Tremolar | Llibret 2023 Falla El Castell

Tornaràs a viure, tornaràs a tremolar

1

LLIBRET FALLER FALLA EL CASTELL

EDITA

Falla El Castell

COORDINACIÓ

Alberto Moscardó, Carlota Àvila, Esteve Torres, Juan Antonio Cloquell, Marc Torres

CORRECCIÓ DE TEXTOS Marc Torres

COL·LABORACIONS

Carles Fenollosa, David Carabén, Jesús Agustí, Miquel García, Juan Antonio Cloquell, Javier García, Jesús García, Borja Lorente, Mónica Talens, Jéssica Hernández, Andrea Vidal, Elsa Vidal, Laura González, Àngels Misa, Rosana Tudela, Verónica Moragues, Santiago Llopis, Laura Peris, Pablo Flors, Maria José Codina, Joan Ferrando, JazzWoman, Carlota Àvila, Mar Vicent, Lluïsa Notario, Cristina Chacón, Andreu Torres, Àrtur Martínez, Joan Salazar, Jordi Company, Cesc Roca, Daniel Carbonell, Adrià Revert, Josep Nadal, Esteve Torres, Andrés Navarro, Fran Espí, Nerea Quesada, Marc Torres, Hèctor Peris, Mireia Larrosa, Núria Lázaro, Joan Bosch, David Ribero, Allende Martí, Carme Vidal, Bruno Tomàs, Rafa Almiñana, Juanjo Piris, Ana Pascual

2

PORTADA Cesc Roca

LLIBRET INFANTIL

Carlota Àvila, Esteve Torres

FOTOGRAFIES

Mishima, Azkarraga, La Fúmiga, JazzWoman, Pepe Àvila Banc d’imatges (Unsplash), Freepik, Juan Antonio Cloquell, Andrés Navarro, xarxes socials de fallers i falleres

PUBLICITAT

Pili Sapena, Alberto Moscardó

MAQUETACIÓ I DISSENY Aitor Monago

IMPRESSIÓ Impresión 21

DIPÒSIT LEGAL V-471-2023

Edició de 500 exemplars El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023 Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres Aquest llibre està als núvols: https://issuu.com/fallaelcastell/tremolar

@fallaelcastell

/FallaElCastell

3

Cesc Roca Il·lustrador i dissenyador

El xativí s’ha basat en el concepte tremolar enfocant-lo també des d’un punt de vista positiu. Per això veiem que en el fons de la portada hi ha una espècie de terratrèmol que provoca el derrumbament d’uns edificis.

Al mateix temps, en el centre trobem la figura de color roig que representa una actitud positiva, la que fa que encara perseguim els nostres somnis, les nostres metes, allò que ens fa despertar cada matí.

Les figures principals, el xic i la xica, representen a part de l'amor o l'amistat, també eixa actitud de la qual hem parlat abans. També estan alçant el món que està trencant-se, tremolant, com si fora un ou que està a punt d’eclosionar i no se sap què eixirà d'ahí, no sabem que ens espera, però al cap i a la fi tota eixa barreja de sensacions i emocions és el que ens fa tremolar, per a bé i per a mal: tot això ens fa sentir vius.

4

Índex pàg. 6

Pròleg

pàg. 8

Conversa amb David Carabén (Mishima)

pàg. 10

Les falles ens fan tremolar

pàg. 30

El món tremola

pàg. 78

Tremolar a través de...

pàg. 96

Casal faller

pàg. 128

Llibret Infantil

pàg. 157

Guia comercial

Per a cadascun dels articles de les parts Les falles ens fan tremolar i El món tremola s’han triat alguns versos de cançons relacionades amb el seu contingut. A partir d’aquests s’han generat les imatges que precedeixen els articles mitjançant el programa d’intel·ligència artificial dream.ai.

5

Tremolar

després sobre el fictici cavaller Curial.

Ausiàs March confessava quasi simultàniament tindre el cor “tremolós” de tan “desitjós” que es trobava de l’amor de la seua eventual estimada...

Etcètera.

Segurament, al principi i al final de tot hi ha una tremolor, una agitació, un sacseig de vegades imperceptible i d’altres manifest. És tremolant, al capdavall, que venim al món. I és amb la tremolor de l’últim batec que ens n’anem. Durant la vida tremolem moltes vegades, no cal dir-ho: de fred, de debilitat, de ràbia, de por... i de tantes emocions que intenten debades amagar-la. Perquè potser, en el fons, quan no és el cos qui tremola, és el nostre cor que demana ajuda, que busca i que no troba les paraules per a expressar la seua inquietud. Potser, en el fons, sempre tremolem d’espant: d’espant que tot s’acabe, d’espant que tot no comence. No ho sé.

Tots estos són només uns quants exemples il·lustres on trobem el que ja sabíem: fred, emoció, amor... i sí, por que ens fa estremir i ens clava a terra.

Però és també tremolant que arriben els canvis. El moviment. És amb la crítica i el qüestionament dels dogmes com s’agiten els fonaments d’estructures fossilitzades i injustes.

I com cauen estes. Han sigut tremolors les accions de masses que han provocat les grans transformacions històriques.

¿Ha sigut així sempre? Solem pensar que amb nosaltres s’enceta la Història, però de seguida ens adonem que no és així. “Pel gran fred que feia, tremolava fortment”, deia fa set-cents anys Ramon Llull d’un dels seus personatges més recordats, Fèlix, en una obra en què este vagava pel món meravellat, atemorit, sorprés de l’obra de Déu. Els vaixells de guerra de la corona catalanoaragonesa farien “encara tremolar a vós i a vostra terra”, es profetitzava –i s’amenaçava– als enemics en la famosa crònica de Bernat Desclot, encara en aquell segle XIII. “Volent parlar balbucejà i li tremolaven els llavis”, escrivia Enyego d’Àvalos més d’una centúria i mig

6

¿No van ser-ho, al cap i a la fi, les que aconseguiren el reconeixement de drets com el vot femení universal, la sanitat pública, la recuperació parcial de l’autonomia o el matrimoni homosexual? És tremolant, finalment, com celebrem els humans i és tremolant com fem esclatar l’èxtasi.

Rusiñol, Maximilià Thous o Bernat Morales Sanmartín, dramaturg i narrador en altres papers populars de principi del segle XX, com El Cuento del Dumenche o El Conte Valencià, que tanta i tan gran faena van fer per a (re)construir la connexió entre el poble irreductible i la seua llengua escrita.

De tot això, al capdavall, és del que va este magnífic llibret de falla. D’unes agitacions que, per cert, no es limiten a les falles. El lector ho comprovarà amb els diversíssims textos que trobarà i que, des de la festa fallera, amplien la visió a la societat, a la cultura i al país en el qual viu i es desenrotlla.

Una visió crítica, quirúrgica, àcida... i lúcida. Fa temps, ja, que estes publicacions han deixat de ser un entreteniment obligadament asèptic, superficial i oficialista. Fa temps que han perdut la por i han tornat a poder ser el que eren: un examen de consciència lliure, alegre i reivindicatiu.

Combatiu, fins i tot, a vegades.

Recordem sinó preciosos precedents com Pensat i fet, fullet faller que apareixia el març de 1912 amb textos de Santiago

A Pensat i fet i a este llibret de la falla El Castell els separa més d’un segle, efectivament, però els unix el fet que demostren, una vegada més, que “popular” no vol dir “menor”, com certa interessada i estúpida visió pseudointel·lectualista ha volgut i vol encara. No. Un llibret de falla –almenys un llibret de falla com el que el lector té a les mans– és, si es té la voluntat, com és el cas, un paper de primer orde cultural: construït des de baix cap a dalt, de manera cooperativa i decidit a fer de la festa una oportunitat per a la reflexió col·lectiva de profunditat. Escrit entre tots i per a tots i, a més, en la llengua que ha identificat el poble valencià durant els seus quasi huit segles d’història. No ho oblidem, perquè en el fons suposa una lliçó enmig de l’actual allau individualista, neoliberal i despersonalitzadora que recorre com un fantasma un món de gent més pareguda que mai, més confusa que mai i més sola que mai. Un llibret, al capdavall, que és una xicoteta joia. Llegim-lo, valorem-lo... i deixem que ens faça tremolar, clar.

7

Carles Fenollosa, professor i escriptor.

Autor de Narcís o l’onanisme (Premi Lletraferit 2018) i d’Irreductibles.

"Quan tremolem no ho fem perquè ho hem decidit, és una reacció física, un reflex nerviós i és quan realment la vida t'envaeix; et sents més viu" David Carabén, cantant de Mishima Mishima s'ha consolidat com un dels referents de l'indie-pop en català. Aquesta banda compta amb 22 anys de trajectòria i nou discs (set d'ells en català), l'últim publicat aquest mateix any: 'L'aigua clara'. Molt abans, el 2010, veia la llum 'Ordre i aventura', àlbum que incloïa ‘Tornaràs a tremolar', cançó que evoca el concepte amb el qual gira aquest llibret. Per conéixer més detalls hem parlat amb David Carabén, cantant, guitarrista i compositor de Mishima.

Ja han passat més de 20 anys des de l'inici de Mishima. Què és el que més vos ha fet tremolar durant tot aquest temps?

La resposta creixent per part del públic.

Recorde la primera vegada, en 2005 o 2006, en què a un concert amb 100 o 200 persones es van començar a cantar les cançons del disc 'Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa'. Quan veus que unes cançons que has compost en la intimitat de la teua habitació i que després has assajat en la intimitat una mica més inflada d'un local d'assaig amb quatre galifardeus, volen dir alguna cosa per a altra gent...és molt emocionant. A açò se suma a quan, com a banda, vas creixent i accedint a més públic i a sales més grans, i veus que, al final, mantens un diàleg amb tota una generació. Açò és molt, molt bonic i em sent molt privilegiat per haver pogut participar d'aquesta aventura.

L'any 2010 es va compondre 'Tornaràs a tremolar'. Com va nàixer aquesta cançó?

El llançament de 'Tornaràs a tremolar' té com a pretext un encàrrec del club "TRESC", un club de cultura, amb socis interessats en aquest sector, amb el qual accedeixen a diferents tipus d'espectacles per tota Catalunya. En eixir de la reunió, anava caminant pel carrer i recorde que em va vindre al cap aquesta idea. El cas és que em va agradar molt el que havia escrit i ho vaig allargar i, més enllà de la idea d'espectacles, ho vaig enfocar a la idea de vida.

Els dos primers discs van ser en anglés i el tercer, ja en la nostra llengua, el català.

Va ser aquest un pas significatiu per a Mishima?

Quin és el seu significat?

La gent ho veu així, però no és com a tal. Jo vaig compondre en català i anglés des d'un principi, però sí que és veritat que vaig començar més en anglés perquè en els inicis açò de compondre era un joc i el fet de tenir una banda una mena de gamberrada, un hobby i una cosa poc seriosa.Em permetria disfressar-me d'altres coses, jugar i fer veure que era altra cosa i no qui soc realment.

Quan tremolem no ho fem perquè ho hem decidit, és una reacció física, un reflex nerviós i és quan realment la vida t'envaeix, et sents més viu que quan tu provoques els sentiments. Llavors, el fet que "tornaràs a viure" sense que tu ho decidisques és un missatge molt esperançador i bonic i, a més a més, crec que és cert.

8

A mesura que vaig anar veient que açò de compondre una cosa que m'interessava i important per mi ho vaig anar fent més en la meua llengua. Al primer disc hi ha una cançó en català, al segon hi ha tres i cada vegada hi ha més, a mesura que vaig anar afermant en la meua vocació de compositor. Per nosaltres, el fet de tenir cada vegada més temes en català també va provocar que més públic els cantara i veiera que amb nosaltres podria trobar un interlocutor vàlid per explicar les seues pròpies vides.

Una societat més impersonal.

Cada vegada estem més allunyats els uns dels altres i connectats a través de dispositius de realitats alternatives. Cada vegada ens mirem menys a la cara i les imatges serveixen més per a emmirallar-nos, que no pas per descobrir coses noves, posar-nos en dubte o accedir a l'altre.

Serveixen més per a autoretrats o recordar coses del nostre passat que per descobrir coses noves. És terrible. Caldria lluitar contra açò.

Amb 'Tornaràs a tremolar' parleu de tornar a començar. Les Falles simbolitzen un cicle.

Cremar el monument implica tornar a començar, a somiar amb el pròxim any, deixar enrere emocions, moments... per a renàixer.

Una de les coses que més ha fet tremolar al sector els darrers anys ha estat la pandèmia.

Nosaltres vam tenir la sort que el confinament va esclatar just quan ens havíem proposat tancar-nos per compondre. Estaven en una fase final de la gira del disc anterior i no va ser tan dramàtic com sé que ho va ser per a molta altra gent del sector de la música que el març de 2020 acabaven de traure un disc i el primer any de gira, que és quan fas els concerts més importants, se'l van haver de menjar amb creïlles. És una putada molt gran. A nosaltres, allò que ens ha afectat d'una manera més clara és que el nou disc, 'L’aigua clara', l'hem pogut coure molt a poc a poc, a foc lent, i pense que moltes cançons i moltes lletres estan empeltades per aquesta situació tan peculiar que ha sigut el confinament, que si ens parem a pensar no és tan extraordinària, sinó més bé una caricatura de cap a on anem com a societat o com individus.

És molt bonica la idea del foc renovador. A tot l'arc mediterrani tenim la tradició de sant Joan i, en el cas de les Falles, la idea d'un monument construït de manera col·lectiva, subordina el cicle de la vida: allò de desaparéixer per renàixer més fort, en sintonia amb la col·lectivitat. Trobe que és molt bonic i s'ha convertit en un ritual de mirar-se als ulls, de compartir el moment amb els veïns, família, amics... Pensar que la cançó 'Tronaràs a tremolar' té a veure amb aquesta tradició i que hàgeu comptat amb nosaltres per ser una part de la vostra banda sonora ens fa sentir molt orgullosos i uns privilegiats.

Esteve Torres Rubió, faller

9

Les falles ens fan tremolar

10

pàg. 13

Conversa amb Jesús Agustí: “Els pirotècnics tremolem d’emoció quan veiem com una disparada ha eixit com estava dissenyada”. Andreu Torres

pàg. 17

La música, la meua passió. Miquel Garcia

pàg. 19

El tremolar d’un artista faller. Juan Antonio Cloquell

pàg. 23

L’últim sospir

pàg. 29

Emocions inoblidables. Rosana Tudela

11

Prepara’t pel que vindrà, ja arriba el temporal.

Anirem amb tot, encara ens queden forces, que tremoli el món, junts som invencibles JUNTS SOM INVENCIBLES - BIPOLAR 12

Entrevista a

Jesús Agustí Pirotècnic

"Els pirotècnics tremolem d'emoció quan veiem com una disparada ha eixit com estava dissenyada"

La pirotècnia és un dels oficis artesans valencians per excel·lència. De fet, no s'entén cap celebració al nostre territori sense la presència d'aquest element, que ens evoca a un vessant festiu de compartir l'alegria amb familiars, amics i coneguts. Amb orígens orientals, foren els àrabs els qui la van introduir a la zona mediterrània, convertint-se, amb els pas dels segles, en un element característic de la terra valenciana a escala mundial. Exemple d'açò és la pirotècnia Tamarit, lligada a la Falla El Castell en aquest exercici. Parlem amb un dels seus pirotècnics, Jesús Agustí.

13

Quins són els inicis de la pirotècnica Tamarit?

La pirotècnia Tamarit és recent. Vam començar a finals de 2017. Som una empresa jove, però amb moltíssims anys d'experiència, ja que els nostres treballadors fa més de 25 anys que estan en aquest món. Jo forme part d'ella des de principis de 2018, però porte tota la vida lligat a la pólvora.

Com naix aquesta afició?

Soc de Xàtiva i, des de ben menut, recorde estar vinculat a aquest món, sobretot en època de Falles. La meua família portava una empresa pirotècnica i sempre anava a veure com es muntaven els castells, les mascletades... i em va enganxar la pólvora. Una afició que, finalment, s'ha transformat, per a mi, en un ofici.

Com has vist la frenètica evolució d'aquest món en els darrers anys?

Són canvis que solen ser per a millor, sobretot en temes de seguretat. Però són uns canvis que fan perdre l'essència del que realment és disparar un castell o una mascletà, ja que no estàs dins encenent una carcassa o al costat del terratrèmol. És perillós, però et dona un punt d'adrenalina que soltes en eixe moment. Així i tot, són canvis que es fan per a millorar i que ens han permès incloure noves tècniques i elements.

Uns elements que van més enllà de grans mascletades.

Una pirotècnia és molt àmplia. Des de disparar un piromusical fins a la venda de coets o traques, sobretot ací a València, ja que a la resta d'Espanya és molt més complicat. Ací, ja siga un bateig, una boda, un partit de futbol... A diari i per a qualsevol esdeveniment se sol vendre material pirotècnic.

Quins són els principals reptes als quals vos enfronteu?

El disseny de qualsevol mena d'espectacle. Tenim un tècnic que s'encarrega de dissenyar ja siga un piromusical, un castell o una mascletà. Cada espectacle és un món. Disposem d'unes plantilles arreglo al pressupost, però volem fer cada vegada un espectacle diferent i innovador. Una mascletà, per exemple, no té molt de misteri: principi, cos central amb els trons, retencions, terratrèmol final i bombardeig aeri. Però el que volem és cada dia innovar i fer que el públic senta les emocions que ha de sentir. Perquè una mascletà és això, emocions, i per molts quilos que posem, necessitem establir uns passos perquè entre dins de la gent i la senta com volem.

14

Els pirotècnics ens feu tremolar al públic, però, què fa tremolar a un pirotècnic?

El que ens fa tremolar és el final. Però no el terratrèmol final, sinó quan finalitza.

Veure que després de disparar ens ha eixit 'redonet', perfecte, sense parons, com estava dissenyat... En aquest moment final és quan tremolem d'emoció. Són sensacions que ens dona la disparada a l'hora de fer-la lluir de cara a la gent. Els pirotècnics tremolem d'emoció quan veiem com una disparada ha eixit com estava dissenyada.

Els oficis relacionats amb el món faller han passat una època molt complicada durant la crisi sanitària i les pirotècnies no són una excepció. Com ha estat aquest temps i com vos plantegeu el futur?

Hem passat una època molt difícil a causa de la COVID-19. En pandèmia ho vam passar molt mal, ja que vàrem facturar un 5% d'allò que es factura en un any normal. En el nostre cas no estem dins del gremi d'artesans i les administracions no han comptat amb nosaltres per a res. Únicament hem rebut una ajuda de la Diputació de València dins de la iniciativa "Torna la Llum", que té com a objectiu reactivar el sector. El nostre futur dependrà de les administracions. Estem veient com pirotècnics de renom com Reyes Martí ja no vol disparar a la plaça de l'Ajuntament de València o com Ricardo Caballer ha anunciat que no dispararà més, en aquest cas per temes burocràtics. Les administracions seran clau per a mantenir viu aquest ofici, ja que si no canvia tot allò que se'ns demana per a poder realitzar un espectacle pirotècnic serà molt complicat la supervivència del sector tal com el coneixem actualment.

Andreu Torres Rubió, faller

15

Nota l’aire pel teu cos com t’abraça i com tremola TERRA ENDINS - TXARANGO

16

La música, la meua passió

Des del principi de la història de la humanitat, la música és un element fonamental en qualsevol esdeveniment i qualsevol celebració de la nostra vida. No es pot entendre cap festa, cap acte, sense aquesta. La música transmet molt bones vibracions i emocions a tot el món, i a més, té la capacitat d’influir en l’estat d’ànim de les persones. Sense la música no té sentit res ni es viu de la mateixa manera.

En el meu cas, concretament, sempre hi ha estat present. Des de menut, i sobretot amb el pas del temps, sempre que he gaudit de les cercaviles, les marxes en l’entrada de Moros i Cristians, les xarangues a la falla, els balls al carrer… Hi participava com a faller o cristià fins que vaig ser conscient que volia ser músic!

Aleshores, em vaig iniciar en aquest món per fer realitat el meu somni. Necessitava aprendre i formar-me musicalment per saber expressar allò que em feia vibrar i emocionar-me.

Hui en dia, la música forma part de l’essència de la meua personalitat. No se’m pot descriure sense fer referència a la meua gran passió. Sempre que toque amb el meu saxo, interpretant alguna partitura nova o assajant qualsevol cançó, sent una felicitat i un estat que no puc descriure completament, perquè es tracta d’un sentiment que corre pel meu interior i fa tremolar cada part del meu cos.

Aquestes últimes falles he tocat per primera vegada al carrer, acompanyant els fallers i falleres en cada acte. Si com a faller ja m’aborronava, imagineu com m’he sentit com a músic en sentir ressonar les nostres melodies fent vibrar cada carrer, cada plaça i cada lloc formant part d’aquest element tan primordial en la festa. És molt gratificant i de fet, el que més ens agrada als músics és tocar perquè la gent gaudisca i es divertisca per deixar a banda totes les preocupacions que comporten el dia a dia. Per a mi, suposa el moment en què em relaxe, és la meua manera d’evadir-me de totes les altres coses… Amb cada nota emesa, el meu cor batega d’emoció al mateix ritme i en harmonia.

La música és part de la meua vida!

Miquel Garcia Doménech, faller i músic

17

El temps no torna, batega l’eufòria.

Deixem que ens moga, batega l’eufòria.

El món tremola, batega l’eufòria i creixem L’EUFÒRIA - TARDOR 18

El tremolar d’un artista faller

Tremolar d'incertesa, tremolar per les expectatives, tremolar pel context econòmic, tremolar d'emoció, tremolar per la feina ben feta, tremolar pel futur...

L'ofici d'artista faller engloba molts dels sentiments que plasma aquest llibret. I és que es tracta d'una feina que ofereix una mescla de sensacions, tant positives com negatives, i que porta el concepte de "tremolar" a la seua màxima expressió.

Bé ho saben Borja Lorente i els germans Javi i Jesús García, al capdavant de l'elaboració de les falles infantil i gran, respectivament, de 2023 de la Falla El Castell.

I més en un any especialment complicat, ja que al superar la pandèmia se li suma la crisi econòmica derivada per la guerra a Ucraïna. "La situació actual ens fa tremolar a tots", coincideixen.

"Estem en contínua por. Quan millorarà aquesta situació? Quan els preus s'estabilitzaran i deixaran d'apujar? Quan podrem fer números i que siguen reals a finals d'any? Venim d'una època en la qual, en els darrers 10 anys, no hem tingut cap problema, si deixem a banda la Covid-19. Hem estat funcionant bé. Però actualment ja res és cert, res és segur.

Recorde quan es deia que sols es van deixar de fer falles quan la Guerra Civil... Doncs va arribar una pandèmia que ens va obligar a aturar-nos", afirmen els germans García.

Tremolar per les expectatives

Una situació que va camí de la precarietat i que xoca enfront de les centenars de comissions falleres que planten arreu del territori, en molts casos alienes a una situació de la qual el propi gremi també és, en part, responsable. "Els artistes fallers ‘hem fet molt la puta’.

Hem regalat la feina tota la vida i els que venim darrere podem anar fent a poc a poc, però els comptes no ens ixen. I més en una situació com l'actual, on el suro val el triple. S'ha prostituït tant el negoci que, al final, no hi ha gent jove ni mà d'obra qualificada. El sector està en hores baixes", reconeix Lorente qui, a més, incideix que "et poden vendre un esbós molt atractiu per un pressupost, que després no serà així. Cada vegada hi ha menys gent fallera i més gent festera, i si no estàs dins d'aquest món... 'Te l'estaquen'".

En el cas dels artistes de la falla gran, coincideixen en el fet que "hi ha molt de pirateig, molt de canibalisme... S'enganya molt en els esbossos... La gent segueix amb la il·lusió de tindre una gran falla, i a nosaltres mateix en sap mal, perquè cada vegada minva més el monument. Un pressupost de 3.000 euros d'ara no són 3.000 euros de fa 10 anys, i la falla no pot ser la mateixa. I nosaltres som els primers perjudicats, ja que ens volem lluir davant del públic".

19

Tremolar d’incertesa

Siga com siga, el tremolar dels artistes fallers comença una vegada cremat el monument. El mateix cicle de la festa porta, dies després, a converses i negociacions entre comissions i aquests professionals. I deixar fora a una comissió és, possiblement, el que més els fa tremolar.

"El moment de començar de zero a l'inici de l'exercici és el que més em fa tremolar. Feina sempre hi ha, més bona o més roïna, però sempre hi ha. El pitjor és el fet de dir que 'no' a una comissió. Tenim dues mans i 24 hores al dia, i tenim vida més enllà d'açò. No podem treballar més de 12 hores. Agafem la feina que podem fer i moltes falles es queden fora.

Enguany fem sis i, possiblement, d'aquestes sis l'any que ve se n'isquen tres... Per a ells serem el que els hem deixat tirats perquè ningú es fica en el nostre lloc. Hi ha falla que t'entén i altra que et sentència", reconeix Borja Lorente.

I és que segons destaca el nostre artista infantil "no hi ha gent per a treballar i quan ho diguem, es pensen que és una excusa. Per exemple, si llogues a una persona per al taller i et falla, ja no trobes a ningú. No som una gran empresa que t'ensenyen un treball en cadena i se't pot donar millor o pitjor, però el traus. Ací no. Si has d'escatar, i no has escatat mai... Si no saps que és el 'gotelé'...". com ressalten els artistes, "una vegada iniciat el procés el que Tremolar Tal ens fa tremolar és quadrar els temps" i que tot isca segons el ja que un any "és molt relatiu". Però, una vegada endinsats d’emoció previst, en l'elaboració d'una falla, aquesta tremolor es transforma en il·lusió i nervis en positiu.

"No tot és negatiu. Quan agafem un tros de suro i ix una figura estem satisfets pel que hem fet. Treballar té el seu patir, però quan veus la falla acabada... La part de nervis destorba la part positiva de gaudir, però és una feina que m'encanta", reconeix Borja Lorente.

Una feina que llueix en tota la seua esplendor en un dels moments més esperats per tots els amants d'aquesta festa: la plantà. "Els dies previs a la plantà tremolem més que mai.

Són dies en els quals, inclús, perdem pes. Després d'un any de feina, desitgem que no passe res en el moment de la plantà, uns dies en els quals, casualment, sempre ens coincideix vent, pluja... El problema és que plantem d'any en any, i tenim tota una vida per a aprendre. Si ho férem cada dia, seria més relaxat, però una vegada a l'any és una sensació de por, per haver estat tot un any treballant en una idea que no tinga el resultat esperat o que no impacte com voldríem a la comissió", ressalten els germans García.

Tremolar per la feina ben feta

Un ofici que, en el cas d'aquests germans, es remunta ja 10 anys, quan van traslladar la seua afició per les arts plàstiques al món faller en descobrir un taller a Mislata. "Ens agradava dibuixar, pintar, crear figures... I quan vam veure un taller faller a Mislata i vam descobrir com es treballava, ens vam llançar. Al principi va ser com un extra i, després, a mesura que vam guanyar repercussió, vam anar endavant.

Va ser un altre dels moments que més ens va fer tremolar, ja que vam haver de decidir si ho deixàvem tot per dedicar-nos a aquest ofici. Sempre que fas un canvi, tremoles",

20

Pel que respecta a la falla gran de 2023 de la Falla El Castell, el cos central està conformat per tres instants d'una dona que es llança a l'aigua. Al respecte, Javi i Jesús reconeixen que "és molt figuratiu veure a una senyora llançar-se a l'aigua. És una idea que naix d'aquest concepte, del moment d'abans de llançar-te, que sempre tremoles, però al final ho fas. El fet de tremolar és el previ a l'acció. Tot aquest camí d'uns segons fins que toques l'aigua i et notes salvat expressa molt bé allò que és aquesta sensació". sensació que, actualment, es trasllada per saber què està per Tremolar Una vindre. Una situació de màxima incertesa en el sector que arriba, durant l'any en el qual ser artista faller passarà a ser pel futur precisament, una professió reconeguda en el conjunt de l'Estat espanyol. Ha estat

gràcies a una esmena inclosa en la negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2023, que ha estat acceptada pel Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, i que crearà l'epígraf "Artista Faller" com a professió diferenciada.

Així, en l'agrupació 86 de professions liberals, artístiques, literàries i culturals, es modificarà el grup 861, quedant redactat com a "pintors, escultors, ceramistes, artesans, gravadors i artistes fallers", acabant amb la incoherència de tindre una Formació Professional d'artista faller i que els titulats d'aquesta professió no tingueren un epígraf que els reconeguera.

Un fet que espera ser un impuls a un sector en continu canvi i, que haurà de reinventar-se, també, quant a materials, per a fer front a l'escalada de la inflació. "Possiblement, el cartó serà el futur, perquè és molt més rendible que el suro. A més, ens hem de digitalitzar i modernitzar per no quedar-nos enrere. Altres artistes s'estan aliant per a poder mantenir el taller a mode de coworking... Aquesta crisi va a fer quedar-se molta gent en el camí i, per exemple, estem veient com fusters i pintors es passen a la construcció, que renta més.

El futur és complicat. Si hem començat així després de la Covid-19... Tot apunta al fet que ser artista faller passarà a ser un hobby car".

L'esperit de renàixer de les cendres propi de la festa fallera es fa més necessari que mai en un sector obligat a capgirar una situació delicada que llastra el futur d'aquesta tradició i de joves artistes fallers com Borja Lorente o Javi i Jesús García.

"Falta més unió i més reconeixement cap a l'artista faller per part de tots", reclamen.

Juan Antonio Cloquell Cuñat, faller

21

Mentrestant tot segueix tan normal i creus que és massa tard pa començar a tremolar A TREMOLAR! - SENIOR I EL COR BRUTAL 22

L’últim sospir

23

intensos, emocionants i feliços i intente esprémer cada instant d’aquest somni fins que arribe el seu final.

És un dimarts de gener de 2023, vora les dotze de la nit, quan comence a escriure aquest text. Tot el que va passar fa 5 anys, el 19 de març de 2018, està al meu cor i el meu record per a sempre, però decidisc buscar entre les fotografies i els vídeos d’aquell dia perquè les emocions es remoguen encara més i poder contar-vos de primera mà i amb els sentiments a flor de pell el que significa tremolar de nervis, d’alegria, d’emoció i de tristesa el dia de la cremà.

Ja és al voltant de la una de la matinada quan eixim del casal, direcció a la falla gran. El cansament i el fred ens apaga el cos a poc a poc, però escoltar la música al ritme de la cançó de l’any (Scooby doo papa) ens dona forces per a seguir endavant. Els preparatius de la cremà ja estan llestos. El meu cos no sols tremola de fred, també de nervis, d’emoció, d’alegria... però, sobretot, de tristesa. Veig la meua família i les meues amigues i m’adone que comparteixen els mateixos sentiments que jo. La resta de fallers i falleres estan en silenci, esperant el que per a ells també és un moment culminant.

La sang fallera corre per les meues venes des de ben menuda, i ja el 2005 vaig tindre l’oportunitat de viure l’experiència de ser fallera major infantil de la Falla el Castell. Tanmateix, la innocència, la poca maduresa i el fet de no ser totalment conscient del que estàs vivint et fa viure d’una manera molt diferent aquesta experiència. En canvi, quan eres fallera major saps que vius en un somni del qual no voldries despertar-te mai. Un somni efímer que no tots poden viure i que té un dia marcat al calendari que t’adverteix del final d’aquesta bonica etapa de la teia vida, el dia de la cremà.

De sobte, comença el castell. Em fa tremolar d’emoció. Mai n’havia vist un tan bonic com aquest. Minuts després, Andreu s’apropa per a dir-me que és el moment d’encendre la traca i agafe la metxa amb la mà. En aquell moment el temps es para.

Torne enrere al dia de la treta, quan em van comunicar que seria la fallera major.

En eixe moment va començar tot. Em venen al cap els records de cadascun dels actes viscuts: els nervis abans de la presentació; la felicitat dels dies de la crida, la cavalcada i la paella de Galbis; l’emoció de la plantà i dels dies a València; els divertits passacarrers i despertades; el dia de l’ofrena i Sant Josep... tots ells em feien tremolar.

Són les nou de la nit del dia 19 de març del 2018 i ja hem acabat el passacarrer de la visita de cortesia a les tres falles.

Ara toca cremar la falla infantil, sopar i esperar a cremar la falla gran. Trie entre llàgrimes el meu ninot indultat de la falleta infantil i veure com es cremen la resta em prepara per a imaginar-me el que passarà d’ací a unes poques hores.

Està tot previst perquè els bombers vinguen cap a les onze i mitja de la nit i la nostra falla gran siga l’última del poble en cremar-se. Mentrestant, els més valents, encara amb energia, ballem dins el casal acompanyats de la nostra banda de música. Mire al meu voltant i veig la gent que més estime, així com les falleres i els fallers que formen la meua estimada falla. Estan tots acompanyant-me en aquesta experiència única i irrepetible en la meua vida. Són ja les dotze quan ens avisen que els bombers tardaran a vindre.

Estic cansada, però em pare a pensar i done gràcies per haver viscut uns dies tan

Torne al present i m’adone que ja estic ací, en l’últim sospir d’aquest somni, tenint entre les meues mans el que posarà fi a aquesta etapa. I, mentre veig les flames cremar la falla, done gràcies per aquesta festa tan bonica i meravellosa que tenim a la nostra terra. Done gràcies per tindre la capacitat de renàixer cada any de les nostres cendres.

Andrea Vidal Santamaria, Fallera Major 2018

24

Crema la nit dins els teus ulls Encens la flama de la terra dels teus esculls De matinada tu fas veure que no em veus Que soc a casa a la vora dels teus peus.

Estem a falles, la nit està sempre encesa Em trobaràs entre colors rojos i negres Crema la plaça a la vora dels teus peus Que casa és gran, encara no preparis els adéus...

Cançó ‘Crema la nit’ - Alfred Garcia

La cremà és el punt i final d’un any especialment intens per a qualsevol Fallera Major.

De fet, al temps que esclatava la traca i les primeres flames conquerien el monument, el meu cor començava a bategar cada vegada més fort i ràpid. En aquests moments, tremolava d’emoció, d’alegria, de passió, de nervis i de devoció per una festa que gaudisc, m’identifica i estime.

Amb la pena de concloure una experiència única, arribà l’hora de dir adéu al meu somni. M’inundava una barreja de sensacions, no sabia si riure o plorar, el meu cos i la meua ànima em demanaven les dues coses alhora i, a més, la ment em bombardejava la memòria amb imatges de tots els actes que havia viscut el darrer any: demanades, la proclamació, la presentació, els passa carrers i l’ofrena a la nostra mareta. No obstant això, en passar el dia de Sant Josep em quedava la satisfacció de veure un desig complit i poder guardar en el record tot allò que he sentit i he viscut durant tot un exercici com a Fallera Major de la falla El Castell.

Seguint la cançó de Crema la nit, a la vida ni volem ni tampoc ens preparem per a acomiadar-nos perquè això implica deixar anar i acceptar que tot és efímer.

Sols de pensar i saber que arriba l’hora del comiat, bé siga d’una persona o d’una bonica experiència, podríem tremolar pel temor que ens produeix el fet d’enfrontar-nos a una nova realitat. Malgrat tot, el vertader sentit de la vida i, paral·lelament, el de les falles rau en la fugacitat que les caracteritza.

En efecte, la brevetat de la festa fallera és una condició que ens obliga a aprofitar al màxim l’oportunitat i l’experiència. No és estrany que quan eres Fallera Major formes una segona família amb la resta de representants, ja que sempre seran companys en aquesta aventura passada i, a pesar del temps, mai ens arribarem a acomiadar.

Jéssica Hernández Doménech, Jéssica Hernández Doménech, Fallera Major 2019 Fallera Major 2019

25

dels actes i preparatius. No obstant això, l’ofrena va ser el que més em marcà a foc.

Es tractava d’un dels moments que més anhelava perquè per fi recorria, emocionada, el camí de l’església replet de gent, acompanyada de les notes del pasdoble València i envoltada de les persones que estime i tota la meua comissió. Aquest mateix camí que, com un déjà-vu, vaig recórrer en silenci, sentint únicament el so dels tacons al caminar i amagant un tímid somriure davall la mascareta el 18 de març de 2021, just un any abans.

La parròquia estava deserta, tampoc hi havia l’habitual rebombori a la plaça i la banda de música no anunciava que anava a ofrenar a la Verge dels Desemparats.

Malgrat tot, travessava el corredor de la nau principal i em dirigia a l’altar capficada en el meu objectiu, demanar, en nom de tots els fallers i falleres, salut per a poder disfrutar per complet dels actes fallers novament. Hui, passat el temps, em sent afortunada que, per les inclemències meteorològiques, l’ofrena de l’any 2022 fora allí de nou, dins l’església, perquè no podia ser d'una altra manera. Va ser com veure complit el meu propòsit i omplir el meu record d’alegria, música, color, soroll i vida.

Tremolar, un verb que, en la seua interpretació més metafòrica, pren un especial significat si el relacionem amb el món faller. Per als fallers i les falleres els actes com l'exaltació o l'ofrena; una cercavila; escoltar una traca o tota una mascletà; ballar al ritme d’un pasdoble o el simple olor a pólvora, ens fa despertar milers de sentiments que ens condueixen a tremolar d'emoció, de nerviosisme, d'alegria, d’orgull o, inclús, en algunes ocasions, de tristesa.

Ara bé, si hi ha un acte on tots els records, sensacions i vivències inunden la nostra ment és, sens dubte, la nit de la cremà, ja que resulta ser un moment màgic per a qualsevol faller i fallera. Així mateix, si tens la fortuna de ser elegida Fallera Major, aquests sentiments es multipliquen. En el meu cas, no puc parlar d'un any habitualment efímer, on sense adonar-te’n arriba el dia de Sant Josep. Jo vaig haver d’esperar una miqueta, per a veure de nou, la falla plantada i, sobretot, cremada. És per això que l’acte de la cremà, especialment per a mi la del 2022, representa un cúmul d’emocions.

En definitiva, amb la cremà de la falla es marca la fi d’un exercici faller i, al mateix temps, que, com l’au fènix, renaixem de les cendres renovats, amb una una nova il·lusió, començant de zero i treballant per un altre cicle faller on any rere any reviurem les falles amb experiències noves que ens faran tremolar de nou i créixer com a persones i com a fallers. Perquè, quan s’apaguen els llums i tota València s’ompli de foc, al caliu de les flames de la cremà i al so de la música, sols queden els records. En conseqüència, les memòries de 2020 a 2022 em permetran vibrar i tremolar per sempre i em faran sentint-me afortunada de formar part de la història de les falles i d’haver viscut una etapa inoblidable que, tot i el pas del temps, per a mi serà eterna.

En encendre la metxa i començar a notar la calor de les flames, m’envaïa la tristesa de veure que el meu somni arribava al seu final després de dos anys, però al mateix temps tremolava d’emoció i satisfacció per veure’l complit. En aquest instant retornen a la ment milers de records viscuts, des del nomenament passant per tots i cadascun

Mónica Talens Carbonell, Fallera Major 2020-2022 26

Ja fa quasi cinc anys de la nit de la cremà de les meues falles, però sempre ho recordaré com si fóra ahir. Aquella nit acabà amb un cúmul de sentiments que m’havien acompanyat des de la proclamació. Recorde alçar-me eixe dia amb un sentiment de nervis que s’apoderaven de mi i em feien tremolar en pensar que eren les últimes hores d’eixes falles que tant havia desitjat. Tremolava de pensar que havia de gaudir eixe dia com si fóra l'últim de la meua vida. Quan va aplegar el moment de la cremà de la falleta infantil, la tremolor començà de nou per l'emoció que em feia encendre la traca, però també de la tristesa d'acabar el meu regnat. Moments inoblidables mesclats amb flames i olor a pólvora quedaren per sempre en el meu record i sempre els portaré amb mi.

Àngels Misa Canet, fallera major infantil 2018

Tot en la vida té un inici i un final i les falles no són l’excepció, és una festa efímera. La cremà simbolitza la fi del teu regnat, d’una bonica etapa inoblidable per a tot aquell que la viu. Hem de cremar la falla i encendre la traca, té lloc l’acte més especial i a la vegada més trist de les falles. La traca esclata, els focs artificials il·luminen el cel i la falla s’encén en flama com el meu cor, que a la vegada tremola d’alegria, tristesa i emoció. En aquest moment em venen els records de cada acte faller que he gaudit amb els meus càrrecs, la meua família i tota la comissió d’aquesta falla. Estic segura que els seus cors tremolaven com el meu. Ha arribat el moment d’acomiadar les falles més especials per a nosaltres.

Laura González Doménech, fallera major infantil 2019

Arriba el dia de San Josep, últim acte, falleres i fallers envoltant el nostre monument.

Arriba el moment de encendre la metxa, de despedir un altre any i el meu cos comença a tremolar dels nervis, d'alegria, d'il·lusió, d'emoció, perquè tot s'acaba, però al mateix temps tot comença de nou. Un nou cicle, una nova experiència… Amb plors, sentint el soroll de la traca pensava en tot allò que havia viscut junt als meus càrrecs i sentint la calor de la falla cremant-se al meu cor, em vaig adonar que eren els últims moments com a fallera major infantil de la meua falla.

Elsa Vidal Martínez, fallera major infantil 2020-2022

27

Quan parle de tu i somric sense trellat.

Si et fa tremolar, això és la veritat LA VERITAT - ÀLEX BLAT

28

Emocions inoblidables Hi ha vivències en la vida que són difícils d’explicar si no tens un sentiment molt lligat a tu, a la teua forma de ser, de viure, a les teues arrels de l’infància... Vivències que calen ben endins, que desitjaries tornar a viure cada cert temps, vivències que gaudeixes de contar-les una i altra vegada.

Al cap i a la fi, emocions lligades a records que sempre seran part de tu.

Tots en la vida passem per experiències positives o negatives, experiències que ens marquen i experiències que es creuen en el teu camí i de les que sempre estaràs agraïda. Agraïda pel que vaig poder viure i, sobretot, agraïda als que ho van fer possible.

Quan pense en mi i mire enrere, un record en majúscules sempre em ve al cap i un agraïment infinit als meus pares per damunt de tot. Em referisc al moment en que ells dos em van permetre complir un somni: ser Fallera Major.

Soc fallera des que es va formar la falla El Castell. Abans ma mare sempre em vestia de valenciana per a fer l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats i quan em va apuntar a la falla, va ser una de les coses que més il·lusió em va fer, ser fallera. Com qualsevol xiqueta, somiava en ser la fallera major i la veritat, és que vaig fer realitat el meu somni molt prompte, l’any 1989. Era una xiqueta de tan sols 16 anys, i tinc gravats en la retina tots i cadascun dels moments viscuts. I malgrat que va ser un any amb molta pluja, no el canvie per res del món. Si estimes la festa, les falles se senten, les falles es viuen, no importen les cincumstàncies del moment.

Tots els moments del regnat són intensos i emocionants, però hi ha un que es recorda sempre amb especial afecte i que et fa tremolar per milers de motius, i és el moment en el qual es rep la banda. El moment en el qual ja s'és, oficialment, Fallera Major. La nit de la presentació, durant eixos moments previs a eixir a l’escenari, quan estàs

29

amagada i arropada per la teua gent de la falla, i escoltes com el nomenen com a la máxima representant, tremoles d’emoció. És una explosió de sentiments que et fan tremolar d’alegria, que revolucionen per mil cadascuna de les palpitacions del cor. És una sensació brillant, de moltíssima emoció, d'orgull com a fallera i d’orgull com a valenciana.

Mentrestant, arriba el mes de març, on els carrers van omplint-se de color i d’alegria, d’art, de música i de soroll. Són els dies previs a la setmana fallera, la setmana gran de les falleres i els fallers. Són dies intensos on la falla, viscuda des de dins, és molt més que un monument: és amistat, és estima i és emoció. Són llargues nits de casal, de compartir taula, són rialles, són abraçades i són pólvora. La falla és família, és cooperació i treball, és respecte i superació per intentar que cada any siga millor que l’anterior.

Un altre moment important i especial és l’ofrena. Com no tremolar d’emoció quan li fas l’ofrena a la nostra Mare dels Desemparats? És un privilegi desfilar en mig de la teua comissió i sentir la calor que et dona la gent. Sobretot, quan escoltes l’himne regional, i al seu compàs, vas buscant-li la mirada a la Mareta, fins tindre-la prop, i amb un somriure de satisfacció, rendir-li homenatge i agrair-li tant…. Ahí és quan aflora el sentiment, l’emoció i la devoció, en passar al costat dels peus de 'la Geperudeta'.

Els dies passen volant i arriba el 19 de març i amb ell la cremà, on tot s’acaba per poder tornar a començar. És realment quan cau l’últim ninot quan afloren els sentiments de dies intensos, de dies plens d’emocions. I tremoles amb una barreja de sentiments enfrontats, de tristor i d’alegria. Tristor quan veus que eixes cendres són significat que tot s’ha acabat i alegria de tindre un somriure de satisfacció infinita a l’haver gaudit de tots i cadascun dels moments envoltada de la teua gent. I és ahí quan desitjaries que tot tornara a començar.

Rosana Tudela Martínez, fallera

El món tremola

30

pàg. 33

Les falles: un tremolor d’emocions. Verónica Moragues

pàg. 37

Em pose a tremolar. Santiago Llopis

pàg. 39

La malaltia que fa tremolar. Laura Peris

pàg. 41

El tremolor d’una planta d’hospital. Pablo Flors

pàg. 43

Tremolem front el bullying. Maria José Codina

pàg. 47

Conversa amb JazzWoman. El rap com a arma contra el sistema patriarcal. Carlota Àvila

pàg. 51

I elles van deixar de tremolar. Mar Vicent

pàg. 53

Conversa amb Lluïsa Notario. De la por a la il·lusió: Els drets del col·lectiu LGTBI+ també tremolen. Cristina Chacón

pàg. 57

Quan estem junts tot tremola. Àrtur Martínez

pàg. 61

Per unes aules antifeixistes. Joan Salazar

pàg. 65

El Projecte Castor ens ha fet tremolar però no ens ha fet caure.

Joan Ferrando

pàg. 67

El camp també tremola. Daniel Carbonell

pàg. 71

Tremolar de calor. Josep Nadal

pàg. 75

Ens fa tremolar la meteorologia? Adrià Revert

31

No miris avall, que tremola el pols, ves-te’n cap amunt SEREM OCELLS - OQUES GRASSES 32

“Ami, podries escriure un article per al llibret de la falla, al voltant del concepte tremolar?” Amb aquest oferiment, de la meua amiga i presidenta Patri, en nom de la Falla el Castell, comença aquest article, en el qual tractaré de manera pedagògica i amb un llenguatge proper aquest concepte i tot allò que l’envolta.

Per començar, vos suggerisc una pregunta: què vos fa tremolar o en quins moments de la vostra vida heu tremolat? Les respostes segurament siguen variades. Hi ha moltes circumstàncies i causes en què el nostre cos pot reaccionar amb tremolor, algunes d'aquestes poden ser: tremolar per un trastorn de salut, degut a algun medicament, com a conseqüència del fred, per algun esdeveniment o experiència en on heu tingut por. En aquest sentit, el Diccionari Normatiu Valencià entre les seues accepcions ens defineix tremolar com “agitar-se amb moviments curts, ràpids i repetitius” i també com “tindre molta por d'alguna cosa”. Generalment, tremolar s'associa a la por, i podem dir que aquesta connexió entre els dos conceptes sembla un bon maridatge. No obstant això, viatjarem un poc més enllà per adonar-nos que no sempre tremolar va associat a l´emoció de la por, sinó també a altres emocions.

Les falles: un tremolor d’emocions

En la primera parada d’aquest viatge ens detindrem en conèixer com funciona el cervell des d'una perspectiva més científica.

Daniel Goleman afirma que tenim dos ments, una que pensa i una que sent. El nostre cervell, té diferents parts, cadascuna amb una funció, on hi ha dues àrees que juguen un paper important i que participen activament en les emocions: el còrtex cerebral i el sistema límbic, és a dir un cervell racional i un cervell emocional. El còrtex cerebral s´encarrega de dur a terme els processos més complexes de l’ésser humà com són la parla, la memòria, l’atenció, el raonament, el llenguatge… I pel que fa al sistema límbic, podem dir que és la seu de les emocions i les conductes. Per tant, no podem separar l’emoció de la raó, ni el còrtex cerebral del sistema límbic, ja que els dos es necessiten per funcionar.

33

Ara que coneguem un poc més el nostre cervell cal fer una segona parada i submergir-nos en l'univers de les emocions. Per a Francisco Mora, Doctor en Neurociència, les emocions indiquen moviment i interacció amb el món, que inclou canvis que es produeixen en el nostre cos generats per una ventall d’estímuls d’allò que ens envolta i també afirma que les emocions són l’energia que mouen el món.

Un clar exemple el tenim a les falles, ja que aquestes tenen un gran poder per generar i transmetre emocions i ens ofereixen un univers d´estímuls que han de ser captats pel nostre sistema sensorial, com ara la vista en la combinació de colors de la indumentària tradicional fallera, el gust en els bunyols i la xocolata, l'oïda en les mascletades i l'olfacte en l’olor a pólvora.

Per comprendre millor tot açò, imagineu que esteu al mes de març a la ciutat de València, són les 14 hores i esteu a la plaça de l'Ajuntament, a l'espera que comence la mascletà. De sobte sents “senyor pirotècnic pot començar la mascletà”. De segur, que t’envaeixen moltes emocions, a nivell neurofisiològic: taquicàrdia, sudoració, pressió sanguínia, així com tremolors. En concret la mascletà pot generar respostes variades i en diferents nivells d'intensitat. Com hem dit abans, tremolar no sempre va associat a l’emoció de la por, també a d’altres, com per exemple l’alegria, la sorpresa o la tristesa. Si ens posem en la pell de molts infants, la seua resposta es podria traduir en tremolors, angoixa, nerviosisme... En canvi, en una persona adulta, la seua resposta podria ser ben diferent, ja que els tremolors causats s’associen a altres emocions positives com l’alegria, l’entusiasme, plaer i sentiment per la festa fallera.

34

Continuant amb el nostre viatge, caldria fer una última parada i donar a conèixer un concepte poc conegut en la literatura de les emocions que serien les emocions estètiques, també conegudes com les emocions de l´art. Al llibre Universo de Emociones de Punset i Bisquerra es descriuen les emocions estètiques com aquelles que experimentem davant qualsevol manifestació artística. En la nostra festa fallera, les emocions estètiques venen expressades en diferents esdeveniments i actes com podrien ser la nit del foc, un espectacle visual on podem veure un combinació de llum, color i musicalitat; l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, un acte amb gran càrrega emocional on es pretén engalanar a la Verge a través de ramells de flors. També cal mencionar altres actes com la cavalcada del ninot, les presentacions i la crida. No ens podem oblidar d’uns dels aspectes més importants de les falles, les falles en sí, i els professionals que els fan possible com artistes fallers, pintors, escultors i artesans. Per tant, podem dir que la nostra festa fallera és art, ja que té com a objectiu suscitar emocions: expressar-les, comunicar-les, activar-les, experimentar-les i compartir-les.

Ja hem arribat al final d'aquest viatge i abans d´acabar m'agradaria fer referència a les paraules de la Fallera Major de València del 2022 que va pronunciar el dia de la seua proclamació: ”És el moment de tornar a València tot el que durant tants anys ens ha regalat, i ho farem amb el compromís de demostrar que les emocions són el motor de les falles”. I només espere que les falles continuen generant-nos emocions, continuen sent art i ciència i continuen fent-nos tremolar.

Verónica Moragues Sancho, orientadora educativa i fallera

35

Cal dir adéu a la porta que es tanca i no hem volgut tancar.

Cal omplir el pit i cantar una tonada si el fred de fora et fa tremolar ME'N VAIG A PEU - JOAN MANUEL SERRAT 36

Em pose a tremolar Al gener de l'any 2002, la Societat Valenciana de Neurologia va publicar un document titulat Pla d'assistència integral als pacients amb malaltia d'Alzheimer i altres demències Comunitat Valenciana. Quan pense que han passat 20 anys i encara no s'ha emportat a la pràctica per cap dels diferents governs autonòmic, em pose a tremolar.

Entre altres documents, aquest informe cita el Pla Gallec d'atenció o malalt d'Alzheimer i altres demències. Comissió assessora en matèria de psicogeriatria (Xunta de Galícia 1999), però posteriorment hem pogut veure publicats, per exemple, el Pla Integral d'Atenció Sociosanitària a la Deterioració Cognitiva a Extremadura (PIDEX) aprovat en 2006 i el Pla Andalús d'Alzheimer 2007-2010. Quan veig l'avanç que va tenint en aquestes regions d'Europa l'atenció als malalts d'Alzheimer, em pose a tremolar.

En tots aquests plans hi ha punts comuns: la importància d'una detecció precoç, els tractaments específics, la necessitat d'un cens real, també integració dels serveis de salut primaris a aquesta problemàtica i el reconeixement que la DEMÈNCIA crea DEPENDÈNCIA. Però crec que els dos punts més importants per millorar l’atenció d’aquestes malalties són el lideratge per part dels departaments de Salut d'aquest problema amb la integració necessària dels diferents departaments de Serveis Socials i la incorporació de les associacions existents a la redacció dels documents i protocols. Encara que aquestes situacions siguen millorables, les compare amb la nostra, i em pose a tremolar.

A més, recordem que, l'octubre de 2019, a penes uns mesos abans que es declarara la pandèmia, vam presenciar un moment històric amb l'aprovació del Pla Nacional per a l'Alzheimer i altres Demències 2019-2023, però lamentablement "s'ha eclipsat" per la falta d'una assignació pressupostària adequada i adaptada i per falta d'assumpció del mateix de les comunitats autònomes que no tenen encara el seu propi pla.

Una metaanàlisi publicada per la revista de la Societat Espanyola de Neurologia situa la prevalença global de la Malaltia d'Alzheimer als països del Sud d'Europa en un 6,88% per a persones majors de 65 anys amb una clara influència de l'edat (3,18% per al grup comprés entre 65 i 80 anys i 14,04% per a majors de 80 anys). Si prenem com a referència aquestes dades, en la Comunitat Valenciana han d'haver-hi més de 60.000 persones que pateixen d'Alzheimer.

Quan pense en el nostre futur, em posa a tremolar... i no pare.

Santiago Llopis, president de FEVAFA Alzheimer

37

No tens ni por ni fred, però el cos et tremola L’ORDRE DEL CERVELL - CRIM 38

La malaltia que fa tremolar La malaltia de Parkinson, descrita pel Dr. James Parkinson en 1817, és un trastorn neurodegeneratiu de causa desconeguda, que afecta el sistema nerviós de manera crònica i progressiva.

Es caracteritza per la degeneració de neurones en la substància negra, una estructura situada en la part mitjana del cervell. Aquesta pèrdua provoca falta de dopamina en l'organisme, una substància fonamental en el funcionament del cos humà (sistema motor, cognició, conducta, emocions, somni, etc.). D'ací ve que la falta de dopamina provoque la simptomatologia associada a aquesta patologia (alteració de la marxa i l'equilibri, rigidesa, tremolor en repòs, hipomímia, problemes de comunicació, dificultat en la deglució, depressió, deteriorament cognitiu/demència, insomni, etc.).

Sabíeu que 1 de cada 5 persones diagnosticades és menor de 50 anys? En contra del que se sol pensar, no és una malaltia que afecte només persones majors, són moltes les persones joves en edats laborals que s'acosten a la nostra entitat a demanar informació i suport.

D'altra banda, encara que el símptoma més conegut de la malaltia de Parkinson siga la tremolor, pot estar absent en el 30% de les persones amb pàrkinson. A més, aquest no és l'únic símptoma: els quadres de depressió, trastorns de control d'impulsos, trastorns disexecutius de conducta, quadres greus de restrenyiment, insomni, rigidesa muscular... Són símptomes desconeguts que provoquen pèrdua de qualitat de vida molt més allà de la tremolor.

Hui dia, el diagnòstic continua sent clínic, sent fonamental l'experiència d’una o un professional de la neurologia, que també pautarà el tractament farmacològic i/o teràpia avançada més indicada.

Partint com a base del tractament farmacològic, són igual de fonamentals totes les teràpies complementàries (fisioteràpia, logopèdia, psicologia, nutrició, etc.) que ajudaran tant a la persona diagnosticada com a les seues famílies a conéixer estratègies per a afrontar la malaltia com a pal·liar gran part de la simptomatologia. D'aquesta manera es millora la qualitat de vida d'aquestes persones i fa que les seues families participen de manera directa en el tractament.

En tot aquest suport no farmacològic és clau el paper que desenvolupen les associacions de pacients com la nostra, on les persones afectades per la malaltia poden trobar, a part d'aquestes teràpies complementàries, suport emocional i assessorament en recursos socials.

L'Associació Parkinson València atén i presta serveis socials i sanitaris de qualitat a més de 500 persones. Treballa des de fa ja quasi 29 anys amb persones amb pàrkinson i les seues famílies. Els i les pacients aprenen a manejar la seua malaltia i a compartir experiències amb l'ajuda d'un equip multidisciplinari que els ajuda a millorar la qualitat de vida. L'Associació està formada per professionals de la fisioteràpia, psicologia, logopèdia, neuropsicologia, treball social, podologia, nutrició, auxiliars ocupacionals… que treballen per a realitzar una neurorrehabilitació adaptada a les necessitats concretes de cada persona.

L'Associació també compta amb un ampli programa d'atenció i formació sanitària, que permet a les persones amb pàrkinson rebre l'atenció terapèutica que requereixen i que les permetrà mantindre la seua autonomia i qualitat de vida durant el major temps possible.

Laura Peris, responsable de comunicació de l’Associació Parkinson València

39

Hui un pardal ha vingut a la finestra i tu estaves tremolant dins del llit i feta un drap i ha tornat sol al seu arbre cantant que tot va d’aprendre a caure VIOLETA - CARLES CHINER 40

El tremolor de planta d’hospital A l'habitació tres-cents cinc de l'hospital tremolen moltes coses.

Tremola, podríem dir, quasi tot.

La finestra està oberta i entra l'aire en empallades i tremola la vora del llençol. Tremolen també les fulles d'una rosa que algú ha posat damunt de la tauleta, dins un got amb aigua mineral. Els pètals van caiguent-li a poc a poc. Tremola el cable transparent que porta l'antibiòtic a la vena amb cada colp de gota que li cau. Una, dues, tres, quatre, cinc. La mare està ja farta de comptar-les i s'ha posat d'esquena al llit, i té la vista perduda en el paisatge: els camps d'alls tendres inundats amb aigua, les quadrilles que cullen, de genolls, la carretera que enfila cap a Xàtiva, la ciutat coronada pel Castell. Li tremolen les cames i s'aguanta, li tremolen els músculs de la cara de contenir les llàgrimes i els crits, un dia i altre dia i altre dia. No hi ha part en el seu cos que no tremole, de ràbia i de tristesa, de foscor. La filla jau al llit, adormida, amb una pell que és quasi transparent. Tremolen els coixins que li sostenen un cap que no té pèl, un cap que és tot de venes blaves. Tremolen les dues mantes que sa mare li ha posat per tractar d'espantar-li la gelor. La febre li tremola dins la pell i s'escampa pels racons del dormitori. S'olora en la suor, es palpa si t'acostes als llençols, s'escolta en les dents que li grinyolen. A la porta hi ha dos metges que s'amaguen darrere de les bates i volen fer cara de dignitat, de què no passa res, de què tenen domini de les coses i dels cossos i de la persistència de la vida. Però tremolen, també, sota la roba blanca. Els tremola la còpia de l'anàlisi que porten a les mans i els tremolen els dits que obrin el pany i la veu que ha de donar notícies que ningú, mai, hauria d'escoltar.

Bon dia.

I la mare s'ha girat. I la filla ha obert els ulls. I tots tremolen.

Pablo Flors Villaverde, metge de la Unitat de Cures Pal·liatives i hospital a domicili del Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent

41

Sents com la història tremola quan mires d’aguantar en l’ull de l’huracà CRÉIXER - VERTIGEN 42

Tremolem front el bullying

La paraula bullying ha passat a formar part del nostre vocabulari quotidià. Hem assumit amb gran naturalitat l’existència d’aquest problema que afecta a les nostres aules.

Però quan parlem de bullying, no és gens difícil trobar-nos amb reaccions com les següents: “això sempre ha existit i no es feia tan de rebombori, ho arreglàvem al pati”, “són coses de xiquets a les que esteu donant massa importància” o, “doncs tampoc ell/a és cap sant/a, que també destorba a la resta”.

Aquestes expressions haurien de fer-nos tremolar de rebuig, per què? Analitzem-les.

En primer lloc, és cert que el bullying no és un problema actual. Malauradament sempre hi hagut qui ha patit l’assetjament d’altres. Però de la mateixa forma també podem argumentar que sempre han existit els assassinats, les guerres o les violacions, i ningú amb dos dits de front defensaria la seua normalització, ni que són problemes que haurien de solucionar-se amb la llei del més fort -que no és ni més ni menys la que sol governar als patis escolars si no ens prenem seriosament aquest espai de temps-. El que sí és nou és que aquest problema ens faça tremolar. Per sort, les persones, fent ús de la nostra autonomia moral, hem reconegut l’existència i validesa d’uns drets fonamentals que són universals. Entre aquests drets es recull el dret a la llibertat, la integritat personal i a no ser tractats de forma cruel, inhumana i degradant. Quan una xiqueta o un xiquet pateixen bullying a l’escola, no es pot esperar que solventen el problema entre iguals, perquè no ho són. No és un conflicte entre iguals, donat el desequilibri de poder que hi ha, sinó que és una exigència de justícia que precisa de mesures de seguretat cap a la víctima i de reparació del dany. Les exigències morals de justícia precisen de la implicació de totes les persones, no són una qüestió privada, sinó pública. Per altra banda, qui li lleva importància al tema i defensa que abans ho solucionaven al pati, està clar que no era la víctima en el seu temps. A poc que preguntes, qui va patir aquest problema no ho va viure amb eixa lleugeresa, sinó que recorda ben bé el patiment que va suportar i com el feien sentir. Així que, a banda de la defensa dels drets fonamentals, si volguérem tindre en compte les experiències personals per tal d’analitzar el bullying, aquestes expressions tampoc serien vàlides, ja que no són eixes persones les que van tremolar per por a la burla, al rebuig o a l’agressió. No pot parlar de la gravetat d’un problema qui ha sigut part implicada en causar-lo. Ningú tira pedres contra la seua teulada.

En segon lloc, està també qui creu que són coses de xiquets viscudes amb exageració. Pot ser hi ha casos en que per sobreprotecció les famílies exageren algunes situacions? Sí, és clar que pot ser. Però que hi hagen situacions concretes d’aquest tipus no implica la invalidesa dels casos d’assetjament. No podem utilitzar l’anècdota per a negar l’evidència dels fets.

El problema de base és que no són coses de xiquets. És un error de partida assumir que el bullying és un problema escolar. Sí es manifesta en l’entorn escolar, però aquestes expressions d’odi no naixen allí, no surten com a setes al bosc. Rarament un assetjament per homofòbia l’origina qui en sa casa viu les expressions d’amor i d’identitat sexual des del respecte. De la mateixa forma, és difícil trobar qui manifesta actituds d’aporofòbia -rebuig als pobres, a qui no tenen res que oferir- qui viu en un entorn de respecte a totes les persones independentment de la seua classe social, lloc de procedència o religió.

Hi ha excepcions de joves que, per rebel·lia o per altres qüestions més complexes, s’allunyen dels valors de les seues famílies i mostren aquests tipus d’actituds de rebuig i odi. Per tant, no s’enganyem, no són coses de xiquets, sinó que no són més que un reflex dels prejudicis dels adults.

43

I per acabar, en tercer lloc, tenim qui diu que qui és víctima del bullying també s’ho busca perquè no és cap sant ni cap santa. I per què els exigim la santedat??? Què passa? La resta poden ser imperfectes però a una víctima se li ha d’exigir la perfecció en el seu comportament per a guanyar-se la legitimitat a ser reconegut o reconeguda com a tal?

Com reaccionaríem nosaltres, sent ja persones adultes, si un grup de gent ens fera la vida impossible i la resta mirara cap a altre lloc? Com d’injust és quan una persona explota i es defensa com pot, amb les poques ferramentes que una autoestima ferida i anul·lada li permet, que es torne açò en contra seua. Encara és més greu quan estem parlant de personetes que tenen ben poca edat, a les quals no se’ls pot exigir que hagen adquirit aquestes mínimes eines per a defensar-se de forma més madura. Amb aquest argument pareix que li estiguen demanant a la víctima que, per a poder ser considerada com a tal, només li queda que callar i aguantar, el que siga, sense límits. A poc que conteste, que es rebel·le, la seua condició de víctima estarà qüestionada. Per què ocorre tantes voltes que qui ha sigut víctima de bullying pase a ser agressor més endavant? És un erroni aprenentatge de supervivència: Abans que m’agredisquen, vaig a agredir jo. No se li pot acusar a ningú d’intentar defensar-se i, probablement, si eixa personeta comença a mostrar agressivitat, és perquè hem fet tard.

I arribats a aquest punt, cal preguntar-se, què podem fer?

La paraula que embasta aquest argument és tremolar.

Per descomptat que tremola qui és víctima de bullying. Tremola de por, d’impotència, d’incomprensió i de soledat. I el que és pitjor, el tremolor no para perquè amb les xarxes socials i els mòbils, ni la seua llar és un espai segur perquè han anul·lat la privacitat i la intimitat.

Però aquest tremolor no va enlloc si només tremola la víctima. Com hem dit abans, l’assetjament no és una qüestió privada, sinó un problema social, una exigència de justícia.

Veure el tremolor de la víctima és insuficient. Ha de ser reconegut i validat per la resta.

Ha de trobar ressò en un tremolor comú contra el patiment i la injustícia. Aquest tremolor cívic té un nom en ètica: compassió. Aquesta paraula pot tindre certa mala premsa ja que s’ha associat a una confessió religiosa, però des de la filosofia moral es recorda el seu significat: la compassió va un pas més enllà de l’empatia, implica sentir el patiment de l’altre però no es queda ahí, sentir aquest patiment ens ha de moure a l’acció per tal de voler aminorar aquest patiment amb accions justes. No es tracta d’accions de llàstima o de fer almoina, sinó d’actuar contra les injustícies. Significa no poder mirar a altre lloc perquè la teua pròpia llei moral no t’ho permet.

Aquest tremolor és un tremolor ètic que ens interpel·la a l’acció.

Les paraules, si no van acompanyades d’accions, de poc valen.

Què podem fer era la pregunta? Eduquem en la compassió.

María José Codina, Com? Ja ho deia Aristòtil, les virtuts només es poden aprendre professora de mitjançant l’exemplaritat de qui les ensenya i la seua Filosofia i Bioètica a pràctica repetida en el nostre dia a dia. l’IES El Ravatxol i a la Prenem nota i fem extensiu aquest tremolar compassiu contra el bullying. No callem, no mirem cap a altre lloc.

Universitat de València

44

45

Si eres rural te va a molar, baixa hasta el sòl, posa-lo a tremolar, dímelo gyal, si eres rural, baixa hasta el piso per a rebotar RURAL QUEEN - TESA 46

El rap com a arma contra el sistema patriarcal JazzWoman és el nom artístic de Carmen Aguado, una rapera valenciana nascuda a Aldaia el 1996. Amb tres discs al mercat, aconseguia en 2021 el premi Enderrock per ser el millor treball de músiques urbanes. Des dels seus inicis ha col·laborat amb artistes com Pep Gimeno 'Botifarra' o grups com Zoo o Auxili. Amb aquests últims llançava 'Tu i el teu melic', un altaveu contra l'assetjament escolar. I és que les seues lletres condemnen qualsevol situació injusta, convertint-se en una abanderada, entre altres causes, de l'empoderament femení.

Unes situacions que ens fan tremolar com a societat i que, en aquest cas, té la música com a antídot. "El que pretenc reivindicar en les meues lletres és el que em passa en el meu dia a dia: coses molt personals i injustícies socials. Fa uns anys no volia anar al psicòleg i escriure em va servir per a desfogar-me del que vivia a l'institut i, posteriorment, treballant. El que em funcionava per a conéixer-me a mi mateix era compondre, escriure, fer les meues cançons.

Conte històries que li han passat a les persones importants de la meua vida i també a mi mateixa", destaca JazzWoman.

Tal com afirma la rapera valenciana "les meues cançons són necessàries perquè expose injustícies socials, crítiques a l'assetjament escolar, al mobbing a l'etapa laboral... Diferents situacions que ens passen al llarg del nostre dia a dia i de la nostra vida".

Una eina contra la violència masclista Unes situacions quotidianes entre les quals destaca, malauradament, la xacra de la violència masclista, molt present a les lletres d’artista. Segons xifres oficials, entre gener i principis de novembre de 2022, el 112 va rebre un total de 1.731 telefonades relacionades amb situacions de risc per violència contra la dona. Una xifra que suposa un descens del 10% respecte al mateix període de 2021, amb 206 telefonades menys, però que mostra que qualsevol iniciativa, com el cas de la música, és més que necessària per a visibilitzar una problemàtica que castiga centenars de dones valencianes.

47

"Tant de bo el sistema patriarcal tal com hui el coneixem deixara d'existir i construirem un sistema nou d'acord amb l'educació, el respecte, la confiança, la comunicació, l'empatia... Seria un món idíl·lic on a totes i a tots ens agradaria viure", incideix la cantant.

El rap, en aquest sentit, actua com una forma d'expressar-se i d'alliberar-se. "És una eina per a sentir-me segura i amb la qual intente que les persones que pateixen qualsevol situació injusta sàpiguen que no estan soles en aquest món; tenen aquestes cançons com ajuda personal", una acollida per la qual JazzWoman se sent "molt agraïda".

Si les telefonades d'emergència al 112 són el primer pas per a la detecció d'aquests casos, l'àmbit sanitari s'erigeix, també, en essencial per a tractar d'ajudar en primera instància a les dones víctimes de la violència masclista. En aquest sentit, la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública va impulsar en 2013 un programa de garbellat de detecció contra la violència de gènere que es va implantar de forma pilot en diversos departaments en 2013 i es va generalitzar a tots en 2015.

Aquest programa ha detectat, des de llavors, un total de 13.130 casos d'entre les més de 530.000 dones que han participat en les entrevistes que es realitzen en els centres d'atenció primària i urgències hospitalàries.

Entre gener i novembre de 2022 es van realitzar un total de 48.335 garbellats i es van emplenar 4.150 informes mèdics de presumpta violència de gènere en la Comunitat Valenciana.

48

"És qüestió d'educació, sobretot de cara als homes i els més menuts. Tant de bo no haguera d'expressar-me amb aquestes lletres hui en dia", afirma la rapera valenciana al voltant de la violència masclista.

"Em fa tremolar el fet que moltes persones no se sàpiguen ficar en la pell d'aquell o aquella que està patint, que siguen zero empàtiques, que no siguen respectuoses... que a la persona que et demana ajuda no se l'ajude sense prejutjar o fer un juí de valors pel fet d'on vinga o a qui estime. M'agradaria que la gent tinguera més amor i menys odi per etiquetes. Que el lema fora: 'Si a mi no em falta que a tu tampoc et falte'. Perquè mai se sap quan patirem una guerra, quan patirem fam... Són accions que no haurien de ser un postureig", ressalta JazzWoman.

Vincle amb les Falles Precisament, una dona és un dels màxims referents de la cantant, que, a més, la vincula al món faller. "El més bonic que m'han donat les Falles és que la persona que m'ha criat, a banda d'inculcar-me la llengua i la cultura valenciana, també ho ha fet amb aquest sentiment faller. La meua tia Rosita era bordadora i em vestia amb vestits de fallera quan era menuda".

Ara, malgrat estar ja jubilada, encara és un referent per a la Jazz, que recorda que "sempre es feia els seus vestits, els de la meua cosina, els de la gent de la seua comissió... Tinc una emoció i un sentiment especial amb aquesta festa".

Una connexió lligada al seu aniversari, el 19 de març, i al seu vincle amb el món de la música, ja que, a més de cantant també és saxofonista "xaranguera", com es defineix. "Sempre he viscut les falles des de la visió de música. De pensar-ho se m'aborrona la pell, em ve l'emoció i el desfici.

Quan olore a pólvora, estiga on estiga, em transporta a aquesta festa".

Una festa per a la qual va ser l'escollida per a fer la versió oficial de la radiotelevisió pública valenciana À Punt, un treball que per a ella ha estat "tot un honor".

Carlota Àvila Mateu, fallera

49

I elles van deixar de tremolar Verge desvirgada a base de pistola Que tanca les cames i la seua veu tremola Que tanca les cames i les seues dents esmola BRUT SANGONERA - LA GOSSA SORDA 50

I elles van deixar de tremolar

Res més nàixer la criatura es va posar a tremolar, lleument, com amb xicotetes sacsejades quasi imperceptibles però perfectament explicables.

Arribava a un món ple de crispació i violència, ple de misteris i amenaces encara que també d'oportunitats de viure una existència plaent, amb felicitat i en pau.

Però en contra seua tenia ser una xiqueta, que es convertiria en dona, la qual cosa augmentava considerablement les possibilitats de trobar obstacles insalvables en alguns casos. Així succeiria si tenia la mala sort de nàixer allí on la vida de les xiquetes, de les dones, tenia tan escàs valor que les abandonaven als carrers, a la intempèrie, perquè el destí decidira sobre les seues fràgils vides.

Tenia 8 anys i tremolava d'emoció imaginant el seu primer dia d'escola, eixe que mai arribaria. Ella, la seua mare i les seues germanes, havien lluitat intensament per aconseguir-ho enfront de la fèrria oposició del seu pare, sustentada en la tradició, la convicció i la gasiveria. Però elles sabien que si una sola d'elles rebia l'educació que anhelaven se li obririen les portes d'un futur que totes podrien compartir. Que seria una afortunada entre milers com ella a les quals se'ls negava el dret a viure una vida millor. Però la batalla estava perduda i només amb la imaginació podia imaginar un món on xiquetes com ella no foren privades sense contemplacions de qualsevol possibilitat de progrés vital.

L'havien vestida amb robes estranyes, li havien pentinat la cabellera i posat joies que no eren seues i després hauria de retornar. Havia de ser la núvia de 12 anys més bonica que haguera contret matrimoni amb eixe comerciant de 54 anys que ja tenia quatre esposes. Ningú s'havia fixat en les esgarrifances que la por li provocava, o si ho havia fet no li havia donat gens d'importància. Tothom estava content per la festa que es preparava. Sobretot els seus pares per l’important dot que havia augmentat el seu patrimoni i el nuvi que mai s'havia casat amb algú tan jove i innocent. Tots contents, menys ella que no podia deixar de tremolar.

Ja sabia que hi havia decisions perilloses que podien tindre terribles conseqüències. Ho sabia, li ho havien dit de forma repetida i ja havia tingut dures experiències. Però quan aquell xic tan agradable li va proposar un pla per a traure-la del seu llogaret perdut en l'est d'Europa i li va oferir una vida que als seus 16 anys semblava perfecta, ella no va dubtar i va prendre la pitjor decisió. Per això, des de llavors no havia deixat d'estremir-se en conéixer quasi immediatament l'horror i la total desesperança. Tremolava de por, pur pànic, i de llàstima per la seua soledat i indefensió, plena de temor davant el negre futur que l'esperava.

Es va acostumar a viure en blanc i negre, amb el pilot automàtic, sense veure, escoltar ni sentir. Així se sentia més protegida, menys vulnerable. Era com si els colps feren menys mal, com si els insults esvararen, com si les humiliacions les patira una altra dona i no ella, que tenia 34 anys i dormia cada nit, abraçada als seus genolls, tremolant de terror, sempre a l'escolta de passos pròxims que implicaven violència i submissió. Mai parlava amb ningú, ni tan sols per a xarrades intranscendents, perquè li feia por que, en mirar-la, descobriren que no hi havia pau en els seus ulls i que les seues mans tremolaven sempre, com avergonyides de no ser útils per a protegir-la igual que les seues cames que no eren capaces de portar-la lluny.

Però va haver-hi un dia en què totes elles van deixar de tremolar. Un dia en què van assentar els peus en la terra, es van fer fortes, van mirar al sol de cara i van decidir que les coses anaven a canviar. Va ser el dia en què el feminisme els va explicar les causes de tant de contrasentit i els va obrir les portes per a escapar d'eixes vides tan dures i sense sentit. Sense violència, ni cerca de venjances, però afirmant amb contundència, des de l'alegria i la llibertat, el lloc de les dones en el món, el seu valor i la seua potència.

Els va fer entendre a totes elles, a qualsevol, fora quina fora la seua ubicació, la seua edat, els seus ingressos o els seus estudis; que les dones no han nascut per a ser explotades, mutilades, humiliades, privades dels seus drets o utilitzades com a carn fresca, sinó que són éssers humans, l'aportació de les quals és essencial per a la vida. Perquè sense elles el món es pararia i la humanitat desapareixeria.

Eixe dia, davant el descobriment d'un feminisme que no és només teoria sinó també pràctica individual de vida i garantia de convivència en pau i amb dignitat, totes elles van deixar de tremolar i van començar a avançar.

Mar Vicent García, vicepresidenta de XATEBA, associació per la igualtat i contra la violència de gènere

51

No som els mateixos, no som els d’abans.

Encara tremole si et tinc davant MENJAR-TE LA BOCA - PUPIL·LES 52

Conversa amb Lluïsa Notario, activista per els drets LGTBI+

per no saber a què m’enfrontava”, apunta. “Hui -continua-, moltes persones segueixen tremolant quan ixen de l’armari, però altres no cal que isquen, presenten la seua parella i tremolen en un sentit positiu, perquè comparteixen la seua il·lusió”.

Fa tres dècades, no imaginava que seria punta de llança per a aconseguir un canvi, com tantes persones del col·lectiu. Però, com diuen, “la unió fa la força”. Lluïsa Notario s’ha convertit en la primera regidora lesbiana visible de l’Ajuntament de València i en una de les activistes valencianes més importants del moviment LGTBI+.

Malgrat això, potser el seu èxit més gran és gaudir de la seua filla i veure com cada vegada hi ha més persones que tremolen d’il·lusió, i no de por, per estimar.

El moment d’eixir de l’armari, “obligada per la societat”, va marcar un abans i un després en Notario i va decidir actuar perquè ningú passara per eixa situació. Entre 2005 i 2009 va ser coordinadora de Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar de València, convertint-se en la primera dona al capdavant de l’associació i en tot un referent per a lesbianes.

Notario tira la vista enrere i celebra que “la situació ha canviat moltíssim, afortunadament”. Té 54 anys i forma part d’una generació que va viure “en absoluta soledat” la seua orientació sexual no normativa, en un context en què no hi havia cap tipus de visibilitat en llibres ni en mitjans de comunicació, i molt menys en les xarxes socials, que encara no existien.

Han passat quasi vint anys, però sembla un abisme per tots els avanços que va viure des d’eixa posició.

L’aprovació de la Llei de Matrimoni Igualitari en 2005 i de la Llei d’Identitat de Gènere en 2007 van ser fites inoblidables per al col·lectiu a Espanya, que ara també ha aprovat el Projecte de Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones Trans i per a la Garantia dels Drets de les Persones LGTBI. Una dècada després, la Comunitat Valenciana va aprovar en 2018 la Llei d’Igualtat de les persones LGTBI, la més avançada de l’Estat.

“En aquell moment, no sabia ni anomenar-me. Sabia que era diferent, però no què em passava, perquè el meu entorn em deia que no era normal. L’heterosexualitat imperant va condicionar les nostres vides. Em van furtar la meua adolescència i joventut”, explica la regidora.

“Les conquestes que hem assolit, sempre, sempre -recalca-, han anat acompanyades de governs progressistes. Partits com el PP ens han fet molt de mal, així com l’extrema dreta. Ha sigut de la mà de partits com el PSOE i Compromís quan la lluita de les persones s’ha transformat en una conquesta”, conta.

Quan tenia 28 anys, Lluïsa va contar a casa que tenia parella. El que potser és un dels moments més especials de la nostra vida, a ella li va fer tremolar, “però de por”. “No pels meus pares, sinó per la seua reacció i

53

De la por a la il·lusió, a l’èxtasi per estimar i ser lliures. La forma de tremolar ha canviat radicalment per al col·lectiu LGTBI+. Però, d’igual forma que “la unió fa la força”, també és fàcil fer passos enrere.

“No es tracta només de no poder consensuar textos i declaracions institucionals entre tots els partits.

Des del moment en què l’extrema dreta entra en les institucions, els discursos LGTBI-fòbics s’estan normalitzant i provoquen un augment dels delictes com aquest.

Hem retrocedit i seria un retrocés molt important que augmentaren el seu poder”, assegura la regidora.

L’activista fa una crida a la reflexió i a l’actuació, especialment a la joventut, “perquè no podem acceptar que aquests discursos populistes que venen d’una minoria, calen en la gent”. “La majoria de la societat és clar que es posiciona a favor del col·lectiu, però hi ha eixa minoria que sent legitimitat per a agredir persones trans, gais i lesbianes pel discurs de l’extrema dreta”, adverteix.

En 2019 va convertir-se en la primera regidora lesbiana visible de l’Ajuntament de València, per Compromís, amb un gran suport del col·lectiu i formant part de l’equip de govern. No obstant això, també va accedir a l’hemicicle el discurs LGTBI-fòbic de la mà de Vox, que des de l’oposició ha impedit aprovar declaracions institucionals a favor d’aquest col·lectiu i d’altres minoritaris, com en tants ajuntaments i governs autonòmics de l’Estat.

Hui, en un clima preelectoral, Notario sent certa preocupació per aquesta situació que ens ha deixat notícies sobre pallisses i, inclús, assassinats, com el del jove homosexual Samuel Luiz el passat 3 de juliol de 2021, coincidint amb la celebració de la Setmana de l’Orgull d’A Corunya.

La diversitat ens enriqueix com a persones i com a col·lectiu. La il·lusió i les ganes de canviar les coses són un vertader motor de transformació.

Lluïsa Notario té clar que ningú ha de condicionar la nostra vida ni fer-nos tremolar de por: cal envoltar-se d’aquelles persones que ens estimen tal com som i seguir conquerint drets.

Lluïsa Notario, activista pels drets LGTBI+ Entrevista per Cristina Chacón, periodista

54

55

Quan estem junts tot tremola, quan estem junts és brutal ESPREMEDORS - LA FÚMIGA 56

Quan estem junts tot tremola NO SOM UTOPIA SOM LA REALITAT

Pot semblar egocèntric començar amb una autoreferència, però ens l’heu deixat botant. Quan Esteve em va dir que l’element transversal era la paraula TREMOLAR, el meu cervell em va dur ahí directament, a eixa frase que hem cantat tantes vegades i que, gràcies a vosaltres, des de hui s’ha resignificat i ha passat a fer-se més gran dins de mi.

Cada dia és més complicat saber quina és la realitat que ens envolta. És paradoxal pensar que, en l’era de la immediatesa i la sobreinformació, és quan més confosos estem com a societat. No hem d’oblidar que encara estem curant les ferides pandèmiques, però açò ja ve de lluny. El que sempre han tingut clar, i parlem d’eixos subjectes omnipresents sense rostre és que separats i enfrontats, NOSALTRES som molt més vulnerables i, sorpresa!

ELLS són cada dia més forts i poderosos.

He estat uns minuts pensant en la força que tenen les paraules, de vegades més potents que el més fort dels sismes. Si a les paraules li poses música segueixen creixent, però quan no les dius tu sol, quan més d’una persona ho crida al vent, quan milers de persones coincideixen en l’espai-temps i bramen “QUAN ESTEM JUNTS TOT TREMOLA”, estem parlant de la col·lectivitat i del seu gran poder.

El poder de la col·lectivitat és innegable, el que té el poder del canvi, el que fa TREMOLAR el món. Ho ha fet tantes vegades al llarg de la història que és absurd no tornar a creure en ell. La col·lectivitat és necessària però també suposa grans sacrificis. Ser crítics ens fa ser més heterogenis i de vegades més impermeables, però no hem de perdre el nord. Sense saber quines són les coordenades concretes d’eixe punt cardinal, hem de tindre molt clar, PERÒ MOLT CLAR, quin és el camí equivocat.

57

Podem seguir el camí que ens estan marcant i entrar al joc de l’odi i la visceralitat, o podem mirar al nostre voltant i decidir quin ha de ser el nostre propi camí.

No ens equivoquem, el món cada dia és un poc millor, i tot és gràcies a les persones que lluitem perquè així siga. Perquè els canvis, els veritablement importants, sempre venen des de baix, però sempre ens diran que no hi ha res a fer. I això qui s’ho creu?

SEREM L’EXÈRCIT QUE NO VOL LA GUERRA, QUE CUIDA LA TERRA QUE MIRA ENDAVANT

Això som i serem. Un exèrcit de gent que no ha vingut a lluitar amb les armes, ni tan sols amb l’insult, pot ser sí amb la indiferència. Com diu el mestre Xavi Sarrià: amb l’esperança entre les dents.

Perquè això és l’últim que perdrem com a poble: l’esperança.

Des de l’assumpció dels privilegis propis i col·lectius, des del respecte a totes i cadascuna de les sensibilitats i exercitant el múscul que canviarà el món: el de l’empatia. Cada conversa, cada gest, cada abraçada tindrà un efecte papallona. Es pot fer a casa, a una festa, a una falla i a un concert.

Totes i tots tenim coses boniques que entregar a la nostra gent i a la que no és tan nostra. Ser una bona persona serà el triomf més gratificant i el millor premi que mai ningú ens donarà.

Gràcies amics i amigues de la Falla El Castell. Sempre vos portarem al cor. Sou part del nostre humil camí, dels nostres primers passos, dels records d’un inici que mai oblidarem. Gràcies per creure en un món millor i per la ferma decisió de fer-ho també des del món faller. I recordeu que una falla és un món a escala. Cuideu-vos molt, escolteu, ajudeu a qui més ho necessite i gaudiu de la vida, que la tenim ahí i dia que passa no torna. Quan estem junts i juntes tot TREMOLA! Amb molta, però molta estima.

Àrtur Martínez, La Fúmiga

58

59

Desvien l’atenció, canvien el rumb dels ulls, tremolen de poder.

L’escola vencerà la por i el teu instint de prohibir SI NO SOM POBLE - ANDREU VALOR 60

Per unes aules antifeixistes Una esvàstica dibuixada amb bolígraf als banys de l'institut, una salutació entre alumnes amb el braç en alt, un crit "habla en español", un comentari despectiu sobre una imatge de treballadors negres durant una classe o un "¡Arriba España!" al camp de futbito.

Malauradament, tot això no és “passat”: són exemples “vius” de coses que se senten, es veuen i passen hui en dia als instituts del País Valencià. I si analitzem el panorama europeu i mundial comprovarem que no som una excepció: es tracta d’una onada neofeixista global. Tanmateix, el nostre passat traumàtic en aquest sentit pot facilitar l’èxit del discurs feixista i d’extrema dreta.

L'actual societat valenciana no deixa de ser el resultat d'un brutal experiment social.

Conseqüència d'una anomalia històrica que ens converteix en els hereus d'un dels règims autoritaris d'extrema dreta més longeus del planeta. Ni les dictadures d’Argentina -set anys-, Xile -setze anys-, la del mateix Mussolini -al poder durant vint-i-dos anys- o el Tercer Reich de Hitler -que va durar dotze anys- poden comparar-se amb els trenta-sis anys de dictadura militar de Franco -quasi quaranta si afegim els tres anys de guerra-. I cal assenyalar que les diferències no són -només- de “durada”: com s’originen i com acaben les diferents dictadures són aspectes determinants i diferenciadors.

Tant Hitler com Mussolini van arribar al poder amb un ampli suport entre la població. Fins i tot, gran part de la classe treballadora els donava suport. Franco i el "alzamiento nacional" de juliol de 1936 van rebre un suport mínim inicialment. A tall d’exemple: set dels vuit caps màxims de l'exèrcit van romandre fidels a la República durant el colp d'estat. A més, a totes les grans ciutats va fracassar el colp d’estat i es van mantenir fidels a l’ordre democràtic i la legalitat republicana. Des del principi, el franquisme va necessitar la violència extrema contra capes molt amples de la població, sobretot envers els treballadors i les treballadores. Un exèrcit colonial -amb la Legión inclosa- i l'ajuda de feixistes italians i nazis alemanys van possibilitar la victòria "nacional", que va ser reinterpretada posteriorment en clau de "guerra civil" o d’un conflicte de "hermanos contra hermanos".

També el final de les diferents dictadures va ser molt diferent. La Itàlia Imperial del Duce i el Tercer Reich dels 1000 anys van patir una derrota militar absoluta i els seus líders van acabar morts: un penjat per la població i, l'altre, suïcidant-se al seu búnker de Berlín. Mentrestant, el "Caudillo de España por la Gracia de Dios" moria “tranquil·lament” al llit d’un hospital de Madrid a l’edat de vuitanta-tres anys i era soterrat amb tots els honors al Valle de los Caídos.

La capitulació d’Alemanya i Itàlia va implicar un intens procés d’erradicació del feixisme i el nazisme en ambdues nacions. Es van realitzar milers de judicis per condemnar totes aquelles persones que havien participat i/o col·laborat amb els règims totalitaris. A més, es va dur a terme una depuració massiva de professionals en tots els àmbits -justícia, educació, forces armades, administració pública...- per tallar de soca-rel el substrat feixista o “nationalsozialistische” que romania a la societat italiana i alemanya. I, òbviament, tota la simbologia feixista –banderes, lemes, cançons, estàtues...– fou perseguida i eliminada, alhora que els llocs de repressió –com els macabres camps de concentració alemanys– es convertien en espais de memòria per tal que les noves generacions conegueren els fets i aprengueren de la història.

61

Oficialment, l’Estat espanyol es va mantenir “neutral” durant la 2a Guerra Mundial però, en realitat, va donar suport militar a Alemanya enviant vora cinquanta mil soldats i material militar i logístic a través de la División Azul. I malgrat que el seu “bàndol” va ser aixafat i va perdre la guerra estrepitosament, Franco i la seua dictadura en van eixir indemnes, perpetuant el feixisme i la repressió fins al dia de la seua mort. Només després, vindria la “Transició”, un període que va canviar la “façana” del règim polític de l’Estat espanyol –de dictadura a “democràcia”– però que va mantenir intactes molts dels elements de la seua estructura franquista. Un rentat de cara en tota regla.

Han hagut de passar moltes dècades per desempallegar-se de l’herència enverinada del franquisme i assolir una certa normalitat “democràtica” però, malauradament, el revisionisme històric interessat de l’extrema dreta està reviscolant idees, actituds i valors de la seua enyorada dictadura. L’auge de l’extrema dreta entre les generacions posteriors a la mort de Franco es fonamenta, en gran mesura, pel control absolut que va exercir sobre l'educació.

Escoles, instituts i universitat van treballar incansablement per transmetre a la societat els valors del nacionalcatolicisme i del “Espíritu Nacional” i esborrar qualsevol rastre dels valors republicans: llibertat, igualtat, fraternitat. En eixe sentit, el règim va comptar amb l'ajuda indiscutible de l'església catòlica. Hui en dia, el mapa escolar continua condicionat per eixe passat. Sense anar més lluny, al País Valencià, quatre de cada deu escolars estudia en un centre concertat o privat, la majoria catòlics.

Per tant, també pareix lògic que el canvi cap a una societat més crítica, inclusiva i frontalment oposada al feixisme vinga del sistema educatiu. De fet, és un procés lent però imparable en el qual, amb alts i baixos, fa dècades que hi treballa gran part de la comunitat educativa del País Valencià. La nostra llengua és un gran exemple d’aquesta lluita: en quaranta anys ha passat de ser una llengua prohibida a les aules a convertir-se en la llengua vehicular majoritària a totes les etapes educatives, inclosa la universitària. I l’educació inclusiva també: s'ha canviat d’una educació basada en la por, la religió i la separació per sexes a un model coeducatiu on la diversitat es veu com una riquesa, no com un perill.

Malgrat aquests avanços, existeix un aspecte en el qual potser els centres educatius tenen encara marge per actuar. Mig segle després de la mort del dictador encara tenim dificultats per articular un relat sobre el nostre passat més immediat. El conflicte ideològic que pot generar als centres, la limitació del temps acadèmic dedicat a eixe període -únicament abordat a l'assignatura de Geografia i Història- i el poder divulgatiu de la historiografia franquista dificulten la construcció d’un relat potent i alternatiu a l’oficial que és intencionadament difús i aigualit en pro d’una aparent “neutralitat”.

En l'actualitat, i des de l'arribada dels governs del canvi fa ara vuit anys, s’han posat en marxa diverses iniciatives que estan tenint un impacte significatiu a les aules pel que fa a aquesta qüestió. Entre d’altres coses, s’ha fet evident el caràcter violent del franquisme, un tret definitori que l’extrema dreta sempre ha tractat de minimitzar. En aquest sentit, rehabilitar i fer

Antic camp de concentració d’Albatera al 2022

62

visitables els nombrosos refugis antiaeris que es van construir a València i d’altres poblacions per protegir la població de les bombardejos franquistes, ha servit per mostrar una realitat silenciada i contrarestar l’ambivalència del relat “oficial”.

Els centenars d'intervencions arqueològiques que s’estan realitzant per recuperar els cossos de les persones assassinades durant els primers anys del franquisme també permet trencar el silenci i demostrar amb fets irrefutables la vilesa del règim franquista. I cal dir que estes intervencions, a més de recuperar la memòria i la dignitat de les víctimes, tenen una missió divulgativa i, per això, s'ha creat una potent xarxa de xarrades i materials didàctics amb l’objectiu d’explicar aquests fets al públic escolar.

Una tasca encara pendent és habilitar importants espais de repressió -camps de concentració, presons...- com a centres d’interpretació per explicar a peu de realitat un dels episodis més foscos de la dictadura. El camp d'Albatera -Alacant- o el monestir de Sant Miquel dels Reis -València- serien dos candidats ideals per la seua rellevància i suposarien una gran oportunitat per evidenciar la política d'extermini franquista contra els adversaris polítics una vegada acabada la guerra. Desconeixem pràcticament tot sobre les víctimes però encara més desconeguts són els botxins. Quins eren els noms i les cares dels Himmler, Göering o Menguele espanyols? Cal conèixer i denunciar públicament als militars, policies, jutges, directors de presons i funcionaris grisos que col·laboraren amb el règim i el feren possible.

Cal continuar amb aquestes tasques de recuperació de la memòria col·lectiva si volem aules lliures de feixisme. No podem fer res pels milers i milers de persones que van perdre la vida defensant una societat lliure i democràtica.

Però el seu record es pot convertir en el nostre millor aliat per guanyar la batalla del relat i lluitar contra l’onada de neofeixisme que revifa a tot el món.

Joan Salazar Bonet, docent

63

Era l’any 2008 i ja s’escoltaven rumors, la terra ja tremolava, venia el Projecte Castor RUMBA DEL CASTOR - PROJECTE CASTOR 64

El projecte Castor ens ha fet tremolar, però no ens ha fet caure S'ha acabat l’any 2022 i amb ell ha finalitzat una llarga lluita jurídica contra l’empresa Escal UGS promotora del fracassat Projecte Castor d’emmagatzematge submarí de gas a la Costa, del que la planta terrestre està a Vinaròs. Aquesta participació en la causa oberta per Fiscalia en el Procediment Abreujat 140/2015 del Jutjat 4 de Vinaròs, va ser per part de l’associació APLACA (Afectats per la Plataforma Castor). Podeu consultar la nostra web en el codi QR. Només fa unes setmanes que hem desistit en presentar un recurs a la sentència absolutòria de l’Audiència Provincial de Castelló del 30 de novembre de 2021 (Juicio Oral nº 5 de 2021) que resolia que les 130 persones que formem el col·lectiu d’afectats pels terratrèmols causats per Castor no tenim cap dret de ser indemnitzats per l’angoixa i el patiment per haver sentit tremolar les nostres cases.

Tot i això, no fem una valoració totalment negativa d’aquesta etapa jurídica. Estem convençuts que la justícia hauria de castigar -ni que sigui simbòlicament- l’empresa que va ignorar les persones i organitzacions que advertien del risc de terratrèmols a l’injectar el gas al magatzem submarí de gas, que s’havia ubicat on la Shell extragué petroli de 1973 a 1996.

Aquesta etapa de lluita jurídica contra el Projecte Castor no va ser l’única -ni la més importantper part de la ciutadania del Sénia.

Al setembre del 2007 es va constituir la PLATAFORMA CIUTADANA EN DEFENSA DE LES TERRES DEL SÉNIA, amb l’objectiu de vehicular el no al Castor.

L’opacitat del Projecte Castor va estimular moltes persones a cercar l’abast geològic, mediambiental, econòmic i social d’aquesta gran estructura industrial que pretenia ser el magatzem de gas més gran d’Europa.

En els primers dies ja es va veure el risc de terratrèmols per la presència de falles tectòniques prop de les roques on es injectava el gas en porus i petites escletxes. L’Observatòri de l’Ebre també va advertir d’aquest perill, i demanava un estudi geològic de més abast, però l’empresa no ho va fer.

La ciutadania demandava que no es concedissin els permisos per construir la plataforma Castor per aquest perill, ens van tractar d’alarmistes i ignorants... però el risc esdevingué realitat. Al setembre de 2013 hi hagué centeners de terratrèmols, fluixets però també molt forts: Vam tremolar!

I no poc! Els mitjans van posar els focus en aquells que havien senyalat el perill durant anys amb manifestacions, al carrer, en seus parlamentàries, tant autonòmiques,estatals i europees.

No vam parar de tremolar fins que la Guardia Civil va entrar amb helicòpter a la planta marítima (22 Km de la costa de Vinaròs) i va fer parar la injecció de gas.

Aquests fets van provocar que Fiscalia obrís una causa per presumptes delictes mediambientals, contra l’ordenació del territori i patrimoni històric. (Procediment Abreujat 140/2015 al Jutjat 4 de Vinaròs). A aquesta causa ens vam adherir com a acusació particular.

Joan Ferrando, president d’APLACA

65

Que tremoli l'enemic en veient la nostra ensenya.

Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes ELS SEGADORS - HIMNE NACIONAL DE CATALUNYA 66

El camp també tremola El camp valencià està tremolant. El model valencià ha estat el més social d’Europa, el que durant segles ha suposat un repartiment de la riquesa per a les nostres famílies i economies, el que ha permès superar les distintes crisis i trobar feina prop de casa sempre que ha sigut necessari a les nostres cooperatives, comerços i explotacions.

El sector ha fet possible la supervivència de les nostres tradicions populars i la nostra llengua, que tant estimem i ens fa distints.

La gent del camp, la base d’aquest model, ja no tremola sols per circumstàncies climatològiques com ho feien els nostres avantpassats, ara tremolem també per les distintes plagues cada vegada més complicades de controlar degut al canvi climàtic i les exportacions de països tercers sense els controls de sanitat vegetal necessari. Tremolem per superar controls i burocràcies cada vegada més exigents, per falta de mà d’obra i professionalitat al sector, tremolem per la falta de relleu generacional i la desconnexió de la societat amb el sector i la seua comprensió, per la introducció de grans capitals i fons d'inversió als nostres termes…

Però el que més ens fa tremolar respecte als nostres avantpassats és la rendibilitat.

Seguim fent eixos productes únics, de qualitat, que els nostres terrenys, clima i aigua ens permeten. El consumidor europeu els espera cada any, ja que fem un producte valuós econòmicament i per això, som deficitaris a Europa. No produïm prou productes per al que la societat europea necessita. Els consumidors estan dispostos a pagar per la taronja, preus que a l’estat espanyol oscilen entre 1.5 euros i 2,5 euros el kg i al mercat europeu entre 4 i 6 euros el kg, inclús més en determinades dates de l’any. Mentrestant, l'agricultor valencià rep entre 0.08 centims i 0.25 cèntims per kg de taronges, en general ni el 5% del valor del producte final.

Les valencianes i els valencians som capaços de juntar-nos i treballar conjuntament, de cooperar els uns amb els altres, d’involucrar a la societat amb els nostres projectes, de contagiar il·lusió, de fer somriure als nostres veïns i veïnes…Tenim eixa màgia. Gent de distints orígens i nacionalitats, de moltes contextos econòmics, socioculturals i ideològics distints, que són capaces de treballar amb un mateix objectiu i fer col·laborar a les nostres administracions per fer-ho possible. Bon exemple de tot açò són les falles. Treballem conjuntament 365 dies de l’any, cadascú amb un paper diferent, però tots imprescindibles per fer possible la setmana fallera. Amb tot aquest treball aconseguim una economia pròpia, de proximitat, de creació de treball, centenària i amb un futur garantitzat. Amb relleu generacional i tot un microsistema al que no li fa por ni la globalització, ni obrir-se al món, ni els canvis ni l’adaptació dels nous temps.

67

Amb tot, aconseguim que la societat valenciana tremole amb els nostres colors, sorolls, olors i participe de la festa. Aconseguim mostrar al món la nostra cultura, tradicions i llengua pròpies d’una manera alegre i festiva. Açò precisament és el que necessita el camp valencià, el model valencià, per a que hi haja rendibilitat a les nostres explotacions i siga possible el canvi generacional. Necessitem obrir el sector a la societat, necessitem ser una falla, que la societat tremole i senta com a propi el camp. Retrobar-se amb el seu voltant i amb el treball dels seus majors, els sorolls, els colors i les olors, la qualitat de vida única que proporciona el nostre sector a tota la població, el redescobriment per part de la gent jove del sector, amb idees innovadores, descobrint les oportunitats econòmiques que ofereix el sector per complir el relleu generacional equitatiu.

68

Per açò necessitem ser com una falla, cooperar tots, des de l’agricultor fins al consumidor que ha d’apostar pel producte de proximitat, passant també per les administracions. Tot per un fi comú: si aconseguim que l’agricultor reba el 20% del preu que paga el consumidor, el camp valencià tindrà molt de futur. Tornarem a ser font de riquesa, de treballs dignes, de convivència de gent molt diversa i oberts al món. La nostra forma d’entendre i el nostre entorn està en joc. Necessitem tremolar junts com una falla, que la societat tremole amb nosaltres, que senta aquesta lluita com pròpia i aconseguir eixos preus dignes.

Daniel Carbonell Barberà, membre de la comissió executiva de la Unió Llauradora i Ramadera del País Valencià

69

Portem un bon pas o això vull pensar però el terra que trepitjo ja comença a tremolar MONTSERRAT-KARABASH 70

Tremolar de calor Si els romans s’hagueren de plantejar ara mateix de fixar una data per homenatjar els seus companys caiguts en combat, segurament no el fixarien en l’actual dia de Tots Sants perquè este dia encara estarien batallant pel món.

Un dia que en 2022 va ser totalment d’estiu. Em conta ma mare que abans era costum estrenar la roba d’hivern l’1 de novembre “Per Tots Sants qui no estrena no té mans” deien, enguany hauria estat un suïcidi estrenar roba d’hivern amb el calor que teníem damunt.

El Diccionari Normatiu Valencià recull el significat del verb tremolar com “agitar-se amb moviments curts, ràpids i repetits o tindre molta por” s’associa amb situacions de nerviosisme o fred, o amb situacions físiques molt determinades com els terratrèmols que canvien la vibració del planeta i ens influeixen a tots els éssers que l’habitem.

Solem tremolar de fred o de por però no solem tremolar de calor. Supose que per això el mateix Dante Alighieri va deixar escrit que la part més baixa de l’infern, allà on és concentra tot el mal i té la seua residència el princep dels dimonis, és un immens bloc de gel. Associem la por amb el fred i per contra els dies de calor solem dir que fa bon dia. De fet, en el moment d’escriure este article hem tingut mig any seguit de dies bons, mig any en què el termòmetre no baixa dels 20 graus en molts pobles valencians.

Si t’alçares a mitja nit i veieres el sol lluint imponent enmig del cel, primer que res et pessigaries la galta pensant que continues dormint i tens un malson horrible. Si la visió persistira entendries que el sol i la terra s’aproximen l’un a l’altre a tota velocitat i et posaries a tremolar, i no de fred. No obstant això, quan l’estiu dura fins al 15 de novembre, la reacció no és la mateixa, encara que cada dia més gent sabem que el final per a l’especie humana pot suposar el mateix si no fem res per a evitar-ho.

Amb només 100 anys hem extret del subsol la majoria combustibles fòssils que el planeta havia acumulat durant milions d’anys i els hem col·locat a l’atmosfera.

L’efecte hivernacle provocat està canviant el clima, acabant amb moltes espècies i amenaça molt seriosament la vida de tot el planeta.

Els romans de l’imperi feien les seus campanyes militars en les temporades més càlides de l’any i tornaven a casa quan començava a arribar el fred.

Tornaven al seu poble, amb la seua família i homenatjaven els qui s’havien quedat pel camí i no tornarien mai. Amb el pas del temps va quedar allò del dia de Tots Sants on cadascú se’n recorda dels seus morts, encara que siga fent sacrilegi i demanant caramels a les portes de les cases amb disfresses que volen resultar terrorífiques. Una volta més, fred, por i mort van junts de la maneta pel carrer, però tot i que el simbolisme és homologable al de l’imperi romà o al de les tribus bàrbares del nord d’Europa, el cert és que l’1 de novembre als nostres carrers ja no fa gens de fred.

Haurem de canviar la manera de consumir i sobretot haurem de consumir menys. És vital que substituïm els combustibles fòssils per energies renovables i netes. Tot i això, la solució no està en posar-se a tremolar. Tal i com

71

explica Naomi Klein a La doctrina de shock, l’auge del capitalisme del desastre, des del més alt de la piràmide social sempre aprofitaran les situacions més traumàtiques per a fer-nos empassar canvis que no hauríem acceptat mai de la vida. En el cas del canvi climàtic es dona la paradoxa que els mateixos que ens han dut fins a esta situació ara venen a donar-nos solucions màgiques basades en el fet que tot canvie perquè tot continue igual.

eòliques són la nova terra promesa del capitalisme i tenen en comú amb les centrals nuclears, els pous de petroli i les estacions de gas que són propietat de grans multinacionals i que l’energia resultant la controlaran ells i la pagarem nosaltres al preu que ells decidisquen.

Estes macrocentrals repartides com xampinyons i sense planificació pels territoris rurals, tenen un impacte visual brutal, però a més impossibiliten el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i del turisme. L’energia produïda la consumiran en zones urbanes però les centrals les patiran als pobles rurals, sense possibilitats de defensar-se legalment i amb l’única raó que les terres allí són més barates.

Al meu poble també anomenem tremolar a l’acte d’arrampar-se amb el corrent elèctric. Una accepció que per cert no recull el diccionari. Per a no tremolar és imprescindible que la presa de contacte amb el corrent siga ordenada i canònica, cal enxufar-se bé, oficialment endollar-se. Tant bé com s’han endollat des de fa dècades centenars de polítics dels partits majoritaris als consells d’administració de les empreses energètiques cobrant sous milionaris.

Hi ha, però, un xicotet detall que se’ls oblida en tot això. Hi ha altres possibilitats com les comunitats energètiques locals o l’autoconsum individual, possibilitats factibles tecnològicament i que posen l’energia que creen en les mans dels mateixos usuaris que les consumeixen. El sol i el vent son debades i debades ha de ser l’energia que ens proporcionen. No té cap sentit que destrossen els nostres pobles i continuen xuplant-nos la sang els mateixos que ens van dur fins al cataclisme actual. No és qüestió de tindre por, ni de tremolar per la calor. Es tracta de mantindré el cap fred. I si algú ha de tremolar que siguen ells.

Estes empreses són responsables del model de consum energètic que hem tingut estos anys, responsables de les pujades de preus injustificades que amenacen la majoria de les famílies.

Ara venen a marcar-nos el nou model energètic, que serà supernet, renovable i on ells continuaran marcant els preus i tenint la paella pel mànec. Van estar anys venent-nos les bondats de les centrals nuclears, no donaré masa explicacions, si això busqueu declaracions sobre el tema de Putin i Zelenski i entendrem a què estem jugant, i ara ens tenen un nou paradís on podrem continuar consumint i pagant amb tota la tranquil·litat del món. Les macrocentrals fotovoltaiques i

Josep Nadal, diputat a les Corts Valencianes

72

S’han acabat tardors i primaveres I els tarongers floreixen per febrer Puja la mar i trenca les barreres I el temps que ens queda s’acaba.

73

Vam notar que tremolava la porta del balcó, abans d'obrir vas comprovar el nus de la bata, al carrer, entre un immens núvol de pols, fugien en desbandada animal A VEURE QUÈ EN FEM - MANEL 74

Ens fa tremolar la meteorologia?

Que la Ribera Alta siga una de les comarques valencianes amb major interés per la meteorologia no és un fet casual.

On fa escassos 2 milions d’anys teníem una badia ocupada pel mar, la terra ha anat guanyant espai gràcies a l’aportació de sediments del Riu Xúquer i dels seus afluents. El resultat és la formació d’una de les planes més fèrtils de les nostres terres: la Ribera del Xúquer.

La qualitat de les terres de la comarca, principalment arenes, llims i argiles, l’abundància d’aigua i el clima benigne han afavorit el creixement de pobles com la Pobla Llarga. Una comarca rica en recursos, amb molt de pes de l’agricultura i de la indústria agroalimentària en la seua economia. Però una comarca que tremola quan mira al cel. I amb raó.

L’agricultura depén directament de la meteorologia. Una onada de fred siberiana, una pedregada, l’excés de calor o de fred en certs moments de l’any, la falta de pluja, l’excés d’humitat... Són tants els factors que poden perjudicar les collites dels nostres camps, que tota família que viu de la terra tremola quan pensa que tot el seu treball pot quedar reduït a res per culpa de l’oratge. I per eixe motiu, potser inicialment per necessitat, hi ha molt d’interés en comprendre el món meteorològic.

Però la vinculació de la Ribera amb la meteorologia va més enllà de l’agricultura. El riu Xúquer i els seus afluents, els mateixos que han format la fèrtil i pròspera plana on trobem desenes de pobles, poden causar també greus danys amb les seues riuades. Són fenòmens que han tingut, històricament, un gran impacte en la comarca. Fa pocs mesos es complien 40 anys de la Pantanada de Tous: en aquella ocasió el Xúquer portava un cabal de 16.000 m³/s, similar al del riu Mississipí, un dels més cabalosos del món. Segles arrere trobem, per exemple, el despoblament de Ternils (Carcaixent) per les freqüents inundacions que patia.

La paradoxa d’un riu com el Xúquer, que aporta riquesa i alhora causa destrucció no és un fet únic al món. La immensa majoria de la població d’Egipte (uns 100 milions d’habitants) viu a la ribera del riu Nil a causa de la fertilitat de les seues terres i de l’abundància de recursos hídrics, però històricament les seues riuades també han provocat nombrosos danys a les poblacions de la seua ribera. I trobem molts exemples similars en tots els continents de la Terra. Compartim amb altres pobles, per tant, un sentiment d’agraïment als rius per la riquesa que ens han donat; i de por, pel que ens poden llevar.

75

Un altre factor que explica la gran afició a la meteorologia a la Ribera del Xúquer és l’existència de fenòmens meteorològics extrems, sobretot de pluges torrencials. Els valencians diem que ací “Plou poc però per al poc que plou, plou prou” amb molta raó.

Tenim un règim pluviomètric molt irregular i, en general, pocs dies de precipitació, però tots sabem la intensitat amb què ens pot ploure i els acumulats que podem registrar quan es donen les condicions propícies per fer-ho.

Encara que puga resultar contradictori pels grans danys que ens causen, moltes persones tenen una especial afició a les pluges torrencials. Ocorre una cosa similar amb les tronades amb molts llamps i trons. Potser això s’explica per la intensitat del moment, que pot disparar els nivells d’adrenalina i de dopamina del cervell, unes hormones que incrementen la sensació de plaer. Però resulta sorprenent que un mateix fenomen meteorològic que a moltes persones els pot fer tremolar de por, a altres persones els puga fer tremolar d’emoció.

La gran pedregada del 31 d’agost de 1995, que va afectar municipis com la Pobla Llarga, va causar alhora ràbia, por, emoció, frustració, nervis i molts altres sentiments als veïns de la zona. La majoria sentiments negatius, pels grans danys ocasionats, però potser en alguns casos també va despertar o va incrementar l’interés per la meteorologia. I és que en moltes persones l’interés pels fenòmens meteorològics extrems no té com a origen la sensació experimentada quan ocorren, sinó la necessitat de comprendre per què es produïxen.

Imatges de la pedregada del 31 d’agost de 1995 a la Pobla Llarga

76

No vull acabar sense fer menció als microclimes de la Ribera. Es tracta d’una comarca que pot paréixer homogènia climàticament pel fet de tindre un relleu prou pla, però la realitat és que és molt heterogènia. Cada poble té unes peculiaritats i uns trets que el diferencien dels veïns. La disposició de les muntanyes del seu entorn fan que el sud de la comarca siga més plujós i alhora prou més càlid que el nord. No sorprén, amb tants microclimes i tanta afició a la meteorologia, que siga una de les comarques amb més socis de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet). I cada dia coneixem més peculiaritats de la comarca, però encara ens queda molt per aprendre.

Així que la resposta és afirmativa: la meteorologia ens fa tremolar. De por, d’emoció, de ràbia, de fred, i per molts altres motius... I és que les persones no som indiferents als fenòmens meteorològics ni a les seues conseqüències.

Adrià Revert, meteoròleg, geògraf, À Punt Mèdia i president d’Avamet

Imatge de la pedregada del 31 d’agost de 1995 a la Pobla Llarga

77

Tremolar a través de ...

78

pàg. 80

Els mitjans de comunicació. Jordi Company

pàg. 82

L’esport. Nerea Quesada

pàg. 85

Els escenaris. Andrés Navarro

pàg. 88

La gastronomia. Fran Espí

pàg. 90

El paisatge. Marc Torres

79

Els mitjans de comunicació En concret, la ràdio.

Abans de xarrar-vos, vaja per davant l’agraïment a les persones que han cregut convenient que escriga unes línies a este llibret en un any tan especial per a gent fallera –i música– a la qual estime. Sens dubte, serà un boníssim record. Ah, i l’agraïment també als meus benvolguts Esteve Torres i Alberto Moscardó–els primers tuiters de la Pobla, ja voldria Elon Musk–, per pensar que el que vinc a contar-vos siga interessant.

Era un migdia, a l’Arizona, menjant-nos unes braves quan em van proposar parlar sobre “tremolar als mitjans de comunicació, a la ràdio”. Així de primeres el motiu, el tema, em va deixar descol·locat. Quina relació pot tenir l’acció de tremolar amb el meu dia a dia, que no és més interessant que el de qualsevol altra persona que treballe de forner, de mecànic o de llaurador. Perquè no, amigues i amics, els periodistes tampoc som l’hòstia (i em perdonareu l’expressió), ni la nostra vida és un episodi de The Newsroom, per molt bona que siga la sèrie d’HBO. De fet, si eres periodista freelance com ho he sigut jo durant un bon grapat d’anys, el primer que et fa “tremolar” és la quota d’autònoms que t’arriba cada mes al compte bancari. Però llevant la part més tràgica, alhora que verídica, el que em queden són vora dos-mil caràcters per a contar-vos què és el que a mi, personalment, m’ha fet, em fa i em farà tremolar als mitjans, en concret, a la ràdio.

80

El primer que em va fer tremolar quan era ben menut, amb uns 10-11 anys, era el bullying que patia i que va fer que em refugiara a escoltar la ràdio amb el meu iaio, a llegir sobre personalitats que en aquell moment em semblaven fascinants (Pablo Motos, Julia Otero, ‘Gomaespuma’…) i a intentar crear i escriure per primera vegada coses relacionades amb la ràdio. Sempre la ràdio. Vaig tremolar també amb 12 anys, quan amb el meu millor amic de la infància vam fer un estudi improvisat a la seua habitació amb dos micròfons del Singstar i una taula d’edició de vídeo d’aquelles antigotes que mon pare tenia a la cotxera.

Però quan vaig tremolar ben fort va ser la primera vegada que, amb uns amics de l’institut –encara no tindríem ni 15 anys– vam decidir anar a Ràdio Salines de Manuel a fer un programa. Un programa, si es que es pot dir així, del que conserve vídeos que mai voran la llum pel bé de la humanitat. Després vindria tremolar cada vegada que em posava davant d’un micròfon a PE Ràdio, la ràdio de l’institut o LlosaFM (la ràdio de la Llosa de Ranes) o, fins i tot, quan als inicis de YouTube, vam decidir també uns amics i jo fer-nos endavant amb una espècie de programa en vídeo que es deia ‘Aquí hay peligro’. Per cert, que Alberto Moscardó va ser qui ens va fer el logo. Tot és una roda…

Des d’aleshores no he deixat de tremolar en cada ocasió que m’he posat davant d’un micròfon o, com diuen els romàntics, “cada vegada que s’encén el pilot roig, la llum d’On Air a l’estudi”. I quan dic tremolar és tremolar, eh. Les cames no paren, i pim, pam i pim, pam... Tant, que més d’una vegada s’ha escoltat el frec dels pantalons. I això que, per sort, ja he estat a moltes etsudis. He creat i dirigit programes en la ràdio pública À Punt Mèdia, a 99.9 Plaza Ràdio, m’he format davant els micròfons de l’agència EFE i la Cadena SER a Madrid. I, de veritat, cada vegada que veus que s’apropa el moment: ahí està. Eixa picor a la panxa que ve seguida d’una tremolor de cames que, per a dissimular, acompanyes amb el moviment enèrgic i cadent que t’acompanya durant tot el directe. I sabeu què? Sabeu que és el que pense? Que el dia que em falle eixa picor a la panxa i eixa tremolor de cames, eixe dia, açò ja s’haurà acabat. Perquè tremolar, entre moltes altres coses, significa estar viu. I a mi, la ràdio, em fa estar viu.

També et fa tremolar les cames quan t’entra una última hora, una DANA, un incendi, unes eleccions, uns Goya, un ajustament de plantilla, una reunió amb els caps de continguts de la cadena, una presentació d’un nou projecte, una venda d’un nou projecte, una nova empresa, uns nous companys i companyes… Però bé, això estic ben segur que el nostre amic Juan Antonio Cloquell, molt més periodista que jo, vos ho podrà contar millor.

Bé, a la fi sí que hi havia relació entre tremolar i la ràdio, no?

Bones Falles!

Jordi Company, periodista

81

L’esport L’esport que ens fa tremolar

82

Quan parlem de por, nervis, tensió, concentració… Ens venen mil moments a la ment relacionats amb el nostre món, on hem tremolat i molt! Aquest món, per a qui no ho sàpiga, tracta de moltes hores d’entrenament en equip al llarg de la setmana, del partit del cap de setmana on es competeix, d’entrenaments personals a les nostres rutines, de menjar saludable, descansar bé… Però existeix un factor molt important que juga un gran paper en la vida de l’esportista que és la ment, l’estat psicològic.

Per què l’estat psicològic és tan rellevant per a un esportista? Des del meu punt de vista diria que és la part crucial de l’entrenament, ja que la ment ens permet ajudar a l’estat físic en molts moments, per exemple, a confiar i creure que som capaços d’allò que ens hem proposat o que l’entrenador ens ha indicat.

Abans dels partits tracte de visualitzar el que m’espera. Quina decisió prendré en una jugada concreta, com afrontaré cada moment si el resultat és negatiu, què faré per a millorar i ajudar l’equip… Sempre que hi ha partits més complicats o decisius, al nostre cos apareix el que anomenen nervis. Moltes vegades jo diria que no són nervis, sinó que és tensió, ganes, il·lusió de fer allò que tant desitgem com és la pràctica esportiva. Això sí, mai és por a fracassar, a fallar o a perdre perquè en el moment que deixem que la por ens invadisca és quan ja hem començat a fracassar.

També m’agradaria comentar el que més ens perjudica als esportistes, que és quan patim alguna lesió. Personalment he superat dues lesions greus, una d’un any de baixa i l’altra de 8 mesos. En ambdues he conegut la vertadera importància dels valors de superació, constància, esforç i treball. Sense aquests valors no seria qui soc després d’aquestes lesions en què he sigut capaç d’afrontar i superar tots els obstacles que han aparegut al llarg del seu procés de recuperació, perquè he sabut gestionar tots els factors psicològics que m’han aparegut durant aquests costosos camins de les lesions. Per aquest motiu, les victòries, els títols o el compliment dels objectius hauríem de gaudir-los més del que ho fem, ja que darrere de tots ells hi ha moments de nervis, superació i esforç que ens fan aconseguir metes que durant molt de temps hem treballat per assolir.

Al meu món, el del futbol femení, existeixen molts prejudicis que com a societat masclista ens han anat assignant al llarg dels anys. És veritat que amb el pas del temps allò que era estrany o diferent s’ha convertit en novetat o en una cosa menys atípica. Gràcies a l’educació moderna, als treballs en les aules escolars, al suport mediàtic d’alguns mitjans de comunicació, a l’aposta d’algunes entitats esportives, ajuntaments, famílies… hem aconseguit el suport necessari per a començar a canviar el que tant ens estava costant: eliminar barreres que ens impedeixen fer allò que volem sent dones.

Quan algú em pregunta a què jugue o qualsevol altra pregunta relacionada amb el futbol femení, la meua pregunta sempre és la següent: alguna vegada ha vist un partit de futbol femení en directe? La majoria de vegades em diuen que no i és quan jo els responc: t’assegure que si vas un dia a veure’n un no t'arrepentiràs! Tinc comprovat que molta gent es queda sorpresa després de veure un partit de futbol de xiques perquè no és el que esperaven.

Quan jo vaig començar a jugar a futbol en 2002 moltes coses que passen hui en dia no ens les podríem ni imaginar. Veure futbol femení en televisió, en portades als diaris, tindre a la millor jugadora del món al futbol espanyol, tindre tantes llicències federatives a la nostra federació, tindre futbol femení al nostre poble…

83

Com ja he dit, gràcies al suport de tanta gent el nostre esport està en una evolució constant.

Necessitem seguir demostrant que una dona o xiqueta futbolista és aquesta persona valenta, capaç de fer el que estima, xutant i deslligant-se de prejudicis perquè, encara que tinga pors, nervis o inquietuds, serà capaç de continuar gràcies a la seua dedicació i passió per demostrar que no som xiques que juguem a futbol sinó que som futbolistes. Ser futbolista significa fer front a moltes adversitats com puguen ser lesions, passar temps lluny de la teua família, no gaudir de moments amb la teua gent… No és fàcil, però sols us puc dir que arriba el moment en què t'adones que tot aquest esforç val la pena.

