Dissabte 13 de Setembre de 2025. Teatre en el CIS. Versió en català.
Avui a les 12:45 coincideixo amb el Dr. Blasi a l'ascensor de la residència. M'estranya veure’l un dissabte. Pot ser que hagi estat més dissabtes i no ho hagi vist o no ho recordi. Vesteix una samarreta ajustada verda, marcant-li els pectorals, i minishort negre.
Mantenim una breu conversa. Em pregunta si tot bé i diu que em visitarà divendres que ve dia 19. Una mica intimidada per com ve vestit, submisa i sense mirar-li, contesto a tot que sí.
Estic a l'espera d'una comanda del supermercat Alcampo amb lliurament entre les 11 i les 13h (podeu veure l'horari en la captura de pantalla)
Passen de les 13h i encara no sé res. Reviso una altra vegada l'adreça i telèfon que figura en la comanda, i el càrrec retingut en el compte, sembla que està tot bé. Em preocupa perquè s'acosta l'hora de dinar i Nubia estarà ocupada servint el dinar. I pot ser un caos, com acostuma a passar quan tinc una cosa programada.
Veig que el Dr. Blasi surt del centre amb una caixa de cartó gran. Eli, una pacient nova de mitjana edat amb cabells llargs lacis blancs, avui vestida amb samarreta color grana i pantalons negres no para de donar voltes amb el seu mòbil a la mà passant al meu costat. Al setembre hi ha hagut moltes incorporacions joves i de mitjana edat al centre. Com si les malalties mentals fessin vacances a l'estiu.
A les 13:24 rebo un SMS de Alcampo dient "la comanda en repartiment es lliura avui entre les 13:47h i 13:57h"
Aviso a Nubia, que está preparant les taules i em treu una amanida de la nevera.
El meu cervell necessita sucre per a no dissociar-se. Temo que si espero a les 14h per a menjar pot ser que el lliurament encara es retardi més. I no haig d'esperar tant per a menjar alguna cosa o em dissociaré.
Piquen a la porta. És Blasi una altra vegada, aviso a Nubia, que sembla no ha sentit el timbre, està en la barra amb una safata de salsitxes, servint-les en els plats.
Tinc el pressentiment que la comanda no arribarà fins que comenci a dinar, sigui l'hora que sigui. Ha estat donar el primer mos i sonar el mòbil. A les 13.50. És el repartidor. Li pregunto si és a la porta corredissa de cristall, diu diverses vegades "aquí només diu número 19". La porta de la residència és de cristall translúcid, no veig a ningú darrere de la porta. Demano que esperi mentre avisaré perquè algú de la residència obri i tregui el cap a donar-li indicacions (jo no puc treure el cap a donar indicacions a un
repartidor, l'última vegada que ho vaig fer, l’Anie em va escridassar. Em va semblar una brega injusta sobretot per absurda, com si m'anés a escapar
Avui Anie treballa a control de la Planta 2, la planta de les habitacions. Però en aquest moment veig que està a baix al meu costat. No sé què fa recolçada amb uns papers al costat de la meva taula. Li pregunto si pot obrir al repartidor, diu rotundament que no, que està ocupada. Pregunto a Nubia, que està servint el dinar, si pot obrir la porta i mirar on està el repartidor, diu que sí.
En aquest moment en què segueixo al telèfon, Anie, al meu costat, crida “AVUI QUI ESTÀ DE GUÀRDIA? EL DR. BLASI?”, dirigint-se a Nubia entenc. Ja sé què estava fent Anie al meu costat. M'ha fet fins i tot gràcia que la coreografia hagi estat tant flagrant. Abans no m’adonava d'aquestes coses. Em pregunto ¿Quina necessitat hi ha de fer això?
Nubia obre al repartidor. Demano que deixi la compra a la zona de la biblioteca. Dono 2€ de propina al repartidor (restant això i un Kitkat 1,5€ que he comprat al matí, em queden 10€ en efectiu) Reviso la comanda i poso el meu nom en coses que van a la nevera. Mentre faig això veig que el Doctor Blasi ha tornat a la residència. Està caminant per la zona de l'entrada, se li veu molt ocupat en una trucada telefònica.
Pujo un moment a la meva habitació, de baixada coincideixo amb Eli una altra vegada, em quedo davant d'ella a l'ascensor. Em giro un moment i ja té el mòbil a la mà. Ella i una altra pacient nova són com la meva ombra. En sortir de l'ascensor es dirigeix a l'entrada a parlar amb el Dr. Blasi. Penso que potser, si no se'ns pot veure a Blasi i a mi en un mateix pla fotogràfic, que almenys se'ns pugui veure en un mateix vídeo.
Fa diverses setmanes va passar una cosa semblant, crec que era cap de setmana també. Aquell dia vaig baixar molt tard a sopar sobre les 20:30, estava la meva mare.
Vaig pensar que no quedaria ningú sopant. En canvi tots els pacients estaven asseguts esperant que els servissin el sopar. Em vaig quedar molt sorpresa i vaig preguntar a Rosa què passava. I va ser molt hilarant quan va dir: “És que són les normes, no es pot servir el menjar fins que sigui present un doctor ”
Mare i jo ens vam asseure en la que era la meva taula habitual, ara vaig canviant. Just darrere de la nostra taula es va asseure el Dr. Jeoffrey Romero, en el sofà que dona a l'entrada. Llums, càmara, acció. Un doctor de guàrdia i Eva en el mateix pla fotogràfic.
El Doctor Romero es va girar i es va posar a parlar amb nosaltres. Jo incòmoda pel que crec va ser un parany em vaig apartar de l'escena tot el que vaig poder. A partir d'aquest dia durant els menjars a vegades pregunto a Rosa amb sorna ”¿On està el doctor?”
I no tenia intenció de publicar res sobre aquest tema però quan passen aquestes coses fan venir ganes d'explicar-ho tot.
Pel que veig els metges a vegades venen a la residència, sobretot durant els menjars, amb quina freqüència passa això, prefereixo no entrar A part d’això, excepte quan tenim visita, amb el metge. (tampoc entraré en la freqüència que tinc visita amb el doctor) no podem saber quan estan i quan no. Perquè quan estan, no es troben a l'ala de la residència sinó que estan a l'ala de l'ambulatori. Jo vaig preguntar a una doctora que em va atendre un dia (ho tinc apuntant però no recordo el seu nom ara mateix) Em va dir que a partir de les 22:00 estan disponibles al telèfon. I que s'està tornant a implementar la guàrdia presencial.
En vàries ocasions he dit alguna cosa sobre el Cis en la intimitat d'una conversa amb la meva mare i l'endemà a la nit es deixa veure una infermera o metge per la residència. Dedueixo llavors que es poden haver compartit les meves converses privades. ¿I per què les comparteixen d’entrada?
En veritat, a mi què m'importa que hi hagi o no hi hagi metge de guàrdia les 24 hores, els 365 dies a l'any. Mentre que en el moment que un pacient em llenci una butaca al cap, com va passar el 16 de maig, hi hagi un metge disponible i les càmeres del centre gravin. (Va passar el mateix dia que vaig estrenar la samarreta amb il·lustració del Llibre MK-ULTRA d'Alexandre Lebreton)
Perquè, aquest dia sí que puc dir que vaig preguntar per un metge, i no hi havia metge de guàrdia o infermera/o disponible, ni presencial ni al telèfon. I les càmeres del CIS, les que haurien de gravar en una Clínica Psiquiàtrica, no les dels mòbils. Les cámeres del CIS, em va dir el propi Dr. Blasi que no graven.
Bé, si teniu alguna urgència psiquiàtrica. PER SI NO US HEU ASSABENTAT ENCARA, AVUI EL DR. BLASI ESTÀ DE GUÀRDIA
Nota: Ahir en escriure l'adreça de lliurament en la web de Alcampo vaig posar
C/ Verntallat, 17-19 (l'adreça que tinc apuntada, que em van donar els empleats del CIS) malgrat intentar editar-la diverses vegades, no sé per què només es guardava el número 17. No li vaig donar importància ja que les instruccions de lliurament vaig pensar eren prou clares. Al final d’aquest document adjunto una captura de pantalla amb la confirmació de la comanda, en la qual es pot veure l'horari de lliurament programat, l'adreça i les instruccions de lliurament.
Després de la incidència amb el repartidor he entrat a Google Maps i efectivament el número que està davant la porta corredissa de la residència és el 19. Així que canviaré el número en la direcció perquè almenys aquesta incidència no torni a ocórrer.
I potser res d'això s'hagi compartit. Ja m'estic penedint de publicar-ho. Segur que hi hauran conseqüències. Com més m’esforço en lluitar contra aquests paranys més arremeten contra mi. Potser a l’hora de contradir el que crec que es comparteix sobre mi, el que he de fer es limitar-me a publicar les coses que puc demostrar. Només això ja és tot un repte.
Afegir que no tot és dolent en el CIS.
Ho deixo aquí, esperant poder dedicar-me a parlar de coses que considero molt més importants els pròxims dies. I potser el més important de tot, caminar.
A continuació la confirmació de la comanda de Alcampo:
