Llibret Falla la Dula 2014

1

Falla La Dula 2014 EDITA: Associació Cultural Falla la Dula

PORTADA: Mario A. Soler Merenciano

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Llorenç Talens Garcia

FOTOGRAFIA FALLERES MAJORS i PRESIDENTS: Estudi fotogràfic Ke Foto

EQUIP DE REDACCIÓ: Noèlia Palomares Gascón Pura Palomares Gascón Mario A. Soler Merenciano Alícia Ortells Grau Laura Martínez Merenciano Anna Gómez Tur Gustavo Verdú Chover Alícia Ortells Grau Rosa Costa Company Rosa Corella Torres Amb la col·laboració especial de: Llorenç Talens Garcia

FOTOS FALLES DIVERSES: Estudi fotogràfic Ke Foto Cecília Juan Estefania Ferrando Etefania Arlandis Maica García Paco Juan Noèlia Palomares Anna Gómez Marina Martí

PUBLICITAT: Amparo Tur Cerdà Conxin Mollà Almiñana Salvador Almiñana Mollà Maribel Delfa Chover Mª José Martinez Merenciano Ana Talens Pellicer Carlos Torres Fillol Ana Benavent Gascón DISSENY I MAQUETACIÓ: Set i set Gràfiques “El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià” DIPÒSIT LEGAL: V-314-2012

1

FALLERA MAJOR DE TAVERNES 2014 (Empar Mayans Palomares) - Més i millor

3 4

DESPERTANT ELS NOSTRES CORS, VALÈNCIA RIU - Salutació del President - Dedicatòries per al President - On desperta la festa

7 8 10

PER LA SENDA DE LES FLORS JA VE L’ESTIU - Pròxima parada: falles - Unes falleres especials - Entre bambolines - Una flor, molts sentiments

12 14 16 19

CREUA EL CARRER LA XICALLA REPLEGANT ELS TRASTOS PA LA FALLA - Salutació del President infantil - Dedicatòries President infantil - La nostra xicalla - Creua el carrer la xicalla - Per als nostres dulerets

22 24 26 27 32

I MANTÉ LA TRADICIÓ D’ESTA CANÇÓ - El tresor de la Dula - El llegat valencià

34 35

HI HA UNA ESTORETA VELLETA PER A LA FALLA DE SANT JOSEP, DEL TIO PEP? - Esbós i crítica de la falla - Esbós i crítica de la falla infantil.

- La falla del meu carrer - Falles són falles

38 43 44 47

I VAN JUNTANT LO QUE ELS VEÏNS ELS VAN DONANT PER A BUIDAR EL PORXE - Tres històries, un dia - Projecte falles

50 53

I AMB UNA ESTELLA DEL MUNTÓ SE DU EL COMPÀS D’ESTA CANÇÓ - Música, Mestre!

- “El fallero”: l’himne dels fallers

58 60

EN LES CARES DE LA GENT TOT ÉS CONTENT - La gent de la Dula - Una cursa especial - Programació 2014

66 68 70

XIQUETA MEUA, QUE DEL CARRER ERES L’AMA - Fallera Major 2014 - Fallera Major Infantil 2014

72 73

PER CULPA TEUA TINC EL COR ENCÉS EN FLAMA - Dedicatòries Fallera Major 2014 - Dedicatòries Fallera Major Infantil 2014

76 78

NO TE SEPARES DEL CALIU DEL MEU VOLER, REINETA FALLERA - Salutació Fallera Major 2014 - Salutació Fallera Major Infantil 2014

82 83

QUE SI ME DEIXES UN NINOT TINDRÉ QUE SER - Falleres Majors 2013 - Resum falles 2013

86 88

HI HA UNA ESTORETA VELLETA PER A LA FALLA DE SANT JOSEP? PER A LA FALLA DEL TEU CARRER. - Guia publicitària 96 (NOTA: La lletra de la cançó “El fallero” fou creada per Maximiliano Thous Orts, l’any 1931, i està escrita en valencià col·loquial, no normatiu).

2

Fallera Major de Tavernes 2014 Empar Mayans Palomares 3

Cau la nit, els ulls pesen i volen tancar-se. De sobte, s’obrin més del que poden i miren immòbils el primer foc, la primera flama que surt del més alt del cadafal... En uns segons l’escalfor del foc farà que es tanquen de nou, però per mil·lèsimes de segons, lluitant per mantindre’s oberts, per no perdre’s cap detall.

Comença a sonar la música i sembla que les flames ballen al seu compàs devorant un per un cada ninot. Aleshores els ulls es tornen lluents, es banyen i cau la primera llàgrima, la de la tristor per l’adéu als dies de festa.

La segona no tardarà, i serà la de la satisfacció per haver aconseguit un any més plantar falla i fer festa gràcies al treball de la gent amb qui hem compartit grans moments. I arribarà la tercera, la que farà que altres ulls s’ompliguen també de llàgrimes...

I de sobte s’escoltarà eixa frase màgica per als fallers: “l’any vinent, més i millor!”, i tothom s’eixugarà les llàgrimes impedint que la quarta arribe a caure.

I és en eixos instants quan tot tornarà a començar, quan despertaran els nostres cors...

I els nostres cors van despertar...

I així un any més, ens vam posar en marxa en el mateix moment de l’adéu a les falles 2013, amb el cos desfet pels dies de festa, amb els ulls encara lluents per les llàgrimes caigudes, amb l’emoció a flor de pell de pensar en els moments viscuts en els darrers dies, o millor dit, en els darrers mesos, i que des d’eixos moments es convertien ja en records inoblidables, amb les darreres abraçades amb la nostra gent, sabent que en els propers dies els trobaríem a faltar... Amb tot això vam tornar a començar!

I vam començar ben fort, amb il·lusió i amb moltíssimes ganes de falla van anar apareixent els primers projectes, les primeres idees, i ens vàrem endinsar ja de ple en el que serà el 31é curs faller a la Falla la Dula.

Nous representants, algun canvi als monuments, més nits de revetlles espectaculars, moltes activitats infantils, un nou casal on poder reunir-nos i dur endavant tots els projectes i on, de segur, ens esperen molts moments especials... I, com no, una de les coses més importants per a la gent que formem aquest equip: un nou llibret en el qual poder oferir un any més als nostres fallers, festa, cultura i respecte per la nostra llengua.

El llibret que teniu a les mans ha nascut de casualitat, de manera inesperada, però amb molt d’esforç i moltíssima il·lusió. Mai no haguérem imaginat que podria nàixer un nou llibret mentre algú canta una cançó; una cançó especial que a tots els fallers ens emociona, molt més que un himne en els dies de falles i que a nosaltres, després d’analitzar-la i cantar-la una i altra vegada, ens ha fet pensar... Que gran és ser faller!

Així que, endavant, vos convidem a endinsar-vos al nostre llibret al compàs d’”El fallero” i esperem que gaudiu amb nosaltres. Gràcies a tots els que han fet possible aquest projecte, vos desitgem unes grans falles!

EQUIP DE LLIBRET DE LA FALLA LA DULA

Despertant els nostres cors, València riu

4

5

Fallers i falleres, em dirigisc a tots vosaltres, una vegada més, com a president de la nostra falla, la Falla la Dula. En primer lloc, vull agrair a la comissió per la confiança que ha dipositat en mi un any més i sobretot donar-vos les gràcies a tots per tot el suport i tota l’estima que vaig rebre l’any passat.

Com tots sabeu, són temps molt difícils per a moltes famílies, i és per això que vull fer una crida a tothom perquè deixeu de costat els mals moments i gaudiu de les festes josefines, ja que, per si alguna cosa es caracteritzen les falles és per l’alegria, per la germanor i pels bons moments; moments que, de segur, ens agradarà compartir amb tots vosaltres a la nostra falla.

Enguany tindré el plaer de compartir el càrrec amb tres persones molt especials. sònia, tu seràs la nostra Fallera Major; qui haguera dit que el teu home Raül em passaria el càrrec de president a mi i a l’any següent gaudiria eixe càrrec al teu costat! sé que estaràs a l’altura i que ens representaràs com cal.

A Mónica, la nostra Fallera Major Infantil, voldria dir-te que, encara que fa poc de temps que formes part de la nostra família, tu i els teus heu entrat amb força a la nostra falla; per això, vull que sapigueu que ens teniu presents per a tot allò que necessiteu.

Vicent, a tu et toca anar al capdavant dels més menuts com a President Infantil. La teua família és “dulera” de tota la vida i és un plaer compartir el càrrec de president amb tu. Els teus pares i el teu germà em tindran ací per a tot allò que faça falta.

No em cansaré d’animar a la gent jove perquè participe durant tot l’any a les activitats i feines que es realitzen a la nostra falla. També vull agrair-vos l’ajuda que m’oferireu durant el passat exercici i dir-vos que aquest any l’heu d’agafar amb les mateixes forces.

No puc oblidar-me de la persona amb qui compartisc la meua vida, Anna. Tu has sigut el puntal més fort que he tingut, i per això voldria agrair-te tota l’ajuda que m’has oferit. Has sabut coordinar la feina a la falla amb la família (que no és poc...). Moltes gràcies, bonica!

Per últim, però no menys important, m’agradaria donar les gràcies a totes les entitats col·laboradores, ja que sense el vostre suport seria molt difícil tirar endavant la nostra falla. sols em queda desitjar-vos que passeu unes bones festes falleres i que ens visiteu al nostre casal, el de la Falla la Dula!

Carlos Torres Fillol

CARLos ToRREs FILLoL PREsIDENT FALLA LA DULA 2014

Per a Carlos Carlos, què puc dir de tu? Que m’has ofert el teu braç per a desfilar, la teua mà per a ballar i la el teu muscle per a plorar! Has sigut el millor acompanyant que haguera pogut tindre en aquesta aventura, i no canvie cap dels moments que hem viscut junts per res del món. Gaudeix de cada instant d’aquest nou any de presidència com ho portes fent fins ara, sent 100% tu. saps que de suport no te’n faltarà i que a mi em tindràs sempre al teu costat. VIsCA EL NosTRE PREsI! Ceci La nostra amistat va començar fa anys en aquesta falla i ha arribat a quedar-se curta perquè ja som més que família. Els nostres fills, grans amics, i les dones... Quina casualitat! Ja es coneixien d’abans, quan l’època de l’arròs i dels babys de santa Maria. Quins temps, veritat? Però les falles ens han unit i hem creat este ambient tan familiar que tenim. sols tinc paraules d’agraïment per a tu i per a Ana, m’heu ajudat en tots els pitjors moments de la meua vida i heu fet que quan tot era negre ho vera blanc. Tot allò que diga es queda curt per a agrair-vos tot el que heu fet per nosaltres. Carlos, eres una gran persona, excel·lent president i millor amic. Gaudeix d’aquest any com mai hages imaginat, saps que del teu costat nosaltres no ens separarem. Felicitats Xarls!

Pepe, susi i les xiquetes.

Per a nosaltres abans eres un faller entre tants, però fa dos anys vam tindre el plaer de conéixer-te més. Tot va ser quan la teua dona es va incorporar a les delegades infantils. De la mateixa manera, hem pogut compartir molts moments amb les vostres dos perletes, Maria i Marc, que s’han guanyat un lloc al nostre cor. Des d’eixe moment els quatre heu fet que nasquera una gran amistat entre nosaltres.

Hem compartit grans moments... Recordes aquell mig any faller en què ens anomenares la teua “corteta”? Com a tal hem complit la nostra promesa, gaudint de fi de festes, dies i nits al casal, imposicions de bandes extraoficials i revetlles sense fi!

Quan pensem en un president simpàtic, fester, feiner, voluntariós, bromista, responsable, emprenedor, etc., sols ens ve al cap el teu nom. Carlos, ENHoRABoNA!!! sempre podràs comptar amb nosaltres. Gaudeix d’aquest any tant o més que l’anterior!! Una forta abraçada!

Rosana, Àngela, Rosa i Estefania A.

Has sigut el primer per a la festa, però també per a la feina: valent, conciliador, sempre al teu lloc i intentant ajudar a tots. Al teu costat ha sigut fàcil treballar, ja que tot allò que t’has proposat ho has aconseguit. Estem segurs que tornaràs a ser el millor president que pot tindre una falla. Carlos, et desitgem un gran any, perquè te’l mereixes, amic! sP i V

–Maria!

–Què vols Marc? I el papà, no està? De segur que se n’ha anat a la falla o de reunió de presidents.

–Maria!

–Què vols Marc?

–Aquest any torna a ser president?

–sí, Marc. Que bé ens ho passàrem preparant-li totes les sorpreses!

–Mamà, mamà! Haurem d’anar pensant ja en totes les coses perquè enguany també eixirem al play-back? I ens vestirem de fallers per pujar-li un regal?

–Clar que sí, ens vestirem i pujarem a donar-li un bes molt gran. Per cert, ja teniu la cançó a punt?

–No, mamà, encara recordem quan assajàvem amb Jordi. Que boig que estava! Cada vegada ballava d’una manera diferent! I el dia de la presentació, que Marc no volia posar- se la perruca?

–Quines rialles, veritat, Maria?

–Marc! I quan la mamà li deia al papà que anava ella a ballar i resultava que se n’anava a assajar amb tots els seus amics?

–Maria, Maria! I el dia que vam arribar a casa, que veníem de la presentació del Portal, i va anar a aturar el cotxe i es va endur una gran sorpresa en veure la seua foto de faller penjada de la façana de casa! El millor va ser la cara d’esglai que va fer, i quan es va girar cara nosaltres i dient-nos: “Maria i Marc, sabíeu alguna cosa?”.

–sí, han sigut Pepa i salva, és el teu regal! sabíem que ja començava la festa, que eixa setmana estaria plena de sorpreses per a tu. Volíem veure’t content el dia de la presentació, i així va ser. Va eixir tot a la perfecció…I que guapo que estava el papà amb el seu vestit nou!

Quines ganes teníem de pujar-te eixa moto que feia tantes setmanes que teníem amagada perquè tu no la veieres!

–Mamà, a veure que fem aquest any perquè serà difícil igualar l’any passat, de segur que el teu cabet no para de pensar.

–Marc, saps que no ens va agradar tant? Que el papà, quan ens havíem de vestir tots de fallers, es posava molt nerviós, perquè sempre pensava que féiem tard i quan arribàvem a la falla érem els primers!

Però així i tot, que bonic és tindre un papà president!

Carlos, totes aquestes paraules les hem tingut que resumir un poc, perquè si no tot el llibret de la falla seria dedicat a tu!

Volem que sàpigues que al teu costat estem per a tot, per a les coses bones i les dolentes (encara que sempre tenim més coses bones), i si el meu any de fallera major ho passàrem bé, el teu primer any de president ho ha superat tot, i com sempre diu el nostre amic Rossi: “la gallina vella fa el caldo més bo!”. És a dir, aquest segon any serà millor!

Ja el puc considerar millor, perquè sense esperar-nos-ho la nostra família ha augmentat gràcies a eixes dos grans xiques, Majo i Ceci. Quines falleres majors de bandera! No teniu preu!, Pareixem un quartet sempre en tots els llocs: de tapes, de presentacions, de fi de festa i, com no, els esmorzars a altes hores de la matinada!

Quin any més bonic que hem passat i quin any que ens espera junt a tota la colla d’amics que tenim sempre al nostre costat, amics de sempre I amics que hem fet ara en la millor falla de Carlos, gaudeix del 2014 junt a sonia, Mònica i Vicent, ja que és el vostre any. T’estimem, amor! Besets de Marc, Maria i Ana.

On desperta la Festa El despertar de la vida, del foc i del goig. La música comença a ressonar pels carrers i la pólvora crema l’ambient. La calidesa de l’aroma de la flor del taronger envaeix els sentits i tot és felicitat, nostra fallera major es dirigeix a la plaça per a anunciar l’arribada de les falles, la festa que més ens agrada.

I és que una acció tan ordinària, diària i usual com és el despertar es mostra com una actuació única, una vivència màgica i especial quan la figura més rellevant de les festes josefines clama al vent, al poble i a la vida que les falles són ací, que l’ambient festiu no és casual i que cal aprofitar l’oportunitat que aquesta terra ens ofrena, fent que predomine la germanor i un llustrós espurneig als ulls de totes aquelles persones que són valencianes de mena, falleres en essència, substància i qualitat, amants de nostra terra i de nostra llengua. orgullosos de ser valencians. És el pregó de la festa, un avís a l’explosió de colors i fulgor, el preàmbul d’un seguit de celebracions en honor a la Mare de Déu dels Desemparats, la patrona de tots els valencians, la guardiana i protectora dels nostres éssers més volguts; homenatges i processons per gràcia de sant Josep, patró dels fusters i enginyers, oferint-li també la mestria amb què els monuments són duts a terme i plantats front a cada comissió del poble.

Queda molta festa per davant, emotius encontres espirituals i personals, perquè la màgia de la festa de les falles uneix gent, esborra límits i enriqueix més si es pot la idiosincràsia d’aquest poble: el poble valencià.

Alicia ortells

Per la senda de les flors, ja ve l’estiu

Pròxima parada: Falles Com bé diu la nostra cançó: “per la senda de les flors, ja ve l’estiu…”; ja s’apropa el mes de març, mes per excel·lència dels valencians. I dins d’aquesta mensualitat, uns dies molt esperats: la setmana josefina. Però abans que arribe, hem hagut de passar tot un any de treball, d’esforços i, de tant en tant, alguna que altra dificultat. No obstant això, tot el treball es veurà reflectit durant eixa setmana.

La tasca durant tot l’any és intensa. Quan encara se sent l’olor de les cendres del monument, quan encara s’escolta el soroll d’algun coet pel carrer, tornem de nou a posarnos en marxa i deixem enrere un exercici faller. Encetem un nou any.

Pel mes de maig els nostres artesans ens fan arribar els esbossos, s’han d’escollir uns nous monuments, es contracten les orquestres per a les nits de falles, així com també la xaranga que amenitzarà les cercaviles, i tot això combinat amb les activitats que prepara la comissió.

Així arriba el dia del futbet faller, la festa de l’arribada de l’estiu per als menuts de la falla, els sopar de la signatura dels contractes amb els artistes fallers, la cridada telefònica a les candidates a ocupar el lloc d’honor per excel·lència en una falla, les falleres majors.

Arriba l’estiu i ens trobem amb la celebració del mig any faller, on les ja escollides falleres majors s’estrenen en el seu càrrec. A més, des de fa uns anys a celebrem la “Festa Eivissenca”, una nit plena de festa.

Arriba setembre i cal posar en marxa un munt de coses, entre les qual destaca la demanà de les falleres majors, un acte molt especial per a elles, ja que des d’eixe moment comença oficialment el seu any.

Al casal no paren de fer-se tot tipus d’activitats i cadascun dels membres de la comissió desenvolupen el seu càrrec i comencen a fer feina.

Arriben els assajos dels play-backs tant de majors com dels menuts, les idees per elaborar el nou llibret faller van prenent forma, va preparant-se la cavalcada del ninot, les delegades infantils ens sorprenen amb les seues activitats i, com no, sorgeixen les primers opinions per a la preparació de l’acte de la presentació de les falleres majors, un dels actes més importants i que comporta moltes hores de feina per part de moltes persones.

Una feina molt elaborada i molt ben preparada perquè no falte cap detall. La presentació és, sens dubte, un dels actes més importants en qualsevol falla, i en la nostra les persones encarregades fan any rere any un acte emotiu i immillorable. Escriure el guió, preparar els llums i l’escenari, la venda d’entrades, ajustar el decorat, encomanar les flors, tindre a punt les bandes, les traques i els castells de focs, avisar a la xaranga, tindre el bar a punt i també el fi de festa i els últims assajos del grup artístic. Tot això coordinat perquè l’acte siga perfecte.

I quan ja les nostres falleres són presentades o, com es diu últimament, exaltades, comença el camí per a les esperades FALLEs. Anna Gómez

Unes falleres especials Avui és un dia especial, un dia esperat amb molta il·lusió. Deixem enrere hores i hores de preparatius perquè tot estiga a punt per a aquesta vesprada. Un any més estic gelada de fred mentre em pentinen el monyo i un any més tinc un cuquet a l’estómac que conec ben bé i que no falta mai a la cita anual. Mentre van estirant-me els cabells, pense quantes vegades he viscut ja aquesta situació: ja són un munt d’anys i sempre amb moments semblants, però això sí, sempre amb la mateixa il·lusió que el primer dia i amb l’emoció a flor de pell.

vien quedat. Hores més tard vaig creuar per primera vegada la passarel·la que em va dur a compartir escenari amb la resta de xiquets de la falla, la majoria estranys per a mi, sense ser conscient que allí, envoltant-me, estaven aquelles xiquetes que avui són una de les coses més importants que tinc en la meua vida.

Només tenia sis anys quan em vaig vestir per primera vegada. Era una il·lusió que tenia des d’alguns anys enrere i crec que va ser una de les millors decisions que han pres els meus pares en la meua vida, ja que quasi trenta anys després puc dir que aquella decisió va canviar la meua vida. Vaig estar ben prop d’entrar a formar part de la comissió que hi havia al carrer de la meua àvia però, per coses del destí, l’àvia ens deixà per sempre i ja no passàvem els dies a aquell carrer. Tot i això la meua il·lusió per ser fallera continuava i els meus pares decidiren finalment apuntar-nos a la falla on pertanyien els fills d’uns bons amics.

Bé, després d’una estona recordant moments especials de la meua vida, un calfred em em fa botar: la perruquera ja esta posant-me la laca, és a dir, ja està el pentinat acabat. És l’hora d’anar a casa, pegar un mosset i posar-me el vestit per a anar a la presentació.

Jo no podia estar més contenta, la meua mare prompte va començar amb els preparatius per a fer-nos els vestits de valenciana, a mi i a la meua germana. Em semblava perfecte tot el que ella escollia, només volia que arribara l’hora per poder-ho estrenar tot, era feliç perquè havia complit un desig: ja era fallera.

En realitat no coneixia a massa xiquets en aquella falla, ja que mai havia viscut a aquell barri, i tot i que sempre he sigut un poc vergonyosa, no m’importava el fet de no conèixer a molta gent. Era tan gran la meua il·lusió per ser fallera que la resta poc m’importava.

Va arribar l’hora, recorde aquell dia com si fos avui. L’amiga de ma mare pentinant-me els cabells per primera vegada, ella semblava tindre la mateixa il·lusió que jo, per això havia estat en tots els moments previs a aquell primer dia ajudant a la meua mare a que tot estiguera a punt. Jo estava immòbil (tot i que sempre m’han dit que de menuda era molt inquieta) mirant per l’espill que tenia enfront com aquella dona em deixava un pentinat de fallera preciós. Va arribar el moment, era el nervi fet persona, els meus pares ens feien mil fotos, era la primera vegada que ens veien amb aquells vestits que tan bonics ha-

A poc a poc vaig anar coneixent a la gent que ens va acollir de la millor manera possible, mai m’he sentit nova en aquesta falla, i sempre he pensat que és això el que ha anat fent gran aquesta família fallera: l’ambient acollidor de la seua gent ha estat la clau de l’èxit.

Els nervis com cada any no em deixen menjar massa, així que ben prompte ja estic a punt per a enfilar el camí que em durà al casal perquè comence una de les nits més especials per a mi. De camí ja vaig emocionant-me, ja s’escolten alguns músics fent sonar els instruments i de les cases van eixint falleres i fallers vestits amb les millors gales per a l’ocasió. El grup va fent-se gran i en arribar al casal ja som bona colla, tots amb la mateixa satisfacció: poder gaudir un any més de la nostra festa. En arribar ja veig a algunes d’elles, guapíssimes com sempre. Prompte arribarà la resta, totes amb el somriure que ens surt sense adonar-nos-en quan acudim a qualsevol acte faller. Elles són aquelles xiquetes que estaven a l’escenari en aquella primera presentació, que dia a dia vaig anar coneixent al casal i de les quals ja mai m’he separat. Per a mi és un orgull veure’ns allí quasi trenta anys després amb el nostre vestit i amb la mateixa il·lusió de sempre. Elles són les meues amigues, les de sempre, la meua colla, unides per la nostra falla que va ser la que ens va fer amigues. Ací hem passat la infància, l’adolescència...

Hem viscut milers de bons moments i mai hem deixat de lluitar per la nostra amistat sempre al costat de la falla. Hem compartit moments únics junt als nostres pares i ara els compartim amb més felicitat si cap, amb els nostres pares i amb els nostres fills, per als quals totes desitgem una vida com la nostra: plena de moments inoblidables al casal. són molts els amics que jo he trobat a la falla i molts amics de veritat, però elles són especials per damunt de tots, elles són les meues amigues amb les que avui vaig a passar una altra nit de presentació i amb les que espere seguir compartint la meua vida.

Gràcies a la nostra estimada falla que un dia ens va unir per sempre i que tants anys després encara ens manté igual, gaudint de cada instant com quan érem xiquetes.

Pura Palomares

14

“Aquest Article ha participat al Concurs Lletra d’or de la FdF Junta Local Fallera”

15

Entre Bambolines Primer acte 1, 2, 3... Foscor, música de fons... Una veu en ‘off ’ anuncia que l’espectacle està a punt de començar...

Darrere del teló, entre bambolines, dits encreuats. Una vegada aquest s’obriga, ja no hi ha marxa enrere, tot ha d’anar sincronitzat amb la representació: escenografia, so, il·luminació, tramoia i tot allò que es necessita per a dur a terme una bona funció.

Al fons de la sala trobem la primera de les actrius, una de les protagonistes principals, que espera les ordres del director per eixir a escena, mentre a la pantalla es projecten imatges al compàs de la música en les que la veiem gaudint, feliç. L’actriu ara riu, està orgullosa de tot allò que ha vist, i és en aquest moment en què totes les mirades es concentren en ella. La música sona més alta, un pas rere altre i, a poc a poc, enfilarà el camí cap a l’escenari, on l’espera l’actor protagonista.

Entre bambolines, els tècnics de llum han canviat tota la il·luminació perquè els tramoistes pogueren canviar l’escena sense que el públic se n’adonara, mentre els protagonistes ocupen el seu lloc al mig de l’escenari.

16

A poc a poc, més actors van apareixent a escena. Entren i ixen amb l’acompanyament de les llums i la música, la funció està desenvolupant-se tal com estava prevista, el moment més important de la funció ha arribat.

La protagonista principal està a punt d’entrar a escena i entre bambolines els tramoistes s’afanen per tornar a canviar els decorats, sempre amb l’ajuda de la il·luminació i al mateix temps que el so.

De sobte, amb l’obertura d’un altre teló, descobrim un escenari il·luminat i ple d’actrius immòbils que formen un tot amb els decorats, són la seua part vivent. És en aquest punt quan l’altra l’actriu — podríem anomenar-la com la principal de l’acte— espera per entrar a escena. De la mateixa manera que ha fet abans la seua companya, quan finalitze la projecció de les imatges que donen a conéixer al públic un poc de la seua història, i sota la mirada atempta del públic que, impacient, vigila cada moviment que fa, creuarà la sala fins arribar a dalt de l’escenari. Ella també està impacient, ja que, encara que no és la primera vegada que ha pujat a l’escenari, avui sí que s’estrena com a protagonista i, al compàs de les notes musicals que ara altra

vegada ressonen fort, s’apropa a l’escenari, a poc a poc, com tantes vegades ha assajat, per trobarse amb els seus companys i continuar la funció.

Entre bambolines, l’ambient es relaxa un poc, les llums, la música i els decorats no s’han de canviar fins que finalitze l’acte; ara la feina és per als encarregats, ja que cada escena es va succeint i no ha de faltar ni sobrar res. Cal desenvolupar el guió marcat.

Continua la funció entre llàgrimes de la primera de les protagonistes que havia eixit a escena, els acomiadaments sempre són amargs, encara que siguen un fins demà, per això l’actriu no pot evitar que les llàgrimes també facen la seua aparició mentre es dirigeix al seu públic, al que tant estima. El seu paper s’ha convertit en el d’una actriu més, ja no és la protagonista, per això es mescla entre les seues companyes que continuen assegudes com unes espectadores més, als escalons que formen part de l’escenografia.

A l’escenari ara els protagonistes són ell i ella, un príncep i una princesa envoltats pels seus súbdits; ella, esplendorosa —és la seua nit—, acompanyada dels seus, està vivint un conte, un somni.

Ell no la deixa ni un minut sola, avui el seu paper és el de fer-la feliç, fer que es trobe el millor possible. Altres actors i actrius aniran entrant a escena, interactuaran amb els dos i desapareixeran, i els deixaran continuar sent els actors principals.

Ell l’acompanya fins a l’escaló més alt de l’escenografia, allí ha d’interpretar el paper de reina, i així un altre actor irromp a l’escena per rendir-li homenatge amb els versos més bonics que es puguen sentir.

Entre bambolines, els encarregats continuen expectants, no siga que alguna cosa falle a l’escenari i els actors no puguen improvisar.

El primer acte de la funció està a punt de finalitzar, ara tots els actors omplin l’escenari i amb un apoteòsic final amb la música i les veus dels actors al uníson, cau el teló.

Entre bambolines, els companys es feliciten, tot ha eixit com estava previst, encara que falta el segon acte, l’aplaudiment del públic en tancar-se el teló ha estat llarg i sorollós, senyal que mostra que els ha agradat. Estem en el descans i és el moment de revisar tots els elements de l’escenografia i de canviar els decorats per al segon acte. La sala es troba ara il·luminada, quasi buida perquè la majoria del públic s’ha alçat dels seus seients. segon acte 1, 2, 3... Foscor, música de fons... Una veu en ‘off ’ anuncia que l’espectacle està a punt de continuar...

Entre bambolines, el mateix nerviosisme, o fins i

tot més gran, que al començar l’acte, els tramoistes tenen més feina ja que ara els decorats van canviant més a sovint a mesura que va desenvolupant-se l’obra, que s’ha convertit en una gran coreografia. A la música i a la il·luminació no pot haver cap errada perquè els actors, ara ballarins, van al seu compàs i són els focus els que s’han d’acoblar a cadascun dels moviments corporals.

Una flor...Molts sentiments

L’acció ha canviat per complet, ara es desenvolupa amb seccions cantades i ballades, combinant música, cançó, diàleg i ball. El vestuari i el maquillatge són peces essencials perquè la caracterització dels actors siga la més adient.

Em vol, no em vol, em vol, no em vol,... Quants sentiments es poden tindre en una sola flor? I en un grapat de flors?

Sona la música i comença l’espectacle! A l’escenari els ballarins es mouen a l’uníson, desenvolupant la coreografia que els darrers mesos han assajat tant. Avui tot eixe esforç es veu recompensat pels aplaudiments de la sala. La seua representació ens porta a sentir que formem part de l’espectacle, ho fan tan bé que deixen al públic bocabadat.

Entre bambolines, la feina és estressant, cal estar molt pendent de la música per pujar i baixar tramoies dels decorats, al mateix temps els tècnics de llums han d’estar pendents també per donar més o menys il·luminació a l’escena, no pot fallar res. Els ballarins entren i ixen de l’escenari i es canvien de vestuari molt ràpidament, per això ho han de tindre tot a mà perquè la música no para.

I així, amb un ball espectacular, torna a caure el teló, però esta vegada per finalitzar amb la funció. El públic, convençut, ens ofereix un fort aplaudiment, mentre nosaltres, els que hem viscut la funció entre bambolines, ens quedem satisfets perquè hem estat a l’altura d’aquesta gran representació sense ser professionals, i hem pogut superar tots els obstacles ja que sempre hi ha alguna corda que no vol baixar, alguna actriu que entropessa o qualsevol altre contratemps que fa que perille l’espectacle.

Ara toca esperar un altre any per estar entre bambolines i poder escoltar: “senyors, senyores, benvinguts i benvingudes a l’acte d’exaltació de la fallera major de la Dula per a l’any...”.

Les flors tenen el seu propi llenguatge i ens ajuden a simbolitzar allò que volem expressar. Cada espècie simbolitza alguna cosa distinta, per tot això hem d’estar atents i triar l’adequada per a cada ocasió.

Una vegada ja has escollit la flor que millor expressa allò que vols dir, sols et queda lliurar-li-la a la persona que estimes. I així, hauràs arribat al moment culminant que tant havies esperat.

Si una flor pot donar tanta felicitat i emoció, anem a parar-nos a pensar que podríem fer amb un ram de flors, a qui li’l podríem regalar i quins sentiments eixirien del nostre cor.

Hola, sóc Blanca, i ja que m’han plantejat aquestes preguntes, m’agradaria descriure tot el que passa pel meu cap quan arriba el mes de març de tots els anys de la meua vida.

En primer lloc, m’agradaria que sabéreu que perquè a la meua iaia li agradaven molt les flors blanques. A més a més, m’ha deixat moltes coses bones, les quals em sent molt orgullosa de fer-les ara que ella ja no hi és.

A la meua iaia li deien Violeta. Ah, sí! Nom de flor també! Ella se sentia una dona afortunada, ja que les dos filles que tenia han seguit les seues mateixes petjades. Ser bones persones, bones mares i portar a les venes sang valenciana, és a dir, sang fallera.

Moltes gràcies a tots aquells que fan possible any darrere d’any la millor funció que pot tindre una falla, la de l’exaltació de la seua fallera major.

Noe Palomares “Aquest Article ha participat al Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

18

19

Violeta, la meua iaia, era la típica dona valenciana que any rere any, acudia a la capital a veure l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

Era el seu dia preferit, perquè s’emocionava quan veia aquella plaça amb la imatge de la mare de Déu envoltada de milers de flors.

Han passat molts anys i la màgia d’eixe dia segueix viva. Cada 18 de març sent la mateixa emoció que sentia la meua iaia. He pogut comprovar que no es viu de la mateixa manera una ofrena de flors des de dins que des de fora.

Qualsevol persona que està de peu al carrer veient com passen centenars de falleres amb els seus rams per tal d’oferir-li’ls a la mare de Déu, pot sentir emoció i alegria, tal com ho feia la meua iaia.

Però, ser tu eixa fallera que va vestida de valenciana, agafant fort un ram de flors i caminant cap a la imatge de la mare de Déu... No té paraules, sols sentiments, llàgrimes i molta emoció.

El moment d’oferir-li el ram i pujar la vista per veure a la nostra “geperudeta”, és el moment que tota dona valenciana espera els 365 dies de l’any, és el moment culminant de què abans havíem parlat.

Tinc 33 anys i porte vestint-me de fallera 27 , és a dir, 27 ofrenes de flors, i totes diferents! Unes perquè era menuda i sols volia donar-li el ram per demanar-li molta salut; d’altres, perquè era jove i m’agradava passejar-me amb el ram de flors pels carrers del poble fins que arribava als peus de la mare de Déu; i altres que... Quasi no m’ixen les paraules.

Després de tantes ofrenes, va arribar una molt especial. Ara ja no portava sols un ram de flors, sinó dos: un per a mi i un altre per a la meua filla Roser. Esta xiqueta és sang de la meua sang i tan sols amb uns dies de vida ja portava el vestit de valenciana al damunt. No podia creure que anava a presentar-li el meu trosset de cel a la mare de Déu!

Aquesta ofrena va ser tot sentiment, el cor em bategava més fort que de costum, els meus ulls s’il·luminaven amb les llàgrimes en el moment de passar per la plaça, davant de tanta expectació. Un cúmul de bones vibracions em va fer pensar que en aquest moment tan especial per a mi, era el moment en què a la meua iaia, des de el cel, li queien les llagrimetes d’emoció, en veure’m a mi i a la meua filla enfilades cap a l’ofrena de flors.

Laura Martínez Merenciano

Creua el carrer la xicalla, “replegant” els trastos “pa” la falla...

Hola a tots! Un any més les nostres falles estan a punt d’arribar i aquest any vaig a viure-les de manera especial. Per a mi suposa una gran il·lusió ser el president infantil de la nostra falla, i per això vull agrair a tots els “dulers” per haver-ho fet possible.

Tots els que em coneixeu sabeu que visc les falles des que vaig nàixer i que a la meua casa les vivim intensament i durant tot l’any, i és per això que aquest càrrec ha suposat una gran il·lusió per a tota la família. A tots ells, els vull agrair que hagen fet possible el meu desig; als meus pares que m’han ensenyat a estimar la festa fallera i al meu germà Salva que sé que ho viu amb gran il·lusió, ja que és un gran faller. gràcies als tres!

Als meus companys de viatge, Mònica,Sonia i Carlos, he de dir-vos que no puc estar més content amb la vostra companyia. Estic segur que junt a les nostres famílies viurem unes falles que ja mai oblidarem.

A tots els fallerets de la Dula, m’agradaria animar-vos perquè gaudiu de tot el que ens espera en les properes setmanes, i també recordar-vos que a la nostra falla tenim activitats infantils durant tot l’any, no vos les perdeu!

Per concloure, sols em resta desitjar a tots els fallers de Tavernes unes bones falles. Jo les passaré al costat de tots els “dulers” a la Dula i vos convide a viure-les amb tot nosaltres, no vos en penedireu!

Bones falles 2014 a tothom!

Vicent Enguix Brines President infantil

VICENT ENgUIx BRINES

PRESIDENT INFANTIL FALLA LA DULA 2014

22

Per a Vicent Hola Vicent, estes paraules van dedicades per a tu, ja que l’etapa que viuràs serà molt especial. Espere que tal com vages llegint pugues reconéixer qui sóc.

Tots saben en la nostra casa que vas a viure un moment especial i ple d’emocions, i per això volem acompanyar-te en tot. Jo personalment estic entusiasmat perquè des de ben xicotet que t’esperava, només vas arribar et vam inscriure a la nostra falla, que és la de la Dula, i després de deu anys viscuts amb mi en esta falla vas a ser el president!

Ja saps qui sóc? Per si no ho saps, t’ho deixaré un poc més clar.

Quan vas nàixer jo ja duia 9 anyets en el món , però t’esperava amb entusiasme. Des dels teus primers minuts de vida, en la nostra família hi havia una cosa clara: anaves a ser faller, com tots en casa. De la mateixa manera que la nostra cosina em va traure a mi de menut, jo et vaig traure a tu i des d’eixe moment que ja no has pogut separar-te de la falla.

Durant este temps, en la falla, t’has caracteritzat per ser un xiquet divertit, fester i dinàmic; és a dir, un xiquet que s’apunta a tot el que siga necessari. Que calia vestir-nos de fallers? Tu i jo ens barallàvem per veure qui es vestia abans. Que s’havien de tirar coets? Tu sense pensar-t’ho, metxa i bosseta plena de coets, i fins que no s’acabaven no paraves. Eres així de faller per a tot: per a disfressar-te a la cavalcada del ninot, participar en qualsevol cercavila, i per descomptat, no cal parlar dels play-backs que no sé si t’agraden tant o més com tirar coets! Enguany no podràs ballar, però podràs gaudir-ne de manera diferent, al costat de la fallera major infantil.

Has vist com et conec? Com supose que ja hauràs endevinat, sóc el teu germà Salva. He viscut tots estos moments amb tu i este any ho faré més a gust, no vaig a deixar-te sol, vull gaudir amb tu d’aquesta experiència fallera. Saps que no seré l’únic: el nostre pare, Salva, i la nostra mare, Resu, faran tot el possible perquè no et falte de res i estarem pendents perquè no ens faces cap de les teues...

Ja per acomiadar-nos, tota la família volem desitjar-te que gaudisques de tots els moments i que no perdes aquesta oportunitat de passar-t’ho bé. I ja saps, enguany el play-back des de la cadira!

Moltes felicitats Vicent, passa-t’ho molt bé, que enguany en casa tot el protagonisme és per a tu!

El papà, la mamà i el teu germà

Et desitgem que passes les millors falles de la teua vida. Sabem que ho faràs, perquè de fallerets com tu que els encise tant la festa i la Dula hi ha ben pocs. Sols volem dir-te que t’estimem i que els tios, Agustí i Encarna, Agustí i David, la tia Carmen i per suposat el xic, David, a qui tu ja t’has encarregat de fer que li agrade molt la falla, estarem al teu costat per a tot allò que necessites. Moltes felicitats Vicent, gaudeix al màxim! La teua família De part dels teus uelos i del teu oncle Vicent, que tingues un any de president inoblidable i que t’ho passes molt bé. Felicitats, bonic!

Ens agradaria felicitar a Vicent pel càrrec que està exercint com a President Infantil de la Dula.

Sabem que ho farà d’allò més bé, ja que li agraden molt les falles, sobretot pels coets. Estem segures que gaudiràs de tots els moments.

Enhorabona! Un bes. Maria i Júlia.

La nostra xicalla ADAHY CORELLA SANCHEZ ADRIA gARCIA ROCA ADRIAN gIMENO ORTIZ ADRIANA PELEgRI gARCIA ADRIANA SERVA gRAU AFRICA BOSCH SANSALONI AIDA VERCHER ROCA AINA LAPIEDRA HERNANDEZ AINHOA CAVAS CAMARENA AINOA gARCIA CLAR AINOA SALA SERVA AITANA MAgRANER gARCIA AITANA PALOMARES LAPARRA AITOR gRAU MERENCIANO ALBA APARISI SALA ALBA BENAVENT gARCIA ALBA gASCON TALENS ALBA PRIMO ESCRIVA ALEJANDRA FERNANDEZ MARTINEZ ALEJANDRO VERCHER MUÑOZ ALEx PEROMINgO BASTIDA ALExANDRA ALVAREZ gRAU ALExANDRA CRISTOBAL HERRERO ALICE CLEMENTE ADSUARA ANA ELENA SANCHEZ FELIx ANAIS BUFANTE JAREÑO ANAIS SORIANO MOLINA ANDREA BRINES FONS ANDREA gIMENO PERIS ANDREA HERREROS MERENCIANO ANDREA VERCHER RUIZ ANDREU PELEgRI gARCIA ANgELA MAgRANER PEREZ ANNA PARDO LIRIO ANTONIO ALMIÑANA PALOMARES ARNAUD SANCHIS gRAU AROA gIL gARCIA ASIER gRAU MERENCIANO ASIER PAREDES FERRANDO CARLA gARCIA MINgUEZ CARLES gIMENO PERIS CARLES TALENS SELFA CARLOS VERCHER gRAU CARME FABREgAT VERDÚ CELESTE SORIANO MOLINA CLARA CANTUS ENgUIx CLARA SANCHEZ gRAU CLAUDIA FERNANDEZ ALMIÑANA CRISTIAN SOLANES CAMARENA DANI gARCIA RODRIgUEZ DANIEL gRAU BO DAVID IZQUIERDO gOMEZ DAVID PERIS ExPOSITO DAVID RUIZ BLASCO DELIA TALENS CHORRO DORIAN PEROMINgO BASTIDA DULCE gARRIDO RODRIgUEZ ELENA VIDAL BOSCA ELSA PELEgRI MORENO EMILI ALVAREZ gRAU ENRIC CHOFRE TARREgA ENRIQUE gARCIA CLAR

26

ERIK ORTIZ SANSALONI ERIK SALA gONZALEZ EVA Mª RODRIgUEZ PALOMARES FABIOLA RIPOLL VERCHER FERRAN MARTI MAgRANER gALA VERDU PERIS gEMMA ZARZOSO VERCHER gERARD BRINES FONS gERARD FLORES NIETO gISELA MINgUEZ MARTI gUILLEM RODRIgUEZ CORELLA gUILLEM SANSALONI VERCHER HECTOR ESPINOSA SANCHEZ HUgO MARTI MAgRANER IAN BODI SANCHEZ IgNASI VERDU PERIS ISA MARTI BENAVENT ISABEL TORRES DARAS IVAN ALCANTARA BORRAS IVAN ESTRUCH gIMENO JOAN CERDA ALMIÑANA JOAN RIPOLL VERCHER JOAN VERCHER VERCHER JOAN VIDAL BOSCA JOANA FABREgAT VERDÚ JORDI PERIS ExPOSITO JOSE L. FEMENIA ESCRIBANO JUAN BORRULL FERRANDO JUDITH CISCAR SAIZ JULIA CREMADES ESCAMILLA JULIA PERIS PERIS JULIA SALA SERVA LAIA VILLEN RUIZ LARA MARTINEZ PERIS LAURA gREgORI PALOMARES LILIAN TORRES DARAS LLUM RIPOLL CORELLA LLUNA HERVAS gONZALEZ MAR ESCRIHUELA PALOMARES MAR FONSECA PALOMARES MARC TORRES BENAVENT MARC FERNANDEZ MARTINEZ MARC JORgE ALMIÑANA MARC SIFRES MORENO MARC ZARZOSO VERCHER MARIA BONONAD gARCIA MARIA PALOMARES SELFA MARIA SANSALONI SALA MARIA TORRES BENAVENT MARIO TALENS LOPEZ MARINA OLIVER MARTI MARTA ISIDORO gARCIA MARTA TUR BONO MINERVA PELEgRI gARCIA MIQUEL SIREROL BENAVENT MIREIA JAREÑO TALENS MIRIAM VERCHER RUIZ MONICA SALINAS BOSCH NADIA HERNANDEZ NAVARRO NAIARA BORRULL FERRANDO NEKANE MAgRANER SELFA NEREA LLINARES TORRES

NEUS gARCIA ESCRIHUELA NEUS TUR BONO NOELIA ORTIZ SANSALONI NOEMI gRAU gARCIA PACO ALTUR BONONAD PAU ALCANTARA BORRAS PAU RODRIgUEZ CORELLA PAULA HERNANDEZ NAVARRO PAULA VEgA VERCHER PEP TALENS FONS RAUL HERRERO gARCIA ROBERT VERCHER ROCA RUBEN ALTUR BONONAD RUBEN CRISTOBAL HERRERO RUBEN gONZALEZ DELFA SALVA FERRERES ESCRIVA SALVA gARCIA FERRI SANTI MARTINEZ gARCIA SARA gARCIA ESCRIHUELA SARA ISIDORO gARCIA SARAI ESTEBAN RODRIgUEZ SERgI HERRERA PALOMARES SILVIA CHOFRE TARREgA VALERIA PALOMARES LAPARRA VALERIÀ SAIZ SIFRES VICENT ENgUIx BRINES VICENT gOMEZ gONZALEZ VICENT J. MARTI HERNANDEZ VICENT PALOMARES SELFA VICENT SANSALONI VERCHER VICTOR PONS CATALA VICTOR TALENS PERIS xIMO SERVA gRAU ZARA BENAVENT gARCIA

...Creua el carrer la xicalla Existeixen molts “decàlegs dels xiquets” que intenten explicarnos com pensen, senten o actuen, però com més vaig llegint-ne, menys els entenc. Així que he pensat que en lloc d’intentar entendre’ls, vaig simplement a acceptar-los com són ells: uns “bojos baixets” que li donen sentit a les nostres vides. Eixes personetes que mai hauríem de deixar de ser.

Quan ja comença a fer olor de pólvora i les festes estan començant, tothom ix al carrer. Després del fred hivern, la gent té ganes de festa i de gaudir d’eixe solet que tenim ací a la nostra terra.

Les falles ens avisen que ja tenim ací la primavera. I tot és bonic i agradable. S’està tan bé al carrer mirant com van apareixent els primers ninots de la falla…Quin plaer! Quina tranquil·litat!

Oh, no! Acaba de sonar el timbre que ens avisa que s’han acabat les classes i estan a punt d’arribar els xiquets! S’ha acabat la pau i el relax…Eixes paraules no existeixen al vocabulari dels nostres menuts. I no existeixen perquè a ells no els fan falta. Mai estan cansats. Mai estan estressats.

Pressa? Ells no la coneixen. Són com un tsunami que s’ho emporta tot per davant.

Mira! Ja apareixen els més ràpids pel cantó. Segur que han vingut corrent. Hi ha uns quants que han deixat la motxilla a terra perquè els destorba per a jugar. Ni temps d’anar a casa han tingut!

A poc a poc va omplint-se el carrer. Fins fa cinc minuts açò era una bassa d’oli i ara comença la cosa a complicar-se. Mare meua! Si en un obrir i tancar d’ulls acabe de veure a deu….vint… .trenta xiquets tots dalt del muntó d’arena que s’utilitza per a falcar la base de la falla. D’on han eixit? Apareixen per tots els carrers! Déu meu, si no els fan baixar del muntó no sé si quedarà arena per a la “plantà”. Fins i tot hi ha uns que estan gitats, rodolant com si estigueren a la platja.

No vull ni pensar com tindran el cap…Les seues mares els hauran de dutxar tres vegades!

27

Ai, mira…Estan arribant una colla de xicotets. Van tots amb la mateixa bruseta, quina gràcia fan a eixa edat. Estos són més pacífics, com que són menudets…Però, ara que fan? Eh, les mares!

Que se’n van cap al muntó d’arena! No vull ni vore-ho… Ala, ala! Vinga a escampar tota l’arena!

Però què passa que de sobte estan tots fugint? Alguna cosa passa. A veure…Clar, ja ho entenc.

Acaba de vindre un home major amb una vara per a despatxar-los del muntó!

S’ha de vore, el carrer ara és ple de xiquets. Entre ells i els ninots que hi ha escampats no saps on mirar de tants colors com hi ha. Espere que eixos ninots estiguen fets de ferro perquè si no s’afanyen a llevar-los, ací perillen. Crec que han dit fa una estona que estan esperant a la grua. Que vinga prompte!

Allà damunt de la vorera hi ha un grup de xiquetes ballant i cantant. Eixes més o menys estan controlades. Mira que bé ballen…I ara què passa? Per què se’n van? Ah, és clar, els xicons estan tirant coets justet on estan elles i s’han espantat. Serà gran el carrer? Per a unes que teníem quietes…Bé, crec que això d’espantar-se no va amb elles. Estan tornant amb els seus coets i ara són elles les que els tiren als xicons! Ací no pots refiar-te de ningú! Pareix la guerra amb tant de coet!

Vaig a relaxar-me un poc mirant com l’artista faller dóna els últims retocs a uns ninots que, del viatge, s’han “pelat” un poquet. Mare meua si té este home pots de pintura i pinzells! Clar, en tindrà de tots els colors. Ai, ai, ai….Que em pense que….Escolte! Escolte! Que algú l’avise! S’han acostat tres menuts d’estos que tenen cara d’angelet i li estan agafant les pintures i els pinzells.

Ningú se n’ha adonat. Se’n van! Se’n van i s’emporten la pintura…..On aniran? Què voldran fer? No m’atrevisc a mirar. Van directes cap a un ninot que hi ha a un raconet amagadet i per les cares que porten les seues intencions no són massa bones. Que algú els pare o canviaran el ninot de color! Però i les mares d’eixos xiquets? Acaben d’obrir el pot de pintura...Han mullat el pinzell! Nooooo, pobre ninot! Ara ploren? Per què ploren? Han tirat els pinzells a terra en l’últim moment i estan els tres plorant? A veure….Clar! Si que els havia vist una persona…Correcte, l’home de la vara! Quin esglai els ha donat. S’ha amagat darrere del ninot i els ha pillat in fraganti.

El millor és que molt de plorar, molt de plorar, però no els ha caigut ni una llàgrima. Tenim ninot pels pèls!

Quina vesprada porte…Ací et toques del cor. I ara quin soroll se sent? Això que és? Pareix com si...El que faltava! Estan provant l’equip de so exterior i com que no està ajustat “cascarreja” un poc. No estaran pensant…Posar música, ara? Sí! L’acaben de posar. Ens han posat un disc de música per a xiquets, perquè estiguen torbats. Torbats? Torbats? Però si no es torben en res! Ni

tan sols escolten la música! No podria ser una musiqueta tranquil·leta?

Ala! Altra vegada tots dalt del muntó! Ja arriba l’arena fins a l’altra vorera. Com estan posantse! I la grua que no ve…

Quin ambient! Fa uns moments que han eixit d’escola i han canviat completament el paisatge.

La veritat és que s’ho estan passant d’allò més bé. S’ha de veure com els agrada als xiquets la falla. I això que és només el primer dia.

Ummm…Eixa oloreta la conec jo. Que bo, fa oloreta a xocolate! No em digues que hi ha xocolatada per als xiquets! Clar, si és que, com no paren, deuen tindre gana. El que no sé jo és si el xocolate serà el més convenient, si van sobrats d’energia! No seria millor una til·la? A veure si en sobra i ens en toca un gotet als majors, amb un poc de sort…Quina cua s’ha fet! Tots volen xocolate? A que no en sobra? Nyas! Ara a uns quants els ha caigut el got a terra i volen repetir.

Em pense que no hi haurà sort.... L’home de la vara també? I els muntadors també? Però si encara no han muntat res! Amb tanta gent, s’ha acabat el xocolate i, a més, els xiquets s’han deixat la meitat de gots plens per damunt de la taula. Pobrets els negrets de l’Àfrica si veieren eixos gots…

Se sent de sobte un soroll de… Una grua? Sí! Que bé! Ara començaran amb la “plantà”. Que es donen pressa o no hi haurà ni amb què ni què plantar...

A esta hora el carrer és ple de coets, música, rialles, colors, olors… Si encara en quedaven! Els més menudets que venen ara de la guarderia. Les mares han apurat…

Ara mateix deu d’haver al carrer uns dos-cents xiquets, encara que qualsevol els compta! I, a més, amb l’energia renovada perquè els han donat xocolate per a berenar. A qui se li ha ocorregut? Això no es fa!

Com que ja s’ha amagat el solet tan bo que feia, ha començat a fer un poc de frescoreta i el carrer s’ha convertit en una lluita mare-fill: la mare per a aconseguir que el menut es pose la jaqueta i el fill per a aconseguir que la mare es canse de demanar-li-ho. Total, el xiquet té una calor… Com que li han donat per a berenar xocolate calentet! Plors per ací, crits per allà, coets per més enllà, la grua que va a començar, la música per a xiquets sonant per tot arreu…Així són els xiquets i les falles!

Arrimeu-vos! Arrimeu-vos d’ací que la grua és molt gran i no cap! I ells per davant…Quin perill tenen! Si es torba un segon l’home de la grua li la posen en marxa. Mira quin comandament

porta més bonic, amb tant de botonet de coloret... Tota una temptació. Estan rondant i buscant l’ocasió propícia…Ací es mastega la tragèdia…Està agafant-me un nus a la panxa. Clar, com no he pogut tastar el xocolate…Per favor, feu una ullada als xiquets que estan ja dins la grua… I ara l’home de la vara està barallant-se a braç partit amb els de l’arena. Qui s’ha quedat controlant?

El conductor de la grua està preguntant per on comença, lluny de la cabina, i dos xiquets que ja s’hi han assegut dins...Adéu monument! Va ser bonica mentre va durar! I, xas! Els menuts han tocat els botonets que més boniquets ja no poden ser…I no passa res? Això quina grua és que no va? Estan mirant-se decebuts... No ho entenc, si la grua està en marxa…Per què no van els botonets boniquets? L’home de la grua es gira des d’allà lluny i rient els mostra un cinturó que té des d’on controla la grua… Ara resulta que els botonets no valien per a res! La grua es condueix des del cinturó de l’home! Els xiquets baixen de la cabina i com que esta no ha eixit bé i no poden parar de moure’s, on van? Correcte! Al muntó de l’arena… Altra vegada!

Com el xocolate va fent efecte, els xiquets estan desbocats i a, més d’escampar l’arena, han trencat els sacs d’algeps que hi havia a un costat per a falcar la base del monument i ara no es poden utilitzar…Quins crits! L’home de la vara està moooooolt enfadat. Ell no hauria d’haver begut xocolate, que ja està prou nerviós…Ara venen tres homes més a ajudar-lo, i fan baixar a tots els xiquets perquè van a començar. S’ha acabat el joc. I quan pregunten qui ha sigut el culpable d’escampar l’algeps…Resulta ser que no ha sigut ningú!!! Els xiquets no han tingut res a veure, misteris de la vida!

Una traca? Qui ha tirat ací ara, amb tot pel mig, una traca? Que cremarem la falla abans d’hora!

A l’altra part del carrer, una quadrilla de xiquets més majorets, i també algun ja ben grandet, han tingut la brillant idea de fer una traca amb un muntó de coets, i el lloc que han triat per a fer-la esclatar ha sigut als rotllos de gespa que hi ha preparats per a tapar tota la base de la falla quan ja estiga muntada. Fins i tot un tros de gespa ha eixit volant pels aires. Si no ho veig no ho crec…

Quina vespradeta portem! No la pensen que no la fan. En tenim de tots els colors! El pobre home de la vara ja no té prou mans, esta nit somniarà amb els xiquets! Avui s’ha guanyat el jornal ben guanyat. Els xiquets estan ja descontrolats…I l’home de la grua, no pot afanyar-se més?

Una segona ho intenta i fa un crit a veure…Res de res. A veure esta que crida ara…Tampoc.

Una de dos: o els xiquets estan sords (cosa probable, perquè amb tant de coet…) o es fan els sords. Quina paciència!!! Mentre elles van acabant de fer el barret i van desesperant-se, els xiquets no fan ni cas. El barret ja s’ha acabat, han de passar a l’acció. Intenten agafar els seus fills i obligar-los a anar a casa. Els criden, els amenacen i...Amb ells no va la cosa. Quina estampa!

L’home de la vara, que veu el que passa, se’n va tranquil·lament al casal, agafa el micròfon i diu amb la seua veu fosca, que se sent per tot el carrer, que tot aquell xiquet que no se’n vaja de seguida a casa a dormir, demà de matí no tindrà coets per a la despertà i que ara eixirà amb la llibreta a veure qui queda per allí per a apuntar els noms…xica! Com per art de màgia, ara se’n volen anar tots! Este home de la vara és el meu heroi!

I a poc a poc, els xiquets se’n van a casa i va quedant-se el carrer tranquil, cada vegada més tranquil. El soroll de la grua quasi passa ara desapercebut i, per si fóra poc, acaben d’apagar la música ambiental i m’adone que les orelles em xiulen. Allò pareix un altre carrer. L’home de la vara ja l’ha deixada i s’ha posat a agranar l’arena.

Açò deu ser “el soroll del silenci”. ARA SÍ QUE S’ESTÀ DE CATEgORIA… O NO? No estic còmoda, massa silenci tal vegada…Deu ser que tinc gana? No. Sé massa bé que em passa. I és que malgrat que avui pareixia que estava enmig de la guerra mundial, estic desitjant que siga demà perquè el carrer es torne a omplir de xiquets. Són l’alegria de tots els llocs, il·luminen els nostres dies i moltes vegades si no fóra per ells…

I pense que tinc ganes de tornar-los a veure perquè, si sóc sincera amb mi mateix, el que més m’haguera agradat fer esta vesprada, hauria sigut anar a embrutar-me amb les meues amigues al muntó d’arena. Després, ja hauríem vist com ho faria per a traure-me-la del monyo. no hi ha res com ser xiquet, encara que siga per uns moments!

Rosa Corella

Acaben d’encendre els llums. S’ha fet de nit i els peus ja els tinc congelats. Les mares ara comencen a carregar-se de paciència perquè arriba l’hora d’endur-se als xiquets a casa, però això avui pot ser tota una odissea. Ara una crida el seu fill…I es veu que no estarà ací perquè no apareix ningú.

30

31

Per als nostres “dulerets” Hi ha alguna cosa més bonica que fer somriure un duleret? Hores de dedicació, nits al casal per fer que els més menuts de la nostra falla puguen gaudir d’una estona divertida, on tan sols importa passar-ho bé. Les delegades infantils tenim eixa funció: que els nostres fallerets i falleretes gaudisquen i es divertisquen molt.

Cada divendres hi ha una activitat nova, una nova aventura, una nova experiència gratificant que fa que les nostres cares també tinguen un meravellós somriure. Activitats que fan que els dulerets i les duleretes compartisquen més que unes tisores o unes pintures: el sentiment que ens uneix, l’estima per aquesta falla que al cap i a la fi també es una família. Una família on tots els xiquets són ben rebuts i estimats des del primer dia que entren al casal, per això intentem que siga com una segona casa per a ells, on amb la companyia dels seus amics poden desconnectar de l’escola. Noves amistats, nous reptes, són el que les delegades infantils proposem als xiquets perquè disfruten dels 365 dies a l’any de la festa fallera.

Fallerets, falleretes, les delegades infantils vos esperem en cada activitat al casal amb els braços oberts.

No ho dubteu, veniu a gaudir d’una estona entretinguda, de segur que vos divertiu i així entre tots farem d’aquesta falla un lloc gran, divertit i, sobretot, un estil de vida per a tots els dulers.

I manté la tradició d’esta cançó...

El tresor de la Dula Despertant els nostres cors ells han vingut a la vida, nou solets que estimem molt i que ens omplin d’alegria.

Tots ells formen un gran tresor que fa augmentar la nostra família, nomes mirant-los hi ha prou per somriure cada dia.

Ells mantindran la tradició d’aquesta festa fallera que els seus pares han volgut que coneguen la primera.

Ací aprendran a fer festa, coneixeran molts fallers, gaudiran amb tota la resta, i amb la Dula aniran creixent.

Creuaran el carrer amb la xicalla, envoltats de música i coets, sabran treballar per la falla i seran uns fallers excel·lents.

De la Dula són el tresor, el futur i l’alegria.

Sigueu benvinguts tots a les falles i a la vida!

El Llegat valencià Avui és un dia trist però, al mateix temps, emocionant. Les mans em tremolen mentre agafe les últimes peces de roba del calaix, empente amb força la maleta amb les dues mans per poder tancar-la i agafe el retrat de la taula de nit per guardar-me’l en la butxaca dels pantalons, i és que aquest era el record més preuat del meu avi Josep: una fotografia d’ell i l’àvia Carme en la seua estimada terra just abans de marxar cap a l’Argentina. D’allò fa gairebé 60 anys, i avui la meua mare Pepa i jo viatgem d’Argentina cap a València per tal de satisfer l’últim desig de l’avi: ser soterrat amb Carme al seu estimat poble.

—Júlia, estàs preparada? Perdrem el vol!

—Sí mare, ja estic a punt, podem marxar!

La revista que ens havien repartit al vol se’m feia miquetes a les mans, estava molt nerviosa. Mentre mirava cap a l’horitzó el suau contrast del cel i la mar, recordava aquelles històries que el meu avi em contava cada mes de març; històries diverses però que sempre tenien el mateix tema en comú, com ell deia: “la festa més volguda pels valencians, les falles”. Recorde quan em contava com conegué a la meua àvia, una fallereta molt dolça de la falla del costat de casa. Va ser així com es va introduir al món de les falles, de la mà del que seria l’amor de la seua vida. Mai oblidaré la cara de felicitat de l’avi quan em descrivia les emocions que despertaven en ell les falles: el simple fet de llançar un coet davall la cadira d’un amic era tota una rialla, amb els dits negres de pólvora; el soroll de la gent que necessita fer el carrer seu i balla al compàs de la música que envaeix tots els racons de la ciutat; els monuments, fruits de l’esforç de tota aquella gent que s’uneix pel sentiment comú d’amor per aquesta festa i al quals tots miren bocabadats mentre l’artista hi dóna els últims retocs; les llums, que engalanen el barri, com si d’una fira es tractara, i els colors dibuixats en el cel al compàs de la traca que anuncia l’arribada de la fallera més esperada, que apareix envoltada de fallers i falleres vestits amb les seues millors gales.

I és que, descrit així, no és res estrany que, malgrat passar tants anys, l’avi Josep portara sempre al cor aquesta festa, i aquella era una de les raons del meu nerviosisme. Érem just a 18 de març, i no era ni tan sols la primera vegada que anava a València, però sí que era la primera que ho feia per Falles.

—Mare, ja han portat a l’avi?

—Sí filla, ja està a València! Ja pot descansar en pau, ja és a casa!

Aquelles paraules em van omplir de llàgrimes els ulls, l’avi ja no tornaria a estar entre nosaltres, però dins de mi va nàixer un somriure: ja estava a València, on seria soterrat amb la seua Carme. De segur que si poguera parlar diria: “xiqueta meua, ja estem a la terreta”, una frase que feia molt que desitjava pronunciar i que, al cap i a la fi, ja s’havia complit.

Feia molt de temps que esperava aquest moment, però allò que mai vaig imaginar és viure-ho sense ell al meu costat. En aquell instant un eriçó em va recórrer tot el cos en eixir de l’aeroport. Ja estàvem a terres valencianes i fins i tot l’aire que es respirava era indescriptible.

—És pólvora, filla. València fa olor a pólvora.

Vaig mirar fixament a la meua mare. Era més que evident: no era l’única que estava emocionada. Passàvem els carrers, els monuments es succeïen uns prop dels altres i els meus ulls no podien estar més oberts mentre miraven aquelles obres d’art plenes de llum i color i que prenien mil formes en un conjunt harmoniós. Les meues orelles no podien estar més atentes, escoltant aquell soroll incessant que esclatava per tot arreu prenent forma melodiosa, i les meues mans no deixaven de palpar tot allò que m’envoltava. Els meus sentits havien despertat de sobte mentre revivien aquelles històries com si d’un conte es tractara, com si sempre haguera estat predestinada a viure aquest instant, i és que a cada passa que recorríem era tota una experiència per a mi.

Finalment arribàrem a una històrica plaça abarrotada de gent, on un mant de flors precioses donaven forma a la verge més bonica que havia vist mai; flors que oferien aquells fallers i falleres amb els ulls vidriosos, mentre la gent cridava a viva veu elogis a la seua patrona. En veure aquella escena el meu cor començà a bategar amb virulència, i els meus ulls brollaven llàgrimes descontrolades, no podia controlar aquelles sensacions tan intenses, allò era molt més que una festa. De sobte la meua mare em prengué la mà amb força i em digué unes paraules que mai oblidaré: —Filla... Aquest és el verdader desig de l’avi, no sols que conegueres el teu llegat, sinó que sentires l’estima per aquesta festa que et corre per la sang!

Fou llavors quan vaig entendre que sempre havia format part de mi, que allò no havia fet més que començar i que mai més em podria separar del que era el meu llegat valencià: les Falles.

Rosa Costa Company “Aquest Article ha participat al Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, del “tio” Pep?

Esbós 2014 Artista: Alfredo Bayona Calatayud

CRÍTICA FALLA GRAN 2014:

JAPÓ, EL PAÍS DEL SOL NAIXENT, I ESPANYA, EL PAÍS DELS CORROMPIMENTS. INTRODUCCIÓ Un any més estem ací, a punt per a començar, carregats d’il·lusió i amb ganes de criticar.

Vos parlarem del Japó, el país del sol naixent, i també d’Espanya, el país dels corrompiments.

Ens sentim molt satisfets de poder contar un any més el significat del monument que a la Dula plantarem.

Barrejarem les costums, les festes i les tradicions de les terres valencianes amb la vida dels nipons.

Ens han encomanat la tasca de fer versos per al llibret, una feina que ens agrada poder fer-la tranquil·lament.

Tavernes no s’escaparà, que el panorama està calentet...

Això sí, no ho fem per cap guardó, perquè sabem que no guanyarem.

Vam haver de començar prompte, que els dies passaven volant, estàvem al mes d’octubre i la feina s’estava amuntegant.

Un continu tema d’actualitat tracta sobre l’ajuntament valler, que ha viscut els darrers mesos una gran lluita pel poder.

Anàrem al taller d’Alfredo, que ja enllestia el monument, i quan eixírem... Ja està clar!

Ja sabem de què parlarem!

De tot açò ja en parlarem, i de molt més si fa falta...

Ara volem que ens acompanyeu a fer una volta per la nostra falla.

PECES CENTRALS

38

Començarem pel més alt, per una imponent geisha que omplirà la plaça enguany durant els dies de festa.

Amb els ventalls que du a la mà li demanarem que vente fort a veure si podem espantar als carronyers que ens han dut al pot.

Ella ens porta la cultura japonesa, d’un país ple d’especialitats, que compararem amb Espanya, el país de les barbaritats.

Sense feina i endeutats per hipoteques salvatges haurem de ventar ben alt per a eixir d’ aquest xantatge.

Esta geisha, al nostre país, representaria els grans poders de banquers i càrrecs públics que manipulen els nostres diners.

Els banquers i els governants han format un gran equip en aquesta Espanya de lladres deixant-nos a tots ben ferits.

Aquesta dona tan elegant ha quedat bocabadada perquè encara està “flipant” de veure tanta animalada!

Esperem que la bona dona, amb nosaltres, no s’haja enfadat per haver-la representada com al poder més malvat.

No esperava trobar-se a aquesta colla d’ incompetents; ella pensava que a Espanya érem tots intel·ligents.

Veureu ací un gran guerrer disposat a lluitar fins a la mort, ens recorda a algun alcalde que ha demostrat ser ben fort.

39

Després de formar coalició entre tots els partits d’esquerres va esclatar la moció i començaren les guerres.

Es va canviar el vestit, desfent així un nou pacte, que no va tindre cap fi: només fou tot un desastre.

Una geisha aparentment normal va ser molt freda i llesta, va mirar per ella sola i s’oblidà de tota la resta!

Després d’ un temps d’incertesa, finalment ha quedat sentenciada com la geisha trànsfuga de Tavernes i no com a política honrada.

Ho tenia molt calladet, i a ningú li ho va xarrar, no volia que ningú sabera que al seu grup anava a estafar.

Nostre alcalde i el seu equip han de seguir treballant, sense que els afecte molt este tema i amb la intenció de seguir progressant.

Amb un antic samurai del poble, la geisha es va voler aliar, sense tindre en compte la veu d’aquells que suport li van donar.

40

ESCENA 1

ESCENA 2

A la millor terreta del món, ja no ens queda res per viure, gràcies a més d’ un mafiós ja només ens queda el turisme.

Amb molta força i coratge, el valencià vol lluitar contra un lluitador de sumo que no vol fer-li cap mal.

Els llauradors es desesperen, no saben per on tirar, per a ells tot són despeses, i les taronges penjant...

No perd l’ esperança de poder guanyar A l’immens home del Japó que ha estat tota la vida entrenant per a ser un gran campió.

Per això aquest llaurador s’ ha posat ja mans a l’obra disposat a fer de tot per a vendre la taronja.

Representen cadascú l’economia dels seus estats: una tan feble i fluixa i l’altra forta i amb qualitats.

Li ha posat tota la gràcia que tenim els valencians: una ruta turística per l’horta que sorprén als visitants.

La tecnologia del Japó té un èxit ben extens, tothom té a sa casa algun objecte japonès.

Un bon passeig per les terres per veure si les volen comprar; per a ell serà una eixida malgrat que acabe rebentat.

Però el valencià està convençut que no hi ha res com València, i que si no fóra pels polítics podríem fer-los competència.

Si va bé la passejada, faran tracte en el bancal.

La nipona estarà encantada i el llaurador ben pagat.

Amb el valor del valencià és amb allò que quedem, que amb poques expectatives segueix lluitant dignament.

ESCENA 3

ESCENA 4

Si per alguna cosa ens coneixen, és per la gastronomia, indubtablement, la dieta mediterrània és ben famosa ací a València i internacionalment.

Ha arribat l’hora de mostrar les tradicions més arrelades, dos dones ens ensenyaran balls típics i dansades.

El valencià vol demostrar que no hi ha cap plat igual que una bona paella feta amb tot el que cal.

”Alça l’aleta polleta” canta la valenciana, mentre la nipona, sorpresa, amb la cançó queda encantada.

Pollastre, arròs i verdures són aliments ben saludables i no tant de menjar ràpid que és dolent per a nosaltres.

El folklore valencià, l’ha deixat meravellada, no vol tornar al Japó sense aprendre la dansada.

El nostre convidat oriental ens ha volgut preparar el típic sushi japonès perquè tots el puguem tastar.

Podrien prendre exemple els polítics valencians, que no defensen els costums I ni tan sols hi estan interessats!

Ací a la nostra terra cada vegada hi ha més locals on podràs trobar-ne més d’aquests menjars tan especials.

Destrueixen la nostra història i les tradicions de veritat anul·lant els pressupostos amb polítiques d’austeritat.

Encara que nosaltres preferim menjars que són més “d’ací”, com la truita de creïlles o algun que altre embotit.

La japonesa no pot creure que ens sentim tan cremats, pensa que, a València, hauríem d’estar encantats.

Però no podem fer rebuig del dinar a què ens han convidat, encara que siga peix cru ens ho menjarem encantats.

Com pot ser que açò passe?

Si ací teniu moltes coses!

Cal posar-se seriosos i defensar el que és vostre!

ESCENA 5 Aquest any les Olimpíades han estat en boca de tots, perquè amb tot el que ens passa presentar-se és vergonyós!

Però podeu estar tranquils, les Olimpíades no ens fan falta, podeu vindre a la falla i relaxing cup of cassalla!

Després de dos candidatures, els de Madrid no ho van dubtar: tornem a presentar-nos a veure si podem guanyar!

A la senyora alcaldessa de Madrid volem donar-li l’enhorabona pel seu esplendorós anglès que ens ha deixat on tocava!

Com el país va tan bé, podem gastar molts milions preparant la candidatura que ens ha avergonyit a tots!

No hem pogut quedar pitjor davant de tot el planeta, esperem que ho obliden prompte i que no ens facen més la burleta!

Madrid va quedar eliminada, de les tres fou la primera, Istanbul tenia bon projecte I Tokio guanyà “de carrera”!

41

ESCENA 6

ESCENA 7

Grans construccions japoneses trobem en la nostra falla que ens mostren el poder d’un país on de crisi ni es parla.

Mireu aquest pescador fent allò que més li agrada en algun lloc encantador de la seua terra estimada.

Igualet que ací a Espanya, on també molt hem construït, i ens hem quedat com una aranya a punt de caure del fil.

A Espanya també hi ha afició, molta gent agafa la canya, ja que no tenen lloc millor per a eixir una estona de casa.

Sense feina i desesperats, ja no saben on anar, i a la vora del riu fan hores per a no calfar-se el cap.

Construïen sense descans, els grans especuladors, i ens han deixat una ruïna i pisos buits a milions.

Els bancs ens donaven diners i anaven fregant-se la mans, I els espanyols satisfets signaven tots encantats.

I ara, després d’uns anys, estem tots ben escaldats, sense casa i sense feina i per molts anys endeutats.

I per si això fóra poc, ens tiren de les nostres cases, mentre els governants espanyols només volen beneficiar-se’n.

Esperaven que a València triomfara l’Americas’s Cup, però fou tot un projecte dedicat al sector privat.

La gent que a la mar treballa s’il·lusionà amb el campionat, pensaren que treballarien, però ells res han guanyat.

Hi ha tantes coses en les quals invertir...

Però ells tan sols pensen en haver-se d’enriquir.

Enguany València, també, en les olimpíades ha participat, ja que anava a ser subseu de Madrid com a candidat.

No és que no ens agrade la idea, és que no trau trellat!

Això hauria de fer-se si anàrem tots sobrats!

FINAL Esperem que us haja agradat el passeig pel nostre monument.

Hem vist un poc de tot i criticat a molta gent!

Si us ha agradat el passeig, aquests dies podeu tornar, que les falles són molt curtes i hauríeu d’aprofitar!

Recordeu que, ara i sempre, a la Dula sereu benvinguts, que allí celebrem les falles com creiem que no ho fa ningú!

42

Mario A. Soler Merenciano

Esbós infantil 2014 Artista: Carlos March

Així es viu a Espanya, malgrat que ho vulguen amagar, venent-nos mil promeses que saben que no compliran.

Pura Palomares Gascón

43

FALLES,TRAQUES I BUNYOLS

Falles traques i bunyols, diu una cançó fallera, que a tots ens arriba al cor quan s’apropa la primavera.

44

Però sí que tots coneixereu eixe dolç tan especial que no pot faltar en falles després d’una despertà.

Ella ens anuncia que arriba la millor setmana de l’any, i tota València pren vida per a viure uns dies grans.

Els bunyols de carabassa, tots per falles volem provar acompanyats d’una bona tassa de xocolate calent per sucar.

D’això vos volem parlar en la nostra falla infantil, de falles i tradicions, el millor que tenim per ací!

Que després d’una paella, amb bona gent al casal un bon bunyol amb sucre és el millor que ens pot passar!

La música no pot faltar, la pólvora que no s’acabe, els bunyols acabats de fer per passar unes bones falles.

Què seria de les nostres festes si no tinguérem masclets, si ens faltaren les traques o no tiràrem coets?

Tot açò a la falla veurem, i us explicarem moltes coses.

Així que no parlem més, volem que ens acompanyeu!

Clar que no pot haver-hi falles si no hi ha pólvora pel mig, la gent es quedaria estranyada ja que notarien un gran buit.

Per a fer un bon passeig, farem una paradeta per comprar uns bunyolets i fer més a gust la volteta.

Els pirotècnics de la nostra falla, una gran “mascletà” han preparat, donant-li màgia a un monument al qual la pólvora no li ha faltat.

Alguns no recordareu a la típica bunyolera que en València omplia els carrers durant els dies de festa.

Mireu la fallereta major que fuig del soroll dels coets, no pot suportar tanta pólvora que esclata per tots els carrers.

El president està nerviós, no sap com arreglar-ho, encara queden molts dies i el soroll no pot parar-lo.

També hi veureu un faller, amb la dolçaina carregat, que representa l’esforç per dur la festa endavant.

Esperem que la xiqueta perda prompte la por als coets i que gaudisca de les festes junt a la resta de xiquets.

Cada any és més complicat mantenir les tradicions, ja que esta crisi ha arribat fins a l’últim dels racons.

La clau de sol ens recorda que la música no pot faltar.

En cada celebració valenciana els musics han d’estar.

Però com que tots sabem que els fallers som especials, lluitarem tot l’any sencer per celebrar les falles com cal.

A les falles, molt present, la música sempre està, d’alegria ompli els carrers mentre els fallers van ballant.

Res més tradicional que uns cantants d’albades amb les seues cançons populars que tots gaudim per falles.

Per això allà on estem, els fallers de veritat, sempre recordem les falles quan la banda va a sonar.

Els més menuts de la Dula volen aprendre a cantar, volen saber-ne, d’ albades, i poder-nos-ho demostrar.

Al monument trobarem un instrument molt valencià que quasi va desaparèixer i ara sembla que està tornant.

Nosaltres estem encantats de poder seguir escoltant les nostres cançons valencianes, que devem seguir impulsant.

Es tracta de la dolçaina, a la qual quasi vam oblidar, la sentim de nou a la festa gràcies a aquells que la fan sonar.

Nostra falleta infantil al 2014 ha de representar: falles, traques i bunyols, una falla per a mai oblidar!

Història, festa i tradició van lligades a la dolçaina.

Esperem escoltar el seu so i que en l’oblit mai caiga.

Fins ací fem la volteta pel nostre monument infantil.

Us ha agradat la falleta?

Si voleu podeu repetir!

Pura i Mario

45

La falla del meu carrer Els meus records d’infantesa de les falles estan marcats pel rubor. Cada vegada que s’acostava la festa de Sant Josep i plantàvem la falla al nostre barri, les rialles entre els fallers eren inevitables.

La gent té tendència a sobrevalorar les coses grans, i és per això que, quan plantàvem el monument, aquest provocava, any rere any, rialles esperpèntiques i acudits insolents, ja que la majoria de les vegades, de tan petit com era, semblava l’infantil. Pocs ninots, que semblaven repetits d’anys anteriors i un cadafal que seguia sempre la mateixa línia: gran i no massa ben acabat.

El que més m’impactava cada any era el tema, l’argument i fins i tot el títol. Sempre parlava del mateix, tant ens feia plantar un lleó com uns marcians Déu sap de quin planeta, la crítica sempre era la mateixa.

De vegades, costava esbrinar què volia dir la crítica entre aquells pobres ninots. Però cada 17 de març, tots junts anàvem a la plaça Major al lliurament dels premis i, com jo, poques persones més sempre esperàvem que tot fóra diferent a l’any anterior, és a dir, sempre desitjàvem amb il·lusió un bon premi.

Siga com siga m’he fet gran i tal com ho ha fet la meua falla, hem madurat, i és ara quan m’adone que tot en aquesta vida te un progrés i el que li ha passat a la meua falla és el millor que es podria demanar: anar de menys a més, millorant amb els anys com el bon vi.

Des de fa uns anys cap ací hem canviat la línia dels monuments, deixant enrere un fum d’anècdotes que mai oblidarem i que encara en l’actualitat sempre apareixen en algun que altre comentari. Com d’orgullosos ens sentim ara el dia de la plantà a mesura que veiem que el monument va prenent forma convertint-se en una meravellosa obra d’art!.

falles són ... falles Desperta il·lusió, alegria, convivència, bon humor. Uneix persones, sentiments, emocions.

Seria tot un tòpic dir que la festa fallera ompli d’alegria els carrers de la ciutat, però, és cert. Té un “no sé què”, que pot amb la tristesa, la depressió, l’amargura. En definitiva, és com un consol esperat per molta gent per oblidar qualsevol penúria. És música, és color, és olor, és art, és talent, és dedicació, és fervor, són tantes coses juntes que ben bé no sabria com descriure-les sense anomenar cadascuna d’elles.

Si lleves la música, no hi ha falles; si lleves l’explosió de colorit allà on mires, no hi ha falles; si lleves l’olor a pólvora, a bunyols, a paelles, no hi ha falles; si lleves la sàtira i el bon humor, no hi ha falles; si lleves la il·lusió, l’alegria i el bon fer, no hi ha falles.

Perquè falles no és sols una festa, és tot allò que u vol que siga, perquè cadascú les viu d’una manera diferent, que per a ell és especial, no només són tres dies o una setmana; tot aquell que viu la festa fallera la viu cada dia, cada moment de l’any. És per això que, o t’endinses com qui s’enfonsa a les profunditats de la mar per, simplement, gaudir de la seu bellesa, o et deixes portar de la mateixa manera que faria un tros de suro en mig de l’oceà.

Si bé ho penses, què són les falles? Tot allò que hem esmentat abans i que, a més a més, s’acaba amb la “cremà” del monument cada 19 de març?

Pot ser que siga així de ximple, però aquesta festa té una força tan gran i una magnitud tan enorme que qui l’estima sent que du un tros de València al seu cor, que forma part de la tradició de la seua terra i que és part de les millors festes de tot el món.

Gustavo Verdú Chover “Aquest Article ha participat al Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

Som molts els fallers que hem lluitat per tirar endavant aquesta falla i no ha sigut fàcil, per això ens hem de sentir orgullosos per tot allò que hem aconseguit.

Sincerament, ara sí que puc dir que, més que una falla, SOM UNA GRAN FALLA! Anna Gómez

46

47

Tres històries, un dia Després d’un any d’esforç i treball, hui és el dia en què podré comprovar els resultats de la meua feina. Totes les inspiracions que he tingut, la quantitat d’idees que he volgut expressar, les adaptacions que he fet dels meus pensaments a l’art, la relació que he trobat entre la bellesa i la realitat que vivim, la composició humorística en representació als temes d’actualitat... Tot això, veurà hui la llum.

Són les cinc de la matinada i he d’alçar-me ja per preparar tot el material que he d’utilitzar hui. Encara que ja tinc la furgoneta carregada amb tot el que necessitaré, sempre és millor fer una última miradeta per comprovar si ho tinc tot. Pintures, pinzells, pistola dispensadora, materials adhesius, fils d’ aram, peces de detalls, etc. Crec que ho tinc tot. En marxa! ...

Les set del matí, és hora d’ alçar-se del llit. No tinc gana, però he de desdejunar alguna cosa.

Són massa dies sense tenir apetit, i és degut als nervis que tinc. Des que vaig ser proclamada fallera major de la meua falla no he parat de tindre sensacions totalment diferents. M’he sentit com una reina a la presentació de la meua falla, on tota la meua cort em regalava una nit màgica en la qual em vaig endinsar sense perdre cap detall. M’he sentit com una estrella de cine quan estava al cim de la carrossa que em passejava per tot el poble, mentre tots aplaudien la meua presència i s’alçaven dels seus seients en veure’m arribar. M’he sentit com l’autèntica protagonista d’una novel·la en veure el fantàstic llibret faller que han elaborat els fallers de la meua comissió. Però, a mesura que passen els dies, em sent més malament. No tinc gana, no puc dormir com cal, estic més sensible... I és que el meu any com a fallera major va consumint-se, i jo no vull... ...

No he pogut dormir en tota la nit, només de pensar que hui és el dia que més t’agradava i no podràs estar ací. Ja fa sis mesos que vas marxar al cel, deixant-me sol en aquest món. Des d’aquell dia tot és d’ un altre color, d’un color gris. No aconseguisc veure les coses tal com les veia abans. Per molt que ho intente no puc. És difícil il·lusionar-me amb alguna cosa, i sentir-me motivat és quasi impossible.

Ho he perdut tot, si no estàs tu, ja no tinc res. Donaria la meua vida per tornar a veure’t, tornar a sentir-te, tornar a tenir-te.

Sé que hui era el teu dia preferit, i que sempre havíem de recórrer el poble per veure com poc a poc eixia l’art al carrer, com tu deies. No em veig capaç de fer-ho sense tu. Tu eres la que em feia veure d’una altra manera el que passava, em parlaves per explicar-me el que senties i em feies sentir a mi el mateix. Sense tu, no té cap sentit. ...

Sent que l’esforç que faig cada dia és més gran. Sóc més vell i em sent més cansat, se m’acaben les idees... Tot i això no tinc pensat rendir-me. O tal volta sí. La meua gent em diu cada dia que ja és hora de deixar la feina i descansar. No entenen que per a mi no és només una feina. És el que em fa estar viu. És el que em motiva a seguir endavant. Però tal volta tinguen raó i siga hora d’ acabar. Quan veja el resultat final, sabré quin serà el meu camí.

Ja tenim casi plantada la falla. Estic apunt de veure acabada una de les creacions més difícils per a mi, en la qual he volgut expressar tantes coses que no sé si la gent ho entendrà de la manera que vull. Ja estan lluint al mig del carrer les peces principals que tant han costat de traslladar. És hora d’ultimar els detalls i muntar les peces que falten tal com han d’estar. ...

Ma mare sempre m’ha aconsellat que visca el meu regnat d’una manera tranquil·la, he de mastegar-ho tot a poc a poc, notant cada sabor que m’aporta aquest camí. Però és inevitable sentir el que sent. No puc evitar pensar que açò s’acaba. Hui és el principi del final. Comença la setmana fallera, l’últim pas perquè tot acabe. Sent angoixa i no alegria, però he d’esforçar-me perquè no sigui així. Intentaré no estar trista i gaudir dels moments que em queden. ...

Sent que el barri comença a prendre vida, una vida de la qual no en vull ser partícip. Si tu no estàs, no vull sentir-me part de la festa. Em negue jo mateix. No vull ni mirar per la finestra per veure el que passa. Seria una falta de respecte cap a tu poder viure aquestes dates perquè sé com t’agradaven.

Tot l’any esperaves aquests dies, en especial el dia d’avui, el dia de la “plantà”. El dia en què els teus ulls s’omplien de màgia quan veien cada monument artístic que engalanaven el nostre poble any rere any, i on cada un dels monuments et feien sentir coses diferents, com tu deies. ...

Per fi. Ja esta muntada la falla. Vull veure-la sencera i per això retrocedisc unes quantes passes.

Mire cap avant. I allí està. Exactament com jo volia que fóra. La tranquil·litat comença a expandir-se pel meu cos. He pogut plasmar tot el que volia en aquest espectacular monument. Cada detall que hi ha em transmet el que jo volia transmetre. La impressió general em fa sentir un formigueig a l‘estómac.

Després de 45 anys com a artista faller, mai havia sentit el mateix. Sens cap dubte aquest és el millor monument que mai he fet. He pogut comprovar que com major és l’esforç, major és la recompensa.

La satisfacció que tinc no me la lleva ningú. Ara és quan decidisc que sí, que continuaré fent falles.

Falles com aquesta que em transporten a un altre món i em fan oblidar-me per uns moments de la meua vellesa i de les malalties que patisc. Falles com aquesta, que em curen a mi mateix i m’omplin de vida cada any. ...

És hora de veure el monument d’ aquest any. Estic nerviosa com una xiqueta que va a rebre un regal. Gire l’última cantonada abans d’ arribar al lloc on està situada la falla. Allí està. La gent em saluda, però jo no puc sentir ben bé el que em diuen, sols la mire a ella. De totes les sensacions que he tingut fins ara, aquesta és la millor. És pura bellesa. No puc descriure el que sent, sols sé que és magnífica, és espectacular. No he vist mai res igual. Ara ho entenc tot. Ara comprenc que no he d’estar trista perquè acabe el meu regnat. Tot el conjunt d’ emocions que he sentit serà meu per sempre. Meu i de ningú més. L’ artista faller ha sabut expressar el conjunt de sentiments que li ha aportat el seu camí com artista, i el mateix he sentit jo. Aquesta falla m’ha fet comprendre que el camí que he tingut sempre serà meu, i que el guardaré dins del meu cor sota la clau més forta que hi haja. No puc creure encara el que veuen els meus ulls. He connectat amb l’art. He sentit que em parlava. He sentit que em calmava i em tranquil·litzava. He sentit la meua falla. ...

He de baixar al carrer un moment, però tranquil·la, estimada, no és per veure les falles. Intentaré no mirar res. Està ple de xiquets que llancen coets i juguen pel carrer, però aniré per l’altre carrer i així evitaré veure’n més. He d’anar mirant al terra. He caigut un bac per no mirar com cal quan camine. Però, sense voler, mire cap amunt. I allí està. El monument de la nostra falla. Comence a sentir com una energia estranya envaeix el meu cos i fa que em pose de peu com mai ho havia fet. No sent cap dolor. Em sent com feia molt de temps, quan tu estaves amb mi. De fet, estàs amb mi. Estic sentint el que tu senties en veure l’art del carrer. Una sensació màgica que m’ompli de vida. Note que estàs mirant la falla a través dels meus ulls i em transmets el que significa per a tu aquest meravellós espectacle. Sí, jo també pense que és la millor falla que mai he vist. És el monument el que ens ha unit de nou. Ha desprès alguna cosa que m’ha fet connectar amb tu altra volta. Has sigut tu, amor meu, qui ha volgut sentir-me de nou i per això havia de baixar al carrer, perquè tu volies que ho fera. Per veure el que jo no volia veure, però tu si que volies que ho veiera. Perquè el que jo no sabia, és que anava a veure’t a tu, amor meu...

Mario A. Soler Merenciano “Aquest Article ha participat al Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

Projecte falles Per primera vegada no viuré les falles com sempre ho he fet. Des de ben menut he viscut el món faller de prop, participant en tots els actes que prepara la meua falla i en quasi tots els que es preparen al poble durant tot l’ any. Enguany estic estudiant fora de la nostra província i no he pogut participar en tot, com fins ara. Cada dia que passa està més a prop de la setmana fallera, els millors dies de l’ any.

Encara que sé que aniré a Tavernes per viure les falles de 2014, em sent distanciat de la nostra festa perquè són moltes coses les que m’he perdut. Per sort, tinc bons amics que hem fan arribar fotografies i vídeos per mostrar-me com va la cosa: com ha anat la proclamació, com de bé s’ho passen assajant per al play-back de la presentació, com de bonica serà la nostra falla d’ enguany... Encara que agraïsc que m’ho envien, en realitat em fan enveja. Però enveja sana.

Encenc l’ordinador perquè tinc ganes de veure fotos i vídeos dels anys anteriors. Ui, mira! El vídeo de la presentació de 2006! Que joves que estàvem tots, quasi ni em reconec a mi mateix! I que bé que vam ballar, però ja no recordava aquelles disfresses tan lletges. No puc evitar riure intensament. Ostres!

Les fotos de la cavalcada del ninot de 2009! Com va costar de fer aquella carrossa, pensava que mai l’acabaríem! Però tot esforç té la seua recompensa i aquell any vam guanyar el premi a la millor carrossa de Tavernes.

Vaig a buscar les fotos de les falles de 2011... Ací estan! Durant aquelles falles va ser quan vaig començar a eixir amb Laia, que encara que és d’una altra falla, la vaig conèixer mentre ballàvem amb l’orquestra que tocava al meu barri. Com la trobe a faltar! Tinc tantes ganes de veure-la! Per molt que em resistisc, em cauen les llàgrimes en veure-la tan guapa al meu costat quan pràcticament no ens coneixíem.

De sobte, el meu company de pis ix de la seua habitació i em pregunta: —Estàs bé? He sentit que reies molt però després semblava que ploraves. Et passa alguna cosa?

—No és res! És que encara que estic molt bé ací, trobe a faltar la meua terra, la meua gent i la meua festa.

—Ah, clar! Que tu ets de València i ja s’apropen les falles. Estaràs desitjant marxar al poble per a passar els tres dies de falles.

—Sí, clar que sí. Però les falles no són només tres dies, són tot l’any.

—Tot l’ any? Però no són tres dies els que planteu els ninots i després els cremeu?

—Què? No! A més, no sols plantem ninots i els cremem, fem moltes coses més.

—Si? Què feu durant un any? Però, que és ben bé una falla?

—Què dius, babau?

