Llibret2015

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

2

ió c c u d Intro

Mira a través dels meus ulls

A

questa podria ser la història d’una única persona, però no ho és. Podria ser la història

d’un faller escollit a l’atzar però la veritat és que es tracta d’històries de diferents

persones, de diferents fallers, amb les quals tots i cadascú de nosaltres ben bé podria

sentir-se identificat.

I això és així perquè aquestes són històries normals, històries de fallers que tracten sobre gent normal, gent del carrer amb pensaments i emocions comuns alhora que particulars i que viuen la vida tal com la vivim nosaltres, amb la passió i ganes que es mereix. Gent que, com nosaltres, especialment a partir de gener fins a finals de març, només els ocupa la ment un pensament.

Més que històries són vivències, són relats d’emocions, de sensacions, de bogeries. Relats ubicats en una mateixa època de l’any i que ocorren, totes elles, al voltant d’un monument plantat al carrer.

Les falles, per a aquells que som fallers, són una forma de viure, un sentiment difícil d’entendre per a aquells que no viuen la festa de tan a prop. És una cosa inexplicable que, voluntàriament, ens condiciona l’existència.

Esdevé un motiu pel qual vivim i ens desvivim, de manera més intensa, determinats mesos de l’any.

3 Vivim cada instant i cada acte de manera diferent depenent de l’edat, de l’estat d’ànim, de les circumstàncies personals i moltíssims altres factors més. Però si bé és veritat que cadascú ho viu a la seua manera, no podem negar que tots els fallers compartim patrons de conducta, patrons d’emocions.

Mostrem una alegria desmesurada davant l’imminència de les falles. Ens posem nerviosos el dia de l’entrega de premis. Ens emocionem en l’ofrena i a tots ens ha passat alguna vegada que, vençuts pel cansament, hem hagut de renunciar a alguna que altra despertada.

I és que tots som diferents però a la fi som molt semblants quan es tracta de ser fallers.

I aquest conglomerat d’històries de diferents fallers vos la contarem com a una única història, la història d’una xica que no sap què és el que li passa però que, amb un poc d’ajuda i bons consells professionals, li donarà raó de ser a tots eixos símptomes amb els que conviu en una determinada època de l’any.

Vos convidem a seguir llegint i perdre-vos per les pàgines d’aquest quadern de notes que amb tanta estima hem esbossat.

Esperem que el disfruteu…

L’equip del llibret quadern de la Falla Passeig

4

Índex

Fallera Major de Tavernes - 6 Salutació president - 10 Fallera Major 2015 - 14 Salutació president infantil - 22 Faller Major Infantil 2015 - 28

TEST DE RORSCHACH - 93

Introducció a la psicologia fallera - 36 HISTORIAL: Símptomes - 38 2014 en imatges - 66 IX: U B I D DEL TEST - 83 n a r g t en Monum - 86 l i t n a f n ent i Monum

Tractament (programació Falles 2015)- 146

153 rfalle

(cens i comissions) - 134

cum

Referents i casos similars

Vad emè

Diagnòstic (inicis 2015) - 132

La b otig l’apo a de teca ri fa ller - 14 9

Anàlisi dels SOMNIS - 112

5

Ensenyaràs a volar però no volaran el teu vol.

Ensenyaràs a somiar, però no somiaran el teu somni.

Ensenyaràs a viure, però no viuran la teua vida.

Tot i això… en cada vol, en cada vida, en cada somni, perdurarà sempre l’empremta del camí ensenyat.

Paraules a Sant Josep

6

Fallera Major de Tavernes 2015

A

ixò es diu que era una fallera que tenia un

jardí, on aroma de tarongers tots respirem i, entre

somni, ser Fallera Major del seu poble. De

totes les flors que creixen, aquest any faller la flor

xicotets tots, alguna vegada, hem somiat

més bonica i més il•luminada seràs tu, la nostra Fa-

poder volar, després d’adolescents hem somiat un

llera Major, Sara Tur i Penadés.

amor impossible i quan ja som més majors somiem coses o moments que es puguen fer realitat.

Sara, quina sort tens d’haver-hi nascut en aquesta vall. No coneixem bé altres terres, no coneixem bé

Encara que la vida de vegades ens dóna colps durs

altres tradicions però del que no dubtem és que tots

Sara, tu bé ho saps, la vida no la podem aturar i ens

estem orgullosos de poder ser vallers i fallers. Però

empenta a seguir endavant. En la vida s’ha de tin-

també, quina sort té aquest poble de tindre’t com

dre il•lusions i somnis i el teu somni no era altre

a Fallera Major i representant. En aquesta terra t’han

que ser Fallera Major de Tavernes de la Valldigna i

educat com a persona i com a fallera. Eres, per tant,

el més bonic d’un somni és que es faça realitat.

fallera, vallera i valenciana pels quatre costats,

Quan una persona vol una cosa lluita per aconseguir-la i, amb paciència, tot esforç obté la seua re-

Eres alegre, guapa, simpàtica i divertida i en aquesta

compensa.

tasca que t’han encomanat estic segur que tu ben bé respondràs. Tindràs com a companyia a la teua

La teua il•lusió és ser Fallera Major del teu poble,

Cort d’Honor, eixes dones valencianes que embe-

un poble ben limitat per unes boniques muntanyes

lleixen la festa i alegren els carrers; al teu president,

i per un alegre mar Mediterrani, habitat per unes

sempre atent i discret al teu costat; a tota eixa gent

divertides i treballadores persones, amb un clima i

que no es veu, però que prepara cadascun dels actes

amb uns menjars per tots envejat i on es viu la festa

perquè tot isca el millor possible i, sobretot, a eixes

fallera com la primera.

sis grans famílies falleres: Portal, Via, Cambro, Dula, Passeig i Prado, ben assentades al nostre poble i que

Aquesta vall tan digna i tan bonica és com un gran

sense elles no seria possible el teu somni.

7 Ara ja pots viure desperta el teu somni amb l’ajuda del teu home, familiars i amics, que estaran al teu costat en tot moment perquè pugues viure i gaudir d’aquest any meravellós que la vida t’ha regalat.

Obri els ulls ben oberts, ten les cames ben fortes, el cor ben alegre, el cap ben assentat i gaudeix del teu somni fet realitat.

Viu intensament cada moment, la vida passa molt de pressa i moment que passa ja no torna enrere.

Gaudeix d’aquest preciós i inoblidable viatge, mascletades i castells, traques i coets, despertades i xocolatades, música i cercaviles, dinars i sopars, revetlles i festes, entrega de premis i ofrena de flors, missa de Sant Josep i Nit de la Cremà, actes i més actes… fins al 19 de març, Sant Josep, quan el teu somni s’acabarà i un record perenne et deixarà. Óscar Sansaloni i Martí

Sara Tur i Penadés Fallera Major de Tavernes 2015

Falleres Majors i Presidents

Jose Padilla i Gimeno President Infantil

Maria Morant i Padilla Fallera Major Infantil

Falla Passeig 2015

Toni G贸mez i Enguix President

Paula Enguix i Tormo Fallera Major

Salutació del president

10

Toni Gómez i Enguix

B

envolguts fallers i falleres:

Sols em queda dir que estan tots convidats a tots el actes que realitze la Falla Passeig.

Per segon any em dirigisc a tots vostès com a president de la Falla Passeig amb més il•lusió si cap per poder repetir en el càrrec.

Sempre és un plaer poder agrair des de les pàgines del nostre llibret la feina i la col•laboració de tots aquells que fan possible que fallers i falleres gaudisquen d’una setmana fallera com es mereixen, amb un agraïment especial a la nostra comissió, a les empreses col•laboradores i als artistes Carles Donet i Carmen Camacho que enguany plantaran els nostres monuments, gran i infantil, al cor del nostre poble, al Passeig.

Voldria donar la meua més sincera enhorabona a les dues falleres que representaran la nostra falla.

Paula i Maria, vos desitge que passeu un grandíssim any i que gaudiu molt de cada acte faller.

Allí estarem Jose i jo per a acompanyar-vos a tots els llocs, sense oblidar a les vostres famílies a qui agraïm el seu recolzament.

Bones festes a tots i totes

Gràcies al meu president es de menut faller de la Falla Passeig i l'any passat

D

llors o de no tan bons,

el meu president. Estic parlant d'ell, de Toni, per-

sols sé que no hagués

sona simpàtica, amable, afectuosa, respectuosa, festera

pogut tindre cap altre

i sobretot bona persona.

president com ell.

Cap dels dos ens

Mai haguera pensat que la falla ens haguera pogut

decidíem a accep-

donar tanta felicitat perquè de moltes coses podem

tar

parlar, com els moments tan divertits que hem passat.

però

els

càrrecs

ara

estic

segura que el

Aleixan dra Palo mares i Cama rena

I quin d'ells contar? En són tants!

2014 era el mo-

Quan venies a per mi per a acudir a qualsevol acte, el

ment,

primer que deies era: “Hi ha alguna coseta per a apa-

sense ell al càrrec res hagués

gar la set? Estic sufocat de la pujadeta!”

sigut tan intens.

perquè

O quan anàvem de cercaviles i et deia: “Toni, per favor passa’t els botons de la brusa, que això fa desastre”.

Tota la teua comissió ben orgullosa està de tu perquè

També quan et deia “no apretes tant que demà t'ador-

no sols vius aquesta festa com ningú sinó que saps fer

miràs! I així va ser, el dia Sant Josep de casa vaig eixir

que tota la gent que t'envolta se senta part d'aquesta.

de la mà del teu germà.

Quan anàvem amb la resta de Falleres Majors i presi-

Tu continues en el càrrec de president amb Paula, fa-

dents i sempre preguntava el mateix: I Toni, on està?

llera extraordinària i gran persona, per això us desitge

I del dia del “taller”… què he de dir del moment xapa

que gaudiu del 2015 com només vosaltres sabeu!

i pintura? Fins i tot a maquillar-me venia amb mi.

I ara sí, m'acomiade dient que vas començar com el Totes aquestes coses i més que no he contat són les mil

meu president però acabes com un gran amic, junt

i una anècdotes que hem passat. No sé si hi ha de mi-

amb la teua parella Sandra. Gràcies per tot!

11

12

Carta oberta a un amic dels seus amics

C

om qualificar amb po-

ques paraules la persona

que representa la nostra falla, el nostre president? Un clar i ras amic dels seus amics.

Tal vegada siguen paraules curtes, senzilles o simples, però guarden un fons molt complex i ampli que gira entorn d’un bé tan preuat que, una vegada trobat, es converteix en un tresor a conservar i un valor pel qual cal

amb l’ofensa. No qüestiona i sap donar suport a les

vetllar: l’amistat.

decisions preses en els moments més difícils sense esperar res a canvi.

Aquells que saben exercir aquesta amistat són els veritables amics. Els que responen quan els neces-

Sap que no existeix la perfecció i que per tant

sites i per a qui la paraula demà no existeix, els que

ningú està exempt de cometre errors, sabent valorar

a pesar de les dificultats et saben treure un som-

i conjugar l’honestitat, la generositat i el repecte. En

riure, els que et fan veure les coses més clares quan

definitiva, aquell a qui poder lliurar confiadament

al teu voltant tot és confús. Són aquells que deixen

l’arma amb la qual pot ferir-nos sabent que no la

empremtes i mai cicatrius.

utilitzarà mai contra nosaltres.

Un veritable amic sap escoltar, callar i dir en el mo-

“Un veritable amic coneix les teues debilitats però també et fa conéixer la teua fortalesa, sent les teues pors i les

ment precís les paraules adequades sense haver de

allunya, reconeix les teues mancances però accentua les

buscar-les, és capaç de no confondre la franquesa

teues possibilitats“ W.A.Ward

13

"No hi ha riquesa tan segura com un amic segur." Juan Luis Vives

Un amic dels seus amics, a més d’un veritable amic, és aquell que entén que encara que aquests puguen ser punyeters o fins i tot estar una mica bojos, no han de ser extraordinaris o perfectes sinó simplement ser com són, els seus amics. Entén que l’amistat no consisteix en ser inseparables o encadenar-se sinó més bé consisteix en ser capaç de separar-se i poder-se retrobar amb el

teus i de totes les falleres i fallers que conformen

temps com aquells vells grans amics de la infància.

aquesta gran família, la Falla Passeig, molt orgullosos del seu president, perquè el futur et depararà

Per a finalitzar, voldria desitjar-te, amic dels teus

nous camins, reptes i sorpreses, que estic segur es-

amics, que gaudisques al màxim, especialment, d’a-

taran plens d’èxit i de felicitat.

quest gran any faller 2014-2015, rodejat de tots els

Juan Luís Grau i Manclús

14

A la nostra Fallera Major Paula Enguix i Tormo

Has despertat dins el teu somni, aquell que veies tan lluny, ja que quan una cosa s’estima arriba abans de l’esperat per tu.

Ens hem quedat bocabadats en veure’t tan plena de goig vivint les falles amb intensitat i la teua alegria ens has contagiat.

Paula, viu amb els ulls ben oberts que el teu somni ja és realitat, Gaudeix com la primera, riu, viu, sent i torna’t xiqueta.

Els fallers estem molt contents que hages sigut tu l’escollida perquè si d’una cosa estem segurs, és que 2015 és un any en el qual tenim una gran persona que ens representa.

Enhorabona

Per a la meua Paula

16

Q

uan jo vaig néixer, ella ja hi era allí, espectant

final sempre hem acabat tots dos fonent-nos en un

i atenta a tot allò que m’envoltava, era la meua

abraç i dient-nos que l’un estaria al costat de l’altre.

germana major, qui em vigilaria a cada instant per a no perdre el romb en aquesta vida de vegades tan

Hem crescut i en alguns aspectes som diferents

complicada i confusa.

però el vincle que m’unix a ella és tan gran que res mai ha fet ni farà que l’amor i admiració que per

Són molts els records que tinc de la meua germana,

ella sent minve el més mínim.

la meua heroïna, la meua amiga, la meua confident i, fins i tot de vegades, la meua enemiga… però al

Els nostres pares sempre ens han dit que ambdós som les espelmes que il·luminem la seua vida, però aquest any em toca fer-me a un costat i deixar que ella enlluerne tant la nostra casa com la seua benvolguda falla. També sé que enguany serà un any d’esforços i sacrificis, però he de dir que qualsevol esforç és petit per tal de vore-la amb un somriure a la cara i complint els seus somnis.

Per a finalitzar puc dir en veu ben alta i ben orgullós que sense ella no seria ni el més mínim reflex del que sóc i que, com haureu pogut observar, per a ella sols em brollen del cor “paraules d’amor senzilles i tendres”.

El teu germà

Unes paraules...

P

AULA, espontània, gran festera, sempre dispo-

Ja saps qui som no? Doncs sí, som les teues amigues,

sada a tot i ara ja tens una peculiaritat més, la

la PXK. Amigues des de ben menudetes. Hem vis-

qual podem afegir a la teua descripció: Fallera

cut juntes mil anècdotes i sempre ens has demostrat

Major de la Falla Passeig de l’any 2015!

que eres la nostra amiga tant en els moments bons com en els no tan bons, mai ens has fallat.

Des que ens varen comunicar que podíem dedicarte unes paraules al llibret d’aquest any no ho vam dubtar ni un segon. Però el problema de seguida va arribar. Saps com som i que ens costa trobar les paraules. Perquè tu ets la poeta de la quadrilla, la que sempre troba les paraules perfectes i exactes per a traure el sentiment que volem expressar a la persona a la qual li les estem dedicant. Però avui eres tu la protagonista i per tu trobarem les paraules que més endins desitgem que t’arriben.

Per això nosaltres volem estar aquest any acompanyant-te en tots els actes que comporta aquest càrrec, perquè sabem que és molt important per a tu.

En poc de temps comença per a tu i per a tots aquells que porten les falles a la sang, una setmana que és més que una setmana, més que un mes, és tot un any de preparatius, col·laborant uns amb altres perquè al final ens puguem sentir orgullosos

17

... de part de...

18

de tot el preparat. El treball, l'esforç, la dedicació...

Moltes sensacions t’esperen aquest any. Per això no-

tot això fa que els membres d'una falla deixen de

saltres volem aconsellar-te: gaudeix, riu, plora, sor-

ser simples anònims per a convertir-se en autènti-

prén-te, alegra’t, emociona’t, agermana’t, deixa’t els

ques famílies.

nervis a casa, viu intensament cada moment perquè és únic i no es repetirà, sent com el teu cor no para

Has estat esperant aquest any amb molta il·lusió i

de bategar perquè no vol perdre’s cap detall, no

entre tots farem que el teu somni es faça realitat.

penses en el que vindrà, perquè 365 dies quan s’està

És per això que sabem que portaràs ben portada

a gust passen molt ràpid.

la teua banda de Fallera Major, la de màxima representant de la teua falla i a més provens de fa-

Estem segures que sabràs guardar cada instant al teu

mília fallera i saps massa bé què és estimar una

record, per a mai poder-lo oblidar.

falla per damunt de moltes coses.

Només ens queda dir-te una cosa més: sigues tu mateixa i demostra al poble qui representa enguany la Falla Passeig.

Les teues amigues

... les teues amigues

19

20

Retalls de Paula

Te’n recordes?

21

Salutació del president infantil

22

Jose Padilla i Gimeno

E

m presente davant de tots vostés com a presi-

on tots podrem participar de la festa com correspon

dent infantil de la Falla Passeig. Aquest any em

als xiquets: jugant i creant moments màgics que

correspon fer els honors a mi perquè per primera

sempre tindrem en la memòria.

vegada, sóc el màxim representant infantil de la meua falla, que no l’únic perquè aixó ho som tots.

Tots els qui em coneixen saben que sóc un xiquet alegre, que m’agrada divertir-me i que sóc un faller

Tots els qui estimeu la festa fallera, comprendreu

que aprofita cada minut de la setmana fallera amb

que, per a mi, és un any carregat d’il·lusió, de com-

allò que es diu: “fer falla”.

promís i de responsabilitat, però sempre des de l’alegria que suposa poder compartir tots aquests

Però això no es pot fer tot sol. Per la qual cosa, con-

sentiments amb vosaltres. Si de mi depén, us puc

vide a tots els qui em vulguen acompanyar al nostre

assegurar que la falla serà el lloc d’encontre ideal,

casal que, des d’aquest moment, té les seues portes obertes de bat a bat per a rebre tots els qui ho desitgen.

Sols em resta oferir-me a tots vostés per a tot el que necessiten d’un president infantil i desitjarlos la millor setmana fallera de la seua vida.

Visca la Falla Passeig i visquen totes les falles de Tavernes!

El meu xicotet president E

res faller del Passeig des que vas nàixer. La primera

Com no anava a fer-te

vegada que et vas posar el vestit de faller vaig tin-

fotos? Era impossible.

dre l’honor de traure’t i no saps què orgullosa estava.

T’estime Jose i sé que Eres un xiquet molt alegre, nervioset i molt, molt

parle en nom de

graciós i eixa gràcia natural que tens, fa que els que

tota la família, tiets

t’estimem sempre tinguem alguna anècdota teua que

i cosins quan et

contar i això et fa encara més especial. Et vull molt.

dic que ens tindràs

al

teu

Tens la sort de tindre una família molt fallera (uns

costat per al

més que altres, tot s’ha de dir) però pots estar segur

que necessites,

que tant els teus tiets com els teus cosins gaudiran

durant aquest any faller

amb tu d’aquest any i jo, encara que últimament estic

i per a sempre.

Enh orab ona Ta ti a

Jose!

Ana bel

un poc desapegada de la festa fallera, estaré al teu costat per a tot. No ho dubtes.

Crec que la unió que tenim entre tots farà que siga un gran any i que els que ens cuiden des d’allà dalt

Tens a la teua cosina Maria com a Fallera Major

estaran orgullosos de nosaltres i en especial de tu.

Infantil i això és una gran sort perquè viureu aquest “comboi”, si cap, amb major intensitat.

Passa-t’ho bé, gaudix de cada moment com només tu saps i que mai ningú et lleve eixa alegria que tant

El dia de la presentació, quan jo no parava de fer-te

ens agrada.

fotos em vas dir que estava "emocionada amb les fotos" i és que eixe dia vaig ser conscient de la tasca

No canvies mai i que el 2015 siga recordat com a

tan important que tens enguany i que vull estar al

l’any que vam tindre un gran president infantil: Jose

teu costat vivint-ho tot. I a més estaves tan guapo!

Padilla Gimeno.

23

Un regal de la teua família

24

Q

uan em van dir que em cedien un espai de

privilegi en aquest llibret per a dedicar-te

unes paraules, no sabia per on començar, perquè són tantes i tantes coses bones les que podria dir-te que necessitaria quasi tot el llibre sols per a tu.

Eres un xiquet alegre, patidor, un estudiant brillant, afectuós com el que més però, sobretot i el més important, eres bona persona.

Per part meua véns d’una família molt arrelada a aquesta falla però de tots, el més faller…tu.

Sempre has dit que no podries pertànyer a una altra falla que no fóra la del Passeig i jo estic segura que així és.

Per part de la família de ton pare, no són tan fallers però, després d’aquest any que anem a passar tots junts, estic segura que els faràs sentir el mateix afecte que sents per la teua falla.

Recorde quan tenies 6 anys que mentre es cremava la falla infantil te n’anares tu sol a preguntar a la gent

25 més major de la falla on podies apuntar-te per a ser president infantil. Des d’aquell moment ton pare i jo vam tindre clar que algun dia ho series.

Hauràs escoltat que no hi ha dues persones iguals, que els moments no es repeteixen i això és així.

Aquest any serà únic i sé que t’esforçaràs al màxim perquè siga recordat com un any genuí i autèntic, com ho eres tu.

Estem molt il·lusionats que compartisques este 2015 amb la teua cosina Maria, amb qui gaudiràs de mo-

ments d’alegria i emoció. Així que prepara’t perquè arriben dies de soroll, de color, bellesa i diversió.

Arriben Falles!

Gaudeix, divertix-te i passa-t’ho bé que una ocasió com aquesta no torna mai més.

Nosaltres estarem sempre al teu costat per a donar-te suport i fer d’enguany un any inoblidable per a tots.

T’estimem.

26

Retalls de Jose

Te’n recordes?

27

28

A la nostra Fallera Major Infantil Maria Morant i Padilla

Simpàtica, bonica i gentil, així és la nostra Fallera Major Infantil.

Maria, ni els savis hagueren descobert que series la princesa d’aquesta família fallera però, tan sols per la il·lusió que despertes ha valgut la pena escollir-te regina de la festa.

El teu saber estar ens ha encisat, la teua dolçor ens ha captivat i els menuts de la falla estan encantats de tindre't a tu com a la màxima representant.

Gaudeix com mai d’aquesta experiència, que sols passa una vegada a la vida i no oblides que has sigut molt afortunada per l’oportunitat que t'ha regalat la teua família.

Que la felicitat siga l’essència del teu regnat.

Enhorabona

La reina del nostre cor

30

"Se’ns dóna un temps i ací estem,

Els teus pares estarem al teu costat,

intentem omplir-lo però lentament,

tresor trobat un tres de desembre,

agafa el temps que se’ns va de les mans."

perquè disfrutes d’aquesta gran falla i que els fallers et disfruten per a sempre.

Et sona veritat ?

Se’ns dóna un temps i ací estem Com arriba el fred, com passar de zero a cent,

intentem omplir-lo però lentament...

com quan no t’ho esperes, de sobte,

arriben les primeres neus, arriba el teu regnat

ens vàrem alçar del llit i, sense més ni més,

com de primavera a l’estiu, drisfruta-ho, viu!

Fallera Major Infantil, quasi res!

Des d’eixe dia, eres la veu de l’alegria, en tots els teus gestos es veu la llum del dia.

Com l’estrella que al seu aire va, com la brisa que calma així eres tu, filla.

Quanta gent t’has trobat sense buscar, quants amics, un a un, t’has guanyat, quantes mostres d’afecte i estima rebràs i t’adonaràs que això és el més bonic.

Regnaràs de segur amb molta felicitat.

Lluiràs la màgia que desprén este somni teu, cada vegada més a prop de la realitat, amb orgull, satisfacció i molta dignitat.

La teua família: Salva, Susi i Eva

Retalls de Maria

31

32

Te’n recordes?

33

36

E

ra un dia tranquil, no hi havia massa a fer i a la meua agenda sols apareixia el nom d’una pacient.

Notes personals: introducció del cas

Encara no sabia qui era, com era i ni tan sols per què venia. Sols recorde que havia cridat per te-

lèfon un dilluns no molt llunyà amb uns ànims grisos, quasi tant com el temps que feia aquell matí. Estava preocupada, molt preocupada, deia que no feia més que pensar i pensar, que sentir coses i de moure’s per sa casa com si fóra un xicotet remolí, estava nerviosa, molt nerviosa i, segons deia, sempre que venia aquesta època de l’any es trobava així; alterada, des de gener fins a març.

Per molt que li vaig preguntar no em va dir res sobre de què tractaven els pensaments recurrents o els somnis estranys que deia sofrir per les nits. Així que veient l’angoixa de no saber què li passava vaig decidir donar-li torn el més aviat possible.

Va cridar al timbre de manera educada, sols un ding-dong va sonar al despatx de psicologia del carrer Major, no pareixia que estiguera molt nerviosa, començava bé la vesprada.

A l’obrir la porta vaig vore una xica menuda, no massa alta, morena i molt guapeta, pareixia tranquil·la, però apretava les dents de manera que, quan no parlava o no estava somrient (cosa que, com vaig comprovar després, feia sovint), els llavis se li quedaven com una línea recta a la seua cara.

Ens vam presentar i sense més preàmbuls va començar a contar-me tot el que descriuré de manera detallada més avant.

Deia que des de gener fins a març tenia pensaments recurrents i intrusius que quan menys s’ho esperava entraven al seu cap i li impedien concentrar-se en la feina. Pensaments sobre records de vivències passades, on apareixia molta gent, molta música i sorolls secs i repetitius. No sabia donar-los seguida ni sentit, no sabia de què es tractaven però, al contrari del que esperava, deia que no la feien sentir mal, és més em digué que l’omplien de benestar i sempre acabava amb un somriure.

37 Pel que fa als somnis eren ben diferents i no seguien cap patró en un principi, tampoc l’angoixaven molt, deia que solia alçar-se del llit tranquil·la i contenta.

Estava preocupada, això era evident, però a la vegada es mostrava amb uns ànims tranquils i relaxats.

Totes les sensacions que m’estava contant li causaven una preocupació curiosa ja que, segons la pacient, ella estava a gust i contenta, sols que necessitava trobar un sentit a tot allò i per aquella raó havia decidit vindre al psicòleg.

Ja des de la primera sessió vaig ser conscient que no li passava res dolent, simplement volia donar un sentit al que somiava, al que sentia i al que pensava últimament, sobretot perquè aquestos símptomes s’accentuaven en aquesta època de l’any.

Em va agradar conéixer-la, la veritat i ràpidament vaig connectar amb ella. M’encanta quan ve a la consulta gent amb preocupacions de la vida diària. Pense que el treball del psicòleg es troba molt estigmatitzat i molta gent ve amb por o pensant que estan bojos. Res més lluny de la realitat.

La veritat és que em va alegrar la vesprada i em va omplir, més encara, de forçes i energia per a iniciar conjuntament un camí on descobrir què hi havia darrere dels seus pensaments, quin record amagaven els seus somnis i quina història es trobava darrere dels símptomes que referia tindre.

A partir d’aquest moment comença la seua història, aneu a endinsar-vos dins dels apunts d’aquest psicòleg, ho he fet el millor que he sabut i tan ordenat com la meua professió em deixa ser.

Recorde aquest cas amb molta enyorança i sempre amb un gran somriure a la boca, i és que ens vam adonar que el final sempre es troba a prop del principi i que el secret sempre està en la història.

I que jo sóc com ella, jo també estime... Millor descobreixen vostés què estima la nostra pacient.

38

1.- HISTORIAL

Símptomes: Sensacions experimentades pel pacient davant de determinades situacions o relacionades

amb records. Moltes vegades els símptomes poden ser contradictoris: com insomni/somnolència, tot depén amb quin estímul o record estan relacionats.

La pacient presenta una simptomatologia molt específica: segons indica ella mateixa, en determinada època de l’any comença a notar cansament, desorientació, somnolència, mal de cap, taquicàrdia, nerviosisme, insomni o vertigen.

A continuació passem a valorar-los de forma individualitzada per a tindre una idea de l’origen i peculiaritats de cadascun d’ells.

NOTA

omes t els símpt n e m a s o ri Cu ir los a part rta o n a comença ntengener i s’i e d s e m del n a evident e m r fo e d n sifique arç tmana de m e s a er rc la te

Primera sessió Psicòleg: M’ha estat comentant que ha vingut notant aquestos dies di-

versos símptomes que la preocupen sobretot perquè desconeix el motiu i perquè solen ser recurrents tots els anys normalment pel mes de març, de quin símptoma voldria començar a parlar?

Pacient: En són uns quants però si hem de començar per un, ho faré pel

cansament, sempre el mateix problema, com tots els anys.

C

onstantment se’m repeteix aquesta sensació i estic ja cansada d'ella. Els peus s’amaguen pel dolor,

les cames fluixegen i els genolls repiquen com a campanes. El cap se m’unfla, els muscles em pesen i

la cintura es torna morada. Per molt que intente o vulga remeiar-ho no puc i em crea una sensació d'impotència molt gran. Quan arribe a casa, mai sé si s’ha tractat d’un somni o un fet de la realitat. L’únic que sé és que sempre acabe igual: tirada en el llit dormint fins que s’acabe el món o, com a molt, en el sofà com una boja. Em desperte amb marques d’esgotament, moradures i fins i tot ferides.

El problema més gran és que jo per dins no em sent així ni de lluny. Abans d’aquest moment, estic tan emocionada que tremole, plena d’alegria i energia perquè comence, preparant qualsevol mínim detall. Mentre dura, l’emoció augmenta i la música se’m clava per dins del cos i actua com a un ésser a part de mi. Em fa trobar una força diferent a la que normalment tinc.

39

Primera sessió: el cansament

40

Duc el cos malferit i maltractat, però gràcies a eixa energia se’m desperta i em sent persona de nou. És una sensació molt difícil d'explicar per a algú que no ho haja viscut mai.

I així i tot, sempre tinc ganes de més. Les cercaviles són una cosa molt màgica. Em fan voler sempre més i més.

Quan s’acaben, s’acaba la música, la festa i els crits; s’acaben els somnis, la diversió i el goig, el color, els sentiments i els riures. Però a la vegada també significa descans, dormides i tranquil·litat, que d’alguna manera no vull que arriben mai. Són antítesi molt estranyes.

No sé què em passa, si serà un problema del meu organisme o simplement és una regla general. Però sé que em passaria totes les nits així. No m’importa dur huit quilos als malucs, com el pèl estirat tot un dia sencer, com patir amb les sabates de tacó. Se’m desperten tants sentiments alhora amb aquesta festa..

Sé que de vegades no pot ser bo per a la meua salut, però mai puc resistir-me. Quedar-me algun any a

Primera sessió: el cansament

41

moments em provocaria una angoixa enorme i remordiments que mai seria capaç de llevar-me de damunt.

No vull ser altre ninot plantat a casa per a sempre.

El cansament no pot ser mai company de les cercaviles. O almenys no deuria. Són dos termes completament oposats, però irònicament, no es donen mai un sense l’altre. Ja no sé què fer per a remeiar-lo i necessite ajuda. Perquè m’ha de perseguir en tots els moments de festa i alegria? Perquè m’ha de fer parar quan vull més i més i més?

Aquest és el meu major problema. No vull sentir açò en eixos moments de felicitat. No vull que controle el meu cos. I ho vull erradicar. Jo només veig a gent divertir-se i passar una bona estona mentre jo estic patint i no puc pensar una altra cosa excepte açò. Jo també vull passar-m’ho bé sense sofriment. Vull que esclate la meua felicitat com un coet, vull que em creme l’emoció com el foc i vull sentir l’excitació similar a la de sentir música.

“Aquest article ha participat al Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

casa, estaria a la mateixa altura que el pecat. No m’ho perdonaria mai. Saber que m’he perdut aquests

42

Segona sessió Psicòleg: De quin símptoma li apetix parlar en aquesta sessió?

Pacient: Hi ha un que em té desconcertada i em note com desorientada,

mire si li he donat voltes al tema que fins i tot li podria posar títol, el titolaré “La brasilera de la vall”.

-No pareix que siga el mateix poble, ni la mateixa gent. Ni tan sols em reconec a mi mateixa.

Ja li dic que tot flueix; ens saludem els uns als altres, ballem agafats dels muscles. És tot una festa!

-Això és bo! No sé per què està preocupada! A tot el món li agradaria sentir eixe tipus de coses, anar disfressada pel carrer, conéixer a tot el món i que tot el poble siga un!

-Això està clar, el que passa és que no entenc res! És tot molt estrany. Comence sempre l’any amb aquest esdeveniment. Gent jove i major disfressada, ben bé podria ser el Carnaval de Venècia, però també hi ha carrosses com a Brasil. Però tot amb gent autòctona i parlant un valencià ben parlat! Crec que estic tornant-me boja! El carnaval no és típic d’ací i no obstant pareix un acte tan nostre que... comence a preocupar-me.

Quan em veig disfressada dalt d’una carrossa i tan ale-

Segona sessió: la desorientació gre, pense, serà per què sóc així? Vull dir, la meua naturalesa és molt més exhibicionista, tropical i desinhibida i jo m’amague darrere d’aquesta persona formal, pulcra i aliena a tot el folklore local?

Mai m’he sentit una persona cohibida, però estic tan feliç i desimbolta eixe dia que igual és la meua essència... i fins i tot he guanyat premis d’enginy i gràcia!

Així que davant d’aquest mareig, de no saber on sóc, ni el que faig, ni tan sols saber quina és la raó, em pregunte si serà que tot açò explica el to bronzejat de la meua pell? Serà la resposta a per què sóc més bruna que els meus pares i germans? Ai déu meu! Recorde que ma mare anà un estiu a conéixer uns parents que tenia al Brasil. Fou just un any abans de tindre’m a mi, tindria un affair amb un brasiler, affair que em dugué al món?

Ai senyor, tot quadra! Jo dalt d’una carrossa, disfressada, bevent i bevent..

Sóc mitja brasilera i damunt filla bastarda!

- No faça tantes interpretacions... tot té una raó de ser, no avance esdeveniments.

- Com que no? No ho veu clar. Blanc i en botella!

TOT QUADRAAAAA (Aquell crit deu haver-se sentit des de la Granata al Clot, retronant per tota la Vall.)

43

Segona sessió: la desorientació

44

-Bé, ja en tenim prou per a hui. La pròxima sessió ho reprendrem, ara voldria reflexionar sobre el que m’ha contat però no veig jo que la cosa vinga de Brasil.

- Espere que arribem al final prompte i que siga el que haja de ser. Estic disposda a fer-me testos d’ADN si fóra precís.

- Ai! Filla il·legítim.a. Obscura de pell. Quina falta de pujar les persianes, deixar-se portar i eixir al carrer!

No serà que aquell personatge rígid i formal porta dins un apassionada del folclore fester?

Tercera sessió Psicòleg: En aquesta sessió seré jo qui trie el tema de la nostra conversa.

M’agradaria que em parlara d’eixa sensació de somnolència que nota amb intensitat durant el mes de març.

Pacient: La veritat és que tinc èpoques de l’any on la somnolència em

persegueix sobremanera i fins i tot m’he documentat pel meu compte sobre el tema sense arribar a una conclusió clara.

H

e buscat la definició de somnolència per a descartar que no es tractara d’un símptoma diferent i veient

el resultat, certament no puc negar que en eixa època de l’any, al mes de març més concretament,

reunisc totes les característiques, excepte durant tres dies. Sempre els mateixos dies. Quin significat li veu a això, vostè que és un professional?

El diccionari ens diu : - Falta de vitalitat tant física com intel·lectual: Del 20 fins a final de mes, no li negue que em falta energia però del 17 al 19, arreplegue l’energia de tot el que m’envolta i em contagie d’una mena d’alegria generalitzada que es viu al carrer. No ho entenc, eixos dies tot és positiu, no costa res esforçar-se en fer les coses.

El meu cervell només veu gent gaudint i ballant al carrer, músics tocant hores i hores, gent cantant fins a hores que quasi uneixen nit i dia, sorolls atronadors de bon matí que inclús sonen emocionants com a despertadors. Durant tres dies no hi ha incomoditats tot s’acull amb entusiasme, com si fóra la primera vegada que vius les coses.

45

Tercera sessió: la somnolència

46

-Debilitat generalitzada: insistisc que en eixos tres dies la debilitat no forma part del meu pensament, podria portar-li un ramell de flors a la mateixa Verge vestida amb l’armadura més pesada i suportant hores de camí i li assegure que no perdria ni l’alegria ni el bon humor. Ara bé, quan passen eixos tres dies, no aniria ni a per la barra de pa al forn de la cantonada.

-Falta d'apetit: com que falta d'apetit? Eixos tres dies són la meua perdició pel que fa a la dieta. La tradició culinària valenciana assoleix un estatus de plaer diví, les olors, els gustos, la presència en el plat, tot és poc per a satisfer el cos. Que si xocolata amb xurros per desdejunar, la paella o arròs al forn per a dinar i la torradeta de carn i embotit per a sopar i per si em quedara amb ganes de més, cacau i cassalleta per a picar durant tot el dia. Se’m fa la boca aigua, pensant en el mes de març, en eixos tres dies en els quals l’únic esport que puga fer és acumular plaers i diversió. Això sí, l’endemà ni aigua i menys encara si és aigua de València.

-Forta necessitat de dormir: Això mai! La necessitat de dormir és només titularitat de qui no pot gaudir d’eixos tres dies que algú s’ha dignat a regalar-me tots els anys. Una cosa li dic, tot excés passa factura i a partir del dia 20, el meu cos necessita dormir com les marmotes.

Com s’ha quedat amb este símptoma tan estrany que visc tots els anys en el mes de març? Està clar que patisc de somnolència, però selectiva. Havia sentit parlar alguna vegada de la somnolència selectiva? Diga que sí perquè necessite que m’explique el que em passa!

Tercera sessió: la somnolència Imagine un 18 de març quan sona el despertador, bote del llit per a anar a despertar la resta de veïns perquè participen d’eixos dies que per a mi son festa. Això sí, primerament sent una profunda debilitat física, el cos em tremola, sent angoixa, fred... Em truquen per telèfon per a despertar-me i no sé ni on em trobe, no puc seguir el fil de la conversa. El cansament em lleva l´apetit. Busque una estoneta per a dormir-me a qualsevol racó de casa però no sé per què, una vegada al carrer tot passa, isc i tot em sembla com un mercat medieval, gent vestida amb vestits tradicionals, sona música valenciana a cada cantó, eixa oloreta de pólvora i com un miracle els símptomes negatius desapareixen, torne a gaudir d'una vitalitat que em faria suportar convertir-me en una valenciana tradicional d’eixa època amb complexos pentinats de difícil elaboració, amb la pesada indumentària que t'estreny la cintura, les sabates de gala a les cercaviles... I de sobte desapareix la somnolència!

Quan arriba la nit del 19 de març, com si el cos fóra molt savi, em demana descans, ja la nit no sembla tan càlida com les anteriors, apareix de sobte la son, però encara hi queden energies per a veure cremar les últimes hores dels tres dies de somni. Quan els últims segons de la nit es converteixen en cendra, els carrers perden el seu color i me'n vaig a casa amb un sentiment de buit.

47

Tercera sessió: la somnolència

48

Els dos o tres dies posteriors a la tercera setmana de març sent molta necessitat de recuperar la son fins que el meu cos torna a la seva rutina anterior.

