Emergint - Llibret 2016 Falla La Victòria

Foto: Paco Quiles

1

manxeta.

2

Edita: Associació cultural Falla La Victòria.

Col·laboren:

Direcció: Paco Quiles.

Equip coordinador: Laura Lechón, Cristina de Haro, Rosana Muñoz.

Col·laboracions literàries: Julio Lahuerta, Paco Quiles, José Tena, Toni Isach, Rosana Lacoba, Lluis Mesa, Enric Amer, Isabel Torres, , Kike Fuster, Mercé Durà.

Sessions fotogràfiques en exteriors: Paco Quiles - Fotos, nocturnes i vídeo.

Fotografies: Manolo García, Cristina de Haro, Anabel Rodríguez, Daniel Tortajada (Levante-EMV), Foto estudio Higueras Más, Pepi Giner (Foto estudio Javi), Isaac Mas.

Excelentíssim Ajuntament de Sagunt

Federació Junta Fallera de Sagunt

Disseny portada: José Tena.

falla

Poesia: Teresa Llopis, Enric Cuenca.

Maquetació: Panal Fallero.

Justificació de tirada: 1.000 exemplars.

Dipòsit legal: V-265-2012.

La present publicació participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

A més, este llibret i els seus articles participen en el Premi Mocador i/o en el Premi Emili Llueca, el Premi Mestre Ortifus i el Premi Pepet – Falles UNESCO, que s’inclouen en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info).

Foto: Paco Quiles

Les opinions expressades pels autors dels diferents textos d’este llibret són lliures, de forma que l’associació cultural Falla La Victòria no s’identifica necessàriament amb estos.

3

2 4 6 16

índex.

30

50

58 64 76

92

4

manxeta. índex. pròleg.

Emergint salutacions.

President de la F.J.F. Sagunt - Enrique Docón

L’Alcalde de Sagunt - Quico Fernández

Vicent Cuenca Teruel

Vanessa Peláez Guzmán

David álvarez Vicent

Paula Mesa Guerra protagonistes.

Poema al President

Poema a la Fallera Major

Entrevista amb Vicente

Entrevista amb Vanessa victorians.

Junta Executiva Comissió Masculina Cort d’Honor Socis Col·laboradors la falla. Atlàntic Sagunt "El tresor de la Perla Daurada" Secció Especial exercici actual. actualitat fallera. Il·luminem!

Cervesa artesanal de Sagunt

Sostenibilitat a la Falla La Victòria records gràfics.

154

160 168 178

194 202 206

258 262 298 Foto: Paco Quiles

la xicalla. protagonistes infantils.

Poema al President Infantil

Poema a la Fallera Major Infantil

Entrevista amb Paula i David victorians menuts.

Comissió Infantil Cort d’Honor Infantil Nous Fallers la falleta.

Karaoke Morvedre - Secció Especial en imatges. històries infantils.

La riquesa de la cultura valenciana

Un somni fet realitat Itziar i Robin guanyadors 1 certamen literari. passatemps. assajos fallers.

L’us i promoció de la nostra llengua des de l’escola i l’àmbit familiar

Reflexions i secrets d’un crític faller

Sor Isabel de Villena

Els orígens fallers de les barones

3 dècades d’agermanament amb Cecina

L’agermanament vist per un cecinés

La homofòbia en les falles

El riu de la Vall de Segó

La crua realitat en un conte valencià

Mes que una festa programa festes. col·laboradors. socis i fallers d’honor. er

falla

136 138

5

6

Foto: Paco Quiles

falla

pròleg.

7

T N I g R EME

8

falla ictòria Foto: Paco Quiles

9

EMERgINT

iles Foto: Paco Qu

Tot el que acaba, torna a començar. Una cosa que

també passa amb les falles, que són reduïdes a cendra cada mes de març i, després del foc purificador, a la falla La Victòria ens tornem a posar en marxa, igual que ho fan les altres vint-i-nou comissions falleres al Camp de Movedre, perquè tot torne a començar. És el cicle faller, que torna a emergir un any rere l'altre, polint defectes i millorant amb el pas dels anys, en benefici de la festa i la cultura popular.

I així, un any més, l'associació cultural Falla La Victòria recull en aquest llibret el més destacat de l'exercici actual i un resum dels actes que van tindre lloc en l'anterior després de la publicació del llibret de 2015.

10

Foto: Paco Quiles

1

Foto: Paco Quiles

Però aquest ressorgiment es dóna també en molts altres àmbits. De fet, aquest és el motor de la vida: la capacitat de tornar a començar i millorar dia a dia, en moltes ocasions rient-nos de nosaltres mateixos per afrontar la vida amb optimisme. Per això el nostre lema d'enguany és Emergint. Aquest ressorgir està present al nostre voltant: la dona en la societat, la igualtat en l'àmbit festiu, la normalització del valencià o el perfeccionament de la festa fallera a través de la millora de les seues debilitats. Aquestos són alguns dels temes sobre els quals versen els nostres assajos en aquesta ocasió.

Tots s'agrupen baix el lema Emergint, atés que tracten diferents aspectes en cada àmbit, en els quals els seus autors ressalten un canvi de rumb o una millora cap a una societat més justa i igualitària, denunciant aquells elements desfasats i que requereixen ser actualitzats

12

cercant un futur millor en què tots i totes puguem sentir-nos més còmodes i representats.

A més, la falla La Victòria aposta enguany encara més per la difusió i normalització lingüística del valencià. Una tasca costosa tenint en compte que la població en la qual ens trobem és castellano-parlant. Per això, hem impulsat enguany la primera edició d'un certamen literari infantil que té per objectiu la promoció de la llengua valenciana entre els més menuts. El concurs té també la finalitat de divulgar el coneixement de les festes populars i les tradicions valencianes entre els xiquets de les poblacions en les que es planta falla a la comarca. Ho fem, a més, en l’any dedicat a Sor Isabel de Villena, l’escriptora. I és que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha dedicat 2016 a esta escriptora valenciana, que amb el seu Vita Christi es

Foto: Paco Quiles

va posicionar com una de les figures més importants de la literatura en la nostra llengua al segle XV, el Segle d’Or valencià, com explica Mercè Durà a la secció d’assajos.

Els xiquets són una vegada més una de les parts més importants del nostre llibret. Ja l'any passat vam reprendre una cosa que fèiem a La Victòria anys enrere: la creació d'un llibret infantil, com a part diferenciada de l'àrea adulta. Enguany hem volgut anar més enllà i fer que els fallers emergents sentisquen com a propi el llibret i per a això, hem confiat en ells perquè organitzen

els continguts d'aquesta part. Així, els xiquets s'han encarregat al llarg de diverses sessions d'estructurar les diferents seccions; han escrit els textos i fins i tot, han preparat les preguntes per entrevistar els màxims representants infantils.

El lema Emergint també està present a la part gràfica, que va d'acord amb el nostre monument gran. L'obra que plantaran el dia 14 de març Miguel Ángel Royo i José María Baixauli tracta d'una ciutat submergida que, a poc a poc, emergeix a la superfície. Així, la fotografia d'enguany es

13

trasllada a localitzacions del Camp de Morvedre. Partint de la profunditat de la mar, amb fotos baix l'aigua a la platja de Port de Sagunt realitzem un recorregut ascendent, emergent, cap a les altures, i acabem en un dels cims de la comarca, la muntanya estivellenca del Garbí, a la Serra Calderona; passant abans per altres llocs com la marjal dels Moros. El lema també es trasllada al disseny gràfic, per al que enguany hem apostat per la reconeguda empresa Panal Fallero, que té una llarga trajectòria en el disseny de llibrets de falla. La portada, de l'il·lustrador José Tena, sintetitza a la perfecció la idea que plasmem en el llibret, amb la presència d'elements locals com el Forn Alt o el Pantalà, icones de Port de Sagunt. La portada, de l’il·lustrador José Tena, sintetitza a la perfecció la idea que plasmem en el llibret, amb la presència d’un element local com és el Pantalà, icona de Port de Sagunt.

Precisament, hem volgut destacar la importància que té per a la població este element arquitectònic industrial, justament ara que l’Autoritat Portuària de València pretén tristament i desencertadament enderrocar-lo, malgrat l’oposició de l’opinió pública.

Una altra novetat és la inclusió al llibret de narrativa de ficció per a adults. Si hi ha una cosa clara a la falla La Victòria és que ací estem per a passar-ho bé i volem que el llibret siga entretingut i per a tots els públics. Per esta raó, més enllà dels assaigs divulgatius i d’investigació, hem afegit esta modalitat literària, perquè no només amb la investigació es promou la llengua, sinò també amb qualsevol text en valencià.

s

Foto: Paco Quile

falla ictòria 14

En resum, des de l’equip de Comunicació de la falla La Victòria, esperem que gaudisques un any més d’este treball que, una vegada més, ha sigut possible gràcies a les persones que, de forma desinteressada, han treballat amb l’aportació dels seus assaigs, fotografies o qualsevol informació que ha permés que ara tingues este llibret en les teues mans.

Foto: Paco Quiles

15

16

Foto: Paco Quiles

falla

salutacions.

17

salutació.

President Executiu FJFS

Benvolguts fallers i falleres de l’Associació Cultural

Falla La Victòria, vull aprofitar l’ocasió que m’oferiu en aquest any com a president de la Federació Junta Fallera de Sagunt per a saludar-vos a tots i mostrar-vos la meua estima per aquesta volgudíssima comissió.

Estic segur que anem a gaudir tots d’unes fantàstiques festes josefines i, amb els vostres Presidents, Vicente i David, i les vostres Falleres Majors, Vanessa i Paula, al cap de la comissió, ajudats per tots vosaltres, aconseguireu una comissió cada vegada més gran.

Podeu comptar amb mi i amb la meua executiva per a qualsevol cosa que necessiteu i espere que entre tots, amb harmonia i treballant junts podrem fer que aquest exercici faller siga inoblidable.

18

Confie en que el bon ambient regne a la vostra comissió, però que a més aconseguim que la convivència entre veïns i amb la resta de les comissions falleres de la federació siga exemplar i pugam gaudir d’aquestos dies de festa amb alegria i bon humor. Tots som conscients que de vegades hi ha dificultats per tal d’aconseguir-ho, però amb la bona voluntat de tots, ho farem.

Vull animar també tot el veïnat per a participar de les nostres festes, que traguem al carrer cada any per a compartir amb vosaltres la nostra passió: les Falles.

VISCA LA FALLA LA VICTÒRIA. VISQUEN LES FALLES DE SAGUNT.

19

nrique Javier Doc贸n i Barriopedro

E

salutació.

E

Alcalde

de Sagunt

mergir, brotar, manar… nàixer. Vivim una nova etapa, una reestrenada oportunitat per editar la Història de la nostra ciutat des d’una perspectiva empoderada i visible. Sagunt comença a ferse evident, a trobar el lloc que li pertany dins d’un mapa polaritzat però favorable. Un escenari que ens convé i que comencem a saber utilizar al nostre favor.

Hem travessat etapes dolçes, però el nostre devenir ha estat, sobretot, marcat per l’aspror del sometiment. L’Arse ibero-edetana que comerciava amb grecs i fenicis, i que Anníbal va destruir, es va refer com la Saguntum hispanorromana, posterior, arábiga Morbyter, la valenciana Morvedre, la Sagunt que hui es coneix arreu del món.

Torturat símbol de l’herència històrica de multitut de civilitzacions, les nostres terres han vist passar per damunt innumerables segles de lluita i conquesta, de foc, de canvi, de bombes. Alguns dels seus racons encara conserven les marques d’una ciutat asediada, de la metralla d’una guerra que ens va resultar especialment cruenta i de la qual encara conservem testimonis vius que ens recorden, sovint, quan afortunats som per no haver patit la por d’un silenci eixordador.

Emergent de les seues runes, algunes amb vestigis fenicis o romans, unes altres amb l’acer com a motiu, la nostra ciutat, única i diversa,

20

s’ha sabut sostindre sense caure mai del tot. Ha emergit, etapa rere etapa, des de les aigües que banyen un passat marcat per la nostra tradició portuaria, nascuda ja al segle III a.C., quan es va definir com allò que ara som: un punt estratègic a la Mediterrània. El Grau Vell ens ha vist nàixer com a poble, el port ara ens fa reemergir com a potència. I així, i amb la cultura de l’esforç impressa als nostres gens, es desarrollà una important indústria siderúrgica al voltant del port, la qual va fer nàixer un nucli que ha superat una reconversió industrial, adaptant-se, treballant i creixent fins convertir-se en un referent empresarial de primer grau.

Igual que Sagunt, La Victòria ha anat emergint al llarg de les últimes décades, perquè, des que es fundà al 1971, ha travessat etapes de silenci, de dificultat, de canvi... però la constància i les ganes de crear nous vincles amb la nostra ciutat (no hem d’oblidar que va ser una de les fundadores del que hui és la Federació Junta Fallera de Sagunt) us serviren d’esperó per trobar la manera de reeditar la vostra tradició fallera.

Ser capaços de redefinir-se per trobar la força necessària que ens ajude a afrontar nous reptes és una capacitat de la qual podem estar orgullosos. Com vosaltres, els fallers de La Victòria, esta ciutat ha superat etapes de silenci per brotar més forta, per crèixer i renovar-se. Sou un bon exemple a seguir, i amb la voluntat de continuar creixent, de reeditar els vostres éxits, que no són pocs, caminareu en paral·lel, redibuixant el traçat que esta ciutat ha fet al llarg dels segles, per seguir definint-vos com una referència de les Falles al Camp de Morvedre.

Emergim, brotem, manem, i seguim naixquen a diari. Som poble i ciutat; camp i indústria; som terra mullada per la mar i perfilada per la muntanya; Història de molts diversos colors que, alhora, es pot llegir en blanc i negre. La memòria col·lectiva, la lluita constant pels drets ciutadans, la capacitat de llançar un missatge comú. Sagunt és i será ciutat immortal, capaç d’emergir, com la vostra falla, de superar-se amb l’adversitat per convertir-se en un referent únic, en una insígnia, un sentiment comú. Sou i seréu, per sempre, el símbol d’una Victòria.

21

rancesc Fernรกndez i Carrasco

F

salutació.

President

Benvolguts fallers i veïns em dirigesc a tots

vosaltres per primera vegada com a President d’aquesta comissió.

De nou s’acosten els dies importants de la nostra festa i els carrers de la comarca es preparen per a viure la setmana de Falles. Aquesta gran família fallera que és la nostra comissió ha treballat durant tot l’any perquè tot estiga disposat i perfecte.

Amb la col·laboració i l’esforç de tots aconseguirem els objectius que ens hem proposat per a aquest exercici.

Mantindre durant tot l’any les accions solidàries com les donacions de sang, recollida d’aliments, rifes benèfiques etc. Seguir amb la nostra alta participació en activitats culturals i esportives. Intentarem seguir collint èxits enguany. Revalidar premis com els de Llibret, que tots els anys ens dóna moltes alegries. Que el treball del grup de playback es veja

22

de nou recompensat amb nous premis. I, sobretot, tornar al lloc més alt amb els nostres dos monuments, l’infantil i el gran. Per això, enguany hem apostat per nous artistes amb nous i il·lusionants projectes. Gràcies a tots pel treball de tot l’any.

Vull també aprofitar l’ocasió per a convidar els nostres veïns a viure les festes amb nosaltres. A gaudir cada nit de les orquestres i també de les cercaviles de cada dia. A ells, al nostre barri, demane que perdonen les molèsties que aquests dies puguen causar-los.

Per a finalitzar Paula, David, Vanessa i jo volem desitjar-vos a tots, fallers, socis i veïns del barri, també a la resta de comissions que formen Federació Junta Fallera de Sagunt, a les seues falleres majors, María i Beatriz, i les seues corts d’honor, unes bones Falles.

Vicente Cuenca i Teruel. President 2016

icente Cuenca i Teruel

V

Foto: Paco Quiles

salutació.

Fallera Major

Com a Fallera Major, és un plaer dirigir-me a la comissió.

Estic molt orgullosa de ser la Fallera Major de La Victòria enguany, i de compartir aquest viatge amb Paula, David i Vicente. Per als quatre està sent un any molt bonic.

També estic molt agraïda per tot el suport i l’afecte que estic rebent per part de tots.

Per fi es culmina un gran any i arribem a la setmana més important del meu regnat. És molta la il·lusió que es diposita en el treball de tot l’any, però els fallers d’aquesta comissió fan a la perfecció la seua comesa i la seua tasca fa possible que un any més puguem plantar una de les millors falles.

24

Espere que enguany els premis tornen a inundar de banderoles els nostres monuments. Són moltes les esperances dipositades en aquesta nova etapa. Molt l’esforç invertit en trobar el millor per a la nostra comissió.

Sobretot espere que passem tots unes festes extraordinàries.

Convide els nostres veïns a que s’unisquen a aquesta, la seua comissió, perquè junts puguem fer d’aquestes Falles 2016 les millors.

A tots vos desitge, fallers i no fallers que passeu unes bones festes falleres.

Vanessa Peláez i Guzmán. Fallera Major 2016.

anessa Pelรกez i Guzmรกn

V

Foto: Paco Quiles

salutació.

Presidentinfantil

Aquest,

en el meu any com a president infantil, tinc el privilegi de poder de dirigir-me als fallers de la comissió.

Sobretot als xiquets que formen la comissió infantil de la nostra falla.

Vull dir-los que les falles són la millor festa que existeix.

Que han de gaudir del casal tot l’any, en els actes que organitza la falla i en les activitats que preparen des de la delegació d’Infantils de la comissió.

26

Al costat de Paula, Vanessa i Vicente, està sent un gran any.

Mai podré oblidar la meua experiència com a president infantil de La Victòria.

Espere que passem unes falles meravelloses i divertides.

Solament em queda desitjar-vos a tots bones festes.

David Álvarez i Vicent. President Infantil 2016

avid Ă lvarez i Vicent

D

Foto: Paco Quiles

salutació.

Fallera Majorinfantil

Sóc

Paula, la Fallera Major Infantil de La Victòria d’enguany.

Per a mi està sent una experiència meravellosa ser la fallera major d’aquesta gran comissió infantil.

Desig que espere que sempre romanga en la meua memòria. Gràcies a tots per fer que m’ho estiga passant tan bé. Per a estes falles, que ja estan quasi ací, espere que tots, xicotets i majors, les aprofitem al màxim.

Als xiquets que formen la comissió, dir-los que som el futur per a seguir fent gran La Victòria.

28

És un orgull ser faller de la millor falla del món. Us convide a tots a que compartim l’alegria d’aquests dies, hem de passar-ho molt bé. També hem de gaudir de tots els actes previs a la setmana de falles com són la cavalcada, la nit d’albaes, crida, playbacks, etc.

Vos desitge unes falles plenes d’alegria, plenes d’unitat i plenes d’il·lusió. Bones falles 2016.

Paula Mesa i Guerra. Fallera Major Infantil 2016

aula Mesa i Guerra

P

Foto: Paco Quiles

30

Foto: Paco Quiles

falla

protagonistes.

31

32

falla

icente Cuenca i Teruel

V

Foto: Paco Quiles

poema a

l

President

Vicent, per fi ha arribat eixe dia tan esperat com

és el de representar a la teua estimada falla. I si les falleres i els fallers ho esperen, més ho esperen encara els màxims representants, les falleres majors i els presidents.

I per fi esteu, al centre de les mirades, representant amb orgull la vostra comissió. I com serà un any tan especial, no podíem deixar-ho passar i dedicar-te unes paraules.

Saps que enguany has de canviar moltes coses. Se t’han acabat les eixides amb la moto i has de canviar el mono pel jupetí i el saragüell, el casc pel mocador i els quilòmetres i quilòmetres i quilòmetres que solies fer, per hores i hores de presentacions i actes fallers, però també de bons moments amb una molt bona companyia que es transformaran en bells records que sempre tindràs del teu any, del 2016.

I com les falles són poesia, ara és el moment de dedicar-te uns versos.

Cristina Rodríguez i Díaz

Quan conegueres les falles per dins, les falles et captivaren seduïnt-te els cinc sentits i a La Victòria et quedares.

Perquè cal fer recordatori, un record ben necessari nasqueres al Sanatori i és la falla del teu barri.

I amb orgull i honor ben sa lluïxes hui el faixí roig, i el sentiment de valencià que ompli el teu cor de goig.

Has d’agrair la presència d’una amiga que és de cor, compartint la Presidència amb una gran Fallera Major.

I de vista no has de perdre qui treballa de bona gana, qui sempre va de tu darrere, la teua dona, Rosana.

I hui, dia de glòria proclamem als quatre vents, que de la Falla La Victòria Vicent és el President!!!

Enric Cuenca i Teruel

33

34

falla

anessa Pelรกez i Guzmรกn

V

Foto: Paco Quiles

poema a

la

Fallera Major

La teua il·lusió, que es vessa com a arc de San Martí sense fi, serà la guia que ens il·luminarà i ens omplirà d’alegria

I per aquesta comissió, la teua comissió, seràs la joia mes preuada la joia mes preciosa la joia del nostre barri el del falla tu, bonica huertana vestida de llauradora de princesa engalanada

Desprens una felicitat radiant que a tots ens ha contagiat i els teus ulls brillen com a diamants quan veus a la teua comissió desfilar tot per tu és màgic i gaudeixes de cada moment d’aquest regnat amb molta intensitat

I seràs també la veu dels fallers, seràs llum, llum il·limitada seràs fortalesa i força seràs la més lluitadora.

El camí mai tornarà a ser d’espines per a tu enguany entre tots farem un camí de roses fines

Per a tu Juanma construirà un món ple de fantasia, de color, de llum i d’alegria. un món ple de ninots contents.

Farà, per a tu, el monument més especial que aquesta falla mai tindrà

Hui que brilles i enlluernes hui que la teua cara és pura emoció hui, aquesta vesprada, et proclamen de La Victòria La Fallera Major

Per fi ha arribat el dia, aquesta vesprada anhelada i somniada que t’has convertit en la Fallera Major d’aquesta falla

Teresa Fernández i Llopis

35

s e t s i v Entre

36

falla ictòria Foto: Paco Quiles

37

entrevista

President

E

n la curta trajectòria que té com a faller, Vicente Cuenca Teruel ha exercit diversos càrrecs. Només fa cinc anys que està a la falla i ja ha sigut anomenat delegat de Llibret, delegat d´Esports i vice-president fins a arribar a la Presidència.

Durant aquests anys, ha sabut compaginar els seus comesos a la falla i la seua faena com a comercial de matalafs, treball que ha dut a terme durant dotze anys.

Enguany amb la de president i com a gerent d’una matalaferia. Tot això, sempre amb una disposició plena per a que tot isca d’allò més bé.

Molt amic dels seus amics, molt familiar i al 2016 amb la implicació que al lloc es requerix.

3838

Foto: Paco Quiles

39

1.- Per a començar aquesta entrevista, només preguntarte per les teues dades, quina edat tens i a què et dediques?

Tinc quaranta-quatre anys i sóc el propietari d’una empresa dedicada a la venda de productes per al descans al Port de Sagunt.

2.- Quines són les teues aficions? Que de segur en tindràs moltes...

La meua gran afició són les motos i quan puc escapar-me me’n vaig amb els meus amics del Moto Club Morvedre a fer quilòmetres i quilòmetres i a menjar un bon esmorzar.

També tinc altres passatemps molt variats, com el tenis, el pàdel, el bàsquet, la pesca, que els practique quan el meu treball i el món faller m’ho permet.

3.- Tenint en compte els anys que portes com a faller, en quin moment vas decidir fer-te de la falla?

Sempre ha segut a la meua dona a la que li agradaven les falles, i la que em va convéncer per a apuntar-nos va ser ella. La veritat que la imatge que tenia del món faller era totalment errònia i ara, en el moment actual, estic molt satisfet de pertànyer a aquesta comissió.

4.- Podries parlar de la teua trajectòria fallera?

Des del primer moment vaig entrar amb moltes ganes d’involucrar-me i aportar, sempre sumant que és del que es tracta en aquest tipus d’associacions. Com a delegat de Llibret vaig estar amb Miguel Àngel Alegria, del que vaig aprendre moltes coses. L’any següent vaig ser delegat d´Esports i vice-president dos anys més i ara, president.

40

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

5.- Pensaves que arribaries a president de La Victòria tan prompte?

7.- Ja heu fet alguna visita al taller dels artistes. Conta’ns la teua impressió. Quines expectatives hi ha?

La veritat que ni tan prompte ni tan tard...ja, ja, ja. Va ser una decisió difícil, però bona, amb el suport de la comissió ho vaig tindre clar.

En realitat les visites que hem fet fins ara han sigut molt positives. Veure un equip Royo-Baixauli treballar amb la il·lusió i ganes que posen…Es respira un ambient en els tallers que mai havia viscut, i m’emociona.

D’una altra part, Igualada transmet molta professionalitat i ganes de fer un projecte guanyador.

6.- Passem a un altre tema: enguany tenim nous artistes fallers, tant de la falla gran com de la infantil. A què s’ha degut aquest canvi?

Pense que en aquest món, el de les falles, quan falta frescor i il·lusió necessites un canvi i aquest any vam donar el pas. Això si, les portes de la nostra comissió segueixen obertes per a estos grans artistes que hem tingut durant estos anys, però era necessari donar un aire nou i fresc a la nostra falla i també il·lusió per plantar uns monuments amb un estil diferent.

8.- Ara que ha passat Nadal i estem molt a prop de les Falles, ja hem tingut diversos actes a La Victòria. Com els has viscut? Són tan intensos com diuen els que ja han estat com a president?

Ufff!!! Sí que són intensos, sí. Sobretot la presentació, perquè són molts els adults i infantils que es vesteixen aquest dia.

41

Pensa que som la falla més nombrosa del Camp de Morvedre. És un acte de quasi cinc hores, molt intens però molt bonic i emotiu.

12.- Parlem ara de premis.... Creus que enguany tornarem a rebre la màxima recompensa fallera de la comarca i guanyarem de nou a la secció especial?

9.- I la resta dels actes fallers de la comarca?

Per a mi som el número 1, al marge del que decidisca el jurat.

Però bé, cal reconéixer que les falles que estem en la secció especial tenim el llistó molt alt.

Però això és bo per a tots, el fet de tindre un gran nivell en monuments al Camp de Morvedre.

Per a mi l’acte més bonic de la comarca és l’exaltació de les Falleres Majors al Teatre Romà de Sagunt, però tots tenen alguna cosa que ho fan molt especial, sobretot el dia del lliurament de premis a Sagunt.

10.- Comenta’ns, com és la relació amb les altres comissions ?

La relació és molt cordial i de molt de respecte, fet que jo valore molt. Hi ha molt bona gent en aquest món faller i pense que aquesta relació es mantindrà en el temps una vegada acabe l’exercici.

42

13.- Tornem a parlar de tu... Com està anant la teua trajectòria com a president?

La veritat és que estic sorprés fins i tot jo, com pot una comissió tan gran gestionar-se tan fàcilment? Perquè tenint un equip com el que tinc, gent implicada al 100%, per a què tot isca bé, així és tot molt fàcil. La Victòria és molta Victòria...

11.- I amb la teua en particular, La Victòria ?

14.- Et sembla molt diferent viure les falles enguany? Quina és la part més dura?

La meua comissió, La Victòria, què puc dir d’ella... Note il·lusió per fer coses noves, continuar amb unes altres ...La veritat és que estic sorprès amb el grau d’implicació de molta gent, tot està funcionant a la perfecció.

Així és, m´ho deia Miguel Àngel i Isaac: “no és el mateix” i jo els deia: “fluixos”, ja, ja, ja...

I no, no és el mateix, tot és més intens, i a més eres el responsable de tot el que passa en la teua comissió.

15.- Què li diries a la teua comissió?

Que gaudisquen de l´exercici faller i tinguen la il·lusió i les ganes de passar-ho bé que per això estem treballant i pagant tot l´any.

16.- I ja, per a finalitzar aquesta entrevista, què desitges per aquest any faller?

Que tot el treball que portem realitzat es veja plasmat, amb la satisfacció de que tot estiga tal i com volíem, ben fet, que gaudisquen cada acte com toca, al límit, encara que ho diga una altra vegada i, a veure si tenim sort i aconseguim un altre primer premi en les monuments i si no pot ser, continuarem treballant per a aconseguir-ho.

falla ictòria

43

entrevista

Fallera Major

V

anessa Peláez Guzmán és la nostra representant per a l’any 2016. Enguany és un regnat per a ella, exercici que la nostra fallera Major està vivint amb intensitat, alegria i entusiasme, sentiments tots ells que transmet a la seua comissió.

A més, són peculiaritats que ben bé podríem dir d’ella: vital, entusiasta i sempre amb una somriure que contagia els qui estan al seu voltant.

Com a membre de la falla, té un dels càrrecs importants, delegada de Transports, un treball que en els dies previs a la setmana fallera organitza amb molta rapidesa i eficàcia, amb el suport del seu pare.

44

Foto: Paco Quiles

45

1.- Com ja és tradició en la nostra comisió, anem a començar l’entrevista a la Fallera Major de La Victòria.

Per favor, Vanessa, presenta’t.

Em diuen Vanessa Peláez Guzmán, tinc 35 anys i visc al Port de Sagunt. Em considere una persona alegre, simpàtica, un poc vergonyosa quan no conec a la gent, però quan comence a conéixer-la, pareix que em donen corda jajaja i sobre tot, amiga dels meus amics.

Pel que fa a les meues aficions, el handbol és el que sempre he practicat i l’esport del meu cor.

