts valencians portem dins i ens fa mostrar la nostra millor essència, independentment de la comissió a la qual pertanyes.

Les falles no estan condicionades per res, excepte pel temps. Els valencians depenem de què a falles lluïsca el sol, encara que, ni tan sols demanem tant, ens conformem amb què no ploga. Al fred més roba, als dies grisos somriures i al vent els cabells despentinats, i... patir (i pregar) un poc, perquè el monument no caiga. Però, i contra la pluja? Doncs contra la pluja alegria i festa. Envelats i paraigües de colors, perquè falles són tres dies, i tres dies s'han d'aprofitar, siga com siga.

72

L’any passat no va fer el millor temps, feia fred i l’aigua va ser un element que va estar present els tres dies, però hem de reconéixer que ho vam passar molt bé. Per a res van ser pitjors, van ser tan emocionants com

qualsevol altre any, però sobretot van ser diferents. A més, les Falleres Majors i presidents vam gaudir bona cosa, i ja ens vam encarregar tots els fallers de fer una festa igual de bonica. Per exemple, tot i que el dia 18 es va suspendre l’ofrena, postposant-se per a després, nosaltres la vam fer, amb brusa, mocadors i al ritme de la música, vam desfilar, allí tots, tota una falla, fent gran i únic aquest moment. Són aquestes xicotetes coses, les que, ens fan diferents. Una mostra del que vam gaudir, ballar i cantar l’any passat, és que, sé segur que més d’un i d’una es va alegrar quan va saber que el dia de Sant Josep sols es vestirien els màxims representants, molts ho vam aprofitar per a descansar, ja que, la son estreny i el cansament va deixant rastre.

Bé, tornant a parlar d’actes, a mi, sense cap dubte el que més m’agrade és el dels premis, en el qual se’ls atorga a totes i cadascuna de les sis falles de Tavernes la recompensa als seus monuments plantats; infantils i grans. Tots els fallers criden quan els anomenen, criden d’alegria, d’emoció i moltes vegades les llàgrimes surten pels ulls de tots els presents, unes de felicitat i altres de decepció, però a la fi, el premi no és més que un banderí, el qual quedarà penjat al casal, i amb el temps, caurà en l’oblit. Altre acte molt bonic és l’ofrena de flors a la Mare de Déu, en aquest tots li porten ramells de flors i formen un preciós mural floral.

A falles els carrers estan plens de gent, la música envaeix cada racó i els colorits vestits passegen i ballen per tot arreu.

Els monuments es converteixen en vertaderes obres d’art, i són admirats per milers d’ulls, que, amb deteniment es fixen en els detalls plasmats pels artistes.

A març, naixen les flors, arriba el bon temps i comença a allargar el dia, març convida a fer vida a les terrasses, a les places.

En fi, la setmana fallera desprén ostentació, ensenya tot l’esforç i treball de tot un any. A falles no hi ha res que estiga deixat a l’atzar, tot està pensat, treballat i garbellat, com diria el meu oncle. No hi ha res que se’ns escape, qualsevol cosa, assumpte, es té en compte. Menys el temps, tant el pas dels anys com les condiciones climatològiques.

Respecte al pas dels anys, tenim la sort i el privilegi de poder reviure’ls a la memòria en vídeos i fotografies, i perquè faça bon temps, almenys seguirem les tradicions, i portarem ous a Santa Clara. Siga com siga, i ploga, neve, faça fred o calor, les ganes i l’esperit vénen en els fallers per defecte de fabricació, així que, amb més facilitat o no, gaudirem de la festa josefina, i la farem única i irrepetible. Així som els fallers, així som els valencians, però sobretot els vallers.

73

Eugeni Alemany és un guionista, reporter i presentador de Sueca que ha treballat a diverses cadenes de televisió. Encara que actualment fa espectacles teatrals com els que hem pogut veure a vegades a Tavernes, la majoria el coneixem per les seues participacions en el programa Caiga Quien Caiga o per presentar Trau la Llengua a Canal 9, que tractava del valencià i el seu ús a diferents àmbits. En aquest, Eugeni proposava cada dia una temàtica diferent i anava pels pobles recollint i aprenent refranys i embarbussaments, comparant vocabulari entre les diferents comarques i interessant-se entre altres coses pels oficis i la gastronomia de cada població.

Però amb el recent tancament de Canal 9 els valencians ens hem quedat sense una televisió pública que vetle per la nostra llengua i ens faça sentir com a casa. És per això que les xarxes socials s’han convertit indiscutiblement en un mitjà de comunicació molt important on propagar els fets que ocorren a la Comunitat Valenciana.

De manera que si no fos per elles, no ens assabentaríem de moltes coses. Eugeni és una de les moltes persones compromeses que les empra amb aquest fi i escriu al seu blog “Ultramarinos Alemany” per a tractar temes o fets d’una enorme varietat i expressar el seu punt de vista. Ja que com diu ell mateix, el nom del blog fa referència al negoci familiar dels seus pares, una botiga on també podies trobar un poc de tot.

Per a qui no conega a Eugeni Alemany i la seua implicació per fomentar el valencià us contaré una anècdota on queda clar que està disposat a tot. Heu sentit parlar del fenomen Paella Emoji? Doncs tot va començar quan un dia, Eugeni, convençut que anava a trobar l’emoticona de la paella al Whatsapp per enviar-la a un grup d’amics, va quedar perplex al veure que no era així. Aleshores es va dir a si mateix: com pot ser que una ximple

74

cuixa de pollastre, unes creïlles fregides o una gamba arrebossada apareguen al Whatsapp i una paella no? Pensat i fet va posar tot allò que necessitava a la seua maleta i va agafar un avió per a viatjar a San Francisco i emprendre l’anomenada campanya PaellaEmoji.

Allí, a més de mobilitzar a molta gent perquè li fera costat, va iniciar els tràmits i va parlar amb els responsables amb l’objectiu d’aconseguir un lloc per a la nostra paella a la famosa aplicació.

Esperem que finalment així siga!

75

La meua terra, la meua llengua i una única història.

Entre mar i muntanya, envoltada de taronges i tarongers, abrigada per una vall digna, amaneix un poble, Tavernes, i tota la seua gent.

Fidel amant de les seues festes i tradicions, som gent de casa i de carrer, afalagadors, oberts, treballadors i per a fer comboi som els millors.

Som vallers i no ho amaguem, amb orgull clamem que som ciutadans d’una població activa en el món faller.

Som qui gitem a la lluna i donem el bon dia al sol.

76

Omplim els carrers d’alegria, impregnem de pólvora l’ambient i fem ressonar la música allà on bufa el vent.

A força de viure hem aprés que no tot depén d’allò que ens agrada fer, són moltes les coses que escapen de les nostres mans i per això, el que sí que controlem ens agrada gaudir-ho amb la nostra gent.

Sí, tinc passió per la meua terra.

Sí, tinc passioneta per la festa fallera i la seua gent.

No és fàcil acomiadar-nos d’un any ple de somnis, realitats, premis, llàgrimes, alegries... d’un any màgic que mai oblidarem. Sols ens queda l’olor de pólvora i les centres dels que varen ser els nostres monuments.

Un any passa molt de pressa i quan menys ens n'adonem, arriba el torn d'altres persones que volen gaudir igual que nosaltres de la festa fallera.

No hi ha suficients paraules per a descriure el 2015, el nostre meravellós any, l’any que sempre estarà present al nostre calendari al llarg de les nostres vides. Començant per la demanada- proclamació fins a arribar a la nit de la cremà, tenim mil històries i anècdotes per a recordar, però sobretot, dignes per contar.

No ens ha faltat de res en cap moment i hem sigut el punt de mira de tota aquesta gran família. Hem tingut el paler de conéixer gent que des d’aquest moment passarà a formar part del nostre dia a dia, hem viscut sensacions de nervis, rigut per qualsevol cosa que passara, hem estat esgotats però sempre dispostos a donar-ho tot, però sobretot, sempre fent bona cara malgrat saber les condicions meteorològiques.

Ningú de tots nosaltres pensàvem que tota una falla podia convertir-se en la nostra família durant aquest període de temps i que la recompensa de tota aquesta comissió, era fer-nos sentir especials al llarg del nostre regnat i podem assegurar que ho han aconseguit.

No podem oblidar el suport de tots els nostres, les paraules dites per importants persones per a tots nosaltres, per sorpreses realitzades sense saber-ne absolutament res, però destacar l’esforç que han dedicat perquè aquest any ocupara un bonic record en les nostres memòries.

77

Ni familiars, ni amics, ni companys ens han fallat per això dir-los que gràcies per estar sempre al nostre costat i demostrar-nos eixa gran paraula anomenada AMISTAT. Tota història té un començament i un final i en el nostre contracte deia: gaudiu al màxim d’aquest meravellós any, ja que el dia de la Cremà els vostres somnis posaran punt final. I així hem fet, no perdre’ns detall de cap acte i viure al màxim aquesta bonica experiència.

Sols desitgem que tant Lorena, Óscar, Maria i Jorge gaudiu de cada minut, segon, estona... perquè com el nostre contracte deia, tot té un principi i un final. Podeu comptar amb nosaltres per a tot i ara sí... compte enrere i comencen les falles 2016, les millors per a tots vosaltres.

A nosaltres sols ens queda dir: encara que els acomiadaments siguen tristos i durs, l’amistat que ens uneix serà infinita.

Aquestes paraules no són un simple acomiadament sinó uns fins prompte perquè nosaltres quatre serem qui participem junt amb la resta de la comissió de complir el vostre inoblidable somni durant l’exercici 2016.

Sort en la vostra aventura i gràcies a tota la nostra comissió per deixar-nos ser els protagonistes d’aquesta història anomenada conte. Les paraules se’n van amb el vent, els nostres somnis... es queden per sempre.

78

La cavalcada del ninot Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, 18 de març

Monument infantil

Presentació de Paula com a Fallera Major

80

Mascletada a València

Dia de falles amb amigues

Premis dels llibrets

Migdia a la Falla Passeig Playback de la presentació de la Fallera Major infantil

Cremà del monument gran

Presentació de Paula com a Fallera Major

Cercavila de l’entrega de premis, 17 de març

Fi de festa

Cercavila dels premis

81

Les nits del Passeig Ofrena improvisada el dia 18 de març

Mig any faller a la platja de Tavernes

Esmorzar al mig any faller

82

Els nostres fallers preparats per als premis

La cavalcada del ninot

Nit de la cremĂ

Partideta de truc al passeig

Les cuineres del dia del faller infantil

Fent colla el dia dels premis

Homenatge de les Forces Armades

Jocs infantils al Passeig

Presentaci贸 FM infantil

Halloween

83

President i vicepresidents infantils Ofrena de flors

Campionat de futbet infantil de falles

Últims moments de la nit de la cremà

Les nits del Passeig

84

Les nits del Passeig

La cavalcada del ninot

Àlex el dia dels fallers d’honor

Dia de la plantà Dia dels fallers d’honor

Dinar al pavelló

Dia de la presentació de la FM infantil

Dia dels premis

Mascletada de Sant Josep

Cercavila dels premis

85

Ofrena de flors celebrada el dia 22 de març Presentació infantil

Xocolatada al pavelló

La cavalcada del ninot

86

Dia de la plantà

Les nits del Passeig

La FM a l’ofrena de flors celebrada el dia 22 de març

Playback de la presentació de la Fallera Major infantil

Cercavila del mig any faller

Cremà del monument infantil de la Falla Passeig

Sopar del llibret

Presentació de la Fallera Major infantil

Monument gran

Ninot del president infantil

87

Presentació de l’artista faller dels monuments 2016

Nit de la cremà: monument infantil

Dia de l’arròs al forn i arnadí

Despertada de falles

Acte de l’entrega de premis

88

Gaudint de la falla gran

La cavalcada del ninot

Ofrena de flors celebrada el dia 22 de març

“La cagà del camell”

Dia de l’ofrena de flors del 18 de març

La cavalcada del ninot

La cavalcada del ninot

Despertades del Passeig

La FM al monument gran

89

Playback de la presentació de la Fallera Major infantil

Xocolatada al pavelló

Les nits del Passeig

Acte dels fallers d’honor

Nit de festa del mig any faller

90

La cavalcada del ninot

Presentació FM infantil

Playback de la presentació de la Fallera Major infantil

L’ofrena de flors celebrada el dia 22 de març

Dia de la baixada a les Festes Majors

L’ofrena de flors celebrada el dia 22 de març

Despertada del mig any faller

La cavalcada del ninot

Despertada del Passeig

91

La cavalcada del ninot

La cavalcada del ninot

Maria FM infantil

Les nits del Passeig

Les nits del Passeig

L’ofrena de flors a la Mare de DÊu dels Desemparats celebrada el dia 22 de març

92

Quina falla guanyarà?

Aquesta és la pregunta que es fa molta gent a mesura que s’acosta la plantada de les falles i, sobretot, quan és el dia dels premis i a la Plaça Major els fallers esperen, il·lusionats, la decisió del jurat.

Valorar una falla és una tasca ben complexa perquè hi ha molts aspectes a tenir en compte a l’hora de jutjar-la. El món de l’art té moltes facetes, quasi tot hi cap, i les falles en formen part. Una falla és una expressió artística multidisciplinària materialitzada en una obra d’art en volum, tridimensional, representada de forma graciosa, irònica, crítica, satírica i mordaç. Però és un art efímer, perquè sabem que la nit de Sant Josep, la falla està destinada a les flames, que només hi romandrà en les fotografies, en els vídeos i en la memòria dels qui més se l’estimen.