Què serà el que em passa? Què fa que estime eixos tres dies per damunt de la resta de coses i que de vegades als quatre o cinc dies ja estiga desitjant que torne a ser març per a renovar les experiències viscudes?

Segur que vostè té la resposta.

Quarta sessió Psicòleg: Supose que ja tindrà les idees un poc més clares, després de

l’última sessió. Ara m’agradaria aprofundir en eixe símptoma del que em va parlar el primer dia: el mal de cap.

Pacient: No sabria dir-li sin són mals de cap o maldecaps. Són tantes

coses les que s’han de tindre en compte que el cap no dóna per a més. No sé com explicar-ho

T

ot comença amb l’arribada del nadal, és com l'eslògan dels torrons que diu “vuelve a casa vuelve por

navidad.” A mi em passa el mateix, any rere any, comence a tindre mil coses a fer, molts assumptes

que atendre. I això, em crea un estat d’ànim que no el puc descriure, és una mescla de nerviosisme per les coses que he de fer, d’angoixa perquè el temps se’m tira damunt, però també de ganes, goig, il•lusió, alegria. Són estats d’ànims contraposats, una espècie de tira i afluixa que sempre acaba bé, encara que coste una mica.

Aquestes preocupacions m’envaeixen constantment durant el dia, però entre el treball i les obligacions, quasi no les deixe temps perquè em destorben i quan tinc temps per a mi, per a descansar, em vénen totes de cop, una darrera de l’altra. Sobretot quan cau la nit i ja estic al llit, em desvetlle d’una manera que sóc incapaç d'agafar la son. En lloc de llegir o veure la televisió, el meu cap comença a divagar i divagar sobre coses que he de fer. Aleshores, és quan comence a fer-me les meues llistes de coses a fer imaginàries. Mai agarre llapis i paper, un gran error, perquè sempre se m'oblida alguna cosa, però vosté

49

50

Quarta sessió: els mals de cap no sap la gossera que em dóna haver d'alçar-me del llit tan a gust com estic allà. A la fi, totes les llistes són preocupacions i coses pendents que no es poden demorar més. És com si es tractara de preparar una gran boda amb mil detalls, sí, amb mil i un detallets, sense exagerar!

Primer el vestit, si el tinc a punt o fa falta portar-lo a la tintoreria o si he de provar-li’l a la meua filla.

Amb això de les crescudes que fa, any rere any li han de traure quasi un pam.

Després si les joies estan bé, mirar que no en falte cap perla, que estiguen netes, que tanquen a la perfecció, no vaja a predre-les. I no parlem del planxat, amb quina delicadesa i paciència he de planxar els preciosos davantals.

Ah, i les sabates, li estaran a la meua filla? A mi sí, jo tinc un 39 des de fa anys, però ella, a mesura que va fent-se major, sabates i mitjons nous, tots els anys la mateixa cançoneta.

I després, s’ha de mirar tot el conjunt, per veure si va prou estovada o no, no vaja a desmeréixer el vestit o a paréixer una llitera de taula. I així tot.

Quarta sessió: els mals de cap I amb el meu fill, la mateixa història, encara que, sent realistes és més fàcil. Això sí, cada dos anys, pantaló a estrenar i el jupetí a traure-li una miqueta. No falla, és com sumar dos més dos, que sempre dóna 4.

Això si en té de vestit, perquè si em toca fer-li’l de nou, això sí que és un mareig i un entreteniment, però sobretot, un dineral! Triar la tela, les manteletes, modista, proves i més proves i després, ja posats nou adreç, ara de color platejat o bronze, que està de moda.

Un clar exemple són els preparatius que comporta l’ofrena a la Verge

I així, suma cosetes que sempre hi ha pendents i, compra a compra, al final un bon buit a la butxaca. Tot siga que vaja ben guapa!

I quan tot sembla que quadre, la llista comença a fer-se llarga: encomanar el ram, comprar les entrades per a la presentació, pagar la loteria, comprar els tiquets per als sopars i dinars, agafar torn per a la perruqueria, participar amb la publicitat, buscar les bruses i mocadors, torn d’amanides 17 de març, buscar la banda i la mantellina, fer-li la disfressa, apuntar-nos per al dinar, preparar la carabassa per a fer l’arnadí, comprar els regals per als presidents, assaig general a les 16

51

Quarta sessió: els mals de cap

52

hores, reunió a les 22 hores, preguntar a quina hora hem d’estar arreglats, enviar article per al llibret,

coses pendents, inconscientment barreja la boda amb una altra cosa

Anotació:

la pacient conença a parlar dels maldecaps del dia a dia

comparant-ho amb els preparatius d’una boda però quan fa el llistat de

apuntar-nos per a eixir als esdeveniments...

I així, mil coses més i sense exagerar.

Però la veritat, tot fóra això. El pitjor és organitzar-nos. Això de tindre fills és una benedicció i un mal de… deixem-ho ací. Perquè si li conte les peripècies que he de fer per estar a punt, és tot un repte. Primer arreglar-los a ells, i després nosaltres. Quan ja estem a punt per a eixir, pregue perquè no tinguen cap necessitat i vosté ja m’entén. Si és difícil anar al bany un sol, imagine’s, asseure a la xiqueta i més quan les dues ja estem amb els vestits ben col·locats.

Altra gran preocupació, que tinga el monyo fet, vosté no sap l’aficció i gràcia que té per llevar-se els ganxos, amb el que em costen posar-li’ls!

Per no dir-li les mil i una voltes que he d'enganxar-li el faixí al menut i posar-li el mocador, no para quiet i allà que se’n va tot!

Pareix que córrega a una marató, però és tal com li ho conte, crega'm. Però, la carrera sí que la còrrec

Quarta sessió: els mals de cap

53

els dies 17, 18 i 19 de març, marató des del primer minut del dia fins a l’últim segon de la nit. Eixos dies són un caos. Caos que no entén ni d’hores ni de descans, ni de preocupacions que no siguen festa i alegria i com a molt, estar a l’hora d’eixida a punt. Des que sona el despertador fins que acaba de sonar la música per la nit, havent disfrutat dels diferents i variats actes que conformen tot el dia. Però, i els més menuts?Què faig perquè aguanten i estiguen a punt a l’hora d’eixida? Doncs no ho sé, supose que no parar i molt menys perdre un minut. Arribar arribem, encara que no seria la primera volta que la pinta me l’he deixada damunt de l’aparador… Per no dir-li com quadrar les hores de son i de menjar dels més menuts..

També he de dir-li que tinc la sort d’envoltar-me de gent que m’ajuda, com ma mare, si no a més d’un acte no hi podria arribar. I així va tot, entre carreres, presses i coses a fer. Sempre falta alguna cosa i, la veritat siga dita, és que no sé com arreglar-ho, ni tan sols com posar-li solució, vosté no podria dir-me com ho puc fer?

NOTA:

no oblidar la venda de tiquets

Cinquena sessió

54

Psicòleg: Continuem on ho vàrem deixar o vol parlar d’algun símptoma

que també la preocupe.

Pacient: El que jo sent ningú ho sap fins que no li passa. I no és que

siga difícil d’ocórrer ja que és un estat prou comú hui dia. Estic parlant-li de la taquicàrdia.

E

l rítme cardíac és tan elevat que el pit em tremola, les mans em suen fins a necesitar eixugar-les i

el pensament, de vegades traïdor, em fa arribar fins i tot al mareig.

És una sensació que per moments pot arribar a ser tant desagradable com emotiva i satisfactòria.

No saps realment el que et passa fins que la situació que ha originat aquest estat desapareix o es desvela.

Doncs, aquestos símptomes són el que jo sent en un munt de situacions quotidianes, és la forma com el meu cos reacciona. Supose que és degut al cúmul de nervis, emocions, alegries i algun que altre disgust. I en el meu cas es mostren amb la taquicàrdia.

Cinquena sessió: la taquicàrdia Molts són els moments que em provoquen aquesta situació, però hi ha alguns que destaquen sobradament.

D’una manera especial, sol aparéixer a mitjan gener, quan desfile per una mena de passarel•la. Ai mare quins nervis! I quina riallera fluixa i quines ganes d’anar al servei! Doncs tots els anys, la mateixa sensació.

Però, i el matí del 17 de març? No puc parar d’arreplegar paperets, tornar a posar les flors o figures més rectes i perfectes del que estan. I això que, ja estava tot ben rematat i s’ha quedat tot ben bonic! No tinc remei!

Però, quan els crítics observen la feina feta durant tot un any, pareix que el món vaja a acabar-se per a mi. Vosté, no s’imagina les preguntes que em faig: d’on són? ho entenen? els agradarà? Ai mare quina cara de fàstic fan! i mentrestant, cada vegada el cor batega més i més ràpid fins i tot al límit de no deixarme gaudir del dinar.

Però, la vesprada és, senzillament incontable, la plaça bull i mentre un munt de gent espera que els valoren el treball realitzat durant tot un any, jo no sent altra cosa que palpitacions. Les mans em suen i això que

55

56

Cinquena sessió: la taquicàrdia fa fred. Una vegada revelat el secret tot torna a la calma, com si res haguera passat. El meu estat torna a ser normal. A vore, per explicar-li-ho millor li diré que sent una cosa molt similar al dia que estava esperant a què em digueren la nota del meu últim examen de la carrera, en este cas la nota de la resta de la gent que, de vegades ni conec. Pense que eixe dia és, amb diferència, el que més i amb més força batega el meu cor, sembla (i ho dic sense exagerar) que d’un moment a altre, vaja a eixir-se’n disparat.

El día 18 torna a mi el símptoma, això sí, d’una manera més calmada, mentre passege pels carrers del meu poble junt amb un munt de gent aplaudint. En aquest cas és més l’emoció barrejada amb la timidesa, la que fa que m’envaisca de nou aquesta taquicàrdia. Però després quan acaba eixe acte tan íntim que té la gent que desfila direcció a l’escenari de flors, tot torna a ser festa i diversió, sense cap tipus de símptoma, ni suor ni batecs accelerats, açò és per a tornar-se boja!

Diga’m que vosté també pateix aquesta taquicàrdia, diga’m que aquesta sensació no és sols cosa meua, que si no em farà tornar boja del tot.

Sisena sessió Psicòleg: La trobe un poc més alterada del normal, com nerviosa.

Pacient: No sap vostè quina angoixa tinc avui, cada any el mateix.

N

o sé per què, sempre que arriben aquests dies em sent igual, no puc pegar ull i des de ben matí tinc

eixa sensació estranya a dintre del cos. Ja sé que té raó, hauria de descansar, però avui estic com

atacada, estic molt nerviosa.

Quina hora és? Poc més de les 8 del mati? Fa hores que no dorm, m’he gitat i res, mare de Déu, aquesta vesprada no podré amb la pell. Vostè què pensa? Serà greu?

Vaig pel carrer i per tot arreu sent olor de xocolate i pólvora, ja sé que és una barreja un poc estranya, però crega’m que és encisadora, vaig amb els cinc sentits posats, en cada moviment, en cada soroll que sent em sembla que és música i traca, és com si estiguera esperant tot l’any aquestes dates. El sentiment d’angoixa molt fort, el nuc a la panxa és indescriptible, es fa més intens depenent del lloc on em trobe, quan estic al passeig és més suau, més familiar, però quan m’aprope a la

57

58

Sisena sessió: el nerviosisme Plaça Major, és més intens, no puc ni fer una passa sense deixar de mirar cap a l’ajuntament i m’agarren ganes de plorar, riure, botar i cridar tot al mateix temps.

Estic tot el dia que no puc parar quieta, tinc pressa i no sé molt bé per què, m’alce cada matí a les 8 i només faig que recórrer tot el poble i ho faig amb un ordre concret, comence al Passeig, enfile cap al Cambro, baixe tot seguit cap al Passeig Lepant i d’allí recórrec els carrers fins l’antic “Prado” de les tomaques, on tot seguit puge fins a la Dula i des d’allà dalt torne a baixar passant pel carrer Major fins a arribar de nou al meu Passeig, on em sent com a casa. Sempre és el mateix recorregut, una i una altra volta i sempre ho faig mirant cap amunt, com si buscara alguna cosa que em manca.

Estic realment preocupada, tinc els nervis a flor de pell a cada moment, no sé molt bé com afrontar tot açò que em passa i el meu estat d’ànim pareix una muntanya russa, els primers dies són de plena excitació i vitalitat, tot ha d’estar llest, preparat i a punt, però conforme avancen els dies passe de l’alegria als nervis, dels nervis a l’esgotament i d’aquest ma-

Sisena sessió: el nerviosisme teix esgotament sorgeix un estat de tristesa que prompte ho ompli tot i perdura una bona temporada, en la qual només melancolia i bones històries brollen de la meua boca.

Però sap què és el més estrany de tot? Que jo crec que no sóc l’única a qui li passa tot açò, conec moltíssima gent amb el mateix problema, però passades unes setmanes i a mesura que passen els mesos la tristesa i la melancolia comencen a desaparéixer i de nou poc a poc el nerviosisme comença a apoderarse de nosaltres més i més, és com una relació inversament proporcional.

Vosté què opina, és preocupant? Serà una epidèmia de caràcter greu?

59

Setena sessió

60

Psicòleg: Hui la veig com cansada, la veig fins i tot ullerosa, però

supose que no voldrà tornar a parlar del cansament, això ja ho tractàrem en la primera sessió.

Pacient: Si li sóc sincera no és cansament el que vosté nota. Porte uns

dies que em costa més del normal dormir tot d’una seguida, inclús hi ha dies que ni dorm, com si tinguera insomni.

H

ui venia amb ganes de plantejar-li eixa sensació estranya que tinc i a la qual no aconseguisc trobar-

li cap sentit ni explicació i és que quan arriba la tercera setmana del mes de març, m’envaeix una

barreja de sentiments, que és difícil d’explicar, em trobe molt inquieta, nerviosa i amb insomni i no sé si tindrà alguna cosa a veure, però sol coincidir amb la vinguda de dies de festa.

Durant aquestos dies, que solen ser quatre, jo em passe el dia amb marxes de música i pasdobles clavats en el cap fins al punt que no puc parar de tararaejar–los, és una cosa ben estranya, ja que sols em passa ara, en aquesta època, doncs no solc tararejar a sovint, pareix que estiga tornant-me boja.

A més puc assegurar que no em sent gens cansada i això que amb prou feines aconseguisc dormir unes poques hores, ja que em desperte ben matí amb moltes ganes d’eixir a passejar pel poble i, a diferència d’altres vegades, no em note els ulls pesats pel cansament, més bé al contrari, els tinc ben oberts i amb ganes de visitar monuments i veure gent.

Setena sessió: l’insomni Però sobretot desitge que la nit no arribe i així poder gaudir dels magnífics dies i les bones temperatures d’aquestes dates. Malgrat que es fa fosc i de vegades refresca, no m’abelleix anar a descansar sinó que m’envaeix una força sobrenatural que em porta a sopar pel carrer a algun dels bars del passeig i a acudir a la berbena, per a tornar a escoltar eixes cançons populars que em fan traure un somriure .

Així van discorrent les hores i no veig l’hora d’anar-me’n a casa, perquè estic tan a gust que no vull acabar la diversió però finalment i, quasi sense adonar-me’n, la nit i la berbena han acabat i arriba l’hora de tornar a casa per a dormir i, encara que hauria d’estar molt cansada després de tot el dia, no dorm ja que comence a donar voltes al llit mentre em ve al cap el so dels masclets que he sentit durant el dia, així com els bons moments que he passat, fins que les forces s’esgoten i acabe dormint.

Dorm poc, en part degut a què en poques hores comença la despertada i al primer coet em desperte.

61

62

Setena sessió: l’insomni M’encanta caminar a ritme de masclets i xaranga, despertant els veïns del barri .

Aquestos símptomes es repeteixen durant els quatre dies i no aconseguisc explicar quina és la causa del fet que no em trobe gens cansat o com no sóc capaç de dormir més hores. A què es deurà aquesta impossibilitat per a poder estar relaxat? Serà la primavera, que com diuen la sang altera? No sé a què es deurà, el cas és que puc assegurar que jo gaudisc de forma intensa de quatre dies a l’any.

Vuitena sessió Psicòleg: Seguint amb el símptomes que ve notant últimament, què és el

que li passa amb el vertigen?

Pacient: Si sabera què és el que em passa no haguera vingut ací. Ben

bé hauria pogut trobar jo la solució al meu propi problema.

D

e veres li ho dic que no acostume a patir de vertigen i, a més a mé, què és això que em passe tan

sols quan s’acosta la primavera? I no, no m’han diagnosticat cap al•lèrgia, per si anava a dir-me l’a-

cudit que tan fart estic de sentir.

Vorà, aquesta por a caure, sol començar el dia 15, de març per suposat. Any rere any, veig les grans altures amb autèntic temor però només des d’aquest dia fins que finalment comença l’estació de les flors. És com si, arribat el 20 de març, em curara. Però és una curació trista. No sé si m’explique. M’encanten aquests dies en els quals transcorre el símptoma però, no creu que gaudiria més d’ells si desapareguera aquesta paüra a caure? Aquesta fòbia al desequilibri des d’una gran alçada?

Que a què és degut l’amor a aquesta època de l’any tot i el meu problema? Doncs.. No són dies tan sols de vertigen. Són dies de goig i festa. Dies en què la música, les olors i els colors es mesclen tots ells, formant una barreja incomparable. Entenga’m vostè, quan escoltes la música d’una xaranga pots, a la volta, olorar pólvora encara que el nas el tingues tapat i vore els més brillants colors, estigues on estigues. Tots els sentits s’uneixen en una experiència veritablement sinestèsica.

53

64

Vuitena sessió: el vertigen Com deia, els marejos comencen el dia 15. Mai vénen sols, si em permet afegir. Les cames em fluixegen. Els genolls tremolen com si patiren de fred i els braços perden tota la força. De sobte, trobe que em falta l’aire. Els sospirs solen ser la banda sonora del moment, ja que m’ajuden a tranquil·litzar-me, a rebaixar aquesta por a caure. A veure’m amb els meus ossos contra terra. Però, de sobte me n’adone. Jo estic a terra. No tinc por a caure jo. Tinc por que caiga allò que estem construint! Allò que construïm, any rere any, al centre del meu poble. Amb molt d’esforç i suor. Amb muntons de riscs.

Però parle de vertigen perquè, per moments, em sembla que mire pels ulls del monument que regna allí on s'aixeca. Aquell que ens mira des de dalt una volta arribada la meitat del tercer mes de l’any i que, malauradament, hem vist caure en ocasions. Ja sap, per a la reina de la festa, aquesta figura forma part de

Vuitena sessió: el vertigen

65

estable i tranquil·la ja que mai pot deixar de ser curta. Plena de lloances, si pot ser. Veure-la caure abans d’hora no és desitjable per a cap d’elles.

Així que, arribat el dia, em veig abocada al vertigen. Durant alguns instants, sóc allò que està allí plantat, però els símptomes els note en el meu cos, aquesta fluixedat en les extremitats, suors gelats... Em sembla que el terra s’acosta i s’allunya. Una volta i altra. Com una al·lucinació. Però no és una al·lucinació, és el vent, que meneja el monument. Que em meneja. Que em fa patir amb la caiguda. Que em lleva l’aire i em mareja d’allò més.

Bé, espere que haja entés el que em passa. No sé si tindrà més pacients amb aquestes sensacions. Dubte que existeixin més, arreu del món.

També he de dir-li, si curar-me d’aquest vertigen quasi aliè a la meua persona em llevara de gaudir dels dies en què el mateix apareix, no es preocupe. Seré una malalta gojosa. Una feliç marejada, amb por a caure. Amb por que caiga.

“Aquest Article ha participat al Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

la seua família durant tot un any. De gestació lenta i mort ràpida i pura, es desitja que la seua vida siga

66

Notes complementàries a l’historial del pacient

Psicòleg: Crec que amb tot el que m’ha contat fins ara puc fer-me una

primera idea del que li pot estar passant, no obstant, m’agradaria tindre més material per a poder fer una valoració final i per això li faré unes quantes proves més, com el test del dibuix, el test de Rorschach o la interpretació dels somnis, però això serà més endavant.

De moment li faré una pregunta molt senzilla. Després de tot el que

m’ha contat, quines imatges li vénen a la ment quan em parla de tots aquests símptomes que diu que sent?

Pacient: Mire, casualment tinc ací una recopilació de fotos que he anat

recollint durant tot el 2014, ací les té...

El 2014 en imatges

67

68

El 2014 en imatges

El 2014 en imatges

69

70

El 2014 en imatges

El 2014 en imatges

71

72

El 2014 en imatges

El 2014 en imatges

73

74

El 2014 en imatges

El 2014 en imatges

75

76

El 2014 en imatges

El 2014 en imatges

77

78

El 2014 en imatges

El 2014 en imatges

79

Una imatge val mĂŠs que qualsevol paraula: grĂ cies per fer eterns els bons moments.

Fco. Teodoro, sempre al nostre cor

Acomiadament d’un any..

80

2014

ALEGRIES: com el primer premi al monument infantil.

FLORS I COLORS: com els que inunden l’ofrena.

NERVIOSISME: com l’espera dels premis.

SOMRIURES: de felicitat, alegria i cansament.

LLARGUES ESPERES: com la plantà de la falla gran.

AROMES: com els del xocolate, la paella.

SOROLLS: tant de coets com de trombons, flautes i tambors.

AMISTAT: d’aquelles persones que són incondicionals.

GERMANOR: com la que ens uneix a la gent de la falla.

VETLLADES: on la diversió està garantida “COMBOIS”: com els actes que envolten l’any: sopars de germanor, crida..

I això no és tot!

No es troben paraules suficients per a descriure un any sencer, un 2014 que ha estat replet de grans i bonics moments.

... i dels seus protagonistes Eugenia, Alexandra, Borja i Toni, l’any acaba però els bons records perduren per a sempre. Ens queda el vostre somriure i la vostra alegria, amb els quals a tots ens heu guanyat, amb els quals hem passat unes estones repletes de felicitat.

Sou un gran equip, el qual sempre recordarem a la nostra falla amb molt d’orgull.

Moltes gràcies per tot el temps i estima que ens heu regalat als fallers!

81

82

2.- TEST DEL DIBUIX

Test del dibuix: Tècnica molt utilitzada en la teràpia infantil i amb adolescents i igual d’ útil amb adults.

Se li demana al pacient que dibuixe el que tinga ganes, normalment sol dibuixar alguna cosa important per a ell i que està present de manera continuada a la seua ment. El dibuix és una tècnica molt utilitzada perquè ajuda a accedir a tot allò intern que no ens atrevim a dir.

NOTA

que ibuixe el d e u q t n e ci i ana al pa xe moment ei Se li dem en t n e en m nt que tinga n momume ’u d vulga, el ós b s ’e l tar-ho fa t r ob a quals li sense dub ls a , t u en n mé s m gran i d’u ra t aclarido l o m ó i c a c una expli

Primer dibuix: monument gran Artista: Juan Carlos Donet Lema: I tu, de què tens por?

83

Crítica del monument gran

84 Et puc fer una pregunta?

cadascú podrá triar

Tanquem-lo a una gàbia ja!

Tu la voldràs contestar?

o s’identificarà.

Catalunya independent!

A molts la son els lleva.

De segur que a una enquesta tots respondrien igual.

Comencem per temes clàssics els set pecats capitals

La meua veïna Lola

I tu… de què tens por?

encara hui tan vigents

no té por a Catalunya,

Això et vull preguntar,

set temptacions representen

li’n té a l’enorme agulla

contant-te jo els meus fantasmes

caure en elles és fatal.

d’una gran liposucció

a tu et podria inspirar?

Luxúria, supèrbia, enveja

que s’ha de fer estos dies

gula, ira i codícia.

buscant-hi una solució

La por és un gran dimoni

I una molt greu la gossera!

que evite dur a la brossa

que tots portem a la panxa

Són una trampa mortal.

corretges i pantalons, la cintura té molt grossa.

uns dies no li fem cas i el món ens posem per banda,

Por té de segur, Mariano

altres ve i ens acollona

veient a Mas en acció

i no ixim ni a la porta.

com remarca el territori posant-li noves fronteres

Entrem a la nostra falla

el mapa podria canviar.

i mirem algunes pors,

Rajoy tremolant està!

hi ha mil i una històries

Arturet sembla una fera.

Crítica del monument gran I ja no hi veu altra opció…

Tant de xuclar-nos la sang

Moltes pors hem revisat

cosir-se eixa boqueta

un vampiret sembla ja

i moltes més que hi ha…

i no acabar-se els torrons!

i un autònom asfixiat

Però saps què et dic amic?

Xe fartona, mira’t ara

la venjança va buscant.

Que jo no vull patir.

tremolant com un mocós!

Corre Cristóbal i amaga’t

Anem a la falla a oblidar-nos

que l’home està molt cremat!

de tanta fòbia uns quants dies…

I Pablo… este xic té por?

La por creada pels bancs

Ballem, riem-nos, mengem

Jo crec que ni s´ho planteja,

enverina molta gent

divertim-nos, festegem…

però els polítics tremolen

hi ha massa embargats

Si ací estem un ratet!

Podemos porta la metxa,

famílies són a milers

Procurem passar-lo bé…

pot explotar-los la festa!

amb les maletes al cotxe

i a la Falla Passeig

Iglesias hi sembla un déu

ja no tenen on anar…

t’ássegure, aixó està fet!

multiplicant vots de pressa

Com no siga a ca la iaia

els pot llevar el poder…

que tremolarà també…

Si teniu por… milloreu!

Li ocuparan el piset li minvarà la pensió…

Altre que està cagat

Patir ara a la vellesa,

és l’amigatxo Cristobal,

açó és una maledicció!

Montoro és el seu cognom.

I treballa de ministre…

85

86

Segon dibuix: monument infantil Artista: Mª Carmen Camacho Lema: On està el país de les fades?

Crítica del monument infantil On és el país de les fades?

elfs, donyets, altres sers

En el País de les Fades

Digueu-me per on es va,

i tots els animalets.

hi viuen molts personatges cadascú amb les seues tasques

la maleta i el meu cor

donen al món il•lusió.

preparats ja hi estan.

Al bosc de la fantasia

Jo no m’ho pense ja més!

celebraran una festa

Digueu-m’ho, que allà me’n vaig!

grandiosa com ho deu ser.

Hi ha donyets de tota mena

Deu ser un lloc amagat

“Benvinguda, primavera!

ara els repassarem,

un espai replet de màgia

Agraïts tots t’esperem”.

uns més graciosos que altres

on sé que m’agradarà estar.

La preciosa fada reina

però tots ells… bona gent!

I de sobte, mare meua!

té cura del seu voltant.

No m’ho puc creure, no pot ser!

Encant, bellesa i natura

Està el donyet del Nadal

Ja hi sóc ací!

hi són el més important.

rodejat dels ajudants

Una volta donaré!

Les fades més jovenetes

és aquest el seu espai

tenen pressa de ser grans

ací hi és el seu taller.

Titània, la reina fada

i el seu poder enigmàtic

asseguda al seu castell

poder començar a utilitzar.

té als seus merlets

El drac Philip supervisa

uns quants donyets trompeters

aquest país tan fantàstic

que atenent la seua veu

qui no vinga en so de pau

hi acudeixen corrent:

d’ell rebrà un dur càstic.

87

Crítica del monument infantil

88

També està el donyet Revoltós

Però a mi qui més m’agrada

La LLUNA els mira contenta

aquest és un gandulet

és el donyet Servicial

i els il•lumina la festa

passa el dia fent bromes

fent favors de tota mena

els éssers del bosc se l’estimen

i pensant mil i un truquets.

sempre feliç el voràs.

els dóna una nit perfecta.

Ara disposat acompanya

La festa de la primavera

I el donyet Burló, què us sembla?

el seu amic viatger

avui estan celebrant

De tots jo el veig el pitjor.

és un donyet visitant

en pau i molta alegria

Però té una bicicleta

que va a saludar a Titània

tots volen participar.

alta, daurada i esvelta

la més guapa de les fades

Un bosc replet d’harmonia

que no admet comparació…

per portar-li un present,

color i animació,

Ningú en té cap com esta

ella és reina protectora

és un lloc on cada dia

i desperta admiració.

i a tots té molt contents.

es renova la il·lusió.

Hi ha un donyet fester,

Però en aquest lloc màgic

És el país de les fades

que treballa molt en març

també hi ha animalets,

un lloc on tot és encant

És clar, el donyet Faller!

són sers màgics realment,

país on tot és possible

Fa possible l’encanteri

fan coses meravelloses

i mil coses impossibles

de València transformar

que l’ull humà no percep,

una realitat seran.

en un espai ple de màgia

obres d’art molt diminutes

I si ho demanem amb força

d’on ningú se’n vol anar.

però amb un immens poder.

el coret ens ompliran.

Tercer dibuix: persones importants

Artista: fallereta Amor Bononad i Ferrando Lema: Tot en gran i en xicotet

89

90

Quart dibuix: de tot un poc Artista: fallereta Clara Pérez i Salinas Lema: A la taula i al llit al primer crit

Artista: fallereta Eugenia Pérez i Salinas Lema: La dolçaina i el tabal

Artista: falleret Óscar Sansaloni i Fenollar Lema: Si no et cap a la butxaca, a la bossa morellana

CinquĂŠ dibuix: ganes de...

Artista: falleret...

91

92

Sisé dibuix: foc i passió Artista: fallereta Julia Pallàs i Martínez Lema: Ja són falles!

93

3.- TEST DE RORSCHACH

Les taques de tinta: Test projectiu que s’utilitza en Psicologia per a accedir a la part inconscient de la

ment. En ell es mostren unes taques de tinta a les quals el pacient ha de donar un sentit, una forma i un contingut. Com que són taques abstractes, se suposa que tot el que el pacient diu està relacionat amb ell, amb les seues preocupacions i amb la seua personalitat.

Psicòleg: Segur que ha sentit parlar d’aquesta prova. Ara li mostraré unes

imatges que semblen taques de tinta i vosté m’haurà de dir què li suggerixen.

Pacient: Si no amaga cap sorpresa sembla una prova senzilla, no? Anem allà,

m’ha deixat intrigada, ensenye’m la primera imatge...

94

Primera taca

S

ón tantes les interpretacions que podria fer d’a-

questa imatge abstracta que no sé massa bé per

on començar. De seguida em vénen al cap moltes coses curioses: un cabàs, el suport d’una butaca, un càntir, un rostre deformat, un guant de boxa o fins i tot si la gire cap a l’esquerra veig el perfil d’un gat o d’una pantera.

I estic segura que, igual que ocorre quan intentem trobar-li forma als núvols amb les deduccions d’altres persones, el llistat aniria fent-se cada vegada més i més gran.

Però no cal córrer tant, millor observar aquesta imatge detingudament i fixant-me en cadascun dels detalls.

A la part superior del centre, sorgeix una forma arrodonida amb dues altres més menudes que naixen d’ambdós costats. La figura va fent-se lleugerament més estreta a mesura que mire cap avall, fins a finalitzar en una base rectangular a la part inferior. A més, el seu interior conté el que sembla una taca allargada que capta l’atenció des d’un primer moment.

Ara bé, si trasllade tota la descripció anterior a un únic conjunt, la veritat és que la imatge d’un objecte estimat em ve al cap amb claredat. Pot ser que, com s’acosta el mes de març, amb dies de festa que espere impacientement durant tot l’any, tinc present els elements tradicionals d’eixa festa amb més força si cal. És per això que em recorda un objecte molt característic que també forma part de l’escut d’una de les

Resposta del pacient: la pinta d’una fallera

95

abans m’havia parat a pensar-ho, però què seria del pentinat de valenciana sense aquest ornament? És difícil d’imaginar, el trobaríem estrany, coix.

En els seus orígens, al segle XVIII, ja s’utilitzava per a recollir els cabells de les dones i poder col·locar les mantellines. Les pintes laterals aparegueren anys més tard per a completar el minuciós treball als cabells de les falleres. Des d’aquell temps fins a l’actualitat han pogut variar en grandària, forma i inclús color ja que ara trobem diverses tonalitats. Cert és que els temps i les modes canvien contínuament, però per molt que passen els anys, la pinta és una peça tradicional que no ha perdut ni perdrà mai la seua essència.

“Aquest Article ha participat al Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

falles del meu poble, segurament la que més estime. Sabeu ja quin és? Doncs sí, es tracta de la pinta. Mai

Segona taca

96

Psicòleg: Què veu en aquesta segona imatge?

Pacient: Que què veig? Ho sent, però no veig res.

El que sí que li puc dir és que des que m’ho ha

mostrat he sentit que una oloreta boníssima em

transportava a llocs i moments espectaculars.

A

questa oloreta note que em transporta tant a moments d’in-

fància com a aquells que hui dia estic passant. La majoria

d’aquests moments no sé per què em duen a març, un mes que a mi particularment m’agrada molt. M’agrada perquè és un temps en què ja comença a brillar més el sol, en què la gent celebra festivitats als carrers i ja no és necessari embolicar-se amb molta roba perquè no fa ni fred ni calor. És un mes en el qual la gent riu, plora, balla, canta, està eufòrica i molts més adjectius que seria impossible que li’ls enumerara tots.

Li dic que em duu a moments d’infància perquè em recorda vesprades familiars a casa, eixes vesprades que tant ens agraden on riem, juguem i sobretot passem una estona d’allò més divertida. Al mateix temps també em transporta a ara mateix, a moments divertits amb les amigues i amics, a vesprades senceres de xarrades i a matins d’eixos que em costa alçar-me del llit, però que sentint eixa oloreta fa que estiga en peu al primer colp.

Resposta del pacient: el xocolate No aconseguisc recordar la paraula que defineix aquesta bona oloreta, però el que sí que li puc dir és que eixa paraula és companyia, és treball, és alegria, és ganes d'ajuntar-te amb la gent i gaudir d’un bon moment.

Em ve al cap un sabor dolç, dolç com el de la cara de les falleres quan comencen a desfilar el dia de l’ofrena. Dolç com les flors que porten per tal de fer-li l’ofrena a la Mare de Déu i també em ve un color marró, un color marró ben obscur com el de la pólvora.

Com més em penetra eixa olor, més familiar se’m fa. Mire, ara fins i tot m’estan entrant ganes d’agafar alguna cosa i mullar en la imatge. Potser siga un pinzell i estic olorant pintura, però no, no ho veig tan clar; són més bé ganes de mullar alguna cosa blaneta, una cosa com...

Espere’s, espere’s ja sé el que és eixa imatge: és el xocolate!

97

Tercera taca

98

Psicòleg: Continuem amb aquesta imatge, què veu?

Pacient: Doncs, esta vegada ho veig més clar, em

sembla que és una panderola o panerola si vol que li ho diga de les dos maneres.

L

a forma és arrodonida, m’atreviria a dir que és quasi un oval.

I veig algun puntet també, tot i que no veig les potes el primer

que se’m ve al cap son aquests insectes que tanta por em fan i que em fan pujar a les cadires quan els veig passejar per casa.

Però sap què? Tal vegada no tinga res a veure però al dir la paraula panerola i veure eixa taca de tinta el que m’ha vingut al cap és el vestit de faller de fa molts anys.

Tot i que el que veig és l’insecte, si li done la volta al dibuix, em recorda a un vestit de faller de fa uns quants d’anys. No sé si vostè ho recordarà perquè sembla jove, però el vestit de faller com qualsevol altra moda va variant segons l’època.

A mi personalment m’agradava més el vestit que es coneixia com de panerola. Un vestit amb pantalons i jaqueta negra que deixava a la vista una camisa blanca i a l’altura de la cintura un faixí que variava de color segons el càrrec que tinguera el faller. I al mig podies veure l’escut de la falla que representava.

Resposta del pacient: vestit de gala tradicional de faller El president lluïa un faixí de color roig que el designava com el major representant de la falla durant tot l’any, l’acompanyant de la Fallera Major. També recorde que hi havia faixins d’altres colors: un de color blau, aquest era la que lluïen els vicepresidents i els membres de la junta directiva de la falla, els quals eren com la mà dreta del president, el seu millor recolzament. També teníem el faixí de color morat, que el duia la resta de comissió. I per últim els faixins verds, grisos i de color ocre, que els portaven els membres de la Junta Local Fallera.

Estarà pensant que tot açò té poc a veure amb la taca que m’ha mostrat, però no sé què més dir-li sobre la panerola com a insecte, així que si vol continue parlant del vestit de faller, perquè la veritat és que em ve de gust.

Psicòleg: Clar que sí, aquest test consisteix en això mateix, en vore què li sug-

gereix la imatge, quins records li porta i sobre quina cosa el convida a parlar.

Doncs continue, hui dia la moda ha canviat, ara són més moderns i els jupetins són de tela de vestit de fallera i de diferents colors, ara s’anomenen de “saragüell” i per a saber qui és el president has de buscar a la Fallera Major perquè no tenen cap altre distintiu que t’ajude a identificar-lo entre tots els altres.

99

100

Resposta del pacient: vestit de gala tradicional de faller És una cosa que em sorprén molt, ja que les dones ben guapes i protagonistes són. Però, què hi ha del president? Que no té cap benefici?

També els pantalons han canviat al llarg de la història, ja que del pantaló negre que li havia anomenat abans, el del vestit de panerola, passàrem a un pantaló gris també llarg. Però cada vegada més es pot veure que els homes volen mostrar panxells i els pantalons, de qualsevol color imaginable, arriben per baix del genoll, deixant al descobert els mitjons amb distints brodats.

La veritat és que pel que fa a l’estil m’agrada més l’actual, els carrers s’omplin de color i no sols per les falleres ja que els fallers també poden dur vestits dels colors que més els agraden però sols s’ha de tindre en consideració que els presidents no es distingeixen, que no tenen el protagonisme que es mereixen, ja que també és el seu any, també són els protagonistes, per la qual cosa hauríem de cuidarlos i donar-los més importància de la que tenen, perquè pensantho bé, què seria de la Fallera Major sense el seu president?

Quarta taca Psicòleg: La veig inspirada amb aquest test. Què em diu

d’aquesta imatge, també la veu clara?

Pacient: Mire que no pensava que una simple taca negra

em podria provocar ni el més mínim sentiment però no puc negar que només vore-la...

M

’ha vingut a la ment un imatge molt concreta, he recordat instantà-

niament aquella imatge que es va produir a les falles del passat any

2014, quan la Falla Passeig, primer premi a la falla infantil, va anar a fer la visita a la comissió de la Via, la guanyadora del premi a la millor falla gran.

Va haver un moment, quan els dos estendards es van enlairar i, com si d’una mateixa comissió es tractara, tots els més de cinc cents fallers que envoltaven el monument de Pere Baenes, es varen posar a festejar allò que havien aconseguit. Un nus es va posar a moltes goles de vore com poden arribar a ser d’importants i d’impressionants estos banderins que identifiquen cada falla i vorel’s junts va ser d’allò més bonic.

Què tenen els estendards que quan són apujats al cel de la nostra ciutat, ens ompli de goig i satisfacció?

101

Resposta del pacient: l’estendard

102

Tal vegada siga l’expressió màxima de l’alegria d’un grup de gent que sent que forma part d’un mateix sentiment. En eixa imatge que m’ha vingut a la ment queda clar quin sentiment és, el de ser faller d’una mateixa falla.

Diuen que cada persona és diferent i única a la vegada. Que tenim alguna cosa que ens diferencia dels altres i pot ser la diferència més evident siga la imatge, que ens fa únics. Quan pensem en una comissió fallera, el primer que ens ve a la ment és l’escut de la mateixa, allò que els membres de la falla decidiren que fóra l’element identificatiu dins d’altres associacions semblants i que havien de compartir activitats de manera conjunta.

Quan he vist la taca he pensat en la imatge que sempre obri les cercaviles d’una falla, eixa que va davant de tots els fallers i que els fa ser només un: l’estendard. Un tros de tela al qual broden tot el sentiment i orgull de pertànyer a una comissió, siga la que siga i que és la més important per als fallers que desfilen darrere d’ell.

Resposta del pacient: l’estendard Tantes vegades he vist passar eixes xicotetes banderes i mai havia pensat el que significa per a un faller. És l’ensenya principal d’una falla i quan ell, l’estendard, ix al carrer, sempre és per motiu de festa, d’alegria, de celebració. En poques paraules, quan l’estendard travessa la porta del casal, la falla es posa en marxa, els sentiments que cadascú guarda envers la seva comissió o d’allò que ha viscut, torna a aflorar al seu cor, la festa fallera ja està de nou en marxa.

I mire si la veig clara la imatge que fins i tot arribe a distingir els detalls, o tal volta els imagine. O no veu vostè igual que jo eixes tires de tela que pengen en el lateral i que acompanyen la imatge principal? Sí. No ho veu? Són com bandes coronades amb un llaç. I eixa història me l’han contada i la conec. Diuen que les bandes que acompanyen l’estendard guarden, de manera silenciosa, el record del pas de les dones i xiquetes que any rere any han representat la comissió com a Falleres Majors. Cada llaç que es posa, és un any més de la falla, cada llaç que es guarda al casal és un any més d’història que acumula la llar fallera. Quan veuen eixe corbatí penjat a un lloc privilegiat de la falla, els fallers recorden a aquelles falleres que ja no es troben entre ells, les anècdotes que van passar durant eixe regnat o, simplement, la simpatia i dolçor de la xiqueta a l’hora de dir el seu discurs.

Ha sigut un bon exercici. Mai haguera pensat que el que ahir m’haguera semblat un pot de tinta bolcat sobre un full blanc hui m’ha fet replantejar-me el paper de l’estandard en les falles. He arribat a la conclusió que l’estendard és el més important que té una comissió de falla, és allò que els identifica, que els fa somriure, plorar o, simplement, els fa sentir orgullosos de pertànyer a un col·lectiu com el faller que cada any

103

Resposta del pacient: l’estendart

104

treballa de manera incansable i amb molt de sentiment per a poder, cada mes de gener, començar el cicle d’exaltacions traient del seu casal primer que res, el benvolgut i estimat estendard amb els seus llaços al vent.

I si en lloc de ser negra la taca haguera sigut en color, ja li dic jo que fins i tot li haguera dit de quina falla es tracta. Així de clar li ho dic!

Cinquena taca Psicòleg: Ja ens queda menys, anem acabant,

què em pot dir d’aquesta imatge?

Pacient: Cada volta ho trobe més difícil, però

ja posats deixem que ho pense.

E

m puc imaginar una muntanya pleníssima de vegetació

amb un prominent pic com el de la muntanya de les

Tres Creus o un centre nadalenc per a la taula del menjador fet amb fulles de pi i adorns preciosos fent la forma d’un mini arbre. Encara que si ho mire bé, veu les punxes? Que no serà un eriçó vist des de dalt amb el cabet menut i el pic fi?

Espere doctor, espere, que crec que ho tinc. Clarament és un arnadí, no ho veu?

No és una muntanya, com deia, encara que igualment està coronat com si es tractara d'un cim. Tampoc té forma d’un mini arbre però sí que sembla el caramull amb la seua forma cònica. I no, tampoc és un eriçó amb punxes, sinó un arnadí decorat amb ametles blanques. És un dolç valencià fet de carabassa que sol fer-se a Setmana Santa i quaresma encara que els seus orígens són àrabs o això diuen. De fet, al meu poble es fan fins i tot concursos d’arnadí amb premis al millor d’ells i al més originalment decorat. És tot un esdeveniment li ho puc assegurar.

105

Resposta del pacient: l’arnadí

106

La seua el·laboració és delicada però no per això costosa. Primer es talla la carabassa pel mig i es torra al forn amb un bon grapat de sucre. Separada de la corfa i neta de pepites i dels tels filamentosos, es pasta la polpa de la carabassa formant una massa suau, la qual es posa en un saquet de tela no tapida i es penja a fi que gotege i s’escórrega durant tota una nit. Totalment desaiguada es posa la carabassa en un llibreret i va afegint-se-li sucre i més sucre mentre que es barreja amb la pasta, fins a arribar a un punt de dolçor convenient, més bé intens que discret; perquè el vertader arnadí doctor, és un dolç molt dolç. A més, se li mesclaran les ametles blanques sense pell, nous i panses i un toc de canyella. Finalment es posa en una cassola de fang fent un caramull, mini arbre del que li he parlat i és quan comença la imaginació col·locant les apetitoses punxes convertides en pinyons i ametles.

No n’ha provat mai cap?

- Sí senyoreta, boníssim, però el que no sabia era el seu do culinari.

- I no té la boca feta aigua doctor?

Aquest dolç podrà amb mi i amb aquesta visita.

Canviem de tema o li parle de l’últim arnadí que vaig menjar? Extraordinàriament exquisit per cert.

Sisena taca Psicòleg: Penúltima imatge del test,

segur que veu més que una taca, no?

Pacient: Em recorda a vesprades del mes

de setembre, asseguda a la vora del mar amb els meus iaios gaudint dels últims dies d’estiu contant-me les seues històries de joventut...

S

empre deien com era d’afortunada per poder gaudir de la meua infància, per creure en els reis

mags, en el “ratoncito pérez” o en solucionar el món amb una gran i brillant idea per a, tot seguit,

contar-me les peripècies que hagueren de fer per a poder menjar quan eren menuts. I per descomptat, sempre acabaven contant-me les anècdotes que els passaven a França quan anaven tots els anys per a treballar a la verema.

Perdone, però és que quan em pose a parlar, com haurà pogut comprovar, no puc callar! Però no m’havia perdut m’he quedat a la verema i precisament a la taca hi puc observar uns carràs de raïm. Em pareix mirar granets de raïm, molt redonets i perfectes. El carràs està sencer, encara que no és d’estranyar, semblen molt menuts, falta que maduren un poc perquè tinguen el seu punt de dolçor. Normal que ningú haja caigut en la temptació de pessigar-ne un. Però, em té confosa la part de dalt. No arribe a saber què és exactament; el que tinc clar és que no són ni les fulles ni la rameta. Més bé em sembla una espè-

107

108

Resposta del pacient: arracada fallera cie d’enganxador, no sé si m’explique, però és que aquesta vegada ho ha posat més difícil amb tres taques i damunt, dues d’elles pràcticament iguals.

He de dir-li que em transmeten totes elles elegància, perfecció i una elaborada artesania. De fet, quan més detalladament les observe, em sembla apreciar que no són raïm sinó unes joies. I pel poc que em deixa apreciar la imatge, semlbla que estiguen fetes amb delicadesa. De fet, m’atreviria a dir-li que realment es tracta d’una joia i unes arracades com les que es passegen pels carrers de la Valldigna quasi a l’entrada de la primavera. Eixes que acaben d'engalanar a les joves que van atapeïdes amb el vestit regional i uns pentinats d’allò més sofisticats.

Són vertaders tresors i pel que he observat hi ha de diferents classes. Poden ser treballats amb diferents metalls com ara l’or, la plata o el bronze, als quals els afegeixen unes perles, pedres verdes, de color coral, o barrejats de pedres i perles, safirs blancs.. i tot allò que es puga imaginar, això sí, tots són preciosos, formant la composició perfecta de la dona valenciana.

Mire, li contaré un secret, més d’una volta he tingut la temptació de provar-me’n una, però al final per unes coses o altres no he pogut, això sí, són molt boniques però semblen pesar un quintar, si no enganyen..

Setena taca Psicòleg: Aquesta és l’última que li ensenye

així que espere que em sorprenga de nou amb la seua interpretació de la taca

Pacient: Vol que li diga què veig en aquest

dibuix? Jo li diria que una taca negra

però supose que això no és el que vol escoltar, no?

B

é espere, que si li pegue la volta 180º i l’allunye un poc la figura em recorda a... Sí, ja ho sé, a un “tro

de bac”. Sap vosté aquells coets que hi havia abans? Sap quins vull dir? Exactament, aquests que ex-

plotaven al colpejar en terra i per als quals necessitaves d'una força al braç semblant a la d’un jugador professional d’handbol.

Ai, quins records!

Sap vostè que d’aquests a penes se’n fabriquen? Una de les principals empreses pirotècniques que els fabricava va cesar la producció farà ara poc més de dos anys i hui dia trobem ja sols una empresa que es dedique a la seua fabricació no sense haver d’enfrontar-se abans a un calvari de normatives estatals i di-

109

110

Resposta del pacient: el tro de bac rectives europees. Aquell que, mai millor dit, per amor a l’art i a la tradició s’embarca en l’aventura de la seua producció ha de tramitar milers de documents donat que cada remesa ha de ser autoritzada pel mateix Ministeri d’Indústria. Tot exigències i maldecaps per a la fabricació d’una cosa tan valenciana i tan nostra i que compta amb una història de més de 150 anys.

No obstant això, els que del tema entenen, diuen que el seu procés de frabricació és dels més segurs, tant per les condicions en les quals es fabrica com per la seua configuració. La seua càrrega explosiva és molt menuda i el fet de no tenir metxa fa que la possibilitat d’esclatar a les mans siga quasi inexistent. Sabia vosté que a més l'ompliment i segellat dels xicotets cilindres de paper sol ser realitzat per dones perquè tenim els dits més hàbils? Curiós, no?

Per fer-ne ús d’ells s’ha de ser major de 18 anys i comptar amb un carnet d’expert després d’haver fet un curs i passat un examen. No li dic jo? Si les coses continuen així en uns anys trobarem gent que dirà “jo volia ser disparador

de tro de bac però com era tan difícil em vaig fer austronauta...” Ja ho veig vindre.

El seu final està profetitzat des de fa anys i la seua és, lamentablement, la crònica d’una mort enunciada.

Resposta del pacient: el tro de bac Ai, mire, pensar en ells em crea angoixa, una espècie de nostàlgia..

Supose que al moment de recordar-los em veig a mi amb el meu pare fa molt anys al meu carrer tractant jo, inútilment, de fer esclatar un tro de bac. Recorde a mon pare recollint de terra tots els meus intents fallits i no deixar-me desistir. Em donava de nou el coet i s’inclinava darrere meu col·locant el seu braç dret al llarg del meu fins a posar la seua mà sobre la meua. Aleshores duia el seu braç junt amb el meu cap amunt i de nou l’acompanyava, ara amb més força, cap avall i just en el moment precís cridava un "ara!". I l’estrèpit, fum blanc i olor de pólvora immediats queden vinculats per sempre a aquell moment gloriós de victòria de la meua infància.

111

112

4.- ANÀLISI

DELS SOMNIS

Els somnis: Per als psicoanalistes l’anàlisi dels somnis és una forma d’accedir a la part inconscient de la

persona i conéixer les raons de les seues preocupacions o allò més important i que més li ha impactat.

Se li pregunta al pacient si ha tingut últimament somnis que que hagen sigut repetitius i sense dubtar-ho comença a contar-los amb tota mena de detalls. Després es valoraran juntament amb les altres proves per veure si hi ha connexió per a determinar el diagnóstic final.

corda el nis que re m o s s el d ca t es La temàti i claramen a id n fi e d à molt pacient est tots ells. repet ix en gnòstic ova, el dia r p a t s e r realitza A falta de concluient és m a d ga e és cada v

D

El somni de l’escenari

oncs bé, tot comença com cada nit, quan ja estic dormint per complet. El meu subconscient comença

a viure una història que quasi es repeteix exactament cada dia des de ja fa molt de temps, fins i

tot podria dir que no puc recordar amb certesa quan es van iniciar aquests somnis tan especials.

Una lluentor molt clara em cega els ulls i comença a fer-se més potent i gran. En eixe moment me n’adone que no estic sola, puc sentir una mena de remor que envaeix l’espai al qual em trobe, però que encara no puc definir.

Cada vegada eixe soroll va fent-se més clar, sense cap dubte es tracta de gent, molta gent que festeja alguna cosa, aplaudeix amb força i ganes i puc veure que estic en una gran sala. Es respira un ambient festiu, emotiu, molt alegre i, clarament, jo em contagie d’aquests sentiments ràpidament.

Una música molt tradicional i bonica es fa sentir de fons i llums i colors omplin la gran estància. A poc a poc tot es fa clar, ara puc veure detalladament tot el que em rodeja, és meravellós. Em trobe en un escenari; ho sé perquè puc veure el públic, un poc fosc, des d'on jo estic. L’escenari està replet de joves precioses, les cares es veuen radiants,

113

El somni de l’escenari

114

“Aquest Article ha participat al Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

emmarcades per uns monyos molt complicats amb tres coronetes daurades agafades a ells, els vestits que llueixen són increïbles, amb colors molt vius, brodats d'or i plata i rams de flors que estampen les teles.

Elles semblen felices i el públic està feliç veient-les.

En el centre de l'escenari hi ha una jove que vist igual que totes les que veig, però aquesta sembla diferent, el seu rostre expressa felicitat pura i esbossa un somriure d’orella a orella que no pot amagar. Està dirigint-se a tots nosaltres i parla amb gràcia, emoció i una mica de nervis, però tot el que diu mostra un sentiment pur i vertader de felicitat i agraïment i els seus ulls brillen d’una manera especial.

Sense adonar-me’n, note com els meus ulls també es banyen una mica, però no ho puc evitar i no puc deixar de somriure, estic molt contenta.

El somni arriba a la seua fi i un himne comença a sonar solemne i emocionant, tots ens posem drets i cantem a una sola veu. És en eixe moment quan me n’adone que jo també vaig vestida com les joves que em rodegen.

I tot es fa fosc de nou.

El somni del mal de llengua «M’he despertat en ma cambra; entra ja la llum del sol; quina alegria! Ensomniava.. Gràcies Déu! Ja he patit prou! Fuig del meu seny, mal ensomni, mal ensomni enganyador! Dolça llengua dels meus avis, jo no vull creure en ta mort!» [Teodor Llorente].

- Pacient: ¿Qué le parece?

- Psicòleg: Què, què em sembla?

-Sí, què li sembla? No hi ha cap dubte! És la meua llengua!

-La seua llengua?

-Sí.

-Què vol dir amb això?

-És que… crec que estic malalta…

-Està malalta?

-Sí, però no es preocupe home, que m’han dit que els psicòlegs ho curen tot i... vosté es psicòleg... oi?

- La trobe un poc rara. Aquest somni la té trastornada, no? Bé, explique’m quin és el seu mal.

-Però no es vosté el psicòleg? Jo creia que parlant-li del meu somni vosté podria endevinar el meu mal!

I ara vol que li’l diga jo? Això on s’ha vist? Me’n vaig! Ja sabia jo que no hauria d’haver vingut!

-Tranquil·la, no es preocupe, que tot té solució. Vinga, ja que no vol dir-me què li passa, explique’m almenys quan va començar a patir el seu mal.

-Dooooncs.. crec que tot va començar amb un malson.

115

El somni del mal de llengua

116 -Un malson?

-Sí, vaig somiar que deixava d’existir.

-Deixava d’existir?

-Sí. La meua llengua desapareixia i amb ella ho feia jo.

-Com és això?

- Arribava al treball i deia bon dia però ningú em contestava. Intentava parlar però tothom em posava cara de fàstic, com si no enteneren què deia, o no vulgueren entendre.. Vaig aplegar a casa tota suada!

Tota suada! Què estava passant? Per què ningú em contestava? Era tot una broma? Però aleshores, quan vaig anar a contar-li-ho al meu home em vaig adonar que estava somniant. No podia ser que ell tampoc entenera la nostra llengua! La nostra llengua! Ara què faria? Com em comunicaria? Hauria d’aprendre el castellà? Però si ja el saps! Nooo nooooo nooo el sé! Jo sols conec la meua llengua, la meua llengua!! Vull que torne! Llavors vaig obrir els ulls, que eren tot una llàgrima, semblava Maria Magdalena! I vaig tractar de parlar en valencià, la meua benvolguda i estimada llengua. De nou les llàgrimes van tornar als meus ulls. No sabia si ara podria comunicar-me. Vaig anar a buscar el meu home. El cor m’anava a mil. Què et passa? Va dir ell. Vull que torne la meua llengua, vull que torne la meua llengua! T’has tor-

El somni del mal de llengua nat boja? Ni que se n’haguera anat a passejar. Ves i gita’t, corre. Crec que mai havia sentit tant de goig, mai havia sigut tan feliç! Tornava a parlar en la meua llengua i, el més important, parlava i m’entenien! Però ahí no va acabar tot. De sobte, en agafar el periòdic, em vaig adonar que el meu malson algun dia podia ser real, la meua llengua podia arribar a extingir-se! Així que se’m va acudir una idea. Em faria poeta, com Estellés! Faria sonar la meua llengua arreu del món: «Assumiràs la veu d’un poble i serà la veu del teu poble i seràs, per sempre, poble.. No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetllar en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules, sinó l’home assumint la pena del seu poble, i és silenci». Oi que sona bé? Però ara tinc un altre problema..

-Quin?

-M’han dit que els poetes ja s’han extingit.

117

118

S

El somni de la plaça

omnie molt i quasi sempre recorde totes les aventures i llocs als quals viatge mentre estic al seté món.

Però, hi ha un que m’inquieta una mica, és estrany alhora que emocionant, el problema és que mai arribe

a esbrinar on em trobe i quin és l'espectacle que em desperta i transmet tants sentiments, inclús quan més adormida estic.

Tot comença en una mena de plaça, millor dit, una gran plaça plena de gent. És tanta la que hi ha i de tan diversa edat i diferents estils, que just és això el que fa que em fixe en els rostres de cada un dels presents. Des del xiquet més innocent i inquiet fins al iaio que l’acompanya... si bé, tots es veuen relaxats, com disposats a passar una bona estona i a esperar que l’espectacle comence.

Sempre sóc al mateix lloc, això sí, amb diferent gent, just enfront del que pareix ser un gran i important edifici, per l’aspecte que presenta m’atreviria a dir que sóc davant de l’ajuntament d’una important ciutat, del qual destaca un gran i ample balcó, replet de joves engalanades d’uns preciosos vestits regionals i amb uns elaborats i perfectes cabells. Entre totes elles, brillen dos amb llum pròpia.

Es respira un ambient tranquil, de festa i jo-

El somni de la plaça vialitat però la gent sembla inquieta perquè passe alguna cosa. Sincerament no entenc res, mentre tots miren els rellotges perquè marquen les dues de la vesprada, m’entretenc intentant esbrinar on estic. Per més que intente veure més enllà de la plaça, sols hi puc veure caps, caps de milers de persones cantant, rient, inclús ballant. Però, em crida l’atenció que al mig de la plaça hi ha un gran recinte tancat i buit, si bé, puc observar tres o quatre persones que van comprovant unes cordes d’on pengen una espècie de coets de diferents colors. De sobte, el silenci es fa a la plaça i aquelles dues joves que brillaven més que la resta pronuncien unes paraules, que mai, per més que desitge, intente saber que diuen exactament. Sols puc escoltar: " Senyor pirotècnic pot. .” Després la plaça és tot un tro, uns sorolls que conformen una composició molt sorollosa i rítmica. Sembla com si foren successions d’explosions de masclets, un darrere de l’altre i cada vegada amb més i més força, amb més intensitat, sembla que el final ha de ser, com a mínim, apoteòsic.

A mesura que augmenta el soroll, comença a envair la plaça un fum blanc i una olor de pólvora que fa que la pell se’m pose de gallina i quan pareix que vaja a acabar-se el món, just en eixe exacte i inoportú moment, sona el despertador.

I així em quede sempre, amb una agradable sensació però que mai acabe d’experimentar. Quan sembla que va la millor part, m’he d’alçar.

119

El somni de la plaça

120

Ja amb els ulls ben oberts i observant com s’han colat els primers rajos de sol per la ranura de la finestra, em note els batecs del cor exaltats, bategant amb força desmesurada i sembla que d’un moment a altre anaren a eixir disparats. Els ulls els tinc humits, com si m'haguera emocionat. Note una sensació estranya, és com si per uns moments el terra haguera vibrat. La veritat és que, més d’una vegada quan he pensat sobre aquest estrany i commovedor somni, m’he preguntat si aquella sensació no seria un terratrèmol o algun moviment sísmic similar. Perquè, si d’una cosa estic segura és que aquells forts sorolls feien vibrar el terra. I tant que el feien vibrar!

Això és tot. Així em quede sempre, amb ganes de tornar a somiar per a intentar presenciar com és el final d’aquell meravellós i intrigant somni i ja posats, també m'agradaria saber quin és l'espectacle que em deixa tan impressionada.

Vosté ho sap? O vosté no somnia aquestes coses?

S

El somni de la melodia

ols en somnis, sols en l’altre món dels somnis ho aconseguisc. Tanque els ulls i retorna el somni com un

mar que ha perdut la raó. De sobte, m’endinse en un fascinant món on regna l’alegria. Puc sentir l’olor

característic de la pólvora, l’albir de gent pels carrers celebrant una gran festa, escoltar les melodies i cançons que multipliquen els sentiments per la festa fallera...

Una dolça melodia m’hipnotitza com si d’un encanteri es tractés i em duu amb ella per a assaborir de prop l’encant de la tradició fallera. Observe com la gent recull els trastos per a la falla i en les seues cares es dibuixen somriures de felicitat. Em sent part de la festa i comence a sentir que a dins meua ressona la mateixa melodia que m’havia hipnotitzat. Escolte aquesta melodia i al mateix temps la toque i l’acarone, doncs en instrument de la banda m’he convertit. Sóc un clarinet i forme part del grup de músics que acompanyen els fallers i falleres, sóc part de la banda que fa més emocionant cada moment.

La música que sona em fa flotar com l’ocell que s’enlaira i em sent plena de felicitat rodejant els fallers i falleres amb les meues notes de gaudi i llibertat.

121

122

El somni de la melodia Tots ballen i canten al voltant del ninots de la falla aquesta cançó: Xiqueta meua que del carrer eres l'ama per culpa teua tinc el cor encés en flama.

No te’n separes del caliu del meu voler, reineta fallera, que si tu em deixes un ninot hauré de ser.

Amb aquesta cançó de fons vaig tornant a la realitat, doncs m’assabente que d’un somni vaig despertant.

Tot i això, duc al cor la melodia que em va hipnotitzar així com el clam de la gent en festa, no imagine millor festa en tot València.

El somni de tindre un somni

S

empre he volgut que un professional em donara la seua opinió sobre este somni i ara tinc una oportunitat

immillorable.

Sempre desperte sobtada i empapada de suor i no sempre puc recordar perfectament el que he somiat.

Pel poc que recorde al somni córrec de pressa per una senda i un sentiment d'angoixa m'envolta, de sobte arribe a una estànçia, sec damunt un coixí i canvia el meu estat d'ànim, em relaxe i observe el lloc, és una estància repleta de mobles vells, sota una taula un munt de papers desordenats i una brúixola que em crida l’atenció, a la meua dreta un espill sense vidre i un munt de quadres decoren la sala, quadres de nens jugant als gronxadors, al parc..

Quan desperte pense: un altre dia un d’eixos somnis als que no li trobe cap sentit. Així és com emprenc un nou dia, treball, classes eternes d'anglès, una mica d´esport i finalment relax i quedar amb alguna amiga .

Vostè no és el primer que sent el meu somni. Per alguna raó li he contat el que he somiat a les meues amigues i sempre hi ha una, la que té una visió molt filosòfica de la vida, que em diu: tots els

somnis per absurds que et pareixen tenen un significat. Quin és el significat del meu? Ni idea.

Els dies passen quasi com repetits fins a arribar a la nit i després d’un reconfortant descans torne a despertar de sobte.

123

124

El somni de tindre un somni Però l’última vegada que vaig tindre el somni, com si un moment de lucidesa hagués esdevingut, li vaig trobar sentit o almenys vaig poder reconstruir part del somni fent-ne una resolució creativa. És possible que eixa angoixa i eixa necessitat de córrer estigués reflexant el meu dia a dia com a opositora, sempre corrent per a aconseguir arribar al temari proposat, el temps es converteix en or i cada segon perdut et crea angoixa. I què significa eixa brúixola? És clar, en ella puc vore el meu treball, l'orientació, encara que en aquest cas és una orientació acadèmica i professional.

De moment tot està relacionat amb la meua vida diària, metòdica i esquemàtica, tal volta la part que em queda per desxifrar del somni siga l’altra part que ompli la meua vida, la passió, el sentiment. Pot ser eixa sensació de plaer que experimente quan estic asseguda mirant els quadres siga la mateixa que experimente cada dia des del meu despatx quan observe els nens gaudir a l'hora de l’esplai. Però què hi pinten eixos mobles tan vells? I el mirall sense vidre? Quin sentit té?

Ací és quan em quede en blanc, i sempre m’agafen ganes de cremar tots eixos mobles vells, de pintar un reflex en eixe mirall sense vidre, com si fóra un ninot d’eixos de les falles.

Però fins i tot en eixe moment de ràbia continguda, el foc imaginari calma els meus ànims, com si fóra un foc purificador, com si cremar em donara l’oportunitat de començar de nou, amb passió renovada.

El somni de tindre un somni Sembla que el somni comença a cobrar sentit. És un somni replet de passions, passions que em duen a perseguir un somni que és el d'aconseguir la plaça de funcionària a un poble on l’alegria, la passió i el foc, es puguen unir en un sol element, encara que siga un mes a l’any, uns dies dins d’eixe mes. On poder gaudir del meu somni el més sovint possible.

Sembla que contar amb paraules el meu somni m’està ajudant més del que jo em pensava, mai havia pensat en totes estes coses.

I això que vostè no ha obert la boqueta ni un segon. Almenys em podria ajudar buscant-me algun poblet on puga jo dur a terme el meu somni, un lloc on es puguen cremar les coses amb l’únic interès de tornar a començar a fer les coses de nou, amb passió, amb alegria, com si fóra una festa, encara que dure tres dies.

Ja m’encarregaré jo que la resta de l’any ningú se n’adone de la meua passió oculta.

Coneix algun poble així? És que quan se sent passió per alguna cosa, en aquest cas complir un somni, mai falta la motivació per estudiar de valent ni l’interès per a aconseguir una plaça en un poble així.. Ja ho deia Voltaire “ Per a aconseguir

els nostres propòsits és millor que ens dirigim a la passió dels homes, que no a la seva raó.”

125

126

S

El somni de les olors

é que m’estic posant pesada amb el tema dels somnis, però és que són tan diferents i a la vegada

em pareixen tan semblants que no sé que dir-li. Vinga li promet que este és dels l’últims que li conte, a

veure si vostè li pot donar un sentit, una seguida.

La peculiaritat d’aquest somni és l’olor que em porta, una olor forta i persistent però a la vegada molt suau, és tan persistent que inclús quan em lleve del llit la continue tenint al nas. Eixa olor, eixa sensació.

Doncs bé, estic jo al carrer caminant lentament, molt lentament, em resulta estrany perquè com veurà, jo sempre vaig “amb un coet al cul”, però pels carrers estrets dels meus somnis estic tranquil·la i relaxada i la veritat és que m’agrada molt. Camine sola, tot i que al meu voltant hi ha molta gent com jo, però cadascú està al seu món, ningú parla. Simplement caminem cap a un mateix punt abstrets amb els nostres pensaments i amb l’aroma i l’ambient que ompli tot al meu voltant. Es respira olor de flors i alguna cosa que no puc descriure, com si estigués a un lloc sagrat, hi ha tensió al meu voltant, però és una tensió agradable i que m’ompli el cor.

Jo continue caminant, poc a poc i amb un ramell a les meues mans, crec que abans no l’havia anomenat, però no prové d’ell l’olor que m’envolta sinó és més bé alguna cosa comuna a tots, ja que quan

El somni de les olors comence a fixar-me me n’adone que la resta també van carregades amb un ramell. És alguna cosa que sura a l’aire com ho fa un xiquet amb un flotador a la mar.

Poc a poc continue el meu camí i note que em pose nerviosa, el cor se m’accelera i la respiració també, no puc omplir els meus pulmons perquè una pressió els oprimeix. Arribe a una plaça, plena de gent, pleníssima de gent que em mira, m’observa. Vostè sap que a mi sempre m’afronta que la gent em mire, però quan estic al somni no em molesta gens, és més comprenc perquè m’estan mirant: vaig al centre del carrer, rodejada d’altres que van com jo però que, tot i que no estiga bé dir-ho, no llueixen tant com jo, que tinc un esplendor especial. Com el dia d’una boda que tota núvia està guapa, doncs igual, però òbviament no estic vestida de núvia. Estic vestida de.. de.. bufff! No ho recorde! I mira que em va dir que apuntara tot el que somiava, però aquest detall se’m va passar totalment. Crec que era un vestit, no sé exactament com però sí que sé que era preciós, tots el miraven.

Doncs bé, estava en una plaça, el cor m’anava a mil, continuava caminant, les llàgrimes em venien als ulls i en aquell moment, pum!, Va i sona el despertador! No sé on arribava, no sé quin era el final del meu camí, sols sé que plorava i que l’aire estava ple d’olor de flors.. I amb eixa sensació al nas em vaig despertar.

127

128

B

El somni del gra d’arròs

é, he de dir que si un somni m’ha tornat boja i ha fet que no m’ho puga traure del cap en dies o inclús

en setmanes va ser aquest… i no sé exactament per què la veritat, no recorde haver-me alçat ac-

celerada o amb calfreds, és més, crec recordar que tenia un gran somriure a la cara.

Val, al que anàvem… era rodoneta, molt rodoneta i al principi era més blanca que la neu, la veritat és que jo sempre he sigut molt blanca, però en el somni la pell em brillava com si fóra ivori! Estava rodejada de gent com jo, a veure, no era exactament gent però d’això me n’adonaria més avant. Estàvem a una bassa, molt gran i molt ampla i l’aigua era d’un color groguenc, surava com si fóra un tap d’una botella de xampany!

Va ser en aquell moment quan va començar a pujar la temperatura al meu voltant i al que jo creia que era aigua li va començar a eixir bombolles. Estava cada vegada més i més nerviosa però de manera sorprenent no em cremava i estava molt còmoda!

Poc a poc vaig començar a adonar-me’n que em queia un polsim de color groc al cap i que poc a poc em tornava d’aquest mateix color, ara ja no tenia un color blanc ivori sinó que era groguet com el sol de l’estiu o com les margarides. Poc a poc va anar entrant més gent a la bassa, ells no eren més grans i ja estaven torradets. En un moment donat va passar pel meu costat com un matalàs de color roig molt blanet i amb un tacte molt tou. També vaig vore roques o el que en un principi em pareixien roques, però que va resultar que eren toves també, no tant com el matalàs, però al tacte recordaven més a sorra banyada que a una pedra dura de la muntanya. La veritat és que no comprenia res.. passaven pel meu costat coixinets blanquets, recorde que vaig pensar que anirien amb el matalàs però que a la llarga s’havien separat a la bassa, igual

El somni del gra d’arròs que uns rectangles verds, no sé massa bé que era. Estava tan al•lucinada amb tot el que havia vist fins a eixe moment que ni em vaig fixar en aquest últim passatger que havia entrat a la meua bassa calenta de aigües grogues.

I va ser en aquell moment quan va aparéixer al meu costat una “piloteta de carn”, a ella si que la vaig reconéixer ràpid, perquè és la meua part preferida de la paella! Tenia incrustats pinyonets, deliciosos pinyonets que jo em moria per tastar, però no podia.. En aquell moment vaig comprendre que era un granet d’arròs dins d’una paella de conill i pollastre, que em quedava poc i que estava envoltada per trossos de pebre, carn i verdures.

Vaig pensar que em passaria alguna cosa i que em quedava poc de vida, però no em vaig espantar!

Estava tranquil·la, el meu final estaria al plat d’algun valencià que estima la nostra gastronomia; el meu últim moment estaria ple d’història i cultura valenciana...

Però mai va arribar aquell moment, em vaig despertar i l’últim que recorde és una veu masculina que em veig incapaç de reconèixer anunciant amb bona veu: tots a taula que la paella ja està!

129

130

E

El somni del balancí i la nina

ste és l’últim somni que li conte, l’he deixat per al final perquè sempre el recorde amb tendresa. Estic

en l'habitació d’una xiqueta menuda, sembla que és la meua filla, jo asseguda en el balancí deixant-

me portar pel seu moviment i ella abrigada pels meus braços. Un moment dolç i ple de vida. El sol es deixa veure entrant per la finestra i il·lumina els seus cabells, jo contant-li anècdotes i vivències del món faller, que és com una altra família i casa que tenim. Ella entusiasmada, escolta tot el que jo li dic. És diumenge i fa un dia esplèndid, el casal està ple de gom a gom, tots contents, els cuiners preparant la paella per a dinar, els hòmens muntant taulers, les dones preparant amanides, altres fent-se la “dinaoreta” i els xiquets voletejant. Estem tots molt a gust però ens retirem perquè els més menuts s’han de vestir de gala, ja que sembla que és el dia de la presentació en la qual proclamen Fallera Major Infantil a la meua filla.

Hora puntual, tots en el saló d'actes i a peu de passarel·la es veu una xiqueta molt inquieta, pur nervi i tot és una resplendor. Vesteix amb el seu vestit de valenciana i molt ben portat, ja que si el fixes tots els elements que porten formen un equilibri perfecte els uns amb els altres, cada element complint la seua funció, la qualitat i colors de la tela i la complexitat de la seua confecció purament artesanal. Unes sabates de lleuger tacó forrades amb la mateixa tela que el vestit que recullen els seus peus amb unes calces de seda de color blanc brodades amb dibuixos que cobreixen de forma ajustada el peu i la cama fins als genolls, una falda amb la seua manteleta brodada i tot arreplegat amb una cinta que rodeja la seua cintura i passada per la part trasera amb una llaçada espectacular i un cosset amb la seua puntilla, però en arribar a vore-li la careta és una cosa indescriptible, li brillen més els seus ulls que els complements

El somni del balancí i la nina d'arracades, joies, pintes, que adornen els seus cabells i la careta tan fina.

A mesura que avança per la passarel·la i el focus la il·lumina no m’ho puc creure, és ella, sembla un àngel, és la meua filla!

La música sona, la gent aplaudeix i ella continua desfilant d’una manera indescriptible. De sobte el meu cos se sobresalta… no sé on estic, però... Sí, estic asseguda en el balancí de la meua habitació amb la meua nina preferida i me n’adone que tot ha sigut un somni.

Tal vegada siga realitat algun dia perquè la veritat, és un somni que em reconforta. A més diuen que si somiem sols, només és un somni, pero quan somiem junts, el somni sempre es pot fer realitat. Els somnis pareixen al principi impossibles, després improbables i després quan ens comprometem, es tornen inevitables.

Però si és bo viure, encara és més somiar i el millor de tot despertar i creure que tot és possible. Què és la vida sinó un somni? Quanta vida en cada somni! Quant de somni en cada vida!

Psicòleg: Sembla que aquest somni és molt important per a vosté, sense dubte, és el que més relacionat

està amb tot el que sent. Crec que si supera la pròxima prova, li podré fer el diagnòstic que ha vingut a buscar, tot depén de si en les fotos que li mostraré a continuació també veu este somni..

131

Resposta del pacient: Veig fallers, falleres, presidents..

132

over Ángel Ch

s i Cañamá

ant Maria Mor

Carla Caravaca i Calero

i Padilla

Ana Beltrán i Colom er

Carmen Pellicer i Palomares

Elsa Martí i Català

Eva Morant i Padilla

... veig Falleres Majors.. veig el futur de la Falla.

Joan Castelló i Grau

Irene Huet i Ripoll

lla Paula Cabrero i Core

Joana Olaso i Altur

Mario Galera i Biendicho

i Riofrío o r r a v ngel Na Miguel Á

Marc Cas telló i Sala

133

134

5.- EL

DIAGNÒSTIC

Símptomes: El pacient ha exposat tots els símptomes que notava sobretot en el mes de març i clarament fa

una descripció detallada del que sent un faller durant la setmana fallera.

Test del dibuix: El pacient dibuixa detalladament els esbossos dels monuments d’una falla i elements fallers.

Test de Rorschach: El pacient veu en totes les taques elements típics de les Falles.

Anàlisi dels somnis: Tots els somnis tenen una clara temàtica fallera.

Pacient: Necessite una resposta, segur que vosté la té!

Psicòleg: Sense cap tipus de dubte la resposta a la seua preocupació és molt simple: vosté estima les Falles, les viu amb intensitat, vol formar part d’una falla, ser fallera primer, Fallera Major després i qui sap si més endavant tindrà una filla que també viurà el seu somni com a Fallera Major Infantil.

El remei a totes les seues preocupacions ja està en marxa perquè l’any faller 2015 ja ha començat a caminar, ací té un avanç del que li espera el pròxim mes de març. DISFRUTE, QUE JA SÓN FALLES!

