A L'ALLUNATGE - Falla La Dula 2025

A L’ALLUNATGE

FALLA LA DULA

2025

SUMARI EDITA: Associació Cultural Falla la Dula

FOTOGRAFIES FALLERES MAJORS I PRESIDENTS: Alf redo Donet

GRUP DE REDACCIÓ: Mario Soler Merenciano Melanie Puig Alberola Noèlia Palomares Gascón Pura Palomares Gascón Júlia Palomares Cabanilles Laura Martínez Merenciano Ana Gómez Tur Gustavo Verdú David Vega Vercher Maria Vercher Estruch Rosa Corella Torres Llum Ripoll Corella Ana García Peiró Marta Isidoro Garcia Salva Tent Ferrando Paula Vega Vercher Francisco Juan Ferrando Àngels Chofre Bò Nerissa Sabater Pareja Alícia Ortells Grau Fabiola Ripoll Vercher Laura Bosch Muñoz Raül Jorge Almiñana MªJosé Boscà Ximo Servà Martorell Roger Català Puig Carles Gregori

FOTOS DIVERSES: Estudi Fotogràfic Ke Foto Marina Martí Blasco Maribel Delfa Chover

COL·LABORADORS: Jaume Talens Llorenç Talens Garcia

"Els noms propis de persona que apareixen als articles d’aquest llibre no estan tots en valencià. En el cas de les persones que existeixen a la vida real i que apareixen anomenades, hem optat per respectar l’idioma original dels seus noms”.

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Melanie Puig Alberola Llorenç Talens Garcia DISSENY I MAQUETACIÓ: Olga Vercher Sales LLIBRE INFANTIL: Guió: Mario, Pura, Noe, Ana, Laura, Júlia i Gustavo IMPRESSIÓ: Blauverd Impressors

PUBLICITAT: Amparo Tur Cerdà Conxin Mollà Almiñana Clara Cabanilles Arnau Maribel Delfa Chover Mª José Martínez Merenciano Ana Talens Pellicer Rosana Grau Ortega Pepe Garcia Bo Nani Fons Callejón Mª José Estruch Moncho Estefania Arlandis Martinez Núria Almiñana Mollà Mario Soler Merenciano Júlia Talens Mollà “El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià del 2025” “Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres”.

DIPÒSIT LEGAL: V-314-2012

“La Falla la Dula no es fa responsable ni comparteix, necessàriament, les opinions i idees expressades pels seus col·laboradors”.

ÍND EX

4.6. Lluna de seda ........................................................................................................pàg. 142. Pura Palomares

A L’ALLUNATGE! Llibret Falla la Dula 2025

4.7. Una llum silenciada ...........................................................................................pàg. 144. Fabiola Ripoll Vercher

Introducció 1. LLUNA NOVA 1.1. Esbós i crítica de la falla ....................................................................................pàg. 8 1.2. Saluda de la Fallera Major 2025 ..................................................................pàg. 14. Júlia Talens Mollà 1.3. Saluda del President 2025..............................................................................pàg. 16. Carlos Cabas Corchero 1.4. Paraules d’estima per a Júlia .......................................................................pàg. 18.

1.5. Paraules d’estima per a Carlos ....................................................................pàg. 22.

1.6. Saluda de la Fallera Major de Tavernes 2025.....................................pàg. 26. Maria Ciscar Pons 1.7. Programació de les Falles 2025...................................................................pàg. 28.

1.8. Cens comissió adulta.........................................................................................pàg. 32.

2. LLUNA CREIXENT 2.1. El gran impacte .....................................................................................................pàg. 44. Raül Jorge Almiñana 2.2. Quedar-se a la lluna de València ..............................................................pàg. 48. Maria Vercher 2.3. La lluna: guardiana silenciosa de les nostres nits i dies............pàg. 50. Marta Isidoro García 2.4. El festival de la lluna..........................................................................................pàg. 54. Rosa Corella Torres 2.5. Caminant per la lluna .......................................................................................pàg. 56. Jaume Talens 2.6. La lluna, mites i llegendes.............................................................................pàg. 60. MªJosé Boscà Servà 2.7. La diàspora del seny. Llunàtics...................................................................pàg. 62. Júlia Palomares 2.8. La lluna: l’amiga que sempre està ahí ..................................................pàg. 78. Ximo Servà Martorell 2.9. Lluna per ací, lluna per allà...........................................................................pàg. 80. Paula Vega Vercher 2.10. Som cicle ................................................................................................................pàg. 82. Ana Gómez Tur 2.11. La lluna, la pruna.................................................................................................pàg. 84. Alícia Ortells 2.12. Dilluns, el dia de la luna.................................................................................pàg. 86. Llorenç Talens Garcia 3. LLUNA PLENA 3.1. Lluna blanca, bon temps canta: Falles 2024......................................pàg. 90. Mario Soler Merenciano 3.2. Per sempre, ingovernables...........................................................................pàg. 98. Noèlia Palomares Gascón 3.3. El cicle vital ..............................................................................................................pàg. 104. Carles Gregori 3.4. Diari de bord: missió falles 2024 ...............................................................pàg. 108. Noe, Salva, Naiara i Marc 4. LLUNA MINVANT 4.1. Qui es gite l’últim, que apague la lluna ................................................pàg. 120. Laura Martínez Merenciano 4.2. Vides unides sota la llum de la lluna .....................................................pàg. 124. Àngels Chofre 4.3. Estaré demanant la lluna?............................................................................pàg. 130. Rosa Corella Torres 4.4. Renàixer: el valor de demanar ajuda.....................................................pàg. 134. Ana García Peiró 4.5. Cendra .......................................................................................................................pàg. 140. Melanie Puig

4.8. Marcats per a sempre......................................................................................pàg. 146. David Vega Vercher 5. ECLIPSI (Poemari 2025) 5.1. A la lluna de València .........................................................................................pàg. 152. Laura Bosch Muñoz 5.2. Obri els ulls...............................................................................................................pàg. 153. Salva Tent 5.3. Eres tu .........................................................................................................................pàg. 154. Laura Martínez Merenciano 5.4. Només una estrela .............................................................................................pàg. 155. Llum Ripoll Corella 5.5. Llunàtica ....................................................................................................................pàg. 156. Laura Bosch Muñoz 5.6. Udol...............................................................................................................................pàg. 157. Francisco Juan Ferrando 5.7. Encís de lluna .........................................................................................................pàg. 158. Salva Tent 5.8. I fins i tot la lluna et donarà l’esquena..................................................pàg. 159. Júlia Palomares 5.9. Lluna de mel...........................................................................................................pàg. 160. Laura Bosch 5.10. Sols poesia..............................................................................................................pàg. 161. Llum Ripoll Corella 5.12. A la llum de la lluna ..........................................................................................pàg. 162. Nerissa Sabater Pareja 5.12. Poesia de la Dula................................................................................................pàg. 163. Roger Català Puig 5.13. Blanca lluna ...........................................................................................................pàg. 164. Llum Ripoll Corella 6. LLUNETA I LA MISSIÓ D’ANIMÀLIA (Llibre infantil) 6.1. Introducció................................................................................................................pàg. 168 6.2. Cens infantil ............................................................................................................pàg. 170 6.3. Saluda de la Fallera Major Infantil 2025 ...............................................pàg. 174. Adriana Servà Grau 6.4. Saluda del President Infantil de 2025 ...................................................pàg. 176. Joan Cerdà Almiñana 6.5. Esbós de la Falla Infantil de 2025 de Juanjo Salom .....................pàg. 178.

6.6. Paraules d’estima per a Adriana i Joan................................................pàg. 184 i 188 6.7. Toni, el lleó ................................................................................................................pàg. 192 6.8. El goril·la Arnau ....................................................................................................pàg. 194 6.9. La balena Lola........................................................................................................pàg. 196 6.10. Pol, l’os polar .........................................................................................................pàg. 198 6.11. Bengala, el tigre...................................................................................................pàg. 202 6.12. Gerard, el guepard............................................................................................pàg. 208 6.13. L’os panda, un gegant amb encant......................................................pàg. 212 6.14. Timur, el lèmur....................................................................................................pàg. 216 6.15. Robert, el guacamai ........................................................................................pàg. 218 6.16. Xato, el mico..........................................................................................................pàg. 222 6.17. Elena, l’elefanta ...................................................................................................pàg. 226 6.18. Lluneta s’acomiada de les duleretes i els dulerets.....................pàg. 230 7. PUBLICITAT ...................................................................................................pàg. 232

INTRODUCCIÓ

Enguany retem homenatge a la Lluna, ja que serà la protagonista principal de les pàgines del nostre llibre de 2025, i és que el nostre satèl·lit serà part essencial de les falles que plantarem a la nostra plaça el proper mes de març. La trobarem present en ambdós monuments, i eixa és la raó principal per la qual enguany la Lluna és l’escollida per a encaminar les lletres i els versos del nostre llibre: ella és el nexe d’unió entre la comissió adulta i la infantil.

Cada any intentem cercar temes originals per tal de fer que el nostre llibret siga amé i interessant i que la gent tinga interés a llegir-lo. Des de fa molts anys, pretenem reconvertir els motius que tracten els nostres monuments per a intentar lligar-ho tot de la millor manera possible, però potser la falla gran no té res a veure amb la falla infantil i es fa un poc difícil, de vegades, el fet de relacionar-ho. No obstant això, enguany la Lluna ens ho ha posat molt fàcil, ja que és la protagonista del monument gran, elaborat per l’artista Pau Soler, i de la falla infantil, creada per l’artista Juanjo Salom. Quina bonica casualitat!

El llibre de 2025 consta de dues parts diferenciades: la part adulta i la part infantil.

L’adulta, anomenada “A l’allunatge”, està dividida en seccions atenent a les fases lunars: lluna nova, lluna creixent, lluna plena i lluna minvant. Hi podem trobar textos de tot tipus i de temàtiques variades, que sempre donen rellevància a la festa fallera, però, com no, també a qüestions reivindicatives i crítiques (i per eixe motiu, hem escollit este títol).

A l’interior de “Lluna nova” presentem l’exercici faller de 2025, fent una menció especial a la falla que plantarem al mes de març, així com a aquells que seran els nostres màxims representants: Júlia, la fallera major, i Carlos, el president. “Lluna creixent” és

la secció dedicada a la protagonista del llibre: la Lluna. Trobarem històries, mites, llegendes i experiències sobre el satèl·lit que ens sorprendran.

Per a reflectir la plenitud i la felicitat que sentim després d’haver viscut unes meravelloses falles de 2024, “Lluna plena” ens traslladarà de nou a aquells dies de goig en els quals recordarem els millors moments viscuts. I com no, aprofitem l’avinentesa per a acomiadar Noe, Naiara, Salva i Marc, que han estat uns representants immillorables de la nostra benvolguda falla.

Els articles més crítics els trobarem a “Lluna minvant”, una secció reivindicativa que mostra l’actualitat social valenciana, i en la qual es dona veu a distintes problemàtiques que ens envolten.

I tot açò ho fem gràcies que el nostre llibret de falla també és una bona ferramenta per a poder lluitar per una societat més justa i igualitària.

Entre la part adulta i la part infantil, trobem allò que ja és un clàssic dels darrers anys: el nostre poemari. Enguany l’anomenem “Eclipsi”, i és que els poemes dels nostres fallers i falleres vos deixaran “eclipsats”. Les lletres i els versos plasmats en aquestes pàgines ens recorden com de rica és la nostra llengua.

Per últim, la part infantil del llibre s’anomena “Lluneta i la missió d’Animàlia”. Lluneta, juntament amb Adriana, Joan i la resta de la comissió infantil són els protagonistes d’aquesta història. La xicalla de la Dula s’ha traslladat a un país anomenat Animàlia on habiten animals en perill d’extinció i en què han de col·laborar amb Lluneta per a poder resoldre diferents enigmes i ajudar les distintes espècies d’Animàlia. Seran capaços els ‘dulerets’ i les ‘duleretes’ de complir la missió amb la companyia de Lluneta? De segur que sí!

I ara sí, esperem que gaudiu de la lectura del nostre estimat llibret de falla de 2025!

I

LLUNA NOVA

I - LLUNA NOVA

C R Í T I CA D E L A FA L L A

INTRODUCCIÓ Comencem un viatge estel·lar cap a la Lluna ens dirigim, enguany ens toca viatjar i veure si d'aquesta eixim.

I és que al planeta Terra els problemes se'ns acumulen, estem farts de la guerra i de veure els polítics com juguen.

A través de la nostra falla farem crítica d'actualitat.

Ací tot val, ningú calla tot pel bé de la societat.

Al mes de març gaudirem de la nostra falla al carrer, i a Grècia ens traslladarem gràcies a la feina de Pau Soler.

La Lluna com a protagonista és el principal remat, i encara que semble surrealista de totes i tots s'ha fartat.

10

La carrera de psicologia volia haver estudiat perquè no hi ha nit o dia que ningú li unfle el cap.

A ella es dirigeixen per demanar-li opinió.

Veu que els problemes creixen i a ningú no sap dir que no.

Acaba un poc saturada d'escoltar tantes lamentacions, pensa que açò mai s'acaba i per a tot no té solucions.

Sembla que el planeta Terra ja se'ns ha quedat menut i els polítics donant guerra: tots darrere se n’han vingut.

Volen descobrir la Lluna i que ningú els xafe la guitarra.

Han allunat tots d’una per a donar la tabarra.

Tindrem els polítics locals demanant-li a la Lluna consells, com veiem a les xarxes socials: hi ha polèmiques a parells.

MUSSOL I SÀTIR De la Lluna no es separa un mussol un tant curiós, cada conversació acapara i sap els secrets de tots.

Sent llàstima i, fins i tot, fàstic per les peticions que els polítics fan.

Res en el seus mons és fantàstic i del postureig són molt fans.

Mals i catàstrofes naturals que han colpejat la terreta, i han deixat imatges tan brutals que semblen d'un altre planeta.

Mai ho haguérem imaginat: el mal que ha fet la natura.

Moltes famílies s'han trencat però la vida no s'atura.

El poble es va bolcar Per ajudar els qui van patir.

I els polítics es van afanyar a buscar excuses i mentir.

És un mussol molt discret i mai conta allò que escolta, que per a airejar secrets gràcia el sàtir en té molta.

El president no va estar quan els pobles s'ofegaven.

On estava? No està clar.

Diu que no el necessitaven.

És el sàtir un personatge peculiar que també viu per la Lluna.

De tot es vol assabentar i no sap callar-se'n ni una.

No volia que es coneguera on estava en realitat i fins amb l'alcalde de Cullera diu que es va comunicar.

Si escolta algun secret plantarà bé les orelles i a les xarxes ben satisfet contarà mil meravelles.

Una telefonada “sense trellat” diu l'alcalde encara sorprés.

I Mazón que és espavilat diu que “de sense trellat, res”.

I ho afirmarà amb contundència: “de cosa certa”, dirà.

I tots dictaran sentència El Viure a Tavernes bullirà.

CÉRVOLS A la Lluna han arribat tota classe d'animals com els cérvols que s'han espantat de veure a la Terra tants mals.

Però descobrirem ara com va ser la telefonada.

La Lluna que tot ho acapara ens la conta encara al·lucinada.

11

...

...

JORDI: Diga'm, President.

Què passa?

MAZÓN: Jordi (pronunciat “Yordi”) Què passa, com estàs?

JORDI: Ara mateix preocupat, a què es deu esta telefonada?

Supose que Xúquer avall ve la cosa “desmadrada”?

MAZÓN: Quin Xúquer és el que dius?

Jo sols et cridava perquè t'hem anomenat per ací.

JORDI: Estarà vosté al CECOPI, imagine que em crida des d'allí.

Ací ha plogut molt poc però no li llevem ull al riu.

MAZÓN: Al CECOPI jo no estic!

Havia de fer “recaets”.

A més, allí he enviat a la Núria i a la Salomé.

JORDI: Però està l'assumpte ben amarg, ja hi ha ciutats inundades.

No hauria vosté d’estar preparant totes les alarmes?

MAZÓN: No et preocupes per la DANA, que jo la tinc controlada i cara a Cuenca fa una estona que ja l'he enviada.

JORDI: Però aleshores, President, què vol dir-me tan precís?

MAZÓN: Tu apunta’t el meu telèfon, fes-me cas al que et dic.

Jo ja tinc el teu guardat com a alcalde de Cullera, per cert, en espanyol: “cuchara”!

Hauries de canviar-ho al cartell de la muntanya.

JORDI: Cooooom?? Perdone vostè, President,

però ací estimem la llengua, això és una burrada!

Vol dir-me ja d'una vegada a que es deu aquesta cridada??

MAZÓN: T’ho diré si estàs callat i no li ho contes a Diana. És que tinc un compromís i has d'ajudar-me amb la jugada.

JORDI: I ara a què ve Diana??

Ai, senyor, amb la feina que tinc!!

Ha begut vostè cassalla??

Jo ja no sé ni el que em diu!

MAZÓN: Tranquil, Jordi, no et preocupes que hui tot anirà bé i si tu em dones el que busque a Cullera beneficiarem.

JORDI: Doncs deixe's de tanta bajanada i vaja al gra d'una vegada que he de vigilar el terme que amenaça una riuada.

MAZÓN: És que estic amb Maribel i li fa goig una coseta.

Jo li dic: “Això està fet, espera’t una miqueta que jo soc el Molt Honorable i els alcaldes han d'ajudar-me”.

JORDI: I què és el que Maribel vol?

I quina Maribel diu?

Jo me'n vaig a veure el riu!

MAZÓN: Ai, Jordi, eres impacient i un poc exagerat.

Ja t'he dit que el tema dels rius el té Salomé entre mans!

JORDI: Jo de Salomé no em fie, no sé si coneix les alarmes.

Ja està bé d' excuses i diga'm que és això que vol demanar-me.

MAZÓN: Ai, Jordi, tens raó.

Ja no busque cap excusa.

Jo vull dur a Maribel a la zona VIP del Medusa!

JORDI: Si em punxen no em trauen sang!

MAZÓN: Qui dius que punxa aquest any?

A mi això no m'importa, però posats a demanar: si torna a anar Francisco a cantar “Per ofrenar” jo podria fer-li els cors, seria espectacular!

JORDI: Açò no pot ser real.

Mare de Déu del Castell, ajuda'm!

TITÀ El tità no va a la lluna diu que es queda a reconstruir.

Vol que vagen tots a una però serà difícil d'aconseguir.

Milions d'euros han promés per a ajudar la gent.

A veure si en aquest procés tot és un poc més decent.

Titànica serà la batalla que durarà molt mesos.

Esperem que donen la talla I no es moguen per interessos.

Ningú ja creu les promeses, en ells ja no es pot confiar.

Només fan que estirar-se les grenyes en lloc de governa.

Diu Titanet que vol posar ordre, que ja està fins els nassos.

Ell sí que escolta el poble amb problemes a cabassos.

Però la classe política ja ha sobrepassat la ratlla, sense gens d'educació ni ètica es disparen tota la metralla.

Vivim una època de mentides que a les xarxes són habituals.

Gent fanàtica i hores invertides en inventar històries bestials.

Ací tothom destapa històries de presumpta corrupció.

Mossegades milionàries: no es salva ni l'apuntador!

Estan de moda les querelles que alimenten moltes tertúlies on es conten meravelles i mil i una penúries.

S'estilen molt les parelles dels presidents i presidentes, emplastrats fins a les celles amb acusacions molt dolentes.

De tot es trau tallada, que si Alberto, que si Begonya.

Cadascú des de la seua bancada fan una política de vergonya.

Diuen, de cosa ben certa, que com a autèntics guerrers l’oposició s'ha fet forta i ja vol prendre els carrers.

La Valldigna sempre impressiona plena de llegendes i de tradicions.

De Tavernes, capital de la zona, vos contarem algunes situacions.

Com són ells tan populars i defensors de la història han publicat a les xarxes socials que tenen un cavall de Troia!

Allí el govern del tripartit avança en la legislatura, semblen un equip unit però ja ha canviat l’estructura.

Volen reunir als “palmers”, a tots els simpatitzants.

Els de Viure a Tavernes els primers que sempre són importants.

“Som el partit més votat”, repeteixen sense parar.

“El poble està abandonat i no ho podem tolerar”.

Tots els assumptes vos contarem quan feu la volta a la falla.

De selfies i postureig parlarem, que ahí també hi ha batalla.

Va tindre un esglai sonat amb el rei de la partida.

Però la reina el va deixar desplomat i ara ell sols reina en la seua vida.

Ell es va quedar ben a gust amb una carta d'adeu que a alguns va causar bon disgust i altres el van convertir en Déu.

A les xarxes va ser ben rebut per aquells que més l'odiaven.

En eixe grup tan fotut d'on tantes vegades l'expulsaven.

Una nova regidora entra en escena per a servir a la ciutat.

Ja està de nou casa plena: pot seguir avant el combat.

14

Tindrem també un nou capítol de les “Idees de Cullera” perquè l'alcaldessa té el títol de fan de la capital de la Ribera.

Lema: A l’allunatge!

Artista faller: Pau Soler Marchante Versos: Pura i Mario

A L'ALLUNATGE!

CAVALL Baixant de la Lluna una estona i endinsant-nos en la Safor, tornem a la històrica zona que va enamorar el Conqueridor.

I - LLUNA NOVA

Júlia Talens Mollà Fallera Major 2025 Estimats ‘dulers’ i estimades ‘duleres’, És un honor dirigir-me a tots vosaltres com a Fallera Major i poder aprofitar este privilegi per a agrair a eixes persones que han fet possible que avui vos parle des d’ací, des del nostre libret.

En primer lloc, vull donar-vos les gràcies a totes les persones que treballeu sense descans de manera desinteressada, perquè feu que la màquina estiga sempre en perfecte funcionament. Ja fa quarantados anys que decidíreu crear la nostra falla, que ha acabat convertint-se en un estil de vida per a molts de nosaltres. Hem compartit moments inoblidables, plens de gran estima. Encara que no vaig conéixer el meu iaio, vosaltres heu fet que el tinga present sempre i que poguera imaginar-me com haguera sigut tindre’l este any ací amb mi. Heu d’estar ben orgullosos quan mireu enrere i recordeu aquella xicoteta falla de barri a la qual tots anomenaven com “la d’allà dalt” i veieu que ara s’ha convertit en una gran falla, encara de barri, és a dir, sense haver perdut la seua essència tan nostra i que ens fa tan únics.

Als meus “tresors” particulars, m’agradaria dir-los que sense elles dos esta falla no seria allò que és.

Em reafirme dient-ho perquè teniu una de les tasques menys fàcils i agraïdes, però les sabeu traure endavant cada vegada.

Als meus comboiants i les meues comboiantes, que sempre estan pendents de tot, vull donar-los les més sinceres gràcies per no deixar-me mai sola, per fer-me sentir en tot moment estimada i per estar, si és que pot ser, més emocionats que jo amb este any 2025. I a les meues amigues, també dirlos que les espere a totes estes falles.

A la meua família de Mollarets i Pegasets, dir-los que per ser part d’este moment de la meua vida tan especial per a mi i per fer-me costat en cada cosa que els demane, no tinc prou paraules d’agraïment.

I per últim a tu, Ivan, que no has tingut més remei que acompanyar-me en esta bogeria. Vull dirte que ja voràs com, a poquet a poquet, aniràs agafant-li el gustet a les falles. Este any a casa hi ha comboi i del bo!

Ara sols em queda convidar-vos a vindre a gaudir de les falles amb nosaltres, a la nostra benvolguda placeta, al nostre barri. Vos emplace a preparar totes les festes i actes perquè necessitem les vostres mans per a fer que la Dula puga continuar formant part de la millor festa de tota la Valldigna. Les portes del casal sempre estàn obertes per a tots.

Carlos, Joan i Adriana, estigueu preparats que va de bo! Anem tots junts a pel 2025!

16

17

I - LLUNA NOVA

Carlos Cabas Corchero President 2025

Estimats fallers i estimades falleres, És un gran honor per a mi ser president d’aquesta gran falla anomenada Falla La Dula. Agraïsc de tot cor la confiança que la comissió ha dipositat en mi per a dur endavant aquesta responsabilitat, que accepte amb gran orgull, ja que des de ben menut em feia molta il·lusió estar al capdavant de la meua estimada falla.

Vull donar les gràcies a la gent que es desviu per la falla dia rere dia i que fan que la tasca realitzada siga més fàcil. A la Falla La Dula treballem i ens divertim com una família, ja que tots remem en una mateixa direcció i això fa que la comissió seguisca creixent com ho fa en l’actualitat. També m’agradaria fer una menció especial als nostres veterans i veteranes per fer possible que aquesta falla continue caminant. Gràcies per la vostra tasca incansable.

Darrere d’un president, sempre hi ha unes persones molt especials que li donen suport en els moments bons i en els no tan bons; en el meu cas, les meues amistats, gràcies pel vostre suport incondicional! De manera especial, vull anomenar la meua família, ja que sense ells i elles açò no seria tan fàcil.

A més, aquest any no seria tan especial sense les tres persones que m’acompanyen en aquesta gran aventura: Júlia, Joan i Adriana. Desitge que disfrutem de cada moment i que puguem esprémer cada vivència al nivell més elevat. Les Falles de 2025 són nostres!

Esteu tothom convidats, tant la gent del món faller com la que no ho és, a gaudir de l’ambient duler. A la nostra casa sereu rebuts amb els braços oberts. Veniu a gaudir de les nostres festes, de la nostra alegria i, com no, de la Falla La Dula.

Gràcies i passeu-ho molt bé en aquesta gran festa!

Salutacions.

18

19

PARAULES D'ESTIMA PER A JÚLIA Quines ganes que teníem de veure’t ocupant el càrrec de Fallera Major, Júlia!

Sabem com has desitjat arribar fins ací i la il·lusió en què viuràs cadascun dels actes.

Ens has fet partícips a tota la teua quadrilla fallera d’aquests moments tan especials i ens has contagiat les ganes de falla.

No podríem estar més contents i contentes per tu. Saps que no et faltarà cap tipus de suport en tot allò que necessites.

Per la nostra part, volem dir-te que posarem el nostre granet de sorra perquè estes falles siguen les millors de la teua vida.

I, per això, volem cridar ben fort que estem ben orgullosos de la Fallera Major que tenim a la FALLA LA DULA! Et volem, Júlia.

De part dels i les comboiantes.

Has complit un dels teus somnis i sabem que el gaudiràs amb molta intensitat. Els teus pares, el teu germà i la teua cunyada estarem al teu costat per a tot allò que necessites i desitgem que tots els somnis que et queden per complir es realitzen i els disfrutes igual que aquest. Una forta abraçada.

Quan vas ser Fallera Major Infantil ho vas disfrutar molt i ja vas dir que volies ser Fallera Major. Aquest somni s’ha fet realitat i sabem que el viuràs amb molta il•lusió. Les teues

ueles et desitgen el millor.

Una besadeta.

PARAULES D'ESTIMA PER A JÚLIA Bé, Júlia, ja eres Fallera Major de la Falla la Dula. Era una il•lusió molt gran que ja has aconseguit.

Has lluitat any rere any per a que així fora. Eres una persona coratjosa que poses el cor en allò que fas. Et desitgem que cada dia el gaudisques com si fora el millor. Una besada ben forta de part dels teus oncles i ties: Carmen i Juan, Emilio i Roge, Pepito i MªJosé, Carmina i Alejandro.

Què direm de la nostra cosina Júlia? És una persona valenta i molt divertida, sempre està disposada per a qualsevol cosa que li demanes. De ben segur sabrà ser una Fallera Major “de bandera”. Ens alegrem molt per ella. Una forta abraçada.

Emilio, Roge, Carles, Miquel, Hèctor i Carmina.

Xiqueta, què et pensaves? Que no et diríem res? NI PENSAR-HO!!

Et tenim sempre present. Eres el polvorí que ens fa moure, la grilladeta que no para mai, la que sempre està a punt per ajudar, bondadosa com tu a soles i amiga dels teus amics.

Eres la NOSTRA JÚLIA i estem desvanides de veure't tan contenta i il•lusionada. El teu somriure ho diu tot i irradies felicitat allà on vas. Et desitgem el millor. Respira i mira al teu costat: allí ens trobaràs, estarem acompanyantte en tot moment. T'estimem.

Nani i Mari.

PARAULES D'ESTIMA PER A CARLOS

Hola, Carlos!

Com saps, la teua segona família no podia faltar per donar-te l'enhorabona i escriure't unes paraules en aquest llibret un any tan important per a tu.

Que orgullosa que em sent

d’incertesa, per saber si series

de poder escriure’t aquestes

l’elegit. En el moment que

Volem que gaudisques de les teues falles al màxim i no tenim cap dubte que ho faràs perquè, des de

paraules en un any tan especial.

van dir el teu nom, la teua cara

sempre, et desvius per la Falla la Dula.

Encara recorde el dia que et vaig

es va il•luminar i jo no podia

comboiar perquè et presentares

estar més orgullosa de veure’t

com a President de la teua

feliç perquè la teua felicitat

estimada falla. Estàvem a Riviera

és la meua. Sé de cosa certa

Maia a la nostra lluna de mel. Tu

que la Falla la Dula no podia

no estaves molt segur, però al

tindre millor president que tu,

final les ganes i la teua passió

perquè et desvius per la teua

per la teua falla et van fer tirar

falla i vius les falles amb gran

endavant i vas presentar la

intensitat.

candidatura per aquest càrrec.

Viuràs

en

No perdes mai el somriure i deixa't portar perquè és un

Els

teu

companyia de Júlia, Adriana

any de molts moments inoblidables i sorpreses que

nomenament no podien estar

i Joan. Els quatre junts viureu

et quedarà per a sempre al cor i al record. Nosaltres

més

un

estarem al teu costat per a disfrutar el teu any amb tu.

dies

abans

carregats

de

del

nervis

i

l’any

any

2025

inoblidable

Sempre estàs ajudant en el que faça falta, per això, estem segurs que la teua falla està ben orgullosa del gran President que tenen.

La

vida

són

moments,

vivències,

experiències,

caigudes, alçades, plors, rialles... i tu has decidit que el 2025 siga un any ple de moltes d'aquestes coses ja que estàs representant la teua Falla la Dula des del càrrec més alt de la teua comissió.

que

De part dels teus sogres i els teus cunyats,

quedarà guardat a la vostra memòria per SEMPRE. Junts formeu un gran equip.

MÓNICA, JOSE, MÓNICA I CHRISTIAN.

Carlos, disfruta de cada moment amb gran intensitat i esprem al màxim cadascun d’ells perquè, com diuen, passa molt ràpid i aquest any és teu. Encara que siguem de comissions diferents, allà on mires estaré al teu costat, orgullosa del President 2025 de la Falla la Dula i no em separaré de

Saps massa bé tot el que signifiques per a la meua família, especialment per a Daiana. Carlos, hem

tu per poder viure junts tot allò que passe. Només em queda dir-te que plores d’alegria, et rigues,

estat units des de menuts i estem orgullosos del President que enguany té la falla que ens ha vist

cantes, balles... però, sobretot, que gaudisques al màxim del teu 2025! Visca el meu president preferit!

créixer. Hem viscut mil moments tan bons com roïns i aquest, no serà menys. Estic molt content

T’estime a rabiar,

que confiares en mi per a ser el teu Vicepresident. No dubtes a buscar en mi tot el suport en tot

DESAM.

allò que necessites perquè ara i sempre estaré al teu costat.

Sols em queda dir-te que disfrutes al màxim de cada moment. Farem que la Dula tremole i que aquest any siga inoblidable.

SERGIO PENADÉS.

PARAULES D'ESTIMA PER A CARLOS Carlos, eres faller de la Falla la Dula des de menut i sempre has demostrat viure les falles amb molta intensitat.

Ser president faller no és fàcil. És un gran honor, però al mateix temps comporta una gran responsabilitat; una responsabilitat que hauràs d’assumir i que no dubtem que ho faràs sense cap problema. Tots sabem que ho faràs amb molta il•lusió. IL•LUSIÓ… eixa paraula clau i fonamental per a l’èxit de qualsevol president i és el que tu tens per la festa fallera.

Sabem que faràs tot el que estiga al teu abast perquè tot isca bé i que no et perdràs ni un moment per a disfrutar a la teua falla i amb la teua gent.

Tenim clar que aquest any serà un gran any per a tu i nosaltres estarem al teu costat en tot moment per a tot el que necessites.

Per fi ha arribat el moment que tant estaves esperant i estem molt orgullosos de veure´t complir el teu somni.

VISCA EL NOSTRE PRESIDENT! Ta mare, el teu germà, la teua cunyada i les teues nebodes.

Sí, amic, sí. Qui ho haguera dit? Ha arribat el teu moment, eixe moment tan anhelat per tu i per totes aquelles persones que t'aprecien i desitgen el millor per a tu. Sé de sobra que estàs més que capacitat per a dur els ramals de la nostra falla, ja que sempre has lluitat i has defés el nom de la falla allà on ha calgut, encara que hages hagut d'enfrontar-te amb la persona més especial per a tu. I és que, com tots saben, la nostra falla és la millor.

Carlos, la falla engloba multituds d'esdeveniments, d’actes i, com no, de persones. Però quan algú pensa en la nostra falla, una de les persones que li ve al cap eres tu. No recorde res que facen les falles o la falla en què tu no estigues involucrat. En podria comptar mil, però em quedaré amb alguns moments. Per exemple, sempre has sigut de les primeres persones que acudeixes a realitzar el muntatge del nostre pavelló i, com no, els mítics playbacks que sempre que has tingut alguns papers ho has fet digne de Broadway, especialment el teu personatge preferit que recalca la nostra vida: tu fent de Timó i jo, de Pumba.

Tot aquest conjunt d'actes fan que meresques ser el nostre representan t, per la quantitat d'anys que estàs en aquesta falla i, que collons!, perquè tu eres de pura sang dulera!

Per a finalitzar, Carlos, sols vull que sàpigues que sempre estaré al teu costat per a tot el que necessites encara que saps massa bé que això d'anar a muntar l’envelat no és el meu fort, però saps que per a la resta sí que ho podràs fer. Aquest any serà increïble, no ho dubtes, i el teu amic estarà acompanyantte en cada moment.

Visca el nostre President!

AGUSTÍ.

I - LLUNA NOVA

Fallera Major de Tavernes de la Valldigna 2025

Maria Ciscar Pons Estimats dulers i duleres, És un autèntic honor dirigir-me a tots vosaltres com a Fallera Major de Tavernes. Participar en aquest llibre és una oportunitat especial per expressar tot el que sent en aquest moment tan important de la meua vida. Poder compartir unes paraules amb tota la gran família que forma la Falla la Dula és un privilegi que guarde amb molta il·lusió i agraïment.

Les Falles són, sens dubte, la millor festa del món. Una celebració única que combina art, sàtira i cultura, fent que cada racó del nostre poble s'òmpliga de vida, color i emoció. Des dels monuments que conten històries amb la seua crítica enginyosa, fins a la música que alegra els carrers, els vestits tradicionals que enlluernen qui els observa i les desfilades que donen vida als carrers del poble, tot forma part d'una tradició que ens uneix i que hem de conservar amb estima i orgull. Les Falles són molt més que una festa; són una manera de viure i de sentir, una expressió de germanor i d’unió que enforteix els llaços entre tots nosaltres. És una celebració d'alegria compartida en què cada somriure, cada aplaudiment i cada llàgrima d'emoció es converteixen en un record inesborrable.

Cada any em sorprén la vostra dedicació, el vostre esforç i la vostra creativitat per superar-vos en tots els aspectes. Especialment, m’emociona veure la implicació que poseu en la presentació, en el llibret i en el musical que prepareu amb tant d'afecte i dedicació. És admirable com treballeu perquè cada detall siga perfecte per aconseguir moments plens de màgia que queden gravats a la nostra memòria. Veure-vos gaudir i fer gaudir els altres és una cosa que em fa molt feliç i que admire profundament.

Vull aprofitar aquestes línies per desitjar unes bones Falles a tota la comissió i a cada persona que forma part d'aquesta gran família dulera. Que aquests dies estiguen plens de moments inoblidables, d'abraçades sinceres, de música i d'alegria. Que visquem aquesta festa amb la mateixa passió i entrega que sempre ens ha caracteritzat i, quan recordem les Falles 2025, ens brolle un somriure.

Gràcies per fer que aquesta experiència siga tan especial. Que les Falles d'enguany siguen úniques i ens deixen records que portem sempre al cor!

Amb estima i orgull.

28

29

DISSABTE, 8 DE MARÇ: 5é FESTIVAL ‘DULEMBER’ A les 14:00h: Concurs de MACARRONADA A les 17:30h: Vesprada amb el grup GOLFOS BAND

PROGRAMACIÓ DE L E S FA L L E S 2 0 2 5

A partir de les 20:00h: 5é FESTIVAL REMEMBER FALLA LA DULA A partir de les 21:30h: Burger Dula DIUMENGE, 9 DE MARÇ: DIA DELS PRESIDENTS A les 09:00h: “Despertà” amb perols i cassoles A les 10:00h: Esmorzar al pavelló A les 12:00h: Vermut musical A les 14:00h: Dinar al pavelló. Paella A les 17:00h: Animació infantil A les 17:30h: Xocolatada a càrrec dels presidents

DISSABTE, 15 DE FEBRER: A partir de les 16:30h, cavalcada del Ninot

DIVENDRES, 14 DE MARÇ: Durant tot el dia, trasllat de peces dels monuments

DIUMENGE, 16 DE FEBRER: A partir de les 12:30h, presentació del llibret faller de 2025

DISSABTE, 15 DE MARÇ: DIA DEL FALLER I LA FALLERA I “PLANTÀ” DEL MONUMENT Durant tot el dia: “Plantà” del monument gran

DIVENDRES, 21 DE FEBRER:

A les 10:00h: Esmorzar al pavelló

Preparatius del muntatge de l’envelat

A les 12:00h: Vermut musical

A partir de les 21h, nit d’albades

A les 14:00h: Dinar al pavelló. Paella A les 17:30h: Vesprada amb l’orquestra ÓXIDO

DISSABTE, 22 DE FEBRER:

A les 17:00h: Parc infantil

A les 08:00h: Muntatge de l’envelat faller

A les 17:30h: Xocolatada a càrrec dels presidents

A les 19:00h: Crida fallera a la plaça Major

A les 22:00h: Sopar de pa i porta al pavelló

DISSABTE, 1 DE MARÇ: XXIV CONCURS DE PAELLES i ORQUESTRA EUFORIA

DIUMENGE, 16 DE MARÇ: “PLANTÀ” DEL MONUMENT INFANTIL

A partir de les 20:00h, XXIV Concurs de Paelles i revetlla amb l’Orquestra Euforia

Durant tot el dia: “Plantà” del monument infantil A les 10:00h: Esmorzar al pavelló

DIMARTS, 4 DE MARÇ:

Abans del dinar: Vermut musical

A les 20:00h, inauguració de l’exposició del ninot i 1r lliurament de premis

A les 14:00h: Dinar al pavelló Abans del sopar: Vermut musical

30

A les 22:00h: Sopar de pa i porta al pavelló A partir de les 00:00h: Festa Jove

DILLUNS, 17 DE MARÇ:

DIMECRES, 19 DE MARÇ:

A les 08:00h: “Despertà”

A les 08:00h: “Despertà”

A les 10:00h: Esmorzar al pavelló

A les 12:00h: Missa en honor a Sant Josep

A partir de les 10:00h: Parc infantil

A les 14:00h: “Mascletà”

Abans del dinar: Concert de la Xaranga Tropical Benidorm

A les 14:00h: Dinar de gala al pavelló

A les 14:00h: Dinar al pavelló

Després del dinar: Recompenses de la Junta Central Fallera

A les 19:00h: Lliurament de premis a la plaça Major

A les 18:00h: Cercavila per tot el poble

Abans del sopar: Vermut musical

A les 20:30h: “Cremà” de la falla infantil

A les 22:00h: Sopar de pa i porta al pavelló

A les 22:00h: Sopar de pa i porta al pavelló

A partir de les 23:00h: Festa BENDITA LOCURA

A partir de les 23:00h: “Cremà” de la falla

DIMARTS, 18 DE MARÇ:

La comissió de la Falla la Dula es reserva el dret de poder

A les 08:00h: “Despertà”

modificar qualsevol acte. Els horaris d’eixida s’anunciaran amb

A les 10:00h: Esmorzar al pavelló

l’antelació suficient.

A partir de les 10:00h: Parc infantil Abans del dinar: Vermut musical A les 14:00h: Dinar al pavelló A les 17:00h: Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparat Abans del sopar: Vermut musical A les 22:00h: Sopar de pa i porta al pavelló A partir de les 00:00h: Revetlla amb el grup CAPITAL 90

32

LA GENT DE LA DULA

A-C ALICIA ADSUARA TALENS

CARMEN BLASCO BRINES

JUAN ALARCÓN GARCIA

AGUSTI BLASCO MARTINEZ

IVAN ALCANTARA BORRAS

AMPARO BO CHOVER

JUAN ALCANTARA VALLEJO

ANDREU BOLO PONS

MERCEDES ALMANSA MARTORELL

BEGOÑA BONONAD BO

SALVADOR ALMIÑANA ALTUR

CAROLINA BONONAD BO

OLGA ALMIÑANA BORRAS

JÚLIA BONONAD DOMENECH

CLAUDIA ALMIÑANA MOLLA

DAVINIA BORRAS CRUAÑES

INMA ALMIÑANA MOLLA

M JOSÉ BORRÁS CRUAÑES

NURIA ALMIÑANA MOLLA

ANIBAL BORREGO BERROCAL

SALVADOR ALMIÑANA MOLLA

JUAN BORRULL FERRANDO

TANIA ALTUR ESCRIHUELA

JUAN JOSÉ BOSCA PALOMARES

ZEUS ALTUR FERNANDEZ

Mª JOSE BOSCA SERVÀ

MELODI ALTUR SANZ

SERGIO BOSCA SERVÀ

JESUS ALVAREZ CASANOVA

ISABEL BOSCH CLAR

EMILI ALVAREZ GRAU

LAURA BOSCH MUÑOZ

ANGEL MANUEL ALVAREZ PASTOR

ENCAR BRINES ESCRIHUELA

ANDREU ANDRES PALOMARES

RESU BRINES ESCRIHUELA

IVAN APARICIO GALLART

ALEX BRINES PELLICER

ILIANE APARISI FERRANDO

ANTONIO BRINES PELLICER

ESTEFANIA ARLANDIS MARTINEZ

TRINIDAD BRINES REVERT

SARA ARMENGOL FÉLIX

ROSA BURGUERA CABANILLES

DANI AUSINA ESCRIHUELA

CLARA CABANILLES ARNAU

ROSANA AUSINA ESCRIHUELA

CARLOS CABAS CORCHERO

JUAN B. AUSINA HERNANDEZ

ALEXANDRA CAMARENA FERNANDEZ

PEPA AUSINA HERNANDEZ

ALAN CAMARENA GRAU

TAMARA BATALLER CEBRIAN

ANTONIO CAMARENA IVARS

JOSE JOAQUIN BELENGUER CUCARELLA

JUANJO CAMPOS GONZALEZ

JANELLE BELENGUER VIDAL

TANIA CANET ESCRIBANO

NOELIA BELENGUER VIDAL

ESTER CANO GARCÍA

ENRIQUE BELTRÁN ESCRIHUELA

JUAN CARLOS CANO GARCÍA

ALBA BENAVENT GARCIA

CLARA CANTUS ENGUIX

ANA BENAVENT GASCON

RAISA CARAVACA FERRIS

MARIBEL BENAVENT GASCON

ALICIA CARDONA ROMERO

ISABEL BENAVENT TALENS

YOLANDA CARDONA ROMERO

JOSEFA BERNABEU PALOMARES

ANA CASTELLBLANQUE RODRIGUEZ

AGUSTI BLASCO BRINES

Mª JOSE CATALA SANCHEZ

C-G

G-L

XAVI CATALÀ VERDÚ

VERONICA ENGUIX MEDRANO

PEP GARCIA BO

JOSE A. HERNANDEZ BRINES

RUBEN CAVA MOTA

JORGE ESCANDELL GRAU

NEUS GARCIA ESCRIHUELA

DAVID HERNANDEZ HERNANDEZ

JACOBO CAVAS CORCHERO

ASCENSION ESCRIBANO ROMAN

SALVA GARCIA FERRI

PAULA HERNANDEZ NAVARRO

JUAN CERDÀ VIDAL

PILAR ESCRIBANO ROMAN

ANA Mª GARCIA PEIRO

SERGI HERRERA PALOMARES

ANDREA CHOFRE ALBEROLA

DAVID ESCRIHUELA FELIU

BLANCA GARCIA PEIRO

JOSE ANTONIO HERRERA SANCHEZ

ANGELS CHOFRE BO

AROA ESCRIHUELA GIMENO

ADRIA GARCIA ROCA

CARMEN HERRERO CORELLA

SILVIA CHOFRE TARREGA

CINTIA ESCRIHUELA JEREZ

DULCE GARRIDO RODRIGUEZ

CARMINA HERRERO GRAU

ZAIDA CHOVA

ANA BELEN ESCRIHUELA MARTORELL

JULIA GASCON GRAU

RAUL HERRERO GRAU

IRENE CHOVA FELIX

RAFAEL ARSENIO ESCRIHUELA OLIVER

CRISTIAN GASCON PELEGRI

ANDREA HERREROS MERENCIANO

JOAN CHOVER MELO

CARMEN ESCRIHUELA PALOMARES

MIRIAM GASCON PELEGRI

BRENDA IBAÑEZ VELE

ROSA CHOVER PONS

MAR ESCRIHUELA PALOMARES

VICENT GASCON TORRES

LAURA IBORRA ESTRADA

MARIA JOSE CISCAR CRUAÑES

DEMELSA ESCRIVA DONET

PURA GASCON VERCHER

SERGIO ISIDORO ESTRUCH

NOELIA CISCAR FELIS

MIGUEL ANGEL ESPÍ TALENS

DAMARIS GIMENO ALTUR

MARTA ISIDORO GARCIA

AINOA CISCAR VIECO

MARTA ESPI VERCHER

TANIA GIMENO ESCRIBANO

SARA ISIDORO GARCIA

AITOR CISCAR VIECO

RAISA ESTEBAN RODRIGUEZ

GUADALUPE GIMENO GASCO

OSCAR IZQUIERDO SANCHEZ

FATIMA CLAROS LORENZO

SARAI ESTEBAN RODRIGUEZ

VICENT GOMEZ GONZALEZ

VICENT JAREÑO RODRIGUEZ

ALICE CLEMENTE ADSUARA

JÚLIA ESTRUCH CUCARELLA

SALVADOR GOMEZ HIJARRO

MIREIA JAREÑO TALENS

ANAIS CLEMENTE ADSUARA

Mª JOSE ESTRUCH MONCHO

IVAN GOMEZ RODRÍGUEZ

ENRIQUE JIMENEZ GUERRERO

ERIC CODINA QUILES

JUAN FABREGAT ESCRIHUELA

ANNA GOMEZ TUR

MARC JORGE ALMIÑANA

MARIA CORELLA GASCÓN

LAURA FELIS VIDAL

SALVADOR GOMEZ TUR

RAUL JORGE ALMIÑANA

SERGIO CORELLA MARTINEZ

JOSE L. FEMENIA ESCRIBANO

RUBEN GONZALEZ FERRANDO

RAUL JORGE ESTRUCH

XIMO CORELLA MIÑANA

CLAUDIA FERNANDEZ ALMIÑANA

NATALI GONZALEZ MUÑOZ

CECILIA JUAN FERRANDO

GEMA CORELLA TORRES

MARIA EUGENIA FERNANDEZ BUJEDO

EMILI GONZALEZ PEREZ

FRANCISCO JUAN FERRANDO

ROSA CORELLA TORRES

JAVIER FERNANDEZ GIMENEZ

CAROLINA GRAU ALVAREZ

ESTEFANIA JULIAN ABRAHAM

RAQUEL COSCOLLÀ CANTÚS

ALEJANDRA FERNANDEZ MARTINEZ

DANIEL GRAU BO

CELIA LAPARRA PEREZ

ROSA COSTA COMPANY

DAVID FERNANDEZ TUDELA

SANDRA GRAU BO

VICENT LAPARRA PEREZ

MELANI CREMADES GINER

ESTEFANIA FERRANDO ALMIÑANA

LIDIA GRAU BORRAS

ISIDRO LIBRO BENITO

JOSE CREMADES TALENS

ROSA FERRANDO ALMIÑANA

SOFIA GRAU FONS

ALMUDENA LIBRO ESCRIBANO

MAMEN CUEVA LOPEZ

MAR FERRANDO DONET

NOEMI GRAU GARCIA

NEREA LIBRO ESCRIBANO

Mª ISABEL DELFA CHOVER

CRISTINA FERRANDO EXPOSITO

AARON GRAU GINER

ANGELA LIMON EXPOSITO

ROSANA DELFA CHOVER

ANGELA FERRANDO GARCIA

Mª JESUS GRAU IBAÑEZ

LAURA LLACER ELENA

CARMEN DIAZ JIMENEZ

Mª JOSE FONS CALLEJON

ÀNGELA GRAU MONTEIRO

ELIANA LLANO CARDONA

MARIA TERESA DONET HERNÁNDEZ

MIGUEL FONS MARTINEZ

ROSANA GRAU ORTEGA

ESTEBAN LLANO CARDONA

SALVADOR ENGUIX ALTUR

PAULA FONSECA ESCRIHUELA

MAIKEL GRAU REGUERAGUI

ANGELA LLOPIS CANET

SALVA ENGUIX BRINES

AITANA FRANCO PARDO

CARLES GREGORI PALOMARES

OLGA LUCIA LONDOÑO BETANCOURTH

VICENT ENGUIX BRINES

NEUS GARCIA BATALLER

LAURA GREGORI PALOMARES

ALEJANDRO LORENTE PERELLO

ANDREA ENGUIX GRAU

ENCAR GARCIA BO

NEUS GUTIÉRREZ ESCRIHUELA

PAULA LORENZO CANET

M-P

P-T

RAQUEL MAFE AUSINA

LAURA MUÑOZ LOPEZ

CARMINA PERIS ALMIÑANA

SORAYA SALES RODRIGUEZ

Mª JOSE MAGRANER MARTINEZ

SILVIA MUÑOZ LOPEZ

TERESA PERIS ALMIÑANA

MINERVA SALINAS BOSCH

CARLES MAGRANER SELFA

LUIS MUÑOZ MATEU

NOEMÍ PERIS CHAVELI

MONICA SALINAS BOSCH

NEKANE MAGRANER SELFA

DAVID MUÑOZ VAZQUEZ

IVAN PERIS ESCRIHUELA

JUAN PEDRO SALINAS NAVARRO

JOAN MANCLUS AUSINA

ENRIQUE NACHER PASTOR

CARME PERIS GRAU

ALEXANDER SALOM MARTINEZ

JUAN MANCLUS CUÑAT

MAR NAVARRO CORTES

JULIA PERIS PERIS

INMA SANCHEZ CLEMENTE

ISA MARTI BENAVENT

JOSE NIETO PORTA

SALVA POLACHE SOLANES

IVAN SANCHEZ CLEMENTE

MARINA MARTI BLASCO

ANA OCHOA VALDÉS

VICTOR PONS CATALA

ROSABEL SANCHEZ ORTIZ

SILVIA MARTI ESPI

BLAS JOSE ORENGO FAUS

VICTOR PONS ESPI

ADRIANA MARIA SANCHEZ ROMERO

JOAN V. MARTI MAFE

ALICIA ORTELLS GRAU

ARANTXA PONS LARA

MONICA SANCHO BARRANCO

FERRAN MARTI MAGRANER

EDUARDO PALOMARES ARMENGOL

MELANIE PUIG ALBEROLA

MARIA SANSALONI SALA

HUGO MARTI MAGRANER

JULIA PALOMARES CABANILLES

RUBEN PUIG ARENAS

MONICA SELFA ESCRIHUELA

JOAN J. MARTI MUÑOZ

MARCEL PALOMARES CABANILLES

JOAN QUEROL VIDAL

BARBARA SELFA MAZARROTA

JAUME MARTINEZ BORRAS

VICENT PALOMARES CISCAR

ANDREA REYES PALOMAR

JOSE MIGUEL SELFA MAZARROTA

RUBEN MARTINEZ MARTINEZ

PASCUAL PALOMARES ESCRIHUELA

LLUM RIPOLL CORELLA

PAULA SEMPERE FELIX

NEREA MARTÍNEZ MARTIN-LORENTE

ANGEL PALOMARES FAYOS

SALVADOR RIPOLL GRAU

ALEJANDRO SERRA ARTES

LAURA MARTINEZ MERENCIANO

NOELIA PALOMARES GASCON

FABIOLA RIPOLL VERCHER

ALEJANDRO SERRA MONTES

Mª JOSE MARTINEZ MERENCIANO

PURA PALOMARES GASCON

JOSE RODRIGUEZ BOSCH

JOAQUIN SERVA GRAU

VIRGINIA MARTINEZ MERENCIANO

VICENT PALOMARES GASCON

GUILLEM RODRIGUEZ CORELLA

JOSEFA SERVA GRAU

LORENA MARTINEZ PERIS

ELECTRA PALOMARES GRAU

REBECA RODRIGUEZ FERRI

XIMO SERVA GRAU

ANDREA MARTINEZ TARCONS

AITANA PALOMARES LAPARRA

JORDI RODRIGUEZ LARA

ANA I. SERVA MARTORELL

PEPA MARTORELL PALOMARES

VALERIA PALOMARES LAPARRA

MIGUEL RODRIGUEZ LARA

XIMO SERVA MARTORELL

DESAM MELO ALMIÑANA

JADE PALOMARES PALOMARES

NURIA RODRIGUEZ LARA

MIQUEL SIREROL BENAVENT

JORDI MELO CREMADES

CARLES PALOMARES SALA

EVA Mª RODRIGUEZ PALOMARES

JOAQUIN SOLANES BRINES

ALEX MERENCIANO CERDA

MARIA PALOMARES SELFA

GEMMA ROMERO FAUS

SALVADOR SOLANES CANTUS

JOAN MERENCIANO CERDA

VICENT PALOMARES SELFA

MIRYAM RUBIO ESPUIG

LUIS SOLANES SALINAS

JOSE MERENCIANO CERDÁ

LAURA PALOMARES TALENS

DAVID RUIZ BLASCO

NEREA SOLANES SANCHEZ

ADRIAN MERENCIANO MARTI

LAURA PALOMARES TORRES

DAVID RUIZ COMPANY

CESAR SOLANES TORRES

CARLOS MERENCIANO MARTI

AINHOA PARDO LIRIO

ALMUDENA RUIZ SANCHEZ

AITANA SOLER BASCON

SERGIO MINGUEZ PEREA

ANNA PARDO LIRIO

ANDREA RUSU CUEVA

HECTOR SOLER MERENCIANO

ANTONIO MIÑANA MEDINA

JORGE PARDO VEGA

NERISSA SABATER PAREJA

MARIO ALBERTO SOLER MERENCIANO

CLARA MIÑANA PALOMARES

JAVIER PAREDES MAZARROTA

SARA SAIZ FERNANDEZ

JESSICA SOLER SANCHEZ

CONXIN MOLLA ALMIÑANA

SARA PAREDES VRSECKA

CESAR SALA ALVAREZ

JOSE TALENS ARTIGUES

HERMINIA CRISTINA MONTEIRO DA SILVA

ANDREU PELEGRI GARCIA

RAFAELA SALA PALOMARES

SALVADOR TALENS ESPI

ENRIQUE MORANT FELIS

MINERVA PELEGRI GARCIA

AINOA SALA SERVA

PEP TALENS FONS

ASSUMPCIO MUÑOZ FELIS

CRISTINA PELEGRI SERRA

JULIA SALA SERVA

ENCAR TALENS GARCIA

ISABEL MUÑOZ FELIS

SERGI PENADES ALONSO

ARANTXA SALES RODRIGUEZ

SUSANA TALENS GARCIA

T-Z CARMINA TALENS HERRERO

PAULA VEGA VERCHER

ENCAR TALENS MELO

JOSE VERCHER BASSET

JULIA TALENS MOLLA

DANIEL VERCHER BLASCO

ANA TALENS PELLICER

RICARDO VERCHER COLOMER

ALEXIS TALENS TALENS

FABIOLA VERCHER ESTRUCH

XAVIER TALENS TALENS

Mª CRUZ VERCHER ESTRUCH

PEPE TALENS TUR

MARIA VERCHER ESTRUCH

SALVA TALENS TUR

SALVADOR VERCHER ESTRUCH

NEUS TARRASO PELEGRI

AIDAN VERCHER ROCA

IKER TARRASO PELEGRÍ

ROBERT VERCHER ROCA

XAVIER TENT BERNABEU

ANDREA VERCHER RUIZ

SALVADOR TENT FERRANDO

MIRIAM VERCHER RUIZ

AINOA TOMAS FELIX

VANESA VERCHER SIFRES

IVAN TORMOS CRESPO

JOAN VERCHER VERCHER

MARC TORRES BENAVENT

EVA Mª VERDU CHOVER

MARIA TORRES BENAVENT

GUSTAVO VERDU CHOVER

PEPA TORRES BOSCH

MONICA VERDU GIMENO

ROSA TORRES BOSCH

GALA VERDU PERIS

CARLOS TORRES FILLOL

ELENA VIDAL BOSCA

JOSE CARLOS TORRES TEJADA

JUAN F. VIDAL HERNANDEZ

ISRAEL TRIVIÑO CARREÑO

IVAN VIDAL MONTERO

AMPARO TUR CERDA

DAVID VINCENT MAHIQUES

PEPA TUR CERDA

AIDA XAIXO CUENCA

JUANJO TUR PINEDA

ERICA ZANON PALOMARES

MARTA URBAN ROYO

LORENA ZANON PALOMARES

CARMEN VARELA TALENS

LUCIA ZARZOSO VALLCANERA

DAVID VEGA VERCHER

12/1/25, 13:58

12/1/25, 13:58

12/1/25, 13:59

IMG-20240316-WA0008.jpg

image_123650291 (3).JPG

0743ff10-3167-45b0-b403-2e33b866dfeb.JPG

https://drive.google.com/drive/u/2/folders/10hfIDrF1PXHEBH2oQupV9Lr31obkYSmF

12/1/25, 13:57

12/1/25, 13:58

IMG-20240319-WA0023.jpg

IMG-20240316-WA0007.jpg

12/1/25, 13:59

https://drive.google.com/drive/u/2/folders/10hfIDrF1PXHEBH2oQupV9Lr31obkYSmF

https://drive.google.com/drive/u/2/folders/10hfIDrF1PXHEBH2oQupV9Lr31obkYSmF

1/1

1/1

https://drive.google.com/drive/u/2/folders/10hfIDrF1PXHEBH2oQupV9Lr31obkYSmF

1/1

1669fb11-f9e4-4c8c-af1e-2f807354b514.JPG

1/1

II

LLUNA

CREIXENT

II - LLUNA CREIXENT Molts calendaris i festivitats estan vinculats a les fases lunars, com les celebracions de la Pasqua o el Ramadà, que depenen del cicle lunar per a la seua data. Això mostra com la Lluna ha sigut, i continua sent, una referència temporal per a la humanitat.

E L G R A N I M PA C T E

En l'àmbit científic, la Lluna és un objecte d'estudi meravellós. Les missions espacials, que tots coneixem per la seua importància i repercussió en la humanitat, van ser impulsades pel president dels Estats Units d’Amèrica, John F. Kennedy, en un moment en el qual la Guerra Freda amb la Unió Soviètica es trobava en el seu punt àlgid i la competència entres ambdós països era intensa. És per això que el president nord-americà va veure la necessitat d’enviar un home a la Lluna i posicionar, d’eixa manera, els Estats Units com a líder en l’exploració i la indústria espacial.

La NASA, que era i continua sent l’agència espacial dels Estats Units i una de les més importants del

La formació de la Lluna i la influència sobre la Terra i la humanitat La Lluna és un astre meravellós que ocupa un lloc especial en la humanitat, tant en l'àmbit científic com en el cultural. És el nostre satèl·lit natural, un cos celeste que orbita al voltant de la Terra i que ha fascinat diverses cultures al llarg de la història. La seua presència és notable cada nit, emetent una llum suau, blanquinosa i de vegades amb tonalitats taronja, que il·lumina els nostres paisatges.

La seua influència és evident en nombrosos aspectes de la vida quotidiana, des de la creació de les marees dels oceans fins a l’estat d’ànim de les persones.

A més del seu encant físic i visual que podem contemplar cada nit, la Lluna ha inspirat mitologies, llegendes i fins i tot obres artístiques que hem pogut llegir en algun moment de la nostra vida acadèmica. Molts poetes i autors, tant valencians com d’altres cultures, han utilitzat de manera especial la Lluna com a símbol d’amor i inspiració. Un d’aquests autors és Vicent Andrés Estellés, que en diferents versos d’algunes de les seues obres, com per exemple, Cançó de la Lluna, el nostre satèl·lit sovint apareix com un símbol de serenitat, contemplació i bellesa.

També la seua imatge i llum ha estat capturada per molts artistes i intel·lectuals en nombroses pintures i fotografies que reflecteixen la seua capacitat per a despertar emocions profundes. Un gran exemple n’és Vincent Van Gogh amb la seua obra “The Starry Night”. Però, si hem de parlar d’algun pintor valencià, eixe és José Benlliure, que té obres en què la llum de la Lluna és ben notable.

D’altra banda, la Lluna també exerceix una influència important sobre les cultures i les tradicions.

46

món, va desenvolupar el programa Apollo entre els anys 1961 i 1971, compost de diferents missions, algunes de les quals van resultar fallides. Però el 20 de juliol de 1969 és el dia en què la humanitat va escriure un nou capítol en la seua història: els astronautes Neil Armstrong i Buzz Aldrin es van convertir en els primers éssers humans que caminaren sobre la Lluna.

Més tard, el 1972, va tindre lloc l’última missió lunar del programa. Els astronautes Eugene Cernan i Harrison Schmitt van realitzar excursions científiques sobre la superfície lunar i van recollir mostres que s'utilitzaren en investigacions posteriors. Aquestes ens ha aportat informació molt valuosa sobre la formació del satèl·lit i la seua composició geològica, ja que les roques lunars analitzades han revelat detalls importants sobre l'historial del nostre sistema solar i l'origen de la Terra.

En resum, la Lluna és molt més que un simple satèl·lit en òrbita al voltant de la Terra: és un símbol de bellesa, inspiració i connexió, com ja hem vist. La seua llum ens pot recordar la immensitat de l'univers i la nostra existència al seu interior.

Però, com va ser la seua formació?

La formació de la Lluna és un dels misteris més fascinants de la història del sistema solar i ha esdevingut una qüestió que ha intrigat científics, astrònoms, poetes i pintors per igual. Entre les diverses hipòtesis sobre el naixement del nostre satèl·lit, la Teoria del Gran Impacte és la que actualment gaudeix de més consens entre la comunitat científica. Aquesta teoria no només ens 47

ajuda a entendre la formació de la Lluna, sinó també a com es va donar forma al sistema solar.

Segons la Teoria del Gran Impacte, que va ser una col·lisió colossal que es produí fa aproximadament 4.500 milions d'anys, poc després de la formació de la Terra, un cos celeste de la mida de Mart, conegut com “Theia”, va xocar contra el nostre planeta. Aquesta col·lisió, d'una magnitud inimaginable, va desprendre una enorme quantitat de material del mantell terrestre que va quedar en òrbita al voltant de la Terra. Aquest material es va agrupar i va acabar formant la Lluna.

La composició de la Lluna és una de les claus que impulsa aquesta teoria. Les roques lunars recollides durant les missions Apollo tenen una composició isotòpica semblant a la de la Terra, la qual cosa suggereix que tant el nostre planeta com la Lluna comparteixen un origen comú. A més, la manca d’aigua i altres volàtils a la Lluna s’explica per la calor extrema generada durant l'impacte, que hauria evaporat aquest tipus d’elements.

Amb el temps, simulacions per ordinador i models matemàtics han reforçat la Teoria del Gran Impacte. En els diversos estudis realitzats en els últims anys per les agències espacials del món, s’han ajustat els paràmetres de la col·lisió que fa milions d’anys es va donar en el Sistema Solar i s’ha demostrat que l'angle de l'impacte i la velocitat de Theia són compatibles amb la grandària i l'òrbita actual de la Lluna. Això ens porta a un escenari en el qual l'impacte va ser prou devastador per a generar un disc de material en òrbita que, amb el temps, es va convertir en la Lluna.

Un altre aspecte destacat és que l'impacte podria haver inclinat l'eix de la Terra, fet que donà lloc a les estacions que actualment coneixem. Aquesta inclinació, entre d’altres factors, va influir en el clima i la vida a la Terra i va establir, d’eixa manera, les condicions que farien possible el desenvolupament de la biosfera tal com la coneixem.

En resum, la probabilitat que la Teoria del Gran Impacte es donara és molt alta. Això ens proporciona una explicació molt interessant sobre l'origen de la Lluna que hem explicat, però també ens convida a reflexionar sobre la fragilitat i la interconnexió de l'univers. La Lluna pot ser un símbol de bellesa i calma, però la seua història parla d’una violència còsmica que ha deixat la seua petjada en la vida de la Terra.

Raül Jorge Almiñana 48

Raül Jorge Almiñana

II - LLUNA CREIXENT de la muralla i, que per tant, es veien obligats a intentar passar la nit allí.

El tercer possible origen està lligat amb la teoria del periodista Vicent Vidal Corella,

QUEDAR-SE A LA L L U N A D E VA L È N C I A

que relaciona l’origen d’aquesta dita amb l’expulsió dels moriscos de la ciutat. Açò es deu al fet que molts dels moriscos estaven situats a les platges del territori valencià esperant a ser portats a diversos països com Argèlia i Marroc, però com n’hi havia tants, no podien embarcar tots a la mateixa vegada.

La cultura del territori valencià és molt rica en dites populars. Podem trobar-ne diferents, com

Amb la promesa que vindrien a per ells,

puguen ser “torna-li la trompa al xic”, “més veuen quatre ulls que dos”, “dona que cria, ni neta ni

molts van haver de quedar-se a les platges

dormida”, etc. N’hi ha, fins i tot, una que fa referència explícita a València i que solem utilitzar en

“a la lluna de València” durant diverses nits.

el nostre dia a dia: “quedar-se a la lluna de València”. Però, realment els valencians sabem quin és

I l’últim possible origen d’aquesta dita

l’origen d’aquesta dita?

està relacionat amb els diferents vaixells que venien a les costes valencianes i que

Doncs, segons la Reial Acadèmia Espanyola aquesta dita té diversos significats. Un d’ells fa referència

no podien atracar a causa de les males

a l’estat en el qual es queda algú quan es veuen frustrades les esperances d’allò que desitjava o

condicions que hi havia en la mar, per la

pretenia i, l’altre significat és estar distret i no adonar-se d’allò que està ocorrent.

qual cosa havien d'esperar a desembarcar “a la lluna de València”. A banda, també fa

La realitat és que aquesta dita no té un origen clar de partida, sinó que podem investigar fins a

referència a que els dos golfs que conformen

quatre orígens diferents. El primer i el més popular és el que està relacionat amb l’emmurallat de la

la costa valenciana fan forma de lluna.

ciutat de València. En l’època cristiana, València estava tota envoltada per una muralla amb 12 portes

Com s’ha comprovat, la dita “quedar-se a

de les quals sols es conserven les Torres de Serrans i les Torres de Quart. El fet que ocorria és que

la lluna de València” té un origen incert,

aquestes portes es tancaven a les deu de la nit, durant el toc de queda, i no es tornaven a obrir fins

però totes les teories fan referència que es

a l’alba. Així, que qui arribava tard i no aconseguia entrar a temps dins de la ciutat, havia de passar la

parla de les situacions d’espera, retard o

nit a l’aire lliure, és a dir, “a la lluna de València”.

impossibilitat d’aconseguir un objectiu a temps. I, per tant, de forma poètica es pot

El segon possible origen està relacionat amb el primer,ja que és una ampliació del seu significat, i fa

parlar d’aquesta dita com a estar fora de lloc

referència que enfront de les muralles de València hi havia un banc que tenia forma de mitja lluna o

o desprotegit, ja que la referència a la Lluna

de ferradura. El banc era un lloc improvisat per als ressagats que no aconseguien entrar a temps dins

simbolitza la incertesa i el desemparament.

50

Maria Vercher i Estruch

51

II - LLUNA CREIXENT

LA LLUNA: GUARDIANA I SILENCIOSA DE LES NOSTRES NITS I ELS NOSTRES DIES

Les marees no només eren essencials per a les

s’aprofiten les fases lunars per sembrar i collir

criatures marines, sinó també per a les poblacions

en els moments més favorables.

costaneres de tot el món. Durant mil·lennis, els

Mentre Nil continuava llegint, es va adonar

pescadors han utilitzat els cicles de la Lluna per

que la Lluna no només afectava la vida natural,

planificar les seues captures. De fet, algunes

sinó que també havia sigut un símbol poderós

comunitats encara observen els calendaris

per a les civilitzacions humanes.

lunars per decidir quan és el millor moment per

Mentre caminava, Nil no podia evitar sentir-se observat per aquell brillant globus blanc al cel.

La Lluna, misteriosa i omnipresent, havia sigut un element constant a la vida humana des de temps immemorials. Malgrat la seua aparent passivitat, els seus efectes eren profunds, tot afectant el món de maneres subtils però significatives. Nil, com molts altres, mai s’havia parat a pensar realment en la importància de la Lluna. Per a ell, era simplement part del paisatge nocturn, una decoració al cel. Tanmateix, aquella nit va decidir fer una pausa, mirar cap amunt i deixar-se captivar per aquell satèl·lit silenciós que, sense dir res, influïa en el ritme dels dies, els ritmes de la natura i, fins i tot, en el seu estat d’ànim.

52

Lluna i la vida humana estan entrellaçades des

Des de les primeres cultures, la Lluna ha

de temps antics.

sigut objecte de fascinació i d’inspiració. Els

L’efecte de la Lluna als cicles de la natura

desenvolupat calendaris basats en els cicles

La lluna també té una presència notable al

lunars, tot utilitzant les fases de la lluna per

La Lluna i el ritme de la vida

comportament de moltes espècies. Alguns

marcar el temps, organitzar les collites o

Nil, després de sopar, va decidir investigar un

animals, com els llops, sincronitzen els seus

celebrar rituals i festivals. A la Xina, la Festa de la

poc més sobre la Lluna, encuriosit per aquella

cicles de caça amb les fases de la Lluna i

Lluna celebra la lluna plena de tardor i el final

observació. Va obrir un vell llibre d’astronomia

aprofiten la llum addicional per caçar en la

de la collita. És un moment en què les famílies

que tenia a la seua biblioteca, un regal del seu

foscor. En les selves tropicals, algunes espècies

es reuneixen, miren la Lluna i comparteixen

avi, i va començar a llegir sobre els cicles lunars

de corall es reprodueixen de manera massiva

pastissos de lluna, símbol de prosperitat i

i com aquests han modelat la vida a la Terra. La

durant les nits de lluna plena, tot sincronitzant

unitat.

primera cosa que va captar la seua atenció va ser

el seu cicle reproductiu amb les fases lunars. Nil

com la Lluna influeix sobre les marees. Gràcies a

es va sorprendre en descobrir això; mai hauria

La Lluna també ha inspirat la poesia i la música,

la seua força de gravetat, arrossega i empenta

imaginat que el silenci de la Lluna amagara una

des de les balades medievals fins a les cançons

els oceans en constant amb la Terra.

coreografia natural tan intricada.

modernes. Nil va recordar una cita de Federico

nits i els nostres dies tornada a casa després d'un llarg dia de feina.

La Lluna com a inspiració cultural i espiritual

egipcis, els maies, els sumeris... tots havien

La Lluna: guardiana silenciosa de les nostres La llum de la Lluna il·luminava el camí de

pescar o sembrar, un recordatori viu de com la

García Lorca: "La lluna va ser sempre un símbol,

Les marees, pensava, eren simplement una qüestió científica, però va descobrir que aquest

També va llegir que els cicles lunars poden

alguna cosa que observem i interpretem." Lorca

fenomen era fonamental per a moltes espècies

afectar el creixement de certes plantes. Segons

veia en la Lluna la representació dels somnis,

marines i també per a l'ecosistema en general.

alguns estudis, la llum de la lluna pot influir en les

dels amors perduts i de la mort, misteriosa i

taxes de germinació de les llavors i, fins i tot, en

silenciosa, però tan íntimament connectada

Les pujades i baixades de l'aigua permetien a

el creixement de les fulles. Els antics agricultors

amb els éssers humans.

nombroses espècies establir els seus hàbitats,

coneixien aquests secrets i aplicaven el que

Nil va pensar en com, en mirar la Lluna, els

des de les zones costaneres fins a les profunditats

avui coneixem com a agricultura biodinàmica:

humans han expressat els seus somnis, els

oceàniques.

53

II - LLUNA CREIXENT seus temors i han trobat un mirall en el qual

la lluna plena amb certs comportaments

reflexionar. A les cultures antigues, la Lluna era

estranys o intensos, una creença que es

sovint considerada una deessa, com Selene

remunta a l’Edat Mitjana i que ha donat peu

La Lluna com a reflex de la humanitat

o Artemisa, connectada amb la fertilitat, la

a llegendes de llops i criatures nocturnes.

Mirant la Lluna per la finestra, Nil va pensar com aquest satèl·lit havia sigut un testimoni

natura i la protecció. Aquest fet remarcava que

Aquestes creences, encara que fantàstiques,

de la humanitat. A través dels cicles eterns de la seua llum i foscor, la Lluna havia observat

la Lluna, més enllà de la seua influència física,

ens recorden com la Lluna ha estat sempre

silenciosament la història humana, les guerres, les conquestes, els amors, els desastres i els

tenia una influència espiritual i emocional als

vista com una força de poder, capaç d'influir

avanços. Com un mirall, reflectia els anhels i els temors de la humanitat.

pobles que miraven el cel amb esperança i

sobre els cossos i les ments de la gent.

amb temor.

bases que ens permeten avançar encara més a l’exploració de l’univers.

Quan Nil va tornar a mirar-la, es va adonar que la seua percepció d’aquella esfera brillant La Lluna i el futur de la humanitat

havia canviat per complet. Ara la veia no només com una llum en la foscor, sinó com un fil

Els efectes psicològics i fisiològics de la Lluna

Nil va tancar el llibre, però la seua curiositat

que connectava el passat amb el present i, qui sap, potser amb el futur.

Mentre Nil continuava el seu viatge per

continuava encesa. Es va preguntar què

Sentint-se inspirat, va decidir eixir al balcó, descalç per notar l’aire fresc de la nit. La lluna

descobrir la Lluna, es va trobar amb una altra

significaria la Lluna per a la humanitat en el

plena el mirava des del cel, i ell, gairebé com en un acte de reverència, va tancar els ulls i va

idea sorprenent: els efectes psicològics que

futur. Actualment, la Lluna és una frontera

pensar en totes les persones, d'arreu del món, que probablement en aquell mateix moment

pot tenir sobre les persones. Aquests efectes

de la ciència i l’exploració espacial. Des que

també la miraven, cadascú amb els seus propis pensaments, problemes i somnis.

encara són debatuts per la ciència, però moltes

l’ésser humà va caminar per la superfície

persones asseguren sentir-se diferents durant

lunar el 1969, la Lluna s’ha convertit en el

Potser, pensava, hi ha alguna cosa en aquesta llum blanca que ens fa sentir menys sols. És

la lluna plena, amb més energia o més ansietat.

focus d’investigacions i projectes ambiciosos.

una presència constant, un punt de referència per a aquells que busquen la seua pròpia

Els hospitals informen d'augments en les

Alguns científics i empreses veuen en ella un

llum en la foscor. I, en aquell moment de tranquil·litat, Nil va comprendre que la Lluna, més

admissions i els parts durant les nits de lluna

punt estratègic per a l'explotació de recursos i,

enllà dels seus efectes físics o de les explicacions científiques, era una mena de companya.

plena, tot i que això no ha estat del tot provat

fins i tot, per establir-hi colònies, un pas cap a

Una amiga en silenci, una guardiana atenta que ens acompanya cada nit recordant-nos que

científicament.

la conquesta de l'espai.

formem part d'un tot més gran.

Algunes persones han documentat efectes

S’està plantejant la idea d’instal·lar bases

Amb aquest pensament, va decidir guardar aquell moment en la memòria. Sabia que cada

en els seus patrons de son durant certes fases

lunars, ja siga per explotar els seus recursos

vegada que la seua vida li semblara confusa o que sentira aquella soledat que, de tant en

lunars. Hi ha qui afirma que en les nits de lluna

o com a punt de partida per a missions més

tant, l'assaltava, només hauria de mirar amunt per trobar un poc de consol en la llum eterna

plena dormen menys o es desperten amb més

enllà del sistema solar. També es creu que

de la Lluna.

freqüència. Tot i que la ciència moderna encara

l'extracció de l’heli, un isòtop escàs a la Terra

no ha trobat una explicació concloent, Nil es va

però present en grans quantitats a la lluna,

adonar que això podria estar lligat a l'energia

podria proporcionar energia neta i segura.

visual i emocional que la Lluna evoca en els

Nil es va preguntar si algun dia els humans

humans.

veuríem la Lluna com un nou “continent” per

Així mateix, hi ha una llarga tradició d’associar

explorar i habitar, o si aconseguirem establir

54

I així, amb la Lluna com a testimoni, Nil va sentir una pau nova dins seu. Va tornar cap a l’interior de la seua casa, decidit a no oblidar la lliçó d’aquella nit: que fins i tot allò que sembla llunyà i silenciós pot tenir un impacte profund a la nostra vida. La Lluna, pensava, no necessita fer soroll per ser essencial, ni necessita paraules per inspirar-nos.

Marta Isidoro García 55

moltíssims. Poden il·luminar-se i

E L F E S T I VA L D E LA LLUNA

penjar-se en llocs alts o volar pel cel

la taula i no va poder evitar fer-

i crear impressionants exhibicions

los una ullada. Totes estes línies

visuals. Es col·loquen en punts

estaven afegides a la història

perquè arribava una nova estació,

elevats, com terrats, per il·luminar

inicial:

com he explicat abans. Ací són dies

l’obscuritat amb esperança i bellesa.

Em diuen Xen-lin-Tao encara que

de reunir-se amb la família i celebrar

—Ui... Quina cara que em fas?

els meus pares i tots els amics que

amb menjars típics i d’estar tots

No t’ha agradat la redacció?

tinc ací a València em diuen Xen a

junts engalanats amb les millors

—Si et dic la veritat, m’esperava

seques. Soc originària de Beijing

vestimentes. Allà també eren dies

més. No em pareix malament

(Xina) i quan els meus pares van

d’estar amb la família mentre

tot el que m’has explicat però

morir, vaig tindre la sort que Marina

menjaven els aliments i els dolços

Pot ser que ja no siguem una societat agrícola, però moltes

i vivien al cel. En aquell temps, existien déus sols

em falta alguna cosa. Jo et

i Lluís m’adoptaren i em feren el

típics. Ací el foc i la llum són molt

de les nostres festivitats encara hui segueixen celebrant

al cel, els quals eren fills de l’Emperador de Jade.

posaria com a molt un notable,

regal més gran que mai rebré a la

representatius i allà, igual.

la vinguda de les estacions i l’efecte que tenien i tenen en

Originalment, ells creuaven el cel d’un en un. Un dia,

Xen.

vida: una nova oportunitat i una

Així que encara que ara hi visc lluny i

les diverses collites.

tots van aparéixer al cel a la mateixa vegada, fet que

—Un notable només? Necessite

vida digna a esta meravellosa terra.

ja no celebre El Festival de la Lluna,

En este cas parlaré d’una que, encara que siga de molt

va ocasionar una calor abrasidora que anava cremant

el 10 per a que em puge la nota

Com a senyal de respecte cap a ells,

el recorde quan arriben les falles i els

lluny de la nostra terra, té un encant molt particular: EL

la Terra. L’emperador de Jade ordenà els seus fills que

final, Marina.

he aprés a parlar el seu idioma i

carrers fan olor a pólvora, el recorde

FESTIVAL DE LA LLUNA.

pararen, però no va aconseguir cap resultat. Tot veient

—Doncs no sé què dir-te. Pensa

també conserve el xinés. Els meus

quan veig cada castell per les nits i

Des de fa milers d’anys, a diversos països d’Àsia se

la gravetat de la situació, va invocar Huyi per a ajudar-

que el que narres ho pots trobar

records de la Xina són pocs però un

el recorde cada vegada que veig la

celebra una festivitat en arribar la recol·lecció de la dacsa

lo, qui fent ús d’una gran habilitat per a l’arqueria, li va

quasi tot a qualsevol buscador

dels més arrelats i, per tant, que més

gent reunida celebrant. Eixa, eixa

i de l’arròs. Eixe dia se li donen les gràcies als déus per

disparar a nou dels fills i en va deixar només un per a

d’internet. No aportes massa

recorde és el dia en què celebràvem

és l’essència d’aquella festa tan

haver sigut generosos i haver fet que les collites siguen

que fora el sol. L'emperador no en va estar d’acord amb

cosa nova ni dones cap visió

el Festival de la Lluna. Encara que

llunyana. I després pense que, tant

abundants.

esta solució i com a càstig, condemnà Houyi i Chang'e

particular. Em comprens, Xen?

estem a tants i tants quilòmetres de

gran com és el món, és justament

En concret, a la Xina, totes les famílies es reuneixen sota

a viure com a mortals.

—Sí, crec que ho entenc. Hauria

distància d’aquell país, al final les

per això que he vingut a parar a esta

la lluentor de la lluna i junts celebren un reencontre molt

Des d’eixe dia i durant tot l’hivern, els asiàtics

de parlar-ne també de les

festes no són tan diferents. Ací va

terra: per a que no se m’oblide mai

especial que dona pas a l’arribada oficial de la tardor; per

acostumen a menjar un dolcet típic anomenat ‘pastís

meues experiències personals

nàixer esta festa que tant estimem

aquella on vaig nàixer.

això es coneix també este festival amb el nom de Festival

de lluna’, que són unes coquetes menudetes fetes amb

de quan jo era menuda.

i que celebrem el 19 de març degut

Marina no va poder evitar que

de la Mitja Tardor.

pasta de llavor de lotus que envolta un rovell d’ou en

La

quedar

a que en temps antics es festejava

se li dibuixara un somriure als

Eixe dia és festa nacional i tothom es reuneix per sopar i

salaó. Estos pastissos es comparteixen per a desitjar

pensant i Marina no la va voler

el final de l’hivern i arribava una

llavis. Va pensar que tant de bo

per gaudir de la lluna amb els seus éssers més estimats.

prosperitat i retrobament.

interrompre. Amb molta cura

nova estació i, per a fer-ho, es treien

a la mestra de Xen li encantara

Allí tenen la seua particular llegenda per a l’ocasió: la

Un costum que està molt repartit per aquell continent

va eixir de l’habitació i la va

tots els trastos vells i es cremaven a

esta redacció tant com a ella i li

deessa Chang’e i el seu marit Houyi eren immortals

és l’ús de fanalets. En esta festa en concret se n’utilitzen

deixar sola.

una gran foguera que simbolitzava

posara un deu.

L’endemà, en anar a enllestir-li

la renovació i el nou començament.

l’habitació, va veure els fulls a

Allà també celebraven aquella festa

56

xiqueta

es

va

Rosa Corella Torres

II - LLUNA CREIXENT adoptius. Tothom que citaré seran selenites poètics, cantants o escriptors, que han aconseguit conéixer la lluna plena així com saber amagar en una nit

CAMINANT PER LA LLUNA

fosca els seus millors escrits. Seran com diu la cançó de REM, “Man on the moon”: “Vinga no sigues babau.

Serà genial. Tens un as a la màniga”.

Qui millor expressa guardar allò que escrivim per poder mostrar-ho quan toca és la periodista i narradora, Emma Lira que, tot parlant de la filla de Cleòpatra i Marc Antoni, ens mostra com amagarnos i estar en plenitud vivint en una Roma obstinada

Caminant per la Lluna

en acabar amb la vida de Cleòpatra Selene, la filla, al

“Un petit pas per a mi, llegir, una gran aventura literària.”

llibre, La lluna sobre Roma.

Tot parodiant Neil Armstrong.

El projecte més important per arribar a ser un selenita ets tu. Si saps estar guariràs les teues ferides

Mentre escolte “Walking on the Moon” aquest

i caminaràs cantant a la lluna. Et voldràs més així

reggea de la banda The Police recorde el llibre de Pau

com sabràs el que et mereixes en cada moment. Tot

i Au, Recital Privat De Poesia Per A Una Família Anglesa

i que hi ha coses que s’escaparan al nostrat control.

Possiblement Inexistent , l’obra sobre la Lluna més

Sabràs que cal deixar-les anar, adeu. Tot i que ens

completa que conec de qui ha viscut a Tavernes i ara

quedem lladrant a la Lluna com un licantrop.

ho fa a Cullera, una conferència específica de poesia

Ho diu Víctor Manuel a “Lluna”. “Ens cansarem de

sense poesia, narrativa sense narrativa i assaig, com

lladrar-li a la lluna, així com mirar-la i veure el meu

dic, de la Lluna sense ser una assaig. “Un llibre lul·lià i

reflex”. Ella sempre va i ve, sempre em jutja i intenta

per tant científicament poètic i subjectivament objectiu,

decidir per ella i per mi. Soc un home a qui la lluna

de lletra i dibuix”. Escriu Pau Rodríguez Sánchez-

plena em canvia.

Campos i que el COVID va impedir que el presentara

Som “Llavor de lluna”, en saber trepar entre les

al nostre poble. Va impedir que caminàrem junts

branques, en

cantant, recitant, conferenciant la Lluna a la Casa

com aquesta planta que científicament anomenem

de la Cultura. Però, com bons selenites, “fills de la

“Menispermum”. Sí, ho has encertat, la seua llavor

lluna” com diria Mecano, férem eixe cant en soledat,

té forma de lluna. Com ens parla aquesta poeta,

“La lluna

Raquel Gavilán Párraga, “Llavor de lluna”: unes

volia ser mare” i ens va raptar per a ser-ne els seus fills

reflexions sobre la maternitat, un espai de revelació

tot sacrificant el nostre desig de cantar,

58

tindre sempre fulles per a respirar

59

II - LLUNA CREIXENT i renaixement en què la fragilitat del cos i la força de l’amor ens porta a tindre fills. Fills que arriben sense esperar, amb els quals aprenem a viure moments de transformació del que érem, a viure el dolor dels altres i, com no, la seua pèrdua, ja que la nostra mai l’arribarem a conéixer.

La Lluna tampoc sabrà el seu final. Quan d’acía cinc mil milions d’anys, ara estem a la meitat, el Sol arribe fins Mart tot engolint a la Terra i la Lluna. Com trobem a la cançó de Santana. Eixe grup musical de Sant Francisco liderat per Carlos Santana. Una gran banda dels anys seixanta, una autèntica Blues Band.

amb llum sense tindre’n, de vegades gran i menut, blanc i roig segons les nits, sempre diferent

—No trobarem l’eixida del passat que ens tenia als

però rítmic, cíclic. Conta Isaac Asimov, astre que va portar als simis a ser persones, a pensar i a

seus peus. Anem vibrant amb sintonia. El nostre

mesurar els seus canvis. Com seria de terrible eixa lluna plena amb tanta visibilitat nocturna, solia

destí comença a convergir.

repetir-se. Fills de la Lluna abandonats a la claror de la nit…

Convergirà el Sol amb la Lluna, posseirà la Lluna i

En tots els mil·lennis que ha estat present la Lluna, no ha perdut prestigi, ni misteri. En tots ha

els fills: a la Terra i els pobres que canten els omplirà

enamorat a les generacions del moment, als més joves ha fet preguntar i, fins i tot, dir la primera

de color d’heli expansiu. Cantem, doncs, a la Lluna,

paraula, Lluna, que ha tret teories als folls per explica allò que desconeixien, que ha fet estudiar als

caminem.

savis per entendre millor allò desconegut. Doncs això, tot en aquesta guia il·lustrada d’astrologia

Serà el moment final de les aventures i els

sobre el satèl·lit més fascinant de l’univers conegut fins ara que sols podrà ser recordat si les persones

descobriments

Lluna

sàvies ens fan arribar a eixe sistema solar més pròxim que tenim a quatre anys llum de distància:

acompanyats per aquesta melodia cantada per

l’Estrella Centauri. Una estrella nana roja que ja no tindrà selenites, ni enamorats de la lluna, ni fills

Frank Sinatra. Melodia que evoca nostàlgia i records

adoptius. Però mai es perdrà el seu record llunàtic si les persones arriben a ser sàvies.

dels

caminants

per

la

d’un riu metafòric, llunàtic, imatge nocturna del camí que la vida ens podia omplir de possibilitats: tot era

Per acabar amb Silvio Rodríguez amb la seva cançó, “Al final de la segona Lluna”, en la qual ens

possible però ja no el podem seguir. Desdibuixaran

canta que “...hi ha altra dimensió desconeguda més forta que la mort i que la vida. Més substancial que el

eixe camí clar, lluminós, recte en cada nit cíclica.

món i la seua bellesa que naix i mor on comença…”.

—El riu de la Lluna és dels més amples que conec, és

—Estar com s’està, com es sent, és més clar i negre que dir-ho, que tractar d’explicar-ho, per això ja no

una fàbrica de somnis, veuràs en ell un riu boig. Et

continue, sols vaig voler dir que és tremend estar viu, que és tremend estar viiiiiiiiiuuuuuuuuuuuuu.

veuràs com tu ets.

60

Com l’home estàtic sense moviment. Com ens narra

Nota: llegir el llibre de Pau i Au, de Tavernes, acompanyat del sountrack de les cançons que

al seu llibre Erica Noemí Facen, Totes les teves llunes:

acompanye per a caminar per la Lluna: The Police, REM, Víctor Manuel, Santana, Frank Sinatra i Silvio

Guia il·lustrada sobre la lluna, els seus cicles i els seus

Rodríguez, i la Lluna, la pruna vestida de dol.

misteris. Eixa lluna que veiem al cel de la nit, amb sorpresa , sempre canviant, misteriosa. Eixe disc

Jaume Talens

61

També diuen que la lluna té un sabor especial, que fa un gust diferent per a cada persona ja que és màgica i adapta el sabor al que més ens agrada a cadascú de nosaltres. Hi ha gent que la troba dolça

LA LLUNA MITES I LLEGENDES

com la mel i a d’altres els sembla saladeta con un grapat de cacaus.

A mi m agrada pujar dalt del terrat els dies de lluna plena i mirar el cel. És una sensació relaxant, és un moment de pau. A la pròxima lluna plena li pense demanar un desig: li demanaré molta força per a totes les persones que han patit la desgràcia de la DANA. Li diré que recorde tots els voluntaris que s’han bolcat en ajudar, que els il·lumine per seguir endavant perquè falta fa en estos dies obscurs.

Però, per damunt de tot, li demanaré que mai falte la salut i l’alegria que des de fa uns dies l’hem perduda per tot el que ha passat.

LA LLUNA, MITES I LLEGENDES La Lluna és eixe satèl·lit que ens acompanya per les nits. Hi ha nits que brilla intensament al cel, hi ha d’altres que quasi no es veu, però sempre hi està present. De fet, és molt important per a la vida a la Terra ja que els corrents i les marees es veuen influenciats per ella.

Qui no s’ha quedat mirant el cel una nit d’estiu la lluna plena?

Qui no ha buscat respostes mirant-la una nit qualsevol?

Serà de veres que l’home va arribar a la lluna? Per què no l’ha tornada a xafar?

Hi ha gent que pensa que tot va ser un muntatge dels americans , que mai s’hi va arribar i que tot era un decorat de televisió.

Siga de veres o no, la lluna és especial.

Conta una llegenda que una nit la Lluna va baixar a la Terra i es va quedar enredada a les branques d’un arbre. En veure-la atrapada, un llop es va acostar a ella i varen passar la nit jugant els dos al bosc. Quan la Lluna va poder alliberar-se, va tornar al cel i, per això, cada lluna plena el llop la crida per tornar a jugar.

Mª José Boscà

II - LLUNA CREIXENT ANNA (en veu baixa): No crega, eh. S’ha fet llarg.

CARME: I Maria? Encara viu amb vosaltres?

ANNA: Sí, no vol tornar a sa casa.

LA DIÀSPORA DEL S E N Y : L L U N ÀT I C S

CARME: I Gerard, que és el fill, no li diu res?

ANNA: Li sap greu que sa mare estiga sola.

CARME: I Maria estarà desvanida. Se’l mira i no se’l veu al seu xiquet.

ANNA (sospirant): Sí... Sembla que no se n’acaba de fiar.

CARME (irònica): Ah, sí? No m’ho hauria esperat jo, de Maria.

ANNA: I jo soc la reina de Saba.

Entra MILIETA [jove d’uns vint anys vestida amb una camisa blanca nugada a la cintura i uns pantalons llargs negres] carregada amb altra cassola de fang.

LA DIÀSPORA DEL SENY: LLUNÀTICS SAINET EN UN ACTE

CARME: No vas hui massa moderna, Milieta?

ESCENA 1

MILIETA: Per a vostè, segur! (a ANNA) Bon dia.

S’obri el teló. Any 1963. Ens trobem a l’interior d’un despatx de pa a un poble del País Valencià. Les parets estan

ANNA: Bon dia, Mili.

pintades amb colors clars. A la paret que enfronta el públic hi ha estanteries amb sacs de farina i melmelades a la

CARME: Què diria la teua àvia si et veiera així vestida?

venda. Al costat de les estanteries hi ha una cadira de bova. A la paret situada a la esquerra del públic es troba la

MILIETA: De segur que em demanaria que li deixara els pantalons.

porta al carrer.

CARME: Tu sempre igual.

Un mostrador de fusta separa el despatx en dos. Al damunt hi ha una capsa amb dolços per vendre i una caixa

MILIETA: Si canviara no seria jo.

enregistradora. A la paret que es troba darrere del mostrador hi ha cabassos de vímet coberts amb teles de quadres que contenen el pa que està a la venda. Darrere del mostrador hi ha una cortina de tela amb flors dibuixades de la

ANNA surt del mostrador per interposar-se entre MILIETA i CARME.

mida d’una porta que separa el despatx de l’obrador, on es prepara tot el que s’ha de fornejar.

Entra CARME [dona d’una cinquantena d’anys amb el cabell curt cardat i vestida amb una camisa negra i una falda

ANNA (conciliadora): Sembla que hui heu tingut la mateixa idea. Arròs al forn?

verda fins baix del genoll] al despatx carregada amb una cassola de fang. ANNA [ jove d’uns vint anys vestida amb

MILIETA: Arròs al forn.

un vestit blau cel i un davantal de flors nugat a la cintura] està atenent darrere del mostrador.

CARME: Serà que el dia està lleganyós i apeteix un bon platet.

MILIETA: I que ma mare no tenia per a fer res més.

CARME: Bon dia.

ANNA: Bon dia tinga. Passe, passe.

CARME: Com estàs, Anna? Et veig molt aposentada!

ANNA: Bé. Vaig aprenent a poc a poc.

CARME: Escolta, què farà ara que t’has casat amb el forner?

ANNA: Cinc mesos farà el dotze d’aquest mes.

CARME (mirant les farines que hi ha en un estant): Xica, sembla l’altre dia.

64

CARME mira a MILIETA i roda els ulls.

ANNA: Bé, digueu-me què necessiteu que si entra la meua sogra encara pensarà que no sé com fer la meua feina.

CARME (sospirant): Ai, perleta. Encara et queda per patir, encara.

MILIETA: Jo vull coure la cassola.

65

II - LLUNA CREIXENT ANNA (agafant la cassola): Porta cap ací i li la donaré a Gerard.

MILIETA: Sí.

CARME: I què fa ací?

ANNA entra amb la cassola per la porta que dona a l’obrador i torna a l’escena instants després amb les mans

MILIETA: Potser s’ha perdut.

buides.

ANNA: Perdut?

MILIETA: Sí, la nit de dilluns proppassat estava tot molt obscur.

MILIETA: I, si encara pot ser, posa’m una barra de pa.

ANNA: Perquè era lluna nova.

CARME: Jo també vull pa. Si sols en queda un hauria de ser per a mi, que he entrat abans.

MILIETA: Exacte, per això, potser no es va saber orientar bé i es va perdre.

MILIETA (al públic): Però ma que s’entreté xarrant i escorfollant.

ANNA: Si estàs contant tot açò per a fer-me enveja per no haver anat a veure La guerra de los mundos

CARME: Has dit alguna cosa?

al cinema amb tu...

ANNA: Res, res. Va, Carme, done’m vosté també la cassola o en compte de dinar, sopareu.

CARME: Al cinema? Mira-la que moderna.

ANNA (a MILIETA): Ja et vaig dir que no podia!

ANNA agafa la cassola de CARME.

MILIETA: Excuses!

ANNA: Que Gerard s’alçava molt d’hora a l’endemà i jo estava molt cansada.

CARME: Pren, Anna.

MILIETA: Cansada de fer què, reina?

ANNA: Res, res. Amb tu no es pot parlar.

ANNA entra amb la cassola per la porta que dona a l’obrador i torna a l’escena instants després amb les mans

MILIETA (confusa): La cosa és que no sé per què has tret ara el tema del cinema. La pel·lícula va estar

buides.

bé, però no té res a veure ací.

ANNA: Perquè tu has començat a dir tot això de l’alienígena.

CARME: Després ja vindré a per la cassola. Assegura’t de guardar-me el pa.

MILIETA (alçant els braços indignada): Però que jo ho dic de veritat!

ANNA: Per descomptat.

CARME: Però això és impossible.

MILIETA: Adeu.

MILIETA: Diuen que no.

CARME: Que no?

CARME es dirigeix a la porta però veu que MILIETA s’acosta a ANNA per xiuxiuejar-li alguna cosa, així que es torna

MILIETA: Que va caure dimarts i ací s’ha quedat.

a apropar a les joves en silenci.

ANNA: Caure? Caure d’on?

MILIETA: Del cel! És que no m’estàs escoltant, Annitín?

MILIETA: Has sentit el que es parla al poble?

ANNA: Ara que m’he casat m’he desfet d’eixe apel·latiu tan lleig, per la mort de Déu, no l’invoques

ANNA: Què ha passat ara?

de nou!

MILIETA: Diuen que ha caigut quelcom del cel. Un alienígena.

MILIETA (alçant els ulls al cel): El que tu digues, reina.

CARME (aproximant-se): Com?

CARME: No es desvieu del tema, xiquetes!

MILIETA: Això faltava!

MILIETA, resignada, inclou a CARME en la conversa.

CARME: Què faran amb la criatura?

ANNA: Quina criatura?

MILIETA: Com vos ho dic.

CARME: L’alienígena, bajoca!

ANNA: Un alienígena?

ANNA: Hauran de cridar a la policia.

66

67

II - LLUNA CREIXENT MILIETA: No, no.

ANNA: Necessitem la clientela i els diners.

ANNA: Com que no?

ESCENA 2

MILIETA: Eixa és la part més emocionant del xafardeig!

Dins del mateix despatx de pa. ANNA i MILIETA continuen al local xarrant. Entra JAUME [jove d’uns vint anys

CARME: Però conta-ho ja!

vestit amb una camisa blanca i uns pantalons negres] acompanyat de la seua àvia ROSER [dona d’uns seixanta

MILIETA: L’alcalde ha decidit que l’adoptarà el poble!

anys vestida amb una brusa i falda negra i un davantal blanc nugat a la cintura], que agafa del braç el seu net per

ANNA: Vinga va.

poder caminar.

CARME: Déu meu!

ANNA: Ja sabia jo que sols ens estaves prenent el pèl.

ROSER: Quin escàndol! Vos sentia des del cantó de l’església.

MILIETA: Bon dia, Roser i companyia.

MILIETA solta una rialla i esquiva el pa que li llança ANNA.

JAUME: Bon dia.

ROSER: Bon dia. Mira, Jaume, vas a conjunt amb Milieta!

ANNA: No sigues punxa!

ANNA (amb cara de pilla): És veritat! Semblen una parelleta.

MILIETA: Jo? Si soc una santa.

MILIETA: Al seu amic li he agafat el conjuntet.

CARME: Una santa diu!

JAUME (tossint): Al meu amic?

ANNA (a CARME): Estiga tranquil·la, que no hi ha alienígena ni res.

MILIETA: Clar! O ja no eres amic del meu germà?

MILIETA: Ja el veureu ja, quan vos toque cuidar-lo.

JAUME (relaxant els muscles): Ah, sí, clar.

CARME: Mira, dona’m el pa i aniré fent camí.

ANNA: Roser, sap amb quina ocurrència ha vingut hui la nostra Milieta?

ANNA (donant-li una barra de pa): Ací té.

ROSER: Amb quina?

MILIETA (agafant el pa que li ha tirat ANNA): Aquest no el voldrà?

ANNA: Va i diu que ha caigut un alienígena al poble i que l’hem d’adoptar!

CARME: Me’n vaig a casa que jo sí que tinc molta feina per fer encara.

ROSER (amb calma): És que és veritat.

MILIETA (en veu baixa): No es nota, no.

ANNA: Com?

CARME (a MILIETA): I tu, a veure si deixes de dir tantes mentides i et busques un xicot amb trellat.

MILIETA (cantussejant): T’ho havia dit!

MILIETA: Potser li demane d’eixir a l’alienígena.

JAUME: Ja ho sap tot el poble.

CARME: Amb eixa roba que portes hui, poques opcions tens més.

ANNA: Carme tampoc ho sabia.

ROSER: Carme? Impossible! Amb tot el que xafardeja i no se n’havia assabentat?

CARME surt de l’escena amb gest indignat.

MILIETA: Potser és perquè tothom li fuig.

ROSER (rient): També és cert.

MILIETA: Quina dona, per favor.

ANNA: Haurà de tornar a per la cassola.

ROSER es dirigeix cap a la cadira de bova i seu.

MILIETA: Malauradament.

ROSER: Açò va per a llarg.

ANNA solta una rialla i es queda en silenci.

ANNA: Quan Mili ens ho ha contat pensàvem que ens estava prenent el pèl.

ROSER (a MILIETA): Pobreta meua.

MILIETA: Com ho suportes?

68

JAUME: Per això baixava indignada Carme fa una estona?

69

II - LLUNA CREIXENT ANNA: Sí, ha dit que no volia saber-ne més de l’alienígena i ha marxat.

ROSER: Tu ho has dit! Els crits se sentien des del cantó de la pescateria.

ROSER: Però si està tot el poble emocionat!

ANNA: Jo no diré res i vosaltres tampoc deuríeu. Déu sap com hauríem reaccionat nosaltres!

ANNA: Sí?

ROSER: Ara, Remei s’ha encaterinat d’ell i tot!

ROSER: Sí, Clara m’ha dit...

MILIETA (fent un clap de mans): Mira que graciós! I qui l’acollirà?

MILIETA: La filla del fuster?

ROSER: Estan tenint problemes per decidir-ho... (fent-li un toc al braç a JAUME) Veritat, Jaume?

ROSER: La mateixa. M’ha dit que estava brodant-li uns pitets.

JAUME (que portava una estona mirant fixament MILIETA): Veritat.

ANNA: Uns pitets? I això per què?

ROSER: Hui l’alcalde ha convocat tothom per parlar del tema.

ROSER: Perquè sembla que la pobra criatura no sap massa bé com menjar amb coberts.

JAUME (més atent a la conversa): A les onze del migdia a les portes de l’església.

ANNA: La gent d’aquest poble és al·lucinant.

ANNA: A l’església! Què en pensarà de tot açò mossèn Joaquim?

ROSER: No ho saps tu bé.

MILIETA: Potser ho veu com una oportunitat per tindre un nou escolanet.

ANNA: I se sap com ha arribat al poble? D’on ha vingut?

ROSER (a JAUME): Escolta, tens tu el meu moneder? Te l’he donat abans?

MILIETA: Jo he sentit que deien que conduïa un coet platejat.

JAUME: Jo crec que no.

ROSER: Això és el que s’ha trobat el meu menut, Francesc, en el bancal que té al camí Marenys.

ANNA: A veure si era un bidó que havia eixit rodant del bancal del costat.

ROSER, fingint que busca el moneder per les butxaques, agafa JAUME i l’arrastra cap a la porta sense eixir del

MILIETA (fent un gest amb la mà cap a ROSER): Dona, el seu Francesc sabrà diferenciar això.

despatx.

ANNA (negant amb el cap): Jo ja no sé ni que pensar.

MILIETA: D’acord, la nau era al bancal... però, i l’alienígena?

ROSER (en veu baixa): Fes el favor de dir-li alguna cosa ja a Milieta.

JAUME: Xiquetes, sembleu la KGB!

JAUME (en veu baixa): Què vols que li diga?

ANNA: Calla i no interrompes la teua àvia, que perdrà el fil!

ROSER (en veu baixa): Que estàs penedit! Que no hauries d’haver-la deixat mai per marxar a la ciutat.

ROSER: La memòria de moment encara em funciona... no com al meu pobre Paco, que ara ja...

JAUME (exclama): Però si ja ha vist...!

ANNA: Per favor, conte’ns-ho ja que vindrà la meua sogra i encara em veurà sense fer res!

ROSER (sospirant): L’alienígena estava enganxat en un dels tarongers del bancal dels Boina.

Des de l’altra part del despatx de pa, MILIETA mira JAUME i ROSER, però no aconsegueix sentir el que diuen.

JAUME: El veí del meu oncle Francesc.

MILIETA: I el va trobar també ell, igual que el coet?

ROSER (en veu baixa): Mutis! O encara et sentirà!

ROSER: No, el va trobar Remei, la filla de l’alcalde.

JAUME (en veu baixa): El que intentava dir-te és que ella ja ha vist que he tornat.

ANNA: I que feia per allí la filla de l’alcalde?

ROSER (en veu baixa, però indignada): I què vols amb això?

ROSER: Això mateix li va preguntar son pare però no va saber massa bé que dir.

JAUME (en veu baixa): És evident que he tornat per ella.

MILIETA: Encara la tindràs de nora!

ROSER (crida): Evident!

ROSER: Per què ho dius? Que està rondant al meu Francesc?

ANNA: Jo no ho descartaria.

MILIETA i ANNA, que estan xiuxiuejant mentre àvia i net parlen, giren el cap per mirar JAUME i ROSER.

JAUME (amb to juganer): Mira que bé! Encara hi ha esperança!

ROSER: No em parles tu d’esperança, rei.

JAUME (en veu baixa): Ara la que has de baixar la veu eres tu.

ANNA: I es va espantar molt Remei en veure’l?

ROSER (en veu baixa): No canvies de tema. Ara ha de ser endevina la pobra xiqueta?

MILIETA: Eixa figa molla? Li degué d’agafar un ai al cor!

JAUME (en veu baixa i amb gest trist): El que passa és que ja no m’estima.

70

71

II - LLUNA CREIXENT ROSER (en veu baixa): No eres més cap de suro perquè no entrenes; si entrenares, veuríem!

MILIETA: La veritat és que no hi he estat mai.

ANNA: Li deien háblanos en cristiano.

JAUME ajup el cap amb gest derrotat.

MILIETA: En cristiano? I ell que feia?

ROSER: Ves a veure si m’ha caigut el moneder al carrer quan m’he tret el ventall de la butxaca.

ANNA: Collins, no em deixeu parlar.

JAUME: I quan ha sigut això, àvia?

MILIETA: Perdona, continua, per favor.

ROSER: I jo que sé! Que vols que et diga el que vaig menjar fa un any o què? Va, ves i busca’l i així

ANNA: Com que li van dir que parlara en cristià, es va posar a resar el Pare Nostre i, clar, es van riure

aprofites i reflexiones un poc mentre vas amunt i avall.

d’ell.

JAUME (obrint la porta): Vaig.

ROSER: Encara li passa poc! Què se li havia perdut a ell per allí?

ROSER: Espera.

ANNA: A més a més, benvolguda Emilia, diu que no se n’havia adonat que al poble deixava quelcom

JAUME: Què passa ara?

molt important. (Assenyala amb la mà a MILIETA).

ROSER: Repassa amb calma cada pas, no siga cosa que perdes per sempre això que t’estimes.

MILIETA (dubtosa): Això diu?

ANNA (estranyada): Parla del moneder?

ANNA (assentint amb el cap): Això diu.

ROSER: Més li val aprendre la lliçó.

JAUME surt de l’escena.

ANNA: Veient la cara que feia fa uns moments, jo crec que sí que l’ha apresa.

ROSER: Jo m’estime molt el meu net, però que difícil m’ho està posant la vida... Com pot ser tan

ANNA: Mili, ajuda’m a guardar aquestes capses.

maldestre?

ANNA: I li faltava ara l’afegitó amb la filla de l’alcalde i Francesc.

ANNA indica a MILIETA que passe a l’altra part del mostrador amb un gest. ROSER s’apropa a elles amb la cadira

ROSER: Mira, mira, ni me la menciones. Em tornaran boja entre tots.

per escoltar-les bé.

ANNA: Alguna cosa em diu que anirem de boda prompte...

MILIETA: Potser qui es casa és l’alienígena.

ANNA (en veu baixa): Escolta, que a tu aquest encara t’agrada...

ROSER (rient): Tot podria ser!

MILIETA: Què dius? (sospira) Tant es nota?

MILIETA: Encara estarà Jaume buscant el moneder?

ROSER: Parleu del bajoca del meu net?

ROSER: El moneder?

ANNA (a MILIETA): És evident per a qualsevol amb dos ulls a la cara.

ANNA: No ha anat a buscar-lo?

MILIETA (mirant el terra): El que passa és que des que em va dir que volia deixar el poble, ja no fou el

ROSER: Ah, sí, el moneder, sí.

mateix. I jo no sé si voldrà anar-se’n de nou.

ANNA: El que havia perdut vostè.

ANNA: Sí, va marxar, però també ha tornat.

ROSER: Sí... Li eixiré al camí a este xiquet o d’ací a demà encara no ha trobat res.

ROSER: Només faltava que no tornara.

MILIETA: Se’n va aleshores?

ANNA: Li ha contat a Gerard que València no li ha semblat per a tant i que estava plena de castellans

ROSER: Sí, però més tard tornaré, tu no et meneges d’ací.

que l’ignoraven quan parlava en valencià.

MILIETA: Jo? Per què?

MILIETA: Quin tall de desficaciats!

ROSER: Perquè sí, xiqueta.

ROSER: En això tens tota la raó.

ANNA: A saber què és el que està maquinant.

MILIETA (amb llàstima): I no li feien cas quan parlava?

ROSER: Res, malpensada. Ara torne.

ANNA: Els de la capital es creuen els amos de la paradeta.

72

73

II - LLUNA CREIXENT ROSER surt de l’escena.

li els pantalons] amb la boina entre les mans.

ESCENA 3

ANNA: Escolta, tu d’on vens?

Dins del mateix despatx de pa. ANNA i MILIETA estan ajupides darrere del mostrador intentant obrir una de les

GERARD: Jo?

portelles.

ANNA: Pensava que estaves a l’obrador.

GERARD: Si, veuràs... Me n’he hagut d’anar un moment.

MILIETA: No puc.

ANNA: I no avises?

ANNA: Jo tampoc.

GERARD: Estaves molt ocupada parlant amb Milieta sobre Jaume.

MILIETA: Has provat a...

ANNA: Això no té res a veure.

MARIA: Gerard, fill meu, ves al gra.

Entra MARIA [dona d’uns cinquanta anys vestida amb una brusa blanca i una falda obscura fins a baix dels genolls].

GERARD: Sí... No sé si hauràs sentit quelcom d’un alienígena.

ANNA: Tot el matí estem amb el mateix.

MARIA: Què està passant ací? No hi ha ningú?

MILIETA: Tot, tot, tampoc.

MARIA: Jo ja el vaig veure ahir i és més graciós que el món.

ANNA s’alça en un bot però es colpeja el cap amb la part del mostrador que sobreïx.

ANNA: On el vas veure?

MARIA: Estava a casa l’alcalde encara.

ANNA: Bon dia, Maria.

MILIETA: I com és?

MARIA: Què feies amagada?

MARIA: És xicotet, no alçarà més d’un metre i la seua pell és de color lila.

ANNA: Res, comprovant una cosa.

MILIETA: Que estrany!

MARIA: Quina cosa?

ANNA: I què feia quan vas anar a veure’l?

ANNA: No és res, tranquil·la.

MARIA: Quan jo vaig anar havia acabat de menjar-se un plat d’arròs caldós.

MARIA: Segur?

MILIETA: I li agrada?

MARIA: Quantes preguntes!

MILIETA s’alça amb una de les manetes de la porta a la mà.

GERARD: Això és fàcil de respondre. A qui no li agradarà un bon plat d’arròs caldós?

MARIA: I ja comença a parlar un poc i tot.

MARIA: D’on ixes tu?

ANNA: Sí? Com pot ser això veritat?

MILIETA: Del mostrador. Que no em veu?

MARIA: Quan hi ha ganes, tot és possible.

MARIA (rient): Ai, mare. Sou del que no hi ha.

GERARD: No com els castellans, que porten mitja vida ací i no saben ni dir “bon dia”.

MILIETA: Per cert, necessiteu una maneta nova.

MARIA: El nostre alienígena ja sap dir “tinc fam” i “adeu”.

ANNA (a MILIETA): T’he dit que ho arreglares, no que ho trencares.

GERARD: Això sí, has de posar-li una mica d’imaginació per entrendre’l al principi.

MARIA: A mi no em mires. Jo ja no treballe ací.

MILIETA: Com el meu germà quan començava a parlar que no sabíem si deia “cadira” o “mànega”.

MILIETA (a MARIA): Dona, alguna cosa farà ací.

ANNA (a MILIETA): Encara me’n recorde! Joan feia molt de riure.

MARIA: Massa anys he estat ja, ara li toca a la gent jove.

MILIETA: I sabeu quan anys té?

MARIA: Per la innocència dels seus ulls, deduïm que es tracta d’un infant.

Entra GERARD [jove d’uns trenta anys vestit amb camisa blanca, pantalons marrons i uns tirans de cuir subjectant74

ANNA: I has dit que no mesurava més d’un metre.

75

II - LLUNA CREIXENT MARIA: Sí, però no ens podem guiar per això perquè no sabem si la seua espècie creix més.

GERARD: A la reunió s’ha decidit que l’amagarem en totes les cases.

ANNA: Tens raó.

MILIETA: En totes?

MARIA: Sé que sona estrany, però no podíem abandonar-lo. El món ja és massa cruel i devora amb

GERARD: I en ninguna. Com que hi havia molts voluntaris, s’ha decidit que passarà una setmana en

ànsia tot al seu pas, no podíem deixar aquesta criatura a la seua mercé. No sabem si està fugint

cada casa a partir d’ara.

d’una guerra.

ANNA: Però, i hui? Com l’amagarem hui?

MILIETA: I sol, sense família.

GERARD: Haurem d’anar movent-lo de lloc.

GERARD: El poble serem la seua família.

MILIETA: I com sabrem on estan els Guàrdia Civils?

GERARD: Els fills d’Enric, que són molt mogudets, els seguiran per les cases i aniran informant-nos.

Entra JAUME de manera precipitada.

MILIETA: Com si foren xicotets espies. M’encanta el pla.

ANNA: I si els Guàrdia Civil ens descobreixen?

JAUME: Acaben d’aplegar.

MARIA: Haurem de distreure’ls.

MILIETA: Qui?

GERARD: Silenci! Que sembla que venen...

JAUME surt de l’escena.

Entren GUÀRDIA CIVIL 1 [home vestit amb uniforme del cos].

GERARD: Sembla que algú va avisar ahir la Guàrdia Civil.

GUÀRDIA CIVIL 1: Buenos días.

MARIA: Algun malparit.

GERARD: Buenos días. ¿Necesita alguna cosa?

GUÀRDIA CIVIL 1 (amb aspecte cansat): La verdad es que sí. Este es el quinto comercio que visito en este pueblo

ANNA i MILIETA miren a MARIA sorpreses després d’haver-la escoltat.

y nadie colabora.

MARIA: Què passa? És la veritat.

MARIA (amb les mans al pit i accent marcat): ¿Nadie colabora? ¿Que pasa alguna cosa?

GERARD: L’alcalde diu que fa un parell d’hores li han cridat per veure si era veritat això de l’alienígena.

MILIETA: I què ha dit ell?

GUÀRDIA CIVIL 1: Usted me lo podría decir.

GERARD: Que és tot fals.

MARIA: Que deu tractar-se d’una broma.

MARIA (amb accent marcat): ¿Yo? Ya me agradaría a mi saber muches cosas.

GERARD: Però creu que no es fien d’ell.

GUÀRDIA CIVIL 1: Seré directo. ¿Esconden ustedes un alienígena o algo parecido en su casa?

ANNA: I aleshores han vingut a comprovar-ho, no?

MILIETA: Un alienígena? Quina barbaritat és eixa.

GERARD: Exacte.

ANNA: I ara, què farem?

MARIA es posa una mà al front de manera exagerada i s’acosta a ANNA per recolzar-se en ella.

MARIA: Amagar-lo.

ANNA (escandalitzada): Amagar-lo!

MARIA: Ens estem tornant bojos. (amb accent marcat) ¡Locos! ¡Locos nos volverán!

MARIA: Això acabe de dir.

ANNA (de manera exagerada): Maria! Està bé? (fent-li colpets suaus a la galta) Responga, per favor!

MILIETA: El dia de hui s’està convertint en un dels més surrealistes de la meua vida.

ANNA: I on l’amagarem?

76

MILIETA li dona la cadira de bova a MARIA perquè sega.

77

II - LLUNA CREIXENT MILIETA (a GUÀRDIA CIVIL 1): ¡Mire lo que ha provocado!

GUÀRDIA CIVIL 1 i GUÀRDIA CIVIL 2 surten de l’escena.

GERARD s’apropa a GUÀRDIA CIVIL 1.

MARIA: Mira tu que ràpid. Igual que venen, se’n van.

GERARD: ¿Cómo va a haber un alienígena aquí?

MILIETA (a JAUME): Mare meua, Jaume, quin espectacle has muntat.

GUÀRDIA CIVIL 1: A mi también me parece imposible, pero nuestro trabajo es comprobarlo. Si no le importa,

JAUME: Que ho dic de veritat!

necesitaré revisar la casa.

MILIETA: I era precís fer-ho ací davant?

GERARD: Ha sigut idea meua. Ja que volia declarar-se, he pensat que ens podia servir de distracció.

Entra JAUME.

ANNA: Això faltava, tu donant consells.

MILIETA: Estos calcen el mateix peu!

JAUME: Milieta, no ho suporte més.

Tots miren a JAUME. MILIETA: Què et passa?

JAUME: Que no ho suporte més, això em passa.

GUÀRDIA CIVIL 1 (fent un gest cap a l’obrador): Disculpe, necesito pasar.

MARIA: No ha tingut prou donant-me aquest disgust que quasi se m’emporta? També ha d’arruïnar el moment d’aquestes criaturetes?

MILIETA: Jaume, què fas?

JAUME: Milieta, tu eres qui em motiva per seguir avançant. No et puc dir que, si pogués canviar el passat, no hauria marxat a València, perquè t’estaria mentit. (Agafa les mans de MILIETA) Però sí que et puc dir que València no és res al teu costat i que aconsegueixes eclipsar-ho tot sols amb el teu mirar.

MILIETA (xiuxiuejant): No creus que estàs exagerant? El Guàrdia Civil t’acabarà enxampant.

Entra GUÀRDIA CIVIL 2 [home vestit amb uniforme del cos].

GUÀRDIA CIVIL 2 (a GUÀRDIA CIVIL 1): Nos vamos de aquí.

GUÀRDIA CIVIL 1: ¿Ya has terminado con el resto de casas?

GUÀRDIA CIVIL 2: No, però estoy harto. No hay alienígena, lo que pasa es que en este pueblo están todos como

una regadera. Son todos unos lunáticos. Vámonos.

GUÀRDIA CIVIL 1: Yo creo que...

GUÀRDIA CIVIL 2: Si nos vamos ya tal vez lleguemos a tiempo para cenar en el cuartel.

Entra CARME a l’escena.

CARME: Ja està cuita la meua cassola?

ANNA (dubtant): La veritat és que no ho sé, ha sigut un matí mogudet.

CARME (a GERARD): Dona’t vent i traume-la. I pa! Dona’m una altra barra de pa, per favor.

ANNA: Ara te la done.

ANNA li dona una barra de pa a CARME. GERARD entra a l’obrador i surt amb la cassola a les mans envoltada de paper de diari per protegir-se de la calor.

MARIA: Xica, per què tanta pressa?

CARME: Perquè està Trinquet esperant-me i vull que taste el millor arròs al forn de tot el poble.

MILIETA: Trinquet?

CARME: L’alienígena! L’he visitat només he eixit d’ací abans. No seria jo l’única que no el coneguera.

MILIETA (xiuxiuejant a JAUME): És pot saber qui li ha posat eixe nom?

JAUME (xiuxiuejant): Segur que ella.

ANNA: I no has vist els Guàrdia Civils?

CARME: Sí, i ben claret els he deixat que ací no feien falta!

MILIETA: Mira tu que eficient.

ANNA agafa la cassola de les mans de GERARD. ANNA: Vinga, ací tens! No podràs dir hui que no és un arròs ben passejat!

GUÀRDIA CIVIL 1: Démonos prisa pues. Hoy toca zarzuela.

Es tanca el teló.

78

Júlia Palomares "Sainet presentat al concurs de Lletres Falleres i que opta al premi Bernat i Baldoví de la Junta Local Fallera de Sueca."

79

II - LLUNA CREIXENT el temps perdé rellevància front a altres deesses com Artemisa a Grècia o Disam a Roma.

Arribats a aquest punt, l'home, en la seva evolució, en la seva recerca constant de respostes a tot allò que l'envolta, passà de la seua veneració al seu estudi. Metón, al segle V aC , fou dels primers

LA LLUNA, L'AMIGA QUE SEMPRE ESTÀ

astrònoms grecs a fer observacions exactes de la lluna. Leonardo Da Vinci va ser el primer que va concloure que la Lluna no tenia llum propia i Galileo Galillei, per la seua part, fou la primera persona que utilizà un telescopi amb finalitats astronòmiques a principis del segle XVII, i va obrir una nova etapa en la investigació de la lluna. Tots aquests estudiosos ens permeteren comprendre millor la Lluna, els seus cicles, la seua composició i la seua relació amb la Terra i el Sol. Sols faltava arribar-hi, i això també ho aconseguírem.

Fou el 20 de juliol de 1969 quan l'Apollo 11 col·locà els primers éssers humans a la Lluna: el comandant Neil Amstrong i el pilot Edwin F. Aldin. Eixa fita en la història de la humanitat fou vista a través de

LA LLUNA, L' AMIGA QUE SEMPRE ESTÀ.

la televisió per uns 600 milions de telespectadors. Les paraules de Neil Amstrong (“aquest és un

"Que bonic treball el de la lluna: i·luminar vides quan

lluna plena les persones experimenten menys

petit pas per a l'home, però un gran salt per la Humanitat") ja

caminen a fosques": Anònim

somni profund.

formen part de la nostra història contemporània. Aquest fet

La lluna té quatre fases: lluna nova, quart

històric és la culminació d'un camí iniciat per l'home a través

Al llarg de la història de la humanitat, la Lluna

creixent,

del saber que ha passat de l'adoració a l'estudi, l’enteniment

sempre ha tingut un paper central en moltes

denominacions que venen determinades per

de la Lluna i a la seua conquesta física.

cultures que han habitat la Terra. Sempre li han

la relació angular entre la Terra, la LLuna i el

Per descomptat, la Lluna, en totes les seves vertents

donat categoria de deïtat, culpant-la i adorant-la

Sol. Els seus cicles duren 28 dies, de la mateixa

iconogràfiques, ha sigut un element creatiu important en

per la seua influència sobres les seues vides. En

manera que el període menstrual de les dones,

molts monuments fallers. La contraposició al sol, com a figura

aquesta devoció es buscava un significat a allò

fet que ha provocat que fora adorada en cults a

vigilant de la humanitat, com a centre de llum davant la

desconegut i una justificació a la seua pròpia

la fertilitat en l'època antiga. En aquest sentit,

foscor i com a font de saber front a les forces del mal han sigut

existència.

quasi totes les civilitzacions li han donat un

temàtiques recurrents al llarg de la història dels monuments

Molta

sap

la

la

quart

minvant;

caire femení, i en altres una antagonista al Sol.

fallers.

en

el

Històricament, pobles

Polinèsia,

La lluna sempre ha sigut exposada en altura, per damunt de

desenvolupament del nostre planeta. Els corrents,

Melanèsia, tribus de l'Amazones i africanes

la resta de ninots, com eixa mare vigilant que observa els seus

les marees, els cicles vitals o, fins i tot, la majoria de

han tingut a la lluna com a un ésser viu que

fills, amb la complicitat i tendresa que sols ella pot donar, però

les cultures que s'han desenvolupat a la Terra, s'hi

compartia amb ells les alegries i decepcions

amb la personalitat que mai pot faltar en un element que és

han vist influenciades. Molts coralls, mol·luscos,

de la vida. Els papues, per exemple, la

bàsic en les notres vides… Com l'estima d'una mare, així és la

peixos i crancs fresen al voltant de la luna plena

denominaven Bimbaio. A Egipte van haver

Lluna.

com a conseqüència de l'augment de la llum.

diversos deus lunars: Jonsu, Thot i Iah. Thot,

Les ones dels mars i oceans pugen i baixen en

per exemple, és considerat el pare de les

"Tres coses no poden ser amagades per molt de temps: el Sol, la

funció de les fases de la lluna. inclús recentment

matemàtiques. En l'àmbit grecoromà, tenim a

Lluna i la veritat" : Buda.

s'han publicat estudis que han conclòs que en

Selene, també anomenada Luna, la qual amb

extraordinària

que

i

té

80

no

plena

Lluna

una

gent

lluna

importància

de

la

Ximo Servà Martorell

81

II - LLUNA CREIXENT lluna i en quina és millor cultivar hortalisses, verdures o llegums ja que ell té diverses terres i el que més li agrada és anar-hi. Per exemple: amb

LLUNA PER ACÍ, LLUNA PER ALLÀ

la lluna nova, s’aprofita per adobar els nostres olivars i eliminar les males herbes, entre d’altres.

A més, és el moment propici per a podar els arbres malalts. Aquesta és una fase de repòs. D’altra banda, es desaconsella plantar o sembrar, ja que poden arribar a germinar poc i desenvolupar-se molt lentament. Pel que fa a la lluna creixent, és ideal per a cultivar els terrenys arenosos, netejar les fulles, podar, adobar i plantar qualsevol varietat de planta de flor que creixen en altura i donen fruits com la tomaca, el pimentó, el blat, les faves, etc. Així doncs, les plantes adobades i cuidades en aquesta etapa creixen més ràpidament.

Després ve el torn de la lluna plena. Aquest període és el moment més

Lluna per ací, lluna per allà

àlgid en què la lluna emet la major quantitat de llum possible. En quant

Visitar el meu avi Salvador és com obrir un

l’agricultura.

llibre ple de vivències i saviesa. Li encanta

Ell sempre ens ha explicat que la Lluna és

narrar històries i explicar moments destacats

fonamental a la vida de les persones, com també

de la seua vida perquè sempre els puguem

ho és entendre les seues fases a l’hora de cultivar

recordar quan ell ja no estiga. És feliç contant

hortalisses. Però és tan important la Lluna com

les seus batalletes i a nosaltres, els seus nets,

m’explica contínuament el meu avi? Doncs bé,

ens encanta escoltar-les. Cada vegada em

clarament sí. La Lluna té la funció de mantindre

sorprén més la capacitat de contar històries i

l’estabilitat del clima i també marca el ritme de la

la memòria que té amb més de 90 anys.

Terra (amb les pujades i baixades de les marees).

Últimament,

encisada

A més, com ja he comentat, ha tingut sempre una

escoltant-lo, em ve al cap la frase “quantes

gran importància per a les persones majors. És

històries guarda este cabet”, lletra d’una de

molt probable que vos passe com a mi, i que quan

les cançons més conegudes del grup valencià

visiteu la casa dels vostres avis vos conten històries

Zoo. Solen ser històries relacionades amb el

sobre la Lluna o observeu que al seu calendari o

seu ofici, obrer des dels 13 anys, amb com era

agenda tenen apuntats els dies en què la lluna

la vida quan ell era menut, les experiències

està nova, creixent, plena i minvant.

familiars, les penes i les alegries d’una altra

Indubtablement, les fases que té la Lluna han

època, etc. Però a mi m’agradaria destacar

servit històricament de guia per a les persones

una temàtica concreta, ja que és una de les

grans però, sobretot, per als llauradors a l’hora de

més fascinants i la que més m’agrada sentir

cuidar i cultivar el seu hort. El nostre avi sempre

detingudament des del seu balcó.

i a ell, explicar: la Lluna i la seua influència en

ens conta històries sobre els diferents tipus de

Paula Vega Vercher

82

quan

em

quede

a la vegetació, es tradueix en una major mobilització de saba i d’aigua.

S’aconsella plantar herbes aromàtiques com el romer, el timó, la menta i l’orenga, així com hortalisses de fulla com l’encisam, els espinacs, la ruca, el bròquil, la coliflor, les carabasses, etc. Durant el període de la lluna minvant no sols és el millor moment per a continuar les activitats iniciades amb la lluna plena, sinó que també és el moment més propici per a sembrar i cultivar arrels o plantes com la creïlla, l’all, la ceba, les carlotes o els naps.

Seguir les diferents fases de Lluna és la millor manera perquè les persones majors estiguen entretingudes, ens transmeten coneixements i facen el que més els agrada, cultivar. Però sobretot, pense que és una forma enriquidora de millorar els vincles entre els avis i els seus nets el fet de contant-los aquestes històries i aquests coneixements que tenen pels seus anys d’aprenentatge i d’experiències al llarg de tota la seua vida. És per això que l’herència més bonica que ens deixen els nostres avis són totes aquelles històries i aquelles anècdotes que ens conten de la seua vida.

La cançoneta de la Lluna per ací, lluna per allà s’intensifica especialment quan s’acosta el canvi de fase, però mai em cansaré d’escoltar cada història i cada anècdota sobre eixa Lluna que cada nit el meu avi observa

83

I - LLUNA NOVA

SOM CICLE

Som cicle Com una Lluna minvant, sentia el descens de la llum, de l'energia d'aquells darrers dies.

Havia arribat eixe moment per a arrecerar-se, amb canvis que anaven agafant forma.

I amb l'absència de la llum, com si d'una Lluna nova es tractara, necessitava donar-me tranquil·litat, meditar i reflexionar sobre tot el que estava per vindre.

A poc a poc tot anava enfilant-se i eixa Lluna creixent feia guanyar claredat a eixes nits en la penombra.

I de sobte, tenia confiança, em sentia alegre i exaltada, em trobava capaç de tot.

I per fi la plenitud de la Lluna em va donar energies, la mirada ja era cap enfora. Aleshores ho comprenia tot, era el moment, havia de coronar el punt més alt del monument i ser el remat faller que tots i totes esperaven.

Ana Gómez Tur 84

85

I - LLUNA NOVA

LA LLUNA, LA PRUNA...

La Lluna és una figura venerada des de temps immemorials, a la vista està, La Lluna, la pruna...

sempre relacionada amb la feminitat. No en va, Esíode, a la Teogònia, la va col·locar

Si ho pense, al llarg i espés de la nostra història,

entre les primeres figures de la formació

costa trobar algun element tan definitori i

del món, sent part del nombrós grup dels

indispensable com la protagonista d'aquest

titans. Segons aquest escriptor, Selene,

text, ja que existeixen poques figures més

que és germana d'Hèlios, Eos i Aurora és

comentades i enraonades que ella. Sobre la

qui condueix el carro que duu la Lluna.

lluna s'han escrit cançons i han sonat cants des

Quan el seu germà Helios desapareix del

de l'antiguitat. Tot i que no té un color definit,

cel, apareix ella per a enlluernar la nit,

li atorguem poders màgics i un poder infinit,

carregada amb la Lluna i els seus raigs de

és creadora de canvis i guardiana de misteris,

plata.

ella és un somni, un anhel, un destí, un viatge de la ment, és una gran protagonista per a un

A qui no li agrada nit de Lluna Plena? O

text, una deessa primigènia, és infantesa, és

qui no ha dibuixat alguna vegada al cel

una guerrera, una contraposició, una meta, la

el gat de Chessire al voltant del somriure

victòria. És tot i pot ser més, i aquesta sèrie tan

de la la Lluna? O s'ha quedat a la lluna de

ampla d'atributs fan un poc complicat poder

València... La Lluna és una eterna vigilant

ser concrets o tractar de ser concisos a l'hora

dels nostres somnis i la palpable realitat

de tractar aquest element de la naturalesa tan

de les il·lusions.

indispensable com és el nostre satèlit natural.

La Lluna, la pruna...

86

Alícia Ortells

87

II - LLUNA CREIXENT

DILLUNS, EL DIA DE LA LLUNA

geocentrisme). Aleshores es creia que eren set astres els que regien la vida del nostre planeta.

La teoria geocèntrica, que com hem dit situava la Terra com a centre de l’univers, classificava els astres segons la seua proximitat al nostre planeta, és a dir, en funció de quant de temps tardaven a fer-hi una volta completa. Dels astres que s’havien descobert en aquells temps, Saturn era el més llunyà, seguit de Júpiter, Mart, el Sol, Venus i Mercuri. La Lluna era l’astre més proper i era venerada pels romans com una divinitat. Els astròlegs van dividir les 24 hores del dia en cicles entre els set astres —cada hora un astre. El nom de cada dia depenia de quin astre era el de la primera hora del dia en qüestió. Per tant, l’ordre final no es corresponia a criteris de proximitat o llunyania, sinó a

Dilluns, el dia de la Lluna

aquests cicles d’hores.

Per a la gran majoria de països europeus, el dilluns comença la setmana laboral i escolar, i és per

El nom llatí dels dies era el següent: dies Solis (‘dia del Sol’, diumenge), dies Lunae (‘dia de la Lluna’,

eixe motiu que se li solen atribuir connotacions negatives, ja que sempre costa tornar a la rutina

dilluns), dies Martis (‘dia de Mart’, dimarts), dies Mercurii (‘dia de Mercuri’, dimecres), dies Jovis (‘dia de

després d’uns merescuts dies de descans. En definitiva, és per a moltes persones un dia fastigós

Júpiter’, dijous), dies Veneris (‘dia de Venus’, divendres) i dies Saturni (‘dia de Saturn’, dissabte).

i amb molt de llastre. En canvi, en alguns països com els Estats Units, el Canadà, part de l'Amèrica Llatina, Portugal o el Brasil, la setmana comença en diumenge i dilluns es considera el segon dia.

Anys després, el cristianisme va modificar el dia del Sol pel “dia del Senyor” (dies Domenicus). D’altra banda, el fins aleshores seté dia era considerat com a dia de descans dels jueus, el sàbat (d’ací prové

Ara bé, molta gent no sap que l’origen del nom “dilluns” té relació amb la Lluna, el nostre estimat

el nostre nom “dissabte”). La religió també va fer que el diumenge passara a ser l’últim dia de la

satèl·lit (dilluns = “dia de la lluna”), com podem comprovar en altres llengües del nostre entorn: lunes

setmana, en relació amb el dia de la resurrecció de Crist segons el Nou Testament.

en castellà, monday en anglés, lundi en francés o lunedi en italià.

També trobem diversa fraseologia amb el nom dilluns com a protagonista. El podem observar en Dilluns, dimarts, dimecres... Aquestes són les paraules amb les quals organitzem i estructurem en

refranys: “qui no té por al dilluns, no té por al dimoni”, “els nascuts en dilluns, o molt treballadors o

l’actualitat la nostra vida quotidiana i que ens acompanyen des de fa molt de temps. I és que l’origen

molt ganduls”, “qui en dilluns va ben vestit, o és pobre o és molt ric” o en frases fetes: “fer dilluns”

del nom dels dies de la setmana es remunta a molts anys enrere, ni més ni menys que a l’època

(que significa “no tindre ganes de treballar”).

clàssica.

En definitiva, el dilluns ens acompanyarà, vulguem o no vulguem, la resta dels nostres dies, tal com En la llengua llatina, cada astre tenia el nom d’un dels déus més importants, i cada dia es dedicava

ho farà l’astre que li dona nom, la Lluna.

a un astre diferent. Tot i que l’origen lingüístic dels dies prové d’aquesta llengua, la creença ja existia en civilitzacions com la babilònica, que situava la Terra com a astre central de l’univers (teoria del

88

Llorenç Talens Garcia

89

III

LLUNA PLENA

III - LLUNA PLENA

LLUNA BLANCA, B O N T E M P S C A N TA : FA L L E S 2 0 2 4 transportant les peces de la falla gran des del magatzem, on descansen durant l’any una vegada han estat acabades pels artistes, fins

les plantaes, totes dues es durien a terme al

la nostra plaça. Per la vesprada, les peces de la

mateix temps. Els representants i la gent de la

nostra falla “Ingovernables” ja lluïen escampades

Dula estaven llestos per al gran matí que viurien.

per la nostra demarcació, preparades per a ser

La falleta infantil estava a casa d’una fallera

muntades a l’endemà.

i aquell matí la gent de la Dula va baixar totes

Quan va arribar la nit, el casal es va omplir de

les peces a la plaça per a que el nostre artista

gom a gom per sopar i poder gaudir de la nit

infantil Juanjo Salom i el seu equip començaren

d’albades. Encara que l’envelat ja estava muntat

la plantà. Mentrestant, altres fallers ajudaven

al carrer Camí la Dula, gràcies a la implicació

a ubicar el centre de la falla i a portar arena al

de les falleres i els fallers unes setmanes abans,

cantonet del carrer Sant Antoni on es planta la

no es podia sopar a dintre perquè aquella nit

falla infantil.

l’envelat estava ocupat. Els ninots de la falla gran

Per altra banda, Pau Soler i Antoniet, els nostres

descansarien allí resguardats fins l’endemà.

artistes de la falla gran, anaven desembalant les

Per als nostres representants va ser molt especial

peces de la falla gran i enllestint-les per a ser

Lluna blanca, bon temps canta: Falles 2024

destacar el bon clima que ens ha acompanyat

aquella nit d’albades perquè mai abans s’havien

muntades. Un cop va arribar la grua i amb el cos

Passades les falles de 2024 i després d’unes

per celebrar les festes com cal.

celebrat rodejats de peces de falla. Naiara, Noèlia,

de l’africana al centre de la plaça, començà la

setmanes d’assimilar el que hem viscut, volem

14 de març de 2024: les albades més especials

Marc i Salva estaven radiants. Començaven

plantà tot unint el cap al cos d’aquella peça que

fer un xicotet resum per intentar descriure estos

Feia unes setmanes enrere que l’acte de les

la setmana que durant tant de temps havien

ens enamoraria a tots durant els dies següents.

dies tan intensos i especials que mai oblidarem.

albades va ser anul·lat pel motiu de dol per

esperat i no podia ser d’una manera més especial.

