Llibret Falla Bernat Aliño (sueca) 2017

DE SOBAQUET AL CASAL!

#SomDeLaBernat FALLA BERNAT ALIÑO

I3

TIRATGE: 500 EXEMPLARS DIPÒSIT LEGAL: V-251-2011 El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’ús del Valencià.

EQUIP DE REDACCIÓ EQUIP LLIBRE Dolors Ferrando i Juan Carlos Miragall i Colomar Maria José Sarrió i Quiles Maria Osca i Arnau Julian Alcañiz Ferrer Sergio Núñez de Arenas i Alberola Dolors Ortells Rubio Carles Galletero Llorca EQUIP DE PUBLICITAT Vicente Llopis Hermano Vicenta Martínez Clar FOTOGRAFIES Carlos Miragall i Colomar Dolors Ortells Rubio Mariola García Iranzo Associació Amics de la Càmera de Sueca PORTADA I CONTRAPORTADA Carlos Miragall i Colomar EDITA Falla Bernat Aliño MAQUETA I DISSENYA Opció Comunicativa, S.L IMPRIMEIX Gràfiques Grafimar Gràfiques Grafimar no s’identifica i no es responsabilitza de les opinions dels articles publicats. No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre sense permís de l’editor.

ÍNDEX 6

Editorial

8

Saluda del President

10

Comissió

13

Fallera Major

16

Crítica Falla Gran

18

Saluda President Infantil

20

Comissió Infantil

23

Fallera Major Infantil

26

Crítica Falla Infantil

28

Activitats

48

Concurs de Fotografia

52

Concurs de Microrelats

57

De sobaquet al casal

107

Publicitat FALLA BERNAT ALIÑO

I5

Les nostres falleres majors i presidents

6 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I7

Editorial Les falles tenim una responsabilitat social com a eix vertebrador de cultura. Sí, de cultura popular, però de cultura al cap i a la fi. Del cant de l’estoreta cap ací, aquell munt de trastos vells per a cremar a la falla han esdevingut monuments artístics, autèntiques escultures efímeres, combustibles al foc, però plenes de bellesa i significat. Una falla és el col·lectiu del barri, l’agrupació de veïns, amics i coneguts més o menys organitzats a la recerca d’un fi: passar-ho bé fidels a unes tradicions i costums de la nostra terra: la música, la pólvora, la gastronomia, la indumentària… Tot plegat només són tessel·les que contribueixen a conformar eixe magnífic mosaic que és el món faller.

Enguany, eixe magnífic món ha sigut reconegut per la UNESCO en ser declarades les Falles Patrimoni de la Humanitat, un bé immaterial digne de tindre en compte i conservar. Un reconeixement que ens ha de dur un rèdit econòmic, donat que va lligat a la imatge que en el món es té de la nostra terra. Els valencians, tan poc acostumats a ficar-nos d’acord en assumptes essencials, hauríem de coincidir en l’oportunitat que se’ns presenta. Estem al vitrall del món, a la vista d’un organisme que considera que hem assolit una fita important gràcies al nostre saber fer, a la nostra destresa artística, a la nostra sensibilitat com a poble. Totes les falles, des de la més menuda fins aquella que té major pressupost, hauria de lluir amb orgull el distintiu que se’ns acaba d’atorgar. Feina dels fallers i falleres serà estar a l’altura d’eixe reconeixement, mantenint l’espectacularitat en les desfilades i cercaviles, en els actes oficials de nomenaments, proclamacions i presentacions, a les obretes de teatre que tractem de representar i amb, no cal dir-ho, la qualitat dels nostres llibrets o documents publicats. És clar que el to divulgatiu que tenen els llibrets de falla, moltes vegades no permeten abundar en la investigació històrica o científica que és d’obligat acompliment als estudis universitaris. No és l’objecte d’un llibret de falla que es dirigeix a un públic multidisciplinari, obert i d’ampla base social. Malgrat tot, ha de ser un llibre correcte lingüísticament parlant, senzill sense perdre una base d’erudició i que aporte al conjunt de la societat una mirada diferent de la de la gran Història.

Un llibre de falles no és un llibre de text. Però els textos, les fotografies i, per què no dir, la reflexió, deuen contribuir a conformar una mena de memòria col·lectiva, un fil del qual els investigadors han de poder tirar per a conformar un teixit molt més ample i ric. La feina dels autors del llibret, per tant, no és menor.

L ‘Associació Recreativa Cultural Falla Bernat Aliño s’ha plantejat d’uns anys cap ací aprofundir en eixa línia d’actuació. Fer falla també és fer poble. Per això, cada any un grup de fallers desinquiets i amants de la cultura ens ocupem de tirar endavant una sèrie de projectes culturals que passet a passet fan camí. Consolidat està el Concurs de Fotografia “Sueca en Falles” i el Concurs de Microrelats, amb el qual volem animar la gent del nostre voltant a fer cultura, especialment els més joves que són els qui mereixen la nostra empenta particular. També, tot s’ha de dir, estem oberts a altres iniciatives, gràcies a les magnífiques instal·lacions amb les quals comptem. La Mostra Internacional de Mim també ha recalat enguany al nostre casal amb una actuació que serà ben recordada, de la mateixa manera que enguany hem recordat i homenatjat com cal al personatge que ha aportat el nom a la nostra falla.

Bernat Aliñó Alcaraz, per als qui no ho sàpiguen, va construir el pont de Corbera que va permetre el transvasament d’aigua potable a Sueca. Un metge que sabia el que es feia i que apostà el seu patrimoni personal per a fer més salubre el seu poble. El llibret d’enguany “De sobaquet al casal” vol ser una mínima aportació a la història local: Una història saborosa, la història de les coses xicotetes, que al remat són les què ens arriben al cor. Parlar dels entrepans amb els quals hem anat a reunir-nos al casal és contribuir a conformar eixa consciència col·lectiva que els valencians hauríem de lluir com a poble. Els sopars i esmorzars al casal són el principal mitjà de comunicació de la localitat, un mitjà que competeix amb els diaris i revistes locals, amb les televisions i amb les xarxes socials. Veure’ns cada divendres amb un entrepà a la mà és la millor manera d’establir llaços de fraternitat amb els qui som d’un mateix poble. Menjar de sobaquet, si em permeteu l’acudit, també és fer poble. Gaudiu de la lectura del llibre i rellepeu-vos els llavis amb la qualitat de les fotografies.

8 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I9

Salutació del president Com tots els anys pel mes de març, comença la festa més meravellosa que es celebra arreu de tot el món: LES FALLES. Una festa que, recentment, ha sigut declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO i això vol dir molt del col·lectiu faller.

Per primera vegada, com molts de vostés saben, em dirigisc a tots, com a president d’aquesta falla.

Una comissió fallera que treballa tot l’any junt a molta gent que, directa i indirectament ens ajuda i que entre tots formem un equip que, any rere any, fem més gran aquesta festa.

Per això, vull aprofitar aquestes línies, per dir-los personalment, a eixe gran equip, la paraula més sincera que he utilitzat tot l’any: “GRÀCIES”.

Unes gràcies destinades a la meua junta, (que ha treballat de valent), a la comissió, al veïnat, als col·laboradors, família i tota aquella gent, fallera o no, que ha estat ajudant per a que, un any més, férem “FALLA”.

També estic agraït i orgullós de la família fallera, (com diguem al grup de WhatsApp) que estan acompanyant-me en aquesta nova experiència.

Irene i Blanca, FM’s del 2016, començàreu, amb mi, aquest viatge faller, i he passat uns mesos inoblidables, gaudint al màxim amb la vostra companyia.

Jordi, el presi infantil; els dos érem novatos però crec que estem complint i espere que disfrutes d’aquestes falles junt als teus pares, que són els qui t’han ensenyat a ser el falleret que eres.

I com no, a les meues FM’s 2017; content que sigau les representants d’enguany i desitge que passeu unes falles molt divertides, apassionants, plenes d’emocions i, que junt a les vostres famílies i tota la comissió, gaudiu de les falles 2017.

Bé, després de tot açò, sols em queda dir a tots els membres de la nostra comissió que disfruten aquestes falles, que demostren que tots junts formem una gran falla i que si continuem així sempre ho serem.

Per últim, volem convidar a tota aquella gent pròxima a nosaltres, i per pròxima em referisc al nostre veïnat. Un veïnat que sempre està ahi, que ens aguanta tot l’any, que quan escolta l’esclafit de la traca ja està emparant-nos als passacarrers i que ens ajuda en tot el que pot.

Per tant, volem que participeu, com fins ara, de la festa fallera i per això teniu les portes obertes del nostre casal per a que, junt a nosaltres, disfruteu de les falles 2017. Vos esperem.

Visca la Bernat, visquen les falles.

ENRIQUE MATOSES LLOPIS PRESIDENT

10 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 11

Comissió fallera PRESIDENT ENRIQUE MATOSES LLOPIS PRESIDENT D’HONOR

SALVADOR BELTRAN PLANELLS

ÀREA SECRETARIA /MITJANS DE COMUNICACIÓ /DOCUMENTACIÓ

VOCALS

CARLES GALLARDO ADAM

SOLEDAD MUÑOZ ESCRIVA

MARIAN ADAM DIAZ

CRISTINA GALLETERO LLORCA

CARLA NAVARRO CARRASCO

ISABEL ALBACETE PELAEZ

JESSICA GARCIA FUSTER

MARC OLEGARIO BRINES

CLARA ALBEROLA CARBONELL

ISABEL GARCIA HUERTA

VICENTA OLIVERT VERCHER

LAURA ALBEROLA PIQUERES

ASUMPTA GARCIA IRANZO

SHEILA OLTRA MALFEITO

JAVIER ALMENAR ROSALENY

ENRIQUE GARCIA IRANZO

ANA MARIA OLTRA MARTINEZ

CARMEN ANDREU ROLDAN

DESIREE GASCO SENDRA

SALVADOR ORTEGA PEREZ HECTOR ORTEGA RUFI

SALVADOR ARNAU TORNERO

Mª CARMEN GASPAR CUEVAS

DELEGAT RALLI

ALBA VIÑOLES IBORRA

ANA BELEN AZNAR BELTRAN

EUGENIO GIL CARLOS

LAIA ORTEGA RUFI

ROSA MORTES ESCRIVÁ

NURIA BAIXAULI MUÑOZ

CARLA GISBERT VERCHER

LOURDES OSCA ARNAU

ANNA ESTORNELL TATAY

SECRETARI

JULIAN ALCAÑIZ FERRER

BEATRIZ BALDOVI TORRES

RAQUEL GOMEZ FONTALBA

MARÍA OSCA ARNAU

SECRETARIA

MARIA MULET PEREZ

HELVA IBAÑEZ RODA

NEREA BARTOLOME MARI

LORENA GOMEZ MORENO

PAULA PALACIOS OLIVER

DELEGATS PLAYBACK’S

ALEXIA SELLÉS MELIÁ

ESTEFANIA BARTOLOME MARI

MAITE GRANELL PUIG

EVA PASTOR MUEDRA

JOSE BATALLER BURGUERA

ROBER GRANELL USIK

ISABEL PASTOR MUEDRA

PACO BELENGUER RAGA

MARTÍ GÜASQUE SISTERO

BEATRIZ PEIRO ESCRIVA

SANDRA BELTRAN CLAVER

FRANCISCO GUILLEM MARS

MAR PEIRO RIERA

SALVADOR E. BELTRAN GARCIA

MYRIAM GUILLEM MARS

Mª JOSE PEIRO RIERA

CAROL BENEDITO ESPASA

MAITE IBAÑEZ MARTINEZ

AMPARO PENELLA MUÑOZ

(CENS-RECOMPENSES) VICE-SECRETARI

VICENT SELLÉS NAVARRO

MARIA BAIXAULI BRINES

BIBLIOTECARI-ARXIVER

JOSE MATEU MONTAGUDO

NURIA NAVARRO GOMEZ

DEL. COMUNICACIÓ

MARIOLA GARCÍA IRANZO

MARIA NAVARRO PONS

DELEGADA XARANGUES

ELENA ORIA GAYON

ÀREA D’ ECONOMIA

TRESORER

MARC RAMIRO ROMEU

ÀREA DE CULTURA

ANNA BENEDITO FUSTER

EVA IBIZA MARCO

VERONICA PERAL GASPAR

VICETRESORERA

Mª JOSEP FELIP LLACER

VICE-PRESIDENT

CARLES GALLETERO LLORCA

Mª TERESA BLANES SANJOSE

ISABEL IBIZA MARCO

RAQUEL PEREZ CUQUERELLA

COMPTADORS

CARLES GALLARDO ESTRUCH

DELEGADA CULTURA

Mª JOSE SARRIO QUILES

ANDREA BONO MAFE

IVAN LEONARDO ESCRIHUELA

PURÍN PEREZ NICOLAS

ALBA PEREZ ALMUDÉVER

D. CONCURSOS CULTURALS DOLORS ORTELLS RUBIO

VITO BOSCH MARS

NOEMI LEVESQUE MARTORELL

ANTONIO PEREZ RAMON

COBRADORS

LAIA SANZ MORATAL

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

DOLORS FERRANDO JUAN

JOSE CABEDO VIDAL

LORENA LLEDO GARCIA

KEVIN PONS PEIRO

VANESSA BOSCH HUESO

DELEGAT TEATRE

JOSE PEIRO RIERA

MIGUEL CAMPOS JIMENEZ

MANUEL LLEDO GARCIA

FILIBERTO PONS RUBIO

MIREIA GRANELL OLIVERT

ENCARNA CAPILLA GENIS

JOSE LUIS PUIG CUENCA

SILVIA SOMOVILLA CAMPILLO

ÀREA DE CASAL I ACTIVITATS DIVERSES

ROSA LLOPIS ANDREU

SERGI NUÑEZ DE ARENAS ALBEROLA

VICE-PRESIDENT

JOSE PASCUAL CARBO FOS

DESIREE LLOPIS HERMANO

CRISTINA RAMIRO ROMEU

JOSE MARS CUENCA

ELISA CASAUDOMECQ VIEL

RAÜL LLOPIS IRANZO

NOELIA RAMIRO ROMEU

DELEGATS CASAL

JOSE VTE. MARCO CUENCA

PEDRO CEBOLLA BENEDITO

ELENA LLOPIS PARRELL

OLGA RIBERA HERMANO

DELEGADA LOTERIES

KAREN COLOMER LLOPIS

ANTONIO DOMINGO HERMANO

RAFAEL CEBOLLA MARCO

Mª ISABEL LLOPIS SALA

JUAN ANTONIO RIBERA OSCA

FRANCISCO ARNAU FERRI

DEL. MANTENIMENT

JOSE VTE. COLLANTES MIÑANA

MONICA CELDA BELENGUER

RAÜL LORENZO MUÑOZ

ERIC RIBES MARTINEZ

DELEGADES CARTÓ VEÏNAT LAURA PEREZ BRINES

JOSE DANIEL PIQUERES HERRERO

Mª SOLEDAD CHAQUES PEDROS

SABRINA MALFEITO BOSCA

SALVADOR RIERA BELTRAN

IRENE ALAPONT CRESPO

DEL. ACTIVITATS DIVERSES JAUME GOMEZ QUILES

Mª ANGELES COLLADO MESAS

MARÍA MARCO SOLVES

SUSI RIERA DOMINGO

MARTA PEIRO MARTINEZ

JAVIER GARCIA IRANZO

Mª LORENA COLOMAR CASANOVA

JESSICA MARINER BORJA

JOSEFA T. RIPOLL ORTI

NEUS RODRIGO MARTORELL

DELEGAT CUINA

SALVADOR BARTOLOME MARI

Mª DOLORES CONRADO MATOSES

LEONARDO MARQUES BALDOVI

TONI RIPOLL SOLVES

GEMMA BOSCH CORTELL

DELEGAT BANDERES

JOSE LUIS SIMEON SANSEBASTIAN

JOSE COPOVI ABRIL

MELISSA MARS CUENCA

VICENT RODRIGO ALBENTOSA

CLARA ARNAU SANCHO

PASCUAL VIDAGANY BENEDITO

Mª CARMEN CORTELL VIVES

VANESSA MARTI SARRIO

ISABEL ROIG SANCHEZ

ANA MARTORELL PEIRO

DELEGAT BARRA

JOSE BOSCH MARS

JOSE MIGUEL COVES LOPEZ

MªJOSE MARTINEZ AZNAR

MILAGROS ROMERO ORTEGA

BEATRIZ COVES ROMERO

MARIA MARTINEZ CERDA

SARA ROSELLO COLLADO

JESUS DIAZ FRIGOLA

SARA MARTINEZ CERDA

ÀNGELES RUBIO LOPEZ

ESTEBAN DIAZ JUAN

MARIOLA MARTINEZ CLAR

VICENTA RUFI GOMEZ JOSE SAIZ LASERNA

DELEGAT LOTERIES

CARTONERES

ÀREA DE PROTOCOL I RELACIONS EXTERNES

ÀREA D’INFANTILS

CARLES MIRAGALL COLOMAR

VICE-PRESIDENT

JOEL MOMPO RIERA

VICENT LLOPIS HERMANO

DELEGADES INFANTILS

ALBA PIERA ARNAU

MELISA EGIDO BLANES

VICENTA MARTINEZ CLAR

LORENA SENDRA GÓMEZ

PAULA FOLGADO CARBO

Mª LLUCH ESCRIVA CARSI

ALICIA MARTINEZ SENDRA

SABINA SAIZ MATOSES

DEL. RELACIONS EXTERNES JONATHAN DÍAZ FRÍGOLA

RAQUEL SANZ PEREZ

VICE-PRESIDENT DELEGAT JLF DELEGAT JLF

VANESSA ESCRIVA FERRANDO

ÁNGELA MARTORELL MATOSES

EVA SALVADOR SOLAS

ENCARREGAT PROTOCOL

YOLANDA CASTAÑER FERRANDO

MARIA FOLCH MARI

Mª TERESA ESCRIVA OLIVERT

ISMAEL MARTORELL MATOSES

LUIS SAN BLAS GOMIS

DELEGADES PROTOCOL

MAITE COLECHÁ BELTRÁN

LAURA MARTINEZ BLASCO

Mª CARMEN FALQUET GISBERT

LUISA MARTORELL MATOSES

INMA SANCHO MARTINEZ

SULI SIMEÓN MAÑÓ

ALICIA MARTORELL MUÑOZ

ALICIA SANFELIX SAIZ

PURÍN FRANCO TORMOS

ÀREA INTERNA (PRESIDÈNCIA)

RUTH FERRANDO LLOPIS LAURA FERRANDO ROMERO

JOSE MANUEL MARTORELL MUÑOZ

VANESSA SANTAMARIA LEON

DELEGATS PASSACARRERS

FERNANDO MONLEÓN I SIMÓ

VICE-PRESIDENT

PACO FERRANDO VICENS

ISMAEL MARTORELL PEIRO

CARMEN SERRA CARRILLO

MARTÍ MONCHO MATOSES

SUPORT

RUTH FERRANDO VIDAGANY

ÀNGELS MATEU COLOM

ADELA SERRA PEDROS

ANTONIO ROYO GIL

JUNTA DE EX-PRESIDENTS JONATHAN DIAZ FRIGOLA

VICENT FERRER ALCOLEA

CARLA MATEU VIEL

ARTURO SERRA PEDROS

JESÚS LOPEZ ROSELLO

SERGIO FERRER AZORÍN

HORTENSIA MATOSES ALARTE

JAVIER SIERRA VIDAL

ÀREA DE FESTEJOS

FERNANDO DE LA TORRE ORTELLS

CLAUDIO FERRI ARENES

VANESSA MARTOSES GONZALEZ

MIRIAM TAMARIT CALATAYUD

ESTANDART

ISMAEL CARBO FOS

VICE-PRESIDENTA

MONICA CEBOLLA MARCO

FERNANDO MONLEON SIMO

TANIA FERRI RIERA

JOSE ENRIQUE MATOSES SIMEON

NURIA VIDAGANY BENEDITO

DELEGATS FESTES

GELISA BONO MAFÉ

DANIEL SERRANO FALCO

Mª DOLORES FORTEA ESPERT

PABLO MONTERO SANCHIS

JORDI VIEL ORTELLS

ESTHER FERRANDO LLOPIS

VICENT LLOPIS HERMANO

TANIA FOS BARTOLOME

RAUL MORALES CLIMENT

JORDI VIEL SENDRA

ANGEL MATEO MARS

JOSE LUIS MULET BALBASTRE

SALVADOR FOS PARIS

ESTELA MOYA RIPOLL

LAURA VILLANUEVA BIENDICHO

CARLES LLOPIS REBULL

DELEGATS PIROTÈCNIA

VICTOR FUSTER SEGUI

Mª CARMEN FRIGOLA COMENCHE

JOSEP ANTONI MULET BELTRAN

ALICIA VIVO FERRANDO

SALVADOR COBO VILLANUEVA

SALVADOR SISTERNES AGUILAR

NOELIA FUSTER ALCAÑIZ

ALBA MULET PEREZ

IRENE ZAMBRANA CHAMORRO

DELEGATS ESPORTS

12 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 13

ANNA BENEDITO FUSTER

Fallera Major 2017 ANNA, PER TU M’HAN ENCOMANAT FER-TE UN POEMA BEN ENLLESTAT QUE CONTE AMB SINCERITAT LA TEUA BELLESA, L’ALEGRIA LA IL·LUSIÓ I CORDIALITAT QUE MOSTRE A TOT EL POBLE, A LA FALLA I AL VEÏNAT DE LA BERNAT, QUE ENGUANY BEN BÉ HO HAN ENCERTAT DONCS EN TU HAN TROBAT TOTES LES QUALITATS PER A ESTE CÀRREC PORTAR I LLUIR EN TOT MOMENT DEL BRAÇ DE KIKE, NOSTRE PRESIDENT PER ESTAR A L’ALTURA I AMB MOLTA DIGNITAT EN L’ANY DEL NOMENAMENT DE LES FALLES DE SUECA COM A PATRIMONI IMMATERIAL DE TOTA LA HUMANITAT ANNA BENEDITO I FUSTER PER A ESTA FALLA ÉS TOT UN PLAER I COM NO! UN GRANDÍSSIM HONOR QUE ENGUANY SIGUES ¡¡NOSTRA FALLERA MAJOR!!

Mª José Sarrió i Quiles

14 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 15

Entrevista a la Fallera Major 1 Des de quan eres fallera?

Des de que tenia mesets, ma tia Ali em portava a la falla. A la falla i a tots els llocs on fera falta.

2 Quina és la cançó fallera que més t’agrada?

La del Fallero 3 Amb quin personatge històric t’identifiques?

Uff no se, no m’ho he preguntat mai..

4 Si te n’anares a una illa deserta t’enduries…

M’enduria a Minetti (el meu gat) i almenys em faria un poc de companyia… jajaja 5 Quin és el plat d’arròs que més t’agrada? Arròs al forn 6 Quin esport practiques?

Pilates, vaig començar a anar fa 7 o 8 anys per problemes d’esquena i ara sóc una addicta al Pilates!

7 De quin equip de futbol eres?

No sóc fanàtica de cap equip ni seguisc el futbol, però quan era xicoteta mon tio, que és molt del Barça, em va fer del Barça. Però en veritat no ho veig mai.. jajaja 8 Què no tornaràs a fer mai més.

No tornaria a anar-me’n a viure fora..

16 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Nom: Anna Benedito Fuster Data de naixement: 23-05-1989 Lloc de Naixement: València Estat: amb parella

Per a mi el balanç ha sigut positiu, té la seua part bona, ja que és definitivament una experiència molt enriquidora que m’ha fet créixer com a persona. He pogut aprendre les llengües d’allí (danés i holandés), els seus costums i et dóna una perspectiva del món que no tenies abans.

La part no tant bona és que no pots estar present en tots els moments importants de la teua família i també es perden algunes amistats.

Aprens a buscar-te la vida, i pot arribar a ser molt dur, allí no tens família ni amics al teu costat.

Per altra banda els amics que fas allí es converteixen en la teua nova família, són amics per a tota la vida i encara els vega una vegada a l’any és com si el temps no passara, sempre estan quan els necessites. És una experiència que jo crec que s’ha de viure una vegada en la vida.

Una i prou, per això ja no ho repetiria 9 Has tirat un coet?

Sí, de xicoteta tirava molts, ara ja no tants.. jejeje

10 El millor de ser fallera és: La indumentària!! M’encanta vestir-me de fallera i lluir els vestits.

11 Creus que s’han de cremar els monuments fallers?

Sí, es part de la tradició, dóna pena perquè s’acaba una festa que has estat esperant tot un any, però si no els cremarem què faríem amb els monumets? No podem guardar any rere any tots els monuments!

12 El teu color preferit No tinc un color fixe, vaig canviant, ara m’ha pegat pel granat.

13 De què coneixes a Paquito el Xocolatero?

Una cançó molt fallera... jejeje 14 Mar o muntanya?

Definitivament mar! Per a mi un estiu no és estiu sense anar a Palmeres a estiuejar.

15 Falda o pantalons Depén, en estiu falda i vestits però en hivern pantalons que fa fred!

16 Fideuà: fideu gros o prim? Gros 17 Xuples el cap de les gambes?

Noooo, això em dóna un poc d’asco, sempre li’ls passava a ma iaio que a ell li encantaven.

18 Saps anar en bicicleta?

Sí clar! Quan estudiava a Dinamarca era el meu mitjà de transport, encara que estiguérem a -20ºC i si nevava posàvem cadenes (sí, existeixen cadenes per a bicis).

Després quan em vaig traslladar a Holanda, l’empresa en la qual treballava ens compraren bicis a tots els companys, era el nostre vehicle d’empresa! Tots els dies feia 18km en bici per anar a treballar, 9km a l’anar i 9km al tornar, tenia unes cames ben fortes!

19 Quants bunyols eres capaç de menjar-te?

No molts, no sóc molt bunyolera.. jo sóc més de xurros de xocolate 20 Saps qui són la Patrulla X? Ni idea la veritat…

21 Dis-me els noms dels components de la teua penya?

A vore… Irene, Estela, Laura, Vanessa S, Vanessa M, Laia, Elena, Isabel, Alba, Mireia, Silvia i Bea, espere no deixar-me a ninguna!

22 Acaba el següent verset: eres la flor del taronger, i més dolça que la mel 23 On t’agradaria anar de vacances?

A molts llocs, però el que tinc en ment és Thailandia!

24 Has explotat una bufa amb el cul?

Jajaja no, per ara!

25 Si pogueres tindre superpoders, quin triaries?

Uyy estic entre dos, el superpoder de traslladar-me i el superpoder de parar el temps, el segon és més que res perquè quasi sempre solc fer tard als llocs i el fet de poder parar-lo m’ajudaria a no fer-ho!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 17

Explicació falla gran Lema: NOVES ESPERANCES MOTIU CENTRAL DOS ÀNGELS DEL CEL ESTAN BAIXANT PER A CELEBRAR I ENGALANAR QUE UNA DONA A LLUM VA A DONAR I AMB AIXÒ REPRESENTAR LES NOVES ESPERANCES QUE AL MÓN ANEM A NECESSITAR. DONCS AL NOSTRE PAÍS I EN PLENA ESPIRALL D'ENVELLIMENT, DUR UN XIQUET AL MÓN ÉS UN GRAN ESDEVENIMENT DIGNE D'AGRAÏMENT I PER AL QUE CAL ESTAR MOLT PREPARAT ECONÒMICAMENT. NOVES ESPERANCES, ÉS EL NOM QUE TINC ENGUANY PERQUÈ COM SÓC UNA FALLA GRAN ESPERE NO TINDRE MANCANCES OBLIDAR-ME DE VENJANCES I OCUPAR-ME DE LES FINANCES; PER AMB L’IMPOST DE SOCIETATS COMPLIR I PODER-LO LIQUIDAR, QUE NO PAGAR DONCS CAP GUANY HEM D’ARREPLEGAR NI CAP IMMOBLE FINANÇAR, SOLS DE LA FESTA GAUDIR I PODER-LA COBRIR EN TABLES ACABAR I UN NOU EXERCICI COMENÇAR. PER FI TENIM GOVERN ERA UNA DE LES GRANS ESPERANCES QUE EN ESPANYA GOVERN TINGUÉREM QUASI UN ANY ENS HA COSTAT PERÒ JA PER FI, ESTÀ FORMAT ENCARA QUE, PENSANT-HO BÉ IGUAL ENS HEM QUEDAT PERQUÈ ELS MATEIXOS L'HAN MONTAT UNA NOVA ALTERNATIVA VA ESTAR A PUNT D'EIXIR PERÒ EN POLÍTICA “DE MARE” NO TE'N POTS ANAR PERQUÈ DE SEGUR EL COLL ET VAN A TALLAR. EL DEL PSOE HO INTENTÀ I ELS MATEIXOS COMPANYS AL MOMENT EL VAN “APUNYALAR” QUÈ ÉS DONCS LA POLÍTICA? UNA MENTIDA BAIX D'UN PLAT DONCS SI TENS INICIATIVA I AMB EL PROGRÉS VOLS ANAR PROMPTE ET FARAN CALLAR

18 I DE SOBAQUET AL CASAL!

O SEGUIXES AL RAMAT O EN LA FOTO NO EIXIRÀS I PROMPTE CAP A CASA TE N’ANIRÀS DE TOTA MANERA NO US DESENCISEU JA SABEM TOTS I TOTES QUE UNS O ALTRES ENS HAN DE GOVERNAR I NOSALTRES DEIXAR-NOS MANAR, DONCS AIXÍ SEMPRE TINDREM NOVES ESPERANCES DE LES COSES EN POLÍTICA PODER CANVIAR ELS AMERICANS ELS AMERICANS FA HUIT ANYS EL GOVERN CANVIAREN I FOREN ELS DEMÒCRATES ELS QUI GUANYAREN I SEMBLAVA QUE LA COSA MILLORAVA DONCS MOLT S'INNOVAVA DEIXANT SER GOVERNANT A UN HOME NEGRE I ELEGANT I AMB UNA DONA DARRERE QUE SEMBLAVA MÉS, AL CAPDAVANT PERÒ JA ELS HUIT ANYS DE TOPE HAN PASSAT I QUAN HAN TORNAT A VOTAR ARRERE SEMBLA QUE HAN ANAT DONCS EL NOU PRESIDENT A LA RESTA DEL MÓN NO LI HA AGRADAT ÉS UN HOME MOLT RIC I BEN PLANTAT DE PÈL ROIG I AMB CARA D'ESPANTAT VIU A LA SEUA TORRE DE BABEL DONCS ÉS TOTA PROPIETAT D'ELL I A L'EDAT QUE TÉ, POQUES COSES EN LA VIDA LI FALTAVEN, DONCS SOLS TENIA D'AL·LICIENT SER D'AMÈRICA EL SEU PRESIDENT, COSA QUE JA TÉ I LI PERMET BURLAR-SE DE TOTA LA GENT DONCS MENYSPREA SENSE PIETATS DONES I DISCAPACITATS

ACÍ AL POBLE DE SUECA LA COSA SEMBLA QUE NO VA BÉ PERQUÈ HI HA COSES QUE MAI PODREM ARREGLAR NI ENCARA QUE CANVIE EL VENT DONCS SÓN COSES DE LA GENT SEGUIREM TENINT CAGUERADES DELS GOSSETS QUAN PELS CARRERS PASSEGEM DONCS SI ELS AMOS NO ES FAN L'ÀNIM D’ ARREPLEGAR-LES POQUES NORMES NI MODALS PODEM APRENDRE O ENSENYAR SI ELS QUI ESTAN PER ANAR DEL RAMAL SÓN ELS AMOS I NO L'ANIMAL. PERÒ NOSALTRES SEGUIREM TENINT ESPERANCES EN SOLVENTAR AQUESTES MANCANCES ARA BÉ, D'ON NO ES PODREM QUEIXAR, ÉS DE LA CIRCULACIÓ DONCS TENIM BEN ARREGLATS DELS CARRERS LA DIRECCIÓ TOTS SÓN D'UN SENTIT I AMB MÉS LLOC PER APARCAR AIXÒ SÍ! FIXA’T BÉ, PER ON VOLS ANAR O NO PODRÀS ARRIBAR I MOLTES VOLTETES HAURÀS DE PEGAR I JA PER ACABAR I L’EXPLICACIÓ REMATAR SOLS ENS QUEDA CONTAR QUE EN AQUESTA FALLA I COM DIU EL LEMA, VIVIM EN UN MÓN DE NOVES ESPERANCES PER APRENDRE, GAUDIR I SEMPRE, SEMPRE PODER-NOS DIVERTIR. ESPEREM QUE US HAJA AGRADAT I COM DIU EL NOSTRE PRESIDENT: “ESTIMAT VEÏNAT, A LA FESTA I AL CASAL ESTEU TOTS CONVIDATS!!!!

AI MARE! QUE POR ENS FA TINDREM DONCS NOVES ESPERANCES QUE D'ALLÀ TAN LLUNY AQUEST MAL NO ENS ALCANCE

Mª José Sarrió i Quiles FALLA BERNAT ALIÑO

I 19

Saluda del president infantil

Benvolguts amics, fallerets i falleretes d’aquesta gran Falla.

M’ompli de goig i orgull representar-vos aquest any com a President Infantil, ja que és un somni fet realitat, doncs sóc faller des que vaig nàixer i vinc d’una família molt integrada amb les Falles.

Serà per a mi un honor compartir aquest any inoblidable amb la companyia d’Andrea, la Fallera Major Infantil, d’Anna, la Fallera Major, i com no, d’Enrique, el nostre President.

No vull oblidar-me de Blanca i Irene, qui heu sigut unes dignes representants de la nostra Falla, on hem compartit junt amb vosaltres, Enrique i jo, moments molt emotius.

Sols em resta desitjar-vos unes bones Falles 2017, animant-vos a ser partícips de tots els esdeveniments que ens tenen preparats, perquè de segur ho passarem molt bé.

Salutacions per a tots, i VISCA LA FALLA BERNAT ALIÑO!

Jordi Ferrando i Vidagany President Infantil 2017

20 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 21

ANDREA PEIRÓ MARTÍNEZ

Fallera Major Infantil 2017 ANDREA, DOLÇA FINA I BONIQUETA JA ERES EIXA XIQUETA QUE A LA BERNAT VAS A REPRESENTAR HUI, JA ÉS TOTA UNA REALITAT ALLÒ QUE PER A TU ERA UNA GRAN IL·LUSIÓ, SER LA REINETA DE LA COMISSIÓ I OMPLIR-NOS A TOTS DE FELICITAT NO PODIA SER D’ALTRA MANERA DONCS VÉNS, D’UNA GRAN FAMÍLIA FALLERA PER AIXÒ, CANTA, BALLA, RIU I VIU COM UN SOMNI AQUEST ANY GAUDINT DE CADA MOMENT JUNT A JORDI, EL TEU PRESIDENT DONCS REPRESENTEU A LA XICALLA QUE ÉS ALLÒ MILLOR QUE TÉ LA FALLA ANDREA DESPERTA I SOMRIU QUE AÇÒ NO ÉS SOMIAT AÇÒ, VA JA DE VERITAT I POTS DIR BEN ALT A TOTS QUE ERES LA FALLERA MAJOR INFANTIL DE LA FALLA DE BERNAT!

24 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Mª José Sarrió i Quiles

FALLA RONDA BERNAT ALIÑO

I 25

Entrevista a la Fallera Major Infantil

Nom: AnDREA PEIRÓ MARTÍNEZ Data de naixement: 13-08-2007 Lloc de Naixement: València Estat: soltera

12 El teu color preferit. Rosa.

13 De què coneixes a Paquito el Xocolatero? De res, jo no el conec.

14 Mar o muntanya? Mar. 15 Falda o pantalons? Pantalons

1 Des de quan eres fallera? Des de que estava dins la panxeta de la meua mare.

16 Fideuà: fideu gros o prim? Prim

2 Quina és la cançó fallera que més t’agrada? ”Una estoreta velleta x a la falla de sant Josep”

18 Saps anar en bicicleta? Sí.

3 Amb quin personatge històric t’identifiques? En la meua mare.

4 Si te n’anarés a una illa deserta t’enduries… Aigua, menjar, roba i el mòbil.

5 Quin és el plat d’arròs que més t’agrada? La paella 6 Quin esport practiques? Natació 7 De quin equip de futbol eres? Del València 8 Que no tornaràs a fer mai més? Sandwich (perquè un dia em vaig cremar)

17 Xuples el cap de les gambes? No. 19 Quants bunyols eres capaç de menjar-te? Ningun, no m´agraden.

20 Saps qui són la Patrulla X? No. 21 Dis-me els noms dels components de la teua penya? Hem fet una penya nova es diu “ELS ROKERS” i som: Efrén, Paula ,Àngels, Aitana, Martina, Ferran, Cristina, Marti, Olga, Eva, Sara, Rubén, Pau, Josep, Marc, Alex, Gerard i Amanda.

22 Acaba el següent verset: eres la flor del taronger… que més bonica no pots ser

9 Has tirat un coet? Sí, molts.

23 On t’agradaria anar de vacances? A Disneyland París

10 El millor de ser fallera és...Vestir-se de fallera, els passacarrers, el monument etc.

24) Has explotat una bufa amb el cul? No.

11 Creus que s’han de cremar els monuments fallers? Sí, s’han de cremar però no m’agrada que les cremen i menys la meua.

26 I DE SOBAQUET AL CASAL!

25 Si pogueres tindre superpoders, quin triaries?

Fer aparèixer animals.

FALLA BERNAT ALIÑO

I 27

Explicació falla infantil Lema: EL CLIMA I EL FUTUR AIRE, AIGUA TERRA I FOC SÓN ELS QUATRE ELEMENTS QUE A LA VIDA DONEN JOC I QUE TOTS HEM DE RESPETAR PER AL PLANETA SALVAR, I NOSALTRES ELS MAJORS D’AQUESTA MANERA ALS XIQUETS ELS HO HEM D’ENSENYAR DES DE DALT DEL CEL LA MUSA DELS ELEMENTS ENS OBSERVA ALS HUMANS ATENTAMENT I SEMBLA MOLT PREOCUPADA D’ALLÒ QUE FEM EN LA TERRA PERQUÈ SI NO LA CUIDEM DE VALENT EN ELLA ACABAREM I VIDA JA NO TINDREM LA DOLÇA LLUNA DE NIT TAMBÉ ENS VIGILA DE PROPET DONCS ELLA ÉS L’ENCARREGADA DE LES MAREES I DELS OCEANS I SI NO ESTÀ CONTENTA DE COM ENS COMPORTEM I LA MAR MOLT EMBRUTEM, PODRÍEM FER-LA ENFADAR-SE I AMB UN GRAN TEMPORAL, L’AIGUA POT FER MOLT DE MAL TAMBÉ DES D’ALLÀ DALT, EL NOSTRE ASTRE REI VIGILA ATENT EL FIRMAMENT I VOSALTRES JA SABEU QUE EL SOL ÉS UN DÉU MOLT PODERÓS, NECESSARI I MISTERIÓS, QUE ENS IL·LUMINA I ENS DÓNA VIDA, TAMBÉ CALOR I VITAMINA DONCS, SI NO IX, EL BUSQUEM I ENCARA QUE SI BRILLA MOLT D’ELL ENS AMAGUEM, SEMPRE, SEMPRE EL NECESSITEM

TAMBÉ LA DONZELLA QUE LES FLOS REGA CONTENTA, A LA NATURA REPRESENTA I ENS ENSENYA PACIENTMENT COM CUIDAR EL MEDI AMBIENT SI VOLEM UN MÓN CONTENT ENTRE TOTS HEM D’APRENDRE A RESPECTAR I EL CAMP CUIDAR NO EMBRUTAR NI L’AIGUA MALGASTAR, ACOSTUMAR-NOS A RECICLAR I CADA COSA AL SEU CONTENIDOR TIRAR TAMBÉ A SABER-NOS COMPORTAR MENJAR SA I A L’AIRE LLIURE JUGAR I AIXÍ PODREM COL·LABORAR EN LA NATURA CONSERVAR I TINDRE UN MÓN MILLOR ON AQUEST NINOT DE NEU QUE AHI ESTÀ BALLANT CONTENT NO S’ENFADE DE MOMENT LI PUGE LA TEMPERATURA I ES FONGA TOTA LA NEU SERIA MOLT GREU I SENSE VIDA ENS QUEDARÍEM JA NI FRED NI CALOR TINDRÍEM, I NOSALTRES AIXÒ NO VOLEM VOLEM JUGAR, BALLAR , CANTAR I EN LA FALLA PODER-NOS TROBAR I GAUDIR MOLT AQUESTS DIES, AMB ELS JOCS , AMB RIALLES I ALEGRIES. I AMB AQUEST MOTIU TOTS ELS XIQUETS I XIQUETES DE LA FALLA BERNAT LA NATURA CUIDAREM PER A QUE NO SIGA UN MÓN DUR I TINDRE UN BON FUTUR

Mª José Sarrió i Quiles 28 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 29

Programa de festes Dissabte 21 de gener: al palau faller Presentació de nostra Fallera Major: ANNA BENEDITO I FUSTER i de totes les senyores i senyoretes que componen la comissió. En acabar, tindrem ball amb l’acompanyament de la discomòbil 1C EVENTS - Arturet.

Dissabte 18 de febrer: al voltant de les 14 h, i al nostre cau, la falla oferirà en agraïment, un Dinar de germanor per a tots els veïns i veïnes del C/ Les Palmeres per totes les molèsties que durant tot l’any els ocasionem; així com a tota la resta del VEÏNAT que tinga el cartró pagat.

Dijous 26 de gener: a les 20h. participació dels nostres fallers i falleres al concurs de PLAYBACKS organitzat per la Junta Local Fallera de Sueca. De segur que els nostres representants ho faran d’allò més bé!

Diumenge 19 de febrer: a les 9.00h del matí Ralli Humorístic; el tema d’ aquest any serà: “EL CÒMIC”.

Diumenge 29 de gener: a les 12h del migdia, al nostre casal faller, presentació de nostra Fallera Major Infantil: ANDREA PEIRÓ I MARTÍNEZ i de tots els xiquets i les xiquetes que l’acompanyen. Després dinarem al Casal i gaudirem d’una divertida actuació infantil anomenada “CANTABAILA”.

Dimecres 1 de febrer: a les 20h al Centre Cultural Bernat i Baldoví, el quadre artístic de la nostra falla interpretarà el sainet: “LA GÀBIA” dins del 18é concurs de Sainets organitzat per la Junta Local Fallera de Sueca.

Dissabte 4 de febrer: gran nit dedicada als FALLERS D’HONOR que celebrarem al nostre Palau Faller. En acabar, ball amb la companyia de la discomòbil HARLEM. Diumenge 5 de febrer: a les 18:30 h. lliurament de premis de PLAYBACKS, ESPORTS I JOCS DE TAULA de la Junta Local Fallera al casal Multiusos.

Dissabte 11 de febrer: al voltant de les 21,30h. acudirem a sopar al casal i després tots junts acudirem a la reobertura de la discoteca KPRS-PREMIUM, on gaudirem d’una festa on el benefici és per a la nostra falla.

Diumenge 12 febrer: assistirem a les a les 12 h. a la Plaça de l’Ajuntament per a participar de la CRIDA de la Fallera Major de Sueca, el Perelló i el Mareny, a tots els fallers i falleres de Sueca i la tradicional Mascletà.

Divendres 17 de febrer: a les 20h al Centre Cultural Bernat i Baldoví, lliurament de premis de Sainet, Poesia satírica i redacció de sainets.

30 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Divendres 24 de febrer: inauguració del l’exposició del Ninot (Sala Moret) als Porxets. L’exposició romandrà oberta fins el dia 5 de març.

Dissabte 25 de febrer: a les 12h, XXVII Concurs de Paelles organitzat per la Junta Local Fallera.

Diumenge 26 de febrer: DIA DEL XIQUET a la nostra falla, al cau i als voltants, jocs infantils per tots els menudets i menudetes de la comissió. Per la vesprada, aproximadament a les 19h, es faran els PLAYBACKS al casal.

Diumenge 26 de febrer: per la vesprada, al voltant de les 19:30h, al Centre Cultural Bernat i Baldoví es farà el lliurament de bunyols d’or i brillants amb fulles de llorer. Enhorabona a tots els nostres guardonats!!!

Dissabte 4 de març: CAVALCADA DEL NINOT. Anirem tots junts des del casal fins a l’estació per estar a punt sobre les 19:30h. Amb molt d’ingeni i l’humor que mai ens falta, representarem el tema : “TEMPS D’ESPERANÇA”. En acabar, al recinte firal hi haurà “Macrodiscomòbil” i al nostre cau faller també Discomòbil pròpia amb POWER EVENTS. Diumenge 5 de març: a les 11.30 passacarrer pel nostre veïnat per a fer la tradicional repartida del llibret de la nostra comissió. Per la vesprada al voltant de les 17h començaran a preparar-se per a participar en la CAVALCADA INFANTIL. L’eixida serà a les 18 h. des de l’estació fins a la plaça de l’Ajuntament i des d’allí tornarem al nostre casal per a gaudir d’una bona xocolatada amb ensaïmadetes.

Divendres 10 de març: gran NIT D’ALBADES, a les 22.30 h al nostre casal, on els canta-

dors i versadors ens delectaran lloant a nostres Presidents i Falleres Majors.

En acabar, gaudirem d’una GRAN FESTA REMEMBER amenitzada amb la discomòbil de D.J.FLAC. Dissabte 11 de març: amb l’autorització de l’Ajuntament i dels nostres artistes fallers, ben prompte, començarem la plantà dels dos monuments del 2017.

De nit i al voltant de les 22 hores, al casal, soparem i ens prepararem per a gaudir d’un gran ball de disfresses. Cal vindre vestits utilitzant tot l’ingeni possible, per a fer una gran festa, on la temàtica serà “ EL MÓN DEL CIRC”. Ens amenitzarà la vetlada, la discòmobil HARLEM. Diumenge 12 de març: al voltant de les 11:30 arreplegarem nostres Falleres Majors com sempre i farem cercavila pels carrers del veïnat i acabarem de repartir els llibrets.

De vesprada i després de ben dinats, farem al casal sessió de CINE INFANTIL. Dimarts 14 de març: encetem ja de valent la setmana fallera, com que encara fan col·legi, després d’eixir els xiquets i les xiquetes, cap a les 18h farem JOCS GEGANTS, Manualitats, Globoflèxia, i Pintacares al cau faller per als més menuts. Us agradaran!!

Dimecres 15 de març: a les 18h també al nostre CAU FALLER, Jocs infantils, Gegants i Menuts per a tots els xiquets i les xiquetes.

Després de sopar, celebrarem la NIT DEL GRAN PRIX MUSICAL, podrem participar per colles i cal apuntar a la capitana o capità de cada colla. Animeu- se tots i totes que la festa i les rialles estan assegurades i en molt bones mans de la nostra artista MÓNICA. Dijous 16 de març: al voltant de les 18. h tots els xiquets i xiquetes de la comissió anirem a dibuixar els nostres monuments fallers. La xiqueta o el xiquet més artista serà premiat. No pots fallar!!

Al voltant de les 22 h tots al casal per a la celebrar la FESTA TEMÀTICA DE LA TAPA, enguany el tema serà “NIT DEL COLOR” i com férem l’any passat, cada colla, prèviament, haurà agafat una bolleta corresponent a un color, per a no repetir-lo, i acudirem al casal amb una TAPA SALADA I UNA DOLÇA per al concurs d’acord amb el COLOR que

ens ha tocat en la bolleta i amb la disfressa més adient i divertida , i amb l’acompanyament de la NOSTRA XARANGA que ens delectarà amb una bona festa.

Divendres 17 de març: açò ja va de bo. A les 7.30 s’ha acabat dormir i encetem la Despertà. En acabar esmorzar. A les 11.30h passacarrer pel veïnat, dinarem i al voltant de 17.30h visita a l’Asil d’Ancians.

A les 22.h ja tots al casal per sopar i ballar amb la discomòbil HARLEM. Divendres 18 març: que la festa continue, a les 7.30 h tots i totes a la Despertà, com és costum, després pegarem un mosset al cau i ens engalanarem per fer CERCAVILA pel veïnat, agafarem forces dinant i prompte, perquè som els tercer en el torn, ens prepararem per a participar a la VISITA DE CORTESIA a totes les falles de Sueca.

En acabar la visita, enguany sí, gaudirem d’una gran nit de ball, amb l’ORQUESTRA ANA SIMEON NASH­VILLE. Diumenge 19 març: a per totes! de bon matinet, comencem amb l’última DESPERTÀ, amb tots els coets que ens queden i el corresponent esmorzaret.

A les 12h acudirem a la Plaça de Sant Pere per participar a l’OFRENA ALS NOSTRES MESTRES IL·LUSTRES Joan Fuster, Josep Serrano i Bernat i Baldoví. A continuació, gaudirem d’una gran mascletà a càrrec de Pirotècnia Ricasa.

A les 17.30 h Missa en honor a Sant Josep a la Capella del Col·legi de Maria Auxiliadora.

A les 18.30 h ens concentrarem al Parc de l’Estació per a començar l’Ofrena de Flors a Nostra Patrona la Verge de Sales. En acabar aquesta, farem la cremà de la Falleta infantil. Soparem al cau i quan ens toque el torn, donarem per finalitzada la festa amb un gran Castell de Focs d’Artifici i la CREMÀ de la Falla gran; cremà que ens haurà fet acomplir amb el TEMPS D’ESPERANÇA somniat i a la vegada fet realitat... i amb l’ànim fet de començar de nou. Endavant!!!

Diumenge 26 març: PAELLES FALLA I FESTA FI EXERCICI Nota: Aquesta programació pot tindre alguna variació o modificació, en funció de l’oratge, la Junta que organitze l’acte o qualsevol esdeveniment imprevisible. Si així és el cas, el canvi serà anunciat al tauler d’anuncis del cau faller.

FALLA BERNAT ALIÑO

I 31

Orquestra Draco

Nit Jove

Grups musicals

Tapa

32 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 33

IV Concurs de fotografia

El llibret de la falla

34 I DE SOBAQUET AL CASAL!

MIM

Padel

FALLA BERNAT ALIÑO

I 35

Presentaciรณ infantil

Play Backs

Dia de xiquet

Cavalcada infantil

Jocs infantils

36 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIร O

I 37

Crida

Paelles

Fi Paelles

38 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 39

Ofrenes

Sant Josep

Distintiu Or i Brillants

40 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 41

Homenatge a Bernat Aliño

42 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Donació de sang al casal

FALLA BERNAT ALIÑO

I 43

Varis

44 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 45

Cavalcada dels majors

Recompenses infantils 2016/2017 BUNYOL D’OR

BUNYOL D'ARGENT

CARLA ARMENGOT FUENTES LOURDES AZNAR ORTELLS NATALIA BELTRÁN CLAVER SARA CABEDO GARCÍA CARLA CLAVER GISBERT RUBEN FUSTER OLTRA EVA GARCÍA SALVADOR EFRÉN GARCÍA FERRANDO ANGELS GUILLEM MARTORELL LLORENÇ ORTIZ RIPOLL ANDREA PEIRÓ MARTÍNEZ JORDI RONDA PEREZ AITANA SELLÉS FEMENIA SARA TORRES GARCÍA

ADRIA CARBO BENEDITO OSCAR CISCAR JIMÉNEZ LEIRE CISCAR JIMENEZ JOAN DÍAZ GARCIA LLUIS FERRER HERAS PAULA FERRER MAIQUES MARTA GIRBÉS SEGUÍ NEÜS LORENZO ROIG MARTI MATEO SANZ EDU PALACIOS OLIVER

Recompenses majors 2016/2017 BUNYOL DE COURE BUNYOL D'OR

Visita de cortesia

46 I DE SOBAQUET AL CASAL!

SANDRA BELTRÁN CLAVER JULIÁN ALCAÑIZ FERRER TONI DOMINGO HERMANO MARI CONRADO MATOSES Mª LLUCH ESCRIVÁ CARSI PAULA FOLGADO CARBO CARMEN FALQUET GISBERT VICTOR FUSTER SEGUÍ CARLES GALLARDO ADAM FRANCISCO GUILLEM MARS ROBERT GRANELL USIK MELISSA MARS CUENCA JOSE MATEU MONTEAGUDO ANGELA MARTORELL MATOSES ANGELS MATEU COLOM ESTELA MOYA RIPOLL PABLO MONTERO SANCHIS ANNA OLTRA MARTINEZ MARC OLEGARIO BRINES SARA ROSELLO COLLADO MARTA PEIRÓ MARTÍNEZ SILVIA SOMOVILLA CAMPILLO SULI SIMEÓN MAÑO LUIS SANBLAS GOMIS ALBA VIÑOLES IBORRA LAURA VILLANUEVA BIENDICHO ALICIA VIVÓ FERRANDO

BUNYOL D'ARGENT BUNYOL D'OR AMB FULLES LLORER VITO BOSCH MARS CARMEN CORTELL VIVES SERGI FERRER AZORIN MARTI GUASQUE SISTERÓ ISMAEL MARTORELL PEIRO MARTÍ MONCHO MATOSES RAÜL MORALES CLIMENT ALBA PEREZ ALMUDEVER

BEATRIZ BALDOVI TORRES RAFA CEBOLLA MARCO JESÚS DÍAZ FRÍGOLA RUTH FERRANDO LLOPIS JOËL MOMPÓ RIERA EVA Mª PASTOR MUEDRA

FALLA BERNAT ALIÑO

I 47

Condecorats amb bunyol d’or i brillants i fulles de llorer 2016/2017

Com tots els anys, a la falla, hi ha fallers i falleres que la Junta Central Fallera de València, els concedeix l’última insígnia que emmarca la seua trajectòria fallera dins la comissió.

Enguany, tenim el gust d’honrar a aquests 4 fallers.

Mª Isabel LLopis. Dona i sogra de fallers, iaia de falleretes i com no, mare del nostre president.

Des que va començar a la nostra comissió, l’hem vista al teatre, als playback’s, al concurs de paelles, entre altres. Dins la secció femenina, ha ostentat diferents càrrecs, però on sempre ha estat és preocupant-se d’ aquells fallerets del veïnat que no tenien els pares al casal. Enhorabona MARIBEL! Francisco Arnau. Molts el coneixereu com el lotero de la falla. De segur que sí, perquè porta quasi 15 anys al càrrec. Sempre preocupat que tots tingam els dècims de nadal, del xiquet i durant tot l’any. És el primer que s’ofereix per traure el tractor a les cavalcades i a més, junt a la seua dona, no es perden ni una reunió ni acte faller. Enhorabona FRANCIS! Mariola Martínez. Fa anys va ser Fallera Major de la nostra comissió. Fallera des de la comissió infantil i seguint a la secció femenina, ha sigut durant anys la seua tresorera, així com, ha tingut altres càrrecs dins la comissió. També, té a la seua família dins la falla i, enguany, podem dir amb orgull que és la mare de nostra fallereta infantil. Enhorabona MARIOLA! Jesús López. Falleret del veïnat des de sempre, va voler passar a la comissió major, i al poc de temps ja tenia càrrec directiu, passant per molts d’ells, fins ser President d’aquesta falla. Sempre preparat per ajudar tant a les banderetes, escenaris, ralli, i un llarg etcètera. Faller que està, ha estat i estarà treballant per la falla, dins i fora del casal, sempre. Enhorabona Jesús!

48 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 49

IV Concurs de fotografia Primer premi concurs de fotografia

Els premiats

Mirades Adrià González

50 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 51

Tercer premi concurs de fotografia

Segon premi concurs de fotografia

Contigo desde la distancia Carlos Laguna

Ja venen Leo Ferrer FALLA BERNAT ALIĂ‘O

I 53

Concurs

de

Concurs

microrelats

microrelats

CATEGORIA: 1r i 2n d’ ESO

CATEGORIA: 3r i 4t d’ ESO

EL PLANETA DELS PENSAMENTS Aquella nit de 1916 mentre el planeta Terra seguia en òrbita...

En una altra galàxia molt llunyana, hi existia un planeta totalment desert ; no hi havia cap animal ni cap planta, excepte una xicoteta branqueta que sortia del terra amb un nadó al costat. Aquella branqueta portava escrit el primer pensament del nadó. A mesura que el nadó anava creixent i es convertia en una bonica xiqueta, aquella branqueta es transformava en un preciós arbre gran i colorit.

Cada pensament de la xiqueta s’escrivia en una nova branca. A la xiqueta li agradava molt rellegir branques i fulles de l’arbre on estaven escrits tots els seus pensaments. La xiqueta mai s’havia separat d’aquell arbre, ja que no necessitava ni menjar ni beure.

Però un dia va decidir anar a explorar el planeta desert on ella vivia; va estar molts dies separada del seu volgut arbre, però com que no hi podia deixar de pensar, anava creant arbres allà per on passava.

Cada vegada que naixia un nou arbre, naixia un altre nadó del qual els seus pensaments crearien noves vides.

Així, li va donar vida a aquell planeta desert que, finalment, es va convertir en un meravellós planeta colorit i amb vida anomenat El Planeta Dels Pensaments.

Lorea Espasa Gonzalez IES JOAN FUSTER

54 I DE SOBAQUET AL CASAL!

de

L’AVAR DE DÉNIA Una nit de 1916, a Dénia un gran avar hi havia que tenia com a afició llevar monedes incrustades d’un portó.

Una nit un “monosipal” el pillà fent molt de mal.

L’avar es va disculpar i durant un temps no va furtar.

Però poc després com un mes o més, el llanterner, el metge, el carnisser i el jutge el van denunciar.

I com ningú el volia ajudar perquè havia tornat als roïns costums, a més de furtar carn i perfums, i com ningú el pogué defendre, l’hagueren de detindre.

I eixe va ser el tràgic final de l’avar de Dénia.

ADRIÁN MAGRANER COL·LEGI L’ENCARNACIÓ

FALLA BERNAT ALIÑO

I 55

Concurs

Moviment demogràfic

de

microrelats CATEGORIA: BATXILLERAT

COVARD Aquella nit de 1916, les llàgrimes em gelaven les galtes.

Em notava l’ànima morta, la ment adormida i el cos abatut.

Jo passejava tot sol per aquell pont, mentre algunes notes soltes que s’escapaven de les ràdios de les cases torbaven els meus pensaments.

Neus Pérez Osca Amanda Llopis Matoses

Clara... era l’únic que recordava d’ella. Ara tot estava perdut. Com a molts altres amics, a ella, a l’amor de ma vida, la mort se la va endur sense explicacions.

I jo, em vaig aguaitar al riu i el meu cos sencer tremolà com si em diguera que no ho fera, que no fos tan covard.

Però no.

Quim Miralles Navarro

Emma Diaz García

Clara, la tuberculosi fou el teu botxí.

Aigua...tu seràs el meu.

ADRIANA ORTS COL·LEGI L’ENCARNACIÓ

56 I

DE SOBAQUET AL CASAL!

Raül i Vanessa

FALLA BERNAT ALIÑO

I 57

Alba i Fernando Jaume i Maria

DE SOBAQUET AL CASAL!

Jesús i Carmen

Sheila i Carlos

Sabrina i Fernando 58 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 59

DE SOBAQUET AL CASAL! El sopar de sobaquet no és un invent de fa quatre dies. El que fa quatre dies és el sopar a base de pizza, hamburgueses i plats combinats, acompanyat tot de les omnipresents creïlles fregides, les salses excessivament condimentades i les verdures ultracongelades maridant una tallada de carn de vedella tan prima que podria servir per a afaitar-se una barba de dues setmanes.

Fins no fa molt –bé, sí, teniu raó!, ja he sobrepassat els quaranta-, el pa era el fil conductiu a tots els menjars. Es menjava de bon matí, unes llesques de pa torrades i sucades amb un oli pur i untuós; a migdia un entrepà amb les sobres del sopar del darrer dia; a l’hora de dinar, el pa sucava totes les menges relliscant pels plats i embrutant els dits dels comensals; per la vesprada, una punteta de pa amb una llonganissa vídua. I de nit, un pa blanc i virginal regnant al mig la taula per a donar-li alegria a un modest bullit de ceba i creïlla, rematat amb un ou caigut en la desgràcia de no ser en sa vida un pollastre.

Pa, pa i més pa. Aleshores ningú pensava que el pa contribuïa a engreixar l’estomac de la gent. Als presos se’ls condemnava a viure amb pa i aigua i, generalment, tots sortien amb una figura esvelta i bentipada. Ara el pa ha sigut demonitzat per aquells qui regeixen les modes gastronòmiques sumint-lo al paper de mer acompanyant dels menjars, enlloc del paper principal que li assignà aquell que, en el seu dia, el va partir per a donar de menjar els seus deixebles amb la sana intenció d’abandonar aquest món deixant-los almenys la panxa ben plena. Clar que, fins i tot la mateixa Església ha abandonat el pa blanc i en corfa que cruixia al trencar-se amb els dits, per una forma rodona i neutra de neula tan prima i concentrada que potser només siga capaç d’alimentar la fam de l’esperit, perquè… ja me diràs!!!

60 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Amb pa i vi, es feia camí. Per això, menjar fora de casa només podia arreglar-se amb l’ajuda d’un pa de quart farcit de menges: un formatge i pernil amb tomata refregada amb oli; una truita de creïlles novelles amb una ceba sofregida o un parell de peces d’embotit que al contacte amb el pa es desfeien repartint tot el seu amor sobre la molla tova.

Qualsevol partia un pa ample per la meitat i li afegia d’açò i d’allò composant una simfonia de sabors i olors on tot cabia, endut només pel bon criteri del gust, la tradició i el costum de cada casa. S’embolcallava l’àpat amb paper de diari, -quan els diaris a més a més informaven-, i riu-te tu del paper d’alumini tan impersonal i robòtic.

Amb el pa sota el braç, al sobaquet, eixies de casa amb unes quantes monedes per a pagar el gasto: els cacaus, uns tramussos, la salmorra, unes papes i tot rematat amb un café fort o tocat de conyac. No feia falta més. Es vivia una època modesta, en la qual el sopar de sobaquet era la forma més democràtica d’estar amb els amics, independentment de la fondària de la butxaca. Ara sembla ignominiós, a no ser que siga un bar popular de treballadors –sí, encara en queden- entrar amb un entrepà a la mà i demanar el gasto. En alguna cosa haurem guanyat, és clar, el gremi de la hostaleria que de segur agraeix el fet de no haver de retirar uns mantells minats de corfes de cacaus i tramussos banyats amb restes de cervesa desbrafada. Per contrapartida, la gent surt a sopar de picadeta o el que és pitjor a tastar unes tapes, unes menudes rodanxes com de pa untades amb mallorquina i un ouet de guatlla, o bé una llesqueta amb una anxova ruixada amb una salseta. Tot minimalista, minipoctrellat i minipocasubstància.

Si el Nostre Senyor els haguera tret unes tapes als deixebles, no arriba ni al café.

Podem dir sense por a equivocar-nos que

l’últim reducte on el sopar de sobaquet està ben mirat és als caus fallers. Al casal, cada divendres, es reprodueix com un mantra el ritual de dur l’entrepà baix del braç. Pares i xiquets, rics i pobres, el llaurador i el botiguer paren taula, trauen les amanides, serveixen en pitxer el vi i la cervesa i cadascú despulla el seu pa amb les seus menges. Sofisticats els uns, tradicionals els altres, a mos redó van desapareixent el pans en les boques famolenques dels fallers, entre converses que s’allarguen fins que arriba el moment en què el president pren la paraula i comunica els acords de la junta, després de llegir l’acta de l’última reunió.

Poques vegades hem prestat atenció al sopar de sobaquet faller. Sempre es parla del monument, de la música, de la pólvora i mai d’un element tan integrador, tan socialitzador, tan democràtic i tan solidari com el sopar entre amics, entre membres d’una comissió.

Des d’aquest llibret, volem reivindicar la funció que té el sopar d’entrepà per a confraternitzar els amics i el veïnat. Estem convençuts que si la gent es reunira per a sopar de sobaquet més sovint desapareixerien molts dels problemes que ens tenallen. I conste que no parle d´un costum exclusivament local.

A cada poble, a cada contrada, se li diu d’una manera diferent al nostre sopar de sobaquet. Així, a Castelló de la Plana se li diu sopar de pa i porta o sopar de rua; a Mallorca es denomina sopar de pa en butxaca. Sopar de germanor o de faixa diuen els de la capital,

mentre a les comarques del migjorn li diuen sopar de cabasset. Els del Camp de Morvedre anomenen sopar de cantell, mentre a Barcelona parlen de sopar de carmanyola; i sopar de pa i taleca, al Calvià. Els eivissencs gasten el sopar de baix braç, sopar de pataqueta, sopar de pa i puny o el mot sopar de pa i companatge. Els de Menorca poden dir-li sopar de pa i senalla, sopar de sarnatxo o sopar de cabasset.

Els suecans sempre hem gastat el castellanisme sopar de sobaquet i resulta estrany que a un poble tan valencianoparlant s’haja quedat aquesta paraula, quan a l’Horta Nord preval la variant sopar faixat i a Alzira i Alginet se’n diu sopar de pa en puny .

Molts noms per a parlar del mateix, el sopar en companyia, en taula llarga regularment, en cadires de fusta de varetes que es marquen a les cuixes, de begudes comunals on les converses es barregen i augmenten en intensitat sonora a mesura que passa la vetlada.

Fem-li honors al sopar de sobaquet, aquell que manté el pa com suport vital bàsic dels qui ens agrada sentir-nos membres d’una societat viva que no deixa ningú de costat, vinguen d’on vinguen. Potser siga el sopar de sobaquet l’últim lloc que ens queda per a menjar de forma amigable, en harmonia i sense haver de fer el tan avorrible postureo que impera en tantes taules de sopar on la temperatura del vi pot llançar a perdre una bona conversa, i la carn pot estar molt feta, poc feta o al punt.

Carles Galletero (2016)

FALLA BERNAT ALIÑO

I 61

EL GASTO

ABANS DE SOPAR Totes les grans qüestions que en el món s’han arreglat, s’han debatut sempre abans de sopar: El sexe dels àngels? L’existència de vida extraterrestre? L’assassinat de J.F.K?… Estic convençut que sense les converses que s’estableixen abans de seure a taula, els sopars resultarien vertaderament un niu de conflictes i malentesos.

Abans de sopar, en canvi, la conversa esdevé fluïda, amigable, sincera i sense embuts.

La xarrada abans de sopar és terapèutica, prevé futures intervencions quirúrgiques que només trobaran solució a la taula gran, on asseguts de forma més o menys protocol·làri a aquells que porten la veu i la paraula defendran possicions inabordables, més que postures irreconciliables. El que a la taula a hora de sopar significarà l’amputació d’un membre, abans de sopar seran només uns punts de sutura i un apòsit.

I no és que abans de sopar les converses tinguen un aire desbrafat i anodí… què va!

El primer contacte amb els amics i les amigues, amb els fallers i falleres, serà un “com t’ha anat el dia?” o la setmana, per a acte seguit, desgranar un ordre del dia desordenat, on s’aclariran dates d’actes, lliurament de papers, recordatoris importants, intercanvis

62 I DE SOBAQUET AL CASAL!

de loteria… tot un món de xicotets negocis al voltant de l’oci.

-Posa quatre quintos, no fica’n cinc i cinc cassalles- requereix un faller a un altre que ha optat per fer eixe dia el servei d’atenció en barra, un taulell de fusta més o menys lluent a sobre del qual relliscaran uns plats de papes, unes olives i un plat de cacaus en corfa.

A la barra, abans de sopar, es distribueixen els encàrrecs: tú i tu, als play-backs!!! Com esteu per a eixir a la obreta?, voleu col·laborar al llibret? Qui ve el dissabte a netejar? Quí ve el dissabte a netejar?....(silenci) que quí ve el dissabte a netejar???. Farem un esmorzar!!! Val, val, no s’apunteu tots a l’hora.

Poc a poc, tal vegada per colles, aniran seient a taula, desembolcallant els entrepans que han dut de casa. A la barra, uns quants ressagats, encara tindran temps per a fer un últim quinto o una última ronda de cassalles, que els sabràn a glòria. Abans de sopar, s’anirà a pixar, es fumarà una última cigarreta, o es cridarà per telèfon a la familia. Es farà tota una seqüència d’encomandes i es satisfaran una sèrie de necessitats que passaran a segon terme quan, ara sí, escomence el sopar de sobaquet a la falla.

El gasto és, evidentment, un castellanisme al meu parer simpàtic. Caldria dir, si més no, la paraula despesa, encara que no recolliria el significat real i autèntic d’aquesta accepció. El gasto és, ben mirat, allò que no és l’entrepà i, més concretament, les viandes que acompanyen l’esmorzar, el dinar o el sopar, sense ser estrictament l’entrepà, el plat o la cassola.

Dins del gasto, incloem ací: les papes, els cacaus –fregits, torrats o amb corfa-, les ametles, les nous, les avellanes, les olives- sevillanes, xafades, alinyades, amb sosa…-, els tramussos, les amanides –amb ceba o sense ceba-, la salmorra –tot un món!-, la qual haurà de tindre pimentó, alficòs i tomata… els variants, amb pepinets, carlota, cebetes… També es podrà incloure ací el café i la copa, però nosaltres li dedicarem al colofó un espai especial.

FALLA BERNAT ALIÑO

I 63

EL SECRET ESTÀ EN LA MASA A mode d’introducció històrica La qualitat d’un bon pa no la marca el preu. Tampoc allò que s’incrusta en la seua escorça, ni si es ven en una tenda de disseny o en un lloc tradicional. El secret d’un bon pa està en la massa. Per a ser més exactes, en la massa mare, la qual cosa ve a ser el seu ADN, una mescla de farina, aigua i llevat que li donen personalitat pròpia.

Des de l’època dels antics egipcis, passant pels grecs i els romans fins arribar a l’actualitat, els forners han utilitzat esta massa natural de fermentació lenta, un poc modificada actualment amb la revolució del pa industrial. Se sap que fa més de 5.000 anys que es fabrica pa i és junt al vi i l’oli un dels aliments més processats en la història de la humanitat, pel simple fet que l’aparell digestiu de l’ésser humà no pot tolerar cap cereal que no haja estat processat abans. I no ens enganyem, el pa no engreixa. És un dels aliments més saludables de la nostra dieta, que ens ajuda en les nostres defenses cardiovasculars i que a més augmenta el nostre rendiment mental gràcies a la presència de la vitamina B1. Sembla que la societat actual torna a estimar allò que es produix amb originalitat, amb sentiment i amb el sabor autèntic. El pa, element indispensable i imprescindible en qualsevol menjar, es convertix en el millor aliat de l’oli per a culminar una dieta saludable. Un bon pa i unes gotes d’oli són dos elements per a començar un bon dinar i per a acabar-lo, ja que una de les coses que més ens agrada als suecans i a la gent en general és escurar el plat amb el pa, allò que denominem sucar o mullar.

Tipus de pa Partint de la base que el pa no engreixa sinó més bé allò que hi posem dins, existeixen diferents tipus de pans que podem utilitzar per a elaborar milers d’entrepans. Actualment, l’estima per allò tradicional i pur, fa que ens trobem amb una gran varietat de pans casolans que multipliquen per mil el plaer de cuinar 64 I DE SOBAQUET AL CASAL!

aquest aliment. A continuació observem alguns dels pans més coneguts i els seus beneficis: Pa blanc: potser siga el més conegut i habitual. Trobem dins d’aquest tipus el pa de barra, l’artesanal o rústic, la baguette... És saludable i molt nutritiu.

Pa integral: és l’elaborat amb farines integrals, i per tant, és més ric en vitamines, minerals i fibra que el pa blanc, ja que s’empra farina produïda a partir del gra de cereal complet.

Pa de dacsa: està elaborat amb farina de dacsa, que no conté gluten. Així el converteix en l’opció ideal per a persones celíaques i intolerants al gluten, ja que la resta de cereals sí contenen gluten en menor o major proporció.

Pa d’espelta: és una varietat de blat que actualment està molt de moda, sobretot en els forns ecològics.

Pa de motle: elaborat a partir de farina de blat enriquida amb llet. Es col·loca dins de motles on adquireix la seua forma particular.

Conté més greix que el tradicional per tal que es mantinga tendre durant més temps, però té el mateix valor calòric.

Pa torrat (biscota): és el pa comú o pa de motle que, després de bullit, es partix en llesques i se sotmet a un procés de torrat que el deshidrata; el seu període de conservació és molt elevat.

Pa sense sal: una dieta pobra en sodi no implica renunciar al pa. Si eres hipertens aquest és el teu pa.

Santa, elaborat amb pa arrebossat amb ou, sucre i llet. Per a xuplar-se els dits!

Pa ratllat: en la nostra cultura gastronòmica el pa ratllat s’utilitza per a “empanar” certs tipus d’aliments, com el pit de pollastre o el llom. El pa ratllat es pot combinar amb l’all i diferents espècies com el julivert.

Migues: les migues són un plat d’origen popular (diuen que ve dels pastors, que aprofitaven les llesques de pa dur per a preparar-se un plat exquisit). És un plat fet a base de pa, xoriç i cansalada.

Sopa de ceba: perfecte per a l’hivern, la sopa en ceba combina dos ingredients presents a totes les cases. Originàriament era un plat de pobres (amb tots els respectes) pel preu tan accessible que tenen aquests dos elements, però que ben cuinat escalfa tant a pobres com a rics.

Púding: versió dolça del pa ja que l’element principal és el pa dur, ous, llet i una miqueta de canyella. Hi ha diferents versions que utilitzen qualsevol pastís del dia d’abans, com magdalenes o bescuits.

Sopa de llet: aquesta recepta cuinada milers de vegades pels nostres avantpassats, on el menjar escassejava i era de primera neces-

sitat, ha protagonitzat els desdejunis de moltes famílies al llarg dels anys. Per a la seua elaboració només necessitem bullir la llet amb el pa dur i afegir-li un poc de sucre o canyella. Sol menjar-se en un plat fons i amb cullera.

Dades curioses sobre el pa En Mayorga (Valladolid) es troba el museu del pa, amb la intenció de posar en valor aquest aliment, així com el treball d’agricultors, ramaders i treballadors de la farina. - El pa més car del món està valorat en 117 euros i el fabriquen a Algatocín (Màlaga). És un pa amb massa mare de dacsa no transgènica, espelta amb mel deshidratada i or incorporat (en pols a l’interior i traços a l’escorça).

El pa està lligat a moltes tradicions i rutines de la nostra cultura com el simple fet d’anar a pel pa. Moltes generacions senceres cosien unes bosses de tela ben boniques i les guardaven al forn, amb la finalitat que la fornera col·locara el pa recent fet dins la bossa. Després, només havies d’anar a pel pa al forn i recollir-lo.

Degustar una bona llesca de pa amb oli d’oliva mai suposarà un inconvenient per a la teua dieta. Si ho fas en bona companyia et resultarà saludable i et farà més feliç.

Receptes amb pa Com déiem abans, el pa és un bon inici i el protagonista indispensable en totes les taules.

Ja hem vist quins tipus de pa hi ha però, què podem cuinar amb el pa? Tradicionalment s’han elaborat moltes receptes amb la presència del pa, de les quals volem destacar les següents: Llesca amb ou: menjar típic de Setmana FALLA BERNAT ALIÑO

I 65

ELS DOLÇOS El casal no és lloc per a resposteries fines: ni chantillys, ni cremes angleses, ni llepolies que hagen d’estar a una determinada temperatura. Allò més adient en acabar de sopar de sobaquet és recórrer als pastissets industrials, tipus palmeretes, panets almibarats amb fruïta confitada o recoberts amb xocolata i farcits d’una nata espesa. Eixa és la solució ràpida, tot i que no deixa de ser la menys dessitjada pels comensals. Generalment, si vas al casal durant la setmana de Sant Roc encara et pots trobar per alguna de les prestatgeries algun d’eixos pastisses vidu vivint en soletat la seua poca substància. Són pastissets anònims, sense marca i als què recorreix la gent “a falta de bons”.

L’altra és anar al forn de La Beata Inés i i tirar ma dels seus suculents croissants de xocolata, on diuen que una vegada d’una d’eixes peces es va poder alimentar tota una població de la vega baixa del Xúquer. I es quedaren embafats!!! Els pastissets de les pastisseries suecanes donen per a molt: lioneses, palos catalans, altres amb nom propi, com els “mateuets”, els troncs de café. O directament, els populars pastelons, braços de gitano o les tortades d’ametló i semi-fredes, en totes les seues variants de café, llima, trufa i xocolata.

66 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Però mal quedariem ací, si no parlarem dels dolços cassolans, els de tota la vida. I en el número 1 dels principals, com no podria ser d’altra manera, hem de parlar dels bunyols de carabassa. Per als de la nostra falla, els bunyols de Lupe, pastats i amerats en la mateixa safa que ella mateixa gasta,…per a recollir les pinses d’estendre. La carabassa ben cuita, millor que torrada, amb la farina que admet, ben fregits en oli de qualitat i revolicats en sucre. Un delicatessen mai suficientment ponderats.

En segon lloc i a ben poca distància, ja hem de parlar de la coca morena o coca de llanda, que només du ous, farina, oli, sucre canyella, corfa de llima i paperets de llimonà. A esta coca li han eixit germanets, quan se li afegeix xocolate, poma, fruits secs i, fins i tot, una variant de la mateixa feta en carlotes i que ha tingut molt d’èxit per aquestes contrades. Arribem aleshores a les coques escudellades: de carabassa, de cacau, coques cristines i, per damunt de totes, la coca de totes les coques: la coca de nous i panses. Altres prefereixen els pastissets, si es que podem tirar el fre i menjar-se’n només un: de confitura de moniato o de ametló.

Li preguntaren farà no molt a un savi local què faria si vingueren a Sueca els extraterrestres:

-Els faria pastissets de moniato, que agraden a tot el món- va respondre. I potser no anara equivocat.

Mai he vist un panou damunt d’una taula de casal faller; sí he vist, en canvi, rotllets de Sant Blai, de catalines i de fruïtes confitades.

El roscó de Reis per nadal i les casques també apareixen amb motiu de l’aniversari del natalici d’algun faller que vol quedar bé.

Respecte als flams, natilles i sopades, només dir que Salvador, del Bar Llopis, ens deleita de quan en quan amb un d’eixos flams pantagruèlics capaç de deixar sense feina a quinze gallines ponedores. El flam, segons m’informen, elaborat amb 48 ous i servit en un poal de metall per a suportat les temperatures que es donen a un forn de convecció és un dels moments més esperats després d’un bon all-i-pebre o d’un arròs caldos amb porc i ànec.

L’arnadí, per altra banda, no és un postre massa cassalero. Demana una digestió lenta i recolzada, cosa que no se sol donar en falles: menjar-se mig kilo de carabassa i moniatos cuits no és la millor manera d’anar a una cercavila. Ni al ritme de Paquito el Xocolatero.

Per últim, n’hi ha una vessant de dolços de picoteo i que són els que venen en bosseta de plàstic: rosegons, coquetes de sagí, rotllets d’anís i cocotets. Reconec que són dolços que demanen la ingesta d’un café ben carregat i cada dos o tres degustacions una copeta de conyac per a no fer bola. Ara bé, si important és no passar-se’n en el dolç, què dir-vos dels licors espirituosos: conyacs, misteles i cassalles són el contrapunt a una bona digestió.

FALLA BERNAT ALIÑO

I 67

REBENTAT, EL CARAJILLO

GLOSSARI

El rebentat (carajillo en castellà) és una beguda que combina café amb conyac, o amb una altra beguda destil·lada com, per exemple, el rom o l’orujo. Sol servir-se en got xicotet. És típic en tota la geografia ibèrica així com en molts països caribenys. El seu origen és incert encara que segurament es remunta a l’època en què Cuba era colònia espanyola i els soldats combinaven café amb rom per agafar “corajillo”, de coratge, i d’ací, “carajillo”. Altres fonts citen que a l’ Estació de França de Barcelona dels traginers que esperaven el torn de càrrega, en lloc de demanar café i copa, demanaven que els el barrejaren, dient “que ara guillo” (que me’n vaig).

D’ací l’apòcope “caraguillo” i la seua posterior desviació fonètica.

Siga com siga, a València, de manera general (i a Mallorca), esta beguda també es coneguda amb el nom autòcton de rebentat. Rebentar el café és el fet d’abocar-hi la beguda alcohòlica. També té noms d’àmbit més local: s’anomena calmant a Herbers i als pobles dels Ports de Morella, la Tinença de Benifassà ,el Matarranya i també a El Perelló, poble del Baix Ebre, on es fa una Diada per festes majors; a Manacor és un ponxet i a Felanitx és una rasca; a Catalunya, també s’anomena cigaló.

A l’estranger es troben begudes semblants com el caffè Corretto d’Itàlia, fet tradicionalment amb grappa o el molt famós café irlandés de café amb whisky .En l’exèrcit britànic existia una tradició de fer rom, whisky o brandi al té (o café) en l’esmorzar dels matins de batalla i a esta beguda li diuen ‘gunfire’ (tiroteig, foc d’armes).

Tot i que el “carajillo” o rebentat es coneix a tot arreu d’Espanya, la manera exacta de preparar-lo varia un poc depenent d’on el demanes.

Pot presentar-se en la seua forma més senzilla de café amb conyac (sense cremar) i amb el sucre a banda, per tal que el consumidor l’afija al seu gust. Per altra banda,

Els suecans, com a bons valencians que som, tenim tota una litúrgia a l’hora de confeccionar, reconéixer i sol·licitar el menjar possiblement més diferencial de tots els que fem al llarg del dia: l’esmorzar o almorzar.

Així mateix, a l’hora de demanar els diferents entrepans, quins ingredients i com els demanem, també és tota una ciència -o religió, segons com es mire-, en este cas, fruit de la nostra gran riquesa, pluralitat i abundància de lèxic i vocabulari de què disposem, fins i tot tenim diferents maneres d’anomenar esta menjada, esmorzar o almorzar (sobre la matèria, recomane l’article de Josep Lacreu). Ací, mostrarem un xicotet glossari dels ingredients més sol·licitats als esmorzars i amb més diversitat onomàstica que podem trobar. Val a dir que els suecans, en la majoria de casos, utilitzem la forma lèxica més comuna o estesa en valencià, no obstant, també tenim el nostre vocabulari específic, els nostres “suecanismes”, que com en altres facetes, ens donen eixe caràcter propi tan fàcil de reconéixer per als dels pobles veïns.

El glossari intenta ser una xicoteta obra divulgativa sense cap caràcter prescriptiu. Les paraules elegides, provenen de la selecció dels millors entrepans valencians, feta per Vicent Marco. Destaquem l’opció lèxica més comuna a Sueca, junt amb tots els seus sinònims més coneguts. Per a realitzar l’estudi hem usat el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per tal d’indicar les formes de l’estàndard valencià actual, així com també s’ha tingut en compte el Diccionari General de la Llengua Valenciana (DGLV) i el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) per tal d’ampliar i verificar les diferents variants que apareixen al domini lingüístic del lèxic tot seguit mostrat.

Albargina: Forma habitual que usem els suecans, variant de la forma general, segons el DNV, albergina; també s’usen les formes albergínia, aubergínia, i bergínia, entre altres, és el fruit comestible de l’alberginera, en baia carnosa, generalment de forma oblonga i de color violaci.

Alficòs: El fruit de l’alficossera, molt semblant al cogombre, i part estrela de la salmorra típica valenciana, també existix la variant anficòs, en altres parts del domini lingüístic li diuen cogombret, tot i que per als més puristes algunes varietats de cogombret i alficòs no són la mateixa; cast. pepinillo.

Anou: Fruit de l’anouer o d’altres arbres que tenen analogia amb les anous. En altres parts del domini lingüístic també s’anomena nou; cast. nuez.

Anxova: A l’aladroc adobat amb sal, els suecans

68 I DE SOBAQUET AL CASAL!

la manera tradicional de preparació ha sigut escalfar i cremar parcialment l’alcohol en el got, juntament amb el sucre, servint-se tot amb uns grans de café i un trosset de pell de llima (o taronja).Esta versió sol ser la preferida actualment per les cocteleries i els restaurants quan s’exigix una versió més luxosa (i més cara), és llavors quan se’ns presenta davant nostra el café cremat o “cremadet”. Una ‘recepta típica’ podria consistir en combinar tres parts de café amb una de brandi, rom, o un altre destil·lat.

• Primer, escalfar el licor al qual se li afig uns grans de café, una escorça de llima i el sucre.També hi ha qui inclou un trosset de canyella en branca en este moment.

• Al conjunt es cala foc i es remou fins que l’alcohol s’haja rebaixat un poc i les aromes s’hagen potenciat i barrejat entre si.S’apaga tapant amb un platet de café.

• Mentrestant es prepara un got de café • Per últim s’ajunta tot en este mateix got i se servix ben calent. Si s’aboca primer l’alcohol i el café, cal no fer-ho directament sinó primer sobre el dors d’una cullera, així s’aconseguix que no es barregen els líquids, ja que tenen diferent densitat.

Bibliografia 1. Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. ISBN 84-8264-131-X, planes 63 i 84-85.

2. Costa, Roger «Quin és l’origen del popular ‘carajillo’ i del seu nom?». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.

3. «Cremat». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona. Web.

i els valencians en general l’anomenem així, en altres parts del domini lingüístic a l’aladroc també l’anomenen seitó o asseitó; cast. anchoa, boquerón (l’aladroc).

Bacon: Este anglicisme, traduït algunes vegades com a “bacó”, no ens era conegut per als suecans fins fa ben poc, per influència forastera, ja que en valencià disposem d’una paraula ben tradicional i genuïna per a designar a la part grassa del porc, situada entre la pell i la carn: cansalada. Tècnicament el conegudíssim bacon ianqui no deixa de ser cansalada viada fumada, també l’anomenem cansalada magreta, a altres parts del domini lingüístic, a la cansalada li diuen xulla, sense tindre la distinció que tenim nosaltres entre la cansalada i la carn magra.

Botifarra: Embotit fet amb un budell farcit d’una mescla de carn de porc capolada, sang, espècies diverses i sal. Tenim molts tipus de botifarres: d’arròs, de carn, de ceba, de sang, botifarra negra, botifarra blanca; cast. butifarra, morcilla.

Carabasseta: Planta de la família de les cucurbitàcies. També s’anomena carabassí; cast. calabazín.

Ceba: Amb el nom de ceba tenim moltes varietats que usem habitualment, com són: ceba porrina o all porro, ceba tendra, ceba dolça, ceba valenciana, ceba mallorquina, ceba vianya, ceba salvada; és el fruit de la planta homònima (a la qual, també se li pot anomenar cebera); cast. cebolla.

Clòtxina: El mol·lusc marí de color negre per fora i un poc nacrat per dins, de carn comestible i molt apreciada, els suecans l’anomenem com ho fan la majoria de valencians, també es pot anomenar petxina gran o copinya; cast. mejillón.

Cremadet: Esta beguda, elaborada a base de rom o un altre aiguardent, café, llima i sucre, que abans de beure’s es flameja fins que es produïx la combustió quasi total de l’alcohol, és un dels cafés més sol·licitats als esmorzars, a altres parts del domini lingüístic li diuen simplement cremat; cast. carajillo quemado.

Encisam: Esta és la forma més usada pels suecans, i la que segons el DNV, ho és també per a l’estàndard valencià, no obstant també són ben vives les formes enciam i lletuga, existixen moltes varietats amb el nom d’encisam: encisam d’herbes fines, encisam de caputxins, encisam bord o boscà, encisam cabdellat, encisam de carxofeta, encisam de col, encisam blanc, encisam vinagrer, és la planta de la família de les compostes, de diferents espècies del gènere Lactuca; cast. lechuga.

Val a dir que tot i que els suecans no usem el terme en eixe sentit, en molts llocs, la paraula encisam s’usa com a sinònim d’ensalada.

FALLA BERNAT ALIÑO

I 69

Endívia: Forma usada habitualment pels suecans, no obstant, el DNV ens remet a xicòria, també s’usa com a sinònim escarola, la qual és també la seua forma en castellà; junt amb l’encisam, és una altra planta comestible de la família de les compostes.

Ensalada: Esta és la forma tradicional amb què els suecans anomenem al plat elaborat principalment amb una mescla de distintes hortalisses crues, trossejades i adobades amb sal, oli i vinagre, i la que segon el DNV, ho és també per a l’estàndard valencià, podem trobar les ensalades més clàssiques, com l’ensalada valenciana, l’ensalada de tomaca i ceba, o importades d’altres llocs, com l’ensalada russa o l’ensalada cèsar. En altres parts del domini lingüístic, s’usa la forma amanida, la qual també se sol usar habitualment en valencià.

Formatge: Com a curiositat, dir que a les Balears a la peça de formatge li diuen fogassa, és la matèria que s’obté a partir de la llet; cast. queso.

Llomello: A la carn del llom de porc, els suecans li diguem llomello, i així és com el DNV diu també que és en l’estàndard valencià. En altres parts del domini lingüístic li diuen llom.

Llonganissa: Així és com els suecans i els valencians en general anomenem a l’embotit de forma llarga i prima, fet amb carn de porc picada i adobada, no obstant també ens és coneguda la forma llangonissa, i també existix altra, llenguanissa. Hi ha molts tipus de llonganisses: de Pasqua, de sang, de llom; cast. longaniza.

Mostassa: Realment el que prenem habitualment als esmorzars és la salsa més o menys picant feta de les llavors de la mostassa negra, les llavors de la mostassa blanca, té efectes laxants; cast. mostaza.

Pernil: La forma generalitzada hui en el valencià, presenta les variants cuixot i garró. El pernil pot ser dolç (de york) o salat (serrà); cast. jamón.

Pimentó: L’estrela dels sinònims, presenta les formes primentó, pemintó, pebre, pebrot, pebrella, el qual pot

70 I DE SOBAQUET AL CASAL!

presentar-se com a pimentó confitat, pimentó escalivat, pimentó torrat, pimentó dolç, pimentó coent, pimentó italià, pimentó morrongo, pimentó en tonyina (també anomenat titaina), és el fruit de la pimentonera; cast. pimentón.

Rebentat: Este és el clàssic “carajillo” en castellà, és a dir, beguda que consistix en café amb un raig de licor, especialment conyac, també li diuen un tocadet.

Salmó: Peix teleosti, amb les seues subespècies més usades gastronòmicament, salmó de Califòrnia i salmó “Arc de Sant Martí”; cast. salmón.

Salmorra: Aigua amb un alt contingut de sal amb la qual es poden tractar aliments per a conservar-los, per exemple pimentons en salmorra. A Sueca, tenim la forma local “ensamorra”, on de manera general designem als pimentons, alficossos i tomaques conservats en salmorra; cast. salmuera.

Sépia: Mol·lusc cefalòpode, amb deu tentacles, cos ovalat aplanat amb una aleta que s’estén a cada banda del sac. En altres parts del domini lingüístic s’usa la variant sípia, en Maó i Eivissa l’anomenen gargall.

Sobrassada: Embotit cru, fet amb carn de porc, adobat amb sal, pimentó roig i altres espècies. A Sueca, tradicionalment, l’única sobrassada que hem conegut és la sobrassada mallorquina, i per això directament l’hem anomenat mallorquina, també és molt coneguda la sobrassada de Tàrbena; cast. sobrasada.

Tomaca: Esta és la forma més comuna i tradicional que usem els suecans, i que segons el DNV, ho és també per a l’standard valencià. No obstant, també tenim les variants tomata i tomàquet, és el fruit comestible de la tomaquera; cast. tomate.

Tonyina: La forma habitual que usem en Sueca per a designar al peix teleosti de la família dels Thynnus és tollina, i així apareix reconeguda esta paraula com a variant tant al DCVB com al DGLV, no obstant, la forma general en valencià, i la que reconeix el DNV com a forma estàndard és tonyina, també existix la variant tonina; cast. atún. En alguns pobles veïns (Almussafes, Tavernes) existix la confusió entre este peix i el besuc, anomenant tant a este últim com a la tonyina, besuc.

Xampinyó: Els suecans i els valencians en general anomenem a la planta de l’espècie comestible de capell carnós, bombat i blanquinós d’esta manera, molt probablement del francés “champignon”, en altres parts del domini lingüístic utilitzen la forma més genèrica bolet, del llatí boletu. Val a dir que tots els xampinyons són bolets, però no tots els bolets són xampinyons.

Vedella: Junt amb la seua variant formal, vedell, usada a altres indrets del domini lingüístic, és la bèstia bovina jove de menys d’un any d’edat; cast. ternero.

ENTREPANS DE CARN

Sergi Núñez de Arenas i Alberola FALLA BERNAT ALIÑO

I 71

1. Blanc i negre Elaboració:

Obri el pa per la meitat. Fregir amb oli ben calent les dos peces d’embotit. Disposar a tot el llarg del pa la llonganissa i la botifarra. Mossegar a bocí ple.

Ingredients:

1 panet blanc de farina de blat 1 botifarra de ceba 1 llonganissa de llavoretes

Curiós:

Es tracta d’un entrepà senzill, però alhora molt emprat pels amants de la gastronomia local. A Sueca, l’embotit –especialment el tendre- gaudeix de fama i prestigi reconegut, gràcies als coneixements transmesos per generacions de carnissers del nostre poble. La botifarra acostuma a gastar males bromes a d’aquells que no tenen un estomac entrenat.

3. Carn de cavall amb alls tendres Elaboració:

Preparem el pa. Pelem i tallem els alls tendres i els passem per la paella amb una mica d’oli i sal. Traguem els alls i, en la mateixa paella, torrem la carn, sense fer-la massa. Escampem els alls per dins del pa i, tot seguit, deixem caure la tallada de carn per tal que es barregen els fluids.

Curiós:

En els darrers temps la carn de cavall ha guanyat seguidors. No tenia massa bon fama, semblava una mica més dura, ja que els animals que anaven a l’escorxador venien de treballar al camp i feien massa múscul. Ara es tracta de cavalls joves engreixats com a carn de consum.

Ingredients:

1 panet blanc de farina 1 filet de carn de cavall d’uns 350 gr.

1 garba d’alls tendres Oli i sal al gust

2. Cansalada a la brasa Ingredients:

1 panet blanc de farina de blat 2 tallades de cansalada magreta Allioli al gust

Elaboració:

Obri el pa per la meitat. Unta una de les cares internes amb allioli al gust. Posa-les al damunt de la graella on també ficarem a torrar la cansalada magreta a l’escalfor de les brases. Quan la cansalada tinga un color daurat i als ulls semble cruixent, ordenar els ingredients dins del pa.

Curiós:

Hi ha molts tipus de cansalada, segons del lloc d’on vinga el tall de carn: més o menys magreta, fins i tot la cansalada blanca. Generalment es sala la carn abans de posar-la a la graella.

Encara que ara, alguns puristes recomanen afegir-la en el moment de traure-la del foc. No sé, què voleu que us diga!

72 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 73

4. Llomello amb tomaca i pimentó Elaboració:

Ingredients:

Passeu els tros de llomello per la planxa i retirar. En una pella sofregiu amb oli i un polsim de sal les tomaques sense pell ni vinces i el pimentó tallat a llesques, junt als alls. Quan la tomaca haja deixat tot el suc, afegirem les tallades de llomello i deixarem que es barregen els sabors. Ràpidament, ompliu el pa.

1 panet blanc de farina 4 tallades de llomello de porc sense greix 2 tomaques madures del Mareny 1 Pimentó perelloner 2 alls secs Oli i sal

Curiós:

6. Mandonguilles de carn amb tomaca Elaboració:

En un plat fondo, barrejar la carn amb la molla de pa, els pinyons, la canyella, l’ou i la sal. A continuació, fer boletes que capiguen dins del puny. Passar-les per la paella amb un raig d’oli i retirar sense fer-les massa. A continuació, fer un sofregit amb les tomaques i un polsim de sal. Quan hagen soltat l’aigua, afegir les mandonguilles i deixar-les coure al xup-xup. S’obri el pa i es deixen caure sense ferir les mandonguilles. Són xicotetes, tingueu consideració.

Aquest àpat que aguanta bé el menjar gelat era típic d’anar a fora.

Després s’incorporà amb èxit a la gastronomia pasquera. No és recomanable fregir massa la carn per a que no estiga massa corretjosa.

5. Brascada Ingredients:

1 panet blanc de farina de blat 1 filet de 400 gr. de carn de vedella 2 tallada de pernil serrà ibèric 1 ceba Oli i sal

Elaboració:

Tallarem la ceba en juliana i la sofregirem en una paella amb una ració generosa d’oli i un polsim de sal. Quan la ceba estiga ben daurada, la retirarem i en la mateixa paella farem la carn. Obrim el pa i depositarem la ceba sofregida, com fent-li un llit ben tou a la carn, que reposarà tranquil.la esperant les dues tallades de pernil que, prèviament, haurem passat per la planxa. Es tanca el pa i s’obri una història.

Curiós:

Es tracta d’un entrepà per als que volen fer un dinar minso. Vaja, per als que van amb ganeta. També diuen que existeix la versió marinera de la brascada, substituint la carn per peix espasa (sí, això que nosaltres li diguem mero, però no ho és). Aposte per la versió càrnica, com podeu suposar.

74 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Ingredients:

Mandonguilles 1 molla de pa 300 gr. de magre de porc 30 pinyons Canyella 1 ou Sal 1 panet blanc de farina 2 tomaques marenyeres Oli i sal

Curiós:

Menjar de fiambrera, les mandonguilles han sobreviscut a la tonteria de la nouvelle cuisine, no sense esforç. Des d’ací reivindiquem la mandonguilla pàtria, la qual no és ni un mosset, ni una croqueta ni un nugget. És una mandonguilla.

7. Xivito Ingredients:

1 pa de poble 4 tallades de llomello de porc 3 fulles d’enciam 1 tomaca madura 2 llesques finetes de cansalada magra (pot ser bacó) 1 ou Maionesa o allioli al gust

Elaboració:

Passa el llomello i la cansalada magra per la planxa. Obrir el pa i torrar-lo per les cares internes.

Untar la molla amb les salses (maionesa o allioli al gust). Afegir la carn, dos fulles d’enciam, la tomaca tallada a rodanxes . Per a rematar la festa, es deixa caure un ou caigut ben fregit i amb puntilleta al damunt de tot. Si creus que et pots quedar desmaiat, també li van bé unes talladetes de formatge tendre de fondre. És convenient avisar a casa eixe dia per a que no facen arròs al forn per a dinar.

Curiós:

El Xivito és un superentrepà. Capaç de disoldre’s en una mar de cassalles i un grapat de quintos, potser siga l’entrepà més complet de tota la carta. No sé si cap baix del sobaquet, millor dur-lo en braços com si es tractara d’un xiquet de bolquers.

FALLA BERNAT ALIÑO

I 75

8. Llonganisses i faves Elaboració:

Fregir les faves en una paella en oli amb un polsim de sal. Quan estiguen ben toves, que hagen començat a suar i la pell s’haja separat de la carn, submergir un parell de llonganisses i deixar-les que es coguen amb l’oli i el suc de fava. Obri el pa i sobre un llit de faves, deixar reposar les llonganisses.

10. De l’embotit de l’orseta Ingredients:

1 pa de poble Un parell de llonganisses suecanes Un grapat de faves pelades Oli i sal

Curiós:

Un clàssic dels berenars pasqüers. Tal vegada, un dels sopars de sobaquet que identifiquen tota una generació. No li falta ni li sobra res. Alguns melindris diuen de fer una truita de faves i afegir les llonganisses; què voleu que vos diga? Quan un entrepà és perfecte, no cal afegir-li sobrealiments. Les faves de temporada, les de primera collita, són un autèntic delicatessen. I recordeu: les faves d’abril, les vull per a mi; les faves de maig, per al meu cavall. I encara que la fava la figa la fot, si esperem una miqueta, sempre n’hi haurà algú que ens traurà les faves de l’olla.

9. De putxero fregit amb alls secs Ingredients:

1 pa de poble Les restes d’un putxero del dia abans (trossos de vedella, pollastre i osset melós, cigrons, creïlla i algun tros de cardet).

Una cap d’alls.

Oli i sal Un cap d’alls.

Oli i sal

76 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Elaboració:

Desgranem els alls en una paella i els daurem amb un raig d’oli i sal. Quan hagen pres color, deixem caure les restes del putxero del dia abans que prèviament haurem esmicolat. Quan la barreja haja adoptat una forma cruixent, ho passarem a un plat amb paper de cuina per llevar-li l’excés d’oli. Hi ha qui unta el pa amb allioli. A mi m’agrada així.

Curiós:

Aquest entrepà forma part d’això que ara s’anomena cuina de l’aprofitament; respon, si més no, a allò que tota la vida s’ha fet a les cases de Sueca. Els castellans li diuen “ropa vieja”. Alguns melindris li posen uns taquets de pernil per a reforçar el sabor. Ho considere un sacrilegi. Com posar-li llima a l’arròs caldós del putxero. On anirem a parar!.

Elaboració:

Haurem de tindre, és clar, una orseta on prèviament haurem introduït dos dotzenes de botifarres que hauran estat unes tres setmanes, rebent els vents matiners de la mediterrània i l’aire nocturn de la serena. Les fregirem a foc baix en una cassola de fang farcida d’oli i quan trobem que la carn haja pres l’oli necessari i suficient per a passar a millor vida –l’orseta-, la deixarem reposar un parell de setmanes per a que totes les germanetes facen lliga entre elles.

Sense discussions ni mals rotllos. Ficarem la mà dins de l’orseta com si anàrem a traure un premi milionari de la loteria de Nadal i traurem un parell de peces que ficarem xorrant d’oli dins d’un pa acabat de coure. Hi ha qui les refrig. A mi m’agraden a pèl.

Ingredients:

1 pa de poble.

Un parell de botifarres de l’orseta

Curiós:

Quan antigament es feia la porquejà a totes les cases que s’ho podien permetre, un dels llocs on reposaven les peces més distingides del porc era l’orseta. Un recipient de fang de colors grocs i verdosos per fora, completament polit que al seu interior amagava els tresors més preats de la cuina de la conservació. Sofregir en oli i guardar en l’orsa, servia per a perllongar la vida de l’embotit, però a més a més, donant-li un sabor característic. Botifarres, sobrassades, blanquets i costelles del porc, podien surar en una mar d’oli, des de poc després de Sant Martí i fins arribar a l’estiu. Fregir-se un ou caigut en l’oli de l’orseta, segons els dietistes i nutricionistes, està tipificat com a delicte en el Codi Penal dels pocasubstàncies i dessaborits.

FALLA BERNAT ALIÑO

I 77

11. De xulles de corder Ingredients:

1 pa de poble Un parell de xulles de cuixa Un parell de xulles de pal (costellam) Oli i sal

Elaboració:

És una llàstima no fer aquestes xulles al foc de les brases de taronger. Sobre un foc viu, ficarem una graella amb les peces de carn ben distribuïdes. Hi ha qui sala la carn abans de posar-la al foc; altres la salen, quan ja està feta. A mi m’agrada salar-la sobre la marxa, més que res per dur la contrària als uns i als altres.

Obrim el pa, fiquem la carn i tractem de menjar amb els dits, xuplant els ossos, llepant el suc de la carn.. slurrp!.

Curiós:

No debades, segons els entesos en protocol, les xulles i les gambes són dos productes que es poden menjar amb els dits. Els rics, que són els qui dicten les normes del protocol, mai es disparen al peu. Saben el què és la bona vida. El plaer que dóna menjar-se una xulla amb els dits és inenarrable. L’entrepà de xulles, cosí germà del d’embotit i cansalada magra, forma part de l’imaginari col.lectiu dels dies de torrà.

12. El de pit de pollastre, formatge i ceba

Ingredients:

1 pa de poble Un filet prim de pit de pollastre 1 ceba marenyera 2 tallades de formatge de fondre de llet d’ovella i cabra

13. De sang amb ceba Elaboració:

Tallarem la ceba en juliana i la sofregirem amb molt d’amor amb un polsim de sal. A banda, tindrem la sang de porc en la nevera, totalment quallada, la qual tallarem en daus. Quan el lluent de la ceba emulsione en l’oli, deixarem caure la sang i rebolicarem els sabors. Ficarem dins del pa la barreja i no deixarem que es gele.

Ingredients:

1 pa de poble ½ litre de sang de porc quallada Una ceba del Mareny Oli i sal

Curiós:

Aquest entrepà haguera pogut anar en l’apartat anomenat dels rars. Però jo el considere un clàssic d’aquells que podem trobar als mostradors de les carnisseries. Modesta, de vegades arraconada pels pollastres i els conills, esperant plàcidament en una safeta a que algun curiós la traga de l’anonimat, la sang planta cara al més pintat. La sang ha tingut sempre mala fama. Però què seria de l’embotit, sense el lligam d’eixe líquid element que aporta ferro a la salut i força a les cames. O de les pilotes de carn saboroses i nutritives d’una bona paella.

Elaboració:

En una paella sofregirem la ceba tallada en juliana amb un polsim de ceba. Quan estiga feta, la retirarem i la deixarem caure dins del pa, fent un llit suau i confortable.

En el mateix oli de la ceba, deixarem caure la tallada de pit de pollastre i sense que arribe a fer-se massa per les dues cares, li afegirem les tallades de formatge per a que es fonen amb la carn. Amb l’ajuda d’una espàtula o amb una forqueta i la paciència d’aquell sant ramader - Job per als amics, amuntegarem la carn sobre la ceba, tancarem el pa i haurà obrat el miracle.

78 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Curiós:

Anem a dir d’aquest entrepà que és una elaboració de bar. El típic entrepà que encomanaries en una restaurant, on es té la paciència i la tafaneria de preparar un delicatessen d’aquest tipus. També és un entrepà agraït que ho accepta tot: unes fulles d’enciam, una talladeta de pernil, un ou caigut, unes creïlles, quetxup i…la figa sa tia!. Anem a deixar-lo com està, que ja està bé, no?.

FALLA BERNAT ALIÑO

I 79

1. Calamars

ENTREPANS DE LA MAR

Ingredients:

1 pa de baguette ben cruixent 6-8 calamars a la romana 1 rajolí de llima Maionesa o allioli al gust

Elaboració:

Fregir els calamars a la romana o en tempura sobre una paella amb oli ben calent. Escampar la maionesa al llarg del pa.

Posar els calamars damunt de la base de la maionesa. Retocar amb un rajolí de llima per damunt. Es recomana la seua degustació amb una cervesa ben fresca.

Curiós:

Tot i que l’origen i la popularitat d’aquest entrepà és un poc confús, sembla que va ser a Madrid on es van servir els primers entrepans de calamars a la romana, aprofitant el costum catòlic de no menjar carn durant la Quaresma. Posteriorment, allà per l’any 1953, un lleonés anomenat Alfredo Rodríguez Villa s’encarregaria d’obrir el bar “El Brillante” on, segons algunes guies gastronòmiques, es serveix encara el millor entrepà de calamars.

2. Sépia Ingredients:

1 barra de pa gallec 1 sépia fresca (de la Llotja) Per a l’elaboració de la picada: sal, oli, all i julivert

Elaboració:

Neteja bé la sépia i talla-la en daus (assegura’t de llevar-li els ulls). Passa la sépia per una planxa ben calenta amb unes gotes d’oli. Elabora una picada amb l’oli, sal, all i julivert. Obri el pa gallec pel mig i serveix la sépia dins. Acaba l’entrepà posant la picada per damunt. Bon profit!

Curiós:

El mar Mediterrani és el bressol de bon peix i de bons cuiners. Així, a molts llocs, aprofiten la tinta de la sépia per elaborar un bon arròs de sépia, també conegut com l’arròs negre. Però per a aquells que prefereixen la sépia amb maionesa, “sense mariconaes”, els recomanem la visita al Bar Les Planes (Grau de Castelló) on diuen que es pot degustar un dels millors entrepans de sépia del món.

80 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 81

3. Tonyina amb olives Elaboració:

Abocar la tonyina en un bol i esmicolar.

Trossejar les olives sense os i barrejar-les amb la tonyina. Omplir l’entrepà.

Ingredients:

1 barra de pa de xapata 1 pot de tonyina en conserva amb oli d’oliva (240g) 1 pot d’olives sense pinyol (40g)

Curiós:

5. Anxoves amb formatge de cassoleta Elaboració:

Obrir el pa per la meitat i deixar caure una o dues cullerades de tomata ratllada amb un raig d’oli d’oliva vege. Repartir llesques de formatge fresc de cassoleta d’un dit de grossària. Acomodar les ansoves sobre el blanc del formtge. El pa el podeu pasar abans per la planxa.

Menjar un entrepà de tonyina amb olives ens trasllada a l’escola, on aquells que portaven aquest entrepà eren l’enveja del grup, front a aquells que portaven el clàssic entrepà de pernil o salsitxa. Un detall molt popular sobre l’entrepà de tonyina amb olives és la incorporació posterior d’unes quantes “papes” fregides en el seu interior. Deliciós!

4. Esgarradet d’abadejo Ingredients:

1 barra de pa de poble 2 pimentons rojos 60 gr de molles d’abadejo sense sal All Oli oliva verge

Curiós:

Elaboració:

Torrar o escalivar els pimentons en el forn, fins que la pell sesepare de la carn. Deixar reposar i refrescar en un bol. Incorporar l’all, ben trossejat. Afegir l’abadejo i l’oli d’oliva verge. Remenar bé i deixar macerar unes hores. En acabar, servir damunt del pa i a gaudir.

Esgarraet o esgarrat, a La Ribera; escalivada a l’Alcoià; aspencat a La Marina; titaina a l’Horta o esqueixada a Catalunya. És un dels plats amb una gran varietat toponímica arreu del País Valencià però que a tots els llocs s’acaba menjant igual: amb un tros de pa trencat i sucant al fons del plat.

82 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Ingredients:

Un pa de farina de blat 4 anxoves sense espines Formatge de cassoleta fresc Oli d’oliva verge Tomata ratllada (opcional)

Curiós:

Foren els italians a principis del segle XIX els que portaren a Espanaya el sistema de conservació de les anxoves. Els filets són una semi-conserva que, a diferencia de altres conserves, no es sotmeten al procés d’esterilització perquè el calor les faria mal bé. És necessari enmagatzemar les llandes en llocs frescos o a la nevera, entre 4 i 15 graus, i consumir-les preferentment en un període no superior als 8 mesos des de la data de fabricació.

6. Abadejo en pasteta Ingredients:

Un pa de farina de blat 3 tallades de llom d’abadejo salat Farina de rebossar.

Un ou Aigua Sal

Curiós:

Elaboració:

Dessalarem l’abadejo mantenint-lo 24 hores en aigua freda, cambiant d’aigua quatre o cinc vegades. Escorrer i eliminar les espines que hi puguen quedar. Rebossar en farina i un ou batut i fregir en una paella ampla amb abundant oli d’oliva fins que queda daurat pels dos costats. Escorrer en paper de cuina i reservar. Obrim el pa i, encara que és opcional, seria inconvenient defugir untar el pa amb una abundant capa d’allioli.

La primera referencia a l’abadejo salat apareix a una manuscrit flamenc del segle XI, tot i que els estudioso diuen que arranca dos segles abans.

A Espanya no arribaría fins el segle XV, quan els pescadors de balenes vascos arriben a Terranova.

FALLA BERNAT ALIÑO

I 83

7. Mandonguilles d’abadejo Ingredients:

1 pa rústic 1 kg de creïlles 1 abadejo 1 manoll de julivert 1 ou Pinyons Oli i sal

Elaboració:

L’elaboració de les mandonguilles comença un dia abans, ja que haurem de dessalar l’abadejo introduint-lo en un bol i canviant-li l’aigua 2-3 vegades. Una vegada dessalat, bollir les creïlles i l’abadejo. Deixar gelar i esmicolar (ves espai amb les espines). En un morter, picar el julivert, els pinyons, l’abadejo i les creïlles. Mesclar només amb el rovell de l’ou. Formar una massa homogènia i deixar reposar en la nevera 1-2 hores. Posteriorment, fer les mandonguilles a mà i sofregir-les amb oli ben calent.

Abans de posar-les dins de l’entrepà, passeu-les per un paper de cuina per tal que tinguen menys oli.

Curiós:

Com quasi tots els plats de peix, el seu origen popular es remunta als temps del cristianisme i la Quaresma catòlica. És per això que abans se l’associava a les classes més baixes, tot i que actualment es pot menjar en els restaurants més elitistes del món. El menges on el menges, la gent no es posa d’acord en catalogar-lo com a peix blanc o blau, ja que després del seu assecament la proporció de greix augmenta i canvia de color.

8. Tonyina amb tomaca i pimentó Ingredients:

1 barra de pa de poble 1 pot de tonyina en conserva amb oli vegetal 1 pimentó 1 tomaca del Mareny o del Perelló

Elaboració:

Abans que tot cal torrar el pimentó en el forn, fins que la carn sesepare de la pell.

Després deixar reposar i gelar. Trossejar la tomaca. Quan el pimentó ja estiga bo, tallar finament i mesclar en un bol junt a la tomaca i la tonyina. Remenar bé i servir al llarg del pa.

Curiós:

Seria impossible parlar hui de la nostra cuina sense el matrimoni que fan la tomata i el pimentó. Les tomaques començaren sent una mena de baies amargues que creixien en arbustos als deserts de la costa occidental d’América del Sud. En l’actualitat, han passat a ser consumides a tot el mon amb una gran varietat de tamanys, formes i colors. El pimentó és un altre fruït del Nou Mon. El seu triomf es deu en gran mesura a uns sustància defensiva, la capsaicina, que activa els receptors del dolor i el calor de la nostra boca i que moltes cultures humanes han arribar a estimar perversament.

9. Llissa torrà amb ceba Ingredients: 1 pa de poble 1 llissa 1 ceba Oli d’oliva Sal Llima

Elaboració:

Per a fer la llissa, la posarem al forn uns 30 minuts per tal que es torre molt bé. La cobrirem de sal i al voltant col.locarem la ceba tallada finament. Donem un toc d’oli i llima a la llissa i esperem. Després d’una estoneta només haurem de separar els lloms de la llissa torrà i incorporar-los al pa juntament amb la ceba. Vés espai amb les espines!

Curiós:

La llissa és un peix que utilitza la mar en els moments de la seua reproducció. Per això és prou habitual veure els ralladors en les zones properes a la desembocadura . La pesca amb rall és una modalitat de pesca artesanal, que es practica des de fa segles en el litoral del País Valencià amb un indubtable valor històric i cultural. Aquesta tècnica va ser introduïda en l’època musulmana. Actualment, la pesca amb rall també es realitza en Equador, Florida (EEUU) o Cuba, fruit de l’exportació per part d’immigrants valencians al llarg dels segles.

84 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 85

10. Moixama amb oli Elaboració:

El procediment és ben senzill. Cal obrir el pa. Tallar la moixama en llesques finetes i gaudir d’aquest plaer històric. Alguns agosarats gastronòmics li posen unes rodanxes de tomaca del Mareny o del Perelló.

Curiós:

Ingredients: 1 pa 1 moixama Oli d’oliva

La paraula moixama prové de l’àrab mussamma (que significa “fet cera”). Diuen els més antics, que la moixama és un dels aliments més cars i valorats durant tota la seua història, equiparant el seu valor al caviar. De fet, la seua història es remunta fins als primers fenicis que cobrien de sal el peix per tal de millorar el seu transport i conservació. Però no va ser fins l’arribada del cristianisme (“con la iglesia hemos topao”) quan la moixama va començar a ser més popular, donada la prohibició catòlica de menjar carn durant el període de Quaresma.

86 I DE SOBAQUET AL CASAL!

ENTREPANS DE TRUITES

FALLA BERNAT ALIÑO

I 87

1. De creïlles Elaboració:

Primerament pelarem i llavarem les creïlles, les tallarem a taquets per a que estiguen ben fregides. És important usar unes bones creïlles per a fregir, és la base de tota bona truita de creïlles.

Tot seguit, posem una paella amb abundant oli d’oliva a calfar, i quan estiga a temperatura, fregim les creïlles.

Quan les creïlles estan ben fregides per tots els costats, les traiem, tirem sal grossa per damunt i les deixem sobre paper absorbent.

Batrem els ous en un recipient ample, i quan les creïlles s’hagen templat un poc, les tirem sobre els mateixos i ho mesclem tot per a que vagen absorbint l’ou batut.

Posem la paella per a fer la truita a escalfar amb un poc d’oli en el fons, i quan s’escalfe tirarem la mescla d’ous i creïlles. Deixem a mig foc que vaja quallant-se l’ou per la part de baix. Si no tenim pressa, com més lentament es faça la truita, millor quedarà per dins, ja que així no ens quedarà crua per dins i molt feta per fora. Però tot depén del gust de cadascú, perquè si vos agrada poc feta, feula a foc més bé fort. També influïx la grossor de la truita, ja que a major grossor, més temps necessitem per a que es faça bé per dins i per fora.

Quan la part de baix tinga ja una base creada amb l’ou quallat, usarem un plat pla més ample que la paella per a pegar-li la volta, o millor si teniu un voltador de truites, què és ideal per a fer este pas. Si la paella és antiadherent, millor, perquè si no ho és, és molt possible que la truita s’apegue un poc i vos coste pegar-li la volta. Li peguem la volta amb cura i la tornem a tirar sobre la paella per a que es faça per l’altra cara.

88 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Ingredients:

1 pa de baguette ben cruixent Creïlles per a fregir, 200 g.

2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge

Tornem a deixar-la a foc lent fins que es quede ben quallada esta altra mitat, i si fóra necessari li peguem les voltes que estimem convenients per a que es quede al nostre gust. Amb la pràctica de segur que acabareu donant-li el punt perfecte, però normalment, les primeres vegades ens quedarà o bé un poc crua o massa feta.

2. De ceba Ingredients:

1 pa de baguette ben cruixent 1 ceba 2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge

Curiós:

La popularització d’esta versió de truita amb només ceba (en algunes contrades, la truita de creïlles porta sempre ceba) l’hem de trobar, a diferència de la versió amb creïlles, gràcies al seu baix contingut calòric i per tant, la convertix en una espècie de versió light de la truita de creïlles (amb o sense ceba).

Elaboració:

Tallem en “juliana” fina la ceba. La fregim a foc lent en una cassola (o en una paella si vos cap).

Una vegada s’haja picat tota la ceba, sense que es creme, la traiem i la posem en un bol. En eixe bol la mesclem amb els ous batuts.

La mesclem i fem com si fóra una truita de creïlles, 2-3 minuts per un costat i després la voltem i l’acabem.

Curiós:

La llegenda afirma, que va ser el general Tomás de Zumalacárregui qui, durant el setge de Bilbao, va inventar la truita de creïlles com a plat senzill, ràpid i nutritiu amb el qual saciar les penúries de l’exèrcit carlí. Tot i que es desconeix si és cert, deien que la truita va començar a difondre’s durant les primeres guerres carlines.

Una altra versió de la llegenda afirma que va ser inventada per una anònima mestressa de casa navarresa, en la casa de la qual va parar l’esmentat Zumalacárregui, la senyora, que era pobra i l’únic que tenia eren ous, cebes i creïlles, va acabar fent un remenat amb tot això, mescla que va agradar molt al general, que després la popularitzaria entre les seues tropes.

3. De rovellons Elaboració:

Primer rentarem els rovellons amb molta cura, sense deixar-los baix l’aixeta de l’aigua. Amb una tovallola humida o un raspallet de les dents que usarem només per a eixa qüestió, llevarem les restes de terra de bosc. A continuació, els tallarem en juliana i els deixarem respirar.

Acte seguit batrem els ous, primer les clares i després els rovells que unificarem amb els rovellons, previament escalfats amb un raig d’oli i sal. Aquesta truita ha de quedar sucosa per dins per a poder apreciar en tota la seua qualitat el saborós aroma a bosc dels rovellons. Es pot servir decorada amb unes fulles de jolivert.

Ingredients:

1 pa de baguette ben cruixent 2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge

Curiós:

El Lactarius deliciosus (nom llatí) és molt preat en la cuina valenciana: torrat, passat per la planxa o guisat, acompanya carns blanques com la de la llebre o el conill.

Important no confondre’l amb el fals níscal (Lactarius torminosus), ni amb el també comestible i molt preat Lactarius sanguifluus. Així que davant del dubte, el que aconselle el botiguer.

FALLA BERNAT ALIÑO

I 89

4. D’espinacs

Ingredients:

Elaboració:

Primer rentarem els espinacs. És el procés més important a l’hora de treballar amb espinacs: la seua neteja. En un casset no molt gran, posarem a bollir els espinacs. Tenen un volum important, certament, però una vegada bollits queden en una quinta part (o menys) del que eren. Els deixarem bollir uns 8-10 minuts. Abocarem a un colador els espinacs amb aigua freda per tallar la cocció. Ara apretarem amb una forqueta per extraure tota l’aigua. Una vegada estiguen ben eixuts, afegim oli i sal i els posem en una paella amb els ous previament batuts i abocats i fem com si fóra una truita de creïlles, 2-3 minuts per un costat i després la voltem i l’acabem.

1 pa de baguette ben cruixent 2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge 1 xorradeta de llima Maionesa o allioli al gust

Curiós:

Cal tindre molt present quan és la temporada dels espinacs, habitualment entre gener i abril, per tal de no menjar espinacs congelats, ja que el gran valor nutritiu que aporten a la nostra dieta, gràcies als antioxidants i vitamina C que tenen, sols s’obté amb el producte fresc.

5. D’ous revolicats Ingredients:

1 pa de baguette ben cruixent 2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge

Curiós:

Elaboració:

Escalfem una paella amb un rajolí d’oli –n’hi ha qui prefereix la mantega- d’oliva verge. Quan comence a soltar el fumet característic, casquem dos ous i amb l’ajuda d’una cullera anem remenant les clares amb els rovells fins que adopte una forma tova, sucosa i lluenta. Aconsellem afegir sals fines amb herbes al final de la preparació.

L’ou adopta difefents formes d’elaboració: passat per aigua, mollet, escalfat, escalfat amb paper film, enmotlat, dur, en cocotte, al plat, a l’espill –sobre un plat al forn-, fregit, revolicat, truita, filat, a baixa temperatura i ‘ou dels cent anys. Explicaré aquesta última, per semblar-me la més curiosa, ja que prové de la cuina oriental. Es soterra un ou d’anec en una barreja de calç, fang, sal nitro, brosses aromàtiques i palla d’arròs. La calç de l’aigua provoca la deshidratació de la clara a través dels porus de la corfa, convertint-la en una pasta de color groguenc i gelatinosa, fins que acaba quallant el rovell. En ocasions, s’envolta l’ou d’una capa de cendra, amb la qual cosa la clara adopta un color oscur. Els ous es venen als mercats de Xina, una vegada han passat soterrats un mínim de 10 dies, tot i que quants més dies passen soterrats, millor serà el resultat.

Es poden menjar a talladetes.

90 I DE SOBAQUET AL CASAL!

6. D’ouets de codorniu Ingredients: 1 3 1 2

pa de baguette ben cruixent ouets de codorniu llesca de mallorquina. tallades de formatge tendre de fondre.

Sal grossa Oli d’oliva verge

Elaboració:

Passem per la planxa la llesca de mallorquina amb un rajolí d’oli. En la mateixa paella i una mica més d’oli fregirem un a un els ouets de codorniu tenint molta cura amb la corfa. Sobre un pa de baguette obert lleugerament torrat, untarem la mallorquina, depositarem els ous amb un polsim de sal grossa i deixarem caure les dues tallades de formatge tendre de fondre. El podem acabar rostint-lo al forn.

Curiós:

L’ou de codorniu és el més xicotet dels què es poden trobar als nostres mercats. Després de l’ou de gallina, és el què ocupa el segon lloc en ventes. Encara que també podem trobar ous de pata, d’oca, d’estruç, i en altres temps, se’n trobaven també de corriol, faisà i judia.

7. D’alls tendres Elaboració:

Tallem els alls tendres a una mida d’un parell de centímentres, els rentem i els fiquem a fregir a foc suau en una paella amb un xorro generós d’oli d’oliva verge i un grapadet de sal. Mentre, batem els ous amb força en un plat ample i d’una fondaria apropiada per a que càpiguen els alls. Deixem que quallen duant una parell de minuts i quan l’amistat entre ous i alls es vega ferma i tenaç, ho aboquem tot de nou a la paella, fins que quede daurada pels dos costats. No ha d’estar molt feta per dins, tot i que per fora ha de tindre una sana consistència.

Ingredients:

1 pa de baguette ben cruixent 3 ous frescos 1 garba d’alls tendres Sal grossa Oli d’oliva verge

Curiós:

Al llarg dels segles s’han donat moltes respostes enginyoses sobre l’endevinalla: “Què va ser primer la gallina o l’ou?”. Els pares de l’eslgèssia es posaren del costat de la gallina, assenyalant tal i com deia el Gènesi que Deu va crear primer els animals abans que els seus aparells reproductors. El victorià Samuel Butler donà prioritat general a l’ou quan digué que una gallina no deixa de ser més que el mitjà que li serveix a l’ou per a fer altre ou. En una cosa, no obstant, no n’hi ha discussió: ja existien ous molt abans que aparegueren les gallines. En últim terme, -com diu el científic de la gastronomia Harold McGee- deguem els nostres suflés i els ous caiguts a la invenció del sexe.

FALLA BERNAT ALIÑO I 91

8. De carxofes

Ingredients:

Elaboració:

Primerament rentarem i tallarem les carxofes, llevant-los les fulles externes fins arribar als cors. Els tallarem en quarts i els deixarem dins d’un recipient amb aigua i llima per evitar que s’oxiden i adopte un color fosc.

Batrem els ous amb energia i solvència. Ficarem a fregir les carxofes amb un raig d’oli i una mica d’aigua per tal que queden ofegades, a mitjan fer entre torrades i cuites. Quan estiguen al punt, les barrejarem en els ous i les deixarem descansar uns minuts per tal que facen nigassa. Aleshores, tirarem la barreja a la paella i farem un truita més xula que un Donald Trump en la festa de jubilació de Hillary Clinton. Dels Clinton de tota la vida.

1 pa de baguette ben cruixent 4 carxofes llustroses.

2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge

Curiós:

La carxofa és el gran capoll de la flor d’una mena de card, Cyanara scolymus, propi de la regió mediterrània. Les carxofes eren un àpat exquissit en l’antiga Roma, una cosa de la qual Plini es declarava envergonyit: “i així convertim en un banquet corrupte les monstruositats de la terra, allò que fins i tot els animals eviten instintivament”. Si sabera Plini la quantitat de gent refinada que practica ara la dieta de la carxofa,...

9. D’esparrecs Ingredients:

1 pa de baguette ben cruixent 1 garba d’esparrecs verds.

2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge

Elaboració:

Primerament rentarem i tallarem els esparrecs, llevant els extrems més durs i corretjosos i reservant les parts més tendres en aigua. En una paella amb oli, sofregirem a foc suau els talls amb un polsim de sal. Quan estiguen escalfats, els reservarem. Batrems el ous i farem la barreja que haurà de reposar uns minuts.

Acte seguit, farem la truita seguitn el metode tradicional. A València, s’han fet truites d’esparrecs salvatges i de llicsons.

10. De gambes Elaboració:

Fregir un parell de dents d’all en una paella i retirar. En mateix oli, sofregir lleugerament a foc molt suau un grapat de gambes pelades –poden ser congelades, si no n’hi ha més remei-, i retirem de seguida. Batem els ous amb solvència i fe, i li afegim les gambes. Tot seguit, fem la truita a la manera de casa, de plat a plat, deixant-la ben tova. Es passa a l’entrepà i es devora.

Ingredients:

1 pa de baguette ben cruixent 1 grapat de gambes pelades 2 dents d’all 2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge

Curiós:

Durant molts anys, els metges han considerat que l’ou era mal per al colesterol, roïn per al fetge i poc nutritiu. Tot i que és cert que l’ou acull dosi una mica elevades de colesterol, hui no es considera dolent. Dels 7,5 g de lípids que conté cada ou, 2 g corresponen a àcids grasos saturats, 1,1 g a àcids poliinsaturats i 3 g a àcids monoinsaturats (o colesterol bó).

L’ou és ric en àcid olèic, el mateix que proporciona l’oli d’oliva, a més a més de ser una espectacular font de lecitina, compost nutricional que afavoreix la construcció de membranes cel.lulars. És ric en proteïnes, conté minerals i bona quantitat de vitamines i apenes aporta 75 calories per cada 100 g. Els experts recomanen el consum de quatre o cinc ous setmanals.

Curiós:

L’espàrrec ha sigut sempre notable per un insòlit efecte secundari en aquells que el mengen: dona una forta olor a orí. Sembla que el cos metabolitza una substància que conté sofre, l’àcid asparagúsic, parent proper de l’esència de la mofeta, anomenada metanetiol.

92 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 93

1. De col fregida amb alls tendres Elaboració:

ENTREPANS DE VERDURES

Començarem netejant bé els alls, llevant-los l’arrel del bulb i la primera capa que els recobrix i en una paella amb una bona dosi d’ oli d’oliva, els fregirem; quan ja estiguen doradets els apartem. Seguidament i en la mateixa paella per tal que prenga dels alls, fregirem la col afegint-li un grapadet de sal fins que estiga també doradeta i ja ho tenim a punt per a juntar-la amb els alls que prèviament havíem apartat i omplir el pa; gaudint així d’un excel.lent i gustos entrepà, que caldria acompanyar amb un bon got de vi negre i de la terreta.

Ingredients:

1 pa de baguette ben cruixent Corets de col i flor 1 garbeta d’alls tendres Oli d’oliva Sal

Curiós:

Al llarg dels últims anys, molts han sigut els estudis que han vinculat els hàbits alimentaris amb la capacitat sexual pel paper tan important que juga la testosterona, és el cas de la COL, que curiosament és de les que comptem amb menys popularitat en la població, però que s’ha demostrat que és una de les verdures que més augmenta la producció d’aquesta hormona i per tant de la capacitat sexual... així que... aneu molt en compte amb la quantitat d’aquests entrepans que es mengeu.

2. De pimentons amb sardina fregida Elaboració:

Es netegen les sardines, llevant-los totes les espines i apartant el cap i deixant només la carn. Després rentem el pimentó i el tallem a tiretes.

A continuació, en una paella posem un toc generós d’oli verge d’oliva, sofregim el pimentó i quan estiga ben fetet el deixem a banda; i en la mateixa paella, donat que l’oli ens ha deixat el bon sabor del pimentó, fregirem les sardines amb un espolsonet de sal fins que estiga ben dorada i cruixent.

Una vegada tot fet, omplirem l’entrepà amb les sardines i per damunt les cobrim amb les tiretes de pimentó i de segur que ens xuplarem els dits.

Aquest entrepà quedarà complet amb un bon got de vi i llimonà i acompanyat d’uns plats de cacau i tramussos.

94 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Ingredients:

1 barra de pa de poble 3 sardines fresques 1/2 pimentó verd del Mareny Oli verge d’oliva Sal

Curiós:

Aquest entrepà està considerat en molts pobles arreu del País Valencià com un menjar típic de dia de festa. Les persones aficionades a la cuina del peix, saben perfectament que la sardina és el millor de tots els peixos que naden per la mar, sempre que es complisquen dues condicions: que arriben a la taula en el seu moment adequat i que no s’abuse del seu consum.

FALLA BERNAT ALIÑO

I 95

3. Espencat de pimentó i albergínia Elaboració:

En primer lloc torrarem el pimentó i l’albergínia al forn.

Quan ja estiguen ben torradets els pelarem i espencarem el pimentó a trossets ben menuts i l’albergínia també, llevant-li totes les llavors.

Ho barregem tot i li afegim els trossets d’all i una bona dosi d’oli d’oliva verge per a fer-lo més gustós si cap, a continuació li ficarem la tonyina i un ou bullit tallat a taquets... i ja ho tenim a punt per omplir-nos el pa.

Caldria per a rematar-ho, acompanyar-lo amb un plat d’olives xafades i ceba tendra ben rentada amb sal i oli. I com no!!! una bona cervesa.

Ingredients:

1/2 pa d’espelta 1 pimentó del Mareny o el Perelló 1 albergínia 1 ou 1 dent d’all 1 llauna de tonyina Sal Oli d’oliva

Curiós:

Quan hi havia llar a totes les cases, existia el costum també d’aprofitar molt sovint les brases residuals per a coure al caliu les creïlles i altres vegetals. Era la manera de fer-ho abans: sense preses, es cobrien de brases i cendres i es deixaven tota la vesprada, o tota la nit, i el resultat era aquell sabor inigualable que cap forn no podrà donar mai.

Cada cosa es feia en el seu temps. Les creïlles a l’hivern i les verdures a l’estiu. Les verdures eren per a fer l’espencat o esgarraet. Ara en tenim tot l’any però la regla d’or per a qualsevol aficionat a la bona taula diu que és a l’estiu quan ha d’aparèixer el deliciós espencat, esgarraet o escalivada als nostres entrepans, si tenim en compte que és un plat fred i es menja amb gust quan venen les calors.

ENTREPANS RARS

4. D’albergínia en pasteta Ingredients:

1 barra de pa de xapata ½ Albergínia Dos gotets de Farina 1 Gotet i mig de Cervesa Oli d’oliva Sal

Curiós:

L’albergínia és un aliment poc calòric i molt recomanable per a millorar la circulació. El seu consum redueix el colesterol.... a més és afrodisíaca; així que vos ho deixem a la vostra consideració.

96 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Elaboració:

Tallem l’albergínia a llesques o bé a tires allargades, la salem i la posem damunt d’un plat una mica inclinat per tal que deixe anar l’aigua i el seu gust amarg. A continuació farem la pasteta amb dos gotets de farina i got i mig de cervesa; primer posem en un plat fondo la farina i aboquem també la cervesa, barrejant-ho amb una forqueta fins que quede espeset.

Una vegada completada la pasteta, posem dins les tiretes de l’albergínia fins que estiguen ben cobertes i arrebossades, les fregim en una paella amb l’oli ben calent i li afegim un poquetet de sal.

Quan l’albergínia agafe el color de l’or ja la tindrem a punt. Si s’ha quedat molt olioseta abans de posar-la al pa, passa-la per un plat amb un tros de paper de cuina per tal que absorvisca l’excés d’oli.

FALLA BERNAT ALIÑO

I 97

1. Els pepitos Elaboració:

En una paella sofregim la carn picada i el pollastre. Quan estiguen, retirem la carn i tallem el pit de pollastre a trossets ben xicotets. En la mateixa paella fregim els xampinyons també tallats a daus menuts; els retirem. Després tallem el pimentó i el sofregim junt a la tomaca. Deixem refredar la barreja. Anem a pels pepitos. Tallem la punteta dels panets i els buidem de la molla. Els farcim amb la barreja de les carns. Els taponem amb la punteta de pa i els enganxem amb furgadents. A continuació, els passem per llet i ou i els fregim. Els deixem sobre un plat amb paper secant perquè solten l’oli i a mossegar!!

Ingredients:

Pepitos (les pusetes del Mercadona, van bé, per exemple) Carn picada de porc (també val vedella) Pit de pollastre Xampinyons Un pimentó roig Tomaca ratllada al gust

Curiós:

A la resta d’Espanya el Pepito fa referència a l’entrepà de filet de vedella amb all laminat, però a València tots sabem que parlem d’un pa menut sovint farcit de carns o de tonyina amb ou i posteriorment sofregit amb ou i llet. Una delicatessen que deixem per a Pasqua. El rècord mundial de menjar pepitos el té un xicot de Sollana: Paquito Machancoses, “Bolillero”, que va batre el rècord mundial; ni més ni menys que 43 panets de tonyina amb ou i 18 quintos de cervesa.

Està al Llibre Guiness dels Records (va, que no!!!).