Com a entrenadora he viscut molts moments al llarg de més de deu anys al capdavant de xiquets i xiquetes en diferents clubs. El que intentava transmetre sempre era que eixiren a gaudir al camp, que no tingueren pors i que, si tremolaven, ho feren d’il·lusió per poder fer el que durant tota la setmana estaven esperant.

Sobretot a les mitges parts dels partits havies de fer un treball psicològic amb ells i elles de forma especial, ja que, com que són xicotets i xicotetes, els costava gestionar les seues emocions al camp. Podria contar moltes anècdotes que he tingut en aquests anys, però em quede amb la següent.

Recorde un partit on jugàvem contra un dels equips més forts de la categoria i teníem alguns xiquets malalts que no podien vindre a jugar i, per tant, vaig haver de convocar altres xiquets més menuts.

Com no, els xiquets ja donaven el partit per perdut perquè aquelles baixes importants que teníem les consideraven necessàries per a poder guanyar el partit. Vaig tindre una xarrada abans del partit amb ells on els vaig fer veure la diferència entre la por i els nervis. Ells van entendre que no havien de tindre por a perdre ni a l’equip que teníem davant i que tots aquests nervis per un partit complicat havíem de convertir-los en esforç, actitud i treball al camp. Així va ser aquell dia i aconseguirem guanyar, no sols per resultat, sinó per la lliçó de superació que tots ells van aprendre. Va ser una cosa que mai oblidaran i és que, en el futbol, no aprenem sols estratègies o tècniques, sinó que ens permet créixer com a persones, la qual cosa ens converteix en m i l l o r s esportistes.

84

Podria destacar que un dels millors moments com a jugadora que va ser el juny del 2011 en la Nucia on ens proclamaren campiones d’Espanya amb la selecció valenciana i vaig xutar un dels penals decisius per a poder ser campiones. O l’any anterior, jugant una semifinal del Campionat d’Espanya, també amb la selecció, en què anàrem a penals on es decidiria si jugaríem la final o no.

Quan arriba el moment de tirar l’últim penal decisiu cap companya volia tirar-lo i vaig ser jo qui va assumir aquella responsabilitat. Podria fallar-lo o no, però estava segura que ho podia fer bé i així va ser. En aquell moment, no em pregunteu per què, no existia res més a la meua ment que marcar. Soc una futbolista amb sang molt freda, és així com les meues companyes i entrenadors m’han reconegut sempre, ja que en els moments més complicats, amb més tensió o nervis soc capaç de transmetre calma i seguretat.

Ser una persona, més concretament, una futbolista amb un conjunt de valors és gràcies a les persones que sempre m’ajuden i estan al meu costat de forma constant per fer front a totes les adversitats. Aquestes persones són els meus pares, el meu germà, la meua família i les meues amigues.

Per últim, m’agradaria fer una crida des d'aquestes paraules a tota la societat perquè ajuden a totes aquestes xiquetes que acaben de començar en aquest esport de passió que és el futbol. També a les persones més majors que mai s’han decidit a fer-ho pel que diran o perquè no han tingut l’oportunitat per a fer-ho, que facen aquest pas endavant i de segur que no es penediran. Fer el que estimem, gaudir de l’esport i sentir tots tipus de sensacions és una cosa increïble que de segur que qui ho viu en qualsevol moment de la seua vida ho seguirà fent per molt més de temps.

Per acabar aquesta breu història, desitge que totes les futbolistes complisquen els seus somnis i ací tenen una persona lluitadora que els ajudarà a aconseguir-los sempre que ho necessiten.

Juntes serem més persones al futbol femení, però sobretot serem més futbolistes i millors persones amb tota classe de nervis, emocions i tremolant, però sempre d’alegria i satisfacció.

Nerea Quesada Soler, futbolista

85

Els escenaris No és por, és respecte

86

La por paralitza, i si et quedes quiet, mors. Per tant, si estàs llegint aquest text, és que estàs viu i això significa que segueixes en la lluita per continuar vivint. Això és la vida, un únic viatge sense retorn on lluites per a sobreviure des del moment en què naixes. El primer que fem en les nostres vides és plorar empastifats de sang, així que… no serà fàcil.

Un actor és actor les 24 hores del dia. I no em referisc al fet que mentim constantment, sinó al fet que, hem de “ser abans que actuar”. Cal viure la vida sent conscient de la realitat. I la realitat fa molta por. Però la inquietud, a diferència de la por, no et paralitza, sinó tot el contrari, et fa avançar, et fa voler descobrir, experimentar, créixer i, per descomptat, equivocar-te, fallar, fracassar i seguir endavant. Aquesta inquietud fa que la professió d'actor siga vocacional, ja que, viure constantment en la incertesa és esgotador. Tanmateix, aquesta mateixa vocació genera necessitat de continuar, la qual és essencial per a viure. La vida i la interpretació estan tan lligades que la vida mateixa és qui més ferramentes em dona per a interpretar. Totes les meues vivències estan en els personatges que interprete.

Per a la professió es necessiten anys de preparació. El cos i la veu necessiten preparar-se amb molta disciplina. Cal aprendre a… més ben dit, cal reeducar el cos i la veu per a saber moure's orgànicament, tindre una veu parlada i cantada amb perfecta dicció i harmonia i, sobretot, saber veure i escoltar la resta. Aprendre't el text sembla el més difícil i important, i si, no és fàcil, però abans d'això hi ha molta faena realitzada. És més, jo personalment no memoritze els textos. Els llig, els entenc, els interioritze i, a poc a poc, em convertisc en el fil conductor entre el text i el públic.

A un rodatge o al teatre, se sol arribar dues hores abans de començar. Primer maquillatge i perruqueria, després passe tècnic (prova de llums i so, plans i marques de cambra…) i per últim vestuari. Entre unes coses i altres vas fent exercicis d'escalfament vocal i corporal.

Durant aquestes dues hores, els temors comencen a rondar per la ment: Se m'oblidarà el text, la coreografia, cauré, perdré la veu… i un sense fi d’“i si…” que et fan tremolar. Aleshores pares, respires profund i t’adones que continues tremolant, però d'emoció.

Emoció pel que comences a sentir quan s'alça el teló o escoltes “acció”. Llavors et sents agraït i afortunat de ser qui eres i d'estar on estàs; d'haver treballat perseverantment i haver superat totes les pors.

Si ocorre alguna cosa inesperada, doncs improvises i salves la situació, o almenys ho intentes. Unes vegades ix bé i altres no. Però mai abandones. Perquè si la por guanya i s'apodera del teu ser, el teló baixarà i no podrà alçar-se mai més Així que no tingues por, confia i continua vivint. Val la pena.

Andrés Navarro, actor

87

Una vegada finalitzades aquestes pràctiques em concedeixen una beca Erasmus per anar a Portugal, en concret a Lisboa, durant 4 mesos. Un altre canvi que en un primer instant em va fer tremolar, però que em deixa uns records que guardaré per a sempre. A Lisboa vaig passar uns dels millors moments de la meua vida tant a nivell personal com professional, ja que m'ensenyaren moltíssim i al restaurant on m’estava formant vaig poder passar per totes les partides de la cuina i aprendre de tots.

La gastronomia: La meua vida és la cuina La meua trajectòria comença als 16 anys, quan acabe a l'institut a la Pobla Llarga i em plantege què fer amb la meua vida.

En un primer instant desidisc endinsar-me en el món de electromecànica d'automòbils, encara que prompte me n’adone que eixe no és el meu lloc.

Em desplace a Mallorca, al restaurant Argos, que també comptava amb 1 estrella michelin, per a seguir amb la meua formació. En arribar allà em va recollir el xef i el primer contacte va ser molt bo. Tant que durant els 6 mesos que vaig estar allí van passar a ser part de la meua família, gent de la qual vaig aprendre moltíssim, amb qui vaig passar moments meravellosos i em va ajudar a construir un camí infinit de motivació per a seguir aprenent.

Amb més inseguretats encara, després em decante per la segona opció que tenia: em creava molta intriga tot allò relacionat amb la nutrició i l’alimentació.

Finalment, m’encamine pel món de la cuina, començant els meus estudis a l’escola de hosteleria Fundació Cruzcampo.

Em va sorgir l’oportunitat d’anar a Alemanya a obrir un restaurant, els nervis eren enormes, ja que el meu nivell d’anglés no era suficient i el d’alemany era nul. Però, així i tot, no m'ho vaig pensar i allà que vaig anar. Van ser tres mesos a Dusseldorf amb Nadal per mig amb i un fred de por, pero on m’adone que si vols alguna cosa la pots aconseguir per molts obstacles que es possen pel mig, en aquest cas l’idioma. Allí acabe aprenent molt i passe el Nadal sol però d’una manera molt diferent i supermàgica.

Els inicis sempre fan tremolar i creen molts dubtes, però el dia dia a l’escola em fa veure que aquesta vegada no m’he equivocat i comence a pensar que ara sí que he trobat el meu lloc. Després d’aquesta primera formació que em genera ja una gran passió, vaig fer unes pràctiques a Bilbao, concretament al restaurant Nerua, posseïdor d’una estrella Michelin. Aquest salt em va fer tremolar de veritat, la meua vida canviava de colp.

Després d’aquesta experiència a Euskadi, torne a València per seguir formant-me en el Centro Superior de Hosteleria del Mediterraneo. Comence un període de pràctiques al restaurant El Poblet (amb 1 estrella Michelin), un altre repte que es presentava complicat però que resultaria enriquidor per a la meua etapa de formació.

Finalitzada aquesta experiència pose rumb a Córdoba, al restaurant Noor, on passe 2 anys i mig com a segon de cuina i aconseguirem 2 estrelles. Quan m’oferiren el lloc de segon de cuina amb sols 19 anys tot eren pors i dubtes, temolors en definitva, ja que era portar una cuina amb una Estrella Michelin, amb moltíssima

88

Quan vaig acabar el màster vaig agafar les maletes, ja era hora de tornar a València i que millor que a la Sucursal, lloc on vaig començar els estudis.

A la Sucursal m’he posat a treballar de cap de cuina, amb nervis per haver de crear un menú nou, crear plats que agraden, portar endavant un equip encapçalat per mi o la gestió del restaurant, és l’hora de la veritat. En aquest restaurant comencem a rebre diferents reconeixements, que ens fan seguir, que em motiven per a seguir endavant amb una il·lusió enorme per seguir i crear una empremta en tots els nostres clients.

Com a objectius futurs, m’encantaria seguir amb la il·lusió de sempre, no pedre eixa essència i seguir fent el que més m'agrada. Els reconeixements estan bé, però no hi ha res més important que gaudir del dia dia del meu treball.

exigència i un equip molt gran. Tot i això, gràcies al cap del restaurant que confiava al 100% en mi em dona la força i ànims suficients per a portar-ho endavant. Els primers mesos foren molt durs, però la resta foren molt gratificants, ja que tots els objectius s'anaven complint i sumava experiència, vivències i un infinit de coses més. Amb ell vaig tindre l’oportunitat de viatjar a Japó on estiguérem cuasi 1 mes donant a conèixer la nostra cuina.

Amb l’arribada del fatídic Covid eixe camí es va paralitzar i es va quedar tot en l’aire, ningú sabia què passaria, tot eren pors i dubtes, i jo vaig prendre la decisió de deixar el restaurant per a seguir amb la meua formació, aquesta vegada al Basque Culinary Center a Donosti. Van ser 6 mesos de màster on vaig poder aprendre milers de coses, de nous productes, experiències gastronòmiques i on vaig fer amics que m’emporte per a sempre.

Fran Espí, cuiner i faller Fran Espí, cuiner i faller.

89

Paisatge

90

Aquest barri i camí comparteix terme amb Castellar-l’Oliveral, que és una pedania de València, i el poble d’Alfafar. L’origen del nom del barri no està clar, fins i tot ni el doctor i historiador Ricardo Aparici ha sigut capaç d’esbrinar-lo. Això sí, hi ha tres possibles teories que tractarem d’explicar a continuació.

A uns cinc minuts en cotxe de la ciutat de València, agafant l’autovia del Saler, orientada en paral·lel a la mar i al port, ens trobem, de colp a repent uns terrenys a vegades inundats d’aigua, després tots verds i, en altres ocasions, secs i en repòs. Parlem d’una terra antiga i fèrtil, on els nostres avantpassats començaren el conreu de l’arròs i on encara hui, els valencians i les valencianes, tenim el privilegi de gaudir, mimar i cultivar aquest paisatge tan únic i impressionant.

Enmig d’este enclavament exclusiu trobem el barri del Tremolar, on es troba el canal amb el mateix nom, que connecta amb l’Albufera i que era l’última parada de l’antiga barca correu coneguda com el Ravatxol.

La primera, intenta explicar aquesta nomenclatura a partir dels viatges que feien carros carregats de roques d’El Palmar.

Quan les barques venien carregades de pedres de granit de les pedreres d’El Palmar pel canal del Tremolar, la mercaderia era descarregada en carros que s’encarregaven de distribuir-les terra endins.

91

Una altra teoria que circula culpa els materials sobre els quals transcorre aquest camí. Els marges d’esta via envoltada de terres pantanoses van ser construits en un principi de fang i herbes extrets de les sèquies. Per tant, antigament, quan es passejava i es transitava per este sender, amb la terra moll, podia arribar a haver una major o menor sensació de tremolor.

Un riu murmura paraules que cauen en l’oblit. És com una vida feta miracle i un miracle fet de vida

Finalment, la tercera, està relacionada amb dues malalties: el paludisme i la malària. Al tractar-se d’unes zones pantanoses habitades, el nivell de paludisme que provocava molta febra, i, en conseqüència, tremolors cap al segle XIX era altíssim.

Segons Pepiu de Castellar, està demostrat amb dades que gran part de la població de Castellar-l’Oliveral actual té anticossos de l’hepatitis A. La versió de la malària ens la conta Josep Lluís Peris, director de l’IES El Ravatxol de Castellar-l’Oliveral que afirma al llibre Pobles del Sud que “el camí rep este nom per la malaltia de la malària que assolava els habitants segles enrere, com succeïa en totes les poblacions situades prop de marenys. Els símptomes que provocava, els tremolins, els tremolors, van donar lloc al nom marcat per la proximitat a l’Albufera”.

Dues versions molt semblants i possiblement, les que més sentit tinguen.

Mentre que l’aigua de la pluja plena de vida morirà en la fosca i freda avinguda Però torna a la vida plena d’alegria com una xiqueta amb la seua bicicleta Allison Ortiz

Ara per ara, el camí i el canal del Tremolar són dos espais realment evocadors on conviuen les persones, la natura i els conreus i que provoca que alumnat de 1r ESO del curs 21/22 de l’IES El Ravatxol redacte poemes com els que podreu llegir a continuació.

Marc Torres Rubió, faller

92

La tranquil·litat innegable, les flors broten amb tots els colors.

La natura és tan amigable com abelles que llueixen al sol.

El verd de l’herba és tan intens que contrasta amb el blau del cel, al preciós horitzó es mesclen com allié volen els ocells.

Eixe sentiment de nostàlgia és un dels sentiments més estranys acompanyats de paciència.

El riu reflexa tranquil·litat i amb tota l’esperança puc dir que aquest paisatge sobreviurà.

Neus Bonafont Giner Navegàvem en la barca, els pardals cantaven contents.

I jo preguntava, eren feliços realment?

Les fulles ballaven al vent, el sol oferia la llum i la natura els meus ulls.

Elena Bujes Almerich

93

Altres tremolars Toca dir adéu i trencar els lligams necessaris per tornar a tremolar.

TERCERA DIVISIÓ - JOE PASK Veig com m’evites Miro el rellotge No sé dissimular.

Deu ser pel fred que em poso a tremolar.

UN COP MÉS - NÚRIA LLAUSÍ Jo seguiré cantant, tant se val el que passe al meu voltant.

Cridaré tan fort que el món tremolarà Fent-lo girar tan ràpid que el temps s’esvairà.

Espantaré tot el roín amb un crit… Fins a l’infinit!

SEGUIREM CANTANT - RAMONETS Juntes hem fet, juntes hem fet Tremolar els carrers, demana una ronda més Juntes farem juntes farem nostra la nit JUNTES - GEM Hi ha tants mons com paisatges Hi ha tants glops com ressaques Tants errors com les ganes De fer tremolar, de fer tremolar TANTS - NIL BOLADERAS No puc partir un Kit Kat si està massa fred Em poso a tremolar pensant en la Course Navette FLUIX - CALDO Sols queden 20 minuts per eixir al pati Tremolarà la vara de qui encara em plante cara REVOLUCIONARI - ASPENCAT Tinc la paraula tremolen els rics MÚSICA NAIX DE LA RÀBIA - ASPENCAT

Eixugant-se les llàgrimes I apretant ben fort les dents La mà tremolava Amb el dit prop del gatell VERINOSA - FAÈRICA Primer vaig treure el cap per la boca del metro.

Les cames, tremoloses, com un vagó que arrenca, em portaren cap a tu.

DEIXAR ANAR - TXELL SOTA Arribar-te a la boca, robar-te l'aire i tremolar tots dos com una lluna a l'aigua.

UNA LLUNA A L’AIGUA - TXARANGO Tremole Quan sent el nom que soc en tes paraules I deixes sense lletres el llenguatge TREMOLE - NEUS FERRI Encara tens tot el que trobava aquella nit perdut en el teu llit i encara tremole.

Encara tens els ulls de fera, eres la València que mossega.

Encara tremole Encara tremole TREMOLE - EL DILUVI Que si ella sona jo tremole, lo màxim ESTIU - ZOO Destinats a no tindre dret a guanyar mai Han eixit rebotaets i el nord comença a tremolar CORBELLES - ZOO Nota a les mans com en tremola tot el cos I fes-me petons, fes-me petons.

FES-ME PETONS - MANEL Li ha volgut treure la terra i l’ha fregat amb les mans i l’objecte que brillava ha començat a tremolar.

MANEL - LES RESTES I a tu qui t'ho anava a dir Que els obrers que t'han fet ric Et vorien tremolar Ple de mocs i tot pixat AL CEL DE LES ILLES CAIMAN - SENIOR I EL COR BRUTAL Camí de l'abisme i et trobe, vull alçar el cap.

Veient la caiguda no estic tremolant.

ABISMES - AUXILI

94

Aquelles paraules colomets nascuts de l'ou ja no tremolen tant són lletres borrades en els murs d'un carreró pero on no passes mai CELEBRAR UN SOTERRAR - CARLES CHINER

I rebobinar, encendre els teus llavis i no pensar tocar les estrelles i tremolar Si poguera tornar-te a tastar L’ÚLTIM - SEGON ASPENCAT M'agrada quan cridem pels matins a casa dels veïns tremolen les consciències ben endins GUARDA’M L’AIRE - SMOKING SOULS

Deixa que vinguin els dies que et tremolin les cames, que ploris de riure.

RELLOTGE DE FANG - OQUES GRASSES

i els llums trencats tremolen en la foscor com les barraques que s'enfilen pels turons LA NIT DELS CORBS - OBRINT PAS

Ell passa la corda per dalt, fa el nuc sense tremolar i puja a la cadira abans que arriben del jutjat.

EL PODER DEL VOLER - SENIOR I EL COR BRUTAL

Tremolant poc a poc surt del cine, Sessió de nit avui ja és l'últim dia, S'endú el cartell, arriba casa i l'espia, L'habitació es transforma en un mon nou.

EL FAR DEL SUD - SOPA DE CABRA

Volíem acariciar Suaus paraules que amb el vent Feien tremolar el sol.

NÒMADES - SMOKING SOULS

Tornen dies de dol, cares al sol i caça als pobles rebels.

Tornen les teles al front, ara tremola el seu poder.

PÀGINES NEGRES - AUXILI

Ai amor, no em tremola el pols per dir-te un i mil cops que som dignes de llegenda ESTELS AL VENT - ELS CATARRES

Que ara tot és fràgil, tot tremola.

Tinc una autoestima en construcció.

CITANT MERCÈ RODOREDA - ELS AMICS DE LES ARTS

He tremolat per un moment.

No em fa por la mort, em fa por el glop de fred; PENJATS D’UN NÚVOL - GENER

Per volar més amunt Jo vull fer-ho amb tu Que tremolin els arbres Jo vull fer-ho amb tu QUE TREMOLIN ELS ARBRES - BETH

I que no et sàpiga greu, si em tremola la veu, sóc absurda com un mitjó sol.

NO VULL QUE T’AGRADI AQUESTA CANÇÓ - ELS PETS Que som generació perduda, que tenim la cara dura, que per culpa nostra tremola l'estructura d'un País Valencià que ha viscut sense mesura.

LA HISTÒRIA ÉS NOSTRA - ASPENCAT Tothom es gira i una limusina s'atura entre flaixos i tweets.

S'obre pas entre entre els fotògrafs, es treu el barret tremolant, L'HOME QUE DOBLA EN BRUCE WILLIS - ELS AMICS DE LES ARTS

Escaneja aquest QR i comença a tremolar amb la llista de reproducció musical d’aquest llibre.

95

Casal faller 96

97

Ximo Puig

Neus Garrigues

President de la Generalitat

Alcaldessa de la Pobla Llarga

Les festes són molt importants a la Comunitat Valenciana. Són un element de cohesió que uneix a un gran nombre de persones i conformen una part molt destacada de la nostra identitat. Les comissions falleres són un magnífic punt de trobada en molts pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana, i en elles s’uneix l’estima per les nostres tradicions més arrelades amb el dinamisme, la il·lusió i la voluntat de construir una gran empresa compartida per gent de totes les generacions.

Veïns i veïnes de la Pobla Llarga, Un any més, arriba el mes de març i amb aquest, les falles, la festa per excel·lència de la nostra terra. Una festa, que tots aquells que ens sentim valencians estimem i a la qual amb molt d'esforç, passió i dedicació vam convertir fa uns anys en Patrimoni de la Humanitat i que a la Pobla la vivim amb molta intensitat.

La celebració d’aquesta festa implica sentir música per tots els carrers del poble, veure monuments que son efímers i omplir el poble amb els colors de les flors i dels vestits de valencianes.

La Pobla és un poble viu, un poble especial, un poble amb tres falles molt vives, perfecte per a viure de prop la germanor de la festa amb els fallers i les falleres de les nostres comissions.

En 2020 la pandèmia ens va obligar a renunciar a moltes coses que estimàvem, entre elles les nostres festes. Per a la gent que doneu vida a les comissions falleres de la Pobla Llarga aquell parèntesi va ser molt dur, com també ho va ser per a tots els col·lectius festers de la nostra terra, però gràcies a la vacunació les celebracions tradicionals van poder tornar als carrers. Per fi ara podem viure plenament les falles com mana la tradició i el mes de març ha tornat a ser el marc temporal d’unes celebracions compartides per moltes persones que són un gran motiu d’orgull per a nosaltres. La Pobla Llarga viurà una vegada més les falles de 2023 de manera molt especial, agermanant moltes persones en un ambient càlid i hospitalari.

Per gaudir de tot açò cal agrair a aquells membres de les comissions falleres que treballen incansablement durant tot l’any per a que la resta puguem gaudir de les festes. Els carrers ja estan preparats per a omplir-se de música, focs artificials, llum, obres d'art i cercaviles i la resta de poblatans i poblatanes estem esperant-ho.

Veïns i veïnes, poblatans i poblatanes i visitants, tenim l’oportunitat de fer un parèntesi en la rutina per gaudir de la festa. Vivim la festa! No hi ha millor forma de fer-ho que convidant-vos eixir al carrer per acompanyar als fallers i les falleres i viure els actes que s’han programat amb tanta il·lusió i esforç i gaudir del nostre patrimoni.

Des de les comissions falleres heu fet possible que cada mes de març les falles tornaren al carrer per a reafirmar el vostre compromís amb les nostres tradicions i mantindre viva la flama de la festa.

Les pàgines del llibret de falles m’ofereixen l’oportunitat d’enviar- vos, a tot el món faller de la Pobla Llarga, el meu reconeixement pel vostre treball, juntament amb la meua salutació més cordial, un fort abraç i els meus millors desitjos per a les falles d’enguany i per a totes les que viureu en el futur.

No vull acabar aquestes línies sense fer una crida a l'harmonia i el respecte entre els fallers i el veïnat, perquè en el respecte es troba la base de la festa.

Bones Falles a totes i a tots!

98

Patricia Ribero Presidenta de la Falla El Castell

En primer lloc, vull fer especial menció des d’aquestes línies als nostres col·laboradors i col·laboradores que fan possible la publicació d’aquest llibret. També donar les gràcies a tota la gent que ha participat de manera desinteressada i altruista i ha tremolat junt a nosaltres…

Les falles les formen un conjunt de persones diverses, amb interessos i ideals totalment diferents, però precisament eixa diversitat és la que ens dona caràcter i ens identifica com a festa socialitzadora i integradora, ficant de manifest la gran importància que te empatitzar, rectificar i perdonar. Així que permeteu-me el luxe de compartir un xicotet consell que em va donar fa temps certa persona que malauradament ja no tinc a la meva vida, aporta sempre la teua millor versió quan t’envoltes de persones tant diferents perquè no coneixes la batalla que internament està lliurant cadascú.

He de confessar que sóc una falla-freak... ni tan sols se si existeix la paraula, però ho soc.

I sincerament a estes altures, si no ho fóra, seria impossible acceptar un càrrec tan complicat a la par que gratificant com és el de president, o en el meu cas, presidenta.

Perquè això de que la falla va sola és una utopia tan gran com que el món és cada volta millor, més sostenible i igualitari... Ja que, per molts esforços que fiques tractant de fer-ho de la millor manera possible per contentar a tothom, després del primer any al capdavant de la comissió, he arribat a la conclusió que és missió quasi impossible aconseguir-ho.. I fins que no acceptes eixa realitat, no eres capaç de ficar en pràctica totes eixes idees boges que a una falla-freak com jo se li poden ocòrrer. A mí m’ha costat un any.

Falleres i fallers, veïns i veïnes, amigues, amics…

Les falles del 2023 criden a les nostres portes.

Així que obriu-les de bat a bat, gaudiu-les, deixeu que eixa barreja d'emocions que desprenen estes festes, i que ens fan tremolar amb els cinc sentits, entren en les nostres vides i ens ajuden a somiar, per uns dies, en que la màgia existeix i que està present en cada mascletà, en cada passacarrer, en cada ninot de falla, en cada vestit de fallera i faller i en cada somriure i llàgrima de felicitat. I que quan arribe la matinada del 20 març, i la falla s'haja convertit en cendra.. ens envaïsca una sensació estranya de cansera i,nostalgia i il·lusió per, de nou, tornar a començar...

Perquè no hi ha res millor que ser fidel a un o una mateixa per tal d'aconseguir tots els propòsits, i si a més, hi ha gent al teu costat disposada a formar part d’eixa bogeria, el terratrèmol final pot ser apoteòsic. Això sí, sempre amb la principal premisa de fer les coses de cor, amb responsabilitat i respecte, com la falla es mereix, i pensant sempre en el benestar comú de totes les falleres i fallers, per tal de vetlar per la continuitat de la festa i de la entitat que ara mateixa represente.

Llarga vida a les falles.

99

Tornaràs a tremolar

tornaràs a sofrir,

100

101

President Honorífic

José David Santamaría Navarro

Presidenta

Patricia Ribero Martínez

Vice-presidents

Andreu Torres Rubió Elena Albert Cloquell Maria Carbonell Pachés Eric López Durá

Secretaria

Jesús López Durá Marta Vercher Richart

Tresorer

Juan Antonio Cloquell Merí

Junta Falla El Castell 2022-23

Loteries i rifes

Ana Arias Ferrando Reme Martínez Sebastià

Cens i remcompenses

Mónica Talens Carbonell Gisela Gomar Conejero

Falla

Esteve Torres Rubió

Llibret

Alberto Moscardó Giner

Comunicació

Juan Antonio Cloquell Cuñat

Publicitat

Pili Sapena Molla

Protocol

Elisa Mª Cuñat Sanjosé Marisa Casanova Tormo

Equip protocol

Rosana Borrull Casterà Mireia Larrosa Barberà Ángela Pellicer Talens

102

Flors i joieria

Equip diverses

Sonia Benavent Javaloyas

Banda de música

Bernat Carrasco Ordiñaga

Pirotècnia

Emeterio Torres Grimaltos

Àngela Solves Cogollos Irma Enguix Ordiñaga Paula Grande Garcia Itziar Sampedro Sapena

Infantils

Esther Francés Alonso Noemí Martínez Fernández

So i il·luminació

Esteban Aranda Delgado Cali Navarro Benavent Marley Negre Àlvarez

Equip Infantils

Blanca Ferrús Casanova Carla Calatayud Francés Aila Tomás de la Asunción Elsa Vidal Martínez Davinia Oltra Mahiques Bea Basterra Arroyo Aina Ávila Sapena Patri Borredà Climent Mónica Vercher Richart Mónica Carbonell Pachés Sandra Castelló Martínez Mª José Escoms Araque Amparo Asins Navarro

Presentació

Juanjo Piris Albelda

Cavalcada

Nerea Vidal Martínez Pep Larrosa García

Casal i compres

Ximo Vidal Micó Vanessa Mahiques Moreno

Casalers

Ricardo Aliaga Torres Marc Torres Rubió Javi Sampedro Sanz

Equip cuiners i cuineres

Cayetano Carbonell Rovira Juan Sancho Benavent Paco Espí Momparler Marcos Vercher Barrachina Pepe Ávila Lancero MªAmparo Sapena Molla Rosa Pachés Ureña Juana Mari Rubió Diert

Diverses

Carlota Àvila Mateu Andrea Vidal Santamaria Andrea Aliaga Torres 103

CRISTIAN SANCHIS SAIZ CRISTINA IGUAL CASTELLÓ CRISTINA SANTAMARIA NAVARRO DAVINIA OLTRA MAHIQUES DESAMPARADOS SOLER TOMÀS DESAMPARADOS ORDÚÑEZ ALABORT DIEGO BUCETA COLOMER DOLORES PÉREZ CLIMENT ELENA ALBERT CLOQUELL ELISA Mª CUÑAT SANJOSÉ EMETERIO TORRES GRIMALTOS ENRIQUE CLOQUELL MURGUI ERIC LÓPEZ DURÁ ERIC SOUSA FERNANDEZ ESTEBAN JOSÉ ARANDA DELGADO ESTEFANIA BASTERRA ARROYO ESTEVE TORRES RUBIÓ ESTHER GUMILLA BLESA ESTHER FRANCÉS ALONSO EVA MARIA ENGUIX SANTAMARIA FÁTIMA LÓPEZ RODRÍGUEZ FERRAN MISA CANET FRANCISCO ESPÍ MOMPARLER FRANCISCO BUCETA GONZALEZ FRAN ESPÍ BIXQUERT FRANCISCO JAVIER SAMPEDRO SANZ FRANK BUCETA COLOMER GISELA GOMAR CONEJERO GRACIA SOLER CASTELLÓ GRACIA ARMENGOL SOLER GRACIA ESPÍ MOMPARLER HELENA FURIÓ RICHART IGNACIO FURIÓ RICHART IGNACIO SAMPEDRO SAPENA IRENE PERALES SOLER IRMA ENGUIX ORDIÑAGA ISABEL ALBELDA ENGUIX ISMAEL REQUENA SOLER ITZIAR SAMPEDRO SAPENA IZAN ÀVILA MATEU JAUME SOLVES COGOLLOS JAVIER BASTERRA ARROYO JÉSSICA HERNÁNDEZ DOMÉNECH JESÚS IGUAL CASTELLÓ JESÚS LÓPEZ DURÁ JOAN ONRUBIA FRANCÉS JOAN ÁLVAREZ VIDAL JOAN FRANCESC FOGUÉS SOTORRES JOAQUÍN VIDAL MICÓ JOAQUÍN ALARCÓN GARCIA JOSE LARROSA GARCIA JOSE ALBERT CLOQUELL JOSE ÁVILA LANCERO JOSE JOVER GARCIA JOSE LUIS CALATAYUD BARES JOSE MIGUEL RICHART CREMADES JOSE MIGUEL ARMENGOL MOSCARDÓ JOSE RAFAEL FRANCÉS LÓPEZ JOSUÉ FELIU PEREZ JUAN SANCHO BENAVENT JUAN SANCHO MURGUI

Cens major ADRIÀ VILA CUCÓ ADRIÁN PACHÉS GONZÁLEZ ADRIÁN ÚBEDA TODOLÍ AINA ÁVILA SAPENA AITOR GÓMEZ SAN VALERO ALBA VILA CUCÓ ALBERTO MOSCARDÓ GINER ALFONSO SOUSA FERNÁNDEZ ALICIA SOLER CASTELLÓ AMPARO ASINS NAVARRO ANA ARIAS FERRANDO ANA MARIA CALATAYUD MARTÍNEZ ANDREA VIDAL SANTAMARIA ANDREA ALIAGA TORRES ANDREU TORRES RUBIÓ ÁNGELA REQUENA SOLER ÁNGELA PELLICER TALENS ÀNGELA SOLVES COGOLLOS ÀNGELS MISA CANET ANTONIO SANCHO MURGUI ARANTXA PASCUAL TORTOSA BEATRIZ BASTERRA ARROYO BEGOÑA CUCÓ ESTEVE BERNARDO BORRÁS SOLER BERNARDO CARRASCO ORDIÑAGA BERNARDO TALENS FERRER BORJA SÁNCHEZ LORENTE BORJA SANCHIS TODOLÍ BORJA CALATAYUD CASTELL CALIXTO NAVARRO GRIMALTOS CALIXTO NAVARRO BENAVENT CARLA SANCHO CHAFES CARLA ÁVILA SAPENA CARLA PÉREZ MONTAGUD CARLA RICHART TUDELA CARLA MERÍN GIL CARLES MORENO MORENO CARLOTA ÀVILA MATEU CAYETANO CARBONELL ROVIRA CHRISTINE ÁVILA BACCHINI CLARA MONCHO ALARCÓN CLAUDIA MARCILLA TALENS

104

JUAN ANTONIO CLOQUELL MERÍ JUAN ANTONIO CLOQUELL CUÑAT JUAN CARLOS LÓPEZ ESTEBAN JUAN JOSÉ PIRIS ALBELDA JUANA MARIA RUBIÓ DIERT JÚLIA TUDELA DOMÉNECH LAIA SOLVES BELDA LAIA BELDA DE LA TORRE LAURA INÉS GUILLEM ALBELDA LAURA OLIVER CALDÉS LAURA BORREDÀ CLIMENT LAURA GONZÁLEZ DOMÉNECH LILIAN TODOLÍ ALPUENTE LOURDES COLOMER MARTÍNEZ LUÍS HURTADO ALARCÓ Mª ÀNGELS CANET ESTEVE Mª CARMEN ROCA TARAZONA Mª JOSÉ ESCOMS ARAQUE Mª ROSA CONEJERO MOMPÓ MAR TUDELA CUCÓ MARC BENAVENT ONRUBIA MARC TORRES RUBIÓ MARCOS VERCHER BARRACHINA MARIA CARBONELL PACHÉS MARIA ASINS NAVARRO MARIA GUMILLA BLESA MARIA AMPARO SAPENA MOLLA MARIA JOSÉ MONCHO SALOM MARIA PILAR SAPENA MOLLA MARIA PILAR SEBASTIÁ COLOMER MARIA TERESA ÁVILA RIBERO MARIVÍ DOMÉNECH PARREÑO MARIAN COGOLLOS CALATAYUD MARISA CASANOVA TORMO MARIVÍ GONZÁLEZ DOMÉNECH MARLEY NEGRE ÁLVAREZ MARTA VERCHER RICHART MIQUEL GARCIA DOMÉNECH MIREIA PASCUAL TORTOSA MIREIA PASCUAL DIERT MIREIA SOLVES BELDA MIREIA LARROSA BARBERÀ MÓNICA RICHART CREMADES MÓNICA TALENS CARBONELL MÓNICA CARBONELL PACHÉS MÓNICA VERCHER RICHART NATALIA SOLER PÉREZ NATIVIDAD VIZCAÍNO TUDELA NEREA VIDAL MARTÍNEZ NEUS MARTORELL SANCHÍS NOEMÍ MARTÍNEZ FERNÁNDEZ NURIA COLOMER ROCA ÓSCAR SÁNCHEZ FURIÓ ÓSCAR SÁNCHEZ GÓRRIZ PATRICIA RIBERO MARTÍNEZ PATRICIA BIXQUERT CALATAYUD PATRICIA ONRUBIA FRANCÉS PATRICIA PIRIS ALBELDA PATRICIA BORREDÀ CLIMENT PATRICIA CASTELLÀ SOLER

PATRICIA FURIÓ RICHART PATRICIA MIRAVALLES ARBONA PAULA GRANDE GARCÍA RAFAEL GARCÍA SANCHO RAFAEL SOLER VERT RAFAEL ÁVILA LANCERO RAQUEL ARMENGOL SOLER REMEDIOS MARTÍNEZ SEBASTIÀ REYES CLOQUELL MURGUI RICARDO ALIAGA TORRES ROBERT LANDETE BERMELL ROSA MORANT ALBELDA ROSA MARIA PACHÉS UREÑA ROSANA TUDELA MARTÍNEZ ROSANA BORRULL CASTERA RUBÉN FRANCÉS MORENO RUBÉN PERALES OLTRA SANDRA CASTELLÓ MARTÍNEZ SARA PÉREZ NEGRE SARAI SALOM HERNÁNDIZ SERGIO BENET ALONSO SILVIA DOMÉNECH PARREÑO SILVIA LLÁCER SANCHÍS SONIA BIXQUERT CALATAYUD SONIA BENAVENT JAVALOYAS SUSANA DIERT SANCHO TOMÁS SALVADOR PASCUAL OLIVARES VANESSA MAHIQUES MORENO VERÓNICA NEGRE PUJANTE VERÓNICA MORAGUES SANCHO VICENT GRAU DOMÉNECH VICENTE GOMAR VIDAL VICTOR MANUEL CASTELLÀ RABASA XAVIER GARCIA DOMÉNECH

105

Recompenses JCF BUNYOL D’ARGENT: RICARDO ALIAGA TORRES RAFAEL ÁVILA LANCERO MARC BENAVENT ONRUBIA LAURA BORREDÀ CLIMENT DIEGO BUCETA COLOMER JOSE JOVER GARCIA CLARA MONCHO ALARCÓN MARIA JOSÉ MONCHO SALOM CARLES MORENO MORENO LAURA OLIVER CALDÉS ARANTXA PASCUAL TORTOSA MIREIA PASCUAL TORTOSA CARLA PEREZ MONTAGUD CARLA RICHART TUDELA OSCAR SÁNCHEZ GÓRRIZ CRISTIAN SANCHIS SAIZ CARLA SANCHO CHAFES JUAN SANCHO MURGUI LILIAN TODOLÍ ALPUENTE

BUNYOL D’OR: ANDREA ALIAGA TORRES JOSE MIGUEL ARMENGOL MOSCARDÓ RAQUEL ARMENGOL SOLER SERGIO BENET ALONSO JOSE LUIS CALATAYUD BARES MARISA CASANOVA TORMO FRAN ESPÍ BIXQUERT JOSE RAFAEL FRANCÉS LÓPEZ PAULA GRANDE GARCÍA ERIC LÓPEZ DURÁ NEUS MARTORELL SANCHÍS PATRICIA MIRAVALLES ARBONA ROSA MORANT ALBELDA TOMÀS PASCUAL OLIVARES ÁNGELA REQUENA SOLER MªCARMEN ROCA TARAZONA FRANCISO JAVIER SAMPEDRO SANZ ITZIAR SAMPEDRO SAPENA ANDREA VIDAL SANTAMARIA

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER: AMPARO ASINS NAVARRO MARIA ASINS NAVARRO PATRICIA BIXQUERT CALATAYUD FRANK BUCETA COLOMER MÓNICA CARBONELL PACHÉS JUAN ANTONIO CLOQUELL CUÑAT MARIVÍ DOMÉNECH PARREÑO GRACIA ESPÍ MOMPARLER JESÚS LÓPEZ DURÁ ALBERTO MOSCARDÓ GINER MÓNICA TALENS CARBONELL MARTA VERCHER RICHART MÓNICA VERCHER RICHART ALBA VILA CUCÓ

BUNYOL D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER: ELENA ALBERT CLOQUELL JOSE ÁVILA LANCERO FRANCISCO BUCETA GONZÁLEZ FRANCESC FOGUÉS SOTORRES PATRICIA ONRUBIA FRANCÉS

106

Insígnia 40 anys a la falla El Castell La insígnia a la trajectòria fallera, se li entrega a la fallera o faller que estiga 40 anys censat en la falla "El Castell" en el cens de la comissió major.

40 40

40

40 40

40

MÓNICA RICHART CREMADES

JUAN ANTONIO CLOQUELL MERÍ

JOSÉ MIGUEL RICHART CREMADES

JUAN SANCHO BENAVENT

40 VICENT GOMAR VIDAL

40 EMETERIO TORRES GRIMALTOS

107

40 SONIA BENAVENT JAVALOYAS

àrrecs

108

109

110

Madrina i President d’honor María Carbonell Pachés i Esteve Torres Rubió

Falleres majors

Àfrica Castelló Ribero i Carlota Àvila Mateu

113

Fallera Major Carlota Àvila Mateu 114

115

Carlota és una d’eixes persones que entren a la teua vida i te la canvien per complet. Entra, et deixa tremolant traient-te tots els sentiments possibles alhora i se’n va. Bé, en realitat mai se’n va: sempre està quan la necessites. A nosaltres no ens va unir la flama de les falles, sinó els pentagrames d’aquella música eixint de dos clarinets principiants, però la seua manera de voler-me m’anima a compartir amb ella tot allò que la fa feliç, i la falla és una d’eixes coses. No sé que ni qui seríem les dos sense la música, ni que seria jo sense Carlota, ni què seria Carlota sense la falla.

Mireia Larrosa

Ja ha arribat l’hora en què et proclamen Fallera Major de la teua Falla. Carlota, eres valenta, lluitadora i intel·ligent, fas tremolar d’alegria cadascuna de les persones que tenim la sort d’estar al teu costat.

Moltíssimes són les aventures i anècdotes que hem viscut, i és que és ben cert allò que els bons moments no ho són pel què sinó pel qui. Són tan forts els lligams amb la teua gent que, sense dir una paraula, saps de seguida si a algú dels teus li passa alguna cosa o si necessita consells, suport o rialles. Gràcies, per tant, per ser i estar.

Héctor Peris

116

És cert que en la vida pots equivocar-te moltes vegades. Carlota i jo ho vam fer triant una carrera que no era “la nostra”. Però també és cert que rectificar és de savis i que la vida et dona noves oportunitats: aqueixa relliscada en la nostra primera elecció va ser la responsable que els nostres camins es creuaren i es trobaren en magisteri. En aquests anys de facultat hem tingut de tot: moments de riure, de plorar, d’estressar-nos, de tremolar de fred i de tremolar d’emoció, de prendre cafés, de passar nits de dormir poc i dies de molta vida, de conéixer-nos més i millor, de créixer com a persones i nàixer com a mestres, de fer-nos bones amigues. Ara molts xiquets i xiquetes tindran la sort de tindre com a mestra a la meravellosa persona que jo vaig conéixer fa 5 anys.

Núria Lázaro

Carlota des de menuda has disfrutat les falles amb moltíssim sentiment: ballant, rient, cantant, plorant i fent-nos tremolar a tots amb la teua energia, emoció i passió. Fa 10 anys vas ser FMI i has perseverat fins ser la Fallera Major en aquest 2023. No pots negar que portes sang Àvila i Ribero, on els teus familiars Àfrica, Joan, Carla, Patri, Tere, Reme i l’inoblidable tio Paski hem passat pels distints càrrecs de la falla. Aquest any ens faràs tremolar més que mai amb Àfrica, Patri i amb grans persones de famílies tan ben arrelades com la nostra a la Falla el Castell: Maria, Esteve i Thiago.

Joan Bosch

117

Falla Gran Lema: Tremolar Artistes: Germans JJ Garcia

El cos central està conformat per tres instants d'una dona que es llança a l'aigua.

Els nostres artistes, Javi i Jesús ens conten que "és molt figuratiu veure a una senyora llançar-se a l'aigua. És una idea que naix d'aquest concepte, del moment d'abans de llançar-te, que sempre tremoles, però al final ho fas. El fet de tremolar és el previ a l'acció.

Tot aquest camí d'uns segons fins que toques l'aigua i et notes salvat expressa molt bé allò que és aquesta sensació".

118

VERSOS DELS ARTISTES FALLERS Una cosa tan senzilla i banal com és l’acció de saltar és un exemple perfecte per la por escenificar.

La por ens fa dubtar no ens deixa avançar i ens fa tremolar.

Iniciem el salt amb la decisió presa, però per l’aire encara tremolem perquè no sabem on caurem Quan toquem l’aigua sentim que ja ho hem aconseguit superant així tota por i tot neguit.

Ja ens trobem al fons de la mar i hem posat punt i final al nostre salt. És moment de reflexionar: amb por no podem viure ja que aquesta no ens deixa ni ser ni estar ni riure.

119

Concurs de microrelats

120

No sentir

Com sempre

Un matí em cridà per dir-me que ja venia.

I vaig sentir nervis. Nervis que sents quan reps notícies d’algú a qui estimes. Eren uns nervis bons, perquè vore a qui estimes sempre és bo, però també uns d’estranys, d’aquells que sents quan saps que alguna cosa passarà. No sé, potser simplement eren nervis, però ell mai va vindre. I mai més tornaré a sentir aquells nervis bons, perquè mai més hi haurà notícies seues. I en assimilar-ho no vaig sentir nervis, ni bons ni estranys, simplement no vaig sentir. Vaig deixar d’emocionar-me, i potser escriure siga l’única solució per deixar de pensar en aquell matí que va començar sent feliç i va acabar sent estrany.

Un dia, mentre el sol s’amagava, em va preguntar com estava. I la llum groga m’ajudava a veure els seus ulls preocupats. Jo em vaig limitar a contestar que estava bé, com sempre. Però el sol s’amagava i jo sentia que aquella llum als seus ulls m’animava a ser sincera, i la primera llàgrima corrent per la meua galta em va donar força per canviar la resposta per un “potser no estic tan bé”. I aquells ulls preocupats es van convertir en satisfets per una banda i curiosos per altra. I em vaig sincerar fins que el sol ja no estava i els seus ulls tornaven al verd de sempre. No estar bé un dia també pot ser especial.

Rosella (Mireia Larrosa)

Rosella (Mireia Larrosa)

Pau truncada i retrobada Al meu dia a dia regnava la pau que t’atorga viure plàcidament, sense pertorbacions i amb la seguretat que estaré nodrit, així com la certesa que no experimentaré el fred. De sobte, arribà eixe moment on tot el meu voltant s’enfonsà. Creia fermament que la tranquil·litat s’havia esfumat per sempre. Per primera vegada, m’envaïa una barreja de por, inquietud i tristesa de saber que la força de la natura m’espentava cap a un destí desconegut. En aplegar, vaig esclatar en plors perquè em trobava en un lloc gelat, frenètic i sorollós.

Malgrat això i quan pensava que ho tenia tot perdut, em vaig agafar al pit de ma mare com qui troba una taula de salvació en mig de la mar embravida.

Mysha, mare de dracs (Cristina Igual)

121

Presentació: Arrels Il·lusió, emoció, nervis, satisfacció...

Són molts els sentiments que floreixen el dia de la presentació de les nostres Falleres Majors i la seua Cort d'Honor. Un dia que enguany, si cap, ha estat més especial que mai.

Perquè ha servit, oficialment, com el tret d'eixida a les Falles de la plena normalitat. Un inici que ens ha permés retrobar-nos i començar a gaudir de les festes amb tota la seua essència.

Tots hem canviat. I és que l'inacabable parèntesi obligat per la pandèmia ha servit per a adonar-nos de la nostra fragilitat i del sentit efímer de cada moment.

122

Tres anys després, la vida s'ha fet pas. Han tornat els dies i nits d'assajos, l'elaboració del decorat, el muntatge d'escenari, les reunions per organitzar cada detall... I, de sobte, quasi sense adonar-nos, hem tornat a viure la màgia que ens ofereix aquesta festa i aquesta comissió.

Sí, tots hem canviat. Però les falleres i fallers de la Falla El Castell hem demostrat les ganes de viure les Falles. Aquesta aturada ens ha ajudat a agafar impuls i afrontar tot el que ens ofereix una festa en plena evolució, però amb la mirada sempre posada en tot l'assolit en els més de 40 anys de tradició fallera.