2.- Ens ha dit un pardalet que eres molt aficionada a aquest esport i que t’agrada molt. Podries parlar-nos de la teua trajectòria com a jugadora i entrenadora?

Vaig començar quan era menuda a l’escola, Maria Inmaculada.

Després vaig passar al Club Deportivo Sagunto i amb vint anys a un equip de València fins els vint-i-set. Quan ho vaig deixar va ser molt complicat, però les lesions i la posterior malaltia em van obligar a penjar les botes.

També vaig entrenar a xiquetes en els col·legis mentre jugava i després de deixar jo de jugar, vaig començar a entrenar a xiques alevines en el Club Deportivo Morvedre.

Va ser molt gratificant tornar al camp, tot i que només fóra com entrenadora. A més, totes les xiquetes que vaig tindre eren genials. Una experiència inoblidable.

3.- Continuem parlant de falles. Dels actes fallers viscuts fins ara, amb quin et quedes?

Doncs mira, com a acte faller em quede amb dos d’ells. El primer la meua proclamació, m’ho vaig passar d’allò més bé, encara que el millor moment va ser vore tota la meva família a casa meua i que el meu germà em pujara la banda.

I el segon va ser la presentació de les Falleres Majors de Sagunt. Vore a totes les meues companyes vestides i especialment vore a Bea i Maria. Uff, súper emocionant.

4.- I quin t’ha paregut més emotiu?

El més emotiu, sense desmeréixer els dos anteriors, va ser la presentació. No tinc paraules d’agraïment suficients per a la meua comissió, sobre tot per als meus amics.

La sorpresa dels meus amics, les paraules que em van dedicar les meues amigues, tindre al meu president i amic al meu costat... Va ser un dia súper especial.

I el colofó el va donar el meu pare quan em va pujar la banda. Fins a eixe moment havia aguantat molt bé les llàgrimes però ja no vaig poder resistir-me.

5.- Què et va impulsar a presentar-te a Fallera Major?

Quins suports vas rebre? Explica’ns.

Doncs ja volia haver-me presentat en dues ocasions, però com molta gent sabrà el meu estat de salut no m’ho permetia.

46

s

Foto: Paco Quile

Foto: Paco Quiles

I aquest any estava millor i més forta, així que ho vaig consultar al meu metge i la meua família i tots van estar d’acord, sempre que no me’n passe.

Pel que fa al suport que vaig rebre uff .... Tothom em va donar suport, família, amics, comissió. Em porten a coll, així dóna gust ser fallera major. I fan tot el possible perquè sempre vaja perfecta, m’ho passe bé i visca al cent per cent cada moment.

6.- Parlem d’indumentària. Sabem que has estat ben assessorada pel que fa a teles, manteletes, guarniments,... etc. Però, ha sigut difícil decidir-te? I pel que fa a estils de vestit, quin és el teu preferit?

Quasi em torne boja mirant teles, perquè totes m’agradaven. I sí, m’han assessorat molt bé. El meu amic

Juanvi que té una tenda al Port de Sagunt, “L’Antiga”, em va ensenyar teles, guarniments, manteletes... Ell em va assessorar, i la veritat és que no va ser difícil decidir-se.

Tot combinava molt bé, tinc uns vestits que m’encanten.

I encara que m’agraden tots, em quede amb el de la presentació. És el color que jo volia lluir eixe dia.

M’encanta tant la tela, manteletes, com el guarniment. I el vestit que preferisc és de gala, el que m’agrada com a fallera, el més formal, el més elegant. M’encanta.

7.- Seguim amb una nota d’humor, dels actes més informals com cavalcada, playbacks, amb quin gaudeixes més?

He de dir que disfressar-me m’agrada molt poc. De fet em vaig disfressar el meu primer any de fallera i no em va agradar molt. Preferisc anar a la furgoneta amb la

47

música i repartir beguda i berenars als membres de la meua comissió que es disfressen, tot i que enguany em toca .... Ja vos ho diré quan acabe.

Quant als playbacks, sóc prou vergonyosa, encara que no ho parega, i aquest és el meu tercer any eixint a ballar. Un any em vaig animar i ara m’encanta. Així que, em quedo amb els playbacks.

En aquells moments només et preocupaves de tirar petards, sopar amb les teues amigues i jugar. Els monuments estaven ahí, però no li donaves tanta importància. T’agradaven els ninots i punt.

Hui en dia intente gaudir al màxim de cada acte, intente participar en tot, coneixes el funcionament de totes les coses, no com abans. Ara és molt millor.

8.- Hem sabut que de menuda vas ser fallera major infantil d’una falla molt estimada també per tu, com veus des de la teua perspectiva les vivències d’aquells moments i les que estàs vivint ara?

9.- Passem a un altre tema. Enguany hi ha hagut un canvi d’artistes fallers, tant en la falla gran com en la infantil. Què opines al respecte?

De menuda la meua falla era la Falla Voramar, érem pocs, però una gran família. I em va tocar ser fallera major infantil.

M’acompanyava el meu pare com a president i la veritat és que m’ho vaig passar molt bé. Però clar, ara és molt diferent.

Portàvem diversos anys amb els mateixos artistes i, al meu parer, hem fet bé en canviar. T’acostumes a un cert estil i t’acabes cansant. No és que estiga en contra d’ells, en absolut, simplement que necessitàvem un canvi d’aires.

Foto: Paco Quiles

48

I, la veritat, els artistes d’enguany m’encanten. M’agraden molt els dos monuments i són una passada com a persones.

Són totalment diferents als monuments dels últims anys.

10.- Ja s’han fet visites als tallers dels artistes, t’agrada el que has vist fins ara?

De la falla infantil vam vore poc, però el que vaig vore em va agradar molt. I de la gran, no tinc paraules, simplement, espectacular: els colors, les cares, els detalls. Em va faltar plorar de l’emoció.

11.- Has pensat ja quin ninot t’emportaràs a casa?

Encara no ho tinc clar, però de segur que quan veja la falla plantada em decidiré per un, sempre que no m’haja de barallar amb els meus infantils, ha, ha, ha ....

14.- Fes una crida per a les Falles de 2016 al teu comissió.

Com Fallera Major d’aquesta comissió, faig una crida a tots els fallers a que gaudim de les falles, però sobre tot, que gaudim cada acte com si fóra una cosa única.

15.- I ja per acabar, un desig per a aquest 2016.

El meu desig és molt senzill i, de fet, ja s’està fent realitat, ser Fallera Major d’aquesta falla és tot un privilegi i un honor. Així que, per arrodonir més el meu desig, desitge que siguen una falles inoblidables, plenes d’amistats, bon rotllo i moltíssimes rialles.

falla ictòria

12.- Tenint en compte que hi ha bones expectatives amb els artistes, com veus el tema dels premis per a enguany?

Et mentiria si et diguera que no vull guanyar, però sóc conscient que hi ha molt nivell en la resta de falles. Portem falles per a guanyar i els artistes estan molt il·lusionats, encara que també et dic que quan veja plantada la meua falla i m’agrade, que de segur que així serà, el del premi és el que menys m’importa.

M’interessa més que li agrade a la meua comissió.

13.- Ens han comentat que tots els anys es forgen grans amistats entre els representants de les diferents comissions, com és la teua relació amb tots ells?

Estupenda, m’ho passe genial amb tots ells. Està clar que sempre et portes millor amb uns que amb uns altres, però la veritat és que, encara que de vegades parle menys amb algun d’ells, em porte super bé amb tots.

Són molt grans i m’alegre que formen part d’aquest any.

49

50

Foto: Dani Tortajada (Levante-EMV)

falla

victorians.

51

comissió e

xecutiva

President

icente Cuenca i Teruel

V

Vicepresident 1 Miguel Ángel Segovia Guillen Vicepresident 2 Isaac Mas Prades Vicepresident 3 Moisés Muñoz Camacho Vicepresident 4 Juan Mas Jurado Vicepresident 5 Millán Fernández Adoves Vicepresident 6 Antonio Pérez Ibarre Secretari Julio Lahuerta Cintas Vicesecretaria Isabel Torres Del Campo Vicesecretaria Clara Valero Martinez Tresorera Laura María Pastor Gonzalez Comptador Jerónimo Noguera Baldovi Delegada de Loteries Teresa Fernández Llopis Delegat de Comunicació Paco Quiles Tudón Vice-delegada de Comunicació Laura Lechón García Delegada de Llibret Rosana Muñoz Camacho Vice-delegada de Llibret Cristina De Haro Rodríguez Delegat Monument Gran Víctor Miguel Coba Valero Delegat Monument Infantil Juan Manuel Guillamón Manzanero Delegada de Cultura Ana Alicia Batan González Vice-delegada de Cultura Ma Luz Lacoba Torres Delegada de Socis Silvia Lechón García Delegada d’Actes Patricia Muñoz Medina Casalera Marta Mas Prades Delegat d’Incidències Miguel Fontana Gallego Delegat de Pirotècnia Jose María Guerra Nicolas

52

Vice-delegat Pirotècnia Víctor Millán Fernández Llopis Delegat d’Esports Jonathan Piloña Bonilla Vice-delegat d’Esports Iván Iserte Hortelano Delegada Play-Backs Majors María Mauri Garciía Delegada Play-Backs Infantils Ana Montalbán Leal Delegada de Cavalcada Sonia López Alegría Vice-delegada de Cavalcada Mariló Suarez Martínez Delegat d’Infantils Juanjo Bataller Calle Vice-delegat d’Infantils Sergio Fraj Juberías Vice-delegat d’Infantils Javier García Peñaranda Vice-delegat d’Infantils Pedro Casas González Vice-delegat d’Infantils Agustín Díaz López Vice-delegat d’Infantils Manuel Anreus García Vice-delegat d’Infantils Francisco Toledo Troya Delegat d’Il·luminació José Manuel Cejudo Mas Vice-delegat d’Il·luminació Samuel Cejudo Mas Delegat de Manteniment Manuel García Sánchez Vice-delegat de Manteniment Fco. José Guillen Rosaleny Delegat de So Manuel Fernández Peña Relacions Públiques Carlos Tortajada López Delegat de Festejos Andrés Valero Gutiérrez Delegada d’Activitats Diverses Raquel Anreus Solanas Delegada d’Igualtat Ana Lorena Tudón Gómez Delegat d’Ornamentació Sergio Carnicero Rovira Delegada de Transport Vanessa Peláez Guzmán Bibliotecari Carlos Serra Albiñana

53

comissió m

asculina

Miguel A. Alegría Soto Iván Acosta García Juan Carlos Acosta Trincado David Álvarez Martínez Manuel Anreus García Joaquín Badal Samper Javier Bataller Calle Juanjo Bataller Calle Carlos Benito Martínez Aless Briz Orellana Luís Miguel Calleja Gimeno Alberto Cano Moreno Sergio Carnicero Rovira Pedro Casas González José Fco. Catalán García José Manuel Cejudo Mas Samuel Cejudo Mas Raúl Céspedes Manzaneda Cesar Cerdán Sánchez Víctor Miguel Coba Valero Agustín Díaz López David El Mountassar Cano Millan Fernández Adoves Víctor Millan Fernández Llopis Juan Vicente Fernández Moreno Manuel Fernández Peña Miguel Fontana Gallego Pedro Fraj Juberias Sergio Fraj Juberias

54

Alejandro Gallart Ortiz Daniel García Foggin Adrián García Martínez Gregorio García Muñoz Javier García Peñaranda Manuel García Sánchez Pau Gil Gil José María Guerra Nicolás Juan Manuel Guillamos Manzanero Juan Antonio Guillem Lázaro Fco. José Guillen Rosaleny Bruno Hernández Sebastián Juan Carlos Herrero Marco Iván Iserte Hortelano Julio Lahuerta Cintas Iván Latorre Montoya Álvaro López Ocerin Víctor Marín Sánchez Hugo Martí Jaraba Héctor Martín Aguado Alan Martínez Jabalón Juan Mas Jurado Isaac Mas Prades Antón Marzal Sampedro José Manuel Mejías Galán Josep Milian Roig David Mora Molina Alberto Moral Pérez Moisés Muñoz Camacho

Sergio Nieto Gómez Jerónimo Noguera Baldovi Miguel Ángel Núñez Martín Miguel A. Orenga Vedri Mario Ortega González Juan Maria Ortiz Maroto Antonio Pérez Ibarre Néstor Pérez Martínez Jonathan Piloña Bonilla Rubén Prados Macian Álvaro Pedro Ponce Fernando Puerta Marín Adrian Quiles Beses Paco Quiles Tudón Aarón Rams Roda Carlos Riera Peiro Iván Ros Garrido Juan Carlos Sánchez Relucio Migueltxo Sarasa Alonso Miguel Ángel Segovia Guillen Diego Segovia Pastor Carlos Serra Albiñana Sergio Suárez Hernández Alberto Teruel Villarroya Fco. Toledo Troya Carlos Tortajada López Andrés Valero Gutiérrez Oscar Verdejo Martos Jaume Verdés Martínez Andrés Yebenes Hidalgo

cort

honor

d'

Yasmina Abad Susierra Alba Adrián Blasco Iciar Alcaina Martínez Irene Alcaina Martínez Montserrat Alcalá Nuñez Ana Isabel Algarra del Vas Raquel Anreus Solanas Ma Begoña Arguinchona Ereño Roció Barragán González Ana Alicia Batan González Laura Bazataqui Gil Verónica Belastegui Sánchez Begoña Belmonte Alonso Ma Carmen Blasco Fernández Cristina Blasco Ortiz Paula Blasco Ortiz Graciela María Bracamonte Porras Yolanda Caballero Mena Isabel Calvo Blázquez Rosana Carnicero Rovira Amparo Carrillo Aguado Lorena Cortes Silva Yaiza Casas Munuera María Castellanos Garrido Juana Castelló Huertas Cristina De Haro Rodríguez Noelia De la Rosa Pastor Idoia Díaz González Pilar Domínguez Rodrigo Sheila Domínguez Rodrigo Laura Espinosa Escrig Nuria Espinosa López

Fallera Major

anessa Peláez i Guzmán

V

Teresa Fernández Llopis Marta Frach de la Cal Yael Fraj Roda Carolina Fuertes Gallur Natalia Galindo Campos Verónica García Balaguer Magdalena García de los Ángeles Rico Isabel García Misiego Ma José García Romero Andrea García Rueda Mónica Giménez Fernández Lucia González Jordán Yolanda González Martínez Lara Gracia González Tifany Gualda Barrado Belinda Guerra García Ma Isabel Guillem Lázaro Vanesa Gutiérrez Giner Jenifer Hernández Salvador Irene Huguet López Ainara Juan Fernández Rosana Lacoba Morte Ana Lacoba Rosua Ma Luz Lacoba Torres Vanesa Lahuerta Domingo Andrea Lázaro Martínez Esther Leal González Laura Lechón García Silvia Lechón García Sonia López Alegre Marta López Ocerin Laura López Ortega

Claudia López Rosua Paula Marrón Pérez Laura Martin Burgos Isabel Martín Leal Karina Martín Martínez Marta Mas Prades María Mauri García Ainhoa Mejías Agut Virginia Mengibar González Ana Montalbán Leal Sandra Montolio Carnicero Tina Montolio Carnicero Rosana Muñoz Camacho Ma Jesús Muñoz Medina Patricia Muñoz Medina María Mut Bertomeu Guadalupe Navarro Moya Raquel Navarro Sánchez Amaya Nieto Gómez Laura Núñez Martin Laura Orón Morillas Cristina Ortega Cerezuela Lucia Ortolá Ponce Cristina Palomar Lloris Delia Pans Alcaina Laura Ma Pastor González Judith Pastor Mateo Sonia Pérez García Ma Carmen Pérez Perona Ana Beatriz Pérez Perona Rosa María Pérez Perona María Pérez Roca

Paula Pérez Simón Lorena Piñol Molina Silvia Puig Pérez Ma del Mar Rahona Navarro Amparo Rey Belmonte Laura Rivero Gimeno Ma José Roda Perona Sonia Roda Perona Ma José Rodríguez Moreno Silvia Rovira Gracia Vanesa Ruiz León Alba Leticia Rustarazo Ortega Vanessa Rustarazo Ortega Lidia San Antonio Abad Ainhoa Sánchez Villar Sara Sangüesa Edo Ana Santibáñez Pérez Ángela Sarasa Carnicero Ma José Sarasa Carnicero Sheyla Soriano Gómez-Pimpollo Miriam Suarez Hernández Marilo Suárez Martínez Isabel Torres del Campo Ana Lorena Tudón Gómez Clara Valero Martínez Alejandra Vaquero Fuster Laura Verdejo Martos Noelia Vicent Rosua Marta Villalba Monferrer Ma Teresa Villalba Quesada Carlota Villar Canelles Tania Zacarías Gutiérrez

55

socis

ol路laboradors

c

Foto: Paco Quiles

56

Antonio Adrián Soledad Agut Núñez Eduardo Alcaina Valero Marisol Álvarez Ma José Álvarez González Emilio Anguita Bueno Pilar Argudo Gil Pilar Badal Torrente Marivi Baldiris Sierra Ma Amparo Blasco Rubio Antonio Bonilla García David Brines Gómez Olga Bueno Melgarejo Teresa Cáceres Cáceres Eva Calderón Alarcón Jonathan Calvo Guerra Eva Canelles Díaz Rafael Carnicero González Ángela Cayuela Salinas Pedro David Céspedes Manzaneda M. Javier De la Calle Hernández Noemí Díaz Navarro Adoración Domingo Navarro Amparo Espinosa Andreu Ana Espuig Andrés Fernández Palacio Bibiana Ferrer Ballester Ramón Ferrer Domingo Gonzalo Fontana Santibáñez Lourdes Francés López Vanesa Galdón Carot Eva Gallego Ortega Fran Gálvez Sergio García Muñoz Juan A. García García Yolanda García Peñaranda Sonia Gil Rosua Ramón Gimeno Muedra

Lidia Gómez San Isidro David Gómez Silvestre Vicenta González Martínez Fernando González Rubio Juan José Goyeneche Andréu Jairo Hernández Salvador Silvia Hernández Gorriz Alicia Herranz Gallardo Mónica Hilario Ruiz Carlos Jaraba Clemente Amparo Jordán Montserrat Jordán Clemente Gemma Juan Jordán Elena Jurado Lloriz Álvaro López González Fco. Javier Maya Bermúdez Mónica Martin Gallego Sandra Martínez Badal José Manuel Martínez Cerezuela José Martínez Gil Marisol Martínez González Rafael Martínez Latorre Marga Martínez Susierra Juana Victoria Martos Ramos Antonio Mejías Galán Cristina Méndez Plaza Gemma Merenciano Belis María Merenciano Belis David Mesa Veral María Mico Mérida Montse Molino Hernández Amparo Montesinos Ballesteros Daniel Moraleja Usero José Nieto David Ortega González Inma Ortega Main-Espinosa Juan Ramón Pascual Ferrer Lourdes Paesa Camarasa

Isidro Peláez Guzmán José Miguel Pérez Arcas Manuel Pérez Nadal Juanjo Pérez Sáez Eduardo Pérez Vidal Cristina Prades Herreras Rosario Quesada Arias Olga Ramírez Jurado Eva M. Reguillo Matéu Mónica Roca Bañuls Eloísa Rodríguez Iniesta Ana Isabel Rodríguez Navarro Ángel Rodríguez Sánchez José Julio Rodríguez de la Torre Mayra Rueda Berna Pilar Ruiz Sonia Ruiz Pelaz Miguel A. Sacristán Baquero Yolanda Sánchez Astasio Gemma Sánchez Díaz Mayca Sánchez Díaz Ma José Santibáñez Hernández Sergio Simón Zapata Arantxa Sojo Bazataqui Cristóbal Sola López Pablo Solano Bravo de Mansilla Carlos Solanas Armero Ma Carmen Solanas Armero Fco. Javier Tomas Sánchez Ma Carmen Velasco Gálvez Miriam Vicente García Amparo Vicente Peiro Luis Cesar Villalba de Encarnación Fco. Villar Calatayud Auri Villar Castro Inma Vius Garcera Isabel Vivas Villar

57

58

a fal

falla

lla.

59

Secció Especial

esbós.

:

Atlàntic Sagunt "El tresor de la Perla Daurada"

rtistes: José María Baixauli Miguel Ángel Royo Ferrandis A

60

falla

Lema

INTRODUCCIÓ

crítica.

oetes: Julio Lahuerta Cintas Víctor Miguel Coba Valero P

El vent agita la mar, arriben les ones a terra, escolta les pedres cantar el que a ella ens aferra. És la nostra ciutat tresor de la mediterrània que per ella s'han disputat més d'una batalla.

Per anníbal destruïda, governada pels romans, perla de la mar anhelada per cristians i musulmans.

En els temps actuals tot continua igual amb els rituals del govern actual.

Un poble cada vegada més afonat el qual ja ha arribat a la fi de la mar i figures mitològiques ha despertat.

CIM I REMAT El cant de les sirenes ens està comunicant que necessitem nous aires per a la nostra ciutat.

Neptú al capdavant amb els seus cavalls tirant ens estan remolcant i les aigües ha abandonant.

Massa temps han estat, submergides en elles, el seu castell daurat.

Voldria que el seu regne torne a ser com abans i no passejar el seu tridente.

61

PRIMERA ESCENA

QUARTA ESCENA

L'exercici faller va començar amb el diluvi universal al regajo, no la podíem embassar i el palància baixava colossal.

Tot el món esperava l'arribada de les eleccions. els partits hagueren de fer campanya i repartits eixiren els vots.

La riuada va ser tan monumental, que molts cotxes es va emportar "Mariscos Recio" també es va apropar i algun que altre carranc va agafar.

Una coalició hagueren de fer per elegir els nous regidors.

L'esquerra d'acord es va posar i “el Quico" va eixir triomfador.

SEGONA ESCENA

Al poder acaba d'arribar i com que d'alguna cosa cal manar de la platja més accessible la bandera ha demanat llevar.

Corria el mes de maig i un vaixell es va incendiar per evitar un naufragi, a algun lloc l'havien de portar.

Una setmana en alta mar pegant voltes va estar perquè no li digueren on havia d'anar i al port de sagunt li va tocar.

Els polítics es van manifestar que ací no el volíem amarrat, l'autoritat portuària ho va imposar i ací tenim al sorrento cremat.

TERCERA ESCENA Sagunt i el port volien unificar, un projecte immobiliari va sonar, Sagunt fusió li van anomenar, i només que dos edificis van crear.

Uns pocs veïns en ells habiten i del silenci s'aprofiten abans que les conviden a una serie que en t5 emiteixen.

"La que se avecina" els vol fitxar per a rodar nous capítols i els exteriors aprofitar dels nous centres comercials.

62

CINQUENA ESCENA Els polítics que ens governen ens volen a tots eliminar, com les aigües turbulentes al port ho volen anegar.

Disposats a fer una barbaritat al poble cal rebentar a la feina s'han posat i lafarge la volen tancar.

Caldrà eixir al carrer dispostos a barallar per a estos polítics destronar i que deixen malament de governar.

No sabem de quina manera anaven a actuar només arribar si no s'hagueren elegit estos governants.

Quina llàstima que el nostre paisà Rafa mora no s’haguera presentat perquè més d'un el voldria "botar".

SISENA ESCENA

NOVENA ESCENA

Moltes empreses van aterrar.

Després de la reconversió industrial les subvencions van abundar per els treballadors recol·locar.

Després de molts diners gastats, adapten els parcs de la ciutat.

Són un fracàs els "pipi-cans".

SETENA ESCENA

Per això al C.S.I. han cridat l'adn volem analitzar i per el xip als amos localitzar.

Vulcà està molt enfadat perquè l'imperi que havia forjat industrialitzant la ciutat a poc a poc li l'han enfonsat.

No saben si la multa pot compensar les baixes laborals que pot ocasionar perquè el llom hauran de doblar.

Els "alts forns" van tancar, després d'un segle treballant, a "Thyssen Krupp" també li va tocar i "bosal" després de molt de temps lluitant.

HUITENA ESCENA Altra vegada les cucanyes molt de soroll van fer per no soltar els ànecs.

DESENA ESCENA Un somni té esta comissió que vos agrade la nostra falla que l'hem feta amb molta il·lusió i molts desitjos hi ha en ella.

falla

La fórmula no va funcionar. els empresaris ixen a passejar.

L'instint que porten de depredar i les empreses als mesos tancar.

Les voreres continuen semblants.

Plenes de “brutícies" dels animals.

Altra fórmula volen aplicar i de la caca una mostra agafar.

Com el de les nostres falleres majors que en una ampolla han llançat un missatge a la mar i a bon port ha d'arribar.

Al pal continuen pujant Per la senyera agafar.

Una fórmula han innovat i els peixos es posaren a pescar.

63

64

exercici a

Foto: Paco Quiles

falla

ctual

65

eleccio

s

Foto: Paco Quile

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

66

Foto: Paco Quile

s

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

s

Foto: Paco Quile

Foto: Paco Quiles

proclamacio

Foto: Paco Quiles

67

Foto: Manolo García

Foto: Pepi Giner

(Fotojavi)

exaltacio a c r a m o c m m f f

Foto: Manolo García

68

Foto: Pepi Giner

(Fotojavi)

Foto: Paco Quile

s s

Foto: Paco Quile

Foto: Anabel Rodríguez

Foto: Paco Quiles Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles Foto: Paco Quiles

9 d’octubre

Foto: Paco Quiles Foto: Delia Pans

69

o i c a t n e s e r p Foto: Pepi Giner (Fotojavi)

Foto: Pepi Giner

(Fotojavi) Foto: Pepi Giner (Fotoj

avi)

Foto: Pepi Giner (Fotojavi)

Foto: Pepi Giner (Fotojavi)

70

avi)

Foto: Pepi Giner (Fotoj

campionats

Campions en Handbol Foto: Isaac Mas

Tercers en Tennis Foto: Isaac Mas

Segons en Front贸 Foto: Isaac Mas

71

Foto: Paco Quile

s

s

Foto: Paco Quile

Foto: Paco Qu

iles

making of exteriors

Foto: Juanma Guillam贸n

72

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

visita als tallers Foto: Juanma Guillamรณn

Foto: Juanma Guillamรณn

illamรณn

Foto: Juanma Gu

Foto: Juanma Guillamรณn

Foto: Juanma Guillamรณn

73

Paula fmi 2016

74

Foto: Paco Bono

vanessa fm 2016

Foto: Paco Bono

75

76

actualitat f

Foto: Paco Quiles

falla

allera

77

il.luminem!

Foto: LP & Fi

re

Un

dels projectes més ambiciosos emprés per la falla durant l’exercici passat va ser Il·luminem! Una iniciativa que va rebre el reconeixement i el suport de la Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (United Nations Educational, Scientific, and Cultural Organization – Unesco). Il·luminem! no va ser només el lema vertebrador del llibret, que va tindre projecció internacional. El projecte va anar més enllà i va incloure diversos actes organitzats per la falla portenya, que es va convertir per primera vegada en la història de les falles, en la primera comissió a qui la Unesco donava el seu suport. L’organisme internacional va promocionar tant el llibret com diferents actes organitzats per l’equip de Comunicació de la falla.

78

Foto: LP & Fire

79

Foto: LP & Fire

Any Internacional de la llum L’Assemblea General de la Unesco va declara fa un any el 2015 com l’Any Internacional de la Llum. Per aquest motiu, la organització va donar el seu suport durant tot l’any a multitud d’esdeveniments i projectes arreu del món, en una iniciativa global que va perseguir conscienciar per tot el planeta la importància de les tecnologies de la llum i de les òptiques en el desenvolupament de la societat.

A Espanya es va programar una vintena d’actes i un d’ells va ser el que vam organitzar en aquesta falla.

El projecte va girar al voltant del lightpainting o pintura de llum. És una tècnica fotogràfica realitzada

80

amb llargues exposicions i en la foscor, utilitzant en la il·luminació llanternes i altres objectes que emeten llum creats a propòsit. Així, les fotografies del llibret van ser ambientades mitjançant aquest mètode, en un joc constant de llum, color i obscuritat. Entre altres imatges, vam poder vore com els nostres artistes fallers van pintar amb llum els seus ninots; a les falleres majors i presidents envoltats en flames o escenaris irreals creats a partir de paratges coneguts del Camp de Morvedre, com la Font de Quart o la platja de Port de Sagunt.

La idea va sorgir l’estiu del 2013 just en la meitat d’una sessió de fotografia nocturna, quan el delegat de Comunicació, Paco Quiles -que es dedica a la fotografia nocturna- va pensar en realitzar aquest treball per a la

falla, després de que eixa mateixa setmana, La Victòria ultimara amb l’artista faller de 2015, Paco Fuentes, la temàtica del monument gran, que va competir en la secció especial amb el lema Quan arriba la nit i que versava sobre les criatures de la nit i la foscor.

Per això, què millor que envoltant els representants fallers en un món màgic, irreal en algunes ocasions, plenes de llum i color. Així, junt al seu amic fotògraf Alejandro Romero, van contactar amb La llum de la nit, un grup de lightpainters format per Alfredo Benavent, Sergi Boix, Víctor Francés i Salva Micó, procedents del sud de la província de València.

Els sis fotògrafs van constituir el grup LP & Fire per a

realitzar les fotografies del llibret i preparar els actes amb els que celebrar en la falla l’Any Internacional de la Llum.

En aquest sentit, la Unesco no solament va donar suport al nostre llibret faller.. Al llarg del primer trimestre del 2015, es va incloure dins de la programació impulsada per l’organització internacional una sèrie d’actes organitzats per la falla. El primer d’ells va ser la presentació del propi llibret, el 26 de febrer al Centre Cívic de Port de Sagunt, on els fotògrafs nocturns van explicar les tècniques utilitzades en el llibret i van realitzar una exhibició en viu amb el públic assistent i el quadre d’honor de la falla junt amb els representants de la federació Junta Fallera de Sagunt.

Foto: LP & Fire

81

La cremà de la plantà En la falla La Victòria som sensibles amb la preservació del planeta i realitzem les nostres activitats d’una manera respectuosa amb el medi ambient. Per aquest motiu, un dels actes integrats en el projecte lumínic va ser una performance a l’avinguda Camp de Morvedre durant la nit de la plantà oficial de les falles. Vam voler anar un pas més enllà de la realització de fotografies en la foscor i els espectacles en viu realitzats en distints moments del primer trimestre del 2015, conscienciant a la població de l’ús sostenible de la llum.

Així, els sis lightpainters es van reunir a la base del monument quan la plantà estava per la meitat. El cos central i els contra-remats estaven situats al seu emplaçament definitiu, així com bona part dels ninots de les distintes escenes. Faltaven la meitat dels ninots, la gespa així com els cartells de la crítica, però així i tot,

l’aspecte que tenia la falla a mitja vesprada ja era quasi el definitiu. L’ajuntament va apagar els llums del barri, els comerços de l’avinguda van desconnectar els seus rètols lumínics i els fotògrafs nocturns van encendre les seues llanternes, recorrent de nou a la tècnica de la pintura de llum per a simular una cremà. Per al foc van utilitzar uns plomalls de plàstic que, quan s’il·luminaven amb les llanternes i moguts a una ran velocitat per la base de la falla, van aconseguir «crear» foc de llum. Les falleres majors i els presidents van aguantar immòbils durant els setze minuts d’exposició que va durar la fotografia, perquè en cas de moure’s, hagueren estat captats borrosos a la imatge. De les seues mans partia una bengala que va encendre una traca, ambdós elements creats també amb llum, simulant que prenien foc a la falla. Unes 1.500 persones van assistir a l’esdeveniment i van poder comprovar com els fotògrafs van realitzar les imatges del llibret, però també la necessitat de realitzar un consum sostenible d’aquest recurs. L’acte va comptar

Foto: LP &

Foto: LP & Fire

82

Fire

Foto: LP & Fire

amb la col·laboració de les empreses Herramientas Lightpainting, que va cedir el material per dibuixar amb llum a la foscor tant per a la cremà i per a la resta del projecte; Olympus España que va aportar una càmera i Led Lenser, que va prestar unes llanternes especials de molta potència que utilitzen aquests fotògrafs.

I és que als espectacles realitzats amb lightpainting a la falla es va explicar la necessitat de reduir el consum energètic a l’enllumenat públic i als habitatges, atès que aquest suposa un important

inconvenient per a la realització de fotografies nocturnes. La contaminació lumínica no solament és nefasta per a aquesta disciplina fotogràfica, sinó també pel consum de recursos naturals empleats en la seua producció. L’espectacularitat de les fotografies ens va servir per a conscienciar al Camp de Morvedre i a la Comunitat Valenciana en general de la necessitat de reduir el consum lumínic.

83

cervesa artesanal de Sagunt iles Foto: Paco Qu

Com cada mes d’octubre, la falla La Victòria hem

celebrat el dia de la Comunitat Valenciana amb diversos actes programats dins la nostra setmana cultural, que va culminar el 9 d’Octubre amb les tradicionals paelles gegants en la plaça Pablo Picasso, amb mascletà, despertà i jocs infantils y de taula.

Però les jornades culturals es van iniciar un parell de dies abans, amb una degustació de la recentment creada cervesa artesanal Murbitter, elaborada a Sagunt per un grup de veïns. Les falleres majors, Vanessa Peláez i Paula Mesa, que van estar acompanyades pels presidents Vicente Conca i David Álvarez, van rebre en el casal als representants de la federació Junta Fallera

84

Foto: Paco Quiles

85

Foto: Paco Quiles

de Sagunt, encapçalats per les reines falleres comarcals, Beatriz Alós i María Villar. Tots van poder olorar els llúpols amb què elaboren la cervesa i, en el cas dels adults, tastar-la. Es tracta d’un producte d’intens sabor torrat que encara està en desenvolupament i del que poc a poc van augmentant l’estoc per a la seua venda en les cerveseries i cellers de la comarca.

Davant els fallers de La Victòria i els arribats d’altres comissions, els membres de Murbitter van explicar com es van iniciar en el món de l’elaboració cervesera com a hobby, la qual cosa els va animar a crear la primera cervesa artesana elaborada a Sagunt, que ells mateixos embotellen i etiqueten. El xapat i l’etiquetatge es realitza a mà per Rafa Gómez, qui es va iniciar en l’art de fer

86

cervesa a casa com a afició, una activitat molt estesa en altres països i que a Espanya està estenent-se.

La cervesa es diu Murbitter pel nom àrab de Sagunt i per la beguda bíter, de manera que fa joc amb el seu estil i sabor, per la seua amargor que capta amb el primer llúpol en el procés d’elaboració, en el qual no té aromes afegides, ja que aquests provenen del mateix malt de la base i els llúpols. Així, es tracta d’un producte d’intens sabor torrat que encara està en desenvolupament i del que a poc a poc van augmentant l’estoc per a la seua venda en les cerveseries i cellers de la comarca.

En contraposició a la cervesa artesanal, afegit el fet de tindre uns nivells de producció més xicotets, l’artesanal

s

Foto: Paco Quile

està millor equilibrada pel que fa a la gasificació i els aromes. A més, la llevadura està viva fins al moment del seu consum perquè no es congela, a diferència de les cerveses industrials, que per la seua elaboració, es pareixen més a un refresc. L’ús de la llevadura per a crear esta beguda ve de l’antic Egipte, de la utilitzada per fer pa en un procés que va sorgir quasi de forma espontània. Després, als monestirs tingueren accés a millors productes i tostats i es va afegir a la cervesa el llúpol, empleat per a donar amargor i estabilitzar la beguda. Des d’aleshores es va començar a utilitzar en la seua fabricació altres tipus de plantes. En l’actualitat, no obstant això, s’està retornant als processos inicials i retornant a la utilització de productes de major qualitat.

Foto: Paco Quiles

87

t a t i l i b i n e t s o s a i r o t c i V a al

Foto: Paco Quile

s

L’associació cultural Falla La Victòria és conscient dels

problemes als quals s’enfronta el planeta Terra, tals com el canvi climàtic o la dessalació dels aqüífers, entre uns altres, així com les desigualtats socials augmentades en gran manera per la crisi econòmica que afecta al nostre país. Per açò, durant l’últim exercici faller vam voler contribuir a millorar el nostre entorn.

En este sentit, a més de les activitats que vam programar per a promocionar i difondre la cultura valenciana i recuperar tradicions antigues, programem nombroses accions amb l’objectiu de contribuir a reduir la dependència energètica, conscienciar a la població en hàbits sostenibles i respectuosos amb el medi ambient,

88

Foto: Paco Quiles

89

Foto: Paco Quiles

així com per a ajudar a les famílies més necessitades amb la realització de campanyes solidàries. Un treball que ens va portar a aconseguir el segon premi a la Falla més sostenible, lliurat per la cimentera portenya Lafarge Cementos, en col·laboració amb la federació Junta Fallera de Sagunt.

Al llarg de 2014 i 2015 vam realitzar diverses maratons de donació de sang i vam arreplegar taps de plàstic, roba, aliments i joguets per a diferents causes socials.

Activitats que durant aquest nou exercici faller hem seguit realitzant. Així, vam seguir arreplegant taps de plàstic per a l’associació Tots amb Diego i col·laborant amb el Centre Solidari d’Aliments de Sagunt, arreplegant aliments no peribles i productes de cura personal en el

90

casal, per a lliurar-li’ls a esta organització humanitària que ajuda a centenars de famílies del municipi que travessen moments difícils. Un compromís que va sorgir tenint en compte que som una de les comissions més nombroses de la comarca, raó per la qual vam voler oferir la nostra ajuda més intensament al llarg de tot l’any i no solament en les setmanes culturals, donat l’èxit de participació.

El nostre casal s’ha convertit ja en cinc ocasions en un hospital improvisat, pel qual ha passat ja més d’un centenar de persones per a donar la seua sang. El Centre de Transfusions de la Comunitat Valenciana instal·la periòdicament en les nostres instal·lacions un punt de donació, perquè els fallers i veïns puguen contribuir amb la seua sang a salvar vides. Entre estes cent persones s’han

falla

trobat nous voluntaris que fins al moment no havien donat mai, per la qual cosa estem doblement contents.

I és que la sang arreplegada per aquest organisme públic s’utilitza, a més de per a fer transfusions, per a altres finalitats tan importantíssimes com l’elaboració de medicaments a força de constituents sanguinis, que permeten el tractament de nombroses patologies en els hospitals.

Durant 2014 també realitzem altres campanyes de donació, de joguets i de roba, en les quals es va bolcar la població i vam poder lliurar el recaptat en el casal a Càrites Arxiprestal, que al seu torn ho va distribuir entre les famílies més necessitades.

La promoció cultural amb la recuperació de tradicions desaparegudes en la població, com per exemple l’Entrà de la Murta o el Cant de l’Estoreta, entre molts altres esdeveniments, també va ser decisiva perquè la cimentera atorgara a la falla La Victòria este reconeixement, que també va valorar positivament l’esforç que realitzem per la preservació del medi ambient a través de la conscienciació sobre el reciclatge, el consum responsable i la cura de l’entorn.

Foto: Paco Quiles

91

92

records g

Foto: Paco Quiles

falla

rĂ fics

93

2015, l’any de consolidacio

Les falles de 2015 van deixar huit banderins a la falla La

Victòria. No vam aconseguir guanyar la secció especial amb cap dels nostres monuments, però el recull de premis va ser important, sobretot pel que respecta al llibret. Tot i això, podem dir que va ser l’any de la consolidació del treball a la nostra falla, ja que vam obtenir nombrosos guardons per l’esforç realitzat durant l’exercici faller.

94

Foto: Paco Quiles

95

Secció Especial

monument gran.

:

Lema

Quan arriba la nit Artista: Paco Fuentes Crítica: Víctor Coba Julio Lahuerta

Foto: Paco Qu

iles

iles

96

Foto: Paco Qu

Foto: Paco Quiles

Després de fer-nos amb el banderí més alt de les falles

del Camp de Morvedre l’any anterior, el primer premi de la secció especial, en 2015 la falla gran va quedar en la penúltima posició de la màxima categoria comarcal. Quan arriba la nit, de l’artista borrianer Paco Fuentes i crítica de Victor Coba i de Julio Lahuerta, va alçar-se amb el quart premi, per darrere d’Eduardo Merello (tercer i Enginy i Gràcia), Plaça Rodrigo (segon i Millor Pintura) i El Palleter (Millor Falla del municipi); de menor a major posició en el pòdium.

Foto: Paco Quiles

s

Foto: Paco Quile

Foto: Paco Quiles

97

Secció Especial

monument infantil.

:

Lema

Il·lusionats Artista: Xesco Gil Crítica: Julio Lahuerta

s Foto: Paco Quile

Pel que respecta al monument infantil, Il·lusionats va ser

el lema de la falla elaborada per l’artista amb taller a Port de Sagunt, Xesco Gil i amb crítica de Julio Lahuerta. Amb un tercer premi, la falla també va quedar en penúltima posició de les quatre que participaven en la secció d’or de les falles del Camp de Morvedre, per darrere de La Marina -que també va aconseguir el banderí a la Millor Pintura- i de El Palleter, que s’emportà el premi a la Millor Falla infantil de la demarcació i el guardó d’Enginy i Gràcia.

98

Foto: Manolo Ga

rcía

rcía

Foto: Manolo Ga

Foto: Manolo García

Foto: Manolo García

Foto: Manolo Ga

rcía

99

Foto: Carme Martínez

100

Pel que fa als premis de llibret, obtinguérem de nou

el segon premi en la convocatòria de la federació Junta Fallera de Sagunt, només per darrere del treball de la falla El Mocador de Sagunt, que va ser el millor llibret de la comarca i el tercer en la promoció del valencià de tota l’autonomia, dins la convocatòria de la Conselleria d’Educació. En aquests premis el nostre llibret, tematitzat en la importància de la llum, va quedar en el número 32 d’entre tots els llibrets de falla de la Comunitat Valenciana per la promoció de l’ús del valencià.

falla gran estava cremant-se cinc dies abans de la cremà.

El llibret va posar de manifest la importància de la llum, no solament en els articles i altres continguts, sinó també en la part gràfica, en la qual una bona part la van ocupar les fotografies nocturnes de llarga exposició i el lightpainting, que consisteix a pintar amb llum a la foscor i crear paisatges irreals, com explica Paco Quiles al seu article sobre el suport de la Unesco a la part d’assajos fallers Junt al fotògraf de Gilet Alejandro Romero, Quiles va coordinar els altres lightpainters que ajudaren a realitzar el projecte, del grup La llum de la nit, del sud de València.

El llibret duia per lema Il·luminem! i va estar integrat en el projecte del mateix nom, que va ser reconegut per l’Unesco en l’any Internacional de la Llum, convertint-se així en la primera falla que rep el suport internacional d’aquest organisme, amb la difusió de les nostres activitats. En Il·luminem! també es van incloure, a més de la publicació impresa, diversos espectacles com el que vam realitzar durant la presentació del llibret i el que vam oferir el 14 de març, en la nit de la plantà, quan vam simular amb llanternes i altres ferramentes de llum que la nostra

El llibret va ressaltar l’any passat la importància de la part infantil, que enguany hem reforçat en esta publicació i va contenir articles sobre l’art efímer a les falles del Camp de Morvedre, de Laura Lechón; l’ús de la pólvora en les festes valencianes, per part de Julio Lahuerta i la primera falla que es va plantar al País Basc a càrrec d’un grup de portenys que van ser traslladats des de la factoria local fins a la fàbrica d’Alts Forns de Biscaia, de Paco Quiles. Precisament, este últim article va convertir-se en el guanyador del Premi Emili Llueca, que va distingir La

Foto: Paco Quiles

falla que embarcà a Port de Sagunt per a ser cremada en el País Basc com el millor assaig sobre falles i cultura popular valenciana publicat en un llibret de falla del Camp de Morvedre. D’esta manera, la Falla La Victòria va ferse, per segon any consecutiu, amb este banderí atorgat per la Falla Penya El Mocador de Sagunt, que forma part dels premis de les Lletres Falleres. L’assaig també va ser finalista del Premi Mocador, atorgat també per la comissió saguntina al millor article publicat en els llibrets de tota la Comunitat Valenciana, però es va quedar a les portes d’alçar-se amb el premi autonòmic.

Foto: Paco Quiles

101

Foto: Paco Quiles

s

Foto: Paco Quile

Foto: Paco Quile

s

Foto: Paco Quiles

102

Foto: Anabel Rodríguez

Un altre àmbit en què la Falla La Victòria sol guanyar

premis dins de la convocatòria de la federació Junta Fallera de Sagunt és en els playbacks fallers. El nostre grup de playbacks va obtindré el tercer premi absolut, així com el tercer banderí d’Enginy i Gràcia. La delegada de Playbacks, Maria Mauri va agrair el treball fet pels ballarins, que va servir per aconseguir el premi més elevat de la història de la falla en playbacks, junt amb la coordinació d’Alicia Batán, tenint en compte que van participar altres 27 comissions de tota la comarca, en un festival en què per primera vegada era valorat per un jurat de fora del Camp de Morvedre.

La coreografia adulta va estar ambientada en l’època nadalenca. La fallera major de l’any passat, Laura Pastor, va ficar-se en la pell de Maria Carey per interpretar la cançó All I Want For Christmas Is You, enmig d’una escenografia construïda pels nostres fallers amb motius nadalencs i vestuari similar. Pel que respecta als xiquets, el tema musical escollit va ser un remix de cançons de la pel·lícula Grease.

Per últim, altre banderí que vam guanyar per primera vegada l’any passat va ser el segon premi a la Falla més sostenible, atorgat per la factoria Lafarge Cementos de Port de Sagunt, del qual parlem al reportatge corresponent en la secció d’actualitat fallera.

103

Foto: Anabel Rodríguez Foto: Anabel Ro

dríguez

Foto: Anabel Rodríguez dríguez

Foto: Anabel Ro

104

nit d’albaes

iles

Foto: Paco Qu

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Qu

iles

105

Foto: Paco Quiles

crida

Foto: Paco

Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Pa co

106

Quiles

Foto: Paco Quiles

iles

Foto: Paco Qu

Foto: Paco Quile

s

Foto: Paco Quiles

e d s n a j t i m als comunicacio iles

Foto: Paco Qu

107

108

s i m e r p o i c a n i nom s e r e l l a f s e r t lle

Foto: Paco Quiles

s

Foto: Paco Quile

109

cavalcada

Foto: Manolo García

Foto: Manolo Ga

rcía

Foto: Manolo

10

Foto: Anabel Rodríguez

García

Foto: Manolo García

Foto: Manolo García

Foto: Ma n

olo Garc

ía

dríguez

Foto: Anabel Ro

11

entra de la murta Foto: Manolo García

rcía

Foto: Manolo Ga

Foto: Manolo García

12

Foto: Manolo

García

rcía

Foto: Manolo Ga

Foto: Manolo García

Foto: Manolo García

Foto: Manolo

García

13

planta

Foto: Paco Quiles

Foto: Manolo GarcĂ­a

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

14

Foto: Paco Quiles

Foto: Manolo García

rcía

Foto: Manolo Ga

Foto: Paco

Quiles

Foto: M

Foto: María Mauri

aría M

auri

15

crema de la planta

16

Foto: Paco Quiles

ornamentacio del carrer

s

Foto: Paco Quile

17

visita faura i gilet

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Qu

iles

18

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

entrega de premis

Foto: Paco Qu

iles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

19

iles Foto: Paco Qu

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

120

Foto: Paco Quiles

Foto: Cristina de

Haro

Foto: Paco Quiles

Foto: Deli Pans

Foto: Cristina

de Haro

121

cercavila el Port s

Foto: Paco Quile

Foto: Paco Quile

s

Foto: Paco Quiles

122

Foto: Paco Quiles

s

Foto: Paco Quile

Foto: Paco Qu

iles

123

Foto: Paco Quiles s

Foto: Paco Quile

Foto: Paco Qu

iles

Foto: Paco Quiles

124

ns

Foto: Deli Pa

Foto: Paco Quiles

nits de falles iles Foto: Paco Qu

Foto: Paco Quiles s

Foto: Paco Quile

Foto: Deli Pans

125

ofrena

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

s

Foto: Paco Quile

Foto: Paco Quiles

126

Foto: Paco Qu

iles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

iles

Foto: Paco Qu

Foto: Paco Quiles

127

despedida dels monuments Foto: Deli Pans

Foto: Paco Quiles

128

Foto: Paco Quiles s

Foto: Paco Quile

Foto: Paco Qu

iles

Foto: Paco Quiles

129

Foto: Paco Quiles

nit de la crema

Foto: Paco Qu

iles

130

s

Foto: Paco Quile

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles s Foto: Paco Quile

Quiles Foto: Paco

iles

Foto: Paco Qu

131

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Qu

iles

Foto: Paco Quiles

132

iles

Foto: Paco Qu

Foto: Deli Pans

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

133

s e r t e l l a t s fe falleres

134

himne faller victoria

És el nostre estendard la grata memòria que guarda intactes nostres tradicions, el símbol fidel de la nostra història testimoni orgullós de mil emocions.

El nostre foc lo roin purifica omplint els carrers de música i color, ser faller treballar significa per a fer nostre món mol millor.

És la mà oferida al bon valencià, el guardià vigilant de nostra cultura, el fil que unix l’ahir i el demà, la flama encesa que sempre perdura.

Tots units ajuntarem nostres mans demanant-li a la nostra patrona igualtat per a tots els humans, igualtat per a l’home i la dona, protecció per als bons valencians.

És l’ensenya de nostra barriada, la música alegre portada al carrer, és la pau per sempre anhelada la insígnia forjada en el nostre voler. És la pólvora transformada en llum, la festa que ens acosta a la glòria, és l’ofrena, del poble cultura, la passió per la nostra Victória.

La nostra festa la lluita soterra, no admet distincions de colors, allò diví s’acosta a la terra avivant els nostres valors.

Demanant-li ajuda en la festa per mantindre nostres tradicions, per a fer del barri conquista fent-li arribar nostres il·lusions.

Ajuntem les veus en clara harmonia, cantem a la falla de nostra barriada, treballem per al festa de nit i de dia fent en la Victòria la nostra trobada.

135

a l l a c i la x falla ictòria 136

Foto: Paco Quiles

137

138

protagonistes i

Foto: Paco Quiles

falla

nfantils

139

140

falla

avid Ă lvarez i Vicent

D

Foto: Paco Quiles

poema a

l

Presidentinfantil Havies de ser president per ser de la família que véns.

De gran tradició sobirana, ho portes en la sang David Álvarez Vicent.

Els teus cosins i cosines el nom de La Victòria han portat molt alt, t’han deixat una tradició que tu has de continuar, sent d’aquesta comissió grans representants.

Ells seran l’exemple que tu seguiràs.

I tu el seu orgull més gran Ja se sent el tambor i la dolçaina sonar, ja arriba la setmana gran.

La música, les traques, la festa i la felicitat. la teua il·lusió s’ha complit caminar orgullós pel centre de la comissió portant amb la màxima dignitat el teu faixí roig.

Del braç, per places i carrers, portes una princesa, la teua amiga Paula, al costat d’ella gaudiràs d’un any impossible d’oblidar.

Ja se sent el tambor i la dolçaina sonar, les falles ja han arribat. ja és David de La Victòria, el seu president

Teresa Fernández i Llopis

141

142

falla

aula Mesa i Guerra

P

Foto: Paco Quiles

poema a

la

Fallera Majorinfantil

Molts diran que sóc xicoteta per a dir aquest poema, però la il·lusió em fa valenta i per a mi no hi ha res millor en aquest moment al món, que lloar la meua amiga Paula jo vull hui ser el teu trobador perquè no trobava Ofrena més bonica ni regal més preciós que fer-te, que les meues paraules sinceres Saps que tots et volem i que al teu costat sempre estarem i entre tots farem per a tu un conte de fades d’aquest exercici faller La teua mare et vestirà de princesa El teu pare fins i tot es farà faller per tu Lucia a tots els llocs t’acompanyarà, i voldrà ser fallera major d’ací uns anys

Els teus iaios vessaran somriures per tu el més guerrer, tirarà totes les traques i els castells i allà en el cel, una estrella hi ha que per tu, brilla molt més Entre tots els que et volem i amb la comissió sencera serà un regnat bonic, preciós, joiós, alegre, agradable i divertit.

Un somni fet solament per a tu Jo em reserve el lloc d’honor, caminar orgullosa sempre al teu costat Paula estic molt contenta de vore’t en aquest tron asseguda el teu destí era estar ací.

Comissió estic molt feliç de que Paula Mesa Guerra siga la nostra Fallera Major Infantil

Elia i Paula

143

s e t s i entrev

144

falla ictòria Foto: Paco Quiles

145

entrevista

Fallera Major i President infantil o Foto: Pac

Enguany han sigut els xiquets i xiquetes de la nostra

falla els que, convertint-se en autèntics cronistes, han preparat les entrevistes a la nostra fallera major infantil Paula Mesa i al nostre president infantil David Álvarez.

La xicalla victoriana ha preparat les preguntes, decidint què és el que volien saber dels seus representants i els han preguntat perquè tots els puguem conéixer millor.

146

Quiles

Foto: Paco Quiles

147

En primer lloc començarem parlant de vosaltres, Paula i David. Quants anys teniu i a quin col·legi aneu?

PAULA: Tinc 9 anys i vaig a Maestro Tarazona DAVID: Tinc 10 anys i vaig als Adventistes de Sagunt

Quins són les vostres assignatures preferides?

Traieu bones notes?

PAULA: M’agrada plàstica, educació física, alternativa i valencià. Tinc bones notes en tot menys en mates.

DAVID: M’agrada educació física i matemàtiques.

Normalment trac bones notes però depén de l’assignatura.

Ara ens agradaria conèixer un poc més els vostres gustos i aficions amb una bateria de preguntes d’allò més variada: Menjar favorit Paula: Ous fregits amb creïlles fregides.

David: Arròs.

Color Paula: Blau turquesa, blau i morat.

David: Taronja Joguet Paula: La tauleta David: Canerf (i això que és?) Una pistola.

Canal de tv Paula: Disney Channel David: Neox Roba preferida Paula: Un vestit (¿com de curt?) Depén.

David: Qualsevol samarreta Foto: Paco Quiles

148

Animal Paula: Dofí David: Bou Cançó Paula: Back it up de Jénnifer López.

David: No en tinc cap de preferida.

Esports Paula: El pàdel David: Futbol ¿Pare Noel o Reis Mags?

Paula: Reis Mags David: No sé, els dos.

Vos agrada ballar? I la música? (per exemple els tambors) Paula: M’agrada ballar però depén de la música que siga. La música i els instruments també m’agraden, i per damunt de tot, el piano, tot i que no el toque.

David: M’agrada ballar un poquet solament. De música preferisc el pop.

Feu esport?

Paula: Si, jugue a pàdel.

David: M’encanta fer esport, quasi tots els caps de setmana me’n vaig a València a jugar partits de futbol.

Vos agrada anar a la fira?

Paula: Clar, sempre que vaig puge a l’olla i al sapito David: Sí, molt. Com a Paula, el sapito és la meua preferida. En Port Aventura el millor són les atraccions d’aigua i el cotó de sucre.

On vos agradaria viatjar?

Paula: M’encantaria anar a Disney, a Aquarama i a Londres.

David: Vull anar a Canàries perquè són illes i hi ha moltes platges. A més són illes volcàniques!!!!

149

Quant al món de les falles, la nostra comissió infantil vol saber: Vos agraden les falles? Que és el que més vos agrada d’elles?

PAULA: SÍ, el que més m’agrada és la presentació, el dia dels premis, la proclamació, la plantà... Vaja, que m’agrada tot.

DAVID: Moltíssim, sobretot veureles quan es cremen, jugar amb els meus amics, tirar petards, això és el que més m’agrada.

150

Vos agrada ser fallers de La Victòria?

PAULA: Sí, perquè sóc d’esta falla des del dia que vaig nàixer.

DAVID: M’agrada molt ser d’esta falla, és molt divertit i sobretot m’encanta poder compartir-ho amb la majoria dels meus amics.

Des de quan sou fallers i fins a quan voleu seguir sent fallers?

PAULA: Des de que vaig nàixer. I fins a quan? Això depén dels anys, si sóc molt vella, no!

DAVID: Jo sóc faller des de que vaig nàixer i vull ser-ho per sempre.

Què son les falles per a vosaltres?

Com van les falles fins ara?

PAULA: Diversió, estar amb els meus amics...

DAVID: Les falles son vacances i diversió.

PAULA: Genial!

DAVID: Van molt bé, ja he fet molts amics!

Qui és el vostre millor amic o amiga de la falla?

PAULA: Tinc molts, no puc anomenar-los a tots perquè de segur que em deixe a algú.

DAVID: Tinc tres: Daniel, Alejandro i Manuel.

Vos agrada tirar petards? Teniu por?

PAULA: Si, és molt divertit però quan exploten els grossos em dóna un poc de por.

DAVID: M’agrada moltíssim. ¿Com vaig a tindre por? Si en tinguera, no tiraria.

Quin playback vos ha agradat més, el d’enguany o el de l’any passat?

PAULA: El d’enguany, perquè jo sóc la protagonista.

DAVID: El d’aquest any perquè l’any passat no vaig ballar.

Com a representants de la nostra comissió, per què vau decidir ser fallera major i president? De qui va ser la idea?

PAULA: La idea va ser de ma mare i meua, perquè vaig pensar que seria molt divertit.

DAVID: La idea va ser meua, porte molts anys somiant amb açò. M’agrada vestir-me i en les presentacions parlar i jugar amb els meus amics.

Què és el que més vos agrada de ser fallera major i president?

PAULA: Vestir-me, anar a les presentacions, agafar ninots de la falla i encendre les traques.

DAVID: El que més m’agrada és fer amics i jugar amb ells.

Foto: Paco Quiles

151

Com porteu haver de vestir-vos tots els dissabtes?

Teniu núvia o nuvi? Lligueu molt?

PAULA: A mitges. Mal perquè em pesa molt el vestit, però bé perquè m’encanta vestir-me de fallera.

DAVID: No m’agrada portar mocador, però d’altra banda m’encanta vestir-me.

PAULA: Nuvi??? (amb cara de fàstic) No, no en tinc.

DAVID: No, tampoc vull tindre-la. Lligar? Nooooooo!

Quants vestits teniu? Quin vestit és el que més vos agrada?

PAULA: Amb David em porte genial.

DAVID: Em porte molt bé amb ella.

PAULA: De moment en tinc tres i el que més m’agrada és el de la presentació.

DAVID: En tinc cinc i el que més m’agrada també és el de la presentació perquè és el més bonic.

Heu vist ja els nostres monuments? Què us semblen? (coincideixen en la resposta i el dos alhora comenten) PAULA i DAVID: Si, són les dos molt xules, tot i que de la xicoteta no hem pogut veure molt, però la gran és preciosa.

Esteu desitjant que arriben les falles?

PAULA: Per suposat!

DAVID: Moltíssim, per a vestir-me més.

I ja per a finalitzar, els nostres xiquets i xiquetes que són molt curiosos volen preguntar-vos si...

Sou guapos?

PAULA: Si que ho sóc. Jo em crec guapa (entre rialles) DAVID: Totes les amigues de la meua mare diuen que si.

152

Com és la vostra relació? Vos porteu bé?

Sou nuvis?

PAULA: No! Tan sols som amics.

DAVID: No, no m’agrada Paula, solament com a amics.

Que voleu ser de major?

PAULA: Encara no ho sé. Ja ho decidiré quan siga major.

DAVID: Professor o perruquer com la meua mare.

Amb açò acabem l’entrevista. Moltes gràcies als dos.

Ja solament ens queda dir-vos en nom de tota la comissió infantil que vos desitgem un gran any i que gaudiu moltíssim.

falla ictòria

153

154

victorians m

Foto: Paco Quiles

falla

enuts

155

comissió i

nfantil

Daniel Adrián Blasco Marc Álvarez Vicent Erik Andrés Sánchez Alex Anguita Montesinos Manuel Anguita Pérez Rubén Anreus Sanz Cesar Badal Algarra Jordi Ballester Ferrer Iván Batalla Jordá Sergio Batalla Jordá Nicolás Bataller Lacoba Iker Bonilla Velasco Iván Bonilla Velasco Pablo Brines Carrillo Dani Briz Orellana Aarón Casas Hernández Edgar Casas Hernández José Manuel Cejudo Mico Adrián Cerdán Martín Alejandro Céspedes Frach Juan Céspedes Sancho Víctor Coba Reguillo Josep Eres García Aritz Fernández Espinosa Daniel Gallardo Pérez Rubén Gálvez Álvarez Izan Gálvez Álvarez Diego García Anreus Antonio García de los Ángeles Rico Salvador García de los Ángeles Rico

156

President infantil

avid Álvarez i Vicent

D

Aitor García Domínguez Daniel García Domínguez Manel García Núñez Pau García Tamarit Nathan Gil Gutiérrez Sergio Gimeno Álvarez Hugo González Gallego Mario Granjo Francés Kiko Guillen Rodríguez Asier Hernández Espuig Mario Hernández Peláez Marcos Iserte Lechón Aarón Jordán Baldres Álvaro Jordán Perales Miguel Jesús María Baldiris Pablo Martín Sangüesa Marc Martínez Alcaina Raúl Martínez Herranz Javier Maya Suárez Alberto Moral Piñol Darío Moraleja Rustarazo Pablo Moraleja Rustarazo Jorge Muñoz Guillem Alejo Muñoz Mauri Xose Mut Bertomeu Adriá Navarro Merenciano Hizan Nieto Rodríguez Iker Nieto Rodríguez Alejandro Nieto Vicens Pau Núñez Castelló

Alejandro Orenga Martín Nacho Peguero Martínez Àlex Pérez Lacoba Izan Pérez Lacoba Joel Pérez Orón José Miguel Pérez Orón Eric Ratia de Haro Alejandro Rey Belmonte Hugo Rodríguez Sojo Iker Rodríguez Sojo Iván Sáez Carnicero Jorge Salvador Gil Adrián San Antonio Abad Franz Santibáñez Hebenstreit Luís Miguel Sarasa Carnicero Héctor Serrano López Víctor Serrano López Robert Serrano Sánchez Javier Sola Ruiz Héctor Solanas Vius Hugo Solano Vaquero Mario Solano Vaquero Gabriel Uribe García Daniel Valero Díaz Joan Vega Gil Carlos Verdejo Navarro Cesar Abenezer Villalba Quesada Alberto Villar Canelles Borja Villarroya Bueno Bruno Villarroya Bueno

cort d’honor i

nfantil

Cristina Abal Sánchez Alba Acosta García Paula Acosta González Yasmina Agustí Martínez Paula Alfaro Flores Cristina Álvarez Pérez Natalia Álvarez Pérez Leire Anguita Montesinos Lucia Anguita Pérez Maura Antoni Ocasar Andrea Barrios Cabeza Nayara Bautista Carreto Cristina Belmonte Muñoz Abril Benito Rahona Carla Benito Rahona Daniela Bof Alfaro Miriam Bonet Selles Ainara Calvo Galdón June Calvo Galdón Mireia Carot Marín Aitana Catalán Hilario Naiara Catalán Hilario Laura Céspedes Frach Mar Céspedes Sancho Andrea Díaz-Alejo León Elsa Díaz Méndez Andrea Escrig Castillo Irene Esteban Torada Aitana Fernández Espinosa Amelie Ferrer Ferrer Natalia Ferriz Cáceres

Fallera Major infantil

aula Mesa i Guerra

P

Sofía Fontana Santibáñez Ada Fraj López Ángela Gallardo Pérez Sofía García Anreus Zaira García Martínez Ángela García Ocasar Inés García Ocasar Eva García Ortega Ivonne García Sánchez Valentina García Zacarías Sara Gil Gil Coral Gómez Hernández Paz Gómez Hernández Carla González Gallego Lola González Rueda Roció González Rueda Laura González Torres Zoe Goyeneche Calderón Leire Granjo Francés Noelia Hernández Aranguren Naia Hernández Espuig Úrsula Hernández Sebastián Eugenia Herrero Ruiz Alba Hidalgo Merenciano Gemma Honrubia Rodríguez Paula Ibáñez Martin Daniela Iñiguez Hermosilla Elena Iserte Lechón Amira Jonmbeili García Naima Jonmbeili García Claudia Jordán Baldres

Nadia Juan Caballero Paula Kamenov García Mar Lahuerta Domingo Julia López López Luz López López Sara López Merenciano Candela Llorente Rojas Victoria María Baldiris Sofía Martin Sangüesa Victoria Martín Sangüesa María Martínez Badal Celia Martínez Ferriz Alba Martínez Guillamos Paula Martínez Herranz Ángela Martínez Sánchez Paula Martínez Sánchez Elia Maya Suárez Abril Mejías Nieto Lucia Mejías Nieto Ariadna Méndez Argudo Lucia Mesa Guerra Lucia Mezquita Alcalá Danna Milla Martin Ainara Montes Sainz Ainhoa Mora Barragán Elena Moral Piñol Mar Muñoz Calvo Daniela Noguera Paesa Leyre Noguera Paesa Alba Núñez Castelló Neus Orenga Martín

Esther Pastor Mateo Noa Peláez Valenzuela Lucia Pérez Vicente Marta Pérez Vicente Noa Pérez Vivas Natalia Pradas Punter Estefanía Prados García Sharay Prados García Mireia Quiles Martínez Paula Ratia de Haro Irene Riquelme Jurado Daniela Rodríguez Domínguez Helena Sáez Carnicero Marian Sáez Carnicero Andrea Salvador Gil Laura Segovia Pastor Neus Serrano Bracamonte Elena Simón Molino Ainhoa Soto Espinosa Sara Toledo Puig Silvia Toledo Puig Diana Tomas Gómez Noa Tomas Gómez Ana Tortajada Ramírez Sandra Tortajada Ramírez Marta Uribe García Adriana Valero Díaz Violeta Villar Canelles Aitana Zapater Vicente

157

nous

une alvo aldón

J C G

allers

f

ulia ópez

J L

ker ieto odríguez

I N R

158

ofía artín anguesa

S M S

ario olano aquero

M S V

arc artínez lcaina

aniel arcía

M M A

D G

bril ejías ieto

arla enito ahona

A M N

C B R

ireia uiles artínez

M Q M

159

160

a fal

falla

lleta.

161

Secci贸 Especial

esb贸s.

:

Karaoke Morvedre Artista: Javier Igualada

162

falla

Lema

INTRODUCCIÓ

crítica.

oetes: Julio Lahuerta Cintas Tradició Popular P

No hi ha alegria més gran que el poder gaudir, sense parar de cantar a tots els nostres xiquets.

Us presentem les cançons que de xiquets tots cantem, i són la nostra referència del que hem estudiat.

La nostra festa és cultura però cultura de veritat, la nostra música naix del cor de tots els infants.

Les cançons valencianes vos volem presentar, perquè pugueu gaudir-les i les puguen tots cantar.

Ens han acompanyat al llarg dels anys, per poder gaudir ja que tots som germans.

Per això vos demanem que si voleu amb nosaltres cantar, aquestes cançons tan precioses per a Morvedre i l’eternitat.

163

CANÇONS DE LES ESCENES “Mon pare no té nas”

“Mon pare no té nas, mon pare no té nas, ma mare és xata i a un germanet que tinc i a un germanet que tinc el nas li falta.“

“Tinc un pèl”

“Tinc un pèl, tinc un pèl, tinc un pel al cul. Jo en tinc dos, Jo en tinc dos, que és un més que tu ¡ei!. “

“Capellà”

164

Ja no canta el capellà perquè no li’n donen cinc.

Ni cinc quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap ja no canta el capellà.

Ja no canta el capellà perquè no li’n donen sis.

Ni sis ni cinc ni quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap ja no canta el capellà.

“Ja no canta el capellà mentre no li’n donen una... ni una ni mitja ni cap ja no canta el capellà.

Ja no canta el capellà perquè no li’n donen set.

Ni set ni sis ni cinc ni quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap ja no canta el capellà.

Ja no canta el capellà perquè no li’n donen dos.

Ni dos ni una ni mitja ni cap ja no canta el capellà.

Ja no canta el capellà perquè no li’n donen huit.

Ni huit ni set ni sis ni cinc ni quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap ja no canta el capellà.

Ja no canta el capellà perquè no li’n donen tres.

Ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap ja no canta el capellà.

Ja no canta el capellà perquè no li’n donen nou.

Ni nou ni huit ni set ni sis ni cinc ni quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap ja no canta el capellà.

Ja no canta el capellà perquè no li’n donen quatre.

Ni quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap ja no canta el capellà.

Ja no canta el capellà perquè no li’n donen deu.

Ni deu ni nou ni huit ni set ni sis ni cinc ni quatre ni tres ni dos ni una ni mitja ni cap ja no canta el capellà.”

“Alça l’aleta polleta”

“Els quintos quan se n’anaren digueren adéu Moixent i les xiques contestaren ja se’n va la mala gent Perquè tu no tens el que tinc jo perquè jo no tinc el que tens tu tu ja tens una gabieta i jo tinc una palput Les mares són les que ploren, les mares són les que ploren que les novies no pateixen se’n van amb altres xicons i amb ells es diverteixen i amb ells se diverteixen les mares són les que ploren Alça l’aleta polleta no em picaràs pollastret que les xiques d’este poble tenen el geni curtet Eres com l’arròs amb tanda meloset i un poc empastrat picant com el allipebre i dolç com el codonyat

Alça l’aleta polleta no em picaràs pollastret que les xiques d’este poble tenen el geni curtet Si dansen els ulls en flama la xica del veïnat que no mire a la solana no vaja a fer un cremat Esta jota ja es va a acabar i creiem que a tots haurà agradat si ens donen tres-cents duros tornarem a començar Esta copla que ara cante, esta copla que ara cante esta és la despedida, esta es la jota que balla la fadrina moixentina la fadrina moixentina esta copla que ara cante Alça l’aleta polleta no em picaràs pollastret que les xiques d’este poble tenen el geni curtet.”

Encara que tu em vulgues molt, jo et vull a tu encara més tens la cara molt bonica i en ta casa molts diners Reseu als Sants de la Pedra, reseu als Sants de la Pedra tinga’l content en tot que està la collita en l’aire i si pedrega ens fot i si pedrega ens fot reseu als Sants de la Pedra Alça l’aleta polleta no em picaràs pollastret que les xiques d’este poble tenen el geni curtet Del peix l’abadejo amb oli, del porc la cua torrada del arbre figues furtades, de ton pare l’ha heretat A l’instant que naix un moixentí ja has d’inscriure’l al jutjat el primer que se li mira es si té el melic grillat Fes gaspatxos amb pebrella, fes gaspatxos amb pebrella quan tingues un convidat o penques amb allioli o arròs amb fesols i naps o arròs amb fesols i naps fes gaspatxos en pebrella

165

“Amparito”

“Amparito la filla del mestre diuen que festeja en un xic foraster.

I els diumenges, quan ella va a missa el novio darrere li porta el catret. I, com es tan xicoteta, meneja el culet.

‘Amparito’ la filla del mestre abans festejava en un xic foraster.

Els diumenges quan ella va a missa ningú va darrere portantli el catret. I, com es tan xicoteta meneja el culet.

‘Amparito’ la filla del mestre ja no se’n recorda d’aquell foraster.

Els diumenges quan ella va a missaun xicot del poble li porta el catret. I, com es tan xicoteta, meneja el culet.”

“De Castelló a Almassora”

De Castelló a Almassora Ximpum tracatrac, De Castelló a Almassora Ximpum tracatrac, Hi ha un tren que vola leré, Hi ha un tren que vola leré Hi ha un tren que vola leré. Leré,leré, leré Hi ha un tren que vola leré leré I per això li dieu, Ximpum tracatrac I per això li dieu, Ximpum tracatrac La Panderola leré. La Panderola leré La Panderola leré leré leré leré. La Panderola leré leré Era de gran ajuda, Ximpum tracatrac Era de gran ajuda, Ximpum tracatrac Per als Graueros leré. Per als Graueros leré, Per als Graueros leré, leré, leré, leré. Per als Graueros leré, leré Ara com ja no vola, Ximpum tracatrac.

Ara com ja no vola, Ximpum tracatrac Està al Paseo leré. Esta al Paseo leré Està al Paseo leré leré, leré, leré. Esta al Paseo leré leré.

166

“València”

“ València és la terra de les flors de la llum i de l’amor València les femelles totes tenen de les roses el color València al sentir-se perfumada per la flor del taronger Volguera en la terra valenciana conquerir el meu voler En les blanques barraques un verger florit l’horta beneïda d’ametlers en flor El Túria d’argenta, el cel de turquesa, el sol de València demanen amor Amors són florits en esta terra com les rames de l’azahar Les valencianes el forgen en l’ànima exhaltada Passions en la terra valenciana si la donen és de cor Les dones posen l’ànima en la vida en un bes de gran passió.”

“Xiqueta Meua”

“Despertant els nostres cors, València riu.

Per la senda de les, flors ja ve l’estiu.

Creua el carrer la xicalla replegant els trastos pa la falla; i manté la tradició d’esta cançó... ¿Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, del tio Pep...? I van juntant lo que els veïns els van donant per a buidar el porxe. ¿Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep?, I amb una estella del muntó se du el compàs d’esta cançó.

En les cares de la gent tot és content.

Xiqueta meua que del carrer eres l’ama per culpa teua tinc el cor encés en flama. No te separes del caliu del meu voler, reineta fallera, que si me deixes un ninot hauré de ser, ¿Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep?, per a la falla del teu carrer.”

“La chata melindrera”

“ La xata melindrera huit, nou, deu com és tan fina trico trico trau com és tan fina lairó se’n va a Benifaió lairó.

Es pinta els colorets huit, nou, deu amb gasolina trico trico trau amb gasolina lairó lairó lairó lairó lairó L’alcalde de Sollana huit, nou, deu té una burra trico trico trau té una burra lairó vestida amb camisó lairó.

Que es menja les garrofes huit, nou, deu en coca fina trico trico trau amb coca fina lairó tomaca i pimentó lairó.”

“Tarara”

“ El dia de Pasqua Pepito plorava perquè el catxirulo no se li empinava.

La tarara sí, la tarara no, la tarara mare que la balle jo.

Ella porta pirri, ella porta pirri, ella porta pirri també polissó.

La tarara sí, la tarara no, la tarara mare que la balle jo.

El dia de Pasqua, dia de les mones quines pantorrilles tenen les xicones.

El dia de Pasqua Pepito plorava perquè el catxirulo no se li empinava.

Un dia de Pasqua un xiquet plorava perquè el pa de dacsa no li agradava.”

“Plou i fa sol”

“Plou i fa sol, les bruixes es pentínen, Plou i fa sol, les bruixes porten dol.”

“Serra de Mariola”

“Serra de Mariola, tota a floretes, tota a floretes si, tota a floretes no, tota a floretes.

On van les ‘socarrades’ a les fontetes, a les fontetes si, a les fontetes no, a les fontetes. “

167

168

n

e

Foto: Paco Quiles

falla

imatges.

169

Foto: Paco Quiles

bateig falla 5 1 0 2 l i t n a f in

s

Foto: Paco Quile

Foto: Paco Quiles

170

Foto: Paco Quile

s

a d A d a n e r Of de la FAllera MAjor comarca 2015

Foto: Paco Bono

171

trobada de faura

Foto: María Maur

i

Foto: María Mauri

auri

172

Foto: María M

Foto: María Mauri

presentacio infantil

Foto: Anabel

Rodríguez

Foto: Anabel Rodríguez

Foto: Anabel Rodríguez

Foto: Anabel

Rodríguez

173

Foto: Pepi Giner (Fotoj

avi)

Foto: Pepi

avi)

Giner (Fotoj

Foto: Anabel Rodríguez

Foto: Pepi Giner (Fotojavi)

Foto: An a

bel Rodrí

174

guez

premis cultura i esporuttbs ol Sala

F

Foto: Pedro Casas

Foto: Pedro Casas

s

Foto: Pedro Casa

175

s

Foto: Pedro Casa

Foto: Pedro Casas

176

premis cultura i esportNsadalenques

Postals

Foto: Mariló

Suárez

Foto: Mariló Suárez

Foto: Mariló

Suárez

177

178

històries i

Foto: Paco Quiles

falla

nfantils

179

la riquesa a r u t l u c a l de valenciana

La cultura valenciana té els seus arrels en les influències

que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península al llarg dels segles. A més, la història, la geografia i la presència del mar mediterrani han contribuït significativament en la formació de la cultura actual.

Tot i que hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la singularitat de les seues regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals al llarg de tot el territori. Eixes manifestacions han tingut el seu reflex en tots els camps: llengües i dialectes, la música, la gastronomia...

180

Paula Ratia De Haro

181

LA LLENGUA El valencià es la llengua oficial de la Comunitat Valenciana.

ESPORTS TRADICIONALS VALENCIANS Els jocs i esports tradicionals valencians són aquelles pràctiques que s’han transmés al llarg de les generacions i que actualment formen part del patrimoni històric i cultural dels diferents pobles.

Corregudes de joies: tenen un origen localitzat en el temps, des de 1816 ja es celebraven. El llaurador, amb els seus cavalls, es reunia en l’Albereda de València o punts espaiosos i jugaven a arribar el primer a un lloc prefixat.

Vela Llatina (Barques Albuferenques): esta modalitat pren el seu nom del lloc on estes embarcacions eren més utilitzades, a l’Albufera. En aquest joc es marcava un punt de partida conegut on acudien totes les barques participants. El jutge era qui donava la eixida.

Les embarcacions haurien de cobrir el recorregut en el menor temps possible.

Tir i arrossegament: pot ser d’un o dos cavalls per carro. La competició comença amb la pesada de les cavallerisses, un dia i hora assenyalat abans de l’enfrontament, on segons el pes, se li assignava una categoria o una altra.

Sobre la pista d’arena, el cavall, el carro i l’amo, han de passar des d’un extrem a l’altre. Tenen cinc minuts per travessar 60 metres de llargària de la pista, amb un metre i mig d’arena d’amplària.

182

Les Falles És una festa celebrada del 15 al 19 de març en algunes ciutats i pobles de la Comunitat com València, Borriana, Alzira, Sagunt, Gandia i Torrent, entre altres. Aquesta festa se celebra en honor a Sant Josep, patró dels fusters. A més, al Camp de Morvedre, ha sigut declarada Festa d’Interès Turístic Nacional.

Pilota Valenciana: és l’esport tradicional per excel·lència en la Comunitat Valenciana. Hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacional oficial. Aquest esport es practica en més de huit modalitats distintes, bé en el carrer o bé en un trinquet, frontó o galotxa.

La Magdalena Són les festes majors de Castelló de la Plana. En elles es commemora els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat des del pujol de la Magdalena fins al plànol fèrtil litoral en 1251. Tenen una durada de 9 dies i se celebren a partir del tercer dissabte de Quaresma.

Columbicultura: Un altre dels esports més característics, també conegut com coloms esportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels anys 20 del segle XX.

Les Fogueres de Sant Joan Són les festes oficials de la ciutat d’Alacant i estan declarades d’Interès Turístic Internacional. Els seus orígens són remots però és en 1928 quan les festes prenen les seues característiques actuals. La segona meitat del mes de juny es planten les “fogueres” que són monuments artístics de fusta, cartó, suro i pintura que contenen una profunda càrrega satírica.

FESTES 9 d’octubre El 9 d’octubre és el Dia de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l’entrada a la ciutat de València del rei Jaume I en 1238.

La mocadorà El 9 d’octubre és també la festivitat de Sant Donís, considerat tradicionalment el patró dels enamorats en la Comunitat Valenciana. Per això, és costum en aquest dia regalar la mocadorà, un mocador de seda nugat en l’interior del qual es col·loquen dolços de massapà.

Els Moros i Cristians És una de les celebracions més genuïnes dins de l’ampli i ric ventall de celebracions festives de gran arrelament i tradició en tota la Comunitat Valenciana. Aquesta festa té un origen i una base profundament religiosa, que ha anat enriquint-se alhora amb un clar component lúdic, existent en qualsevol festivitat La Setmana Santa És la commemoració anual que el calendari cristià commemora la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Natzaret.

183

FESTES PATRONALS

JOCS TRADICIONALS VALENCIANS

La cordà És una manifestació pirotècnica, generalment nocturna, consistent en un grup de coets, del tipus carretó o també denominats coets borratxos, penjats en una corda anudada de punta a punta d’un carrer i que van soltant-se i esclatant.

Pic i pala El nom del joc prové dels objectes utilitzats per a jugar: el pic i la pala. El pic és un tros de branqueta d’uns 15 cm. de longitud en els extrems esmolats i la pala és un tros de pal d’un poc més de mig metre de longitud.

Els bous al carrer És un tipus de festa taurina popular que es practica en molts pobles de la Comunitat Valenciana. On és molt típic la solta de vaques.

La muixeranga o ball de valencians És el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris de la Comunitat Valenciana i que es preserven en alguns pobles com Algemesí (Ribera Alta).

Gegants i cabuts Són una tradició popular celebrada en moltes festes locals de la Comunitat Valenciana. La tradició consisteix a traure en desfilada certes figures a coll, que normalment representen a personatges populars locals o a figures històriques, ballant i animant o perseguint a la gent que acudeix a la celebració.

GASTRONOMIA La cuina valenciana és la que es prepara tradicionalment a la Comunitat Valenciana. Els ingredients habituals són l’arròs i la verdura. El plat d’arròs més conegut és la paella, exportada des de molt temps arrere a tota Espanya. No és solament una cuina mediterrània a l’ús, sinó que és producte d’una tradició autòctona molt arrelada.

184

Agarrem el pic i el col·loquem en el sòl. En la pala li peguem al pic en un dels seus extrems, i una volta estiga en l’aire li peguem en la pala tractant de llançar-lo el més lluny possible. La persona que tire el pic més lluny guanyarà.

La trompa Rodejant la trompa amb un cordó, es tracta de fer-la girar verticalment en el sòl. Es pot ballar amb la mà o en qualsevol part. Es tracta de mostrar habilitat en el joc i augmentar la dificultat de manera gradual.

El cordó ha d’estar desfilat d’un extrem i per l’altre extrem un bon nuc si potser amb una moneda (normalment de les antigues de 5 duros) o altre objecte amb el qual fer un bon llançament. ¿A quant va la mel?

Una xiqueta està asseguda en una cadira amb una corda amb un nuc, una altra xiqueta té l’altre cap de la corda i entre les seues companyes de joc i ella raonen d’aquesta manera: “¿A quant va la mel?’ – A set i a deu. – ¿I la talladeta? – A pesseta. – ¿I la confitura? – A duro. – ¡Que córrega el burro!”; i comencen a pegar a la companya que està asseguda, i l’altra ha d’agarrar a alguna de les que li peguen sense soltar la corda, i quan agarra a alguna, eixa paga.

Una altra varietat del joc consisteix en lligar un extrem d’una corda a un arbre o a un altre lloc, i l’altre extrem és agarrat per una xiqueta, les companyes van a pessigar-la, dient-li:

“Jo menge mel, jo menge mel… ”, i ella les persegueix sense soltar la corda fins que n’agarra a una, aleshores eixa paga.

En una altra varietat, les xiquetes agarren una corda i formen amb ella un gran cercle tancat amb un nuc; el joc consisteix en tirar-li la corda a alguna xiqueta per a deixar-la dins, no podent eixir sense que primer n’agarre a alguna de les xiquetes que porten la corda.

Conillets a amagar Tots els conillets excepte el que paga, s’amaguen.

Aleshores aquest pregunta: – “Conillets, esteu ben amagats?”

Quan li contesten que sí, comença a buscar-los. Passa a pagar a qui trobe en primer lloc.

Hi ha més variants del joc, com el que paga una quantitat acordada mentre tots els jugadors s’amaguen. Quan acaba, canta la següent cançó: “Conillets a amagar que la llebre vos va a caçar, de nit i de dia, ix la Verge Maria”.

Quan algú és descobert, ha de quedar-se plantat en el lloc on l’han trobat.

El sambori En el sòl es dibuixen quadros i es numeren. El primer jugador tira una pedra per a que caiga en un dels números.

Aleshores ha d’anar fins l’últim número i ha de tornar a la pota coixa. En el número on està la pedra no es pot xafar el requadre. Al tornar, sense deixar d’estar a la pota coixa, s’ajupeix i arreplega la pedra.

Quan hi ha dos números junts (paral·lels) posa un peu en cada requadre.

També, al final es pot donar mitja volta en l’aire.

Si la pedra se n’ix del requadre corresponent o es bota incorrectament, la tanda passa al següent. Es continuarà amb l’últim número que no va fer correctament.

A la sabatilla per darrere “A la sabatilla per darrere, tris-tras.

Ni la veus ni la voràs, tris-tras.

Mireu cap amunt, que cauen cigrons.

Mireu cap abaix, que cauen fesols. ¡A dormir, a dormir, que venen els Reis Mags!”

Tots els xiquets asseguts en un cercle cantant la cançó.

Mentrestant, el que paga va en la sabatilla en la mà donant voltes per fora del cercle i la posa darrere d’algú.

Quan acaba la cançó, qui té la sabatilla ix corrent darrere del que paga per agarrar-lo. Si aconsegueix agarrar-lo, paga el que ja pagava, i si no ho aconsegueix, paga ell.

185

un somni fet realreiattat

186

un conte c il pel grup infant de llibret

187

188

189

itziar i Robin Hi havia una vegada en un país d’Europa, hi havia un

xicotet poble molt pobre. Era un poble molt, molt pobre, on vivia Itziar, una xiqueta que estava molt malalta, patia una malaltia incurable però que amb medicació es podia recuperar i fer una vida un poc més suportable.

Vivia amb la seua mare que treballava de matí fins la nit per poder portar la seua filla els medicaments que necessitava. Però no era suficient, ja que la mare no guanyava prou com per menjar i que alguna persona tinguera cura de la seua filla mentre ella anava a treballar.

Aquesta xiqueta era molt llesta i molt bonica, però estava molt dèbil, ja que la seua malaltia li llevava totes les forces que necessitava per viure i relacionar-se amb altres xiquets de la seua edat.

L’habitació d’Itziar era molt menuda però molt acollidora, en la qual tenia uns quants joguets vells, unes pinturetes, i també ara que ho recorde, en una prestatgeria de fusta que hi havia al racó dels joguets, tenia a dos ninots peluts, em pareix que eren dos micos, SI!, eren la Senyora Mona i el Senyor Mico, els ninots preferits d’ella.

La mare es lamentava tots els dies de no poder cuidar la seua filla com es mereixia, però la pobresa d’aquests temps, podia més que els propis sentiments o les pròpies necessitats. Ai, Déu meu de la meua ànima! Què faré jo, que no puc cuidar de la meua filla ni tinc prou diners com

190

Julio Lahuerta

per a buscar algú que puga cuidar-la, si no en tinc quasi ni per a poder menjar...es lamentava la mare plorant a la saleta. Així la mare plorava cada dia lamentant-se de la seva desgràcia.

La xiqueta s’alçava pel matí i es posava a dibuixar en un paper de diari brut que sa mare li portava quan en trobava a les papereres del carrer quan tornava de treballar. Així, la xiqueta s’entretenia mentre ella treballava. Esmorzava i se n’anava a l’escola que la tenia al costat de sa casa. La mare la portava i li donava una besadeta perquè Itziar no es quedara plorant, i li deia “Itziar, bonica, no et preocupes que la mare vindrà a per tu per portar-te a casa i poder sopar, val filleta!, Itziar es quedava mig contenta perquè sabia que la sa mare aniria a recollir-la. Quan s’acabaven les classes de l’escola, la mare la recollia i la portava a casa, li donava de sopar i se n’anava a dormir molt prompte per poder descansar degut a la seua malaltia que la tenia molt cansada.

La seua mare, quan la deixava al llit, se n’anava corrent a netejar per poder mantindre la seua filla.

En això que un xic de la ciutat molt intel·ligent, va arribar al poble buscant treball per viure, ja que a la gran ciutat no podia fer-ho, anava buscant un lloc per allotjar-se.

Van passar dos dies que el xic va haver de dormir al carrer fins que a l’hostal va quedar una habitació lliure, l’hostaler el va portar i li la va ensenyar, era una habitació

menuda però molt acollidora, tenia un llit i un comodí, també hi havia una finestra menuda que donava al poble, des d’ella es veia la plaça i unes cases molt deteriorades pel pas del temps.

Aquest mateix dia va eixir de nou a la recerca de treball, però clar era molt difícil de trobar, ja que estava molt malament, perquè la gent era molt pobre. Però aquest xic, que tenia estudis, va pensar que el millor seria posar-se a l’altura d’aquesta situació, aleshores es va dirigir casa per casa preguntant a vore si necessitaven ajuda tallant llenya, cuidant animals, però la cosa no funcionava molt bé. El xic s’acostava a la porta i tocava; “Senyor, senyora sóc un humil xic de ciutat que ve buscant feina per poder sobreviure, ja que és difícil però volia saber si podien ajudar-me per poder menjar”, deia el xic. Així anava casa per casa per vore si trobava alguna cosa, però tot era en va.

El xic havia de demanar pels carrers per poder pagar l’habitació i treure alguna cosa per poder menjar, la cosa estava realment malament.

Un bon dia es va alçar del llit i va obrir la finestra, era un dia preciós i brillant, però clar, sense poder tirar-se res a la boca, ja que encara que fóra molt bonic, els temps seguien sent els mateixos, molt durs per poder sobreviure.

Aleshores va arribar a la casa de la nostra amiga Itziar i va tocar a la porta que va obrir la seua mare Clara: “Què vol vostè bon home” va dir la mare, “Vorà vostè, senyora, busque feina per poder viure”, va contestar el xic, “Bé, jo anava buscant a una persona que tinguera cura de la meua filla, mentre jo vaig a treballar, però jo no tinc diners amb què pagar-te, si tu vols cuidar d’ella a canvi de menjar el poc que tenim i de tant en tant poder donar-te unes monedes, t’estaria molt agraïda “, va suplicar la mare.

Com que no tenia altra cosa, el xic va pensar que era

una bona oportunitat encara que fora per poder menjar alguna cosa cada dia, ja que portava més de quatre dies sense menjar, “D’acord”, va contestar ell, “Quan puc cuidar la seva filla, senyora” va preguntar el xic” Immediatament si ho desitja “va contestar la mare. “Podries dir-me el teu nom per poder adreçar-me a tu” va dir “Clar, a mi em diuen Robin, sóc d’una ciutat propera” va contestar.

Robin va passar a la casa i va veure a Itziar. Li va caure el món damunt, ja que era una xiqueta preciosa i la veia tan dèbil que no podia evitar que se li escapara alguna llàgrima. “Hola Itziar, jo em dic Robin i vaig a estar amb tu.

Tu vols que vinga cada dia i estiga amb tu?” va dir Robin.

Itziar va assentir amb el cap i es va posar molt contenta, ja que estava acostumada a estar sola i ara tindria a algú amb qui jugar i parlar.

Així van passar els dies, Robin pels matins la portava a l’escola i després se n’anava a estudiar per traure un nou curs.

A l’hora de l’eixida recollia a Itziar i la portava a casa, li feia el menjar, jugava un temps a ella i després de menjar la posava al llit i mentre s’adormia, Robin jugava amb el Senyor Mico i la Senyora Mona perquè es dormira contenta.

A l’hora del berenar l’alçava i mentre li donava el berenar, li feia riure; després se n’anaven a passejar per vore els xiquets, les fonts, el bosc, els ocellets cantar les seues boniques cançons a la part alta dels arbres, de tornada a casa li donava el sopar i la ficava al llit.

La pobra dona arribava cansada, molt cansada, no podeu ni imaginar-ho, només arribava a casa li donava a Robin els pocs diners que li sobraven d’haver comprat els medicaments i un poc de menjar, “No puc acceptar els diners, a vosaltres us fa més falta que a mi, això ho necessita per comprar les medicines de la xiqueta!” deia Robin.

191

Tot transcorria amb normalitat, fins que un dia, la mare amb una cara com si no fóra ella, li va dir a Robin: “Robin, ja sé que tu eres molt bo amb la xiqueta, però no pots quedar-te amb ella, ja que el meu germana de fora ve a quedar-se amb ella “. Semblava que la mare no era ella, com si estiguera posseïda per una maledicció. Robin se’n va anar molt trist, va caminar pel bosc sense rumb, la pena li havia destrossat el cor, ho estava passant realment malament. No estava gens satisfet, ja que pareixia que la mare estava embruixada, es va amagar entre uns arbres ben a prop de la casa d’Itziar per vore qui era la sinistra dona que es feia passar per la germana de Clara. Va estar hores i hores esperant, fins que a la final del camí va vore venir una ombra, conforme s’anava acostant, la silueta de la dona s’anava fent més uniforme, fins que es va adonar que no era una dona normal, era una bruixa malvada que havia encantat la mare d’Itziar. Tenia la cara molt arrugada i lletja, els cabells grisos i en la punta del nas tenia una horrible berruga que la feia molt més temible.

Robin sabia que aquesta dona anava a portar a Itziar pel mal camí, per un camí ple de penes.

La bruixa va cridar a la porta i va eixir la mare que va dir: “Estimada germana, que bé que hages vingut, t’he trobat molt a faltar, passa!”.

Robin estava estranyat, no entenia com la bruixa havia convençut la mare per fer-la creure que era la seva germana. Quan la bruixa se’n va anar, Robin va intentar convéncer la mare que aquesta senyora no era la seua germana, que era una bruixa malvada que la tenia encisada, que volia fer-li mal a ella i a la seua malalta filleta. La mare no li feia cas ja que estava baix la influència de la bruixa, i li va dir que no volia tornar-lo a vore més, que li estava ficant molta por i dient coses horribles de la seua estimada germana.

192

La bruixa era molt bona amb la xiqueta davant de la mare, però quan se n’anava a treballar, la maltractava i li feia granar el terra i fregar, llegir horribles llibres de terror, no tenia compassió de la pobra xiqueta malalta, no la portava a l’escola perquè no aprenguera a llegir ni escriure, sempre li cridava i li pegava molt, li deia que si li ho deia a sa mare, la mataria i no la tornaria a vore mai.

Itziar plorava i plorava, només pensava en Robin, que l’estimava molt.

Robin, que veia el que estava fent la bruixa malvada amb la xiqueta, va pensar que havia de fer un pla per eliminar a aquesta malèvola bruixa i que la nena tornara a ser feliç amb Robin i la seua mare, ja que eren els únics que la volien realment. La bruixa no deixava a Robin vore la xiqueta, cada vegada que s’acostava a la casa li tirava rajos per vore si podia matar-lo. Robin pensava i pensava com podria véncer aquesta bruixa tan poderosa. Va recórrer pobles i ciutats preguntant com véncer una bruixa, li va preguntar a les persones més roïns que podia trobar, va llegir llibres d’encants, un darrere l’altre, però no sabia com guanyar la malvada dona, o més ben dit, “BRUIXA “ Es va disfressar un dia de bruixot malvat i va pensar: “Maleïda bruixa de pacotilla, sóc molt més fort i poderós que tu, ves-te’n lluny d’ací si no vols que acabe amb tu, ha, ha, ha!”. “Vaig a fer-te mil trossos perquè no tornes a fer mal a ningú més”. Llavors va obrir la porta i va eixir la bruixa i li va dir: “Tu, mentider, sé que véns disfressat i no eres cap bruixot, t’arrepentiràs d’haver volgut ferme front”. Tirant un raig sobre ell li va cremar totes les seves robes, i va haver de sortir corrent, nuet pel bosc, arriscant-se a ser menjat per alguna fera. Robin no feia més que plorar i plorar, perquè creia que no tornaria a veure a Itziar.

Robin es veia indefens i va decidir eixir de viatge cap a altres països per poder trobar un remei per poder vèncer la bruixa.

Un dia molt assolellat i amb el blau del cel molt lluminós, va decidir començar el viatge. Van transcórrer molts mesos fins que va tornar amb un remei, va pensar que si era pesat, a la final la bruixa es cansaria i se n’aniria del poble o el segrestaria a ell, almenys tindria una oportunitat de véncer-la o, en un altre cas, de perdre la seua vida, però que anava a perdre si aquesta bruixa li havia llevat el que més estimava a la vida, a Itziar.

Tots els dies passava per baix de la finestra i cantava: “Maleïda bruixa, maleïda bruixa, tu et creus que has guanyat, tu et creus que has vençut, però jo trencaré el teu encanteri “.

Així passaven els dies i els mesos i Robin, sempre a la mateixa hora, passava baix de la finestra i cantava aquesta cançó per vore si la bruixa el raptava d’una vegada.

Va aparèixer un dia molt ennuvolat i fosc, era un dia tenebrós, i Robin, com tots els dies, anava a cantar-li aquesta cançó, aleshores la bruixa va eixir per la finestra i li va dir: “maleït, maleït, ja m’he cansat de sentir la teua horrible cançó, t’espere aquesta nit al costat del barranc i et faré pols”. Va ser quan va tirar un raig contra Robin que el va esquivar sense cap problema, i va eixir corrent mort de por. Quan va arribar a casa, Robin es va clavar dins del llit a descansar, i va ser quan va tindre un somni en el que, un fada bona li deia que si volia véncer la bruixa, havia de lluitar amb la ment, ja que si no, moriria aquella mateixa nit .

Així que Robin es va dirigir cap al barranc que estava molt fosc. Quan va arribar va vore que la bruixa encara no havia arribat, i aleshores va pensar com la venceria, però la por li feia tremolar i no li deixava agarrar res amb el que poder pegar a la bruixa, la mà li tremolava tant que no podria haver subjectat res amb ella.

I de repent, va aparéixer la bruixa i amb raigs va començar a atacar-lo sense pietat. Robin no podia fer res més que esquivar-los i no sabia com parar aquests cops que la bruixa tirava contra ell. Aleshores va fer memòria del somni que havia tingut i va pensar que si no podia véncer-la per la força, ho faria amb la intel·ligència. En un raig que la bruixa li va tirar, Robin es va fer el mort a la vora del barranc. La bruixa reia amb una veu tenebrosa i deia: “Innocent, tu creies que anaves a vèncer, ara em quedaré per sempre amb Itziar”. Així, la bruixa es va dirigir cap a Robin per tirar-lo pel barranc, i quan es va acostar, Robin la va agarrar ben fort pels peus i la va tirar al barranc.

La maldat de la bruixa va desaparèixer i el dia va tornar a ser brillant i bonic, el sol estava feliç dalt de la muntanya.

Robin es va dirigir a la casa d’Itziar. Ja s’havia trencat l’encanteri i la mare li va demanar perdó a Robin, i aquest li va explicar tot el succeït.

I així van viure feliços i molt prompte Itziar es va recuperar per art de màgia de la seua malaltia i va viure com qualsevol altra persona.

I conte, contat, el conte d’Itziar i Robin s’ha acabat.

193

194

guanyadors 1

certamen literari

Foto: Paco Quiles

falla

er

195

el masclet que no volia ser faller Hi havia una vegada, un Masclet que vivia al poble “Pirotècnia”amb son pare el Tro d’avís i sa mare la Carcassa.

Tenia 3 germanes que eren Bombetes: una roja, una groga i una blava, i es passaven el dia esclatant.

En el poble també vivia la senyora Metxa, que volia anar botant foc a tots els coets que trobava pel carrer quan eren Falles. Sempre estava enfadada.

A Masclet li feia molta por, doncs no volia que aquesta senyora li cremara el cul!

Quan arribaven les festes del poble “Les Falles”, per a rebre la primavera, tots els coets tenien ganes de festa, sobretot, de fer molt de soroll.

Feien concurs per vore qui sonava més fort.

Participaven les “Àguiles”, “Bombetes”, “Tro d’avís”, “Carcasses”, “Xinos”, “Fonts de Colors”.....però Masclet no tenia massa ganes.

196

Eixos dies arribaren. Ja estaven en la setmana fallera. Tots els coets estaven contents i animats per participar i guanyar el concurs. No paraven d’esclatar i riure, fins que de sobte, aparegué la senyora Metxa. Tota llarga i amb el cap més roig que una tomaca encesa en flama.

Els coets es quedaren bocabadats.

De seguida, es va adonar que era millor estar contenta, i se’n va anar a buscar a Masclet a sa casa.

Va cridar a la porta i Masclet quan la va vore li va eixir un esclafit pel cul!

La senyora Metxa el va tranquil.litzar i li va dir que ho sentia molt i que li agradaria que isquera a gaudir dels dies de festa.

Es feren una forta abraçada i eixiren al carrer.

Quan arribà a la plaça, Masclet no podia creure el que veien els seus ulls...va vore una bonica Font de

Colors, ballant, amb espurnes brillants i acolorides que arribaven molt alt.

Masclet, s’enamorà.

Passaren els dies, i el 19 de març feren una gran boda.

Estaven tots convidats.

La senyora Metxa portava la pólvora i ganes d’encendre, com sempre.

Passaren uns mesos, i Masclet i Font de Colors tingueren uns bonics coets: tres Bombetes i un Àguila.

Des d’eixe dia, a Masclet li agradaven molt les Falles.

Li van concedir, fins i tot, el Bunyol d’Or. I conte contat, conte acabat.

Tro d’avís i Carcassa s’encarregaren del Castell de Focs.

No podien faltar a la cerimònia la iaia Traca (que anava a empentes i redolons perquè era molt major) i les ties Serpentines molt boniques elles.

També els cosins “Xinos” que venien de fora, a molts quilòmetres d’allí i no entenien massa bé l’idioma.

Amb gestos estava solucionat el problema.

Tot va eixir fenomenal.

Izan Pérez Lacoba 7 anys - CEIP Mediterráneo Port de Sagunt

197

la millor n o m l e d a t fes Era un mati de febrer com un altre i Maria es va alçar sobresaltada del seu llit on estava dormint plàcidament.

Tot i això, el més estrany va ser que aquell soroll tan fort que la va despertar aquell matí, en compte de fer-li por, li va agradar moltíssim.

Que era això? Quin soroll!! I amb eixa música pareixia que el seu llit s´alçara d’un bot de terra.

Eixe matí de febrer, l’esclat de les carcasses de la despertà dels fallers i la bonica i enganxosa música de la xaranga que els acompanyava, l’alçaren del seu llit.

- Ummmmm, què és el que passa? -es va preguntar i, molt curiosa, va anar a la cuina on sa mare preparava el desdejuni per tal de veure si ella li ho podia explicar, però, per a la seua sorpresa, la mare tampoc ho sabia.

Maria, que era una xiqueta molt curiosa, va decidir esbrinar-ho.

Maria era, com tu i com jo, una xiqueta qualsevol que cursava quart de primaria en el mateix col·legi que jo. Ella acabava d’arribar al poble ja que a son pare l’acabaven de traslladar de la feina des de Segòvia, on vivia tota la seua família. És per això que ella mai havia sentit res paregut a eixe soroll.

198

Es dirigien al casal per tal d’arreplegar a les Falleres Majors que, sense saber-ho, vivien al seu mateix portal. Anaven tots junts a la Crida, per anunciar a tot el món que la festa ja comença.

Maria va desdejunar en un momentet i li va dir a sa mare que l’acostara al carrer que volia vore que era això que feia tant de soroll.

La Crida va ser molt emocionant i Maria es va quedar amb moltes ganes de vore aquelles coses tan vibrants que la Fallera Major deia a tota la gent que havien de vindre molt prompte.

El dilluns, Maria havia de començar en el meu col·legi i com que el que havia viscut el mati anterior li havia cridat tant l’atenció, es va donar molta pressa eixe matí. Es va vestir i va desdejunar i una vegada al col·legi, ens va preguntar a mi i a la resta dels companys de la classe sobre el que va viure el dia anterior. Per sort per a ella, a la seua nova classe hi havia molts xiquets fallers i falleres que pertanyien a les diferents comissions de les falles del poble i explicaren a Maria el que hauria de vindre en menys d’un més.

Amb la primavera, a part d’entrar en el mes de març, estava arribant la festa gran dels valencians.

Començaren les despertaes des de ven prompte pel mati, alçant els veïns del llit amb l´esclat de les carcasses per què visqueren la festa. Maria estava encisada ja que els coets li havien encantat i quan va vore la primera desfilada es va enamorar de la festa valenciana, la música a les cercaviles, aquells vestits tan bonics que portaven les dones que pareixien princeses, la música tan bonica que tocaven les xarangues per tot arreu i en arribar la nit...això li va encantar. Maria va fer molts amics que per la nit la convidaven als seus casals per gaudir de la festa, festa per tots el carrers i els balls a les orquestres

durant tota la nit...i a la final va arribar el dia gran, el dia de Sant Josep, que va poder gaudir molt. L’olor a les flors que portaven a la Mare de Déu, la seua patrona, per fer-li l’ofrena de flors la va fer molt feliç. El que va fer que es posara un poc trista va ser quan a la nit, la fallera major va encendre la traca per a cremar el monument gran. Arribava la cremà i va vore que es cremava allò tan bonic que l’artista havia creat, però li vaig explicar que això es feia així per a que la festa tornara de nou l’any següent, amb un nou monument encara més bonic que el d’enguany.

Tot i això, Maria va plorar un poc perquè no volia que es cremara.

Així va ser com Maria es va enamorar de la festa valenciana i li va demanar a sa mare que l’any següent, una fallera més volia ser.

Una festa que enamora tot el món, dóna igual d’on vinguen: sempre volen que mai acabe.

Per això, Maria l´any següent la meua fallera va ser.

FI

Eric Ratia de Haro 9 anys - CEIP Mediterráneo Port de Sagunt

199

MArio i Kirby coneixen les falles Vet aquí que una vegada Mario i Kirby van escoltar a uns veïns dir que havien visitat València, havien conegut la seua festa i havien tornat encantats, i com els dos eren molt curiosos van decidir viatjar, ells també, a València per a conèixer-la. Quan van arribar es van posar a jugar amb altres xiquets a la trompa en el carrer. Els xiquets els van dir que la trompa era un joc típic valencià. A Mario i a Kirby els va agradar molt aquest joc. Després de jugar molta estona s’en van anar a descansar perquè ja era de nit i estaven molt cansats.

L’endemà, molt prompte, van començar a escoltar molt de soroll i es van preguntar: què és eixe soroll?.

Aleshores van eixir al carrer i van veure a molta gent tirant petards, eixa gent l’anomenava depertà, així que van a agafar metxes i petards i ells també es van posar a tirar petards i a despertar a tots els veïns. Quan va acabar la despertà s’en van anar a desdejunar xocolate amb xurros i després a passejar.

200

Passejant es van trobar ninots plantats enmig dels carrers, eren ninots súper grans però no sabien que eren ni perquè estaven alli plantats, així que li van preguntar a un xic que hi havia per allí amb una blusa fallera, que diu que era un faller, qué eren eixos ninots que hi havia pels carrers. El xic els va dir que eren monuments fallers. Mario i Kirby es van quedar sorpresos perquè eren molt bonics.

Mario que estava molt interessat, li va preguntar: On es fan eixos monuments i qui els fa?. El faller li va explicar que les falles es fan en un taller durant molts mesos i que les persones que es dediquen a fer els monuments es diuen artistes fallers.

De sobte, van començar a escoltar música. Pel final del carrer van veure a un grup de xics i xiques vestits de forma molt cridanera, havien de ser els vestits típics valencians. Eren molt elegants! Darrere d’ells els acompanyava una banda de música que en València s’anomena “Xaranga”. Que divertit! va dir Kirby. I els dos es van posar a saltar i a ballar al ritme

de les cançons. Encara que no entenien molt bé el que deien, perquè eren en valencià, els agradaven de totes maneres.

en veure cremar la seua falla. Al final van entendre que el foc volia dir que s’acabava un gran any faller i que començava un de nou.

I sense adonar-se, perquè li l’estaven passant genial a València, un altre dia havia passat. Però encara els quedava per veure el millor. L’últim dia del seu viatge es van alçar súper prompte per a aprofitar el dia. Quan van eixir al carrer van veure que de cada cantonada apareixia un grup de fallers i falleres, amb el seu estendard, les seues falleres majors i presidents i amb la música que mai faltava. Havien de ser almenys 20 falles i cada fallera portava un ram de flors per a donar-li-ho a la Verge.

Com havien de tornar a la seua casa, Mario i Kirby es van acomiadar de tots els nous amics que havien fet i es van anar de tornada a casa. Li’l van passar en gran i van prometre tornar.

Eixa nit alguna cosa estranya vaig passar, el cel es va omplir de fum però, què passava? Alguna cosa s’estava cremant. Sense pensar-li-ho van eixir corrent i es van adonar que eren els monumets fallers els que s’estaven cremant. Mario i Kirby no entenien per què els cremaven si eren tan bonics i costava tant fer-los. A més alguns fallers ploraven

Mai s’oblidarien del seu viatge a València.

I això és tan veritat com que l’aventura de Mario i Kirby en les falles ja s’ha acabat.

Marcos Iserte Lechón 7 anys - CEIP Mediterráneo Port de Sagunt

201

202

Foto: Paco Quiles

falla

passatemps.

203

Sopa de lletres

TROBA EN AQUESTA SOPA DE LLETRES ELS INSTRUMENTS TÍPICS VALENCIANS dolçaina, flabiol, guitarró, ferrets, esquellots, tabal, castanyoles, pandereta

204

endevinalles A vore si ho sabeu què és el que vos toca a la cara i no ho veieu.

En mi es moren els rius, i per mi els vaixells van, molt curt és el meu nom, tres lletres, no més.

Blanca per dins, verda per fora.

Si vols que te la diga, espera Et done la meua llana i llet, i per a parlar faig bee, si no endevines el meu nom, jo mai te’l diré.

En mars i rius sóc expert en bussejar, si em traus de l’aigua no podria respirar.

en Vole com un ocell, xuple com un vampir, pique com un mosquit i si ho faig, he de morir.

Tinc bigots, dos orellotes, i menge carlotes. ¿Qui sóc?

No és la meua cara d’encisam, no ho és tampoc de col, i no obstant el meu nom ho va pregonant al sol.

Trenta cavallets blanquets en una muntanya roja, corren, tallen, estan quiets i se fiquen en la boca. ¿Qui són?

Mil dames en un camí, sense pols ni remolí.

Un vellet molt geperudet, que puja costera amunt en una caldera en el cul.

205

206

assajos f

Foto: Paco Quiles

falla

allers

207

l’us i promocio a u g n e l l a r t de la nos i a l o c s ’e l e des d r a i l i m a f t i l’amb S

óc Rosana Lacoba Morte, mestra d’Educació Primària en la línia en valencià, al Port de Sagunt, i fallera d’aquesta falla, Falla la Victòria des de fa 3 anys, encara que, amb 2 anyets ja havia estat ací, formant part de la comissió infantil, coincidint amb el regnat de la meua tia, fallera major, i el meu tio com a president.

Un plaer per a mi poder formar part del llibret d’aquesa meravellosa comissió, amb aquest article, que espere, us agrade a tots i totes.

Rosana Lacoba Morte Professora de valencià al col·legi Mediterráneo de Port de Sagunt

208

209

El meu treball com a mestra és cada any una aventura, sempre innovant i ensenyant als meus i les meues alumnes coneixements importants per al seu desenvolupament educatiu, mitjançant activitats molt cridaneres.

I sí, a la línia en valencià. En un poble com aquest, castellano-parlant, on dia a dia hem de fer vore tant a pares com a mares, que estudiar en aquesta llengua és molt enriquidor.

La por a no saber si els xiquets o xiquetes parlaran bé el castellà, fa pensar molt a pares i mares si és millor triar per l’educació dels seus fills i filles, una línia en valencià o en castellà.

Jo sempre els dic les mateixes paraules, com a mestra i com mare.

Sóc valenciano-parlant gràcies a que tinc una família paterna que ve de Quartell (Les Valls), sense oblidar que la nostra comunitat, la Comunitat Valenciana té dues llengües, el castellà i el valencià. I he tingut eixa sort perquè m’ha facilitat ser bilingüe i a més a més aprendre un altre idioma amb més facilitat, ja que tenim més quantitat de vocabulari adquirit per parlar la segona llengua.

210

Com bé diuen estudis: Una nova investigació mostra que l’aprenentatge d’una segona llengua en xiquets i xiquetes pot canviar la forma en què el cervell funciona, augmenta habilitats de concentració, i els permet tenir més flexibilitat i capacitat de resolució de problemes.

El gran repte educatiu del segle XXI és establir un bon sistema plurilingüe, això és, que l’alumnat valencià acabe els seus estudis dominant el castellà i el valencià, a més d’una llengua estrangera com l’anglés.

Els experts en llengües afirmen des de fa dècades que les persones bilingües tenen major facilitat per a aprendre altres llengües. Per això l’ensenyament que té com a llengua de base el valencià garanteix el perfecte domini del castellà i de qualsevol llengua estrangera.

Encara que el xiquets entren al col·legi a l’edat de 3 anys parlant només castellà com a llengua vehicular, si ho fan a la línia en valencià, estaran adquirint aquesta llengua durant la seua estada a l’escola durant els 9 anys fins que acaben la primària.

Dominaran el castellà sense problema, i a més, dominaran el valencià sense problema també, sense oblidar la seua llengua vehicular.

Per això sempre anime els pares i mares, que donen l’oportunitat als seus fills d‘aprendre la segona llengua, igual que feren amb mi i que sempre estaré agraïda.

Saber més, no està de més.

Hi ha molts centres educatius, entre ells el meu, en que fomentem l’ús i aprenentatge del valencià amb la participació en diferents activitats, a banda del treball

211

diari de classe, des dels llibres fins a fer activitats de la nostra tradició, com són les falles, preparant el monument entre tots els xiquets i xiquetes amb molta il·lusió, assistint a obres de teatre en valencià a la Casa de la Cultura, cançons, nadales, jocs populars o fent animació lectora, llegint llibres d’autors valencians com Joan Pla o Carles Cano, que després vindran a visitar-nos tenint l’oportunitat de conèixer-los en persona mentre ens conten una història relacionada amb el llibre.

D’aquestes activitats, destaque la participació en les Trobades d’Escoles en Valencià de la nostra comarca, el Camp de Morvedre, (sent la coordinadora en el meu Centre), i la participació en el Premi Sambori, un concurs literari que incentiva la creativitat artística i imaginativa dels xiquets i xiquetes valencians i valencianes, per a la normalització lingüística i de l’ús social i cultural del valencià ajudant a promoure’l i difondre’l.

He de dir, que Escola Valenciana està fent, any rere any un gran treball amb molt d’esforç, lluitant per la nostra llengua. I açò, s’ha de reconéixer.

La meua tasca consisteix en informar a pares i mares tant de la línia en valencià com en la línia en castellà.

Els informe sobre les Trobades, lloc de realització i els anime a participar i a col·laborar com millor els parega.

I sí, de la línia en castellà, també hi participen.

Orgull que sent com a mestra, vore que la gent, encara que ha triat la línia en castellà per l’educació dels seus fills i filles, també posen de la seua part perquè la nostra llengua, el valencià, no perda la seua importància. Perquè vivim en una comunitat bilingüe, i això no es pot perdre.

212

També coordine els meus companys i companyes, perquè animem els i les alumnes a participar en el concurs literari del Premi Sambori.

Els xiquets i xiquetes escriuen històries breus i originals, que després poden ser premiades amb material escolar.

Per a terminar, dir que estic orgullosa de la meua Falla la Victòria, per promocionar l’ús del valencià mitjançant el nostre llibret, escrit en la nostra llengua, per animar-se la gent i esforçar-se en parlar-ho. Present en cada discurs, en cada crítica de monuments i en cada acte faller.

Els meus agraïments a les persones que han confiat en mi per fer un article sobre l’ús i promoció de la nostra llengua, des de l’escola i amb les famílies.

Gràcies de tot cor.

213

reflexions i secrets r e l l a f c i t i r d’un c

E

l fet de superar la xifra de vint anys escrivint crítiques falleres, m’ha fet reflexionar sobre aquest meravellós però alhora particular gènere literari.

Sense la més mínima intenció de furtar-li el mèrit artístic al monument, parlaré de les meues tècniques i experiències i de tot allò que envolta als meus costums, a l’hora d’escriure la crítica d’una falla.

Antonio Isach Cuenca

214

215

A banda de l’essència fallera, per a mi, la crítica d’un monument és el component que li dóna la vida i el que li fa parlar, transmetent-nos el seu missatge mitjançant els versos que l’acompanyen. Cal entendre la crítica de cada una de les escenes d’una falla, com les paraules que brollen dels seus ninots amb la intenció de contar als seus visitants, la història que emergeix de la pintura, del cartó i de la fusta i que fa de fil conductor, en tota l’obra.

Malgrat no pertànyer a una família fallera, recorde de la meua infància, que arribada la setmana gran de les falles, eixir a visitar els principals monuments del poble, era una cita obligada, igual com podia ser anar a vore un familiar en una data determinada. A més a més, com que la meua mare és valencianoparlant, aquesta visita també comprenia la lectura de tots els cartells ajuntats al monument i una mena de traducció amb comentaris addicionals amb mon pare, castellanoparlant. Estic convençut, que aquestes passejades amb les seues corresponents lectures, no sols marcaren la meua infantesa, sinó també la meua vida, tant que encara hui en dia, acostume a fer el mateix però amb la meua dona i la meua filla.

I tant em vaig apropar a les falles, que al final acabí sent faller, primer de

216

xicotet i després de més major fins a l’actualitat. Mai oblidaré el primer cartell de crítica que vaig apegar. Va ser una freda nit de “plantà” el 15 de Març de 1.981. I el que mai es podia imaginar aquell xiquet tan il·lusionat, és que passats uns anys, no sols col·locaria molts més, sinó que també els escriuria ell mateix.

Doncs, una vegada situat el punt de partida, parlaré d’un altre complement que també considere fonamental en aquesta història, i és que la convivència amb la meua iaia materna, em va introduir al món del valencià i al de la gràcia amb la qual se pot dir tot en la nostra llengua.

Natural de la Font de la Figuera, gairebé no era capaç de construir una frase sencera en castellà, motiu pel qual sempre parlava en valencià. Era una dona molt xocant i gràcies a ella vaig conèixer un fum de contalles populars carregades d’ironia i bon humor, gran part de les quals m’han servit anys després, per tal de confeccionar uns versos més acurats i des d’una perspectiva més enginyosa. El Retor de Banyeres, l’infortuni de Camot, “Juanillo” el d’Alpera o un adaptat conte de la rabosa i la cigonya, són una xicoteta mostra de totes aquelles històries que la meua iaia em contà tantes i tantes vegades.

Tanmateix, no va ser fins a la meua adolescència quan vaig començar a escriure crítiques falleres i la veritat, tot siga dit, ho vaig fer animat per un amic de la meua falla d’aleshores.

Clar està, que al principi van ser unes escriptures prou superficials, pròpies d’un crític novençà, però a poc a poc, vaig anar adquirint certa destresa a l’hora de confeccionar les sàtires de cada monument.

Molt prompte tingué clar, que amb la crítica d’una falla podia figurar qualsevol fet social, generalment amb una intenció sarcàstica i mordaç, encara que no sempre, ja que també vaig adquirir l’habilitat de traure de quan en quan, algun esdeveniment positiu digne d’elogiar i emergit d’una crítica constructiva.

D’igual manera vos diré, que amb el pas del temps, he aprés a no abordar des de la mateixa òptica la crítica d’un monument infantil, perquè considere que no podem apartar-nos del col·lectiu al que representa: la xicalla.

Tant és així, que clavat dins d’un xiquet punxant, busque temes on a banda de l’alcalde, del regidor o del mestre i del capellà, trobem una notícia d’absolut interès per al públic infantil, encara que tractada amb la contundència pròpia del món més menut, que com tots sabeu, generalment parla sense pèls a la llengua. Per tant, amb la frescor pròpia dels xiquets, retrate situacions on la tendresa del seu entorn esdevé en amargor per al personatge burlat, per considerar-lo mereixedor d’una correcció o digne d’irrisió, encara que per descomptat, sempre amb el respecte que pertoca.

I al parlar del respecte, també m’agrada fer-ho de la veracitat, per estar directament relacionats i perquè no soc amic de les mentides i molt menys a l’hora de censurar alguna cosa o a algú. Per tant, considere fonamental afegir a la tasca de recerca dels temes a tractar, un treball de verificació, per tal de no allunyar-nos de la realitat. No han sigut poques les vegades, que un tema triat per a donar vida a una escena determinada, s’ha quedat al disc dur del meu ordinador, i és que a mi personalment, no em resulta grat difondre rumors. És per això que pense, que el millor amic d’un crític faller ha de ser un bon diari.

Encara conserve una carpeta blava de cartó, on arxivava tots els retalls del articles nominats per a eixir en la falla.

Evidentment ara, amb les noves tecnologies tot és molt més fàcil i ja no es depén de la versió física d’un periòdic.

fallers rebutgen la idea de col·locar gran quantitat de cartells amb l’explicació de la falla, per por a que puguen amagar certs detalls i oblidant que aquestos versos, donen la vida al seu monument. Aleshores has de fer de comercial, venent el teu producte, has de ser també artista i desenvolupar un bon treball de disseny gràfic i només així, l’artista faller vorà que el treball del crític que té al seu costat, és un valor afegit a la seua obra.

Del treball colze a colze, obtenim el millor rendiment i la possibilitat que el mestre artesà entenga que el seu monument és dinàmic, i que s’ha d’adaptar a la realitat social del esdeveniment representat. Si aconsegueixes açò, els resultats són espectaculars i en funció del pressupost del monument, pots arribar fins i tot a la caracterització real dels personatges i dels detalls del seu entorn.

Una bona relació amb l’artista faller, és un altre tret que estime necessari per tal d’escriure bones crítiques, ja que de la sinergia dels dos, dependrà el resultat final, obra i veu, veu i obra. D’aquesta relació s’ha d’arribar també, a l’equilibri escenogràfic entre els elements purament artístics i els literaris. Per regla general, tots els artistes

217

Quan econòmicament no és possible, almenys pots optar a voluntarioses aproximacions, per tal que la realitat visual siga màxima. No tindria sentit parlar d’un personatge en concret i obviar els seus trets característics. En el pitjor dels casos, sempre ens queda la referència escrita, amb l’al·lusió al personatge i a la seua malifeta.

un esforç per tal de complementar els monuments fallers com es mereixen. D’igual forma les comissions falleres, haurien d’exigir als seus artistes un bon acabat literari a banda d’altres acabats que sí acostumen a demanar, tals com la pintura, el modelatge, les dimensions o el risc.

L’aparició dels concursos sobre crítica, ha sigut un fet que ha ajudat en bona manera a perfeccionar les tècniques utilitzades pels crítics, i la competitivitat entre comissions ens ha portat sense cap dubte, una millora dels continguts literaris. El nombre de falles que participen als esmentats certàmens, ha augmentat considerablement als últims anys, fent que la crítica fallera isquera de les hores baixes pels quals passava.

Per tant, les comissions guardonades es converteixen en un referent a visitar, igual que ocurreix amb aquelles que planten els monuments més voluminosos o grans, amb l’única diferència que qualsevol pot optar a la millor crítica, mentre que arribar a ser la millor falla, ja és qüestió de pressupost.

I parlant de l’escriptura, no podem passar per alt, la necessitat d’emprar la nostra llengua amb correcció, tant en lèxic com en gramàtica i en ortografia. A diferència d’allò que passa a l’hora de parlar de la vessant artística, mai he sentit comentar als visitants d’una falla que la seua crítica esta mal escrita, o que li falta tal o que li sobra qual.

No obstant això, els que ens dediquem a açò, hem de fer

218

Una cartelleria extra, sempre ajuda a explicar molt millor la crítica d’un monument, alhora que eixim del model clàssic i cridem l’atenció de l’espectador. Grans formats, simbologies, dissenys acurats i detalls escenogràfics relacionats amb els temes tractats, ens poden ajudar a crear un entorn molt més propici a rematar amb un vers que no col·locant els típics cartellets. És per això, que dins d’aquest àmbit, els crítics fallers tenim un ampli espectre per a innovar, amb l’única limitació del nostre enginy. Moltes vegades, aquesta denominada cartelleria extra, també aprofita per tal de traure en la falla els esdeveniments més recents, aquells que succeïxen en les proximitats del més de març quan l´artista ja no té temps de plasmar l’escena corresponent.

sarcasme d’aquestes escriptures d’igual forma. Hi ha d’alguns que sentint-se agraïts, busquen inclús la fotografia amb el seu ninot o cartell, tanmateix hi ha d’altres que fan cara de pocs amics i fins i tot podem trobar-ne alguns que visiten la seua escena, els últims dies de festa, m’imagine que després d’haver sigut avisats o d’haver llegit els diaris. A mi personalment m’agrada vore les seues reaccions, així com també les de qualsevol altre protagonista.

Malgrat que els temes triats poden ser i són molt variats, podrien dir que el col·lectiu polític és el nostre gran amic (o enemic), ja que la seua interacció amb el poble, converteix als seus membres en els actors principals dels monuments més satírics.

Sabedors d’aquesta importància, la majoria d’ells s’afanyen a llegir les crítiques rebudes. Tant és així, que normalment, la nit de la “plantà” recorren les falles de referència per tal d’esbrinar si han sigut blanc del crític en qüestió. També mereixen unes línies les seues reaccions dispars, ja que no tots encaixen el

També tinc en compte, les crítiques de la crítica, és a dir, els comentaris dels visitants, ja siguen anònims o professionals del periodisme.

La meua intenció, no és altra que radiografiar amb gràcia i enginy, tot allò que ha passat al llarg de l’any a la nostra societat, i quan m’arriba un bon comentari, un article al diari o un premi, és com si ja em poguera alçar del meu seient a la sala de rajos, perquè la “placa” està ben feta.

En relació als premis, comentaré que tinc un costum adquirit des de 1.997, any en que vaig guanyar per primera vegada un primer premi en crítica local; doncs bé, l’hàbit consisteix en salvar del foc un cartell amb el seu vers, allò que podrien anomenar “el cartell indultat”, normalment es tracta d’aquell que més em transmet, d’aquell que sense abandonar l’enginy i la ironia, millor representa el lema del monument i el seu conjunt . I en

una caixeta de cartó, s’amuntonen ja uns quants. Obrir aquesta caixa és com mirar cap arrere, veient un gran treball que com deia al començament, ja supera les dues dècades.

I d’aquesta caixa de records també puc traure grans amics: artistes fallers, pintors, fusters, polítics, representants de col·lectius socials i esportius i un bon grapat de gent que he anat coneixent mentre anava escrivint versos i més versos, per tal de donar vida i expressió tant a monuments grans com a infantils, baix el nom de falla o de foguera, als pobles de Burjassot, Faura, Sagunt, El Port i Paterna i en les ciutats de València i Alacant.

Vint anys plens d’il·lusió, vint anys veient com prop d’un centenar de monuments ixen dels tallers amb unes escriptures que fan que els seus elements cobren vida, escenificant les històries que amaguen com si d’un teatre es tractara, el teatre de la vida, una vida carregada de missatges que a hores d’ara em diu.... continua!!

“I és que la veu de les falles és com l’aigua salina, que cou un muntó quan et banyes si és que tens una ferida”.

219

sor Isabel de Villena osa

L’escriptora religi

E

m fa molt de goig parlar d’Elionor Manuel de Villena en un context no acadèmic ja que em serà més fàcil expressar els meus sentiments i passions de manera senzilla i planera, a més de permetre’m llançar hipòtesis, sense que el rigor literari i academicista disfresse el relat amb tecnicismes, cultismes i circumloquis, i poder dir les coses pel seu nom.

Perquè no ens enganyem, aquesta dona, repetisc, aquesta dona ho degué passar mal en la València del segle XV ja que ho tenia tot perquè la mentalitat medieval (encara) caiguera sobre ella però, com ara veureu, emprà la millor estratègia per véncer: la intel·ligència.

Mercé Durà Professora de valencià a l’institut d’educació secundària Eduardo Merello, de Port de Sagunt

220

221

Primer que res, poseu-vos en la pell d’una xiqueta de casa bé. Son pare era un noble, l’escriptor Enrique de Villena, emparentat amb la casa reial dels Trastàmara, o siga, amb la corona aragonesa i amb la corona castellana, però la seua mare és desconeguda, és a dir, és “una filla il·legítima”, una xiqueta borda en llenguatge popular. Als 4 anys es queda òrfena per la qual cosa entrà en la cort de sa tia, la reina Maria de Castella, esposa del rei Alfons el Magnànim, que s’encarregà de la seua educació en l’ambient que li corresponia pel seu llinatge. Però no ens enganyem, era borda, i amb qui l’anava a casar sa tia? Quin noble la voldria com a esposa? I, aleshores, què li espera a una donzella, noble i ben educada però borda? És evident: la ficaren monja. No els en quedava una altra. Monja en el convent de les clarisses de la Trinitat de València que sa tia, la reina Maria, havia fundat uns anys abans. Així que, als 15 anys Elionor Manuel de Villena passà a ser sor Isabel de Villena perquè ja sabeu que les monges es canvien el nom quan entren a professar una orde religiosa. Entenc que, si en un primer moment, cap pensar que adquirir una nova identitat podria comportar perdre arrels, no fou així per a Isabel ja que passà a ser sor, rang que l’allunyava de una procedència social incerta i desclassada, per passar a prendre una altra posició, sinó social sí religiosa que al cap i a la fi en aquella època també era molt important i t’apropava als òrgans de poder.

nestir

Exteriors del mo

Monestir de la Trinitat

Si reflexionem un poc respecte si li seria molt traumàtic haver d’abandonar la possibilitat del casament, cosa normal per a una xica noble, per tancar-se en un convent, pense que ben al contrari. Sor Isabel havia passat la seua infantesa al costat d’una dona, la reina Maria, sense fills i abandonada pel seu marit, el rei Alfons el Magnànim, que es quedà a Nàpols on no s’amagava de tindre una “amistançada” amb qui tigué tres fills, el major dels quals, Ferran, fou reconegut com el successor al regne de Nàpols. Per tant, què cap esperar que viuria de primera mà Elionor de Villena a la cort, a les ordres d’una virreina

222

Exemplar del Vita Christi que es mo stra al convent (Enric Iborra)

que havia de suportar un home exitós en les conquestes territorials i femenines per terres italianes i, a la vegada, fer front sola a totes les revoltes internes a la corona d’Aragó? Però, Maria de Castella no solament feu de lloctinent de la corona en absència del seu marit, també es dedicà a la espiritualitat, a la pietat i a la cultura. Se sap que tenia una biblioteca personal amb més de setanta exemplars, la majoria d’ells en català. Són llibres de prosa religiosa i moral com els del prestigiós fra Francesc Eiximenis, però també de l’humanista Antoni Canals o obres profanes traduccions de clàssics que ella mateixa ha encomanat i pagat amb valuosos objectes personals. És evident que, sor Isabel tenia accés a aquesta biblioteca. Així doncs, la primera dona de referència de la nostra sor Isabel és religiosa, pietosa, valenta, sense home, sense fills i culta.

I més encara. Sor Isabel de Villena entrà en el convent de les clarisses, la fundadora d’aquesta orde, mira per on, també és una dona, Clara d’Assis.

Aquesta italiana que abandonà la seua família benestant i un compromís de matrimoni per a seguir Sant Francesc d’Assís, i es va convertir en la primera dona en entrar en una orde religiosa (d’hòmens) per després fundar la seua pròpia comunitat, la regla de la qual és l’única aprovada

de la història que és per a dones i ha estat escrita per una dona. No dubte que seria una altra forta referència femenina per a sor Isabel, una altra dona que es guanyà el respecte en un món d’hòmens, fent el que feien els hòmens però sent una dona.

Sor Isabel entrega el seu llibre al monestir de la Trinitat

Al convent va continuar la seua formació religiosa però també literària, en la pau i el retir del convent. És el 1463, quan ja comptava amb 33 anys, quan va ser nomenada abadessa, això sí, li fou necessària una dispensa especial del papa, perquè no oblidem que era una jove bastarda i que estem en ple segle XV. Aquest càrrec la situà, en la piràmide social medieval, al costat de

l’alt clergat i els nobles. Però, podia sor Isabel de Villena, abadessa del convent de la Trinitat de València, des de l’aïllament del convent, desplegar i projectar eixa posició d’influència en la vida i en la societat valenciana? I, com era eixa societat valenciana?

Tant a Europa com a la Corona d’Aragó, es viu al segle XV un període de crisi perquè l’obscura Edat Mitjana està arribant al seu final i a poc a poc hi penetra el Renaixement i l’Edat Moderna. El feudalisme va en declivi, l’església perd poder, i la nova burgesia arrapa posició social a la vella noblesa. A Catalunya, la situació s’agreuja per la pesta, les revoltes, les lluites socials i la guerra civil, cosa que farà que passe a ser la ciutat de València el centre polític, econòmic, comercial i cultural de la corona catalanoaragonesa i es convertisca en una ciutat important a tota la Mediterrània. Així que, ens podem imaginar una ciutat pròspera, que augmenta la seua població, que viu un gran moment comercial i auge econòmic i, molt important, hi arriben les novetats estètiques italianes, fruit de les relacions que el Magnànim manté a Nàpols i de la cort renaixentista que l’envolta. Com a conseqüència de l’esplendor que viu València, es construïxen gran edificis com les Torres de Quart, la Seu, el palau de la Generalitat o la Llotja;

223

i com a conseqüència de la seua magnificència cultural, aflora la literatura amb Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Roís de Corella, Jordi de Sant Jordi i d’altres, que creen les grans obres que conformaran el segle d’or de la literatura catalana. I, en aqueix entorn, una llumeneta s’encén des del convent de la Trinitat, a l’altra banda del riu. És sor Isabel de Villena que no participa de les tertúlies literàries, ni de les discussions estilístiques i lingüístiques, ni col·labora en les obres escrites entre diversos autors, ni forma part del “corrent satíric valencià”, ni tampoc de la magnífica “valenciana prosa” però sí que ens consta que l’abadessa mantenia contactes des del convent amb tota aquesta eclosió cultural i amb els seus actors principals.

Sor Isabel de Villena fou admirada i respectada pel erudits valencians coetanis i així ho demostren les dedicatòries i ofrenes amb què alguns escriptors li retien homenatges.

Jaume Pérez, arquebisbe auxiliar de València, en el pròleg del seu llibre El Magnificat, manifesta que l’ha escrit a instància de l’abadessa, hi destaca els coneixements teològics i les inquietuds intel·lectuals de sor Isabel, al convent de la qual donarà la seua biblioteca. Miquel Pérez li dedicà la traducció de Kempis, Menyspreu del món. També Bernat Fenollar i Pere Martines, li dedicaren Lo Passi en cobles.

Ens queden per analitzar dues coses més per entendre, com una dona del quatrecents valencià, noble, bastarda, monja, culta, intel·ligent, ben relacionada, respectada i valorada, que fins i tot, adquirix fama de santedat, escriu el Vita Christi, una obra més del segle d’or de la literatura catalana, protagonitzada per valencians. La primera, la nova espiritualitat que sorgix en el terreny religiós, producte de la solució al Cisma d’Occident. La nova espiritualitat busca la intimitat del creient per fer-lo més devot, les noves obres religioses defugen els textos apocalíptics medievals que amenaçaven amb

224

la fi del món per una nova prosa que ajude a superar la relaxació que s’ha produït en els costums catòlics i reafirme en la fe cristiana. I la segona, el món tan masclista i misogin que es manifesta en la societat, la religió i també en la literatura, el màxim exponent del qual és l’Espill de Jaume Roig, llibre polèmic i rabiós contra les dones, i molt conegut entre la societat valenciana.

Sor Isabel coneixeria de primera mà aquell manuscrit que circulava per la ciutat perquè, com sabem, rebia les visites de gent il·lustre i influent i és fàcil deduir que li contarien els debats morals, religiosos polítics i culturals que corrien per la ciutat. I no solament això, sinó que mantenia una relació personal amb Jaume Roig ja que la filla més xicoteta era monja del convent de la Trinitat i, com és lògic, son pare la visitaria i aquest influent burgés també mantindria converses amb l’abadessa. A més, sabem que com a metge assistia les monges en les seues malalties. Aleshores ja tenim a la nostra abadessa que preocupada, tant per la formació espiritual i teològica de les seues mongetes, com pel respecte que com a dones es mereixen, escriu per a elles el Vita Christi, producte de la seua formació, càrrec, intel·ligència, cultura... i dona, no ens equivoquem.

Com podria sor Isabel contradir aquells exemples de Jaume Roig a l’Espill sobre la perfídia femenina, des de la perversa mare a la malvada esposa? També amb exemples, però de la vida de Jesucrist que, com tot el món cristià ja sabia, les dones són beneficiàries d’un tracte especial i d’una relació estreta amb Jesús, des de la Mare de Déu a Maria Magdalena. Busca en la tradició llegendària o en els evangelis apòcrifs la manera de commoure quan fa referència a la maternitat de Maria, o a la tendresa que les dones són capaces de donar al jesuset, o la complicitat i intimitat entre les dones que envolten Jesús fins al final, perquè són les dones les que l’acompanyen en la passió i les que descobreixen i anuncien la resurrecció, a més del protagonisme que dóna als personatges bíblics femenins.

I ho fa amb un llenguatge senzill, amb una descripció carregada de naturalitat i un detallisme de les escenes domèstiques que, amb l’ús de diminutius, aconsegueix emocionar des de la humilitat i la proximitat.

En definitiva, el Vita Christi de sor Isabel de Villena no és solament un escrit sobre la vida de Jesús ja que comença en el naixement de Maria i acaba en la mort i l’ascensió al cel d’aquesta. No és solament una obra per ensenyar teologia cristiana a les seues mongetes, d’haver estat així, sor Isabel de Villena no hauria estat la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Que l’abadessa del convent de la Trinitat de València, de les clarisses franciscanes, escrivira un llibre de tanta repercussió, que fins i tot la reina Isabel la Catòlica en demanara una còpia, és perquè tingué una transcendència que traspassà els murs del convent, de la ciutat i de la corona, i per què? perquè la societat estava canviant, perquè sorgia amb força un nou públic lector burgés, sobretot femení, que reclamava un nou estil a la literatura religiosa o profana, que exigia una nova mirada sobre les dones i el seu protagonisme en l’amor i la maternitat. I, la impremta, instal·lada ja a València per uns germans alemanys, feu possible que la meravellosa producció literària valenciana del segle XV, s’estenguera per tot arreu i les obres, ben conegudes a la ciutat, arribaren a ser models de referència en la literatura posterior, busqueu sinó el que es diu al Quijote del Tirant lo Blanch, però això ja seria tema d’un altre assaig.

No tinc cap dubte que Elionor Manuel de Villena era una feminista. Una feminista culta i intel·ligent que defensà la condició femenina amb tant de prestigi i dignitat que va fer callar tota la societat masculina culta de la seua època, que passà a reverenciar-la, i tingué la categoria de donar una lliçó al gran Jaume Roig i a la seua magnífica obra, però misògina, l’Espill.

Claustre del monestir de la Santíssima Trinitat de València, on va ser abadessa Sor Isabel de Villena

Extracte de l’obra de Sor

Isabel de Villena

225

els origens s e l e d s r e l fal barones riment dels el redescob a de casos d’estivel 1984 i 1988

L’origen faller de la comarca sembla que ens porta

exclusivament a Sagunt i el seu Port. És clar que allí es troba la història fallera més intensa i extensa. Però també és cert que en els municipis del Camp de Morvedre han sorgit destacables experiències falleres que formen par del passat dels pobles. No sols això, sinó que el llibret més antic de tota la comarca va estar escrit a Estivella el 1924, uns anys abans fins i tot que es plantara el primer cadafal al Port de Sagunt el 1927.

Lluís Mesa Coordinador dels cronistes del Camp de Morvedre i cronista oficial d’Estivella

226

227

1. LA HISTÒRIA FALLERA A LES BARONIES La població de la subcomarca que té més llarga trajectòria fallera és la d’Alfara de la Baronia. La més antiga és de l’any 1936. Es va fer, tal com explica la cronista Concha Saura, l’últim diumenge de maig, dia de la festa de les Filles de Maria. Fou organitzada pel qui aleshores hi era el mestre, Luis Sanchis. El cadafal d’aquell any es va titular “Curruca”. Fins i tot pot destacar-se que es va nomenar una “bellesa fallera”. Va ser la xiqueta Rosa Mora Nadal.

La següent falla ja es va plantar pel dia de Sant Josep de 1945. El monument era un cànter. El president d’eixe any fou Enrique Herrera Galindo. En la dècada dels 50 se’n plantaren entre els anys 1955 i 1957. En els anys 60 se’n feren quatre: 1960, 1963, 1965 i 1967. En els anys 70 tan sols en el primer any de la dècada es va plantar un cadafal. Finalment el recorregut històric d’este fenomen fester acabà en els anys 80 amb quatre falles (1983, 1984, 1986 i 1988). Cal nomenar en la construcció dels diferents cadafals la participació de l’escultor Luis Bolinches Compañ i posteriorment també la de la seua filla Amparo Bolinches Molina. Un altre col·laborador destacat fou Miguel Zanón Garriga. Normalment es plantaren a la plaça de l’Església, després passà al carrer Central i finalment a la plaça del Casino. Este repàs de dades permet entendre que el fenomen faller s’ha viscut en eixa població d’una manera especial.

Algímia d’Alfara és també una altra localitat on la festa fallera va tindre vigència en els anys 60, gràcies al Fuster Salvador Such i el pintor José Garriga. Cal destacar el llibret que el 1957 va fer José Molina amb la participació de Luis Diago. No es pot comparar la seua continuïtat amb la d’Alfara de la Baronia però es comprova que també allí estigueren presents les falles.

228

L’origen de la tradició fallera a Estivella s’ha descobert recentment gràcies a l’aparició del llibret de l’any 1924.

Des d’eixe any no es constata l’existència de cadafals fins als anys 80. Eixe llibret és el més antic de la comarca i mostra una experiència tan puntual com interessant. Pel que fa a la característica del text es pot indicar que la persona de la població que el va fer estava acostumada a escriure versos i que coneixia la mètrica. El cadafal faller descrit en la publicació està presidit per un entaulat on juguen al “Carreguéu” , joc que “S...gorbino/ Fan el primer que Chuá.”. Hi ha tres personatges: “Joan, Tonico el pastisser, i Sandalio el segoner”. Al seu voltant es troben diversos cartells referits a persones d’Estivella i versos dedicats al poble, a la seua gent o a la festa, principalment. És una sàtira dedicada a certes persones que es dediquen a jugar i que ben bé podrien fer-ho de normal prop de la plaça on es va plantar el monument. Els noms dels personatges semblen ser ficticis però recorden a determinats personatges de la població. La incògnita més destacada és la comissió que va organitzar la festa tot i que s’intuïx que es relaciona amb les persones que juguen a algun café o taverna.

Altres fenòmens relacionats amb la festa s’han donat puntualment a Petrés o Albalat dels Tarongers. En el primer cas va ser possible gràcies a l’aportació d’un artista local en els anys 80. A Petrés on se suposa que a finals de la dècada dels 20 del segle xx es quan es va plantar una falla però tan sols per un any. Poc més se sap d’eixa experiència que resta per estudiar.

L’experiència fallera més continuada a la subcomarca va ser la sorgida a Gilet el 1971 i que encara continua. Fou a partir d’un grup d’amics i la seua vigència és destacada.

Tot va sorgir perquè un xiquet Alfonso Ros Alfonso

començà a fer una falla que representava la Torre Eiffel de París i que la va plantar al corral de sa casa. El seu pare Alfonso Ros Sancho havia sigut deprenent d’artista faller i a partir d’eixe moment va començar a originarse la comissió. Des d’eixe any es va plantar a la plaça de l’Estrela fins a l’actualitat. La primera Fallera Major Infantil fou Emilia Salvador Alfonso, el Faller Major Alfonso Ros Alfonso i el president Herminio Sánchez López. El primer cadafal es va dedicar a les fonts desaparegudes del municipi. Especialment va destacar la reproducció de la Font situada a la plaça de Francisco Gil. Va estar realitzada per Antonio Panzuela Santiago.

Els monuments han continuat plantant fins a l’actualitat, tret dels anys 1984 i el 1986.És l’única comisió de la subcomarca que continua.

229

2. EL REDESCOBRIMENT DE LES FALLES D’ESTIVELLA DELS ANYS 80 A Estivella no hi ha cap altra falla de la qual s’haja guardat testimoniatge fins a les dels anys 80. Però la realitat és que eixos cadafals no sols són desconeguts per la comarca sinó fins i tot per les actuals generacions de la població. El fet d’haver estat experiències puntuals promogudes pel col·lectiu d’estiuejants n’ha fet perdre la memòria. Així que en este repàs a les falles perdudes de la comarca resulta important redescobrir-les.

Totes dos experiències falleres foren realitzades per l’artista de València José Pastor Ferrer. Ell, tot i que vivia a Carcaixent, va pertànyer a les comissions d’estiuejants que realitzaren els cadafals eixos anys.

Foren uns monuments puntuals que nasqueren dins el programa d’actes de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats. L’advocació està present a Estivella des de finals del segle xviii, com ho demostra la dedicació del primer altar a l’entrada del temple, la qual cosa encara és recordada en l’òcul amb els símbols de l’advocació que encara s’hi conserven. Però almenys des de principis del segle xx són els estiuejants de la població, com en tants altres municipis, els qui s’encarreguen de festejar-la.

La primera falla es va plantar el 10 d’agost de 1984 a la plaça d’Espanya. Precisament en el mateix lloc on es va plantar el cadafal de 1924. El topònim històric de “plaça de la Tenda Vella” es va canviar l’any 1939. Era l’única plaça que al llarg del temps no havia canviat de nom i sols va fer-ho en acabar-se la Guerra. El monument va estar valorat en 500.000 pessetes i el president de la comissió festera era un destacat faller de la ciutat de València i estiuejant Julià Pastor Ferrer. La “Regina” d’aquella festa fou Llum Mateu, filla de l’empresari i polític de la localitat José Ramón Mateu Valls. El seu mantenidor fou

230

l’escriptor i director de teatre faller Josep Alarte Querol.

El remat del cadafal de 1988, realitzat com s’ha dit per José Pastor, era un bou i un penyista. Constituïa un homenatge als festejos taurins que tenien una gran vigència en la població. Entre les diferents escenes destacava la dedicada a Beselga i al seu Castell. També un gran quadre reproduïa el camí de pujada al riu. Contenia l’Ajuntament i el campanar. La part més crítica esmentava els preus d’accés a la piscina del poliesportiu municipal.

La segona falla es va plantar en el mateix lloc el 1988, quatre anys després. L’autor fou el mateix artista i va costar 300.000 pessetes. Aleshores la “Regina” era la xiqueta Amparo Sánchez i el president Óscar Suria. Es va plantar el 5 d’agost mentrimentres l’acte l’amenitzava una xaranga de músics de la població. En este cas el monument era infantil i es referia a les tradicions valencianes. Tenien especial presència la banda de música i els fallers. Fou cremat a les 23.00 hores del diumenge 7 d’agost, després de la baixada de sant Roc des de la seua ermita de Beselga.

Eixe va ser l’últim episodi faller viscut a Estivella.

Posteriorment la comissió de festes d’estiuejants va desaparéixer. La dedicació de la festivitat va passar als festers de la localitat encarregats d’organitzar les festes majors. No obstant això estes falles passaran a la història com dos incursions falleres que cal tindre en compte.

3.CONCLUSIONS En resum quan pensem en les falles comarcals no hem d’obrir sols els ulls a Sagunt o a unes poques poblacions del Camp de Morvedre que hui en dia continuen festejant-les. S’ha de pensar que darrere de la comarca, i especialment de les baronies, han conviscut diferents experiències falleres. Un bon argument per a potenciar la declaració de les falles com a Bé d’Interés Cultural que supera els límits de la ciutat de Sagunt.

FONTS Libret de la falla d’Estivella de 1924 Programa de Fiestas a la Virgen de los Desamparados, 1984 Programa de Fiestas a la Virgen de los Desamparados, 1988 Arxiu Fotogràfic de la família Giménez Arxiu Fotogràfic de Julià Pastor BIBLIOGRAFIA LLUECA, E. Història de les falles al Camp de Morvedre, 1927-2002, 2002.

MESA I REIG, Ll. el descobriment del primer llibret de falla del Camp de Morvedre de 1924, Llibret de falla de la Penya el Mocador, 2010.

SORIANO, E. Lo Lloch de Xilet, 2010 SAURA, C. Crònica d’Alfara d’Algímia, 1999

231

3 decades t n e m a n a m r e g d’a amb Cecina osa

L’escriptora religi

C

om tots sabeu les falles del Camp de Morvedre estem agermanats amb la Targa de Cecina. Molts fallers segurament es preguntaran el perquè en la setmana de falles vénen persones d’Itàlia i passen al costat de nosaltres la setmana fallera, i en aquest article amb l’ajuda i l’entrevista del meu gran amic Enrique Tur Ferrer vull portar a tots els racons fallers aquesta informació, des del meu punt de vista com a faller i des del punt de vista d’Enrique com a faller i persona que va estar en 1985 en la primera visita a la ciutat de Cecina. Per a començar em presentaré, explicaré des de les meues dades com va ser tal agermanament, i l’entrevista d’Enrique.

Julio Lahuerta Cintas Secretari de la Falla La Victòria

232

Foto: Paco Quiles

233

Sóc Julio Lahuerta Cintas, vaig començar la meua marxa fallera l’any 1994 en la comissió de la falla Teodoro Llorente, des d’aquell any vaig passar per diferents càrrecs dins l’executiva. L’any 2010 vaig entrar a formar part de la Junta Fallera de Sagunt en la delegació de Comunicació, en el 2011 vaig ser vicepresident 1r. En els anys 2013 i 2014, president de la comissió de la falla Teodoro Llorente. Des del 2015 pertany a la falla La Victòria, sent en 2016 secretari i col·laborant amb el departament de Comunicació, durant molts anys sóc guionista de falla realitzant critiques i guions de falla.

s Foto: Paco Quile

L’AGERMANAMENT La primera visita oficial es va realitzar el 7 de desembre de 1981 amb la finalitat de signar l’agermanament entre els ajuntaments de Sagunt i Cecina. Els primers viatges de la Junta Fallera de Sagunt i la Targa comença l’any 1985 i es va realitzar la Targa al març i Junta Fallera de Sagunt va retornar la visita al mes de setembre.

Ara, si partim des de l’experiència viscuda i de la mà del meu amic Enrique Tur Ferrer, per al meu Ximo, i gens millor que fer-ho que com una entrevista. Com indica Enrique el primer intercanvi no van ser les falles, van anar el Centre Aragonés i la Lira Saguntina a la mateixa vegada que van signar els dos ajuntaments.

Julio.- Quin és el teu currículum faller per a les persones que no et coneguen?

Foto: Paco Quile

s

234

Enrique.- Per als que no em coneixen, vaig nàixer en Teodoro Llorente com a faller i moriré en Teodoro Llorente, i el meu currículum són 37 anys. Exceptuant Fallera Major, he sigut de tot. En Junta he estat quatre anys, amb càrrecs com a vicepresident i també com delegat d’Esports.

Julio.- En la primera visita de l’agermanament eres president de falla, Com es va decidir o plantejar l’agermanament per part de la Junta Fallera de Sagunt?

Enrique.- Es va unificar perquè els de la Targa vingueren ací i les falles anarem a Cecina, per fer un intercanvi cultural, Teodoro Llorente va ser per invitació directa de la Targa, ja que Teodoro els va cantar Albaes i la falla Plaça Ibèrica els va ballar, i l’única que va eixir per sorteig per a anar va ser El Raval, Plaça Ibèrica no va poder anar i es va votar i va eixir La Marina, açò en el primer viatge.

Julio.- Qui van ser els primers a posar-se en contacte amb Cecina?

Enrique.- Primer com a president de Junta, Silvestre Borràs.

Foto: Paco Quiles

Julio.- Com van ser els preàmbuls i com es va decidir al final com fer-ho i les normes per ambdues parts?

Enrique.- La primera vegada eixim les dues falles que t’he comentat anteriorment i una a votació i a partir d’ací per votació. Ells van vindre ací a cegues i nosaltres vam anar allí també a cegues, però que no em penediré en la vida tornar a fer-ho, perquè l’intercanvi cultural que vam tindre, l’amistat, la llibertat i el que ens van complimentar.

Julio.- Com vas plantejar a la teua comissió l’agermanament i com van reaccionar?

Enrique.- Jo plantege que va haver una reunió en la junta local, que hi havia un agermanament i com anava a anar el president, sense fallera ni res, el president i un acompanyant i tènia ben clar que si anava anava a ser amb la meua dona que justament en eixe moment era la fallera major, la meua comissió va reaccionar molt bé, quan van vindre se’ls va fer diversos sopars i se’n van anar d’ací enamorats.

Foto: Paco Quiles

235

Julio.- En 1985 en la primera visita a Cecina la Fallera Major de la teua comissió era la teua dona Graci. Què pensava ella sobre el tema de l’agermanament?

Enrique.- Que anàvem a un món desconegut i teníem fills que vam haver de deixar a Espanya per a anar-nos-en allí, a ella li va encantar però clar no te’n vas tranquil perquè igual que va eixir molt bé, saps que pot eixir malament, però jo estic molt agraït.

Julio.- Què tal va ser l’acolliment als fallers saguntins aquella primera vegada a Itàlia?

Enrique.- Inoblidable i maravellosa.

Julio.- La visita dels nostres germans italians a la nostra població, què va suposar per a les falles de Sagunt?

Enrique.- Per a les falles de Sagunt ha de suposar un orgull, que vinguen a reconéixer la nostra cultura, açò jo ho tinc molt clar, el que passa és que hauríem de ser un poc més oberts amb ells, t’ho dic amb el cor en la mà.

Julio.- Com has vist l’evolució de l’agermanament des de que es va crear fins a l’actualitat?

Enrique.- Se segueix prou bé i coordinat per la Junta, que no per a tots dins del món faller són ben acollits ells, ja que ni nosaltres mateixos acollim els nostres, tu ho saps bé. Per la meua banda, quan van estar no els va faltar de res, ja que a mi m’ho van donar tot allí, vaig menjar des de dàtils de mar fins a ensalada russa de lluç i són uns menjars molt tradicionals. Les comissions d’allí que són igual de grans que les nostres, però saben estar millor en alguns moments que nosaltres.

Julio.- Com sabràs hi ha persones que critiquen que vinguen i si poden evitar acollir-los ho fan, què penses i que els diries?

236

Enrique.- Jo els diria que no foren fallers, que no visqueren dins del món faller, perquè el món faller és una cultura oberta a tothom i quan més es conega València, millor, si no ho veuen així, bé perquè no se senten ni seran valencians.

Julio.- Jo veig que hi ha falles que és desviuen i que fins i tot hi ha disputes per a tindre’ls en les seues comissions un dia en la setmana fallera, açò a la meua em fa entendre aquell agermanament i així donar l’afecte que hem rebut en visitar-los, Creus que totes les comissions ho fan des del mateix afecte?

Enrique.- No, hi ha falles que si però unes altres que no, són coses molt personals.

Julio.- Jo no he anat a Cecina perquè no vaig poder en 2011, creus que les persones que pensen que no saben el perquè vénen si anaren allí canviarien d’opinió?

Enrique.- Si, t’ho vaig a dir per una cosa: hem de pensar que l’intercanvi cultural és una cosa que ens acosta a nosaltres allí i viceversa i es porten d’una forma impecable, allí mai et faltara de res i si et fixes els que van esperen ansiosos que ell vinguen, per alguna cosa serà.

Julio.- Tant tu com jo tenim grans amics en Cecina, ja que són persones molt amables i volgudes, quina opinió creus que tenen ells de nosaltres?

Enrique.- No ho puc saber, la veritat, però et puc dir que jo vaig rebre regals tots els anys i meus també en reben.

Julio.- Creus que hi ha similitud entre les festes de Cecina i les falles?

Enrique.- Són molt diferents, fan una cavalcada, la Targa es composen de diverses riones i cadascuna presenta una plataforma en la qual dansen damunt i fan una carrera abans de la cavalcada.

Julio.- Jo pense que cada 10 anys s’hauria de fer un homenatge a l’agermanament perquè els nous fallers entenguen i sàpiguen de que es tracta, què opines?

Enrique.- Em sembla molt bé que es faça un homenatge perquè és una cosa molt bonica i hem d’estar orgullosos.

Julio.- Quan acollim els nostres amics de Cecina tenim un protocol, creus que es podria millorar perquè la seua estada fora més agradable?

Enrique.- Ser més oberts amb un protocol més ampli.

Julio.- Agrair-te com a faller i amic que hages compartit amb mi la teua experiència sobre l’agermanament i que amb aquest article puguem arribar al cor de tots els fallers que, per les circumstàncies que siguen no sàpiguen el perquè de l’agermanament, moltes gràcies Enrique.

Foto: Paco Quile

s

Enrique.- Moltes gràcies a tu.

Diferents cultures, diferents festes i tradicions però amb una cosa en comú, LA GERMANOR.

s

Foto: Paco Quile

237

t n e m a n a m r e l’ag vist per un cecines

E

m diuen Andrea Nelli i visc a Cecina. A la Targa solament m’he acostat en els últims anys gràcies a uns amics que m’han convidat a participar, però afirme amb certesa la forta relació que té la festa de la meua ciutat amb les falles de Sagunt. Vull donar les gràcies a Jessica Torromeo, padrina de la Targa Cecina 2013 i padrina de la delegació de Cecina en la festa de Sagunt 2014, per a haver-me explicat algunes curiositats sobre l’agermanament.

Andrea Nelli Veí de Cecina

238

Fa poc més de tres dècades, Cecina estava cercant una ciutat europea amb qui tinguera algunes similituds pel que fa a les seues tradicions i festes populars. Van triar la ciutat de Sagunt per la seua estructura i la seua expansió urbana en Port de Sagunt. Els dos municipis mantenen una certa similitud com a ciutat marítima, on el turisme és un pilar fonamental per a la seua economia.

D’aquesta manera, al desembre de 1981 es va firmar a la ciutat de Cecina un acord entre el seu alcalde, Renzo Cioni, i l’alcalde de Sagunt, Manuel Carbó, al costat de l’assessor de cultura Daniel Sanz Bendicho i una delegació saguntina, que va ser la primera de les moltes que des dels anys 80 fins ara són presents en la nostra festa i segueixen valorant-la.

ve dels carnestoltes italians. La similitud fonamental que comparteixen ambdues ciutats és que les dos celebren la seua festa més important, Sant Josep, el 19 de març. A més, coincideixen també en la creació de les obres -les carrosses a Cecina i els monuments fallers a València- amb tradició, passió i sacrifici. Però és cert que a Cecina no hi ha cremà, mascletà i paella, per aquests motius ens trobeu tants italians a València per gaudir de la vostra festa!!

Amb el pas dels anys, les relacions entre els municipis valencià i italià s’han intensificat. En 2007 es va celebrar el 25° aniversari de la signatura de l’agermanament i es va renovar el pacte per part de l’alcalde de Cecina, Pacini, i la llavors alcaldessa de Sagunt, Gloria Calero. En mes d’un quart de segle, les ciutats col·laboren juntes, compartint intercanvis culturals, esportius, projectes de solidaritat i cooperación, fins a subscriure alguns acords econòmics i comercials.

L’agermanament es basa en l’intercanvi entre les festes de Sagunt i Cecina, es a dir, la idea és compartir les seues tradicions, la seua cultura, la seua forma de viure i de ser d’ambdues ciutats. D’aquesta manera, les dos delegacions participen activament a les respectives festes.

La festa de Cecina troba les seues diferències amb les falles perquè es centra en una històrica i sentida carrera atlètica entre els rioni, que equivaldrien a les comissions falleres. Abans de la carrera hi ha una desfilada de carrosses amb disfresses i balls. Cada rione construeix el seu carro, una tasca que és una tradició artesana que

239

a i b o f o m o h a l en les falles

Per tots és considerat que el món de les falles és un nucli

festiu obert, plural i divers on conviuen múltiples formes de pensaments amb l’objectiu de mantindre viva la festa. Però, des d’un punt de vista crític, Què hi ha realment de cert en açò?

Els sociòlegs acostumen a dir que un grup social és considerat plural i divers quan el conjunt del seu col·lectiu és capaç de proporcionar un estat d’igualtat i llibertat entre tots els seus components.

Acollint-nos a aquesta teoria, la definició de les falles com a nucli plural i divers comença a flaquejar i és que, malgrat el pas de les dècades i els canvis de segles, hi ha certes actituds dins dels col·lectius fallers que deixen en evidència una homofòbia encara latent.

240

Kike Fusters Sánchez Secretari Comarcal de Joves amb Compromís Ciutat de València

Des de fa uns anys, el col·lectiu més important de persones gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals de la Ciutat de València, en aliança amb la Junta Central Fallera, duu a terme una iniciativa extensa al món faller per a substituir la lletra del càntic “¡Maricón el que no vote!” per una paraula que no haguera de fer referència al col·lectiu de persones homosexuals. Per què?

Tal vegada molts es van sorprendre d’aquesta iniciativa, altres la considerarien innecessària o ridícula i fins i tot hi haurà algun ‘expert en la matèria’ que t’explique que la cançó no té mala fe i que aquestes persones que la canten poden arribar a ser els Martin Luther King dels drets LGTB encara que estiguen cantant aquesta lletra. Per a aquelles i aquells lectors heterosexuals, imaginar-vos per un moment vivint dins del cos d’un xic o xica homosexual.

Primer, viuríeu una fase d’acceptació de tu mateix, després, passaríeu per una acceptació per part dels vostres familiars i amics i finalment, per part de la societat. I en el transcurs de tot açò, conviuríeu amb un col·lectiu social, com puga ser una falla, que es preocuparan d’estar donant salts en l’aire per a no ser considerats “maricones”. Vist des d’aquesta perspectiva tot canvia i és que a vegades per a arribar a comprendre el per què una persona ho està passant malament solament hem de posar-nos en el lloc d’aquesta persona.

Una altra situacions que s’han viscut en l’entorn faller són les agressions verbals

amb tints homofòbics. Aquest és el cas real d’una comissió fallera de València.

Durant el tancament del passat exercici, un faller d’aquesta comissió va dir, en referència al President de la falla, la següent frase: “Maricones de mierda fuera de la falla”. He de reconèixer, i no m’avergonyeix per a res dir-ho, que aqueix cas és tal real com que el que escriu aquestes línies era aquest President.

Les sensacions que vaig tenir en escoltar eixa frase es poden resumir en dues paraules: ràbia i impotència. I és que, després de més de 15 anys vivint en el Segle XI, un no s’acostuma al fet que aquestes actituds homòfobes puguen seguir convivint en aquesta societat ‘avançada’.

Confiava que la falla rebutjara l’actitud d’aquest faller i fóra expulsat de la mateixa. No solament pels insults abocats sobre la meua persona sinó pel que realment va ser greu, i és que, una persona tinga la valia i el coratge d’haver de decidir sobre que tipus de persones són dignes de pertànyer a un col·lectiu faller i quines no.

A dia d’avui, continue a la falla, açò sí, encara sense recuperar-me del rebuig i inexistent suport que he sentit per part de la Directiva. Els arguments pels quals seguisc apuntat tenen més pes sobre els arguments que justificarien que causara baixa. I és que, malgrat el viscut, la meua convicció personal em diu que ja està bé d’eixir fugint d’on t’he sentises rebutjat, ja està bé d’amargar el cap i d’aguantar que una sèrie en perill d’extinció de retrogats tracte de condicionar a la resta de la societat sobre allò que ha de ser acceptat i el que no; he de fer front a açò i seguir la meua lluita per aconseguir una plena inclusió en el món de les falles.

Després d’aquest article, us convide a tots i totes, independentment de la condició sexual que tingueu a unir-vos lluitar perquè qualsevol tipus de persona (heterosexual, homosexual, bisexual, transsexual o intersexual) puga viure en llibertat com són sense patir cap tipus de rebuts ni discriminació. És una batalla que ens incumbeix a tots i totes, d’açò depèn que Les Falles puguen arribar a ser algun dia una festa oberta, plural i diversa.

El resultat no va ser l’esperat, el faller en qüestió, no solament segueix pertanyent a la mateixa falla, sinó que, a més, en cap moment la nova directiva d’aquesta comissió va tenir el valor de fer que aquesta persona, davant una Junta General, demanara públicament perdó per aqueixa apologia de l’homofòbia.

241

el riu de la vall de sego

ada

Foto: Pere de Pr

A

qualsevol persona de la comarca del camp de Morvedre que li preguntem sobre el curs del riu Palància ens informarà sense cap dubte que neix mes amunt de Bejis, a la Penya Escabia i se junta amb la mar entre el Port de Sagunt i Canet en un delta de dos braços.

Normalment és un riu de pedres, de cudols arrodonits saltejats de baladres, sec, però molt ample. La gent també comenta que durant alguns dies de tardor, el llit del riu baixa de banda a banda ple d’un aigua roja, i també de canyes, arbres...i cotxes aparcats en llocs perillosos.

Enric Amer Blanch Membre d’Acció Ecologista Agró

242

Foto: Pere

de Prada

Foto: Pere de Pr

ada

Foto: Pere de Prada

243

També es veu algun setembre baixar aigua blava, transparent, tranquil·la. Es la que solta el pantà de El Regajo per complir amb la normativa de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per tal de mantindre una part de la seua capacitat per retindre les avingudes dels temporals de llevant i que no se ajunten amb les barrancades espectaculars de la Serra Espadà especialment la Rambla d’Assuebar, que posarien en perill tant Pedres Blaves, com el barri dels metalls, l’hospital o el mateix Canet.

Però lo que ningú s’imagina o s’atreveix a dir, es que gran part de l’aigua del riu Palància especialment desprès de Segorb i sobre tot en Sot de Ferrer i en Algar entra en un tram de terreny de característiques molt especials, unes muntanyes calcàries molt dissoltes per milers d’anys de pluges, lo que es coneix com un sistema càrstic, que fa que l’aigua s’infiltre dins de clivells, coves, avencs, lo que la gent de la Vall de Segó coneix de temps immemorials com “els engolidors”....i apareix com el gran tresor dels habitants de la rodalia de Les Valls, Almenara i La Llosa.

Perquè l’aigua que s’infiltra a les muntanyes les converteix

244

en esponges que la van fent eixir de nou a la llum uns quilòmetres mes avall, no els dies de pluges intenses, si no al llarg dels mesos de l’any que no plou, com a l’estiu.

Lo que ha permès cultius intensius en aigua i estiuencs, com l’arròs.

Es tracta en primer lloc, de les surgències de La Font de Quart (entre 7 i 11 Hm3 anuals), els ullals dels Estanys de Almenara i Quartons (5 Hm3) i la Font Redona (3Hm3) en La Llosa.

La Font de Quart, sense intervenció humana, és per tant una part important del cabal del riu Palància i podríem dir que desprès de un recorregut de 6 quilòmetres coneguts com barranc de Quartell es dilueix en una albufera que actualment coneguem com marjal i es connecta amb la mar en la gola de l’estanyol, junt a la actual platja nudista d’Almardà.

En la practica, el riu de la Vall de Segó, que neix a la Font de Quart, tampoc porta aigua pel seu llit natural (cosa

Foto: Pere de Prada

molt habitual als riuets de clima mediterrani sec) perquè des del primer moment esta completament repartida per les sèquies cap al nord (sèquia de Benavites i Benicalap, sèquia d’ Almenara) com cap al sud (sèquia del seti de Quart, sèquia de Quartell i Llogarets, sèquia de Benifairo i de Muntanya, Sèquia de Faura i Albacet de Sagunt).

El curs de les sèquies, abans de ser completament cementades i tapades com actualment, eren en molts trams de terra i complien un paper de connector ecològic de primer ordre, amb files de arbres de ribera, vegetació aquàtica i tota la fauna associada, amb infraestructures hidràuliques com molins, sistars, files, rolls, i amb les sendes obligatòriament comunals i xicotets horts anomenats revascalls, donant una particularitat al paisatge fent-lo singular.

El mateix fet de portar sempre un mínim d’aigua (la recotxa) es un remanent d’una cultura antiquíssima i que s’ha conservat en molts pocs llocs. I el fet que especialment en les èpoques de l’any que no se rega, porten directament l’aigua a la marjal per als que no tenien dret de regar (extremals) i per afavorir el sistema de prats de pastura i ambients palustres ha estat i és l’element essencial del valor mediambiental que te en l’actualitat, reconeguda com una de les zones humides valencianes mes espectaculars especialment durant la tradicional inundació hivernal, formant part de la Xarxa Europea Natura 2000 i aviat entrarà també en el llistat Ramsar de llocs humits d’importància internacional.

Foto: Pere de Pr

ada

ada

Foto: Pere de Pr

245

Resumint, podríem dir que un part important del riu Palància s’amaga als engolidors d’Algar, passa per sota les muntanyes entre el Pic la Creu, Codoval, Moli de Vent i el Coronat (Camí de vora junta) es converteix a partir de la Font de Quart en el riu de la Vall de Segó i repartit per totes les sèquies del regadiu tradicional, ompli una gran albufera coneguda com marjal i se junta amb la mar per la Gola de l’estanyol de Quartell, al costat de la Casa de Penya i la platja nudista de Sagunt.

Es per tant, un element patrimonial de primer ordre que durant centenars d’anys ha estat responsable, com diria el botànic Cavanilles en 1795, de la “felicitat” dels habitants que han tingut la sort de néixer i viure en un territori tan agradable i singular. I que convindria conservar-lo també per a les generacions futures.

Foto: Pere de Prada

Foto: Pere de Prada

246

ada

Foto: Pere de Pr

Foto: Pere de Prada

247

la crua t realita lencia un conte va

U

s vull explicar un conte, i com tot conte que es preï té un principi i un final i, per descomptat, ha d’acabar en un final feliç o no depén de tu.

Ens endinsem en la València de mitjans del segle XIX, on el poble pla treballa per poder sobreviure en unes terres valencianes separades per la classe alta i la classe baixa.

El meu conte comença en una humil població de la València costanera, d’una família humil, de rudes pagesos que des de que clareja el dia han de treballar per poder donar de menjar a la seua família.

248

Julio Lahuerta

Pere era un xiquet menut, ros de baix pes per les necessitats que passaven, però feliç, molt feliç ja que els seus pares li donaven la major felicitat del món, intentant allunyar de la seua ment els sofriments del dia a dia, del patir de la manca d’ajuda i aliments, d’un treball mal pagat, intentant aïllar-lo de la crua realitat.

La mare de Pere s’alçava a les quatre del matí per preparar el saquet a son pare on ficava un tros de pa amb d’oli, embolicat en un tros de diari vell que ni tan sols es podia llegir el que posava. Pere, en vore la llum entrar pel vidre de la porta de la seua habitació, corria a ajudar sa mare mare.

La falta d’aliments causava horror a la casa de Pere. Son pare treballava catorze hores al dia per només rebre una mínima quantitat de diners que era insuficient per poder tirar la família endavant i quatre trossos de pa i fruita que pagaven en espècies.

Els seus pares apartaven tot el millor perquè poguera créixer en les millors condicions possibles, però clar, tot té un preu i la salut va començar a fer efecte en ells. Son pare sempre arribava cansat pel treball dur de la vida al camp, i sa mare després d’apartar el millor per a Pere, feia el mateix per al seu pare, ja que sabia que l’endemà havia de tornar al dur treball, de dilluns a dissabte.

Quan Pere tenia tan sols dotze anys el pare, afligit d’una mala malaltia per la falta de les necessitats alimentàries, va haver d’estar al llit. Ja no tenia forces per seguir endavant, la vida se li estava acabant, les cames li flaquejaven, la brillantor dels seus ulls s’anava apagant.

Sa mare va haver d’eixir al carrer a buscar feina per poder tirar endavant al seu xicotet Pere i al seu malalt marit, però clar, era una tasca ben difícil, ja que hem de tindre en compte que estem en uns temps en què la dona no treballa fora de casa, on els marits són els que treballen i les dones han d’estar a casa per cuidar els seus fills.

Després de molts dies deambulant pels carrers intentant trobar algun tipus de treball on poder guanyar uns quants diners o menjar per poder intentar viure, per fi aconsegueix que un veí de la pedania vidu li done a canvi de la neteja i fer el menjar, donar-li unes quantes monedes i un poc de menjar, però ja és tard, la vida del pare s’està acabant, no pot fer res, i als dos dies mor en els braços de Pere.

Pere no para de plorar i plorar, la seua vida es basa en el pare i la mare, no té ningú més en el món, ni família ni amics, ninguna

persona propera on recolzar el seu cap per poder plorar, només té a la seua mare que es troba en una profunda depressió i el que ell no vol és fer-la patir més.

Passen els dies i la mare fins i tot sense forces ha d’eixir a treballar, Pere, cansat de vore el patiment de la mare, decideix, d’amagat, eixir a buscar-se la vida per poder portar alguna cosa a casa, necessita ajudar-la, però és una tasca difícil, ja que amb dotze anys ningú vol donar-li una oportunitat.

Sa mare, en conéixer la idea de Pere, s’enfada i li diu que per favor es quede a casa, que és l’única cosa que li queda i que la vida és molt roïna i perillosa, la gent només mira pel seu interès i no vol que li passe res.

Malvivint durant un any, Pere ja amb tretze anys, uns tretze anys plens de dolor, de soledat, de tristesa, però és el que volia la seua mare i ell feia el que ella li deia.

Pere, assegut en una cantonada de la seua xicoteta casa, davant d’una llar de foc improvisada en un racó, esperava l’arribada de sa mare. Les hores se li feien immensament llargues, passava llargs espais de temps mirant el foc, veient com cremava una llenya humida que feia una mica de calor a la casa, però aquell dia alguna cosa canviaria, passaven les hores i la mare no arribava, Pere es posava més nerviós, però no volia desobeir a la seva mare, volia sortir a buscar-la però no devia, seguien passant les hores fins que cansat d’esperar i molt preocupat decideix sortir de la casa a buscar la seva mare.

Tancant la porta d’un colp va eixir corrent, cridant pels carrers, però no trobava cap rastre de sa mare.

Mirava per tots els cantons i carrerons però no apareixia. Corria i corria, cridava com un boig desesperat, però tot era en va. Amb molta por decideix eixir al camp encara que no es veia res a la nit tan tancada que era. Endinsant-se en la foscor de la nit, veu pel camí que porta a València unes llums tènues, menudes i molt de rebombori. Nerviós, tira a córrer, cada vegada estava mes a prop, tenia por, no sabia que passava, hi havia una multitud de persones cridant, fent un cercle. Com pot, aparta la gent per veure que passava: era sa mare, la seua estimada mare tirada a terra, embolicada en una bassa de sang, a la mà un tros de pa tacat. La gent, en arribar Pere, se’n va anar i el va deixar a soles.

No sabia que fer, tenia en els seus braços a la seua mare, sense vida, no sabia el perquè, no sabia què havia passat.

249

La seua mare, entre sanglots, sense quasi forces, li diu que ho sent molt, que no vol deixar-lo sol però no podia deixar que li furtaren el poc de menjar que tanta falta els feia. El pobre Pere no podia parar de plorar. Demanava ajuda, però no hi havia ningú. Sa mare se n’anava, com va passar amb el seu pare.

Finalment, la seua mare també va morir en els seus braços.

Per fi havia aconseguit el suficient per intentar fer-se sa casa, així que es va dirigir a parlar amb els veïns per intentar aconseguir un terreny on forjar el seu lloc de vida, on poder viure tranquil.

Amb tres quartes parts dels diners estalviats va poder comprar un xicotet terreny als afores del poble. La vida li començava a somriure, estava mes a prop d’aquesta llum d’alegria.

La vida ja no tenia sentit per a Pere, així que va decidir anarse’n. On vivia només tenia mals records, records de necessitat, de tristesa, així que va anar a casa, va agafar un llençol amb les poques coses que tenia i se’n va anar.

Treballava a casa del seu patró pels matins i les vesprades les dedicava a alçar la seua barraca, sense ajuda de ningú, només com sempre havia estat però no li importava, ell sabia que amb esforç i il·lusió podria aconseguir tot el que es proposara.

No sabia on anar, la seua vida havia sigut sa casa amb els seus pares, no coneixia món, no coneixia ningú, però era de cor fort i no volia deixar-se vèncer.

Un dia quan es dirigia de la casa del patró a casa va vore a la llunyania una bella dona de cabells rossos i ulls verds, ben vestida. No va poder evitar dirigir-se per vore-la de més de prop i, amagat entre els arbres, la mirava passejar, feia olor com les flors de tarongina, una olor intensa i agradable, així amagat va veure com s’allunyava.

Sense un ofici i sense saber què fer i molt lluny de casa, només tenia una única manera de sobreviure, una única manera de poder afrontar una vida injusta, així que es va posar a demanar almoina pel carrer.

Amb només quinze anys havia de posar-se a les portes de les esglésies a demanar ajuda, anar de carrer en carrer demanant alguna cosa per poder menjar, però la gent no es fia de ningú, no el volen ajudar, i passen els dies, passen els mesos fins que un terratinent amb ànsies de poder li diu que ell pot ajudar-lo.

Se l’emporta a les seues terres i el convida a dinar. Li ofereix un graner per poder dormir eixa nit. L’endemà li ofereix treballar per al a canvi d’unes monedes, l’allotjament i el menjar. Pere accepta sense dubtar-ho: per fi en la seua vida fosca i trista podia veure un xicotet raig de llum.

250

L’endemà anava emocionat per vore si podia tornar a vore a aquesta dona perfecta, s’amagava pels arbres i admirava tanta bellesa. Després de diversos dies va decidir apropar-se a preguntar-li el seu nom però diversos vianants li van dir que no ho fera, que era la filla del major terratinent que hi havia a tota València, que no estava al seu nivell, i que s’oblidara.

Pere treballava de sol a sol, en unes condicions inhumanes rebent com a salari el que li havia oferit el seu patró, però Pere volia poder viure a la seua manera. Com tota persona, tenia els seus somnis i ell tenia una cosa en ment: tindre la seua pròpia casa i poder viure en pau.Les poques monedes que aconseguia les guardava, les ficava en un pot de metall vell i rovellat i les enterrava en un racó del graner.

Sabia que si ho feia així, algun dia podria tindre el que buscava.

Cada nit, quan se n’anava a dormir, Pere s’imaginava la seua pròpia casa, una barraca blanca com els núvols, amb un xicotet hort per poder plantar i recol·lectar el seu propi aliment.

Tots els dies es parava a vore-la. No sabia el seu nom i li donava igual, ell només volia admirar un poc i se n’anava a seguir alçant sa casa. Després de quatre anys, per fi tenia el que mes desitjava: la seva barraca amb el seu terreny. Per fi tenia el que desitjava, però clar no podia oblidar-se d’aquesta dona tan meravellosa, així que ple d’il·lusió se’n va anar a buscar-la i, amb molt de compte, li va preguntar el seu nom. Ella, quan el va vore, va quedar prendada de Pere i li va dir que el seu nom era Maria però que el seu pare no deixaria que es veieren. A Pere no li va importar i dia rere dia s’acostava a vore-la. L’amor va anar creixent entre tots dos.

Pere treballa molt dur en el seu terreny, tenia una xicoteta plantació d’arròs i xufa, però amb només idea en el cap, que és la de poder viure tota la vida amb Maria i així li ho va fer saber a ella. Maria, totalment enamorada de Pere, va prendre una decisió que anava a canviar-los la vida: va decidir dir-li a son pare les seues intencions d’amor amb Pere.

Passaven els anys molt lentament, Pere ja era un home adult endurit per la vida, amb vint anys i un cor trist, però en la seua mirada posada en una única direcció: sobreviure.

El pare va entrar en còlera, no podia permetre que la seua filla de classe alta tinguera un quefer amb un simple llaurador sense futur, així que va manar a dos dels seus treballadors a vigilar la

seua filla i quan van vore arribar a Pere, van començar a pegarli amb pals, trencant-li les dues cames, després es van dirigir a casa i van destrossar tota la seua collita i la seua humil barraca.

Maria no podia consentir-ho, així que va portar a Pere a la seua barraca que estava totalment destrossada, no podia deixar-lo sol, i renunciant a la seua vida de benestar, va decidir anar-se’n de casa per estar amb Pere tota la vida.

I conte contat aquest conte s’ha acabat Així amb el final feliç acaba el conte, com tots volem que acabe.

Però com heu pogut observar, estem parlant de la crua realitat, la realitat no és un camí de roses, quasi mai té un final feliç i com aneu a comprovar, aquest no acaba com podeu pensar.

Al cap dels mesos ja recuperat de la brutal pallissa, decideix anar a demanar-li un favor al seu patró per poder reconstruir sa casa. Necessita diners per poder començar una vida al costat de la seUa estimada Maria. El seu patró li diu que no pot fer-ho, que si ho fa pot tindre molts problemes i que no els anava a tindre per un trist treballador.

Pere, desil·lusionat, decideix tornar a alçar de nou tot amb les seues pròpies mans i amb els seus mitjans.

Començant des de zero, comença a reconstruir la seua barraca, el seu niu d’amor al costat del seu bella Maria. Ella li dóna les forces de seguir endavant, de continuar lluitant per un futur.

Amb molt d’esforç aconsegueix refer sa casa i condicionar l’hort per poder viure. Pareix que tot torna a la normalitat.

Passen els mesos i la vida es converteix en alegria, per a ells sempre ix el sol encara que estiga ennuvolat, l’amor ho pot tot, per fi tot arriba a la normalitat.

Fins que una nit de fred d’hivern, Pere va començar a sentir olor de cremat, tota la casa estava plena de fum però no veia foc en cap lloc, així que va despertar a Maria i van eixir corrent de la casa i van vore el seu hort en flames. Amb molt d’esforç estaven intentant apagar-lo fins que al girar-se van vore eixir corrent de casa ja en flames els dos treballadors del pare de Maria. Tot el seu futur se’ls estava cremant. Tota una vida esfumant. Tot l’esforç que van posar intentant apagar les flames van ser en va, res van poder fer, tots els somnis van desaparèixer en aquest

fum negre que va omplir tota la ciutat de València.

Pere, ple de ràbia, va començar a cridar, no podia evitar pensar en els seus pares, en tot el sofriment que havia tingut en la seua vida, no entenia perquè tant d’odi entre persones, no entenia perquè tanta diferència entre classes si al cap i a la fi tots érem persones, persones que estimem i sentim, persones amb ànima, persones amb cor.

Però per sort tenia a Maria, no estava sol, però sabia que si es quedaven allà, a la final passaria una desgràcia ja que el pare de Maria no anava a parar en els seus intents de separar-los.

Sense res, sense cap bé, van emprendre camí cap a València capital, caminant, sense diners ni menjar. Només ells,tristos i desemparats, no sabien quin futur els esperava, Pere no s’imaginava ja cap futur ja que tota la seva vida havia estat lluitant per aquest futur i ja amb la edat de trenta anys encara no ho havia aconseguit.

Pels carrers de València demanaven per poder menjar, al costat de la basílica s’asseien esperant ser ajudats però no era així, ningú ho feia, tothom anava a la seua, sense importar el que passa al seu voltant, una societat egoista i plena de prejudicis en la qual sempre et miren de dalt a baix. Només els ajuden els que menys tenen, les pobres famílies que treballen dur són les úniques que els ofereixen menjar, en canvi els ben acomodats i ben vestits només els aparten al seu pas.

Tristos i sense cap futur decideixen passar la nit baix el pont del riu Túria. Necessiten un sostre on dormir encara que no tinguen unes parets on poder evitar el fred de la dura nit de l’hivern.

Pere no pot dormir, no sap com solucionar tants problemes, es culpa de la vida que li està donant a la pobra Maria que ha passat d’estar en una gran mansió a dormir baix un pont per culpa seua. De repent es nota un dolor al pit per la culpa que sent. Eixe mal no el deixa estar tombat i s’aparta de Maria per poder pensar.

Ara ve quan heu de decidir quin tipus de final volem, si és un final feliç, acudeix a la pàgina 252, i si pel contrari vols un final trist veus i mira la pagina 253.

251

FINAL FELIÇ Comença a ploure molt però no es preocupa perquè Maria està a cobert, però de sobte una pujada del riu s’emporta a la seua estimada. Sense pensar-s’ho dues vegades es llança a les fredes aigües, la pobra no para de cridar, Pere intenta ajudar-la però la força de l’aigua és molt forta, se sent un soroll espantós i Maria desapareix de la seua vista, no la veu, continua buscant però no aconsegueix trobar-la, intenta mantindre’s però les forces se li estan acabant. Pere trau forces del més profund del seu cor, no pot deixar escapar a la dona estimada.

Pere no para de lluitar, té l’oportunitat de agafar-se d’una passarel·la però no ho fa, ja que a la llunyania veu a Maria.

252

Té moltes raons per seguir, trau forces i nada fins que la pot agarrar del braç, aconsegueix traure-la de les turbulentes aigües. Es donen una gran abraçada i en eixe moment juren no separar-se mai i tenir cura un de l’altre.

I conte contat aquest conte com volíeu ha acabat.

REFLEXIÓ La vida és curta, deixem les diferències a un costat i intentem ser feliços, intentem ajudar els que ens envolten, perquè ningú és més que ningú, perquè tots tenim sentiments, tots som persones, persones que estimem i sentim, persones amb ànima, persones amb cor.

FINAL TRIST Comença a ploure molt, però no es preocupa ja que tot i que Pere està banyant-se, Maria està a cobert. Però de sobte, una pujada inesperada del riu s’emporta a la seua estimada.

Sense pensar-s’ho dues vegades, es tira a les fredes aigües, la pobra no para de cridar, Pere intenta ajudar-la però la força de l’aigua és molt forta, se sent un soroll espantós i Maria desapareix de la seua vista, no la veu, continua buscant però no aconsegueix trobar-la, intenta mantindre’s però les forces se li estan acabant. Acaba de perdre l’únic que li quedava, ja no té perquè lluitar, està rendit.

Pere para de lluitar, té l’oportunitat de agarrar-se d’una passarel·la però no ho fa, no té raons de seguir, no li queda cap raó per lluitar, ja no vol viure i es deixa portar.

I conte contat aquest conte com volíeu ha acabat.

REFLEXIÓ La vida és curta, deixem les diferències a un costat i intentem ser feliços, intentem ajudar els que ens envolten, perquè ningú és més que ningú, perquè tots tenim sentiments, tots som persones, persones que estimem i sentim, persones amb ànima, persones amb cor.

253

mes que una festa

Les falles són més que una festa. Es tracta d’un mode

de vida i un motor econòmic no només a la ciutat de València, sinó a moltes poblacions que planten falles per tota la Comunitat Valenciana. Tradició i sentiment, que va més enllà de la creació d’una obra artística efímera, de cartó pedra, que es crema al carrer el dia de Sant Josep.

I és que les falles també serveixen per a la promoció i recuperació de les arrels de la cultura valenciana. Per això, mereixen comptar amb la distinció del qualificatiu Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat, que està estudiant concedir l’Organització de les Nacions Unides

254

José Tena (Panal Fallero) Paco Quiles, periodista

per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco), per tal de garantir la protecció i conservació d’aquesta manifestació cultural dels valencians.

La Generalitat Valenciana i la Junta Central Fallera van signar, en març de 2014, l’informe oficial per a aquesta candidatura, que va ser ratificada pel Consell del Patrimoni Històric el passat més d’octubre. Una proposta perquè les falles formen part de la relació d’elements intangibles de l’organització internacional que, si tot va segons l’esperat, serà aprovada finalment a finals d’aquest any.

Moltes són les festivitats relacionades amb el foc, la pólvora i altres elements similars a les falles que han sigut inclosos en el llistat aprovat per la Unesco, però les falles van més enllà que altres formes de patrimoni immaterial, ja que compten amb molts més elements que són la mostra de la creativitat del col·lectiu faller i la seua feina per fer de les falles una de les festes més reconegudes en l’àmbit internacional. A més de mantenir la tradició i la cultura valencianes, la festa fallera evoluciona any rere any en qualsevol dels seus àmbits, no només pel que fa als seus monuments a través dels materials empleats, les dimensions de les figures o la interacció amb el públic, demostrant una garantia de creativitat permanent a la qual fa al·lusió la Unesco al definir el seu projecte consolidat d’elements culturals intangibles protegits.

D’aquesta manera, moltes han sigut les veus que s’han deixat escoltar en els últims mesos sobre la gran importància d’aconseguir aquest meritori reconeixement, sobretot en l’àmbit internacional, per l’expansió de la divulgació de la festa en si mateix, però també per a orgull de tot el món faller, fruit de l’esforç monumental que realitza aquest col·lectiu cada exercici festiu. Totes eixes veus exposen que les falles són una expressió cultural constant en els seus monuments, on la crítica i la sàtira són els pilars bàsics, però els que també és

indubtable el treball artístic, plasmat en la pintura i en l’escultura dels ninots o en l’arquitectura de la fusteria interior que sustenta el cim de la falla. A més, cal afegir altres aspectes com la música, la pirotècnia, la indumentària, i fins i tot els llibrets fallers, que són la part que roman any rere any i sobreviu la part efímera de la festa. Tots aquests elements fan augmentar la riquesa cultural d’una festa que, tot i que té una duració de menys d’una setmana al carrer en el seu moment àlgid, és el fruit del treball de tot un any.

Però tot açò ja ho han viscut els fallers en les seues pròpies carns. És un fet que els que estimen les falles saben que aquesta festa és mereixedora de ser Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, però donada la llista actual de festivitats que ja disposen d’aquest honor, és interessant comparar què tenen les falles en comú amb aquestes manifestacions culturals ja reconegudes per la Unesco per a veure que, sense cap dubte, les falles són més que indicades per a formar part d’eixa llista. En què s’assemblen les Falles i aquestes altres festes? Fer-nos aquesta pregunta pot ajudar-nos a reforçar i justificar la candidatura de les falles que ja està sobre la taula de revisió de l’organització cultural internacional.

Comencem per la més propera en el temps, la recentment proclamada com a Patrimoni Immaterial en 2015, Les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus; candidatura que va ser impulsada conjuntament per Andorra, França i Espanya. Aquesta festivitat, que data del segle XI, tracta del descens dels fallaires la nit del 21 de juny amb torxes, les quals són rebudes pel poble, al compàs de la música i els balls dels joves vestits amb roba típica de la zona, mentre envolten amb les seues danses el tronc en flames que ells mateixos han baixat de la muntanya.

Aquest ritual s’erigeix en símbol del pas de l’adolescència a l’edat adulta dels seus veïns. Les Falles, per la seua banda, tenen el seu origen en el pas de l’hivern a la

255

primavera, mitjançant el foc purificador com a símbol d’una nova etapa, d’un nou cicle. El paral·lelisme entre les dos festivitats és més que evident en l’etimologia de la paraula falla, el que provoca que les dos festes tinguen bastants punts en comú. Però la nostra festa és més que la crema d’una estructura de fusta enmig del carrer, envoltada en música i amb vestits regionals, on també confluirien ambdues festivitats, ja que les Falles permeten també la investigació i recuperació de la indumentària tradicional valenciana.

Una altra festa on el foc juga un paper fonamental i que compta amb el distintiu de la Unesco és la japonesa Festa del Foc de Nachi. En el santuari Kumano Nachi Taisha, situat en la muntanya més alta d’aquesta localitat, es practiquen danses rituals al són d’una flauta i de tambors, emprant unes torxes que pesen uns cinquanta quilos, per donar així la benvinguda no a una estació de l’any, sinó a la deïtat Kumano i demanar-li collites d’arròs abundants.

A més del foc, un altre element present a la festa fallera són els treballs d’escultura i pintura. Aquest és un dels trets més representatius de les Falles: la construcció del monument faller i la seua dimensió; tota una expressió artística perquè gaudisca l’espectador, amb una crítica que envolta la idea de base i amb un significat concret.

Una festa que també va assolir el distintiu de Patrimoni Cultural Immaterial i que elabora representacions artístiques de cartó és el carnestoltes de Negres i Blancs de San Juan de Pastos. Es tracta de la festa més gran del sud de Colòmbia, on es creen unes carrosses coloristes que poden arribar fins als quinze metres d’altura i els trenta de llargària dins de la coneguda com a Desfilada Magna. A l’igual que les Falles, la tematització està present en aquestes comparses, que utilitzen des de la dècada de 1920 el cartó-pedra i la fusta per a la construcció de figures al·legòriques i caricatures inspirades en l’imaginari popular, les reivindicacions socials i els mites, tot i que en els últims anys s’està incorporant altres materials com

256

la fibra de vidre. Després de la festivitat són destruïdes, per tal de començar a crear les de l’any vinent.

Cal afegir altres celebracions que també compten amb el que podríem comparar amb els monuments fallers i que podrien semblar-se a les Falles. És el cas del carnestoltes de Putignano a Itàlia, la festa de la Zozobra de Mèxic, la nit de les fogueres o de Guy Fawkes al Regne Unit o la Cremada del Dimoni de Badalona, a més de les Fogueres de Sant Joan, d’Alacant. No obstant això, totes aquestes manifestacions culturals no estan reconegudes actualment per la Unesco. També cal esmentar el festival Burning Man, a Nevada, que reuneix cada estiu a més de 70.000 persones en una ciutat efímera que existeix només la setmana del festival en mig del desert, que culmina amb la crema d’un gran ninot amb forma humana construït de fusta. Ara justament el seu organitzador, Larry Harvey, està interessant-se per les falles i ha remés fa unes setmanes una carta a l’alcalde de València per aprendre de les festes valencianes per a pròximes edicions.

Foc i falla s’uneixen en una combinació on el detonant és la pirotècnia. Sense haver de tele transportar-nos a altres punts del planeta, La festa de la Patum de Berga durant el seu Corpus Christi, és una celebració que data del segle XIII i que va ser inscrita en la UNESCO en el 2008. El foc i els artefactes pirotècnics cobren un paper protagonista en aquesta festa religiosa, on un centenar de dimonis, denominats plens, dansen de nit al compàs del ritme dels tambors, molt similars al que ací coneixem com correfocs, a més de gegants que escupen foc com si foren dracs. Però la pirotècnia també ocupa a les Falles un lloc protagonista, ja que la festa no s’entendria sense els castells de focs artificials, les mascletaes o les cordaes i està present en diversos espectacles, en l’acompanyament de diferents actes i, sobretot, en la cremà dels monuments. També es recorre a ella de forma quotidiana a la setmana fallera, com per exemple els

petards de carrer i les despertaes. Segons els directors d’un portal de pirotècnia Mikel Pagola i Juan José Solá, en el seu article La pirotècnia autòctona, publicat en el Llibre Faller de 2013, “Açò són coses immaterials: pensem en les sensacions produïdes (vivències) durant un tret d’una mascletà al març fent-te sentir la màgia del creixement de la potència de tret fins al final extasiant”. Dit això cal remarcar que la pirotècnia en si mateixa ja és considerada com a art immaterial. En el cas valencià, gràcies a ella el cel s’ompli de formes de llum i color efímeres, que creen sensacions en l’espectador tant per la vista com pel soroll generat i un ambient peculiar, intangible però sense el qual no es coneixeria la festa com a tal.

La mascletà, a més, és un espectacle únic que només es dóna a la cultura valenciana, amb parts diferenciades en un ritual que comença amb l’autorització de la seua execució per part de les falleres majors de l’espai on es dispara, ja siga amb l’ordre dels representants fallers al pirotècnic o amb l’encesa de la metxa inicial. Després, com si es tractara d’una partitura musical, el pirotècnic i el seu equip de coeters accionen manualment o remotament les carcasses i traques que conformen l’espectacle sonor, transformant el soroll en quasi música, amb diferents moments terrestres i aeris, articulats en nombroses cadències que finalitzen amb el terratrémol final i els disparaments de tancament. Aquesta cerimònia també es dóna en altres moments àlgids de les Falles, com en la cremà, on la pirotècnia serveix com acompanyament a l’espectacle en el qual el protagonista és el monument envoltat pel foc. Tot i que altres festes valencianes comparteixen aquests rituals de soroll, foc i fum, com les Fogueres d’Alacant, va ser en les falles de València on es van instaurar i, després, es van traslladar fins a altres racons de l’autonomia. Per això és de vital importància el reconeixement de la Unesco, per tal de protegir aquestes manifestacions culturals que formen part de la idiosincràsia fallera, perquè no es perden com va ocórrer

amb altres elements que també configuraven la festa, com les traques corregudes que s’encenien al migdia i que recorrien els carrers per anunciar l’espai urbà de cada comissió fallera; una tradició que només perdura en les festes patronals d’alguns pobles valencians. No obstant això, aquesta cultura pirotècnica està molt arrelada a la Comunitat i són moltes les celebracions en què es gasten les traques, des d’una cerimònia civil particular fins a la festa per un triomf esportiu.

En resum, podem veure com aquestes festivitats i manifestacions culturals que ja han rebut la catalogació per part de la Unesco que ara reclamem a València tenen moltes convergències amb la nostra festa, ja siguen per les similituds amb els monuments, l’art, la pirotècnia o el foc. Però en el cas de les Falles, existeix una multitud d’elements addicionals que les envolten i que les enriqueixen. Durant tot l’exercici faller, es realitzen activitats culturals de tot tipus amenitzades amb música i dansa, de la mà de les bandes simfòniques i societats musicals, així com la jota valenciana. En aquest sentit, són múltiples els balls o les danses, al llarg del món, que ja tenen el suport de la Unesco. Per exemple, és el cas de la dansa de màscares dels tambors de Drametse, la dansa de la cultura yampara de Bolívia, les danses búlgares, coreanes, croates, xineses… Com a balls en si, també són nombrosos els exemples, on destaquen el tango, el flamenc o la samba brasilera. Ara és el torn de les Falles. La Unesco ha de reconéixer l’espai cultural que origina aquesta tradició valenciana. Una festa que a vegades és menyspreada per part dels mateixos valencians, a la que molt sovint no es dóna la importància que té com a manifestació cultural, però que en si mateixa és un important contenidor sociocultural que crea unes emocions difícils d’explicar si no es viuen en primera persona.

257

258

programa f

Foto: Paco Quiles

falla

estes

259

DISSABTE, 12 DE SETEMBRE DE 2015 Proclamació de les falleres majors de la nostra falla, Vanessa Peláez Guzmán i Paula Mesa Guerra.

DIMARTS 5 DE GENER DE 2016 Cavalcada de Reis Mags, amb la participació de les falles de la comarca.

DIVENDRES 25 DE SETEMBRE DE 2015 Proclamació de les falleres majors de la federació Junta Fallera de Sagunt (FJFS), Beatriz Alós i María Villar.

DIVENDRES, 5 DE FEBRER DE 2016 Nit d’Albaes del sector III, a Sagunt i Gilet.

DISSABTE, 26 DE SETEMBRE DE 2015 Exaltació de les falleres majors de la FJFS al Teatre Romà de Sagunt.

DEL 7 AL 9 D’OCTUBRE 2015 Setmana cultural AC Falla La Victòria, amb exposició al casal sobre la cervesa artesanal saguntina Murbitter i la celebració del Dia de la Comunitat Valenciana a la plaça Pablo Picasso.

DISSABTE 24 D’OCTUBRE DE 2015 A les 16 h, a la Casa de la Cultura, presentació de les nostres falleres majors i la seua Cort d’Honor. En acabar, sopar als salons Jardines de Mar Blau.

DIUMENGE, 25 D’OCTUBRE DE 2015 A les 10 hores, paelles organitzades per l’AC Falla Gilet amb la col·laboració de la Federació Junta Fallera de Sagunt i demés comissions falleres.

DIUMENGE, 15 DE NOVEMBRE DE 2015 II Trobada Fallera a Faura amb jocs infantils i posterior olla per a dinar, oferida per l’AC Falla Vila de Faura.

DILLUNS, 23 DE NOVEMBRE DE 2015 Donació de sang al casal de la Falla La Victòria, a partir de les 17 hores.

DIUMENGE, 3 DE GENER DE 2016 Visita als betlems per part de la FJFS i Reis Mags als casals fallers.

260

DISSABTE 6 DE FEBRER DE 2016 Playbacks dels majors, al pavelló poliesportiu René Marigil de Sagunt.

DIUMENGE, 7 DE FEBRER DE 2016 Playbacks dels infantils, al pavelló poliesportiu René Marigil de Sagunt.

DIVENDRES, 12 DE FEBRER DE 2016 Nit d’Albaes del Sector II, que inclou falles de Port de Sagunt; entre elles, la nostra falla per on passaran al voltant de les 23 hores. En acabar, si tenim temps, es repartiran les recompenses.

DISSABTE, 13 DE FEBRER DE 2016 Sopar de germanor en el Huerto de Santa María.

DIVENDRES, 19 DE FEBRER DE 2016 Nit d’Albaes del sector IV, amb comissions de Faura i Sagunt.

DISSABTE, 20 DE FEBRER DE 2016 Crida a càrrec de la fallera major de la comarca, en el Centre Cívic. La cercavila discorrerà des de l’Alameda del Consell fins els jardins de l’Antic Sanatori de Port de Sagunt. En el mateix acte es lliuraran les recompenses als distints membres de les falles de la FJFS. DIUMENGE, 21 DE FEBRER DE 2016 Reunió de les juntes falleres locals presents al grup conegut com G-6. Bateig del monument gran al taller de Miguel Ángel Royo.

DIMECRES, 24 DE FEBRER DE 2016 Presentació del nostre llibret i lliurament de premis del I Certamen literari infantil de la Falla La Victòria.

DIVENDRES, 26 DE FEBRER DE 2016 A les 20 hores, inauguració de l’exposició de fotografies a la floristeria Sayas. A les 21.30, Nit d’ Albaes Sector l, amb falles de Port de Sagunt.

DISSABTE, 27 DE FEBRER DE 2016 Per la vesprada, cavalcada de disfresses a Sagunt, amb la participació de la falla Vila de Faura.

DIUMENGE, 28 DE FEBRER DE 2016. DIA DEL SOCI VICTORIÀ A les 10 h, Entrà la murta pels diferents carrers del barri.

Pel matí, entrega dels llibrets als socis de barri de la Falla La Victòria.

Al migdia, menjar popular per als socis de barri.

Per la vesprada, entrega de premis culturals i esportius de la FJFS a la Casa de la Cultura de Port de Sagunt.

DISSABTE, 5 DE MARÇ DE 2016 Per la vesprada, cavalcada a Port de Sagunt. Partirà des de l’avinguda Mediterrani, fins a la plaça Ramón de la Sota.

DISSABTE, 12 DE MARÇ DE 2016 Visita als tallers dels dos monuments per arreplegar les falles DILLUNS, 14 DE MARÇ DE 2016 Plantà oficial de les falles.

DIMARTS, 15 DE MARÇ DE 2016 A les 9 h, despertà.

A partir de les 9 h visita dels jurats.

A les 15 h, concentració a la carpa per a visitar Gilet i Faura. A les 23 h, Disc-mòbil i grup de hip-hop local.

DIMECRES, 16 DE MARÇ DE 2016 A les 9 h, despertà.

A les 15 h, concentració a la carpa per a visitar Sagunt i el lliurament de premis.

A les 23 h, ball amb l’orquestra Calle Mayor.

DIJOUS, 17 DE MARÇ DE 2016

A les 9 h, despertà.

A les 15 h, concentració a la carpa per a visitar les falles de Port de Sagunt A les 23h, ball amb l’orquestra Magia Negra.

DIVENDRES, 18 DE MARÇ DE 2016

A partir de les 9h.

A partir de les IO h, Dia del Xiquet, amb globotà i jocs diversos. A les 17 h, continuació dels jocs, traca de caramels i més activitats infantils.

A les 20 h, tradicional berenar per als socis.

A les 23 h, ball amb l’orquestra Centauro A les 00 h, Nit del Foc de La Victòria. Castell de Focs artificials.

DISSABTE, 19 DE MARÇ DE 2015

A les 9 h, despertà.

A les 11 h, Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

A les 14 h, tradicional mascletà.

A les 22 h, cremà de la falla infantil.

A partir de les 00 h, segons I ‘horari establert i quan arriben els bombers, es llançarà el castell de focs artificials i, a continuació, es procedirà a la cremà de la falla gran.

La comissió es reserva el dret de modificar el programa.

falla ictòria 261

262

Foto: Paco Quiles

falla

col路laboradors.

263

265

266

267

268

269

270

271

272

273

274

275

276

277

278

279

280

281

282

283

284

285

286

287

288

289

290

291

292

293

294

295

Segueix-nos a:

www.fallalavictoria.es @FallaLaVictoria

296

www.facebook.com/FallaLaVictoria

solucions passatemps

sopa de lletres

el vent, la mar, la pera, l’ovella, el peix, el caragol, l’abella, el conill, s e l l a n i v e d n e el caragol, les dents, les formigues

297

298

socis i fallersd'

Foto: Paco Quiles

falla

honor

299

President Honorífic:

Miguel Àngel Alegría Almiñana

Soci d'Honor:

Il·lustríssim Sr. President de la Diputació de València, En Jorge Rodríguez Gramage

Fallers d'Honor:

Salones Mar Blau En José Luis Peláez Ruiz En Ramón Plumed Martínez

300

falla ictòria