—Una falla és un grup de gent, vinculats per un mateix barri, que organitza tot tipus d’actes festius durant l’any. Al meu poble hi ha sis comissions falleres dividides per les diferents zones del poble. En cada comissió hi ha un nombrós grup de persones, en algunes hi ha uns tres-cents fallers, en altres uns cinc-cents...

—Si! Tu saps que jo estudie educació social a la universitat.

—I què és el què feu?

—Quina cosa? Les falles? Però no deies que no sabies res de falles?

—Doncs en cada època de l’any s’hi fan diferents actes i celebracions. Per exemple, vine i et mostraré l’acte de presentació de la meua falla d’aquest últim any.

—No, les falles no! Els projectes socials que fomenten el benestar en una mateixa comunitat de persones. És a dir, en classe ens han proposat fer un projecte en el qual hem de presentar unes activitats que haurien de realitzar una comunitat de veïns per tal de reforçar el sentiment de comunitat. I està clar que les falles són l’exemple perfecte! Sou un grup d’ amics i veïns que esteu units per un mateix sentiment: la vostra falla. Per ella, feu tot el que feu. Per ella, vos esforceu en preparar actes i projectes que us representen a tots. Per ella, sense adonar-vos-en, esteu reforçant cada dia el sentiment de grup. Això fa que us estimeu els uns amb els altres, col·laborant i ajudant-vos entre tots. Aquest tipus de relacions socials no es troben tan fàcilment pel món, doncs hi ha ciutats on la riquesa social és ben baixa i no hi ha cap vincle que uneix la comunitat o el barri.

—Uau! Tota eixa gent només és del teu barri? I aquests balls els haureu assajat moltíssim, no?

—Sí, aquests només són de la meua falla. Cada falla prepara el seu acte de presentació i han de reunir-se durant mesos per preparar-ho tot: discursos, música, play- backs... I quan acaba la presentació de cada comissió, hi ha una festa per a tots els fallers. Així que al poble tenim sis setmanes, entre gener i febrer, en les quals hi ha festa assegurada.

—Que bé que s’organitzen aquests valencians!

—Sí, i què?

—Doncs que això mateix estic donant a classe!

—Ostres, no ho havia pensat així!

—Sí, però tot no és festa. També treballem. Mira, aquest és el llibret que vam preparar per a l’any passat. En aquest llibret presentem tot el que farem durant l’any, amb els que seran els nostres representants, i fomentem la nostra llengua d’una forma interessant i divertida.

—Doncs ja ho saps! Has de contar-me moltes coses més sobre les falles perquè basaré el meu projecte de classe en la teua estimada festa fallera!

—Però, què estàs dient-me? Que cada barri, o siga cada falla, elabora el seu propi llibret cada any? I està fet pels propis fallers?

—Clar! Encara hi ha un munt de coses que no saps! Podríem estar parlant-ne de falles tota la setmana i, així i tot, no podria contar-t’ho tot. Però t’ajudaré amb tot allò que necessites.

—Sí, així és. També organitzem una cavalcada de disfresses on se celebra un concurs entre les sis comissions per tal de premiar les millors disfresses, la millor carrossa i la millor crítica local. Eixe dia és espectacular!

No esperava que el meu company s’interessara tant per les falles, i menys que les falles resultaren ser un exemple de projecte social que enforteix el grup mitjançant les seues activitats. Em fascina pensar que allò que a mi em resulta quotidià, per a altres persones és tot un experiment científic entre persones en el qual els vincles que ens uneixen juguen el paper més important. Jo simplement sóc faller, i ho veig normal. Però segons m’ha demostrat el meu company de pis, sóc tot un afortunat per haver viscut les falles durant tota la meua vida! I el que encara està per vindre... Visca la festa fallera!

—Aleshores, tots els que sortien ballant al vídeo també col·laboren en la cavalcada?

—Clar! Si això és el que ens agrada! El fet de poder reunir-nos per tal d elaborar o preparar coses per a la nostra falla i així, intentar deixar en bon lloc la nostra comissió.

—Uau! Les falles són tot un projecte social increïble!

Mario A. Soler Merenciano

I amb una estela del muntó “se” du el compàs d’esta cançò 56

Música mestre!

Com diu una magnífica frase atribuïda al gran filòsof alemany Friedrich Nietzsche, “la vida sense música, seria un error”. Personalment trobe que és una de les expressions més clares, contundents i honestes que mai no haja pogut escoltar, i és que no concep la meua existència sense l’influx enlluernador d’aquesta art tan noble.

El poble valencià és un gran amant de la música; tan sols hem de veure la gran tradició de bandes que tenim a les nostres terres i la gran quantitat de compositors de renom que han nascut i s’han criat, musicalment parlant, als nostres conservatoris i a les nostres escoles de música. El fet de veure a una banda que interpreta qualsevol peça en una cercavila és una imatge que qualsevol valencià guardarà a la seua retina per sempre. Les Falles, les festes de Moros i Cristians, la Magdalena o les Fogueres de Sant Joan són celebracions que pareixen impensables sense un bon acompanyament musical que guie cadascun dels actes. En Falles, per exemple, no hi ha cap dia en què no sone una banda pels carrers i un grup musical o una orquestra en una revetlla.

A banda d’açò, podem plantejar-nos la següent qüestió: en quin moment important de les nostres vides no hi ha un fil musical que faça de banda sonora? Si ho pensem durant uns moments, ens adonarem que en són ben pocs. Sopars d’amics i familiars, casaments, comiats de solter i soltera, batejos, comunions, etc., sempre acaben amb unes alegres notes que amenitzen l’ambient. Fins i tot, en algunes ocasions, s’utilitza la música –més trista, és clar– quan alguna persona mor. Què tindrà esta expressió artística que és pràcticament indispensable? Des del meu punt de vista la resposta és clara i es resumeix en una paraula: evasió. Quan escoltem, cantem, ballem o toquem música, es produeix una sinèrgia difícilment explicable que ens transporta al món de les sensacions. Algunes vegades ens identifiquem amb el missatge que transmeten les diferents obres o amb allò que simbolitzen, d’altres simplement deixem la nostra ment en blanc i ens abracem al “carpe diem” momentani. Al cap i a la fi, suposa un plaer per als sentits, la flama que encén la ment i els cors de molts de nosaltres.

Parlant de música no podem oblidar-nos de l’autèntic himne faller, “El Fallero”, compost pel mestre Serrano. No es poden concebre unes falles sense l’acompanyament de la seua melodia alegre i emotiva, que acompanya els fallers en qualsevol de les activitats i actes programats. Però si haguérem de destacar un dels grans moments en què sona la peça de Serrano, no podem oblidar-nos de l’acte principal, autèntic i originari de la festa fallera: la “cremà”, el moment en què un any faller acaba i altre comença; trist per a uns, de descans per a altres i de satisfacció per haver desenvolupat la seua tasca de manera correcta per a la gran majoria.

Així que, sense més preàmbuls, deixemnos portar per la màgia del do-re-mi-fasol-la-si i cridem ben fort: música, mestre!

Llorenç Talens Garcia Faller d’Honor de la Falla la Dula

Algú pot pensar que la meua postura és exagerada, però qui em coneix sap sobradament que no és així. La música és la benzina que fa funcionar el meu motor, allò que fa mostrar-me tal com sóc: una persona apassionada i somiadora. De segur que molta gent coincideix amb mi perquè sent les mateixes sensacions quan la sent o l’interpreta.

58

59

“El fallero”: L’himne dels fallers No podríem imaginar unes falles sense el soroll de les bandes de música que, creuant carrers i places, donen a la festa una alegria i animació úniques. La música està present en qualsevol acte faller, ja siga en la setmana fallera o en qualsevol altre com les cercaviles, l’exaltació, la cavalcada, etc). Una de les peces obligades per a la cercavila per la la seua popularitat és el pasdoble “El fallero”, compost l’any 1929 per Josep Serrano, i considerat com l’himne de les falles de València. Entre els seus intèrprets més populars trobem al cantant Francisco i al grup Els Pavesos, amb la veu de Joan Monleon.

Qui era Josep Serrano?

Josep Serrano i Simeón va nàixer a Sueca el 14 d’octubre de 1873 i va morir a Madrid el 8 de març de 1941. Durant la seua vida va compondre més de 50 sarsueles, algunes de les quals formen part del repertori habitual del gènere. A més d’El fallero va ser l’artífex de l’Himne de l’Exposició Regional Valenciana, declarat el 1925 Himne Regional i actualment Himne Oficial de la Comunitat Valenciana.

Encara no tenia cinc anys i ja sabia solfeig, i als sis ajudava al seu pare, que era director de banda i va ser el seu primer mestre, en les lliçons que aquest impartia en la seua acadèmia de música de Sueca.

Sense eixir del seu poble, va rebre lliçons de piano, harmonia i composició, i va tenir l’oportunitat de participar en els concerts de la banda de son pare. Va compondre algunes peces de saló per a piano, que foren arranjades per a banda pel seu pare, i que va estrenar amb la seua agrupació. També a Sueca, l’any 1888, va editar les seues dues primeres obres per al teatre, totes dues amb llibret del seu amic i futur periodista, Francesc Roig Bataller: la revista satírica Un poble de la Ribera i Alerta, que és estudiant!.

Sembla que la família va intentar que abandonara la carrera musical, però en 1889 Serrano es va traslladar a València per tal de continuar els estudis al Conservatori. Hi va estudiar violí, piano, harmonia i composició, aquesta darrera disciplina amb el llavors director de la institució, Salvador Giner. No va destacar pel seu aprofitament dels estudis, ja que sovint faltava a les classes “oficials”, estimant-se més als seus professors particulars. Pot ser que aquesta circumstància siga l’origen de les mancances tècniques que palesa la seua obra i que la crítica li ha retret.

A València va ser violí en l’orquestra titular del Teatre Principal, cosa que li va permetre entrar en contacte amb l’obra dels grans mestres de l’òpera. També va començar a substituir a son pare com a director de la banda de la qual era director. Va ser en un dels concerts de la banda que un càrrec polític important a Madrid, i natural de Sueca, va fixar-se en el seu talent i li va prometre una beca d’estudis. Serrano es va traslladar a Madrid l’any 1895, i després de diverses dificultats va aconseguir la beca i es va matricular al Conservatori.

A Madrid va presentar les seues obres a Ruperto Chapí i Tomás Bretón, causant una bona impressió.

Lamentablement, per motius polítics es van suspendre totes les beques i ajudes, quedant Josep Serrano en una precària situació. Des de l’any 1896 al 1899, i per a poder sobreviure, va haver de compondre cançons i dedicar-se a la crítica musical, a més de donar lliçons de piano, tenint entre els seus alumnes a qui, anys després, seria famosa pianista i compositora, Maria Rodrigo (1888-1965). L’any 1896 va participar en la fundació del Cercle Valencià de Madrid i va compondre l’obra Les Albaes per a un homenatge que l’esmentada institució va retre a la soprano valenciana Felisa Lázaro. A través de la seua tasca com a crític va establir relació amb Manuel Fernández Caballero. El mestre murcià, paladí del “género chico”, estava quedant-se cec, i va contractar Josep Serrano per ajudar-lo en la transcripció de la sarsuela Gigantes y cabezudos. Havent quedat content amb el treball del jove compositor, li va encarregar la finalització de la sarsuela La Virgen del Puerto.

L’any 1899 s’inicia la vertadera carrera teatral de Serrano, que arribà fins al 1930, any en què va deixar de compondre, amb una producció de més de 50 títols. En aquest any, els germans ÁlvarezQuintero li van oferir el llibret de la sarsuela El Motete, que va estrenar en el Teatre Apolo de Madrid.

També l’any 1899 és el del seu matrimoni amb Isaura González, amb la qual va tenir 8 fills.

Entre els èxits més destacats de la carrera de Serrano cal esmentar Moros y Cristianos (1905), sarsuela de costums valencians amb un final tràgic, poc comú en la sarsuela; Alma de Dios (1907); La alegria del batallón (1909); El carro del sol (1911) l’acció de la qual se situa en el Perelló, on Serrano posseïa una vil·la per a passar-hi l’estiu; La canción del olvido (1916) amb un ambient més pròxim al de l’opereta centreeuropea; Los de Aragón (1927); Los claveles (1929) i La Dolorosa (1930) en les quals intenta un particular neoromanticisme, sense sortir-se’n de l’esquema “chico” d’un acte, i la composició de la qual potser va estar influïda per la mort d’un fill del compositor.

La Dolorosa és la darrera obra que va estrenar en vida, apartant-se de la creació l’any 1930 fins a la seua mort l’any 1941. El 1943 es va estrenar a València la seua única òpera, La Venta de los Gatos, projecte que va arrossegar pràcticament des dels seus inicis com a compositor d’èxit, i que va deixar inconclusa.

Entre les seues obres no destinades al teatre, cal destacar l’ Himne de l’Exposició Regional Valen-

ciana, que va ser estrenat en la inauguració d’aquest certamen, el 22 de maig de 1909. Aquest himne va ser declarat Himne Regional l’any 1925 i el 1982, no sense polèmica, Himne Oficial de la Comunitat Valenciana. La lletra que Maximilià Thous i Orts va escriure no és oficial.

Va compondre també l’oda València canta per a banda i cor, himne commemoratiu de la coronació de la Mare de Déu dels Desemparats, encàrrec de la Diputació de València l’any 1923.

Tingué una gran relació personal amb diversos compositors del País Valencià, entre d’altres Pasqual Pérez Choví i Justiniano Latorre Rubio, que passava temporades a la platja amb ell.

Josep Serrano irromp en el panorama de la sarsuela en el moment en què estan desapareixent els tres pilars fonamentals del “género chico”: Ruperto Chapí, Federico Chueca i Manuel Fernández Caballero, i a la seua manera els reemplaça, allargant la vida del gènere fins a la dècada de 1930. Així, el medi natural de Serrano és el del sainet líric en un acte, col·laborant amb els llibretistes més reputats del gènere: els germans Álvarez-Quintero i Carlos Arniches. Es tracta d’obres curtes, generalment còmiques i amb pocs números musicals sovint basats en temes folklòrics, de vegades genuïns i d’altres reinventats. És destacable en Serrano la seua facilitat per a la melodia, que sona espontània i natural, sovint amb un aire italianitzant. Se li ha retret una dèbil consistència tècnica, sobretot en les obres de la seua primera i segona dècades creatives (de 1900 a 1920). Amadeu Vives va declarar respecte a aquesta qüestió: «Si Serrano sabera quelcom més que solfeig, cap músic menjaria a Espanya; llevat d’ell».

Potser a partir de La canción del olvido (1916) es pot advertir un major enriquiment en la seua tècnica i una major estilització orquestral. Hi ha un abandó dels temes de dansa pels cantables, una major durada dels llibrets (potser deguda a la irrupció dels nous llibretistes com ara Sevilla, Romero o Fernandez Shaw) i una orientació cap a un sentimentalisme molt particular. Però també en aquesta segona etapa s’aprecia una certa desorientació en els temes, cosa que el fa endinsar-se en l’opereta i la sarsuela regional (o d’espardenya), tan de moda en l’època.

Segons Carlos Gómez Amat «...Serrano posseïa un do melòdic natural que molt sovint salvava la seua insuficiència tècnica i, fins i tot, ocasionals faltes de gust. La seua millor època és el sainet, tombant després en llibrets més que dubtosos amb els quals la música se’n ressent. Però, uns i altres, han romàs en el repertori, i la desigualtat de Serrano no és sinó el fruit dels vacil·lants camins que la sarsuela del moment anava recorrent, ferida ja mortalment però amb prou vitalitat com per a arrossegar-se bastants anys».

Com va nàixer el pasdoble “El faller”?

El faller va ser compost l’any 1929 per Josep Serrano, per encàrrec de la Societat Valenciana de Foment del Turisme, com a peça obligada del concurs de bandes de musica de les Falles. Es va estrenar el 18 de març del mateix any a l’Exposició Regional Valenciana, i va aconseguir una gran popularitat que prompte aniria en augment, sobretot quan se li va posar lletra i va poder ser cantat.

Com ja hem vist, el símbol musical de les festes josefines va ser escrit en 1929 pel mestre Serrano en la seua casa de Madrid, però, quina és l’enigmàtica història que envolta a aquesta composició?

El famós pasdoble naix a instància d’un amic del mestre i component de la Societat Valenciana Foment del Turisme, que el visita al Perelló i li demana una obra, que seria inclosa com a peça obligada en un Certamen Popular de Bandes. José Serrano torna a Madrid i s’oblida, fins que en l’any 1929 el mestre comença a rebre cartes i telegrames preguntant per la composició musical, en les quals li diuen que sols falten uns dies perquè els xiquets isquen als carrers entonant el vell pregó: “Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep”.

Una nit, després d’un assaig, es tanca al costat del piano i decideix complir el seu compromís. Una nit va ser suficient per a compondre la melodia, enviar-la al copista i fer-la arribar a València amb temps suficient per a poder repartir-la entre les bandes del certamen. Així, el pasdoble intitulat “El fallero” va ser estrenat el 18 de març de l’any 1929 i va ser molt aplaudit. La banda que va aconseguir el primer premi va ser la de Riola que, a més, la va haver de repetir diverses vegades.

L’any 1931, després de finalitzar els festejos fallers, Maximilià Thous, en una de les seues visites al Perelló, li recorda al mestre que en més d’una ocasió li havia indicat la il·lusió que li faria que aquest pasdoble tinguera lletra, així que el poeta escriu una lletra amb bon sentit del ritme que encisa a Serrano i la dóna per bona.

Els dos autors van convenir a donar-la a conéixer al públic en les festes falleres. A aquest efecte Maximilià Thous va fer una representació teatral que seria l’escenificació del pasdoble com a pretext perquè es cantara la lletra. I així, un 13 de març de 1931, en el desaparegut teatre Apol·lo, s’estrenà amb lletra inclosa.

Fonts:

http://www.lasprovincias.es/ http://www.wikipedia.org/

La gent de la Dula

66

ADRIA FERNANDEZ TUR

CARLOS TORRES FILLOL

GEMA CORELLA TORRES

JUAN PEDRO SALINAS NAVARRO

NEREA LIBRO ESCRIBANO

SALVADOR GOMEZ TUR

ADRIA FERRI CANTUS

CARME PERIS GRAU

GEMMA VERCHER DIAZ

JULIA PALOMARES CABANILLES

NOELIA PALOMARES GASCON

SALVADOR GRAU GIMENO

ADRIA RAMON SANCHO

CARMEN BLASCO BRINES

GUSTAVO VERDU CHOVER

JULIA TALENS MOLLA

NURIA ALMIÑANA MOLLA

SALVADOR RIPOLL GRAU

ADRIA SALOM MARTINEZ

CARMEN ESCRIHUELA PALOMARES

HECTOR SOLER MERENCIANO

LAURA ESTRUCH ESCRIVA

OLGA ALMIÑANA BORRAS

SALVADOR SOLANES CANTUS

AGUEDA OLIVARES GOMEZ

CARMEN HERRERO CORELLA

HECTOR TALENS CISCAR

LAURA GARCIA MINGUEZ

OSCAR IZQUIERDO SANCHEZ

SALVADOR TALENS CORREOSO

AGUSTI BLASCO BRINES

CARMEN PEIRO JAREÑO

HECTOR VILLEN RUIZ

LAURA GRAU IBAÑEZ

OSCAR OLIVER DONET

SALVADOR TALENS ESPI

AGUSTI BLASCO MARTINEZ

CARMINA HERRERO GRAU

HORACIO GARCIA DONET

LAURA MARTINEZ MERENCIANO

OSCAR RIPOLL FERRI

SALVADOR TENT FERRANDO

AIDA MELO FERRI

CARMINA PERIS ALMIÑANA

IGNASI P. GRAU VERCHER

LAURA MOTA AREVALO

OSCAR TALENS CISCAR

SALVADOR VERCHER DIAZ

AINHOA PARDO LIRIO

CAROLINA GRAU SANCHIS

INGRID ESCRIHUELA CORCHERO

LIDIA GRAU BORRAS

PATRICIO ZARZOSO ROMERO

SALVADOR VERCHER ESTRUCH

AINOA CISCAR VIECO

CECILIA JUAN FERRANDO

INMA ALMIÑANA MOLLA

LORENA ZANON PALOMARES

PAULA GRAU FELIX

SANDRA GRAU BO

AINOA TOMAS FELIX

CELIA LAPARRA PEREZ

INMA LOPEZ PALOMARES

LUCIA ENGUIX MEDRANO

PAULA SEMPERE FELIX

SARA SALA ALVAREZ

AITOR CISCAR VIECO

CESAR SOLANES TORRES

INMA SANCHEZ CLEMENTE

Mª DEL MAR BOU GASCON

PEP GARCIA BO

SERGI PENADES ALONSO

ALEX ALMIÑANA BOU

CINTIA GARCIA GARCIA

IRENE CHOVA FELIX

Mª ISABEL DELFA CHOVER

PEPA AUSINA HERNANDEZ

SERGIO BOSCA SERVA

ALEX MERENCIANO CERDA

CLARA CABANILLES ARNAU

IRIS GALVEZ ARENAS

Mª JESUS GRAU IBAÑEZ

PEPA MARTORELL PALOMARES

SERGIO ISIDORO ESTRUCH

ALEXANDER SALOM MARTINEZ

CLAUDIA ALMIÑANA MOLLA

ISABEL BENAVENT TALENS

Mª JESUS ROCA BENAVENT

PEPA TORRES BOSCH

SERGIO MINGUEZ PEREA

ALEXANDRA CAMARENA FERNANDEZ

CONXIN MOLLA ALMIÑANA

ISABEL BONONAD BO

Mª JOSE BOSCA SERVA

PEPA TUR CERDA

SILVIA MARTI ESPI

ALEXANDRA FELIS MAGRANER

CRISTIAN GASCON PELEGRI

ISABEL MUÑOZ FELIS

Mª jOSE CATALA SANCHEZ

PEPE TALENS TUR

SILVIA TUR NAVARRO

ALEXIS CARAVACA FERRI

CRISTIAN MONTERO EXPOSITO

ISABEL PERIS SERVA

Mª jOSE ESTRUCH MONCHO

PILAR ESCRIBANO ROMAN

SONIA GARCIA GARCIA

ALEXIS TALENS TALENS

CRISTINA FERRANDO EXPOSITO

ISIDRO LIBRO BENITO

Mª JOSE FONS CALLEJON

PILAR SANZ ALMIÑANA

SONIA RUIZ COMPANY

ALICIA ADSUARA TALENS

CRISTINA PELEGRI SERRA

JACOBO CAVAS CORCHERO

Mª jOSE MAGRANER MARTINEZ

PURA PALOMARES GASCON

SUSANA BONO BO

ALICIA ORTELLS GRAU

DAVID FELIS PALOMARES

JADE PALOMARES PALOMARES

Mª JOSE MARTINEZ MERENCIANO

RAISA ESTEBAN RODRIGUEZ

SUSANA TALENS GARCIA

ALMUDENA LIBRO ESCRIBANO

DAVID FERNANDEZ TUDELA

JAVIER PAREDES MAZARROTA

Mª jOSE RODRIGUEZ PEREZ

RAQUEL BASTIDA BONONAD

TAMARA CLIMENT SERRALTA

AMPARO TUR CERDA

DAVID HERNANDEZ HERNANDEZ

JAVIER SANSALONI ESTRUCH

Mª JOSE SAIZ NUÑEZ

RAQUEL BENAVENT SALA

TANIA CANET ESCRIBANO

ANA BENAVENT GASCON

DAVID MARTINEZ BRINES

JAVIER VILAPLANA BURGUET

Mª JOSE SANCHEZ MELO

RAQUEL MAFE AUSINA

TANIA GIMENO ESCRIBANO

ANA I. SERVA MARTORELL

DAVID RUIZ COMPANY

JESSICA SOLER SANCHEZ

Mª ROSA CORELLA TORRES

RAQUEL PLANA CISCAR

TERE FERRANDO BELENGUER

ANA Mª GARCIA PEIRO

DAVID VEGA VERCHER

JESUS ALVAREZ CASANOVA

MAICA GARCIA MARTINEZ

RAUL HERRERO GRAU

TERE PERIS ALMIÑANA

ANA TALENS PELLICER

DAVINIA BORRAS CRUAÑES

JOAN J. MARTI MUÑOZ

MAITE CORCHERO MEDRANO

RAUL JORGE ALMIÑANA

TONI ALMIÑANA BOU

ANAIS CLEMENTE ADSUARA

DEMELSA ESCRIVA DONET

JOAN MANCLUS AUSINA

MAITE MERENCIANO MAGRANER

RAUL JORGE ESTRUCH

VERONICA PENADES ALONSO

ANDREA REYES PALOMAR

EDUARDO PALOMARES ARMENGOL

JOAN SOLER SANCHEZ

MAR NAVARRO CORTES

RESU BRINES ESCRIHUELA

VERONICA SANZ ALMIÑANA

ANDREU ANDRES PALOMARES

ELISA VIECO LOPEZ

JOAN TALENS MOLLA

MARCEL PALOMARES CABANILLES

ROBERTO PEROMINGO RODRIGUEZ

VICENT BRINES ESCRIHUELA

ANDREU SERRA MAFE

EMILI GONZALEZ PEREZ

JOAN V. MARTI MAFE

MARCEL VERCHER DIAZ

ROLAN BENAVENT TALENS

VICENT CORELLA PEREZ

ANDREU TALENS BLASCO

ENCAR BRINES ESCRIHUELA

JOAQUIN SERVA GRAU

MARIA FLORA BURGUERA MARTINEZ

ROSA COSTA COMPANY

VICENT GASCON TORRES

ANGEL ALMIÑANA BOU

ENCAR GARCIA BO

JOAQUIN SOLANES BRINES

MARIA LLINARES ASUNCION

ROSA Mª IBAÑEZ MAGRANER

VICENT JAREÑO RODRIGUEZ

ANGEL MANUEL ALVAREZ PASTOR

ENCAR TALENS GARCIA

JORDI MELO CREMADES

MARIA VERCHER ESTRUCH

ROSA TORRES BOSCH

VICENT PALOMARES CISCAR

ANGELA FERRANDO GARCIA

ENCAR TALENS MELO

JORDI RODRIGUEZ LARA

MARINA CANET ESCRIBANO

ROSABEL SANCHEZ ORTIZ

VICENT PALOMARES GASCON

ANGELA LIMON EXPOSITO

ENRIQUE MORANT FELIS

JORGE BRINES DONET

MARINA MARTI BLASCO

ROSANA AUSINA ESCRIHUELA

VICENT SANSALONI GINER

ANGELA TORRES BERTOMEU

ENRIQUE NACHER PASTOR

JOSE NIETO PORTA

MARIO A. SOLER MERENCIANO

ROSANA DELFA CHOVER

VICENT TORRES ESCRIHUELA

ANGELS CHOFRE BO

ENRIQUE SANCHO CERDA

JOSE CISCAR ARAGO

MELANI ESCRIHUELA FERRANDO

ROSANA GRAU ORTEGA

VICENTE S. MARTI MUÑOZ

ANNA ALMIÑANA PALOMARES

ERICA ZANON PALOMARES

JOSE MERENCIANO CERDA

MELANIE LLINARES TORRES

RUBEN CRISTOBAL ESCOBAR

VICTOR PONS ESPI

ANNA GOMEZ TUR

ESTEFANIA ARLANDIS MARTINEZ

JOSE RODRIGUEZ BOSCH

MIGUEL RODRIGUEZ LARA

RUBEN GONZALEZ FERRANDO

VIRGINIA MARTINEZ MERENCIANO

ANTONI R. ALMIÑANA ALVAREZ

ESTEFANIA FERRANDO ALMIÑANA

JOSE VERCHER BASSET

MILA ESCRIHUELA FELIX

RUBEN MARTINEZ MARTINEZ

XAVIER TALENS TALENS

ARIADNA JEREZ MARTINEZ

EVA Mª VERDU CHOVER

JOSEFA BERNABEU PALOMARES

MINERVA SALINAS BOSCH

RUBEN PUIG ARENAS

XAVIER TENT BERNABEU

ASSUMPCIO MUÑOZ FELIS

EVA SIFRES PALOMARES

JOSEP FERRANDO VERCHER

MIRIAM GASCON PELEGRI

SALVA TALENS TUR

XIMO CORELLA MIÑANA

AUSIAS PONS CATALA

EVA VERCHER DIAZ

JUAMBA PELEGRI SERRA

MIRIAM SANCHEZ RODRIGUEZ

SALVADOR ALMIÑANA ALTUR

XIMO SERVA MARTORELL

BEGOÑA BONONAD BO

FABIOLA VERCHER ESTRUCH

JUAN AUSINA HERNANDEZ

MIRIAM RUBIO ESPUIG

SALVADOR ALMIÑANA MOLLA

BLANCA GARCIA PEIRO

GEMMA MUÑOZ SALA

JUAN CERDA VIDAL

MONICA SANCHO BARRANCO

SALVADOR ENGUIX ALTUR

CARLES GREGORI PALOMARES

FRANCISCO GIMENO ORTIZ

JUAN F. VIDAL HERNANDEZ

MONICA SELFA ESCRIHUELA

SALVADOR ENGUIX BRINES

CARLES MAGRANER SELFA

FRANCISCO JUAN FERRANDO

JUAN J. BOSCA PALOMARES

NATALI GONZALEZ MUÑOZ

SALVADOR GARCIA MARRADES

CARLOS CAVAS CORCHERO

GABRIEL SANCHIS CORTES

JUAN MANCLUS CUÑAT

NATALI SANCHEZ ORTIZ

SALVADOR GOMEZ HIJARRO

67

Una cursa especial

1. Vehicle i equip més original: Equip “Gueropa Racing Team” amb la temàtica “València en Falles” (“que vooote Rita, que vooote Rita…”). El premi va consistir en unes entrades per als parcs temàtics Terra Mítica i Mundo Mar. 2. Vehicle més ràpid: Equip “Team Runny 5”, amb un temps de 23 segons. El premi van ser tiquets per al circuit de Kàrtings d’Oliva.

“Amb autos i a la babalà -Falla la Dula” és un esdeveniment lúdic organitzat per la Falla La Dula de Tavernes de la Valldigna que “dona ales” a la imaginació dels apassionats de l’automoció, fent un divertit ral·li que demostra que d’enginy, creativitat i sentit de l’humor no tenim falta a Tavernes. Busquem aficionats al bricolatge, plens de fantasia que sàpiguen fabricar extravagants vehicles amb els quals participar en aquesta cursa absurda. El circuit, als carrers que envolten la falla la Dula, és molt ràpid i exigent, amb una longitud de 220 metres i una pendent que fa que els vehicles agafen velocitats de vertigen.

La bogeria va començar l’any 2012, a partir de la idea d’un faller que fins que no va ser la seva dona Fallera Major, no es va involucrar al món faller. Aquest faller observava que la Falla la Dula, any rere any, es feia més gran, però li faltava un acte extern al món faller; buscava consolidar una activitat que tinguera gran acceptació per a tot el públic i en el qual joves, majors, xiquets,xiquetes, veïns de Tavernes o d’altres localitats, es trobaren per gaudir d’un acte tan divertit.

Aquesta cursa està basada en la Red Bull Soapbox Race, de la qual, fins a l’actualitat, s’han celebrat més de 60 edicions en ciutats com Los Angeles, Istanbul, Barcelona, San Francisco, Budapest, Atenes, Praga o Mònaco. I el 2012, la Red Bull Soapbox Race va aterrar en la Comunitat València, al poble de Tavernes de la Valldigna, terra de gran tradició automobilística i de curses, com les dels famosos monopatins de rodaments.

En l’any 2014 celebrarem la tercera edició d’aquesta cursa tan particular, amb un recorregut de descens urbà en el qual participants, arribats de tota la comarca, competeixen a bord d’uns cotxes molt especials, amb embogits dissenys i solucions tecnològiques “d’anar per casa”. Els artefactes, que s’assemblen als cotxes únicament perquè tenen quatre rodes, frens i volant, són “avançats” dissenys d’enginyeria domèstica, d’originals formes, cuidada aerodinàmica i que utilitzen els compostos casolans més refinats de l’enginyeria automobilística. Això sí, la seva única propulsió és la de la inèrcia costera avall, prèvia empenta inicial dels participants.

En la primera edició, que es va celebrar el matí del dia 3 de març de 2012, es van lliurar diversos premis, ja que no sols importa arribar a la meta; també es valoren altres mèrits a banda de la velocitat, com són l’originalitat i un premi de “consolació” per al vehicle més accidentat. En esta primera edició vam poder gaudir de 13 equips, tots amb un bon disseny i posada en escena. Els premis van ser per a:

68

3. Premi “El pupes” (vehicle més accidentat): Equip “Xe kin fum fa!”. Per suposat, com a premi es van endur una farmaciola de primers auxilis.

El 2 de març de 2013 va tindre lloc la segona edició de la cursa “Amb autos i a la babalà - Falla la Dula”, en la qual van participar 11 equips. Com a novetat es van establir dos premis en metàl·lic, i es passà dels tres premis de la 1ª edició als cinc premis de l’edició present. Així van quedar repartits: 1. Vehicle i equip més original: es valorà el disseny del cotxe, la disfressa de l’equip i la posada en escena. Els 100 € del premi van anar a parar a la penya “Tot al vol”, amb la temàtica de les Tortugues Ninja.

2. Vehicle més “currat”. En aquest cas els 50€ del premi van ser per a l’equip Papa Noel

DULAS,A

amb

3. Vehicle més graciós. El Papa mòbil, de l’equip “Zeñata fumata” es va endur les entrades per als parcs temàtics Terra Mítica i Mundo Mar Regal.

4. Vehicle més ràpid. Aquest premi va anar també per a la penya “Tot al vol” i van ser tiquets per al el Kàrting de Xeresa i una botella de cava.

5. “El pupas”. El premi al vehicle més accidentat va ser per a l’equip A, amb “Inter de mitent”, guanyant una sessió de fisioteràpia a la clínica J.J. Boscà.

El poble de Tavernes de la Valldigna s’ha bolcat en la prova de forma extraordinària, mai haguera imaginat que la cursa generara tanta expectació, estic orgullós d’haver-ne muntat una tan gran a Tavernes.

Des d’aquestes pàgines vull donar les gràcies a tots els que han fet possible que aquesta falla siga cada dia més gran, i per suposat a l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, Protecció Civil i Creu Roja per la seua col·laboració desinteressada. Sense tots vosaltres aquest esdeveniment no es podria dur a terme.

David Fernández Tudela

69

PROGRAMACIÓ 2014 DIVENDRES 21 DE FEBRER:: Nit d’albades.

DISSABTE 22 DE FEBRER: Cavalcada del Ninot.

DISSABTE 1 DE MARÇ: A partir de les 9:30h., 3a Cursa “Autos Loco - Falla la Dula”.

Per la vesprada: Pregó faller a la plaça Major i 1r lliurament de premis.Sopar de germanor.

DIUMENGE 2 DE MARÇ: Dia del faller.

A les 14h., dinar al pavelló. Després del dinar, nomenament dels fallers d’honor i lliurament de les recompenses atorgades per la Junta Central Fallera.

DIMARTS 4 DE MARÇ: Inauguració de l’exposició del ninot indultat.

DISSABTE 8 DE MARÇ: XIIII Concurs de Paelles i revetlla amb el grup CRASH. DIUMENGE 9 DE MARÇ: Dinar al pavelló.

DIVENDRES 14 DE MARÇ: Sopar de pa i porta al pavelló.

DISSABTE 15 DE MARÇ: A les 10:00h. Esmorzar al pavelló.

A partir de les 10:00h. Olimpíades infantils.

A les 14:00h. Dinar al pavelló.

A les 18:00h. 2a vesprada de fitness amb la Factoria.

A les 22:00h. Sopar de pa i porta al pavelló.

A partir de les 23:00h. FESTA SORPRESA amb DISCOMÒBIL. DIUMENGE 16 DE MARÇ: A les 09:00h. Despertà amb perols i cassoles.

A les 10:00h. Esmorzar al pavelló.

A les 12:00h. Concurs de dibuix.

A partir de les 16:30h. Parc infantil.

A les 14:.00h. Dinar al pavelló.

A partir de les 16:30h. Parc infantil.

A les 17:00h. Xocolatada a càrrec del President Infantil.

A les 22:00h. Sopar de pa i porta al pavelló.

A partir de les 23:00h. FESTA SORPRESA amb DISCOMÒBIL. 70

DILLUNS 17 DE MARÇ: A les 08:00h. Despertà.

A les 10:00h. Esmorzar al pavelló.

A partir de les 10:00h. Parc infantil.

A les 14:00h. Dinar al pavelló.

A les 19:00h. Lliurament de premis a la plaça Major.

A les 22:00h. Sopar de pa i porta al pavelló.

A partir de les 23:00h. Revetlla amb el grup MARENGO. DIMARTS 18 DE MARÇ: A les 08:00h. Despertà.

A les 10:00h. Esmorzar al pavelló.

A partir de les 10:30h. Taller d’animació infantil.

A les 14:00h. Dinar al pavelló.

A les 17:00h. Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

A les 22:00h. Sopar de pa i porta al pavelló.

A partir de les 23:00h. Revetlla amb el grup LIVERPOOL. DIMECRES 19 DE MARÇ: A les 08:00h. Despertà.

A les 10:00h. Esmorzar al pavelló.

A les 11:00h. Missa en honor a Sant Josep.

A les 14:00h. Mascletà.

A les 14:00h. Dinar de gala al pavelló A les 16:00h. Animació infantil: “Màgia còmica”.

A les 19:00h. Cercavila per tot el poble.

A les 21:00h. Cremà de la falla infantil.

A les 22:00h. Sopar de pa i porta al pavelló.

A partir de les 23:00h. Cremà de la falla.

La comissió de la Falla la Dula es reserva el dret de poder modificar qualsevol acte. Els horaris d’eixida s’anunciaran amb l’antelació suficient.

Xiqueta meua, que del carrer eres l'ama

72

Fallera Major 2014

Fallera Major Infantil2014

Sonia García García

Mónica Salinas Bosch 73

Per culpa teua tinc el cor encĂŠs en flama

Per a Sonia Quant em vas costar! No et decidies, i mira que ho tenies clar, però les coses bones sempre costen d’aconseguir. Amics des d’adolescents, hem passat coses molt bones i altres que és millor oblidar-les. Enguany tot serà bo, ja veuràs. Espere que gaudisques molt, saps que en nosaltres uns amics sempre tindràs. Pepe i Susi.

Quina sort tinc enguany, a la meua falla tenim la fallera major més bonica que es puga trobar, la meua mare!

Mare, quina il·lusió més gran, una altra vegada tenim la festa dins de casa, però ara, ja per fi, et toca a tu. Ja t’ho mereixes, i jo vull dir-te que espere veure’t radiant en cada acte i que sàpigues que jo estaré gaudint amb tu, i que allà on vages estaré feliç de veure’t passar com a fallera major de la Dula, perquè sé que tu també ho estaràs. Visca la meua fallera major! El millor de la meua vida!

Entre coets i sopars a l’envelat de la nostra falla ens hem conegut, i ja portem 4 anys compartint les falles. Qui anava a dir-nos que series fallera major l’any 2014? Esperem que passes un molt bon any i que gaudisques d’allò més. Nosaltres el compartirem amb tu!

Moltes felicitats, Sonia!

Javi, Asier i Estefania

RAUL HERRERO GARCIA

Sonia, ara sí, ENHORABONA! Has pres una decisió molt important, però a la vegada difícil. Tots sabem que a per a tu les falles signifiquen molt i et porten molts records, i que aquest somni el tenies pendent al teu coret. Et promet que viuràs un any ple d’emocions, ja que tots els fallers et faran sentir coses molt especials, i que jo estaré al teu costat per veure’t la cara de felicitat. I ara sí que t’ho puc dir sense que em renegues, visca la meua fallera major!

Ceci

Com si d’un conte es tractara, la nostra falla una reina buscava.

I hi havia una fallera que el seu somni veure complit esperava: “ser la reina de la festa, envoltada de la seva cort estimada”.

Un dia, quan més il·lusionada estava, la falla li preguntava: –Voldries ser tu la reina de la nostra casa?

I, sense dubtar-ho ni un sol moment, Sonia, la fallera il·lusionada, reina quedava nomenada.

Enguany he pogut comprovar la gent tan meravellosa que estarà al teu costat,

76

i jo tindré la sort de ser una d’eixes persones que et veurà de prop.

Et veuré somriure, i sé que també plorar. però si plores, que siga de felicitat, de l’emoció que pugues tindre de veure la teua cort passar.

Entre aquestes estaré jo i et miraré als ulls orgullosa de veure’t eixa cara plena d’amor, plena de tendresa i, sobretot, de la felicitat d’haver vist que el teu somni ha quedat realitzat!

Sonia, em vénen a la ment, aquells dies tan bonics, que amb la nostra Aurora,

com a fallereta, vam poder compartir.

I ara que et toca a tu, ella ja no hi és entre nosaltres, sé que ens acompanyarà i gaudirà de debò del teu regnat.

Des d’on estiga ens il·luminarà, serà eixa música que sonarà, eixe soroll i olor a pólvora que tothom sentirà.

Tots junts viurem amb tu aquest regnat, i ballarem al so de la seua música, tan dolça i bonica, com ella sempre ha estat.

Cintia

Sonia, com puc expressar el sentiment que m’ompli en aquests moments? Saps millor que ningú com de feliç que estic per tot allò que anem a viure aquest any, així com també sé millor que ningú la il·lusió que tens tu. Puc dir ben alt que en aquest 2014 anem a fer realitat el nostre somni. Saps que per a mi la nostra falla sempre ha sigut important, m’ha acompanyat durant gran part de la meua vida i per això també saps que em vas fer molt feliç quan vas decidir entrar a formar part d’aquesta gran família. Aquest any, després d’haver gaudit des de fa uns anys de les falles al teu costat i haver-me donat suport durant els meus anys com a president, ha arribat l’hora de poder agrair-te tot el que has fet per mi. Vull que sàpigues que estic orgullós de poder veure’t complir eixe desig; orgullós perquè eres la fallera major de la nostra estimada falla la Dula. Saps que estaré en cada minut acompanyant-te perquè no et falte de res i que, junt a tots els dulers, gaudiré amb tu de tot el que ens regale aquest any. T’estime Sonia! Raul Herrero Grau

El papà i la mamà també et volem felicitar i dir-te que al teu costat estarem i que no dubtes per un instant que farem el que podrem per eixa filla tan meravellosa que hem tingut la sort d’estimar. Molt il·lusionats també estem de veure’t amb tanta felicitat!

Els teus pares Saps? He tingut la sort de conéixer-te i que a més formes part de la meua família, i també he tingut el privilegi d’haver aprés a gaudir amb tu. Són 20 anys al teu costat, i durant tot aquest temps he pogut comprovar que estic davant d’una persona sensacional, excel·lent, una persona encisadora que meravella a tot aquell amb qui parla.

Estàs molt bonica en tot moment, però vestida de valenciana il·lumines per allà on passes amb la teua bellesa, la teua alegria i el teu saber estar.

Em plantejava aquesta història com el guió d’una pel·lícula. Seria una història plena d’alegria, entusiasme i estima, i com a argument, el teu regnat de fallera major. Els decorats senzills, formats bàsicament del material humà que t’envolta, i el fil conductor, la il·lusió i l’encant de qui el protagonitza.

Tia, el teu somriure als llavis denota l’alegria que no pots contindre, una alegria que contagies a la resta de la gent, sobretot a aquella que sincerament t’estima. En aquesta pel·lícula ni la més afamada actriu podria ocupar el teu lloc. El paper és teu. Viu-lo amb intensitat. Que cada dia siga una festa, i així serà festa tot l’any.

Conéixer-te i formar part de mi ha sigut el millor que m’ha pogut passar.

Saps? Eres una persona única i sempre em tindràs al teu costat.

La teua neboda Pilar

Benvolguda amiga i gran fallera major de la Dula ,et desitge que regnes com tu saps, amb elegància, simpatia, alegria i honestedat. Què més podem dir-te? Que eres especial, que ja ho saps, i desitjar-te el millor. Enhorabona! Rafa i Rafaela

77

Per a Mónica Hem vist l’alba del dia, anava carregada d’il·lusió, plena de nervis, d’alegria, i amb somriure de satisfacció.

Hem vist bufar el vent, anava carregat d’emoció, xiulava ràpid, està content, volia donar un pregó.

Hem vist una fallera radiant de felicitat, perquè el que fou un somni avui se li ha fet realitat.

Ací tens el teu desig que volies de tot cor i hui, Mónica, ocuparàs el nostre tron.

L’alba t’il·lumina el semblant, el vent t’oneja el vestit i tothom es queda encisat amb eixe rostre tan bonic.

Vola el pol·len de la magnòlia, perquè el vent bufa molt fort, per a dir-te a tu, Mónica, que eres la nostra fallera major.

Estimada Mónica, aquest és i serà un any molt important, viuràs les falles com a fallera major infantil de la teua falla i per a tu, fallera des de ben menudeta, serà molt especial. És per això que tots els que et voIem desitgem estar al teu costat i compartir la teua il·lusió per tot allò que et depararan aquestes falles. Jo, la teua cosina major, estic molt orgullosa que hages sigut escollida per a representar a la dula encara que portes poc de temps a la falla, de segur que s’han adonat de seguida de la xiqueta alegre i activa que eres i del moltíssim que t’agrada aquesta festa. És per això que no tinc cap dubte que representaràs a com ninguna altra fallereta, ja que tens totes les qualitats que una bona fallera major necessita. Tots els que et coneixem sabem que sempre tens un somriure a la boca per a tots, que transmets alegria allà on vas i que eres una xiqueta amb molta gràcia, Però, sobretot, i gràcies a tot allò que hem viscut juntes, sé molt bé que tens el geni i l’espenta necessaris per representar a tota una falla i deixar-la en bon lloc. Per últim, he de dir-te que gaudisques aquestes falles al màxim, ja que no són unes falles qualsevol, són les teues falles i enguany tu eres la princeseta en qui tots els ulls estaran fixats. Representa a la teua manera, de segur que seràs una gran fallera major i ens faràs sentir ben orgullosos a tots.

Vull que sàpigues que tens tota la meua confiança, estima i suport com a cosina major en aquesta etapa tan bonica i especial per a tu, i que estaré al teu costat aquestes falles i totes les que vinguen. Una abraçada ben gran, cosineta!

Júlia

Què poden dir uns pares de la seua filla? Que faça el que faça, siga com siga, que trie el que trie, ells estaran amb ella.

La nostra filla Mónica va nàixer envoltada pel món de les falles del poble del seu pare, Carcaixent. El seu primer vestit fou taronja, com el fruit de la nostra terra. Des de menuda ja assistia ben plantada als actes fallers mostrant l’orgull de ser fallera en cadascuna de les situacions que vivia a la falla.

Quan va créixer va voler compartir la festa de les falles amb els seus amics, així que decidirem fer-la fallera en el nostre poble, Tavernes de la Valldigna , fent-li costat en el seu desig.

En arribar a aquesta falla els seus fallers i falleres ens feren sentir especials i confiaren en la nostra filla per a ser la fallera major infantil de l’any 2014. Mónica no s’ho esperava, malgrat que des de ben menudeta ens ho demanava any rere any. Tal vegada no estava ni en el lloc ni en el moment adequat. Ara no sols ha fet aquell somni realitat, sinó que també estem segurs que tots els dulers i duleres ens acompanyaran en el seu regnat i la faran sentir la més feliç del món.

Veure a una filla feliç és el plaer més gran que poden tenir uns pares. És fer-nos sentir que el nostre paper com a pares s’ha complit. Mónica, t’estimem, tu i la teua germana sou el centre de la nostra vida. Gaudeix de la nova aventura que t’espera i viu cada moment amb intensitat, però sobretot sigues tu mateixa, no canvies, i mantingues la teua senzillesa i espontaneïtat. Guarda en el teu cor cada vivència, i que en aquest quede l’empremta de la falla la Dula per sempre.

Una experiència així no tothom pot viure-la, aprofita l’oportunitat que t’ha donat la teua falla i porta endavant com cal el teu càrrec de fallera major infantil. Passa-t’ho molt bé i sigues molt feliç. Enhorabona bonica!

Els teus companys i companyes de classe Els teus pares De menuts ens conten històries de fades, contes de prínceps i princeses amb final feliç. En un món on tot és possible, aquest any Mónica per fi farà realitat el seu somni. Serà la princesa del món “duler”, amb una cort que la seguirà per tot arreu. Serà l’estel que més brille a l’univers faller. I tots, amics i parents, gaudirem d’aquest moment que recordarem per molt de temps.

Tots voldran ser la fallera major infantil, però sols ho serà ella i el seu regnat perdurarà anys i anys per la seua justícia i sinceritat.

El teu amic Noé Escrihuela Per fi, germaneta, ha arribat el moment del teu regnat, eixe que tant desitjaves i tant havies somniat. Des de xicotetes hem sigut falleres d’altres falles però ara sé que ja estem en la millor!

Espere que t’ho passes molt bé i que gaudisques del teu any, que el teu somni ja s’ha fet realitat.

Recorde quan li ho van dir al pare (que és molt faller) i de seguida va dir que sí, però tu encara no ho sabies, i quan t’ho vam dir vas esclatar d’alegria.

Mai oblidaré eixe moment, les dos estàvem molt nervioses.

Per últim vull dir-te que estic segura que ho faràs molt bé, que portaràs l’alegria allà on vages i que jo estaré al teu costat en els moments de plor i d’alegria. T’estime!

La teua germana Minerva.

El vestidet amb gràcia portes ficat, també la puntilla i el davantal sols et falten les pintes i els menuts tacons, que amb gràcia, Mónica, faràs ressonar per tots els racons.

De les teues cosines Mireia i Paula

78

79

Estimats fallerets i falleretes, em dirigisc a tots vosaltres plena d’il·lusió i agraïment per tot el que aquest any estic vivint. Tot ha sigut com viure un conte,un conte meravellós. En poc de temps he conegut una família fallera impressionant, que m’han acollit tant a mi com a tota la meua família d’una manera espectacular, fent-nos sentir com si portàrem ací tota la vida. Mai oblidaré quan la meua mare em va preguntar si volia ser la fallera major infantil de la nostra falla, no m’ho vaig pensar ni un segon i aquell mateix dia ja ho vam celebrar al casal amb tota la gent. Des d’aquell moment no hem parat, han estat uns mesos meravellosos per a tots els de casa i ara ens queda el millor per viure, la setmana fallera, en la qual estic segura que anem a passarho genial.

Benvolguts amics: Per primera vegada em dirigisc a vosaltres com a fallera major de la nostra falla.

D’alguna manera m’agradaria donar les gràcies a tota la comissió per la confiança que ha dipositat en mi per a ser la màxima representant de la nostra falla, i de la mateixa manera espere no defraudar a ningú. Sé que és una tasca difícil, però també sé que compte amb un grup de gent que col·labora fent feina desinteressadament per la nostra falla, perquè tot estiga perfecte.

Gràcies a tots de tot cor.

Aquest any comença una nova etapa per a mi. Des de xicoteta he sigut fallera, he viscut el món de les falles mentre esperava arribar un dia al més alt, i ja estic ací. No sé com explicar-vos tot el que sent: nervis, felicitat, emocions… Sé que totes estes sensacions compartides amb tots vosaltres de segur seran més especials.

Sonia

Diuen els savis que la unió fa la força, així que familiars, amics i dulers, romanguem units les falles de 2014. Sé que estem passant una mala època de crisi, però vos anime a eixir al carrer, a sentir l’olor de la pólvora, a visitar els monuments de les nostres falles, a viure la festa en companyia de nosaltres i a gaudir de tot allò que forma les nostres festes josefines.

Sols em queda dir-vos que enguany tenim l’honor de gaudir d’un casal nou i més gran, les portes del qual estan obertes per a tota la gent que vullga vindre a visitar-nos i compartir aquest any tan especial amb mi.

Gràcies a tots els fallers de la Dula per ser tan especials, per haver pensat en mi per al càrrec de fallera major, vull que sapigueu que estic molt il·lusionada i espere estar a l’altura que els fallerets i falleretes de la Dula mereixen.

Gràcies també als meus pares i a la meua germana per fer possible aquest somni, estic segura que anem a passar les millors falles de la nostra vida.

I no puc oblidar-me de les tres persones amb qui compartiré aquest any. Carlos, Sonia i Vicent, estic molt contenta de vosaltres i sé que junt a les nostres famílies ens divertirem com mai.

Monica

A tots els “dulerets” vull dir-vos que continueu participant en tot el que ens preparen les delegades infantils i demanar-vos que estigueu al meu costat en aquest any tan important per a mi.

Res més, sols convidar a visitar el barri de la Dula a tot aquell que vulga passar unes falles úniques, divertides i familiars. Vos esperem!

Gràcies a tots i fins sempre!

82

83

Que si “me” deixes un ninot “tindré” que ser 84

85

S. Josep Amb el dinar de germanor, els trenta anys vam celebrar.

Truc

a la final del campionat de truc faller, dos parelles de la Dula es van enfrontar i primer i segon lloc a casa es van emportar.

Premis

El dia 17 a la plaça vam anar i amb estos premis vam tornar: - 2n premi al monument gran.

- 5ĂŠ premi al monument infantil.

- Premi a l’equilibri del monument gran.

- Enginy i grĂ cia al monument gran.

90

91

92

93

94

95

Joyeria Gertrud J O Y E R O S

A R T E S A N O S

C/ Doctor Grau, 16 Teléfono: 96 282 11 00 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA (Valencia)

FerreteriaDecofer, S.L. •Còpies de claus i comandaments •persianes •pintura i decoració •articles per a carpinteria metal.lica

Gran Via Germanies, 84 baix 46760 Tavernes de la Valldigna Tel.: 96 282 24 79 ó 670 042 173 Fax: 96 204 04 84 decofersil@yahoo.es

Lloguer de: •grapadora •compressor •abrillantadora •pistola per a pintar

96

97

C/ Sant Roc, 175 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA Tel. 96 282 28 48 - 646 67 20 35

98

99

Bar L’Estadi Pizzeria-Bocateria-Tapes Passeig Colon, 38 Tavernes de la Valldigna Mòbil: 655 548 505 100

101

102

103

CRESPO, S.L. IMPORT-EXPORT

Ctra. Alzira-Tavernes, km. 10 -LA BARRACA DE AIGÜES VIVES VENTA, DEPÓSITO Y CONTRATACIÓN: Partida dde les Bases (junto a variante) Tel. Fax: 96 240 15 29 - 46600 ALZIRA

104

105

COMPOSICIONS FLORALS, RAMS DE NúVIA, CORONES, PLANTES, ETC...

Tel. 96 283 60 59 Mov. 635 59 27 91

Avda. La Valldigna, 42 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA (València)

LLAPISSETS

Passeig Colón, 6 Maite 637 944 800 Mª José 620 82 45 03

106

107

Tel.: 606 286 728 96 283 79 02 Pla莽a Prado Comarcal,7 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA (VALENCIA) www.marganoguera.com mainnydiseny@hotmail.com

Nova Secci贸 toldos a mida Avda. La Valldigna, 10 Tel.96 282 10 93 Tavernes de la Valldigna

108

109

Poltre, Bou i Xarcuteria...

Fofi Gómez

I ara disfruta de café i “miguelitos”

C/ Ramón y Cajal, 11 • Tel.: 601 196 568 labotigadelacarn13@gmail.com 46760 TAVERNES DE LA VALLDIGNA

Clínica Veterinària

Vetervall

Dilluns a Divendres: Matí: 10:00 - 13:30 h • vesprada: 17:00 h -20:30 h Dissabte: Matí: 10:00 h -13:30 h

Us desitga bones falles 2014

Gran Via Germanies, 60 Tavernes de la Valldigna tel:: 96 283 75 88 Mòbil 608 560 328

Avda. Germaníes, 13 - Tel.: 96 282 32 13 46760 Tavernes de la Valldigna 110

111