4 minute read

EL PROGRÉS I L,EVOLUCIÓ

Agustí Ferrer Clari Director del MUMA

Per a un historiador, i més si és arqueòleg, parlar de progrés va estretament lligat a l’evolució. Sols s’ha de veure tot el que ens envolta i podem apreciar com ha anat canviant la natura al llarg del temps i amb ella, com no podia ser d’una altra manera, la mateixa natura del ser humà, com a part indivisa que és.

Advertisement

Podem dir que des dels orígens, tot, el que és conegut i el que és desconegut, ha anat canviant, adaptant-se i, consegüentment, progressant al que ara tenim i som. Però el que sempre havia sigut una adaptació i una evolució progressiva, ha passat a ser, per la intervenció humana, cada vegada més accelerada i no per això suposa que ha sigut la més adequada, ja que en alguns casos podem dir que ha sigut de manera antinatural.

Deixant a una banda l’evolució del medi, fem uns apunts del que ha suposat el progrés per a la humanitat i, per descomptat, el fet de l’hominització és el principal signe que l’espècie ha anat progressant, a més i millor, si bé no sabem el final, és a dir, on ens pot conduir un descontrolat ritme d’evolució en el qual ja apreciem que algunes espècies d’animals mostren més signes del que diguem humanitat que nosaltres. La qual cosa fa que ens plantegem si hem arribat a un punt d’inflexió cap a baix, al mateix temps que altres espècies sí que estan evolucionant.

La comunicació per signes primer i després l’oral; la utilització del foc; la confecció d’indumentària vegetal, animal i tèxtil; la terrisseria; l’agricultura; la ramaderia; l’agrupació social; el pas de refugis naturals als poblats; el sedentarisme; la domesticació; la roda; la mineria; la navegació; les relacions comercials; els contactes culturals; l’escriptura i posteriorment la impremta, l’organització administrativa… Han fet que l’ocupació del territori, l’esperança de vida, els descobriments i les invencions, etc. feren que cada vegada fora més impactant la intervenció humana en el planeta.

Tot el que hem dit, i molt més, és a grans trets un progrés de milions d’anys, dels quals sols coneixem una part molt reduïda, de milers d’anys, en part per l’antiguitat i en part perquè la major part de les coses no tenien cap impacte sobre el medi, la qual cosa no podem dir ara: construccions d’edificis i de carreteres; excavació de pedreres i de mines; incendis i desforestacions; esculleres marines… Actuacions que en pro del progrés han resultat millores per als humans, però a grans trets, si continuem a este ritme, resultaran catastròfiques. El progrés no sempre du millores i cal fer un estudi de les conseqüències que a llarg termini poden produir-se. Com déiem al principi, quan mirem enrere podem veure com des de la prehistòria fins al segle xx el progrés ha sigut molt lent en la majoria dels aspectes, sense a penes grans canvis, almenys per a la majora de la població i si més apreciable en les minories més acomodades, com per exemple en la vivenda, en l’alimentació, en el transport, en la indumentària, en la sanitat… Fins i tot en coses tan senzilles hui en dia, però tan importants al llarg de la història com és en la informació i el coneixement. Hem de recordar que en la primera meitat del segle xix la població analfabeta en Espanya era del 94 %, en la segona meitat del 75 % i en la primera meitat del segle xx del 64 %. El progrés no sols ha d’entendre’s en les coses materials, sinó també en les immaterials, i en el cas que ens interessa ací destacar és en les intel·lectuals, ja que estes són les que condicionen el pensament, la innovació, els descobriments, el bon ús dels recursos de la natura i la seua aplicació en les millores de la societat i del planeta.

Per a finalitzar, us convidem a la visita al MUMA, on es pot apreciar molts dels aspectes evolutius, des de fòssils que ens mostren el progrés de les espècies vegetals i animals durant les eres geològiques, o des dels materials confeccionats en la Prehistòria a partir de matèries primeres per a la supervivència, fins a les obres d’art creades per artistes per a complaure’s i complaure’ns. Es pot completar la visita en l’EtnoMUMA, on a través d’objectes etnològics, molt recents a nosaltres en el temps, però en contrapartida ja molt lluny del nostre sistema actual de vida, ens trobem com el sistema de vida quotidià no havia progressat fins al segle xx, on pràcticament era inapreciable, i com s’incorporen millores com l’aigua corrent o l’electricitat, que donen pas a un nou tipus de mobiliari com els sanitaris domèstics o els electrodomèstics (els frigorífics, els foguers, llavadora, calefactors, les planxes, els televisors…), els recipients de plàstic, i tants altres que feren els treballs i la vida de casa més còmoda, agradable i segura. Podem dir que el segle xx va ser un abans i un després en el sistema de vida tradicional, on moltes activitats domèstiques, industrials, agrícoles, comercials, comunicacions (per terra mar i aire), inclòs de les bèl·liques van canviar. Sol dir-se, per exemple, que les tropes de Julio César es traslladaven igual que les de Napoleó. El progrés aplicat a les hostilitats entre els pobles.

Com déiem, al llarg del segle xx desaparegueren o van sofrir canvis les activitats que es feien igual des de molts segles anteriors, sense pràcticament cap innovació, sent substituïdes, relativament en pocs anys, per altres de més pràctiques i innovadores, permetent el sorgiment de noves activitats inexistents, de disposar de més temps lliure, de comoditats tals que, en molts casos, ja podem dir no era un sistema de vida de supervivència, sinó de benestar i garantia d’una vida més plaent.

Cal reflexionar en estos aspectes i progressar moderadament per a bé nostre i de tot el que ens envolta.

This article is from: