EL FRANCOLÍ DEL MARÇ DE 2020

NÚM. 395

MARÇ 2020

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

L'ESPLUGA CONFINADA

REPORTATGE: SARS-Cov.2: un nou patogen que ha capgirat el món1 sencer MARÇ 2020 EL FRANCOLÍ

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí vol agrair a tota la ciutadania, a les persones voluntàries, als treballadors i treballadores municipals, al personal sanitari i cossos d’emergències, al teixit comercial i empresarial del municipi i a les entitats: l’esforç, la responsabilitat i solidaritat davant l’actual situació del COVID-19.

#joactuo #jo emquedoacasa #totaniràbé #totsortiràbé

CONSULTA LA GUIA DE COMERÇOS I ESTABLIMENTS D’ALIMENTACIÓ, SUPERMERCATS, EMPRESES, TALLERS I SERVEIS A:

www.esplugadefrancoli.cat

El comerç i empreses locals al costat de la gent

Contacta amb el teu establiment!

#ComerçEspluga

CONSELLS I MESURES DE PREVENCIÓ A L’HORA D’ANAR A COMPRAR: Sortiu a fer la compra només quan sigui necessari i planifiqueu-la.

EL FRANCOLÍ

Toqueu el mínim possible els aliments encara que estiguin envasats.

Mantingueu sempre la distància mínima de seguretat de dos metres amb altres persones i eviteu aglomeracions.

2

Preferentment, porteu la vostra pròpia bossa o carret de la compra i desinfecteu amb frequència els llocs de contacte amb les mans.

Al tornar a casa renteu-vos les mans amb aigua i sabó.

MARÇ

2020

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Poc ens podíem imaginar, que un virus provinent de l'altra punta del món, pogués tenir la meitat d'un planeta aturat.

Hem de ser conscients que després d'aquest embat, s'haurà de reformular una estructura d'estat, tan a nivell econòmic com sanitari. ■

FOTO PORTADA: Eva Bonet Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83.

Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català .

Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies.

Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

4 EDITORIAL. 5 BÚSTIA. Perplexitats.

6 Junts per l'Espluga de Francolí adverteix que no ha de ser l'Ajuntament de l'Espluga qui faci front a les despeses d'arranjament del Pavelló Municipal 7 REFLEXIONS. Lectures anacròniques i idees fora de lloc 8 La masia del Simón. Jo duc la corona 9 ACTUALITAT. L'Espluga celebra el Dia Internacional de les Dones amb un Vermut Reivindicatiu 10 L'enfonsament del sostre de l'antic cinema Xulla de l'Espluga obliga a fer canvis de circulació. La residència Jaume I de l'Espluga posa en marxa un sistema de videoconferència entre residents i familiars.

11 La xarxa de voluntaris distribueix lots d'aliments a 25 famílies través de Càritas Parroquial. Alcaldes conquencs se sumen a la campanya de suport al president Torra pel confinament total de Catalunya 12 L'Alberg de l'Espluga, protagonista de l'anunci de televisió de Xanascat. S'inicia la fase final de la restaruació de la tomba de Ramon Folch de Cardona. L'Espluga acull l'assemblea general de l'Associació de Municipis per la Independència.

13 Municipals de l'Espluga i Mossos realitzen identificacions durant el mes de març per infraccions durant el mes de març per infraccions relacionades amb la COVID-19.

Aplaudiments diaris i música per agrair la tasca del personal sanitari en la crisi del coronavirus.

14 Comencen a repartir-se 275 targetes moneder per ga-

3

rantir els àpats dels infants amb beca menjador a la Conca. Fèlix Torre crea el passatemps espluguí per entretenir els infants durant el confinament.

15 L'Ajuntament de l'Espluga decreta les primeres mesures econòmiques per pal.liar els efectes del COVID-19 en famílies, establiments i comerços.

16 "El Festival del Poble" presenta el cartell d'un cap de setmana ple d'activitats telemàtiques.

17 S'ajorna la trobada d'Agrupacions de Defensa Forestal per agrair la seva implicació després de la riuada de l'octubre. S'intensifiquen les tasques de vigilància municipal per les restriccions del COVID-19.

18 Galeria d'imatges del confinament provocat per la pandèmia de la COVID-19 a l'Espluga.

21 REPORTATGE. SARS-COV.2: un nou patogen que ha capgirat el món sencer.

25 Lliga catalana d'escacs 2020. EL CE Espluga competeix a la Fase Prèvia del Campionat de Catalunya d'Escacs.

La Biblioteca se suma a les campanyes: "Tot sortirà bé" i "La cultura a casa" fent una crida a la participació a les famílies espluguines.

25 Descobrim la lectura amb el sistema Braille.

27 LA BÍBLIA ENS PARLA. 28 M'HAN DIT QUE ESCRIUS 28 LA RIALLETA 26 CASAL. El Casal de l'Espluga enfefa la iniciativa"Relats confinats" a l'Espluga uns contes que sabem comcomencen però no com acaben.

31 Dia de la dona a la Formació Permanent. El IV Congrés de Pastorets de Catalunya queda ajornat.

32 TASTEM LA CONCA. RENOI, QUIN RENOM! 33 ESPAI SOMMELIER. RACÓ DE PENSAR. 34 Mots MalDits. EL SABER NO OCUPA LLOC. 35 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. 36 PINZELLADES DEL PEDRÍS. 37 COSES NOSTRES 38 RIMADORS ESPLUGUINS 39 ARA FA 100 ANYS 40 CURAR-SE EN SALUT 42 ENSENYAMENT. 45 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR MARÇ

2020

Érem rics i no n'érem conscients Sembla estrany que quan sortia el Francolí del mes passat, mentre escrivíem aquest editorial, ningú hagués pogut imaginar que just quatre setmanes després estaríem tots tancats a casa, podent sortir només per anar a comprar i poca cosa més. No haguéssim cregut de cap manera que veuríem els carrers buit i la majoria de botigues i bars tancats, fins i tot en dates tan assenyades com la Setmana Santa. La primavera ha començat a caminar com convidant a gaudir de l’aire lliure i del bon temps, però no troba resposta i la gaudim des del balcó o les finestres de casa.

Tot plegat sembla una pel·lícula de ciència ficció apocalíptica que de ben segur, en veure-la a la pantalla, ens hagués esgarrifat i, segurs com estàvem de nosaltres mateixos com espècie, haguéssim cregut impossible de viure-ho al món real. Res més lluny de la veritat. Un ésser més mil vegades més petit que un gra d’arena ens ha envaït la vida i se n’ha fet amo d’una manera inimaginable fa tan sols uns dies enrere, escampant la por al contagi i a la mort de punta a punta del nostre planeta. Tot trontolla i per primer cop després de molt de temps, som totalment conscients de la nostra vulnerabilitat, de la nostra fragilitat com a éssers vius en aquest ecosistema on vivim i al que li demanem molt més del que és moralment ètic i sosteniblement apropiat. Potser ha estat això el què ha passat, potser el planeta ens envia un missatge, un avís de que estem arribant a tots els límits i ens mostra que si ella es cansa de nosaltres, només li cal enviar un petit virus per fer tremolar i fins desaparèixer la nostra existència mesquina i egoista amb la resta de formes de vida amb qui compartim el món.

Malgrat la desgràcia de la mort que campa per on vol, malgrat l’embat a l’economia mundial, malgrat totes les coses negatives que té la pandèmia, no podem deixar de veure, perquè es veu a simple vista, que quan parem la nostra activitat frenètica, el planeta respira, reviscola i descansa. La contaminació ha baixat notablement, els animals recuperen espais que tenien vetat per la nostra presència, els rius i els mars EL FRANCOLÍ

estan més nets i entre una cosa i l’altra ens n’adonem de com n’és de destructiva per al planeta la nostra activitat. També hem conviscut molt més amb els nostres fills i amb els nostres grans i hem comprovat que mai havíem tingut una oportunitat tan bona per conèixe’ns com es coneixien les famílies quan el món anava més lent. I per acabar, hem estat de cop conscients de la importància de la investigació científica, de l’estructura sanitària i de les petites coses bàsiques que donàvem per fetes.

Estem vivint una cosa insòlita, l’any que la terra soleta ha obligat al món a aturar-se i així, ens hem adonat i que érem rics no n’érem conscients.

El planeta ens ha posat en escac i no podem deixar que tot torni enrere, que tot torni a ser com era abans d’aquesta crisi, que com totes les crisis, ens ofereix una oportunitat de reconduir la nostra actitud, la nostra manera de conviure amb els altres i amb la resta d´éssers vius. Hem de protegir-nos mitjançant la inversió en investigació per a properes plagues, que amb la globalització afecten a tots els racons del planeta, i sobretot hem de protegir amb tot l’amor del món el nostre entorn, el nostre hàbitat que fa molt de temps que pateix i ens avisa que canviem la nostra manera de fer.

La pandèmia que estem patint és només un avís, tenim com a espècie un repte infinitament més important; aturar l’escalfament global, perquè si un simple virus ens ha fet trontollar d’aquesta manera, algú es pot imaginar quan sigui tot el planeta que es torni difícilment habitable?, pensem-hi i sobretot, que aquells a qui hem atorgat el poder de decidir per tots, tinguin la capacitat de reaccionar i aprendre per fer del nostre món un lloc millor. ■

4

MARÇ

2020

Perplexitats

Busti@

El món és cada vegada més a l’abast dels informadors i aquesta facilitat d’aconseguir no�cies i divulgar-les ens fa a tots més conscients de que també podem donar la nostra opinió per a resoldre els punyents problemes de consciència que ens turmenten cada dia. ●ESTATS UNITS MAGNAT DE HOLLYWOOD (HARVEY WEINSTEIN) Depredador sexual que mentre era posseïdor de responsabilitat, usava la coacció del sexe a canvi de treball. Unes quantes (no totes) dones l’han denunciat i li demanen responsabilitats . Mereix càs�g i reparació que mai podrà donar del tot a les seves víc�mes. (Va amb caminador per fer veure que és vellet, que està fotut i que mereix compassió).

Un immoral de cap a peus. ●TURQUIA ERDOGAN Usa els exiliats com a moneda de canvi i s’aprofita d’una Europa insensible i insolidària per guanyar la guerra amb Síria. Els 6.000 milions que li arriben d’Europa a les mans per tenir les persones re�ngudes en camps de concentració a Turquia li semblen pocs. El xantatge està servit. ●ESPANYA PLÁCIDO DOMINGO Un altre depredador sexual aparentment més fi que el nord-americà, però sense escrúpols morals.

S’aprofitava de la seva influència i fama per donar feina a canvi de sexe, a les cantants joves que l’envoltaven.

Primer no adme�a el seu crim, Ara, gràcies a l’escàndol i denúncia , perd contractes suculents. A més, ens ha enganyat a tots els aficionats a l’òpera que el consideràvem un bon cantant i també una bona persona. Per a mi, ha begut oli.

LA MANADA ( i tots els violadors en grup) Han �ngut aquests degenerats àvies, mares, germanes i filles? És possible que siguin tan cafres que pel plaer del sexe perdin la dignitat i empas�fin el món amb la seva falta d’escrúpols i conducta aberrant i promíscua?

Poden en el seu interior justificar-se i viure en pau, quan han destrossat vides sense sentir penediment

ni compassió?

No saben que la meitat de la humanitat és del sexe femení? Tampoc saben que una dona els ha parit, donat de mamar, protegit, cuidat, es�mat...?

No saben que les dones són excel·lents companyes de per vida i que ens respecten i ens fan homes més sensibles i més bons?

Que volen aquests desgraciats? Trobar jutges tronats que els emparin?

Hauran d’abaixar la cara quan parlin a una dona, si tenen vergonya.

JUAN CARLOS I Tot el món el veu culpable, però a Espanya és intocable.

Per saber la veritat cal fer-nos la següent pregunta: “tant alt és el sou del rei d’Espanya que li ha permès fer-se mul�milionari en tants pocs anys?”.

Una de dues, o té una màquina de fer bitllets de mil o cobra comissions “ a troche y moche” que ell en diu “regalos afec�vos”.

Com que és “campechano” i camina coixet, creu que se li pot perdonar tot, a canvi de “no lo volveré a hacer”.

Entretant, l’Espanya Imperial fa el sord, el mut i l’orni. És sorprenent que li sobressin diners per les amistançades (Corina) i no per la seva muller. ●CATALUNYA També en tenim.

FÈLIX MILLET (Capitost del Palau de la Música Catalana) Va enganyar i estafar a tothom, menys als que el coneixien de veritat i callaven (també sucaven).

Va en carro de rodes per inclinar-nos a sen�r compassió. És un autèn�c men�der i lladre que no mereixem els catalans, influenciats per un nom il·lustre.

Els seus vicis sexuals i la mala vida que portava el denunciaren.

No creuen que ja ha arribat l’hora de canviar aquest món tan caduc i immoral?

Nota important: El veritable amor no es compra ni es ven i tampoc es roba. El veritable amor surt del cor i es regala. ■ E. Majós

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

5

MARÇ

2020

Busti@ Junts per l’Espluga de Francolí adverteix que no ha de ser l’Ajuntament de l’Espluga qui faci front a les despeses d’arranjament del Pavelló Municipal Aquest passat mes de febrer es difonia a través de la premsa la no�cia que afirmava que l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí haurà d’assumir el cost de la reparació del terra del pavelló municipal, construït ara fa gairebé dos anys.

El terra del pavelló municipal pateix una afectació de rajoles que es belluguen o bé que s’han escardat, i això ha fet que l’Ajuntament hagi hagut de fer una visita de revisió amb l’empresa constructora del Pavelló Municipal i l’arquitecte que va dirigir el projecte de construcció de la instal·lació espor�va.

Un cop feta la revisió corresponent, l’empresa constructora ha posat de manifest que aquesta reparació, segons ells, no és imputable a la garan�a de construcció, que encara es troba en vigor, ja que consideren que l’incident és degut a que el projecte del pavelló no contemplava la construcció de juntes de dilatació al paviment de formigó de sota del terra.

Des de Junts per l’Espluga de Francolí volem adver�r que, el fet de que, segons l’empresa constructora, no quedi inclòs dins la garan�a, en cap cas vol dir que sigui l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí que hagi d’assumir amb diners públics el cost de la reparació, ja que si l’error ja es remunta al projecte de l’arquitecte encar-

EL FRANCOLÍ

regat de dissenyar i dirigir l’obra del Pavelló Municipal, caldrà que l’assegurança de responsabilitat civil de l’arquitecte es faci càrrec de les despeses de reparació per�nents, però no pas les arques municipals.

Així doncs, des del nostre grup municipal volem deixar palès que cal que l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí iniciï els tràmits oportuns per tal que, o bé la garantia de l’empresa constructora, o bé l’assegurança de l’arquitecte, cobreixin el cost dels danys, i que aquests siguin reparats tant aviat com sigui pos-

sible, sense interrompre les competicions esportives que s’hi duen a terme. ■

Junts per l'Espluga de Francolí

6

MARÇ

2020

REFLEXIONS Joves escriptors

Lectures anacròniques i idees fora de lloc

P

JUDIT DELGADO

er una raó o per una altra, per casualitat o per providència, a principis del mes de març va arribar-me a les mans una cansó en occità d’una trobadora del segle XIII, Bieiris de Romans, que començava així: «Na Maria, pretz e fina valors…» [«Doña María, mérito y delicado valor...»] (la podreu trobar molt fàcilment escrivint aquest vers al cercador de Google).

Davant d’aquest poema, que presumiblement es tractava d’un poema escrit per una dona, dedicat a una altra dona i, encara més, de caire erò�c, sen�a haver trobat or sense buscar-lo: l’única escriptora lèsbica de la Baixa Edat Mitjana i, a sobre, al mes de març!

Després de llegir alguns ar�cles que avalessin la forma en què m’havien presentat i que jo havia interpretat aquesta cansó, vaig topar-me amb un ventall d’hipòtesis bastant ampli: era Bieiris de Romans el pseudònim d’un trobador?, o bé «Bieiris» era un error en la transcripció del poema d’un home?; però, i si es tractava d’un poema mís�c, dedicat a la Verge Maria?, o podria interpretar-se que era el poema d’una dona dedicat a una amiga seva?, o podia ser, d’altra banda, el poema d’una autora lèsbica? Mentre la possibilitat d’haver topat amb la primera i única escriptora medieval lèsbica anava desdibuixant-se, creixia un amplíssim horitzó de possibilitats que calia acotar tot descartant hipòtesis.

L’única raó que podria induir-nos a pensar que el poema era autoria d’un home era prou misògina, al meu entendre. Així doncs, alguns estudiosos, considerant que es tractava d’un poema erò�c dedicat a una dama, es negaven a atribuir-lo a una senyora. Per defenEL FRANCOLÍ

sar aquesta idea, s’apel·lava sovint a les mostres de «literatura masculina» que desprenia la cansó, les quals no eren pròpies ni s’adeien amb la «literatura femenina». És que hi ha una forma d’escriure de dones i una altra, de diferent, d’homes? Potser sí però, en qualsevol cas, cap dels autors que contraposava l’una i l’altra no explicaven quines eren les suposades taques en el poema que evidenciaven un «cant masculí».

Els qui volien creure que era un poema a la Verge Maria –la qual cosa ens permet situar l’autoria en una Bieiris de Romans-dona, ja que l’amor mís�c és, primordialment, escrit per dones– no varen tenir gaire èxit entre els estudiosos, de manera que la hipòtesis es va descartar ràpidament: aquell no era un vocabulari propi de la poesia mís�ca.

Els més aventurats varen ser els que van iden�ficar en aquells versos una poesia homoerò�ca excepcional i sense precedents: Bieiris de Romans-dona escrivint un poema lèsbic al segle XIII! Però és clar, el fet que fos un �pus de poesia sense precedents i sense successors ja ens pot fer sospitar –negar– sobre si realment era fac�ble aquesta poesia lèsbica en el seu context. Malinterpretar aquesta obra (com jo mateixa havia fet) és fruit d’una lectura anacrònica, desvinculada del seu context i implica una cosa encara pitjor: servir-nos d’una obra per a reivindicar la nostra causa, malgrat no hi �ngui res a veure. En altres paraules: no es pot parlar d’una reivindicació feminista o lèsbica –com alguns encara s’hi capfiquen– en ple segle XIII, senzillament perquè en aquell moment no se’n havia cap �pus de consciència i, encara

7

menys, cap necessitat de reivindicar-la!

Per tant, cenyir-nos a l’època, a la societat, a les mentalitats del moment... pot resultar tasca di�cil, és clar, però en fer-ho veurem que les coses són més senzilles –encara que potser també menys emocionants– del que podríem haver pensat mai. És llavors quan es perfila el «sen�t real» de l’obra: Bieiris no va ser mai una autora lesbiana amb afany de reivindicar-se i visibilitzar-se com a tal, sinó una dona que, seguint els convencionalismes i paràmetres de l’època, es dirigia a una amiga, tot seguint els preceptes convencionalment codificats del seu temps: mostres d’afecte, llenguatge amorós,... propis de l’àmbit cortès en què es vol expressar honor, lleialtat i amistat. Només cal buscar altres poesies de l’època per esbrinar que no és, per a res del món, un llenguatge insòlit.

Amb tot, doncs, és necessari concloure que tant l’emissor com el receptor de la cansó «Na Maria, pretz e fina valors…» són individus femenins, i que la seva composició i llenguatge no són el testimoni singular d’un homoero�sme lèsbic sense precedents, sinó que responen fidelment als convencionalismes d’una època regida pel protocol. És, doncs, tasca de tots evitar les lectures i interpretacions anacròniques que treuen tota rigorositat als nostres estudis i, sobretot, no aplicar paràmetres actuals (com una noció feminista) en moments de la història humana en què ni tan sols es podia començar a intuir una consciència de gènere. És, al meu entendre, un error prou usual en els nostres temps perquè sembla que hi ha ideals que valen i venen més que mai. Qui sap si ens ha passat el mateix amb la mí�ca Safo de Lesbos. ■ MARÇ

2020

REFLEXIONS Als anys cinquanta

La masia del Simón

M

MANEL MORGADES

’han demanat que parlés dels orígens de la masia i ho faig sense cap pretensió d’historiador.

Al segle XIX un espluguí que es deia Simón va fer la masia, sembla ser, amb l’objec�u de conrear les terres. La va fer al costat d’un barranc i unes fonts.

Al començament de la centúria passada, el senyor Francisco Prats la va comprar per conver�r-la en un lloc d’es�ueig per la seva família. Era un moment de gran pres�gi de la zona pel valor que es donava a les aigües “medicinals”. El senyor Prats era un “indiano” o “americano”. Va inver�r molts diners deixant la masia gairebé com l’hem conegut. L’hereva de la finca va ser la seva filla Francisca, casada amb

el doctor Manuel Menacho, o�almòleg i soci del doctor Barraquer de Barcelona. Van batejar la masia amb el nom de “Los Nogales, casa Menacho”, rètol que lluïen al costat de la reixa de la casa gran, al costat de la campana per anunciar les visites. En aquell temps hi havia molts noguers, per això el nom de la masia.

Els Menacho-Prats van fer ampliacions i reformes. Van construir un pe�t edifici de planta quadrada amb una gran porta i tres finestrals i teulada de quatre vessants de teula negra esmaltada. Era la clínica on el senyor Manuel tenia previst visitar els seus pacients a l’es�u, que era l’època de l’any que residien a la finca.

L’any 1921 els meus padrins van en-

trar de masovers per cuidar les terres i mantenir l’entorn. La casa dels masovers era l’an�ga masia del Simón. Hi vivien sempre. Aquest mateix any, el padrí va plantar el cedre que hi ha al costat de la clínica i un al costat de la casa dels “amos” - així els hi dèiem -, símbol de la nostra arribada.

Els Menacho-Prats no van tenir fills i van deixar la masia al seu nebot Eduard Menacho, també o�almòleg, i la seva esposa, Amparo Garcia. Aquests sí que van tenir fills que van ges�onar la masia fins que, fa uns anys, se la van vendre.

Nosaltres hi vam ser tres generacions, la nostra va ser la darrera. Els meus germans i jo hi vam viure la infància i joventut. ■

un cop d’ull

Jo duc la corona (O les dites d’un ximplet confinat)

H

ANDREU MORTA

ola, bona gent. Vostès no em veuen –¿potser en una foto d’aquelles on quedo tan fatal?– però saben prou bé qui soc i com les gasto, perquè ràdios, teles i “piu-pius” branden per dir-me el nom del porc. Soc... el Coronavirus: “Don” Coronavirus per ser precís. Aprofito que esteu tancats per dir-vos que jo també es�c fart de tant anar d’un nas a l’altre, d’hostatjar-me en baranes, poms metàl·lics i plàs�cs –incòmodes i freds, tanmateix– o de sotjar-los a vostès amb mil paranys que he d’inventar dia rere dia. ¡Una mica de consideració, caram! Que jo, on m’es�c caEL FRANCOLÍ

lentó i feliç és a la gola i els pulmons de vostès –i vostesses–. A veure, doncs, si m’ajudeu, ospedreta noi!

De primer, i us ho dic seriosament, sigueu més humils. Sí, sí, humils. Els humans us creieu els reis del mambo, el cimall de la creació... i la supèrbia no us deixa veure la realitat. Dieu que jo soc un fill de mala mare i altres penjaments. M’insulteu. Perquè jo no soc fill de mala mare: soc fill de mal pare!

Perquè, a mi, qui em va fer va ser el mateix Satanàs per esguerrar-li la plana al senyor de la vida. Talment com la Mary Shelley va empescar-se «Frankenstein», així el maligne va crear-me

8

a mi: traïdor, estrambò�c, enigmà�c, imprevisible, complicat... malxinat.

Quan la humanitat s’acabi –més aviat del que creieu, perquè tracteu el planeta i la natura com a bàrbars– em recordareu. Perquè el dia, dic, que els humans acabeu –i no pel foc, com anuncia l’Apocalipsi, sinó colgats per munts d’escombraries i illes de plàstic–, només sobreviurem els insectes –i encara no tots: les abelles ja la passen magre i tenen menys avenir que un caramel al pati d’un collegi– i nosaltres, els senyors virus. I no ho dic per presumir, Llucifer me’n guardi. És així perquè és així: pura reMARÇ

2020

REFLEXIONS alitat. Fatal, lletja, però real. Perquè... ... amb mi no podreu amb emmedallats a la televisió ni amb bastonades de piolins. Ja podeu anar fent, ja, que a mi, els uniformes em fan menys paüra que un flabiol sonant. Mentre perpetrin tants discursos patrioters i arengues en comptes de fer cas a aquells que sí que em coneixen, puc dormir tranquil. Perquè a servidor de vostès –i dic “servidor” sense ironia, que cons�– qui més m’espanta –pànic em fan– són els homes i dones –metges, infermeres, sanitaris i cien�fics en dieu, oi?– que tresquen pels hospitals amb les seves bates blanques i els seus

microscopis, fonendoscopis, respiradors, mascaretes... Mancats de tot, cansats, però ferms... ¡Ai, uix, quina por!

Perquè vostès que llegeixen aquesta carta –els l’adreço amb tota la bona fe i ganes d’ajudar-los– no me’n fan, de por. Vostès m’ajudaran, oi? ¿Us diuen que us tanqueu a pany i forrellat?

Doncs ni cas: carregats de mala intenció tan sols volen fer-vos la guitza. ¡Sor�u, passegeu i repar�u-me! ¿Us diuen que esternudeu o estossegueu al colze en lloc de la cara de la veïna?

Ni els escolteu. ¿Per ventura saben tossir més que vosaltres? ¡Esternudeu i

escampeu-me a pleret! I no us renteu les mans, per què gastar aigua i sabó?

No obeïu els metges i així jo me la camparé més feliç que un pèsol. Sigueu solidaris, caratxos!

El que temo és el bon temps i la calor que s’acosta. Perquè a mi, la calor, brrr! brrr! aaaag! Confio, malgrat tot, que algun corrent d’aire benemèrit m’ajudi a “okupar” la vostra gola. I ja poden a�ar la guàrdia reial, que tampoc em farà ni pessigolles. Que �nc cops amagats per fer-los empassar l’orgull. Que, aquí, l’únic que duu corona soc jo: “Don Virus Coronat”. Servidor de vostès... i de vostesses. ■

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga celebra el Dia Internacional de les Dones amb un Vermut Reivindica�u El Dia Internacional de les Dones es va celebrar aquest any a l’Espluga de Francolí amb reivindicacions en format de vermut.

Desenes de persones es van aplegar al Jardí dels Francolins a les 12 del migdia per commemorar el dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones. L’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell i l’associació juvenil Auvënguen van organitzar el vermut i també es va llegir un manifest. Tot plegat les PD Petes, van ser les encarregades de posar la música.

En l’acte també podies comprar una samarreta blanca i personalitzar-la amb pintura per tal de crear la teva pròpia samarreta. ■ Redacció ︱ EFMR.cat EL FRANCOLÍ

9

MARÇ

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’enfonsament del sostre de l’an�c cinema Xulla de l’Espluga obliga a fer canvis de circulació A causa de l’enfonsament del sostre de de la inspecció feta pels Bombers a l’antic cinema Xulla, l’Ajuntament s’ha l’exterior i interior de l’edifici. vist obligat a tallar la carretera de MontTot i això, l’Ajuntament està tenint blanc, entre la plaça del novè centenari i el passeig Cañellas.

El passat 1 d'abril part de la teulada de l’antic cinema va caure a l’interior de l’immoble. La mesura de tallar la circulació de vianants com de vehicles ha estat adoptada després contingut multimèdia a d ’ u n p r i EFMR.cat mer informe de l’arquitecte municipal, però també després Estat actual dels antics cinemes Xulla. Pep Morató

dificultats per no�ficar l’incident als propietaris de l’immoble, ja que segons l’alcalde de l’Espluga, Josep M. Vidal, explica que “el registre no corresponent en la realitat”.

Fins a nou avís la circulació dels vehicles que entren per l’Espluga per la carretera de Montblanc serà desviada cap a la plaça del Novè Centenari, carrer Major, plaça de la Vila i carrer Torres Jordi o carrer Mn Muntanyola. Per tal de permetre la circulació de camions quedarà prohibit aparcar al final del C/ Mestre Roig i en algunes zones del C/Ermita. ■ Redacció ︱EFMR.cat

La residència Jaume I de l’Espluga posa en marxa un sistema de videoconferència entre residents i familiars La Residència Jaume I de l’Espluga de Francolí ha iniciat un sistema de videoconferència perquè els residents puguin comunicar-se amb els familiars, traslladar-los el seu estat, i alhora, tranquil·litzar-los en aquests moments.

Després que es declarés un confinament total a la Residència Jaume I des de la direcció van decidir �rar endavant aquest sistema per tal que l’angoixa dels residents sigues menor. La directora del centre, Sefa Martí, en declaracions a l’EFMR.cat, explicava que “els avis i les àvies en són plenament conscients de la situació i poder parlar amb la faEL FRANCOLÍ

mília tranquil·litza tant els residents com els mateixos familiars”.

Des que va ser decretat l'Estat d'Alarma no s’admeten visites pre-

sencials per garan�r la seguretat dels usuaris i evitar la propagació de virus, tampoc es deixa que hi vagin les persones del centre de dia. Les videoconferències les coordina la psicòloga de la Residència Jaume I i normalment fan unes 15/20 trucades al dia, ja que també hi ha una feina de producció per posar-se d’acord amb les famílies.

Segons Sefa Martí, aquesta iniciativa “està sent molt emocionant, a més hi ha avis i àvies que s’emocionen amb les noves tecnologies”. Actualment la residència de l’Espluga acull una vuitantena de residents. ■

Josep Morató ︱ EFMR.cat

10

MARÇ

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

La xarxa de voluntaris distribueix lots d’aliments a 25 famílies a través de Càritas Parroquial Aquest 25 de març, la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel va distribuïr uns lots d’aliments, degudament preparats en caixes, per a 25 famílies de l’Espluga de Francolí a través de Càritas Parròquia.

Seguint els protocols de prevenció que es demanen en aquesta situació excepcional de confinament per la pandèmia del coronavirus, els voluntaris de Càritas no van poder fer el servei de distribució com altres vegades. Per aquest motiu la parròquia va contactar amb la plataforma local de joves de l’Espluga que van fer el servei de repartiment, i alhora s'interessen per l’estat de salut i anímic de les famílies.

D’aquesta manera les famílies van poder rebre els aliments a les seves llars, sense posar en perill el possible contagi.

En aquests dies de confinament, Mossèn Marcus Vinícius Teixeira, com tots els mossens de l’arquebisbat, celebra la missa a l’Església Vella, pregant per la comunitat i pel món sencer però sense la presència del poble, ja que la situació que vivim així ho aconsella. ■ Redacció ︱ EFMR.cat

EFMR

.cat

Primers treballs per desinfectar els carrers de l’Espluga L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí va començar el passat 24 de març els primers treballs per netejar els carrers del municipi amb una solució sèp�ca per a la desinfecció, concretament hipoclorit, tal com indica la Generalitat.

Fonts municipals han precisat que aquests primers dies es desinfectaran tots els carrers del municipi, aquests treballs duraran uns 3 dies.

Els dies següents l’Ajuntament prioritzarà les zones més transitades incidint especialment al voltant del CAP, els establiments comercials d’alimentació, les farmàcies, els carrers i places principals que són les vies públiques que registren més circulació de persones aquests dies.

La desinfecció de carrers és una mesura que ja han dut a terme diversos municipis de la comarca com per exemple Montblanc, Sarral i Barberà de la Conca.

Redacció ︱ EFMR.cat

Alcaldes conquencs se sumen a la campanya de suport al president Torra pel confinament total de Catalunya Els alcaldes i alcaldesses de la Conca de Barberà s’han sumat a la campanya de suport al president de la Generalitat, Quim Torra que va començar a fer-se sentir per les xarxes socials.

Aquesta mobilització dels alcaldes i alcaldeses per xarxes té l’obj e c t i u d ’e x p r e s s a r l’agraïment per la tasca del president en la EL FRANCOLÍ

gestió de l’estat d’emergència pel coronavirus. A banda d’això, amb aques-

11

ta crida, els batlles es posen “a disposició” de Torra per la reiterada petició de confinament total, i alguns d’elles aposten per tancar el municipi si l’Estat continua sense clausurar Catalunya.

Alcaldes com Josep M. Vidal de l’Espluga de Francolí o Josep Andreu de Montblanc s’han sumat a la campanya. ■ Redacció ︱ EFMR.cat MARÇ

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Alberg de l’Espluga, protagonista de l’anunci de televisió de Xanascat L’alberg de l’Espluga de Francolí que ges�ona directament l’Agència Catalana de la Joventut és l’escenari del nou anunci de televisió de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials a Catalunya (Xanascat).

L’alberg que està situat a Les Masies és l’escenari ideal d’una família que passen un cap de setmana allí. En l’anunci es poden veure les instal·lacions de l’Alberg però també imatges del seu entorn com les vinyes amb el Mones�r de contingut multimèdia a Poblet de fons.

EFMR.cat La Xarxa Nacional d’Albergs Socials a Catalunya ges�ona gairebé 50 albergs que ofereixen una proposta de turisme social, ac�u i integrador, entre ells el de l’Espluga que té una capacitat de 196 places amb habitacions de 2, 6, 8 i 17 llits. ■ Redacció ︱ EFMR.cat

S’inicia la fase final de la restaura- L’Espluga acull l’assemblea general ció de la tomba de Ramon Folch de de l’Associació de Municipis per la Independència Cardona El Mones�r de Poblet ha iniciat la fase final de la restauració de la tomba de Ramon Folch de Cardona, conegut com el Prohom Vinculador, situada al braç meridional del transsepte de l’església major del Reial Mones�r de Santa Maria de Poblet.

La tomba se situa vers el 1320, data del traspàs del personatge. El sepulcre es va executar amb pedra de les Garrigues.

Les obres compten amb el suport de la Diputació de Tarragona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ■ Josep Morató ︱ EFMR.cat

El teatre del Casal de l’Espluga va ser l’escenari on el passat divendres, 6 de març, l’Associació de Municipis per la Independència va celebrar l’assemblea general amb un centenar d’alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores de tot Catalunya.

Ja jornada va començar a dos quarts d’onze del ma� amb la obertura de l’acte per part de l’alcalde del municipi, Josep Maria Vidal. Vidal va recordar que Catalunya, com l’Espluga, és un poble solidari i va recordar les mostres de suport rebudes durant la riuada del passat 22 d’octubre. ■ Josep Morató ︱ EFMR.cat

Tomba de Ramon Folch de Cardona. Mones�r de Poblet

Assemblea general de l’AMI al teatre del Casal. Josep Morató

EL FRANCOLÍ

12

MARÇ

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Municipals de l’Espluga i Mossos realitzen 15 iden�ficacions durant el mes de març per infraccions relacionades amb la COVID-19 Des de la declaració de l’Estat d’Alarma per la pandèmia del Covid-19, el servei de vigilància municipal de l’Ajuntament de l’Espluga conjuntament amb els agents del Cos de Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya han realitzat diverses accions per controlar el compliment de les restriccions de mobilitat. Per exemple, s’han fet controls als vehicles en els punts més concorreguts de la població, s’han intensificat les rondes de vigilància i s’han arribat a fer una quinzena d’iden�ficacions mo�vades per la infracció de les restriccions.

Per altra banda, l’Ajuntament recorda que en períodes de confinament no es poden realitzar obres que no siguin d’urgència i informa que ja ha hagut de no�ficar l’aturament d’una obra par�cular per no disposar de l’oportuna

llicència.

El servei de vigilància municipal és un dels serveis essencials que es manté ac�u i vetlla per la seguretat ciutadana.

Recordin que es disposa d’un telèfon 24h, aquest és el 620 266 565. Des de l’Ajuntament de l’Espluga es recorda a tota la població la responsabilitat i obligació de respectar les restriccions de l’estat d’alarma.

L’Ajuntament també vol fer un agraïment al cos de vigilància municipal per la feina que estan realitzant en l’Estat d’Alarma en el que ens trobem. Agraïment que també es trasllada a la població que segueix les indicacions de confinament. Alhora es fa una crida a que tothom, de manera solidària i responsable, segueixi confinat. ■ Redacció ︱ EFMR.cat

Aplaudiments diaris i música per agrair la tasca del personal sanitari en la crisi del coronavirus Des de dissabte 14 de març, quan es va anunciar l’estat d’alarma per evitar la propagació del coronavirus, cada vespre els ciutadans surten al balcó i agraeixen la feina dels serveis essencials amb aplaudiments.

La convocatòria a l’Espluga de Francolí està estesa desigual, ja que en alguns sectors els veïns i veïnes són més ac�us i en altres barris no tant. Un dels sectors més ac�us és el Carrer Milmanda de l’Espluga en què cada dia a les 8 del vespre veïns i veïnes surten al balcó. En aquest carrer ho fan amb música i és que primer posen la cançó de Resistiré i després la d’Imagine de John Lennon, tot plegat cada dia aca-

EL FRANCOLÍ

Veïns i veïnes del carrer Milmanda. EB

ben amb una música diferent. agrair la tasca del personal sanitari en Aplaudiments diaris i música per la crisi del coronavirus. ■

Redacció ︱ EFMR.cat

13

MARÇ

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Comencen a repar�r-se 275 targetes moneder per garan�r els àpats dels infants amb beca menjador a la Conca Les targetes moneder, per garan�r el menjar per a infants amb beca menjador, s’han començat a repar�r l'úl�ma setmana del mes de març. El Consell Comarcal de la Conca de Braberà reperteix 275 targetes moneder a la comarca.

Les targetes des�nades a l’Espluga, Montblanc, Santa Coloma de Queralt i a Sarral s’han començat a distribuir a cada població.

En el cas de l’Espluga de Francolí les targetes s’han distribuit a l’An�c Hospital de les 9 h a les 11 h del ma�. A Montblanc les targetes s’han donat des de la seu del Consell Comarcal com també les de Santa Coloma de Queralt. En els municipis més pe�ts seran

els mateixos Ajuntaments els encarregats de repar�r les targetes moneder.

La prestació de cada família serà el corresponent als deu dies que no es prestarà el servei de menjador o durant el temps previst de tancament dels centres.

Les targetes inclouen l’import d’aquest període -un total de 40 euros- que correspondrien aquests deu dies lec�us de tancament de les escoles oficialment decretats. En el cas que s’allargués, es farà el recàrrec automà�c. Les targes les podran u�litzar les famílies per adquirir productes en qualsevol establiment d’alimentació. ■

Redacció ︱ EFMR.cat

Fèlix Torre crea el passatemps espluguí per entretenir els infants durant el confinament L’espluguí Fèlix Torre ha creat un passatemps relacionat amb l’Espluga de Francolí. Per tal que el confinament sigui el més lleu possible, l’espluguí ha creat un passatemps amb sopes de lletres, laberints i jocs de buscar les diferències tema�tzat en l’Espluga de Francolí.

En el passatemps anomenat Chimpy el mico pots trobar les diferències de dues imatges del Museu de la Vida Rural, de l’Ajuntament, de la Coopera�va i de l’Església. També hi ha sopes de lletres amb els descarrega't el passatemps carrers i comerços espluguins. Per últim també hi ha laberints per ajudar al Chimpy al mico una peixateria, sabó per banyar-se, EL FRANCOLÍ

una perruqueria, una pas�sseria, una verduleria, també perquè pugui comprar el pollastre i el pa. ■ Redacció ︱ EFMR.cat

14

MARÇ

2020

L'ACTUALITAT L’Ajuntament de l’Espluga decreta les primeres mesures econòmiques per pal·liar els efectes del COVID-19 en famílies, establiments i comerços Les mesures van des�nades a les famílies de la Llar d’Infants i l’Escola de Música, als bars i restaurants amb terrassa, comerços i als venedors del mercat ambulant Avui s’han aprovat les primeres mesures de caràcter econòmic per respondre a algunes conseqüències de caràcter econòmic a causa restriccions per aturar la pandèmia del COVID-19. Aquestes primeres mesures tenen com a objec�u a rebaixar la pressió econòmica de les famílies usuàries de la Llar d’Infants Municipal i de l’Escola Municipal de Música i dels comerços i establiments que no poden fer ús de l’espai públic com ara les terrasses dels bars o les parades de mercat que no poden atendre al públic mentre duri aquest estat d’alerta.

Aquestes mesures es concreten en retornar o no cobrar els imports de les taxes i preus públics dels serveis públics que no es presten. En aquest sen�t, les famílies no hauran de pagar les quotes ni de la Llar d’Infants Municipal ni de l’Escola Municipal de Música mentre no hi hagi ac�vitat docent. Aquesta mesura �ndrà caràcter retroac�u, des del 13 de març, moment en que es va suspendre l’ac�vitat dels equipaments educa�us municipals.

A més a més, també es retornaran o no es cobraran els imports de l’ocupació de la via pública del mercat ambulant setmanal i de les taules i cadires de bars i restaurants. La Generalitat va decretar que a par�r del 14 de març els bars i restaurants ja no podien obrir i, per tant, a par�r d’aquesta data els establiments d’aquests �pus, quedaran exempts de pagar les taxes corresponents a l’ocupació de la via pública fins que no s’aixequi la prohibició.

Aquestes mesures s’afegeixen a la gratuïtat de la zona blava que va decretar el govern espluguí aquest dilluns dia 16 i que s’allargaran com a EL FRANCOLÍ

mínim fins al proper 29 de març.

La possibilitat d’implementar noves mesures en les properes setmanes L’Ajuntament també planteja altres mesures que es poden implementar en els propers dies però que requereixen un estudi i planificació prèvia abans d’aplicar-les ja que la situació financera actual de l’Ajuntament de l’Espluga està marcada per l’aplicació del Pla Econòmic Financer i cal estudiar com afecten a la regla de la despesa i l’estabilitat pressupostària.

Les opcions que s’estan valorant són la de modificar les Ordenances Fiscals per incloure bonificacions en alguns impostos que afecten als comerços o crear una línea d’ajut per a comerços i establiments afectats pel confinament.

Aquestes accions es plantejaran un cop es puguin aprovar els pressupostos del 2020 i aquests es�guin en vigor. I en aquest sen�t, també s’espera que a mesura que la situació sigui més estable i el marc legal de les noves mesures més definit puguin arribar ajudes d’altres administracions supralocals.

Algunes administracions també han anunciat mesures que afecten als establiments, com per exemple, des de l’Agència Catalana de l’Aigua s’ha anunciat avui mateix que s'aplica una reducció del 50% del cànon de l’aigua a tots els usuaris domès�cs durant dos mesos (abril i maig) o també una reducció del 50% del cànon que paguen les indústries i la resta d’ac�vitats econòmiques (pe�tes i mitjanes empreses, comerços i autònoms).

D’altra banda, el cobrament dels impostos municipals que són ges�onats per BASE, també tenen novetats.

Els cobraments fraccionats, ajornats o personalitzar que s’havien de cobrar a par�r del 20 de març queden ajornats, almenys, fins el 30 d’abril.

Altres mesures adoptades per l’Ajuntament de l’Espluga en els darrers dies en relació a la pandèmia del CO-

15

VID-19 L’equip de govern de l’Ajuntament de l’Espluga està fent seguiment de les indicacions de totes les administracions des del primer moment que Protecció Civil va ac�var la Pre-Alerta del Pla Procicat, el dia 3 de març de 2020.

Posteriorment, i des de l’ac�vació del pla s’han decretat diverses mesures en la línia de tancament d’espais públics, dels centres educa�us de ges�ó municipal i de la majoria de serveis de l’Ajuntament. També es van anul·lar diversos actes i esdeveniments i s’està vetllant pel compliment del confinament i per fer arribar a la població tota la informació oficial rela�va a la situació actual.

A més, des de les diverses regidories s’ha intentat fer seguiment dels serveis, comerços, centres educa�us i sectors més afectats per les mesures per tal de fer-los arribar informació actualitzada.

Per altra banda, també s’està en coordinació amb la inicia�va de voluntariat “Ajudem-nos Espluga de Francolí, xarxa de suport i cures”, amb qui s’estan concretant properes accions.

I també, des de la Biblioteca Municipal Mossèn Ramon Muntanyola es par�cipa a les inicia�ves “Tot anirà bé”, “Tot sor�rà bé” i “La cultura a casa” fent una crida a la par�cipació a les famílies Espluguines confinades. ■

搀攀猀挀漀洀瀀琀攀猀 搀攀氀 ㈀ Ⰰ ㌀ 椀 㐀 ─

MARÇ

2020

L'ACTUALITAT "El Fes�val del Poble" presenta el cartell d’un cap de setmana ple d’ac�vitats telemà�ques Un grup de joves de l'Espluga de Francolí va presentar el passat dijou 19 de març, la inicia�va ciutadana 'El Fes�val del Poble', un espai virtual lúdic i d’aprenentatge amb ac�vitats telemà�ques per a tots els gustos i edats. El projecte neix de la plataforma “Confinament espluguí” que es va donar a conèixer la primera setmana del confinament a través de les xarxes socials.

Després que el confinament pel risc de contagi hagi estat obligatori per a tota la població, un col·lec�u de joves de l’Espluga de Francolí va detectar la forta necessitat social de les persones. Per aquest mo�u va tenir lloc un esdeveniment que pretenia ser un espai on aglu�nar totes les propostes lúdiques i forma�ves que es puguin realitzar telemà�cament.

Erika Soriano va fer classes de zumba.

EL FRANCOLÍ

D’aquesta manera el Fes�val del Poble es va dir a terme les tardes dels dies 20, 21 i 22 de Març amb una sèrie d’ac�vitats telemà�ques per a tots els públics, organitzades en diferents categories que recorden els espais del poble on s’acostumen a fer les ac�vitats si no fos pel confinament.

L’organització del fes�val va apos-

tar per a ac�vitats de proximitat i de qualitat. Durant el cap de setmana es van poder seguir en directe més de 20 ac�vitats, xerrades, concerts, masterclass, tallers i demostracions fetes majoritàriament per veïns i veïnes de l’Espluga.

L’esdeveniment es va emetre diàriament a través de l’Instagram de l’iniciativa (@confinament_espluga). El directe es va emetre per un canal de Youtube. Els ponents van realitzar l’ac�vitat des de casa seva i l’organització centralitzà l’emissió en un sol canal.

D’aquesta manera l’espectador va Els organitzadors del "Festival del poble" amb Jordi Cartañà. poder veure totes les propostes com si fos una televisió i, a més a més, van poder interactuar en directe a través dels comentaris.

La iniciativa va ser molt ben rebuda per tot el públic, que va participar activament de totes i cadascuna de les Sergi Esparza va oferir un original concert.. activitats. ■

16

MARÇ

2020

L'ACTUALITAT S’ajorna la trobada d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) per agrair la seva implicació després de la riuada de l’octubre La jornada havia de tenir lloc el diumenge 29 de març i queda aplaçada per la situació actual en relació al COVID-19 La jornada d’agraïment a les Agrupaci-

ons de Defensa Forestal (ADF) per la seva implicació en les tasques de recuperació després de la riuada del Francolí de l’octubre de 2019 queda aplaçada fins a trobar una nova data. L’or-

Els ADF realitzen tasques de neteja després de l'aiguat del passat octubre. EB

ganització, coordinada entre l’Ajuntament de l’Espluga, l’ADF de l’Espluga i Secretariat de les Federacions d’ADF de Catalunya, ha pres aquesta decisió tenint en compte les indicacions de les autoritats sanitàries i les restriccions actuals per fer front al Coronavirus.

Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) van tenir un paper clau després de la riuada del 22 d’octubre a l’Espluga de Francolí, més de 200 voluntaris/es de diferents ADF d’arreu de Catalunya van ajudar en les tasques de neteja i recuperació de la zona més afectada de manera voluntària. Per aquest mo�u, s’havia preparat una jornada per agrair a tots els voluntaris/es la seva implicació.

La trobada havia de comptar amb més de 300 persones i diversos actes i ac�vitats. Des de l’organització es planteja buscar una nova data per �rar endavant aquest esdeveniment un cop la situació es�gui més normalitzada. ■

S’intensifiquen les tasques de vigilància municipal per les restriccions del COVID-19 El servei de vigilància municipal de l’Espluga, juntament amb els Mossos d’Esquadra, han realitzat unes 15 iden�ficacions durant el mes de març per infraccions relacionades amb les restriccions de l’estat d’alarma Des de la declaració de l’Estat d’Alarma per la pandèmia del Covid-19, el servei de vigilància municipal de l’Ajuntament de l’Espluga conjuntament amb els agents del Cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya han realitzat diverses accions per controlar el compliment de les restriccions de mobilitat. Per exemple, s’han fet controls als vehicles en els punts més concorreguts de la població, s’han intensificat les rondes de vigilància i s’han arribat a fer una quinzena d’iden�ficacions mo�vades per la infracció de les restriccions.

Per altra banda, l’Ajuntament recorda que en períodes de confinament no es poden realitzar obres que no EL FRANCOLÍ

siguin d’urgència i informa que ja ha hagut de no�ficar l’aturament d’una obra par�cular per no disposar de l’oportuna llicència.

El servei de vigilància municipal és un dels serveis essencials que es manté ac�u i vetlla per la seguretat ciutadana. Recordin que es disposa d’un telèfon 24h, aquest és el 620 266 565. Des de l’Ajuntament de l’Espluga es recorda a tota la població la responsabilitat i obligació de respectar les restriccions de l’estat d’alarma.

L’Ajuntament també vol fer un agraïment al cos de vigilància municipal per la feina que estan realitzant en l’Estat d’Alarma en el que ens trobem.

Agraïment que també es trasllada a la població que segueix les indicacions de confinament. Alhora es fa una crida a que tothom, de manera solidària i responsable, segueixi confinat. ■

17

MARÇ

2020

L'ACTUALITAT Galeria d'imatges del confinament a l'Espluga provocat per la pandèmia del Covid-19

Els clients esperen fora dels locals comercials. EB

Plaça de l'Església. EB

A les botigues s'extremen les precaucions. EB

Carrer Sant Blai. EB

Carrer Milmanda. EB EL FRANCOLÍ

Passejar el gos està permès. EB

18

MARÇ

2020

Carrer Prat de la Riba. EB

Carrer Milmanda. EB

Les entitats financeres considerades de primera necessitat EB

Els clients esperant el torn d'entrada. EB

Els veïns del carrer Milmanda surten cada dia a les 20h per aplaudir el personal sanitari. EB EL FRANCOLÍ

19

MARÇ

2020

Comprant provisions. EB

Parc del Rovelló. EB

Bar del Casal. EB

Les botigues extremen precaucions. EB

Els clients esperen el torn carrer. EB

Comprant provisions. EB

EL FRANCOLÍ

20

MARÇ

2020

REPORTATGE SARS-COV.2: UN NOU PATOGEN QUE HA CAPGIRAT EL MÓN SENCER TEXT: DR. FRANCESC R. DUCH I CAMPODARBE A primers de desembre de 2019 van detectar-se a la ciutat xinesa de Wuhan un seguit de pneumònies a�piques, algunes complicades amb insuficiència respiratòria i un curs evolu�u greu, en persones que tenien en comú el fet de ser venedors del mercat majorista de la ciutat.

En el mercat de Wuhan es venen, en unes condicions higièniques que no es tolerarien en cap país occidental, a més de peix i marisc, animals salvatges per al consum humà i on s’hi barregen animals vius (molts dels quals es sacrifiquen allà mateix) amb producte ja elaborat i llest per al consum. Els referits animals salvatges i els seus derivats compten amb un gran predicament entre la població per les recomanacions de la medicina tradicional xinesa que els fomenta, sense cap fonament cien�fic però d’acord amb tradicions seculars fortament arraigades, com a fonts de salut amb les quals elaboraran remeis casolans o com aliments suposadament saludables, amb majors propietats nutri�ves que els procedents de les explotacions agropecuàries.

Les autoritats de la República Popu-

Venda de carn als mercats xinesos.

EL FRANCOLÍ

lar Xinesa no van declarar el brot a l’OMS fins al darrer dia de desembre, quan ja se n’havien registrat 27 casos.

En els dies successius l’epidèmia es va estendre a gran velocitat per la ciutat i tota la província d’Hubei.

El 7 de gener d’enguany ja s’havia aïllat l’agent causal.

Es tractava d’un coronavirus nou que, més endavant, se l’anomenaria SARSCoV-2.

Cinc dies després, les autoritats xineses donaven a conèixer a tot el món cien�fic tota la seqüència genè�ca del virus.

Vista la ràpida evolució de l’epidèmia a la Xina i intuint la magnitud potencial del problema a nivell mundial, el 30 de gener, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l’emergència internacional per l’epidèmia de la malal�a que denominarien COVID-19 (de l’acrònim en anglès de malal�a infecciosa per coronavirus de 2019).

La lluita internacional contra la pandèmia és variable, però podem agrupar la resposta dels diferents països en tres �pus d’actuacions: Els confinaments massius de grans grups poblacionals; procediment sense precedents històrics en el qual s’aïllen els focus d’infecció, que abasta ciutats senceres i amplis territoris, per tal d’interrompre la propagació del virus (la Xina és el primer i més paradigmà�c exemple de mesures de confinament massiu, ja que han tancat tota la província d’Hubei).

Corea del Sud va ser el primer estat a implantar la detecció ràpida del afectats

21

per confinar-los de forma rigorosa, emprant milers i milers de tests diagnòs�cs sobre població asimptomà�ca i imposant a la població general no el confinament, sinó l’aïllament de la via respiratòria amb mascareta obligatòria.

Existeix un tercer grup de països que minimitza la tragèdia, subes�ma les informacions i suggeriments que arriben de la Xina, desatén recomanacions d’organismes internacionals -OMS inclosa-, banalitza els efectes de la pandèmia fins que la té al damunt i, quan no pot més, improvisa solucions sense saber ben bé què fer, es contradiu, es desmenteix i rec�fica sobre la marxa i sovint acabant fent allò que setmanes abans havia cri�cat.