I entre ninot i ninot, la gent de la Dula va

Un sabor de boca molt dolç ens deixen les falles

l’incendi ocorregut en un edifici del barri de

de 2024 en les quals totes les falleres i els fallers

Campanar a València. Però va poder celebrar-

15 de març de 2024: una plantà i una festa exprés

ara sí: estrenar l’envelat com cal. Bé, no és així.

han pogut gaudir d'un bon ambient i d’una gran

se el dia 14 de març. Aquell dia un bon grup de

A les huit del matí els artistes fallers ja estaven a

L’envelat ja havia sigut estrenat per les dones de

companyia a la nostra Plaça de la Dula i, com no, cal

duleres i dulers havien estat tota la vesprada

la plaça per muntar les falles. Enguany coincidien

la falla que havien celebrat allí el Dia de la Dona

92

preparar un esmorzar per descansar un poc i

93

III - LLUNA PLENA amb una bona festa així com també s’havien celebrat els

decoració de la falla gran i un altre grup la decoració

esdeveniments de la Nit de les Paelles i el Dulember.

de la falla infantil, mentre uns pocs supervisaven i

Sobre les 12:30h del matí, Juanjo Salom acabava la plantà

treballaven en ambdues tasques. Altres, es posaren a

infantil amb la falleta “Artesanies” finalitzada. El món de les

plastificar els cartells de la crítica local per enganxar-

artesanies valencianes va fer que aquell cantonet fora màgic

los després als suports de fusta. I altres decoraven els

durant uns dies. El color i la gràcia del nostre monument

voltants de la plaça amb elements africans que havien

infantil ja podia ser gaudit per tothom.

estat confeccionat per a la Cavalcada del Ninot. Els

Una hora després, Pau i Antoniet donaven per finalitzada

nostres representants foren els primers a implicar-

la plantà de la falla gran. “Ingovernables” ens va deixar tota

se. Noèlia tenia enllestides les fundes de plàstic per

la gent encantada, no podíem parar de contemplar tanta

plastificar els cartells i Salva, encara que no treballa a

bellesa, qualsevol persona que passava per allí deia el

l’obra, no va dubtar a posar la manisa que formaria un

mateix: “Que bonica que és!”

quadre al voltant de la falla infantil. Marc i Naiara, junt

Aquella vesprada, la gent de la Dula, a banda de contemplar

als seus amics, escamparen la sal que aniria a l’interior

les falles, va acabar d’enllestir tot allò necessari per als

del quadre. Van gaudir moltíssim.

propers dies i per a la festa que se celebrava aquella nit.

Després de dinar i celebrar el tradicional concurs

Una festa que no estava prevista però hi havia tantes ganes

d’arròs al forn, continuava la feina per acabar d’enllestir

de falles que les falleres i els fallers no s’ho van pensar:

les falles. Una vegada finalitzada la tasca de decoració,

“Contractem un DJ i muntem una festa per al divendres”.

la satisfacció de les duleres i els dulers pel treball

I així va sortir la festa Neó, festa en què tothom va acabar

realitzat era immensa. Si ja eren boniques les falles,

pintat amb colors fluorescents que brillaven a l’obscuritat

ara encara ho estaven més.

mentre es divertien a l’envelat de la Dula.

Per la nit, després de sopar a l’envelat, es va celebrar la ja tradicional festa Sansaru la qual sembla que va

16 de març de 2024: una decoració molt implicada i un

dirigida un poc més per a la gent jove però la realitat

exitós Sansaru

és que la van gaudir gent de totes les edats. L’envelat

El dia 16 de març començaven els esmorzars a l’envelat. Un

s’omplia de gom a gom per ballar fins la matinada.

nombrós grup d’homes i de dones gaudien aquell matí de

Era dissabte, ja estava tot enllestit i la gent tenia

bona cansalada, embotit i alguna que altra cassalleta. En

moltes ganes de gaudir de les falles: així que va ser un

acabar, començava un matí molt esperat per als enamorats

grandiós dia per a la Dula.

de les falles: era el moment d’engalanar les falles amb la millor decoració elaborada pels propis fallers i falleres.

17 de març de 2024: xaranga a mig dia i un bon grapat de banderins

Moltíssima gent volia col·laborar en aquella tasca i, per tant,

Hi ha qui diu que falles són només tres dies, entenem

la feina havia de dividir-se de manera organitzada per a

que aquest és el primer dels tres dies als quals es

funcionar correctament. I així va ser. Un grup treballaria la

refereixen ja que a la Dula falles són tot l’any. El matí

94

95

III - LLUNA PLENA 18 de març de 2024: “chuletón” amb els artistes i un encontre a la Plaça d’Espanya.

Començava el dia amb despertà i xocolate, inflables i jocs per als més menuts i el que ja és tradicional a la Dula: esmorzar “chuletón”. Però en aquesta ocasió gaudíem de la companyia de Pau i Antoniet, els nostres artistes de la falla gran, junt a les seues famílies. Ens visitaven per celebrar les falles, independentment del premi obtingut, estàvem contentíssims amb la feina que havien fet i ells també de treballar colze a colze amb una comissió tan implicada com és la Dula. Un gran matí que Risc i Equilibri en la falla gran,

va continuar amb l’actuació, de nou, de la xaranga Tropical a migdia abans de dinar.

el Premi d’Enginy i Gràcia de la

Per la vesprada es va celebrar l’ofrena de flors a la Verge on desfilàvem pel carrer la Barca i el carrer

falla gran i el 5é Premi de la Falla

Major fins la Plaça Major. Tot seguit, se celebrava una cercavila cantant i ballant pels carrers de

Infantil. Així que ben carregats

Tavernes. La novetat d’aquella vesprada fou que la Junta Local de Tavernes havia pensat reunir les

de banderins vam eixir de la

comissions falleres de dos en dos en distints punts de la localitat mentre la resta de comissions

Plaça Major disposats a fer una

seguia desfilant a l’ofrena de flors. A nosaltres ens va tocar anar a la Plaça d’Espanya junt a la Falla

Aquell mig dia hi havia una

cercavila inoblidable en la qual

Portal de Valldigna i allò fou tot una festa. Les xarangues d’ambdues comissions es van posar d’acord

novetat que va ser un èxit. La

vam ballar i vam celebrar tot el

per tocar cançons de manera alterna i tots gaudirem moltíssim d’aquell espectacle fins ara mai

xaranga Tropical de Benidorm,

que es podia i més. Com també

celebrat. Tot un encontre.

amb els quals vivim les falles

ve sent una tradició, després

Per la nit, després de sopar vam gaudir de l’orquestra Capital 90 la qual ens va fer ballar fins l’últim

des de fa uns anys, tocarien

de visitar les demarcacions

minut per aprofitar al màxim aquell dia de falles.

en directe a peu de ‘xiringuito’

de

del dia 17 començava amb

mentre la gent es feia la

pujàrem el carrer Pintor Sorolla

despertà i xocolate i continuava

19 de març de 2024: barreja d’emocions i un final feliç

cerveseta d’abans de dinar.

fins la Plaça de la Dula amb

amb

l’envelat,

I arribava l’últim dia. El vertader cap d’any per a la gent fallera en el qual acaba un cicle i comença

Quina passada! Bon solet, bona

els nostres representants a

sempre que no t’estigueren

un de nou.

música, bona gent... De nou un

muscles

una

pentinant els monyos de fallera

El matí començava amb despertà i xocolate i continuava amb la missa en honor a Sant Josep a la qual

grandiós dia per a la Dula.

tanca municipal. Èpic moment

per a vestir-te de valenciana a la

assisteixen uns pocs valents que queden amb energia aqueix matí. Després d’esmorzar, cercavila

Per la vesprada se celebrava

duler que culmina en una

vesprada. La xicalla gaudia dels

cap a la mascletà que es dispara en el Passeig de la República de Malta.

l’acte de recollida de premis

festa

nostres

millors inflables i pintacares

A migdia, l’envelat estava llest per gaudir d’un merescut dinar de gala i a continuació celebrar l’acte

a la Plaça Major. Després de

monuments i la col·locació dels

al carrer Sant Antoni (podria

d’entrega de recompenses atorgades per la Junta Central Fallera. Les cares de la gent ho deien tot.

recollir a les nostres falleres

banderins.

dir-se que aquest és el carrer

majors, tots junts anàrem a

Per la nit, després de sopar

infantil ja que és on es munta

Barreja de sentiments: per una part, tristesa, perquè són conscients que acaben les falles (o igual

la plaça on arreplegarem: el

a

de

la falla infantil, on es munten

eren cares causades per l’esgotament de tots aquests dies passats) i, per altra, alegria per haver

1r Premi a la Promoció i Ús

l’orquestra Deluxe i un ambient

els inflables i els jocs i on els

viscut unes falles que serien històriques i inoblidables. Però encara quedava una reserva d’energia

del Valencià de Tavernes de

familiar que tant ens agrada

menuts es passen els dies de

guardada per fer l’últim passacarrer junt a la xaranga pels carrers de Tavernes.

la Valldigna, el 3r Premi de la

viure després d’haver celebrat

falles tirant coets).

Per la nit, al voltant de les 21h començà la cremà infantil. Les llàgrimes de Naiara i Marc eren de felicitat

Falla Gran, el Premi al major

distintes festes multitudinàries.

sense cap dubte. Dos xiquets que havien viscut un any que mai oblidarien. S’havien divertit en tots

96

esmorzar

a

les

falles

guanyadores,

asseguts

davant

l’envelat

en

dels

vam

gaudir

97

i cadascun dels actes, tant ells com les seues famílies, però a més havien fet que la resta de la gent gaudira amb ells. “Artesanies” era devorada pel foc, passant així a la història de la Dula.

Abans

de

sopar,

alguns

fallers

enllestien la cremà de la falla gran que es va produir al voltant de les 2h de la matinada. Déiem adeu a una falla que segur serà recordada per sempre per ser tan bonica. Cremava “Ingovernables” envoltada de mocadors de color roig grana simbolitzant el final de les falles de 2024. Noèlia i Salva, agafats de la mà fins el final, eren la viva imatge de com tothom havia gaudit d’aquell any irrepetible i especial. Les duleres i els dulers s’abraçaven, alguns entre llàgrimes, acomiadant-se. Encara que no era un adeu, sinó un fins prompte: és inevitable sentir-ho com un adeu.

Però estàvem feliços.

Bé, cal esmentar que, per a un bon grapat de gent, les falles no van acabar el dia 19 ja que el dia 20 i 21 van acudir per desmuntar l’envelat i retirar material per a que els carrers Camí la Dula i Sant Antoni tornaren a la normalitat.

2024, per sempre: ingovernables.

Mario Soler Merenciano

98

I N G O V E R N A B L E S

III - LLUNA PLENA PER SEMPRE, INGOVERNABLES!

PER SEMPRE, INGOVERNABLES!

Havia sentit parlar amb tant d’entusiasme de

De nou, a octubre anem a veure-vos i de nou

vosaltres mesos abans de conéixer-vos que

torna a ser una visita especial, com cada vegada

ja teníeu un trosset al meu cor guanyat. Em

que hem anat a la vostra casa i Pau i Antoniet

parlaven de com la gent que vos admirava,

ens han tractat com si fórem un més de la seua

allà on havíeu viscut, quedava encantada

família. Ara sí que ens veiem bé; els vostres ulls

amb la vostra bellesa. Feia igual el color de la

desprenen màgia, pareix que ens parlen i és

vostra pell ja que els vostres vestits, els vostres

en este moment quan me n’adone que m’he

complements i les vostres mirades captivaven

enamorat de vosaltres, que tot allò que em deien

tothom que s’acostava a conéixer-vos.

fa uns mesos és cert i si a la vostra casa ja sou boniques, no puc imaginar-me com lluireu a la

12/1/25, 14:11

IMG_20240315_133335.jpg

Alguns ja vos havien vist en diferents llocs. Jo vos

nostra.

vaig veure en fotos; no vaig voler acompanyar els meus amics a Alacant, l’últim lloc on una de

Mentre nosaltres vivim moments emocionants a

les vostres germanes havia viscut. Vaig preferir

l’exaltació, Pau i el seu equip acaben d’enllestir-

que la primera cita fora a la vostra casa; era més

vos i Salva i jo anem a fer-vos l’última visita. En uns

emocionant poder conèixer-vos així. I, des d’eixe

dies ja vos tindrem al poble i, per això, aquesta

dia, cada visita va ser especial, molt més del que

és especial, m’atrevisc a dir que la més íntima

mai haguera imaginat.

i increïble com a fallera major. Pau ens mostra cada detall i com sou per dins, tot deixant que

A finals d’agost de 2023 ens vam veure per

vos marquem per sempre i vos dediquem unes

primera vegada i, encara que els vostres ulls

línies que quedaran al vostre cos per a l’eternitat.

no eren capaços de tornar-nos la mirada, eixe

Aquell dia ja vos ho vaig escriure i, encara que

primer dia no l’oblidaré mai. Vam entrar a la

el jurat no va saber valorar-vos justament, per a

vostra casa i Pau ja vos havia preparat per a que

nosaltres ja éreu el nostre primer.

la primera cita fora especial: acabades de nàixer i ja éreu tan boniques!

Dies després, i amb molta cura, vos traslladem a la casa on viureu fins el mes de març. Ja queda

100

Un mes després férem la presentació oficial

menys perquè la gent vos conega i jo, quan vaig

als dulers i duleres. Vos van poder conéixer en

a veure-vos, en secret, vos parle a cau d’orella, i

imatge i, malgrat això, a més d’un deixàreu

vos dic com de guapes esteu i les ganes que tinc

bocabadats, però sobretot il·lusionats, com ho

que vos pegue el sol de la Dula, eixe que vos farà

estàvem tots nosaltres.

lluir més encara!

101

III - LLUNA PLENA Per fi arriba el 14 de març i poc a poc la Plaça de la Dula va omplint-se de color i vosaltres, de reüll, ens mireu i pareix que ens vulgueu feu saber que ja esteu ací per viure amb nosaltres la setmana més especial de l’any que comença quan la lluna apareix i les albades posen música i veu a una plaça plena de gent.

L’endemà, el 15 de març de 2024, és un dia dels que mai oblidaré: el dia de la Plantà. Ja a les 8 del matí els primers rajos de sol anuncien que serà un dia espectacular i els dulers i duleres es preparen per a, amb Pau i Antoniet, fer que sigueu les ames de la Dula.

A poc a poc aneu posant-vos dempeus, ara una, després l’altra, ara la guerrera i, finalment, la pantera que amb la seua mirada et deixa tan encisat que no pots deixar de mirar-la. Pau, Antoniet i el seu equip treballen sense pressa però sense pausa i vora a migdia ja esteu llestes. Arriba l’hora en què Salva i jo acabem de posar les garses que vos acompanyaran dalt de tot del monument. Aquest és un moment també únic i irrepetible, un privilegi estar al vostre costat i poder tocar-vos des del punt més alt de la nostra plaça. Gràcies, Antoniet, va ser molt bonic!

El rellotge no para i de nou la lluna vos mira de reüll i s’amaga per donar pas a un esplendorós dissabte 16 de març en què de nou, els dulers i duleres des de bon matí s’afanyen per acabar d’enllestir el monument: gespa, pedres, arena, cartells... Com un engranatge perfecte i ja de vesprada, Ingovernables és una realitat i presideix la plaça de la Dula majestuós, com ho sou vosaltres. Aquest també és un moment emocionant, estem tan orgullosos i satisfets de veure que lluïu tant i que la gent que vos contempla ens diu tantes coses bones que s’escolta una veu que diu: “Xiquets, ací ja

tenim el nostre Premi, no podem demanar més. Tenim un gran monument i som un gran equip”. I la llagrimeta roda per la galta d’alegria i de satisfacció del treball ben fet i jo me’n vaig a casa emocionada no sense abans dir-vos, a cau d’orella, que soc molt afortunada de tindre-vos a la Dula.

Immersos en plenes falles i quasi sense adonar-nos-en estem esperant la visita del jurat que ens ha dir si sou o no mereixedores del primer premi, però no els enciseu com a tot el poble i com a tots nosaltres. I com sabeu, els duleres i duleres continuem estant satisfets i més que contents, perquè tenim uns dels monuments més bonics i ben acabats que hem tingut a la Dula, i això no ho canvia el veredicte de cap jurat foraster.

Els quatre dies que hem compartit amb vosaltres passen volant. Heu sigut l’expectació d’una setmana fallera de la que no podem demanar més, i que arriba al final quan me n’adone que estem pujant la costera en l’últim passacarrer de les falles del 2024. I ací, quan vos veig de cara, no puc evitar que la llàgrima em rode per la galta en pensar que demà ja no vos voré però que tinc molta sort perquè, com diuen les falleres majors, heu sigut la Meua Falla i quina Falla més espectacular he tingut!

102

I ja de nit, amb la lluna mirant-nos, abans que els coets vos envolten, vos torne a parlar i note que em sentiu quan m’acomiade de vosaltres per sempre tot esperant tornar a vore-vos algun dia i contarvos que, a la Dula, vos recordem amb estima perquè vàreu omplir durant uns dies la nostra plaça de color, de llum i de molta emoció.

Aquesta Fallera és i sempre serà Ingovernable, com ho vàreu ser vosaltres! Gràcies per tant!!

Fallera Major Falla la Dula 2024, Noe Tot açò no haguera sigut possible sense els delegats de monument de la Dula, els dulers i les duleres i, sobretot, sense Pau Soler, Antoniet Baez i el seu equip. Gràcies, m’heu fet molt feliç en cada visita al taller, en cada minut del dia de la Plantà i en cada mostra d’afecte. Ingovernables quedarà per sempre als nostres cors i vosaltres, també.

103

12/1/25, 14:10

IMG-20240316-WA0027.jpg

III - LLUNA PLENA

12/1/25, 14:13

12/1/25, 14:13

PXL_20240319_194400684.jpg

PXL_20240319_194235681.jpg

https://drive.google.com/drive/u/2/folders/1x7xsvjWdgTssVqYULzrquXQU8Di3x3BO

1/1

https://drive.google.com/drive/u/2/folders/1x7xsvjWdgTssVqYULzrquXQU8Di3x3BO

104

1

105

III - LLUNA PLENA

E L C I C L E V I TA L

de playback, no podia sentir-me més ple, ja que el treball i l’esforç de tants mesos va provocar que la gent demanara que tornàrem a fer aquell espectacle que va nàixer al novembre de 2023 i que tantes hores de treball ens va comportar.

Fou un treball no sols d’actors i actrius, sinó també d’artesania, ja que tot allò que es va poder observar a l’escenari va ser fabricat per falleres i fallers de la nostra comissió, la qual cosa encara fa que siga més meritori tot allò aconseguit. En la

EL CICLE VITAL

recerca de l’èxit, l’aposta era segura, ja que “El Rei Lleó” és un dels musicals més importants de la història. Però, com sempre,

Res és comparable com fer feliç a la gent, i al maig de

allò que marca la diferència no és el que es fa, sinó com es fa.

2024 vam poder gaudir de més de mil cares de felicitat que ens van veure interpretar de nou el musical “El Cicle

Aquell 25 de maig les emocions es palpaven al pati de

Vital”, basat en la història original de la proposta que

butaques i inclús a l’escenari, on molts dels ballarins i actors no

encara segueix triomfant a Broadway, “El Rei Lleó”.

podien evitar deixar caure alguna llagrimeta quan veien que havíem fet història i observaven la il·lusió amb la qual aquells

El passat 25 de maig de 2024, la Falla La Dula va fer

xics i xiques d’Integra Valldigna ens veien actuant a l’escenari.

història, ja que per primera vegada reinterpretàvem el

També a l’hora de gaudir una vegada més del clam del públic,

nostre playback, que només realitzem habitualment

que agraïa amb aplaudiments ensordidors el nostre treball.

en finalitzar les exaltacions anuals de la nostres

Eixe dia vam poder observar que aquells famosos playbacks

falleres majors. Era en una nova data, i a més, aquest

de les falles, ara eren alguna cosa més, i no tan sols era un regal

esdeveniment servia per a aconseguir una recaptació

per a la nostra falla el dia de les exaltacions. Ara, a més, poden

important destinada a ajudar la construcció d’unes

servir per a recaptar diners per als que més ho necessiten i

vivendes tutelades per als membres de l’associació

també per a deixar empremta amb el nostre treball que, al cap

Integra Valldigna.

i a la fi, i juntament al fet de gaudir dels mesos d’assaig, és la nostra finalitat.

Quan ens va arribar la proposta per part de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, i com a cap de la delegació

106

Carles Gregori 107

III - LLUNA PLENA

108

109

III - LLUNA PLENA

DIARI DE BORD: M I S S I Ó FA L L E S 2 0 2 4

Dia 1 – Telefonada Hora: 19:00 UTC Enlairament exitós! La nau Ingovernable ha eixit sense problemes de la plataforma de llançament.

Tot l'equip està en excel·lent estat i la tripulació se sent emocionada, encara que hi ha una mica de nerviosisme a l'ambient.

Després d'un parell d'hores en òrbita terrestre baixa, realitzem la maniobra d'injecció translunar (TLI) i comencem el nostre viatge cap a les falles 2024.

Comentari de Noe: "És impressionant veure la Terra allunyar-se a poc a poc. Em sent com un punt en el vast

univers, però al mateix temps, plena de felicitat per tot el que està per vindre".

Amb la telefonada a Noe i a Naiara, el 2024 comença oficialment. Amb Salva i Marc, nomenats fa Diari de bord: missió falles 2024 L’any 2024 hem tingut el plaer de formar part d’una expedició que començava amb la telefonada que ens anunciava que els quatre formaríem part d’aquesta missió; seríem els seus astronautes o

unes setmanes, l’equip ja està complet i ens preparem per al viatge més especial de les nostres vides falleres.

viatgers principals.

I, com una bona missió a la Lluna Dulera, aquesta també té el seu diari de bord, un document amb detalls tècnics i personals que reflecteixen les experiències dels astronautes en la seua aventura espacial. En aquest diari hem intentat resumir el nostre viatge pel cosmos faller amb la nau Ingovernable i la millor tripulació dulera. Agafeu seients que ens envolem!

Dia 2 i Dia 3 – En trànsit – Proclamació i presentació d’esbossos Hora: 21:00 UTC Ens apropem al punt mitjà del nostre viatge. La comunicació amb el control de missió no és molt fluida, malgrat que hem realitzat comprovacions de rutina als sistemes de navegació però no hem pogut esbrinar com van els preparatius per als propers dies. La tripulació ens informa que l’estat de

Diari de bord: Missió Falles 2024

la nau és òptim, que no ens preocupem de res.

Data de llançament: 5 de maig de 2023 Tripulació: Falla la Dula. Comandants: Falla la Dula Viatgers espacials: Salva, Noe, Naiara i Marc

Al Saló la Font vivim un acte senzill i emotiu amb la Proclamació i dies després, al carrer del casal, amb els nostres artistes fallers, coneixem com seran els nostres monuments. Tots estos actes es preparen per la tripulació amb molta cura i ens fan emocionar-nos de nou.

Nau: Ingovernable 24 Destí: Falles 2024

Comentari de Salva: "Dormir en gravetat zero és estrany. M’he despertat flotant al meu sac de dormir, pareixia

Objectiu: La Lluna Dulera

un fantasma!”

110

111

III - LLUNA PLENA Dia 4 – Inserció a òrbita lunar – Exaltació Hora: 19:00 UTC

Dia 6 - Allunatge Hora: 17:00 UTC

Hui hem realitzat la maniobra d’inserció a òrbita lunar. Ha estat un moment crucial i tots estàvem

Allunatge exitós al Cràter Tribals! El mòdul d'allunatge s'ha separat sense problemes de la nau

atents als instruments mentre la gravetat lunar començava a afectar a la nostra nau. Ara estem

Ingovernables i hem tocat la superfície lunar suaument. Tots els sistemes funcionen perfectament.

orbitant la Lluna, a uns 100km de la superfície. La cara oculta de la Lluna és fascinant; serà difícil

La sensació d'estar sobre un altre món és difícil de descriure, la superfície està coberta per pols fina

oblidar tanta emoció.

i brillant. Hem plantat la bandera de la nostra missió a prop del mòdul.

Comentari de Naiara: "És increïble tot el que hem viscut este cap de setmana, la tripulació dulera ha treballat de

Comentari de Noe: "La vista és indescriptible... L'horitzó sembla corbar-se al nostre voltant i sols estem

valent per fer-nos arribar a la Lluna, per això no ens deixaven acostar-nos els darrers mesos a la base d’operacions,

nosaltres i ells, la nostra gent".

ara ho entenc”.

Amb la Cavalcada del Ninot hem vist com l’esforç dels ‘xinets’ ha pagat la pena i, dalt del mòdul

Comentari de Marc: “Açò no s’havia vist mai a Tavernes, encara estic flipant”.

Tribal hem aconseguit tocar la Lluna, encara que fora per una estona. Les nostres cares reflecteixen

Des de les finestres de la nau comencem a veure la Lluna. I els nostres millors somnis es fan realitat

la felicitat i, com a colofó, tota la tripulació ens ha homenatjat amb una entrada triomfal al Cràter.

amb unes exaltacions emotives i espectaculars amb uns musicals INSUPERABLES. Sens dubte,

La bandera amb el premi al millor grup ja oneja a la superfície lunar.

hem viscut un dels actes més especials de l’any que ha superat totes les expectatives i pels quals la tripulació rep infinitats de felicitacions. Hem de confessar que encara ens cau alguna llagrimeta en recordar com d’especials ens féreu sentir.

A més, uns mesos després, els animals de la sabana africana (zebres, gaseles, lleones, pardals...) tornen a tindre vida i el Rei Lleó aconsegueix recaptar quasi 6.000€ per al projecte d’habitatges tutelats de la Fundació Integra-Valldigna.

112

113

III - LLUNA PLENA Comentari de Salva: "La Lluna Dulera i els dulers i les duleres ens han sorprés tant que aquesta missió podria

Dia 7 - Primer passeig lunar Hora: 12.10 UTC

canviar el futur de l'exploració espacial. Aquests éssers podrien ser la clau per a establir bases permanents en la

Hui hem realitzat el nostre primer passeig lunar. Hem utilitzat els vestits espacials per a explorar

Lluna".

la rodalia del mòdul. La caminada ha sigut lenta i cautelosa; la baixa gravetat permet salts llargs i controlats. Hem arreplegat les primeres mostres de sòl lunar i hem col·locat diversos instruments

Impossible resumir els dies i les nits que s’han viscut a la Falla la Dula del 15 al 19 de març. La plantà

científics per a mesurar la radiació solar, l'activitat sísmica i la composició de la pols lunar.

dels monuments, amb un bon grapat de gent ajudant, deixa al bell mig de la plaça dulera unes

Comentari de Naiara: "Caminar a la Lluna és com estar a càmera lenta. Cada pas és lleuger, però has d'anar

felicitat les 24 hores del dia.

amb compte... Et sents com un xiquet en un parc de diversions gegant!"

El mes de març comença amb força i amb la presentació del llibre Ingovernable, que aconsegueix el 33é premi de la Conselleria i el nomenament al Premi Comfet, encetem un seguit d’actes i de festes en les quals gaudim al màxim.

figures majestuoses i uns ninots infantils preciosos que ens acompanyen i són còmplices de la nostra

L’entrega de premis a la Plaça, l’ofrena, Sant Josep i els passacarrers, els dinars, les despertades, els sopars i les xocolatades. Hem rist, hem plorat i, sobretot, hem gaudit de cada minut al màxim. Els dies se’ns han passat volant compartint amb els dulers i les duleres mil moments de complicitat, de mirades que ho diuen tot, d’abraçades inesperades en les quals hem tocat no sols la Lluna, sinó tot l’univers sencer.

El 24é Concurs de Paelles no deixa indiferent ningú i amb el Dulember, que torna a marcar rècords d’assistència, toquem de nou la lluna ballant fins a la matinada.

Del 15 al 19 de març – La Lluna als nostres peus Hora: 08.00 UTC Ens dirigim de ple al Cràter Falla la Dula, on s'han detectat possibles depòsits de gel a les ombres permanents. Malgrat que pensàvem que la temperatura seria extremadament baixa, pareix que la llum solar arriba directament i hi ha un clima paregut al de València en Falles. Les dades que estem arreplegant seran essencials per a les futures missions.

Hem trobat una civilització perfectament organitzada. Els éssers diuen anomenar-se ‘dulers i duleres’ i parlen en la nostra llengua. Encara que tenen forma humana, la seua energia pareix superior a la nostra ja que s’adapten perfectament a l’entorn sorollós per la música i els coets.

Dormen poques hores, s’alimenten a base de xocolate i arròs i beuen una beguda incolora amb un fort gust a anís. Els éssers s’han emocionat en veure’ns i durant molts moments ens han transmés el seu afecte amb llargues abraçades. Es nota que la sang dulera corre per les seues venes i l’amor per la Lluna Dulera els mou a viure intensament.

114

115

III - LLUNA PLENA Dia 20 - Preparatius per al retorn Hora: 01.00 UTC Avui és el nostre últim dia a la superfície lunar. Desmuntem els equips científics i empaquetem

Dia 21 de març de 2024 - Retorn a la Terra Hora: 12.00 UTC

totes les mostres recol·lectades. La pols lunar ho cobreix quasi tot i els nostres vestits n’estan plens.

El mòdul lunar s’ha enlairat sense problemes i hem realitzat la maniobra d'injecció per a tornar a

Realitzem una última caminada per a fer fotos, acomiadar-nos dels dulers i les duleres i gravar un

la Terra. La tripulació està emocionada però també reflexiva. Durant el viatge de retorn, el planeta

missatge per a la humanitat. La Lluna Dulera és bonica i imponent al mateix temps, un recordatori

blau es fa més gran cada dia per recordant-nos que la nostra llar és allí, esperant.

de com de xicotets som al cosmos.

Comentari de Marc: "És una sensació d'assoliment increïble, però també d'humilitat. La Lluna és només el Comentari de Salva, Noe, Naiara i Marc: "Deixar la Lluna és més difícil del que vam pensar. Hem format un

començament de la nostra exploració de l'univers. Pot ser algun dia, Naiara i jo, repetim i tornem a viure una gran

vincle especial amb aquest lloc".

expedició a la Lluna Dulera".

Dia 23 de març - reentrada i amaratge. Gràcies per tant Hora: 09.00 UTC

116

117

IV

LLUNA

MINVANT

IV - LLUNA MINVANT d’aquelles mitologies, sobretot de la grega. El nom que li varen posar va ser un gran encert per a ella, ja que Selene era la deessa de la Lluna en la mitologia grega. Selene viatjava pel cel amb el

QUI ES GITE L'ÚLTIM, Q U E A PA G U E L A L L U N A

seu cotxet, arrossegant la Lluna darrere d’ella, i així envoltava la Terra donant-li un misteri singular, especialment durant la fase de pleniluni o Lluna plena.

La Diana no podia creure que la seua iaia estiguera contant-li aquella història de fa tant de temps, així que no la va tallar i va seguir escoltant-la.

—Quan arribava l’estiu, tots els pobletans d’aquella illa esperaven ansiosos la pluja d'estrelles de les Perseides, tot un espectacle que sols es podia veure entre el 17 de juliol i el 24 d'agost. Aquells dies era quan es podia veure la Lluna el més a prop de la Terra i per això l’anomenaven la “Superlluna”, perquè era el moment de veure la Lluna més gran de l’any.

QUI ES GITE L’ÚLTIM, QUE APAGUE LA LLUNA*

Una nit, com moltes d’estiu, vaig decidir anar tota sola a veure aquella Lluna a la vora de la mar.

—Iaia, què mires?

Una vegada allí asseguda, mentre el meu cap pensava en moltes coses, i a la vegada en res, vaig notar la presència d’una persona i em vaig alçar d’un bot.

—La lluna…—es va quedar la Diana estranyada mirant el cel.

—Tranquil·la, dona! He vingut al mateix que tu, a observar aquest cel tan bonic.

—Saps, iaia, estem ja amb els últims preparatius per a la setmana fallera i vaig tota atabalada: que

Jo no sabia com reaccionar, ja que no l’havia vist mai per l’illa, però la forma que tenia de parlar em

si pedretes per al monument, que si cartells per a la crítica, que si el protocol d’eixides del casal...

feia gràcia, perquè es notava que no era autòcton de Santorini.

Ufff, un maldecap de por! Espere que puga recordar-me de tot!

—Hola!—li vaig dir. Ell va seure al meu costat com si em coneguera de sempre.

La iaia es va quedar estranyada de totes les coses que li estava dient la seua neta, però no li va fer cap comentari.

—Com va? Les vacances bé? —li vaig preguntar per a trencar el gel.

De seguida em va contar que no havia vingut de vacances, que arribà allí perquè estava acabant la

—Bonica, alguna vegada t’he contat com vaig arribar fins aquestes terres?—li va preguntar la iaia

carrera d’astrologia i volia fer el treball de fi de carrera sobre la pluja d’estreles de les Perseides. No

amb molta satisfacció a la seua neta.

m’ho podia creure, aquell desconegut i jo teníem els mateixos interessos!

—Encara se'n recorda, iaia?—es va quedar mirant-la bocabadada la Diana.

—Doncs acabes de conèixer la persona indicada!—li vaig dir molt emocionada.

Aquell xic es va quedar un poc bocabadat, ja que no sabia de què anava la cosa.

—Doncs, clar! Fa molts anys, quan jo era tan jove i tan guapa com tu, vivia a l’illa de Santorini. Per sort, aquella illa tenia moltes històries, narracions i creences que feien que aquell lloc fora mític

—Tornem a començar! Hola, soc Tea, i tu?

i extraordinari. Des de ben menudeta, ma mare em contava milers d’històries sobre els déus, les deesses i la relació que tenien amb els humans. I com no, el lloc important que ocupava la

—Hola, soc Gerard, un plaer per a mi conèixer-te. Però, has dit Tea?

Lluna en les mitologies egípcies, gregues i romanes. La meua mare va ser una gran transmissora

—Sí!—li vaig contestar molt ràpidament.

122

123

IV - LLUNA MINVANT —La mare de Selene? La deessa de la Lluna?

—Així és!—no podia estar més contenta—Doncs sí que saps tu de mitologies!

Aquella nit va ser màgica, ja que varen passar les hores molt de pressa, però, així i tot, vaig poder conèixer la persona que m’acompanyaria en el meu viatge de la vida.

—Iaia, parles del iaio Gerard, no?

—Doncs clar!—va dir la iaia amb els ulls brillants.

—El iaio es va quedar a viure allí amb tu?

—Nooo! Vam haver de marxar cap ací, a València, ja que ell li van donar un premi extraordinari pel seu treball de fi de carrera i ràpidament li donaren feina en una empresa molt coneguda d’aquells temps.

—Ai, iaia, quantes coses boniques has viscut en la teua vida!

—Doncs sí! I la més bonica? La teua mare, i després d’ella, tu, la meua ...

—Diana, iaia, soc Diana...

—Ai, sí, Diana!

Ens vam quedar les dos en silenci, mirant-nos. Fou un silenci molt dur per a mi. En eixe moment, les infermeres de la planta de l’alzhèimer de l’hospital de València ens van avisar que era hora de sopar.

—Bo, iaia, demà he d’anar a portar els primers ninots a la nostra plaça, però dijous estic ací altra vegada.

Així que em vaig abraçar ben fort a ella i a cau d’orella em va dir: —Qui es gite l’últim, que apague la Lluna…

*Dedicat a tots aquells familiars que tenen alguna persona que està patint aquesta malaltia.

Laura Martínez Merenciano

"Aquest article ha participat en el Concurs Lletra d'Or de la FdF Junta Local Fallera"

125

IV - LLUNA MINVANT

fort caràcter i un instint nat de supervivència.

A principis del 1900, Isaac i Max s’associaren per a crear la Triangle Waist Company, una fàbrica

V I D E S U N I D E S S O TA LA LLUM DE LA LLUNA

especialitzada en la confecció d’unes còmodes i barates camises per a dones de classe treballadora que varen revolucionar el mercat, les “Shirtwaist”. Un negoci infal·lible que els impulsaria fins al lloc més alt, en concret, fins al huité i nové pis de l’edifici Asch, situat al cantó del Washington Square.

