Llibret Falla Bernat Aliño 2022

#SempreFalles Falla Bernat Aliño 2022

#SempreFalles

“Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria” Joan Fuster

Equip de redacció Falla Bernat Aliño EQUIP LLIBRET

Alicia Martínez Sendra Dolors Ferrando Juan Lorena Sendra Gómez Mariola García Iranzo Dolors Ortells Rubio

EQUIP PUBLICITAT Mª José Felip Llàcer Purin Franco Tormos Marc Ramiro Romeu

FOTOGRAFIES

Francesc Vera Casas Alicia Martínez Sendra Lorena Sendra Gómez Mariola García Iranzo Dolors Ortells Rubio Nando Martínez Modesto Jordi Viel Ortells Arxiu Falla Bernat Aliño

EDITA

Associació Recreativa Cultural Falla Bernat Aliño

DISSENY I IMPRESSIÓ Yogur de Fresa

TIRATGE

350 exemplars

DIPÒSIT LEGAL v-251-2011

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de l’Ajuntament de Sueca per a la promoció de l’ús del valencià en les Falles.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de Lletres Falleres 2022.

Índex Saluda President Fallera Major La Falla de les eternes il·lusions Comissió Explicació Falla Gran Saluda President Infantil President Infantil Explicació Falla Infantil Comissió Infantil Saps Què…?

Programa de Festes Recompenses Falleres Activitats Falleres Concurs de Fotografia Homenatges Col·laboracions literàries #2022raonsperserfeliçenfalles …Seguim Guia Comercial

08 10 12 14 19 23 24 29 32 33 39 47 52 53 64 67 149 154 155

6 /BERNAT 22

BERNAT 22/ 7

A les Falles Sí a la il·lusió Sí a l’esperança Sí a la tradició Sí als casals Sí a l’amistat fallera Sí a la plantà Sí als passacarrers Sí a l’ofrena Sí a les flors Sí a les despertades Sí a la música Sí a les mascletades Sí a la indumentària Sí als castells de focs Sí a la festa fallera Sí a les revetlles Sí a la família fallera Sí, sí i sí...a l’amor per les Falles

Des d’aquestes pàgines de ...”Sí als llibrets” i a la cultura fallera..... donem la benvinguda a la celebració de les falles al mes de març.

Aquest any amb més alegria, més il·lusió i més esperança que mai.

I “Sí, tornem”,... a fer el que millor sabem fer els fallers i les falleres: festa fallera i celebrar-la...

FELICITAT!!!

Equip llibret

8 /BERNAT 22

Enrique Matoses Llopis PRESIDENT 2022

Aquest any, és el saluda més difícil que he fet des que soc president d’aquesta comissió, per diferents motius.

Un d’ells, és perquè hem hagut de deixar de costat la nostra benvolguda festa fallera i centrar tots els nostres esforços a cuidar-nos per culpa d’una pandèmia que ens ha paralitzat a tots i que, espere de tot cor, que quan aquest saluda estiga plasmat al llibret, haja desaparegut i que puguem gaudir de la nostra festa al 100%.

Ha sigut un temps difícil per a tots i ens ha obligat a parar quasi per complet l’activitat fallera.

Uns mesos on hem anat pegant pals a l’aigua perquè no havíem viscut mai una situació com aquesta; un dia publicàvem que es feien falles i a l’endemà que no.

Uns mesos complicats on les falleres i els fallers han donat un gran exemple, des de tancar els casals immediatament fins a fer campanyes de recollida d’aliments. Però sobretot, tindre la paciència que han tingut i confiar en les decisions que preníem pel bé de tots.

Sols dir que no ens oblidem mai de la gent que ens ha deixat per culpa d’aquest maleït virus i que cal aprendre molt d’aquesta situació que hem viscut.

Per finalitzar, vull donar l’enhorabona al nou president infantil Leo i a la seua família; que disfrutes molt el teu any, que ha tardat però que ja ha arribat.

A la meua FM, Isabel, dir-li que estiga tranquil·la, que la tan desitjada setmana fallera que espera des de fa temps, aplegarà i que la disfrutarà al màxim com es mereix.

Gràcies a tota la comissió per estar ahí i no decaure, a la meua Junta per ajudar-me tot el que no està escrit i a tu, mamà, gràcies per haver sigut una gran fallera i inculcar-me l’estima per aquesta gran festa.

Que visquen les falles, i sobretot, que visca la nostra falla, la Bernat!

BERNAT 22/ 9

Isabel Albacete Peláez 10 /BERNAT 22

FALLERA MAJOR 2022

Al so dels tabals i les dolçaines comença el teu regnat.

Un regnat d’alegria i felicitat.

Deixem enrere els malsons que les teues falles ja han arribat.

I somriu…., perquè si tu somrius Bernat queda encisat.

I a cada despertà, a cada passacarrer, qualsevol acte que vas a tornar a fer, vas a brillar si cap més.

Ja que amb més força eixiràs al carrer a fer-nos gaudir a tots els fallers!.

La nit dona pas al dia, el dia a l’alegria, alegria que tu contagies per això eres l’elegida.

M.G.I – A.M.S

BERNAT 22/ 11

12 /BERNAT 22

La Falla de les eternes il·lusions I el nostre apreciat tresor, és la Comissió Infantil.

Brolla l’alegria al casal Quan està de festa la xicalla No paren quiets ni un moment Els més menuts corrent d’ací cap allà Els somriures, els crits i els plors Són la música que ens acompanya !!!

BERNAT 22/ 13

14 /BERNAT 22

Comissió Falla gran JUNTA DIRECTIVA 2021-2022 President Enrique Matoses i Llopis President d’honor Salvador Beltrán i Planells ÀREA SECRETARIA/MITJANS DE COMUNICACIÓ/DOCUMENTACIÓ Secretari Secretària (Cens-Recompenses) Delegada JLF Delegada JLF Assessor JLF Bibliotecari-Arxiver Delegada de Comunicació

Julián Alcañiz i Ferrer María Mulet i Pérez Lorena Sendra i Gómez Dolores Ortells i Rubio Vicente Llopis i Hermano José Mateu i Montagudo Mariola García i Iranzo

ÀREA D’ECONOMIA Tresorer Marc Ramiro i Romeu Vicetresorera María José Felip i Llácer Comptadora Alba Pérez i Almudéver Cobradores Laura Alberola i Piqueres Vanesa Bosch i Hueso Mireia Granell i Olivert Vicenta Olivert i Vercher Laia Sanz i Moratal Delegada Loteries Karen Colomer i Llopis Delegades Cartó Veïnat Laura Pérez i Brines Irene Alapont i Crespo Cartoneres

Neus Rodrigo i Martorell Blanca Serrano i Sarrió

ÀREA VEÏNAT/PASSACARRERS Vicepresident Delegat Veïnat Delegat Passacarrers Delegat Banderes Delegat Pirotècnia Estendard Estendard honorífic

Joel Mompó i Riera Fernando Monleón i Simó Martí Moncho i Matoses Juan Carlos Sancho i Almiñana Víctor Fuster i Seguí Iván Moreno i Melià Antonio Royo i Gil

BERNAT 22/ 15

ÀREA DE FESTEJOS I D’INFANTILS Vicepresidenta Mónica Cebolla i Marco Delegades Festes Suli Simeón i Mañó Ángel Mateo i Mars Purín Franco i Tormos Salva Cobo i Villanueva Maite Colechá i Beltrán Delegats Xarangues Alba Piera i Arnau Carlos Llopis i Rebull Delegats Esports José Luis Puig Cuenca David Meliá i López Delegades Infantils Anna Estornell i Tatay Paula Folgado i Carbó Maria Folch i Marí Laura Martínez i Blasco Rosa Mortes i Escrivá Raquel Sanz i Pérez

ÀREA RAL·LI I PLAYBACKS Vicepresident Vicente Collantes i Miñana Delegades Ral·li Raquel Gómez i Fontalba Maria Baixauli i Brines Alexia Sellés i Meliá Helva Ibáñez i Roda Núria Navarro i Gómez Maria Navarro i Pons Delegades Playbacks Marta Peiró i Martínez Maria Marco i Solves Sandra Beltrán i Claver Anna Martorell i Peiró Lucía Climent i Martorell

16 /BERNAT 22

ÀREA DE RÈGIM INTERN I REL. EXTERNES Vicepresidenta M. José Sarrió i Quiles Delegat Relacions Externes Carles Gallardo i Estruch Delegats AAPP Vicent Sellés i Navarro Mar Peiró i Riera Sergi Núñez de Arenas i Alberola Delegades Règim Intern Nuria Vidagany i Benedito Jonathan Díaz i Frígola María José Martínez i Aznar Delegat RRPP Daniel Serrano i Falcó

ÀREA DE CULTURA Vicepresident Delegada Cultura

Correcció Lingüística Delegat Teatre

Carlos Miragall i Colomar Alicia Martínez i Sendra Dolors Ferrando i Juan José Peiró i Riera

ÀREA CASAL (COMPRES) Vicepresident José Mars i Cuenca Delegats Compres Toni Domingo i Hermano José Vicente Marco i Cuenca Delegat Cuina Salvador Bartolomé i Marí Delegats Barra Pascual Vidagany i Benedito José Luis Torres i Roa Martí Guasque i Sisteró Delegat Cartells José Bataller i Burguera

ÀREA CASAL (ACTIVITATS DIVERSES) Vicepresident Ismael Carbó i Fos Delegats Casal Jesús López i Roselló Mónica Celda i Berenguer Delegat Manteniment José Luis Simeón i Sansebastián Delegat Activitats Diverses Jaume Gómez i Quiles Daniel Piqueres i Herrero Fran Alberola i Piqueres Delegat Patrimoni Casal Fernando de la Torre i Ortells

BERNAT 22/ 17

Vocals

Marian Adam i Díaz Isabel Albacete i Peláez Clara Alberola i Carbonell Aitana Albuixech i Martí Javier Almenar i Rosaleny Miguel Almodóvar i Biendicho Carmen Andreu i Roldán Carla Armengot i Fuentes Sergi Arnau i Castañer Francis Arnau i Ferri Clara Arnau i Sancho Salvador Arnau i Tornero Ana Belén Aznar i Beltrán Núria Baixauli i Muñoz Claudia Baldoví i Martí Beatriz Baldoví i Torres Estefanía Bartolomé i Marí Nerea Bartolomé i Marí Paula Bataller i Albacete Paco Belenguer i Raga Salvador Beltrán i García Carol Benedito i Espasa Anna Benedito i Fuster Maite Blanes i Sanjosé Maria Blasco i Antón Andrea Bono i Mafé Gelisa Bono i Mafé Gema Bosch Cortell Pepe Bosch i Mars Vito Bosch i Mars Nuria Cano i Llicer Olga Canut i Beltrán Encarna Capilla i Genís José Pascual Carbó i Fos Sergio Carrascosa i Badia Verónica Carrascosa i Furió Clara Casanova i Martí Elisa Casaudoumecq i Viel Yolanda Castañer i Ferrando Vanessa Castañer i Juan Rafa Cebolla i Marco Kevin Cebolla i Pastor Vicent Josep Colechà i Benito Lorena Colomar i Casanova Maria Colomer i Escrivá Mari Conrado i Matoses M. Carmen Cortell i Vives

Miquel Coves i López Beatriz Coves i Romero Cristian Coves i Romero Jesús Díaz i Frígola Esteve Díaz i Juan Andrea Donet i Alcàzar Jésica Eroles i Dejoz Lluch Escrivá i Carsi Vanessa Escrivá i Ferrando M. Teresa Escrivá i Olivert Carmen Falquet i Gisbert Esther Ferrando i Llopis Ruth Ferrando i Llopis Laura Ferrando i Romero Jordi Ferrando i Vidagany Ruth Ferrando i Vidagany Vicent Ferrer i Alcolea Sergio Ferrer i Azorín Claudio Ferri i Arenes Vicent Ferri i Llopis Tania Ferri i Riera Lolisa Fortea i Espert Marc Fos i Bartolomé Tania Fos i Bartolomé Salvador Fos i París Carmen Frígola i Comeche Rubén Fuster i Oltra Pau Gallardo i Adam Carolina Gallardo i Estruch Maria Gallardo i Moncho Carmina Gallardo i Piqueres Carles Galletero i Llorca Jessica García i Fuster Isabel García i Huerta Enrique García i Iranzo Javier García i Iranzo Desi Gascó i Sendra Maria Carmen Gaspar i Cuevas Eugenio Gil i Carlos Itziar Gimeno i Sebastián Eva Gisbert i Vercher Rafa Gómez i Marqués Lorena Gómez i Moreno Maite Granell i Puig Jorge Guerola i Pascual Francisco Guillem i Mars Myriam Guillem i Mars

18 /BERNAT 22

Àngels Guillem i Martorell Ana Heras i Cerros Manola Hueso i Fayos Maite Ibáñez i Martínez Eva Ibiza i Marco Isabel Ibiza i Marco Ariane Irasuegui i Zambrana Olga Jiménez i Sapiña Noemí Levesque i Martorell Lorena Lledó i García Manolo Lledó i García Rosa Llopis i Andreu Desirée Llopis i Hermano Raúl Llopis i Iranzo Pablo Llopis i Martínez Elena Llopis i Parrell Nuria Llorens i Ferri Ana López i Segura Raúl Lorenzo i Muñoz Sabrina Malfeito i Boscá Jessica Mariner i Borja Leo Marqués i Baldoví Melissa Mars i Cuenca Vanessa Martí i Sarrió María Martínez i Cerdá Sara Martínez i Cerdá Mariola Martínez i Clar Vicenta Martínez i Clar Carmen Martínez i Falquet Ángela Martorell i Matoses Ismael Martorell i Matoses Luisa Martorell i Matoses Alicia Martorell i Muñoz José Manuel Martorell i Muñoz Àngels Mateu i Colom Hortensia Matoses i Alarte Vanessa Matoses i González Enrique Matoses i Simeón Daniel Moncho i Martínez Ferran Monleón i Fortea Raúl Morales i Climent J. Luis Mulet i Balbastre Josep Mulet i Beltrán Joan Mulet i Sigüenza Sole Muñoz i Escrivá Carla Navarro i Carrasco Paloma Navarro i Gironés Sheila Oltra i Malfeito Ana Oltra i Martínez Elena Oria i Gayón Laia Ortega i Rufí Carlos Luis Ortiz i Aguado

Lourdes Osca i Arnau Maria Osca i Arnau Nerea Pastor i Ferri Eva Pastor i Muedra Isabel Pastor i Muedra Beatriz Peiró i Escrivá Andrea Peiró i Martínez María José Peiró i Riera Sari Peiró i Rubio Alexia Pellicer i Belenguer Amparo Penella i Muñoz Raquel Pérez i Cuquerella Purín Pérez i Nicolás Antonio Pérez i Ramón Brian Peris i Pastor Filiberto Pons i Rubio Carmen Prado i López Anna Quintero i Bueno Aitana Ramiro i Ferrando Cristina Ramiro i Romeu Noelia Ramiro i Romeu César Renart i Torres María Ribera i Cebolla Àngela Ribera i Celda Olga Ribera i Hermano Maria Ribera i Muñoz J. Antonio Ribera i Osca Eric Ribes i Martínez Estela Riera i Beltrán Salvador Riera i Beltrán Susi Riera i Domigo Josefa Ripoll i Ortí Toni Ripoll i Solves Vicente Rodrigo i Albentosa Isabel Roig i Sánchez Mila Romero i Ortega María José Ros i Solanes Carla Roselló i Roldán Ángeles Rubio i López Vicenta Rufí i Gómez Sabina Sáiz i Matoses Eva Salvador i Solás Paula Sánchez i Sanz María Sanchis i Moya Inma Sancho i Martínez Alicia Sanfélix i Sáiz Carmen Sapiña i España Aitana Sellés i Femenía Carmen María Serra i Carrillo Adela Serra i Pedrós Arturo Serra i Pedrós Salvador Sisternes i Aguilar

Maria Sisternes i Castañer Emilio Solves i Aparicio Silvia Somovilla i Campillo Miriam Tamarit i Calatayud Aida Tomàs i Martí Lorena Torres i Moncho Lucía Vargas i Hidalgo Llorenç Vernia i García Jordi Viel i Ortells Jordi Viel i Sendra Sales Villagrasa i Belenguer Laura Villanueva i Biendicho Vicente Vives i Navarro Irene Zambrana i Chamorro

FALLA GRAN

#semprefalles

BERNAT 22/ 19

Artista

Filiberto Pons

BERNAT 22/ 21

Tot està preparat per a un encanteri llançar, i fer a la Bernat: Patrimoni de la Felicitat!!!

La ballarina s’enfada; no vol cap conspiració.

On la festa estiga polititzada, enfrontant la població.

Des dels nostres casals oberts, podem tots junts fer festa i falla.

No alcem cap mur ni cap muralla, sinó feina i plantar batalla.

La serp està pendent per clavar-li les dents a aquesta poma enverinada que és el món sencer.

Més treball s’hauria de crear per a tindre prosperitat.

Però que no contamine: volem sostenibilitat.

Volem que la Bernat, siga patrimoni de la felicitat, que ens deixe en pau el dimoni i la festa fallera poder celebrar.

KULTURA…LLEI D’OCASIÓ Enrere s’ha quedat l’esforç, l’exigència, la superació i el premi al treball ben fet.

Educació per a què...

La nova llei d’educació és perfecta per a aconseguir nous ministres i ministras, sobretot de Kultura.

Les diferències entre g i j no tindran sentit perquè amb la nova llei... poc importa.

Per a això estan els assessors, alguns amb estudis superiors.

Tindrem més ministres/as/es/is/us que cotitzadors.

HOMOFÒBIA

Homofòbia no la volem.

L’amor no té color, gènere ni edat.

Que el gènere tinga color és del temps de la picor.

Per a gustos, colors.

Visca el desig d’estimar.

La vida és un desafiament: afronta-ho; i també és amor: comparteix-ho; la vida és somni: fes-ho realitat.

Perquè si estimem la llibertat, estimem la diversitat.

El foc en falles és diferent.

Com les persones que totes som diferents.

Tradició i cultura.

Sentiu l’olor de pólvora i deixeu-se de xorrades.

Perquè el foc a un faller no crema, sinó cura.

22 /BERNAT 22

PUJAR, PUJAR I PUJAR

La més llarga caminada comença [amb un pas.

La carrera ha començat i a la meta tots volen aplegar, i el que no saben, és que el pòdium està copat.

El butano pels núvols.

Al final, no podrem ni guisar o en dos palets l’olla escalfar.

Gasolina? Sense comentar: tens igual omplir el depòsit hui que demà.

Estos, en carro i haca ens volen fer anar.

I que dir de la llum pujant i pujant, el primer lloc s’ha guanyat.

Al final res podrem connectar; cavernícoles totals.

APAGÓ MUNDIAL

Apagó!! ... Ens tenen cagats.

La qüestió no és si el tindrem, sinó quan.

Psicosis total.

Pot ser per fenòmens naturals…

No tindrem llum ni transport ni Internet ni telèfon...

Un món sense electricitat, quines sorpreses durà?

Ací diuen que no passa res, Ainsssss... que el xinesos ja estan avisant que emmagatzemen productes de primera necessitat.

REFLEXIÓ….PER A PENSAR UN POQUET En el camí de la vida podràs transitar, per la senda de la saviesa.

Si d’ella ixes convençut de no saber res, és que alguna cosa has aprés.

No digues tot el que saps, no faces tot el que pots, no cregues tot el que sents, no gastes tot el que tens.

Perquè qui diu tot el que sap, qui fa tot el que pot, qui creu tot el que sent, qui gasta tot el que té...

Moltes vegades diu el que no convé, fa el que no deu, jutja el que no veu, gasta el que no té.

Mariola García Iranzo

Leo Marqués Coves PRESIDENT INFANTIL 2022 Enguany, tinc el plaer de poder representar la meua falla com a President Infantil. Tots em coneixeu bé, ja que soc faller des que vaig nàixer, i juntament amb al meu germà i els meus pares formem una gran família fallera.

Comencem unes falles que estan plenes d’emocions, de vivències, de color i segur que, amb Quique i Isabel, President i Fallera Major, i acompanyats per la meua gran comissió seran especials i inoblidables.

Encara que la Covid l’any passat ens va llevar la nostra festa fallera, espere que en aquest any puguem disfrutar de cadascun dels nostres actes socials i activitats i com no, de les despertades, jocs, berenars, disfresses, passacarrers...

Perquè estic segur que els bons fallers i falleres de la Bernat, tornarem amb les ganes duplicades, amb més emoció de disfrutar de la nostra gran festa que són les Falles; perquè han tornat i segueixen al nostre cor.

Tots junts ho aconseguirem!!!!!

Vull aprofitar per animar a tots a disfrutar amb nosaltres de la nostra festa, respectant totes les recomanacions sanitàries que fan possible que el cicle faller continue.

Tots junts farem de nou falles!!!!.

Salutacions per a tots.

VISQUEN LES FALLES I VISCA LA FALLA BERNAT ALIÑO!

BERNAT 22/ 23

President Infantil 2022 24 /BERNAT 22

LEO MARQUÉS COVES

Des de menut, portes l’alegria, l’esperit faller i la il·lusió dignes de tota la comissió.

El cor faller crida amb intensitat per un president infantil envoltat de màgica emoció.

I d’unes esperades falles que conserven els encants de les velles i eternes tradicions.

Gaudeix intensament de la teua festa, eres l’estendart de tota la xicalla, i quedaran al teu cor guardats, els records i l’estima de la teua falla M.G.I. – D.O.R.

BERNAT 22/ 25

26 /BERNAT 22

BERNAT 22/ 27

28 /BERNAT 22

FALLA INFANTIL

BERNAT 22/ 29

El cor del soldadet #semprefalles

Artista

Joan Martí

BERNAT 22/ 31

Incloure no és deixar entrar, és donar la benvinguda.

Qui no coneix la història del soldadet, que per no tindre prou de plom es quedà coixet.

Tots som únics i irrepetibles; això és el que ens fa meravellosos.

S’enamorà d’una bella ballarina, amb vestit de lluentons.

D’una finestra caigué, se’l trobaren uns xiquets i li feren un barquet.

Des d’aleshores, el soldadet i la ballarina sempre estan juntets.

Dalt d’una sola peanya en forma de coret. És un conte, que ens ensenya la força de voluntat, la tenacitat, la valentia...

La bellesa de l’univers no és només la unitat de la varietat, sinó també la diversitat en la unitat.

Navegà i navegà fins que un peix se’l tragà.

El soldadet ens demostra que cal seguir endavant encara faltant-li una cama.

Quina casualitat!

El peix aparegué en la cuina de l’amo del soldadet.

I tot això mogut per l’amor, un valor que també hem de potenciar.

Tornaven a estar junts la ballarina i el soldadet.

Però un vendaval a la ballarina al foc

[tombà...

Qualsevol persona és més que una etiqueta.

Respecta’m. Respecta’t.

Desesperat, el soldadet començà a balancejar-se i al final també caigué.

La por… és la discapacitat més gran de totes.

Units van estar prop un de l’altre, tan prop que les peanyes es van fondre formant un coret.

A punt estigueren de fondre’s.

Quan passà per allí el xiquet, i en veure les estatuetes, les va traure del foc.

Mariola García Iranzo

32 /BERNAT 22

Comissió Falla infantil

2021-2022

President infantil Leo Marqués i Coves

Vocals Àlex Adi i Ramiro Sofia Alapont i Byelyayeva Andreu Alberola i Villagrasa Oriol Alberola i Villagrasa Albert Albuixech i Martí Gerard Almenar i Ferrando Marc Almenar i Ferrando Jordi Armengot i Fuentes Zlatan Baldoví i Zarzoso Guillem Bartolomé i Martínez Ariadna Blanco i Aparicio Valentina Blanco i Aparicio Naiara Blanco i Mateu Yago Blanco i Mateu Bianca Blázquez i Malfeito Fernando Blázquez i Malfeito Mario Bonilla i Bosch Lucia Calpe i Vidal Neus Campos i Fuster Adrià Carbó i Benedito Maria Carbó i Benedito Gala Carrascosa i Eroles Leire Carrascosa i Eroles María Cebolla i Colomar Rafael Cebolla i Colomar Pau Chirivella i Crbonell Julen Collantes i Gómez Leire Collantes i Gómez Paula Copovi i Gómez Emma Díaz i García Joan Díaz i García Jimena Fernández i Felip Lucas Ferrer i Heras Eloïsa Ferri i Villagrasa Gabriela Furió i Ballester Mireia Galeano i Segovia Ferran Gallardo i Moncho Olga Galletero i Ribera Adrián Giner i Alberola Jaume Gómez i Blasco Paula Gómez i Blasco Matt Gómez i Bono

Laura González i Gallardo Erik Guasque i Zambrana Josep Guillem i Martorell Gabriel Hermano i Martínez Adriana Ibáñez i Bono Nuria Ibáñez i Peiró David Iborra i Alberola Pau Iranzo i Miralles Roc Iranzo i Miralles Eder Irasuegui i Zambrana Amanda Llopis i Matoses Dylan Lorente i Alberola Neus Lorenzo i Roig Saül Lorenzo i Roig Adriana Losa i Brines Anna Lletí i Mulet Adrià Maravilla i Osca Arnau Mariner i Hueso Marc Mariner i Hueso Enzo Marqués i Coves Laia Mars i Colomer Vera Mars i Colomer Òscar Martínez i Testa Anaís Mateo i Sanz Martí Mateo i Sanz Júlia Matoses i Mulet Mireia Matoses i Mulet Ubiratan Merlo Desouza Lucas Meseguer i Navarro Carles Miragall i Felip Quim Miralles i Navarro Lia Miralles i Navarro Alba Molina i Gallardo Lia Molina i Gallardo Ania Mompó i Guillem Nagore Moncho i Alcañiz Alexandra Moncho i Peiró Martí Moncho i Peiró Pau Monleón i Fortea Ferran Morcillo i Mariner Martina Morcillo i Mariner Diego Mulet i Matoses

Mario Mulet i Matoses Aitor Mulet i Oria Iker Mulet i Oria Júlia Navarro i Colechà Paula Navarro i Colechà Martina Ortiz i Ferrando Llorenç Ortiz i Ripoll Alba Osca i Jiménez Adriana Pellicer i Belenguer Abril Penella i Solves Arnau Pérez i Osca Neus Pérez i Osca Àngela Peris i Pastor Dídac Piqueres i Penella Guillem Piqueres i Penella Carlos Puig i Tomás Marc Ramiro i Ferrando Hugo Rebull i Riera Jordi Rodrigo i Martorell Elena Romero i Ferrando Àlex Rubio i Peiró Amaia Rumbau i Oltra Laia Sáez i Martínez Oriol Sáez i Martínez Inés Sampedro i Palacios Adrián Sancho i Baldoví Carlos Sancho i Baldoví Marina Simeón i Granell Víctor Simón i Bosch Adrián Solves i Sanchis Martina Torremocha i Pérez Aron Torres i Celda Cloe Torres i Celda Marc Torres i Moncho Clara Valdés i Puig Ian Valero i Hueso Sofía Vendrell i Martí Emma Vernia i García Gemma Villanueva Ferrer Paula Villanueva i Ferrer

LORENA SENDRA

#semprefalles

BERNAT 22/ 33

34 /BERNAT 22

La sala de les col·leccions valencianes.

Saps què?...

Saps què?...

El museu dels soldadets de plom, L’Iber, està situat al carrer Cavallers, en el palau de Malferit al barri antic de la ciutat de València.

És una manera amena de conèixer la Història, ja que estan representats els moments més importants de la història de la Humanitat.

Saps què?...

Saps què?...

Aquest museu fou inaugurat l’any 2007, i va obrir amb set sales i una xicoteta part del total dels fons de la col·lecció, que està estimada en més d’un milió de peces de soldadets de plom.

Saps què?...

Han sigut necessaris 25 anys per obrir el museu de figures històriques en miniatura més gran del món, tant pel nombre de peces, com per la varietat de marques i la seua qualitat.

Saps què?...

Actualment, el museu exposa més de 95.000 peces al públic i té 16 sales d’exposició permanent i altres d’exposicions temporals.

Saps què?...

Al museu ni tots són soldadets, ni tots són de plom.

Saps què?...

El seu logo, és el guerrer de Moixent, i és una de les primeres miniatures de la història.

Les maquetes són les representacions grans d’una escena. El diorama, la representació menuda i la vinyeta, el grup de 2 ó 3 figures.

Saps què?...

Làmines i material gràfic completen els diorames i les maquetes.

Saps què?...

Només entrar al museu, en la sala Tirant lo Blanch i per a divertiment dels més menuts i els aficionats als dibuixos animats i còmics, els visitants es troben amb Tintin, Asterix i Obelix, Mortadelo i Filemón, els Pitufos, Mafalda, i amb personatges de cine com Charlot, Dràcula, els superherois de Marvel, personatges de Disney...

Saps què?...

La vida quotidiana està representada amb els seus oficis; com el de forner, pastisser, carnisser etc.

Els anys 70 i la cultura pop. El pintor i la seua obra descobreix a Van Gogh, Gauguin i Cézanne. I les creacions de les icones de l’alta costura com Balenciaga, Yves Saint Laurent o Jean-Paul Gaultier.

Les Falles , dins de la ruta de la seda.

Sala del s.XX i XXI.

BERNAT 22/ 35

Saps què?...

A la sala Tirant, es troba el diorama del detall del torneig de Tirant a Anglaterra, en un homenatge a la primera novel·la de cavalleria coneguda d’Espanya, “Tirant lo Blanch”, escrita en valencià per Joanot Martorell i publicada en 1490.

Saps què?...

La sèrie de Guàrdies Espanyoles, s’inicia amb un recorregut per la història d’Espanya a través de les guàrdies personals dels caps d’Estat espanyols, representades en més de 25.000 figures.

Saps què?...

Una de les estrelles de la gran exposició, és la Batalla d’Almansa, que reviu sobre una maqueta amb més de 9.000 figures. Recreant-se amb absolut rigor històric.

La ruta de la seda.

Saps què?...

El 25 d’abril de 1707, es va produir en terres manxegues, la Batalla d’Almansa, determinant per al futur d’Espanya. Una guerra de successió per la mort sense descendència de Carles II i la designació de Felip d’Anjou, (hereu també del tron de França) com el seu successor i en la qual es va veure embolicada tot Europa, pel temor a l’hegemonia francesa al continent.

36 /BERNAT 22

La Batalla d’Almansa, maqueta de 9000 figures.

Saps què?...

La victòria final de la guerra de Successió espanyola, va se per al Borbó Felip V i va suposar la pèrdua dels Furs valencians.

Saps què?...

Amb motiu del tercer centenari de la Batalla d’Almansa, va ser presentada la gran maqueta de 5m x 3m al museu.

Saps què?...

La terra en què esta realitzada la maqueta, prové del camp de batalla real.

Saps què?...

A la sala de la processó del Corpus, es representa la desfilada de 1800, amb 1.216 figures de plom de miniatura.

Saps què?...

La maqueta consta de tres parts: el trasllat de les Roques, La Cavalcada del Convit i la processó del Corpus.

Saps què?...

La sala de les col·leccions valencianes, està dedicada a la indústria valenciana del joguet i al soldadet de plom. A Burjassot es trobava la fàbrica “Alymer”(una de les més grans fàbriques de soldadets de plom de la història) i ací, al museu, trobarem tot el seu catàleg de peces de 54mm.

Saps què?...

El museu inclou un conjunt de figures de fusta de bassa tallada a mà i que representen la història de l’uniforme militar i requereixen grans cures per a la seua conservació.

Saps què?...

Es va obrir la Sala de la Ruta de la Seda, quan es va declarar a València, Capital de la Seda 2016, amb escenes de la vida quotidiana de la Xina, Japó, Pèrsia, Turquia... i fins i tot, les Falles Valencianes estan representades.

BERNAT 22/ 37

Indís i vaquers.

Guàrdies personals dels caps d’Estat espanyols (2).

Saps què?...

Saps què?...

La Ruta de la Seda, van ser els camins comercials que connectaven Europa, Àsia i Àfrica des del s. II aC, sent la seda inventada pels xinesos, el principal producte que es comerciava i es pot veure un diorama d’ una caravana pel desert.

Saps què?...

La Sala de l’ Edat Mitjana, s’inicia amb Jaume I i l’entrada a la ciutat de València; amb una selecció de les ordres de cavalleria com els Templers, Hospitalaris, Teutons i de l’ordre de Santiago. Està representada la presa de Granada pels Reis Catòlics, la Batalla de Covadonga amb Don Pelayo al capdavant o un torneig medieval.

També, els croats assaltant un castell, cavallers normands, guàrdies de reis de Castella com Ferran III o Pere IV, i el rei Artur i els cavallers de la taula rodona....

Fem un viatge al passat amb l’exposició temporal d’ Indis i Vaquers de 1.400 peces, totes de goma i plàstic d’entre els anys 1950 a 1980. Amb grans maquetes com la Batalla de Little Bighorn (1876) amb la victòria dels natius indis contra el General Custer. En altres maquetes es mostra els famosos forts de l’oest, ciutats vaqueres, les famoses diligències, les caravanes de colons, les guerres de Secessió i els mexicans en Texas.

Saps què?...

A la Sala Napoleó , està dedicada a les miniatures de l’època del Primer Imperi i de la guerra de la Independència Espanyola, amb batalles com la de Waterloo, Austerlitz o la retirada de Rússia de Napoleó.

Guàrdies personals dels caps d’Estat espanyols (3).

38 /BERNAT 22

Detall del torneig de Tirant lo Blanch a Anglaterra.

Els superherois de Marvel.

Saps què?...

A la Sala del segles XX i XXI, es presenten escenes i peces que van des de la Primera Guerra Mundial amb els seus primers tancs i els atacs amb gasos. La Guerra Civil Espanyola, amb les tropes dels dos bàndols i els avions alemanys que bombardejaren Guernica. La Segona Guerra Mundial i els conflictes més recents (Guerra de Vietnam, Guerra de Corea, Guerra d’ Irak. Emprant-se soldadets de plom, de plàstic i de resina.

Saps què?...

També es representa des del Juràssic fins al final del Paleolític a la Sala de la Prehistòria; amb maquetes dels dinosaures i mamífers prehistòrics, així com la caça del mamut, i amb una espectacular maqueta de la caça de cavalls inspirada en les pintures de l’Art Rupestre Llevantí.

Saps què?...

Acabem el recorregut a la Sala de l’Antiguitat, amb la representació de les primeres civilitzacions del món: Sumeris, Babilonis, Assiris, Egipcis, Grecs, Cartaginesos, Romans i Ibers.

Amb peces com la Batalla de Kadesh entre Egipcis i Hitites, la Batalla de Gaugamela de 4.000 figures en què Alexandre Magno va lluitar contra Dario III. Conté diorames d’escenes de la vida quotidiana; la maqueta del Circ Romà i la quadriga de Ben-Hur i l’assassinat de Juli Cèsar, és el més destacat en aquesta sala.

La processó del Corpus.

Saps què?...

Este museu és un dels més visitats de la Comunitat Valenciana.

No te’l pots perdre, visita’l !!!

FALLA BERNAT ALIÑO

#semprefalles

BERNAT 22/ 39

40 /BERNAT 22

Programa de festes 13 FEBRER

A les 12:00 h. CRIDA de les Falleres Majors de Sueca a la Plaça de l’Ajuntament. En finalitzar, mascletà.

A les 19:30 h. LLIURAMENT DELS BUNYOLS D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER, al CM Bernat i Baldoví.

18 FEBRER

4 MARÇ

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DEL NINOT i lliurament dels premis i ninots indultats a la sala Moret dels Porxets (fins al 27 de febrer de 2022).

19 FEBRER

DIA DEL XIQUET. Fallerets i falleretes, és el vostre dia!

A gaudir d’ell!!! Despertà infantil, parc infantil, gimcanes, globotà...

20 FEBRER

RAL·LI HUMORÍSTIC Organitzat per la Junta Local Fallera. Aquest any el tema dels vehicles i les proves serà : “Séries de TV”. Ral·li Infantil i Globotà a la Plaça de l’Ajuntament.

22 AL 24 DE FEBRER

II MOSTRA DE TEATRE INFANTIL, al Centre Municipal Bernat i Baldoví

25 FEBRER

GALA PREMIS SAINET I TEATRE INFANTIL, al Centre Municipal Bernat i Baldoví.

26 FEBRER

XXXII CONCURS DE PAELLES de la JLF al recinte firal.

Per la vesprada, al nostre au, gaudirem d’un bon REMEMBER... “tardeo” amb JOSÉ COLL.

27 FEBRER

Pel matí, PASSACARRER per la nostra barriada.

TORN D’ALBADES dedicades a la Fallera Major i Presidents.

5 MARÇ

A les 19:00 h. CAVALCADA NINOT. Quin serà el tema? Serà comunicat per la Delegació de Festes; aguditzeu l’enginy i com sempre sigueu originals!!

En finalitzar, macrofesta al recinte firal (organitzada per la JLF). Al nostre cau, després de pegar un mosset, DISCOMÒBIL.

6 MARÇ

A les 18:00 h. CAVALCADA DEL NINOT INFANTIL. L’eixida serà des de l’Estació fins a la plaça de Sant Pere. A continuació, xocolatà amb ensaïmades al casal, gentilesa del nostre President Infantil, Leo.

7 a l’11 de MARÇ

PLANTÀ de la Falla (s’anunaciarà segons disponibilitat dels artistes fallers)

10 MARÇ

PLANTÀ DE L’ESTORETA VELLETA a la Plaça de l’Ajuntament.

11 MARÇ

2n TORN D’ALBADES, per a la resta de comissions.

12 MARÇ

Sopar al casal i NIT de DISFRESSES. Fi de festa amb DISCOMÒBIL.

BERNAT 22/ 41

13 MARÇ

PASSACARRER pel nostre veïnat.

14 ,15 i 16 de MARÇ

Dinars de JORNADES GASTRONÒMIQUES al Casal (cal apuntar-se abans).

16 MARÇ

A les 6:30 h. del matí, VISITA DE CORTESIA SALUDABLE a les falles de Sueca.

A les 12 h. del migdia, LLIURAMENT PREMIS A L’ÚS DEL VALENCIÀ a l’Ajuntament.

A continuació, MASCLETÀ DELS 5 SENTITS a l’explanada del Casal Jove.

Sopar al casal i NIT DE LA TAPA. Atenció, cuiners i xefs! Prepareu suculentes i abellidores tapes per a degustar! Seguidament, fi de festa amb la nostra xaranga: ELS DESSIGUIDATS.

17 MARÇ

Despertà a les 7:30 h. Va de bo!!!

Prepareu-vos que estem fresquets!!!

A les 11:30 h. PASSACARRER pel veïnat.

A la 13:30 h. MASCLETÀ A LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT. A les 17:30 h. Visita a L’ASIL DELS ANCIANS. Més tard, sopar al casal i DISCOMÒBIL.

18 MARÇ

Despertà a les 7:30 h. Amb la companyia dels nostres coeters i el canonet per fer més soroll.

A les 11:00 h. PASSACARRER pel nostre veïnat.

A la 13:30 h. MASCLETÀ A LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT. A les 19:00 h. VISITA DE CORTESIA

a tots els monuments fallers de la nostra ciutat. (Acabarem rendits i extenuats, però molt divertits).

En acabar, sopar al casal i fi de festa amb l’ORQUESTRA VENON per a tots els supervivents.

19 MARÇ

Felicitarem tots els Joseps, Josepes i a tots els pares.

A trenc d’alba, farem l’acomiadament de les despertades, amb tot el que quede.

A les 11:30 h. Concentració a la plaça de Sant Pere per a la tradicional OFRENA de CORONES DE LLORER als il·lustres Joan Fuster, Mestre Serrano, Bernat i Baldoví i Bernat Aliño.

14:00 h. MASCLETÀ 17:30 h. MISSA A LA CAPELLA DE LES SALESIANES per a totes les comissions.

18:30 h. OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE SALES. En finalitzar l’ofrena, CREMÀ DE LA FALLETA INFANTIL. 22:30 h. CREMÀ DE L’ESTORETA A LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT. Sopar al casal i CREMÀ de la nostra falla (horari pendent de confirmar pels bombers). A continuació, DISCOMÒBIL.

Aquesta programació pot ser modificada, atès a les restriccions sanitàries vigents en el moment de realitzar-se les Falles 2022 o a qualsevol altre imprevist. S’informarà prèviament a les xarxes socials i als grup de whatsapp de qualsevol canvi respecte aquesta programació.

42 /BERNAT 22

BERNAT 22/ 43

44 /BERNAT 22

BERNAT 22/ 45

46 /BERNAT 22

FALLA BERNAT ALIÑO

#semprefalles

BERNAT 22/ 47

48 /BERNAT 22

Recompenses 2021-2022 Recompenses Comissió Infantil

Recompenses Comissió Major

BUNYOL D’OR

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER

Adrià Carbó Benedito Neus Lorenzo Roig Martí Mateo Sanz DISTINTIU D’ARGENT Adrià Maravilla Osca Vera Mars Colomer Laia Sáez Martínez Oriol Sáez Martínez

Lorena Gómez Moreno Jose Mars Cuenca BUNYOL D’OR Maria Baixauli Brines Rosa Mortes Escrivà Nuria Navarro Gómez Maria Navarro Pons DISTINTIU D’ARGENT Clara Alberola Carbonell Sergi Arnau Castañer Sandra Beltrán Claver Antonio Domingo Hermano Mª Lluch Escrivá Carsi Carmen Falquet Gisbert Helva Ibáñez Roda Àngels Mateu Colom Jose Mateu Montagudo Marta Peiró Martínez

BERNAT 22/ 49

Brillants La suma d’esforços dona sempre els millors fruits i els nostres guardonats han treballat de valent i de manera continuada per fer gran la nostra benvolguda festa.

Cadascú en la seua personal aportació, sempre han estat vinculats a la nostra comissió i des d’aquestes línies, volem manifestar la nostra admiració pel seu abnegat compromís amb les arrelades tradicions falleres i la seua reconeguda trajectòria fallera.

Sou i sereu un exemple per a la gent més jove, i és per a tots un gran orgull poder compartir la vostra felicitat pel tan merescut reconeixement.

La Comissió de la Falla Bernat Aliño dona la més sincera enhorabona als nostres fallers i falleres que han rebut (2021) i rebran (2022), la més alta distinció que atorga la Junta Central Fallera de València i els desitgem a tots i totes que continuen per molts anys oferint-nos la seua ajuda i recolzament.

Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer 2021 Beatriz Coves Romero Pepita Ripoll Ortí Mª José Ros Solanes 2022 Jonathan Díaz Frígola Raúl Lorenzo Muñoz Maria Mulet Pérez Maite Olivert Vercher Jordi Viel Ortells

Beatriz Coves Romero, 2021

Ma José Ros Solanes, 2021

Pepita Ripoll Ortí, 2021

Raül Lorenzo Muñoz, 2022

50 /BERNAT 22

Guardonats

María Mulet Pérez, 2022

Jordi Viel Ortells. 2022

Maite Escrivá Olivert, 2022

Jonathan Díaz Frígola, 2022

BERNAT 22/ 51

52 /BERNAT 22

Activitats falleres

FALLA BERNAT ALIÑO

#semprefalles

BERNAT 22/ 53

54 /BERNAT 22

La il·lusió i les ganes d’immortalitzar les nostres falles, continua amb força en tots vosaltres, que participeu al nostre concurs.

Malgrat les circumstàncies i restriccions, l’esperit de la fotografia ompli l’Espai Moret de “Els Porxets”.

Mil gràcies a tots vosaltres!!!

Dolors Ortells

Concurs 2020

BERNAT 22/ 55

Concurs 2021

56 /BERNAT 22

Premiades 2020

Primer premi

Lucía Solanes Serrano El comboi del túnel

BERNAT 22/ 57

Segon premi

Paula Signes Cebolla Un record toca a la porta

58 /BERNAT 22

Tercer premi

Dolors Ortells Rubio Canviant impressions

Premiades 2021

Primer premi

Lucia Solanes Serrano Colletes falleres

BERNAT 22/ 59

60 /BERNAT 22

Segon premi

Dolors Ortells Rubio Admirant la seda

BERNAT 22/ 61

Tercer premi

Alicia Martínez Sendra Goig

62 /BERNAT 22

Naixements i casament 1.

2.

3.

4.

5.

6.

1

2

3

4

5

6

Matt Gómez Bono Marina Simeón Granell Lia Miralles Navarro Laia Mars Colomer Ian Valero Hueso Dylan Lorente Alberola

BERNAT 22/ 63

Andrea i Rafa.

1

2

1. Carles Miragall Felip 2. Adrián Sancho Baldoví 3. Amaia Rumbau Oltra

3

64 /BERNAT 22

Homenatges

José Saiz Laserna

Aquesta gran comissió vol retre homenatge a un gran faller.

Com no estranyar-te, si amb la teva presència, amb el teu somriure, el teu bon sentit de l’humor i el teu optimisme, omplies cada espai.

Algunes persones mai ens deixen, la seua essència es queda i la seua veu s’escolta. El teu record ens ompli de goig i fa somriure els nostres cors.

Estimar-te va ser fàcil, però oblidar-te serà impossible.

BERNAT 22/ 65

Maribel Llopis Sala

Hem unit els nostres cors per a retre’t un homenatge. La tristesa és inevitable, però no enfosquirem el teu record amb les nostres llàgrimes.

Et recordarem sempre somrient, una gran fallera i millor persona, amb un cor immens. Sempre disposada a ajudar en tot, i a tot.

Gràcies per haver format part de les nostres vides! A partir de hui, brilles al cel com una gran estrela fallera i no ens cansarem de recordar-te, volguda i estimada Maribel!

66 /BERNAT 22

FALLA BERNAT ALIÑO

Col·laboradors #semprefalles

FALLES

#semprefalles

Foc Qui va de foc en foc mor de fred.

Falles sense foc, vida sense ànima.

Hi haurà foc si hi ha falles per a cremar.

FOC

70 /F

FALLES

Foc purificador Daniel Claver Herrera Mestre Coeter

Alicia Martínez.

La pólvora és, sens dubte, un dels ingredients principals de les nostres festes falleres i dels ritus i tradicions ancestrals. Prova d’això és que, sense l’alquímia màgica de la pólvora, les Falles no completarien el cicle del foc.

Em referisc, amb tota la meua modesta opinió, que en aqueix conjur de Falla i Pólvora no tindria l’encant màgic que a l’uníson les embolica. Es poden cremar falles sense pólvora, és clar que sí, però la màgia i l’encís que ens dibuixen els focs en el cel al costat de les estrelles no existiria. Tampoc guardaríem en els nostres cors els sentiments, l’alegria, el plaer d’aqueixos brillants colors i sons que arrabassen els sentits; sentiments que moltes vegades les paraules no poden expressar.

Sense la pólvora festiva, professional i recreativa, no existiria la màgia que brolla de les Falles i embolica les festes Josefines; no tindrien l’encant màgic ritual del foc que les fa úniques en el món i totalment diferents de totes les celebracions ancestrals existents.

El foc és la culminació de tot acte faller, bé amb una traca o acompanyat per focs d’artifici, deixant en cendres la creació d’un artista, convertint l’acte en records que mai s’obliden per cada membre de la comissió en veure culminat amb èxit tot l’esforç que tant els va costar de construir. Aquest és el cicle vital de la vida fallera natural.

La festa de les Falles és d’autor desconegut, és una estructura anual repetida que al mateix temps innova cada any, separa el temps ordinari del festiu i marca un territori. És una reinterpretació del passat i una invenció del present i del futur.

Les festes falleres són sempre un acte comunitari mai individual i és pràcticament impossible escapar a l’alegria dels propis monuments fallers, les bandes de música, les flors i, és clar, de la pólvora; per això, l’esforç i l’alegria és col·lectiva amb la màxima integració de grup que fa possible el món màgic que les embolica, amb l’espurna i la idea de cada persona que porta en la seua sang i ànima aquesta festa mítica.

Però no oblidem que els monuments naixen per a la festa i la seua fi és el foc purificador que activa la passió de la comissió per a començar un altre cicle faller; les llàgrimes s’assequen, la tristesa es combat, i en aqueix conjur màgic naix la llum i la força motriu que de nou ens ompli d’alegria, de passió, de seguir un any més, intentant sempre ser els millors, ser la millor comissió i alegrar els veïns de la demarcació amb música de casal, cercaviles amb xaranga, despertà per la barriada i, de tant en tant, alguna invitació de germanor amb xocolate i bunyols. Passe el que passe, cada any és una lluita d’activisme faller, d’alegria

FALLES

Mariola García.

FOC

per a tornar a viure la nit màgica que l’alquímia del foc de la falla, al costat dels focs artificials, entremesclen les seues olors i que, en el conjunt de tota una gran comissió fallera, tant es necessita.

La paraula falla, antigament significava torxa i tot foc ritual mil·lenari, al meu entendre, sempre s’endinsa cap a un misteri místic.

Són moltes les històries, i fins i tot llegendes, que apunten a l’origen de les falles a la Comunitat Valenciana, en tractar-se d’una tradició ancestral i mística i el més probable és que totes les teories tinguen una mica de raó.

Una d’elles era que les tropes del Rei Jaume I il·luminaven amb foc de falles (torxes) que donaven llum a la nit al pas de les esquadres a cavall, torxes de foc que lluïen a la part alta de les torres i merlets de vigilància als castells, també sovint s’utilitzaven torxes per a il·luminar les festes com a lluminàries i fogueres que s’encenien en les vespres de les festes tradicionals i patronals, recorrent amb elles en processó els carrers dels pobles.

Una mica més endavant, se sap que la materialització i gènesi del que posteriorment seria el monument faller, la trobem quan el gremi de fusters cremava els seus sobrants en fogueres en el dia de San Josep, el seu Patró, sumant-se els veïns. Se sap que, dins d’aquesta evolució, els xiquets

F/ 71

eren els encarregats d’anar recollint els estris per a la crema. Això ja apunta a una evolució cap a una celebració festiva i popular dels quals acabaria sent la gran festa fallera.

Ix a la llum la primera informació de les falles a mitjan del segle XVIII, 1740, on s’encenien fogueres als carrers de València denominant-les ja com a falles. Consistien en monuments satírics i burlescos on s’exposava a la ciutadania les vergonyes públiques i queixes, cremant-les simbòlicament en forma de persones o situacions del barri on es plantava la falla. Era construïda pels veïns de la barriada, en aquella època les falles es construïen amb tota mena de mobles vells i amb ninots vestits amb roba de tela amb cares de cartó o cera. Els xiquets anaven de casa a casa demanant “una estoreta velleta” (una catifa vella) per a la falla de Sant Josep, cant que s’ha fet popular fins hui en dia.

La documentació escrita, a part de l’activitat fallera de l’any 1740, recolza que es va plantar la primera falla a València, en la Plaça del Mercat Central, l’any 1873.

Tot ritu de foc és purificador de tot allò negatiu. Les falles són un dels més importants ritus ancestrals i és ací on entra a formar part tot allò màgic i místic d’elles. És veritat que existeixen molts rituals de culte al foc en la nostra Comunitat Valenciana,

72 /F

FOC

FALLES

Lorena Sendra.

Mariola García.

com Sant Antoni, Sant Joan, la Nit de l’Albada i altres festivitats amb foc processional de torxes, ciris de bengala i danses de boles de foc, però són les falles la referència mundial de la crema de monuments d’art satíric amb focs d’artifici pirotècnics.

Els focs lumínics pirotècnics d’aquell moment, que acompanyaven la crema de les Falles, eren elements fabricats pels coeters, que al mateix temps treballaven a les pedreres dels voltants de València. Es dedicaven a elaborar barrines de pólvora per a arrancar pedra de les pedreres.

L’ofici de coeter no es reconeixia en els primers anys de datació de les falles i fabricaven els artificis com podien, a les seues cases clandestinament.

Es diu que la pólvora la van inventar els monjos alquimistes taoistes durant la Dinastia Han de l’Est (25-220) buscant l’eterna joventut o l’elixir de la immortalitat i, accidentalment, van trobar la pólvora; moltes llegendes relaten aquest invent accidental de diferents formes i maneres.

No obstant això, els coneixements dels focs d’artifici van arribar a Espanya, i més concretament

als territoris del Regne de València, per mitjà dels grecs, al segle XI, denominant-se focs grecs, i més tard van ser els àrabs els qui van reactivar aquests ritus i practiques pirotècniques festives, disparant lluminàries, façanes de foc i tota classe d’inventius focs artificials al segle XII a València.

La composició explosiva màgica de la (pólvora negra) és, aproximadament: 71% de salnitre (nitrat de potassi), 15% de carbó i 14% de sofre.

Els valencians respectem tradicions, costums i festes mil·lenàries integrades perfectament amb el present, sentint realment una passió i un respecte cap a elles.

Les Falles són la festa del foc per excel·lència, i són capaces de robarnos alguna llàgrima que naix al més profund dels nostres cors.

Tradició centenària, ritual de foc, admirat en tots els racons del món per la seua bellesa misteriosa i màgica que dibuixa la festa de Sant Josep. Un uníson entorn d’art, música, pólvora, flors, indumentària i germanor, atrevint-me a dir que molta gent que ens admira en el món, a la fi, no aconsegueix entendre’ns.

Fuster “Les persones felices, no tenen memòria.”

74 /F

FUSTER

FALLES

2022 any Joan Fuster Lorena Sendra

Fallera de la falla Bernat Aliño

Joan Fuster i Ortells 1922-2022 Imatge commemorativa de CENT de FUSTER de Dani Nebot.

La Generalitat ha declarat el 2022 l’any de Joan Fuster, i així celebrar el centenari del naixement de l’escriptor suecà, donant el vistiplau a la creació de la comissió commemorativa per al desenvolupament dels actes que se celebraran al llarg del 2022.

Joan Fuster Ortells (Sueca, 19221992) és una de les persones de la intel·lectualitat valenciana, més destacades del segle XX. Advocat, poeta i assagista s’emmarca dins d’una tradició humanista adaptada a la modernitat. A la seua producció literària va conrear principalment l’aforisme i l’assaig.

Va ser al gener del 2017, quan el president de la Generalitat va inaugurar a Sueca l’Espai Joan Fuster, on està dipositat el fons documental, bibliogràfic i artístic de l’escriptor valencià i des d’on es reivindica i difon el seu llegat intel·lectual.

L’Espai comprèn l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània Joan Fuster, creada en 2016 per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, a més del Centre de Documentació i el Museu Joan Fuster, dependents de l’Ajuntament de Sueca. Un dels objectius d’aquest Espai és donar a conèixer a l’escriptor i normalitzar la seua figura. És una institució oberta i plural, sense distincions, però sempre mantenint les seues senyes d’identitat.

Allí es pot conèixer l’obra de Fuster

que comprén l’obra cívica i l’obra política, sent tan vasta i abasta tants camps, que no és necessari compartir les seues línies ideològiques per a acostar-s’hi.

Fuster va participar en la vida suecana a través de diverses iniciatives culturals, va ser un intel·lectual compromès amb la cultura i amb el destí de la seua ciutat. S’interessà per la història de Sueca, per temes de cultura local i alhora per les falles de la seua ciutat. Va escriure diverses col·laboracions per a les associacions culturals, per als llibrets de falles, i als llibres de festes de Sueca...

A les col·laboracions per als llibrets de les falles del seu poble, fa reflexions que evoquen una festa familiar amb anècdotes domèstiques, l’esbós d’algun personatge pintoresc, de la gastronomia festiva, del foc i la pólvora .... passant d’un Fuster d’escrits erudits a uns escrits atemperats per la ironia, que els farà més amens i assequibles per a un ampli públic.

