Fabricat en la Dula. Llibret faller falla la Dula 2016

llibret faller

tavernes de la valldigna

FLD2016

FLD2016

FaBRI CAT 1.

en la dula fabriquem...

1.1. Complim somnis.

1.2. Per fer realitat els somnis, cal caminar amb ells.

2.

com funciona la nostra fàbrica.

2.1. Seu social

3.

2

els nostres productes

3.1. Productes a la carta: cultura, espectacle, tradició, festa, sentiments, il·lusió i somnis.

3.2. Marca dula.

3.3. El nostre millor producte.

3.4. Certificats de qualitat.

EN LA

4. el motor de l'empresa 4.1. El gerent infantil

4.2. L’ energia imprescindible 4.3. Noves energies

5. procés de producció

5.1. Els nostres departaments 5.2. Subcontractistes

6. inversions 2016.

7. calendari LaborAL

8. lletra d'or

8.1. Més que lletres.

8.2. Revolució fallera.

8.3. Estimada fallereta.

8.4. Somnis heretats.

8.5. Un nou membre a la familia.

9.

EL NAIXEMENT DE LES FÀBRIQUES

10.

FESTIVAL VALENCIÀ

11.

HERÈNCIA DE FOC

12.

EL MÓN QUE ENS TOCA VIURE

13.

EL VALENCIÀ NO ES QÜESTIÓ D'OPINIÓ

14.

LA FALLIDA DE L'ECONOMIA VALLERA

15.

CLASSE TREBALLADORA

3

EDITA:

GRUP DE REDACCIÓ:

COL·LABORADORS:

Associació Cultural Falla

Noèlia Palomares

Vicent Jareño

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:

DISSENY I MAQUETACIÓ:

la Dula

Pura Palomares

Rosa Costa

Llorenç Talens

Melani Chova

Mario A. Soler

Carles Merenciano

Laura Martínez

Júlia Palomares

Ainoa Tomàs

Maribel Delfa

Alícia Ortells

Ximo Servà

Júlia Talens

Mª José Martinez

Gustavo Verdú

4

FOTOGRAFIA FALLERES MAJORS i PRESIDENTS:

FOTOS DIVERSES:

PUBLICITAT:

Estudi Fotogràfic Kfoto

Amparo Tur

Salvador Talens Correoso

Estefania Arlandis

Conxin Mollà

Nani Fons

Estudi Fotogràfic KFoto

Cecília Juan

Salvador Almiñana

Ana Talens Carlos Torres Ana Benavent Pepe Garcia

“El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià” DIPÒSIT LEGAL: V-314-2012

IMPRESSIÓ: Set i set Gràfiques

“La falla la Dula no es fa responsable ni comparteix, necessàriament, les opinions i idees expressades pels seus col·laboradors”.

5

FA MAJOR

6

LLE

7

Major de tavernes de la Valldigna

TAVERNES DE LA VALLDIGNA

ANA BENAVENT GASCÓN

8

Estudi de l’empresa: La Fàbrica de la Dula

9

La primera part del llibre, “Fabricat en la Dula”, analitza la situació actual de l’empresa objecte d’estudi: la Fàbrica de la Dula. La intenció d’aquest estudi és analitzar les característiques internes de l’empresa, és a dir: oferir una descripció detallada de tota l’organització que hi ha al darrere de la Dula, quin és el funcionament de l’associació, així com quins són els productes i els serveis que ofereix.

La confecció d’aquest projecte pot ser útil per valorar quins són els punts sòlids o per saber on radica la fortalesa de la Fàbrica de la Dula, així com també per conéixer quins en són els punts febles o les carències.

FA

EN LA

DULA 10

FABRIQUEM...

SO

BR MN

IQ IS

UEM No són res tangible, res palpable, res que pugues comprar a grapats ni res que pugues anar a vendre quan ja no et serveixen. Tampoc són res que pugues guardar molt de temps sense que es modifique la seua essència. Són personals i privats, però contagiosos.

Ells van i vénen, mai ens abandonen, sempre ens ronden i ens abstrauen, converteixen la il·lusió en màgia, ens mostren el camí més emocionant, el més exitós, l’apoteòsic, el camí que possiblement mai xafem. Però ens l’ensenya, ens fa saber que existeix i ens mostra que és factible. És una irrealitat possible. Un desig. Un anhel. Un somni.

Subsistim a base de somnis, i ells, alhora, s’alimenten de nosaltres.

Nosaltres fem gran el desig, i el somni sustenta la il·lusió d’aconseguir-lo. Fan que aspirem a ser allò que volem ser i que aconseguim allò que perseguim, amb intensitat i perseverança. Res és impossible. Nosaltres, l’entitat que representem, la fàbrica dulera, l’espai de confecció i criança de noves esperances, som uns experts. Som el marc en què naixen les il·lusions i el camí en el qual es fan realitat. Som un espai de trobades, i també de retrobaments, d’episodis feliços, de nits esperades. “En falles ens veurem”, es van dir abans de dir-se de nou adéu, i en falles es van tornar a veure i els seus ulls van tornar a brillar.

Som una ocasió especial. Som l’ocasió d’emocionar-nos, som l’ocasió de tornar a vibrar, de tornar a viure i de tornar a recordar allò que tant ens va agradar.

Creem felicitat, mantenim tradicions i som un punt de reunió. Som la Falla la Dula i fem realitat els més alts somnis dels fallers. Sigueu tots ben rebuts al nostre taller de confecció, sigueu tots ben rebuts a la fàbrica dulera!

11

PER FER REALITAT ELS SOMNIS, CAL CAMINAR AMB ELLS Cada any, quan les falles

s’apropen, un dels productes més elaborats de la fàbrica dulera veu la llum i converteix un grapat d’hores de feina, de reunions, de tecles d’ordinador i de converses de WhatsApp en un llibret faller que quedarà per a sempre com a testimoni d’un nou any a la nostra empresa.

El nostre llibret ha experimentat en els darrers anys un canvi important, i s’ha convertit en un dels productes que més ha evolucionat a la nostra empresa. Durant molts anys va estar un poc descuidat dins la fàbrica 12 “dulera”, ja que no se li donava la importància que mereixia. Així i tot, hem de dir que en aquests 33 anys d’història, mai la Dula s’ha quedat sense el seu llibret faller; amb major o menor confecció i col·laboració, el producte sempre ha eixit a la llum en la data corresponent. Tot això ha sigut possible gràcies a un xicotet grup de fallers que, tot i tindre altres tasques en diferents departaments, sempre es preocupaven que el llibret no es quedara per fer. No cal anomenar ningú, vosaltres ja sabeu qui sou i nosaltres també, perquè a hores d’ara en el nostre renovat departament encara tenim la sort de poder comptar amb alguns de vosaltres fent-nos costat en allò més costós, i alhora imprescindible, per fer el nostre producte: l’apartat de col·laboradors comercials. A tots vosaltres, gràcies per mantenir viva la flama del nostre llibre durant tots aquests anys.

A partir de l’any 2008 és quan comença la nova era del llibret de la Dula. Arriba gent al nostre departament amb idees fresques i amb la intenció de lluitar per confeccionar un producte de manera acurada.

Coincidint amb el 25é aniversari de la nostra falla, es féu un recorregut per la història “dulera”. Les mans de l’equip femení de logística, eixes grans falleres que sempre cuiden de tots i de tot, improvisaren unes elegants portades amb les quals presentàrem per primera vegada el nostre llibret al concurs de la Conselleria. Tot i que no hi va haver sort en els premis atorgats en València aquell primer any de canvis, sí que vam rebre una gran alegria al lliurament de premis de la nostra ciutat.

Per primera vegada el nostre equip era premiat al concurs de l’ús del valencià de l’Ajuntament, ja que vam rebre el tercer premi. També ens van guardonar amb el premi “Lletra d’Or” al millor article de llibret (premi que s’estrenà aquell mateix any).

Com podeu imaginar, açò suposà una forta injecció de moral i il·lusió per al nostre departament, que ara sí que començava el seu imparable creixement.

Un any després —any de fortes emocions per a totes les “duleres” i tots els “dulers” que quedarà per sempre gravat a la memòria de tots—, el nostre producte col·laborà en l’engrandiment de la collita d’èxits de la fàbrica, estrenant-se en el llistat de premiats de la Conselleria. Així el nostre “Passeig per la Valldigna” fou reconegut amb el 46é premi. A partir d’aquest any, Llorenç Talens ——a qui hem d’agrair gran part de l’èxit del nostre equip— entrà a formar part del departament cultural, i s’encarregà de la correcció lingüística.

Després de l’èxit aconseguit l’any anterior, les ganes de superació van augmentar i a l’any 2010 també vam ser guardonats als premis de València amb el 49é guardó amb “El despertar dels sentits”.

El 2011 es presentava apassionant per als membres del departament, ja que un gran canvi en la maquetació i un tema perfectament escollit donaren lloc a una autèntica obra d’art, que van fer mereixedor al nostre llibret “Empremtes Medievals” del 34é premi de la Conselleria i el 3r del nostre Ajuntament.

“Al vent” fou el tema escollit per al 2012, i per a sorpresa de tots no agradà a València, ja que el deixaren fora de la llista de guardonats.

Açò suposà una desil·lusió per al departament, ja que estàvem convençuts que havíem fet una bona feina.

En l’actualitat encara no entenem que fou el que no agradà del nostre treball. Sobretot no ens ho explicàvem quan el 17 de març ens lliuraren el 2n premi de l’Ajuntament de Tavernes (el major premi que mai no havíem aconseguit a la nostra ciutat).

El 2013 vam complir 30 anys com a falla i vam aprofitar per fer un homenatge als fallers fent una anàlisi del passat, present i futur de la Dula. L’anomenàrem “30 anys fent camí” i, amb ell, tornàrem a entrar als premis de la Conselleria amb el 56é guardó, a més de rebre el reconeixement de l’Ajuntament amb un tercer premi.

El 2014 tornàrem de nou a la càrrega amb un llibret molt faller i carregat de sentiment, fent nostra la cançó fallera per excel·lència, “El fallero”, del qual nasqué la idea del nostre llibret “Despertant els nostres cors”. Després d’una nit de decepció, però sense perdre la il·lusió ni per un sol instant, descobrírem que, malgrat no haver rebut la notificació del premi des de València, sí que apareixíem al llistat de guardonats amb el número 41. Quina emoció vam sentir quan vam rebre

la notícia, ja que pensàvem que un altre any no ho havíem aconseguit!

Dies més tard, a la plaça del poble es tornava a reconéixer la nostra tasca en favor de la normalització lingüística amb el 4t premi de l’Ajuntament.

I ara sí, arribem a l’any més fructífer fins al moment dins del nostre departament. L’equip de treball es consolida i gent amb molta experiència i il·lusió repeteix cada any en el càrrec. Tot açò propicia que la “Secció de llibret i normalització lingüística” esdevinga un bloc molt unit i segur. Es decideix que ha arribat l’hora d’un canvi i s’opta per canviar l ‘estil en el disseny, incorporant a Melani Chova al grup, que serà l’encarregada de donar-li un nou gir, també arriscat, al nostre producte. Tots ens vam convertir en periodistes per uns mesos. Amb moltíssima il·lusió i amb la incògnita de quin seria el resultat, ens endinsàrem al món del periodisme i vam obtindre com a resultat un magnífic treball en què tenien cabuda tot tipus de notícies i esdeveniments. Una barreja de cultura, festa, falles, esport, actualitat i política, que acompanyada d’un disseny totalment diferent i actualitzat, va donar lloc al “Periòdic Duler”, el nostre llibret de 2015. Quan el vam tenir a les mans per primera vegada ja ens vam sentir satisfets i orgullosos del nostre treball, convençuts que havíem elegit un bon camí. Diuen que “qui no arrisca no guanya”, i nosaltres vam arriscar i vam guanyar. Enmig dels preparatius del dia en què més feina i festa hi ha a la Dula, rebíem una cridada que feu esclatar d’alegria a tota la falla sencera. “Teniu el 13é premi a València”. Unes paraules que mai podrem oblidar i que ens feren plorar d’alegria entre abraçades i grans mostres d’admiració cap al nostre treball.

Però ací no acabà tot, ja que encara ens restava la part de normalització

lingüística, en la qual, des de fa anys, ens impliquem al màxim. Així que amb el bon sabor de boca pel resultat de València, ens endinsàrem de ple en la confecció dels cartells per als nostres monuments, en els quals plasmaríem la nostra crítica local, i amb la retolació d’altres tipus d’escrits per deixar la nostra plaça molt cuidada i normalitzada lingüísticament. També muntàrem la redacció del “Periòdic Duler”, en la qual alguns fallers feren d’actors per simular la feina que es du a terme des del nostre departament. El matí que venia el jurat a la nostra plaça, fou de nervis però també va ser molt divertit. Quasi sense ado-nar-nos-en, un any més ens trobàvem a la plaça Major disposats a escoltar el veredicte dels diferents jurats. Pels caps de tots els membres del nostre departament rondava el número 1, però també érem conscients que encara que no era impossible, sí era difícil, a causa de l’elevat nivell que hi ha a Tavernes en l’ús del valencià. Arribà l’hora de repartir el premis, que en són quatre per a sis comissions.

Després de repartir el quart, el tercer i el segon, nosaltres no en teníem cap.

I aleshores, mentre ens agafàvem fort de les mans, vam pensar: “o és tot o és res”. Estàvem tan prop i alhora tan lluny! De sobte s’escoltà ben alt i clar: “1r premi, a la falla la Dula!”.

I ara sí, el nervis es transformaren en emoció, en orgull, en satisfacció i en molta felicitat. Havíem aconseguit complir el somni que havíem perseguit durant els darrers anys.

Allò que anys enrere consideràvem inabastable, s’havia convertit en una realitat per a nosaltres: 13é premi a València i 1r premi a Tavernes de la Valldigna. Quin orgull! Diuen els savis que l’èxit és per a qui el busca, i en la nostra fàbrica Dulera ho hem

comprovat. Sols havíem de sentirnos segurs, treballar amb humilitat i cuidar el nostre producte per oferir la millor qualitat als nostres fallers.

Mentre escrivim aquestes lletres, ens trobem immersos en plena campanya d’elaboració del llibret de 2016, i quan tothom el pugueu llegir, significarà que un any més el nostre projecte haurà eixit al carrer.

Desitgem que el gaudiu, ja que està fabricat amb eixa intenció. Per a nosaltres, el millor de tots aquests anys d’evolució és que el nostre producte ara és motiu d’orgull per a tots els nostres fallers i que un any més es13 tarà 100% fabricat en la Dula.

COM

O R G A N I T Z A C I Ó

D E

L ’ E M P R E S A

La nostra fàbrica no funciona de manera automàtica. Com tot, algú ha de fer-la marxar. Per això, hi ha una empresa organitzada que s’encarrega de dur a terme tot allò relacionat amb el seu funcionament. Per a no confondre conceptes, definim la nostra empresa com “l’organització o l’associació de gent que es dedica a realitzar activitats per satisfer les necessitats de béns o serveis dels demandants, així com d’assabentar-se de la continuïtat de l’estructura productiva/comercial i de les inversions necessàries per tal que la fàbrica funcione correctament”. Per altra banda, ens referim a la nostra fàbrica com el “conjunt físic i tangible on es troben totes les màquines i instruments de producció que tenen per objecte donar vida als nostres productes”. Per tant, perquè aquesta vaja en marxa, hi ha una organització empresarial que realitza les tasques necessàries per dur endavant el nostre negoci. Així, l’empresa està composta per persones que realitzen diverses funcions que es complementen les unes amb les altres i en les quals totes i cadascuna d’elles són imprescindibles per a aconseguir els resultats finals.

FUNCIONA 14

15

LA NOSTRA

QUI FORMA PART DE L'EMPRESA? 16

Les polítiques que du a terme la nostra empresa són impulsades per diferents persones que formen part del Consell d’Administració de la Dula. Al mateix temps, dins del Consell s’inclouen distints departaments que es dediquen a realitzar una funció concreta de totes les tasques que hi ha per fer a la fàbrica de la Dula. Actualment hi ha 9 departaments al Consell d’ administració.

Però, com es poden acordar els assumptes de l’empresa entre tanta gent? Per a això, existeix la figura del gerent, que és la persona que s’encarrega de dirigir, gestionar i administrar la nostra empresa. Juan José Martí Muñoz és el nostre gerent des de l’ any 2015, i va rebre el relleu de la mà de Carlos Torres Fillol que fou gerent de la fàbrica de la Dula durant tres anys consecutius.

L’actual gerent ha volgut dirigir-se a tots els que formem part de la fàbrica de la Dula, a través d’un escrit que a continuació podrem llegir, per transmetre l’afecte i la dedicació que té pel nostre negoci i la gent que el fa possible.

17

SALUTACIÓ DEL NOSTRE GERENT DEL 2016

GERENT 2 0 1 6

18

19

Hola a tots i totes, sóc Juan Jose Martí Muñoz i des de fa uns mesos tinc l'honor de dirigir aquesta gran empresa que és la Falla la Dula.

Vull que les meues primeres paraules vagen dirigides a cadascuna de les persones que fan possible, dia rere dia, que els nostres productes isquen al carrer i ho facen en forma de somnis, il·lusió, festa, cultura, espectacle, tradició, germanor i sentiment, i que fan que la nostra fàbrica millore cada any. Tot açò sols s'aconsegueix amb treball, constància i dedicació, allò que aporten els membres del consell d'administració (cadascú en el seu terreny fa que tot funcione de manera quasi perfecta). Per a mi sou el pilar fonamental en aquesta aventura. Com ja sabeu, tot i tindre molts anys d'antiguitat en la fàbrica, sóc un poc inexpert en temes de direcció. És per això que el dia que vaig agafar aquest càrrec vos vaig demanar que estiguéreu al meu costat, i així ho heu fet fins el moment, acompanyant-me per aquest camí en què tots units com sempre i amb moltíssima il·lusió aconseguirem el millor producte. A tots, gràcies pel vostre suport!

No puc oblidar-me de la meua família, que és part indispensable en aquest càrrec, sobretot als meus pares, coneguts fundadors i incansables treballadors dins la nostra fàbrica, a qui he de agrair que em permeteren l'honor de ser el primer president infantil de la història Dulera. Gràcies per tot en nom meu i de tots els qui formem la Dula pel vostre treball durant aquest 33 anys d’història.

A la meua Mari i al meu Ferran, gràcies per la vostra paciència i per fer que l'any d’Hugo i meu estiga sent meravellós.

Al meu xiquet, Hugo, vull dir-te que mai havíem planejat viure la teua aventura d'aquesta manera, però si el destí així ho ha volgut, serà perquè ens esperen moments meravellosos junts. Ambdós estarem al capdavant d'una gent immillorable, i convertirem el teu somni en un ‘somni doble’. Estic ben segur que no ens en penedirem.

A les dos xiques guapes que ens acompanyaran al meu fill i a mi aquest any, Rosana i Neus, sols vull dir-vos que estic molt orgullós de vosaltres dos. De millors falleres n’hi ha ben poques. Felicitats i a gaudir!

Ara tan sols em queda agrair a totes les empreses que han col·laborat amb nosaltres per fer possible la confecció d'aquest llibret, un llibret que cada any ens sorprèn més i ens dóna més alegries. Gràcies per fer possible un dels nostres millors productes!

Per a acabar, sols em resta convidar-vos a tots a viure les falles amb nosaltres al barri de la Dula, on la festa ,la germanor i l'alegria mai falta.

Bones falles a tots i totes!!!

El vostre gerent: Juan Jose Martí Muñoz.

consell D'ADMINISTRACIÓ

DEPARTAMENT D' ADMINISTRACIÓ I FINANCES

Actualment, el Consell d’Administració de la Fàbrica de la Dula compta amb 9 departaments: el de gerència, de representació, d’ administració i finances, cultural, artístic, d’enginyeria i logística, comercial, d’esdeveniments i d’exportació. A més, dins de cada departament trobem diverses seccions en què es concreten els càrrecs que duen a terme els membres del Consell d’Administració.

Cap empresa pot prescindir d’un grup de gent que administre de manera coherent els recursos de l’entitat i que facen un ús dels bens capitals adequat per tal de garantir que, cada any, l’empresa satisfaça tots els pagaments que calga i que s’obtinguen els beneficis esperats. Per a aquesta tasca, la nostra empresa gaudeix de quatre seccions que totes juntes formen el Departament d’ Administració i Finances: secretaria, tresoreria, loteria i quotes

Secretària: Noèlia Palomares Gascón.

Tresoreres: Mª José Fons Callejón,

DEPARTAMENT DE GERÈNCIA 20

Aquest departament és el que ha de dur a terme les polítiques aprovades pel Consell d’Administració i ha de garantir que es complisquen les decisions que s’han pres a les reunions del Consell.

Gerent: Juan José Martí Muñoz.

Gerent 1r: Vicente Jareño Rodríguez.

Gerent 2n: Jordi Meló Cremades.

Gerent 3r: Salvador Almiñana Mollà.

Gerent 4t: Carlos Torres i Fillol.

Gerent infantil: Hugo Martí Magraner.

Gerent infantil 1r: Paco Altur Bononad.

Gerent infantil 2n: Juan Borrull Ferrando.

Cecilia Juan Ferrando i Carolina Grau Àlvarez.

Secció de loteria: Amparo Tur Cerdà.

Secció de quotes: Mª José Boscà Servà, Resu Brines Escrihuela i Clara Cabanilles Arnau.

21

DEPARTAMENT C U L T U R A L El foment de la cultura valenciana és un dels principis de l’empresa i en cada servei que oferim ens assegurem de mantenir les tradicions. Al mateix temps, innovem en allò que fem cada cop més, i en cada producte que fabriquem, apliquem una bona dosi de la nostra essència: la nostra cultura.

Actualment la fàbrica de la Dula compta amb quatre seccions del Departament Cultural, que organitzen tot allò relacionat amb les festes, la tradició, la nostra llengua, les activitats físiques de l’esport i els esdeveniments infantils.

Secció de llibret i normalització lingüística: Noèlia Palomares Gascón,

Pura Palomares Gascón, Gustavo Verdú Chover, Alicia Ortells Grau, Mario A. Soler Merenciano, Laura Martinez Merenciano i Gemma Muñoz Sala.

Secció de festes: Maribel Delfa Chover, Sergio Boscà Servà i David Fernandez Tudela.

Secció d’activitats infantils:

Estefania Ferrando Almiñana, Begoña Talens Mazarrota, Paola Estruch Cortes i Begoña Bononad Bo.

Secció d’activitats físiques de l´esport: Agustí Blasco Brines, Carlos Cavas Corchero, Àngela Limón Expósito, Rosa Costa Company i Estefania Arlandis Martinez.

DEPARTAMENT A R T Í S T I C

DEPARTAMENT D'ESDEVENIMENTS

L’art és, com la cultura, referència per la nostra empresa. La majoria dels nostres serveis estan envoltats d’art. Per aquest motiu, el departament artístic compta amb quatre seccions encarregades de fer partícip a tothom en els diferents espectacles i celebracions artístiques que tenim durant tot l’any al nostre calendari laboral.

Secció de play-backs:

Hector Villen Ruiz, Andreu Andrés Palomars i

Jose Nieto Porta.

Secció de play-backs infantils: Natali Gonzàlez Muñoz, Rosa Corella Torres, Carmina Peris Almiñana i Ana Garcia Peiró.

Secció d’organització de la cavalcada: Fabiola Vercher Artur, Ana Talens Talens, Nuria Almiñana Mollà, Silvia Tarrega Selfa i Mª Creu Vercher Estruch.

Secció de confecció de la carrossa: Salvador Tent Ferrando i Carlos Torres Fillol.

Durant tot l’any, la fàbrica de la Dula organitza tot tipus d’esdeveniments que es preparen amb moltíssima cura per tal que cada acte que se celebra es desenvolupe a la perfecció. Les seccions que formen part del Departament d’Esdeveniments són essencials per garantir a l’empresa que es revisarà fins l’últim detall de tots els esdeveniments que són organitzats per la Dula.

Secció d’estendard: Quique Nacher Pastor Secció de protocol:

Raquel Mafé Ausina, Joan Man-

clús Ausina i Mª José Magraner.

Secció de l’acte de presentació:

Pura Palomares

Gascón, Virginia Martinez Merenciano, M.José Martinez Merenciano, Laura Martinez Merenciano, Raquel Mafé

El Departament d’Enginyeria i Logística és molt important per a nosaltres, ja que són un punt clau de tota l’organització.

Les seccions que formen part d’aquest departament són les que duen a terme tot allò relacionat amb el muntatge i el manteniment de la nostra fàbrica. Per tant, en cada acte que preparem, en el qual s’inclouen els nostres serveis i 22 productes, es necessita la col·laboració d’aquest departament, que és el que permet que la nostra fàbrica funcione de manera correcta.

Secció d’il·luminació i so:

Joaquín Solanes Brines, Salvador Talens Espí, Salvador

Ausina i Júlia Talens Mollà.

Secció de barra:

Raul Herrero Grau, Pedro Salinas

Navarro, Jordi Meló Cremades i Juan Manclús.

Secció d’activitats diverses:

Aitor Ciscar Vieco,

Quique Morant Felis I Sergio Penadés Alonso.

Talens Correoso i Joan Vicente Martí Mafé.

Secció de la setmana fallera: Pepa Tur Cerdà, Car-

Secció pirotècnica: Salvador Talens Correoso, Salva Enguix Altur, Salva Enguix Brines

men Herrero Corella, Conxin Mollà Almiñana, Asunción

i Pascual Palomares Escrihuela.

Muñoz Felis i Isabel Muñoz Felis.

Secció de material:

DEPARTAMENT D'EXPORTACIÓ

Salvador Almiñana Altur, Vicent Torres Escrihuela i Salvador

Gómez Hijarro.

Secció de manteniment del casal: Pepa Ausina Hernández, Isabel Bosch Clar, Cristina Pelegrí Serra i Mª Jose Vercher Moncho.

Pura Palomares Gascón, Mario A. Soler Merenciano i Sergio Boscà Servà.

Aquest departament és el que està vinculat amb la Junta Local Fallera de Tavernes per tal de transmetre a tot el Consell d’Administració, les polítiques i normes que des de la Junta es decideixen. Els encarregats d’aquest departament són

Secció d’audiovisuals i tecnologia: Carles Merenciano Martí.

Salvador Talens Correoso, Raül Herrero Grau i Carolina

Secció de monuments fallers: Salvador Tent Ferrando, Andreu Andrés Palomares,

DEPARTAMENT D ' E N G I N Y E R I A

Grau Àlvarez

23

A DEPARTAMENT de R E P R E S E N T A C I Ó Durant el 2015, dues sòcies exemplars de la fàbrica “dulera” representaren per tot arreu a la nostra empresa i van aconseguir que tots els membres se sentiren vertaderament orgullosos d’elles:

Estefania Ferrando Almiñana i Andrea Vercher Ruiz.

DEPARTAMENT C O M E R C I A L La base de tota empresa es fonamenta en aquells que gaudeixen dels serveis o demanden els productes d’aquesta. En la Dula, tots els socis de l’empresa, a més de gaudir dels serveis que oferim i els productes que elaborem, fan conèixer el nom de la Dula a tot arreu i transmeten a tothom que la qualitat dels nostres productes és molt bona. Per tant, els mateixos demandants són, al mateix temps, aquells que formen el nostre Departament Comercial.

Mitjançant la veu dels membres del Departament Comercial de la Dula, la nostra empresa cada vegada es fa més gran i dóna lloc a dur endavant nous projectes que fan que la qualitat d’allò què fem siga també més gran.

Almiñana Altur, Salvador Almiñana Alvarez, Antoni R. Almiñana Borras, Olga Almiñana Molla, Claudia Almiñana Molla, Inma Almiñana Molla, Nuria Almiñana Molla, Salvador Almiñana Palomares, Anna Alvarez Casanova, Jesus Alvarez Pastor, Angel Manuel Andres Palomares, Andreu Arlandis Martinez, Estefania Ausina Escrihuela, Rosana Ausina Hernandez, Juan B. Ausina Hernandez, Pepa

B

Bastida Bononad, Raquel Belenguer Vidal, Janelle Benavent Gascon, Ana Benavent Talens, Isabel Benavent Talens, Rolan Bernabeu Palomares, Josefa Blasco Brines, Agusti Blasco Brines, Carmen Blasco Martinez, Agusti Blasco Montero, Ainhoa Bono Bo, Susana Bononad Bo, Begoña Bononad Bo, Carolina Bononad Bo, Isabel Borras Cruañes, Davinia Bosca Serva, Mª Jose Bosca Serva, Sergio Bosch Clar, Isabel Brines Donet, Jorge Brines Escrihuela, Encar Brines Escrihuela, Resu Brines Escrihuela, Vicent Burguera Martinez, Maria Flora

C

Cabanilles Arnau, Clara Camarena Fernandez, Alexandra Canet Escribano,Tania Cardona Romero, Alicia Catala Sanchez, Mª Jose Cavas Corchero, Carlos Cavas Corchero, Jacobo Cerda Vidal, Juan Chofre Bo, Angels Chova Felix, Irene Ciscar Arago, Jose Ciscar Vieco, Ainoa

Ciscar Vieco, Aitor Clemente Adsuara, Anais Climent Serralta, Tamara Corella Miñana, Ximo Corella Torres, Gema Corella Torres, Rosa Costa Company, Rosa Delfa Chover, Mª Isabel Delfa Chover, Rosana Enguix Altur, Salvador Enguix Brines, Salva Enguix Medrano, Lucia Escribano Roman, Pilar Escrihuela Felix, Mila Escrihuela Ferrando, Melani Escrihuela Palomares, Carmen Escriva Donet, Demelsa Espinosa Magraner, Juan J. Espinosa Sanchez, Hector Esteban Rodriguez, Raisa Esteban Rodriguez, Sarai Estruch Cortes, Paola Estruch Escriva, Laura Estruch Moncho, Mª Jose Estruch Vercher, Sergio Fernandez Tudela, David Ferrando Almiñana, Estefania Ferrando Exposito, Cristina Ferrando Garcia, Angela Ferrando Vercher, Josep Ferri Cantus, Adria Fons Callejon, Mª Jose Galvez Arenas, Iris Garcia Bo, Encar Garcia Bo, Pep Garcia Donet, Horacio Garcia Escrihuela, Sara Garcia Llorca, Tiffany Garcia Martinez, Maica Garcia Peiro, Ana Mª Garcia Peiro, Blanca Garcia Roca, Adria Gascon Pelegri, Cristian Gascon Pelegri, Miriam Gascon Torres, Vicent Gimeno Escribano, Tania Gimeno Garcia, Francisco J. Gomez Hijarro, Salvador

D

E F 25

G

G

Gomez Tur, Anna Gomez Tur, Salvador Gonzalez Ferrando, Ruben Gonzalez Muñoz, Natali Gonzalez Perez, Emili Grau Alvarez, Carolina Grau Bo, Daniel Grau Ibañez, Laura Grau Bo, Sandra Grau Borras, Lidia Grau Felis, Paula Grau Ferrando, Juan Salvador Grau Gimeno, Salvador Grau Ibañez, Mª Jesus Grau Lopez, Isabel Grau Ortega, Rosana Grau Vercher, Ignasi P. Gregori Palomares, Carles Gregori Palomares, Laura

H 26

Hernandez Brines, Jose A. Hernandez Escrihuela, Andrea Hernandez Hernandez, David Herrero Corella, Carmen Herrero Grau, Carmina Herrero Grau, Raul Ibañez Magraner, Rosa Mª Isidoro Estruch, Sergio Izquierdo Sanchez, Oscar Jareño Rodriguez, Vicent Jorge Almiñana, Marc Jorge Almiñana, Raul Jorge Estruch, Raul Juan Ferrando, Cecilia Juan Ferrando, Francisco

L

Laparra Perez, Celia Libro Benito, Isidro Libro Escribano, Almudena Libro Escribano, Nerea Limon Exposito, Angela Lopez Palomares, Inma Mafe Ausina, Raquel Magraner Martinez, Mª Jose Magraner Selfa, Carles Magraner Selfa, Nekane Manclus Ausina, Joan Manclus Cuñat, Juan Marti Benavent, Isa

i J

MP

Marti Blasco, Marina Marti Espi, Silvia Marti Hernandez, Vicent J. Marti Mafe, Joan V. Marti Muñoz, Joan J. Martinez Borras, Jaume Martinez Martinez, Ruben Martinez Merenciano, Laura Martinez Merenciano, Mª Jose Martinez Merenciano, Virginia Martorell Palomares, Pepa Melo Cremades, Jordi Merenciano Cerda, Alex Merenciano Magraner, Maite Merenciano Marti, Carlos Minguez Perea, Sergio Molla Almiñana,Conxin Morant Felis, Enrique Mota Arevalo, Laura Muñoz Felis, Assumpció Muñoz Felis, Isabel Muñoz Sala, Gema Nacher Pastor, Enrique Navarro Cortes, Mar Nieto Porta, Jose Olivares Gomez, Agueda Ortells Grau, Alicia Ortiz Zanon, Raquel

Peromingo Rodriguez, Roberto Pons Catala, Ausias Pons Espi, Victor Puig Arenas, Ruben Ramon Sancho, Adria Reyes Palomar, Andrea Reyes Palomar, Neus Ripoll Grau, Salvador Roca Benavent, Mª Jesus Rodriguez Lara, Jordi Rodriguez Lara, Miguel Rodriguez Palomares, Eva Mª Rodriguez Perez, Mª Jose Rubio Espuig, Miriam Ruiz Company, David Ruiz Company, Sonia

N O

Palomares Armengol, Eduardo Palomares Cabanilles, Julia Palomares Cabanilles, Marcel Palomares Ciscar, Vicent Palomares Escrihuela, Pascual Palomares Gascon, Noelia Palomares Gascon, Pura Palomares Gascon, Vicent Palomares Mendoza, Enrique Palomares Palomares, Jade Pallares Bosch, Miriam Pardo Lirio, Ainhoa Pardo Lirio, Anna Paredes Mazarrota, Javier Peiro Jareño, Carmen Pelegri Garcia, Andreu Pelegri Serra, Cristina Pelegri Serra, Juamba Penades Alonso, Sergi Peris Almiñana, Carmina Peris Almiñana, Tere

P

Saiz Nuñez, Mª Jose Salinas Bosch, Minerva Salinas Navarro, Juan Pedro Salom Martinez, Alexander Sanchez Clemente, Inma Sanchez Melo, Mª Jose Sanchez Ortiz, Natali Sanchez Ortiz, Rosabel Sanchez Rodriguez, Miriam Sancho Barranco, Monica Sansaloni Estruch, Javier Santamaria Martinez, Vicent Sanz Almiñana, Veronica Selfa Escrihuela, Monica Selfa Mazarrota, Barbara Sempere Felix, Paula Serra Mafe, Andreu Serrano Martinez, Vanessa Serva Grau, Joaquin Serva Martorell, Ana I. Serva Martorell, Ximo Sifres Palomares, Eva Solanes Brines, Joaquin Solanes Cantus, Salvador Solanes Torres, Cesar Soler Merenciano, Hector Soler Merenciano, Mario A. Soler Perez, Lidia Soler Sanchez, Jessica Soler Sanchez, Joan Talens Blasco, Andreu Talens Ciscar, Hector Talens Correoso, Salvador Talens Espi, Salvador

R S

Talens Garcia, Encar Talens Garcia, Susana Talens Mazarrota, Begoña Talens Melo, Encar Talens Molla, Julia Talens Pellicer, Ana Talens Talens, Alexis Talens Talens, Xavier Talens Tur, Pepe Talens Tur, Salva Tarrega Selfa, Silvia Tent Bernabeu, Xavier Tent Ferrando, Salvador Tomas Felix, Ainoa Torres Bertomeu, Angela Torres Bosch, Pepa Torres Bosch, Rosa Torres Escrihuela, Vicent Torres Fillol, Carlos Tur Cerda, Amparo Tur Cerda, Pepa Vega Vercher, David Vega Vercher, Paula Vercher Diaz, Eva Vercher Diaz, Gemma Vercher Diaz, Salvador Vercher Estruch, Fabiola Vercher Estruch, Mª Cruz Vercher Estruch, Maria Vercher Estruch, Salvador Verdu Chover, Eva Mª Verdu Chover, Gustavo Vidal Hernandez, Juan F. Vieco Lopez, Elisa Villen Ruiz, Hector Zanon Palomares, Erica Zanon Palomares, Lorena

T 27

V Z

seu social

S U B C O N T R A C T A T S Per últim, hem de fer constància que la nostra empresa també rep el suport de col·laboradors externs que són igualment imprescindibles per fer possible la tasca de la fàbrica. A més de tota l’organització del Consell d’Administració i dels seus distints departaments i seccions, hi ha altres entitats que són contractades per nosaltres per poder disposar d’uns serveis i productes que són vitals per a l’empresa.

28

Orquestres: Seven Crashers, orquestra Valparaíso i Grupo Fuego.

Xaranga: SIUM Xeresa.

Artista del monument gran: Alfredo Bayona.

Artistes del monument infantil: Palacio i Serra.

Segons l’article 4 del Reglament de la Falla la Dula, aprovat el dia 2/10/2012, el domicili social de la comissió és el nostre casal, actualment situat al c/ Pintor Sorolla, 37, baix, de Tavernes de la Valldigna (València). Podríem dir que aquest és també el centre administratiu i de gestió de la nostra empresa durant la major part de l’exercici, ja que allí es reuneixen els diferents òrgans i departaments que la componen, bé per dur a terme les seues tasques o bé per a celebrar diverses activitats socials i lúdiques.

Ara la Dula disposa (en règim de lloguer) d’un altre local al Camí la Dula, 1, que actualment està en procés de reforma per part dels treballadors més veterans de la nostra falla, que formen part del Departament d’Enginyeria i Logística, per a adaptar-lo a les necessitats de l’empresa, ja que aquest era un antic forn de pa i una vivenda. Estos treballadors estan invertint moltíssimes hores de treball perquè, a curt termini, aquest local siga la seu social de l’empresa a més del magatzem logístic, cosa que farà que per primera vegada en la nostra història es concentren al mateix local la seu administrativa, el dipòsit de materials i el lloc on es realitzen totes les activitats lúdiques duleres.

Després d’haver-nos traslladat cinc vegades en 33 anys —sempre dins del nostre barri— esperem que el local del Camí la Dula, 1, siga el definitiu o almenys que puguem gaudir-ne durant molts anys. Aquest local és el millor que hem tingut fins el moment, tant per l’amplària com per la proximitat a la plaça on plantem els monuments i l’envelat. Per fi, després de buscar molt i d’anar amunt i avall amb els trastos, hem aconseguit allò que desitjàvem per a la nostra empresa.

Per últim, vos parlarem del lloc on traslladem la nostra infraestructura durant la setmana fallera: l’envelat que hem anat construint any rere any amb molta paciència i que hem renovat per parts per tal d’adaptar-lo a la normativa vigent. L’exercici passat vam haver d’invertir una considerable quantitat de diners per a complir amb les exigències legals que ens va sol·licitar l’Ajuntament: instal·lació elèctrica, eixides d’emergència, pla d’evacuació, etc. Podem dir ben orgullosos que vam acatar (sacrificant altres capítols del nostre pressupost) cada punt exigit per la legislació, però la nostra sorpresa va vindre en veure com empreses de la nostra competència van muntar els seus envelats i, tret d’alguna excepció, la majoria no els havien efectuat en la seua totalitat. No sabem el perquè, però esperem que per a les falles del 2016 totes les empreses s’hagen adaptat a la normativa, ja que tots som iguals davant la llei.

Açò és tot. Només ens agradaria dir-vos que si voleu conéixer un poc més de la nostra empresa o formar-ne part, només heu d’acostar-vos a la nostra seu, on sereu ben rebuts pels nostres treballadors, i també podreu trobarnos a les xarxes socials com Facebook, Tuenti, Twitter o Whatsapp.

29

30

31

DULA

MARCA

La nostra marca ‘Dula’ ha anat creant-se amb les històries de les persones que l’han format, amb les seues experiències, i que han generat una comunitat sòlida i forta que lluita dia rere dia per tal d’aconseguir els seus objectius. Des del primer dia hem tingut clara la nostra filosofia: fer gaudir els nostres clients però també els nostres treballadors, tractant que el nostre producte cada any millore.

de les persones”.

creativitat

i que proposa experiències que estimule la

valors i en una personalitat i n s p i r a d o r a ,

“Una marca d’èxit és aquella que crea una identitat de marca basada en uns

32

Tota empresa, per xicoteta que siga, ha de tenir una marca, un significat distint a la competència, allò que fa que els clients la diferencien i la trien en primer lloc. El primer que ens ve al cap quan pensem en la marca és el logotip, la imatge amb la qual l’empresa s’identifica (que en el nostre cas seria l’escut). Això sí, en l’actualitat, la imatge de marca va més enllà del nom i del logotip de l’empresa, és un avantatge competitiu, l’hem d’entendre com el reflex d’una personalitat, d’una promesa i d’una forma d’actuar pròpies.

I què és allò que diferencia a la Dula? Sense cap dubte, i encara que sone a tòpic, la familiaritat. Vos expliquem perquè: hi ha treballadors que han estat ací des del primer dia d’obertura de la fàbrica i també d’altres que han arribat de nous, ja siga de la mà d’amics, de familiars, de la parella o, simplement, per proximitat. Fins i tot alguns d’aquests abans formaven part d’alguna empresa de la competència, i tots, els uns i els altres, destaquen que des del primer moment que han creuat la nostra porta s’han trobat com a casa, com a un més de la nostra gran família.

Un punt al nostre favor també és la igualtat: no importa l’edat que tingues ni el teu sexe, seràs rebut amb un somriure tant si t’acostes a la gent més major com als més joves. Podràs participar en qualsevol acte, formar part del consell, aportar noves idees i nous reptes que sense dubte seran estudiats i presos en consideració.

En els últims 15 anys, l’augment de la demografia a la nostra zona ha ajudat, i molt, la nostra empresa i, per tant, la posada en marxa de la marca ‘Dula’, ja que ens ha permés tindre més treballadors i subcontractar millors monuments, orquestres i fer front a noves il·lusions. Així i tot, el repte de diferenciació cada vegada és més dur, i de vegades aquesta localització geogràfica dins de la nostra ciutat juga un paper important, per això intentem organitzar actes que atraguen la gent abans de començar la setmana fallera, com són el Concurs de Paelles Nocturn i la Cursa “Autos Bojos”.

A més, des del departament cultural s’organitzen noves activitats i festes al casal, tant per als menuts com per als majors, perquè tots puguem gaudir d’allò més els 365 dies de l’any.

A la Dula els treballadors són els nostres principals pilars, per això mirem sempre pel seu benefici, i malgrat que els preus de les matèries primeres que consumeix la fàbrica no paren de pujar, el nostre departament de finances lluita cada dia per mantindre els preus congelats des de fa anys, tenint avui en dia els preus més barats comparats amb la nostra competència directa, tant en quotes com en altres serveis.

Ja saps, si estàs pensant en incorporar-te a una empresa en què es tinguen en compte les teues necessitats i vulgues trobar-te com a casa, no ho dubtes, a la Dula seràs feliç.

33

EL NOSTRE

MILLOR

PRODUCTE Aquest any gaudirem d’uns productes exclusius que mai havien eixit al mercat anteriorment. Aquests productes dels que parlem són, per excel·lència, el millor que tenim a la nostra empresa. Estem parlant de les falleres majors de la Falla la Dula per a l’any 2016. Elles dues, Rosana i Neus, seran allò que amb més cura prepararem durant l’any i el que més dedicació ens suposarà. Hem decidit, tot el consell d’administració, que hem de garantir un resultat exquisit en el qual no té cabuda cap inconvenient. Per això, dedicarem totes les hores que facen falta per obtenir els millors productes de la nostra carta del 2016: les nostres falleres majors.

SALUTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR DEL 2016 34

rosana ausina escrihuela

35

Aquest any tinc el plaer de dirigir-me a tots vosaltres com a Fallera Major de la nostra Falla la Dula per a l’any 2016. És un somni que he desitjat des que tinc memòria i per fi s’ha complit. Fa 15 anys, quan vaig ser Fallera Major Infantil, tenia molt clar que volia repetir, i ací estic.

Quan pense en tota la gent que forma part de la nostra fàbrica, sols em vénen a la ment moments feliços.

Ací he crescut junt a tots vosaltres, he fet amistats de tota classe, des dels més menuts fins als més veterans, he trobat les millors amigues que podria tindre i, fins i tot, he conegut l’amor de la meua vida.

Per tot això i mil coses més, vos convide a gaudir de les nostres festes, les falles, al casal de la Falla la Dula, on tots sereu benvinguts i on la festa sempre està assegurada.

Espere portar el càrrec de fallera major com es mereix la nostra falla, i representar-la de la millor manera junt a Juanjo, Neus i Hugo allà on anem. Estic segura que gaudirem d’un any inoblidable. Gràcies a tot el consell d’administració per la confiança que han dipositat en mi, espere donar-ho tot en cada acte i esdeveniment.

Les falles del 2016 ens esperen, ens veiem prompte, ‘dulers’! rosana ausina escrihuela

Fallerets i falleretes: Les falles del 2016 ja estan ací i de segur que ens divertirem molt. Per a mi estes falles són molt especials, i per això vull compartir-les amb tots vosaltres. Aquest any sóc la vostra Fallera Major Infantil i estic plena de nervis i d’il·lusió! Espere que ben prompte s’òmpliguen d’olor a pólvora i de música els carrers del nostre barri, i desitge poder veure ja plantats els nostres monuments. De segur que vosaltres, fallerets, també esteu igual d’il·lusionats. És un orgull per a mi formar part d’esta falla que tant estime. I també ho és pel fet de poder compartir amb tots vosaltres eixes estones tan bones que vivim al casal. També vull agrair a la delegació infantil que treballa molt per fer-nos gaudir al màxim.

No tinc cap dubte que amb la companyia de tots vosaltres, fallerets i falleretes, i tot el que ens han preparat perquè gaudim, seran unes falles inoblidables.

Espere tindre-vos al meu costat celebrant les falles de 2016, que ja han començat!

Un beset molt fort i bones falles!!! neus garcía escrihuela

36

37

SALUTACIÓ DE LA

FALLERA MAJOR INFANTIL

neus garcia escrihuela

DEL 2016

C E R T I F I C A T S

D E

Q U A L I T A T

Començaria dient que eres una persona meravellosa a qui tothom estima, i sé que eixa estima és d’una gran família, la ‘dulera’, però jo sempre t’estimaré més, eh!

Aquest any serà un plaer passar-lo al teu costat i espere que puguem gaudir-lo junts, ja que tinc la grandíssima sort de poder tindre a una persona com tu al meu costat des d’aquell desembre. Tu també tens a dos persones que, estiguen on estiguen, sempre estaran orgullosos de tu, i sé que et caurà eixa llagrimeta que m’agrada veure per la teua cara... Però pensa sempre que és perquè et vull moltíssim, GUAPÍSSIMA!.

ANDREU ANDRÉS.

Ahí va una gran Fallera Major!! Això és el que pensa tot el món quan et mira, i és ben cert. Rosana, tu m'endinsares en aquest camí i em mostrares la màgia del món faller, un món que ha arribat a ser part indispensable de les nostres vides i ens du molta felicitat, i enguany ens en durà més si cap. Tu sols deixa’t portar, ja que tot serà meravellós. Gaudeix del teu moment, que nosaltres estem per a dir orgullosos i ben fort: VISCA LA FALLERA MAJOR!!

CECI.

Durant la meua vida he viscut moments molt especials al costat de la falla la Dula i del món faller a Tavernes.

Però entre tots ells hi ha quatre que guarde en un lloc especial al meu cor. El primer, quan vaig ser fallera major infantil; el segon, quan dotze anys després vaig presentar el meu fill a tota la família dulera; passats quatre anys va arribar el tercer, quan vaig gaudir de ser fallera major de la nostra falla i, el quart i més recent, quan fa ara tres anys vaig ser la màxima representant de les falles de Tavernes. Tots aquests moments tenen alguna cosa en comú i és la presència d'una persona imprescindible en la meua vida. Rosana, has viscut cada moment en primera persona, sempre en la fila número u, regalant-me cada minut la teua estima i il·lusió, que era tan gran com la meua.

Aquest any ens toca canviar els llocs: tu viuràs el teu segon somni com a fallera i jo estaré al teu costat en tot moment gaudint de la teua il·lusió i felicitat. Saps que per a mi eres una germana i que eres una de les persones més 38 importants en la meua vida, per això saps que estic orgullosa de veure't complir el teu somni. Que gaudisques com tu saps, i que sàpigues que jo i tota la meua família estem disposats a gaudir amb tu. Felicitats Rosana, i gràcies per ser part de la meua vida.

RAQUEL MAFE I AUSINA. Recordes eixes converses a través del WhatsApp en què em deies: “Estef, ja sé com començar el meu discurs”; “Estef ja m’he comprat l’adreç, la tela, també tinc la del cos, l’entretela...”, i les dos ens emocionàvem parlant i començàvem a comptar els dies que et quedaven per a eixe 19 de Març de 2015 que tant esperaves, en el qual t’apuntaries per a ser la pròxima FALLERA MAJOR! Sé que eren moltes les ganes i la il·lusió que tenies de poder ser la màxima representant de la nostra falla, i avui per fi ha arribat el moment: ja eres la NOSTRA FALLERA MAJOR per a l’any 2016! Has fet que la teua il·lusió siga també la nostra, i per això estarem al teu costat en tot moment per viure amb tu aquest magnífic any que mai esborraràs de la teua memòria. Rosana, gaudeix de tots els actes, demostra que eres una fallera de 10, una amiga de cap a peus i que et caracteritzes per ser una bona FESTERA! Una forta abraçada i moltíssims besets!

ESTEFANIA ARLANDIS. Recorde com vas aparèixer en la meua vida, ens van presentar quan eres l’amiga d’una amiga, i el que mai hauria pogut imaginar en aquell moment és com d’important arribaries a ser per a mi i totes les històries que viuríem juntes, i la infinitat d’anècdotes que arribarien a ser nostres. Però el que sí que vaig saber des del primer instant és que un dia series Fallera Major de la falla la Dula. També recorde que en aquell temps encara no pertanyia a la família ‘dulera’, però tu, com a bona fallera que eres, ja intentaves ‘reclutar-me’. I és que sols fan falta uns minuts amb tu per poder comprovar l’amor tan gran que tens per la teua falla i l’orgull que sents quan en parles. Així doncs, no era cap secret saber que amb el temps compliries el teu somni, i eixe temps ja ha arribat. Rosana: riu, plora, emocionat... Tots junts farem que aquest any siga inesborrable!

ROSA COSTA.

ER A ROSANA

Aquest any a la nostra família torna a entrar la festa fallera amb força, perquè la nostra Rosana ocuparà el lloc més alt a la nostra falla. Per això ens sentim doblement orgullosos, ja que viurem aquest somni amb tu com a membres de la teua família i com a membres de la família dulera, perquè tu seràs la nostra fallera major i estarem encantats d'acompanyar-te en cada minut del teu regnat. Rosana, enhorabona per ser la gran persona que eres i per ser una ‘dulera’ com hi ha de ben poques. Que gaudisques molt, t’ ho mereixes!

PEPA, JUAN I JOAN.

Tots, i jo sobretot, sabem que sempre has desitjat ser la Fallera Major de la Falla la Dula, de la falla que t’ha vist nàixer, créixer i enamorar-te (i anar per terra, cantar desafiant a la pluja, ballar fins a la “despertà” i tantes altres coses...). Des del teu naixement que corre per dins de tu la sang fallera, la mateixa que en el cor et batega al ritme d’“Amparito Roca”, la mateixa que fa que cada dia somies en el grandiós moment en què lluiràs el nom de la falla del teu cor per cada racó de la nostra terreta. Cada instant, aprofita’l; cada mirada, agraeix-la i cada sentiment, viu-lo.

Et desitgem, jo i tota la meua família —que també és la teua—, que tingues un gloriós regnat. Et volem!

ALÍCIA ORTELLS I GRAU. Tants anys fa que ens coneixem, que costa fer memòria. Anàvem a la mateixa escola, vivíem molt a prop, i a més m’ajudaves a assajar els playbacks de la falla quan tan sols era una xiqueta. Per aquell temps, mai haguérem imaginat que en els carrers i la seu de la falla ens faríem inseparables i que, acompanyada pel teu humor, començaria la nostra màgia. És increïble la rapidesa amb la qual la vertadera amistat i la confiança van créixer entre les dos. Ens vam fer com les millors germanes, com les millors amigues del món. Estic segura que aquell sentiment tan fort que va nàixer entre les dos mai acabarà. Per això aquest any, en el qual tot seran rialles i emocions, tindré l’orgull de poder viure’l al teu costat. Estigues segura que faré tots els possibles perquè el teu regnat siga inoblidable. Ros, aquesta no és sols la teua il·lusió, jo també desitjava poder dir que tu eres la meua fallera major del 2016! T’estime! ÀNGELA LIMÓN. Rosana!! Enhorabona, ja eres fallera Major, i no volíem deixar passar l’oportunitat de felicitar-te des de les pàgines del teu llibret faller i desitjarte que t’ho passes molt bé i que gaudisques de les falles, ja que els qui et coneixem, sabem que és la teua festa preferida!

Besets.

JULS I JOAN

39

C E R T I F I C A T S

D E

Q U A L I T A T

Per fi ha arribat el teu moment, Neus, el teu somni fet realitat. Fallereta des que vas arribar este món i tan involucrada en la falla, ara passes a ser la rosa més bonica d’aquest jardí que és la Falla la Dula.

Què podem dir de la nostra xiqueta? És alegre, afectuosa, vergonyoseta... Així és ella. Sempre disposada per a tot i per a tots els que estem al seu costat. Gaudeix, Neus, viu aquestes falles amb la major intensitat que pugues, perquè aquestes són especials. Per a tot allò que necessites, ací ens tens. No dubtes mai que sempre t’ajudarem amb el que vulgues. T’estimem molt! ÀNGELA, JUAN, NAIARA I JUAN.

Abans de nàixer ja va començar el teu camí com a fallera, i quan encara no havies fet els dos mesets, et posàrem el primer vestit i et presentàrem en l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats. Sempre recordarem eixe dia, ja que a tota la família ens queia la baba mirant-te, perquè per a nosaltres no hi havia fallereta més bonica que tu. Però d’això ja han passat molts anys i tu has anat creixent i t’ha agradat, cada vegada més, el camí faller. No faltes mai a cap acte, sempre estàs preparada per a posar-te el vestit perquè eres una fallera de cap a peus.

Sabem què significa per a tu arribar al punt més alt que una xiqueta fallera pot aspirar, ser Fallera Major Infantil de la seua falla, ja que sempre ha estat a la teua ment. Quan la teua germana va ser Fallera Major Infantil, tu preguntaves: “I jo, quan ho seré?”. Des de fa uns anys que eixa cançó no ha parat de sonar en casa, sempre repetint el mateix. I per fi el teu somni ha arribat.

Hola Neus, espere que enguany sigues molt feliç ja que és l’any que eres Fallera Major Infantil. La iaia anirà a tot el que puga per veure el seu angelet. Gaudeix de les falles, dels amics i de la teua família. No oblides mai aquest any!

LA IAIA VICENTICA

Diuen que quan un somni es desitja amb molta força, no hi ha res que puga impedir-lo, i això és el que ha passat: desitjaves ser fallera major i ja ho eres.

Encara que he hagut d’acceptar unes condicions injustes, saps que per tu sóc capaç de fer-ho tot. Per sort, el temps ho cura tot, i cada vegada que et veig vestida de fallera i desfilant amb la teua banda de fallera major, simplement em cau la baba. Sóc el pare més orgullós del món i sols per veure’t feliç, pense que val la pena tot allò que hem passat.

Riu, balla, gaudeix i no et perdes cap detall. És el teu any i has de viure’l al màxim. Saps que tant Susi com jo et volem moltíssim i esperem que aquest any no l’oblides mai. T’estimem!

PAPÀ I SUSI. Hola Neus! Tenim tantes coses que contar-te que no acabaríem mai. Ens hem criat juntes, hem viscut mil i una aventures, però, sens dubte, la millor aventura que vivim és la de ser falleretes de la Dula. Quan vam arribar a la falla érem menudes, però tu ens vas guiar perquè coneguérem bé aquesta festa que el teu pare ens havia contagiat.

Enguany viurem unes falles diferents, ja que seràs la Fallera Major Infantil de la nostra falla i, sens dubte, estarem al teu costat per fer-te feliç. Esperem que siga el nostre millor any en la falla.

Com bé saps, en la falla ens anomenen “les pepites’’, així que ja saps que seguirem les tres juntes i t’acompanyarem en tot moment. Sigues feliç i no et perdes cap detall! Et volem moltíssim!

Les “pepites”, MARTA I NEUS. Neus, tu eres com una estrella que per allà on passa brilla, alegre, graciosa i bonica. Perquè el que fou un somni és ara una realitat, estem molt orgullosos i contents de veure't com a fallera major infantil.

T'estimem!

LA TIA RAQUEL, L'ONCLE SALVA, RAQUEL, JON I RAÜL

NEUS

40

PER A

Esperem que estes falles et divertisques molt i que eixe somriure tan bonic que tens, ens el regales cada dia, ja que saps que nosaltres sempre estarem al teu costat i res et faltarà. Agafa amb molta força i alegria aquest somni que per fi s’ha fet realitat. Sigues la fallereta més feliç del món, perquè et mereixes el millor. Un beset molt fort i una gran abraçada. T’estimem molt!

ELS TEUS GERMANS, SARA I MIQUEL, I TA MARE.

No sé per on començar aquesta responsabilitat, de tota la família, que és dirigir-me a la nostra nineta. Eres la nineta fallera de porcellana més bella, fina i delicada que hi ha a tota València. Serà un orgull per a nosaltres poder veure realitzat el teu somni de ser Fallera Major Infantil de la Dula i, com no, sempre estarem amb tu per a tot el que necessites per tal de poder assolir el teu somni de conte de fades.

Si hi ha algú que es mereix més que ningú que els seus somnis es facen realitat, eixa eres tu, Neus García.

Passa-t’ho molt bé i gaudeix de cada moment, ja que el temps passa molt ràpid. Felicitats, t’estimem!

LA TIA ENCARNA I L'ONCLE JUAN Hola Neus! Per fi Fallera Major Infantil! Què podem dirte nosaltres sobre les falles, si gràcies al teu pare tota la família gaudim d’aquesta festa? Saps que ell sempre està a punt per a tot, farà que el teu any siga perfecte i que no et falte res, així com nosaltres també estarem amb tu per a tot el que necessites.

Et desitgem que tingues un feliç regnat i que gaudisques de tot els moments, en els quals nosaltres sempre estarem al teu costat.T’estimem! Felicitats, reineta!

ANDREU, MINERVA, JOSE I MaJO.

41

CERTIFICATS DE Q U A L I T A T

Et desitgem tot el millor per a aquestes properes falles que viuràs d'una manera molt especial. Saps que per a nosaltres és tot un orgull veure-us, a Hugo i a tu, a l’escaló més alt de la nostra estimada falla. Per això estarem al vostre costat allà on s'haja de anar, perquè la vostra il·lusió també és la nostra.

Moltes felicitats, president!

els teus pares, juan i isabel.

CERTIFICATS DE Q U A L I T A T

PER A PER A HUGO JUAN JOSÉ

Hugo, volem que ho passes molt bé amb els teus amics i la teua família aquest any. Res ens posa més contents que veure com eres de feliç a la falla. La iaia i el iaio estaran sempre al teu costat per a tot el que necessites. Segueix així perquè eres un xiquet meravellós i nosaltres et volem moltíssim.

T’estimem!

el iaio juan i la iaia ISABEL

42

43

Qui diria que pare i fill serien els presidents de la falla la Dula!

Ha arribat l'any tan esperat! Aquestes falles es complirà

Este any ho tindrem tot ben complet, nosaltres estarem al teu costat per a tot. Estem segurs

per fi eixe desig que amb tanta il·lusió hem esperat tots els

que serà un any especial , ja que viurem la festa junts en tot moment. En casa estem tots molts

de casa des que vas decidir que volies ser president infantil

il·lusionats perquè eres el President.Esperem de tot cor que t’ho passes d’allò més bé amb la

de la nostra falla. Sabem que viuràs dies molt especials i

companyia d’Hugo i, sobretot, de dos grans falleres, Rosana i Neus. Tindre un president com

moments que recordaràs per sempre, per això volem dir-te

tu és una gran sort, perquè amb tu és més fàcil la nostra tasca, continua així. La teua aventura

que gaudisques molt aquesta experiència tan esperada per

acaba de començar i no sabem quan acabarà, però el que sí que sabem és que amb tu ho farem

tu. Nosaltres estarem amb tu per a tot, perquè aquest és el

de la millor manera possible. Felicitats, Juanjo!

Et desitgem el millor!

la teua dona, majosé, i els teus xiquets, hugo i ferran.

somni de tots.

Que t’ho passes bé, Hugo!

els teus pares i el teu germà.

MOTOR

EL

DE

L'EMPRESA

Si un cotxe necessita un motor per a viure, una planta, l’aigua, i l’ésser humà, l’oxigen, què necessitaria una falla per posar en marxa el seu motor i donar la màxima satisfacció a tots els seus fallers?

Enguany, hem transformat la nostra benvolguda falla en una fàbrica. Sí, una fàbrica amb tota regla, és a dir, un lloc físic on poder abastir-se de màquines i ferramentes i disposar d’espais necessaris per a l’elaboració d’un producte, material o servei. Però, qui posa en marxa aquesta planta industrial? És a dir, qui és l’aigua, l’oxigen o el motor d’aquesta fàbrica? Sense cap dubte han sigut, són i seran els nostres fallerets i falleretes.

Gràcies a un sector secundari com és la construcció, la nostra fàbrica ha augmentat de treballadors, i això ha produït un canvi en cadena. És a dir, a més població al voltant de la nostra empresa, més gent vol ser partícip de l’elaboració del nostre producte. Gràcies a la descendència dels treballadors podem continuar en marxa aquesta fàbrica. Els menuts necessiten activar el seu món i posar-lo en estat “ON”. Ells només volen conèixer, investigar, divertir-se, jugar i, com no, conviure uns dies al costat d’un monument faller que, gràcies als seus pares, han pogut plantar. Són feliços mirant com munten la falla, tirant coets, dinant i sopant al pavelló, vestint-se de fallers i mil coses més, sense parar-se a pensar que tot això està passant gràcies al treball que estan fent els majors dins la fàbrica per poder-los donar el millor servei i una qualitat excel·lent del seu producte.

Cada falleret o fallereta aporta una part de la seua tendresa, i quan se suma la de tots podem descobrir la màgia quan arriben les nostres benvolgudes falles.

