EL FRANCOLI DEL NOVEMBRE DE 2020

NÚM. 402

NOVEMBRE 2020

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

Malgrat tot, la il·lusió persisteix 1 REPORTATGE: Breu història del Molí de Poca EL FRANCOLÍ

NOVEMBRE

2020

Malgrat tot, és Nadal Un Nadal atípic, aquesta és l’expressió amb més tendència d’enguany, acompanyada d’altres que fa només un any ni coneixíem, com “grup bombolla”, “confinament perimetral” o “limitació de la mobilitat”. El que és ben segur és que viurem unes festes nadalenques que poc tindran a veure amb les que hem viscut fins ara i tot per aquest maleit virus que ens fa la guitza des de la passada primavera. Malgrat tot hi ha una cosa que res pot mitigar, l’esperit nadalenc que fa que ens sentim més a prop dels nostres, dels familiars i amics. Potser pel fet que és una celebració gairebé ancestral en la nostra cultura, durant aquestes dates s’accentua la solidaritat, l’empatia i les ganes de compartir amb els que estimem, i això no hi ha virus ni cap altra cosa que ho pugui fer minvar. Tornaran els tions a rebre bastonades a canvi de regals, els dinars generosos amb la família, la celebració del canvi d’any i la màgia dels reis d’orient. Reviurem la il·lusió gairebé infantil d’estar a casa i gaudir de qui forma part espe-

EL FRANCOLÍ

cial de les nostres vides, i potser per un any, tornarem al Nadal més domèstic i íntim i haurem d’aprendre a gaudir d’aquesta anomalia forçada traient-ne la part positiva. Potser no tindrem Pastorets ni cavalcada de reis, potser no podrem anar de casa en casa felicitant les festes i fins i tot alguns tindrem algun membre de la família que enguany no hi serà, però malgrat tot, res pot impedir que tornem a donar escalfor als dinars i trobades, a mostrar el nostre amor cap als altres i a compartir tot allò de bo que tenen les festes nadalenques. Al capdavall l’esperit del Nadal va molt més enllà del consumisme eixelebrat i al lluïment personal als que ens veiem temptats cada cop que s’apropen aquestes dates i toca pensar en els que ens han deixat, en els que pateixen per aquesta malaltia, en els que treballen als hospitals i als carrers per fer que la pandèmia sigui el més lleu possible i fer un exercici d’agraïment a tots ells i a la vida que ens permet un any més, poder celebrar unes festes de Nadal familiars i entranyables com cal, això si, tot plegat, d’una manera força atípica. ■

2

NOVEMBRE

2020

LA NOSTRA PORTADA Aquest any, potser amb més ganes que mai, els nens i nenes de l'Espluga han anat a buscar el Tió a la muntanya guiats per l'empresa espluguina Drac Ac�u, que saben, de cada any, on s'amaguen aquests troncs caganers. Com diu el Gonzalo Gil de l'empresa de lleure, els nens i nenes no n'entenen de pandèmies, ells només volen alegria i felicitat. ■

Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

FOTO PORTADA: Gonzalo Gil Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Albert Amigó. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Mar�, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'Espluga Audiovisual i EFMR.cat; President: Gerard Bosch. Vicepresident: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

2 4 5 6 7 8

EDITORIAL. Malgrat tot, és Nadal BÚSTIA. Malfiança. Reciclem! REFLEXIONS. M'han pres el pèl L'"asfixiant rotllo fiscalitzador de la llengua" "Anar als Padres" L'ACTUALITAT. L'Ajuntament de l'Espluga presenta un programa de Nadal amb més de 30 actes adaptats a la situació de pandèmia 9 L'Espluga acollirà el concert final de la Sardana de l'Any 2021 al Teatre del Casal. Èxit de participació a la campanya "Compra i Guanya", on el comerç espluguí ha repartit 32 premis turístics arreu de Catalunya 10 L'Ajuntament inicia un projecte d'anàlisi de la situació del comerç i empreses, propostes de reactivació i cens dels locals d'activitats econòmiques. 11 El grup de recerca de la URV identifica el doble de gravats a l'interior de la Cova de la la Font Major. L'Ajuntament aprovarà les bases dels ajuts per a empreses i comerços afectats per la Covid-19 amb un import total de 34000€ 12 L'Espluga comença la redacció del Programa d'Actuació Municipal d'Habitatge per impulsar les polítiques d'habitatge i repoblament. 13 La Generalitat de Catalunya atorga una subvenció direta a l'Ajuntamnet de 284970 euros per fer front als danys causats per la riuada. 14 Una vintena de nens i nenes ja han trobat el Tió a la

3

muntanya. 15 El programa "Quimi-Què?" rep un premi de la Societat Catalana de Química. La Conca de Barberà, la comarca amb el risc de rebrot més baix de Catalunya a finals de novembre. 16 L'Espluga se suma a la lluita contra la violència masclista en un any marcat per l'agresió a les llars. Obres al Passeig Canyelles per l'esfondrament dela via pública 17 L'Ajuntament de l'Espluga i l'EFMR, finalistes als premis Petxines. Buhos estrenarà disc amb un espectacle de teatre musical a l'Espluga. 18 L'Ajuntament enderrocarà parcialment l'immoble del carrer del Castell. Desacord entre el consistori per demanar la declaració del Parc Natural Muntanyes de Prades. L'Espluga reubicarà els edificis municipals per facilitar l'atenció ciutadana. 19 LA RIALLETA. PLANTES REMEIERES 19 REPORTATGE. La vila fotografiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya 24 La 8a temporada del Casalet Kids ajorna el seu inici a causa les restriccions derivades de la Covid. La Biblioteca participa en el projecte "Els clàssics catalans a les biblioteques" 25 La Biblioteca de l'Espluga proposa descobrir els "Contes misteriosos" en un calendari d'advent gegant. 26 L'Espluga recull 1300kg de productes en la campanya Gran recapte d'aliments. El Casal reformula el Concurs de Dibuix de la Fira 27 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 28 RIUADES FRANCOLINES 29 LA BÍBLIA ENS PARLA. 30 HISTÒRIQUES 32 QUÈ DIU EL POBLE? 34 LES FOTOS GUARDADES 35 LA PRÈVIA NORMALITAT 37 PINZELLADES DEL PEDRÍS 38 ARA FA 100 ANYS 39 RENOI, QUIN RENOM! 40 ENSENYAMENT 41 DE SOCIETAT 43 NATURA SINGULAR NOVEMBRE

2020

Malfiança

Busti@

El senyor Emiliano García-Page, President de la Junta de Comunitats de “Cas�lla-La Mancha”, ha pronunciat una frase memorable: “cuando se trata de pedir dinero o fondos al estado, hablan en castellano los componentes del Gobierno de la Generalitat de Cataluña”. Ens vol fer creure que els catalans podem adreçar-nos en català al Senat i Congrés espanyols? Pot un català passejar per les “espanyes” usant la seva llengua materna? No recorda les prohibicions i els atacs frontals contra la llengua catalana que s’han produït durant segles, començant pel Decret de Nova Planta fins les repressions del règim il·legal del general Franco? (ho he pa�t en la pròpia carn). Tampoc coneix les denúncies actuals contra la immer-

sió lingüís�ca que des de Catalunya fan Societat Civil Catalana, Ciudadanos i VOX? Davant d’aquestes premisses i moltes altres de més sibil·lines que ens obliguen a canviar d’idioma, d’on ve aquesta mofa de què els catalans som uns mesquins i garrepes que segons vostè, senyor García-Page, només parlem en castellà quan ens convé a la nostra butxaca? No serà que el rebenta que un poble abatut i conquistat tantes vegades, reneixi de les pròpies cendres i defensi aferrissadament els seus drets lingüís�cs i polí�cs? Som catalans senyor García-Page, mal que li pesi. Parlem i es�mem la nostra llengua tant o més que vostè es�ma la seva, i ens molesta mol�ssim aquesta fòbia que comparteix amb molts altres falsos espanyols. ■ E. Majós

Reciclem! La nova moda del reciclatge ha portat a la meva cuina quatre estris nous. Dos me'ls ha regalat l'Ajuntament o qui sigui. He buscat un cistell per casa, que, amb una bossa de plàs�c encabeixo el paper i el cartró. Una galleda de zenc que no u�litzava l'he recuperat pel vidre. La cuina és pe�ta i tot plegat fa força nosa. A més el cossiet pe�t per l'orgànic amb la seva bossa compostable. Però aquest ocupa el lloc del vell cubell de la brossa. No fa nosa. Cada ma� quan m'aixeco, me'n faig creus dels residus que genero. Només en el desdejuni, cada dos o tres dies les galetes, plàs�c i cartró. Quan enceto uns cereals, el plàs�c de la bossa, el pot de vidre de la canyella, el cor del tros de poma, la pell no perquè m'agrada. El bric de la llet quan s'acaba. Esmorzo a mig ma�. Les restes de la tomaca de sucar el pa, la llauna de les sardines: cartró i metall, la pell del formatge, la càpsula del cafè. De vegades, el cartró de la capsa de les càpsules. No m’havia aixecat mai tantes ve-

gades de la taula per llençar cada cosa al seu lloc. Per dinar o sopar alguna bossa més se'n va a la brossa. Una closca d'ou de tan en tan. Capses de medicaments i blísters buits. Sort que no sóc de gastar massa roba. Però procuro anar sempre net i endreçat. Reciclem! Després arriba el rebut de 150 euros anuals per reciclar les meves deixalles. Tot el que compro embolcallat, en produeix de deixalles. És una bogeria: capses, bosses, embolcalls, llaunes, taps, pots de vidre. Potser en faig un gra massa. Si mengés més verdures i �ngués a casa unes gallinetes o un porquet, els podria mig alimentar amb pells i fulles sobreres, puntes de bajoca, enciam, restes de tomaques, i qui sap quantes coses més. Sóc amant dels draps de cuina. Els rento i llestos, però i el paper de cuina? doncs, també, més residus. No us ho prengueu malament, però gent, a la meva edat, la moda em costa diners i m'amoïna. Amb tot, us puc assegurar que sóc un bon ciutadà i actuo amb coherència a aquesta condició. ■ Josep Maria Vallès

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

4

NOVEMBRE

2020

R E F L E X I O N S un cop d’ull

M'han pres el pèl (*)

A

ANDREU MORTA

tocar de la farmàcia pesco aquest diàleg: “Hola, d’on vens?” “De cal barber; de tallar-me els cabells”. “O sigui que t’han pres el pèl?” “Oh, i tant! I, a més, paga, que és gata”. “¿Que no ho fem tothom, això de pagar perquè ens prenguin el pèl?” Soc cap de carbassa i catacròlic, ho sé. Per això em pregunto: ¿vols dir que “algú” no et pren el pèl mentre tu fas el canta-manyanes? ¿Ets tan pallús que ja et va bé de ser l’ase dels cops? ¿Pagaràs l’esquilada bitllo-bitllo i no hi faràs res? A veure: pagues impostos, oi? Vols que l’estat amb els teus diners atengui les teves necessitats per a viure dignament. Però si l’estat és un camàndules i no respon al que n’esperes, no t’està prenent el pèl, carallot bufa-núvols? Quan l’estat no inverteix a Catalunya el previst en trens, carreteres i hospitals, etc. -45.000 milions d’euros, diu el president de la Cambra de Comerçno t’està prenent el pèl com un lladregot de camí ral? T’hi resignaràs? Seràs tan nyèbit? Quan el coronavirus del diantre malmet la salut i l’economia del país; quan metges i infermeres han d’espavilar-se

EL FRANCOLÍ

com bonament poden i com un saltamarges es gasta gavadals de milions en tancs que ell sabrà per a què els vol; quan engega coets que no volen... llamp de rellamp! ¿No t’està prenent el pèl, ectoplasma estaquirot? Quan gasta milions d’euros en “aves” que no van enlloc; quan s’entesta a dur a Madrid el “corredor mediterrani” que hauria de seguir la costa; quan Ibex 35 i Gürtel manen, no t’estan prenent el pèl, xitxarel·lo? I quan ja no queden bancs al país i concentren tots els quartos a “Madrit”, no t’estan prenent el pèl, mastegatatxes? Quan escanyen les pensions de jubilació; quan la gent gran s’empobreix a tota metxa; quan el tita-calent “escamoteao” s’endú carretades de calers a paradisos fiscals... Quan a “ca seva” li consenten tanta trapelleria li ro� perquè té immunitat “constitucional”... ¿No t’estan prenent el pèl, tros de quòniam cloquipolls? Quan aquest assegut al tron pel dictador diu –a Barcelona, tu!– allò de “el castellano –«idioma del imperio», recordes?– nunca fue llengua de imposición”, no et prenia el pèl, beneitó? I quan es fa fonedís per aparèixer en un

5

emirat on els drets humans sonen a música del cel, no t’estan prenent el pèl, caga-calces? I quan l’hereu crida un “aporellos” que dona ales a l’extremisme més agressiu; quan teles, ràdios i diaris cavernícoles i sastrinyolis menteixen i calumnien per fomentar l’odi als catalans... ¿No t’estan prenent el pèl, cagadubtes somiatruites? Quan un tribunal –la sentència del qual semblava decidida abans del judici– fica en llarg cap�veri líders socials i polí�cs, donant per bones les “caras de odio” espantant gendarmes cepats; o teories tan pintoresques com la del “fairy” lliscant... ¿No t’estan prenent el pèl, barraló bufat? I quan els mateixos jutges es creuen pedagogs i fixen quantes hores han de donar “obligatòriament” en castellà les escoles catalanes –un idioma “nunca impuesto”, recordes?–. ¡Vatua el món dolent! No t’estan prenent el pèl, bordegàs gamarús? Ja ho veus, borinot: la llista de “repelons” s’allarga tant, que el cap desguingallat se’t farà una bola de billar i el barber es morirà d’avorriment. Au, a prendre vent! ■ (*) Manlleu d’improperis del capità Haddock, amic de Tin Tin. Versió catalana de Joaquim Ventalló

NOVEMBRE

2020

REFLEXIONS Joves escriptors

L’«asfixiant rotllo fiscalitzador de la llengua» JUDIT DELGADO La situació delicada del català La qües�ó de la llengua catalana no és un tema nou, però sí que és un tema que, de tant en tant —sigui per decisions polí�ques, per debats socials...— recobra la importància que, al meu entendre, hauria de merèixer. D’una banda, hem �ngut les protestes dels par�ts de dretes en contra de la llei d’educació de Celaá. La seva crí�ca va dirigida cap a diversos aspectes, és clar, però especialment al fet que, segons aquesta llei, el castellà deixaria de figurar com a llengua vehicular i com a llengua oficial de l’Estat. Per alguns, aquesta decisió portaria el castellà a una situació d’inferioritat i faria perillar, consegüentment, la seva supervivència. En realitat, però, hi ha un component maliciós en la constitució d’aquests paràmetres, ja que, tanmateix, estableixen que qualsevol alumne té dret a rebre ensenyament en castellà (i això fa saltar les alarmes, perquè podria implicar que, en tant que tots els alumnes tenen dret a rebre ensenyament en castellà, els alumnes d’una aula podrien trobar-se amb un

EL FRANCOLÍ

ensenyament en castellà forçat perquè un alumne en té el dret i podria reclamar-lo). Al debat sobre l’idioma en què s’ha d’impar�r una classe s’hi suma, a més a més, la polèmica con�nua generada a les universitats: des d’una majoria notable d’assignatures que, d’entrada, s’imparteixen en castellà, fins a plans docents en català que acaben per impar�r-se en castellà. Molts argumenten, en aquesta línia, que s’ha de fer per respecte als alumnes internacionals o a la gent de la resta de l’Estat que ve a estudiar a Catalunya, però, a cas no sabien, que la llengua de Catalunya és el català? En aquest sen�t, la solució, al meu entendre, és ben senzilla: o bé poden matricular-se exclusivament a assignatures que s’imparteixin en castellà (o en anglès), o bé poden aprendre el català i matricular-se a qualsevol assignatura. I, si no, sempre els queda estudiar a qualsevol universitat de la resta d’Espanya (que no en són pas poques!). A tot això s’hi ha sumat, recentment, la polèmica arran d’un vídeo de l’alcal-

6

dessa de Barcelona en què fa servir el castellà, explica, perquè així pot arribar a més gent i, per a més inri, davant de l’allau de crí�ques ha renegat que «és força asfixiant el rollo aquest fiscalitzador de la llengua». Però és que sí que n’hi ha per tant, perquè resulta que el català té els dies comptats. Davant d’aquests fenòmens (i de les múl�ples realitats controver�des en què ens trobem en el nostre dia a dia), no es tracta de posar-se dramà�cs: és que la situació ja ho és, i molt. Només cal fixar-nos en el paper a què releguem el català, en la seva minvant presència als carrers (l’Espluga, afortunadament, no n’és un bon exemple d’aquest cas), en el seu ús per a qüestions tècniques o científiques, en l’adopció del castellà per part d’ar�stes —cantants, poetes, escriptors...— catalans per arribar a més gent, en el canvi de llengua a què ens sotmetem con�nuament quan l’interlocutor parla en castellà, etc. Però si llegim a lingüistes com Carme Junyent o Toni Mollà, veurem que la situació del català és, fins i tot, molt més delicada (crí�ca) del que ens hauríem arribat a imaginar [en aquesta mateixa línia apuntava el meu ar�cle «La perillositat del bilingüisme jerarquitzat», que podeu recuperar al Francolí del novembre de l’any 2018]. És per això que és absolutament imprescindible l’ús reiterat i, sobretot, polí�c de la llengua per demostrar que, en contra del que ens volen fer creure, totes les llengües (i, per tant, la catalana també), serveixen per a tot: per a l’educació, per a l’entreteniment, per a la inves�gació, per a l’art... per a, en defini�va, comunicar-nos sobre qualsevol aspecte i amb qualsevol interlocutor. ■ NOVEMBRE

2020

R E F L E X I O N S Als anys cinquanta

"Anar als Padres" MANEL MORGADES

Els diumenges a la tarda d’hivern, en sor�r de doctrina a la Parròquia, anàvem a acabar de passar la vetllada al convent(¹) dels Pares Paüls – ara residència d’avis. En dèiem “anar als Padres”. Els nens més pe�ts érem els sants àngels i, a part d’apropar-nos a la Mare de Déu Miraculosa, venerada per la congregació Paüla, ens feien passar una bona estona. Mentre hi havia claror de dia estàvem al pa�. Els responsables eren el Pare Quetglas i el Pare Solà, feien de monitors als estudiants més joves: el Germà Pedrosa, el Baliellas, el Vives, etc. Els nois grans jugaven a futbol, al cavall fort i altres jocs de risc, i els pe�ts fèiem

EL FRANCOLÍ

cua per pujar a uns gronxadors que en dèiem barquetes; també hi havia altres “manadors”, ara hi ha qui en diu “columpios”. També jugàvem a bales, patacons... i jocs de taula. Quan es feia fosc, a tocar del pa� hi havia una sala i en un costat sempre hi era present el pessebre en una mena d’escenari amb el teló mig alçat. Es movia mitjançant unes politges que el feien molt atrac�u. El Pare Roca n’era el responsable i hi dedicava molt de temps per tenir-lo a punt. Al mateix àmbit s’hi projectava el cinema mut. En el proper número del Franco-

7

lí reprendrem el fil. (¹)Als anys cinquanta encara funcionaven els tres convents de formació dels Pares Paüls. El de Sant Bartomeu de Bellpuig era seminari menor i el del carrer de la Missió de Mallorca i el de l’Espluga completaven la formació teològica, filosòfica i d’humanitats. Actualment, el de Bellpuig és una residència d’avis, el de Mallorca una residència de Pares Paüls jubilats i la major part de l’edifici és un hotel de luxe respectant l’arquitectura de l’an�c convent, que no té res a veure amb la congregació de la Missió. A part d’aquestes cases, en tenien a Reus i a Barcelona. ■

NOVEMBRE

2020

L'ACTUALITAT L’Ajuntament de l’Espluga presenta un programa de Nadal amb més de 30 actes adaptats a la situació de pandèmia L’Espluga de Francolí celebrarà les Festes de Nadal amb més de 30 actes que van començar el 29 de novembre amb l’ac�vitat “Anem a buscar el Tió” i finalitzaran el 8 de gener amb el concert de Ginestà. Així mateix, és l’encesa de llums que �ndrà lloc el 4 de desembre el que donarà el tret de sor�da de les Festes de Nadal de l’Espluga de Francolí. Com ha passat a tots els municipis del territori enguany les Festes de Nadal s’han hagut de reinventar per poder coexis�r amb la pandèmia de la Covid-19. Probablement, els actes més tradicionals com l’Home dels Nassos, el Patge Gregori o la Cavalcada de SSMM els Reis són els que s’han vist més afectats per l’alt risc d’aglomeracions, però l’Ajuntament de l’Espluga i les en�tats que organitzen part dels actes no han volgut prescindir-ne i les han adaptat a aquesta nova realitat. Al programa no hi falten propostes per al públic familiar com són l’espectacle infan�l “Una altra carta als Reis” de la Companyia Xip Xap, el Casalet Kids amb "Old time bakery" del Mag Edgar, el taller de figures de xocolata que durà a terme la Pas�sseria Cobo, l’espectacle i�nerant “Les històries de Nadal, cançons, rondalles i jocs temà�cs" que ens proposen la Unió de Bo�guers i Empreses de l’Espluga, els �telles d’ombres “Els reis mags d'orient i la reina Gaspara” a càrrec de la companyia la Boia Teatre o el cinefòrum que �ndrà lloc el dia 3 de gener. Com cada any, el Museu de la Vida Rural també ofereix ac�vitats per gaudir de les seves exposicions i espais. Torna l’ac�vitat familiar “El �ó ens explica els secrets del bosc” i apareixen propostes noves com el cinefòrum amb el curtmetratge “Binta i la gran idea” o la visita dinamitzada a l’exposició “Jugar amb foc”. La Cursa de la Llufa segueix en peu amb importants modificacions per adaptar-se a la nova situació. La més destacada és que es podrà realitzar des del 21 de desembre fins el 27, dia en qual es farà un sorteig entre tots els par�cipants. El programa aposta fort per propostes musicals juvenils, provablement la més destacada sigui l’espectacle per a teatre “Teràpia col·lec�va” del grup Buhos, però també trobarem un concert de Mood i un de Ginestà. Finalment, hi haurà un taller de licors adreçat a joves majors d’edat. El Casal de Nadal s’adaptarà en un format similar al del EL FRANCOLÍ

casal d’es�u. El casal serà dut a terme per l’empresa espluguina Drac Ac�u i estarà adreçat a infants majors de 3 anys, es treballarà amb grups bombolla reduïts i s’hi faran ac�vitats de natura i manualitats de Nadal. El Casal de l'Espluga ha adaptat el Concurs de dibuix de la Fira i aquest any s'ha decantat perquè la mainada dibuixi el Nadal. En trobareu més inforamció a la secció del Casal d'aquesta mateixa edició. La Unió de Bo�guers i Empresaris de l’Espluga torna amb la campanya nadalenca “el joc de l’amic invisible” i la Biblioteca Mossèn Ramón Muntanyola ha organitzat l’ac�vitat “Descobreix el conte misteriós en el calendari d'advent de la biblioteca” que �ndrà lloc de l’1 al 27 de desembre. Malauradament enguany no es podrà gaudir de la representació dels Pastorets de l’Espluga. Per aquest mo�u, podrem veure per les xarxes socials una cantada de cuplets històrics i actuals. En aquest sen�t, el Pessebre Vivent també aprofitarà les festes per presentar un vídeo interpreta�u de les escenes en ordre de visita i amb informació extra sobre el context local, històric, religiós i cultural de la representació. Per altra banda, l’Espluga FM Ràdio s’encarregarà de fer arribar l’esperit nadalenc a les cases dels espluguins i espluguines amb les retransmissions d’alguns dels actes i amb programes especials com el Resum de l’any o Els Pastorets de l'Espluga, història i cuplets. Ho podran seguir al 107.4 de la FM, a EFMR.cat o també a través del canal de la TDT. Totes les propostes tindran un aforament limitat i regulat per inscripcions, reserves o entrades. D’acord amb les característiques de cada esdeveniment es faran servir espais grans i controlables com el Teatre del Casal, el Casalet, el pavelló d’esports o els espais a l’aire lliure. A banda, per poder participar als actes caldrà portar mascareta, prendre’s la temperatura a l’entrada i fer ús del gel hidroalcohòlic que l’organització posarà a tots els esdeveniments. Les Festes de Nadal, organitzades per les regidories de Ciutadania, Festes i Educació de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, s’han dissenyat amb la col·laboració de l’Oficina Jove de la Conca de Barberà i amb la par�cipació de més d’una desena d’en�tats i associacions del municipi. ■

8

NOVEMBRE

2020

L'ACTUALITAT L’Espluga de Francolí acollirà el concert final de la Sardana de l’Any 2021 al Teatre del Casal

Un certamen organitzat per la Confederació Sardanista tament de l’Espluga de Francolí se celebra el fet de poder de Catalunya, on hi par�cipen les sardanes seleccionades acollir aquest esdeveniment cultural de referència a la podurant l'any i que �ndrà lloc el maig de 2021 a l’Espluga blació i s’espera que es pugui desenvolupar amb menys resEl Teatre del Casal de l’Espluga de Francolí serà l’escenari triccions derivades de la pandèmia de la Covid-19. S’agrade la Final de la Sardana de l’Any, que se celebrarà el dis- eix a la Confederació Sardanista de Catalunya l’aposta per sabte 15 de maig de 2021 i està organitzat per la Confede- �rar endavant amb aquest esdeveniment a l’Espluga de Franració Sardanista de Catalunya i compta amb el suport de colí. la regidoria de Cultura de l’AjuntaEl passat 2019 es va commemoment de l’Espluga. Serà una edició rar els 50 anys que l'Espluga va estar especial en què es votaran les sarproclamada ciutat pubilla, l'historidanes guanyadores dels darrers 16 ador local Jordi Roca en va fer un amanys i no només les del 2020 tal com pli reportatge que es va publicar a es faria en una edició habitual. El Francolí del juny del 2019. Aquesta és una decisió mo�vada per Sobre la Confederació Sardanista de la pandèmia i la previsió és que al Catalunya 2022 es pugui triar la Sardana de La Confederació Sardanista de Catal’Any 2020-2021. lunya és una en�tat de 3r nivell que Aquest dissabte 14 de novembre aglu�na un doble vessant: totes les de 2020 el president de la Confedefederacions sardanistes territorials ració Sardanista de Catalunya, Xade Catalunya i el Rosselló i totes les vier Tresserras, ha anunciat que l’Esorganitzacions dels diversos actors pluga serà l’escenari de la propera sardanistes: cobles, colles i associaedició d’aquest esdeveniment. Ho cions. ha fet públic durant l’edició d’enLa Confederació Sardanista de Caguany que s’ha celebrat a Esparretalunya és el punt culminant d’un guera però que ha estat tancada al procés per tal d’unificar totes les expúblic degut a les restriccions de la pressions i en�tats sardanistes sota Covid-19, tot i així s’ha emès per Youuna figura que evi� duplicacions. És Tube i ha comptat amb la par�cipal’interlocutor únic per a l’administració virtual de la Consellera de Cultució pública per a grans temes sardara, Àngels Ponsa. nistes d’àmbit nacional i promocioDes de l’àrea de Cultura de l’Ajun- Monument a la sardana, obra de Josep Miret na, difon i defensa la sardana. ■

Èxit de par�cipació a la campanya “Compra i Guanya”, on el comerç espluguí ha repar�t 32 premis turís�cs arreu de Catalunya Una acció impulsada per les regidories de comerç i turisme de l’Ajuntament que compta amb la col·laboració de la Unió de Bo�guers de l’Espluga Durant el mes d’octubre els comerços espluguins han estat punts de par�cipació a la campanya “Compra i guanya”, un projecte entre administracions locals de tot el territori català per donar suport al comerç de proximitat. La par�cipació a la campanya ha permès optar a 32 premis pensats per a fomentar el turisme de proximitat. Aquests EL FRANCOLÍ

premis permeten gaudir a les espluguines i espluguins guanyadors de visites guiades, dinars, coneixement de l’entorn natural, tastos, nits d’hotel, etc. en algun dels municipis de la Xarxa de Barris An�cs. Els premiats en podran gaudir de les experiències des del mes de gener fins a mitjans de 2021. El passat 5 d’octubre, l’Oficina de Turisme acollia el sorteig de la campanya “Compra i Guanya” del projecte Barris An�cs. Un acte que va anar a càrrec del secretari-interventor de l’Ajuntament, el

9

Sr. Alejandro Ruiz, actuant com a fedatari i funcionari públic, i que va donar el vis�plau i conformitat al correcte desenvolupament d’aquest sorteig. L’acompanyaven el regidor de comerç Enric Mercadé, la regidora de Turisme, Laura Poblet, la representant de la Unió de Bo�guers i Empreses de l’Espluga, Antònia Mar�nez i dues responsables tècniques de l’àrea de turisme. Seguint un protocol, es van extreure les 32 butlletes guanyadores, en un procés que es va recollir en una acta, per formalitzar el sorteig. NOVEMBRE

2020

Els guanyadors i guanyadores dels premis a l’Espluga de Francolí Les persones premiades de les butlletes par�cipants a l’Espluga han estat les següents: Fina Minguell, Xavi Jiménez, Antònia Mateu, Màrius Badia, Pilar Baldrich, Salvador Freixa, Miquel Sabaté, Sílvia Mercado, Encarna Carrión, Sergio Mar�nez, Magna Gené, Rosa M. Bota, Josep Arbós, M. Teresa Llobet, Sandra Fonoll, Isabel Llurba, Judit Tomàs, Aniol Codina, Trini Saumell, Carmen Puig, Joan Sabaté, Carla Franch, Francisco Mar�nez, Enriqueta Vallès, Enriqueta Solé, Carme Permiquel, M. Carme Pàmies, Sònia Roig, M. Teresa Canela i Ferran Mestrich. Un dels atrac�us de la campanya era que un comerciant també era

premiat, en aquest cas i fruit del sorteig ha estat per Ferreteria Roselló. Les persones premiades que els hi hagi tocat venir a l’Espluga ho faran al mes de febrer

Si la situació sanitària ho permet, les persones premiades d’arreu de Catalunya es reuniran a l’Espluga de Francolí el 6 de febrer de 2021 per gaudir del seu premi. Aquest consisteix a passar una jornada a l’Espluga descobrint els atrac�us turís�cs i fent les següents ac�vitats: visita guiada a la Fassina Balanyà, an�ga fàbrica d’aiguardent, i al Museu de la Vida Rural, seguit d’una ruta d’orientació en alguns comerços de l’Espluga on es gaudirà d’un tast de productes de proximitat. A con�nuació, els guanyadors/es gaudiran d’un àpat en diversos restaurants de l’Espluga, a la tarda faran la visita a les Coves de l’Espluga i per úl�m, se’ls oferirà un tast de pa de la Cova, vi i oli de l’Espluga. ■

L’Ajuntament inicia un projecte d’anàlisi de la situació del comerç i empreses, propostes de reac�vació i cens dels locals d’ac�vitats econòmiques Un projecte coliderat des de les regidories de comerç i Aquest projecte compta amb diverses fases i la implicapromoció econòmica de l’Ajuntament de l’Espluga, els ció de diferents agents, amb una part d’estudi de camp que agents econòmics del municipi i dirigit per la consultoria inclou diverses reunions par�cipa�ves amb comerciants, espluguina Blau Advisors Strategic Partners també amb restauradors i empreses vinculades al sector tuDes de les regidories de comerç i prorís�c. Així com la par�cipació tècnica moció econòmica de l’Ajuntament de d’organismes comarcals, provincials i l’Espluga de Francolí s’està treballant nacionals que donen suport al projecjuntament amb la Unió de Bo�gues i te. En aquestes primeres fases també Empreses, els agents econòmics del s’ha treballat la de forma transversal municipi i la consultoria espluguina la par�cipació amb representants poBlau Advisors en un estudi sobre el colí�cs municipals de diverses àrees que merç a la població. Aquest porta per poden tenir incidència en l’àmbit de nom; “Anàlisi de la situació del comerç l’estudi, com son serveis municipals, i empreses locals, propostes de reac�turisme, mobilitat, habitatge, turisme vació i cens del locals d’ac�vitats ecoi sostenibilitat. nòmiques”. L’estudi s’ha iniciat amb diL’estudi també inclou una part d’enverses reunions de treball durant el questa par�cipa�va a la ciutadania, mes d’octubre i està previst que finaaquesta es farà en format digital, dulitzi al febrer de 2021. Els objec�us prinrant la segona quinzena de novembre cipals de l’anàlisi són: per tal de conèixer i tenir més infor• Realitzar un estudi sobre la situamació sobre els hàbits de consum de ció actual del comerç, un mapeig de la la ciutadania espluguina i també la sesituació del parc de locals comercials, Alfons Bataller de Blau Advisors. Cedida va visió en vers el comerç local. ac�us i inac�us o buits. Detectant la Un cop finalitzat l’estudi s’extrauran potencialitat segons ubicació respecte als punts comerci- les conclusions i diagnosi per a dissenyar el pla d’impuls del als actuals i serveis municipals. comerç local i empreses del municipi. Una eina clau, que es • Definir criteris i recollir informació mitjançant la par�- preveu treballar durant el 2021, per a potenciar la dinamitzacipació d’agents econòmics del municipi, associacions, sec- ció i impuls de les empreses locals. Aquesta proposta és un tors comercials i turís�cs i ciutadania. dels punts del programa electoral en matèria de comerç de • Obtenir un conjunt de propostes i accions a imple- l’actual equip de govern de l’Ajuntament de l’Espluga de Franmentar per treballar estratègies i redactar el pla d’im- colí i que tal com el regidor de comerç, Enric Mercadé, va avanpuls del comerç i empreses locals, per millorar les ac- çar al mes de juny, aquest és un dels projectes que es comcions de dinamització i impuls comercial. prome�a a iniciar aquest procés abans de finals del 2020. ■ EL FRANCOLÍ

10

NOVEMBRE

2020

El grup de recerca de la Universitat Rovira i Virgili iden�fica el doble de gravats a l'interior de la Cova de la Font Major Un equip del Grup de recerca Seminari de protohistòria i arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (GRESEPIA) es troba aquests dies immers en una intervenció arqueològica a la Sala del Llac de les Coves de l’Espluga de Francolí. Aquesta actuació està integrada en el marc del projecte quadriennal de recerca “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021)”, finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La intervenció del grup de recerca GRESEPIA, dirigit per J. Diloli, professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, s’efectua sota la direcció d’Ivan Cots. El mateix equip va treballar l’octubre passat a les Coves de l’Espluga però no va poder finalitzar els seus treballs ja que la zona de l’interior de la Cova on estaven, la Sala del Llac, va quedar afectada pels aiguats que van tenir lloc al municipi el 22 d’octubre de 2019. Amb l’actuació d’enguany es pretén finalitzar les tasques iniciades al 2019, con�nuant amb una recerca que té com

a objec�u fonamental esbrinar quin ús es donava a aquest espai durant la protohistòria, moment al qual corresponen els recipients ceràmics recuperats pel GRESEPIA i, fa més de 50 anys, pel

Dr. Vilaseca, alhora que precisar tot el possible la cronologia més concreta d’ús d’aquest espai. Això es farà a través de l’excavació de noves cales, per obtenir una idea de conjunt de l’estra�grafia, la cronologia i el registre material de l’interior de la sala. A banda, s’efectuaran totes les analí�ques possibles a par�r dels materials i sediments extrets: carpologia, antracologia, palinologia i carbó 14, a par�r de la recuperació de restes vegetals

i ossos d’animals, entre d’altres. La Cova de la Font Major en general, i en aquest cas la Sala del Llac, esdevé un jaciment arqueològic paradigmà�c per la recerca de la ritualitat en èpoques prehistòrica i protohistòrica. Durant aquestes prospeccions i catalogacions s'han trobat més gravats més a les parets de l’interior de la Cova. Això fa que es�guem parlant d’un total de 380 mo�us amb diferents símbols. Els principals mo�us serien animals, com ara cérvols, cavalls i bous, a més de diverses figures abstractes. La majoria de les representacions, com les anteriors, es poden atribuir, pel seu es�l, al Paleolí�c Superior, més concretament al període Magdalenià, ara fa uns quinze mil anys, si bé n’hi ha que poden ser lleugerament més an�gues, i d’altres que podrien relacionar-se amb el neolí�c i etapes més recents. Les intervencions arqueològiques a la Cova de la Font Major compten amb el suport econòmic i logís�c de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. La collaboració entre el consistori, l’IPHES i la URV està formalitzada a través de convenis de col·laboració. ■

L'Ajuntament aprovarà les bases dels ajuts per a empreses i comerços afectats per la Covid-19 amb un import total de 34.000 € La dotació pressupostària d’aquests ajuts és de 34.000 euros, 22.000 dels quals provenen de la par�da dels pressupostos par�cipa�us, que enguany no es duran a terme tal com es va acordar a la taula de reac�vació econòmica de la Covid-19, on hi par�cipen i hi tenen representació tots els grups polí�cs municipals. Per altra banda, des de l’Equip de Govern s’ha proposat augmentar aquest import amb 12.000 € més per incrementar la dotació d’aquesta convocatòria d’ajudes, provinents de la par�da de dietes i assistències de regidors, de la qual hi ha aquest import disponible ja que no se n’ha fet ús i també EL FRANCOLÍ

perquè les �nents d’alcaldia estan percebent un import inferior al que estava previst. Tant les bases com la dotació pressupostària han estat consensuades pels tres grups municipals. Podran sol·licitar aquesta ajuda econòmica les persones físiques i jurídiques que desenvolupen la seva ac�vitat en un establiment situat a l’Espluga de Francolí i que �nguin la corresponent llicència d’ac�vitat tramitada abans del 14 de març de 2020. Per tal d’establir els imports de les ajudes es �ndran en compte diversos criteris que cada un d’ells �ndrà un barem, amb l’objec�u de repar�r els imports

11

de manera equita�va. En aquest sen�t,esvaloraranlespèrdueseconòmiques que es puguin derivar de la crisi de la Covid-19, el temps durant el qual l’establiment ha estat obligat a tancar i també la inversió que ha estat necessària per adquirir material de protecció per la Covid-19. Amb aquesta línia d’ajuts municipals als establiments i empreses de l’Espluga, des de l’Ajuntament es pretén és recolzar al sector comercial i turís�c, fent un esforç per trobar dotació pressupostària en uns comptes municipals afectats per la davallada d’ingressos. ■ NOVEMBRE

2020

L’Espluga comença la redacció del Programa d’Actuació Municipal d’Habitatge per impulsar les polí�ques d’habitatge i repoblament La primera fase del programa estarà coordinada per les regidories d’Habitatge, Urbanisme i Ciutadania i la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí comença a treballar pel repoblament i l’arrelament de la gent jove al municipi, una de les prioritats estratègiques de l’equip de govern municipal. La regidoria d’Habitatge i Urbanisme i la de Ciutadania han impulsat la redacció del Programa d’Actuació Municipal d’Habitatge que està redactant la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV. L’objec�u principal d’aquest projecte és rever�r la situació de despoblament i desarrelament que pateix l’Espluga de Francolí, i es fa a través de la redacció d’aquest estudi que �ndrà dues fases diferenciades. La primera fase servirà com a estudi previ i anàlisi de

la situació actual i la segona fase, que es realitzarà a principis del 2021, �ndrà com a objec�u determinar quines accions concretes s’impulsaran des de l’Ajuntament per incen�var l’oferta d’habitatge a l’Espluga de Francolí. El Programa d’Actuació Municipal d’Habitatge (PAMH) és un instrument de planificació no reglada, de con�ngut tàc�c i opera�u, pel qual es programen actuacions locals en matèria d’habitatge en un escenari temporal concret amb l’objec�u de donar eines als ens locals per a planificar globalment el disseny de les polí�ques d’habitatge. Objec�u del PAMH A l’actual equip de govern li preocupa la problemà�ca de que marxin joves, doncs estem en un entorn rural amb despoblament i envelliment però també es detecta que hi ha joves que poden/volen tornar i per tant hi ha una necessitat d’habitatge al municipi. Des de les regidories d’Habitatge, Urbanisme i Ciutadania s’aposta per traçar les línies per rever�r aquesta tendència, així com unes línies d’actuació per solucionar la problemà�ca d’habitatges buits (concentrats al centre del poble). L’Ajuntament es proposa recuperar la centraliltat del poble. Primera fase: anàlisi EL FRANCOLÍ

La primera sessió de treball va fer-se, de manera telemà�ca, el 30 d’octubre d’enguany. En aquesta sessió es va posar sobre la taula la necessitat de fixar el rumb plantejant quin model de municipi es vol per l’any 2050. També va servir per programar les diferents sessions de treball i sessions par�cipa�ves, així com el calendari de seguiment de la redacció del PAMH. La segona fase s’impulsarà en funció dels resultats ob�nguts en aquesta primera fase. Procés par�cipa�u Durant la redacció de la primera fase del projecte, que es fa de manera coordinada amb l’Ajuntament i la Càtedra UNESCO d’Habitatge, s’han programat tres sessions de treball (amb l’equip de govern, tècnics municipals i comarcals i els inves�gadors de la Càtedra UNESCO d’Habitatge) que serviran per anar valorant les dades i obtenir la fotografia de l’estat actual a nivell d’habitatge. També s’han programat tres sessions par�cipa�ves per tal d’obrir aquest procés amb els agents, professionals i en�tats implicades. Les sessions par�cipa�ves s’han plantejat en els àmbits social (en�tats i col·lec�us relacionats amb l’habitatge), professional (amb la par�cipació de diferents agents relacionats en la construcció) i sectorial (amb representació del teixit produc�u del municipi) i es realitzaran durant la primera setmana de desembre. A més a més, la ciutadania podrà par�cipar en l’elaboració del PAMH responent una enquesta que es donarà a conèixer el dijous 3 de desembre a la qual s’hi podrà par�cipar fins el dijous 17 de desembre. Els resultats d’aquesta primera fase d’anàlisi i diagnosi es donaran a conèixer a principis d’any. La Càtedra UNESCO d’Habitatge La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (h�p://housing.urv.cat/) és la primera al món del seu �pus i és soci de Nacions Unides per a implementar la seva Nova Agenda Urbana. Acull els treballs elaborats els darrers 25 anys d’inves�gadors interdisciplinaris i compta amb 12 socis públics i privats. La Càtedra ha impulsat l’elaboració de 6 normes sobre habitatge, ha assessorat en�tats públiques i privades i lidera o ha par�cipat 31 projectes de recerca compe��us nacionals i internacionals, compta amb 18 inves�gadors i ha format en habitatge a més de 10.000 professionals. La seva recerca ha impactat en més de 47 milions de persones. Des del 2013, els inves�gadors de la Càtedra han publicat 200 treballs a 15 països i han impar�t 356 conferències a d’altres 32. La seva recerca cobreix tots els àmbits de l’habitatge i del dret de l’habitatge, des de el sensellarisme fins el mercat hipotecari, passant per les �nences de l’habitatge (propietat, lloguer, �nences intermèdies), l’organització de l’habitatge (propietat horitzontal, coopera�visme), el seu finançament (hipoteca), l’habitatge com a dret humà, habitatge i noves tecnologies, habitatge col·labora�u, professionals immobiliaris, habitatge social i drets del consumidors.■

12

NOVEMBRE

2020

L'ACTUALITAT

La Generalitat de Catalunya atorga una subvenció directa a l’Ajuntament de 284.970,61 euros per fer front als danys causats per la riuada L’import concedit servirà per cobrir el 50% de les accions contemplades en aquesta línia d’ajuts, però no queden cobertes les adquisicions de maquinària i vehicles i la compra dels magatzems municipals El Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya ha atorgat a l’Ajuntament una subvenció directa per import de 284.970,61€ per les despeses derivades de la riuada al Francolí del 22 d’octubre de 2019. Un mes després de la riuada l’Ajuntament de l’Espluga va presentar una sol·licitud de subvenció que ara ha estat concedida. Aquesta xifra és per executar una sèrie d’accions subvencionables que tenen un import total de 569.941,22 euros i entre les quals hi ha la intervenció en la zona d’esbarjo del Parc Fluvial, l’afectació de la zona de la Pl del Mil·lenari, arranjament de camins, l’adequació de l’edifici de la Llei de Barris, etc. Altres afectacions importants com ara la pèrdua de l’edifici del magatzem de l’ADF i la Brigada Municipal i la pèrdua de vehicles i maquinària de la brigada municipal no seran subvencionables atès que la compra d’immobles no és subvencionable dins d’aquesta línia d’ajuts sense concurrència pública ni tampoc ho és l’adquisició de maquinària. Per aquest mo�u, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí està estudiant altres vies amb recursos propis per poder disposar d’un altre magatzem per aquesta finalitat, o bé a través d’ajuts. Pel que fa als vehicles, l’Ajuntament ja va començar a adquirir-ne de nous a par�r de l’episodi de la riuada amb fons propis. Prèviament a l’adjudicació defini�va, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí havia presentat diferents recursos a l’otorgació inicial ja que es considerava que més accions

EL FRANCOLÍ

havien de ser subvencionables, algunes actuacions sí que han estat acceptades i d’altres no. A par�r d’ara, l’Ajuntament té el termini d’un any per executar les obres les res�tució, obres que ja contemplaran el pressupost municipal del 2021 amb un total de gairebé 700.000 euros. A banda d’aquest ajut, l’Ajuntament també va demanar a la Diputació de Tarragona 50.000 euros per a fer front la creació d’un pas inundable a la zona de la Sinoga per tal de res�tuir un camí que no es pot refer. Amb aquest ajut i d’altres que s’estan tramitant es podrà cobrir bona part de la despesa que puja fins els 135.000 euros. L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí va bonificar l’ICIO per la res�tució dels efectes de la riuada Per tal d’impulsar les obres par�culars de res�tució per la riuada del 22 d’octubre de 2019, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí va aprovar la bonificació del 95% de l’ICIO per aquestes obres. Així doncs, en el proper ple s’aprovarà la bonificació d’aquest impost a set beneficiaris més. Cal recordar que les obres de major import ja es van bonificar anteriorment. L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí està fent les ges�ons per�nents per tal de poder res�tuir les sèquies Paralel·lament l’Equip de Govern està fent un seguiment i insis�nt per tal que es ges�onin els danys de les infraestructures hidràuliques. Els sis alcaldes de les poblacions afectades per la riuada ja van traslladar a la Consellera Teresa Jordà la necessitat de recuperar aquestes infraestructures hidràuliques que no s’han res�tuit i s’ha demanat que es rehabili�n a través de l’empresa pública TRAGSA i l’ajut del Ministeri d’Agricultura. ■

13

NOVEMBRE

2020

Una vintena de nens i nenes ja han trobat el Tió a la muntanya A causa de la situació actual, aquest any, l'excursió al bosc per anar a buscar el Tió ha hagut de ser esglaonada. Els primers en poder gaudir d'aquest esdeveniment han estat els més menuts, que han fet la sortida aquest diumenge 29 de novembre.