En aquella edificació entraven cada matí al voltant de 500 persones treballadores de la Triangle Waist Company, en la seua majoria dones i, com no podia ser d’una altra manera a l’Amèrica del 1900, immigrants. Aquelles dones es repartien entre la huitena ii novena planta, equipades, cada una d’elles, amb 300 màquines de cosir, disposades de manera que les treballadores no pogueren

VIDES UNIDES SOTA LA LLUM DE LA LLUNA

comunicar-s’hi. Tenien prohibit els descans, treballaven més de 14 hores al dia per un sou insignificant i se sometien a registres per a evitar el robatori de retalls de la fàbrica. Per esta raó, les eixides

La humanitat porta tota la vida mirant el cel. Científics i filòsofs alcen els caps cercant respostes

d’emergència també estaven bloquejades.

que es troben amagades entre la immensitat del firmament. Envoltada d’estreles, planetes i la resta d’elements celestials, la lluna té un paper protagonista a la nostra societat. Responsable de marees

Anys més tard, en 1907, una Rosaria d’onze anys desembarcava a Nova York. Es posaren a viure a un

i guia per a navegants, inspiradora de mites i protagonista de llegendes i cançons, ens demostra, a

xicotet pis situat al Lower East Side, un barri on el simpàtic veïnat parlava molt poc d’anglés.

més, que tots els éssers humans estem units. Des de les altures, la platejada llum de la lluna rega cada racó del planeta, ja que tothom som iguals sota la seua mirada. Tal com es pretén mostrar al

L’any 1909 Rosaria estava més instal·lada al seu nou país i ja dominava l’idioma. Podia entendre

mite de Selene: la lluna és la mare de tota la humanitat. I així comença el relat que volia contar-vos i

la gent que parlava d’aquells a qui anomenaven "Shirtwaist Kings”, els reis de les camisetes, i que

que espere que ens faça reflexionar profundament.

ocupaven les primeres planes dels periòdics. Amb les cares somrients i l’edifici de la Tirangle Waist Company de fons, al periòdic es narrava l’història de com dos nois havien aconseguit un nou rècord

“Blanc com la lluna, el cotó era el rei a l’Amèrica del segle XIX. La seua flexibilitat i resistència el feia

en produir unes 1.000 camisetes al dia. Ella mateixa duia una camiseta fabricada per esta companyia,

convertir-se en la fibra perfecta per a ser filada amb màquina, fet que afavoria la mecanització de la

de color morat, com la majoria de peces que es produïen allà.

indústria tèxtil.

I mentre els més rics parlaven sobre la Triangle i el benefici que havia portat la industrialització a Nova York, als barris més pobres anava calant un discurs de ràbia i indignació per les condicions que havien

En 1897, amb el cotó i la indústria tèxtil al punt més alt de la piràmide, es troben per primera vegada

de suportar els treballadors a causa d’aquesta industrialització. Un nom es repetia constantment,

a la cafeteria del barri Isaac Harris i Max Blanck. Isaac i Max varen encaixar com dos peces d’un

Clara Lemlich Shavelson, i la seua idea començava a agafar forma: una vaga al sector tèxtil per a

trencaclosques. El primer treballava com a sastre, mentre que el segon tenia una xicoteta fàbrica de

exigir millores laborals i que es va fer realitat el 23 d’aquell novembre de 1909. Les primeres planes

roba. Ambdós eren jóvens amb el cap ple d’idees i amb moltes ganes de fer-les realitat.

del periòdic varen deixar de parlar dels "Shirtwaist Kings” per a narrar com milers de treballadors i treballadores del sector tèxtil, majoritàriament dones jueves, eixien al carrer per a demanar menys

Aquell mateix dia, a 4.542 milles de distància i una diferència horària de 6 hores, a Sicília, la família

hores de treball i un augment dels salaris en una vaga que, posteriorment, es coneixeria com la

Maltese celebra el naixement de la seua filla Rosària. Amb ulls grans i cabells negres, l’esperava un

“revolta de les 20.000”.

126

127

IV - LLUNA MINVANT La revolta es va estendre fins al 15 de febrer de 1910 i la resposta policial, com era d’esperar, va ser dura.

es tractara d'una mala película de diumenge de vesprada, en un dramàtic gir dels esdeveniments

La resposta d’Isaac Harris i Max Blanck també va ser contundent. Aquella revolta va comportar un

que no sorprén ningú, l’asseguradora va pagar 400 dòlars per víctima als propietaris de la fàbrica.

enduriment de les condicions de les treballadores de la Triangle Waist Company i una gran quantitat

Així i tot, ni els reis de les camisetes van poder recuperar-se d’aquella barbàrie i el 1918 Harris i Blanck

d’acomiadaments.

penjaren el cartell de “closed” per a sempre a la Triangle Waist Company.

Rosaria tenia 13 anys, la família necessitava diners i els reis de les camisetes gent per a poder mal

Però igual que la Lluna minva per a tornar a créixer en un cicle que dura 28 dies, la vida no es

pagar per a substituir aquelles valentes que havien decidit fer-los front acudint a la vaga. I va ser així

va detindre, i aquell mateix dia de 1918, a 1.500 milles de distància, en una ciutat situada a l’estat

com Rosaria Maltese va començar a treballar a la Triangle Waist Company.

d’Oklahoma, Thomas i Nancy Walton celebraven el naixement del seu fill Sam. En els ulls de Sam es podia veure l’ambició des del primer instant de vida. Aquell xiquet de família grangera acabaria

El 25 de març de 1911, com cada matí, Rosaria va entrar a l’edifici Asch, on un ascensorista la va

sent un dels empresaris més importants d’Amèrica gràcies a la creació de Walmart, una empresa

traslladar fins al nové pis i allí fitxava puntual. Encara no sabia que aquell seria l’últim dia que

minorista que basava el seu model de negoci en la venda d’un elevat volum a preus baixos. I si no

travessaria les portes d’aquell edifici.

perdem de vista les waistshirts, tots sabem com s'aconsegueixen els preus baixos.

Amb el soroll de les 300 màquines treballant a destall i centrada en la seua feina, ni Rosaria Maltese

Però Sam Walton no va cometre el mateix error que els propietaris de la Triangle Waist Company,

ni cap de les seues companyes es va adonar que cada vegada costava més respirar i la vista es

la fabricació de Walmart es situava en països tercers, amb poca repercussió mediàtica, perquè Sam

tornava borrosa. Cap dels treballadors i treballadores del nové pis de l’edifici Asch es fixà que en un

tenia una lema: si una persona no veu el problema, el problema no existeix.

pis per davall les flames començaven a engolir tota la planta. Un cigarret mal apagat va despertar l’infern, que ràpidament es va propagar a través dels retalls, els patrons i els tints.

Walmart va anar creixent fins a comptar amb més de 2 milions de treballadors i arribar a ser una de les empreses més valuoses del món. Orgullós de tot el que havia aconseguit i per fer parenceria de

Del desconcert a la por i de la por al terror. Aquella fàbrica plena de material inflamable i amb les

tota la riquesa que havia aconseguit, Sam Walton organitzava un acte anual al qual acudia un gran

eixides d’emergència bloquejades es va convertir en una trampa mortal. Aquell matí, els bombers de

nombre de treballadors i alguna que altra celebritat. En la primavera de 2012, milers de treballadors

Nova York observaven amb una profunda impotència com desenes de treballadores es llançaven al

van acudir al Bud Walton Arena per acompanyar Tom Cruise en un esdeveniment ostentós en què

buit en un enorme intent de fugir de les flames, ja que les seues escales sols arribaven al sisé pis i la

no van faltar els afalacs a l’empresa milionària.

potència de les mànegues no era suficient. I davant d’aquella grotesca escena, l’edifici Asch regava amb fum el cel de Nova York, que va quedar pintat amb un color morat.

I mentre a Arkansas se celebrava aquest esdeveniment, als afores de Daca, Bangladesh, una altra part de les treballadores de Walmart, aquelles que no valen per a la publicitat a la televisió, treballava

Aquella nit, la llum de Lluna va il·luminar un edifici mascarat pel fum i amb centenars de persones

a destall, amb jornades que, de vegades, superaven les 12 hores, per 16 cèntims l’hora. I és que el

mortes als seus peus. Sota una unificadora lluna, centenars de persones ploraven els seus familiars,

2012 no va ser tan bon any per a les treballadores de la fàbrica de roba Tazreen Fashions. El 24 de

mentre Isaac Harris i Max Blanck també ho feien intuint el fort colp que aquella desgràcia suposaria

novembre, a manera de déjà-vu, l’infern que es va viure a la Triangle Waist Company es traslladava a

per al seu negoci.

les instal·lacions de Tarzeen Fashions. Aproximadament 112 persones, en la seua majoria xiquetes i adolescents, varen morir en aquell incendi del qual no varen poder fugir, ja que les finestres tenien

A aquella tragèdia varen seguir moltes protestes i campanyes per a desprestigiar els propietaris

barrots i les eixides d’emergència estaven, una vegada més, bloquejades

d’aquella ratera que va acabar amb la vida de 123 dones i 23 homes. Sam i Isaac van ser condemnats

.

per assassinat no premeditat i obligats a pagar 75 dòlars a la família de cada víctima. Però com si

Si creiem amb forces obscures podríem dir que un grup de bruixes o mags va conjurar la lluna contra

128

129

IV - LLUNA MINVANT la població de Dakha, ja que cinc mesos més tard, el 24 d’abril de 2013, quan les ferides de l’incendi començaven a cicatritzar, un fort soroll s’iniciava en Savar, un barri que se situava a la perifèria.

Havia caigut l’edifici Rana Plaza dies després que les treballadores i treballadors es queixaren pels profunds clivells que hi havia les parets. 1.134 treballadors i treballadores perderen la vida, i milers de persones quedaren ferides en l’accident industrial més mortífer de l’història de Bangladesh. Durant dies, bombers i voluntaris varen recórrer aquelles ruïnes, sota les quals trobaven cossos sense vida i etiquetes de famoses marques de roba com Mango, Inditex, Primark o Walmart, entre d’altres.

Aquesta vegada, el desastre va ocórrer massa lluny, allà on l’interés dels grans mitjans de comunicació no arriba. No varen haver-hi conseqüències per als propietaris de les grans marques, ni campanyes de desprestigi. La ben filada xarxa de subcontractes era llarga i resistent, els culpables eren, i són, intocables.

Sam Walton deia que si una persona no veu el problema, el problema no existeix, però la Lluna ens recorda que, tot i les nostres diferències, tots som part d’un mateix univers. Qualsevol cosa que afecte una persona directament, afecta indirectament a tots. Àngels Chofre

130

131

IV - LLUNA MINVANT

teníem massa ingressos i no ens mereixíem cap ajuda per a tal efecte. Bé, si no ens toca, no ens toca. Fins ací

E S TA R É D E M A N A N T LA LLUNA?

no hi ha res més a dir.

La cosa ja canvia quan vas assabentant-te que altra gent també ha demanat beques per als seus fills i sí que els les han concedit. Però, com em menge jo açò?

Després d’indagar, i tornar a indagar, i aprofundir en el tema, descobrisc que tot ha de veure amb la renda de l’any anterior, en la qual es poden posar les dades que cadascú crega convenients si no tens feina fixa, i

ESTARÉ DEMANANT LA LLUNA?

així, a l’hora de rebre qualsevol ajuda, tindran sempre totes les paperetes per tal que els toque el premi gros.

Quan ens passen coses que pensem que són

Això és una pràctica superhabitual a este país i a ningú

injustes, és inevitable, en un primer moment,

li resulta estrany, que de tants pocs ingressos puga

enfadar-nos. Això és de persones humanes, i jo estic

viure una familia, tal com s’ha posat el preu de l’oli.

justament en una d’eixes ocasions. M’agradaria fer

Així, quan els senyors de les beques repassen la

pública la situació que estem havent de viure a ma

declaració de l'IRPF veuran que tenen vertadera

casa i que comparteixen també moltes persones.

necessitat de rebre totes les ajudes possibles, pensaran

Este és un article que només té com a intenció traure

”quines pobres persones!” i no els donaran una beca,

a la llum una de les moltíssimes vivències increïbles

sinó que els donaran “la beca”.

que passen a diari i per les quals ninguna persona

“La beca” és una quantitat de diners desorbitada per

que pot meneja cap dit per a poder remediar-la o

a l’edat dels xiquets i xiquetes dels que estem parlant.

reduir, encara que siga.

Són molts, però que molts, euros que segons estes persones tan sabudes van destinades a fi que les

Fa uns anys quan la meua filla va demanar la

famílies paguen els estudis d’un xic que va a l’institut

corresponent beca d’ajuda per als seus estudis

del seu poble i viu a casa dels seus pares. No té despeses

a l’òrgan competent. Se’ns va enviar a casa la

de transport ni ha de llogar cap vivenda. Però, clar,

contestació a l’esmenada petició: no li podien

com a casa tenen pocs ingressos, doncs no passa res!

donar beca perquè l’única referència en la qual es

Se li regalen tots eixos dinerets, va! Que se’ls gaste

basaven per a concedir-la era la renda familiar de

en allò que més s’estime, perquè despeses d’estudis

l’any anterior, i segons estes persones (a qui a partir

no en té cap. I és que els senyors de les beques són

d’ara anomenaré “els senyors de les beques”) a casa

molt generosos, tenen un cor que no els cap al pit. Si

132

133

IV - LLUNA MINVANT després el xicon, suspén dos o tres assignatures no li hem de posar importància. La beca ja estarà

hauríen de fer mirar al més prompte possible.

gastada.

De veres els sembla correcte el repartiment que estan fent dels recursos de tots? Que no han de

Així passem tres anys a ma casa. I clar, indefensió total. Quan arriba l’hora d’anar a buscar-li a la meua

donar-li comptes a algun superior? Pel que veig, no…

xiqueta un pis compartit per tal que puga estudiar el seu grau a València, ens apareix una altra igual

Per altre costat, han aparegut a la meua vida uns altres protagonistes als quals anomenaré “els senyors

de bona: després de buscar i més buscar vivenda per a ella, ens trobem amb la sorpresa que si son

dels pisos”. Açò sí que és de jutjat de guarda. Ells poden exigir-me rendes mensuals desorbitades per

pare i jo volem que visca allí perquè li han posat les classes en horari de vesprada i acaba massa tard

vivendes menudes que no estan en les condicions que caldria. Abusen tot el que volen i ningú els

per a anar i vindre cada dia, haurem de gastar-nos tres-cents i bon escaig d’euros només amb el

para els peus. Si se m’ocorre malparlar del preu ofertat, no s’acaloren, perquè darrere de mi hi ha 10

lloguer. A part, haurem de pagar els subministraments, transports i menjar. Total: necessitem cada

persones més fent cua per a quedar-se la vivenda. I damunt no em perdonen que els haja de pagar

mes un dineral. No passa res, tot el món tranquil! Demanarem ara la beca, ja que de segur que estes

juny, juliol i agost encara que no he de gastar el pis, perquè, si no, no me’l guarden.

persones tan preparades i llestes tindran en compte fins l’últim detall i comprovaran que realment necessitem una ajuda per a pagar els estudis a la nostra filla. No poden deixar de donar-nos l’ajuda

Què t’ha paregut, quin percal? Jo respire, respire molt profund, em calme i reflexione: seria molt

perquè tindrem durant uns anys una segona hipoteca. En definitiva, que la demanem i ens tornem a

demanar que hi haguera algú que comprovara si les ajudes als estudis estan realment destinant-se

estampar contra la mateixa paret de pedra dura. Els senyors de les beques contínuen amb les mires

a eixos efectes o més bé a gastar-ho en allò que m’apetix?

curtes. S’han encabotat a comprovar només si arribes o passes de tal o tals altres ingresos. Però, per

Seria molt demanar que si un estudiant demostra que té vertader interés i trau bones notes, se li

l’amor de Déu, senyors meus, serà el mateix que jo tinga 0 euros de despeses per tindre una filla

done tota l’ajuda que necessita per a recompensar el seu esforç i no com a la meua filla que es va

estudiant a que n’haja de pagar 500 cada mes? Vostés han anat a escola i saben contar? Això s’ho

traure el batxiller amb matrícula d’honor i no li ha servit per a absolutament res a estos efectes? A millors notes, no hauries de tindre major beca? No, no tenen res a vore les figues amb les panses, la beca és una cosa i les notes, una altra.

També seria molt demanar que el govern obligara els rendistes de les vivendes a cobrar fins a un màxim de diners i que la renda exigida fora equitativa amb la condició de la vivenda que ofereixen?

Per què he d’aguantar que l’amo del pis que tinc llogat juntament amb altres dos pares no els canvie la cadira que ja estava trencada quan vam arribar o el matalàs del llit que està mig afonat o els sofàs que no poden estar més vells? Li pague prou com per a tindre-ho tot en perfectíssim estat!

Tant demanar seria que els qui tenim fills amb edat d’estudiar poguérem deixar de preocupar-nos per si podrem seguir pagant-los els estudis? Perquè clar, haurem d’estalviar també (no sé d’on), perquè només acaben el grau els has de pagar un màster que, com més car, més bo. Sense Màster pareix que no tingues res important a anotar al currículum…i tornem a començar la roda esta, perquè l’ajuda tan necessària no ens la mereixem segons qui ja sabeu tots.

Pense que allò que he exposat ací no és gens desgavellat. es tracta de regularitzar una situació que afecta per diversos fronts al mateix col·lectiu de gent. Ens està perjudicant moltíssim a les economíes de les famílies amb estudiants.

Estaré demanant la Lluna?

Rosa Corella Torres

134

135

IV - LLUNA MINVANT

R E N À I X E R : E L VA L O R DE DEMANAR AJUDA

Mentre estic a la cua, el cor comença a accelerar-

alguna menjada, ni se’m nota. Per molt que

se. Un sentiment de sobra conegut ja per mi

intente perdre pes, sempre que em mire a l’espill,

s’instal·la al meu interior. Tots estan mirant-me:

continua retornant-me eixe reflex tan odiat per

una i altra vegada veig com la gent m'observa

mi.

i puc veure als seus ulls la llàstima que senten en posar els ulls sobre mi. Eixos ulls que diuen:

De vegades pense que la meua mare vol que

“Pobra Mireia, mira-la, sempre menjant… Com

estiga grossa; sempre damunt de mi per a que

pot ser que no se n’adone del cos que té? Si fa

menge. No entenc com no veu com de grossa

fàstic mirar-la. Grossa… És una bola de greix….

que estic. Ella sempre dient que em deixe de ximpleries, que no estic grossa. És clar, ella em

Eixos pensaments sonen al meu cap una i altra volta mentre aplegue al principi de la cua i

RENÀIXER: EL VALOR DE DEMANAR AJUDA El so dels coets travessen la finestra de la meua

Tanque els ulls i em ve a la ment el 19 de març

habitació. La llum de la lluna que hi entra és

de fa un any.

l’únic que em fa no estar a la més absoluta

19 de març, 7:30 del matí

obscuritat. Gràcies a la foscor de l´habitació puc contemplar la gran quantitat de focs

—Mireia, corre va, que ens esperen al casal per

artificials que il·luminen la nostra ciutat.

anar a la despertà!! —em va dir ma mare des del

Són les dotze de la nit, nit de Sant Josep i les

carrer.

flames han fet presència al meu poble i, una a

—Ja vaig, mare!! —li vaig contestar tot traient el

una, les falles de València van cremant fins que

cap per la finestra un moment mentre anava

sols queden les cendres.

buscant la brusa i les sabates—. Baixe en un moment. Espereu-me i no marxeu sense mi!!

Ja ha passat un any des d’aquell dia en què

En aplegar al casal, ens vam adonar que la

la meua vida va canviar. Un any ple de lluita

gent ja estava fent cua per agafar un got d’eixe

personal, de batalles i de força de voluntat.

xocolate calentet que tan bé senta després de la despertà.

De vegades em pregunte com vaig aplegar a

agafe el meu gotet. L’olor a xocolate m´envolta

Després de l’èxit de desfer-me del xocolate em

però jo no puc baixar la guàrdia; si me'l menge,

sent tan bé amb mi mateixa, la meua força de

continuaré engreixant-me, així que vaig cap

voluntat m´ajudarà a perdre els quilos que em

avant i sense que se’n adonen passe per el

sobren i les properes falles podré lluir com jo vull.

costat d'una taula plena de gots ja utilitzats i el

Passem el matí ballant i divertint-nos amb la

canvie, deixe el ple i n’agafe un de buit. Missió

xaranga. Em trobe esgotada, sense forces, però

aconseguida, m’he desfet del got.

és normal, hem passat tota la semana de festa a la falla i he descansat molt poc. De segur que és

Ma mare en mira amb cara estranyada en

per això.

veure’m amb el got ja buit a la mà. Es queda

I sense adonar-me’n, aplega l'hora de dinar. Una

mirant-me i em diu:

altra vegada la tortura!

—Mireia, ja t´has acabat el got de xocolate?

Em quede pensant i... ja està! Ja sé que fer.

Tan ràpid? —sense llevar de mi eixa mirada acusadora que veig sempre als seus ulls..

—Mare, estic esgotada, he pensat que agafe

—Clar que sí, mare, es que estava famolenca i en

el dinar, vaig cap a casa, dine allí i em gite un

res me l´he begut.

poquet. Així que ens veiem sobre les set per anar a la cercavila!

aquella situació. No entenc com jo, una persona

—Vinga, Mireia. Vine, que anem a pel xocolate

que sempre havia sigut forta, valenta i molt

i veuràs que bé que ens senta —em diuen la

segura de si mateixa (o això pensava jo), havia

meua colla de la falla que han aplegat abans

estat immersa en el fons d’un pou sense ni tan

que jo mentre m’agafen pel braç i no em deixen

sols adonar-me d’allò que estava passant.

altra opció que seguir-los.

136

vol i no em veu realment.

Ma mare no dona crèdit al que dic, però opta per callar i jo em sent molt malament per dir-

Ma mare em mira de nou d'eixa manera

li una mentida. Últimament està pendent molt

peculiar en què em mira últimament, però no

del que menge. No entenc per què, sols ha de

li done opció a rèplica: agafe el plat i me’n vaig

mirar-me per a veure que, encara que em bote

ràpidament.

137

IV - LLUNA MINVANT —Mireia, filla, es pot saber on estaves? Estava esperant-te per a la cercavila i no has aparegut!

—Mare, és que m’he quedat dormida. Ja saps que estic esgotada de tanta festa...

—Mireia, no tinc clar que estigues esgotada de En aplegar al cantó, gire el cap enrere i ja no estic al seu camp visual. Mire al meu voltant i veig un contenidor, l’òbric i em desfaig del plat.

Quina satisfacció! Prova superada! A poc a poc ho aconseguiré, em dic a mi mateixa mentre em veig reflectida a l’aparador d'una botiga del barri. I, com sempre, la imatge que em torna em provoca angoixa: eixos quilos han de desaparéixer.

Sona el despertador. Són les set de la vesprada i còrrec a vestir-me per poder anar a

fer

l'última

cercavila,

però em quede parada a la porta pensant en allò que hi ha després de cada

cercavila:

xocolate,

xurros, ensaïmades...greixa... calories...NOOOO!!!

No

puc

anar-hi!! Així que torne enrere i em faig la dormida per si ve ma mare a cridar-me.

Ara sí, ja són les nou de la nit i no puc perdre’m la

cremà infantil, així que em pose a córrer i aplegue justet, la falla ja està presa per les flames.

Ma mare em busca i, en veure’m, la seua cara és 138

un poema.

tanta festa. Jo més bé diria que de no menjar! — Mare, no digues animalades! jo menge un

—Però, què dius, mare!! Jo estic perfectament!!

muntó. No veus com estic?

No em passa res!! —dic mentre intente arrancar-

Ma mare no té temps per replicar-me perquè en

me les vies del braç perquè no passe l'aliment

eixe moment, salvada per la campana. Aplega

que m'estan subministrant.

la meua amiga i em diu: “Va, Mireia, anem a la

—Mireia, per l'amor de Déu, estigues quieta. No

falla gran que en no res la cremen i hem de fer-

veus que estàs matant-te de fam??

nos fotos”. I de nou ja tinc excusa per a no sopar!!

—Però, què dius, mare?? Eres tu qui no em

Prova de nou superada.

veu! Faig fàstic de veure de tan grossa com estic! Mira’m!!! —li vaig dir llevant-me la bata de

I ara sí, ja són les 23:45h, a minuts de la cremà i

l´hospital i reflectint-me a l'espill que tenia a

ací estic, envoltada de tota la gent de la falla tot

prop. Però el reflex que em va tornar l'espill em

esperant per a cremar-la i jo, comence a notarme

va deixar amb la boca oberta: era jo, o el que

marejada...

quedava de mi...

—Mireia, per favor —em suplicà ma mare

Comencen els focs d´artifici i cada vegada sent

plorant—. Com pots dir que estàs grossa? Si

més lluny els petards. De sobte, el meu voltant

peses 35 quilos. Estàs matant-te i necessites

comença a fer-se negre...negre...i ...

ajuda, jo ja no sé com ajudar-te. Per favor, fes-

Òbric els ulls i sols sent una màquina que xiula.

ho per mi...

Desconcertada alce un poc el cap. Estic envoltada de cables i tinc al meu braç una via

Tot girant de nou el cap fins a l’espill i mirant

per la qual ix un tub que va a una bossa penjada

la persona que es reflectia no podia creure que

que posa aliment.

eixa persona que pareixia un esquelet fos jo.

En eixe moment em vaig adonar que tenia un

—Mama...

problema i necessitava ajuda.

—Mireia, filla, a la fi has despertat —em diu ma mare abraçant-me i plorant—. Quin ensurt que

—Mare, per favor, ajuda’m!!

ens has donat...

—Però, què ha passat? Per què estic a l´hospital?

Va vindre una ambulància a per tu i t´han hagut

—Filla meua, vas perdre la consciència a la cremà.

d’ingressar. Estàs deshidratada i malnodrida.

139

IV - LLUNA MINVANT EN L’ACTUALITAT Ja han cremat les falles. Ara en l´habitació de l’hospital on continue ingressada sols queda el reflex de la lluna que entra per la finestra. Els meus pensaments deixen el passat per a centrar-se en el present.

Gràcies a eixe crit de “mare, per favor, ajuda’m” que vaig fer fa un any, a l´hospital he aconseguit eixir del pou en què vaig estar immersa i que quasi en costa la vida.

Ara me n’adone que les mirades de ma mare en aquell moment no eren de fàstic perquè em trobava grossa, sinó tot el contrari, era preocupació de veure’m morir a poc a poc...

No ha sigut gens fàcil poder admetre sense por que tenia anorèxia. Ha sigut un camí llarg i dolorós.

He lluitat durant tot aquest any contra les ganes de vomitar, d’amagar el menjar... Però gràcies als professionals que no m´han soltat mai la mà he aconseguit adonar-me'n que estava matant-me a poc a poc.

Espere poder tornar a la meua vida ja en breu. Els meus metges en diuen que ja estic recuperada, que allò més important ho he fet, que es admetre que tinc un problema i posar de la meua part per a solucionar-lo. Si d’alguna cosa n’estic segura és que HO ACONSEGUIRÉ!!

Ana García Peiró La història de Mireia, encara que fictícia, és el reflex del que els ocorre a moltes xiquets i xiquetes de la nostra societat.

Desgraciadament, els cànons de bellesa implantats fan que, any rere any, més persones caiguen tant en l'anorèxia com en la bulímia. Tant de bo algun dia puguem veure als mitjans de comunicació que els estàndards de bellesa s'ajusten més a la realitat de la nostra societat per a intentar que tants i tants joves no arriben al punt de morir de fam per poder entrar en eixos cànons.

140

141

Cendra Sota la llum esvaïda de la lluna plena mirava com es cremava la falla. El rostre se li il·luminava de forma intermitent amb la resplendor de les flames i va esbossar un lleu somriure ple d’enyorança en recordar la seua amiga. Aquelles falles serien les primeres que no compartirien juntes la tradició de veure cremar la falla. Els colors del foc es reflectien als seus ulls que bramaven de ràbia. El ninot d’un polític valencià començava a traure fum i semblava un dimoni a les portes de l’infern. Va apartar la mirada del ninot i va intentar trobar consol en la llum de la lluna. Brillava amb més intensitat, com si volguera recordar-li que, malgrat la distància, sempre estarien connectades pel record de la seua amistat. Notava la calor de les flames que cremaven amb la mateixa força amb què bategava el seu cor. Una llàgrima li va redolar galta avall mentre veia la falla desfer-se. Ara sols s’endevinava el braç del ninot del polític que ja estava a punt de desaparéixer sota la cendra, aquell polític que havia fet desaparéixer la seua amiga sota el fang.

Melanie Puig

I - LLUNA NOVA

LLUNA DE SEDA

Lluna de seda Tot i els dies que havien passat, encara no l'havia soltada: la va agafar al vol i no pensava deixar-la caure. Era molt especial per a ella, l'havia somiada durant anys, havia lluitat per ella dedicant-li moltes hores i esforç, fins a aconseguir-la, i no estava disposada a perdre-la. Juntes esperaven complir un somni, anaven a empendre un camí esperat durant anys que estava a punt de començar, en el qual tot era il.lusió, espectació, nervis i sentiment. Desitjava que arribara el dia marcat per a poder-la presentar a tothom, per a lluir juntament amb ella pels carrers del poble. Li agradava tant! ………..

Entre les mans notava el seu tacte i s'esforçava per tal que aquella força que l'arrossega, no sabia cap a on, no li la llevara de les mans. De sobte, només hi havia silenci i no sabia on estava, sols que ella encara estava allí, banyada, bruta i arrugada entre els seus dits… La seua seda somiada, anomenada “seda Lluna”, la que cada nit contemplava abans d'anar a dormir, la que havien creat amb els seus colors i fils preferits. Aquella amb la qual seria, per fi, la fallera major i junt amb qui va desaparéixer sota el fang i l'aigua que va omplir la botiga on aquell dia havia de començar el procés de convertir-la en vestit, on tots els seus somnis van acabar i on ningú li va dir que era perillós anar. *Per tots els somnis de vida perduts injustament sota el fang!

Pura Palomares

144

145

IV - LLUNA MINVANT UNA LLUM SILENCIADA La Lluna, amb la seua resplendor brillant i constant, és un símbol de llibertat i força silenciosa. Ix cada nit de forma lliure per a il·luminar el negre cel nocturn amb la seua presència majestuosa. Suposa una forta contradicció si la comparem amb la societat patriarcal que ens ha tocat viure, en la qual les dones no podem viure amb la mateixa llibertat. Mentre la Lluna brilla sense por, moltes dones viuen amb l'amenaça constant de ser assetjades, atacades o, fins i tot, violades, si s'atreveixen a caminar soles per la nit o a contradir les ordes o amenaces d’un home.

La Lluna, en el seu viatge solitari cada nit, reflecteix una bellesa única, una llum potent que guia a qui l'observa. Així som les dones, portadores d'una força subtil però poderosa i que pot canviar el món.

En una societat que constantment ens exigeix complir amb estàndards de bellesa i comportament, poques vegades se'ns permet brillar de manera autèntica. El masclisme imposa normes sobre com hem de ser, vestir, actuar i viure, limitant en moltes ocasions la nostra llibertat.

La Lluna, amb la seua independència, es converteix en un símbol del que les dones haurien de poder ser: lliures i sense por de ser ben visibles.

No obstant això, encara que la Lluna brilla amb llum pròpia, la seua visibilitat està influenciada per la Terra, que l'eclipsa i fa que limite la seua esplendor. De manera semblant, la veu de les dones ha estat històricament silenciada i opacada. El masclisme sempre ha intentat aoagar la llum femenina, relegant-la a l’àmbit domèstic, a un paper secundari en la societat. El masclisme és l'ombra que tapa la Lluna i fa tots els possibles per a furtar a les dones el seu protagonisme i autonomia.

Però, així i tot, la una segueix sent un far, un bonic recordatori que la llum és capaç de travessar totes les ombres. Actualment, les dones, tal com la lluna, continuen brillant malgrat els intents d'opacarles. Les veus feministes s'alcen desafiant les estructures de poder i demanant allò que els correspon: llibertat, respecte i igualtat. És hora que la societat deixe de tindre por de la llum de la Lluna, de la mateixa manera que temen el poder i l'autonomia de les dones. La Lluna mai es detindrà, segueix el seu cicle incansablement. Les dones també han de tindre la llibertat d'avançar, de caminar soles per les nits, de ser qui realment són sense el pes d'un món que encara les mira amb menyspreu. Perquè, al final de tot, tant la Lluna com les dones tenen dret a brillar sense por ni limitacions.

146

Fabiola Ripoll Vercher

147

IV - LLUNA MINVANT Marcats per a sempre L’abraçada més forta i protectora que una mare pot donar-li a la seua filla no evita que un calfred carregat de pànic recórrega tot el seu cos. La xicoteta Anna s’aferra a la vida entre els braços i els besos de la seua mare. Està completament banyada i tacada de fang, no para de tremolar, tot i estar tapada amb una manta que els ha llançat el veí, té els peus humits i ha perdut les sabates en una de les trombes d’aigua que ha assolat la seua casa. Abraçades han aconseguit escapar del fort corrent d’aigua i es refugien de la tragèdia en el terrat més alt de la casa familiar.

Amb tan sols 7 anys, Anna ha descobert que el silenci pot ser extremadament aterridor. Passen els minuts i les hores i tot continua igual: no entenen què ha passat. Esperen atemorides l’ajuda que les trasllade a un lloc segur. La seua llar ja no ho és, se senten totalment indefenses enmig d’una obscuritat inquietant, tan sols trencada per la resplendor de la Lluna, testimoni inequívoc de la desolació més absoluta. En qüestió de minuts ho han perdut tot, menys la vida…

Miraculosament, també la va salvar la jove que es va quedar enganxada durant hores a un arbre.

En un exercici de resistència descomunal, va aguantar estoicament tots els embats de l’aigua mentre veia espantada com el corrent arrossegava persones, cotxes, troncs i tot tipus d’objectes pel seu costat. Un miracle com el del bebé de pocs mesos que una jove va salvar junt a la seua mare i que durant hores van protegir i cuidar en una maleta com a bressol improvisat.

També improvisada va ser la idea de Núria d’anar a l’Ikea aquella vesprada. Al voltant de les 18:30 hores, quan tornaven de la universitat ella i el seu nuvi per la V-30, va recordar que necessitava comprar uns utensilis per a la cuina. A ell no li apetia gens, volia tornar a València com més prompte millor, però Núria no acceptava un no per resposta. Després d’una xicoteta discussió, ella se’n va eixir amb la seua com quasi sempre i als pocs minuts estaven ja estacionant 149

IV - LLUNA MINVANT al pàrquing de l’Ikea. La seua insistència els va

avisava de l’emergència. A les 20:11h… “Araaaa?”,

ment les traumàtiques primeres hores en què la Lluna era l’única llum entre tanta foscor i l’única

salvar la vida.

van pensar tots ells quan l’aigua, en molts

que en les primeres nits els oferia protecció entre saquejos, plors i el desconcert més absolut.

Tots ells donen gràcies cada dia per haver

casos, ja arribava a més d’un metre d’alçada.

Poc després del succés, la meua feina em va portar un dia a Paiporta, un dels municipis més afectats

sobreviscut. Aquell fatídic dia, el maleït dimarts

L’avís arribava tard, molt tard. La impotència

per la DANA. Unes dones observaven molt emocionades un gran eucaliptus que havia aguantat

29 d’octubre, més de 220 valencianes i valencians

s’apoderava dels barris afectats, completament

dempeus en el bell mig del barranc del Poio. Em vaig acostar per a preguntar-les com era possible

van perdre la vida a causa de la DANA. “Et vull,

arrasats per la riuada. Massa coses van fallar en

que l’eucaliptus estiguera intacte entre tanta desolació. Em van explicar que l’arbre tenia ja 145

Laia”. És l’última cosa que va poder dir-li Xavier a

una tragèdia en què s’hagueren pogut salvar

anys i que les seues fortes arrels havien resistit també els embats de la riuada del 1957. Són motius

la seua dona abans que la telefonada es tallara.

moltes vides humanes i que ens marcarà per a

suficients perquè l’eucaliptus de Paiporta s’haja convertit en tot un símbol d’esperança i de fortalesa

sempre.

per a la reconstrucció.

La riuada el va agafar dins del cotxe quan eixia

Mesos després, els pobles afectats encara

de treballar d’una de les fàbriques del polígon

estan molt lluny de recuperar una ínfima part

De sobte, la conversa de les dos dones va donar un gir inesperat. “Enguany no en tindrem, però

industrial de Catarroja. Es dirigia cap a casa,

que s’assemble a la normalitat de les seues

almenys estem ací”. Sí, es referien a les Falles.

cansat després d’una dura jornada de treball,

vides abans del tràgic 29 d’octubre. Vivendes

I és que mesos abans les dos amigues gaudien, des del mateix punt, de les mascletades que a

però feliç perquè anava a abraçar els seus fills.

destrossades, negocis arrasats i cors marcats per

Paiporta es tiren dins del mateix llit del barranc del Poio. L’alegria de la festa, el so ensordidor i l’olor

Malauradament, no ho va poder fer…

a sempre. Com un malson que es repeteix cada

de pólvora havien sigut engolits pel fang i la destrucció. Com canvia la vida…

I vos podeu fer a la idea de com de dramàtic ha

nit, per als afectats és impossible esborrar de la

Les Falles formen part de la identitat i l’imaginari valencià i sempre les tenim presents. Ni en la

de ser deixar enrere a la persona que estimes?

tragèdia més gran ens en podem oblidar.

Per solidaritat, aquelles setmanes s’havia

En esta tragèdia, la realitat va ser més colpidora

de parar i estar on més ens necessitaven.

del que ens podem imaginar. Maruja es va haver

I així ho vam fer. Per les víctimes, i per tot

d’acomiadar sobtadament del seu marit Antonio.

el poble valencià. Una vegada més, les

Les llàgrimes encara continuen al seu rostre. Ella

Falles de Tavernes i els seus fallers i falleres

va poder pujar al pis superior per a escapar de

vam estar a l’altura: llevant fang, cuinant

la riuada, però ell, malalt i sense mobilitat, no es

i portant queviures a les poblacions, fent

podia menejar del llit situat en la planta baixa.

donacions solidàries, etc. On ens han

L’aigua va arribar fins a quasi dos metres.

necessitat, allí hem estat.

Com la de Xavier i la d’Antonio es troben centenars

I seguim a la seua disposició. Els pobles

de vides arrancades i famílies destrossades per la

damnificats ressorgiran, és la nostra

major tragèdia que ha colpejat mai la Comunitat

essència i sempre ho hem fet. Costarà,

Valenciana. I també la major vergonya política

molt, però ho faran, perquè la unió del

que s’hi recorda.

poble valencià no té límits. Les falles també tornaran a estos municipis i les

Mentre moltes persones intentaven sobreviure o

mascletades al barranc de Paiporta,

rescatar-ne d’altres, de sobte un fort so estrident

però per molt que passe el temps, no ho

els va espantar més encara. Era l’alarma que 150

"Aquest article ha participat en el Concurs Lletra d'Or de la FdF Junta Local Fallera"

oblidarem. El fang ens ha marcat per a David Vega Vercher

sempre.

151

V

ECLIPSI POEMARI 2025

V - ECLIPSI

Obri els ulls Per a Vicent Palomares Cada vegada per les festes josefines i quan de repent et veig en el teu moment personalitzat trobant-te esclau per mostrar el teu tornaveu, anar en certesa contra corrent, joiosament fidel a les teues paraules.

Obri els ulls, obri els ulls.

A la lluna de València Una depressió aïllada a nivells alts, en veu de tots per tot arreu està.

Situació d’alarma a la nostra comunitat: l’Agència Estatal de Meteorologia ho té controlat.

Els rius plens de canyes i matolls, el seu cabal creix d’una forma brutal, la gent tornant de la jornada laboral: llargs moments amb l’aigua fins als bescolls.

Un desconegut soroll sona en la foscor: Protecció Civil es manifesta a les pantalles; un avís d’infart per al nostre cor: de res serveix, ja són tot onades…

154

El fang protagonista a tots els carrers, però, tranquils, els professors estan protegits!

La resta de professionals són uns guerrers: davant de l’alerta roja no els pot passar res!

Tota una vida de bons records s’amuntega per voreres i carreteres.

Amb llegons, pales i tractors s’intenten esborrar aquests malsons.

“El poble salva el poble”, infinit agraïment, els voluntaris, ferramenta de gran pes.

Davant d’un estat d’extrema emergència, no es pot estar a la lluna de València.

Laura Bosch i Muñoz

Tots podem veure el teu tarannà amb el cos simfònic i ulls espumosos.

Tu en un moment aparent engegues la pacció que desperta el teu alè per poder contemplar amb certesa quan t’amotines i pirateges les paraules.

Obri els ulls, obri els ulls.

No sabria dir quan comença o quan acaba el teu cos simfònic amb un tarannà, i completes un moment sorprenent que el teu cos el reclama.

Tu, com sempre, i amb mirada bruna, joiosament fidel a les teues paraules.

Obri els ulls, obri els ulls.

Serà el teu tornaveu de les paraules, amb la passió que tots poden veure entre esclats del teu cos simfònic, el teu tarannà per poder tornar a veure't una vegada mes, joiosament fidel a les teues paraules.

Obri els ulls, obri els ulls. És el teu moment que obri els teus secrets, quan estem en l’aparent tranquil·litat, amb un bell cop per conjurar amb quatre retalls una claror encesa, un bell somni que obri els teus secrets joiosament fidel.

Obri els ulls, obri els ulls.

Poder trobar l'esperança d’un bell somni poderós.

Tots ho podem veure, el moment que omplis de llum l’horitzó, fantasiar-ho en llibertat aparent, poder retrobar el teu alè, en un moment joiosament fidel.

Obri els ulls, obriiiii els uuulls.

S. Tent

155

V - ECLIPSI

ERES TU

Només una estrela

Eres tu qui em mira, nit rere nit.

Eres tu qui m’escolta quan més trista estic.

Perquè quan més et necessite, més a prop et tinc.

Eres la llum, el color i l’esplendor, a qui tothom espera, quan ja no hi ha quasi claror.

Què em diries aquesta nit si et baixara una estrela?

No la més gran ni la més lluenta, sinó una simple i petita estrela.

Tots volen tocar-te, tots volen baixar-te.

Però, saps que és el que més ens agrada? És el teu reflex, tant siga en l’aigua, en un mirall o en els ulls d’un enamorat.

Seria un regal, seria teua.

Semblant a mil més, però diferent en essència.

Perquè sé que eres tu aquella que, nit rere nit,

Si jo esta nit

em mira, m’escolta i em fa molt feliç.

et baixara una estrela, voldries les altres mil?

O sabries valorar que l’única que et vol és aquesta?

Laura Martínez Merenciano

Llum Ripoll Corella

156

157

V - ECLIPSI

Udol S’ha fet de nit de nou, he estat esperant aquest moment, contant les hores i minuts per tal de poder tornar a veure’t.

Tan gran i bonica, tan imponent.

Llunàtica

sempre present, tan misteriosa…

No importa estar de mala o bona lluna, ni pretendre agafar la lluna amb les dents, pot ser que sigues capaç de demanar la lluna o quedar-te a la lluna de València.

T’observe en silenci, sempre sembla la primera vegada: descobrisc alguna cosa nova, un matís…

Siga lluna minvant, nova, plena o inclús lluna creixent…

Tan a prop i tan lluny, tan a la mà, inabastable, tan inabastable.

Que ningú t’eclipse mai, encara que et prometa la lluna.

Que la vida siga com una lluna de mel.

Laura Bosch i Muñoz

158

Et veig cada dia, però no aconseguisc arribar a tu.

Pense que et conec, però sempre queda una part oculta.

De vegades pense que amb observar-te, en tinc prou, però vull més: mai és suficient, tant de bo fos suficient…

Vull recórrer cada cràter, aquelles parts més boniques i aquelles que no ho són tant,

però formen part de tu, i tal volta són les que et diferencien de la resta i et fan més real.

No sé si és curiositat, si és amor.

Sé, certament, que em dona llum i fa el camí més fàcil, veig més accessible la vida.

Però en moments d’apogeu, sent el contrari: soledat.

I em torne un llunàtic, tal volta ho soc…

Amiga de mars i oceans, d’atracció incontrolable.

Amb la teua presència m’agite, cresc, em remoc, i amb el teu silenci còmplice, respire.

D’on ix el coet per a arribar fins a tu, acompanyar-te en el teu camí el·líptic, perdre’m al teu cos i poder dormir, somiar?

Et mire fixament, hipnotitzat, i com un llop udole per a fer-te veure que estic ací.

Paco Juan Ferrando

159

V - ECLIPSI

Encís de lluna La lluna que passava en el meu vogar celeste, a les formes i gestos quan naix la primavera.

Si la llum de la lluna m’enfosquí l’ànima per poder mirar entre confidents d’anhels nocturns, si el meu cos m’ho permet aniré per un desig quan el seu pas lluïa sobre les llises corbes del pensament.

Somiaré amb un fanalet per sentir el murmuri plàcid, moment que pot trobar estels en els ulls del carrer.

De vegades, quan la joia dels astres m’ompli els ulls, m’embruixa el pensament tot mirant una mitja lluna.

Descobrir per molt que el nostre pensament alce el vol, per contemplar i trobar on s’estenen estels de llum i mel.

Hem dibuixat els núvols del nostre embruix amb la llum de lluna per banyar el rostre dels records i retrobar la lluminositat tot esperant el meu vogar celeste.

I FINS I TOT LA LLUNA ET DONARÀ L’ESQUENA Assumiràs feina i maldecaps, i seràs per sempre antagonista.

Et perseguiran quatre neguitosos -sempre a la contra, sempre reMUgant-.

Criticaran que te n'has anat i que no has acabat de netejar allò que ells també han estat embrutant.

Seràs treballador a mitges, criticat amb ànsia inhumana.

Tot i que a la cara, tot somriures, et xiularan contínuament les orelles.

No podràs ni girar-te d'esquenes per por que un grapat de miures famolencs i sense pietat

t'estisoren la pell a tires, enutjats per algun afront que ignores que has comés abans.

Assumiràs que la humanitat mai canviarà, que han vingut pandèmies i se n'han anat, que hem promés ser millor persones, ajudar a qui és el nostre ‘igua’l...

Però, també hauràs d'assumir, per imperatiu empíric i provat, que en aquest regne animal el gos sempre ix guanyant.

Júlia Palomares

S. Tent

160

161

V - ECLIPSI

Lluna de mel

Sols poesia

“Sí, vull”, comença un nou camí, una trentena d’apassionades nits, una temporada plena d’intimitat, beuratge d’hidromel per a obrir sentits, mandat celestial per a potenciar la fertilitat.

Sols puc donar-te poesia quan caiga la nit i brillen les estreles.

O sota el sol, davall d’un cel ras, xopats amb l’aigua de la tempesta.

O ben endins, a la mar.

Un llarg viatge cap a la felicitat, en tot moment junts de la mà, agarra’m fort durant la tempesta i no em soltes davant les novetats, cosa promesa siga atesa.

Només puc donar-te poesia, si la vols acceptar: no escriure més rimes que per als teus ulls clars.

Sempre un llistat de llocs per a visitar, com una mirada envers l’infinit cel, ens hi va la nostra vida.

Que totes les nits siguen de noces i que totes les llunes siguen de mel!

Sols puc oferir-te poesia, ni diners, ni joies, ni regals, car que només soc ric en allò que estime, és a dir, versos lliures i blancs.

Llum Ripoll Corella

Laura Bosch i Muñoz

162

163

V - ECLIPSI

POESIA DE LA DULA A la llum de la Lluna La Lluna brilla en la nit de marbre mentre el foc encén la ciutat, les flames dansen amb l'aire fred i l'ànima de les falles, viva i encisada, crema els somnis d'una fallera emocionada.

Amb la llum de la Lluna la festa es desperta, els coets esclaten com estels perduts i els rostres somriuen entre l'escalfor, perquè sabem que en cada flama es renova la màgia d'una tradició que mai mor.

mentre les falles, plenes de color, ens ensenyen que cada fi és un començament, que el cicle de la vida és un ball entre el cel i la terra.

I així, sota la Lluna, el poble es transforma, en un crit de foc que ressona en cada cor, en què la festa es fon en flames d'esperança, i la Lluna, en silenci, observa tota la seua esplendor.

La Lluna, guardiana de secrets antics, es mira en el foc que consumeix la il·lusió,

Esta poesia és sobre mi perquè a mi m’agraden les falles i les falles em representen a mi i a la vida perquè m’encanten.

M’encanta tirar coets, veure com munten la falla, fer sopars i xocolatada i les activitats per als xiquets.

M’agrada molt el playback i també que totes les persones adultes de la falla són carinyoses i pareixen família meua.

Nerissa Sabater Pareja Per això i per moltes coses més, les falles són la millor cosa que ha existit mai en l’existència.

Roger Català Puig (9 anys)

164

165

BLANCA LLUNA Blanca lluna, llunyana, freda i pàl·lida lluna, sabries tu dir-me per què t’escric ?

Sabries dir-me per què et busque sempre a dintre de la nit?

Per què no ets consol ni abric?

Blanca i ferma lluna, tu alguna vegada m’has escrit?

Has guardat les meues fotos a una capsa i has maleït no poder estar amb mi?

Blanca i dolça lluna, et recordes de mi?

De les fredes nits d’estiu i del caliu del matí?

Del món que juntes vàrem construir?

Blanca i cruel lluna, que et vaja bé a l’immens cel buit, i tant de bo, algun dia, tu també t’oblides de mi!

Llum Ripoll Corella

VI

LLUNETA I LA ` MISSIO ` D'ANIMALIA

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA

INTRODUCCIÓ

Introducció: Tot va començar la nit del 19 de març de 2024, quan encara es podia notar l’olor de pòlvora de les cendres de la que havia estat la nostra falleta infantil.

Un grup de “dulerets” i “duleretes” envoltaven aquell cercle de cendres, quan de sobte, des del cel, una lluna captivadora va començar a reflectir-se sobre les xicotetes pedres de colors que restaven sobre les cendres. Les pedres lluminoses captaren l’atenció del grup, i els més atrevits no dubtaren a agafar-les.

—Joan, guarda-les ací —va dir Adriana mentre buidava una caixa de coets per a poder guardar-hi les pedres.

A poc a poc van anar recolectant totes les pedretes de colors i dipositant-les a la caixa de coets: una roja, una altra verda, una xicoteta blava i, quan van posar l’última, la de color groc, de sobte aquella caixeta es va tancar amb força. Els xiquets començaren a sentir que el sòl tremolava i la lluna es posava a il·luminar-se intensament. Alguna cosa estava passant. En un no res, el fred s’apoderava dels seus cossos i una llum que baixava del cel va engolir els xiquets i les xiquetes que estaven vorejant les restes de la falleta.

—Què ha passat? On estem? —preguntava Joan mentre observava el seu voltant.

—Benvinguts i benvingudes a Animàlia. Soc Lluneta i heu sigut escollits per a acomplir una missió en aquest món.

—Està parlant-nos la lluna? —Adriana no s’ho podia creure…

—Sí! Vosaltres em coneixeu com la Lluna, però per als que em coneixen de prop, el meu nom és Lluneta. Abans de contar-vos quina és la vostra missió en el món d’Animàlia, m’agradaria saber els vostres noms.

171

CENS INFANTIL DE LA DULA

A-F PAU ALCANTARA BORRÀS

ABRIL BRINES PACHÉS

SALVA ALMIÑANA CUEVA

LEYRE CAMARENA GRAU

TRIANA ALTUR PAREJA

JULIÀ CAMPOS GUIRAO

LUCIA ALTUR SANZ

CARLOS CANO ALTUR

ALEXANDRA ALTUR SOLANES

CELIA CANO ALTUR

NAYARA ALTUR SOLANES

ROGER CATALÀ PUIG

ALEXANDRA ÁLVAREZ GRAU

ARYA CAVA JULIAN

EMMA ÁLVAREZ MARTINEZ

AINHOA CAVAS CAMARENA

PABLO ÁLVAREZ MARTINEZ

PAULA CAVAS CAMARENA

EIRA ANDRES AUSINA

JOAN CERDÀ ALMIÑANA

EROS ANDRES AUSINA

JAVIER CLEMENTE TALENS

ÓSCAR APARISI TARIN

ANNA CLEMENTE TUR

IKER ARLANDIS AGUDELO

ALEIX CLIMENT CANET

ADRIANA ARMENGOL CISCAR

AMAIA CORELLA ARLANDIS

JOSE ARMENGOL CISCAR

MARTINA CORELLA ARLANDIS

AITANA ARTÉS CARAVACA

YUREIMA CORTES LLACER

DANI AUSINA BATALLER

LOLA CREMADES ALMIÑANA

PAU AUSINA BATALLER

IRENE CREMADES ESCAMILLA

ABRIL BELTRÁN CANO

NAYARA CRESPO ZANON

NICO BELTRÁN ESCRIHUELA

DAENERYS CRESPO ZANÓN

EMMA BENAVENT PORRO

ALEXANDRA CRISTOBAL HERRERO

MARCOS BENAVENT SELFA

BERTA DE LA CALLE FORNAS

MAR BLASCO BARRES

NECO DE LA CALLE FORNAS

NIL BLASCO ESTRUCH

NADIA DE LA ROSA CREMADES

POL BLASCO ESTRUCH

AINHOA ENGUIX PEREZ

GALA BLASCO VILAPLANA

PAULA ESCANDELL BORRÀS

MARIA BOLO MUÑOZ

CANDELA ESCRIHUELA MARTÍNEZ

MARTA BOLONIO ESCRIHUELA

AINA ESPÍ BENAVENT

PAULA BOLONIO ESCRIHUELA

XAVI ESPÍ BENAVENT

AINA BONO WANG

MARC FERNANDEZ MARTINEZ

JUN BONO WANG

ADARA FERRANDO GUIRAO

MARIA BONONAD GARCIA

PAULA FERRANDO SANCHEZ

NAIARA BORRULL FERRANDO

PAU FERRERES ESCRIVA

PAULA BRINES CARDONA

SALVA FERRERES ESCRIVA

VALERIA BRINES CARDONA

CLAUDIA FONS MAHIQUES

F-R

S-Z

NEREA FONS MAHIQUES

MARTINA LLINARES ESCRIHUELA

VALERIÀ SAIZ SIFRES

CLARA VERCHER JUAN

LOLA FONS RUIZ

ALEXA LORENTE CASTELLBLANQUE

VERA SAIZ SIFRES

MARTÍ VERCHER TALENS

RODRIGO FONS RUIZ

AITANA MAGRANER GARCIA

GUILLEM SANSALONI VERCHER

ADRIANA VERDÚ GONZALEZ

MAR FONSECA PALOMARES

ISIDORO MARTINEZ PERIS

ENZO SAPENA SANCHEZ

IGNASI VERDÚ PERIS

IRIS GALBIS LLACER

ELSA MELO DIAZ

ALEX SELFA PONS

JÚLIA VERDÚ RODRIGO

DANI GARCIA RODRIGUEZ

GISELA MINGUEZ MARTI

CORAL SELFA PONS

JOAN VIDAL BOSCA

LARA GARCIA SAIZ

JAUME MINGUEZ MARTI

ANDREU SERRA ARTES

CLAUDIA MARIA VIDAL SALINAS

MATEO GARCIA SAIZ

JERONI MIÑANA ALTUR

ADRIANA SERVA GRAU

XAVI VILLACAÑAS COSCOLLÀ

NICO GARCIA SELFA

MARA MIÑANA ALTUR

AINARA SOLÀ CARDONA

GEMMA ZARZOSO VERCHER

CELINA GIL FONS

AITANA MUÑOZ GIMENO

AITOR SOLÀ CARDONA

PAULA GIL FONS

LUIS MUÑOZ GIMENO

MARC SOLANES ALMANSA

HEGOI GOMEZ ENGUIX

EDA MUÑOZ RODRIGUEZ

EIDEN SOLANES CAMARENA

VALERIA GOMEZ ENGUIX

MARTIN NIETO ORTIZ

SALVA SOLANES CAMARENA

MARTA GONZALEZ DELFA

CONNOR OCHOA MERENCIANO

CESAR SOLANES GADEA

RUBEN GONZALEZ DELFA

MARINA OLIVER MARTI

ARIADNA SOLER GIMENO

BRUNA GRANDE CORELLA

NEREA ORENGO FERNANDEZ

LUCCA SOLER SANSALONI

RAFA GRANDE CORELLA

ARITZ ORENGO FERNÁNDEZ

PAU SOLER SOLER

AARON GRAU ARMENGOL

MIA PALOMO RUBIO

EDURNE SOLER ZANON

GAEL GRAU ARMENGOL

NOA PALOMO RUBIO

DELIA TALENS CHORRO

NAIARA GRAU ARMENGOL

PAULA PARDO ESCRIHUELA

DANIELA TALENS MARTINEZ

NASIO GRAU GARCIA

ASIER PAREDES FERRANDO

XAVI TALENS MARTINEZ

NAYRA GRAU GARCIA

NEIZAN PAREDES FERRANDO

LLUC TALENS PERIS

ASIER GRAU IBAÑEZ

YAEL PAREDES ZAPATA

VICTOR TALENS PERIS

IAN GRAU IBAÑEZ

DAIANA PENADES BELENGUER

IRIS TARRASÓ ESTRUCH

AINHOA GRAU LOMAS

JOSE DAVID PEREZ URBAN

AARON TIRADO RODRIGUEZ

NAOMI GRAU MONTEIRO

EMILY PRIMO FERNÁNDEZ

GUADALUPE TORRES GIMENO

LEYRE HERNANDEZ CEREZA

DANIELA PUIG GRAU

ADRIANA TRIVIÑO BO

NADIA HERNANDEZ NAVARRO

CLAUDIA RAYA GRAU

JÚLIA TRIVIÑO BO

CARLA IZQUIERDO GOMEZ

JOAN RIPOLL VERCHER

ABRIL TUR CISCAR

DAVID IZQUIERDO GOMEZ

CARLA RODRIGO CLÉRIGUES

VALERIA VERCHER ALBEROLA

GALA LAPARRA ALMIÑANA

PAULA RODRIGO CLÉRIGUES

ALEXA VERCHER BOLUDA

JULEN LAPARRA ALMIÑANA

ALVARO RODRIGUEZ CANET

DANIELA VERCHER CARDONA

JOAN LAPIEDRA HERNANDEZ

VALERIA RODRIGUEZ CANET

SARA VERCHER CARDONA

JULIA LLINARES ARTES

PAU RODRIGUEZ CORELLA

DANIEL VERCHER CÓRDOBA

ERIC LLINARES ESCRIHUELA

MARTA RUIZ BLASCO

LEO VERCHER GONZALEZ

—Veig que sou un bon grapat de falleretes i fallerets, així que per a aquesta missió tan important escolliré dos representants com a capitans del grup. Mmm… Crec que ja ho tinc! Adriana i Joan, sou els escollits! Vosaltres sereu els màxims representants per a dur a terme la missió que esteu a punt de començar! Voleu dir algunes paraules?

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA

Adriana Servà Grau Fallera Major Infantil 2025 Hola a tots els fallerets i les falleretes!

Estic molt contenta de poder dirigir-me a vosaltres com a la màxima representant infantil de la nostra falla.

Feia molts anys que esperava impacient un dia tan especial per a mi com va ser el de la crida telefònica, en la qual m’anunciaren que havia sigut elegida com a la Fallera Major Infantil de la Falla la Dula per a l’any 2025.

Voldria donar les gràcies als meus pares per a ajudar-me a complir el meu somni. Este any a casa viurem la festa com mai, perquè tant ells com el meu germà Ximo són uns fallers de cap a peus.

Com no, m’agradaria donar les gràcies també a tota eixa gent que treballa de valent per la nostra falla i en especial a les diverses delegacions infantils que fan una tasca realment impressionant durant tot l’any.

Espere l’arribada de la setmana fallera amb moltíssimes ganes i il·lusió i sé de cosa ben certa que les falles de 2025 seran màgiques i inoblidables perquè estareu tots al meu costat, així com el meu president Joan i els màxims representants adults, Carlos i Júlia.

Vos espere sense falta a la nostra plaça per a gaudir d’unes grandíssimes falles!

Adriana Servà Grau Fallera Major Infantil 2025

176

177

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA

Joan Cerdà Almiñana President Infantil 2025

Hola a totes i tots! Soc Joan Cerdà i aquest any 2025 seré el President Infantil de la Falla la Dula, el vostre president!

Vull donar les gràcies als meus pares per haver-me fet faller d’aquesta falla i a la Comissió per haver-me escollit com a President Infantil.

Estic convençut que aquest any serà inoblidable i que tots junts podrem gaudir de les millors falles mai somiades.

I, de segur que, amb Adriana, Júlia i Carlos seran les millors falles de la meua vida.

Anem a per les Falles 2025!

Joan Cerdà Almiñana President Infantil 2025

178

179

Esbós de la Falla Infantil de 2025: “SOS, en perill D'EXTINCIÓ" de Juanjo Salom

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA —Bé, “dulerets” i “duleretes”, aquests són els animals que habiten a Animàlia. Com veieu, hi ha un representant de cada espècie que es troba en perill d’extinció. Aquest món ha sigut creat per a poder dur a terme accions que impedisquen que els animals de la Terra s’extingisquen. I ací és on comença la vostra missió: haureu de passar diverses proves i enigmes que vos plantejaran els habitants d’Animàlia. Totes les aventures que viureu a continuació estan relacionades amb el fet de ser conscients d’allò què podem fer a la Terra per a protegir les diferents espècies que hi habiten.

Haureu d’aprendre molt sobre Animàlia per a poder difondre el missatge, després, a la resta d’habitants de la Terra. Esteu a punt?

—Sí!!!!

—Per a començar, vos contaré un poc sobre Animàlia, i amb versos i rimes haureu d’endevinar de qui parlem. Allà anem!

Ara coneixerem la falleta que aquest any plantarem.

Vos farem pensar una estoneta, amb endevinalles vos la contem!

De la selva, n’és el rei, i està molt preocupat: per molt que aplique la llei, el futur està amenaçat.

Els humans amb egoisme, lluny de trobar la solució, ens oblidem del civisme i això posa trist al _ _ _ _ .

Un fum d'animals trobarem, com el que fa volar la bandera: és una _ _ _ _ que vol que l'ajudem a fer una lluita sincera.

Abraçat a la Lluna el trobem, a la Terra té por de tornar, l' _ _ demana que l'ajudem 182

per poder amb la lluita, continuar.

Mireu com vola la _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ , va controlant la contornada, de vegades se sent desolada en veure tanta terra contaminada.

El _ _ _ _ _ . _ _ es troba pensatiu, enfadat amb l'espècie humana.

Ja fa molts dies que no somriu: no vol cap espècie engabiada.

Els animals han d'estar a la seua llar, sense reixes ni exhibicions, per això el _ _ _ _ _ a la canya ha pujat, perquè ja no vol més presons. És urgent mirar els oceans, on els animals patixen, perquè per culpa dels humans els plàstics els multipliquen.

El _ _ _ _ , que és molt intel ligent, ens demana fent bots per la mar que es no queden sols en intent les mesures per a reduir i reciclar.

Crida ben fort la _ _ _ _ _ _ , allà dins, a l’alta mar.

Plora, perquè té casa plena de deixalles i fem de tota mena.

L' _ _ _ _ _ _ _ , la trompa fa sonar, per tal que tothom s’assabente que ha arribat l’hora d'actuar si no volem que el món rebente!

Els _ _ _ _ _ de la nostra Albufera i la resta dels seus habitants tenen una situació de risc severa, com les terres del seu voltant…

Solucions: lleó, mona, os, rata penada, goril·la, panda, dofí, balena, elefant i ànecs.

183

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA

Però, abans d’introduir-nos de ple en aquesta aventura, vull que veieu una coseta que vos motivarà molt. Adriana i Joan, algunes persones que vos estimen molt han volgut dedicar-vos unes paraules d’estima.

Mireu!

paraules d'estima per a adriana i joan

185

PARAULES D'ESTIMA PER A ADRIANA

Adriana sempre ha sigut per a nosaltres la xiqueta de la família. L'única xiqueta de casa. Després d'un

"Res passa a no ser que tingues primer un somni". (Carl Sandburg)

malson, aplegares a les nostres vides per donar-

Fa molts anys un grup d'amics i amigues amb pocs recursos però sobrats d’il·lusions crearen el

nos eixa alegria i eixa frescor que tota família

que hui és la Falla la Dula. Ha plogut molt d'això, però hui la nostra falla és el que és gràcies a eixes

necessita per seguir endavant. Revolucionària i

persones que treballaren desinteressadament fent realitat un somni.

inquieta, però una dolçor de xiqueta.

Des de 1983 tres generacions de la nostra família han tingut l'orgull de pertànyer a la Dula. Primer,

Tots sabem com de fort has desitjat arribar a ser la

els teus avis, la iaia Pepa i el iaio Ximo; després ton pare i ta mare i ara, tu, la nostra Adriana, junt al

major representant infantil de la Falla la Dula. Bé,

teu germà Ximo.

Tots sabem des de fa anys la il·lusió que tenies per ser Fallera Major Infantil de la Falla la Dula. Sabem tot el que has lluitat, el que has patit i el que has treballat per ser-ho. Tots som conscients que aquest any el teu somni s'ha fet realitat i no saps com de contents que estem de veure't feliç i il·lusionada per representar la teua falla.

La vida és una concatenació d'experiències, d'emocions, d'alegries i tristeses, de moments bons i dolents. Amb el temps ho sabràs. Però, per damunt de tot, estem convençuts que aquest any de Fallera Major Infantil de la Falla la Dula el recordaràs com una de les millors experiències vitals que

finalment ha aplegat el teu moment.

Hui ja podem dir ben fort que la nostra princesa és la FALLERA MAJOR INFANTIL DE LA FALLA LA DULA! Riu, plora, emociona’t, balla... Aquest és el teu any i sols podem dir-te que gaudisques al màxim de cada moment i que nosaltres estarem al teu

una xiqueta de la teua edat pot experimentar. I nosaltres estarem al teu costat gaudint i ajudant-te

costat per a tot el que necessites.

en el que necessites.

IAIA ROSA MARI , TIA LAURA, TIO JOSÉ, TIA ENCAR

No hi ha cap guió escrit aquest any. Sols val disfrutar cada moment, representar la Falla amb orgull i amb responsabilitat, transmetre eixa alegria que sempre has portat al damunt, riure amb les teues companyes i companys però, per damunt de tot, sigues tu mateixa, l’Adriana que tots volem i estimem.

Eres l'aigua que necessitem per viure.

Eres la llum que ens dona claredat.

Eres la flor que es dona un somriure.

Eres la raó de la nostra felicitat.

El camí hui comença, tots ens posem a treballar.

La Dula s’engalana i tots volem disfrutar.

Valenciana guapa i valenta, flor del nostre terme.

Sang fallera en veneta: dulera seràs per sempre!!

T´estimem molt!!

Ton pare, ta mare i el teu germà.

Hola, Adriana!!

El teu somni s'ha fet realitat!!

Els teus cosins volem desitjar-te que el teu regnat siga una experiència inoblidable, que gaudisques molt de la festa i que eixe somriure que et caracteritza no t'abandone mai. Nosaltres, per la nostra part, sempre estarem al teu costat per a tot allò que necessites perquè saps que eres la princesa de casa i t’estimem molt.

Des de menuda sempre has sigut dulera, una gran fallera i millor persona. Sempre has volgut ser Fallera Major Infantil de la Dula i aquest any ho seràs. Ningú com tu gaudirà de la falla com tu ho faràs.

Et desitgem el millor en aquesta nova experiència perquè volem que sàpigues que la teua felicitat, la teua alegria i el teu somriure, també són nostres.

T'estimem, Adriana!!

ADRIÀ, CARLOS I MARC

PARAULES D'ESTIMA PER A ADRIANA

Adriana, quant de temps desitjant-ho i finalment el teu somni ha començat. Des de ben xicoteta has disfrutat d’aquesta aventura amb nosaltres. Primer l’any 2013 quan tan sols tenies 2 anys i, després, l’any 2019. Per això, ara ens toca gaudir amb tu d’aquest any, que de segur serà la millor

Ja ha arribat el dia de la menuda de la família. El 2025 és el seu

manera de tancar el clan de falleres majors infantils de la Falla la Dula a la nostra família.

any!! Quina il•lusió més gran, quin comboi que tenim; és un no parar!! Estem molt orgullosos de tu perquè eres una xiqueta amb

Sabem que ha costat molt arribar fins ací. Quantes vegades han arribat falles i et preguntàvem:

un cor enorme i sabem les ganes que tenies de ser Fallera Major

“Quan et veurem a tu a lloc més alt de tots?”. I tu sempre deies que no tenies clar quan seria el

Infantil. Eres fallera de la Dula des del teu primer dia de vida i

moment. Adriana, ara és el teu moment, la xicoteta de casa ja és la nostra màxima representant

sabem que disfrutaràs de les falles com tu sols saps. Nosaltres

i nosaltres ben orgulloses que així siga. No dubtes que estarem al teu costat donant-te suport

estarem al teu costat en tot moment, acompanyant-te en cada

perquè tot isca a la perfecció i, sobretot, perquè disfrutes de tots els actes.

acte i fent que el teu any siga únic.

Enhorabona, Adriana.

Has sigut sempre una xiqueta alegre i divertida, tant que ens has regalat moments que quedaran

Maria José , Juan, Elena, Joan, Pepa, Belana, Sergio i Maribel

guardats a la memòria com les millors anècdotes. Com oblidar aquelles falles en les quals ens vas demostrar com que t’agrada el xocolate, te’n recordes? Encara conservem la foto de la teua cara

Adriana, després de tanta espera, ha arribat el teu moment. Aquest any li toca a la peque de casa. Als teus iaios, Pepa i Ximo, sols els faltaves tu. Primer va ser Ainhoa l’any 2013, després Júlia el 2019 i ara, l'any 2025, eres tu. Han tingut molta sort de poder veure les seues tres princeses al lloc més alt de la seua estimada falla, la Falla la Dula. Tant ells com la tia Ana i el tio César estarem al teu costat per a tot el que faça falta.

Disfruta de cada moment, que passa molt de pressa, princesa.

De part dels teus iaios, la tia Ana i el tio César

amb un bigot ple de xocolate. A més, no hi ha ningú més artista que tu. Recordes els assajos per a la sorpresa de la tata? Com et vas lluir a primera fila! I això que t’ho vas aprendre tot en una hora.

Adriana, estes falles no et preocupes que tindrem noves anècdotes per a donar i vendre.

T’ESTIMEM MOLT. ENHORABONA!!

Les teues tates, Ainhoa i Júlia

PARAULES D'ESTIMA PER A JOAN En nom de tota la família Sabas, volem donar-te la nostra enhorabona per ser el president infantil d’una falla tan especial com la Dula.

Estem segurs que representaràs la nostra falla amb la mateixa passió, dedicació i alegria que els teus iaios, tios, ties, cosins i cosines. La teua energia i entusiasme són un reflex de l’esperit de la nostra

Joan, des de ben menudet t'hem vist vestit de falleret en tots els actes fallers. Portes les falles a les venes, ja que ta mare, que és una fallera de cap a peus, t'ha ensenyat el món faller des del sentiment, i per això estem segurs que representaràs la teua falla, que tant estimes i t'estima, amb moltíssima passió i dedicació.

família, i sabem que deixaràs una empremta inoblidable.

Et desitgem un any inoblidable i molt especial.

Esperem que aquest any estiga ple de moments màgics, riures i bons records. Gaudeix cada instant

Gaudeix de cada moment i de cada acte perquè

com tu saps! La teua família està i estarà ací per viure el 2025!

el 2025 és teu, és nostre, perquè allí estarem per al que necessites.

T’estimem molt i estem al teu costat en cada pas que dones. Enhorabona de nou, Joan!

Enhorabona, Joan!

Amb tot el nostre afecte, La teua família.

Els tios Óscar i Silvia i els teus cosins Neus i Àlex.

Joan, el nostre xiquet… Eres faller des que vas náixer i per fi eres president infantil de la teua falla, una falla molt estimada per tots nosaltres. Ton pare i jo estem superfeliços de veure com a poc a poc estàs prenent-li gust al teu càrrec.

Sabem que ho passaràs molt bé amb la companyia dels “dulers” i les “duleres” infantils.

Gaudeix i viu el 2025, deixa’t portar, nosaltres estarem amb tu per a tot allò que necessites, perquè este és el teu any! Molts besets, t'estimem!

Mamà i papà

PARAULES D'ESTIMA PER A JOAN Aquest és el teu any, un any important. Eres president infantil de la falla que t’ha vist créixer a tu i la teua família. Eres president com el iaio Salva, el tio Salva i el teu cosí Raül, una anella més d’una llarga cadena fallera.

T’estimem des d’abans de conéixer-te, des que sabíem que arribaries. Has sigut un regal per a la

Joan, estem molt contents que aquest any sigues tu qui ens represente a totes i tots, juntament amb Adriana, com a president infantil.

Ens hem criat junts en la falla tirant coets, vestint-nos de valencians, ballant als playbacks… Són moltes aventures les que hem viscut junts i moltes més són les que ens esperen.

Volem dir-te que estarem amb tu per a tot, no només aquest any sinó sempre. Ens tindràs per a tot allò que necessites. T’estimem.

família: tens bondat, eres responsable, complidor i bon amic.

Els teus amics de la falla.

Et desitgem que tingues el millor any faller, que gaudisques molt i sigues feliç.

T’estimem molt!

Els teus avis.

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA

TONI, EL LLEÓ

Un altre dia amaneix a la Sabana i Toni es desperta trist de nou. Fa dies, des que va tindre una xarrada amb el seu avi, que es troba molt preocupat i pensatiu. No para de pensar en cada paraula que el vell lleó li va dir i en tot el que voldria fer per a canviar la situació. Toni és encara un lleó molt jove però des de sempre ha destacat dins d’ell un caràcter atrevit, pacífic i just, que ha fet d’ell un lleó especial des del seu naixement. Tal vegada per això, l’avi el va escollir per a parlar-li dels problemes que amenacen els animals i que poden fer-los desaparéixer. Li va encomanar una tasca confiant que faria tots els possibles per complir-la. Una comanda que s’ha convertit en la lluita personal de Toni. Es va quedar molt sorprés, i va sentir por en escoltar les paraules del vell lleó que narrava la realitat que afecta el món animal. No deixaven de rondar pel seu cap les frases que havia escoltat sobre com, en gran part, per culpa dels humans, els animals estaven en greu perill de desaparició. La destrucció dels hàbitats, la caça il·legal, la sobreexplotació, la introducció d’espècies invasores i el canvi climàtic són les causes principals que posen en perill a algunes espècies i per això Toni li va contar a la seua amiga Martina tot el que l’avi li havia explicat. Martina forma part del grup de nadons que acaben d’arribar a la Dula, ella és la més menuda de tota la falla, és el futur i per això Toni li ha demanat ajuda.

—És urgent, Martina, t’ho demane per favor, has d’ajudar-me a frenar aquest problema tan greu!

—Ho faré, Toni, no tingues cap dubte que duré endavant tot el que em digues per tal d’ajudar els animals a tindre una vida millor.

—Bé, Martina, tan sols vull que m’ajudes a fer que tothom, i sobretot la xicalla, aprenga a cuidar el medi, a reduir, a reciclar, a evitar que milers de tones de plàstics i residus tòxics acaben als mars i oceans. A cuidar els boscos i no tallar cap arbre més. Tot això ens està matant, i els més joves heu de fer-nos costat si voleu un món millor.

—Ho faré, Toni, encara em queda molt per a aprendre de la vida, però vull créixer cuidant i respectant el nostre planeta i totes les espècies que hi vivim.

—Gràcies, Martina! He sentit dir que a la Dula sou un gran nombre de xiquets i xiquetes amb qui, de segur, pots comptar per a aquesta tasca tan important.

—Sí, Toni. No dubtes que farem un gran equip des del qual començar aquest projecte que ens permetrà aportar el nostre granet d’arena. Ja els coneixeràs a tots a poc a poc, ara de moment et presente als qui ens hem incorporat aquest any, els més joves, el futur i el tresor de la Dula.

194

195

EL GORIL·LA ARNAU El goril·la serà el segon habitant d’Animàlia a qui haurem d’ajudar. Què en sabeu d’aquesta espècie?

Sabíeu que els goril·les comparteixen amb els humans al voltant d’un 98% del seu codi genètic? És per eixa raó que s'assemblen tant a les persones. D’ahí eixe gran paregut. Poden viure fins a 50 anys, són herbívors i passen quasi la meitat del dia menjant. Principalment s’alimenten de talls, brots de bambú i una gran varietat de fruites.

Una de les grans curiositats que els caracteritza és que colpegen el seu pit. Sembla que ho fan per a indicar tant a amics com a enemics com de poderosos són, ja que quan més impressionant siga el colp, més força demostren.

Per desgràcia, actualment hi ha caça il·legal de goril·les. I és una de les raons per la qual només queden uns tres-cents seixanta mil exemplars a la Terra. Principalment s’hi troben a l’Àfrica Central.

I ara que ja en sabeu un poc més sobre els goril·les, hem d’aconseguir el primer repte: ajudar el nostre amic el goril·la Arnau a fugir del caçador furtiu. Fixeu-vos bé en quin és el camí correcte i indiqueu amb un llapis el recorregut que conduirà el goril·la a la selva per poder estar fora de perill.

Si marqueu el camí incorrecte, el caçador enxamparà el goril·la. Així que, molta concentració! Ànims!

196

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA

LA BALENA LOLA Lola era una baleneta molt jove. Vivia a l'oceà Atlàntic i cada dia aprenia coses noves, moltes d'elles imprescindibles per a sobreviure amb la seua família. A poc a poc, fixant-se molt i imitant els seus pares, aprenia a menjar tota classe d'espècies marines diminutes. Però a Lola hi havia un menjar que li agradava especialment, les meduses. Li encantaven les meduses i fins i tot es posava nerviosa quan les veia aparéixer. Disfrutava quan les observava nadar en grups i les atrapava amb tan sols obrir la boca i deixar-se dur pels corrents. Per a Lola, les meduses eren una autèntica delícia. Però un dia tot canvià per sempre. Lola feia dies que no atrapava cap medusa, passava entremig d'elles però

que durant un temps ingerira més bosses. Tot i això, tot l'equip sabia i es fustrava en pensar que allò no solucionava res si el món sencer no es conscienciava de la importància d'evitar que els plàstics acaben a la mar.

Lola es trobava millor passats uns dies i, a poc a poc, amb l'ajuda de la seua maduresa aprenia a diferenciar els plàstics tot i que no sempre aconseguia evitar-los. Lola va aconseguir sobreviure però al món moltes balenes i molts altres animals estan morint per culpa dels plàstics que els humans no tractem com caldria. Cadascú de nosaltres podem aportar solucions i ajudar perquè no muiren més animalets al món. Sabeu com fer-ho? Tenim un repte que aconseguir per ajudar la balena Lola a classificar quines deixalles són les que van al contenidor groc. Preparats i preparades? Marqueu amb un cercle els residus que hem de portar al contenidor groc.

no li apetia obrir la boca, no tenia gana i la seua mare ja feia uns dies que se n’havia adonat. Què li passava a xicoteta balena? Semblava que no tenia gens de gana!

Per sort, un equip de gent dedicada a la biologia marina i molt conscienciats amb el fons marí, es trobaven des de feia unes setmanes examinant a fons l'entorn on vivien Lola i la seua família. Havien estat fent un seguiment de diferents espècies i, per desgràcia, també havien dedicat moltes hores a extreure deixalles molt contaminants del fons de l'oceà. Unes deixalles que havien arribat allí per la inconsciència de l'espècie humana.

Milers i milers de tones de plàstic, el principal enemic del fons marí, omplin cada racó del món. Els humans l'utilitzem moltíssim en el nostre dia a dia i la major part acaba contaminant la Terra sencera i posant en seriós perill la vida de molts animals.

Durant els darrers dies, l'equip de biologia va descobrir que és el que li passava a la petita Lola. El seu menjar preferit estava matant-la a poc a poc. Junt a les meduses, es barrejaven cada dia fragments de bosses de plàstic d'un color semblant elles que, a la petita Lola, encara li era difícil distingir.

Ella obria la boca mentre nadava i disfrutava menjant sense adonar-se'n que estava menjant grans quantitats de plàstic que ja omplia gran part del seu estómac i del seu sistema digestiu. Tot açò li provocava un saciament que feia que perdera per complet la gana de menjar.

Gràcies que el voluntariat d'ajuda al fons marí es trobava allí van poder ajudar Lola emprant algunes tècniques per a subministrar-li medicaments però, sobretot, la van ajudar netejant l'entorn i evitant 198

199

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA

Duleretes i dulerets, vos presente a Pol, l’os polar que habita a Animàlia.

POL, L'OS POLAR

—Hola, soc Pol, un osset polar que viu al Pol Nord. Estic un poc preocupat per la meua espècie animal, sabeu per què? Perquè està en extinció. He pogut comprovar que podria arribar a desaparéixer al proper segle si continua l’escalfament als Àrtics. Sabeu d’allò que vos estic parlant?

—No massa! —va contestar un duleret.

—El desglaç dels pols a l'Àrtic i a l'Antàrtida ja és un fet demostrat per la comunitat científica internacional. El canvi climàtic, causat principalment per les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, ha afectat molts ecosistemes. El desglaç dels pols s'accelera. Hi ha evidències que la temperatura dels oceans ha augmentat, fet que podria ser el detonant original de l'aprimament del casquet de gel. La temperatura de la superfície de la Terra també està canviant i afectant l'escalfament. La meua població està entre 22.000 i 31.000 exemplars arreu del món i, per aquestes causes, podríem arribar a desaparéixer.

—Ostres, això és una desgràcia —va dir una dulereta.

—Vos agradaria que vos contara les curiositats que tenim els ossos polars? Vos en puc contar un milió! Estigueu atents que ahí van!

SABÍEU QUE...

1. No som realment blancs?

Els ossos polars tenim la pell obscura tirant a negra i estem coberts de pèl transparent sense pigments. Cada cabell dispersa i reflecteix la llum visible i això fa que semblem de color blanc.

2. Tenim una mossegada més forta que el gran tauró blanc?

Per poder veure quina és eixa exageració, la compararé amb la d’un humà. La mossegada d’un humà és d’11.39 kg/força per metre quadrat. En canvi, la d’un os polar és de 86.83 kg/força per metre quadrat. Una passada!

3. Podem comunicar-nos utilitzant sols els nostres peus?

Cada passa que dona un os polar, les seues potes deixen enrere de sí mateixa una rastrera química perfumada que fa que puga comunicar-se a través d’extensos territoris. Sí, sí, li canten els peus!! Igual

200

que a alguns humans!

201

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA 4. Som capaços de córrer tan ràpid com els cavalls?

Un os polar arriba a una velocitat màxima de 40 km per hora. Sense cap dubte, podria fer una carrera amb un cavall al galop i guanyar-li i tot!!

10. Un os polar va nadar durant 9 dies consecutius?

5. Som invisibles per als observadors amb visió nocturna?

Un os de la meua família va nadar 687 quiilòmetres durant nou dies consecutius. Saps quantes hores

Gràcies a una capa grossa de greix i al nostre pelatge ens mantenim calents quan habitem a les

són? Són 232 hores sense parar!!

gelades superfícies àrtiques. A més a més, aïllem tan bé la calor que som quasi invisibles en visió infraroja. I així, els humans o els altres animals no poden caçar-nos. Som molt llestos!!

Ara que ja sabeu moltes curiositats sobre la meua espècie, us heu adonat que som increïbles?? Però també us heu adonat que estem en greu perill?

6. Els ossos polars tenim tres parpelles?

Així és, tres! La nostra tercera parpella redueix la quantitat de radiació ultravioleta que entra pels

Nosaltres depenem del gel marí per a caçar, descansar i reproduir-nos, però el nostre ecosistema

nostres ulls. D’aquesta manera, ens protegeix de la ceguera de la neu, ja que el reflex de la brillantor

s'està trencant ja que el gel està fonent-se a una velocitat aterradora.

de la neu als nostre ulls ens deixa cecs. Aquesta funció de les parpelles es bastant útil per a nosaltres si tenim en compte el lloc on vivim.

Sols vos demane que ens ajudeu en aquest treball tan important per a mi com per a la meua família.

7. No necessitem beure agua?

Salveu els Àrtics!! Salveu els ossos polars!!!

Ens hem acostumat a viure sense beure aigua ja que la que podem beure està congelada. Així que, gràcies a la reacció química que fa el nostre greix del cos en descompondre’s, obtenim l’aigua que necessita el nostre cos.

8. No ens banyem?!

Els ossos polars tenim dos capes de pell. Els pèls exteriors formen una capa que protegeix la pell interior de banyar-se quan estem dins de l’aigua dels oceans. Després d’un bany, sols necessitem fer una sacsejada ràpida i ja estem llestos per a continuar amb el nostre dia.

9. Tenim la llengua blava?!

Aquesta foto ho diu tot!

203

Ara vos presentaré un animal que va haver de fugir del bosc on vivia ja que els humans van

BENGALA, EL TIGRE

començar a desforestar el seu hàbitat natural.

Li diuen Bengala i va arribar a Animàlia per demanar ajuda.

Però, abans que res, vosaltres sabeu què és la desforestació? De segur que sí, no obstant vos explique un poc. La desforestació és la pèrdua de boscos i hàbitats naturals degut a l'impacte d'activitats humanes o de causes naturals, normalment per la transformació d’eixos boscos en zones d'agricultura i de ramaderia, cosa que perjudica molt els animals que hi viuen en eixa zona.

Doncs bé, vos propose una activitat per a tota la xicalla de la Dula, que sé que esteu molt conscienciats amb el medi ambient.

Què vos sembla si cadascú de vosaltres planteu un arbre, un arbust o una planta? Podeu fer-ho on vulgueu: a la muntanya, a l'hort dels iaios, al terrat de casa...

Quina alegria tindrà el tigre Bengala quan veja tot el que heu plantat. De segur que es posa molt content!

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA

206

207

208

209

gerard, el gepard

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA

Sabíeu que el guepard és l’animal més ràpid de món? Pot arribar a córrer fins a 100 quilòmetres per hora. Quina barbaritat!

15 km/h

20 km/h

25 km/h

?

El guepard és un animal carnívor, és a dir, s’alimenta d’altres animals. La seua capacitat de córrer molt ràpid li permet caçar gaseles, una de les seues espècies preferides per a alimentar-se’n.

No obstant, no tot és fàcil per al guepard ja que hi ha un depredador del que no pot fugir: els humans.

Quina llàstima! Sembla que hem perdut les dades de la bicicleta supersònica! Podríeu calcular a quina velocitat va aquest vehicle? Sols sabem que, qui ens l’ha deixada, va aconseguir anar de

Els assentaments humans i el comerç il·legal amb la pell dels guepard ha fet que aquesta espècie es

Tavernes a València (una distància de 60 km) en tan sols 30 minuts.

trobe actualment en perill d’extinció.

Sabríeu dir a quina velocitat va la bicicleta supersònica?

Avui nosaltres podem ajudar a que aquest guepard torne a casa, però primer ha de creuar el poblat

Escriviu ací la vostra resposta:

humà que hi ha després del riu. Si el guepard va sol hi ha més possibilitats que els humans el vegen i el perseguisquen, però si vosaltres aneu amb ell, potser no se n’adonen i aconsegueix anar a casa sa i estalvi.

Com que vosaltres no podeu córrer tan ràpid com el guepard, hem buscat alguns vehicles per veure

Ara que ja heu vist a quina velocitat poden arribar cadascun, quin creieu que haurien d’agafar?

si algun pot ser-ne útil. Haureu d’escollir el vehicle que més s’aprope a la velocitat del guepard, que

Trieu amb cura perquè, si no escolliu l’opció correcta, el poblat veurà el guepard i no podrà arribar a

ja hem dit abans que pot córrer moltíssim, perquè així arribarà abans a casa.

la sabana!

Escriviu ací la vostra resposta:

El primer vehicle que hem trobat és una taula de surf que pot arribar a fer una velocitat de 15 quilòmetres per hora en espais aquàtics. El segon vehicle és un monopatí que pot anar fins a 20 quilòmetres per hora en una superfície llisa. El tercer vehicle, un patinet, pot arribar als 25 quilòmetres per hora en una superfície llisa com l’anterior. Per últim, tenim la bicicleta supersònica, però…

I recordeu, protegiu-vos sempre amb el casc!

Solució: 120 km/h 212

213

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA Amb la seua careta redoneta, el pelatge negre i blanc i eixos ullets que pareix que no han trencat mai

L'OS PANDA,

un plat, l’os panda és un dels animals més estimats per la xicalla. Els pandes viuen a les muntanyes i els boscos de la Xina i, gràcies a que el Govern de Xina des de fa molts anys ha dut a terme amb diversos països programes per a afavorir el naixement de nous ossos pandes a zoològics, han passat de ser una espècie en perill d’extinció a una espècie vulnerable, ja que actualment hi ha més de 2000

UN GEGANT AMB ENCANT

exemplars arreu del món.

Veritat que si als més menuts vos pregunten alguna cosa sobre l’os panda de seguida vos ve al cap la imatge de Po, el panda fanàtic del kungfu que viu a l’Antiga Xina i menja fideus? En canvi, si preguntem a les persones que per allà als principis dels anys 80 eren menuts, de segur que recorden la cançó que cantaven Enrique i Ana i que conta una història ben curiosa sobre el primer os panda que va arribar a Espanya. La cançó, en valencià, seria més o menys així:

“Els reis d’Espanya van viatjar a la Xina per saludar a eixe gran país.

Quan hi van tornar portaven un regal, una osseta panda amb cara de marfil.

Com que al palau no podien tindre-la perquè estava trista i no podia dormir li van buscar una casa al zoo de Madrid. Allí era molt feliç.

I volia ser mamà, veig un panda xicotet. És el panda, és el panda un osset que encara no camina És el panda, és el panda que ha nascut a Madrid.

I a la seua nova casa té ja dos llits, un xicotet panda acaba de nàixer.

I ella molt contenta i amb delicadesa, tots els matins desperta al seu bebè.

Llet, mel i sucre el panda desdejuna i com és tan petit no para de menjar.

Juga amb les mosques i les papallones i els xiquets prompte el veuran créixer.

Al zoo de Madrid, allí és molt feliç i el cuida la seua mare a aquest Panda tan petit.”

I, com bé diu la cançó, els primers ossos panda que van arribar a Espanya allà per l’any 1978. Van ser un regal del govern de la Xina als reis d’Espanya, i eren una parella: Chang-Chang i Shao Shao que vivien al zoo de Madrid. Quatre anys després van tindre bessons i es van convertir en el primer cas de cria en captivitat de l’espècie fora de Xina. Malauradament sols un d’ells va sobreviure, Chu-Lin, qui va ser durant molts anys l’estrella del zoo de Madrid. Molts xiquets i xiquetes van anar a veure aquest os tan graciós.

215

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA L’any 2007, el govern xinés va tornar a regalar als reis d’Espanya una altra parella d’ossos panda, el

- Encara que ens pareguen molt simpàtics, els pandes són solitaris i tranquils. Sols es relacionen

mascle Bing Xing i la femella Hua Zui Ba. Aquesta parelleta han tingut a Madrid ni més ni menys que

entre ells a l’època de reproducció, que dura molt poquet: de 2 a 4 dies i una vegada a l’any, a la

sis fills! I la família al complet ha viscut al zoo de Madrid fins al febrer de 2024, que van ser traslladats

primavera. És per aquesta raó que el govern de la Xina ha impulsat els últims anys diversos programes

a la Xina, a la base de Chengdu.

a zoològics d’arreu del món per a fer que la continuïtat de l’espècie estiga garantida amb l’ajuda de la inseminació artificial.

Però no patiu, que ara, al Zoo de Madrid, encara podem veure osos panda, ja que al mes de maig de l’any passat van arribar des de la Xina la parelleta formada per Zhu Yu, la femella i Jin Xi, el mascle

- El bebé panda quan naix pesa uns 100 grams i no veu res, és totalment cec. Els seus ulls no

i estaran ací durant uns anys per a que la família puga augmentar sense els perills dels boscos de la

s’obrin fins que tenen sis setmanes de vida i no es mou fins els nou mesos. Com que són xicotets i

Xina.

indefensos, el bressol del bebé panda és la pota de la seua mare i, per això, durant molt de temps la mare no ix del seu amagatall per cuidar el seu bebé.

Ara que ja sabeu que ací a Espanya podem veure en persona aquests animalets tan simpàtics i que hem comprovat que durant els anys que estan al zoo estan molt ben cuidats, vos contarem algunes

I ara que ja sabeu un poc més d’aquests animals tan especials, què vos pareix si busquem entre

curiositats dels ossos panda. Pareu atenció que després podreu jugar a la Sopa de Lletres que us

aquestes lletres tan rebolicades 8 paraules relacionades amb els ossos panda?

hem preparat!

- L’os panda gegant pot pesar més de 150 quilograms i poden medir fins a 2 metres, encara que normalment medeixen entre 1,4 i 1,8 metres, per això tenen eixa forma tan redona.

- Una característica especial és que tenen un “sisé dit” a les extremitats anteriors, la qual cosa els permet agafar objectes i sostindre’ls, així com trepar.

- Allò que distingeix més un panda d’altres animals és el seu pelatge blanc i negre i les taques negres dels ulls, que són xicotets i allargats. A més, tenen les orelles redones, grans i rectes ii la cua redona en forma de pompó. Potser per això l’os panda és un dels animals més estimats i més dibuixats pels xiquets i xiquetes arreu del món.

- Els pandes són omnívors. Malgrat que mengen fins a 20 quilos de bambú cada dia i poden passarse quasi tot el dia rossegant aquesta canya, també mengen insectes, peixos i rosegadors perquè el seu aparell digestiu no està fet per a alimentar-se sols de brossa!

- El panda és una espècie “paraigua”, és a dir, que la seua protecció comporta la de moltes altres espècies de les quals ningú se n’ocupa per no cridar tant l’atenció. Per això, protegir al panda significa protegir la flora i fauna que es troba als boscos de bambú de les muntanyes de la Xina.

216

Solucions: Sisé dit, Xina, Panda, Negre, Blanc, Omnívor, Os, Bosc

217

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA

TIMUR, EL LEMUR

Hola! Per poder saber quin animalet coneixerem, li hem demanat a ell mateix que es presente als dulerets i duleretes. Com que és jugarrí com un xiquet menudet, vol que a les endevinalles juguem!

Esteu preparats? Comencem!

1. No soc una mona però ho paresc, encara que hi ha gent que diu que també soc com un gat.

2. Tinc el nas humit com els gossos, cosa que fa que el meu sentit de l’olfacte estiga molt desenvolupat.

3. El meu tamany pot ser molt menut però també com el d’una mona! Ui, ja està ací altra vegada la mona!!

4. M’agrada molt la calor perquè on visc en fa molta, sobretot a l’estiu!

5. Els meus ulls són grans, eixits i brillen per la nit.

6. El meu cos està cobert de pèl que pot ser de molts colors però, sobretot soc gris, marró o negre.

Ah! I tinc una cua llarga que de vegades és ratllada.

7. Vaig tot el dia botant per dalt dels arbres per a menjar fulles, fruites i insectes.

8. També soc famós perquè hi ha una sèrie de pel·lícules de dibuixos animats on soc el Rei Julien que està boig i porta una corona de fulles seques.

9. Soc molt divertit i com a vosaltres, els valencians, m’encanta ballar i fer moltes festes.

10. Si encara no saps qui soc, amb aquesta última pista de segur que ho encertaràs! Visc a l’Àfrica, en una illa anomenada Madagascar!

I sí, ho has encertat! Soc un lèmur i no soc ni una mona ni un gat, soc un estrepsirrí. A què no havies sentit mai eixe nom? La nostra característica principal és la punta del nostre musell (nas) que és humida. El meu cervell és més xicotet que el de les mones, per la qual cosa no tinc tant de coneixement com els primats i també tinc les dents en forma de pinta per a pentinar-me el pelatge i estar molt guapo.

Tinc cinc dits als peus i també a les mans, amb el polze oposable com els humans i ungles en lloc d’urpes. Soc molt social i em comunique amb els meus amics amb olors i amb vocalitzacions de sons característics de la nostra espècie.

Malauradament, els lèmurs també estem en perill d’extinció a causa de la destrucció del nostre hàbitat, la caça il·legal per a menjar la nostra carn i la captura de molts de nosaltres per a vendre’ns 219 com a mascotes.

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA

robert, el guacamai

221

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA El següent animalet que hem d’ajudar és el guacamai. Aquesta au, que pertany a la família dels lloros, pot arribar a mesurar quasi un metre i és molt fàcil reconéixer-la pel seu plomatge acolorit que combina colors com el blau, el roig, el verd o el groc.

Els guacamais sempre busquen estar a prop de l’aigua, per això, les selves i les sabanes subtropicals d’Amèrica del Sud són el seu hàbitat ideal. Allí poden trobar llavors, fruites i nous per poder alimentarse i estar forts per volar ben alt.

Malauradament, moltes de les dèsset espècies de guacamais estan en perill d’extinció. Hi ha diversos factors que contribueixen a aquesta situació com la tala accelerada de les selves on hi viuen o el fet que aquests animals són atrapats i fets captius per abastir el comerç il·legal de guacamais que són comprats per convertir-los en mascotes.

Per tal d’ajudar el nostre amic a tornar a casa, hem pensat que podríeu intentar resoldre aquest joc de paraules creuades sobre els guacamais. Si ho aconseguiu, podrem conduir-lo a casa i protegir el seu hàbitat. Ànims!

Horitzontal: 1. Espècie de bosc amb una vegetació molt densa i molt variada que és característic de les zones amb climes càlids i plujosos.

2. Un dels aliments preferits del guacamai.

3. País de la zona central d’Amèrica del Sud on pots trobar guacamais.

4. Qualitat relativa al color que es pot associar als guacamais.

5. Sinònim d’au.

6. Part del guacamai que li permet volar.

Vertical: 1. Acció d’enlairar-se i anar d’un lloc a altre sense tocar el sòl.

2. Situació de qui no està en una gàbia.

3. Part de darrere d’un ocell.

4. Peces que cobreixen el cos dels ocells.

Solucionari: H: 1. Selva 2. Llavors 3. Paraguai 4. Colorit 5. Ocell 6. Ales V: 1. Volar 2. Llibertat 3. Cua 4. Plomes 222

223

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA

xato, el mico

225

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA És el torn de presentar-vos el mico daurat de nas xato. Aquest animal és un mamífer de l'espècie dels primats i de la família dels Cercopithecidae endèmica de la Xina. Es troba a llocs de bosc

Cada dia baixarien dels arbres i anirien a buscar i recollir tot el fem que es trobaren!!

frondós i a molta alçada del nivell del mar. Són uns animals de medeixen menys d’un metre i s’alimenten de fulles dels arbres, de fruites i de branques xicotetes de bambú.

Dit i fet, tots els joves van anar cada dia a la recerca de fem i de deixalles humanes. Ho anaven

Se'ls coneix com micos daurats perquè el seu pelatge és de color groc ataronjat. A més, el seu nas

amuntonant en una plana lluny del bosc. A poc a poc va anar formant-se una muntanya de fem,

és molt xato i tenen una característica que els diferencia de la resta: tenen la pell de la cara amb un

fins que el bosc va quedar net. Aquella muntanya de fem, el mico Miquel la va anomenar “la

blau pàl·lid característic.

muntanya de la vergonya humana”. I d’aquesta manera va poder salvar l’ecosistema on ells vivien per molts anys més.

Aguanten molt bé el fred, fins i tot, la neu. Com quasi tots els primats són molt familiars i arriben a crear comunitats que va des d'uns 20 o 30 animals a l’estiu fins a uns 600 a l’hivern.

I ara et toca a tu!

I ara que coneixeu una mica les característiques d’aquest animal, voleu conéixer la història del mico Miquel? Doncs seguiu llegint...

Pots anotar en aquest espai, quines coses fas per millorar l’espai on tu vius: la platja, la muntanya, els camps...

El mico Miquel era xicotet, desimbolt i molt juganer. Quan no estava jugant amb els seus germans o cosins, estava agafat de la seva mare.

Un dia de pluja estaven tots tranquils a les branques dels arbres. La mare del mico Miquel els va contar una història dels seus avantpassats.

Feia ja molts anys, quan la mare del mico Miquel era xicoteta com ell, un dia d’estiu, estava jugant pels arbres, quan de sobte van veure foc en una zona del bosc.. Aquest foc cada vegada es feia més i més gran, fins que va arribar a cremar gairebé tot el bosc. En aquell incendi van morir molts dels familiars que formaven part de la comunitat en què la mare del mico Miquel vivia. Aquell incendi, dies després, van poder descobrir que havia estat format per culpa de les deixalles de fem que els humans havien anat deixant pel bosc.

Aquella història va fer pensar molt al mico Miquel i va decidir que faria alguna cosa perquè no tornés a passar.

Va estar molta estona pensant, i de sobte, va tenir la solució. Va anar un per un avisant tots els joves que formaven part de la seua comunitat i els hi va explicar el que farien perquè no tornés a passar mai més un incendi que fos causat per culpa dels humans.

226

227

elena, l'elefanta

VI - LLUNETA I LA MISSIÓ D'ANIMÀLIA Ara és el torn de l’elefant. Per començar, us he de dir que l’elefant és l’animal terrestre més gran

Què? Us ha agradat conéixer els elefants? Si és així, us anime que busqueu una parella de joc i vos

que existeix, pot arribar als 4 metres d’alçada (quasi com una casa d’alt) i, a més a més, pot arribar

convertiu vosaltres mateixos en elefants. Sols necessitareu el següent material:

a pesar entre 2200 kg fins a 6500 kg. Per tal que es feu una idea seria igual de pesat que un camió.

- gots de cartró Si us sembla bé, coneixerem més característiques d’aquest gegantesc animal.

- 2 calcetins ben llargs o calces Hi ha dos tipus d’elefants, l’elefant asiàtic i l’elefant africà. Us preguntareu, quines diferències hi tenen? Doncs mireu, l’elefant asiàtic és més petit que l’elefant afriacà, a més, l’asiàtic té les orelles

- 2 taronges

més rectes per la part inferior, en canvi, l’africà les té més en forma de ventall. Els elefants asiàtics sols els mascles, i no tots, tenen ullals; en canvi, els africans, tant els mascles com les femelles tenen ullals.

I si obriu els següent enllaç, trobareu com jugar a aquest divertit joc.

Seguint amb les característiques d’aquests animals, arriba el moment d’una de les seues parts que

Vos animeu?

sempre ens crida més l’atenció, la seua trompa! Aquesta, té fins a 40000 músculs ( penseu que els éssers humans sols en tenim 600 repartits pel tot el cos) i la fan servir per a moltes coses, per a beure, per a recollir objectes, per a emetre sons d’alerta quan es senten amenaçats i també per a saludar-se entre ells.

Sabíeu que els elefants també poden ser drets o esquerrans? I sabeu com ho podem esbrinar?

Doncs perquè si ens fixem en els seus ullals, sempre en tindran un de més curt, i aquest serà el costat que més fa servir, per això el té més petit. I igual que hem aprés per a què fan servir la trompa, descobrirem ara per a què fan servir els ullals: com haureu pogut imaginar, els fan servir per a protegir la trompa, per a alçar i moure objectes, per a recol·lectar aliments, per a remoure l’escorça dels arbres i també per a defensar-se d’algun enemic.

Què, seguim coneixent més característiques d’aquest animal? El seu cervell pot arribar a pesar fins a 5 kg. Són animals que tenen molta memòria.

I sabeu quant de menjar necessiten cada dia per a alimentar-se? Entre 100 i 200 kg d’herba i fruita al dia! Quina barbaritat!!

Per últim, solen caminar molt espaiet (a uns 4km/h) però quan corren per algun motiu poden arribar a fer una velocitat de 40km/h.

230

231

Lluneta s'acomiada de les duleretes i dulerets - I fins ací l'aventura, dulerets i duleretes. Ha estat un plaer conéixervos i espere que el vostre pas per Animàlia, a més que haja sigut divertit, haja estat de profit per poder millorar la vida dels animals a la Terra.

Heu acomplert totes les proves que cada habitant d’Animàlia vos ha posat. Així que heu superat la missió!! Moltes gràcies per la vostra ajuda.

Seguirem en contacte i ens tornarem a vore!

- Gràcies per tot, Lluneta. Ens hem divertit moltíssim!

—va dir Adriana.

- Sí! Ha sigut una passada! —va exclamar Joan.

- Ara sí que m’acomiade de vosaltres i vos torne de nou a la Terra.

No conteu als adults que heu estat a Animàlia; serà un secret entre nosaltres! El que sí que heu de fer és contar tot el que heu aprés!

Bon viatge duleretes i dulerets!

PUBLICITAT

238

239

240

241

242

243

244

245

246

247

248

249

250

251

252

253

Mónica: 679 952 026 Belén: 636 280 377 C/Xeraco 1. Entresol 3 46760. Tavernes de la Valldigna @puntirepunt

254

Punt i repunt

puntirepunt@gmail.com

255

256

257

258