Els inicis del 2015

135

136

Els inicis del 2015

Els inicis del 2015

137

138

Referents per al pacient (Comissió) PRESIDENT D’HONOR

Víctor Palomares i Pérez

Delegades de PROMOCIÓ

Pepe Martí i Galiana

Carlos Candel i Talens

LINGüíSTICA

PRESIDENT

Delegades de

Reyes Bononad i Pastor

Toni Gómez i Enguix

LOTERIES I RIFES

Carol Císcar i Arlandis

VICEPRESIDENT 1er

Lourdes Vercher i Escrihuela

Ángela Enguix i Magraner

Juanba Gómez i Enguix

Encar Guijarro i Díaz

Amparo Rocher i Clemente

VICEPRESIDENT 2on

Rosa Mª Grau i San Antonio

María José Bo i Sansaloni

Julián González i Bellver

Delegats PRESENTACIÓ

Delegats de MONUMENTS

VICEPRESIDENT 3er

Dolo García i Gimeno

Emilio Fonseca i Martí

Agustí Magraner i Reyes

Encar Meló i Company

Rafa Vallcanera i Bononad

VICEPRESIDENT 4t

Delegats de SO I LLUM

Carlos Savall i Soria

Álex Gómez i Górriz

Sergio Espinosa i Bosch

Ximo Ureña i Palop

APODERAT PRESIDENT

Paco Galera i Taberner

Delegades de PROTOCOL

Emilio Fonseca i Martí

Aitor Antón i Castillo

Susana Plancha i Blasco

SECRETARI

Juan Martí i Mansanet

Ana Martí i Palomares

Óscar Sansaloni i Martí

Delegats d'ESPORTS

Delegats PIROTECNIA

VICE SECRETARI

Luís Ferrandis i Almiñana

Javi Martí i Martí

Antonio Sansaloni i Martí

Alex Sifres i Espí

Vicent Armengol i Serra

TRESORERS

Benjamín Laparra i Galera

Delegats d'INSTAL·LACIONS

Vicent Peiró i Climent "Pana"

Andrés Gómez i Enguix

Juan Luis Grau i Manclús

Referents per al pacient (Comissió) Vicent Bo i Sansaloni

Sandra Rodríguez i Giner

Julio Gascón i Talens

Abel Fernandez i Garcia

Delegades de LLIBRET

Pepa Mifsud i Manclús

Delegades

Blanca Gomez i Grau

Marita Vengut i Llobell

PLAy- BACk MAJORS

Clara Grau i Escrivà

Maribel Felis i Felis

Lorena Martí i Palomares

Celia Martí i Ferrando

Pilar Vercher i Gimeno

Blanca Andrés i Gómez

Bea Gascón i Llinares

Isabel Palomares i Pallás

Rosa Bononat i Pellicer

Hermi Piqueras i Martínez

Mª Jesus Bononad i Vercher

Dlegades

Amparo Laparra i Galera

Salva Ausina i Tortosa

PLAy-BACk INFANTIL

Representant FDF-JLF

Vicente Barres i Gimeno

Xelo Sansaloni i Martí

Estefanía Gascón i Peiró

Pau Tormo i Giner

Carmen Perez i Salinas

Sergio Espinosa i Bosch

Delegades INFANTILS

Maria Martí i Lobo

Delegada de CENS

Xelo Sansaloni i Martí

Delegats de CASAL

I RECOMPENSES

Susana Plancha i Blasco

Pepe Laparra i Garcia

Lola Bataller i Poves

Pepa Biendicho i Mifsud

Batiste Gómez i Bononad

Mª Salud Martí i Magraner

Zulema Grau i Hernandez

Carlos Grau i Gascón

Delegats SETMANA

Delegats PàGINA wEB

Juanvi Grau i Fons

FALLERA

Paco Galera i Taberner

Delegades CAVALCADA

Batiste Salinas i Martí

Pepa Espí i Bolinches

DEL NINOT

Gloria Palomares i Ascó

Aleixandra Palomares i Camarena

Inma Gascón i Gregori

139

Casos similars (Cens)

140

Alberola i Fonseca, Marta

Bertomeu i Colomar, Antonio

Caravaca i Giner, Nacho

Alberola i Vidal, Llorenç

Biendicho i Mateu, Amador

Cerdà i Franco, Clara

Almiñana i Brines, Maria

Biendicho i Mifsud, Fatima

Chapa i Grau, Vicent

Almiñana i Romero, Maria José

Biendicho i Mifsud, Pepa

Chesa i Alemany, Jennyfer

Altur i Altur, Estefania

Bo i Enguix, MªCarmen

Chova i Gomez-Elegido, Mar

Altur i Guinart, Sonia

Bo i Sansaloni, MªJosé

Ciscar i Arlandis, Carolina

Altur i Martí, Carolina

Bo i Sansaloni, Vicente Mario

Ciscar i Arlandis , Maria

Altur i San Antonio, Neus

Bononad i Ferreres, Juan Bautista

Ciscar i Arlandis, Oscar

Altur i Talens, Pilar

Bononad i Pastor, Reyes

Ciscar i Delamo, Mayte

Alvarez i Martí, Esther

Bononad i Roca, Encarna

Clar i Bononad, Jorge

Alvarez i Mora, Francisco

Bononad i Vercher, MªJesús

Clar i Bononad, Victor

Andrés i Gómez , Blanca

Bononat i Pellicer, Roseta

Clar i Gascón, Pilar

Antón i Castillo, Aitor

Bosch i Mogort, Marina

Clar i Gascón, Victor

Armengol i Sierra, Vicent

Brines i Bernia, Vicent

Company i Grau, Raul

Artigues i Giner, Patricia

Brines i Camarena, Carolina

Company i Palomares, Anabel

Artigues i Giner, Rocio

Brines i Grau, Salvador

Company i Palomares, Andreu

Ausina i Tortosa, Salva

Brines i Hernández, Daniel

Company i Palomares, Jose Luis

Barres i Gimeno, Alba

Brines i Hernández, Salvador

Company i Palomares, Maria

Barres i Gimeno, Vicent

Cama i Andrés, Minerva

Cordo i Bono, Ana

Bataller i Poves, Lola

Candel i Talens, Ana

Corella i Gascón, Aida

Bel•lan i Giner, Vicente

Candel i Talens, Carlos Javier

Corella i Gascón, Esther

Berti i García, Jose Miguel

Canet i Grau, Gemma

Enguix i Cerdà, Júlia

Casos similars (cens)

141

Enguix i Magraner, Angela

Ferrando i San Antonio, Maria

Gascón i Talens, Julio

Enguix i Manclús, Elsa

Ferrando i San Antonio, Rosalia

Gascón i Vengut, Marita

Enguix i Tormo, Paula

Ferrando i Serra, Celia

Gimeno i Brines, Anabel

Escrivà i Alberola, Xavi

Fito i Garriga, Armando

Gimeno i Brines, Nuria

Esparza i Serra, Celia

Fons i Brines, José Vicente

Giner i Escrihuela, MªJosé

Espi i Bolinches, MªJosé

Fons i Ciscar, Maria

Giner i Magraner, Miguel

Espinosa i Bosch, Sergio

Fonseca i Martí, Emilio

Giner i Pelegrí, Concha

Estruch i Corella, David

Fonseca i Pastor, Francisco

Gómez i Bononad, Juan Bautista

Estruch i Corella, Salvador

Fortuño i Palmero, Javier

Gómez i Enguix, Andres

Estruch i Enguix, Elsa

Galera i Cortés, Nerea

Gómez i Enguix, Juan Bautista

Estruch i Salom, Ángeles

Galera i Taberner, Paco

Gómez i Enguix, Toni

Fayos i Montagud, Inés

Galiana i Bononad, Josefa

Gómez i Górriz, Alex

Felis i Felis, Maribel

Galiana i Bononad, Resu

Gómez i Górriz, Fernando

Femenía i Arlandis, Eva Maria

Garcia i Gimeno, Dolo

Gómez i Grau, Blanca

Fenollar i Vercher, Encar

Garcia i Palomares, Jose Antonio

Gómez i Grau, Dulce Maria

Fernández i García, Abel

Garcia i Tortosa, Ana

Gonzalez i Bellver, Julian

Ferrandis i Almiñana, Luis

Gascón i Fuentes, Desirée

Górriz i Grau, Jessica

Ferrando i Cordo, Carla

Gascón i Gascón, Mª Amparo

Grau i Escrivà, Ángeles

Ferrando i Magraner, Elena

Gascón i Gregori, Inmaculada

Grau i Escrivà, Clara

Ferrando i Magraner, Marta

Gascón i Llinares, Beatriz

Grau i Fons, Juanvi

Ferrando i Peiró, Amor

Gascón i Peiró, Anabel

Grau i Garcia, Alejandra

Ferrando i Peiró, Vicent

Gascón i Peiró, MªEstefania

Grau i Gascón, Carlos

Casos similars (Cens)

142 Grau i Gómez, Vicen

Llinares i Franco, Dulce Maria

Martí i Talens, Mari Pepa

Grau i Hernández, Zulema

Magraner i Grau, MªCarmen

Meló i Company, Encar

Grau i Manclús, Juan Luis

Magraner i Mahiques, Salvador

Mestre i Boscá, Gema

Grau i Miret, Jesus

Magraner i Reyes, Agustí

Mifsud i Manclús, Pepa

Grau i Planells, Elvira

Manclús i Clemente, Jordi

Motilla i Ferrandis, Javier

Grau i Planells, Paula

Martí i Altur, Juan José

Navarro i Vercher, Cristina

Grau i San Antonio, Miriam

Martí i Ferrando, Celia

Ortega i Ruiz, Ginés

Grau i San Antonio, Rosa Maria

Martí i Galiana, Jose

Ortega i Savall, Ginés

Guijarro i Díaz, Encar

Martí i Gimeno, Juan Salvador

Ortiz i Borrás, Nati

Hernández i Hernández, Mª Encarna

Martí i Gimeno, Consuelo

Pablo i Gimeno, Fatima

Hernández i Jurado, Gemma

Martí i Lobo, Maria

Pachés i Reig, José Carlos

Hernández i Jurado, MªIsabel

Martí i Magraner, Ana Maria

Padilla i Grau, Susi

Herrero i Tarrazona, Cristina

Martí i Magraner, Mª Salud

Palero i Dual, Jorge

Huertas i Lledó, Júlia

Marti i Mansanet, Juan

Palomares i Alberola, Marina

Ibañez i Escrihuela, Jose Juan

Martí i Martí, Ana

Palomares i Ascó, Gloria

Ibañez i Escrihuela, Laura

Martí i Martí, Javier

Palomares i Camarena, Ainhoa

Ibañez i Martín, Joan

Martí i Martí, Santiago

Palomares i Camarena, Aleixandra

Juan i Escrihuela, Esther

Martí i Navarro, Vanessa

Palomares i Císcar, Desirée

Laparra i Galera, Amparo

Martí i Palomares, Ana

Palomares i Ferrer, Eva

Laparra i Galera, Benjamín

Martí i Palomares, Lorena

Palomares i Pallas, Isabel

Laparra i Garcia, Pepe

Martí i Talens, Nuria

Palomares i Perelló, Júlia

Llacer i Sansaloni, Vicente

Martí i Talens, Belen

Palomares i Perelló, Sergio

Casos similars (cens)

143

Palomares i Pérez, Joaquin

Rocher i Planells, Pepa

Serrano i Martínez, Maria

Palomares i Pérez, Víctor

Rodríguez i Giner, Sandra

Sifres i Espí, Alex

Palomares i Ripoll, Marta

Ruiz i Jareño, Laura

Soler i Bono, Anna

Palomares i Sifres, Jose Vicente

Ruiz i Juan, MªCarmen

Soler i Ortells, Natxo

Peiró i Chaveli, Jose

Sala i Clar, Diego

Talens i Escrihuela, Santiago

Peiró i Ciment, Vicent

Sala i Clar, Maria

Tormo i Giner, Pau

Peiró i Gascón, Carlos

Sala i Escrihuela, Estela

Ureña i Palop, Joaquin Ricardo

Peiró i Gascón, Inma

Sala i Grau, Ximo

Vallcanera i Bononad, Rafa

Pellicer i Altur, yago

Salinas i Ferrando, Antonio

Vela i Mazarrota, Roman

Pellicer i Grau, Joseluis

Salinas i Martí, Batiste

Vengut i Llobell, Marita

Pellicer i Talens, Benjamín

Salinas i Martí, Mila

Vercher i Escrihuela, Lourdes

Pérez i Chover, Nuria

Sancirilo i Gómez, Lucia

Vercher i Gimeno, Pilar

Pérez i ¡Garcia, MªAngeles

Sansaloni i Blasco, Beatriz

Vercher i Talens, Carla

Pérez i Salinas, Carmen

Sansaloni i Hernández, Jordi

Vidal i Almiñana, Manolo

Pérez i Vercher, Eduardo

Sansaloni i Martí, Antonio

Vidal i Gascón, Claudia

Piera i Tur, Aina

Sansaloni i Martí, Chelo

Piqueras i Martínez, Hermi

Sansaloni i Martí, Oscar

Plancha i Blasco, Susana

Sansaloni i Sala, Antonio

Pons i Palomares, Laura

Savall i Climent, Francisco

Pons i Palomares, Sara

Savall i Ortiz, MªJosé

Ramírez i Reyes, Veronica

Savall i Soria, Carlos

Rocher i Clemente, Mª Amparo

Serra i Sansaloni, Maria

144

Referents i Casos similars infantils (Comissió i cens) PRESIDENT: Jose Padilla i iGmeno

TRESORERA: Clara Pérez i Salinas

VICEPRESIDENT 1er: Jordi Palero i Gascón

SECRETARI: Óscar Sansaloni i Fenollar

VICEPRESIDENT 2on: Jorge Álvarez i Martí

DELEGAT D'ESPORTS: David Ferrandis i Garcia

Almiñana i Peiró, Alba

Chover i Cañamàs, Aina

Garcia i Biendicho, Aitana

Altur i Escobar, Adriana

Escrivà i Bononad, Xavi

Gascón i Casanova, Gemma

Alvarez i Martí, Jorge

Espinosa i Torres, Gerard

Gascón i Gil, Xavi

Beltran i Colomer, Ana

Estruch i Magraner, Carme

Giner i Magraner, Ferran

Beltran i Colomer, Irene

Estruch i Magraner, David

González i Gimeno, Hugo

Benavent i Martínez, Mar

Estruch i Salom, Javier

Grau i Garcia, Victoria

Benavent i Martínez, Vicent

Ferrandis i Garcia, Adriana

Grau i Vercher, Jose

Bononad i Ferrando, Amor

Ferrandis i Garcia, David

Grau i Vercher,Luis

Brines i Palomares, Ariadna

Ferrando i Sansaloni, Angels

Huet i Ripoll, Irene

Brines i Palomares, Desirée

Ferrando i Sansaloni, Guillem

Mafé i Magraner, Martina

Cabrero i Corella, Paula

Fonseca i Palomares, Aurora

Magraner i Císcar, Carla

Caravaca i Calero, Carla

Frontera i Femenia, Ana

Magraner i Císcar, Salva

Castelló i Grau, Joan

Frontera i Femenia, Pau

Martí i Català, Elsa

Chover i Cañamàs, àngel

Galera i Biendicho, Mario

Martí i Català, Agnes

Referents i Casos similars infantils (Comissió i cens) Martí i Guijarro, Pau

Pellicer i Altur, Alex

Martín i Ruiz, Andrea

Pellicer i Palomares, Carmen

Morant i Padilla, Eva

Pellicer i Palomares, Marc

Morant i Padilla, Maria

Pérez i Salinas, Clara

Motilla i Galiana, Cayetana

Pérez i Salinas, Eugenia

Motilla i Galiana, Nico

Pla i Vidal, Andreu

Navarro i Riofrío, Miguel Ángel

Puig i Grau, Candela

Olaso i Altur, Joana

Puig i Grau, Daniela

Olaso i Altur, Oriol

Rodríguez i Magraner, Carlos

Ortega i Savall, Alba

Sansaloni i Almiñana, Emma

Ortega i Savall, Borja

Sansaloni i Almiñana, Maria

Padilla i Gimeno, Jose

Sansaloni i Fenollar, Jordi

Padilla i Gimeno, Paula

Sansaloni i Fenollar, Oscar

Palero i Gascón, Jordi

Savall i Martí, Alejandra

Palero i Gascón, Román

Soler i Sala, Isabel

Pallás i Martínez, Julia

Soler i Sala, Olga

Palomares i Solanes, Alexandre

Tormo i Giner, Julia

Paula i Vercher, Pepe

Valls i Hernández, Pau

Peiró i Pachés, Marc

Vello i Sala, Mireia

Peiró i Plancha, Alex

Verger i Pérez, Josep

145

Tractament recomanat per al pacient

146

Programació Falles 2015 Divendres, 20 de febrer “NIT D’ALBADES”

Diumenge, 1 de març

21,00 h: Sopar al casal i nit d’albades.

08,00 h: Muntatge instal·lacions per a falles al Passeig

Inici des de l’Ajuntament

12,00 h: Visita a València per a veure la mascletada i l’Exposició del Ninot de les falles de València 2015

Dissabte, 21 de febrer “DISFRESSES” 14,00 h: Dinar al casal per a les falleres i fer gana per

Dissabte, 7 de març “ARRÒS AL FORN I ARNADí”

a les disfresses..

09,00 h: Muntatge al Passeig i esmorzar al pavelló

17,00 h: Cavalcada del ninot

14,00 h: Concurs d'arròs al forn i d'arnadí patrocinat

20,00 h: Actuació musical a la plaça de l'Ajuntament.

per “ADOBS SALINAS” 16,00 h: Entrega premis del concurs d’arròs al forn i

Dijous, 26 de febrer

arnadí

15,00 h: Muntatge del pavelló al Passeig

17,00 h: Actuació del grup “ La Polvorea”

Dissabte, 28 de febrer “LA CRIDA”

Dimarts, 10 de març “EXPOSICIÓ DEL NINOT”

08,00 h: Muntatge al Passeig

20,00 h: Inauguració de l'Exposició del Ninot i mostra

19,00 h: Crida de la Fallera Major de Tavernes a la

de llibres de falles 2015 a la casa de la Cultura

Plaça de l’Ajuntament. Castell de Focs.

23,30 h: Sopar de germanor. Organitza FDF

Tractament recomanat per al pacient

Programació Falles 2015 Divendres, 13 de març

Diumenge, 15 de març “ LA PLANTà”

22,00 h: Sopar d'entrepà al pavelló

08,00 h: “Plantà” de la falla gran

00,00 h: Actuació musical del grup “ Los Rayban” al

14,00 h: Dinar al pavelló

pavelló.

18,00 h: Xocolatada per als menuts al pavelló 22,00 h: Sopar d'entrepà al pavelló

Dissabte, 14 de març “ DIA DEL FALLER INFANTIL”

Dilluns , 16 de març “ PLANTà FALLA INFANTIL”

09,00 h: Esmorzar al pavelló i últims remats

08,00 h: “Plantà” de la falla infantil

11,00 h: Jocs tradicionals al Passeig

14,00 h: Dinar al casal

13,30 h: Dinar infantil al pavelló: Macarrons

18,00 h: Berenar per als xiquets al pavelló

14,00 h: Dinar al pavelló

22:00 h: Sopar al pavelló

15,30 h: Trasllat del monument gran al Passeig.

23:30 h: Disco-mòbil 3D al pavelló

16,00 h: Teatre infantil 17,30 h: Berenar al pavelló per a tots els xiquets 22,00 h: Sopar d’entrepà al pavelló 00,00 h: Actuació musical al Passeig amb el grup “X-TRA”

! o b e d va ò ç a , í s Ara

147

PROGRAMACIÓ FALLES 2015

Aquesta programació pot patir modificacions,

en eixe cas s’informarà als fallers amb antelació

148

Dimarts , 17 de març “ENTREGA DE PREMIS”

16,30 h: Concentració al Passeig per a anar a l'ofrena de

08,30 h: Despertada per a tots, xiquets i majorets

flors a la Mare de Déu dels Desemparats

09,00 h: Xocolatada al pavelló

19,00 h: Cercavila pels carrers de Tavernes. Agafeu

10,00 h: Visita dels jurats de falles, ús del valencià local

força que es pot allargar!!!

i crítica local

22,00 h: Sopar al pavelló. Els de la cercavila al segon

11,00 h: Jocs infantils

torn!

14,00 h: Dinar al pavelló

23,30 h: Última nit al Passeig de les falles de 2015

18,00 h: Tots vestits de gala arreplegarem a les nos-

amb l’orquestra “wELCOME BAND”

tres falleres majors i anirem a la Plaça Major per a assistir a l'acte d'entrega de premis de les falles de

Dijous, 19 de març “SANT JOSEP”

2015

08,30 h: Despertada

19,30 h: Cercavila pels carrers de Tavernes

09,00 h: Xocolatada

22,00 h: Sopar al pavelló

11,00 h: Concentració al Passeig per a assistir a la

23,30 h: Actuació musical al Passeig amb

missa en honor a Sant Josep

l’Orquestra “wELCOME BAND”

14,00 h: Mascletada a l’Av. República de Malta 14,30 h: Dinar al pavelló

Dimecres, 18 de març “OFRENA”

19,00 h: Cercavila per a recollir a les Falleres Majors i

08,30 h: Despertada

esgotar el que queda de les falles 2015

09,00 h: Xocolatada

20,30 h: “Cremà” falla infantil

11,00 h: Parc infantil

22,00 h: Sopar carn torrada

14,00 h: Dinar al pavelló

23,30 h: Inici “Cremà” monuments grans

149

La botiga de

l’apotecari faller ents” Llistat de “medicam indispensables en la ader farmaciola d’un vert faller

L’apotecaria fallera

150

ESPARDEGIN (espardenyes falleres)

produir efectes adversos, com el mal de cap.

Es recomana portar-les darrere perquè quan els

Mantenir fora de l’abast i de la vista dels xiquets.

peus comencen a ressentir-se pels tacons, sempre

Prohibit el seu consum per a menors de 18 anys.

és millor poder canviar de calçat i així prevenir bombolles o picors de peus innecessaris.

PAELERGAN (arròs, verdura i carn)

Nota: lligar bé els cordons a fi de prevenir caigudes

Imprescindible prendre una ració diària al migdia

innecessàries.

a fi de poder aguantar la vesprada amb els seus

Recomanable per totes les edats.

consecutius actes.

Recomanable per a totes les edats.

MOCATOX (mocador faller)

Nota: apuntar-se el dia d’abans.

Imprescindible el seu ús les nits del 17, 18 i 19 de

Elaborat amb amor i paciència per membres de la

març per a combatre el fred i prevenir un consti-

família fallera.

pat, una afonia o una faringitis greu.

Recomanable per a totes les edats.

XOCOLAZEPAN (xocolate, llet i sucre) Imprescindible prendre uns 200 mml els matins

MISTELDINA (licor de raïm i alcohol)

del 17, 18 i 19 de març per a entrar en calor i co-

Es recomana per a després de les menjades a fi

mençar amb energia el llarg dia.

d’acompanyar els dolços.

Es recomana acompanyar-lo amb fartons, xurros i

Fer un ús responsable del mateix, un ús abusiu pot

ensaïmades.

L’apotecaria fallera Important haver anat abans a la despertada.

Mantenir fora de l’abast i de la vista dels xiquets.

Recomanable per a totes les edats.

Prohibit el seu consum per a menors de 18 anys.

Elaborat amb amor i paciència per membres de la família fallera.

CUBATEL (aigua de color amb misteri) Es recomana prendre en les cercaviles o en les re-

CASALLAMOL (licor d’anís)

vetlles a fi d'entonar les cançons i ballar al ritme

Es recomana abans de dinar i sopar, coneguda pels

de la música.

vallers com la “dinaora” o la “sopaora”. S’aconsella

Evite prendre més de 3 seguits.

que després de la seua ingerència, es prenga un

Fer un ús responsable del mateix. Un ús abusiu pot

got d’aigua o una cervesa per a digerir-la millor.

produir efectes adversos com el mal de cap, mal

També es pot prendre amb un bon refresc de llima,

de panxa i dolors en general, és a dir, el que co-

és el que coneguem com Xiflit.

munament es coneix amb el mal nom de “ressaca”,

Evite prendre més de 3 seguides.

efecte molt freqüent (almenys 1 de cada 10 con-

Fer un ús responsable del mateix, un ús abusiu pot

sumidors)

produir efectes adversos com el mal de cap, mal

Mantenir fora de l’abast i de la vista dels xiquets.

de panxa i dolors en general, és a dir, el que co-

Prohibit el seu consum per a menors de 18 anys.

munament es coneix amb el mal nom de “ressaca”, efecte molt freqüent (almenys 1 de cada 10 consumidors)

151

L’apotecaria fallera

152

FLUNyOLS (carabassa, farina i sucre)

MANTEROL (manta morellana)

Imprescindible prendre després dels dinars per a

Imprescindible el seu ús la nit del 19 de març, les

quedar-se ben fart i pal•liar les emocions dels

forces fluixegen i el cansament estreny, necessari

actes.

per a combatre el fred durant l’espera de la

Es recomana empolvorar-los primer amb sucre.

cremà del monument gran.

Recomanable per a totes les edats.

Recomanable per a totes les edats.

HAMBURGUESDINA (hamburguesa, formatge,

TORRACAN (carn i embotits)

ceba i pa)

Imprescindible menjar un bon entrepà per a repon-

Es recomana prendre després dels balls i cants, una

dre les forces per a la llarga i divertida nit.

vegada la revetlla ha acabat, però abans d’anar a

Nota: comprar abans els tiquets.

dormir a fi d'evitar dolors i malestars generals.

Recomanable per a totes les edats.

En general sol entrar molt bé i té efectes similars

Elaborat amb amor i paciència per membres de la

a altres sedants, rarament produeix l’efecte ad-

família fallera.

vers de mal de panxa.

Recomanable per a majors d’edat (se suposa que

POLARIN (polar faller)

els menors fa hores que estan somniant)

Imprescindible el seu ús les nits del 17, 18 i 19 de març per a combatre el fred i prevenir un constipat, una afonia o una faringitis greu.

Recomanable per a totes les edats.

153

Vademècum faller

Obra de referència que contÊ les nocions o informacions fonamentals de la nostra festa: les Falles.

Vademècum faller

154

1. ALBADA: Composició de la lírica popular valen-

8. ARRACADA DE PARDALET: Orellals en

ciana que hui dia es canta durant la nit, acompan-

forma de dos pardalets encarats que pengen.

yada o no de música, a la porta de la Fallera

9. ARRÒS AL FORN: Arròs sec tradicional va-

Major amb l’objectiu d’obsequiar-la.

lencià, fet al forn amb carn de porc, botifarra o

2. ALÇADOR: Roba interior femenina que consis-

llonganissa, creïlles, tomaca, alls i pot dur fesols i

teix en una falda de teixit fi o enagos amb volants

panses.

emmidonats per a estovar la falda fallera.

10. BANDA: Distintiu que porten les falleres per

3. ARNADí: Dolç fet al forn amb carabassa o

a identificar a quina falla pertanyen. La de la Fa-

moniato, sucre, canyella, pinyons i ametles, sol fer-

llera Major es fa al gust d’ella a fi de diferen-

se en falles.

ciar-se de la resta.

4. ARTISTA FALLER: Persona encarregada de

11. BANDA: Conjunt de músics que toquen instru-

construir i modelar el monument faller. També és

ments de vent i percussió que ho fa anant a peu

el responsable de la construcció de carrosses, de-

als actes oficials del món faller.

coració de locals, comerços i fires.

12. BANDERí: Bandera generalment rectangular

5. ARRACADA DE BALCÓ: Orellals de peça ho-

mitjançant la qual la falla rep els diferents premis

ritzontal penjant que recorda una barana.

que els atorguen. Per exemple: millor monument,

6. ARRACADA DE RAÏM; Orellals en adorn que

millor crítica fallera…

pengen en forma de pomell de raïm.

13. BORRATXO: Foc d’artifici que consisteix en un

7. ARRACADA DE BARQUETES: Orellals de

canut xicotet i resistent que està carregat de pól-

peça horitzontal que pengen en forma de barca.

vora i està adherit a una canya o vareta lleugera.

Vademècum faller Quan s’encén la metxa connectada a l’extrem in-

aquest recinte també es duen a terme actes fes-

ferior del canut, la reacció dels gasos expulsats

tius ,culturals i socials de tot tipus.

l’imprimeix un ràpid moviment cap amunt i quan

20. CASSALLA: És una beguda típica valenciana

està ben alt explota.

derivada de la destil•lació de l'anís. Es podria dir

14. BUNyOL: Pastís fet de pasta de farina mes-

que és anís semi-sec que es consumeix majorità-

clada amb uns altres ingredients com ara cara-

riament amb aigua o aiguacel.

bassa, generalment carabassa panesca, i que es

21. CAVALCADA DEL NINOT: Acte que es rea-

posa a fregir en oli, quedant esponjós i que es pot

litza un cap de setmana pròxim a la setmana fa-

acompanyar amb abundant sucre.

llera. En ella les diferents comissions exposen un

15. “BRUSÓ”: Brusa fallera utilitzada pels fallers

tema social, polític o esportiu normalment de ca-

en els actes menys oficials.

ràcter regional o local i desfilen disfressades pel

16. CANARI: Mescla de cassalla amb xarop de

carrer més cèntrics del cap i casal.

llima, granadina o xarop de menta.

22. CENS: Registre de fallers ordenat per ordre

17. CARAMBA: Medallons amb imatges religioses

alfabètic.

majoritàriament amb la Verge dels Desemparats

23. CERCAVILA: Acte consistent en recórrer els

que poden ser d’or, bronze o plata, les quals porten

carrers amb motiu de festa en el qual cada co-

a l'enganxador un xicotet llaç.

missió fallera va acompanyada d’una xaranga .

18. CARROSSA: Carro molt adornat que s’utilitza

24. COCA CRISTINA: Dolç típic valencià fet

en les cavalcades.

de farina, ou, ametla mòlta, canyella i corfa de

19. CASAL: Lloc de reunió de la comissió fallera. En

llima ratllada.

155

Vademècum faller

156

25. “COMBOI”: Festa, marxa.

de bon matí els dies de falles.

26. COMISSIÓ FALLERA: Col•lectiu represen-

32. ESBÓS: Paper on l’artista faller dibuixa el

tant d’una falla amb diferents càrrecs que treba-

monument que plantarà.

llen conjuntament en tot el que envolta les falles.

33. ENTREGA DE PREMIS: Dia en el qual

27. COMPARSA: Conjunt d’una comissió fallera

totes les comissions acudeixen al lloc on els han

que es disfressen de la mateixa manera amb un

citat per a rebre el premi que els han atorgat.

tema comú.

34. ESPARDENyA: Tipus de calçat filat de fi-

28. CORBATí: Llaç brodat amb el nom, cognom

bres naturals amb una sola d’espart que es lliga

de la Fallera Major i el seu any, que posa ella ma-

amb cintes al turmell.

teixa a l’estendard com a recordatori del seu reg-

35. ESTENDARD: Bandera o insígnia d’una falla

nat. Pot ser del color que mane la fallera.

consistent en un drap penjat d’una barra horitzon-

29. CRíTICA FALLERA: Lletrers escrits en va-

tal formant una creu amb una asta vertical.

lencià explicant el significat de cada escenografia

36. EXALTACIÓ: Acte en el qual es presenta a

sempre amb un sentit crític i sàtir.

la Fallera Major i Fallera Major Infantil que re-

30. DEMANADA: Acte on els presidents dema-

presentaran durant tot un any a la falla a què

nen als pares o familiars de les Falleres Majors el

pertanyen. Tota la seua comissió es posa les millors

consentiment perquè la seua filla o familiar siga

vestimentes tradicionals per a rebre a la seues fa-

la nova Fallera Major en el pròxim any.

lleres.

31. DESPERTADA: Diana amb banda de música,

37. EXPOSICIÓ DEL NINOT: Es tracta d’un

cants i llançament de coets, que recorre els carrers

museu faller on exposen aquells ninots més apre-

Vademècum faller ciats de cada comissió fallera. Els mateixos fallers

legria i celebració.

acudeixen al museu faller per a votar quin serà el

44 JUNTA CENTRAL FALLERA: És l’organisme

ninot indultat

que regula i coordina la festa de les falles tant en

38. FALLER: Membre participant de les comis-

la ciutat de València com en les comissions de

sions festeres de les falles.

cada falla, així com les Juntes de Districte. També

39. FALLER D’HONOR: Persona que, sent o no

coordina les Juntes Locals Falleres de cada po-

fallera d’una comissió, rep aquest títol per algun

blació on se celebren les falles.

motiu especial. Se celebra un acte per nomenar-

45. LA CREMà: Acte on es crema el monument

los amb el seu vi d’honor.

faller el dia 19 de març.

40. FALLERA MAJOR: Fallera elegida demo-

46. LA CRIDA: Acte que se celebra l’últim diu-

cràticament per a representar una comissió fallera

menge del mes de febrer en el qual la Fallera

o les festes falleres.

Major de cada poble o ciutat reuneix a totes les

41. FALLERA MAJOR INFANTIL: És l’elegida

comissions falleres i realitza una cridada a tots

per a representar la comissió o comissions in-

els valencians i a tots els visitants per donar inici

fantils.

als festejos.

42. FOCS ARTIFICIALS: És una composició

47. LA PLANTà: Dia que es planta el monument.

rítmica i molt colorida de coets, enlairats mitjan-

48. LLIBRET: Conjunt de versos satírics que es

çant canons que, qiam es dispara amb motiu de

publiquen i que són l’explicació de la falla i de les

la festa fallera es coneix com a “La Nit del Foc”.

seues escenes.

43. HIMNE: Cant que expressa sentiments d’a-

49. MANTA MORELLANA: Típica de la localitat

157

Vademècum faller

158

valenciana de Morella, de llana i molt vistosa per

55. METXA: Corda amb combustible utilitzada

les seues ratlles de colors. Als seus extrems s’a-

per a pegar foc a càrregues de pólvora.

fegien borles o flocs. S’utilitza com a complement

56. MIG ANy FALLER: Acte que se celebra a

del vestit tradicional valencià masculí.

mitjans de juliol on se simula un dia faller en ple

50. MANTELETES: Peça en forma d’esclavina

estiu organitzat per les comissions falleres i la

que porten les falleres sobre la falda com a adorn.

Junta. Comença amb la despertada amb la con-

51. MANTELLINA: Vel que utilitzen les falleres

següent xocolatada i esmorzar.

per acudir als actes religiosos. El seu teixit és

També s’organitzen partides de truc, cercaviles

molt delicat i de confecció molt elaborada. Hi ha

amb vestits regionals cremant un xicotet monu-

blanques i negres, curtes i llargues.

ment faller. S'acaba amb un sopar de germanor i

52. MANTENIDOR: Persona propera a la Fa-

un fi de festa.

llera Major que li dedica unes boniques paraules

L’objectiu és donar a conèixer les festes josefines

per a desitjar-li un bon regnat.

als turistes.

53. MASCLETADA: Disparada sincronitzada de

57. MISTELA: Licor de gust dolç, compost per

molts masclets i carcasses que prepara un piro-

la mescla de most de raïm i d’alcohol amb una

tècnic en una via pública amb motiu de les festes

quantitat suficient per a evitar la fermentació.

valencianes.

58. MOCADOR: Complement decoratiu tant per

54. MASCLET: Cartró ple de pólvora que serveix

al cap en la vestimenta masculina com per al coll

per a disparar trons molt sorollosos en les festes

com a distintiu de cada falla.

populars valencianes.

59. MONUMENT FALLER: Consta d’una figura

Vademècum faller central de diferents metres d’altura envoltada de

bajoqueta de ferradura, tavella i garrofó si és de

nombrosos ninots de cartró pedra, poliuretà sos-

carn o peix i marisc si és de marisc o marinera.

tés per una carcassa de fusta.

La paella de carn pot dur caragols. També pot

60. MONUMENT INFANTIL: Figures estèti-

haver-hi paella només de verdures.

ques més pròximes al món dels xiquets i que gene-

65. PLAyBACkS: Espectacle de ball i teatre or-

ralment no mostren temes crítics. Les falles infantils

ganitzat pel grup artístic de cada falla a fi d’a-

medixen, com a màxim, 3 metres de diàmetre.

menitzar l’exaltació de la Fallera Major.

61. MONyO: Pentinat característic de la fallera,

66. PALOMA: Cassalla que es consumeix acom-

compost per un monyo més gran al darrere del

panyada d’aigua o aiguacels.

cap i dos més menuts als costats.

67. PAVELLÓ: Estadi en forma de recinte tancat,

62. NINOT INDULTAT: Ninot de falla elegit

amb sostre cobert, generalment en forma rectan-

com a millor ninot faller per votació popular que

gular, que es fa servir principalment per a allot-

es lliurarà de ser cremat el 19 de març.

jar-se els fallers i sobretot a les menjades durant

63. NIT D’ALBADES: Acte festiu que té lloc en

la setmana fallera.

les poblacions valencianes abans de la setmana fa-

68. PERGAMí: Quadre que se li regala a la Fa-

llera i que consisteix en anar cantant albades pel

llera Major amb la seua foto, noms i any del reg-

poble, acompanyats de tabals i dolçaines per a

nat com a recordatori.

lloar a les Falleres Majors.

69. PINTA: Adorn siga d'or, plata o bronze per al

64. PAELLA: Guisat típic valencià, d’arròs cuit

monyo en la part de darrere.

amb carn de pollastre, conill o porc i verdures com

70. PLAyBACkS: Espectacle de ball i teatre or-

159

Vademècum faller

160

ganitzat pel grup artístic de cada falla a fi d’a-

76. “RASCAMONyO”: Adorn siga d'or, plata o

menitzar l’exaltació de la Fallera Major.

bronze per a les rodetes.

71 PRESIDENT: Màxim representant de la co-

77. RECOMPENSA: Pin que reconeix als fallers

missió fallera en qui recau la responsabilitat més

pels anys dedicats a la falla. Hi ha de bronze, plata,

grossa d’una falla.

or, brillants i de fulla de llorer.

72. PROCLAMACIÓ: Acte habitualment de nit on

78. REVETLLA: Festa popular nocturna general-

es nomena a la Fallera Major i Fallera Major Infantil

ment amb ball, també anomenada berbena.

que representaran a la seua falla durant un any.

79. RODETS: Monyos menuts col•locats als cos-

73. OFRENA DE FLORS: Acte religiós de les

tats del monyo

falles en el qual totes les comissions falleres ves-

80. SANT JOSEP: Patró dels fusters i també

tides amb les millors indumentàries tradicionals,

de les Falles.

fan processó fins a la Plaça de la Verge per a

81. SECRETARI: Qui en una falla s’encarrega de

oferir un ram de flors en senyal de gratitud, amb

fer les actes, donar fe dels acords, guardar els

l’objectiu de vestir amb un mant de flors la Mare

documents o dur la correspondència, entre altres.

de Déu.

82. TRESORER: Persona que s’encarrega de

74. QUOTA: Part d’un pagament total que ha de

guardar i distribuir els diners d’una falla.

pagar cada, membre d’una falla.

83. VESTIT DE FALLERA: Vestit tradicional de

75. RAM DE FLORS: Flors fent ramell o manoll

la dona valenciana amb una llarga tradició en la

per a servir d’adorn, com a regal o ofrena a la

història. Entre les seues variants trobem el vestit

Mare de Déu.

del segle XVIII, més afrancesat; els de coteta,

Vademècum faller més aproximats als de quartana; i el sorgit en el

88. XOCOLATE: Aliment primordial després

segle XIX, denominat de farolet per les seues

d’una despertada compost per cacau i sucre

mànigues en forma de farol.

mòlts i que se sol mullar amb pastes.

84. VESTIT DE SARAGÜELL : Vestimenta tradicional masculina composta per uns calçons amples, de lli o de cotó, que cobreixen des de la cintura fins a la part superior dels genolls, són de camals molt amples cenyits a la cintura per una cinta.

85. VESTIT DE TORRENTÍ: Vestimenta tradicional masculina caracteritzada per un pantaló cenyit a la cama i un jupetí, una espècie de camisa sense màgnigues.

86. VICEPRESIDENT: Persona que pot substituir el president en cas d’absència, falta o indisposició o exercir alguna de les seues funcions dins d’una falla.

87. XARANGA: Grup reduït de músics amb instruments de vent i percussió que s’encarreguen d’animar les cercaviles de les diferents comissions falleres.

Falla creada l’any FALLA PASSEIG: Valldigna amb 1984 a Tavernes de la fa llers que com han més de tres-cents les pàgines d’aquest pogut veure al llarg de sme i sentiment que llibret viuen amb l’entusia sta, la de les Falles. es mereix la nostra fe rovar-ho perquè, Convidats estan a comp ja es respiren a la ara sí, les Falles 2015 Falla Passeig,

161

162

La Falla Passeig agra茂x el suport de les empreses col路laboradores i la dedicaci贸 de totes i cada una de les persones que amb el seu esfor莽 han fet possible aquest llibret i us desitja a totes i a tots unes bones festes falleres.

163

Guia comercial

192 Edita: Associació cultural Falla Passeig de Tavernes de la Valldigna Col•laboracions literàries: Alex Gómez i Górriz

El vertigen

Amparo Laparra i Galera

La taquicàrdia

Beatriz Gascón i Llinares

El somni de les olors

Blanca Gómez i Grau

El nerviosisme

El somni del gra d’arròs Carlos Savall i Soria

L’insomni

Carolina Ciscar i Arlandis

Vestit de gala tradicional de faller

Celia Martí i Ferrando

Els mals de cap El somni de la plaça

Chelo Sansaloni i Martí

El somni del balancí i la nina

Clara Grau i Escrivá

El tro de bac

Dolores García i Gimeno

Arracada fallera

Edu Pérez i Vercher

La desorientació

Elsa Estruch i Enguix

El cansament

Gema Mestre i Boscá

La somnolència El somni de tindre un somni

Hermi Piqueras i Martinez

L’arnadí

Laura Ibañez i Escrihuela

El somni de la melodia

Lidia Villalba i Caballer

El somni del mal de llengua

Lorena Martí i Palomares

El xocolate

Lucia Sancirilo Gómez

El somni de l’escenari

Nerea Galera i Cortés

La pinta d’una fallera

Sergio Espinosa i Bosch

L’estendard

Crítica monument gran i infantil: Maria Goméz i Grau Disseny i correcció lingüística: David Palomares i Chofre Impressió: Set i Set Indústria Gràfica Dipòsit legal: V-232-2012 Tirada: 400 exemplars