EL FRANCOLÍ

Les famílies amb nens i nenes més grans s'endinsaran al bosc el proper diumenge 6 de desembre, les places són limitades i per tant, totes les famílies hauran hagut de formalitzar la inscripció prèviament. Com cada any, l'empresa de lleure

14

Drac Ac�u ha estat l'encarregada de guiar les famílies cap a on eren els Tions, i és que, com diu el Gonzalo Gil, encarregat de l'empresa espluguina, la canalla no n'entén ni de pandèmies ni de tristor, ells estan carregats d'il. lusió i alegria. ■

Gonzalo Gil NOVEMBRE 2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El programa ‘Quimi-què?’ rep un premi de la Societat Catalana de Química

La Conca de Barberà, la comarca amb el risc de rebrot més baix de Catalunya a finals de novembre

El programa de divulgació cien�fica ‘Quimi-què?’, que s’emet conjuntament a l’Espluga FM Ràdio i Ràdio Montblanc, ha rebut el premi ex aequo al millor treball de fi de grau de química de la Universitat Rovira i Virgili atorgat per la Societat Catalana de Química. El reconeixement ha estat, en concret, per al treball de Maria Torrelles, copresentadora del programa conjuntament amb Jordi Saumell. Torrelles va dirigir la segona meitat de la temporada passada i va ser llavors quan l’espai radiofònic es va haver d’adaptar a la situació de pandèmia per con�nuar-se emetent. El Quimi-què? ha estat part dels treballs de final de grau dels dos col·laboradors de l’emissora. Es tracta d’un programa estrenat fa poc més d’un any per difondre la química i la ciència a través de la Maria Torrelles i Jordi Saumell. EFMR ràdio fent-la entenedora per a tota la societat. A més a més, la tasca de divulgadors científics l’han portat més enllà a través de les xarxes socials i amb un espai al magazín Som-hi de Tac12, també durant el curs passat. El projecte acadèmic ha estat tutoritzat per la professora Núria Ruiz que, per cert, també ha estat reconeguda pels Premis de Comunicació Local al millor programa . contingut multimèdia de ràdio per “Ones de ciència” de Ràdio Cambrils a EFMR.cat El Quimi-què? continua entre les apostes de l’EFMR Una vegada finalitzat el treball, i amb els dos presentadors graduats oficialment per la URV, el Quimi-què es manté en antena, ara però mensualment. S’emet un dissabte al mes a les 12 h i el dilluns a les 20 h en reemissió. Tots els capítols del Quimi-què? es poden recuperar a l’espai web del programa. ■ Redacció | EFMR.cat

Des de mitjans fins a finals del mes de novembre, la Conca de Barberà ha �ngut una baixada important del risc de rebrot. Això fa que la Conca sigui la comarca de Catalunya amb el risc de rebrot més baix situant-se als 114 punts. Després que a finals del mes d’octubre s’arribés a màxims, la puntuació ha anat baixant fins deixar el risc de rebrot molt alt. Això suposa més de 1.000 punts menys que a finals del mes passat, especialment a causa de la baixada de la taxa de reproducció (Rt), que ja està per sota d’1 (0,54). Això implica que cada persona que pateix COVID-19, contagia a menys d’una persona del virus. Tot i que els ingressos han disminuït amb una persona, s'ha de lamentar que la comarca ha sumat una nova mort a causa del coronavirus l'última setmana del mes de novembre. ■ Redacció ︱EFMR.cat

Dades del 17 de novembre de 2020

EL FRANCOLÍ

15

NOVEMBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga se suma a la lluita contra la violència masclista en un any marcat per l’agressió a les llars Aquest 25-N és un any especial, no només perquè fa 60 anys que es reivindica l’assassinat de les germanes Mirabal, mo�u pel qual es va triar el 25 de novembre per lluitar contra la violència envers les dones, sinó també per un any on la pandèmia ha agreujat encara més la situació que moltes dones pateixen a casa i de la que no han pogut fugir víctimes del confinament. Aquest 2020 el nombre de trucades i atencions s’ha vist incrementat en xifres que des del col·lec�u classifiquen com a “tristament històriques”. Mo�vades, bàsicament, per la situació que moltes dones han viscut i segueixen vivint durant l’estat d’alarma actual. El col·lec�u denuncia en el seu manifest que els agressors han aprofitat l’aïllament i la violència psicològica per mantenir les víc�mes “sota els seus desitjos i privilegis”.

En aquest sen�t, reclamen que per moltes dones “ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència”, mo�u pel qual els entorns socials, els carrers i les places es pot conver�r en l’es-

pai més segur per algunes víctimes mentre que “allò que ens havien ensenyat com a refugi, pot ser l’espai més perillós”. Aquest nou agreujant se suma a d’al-

tres que ja són històricament coneguts com són les agressions en l’àmbit de la parella, exparella o família, que moltes vegades en consideren problemes privats, també les agressions en l’àmbit laboral, social i comunitària, que són menys visibles, els perills del món virtual i el tràfic de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual, entre d’altres. Des dels diferents col·lec�us que lluiten per erradicar aquestes ac�tuds animen a con�nuar endavant, avançant camí i millorant la situació de moltes víc�mes. Ja que tot i que amb el pas dels anys el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort aquestes “es renoven”, troben noves maneres d’actuar i cal seguir lluitant per erradicar-les. ■ Laia Molné︱EFMR.cat

Obres al Passeig Canyelles per l’esfondrament de la via pública El passat 10 de novembre es van iniciar obres al Passeig Canyelles de l’Espluga de Francolí per solucionar els problemes que des de fa mesos s’han fet visibles a l’asfalt on es pot apreciar un desnivell de terra. L’Ajuntament treballa ara per descobrir quina és la causa d’aquest desnivell i solucionar-lo. El regidor de Serveis Municipals, Xavier Rosell, assegura que s’han realitzat diversos sondejos previs per deduir el problema, però després de les pluges de les últimes setmanes el nivell del terra encara s’ha pronunciat més, el que ha dut al consistori a decidir aixecar part del carrer per trobar i solucionar el problema. Una de les teories amb més EL FRANCOLÍ

possibilitats és que es tracti d’un tram amb terra poc compactada el que ha fet que amb els anys cedís per les pluges i el pes d’alguns vehicles que passen per la zona . En cas de ser així l’actuació serà relativament senzilla : Obrir el carrer, compactar la terra de nou i tancar . Aquesta és una actuació delicada, que s’haurà de fer de manera manual, ja que pel subsòl hi ha instal·lats circuits d’aigua que alimenten els edificis de la zona. A més, això i la falta de coneixement sobre la causa d’aquest esfondrament poden allargar les obres més de l’esperat. De moment, no hi ha data de finalització. ■ Laia Molné︱EFMR.cat

16

NOVEMBRE

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Ajuntament de l’Espluga i l’EFMR, finalistes als premis Petxines de la Informació del Col·legi de Periodistes L’Espluga de Francolí opta per par�da doble als premis Petxina de la Informació que atorga el Col·legi de Periodistes de Catalunya a la Demarcació de Tarragona. El municipi és finalista en dues categories diferents, per un costat l’Ajuntament de l’Espluga i per l’altre l’Espluga FM Ràdio, però en ambdós casos en reconeixement a tasca en matèria de comunicació després de la riuada del 22 d’octubre del 2019. En la categoria de “Petxina Oberta”, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ha estat nominat per l’atenció que van oferir als mitjans de contingut multimèdia comunicació a EFMR.cat després de l’aiguat i la seva predisposició, tot i els problemes en les infraestructures de comunicació que es van patir a causa del temporal. En aquest mateix guardó també són finalistes els departaments de comunicació de la Regió Sanitària del

Camp de Tarragona i el del Port de Tarragona. D’altra banda, l’Espluga FM Ràdio és una de les tres finalistes de la categoria “Petxina KM. 0” que valora el producte periodís�c de proximitat. En aquest cas, l’emissora municipal ha estat seleccionada per l’àmplia cobertura informa�va que es va oferir a la ciutadania durant el desbordament del riu Francolí i els mesos posteriors. En aquesta categoria hi par�cipen també el programa ‘Connecta 10 comarques’ de Tac12, per apropar-se a tot el territori, i el portal web ‘Tarragona21.com’, per la seva aposta periodís�ca de proximitat. Els col·legiats i col·legiades tarragonins tenen fins a l’11 de desembre per votar telemàticament els guanyadors de la primera edició virtual de la història de la Petxina de la Informació. Dimarts, 15 de desembre, es donaran a conèixer els guanyadors. ■ Redacció ︱EFMR.cat

Buhos estrenarà disc amb un espectacle de teatre musical a l’Espluga El grup musical Buhos estrenarà el seu darrer disc aquest port i recaptar diners per als damnificats de riuada desembre a l’Espluga de Francolí. Ho farà amb un especta- del 22 d’octubre del 2019. ■ Redacció ︱EFMR.cat cle de teatre musical sota la direcció d’Albert Pla. Després de no poder començar la gira concert per les places dels pobles del país, el grup ha decidit encarar aquest camí, segons va avançar el grup en una entrevista a TV3. De moment no han transcendit més detalls de l’estrena del nou disc, el que si se sap és que serà en un format de teatre amb el públic assegut i amb totes les mesures de seguretat. Durant els pròxims dies s’aniran explicant els detalls i la venda d’entrades. Buhos ha presentat el nou disc El dia de la victòria (Música Global, 2020) aquest 6 de novembre, un àlbum que confirma l’ascens i consolidació del projecte convertint-los en grup de referència que visiten les places i festivals dels Països Catalans. L’útlima vegada que Buhos va tocar a l’Espluga de Francolí va ser el 20 de desembre pel concert solidari de la Riuada Solidària que va servir per donar suEL FRANCOLÍ

17

NOVEMBRE

2020

NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Ajuntament enderrocarà parcialment l’immoble del carrer del Castell

Desacord entre el consistori per demanar la declaració del Parc Natural Muntanyes de Prades

L’enfonsament de la teulada en un immoble situat al carrer del Castell va fer sonar les alarmes que l’edifici podia estar en mal estat de conservació. Finalment arran del despreniment aquest edifici que és 50% propietat de l’Ajuntament i 50% d’un par�cular haurà de ser enderrocat. L’informe tècnic posa de manifest el mal estat d’aquest edifici que serà enderrocat parcialment quan es�gui aprovat el pressupost del 2021. L’enderroc �ndrà un cost provisional d’uns 90.000 euros i serà l’ajuntament qui executarà l’obra. Tot i això, l’Ajuntament de l’Espluga acordarà amb l’altre propietari de l’immoble com pagar la part corresponent. Es proposa un enderroc parcial, eliminant les diverses teulades que té l’immoble, a més a més, de les parets interiors de les plantes superiors. La planta baixa no s’enderrocarà. Segons l’alcalde de l’EsEdifici en mal estat del carrer del Castell. EFMR pluga, serà un enderroc “molt manual” per les condicions dels carrers on es troba l’immoble. L’Ajuntament ja ha informat al conjunt de la població de la situació i ha fet arribar aquesta informació i les indicacions de mobilitat als veïns i veïnes. Actualment l’accés amb vehicle pel veïnat del carrer de les Parres s’haurà de fer des del carrer de Sant Miquel i l’accés de vianants es farà des del carrer de Sant Miquel i el carrer de l’Abadia. L’accés amb vehicle al carrer del Castell es farà des del parc del Castell i l’accés per als vianants es farà des del carrer dels Ametllers i des del parc del Castell. De la mateixa manera, no es podrà accedir caminant al tram del carrer Calvari entre el carrer Capuig i el carrer de les Parres. ■

La moció per impulsar la declaració del Parc Natural Muntanyes de Prades es va aprovar en el ple municipal el passat 26 de novembre amb 10 vots a favor i una abstenció provinent del propi equip de Govern. Tots els grups del consistori van votar a favor després d’haver presentat la moció de forma conjunta, l’única en abstenir-se va ser la regidora de Ciutadania, Esports i Igualtat Aida Morgades. El mo�u de la seva abstenció va ser, segons argumentava, pel perill d’incendi que pot significar declarar Parc Natural les Muntanyes de Prades, ja que per fer-ho de manera adequada, assegurava Morgades, és necessari parlar amb la població abans de presentar la moció i alinear-se amb les en�tats que fan ges�ó de bosc, per, en cas de �rar endavant, fer-ho de la forma més òp�ma i evitant al màxim el risc d’incendi. En contrapar�da, el regidor de Sostenibilitat i Medi Ambient va exposar la necessitat de conservar la biodiversitat i l’ecosistema del territori, així com els escenaris naturals que estan en risc d’extensió. La conservació de les Muntanyes de Prades com a Parc Natural seria també un mo�u per promoure l’educació i la inves�gació a la zona, el que afavoriria als municipis del territori. Els dos grups de l’oposició es van moscontingut multimèdia trar d’acord amb la moció, ja a EFMR.cat que aquesta s’ha presentat de forma conjunta i comptava des d’un inici amb el suport de tots els equips polítics. ■

Redacció ︱EFMR.cat

Laia Molné ︱EFMR.cat

L’Espluga reubicarà els edificis municipals per facilitar l’atenció ciutadana L’Ajuntament estudia la manera de reubicar diversos dels edificis municipals per facilitar les ges�ons d’atenció ciutadana que actualment es troben dividides en localitzacions diferents. Per dur a terme aquest canvi s’ha realitzat un estudi sobre les necessitats de les diferents entitats de l’Espluga per extreure quines són les mancances que falten per cobrir. Actualment l’aposta que pren més força és tornar a u�litzar la part baixa de l’An�c Hospital com a punt d’atenció al públic i oficines municipals. Per fer-ho seria necessari extreure l’arxiu municipal i reubicar-lo així com traslladar la sala de plens a una altra ubicació, possiblement a la saEL FRANCOLÍ

la polivalent de l’Oficina de Turisme. Amb aquest canvi, l’edifici de l’Ajuntament serviria únicament per alcaldia, regidories, secretaria i recursos humans. En tot cas, aquesta reubicació està en fase d’estudi i s’estan realitzant les tasques de pressupostos pertanyents per extreure si es podria realitzar aquest canvi. Pel que fa a les dades concretes en què es duria a terme aquesta reubicació, actualment es planteja que es pugui iniciar a finals d’anys o inicis del 2021, tot i que s’allargaria mesos perquè és un procés lent que s’ha de realitzar de forma gradual. ■

18

Laia Molné ︱EFMR.cat NOVEMBRE

2020

L A R I A L L ETA

Josep Vallverdú

PLANTES REMEIERES Ruda (Ruta) La ruda és una planta medicinal i aromà�ca, que es pot fer servir en infusions, però pot produir reaccions al.lèrgiques si se'n fa un abús. Hi ha una dita catalana que diu: qui té ruda Déu l'ajuda. La ruda té un efecte calmant i relaxant. S'usa per a disminuir la sensació de dolor en cops i ferides. Redueix l'ansietat i el nerviosisme. És diges�va i va bé per a la circulació. Mercè Amigó

Poniol o poliol (Satureja fruticosa) El poniol serveix per a fer infusions i per fer sopes amb pa i sucre al damunt. El meu sogre ho feia i nosaltres ho con�nuem. És desinfectant, an�oxidant i serveix per a trastorns estomacals i processos d'infecció del sistema diges�u. Sara Rosell EL FRANCOLÍ

19

NOVEMBRE

2020

REPORTATGE LA VILA FOTOGRAFIADA L'ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (I) TEXT: FERRAN CIVIT I MARTÍ FOTOS: ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

Remenant pels fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya podem trobar diferents joies gràfiques que ens mostren el poble des de fa cent anys enrere. Així hi trobem els fons personals de Josep Marimon Vidal, Josep Maria Sagarra I Plana, Joaquim Gomis, Joan Fontanillas Ginabreda, Francesc Brunet I Recasens o els professionals de Pere Català i Pic, fotògraf vallenc que ha generat algunes imatges icòniques. Icòniques a nivell nacional i internacional com l’espar-

denya aixafant l’esvàstica nazi amb el nom de “Aixafem el feixisme” o icòniques a nivell local com la foto dels darrers gorres musques. En aquest cas, podem trobar les diverses fotos que va fer al respecte, un total de 7 arxivades sota l’epígraf de “barretinaires”. I també hi podem localitzar la foto que va fer com a fotògraf oficial Josep Domínguez de la visita que va fer el president Francesc Macià a la vila poc després de la proclamació de la República I la restitució de la Generalitat.

Visita oficial del President de la Generalitat a l'Espluga. Arribada a la població, l'acompanya el comandant Enric Pérez Farràs Autor.: Domínguez, Josep Data: 10/05/1931 Ref: ANC1-264-N-282

Vista d'un pont de l'Espluga que travessa el riu Francolí al seu pas per l'Espluga. En aquest punt el riu fa una cascada data: 1924 Autor: Josep Marimon Vidal Ref: ANC1-802-N-683

Retrat d'un grup de persones a un carrer del poble de l'Es- Vista general de l'Espluga, des d'un camí de les afores. Al pluga. Al fons, l'Església Nova de Sant Miquel fons, sobresurt l'Església Nova de Sant Miquel. Autor: Josep Marimon Vidal Autor: Josep Marimon Vidal Data: 1924 EL FRANCOLÍ NOVEMBRE 2020 20Data 1924 Ref: ANC1-802-N-684 Ref: ANC1-802-N-685

Grup de persones a l'Espluga de Francolí. Autor: Joaquim Gomis Data: Es�u 1917 Ref: ANC1-972-N-819

Entrada a la capella de l'Àngel de l'ermita de la San�ssima Trinitat, amb escalinates decorades amb plantes. Autor: Joan Fontanillas Ginabreda Data: 1920-1930 Ref: ANC1-726-N-819

Vista panoràmica de la vila, feta des d'una carretera. Autor: Joan Fontanillas Ginabreda Data: 1920-1930 Ref: ANC1-726-N-818

Vista del camí que porta a la capella de l'Àngel de l'ermita de la San�ssima Trinitat, amagada entre els arbres. Autor: Joan Fontanillas Ginabreda Data: 1920-1930 Ref: ANC1-726-N-820

Detall d'un rierol en un bosc, possiblement a prop de l'ermita de la San�ssima Trinitat Autor: Joan Fontanillas Ginabreda Data: 1920-1930 Ref: ANC1-726-N-821

Vista de l'ermita de la San�ssima Trinitat, a l'Espluga de Façana del celler del Sindicat Agrícola de l'Espluga. S'observen Francolí diverses persones i tres automòbils a l'entrada de l'edificació. Autor: Joan Fontanillas Ginabreda Autor: Josep Maria Sagarra i Plana Data: 1920-1930 Data: 1925 - 1924 Ref: ANC1-726-N-822 Ref: ANC-585-N-15197 EL FRANCOLÍ

21

NOVEMBRE

2020

Vista panoràmica de la vial; destaca el campanar de l'església Nova de Sant Miquel. Autor: Francesc Brunet i Recasens Data: 1897 Ref: ANC1-284-N-131

Vista panoràmica de la població, al centre de la imatge, el campanar de l'església de Santa Maria de les Masies, al seu costat, l'Hotel Central i Villa Torres. Autor: Francesc Brunet i Recasens Data: 1897 Ref: ANC1-284-N-132

Vista general i de conjunt de l'establiment hoteler i balneari "Gran Hotel del Centro", en aquell moment dit "Fonda del Centro" Autor: Francesc Brunet i Recasens Data: 1897 Ref: ANC1-284-N-133

Vista general de l ermita i el seu entorn a la muntanya de la Pena. Autor: Francesc Brunet i Recasens Data: 1897 Ref: ANC1-284-N-134

Cúpula de l'Església Vella de Sant Miquel. Autor: Pere Català Data: 1916-1924 Ref: ANC1-1236N-675

Porta de l'Hospital de l'Espluga amb un escut heràldic. Autor: Pere Català Data: 1916-1924 Ref: ANC1-1236-N-73 EL FRANCOLÍ

22

NOVEMBRE

2020

La Font Baixa de l'Espluga amb gent. Autor: Pere Català Data: 1916-1924 Ref: ANC1-1236-N-320

L'escut de cal Bota al llindar d'una porta a l'Espluga Autor: Pere Català Data: 1919-1929 Ref: ANC1-1236-N-675

Tres escuts a l'arc de la porta principal de l'an�c Hospital de l'Espluga Autor: Pere Català Data: 1919-1929 Ref: ANC1-1236-N-676

Escut al llindar de l'arc de la porta principal de l'Ajuntament de l'Espluga Autor: Pere Català Data: 1919-1929 Ref: ANC1-1236-N-677

Imatge d'un altar amb un Sant Crist i quatre imatges més a l'Església de Sant Miquel Autor: Pere Català Data: 1919-1929 Ref: ANC1-1236N-795

Escut de Rocabruna sobre una cadina a l'Espluga. Autor: Pere Català Data: 1919-1929 Ref: ANC1-1236-N-678

EL FRANCOLÍ

23

NOVEMBRE

2020

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

A

T

S

CASALET KIDS

La 8a temporada del Casalet Kids ajorna el seu inici a causa de les restriccions derivades de la Covid-19 L’agrupació de mares i pares del Casalet Kids i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, han acordat posposar l’inici del cicle d’espectacles infan�ls a causa de les restriccions en l’àmbit de la cultura davant l’evolució nega�va de la Covid19. L’agrupació de mares i pares del Casalet Kids i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, han acordat posposar l’inici del cicle d’espectacles infan�ls a causa de les restriccions en l’àmbit de la cultura i de caràcter general davant la Covid-19. Un cicle que havien programat conjuntament aquests darrers mesos, adaptant-lo a la situació actual, programant cinc espectacles de novembre de 2020 a març de 2021.

Una de les variacions importants d’aquest cicle és el canvi d’espai escènic, que aquest any es trasllada al Teatre del Casal. Un equipament municipal de major capacitat adaptat a les mesures de distanciament, protocols de seguretat i que perme�a acollir de manera segura al públic assistent. La 8a temporada havia de començar al novembre, però l’organització ha posposat l’inici d’aquest cicle, si la situació ho permet, al desembre d’aquest any dins dels actes de Nadal de l’Espluga de Francolí. La regidoria de cultura ha treballat per adaptar els espais escènics del municipi a les noves mesures. Desenvolupant un mapa complet de les localitats del teatre, senyalització dels espais i

reduint l’aforament al cinquanta per cent de la seva capacitat, preservant així les distàncies entre localitats agrupades en grups de dues unitats, i preparades per agrupar-les també en nuclis familiars, en el cas del cicle d’espectacles infan�ls. L’equipament actualment compta amb un protocol i senyalís�ca d’accés i sor�da dels espectacles. Així doncs, en aquest sentit s’havia treballat per iniciar una programació, de format més reduït però que volia preservar el dinamisme social i cultural de la població, un espai de cultura segura, un espai on els més petits poguessin gaudir d’espectacles de qualitat durant la temporada de tardor-hivern. ■

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

La Biblioteca par�cipa en el projecte “Els clàssics catalans a les biblioteques” Un projecte del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i Espais Escrits. La Xarxa del Patrimoni literari Català posa en marxa, el 9è any consecu�u, el projecte “Clàssics Catalans als Clubs de lectura” El projecte té com objec�u difondre el patrimoni literari català i apropar-lo als lectors d’avui. El servei de biblioteques de Tarragona, Espais Escrits i els seus centres literaris associats faciliten en aquest projecte a una especialista de les obres seleccionades perquè dinamitzi a les Biblioteques una sessió al club de lectura. En aquest cas, Anna Casas Vallès del Museu de l’Anxova i de la Sal - L’Alfolí de la Sal, serà l’especialista que parla- El Club de lectura, 2019. Cedida EL FRANCOLÍ

rà de “Solitud” obra de Catalina Albert amb el pseudònim Víctor Català. D’aquest projecte en gaudiran 6 biblioteques del camp de Tarragona, entre elles la Biblioteca Municipal de l’Espluga, seleccionada per aquesta inicia�va. El passat 10 de novembre a les 19 h les lectores es van trobar de forma telemà�ca, a causa de la situació actual de la pandèmia provocada per la Covid-19. Una inicia�va que rep el suport de la regidoria de cultura de l’Ajuntament, i de les Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya, que treballen per acompanyar les inicia�ves de biblioteca municipal. ■

24

NOVEMBRE

2020

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

A

T

S

La Biblioteca de l’Espluga proposa descobrir els “Contes misteriosos” en un calendari d’advent gegant Una ac�vitat emmarcada dins dels actes de les Festes de Nadal del municipi, on els infants podran descobrir cada dia un conte misteriós amagat dins d’un calendari d’advent ubicat a la Biblioteca. Entre les persones par�cipants se sortejaran dos vals-regal a la llibreria del municipi, un projecte que fomenta la compra al comerç local i de proximitat. La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola, proposa descobrir els “Contes misteriosos” en un calendari d’advent gegant. Una ac�vitat pensada per dinamitzar les visites de famílies i infants els dies previs a les Festes de Nadal. Totes les tardes de l’1 fins al 23 de desembre, menys els dimecres, els més pe�ts podran par�-

cipar en una descoberta de contes en un calendari d’advent, on cada dia hi trobaran un conte misteriós que hauran d’endevinar. La bibliotecària entregarà un cartronet on durant dotze dies, s’haurà d’anotar el �tol del conte

misteriós descobert en el calendari d’advent. Un cop ple el cartronet i entregat els infants i famílies par�cipants entraran en el sorteig de 2 vals-regals a la Llibreria Papereria Índex valorats en 30 euros cadascun. Dos dels contes han estat llegits als club de lectura infan�l “Menjallibres” i al club de lectura juvenil “Imagiteca”. Les famílies poden passar a recollir els cartronets a la Biblioteca en horari d’obertura al públic. Una iniciativa que rep el suport de les regidories de cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, i de les Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya, que treballen per acompanyar les iniciatives de biblioteca municipal. ■

La Biblioteca acollirà una sessió de club de lectura amb moderador, una ac�vitat que s’emmarca dins del Congrés Català d’Educació Matemà�ca La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola acollirà una sessió de club de lectura amb el moderador Juan Jareño, amb el llibre El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon. En aquesta ac�vitat s’aprofundirà en el text, aclarirà conceptes matemà�cs i amenitzarà un debat a voltant de les matemà�ques i la literatura. Una proposta del Servei de Biblioteques que proposen un catàleg d’ac�vitats per dur a terme a les biblioteques a propòsit del Congrés Català d’Educació Matemà�ca. A causa de la situació actual, les ac�vitats s’ofereixen en format digital i en obert. Al catàleg d’ac�vitats hi ha conferències, conta-contes i sessions de clubs de lectura amb moderador. Les ac�vitats s’ofereixen en format digital per a tots els usuaris de les biblioteques de Catalunya. Només caldrà clicar al calendari de l’ac�vitat. Al cartell podreu trobar tota la informació, també en aquest enllaç: h�ps://c2em.feemcat.org/parlem-de-matema�ques-a-les-bibliotequescompar�m-peraprendre/ Una iniciativa que rep el suport de les regidories de cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, i de les Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya, que treballen per acompanyar les iniciatives de biblioteca municipal. ■ EL FRANCOLÍ

25

NOVEMBRE

2020

CÀRITAS ESPLUGA DE FRANCOLÍ

L'Espluga recull 1300kg de productes en la campanya Gran recapte d'aliments Aquest final de novembre s’ha dut a es del poble que requereixen l’ajuda terme el Gran recapte d’aliments, que d’una en�tat social com aquesta, que promou la fundació Banc dels aliments. cada vegada són més. Càritas Parroquial agraeix als voluntaris, bo�gues, escoles, empreses, supermercats i a la ciutadania que, amb la seva col·laboració, ho ha fet possible. S’han recollit prop de 1.300 kg entre d’aliments i productes d’higiene i neteja. En dos supermercats també s’han recollit diners que van directament al Banc dels aliments i que aquest des�narà a la compra de productes per Càritas de l’Espluga. La recollida farà que es puguin atendre les donacions a les famíli- Lleixes del magatzem de Càritas. Pilar Garrell

Aprofitem l’avinentesa per donar públicament les gràcies a la sra. Mundeta Salvadó per haver-nos deixat el local de Filigrana durant aquest temps. Aquest espai és un referent per la venda de roba i productes de segona mà. Ara ens traslladarem a un altre lloc, (carrer Clos del Callau, 12, cantonada avinguda Catalunya), aquesta vegada cedit per la família Rendé Civit, on con�nuarem oferint aquest servei al poble. No ens cansarem de donar moltes gràcies a tothom per les aportacions! ■

C A S A L

CONCURS DE DIBUIX DE LA FIRA

El Casal reformula el Concurs de dibuix de la Fira Les expecta�ves per celebrar una Fira amb uns mínims de "normalitat", no són bones. És per aquest mo�u que aquest any el Casal ha decidit reformular el �pic Concurs de Dibuix de la Fira, que enguany hagués arribat a la 26 edició. Per tal de no deixar els nens i nenes de l'Espluga sense aquesta fita on els nens i nenes de les escoles poden demostrar els seus dots ar�s�cs, la junta del Casal ha decidit celebrar un concurs de dibuix amb una temà�ca diferent, en aquesta ocasió la mainada de l'Espluga hauran de dibuixar el Nadal, el concurs es presenta sota el �tol "Dibuixa el teu Nadal". Aquest any, el concurs també ha sofert una altra variació; degut a la pandèmia, tots els dibuixos s'hauran d'entregar en format virtual, per tal d'evitar tocar papers, tant els professors com els membres del jurat del concurs. Els par�cipants es divideixen en les categories: A nascuts el 2009, B nascuts el 2010, C nascuts el 2011, D nascuts el 2012, E nascuts el 2013 i F nascuts el 2014. Els treballs han de ser individuals, en mida DIN A4. Per EL FRANCOLÍ

tal de poder jutjar sota els mateixos paràmetres, es prega u�litzar només la tècnica de dibuix. El termini d'admissió també queda alterat aquest any. L'organització ha decidit que admetran els treballs fins el 17 de gener. El jurat és un dels pocs aspectes que no s'ha vist alterat i aquest any comptem amb: Ramon Amigó, Mariona Porta, Esther Català, Ramon Joan Roselló, Enric Mercadé, Ylona Frijhoff, Joan Tarès i Josep Maillo. El premi consta en un diploma acredita�u del premi i un val de compra per material de dibuix o escolar per als dos millors de cada categoria. Un d’aquests premis serà especial i consis�rà en la publicació del dibuix a la contraportada de la revista El Francolí. Aquest any no es podrà fer l'entrega de premis presencialment per aquest mo�u l'organització està estudiant comunicar els guanyadors virtualment el diumenge de la Fira, que aquest any serà el 31 de gener. ■

26

NOVEMBRE

2020

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Josep Saumell Fonoll Josep Saumell i Fonoll (a) Colon va néixer a la nostra vila el 24 de novembre de 1924. Era fill de Magí Saumell Trullols, pagès, i de Rosa Fonoll Queral, ambdós de l'Espluga. De ben jovenet, fins als 12 anys, va formar part del grup de 8 a 10 nens que acompanyaven amb els seus cants

anglès i a treballar, amb qui es va casar. Posteriorment va treballar a París amb el dissenyador de moda Cristóbal Balenciaga Eizaguirre, conegut com a Balenciaga, un dels creadors més importants de l'alta costura. Durant aquest període par�cipà en les presentacions de models que organitzava la Societat

moni, Josep Saumell passà a ser el �tular de l’arxiu personal de Cabot. Tot i la demanda de molts inves�gadors d’accedir al fons de Just Cabot per poder consultar-lo, Josep Saumell s'hi negà sempre, ja que considerava que des de l’interior de Catalunya no s’havia tractat mai correctament les persones

de Modelistes parisenca. L'any 1954 Norman Hartnell, modista de la corona britànica, li oferí la plaça de segon modelista i confeccionador. Josep Saumell també va col·laborar aleshores amb el modista Raemonde Rahvis. D’aquesta època és l'entrevista publicada a la revista ¡Hola!: “Un tarraconense, modista en la Norman Hartnell House, de Londres”. Posteriorment es va establir a París. L’any 1989 Josep Saumell, que aleshores encara residia a la capital francesa, va ser entrevistat al setmanari “El Pa�”. Encara regentava la bo�ga de material d’art Castelucho - Diana, al bulevard de Montparnasse. Els Castelucho eren una nissaga d’ar�stes catalans que feren del seu establiment parisenc un centre cultural i ar�s�c visitat per diversos ar�stes catalans i molts exiliats. El periodista Just Cabot i Ribot, un d’ells, es casà amb Rosita Castelucho. En morir el matri-

exiliades a causa de la guerra de 19361939. Finalment, li fou adquirit el llegat de Just Cabot i dipositat a l’Arxiu Tarradellas ubicat al mones�r de Poblet. A par�r de la darrera dècada del segle XX Josep Saumell tornà a residir a l’Espluga. Va morir a la nostra vila el 13 de gener de 2017, als 92 anys. Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

Josep Saumell Fonoll. Revista ¡Hola!. 1957.

les cerimònies religioses espluguines, sota la direcció de l'organista parroquial mossèn Francesc Domènech. Va anar a treballar a Valls, on durant tres anys fou aprenent de sastre, i després a Barcelona, cambrer al restaurant Can Parellada. Mentre residí a la capital catalana va matricular-se a l'Escola de Comerç i a la de Belles Arts. Josep Saumell s’establí a París l’any 1946, on començà a treballar amb el sastre Josep Camps i amb el dissenyador de moda Jacques Fath com a tallador. En aquesta època és quan va conèixer molts dels exiliats catalans i espanyols. Durant la dècada de 1950 va viure entre Londres i París. A la capital britànica, Josep Saumell treballà a la bo�ga de pells “Tico”, proveïdora de la casa reial britànica. Aquest establiment era portat per un oncle de Josep Espar Ticó, pelleter a Barcelona. A Londres conegué Maria Pallarès, reusenca que havia anat a la Gran Bretanya a aprendre EL FRANCOLÍ

27

Bibliografia: BAYONA, J.M.: Un tarraconense, modista en la “Norman Hartnell House” de Londres, a "¡Hola!", 679, Barcelona, 1957. BUSSÉ, X.: Josep Saumell, un senyor de l'Espluga de Francolí a París, a “El Pa�”, 301, Montblanc, 1989. CIVIT I MARTÍ, F.: Just Cabot, Quim Torra, l’Espluga, l’Arxiu Tarradellas, Poblet i Ferran Civit, a “El Francolí”, 376, l'Espluga de Francolí, 2018. ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l'Esplu-

ga de Francolí. El segle XX, Pagès editors, l'Espluga de Francolí, 2005. ■ NOVEMBRE

2020

RIUADES FRANCOLINES Segona part

Aquest túmul sòlid sembla haver Santa Tecla, semblaria poder dedu- cronològicament i segons relata Freaguantat fort al córrer dels segles i deu ir-se que l’accés al pont des del carrer deric Torruella (⁴), al novembre del haver protegit les edificacions que de l’Aigua passava pel damunt de la 1916 una nova riuada deixà el pont s’han bas�t al costat davall del camí bassa del molí donant la impressió del 1874 en “tal estat de ruïna que es Clos des de qui sap quan. La foto de d’haver-hi dues basses. Aquesta dis- tancà al trànsit, fins i tot de persones l’arxiu de Josep Maria Vallés (5) a El posició certament con�nuava al prin- tota vegada que el riu s'havia endut Francolí 2019, desembre, pàg.23, mos- cipi de la dècada del 1940. Del meu els fonaments i es podia ensorrar en tra edificis a aquest indret d’abans de temps d’escolanet: aleshores recordo qualsevol moment. "Es va refer amb la construcció del Celler de Baix al com la comi�va dels enterraments una subvenció esquifida i obra de vi1913. El camí Clos ha afavorit la reten- s'acomiadava del difunt exactament la". Però cap a l'any 1929 "els engició i acumulació de sediment a l’indret en aquest indret. Després de la riua- nyers de la Diputació van determinar del desaparegut cemen�ri vell. No de- da del 1874 (Santa Tecla), en mig de que el pont del 1916 que s’havia fet saparegut del tot perquè la runa de la tercera guerra carlina, hi hagué un amb molt pocs mitjans amenaçava rules seves restes hi deuen ser recober- pont provisional (1876) i aquest any ïna i calia fer-ne un de nou." Era el tes pels sediments acumulats més tard es formà una comissió de veïns (pre- temps de la Dictadura de Primo de Riallí. La mateixa foto, una vista des de sidida per un Josep Franquès Civit que, vera que Jordi Roca introdueix ((¹¹), riu amunt, mostra la barrera/camí pàg. 341) així: "s'opta per un diriClos ben alta sobre el nivell del tergisme estatal en la indústria, pel foreny a l’àrea del cemen�ri vell uns ment de les obres públiques i per anys després de la riuada de Santa donar facilitats a l'establiment de Tecla (1874) que l’hauria netejat i monopolis i a les inversions estranbuidat rela�vament degut aleshogeres." L'estat, que estava consres a la pèrdua afegida del pont cirtruint "l'actual carretera que baixa cumstància que hauria facilitat el de la general cap a Prades va ferdesembaràs. Avui dia el nivell dels se càrrec de l'obra fent-nos el pont terrenys del Parc Fluvial és molt que tenim avui"(⁴). més igualat al nivell de la calçada Penso que és revelador compadel camí Clos, tot i que aquesta, serar la imatge del pont al 1874, desgurament s’ha elevat una mica ca- Pont de la Font Baixa. Reconstruït després de l'ai- prés d'aquella reconstrucció, amb da cop que, de tan en tan, s’hi de- guat de Santa Tecla (1874). Es pot observar la seva les imatges de diversos anys del uen haver fet reparacions. A mida base constructiva medieval. H. l'Espluga, Jordi Roca pont del 1929, de fa quasi cent anys, que el terreny a la llera del riu es que s'han publicat recentment a El va elevant de nivell per l’acumulaFrancolí. La imatge del 1874, una ció de sediments, el corrent de l’aivista des del riu avall, mostra l'arc gua en una riuada �ndrà més la tenprincipal del pont i dos ulls molt dència a superar el camí Clos i pomés pe�ts a la seva esquerra (cap sarà també més en perill els edifia la Font Baixa). Veig que al meu cis que de segles fins ara han estat escrit a la Bús�a ((⁸), pàg, 6) havia el seu abric. La foto de l’octubre iden�ficat, d'una altra foto a El Fran2019 que acompanya aquest escrit colí, un ull a la dreta del pont prinmostra la vista, des de riu avall. Crec cipal. Amb la foto que ara estem que representa una muralla formitractant he pogut comprovar que dable començant al pilar/muntant això era clarament un error. El mund’aquest costat del pont construït Pont i safareig de la Font Baixa, cap als anys 30, tant/pilar de l'esquerra (costat de el 1929 -- en parlem més endavant segle XX. Arxiu JM Vallès la Font Baixa) de l'ull del pont prin-- que incorpora la capa superior cipal incorpora restes iden�ficades de la cinglera i hi afegeix altura adici- podria ser un oncle del meu avi Civit com a medievals (que semblen ser onal fins a la calçada del pont. Aquest Franquès) que reprengué la recons- d'un pont més modest) i la seva base pilar/muntant és con�nuu amb el pa- trucció defini�va del pont, incorpo- descansa en una capa de cinglera a rapet que suporta el camí Clos. rant pedra -- tot obrint-hi allí un camí mitja alçada. Aquest pilar del pont De les restes dels ponts medievals -- d’una cinglera de l’indret entre el principal es recolza a la capa superior observables a la imatge de la recons- Celler de Baix i el tossal de la via del de la cinglera. El muntant/pilar dret trucció ((⁸), pàg. 155; i 10, pàg. 40) del ferrocarril. La reconstrucció s'allargà (costat del camí Clos) del pont principont al 1878 després de la riuada de fins al 1874((¹⁰), pàg. 39). Con�nuant pal descansa a una capa de cinglera EL FRANCOLÍ

28

NOVEMBRE

2020

que correspon al mateix nivell que el costat esquerra. El gorg és més pel davall de la capa de cinglera on descansa el pont principal que així apareix una mica com a "flotant" o penjat a mitja cinglera de les roques de l'indret tal com veurem comparat amb el pont del 1929 amb muntants/pilars fins a baix del tot. Els dos ulls de pont cap a l'esquerra del principal són molt més pe�ts i descansen completament al damunt de la capa superior de la cinglera resultant en una llum de pont ben reduïda. Cal remarcar que la cinglera, a tots nivells i sobretot a la seva super�cie superior, està completament neta de sediments segurament degut a la gran escurada de la riuada de Santa Tecla que s'havia emportat el pont medieval. És semblant a la neteja que hem vist després de l’octubre

del 2019 sobre les roques de la Font Major. Hem de recordar que aquell pont del 1878 ja fou trastocat greument per una riuada ocorreguda el 1916 (⁴) i es va refer a con�nuació amb penes i treballs. I es veu que la reparació no fou d’una manera prou segura segons trobaren els enginyers prop del 1929. Per altra part aquests enginyers portaven al cap la seva agenda pròpia: fer la seva carretera amb un pont que aguantés fort tal com havien fet fins avui però possiblement en aquells temps no hi havia altres mires com s'han �ngut més modernament com seria considerar millor altres possibles factors que podrien resultar en complicacions a la llarga com la qües�ó del drenatge adequat del sistema per evitar l’acumulació sedimentària que al·ludim aquí. ■

Bibliografia 1.- El Francolí, octubre 2019. Reportatge: La Riuada a l'Espluga en imatges (insert) 2.- El Francolí, novembre 2019. Bús�a, (pàg. 6). La riuada del 2019, Anton Mar�. 3.- El Francolí, novembre 2019. Catàstrofe i oportunitat. (pàg. 3), Pitu Amigó. 4.- El Francolí, desembre 2019. Bús�a, (pàg. 5). La culpa també és nostra, Federic Torruella. 5.- El Francolí, desembre 2019. Reportatge: Aiguats. (pàg. 22), Josep Maria Vallès. 6.- El Francolí, gener 2020. Bús�a, (pàg. 7). Aclariments, Joan March. 7.- El Francolí, febrer 2020. Bús�a, (pàg.6), ¿Més aclariments?. (Pàg. 7), ¿Què fer?,Anton Mar�. 8.- Història de L'Espluga de Francolí. Vol. III, L'edat mitjana. Antoni Carreras. 9.- Història de L'Espluga de Francolí. Vol. IV, L'edat moderna. Jordi Roca. 10.- Història de L'Espluga de Francolí. Vol. V, El segle XIX. Jordi Roca. 11.- Història de L'Espluga de Francolí, Vol. VI, El segle XX. Jordi Roca.

LA BÍBLIA ENS PARLA Podem dir a Déu, Mare? EL PARE NOSTRE (Lc. 11, 2b-4) Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna’ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació. (Mt. 6, 9b-13) Pare nostre que estàs en el cel, santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal.

La tradició cris�ana fonamentada en la Bíblia fa que quan parlem de Déu ho fem com a Pare i, quan ens adrecem a Ell, també li diem Pare i no Mare. Tanmateix, Isaïes (66, 13), ressalta els trets maternals de Déu. En la història del cris�anisme hi ha exemples que palesen la relació amorosa amb Déu, anomenant-lo Mare. Ramon Llull, en el “Llibre de la contemplació”, afirma que Déu és Pare i Mare. El Papa Joan Pau I va dir “Déu és Pare i, amb més raó, és Mare”. El teòleg Leonardo Boff defensa que el simbolisme de la “Gran i Bona Mare és prou adequat per expressar la fe en l’AMOR que ho va engendrar tot”. Acabo aquestes aportacions amb la del �sic David Jou expressada en un poema que diu “Mare nostra, que endreces el cel,/ amatent del bon ordre de les coses,/ que t’oblides sovint del teu nom,/ de tant pendent com estàs dels problemes del nostre.” Proveu de canviar el nom de Pare pel de Mare quan llegiu les dues versions del Pare Nostre, la de Sant Lluc i la de Sant Mateu. La visió maternal de Déu ens ajuda a entendre més la vida que Detall de la Icona de la Trinitat de Rublev, els cristians creiem que ve de on Déu té trets femenins. Galeria Esta- Déu=AMOR i va cap a Ell. ■ tal Tretiakov (Moscou). M. Morgades

EL FRANCOLÍ

29

Manel Morgades

NOVEMBRE

2020

` historiques Les dones sempre hem protagonitzat el paper secundari, hem estat les relegades als marges del llibres de text, silenciades i oprimides, però érem i som històriques. Aquest és el �tol que encapçala aquesta nova secció, em presento sóc l’Íngrid Guillen Rauter, i vull visibilitzar totes aquelles histò-

ries que no van voler explicar-nos. Cada mes publicaré la biografia d’una dona que va protagonitzar un gran canvi en la societat. Enceto una secció que desitjo que us faci trencar els esquemes i que inicio amb mol�ssima il·lusió.

Neus Català Neus Català va néixer a Els Guiamets el 6 d'octubre del 1915. Va ser una ac�vista an�feixista catalana, membre de les Joventuts del Par�t Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola. Va ser la penúl�ma supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.

Es va diplomar en infermeria i va col·laborar juntament amb el seu marit, en ac�vitats de la Resistència. Fou denunciada a les autoritats nazis. Reclosa i maltractada a Llemotges, l'any 1944 fou deportada a Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la indústria de l'armament. Allà va formar part de l'anomenat "comando de les gandules". Va ser l'úl�ma persona de l'estat que va sobreviure al camp d'extermini de Ravensbrück. Després del seu alliberament, va seguir duent a terme la seva lluita contra el franquisme.

EL FRANCOLÍ

30

Íngrid Guillén Rauter

NOVEMBRE

2020

EL FRANCOLÍ

31

NOVEMBRE

2020

QUÈ DIU EL POBLE? Aquesta és una nova secció on es pretén fer par�cips a la ciutadania, volem que expressin l'opinió i i ens diguin les inquietuds que tenen. Cada mes tocarem un tema d'actualitat i intentarem plasmar què n'opina la gent. En aquesta ocasió volem tractar el tema de la recollida de residus porta a porta que ha generat debats en tots els àmbits. El responsable d'aquest apartat és l'Albert Amigó i Carulla, ell serà l'encarregat de preguntar, entrevistar i en defini�va, saber què opinen els espluguins.

Recollida de residus porta a porta

Què en diu l'Ajuntament?

Per fer una valoració del sistema de recollida del porta a porta encara ens falta una mica més de temps ja que just fa un mes que està en funcionament però creiem que és un dels sistemes que ens pot ajudar a millorar la ges�ó dels residus al nostre municipi. Venim d’un sistema de recollida amb contenidors on es recollia cada fracció per separat, (rebuig, orgànica, paper i cartró, envasos i vidre) i amb aquest sistema teníem uns valors de reciclatge del 50% aproximadament. L’objec�u del porta a porta és millorar aquest percentatge i així contribuir a preservar el nostre planeta. Seguint els indicadors del Consell Comarcal i les indicacions de l’Agència Catalana de Residus aquest sistema pot fer augmentar per sobre del 70% aquests valors. La implementació d’aquest nou sistema i d’altres sistemes de recollida a tots els pobles de la Conca comporta una dificultat logís�ca a la qual es poden anar detectant mancances que s’estan ges�onant des del Servei de Medi Ambient del Consell Comarcal de la Conca en aquestes primeres setmanes de servei. A l’Espluga hem pogut veure com la gent davant d’un

canvi manifesta certa preocupació i diverses inquietuds però un cop s’ha posat en marxa el nou sistema moltes persones el valoren posi�vament. En alguns casos ens trobem gent que et para i et diu: “jo tenia por però ara es�c encantada, es�c contenta del canvi i crec que era necessari”. Comentaris així sempre esperonen i et donen forces per con�nuar, ja que per part de l’Ajuntament també s’ha fet un esforç per coordinar la posada en marxa del porta a porta. També hi ha ciutadans i ciutadanes que no volen sumar-se al carro i que considera que el fet de pagar la taxa d’escombraries els eximeix de totes les responsabilitats, i és clar que la responsabilitat de reciclar els residus que generem, en primer lloc és nostra. Durant aquest mes s’han detectat diverses accions incíviques, el que comporta haver de des�nar recursos propis de l’Ajuntament a solventar-ho, i de retruc s’han de deixar de fer altres tasques que de ben segur serien més profitoses pel poble. Creiem que tenim encara molt camí per recórrer però la direcció és bona i amb la col·laboració de tota la ciutadania segur que sortim guanyant amb aquest nou sistema de recollida!

I a les xarxes, què se'n diu?

EL FRANCOLÍ

32

NOVEMBRE

2020

Tot plegat fa que ens preguntem... què en diu el poble?

Ernes�na Vallverdú Viu en una casa unifamiliar amb una persona més. He passat per varies fases, en primer lloc em va semblar enutjós perquè jo ja ho feia bé i el sistema ja em semblava prou bo. Per altra banda veig que perdem una llibertat per fer les coses en el moment que ens va més bé. Em sembla poc coherent que per exemple hagi d’agafar el cotxe per fer una ac�vitat per la que abans no era necessari , cal tenir en conte que els desplaçaments son contaminats. Ara que ja està implantat ja m'hi he adaptat, tot hi que veig que hi ha coses que estan mal resoltes.

Marta Olivart Viu en un pis al centre del poble, 2 membres i els caps de setmana 3. No podria dir que es�c contenta amb el canvi... En primer lloc crec que caldria que passessin més sovint. Penso que s’ha posat en marxa d’una manera que ha provocat que molta gent deixi les deixalles escampades per molts racons del poble, caldria tenir més mà dura. A més cal tenir en compte la gent gran o que no condueixen, caldria posar algun punt de recollida de mobles i andròmines. També �nc una proposta: que posin uns pe�ts contenidors al costat dels del vidre per poder-hi dipositar coses com les piles o els retoladors que en teoria no hem de llençar en cap de les recollides programades.

Gerard Grinyó És empresari i té un obrador al centre del poble. Jo es�c d'acord amb el canvi, perquè l’ajuntament no pot confiar amb la bona fe de la gent, només cal veure el què ha passat a la deixalleria aquests dies, i crec que és un bon sistema per no entrar en les sancions, que ja seria tot un altre tema. Com a empresa ens ha complicat una mica la vida, abans no havíem de pensar en què havíem de fer amb els residus, els anàvem a llençar en un contenidor i llestos. Està demostrat que el sistema funciona, es recicla més així, i els temes de medi ambient no ens els podem prendre a la lleugera, i cal que fem accions que ens por� a un funcionament més sostenible de les nostres ac�vitats.

Ermínia Mar� Viu en una casa unifamiliar i es mare de família nombrosa. Ens hem adaptat bé al servei porta a porta de recollida d'escombraries. Si algun dia estem saturats de plàs�c, cartró o el que sigui, anem a dipositar-ho als contenidors de la deixalleria. La veritat és que aquest sistema et fa ser molt més conscient de la quan�tat de residus que generem.

I als altres pobles, què en diuen? Carme Moliner

Mare de família, són 4 membres, viu en una casa unifamiliar a Artesa de Lleida. A Artesa sempre s’ha fet la recollida porta a porta però de fa uns anys cap aquí, la recollida la va assumir el Consell Comarcal, nosaltres sempre hem separat les deixalles, inclús l'orgànica, perquè abans al poble, ja fèiem el nostre propi compostatge. El funcionament que m'expliques és molt semblant al d’aquí, i sempre s'ha fet així, dilluns orgànica, dimarts paper, dimecres orgànica, dijous plàs�c i envasos, els divendres alterns vidre i rebuig, una setmana una cosa i una setmana l’altra i els dissabtes orgànic, i és que si recicles, el rebuig es redueix molt. Per les restes de jardí ens proporcionen un sac que podem treure els dies que recullen l'orgànica. Si tens alguna urgència podem anar a una deixalleria mòbil a portar quelcom, però només dues vegades al semestre. Estem molt contens amb el sistema i no tenim cap queixa. EL FRANCOLÍ

33

Les imatges de contenidors plens i bruts es van fer virals les primeres setmanes de la recollida selectiva.

Albert Amigó NOVEMBRE

2020

LES FOTOS GUARDADES El primer camió de l'Espluga

El primer camió de l'Espluga. Arxiu familiar

Lluís Espasa Civit, de cal Foradat. A. familiar

Lluís Espasa Civit, del cal Foradat, va néixer el 1904. A casa tenien una bo�ga de fruita i verdura a la plaça de l'Església, però ell era transpor�sta i per això va comprar un camió, el primer que hi va haver a l'Espluga. El vehicle, un Ford, tenia la matrícula T-4950, de segona categoria, motor Opel de 9HP, de 4 seients. Feia el circuit l'Espluga/Reus cada dia.

El 1935, a primers de novembre, Lluís Espasa va vendre el camió a M. Vendrell de Barcelona. A la primera fotografia, Lluís Espasa està assegut al volant del camió, Josep Bonet (Gafarró) és el que està assegut al repeu de la porta, el que està dret, després de varies indagacions, no l'hem pogut iden�ficar. La foto data del 1926/27. ■

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"En el nom del Pere"

“Puntal ferm en terra fràgil, rere el llarg camí amb totes les polsegueres i traginant incansablement l’esperança mai no vençuda, Pere Casaldàliga fa avui noranta anys. Aviat és dit. I sempre arran de terra, sempre dempeus i sempre de cara contra el brutal poder de la indiferència, més subtil i menys cruel –aparentment– que la resta de poders, però finalment tan devastador, tan degradador i tan còmplice com els EL FRANCOLÍ

altres. Caminant descalç, referent vigent i referència ineludible per a tots els qui se senten interpel·lats –commoguts, inquietats, indignats– per les injustícies, locals i globals. Casaldàliga optà fa molt per la dignitat de les perifèries contra la centralitat criminal de tots els palaus i totes les jerarquies. Ètica de la resistència, pedagogia de l’alliberament i praxi de la transformació social: celebrem comunitàriament una

34

integritat lúcida, una decència a prova d’atemptats i d’amenaces, i la coherència perseverant fins a les més darreres i solemnes conseqüències, totes les que implica viure lliure -com el vent- donant i donant-se solidàriament sense esperar res en canvi. Ho va dir. Però passa que ho ha fet. Així és Casal-

dàliga: ni por ni fatiga ni mentida”. David Fernández-VilaWeb, 15.02.2018

*Fragment escollit per Andreu Morta

NOVEMBRE

2020

EL FRANCOLÍ

35

NOVEMBRE

2020

IL·LUSIONS

SÍ a les tardes de cinema a casa, SÍ a posar en marxa els projectes, SÍ a comprar aquell regal que tant desitjaven. Més de 5 milions d’il·lusions ja tenen un SÍ amb CaixaBank, i les teves també el poden tenir. Dir SÍ és estar AMB TU

EL FRANCOLÍ NRI: 3560-2020/09681

36

NOVEMBRE

2020

PINZELLADES DEL PEDRÍS El Pep del Milhomes

Ets un espluguí de tota la vida, oi? Des de sempre, i de cal Milhomes que, se suposa, que val per mil, però aviat no en quedaran ja que només tenim nenes, i jo, amb 85 anys, poca cosa hi puc fer. Aprofitant la teva bona memòria, què et sembla si ens expliques alguns records de petit al poble? A part de fer enrabiar l'agutzil del poble, també anàvem a l'escola, primer vaig anar a "les monges", que va durar poc perquè a casa no podíem pagar la quota. Com que no hi podia anar rodava pels carrers, després vaig poder anar una mica a repàs però estava més al tros que a l'escola, fins que als setze anys va morir el meu pare i em va tocar a mi portar la casa fins que el meu germà ja va tenir edat per anar al tros ell sol. Llavors jo vaig passar a treballar a jornal, treballava del que sortia, com per exemple anar a buscar arena al riu, a la bòbila del Carraxai, a estones anar a omplir les basses per poder treballar l'endemà, a la pedrera del Mallol, a la mina de la barita. A aquest últim lloc feia el transport del personal amb camió matí i tarda, amb aquells vehicles. Al camí del bosc alguna vegada vaig quedar penjat i vaig haver de demanar auxili. Portava argiles de les Planes i de Rojalons a la bòbila, recordo que algun cop pujava algun amic i feia llenya al bosc i el diumenge l'anàvem a recollir, fins i tot algun cop pujava els Guàrdia Civils, que llavors anaven a EL FRANCOLÍ

peu i així s'estalviaven la pujada. Com era llavors el treball a una pedrera? Anàvem a peu fins Les Masies i d'allà ens portaven a la pedrera, els que feien llambordes anaven a preu fet i nosaltres a jornal. Si tiraven barrinades, ens tocava netejar. Si al primer cop no es trencava el granit per on volien els picapedrers, se'ls complicava la feina i era molt difícil donar la forma a la llamborda, aquí vèiem qui era més bon professional. Un cop tallades i acabades les llambordes les baixaven amb camions a l'estació perquè se les enduguessin els trens. Ara ja fa molts anys que no vaig al bosc, ni tan sols a buscar bolets. Has participat en activitats socials al poble? Al cor com a cantaire sempre, de fet, ja ho va ser el meu pare. Llavors érem més de quaranta cantaires, recordo que un cop vam a anar a cantar a Barcelona davant de la Catedral. També participava durant la Setmana Santa com a armat, nosaltres vam recuperar la tradició, encara tinc fotografies per casa d'aquella època. També vaig estar amb el ball de bastons on també vam fer alguna sortida, recordo anar a la Fira de Reus, al passeig de l'Estació que es veu que algú de l'Espluga hi tenia una parada . Quina era l'activitat que més t'agradava? La de la Cavalcada de Reis. Vaig fer durant 20 anys de rei Baltasar. Al principi vaig sortir amb els components del cor i després ja vaig ascendir a rei. Vam parar un parell d'anys i posteriorment m'hi vaig incorporar amb la gent que ho fa avui en dia. Em coneix tota la canalla... Recordo que anàvem a cases que tenien els nens malalts, ens ho demanaven les mares. Anàvem fins i tot a les gran-

37

ges i també portàvem alguns regals sorpresa de part del metge Cabré a alguna canalla, que no en rebien el dia de Reis. Arribàvem a les Masies i algun cop fins i tot a veure algun veí de Vimbodí i de Montblanc. La cavalcada actual és molt més maca que la de llavors, ara hi ha molts més participants i les carrosses també són molt boniques, tot i això, ho recordo amb molta alegria. El final de la jornada sempre la fèiem a Cal Nicasi, no els venia de 10 minuts, hi havia molta canalla i sempre en tenia algun per damunt la falda, recordo que sempre em feia el mut perquè que no em reconeguessin. Quines eren i són les teves aficions preferides? Anar en bicicleta a fer tombs pel poble, ja que llavors no podíem jugar gaire a futbol, si ens fèiem petar les espardenyes no en teníem de recanvi pel dia a dia. Avui en dia encara vaig al tros a fer patates, tomaques i altres cultius amb el motocultor encara que ja em canso molt. Anècdotes de joventut? Recordo que entràvem fins molt endins de la cova, hi anàvem amb teies com els primitius, fèiem una fumada que no vegis. A la cova del costa hi feien xampany, jo encara en tinc alguna ampolla per casa. Recordo que en aquesta cova també hi van plantar xampinyons, alguna vegada hi havia portat fems i la vaig veure en plena producció. Ara que hi penso... Ves per on, al Pessebre Vivent quan es feia a la cova, no hi vaig participar mai. ■ Joan Casanovas

NOVEMBRE

2020

ARA FA 100 ANYS

Novembre del 1920, a l'Espluga El toc de les campanes que el dijous d’aquesta setmana [1811] es deixà sentí, ens anuncià la mort del amic En Josep Masalles. El cel amb que exercí sa carrera de veterinari, el tracte afable de sa conversa i la bonesa que vessava son cor, el feu mereixedor de les simpaties de tothom. A la plenitud de sa vida ens ha deixat per passar a millor. Dirigim a sa família el nostre més ver condol per pèrdua tant dolorosa. La figura del veterinari poeta Josep Masalles i Camps l’hem tractat en diversos ar�cles. L’octubre de 2018 li dedicàrem un dels ar�cles dels Rimadors espluguins, on férem una breu semblança biogràfica. La seva mort aquell mes de novembre de 1920, fou força sen�da a l'Espluga. Era un home jove i la pagesia el tenia en molta consideració professional. En un altre aspecte, fou també amarga la seva pèrdua pels aficionats locals al teatre. Naturalment passaren altres coses a l'Espluga. Els Sants Àngels tenien una escola nocturna pels seus congregants. S'havia produït un robatori a la Masia del senyor Escriu i foren de�nguts els autors. En el terme es consumaren altres robatoris, com en el Mas del senyor Cabeza. Es cremà la pallissa d'Andreu Morgades. Sols es va salvar el vi dels cups. Al poble hi havia molta ac�vitat de cara a les eleccions generals convocades pel 20 de desembre, essent president del Consell de Ministres el conservador Eduardo Dato. Influïdes per la guerra del Rif i la conflic�vitat social. Ob�ngué el poder el par�t conservador en front dels liberals encapçalats per García Prieto. A la Conca de Barberà, on la majoria dels pobles pertanyien al districte electoral de Valls, el resultat fou favorable al regionalista Francesc de P. Maristany. L'Espluga de Francolí com que pertanyia a la circumscripció de TarragonaReus-Falset, va votar majoritàriament a Josep Nicolau (178 vots) i Lluís de Morenes (298) de la Unió Monàrquica Naci-

EL FRANCOLÍ

onal i al republicà federal Julià Nougués i Subirà (287). La vigília de Tots Sants, Josep Cabeza i Coll feia una conferència a la seu del Sindicat Agrícola, explicant les impressions recollides durant el seu viatge per diferents països d'Europa que havia fet en companyia de l'enginyer Josep Maria Valls i Massana. Va descriure els països visitats i de manera especial els seus cellers coopera�us. Els corresponsals espluguins de la premsa, local o nacional, no ens faciliten noves de l’Espluga d’aquell moment. Tant els qui estudiaven com els qui ja havent acabat els seus estudis, ja treballaven, devien estar ocupats en als seus afers. A l’ajuntament seguia governant l'equip entre conservador i radical, sorgit de les eleccions de l'abril d'aquell any. El formaven homes com l'alcalde Josep Altarriba Amill, Pau Tarès Franquet o Isidre Domènech Prim. A l'oposició, Salvador Sanjuan Vidal o Josep Trullols Dalmau. El primer un home assenyat i bon col·laborador de Rendé en les Juntes del Sindicat i el Celler de Baix. Trullols, un republicà convençut que amb els anys �ndria més protagonisme fins que el 1939 fou processat per la denuncia signada per Teresa Llorach Pau, argumentant que havia fet guàrdies al servei del comitè an�feixista, que havia anat a Solivella contra les persones de dretes que s'havien adherit a l'aixecament militar del 36, etc. Les acusacions no s'aguantaven i Trullols va disposar de tes�monis que l’afavoriren. Va estar empresonat però sor� en llibertat provisional el maig de 1941. El 1920 fou un any agitat en tots els sen�ts, a l'Espluga. Tenia influència sobre el jovent, el mestre Àngel Perisé Llaquet que regentava el col·legi Pestalozzi. Sota la protecció del diputat reusenc Julià Nougués i Subirà publicava ar�cles al periòdic de Reus Las Ciscunstancias. Era un os per l’autoritat municipal, a la qual qües�onava con�nuament. També fou processat i empresonat pel franquisme. ■ Josep Maria Vallès

38

NOVEMBRE

2020

RENOI, QUIN RENOM! Cal Xocolata

Josefina Guasch, Pepita Francesch i Montse Guasch.

A principis del segle XX, el Joan Calbet estava servint xocolata en un convit (abans els convits de noces no eren com els d’ara, es feia una xocolatada al ma� i llestos), un dels convidats no parava de demanar més xocolata, més xocolata, en Joan es va afartar de tanta demanda i li va dir: -Vols més xocolata? doncs aquí la tens- I li va abocar tota la gerra per damunt. Va ser llavors que va passar de ser en Joan de Cal Forner al Joan Xocolata. Us preguntareu qui era en Joan Calbet i la seva muller Antònia Anguera? eren forners, tenien un forn de pa, per

Casament d'Antonio Guasch de cal Xocolata amb la Pepita Francesch de ca la Guàrdia. 29 d'abril del 1954. Arxiu familiar

això els anomenaven de Cal Forner, pares de la Pepeta Calbet, casada amb el Ramon Guasch, de cal Sarral, aquests eren els pares d’Antonio Guasch qui es va casar amb la filla de ca la Guàrdia, Pepita Francesch. A ca la Guàrdia tenien una carnisseria a la plaça de l’Església. De la unió de l'Antonio i la Pepita en van néixer la Josefina i la M Montserrat. Francisco Guasch de cal Sarral. En Ramon Guasch va tenir un accident i no podia fer esforços, per això va comprar un cafè que hi havia al final de la plaça de l’Església. Allí es feien xocolatades per les bodes. L’ajudava el seu sogre en Joan, el que va llençar la xocolata per sobre d’un client, així el renom de la família va passar a ser cal Xocolata. Més tard van començar a mercadejar amb el vi, van posar un magatzem a la carretera de Montblanc, però com que quedava lluny de l’estació del tren, el mitjà més ràpid en aquell moment pel transport de mercaderies, es van comprar un magatzem a l’avinguda Josep Maria Rendé, davant de la Coopera�va. La parada del darrere, durant molt de temps, va servir per muntar l’envelat de la Festa Major. ■

Carnisseria de ca la Guàrdia amb la Sisqueta, la propietària i mare de la Pepita Francesch. 1940-1942 Arxiu familiar

Fe d'errades: en la passada edició d'El Francolí en aquest mateix apartat, vam parlar del renom de cal Xana i vam cometre dues errades; vam dir que l'avi Antonio es va casar amb l'Encarnacion de la bodega, i no és correcte, l'Antonio, sí que es va casar amb una senyora que es deia Encarnación, però era de Nalec i el cognom es deia Sanfeliu. La segona errada és que l'avi Francisco, era l'encarregat de cal Pau Sastre i no de cal Paufuster. EL FRANCOLÍ

39

NOVEMBRE

2020

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

Els Objec�us de Desenvolupament Sostenible Els alumnes de cicle mitjà de l’escola Mar� Poch estem treballant els ODS aprofitant la bona tasca que es realitza al Museu de la Vida Rural en aquest sen�t. Els disset Objec�us de Desenvolupament Sostenible (ODS) – objec�us universals, integradors i ambiciosos - són els que guien la implementació de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible, aprovada el 25 de setembre del 2015. Les temà�ques que aborden van des de la pobresa, la fam, la pau, la salut, l’educació, les desigualtats, la inclusió, la prosperitat econòmica, la protecció del planeta, la lluita contra el canvi climà�c, les ciutats i els territoris, l’energia, el consum i la producció sostenibles. El Museu de la Vida Rural ens proposa una sèrie de reptes per treballar els ODS dins de l’aula o també a casa a par�r d’un taller. Dins de cada ODS ens proposen diferents reptes i jocs per tal de contribuir a la sostenibilitat del planeta. Hi podem trobar vàries ac�vitats en forma de contes, vídeos,

cançons, art. A través d’aquestes ens donem compte de la importància de fer un món més just i sostenible per a tota la població que compartim aquest magnífic planeta. Els alumnes de cicle mitjà es mostren molt interessats en els diferents ODS, ja que les propostes plantejades són molt engrescadores per a ells. Juntament amb el treball que realitzem a l’aula, des del Museu de la Vida Rural ens van proposar un taller per poder aprofundir una mica més en el coneixement dels diferents ODS. A par�r de la memòria que conserva el museu i mitjançant una sèrie de dinàmiques basades en la descoberta dels Objec�us de Desenvolupament Sostenible, ens conviden a repensar quina hauria de ser la nostra ac�tud davant l’emergència climà�ca actual, per tal de cercar unes relacions més harmonioses i sostenibles amb el planeta, la comunitat i cap a nosaltres mateixos. Repensar el fet de ser, de conviure, de conèixer i de fer en clau de sostenibilitat. ■ Alumnes de quart

Què passa quan no ens rentem les mans? La Florence Nightingale va ser una Hem agafat un tros de pa de motlle infermera que va néixer fa 200 anys. amb pinces i l’hem posat a una bossa Va treballar en un hospital de guerra i es va de plàs�c. adonarquemoltespersonesesmoriensenN’hem agafat un altre amb les mans, se tenir ferides realment greus. Després d’inves�gar molt es va adonar que, si els seus companys es rentaven les mans abans de curar als malalts, hi havia menys infeccions i es morien menys persones. Els nens i nenes de 2n i 3r hem volgut comprovar la teoria de la Florence i seguint el mètode científic El pa de motlle dins la bossa de plàstic. Cedida hem fet un experiment : EL FRANCOLÍ

40

l’hem tocat tots i l’hem posat a una altra bossa de plàs�c. Hem fet hipòtesis sobre el que creiem que passarà. Quan ha passat un mes hem observat que el pa sense tocar està perfecte, en canvi el pa tocat s’ha florit. Aquesta és la conclusió a la qual hem arribat: És molt important rentar-nos les mans! Perquè encara que no ens ho sembli sempre hi ha pe�ts bacteris i virus que no veiem. ■ Nens i nenes de tercer NOVEMBRE

2020

EL SABER NO OCUPA LLOC N'hi ha per llogar-hi cadires

Expressió per a ponderar com és de curiosa, increïLlavors, (no se sap ben bé l'època) els assistents teble, divertida, etc., una cosa. nien la possibilitat de llogar cadires per reservar-se lloc L’Origen de la frase el trobem en l’anunci que fe- a l’espectacle. Quan el pregoner deia: “S’hi llogaran caien els pregoners per a festes i espectacles. dires”, senyal que l’espectacle valdria la pena. ■

Tocat del bolet.cat

Mots MalDits

Papilla.- Farinetes. Preparo les farinetes del nen. Quebrar.- Fer fallida. Fer bancarrota. La gran empresa ha fet fallida. Querida.- Amistançada. El paio tenia una amistançada d’amagat. Rato.- Estona. T’hi està massa estona amb el mòbil. Recader.- Ordinari. Transpor�sta. Traginer. L’ordinari porta paquets d’una banda a l’altra. El traginer transporta càrrega pesada.

DE

S O C I E TAT

Adéu senyoreta Guiu, la nostra Senyoreta de Poblet

Som aquells nens i nenes del seu col·legi de Poblet, que de ben pe�ts corríem, saltàvem i jugàvem pels racons de la plaça del mones�r tot aprenent a caminar per la vida. Ara que ja som una miqueta més grans i que ja hem après a valorar tot el que és i el que costa fer aquest camí, amb aquestes línies li voldríem fer arribar el nostre més profund agraïment i la nostra es�ma. Ara, amb una mica més de coneixement, hem conegut que EL FRANCOLÍ

a la seva infància vostè va pa�r la crueltat indescrip�ble d’una guerra, amb tot el dolor que suposa per a uns infants la pèrdua del seu es�mat pare. I és possiblement per aquest mo�u que vostè es va forjar el seu propi caràcter, de vegades estricte però sempre tendre, amb les seves profundes conviccions espirituals i religioses; i amb la seva incondicional entrega per la cura dels nens i les nenes del seu voltant, tot mostrant sempre una inquebrantable vocació docent. Ara podem entendre una mica més aquest temperament singular que li va portar a trencar motllos i límits per les dones d’aquella època. Rememorem com vostè va ser la primera dona a la Conca que es va atrevir a anar d’aquí cap allí amb una moto, amb la seva Mobille�e. O que, estalviant prou amb el seu sou de mestra, va baixar a Reus a comprar un piano per donar-lo al mones�r, perquè els monjos poguessin interpretar peces amb aquest magnífic instrument. I sobre tot volem recordar com vostè, cap als anys seixanta, amb la seva empenta, va lluitar i va aconseguir establir a Poblet una escola molt especial, una escola totalment fora de la seva època, l’escola de Santa Maria de Poblet. Els nens i les nenes d’aquest col·legi, procedents del nuclis

41

NOVEMBRE

2020

habitats de Poblet i els seus voltants Milmanda, el Sagués, la Granja, Riudabella, Les Masies… independentment del nostre context familiar, vàrem poder gaudir plenament d'experiències d'aprenentatge rellevants i empoderadores, i de la mateixa manera ens posàvem a aprendre con�nguts nous dels llibres, on els grans també ens ensenyaven als pe�ts; com ens

posàvem a repassar cantant en veu alta les taules de mul�plicar, o com fins i tot sor�em, tot jugant, a cuidar les plantes del pe�t hort del col·legi ple de natura. A tots nosaltres ens brillen els ulls quan ens en recordem de tots aquells moments de lectura amb la padrineta, la senyora Maria, de l’olor de la goma d’esborrar i el sabor de la punta del llapis mossegat, de les festes de teatre amb els jocs i les cançons del final de curs, del camp de futbol de terra darrere del pa�, de les excursions per la muntanya fins l’ermita de la San�ssima Trinitat, del “quadre d’honor” penjat a la paret amb les fotos dels nens i les nenes que s'ho mereixien, dels magnífics macarrons de la Cinteta, del “transport escolar” del Sr. Vidal, que amb el seu Renault 4L ens rebo�a, ben apretadets, per portar-nos cada dia a l’escola i de retorn a casa; i fins i tot també recordem amb afecte, el Tió de nadal, el Cavall Fort, la llet en pols i la nostra bata blava-ratllada amb l’escut de Poblet al cor. Eren altres temps on tot era diferent

EL FRANCOLÍ

i on tot era possible. D’aquesta manera tots sen�em, i encara sen�m, realment l'omnipresència de Poblet al nostre cor, dels seus racons i les seves pedres plenes d’història, dels sons de les seves campanes, de les seves olors i llums a la primavera i dels colors de les fulles a la tardor; i sobretot de la presència i la companyia dels es�mats monjos i frares com el pare Antonio que ens cantava en lla�, el pare Robert, el pare Tuya, el pare Bou, en fra Tomàs… i tants d’altres com el Pare abat Maur, que, amb el seu somriure, ens acompanyaven en aquells magnífics anys d’infància viscuts a Poblet. Crec que tot plegat, en certa manera, a cadascú de nosaltres la seva escola de Poblet ens ha marcat per sempre i ens ha permès desenvolupar una mica el nostre projecte de vida amb dignitat, amb sen�t humà i amb benestar. Va estar una veritable segona família. Ara que jo també soc docent de professió, entenc que el propòsit educa�u de la seva escola era sens dubte el desenvolupament integral dels seus nens i nenes, amb la intenció de desenvolupar competències per, d’alguna manera, intentar ser feliços a la vida, cosa que, en la meva opinió, hauria de ser l’objec�u principal de tot sistema educa�u i que malauradament en l’actualitat al nostre país encara no es dona prou. Es repassant tots aquest records que me n'adono que la concepció de la seva escola de Poblet avui en dia estaria considerada com un centre educa�u de rabiosa modernitat, un exemple la re nombrada Escola Nova 21. Com molts ja coneixem, aquesta és una nova proposta de sistema educa�u avançat, que avui ja s’està implementant a diferents escoles de primària i secundària al nostre país, amb sintonia de l'Agenda 2030 de Nacions Unides i de la UNESCO. Senyoreta, li volem dir que vostè es va avançar en la transformació del nou model educa�u uns 60 anys. Senyoreta, els seus nens i nenes del col·legi de Poblet, tot recordant-la amunt i avall amb el seu Seat 600, amb l’escut de Poblet al capó del darrere, li volem donar les gracies per ensenyar-nos que el més important a la vida és, sense cap mena de dubte, saber es�mar als altres, tenir ganes de descobrir i aprendre coses noves i intentar ser feliços a la vida. Senyoreta, estem convençuts que quan pugem a fer un passeig a Poblet, ens trobarem molt a prop seu. L’es�mem i la recordarem sempre. ■ Gonzalo Gil i tots els nens i nenes de l'escola de Poblet

42

NOVEMBRE

2020

Natura Singular

per Pitu Amigó

La guatlla (Coturnix coturnix) Aquesta gallineta salvatge, rabassuda i de colors bruns, compta amb un esplèndid camuflatge, fonamental per a la seva vida en camp obert. La podem trobar en camps de cereals i herbassars on pastura tot cercant el seu menjar, fonamentalment llavors i herbes. És es�val, els primers exemplars arriben a finals de març a Europa per a reproduir-se, i amb pressa criar els polls que han d’estar llestos per a emprendre la migració a finals d’es�u. A l’octubre quan la temporada de caça comença ja no queden guatlles, han marxat totes cap a l’Àfrica.

El pardal de bardissa (Prunella modularis)

De coloració bruna semblant a la dels pardals comuns, se’l diferencia pels tons intensament gris-blavosos del cap, coll i pit i pel seu bec prim, propi d’ocells que s’alimenten d’insectes. El podem trobar a brolles i àrees agrícoles sempre que hi hagi bardisses, on hi troba menjar i refugi. A la Conca s’observa a l’hivern quan arriben migrants del Nord i Centre d’Europa

Més informació a www.NaturaSingular.cat Contacte: arbressingulars@gmail.com EL FRANCOLÍ

43

NOVEMBRE

2020

EL FRANCOLÍ

44

NOVEMBRE

2020