A més a més, cada xiquet té una meta que pretén aconseguir any rere any: fer-se un poc més majors per poder tirar coets més grans. En canvi, les xiquetes, estan impacients mirant com munten el seu monument i el dels seus pares, que veuran més bonic, ja que és molt més gran. Hi ha uns altres xiquets –que ja no són tant xiquets—, i només pensen en quina serà l’hora de tornar a casa. Aquests veuen la falla com un lloc d’encontre on poder passar-ho bé amb els amics, i ja li han trobat un altre sentit a la nostra fàbrica.

Estimats fallerets i falleretes, em dirigisc a tots vosaltres com a president infantil d’aquesta gran fàbrica fallera.

Aquest any em toca a mi fer funcionar el motor que dóna vida i futur a la Dula, els ‘dulerets’ i les ‘duleretes’. Per a mi sou uns xiquets molt especials, com també ho és la meua estimada falla, i per això vull animar-vos a tots a gaudir de cada producte que a la Dula es fabrica, perquè vos assegure que són preparats amb molta cura i estima perquè tots el gaudim al màxim. I també vos afirme amb certesa que nosaltres, els menuts, som necessaris en cada producte que a aquesta empresa es produeix.

Com sabeu, fa uns anys que espere el meu torn per a ser el vostre president i ha resultat que el destí em tenia guardat un meravellós regal: compartir l’any amb el meu pare també de president, en este cas dels majors. Mai haguera imaginat aquest regal que m’ompli, més si cap, d’il·lusió.

Vull agrair a la meua mare tot el que està fent perquè passem un any meravellós. Gràcies, mare, per fer-ho tot tan fàcil!

Aquests xiquets són el combustible pur perquè una falla com la falla la Dula puga posar-se en marxa i donar el màxim rendiment per tal d’aconseguir les seues expectatives. Els xiquets omplin carrers, desprenen l’energia que als adults del seu voltant ens fa falta per a continuar i donen eixa alegria que els caracteritza allà on van.

44

EL GERENT INFANTIL

Al meu germanet Ferran, que diu que no vol ser president, m’agradaria dir-li que estic convençut que quan acabe aquest any haurà canviat d’opinió. I als meus iaios, que tant m’han ensenyat del món faller, gràcies per voler-nos tant a nosaltres i a la nostra falla.

Al meu costat també estaran Rosana i Neus, dos grans 45 falleres amb qui el meu pare i jo compartirem l’any. A les dos vull dir-vos que estic segur que viurem un any inoblidable!

Per a acabar, només en resta convidar-vos a tots a viure les falles a la Dula, on segur que s’ho passareu molt bé.

Bones falles a totes i tots!

Hugo Martí Magraner

Gràcies a tots estos xiquets i xiquetes, la nostra empresa seguirà fent-se gran. Uns ensenyaran els altres a conviure en el món de les falles i a treballar per la festa per poder enriquir-la i donar-li

L'ENERGIA IMPRESCINDIBLE

A B

Alcantara Borras,Ivan Alcantara Borras,Pau Almiñana Palomares,Antonio Alonso Escrihuela,Miquel Altur Bononad,Paco Altur Bononad,Ruben Alvarez Grau,Alexandra Alvarez Grau,Emili

46

Benavent Garcia,Alba Benavent Garcia,Zara Bodi Sanchez,Ian Bononad Garcia, Enrique Bononad Garcia,Maria Borrull Ferrando,Juan Borrull Ferrando,Naiara Bosch Sansaloni,Africa Brines Fons,Andrea Brines Fons,Gerard Bufante Jareño,Anais Cabrera Sansaloni,Francesc Cabrera Sansaloni,Joan Cantus Enguix,Clara Cantus Enguix,Jaume Cavas Camarena,Ainhoa Cavas Camarena,Paula Cerda Almiñana,Joan Chofre Tarrega,Enric Chofre Tarrega,Silvia Ciscar Saiz,Judith Clemente Adsuara,Alice Corella Sanchez,Adahy Corella Sanchez,Clhoe Cremades Escamilla,Irene Cremades Escamilla,Julia Cristobal Herrero,Alexandra Cristobal Herrero,Ruben

C

E F

L R M Z O S P T

Enguix Brines,Vicent Escrihuela Palomares,Mar Estruch Gimeno,Ivan

Laparra Almiñana,Julen Lapiedra Hernandez,Aina Lapiedra Hernandez,Joan

Fabregat Verdu,Carme Fabregat Verdu,Joana Femenia Escribano,Jose L. Fernandez Almiñana,Claudia Fernandez Martinez,Alejandra Fernandez Martinez,Marc Ferreres Escriva,Salva Fonseca Palomares,Mar

Mafe Hernandez,Pol Marti Magraner,Ferran Marti Magraner,Hugo Merenciano Cerda,Joan Minguez Marti,Gisela Minguez Marti,Jaume

Garcia Escrihuela,Neus Garcia Rodriguez,Dani Garrido Rodriguez,Dulce Gascon Talens,Alba Gimeno Ortiz,Adrian Gomez Gonzalez,Vicent Gonzalez Delfa,Ruben Grau Garcia,Nasio Grau Garcia,Noemi Grau Lopez,Alba Grau Merenciano,Aitor Grau Merenciano,Asier

G

Hernandez Cereza,Leire Hernandez Navarro,Nadia Hernandez Navarro,Paula Herrera Palomares,Sergi Hervas Gonzalez,Lluna

i J

Isidoro Garcia,Marta Isidoro Garcia,Sara Izquierdo Gomez,Carla Izquierdo Gomez,David Jareño Talens,Mireia

Oliver Marti,Marina

Pallares Bosch, Miriam Palomares Grau,Electra Palomares Laparra,Aitana Palomares Laparra,Valeria Palomares Selfa,Maria Palomares Selfa,Vicent Palomares Talens,Alvaro Palomo Rubio,Noa Paredes Ferrando,Asier Paredes Vrsecka,Sara Pelegri Garcia,Minerva Pelegri Moreno,Elsa Peris Exposito,David Peris Exposito,Jordi Peris Peris,Julia Peromingo Bastida,Alex Peromingo Bastida,Dorian Pons Catala,Victor Primo Escriva,Alba Puig Grau,Candela Puig Grau,Daniela Ripoll Corella,Llum Ripoll Vercher,Fabiola Ripoll Vercher,Joan Rodriguez Corella,Guillem Rodriguez Corella,Pau Ruiz Blasco,David

R

Ruiz Blasco,Marta Rusu Cuevas,Andrea

Saiz Sifres,Valerià Sala Gonzalez,Erik Sala Serva,Ainoa Sala Serva,Julia Salinas Bosch,Monica Sanchez Grau,Clara Sanchis Grau,Arnaud Sansaloni Estruch,Paola Sansaloni Sala,Maria Sansaloni Vercher,Guillem Sansaloni Vercher,Vicent Santafelicitas Gimenez,Laura Santamaria Delamo,Naiara Sapena Sanchez,Enzo Serva Grau,Adriana Serva Grau,Ximo Sirerol Benavent,Miquel Solanes Camarena,Cristian Solanes Camarena, Eiden Soler Bacon, Aitana

Verdu Peris,Gala Verdu Peris,Ignasi Vidal Bosca,Elena Vidal Bosca,Joan Villen Ruiz,Laia

Zarzoso Vercher,Gemma Zarzoso Vercher,Marc

Talens Fons,Pep Talens Peris,Victor Talens Selfa,Carles Torres Benavent,Marc Torres Benavent,Maria Torres Daras,Isabel Torres Daras,Lilian Tur Bono,Marta Tur Bono,Neus

Vercher Grau,Carlos Vercher Muñoz,Alejandro Vercher Roca,Aida Vercher Roca,Robert Vercher Ruiz,Andrea Vercher Ruiz,Miriam Vercher Vercher,Joan

V

47

Noves e n e

r

g

e

s

Aire, sol, aigua i llum, una mescla de fonts naturals inesgotables que ens proporcionen una gran quantitat d’energia.

Una energia renovable, una energia especial, una energia que desprén el nostre major tresor de la fàbrica ‘dulera’.

Ells són el motor que faran funcionar aquesta màquina i, a més a més, són l’alegria que contagia tant a grans com a petits.Vos presentem els nostres fallerets més xicotets. Ells són els nostre present i, alhora, el nostre futur, els encarregats de proporcionar l’energia que es necessita perquè aquesta fàbrica funcione. Des de la nostra empresa, donem les gràcies als seus familiars per confiar en la Dula. ‘Dulerets’ i ‘duleretes’, ja formeu part de la nostra fàbrica, sigueu benvinguts a esta gran família!!!

48

49

EL PROCÉS DE PRODUCCI Com en qualsevol empresa, res és fàcil i, encara menys, regalat. Per portar-la endavant fan falta moltes mans, moltes idees, opinions i també, de vegades, debats i discussions, però allò que mai no ha de faltar en cap negoci és la il·lusió. Què seria de la fàbrica ‘dulera’ sense il·lusió? Segurament faria anys que hauria deixat d'existir i pot ser que ara ni tan sols la recordàrem. Per sort, aquells joves que van posar en funcionament la maquinària de la nostra fàbrica tenien il·lusió a grapats i, a més, amb el pas del temps s'han assegurat de transmetre'ns-la com a valor principal de la Dula. Així, amb treball, dedicació i sempre amb la càrrega d’il·lusió al màxim, han anat obrint el camí a les noves generacions.

Pels tallers de treball de la nostra fàbrica han passat moltes mans en els darrers 33 anys. Alguns s'han aturat pel camí, d’altres estan des del primer dia i hi ha molts que en els principis de la fàbrica eren només uns xiquets, o ni tan sols havien nascut, i ara s'han endinsat amb molta energia en el procés d'elaboració dels productes ‘dulers’. Amb tots els treballadors abans esmentats, s'ha configurat un planter sòlid, treballador i compromés amb la Dula. Un equip de joves, i no tan joves, que lluita durant tot l'any per fer gaudir a la resta de components de la fàbrica ‘dulera’. Tots ells formen el consell d'administració, i amb el seu treball i dedicació empenten la nostra empresa per fer-la funcionar i créixer any rere any. Moltes de les seues tasques es desenvolupen en l'ombra, però són fonamentals en el funcionament diari de la fàbrica. És per això que volem presentar-vos, part per part, en què consisteixen les seues tasques.

Acompanyeu-nos al cor de la fàbrica ‘dulera’!

50

ELS CAPS DE LA DULA

(departament de gerència)

Aquest és un dels departaments més important de la fàbrica, ja que des d'ací es coordina a tot l'equip del consell d'administració i es supervisen les tasques de cadascun dels departaments. A més, també són la part visible de la Dula, i la representen allà on s'haja d’anar, tant en moments de feina com de festa. La seua tasca principal és estar sempre pendents que res funcione malament, i açò no sol ser fàcil ja que, malgrat que tenen cura de cada detall, de vegades les coses no surten com ens agradaria. Els presidents, i en ocasions també els vicepresidents, s'encarreguen d'anar a reunions amb altres presidents d'empreses del gremi per tal de tractar i organitzar assumptes en comú entre les diferents fàbriques. També són ells els que han de signar contractes i altres documents de importància dins l'empresa. En resum, ser el cap de la fàbrica suposa un honor però també, tot s'ha de dir, suposa més d'un maldecap, ja que és molt gran la responsabilitat que el càrrec comporta. Malgrat tot això, sempre solen ser més nombroses les satisfaccions que no les decepcions.

ELS FONAMENTS CULTURALS (departament cultural)

Aquest departament es divideix en quatre seccions que treballen en diverses matèries relacionades amb activitats culturals, festes, esdeveniments esportius, etc.

LES RECAPTADORES DULERES

(departament d'administració i finances)

En aquest departament hi ha diferents seccions i totes són ben importants dins la fàbrica. Tenim la secretària, que és l’encarregada de redactar i preparar tota classe de documents, tant interns com externs, de l’empresa, escriure les actes en cada junta que realitza el consell d’administració i també transmetre tota mena de informació als ‘dulers’ i ‘duleres’.

Una de les seccions fonamentals de la fàbrica es troba dins d’aquest departament, i les seues treballadores han sigut part indiscutible de l’èxit de la nostra fàbrica en els darrers anys. La seua tasca és una de les més complicades, ja que han de tindre cura dels diners de la fàbrica. Elles estudien detingudament com es pot o no invertir cada any, elaboren els pressupostos i previsions, s’encarreguen de pagar els proveïdors i de supervisar els moviments financers. Són les nostres tresoreres, una feina de gran responsabilitat i, de vegades, poc agraïda ja que són les que han de dir que no a algun projecte, i no precisament per la seua voluntat. Al final de cada exercici han de presentar el balanç i l’estat de comptes de la fàbrica en la junta general, en la qual des de fa uns anys queda demostrada la seua gran labor en benefici de la Dula. També trobem dins d’aquest departament la secció de quotes, en què treballen per a dur a terme, amb ordre i puntualitat, els cobraments anuals als socis de la empresa, ja siguen en efectiu o mitjançant domiciliació bancària. Per tant, també és una secció imprescindible per al nostre funcionament ja que les quotes dels ‘dulers’ i ‘duleres’ són la font d’ingrés principal de la fàbrica.

Per últim, trobem la secció de loteries, pensada per a obtenir un benefici extra que li ve molt bé la empresa i que, a més, intenta repartir sort entre els ‘dulers’. El seu quefer és distribuir i comptabilitzar la loteria, tant setmanal com extraordinària. Un gran treball que esperem que no tarde massa en donar-nos alguna alegria.

Comencem amb la secció de llibret i normalització lingüística. La seua tasca principal és la d’elaborar cada any el llibret faller. Es reuneixen per escollir el tema, es reparteixen les tasques, busquen col·laboradors comercials i passen moltes hores escrivint i ideant les pàgines de cada llibret. També supervisen els treballs en el disseny i impressió perquè tot estiga perfecte.

Una vegada acabat el llibret, es dediquen a elaborar les crítiques dels monuments i la retolació de tot allò que s'haja d'escriure, tant al casal com a tot arreu de la nostra plaça durant la setmana fallera, i a vigilar que tot estiga perfectament escrit en la nostra llengua. També des d’aquest departament es du a terme l’elaboració i continua actualització del cens de la fàbrica.

Altra de les seccions que componen aquest departament és la de festes, que s’encarrega d’organitzar tot allò relacionat amb les activitats festives, com per exemple la recerca d'espectacles per a les nits de falles —i posterior contractació— després d' escollir en la junta del consell d'administració. També s'encarreguen de portar a terme i coordinar esdeveniments tan importants com la cursa d’"Autos bojos".

La secció preferida dels més menuts de la fàbrica també 51 la trobem al departament cultural: la d'activitats infantils. En ella, un grup de falleres preparen al llarg de l'any diferents tallers i activitats per als ‘dulerets’, com per exemple tallers de cuina, vesprades de disfresses, la terrorífica nit de Halloween o la visita del Pare Nadal. També s'encarreguen de la contractació de parcs i espectacles infantils per a la setmana fallera. En l'acte de presentació de la fallera major infantil elles són les organitzadores de la desfilada dels menuts i de la difícil tasca de mantenir-los en ordre dalt l'escenari.

Per tancar el departament de cultura, trobem la secció d'activitats físiques i de l'esport, la feina d'aquest equip de fallers consisteix en coordinar els equips de futbet de la fàbrica, organitzar jornades esportives com campionats interns o eixides de senderisme.

ELS DULERS ENGINYERS

(departament d'enginyeria i logística)

Aquest és un departament molt important dins la nostra fàbrica, i en ell trobem un grup de fallers ben especials: els més veterans de l’empresa. A més de fer les tasques del seu departament, en fan moltes d’altres, i totes imprescindibles perquè tot estiga a punt. Ells ens fan la vida a la fàbrica més fàcil, perquè sempre estan pendents de tot, que res falte, i quan arriba la setmana fallera són els últims en llevar-se la roba de feina i posar-se l’uniforme faller. Tot i això, sabem que són feliços quan veuen gaudir la gent, però, sobretot, quan veuen créixer la fàbrica que amb tanta il·lusió van fundar.

Per finalitzar amb aquest departament, trobem la secció d’audiovisuals i tecnologia, encarregada de preparar tot tipus de muntatges audiovisuals amb els quals enriquir els actes més importants de la fàbrica. Esta feina suposa hores de dedicació entre recerca d’imatges i muntatges.

A la secció d’activitats diverses trobem un grup de gent que s’encarrega de reforçar a qualsevol secció que ho necessite. No tenen cap tasca en concret assignada, però poden posar-se a fer tot el que estiga a l’abast allà on siguen necessaris.

Comencem per la secció d’il·luminació i so. Ells són els encarregats de posar llum i so als actes i d’instal·lar el muntatge elèctric necessari, tant dins del nostre envelat com per tota la plaça, per fer lluir com cal els nostres monuments. S’encarreguen també que no falte música durant els dies de festa amb la megafonia que munten al carrer. Al cap i a la fi, moltes hores de treball entre muntatges, preparació i manteniment de material.

ELS ARTISTES DE LA DULA (DEPARTAMENT ARTÍSTIC)

En aquest departament també trobem quatre seccions diferents, totes elles amb grans treballs a realitzar i en 52 els que s'han d'invertir moltes hores de treball.

En primer lloc la secció de play-back, on els seus delegats han de fer un gran esforç per traure un bon grapat d'hores que dedicaran al seu càrrec. Ells han de dirigir al grup artístic de la fàbrica, escollir espectacle i cançons, preparar el muntatge musical, vestuaris, decorats i, el més important, realitzar i ensenyar al grup les diferents coreografies. Gran feina i moltes hores al casal per a oferir un bon espectacle la nit de la presentació.

La secció de play-back infantil realitza pràcticament les mateixes tasques que l’anterior però el seu equip d'artistes està format per xiquets de totes les edats, a qui elles han de coordinar intentant en tot moment que es diverteixin. Moltes setmanes d'assajos i treball que donaran lloc a un espectacle molt especial.

La següent secció es la d'organització de la cavalcada.

En ella, un grup de falleres treballen per a realitzar un gran dia de festa en el qual participen un gran nombre de ‘dulers’. Durant molts mesos abans, es reuneixen per escollir tema, disfresses, organitzar comparses, etc. Més tard, coordinaran i informaran a tota la gent que participarà en l'acte, i eixe mateix dia s'encarregaran que es faça una desfilada com cal pels carrers del nostre poble.

Sens dubte, una gran tasca la d'aquesta secció.

Per concloure amb el departament artístic, trobem la secció de carrossa. La seua feina és dissenyar i confeccionar la carrossa que durà a les falleres majors en la Cavalcada del Ninot. Invertiran moltes hores per a convertir una simple plataforma remolc en una preciosa carrossa que va lligada temàticament a les disfresses dels ‘dulers’.

La secció de pirotècnia també és molt important, ja que són els encarregats d’omplir la fàbrica de soroll i olor a pólvora. La seua tasca està repartida durant tot l’any, encara que a la setmana fallera és quan més feina tenen. Durant l’any es fan càrrec de tenir a punt i disparar tot el que calga, segons l’acte que es realitze. El dia de les presentacions i la ‘cremà’ dels monuments, munten i disparen castells de focs que omplin de llum el cel. A més, s’encarreguen de repartir els coets cada matí en la despertada i, clar està, de disparar una traca cada vegada que les falleres majors ixen de casa per a anar a un acte.

Continuem amb la secció de material. Ells es fan càrrec del manteniment del material de la fàbrica i, a més, coordinen a la gent en els dies de muntatge de qualsevol de les nostres infraestructures. Tenen molta cura de tot el material i són capaços tant de reparar una cadira com de fer tot un envelat i, a més, adaptar-lo a les noves normatives.

La següent secció esta formada per un grup de falleres molt disposades: elles formen la secció de manteniment del casal. S’encarreguen que tot estiga a punt al casal perquè als ‘dulers’ i ‘duleres’ no els falte de res quan s’ajunten allí, ja siga per a una reunió, per a un sopar o per a fer les seues tasques.

Els membres de la secció de monuments fallers són els responsables de tot allò relacionat amb els monuments que es planten cada any a la nostra plaça.

Comencen l’any faller ben prompte, perquè tan sols uns dies després de la cremà ja es reuneixen amb els artistes fa-llers per començar a donar forma al projecte del proper any, que han de supervisar durant la seua elaboració. A més, també coordinen el trasllat de les peces una vegada acabades i organitzen la gent el dia que les falles han de quedar plantades al carrer. Sempre tenen cura amb cada detall del remat i la decoració.

Continuem amb la secció de barra, en la qual un grup de fallers treballen perquè funcione de la millor manera possible el servei de bar a la fàbrica. La seua tasca consisteix que no falte res per donar un bon servei, tant durant l’any al casal com en les presentacions o en la setmana fallera. Un treball que requereix moltes hores de dedicació i, de vegades també, sacrifici.

Arribem a una secció molt especial, la de la setmana fallera, en què trobem a les nostres estimades veteranes que sempre estan a punt per a tot. Preparen uns “calderets” deliciosos per als dies de falles o per a qualsevol diumenge al casal. A més, s’encarreguen de fer les compres necessàries per poder abastir la fàbrica i elaborar tant els sopars com els dinars. Cada dia, després de fer el dinar, reparteixen les racions entre els fallers i després recullen i deixen ben net tot allò que han utilitzat.

Sens dubte, una gran feina que gaudeixen d’allò més.

Hem de dir que sense elles res seria el mateix.

53

ELS ORGANITZADORS DE LA DULA (departament d'esdeveniments)

Aquest departament el formen sis seccions diferents, que són fonamentals a l’hora d’organitzar els principals actes dins la fàbrica.

Comencem per la secció d’estendard i el gran treball el que realitza el faller encarregat d’aquesta secció. Ell ha de dur per tot arreu l’estendard ‘duler’, allò tan preuat dins la falla, que encapçala cada cercavila i que, amb tant d’honor, llueix pels carrers del nostre poble.

Passem a la secció de protocol, en la qual tenen com a finalitat que cadascú estiga al seu lloc corresponent en els actes i les desfilades. Han de tindre cura de cada detall de la col·locació i l’ordre perquè tot isca com cal.

En la secció de presentació trobem a un grup de fallers i falleres que treballen per fer un bon acte de presentació de les falleres majors. Els seus quefers són molts, perquè han d’escollir la temàtica de l’acte, els decorats, la música, les flors, etc. També han d’elaborar el llistat de falleres i fallers que desfilaran en l’acte, preparar els guions, organitzar a la gent, tant fora del saló d’actes com darrere de l’escenari, dirigir els assajos i supervisar cada detall fins el darrer moment. En resum, moltes hores de feina que comencen mesos abans.

ELS NEGOCIADORS DE LA DULA (DEPARTAMENT D’EXPORTACIÓ)

54

L’equip que forma aquest departament és responsable de mantenir la fàbrica vinculada en tot moment amb la junta local fallera. Ells han d’acudir a totes les reunions de la federació i han de mantenir al consell d’administració ben informat de cada acte i cada novetat. També han de participar i col·laborar en cada activitat que la junta realitza, ja que en formen part.

L'ÀNIMA DE LA DULA

(DEPARTAMENT COMERCIAL)

Per últim, ens trobem amb el departament més important de la fàbrica —també el més gran— i que està format per tots els fallers i falleres que componen la falla la Dula. La seua tasca principal és la de viure les falles al màxim, dia rere dia, durant tot l’any, i gaudir de tot allò que des de la fàbrica es prepara per sentir-se part d’aquesta gran família en què el principal objectiu és que tothom siga feliç. El major èxit que pot tindre la nostra fàbrica és que aquest objectiu es complisca, perquè en els ‘dulers’ i ‘duleres’ està el futur de la fàbrica, i desitgem que siga per sempre tan prometedor com ara ho és.

55

LES MILLORS DULERES DE 2015 (DEPARTAMENT DE REPRESENTACIÓ)

56

Aquest és l’únic departament que cada any és ocupat per membres de la fàbrica diferents, ja que anualment dues falleres seran les encarregades de la representació oficial de la nostra fàbrica. És un càrrec al qual moltes de les nostres dones i xiquetes volen accedir, i la seua labor és la de ser la imatge de la fàbrica ‘dulera’ allà on calga anar i dedicar-se a gaudir d’un any ple d’aventures i fortes emocions.

El passat 2015 les afortunades foren Estefania i Andrea, i hem de dir que amb elles hem estat representats de la millor manera possible. Les dos havien estat esperant ocupar aquest departament durant anys i, arribat el moment, han fet la seua tasca impecablement, ja que ens han fet gaudir a tots amb la seua il·lusió.

Elles han volgut deixar constància del seu pas per aquest departament amb aquestes paraules: “Tot començà el dia 19 de març de 2014 quan les flames posaven fi a un exercici faller i els nostres pares ens acompanyaven per a donar un gran pas: presentar la nostra candidatura per a falleres majors de 2015. Per fi, el dia 20 de maig, una esperada telefonada ens comunicava que havíem sigut les escollides, i aquelles paraules donaven començament al nostre somni, a endinsar-nos en l’aventura fallera que tant havíem desitjat.

A partir d’eixe moment ja res va tornar a ser igual: preparatius, nervis, i moltíssima il·lusió pensant i desitjant que tot fóra perfecte. En un tres i no res estàvem gaudint de dies que ja mai podrem oblidar: demanà, proclamació, presentació, cavalcada, dia d’emocions a València per recollir un premi molt especial que els nostres delegats de llibret ens van brindar i, de sobte, els monuments fallers envaeixen la nostra plaça al mateix temps que ho feia el principal enemic dels fallers en els dies de festa: la pluja. Però hem de destacar que prompte va passar a un segon plànol, ja que amb la il·lusió i les ganes de festa dels nostres fallers vam aconseguir plantar el nostre monument i començar una setmana molt intensa.

El dia 17 de març ens vàreu fer viure un dia que mai podrem oblidar, semblava que tothom a la Dula sabia que era el darrer dia sense pluja i això importava molt més que qualsevol banderí! Calia aprofitar-lo, i així ho vam fer, fins el punt que vam acabar sentint-nos com a dos regines enfilant a muscles d’uns quants valents la costera que ens porta fins al nostre barri.

I malgrat anar damunt d’una tanca, per a nosaltres va ser com estar en el més bonic dels carruatges sentint la emoció i estima que tots ens vau fer arribar.

Després d’aquella nit, l’aigua tornà a fer acte de presència i va fer que els dos dies que quedaven de festa foren diferents, però no per això menys divertits. No va faltar ni la música, ni les revetlles, ni cap moment especial en els quals són experts els ‘dulers’.

Entre festa i pluja, i quasi sense adonar-nos, ens trobem amb el foc a la mà per prendre la traca que farà desaparèixer els nostres monuments. També és una nit de sant Josep diferent, ja que al cap de dos dies ens vestírem de gala de nou per dur-li les nostres millors flors a la Mare de Déu, i així, ara sí, finalitzar la nostra setmana fallera.

Ara el que ha acabat és el nostre regnat i dues grans falleres, Rosana i Neus, ocuparan en nostre lloc, i de segur que ho faran de la millor manera possible. A nosaltres només ens resta dir una vegada més: gràcies per tot el que ens heu fet viure durant el 2015, tant a les nostres famílies com a tots els fallers i falleres de la nostra estimada Falla la Dula. Una forta abraçada a tothom de les falleres majors de l’any 2015!”.

57

Estefania Ferrando i Andrea Vercher

58

IN VER SIONS

59

CRÍTICA DEL MONUMENT GRAN DE

LA FALLA LA DULA 2016 "BENVINGUTS AL PARADÍS" Cares tristes al teu barri, butxaques buides als matins, somnis perduts entre naufragis, entre naufragis.

Silencis als parcs de l’oblit, Promeses als telediaris, més dones mortes al seu pis, cotxes cremats a l’extraradi, a l’extraradi!

Sirenes i trens a les nits!

Benvinguts al paradís!

Digne fins que van arribar els invasors del ciment a construir sense pensar en res que no foren diners.

Nosaltres ja estem a punt per contar, si pot ser amb gràcia, el que veureu fins que siga fum plantat a la nostra plaça.

Ara sembla que s’han fixat en que “Guaita” és un tresor.

I més guapa l’han deixat retocant el seu entorn.

Ni la platja van respectar construint a vora ones, edificis amuntegats que van devorar les dunes.

Arranquem amb l’esperança que s’aprecie el nostre treball.

Un any més anem a la caça de la crítica local.

Ella ara és destacada a l’entrada del paradís i ha assumit, encantada, formar part del compromís.

Uoo! Benvinguts al paradís!

Uoo! Benvinguts al paradís!

I així, durant molts anys, dècades de barbaritats.

Ens quedem sense arena i amb un desordre molt gran.

Continuem amb la nostra línia d’intentar que els arguments lliguen amb cada escena que veurem al monument.

Després de tants anys a l’oblit, qui collons anava a dir que en reconstrucció històrica es decidiria invertir!

Edificis com a monstres amb milers d’apartaments, que amb la bombolla immobiliària es multiplicaven per moments.

Que encara que mal sone, o siga un poc prepotent, no volem només dedicar-nos a omplir la falla de cartellets.

Com a ciutadans de Tavernes ben orgullosos ens sentim, de la nostra Torre de Guaita i de tot el que tenim!

You are welcome, uoh, welcome to paradise, you are welcome, uoh, welcome to paradise..

Cada racó era aprofitat pels carronyers famolencs que veien el nostre paradís com una màquina de fer diners.

Farem anàlisi de cada escena com sempre ens ha agradat fer.

Si ens bull el cap, pagarà la pena, haurem fet el treball ben fet!

De València han arribat els diners per a fer l’obra.

Com es nota que han canviat els qui mouen la pilota.

Desperta, la fera, el que portes sempre dins del cor.

No et falles, no te calles, no deixes que et guanyi la por.

Apunta, dispara! Ets massa jove per morir.

La selva t’espera, benvingut al paradís..!

Amb el consentiment dels polítics que han desfilat per ací, hem construït una platja que té ben poc a oferir.

I si no arriba el guardó no decaurem ni una estona.

Haurem posat el nostre cor i no ens caldrà cap corona.

Ara tenim molts amics al govern dels valencians.

Tavernes té bons padrins i, fins i tot, diputats.

Cares tristes al teu barri, butxaques buides als matins, somnis perduts entre naufragis, entre naufragis.

Silencis als bars de l’oblit.

Benvingut al paradís!

Ni tan sols un passeig marítim es van preocupar de construir.

En el seu lloc: grans terrasses, propietat d’alguns veïns.

Així que no tardem més i anem cap a la fresqueta, a vora mar, el millor indret que té la nostra terreta.

Li hem fet un camí a la mar a la nostra Guaita estimada: ella a tots ha d’anunciar que estan en terra encisada.

Tristes es creuen les fronteres, murs i helicòpters als deserts, somriures compartint barreres, racisme i odi als teus carrers.

Notícies bomba a la pantalla, misèries que no es poden dir, terroristes al pentàgon, pistolers a Wall Street.

60

Uoo! Benvinguts al paradís!

Uoo! Benvinguts al paradís!

Desperta, la fera, el que portes sempre dins del cor.

No et falles, no te calles, no deixes que et guanyi la por.

Apunta, dispara! Ets massa jove per morir.

La selva t’espera, benvingut al paradís!

(Lletra de la cançó ‘Benvinguts al paradís’ d’Obrint Pas)

Un paradís que no ho és, construït amb egoisme, en un món on els diners arrasen allà on s’arrimen.

El paradís és nostre, és on ens ha tocat viure: a la vora del mediterrani, un trosset de terra molt digne.

I ara, després de tants anys, què ens queda al paradís, a més d’una platja sense arena i un grapat de pisos buits?

Si ens voleu acompanyar perquè així ho heu decidit, només ens queda per dir-vos: Benvinguts al paradís!

Ens van vendre la gran promesa d’un projecte fabulós que ens havia de dur turisme, treball i euros a milions.

A l’entrada del paradís, una xica ben plantada als visitants absorbeix per celebrar la seua arribada.

Però la bombolla va esclatar i es van acabar les promeses: seguim amb una platja de jubilats per culpa de les errades comeses.

És una xica especial, viu ací des de fa segles.

Llegat dels nostres avantpassats, un tresor que molts desconeixen.

Així que este any, el monument, ens fa un repàs per la platja per contar-vos com és de moment el turisme que fins ací viatja.

Sort va tindre la xicona que la bombolla esclafira, abans que algú de la zona amb formigó l’agredira.

Una platja familiar, en una vall plena de bellesa, que ella sabrà abanderar sense suposar cap despesa.

I pareix que funciona, mireu si no a aquest turista rendit als peus de la xicona, disposat a la conquista.

El jove tan elegant ha arribat de mar endins per passar uns dies festejant dins el nostre paradís.

Però Guaita no es refia, ja ho sap per experiència, amb l’aparença no confia i prefereix guardar la distància.

61

Ell diu que s’ha enamorat de Guaita, la platja i la Vall.

Li promet diners i felicitat com ella no n’ha tingut mai.

Guaita sap que no serà tant la fortuna que ell diu tindre, coneix bé als visitants que cada estiu ens arriben.

Són més bé treballadors de la desapareguda classe mitjana, a qui els sobra poca cosa malgrat treballar de bona gana.

Passaran uns dies de mar sense cap tipus d’excés, amb els euros contats gaudiran de “pipes, platja i passeig”.

Pocs beneficis als comerços deixaran els forasters si volen eixir airosos i poder acabar el mes.

La culpa és d’aquesta crisi que ha empobrit els treballadors.

Inclús les vacances són un suplici que acaba afectant a tots!

62

Aquesta xica ni té vergonya, ni sembla que la coneix! És el que pensen d’ella, tots els turistes més vells.

Com s’atreveix a fer topless?

Estem bojos o què?

Quina jove tan descarada.

No sap ni què està fent!

I és que una jove nua encara avui ens sorprén.

Per molt moderns que ens creiem, a aquestes escenes no ens acostumem.

Recordeu la jove de l’est?

Quin rebombori que va armar només per dormir-se nueta ben tranquil·la a vora mar!

Venia de l’Iboga el festival alternatiu, quan va decidir becar sense tindre cap motiu.

Algun descarat del poble una foto li va fer, i tots al mòbil vam rebre aquella imatge al moment.

Quan va esclatar la notícia les mans al cap es van tirar!

Sobretot els més majors, que només volien descansar.

Aprofitaren aquella imatge per blasfemar contra el festival, que tot i durar tres dies a alguns els va saber fatal!

També per als socorristes va suposar un maldecap.

Malgrat tenir bones vistes, tenien més treball que mai!

Els ulls anaven darrere d’aquell perill imminent: un grapat de bones escenes que vigilar atentament.

Segur que més d’un “iboguer” es quedaria bocabadat en veure onejar al vent la bandera dels vigilants!

Com ens vam quedar els vallers el primer dia que la van hissar: Que enguany són estrangers?

Més d’un ens vam preguntar.

Així ha passat l’estiu, onejant la bandera suïssa, no sabem per quin motiu Però per a molts va ser de “rissa”.

Un turista decidit a passar un dia al sol s’ha vist en un embolic i té l’ aigua fins al coll.

A l’arena no ha aconseguit poder posar la tovallola.

No queda ni un tros buit i fins a l’aigua redola.

No és per afluència de gent sinó per falta d’arena.

El tema a la Goleta és urgent i pareix que ningú ho frena.

“La platja del silenci” és un bon reclam a oferir en les fires de turisme on tants diners invertim.

Sense quasi cap lloc d’oci per a atraure joventut les nits han passat del bullici, al silenci més absolut.

Per això el litoral valler s’ha convertit en la capital del turisme per a vells en la temporada estival.

Per a ells no hi ha millor marc per cuidar la seua salut que vindre al Geriàtric Vallparc a gaudir del descans merescut.

De nit, prompte a dormir, aprofitant la calma habitual.

I de matí, abans de les vuit, a repetir el gran ritual.

Desfilen cap a la platja de manera puntual, a ‘pillar’ una bona parcel·la enmig d’una cursa brutal.

Ja que és tasca principal obtenir la primera fila per remullar-se com cal sense moure’s de la cadira.

Arriben els mesos d’estiu i de tot arreu van venint, per gaudir de la nostra costa, sobretot els de Madrid.

Com els iaios vénen sempre, els pares no ho dubten mai: “Emporteu-vos als xiquets mentre acabem de treballar”.

Així que, dit i fet, iaios i nets a estiuejar.

I els pares, ben tranquils, en la ciutat a descansar.

Per donar un respir als adults fa uns anys van invertir en una guarderia d’estiu de la qual no s’ha tret profit.

Mai han obert aquest servici del que tant van presumir.

“No hi ha diners per a tot...”.

No saben per on eixir!

Vos heu fixat en els pardals que sobrevolen el paradís?

Després d’un any d’excés electoral, molt ha canviat el pastís.

Les gavines que tant s’escoltaven a la meitat s’han reduït.

Ja no es veuen les bandades, el poble les ha fet fugir!

Altres que tan alt volaven, que farts dels socis van acabar, també van perdre part de les ales en aquell diumenge electoral.

Els que tant van haver de sofrir en la legislatura passada,

ara respiren tranquils oblidant aquella au ‘transfugada’.

Una cosa va quedar clara aquell diumenge de maig, l’au taronja és la que mana amb majoria de pardals.

El poble així va parlar i ara elles són poderoses, sense socis ni lligams governen ben orgulloses.

Ja no tenen cap excusa per a volar cap a les metes, ningú ara la ploma els bufa: hauran de complir les promeses.

Els vallers posarem atenció després d’un any aclaparador en què hem tingut doble ració de campanya i eleccions.

Vigilarem des de baix a aquells que volen per dalt i exigirem que les promeses no es queden en un calaix.

Arriba a l’estiu al paradís i els hostalers es posen en marxa, esperant que els turistes, per fi, els porten a fer bona caixa.

Obriran les seues portes, que molts, en hivern, han tancat, perquè no tenien cap client a qui servir-li menjar.

Ara només demanen que arriben molts visitants i també que els del poble tinguen eurets per gastar.

Grans terrasses i bon menjar per oferir als clients que tinguen almenys diners, i de la resta s’ocupen ells.

Però juliol els torna a la realitat, quan arriben els primers clients, tots volen menjar de qualitat i que els resulte ben baratet.

Desprès d’un matí al sol, pensant en una bona paella, el turista no troba el que vol: amb el que té ningú li escudella.

No està disposat a pagar tant i regateja amb l’empresari.

Que tal sense garrofó ni carn?

Creu que no és necessari!

63

L’hostaler està al·lucinat.

Això no pot ser paella!!!

I tot i parèixer-li aberrant, en una estona l’escudella.

Llevat d’això, amor i pau a l’acampada amb bon ambient i bons concerts, i un sospir d’ aire fresc a la platja que va ser un gran encert.

Ha fet tracte amb el foraster i farà l’estranya paella.

Per cinc euros la ració i de regal una botella.

Propaganda per a Tavernes i un impuls per a l’economia local.

Millor que una fira turística per a atraure els visitants.

I per si fóra això poc, vol la taula més fresqueta que de sol ja n’ha tingut prou i no vol suar la samarreta.

No ens podien faltar al paradís els tòtems que ens protegiran, que bona falta fan als veïns que a l’hivern en la platja estan.

Així que els hostalers vallers no han tingut més remei que inventar menús paellers per poder donar millor servei.

Hauran de pregar de camí, als tòtems o a qui calga, que a la platja, si no és estiu, no hi ha metge que valga.

Aquest és un lloc important en el nostre paradís.

Ens n’anem de festival, que s’estila molt per ací!

En tenim un a l’hivern que ja és part del cap d’any valler, i malgrat que fou molt criticat, 64 s’ha guanyat a joves i a vells.

I per això a vora mar vam muntar un comboi gran, que va dur molts turistes i beneficis als comerciats.

L’estiuenc festival Iboga, amb gent de totes les edats, arribaven d’arreu del món per passar uns dies a la Vall.

Música de nit i de dia que alguns van maleir, però que va deixar la platja com mai ningú l’havia vist.

Gent amb ganes de divertir-se omplia tendes i bars.

Bona gent, diguen el que diguen, i així ho van demostrar.

Més foren els problemes provocats pels de seguretat, que abusaren de més d’un i van donar de què parlar.

A través de les xarxes socials alguns ‘iboguers’ denunciaren que no havien estat a l’altura els “segurates” que contractaren.

Han d’anar fins el poble per a trobar la solució, i si no volen tardar el doble, en cotxe serà molt millor.

L’ambulància pot tardar un temps, per no tenir servei complet: de Gandia hauran de vindre si els necessitem urgentment.

Des de fa un temps enrere, no hi ha ambulància per la nit.

Més val que els tòtems ens ajuden per sentir-nos més protegits.

I fins ací hem arribat repassant el paradís, que, tot i que té molt a arreglar, per a nosaltres és el més bonic.

Hem fet un bon passeig per l’actualitat ‘marenyera’.

Si voleu saber-ne més vos esperem en zona “dulera”.

Allí plantarem, com no, la nostra falla un any més, i esperem que vos agrade, que ja en portem trenta-tres!

65

‘Duleretes’ i ‘dulerets: ja estem de nou per ací, per contar-vos amb il·lusió allò que ve de camí.

Aquest any tenim per gaudir una falleta molt divertida que amb tots volem compartir i, de segur, tindrà bona acollida.

Ens n’anem de safari a viure una gran aventura, de la qual gaudiran al màxim els representants de la Dula.

Per a ells és un any màgic en què a més del somni faller, d’un viatge fantàstic, els protagonistes han de ser.

Mireu a Neus, que contenta!, allà al centre del monument, enmig de la natura, atenta, gaudint de cada moment.

Hugo vol explorar la selva i no perdre cap detall, però hi ha tant per veure que no sap per on començar.

66

Per la selva s’endinsaran Neus i Hugo per buscar el tresor màgic més valuós que tot el món vol trobar.