Fuster se sentia un suecà més, un veí del seu poble interessat per les seues coses i implicat en els seus problemes, per la qual cosa quan escriu de les falles ho fa sempre amb un to afectuós i amable amb volguda i decidida implicació en la festa.

El recull de col·laboracions als llibrets de les falles de Sueca, és el següent:

FALLES

FUSTER

“Falles de poble” Llibret de la falla del Mercat i Falla del Foc. Sueca març 1956 “Paraules sobre les flames” Llibret de la falla del carrer Mare de Déu, Sueca març 1961 “Comentari sobre la pólvora” Llibret de la falla Avinguda 18 de juliol, Sueca març 1962 “Elogi del ninot” Llibret de la falla del carrer Mare de Déu, Sueca març 1962 “Comentari sobre el bunyol” Llibret de la falla del carrer Mare de Déu, Sueca març 1963.

Aquests articles també formen part del llibre “Elogi del meu Poble” un llibre sobre Sueca i els suecans, que recull els seus escrits sobre el seu poble, fent elogi, fent uns retrats amables i incisius, tots aquests recopilats per Antoni Furió.

Cal destacar en la seua producció literària, la poesia de Joan Fuster de temàtica fallera, un exemple és aquesta de 1948: La Falla Encesa Des del cor de la nit, la primavera Certa ja sobre el ròssec d’un perfum, Salta, i s’esmuny, i es corba, i s’adelera Per fer-se clara entre una flor i el fum.

Joia endintre, destria fugissera La gracia rabent del seu costum: Tot s´hi sent breu, o fàcil; i s’advera El mon més gerd sota un festeig de llum.

Ah, la cendra que cau com un rou tímid, Que reposa sabent-se encís del límit Que còpia el record tan dolçament!

Secret de vol i joc, la flama alçada Estrafà el guspireig de l’estelada, I ens carrega l’esguard d’enyorament.

F/ 75

I no podem deixar de parlar del seu llibre més adient a les falles, Combustible per a falles, un recull d’escrits i anotacions amables, a manera de breus apunts sociològics, que tracten d’explorar, a través del motiu faller, el caràcter i la mentalitat dels valencians. Aquesta obra està formada per una vintena d’articles que foren publicats originalment entre 1954 i 1967 i que abracen diversos temes relacionats amb el món faller i les seues influències.

Ací trobem un Fuster especialment amable, moderat en l’ús de la ironia i empàtic amb els aspectes més positius de la festa. En el llibre, els textos es reparteixen en sis parts: un elogi, quatre seccions i un final.

L’obra ofereix una sèrie de breus reflexions sobre els diversos elements que componen la festa, i que van des de la significació de les falles i el seu caràcter efímer, fins a l’essència del foc, passant pel bunyol, la vestimenta, la música o el llibret faller. Articles amables i innocents, en un to obsequiós, caramel·litzat i pacífic, en els quals es desprèn una lleugera crítica ocasional, Fuster no pot escriure sense assajar, ni referir sense opinar.

I així és com relata, com afectat, quan va ser cremat com a ninot de falla: «A vostès ja els ho puc dir: m’han cremat en efígie. Literalment, he estat objecte, o víctima, d’un autèntic auto de fe. La cerimònia, que tingué lloc el dia 19 de març de 1963, s’ajustava a les tradicions del gènere: se celebrà a la plaça major de la ciutat de València, va presenciar-la una considerable aglomeració de públic, la presidien les màximes autoritats locals, el simulacre incinerat em representava inequívocament a mi, i el foc que va consumir-lo havia estat encès per mans commogudes de virtuosa i judicial indignació»

76 /F

Fuster remarca les diferències entre l’humor i la sàtira qualificant el primer de rialla fàcil, mentre que de rialla cruel la segona

FUSTER

Una de les línies temàtiques que se’ns presenta repetidament a aquesta l’obra és la sàtira. Fuster remarca les diferències entre l’humor i la sàtira qualificant el primer de rialla fàcil, mentre que de rialla cruel la segona. A més a més, ressalta la intencionalitat moralitzant de la sàtira que no es troba a l’humor.

La seua crítica no s’adreça contra l’essència de la festa, sinó contra el seu embalatge, contra les diverses evolucions i incorporacions que ha patit la festa i que han acabat per institucionalitzar-la i desvirtuar-la.

L’escriptor recordava amb enyorança i melancolia les Falles de la seua infantesa, unes Falles de carreró i de poble, amb monuments construïts amb utensilis inútils i deixalles sobrants, i amb el foc i la foguera com a elements vertebradors que servien d’excusa per a la reunió del veïnat.

FALLES

Bibliografia — — — —

Joan Fuster, Elogi del meu poble.

Antoni Furió Les Falles, Fuster i els tòpics. Carles Fenollosa Les Falles i la poesia. El Blog de Jesús Peris Llorca “Combustible per a Falles” de Joan Fuster. Pau Alemany

“Cinc dies d’explosió vital, de felicitat prolongada, de jocunditat constant. Cinc dies de rebombori, de xarangues matutines i d’altaveus noctàmbuls, de bombetes i de masclets. Cinc dies de sàtira convertida en literatura, de caricatura elevada a monument, de crítica social que dispara a totes bandes. Cinc dies de batalla lingüística, de puresa costumista, d’apropiació simbòlica.

Cinc dies de concupiscència i disbauxa descontrolada, de diners dilapidats i amb la fastuositat i la magnificència com a aspiracions elementals. Excés d’excés. I tot vertebrat a través del foc, element original i element destructor, inici i final. Això són les Falles, la festa valenciana per excel·lència, un tsunami que envaeix cada racó de la societat valenciana i que cada 19 de març culmina amb el cel encès en flames”.

El 23 de novembre del 2022, es complirà un segle del naixement del nostre intel·lectual suecà, i les falles també ho celebrarem!!!

Lorena Sendra

Fuster Mitjanit de Sant Josep, amb la primavera a punt, quan els carrers de la ciutat i dels pobles valencians s’exalten en una rabiosa conflagració, i envien cel amunt les llengües -grogues, roges, violeta- de les flames, com un joc espantós i divertit... “paraules sobre les flames” març 1961 Joan Fuster.

78 /F

FUSTER

FALLES

Joan Fuster i el conreu de l’arròs contat per a infants Salvador Ortells Miralles Director de l’Espai Joan Fuster

Encara que Joan Fuster ha passat ben merescudament a la història de la nostra literatura com a assagista, la seua activitat intel·lectual fou tan vasta que es concretà a través de diversos gèneres literaris: l’articulisme periodístic, els aforismes, la poesia, els estudis històrics i culturals... I també, tot i que de manera molt esporàdica i tangencial, les narracions per a infants.

La seua aportació en aquest àmbit es resumeix en la coordinació del volum col·lectiu Un món per a infants –que, a més, inclou dos contes seus: “El pas de l’any” i “El caragol”– i en l’escriptura d’Abans que el sol no creme, un relat vinculat al paisatge de Sueca i a la seua tradició arrossera, que són, al capdavall, els motius que m’han empès a escriure aquest article. Val a dir, però, que aquest no és l’únic text de Fuster sobre l’arròs, ja que també s’interessà, des de punts de vista diferents però alhora complementaris, pels vincles històrics, socioculturals i econòmics entre l’agricultura i la cuina autòctona en altres llibres seus, com ara L’Albufera de València o El País Valenciano.

Publicat el 1969 per l’editorial La Galera, Abans que el sol no creme és una narració didàctica sobre el conreu de l’arròs, un dels ingredients més representatius de la gastronomia valenciana. El conte parteix d’una breu introducció en què s’explica als infants la procedència de l’arròs que

mengen a casa. Tot seguit, l’autor situa l’acció a Sueca i el fil narratiu es desenvolupa a través dels treballs que els llauradors realitzen als arrossars en les diverses estacions de l’any. Així, l’inici està marcat pel trànsit de l’hivern a la primavera, en el moment en què es remou la terra resseca amb les xarugues que arrosseguen els tractors.

Una vegada preparat el sòl, s’hi descriu l’adobament i la inundació dels arrossars amb l’aigua procedent de les sèquies del terme i, a continuació, s’hi relata la sembra de llavors als camps de planter perquè, una vegada hagen grillat, siguen trasplantades als camps més grans.

El final de la primavera dóna pas a les tasques de l’estiu, que es resumeixen en la birbada de les brosses males, principalment el serreig i la jonça. També s’hi incideix en el canvi cromàtic dels camps d’arròs, que muden el verd inicial pels tons daurats de les espigues quan comencen a madurar. A punt d’iniciar-se la tardor, ja en el mes de setembre, arriba el temps crucial de la collita, que comprén la sega i la batuda de l’arròs. Fuster hi contraposa les màquines segadores i assecadores actuals a les ferramentes rudimentàries i animals de tracció, més propis d’èpoques anteriors. Amb la collita enllestida, narra l’últim pas del procés: el trasllat de l’arròs als molins perquè li lleven la corfa del gra i quede,

FALLES

FUSTER

F/ 79

Si mai veniu al meu poble, per exemple, o a qualsevol poble on cultiven arròs, veureu que bonic és! Hi ha la màxima extensió dels camps plens d’espigues, o amb l’aigua quieta i brillant, com un espill. I les sèquies, amb lliris a la vora. Hi ha granotes i uns ocells estranys, que venen de molt lluny i s’hi estan una temporada. En algun racó encara trobareu una barraca, o un carro antic arrossegat per un rossí, o un gos que lladra i salta. I veureu com treballen els homes. També podreu menjar-hi arròs. Perquè l’arròs és encara més bonic quan és a la cassola. O a la paella.

— Joan Fuster — Abans que el sol no creme...

Il·lustació de Abans que el Sol no creme...

80 /F

El llibre tracta sobre els llauradors de Sueca, la professió del meu pare, que és la persona que més admire

FUSTER

per fi, blanc i net. El relat finalitza amb una lloança a les gents, els costums i les belleses naturals dels poblats arrossers. I, en darrer terme, s’hi inclou un breu apèndix amb activitats destinades a reforçar els continguts de la lectura.

En resum, és un conte senzill i amé que fa servir recursos distintius de la literatura infantil: la personificació de diversos elements paisatgístics, l’ús reiterat de frases exclamatives i el diàleg alliçonador amb el lector jove, entre molts d’altres. Com que Fuster no es dedicà a la literatura infantil, Abans que el sol no creme és un text que ha passat relativament desapercebut, per bé que, des de la creació del Museu Joan Fuster, és un dels continguts treballats als tallers didàctics adreçats a l’alumnat d’Educació Primària. A més, el llibre ha estat reeditat en diverses ocasions per institucions locals i per iniciatives particulars. Siga com siga, és un text que m’agrada tenir a mà per dos motius comprensibles: d’una banda perquè és d’un dels escriptors a qui he dedicat més hores de lectura en els darrers anys; i de l’altra, perquè tracta sobre els llauradors de Sueca, la professió del meu pare, que és la

FALLES

persona que més admire. Prompte la meua filla podrà llegir-lo –tot just ara comença a escriure alguns noms familiars i a identificar les lletres de l’alfabet– i així podré transmetre-li el sentiment d’admiració que tinc per Fuster, pels llauradors del meu poble i per mon pare. Per sort, la literatura fa possibles totes aquestes coses. I moltes més.

Salvador Ortells Miralles

FALLES

FUSTER

F/ 81

82 /F

FUSTER

FALLES

Fotos

Lorena Sendra

Felicitat M’agrada la gent que contagia felicitat!

FELICITAT

84 /F

FALLES

Felicitat Salvador Taléns Puchol Mestre

Quantes vegades hem sentit o hem fet ús de la paraula felicitat? No sé si us heu donat compte, però és una paraula que se sol dir en moments molt puntuals i ben definits quan ho desitgem per als altres.

Tampoc és un acte privat, sempre està relacionat amb altra persona o en algunes situacions. No es pot ser feliç sense viure amb ningú eixe sentiment, necessites fer partícip d’allò que et passa, per xicotet que siga, amb més gent.

No podem viure feliços sempre perquè no és un estat permanent, no té futur la felicitat ni tampoc passat, el present és el que et fa sentir feliç; és més una decisió que una conseqüència i les decisions es prenen per a dur-les a terme ja. És un estat d’ànim, és un sentiment de plenitud, quan has aconseguit el que volies o quan estàs a gust al relacionar-te amb la resta.

La felicitat depèn, primer que res, de nosaltres mateix, d’estar disposats a fer estes accions: estimar, ser agraït, assaborir l’alegria, somriure i perdonar.

No parlaré ací de tot el valor que té l’estima, paraula poques vegades present en qualsevol conversa, a no ser que siga molt íntima.

Quant ens costa donar gràcies...i això és un acte que és molt positiu en les relacions personals, perquè ajuda a crear un bon ambient allà on estigues.

No hi ha res com l’alegria en la cara, el somriure als llavis, ara als ulls, per a demostrar a tot el món que et sents feliç. Hi ha que estar alegres per a fer feliços els altres.

I per últim, perdonar, saber guardar-te tot el teu orgull i demostrar que malgrat el que t’haja fet l’altra persona, vols estar amb ella.

Si sumes les cinc accions i les dus avant, sé molt bé que eixos seran uns moments de felicitat de la teua vida.

Però ara canviaré un poc de context perquè estic ficant-me massa seriós i estem parlant de felicitat.

Quan escric este text estem vespres de les festes de Nadal, Cap d’any i Reis. Crec que és el regnat de la felicitat per excel·lència, apareix per tot arreu: no hi ha paraula que s’utilitza més vegades en sols deu dies: Ens felicitem, desitjant-nos el millor, volem que tot siga bonic, que no tinguem cap enfrontament i demanem també salut, ja que no ens ha tocat la loteria, i com no, molta pau. Tot enllestit amb la paraula feliç…

En canvi, ara ves i digues feliç any al mes d’agost o desitja “felices fiestas” en setembre… Veritat que no li pega massa?

Ara, us mostre unes exemples en els quals et sents feliç de veritat en eixe instant: Després de fer la declaració de la renda i et diuen que t’ha eixit negativa.

FALLES

Dolors Ortells Rubio.

FELICITAT

F/ 85

86 /F

La felicitat depén de nosaltres mateix, d’estar disposats a fer estes accions: estimar, ser agraït, assaborir l’alegria, somriure i perdonar.

FELICITAT

Quan has comprat un cupó de l’ONCE i et tornen els diners. Amb que poc ens conformem!

“Ja vaig a per la menuda”, li diu la mare als iaios després de tindre-la tot el dia en casa.

I un dels moments més feliços per a mi com a mestre: quan venen les vacances i els meus alumnes se’n van a les seues cases fins a quan hagen de tornar a l’escola.

Però este és un llibret de Falla, per tant, també cal parlar de la felicitat que es viu en moltes de les activitats que celebrem al llarg de l’any: Mentre s’assaja el sainet o el playback o després d’haver-lo representat.

Quan estàs fent el cotxe per al ral·li o després d’haver-lo fet ? Quan eres més feliç?

O eixe moment en què el pare puja el seu bebé ,falleret o fallereta, per primera vegada en la presentació.

Com et sents a l’entrar al casal i veus que t’han guardat cadira per a dinar?

No són feliços els cuiners en veure que s’acaba la paella que han fet per als fallers i falleres?

No se sent feliç la Fallera Major quan va acompanyada de la seua cort d’honor per la seua barriada?

Quan la Nit de Sant Josep el monument es crema i cau com ha de caure.

Quan es confirma que hi ha Falleres Majors per a l’any següent.

FALLES

Quan acaba el president el seu any al capdavant de la Comissió i ja no vol saber-ne de més reunions, de juntes, de falla ni de res.

Sí, també es viu la felicitat dins de la Falla, i sempre com he dit abans, amb companyia d’altres falleres i fallers, junt a la teua comissió, amb la teua “altra família”.

I per acabar amb bon sabor de boca la setmana gran de les Falles, no és casualitat que a l’endemà del dia de Sant Josep, quan ja s’ha acabat tot, se celebre el Dia Internacional de la Felicitat?

Si em preguntes ara a mi si soc feliç, et dic que sí; però amb tu, molt més.

Salvador Taléns Puchol

Futur No pots tornar enrere però sí pots canviar el teu futur.

88 /F

FUTUR

FALLES

Futur Xavier Fos Colomer

Director del Consell de la Joventut de Sueca

Mariola García.

Jordi Viel.

En 2022 Conjugarem el verb contagiar amb els nostres somriures i deixarem la por com un aprenentatge.

Hem parpellejat i un nou any se’ns ha plantat al davant, com un monument faller que es planta al nostre poble a les acaballes de l’hivern.

Un desitjat monument anomenat ‘Esperança’; els ninots menuts estan disposats sense atendre a cap aforament limitat i el ninot principal és una gran abraçada sense mascareta.

Normalitat. Necessària.

Aquest any siguem positius sense que cap prova d’antígens ho determine.

Ho mereixem, perquè creure-ho serà la traca que tot ho comence. Farem que valga la pena. Ens hem desacostumat a donar-nos la mà, però no ens hem oblidat de com es feia.

Vull que l’única cua que es faça al Carrer Les Palmeres siga la que els fallers faran per arreplegar el dinar; vull que els informatius de març tinguen més bruses falleres que bates sanitàries; vull que la següent variant s’anomene Optimisme i siga molt simptomàtica; vull que em desperten coets i no rècords de contagis; vull mirar el cel i veure’l de colors, sense oblidar les estrelles que s’han il·luminat per (culpa) la pandèmia; vull escoltar la música al carrer i no a la televisió...

Vull creure que 2022 ens deixarà viure les nostres festes, a la nostra manera.

Cremem els mals records i deixem volar les espurnes, com un 19 de març es crema la festa mentre plora una fallera. Deixem la crispació, l’odi i la confrontació i tornem a ser tot el que, solament units, hem pogut ser.

Quedem-nos amb allò que ens serveix d’aquesta crisi: la cooperació, els voluntaris, les sanitàries, els responsables, les vacunes... En definitiva, quedem-nos amb la capacitat humana que tenim per solucionar problemes que semblen impossibles. És gràcies a tot això que, potser enguany, puguem celebrar les nostres benvolgudes Falles de la manera més pareguda a allò que anomenem normalitat.

Salut i bones festes!

Fotografia Per a una bona fotografia, alça la mirada i somriu!

90 /F

FOTOGRAFIA

FALLES

Una fotografia de Falles Francesc Vera

Fotògraf professional

Fa ja uns anys, un grup de falleres de la comissió de la Falla Bernat Alinyo, tingueren, no sols la bona idea de crear un premi de fotografia sota el lema «Sueca en Falles», sinó també la deferència de pensar en mi, que mai no em presente a premis de fotografia, per ser-ne membre del jurat. Quasi deu anys després s’ha consolidat el concurs —una cita anual indefugible ja pels fotògrafs aficionats a captar imatges de les falles— i, també, una amistosa relació entre la falla i nosaltres, els habituals membres del jurat, que l’hem vist créixer des dels inicis i hem pogut constatar l’augment qualitatiu dels treballs que s’hi presenten. És per això que jo, que sempre m’he mirat el món de les falles des de fora, si més no com a espectador, no podia evitar d’atendre l’amable invitació de la comissió per fer una breu aportació a les pàgines d’aquest llibret, amb un text que vaig escriure ja fa uns anys a partir d’una fotografia que vaig fer en març del 19961 i que tot seguit reproduesc: València, en març, és tota una falla.

La ciutat de València i bona part dels pobles i viles de moltes comarques del país participen de la festa fallera. Les

mascletades a la plaça de l’Ajuntament del Cap i Casal esclaten cada migdia, des del primer de març fins el dia de Sant Josep, amb l’afluència massiva de fallers i d’aficionats autòctons, de «guiris» diversos amb ulls com a plats, d’estudiants erasmus que no s’ho acaben de creure i de carteristes professionals vinguts des dels llocs més diversos.

La festa gran de València, com passa també amb tantes altres manifestacions lúdiques i pintoresques, pot tindre un cert atractiu fotogràfic i, de fet, fotografiar falles, falleres i mascletades és quelcom habitual en aquests dies, tant per al simple aficionat que cerca la imatge de record com pel professional que per uns dies pot treure rèdit d’un equipament que li han suposat una inversió de diners considerable.

Tant és així que hom suposa que si eres fotògraf —i valencià— hauries de tenir tot un arxiu de tema faller que oferir-li.

Segurament altres col·legues en tinguen de sobra, però no és eixe el meu cas.

De fet quan fa ja uns anys, bastants, la revista Pensat i fet, de periodicitat anual i dedicada al món faller, em demanà alguna fotografia per al número d’aquell any, un número que es pensava il·lustrar amb imatges de diferents fotògrafs

1 Una foto de falles correspon a l’entrada del 13 de març de 2010 del blog Cistella de llum dedicat a la fotografia i la mirada que l’autor va mantindre entre els anys 2009 i 2014: http://cistelladellum.blogspot.com/2010/03/una-foto-de-falles.html

FALLES

Francesc Vera 1996.

FOTOGRAFIA

valencians, d’àmbits i estils diferents, al voltant del tema, vaig pensar: «i ara, d’on trac jo una foto de falles?». Perquè no es tractava d’un encàrrec, sinó que calia tirar mà de l’arxiu. Afortunadament vaig recordar que feia un parell d’anys, casualment, n’havia fet una. Una!, tan sols una!, però aquella fotografia ja em salvava del compromís…

Era el dia de l’ofrena i havia hagut d’acompanyar un amic gaŀlès, músic, que no havia vist mai les falles i desitjava conèixer-les. Jo duia una Leica M4-P amb

F/ 91

un Summicron de 35 mm. per si calia fer alguna imatge, però al llargde tot el dia no havia trobat encara l’ocasió de fer-la servir, no sé ben bé si per manca d’interès fotogràfic sí per l’obligació deser-ne guia de l’amic «guiri». No obstant això, però, ja de nit i amb l’objectiu turístic assolit, quan ens en tornàvem cap a l’estació del tren (anar en cotxe a València en falles, ja ho sabeu, és més que un acte suïcida), a la cantonada del carrer de Russafa amb el de Xàtiva, aparegué la foto: seleccionar 1/15 de segon i f:2, aixecar

92 /F

Francesc Vera 2018.

FOTOGRAFIA

FALLES

la càmera i disparar. Potser allò fóra el que els francesos en diuen un coup de foudre, una revelació momentània, una conjunció astral, un ves a saber què en l’estómac… tot quadrava en aquell reconeixement instantani i fugaç. Avui encara aquesta és l’única foto de tema faller que us puc lliurar.

Fins ací aquell text, que, en ser rellegit, confirma com, a hores d’ara, en haver passat els anys, encara resulta difícil trobar fotos falleres al meu arxiu; només trobareu algunes, poques, d’un matí de Sant Josep en què la casualitat va fer coincidir una concentració de comissions falleres amb el moment en que jo hi passava amb la càmera. Cert que no en són moltes, ja us dic, més aviat poques, fetes en el transcurs d’un breu instant, però si ara us les lliure ací ho faig confiant-me a la vostra benevolència i amb l’esperança de que les enteneu com una sincera, cordial i amistosa aproximació al món de les falles.

Francesc Vera

Sueca, desembre de 2021

Francesc Vera 2018.

FALLES

FOTOGRAFIA

Francesc Vera 2018.

Francesc Vera 2018.

F/ 93

94 /F

Francesc Vera 2018.

Francesc Vera 2018.

FOTOGRAFIA

FALLES

FALLES

#semprefalles

Abraçades Hi ha abraçades que et reinicien.

98 /A

ABRAÇADES

FALLES

Abraçades Amparo Vendrell Fos Mestra i fallera

Sara Sellés Guitiérrez, elecció cort FMI de València.

Abraçar és, segons el diccionari normatiu valencià de l’AVL, una paraula polisèmica i una de les seues accepcions és cenyir amb els braços, especialment en senyal de salutació o d’afecte. Abraçà la mare tendrament.

Abraçada és l’acció d’abraçar. Rep una abraçada ben forta.

Les abraçades tenen grans beneficis. El contacte físic pot ser un gran aliat per a la nostra salut física i mental: rebaixa l’estrès i augmenta la producció d’oxitocina, l’hormona de la felicitat.

El col·lectiu faller organitza molts actes que fan emocionar fallers, falleres, veïnat i familiars.

Aquestes emocions es converteixen en abraçades, besos, somriures, llàgrimes, aplaudiments. En l’acte de l’elecció de les Falleres Majors de València, es poden apreciar moltes abraçades i besos entre les falleres escollides per a formar part de les Corts d’Honor i encara més, quan sona el telèfon per a comunicar a la fallera escollida que va a ser Fallera Major de València o Fallera Major Infantil. Aleshores, milers de besos i abraçades fan acte de presència davant d’una gran felicitat per haver aconseguit fer el seu somni una realitat.

Són molts els actes fallers on les abraçades són les protagonistes: en les presentacions falleres, les Falleres Majors que deixen el càrrec,

ho fan amb les llàgrimes als ulls però feliciten les seues substitutes donant abraçades. Després d’una mascletada excel·lent, d’aquelles que et fan emocionar, els pirotècnics s’abracen amb els ulls plorosos, contents pel seu treball ben fet.

Les comissions falleres destinen una bona part del seu pressupost per al monument faller que es planta al carrer i és peça fonamental de la festa fallera. Si s’aconseguix algun premi, en les localitats on donen premis al monument o al ninot indultat, les comissions esclaten d’alegria i manifesten el seu content amb abraçades i besos. Aquests premis donen més renom a l’artista faller, que també rep les felicitacions i abraçades de tota la gent.

Els fallers i falleres fan un bon treball d’equip per a preparar playback, sainet, llibret, cavalcada del ninot, competicions esportives, jocs de taula, ral·li, concurs de paelles...però posen de manifest el seu sentit competitiu en l’entrega de premis. L’eufòria fallera es converteix en aplaudiments, somriures, llàgrimes, crits, besos i abraçades pel premi aconseguit.

Les passades falles 2021, tan atípiques, del mes d’octubre, també ens han donat bons aprenentatges, vam poder experimentar emocions a flor de pell per poder tornar als casals i poguérem observar abraçades,

FALLES

Els jugadors d’equip que es feliciten amb abraçades o colpets obtenen més bons resultats que els que no interactuen físicament.

ABRAÇADES

reencontres, nervis, somriures pel fet de retrobar-se de nou amb la família fallera. Unes falles tan diferents i al mateix temps tan especials, que el dia de l’ofrena als suecans il·lustres, va ser un honor que ens acompanyaren les Falleres Majors de València 2020, Consuelo Llobell i Carla Garcia. Quan van començar a desfilar les quatre comissions que sí decidiren celebrar falles en el mes d’octubre, Cervantes, Sucro, Mercat i Avinguda Espanya, per davant de les Falleres Majors de València i de Sueca, col·locades davant del monument a Joan Fuster, tota la gent amb les mascaretes, regnava el silenci i sols s’escoltava la música de les xarangues tocant el pasdoble València, que feia eixir les llàgrimes. També va resultar molt emotiva l’ofrena a la Mare de Déu, celebrada el dia de la Pilarica, l’ofrena a la porta del Convent per estar restaurant la cúpula. Finalment, durant la cremà, els fallers i falleres s’abraçaven i tota la gent amb els ulls plorosos, era com un esclat d’alegria pel desig de deixar la pandèmia endarrere.

Si observen l’hora d’eixir d’un centre escolar, ens sorprèn l’alegria dels escolars més menuts quan ixen del col·legi i van corrent amb els braços oberts per donar una abraçada al familiar que els està esperant a la porta de l’escola. Un mal dia pot millorar molt si abraces fortament a la persona que estimes. La carícia o el bes del teu fill o

A/ 99

filla, et consola i et dibuixa un somriure.

La intimitat amb un amic es reforça quan les teues mans estan fortament entrellaçades. El cas és que el contacte físic amb els demés: abraçades, carícies, xicotets moments tocant-se... és necessari per a les persones i pot ser una bona teràpia. De fet, la pell és una extensió del sistema nerviós, pel que les percepcions tàctils es tradueixen, quasi automàticament, en estats fisiològics del cervell. El contacte pell amb pell dona benestar i és una font de salut. Ho saben molt bé els serveis de neonatologia dels hospitals, on el contacte dels bebès amb mares i pares, ha resultat essencial.

Amb totes les dades i estudis que tenim podem afirmar que “tocar i abraçar és beneficiós fins i tot com a teràpia preventiva per a moltes malalties que posen en risc les nostres vides”, com expliquen Héctor García i Francesc Miralles en el seu llibre Ichigo-Ichie. La llista de coses positives per al cos que poden tindre tacte és llarga, i aquestes són algunes de les més importants.

ABRAÇADES

100 /A

BENEFICIS DEL TACTE

(‘Ichigo-Ichie. Fes de cada instant un moment únic’. Enciclopèdia) A més de crear moments memorables, la pràctica habitual del tacte presenta aquests beneficis: •

•

•

• Amadeo i Andrea.

•

Redueix la pressió arterial i facilita la relaxació general de l’organisme. Ajuda a mitigar la migranya i procura un son de més bona qualitat. Això explicaria per què dormim millor després de fer l’amor.

Transmet un sentiment de confiança i intimitat que no s’aconsegueix a través de les paraules. Un conflicte que no s’ha pogut resoldre amb moltes discussions pot esvairse amb una abraçada llarga i sincera.

Aporta motivació per assolir l’èxit. El doctor Dacher Keltner, autor de Born to be good: The science of a meaningful life, assegura que els jugadors d’equip que es feliciten amb abraçades o colpets obtenen més bons resultats que els que no interactuen físicament.

Referma les relacions. Els sexòlegs assenyalen que les parelles que es toquen i s’acaricien cada dia tenen un grau d’empatia més elevat i són més duradores que les que només utilitzen el tacte per a les relacions sexuals.

Aixeca l’ànim. Després d’un mal dia, una bona abraçada o fins i tot un massatge relaxant, poden dissoldre la negativitat acumulada durant la jornada.

En conclusió, després de conèixer tots els beneficis del tacte i en aquest temps de pandèmia que hem estat confinats, i tots i totes encara portem mascaretes, hem desitjat ABRAÇAR,

FALLES

com diu la cançó de Xavi Sarrià, “Quan tornem a abraçar”, un homenatge a la resiliència col·lectiva gravat des del confinament amb un munt d’amics SEREM UN SOL COR QUAN TORNEM A ABRAÇAR. A gaudir de les ABRAÇADES FALLERES!!

Amparo Vendrell Fos Bibliografia — —

Ichigo-Ichie. “Fes de cada instant un moment únic” (Enciclopèdia) Els grans beneficis de les abraçades per Rosanna Carceller Escuder

L’excantant d’Obrint Pas, Xavi Sarrià, ha estrenat a les xarxes un vídeo amb una nova versió de Quan ens tornem a abraçar, un homenatge a la resiliència col·lectiva gravat des del confinament amb un munt d’amics.

Art L’art és el que deixes sortir.

Andy Warhol

ART

102 /A

FALLES

Art Entrevista a Vicente Manuel Martínez Aparici Artista faller

Va estudiar disseny gràfic i va aconseguir convéncer son pare perquè tornara a obrir el taller.

Ha aconseguit crear un taller versàtil, capaç d’anar evolucionant any rere any, adaptant-se als nous temps, fent equip. És un artista que dona sentit a les seues falles.

1. Com van les falles, les anomenades falles postcovid?

Doncs les falles, després de tot aquest parèntesi, d’aquest clot amb què ens hem trobat a meitat del camí, pareix que vagen altra vegada un poc dins de la normalitat, almenys, allò que es pot.

Al taller estem treballant ja en les falles 2022 i la il·lusió altra vegada ficada en els monuments. Esperem que, dins de tot açò, vaja la cosa establint-se altra vegada i que puguem tornar a eixa normalitat que tots desitgem.

2. Són unes falles amb més optimisme?

Pense que sí poden ser les més optimistes. Després de tot el que hem passat, tota la situació i el que ens ha vingut al damunt, la veritat és que seran unes Falles que tots tindrem il·lusió de viure; serà com tornar a arrancar els motors, que es puguen plantar falles al carrer i que es facen actes, crec que sí són optimistes. Després de tot el que hem viscut, ens pareixerà tot molt bonic.

3. Sabem que ha sigut un parèntesi angoixós per als qui treballen per la festa. Ara ja està superat i amb la maquinària en marxa. Esteu més esperançats?

Ja esteu en la nova normalitat?

Sí, després d’aquest parèntesi que hem tingut sí que estem esperançats.

Sí que tenim esperances, il·lusió de tornar a la normalitat de treballar a gust, de veure que el que estem fent té una eixida al carrer, que es plantarà i que a la fi el nostre ofici continue mantenint-se en vida. La normalitat, entre cometes, no la tenim.

La normalitat que tenim ara mateix és treballar amb la mascareta per evitar els contagis; no és una normalitat com toca, però sí que és veritat que el taller a poc a poc va agarrant ritme. Després d’este parèntesi, hem incorporat ja tota la plantilla i al taller s’està treballant molt cara la plantà del 2022. Pareix que siga una normalitat com podia ser en anys anteriors, però sí que és veritat que no deixem d’anar amb molta cura: mascaretes, distàncies, estar molt pendent dels contactes, etc. per tal que no s’haja de parar el taller.

4. Seran unes falles que tindran el tema Covid reflectit, o no voleu tocar més el tema i passar pàgina?

Jo, per exemple, en les meues falles crec que no ni ha cap que tracte el tema Covid, és més, anem a fer com si no estiguera, anem a fer una crítica molt local que és el que ací a Borriana els agrada i es lluita pel premi de crítica local.

A València, una crítica més oberta, polítics i temes així, més d’actualitat, però el tema

FALLES

ART

A/ 103

covid no tinc pensat ficar-lo i no crec que d’ací a falles em sorgisca alguna cosa per a poder afegir; una, perquè no estava en la temàtica que duguem en la falla i altra, perquè tampoc m›agrada molt el tema Covid, però amb tota seguretat que altres companys i monuments hauran tractat el tema Covid.

5. L’art i l’artista faller.

Consideres les falles com un monument d’art efímer?

Bé, sí és un art efímer perquè les cremem. Realment, estem fent una cosa artística, una cosa única perquè veritablement ho és i sabem quin és el fi; des del minut 1 que treballem en una falla saben que eixa falla serà cremada i ser cremada, jo crec que per a tots els fallers i artistes, és com el fet més bonic que hi ha.

Molta gent em diu “No et sap mal cremar la falla?” Clar que en sap mal, però realment sé que és el seu fi i eixe és el fi que tots els valencians o fallers volem, com veure cremar una falla al carrer amb tots els seus acordes, el seu castell, traca, fallera major, o siga, tots a acomiadar la falla com toca. Va ser molt trist l’any que es va haver de cremar l’aviadora a soles, enmig del carrer sense ningú mirant-la, sols els quatre bombers que estaven allí i això és molt trist, va ser una incineració més que una crema. Però sí, el nostre art és un art efímer, perquè al cap i a la fi ho

Mariola García.

fem per a cremar, així i tot, el nostre art es podria aplicar a altres sectors on no es considera un art efímer.

Efímer diguem perquè el seu fi és per a cremar. Jo considere que el meu art és efímer perquè el final de la seua trajectòria és la crema que tots esperem eixa nit.

6. Quines tècniques artístiques es barregen per a fer una falla?

Són infinites. Gastem moltes tècniques, moltes maneres de treballar.

Hui en dia, fonamentalment, estem gastant molt el suro i sobre eixe suro rodem tots, pel que fa a la tècnica emprada. Cal destacar diversos punts forts com són fer una maqueta, un modelatge, també un dibuix primer. Per tant, necessitarem saber

dibuixar, saber modelar i després, començar amb tècniques de taller, de fusteria, com llimar (el llimatge és molt important perquè les coses queden bé) i massillar (massillar les peces perquè no tinguen bonys). Hi ha diversos aspectes en relació a la fusteria; has de ser un poc enginyer i saber com es farà per a muntar i desmuntar, que aguanten el transport, que es puguen moure bé. S’ha de tenir molt clar com s’han de plantar al carrer i tot això és, i comporta, molta feina. En altres oficis tenen un parell de persones pensant en eixa tasca, ací ho fem tot els mateixos. Aleshores, eixa part de la fusteria és molt important.

A continuació, ja tindríem la part de la pintura, que possiblement és la que més bonica siga; per dirho d›alguna manera, perquè és la que

104 /A

ART

a modelar, hi ha molts altres factors, des d’atendre a una comissió, un client, fins a improvisar una solució en el dia de la plantà. És a dir, dins de l’artistaartesà, has de saber fer moltes altres tasques; fins que la falla està plantada al carrer has d’haver realitzat molta faena prèviament.

8. Quins són els materials que esteu gastant en l’actualitat?

la gent veu per fora i la que la gent veu els color i és molt creativa. Dins de cada apartat, però, podem anar ampliant amb moltes més tasques perquè després també entra el fet de decorar les peces; hi ha persona que es dedica exclusivament a buscar recursos: que si fique una puntilla, que si goma eva, que si escarxa, que si un relleu...En fi, les tècniques són mil, i fins i tot, en la part artística, jo puc fer una cosa amb una brotxa i resulta que el mateix efecte el puc fer amb una granera, per ficar un exemple; són tècniques diferents i infinites i això ja va dins de la creativitat de cadascú.

7. El consideres més artesà o artista?

Al cap i a la fi tot ve del mateix.

Un artista, en el cas de les falles, som artistes perquè ens agrada tot açò, tenim el do, potser, de saber fer coses amb les mans, saber dibuixar i açò també es pot considerar artesania.

M’ imagine un home fent ebenisteria, és una faena molt artesana, la nostra faena d’artistes és com les dues coses juntes: seríem el fuster que està ahí fent miniatures molt elaborades i després has de tindre una creativitat d’artista. Aleshores, pense que ací, en aquest cas, serien les dues coses unides, artista i artesà van agarrades de la mà; per a fer falles, a part de ser artista i artesà, has de saber torejar.

Torejar perquè no només has de saber fer una falla i tindre gràcia per

Els materials que estem gastant en l’actualitat, fonamentalment, és el suro blanc. És el que més es gasta perquè ha donat una llibertat i uns volums a les falles que serien impossibles en els pressupostos amb els quals ens movem. A banda del suro, la fusta, la pintura, massilla, vernissos...

Hui en dia van eixint materials nous, materials a l’aigua que són menys contaminants i que cada volta estem gastant-los més (els dissolvents a poc a poc van utilitzant-se menys), cartó, cartó d’empaperar, farina per a encolar, caragols...molts materials.

9. Li veus futur als nous materials apareguts com el suro ecològic i la palla d’arròs?

Jo, personalment, encara no he pogut gastar cap dels dos. Soc una persona que sempre mire més enllà, que si és per a millorar i per a bé, doncs perfecte, quan més aportem millor. Per la contaminació, jo estic a favor de tot això, però eixos materials supose que eixiran quan siguen més assequibles perquè tampoc crec que tinguen per abastir a tants tallers i supose que l’altre problema és que seran materials prou elevats, prou cars econòmicament, així que, s’haurà de valorar tot. Una falla ecològica, si al final els material són cars, serà molt menuda. És com tot, quan tu et fiques en una denominació d’origen, potser tots no s’ho poden gastar, doncs açò igual; tot anirà lligat a que siguen assequibles al preu dels pressupostos amb què es menegen les falles. A partir d’ahí, serà una cosa de ser utilitzada per tots a no ser-

FALLES

ho, en el sentit que si al final és car no es gastarà. Jo, aquests materials no els he treballat, no puc donar la meua opinió sobre ells perquè faltaria provar-los i veure com es treballen, però si van bé, són ecològics i després el seu preu és similar als materials que gastem o més barat, jo crec que sí, que automàticament tots els tallers es ficaran a gastar estos materials.

10. T’agrada més una falla monumental, una falla tradicional o una innovadora?

Possiblement, ha ja de dir que m’agraden les tres. Cadascuna en el seu sentit.

La falla monumental t’ha d’agradar, la falla tradicional, és la falla de tota la vida que hem vist i la innovadora, les falles més modernes, tant les tres és de la manera que ho mires i saber valorar cada una de manera individualitzada. El que no està bé és valorar les tres dins de la mateixa línia, açò és com si hagueres d’anar de jurat i entropessares en tres falles de diferents estils en la mateixa secció, això és més complicat, i el jurat ha de saber valorar cada una d’elles.

Per exemple, la innovadora, no per ficar un pal al mig del carrer ha de ser una cosa genial. Tot en la seua dosi i ben mirat esta bé, i a mi, m’agrada veure-ho tot; m’agrada anar a veure una exposició de pintura de Sorolla i després he anat l’IVAM a veure art contemporani, m’agrada tot. Intente en cada cosa que mire, entendre allò que volen transmetre’m. Per això, ja et dic que les tres m’agraden; les tres sempre i quan les observe, em transmeten alguna cosa. Tot el que estiga ben fet, ben elaborat, ja dona igual que siga innovadora, monumental, tradicional, la que siga.

Si el que està davant de mi està ben fet i, dins de cada estil, jo veig que és correcte. em poden agradar les tres i, si damunt, em transmeten o tenen una cosa que em cride l’atenció, millor encara.

Amor Posa-li amor al caos i veuràs com tot s’ordena.

106 /A

AMOR

FALLES

T’estime, t’estimo, t’estim.

Milio Roda Lucas

Una tromba d’aigua calenta em va portar des de la tremolor amb què m’havia tret el trage de saragüells per ficar-me a la dutxa, fins al dolor de la cremor a la pell pel canvi brusc. Però ho vaig resistir. Quan la meua pell s’havia habituat, tanquí els ulls i vaig romandre així, quiet, per espai d’un minut o més.

A vegades eren els únics moments del dia en què estava sol, aïllat. Mentre hi pensava, la porta de la cambra de bany es va obrir sobtadament i un corrent d’aire fred va lluitar per expulsar l’ambient càlid de l’interior.

—Capa!

—Ah, ets aquí? Perdona.

—Que no has sentit el soroll de l’aigua?

O és que vols veure’m nu.

—Doncs, no; si l’hagués sentit no hauria entrat.

Capa és la millor companya i confident que m’hagués pogut tocar.

Encara que és rude i tosca, però a la vegada dolça i gentil, i és per això que jo l’estime tal com és, i en eixe moment més que mai me n’estava adonant.

Perquè, ¿com haguera pogut saber què la vida anara a canviar tant de sobte?

El mes passat em van diagnosticar leucèmia, una malaltia que a poc a poc va destruint-me per dins, però puc permetre’m el luxe de dir que no perdré l’esperança, ni la força, ni el somriure. Soc conscient de la seua

duresa, però si alguna cosa m’ha ensenyat Capa —a obstinada no la guanya ningú—, és a lluitar i a fer-li front a aquesta vida a la qual hem arribat sense instruccions Són les deu de la nit, estem descalços amb la roba interior davant l’armari, sentint el fred de les rajoles recorrent les nostres plantes i transmetent-lo a la resta del cos.

Agafem del seu interior uns pantalons vaquers, samarreta, un jersei, l’abric de la falla i unes sabatilles. Baixem les escales, agafem la bici vella i arribem al carrer; hem d’anar ràpids perquè el cap ens ha dit que no tindrem temps de veure-ho tot. Travessem el carrer de la nostra falla replet de gent cuinant paelles i amb l’olor de bunyols de xocolata al fons. El nas i l’estómac volen que parem una estona a omplir la panxa, però el cap és categòric i ordena prosseguir la marxa; hui tinc en ment una València on els carrers són de plata, hui tinc en ment descobrir eixa València màgica i encantada.

Aquests dies, la ciutat està repleta de gent, milers de semblants es creuen amb nosaltres, uns corrent a gran velocitat, uns altres més a poc a poc fent una passejada al voltant de les figures enormes pintades de mil colors. Qui no ha estat mai a València pot sorprendre’s al veure aquestes escultures que agraden especialment als ulls, que alcen les celles i separen

FALLES

les pestanyes; i a la boca, formant una «o» perfecta, com a mostra de la seua admiració. Hi ha tanta gent que a penes podem moure’ns amb la bici i hem de lluitar uns amb altres per l’escàs espai lliure d’una estreta vorera bruta i enganxosa. Les frenades brusques es succeeixen i a nosaltres se’ns està acabant la paciència. Decidim girar pel carrer de Cavallers, amb la bicicleta vella. Recorrem la distància mentre guarde l’equilibri fregant-te amb les galtes l’esquena; els camals els tinc mullats. Avancem pels estrets carrerons mentre al cel, es veu foc vestint de mil tonalitats i formes, un cel fosc i trist perquè fa dies que va perdre la seua lluna i les seues estreles a causa del mal temps i la pluja.

La nit avança esquivant un sòl ple de cristalls, papers, gots esclafats i, sobretot, una pluja enganxosa que s’ha instaurat durant tota la nit i que fa que siga més difícil moure›ns. Xopats, agafem el carrer de la Pau, Parterre, Glorieta, semàfor de jutjats; frenada en sec i els dos a terra. Somrius i et bese al front. Silenci. Aparquem la bici a la reixa del jardí i completem detingudament l’escultura blanquinosa d’aquell metge de xiquets.

—Saps què... ara que la vida ens ha donat aquest repte, ¿què és el que més estimes d’ella?. —va preguntar Capa amb semblant seriós.

AMOR

A/ 107

vull nits de dormir poc i altres dies de dormir molt, compartir moment únics i una mica de bogeria

108 /A

AMOR

FALLES

Els seus ulls s’endinsaren en la meua ànima i la tendresa de la seua expressió era tan profunda...

—A tu! —mentre dibuixe un somriure als llavis—, estime haver-te conegut.

—Vinga, no sigues fava. És clar, que a pesar de ser Falles aquell era el típic dia en que molta gent anava a enviar-me un missatge desitjant-me ànims en això que tots ja sabien. Jo mai he estat molt d’aquests missatges, així que per a mi la compassió no existeix, i preferia que foren clars i directes i Capa sempre ho havia segut més que ningú.

—Vull poder veure les Falles del pròxim any, vestir-me de faller, veure’t un altra vegada a tu vestida de fallera, que m’acompanyes cada divendres al casal, fer algun viatge, tindre aventures, vull nits de dormir poc i altres dies de dormir molt, compartir moment únics i una mica de bogeria, una mica de seny, música, balls, amics i família que hi estarà ahí; vull rialles i somriures incompresos, vull besos, abraçades, valor i un nou començament, vull ales i temps.

—Sempre t’he envejat per eixa estima que tens per les Falles i et promet que per tu em tornaré a vestir de fallera.

—No esperava menys de tu! —li torne a somriure.

—Però hem de ser forts, no podem afonar-nos.

—I ben bé sé que puc afonar-me, caure’m i fer-me mal, però sé que amb tu sempre podré mitigar el dolor, aixecar-me, mirar endavant i complir somnis. Que així és la vida! No? —Clar, la vida sense dolor no hi ha glòria, com el dolor de cul que tinc ara per culpa de la caiguda al semàfor.

Ens vam mirar sense parar de riure.

Els seus ulls s’endinsaren en la meua ànima i la tendresa de la seua expressió era tan profunda que sols desitjava que aquella nit no acabara mai.

—I ara què fem? —preguntà Capa.

—Doncs no sé, ací estem, a les cinc de la matinada. No esperava que acabàrem pels carrers de Ciutat Vella, tu davant i jo darrere, amb una València banyada i els camals mullats.

—Sobretot amb els camals mullats. * * * Un raig de sol ferm va fer que tota l’habitació s’impregnara d’una resplendor que aconseguí despertarme. Capa dormia dolçament a llit del costat. Feia poques hores que havia aconseguit agafar el son, no podia parar de menjar-me el cap. Per què a mi, per què? Després de capgirar-me deu

FALLES

mil vegades vaig arribar a la conclusió que la vida no està per deixar passar el temps pensant en el perquè de les coses sinó en el per a què.

Les llàgrimes cauen, el pèl també.

Haver d’acceptar que perdràs molt de pes, que se’t cauran els cabells, que les sessions de quimioteràpia seran dures, acceptar tantíssimes coses. Realment és tan dur enyorar-ho tot tant que vas ficant-te en un submón, en què quan surts te n’adones de la vertadera realitat. Te n’adones de tantes coses, tot es torna diferent i et preguntes, tants cops com dies hi ha, com és possible que no es valore la vida com a tal i com havia estat, fins ara, preocupant-me per ximpleries.

Hores després hi som a la plaça.

Una bullícia incessant pul·lula al meu voltant, sent unes mans retocant la meua indumentària, escolte consells i paraules d’afecte que flueixen dels llavis de Capa. En eixe instant tot el que esdevé al meu voltant queda estàtic i levitant en l’aire qual boira matinera.

Les meues oïdes únicament perceben els batecs del meu cor, compassats, constants, molt forts, tant que instintivament mire cap avall tement que les palpitacions perforen el meu pit.

Alce la mirada i note com els meus músculs s’engarrotaven. Havia albirat el lloc durant diversos dies, però fins a aquell precís instant no m’havia adonat.

Una figura imponent s’endevinava a escassos metres de mi. Aquell ninot de falla tenia el rostre i la mirada de Capa. No sé si era real. A aquelles hores qualsevol imatge es tornava incerta.

Estic segur que em va mirar. Els seus ulls s’endinsaren tant que vaig sentir que el meu cor estava a punt d’eixirse del pit. Potser era això l’amor? La tendresa de la seua expressió era tan profunda que sols desitjava que fóra meua. Als seus peus hi havia un cartell on es podia llegir: «Les falles parlen de nosaltres. De les nostres tradicions, dels nostres sentiments, dels nostres somnis.

D’una festa oberta, alegre i crítica. Dels bunyols de carabassa, de la sensualitat

AMOR

A/ 109

110 /A

mediterrània, de l’olor de la pólvora, de les bandes de música, de soroll, de llibrets, d’enginy i gràcia, de festa als casals. Però també són l’antídot anual, efímer, que ens allibera de les càrregues interiors, la metàfora de la nostra existència… perquè les Falles naixen d’un poble que, amb una veu immemorial, es reivindica cada any i converteix en combustible artístic la seua pròpia existència.» Aquelles paraules em ressonaren en la ment com a poetes de la nit que fan que parlen les parets d’aquella València de Blanquita i Estellés —Fava, desperta! Que ja ve l’hora!

De sobte despertí. Era recolzat al fanal enfront de la falla. Al costat tenia el got buit. Ella en forma de ninot estava en el cadafal i en canvi a l’altre costat apareixia ella en carn i os. No sé si fou un somni etílic o una realitat però mai oblidaré el moment que compartírem les nostres mirades.

—Capa, pots acostar-te una mica?

Necessite dir-te una cosa.

—Més encara? Saps que no m’agrada estar tant a prop quan s’encenga la falla.

—T’estime.

—T’estimo i t’estim —contestà Capa sarcàsticament—. Però tros de soca!

AMOR

Que m’estimes? Cada dia em sorprens més! Ja no sé què esperar de tu amb tanta broma!

La sensació d’embriaguesa li va sobrevindre just en l’instant en què un gran baluern va ressonar amb fúria. El portentós colp del so va deixar pas al soroll continu i lent. Sols va ser esguitat per espurnes espontànies. La llum va augmentar per moments. Una boira negrenca començà a amagar el remat de la falla i amb aquell foc també es va perdre entre el fum la seua idíl·lica figura de Capa que es consumia per les flames. Quedava tot mut. Sols l’aire carregat escamparia el missatge d’aquells dies. El barri somriu perquè no estem sols, paren els seus pals, exemples són molts però cadascú amb el seu entorn.

Les mirades llançades entres la gent es succeïxen a un àlbum que quedarà en el record. En uns instants de les cendres desintegrades naixeran les primeres llums. Els primers passos d’un nou dia, d’un nou cicle de la falla, així com el cicle de altra vida començava a ser real, mentre els carrers i les places cremaven en una màgica nit de la cremà amb una València on els carrers eren de plata. * * * Aquest és el meu estat actual, porte dues setmanes ingressat en una maleïda cambra de color blanc sense gairebé res, poc més que un llit, un televisor i un finestró a través del qual almenys entren uns petits rajos de sol que enlluernen el meu avenir. I amb una continuada quimioteràpia que m’imparteix molt dolor i patiment, que note com em consumeix, com em mata.

Pensar, reflexionar i tornar-ho a fer amb una mica més d’esperança. El meu món s’esbellussava a poc a poc, i jo no hi podia fer res. El dolor, la ràbia i la impotència em consumien, i per moments, només intentava acceptar

FALLES

FALLES

AMOR

A/ 111

En uns instants de les cendres desintegrades naixeran les primeres llums. Els primers passos d’un nou dia, d’un nou cicle de la falla.

com la ment pot arribar a fer tant, perquè nosaltres, els humans, som màquines perfectes que de tant en tant s’espatllen, però que contenen l’arma més potent, i la seua esdevingué la més potent de totes. Perquè al cap i a la fi l’única cosa li quedava era fer-se fort.

Un dia més és un dia menys, la lluita continua. Ja en porte setze a l’UCI, els mateixos dies que Capa no hi és aquí i la incertesa ens manté en l’aire, potser el meu cos rebutge lluitar, potser la quimioteràpia no siga efectiva i queden restes de cèl·lules malignes al meu organisme, pot ser això i l’altre, poden ser mil coses més. És dur ser enganyat per la nostra pròpia ment, és molt dur crear realitats que no existeixen, però hem de veure que a qui els importes no els importarà i als qui no els importes, no importen.

I és que hem d’aprendre a desaprendre, a que potser algun dia tot recobrarà el seu sentit, i que fins aleshores hem de riure’ns de la confusió, gaudir més i pensar menys. Perquè morir vivint no és una batalla perduda i que tal vegada —la vida no hauria de ser un viatge cap a la tomba amb la intenció d’arribar amb un cos bonic i ben conservat, sinó més bé arribar derrapant de costat, enmig d’un núvol de fum, completament desgastat i destrossat—.

La mort hi és present i m’he adonat que aquesta ha vingut per acariciar-me sense que pugues fer gaire

res, més que tornar-li el toc, el frec. A l’igual que la cremà d’una falla, pense que he de morir diverses vegades per renàixer després. Sent dues passes, tres paraules, quatre carícies, cinc sospirs, sis emocions, set petons, huit somnis, nou promeses, deu segons d’una mirada final. Capa hi és davant meua, somriu vestida de fallera, tal i com em va prometre aquella nit quan els carrers de València eren de plata.

La seva olor impregna el meu cos moribund, mentre sostinc les meues paraules escrites en un full a la mà, i em porta a la memòria aquell dia a les cinc de la matinada quan acabàrem pels carrers de Ciutat Vella, ella davant i jo darrere, amb una València banyada i els camals mullats. Ella, Capa, que s’ha convertit en la persona més important de la meva vida i a la que més vull; qui més he estimat, qui ha fet que açò fora més amè i qui ha aguantat i escoltat cada dia. Ella, que sempre ha estat pendent de mi, que ha estat aquí quan necessitava plorar i que segueix aquí per fer-me traure l’últim somriure.

Sense adonar-me, per fi, tanquí els ulls, sense saber-ho; sense pensarho m’havia acomiadat dels meus ser estimats. Només els demanava que no tractaren de fer-me recordar, ni comprendre. Només deixar-me descansar, fer-me saber que estaven amb mi, abraçant el meu coll i prenent la meua mà.

112 /A

AMOR

Ara que hi soc present al teu cor, al dintre i més profund de la teva ànima, puc permetre’m el luxe d’escriure’t aquesta història de lluita i superació, i estic, per damunt de tot, orgullós de saber que donades les circumstàncies de la vida, hi ha herois que a l’igual que jo vaig fer, han lluitat i lluiten per superar-se i per fer front a les adversitats de la vida. Has de seguir lluitant per un món millor, per un món més solidari, per un món ple de vida. La vida és només això que està passant mentre vulgues adonar-te, viu de cor. Aquesta dona moltes voltes, ja ho saps, per això no desaprofites cada meravellós dia.

Sé que no ha segut fàcil, escriure’t aquestes paraules, cada dia que passava costava més. Els dits se m’enrampaven, el cervell començava a cruixir, els pensaments deixaven de fluir i les paraules començaven a atabalar-se entre els meus llavis.

Necessitava escriure, el jo de cos i el jo de ment. Tal vegada necessitara acomodar moments, recuperar records i la paraula, i és que possiblement això va ser el que va passar, que les paraules van desaparéixer, de mutu acord, o no, mentre la vida es relliscava ràpidament de les mans. I amb la paraula també se’n van anar les visites, les forces, les ganes, el desig, però no l’estima, la il·lusió de veure’t sempre ronda pel meu cap, per sort o per desgràcia, però al final sempre torna.

I torna per reescriure’t el que sent, el que vull sentir, o qui sap invente imaginant el que sent, o tal vegada m’imagine que sents tu, i és que… realment li escric al món, a tu, a mi, a aquell ninot de falla amb la teua imatge, als meus amics i al meu pitjor enemic, encara que crega que no en tinga, o tal vegada a qui estiga pensant ara en tu, o en mi. Escric aquestes línies a qualsevol amor, siga teu, siga meu, dels dos o de ningú. Trobe forces per escriure i contar-te com si estranyara, com si necessitara, com si estimara, perquè hi ha els qui estimen, els qui

FALLES

estranyen, els qui es necessiten,, però també els qui escriuen i, com no, els qui lligen. I així i tot, no intentes trobarme en aquestes paraules, tal vegada no hi soc, no penses que pots conéixerme pel que escric, no intente deixar plasmada la meua estima en lletres; perquè tal vegada estiga plasmant la teua, la que jo veig de tu, la que em contes, la que imagine o la que invente. Perquè tal vegada sigues tu un dels meus personatges que només viurà mentre jo escriga i tu, algun dia, vulgues llegir-te. T’estime.

Al llegir l’última paraula escrita, Capa per fi es posà a plorar a la vegada que recitava lentament.

—T’estimo, t’estim.

FALLES

#semprefalles

Llibret Viatgar al món dels somnis és com llegir un llibret.

116 /LL

LLIBRET

FALLES

Verba volant, scripta manent Hugo Morte

Faller de la falla “El Mocador”

Equip Lletres Falleres.

La felicitat de tornar a fer Falles i, com a conseqüència, fer llibrets, és indescriptible. Els valencians i valencianes som, antropològicament parlant, gent de proximitat, de caràcter festiu, satíric i alegre. I per tant, fer cultura festiva és necessari per a tindre una vida plena.

Era tanta la força i resiliència del món faller durant la pandèmia que, malgrat la situació, es reinventaren amb un somriure per tal de dinamitzar la literatura festiva. Moltes Falles plantàrem Falles i donàrem continuïtat al llibret de l’any 2020 a l’any 2021.

Altres Falles, sense plantar, feren llibret. La cultura festiva, des de

diferents punts de vista, s’unia per fer grans les publicacions any rere any; per tal de mantindre la flama encesa.

Demostrem, un altra vegada, el nostre alt compromís amb les nostres tradicions i la nostra cultura. Cal destacar el gran treball de vertebració per tal que l’escenari esmentat es poguera dur a terme; ens referim als Premis de les Lletres Falleres i els Premis de la GVA al Llibret 2021. Tots dos concursos, han sigut clau perquè el finançament econòmic en un any complicat es poguera plasmar en realitat.

El llibret és el testimoni d’un any i la crònica de l’any faller; a més, està protegit recentment per la UNESCO. Per tot això, en la meua opinió, després de la Falla és la principal part de les Falles a protegir. Els diferents concursos ens marquen clarament les parts primigènies dels llibrets i són un manual clar de com fer-ne un de qualitat. Mai pot faltar la sàtira i l’alegria d’un bon poema, la lírica, l’assaig, l’article ben maquetat o un disseny innovador. Mai hem d’oblidar, tampoc, el llibret infantil. Tot açò fa un llibret guanyador.

Llum Una bona llum és la que mai s’apaga.

LLUM

118 /LL

FALLES

LLUM... la trobe a faltar i em condiciona l’estat d’ànim José Vicente Morant Periodista

Deixeu-me que us diga una cosa.

La vida ens recompensa a través de xicotets detalls, coses senzilles, quasi imperceptibles, en les quals radica la seua màgia.

Encara que, per desgràcia, moltes d’elles ens passen desapercebudes.

Una d’elles és la llum.

Però no una llum qualsevol, sinó la que tenim el privilegi de gaudir els qui hem nascut i vivim a València. És una llum clara i alhora càlida.

Permet ressaltar els elements més destacats del nostre dia a dia: el blau del cel, aquell to tan particular de l’aigua de mar vista al lluny, l’arena de platja recentment bressolada per les ones, la varietat cromàtica que regna a l´Horta…

Alguns privilegiats com Sorolla, el pintor valencià més universal, van aconseguir captar els efectes d’aquesta llum nostra en les seues recordades composicions.

U no té més que viatjar per a valorar-la encara més.

La llum de València no es troba a Tòquio, ni a Nova York, i encara menys a Bucarest.

Quan per motius de treball he hagut d’absentar-me diverses setmanes de la ciutat, la trobe a faltar i em condiciona l’estat ànim.

Des de ben xicotet, un dia assolellat era saludat en el meu interior per un somriure, temps de joc i ganes de companyia.

Per contra, quan naix una jornada grisa i apagada, un neguit irracional s’apodera de mi. Encara hui em passa.

La sensibilitat augmentada o atenuada per la llum.

Només conec una llum que em captiva més que la de la meua terra.

I és aquella que desprenen les persones que irradien positivitat i alegria.

Aquelles que es creuen per la teua existència aportant vitamines a la teua vida.

La llum. Que afortunats som!

Lletres Només fan falta dues lletres per canviar la teua vida... tu!

120 /LL

LLETRES

FALLES

Sempre lletres, sempre Falles Gemma Altur Alonso Presidenta de la Federació de Lletres Falleres

Les lletres formen paraules i són una de les maneres més boniques de llegir la vida, la historia, la cultura, les nostres estimades falles.

Lletres Falleres? són poesia, assaig, sàtira, il·lustració, investigació, disseny, teatre... entre altres modalitats que donen forma als Llibrets.

Llibret? Testimoni material de la nostra activitat fallera any rere any.

Fer un llibret comporta un treball de quasi un any de dedicació, ja que només cremem el monument als carrers, ja estem recopilant la informació per al proper llibret.

A més, sempre cal recordar que el llibret faller és l’únic testimoni material d’un any faller. La festa acaba i el monument es crema, però els records es queden any rere any als nostres llibrets.

Darrere d’un llibret hi ha un equip de redacció. Aquest grup de gent fa contínues reunions per a decidir la temàtica d’aquest, quin va a ser el seu fil conductor i com van a dur a terme aquest nou projecte.

Un projecte que moltes vegades arriba a ser complicat dur-lo a terme, ja que en molts casos el llibret té un partida molt baixa o, potser, no té cap ajuda econòmica per part de la comissió fallera, cosa que comporta que l’equip del llibret busquem el major nombre de publicitats o entitats col·laboradores per a poder editar-los.

Una vegada amb el pressupost que tenim i la temàtica escollida, cal buscar col·laboradors per a escriure els articles que compondran els llibrets.

Aquests textos dels llibrets són sovint escrits per aficionats, gent de la mateixa falla i ja, a l’actualitat, en molts llibrets col·laboren reconeguts escriptors i personalitats del món literari de l’època.

Aquestes col·laboracions intenten aportar temes d’interès, fer crítiques constructives, expressar emocions, donar a conèixer alguna temàtica oblidada o algun tema important, fer agraïments… entre altres coses; sempre respectant la llibertat d’expressió, buscant l’essència de les falles amb crítica per a la millora de molts aspectes i sobretot que despertant l’interès a llegir els textos.

Però l’essència del llibret faller són els elements continus que aquest conté; any rere any al nostre llibret trobem la salutació dels presidents, poesia i fotos de les falleres majors, la relació de fallers i falleres, l’explicació de l’esbós dels monuments, el recordatori de l’any anterior amb imatges, la programació de tots els actes de la setmana gran, inclòs actualment moltes falles han introduït un espai infantil, entre altres apartats que cada falla fa d’una manera diferent, però un dels més importants i al que més agraïts estem, és a l’apartat de les publicitats, ja que gràcies a ells fem un llibret.

FALLES

Lliurament dels Premis Lletres Falleres 2021.

LLETRES

LL/ 121

122 /LL

No ens podem rendir, som patrimoni, som falla, som cultura, som llibret.

LLETRES

Una vegada recopilada tota la informació, imatges, dades... cal posarse en contacte en aquella persona o empresa que ens maquetarà i editarà el nostre llibret; s’acordarà portada, imatges i la manera de donar-li color i vida a un munt de textos, tots volem que el resultat final ens entre per l’ull i siga atractiu.

No és fàcil la tasca de dur endavant un llibret, però és molt satisfactori si arriben recompenses del teu treball.

El 2021 va tindre un mes de març sense monuments al carrer, sense música, sense olor a bunyols, sense coets..., però moltes comissions falleres continuaren fent llibret. Un esforç més gran si cap que al dels darrers anys.

I la Federació de Lletres Falleres va seguir treballant per a dur endavant uns premis que ja feia 10 anys que s’estaven atorgant. I aquest 2021 no anàvem a ser menys. Calia premiar sobretot, l’esforç per haver dut a terme un projecte.

La pregunta de molts és: tornarem a tindre unes falles com abans de la pandèmia? No hem de decaure, no hem de deixar de fer coses, ens hem de fer visibles, hem de continuar la nostra activitat dintre de les mesures corresponents però sobretot, hem de tornar a fer el que més ens agrada. I en el meu cas i el de molts fallers i falleres, seguirem fent llibret.

FALLES

La cultura ha de continuar, la nostra llengua s’ha de fer visible i els llibrets han de reflectir tot el que ens envolta. Estem davant de moltes dificultats, però dins de les possibilitats de cada comissió cal adaptar-se, modificar, fer canvis... però sobre tot seguir sumant i fer llibret. Cal recolzar al gremi llibreter, a qui ens dissenya els llibres, qui retola els monuments, qui fa els cartells per a donar visibilitat a la nostra festa... qui realment fa que la nostra història quede escrita amb la nostra volguda llengua.

Per a tots i totes els qui treballem pels nostres llibrets sabem que no són un grapat de lletres i explicacions dels monuments. Els llibrets fallers, com bé he dit, són poesia, sàtira, assaig, disseny, il·lustració… i un llarg etcètera.

Però sobretot els Llibrets de falla són Cultura Valenciana. Un vehicle de comunicació que, com sempre diguem, és allò que perdura després d’un exercici faller.

Dins d’unes dècades, seran els llibrets els qui ens mostren el que està sent el nostre present. Els nostres llibrets mostraran tot el que significa per als fallers i falleres les Falles. Ens il·lustraran amb imatges el que érem, el que aconseguírem i el que som. No ens podem rendir: som patrimoni, som falla, som cultura, som llibret.

FALLES

#semprefalles

Esperança Una vegada tries l’esperança, tot és possible!

126 /E

ESPERANÇA

FALLES

Esperança Alícia Martínez Sendra

Professora i fallera de la falla Bernat Aliño

Esperança. Escoltem aquesta paraula i la lliguem immediatament amb un sentiment d’ànim quan les coses no ocorren com voldríem i necessitem d’eixe estat d’ànim optimista per afrontar situacions difícils i incòmodes que la vida ens presenta.

Amb l’entusiasme, quan desitgem que a un amic o familiar li vaja bé un nou projecte. També l’associem amb l’alegria, una opció màgica quan pensem que encertarem algun sorteig de loteria que ens farà rics i ens il·lusionem per gaudir del benestar econòmic que ens aportaria.Ramon Llull, escriptor i filòsof mallorquí al segle XIII, ja ho va dir : “Viu millor el pobre dotat d’esperança que el ric sense ella”.

I encara més, quan pensem en un familiar que volem i desitgem que el miracle de la medicina el salve d’una malaltia greu.

Fins i tot, l’esperança té color, el verd, freqüent a la natura i que simbolitza la renovació de la vida, la força i l’energia.

L’esperança és un acte de confiança o adhesió a la vida, com quan sabem amb certesa que el Sol eixirà cada matí.

Ens agrada viure esperançats, això és el que ocorre al món faller. Pensem que tot allò dolent que ha ocorregut no durarà per sempre i prompte tornarà a ser millor i que ens permetrà viure amb la confiança que ens ajudarà a seguir endavant com tot faller sap fer.

Des d’aquell fatídic 10 de març de 2020, els fallers i falleres, han sabut ressorgir de les cendres, com han fet any rere any, han estat treballant sense parar durant aquest temps, respectant totes les circumstàncies sanitàries que ha patit la societat fallera i el món en general. Han sabut reinventar-se i no han perdut la positivitat i esperança per veure que prompte podrem viure la festa com cal.La flama de les Falles ha d’estar encesa i treballar tots junts per a la festa.

Malgrat les dificultats i obstacles que molts professionals del sector faller (i altres sectors també) han suportat i suporten, ens han demostrat que han pogut fer front a l’adversitat; han sigut i són un exemple de motivació i superació diari.

Solem dir que no podríem viure sense esperança, i així és, perquè és ben sabut que l’esperança és l’últim que s’ha de perdre.

Estimar Quan estimes tot el que tens, tens tot el que vols.

128 /E

ESTIMAR

FALLES

Estimar Fernando Martínez Modesto

Llicenciat en farmàcia i fotògraf aficionat

La importància d’estimar...

Estimar. Sentir apreci per algú o per alguna cosa. Donar valor a alguna cosa.

FALLES

ESTIMAR

E/ 129

Quant important és estimar i sentir-se estimat, crec que deguem aprendre a estimar en sentit ample, començant per estimar allò nostre que moltes vegades descuidem, la nostra família, estimar el nostre entorn, el nostre poble, les nostres festes, la nostra llengua, la nostra cultura, i a partir d’ahí tota la resta.

130 /E

Els qui tenim fills tenim una avantatge.

Perquè tindre un fill, és com un curs intensiu de com estimar a algú més que a nosaltres mateixa, és canviar els nostres majors defectes per donar-los els millors exemples.

ESTIMAR

FALLES

Estimem i estimeu-se perquè estimar suposa cuidar, mimar, donar valor i perquè sense estimar la vida no és vida...

El temps és mot lent per als que esperen, molt ràpid per als que temen, molt llarg per als que pateixen, i molt curt per als que festegen.

Però per als que estimen, el temps és eternitat.

William Shakespeare

Expressió La llibertat d’expressió és dir allò que la gent no vol sentir.

George Orwell Ser gran en la vida comença per tindre bona expressió.

132 /E

EXPRESSIONS FALLERES

FALLES

Del valencià al cel i de les Falles a la glòria Miguel Ángel Martínez Tortosa Faller de la Malva

Ser faller és una actitud, una forma de ser; hui en dia, un positivisme exacerbat o tal vegada és una manera d’estimar la festa del teu poble. L’únic que tinc clar és que ser membre d’una comissió invita a l’alegria i sobretot, a parlar genuïnament com ho fem els valencians.

Ser faller t’obri de bat a bat les portes a les relacions humanes i personals del cercle de gent que coneixes, ampliant així la comunicació social que tens com a persona; un fet enriquidor. Ser faller implica també entrar al casal i convertir, de sobte, expressions malsonants en paraules dedicades amb una altra intenció que la que el diccionari té reservada per a elles. Què vos sembla quan entrem al nostre santuari fester i diem “ Xe! fill de puta, que cabró eres” o “Seràs malparit. Ves a fer la mà!”? Veritat que no és el que pareix sinó tot el contrari?

Però això no vol dir que ni els fallers ni els valencians siguem uns malparlats. La festa i la nostra societat impliquen multitud d’expressions i dites fetes.

Com bé he dit abans, entrar al casal és obrir la porta a un altre món, festa, treball, menjar, llibret... i tot barrejat, fa una falla.

En els casals solem ajuntar-nos en taules d’amics, on fem del got

i tapet la saviesa més popular. És normal mostrar allò que et passa en la vida com: si ha guanyat el València, si t’has fet un vestit nou de fallera, si la quota d’enguany és massa elevada o que el president va a la seua i no informa.

Comencem. Qui no ha escoltat en un casal dir “ens fem l’arrancaora i sopem”, “una cassalleta i ens n’anem”?

O quan li dius a algú que no ha vingut a fer alguna cosa i et contesta “Qui fa el que pot no està obligat a més” i clar, deus callar.

Però el vocabulari faller i valencià està ple de frases fetes que no es poden traduir a cap diccionari, com per exemple, au, per a acomiadar-se; ieee, per a dir un hola de benvinguda; ‘mone o nemon’, també per a iniciar un procés de marxa.

El faller i valencià té un sentit elevat de l’autoestima, sobretot quan és el moment de rascar-se la butxaca, serà per diners, collons; o la que ara tan de moda està, això ho pague jo.

La paraula collons és repetida contínuament i s’usa generalment per a tot. En començar o acabar la frase pot variar el significat d’aquest mot.

En moltes expressions tan genuïnes i nostres, per collons s’utilitza quan impera una necessitat.

Són també famoses les frases fetes per a descriure a una persona o situació:

FALLES

Vas a la mar i no trobes aigua, per a descriure a un despitat.

Animal de séquia, per a un bèstia.

Cebagolós, ser un avariciós.

Ni tens vergonya ni la coneixes, un caradura.

Quina melsa, a la persona que no té espurna o actitud.

Acaba séquies, sinònim de negat.

Massa per a la carabassa, massa per al cos.

Sanguango, ser un gos.

Xafaxarcos, encantat, atordit.

Ves i amagat/ corre, ves i gitat, no digues barbaritats.

Anar com cagalló per séquia, anar sense una direcció determinada.

Amagueu les carteres, quan arriba algú inesperat.

EXPRESSIONS FALLERES

Açò és mel de romer, alguna cosa bona o bonica.

La mare que va!, exclamació que denota sorpresa.

Cap de suro, ser un cabut, babau, amb poques llums.

Hi ha més dies que llonganisses, encara queda temps.

Tot per l’aire, alaaaaaaaaaa.

A manta, en quantitat.

Quina fotracà, quantitat excessiva.

Si la vista no m’enganya, porte mala castanya, quan beus massa i no amb v baixa.

Anar a fer-se una clareta, és l’hora de la cerveseta.

Nyas coca! Quasi res.

Llenya al mono, s’ha de donar canya.

E/ 133

134 /E

Dones més guerra que un porc solt en un regat, ser ansiós i donar molta faena.

Torna-li la trompa al xic, Que pesat és!

Xafat, persona un poc perjudicada.

Ril, pet, bufa, aire, ventositat.

Bufar en caldo gelat, voler aparentar i no tindre.

Estes són un breu recull d’algunes de les expressions que solem utilitzar els valencians i com no els fallers; saviesa del poble que es manté generació rere generació i que ara, i més que mai, hem de fer valdre per tornar a somriure i mostrar el positivisme en esta societat. La pandèmia no sé si ens farà millors persones però el que sí que ha de fer és no canviar els bons costums i parlar en valencià, és un d’ells.

Miguel Ángel Martínez Tortosa

EXPRESSIONS FALLERES

La paraula collons és repetida contínuament i s’usa generalment per a tot.

FALLES

FALLES

#semprefalles

Somriure Somriu perquè tots els dies són únics.

138 /S

SOMRIURE

Somriure Amparo Fabra

Indumentària Valenciana

Fa ja quasi 35 anys, Amparo Fabra obria les seues portes per engalanar centenars de fallers i falleres amb la indumentària valenciana i, sense saberho, per provocar en ells el major dels somriures cada vegada que creuaven la seua entrada.

El SOMRIURE de l’EMOCIÓ, en dir-nos que us fareu un nou vestit, el de la IL·LUSIÓ de triar fins al més mínim detall, el de la CONFIANÇA en deixar en mans del nostre taller les vostres millors gales, el de la SORPRESA en cada prova en veure com el vostre somni va cada vegada prenent més forma, el de les GANES de poder lluir-ho; però sobretot, el somriure de COMPLICITAT, al saber que tornareu a confiar en nosaltres perquè ja formeu part de la nostra família.

Un 10 de març de 2020, vam haver de tancar les nostres portes perquè el motor del nostre treball, les Falles, es veia paralitzat. Quan va passar tot, i entristides, vam tornar a obrir; ens vam adonar de la grandesa de la paraula SOMRIURE, perquè va ser gràcies a ella que vam recuperar la il·lusió.

L’esperit faller va aconseguir transformar les nostres llàgrimes en alegria i ens va fer tornar a creure que les Falles, en tota la seua amplitud, tornaran a estar presents en les nostres vides; però sobretot, que la festa, la música, la pólvora, les flors, i com no, la indumentària valenciana tornarà a omplir els carrers de València.

FALLES

FALLES

SOMRIURE

S/ 139

Segon premi II Concurs de fotografia 2014 Carlos Laguna Talens Senyoretes Valencianes

Segon premi VII Concurs de fotografia 2019 Adrià Gonzàlez Vercher Agafant força

140 /S

SOMRIURE

FALLES

Primer premi VII Concurs de fotografia 2019 J. Vicent Baldoví Martines Autoretrat

Sentiment La teua vida depén de la qualitat dels teus sentiments.

142 /S

SENTIMENT

FALLES

Sentiment Alicia Falcó Aguado

Fallera Major de Sueca 2022

QUÈ ÉS ALLÒ QUE NO PODEM VEURE NI TOCAR PERÒ PODRIA CANVIAR EL MÓN? QUÈ ÉS AIXÒ QUE TENS TU I TINC JO, QUE ENS FA SER IGUALS PERÒ NO? 5 de març de 2020. Al balcó més concorregut de tota València. Tremola el sol, les parets es fan grans per abraçar tanta gent com podia entrar, somriures, abraçades, una celebració de vida. Que simple i eficaç és la pólvora!

Divendres d’un mes qualsevol d’un any llunyà. Casal de la falla Xúquer.

Acaba la reunió i tanquen el casal; uns quants decideixen continuar la festa a casa d’un faller, la diversió i el sentiment de felicitat és tal que no saben on parar...

Un dia de ball de disfresses d’un any mai oblidat. Casal de la falla 18 de Juliol, una colla qualsevol. No sabien de què disfressar-se, ni tenien ganes de fer-ho però finalment improvisaren amb graciós enginy i la cosa acabà en festa, quin poder tenia eixa disfressa!

16 de maig d’un especial 2019.

Casa dels iaios, una casa d’atmosfera fallera pels 4 cantons. Gent, incertesa, il·lusió, nervis, un desig infinitament esperat... la telefonada de la felicitat.

“Eres Alicia?” “Soc Raquel, l’alcaldessa, et telefone per a dir-te que eres la Fallera Major de Sueca per a l’any 2020”. Abraçades, crits, carreres,

llàgrimes, respiracions, sospirs... en aquella casa no cabia més sentiment!

Un munt d’aplaudiments, fotografies, traques, visites i incomptables somriures succeïen aquell màgic moment que encara ho és.

Desembre de 2018. Dinar de Nadal al Casal de la falla Bernat Aliño.

Plantetes nadalenques, regalets, brindis i algun bonic desig. No importava quin, estàvem tots allí, de totes les falles hi havia cares i totes contentes, és la màgia de la germanor!

10 de març de 2020. Món faller.

Una pandèmia aturava el gir del nostre planeta i amb ell, la imminent celebració de les festes josefines.

Fortalesa i innovació, férem del març la celebració virtual de vida amb més potència emocional que mai abans havíem viscut, sens dubte, les falles més sentides i compartides de la història!

Febrer de 2016. Plaça de l’Ajuntament de Sueca. De gom a gom, totes i tots pendents d’un balcó. Dia de casal i crida, dia de falles, de comboi i germanor. Quina emoció, plors, crits, aplaudiments. Que bonic és ser feliç!

Que bé poder-ho compartir amb els demés!

Una vesprada de premis del concurs d’audiovisuals a favor de la igualtat de gènere. Ajuntament de Sueca. Reunides gents de totes les comissions participants. “Primer premi:

FALLES

SENTIMENT

S/ 143

144 /S

SENTIMENT

Caminava tranquil·la quan de prompte davant dels meus ulls es dibuixava la immensitat de “la Geperudeta”... un tremolor de respecte, una mirada d’agraïment, pels de punta i llàgrimes confidents...

FALLES

Falla Via de Materal!” i de prompte una ovació ensordidora... per fi, aquella humil i constant comissió havia rebut el seu merescut premi per molt més que una composició audiovisual, per anys de lluita i reivindicació a favor de la igualtat. No hi hagué ànima en aquell saló que no s’alegrara pel just reconeixement atorgat.

Era un 3 de setembre. Dia d’Ofrena. Qui ho anava a dir? Camí a la Plaça de la Verge, València.

Caminava tranquil·la quan de prompte davant dels meus ulls es dibuixava la immensitat de “la Geperudeta”... un tremolor de respecte, una mirada d’agraïment, pels de punta i llàgrimes confidents...

Records meus, d’amics o família.

De segur que tu tens els teus. Motius que durant anys m’han donat les falles per a seguir treballant per elles. De segur que tu tens els teus.

Xicotetes i grans coses de ser fallera, de ser faller... no és per la crida, ni per la reunió, no és la pólvora, ni l’ ofrena de flors, no és per la disfressa, el premi ni la germanor, no és la plantà o la cremà, no és una telefonada ni un regnat, no és una adversitat que et fa gran... va molt més enllà de tot fet. És pel sentiment, el sentiment de ser i sentir-se fallera, de ser i sentir-se faller.

El sentiment faller és el conjunt de sensacions que es desperten al teu cos quan les Falles, en qualsevol dels seus aspectes, toquen un moment de la teua vida. Com tot sentiment, aquest té diferents formes i intensitats, cada persona el viu i l’expressa a la seua manera i ací resideix el seu encant. El sentiment és com un llenç en blanc sobre el qual es dibuixa lliurement l’expressió de tot ésser que el viu; el sentiment faller, més concretament, és un bonic mural de seda i daurats, colors i brodats d’una bellesa sense igual i una extensió infinita on tota persona amb capacitat d’aportar color és ben rebuda, tots pintem, tots sentim.

FALLES

SENTIMENT

Falles són tot l’any i si l’any tinguera 380 dies jo faria hores extra al casal per a estar els més de 365 dies de l’any Estan els de “el que a mi m’agrada és ser fallera de casal; vestir-me i posar-me els “pirris” jo ho porte malament...”, després tenim els de “a mi m’encanta vestir-me, desitge que aplegue la presentació per a poder traure el vestit”; hi ha els de “jo no soc faller, a la falla vaig poquet o gens però m’agrada veure l’ambient, dona

alegria” o els de “ací encara no hem cremat la falla i ja estem pensant en la que plantarem l’any que ve”... Com en totes les emocions, ací també, hi ha els extrems: “jo no suporte les falles” o “jo eixos que venen tres dies al casal no els entenc, falles són tot l’any i si l’any tinguera 380 dies jo faria hores extra al casal per a estar els més de 365 dies

S/ 145

146 /S

SENTIMENT

de l’any”. De tot n’hi ha. I el més bonic és que per molt que opinem diferent o remuguem, ens respectem, ens entenem i ens necessitem uns en altres per fer gran el nostre sentiment.

Dona igual si mai en tens prou, si en un poc de falles a l’any tu ja eres feliç o si et molesten a rabiar. El cas és que les falles no deixen indiferents a ningú. El més sorprenent, per a mi del sentiment faller, és que ben dirigit, té un gran poder: té la capacitat d’unir, de crear, d’estimular, de motivar...

Més lluny de ser una festa, els fallers s’esforcen per ser un col·lectiu motor de cultura i llengua valenciana, treballen en pro de la solidaritat i la integració social... actuant sempre des de la més sincera estima i respecte cap a tot el que vesa la nostra terreta. És per això que del primer a l’últim valencià hem odiat el silenci de març fins i tot aquells de “els coets despertant de bon matí i la musiqueta tot el dia al casal només fan que donar pel sac”. Quan no hi ha Falles n’hi ha un buit que fa mal i tots hem sentit nostàlgia d’aquells març de xarangues, pólvora i festa als casals.

Han sigut temps de parar, i implícitament, temps de reflexionar, valorar i trobar a faltar. Hem respirat, tancat els ulls i somniat, ens hem adonat que el nostre somni sempre ha sigut una realitat: sempre hem sigut feliços i no ho sabíem. Era tan fàcil com posar-se la brusa i anar al casal, tan senzill com meravellar-nos d‘un tros de monument en un camió embalat i arriscadament transportat; una senyal de “prohibit aparcar, motiu: Falles”; com sentir un instrument encara que fora d’eixos que ja a deshores toquen solts i desafinats, com veure una fotografia borrosa de l’època dels rodets a mà i les pintes gegants...

No necessitem tant: la felicitat està en la imperfecció, en la ximplesa; és l’emoció i la certesa de que les Falles et necessiten, que tu els dones sentit i tu les necessites per a sentir-te viu. Eixa ha segut la nostra motivació per eixir

FALLES

endavant: saber que un dia anàvem a tornar. I en tornar, hem sabut que mai ens n’havíem anat i que la nostra llum va salvar milions de somriures, fallers o no, en perill de ser apagats.

Si hagués de buscar els antònims directes de sentiment faller, per a mi, serien: soledat, tristesa, avorriment, deixadesa, pessimisme, silenci, peresa...tot just allò que no som ni sentim ni volem ser ni sentir. Si, per contra, alguna ment enginyosa ens plantejara buscar 2022 raons per a ser Feliços en Falles la meua seria, sens dubte: emocionar-me com mai per tornar a viure el que m’ha fet feliç sempre. Redescobrir la forma de viure el sentiment faller i tornar a sorprendre’m per allò que solia fer rutinària i quasi inconscientment cada març: sentir (que no escoltar, sinó sentir-lo) “El Fallero”, menjar paella de casal, fer tard al passacarrer per fer-ho llarg a la despertà, fer volar la pinta al ritme de la xaranga o plorar en la cremà i no saber si és de felicitat, pena o esgotament pur; divertir-me grapant banderes, no dormir per voler veure com es tanca i s’obri el casal; emocionar-me a l’ofrenar, il·lusionarme amb la plantà, un esmorzar... però sobretot, sobretot, mirar al meu costat i no trobar ningú a faltar. Donem-li 2022 raons a les Falles per a què la seua flama mai deixe de donar llum a les nostres mirades.

Alicia Falcó Aguado

Sàtira Sàtira, humor i enginy que mai ens falten!

148 /S

SÀTIRA

FALLES

Anem allà… que ací ja estem Vicent Baldoví Martines Educador social

Un missatge de positivisme m’agradaria fer-vos arribar, carregem-nos sempre d’optimisme que volem tornar-nos a ajuntar i acabar ja amb este eufemisme.

Això ha tingut prou acceptació, però hem d’actuar en conseqüència, sempre amb un poc de moderació perquè hi ha qui no té paciència i ens pot pegar un toc d’atenció.

Allunyem totes les penes, soltem-nos de nou la melena, mostrem el millor somriure, perquè portem les Falles en vena i la festa volem començar a reviure.

Aquells que ara estan tan divertits s’han posat a jugar una partida de truc, com tenen ganes de donar-nos garrot i de sobte s’han posat a fer el ruc... segur que tenen manilla i el bastot.

Esperem gaudir-les més que mai, que siguen les més sonades, intentem no fer molt l’haca, ni tampoc moltes astracanades i molt prompte encendrem la traca.

Museu de l’Artista Faller. Dolors Ortells.

Ara, també us vull dir una cosa que a mi em sembla molt important, divertiu-se sempre amb trellat, la mascareta seguirem portant sinó ens tornaran a tancar amb forrellat.

Que brolle de nou l’alegria, volem eixir de passacarrers, de ballar la música amb la xaranga i que s’ompliguen de festa els carrers com en una pel·lícula de Berlanga.

Després de tanta emoció tindrem eixut el paladar, ens veurem al Casal de la falla i com la set hem d’apagar ens farem una bona cassalla.

Esperem recuperar prompte la normalitat, de carregar-nos de molta vitalitat d’eixir a passejar per les barriades i així amb tota la probabilitat s’omplirem de besos i d’abraçades.

Amb ganes de sentir l’oloreta a pólvora, que en març el foc torne a la cita, perquè de les Falles ens enamorem i farem com diu la famosa dita: “anem allà… que ací ja estem”.

BERNAT 22/ 149

#2022RaonsPerSerFeliçEnFalles Gaudir de l’olor a pólvora.

Mariola García Iranzo

Ajuntar-me amb la gent de la Bernat, i en especial, gaudir de la penya l’Espardenya.

Suli Simeón Mañó

Sentir el soroll del coets. Àngela Martorell Matoses

Per gaudir de la millor festa del món.

Carles Berriales Arlandis

Per posar la música a la millor festa del món.

Xaranga Dessiguidats

Disfrutar de la festa i la cultura fallera.

Amparo Vendrell

Fer festa, cultura i tradició, la millor festa del món.

JLFSueca

150 /BERNAT 22

Respirar ambient faller i sentir la música amb el vestit de fallera ficat. Ángeles Rubio

Gaudir de l’ambient del casal.

Vanessa Escrivá Ferrando

Gaudir del casal, de l’olor a pólvora i de la penya PAU &AMOR. Carmen Gaspar Cuevas

Pels bons moments de casal amb molt bona companyia.

Claudio Ferri

Tindre els peus adolorits dels passacarrers i festes al casal.

Lorena Sendra

Menjar papes i cacaus amb sabor a casal.

Ali Falcó

Balla, balla, que ja tenim falla!!! I si alguna cosa falla.... posa’m una cassalla!!

Ernest Pallarés Julián

Viure intensament tots els actes fallers Rosa Martínez

BERNAT 22/ 151

Amb fred i son, estàs al casal fins que s’acabe la festa!

Dolores Ortells

Soc feliç en aquesta falla des de molt xicotet!

Salvador Riera

Per a que tornem a reviure, com tota la vida, l’ambient faller i que no es perda mai.

Julián

Les falles per a mi són vida. És una cosa necessària per a nosaltres els fallers, i sense aquesta, no seríem mai el mateix.

Helena Mompó FMIS22

Gaudir al carrer de la feina dels artistes fallers, dels pirotècnics, de les xarangues, dels indumentaristes.... i amb tots estos ingredients, li fiquem color a la vida.

Berta Signes

Per l’alegria de l’olor a pólvora quan tiren coets. El colorit de tota la indumentària fallera quan va pels carrers.

Cristina Tormos

Reunir-nos amb els que considerem la nostra segona família i disfrutar d’una festa tan única com són les Falles Daniela Osca

152 /BERNAT 22

Per la variació d’indumentària que pots veure. Per la barreja de sons que produeix una mascletà. Per les amistats que crees i per ballar als carrer i als casals.

Daniela Campillo

Soc feliç quan sent l’olor a bunyols de carabassa i a pólvora Irene López

Tornar-nos a ajuntar amb la família de pólvora.

Rosa Aguado

Gitar-me i despertar-me, sabent que no hauré de triar com he de vestir-me; em vestiré de Falles!

A.F.A –FMS22

Soc feliç en Falles perquè fa olor a Falles.

Bernardo Garrigós

Soc feliç en Falles perquè allà on mires sempre hi ha mil colors, dels monuments, de les falleres i fallers, de la gent que gaudeix de la festa.

Tània Fos

Soc feliç en falles perquè ni el cansament pot amb nosaltres i veig la germanor fallera.

Aida Viel

BERNAT 22/ 153

Soc feliç en falles, perquè lluïm la nostra millor indumentària.

Amanda Moreno

Soc feliç en falles, per sentir tot el dia el soroll dels masclets i la música de les xarangues.

Clara Boix

Soc feliç en falles per gaudir de la meua segon família....la fallera.

Alba Guillem

Soc feliç en falles quan es sent el soroll, l’olor a pólvora i a primavera.

Maria Huerta

Viure pràcticament al casal amb els teus amics fallers JVO

Soc feliç en Falles per les rises de la gent i el bon ambient que hi ha.

Alícia Martínez

Infantesa, adolescència, joventut, maternitat...les Falles han estat sempre present en totes les etapes de la meua vida.

Dolors Ferrando

I tu? Per quina raó eres feliç en Falles?

154 /BERNAT 22

...SEGUIM Seguim fent falla Seguim fent cultura Seguim fent llibret Seguim fent festa ...I Seguim fent sainet

Sainet presentat al concurs de Lletres Falleres, que opta al Premi Bernat i Baldoví de la Junta Local Fallera de Sueca.

Gràcies a totes i tots per fer un llibret de la felicitat i l’esperança. #sempreFalles

FALLA BERNAT ALIÑO

La falla Bernat Aliño vol agrair la benvolguda col·laboració de totes les empreses que formen aquesta guia comercial i a totes i tots els qui han fet possible l’edició d’aquest llibret de falles.

Gràcies!

#semprefalles

#SempreFalles