2. D’arrop i talladetes Ingredients:

Un pa blanc de farina Tres trossos generosos d’arrop i talladetes

Curiós:

Elaboració:

Anem a pams. Buscarem un codonyer i collirem cinc codonys madurs. Els durem a casa i els rentarem bé amb aigua clara. A continuació, els partirem per la meitat i els pelarem llevant-los el cor. Els fiquem a bullir en aigua uns vint minuts i quan estiguen mollets els deixem refredar. Tallem la polpa dels codonys en trossos menuts i els passem a un perol on a foc mig-baix afegim el sucre. Remenem amb unes varetes la pasta durant 40 minuts.

Mentre es pot veure la tele o escoltar la ràdio.

Quan la pasta adopte un color vermellós tirant a caramel estarà acabada. La passarem a un recipient i deixarem que es gele i es faça compacta. Si després d’aquesta feina encara tens ganes de fer codonyat no t’estranye que et diguen el mateix nom que té la fruita: codonya.

Ingredients:

Un pa blanc de farina 5 codonys madurs 1 kg de sucre

Elaboració:

L’arrop s’obté del most de raïm. Courem el most en un calder de coure fins que quede reduït a la meitat el seu volum.

Per separat es preparen les “talladetes”, tallades de carabassa macerades en aigua amb calç perquè prenguen consistència durant 24 hores. Escorregudes i seques s’unixen a l’arrop i es cou el conjunt. El punt estarà quan en deixar caure una gota de l’arrop en un got d’aigua, sure a la superfície sense dissoldre’s.

Es tracta d’un dolç d’origen àrab, elaborat des de ben antic a Benigànim, sent la seua elaboració quasi sempre en grans quantitats, que després eren venudes en fires i mercats i repartides pels típics venedors de carrer, que recorrien totes les poblacions, primer amb una mula i en l’actualitat amb la seua moto, i sempre acompanyats de la seua típica flauta de tub o “siringa” també usada pels esmoladors que en aquella època recorrien els carrers fent-la sonar per a avisar als veïnats de la seua presència. El “arrop” és un sirope (xarop) a base de most concentrat que forma un espès almívar molt fosc, al qual se li sol afegir calç per a neutralitzar l’acidesa del most.

98 I DE SOBAQUET AL CASAL!

3. De codonyat

Curiós:

El codonyat s’obté, com no podia ser d’altra manera, del fruït del codonyer, un arbre autòcton d’Europa Meridional i actualment conreat un poc a València, Múrcia, Extremadura i Andalusia. Groc, de forma pareguda a la pera i amb un pes al voltant dels 250 grs. és una fruita àcida i aspra que la fa immastegable al natural. Es menja habitualment com a dolç, combinat amb formatge fresc, brull o nous

FALLA BERNAT ALIÑO

I 99

4. De mallorquina amb mel Elaboració:

La mallorquina es passa per la planxa, s’unta el pa sense esclafar-la massa i quan encara està calenta es deixa caure una cullerada de mel crua de romer. El contrast dolç i salat, el pebre roig i negre untat amb la carn del porc i la sumptuositat de la mel resulten al paladar del bon golafre tot un misteri difícil d’esbrinar.

Ingredients:

Un pa blanc de farina Dos tallades gruixudes de sobrassada mallorquina Una cullerada generosa de mel de romer

Curiós:

Res tan mediterrani com la mallorquina – per la procedència d’aquest tipus d’embotit-, la sobrasà, altra manera de definir-ho, encara que els valencians també la coneguem per “tàrbena”. El municipi alacantí de Tàrbena va ser repoblat per gent de les illes, motiu pel qual s’endugueren a les muntanyes de la Marina Baixa tan preat menjar. Al restaurant Can Pinet – ara en perill d’extinció- els suecans hem anat de forma més o menys regular a menjar arròs caldós i a donar-nos una capeta de llustre nacionalista. Fuster va estar allí, i tots els fusterians que en el món som hem d’anar una vegada, mentre tinga obert, a Can Pinet, com els musulmans van a La Meca.

5. D’angules amb alls Ingredients:

Un pa blanc de farina.

200 gr d’ angules fresques Una cullerada sopera d’oli d’oliva verge Una polsim de sal Un vitet (opcional)

Curiós:

Elaboració:

En una paella amb oli se sofregeixen, sense arribar a cremar-los, quatre o cinc alls tallats ben prims. A continuació, si volem donar alegria a l’assumpte, afegirem un vitet tallat a trossos menuts.

Quan l’oli haja crescut, incorporem les angules amb un polsim de sal. Les remenarem amb molta cura només un minut i fora del foc, les deixarem descansar. Obrim el pa i les gitem i bressolem sobre la molla blanca i tova, absorbent d’oli eixe bressol on descansen les filletes de les anguiles.

La pesca d’angules està ara terminantment prohibida al nostre terme, la qual cosa fa que menjar-se un entrepà d’angules siga tot un desafiament a les autoritats (que segur que se les mengen a casa!!). No obstant això, no ha sigut sempre així: el meu avi, pescador d’anguiles, llisses i llobarros per necessitat, ficava a la venda aquestes últimes, i donava de menjar als ànecs de casa les angules que pescava amb mornells. En raó, feia tan bones les paelles. També em comenten que fa uns cinquanta anys, la llissa tenia major prestigi que el llobarro, mentre que actualment el llobarro salvatge figura a totes les cartes dels restaurants que aspiren a medalles i condecoracions.

100 I DE SOBAQUET AL CASAL!

6. D’oli i sal amb pebre roig

Ingredients:

Un pa blanc de farina Una cullerada sopera d’oli d’oliva verge Una cullerada sopera de pebre roig Una polsim de sal

Elaboració:

Obrim el pa per la meitat i el reguem generosament amb oli d’oliva verge i un polsim de sal. A continuació, vessem el pebre roig tractant que es faça tot una pasteta sobre la molla del pa. No fa falta més; no li sobra res.

Curiós:

La dieta mediterrània diuen que té en el blat, les olives i el raïm els tres pilars fonamentals. Amb el blat es fa el pa, amb el suc de les olives s’extrau l’oli verge i amb el raïm obtenim un vi jove i fresc que arremulla la gola i ajuda a empassar els altres. Amb pa i vi es fa camí. El pebre roig o el pimentó roig que diguem a Sueca és l’alegria, el color, l’esclafit.

Posar pimentó a la vida és millorar el pa, donant-li un regust a fum de fusta, a vegetació, a màgia. Aquest entrepà humil rebia el nom de “xorisset dels pobres”, ja que ho tenia tot excepte la carn –la proteïna-, però quin mos més delicat, més intel­.ligent, més apetitós.

7. De bollet de xocolate Ingredients:

Un pa blanc de farina Un bollet de xocolate

Curiós:

Elaboració:

La família Comes diu que només gasta aquests ingredients per a fer el famós bollet de xocolate: sucre de canya, 30 % de cacau, farina d’arròs, lecitina de soja i aroma de vainilla.

Els xocolaters de Sueca, de vegades, fan exhibicions. Agafen la llavor del cacau i el refreguen sobre el metate, -una pedra rugosa i ben dura- amb l’ajuda d’un corró. La pasta resultant serà barrejada amb el sucre, la farina d’arròs, la lecitina de soja i els aromes. Tallem uns 50 grs. de la pasta i amb l’ajuda d’un paper d’estrassa li donem la forma rodona del bollet. Jo me’l menge de la següent manera( ara ja no): comprava acabada de coure una de les famoses plaieres de llavoretes del Forn del Coriste, li pegava un mos a la punteta i lentament introduïa el bollet que a l’escalfor del pa es feia líquid; allò era la glòria!!

La família Comes ve de Torrent on sembla que era molt habitual fabricar xocolate a la pedra a casa. A Sueca, podem trobar un Museu del Xocolate, de la mateixa manera que en ple segle XXI l’anomenada “Ciutat Arrossera d’Espanya” no té un museu dedicat a l’arròs. Sembla que la voluntat individual d’una família, pot més que les decisions que alguns han de prendre en nom de la col.lectivitat. El Museu del Xocolate Comes és, a dia de hui, un dels més visitats de la província de València.

FALLA BERNAT ALIÑO

I 101

8. De mantecover Elaboració:

Abans que ens atabuixaren amb la “leche, cacao, avellas y azucar...

Nocilla” de la nostra dolça infantesa, molt abans que algú sabera de què està feta la Nutella, els xiquets de la transició democràtica, ens alimentàvem amb una mantega de colors, carregada de sagí, i molt però que molt ensucrada, que es deia “mantecover”. N’hi havia de dos, tres i quatre colors i es venia a La Plaça en la parada de la carnisseria (?), i embolcallada amb el mateix paper encerat de la carn. El mantecover matava la gana i engreixava que era un gust. Un cosí meu diu que li està revenint als 40 anys el mantecover que va menjar de xicotet, cosa que li ha fet augmentar 10 quilos en un parell d’anys. Això serà!

Ingredients:

Una barra de mantecover (fresa, nata i xocolate) Un panet blanc de farina Sucre al gust

ENTREPANS ENTREMESOS

Curiós:

La versió fina del mantecover va ser el Tulicrem, segur que de la família del Tulipan.

Com passa amb el comte de Monterroso: i de sobte, quan despertà, el dinosaure encara estava allí. A mi em passa al contrari: un dia em vaig alçar del llit i el Tulicrem (el mantecover) ja no hi era. Què ha sigut del mantecover? On ha anat a parar? Si algú sap alguna cosa, pot dirigir-se al casal de la Falla Bernat Aliño. Se’ls atendrà amb diligència i si diuen el parador de la mantega els convidarem a una cervesa.

102 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 103

1. Almussafes Elaboració:

Obri el pa per la meitat. Passar per la planxa dues rodanxes ben llustroses de mallorquina, sense socarrimar-les. Sofregir en oli la ceba fins que agafe un color caramelitzat. Torrar el pa i untar la mallorquina calenta, deixar caure el formatge i rematar-ho tot amb la ceba melosa.

Ingredients:

1 panet blanc de farina de blat 2 rodanxes de sobrasà (a Sueca, mallorquina) 2 talls de formatge vellet Ceba fregida

3. Pernil amb formatge Ingredients: 1 2 2 2

panet blanc de farina de blat tallades primes de pernil cunyes de formatge vellet cullerades d’oli d’oliva verge

Curiós:

Sense voler entrar en un tractat d’erudició sobre els formatges anem a dir que n’hi ha quatre grans línies formatgerils: el formatge de cassoleta, el qual rep el seu nom del motle amb forma de volcà que s’empra per a la seua producció; el formatge de tovalló, el qual rep el nom de la tovallola que s’emprava com a moltle; el formatge de Tronxó que, tot i ser originari de la Serra d’Albarrasí, s’elabora a les terres del Maestrat castellonenc i, per últim, el formatge de la Núcia, el qual te forma troncocònic i unes marques característiques a la crosta degut a que, originàriament s’empraven com a motle, oueres de filferro.

2. Pernil amb tomaca Ingredients:

panet blanc de farina de blat tallades primes de pernil tomaca ratllada cullerades d’oli d’oliva verge

Elaboració:

Obri el pa per la meitat. Refregar una tomaca partida per la meitat per les dos cares internes del pa.

Deixar caure dues cullerades d’oli d’oliva i un polsim de sal. Afegir dues tallades primes de pernil sobre el pa tou i mullat.

Curiós:

El pernil amb tomaca és un entrepà d’emergència molt estés a la mediterrània. Si n’hi ha un entrepà identificatiu del mare nostrum, aquest és el pernil amb tomaca. Si a banda de la tomaca es refrega un all, l’entrepà recobra força i vigor. Evidentment, n’hi ha dues coses que no s’han de fer en aquest entrepà: llevar-li la molla (el pa no engreixa, cal dirho tantes vegades?) i fugir de l’all en nom del mal alé. El tuf d’all és un perfum.

104 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Aquest, no cal dir, és una variant del darrer, només que reforçat amb formatge. El formatge sembla que tot ho accepta: la muixama, les anxoves, una truita... hem incorporat aquest entrepà dins dels entremesos, per ficar dues matèries primes suficientment ponderades per a, sense restar-se protagonisme un a l’altre, fer un companage perfecte.

Curiós:

Es tracta d’un entrepà que adopta nombroses variants i amb un nom que fa referència al poble d’Almussafes, on està la Ford. Potser siga l’entrepà que es fan els opearis per a treballar en horaris nocturns. N’hi ha qui l’acaba donant-li un colop de forn que ajuda a fondre els ingredients.

1 2 1 2

Elaboració:

3. Llonganissa de Pasqua Elaboració:

La llonganissa està elaborada amb una massa feta de carn magra de porc (70-80%) i cansalada(20-30%), trinxada, condimentada amb sal, espècies (pebre, all, canyella i clau), pastada i embotida, sense temps d’espera, en budell natural de porc o de xai. En molts llocs, s’ha substituït el budell (intestí) natural, per un embolcall sintètic.

Ingredients:

1 panet blanc de farina de blat 1 llonganissa curada

Curiós:

La llonganissa, es menja fregida, a la planxa o a la brasa, ja que és un embotit fresc, però també es pot deixar assecar i prendre crua sobretot a les festes de Pasqua, anomenada per aquest motiu “Llonganissa de Pasqua”. La llonganissa al País Valencià ve a ser com la llonganissa d’Aragó o la botifarra catalana, tot i ser més petita, fina i curta, i lligada amb cordills fent-ne porcions: la seva longitud està al voltant de deu centímetres i en la seva elaboració s’hi poden incloure llavors d’anís com a aromatitzant, comunament anomenades llavoretes. Al País Valencià, són famosos els embotits d’Ontinyent i de Requena FALLA BERNAT ALIÑO

I 105

Q

uasi tots els menjars que van dins del pa han pogut anar en altra vida en cassoleta de fang. I no és per menysprear-ho. Considere que esmorzen al plat aquells que es veuen obnubilats per tot el que figura a l’aparador del bar: truites de creïlles acabades de fer, una safata amb mandonguilles d’abaetxo, formatge

ESMORZAR DE CASSOLETA

fresc amb moximama, unes suculentes llonganisses fregides, uns pebrots del Padró, un llomello amb tomaca, així fins un nombre indeterminat de propostes culinàries. Davant eixa oferta, allò més sensat es ficar-se un trosset d’ací i un poquet d’allà. Dos cullerades d’esgarrat, un parell de mandonguilles d’abadejo i un ou caigut. O també: un tros de cansalada magreta, un grapat de creïlles fregides i un ou, sí, l’ou no ha de faltar que té molta proteïna.

Parlar dels esmorzars al plat quedava fora de la nostra jurisdicció en aquest apartat. Hem dit que el llibre present anava sobre els entrepans de sobaquet i ahí ens hem quedat, però tampoc voliem tancar la porta a eixa manera tan nostra de menjar i que dona lloc a uns esmorzars amples i profunds.

Ultimament, a la falla hem vist gent que ve a sopar amb tuperware, que és allò que s’anomena fiambreres de plàstic. Des de la nostra modesta opinió, anem a defendre el menjar en cassoleta de fag i per això proposem tres receptes que esperem siguen de vostre gust.

1. Conill fregit amb alls Elaboració:

En una paella sofregim els alls en pell I tot. Previament, els haurem donat un colp amb la palma de la ma per tal d’obrir-los. Quan estiguen daurats els retirem perque no es cremen. Fiquem sal i pebre al conill i el portem a fregir a foc suau. Quan estiga daurat, afegirem el vi blanc. Afegirem els alls i ho deixarem tot coure a foc encara més suau.

106 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Ingredients:

Mig conill tallat a trossos menuts Una cabeça d’alls 4 cullerades d’oli d’oliva verge Un got de vi blanc Sal I pebre

FALLA BERNAT ALIÑO

I 107

2. Coradella amb alls secs Elaboració:

En una paella sofregim fiquem a sofregir tot junt la coradella –previament salada i pebrada-, els alls i el xorret de conyac. Tapem la cassola i deixem que es coga amb l’oli. Rectifiquem de sal i a taula.

Ingredients:

500 grs de coradellas Una cabeça d’alls 4 cullerades d’oli d’oliva verge Un xorret de conyac Sal i pebre

3. Fetge amb alls tendres Ingredients:

500 grs de fetge ben net Una garba d’alls tendres 4 cullerades d’oli d’oliva verge Sal i pebre

108 I DE SOBAQUET AL CASAL!

Elaboració:

Tallem el fetge a tiretes i el salpebrem. Afegim l’oli a una paella i sofregim el fetge amb els alls tendres tallats a un tamany de tres centímentres. Quan la barreja estigua al punt, la traguem a taula i hale-hop!!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 109

En Falles... ...renaixem de les flames Santo Domingo, 2 (Cantoner Placeta Fonda) · 96 171 24 08 110 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 115

GRAFIMAR

FALLA BERNAT ALIÑO

I 117

ALDISA PDF

DENTETES

118 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 119

CHIREL NIÑO JESUS DE PRAGA PDF

Pça. Portal de Cullera 46410 SUECA · 96 17104 34 · 678 540 734 · chirelfoloristes@hotmail.com

CARNISSERIA FINA PDF

120 I DE SOBAQUET AL CASAL!

CODISBE PDF

FALLA BERNAT ALIÑO

I 121

MORTES

GAS GLP PER A COTXES

ANA OLTRA PDF

CARMEN FERRANDIS

FALLA BERNAT ALIÑO

I 123

Avgda. Ciutat de Pamplona, s/n 46410 Sueca (Valencia)

FRUITES I VERDURES

Hnos.

Sánchez c.b.

Tel. 96 171 80 33 Fax 96 171 81 78 sualfont.sueca@sualfont.com

HERMANOS SÁNCHEZ PDF AMB FOTO NOVA

C/ Terrer, s/n

implasva

Pol. Ind C - Nave 20 46800 Xàtiva (Valencia) Tels. 96 228 11 80 96 228 06 99 - Fax 96 228 70 29 sualfont.xativa@sualfont.com

Pol. Ind La Xara C/ Barranc, 5 46680 Algemesí (Valencia) Tel. 96 111 60 40 sualfont.algemesi@sualfont.com

IM¡NMOBILIARIA PERELLÓ PDF

INMOBILIARI

124 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 125

126 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 127

OPTICA MILA

128 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 129

PENYA BEBEAGUA B2/H2O

CAMELOT

PENYA ELS ROCKERS

130 I DE SOBAQUET AL CASAL!

SUCROMÈDIA ARTS GRÀFIQUES: Reprografia PENYA MNR PDF

als A4 - A3

it Fotocòpies dig

Impremta ràpida Fotos carnet

Enquadernació Flyers, fulls, díp tics, tríptics i reviste s

onalitzades

pers Samarretes

C/ Lluís Vives, 6 · ALGEMESÍ Tel. 96 242 18 92 - 609 757 580

TOT ORTOPEDIA PDF

132 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 133

FORN DE SAN ALBERTO

BAR GOT I TAULA

134 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 135

CLS

136 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 137

TINTORERIA XUQUER PDF

ROY DROGUERIA

138 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 139

140 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 141

Fontaneria Electricitat

. l . s 5 9 t e l u

M s n a er m

G

Roig de Corella, 54

Domòtica Energia solar

605 286 804 · 605 286 806 Fax 96 170 36 79

ETRONIC PDF

MAIVOR

142 I DE SOBAQUET AL CASAL!

FALLA BERNAT ALIÑO

I 143

144 I

DE SOBAQUET AL CASAL!

TENDA ONLINE www.papereriarocher.com

encarrecs@papereriarocher.com

c/ Utxana, · Tel.: 96 171 82 52 · Sueca

www.atmosferasportribera.com