El camell que els acompanya es troba bastant cansat, ja que el viatge és molt llarg i ell encara no ha parat.

Han trobat més ‘dulerets’ en busca del tresor secret, encara que algun d’ells practicant surf s’ha distret.

El vell explorador està inquiet de veure als nostres aventurers.

Al ritme que van els xiquets ell no tindrà res a fer!

Al costat de Neus, sense deixar-la, hi ha un pardal de molts colors disposat a anar guiant-la per cadascun dels racons.

Amb el seu dolcet cantar amenitza cada dia, acompanyant als visitants i omplint-los de molta alegria.

I què ens dieu de les mones?

Estan per tot arreu!

Que curioses i gracioses, amb elles us sorprendreu!

Les mones ajuden els xiquets perquè elles estan en tot.

Dels perills sempre els alerten amb un crit i amb un fort bot.

El cocodril és molt astut i els ‘dulerets’ vol enganyar.

Fa cara d’inofensiu però realment se’ls vol menjar.

Sembla tenir molta fam, això sí que no ho pot negar.

Si algú se li apropa a un pam, serà el seu dolç berenar.

Els han rebut encantats i s’han unit a la festa, i entre danses i bells cants han fet unir-se a la resta.

Tota la selva és festa ara, per ordre de sa majestat i l’alegria ja no para fins que estiguen esgotats.

I així acaba aquesta aventura que té molt per celebrar.

Serà perquè és a la Dula?

Ací és tot ‘un no parar’!

De veure tanta mona, ell lleó s’ha marejat.

I és que amb tant de moviment està un poc descol·locat.

Els nostres protagonistes, com a bons exploradors, continuen el seu registre sense tindre gens de por.

Què és el que ha trobat Hugo?

S’ha quedat bocabadat!

Unes simpàtiques formigues que de treballar no han parat.

Són les més feineres que hi ha en tota la selva, i en veure els ‘dulerets’ han muntat una gran festa.

També les flors veïnes ben contentes s’han posat, i a la festa de les formigues de seguida han anat.

I es que no és habitual trobar exploradors tan especials, que alegren tota la selva i a tots els seus animals.

Però Neus i Hugo han de seguir coneixent cada racó.

Abans que caiga la nit volen recórrer-ho tot.

S’han quedat de pedra els ‘dulerets’, quan han trobat, després de moltes hores, la família més important.

Quin alegria més gran que els xiquets s’han endut!

Perquè els reis de la selva, Neus i Hugo han conegut.

Crítica del

monument

infantil de la

fallA la Dula "El

somni de

Neus i Hugo"

67

68

69

LLE70

TRA

D’OR

71

Més

que

l l e t r e s

Endavant pares,vos estime!

LA REVOLUCI FALLERA

Vull contar-vos una història que succeeix cada any de manera espontània, jo pense que amb un toc de màgia, com en qualsevol naixement: la màgia que envolta la vida i, en aquest cas, una nova vida. Una vida nova però diferent, una vida que mai morirà. Sols serà substituïda per una altra de nova, però l'antiga seguirà viva per sempre, viva en la història i en els cors d'aquells que la van fer nàixer.Aquest any he sigut l'afortunada, no recorde bé d'on vaig sortir exactament i, en realitat, això ara ja poc importa. El que si que sé és que vaig nàixer enmig d'un dia d’eufòria, satisfacció i molts sentiments que van ser propiciats per la meua germana. Les meues germanes i jo tenim la sort de tindre més de dos pares, tenim un grup de pares que ens fan nàixer, ens fan créixer fins a arribar el moment en què, orgullosos, ens mostraran a tothom perquè ens puguen gaudir. Fins que eixe moment arribe, jo estaré en cadascun d'ells, malgrat que no sempre puguen dedicar-me tot el temps que els agradaria. Em tindran sempre present, fent-me créixer en els moments més inesperats i compartint-me a l’instant amb la resta dels meus pares. Jo no sé si ells són conscients del que suposa donar vida a algú com jo cada any, començant de zero i treballant fins a arribar al final d'un cicle que, alhora, obrirà el pas a un nou. No sé si saben que fan molt més del que creuen fer, però jo, pel que estic vivint junt a ells i pel que m’han contat les meues germanes, sé que la seua labor va molt més enllà de fer el que els agrada, més enllà d'escriure i més enllà de fer falla.

Els meus creadors, per a qui encara no ho sàpiga, creen art, cultura, il·lusió, història i, el més important, defensen i lluiten per la nostra llengua, eixa amb la qual, amb tanta passió, ells omplin cada any de pàgines i més pàgines, la mateixa amb què cada dia surten al carrer a viure, la que els van ensenyar els seus pares, la que ells ensenyaran als seus fills amb estima i orgull, sense vergonya ni complexes, la llengua del nostre poble que tan atacada ha estat els darrers anys per aquells que volien veure-la morta.

Jo pense que els meus pares són mags de les lletres. Sé de primera mà que nosaltres els solem donar algun que altre maldecap, que de vegades no apareixem quan ells ens reclamen, però ells sempre saben com fer-nos vindre, i no és d'altra manera que treballant en equip, complementant-se a la perfecció i escampant-nos i compartint-nos entre ells com si d'un sol ésser es tractara. La relació entre ells també és més del que ells creuen, són companys però també amics, cadascú d'una manera, però alhora tots imprescindibles en la meua vida. La seua meta no és 72 altra que donar-li a la seua falla un llibre en què estiga escrita la història dels fallers cada any i del que tots puguen sentir-se orgullosos. Però ells fan molt més que tot això. En els darrers anys han anat escalant sense límits fins a assaborir grans moments de glòria,fruit del seu treball inesgotable, i entre una competència molt dura: tot un orgull per a la nostra ciutat.Bé, supose que ja haureu Pura endevinat que, com la gran majoria, sóc una filla enamorada dels seus pares, i només vos resta saber qui sóc...

El meu nom és “idea”, vaig nàixer al cervell d'un faller, “Aquest article ha participat al em faré gran a set ments diferents, em barrejaran amb concurs lletra d’or de la FDF grans quantitats d’il·lusió i em convertiré en un llibret Junta Local Fallera de Tavernes” faller en el qual quedaran per sempre milers de lletres carregades de sentiments fallers, dedicació, complicitat, història i estima per la nostra llengua.

Hola a tots! Em diuen Mara i sóc fallera des que estava al ventre de la meua mare, ja que els meus pares em van apuntar a esta falla el mateix dia que el ginecòleg els va anunciar que allò que veien a la pantalla en bicolor era una xiqueta. Com a bona fallera, ja de xicoteta m’agradava molt posar-me el vestit de valenciana, anar al casal, tirar coets i estar tot el dia amb els amics jugant pel carrer durant la setmana fallera. Ja de major, a la comissió he ocupat diversos càrrecs: des de la secretaria fins la sotspresidència, passant per la tresoreria i pel protocol. A més, sempre que la meua agenda m’ho permet, m’arrime al casal per sentir l’oloreta fallera i llevar-me el “mono” de falla. Fins i tot Cupido va fer de les seues un dia de Sant Josep quan, durant la “cremà” del monument, em va posar al davant l’amor de la meua vida, Ferran, a qui he contagiat l’estima per aquesta falla i que, actualment, és també un gran col·laborador de la comissió. Però açò és altra història que algun dia vos contaré.

Allò que vull contar-vos hui és que pense que la festa fallera s’ha quedat ancorada al passat. A Tavernes hi ha falles des de fa 40 anys i els actes de la setmana fallera, per exemple, no han variat: lliurament de premis, ofrena i missa. Les comissions cada any celebren noves festes com Halloween o l’arribada de l’estiu entre d’altres, però en essència el caràcter religiós i carca de la festa no ha canviat, i continua exaltant-se la figura de la dona en els mateixos actes any rere any.

Els que em coneixen diuen que tinc un caràcter especial, segurament perquè m’implique en tot allò que signifique ajudar a la resta, sobretot els més desfavorits. Bé, fruit d’aquesta personalitat tan marcada i amb les idees un 73 poc revolucionàries que sempre he tingut, un dimarts vaig aparéixer a la reunió de la comissió de la meua falla amb aquest projecte que a continuació llegireu i que aquell dia vaig exposar davant dels pocs que hi érem presents. He de dir que aquest “programa” m’ha suposat un grapat de crítiques, però també que no sóc la única fallera que pense així, per això em queda alguna esperança de saber que, tard o prompte, les falles evolucionaran.

De fet, a València ja hi ha algunes comissions que han canviat el seu concepte, no participen als actes religiosos ni tenen ja la figura de les falleres majors i corts d’honor.

Són falles que viuen la festa com es feia abans de la dictadura, que fou la que imposà l’ofrena i la missa a Sant Josep, institucionalitzant així una celebració que havia sigut creada per a criticar el poder.

Bè, ja no m’enrotlle mès, ací teniu el punts del meu “programa per a una festa fallera més social i participativa”:

1r.

Igualtat de condicions entre homes i dones: tots som fallers i, per tant, caldria suprimir el càrrec de fallera major i també la cort d’honor. Açò suposaria reorganitzar tots els actes lligats a aquestes figures i que suposen una clara discriminació de l’home envers de la dona. El president (o presidenta, que a veure si en aquest poble ja s’anima alguna dona!), seria qui representara la comissió en tots els actes que, com vorem a continuació, també canviarien.

2n.

Reorganització dels actes. A conseqüència de la supressió dels càrrecs anteriors caldria suprimir o canviar el concepte dels actes següents: a. Cridada telefònica: a hores d’ara la fallera major ixent és la que crida a l’elegida per ser el proper any. Aquest acte passaria a dir-se “Elecció president o presidenta” i es presentarien els candidats com ara es fa en la junta especial de tancament d’exercici. b. Els actes de la “demanà” i la proclamació de les falleres majors se suprimirien, ja que no tindrien cap sentit. c. Pel que fa a l’exaltació de la fallera major es substituiria per “festa fallera” i seria un acte festiu en el qual tots — homes, dones, xiquets i xiquetes— serien els protagonistes, sense cap distinció, es faria més divertit i no tan protocol·lari i llarg com es fa ara.

74

3r.

Desvinculació de la festa a la religió. Ser faller no significa ser catòlic, més bé al contrari, les falles van nàixer com una crítica al poder i a l’església. Estic segura que en altres països l’església no té tanta força com en el nostre, en el qual només hem de veure que a les escoles continua havent una assignatura de religió catòlica.

Sense entrar en més polèmiques, se suprimiria l’ofrena i la missa i en el seu lloc es farien cercaviles cada any per un sector del poble amb la xaranga amenitzant les mateixes.

4t.

Supressió dels premis. Suprimiria tots els premis que es donen: cavalcada, llibres, monuments, etc. Pense que els premis, com per exemple a la cavalcada o al llibret, suposen premiar l’esforç dels pocs fallers que s’impliquen en la seua elaboració i a qui bastant els costa ja la seua organització i confecció com per a endur-se una decepció per no resultar guardonats. Cada falla és un món i tots no tenim les mateixes condicions econòmiques ni per nombre de fallers ni per patrocinadors, per tant no és just que es pose a totes les sis comissions en el mateix sac a l’hora de repartir els premis. El premi al monument em pareix el més discriminatori de tots, ja que a Tavernes no existeixen categories i competeixen una falla de, per exemple, 3.000€ amb una altra que pot arribar a costar fins a 10 vegades més! A més, aquest premi el que fa és valorar a l’artista faller, que és qui realment realitza el monument, ja que en poques ocasions els monuments estan fets per la comissió.

5é.

Festa conjunta. Si agrupàrem els diners que ens gastem les falles en esta ciutat les nits del 17 i 18 de març en revetlles o concerts, podríem organitzar una festa espectacular que es podria fer, per exemple, al polígon industrial per no marejar tant els veïns. Les comissions ens estalviaríem diners i el veïnat salut, ja que per la nit no tindrien cap mareig, que bastant ens sofreixen ja pel dia! Ja sé que la festa conjunta es va intentar un parell d’anys entre quatre falles, però caldria estudiar bé la forma de coordinar-la perquè fóra un èxit i deixar de banda polèmiques entre les comissions, fent realitat la tant coneguda però no practicada “germanor fallera” que, actualment, és una gran mentida (des del meu punt de vista, clar).

6é.

Organitzar més recollides d’aliments, de roba, de joguets, etc., per a la gent més desfavorida del nostre entorn, així com més implicació en projectes solidaris com a associació cultural que som.

Jo, per la meua part, continuaré lluitant des de la meua comissió, i qui sap si algun dia li podré dir al meu fill que jo vaig ser una de les falleres que va impulsar la “revolució fallera”.

Tot açò, ara per ara, sé que és una utopia, però de segur que si tots posàrem de la nostra part, a poc a poc anirien canviant les coses, podríem fer una festa fallera moderna, més social, en què tots gaudírem i en la qual no hi haguera polèmiques de cap tipus. Però per a això faria falta més implicació i voluntat dels fallers i falleres de totes les comissions que formem la FDF-Junta Local Fallera, i també de les institucions públiques.

Jo, per la meua part, continuaré lluitant des de la meua comissió, i qui sap si algun dia li podré dir al meu fill que jo vaig ser una de les falleres que va impulsar la “revolució fallera”.

Noe

Article guanyador del certamen literari ‘Lletra d’Or’ (any 2016) Federació de Falles de Tavernes de la Valldigna.

organitzat per la

I,

una vegada més, admire el meu reflex dins els ulls cristal·lins d’aquella fallera que, joiosa, em regala eixa mirada carregada d’emoció, felicitat, tendresa, nervis, expectació i, sobretot, orgull. Orgull d’estar allí plantada, ella, només ella, a punt d’enfilar aquell camí que amb tant d’esforç i sacrifici ha llaurat durant tant de temps. Ja sabràs, doncs, estimada fallereta, que aquest escrit és per a tu.No ha sigut una tasca fàcil arribar a aquest instant, mil i una històries han passat fins el moment, i jo, personalment, les conec totes. I és que tu, estimada fallereta, junt amb els altres fallers i falleres, formeu el que és la meua família. És més, puc afirmar que vosaltres em donàreu la vida, m’impregnàreu la vostra senya i em teixíreu la vostra identitat.

Vosaltres representeu el que sóc, i jo simbolitze tot el que sou; amb vosaltres vaig a tots ells llocs i puc dir, a viva veu, que al vostre costat sempre estaré fins a la fi dels meus dies.No és difícil, doncs, esbrinar quin és el meu paper en aquesta història. Com molts ja sabreu, sóc ni més ni menys que l’estendard, un simple tros de tela al qual un dia decidiren donar forma, teixit amb mil i un fils, agulla sobre agulla, amb les mans pròpies d’una costurera, amb hores i hores de treball a l’esquena, seguint el patró, mirant l’esbós, embastant, cosint, repuntant, brodant, tot davall aquell llum vell, transformant-me així en un obra meravellosa. I és que, com molt bé diu la dita, “tot esforç té la seua recompensa”. Doncs jo sóc el fruit d’aquella xicoteta comissió que, a poc a poc, anava prenent forma.És curiós, estimada fallereta, que aquell mateix dia no sols vaig nàixer jo com a estendard, sinó que també nasqué un sentiment que uneix a tots aquells que porten el meu escut al cor, un sentiment extens que engloba infinitat d’emocions: amor,complicitat, unió, sacrifici, pena, alegria...Com no, de segur que el reconeixeu: són les falles i, en concret, la meua falla, en la qual tu, estimada fallereta, ets hui la protagonista. Ja saps que és un gran honor acompanyar-te en aquest regnat teu, però el que pot ser no saps, és que aquest és un any molt esperat i desitjat per a 75 mi, i així doncs et contaré per què...

Recorde perfectament aquella vesprada de desembre quan els teus pares entraren al casal, com feien tan a sovint. Però aquesta vegada era diferent, ja que et portaven als braços i, amb un somriure d’orella a orella, ens presentaren el seu recent nascut, i la frase no es va fer d’esperar: “és una fallereta”. Aquell dia fou tota una celebració, entrares dins la família fallera i des d’aleshores no t’has allunyat un sol moment de nosaltres. T’he vist jugar amb els ninots, els coets i l’arena, t’he vist plorar en la “cremà”, emocionar-te en l’ofrena i, com no, patir en el lliurament de premis. T’he vist riure amb els amics, t’he vist enamorar-te i ballar fins a no poder més, però, sobretot, t’he vist créixer i complir el teu somni com a fallereta infantil. Però amb això no vas tindre suficient, els dies anaren prenent forma i cada vegada era més a prop.

Amb el temps et convertires en tota una dona i ja estaves preparada:

era el teu torn per a ser la nostra Fallera Major. I així arribà aquest moment. Estimada fallereta, tot està llest. Amb molta feina i amor han preparat fins a l’últim detall perquè aquesta nit màgica siga tot allò que has somiat: el teu estimat escut brodat en aquella preciosa banda que et nomenarà com a màxima representant de la teua benvolguda falla, el discurs en el faristol —quantes vegades l’has llegit ja? De segur que te’l saps de memòria!—, les flors per tot l’escenari, el teu ram elaborat amb molta cura, el pergamí amb el teu nom gravat, les sorpreses, els llums, la música...

Sols faltes tu, des d’aquest moment seràs l’espill en què es miren tots aquells fallers i falleres expectants que pots contemplar allà dalt a l’escenari, en peu, aplaudint, ansiosos, perquè enfiles aquesta passarel·la. Ja sols em queda dir-te que el teu gran somni no ha fet més que començar, ja que el camí serà llarg i intens, però mai estaràs sola, tots anirem junts. Així que, deixa’t portar, sent amb el cor, obri bé els ulls i segueix-me!

Rosa Costa “Aquest article ha participat al Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

ESTIMADA FALLERETA

SOMNIS H E R ETATS

76

—No, no, no, no i no!

—Però, per què? Em vas dir que sí que podria ser-ho quan tinguera deu anys i, ara que els tinc, res!

—Ho sé, Laura, però saps que ara mateix no ens ho podem permetre.

El teu pare està buscant treball, i amb el meu sou de cuinera no podem pagar tot el que comporta ser fallera major infantil...

A Laura se li va escapar una xicoteta llàgrima que li corregué per la cara fins a caure a terra. Sa mare sabia que el somni de la seua xiqueta, des de ben menuda, era ser fallera major infantil, i li sabia molt greu no poder fer-lo realitat, però el moment pel qual estava passant la seua família no era el millor, així que volia esperar fins que el seu home trobara feina.

—Val, mare — digué finalment, resignada, la xiqueta. ***

Els pares de Laura solien parlar de les seues coses quan estaven gitats al llit, ja que rarament es podien veure pel dia. Ella era cuinera al bar de la plaça Major del poble, i solia treballar allí des de bon matí fins a les 21:00 h., quan tancaven les portes.

Ell havia treballat a una empresa de construcció, però feia uns anys que havia hagut de tancar, i ningú l’havia contractat ja. Passava el dia complet buscant feina per tots els pobles de la comarca.

—La teua filla ha tornat a dir-me que vol ser fallera major — digué la mare de Laura.

—Altra vegada? — preguntà el pare—. I què li has dit?

—Que nosaltres ara no podem pagar-ho... Però, quan li ho he dit, li ha caigut una llàgrima i a mi se m’ha trencat el cor. No podem deixar-ho així...

—I, què vols que fem? Hipotequem la casa perquè la xiqueta siga fallera

major infantil?

—No! Però he de fer alguna cosa.

No puc quedar-me així... *** —Clar que sí — digué l’àvia de Laura.

Maria, l’àvia de Laura per part de mare, havia sigut una de les fundadores de la falla feia ja més de 30 anys, junt al seu home i unes parelles d’amics més, i no hi havia res que li fera més il·lusió que la seua única néta fóra fallera major infantil de la seua falla, com ja havia sigut la seua filla vint-i-cinc anys enrere.

—Però no sé què podrem pagar i què no...

—Tu tranquil·la, filla, la mare s’encarrega de tot. No has de patir per res, aquest any és per a gaudir de l’ambient que hi ha a la falla i de tots el seus fallers, que sempre estaran disponibles per a ajudar-te. La nostra falla és com una gran família. ***

Arribà per fi el moment que tots estaven esperant. Laura baixà d’aquell tron fet de fusta que hi havia al lloc més alt de l’escenari per pronunciar el seu discurs com a fallera major infantil de la falla.

—Bona vesprada a tots, benvinguts un any més a aquest acte de presentació — començà la xiqueta. He estat molt de temps pensant què diria una vegada estiguera ací dalt, sent la màxima representant dels fallerets de la nostra falla, i ara mateix estic en blanc. Tenia un xicotet discurs preparat entre ma mare i la meua àvia, que es van passar dos hores per a escriure’l, però crec que vaig a guiar-me pel que em diga el meu cor.

Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que m’han donat el seu suport des que vaig dir que volia ser fallera major infantil. Des de ben menuda forme part d’aquesta gran falla, i sempre ha sigut el meu somni. Mai podré expressar en paraules tot l’agraïment que sent pels meus pares, que tot i passar un mal moment a casa, han permés que la seua xiqueta siga fallera major infantil.

També vull agrair a les meues amigues i a la comissió per acompanyar-me en aquests moments tant

feliços, i per fer que siguen un poc més especials, si és que això és possible...

Però, sobretot, vull donar les gràcies als meus avis, que han fet possible que jo estiga ací parlant-los a tots vostés, no sols per fundar la falla ja fa molt anys junt a alguns amics, sinó també per la seua gran aportació I és que sense ella, mai hauria pogut pujar ací dalt. MOLTES GRÀCIES!—. *** —Vinga, àvia, altra vegada, conta’m la història altra vegada! — digué el xiquet des del llit.

—No, Àlex, que has de descansar.

Demà és un dia molt especial. No tots els dies un xiquet es converteix en president infantil de la seua falla!

L’avia apagà el llum i eixí de l’habitació cap a la sala d’estar, on la seua filla l’esperava per acompanyarla a l’eixida.

—Com està?

—Ja s’ha adormit. Demà és un dia molt important i ha de descansar prou.

—Ho sé mare, el deixaré dormir fins a tard. Demà serà un dia de moltes emocions.

Carles Merenciano “Aquest article ha participat al Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

—Vinga, anem-nos-en, que els pares també han de descansar — digué l’avi donant-li pressa a la seua dona.

—Doncs, vos deixe perquè descanseu i perquè el pare no em done el viatge fins a casa!

—Val, mare. Ja ens veurem demà.

—Clar — l’àvia va agafar l’abric del penja-robes i es va acomiadar —.

Adéu, Laura! *** —Que content que estava el xiquet!

— li digué l’àvia al seu home mentre passejaven de camí a casa.

—Clar, dona. Demà serà el xiquet més important de tota la falla, i saps que això sempre li ha agradat, com a sa mare.

—Ho sé. Han sigut els diners que millor hem invertit mai. Sent que li ho devia a ma mare. Que el seu besnét siga president infantil de la seua falla seria un somni que potser mai pensava veure complit. A més, si ella ho va fer per la nostra filla, crec que nosaltres ho havíem de fer pel nostre nét...

77

UN NOU MEMBRE A LA FAMÍLIA En algún lloc de la setmana fallera, el nom del qual no vull recordar (no continue més, no siga cosa que se n’assabenten els de l’SGAE!), de camí cap al casal, em vaig trobar amb un amic que és un autèntic “antifalles”, però, no sé com encara, el vaig convéncer perquè vinguera amb mi a esmorzar al casal.

78 Al principi semblava tímid i quiet, però després de la tercera cassalla només li faltava, abans d’agafar l’entrepà, fer ús d’un megàfon i posar-se a parlar ell sol (i és que la cassalla fa miracles, sobretot per falles). Com no, tot seguit de l’esmorzar no es pot deixar passar una bona partida de truc, amb el seu respectiu —o respectius— cubates. Una vegada acabades les partides, (i que conste que les vam guanyar totes), vam eixir del casal, quasi a gatameu, però sense arribar ni a pensar-ho, ja estàvem a la barra de l’envelat amb altre cubata a la mà. Com vam veure que allò començava a fer “feredat”, li vaig comentar al meu amic si anàvem a fer un tomb per les altres falles i així podíem fer la “porra” abans del lliurament de premis. Dit i fet, férem marxa cap a altra falla, però realment no ens vam ni fixar en els monuments. Sí que vam parar l’atenció en la paradeta de les begudes que estava oberta, i cap allí que enfilarem a fer-nos unes cerveses (acompanyades, com no, de les seues companyes inseparables, les cassalles). I així, com aquell que no vol la cosa, arribà el migdia i encara ens quedaven dos falles per veure! Jo me n’havia d’anar a dinar paella al casal de la meua falla i el vaig convidar a vindre. Sense pensar un moment, em va dir que sí (no sé si per les cassalles o perquè estava començant a canviar la seua opinió sobre les falles) i cap allí moguérem.

La paella estava molt bona, i més encara acompanyada d’aquella banda de música que no parava de tocar mentre menjàvem. L’ambient que allí s’havia creat era magnífic, ple d’alegria (o com se sol dir en l’argot juvenil “ple de bon rotllo”).

De vesprada, el meu amic m’acompanyà al lliurament de premis. Jo anava vestit de faller i ell al meu costat,

com a bon escuder, observava tot el que passava durant la cercavila. Vam rebre el segon premi al monument gran i el quart a la falla infantil. Ell pareixia seriós i, quan va veure que jo estava content, se’n feia creus.

“Com pots estar content després de guanyar el segon premi, si la teua falla era la favorita per a emportar-se el primer?”, va dir el meu amic. Encara no era conscient que el faller i la fallera tenen coses més importants durant les falles que celebrar un simple premi, com per exemple l’amistat entre tots, un dels motius principals que engrandeixen la festa fallera.

Després de visitar la falla guanyadora i donar-los l’enhorabona pel premi, ens dirigírem directament cap al nostre barri per celebrar el segon premi amb tots els fallers i falleres. Això sí, el meu amic encara feia cara d’al·lucinat quan veia com festejàvem aquell guardó amb una immensa alegria al rostre.

Arribada la nit, era hora de sopar i, posteriorment, gaudir de la revetlla, una barreja quasi perfecta per passar una vetllada divertida amb tots els amics i amigues de la falla. Estaven a punt de tocar les quatre de la matinada quan el meu amic, cansat de riure i ballar, se n’anà a dormir, no sense abans comentar-me que havia passat un dia meravellós, amb gent oberta i alegre. Jo li digué. “això ho dius perquè estàs cansat i el disc dur del teu cervell està enviant-te “errors”!”. Ell em mirà fixament i replicà: “No, t’ho dic de veres, he passat un dia espectacular envoltat de tot este món faller”.

A l’endemà, el meu amic va vindre a buscar-me de nou a la falla, i quan ens vam encontrar em digué: “vull comentar-te una cosa respecte a les falles…”. Jo li vaig respondre: “Endavant, expulsa tot el que tingues dins del cos, que jo tinc bona esquena! Va començar contant-me que va conéixer a molta gent el dia anterior, i em va donar les gràcies per obrir-li els ulls i fer-li veure que les falles no són solament exposar els monuments al carrer, sinó també que ser faller et fa florir tots els sentiments que portes ben endins i que et deixen una cicatriu al cor que ja no es pot esborrar.

Hi ha festes com Nadal, Festes del Poble o Pasqua, però no es poden equiparar amb la festa fallera, ja que en aquesta rius, plores, t’alegres, t’enutges, etc. Tanmateix, per damunt de tot, sempre queda l’amistat, eixa que quasi acaba convertint-se en la teua segona família.

Vicent Jareño Rodriguez “Aquest article ha participat al Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

Gràcies al món faller i gràcies a les falles, la família segueix creixent!

79

80

Anàlisi de l’entorn de l’empresa: ‘La Fàbrica de la Dula’

81

La segona part del llibre ‘Fabricat en la Dula’ està basada en una anàlisi externa d’algunes característiques socioculturals, alienes a l’organització, que poden afectar o influir d’alguna manera a l’empresa. Tota organització no pot existir fora d’un entorn i, per tant, aquest ha de ser estudiat amb la finalitat de detectar les oportunitats o, contràriament, les amenaces que el context pot presentar a l’empresa. Per tant, serà necessari avaluar els principals fets o esdeveniments de l’ambient,de caràcter polític, legal, social o tecnològic que tenen o poden tenir alguna relació amb ‘La Fàbrica de la Dula’.

La fàbrica és un dels principals símbols del món contemporani. Durant l’eclosió de la Revolució Industrial, que s’inicià a finals del segle XVIII, va desenvolupar un paper importantíssim en la modernització del món.

Durant l’etapa anterior, el conegut com Antic Règim, la industrialització era pràcticament inexistent. La base principal de l’economia era l’agricultura, que s’havia quedat estancada i en la qual les innovacions tècniques amb prou feines existien.Va ser a Anglaterra on va començar una transformació radical, sobretot a nivell socioeconòmic, mitjançant un procés d’industrialització que progressivament es va difondre per altres països europeus (Bèlgica, França, Alemanya…) i d’altres com els Estats Units. Evidentment, en aquest procés industrialitzador, la fàbrica té un pes molt significatiu, com destacarem més endavant.

Però, què teníem al món abans de l’esclat de la industrialització? Realment podem afirmar que la presència de fàbriques era nul·la. Només existien tallers manuals en què la producció, lògicament, no es podia comparar amb la que posteriorment hi hagué amb l’aparició de les fàbriques. Alguns historiadors creuen que les manufactures reials poden ser-ne les precursores, tot i que existeixen gran diferències, sobretot a nivell tècnic.

El canvi en els sistemes de producció es va caracteritzar per l’ús de maquinària i per la substitució de les fonts animades d’energia (treball humà o animal) per inanimades (energia hidràulica i carbó). Ambdós elements, units a la necessitat d’un major control sobre la mà d’obra, provocà la concentració d’obrers i obreres en edificis destinats a la producció (fàbriques). Aquest procés va comportar la ruïna de molts artesans i la producció individualitzada fou substituïda progressivament pel sistema fabril (producció en sèrie).

La mecanització del procés productiu s’inicià en la indústria tèxtil amb la llançadora volant de John Kay, les noves filadores i els telars mecànics, en primer lloc moguts per energia hidràulica i, posteriorment, mitjançant el vapor (amb la màquina de vapor inventada per James Watt en 1769). Aquest invent fou decisiu, ja que va permetre abandonar les limitacions i la dependència de les fonts d’energia, i es va convertir en el símbol principal de la Revolució Industrial. Ara les fàbriques ja no necessitaven situar-se al costat de rius per tal d’aprofitar l’energia hidràulica, podien ser instal·lades en qualsevol lloc. La mecanització, el vapor i les fàbriques provocaren l’augment de la productivitat (quantitat produïda per unitat de temps) i la producció (quantitat de béns produïts), cosa que va permetre l’abaratiment de costos i la disminució del preus.

El procés industrialitzador va estar íntimament lligat al naixement i consolidació del liberalisme econòmic (doctrina econòmica) i del capitalisme (sistema econòmic), que permetia l’oferta, la demanda, la llibertat de producció i la competència entre els fabricants.

Els treballadors de les noves fàbriques eren camperols que havien abandonat el camp per tal d’aconseguir treball i també població urbana, principalment artesans arruïnats. Es transformaren, per tant, en proletaris que necessi82 taven treball i que eren contractats pels propietaris de les fàbriques a canvi d’un salari. Aquest treball assalariat fou configurant l’aparició d’una nova classe obrera, que amb el pas del temps començaria a agrupar-se amb la intenció de millorar les condicions laborals, que eren summament pèssimes, i que configurà el naixement d’allò que es coneix com a ‘moviment obrer’, que va aconseguir a poc a poc lluitar pels drets dels treballadors amb més o menys èxit.

83

Llorenç Talens Garcia Col·laborador i faller d’honor de la falla la Dula

L

E

S

EL NAIXEMENT DE F À B R I Q

U

E

S

· Aquest any, Tavernes ha tornat a acollir el Festivern, un festival de música que se celebra per Cap d’Any.

A més, als festivals es parla de conflictes oblidats o ignorats com la guerra palestina (de la que molts parlen, malgrat que pocs saben l’origen i els culpables), sobre els abusos de l’autoritat, el feminisme… Aquest últim és el meu preferit , perquè ha arribat el moment de lluitar a tot el món pels drets femenins i traure del cap la idea que les dones són importants perquè t’han donat la vida... Elles són IGUALS que tu, importants pels mèrits que aconsegueixen al llarg de la seua existència. I, per favor, fem fora prejudicis com els de les “xiquetes de rosa i amb nines, i els xiquets de blau i amb balons”, cada infant decideix com vestir, amb què jugar o si preferiria dir- se Joan o Joana...

Viure serà el nostre tren, més val córrer o el perdrem.

(Smoking Souls. Passatgers del món) Encara que els festivals i el que aquests suposen —música reivindicativa, política, banderes…— són criticats per molts, m’he adonat que el Festivern, o qualsevol altre festival, reuneix molts joves, de diferents estils, units per una mateixa idea: millorar el món en què vivim. Malgrat açò, molta gent es deixa portar per les aparences i desconfia d’un jove que du ‘rastes’ o el cap rapat. Pot ser que estigues davant d’una persona intel·ligent, que ha pensat en solucionar problemes que ni tu mateix sabies que existien, però clar, és més senzill per a l’oposició dir que els joves que van als festivals són uns “impresentables”.

Poble. Refer l'origen a cada passa.

Canviar i créixer seguint el vincle amb la gent que estime.

Torne del meu viatge amb allò que he aprés.

Retrobe tot allò que ens fa ser poble.

(Atupa. Poble)

84

Deixa de ser una trista princesa, camina la nit encesa.

Trenca els miralls i els canons de bellesa i les cadenes que et fan presa.

(Aspencat. Trenca els miralls) 85

Molts d’aquests joves defensen la normalització del valencià com ho van fer Obrint Pas, Al Tall, Lluis Llach o el gran poeta Vicent Andrés Estellés, qui mostra en els seus poemes també la rebel·lió contra el franquisme al País Valencià. Aquesta lluita ve des dels temps en que Felip V ens llevà els furs, i sembla estrany que amb els avanços que tenim, amb tot el que hem lluitat, hi haja gent valencianoparlant que renega d’açò i diu que no serveix de res.

També caldria parlar de qui fins fa uns mesos ens “representava”... Com es pot governar un lloc durant vint anys i no aprendre ni la llengua de la gent a qui representes? Ara, per fi, s’ha acabat el patiment davall les ordes d’aquests personatges.

I circulava la rosa, però molt secretament.

I de mà en mà s’hi passaven, una rosa de paper.

(Pellikana. La rosa de paper)

f

e

s

t

i

v

a

· Júlia Palomares ·

l

v

a

l

e

n

c

i

à

Herència de

foc

És com quan s’alineen les estrelles, i enguany, les que trenquen la foscor del cel que defensa la nostra falla s’han alineat. Quatre cossos celestes de llum insuperable obriran pas cap al punt més alt del firmament, representant amb valentia, orgull i saviesa el gran sentiment de ser deixebles de la festa valenciana, continuadors del llinatge familiar i transmissors de la inefable il·lusió que suposa ser la veu de la teua gent.

Però també és com quan tens la sensació que el passat ja preparava aquest present quan pensava en el futur...

Tots sabíem que aquella xiqueta que per primera vegada creuava la passarel·la als braços de son pare, algun dia representaria gloriosament allò que som, allò que vivim. Sa mare, la primera fallera major de la Dula, a l’any 1984, any de la fundació, i ella, la perla que més llueix, hereva de la sang fallera, va ser Fallera Major Infantil l’any 2001. Enguany, a l’exercici que ens ocupa, aquesta perla ha fet realitat el seu gran somni: tornar a ser faller major de la Falla la Dula, la falla per la qual sent una immensa devoció i des de la qual li agraïm que siga una fallera excepcional.

Tots sabíem també que aquell xiquet que s’atreví a desenvolupar el càrrec de president infantil l’any de la creació sota l’atempta mirada del seu oncle —primers presidents, tots dos a l’hora, de la nostra benvolguda falla—, guardaria aquella llavoreta i la faria créixer, i tornaria a ser el cap de la gran família que és la Dula. I com aquell 1984, aquest 2016 tampoc ho farà sol, sinó molt ben acompanyat, ja que el seu fill Hugo és el nostre President Infantil. Hugo des de menut que ha demostrat ser un 86 gran faller, i estem segurs que, com son pare, guardarà amb cura i estima la llavoreta que enguany arreplegarà, i qui sap si d’ací uns quants anys és ell qui du el faixí amb borles roges. Potser, inclús, tornen a posar-se a la moda i tot!

Però també, per descomptat, el que tots sabíem, és que la menuda no va a ser menys que ningú, i molt menys venint també d’una família fallera tan fallera com la seua. Sa mare ja fou fallera major de la Dula l’any 2002 i, son pare, Pep, fou president els anys 1996 i 1997. L’any 2009, Sara, la seua germana major, va ser Fallera Major infantil, regnat que compartí amb son pare, que altra vegada va ser president, exercici que recordem amb gran estima tots els fallers. Enguany li toca a ella, a la menudeta de la família, ser la màxima representant de la festa infantil, i no hi ha cap indici que no ens permeta albirar que ens tornarà a il·lusionar més endavant, tornant a lluir la banda de fallera major.

Aquestes són les quatre llums de la nostra falla, aquesta és la coincidència pensada des d’ençà, aquest és el present que tothom gaudirà.

Alícia Ortells Grau

87

88

89

EL MÓN QUE ENS TOCA VIURE. “El vertader èxit de la globalització es determinarà en la mesura en què la mateixa permeta gaudir a cada persona dels béns bàsics d’aliment i habitatge, educació i ocupació, pau i progrés social, desenvolupament econòmic i justícia.” Juan Pablo II. Eren les vuit de la vesprada del 12 de setembre de 2008. La gent passejava tranquil·lament per la gran avinguda de Nova York. La majoria ja estava preparant el cap de setmana, i ningú s’imaginava què passaria eixa nit al centre financer més gran del món.

A la seu de Lehman Brothers ja s’intuïa la tragèdia, els nervis i la preocupació eren patents a la cinquena planta de l’edifici, l’ambient era de soterrament declarat en què sols es respirava angustia. Faltaven dos hores perquè tancaren els mercats i sols en eixa cinquena planta sabien, de moment, la realitat. El quart major banc dels EUA, amb un balanç de bilions de dòlars al seu darrere, s’havia quedat literalment sec. Tal era la situació que si no podien aconseguir línies addicionals de liquiditat no podrien operar el dilluns quan obriren les borses.

Segurament esta crisi encara s’endurà algunes empreses més per davant i deixarà sense feina a molta gent. Però l’era de la comunicació ha vingut per a romandre, i quan més tardem en adonar-nos d’això, més tardarem a acceptar el món tal i com és. Ens agrada comprar kiwis neozelandesos a un preu assequible, pantalons de marca d’oferta, paté francés d’origen, salmó noruec fresc, i ho volem tot de qualitat i baratet, i això només ens ho pot donar la globalització. Tots la critiquem, però en el fons no podem viure sense ella.

El món sense fronteres, el món intercomunicat 24 hores, el món amb intercanvis multiregionals lliure i l’economia de lliure mercat ens ha dut al progrés i a un accés a la informació il·limitat. Ha millorat la nostra qualitat de vida, s’han abaratit productes, s’ha permés a sectors de la població l’accés al consum massiu de béns i serveis, a la cultura, a l’educació, a coneixements abans sols accessibles a una minoria. La globalització, per estrany que vos semble, ha millorat la qualitat de vida de la gent. El preu que s’ha de pagar és que eixos avantatges no ho seran quan les coses no pinten bé com ara. Del mateix mode que ens beneficiem mútuament del creixement mundial, també patirem en les nostres carns qualsevol desacceleració o crisi. Això és així.

Richard Fuld, màxim responsable de l’entitat, portava hores i hores tancat al despatx amb el seu equip intentant buscar solucions. El banc estava carregat d’uns actius anomenats hipoteques subprime que havien generat anteriorment quantitats descomunals de beneficis a l’empresa. Ningú pensava que podien baixar perquè el mercat immobiliari nord-americà era segur. Però allò cert era que el valor d’eixos actius estava cedint progressivament i, el que és pitjor, no trobaven compradors en els mercats financers.

90

Quan faltava mitja hora per tancar el Dow Jones, els títols de Lehman Brothers queien. Hi havia rumors que deien que el banc tenia problemes. En eixe moment ni el més veterà broker sabia realment la magnitud del que anava a passar. I el problema era que s’havia de ficar un elefant en una caixa de llumins, i això era un problema sense solució. Bilions de dòlars perduts en inversions fallides no podien tapar-se.

El diumenge 14 de setembre, Lehman Brothers, el quart banc per actius dels EUA, feia fallida davant la sorpresa i incredulitat de mig món. El diumenge per la nit els mercats asiàtics es desplomaren, després ho feren els europeus i després els americans. Era el minut 1 d’una crisi que actualment encara estem patint, que ha fet fer fallida a la meitat d’empreses del planeta, perdre la seua feina a milions de treballadors i ha afonat en la misèria a la quasi totalitat dels països del món. El planeta s’havia quedat sec. Els diners ja no circulaven. La tragèdia estava servida.

Tots pensem que aquesta crisi és la més gran que hem patit, entre d’altres coses perquè estem vivint-la nosaltres.

Certament la història ja ens ha deixat crisis importants que marcaren la vida de molta gent i que ens demostra que l’home és l’únic ésser que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Des de la crisi dels tulipes al segle XVII, el crack del 1929 a Wall Street, la crisi del petroli als anys 70, l’enfonsament de les economies emergents dels 90 o la caiguda de les empreses ‘puntocom’ al 2000, la història sempre es repeteix.

El gran element diferenciador d’aquesta crisi econòmica mundial que estem suportant és molt simple: la globalització. En les últimes dècades hem experimentat canvis qualitatius en les relacions entre persones i regions de gran magnitud, i això ho ha fet possible l’accés a la informació que ens ha permés Internet. Hui podem comprar una falda d’una empresa de Londres i tindre-la a casa en 24 hores, contactar amb un client de Tokio i vendre-li taronges en 72 hores, podem comprar productes gourmet d’un supermercat finés o importar-ne de nous des de Califòrnia, directament, en qüestió d’hores. Ens hem acostumat a això, inclús ens sembla normal i eixa és una de les causes que aquesta crisi financera tinga les proporcions que té i el temps que està durant.

En un món globalitzat, quan tot funciona bé tots ens beneficiem, quan a Tokio tenen bona salut nosaltres també la tenim. El problema bé quan Tokio es refreda, perquè ens refredem tots. És així de simple i així de complicat.

La globalització ha millorat enormement les relacions entre persones i regions fins a punts insospitats fa només 15 anys. Però no ens ha eixit debades. La caiguda de Lehman fou la caiguda d’una peça de l’engranatge econòmic mundial que acabaria tombant totes les peces que el componien.

La globalització ha propiciat que una crisi, que en altres èpoques possiblement s’haguera quedat als EEUU, s’haja expandit a tots els països del planeta sense excepció. La caiguda d’un banc nord-americà propicià un enfonsament de tota la banca internacional, la fugida de capitals i la desaparició de qualsevol operació financera de crèdit entre operadors. Passàrem de comprar actius immobiliaris sobre plànol, sense diners, a no poder comprar ni un cogombre a crèdit. Este és el món real de la globalització, i ha vingut per a quedar-se.

Segurament quan Richard Fuld, gerent de Lehman Borthers Corporation, va signar la suspensió de pagaments de l’empresa no s’imaginava (o sí que ho feia) que Paco de Corbera perdria el seu treball o a Joan de Tavernes li llevarien sa casa, o Marta de Cullera perdria les prestacions per dependència. És molt trist però és real. És el món globalitzat en què vivim i on viuran els nostres fills. I ho torne a dir: ha vingut per a quedar-se. Quan un tasta el pernil de pota negra, que no li donen pa dur...

XIMO SERVÀ MARTORELL

91

La llengua valenciana, com sempre, està a debat. Sí o no. Sembla qüestió de preferència, quan és un fruit de la cultura de la nostra terra. Un idioma no és una proposta política per debatre, és una llei substancial establerta. El govern valencià dels últims temps no ha donat suport ni ha fomentat l’ús de la nostra llengua, però almenys ha utilitzat el valencià com a llenguatge “graciós” per aproximar-se a la ciutadania. “El caloret!”. Sí, aquell caloret al qual li podem donar part de les gràcies per contribuir al canvi del panorama polític valencià en les últimes eleccions municipals i autonòmiques. Però, qui ens havia de dir que el “estamos volviendo a la aldea” de Carolina Punset, fent referència a l’educació en valencià, ens faria “deijar pasar” el vergonyós discurs de Barberà en la crida de 2015? Doncs sí. La nova força política Ciudadanos (Cd’s) ha atemptat de pitjor manera contra el nostre idioma.

La líder del nou partit (“teòricament” més modern i tolerant que els antics partits) en la Comunitat Valenciana, expressava el seu desacord que els valencians estudiem en la nostra llengua perquè, segons ella, no hi ha futur laboral si parlem “aldeano”. Ara resulta que l’atur és culpa del valencià. Xe tu, quines coses!

La polèmica està servida amb Cd’s i el valencià. El passat 18 d’octubre de 2015, el senyor Rogelio Borrás va tuitejar estes paraules: “Hay gente que dice que en Cd’s estamos en contra del valenciano, pero no es cierto: solo estamos en contra de hablar valenciano en público”. Per l’amor d’un “pato” cego! Sols faltava que ens obliguen a no parlar en valencià en les nostres cases! No els pareix bastant negar-se a la utilització del valencià en els afers públics?

Política democràtica? No es pot entendre com encara en l’actualitat es debat si hem de parlar valencià o no. Ens trobem amb discursos i missatges provinents de les Corts Valencianes que, sens caps dubte, generen conflictes i debats socials. Els conflictes no, però debatre sol ser positiu, sempre i quan no estiga sent el tema de debat la vulneració d’un dret fonamental. A tot això, el valencià en temes públics és, sense que governe Cd’s, quasi inexistent.

Els mitjans de comunicació en valencià es troben en una situació similar a la recerca d’ocupació en Espanya: has de buscar moltíssim, i és molt possible que no en trobes.

Per si no hi havia poca polèmica amb aquest partit polític i la nostra llengua, la proposta de Cd’s en referència a la reobertura de Radió Televisió Valenciana (RTVV), la va assegurar un poc més. Aposten per una RTVV amb pluralitat lingüística: 60% d’emissió en valencià (no ens podem queixar, sort que no volen prohibir del tot l’“aldeano”), 25% d’emissió en castellà (com si no tinguérem al nostre abast suficients mitjans de comunicació en aquesta llengua) i un 15% en anglès (açò ens suposarà obtenir feina assegurada sí o sí).

92

És realment un insult que es tracte la nostra llengua de tal manera i que es pose a debat si és adequat o no parlar com parlem. No és qüestió per discutir. La llengua que utilitza una societat per comunicar-se és un instrument poderós, ric històricament i cultural. No és res fràgil, i molt menys la nostra, que ha passat per on ha passat. No es pot obligar ningú que parle un idioma que no vol, però no es pot permetre que ningú insulte un idioma que molts volem.

93

Mario A. Soler Merenciano

El valencià no

és qüestió d'opinió!

LA FALLIDA DE L'ECONOMIA VALLERA

Sis de la matinada d’un dia fred de gener a la dècada dels huitanta. Tavernes comença el dia amb molt de moviment, la carretera que creua el poble bull d’activitat a eixes hores. Diversos grups de 94 dones omplin les voreres caminant a pas lleuger cap al lloc de treball, disposades a passar un grapat d’hores manipulant allò que donava de menjar a gran part de la població, la taronja. Els grups van en diferents direccions, ja que els magatzems hortofrutícoles estan per tot arreu del poble.

D’altra banda, trobem un gran degoteig de cotxes, tant en direcció est com oest de la població, la majoria d’homes, però cada vegada més dones que s’atreveixen a conduir. Aquests es dirigeixen cap a les dues grans fàbriques que hi ha a les entrades de Tavernes i que durant anys han donat treball i tranquil·litat laboral al poble, i que han contribuït en gran mesura a la marxa de l’economia local.

En aquesta època tampoc falten, cada matinada, aquells que carregats amb el seu inseparable cabàs de goma desfilen pels carrers en direcció als bars on es trobaran amb la resta de la colla per començar una nova jornada de recol·lecció de taronja als nombrosos horts del terme. Camps que, alhora, també donen al llarg de l’any gran quantitat de jornals als llauradors en diverses feines que els propietaris els encomanen per a assegurar-se un bon producte final que els suposarà una important font d’ingrés quan arribe l’hora de la venda a algun comerç. Aquests ingressos produïts per la venta de les taronges provocaran un considerable moviment a l’economia local, ja que moltes famílies els reserven per a invertir-los en algunes despeses extres com per exemple reformes a les vivendes, compres de cotxes, consumicions als restaurants, etc.

No es pot afirmar que la societat vallera de l’època tinga una economia abundant, però en general sí que podem dir que és una dècada de tranquil·litat en què pràcticament tots els àmbits laborals del poble hi ha un gran nombre de possibilitats de trobar un treball estable, que permetrà fins i tot estalviar alguna pesseta, però que sobretot donarà la calma suficient perquè la societat vallera faça moure l’economia local. *** Sis de la matinada d’un dia fred de gener de l’any 2016. Cap grup de dones camina a pas lleuger cap als magatzems, ja que la majoria fa temps que van desaparèixer per sempre. Ara aquestes dones creuen el poble amb el seu cotxe per a anar a manipular taronges als pobles de la rodalia. Tampoc les entrades de la ciutat mostren cap moviment que no siga el de vehicles passant per davant d’elles sense aturar-se. Sols foscor i silenci envolten, actualment, els que foren els dos motors principals de la indústria a Tavernes i que fa uns anys, i quasi de manera simultània, van posar punt i final a la seua història i van deixar centenars de vallers i valleres a l’atur. Algun que altre collidor sí que camina a eixes hores pel poble, però la majoria ho fa amb poca il·lusió, ja que les condicions al seu treball s’han vist greument empitjorades a causa d’una plaga artificial anomenada ETT contra qui ningú pareix que vol lluitar. A més, saben que la majoria dels dies hauran de fer un llarg viatge fins a arribar als camps on desenvoluparan la seua tasca, perquè els horts en producció a Tavernes s’han reduït de manera alarmant en els darrers 10 anys.

De la mateixa manera s’ha vist reduït el nombre de llauradors que guanyen el seu jornal als camps.

I si parlem d’aquells ingressos amb què es movia l’economia vallera i que eren fruit de la venda de les taronges, trobem una diferència abismal, ja que a hores d’ara el preu dels cítrics al camp s’ha devaluat de manera espectacular fins el punt que alguns propietaris no puguen cobrir ni tan sols les despeses que l’hort els ocasiona.

Amb tot açò, ara trobem una societat local amb poca esperança en el futur laboral de Tavernes.

Poques oportunitats per falta de indústria, construcció i agricultura, que fan incert el futur dels vallers i, per extensió, el futur de l’economia de tot un poble on hi ha pocs llocs de treball i, el que és més greu, poc estables.

Si ens preguntem quins han estat els factors que ens han dut a aquest gran desastre, hem d’anomenarne de molts tipus. En el cas de la indústria i de la fallida de les dues grans empreses que eren part imprescindible de l’economia vallera pareix ser, entre d’altres coses, l’aparició dels productes xinesos, contra els quals no podien lluitar per preus en un cas, i pel gran endeutament de l’estat espanyol en l’altre cas, i que van propiciar el seu tancament definitiu. També hem de destacar que durant alguns anys, altres empreses més menudes es traslladaren als pobles veïns per avantatges en diversos impostos i grans diferències en el preu del sòl, la qual cosa els ajudava a reduir despeses. Tot açò sense que cap govern local, de cap color, li posara solució.

Si parlem d’agricultura, al greu problema de la desaparició dels magatzems hortofrutícoles hem de sumar-li la caiguda dels preus al camp, al qual tampoc cap polític fins el moment li ha posat solució.

Els llauradors veuen reduït en gran mesura el preu dels seus cítrics, mentre que els comerços fan un

gran negoci en duplicar el cost de la fruita en eixir dels seus magatzems. Però a Tavernes, si busquem les causes de la desaparició dels camps en producció ens trobem, a més dels que hem anomenat, un altre que una vegada més ens du als polítics. I és 95 que fa uns anys ens van vendre un projecte que ens havia de fer rics i que va quedar només en un reclam electoralista del govern de l’època. “La Vall del Mar” va morir abans de nàixer, però va propiciar també la mort de molts camps que els seus propietaris van abandonar esperant la vinguda dels grans inversors que mai van arribar.

La construcció sí que va ser un punt important a l’economia local durant els temps de la famosa “bombolla immobiliària”, però amb l’esclafit de la mateixa només va resultar ser “pa per a hui i fam per a demà”, molts són els vallers que han patit greument les conseqüències d’aquells anys en què semblava que tot valia.

En resum i per tal de concloure aquest estudi sobre el canvi en l’economia del nostre poble, direm que hem estat víctimes d’una brutal crisi per tots coneguda que pareix no tindre fi i que ha afectat a tot el país. Però també l’economia de Tavernes ha estat víctima de la classe política que mai ha sabut posar fre als problemes en la indústria o agricultura, tot i ser en alguna època el principal motor de la nostra economia. Cap dels governs que han passat per ací han sabut evitar aquest desastre. Ni abans prevenint els tancaments o sortides d’empreses a altres pobles ni ara prenent mesures per solucionar el futur dels vallers sense el qual mai podrem fer renàixer l’economia local.

Pura

LA CLASSE TREBALLADORA “La classe treballadora és més nombrosa que la dirigent, i més forta. Depenen de nosaltres per a tot. Els proporcionem el menjar, construïm les seues cases, els fem la roba i sense nosaltres es moren. No poden fer res llevat que els ho permetem. Mai ho oblides.”

“Recordeu quan teníem diners?”. Aquesta frase l’hem sentit més d’una vegada els últims anys, sobretot entre amics, quan algú declina una proposta de viatge després d’assabentar-se que l’han acomiadat de l’últim treball en el qual ha estat un parell de mesos. Aquest hivern, altre et contava que “manteta i batí per a dormir”, que el radiador de “calor blau” ara és un moble més de la casa, o d’altre que porta anys sense anar al dentista. Són la teua família, els teus amics, el teu entorn. La classe mitjana espanyola. Vivíem amb comoditat i de sobte... És un fet que milers de famílies “mitjanes” viuen al límit en el nostre país. Amb sort treballen, van fent, però qualsevol despesa imprevista els fa perdre el pas. Tots coneixem a algú a qui aquesta maleïda crisi li ha fet perdre totes les esperances posades 96 en el futur.

La classe mitjana? Què era açò de la classe mitjana?.

Fa uns dies el programa televisiu ‘Salvados’ es preguntava perquè el 80% dels espanyols afirma que pertany a la classe mitjana, quan només el 50% es pot considerar com a tal per criteris econòmics.

En el mateix programa s’entrevistava a l’escriptor britànic Owen Jones, qui amb les seues obres intenta explicar com s’ha desprestigiat a la classe obrera, tant des del poder polític com des dels mitjans de comunicació. Jones creu que “ens han convençut que no queda classe treballadora i els que queden són uns ganduls i delinqüents” i que “aquest discurs de culpar al teu veí dels teus problemes en lloc del govern és molt efectiu en occident i porta a la gent a votar en contra dels seus interessos econòmics”.

A Espanya, el naixement i desenvolupament de la classe mitjana ha estat afectat pels vaivens de l’economia i, sobretot, per actuacions polítiques que han interferit molt en la seua marxa. La possibilitat de transformar el concepte ‘progrés’ en una realitat tangible i material, capaç de generar riquesa accessible per a tots, va despertar l’instint emprenedor i la iniciativa de molts ciutadans, i va canviar, en menys de 30 anys, el paisatge d’una Espanya pobra i rural per una altra de negocis que florien i professionals emprenedors. Però el nostre sistema democràtic no ha sabut aprofitar aquest creixement, pel contrari, ha sotmés la classe mitjana a un creixent espoli, han proliferat les polítiques basades en la subvenció

La caiguda dels gegants, KEN FOLLETT discrecional, el clientelisme i la instrumentalització d’organismes, entitats, associacions, mitjans i lobbys al servei del poder. El que sí que ha fet l’Estat és augmentar incontroladament les seues estructures, a més de multiplicar l’espoli per 17 gràcies al model autonòmic.

Amb tot això, les ‘castes’ dirigents, les impenetrables estructures de poder i la nostra nul·la combativitat com a societat civil, han transformat l’èxit de la classe mitjana espanyola en una crisi de model.

Partint de la base que no existeix una gran diferència entre classe obrera i mitjana, els sociòlegs coincideixen que es tracta del segment social més extens d’un país, sobre el qual descansen el consum i la recaptació d’impostos, i que es veu minvada a passos forçats. D’acord amb l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE, l’ingrés mitjà net per llar va abaixar en 2013 fins als 26.154 euros, mentre que en 2009 era de 29.634.

La classe mitjana ha disminuït entorn del 10% des de l’inici de la crisi. Açò no significa que desaparega en un futur, però sí que s’ha empobrit i, sobretot, s’han afeblit les nostres opcions de ser amos del nostre projecte de vida.

I què ens ha passat? En quin moment ens hem rendit?

Molts són els estudis que s’han fet estos últims anys de la societat espanyola, de com la classe mitjana ha passat d’esmorteir els conflictes socials a la por, a no assumir riscs per no saber què passarà demà i que tramaran els polítics d’aquest país per enfonsarnos més encara. La crisi ha posat en evidència una gran esquerda, ja que han sigut les classes mitjanes i treballadores les que han pagat les conseqüències. Per açò hem vist com sectors tradicionalment conservadors com els funcionaris, els metges o els mestres han eixit al carrer, s’han manifestat i s’han integrat a les diverses plataformes cíviques i partits polítics que trenquen els esquemes del bipartidisme d’aquest país. Han sentit que han de respondre conflictivament.

Els experts destaquen que la crisi ha canviat la nostra consciència, però també les nostres rutines: “Renunciem a cert tipus d’oci, a la compra d’assegurances, les consultes dels dentistes s’han buidat, s’ha transformat la manera de viatjar, la manera de menjar, s’ha prescindit de la segona

residència, de vacances, a la qual abans aspirava la classe mitjana.... L’atur dels fills l’estan assumint, sense dubtar-ho, les generacions intermèdies i els jubilats estan suportant les necessitats de famílies senceres. S’han creat estructures bigeneracionals i trigeneracionals. Els fills de la classe mitjana no se’n van de casa, els divorciats tornen a la llar familiar.

Tenim una manera de vida més orientada a la subsistència que al creixement i el desenvolupament.

La cultura i l’oci han quedat relegats”.

Els jubilats de l’actualitat són aquells lluitadors que no tenien por a res, els fills dels quals estem patint aquesta brutal crisi en la qual s’han trencat totes les nostres expectatives. Encara que hàgem fet tot el que se suposava que havíem de fer, els nostres fills viuran pitjor que nosaltres. I, al mateix temps, hem descobert com l’elit política i empresarial s’estava enriquint de forma corrupta, la qual cosa ha provocat una desafecció, un descrèdit en les institucions que tardarà en tornar, si és que ho fa algun dia. A tot açò s’ha afegit que els sindicats estan desapareguts, que ja no es reivindica; sembla que no hi haja problemes. CCOO i UGT han deixat de ser els defensors de la classe treballadora, i han passat a formar part d’eixa elit corrupta i classista.

Allò més greu és que la classe mitjana ha començat a acudir als serveis socials, cada vegada hi ha més famílies que, després de diversos anys d’atur, han de començar a demanar ajudes, cosa que provoca depressions, problemes d’autoestima, etc. Acaben ficats en un cercle del que no saben eixir perquè, a més, venim d’uns anys de bonança en els quals havien adquirit béns a crèdit i els rebuts s’han anat acumulant. Al final, tiren la tovallola i es reclouen en les seues cases. Cada vegada hi ha més crisis familiars, separacions, problemes amb l’alcohol... Per a trencar aqueixa barrera de pudor s’han engegat diverses campanyes en col·legis i instituts perquè els professors que noten que els xiquets han anat sense desdejunar, malament vestits o estan més cansats de l’habitual puguen cridar a les famílies per a ajudar-les.

I el futur?

Segons l’INE aquestes són les xifres de la classe mitjana: - El 16,9% de llars arriba a fi de mes amb “molta dificultat”

- El 41% no pot afrontar despeses imprevistes - El 9,3% té retardaments en pagaments relacionats amb l’habitatge - El 45,8% no es pot permetre vacances una setmana a l’any Sembla clar que la classe mitjana espanyola s’ha vist desplaçada i que la distància entre rics i pobres és cada vegada major, però els estudis afirmen que el futur encara serà pitjor, ja que haurem de competir amb la classe mitjana de països emergents com la Xina, l’Índia i molts altres d’Amèrica Llatina. O ens rebel·lem o tindrem molts problemes, només ens quedarà “superqualificar-nos”, tenint en compte que el cost d’accés a la Universitat està disparat a Espanya.

L’informe 2014 de la Fundació Foessa, vinculada a Càrites, afirma que dins de la UE només Bulgària i 97 Letònia tenen indicadors de desigualtat més alts que Espanya i el 4% de les llars, el major percentatge dels últims 25 anys, no reben remuneracions del treball, desocupació o Seguretat Social. De 300.000 a mitjan 2007, a 700.000 a finals de 2013. L’OCDE també ho ha advertit: el 10% més ric acumula ja el 43% de la riquesa total de les llars, mentre que el 60% més pobre es reparteix el 20%.

Estem torbats davant un futur inestable i si no trenquem amb aquest model educatiu, polític i econòmic, no tornarem a viure en les condicions d’abans, encara que ens recuperem de la crisi. Segons els experts es necessiten polítiques socials brutals en educació, salut i habitatge per tal de recuperar l’equilibri. Durant anys hem viscut una mentida, han volgut vendre’ns que estàvem bé, que no teníem problemes, i al final ens hem adonat que no fa falta que estigues en un extrem per a ser pobre i que pots creuar la línia en molt poc de temps.

Sense patrimoni, sense jornals, endeutada i sense crèdit, la classe mitjana espanyola viu un procés de reconversió cap al proletariat, submergida en un clima de permanent tensió social, el qual, si no posem remei, ens durà a la fallida de l’estat de benestar.

Per això, la clau per al futur pot ser que estiga en un canvi profund del sistema capitalista que acabe d’una vegada per totes amb l’excessiva desigualtat de classes, i com diu Ken Follet, sense oblidar mai que som més forts que aquells que ens governen.

Noe FONTS: http://www.elmundo.es | http://www.ine.es/ |

PUBLICITAT 98

99

100

101

102

103

104

105

106

107

108

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

123

124

125

L

F 16

D

127