A les falles no hi ha normes establertes, ni passos a seguir a l’hora de valorar-les. Però això les fa més grans i més fascinants encara. Si hi hagués unes normes o criteris prefixats, no caldria un jurat qualificador, perquè els artistes ja sabrien, per avançat, què han d’oferir i com fer-ho.

Un jurat ha de valorar-ho tot: des d’interpretar què vol ensenyar-nos l’artista faller, fins a valorar també l’esforç que fa una comissió fallera per a plantar un monument. Un jurat qualificador no dóna sols un premi, sinó que també fa un reconeixement al currículum de l’artista i als sentiments dels fallers.

Al meu entendre, hi ha diversos criteris a l’hora de valorar una falla. Però, a mesura que han passat els anys, des de la meua experiència com a membre d’un jurat qualificador de falles, d’exposicions del ninot, de cavalcades... (amb aquest serà el 16é any que jo en forme part), després d’haver realitzat tres cursets de formació a la Junta Central Fallera de València i de veure tantes falles, he intentat adequar els criteris més coherents que s’han de tindre en compte des del meu punt de vista personal.

Un primer grup de criteris està relacionat amb el primer colp de vista del monument, la primera impressió que pot causar a qui el visita: MONUMENTALITAT: És la visió general de la falla i està relacionada amb les paraules “espectacularitat”, “grandiositat”, “magnificència”... i amb les “peculiaritats” i “particularitats” que té.

COMPOSICIÓ: Es tracta d’analitzar l’agrupació de les figures i dels accessoris per aconseguir el millor efecte desitjat, amb ordre, d’una manera dinàmica, estàtica, simètrica, equilibrada... En aquest aspecte hem d’entendre el monument sense la necessitat d’una explicació escrita.

94

Quina falla guanyarà?

RISC O ATREVIMENT: El monument, els coronaments, les rematades... han de transmetre alguna acció propera al límit de l’estabilitat o de l’equilibri. S’ha de valorar si l’artista faller ha arriscat suficientment per a aconseguir la finalitat esperada.

Un segon grup de criteris permeten una valoració a peu de falla del treball tècnic de taller: MODELATGE: Es tracta de presentar el relleu amb exactitud, amb gràcia i astúcia i amb l’espurna del que es vol expressar. Hi ha molts tipus de modelatge dels quals destacaria en primer lloc el que vol apropar-se més a la realitat.

En segon lloc hi destacaria el modelatge geomètric i sintètic i el modelatge més decantat a la caricatura. Tots ells cal que tinguen sempre una adequada proporció.

PINTURA: És el policromat final, a conveniència de qui el realitza. S’ha de valorar la imaginació, la fantasia, la creativitat i la naturalitat. La pintura ha d’estar neta i acoblada al modelatge. La pintura plàstica, a l’oli, al pastel i la difuminada són les més utilitzades.

ACABAT: Cal fer les rematades i finalitzar-les amb una cura adequada amb les expectatives i els objectius plantejats inicialment. L’assemblatge de les peces ha d’encaixar perfectament i no s’hauria de detectar. En cas contrari caldria intentar descobrir o deduir el perquè dels defectes.

Un tercer grup de criteris permeten la valoració de la temàtica de la falla i de la seua interpretació: CRÍTICA: Ha de mostrar-se i estar argumentada de forma constructiva i sana. També cal que estiga ben relacionada amb la temàtica de la falla. Els problemes o els costums quotidians, socials, locals, polítics... són alguns dels temes més freqüents.

ORIGINALITAT: Cal que la falla demostre singularitat, particularitat, novetat, que ressalte la diferència o destaque sobre les altres i que cride l’atenció.

ENGINY I GRÀCIA: La falla ha de transmetre sensacions d’alegria, de satisfacció, però també d’autocrítica i, sobretot, ha de ser comprensible, per tal que puga fer riure el públic de la manera més sana, senzilla o ingènua possible. Caldria que aquest aspecte sumara com un criteri més del valor de cada falla i no que se’l tinguera en compte només per a compensar els premis de les diverses falles.

A un bon jurat li sol costar més decidir un veredicte a mesura que té més anys d’experiència. Com més falles mires, més difícil serà prendre una decisió. I no hem d’oblidar que el món de l’art és molt subjectiu i que la bellesa, al cap i a la fi, radica en els ulls de la persona que mira l’objecte artístic.

Per concloure, un jurat qualificador, a l’hora de valorar una falla, es decantarà molt per una proposta que li agrade més, sense deixar de costat totalment molts dels criteris citats anteriorment. Es viu una situació incòmoda quan el veredicte d’un jurat no és compartit majoritàriament pel públic. I aquesta incomoditat la poden sentir tant els fallers com els mateixos membres del jurat que ha dictaminat. Caldria, doncs, respectar sempre les decisions i el criteri prioritzat pel jurat, ja que no hi ha unes normes ni uns criteris preestablerts i fixos que diguen quin és l’aspecte més important de tots i quin és més secundari. Hem de confiar sempre en el bon fer d’un jurat qualificador. I si el veredicte no ens complau, un altre any serà! Cal saber guanyar, tant com cal saber perdre. Visquem la nostra festa en pau, plena i amb salut! Que això és, vertaderament, el que importa.

95

Ser faller

Moltes vegades quan s’apropen les falles, o durant les converses, la gent que no és fallera o bé desconeix les falles, fa una pregunta que sovint estem acostumats a escoltar: tu per què eres faller? A simple vista pot paréixer una pregunta fàcil de respondre, però puc assegurar-vos que per a donar una bona resposta, cal fer una reflexió interna, per esbrinar quin és el motiu que ens porta a formar part de les falles.

En el meu cas aquesta reflexió he començat a fer-la ara amb ocasió del que volia contar en l’article, i he arribat a la conclusió, que la vertadera raó de ser faller, són els sentiments que m’envaeixen, i que sent des de ben menut.

El sentiment que per a mi, ha d’estar present en tot faller, és el d'unió, un vincle que es crea dia a dia, convivint i treballant per la festa, ja que en la falla a més d’estar amb els amics, et pots trobar amb eixa gent que pertany a la comissió i que forma part de la gran família fallera. Tots junts convivim durant dies i hores, mentre compartim bons moments menjant, rient i gaudint de cada un dels dies que formen el cicle faller. Aquesta unió et convida a participar i et motiva per a acudir als actes i esdeveniments que s’organitzen, fent que la festa de les falles no es reduïsca sols a una setmana sinó que siguen falles durant tot l’any.

Per altra banda el treball per la festa et proporciona un sentiment de satisfacció, en comprovar el resultat final de tot allò en què has pogut col·laborar, i és que feina en una falla no en falta, ja que no sols trobem el treball més visible, com poden ser els actes o els monuments, sinó que darrere de tot això, hi ha un esforç molt gran de preparació i organització. Per tant, com a faller adquireixes el compromís d’ajudar en la mesura del possible, i puc dir-vos que per a mi, no té preu la sensació de recompensa pel treball ben fet i en benefici de la festa, a més dels bons moments que proporciona la feina fallera.

Per a un bon faller tampoc pot faltar l'emoció per viure les falles, i és inexplicable la il·lusió amb què espere que siga l’hora per a poder traure de l'armari la roba fallera per vestir-me (brusa, vestit de faller, polar...) i baixar a la falla i sentir les xarangues o anar de cercavila. A més conte els mesos perquè arriben els moments on sols hi ha alegria, bon humor, diversió i olor de pólvora, instants que per fan que apartem els problemes i preocupacions per viure feliços. Són sensacions que sols es produeixen durant les falles i que fan que els dies i les nits siguen màgiques i inoblidables.

Finalment els fallers tenim, la tasca de traslladar la festa de les falles als carrers i places, i procurar que els veïns participen i gaudisquen d’elles. Com a valencià, per a mi és un orgull veure com durant una setmana els pobles valencians s’omplin de soroll, de festa, de monuments i de cançons tradicionals per a celebrar aquesta tradició tan nostra.

Per tant aquest conjunt de sentiments i emocions que he intentat transmetre i que m’acompanyen, sols poden explicar-se lògicament formant part d’una comissió fallera, i vivint les falles de forma intensa.

96

Has de començar somiant...

Tant de bo tornes prompte a inundar els carrers i puguem tornar a olorar el teu dolç perfum de calor, de pólvora, de rialles i de vers.

Torna prompte mes de març i torna, aleshores, a fer somriure a la gent.

Tant de bo el viatge siga llarg.

Tant de bo aquesta setmana dure un mes.

Encreue els dits perquè l’oratge es comporte.

Encreue els dits per a poder cantar pels carrers.

Tant de bo aquest any ens dure tota la vida.

Tant de bo tot l’any siga un any faller i es respire a les nits amistat i festa amb la gent.

Que no hàgem de guardar la vestimenta ni dur-la a netejar mai més.

Que puguem lluir-la tots els caps de setmana i no preocupar-nos per què hem de fer amb els cabells.

Una pinta i un porró de laca, així tot està fet.

Tant de bo ens tornem eterns dins del meu somni fet realitat.

Tant de bo cada instant d’aquest any quede retratat i memoritzat.

Qui ens anava a dir que esperaríem el 2016 com el regal més preuat?

Tant de bo balles, i balles com no has ballat mai.

Tant de bo cantes i et quedes sense veu la primera nit.

Gaudir al màxim d’un somni mereix fins i tot que al parlar, no et comprenga la gent.

Tant de bo aquest moment no s’acabe mai.

Tant de bo continues somiant xiqueta.

Somiant i fent els teus somnis realitat, perquè a tu sols et fa falta una empenta per a aconseguir el que no et treus del cap.

Tant de bo gaudisques.

Tant de bo somrigues.

Tant de bo plores.

Tant de bo aquest 2016 no s’acabe mai.

I com diu la cançó: “Els mars naixen a les valls, si vols viure els teus somnis, has de començar somiant.”

No deixes de somiar...

97

Gràcies

"Massa mantega per a dos ous..." Avui en dia encara recorde aquesta frase i em ric en silenci, quants records em vénen a la ment, quants...

Per als qui no sapigueu de què estic parlant, us faré un xicotet resum: aquesta va ser la frase que va amollar mon pare (perquè sí, encara que sona un poc brusc, eixes coses s'amollen, no es diuen) quan la comissió de la falla, va vindre a demanar-me per a ser la Fallereta Major l'any 2008. I ara ja fa 8 anys, com passa el temps!

Doncs bé, aquest no serà el típic relat en què una fallera conta com va ser el seu regnat, això ja ho tenim massa vist, veritat? El que jo vull contar-vos és com es va viure a una casa, on l'única que portava l'esperit faller a dintre, i pareix que per art de màgia, era jo. Encara no sé com agrair als meus pares el gran esforç i dedicació que van fer per mi, però pareix que una filleta amb nou anyets sap utilitzar tots els encanteris possibles per a aconseguir fer dels seus pares el que vol, i pot ser l'amor també va tindre molt a veure, és més, n'estic totalment segura. Bé, ma mare va patir el que no està escrit per a ensenyar-se a fer-me els monyos a la perfecció i he de dir que al final era tota una professional, tota la tensió passada perquè els vestits quedaren més bonics que el món i lluïra com una nina, tots els diumenges de presentació allà que venien tots dos, Juanjo i Marieta, amb ganes o sense per a veure a la seua filleta realitzar tan feliç les seues tasques com a Fallereta Major, després l'angoixa de la presentació, que tot eixira bé...

Portar-me la banda! Perquè eixe que tant es queixava en un principi, fins i tot es va vestir de faller per a portar-me la banda i dedicar-me un discurs, igual que ma mare, encara que ella en veu en “off”, perquè eixir a l'escenari ja era demanar massa... Ara ja venia la setmana fallera, presses i nervis per a arribar a hora als actes, xocolatades, esmorzars, berenars... Tot a punt! El “fotògraf” darrere per a no perdre's ni tan sols com la seua Lucia es fregava els ulls als matins a les despertades...

Tot açò i molt més, fins al dia en què em vaig adonar vertaderament de tot el que estaven fent eixes dues personetes per mi, el dia de l'entrega dels premis, en veure'ls botar, cridar, plorar, fins i tot més que jo, en veure l'alegria en la meua cara en guanyar el primer premi.

Ara vuit anys després seguisc recordant-ho i pense que les falles em donaren un dels millors regals que he tingut fins al dia d’avui, el de veure als meus pares, molt a pesar dels seus gustos i interessos, fer tot el que estava a les seues mans per a veure'm feliç. Una mostra de l'amor incondicional que se li dóna a un fill, de l'esforç gratuït, la companyia contínua, el suport, la cura, l'ajuda, l'estima amb la qual es fa tot per un fill. Això no té preu. És per això que no importa si una família no és la més fallera que et pugues trobar, si l'esperit de les falles l'ha fet arribar una cria de cinc anyets a casa... quan les coses es fan amb amor i estima tot ix perfecte, tot tira endavant, i per això jo recorde amb un somriure d'orella a orella el 2008, perquè va ser un any que em va mostrar moltes coses de les dues persones que més vull.

98

La Fallera Calavera

Avui dia encara no podem dir que és fàcil trobar jocs de taula en la nostra llengua i menys encara amb les falles com a escenari de fons. Per això crec convenient dedicar unes paraules a “La Fallera Calavera”, un joc de cartes valencià amb el que tota la família pot passar una estona divertida i on les rialles estan més que assegurades.

El seu autor és Enric Aguilar, un jove nascut a Dénia que ha fet un gran treball barrejant fets diaris que acostumem a veure a la nostra comunitat amb la sàtira, que tant present tenim els fallers en aquesta època de l’any. Els fets parlen per si mateixos, i és que sols dos anys després de la seua arribada al món, “La Fallera Calavera” ha assolit tant d’èxit que ja té una expansió i una novel·la amb el mateix nom.

A parer meu, ho ha aconseguit gràcies a l’originalitat que desprén el joc i a través dels refranys, expressions valencianes, personatges i els elements que apareixen atractivament il·lustrats a cada carta.

De segur que molts ja coneixereu el joc, però altres us preguntareu i per què té eixe nom? De què tracta? Doncs us contaré la història fictícia que l’encapçala. Tot comença quan una fallera de la cort d’honor de València està encisada mirant la mascletada al balcó de l’ajuntament. De sobte, un dels masclets és desviat contra ella i causa la seua mort davant el terror de tots els allí presents. Però lluny de fer-se justícia, no es busca cap responsable i el cas queda a l’oblit de tots. Però no s’acaba ací, perquè arran dels fets, la fallera renaix convertida en zombi i, buscant venjança, llança una maledicció sobre la ciutat de València. Ara bé, no tot està perdut, sols amb una cosa podem calmar la ira de la fallera calavera i fer que retire tots els seus maleficis. Sabeu amb què? Amb una paella! Ara és quan ens toca a nosaltres, ja que per a guanyar hem de fer estratègia i aconseguir cinc ingredients per a fer-la abans que la resta de contrincants.

T’atreveixes a jugar?

99

Formigueig

Durant el trajecte que conduïa des de la cintura fins a la zona clavicular em vaig detindre un parell de vegades. I no perquè les corbes vertiginoses em provocaren malestar sinó perquè havia volgut gaudir d'aquell camí centímetre a centímetre.

A l'altura del melic havia decidit canviar de sentit i ascendir al cap recorrent l'esquena. Aquella decisió no l'hauria d'entendre mai el meu amic el centcames, que havia sigut qui m'havia animat a dur a terme aquell pelegrinatge i qui m'havia descrit milers de voltes l'experiència irrepetible de l'ascens creuant el canal que es formava entre els pits.

En canvi, jo recordava haver sentit parlar a una formiga veterana de l'espina dorsal. Segons les mateixes paraules d'aquell veterà, l'espina dorsal era com la mateixa dona: forta, delicada, complexa, imprescindible. I era a aquest manoll de vèrtebres i membranes a qui s'havia d'estar agraït per fer possible posar-se en peu i contornejar-se a tan magnífiques figures com ho eren les dones.

L'artista havia d'haver opinat el mateix perquè a l'esculpir aquella esquena nua no s'havia oblidat de cap línia ni de cap detall.

Per tant, vaig seguir el camí recorrent, de baix cap amunt, la senda marcada per la columna vertebral, detenint-me silenciosament en cada una de les vèrtebres, com si dels passos d'un viacrucis es tractara. Resultant un camí sagrat com ho era sempre un viacrucis, però meravellosament gloriós com no ho havia sigut mai.

Vaig continuar pujant pel coll, llarguíssim i blanc i, en arribar al rostre, vaig reconéixer en ell el d'una dona jove de faccions suaus i expressió alegre. El contorn dels llavis dibuixava un somriure ampli i innocent. Les línies del nas i la forma dels ulls em deixaven endevinar una bellesa extraordinària.

Malgrat que em vaig perdre entre les ones que formaven els seus cabells daurats, vaig poder coronar el punt més alt una estona després, això sí, un poc atordit per l'altura i per l'olor de pintura i vernís.

100

Formigueig

Però havia valgut la pena perquè a l'alçar la vista vaig poder confirmar tot l’escoltat. Les vistes des d'allí eren inigualables encara que davant de tanta magnificència el meu cos de formiga es veia encara més menut, més insignificant, més insecte que mai.

Sabia que només tenia unes poques hores abans d'haver d'allunyar-me perquè el foc no em devorara a mi també.

El descens tampoc seria fàcil. El sol, que aquell matí de març calfava de valent com volent avançar-se a la primavera immediata, havia fet augmentar considerablement la temperatura del cartó-pedra i les meues potes començaven a ressentir-se’n.

Sentia una angoixa terrible pel fet d'haver d'acomiadar-me d'aquell ritual de figures de colors i haver de deixar aquella dona de la qual acabava de recórrer cada mil·límetre del seu cos. Només em quedava el consol de poder tornar a passejar, ara en sentit contrari, per les seues cames infinites.

I a mesura que deixava enrere la figura, sortejant restes de pólvora en el sòl, sols podia desitjar l'indult d'aquella obra perfecta.

101

3,2,1...acció!

Mai hauria pensat que després de tants anys participant en el llibret em quedaria en blanc l’any que les encarregades em donen carta blanca al tema. I és que de vegades com menys específic és l’assumpte a tractar, més difícils es fa parlar d’ell.

Mil articles he llegit relacionats amb les falles, actes, sentiments, emocions, moments que les componen, música, festa, història... Tots ells especials, sobretot per a la gent que ens agrada aquesta festa, però tot massa conegut i és per això que em costava començar aquest article, ja que sols tenia una finalitat: innovar. És per això que després d’una llarga estona pensant i pensant, he decidit parlar d’un tema que no crec que siga innovador com jo buscava, però almenys no és tan comú com els nomenats anteriorment i no és més que ELS CRÈDITS FINALS. Com si d’una pel·lícula es tractara, comença un nou any faller. Els encarregats de càsting busquen les protagonistes de la història, sempre sota la supervisió del director, el qual no sols dirigirà la pel·lícula, sinó que a més a més serà l’encarregat d’acompanyar a les nostres protagonistes durant aquest any de rodatge.

Hi ha molta feina a fer i perquè tot isca bé, s’ha de començar a buscar gent que ajude al rodatge. El director tindrà sempre al seu costat els productors, els quals acudiran a tots els actes que aquest no puga anar a més d’acompanyar a la que és la protagonista d’una pel·lícula ja estrenada.

Perquè siga una bona pel·lícula ens fan falta unes bones mans que ens escriguen el millor guió, una història plena d’emocions i que ens permeta crear cada any una nova aventura que siga inoblidable per a les seues protagonistes.

No seran poques les persones encarregades d’aquesta labor, perquè no sols parlem del llibret, també trobem les encarregades de l’ús del valencià, crítiques locals per a la cavalcada, crítiques de les falles... Aquelles persones que probablement gran part del planter que forma la falla no sabrà ni que participen però que sense elles no podria anar avant aquesta gran pel·lícula.

I la part artística? En aquest cas tenim les millors coreògrafes que es poden desitjar i un ampli grup de ball que es dedica al 200% als assajos perquè el dia de la preestrena isca tot perfecte. I és que com a bona pel·lícula no sols la veurem al cine, farem unes preestrenes que donaran a conéixer a les protagonistes, estic parlant com no de la proclamació i la presentació de les falleres majors.

102

3,2,1...acció!

Tenim el guió, els protagonistes i la part artística, ens tocarà buscar actors secundaris que facen de la pel·lícula una gran experiència i per això disposem de la família i amics dels nostres representants. Tots ells, des de l’anonimat es desviuran perquè tot isca a la perfecció i els nostres protagonistes sols hagen de preocupar-se d’una cosa: GAUDIR de cada moment.

Després de molts mesos de preparatius, nervis, contratemps... Arriba la setmana esperada, la setmana fallera on tothom podrà contemplar la nostra pel·lícula ja acabada. Una pel·lícula on una bella jove acompanyada del seu president i la seua xiqueta infantil junt amb el president infantil d’aquesta gaudeixen de les falles.

Cinc dies plens d’actes que omplin Tavernes d’alegria, festa i color. Per tot arreu l’olor de pólvora, els monuments que engalanen els carrers, els músics que ens ajuden a fer que el cansament no puga amb nosaltres i aguantem amb un gran somriure en les nostres cares.

Cercaviles, despertades, xocolatades, jocs infantils, entrega de premis, ofrena de flors, orquestra per a les nits... No ens hem deixat cap detall a l’atzar i és que perquè una pel·lícula tinga èxit, no sols depén de la gent que vaja a veure-la, el realment important és la gent que ha fet possible que aquesta existisca, aquelles persones que seran nomenades en els crèdits finals i que mai ningú prestarà atenció.

FI CRÈDITS FINALS Hi ha molta gent que participa i fa possible que la nostra falla puga any rere any seguir avant, gent com els encarregats del cens, protocol, cuineres, tresorer i d’alguns altres que segur que m'he deixat i no he nomenat en el relat anterior per falta de lloc i imaginació però que són igual d’importants que els que apareixen. Gràcies.

Agraïm també a l’Ajuntament de Tavernes per deixar-nos el passeig per al rodatge d’aquesta pel·lícula i recordar que cap animal ha sigut ferit durant aquest, no podem dir el mateix del monument faller.

103

Ahir, avui i sempre

Aquesta és la primera vegada que escric al llibret de falles. "Escriu alguna cosa sobre les falles!" Em van dir. "El que vulgues." Van afegir. Així que començaré pel principi. L’origen de les falles es remunta a l’antiga tradició dels fusters, que cremaven el 19 de març tot allò que no els servia en relació amb l’equinocci de primavera i més tard, com a festivitat per al patró Sant Josep. És al segle XVIII quan incorporen el sentit de l’humor, canviant els trastos per ninots que representaven una crítica social censurable en qualsevol altre format. El 1885, la revista “La Traca” atorga els primers premis als millors monuments i els veïns comencen a preocupar-se per la perfecció. El 1901 s’uneixen les falles al poder polític de la mà de l’Ajuntament de València. I des d’aleshores, han anat evolucionant fins avui.

Les falles ens defineixen com a valencians, però si ens paràrem enmig d’una plaça i preguntàrem, cadascú ho viu a la seua manera. Com diria l’escriptor Ramon de Campoamor, “tot depén del color del cristall amb el qual es mire”. I és que la vida es mesura per moments, i són eixos moments els que marquen la qualitat dels següents.

Recorde quan de xiqueta m’encantava baixar al casal a jugar amb colles de xiquets que sols es formaven durant la setmana fallera a jocs que s’organitzaven cada dia. La Fallera Major infantil era la que duia la veu cantant i tots la miràvem amb admiració. Sempre al carrer. Tiràvem coets, féiem traques partint uns quants, excepte l’últim, que havia d’explotar! Vestides de falleres ens sentíem princeses i les mares anaven sempre prop de nosaltres a les cercaviles per si volíem aigua, rosquilles, ensaïmades, xocolate...

Quan ja han passat uns anys, a més del dia, vivim la nit. I és que ho volem tot i durant tres intensos dies seguim la seqüència: despertada seguida de la xocolatada, fer-se els monyos, dinar, migdiada amb postures impossibles per a no desfer el pentinat, vestir-se de valenciana, cercavila i acte i a la nit, sopar al casal i música fins a cansar-se.

Anar de falla en falla per a tastar totes les orquestres i aprofitar el descans per a anar-se’n a la francesa.

Durant els anys de facultat, des del dia 1 de març ens comboiàvem els companys de classe per a anar a la mascletada cada dia, fins que ens n'anàvem cadascú al seu poble, no sense passar pels carrers il·luminats més importants de València.

I és que les falles són la música de l’orquestra, el ritme de la banda que acompanya les cercaviles, la olor de pólvora, l’enginy i els colors dels monuments i la seua crítica, el sabor de les torrades, de les paelles, de les cassoles que es fan al casal, la textura de cada tela de vestit, la calor de la gent de la falla... fins i tot la loteria de cada any ens aporta un poc més d’il·lusió al gran premi que tenim cada any: GAUDIR JUNTS DE CADA ACTE DE LA FESTA FALLERA: SI VÉNS A LA FALLA PASSEIG, ET QUEDARÀS, T’HO ASSEGURE!

104

106

107

108

109

110

111

112

113

114

115

116

La música és una expressió cultural fonamental en totes les societats, ja que sempre ha acompanyat les persones tant en les seues expressions socials com en les religioses. Fou un mitjà per a exterioritzar les pors i les alegries, pregàries i creences. La llengua, a la vegada, es va fer melodia i els sons dels instruments compassaren el missatge des d’un principi, ja foren aquells una simple fusta o un sofisticat violí. En l’actualitat, la música i la llengua encara formen un gran equip, ja que conserven entre elles una relació molt estreta. La música té un paper molt important en totes i cadascuna de les llengües del món, ja que a través de la cançó s’aprén una llengua, es transmet un missatge amb més força, s’amplia l’aprenentatge del vocabulari i a la vegada s’estén per tot arreu. És per això que la música és tan important per a la nostra llengua: el valencià.

Com diu la meua iaia, fa cinquanta anys era inimaginable escoltar una cançó en valencià a través dels mitjans de comunicació. Les cançons conegudes en valencià habitualment eren escoltades a casa i cantades per algú de la família o al carrer i eren cançons folklòriques o algunes fins i tot religioses. A poc a poc van començar a aparéixer cantautors que cantaven en valencià i, a més, aquestes cançons es podien escoltar a la ràdio. Aquest fenomen va sorprendre tant a la gent de cada poble que quan van escoltar per primera vegada a algú cantant en valencià no s’ho podien creure!

El fet que aparegueren cantants en valencià va ser com obrir els ulls a una manifestació cultural en valencià.

Tot i això, com que en aquells temps hi havia una dictadura, cantar en la nostra llengua era una dificultat a la qual havien de fer front perquè multaven, feien interrogatoris, etc. i per tant no era ben vista la cançó cantada en la nostra estimada llengua.

118

Un dels primers cantautors en valencià va ser Raimon que va fer la cançó Al vent ara fa aproximadament cinquanta anys, el qual es veié envoltat del problema que suposava cantar en valencià en un moment de dictadura a Espanya.

D’altra banda, tenim un gran referent de la música en valencià com és Ovidi Montllor, amb qui en escoltar les seues cançons i amb la seua teatralitat i tipus de posada en escena podem sentir la dignitat que li donava a la nostra llengua a través de la música junt amb la qualitat dels textos. Podríem dir que ha sigut una gran influència en els músics valencians posteriors a ell i d’avui en dia.

En la generació posterior a Raimon nasqué una fornada de cantants en valencià, entre els quals podríem destacar els grups de música Al tall o Carraixet. A partir d’aquests, un món nou floria, esclatava i s’escampava per totes les zones. A través de les lletres i les cançons d’aquests grups, es pretenia fer una música digna que interessara la gent dels pobles valencians. S’aconseguí atraure una nombrosa quantitat de gent que gaudia cantant aquestes cançons compostes en la seua llengua, amb lletres noves com per exemple la cançó d’Al Tall anomenada Tio canya que es va convertir en una cançó mítica i que avui en dia encara és coneguda per una gran quantitat de gent, fins i tot els joves, gràcies al relleu cultural i musical transmés al llarg dels anys, generació rere generació. Es podria dir que amb el naixement dels grups de música en valencià, s’aconseguia diluir un poc el complex d’inferioritat i d’autoodi de cara a la nostra llengua.

Cal dir que en la transició democràtica hi hagué reunions polítiques i actes culturals on els grups de música en valencià van tindre un paper molt important, ja que els polítics contractaven aquests grups per a crear-se audiència. En aquells temps, es creia que era possible la revolució, aconseguir la normalització lingüística, un país valencià autònom, lliure… i per tant els músics van estar al màxim en aquella època. Tot i això, aquella moguda no va quallar com s’esperaven, ja que els polítics que van adquirir el poder, una vegada tinguda la democràcia pareixia que les cançons en valencià no els calien tant com abans, és a dir, ja no els venia de gust reivindicar després d’haver arribat a assolir una societat justa i democràtica. Açò va suposar l’acorralament dels grups de música en valencià i la seua contribució a la democràcia en un oblit. Des d’aquell moment, va haver-hi uns anys en els quals pareixia que havia desaparegut la música en valencià, els grups i els músics que componien i cantaven en la nostra llengua. Decebuts pel que havia ocorregut, no van tornar a sorgir nous grups fins ben entrats els anys 90, entre els quals destaquem Obrint pas.

El ressorgiment de nous grups de música en valencià, va suposar el trencament del silenci de la música en la nostra llengua. En el cas d’Obrint pas, aquest ha tingut un paper transcendental en el trencament d’aquest silenci. Tot i les primeres dificultats a trobar gent perquè assistira als concerts, aquest grup de joves de la ciutat de València van aconseguir produir un fenomen d’arrossegament de molts altres grups i joves marcant una tendència que arriba a tot arreu tant nacionalment com internacionalment. Aquest grup ha influït no sols pel cant en valencià, sinó també per marcar un estil i unes sonoritats atractives per a la gent que escolta les seues cançons. En aquest moment, el fet de cantar en valencià es torna una normalitat, ja que els cantants dels nous grups, no sols tenen el valencià com a la seua llengua materna sinó que han estudiat en les primeres línies establertes en valencià a les escoles i als instituts. Per tant, encara es normalitza més i amb més naturalitat el cant i la música en la nostra llengua.

119

Actualment, en l'àmbit artístic la música en valencià està en el millor moment de la seua història. Deixant de banda l’impacte d’Obrint Pas, també destaquem referents molt importants com Miquel Gil, Feliu Ventura, La Gossa Sorda, Pau Alabajos, Pep Botifarra… Aquest fet és positiu, ja que cada vegada sorgeixen més grups de parla en valencià, incloent-hi aquells xicotets grups en cada poble que creen les seues pròpies lletres i melodies i fan concerts al seu poble.

Podem sentir-nos orgullosos de tenir l’oportunitat de fer música en la nostra llengua i a més transmetre-la no sols a un xicotet grup de gent sinó també a la societat que ens envolta.

Tot i això, i pel que fa als mitjans de comunicació, hem de ser conscients que la lluita perquè la nostra música aparega en ells no ha de cedir i ens hem de fer de notar perquè interesse no sols la nostra música folklòrica sinó també la música dels nostres grups. No té cap sentit voler desvincular la música de la societat perquè tota la música i totes les cançons i lletres estan lligades al que passa al seu entorn, per tant no tindria sentit veure desvinculada la nostra llengua de la societat, ja que sempre és viva a les nostres cançons, a les nostres lletres i als nostres pobles i es divulga a tot arreu per a no caure en una llengua en perill d’extinció.

En conclusió, hem de lluitar perquè el missatge de la nostra música en la nostra llengua arribe a tot arreu, ajudant a la normalització de la nostra llengua a través d’una ferramenta tan poderosa com és la música.

120

Si busqueu música al diccionari, trobareu que la defineix com un art que combina els sons d’acord amb les lleis de la melodia, de l’harmonia i del ritme.

Us preguntareu perquè m'he parat a buscar aquesta definició, i la resposta és senzilla, estava pensant: “Què seria de les falles sense la música?”. Deixaré que recapaciteu la pregunta.

Música trobem de molts estils i en moltes llengües diferents, hi ha infinitats d’obres musicals i músics.

El músic és la persona que es dedica a la música. Però viure d’aquest art no és cosa fàcil i més quan es tracta de cantants que ho fan en llengües minoritàries com és el cas de la nostra, el valencià.

Les lletres de les cançons ens transmeten missatges que fan que ens emocionem, ens fan sentir bé. Quan escoltem una cançó captem la melodia i la seua lletra fa que vole la nostra imaginació i que durant uns minuts somiem desperts.

La música ha evolucionat moltíssim, la tecnologia a jugat un paper fonamental en aquest aspecte, no sols en la composició d’aquesta sinó en la forma d’arribar a la gent. Amb un sol “clic” sabem de qui és la cançó, quin disc, de quina data, la seua lletra…

Aquests avanços que de segur, continuaran sent més, ajuden als artistes a donar a conéixer les seues obres i a ells mateixos. Ens trobem en una era on l’artista és molt pròxim als seus “fans” i a la gent que escolta la seua música.

Qualsevol cantant hui dia té pàgina web, Facebook, Twitter, Instagram, Canal Youtube…

Voldria que ens paràrem a pensar en els canvis que açò ha produït el la difusió de les cançons d’un cantautor com Andreu Valor.

121

Andreu Valor i Insa, és un jove cantautor de Cocentaina, que porta hui anys fent camí en solitari i que ha editat quatre discos.

Per què parle d’aquest cantant?

Doncs perquè es tracta d’un cantat que ho fa en la llengua valenciana i que està tenint una gran projecció.

Fa uns anys que ja sentia parlar d’ell i vaig començar a seguir-lo per les xarxes socials, ja que és una persona molt activa en aquest món.

Les xarxes socials donen l’oportunitat de contar en el mateix moment el que està passant, de fer arribar als teus seguidors anècdotes i vivències que fa que senten proper a l’artista. A més, fan que la música arribe fora del nostre territori i que siga acollida amb els braços oberts i deixem de banda el sentiment que la nostra música és inferior o de menys qualitat.

Aquest cantant es defineix com: “Un somiador de vegades poc realista, que ha fet de la música un estil de vida i de la paraula la ferramenta per calmar la corrosiva força de la injustícia que arrossega el meu interior.

Un cantautor sense meta, ja que el propòsit d’aconseguir de la música el seu màxim fruit, ja l’he obtingut.

Compartir una mirada amb un oient i fer un diàleg de comprensió que ha relaxat la nostra comuna pena!”.

El diàleg, la conversa i estar al dia amb els seus oients és diari. A la seua pàgina de Facebook diàriament ens conta futurs projectes, vivències als concerts, noves actuacions, experiències i imatges del que és el seu dia a dia. Sempre acompanyat de frases i textos que volen fer-nos pensar sobre el valor de la nostra cultura, de les nostres tradicions i de la riquesa de la cultura valenciana.

El fet que aquesta comunicació siga instantània, ho fa que ara com ara tenim, ordinadors, tàblets, mòbils… moltíssims aparells tecnològics que ens faciliten en uns instants tindre informació del que desitgem.

I si ens hem perdut alguna cosa poder veure-la en algun vídeo penjat, fotografia a l'Instagram i que els nostres “followers” puguen saber de nosaltres en pocs segons.

Al youtube podem trobar vídeos d’actuacions d’aquest cantant i el fet que alguns d’ells tinguen més de 10.000 visites ens fa pensar.

La projecció en les xarxes són un clar manifest de la projecció professional dels artistes.

Ja no aquesta sols el boca a boca, ara disposem del “clic” per saber que, com, on i quan passarà o ha passat!

Ja no estem en el temps de censura on parlar valencià estava malt vist, on les cançons en valencià no es podien escoltar, sa sobreviscut a moltes guerres perdudes, ara ens trobem en una era nova, on els festivals de grups en valencià omplin, dona igual l’estil.

Com Andreu Valor diu “La cançó és una força viva que està ajudant a canviar certes coses.”

Ja heu pensat la resposta?

Les falles sense la música, no serien falles. Les falles sense música en valencià, no serien falles.

Les falles sense xarxes socials… impensable!

122

El boca a boca, o millor dit, el mur a mur de Facebook, de Twitter i el seu propi canal a Youtube, han ajudat a donar a conéixer i a impulsar, no sols en l'àmbit nacional sinó mundial, la carrera d’aquest grup barceloní anomenat Manel.

Mescla de pop i de folk, guitarres, flautes, violins, clarinets, banjo i ukulele són la clau en la personalitat d’aquesta banda. Les seues lletres, de vegades carregades d’ironia, relaten històries quotidianes com ara que el cap l'acomiada (“Un directiu em va acomiadar”) o bé com s’enamora de la venedora d’una tenda de ceràmiques (“Ceràmiques Guzmán”).

“No esperava una noia tan bonica darrere d’aquest taulell.

El teu estil em fascina, on has estat tot aquest temps?

Aprofitaré, ara que et gires, per donar gràcies al cel i per passar-te revista, dels talons fins els cabells.”

(Fragment de la cancò “Ceràmiques Guzmán”)

123

La seua música, exclusivament en català, ha traspassat les fronteres de la seua Barcelona natal, aconseguint en diferents ocasions el guardó de disc d’or i disc més venut en tota Espanya, gesta que no aconseguia ningú des de feia dècades i que sols han aconseguit els cantautors Joan Manuel Serrat i Lluís Llach però que no havia aconseguit mai cap banda.

Fins i tot, en 2014, l'actor Josh Radnor, protagonista de l’exitosa sèrie americana “How I met your mother” ("Com vaig conèixer la vostra mare"), piulava al seu compte de Twitter un enllaç a Youtube de la cançó “Benvolgut”. Cançó amb una lletra fantàstica que estranyament, i com no sol ocórrer habitualment, va dedicada exclusivament a l’ex de la seua actual xicota.

Moltes de les seues cançons es poden trobar traduïdes al castellà i a l’anglés a la seua web (www.manelweb.com). També ací, i al seu canal de Youtube, podeu gaudir de tota la seua discografia.

“Tu i jo hem sopat en bons restaurants, tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal, tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc, tu i jo hem cantat a la vora del foc.

Tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de pardals, tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.”

(Fragment de la cancò “Al mar!”)

Llarga i exitosa vida a aquesta banda!

124

126

127

128

129

130

131

132

133

134

135

136

137

138

139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149

La Falla Passeig agra茂x el suport de les empreses col路laboradores i la dedicaci贸 de totes i cada una de les persones que amb el seu esfor莽 han fet possible aquest llibret i us desitja a totes i a tots unes bones festes falleres.

150

QUÈ ÉS UN BÀNER? A Internet, el bàner és un espai publicitari d'una pàgina web, generalment de forma rectangular, el qual, quan s'hi fa clic, permet d'accedir a la web o a una altra pàgina de l'anunciant. A continuació et presentem els bàners del nostre llibret.

151

152

154

156

158

160

161

162

163

164

165

166

167

168

169

170

171

172

173

174

175

176

177

178

179

Edita: Associació cultural Falla Passeig de Tavernes de la Valldigna Col·laboracions literàries: Bea Gascón i Llinares Lidia Villalba i Caballer Laura Ibáñez i Escrihuela Maria Fons i Císcar Sergio Espinosa i Bosch Àlex Gómez i Górriz Àngela Enguix i Magraner Belen Martí i Talens Hermi Piqueras i Martínez Carmen Pérez i Salinas Clara Grau i Escrivà Eugenia Pérez i Salinas Nerea Galera i Cortés Celia Martí i Ferrando Ximo Ureña i Palop Carlos Savall i Soria Lucia Sancirilo i Gómez Carolina Císcar i Arlandis Sonia Altur i Guinart Pilar Altur i Talens Edu Pérez i Vercher

La nostra llengua No deixes de somiar Tirant lo Blanch, Tirant lo valencià L’educació i el valencià La música en valencià Per molts més anys Els blogs i el valencià com a llengua vehicular i política Mentides de divendres Blog de maquillatge Trucs de cuina per a Thermomix Una mestra en la cuina Blog de perruqueria El caloret Formigueig Manel La pluja fallera Rialles en valencià La Fallera Calavera Passioneta Quina falla guanyarà?

Orgull faller Gràcies 3,2,1… acció Ahir, avui i sempre Andreu Valor Converses de WAppa

Crítica Monuments fallers: Celia Martí i Ferrando Maria Gómez i Grau Disseny, maquetació i correcció lingüística: David Palomares i Chofre Impressió: Set i Set Indústria Gràfica Dipòsit legal: V-232-2012 Tirada: 400 exemplars

180