Perquè l'art de créixer és canviar les fulles sense perdre les 'Arrels' 123

Programació DISSABTE 21 DE GENER DE 2023

17.00 - Presentació de la fallera major infantil 2023 de la falla El Castell: Àfrica Castelló Ribero 22.30 - Presentació de la Fallera Major 2023 de la falla El Castell: Carlota Àvila Mateu

DISSABTE 28 DE GENER DE 2023

09.30 - Esmorzar a càrrec de la falla 11.00 - Popular replega de l’estoreta 14.00 - Dinar a càrrec de la falla per als assistents a la replega

DIUMENGE 19 DE FEBRER DE 2023

14.00 - Dinar de baix braç A continuació presentació dels esbossos de les falles 2023 i presentació del llibret 2023.

Entrega premis microrelats

DIVENDRES 24 DE FEBRER DE 2023

20.00 - Crida fallera a la Plaça del País Valencià 21.30 - Sopar de Germanor al local Polifuncional 00.00 - Festa al local Polifuncional

DISSABTE 25 DE FEBRER DE 2023

09.30 - Esmorzar a càrrec de la falla 12.00 - Assaig del flashmob per a la cavalcada 14.00 - Dinar a càrrec de la falla 17.00 - Cavalcada del ninot

DIUMENGE 26 DE FEBRER DE 2023

09.30 - Esmorzar a càrrec de la falla i a continuació muntatge de cadires i taules per a la paella 12.00 - Passacarrer per replegar als càrrecs i a les noves falleretes i fallerets nascuts entre març 2022 i febrer 2023 13.00 - Bateig faller 13.30 - Entrega de recompenses 14.00 - Botellà 14.30 - Tradicional Paella Galbis 16.00 - Popular bingo

DIVENDRES 03 DE MARÇ DE 2023

17.00 - Berenar a càrrec de la falla 18.00 - Penjada banderes oficial a la Fallera Major Infantil i President Infantil 21.30 - Sopar de baix braç 22.30 - Penjada banderes oficial a la Fallera Major i padrins

124

DISSABTE 04 DE MARÇ DE 2023

09.30 - Esmorzar a càrrec de la falla 14.00 - I Concurs de dinars valencians, cadascú es portarà el seu 21.30 - Sopar a carrec de la Fallera Major per a la comissió major Es convoca a tots els fallers i falleres a les 21.00 H al casal per anar a replegar a la Fallera Major. El sopar serà a la casa de la joventut.

Després continuarem la festa al casal.

DIUMENGE 05 DE MARÇ DE 2023

11.00 - Parc infantil al recinte faller, el parc serà fins les 14.00 hores 14.00 - Dinar a càrrec de la Fallera Major Infantil per a la comissió infantil i a continuació jocs 14:30 - Dinar de baix braç per a la comissió major.

17.30 - Xocolatada a càrrec de la Fallera Major Infantil

DILLUNS 06 DE MARÇ DE 2023

17.30 - Berenar a càrrec de la falla, i a continuació taller de samarretes 21.30 - Sopar de baix braç 22:30 - Penjada de banderes al recinte faller

DIMARTS 07 DE MARÇ DE 2023

17.30 - Berenar a càrrec de la falla i a continuació vesprada de cine a la falla 21.30 - Sopar de baix braç 22:30 - Penjada de banderes al recinte faller

DIMECRES 08 DE MARÇ DE 2023

17.30 - Berenar a càrrec de la falla i taller per commemorar el dia de la dona 21.30 - Sopar de baix braç

DIJOUS 09 DE MARÇ DE 2023

17.30 - Berenar de germanor de les tres falles de la Pobla a la casa de la joventut amb festa de disfresses 21.30 - Sopar de baix braç

DIVENDRES 10 DE MARÇ DE 2023 “NIT DE LA PLANTÀ” 17.00 - Berenar a càrrec de la falla 18.00 - Taller de la plantà 19.00 - Plantà de la falla infantil i de la falla gran 21.30 - Sopar de la plantà a càrrec de la falla

125

DISSABTE 11 DE MARÇ DE 2023

09.00 - Despertà infantil i a continuació esmorzar a càrrec del President Infantil i la Fallera Major Infantil 12.00 - Popular concurs de dibuix al recinte faller 14.00 - Dinar a càrrec de la falla amb la temàtica: festa multicolor 17.00 - Guerra de confetti 17.30 - Disco-carpa amenitzada per DJ Cali 18.00 - Berenar a càrrec de la falla 21.30 - Sopar de torrà a càrrec dels i de les Vicepresidents/es

DIUMENGE 12 DE MARÇ DE 2023

12.00 - Passacarrer 14.00 - Dinar, cadascú es porta el seu 17.00 - Vesprada d’albades i visita de cortesia a les altres falles Es convoca a tots els fallers i falleres a les 16.45 H en la Glorieta.

Durant les albaes el casal estarà tancat.

20.00 - Inauguració de la setmana fallera 21.00 - Sopar de baix braç

DILLUNS 13 DE MARÇ DE 2023

17.00 - Berenar a càrrec de la falla: Crêpes i festa mon amour 21.30 - Sopar de baix braç A continuació jocs de taula

DIMARTS 14 DE MARÇ DE 2023

17.00 - Berenar a càrrec de la falla: fruita A continuació gymcana fallera per a la comissió infantil 21.30 - Sopar de baix braç 23.00 - Gymcana fallera per a la comissió major

DIMECRES 15 DE MARÇ DE 2023

17.00 - Berenar a càrrec de la falla 21.30 - Sopar a càrrec de la falla 23.00 - Joc del cabàs. A continuació disco-casal

DIJOUS 16 DE MARÇ DE 2023

17.00 - Berenar a càrrec del President Infantil 21.30 - Sopar a càrrec de la falla 23.30 - Xaranga A continuació festa remember dins del casal i disco-carpa

126

DIVENDRES 17 DE MARÇ DE 2023

09.30 - Esmorzar al casal 14.00 - Dinar a la falla, cadascú es porta el seu.

18.30 - Passacarrer 21.30 - Sopar a càrrec de la Madrina i el President d’Honor amb la temàtica: Castell galàctic 00.00 - Grup musical 02.00 - Disco-casal

DISSABTE 18 DE MARÇ DE 2023

07.00 - Despertà i esmorzar a càrrec de la Fallera Major i Padrins 14.00 - Dinar a la falla, cadascú es porta el seu.

17.00 - Ofrena a la Verge dels Desamparats 21.30 - Sopar a càrrec de la falla amb la temàtica: Maskcastell 00.00 - Disco-mòbil 03.00 - Xocolatada

DIUMENGE 19 DE MARÇ DE 2023

07.00 - Despertà i esmorzar a càrrec de la Presidenta 12.00 - Misa en honor a Sant Josep 13.00 - Ofrena a Sant Josep 14.00 - Mascletà a càrrec del Ajuntament de La Pobla Llarga 14.30 - Dinar de Sant Josep. Cadascú es paga el seu.

18.30 - Passacarrer conjunt de les tres falles 20.00 - Cremà falla infantil 21.30 - Sopar de baix braç A continuació NIT DE LA CREMÀ

DILLUNS 20 DE MARÇ DE 2023

15.00 - Retirada de banderes i trastos, neteja casal i recinte faller Una vegada finalitzada la feina, traca d’inici de l’exercici 2023-24

127

128

Llibret infantil

129

Sal uda

Thi ago Mompó Pi ri s Presi dentI nf ant i l2023

131

Juanjo Thiago és eixe xiquet inquiet, que sempre vol saber, que no para ni un moment a casa. Que sempre està a punt per a jugar, però que quan toca fer feina i estudiar és el més responsable.

Però per a mi una de les coses que més el fa tremolar a casa, és en el moment en què jo arribe a migdia de treballar i només veurem ja diu: “Tio, hui hi ha partidet, eh? Hui és la final…” La veritat és que tots els dies és la final…

I quan acabem de dinar: “va tio, fins que siga l’hora d'anar al cole” i és igual que siguen 3, que 5, que 10 minuts. Ahi estem els dos amb la pilota, pasillo amunt i avall, ELL tremolant de ganes de jugar i JO mirant la seua il·lusió, com riu, com gaudeix i ....Tremolant d’amor.

Anna “ Quan un ensenya, dos aprenen” Robert Heinlein.

Així es fa la màgia de l’educació on tu, Thiago, eres un gran exemple. Sols hem de mirar eixa careta d’il·lusió i ganes d’aprendre, eixe tremolar, de nervis, per superar-te cada dia, però sobretot eixa felicitat que transmets amb tan sols una mirada.

No deixes mai de creure en tu!

132

Rafa Parlem de Thiago en l’equip i és garra, com tots els nostres xiquets de la Pobla. Thiago eixe jugador capaç de fer tremolar a la defensa rival en el seu joc i la seua planta de futbolista, un jugador que s’ho deixa tot en el camp.

Bruno TREMOLAR, també per aprendre.

D’aquesta manera es podria definir l’actitud de Thiago des del moment que creua la porta d’entrada al cole per a pujar a classe.

En aquest cas tremolar és també sinònim de passió, ganes de saber més i d’intentar millorar cada dia. I no només en l’educació física, la seua assignatura favorita (què estrany, no?). També en altres matèries com les matemàtiques, la llengua o les vesprades de projecte. És sempre agradable tindre un alumne que pregunta quan no entén una cosa o simplement necessita el recolzament per a saber que està fent les coses correctament.

Especialment davant allò que “no se li dona tan bé” com és la seua vessant més plàstica i artística, on la medicina és l’esforç i ganes de superar-se.

Ah!, I SEMPRE, SEMPRE amb la seua frase: Així està bé, Bruno?

I clar, clar que també hi ha moments de distracció i d’eixos de... “ara no toca, Thiago”.

Especialment amb eixes mirades còmplices entres ell i els seus millors amics a classe.

Però aquestes distraccions també formen part del joc, de tot el que envolta el nostre el dia a dia a classe. Això sí, com diem sempre, amb l’objectiu de passar-ho bé mentre aprenem.

Perquè així, d’aquesta manera és com s’arriba a la frase que deia al principi... TREMOLAR per aprendre.

133

Cens infantil ADAY SOUSA JUAN ADRIANA VERCHER OLTRA ÀFRICA CASTELLÓ RIBERO AILA TOMÁS DE LA ASUNCIÓN ARES ALABOR CASTELLÓ BLANCA FERRÚS CASANOVA BLANCA PALACIOS NAVARRO CARLA CALATAYUD FRANCÉS CARLA BELTRAN SANCHO CARLOS SÁNCHEZ MONCHO CHLOE MOMPÓ PIRIS DANIELA ARMENGOL OLIVER ELMA MARTÍ MORAGUES ELSA VIDAL MARTÍNEZ EMMA FELIU ASINS ENZO GARCIA HERNÁNDEZ GABRIEL TALENS BASTERRA GERMÁN SAPIÑA MIRAVALLES HUGO GARCÍA ÁVILA INÉS HURTADO CARBONELL JOAN SANCHO BELDA JOAN BENET ARMENGOL JOSE TORMO VERCHER LAIA ENGUIX BORREDÀ

LLUM PERALES MONCHO LUCA GARCÍA HERNÁNDEZ LUCÍA HERNÁNDEZ BIXQUERT MARC GARCÍA CALATAYUD MIA ALABOR CASTELLÓ MIREIA LANDETE ESPÍ NOA SÁNCHEZ MARTÍ NÚRIA PASCUAL DIERT PAU SANCHIS ENGUIX PAU ENGUIX BORREDÀ PAZ ARMENGOL BASTERRA POL PERALES MONCHO RICARD FOGUÉS IGUAL RODRIGO ARANDA ALBERT SALIOU DIOP MARCILLA SARA GARCIA BORREDÀ SÍLVIA GRAU DOMENECH SILVIA LÓPEZ VERCHER SOFIA TALENS BASTERRA THIAGO MOMPÓ PIRIS VEGA ARMENGOL BASTERRA VICENTE RODRÍGUEZ MORENO VIOLETA GÓMEZ MIRAVALLES YERAY TALENS ESCOMS

134

Recompenses JCF BUNYOL D’ARGENT VEGA ARMENGOL BASTERRA DANIELA ARMENGOL OLIVER ELMA MARTÍ MORAGUES PAULA SANCHIS ENGUIX ADAY SOUSA JUAN

BUNYOL D’OR SARA GARCIA BORREDÀ MARC GARCIA CALATAYUD SÍLVIA GRAU DOMENECH MIREIA LANDETE ESPÍ LAIA SOLVES BELDA MIREIA SOLVES BELDA MAR TUDELA CUCO ADRIANA VERCHER OLTRA

135

Fallera Major Infantil Àfrica Castelló Ribero 136

137

Encara recorde quan em digueres que li havies dit a ta mare que tu també volies ser Fallera Major Infantil de la falla com la resta de xiquetes que ho havien sigut. Un tremolor d’emocions i de sentiments van recórrer el meu cos, ja que des que et vaig traure per la passarel·la vestida de fallera per primera vegada, tenia clar que si amb alguna personeta havia de compartir el càrrec de Fallera Major, seria amb tu.

Uns mesos després ací estem, en 2023, compartint aquest regnat juntes amb milers de moments i vivències per viure que duraran en la nostra memòria per sempre. Àfrica, gaudeix al màxim cada segon d’aquest somni i tingues sempre a la cara eixe somriure tan tímid i bonic que et caracteritza. Estic segura que les Falles del 2023 seran de les més boniques i especials de la teua vida.

La Teta Carlota et vol molt.

Eres una amiga per a sempre, quan estic trista sempre em traus un somriure.

I amb tu compartixc les bogeries més inimaginables, t’estime.

La teua amiga Allende

138

Em quede curta de paraules per descriure’t Àfrica, tot allò que puc dir de tu és bo.

Com alumna eres excel·lent i com a personeta, puc dir que eres una meravella de xiqueta, sabuda, intel·ligent i bona companya.

Moltes vegades t’he dit que estic molt contenta de ser la teua mestra per totes aquelles coses que tu m’ensenyes a mi, perquè em transmets alegria i motivació cada dia. Gràcies per vindre sempre a escola amb un somriure, per ajudar en tot allò que pots i per fer-me tan fàcil la meua feina.

Et desitge el millor en aquest any com a Fallera Major Infantil, de segur que deixes el llistó ben alt i saps portar el càrrec d’allò més bé.

Que els teus ulls mai deixen de desprendre eixa llum tan bonica i que pugues aconseguir tot allò que et proposes en la vida.

Gaudeix del teu regnat bonica! Que brilles tant com saps!

Per a la meua estimada alumna Àfrica Castelló, de part de la teua mestra Carme Vidal.

Àfrica es fallera desde que va naixer, encara no havia naixcut ja li estaven fent el vestit de fallera. I no podia ser d’altra manera venint de la familia que ve, ja que tant pares com iaios sempre han sigut fallers i falleres, encara que de falles diferents…

De segur que aquest any disfrutarà molt de ser fallera major, ja que és una xiqueta molt alegre que sempre està en ganes de jugar, un cul inquiet, però que tremole la terra quan de vegades trau el geni si les coses no acaben d’eixir-li com espera... Però com és cabuda, sempre acaba traient tot el que es proposa.

Empàtica, amiga del seus amics, observadora, detallista i amant dels animals. Àfrica és tot un terratrèmol de coses boniques que esperem descobriu aquest any al seu costat... (o al seu regnat) L’únic que podria preocupar-nos sobre este any en falles es que tinga que complir el protocol al cent per cent i no puga ballar tant com li agradaria. Així que si en algún moment la xiqueta arriba tard o no es presenta com toca hi ha que entendreu, segurament estiga ballant perque no hi ha res que li agrade més.

David Ribero

139

Falla infantil Lema: Somnis Artista: Borja Lorente �

El centre de la falla és una xiqueta que se n’ha anat a dormir. Al seu voltant podem veure el que passa quan les xiquetes i els xiquets (i també els no tan menuts) agafen el fil del son.

En aquesta falla podem trobar somnis recurrents, com per exemple el xiquet que somia en convertir-se en un pirata, el que somia que té ja carnet de conduir i condueix un cotxe de luxe, qui té somnis més fantàstics i somia en unicornis o la xiqueta dedicida en esdevenir una heroïna. Per altra banda, trobem el guardià dels somnis, la figura més

gran de la falla qui s’encarrega de protegir els somnis bons. Un altre personatge ben popular que podem trobar és el Ratolí Pérez, encarregat de canviar als xiquets i les xiquetes dents per monedes o regals.

Però tot no podia ser bo, ja que a banda de somnis alegres i feliços, hi ha vegades que tenim malsons, com el que està tenint la xiqueta protagonista de la part de darrere de la falla.

140

La nit ha arribat i el moment d’anar al llit ha aplegat

Aquest desig de llibertat hauria de ser normalitat.

Ja que és un dret humà i no el capritx d’uns quants.

Grans i menuts somiem per les nits, i cada vegada una nova aventura vivim En general, somiem en positiu, en coses que ens agraden, encara que a vegades fins i tot dormint patim.

Els malsons estan a l’ordre del dia: fam, masclisme, pors o racisme Haurem de posar-nos en rebel·lia perquè si no tot acabarà en un cataclisme.

Moltes heroïnes tenim que la vida és fan més fàcil.

Trencant sostres de vidre s’han convertit en imprescindibles.

La igualtat hem d’aconseguir si una societat més justa volem tenir.

El feminisme és un moviment del qual tots haurem d’estar.

Si el ratolí Pérez per la nit ha arribat és perquè algú a casa s’està quedant mellat.

Llepolia, com cou, com pica, com vicia El trident del dimoni m'acaricia i la llepolia em clava les dents.

Per què li canviarà la dent?

Per una moneda o per un un regal ben estrident?

Mala alegria la llepolia de l’arbre de la fruita prohibida de l’ullal la santa brutícia que m’allibera de totes les creus

Les ments més fantasioses sovint amb unicornis somien, aquests es deixen portar i en qualsevol cosa poden somiar.

Qui té fam somia rotllos

Ser fallera major infantil per a Afri ha sigut un somni complit.

Ara, tindre un gos seria el que els seus pares li podrien concedir

Aquest xiquet somia en conduir aquest cotxe roig que el farà fruir.

Però haurà d’aprendre a ser humil ja que només amb luxes no serà feliç.

En alguna ocasió, tots hem volgut ser pirates: navegar lliures pels oceans conquerint moltes fragates.

141

MONUMENT

142

Activitats

143

El somni de...

Hi havia una vegada una xiqueta que vivia a la ribera d’un riu que al llarg del temps ha donat moltes alegries als seus veïns però també, cada cert temps, alguna desgràcia en forma de sequera o de crescuda descontrolada d’aigua. Àfrica que és com li diuen a la protagonista d’aquest somni és una xiqueta amb els cabells rossos, llarguíssims i rulls. Té els ulls clars com l’aigua de la mar, un somriure contagiós i es passa el dia ballant.

Afri, que era molt fallera, portava una temporada tenint un somnis una mica peculiars: somiava en teles, fils, ninots, bandes de música o coets. I totes eixes nits, se li apareixia també en somnis un personatge que s’autobatejava com el “Senyor dels Somnis”. Aquest home li insistia en què tot allò que estava somiant tenia sentit i que tard o d’hora li l’acabaris trobant.

Una vesprada, després d’un dia llarg d’escola i d’acadèmia de ball, mentre ja descansava al sofà esperant el sopar, a Àfrica li va caure una dent. Era ja la quarta, per tant ja sabia que havia de fer: guardar-la baix del coixí i esperar la visita del Ratolí Pérez a veure aquesta vegada quin regal li queia. Eixa mateixa nit, mentre somiava que passejava el gos que tant desitjava, el Senyor dels Somnis va aparèixer de nou amb una premonició: “El que deixarà aquesta nit el ratolí no serà exactament el gos que anheles però si que serà un complement per complir una altra de les teues grans il·lusions”. L’endemà, només despertar-se es va trobar entre el coixí i els llençols una caixa en forma de gos o un gos que era una caixa, Afri va comprendre la primera part del missatge que havia rebut en el seu somni, però no la segona.

Al cap d’uns dies, va tindre un malson: totes les coses amb les quals havia somiat fins ara havien desaparegut, ja no hi havia ni teles ni fils, ni ninots, ni bandes de música ni coets.

Les falles havien desaparegut i el món s’havia convertit en un lloc més trist i gris que abans. Quan es va despertar, va córrer cap els seus pares per contar-los que havia passat, per sort ells van riure i li van explicar que tot havia sigut un somni i que, en ocasions, els somnis també ens fan patir.

Una setmana més tard, se’n va anar més prompte del que era habitual a dormir i només agafar el son ja es va trobar amb el Senyor dels Somnis. Aquesta vegada ell va decidir convertir-la en una súper heroïna amb un poder molt concret que ella havia de triar. Afri va elegir poder fer els somnis de la gent realitat: va aconseguir que el seu amic Thiago fora president infantil de la seua falla, que el seu amic Jordi aconseguira ser de major un bon pilot de cotxes, que la seua amiga Berta aconseguira fer un viatge amb un vaixell pirata per tota la Mediterrània, que la seua cosina Carlota fora fallera major i algun que altre més. Quan estava a punt de despertar-se, el Senyor dels Somnis li va dir: “Àfrica, amb els teus actes has aconseguit fer feliç a molta gent, però i tu? Què és el que tu somies i desitges de veritat? Portes uns mesos somiant amb falles, tenint malsons amb la la seua desaparició i fins i tot el meu company el Ratolí Pérez et va fer un regal relacionat amb la festa: una caixeta amb la forma del teu animal preferit perquè guardes les cendres de la falla quan sigues fallera major infantil…Àfrica, et puc concedir un desig, vols ser fallera major de la teua falla?”

Ella no s’ho va pensar i el seu somni es va fer realitat en les falles 2023.

144

Després d’haver llegit el conte, contesta les preguntes següents: Com és la protagonista de la història?

Explica breument quins somnis té.

Quin regal li porta el ratolí Pérez?

Quin paper té en la història el senyor dels somnis?

145

Sopa de lletres E

C

T

Q

A

R

A

T

O

L

I

D

D

E

E

B

F

U

O

Y

S

Z

B

D

G

C

Q

U

X

D

E

E

K

X

C

S

C

D

M

U

J

F

D

W

C

H

M

A

L

S

O

N

U

U

Q

A

E

D

P

N

D

Q

Q

V

W

H

O

V

B

L

N

H

S

S

R

E

A

L

I

T

A

T

E

L

T

G

O

S

P

X

I

L

I

M

B

Z

F

A

V

W

F

M

A

F

S

O

A

N

J

L

R

U

S

O

M

N

I

Z

E

N

Q

I

D

D

I

P

D

P

N

E

N

Z

N

L

Y

U

E

P

X

P

P

H

J

I

M

X

I

F

L

K

S

G

L

J

L

G

R

W

Q

D

O

K

N

S

I

V

N

U

T

X

F

N

G

Q

R

K

J

E

G

I

R

I

S

A

F

R

I

C

A

M

P

J

D

W

X

L

146

Senyor dels Somnis Redacta algun somni que hages tingut últimament i que t’agradaria que es fera realitat.

Quin seria el teu pitjor malson? Explica’l

147

Quins dels somnis representats en l’esbòs coincideix amb els teus?

Fes l’esbòs d’una falla on es representen alguns dels teus somnis i il·lusions.

148

Dones que ens inspiren

En la falla infantil apareix una heroïna.

En el nostre dia a dia estem envoltats de dones que han superat molts obstacles per aconseguir, per mèrits propis, els seus somnis i fer-los realitat: mares, iaies, científiques, esportistes, artistes, etc. Ací te’n presentem unes quantes:

149

150

151

Vertader o fals?

Després d'haver conegut a les sis heroïnes, et toca posar-te a prova.

Digues si aquestes afirmacions són vertaderes o falses. Escriu la resposta correcta en les que siguen errònies.

Michelle Obama és famosa per ser aviadora i astronauta.

L’autora de la saga de Harry Potter és J.K Rowling.

La Primera Dama del Govern dels Estats Units s’anomena Samantha Cristoforetti.

Alexia Putellas va guanyar la Pilota d’Or i la Lliga de Campions 2020/2021.

La primera catedràtica especialitzada en càncer de mama és Anna Lluch.

Qiu Jin és una poeta feminista.

152

Crucigrama Horitzontals 2. És una coneguda escriptora britànica 3. Guanyadora de la pilota d’or 5. Catedràtica de Medicina especialista en càncer de mama 6. Primera poeta feminista de la Xina Verticals 1. Primera Dama del Govern dels Estats Units 4. Aviadora i astronauta

1

2

3

4

5

6

153

Ajuda’ns Una de les sis dones que hem treballat, ha perdut dos objectes que la representen. Ajuda-la a juntar-los i digues de quina es tracta.

154

Més dones il·lustres Busca informació sobre aquestes 4 valencianes il·lustres i fes una fitxa semblants a les que has llegit abans: Matilde Pérez Mollà, Concha Piquer López, Reyes Martí Miró, Isabel de Villena

155

Guia comercial

Es mor z ar s