Llibret Falla Passeig 2013

Tavernes de la Valldigna 2013

Falla Passeig

2

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Tirada 400 exemplars.

Depòsit legal: V-232-2012

Sumari Edita: Assosiació cultural Falla Passeig de Tavernes de la Valldigna.

Delegades de llibret: Maria Fons i Císcar Blanca Gómez i Grau Clara Grau i Escrivà Amparo Laparra i Galera Celia Martí i Ferrando Herminia Piqueras i Martínez Disseny i maquetació: Sandra Mifsud i Climent Portades: Major: Ana Maria Martí i Magraner Infantil: Mer Escobar i Escrich Artistes Fallers: Monument Gran: Juan Carlos Donet Monument Infantil: Natxo Peiró Correcció Lingüística: David Palomares i Chofre Impressió: Set i Set Indústria Gràfica

Col·laboracions: Adriana Altur i Escobar Amparo Altur i Sifres Elena Aparicio i Oroval Ana Candel i Talens Carol Ciscar i Arlandis Asunción Company i González Jaume Cunyat i Ferrando Inés Fayos i Montagud Marta Ferrando i Magraner Maria Fons i Císcar Rosa Galán i Cubillo Nerea Galera i Cortés Emili J. García i Taengua Beatriz Gascón i LLinares Maria José Giner i Escrihuela Maria Gómez i Grau Blanca Gómez i Grau Clara Grau i Escrivà Vicen Grau i Gómez Amparo Laparra i Galera Mª Carmen Magraner i Palomares Celia Martí i Ferrando Lorena Martí i Palomares Maria Rosa Martí i Taléns

Carlos Parra i Mestre Miguel Angel Pellicer i Oliver Carmen Pérez i Salinas Eugenia Peréz i Salinas Eduardo Pérez i Vercher Susana Plancha i Blasco Jaume Puchalt i Lacal Pablo Ortega i Cotanda Lucía Sancirilo i Gómez Mª José Savall i Ortiz Carlos Savall i Soria Chelo Talens i Escrihuela Francisco Teodoro i Calatayud Xaranga “Bon pardal”

Fallera Major de Tavernes de la Valldigna 2013 Raquel MafĂŠ i Ausina

Índex Comissió Falla Passeig 2013_ 8 - 9

2012 en imatges_ 40 - 47

Psicoanàlisi esfèrica_ 10 - 11

L’emoció no entén de paraules_ 48 - 51

El millor quadre de 2013_ 14 -15

Entrevista a la Fallera Major 2013_ 51 - 53

Salutació del President: Julián González i Bellver_ 16 - 17

L’inici de 2013_ 54 - 57 2013_ 58 - 59

Dedicatòria a Julián _ 18 - 19 Articles_ 60 Fallera Major 2013: María Salud Martí i Magraner_ 20 -21

Entrevistes_ 105

Dedicatòries a María Salud_ 22 -27

Cens 2013_ 114 - 115

Entrevista a: Juan Carlos Donet i Ana María Martí_ 28 - 29

Programa d’actes falles 2013_ 116 - 117 Guia comercial_164 - 165

Monument Gran: La Tercera Edat_ 31 Crítica Fallera_ 32 - 35 Acomiadament any 2012_ 36 - 37 Unes bones falles, una bona foto_ 38 - 39

Introducció

D

e la mà de les formes geomètriques presentem el llibret de la Falla Passeig de l’any 2013, el qual ideant, imaginant i innovant ens hem atrevit a mostrar des d’una altra perspectiva. Amb ell, volem deixar constància de les passades Falles 2012, un any que va ser redó i, al mateix temps, fer-vos saber de les ganes de treballar i fer festa que des d’un immillorable quadre emmarquen este 2013.

D’esta manera vos presentem el nostre llibreescultura. Perquè estem convençuts que un llibre és cultura, vos animem, fallers, falleres, amics i amigues a perdre-vos per les seues pàgines i disfrutar d’una bona estona, perquè, com diu un amic de la falla: “mentre el monument es crema, el llibret queda com a memòria de cada exercici, com a record d’allò que se’n va”.

Esperem que vos agrade.

Comissió Falla Passeig 2013 President Julián González i Bellver Vicepresident 1er Juanba Gómez i Enguix Vicepresidents Emilio Fonseca i Martí Andrés Gómez i Enguix Benjamín Laparra i Galera Álex Gómez i Górriz Secretari Antonio Sansaloni i Martí Tresorers Vicent Peiró i Climent “Pana” Víctor Palomares i Pérez Delegades de Loteries i Rifes Lourdes Vercher i Ecrihuela Encar Guijarro i Díaz Rosa Mª Grau i San Antonio Delegada de Cens i Recompenses Maria Sala i Clar

8

Delegats de Llums i So Juan Martí i Mansanet Paco Galera i Taberner Aitor Anton i Castillo Delegats Presentació Sergi Espinosa i Bosch Encar Meló i Company Dolo García i Gimeno Delegats de Pirotècnia Javi Martí i Martí Vicent Armengol i Sierra Delegats d’Esports Luís Ferrandis i Almiñana Pau Tormo i Giner Vicent Barres i Gimeno Delegades Promoció Lingüistica Pilar Altur i Talens Dulce Gómez i Grau Carol Císcar i Arlandis Amparo Rocher i Clemente Delegats d’Instal·lacions Javi Martí i Martí Pepe Laparra i García Juanvi Grau i Fons Agustí Magraner i Reyes

Delegades Play-Back Majors Lorena Martí i Palomares Blanca Andrés i Gómez

Delegats Monuments Emilio Fonseca i Martí Rafa Vallcanera i Bononad

Delegades Play-Back Infantil Xelo Sansaloni i Martí Zulema Grau i Hernández

Representants JLF Estefanía Gascón i Peiró Sergi Espinosa i Bosch

Delegats de Casal Vicent Peiró i Borredà Batiste Gómez i Bononad Basilio Company i Alberola

Delegats Setmana Fallera Batiste Salinas i Martí Gloria Palomares i Ascó Inma Gascón i Gregori Julio Gascón i Talens Pepa Mifsud i Manclús Martita Vengut i Llobell Maribel Felis i Felis Pilar Vercher i Gimeno

Delegades de Disfresses i Carrossa Estela Sala i Escrihuela Dolores Bataller i Poves Sandra Rodríguez i Giner Alejandra Palomares i Camarena Estefanía Altur i Altur Delegades del Llibret Celia Martí i Ferrando Maria Fons i Císcar Amparo Laparra i Galera Herminia Piqueras i Martínez Clara Grau i Escrivà Blanca Gómez i Grau

Delegades Infantils Pepa Biendicho i Mifsud Xelo Sansaloni i Martí Zulema Grau i Hernández Delegades de Protocol Susana Plancha i Blasco Ana Martí i Palomares

9

Psicoanàlisi esfèrica

É

s molt complicat ser una esfera, no sé si m’entén. Ningú no hi pensa mai, quan veu una esfera al carrer, al mercat, a les llibreries, fins i tot a l’escola. Quan era menuda, anava a classe i sentia com els meus companys no s’acabaven de confiar amb mi. I és que això de ser l’única figura geomètrica que no té cap aresta, supose que causa un cert respecte, s’estableix una certa distància, una desconfiança que, tàcitament establerta, ningú no la fa evidenciar, seria políticament incorrecte i en el nostre món la correcció és sempre un precepte d’obligada observància. La societat no m’ha comprés mai, sap? No crec que tinga cap trauma ni res semblant, jo vaig tindre una infantesa feliç... Els meus pares, que són cilindres els dos, em van criar molt bé, no em va faltar mai res. I supose que tampoc s’ha de traçar cap sospita sobre traumes a l’escola, quan era una xiqueta: vaig fer moltes amistats a l’escola, era difícil el tracte, callada la conversa, era fàcil distanciar-se en els jocs que féiem al pati, però això va ser només els primers mesos. De fet, encara conserve bastants amics de l’escola. El que no ha canviat, el que em passava abans i ara, és que la gent no ha deixat mai de mirar-me amb estranyesa. Quan faig noves coneixences, la gent sent inclinació a preguntar-me sobre la meua vida quotidiana, sempre és un tema de qualsevol conversa, com parlar del temps, de política o de futbol. Vostè em fa preguntes perquè jo li pague per fer-ho, això és normal, vostè no pot fer la seua feina si no li fa preguntes al pacient,

10

Ta casa redona en què nada una anxova fumada Necessite la clau de les parpelles Rodztag, Guillaume Apollinaire

evidentment. Totes les que faça falta, no patisca, que jo ja vinc amb la idea feta.

Ara bé, el cas és que jo ho entenc, fins a cert punt, perquè hi ha coses de la meua vida diària que un cilindre, un prisma, una piràmide, un quadrat, no arriben a entendre del tot. Perquè no són capaços de veure’s com jo. I això em fa molt difícil l’existència. No l’existència material, diguem-ne física, no és que passe fam ni em coste trobar feina. Es tracta de dificultats d’un altre ordre, més íntimes, espirituals, si volem dir-ho així. Per exemple, una de les meues amigues, que és una piràmide, va començar el mes passat a fer un règim per aprimar-se: tots necessitem de tant en tant un projecte, dir-nos quan cloem els ulls per la nit que l’endemà tenim coses a fer, és una tendència natural per a donar-li un sentit a la vida, què farem. El cas és que ella va començar a anar al gimnàs també, molt decidida, i li va bé, acabarà com una sílfide, una sílfide piramidal, d’allò més atractiva. Les piràmides són ben agraïdes de vestir, tot els para bé. Jo vaig començar amb allò del gimnàs amb ella, per anar a fer-li companyia i també perquè coses com esta fan comboi entre les amistats, veritat? Fer coses amb altra gent ens dóna també conversa per a les estones de cafenet, és fer condir les hores en què fem coses per poder parlar d’alguna cosa quan no estem fent res. Res, doncs resulta que no puc fer-ho. Ni jo mateixa m’havia parat a pensar-ho, s’ho imagina? Bé, està clar

que sí que puc, en el sentit que ningú no m’ho ha prohibit, però el que em para en són les conseqüències, sap? I és que com sóc una esfera, resulta que si jo m’aprime, se’m redueix l’amplària i em faig més prima, però és que, com les esferes sempre som igual d’amples que d’altes, resulta que també em faig més baixeta! I clar, a mi m’agrada ser alta, només faltaria. És una limitació sense importància, si jo ho entenc, és una cosa diem-ne supèrflua, superficial, no és cap desgràcia sensu stricto. Però és que són moltes les coses sense importància les que he anat acumulant dia a dia, moltes petites desgràcies que van sumant al còmput general i al capdavall acaben representant una desgràcia per se. Ho veig tot com una gran complicació: tot plegat acaba superant-me.

També és de veres que s’han de mirar les coses bones, qualsevol desgràcia té la seua part positiva. No m’entenga malament: per a mi no és cap desgràcia ser una esfera, és una forma de parlar. Ben contenta que n’estic, no podria ser de cap altra manera, això és el màxim deliri de les societats occidentals, diem-ne avançades, tot el món aspira a estar ben content de com és, a ningú no li és permés de desitjar ser diferent de com és, hem acabat confonent la complacència amb el conformisme fins este punt. Però bé, tampoc cal posar-se tan trascendent. Deixe’m pensar...

Sí, una cosa bona sí que tinc: no m’he caigut mai. Ja ho veu, jo no puc caure’m, és geomètricament impossible, perquè

jo rodole. Això té els seus avantatges, perquè clar, com li ho diré... Vostè no sap com ho passen els pobres cilindres quan cauen un bac. Jo li ho dic de primera mà perquè els meus pares, els dos, són cilindres. I quan un cilindre cau, no té manera de posar-se plantat de nou si no vas i l’ajudes. Els quadrats ho tenen un poc més fàcil: sempre cauen sobre un dels seus costats i, com són tots iguals, sempre estan amb els peus a terra fins i tot després d’haver caigut. Les piràmides també, com la meua amiga, elles mai no cauen, sempre tenen una base a terra, però no poden rodolar, sap? I, ara que hi pense, rodolar és molt pràctic. Per exemple, les línies són una espècie amb què hem de conviure. Les línies rectes, que són tan, tan, tan rectes elles, ben orgulloses sempre, no es dobleguen davant ningú, i tan, tan, tan llargues que allà on vas, pots entropessar amb una recta. És ben fàcil: estan per tot arreu. La veritat és que a mi això mai no m’ha preocupat, perquè quan jo entropesse amb una recta o amb un qualsevol cosa, mira, no res i avant, ni me n’adone. Per a mi és com si això d’entropessar no existira. Clar, que els cilindres estan obsessionats amb això, no pensen en altra cosa, viuen atemorits. Només li dic que a ma casa, quan jo era menudeta, ma mare mai no em va deixar que portara a les meues amigues les rectes a berenar. Mai de la vida. A la pobra dona li entrava pànic. I clar, les rectes també estaran totes en teràpia, com jo, perquè si sempre s’han sentit tan mal mirades pels cilindres... ja li dic, això també deu de ser perquè són tan

11

Hommage à Apollinaire (1911-1912), Marc Chagall

estirades i tan rectes, tan serioses, tan netes i rigoroses, que pont que més t’agrade, i s’ha acabat. Però el problema per arriba un moment en què la gent se n’acaba fartant. a una esfera és que acabaria rodolant muntanya avall, em magolaria tota, però res més.

De vegades m’he sentit tan infeliç que fins i tot he pensat a cometre alguna bogeria, per acabar amb la meua Clar, com que tenia sovint pensaments d’aquest història i au, ací pau i després glòria. Però això també és cosa tipus, per això vaig haver d’admetre que jo, com a esfera, ben complicada. Esta classe de detalls també són impor- tenia un problema. Per això he vingut a teràpia, perquè fins i tants per la teràpia, em diu vostè? Bé, li contaré. Ara, també li tot somie amb estes coses. Fins i tot he acabat somiant amb dic que això no ho hauria acabat fent, no crec que ho acabe el foc. I ara que em diu vostè que això dels somnis és preocufent. Per difícil que siga la vida, per malament que una es- pant, que sovint els somnis tenen una interpretació i que hi tiga o pense que està, al capdavall sempre hi ha més mo- ha tot un camp de la seua disciplina que es dedica a buscar tius per seguir que per abandonar. Però sí que hi he pensat, als somnis l’arrel dels problemes i les possibles solucions... Sí, m’he imaginat quan, com ho faria. Supose que és cosa molt sí, jo ara li donaré tots els detalls de què tinc memòria, però comuna, tots tenim les nostres debilitats i defectes. Jo crec clar, comprenga vostè que és tot un poc confús, només reque el problema rau en el fet que ens han educat per no corde quatre coses i tot plegat són un autèntic disbarat. He valorar positivament la tristesa, les dificultats. Evidentment, tingut també altres somnis, vol que li comente alguna cosa les dificultats tenen valor perquè t’estimulen a fer coses per en particular? Ah, bé, clar, té vostè raó, comencem amb el superar-les, però jo pense que també tenen un valor inhe- del foc i després ja veurem. rent que va més enllà. Però sí, moltes vegades hi he pensat.

Ara, per a mi seria complicadíssim. Per què dic que és difíJo li conte els detalls que recorde, les imatges que cil? Perquè sóc una esfera. Posem per cas que jo volgués recorde, per dir-ho d’alguna manera, tot i que no estic sepenjar-me d’un arbre: doncs no puc, perquè no hi ha forma gura de poder lligar-ho tot. Resulta que vivia rodejada de de nugar-me la soga al coll. A quin coll, si no tinc arestes, ni gent, de criatures d’aquelles que es veuen als quadres dels cap enganxador ni res semblant? Per tant, esta opció esta- pintors aquells tan moderns, els cubistes em sembla que ria descartada. És també molt popular allò del pont. Ja veu són: gent amb una forma molt estranya, vull dir, sense cap vostè si seria fàcil per qualsevol altre anar-se’n a Alcoi, triar el forma particular, no sé si m’explique, no hi havia cilindres, no

12

hi havia piràmides, ni rectes, ni esferes... Tenien una forma, diríem, esbelta, amb quatre extremitats, com els gossos, tot i que no caminaven a quatre potes, eren criatures que caminaven sobre les dues potes de darrere, i amb les dues potes de davant feien coses, manipulaven objectes que tenien formes com les que tenim vostè i jo: bevien d’uns cilindres de color roig, jugaven a uns camps enormes de gespa pegant-li a una esfera, passant-se-la els uns als altres, coses per l’estil. I jo em veia d’una forma semblant a la d’aquells personatges, però més complexa: jo tenia dos caps, quatre potes amb què podia desplaçar-me, i amb les meues quatre potes superiors també manejava objectes de forma cilíndrica.

Però, al mateix temps, jo mateixa, amb les meues vuit extremitats, estava dins d’un cos esfèric transparent, de manera que anava pels carrers fent servir les potes però també rodolant. Quan es feia de nit, al somni, aquelles criatures es dirigien totes cap a una plaça, una espècie de passeig on hi havia durant el dia tauletes per prendre cafè, però per la nit aquell passeig s’havia transformat i ara totes les criatures del poble s’arrengleraven al voltant d’un espectacle monstruós. Monstruós pel tamany, però molt bonic, amb tot de colors i formes. Era com un monument fet a base de figures.

Vaig reconèixer els meus pares allà, junt amb més cilindres, i la meua amiga la piràmide, i moltes rectes fent d’arestes per definir altres formes, tots formant part d’aquell monument que atreia l’atenció de les estranyes criatures sobre

dues potes. I de sobte, la nit es va il·luminar amb sorolls, no sé com explicar-li-ho, una sèrie d’esclafits al cel que sortien disparats per aquelles criatures i que explotaven fent molt soroll. I aleshores hi va haver el foc. Aquell monument amb la meua amiga la piràmide, els meus pares, més cilindres i rombs, totes les rectes, estava cremant-se. I totes les criatures feien palmes amb les dues potes que duien en alt, estaven totes ben contentes. I jo, en aquell moment, vaig sentir ganes de ser part d’aquell monument que estava en flames.

No és que desitjara anar a traure els meus pares d’allà per rescatar-los del foc, no, ells n’estaven ben contents, se’ls veia somrients: estaven feliços, semblava com si aquell espectacle fóra l’objecte de la seua pròpia existència, i jo en volia formar part.

No vaig poder resistir-me al meu impuls: a aquella falla li faltava una esfera per ser una falla completa, vaig fer un salt i em vaig reunir amb els meus pares i totes les meues amistats dins d’aquell foc, i les estranyes criatures del poble van aplaudir molt més fort al passeig, en veure el monument completat per mi. L’última imatge del somni era tot aquell conjunt de figures en flames, tots ben contents. I crec que ja no recorde més detalls d’aquell somni. Vostè què en pensa?

Emili García i Taengua Enginyer de Camins, Canals i Ports 13

El millor quadre de 2013

14

15

Salutació del President

F

allers i amics, com a president de la Falla Passeig em dirigisc a tots vosaltres a través de les pàgines d’este llibret. Un llibret que, any rere any i tradicionalment, desvela les emocions i sentiments dels fallers i les falleres mitjançant els seus escrits, escrits que fan un repàs del passat i escrits que plasmen la il·lusió d’un futur encara per viure de la festa de les falles. Este llibret també revela els esbossos dels monuments fallers que lluiran al mig del nostre poble i reflectix anècdotes i moments ja cremats d’un any que, si em permeteu, ha estat de 12!

substituint-me en algun acte a què la feina no m’ha permés acudir. A tots un milió de gràcies!

Des d’ací voldria fer aplegar amb estes paraules la il·lusió que tenim tota la comissió d’esta falla per fer del 2013 un exercici inoblidable i, per aconseguirho, és necessària la màxima col·laboració i participació de tots els fallers i falleres del Passeig, per això vos convide a tots els actes que la nostra falla està organitzant!

Per a finalitzar, vull donar les més especials i sinceres GRÀCIES, a les empreses col·laboradores ja que, sense la vostra ajuda a les falles, ens seria molt difícil tirar endavant.

Este 2013 el regnaran dos falleres que duen la festa fallera a la sang. Mª Salud i Alba, a les dos i a les vostres famílies vos vull donar l’enhorabona més sincera i estic segur que sabreu representar la nostra falla de forma impecable. Junt a vosaltres, Yago i jo viurem un any molt intens però segur que màgic i difícil d’esborrar de les nostres ments. Disfruteu al màxim el vostre any!

Quedeu tots convidats, fallers i veïns de Tavernes a tots i cadascun dels actes i celebracions que la nostra falla està preparant i així poder plenar el nostre Com no, aprofitaré l’ocasió per donar les grà- Passeig de festa, harmonia, germanor i sobretot d’una cies a tota la gent de la comissió que ha estat al meu immensa alegria. costat, ajudant-me, assessorant-me i alguna vegada Julián González i Bellver

16

Dedicatòria

Paraules a Julián

A Lleial

Natural

Jove

Increïble 18

Únic

Alegre

mb el teu esperit Jove, optimista i treballador, has sabut dur el càrrec de President de la millor manera possible. A més, amb el teu caràcter Únic i divertit has contagiat a tota una falla a ser partícep de la festa valenciana. Però el teu treball i esforç diari s’ha vist recompensat pels fallers gràcies a la teua Lleialtat, tant a cadascuna de les persones que fem de la falla una gran família, com de la resta de comissions. És sabut, i més cert encara, que per tots eres volgut, però amic t’ho has guanyat a pols, i puc dir en primera persona que eres Increïble, atent, detallista i formal. La meua il·lusió ha arribat a la seua fi, 2012 és, com tu i jo sabem, un any redó, però tu continues en el camí, fent falla de primera mà i treballant més dur si cap però sempre amb eixa Alegria al teu rostre contagiant tranquil·litat. Junt a Mª Salud t’espera també un altre gran any i estic segura que 2013 serà, sense cap tipus de dubte, especial.

A ciència certa sé que no podia haver deixat la falla en millors mans. Així que amic, segueix sempre sent igual de Natural, arribaràs lluny.

Celia Martí i Ferrando Fallera Major 2012

19

Fallera Major María Salud Martí i Magraner Que la teua vida siga plena i els teus instants serens.

Els desitjos llarg temps enyorats prenen forma, es fan presents.

Busques en la memòria llunyana el desig de començar l’empeny.

Per fi ocorre el somni el regnat comença avui.

Enllestir tota la tasca amb emocions que et fan sentir la força del batec al pit.

Endreçar tot l’aixovar que no se’ns faça descuit.

Les calces, les sinagües, la camisa i el vestit; les cuidades sabatetes, la joia i per al monyo les pintes.

Tot queda enllestit!

El somrís en la mirada dóna llum al teu rostre juvenil.

Darrere de la festa dorm la il.lusió, l’enginy de l’artista i el treball de la seua comissió.

La falla com cada any serà cremada afalagant al sant patró.

Regalima la llàgrima per la galta, no es conté l’emoció.

Les flames el cel abracen per fer-li a Déu present.

Amb guspires de pólvora irisades, el foc perfuma l’aire, l’himne inflama els cors units i les espurnes als teus ulls reflectides, semblen estels aquesta nit.

María Salud, que el teu regnat siga molt feliç.

María Rosa Martí i Talens

20

Dedicatòria

Un somni complit

E

m trasllade a l’any 1985 quan al cor de Tavernes es va plantar per primera vegada una falla i el seu nom no podia ser altre que Falla Passeig.

Amb ulls d’infantesa observaves esta festa: els colors dels vestits, la música que omplia els carrers, aquell monument gegant, l’olor de la pólvora, les rialles dels xiquets… Prompte un munt de sensacions van envair els teus sentits. Tan sols tenies dos anys, però tot allò va arribar al teu cor i sense dubtar-ho ens vas dir: “ Jo vull ser fallera d’esta falla “.

Dit i fet, el teu pare ens va comunicar: “ Ja som els tres fallers i de la Falla Passeig “.

Aleshores, la iaia Carmensita, sempre disposta, de la indumentària es va fer càrrec.Va traure del bagul el que abans era el meu vestit de valenciana i el va transformar en el teu primer vestit de fallera.

Què orgullosa vas eixir per primera vegada a la presentació de la falla al Cine Capitolio, abillada amb el teu vestit i amb els cabells ben pentinats, pareixies una nina. Amb pas ferm i alegre et vas plantar acompanyada de Carlos, que va ser el teu falleret durant anys.

Després, tu i la teua germana Ana Mª vareu seguir sent falleres i quants moments màgics heu vis-

22

cut: cavalcades del ninot, cercaviles, ofrenes, vivències al casal…

teua falla et presenta com a Fallera Major de la Falla Passeig de l’any 2013.

El sentiment de ser fallera i l’amor que sents per la teua falla, així com per la gent que l’envolta l’has fet sempre present. Te’n vas anar a estudiar a Barcelona i, fins i tot allí, vas sembrar l’amor pel món faller i per la teua falla. Els dies de falles els contaves: “Ara estaran plantant la falla, estaran donant els premis, que si les cercaviles, el meu vestit, les mascletades…

Desitjosos de conéixer-ho, un any els teus amics de Barcelona van vindre a poder gaudir d’aquella festa que tant els havies contat i què bé s’ho van passar.

En esta ocasió tan especial m’agradaria recordar-te un cançó que t’agradava, Itaca de Lluís Llac.

Esta cançó està basada en un poema que va escriure un poeta grec, Konstandinos Kavofis en 1863. Canta el poeta:

La il·lusió de ser fallera major va començar a esvair-se amb el pas dels anys, encara que sempre estava latent. El desig va tornar a brollar quan vas descobrir al teu àlbum dels 18 anys una cita que deia: “Quan una persona desitja realment una cosa, tot l’Univers conspira perquè puga realitzar el seu somni “ Mª Salud, molts somnis has fet realitat. Ens sentim orgullosos de tu, eres una persona responsable, optimista, alegre i d’idees clares. Has aconseguit, amb esforç, dedicació i renúncia, diferents metes de la teua vida, però aquell somni latent ja té el camí preparat. Sí, ara les constel·lacions s’han aliniat fent que es faça realitat el que tants anys portes somiant. La

“ Si vas a fer el viatge cap a Itaca demana que el camí siga llarg, ric en experiències i coneixement.

Demana que el camí siga llarg.

Que siguen nombrosos els matins d’estiu en què amb plaer, feliçment arribes a badies mai no vistes.

Tin sempre Itaca a la memòria.

Arribar-hi és la teua meta.

Més no t’afanyis en aquest viatge, és millor que s’estengui llargs anys.

Itaca et va regalar un fermós viatge.

Sense ella no haguessis començat el camí, més cap altra cosa pot donar-te.

Encara que la trobes pobra, no t’enganyarà Itaca.

Ric en saber i en vida, com has tornat comprens ja què signifiquen les Itaques.”

Doncs, Mª Salud ja saps el significat d’Itaca.

Significa ennavegar-se en l’aventura, coronar un 23

Dedicatòria

desig, sentir la vida. La travessia ha començat, navega i tin el plaer d’omplir les xarxes de volguts estels plens d’aventures, plens de coneixences.

Nosaltres, la teua família, tan sols volem que gaudisques plenament d’esta il·lusió. Sabem que des del moment en què et van nomenar per este càrrec estàs disfrutant de cada instant, ja que la vida és gaudir dels xicotets moments.

Este any el sentiment que ens lliga a la Falla Passeig es multiplica i ens ompli d’orgull tant per la satisfacció de què sigues la Fallera Major 2013 com perquè este any part de la falla l’ha modelat la teua germana Ana Mª.

Si una cosa cal destacar del teu caràcter és: “Eres amiga dels teus amics” i per tant sabràs transmetre el valor de l’amistat ja que les falles són festa de germanor de la gent de la teua falla, de les altres falles i de la gent del carrer.

Volem desitjar-te a tu, a Alba la teua Fallereta Major Infantil, als Presidents, Julián i Yago que passeu unes falles inoblidables. Que compartiu esta festa tan valenciana amb tota la falla i les persones que hi participen.

Felicitats a tu, perleta meua i per descomptat al món faller.

Mª Carmen Magraner i Palomares

24

El breu instant d’abans

P

osa’t el cancan, nuga’t les sabates. La festa està a punt de començar.

Però no córregues. Hi ha temps. Disfruta del moment, estàs vestint-te amb anys d’història valenciana. Al cap la pinta, al muscle la banda, prop del cor l’escut de la teua falla. Emociona’t a cada pas.

T’esperen minuts tendres, una allau d’il·lusió materialitzada en quatre dies inoblidables.

I si vius més les nits que els dies, amaneix amb els teus somriures, joies que engalanen el sentiment que contagies amb la teua presència. Somiarem amb tu despertes. Serem còmplices de la teua felicitat que viurem com a nostra. Sabem que les falles són part de tu, des de sempre, per sempre.

Viu cada instant, i no tingues pressa. Serà un temps sense temps, serà moment de ser eterna. Enguany les flames no s’enduran unes festes, ens portaran records per a tota la vida perquè, estes Falles, allí on estigues, trobaràs una mirada amiga. Totes estarem amb tu. I mai en serem prou, sempre ens faltarà Bea, però, fins i tot, allà dalt, estos dies, també són dies de festa.

Elena Aparicio i Oroval

25

Dedicatòria

L’amistat es vist de fallera

S

om una colla fallera, pràcticament totes ho som des de ben menudes i, encara que algunes ho fórem d’altres falles, al final hem acabat totes juntes en esta, la teua falla, la nostra, la FALLA PASSEIG. Enguany tindrà lloc el que totes esperem des de fa molts anys, ja que poques coses et feien més il·lusió que arribar a ser la màxima representant de la nostra falla.

La teua perseverància ha fet que ho hages aconseguit i, encara que els més propers a tu no viuen la festa amb la mateixa intensitat, et recolzen en esta decisió i de segur que tots estaran al teu costat i no consentiran que et falte cap detall.

Sempre has fet l’impossible per estar ací en falles, encara que foren unes hores. Una bona mostra va ser l’època universitària. Et trobaves a Barcelona i la setmana fallera et coincidia en temps d’exàmens.

Recordem un any que parlàrem amb tu després de l’entrega de premis per contar-te com havíem quedat i sense pensar-t’ho dues vegades, l’endemà estaves ací vestida per a l’ofrena.

26

Sents passió per esta festa i sobretot per la teua falla. Contagies a qualsevol eixe sentiment i una mostra d’això és que els teus amics catalans, cada any, repetixen l’experiència que en el seu dia els vas convidar a viure.

Ja hem començat a disfrutar del que enguany representa per a nosaltres que sigues la nostra Fallera Major i encara ens queden viure actes que ens posaran els sentiments a flor de pell.

Nosaltres, les teues amigues, estarem al teu costat en cada esdeveniment i saps que pots comptar amb nosaltres per a tot el que necessites.

Sabem que seràs una gran fallera, una gran representant i que deixaràs el llistó ben alt.

Volem que esta experiència siga inoblidable per a tu, ja que és el teu somni i intentarem aconseguir estar a l’altura, perquè t’ho mereixes.

Amb estima, les teues amigues.

27

Entrevista

Juan Carlos Donet Artista faller

Quan comences realment a preparar una falla?

Quant de temps utilitzes?

Aproximadament al mes d’abril comença de nou la feina al taller, encara que en finalitzar les falles, comença la creació de noves idees, esbossos i projectes. D’altra banda, el procés de la idea no té un termini concret ja que, al llarg de l’any, de vegades sorgixen noves idees. En canvi algunes idees apareixen de manera clara immediatament.

cies, il·lusions, així com la creació de noves idees i objectius que donen pas a l’inici d’un nou somni.

Com ha evolucionat la forma de crear monuments?

Quins materials s’utilitzen?

L’evolució de les falles ha sigut notable, tant per l’ús de materials, que faciliten la forma de treballar els monuments, com per la incorporació de maquinària i programes informàtics que permeten crear formes amb més rapidesa i agilitzen la feina.

D’on ix la inspiració per a crear l’esbós d’una falla?

Què va suposar per a tu treballar en un monument La inspiració mai saps d’on pot sorgir, en qual- de la secció especial? sevol lloc o moment. Després d’un bon dinar o Una experiència nova. d’una bona sesta.

Et dediques només a fer falles o també fas fogueLa falla d’enguany de què tracta? Què destaca- res per a Alacant? ries d’ella?

Actualment no faig fogueres, encara que abans sí Tracta d’un balneari on trobem gent de la tercera que em dedicava a fer fogueres. edat disfrutant de la jubilació i el temps lliure.

Després de la victòria de l’any passat, enguany també aspires a un primer premi?

Sempre treballem amb la màxima il·lusió i amb el major desig d’aconseguir el primer.

Què sents, com a artista faller, quan veus cremar el teu propi monument?

Quan veig cremar la falla, m’envolta un fort sentiment d’alegria ja que, en finalitzar el curs faller, comença un any nou replet de noves experièn-

28

Ana María Martí

Llicenciada en Belles Arts i ajundant de l’artista faller El primer monument faller que fas, com podries definir l’experiència? És una experiència molt positiva, ja que mai havia pogut vore el procés de creació o muntatge del monument faller, l’ús del materials i maquinària…

Ajudar a fer la falla ja fa que per tu siga la millor i, a més, fer-li-la a la teua germana és realment emocionant, veritat?

La veritat és que ha sigut una situació excepcional que em deixa sense paraules per expressar l’entusiasme per participar al monument de la nostra falla.

Què és exactament el que fas?

L’artista faller expressa l’acció que desitja per al ninot i Conta’ns alguna anècdota en el taller? a continuació, jo he de dibuixar-la. Després amb suro Ara mateix no em ve al cap cap anècdota, encara que es plasma el ninot modelant les formes prèviament al taller ho passem mol bé. dibuixades.

Per últim, una vegada els ninots fets, t’atrevixes a Què és el que més t’ha impressionat? pintar-los?

Encara que és difícil escollir una cosa en concret, ja M’agradaria molt poder donar color als meus ninots, que cada fase de la creció m’ha paregut interessant, però no és la meua tasca. D’altra banda, quan finalitze el que podria destacar és la preparació de les peces la Falla Passeig, pretenc fer totes i cadascuna de les per al muntatge el dia de la plantà, a més de l’alçada fases d’un ninot per poder aprendre. del monument, que impacta encara més al taller que al carrer.

Partixes d’alguna forma geomètrica per fer els ninots de la falla?

En certa manera, per a crear l’esbós, primer es dibuixen formes goemètriques per a sintetitzar i definir millor el moviment.

29

30

Monument Gran Lema: La Tercera Edat

Artista: Juan Carlos Donet

31

Crítica Fallera

La Tercera Edat La falla de dos mil tretze ens acosta a la gent gran, les persones que ara es diuen gent de la tercera edat.

Una gent sense complexos fent moltes activitats persones desinhibides nostra falla ompliran.

El monument central mostra com tres d’ells juguen al golf més que golfistes em semblen uns ”golfos” de “tom i llom”, no coneixen la vergonya…

A estes hores de res val, ells volen passar l’estona sense calfar-se el cap.

El golf veiem a la falla perquè altre no hi ha, s’ha quedat en la promesa de temps molt destarifats quan es parlava d’un PAI

32

hui això, collons, què serà?

Altres són a un balneari, s’hi està d’allò més bé amb l’aigua tan calenteta tot sembla estar unfladet.

A Tavernes ni balneari ni piscina climatitzada menys mal que ens queda la mar on poder-nos remullar.

Les eixides amb l’INSERSO tenen gran èxit també tots s’apunten als viatges qualsevol lloc està bé.

Es va a pensió completa, excursions i viatgets… ells estaran calladets no siga que els retallen i el pròxim any siga a peu…

Calla, Tonica i no et queixes són uns dies sense néts!!! anem a Torremolinos que a Tavernes no hi ha hotel.

Altres llocs de reunió són els banquets del Passeig, asseguts miren les xiques com que ja no hi ha obrers.

L’altra opció és mirar els gossos com caguen per tot arreu però si un el porta l’amo a eixe el denunciarem i una multa de molts euros a l’Ajuntament pagareu.

Què faria la gent jove si no aguantàrem els néts?

Mil numerets hem de fer per a que l’arròs es mengen i s’estiguen un poc quiets.

Ai, quanta feina donen, ja no sabem què fer!!!

Però com està la cosa més val que ens callem millor aguantar un nét que tindre un fill al carrer.

33

34

Quines ganes tinc que arribe l’hora d’anar a la mar com que és platja accessible jo sí, que podré nadar encara que tinga vuitanta, noranta o cent-i-un anys.

Una guapa socorrista a mi em rescatarà si veu que amb una oneta a punt m’he estat d’ofegar.

La farmàcia ara és un nou lloc de reunió per a joves i més vells.

El tio Vicent no espera i ix amb el medicament ja en la boca i a algun lloc més…

La viagra bon remei per seguir considerant-te més potent que un rocker.

Per a esta, si hi ha diners, no cal recepta ni res.

En fi la Tercera Edat és edat per a disfrutar encara de moltes coses que ens poden aplegar: El golf, la mar, el balneari, l’autobús o la viagra…

La qüestió és que estem vius i això és l’important… a gaudir per tots costats!!! que abans ja hem treballat ara toca descansar…. O no!!!

Maria Gómez i Grau

35

Dedicatòria

Acomiadament 2012 Moltes felicitats als dos!

U

n any redó! No hi havia millor manera de resumir amb tan poques paraules un any que per a vosaltres ha estat ple d’alegries, emocions, festa, diversió, nervis, i felicitat. Així ha estat el 2012!

Heu viscut una experiència que durant molts anys perdurarà a les vostres ments. I junts heu fet un gran equip del que els fallers ens hem sentit molt orgullosos.

No canvieu mai!

Enhorabona per ser com sou!

36

Celia, tu eres la mostra que les segons parts SI poden ser bones o molt bones. Has mostrat la mateixa il·lusió i emoció que durant l’any 2010, i això té molt a dir d’una fallera… Amb la teua senzillesa i alegria has enamorat a tots els fallers, i com tu bé saps per a molts de nosaltres sempre seràs l’eterna Fallera Major!

Julián, tu has estat sempre pendent i detallista amb ella, has disfrutat com el que més, però sempre al lloc que et correspon. La teua dedicació a la falla et defineix com a faller, feiner i compromés. Ara el teu camí continua, però de segur que sempre que recordes l’any 2012, un somriure es dibuixarà a la teua cara i els teus ulls s’emocionaran.

A.L.G

37

Unes bones falles, una bona foto

U

nes bones falles, com les que tenim a Tavernes, són com una bona fotografia. Cal preparar-les, enfocar-les bé, buscar el moment, disfrutar-les, ajustar-les i viure-les.

Quan ens disposem a fer una fotografia, hem de tindre la intenció de captar un moment de la història únic i que ja no es repetirà. Lògicament tot el món pot fer fotografies, però sense cap dubte, quan es vol aconseguir una gran foto, única, diferent…cal preparar-la adequadament.

Exactament igual passa amb les falles. Monuments se’n poden fer molts, però sols la nostra falla serà única si es prepara. Durant tot un any els fallers treballen en equip per a viure una festa que cada any fa història.

Quan agafes la càmera vols fer bones fotos.

Has de controlar elements com la llum, l’enquadre, la proporció, l’originalitat, l’oportunitat… Tot pot estar preparat però la màgia es concentra sempre en l’últim instant. Fins que no li dónes al “click” no saps què eixirà en realitat. Hem de pensar que ens poden tancar els ulls, es pot moure algú, pot variar la llum i tantes coses que en uns casos ens farà

38

malbé la instantània o en altres la faran única i irreJo mentre, amb el vostre permís i sempre conpetible. tent ajustaré la llum, buscaré el millor enfocament, tractaré d’enquadrar, de ser original, proporcionat i En les falles passa com en les fotos. La màgia buscar l’oportunitat per sumar-me, amb la meua càestà present i no se sap fins el “click” final. mera, a eixos milers d’instants que, com a fotografies, recordarem i farem que passen a ser la memòria hisLa comissió treballa tot l’any. Fa loteria, festes, tòrica viva de les nostres falles. encontres, reunions, actuacions… mil preparatius perquè la setmana de falles siga inoblidable.

Bones festes a tots.

Les coses s’ajusten al màxim, es busca la proporció entre el que es vol fer i el que es pot fer, s’intenta sempre ser original sense deixar la tradició, es vol aprofitar l’oportunitat de cada any de fer les falles irrepetibles.

Francisco Teodoro i Calatayud Diplomat Universitari Infermeria (DUE) Aficcionat a la fotografia

Gota a gota, fet a fet, les comissions falleres van treballant per fer una gran fotografia, un retrat que mostra la passió de les falles. Eixa foto en les falles no està formada per sols un instant. És la suma de milers d’instants viscuts a la presentació, a la demanà, a les despertades, ofrenes, actuacions musicals, excursions, passacarrers, notes de música, pólvora, germanor, vestits i engalanaments… mil instants que sumats faran que cadascú de nosaltres guarde la fotografia de les falles de cada any.

39

Fotos

40

2012 en imatges

41

Fotos

42

43

Fotos

44

45

Fotos

46

47

L’emoció no entén de paraules

B

on dia, són les 6:25 h de la matinada, i hui no és un dia com qualsevol. Si tot va d’acord el previst, i el professor ha sigut conseqüent amb allò que va dir, en tres hores aproximadament sabré si sóc Llicenciada en Dret.

Financer i jo ja ens hem fet amics, però és en l’examen on s’han vist reflectides les hores que hem passat junts, les nits de desvetllament i els mil i un cafès. Vaig eixir contenta, però mai se sap. Ell, el professor Miquel García és qui té l’última paraula, i qui em dirà si tanque esta bonica etapa d’estudiant.

he hagut d’arreplegar, i els llavis ja no poden aguantar ni un mos més... ja pujant a la segona planta els batecs del cor sembla que vagen a eixir disparats, i ja a la fi, em trobe davant la porta del professor García. Ja està, la sort està tirada. Després de fer dos cops a la porta, i entrar dient un “bon dia, puc passar?” entre quequejos, García em mira i amb un somriure i uns ulls de complicitat em deixa vore que almenys ha anat bé. Finalment, de la seua boca ix un “aprovat, apte, vosté s’ho ha guanyat!” Fins ací puc contar. És tot el que recorde d’aquell assolellat matí de primavera de 2012. Felicitat compartida amb els meus familiars, amics i companys.

Alegria i emoció es barregen, i en pocs minuts em passen pel cap cinc magnífics anys de carrera.

A mesura que passen els minuts, i arribe a la facultat els meus nervis van augmentant. Per començar Ja al carrer, comencen les telefonades, les ja no em queden ungles que mossegar, els cabells me’ls abraçades i les llàgrimes no tarden gens en aparéi-

48

xer pels meus ulls. Per més que vull no puc descriure el que sent, les ganes de cridar augmenten, alegria, emoció, excitació, recompensa... Vida és el que sent, i més viva que mai estic!

un primer premi treballat. Una recompensa d’un any dur que entre tots vam tirar avant i vam endolcir, i unes falles 12, que mai seran iguals, i que personalment per a mi, seran recordades com les falles de la meua vida.

La mateixa sensació vaig sentir el dia 17 de març a la plaça de l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna, a les 19 h de la vesprada amb la plaça plena de gom a gom, el premi al millor monument estava a punt de revelar-se, i allí estàvem Julián i jo; i sí, amics i fallers, Primer Premi Monument Gran: Falla Passeig. Res més puc dir. Sols recorde uns minuts abans on Julián em va agarrar fortament de la mà i em va dir “Celia, enguany sí”. No em pregunteu si vam botar, ballar, cridar, aplaudir, plorar o riure... no tinc ni idea. Després tot el que recorde són “Enhorabona” i abraçades de la meua gent, res més, fallers, res més vos puc contar per molt que m’agradaria. És més, per parlar d’este moment he hagut de mirar les fotografies, analitzar cadascuna d’elles... i done gràcies per com en un tros rectangular de paper es poden arribar a transmetre tantes, tantíssimes emocions. Per més que passen els anys, ahí perduren, i fan reviure moments especials.

Però ja que de primers premis anem, i tenint esta oportunitat, done el primer premi sense cap tipus de dubte a la meua gent (fallers/es, amics, amigues, falleres majors 2012 i sobretot als meus pares i a Julián, Clara i Lluís) per l’any tan magnífic del que m’heu fet la partícep més important i que gaudira com ningú la festa. Per tant, puc dir als quatre vents que el MILLOR I PRIMER PREMI QUE PUC DONAR ÉS HAVER TINGUT LA SORT DE COMPARTIR-LO AMB TOTS VOSALTRES.

Però bé, com diu la dita, més val una imatge que mil paraules, ací vos en deixe unes quantes perquè sapigueu el que la Falla Passeig va viure eixa vesprada.

Inoblidable per descomptat, i igual d’inoblidable va ser, quan la nit ja del 20 de març i baix la pluja i el fred, els víkings que van conquestar el Passeig per uns dies, van anar cremant-se a poc a poc, tímidament. Ahí va Mai, amics, podré oblidar aquella vesprada, acabar com aquell que diu el meu regnat, les meues que a la meua manera recorde, i que tanta felicitat i falles. Moltes, moltíssimes gràcies per fer d’un any una alegria ens va donar, perquè a la fi puc dir que va ser il·lusió, d’un any el millor record que per sempre duré.

Celia Martí i Ferrando Fallera Major 2012 49

Fotos

50

51

Entrevista

María Salud Martí i Magraner Fallera Major 2013

És estrany entrevistar a algú quan estàs segur de saber quines seran les respostes. Això era exactament el que anava a passar-me a mi amb María Salud. El fet de conéixer-la bé i haver tingut la sort de compartir amb ella milers de moments fou el motiu pel qual no volia deixar passar l’oportunitat que fallers i amics pogueren conéixer un poc millor a qui és enguany la nostra Fallera Major. I és que si María Salud és bonica per fora, molt més ho és per dins, imagineu-s’ho!

I qui et vist de fallera?

Ma mare i la meua iaia Carmensita són les encarregades de vestir-nos a la meua germana i a mi. Realment l’acomboiadora (monyos, mantellina,…) és la iaia Carmensita, sempre disposta. A ma mare no li agrada tant, però no ha tingut més remei, li han tocat dues filles falleres. Però, entre nosaltres, crec que ara inclús disfruta més que nosaltres.

Esta és una pregunta ben típica però no vull Així que, a pesar de la distància i donant gràcies deixar-la passar, quin és l’acte que esperes amb a les noves tecnologies va començar el batalló de pre- més il·lusió? guntes. Ací vos les deixe: No sabria quin triar, m´agraden tots. Però si n’he de triar un, sense dubte és l´ofrena de flors a la Mare de María Salud, des de quan eres fallera?

Déu, acompanyada clar, de la cercavila corresponent.

Tenia dos anys. Jo no ho recorde, però el meu pare conta que vaig vore plantar la falla Passeig, era el pri- Com has viscut els actes fins ara? mer any, i li vaig dir: “papà, vull ser fallera”. I així va co- Es fa proper el dia que vam formar “la plantilleta” del mençar, la família al complet, tots vestits de fallers...

Passeig: Alba, Yago, Juli i jo. Des d’aleshores ha anat creixent amb la intensitat dels actes: demanà, proclaQuè significa per a tu ser Fallera Major? mació, visites al taller de l’artista, i també la il·lusió.

Sembla un tòpic, però ho he desitjat des de ben me- Estic segura que serà un gran any i que tots quatre nuda. He viscut la festa fallera de moltes formes, més sabrem gaudir-lo de la millor manera. activa o menys, depenent de la disposició de temps en moments concrets de la meua vida. Ser Fallera Ma- Com creus que duràs això d’alçar-te abans de les 8 jor et permet viure altra dimensió de la festa fallera, del matí per a les despertades? tal volta amb més intensitat.

Buff, no sé! Ja estic fent-me a la idea! M´han dit que este any tot és tan intens que s’oblida el cansament.

52

Del que no tinc dubte és que intentaré viure i disfrutar al màxim cada moment.

em vaig sorprendre i vaig pensar que lligava a la perfecció amb la temàtica del nostre llibret. El dibuix, composat per figures simples i colorides, deixen entreveure la I dis-nos, mascletà o castell? Paella o arròs al forn? capacitat innata d’un xiquet per interpretar geomètricament la realitat.

Mascletà i paella.

Algun desig faller?

Que gaudim tots d´estes falles, i que no ploga!!!!!

I per això vaig voler incloure’l ací. I també per rendir-li homenatge a aquella xiqueta de 5 anys que ni tan sols imaginava que el seu dibuix voria per primera María Salud, sé que esta és una pregunta estranya volta la llum i seria publicat 25 anys després al llibret de però vaig a mostrar-te un dibuix d’una xiqueta de l’any en el qual ella mateixa seria Fallera Major. Estic se5 anys. Fixa’t en els colors, en les formes, en les fi- gura que aquell 29 de maig de 1988 aquella xiqueta ja ho desitjava. gures. Què opines? És curiós com veu el món una xiqueta de 5 anys, tot és color, els pardalets són blaus, verds, les papallones roges,…res és igual. Quina simplesa en les formes! Els menuts extrauen l´essència de les coses. Supose que aprenem a dibuixar mitjançant formes geomètriques pures (cercle, triangle,…). Amb els anys les combinem i es compliquen. També em sorprenen les proporcions dels elements. Quina meravella si els majors seguirem veient el món amb eixe colorit i senzillesa!!

Casualitats de la vida, mentre preparava esta entrevista vaig rebre d’un amic i company un recull de dibuixos de quan anàvem a escola, entre ells el de María Salud, la qual estarà assabentant-se’n en estos moments que el dibuix que li vaig mostrar és seu. En vore’l

53

Fotos

L’inici de

2013

54

55

Fotos

56

57

2013

M

’agrada el número tretze, no puc evitar-ho.

Un full en blanc, un llapis, l’escric.

13

Tretze.

Deixe el llapis a un costat, agafe el full amb les dues mans i el separe de mi a una curta distància. Repasse la grafia i pense “quin número més bonic!”.

Serà que no en vull conéixer de males sorts ni de supersticions. Serà pel fet que siga l’oblidat i menyspreat en moltes cultures el que fa que m’apiade d’ell i desperte en mi una certa i estranya tendresa.

Serà perquè el trobe a faltar a hotels, carrers i celebracions i inconscientment continue buscant-lo a les files d’avió sense trobar-lo.

M’agraden els números imparells, potser siga este el motiu. M’agrada i em commou la inexactitud.

I perquè a més és un nombre primer. Indivisible, inquebrantable. Perquè malgrat els intents de llançarlo a l’oblit només es deixa endoblegar per sí mateix i per la senzillesa de la unitat. Sí, m’agrada.

58

Serà perquè és també un número ben faller.

U del tres. Primer de març. Convertit a data, provoca que comence el mes faller per excel·lència. Comencen les mascletades. I no és sinó, al voltant de les 13 hores quan la gent, arribada des de diferents punts de la ciutat, comença a omplir els carrers i la plaça a l´espera de que les tretze falleres de la cort d´honor permeten al pirotécnic acabar la seua tasca. Tots romandran impacients. La distància que els separa des d’ara fins el moment clau és un hora i tres avisos.

Fins i tot m’agrada com sona. Tretze.

Perquè el seu so és precís i contundent, com el coet de la primera mascletada. Comença a respirar-se la pólvora als mateixos carrers on, aproximadament tretze dies després, aniran apareguent les primeres peces dels monuments fallers i d’on el vent s’endurà, la nit de Sant Josep les últimes cendres, donant pas a la primavera que durarà el que tardarà en arribar l’estiu; tretze setmanes. I haurem de tornar a esperar un any per començar de nou. Un any en el qual la lluna farà exactament tretze voltes al sol.

Torne a deixar el full sobre la taula.

Serà perquè en contrast amb la línea recta, sòbria i discreta que forma l’u, el tres ens regala l’alegria i desimboltura de la corba. Com si de la rectitud del faller junt a les formes arrodonides del vestit de la fallera es tractara. Perfecta combinació. Fets l’un per a l’altre.

M’encisa este número.

Bones Falles 2013!

Clara Grau i Escrivà Enginyera de Telecomunicació

Aquest article ha participat al concurs Lletra d’Or de la Federació de Falles Junta Local Fallera de Tavernes de la Valldigna, i ha estat guanyador.

59

Articles

Article

Figures i falles

F

a unes setmanes em van proposar escriure este article, vaig acceptar sense pensar que era un tema que desconeixia, ja que no havia reflexionat mai sobre l’estreta relació entre la festa fallera i les figures geomètriques, però escrivint-lo, vos puc assegurar que és una relació prou estreta, més del que a primera vista podria semblar-vos.

Les figures geomètriques es troben molt presents al món faller, no sols als monuments, que poden ser l’expressió més evident de la relació, sinó també en diversos actes de l’any faller. Alguns dels moments més destacats són la cavalcada del ninot, la plantà, el monument, l’ofrena de flors i per últim la cremà.

Els elements que intervenen fent que esta relació siga possible són bàsicament dos: l’esforç i l’enginy d’aquells que es troben organitzant i treballant perquè cada any tinguem una de les millors festes, “LES FALLES”.

Les figures geomètriques ja les trobem en la calvacada del nitot, aquell acte que ens anuncia que les falles s’acosten, el que ens marca el preludi del que seran els propers monuments. Durant ves61

prades i nits els fallers al casal preparem i pensem en figures per a xiquets i majors, les quals pretenen expressar la crítica i tema del futur monument. Eixes figures fetes amb teles, cartrons i fusta, tracten cada any d’innovar i fer que este acte siga un dels més desitjats per fallers i falleres. La gent als carrers espera este moment per eixir pel poble i vore quina falla ha tingut les figures més originals, les més arriscades i atrevides axí com les més gracioses. És, sens dubte, un dels actes més divertits de l’any faller.

monuments. Els artistes proposen cada any figures més innovadores i cada vegada més fidels a la realitat per aconseguir una paròdia de la societat. Es busca també fer figures arriscades perquè l’impacte visual que ens transmeten siga major. En pensar en estes figures, ens vénen al cap aquells monuments atrevits que es troben pràcticament en l’aire o figures que toquen en alguns dels casos, sobretot als carrers més estrets, les façanes de les cases, figures que fan que els monumets siguen impressionants i magnífics.

On més clara es pot vore esta relació que uneix figura geomètríca i falla, és als monuments fallers. Els monuments, tant majors com infantils, es composen de figures que ens traslladaran, per uns dies, una visió crítica i simpàtica de la societat actual. Eixes figures són per excel·lència els “ninots”, els ninots que, tots col·locats als carrers i places dels pobles, formen els

Un altre punt que caldria destacar és l’acte de l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. Les flors formen figures per a elaborar un mantell de flors que, durant uns dies, vestirà la Mare de Déu dels Desemparats. Els vestidors cada any dissenyen un nou mantell. Primer munten la plantilla amb les formes de les figures i l’elecció dels colors, després cal

62

una rigorosa organització per part de les comissions falleres, per portar les flors d’acord amb els colors que formaran el mantell. Finalment en l’ofrena, els fallers i falleres dipositen els seus rams que formen part d’eixe mantell i així poder retre homenatge a la seua patrona. Potser és el moment de més sentiment de l’exercici faller, degut a l’emoció que suposa per als fallers i falleres este acte, però els rams de flors són els encarregats de posar la nota de color a l’acte, formant eixe preciós i monumental mantell floral.

i color que, en un tres i no res, com mana la tradició convertix en cendres el treball d’un any de festa.

Estes cendres que ens deixa el monument i que són el punt final de la festa són també, com se sol dir al món faller, des d’on naix el pròxim exercici faller, on podrem tornar a gaudir de la màgia de les figures i d’eixa festa tan nostra que són les falles.

Carlos Savall i Soria Estudiant de Dret

Per acabar m’agradaria ressenyar també que el foc de la cremà ens proporciona figures geomètriques dignes d’admiració. El foc és aquell element que s’encarrega de reduir a cendres els monuments i posar punt i final a les falles. Els fallers encarregats de preparar la cremà també fan un treball excepcional perquè el monument creme de la forma més espectacular possible. Així, als castells que precedeixen la cremà, podem vore palmeres de focs artificials, colors màgics que il·luminen per uns moments el cel, fent inoblidable la nit de la cremà. Finalment la traca pren el monument amb foc i espurnes situades en punts que fan que el monument es consumisca, donant al públic un espectacle visual de llum 63

Article

A l’espera

H

ui he anat a per la tela, morada, com les meues flors. Més a conjunt impossible. Quina alegria, ara em falten les espardenyes, la camisa i la manta morellana. Esta setmana ho acabaré de comprar tot.

Quin comboi i quina il·lusió em mou per dins. També la brusa, i sí, la vull brodada, amb l’escut de la falla, i també el seu nom, ho vull tot.

Mai he desitjat amb tantes ganes que arribara gener, i amb ell un dels actes més importants per als màxims representants d’una falla (fallera major i infantil i presidents major i infantil), la presentació. I allí, si tot va bé estarà ell, fent-me sentir orgullosa. Ja em veig a segona fila, al costat de la passarel·la per no perdre detall.

Ja m’ho estic imaginant, quines falles més esperades, i sobretot viscudes de manera especial, molt especial, desbordant si cap més felicitat.

En les nits de vigília els meus pensaments van més enllà de la realitat… què farà en vore les falles? i sobretot la seua falleta? i quan veja tants xiquets botant i jugant? Tirarà coetets?

Ja sóc, al meu món fictici, a l’ofrena de flors, i allí va ell, el més guapo, portant-li les seues primeres flors a la Verge dels Desemparats, innocent com el que més,

64

però content. I sempre, sempre amb el seu somriure en la boca, és tan agraït que, dóna gust fer-li cas a este xiquet (murmura la gent).

Per acabar vull fer constar la data, hui, dijous 12 de novembre de 2012, baix una nit gelada i el soroll tranquil·litzador d’una pluja constant, t’he escrit a tu fill meu, ja al llit gitada amb una mà acariciant-te i l’altra I el dia Sant Josep quan la nit caiga i es creme la escrivint, mentre ton pare dorm profundament, per falleta, què farà? Són tantes les incògnites que tinc, són fer-te saber que ja estàs amb nosaltres dos, encara que ho estaràs d’ací un mes aproximadament quan estaràs, tantes les ganes de saber de les seues reaccions. ja a la fi, als meus braços. Així que, ara que encara em Però, encara és prompte. A dia de hui m’he de puc permetre dormir, vaig a tancar els ulls i a deixar-me conformar tocant esta panxa tan redona com una cir- portar pels meus mons, que escrivint ja se m’han fet les cumferència i, tan bonica i tendra que, de tant en tant, 02.00 h de la matinada. es mou per dir-me que està ahí. És la seua forma de Bona nit. cridar-me “mare”. Ai fill, no tardes en vindre, que estos últims mesos són bonics però durs. Saps què? Ja t’he posat careta, ja t’he fet faller i t’he contat milers de conSusana Plancha i Blasco tes i anècdotes, et cante cada nit cançonetes i et done Llicenciada en Econòmiques tota la calor que puc… i mira si vaig lluny que ja m’he imaginat tantes coses boniques, que t’enyore, però sé que estàs ahí, junt a mi.

I com que sé que, quan sigues major, llegiràs este i tants escrits que t’he fet (ja patiràs les conseqüències de tindre una mare a la qual li apassiona escriure) vull acabar d’una forma especial, dirigint-te unes tendres paraules que cada nit et dedique mentre ton pare s’adorm acariciant-te, i són: “recorda que eres el regal més gran, el més volgut i preciat, no ho oblides mai. T’estimem tant”.

Aquest article ha participat al concurs Lletra d’Or de la Federació de Falles Junta Local Fallera de Tavernes de la Valldigna.

65

Article

La gran cagà del camell!!

U

n quadrat, un camell, un premi, una falla, una festa, un carrer i uns fallers. Podria ser la definició perfecta de l’esdeveniment que per segon any consecutiu la falla Passeig va organitzar este passat mes de setembre.

Carrer tallat, taules, barres, entarimat muntat.

El rellotge de l’ajuntament junt a les campanades de l’església toquen les 20.30 h i el carrer Nou comença a ser el centre d’atenció del poble. La gent va arribant, amb ganes de passar una bona estona i tots per un instant pensen que, tal volta, siguen ells els afortunats d’endur-se el premi, ni més ni menys que 1000 € (que de passada siga dit, no vénen gens malament en els temps que corren).

Milers d’ulls enfocats a les tanques que envolten un gran rectangle on dins d’ell estan marcats a terra els quadrats amb un número distint cadascun d’ells.

Tots els quadrats venuts, la sort està tirada, i mentrestant allí dins està el camell (portat de l’orient, segons diuen els xiquets que es queden bocabadats davant d’ell) passejant i pegant voltes per tots el quadrats. On defecarà? Eixa és la gran qüestió, la gràcia d’esta festa.

Que, alhora és amenitzada per la nostra xaranga, amb la que ballem al ritme de la música. La festa està assegurada, i més encara, si hi ha ganes de passar-ho bé.

66

Després de dos o tres parades del camell, tots atents per si fera les seues necessitats.. però de moment no hi ha sort. Ja, finalment cap allà les 21.45 h, el volgut camell defeca al número 336 i, ni més ni menys, l’afortunada és Ana Benavent, una gran fallera i amiga i, a més forma part d’una gran falla veïna de Tavernes, la falla la Dula. Tot és alegria, i comboi, i encara que el camell ens abandona “per a anar a deixar més regals a altres pobles” (tal i com escolte que comenten els xiquets) la festa continua. La nit cau i amb ella arriba l’hora de sopar. Les taules plenes, els entrepans de pa farcit més que engolits i les ganes de ballar en augment, així comença la nit: amb ganes i força!!

La discomòbil comença a sonar, la gent a animar-se i cadascú ja es pot fer una idea de com acabarà la nit. Un gran èxit, i com no, els fallers satisfets, ja que, una volta més, el seu esforç i treball diari s’ha vist recompensat (encara que siga dit, més ajuda mai se’n va de buit).

La falla vol agrair la tasca desinteressada i la dedicació de Jordi Marti i David Palomares en este acte. Gràcies per fer-ho possible!!!

I amb la ressaca del dia següent, ja estem ideant a vore quin animal portem l’any vinent i pensant fer, si cap fer, esta festa més gran.

No cal dir que, esteu convidats... vos esperem !!!

Celia Martí i Ferrando Estudiant de Dret 67

Article

No va ser un dia qualsevol

A

lguna vegada vos heu parat a pensar en la quantitat de figures geomètriques que ens envolten? La quantitat de quadrats, cercles, rombes, piràmides i demés figures que estan al nostre voltant i de vegades no en posem atenció? I això que alguna ha format part de moments importants de la nostra vida, voleu que vos en conte un? Poseu atenció!!

Era un matí d’estiu, millor dit de finals d’estiu, era el 5 de setembre. Era un diumenge com un altre, no tenia res d’estrany i ningú haguera sospitat que aquell seria un dia important per a mi. Estava aprofitant els últims raigs de sol…aquell sol redó que desprén eixa calor tan bona quan… el telèfon mòbil va sonar. Una veu desconeguda com un icosaedre (figura geomètrica de 20 cares) em sorprengué dient-me: - Lorena demà comences a treballar!

Al matí següent va sonar aquell aparell rectangular i xicotet que es trobava a la dreta del meu llit, el despertador. Emocionada, intrigada, nerviosa, contenta…estos eren alguns dels sentiments que m’envoltaven, era com si tots estigueren dins d’una caixa quadrada i cada cinc minuts apareguera un. Era el primer dia de treballar al nou col·le, no sabia com

68

serien els meus nous companys, els nous alumnes, el meu cap era com un globus redó ple d’idees contraposades. Però bé, ara no era moment de posar-me a pensar en tot això, estava a casa i m’havia d’arreglar per anar-me’n. Prendre el desdejuni, rentar-me les dents, buf quanta feina. Eren les 8:00 h i ja estava preparada per agafar el cotxe i disposada a anar a València. De camí veia cercles que m’indicaven a quina velocitat anar, també rectangles que em deien per on havia de circular i triangles que m’advertien de possibles perills.

Per tal de dur a terme la tasca que volíem realitzar, un tema havíem de pensar… i les estacions de l’any ens van acompanyar. També haguérem de barrejar nombroses figures geomètriques per a obtindre un gran nombre de ninots fallers. Amb tres esferes blanques i un con taronja un ninot de neu representava l’hivern. La primavera sempre tan florejada, la férem amb una esfera groga i piràmides al seu voltant, representat una bonica flor. Amb l’estiu no ens vam haver d’escalfar massa el cap… un gran sol redó que il·luminava a tot el món. I per acabar la tardor un arbre amb un tronc ben gros rectangular i Ja eren les 9:00 h i començava a entrar al nou de les seves branques eixien unes fulles en forma de col·legi. Primer vaig obrir aquella porta gran i rectan- rombe. gular i el conserge amb el seu millor somriure em va donar la benvinguda a aquella nova aventura. El Quan van vore la meravella que havien creat, primer dia ja férem més que feina…i tant que si en no s’ho podien imaginar, no pensaven que amb unes férem…però entre estes hi havia una que em cridà figures geomètriques es poguera fer una obra d’art. especialment l’atenció, havíem d’explicar als alumnes Molts dels alumnes es preguntaven per què havien que venien d’intercanvi d’Irlanda, què era allò de les de cremar la falla, i jo els vaig explicar…

FALLES. Per a un faller la nit de la cremà és una nit imEls vaig ensenyar fotografies vestida de fallera portant… perquè crema tota la feina feta durant un en l’ofrena, altres amb la brusa tirant coets i, com no, any per a començar a preparar un nou any, amb més de diferents monuments fallers. Es van quedar boca- il·lusió i alegria que el passat. badats i vaig decidir fer, amb l’ajuda d’ells, una rèplica de falla.

Lorena Martí i Palomares Mestra d’Educació Infantil i Anglés 69

Article

Falles, un món ple de geometria

N

o vos enganye quan dic que ja des d’un principi se’m presentava una tasca ben complicada: fusionar una cosa que tant m’apassiona com són les falles amb altra com la geometria, que tants maldecaps m’ha ocasionat els últims anys com a estudiant. No és freqüent que en època de falles pensem en qüestions matemàtiques, més faltaria! perquè estos dies, que ja són ben pocs, toca gaudir al màxim de la nostra festa per excel·lència i oblidar-nos-en de tota la resta.

Potser haver estudiat magisteri ha fet que, tal vegada, ara em fixe més en la part didàctica de les coses que m’envolten i pense de quina manera aprofitar-les per a enriquir l’aprenentatge dels xiquets. És per això que si ho pensem amb un poc més de deteniment ens podem adonar que en estos dies tan especials convivim amb un gran ventall d’elements geomètrics sense quasi adonarnos-en.

Pensem sols un instant en les estructures del nostre pavelló, els monuments fallers, els coets que tiren menuts i majors, els arnadins, les cas-

70

soles d’arròs al forn i els bunyols que tan a gust ens mengem al so dels platerets i els bombos de les xarangues. Fins i tot les perles que adornen la indumentària fallera, les formes rodones perfectament treballades als nostres cabells, les fonts que ha acollit el Passeig durant molts anys o, simplement i sense anar-nos-en més lluny, este mateix llibret que tenim entre les mans.

Totes i cadascuna d’estes coses naixen d’una senzilla forma geomètrica que es barreja amb l’esperit faller; igual que l’artista uneix la seua creativitat amb les proporcions matemàtiques justes per donar-li vida als ninots que engalanaran les nostres falles. Així, als tallers, formes geomètriques diverses es disposen per crear el que molts anomenen obres d’art: línies rectes i corbes, formes esfèriques i quadrades que ens transmeten missatges a través de les figures que formen; els ninots que, després d’un llarg procés d’elaboració, dibuixen somriures als rostres i desperten en nosaltres sentiments, estima i il·lusió per un mateix somni, el somni de tota una comissió que treballa any rere any per exaltar la seua falla i els seus fallers.

Tal volta és ara quan entenc que l’art faller i la geometria no són coses que corren per diferents camins. Els que estimem les falles, hem aprés també a apreciar les formes, doncs, què seria d’un fruit si no tenim cura de la seua llavor? La geometria no sols ens permet construir un món fantàstic de fusta, paper i cartró, sinó que a més, és capaç de crear monuments que desperten l’alegria i l’entusiasme de tots aquells que somnien amb la festa fallera.

Nerea Galera i Cortés Estudiant Magisteri Educació Primària Especialitat Pedagogia Terapèutica

71

Article

Falles i farmàcia. La doble “F”

Q

uan em van dir que el llibret d’enguany tractava de les formes geomètriques al món faller em vaig dur les mans al cap. Com anàvem a relacionar-ho? No hi havia manera de fer-ho!! Després m’ho van explicar millor i en qüestió de minuts la meua visió va canviar totalment.

Com no havia pogut adonar-me´n abans que no sols tenen a vore sinó que a més estan íntimament lligats?

Però ahí no es va quedar la cosa i per fer-me vore que tot té relació em van posar deures: relacionar també les falles amb els meus estudis. Falles i farmàcia. La cosa no anava a ser fàcil!!

tes persones coneixen realment el que és el món de les falles? És clar que no. El món de les falles no és sols un monument que es planta el 15 de març i que es crema el 19, no és alcohol i festa durant quatre dies, vendre loteria.... El món de les falles és molt més.

El mateix em passa a mi amb alguna gent quan sap que estudie Farmàcia, sempre la resposta a esta notícia és: tants anys estudiant per a vendre aspirines? No senyors, la Farmàcia és molt més que estar en una oficina de farmàcia despatxant medicaments.

Clar està, que l’eixida més coneguda és esta, però no significa que siga l’única ni la que la majoria de la Relacionar dos mons que en un principi parei- gent que elegim este món i no procedim de família xen completament diferents però que, a la vegada, amb una Farmàcia volem seguir. conviuen en una mateixa vida no és difícil si deixes parlar al teu cor. En un principi vaig pensar que no Des de ben xicoteta he sigut fallera, no recortrobaria paral·lelismes entre la meua passió, el món de cap any on no haja format part d’una falla. No és de les falles, i la meua futura professió, la farmàcia, que els meus pares siguen fallers des de sempre, és però al llarg del temps he vist que hi ha moltes sem- més, a mon pare tot este món no és que li agrade blances. massa, cosa que a ma mare, a l’igual que als seus tres fills, li apassiona. I és que ser faller, és disfrutar tot un Estic quasi segura que a més d’un de vosaltres, any d’allò que t’agrada: sopars, llibret, playbacks, profallers, alguna vegada vos han dit que el món de les clamacions, presentació, paelles, loteries... Qualsevol falles és un malbaratament constant, que no entenen excusa és perfecta per reunir-te a la falla i disfrutar com ens agraden si és com cremar els diners però, es- d’una estona agradable al costat dels teus amics.

72

Recorde l’any que vaig acabar el selectiu, t’agafa en una època que no saps molt bé el que vols, que en l’única cosa que penses és en eixir de festa i passar-ho bé, però que a la vegada has de decidir què fer la resta de la teua vida, una decisió que encamina el teu futur. Jo sempre havia volgut ser metge, però la nota no em va permetre accedir a esta carrera i és quan em vaig plantejar una segona opció: Farmàcia, una professió que, en realitat, poca gent coneix i trobe que és per este mateix motiu, pel qual la majoria de la gent que m’envoltava em deia que no elegira esta carrera, però sempre he sigut un poc cabudeta i finalment vaig decidir seguir el meu instint.

mi, eixir de festa i disfrutar de la setmana fallera, és tindre bons records amb els teus amics, disfrutar del temps que tens lliure de la manera que més t’agrada i sobretot oblidar per uns moments els problemes que pugues tindre per fer més agradable esta vida, sobretot en els temps que corren.

Per concloure esta xicoteta opinió, sols em queda dir que el més important és seguir el teu cor i compartir el teu temps amb aquelles persones i aquelles activitats que més t’agraden sense parar a pensar quin serà el futur que et puguen reportar, perquè ens passem la vida esperant que passen certes coses sense adonar-nos que el que realment està passant és la A aquelles persones que no entenen per què hi vida. ha gent que es desviu per la falla, que sense rebre res a canvi invertix tant de temps i no tants, però diners també, sols he de dir-los una cosa, tot en esta vida sol dur una càrrega econòmica darrere, per exemple: eixir de festa, anar de compres, prendre qualsevol cosa amb els amics, viatjar... I quina és la recompensa? Un record, passar una estona agradable i que done sentit a esta vida, que disfrutes dels moments que tens per a tu i sobretot ser feliç. Doncs, són estes coses les que la falla ens proporciona a tots aquells que ens agrada Carol Ciscar i Arlandis este món, no sols és plantar la falla i guanyar un preEstudiant de Farmàcia

73

Article

Una festa multicolor

S

óc de la falla des de fa molts anys i mai ha deixat d’una falla que cada any fa el possible perquè tots ens de sorprendre’m, és una de les celebracions més sentim com a casa, és la nostra Falla Passeig. divertides que hi ha.

Bé, podria dir moltes més coses però per als La unió i la solidaritat entre els seus partici- que ja esteu en este món no vos fa falta, i per als noupants mai deixa indiferent a ningú que es trobe a vinguts vos convide a vindre i descobrir de la nostra prop. Estic parlant i parlant i encara no he dit a quina mà este meravellós món de llum i fantasia on regna festa em referisc, però supose que tots ja ho haureu una gran germanor entre totes les falles. endevinat, és “La Cavalcada del Ninot”. Una festa de disfresses i colors on s’anuncia que les properes falles Espere poder gaudir d’este gran espectacle i ja estan ahí. contagiar-me d’eixa alegria que l’envolta ara i sempre.

Comencem de bon matí les dones més majors preparant el dinar i, a poc a poc, la gent va acudint al casal. Allí ens reunim només les dones, grans i menudes, al voltant d’una gran taula redona on no hi ha principi ni fi, totes som una gran família.

Des que anem acudint al dinar ja hi ha un gran rebombori, les xiques joves amb la seua energia i jovialitat ens arrastren a les més majors a eixe món de no parar. Fan grups i comencen a pintar-se les unes a les altres, es pentinen i es canvien, tot va agafant forma.

Ja al carrer comença la desfilada, homes, dones i menuts representem un mateix somni, el somni

74

Una fallera de cor

Article

C

La geometria com a element enriquidor del monument faller

ada any són més menudes. Ja, al final... és difícil amb falles impecables i que la Via, tenia uns ninots que et sorprenguen. capaços de cremar les palmeres adjacents…

Estem assistint, els últims anys a una notable El Prado i la Dula tradicionalment han plantat disminució del tamany i espectacularitat dels monu- falles més modestes, però paradoxalment en estos ments al nostre poble. Què es el que està passant? últims anys han plantat monuments molt dignes i estètics, copant els primers premis. Els ha ajudat tamTots sabem i, en major o menor mesura, patim bé una crítica enginyosa, àcida i dura, tema pendent la difícil situació econòmica que travessem. I les falles, a la nostra comissió… però d’això ja en parlarem! com a element festiu i “prescindible” són les primeres en patir les retallades que la malaurada economia El cas és que el volum de cartró… o polièster domèstica imposa. Estes retallades impliquen un me- s’ha reduït; però des d’ací m’atrevisc a soltar una idea nor consum a les barres, portar-se el menjar de casa… al món faller… confiar en el poder de la GEOMETRIA. i en el cas de necessitar fer un gran esforç econòmic, i amb tota la pena del món… no poder pagar la quota La Geometria, o els cossos geomètrics millor i esborrar-se del cens faller… dit, són elements que ocupen un volum en l’espai, Això, unit a un encariment dels costos de pro- desenvolupant-se, per tant, en les tres dimensions ducció i assegurances deixen minvat el pressupost (alt, ample i llarg) i estan compostos per figures que es dedica al monument. geomètriques.

La sensació que es desprén d’una visita a les sis falles que componen Tavernes és la d’una certa decadència, i a mi m’entristeix. M’agradaria que tornara eixa època esplendorosa en la qual els monuments eren capaços de commoure’t i que, en girar un cantó veieres, per exemple, que el Cambro se’n sortia per dalt les teulades, que el Portal et deixava bocabadat

Si observem un monument a l’ús vorem que tenen formes capritxoses, la majoria de vegades representant objectes reals o persones. I estan formats per cossos sense una geometria clara. Bolbs, corbes i aristes més o menys anguloses es combinen per definir preciosos ninots i plataformes.

75

Però, quin és el preu a pagar per poder gaudir d’elements animats, fortament colorits i únics dins del monument? A què hem de renunciar per seguir tenint unes falles barroques.

Per exemple, una esfera pot suggerir-nos unió, equidistància a un punt (el centre), igualtat. Una esfera buida amb un forat menut pot incitar-nos a endinsarnos, una esfera partida en dos a divisió en dos bàndols iguals. Un con va d’una base general a un punt El cost de tot açò és que les xicotetes comis- important… sions hem de recórrer al “Refregit” que, com bé la pa- - A més, a l’estar constituïts per una llei es poden forraula il·lustra, no és més que rejuntar peces d’anteriors mar a partir de la repetició de peces iguals. Amb la monuments originals i crear una nova composició. El qual cosa el cost per unitat de volum es redueix, i problema és el següent: amb el mateix pressupost es pot construir un volum - Les falles són crítica de l’actualitat, i crear monu- major. Pot vindre’ns a la ment els cubs i prismes però ments que reflectisquen persontages o situacions també existeixen les anomenades figures geomètriactuals a base de ninots d’anys anteriors és difícil. Per ques reglades que aconsegueixen volums corbats a això de vegades qui elabora la crítica es veu obligat base de la repetició i rotació d’un element recte (un a recórrer a metàfores molt rebuscades, de vegades llistó de fusta). quasi impossibles.

- El Volum total del monument es redueix notableEl simbolisme pot ajudar a les falles a expresment, a causa d’estes figures de caire detallista i ba- sar conceptes i denunciar les situacions dramàtiques rroc, amb plecs i sombres pintades i que són molt que estem vivint, les injustícies, però també sensacostoses de fer. cions de benestar, unió i abundància.

- Estes formes capritxoses no solen ser estables ni autorresistents, per tant, necessiten una estructura inDe la combinació de superfícies i volums reterior a base d’entramat de fusta que s’emporta una glats amb figures capritxoses o sense llei pot sorgir part important del pressupost. un monument innovador, altament expressiu, que projecta sombres potents i definides que no calen ser Els cossos geomètrics, per contra: pintades. Tot açò repercuteix en una major escala del - Són capaços de transmetre sensacions, de ser ex- monument, i l’escala, per ella mateixa és un element pressius, sense necessitat de representar res figuratiu. expressiu més.

76

Els soldadets de plom, per posar un cas, són l’exemple d’un model auster capaç de crear un element icònic i entranyable composat de figures bàsiques. Hem d’assimilar el fet de vore monuments en els quals un cap pot ser una esfera, una extremitat pot ser representada per un tronc de con, un cos per un cilindre.

que podrien dinamitzar l’estètica d’allò que plantem amb il·lusió cada mes de març. A la ciutat de València, l’artista Alfredo Ruiz és el màxim representant de monuments innovadors, angulosos, geomètrics. Quasi sempre amaga darrere dels seus monuments idees fortes i conceptes de gran implicació social. Monuments que val la pena vore i que et fan pensar.

La mateixa llei que regeix la definició volumètrica d’estos cossos sovint regeix una transmissió d’esforços equilibrada i permet que el cos siga autorresistent. Per tant es poden construir monuments amb un interior lliure de l’entramat de fusta actual i visitable. Una barreja de perforacions que permeteren jocs de llum a l’interior del monument i la immensa creativitat dels nostres artistes fallers podria arribar a generar uns interiors inclús més interessants i misteriosos que l’exterior.

En definitiva, una tornada a allò essencial de les falles, que en el seu origen no pretenien més que denunciar les injustícies d’una època, ridiculitzar i posar-li les orelles d’ase a qui ho meresquera i crear debat… Ara estem més carregats de motius per omplir els nostres monuments; vaja! just quan menys euros disposem per a fer-ho. Però aquells que ens malgovernen no s’escaparan de la crítica… i ho tindrem més fàcil si recordem que l’estoreta velleta per a la falla de Sant Josep no era més que una superfície rectangular. Molt bones falles a tots i a disfrutar dels Passant per altres solucions d’acabat com són monuments! deixar parts fetes amb llistons sense pintar. Utilitzar ninots blancs o pintats amb un sol color...serien menys euros emprats per a aconseguir els mateixos objectius.

Amb tot això, no pretenc qüestionar en absolut la vigència i mèrit de l’estil de monument que ens agrada i fem a l‘actualitat. Simplement aportar idees

Edu Pérez i Vercher Arquitecte ETSAV 77

Article

Geometria en moviment

A

rriba la nit i, de nou, l’olor de pólvora està a punt d’impregnar la brisa fresca de març. A mesura que la foscor es fa densa, sembla que el seu alé ens conduïx cap a fortins estratègics, des d’on contemplar l’espectacle que està per començar.

El dibuixant es prepara. Està concentrat i també un poc nerviós; sap que milers d’ulls esperen ansiosos que la seua mà invisible es pose en moviment.

El llenç és fosc i llis, perfecte perquè els colors exploten i ho inunden.

El moment ha arribat. La mà experta agafa el primer llapis, i la pólvora dibuixa una línia recta ascendent, que culmina en un punt. És el primer traç del quadre.

‘Bo, potser serà millor corregir un poc la direcció’ es diu el dibuixant, encara que un poc dubitatiu.

De manera que, amb delicadesa, esborra la primera línia. Després de repetir dos vegades més la mateixa operació, finalment es decidix a arrancar: un ventall de traços mixtilinis solca violentament el llenç.

La pintura és efímera, així que l’artista s’afanya a repassar traços, afegir capes, mesclar colors i retocar

78

figures: set espirals s’eleven cap a l’infinit; una successió d’arcs completa la visió d’unes palmeres. Ara, els punts explosionen i s’expandixen, donant lloc a esferes cada vegada més grans i difuses, que desapareixen en la seua immensitat.

La seua mà es mou sola, fora de control. És el moment de deixar-se portar. És ara quan el seu bolígraf dibuixa el seu cos, la seua cara, la seua mà... fent possible durant tan sols un segon la seua existència.

Desgraciadament, la tinta és efímera, i el seu rostre desapareix just abans que l’ovació ensordidora coPerò el dibuixant és ràpid; la seua mà experi- mence. mentada és capaç de plasmar de forma instantània els seus sons, així que augmenta la velocitat, i milers Rosa Galán i Cubillo de polígons estrelats s’agrupen en galàxies onduEstudiant d’Arquitectura ETSAV lants, en ziga-zaga, decadents...

Mentrestant es pren una pausa per a esmolar els seus llapis, el llenç s’apaga i es torna fosc de nou. No obstant això, açò no l’entristix; sap que el seu discurs només pot entendre’s amb el discórrer del temps. Si se li ocorreguera parar el rellotge i realitzar el seu dibuix d’una vegada, el llenç es tornaria opac i il·legible, saturat i insuls. Així que ho deixa respirar abans de tornar a la càrrega.

No obstant això, el temps corre també en contra seu: s’acosta el final de l’examen, així que és el moment de donar el millor de sí mateix. Naixen arcs que dibuixen cors, traços nerviosos que esbossen catedrals, línies congostes que corren al ritme de l’aigua, rombes convertits en cometes...

79

Article

Geometria, falles i docència

L

a creació és una de les coses que més m’apassiona. És un procés present a tots els elements que ens envolten. Res del que coneguem té un estat permanent. Cadascun d’estos elements, per insignificant que ens semble, té un procés de creació. I este procés en canvi, sí que és permanent: el paisatge canvia, nosaltres canviem i tot canvia mitjançant la interacció dels elements.

Este procés de canvi, possiblement és l’essència de la nostra evolució. És per això que jo vaig triar la meua professió, i crec que va ser una òptima elecció perquè la construcció de l’aprenentatge és part del procés de creació humà.

Quant a la docència, malgrat la meua breu experiència ( ja que la gent diu que encara sóc molt jove...)i a la difícil situació que sofrim els interins, puc assegurarvos que és l’experiència més enriquidora que he conegut.

Així mateix, vore la capacitat que tenen els nens d’interpretar la realitat, i com evoluciona esta és apassionant. La realitat és interpretada d’una manera diferent per cada persona, però també en un àmbit general, s’interpreta de diferent manera en cada etapa de la nostra vida. Generalment, els adults simplifiquem esta

80

interpretació a les realitats que ens preocupen: treball, geomètriques simples de diferents colors, però la comhipoteca, política, i un llarg etc... posició era tan colorida i ben acabada que fins i tot em recordava un treball de Kandinsky.

Tanmateix, els nens careixen d’estes preocupacions i viuen un estat de construcció permanent. La Gràcies a esta experiència, i vista la implicació capacitat d’aprenentatge que tenen als 5 anys és tan i l’èxit que va tindre, segurament estos vint-i-cinc nens gran que, fins i tot, fora de l’aula estan aprenent i no se tindran una concepció futura més simpàtica de la geon’adonen. Es passen el dia provant, experimentant, i as- metria, fins i tot de les matemàtiques, que són la ciència sajant... avorrida per excel·lència.

Recorde que quan feia les pràctiques de magisteri, vam treballar la geometria. És curiós quan els introdueixes la geometria. Els canvia la vida! No s’ho podeu imaginar... Ells veuen la geometria en tots els llocs, només veuen triangles, quadrats i circumferències. I clar, quina casualitat que s’acostava la setmana fallera... ( bé, he de confessar que la casualitat va ser relativament truncada pels mestres d’Educació Infantil...) Aleshores em vaig trobar amb vint-i-cinc nens disposats a crear una falla geomètrica. On m’he clavat! -vaig pensar-.

D’altra banda, em vaig adonar de les coses que se’ns escapen quan interpretem la realitat. Els nens, quan dibuixen una casa, fan un rectangle i un triangle. Ells analitzen cada cosa que fan des del punt de vista dels seus coneixements, no simplifiquen, sinó que construeixen.

Nosaltres quan veiem una casa, no veiem res més que la casa. No pensem en la geometria. Tenim una visió més tancada, més simplificada.

De tant en tant, no ens vindria malament una Però la capacitat de construcció que tenen els interpretació de la realitat més infantil, és a dir, més comnens de 5 anys mai et deixa de sorprendre, la falla va ser plexa (o fins i tot geomètrica). un èxit. Un monument d’estos que et posa la pell de gallina, més encara quan pensaves que l’havien fet nens Jaume Cunyat i Ferrando de 3, 4 i 5 anys. La falla, estava composada per figures Mestre Educació Infantil i Primària

81

Article

Geometritza

L

a vida és massa complexa per a entendre-la sense simplificar-la. Si suposem que esta és un continent al qual s’ha d’introduir família, amics, treball, estudis, i tota mena d’activitats que ocupen el dia a dia, no és difícil pensar que cal incloure un ordre per a que tot tinga el lloc i el temps adequat. Cada cosa el seu espai. I per a definir l’espai: geometries.

Quan observem una obra, ja siga de pintura, arquitectura, un monument o inclús qualsevol objecte comú, ens agrada, almenys a mi, conéixer quina estructura segueix per a poder entendre’l d’un colp d’ull, saber com “pillar-lo”, com veure’l. A la fi, com conéixer-lo.

D’altra banda, segur que tots coneixem les formes geomètriques tridimensionals amb les quals, de menuts, i espere no ser un cas únic, jugàvem i passàvem hores imaginant-nos una ciutat a xicoteta escala. Una ciutat de formes paral·lelepípedes i ponts semicirculars, on véiem vida i possibilitats reals d’albergar un xicotet univers. (Potser la inquietud d’aconseguir cada vegada una estructura imbatible més gran em va portar a introduir-me al món de l’Arquitectura).

Cal dissenyar la geometria de la vida. Imaginem que pintem un gran quadre, entés com al gran

82

continent del qual parlava abans. Este és un quadre personal que anem reproduint a mesura que passen els anys. Per a fer-lo realitat, hem de combinar totes les tècniques que tinguem al nostre abast: cercles, línies, angles, punts i polígons per cicles, rutines, encontres, moments significatius i relacions diverses, així com diferents tonalitats i materials, per interessos, estats anímics i actituds, que varien normalment dins d’una gamma de colors que ens defineix.

màxims registres que puguem per a fer l’obra el més completa possible.

Això he aprés al llarg d’estos cinc anys. Quan observe un edifici, i ara també espere no ser un cas únic, intente saber quines geometries bàsiques el formen, extrapolant potser, a aquell joc que de menut m’entretenia vesprades senceres. Hi ha qui pensa que un edifici de geometria complexa té més virtuts que un altre de geometria simple. Allò més important és si realment l’edifici respon al problema perquè es planteja i, no ens equivoquem, el camí més ràpid per a solucionar un problema és simplificar-lo. No és el més senzill: pensar com disposar els espais, els recorreguts, sobre un sistema estructural comú i únic, organitzat i ordenat portarà a un edifici fàcilment comprensible des d’un punt de vista espectador.

En la varietat està la riquesa, diuen. Doncs bé, combinar tots els elements que abans he esmentat farà que el resultat de la nostra obra siga rica. Però no es tracta d’embotir-ho tot. S’ha d’entendre allò que estem fent: les geometries han de ser clares, han de definir espais concrets, fets concrets. A més, no hauríem de fer canvis bruscos de tonalitat. Les transicions suaus solen ser més agradables des d’un punt de vista espectador. Buscar l’equilibri de formes i colors.

Extrapolem al dia a dia. Recorda, formes simQue res se superpose a la resta i que tot es combine ples, variades i organitzades. Recorda. Juguem amb de manera harmònica. Quan un artista pinta, s’ha de els paral·lelepípedes. Geometritza. sentir a gust amb allò que fa, convençut que està expressant allò que porta dins. Després hi haurà espectadors més o menys afins que senten més o menys a prop allò que el quadre expose.

Fem geometries simples, no ens compliquem.

Geometries simples però variades, contemplant els

Miguel Ángel Pellicer i Oliver Estudiant d’Arquitectura ETSAV 83

Article

L’obra geomètrica perfecta

U

na vegada em van dir que la dona valenciana era obra perfecta i modelada pel millor artista faller, i jo sincerament així ho crec.

La dona valenciana és joia, brocat i pinta, és flor i singló de raïm, tota ella bonica i dolça, i com no, sempre engalanada amb el millor dels vestits. Cadascun dels detalls que en ella lluen tenen una història i un perquè, no hi ha cap forma deixada a l’atzar.

Cada flor brodada a la tela és una barreja de formes, formes simples com el fil lineal i fi que les dibuixa i formes complexes com aquelles sinuoses i orgàniques a les que donen vida. Totes i cadascuna d’estes flors, grans i colorides, són les encarregades de composar amb delicadesa els ramells disposats al llarg de la tela de valenciana. Eixa tela que és un llenç infinit, sobre el qual, l’artista dissenya, improvisa i innova una nova obra d’art.

Cada tela és única i cada vestit un món on la fallereta, ama i senyora, escull al seu gust, els colors, els brodats, les flors i els daurats que vindran acompanyats d’una i mil joies més.

Joies de tota mena, joies de tela com ho són les manteletes, eixa peça delicada que deixada caure

84

sobre el vestit canvia la percepció del mateix. Un fum de formes, tamanys i teles poden ser possibles, matisos propis que les converteixen en les perfectes per al teu vestit, poden ser llargues o curtes, quadrades o redones, de seda o de tul, brodades amb fil d’or o amb fil de plata, i així, milers de detalls possibles que li atorguen al vestit la identitat que li correspon.

manual que passa de pares a fills, on l’estima pel món faller es fa present a cada toc de cisella.

Totes estes joies són col·locades amb cura, una a una, creant amb cada moviment suau una obra d’art, una nova dona, una digna regina que desfila emocionada vestida de valenciana, orgullosa de les seues arrels i de ser signe d’identitat d’una festa visLes joies amb molta cura passen de la tela al cuda amb intensitat por tot aquell que se sent valenmetall i les perles, són aquelles joies que engalanen cià. l’escot, les orelles i, fins i tot, els cabells de la bonica valenciana.

Res més a dir, res més especial per poder escriure d’un sentiment que batega en mi des de ben L’adreç es presenta com a joia complexa, ben menuda i que cada 19 de març ressorgix amb més feta i treballada on les perles perfectament esfèriques força si cap des de les cendres del monument cremat, i blanques s’acoblen les unes amb les altres fins a crear esperant amb ànsia les properes falles i amb elles, tal el passador perfecte que subjecte la més delicada de vegada, un somni complit. les manteletes, o tal vegada, les arracades de singló més boniques i que millor semblen, o potser, les agulles més senzilles que subjecten els cabells més ben pentinats.

Cada peça és única, i així ho fan constar les pintes, on cadascuna ha estat elaborada a mans d’un mestre cisellador minuciós i perfeccionista que treballa el metall de forma delicada posant en cada peça el cor i l’ànima. Les pintes són obres mestres d’un treball

Blanca Gómez i Grau Estudiant d’Arquitectura ETSAV

Aquest article ha participat al concurs Lletra d’Or de la Federació de Falles Junta Local Fallera de Tavernes de la Valldigna.

85

Article

Agnòsia xer estímuls prèviament apresos o d’incorporar-ne de nous, sense que hi haja una alteració a la vista (o qualsevol altre sentit), a la percepció, al llenguatge o a la intel·ligència... simplement, a causa d’una lesió cerebral, la persona deixa de saber què mira, de saber què veu. Però sap que veu alguna cosa.

Q

uè et semblaria no saber què veus, però sí vore-ho? Què et semblaria vore el món com un munt de detalls però no poder organitzarlos ni relacionar-los? Què faries si veiesses un nas, uns ulls, una boca, unes orelles... però sense saber que és una cara? Sé que és complicat i també sé que molts dels que em llegiu estareu pensant que no acabe d’estar “en els meus cabals”, però hi ha gent així... hi ha gent que percep el món com si un munt d’estímuls inconnexos fóra. Com si mirant una falla sols veiérem els ninots i no fórem capaços de vore el fil conductor que fa la història amb quatre ninots i un ninot central.

Esta malaltia s’anomena Agnòsia i es caracteritza per ser una alteració en la capacitat de reconéi-

86

I esta falta de reconeixement va des del que és més bàsic, fins a estímuls d’allò més complets, no reconeixen les figures geomètriques, les veuen però no saben què són... a part que són incapaços de dibuixar-les i copiar-les. El mateix ocorre amb les cares de la gent, els quadres, els arbres... És com seure davant d’una falla i no vore res més que ninots, sense cap història, sense cap trellat... és com vore un vestit de fallera com una suma de tela, mantellines, davantals, una cosa molt estranya al cap, pintes... quin sentit tenen unes pintes de fallera sense un vestit de fallera? I un ninot de falla tot sol? Ja vos ho dic jo, res de res.

Tot este discurs psicològic enmig d’un llibret faller té un sentit i una raó, i no, no és que estic enamorada de la meua professió, sinó que reflexionem sobre els nostres límits, el que ens envolta i per tant

el que ens definix i ens fa reconeguts per la resta, doncs hi ha gent que no pot fer-ho.

Un gran filòsof espanyol digué “yo soy yo, y mis circunstancias”, jo sóc qui sóc per la gent que m’envolta, les falles són les que són pel clima que les abraça, per separat res té sentit i el conjunt sempre és major a la suma de les parts que el formen i que l’envolten.

Una circumferència és circumferència perquè hi ha una línia corba que delimita un espai tancat amb una distància regular a un punt central, un quadrat és quadrat perquè quatre línies iguals i paral·leles dos a dos delimiten un espai intern diferent a l’extern, si no hi haguera un espai extern o intern no podria existir cap figura geomètrica, es necessita un espai, un pla, un context, un entorn, una referència al cap i a la fi.

Quin sentit té vore una línia corba tancada que dista de manera constant a un punt A? Quin sentit té vore un ninot? Què es pot apreciar sols en una peineta? Una fallera fa una falla? Un monument fa la festa? Tot necessita un nom, tot necessita un entorn, tot necessita una raó.

La festa fallera és un tot, un conjunt, és com el nostre organisme, cada peça és important i fonamental, si alguna cosa ix bé és perquè tota la màquina ha funcionat i si fracassa ho fa per un error general. Per exemple, si este article guanya el premi de la lletra d’or no serà gràcies a l’escriptora, sinó a tot el que ha fet que l’escriptora vulga escriure. Per molt que ens aferrem ningú arriba al cel o a l’infern sense acompanyants. Ningú arriba sol, i ningú està sol, si no quin trellat té escriure discursos d’agraïment?

Som qui som pels altres, les falles són com són per les persones i les coses que les fan possibles.

Deixem l’agnòsia inconscient, que sofrim moltes vegades, de costat i fixem-nos en el que ens envolta, aprenguem a reconéixer-ho i a donar-li nom. Nosaltres sí que som capaços de percebre relacions, similituds, som capaços de saber el que veiem, de saber a qui veiem, amb qui ens relacionem... i si ho veiem per què no li donem un nom? Per què no ho reconeixem? Al cap i a la fi, tots som tot i tot som tots.

Beatriz Gascón i Llinares Estudiant Psicologia i Magisteri

Aquest article ha participat al concurs Lletra d’Or de la Federació de Falles Junta Local Fallera de Tavernes de la Valldigna.

87

Article

Geometria, falles i arquitectura

L

es paraules defineixen conceptes. De vegades pensem que si la paraula no existeix tampoc ho fa allò en què estem pensant. La ment humana va sempre una paraula endavant de la lingüística. Però donar-li un nom a les coses fa que la seua presència es torne tangible, fa que puguem tocar les idees a través de les paraules, perquè les paraules generen formes mentals.

Portar estes idees a un món objectual és un procés complicat i retroactiu. La pròpia paraula “paraula” naix d’una forma, la paràbola, que a més a més són uns contes que tanquen una moral oculta. I què millor que alliberar-la mitjançant una forma.

Pensem en un núvol de punts. S’agrupen, s’alineen i s’ajunten. Llavors, naix la línia, que gira, es dobla i es desplaça per a generar superfícies i formes que conquesten les tres dimensions. El camí més curt entre dos punts és la línia recta, però tal volta no siga el més interessant. Per això ens agrada parlar a través de les paràboles, que

88

uneixen dos punts amb un curvilini rodeig fins a arribar a la idea. Ens recreem amb el trajecte de les paraules i ens adonem de la seua matèria que tan sols viu un únic instant en el temps. Captem els seus matisos, els seus colors, les seues llums i les seues ombres.

Existeix una paraula si ningú està pensant en ella? Existeix la seua idea, el seu significat?

Sovint, en la nebulosa obscura del nostre pensament, en el racó més perdut, s’encén una nova llum que descobreix una realitat concreta. I aleshores esdevé el miracle. Surt una forma a partir del no-res. I aleshores, a la boca d’algú, naix la paraula. I la idea es presenta nua en tota la seua forma al món dels homes. La llum destrueix allò eteri, li dóna una nova forma que es tornarà paraula per a poder viatjar entre els dos móns.

En els primers dies de la primavera, València plena els seus carrers amb un fum de nous discursos. I l’eco de noves veus s’esvaïx entre els cantons. Les falles, com les paraules, són preses

del temps, i estan condemnades a seguir transformant-se. La paraula es crema després de ser pronunciada i tot torna al seu estat de quietud controlada.

El present sempre està present. No som lliures d’escollir-lo. Cada instant present està contínuament convertint-se en passat, i tan sols podem captar-ho amb la memòria. Eixim al carrer, deixem que les paraules que floten en l’aire entren a través de nosaltres i deixem que, com un calfred, ens òmpliga el cos i ens erice el pèl intentant escapar.

Pablo Ortega i Cotanda Estudiant d’Arquitectura ETSAV

89

Article

Música i ciència

D

es del principi dels temps, l’ésser humà ha estat envoltat de fenòmens als que ha intentat donar explicació. Una de les formes d’explicarlos amb més aplicació pràctica i que s’ha estés al llarg del món és la ciència. La ferramenta principal de la ciència són els números, que són una forma de representar la realitat.

Però ha sigut capaç l’home d’explicar completament allò que l’envolta? Evidentment la resposta és negativa. Un dels fenòmens que està present, juntament amb la parla, a tots els indrets on es troba l’ésser humà i que resulta més extraordinari i a la vegada emotiu a la nostra espècie és la música.

90

Encara que a simple vista no ho semble, la música té tant part de ciència com d’art. Esta correspondència es coneix des de fa molt de temps, probablement des del segle VI a. C. Però fou a la Grècia clàssica quan es va descriure la música basant-se en proporcions numèriques molt simples. Per exemple, la proporció 2/1 representa l’octava. Què significa això? Si agafem una corda d’un violí i la fem vibrar a la meitat de la longitud total, es produeix un so al doble de freqüència que si la férem vibrar en tota la seua longitud, el que seria una octava de to respecte a l’anterior. Este acord és el més consonant. Altres relacions com 3/2 ó 4/3 representen acords consonants, i a mesura que la proporció augmenta, els acords que es produeixen són cada vegada més dissonants.

Una altra de les proporcions importants tant per a la música com per a la resta d’arts és l’anomenada secció àuria, considerada una proporció màgica. Va ser utilitzada ja pels grecs per a la construcció d’escultures i edificis, ja que dota als conjunts de mesures harmòniques.

tes no són les úniques relacions de la música amb les disciplines científiques. Al cap i a la fi, el so és una vibració física que es transmet a través d’ones sonores, que són percebudes i provoquen emocions. Així que disciplines com la fisiologia, la psicologia, la bioquímica i la neurociència tenen molt a dir.

Recentment s’ha descobert que la música i el llenguatge tenen un origen comú al cervell i que han evolucionat junts. Així que la música està relacionada també amb la resta d’arts produïdes per l’home.

L’òpera és un exemple de fusió entre diverses arts.

Per tot això i per més, la música juntament amb la ciència és un camp que ens distingeix com a humans, i és esta humanitat la que ens dóna la capacitat de trobar la proporció i de produir l’art.

Compositors com Debussy, Boulez, Stockhausen entre altres, han utilitzat per a les seues creacions principis de lògica i probabilitat matemàtica. Però es-

91

Article

La divina proporció

L

a bellesa, el misteri universal de la ment humana, allò que produïx plaer al contemplar-ho, l’exaltació dels sentits. Art, naturalesa, inspiració, harmonia, subtilment lligats. Des de l’Antiguitat, l’ésser humà s’ha obstinat en buscar el patró, el perquè, el com es destingeix allò que posseïx bellesa d’allò que no, obrint la porta a teories molt variades entre les que destaquen les matemàtiques i la geometria com a ideal de bellesa.

Com es poden atribuir les matemàtiques, la ciència més objectiva i racional que l’ésser humà coneix, a la característica més subjectiva i il·lògica que posseïx un objecte? Descobrint que no hi ha bellesa més pura que la naturalesa, i que la naturalesa i les matemàtiques estan íntimament lligades. Darrere dels tediosos i pesats càlculs i de les manipulacions matemàtiques, apareix un món de formes i pautes que es deixa vore per tot arreu en la natura. I són curiosos la multitud de descobriments de proporcions, sèries i successions concretes que abunden de forma massiva en la flora i la fauna del nostre voltant.

La més coneguda, la successió de “números auris”, la successió de Fibonacci. Esta successió comença en 0 i el següent element resulta de la suma dels dos

92

anteriors (1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21…). Ens adonem que dividint cada terme pel terme immediatament anterior, obtenim una sèrie de números que tendixen a un valor constant Φ, la raó àuria. Este valor es va obtindre originalment de dividir un segment qualsevol en dues proporcions desiguals de manera que la porció menor fóra a la major com esta a tot el segment. La relació entre els dos segments va ser la secció àuria, que es troba freqüentment en la geometria, és la divina proporció.

Apareix en multitud de fenòmens naturals, com en les espirals que formen les closques d’alguns moluscs, en la forma en què es distribuïxen les “llavors” del girasol, en les plaques de les pinyes, en el nombre de rames i arrels d’una planta, en el nombre de pètals de certes flors i inclús en la forma que s’aparellen alguns mamífers, com els conills.

Esta proporció va ser utilitzada pels antics grecs per establir el cànon de bellesa, arribant a afirmar que, fins i tot, la fisiologia humana seguix estes pautes i que els individus que posseïxen esta proporció, són més bells. Des d’aleshores s’ha vingut utilitzant en totes les manifestacions artístiques; pintura,

arquitectura, escultura, disseny industrial… I sí, també en la gran festa de la nostra terra, les falles, fusió de la bellesa de la tradició i l’avantguarda, i per què no, de la geometria i de les matemàtiques.

Els monuments fallers són un clar exemple de l’exaltament de la bellesa a través de l’escultura i la geometria. Els artistes fallers juguen amb l’harmonia en la composició de manera que quede un monument compacte i sòlid, seguint majoritàriament una disposició en forma piramidal, amb un o diversos motius centrals de gran tamany coronada amb un remat i diverses escenes amb ninots al seu voltant. L’estètica

93

sol ser d’estil clàssic, sovint barroc però cada vegada conviuen més varietats estètiques, trobant-se amb formes més geomètriques i tètriques o inclús amb ninots completament plans.

La crítica, el sarcasme, la ironia, la burla, depenen en gran mesura dels cartells i l’enginy de les paraules que acompanyen al ninot, però l’estètica és crucial per transmetre la visió de l’artista que la crea.

L’exageració de les formes i la manera de distribuir els personatges per a que conformen la unitat del monument és de vegades el tot del conjunt.

Però les falles no es resumixen en l’escultura fallera. Perquè en les falles, la divina proporció no és tan sols un concepte matemàtic, és la suma de totes les coses que fan esta festa especial i única i que ens embruixa tots els anys eixa setmana de març. L’olor a pólvora i els coets més la música i el ball més el color i la llum, a l’igual que la proporció àuria, tots els termes anteriors es fusionen per crear el següent, formant estes meravelloses festes que pareixen tan curtes i efímeres per als fallers i falleres que les viuen amb plenitud.

94

I així, després d’un any d’estudis, de mesures, de càlculs, d’hores i hores, de mans de pintura, de mirar cada detall, cada centímetre del monument, la nit del 19 de març, el foc, que ho consumix tot, fa que s’esfumen les falles viscudes junt al monument, i que ens quede la il·lusió que l’any següent tornarem a eixe moment, a la calentor del foc, a la desgana de l’adéu a la festa més característica de la terra valenciana. Perquè mai s’ha d’oblidar, que la bellesa és efímera en el regne físic, però els records poden fer-la reviure cada vegada que tanquem els ulls. Tanqueulos ara.

Ens veiem en falles!

Maria José Giner i Escrihuela Estudiant d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació

Article

Sorolla i les falles Sevilla, 19 de març de 1914 Clotilde García del Castillo Passeig del General Martínez Campos, 37 - Madrid Benvolguda Clota: En primer lloc, vull interessar-me per la teua salut i per la dels nostres fills. Com esteu? Com va la malaltia de Maria? Jo estic bé, encara que, per les nits, tinc un lleuger maldecap que, de vegades, em preocupa i pense si hauria de prendre’m la vida amb més tranquil·litat i, a més a més, deixar de fumar. Però no vull que et preocupes per mi. Em trobe molt a soles però quan pense en la meua família ràpidament em recupere. Encara que he de confessar-te que em trobe cansat. La tasca que estic realitzant sobre els costums de les distintes regions d’Espanya per a la biblioteca de la Hispanic Society of America de Nova York em consumeix, m’esgota. Però per les nits, en aplegar a l’hotel en què m’allotge, intente relaxar-me i ara m’ha pegat per dibuixar esbossos de falles (sembla que és propi de la data), els personatges de les quals sou vosaltres, els membres de la meua família. I el paisatge és la Mar Mediterrània, el meu estimat mar.

Il·lustració: Miguel Fons i Císcar

Saps que diàriament t’escric i que et conte els meus dubtes, les meues alegries i els meus desitjos i desil·lusions. Per això t’explicaré l’esbós que vaig di-

95

buixar anit i que momentàniament em va fer oblidar les moltes hores de penosa observació per a aconseguir una obra perfecta. És una falla enorme. El seu element central és una gran barca (que simbolitza ma casa, la nostra casa familiar). En el pal central del vaixell (que som tu i jo) onegen tres veles blanques (Maria, Joaquim i Elena, els nostres fills) que naveguen desplegades per la Mar Mediterrània, seguint les indicacions dels seus pares. Les veles no tenen el mateix tamany ni són totes noves: una d’elles porta un pedaç, ja que representa la nostra filla major, Maria, tan delicada sempre que sembla un pardalet indefens. Les altres dues veles són més noves i tapen i protegeixen la més dèbil.

El nom de la barca és MALVA-ROSA, la platja de la meua benvolguda València, d’aigües de transparent lluminositat i vibrant color. Per una de les seues finestres traus el cabet tu, el meu amor, la meua companya ideal, la meua musa i inspiració, la meua mascota, l’eix central de la meua vida, la dipositària de les confidències més íntimes, la mare que no he conegut i la persona que administra ma casa. He pintat tantes vegades la teua cara que me la sé de memòria. Seria capaç de dibuixar-la quasi amb els ulls tancats i en eixe quadre s’unirien les dues grans passions de la meua vida ja que em considere espòs i pintor. La teua pell, clara;

96

els teus ulls, obscurs i brillants com dos diamants; les celles, fines; el nas, ben proporcionat; el pèl, obscur i quasi sempre replegat en un monyo; la boca és la part més apreciada de la teua cara; i els teus llavis... què podria dir jo d’ells.

Prop de tu estan els nostres fills jugant a conillets a amagar. Tu no els perds de vista per a que no passe cap contratemps o per si fera molt d’aire i hagueren d’abandonar la coberta i entrar a l’interior del vaixell per a protegir-se. Especialment Maria, és tan dèbil, assotada per la cruel tuberculosi! Necessita tanta cura! Sembla una flor d’hivernacle, la nostra delicada rosa pitiminí.

Formeu els quatre una entranyable i esplèndida escena familiar. M’agradaria tant estar ahí amb vosaltres! Però jo sóc l’artista faller, el creador d’esta falla, i en ella he decidit representar les persones que més vull en el món, la meua muller i els tres fills nostres.

Jo hi sóc l’absent però et promet que en breu aniré a Madrid a veure-vos perquè l’ansietat em consum, em rosega per dins. Després de moltes hores de treball, em sent esgotat, desfet, i no aguante tant com abans.

Encara que he de confessar-te que estic enamorat de Sevilla, plena de llum i de tarongers, i això em recorda molt València.

Entre les escenes interiors de la falla s’endevina la Mar Mediterrània, eixa inspiració meua que sempre m’ha caracteritzat: un blau intens il·luminat per un sol radiant. Amb algunes pinzellades he aconseguit reflectir la intensa llum del sol de la meua terra estimada.

Saps que sóc millor pintor que escriptor. Per això, tal vegada no puga expressar perfectament el que sent per vosaltres. Vos estime, vos necessite tant com a la pintura. Jo he nascut per a ser el pintor de la llum però també per a ser espòs i pare. Per això en estos moments m’agradaria deixar-ho tot, tirar per la borda tots els projectes pictòrics, oblidar-los temporalment i anar a Madrid per a estar amb vosaltres, els meus éssers estimats. Et promet que ho faré ben aviat.

He de comunicar-te una bona notícia que em varen notificar ahir: he sigut elegit per unanimitat membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i he d’anar allí a prendre possessió. L’alegria és doble perquè, aprofitant el viatge, podré veure la meua família: ho celebrarem junts.

P.D:

La imaginació és un cavall desbocat i quan es posa en marxa no se sap quin camí prendrà ni quan pararà.

Tot el que hem llegit anteriorment és pura fantasia, encara que està basada en fets històrics i reals.

Sabem de sobra que Joaquim Sorolla va ser un magnífic pintor que va aconseguir reflectir, quasi a la perfecció, la llum de la natura, però mai va dibuixar falles, o almenys no tenim cap constància d’això als seus llenços rectangulars. També sabem que li va escriure a la seua dona moltes cartes –quasi diàriament- durant els seus constants i prolongats viatges però... en elles li parlaria de falles? Per què no? Jo, l’autora, així ho he volgut i així ho he escrit. Qui sap si en un futur no massa llunyà es descobreix algun esbós de falla fet pel més gran pintor valencià del segle XX? I això faria que la meua fantasia literària es convertira en realitat.

Clota, t’envie l’esbós de la falla que abans t’he descrit per a que el mostres als nostres fills i vegen que sempre estan presents en el meu pensament.

T’estima moltíssim el teu adorat espòs i amant.

Joaquim Sorolla i Bastida

Asunción Company i González

97

Article

Formes geomètriques, falles i esport

L

es falles són unes festes amb una arrelada tradició en diferents poblacions de la Comunitat Valenciana. En elles podem gaudir de magnífiques obres d’art que representen una gran varietat de formes geomètriques. Les figures que composen el monument faller vénen designades per elements matemàtics que ens remunten a temps antics. Aquella magnífica presentació de “la divina proporció” publicada pel matemàtic grec Euclides, també està present a les nostres falles. Alguns ninots estan creats a partir del número auri, i tenen mesures proporcionals semblants.

La proporció àuria ha sigut utilitzada per nombrosos artistes, entre ells Leonardo Da Vinci, per esculpir i dissenyar les seues obres culturals. Els visitants que observen les nostres falles se n’adonen de la bellesa proporcional que presenta el monument en tot el seu conjunt.

La festivitat valenciana de les falles s’ha convertit en un atractiu turístic molt important, i al llarg dels dies de celebració es pot gaudir de nombrosos espectacles culturals. Entre ells estan els diversos trofeus esportius fallers de Pilota Valenciana, joc autòc-

98

ton de la nostra terra, que estan amenitzats per la fa- geomètriques, els espectacles, els actes, els jocs,..., llera major i la seua cort d’honor. Esta presència ens fa totes elles novament relacionades amb la cultura, la viure més de prop tot l’àmbit festiu que engloben les geometria matemàtica, la física i l’esport. falles, fent servir en molts moments els coets i l’olor característica de la pólvora.

Les mascletades i els castells d’artifici s’encarreguen de decorar el cel durant uns minuts molt intensos de soroll musical. La sincronització de l’esclat de la pólvora queda definida per expressions algebraiques que controlen la seua trajectòria i que, segons l’altura assolida, deriven sonorament en les notes musicals d’una autèntica orquestra simfònica.

En la nit de la cremà comencen a desaparéixer aquelles figures geomètriques falleres donant pas a la bellesa que també presenta el foc. De forma gradual va desapareixent el rostre del monument creat pels genis artístics fallers, deixant vore el resultat del seu projecte cultural, arquitectònic, tecnològic, matemàtic,...

En finalitzar, la junta fallera ja està pensant en el proper any, barrejant noves possibilitats de disseny en els monuments i les seues possibles formes

Carlos Parra i Mestre Llicenciat en Matemàtiques Jugador professional de pilota valenciana

99

Article

Geometria i falles Aparentment oposades però no oponents

T

enim un repte damunt la taula: comprovar que allò que estudiem o del que ens creuen experts, està en tot el que ens envolta. Sí, així en plural, de la mateixa manera que els metges tot ho curen, o els polítics de tot en saben. L’encàrrec és parlar de geometria i falles, per tant, el repte consisteix en atorgar a la geometria el lloc que li correspon i adonarnos-en de la importància que té a la vida diària i, per tant, també a l’extraordinària.

Este text pretén ser una xicoteta reflexió sobre les falles i la geometria, a priori, pot ser tan estrany com dir que volem reflexionar sobre la relació entre la lírica i la matemàtica. Per tant, encara s’intentarà fer una cosa més complicada: lligar dos mons aparentment inconnexos i independents. No està basat en cap estudi, tot i que és possible que siga l’inici d’una investigació posterior, i per tant, tan sols serà l’enunciat d’unes suposicions i el plantejament d’uns dubtes arran de la geometria i la seua utilització/ aportació al món faller.

Per posar un ordre, començarem per vore què és el que diu la RAE sobre la geometria. La descriu com “la ciència deductiva que estudia les propietats d’ens abstractes com números, figures geomètriques

100

o cossos i les seues relacions entre ells i d’estos amb l’espai. La geometria pot ser algorítmica, analítica, plana, projectiva o del propi espai”. Forma part de les matemàtiques que, com altres ciències deductives i altres que no ho són, al llarg de la història han dedicat part dels seus esforços a conéixer i representar els fenòmens de la natura, les seues formes, la seua evolució...

Pel que fa al terme “falla”, la RAE, a banda de molts altres que no interessen ara, diu que és un “conjunt de figures de caràcter burlesc que, disposades sobre un tauler, es cremen públicament a València per les festes de Sant Josep”. També diu que és “el període quan se celebren estos festejos”.

Molt bé, primer assalt: les definicions de l’Acadèmia no donen cap pista sobre la relació entre les falles i la geometria, com era d’esperar. Per tant, encetarem la nostra pròpia reflexió, estudi, investigació o elucubració poeticomatemàtica, si vostés ens permeten l’expressió.

Comencem pel més bàsic. Des de l’inici de les falles, quan la festa consistia en amuntegar els trastos vells a les places i carrers, per donar pas a la primavera

amb la calor del foc, la geometria hi estava present.

En estos temps tan sols era una ferramenta que ajudava en la realització dels muntons per assegurar la seua correcta combustió sense fer malbé a ningú. Podríem dir-ne que la geometria era l’eina que garantia un ordre estructural tant del muntó com de la cremà.

Estos muntons van anar incorporant imatges satíriques i grotesques de la societat coetània, amb un sentit més intens que la simple contemporaneïtat.

El que volem dir és que, en molts casos, es representaven escenes gracioses o de burla tretes directament dels mateixos barris i ciutats on es feien estos primers muntons; de la mateixa manera i amb el mateix caràcter que en el seu origen s’havia incorporat el balancí de la tia Dora, després de trencar-se i fer-se a trossos en una rialla improvisada de joc d’ase. Este balancí seria l’objecte que tornaria a la memòria col·lectiva aquella escena grotesca: una dona de més de cent quilos, una baralla de cartes, un gat que passava... i una cadira ja trencada per l’aire, armant gresca. Del poder del balancí de la tia Dora anirem parlant al llarg d’este escrit.

No deixem encara els monuments i parlem de futur. La geometria i l’evolució dels mitjans de re-

101

presentació han ajudat força a l’evolució dels monuments fallers. En els últims anys hem vist als artistes passar d’una representació plana dels seus monuments a autèntiques representacions exactes de les seues obres. Açò es deu a que abans es feien xicotets esbossos per concretar les idees i es passava directament al modelat de les figures que s’anaven encaixant per fer créixer els monuments. Els dibuixos dels llibrets no han sigut més que representacions esquemàtiques d’un element tridimensional molt més difícil de representar i de construir. Finalment, la perícia dels artistes, el temps que han tingut per fer-los, les ferramentes, la cassalla i molts altres factors feien que estos treballs de previs foren “secundaris”.

L’evolució dels mitjans i de la festa (la grandiositat dels monuments envers el seu sentit original) han fet que els artistes utilitzen el modelat informàtic, o fins i tot modelen xicotetes maquetes a mà dels monuments per escanejar-les en tres dimensions i reproduir-les de nou, exactament als tamanys desitjats. D’esta manera va creant-se un fons de material modelat que amb uns pocs retocs i combinacions pot convertir-se en qualsevol altra figura: “de com un rei panxut passa a ser un pirata barbut o un fantasma brut, tots n’hem sabut”. Així doncs, han can-

102

viat els processos però no les formes. Uns processos molt més “geomètrics”, més matemàtics i científics...

La llàstima és que açò no haja donat pas també a una evolució de les formes, més enllà de les vistes en els últims anys... però açò és una reflexió personal que ens hem pres la llicència de “deixar caure” i que potser no vaja amb la temàtica tractada, encara que ens ve com anell al dit per tal de seguir investigant en el nostre tema.

Esta evolució en la incorporació de nous mitjans té alguns components curiosos. Un bon dia, un artista, utilitzant allò que tenia a prop, va fer de les seues “construccions” un art universal. I això és el que hem de reconéixer al treball dels nostres artistes i dissenyadors, la capacitat que han tingut de traspassar fronteres territorials. Però no només físiques, també científiques que és el tema que ens ocupa. La tecnologia que es desenvolupa per al món faller després és utilitzada per altres col·lectius professionals amb altres finalitats. Esta relació de les falles amb altres disciplines no pot ser unidireccional, és a dir, al temps que les eines utilitzades per a l’execució de les falles donen com a fruit processos útils per a altres treballs, també ha de succeir a l’inrevés. Si la tecnologia 3D utilitzada per a modelar falles és utilitzada també

com a base d’execució d’escultures, per què no els nous llenguatges escultòrics poden incorporar-se a les formes falleres? Per una qüestió de respecte a la tradició?

Acabem d’arribar a un punt d’inflexió de tot este escrit: la tradició fallera. En moltes ocasions un ferm respecte a la tradició ens fa qüestionar constantment quina cosa és vàlida o no, i ens fa perdre un temps preciós per a allò realment important per a la tradició: la vivència i l’experiència. Tradició no és estatisme, ans al contrari, la tradició és vivència col·lectiva.

Això és el que fa viva una tradició, no el temps que duu celebrant-se o les arrels antropològiques. La tradició implica festa, celebració, llaços familiars, amistosos i això és el que l’ha feta auto-sostenible i ha possibilitat el creixement, evolució i manteniment d’una festa que s’ha arrelat en l’imaginari col·lectiu.

Però quina és la relació de la tradició amb la geometria? Potser la més misteriosa i atractiva de totes: la immaterialitat, allò abstracte. Recordem que déiem que la geometria és la “ciència deductiva que estudia les propietats d’ens abstractes com números, figures geomètriques o cossos i les seues relacions entre ells i d’estos amb l’espai”... anem a permetre’ns

la llicència d’afegir també la variable temps per unirho amb la tradició.

Els números, ens abstractes per se, han donat pas a l’ordre (“darrere de l’u, el dos...”) i este a una ordenació dels temps, una invenció anomenada calendari que ha permés la successió d’esdeveniments al llarg de la història. I, si ens fixem un poc, un calendari ens indica els períodes ordinaris front als extraordinaris: els temps de treball front als festius. I el més bonic és vore com l’ordenació del temps per estacions duu arrelat un canvi a la vida: canvi de conreus al camp, canvi del paisatge, canvi dels usos socials, canvi de roba... i cada vegada que es produïx un d’estos canvis, ho celebrem. El nostre calendari és un calendari de festa, de celebració. Què són les falles sinó una celebració de pas a la primavera? Un renaixement? Un llevar allò vell per entrar en una nova etapa? Un acte purificador? Curiosa la relació de la geometria amb tot açò...

Ens ve al cap una altra relació. Eixa geometria traslladada al camp. Els solcs tots treballats per igual, paral·lels, exactes... donaran com a resultat una profusió de fruits, flors... una cornucòpia de l’abundància per a celebrar, tots junts, la generositat de la mare

103

terra. I açò també ens recorda a les falles. Els colors, les olors, els sabors... les falles són festes plenament sensitives!

I què en podem dir de la indumentària? Emparant-nos en una recuperació de la tradició, hem fet nostra i actual una manera de lluir que barreja segles, estils i usos que també podem relacionar amb la geometria.

No és geomètrica la repetició del dibuix a la seda?

I en estos termes d’abstracció i immaterialitat podríem continuar trobant relacions de la geometria -allò exacte- amb les falles -allò visceral, passional i vivencial-. Queda, això sí, una reflexió que hem anat apuntant al llarg de tot l’escrit: la geometria com altres ciències continuarà creixent i evolucionant, de tots nosaltres depén incorporar estes innovacions a la nostra festa per fer-la coetània a tot allò que l’envolta. Caben les reinterpretacions actuals en un teixit de vestit de fallera? Es pot incorporar un llenguatge actual (més enllà d’allò modern) als nostres monuments? Quin paper juga l’art?

Tot açò és important perquè no hem d’oblidar que les falles han de ser un reflex de la nostra societat, una autocrítica coetània que ens ajude a créixer...

104

en el moment que esta caricatura no ho siga de nosaltres mateixos sinó d’una època ja passada, estarem fora de la festa, tan sols serà una representació i el balancí de la tia Dora deixarà de tenir sentit perquè no ho haurem viscut, serà tan sols una representació d’alguna cosa que va ser però que no hem sigut capaços d’incorporar al nostre present, de convertir-ho en futura tradició (futur i tradició sí que van lligats!).

Podríem continuar reflexionant durant fulls i més fulls, atés que el tema (que a priori no té cap relació) pot tenir molta molla. La voluntat era vore com la geometria organitza, suporta i possibilita les falles però el més important de tot és vore la gran capacitat generadora de sociabilització, vivència col·lectiva i celebració que tenen les falles per la qual cosa, podem concloure, que la geometria també té esta capacitat?

Ho deixarem per a una altra ocasió, quan la baralla, la cassalla i la tia Dora amb el seu balancí apareguen per la porta del casal.

Bones festes a tots!

Jaume Puchalt i Lacal Estudiant d’Arquitectura ETSAV

Entrevistes

Què...?

On...?

Quina...?

Quan...?

Entrevista

Sole Piel

Unes paraules amb Nerea i Jose Què és el que vol tota valenciana? No perdre’s cap acte, arribar a temps a qualsevol cita i gaudir d’un passacarrer sense mal de peus. Ens hem posat en contacte amb Sole Piel que és especialista des de fa molts anys en la producció de sabates a mida. Si no vols patir estes falles no perdes fil de com treballen.

Com naix Sole Piel?

Sole Piel naix el 1916 començant amb la reparació del calçat. José López es va iniciar a França en l’elaboració artesanal del calçat i el 1978 es va unir a son pare per tal de seguir en esta empresa, dirigida en l’actualitat per Nerea Sánchez, sempre amb el recolzament de José López.

Compteu amb una gran varietat d’ornaments, tacons i complements. Quines sabates vos demanen més?

Abotinades i del segle XVIII. En el procés d’elaboració del calcer, destacaríeu en algun material formes geomètriques?

Sí, en els ornaments del segle XVIII, als ventalls, a les sabates dissenyades per a la Cort d’Honor Infantil de València del 2013...

106

L’elecció d’un bon calçat és la clau per a que els fallers gaudisquen de les falles. Ens diríeu algun consell per a no desistir els dies de falles amb les sabates de tacó?

Dur sabates de punta redona i que no siguen massa amples.

Flors i Plantes Maribel Unes paraules amb Laura

Com és sabut, les flors, plantes i rams alegren la forma, per a distingir-les de la resta, normalment una vista, desprenen olors inconfusibles i ens acompanyen forma un poc més piramidal. en actes importants, decoren casa i mai en sobren.

A més de les flors, quins materials utilitzeu per a Ens hem posat en contacte amb Laura, propie- fer les vostres obres d’art? tària de l’empresa “Flors i Plantes Maribel”, i ella s’ha en- A part de les flors utilitzem “verds”, que són les fulles o carregat de posar-nos al dia del que es ven a Tavernes i rames per donar-li colorit. Això ho combinem amb el per tant agrada més. A més, també ens explica i parla paper de diferents colors que envolten les flors. Per un poc de la seua professió, si voleu saber, continueu lle- tal d’ajuntar les flors solem posar una cel·lofana que gint. la forrem de cinta o ràfia de color per a que no es veja, i finalment ho rematem amb un bon llaç decoratiu.

Quines són les flors que més es venen per a l’ofrena Així queda un ram perfecte. a la Verge dels Desemparats?

Els clavells. A nivell local la flor més utilitzada és el crisantem, també anomenada de forma més comuna margarida, juntament amb el clavell.

Quins colors són els més demanats? Per què? Últimament sol ser el blanc, els colors els decideix la Junta Local Fallera, ja que el que es pretén és fer el tapís de la Mare de Déu dels Desemparats cada any de forma diferent.

Podries afirmar que el cercle és la figura geomètrica que més representa el ram de fallera?

Si, el cercle és la figura geomètrica per excel·lència que representa el ram de cada fallera. A excepció dels rams de les falleres majors, que solen tindre una altra

107

Entrevista

Rafael Català

Unes paraules amb Raül

Unint tradició i modernitat de la mà de Rafael Català vos presentem els seus dissenys i teles d’alta qualitat que ens fan sentir joioses i esplèndides.

Quan una fallera es posa en contacte amb vosté, què és el que busca? Quins consells li dóna?

Som una empresa amb una trajectòria de 240 anys en l´ofici de la seda, hem sigut referent vestint a falleres majors i cort d ´honor de València. Per tant, les falleres quan acudixen a nosaltres busquen tradició i professionalitat.

De vegades, les falleres vénen amb una idea que no és la més idònia. Intentem enfocar-les en el que més va amb la seua personalitat, físic... sempre d´acord amb la seua indumentarista. Ens agrada que cada falllera lluïsca la tela que més s´acoste a les seues necessitats. És conegut com un dels millors, en què es diferencia a la resta?

A més de representar la tradició, som referent en qualitat i servei. Aconseguim la màxima qualitat, no sols en la seda, sinó també en el raió. De fet, som l´única empresa que extrau raió, cel·lulosa provinent de l´arbre, aconseguint unes característiques molt similars a la seda.

108

Quina forma geomètrica destaca en els seus dibuixos? És una pregunta complicada d’enfocar ja que els dibuixos, rara vegada, són formes geomètriques pures.

En tot cas, busquem dibuixos llisos i nets, com els rams centrals i les garlandes. Solen ser dibuixos reials dels segles XVII,XVIII I XIX.

en les teles de la cort els antics brocatels, convertits ara en “lampazo”.

En els últims anys els colors obscurs i, sobretot el negre, s’han posat de moda, vosté per quines tonalitats es decanta?

Sí que és cert que ha augmentat la demanda de colors Ja són molts anys dedicats a esta professió, què és obscurs. Però nosaltres no ens decantem per colors el que el mou a seguir endavant? Innoveu cada any, obscurs o clars, més bé per colors purs, no tintoreria o sou fidels a l’estil típic? moderna.

El signe d´identitat de la nostra empresa és ser purs a l´essència, sent fidels a la tradició. No ens agrada inventar, busquem traure a la llum dibuixos de segles anteriors, bé fruit d´investigació o bé retrobats a l´arxiu històric de la casa. El vestit de valenciana és part de la nostra història i la gent que confia en Català és el que busca. És sens dubte eixa confiança que les falleres seguixen dipositant en nosaltres el que ens mou a seguir endavant.

Quina és l’última moda en els vestits de valenciana?

No hi ha tendències com en la moda. Tanmateix, la Fallera Major de València i la seua cort són el mirall on es fixen la resta de falleres i, en certa forma, marquen tendència. Este any, Rafael Català ha volgut destacar

109

Entrevista

Felis Indumentària Unes paraules amb Herminia

Per a aconsellar-te com vestir d’autèntica valenciana i donar el toc final amb el davantal brodat d’or o plata passa per la botiga “Felis indumentària” i allí et diran tot el necessari per lluir i brillar en cada acte.

Quines figures geomètriques es poden observar a les manteletes?

Es poden observar diverses figures, des d’un rectangle, fins un oval, tenint en compte que el caixmir i les flors, també apareixen de manera continuada, passant a ser un clàssic.

Quines es vénen més?

Depén del que fan els fabricants durant cada temporada, encara que sempre hi ha falleres que tenen preferències per uns dibuixos determinats, però generalment, es guien molt pel que és nou de la temporada, sense buscar un tipus específic.

El davantal de valenciana que nosaltres hem conegut és rectangular, encara que d´uns anys cap ací està arredonint-se. Estem tornant al passat?

Cal tenir en compte que quan parlem d’indumentària, estem parlant del passat, per tant, no deixen de ser vàlids estos models. En indumentària no es parla del que és modern, sinó del que són les tendències, i les tendències les marquen els fabricants.

110

Respecte a les mantellines, quines són les que més s’estilen: llargues, curtes, blanques, negres ?

La mantellina rectangular és la que també denominem Espanyola, utilitzada no sols a València, sinó a tot el territori nacional, però la mantellina específica valenciana és el pic i mitja lluna.

Pel que fa al color, són moltes les teories que en parlen, una d’elles fa referència al tipus d’esdeveniment, blanques per a festes, negres per a actes religiosos.

Esta teoria als fallers no ens valdria, perquè la mantellina ha passat sols a ser utilitzada per a actes religiosos. També era utilitzada la negra per a casades i la blanca per a solteres, però en l’actualitat ens regim El fet de que cada dia es vegen més d’este tipus de pel tipus de vestit que portem, o depenent de l’acte mantellines, no es deu a la modernitat, sols és degut al qual anem a participar. a l’interés més fort que cada dia tenim pel tema de la indumentària, i com a més la informació que hi ha degut a les xarxes socials és tan ampla, la gent sol veure moltes coses.

111

Entrevista

La Llar del Fil Unes paraules amb Paco Fonseca

La Llar Del Fil compta amb un llarg camí recorregut on l’experiència i la qualitat han marcat cada pas.

Les grans firmes d’indumentària confien en ells per a produir els seus cancans de forma exclusiva i personalitzada.

Com va començar La Llar Del Fil? I com continua mantenint-se?

La Llar del Fil té els seus orígens a l’any 1957. Generació darrere generació, hui en dia, la seua gestió està en mans de la tercera generació, seguint sempre la mateixa filosofia, dissenys, artesania i tradició en els seus productes. A dia de hui, està al seu capdavant la Sra. Felisa Pastor Gordoro, la qual ha sigut reconeguda enguany amb l’entrega del “Premi Dama d’Art Sarto” del “Gremio de Sastres y Modistas”.

La confecció dels cancans és purament artesanal?

Sí, per a comunions, alta costura i tot tipus de vestits regionals seguim la manera de confeccionar i treballar pura i artesanal. És de veres que patenteu un cancan nou cada any?

Destacaries algun d’ells especialment?

Sí, ja que els dissenys els fem sempre nosaltres i sem-

112

pre perseguim la innovació del producte. Destacaria el model Segle XVIII, cancan oficial de la Fallera Major de València, i Fallera Major Infantil de València i les seues respectives Corts 2013.

fabricants de cancans de la història Fallera en haver sigut reconeguda com a Indumentaristes Oficials. Estem completament satisfets de ser-ho ara també en València, com ja érem en Castelló, Alacant i Saragossa.

El procés d’elaboració és dificultós degut al volum del cancan?

Sí, tant pel volum del producte com pel procés de confecció, tot això per tal d’aconseguir la qualitat i perfecció que sempre hem preseguit en la Llar del Fil.

Què caracteritza els vostres cancans?

La qualitat de la matèria primera emprada per a la fabricació, el procés artesanal, control de qualitat, des del disseny fins al producte final, i la consolidació i acceptació d’ell al mercat.

Està clar que el pes i el volum són unes constants que s’esforceu per millorar cada any. Hi ha alguna forma geomètrica que destacaríeu durant el procés de creació dels cancans?

Referent al volum, a través de la nostra col·lecció, que consta de 15 models diferents, l’adaptem al vol que es porta en cada vestit regional, a l’igual que a les distintes poblacions a les quals subministrem.

Què vos va suposar ser la marca oficial de la Cort d’Honor de València?

Per a nosaltres és un pas endavant que oficialment ens reconegueren la qualitat dels nostres cancans, a més a més, és un gran orgull ser la primera firma de

113

Cens 2013

Alberola Fonseca, Marta Alberola Vidal, Llorenç Alborch Vidal, Begoña Almiñana Brines, Maria Almiñana Romero, Maria José Altur Altur ,Estefania Altur Martí, Carolina Altur San Antonio, Neus Altur Talens Pilar Alvarez Mora, Francisco Andres Gómez, Alba Andrés Gómez, Blanca Antón Castillo, Aitor Armengol Sierra, Vicent Artigues Giner, Patricia Artigues Giner, Rocio Ausina Tortosa, Salva Barres Gimeno, Alba Barres Gimeno, Vicent Bataller Poves, Mª Dolors Bel·lan Giner, Vicente Bertí García, Jose Miguel Bertomeu Colomar, Antonio Biendicho Mateu, Amador Biendicho Mifsud, Fatima Biendicho Mifsud, Pepa Biosca González, Javier Bo Enguix, Mª Carmen Bo Sansaloni, Mª José Bo Sansaloni, Vte. Mario Bononad Ferreres, Juan Bautista Bononad Pastor, Reyes Bononad Roca, Encarna Bononad Vercher, Mª Jesús Brines Bernia, Vicent Brines Camarena, Carolina Brines Grau, Salvador Brines Hernandez, Daniel Brines Hernandez, Salvador Candel Talens, Ana Candel Talens, Carlos Javier

114

Canet Grau, Gemma Caravaca Giner, Nacho Cerdà Franco, Clara Chapa Grau, Vicent Chesa Alemany, Jennyfer Ciscar Arlandis, Carolina Ciscar Arlandis, Maria Ciscar Arlandis, Oscar Ciscar Delamo, Mayte Ciscar Delamo, Sara Clar Bononad, Jorge Clar Bononad, Victor Clar Gascón, Pilar Clar Gascón, Victor Company Alberola, Basilio Company Alberola, Enrique Company Grau, Raul Company Palomares, Anabel Company Palomares, Andreu Company Palomares, Jose Luis Company Palomares, Maria Cordo Bono, Ana Corella Gascón, Aida Corella Gascón, Esther Cruañes Langreo, Laura Elena Magraner, Sara Enguix Cerdà, Júlia Enguix Grau, Mª Dolores Enguix Magraner, Angela Enguix Manclus, Elsa Enguix Tormo, Paula Esparza Serra, Celia Espi Bolinches, Mª José Espinosa Bosch, Sergio Estruch Corella, David Estruch Corella, Salvador Faibella Altisent, Jaume Faibella Maza, Cristian Faibella Maza, Sheyla Fayos Montagud, Ines Felis Felis, Maribel

Femenía Arlandis, Eva Maria Fenollar Vercher, Encar Fernández García, Abel Ferrandis Almiñana, Luis Ferrando Bononad, Francisco Ferrando Cordo, Carla Ferrando Magraner, Elena Ferrando Magraner, Marta Ferrando Peiró, Amor Ferrando Peiró, Vicent Ferrando San Antonio, Maria Ferrando Serra, Celia Fons Brines, José Vte. Fons Ciscar, Maria Fons Meló, Mª Teresa Fonseca Martí, Emilio Fonseca Pastor, Francisco Galera Cortés, Nerea Galera Taberner, Paco Galiana Bononad, Josefa Galiana Bononad, Resu Galiana Duque, Celeste Garcia Almiñana, Salvador García García, Victoria Garcia Gimeno, Dolo Garcia Palomares, Jose Antonio Garcia Tortosa, Ana Gascón Fuentes, Desirée Gascón Gascón, Mª Amparo Gascón Gregori, Inmaculada Gascón Llinares, Beatriz Gascón Peiró, Mª Estefania Gascón Sifres, Marina Gascón Talens, Julio Gascón Vengut, Marita Gil Estruch, Anna Gimeno Brines, Anabel Gimeno Brines, Nuria Gimeno Gascón, Lina Giner Escrihuela, Mª José Giner Pelegri, Concha

Gómez Bononad, Juan Bta Gómez Enguix, Andres Gómez Enguix, Juan Bta Gómez Enguix, Toni Gómez Gorriz, Alex Gómez Grau, Blanca Gómez Grau, Dulce Maria González Bellver, Julián Gorriz Grau, Jessica Grau Alepuz, Mª Amparo Grau Escrivà, Angeles Grau Escrivà, Clara Grau Fons, Juanvi Grau Gascón, Maria Grau Gascón, Carlos Grau Gómez, Vicen Grau Hernandez, Zulema Grau Manclús, Cristina Grau Miret, Jesus Grau Paches, Marta Grau Planells, Elvira Grau Planells, Paula Grau San Antonio, Miriam Grau San Antonio, Rosa Maria Guijarro Díaz, Encar Hernández Hernández, Mª Encarna Hernández Jurado, Gemma Hernández Jurado, Mª Isabel Herrero Tarrazona, Cristina Ibañez Escrihuela, Jose Juan Ibañez Escrihuela, Laura Ibañez Martín, Joan Jareño Garcia, Ainhoa Juan Escrihuela, Esther Juan Miele, Vanessa Laparra Galera, Amparo Laparra Galera, Benjamín Laparra Garcia, Pepe Lledó Falcó, Ferran Llinares Franco, Dulce Maria Magraner Grau, Mª Carmen

Magraner Mahiques, Salvador Magraner Reyes, Agustí Mansanet Mogort, Rosa Martí Altur, Juan José Martí Ferrando, Celia Marti Galiana, Jose Marti Gimeno, Juan Salvador Martí Gimeno, Consuelo Marti Lobo, Maria Martí Magraner, Ana Maria Martí Magraner, Mª Salud Marti Mansanet, Juan Martí Martí, Ana Martí Martí, Javier Martí Martí, Santiago Martí Navarro, Vanessa Martí Palomares, Ana Martí Palomares, Lorena Marti Talens, Nuria Martí Talens, Belen Martí Talens, Mari Pepa Maza Puertas, Mari Melo Company, Encar Mestre Boscá, Gema Mifsud Manclus, Pepa Mora Zanón, Mª Teresa Motilla Ferrandis Javier Muñoz López, Silvia Navarro Vercher, Cristina Ortega Ruiz, Ginés Ortiz Borras, Nati Pablo Gimeno, Fatima Pachés Reig, José Carlos Palero Dual, Jorge Palomares Alberola, Marina Palomares Asco, Gloria Palomares Camarena, Ainhoa Palomares Camarena, Aleixandra Palomares Císcar, Desirée Palomares Ferrer, Eva Palomares Pallas, Isabel

Palomares Perelló, Júlia Palomares Perelló, Sergio Palomares Perez, Joaquin Palomares Pérez, Víctor Palomares Sifres, Jose Vte. Peiró Borreda, Vicente Peiró Chaveli, Jose Peiró Climent, Vicent Peiró Gascón, Carlos Peiró Gascón, Inma Pellicer Grau, Jose Luis Pellicer Merenciano, Sonia Pellicer Talens, Benjamín Pérez Chover, Nuria Pérez Garcia, Mª Angeles Pérez Vercher, Eduardo Piera Serena, Jose Gabriel Piera Tur, Aina Piqueras Martínez, Hermi Plancha Blasco , Susana Pons Grau, Maria Pons Palomares, Laura Pons Palomares, Sara Rocher Clemente, Mª Amparo Rocher Planells, Pepa Rodriguez Giner, Sandra Ruiz Jareño, Laura Ruiz Juan, Mª Carmen Sala Clar, Diego Sala Clar, Maria Sala Escrihuela, Estela Sala Grau, Ximo Salinas Ferrando, Antonio

Salinas Martí, Batiste Salinas Martí, Mila Salom Miguelez, Angeles Sancho Delfa, Raul Sansaloni Hernandez, Fabian Sansaloni Hernandez, Jordi Sansaloni Martí, Antonio Sansaloni Martí, Chelo Sansaloni Martí, Oscar Sansaloni Sala, Antonio Savall Climent, Francisco Savall Ortiz, Mª José Savall Ortiz, Rosana Savall Soria, Carlos Serra Esteve, Josep Andreu Serra Sansaloni, Jordi Sifres Espí, Alex Soler Bono, Anna Soler Ortells, Natxo Talens Company, Borja Talens Escrihuela, Santiago Talens Palomares, Alexa Tormo Giner, Pau Ureña Palop, Joaq. Ricardo Vallcanera Bononad, Rafa Vengut Llobell, Marita Vercher Escrihuela, Lourdes Vercher Gimeno, Pilar Vercher Talens, Carla Vidal Almiñana, Manolo Vidal Gascón, Agueda Vidal Gascón, Claudia

115

Programa d’actes falles 2013 Divendres, 22 de febrer “Nit de les albades” 22:00 h: Sopar al casal i nit d’albades. Inici des de l’Ajuntament.

Dissabte, 23 de febrer “Dia de disfresses” 14:00 h: Dinar al casal per a les falleres i fer gana per a les disfresses...

17:00 h: Cavalcada del ninot.

20:00 h: Actuació musical a la plaça de l’Ajuntament.

Dijous, 28 de febrer 15:00 h: Muntatge pavelló al Passeig.

Dissabte, 2 de març “Dia de la crida” 08:00 h: Muntatge al Passeig.

19:00 h: Crida de la Fallera Major de Tavernes a la Plaça de l’Ajuntament. Castell de Focs.

23:30 h: Sopar de germanor. Organitza FDF. Diumenge, 3 de març 08:00 h: Muntatge instal·lacions per a falles al Passeig.

14:00 h: Dinar al casal.

18:00 h: Berenar xocolatada al casal per als xiquets.

116

Dimarts, 5 de març “Dia de l’exposició del ninot” 20:00 h: Inauguració de l’Exposició del Ninot i llibres de falles 2013 a la casa de la Cultura.

Divendres, 8 de març 22:00 h: Sopar d’entrepà.

Dissabte, 9 de març 18:00 h: Berenar per als xiquets al casal.

22:00 h: Sopar al casal.

Diumenge, 10 de març “Dia d’arròs al forn i arnadí” 09:00 h: Muntatge al Passeig i esmorzar al pavelló.

14:00 h: Dinar al pavelló. Concurs d’arròs al forn i d’arnadí patrocinat per “ADOBS SALINAS” .

16:00 h: Entrega premis del concurs d’arròs al forn i arnadí.

17:00 h: Entrega als fallers de les recompenses de la Junta Central Fallera.

Dimecres, 13 de març 15:00 h: Trasllat del monument gran al Passeig.

Dijous, 14 de març “Dia de la plantà” 08:00 h: Plantada de la falla gran.

14:00 h: Dinar per als artistes fallers i muntadors.

22:00 h: Sopar d’entrepà al pavelló.

Divendres, 15 de març 08:00 h: Remats falla gran.

14:00 h: Dinar lliure al casal.

18:00 h: Berenar per als xiquets al pavelló.

22:00 h: Sopar al pavelló.

Dissabte, 16 de març “Dia del faller infantil” 08:00 h: Plantada falla infantil.

11:00 h: Jocs tradicionals al Passeig.

14:00 h: Dinar infantil al pavelló: macarrons.

Per als majors, dinar lliure.

16:00 h: Concurs “Dibuixa la teua falla” 17:30 h: Berenar al pavelló per a tots els xiquets 22:00 h: Sopar al pavelló.

23:30 h: Comencen les Nits del Passeig amb “LA TRIBU”

117

Diumenge, 17 de març “Dia dels premis” 08:00 h: Despertada per a tots, xiquets i majorets 09:00 h: Xocolatada al pavelló.

10:00 h: Visita dels jurats de falles, ús del valencià local i crítica local.

11:00 h: Jocs infantils.

14:00 h: Dinar al pavelló.

18:00 h: Tots vestits de gala arreplegarem a les nostres falleres majors i anirem a la plaça Major per assistir a l’acte d’entrega de premis de les falles de 2013.

21:30 h: Cercavila pels carrers de Tavernes.

22:00 h: Sopar al pavelló.

23,30 h: Actuació musical al Passeig amb “ZEPPELIN”

19:00 h: Cercavila pels carrers de Tavernes.

Agafeu força que es pot allargar!!!!

22:00 h: Sopar al pavelló. Els de la cercavila al segon torn!

23:30 h: Última nit al Passeig de les falles de 2013 amb “LÍMITE” Dimarts, 19 de març “Dia de Sant Josep” 08:00 h: Despertada.

09:00 h: Xocolatada.

11:00 h: Concentració al Passeig per assistir a la Missa de Sant Josep.

14:00 h: Mascletada a l’Av. República de Malta.

14:30 h: Dinar al pavelló: paella.

19:00 h: Cercavila per recollir a les falleres majors i es gotar el queda de les falles de 2013.

20:30 h: “Cremà” falla infantil.

22:00 h: Sopar: carn torrada.

23:30 h: Inici “Cremà” monuments grans.

Dilluns, 18 de març “Dia de l’ofrena” 08:00 h: Despertada.

09:00 h: Xocolatada.

11:00 h: Parc infantil.

14:00 h: Dinar al pavelló.

Esta programació pot patir modificacions, en eixe 17:00 h: Concentració al Passeig per anar a l’ofrena. cas s’informarà als fallers amb antelació.

118

119

Índex Salutació President: Yago Pellicer i Altur_ 122 -123 Dedicatòries a Yago_ 124 -127 Fallera Major Infantil 2013: Alba Ortega i Savall_ 128 - 129 Dedicatòries a Alba_ 130 - 133 Comissió_ 134 Cens Infantil 2013_ 135 Benvinguts a la falla!_ 136 -137 Entrevista: Alba Ortega i Savall_ 138 Monument Infantil_139 Crítica Fallera_ 140 - 143 Un passeig pel 2012_ 144 L’inici de 2013_ 156 Acomiadament any 2012_ 158 - 159 120

Passen i vegen

per Maria Fons i Císcar

H

i havia una vegada fa molts anys un circ muntat sobre el Passeig de Tavernes. Era, com tots els circs, un lloc màgic al qual tots els xiquets i també els majors viatjaven a un món de fantasia i il·lusió. Allí vivia l’elefant Trompeta, que era el protagonista de l’espectacle, i l’encarregat de fer passar una estona divertida a tots els qui acudien. Va arribar el dia de l’espectacle i, abans de començar la funció, Trompeta no tenia ganes d’eixir a actuar.

Per sort es va trobar amb dos xiquets molt simpàtics, Alba i Yago, que li digueren:

-Vinga, Trompeta! Això són ximpleses! Ací el protagonista eres tu! Qui penses que aconsegueix fer feliç als xiquets? Les teues botes? Les teues arracades?

T’assegurem que no! Eres tu, Trompeta! Tota la gent t’espera a tu!

Però en eixe moment els xiquets s’adonaren que l’elefant estava trist.

I sabeu una cosa? Busqueu bé, que l’elefant Trompeta ha volgut eixir al llibret!

Trompeta els va donar les gràcies per haverlo ajudat i de seguida va començar l’espectacle, tal com s’esperava.

Eixe dia, gràcies als xiquets Trompeta va aprendre que ell és molt important, i que no pot -Ei! Trompeta, estàs preparat? Ja estem impacients dependre per a ser feliç de les coses materials que per vore’t! l’envolten.

-Què et passa, Trompeta? Li varen preguntar.

El pallasso s’havia posat el seu nas roig i duia la cara perfectament pintada, el lleó duia dos mesos aclarint-se la melena per a eixe dia, i ell... res de res.

Li hagués agradat posar-se unes grans arracades per a decorar les seues orelles, o unes botes per a tapar les seues grans potes, però... no tenia res.

Yago i Alba de seguida l’animaren:

e

Si estàs llegint este conte, vine estes falles al Passeig, on els més menuts ens donaran grans L’elefant els digué que estava trist perquè no lliçons sobre alegria! anava tan galant com els seus companys.

l circ

121

Salutació del President Infantil Fallerets i falleretes de la comissió infantil: Este any és molt important per a mi perquè tinc l’honor d’haver sigut elegit President Infantil de la nostra falla.

Espere poder portar este càrrec el millor possible i sé, que compte amb l’ajuda de tots vosaltres i, especialmente, amb els meus amics i companys LLuís i Ginés que m’han precedit.

Vull felicitar, de tot cor a Alba, la nostra Fallera Major Infantil amb qui compartiré este any, que de segur serà inoblidable, i del que gaudirem en companyia de Mª Salud i Julián.

A tots els xiquets i xiquetes de la nostra falla vos anime a participar en tots els actes fallers i en les diferents activitats que hem preparat per a vosaltres.

Així que, amics, vos espere a tots en el nostre casal.

Yago Pellicer i Altur

Paraules per al meu nebot Yago

E

m diuen Amparo Altur i Sifres, sóc tia de Yago i tinc una gran alegria d’escriure en este llibret infantil com a Fallera Major de l’Associació de Sords de València de l’any 2012.

La societat de sordmuts de València naix el 4 de febrer de 1926 estant el seu primer local en el “Café Valenciano” on es reunien per intercanviar opinions i gaudir junts. Hui en dia, esta associació, que compta amb un gran nombre de persones i col·laboradors, es dedica a realitzar diverses activitats culturals i de formació (com senderisme, grups de pesca, lligues de futbet, grups de teatre…) i altres tallers per a les persones sordes i ens ho passem molt bé.

També, amb estes paraules, vull donar-te l’enhorabona, Yago, pel teu nomenament com a president infantil d’esta gran falla. Gaudix al màxim d’enguany perquè passarà molt ràpid. Són uns dies inoblidables que quedaran en el record. Jo mai oblidaré el dia de la meua presentació quan, rodejada de familiars i amics, vaig rebre la visita de la Fallera Major

124

Infantil de València, Rocío Pascual, i de la seua Cort d’Honor. Com tampoc oblidaré, aquella llarga nit en què després d’hores d’espera i amb gran emoció, vaig tindre la satisfacció de desfilar, junt amb les meues germanes Suni i Mª Vicenta, per la Plaça de la Mare de Déu, per oferir el meu ram de flors a la nostra patrona.

I a tots vosaltres, xiquetes i xiquets de la falla, vos deixe en esta pàgina un regal que segur vos agradarà. Les persones sordes tenim un llenguatge especial, el llenguatge de signes, que ja és oficial i que en molts col·legis ja hi ha molts xiquets que l’estan aprenent. A continuació teniu el nostre abecedari:

Amparo Altur i Sifres (Tia de Yago) 125

Records familiars

J

a fa alguns anys, ens van dir que, prop de la nostra casa, anava a fundar-se una falla. I ens proposaren col·laborar fent-nos fallers. Ni el meu marit ni jo som massa festers, però estava molt involucrat en eixa falla el nostre cunyat Pepe Martí i això eren paraules majors: no podíem escapar-nos. Així és com ens vam fer socis de la primera Falla Passeig. Sí, aquella que tenia un gran camell com a element central, que va guanyar el primer premi i que, en cremar-se la nit de Sant Josep, el dromedari quasi va volar per l´aire perquè la inexperiència dels fallers va fer que posaren o massa gasolina o massa traca. Encara tinc un amic que -de vegades- ho comenta irònicament.

Tota la nostra família està molt vinculada a la Falla Passeig. Pepe va ser President durant cinc anys (familiarment li diem que és l´amo de la falla). Les seues filles Núria i Betlem han sigut Falleres Majors, així com la nostra nora Eva, i el nostre nebot Borja va ser President Infantil.

igual que el nostre fill Benjamín va fer més avant amb el seu fillet Marc. Queda ben provat que en la nostra família hi ha tradició fallera.

Tal com anaven passant els anys, l´entusiasme faller anava apagant-se. Però la vida és un cercle que va pegant voltes i, quan toca el final, sembla que comença a circular de nou.

A principis de l´estiu del 2012, ens assabentem que la Comissió de la Falla Passeig li havia proposat al nostre nét Yago ser el President Infantil. Nosaltres ho vam considerar un gran honor i per això vam insistir amb els seus pares que no ho tenien massa clar. Però nosaltres véiem al nostre nét molt il·lusionat i li vam fer costat. Finalment va guanyar l´entusiasme del xiquet i els seus pares van dir que sí (encara que per a ells el valencià siga una dificultat).

Ràpidament Yago va vindre a la nostra casa a comunicar-nos-ho i la seua cara irradiava moltíssima Per això quan va nàixer Yago, el nostre primer alegria. nét, el vam fer faller i el seu iaio José Luís va ser qui el va pujar al braç a l´escenari el dia de la presentació.

I a partir d´ací comencen per a mi uns sentiTindria només mig anyet. Temps després, José Luís ments i unes emocions commovedores que abans no faria el mateix amb Àlex, el germà menut de Yago, havia viscut. La primera va ser una vesprada en què

126

una representació de la Falla Passeig, encapçalada per Julián, el seu President, va anar a casa dels meus fills a fer-los la demanà oficial. Jo, que sóc de llàgrima fàcil, vaig plorar d´alegria. I després, les emocions d´eixe dia s´han repetit en cada acte faller.

Però crec que el que més em va omplir va ser la nit de la proclamació a l´entrada del Saló La Font quan el vam vore al costat de Celia, Clara, María Salud, Alba i Julián saludant a tots els que anàvem a sopar, donant-nos les gràcies per acompanyar-los en eixa nit. Allí el vaig vore como un homenet.

I què dir del moment en què Julián va anunciar en el Casal que Yago seria el President Infantil? O de l´emoció que vam sentir el dia de la demanà quan Yago els va preguntar als pares d´Alba si volien que la seua filla fóra la Fallera Infantil i que ell seria el seu acompanyant incondicional? Encara tremole quan ho recorde i m´ix alguna llàgrima recordant eixa parelleta entranyable, tan tímids els dos.

Així que Yago serà el President Infantil de la Falla Passeig de l´any 2013. No som gens supersticiosos (Yago va nàixer un 13 d´agost) per això pensem que serà un any magnífic per a la falla, per a ell i per a Alba, la seua fallereta, a qui acompanyarà a tots els actes fallers i amb qui gaudirà de tot un any que serà inoblidable per a ells i per a les seues famílies.

Després els nostres fills, Santi i María Vicenta, ens van preguntar -emocionats- si Yago ho havia fet bé i si havia parlat correctament. A nosaltres ens havia paregut que el nostre nét havia estat a l´altura de les circumstàncies.

No fa falta dir que Yago està molt feliç de ser el President Infantil, se li nota en la cara, en la lluentor del seus ulls. I a nosaltres, el seus avis, també, i tornarem a ser fallers entusiasmats, il·lusionats i col·laboradors fins on puguem. És clar, perquè a estes edats…

Chelo Talens i Escrihuela (iaia paterna de Yago) 127

Fallera Major Infantil Alba Ortega i Savall El dia 17 de juny de l’any 2002 nasqué una xiqueta que eixe mateix dia ja la feren fallereta.

Alba és el seu nom de pila, alba és la llum que inicia el dia; llum que aportarà a la Falla amb germanor i simpatia.

Ara, a l’any 2013, la fan Fallera Major, que per a una valenciana no hi ha més gran honor.

Segons diu i manifesta, la seua major alegria és fer sempre i cada dia, de la Falla, la millor Festa.

I, pel que veig i conec d’ella, i pel seu saber estar, sé que a la Falla Passeig esplendor li donarà.

Francisco Savall i Climent (El iaio Paco)

129

Alba Fa vint anys, en l’any 1993 Mª José i Pepa varen ser les falleres majors de la Falla Passeig.

Alba, deu anys de vida, deu anys de falla.

Amb molts bons records d’aquell any.

Per aquell temps, ni pensament de l’existència d’Alba. Xiqueta que naixeria uns deu anys després i que uns altres deu anys després es convertiria en protagonista de la nostra Festa.

19 de m Clara, F arç de 2006 a Alba, Fa llera Major Infa ll Què, ja era Major Infa ntil 2012. estàveu n planeja til 2013. nt-ho?

Quanta vivència fallera que tens ja!

130

als rebre a s y sem ls an tots e re casal, que ts en t a n a t u ing nos Has ags al t benv que Reis M n sigut mol veniment e pre ha ra falla. Esd a any. t d s a o c n s la espere encara

Des de ben xicoteta que t’ha agradat vestir-te de valenciana, i, participar en tots els actes organitzats per la falla.

es frut

Has

is tid a t u r

dels joc s ens fara , esperant qu è n engua ny

disf

la il·lusió ades... I sé la lc a v a c s i de le ar dalt poder an que et fa carrossa.

s b leat m a x i l·le, s de es l comai ha ls act ou e e r n , é e igues tots eres p ntes b n Tam es am -te e que t’apu teu vestir ense i que de ers. P adora fall mboi aco t! a to

En vore les fotos de 1993, t’ha estranyat que les falleres majors anàrem vestides com totes les falleres i a peu. Però és que, abans, les cavalcades al nostre poble no eren tan distingides com ara, encara que sí eren molt divertides.

I com coets no, ressa tà i t . Tampoc ltar el que ’ masc agrada m et perds t’agrade n letad olt p c es. repar ap desp el er ar xic otete s

A més de no faltar a les presentacions, ofrenes, entrega de premis, misa en honor al nostre patró Sant Josep, cremà, …

131

us a Ginés en els se Vas acompanyar o -h t Infantil, fent anys de Presiden . com una festa teua

I nos a semp ltres, par e re rec olzan s, tios i i a t-vos en to ios t.

I ara, a l’a n has cone y 2013 gut a Mª Sa Per a sem pre, la teu lud. a Fallera M ajor.

Disfruteu de tots els moments, vivint-los amb alegria i amb tota la il·lusió que les dos teniu, i guardant cada un d’ells com el millor record, que amb el pas del temps és el que perdura.

us gerla festa amb els te t in rt pa m co e pr Sem la vosles vostres caretes mans. I reflectint en tra alegria.

132

Sou les nostres Fallers Majors.

Enhorabona!

133

President: Yago Pellicer i Altur Vicepresident 1r: Ferran Giner i Magraner Vicepresident 2n: Borja Ortega i Savall Delegat d’esports: José Padilla i Gimeno Delegada de jocs: Adriana Altur i Escobar Delegada setmana fallera: Lucía Sancirilo i Gómez Tresorer: Jordi Palero i Gascón Secretari: Javier Biosca i Grau

134

Cens infantil Almiñana Peiró, Alba Altur Escobar, Adriana Alvarez Martí, Jorge Alvarez Martí, Esther Benavent Martinez, Mar Biosca Grau, Javier Bononad Ferrando, Amor Brines Palomares, Desirée Cholvi Mifsud, Carmen Chover Cañamàs, Aina Company Vidal, Dulce Espinosa Torres, Gerard Estruch Enguix, Elsa Estruch Magraner, David Estruch Magraner, Carme Estruch Salom, Angeles Estruch Salom, Javier Femenia Mateu, Mª Carmen Ferrandis Garcia, Adriana Ferrandis Garcia, David Ferrando Cordo, Lluis Ferrando Navarro, Andrés Ferrando San Antonio, Rosalia Ferrando Sansaloni, Guillem Ferrando Sansaloni, Angels Fonseca Palomares, Aurora Frontera Femenia, Ana Frontera Femenia, Pau

Garcia Biendicho, Aitana Garcia Bosch, Salvador Gascón Casanova, Gemma Gascón Gil, Xavi Gascón Peiró, Anabel Giner Magraner, Ferran Giner Magraner, Miguel González Gimeno, Hugo Grau Garcia, Victoria Grau Garcia, Alejandra Grau Vercher, Luis Grau Vercher, Jose Haba Ibáñez, Eric Llorens Manclús, Salvador Mafé Magraner, Martina Magraner Císcar, Salva Magraner Císcar, Carla Manclús Clemente, Jordi Martí Català, Agnes Marti Guijarro, Pau Martín Ruiz, Andrea Martínez Santacatalina, Claudia Motilla Galiana, Nico Motilla Galiana, Cayetana Olaso Altur, Oriol Ortega Savall, Ginés Ortega Savall, Alba Ortega Savall, Borja Osca Mora, Xavi

Padilla Gimeno, Jose Padilla Gimeno, Paula Palero Gascon , Jordi Palero Gascon, Román Pallás Martínez, Julia Paula Vercher, Pepe Peiró Pachés, Marc Peiró Plancha, Alex Pellicer Altur, Yago Pellicer Altur, Alex Pellicer Palomares, Marc Pérez Salinas, Eugenia Pérez Salinas, Carmen Pérez Salinas, Clara Puig Grau, Daniela Puig Grau, Candela Rodriguez Magraner, Carlos Sahuquillo Oltra, Elisa Sancirilo Gomez, Lucia Sansaloni Almiñana, Maria Sansaloni Blasco, Beatriz Sansaloni Fenollar, Oscar Sansaloni Fenollar, Jordi Sansaloni Magraner, Miranda Serra Sansaloni, Maria Soler Sala, Olga Tormo Giner, Julia Verger Perez, Josep Vidal Pellicer, Adrià 135

Benvinguts a la falla!

Alex Peir贸 i Plancha

Josep Verger i P茅rez

136

Daniela Puig i Grau

Pepe Paula i Vercher

Demelsa Alberola i Nicasio

Xavi Osca i Mora

Marc Peiró i Pachés

Eric Haba i Ibáñez

Salva i Carla Magraner i Císcar

Jose Grau i Vercher

Adrià Vidal i Pellicer

137

Alba Ortega i Savall Fallera Major Infantil 2013

Des de quan eres fallera?

Des que vaig nàixer.

Què significa per a tu ser fallera major?

Representar als xiquets de la meua falla en tots els actes fallers i viure les falles de manera diferent, amb més intensitat.

Quin és l’acte que esperes amb més il·lusió?

El dia del xiquet i el dia de la cremà.

Eres la primera fallera major de la teua família?

No. Fa molts anys va ser la meua iaia Nati, després la meu tia Rosana i ma mare. I la meua tia també va ser Fallera Major de Tavernes.

Què és el que més t’agrada de la despertada?

Tirar coets.

Què esperes de les falles 2013?

Que ens ho passem tots molt bé.

138

Monument Infantil Lema: El Circ del Passeig

Artista: Nacho Peir贸 139

El Circ del Passeig Hola menuts i menudes, com l’any passat ja vaig fer, vos explique la Falleta que al dos mil tretze plantem al nostre estimat Passeig.

El circ aplega al Passeig desplegant el seu color amb un món de personatges que desperten emocions.

Podrem vore grans artistes, són una gent especial treballen sota la carpa de forma espectacular.

Els xiquets i les xiquetes prompte els admiraran QUE COMENCE LA FUNCIÓ!!!!

Ben preparats estan ja, “peguem una miradeta” per vore a qui trobem…

140

La mona presentadora equilibrisme està fent mentre subjecta “guasona” els músics, quin mèrit té!

Sense ells no és el mateix puix la música dóna alegria i vida per tot arreu, del circ és un complement.

Volant ve l’home BALA quin homenot més fornit el canó que el dispara sense ell s’ha quedat buit Seguim voltant la falleta, trobem els animalets l’elefant, la jirafeta, el lleó i uns quants més… volen ixir de la gàbia el show començar a fer, més que animals, són artistes, de la selva els han tret!!!!

També veiem els pallassos, fan riure, animació… com són uns xicons graciosos ens fan riure a muntó.

Què important és per a viure conéixer la diversió.

Però no tots ens fan riure potser inclús patirem mirant els funambulistes com caminen pel cordell…

Ai mare quin bac més guapo, es pegaran fàcilment si no dominen la tècnica i els nervis un poc també.

Al trapezi caldrà ser també una mica intrèpid perquè tirar-se per l’aire a mi no me sembla fàcil.

Xe quins “tios” més valents!

Em pareixen pardalets tan lleugers i també àgils.

141

Pareixen fetes de goma, les xiques contorsionistes, doblant-se per la cintura com si foren papallonetes.

Després queden com si res, amb el seu tipet tan gràcil.

També està el malabarista que domina amb precisió tot allò que tira a l’aire i arreplega sense error…

Esta gent és increïble, amb ells vivim sensacions

i moments inoblidables plens d’imaginació.

El circ és tot il·lusió, fantasia, diversió.

En estos temps de crisi s’agraïx esta evasió.

Disfrutem-la per uns dies abans que es creme tot. És la falleta menuda un lloc ple de color on l’alegria i la festa omplin el cor d’emoció.

Passeu-ho bé en estes festes i divertiu-se a muntó.

Maria Gómez i Grau

142

143

Un passeig pel

2012

144

145

Al circ

per Eugenia Pérez i Salinas 10 anys

A

ixò era una vegada un xiquet anomenat Carles.

Ell no jugava mai amb ningú, no tenia amics.

En el pati de l’escola es quedava assegut al banc mirant com els xiquets i les xiquetes jugaven junts. Un dia Carles va vore un cartell pegat a la farola de davant de l’escola on posava: vine al nou circ de les estreles, ho passaràs genial. Carles de seguida va anar a comprar una entrada. Quan va entrar al circ, va vore un home amb la cara pintada de blanc i amb el nas més roig que havia vist mai, que feia riure a tots els xiquets. En eixe moment va entendre que es tractava d’un pallaso.

Quan Carles es va fer major, va decidir que volia convertir-se en un d’ells per a fer riure a tots els xiquets, i així ho va fer. Va aconseguir ser un famós pallaso i sobretot ser l’home més feliç del món, ja que es dedicava a fer allò que més li agradava:

ent

ag fer riure a l

146

147

El circ faller

per Inés Fayos i Montagud i Ana Candel i Talens 14 anys

L

a nit s’ha acabat, ha sigut uns dels majors esdeveniments que la meua memòria recorda. Tot va començar un dia qualsevol quan el circ de la Lluna es trobava a Tavernes. Havia sigut una setmana molt estranya, érem el circ més famós de tot Espanya però durant aquells dies no havia vingut ningú. Ens vam adonar que aquella setmana era la setmana fallera. Era una festa que tot el poble vivia amb molta intensitat.

El circ davant este problema, va anar a buscar l’ajuda d’alguna comissió fallera, ja que en aquells dies ells eren els protagonistes d’esta festa, i vam tindre la sort de trobar-nos amb la Falla Passeig.

La Falla Passeig ens va aconsellar que per a atraure l’atenció del poble podríem exhibir-nos en un dels seus passacarrers fallers. Hauríem de fer tot allò que nosaltres sabem, el que fem dia rere dia, però al carrer, i amb un grup de fallers. I així ho vam fer.

El passacarrer va ser tot un èxit vam eixir en tots els diaris i televisions, va ser tan gran l’èxit que vam decidir canviar el nom que des de tota la vida havíem tingut i vam posar en honor a la Falla Passeig i a les falles en general, el nom d’El circ faller.

148

149

El meu millor somni per Marta Ferrando i Magraner 14 anys

H

ola, el meu nom és Rafa, sóc divertit i faig riure a la gent amb el meu somriure. Els meus pares, els goril·les, treballen ací en el circ i per això jo també visc ací, però encara sóc molt xicotet i per això sóc un monet.

Els meus pares van morir fa un any i mig i des d’eixe dia estic jo sol dins d’una gàbia tota la nit. Quan estaven els meus pares, per la nit, em cantaven i contaven contes però ara no hi ha ningú que faça això per mi.

Tots els dies tinc la mateixa rutina, eixir a desdejunar, fer una sessió pel matí i una altra per la vesprada i de nou a la gàbia, és un poc avorrit.

Hui m’han comunicat que ve un nou monet ací, a conviure amb mi. Són les set de la vesprada i algú crida a la porta de metall de la meua llar, és ell, no m’ho puc ni imaginar, ja hi ha algú ací amb mi. El seu nom és Nico té un poc de por ja que els seus pares també van morir, però només fa dos dies.

Jo li conte com és la nostra vida ací i també la meua història i, finalment, sembla que ja està millor.

En la sessió de les huit estem els dos damunt d’un pedestal per a començar la nostra actuació quan

150

ens adonem que en tot el circ només hi ha un xiquet xicotet assegut. En vore eixe somriure tan gran en una careta tan xicoteta ens parem i ens apropem a ell ja que està assegut en la primera fila.

Estem parlant i apareixen els seus pares. En vore com es troba el seu fill amb nosaltres, després de pensar-ho molt, decideixen adoptar-nos a mi i a Nico.

El director del circ accepta fàcilment la nostra adopció, i eixa mateixa nit ja ens n’anem a dormir a sa casa, per cert, al xiquet li diuen Pau. En sa casa ens acullen como si fórem els seus fills, ens han donat roba de Pau per a poder dormir i ens preparen dos caixes i dos coixins en un llit espectacular i súper blanet.

Eixa mateixa nit, quan estava mirant les estreles del cel per la finestra, per vore si podia dormir, he recordat els meus pares i, tot i que els trobe molt en falta, he sentit una altra vegada que algú em volia i em cuidaria com jo cuidaria els meus fills i, amb este somni tan dolç m’he quedat fregit, en el meu millor somni:

l’estima d’uns pares

151

La lleona perla per Carmen Pérez i Salinas 13 anys

E

s van apagar els llums al circ Wonderland, aquells dies es trobaven a un xicotet poble de la comarca de la Safor. De sobte, la veu del presentador començà a sentir-se per tota la carpa, presentant el primer número, el de la parella de trapezistes. La música començà a sonar i les boques dels espectadors s’obriren al vore aquell meravellós espectacle. Els dos trapezistes s’acomiadaren del públic amb una meravellosa pirueta i donaren pas als graciosos pallasos.

La gent reia sense parar i observava aquell simpàtic espectacle.

152

Poc després, la veu del presentador tornà a sentir-se per tot arreu, anunciant el número dels lleons. Sí, sí, el meravellós però aterridor espectacle dels lleons. Dins d’aquell grup de lleons es trobava Perla, una afectuosa lleona que sempre es donava a conéixer per la seua simpatia, dolçor i elegància.

S’apagaren els llums i els lleons entraren en la carpa.

Quan aparegué el domador, la gent començava a estar més i més nerviosa de vore aquell pobre home envoltat de ferotges lleons. Hi havia, fins i tot, cares de preocupació. El presentador anuncià que la famosa lleona Perla faria el seu famós bot a l’anella de foc, però Perla no estava igual com sempre, es veia nerviosa i, fins i tot, agressiva amb el domador.

S’apropava cada vegada més i més a ell com si volguera dir-li alguna cosa.

Quan estava a punt de botar, va baixar bruscament de la plataforma dirigint-se al domador. El públic no comprenia aquella reacció. Perla va començar a emetre sons com si estiguera espantada i a passejar-se per tots els racons de la pista. De sobte, el domador va comprendre que aquella reacció tenia explicació: al costat de la plataforma de Perla, dos ca-

bles havien format un curtcircuit i les petites flames s’apoderaven de la plataforma i a continuació de la tela de la carpa.

La gent va començar a cridar, estava sobresaltada. El domador va traure els lleons de la pista mentre els treballadors indicaven a la gent per on havia d’eixir, però no era tan fàcil com pareixia. La gent estava nerviosa i no feia cas de les indicacions i s’aglopava a les eixides, que estaven col·lapsades.

Les flames, poc a poc, cobraven intensitat i s’apoderaven de la carpa, totalment col·lapsada per persones i animals, tots ells espantats i alguns molt agressius. Finalment les eixides es quedaren quasi buides, permetent l’eixida dels treballadors i els animals que encara quedaven. La gent va donar les gràcies a Perla perquè, amb tota seguretat, si no haguera sigut per ella, la gent haguera mort calcinada.

La gent va comprendre que els animals són éssers vius i mereixen ser tractats com cal i que moltes vegades, gràcies a ells, molta gent ha salvat la seua vida. Tots van aprendre com a lliçó que els animals s’han de cuidar i voler perquè són molt importants i tenen un gran cor.

153

Trompó, l’elefant equilibrista per Lucía Sancirilo i Gómez 14 anys

E

l Circ del Passeig era molt especial, quan els xiquets entraven a la seua carpa multicolor, vivien durant una estona un món de fantasia i somnis.

Hi havia gent diferent per tot arreu, xiquets que volaven, dones forçudes i d’altres que domaven cavalls i tigres, mags que feien desaparéixer pallassos i treien de les seues butxaques coloms xicotets i acròbats i dansarins que recorrien la carpa botant de trampolí en trampolí.

Però no sols els humans eren els protagonistes, també hi havia animals que no paraven de parlar, tigres, cavalls, lleons, serps i altres que mostraven les seues habilitats. Però d’entre tots hi havia un que era el més especial, l’elefant Trompó. No era un elefant normal perquè, a pesar del seu pes i del voluminós cos, podia caminar damunt d’una corda fent equilibrisme a més de deu metres d’altura, però Trompó 154

sempre estava trist ja que, malgrat la seua habilitat, mai no li la deixaven mostrar als espectadors. El director del circ temia que l’elefant poguera caure i esclafar algú amb el seu pesat cos. Trompó insistia cada dia en poder fer el seu espectacle però no el deixaven mai.

Però un dia, una xiqueta que escodrinyava mentre assajaven al circ, va vore l’elefant allà dalt de la carpa fent equilibrisme, es quedà meravellada i ràpidament cridà a tots els seus amics. En pocs minuts una gran quantitat de gent observava a Trompó fascinada, i quan el director del circ s’adonà del que estava ocorrent va pensar que Trompó podria ser més feliç i que guanyaria molts més diners si el deixava actuar, i així ho va fer. La pròxima estrella de l’espectacle seria: Trompó, l’elefant equilibrista!!!

155

156

L’inici de

2013

157

Acomiadament 2012

158

Com l’aigua clara,

Llum, alegria i diversió,

L’elegància a flor de pell,

Les falles han arribat.

Amb simpatia i germanor,

Un gran President Infantil

Rient i jugant,

Il·lumina els fallerets.

Amb Clara com nostra

Sempre ben rodejat has estat,

Fallera Major Infantil

Lluís, gràcies pel teu temps

Mil i un records impregnen un any

Que a tots ens has dedicat.

Inoblidable per a tu i per a tots.

Enhorabona i fins sempre!

Clara i Lluís

159

21 63

21

62

Publicitat de la Falla Passeig 1.- Talleres Galera 2.- Menjar Murciano 3.- Clínica Dental Casanova 4.- La Factoria 5.- Carpintería Laparra 6.- Tanatori Juani 7.- Centre Audio Òptic 8.- Ke Net 9.- L&S 10.- Frutas Bollo 11.- Carnisseria Ferrando 12.- Aluminis Tavernes 160

13.- Saló la Font 14.- Construccions Cotava 15.- Dental Beta 16.- Bar Ca Trolec 17.- Assegurancies Sansaloni Martí.

18.- Cesar Esports 19.- Benizael 20.- Macovall 21.- Òptica pellicer 22.- Hergobel 23.- Peixcateria Ausina

24.- Dioni Flors 25.- Bar els Amics 26.- Fruiteria Murciano 27.- Carnisseria Chover 28.- Joieria Gertru 29.- Grues MGM 30.- Salvador Vercher 31.- Joieria Girbes 32.- Troyano 33.- Flors Maribel 34.- Clínica Veterinarària Vetervall

Simat Benifairo Xeresa Alzira Sueca

35.- Chapa 36.- Gabinet Logopedia 37.- Felis Cortinatges i decoració.

38.- DisVall 39.- Pirotècnia Crespo 40.- Control Accesos 41.- Òptica Altur 42.- Peus i Peuets 43.- Auto-escola Passeig 44.- Pintulac 45.- Carns Martinez Adriá

46.- Asfaltos Chova 47.- La Caixa 48.- Cafe Paris 49.- Assessoría Asepyme 50.- Divina Pastora 51.- Cortinatges Dec-Hogar 52.- Exòtica 53.- Residència Solmar 54.- En Medi 55.- Suvian 56.- Aqurb 57.- Pa de Ta

58.- Austral Seguros 59.- Electrodomèstics Milar 60.- Cafeteria Venus 61.- Construccions Estruch 62.- Demetrio Hidalgo 161

162

163

164

165

166

167

168

169

170

171

172

173

174

175

176

177

178

més que carn Martínez Adrià LA SEUA CARNISSERIA, ON VOSTÉ ÉS MÉS QUE UN CLIENT

Mercat Municipal, Lloc 16 Telf. 96 282 34 54 C/ Sant Benet, 100 Telf. 96 282 05 82 Tavernes de la Valldigna (València)

179

180

181

182

183

184

185

186

187

188

189

190

191

192

193

194

La Falla Passeig us dóna les gràcies per fer possible aquest llibret.