Espanya, dissortadament, pertany a aquest darrer grup. No es proveeix a temps dels reac�us per a les analí�ques precep�ves, ni dels equips de protecció per als professionals, que els posa a primera línia del front sense cap protecció. Tampoc adopta mesures d’aïllament dels focus d’infecció, que des del principi es veu clarament que és la comunitat de Madrid (malgrat les experiències posi�ves dutes a terme pels governs xinés i italià, amb el tancament de la ciutat de Wuhan o de tota la Llombardia, respec�vament).

El Gobierno de España no promulga el Decret de l’estat d’alarma fins al 14 de març, quan l’epidèmia ja s’ha cobrat les primeres vides i quan totes les evidències apunten que, si no es fa res per evitar-ho, el nombre de malalts aviat desbordarà els recursos hospitalaris disponibles (minvats en la darrera dècada per les retallades pressupostàries).

El Decret llei centralitza les compres i treu la competència de la sanitat a les Comunitats Autònomes, que fa molts MARÇ

2020

anys que la ges�onen, amb una expertesa que el govern central no té, i que tampoc no té temps per adquirir. Tot plegat empitjora la ges�ó polí�ca dels serveis sanitaris i l’arribada dels subministraments clínics i de sanejament i protecció. El confinament massiu, que li venen reclamant al govern central des de fa temps organismes internacionals -OMS inclosa-, fundacions, societats cien�fiques, així com sindicats i col·legis professionals, especialistes de renom internacional i diferents govern autonòmics (la Generalitat, la primera) no arribarà fins al 30 de març, quan la xifra de defuncions ja passa de 5 milers i quan l’epidèmia comença l’anunciat creixement exponencial, i dobla la xifra d’ingressos i de morts d’una setmana per l’altra.

L’agent causal: Els coronavirus són virus que pertanyen al grup de virus amb RNA monocatenari, encapsultats, de grans dimensions, amb unes espícules proteiques al seu embolcall (la càpside) que li confereixen un aspecte de corona a la microscòpia electrònica. Aquestes espícules amb les quals s’ancoren a les cèl·lules que parasitaran, estan compostes per una proteïna (Spike protein) que és l’element amb què s’està inves�gant una futura vacuna que, de moment, ja ha produït resposta immunològica en ratolins de laboratori.

Tots els coronavirus tenen un reservori natural animal, el rat penat, però ocasionalment poden saltar d’espècie i infectar l’home u�litzant un altre animal intermediari més proper a l’ac�vitat humana. Fa segles o, potser millennis, van arribar a l’espècie humana els primers que van adaptar-se i conver�r-se en virus humans, i es van ramificar en diferents sub�pus que cons�tueixen, avui dia, els virus causants dels cons�pats, tot i que n’hi ha altres (rinovirus, adenovirus).

El novembre de 2002, un altre coronavirus va saltar del rat penat a l’espècie humana, també a la Xina i en relació amb el consum d’animals salvatges, en aquest cas el gat mesquer (que fou l’hoste intermediari). Aquest tenia, però, una major afinitat pel tracte respiratori inferior. El nou coronavirus, doncs, ja no produïa només conges�ó nasal i molès�es de gola o disfonia, sinó que podia produir processos respiEL FRANCOLÍ

ratoris greus, i es va denominar síndrome aguda de distrès respiratori sever o SARS pel seu acrònim en anglès, una malal�a nova amb elevada mortalitat.

Deu anys més tard, l’abril de 2012, apareixia a l’Aràbia un nou coronavirus encara més virulent que produïa una SARS amb una elevada letalitat (fins al 34,4 % dels afectats morien) que es va denominar MERS (malal�a respiratòria de l’Orient Mitjà). En aquesta ocasió l’animal que va contagiar l’home fou el dromedari.

Les dificultats en la transmissió entre humans d’aquests dos darrers coronavirus van fer que les epidèmies s’esmorteïssin en pocs mesos (en el cas del SARS de l’hivern 2002-2003) o amb poca extensió territorial(en el cas del MERS), que va circular entre 2012 i 2019, però sense sor�r de l’Orient Mitjà.

En canvi, el virus del brot actual, al qual se’l denomina SARS-Cov.2 per dis�ngir-lo del primer SARS, el de l’epidèmia xinesa de 2002 (amb el qual està més emparentat que amb el MERS) a diferència dels seus predecessors), presenta una menor letalitat, però una molt major contagiositat. Cada afectat contagiarà, durant l’evolució de la seva malal�a, el 20 % dels seus contactes, si no pren mesures per evitar-ho.

Vista l’alta transmissibilitat del nou coronavirus, l’OMS de seguida va preveure que l’epidèmia afectaria molts països i que podia acabar produint milions d’afectats i una elevada mortalitat total i, l’11 de març, va declarar la pandèmia.

La transmissió: Els coronavirus es transmeten, persona a persona, per via respiratòria. Per gotetes de saliva que alberguen el virus i que es propulsen al parlar i, sobretot, al tossir i a l’esternudar.

22

El virus no és dels més resistents. És molt sensible a desinfectants corrents, a la calor i als rajos ultraviolats. Malgrat tot, pot viure un temps variable (d’hores a pocs dies) en aquestes gotetes seques, en objectes i super�cies que li són propícies (els anomenats fomites).

La porta d’entrada és la mucosa oral, nasal o conjun�val, bé sigui per les gotetes de forma directa o pels nuclis go�culars dessecats, aixecats en moure la pols del terra o dels fomites portats a la boca, els ulls o el nas, mitjançant les mans brutes.

Tot i que s’ha aïllat virus en la femta del malalt, encara no està prou dimensionada la rellevància epidemiològica de la transmissió fecal-oral. No es té coneixement de contagi per via transplacentària de la mare al fill, ni s’ha implicat cap animal de companyia en la

transmissió, encara que puguin albergar coronavirus.

El malalt contamina fins i tot abans d’iniciar-se la simptomatologia, en els darrers dies del període d’incubació i, sobretot, ho fa quan tus (tret que es tapi nas i boca) i amb les seves mans, d’aquí la recomanació de mascareta i guants de làtex per a la població general. Els contagiats eliminen virus des de 48 h abans d’aparèixer els símptomes, fins al guariment (en alguns casos també després, però sense transcendència epidemiològica).

La simptomatologia La majoria de malalts romandrà asimptomà�c o amb pe�tes molès�es que no mo�varan consulta mèdica. En la resta de casos, després d’un període d’incubació silent, d’uns 5 dies en la majoria dels casos (tot i que fluctua entre els dos dies i les dos setmanes) la malal�a debuta amb una simptomatologia molt variada i, en termes general, amb una aparença gripal. Durant aquest temps, la càrrega viral del pacient hauMARÇ

2020

rà anat creixent i, en funció del nombre de virus circulants, acabarà tenint un curs i una gravetat o una altra.

Els símptomes inicials són diges�us o respiratoris, sovint associats amb fe-

Altres símptomes incipients molt caracterís�cs del COVID-19, tot i que no constants, són la cefalea per�naç i la pèrdua dels sen�ts de l’olfacte i del gust.

També poden aparèixer alteracions dermatològiques molt diverses, i la més habitual és l’erupció varicel·loïde .

En un 20 % de malalts els haurà seguit creixent la seva càrrega viral (fins a 60 vegades més que els que n o p re s e nte n complicacions) i, al cap d’una setmana d’evolució, tornen a requerir assistència mèdica perquè pateixen una pneumoni�s vírica.

Es tracta d’una pneumònia a�pica (denominada així per dis�ngir-la de les pneumònies bacterianes amb les quals té grans diferències) que s’ausculta poc o gens, mentre les radiografies (i encara més el TAC) ens solen sorprendre amb imatges de condensació amb l’aspecte de vidre esmerilat, d’afectació bilateral, molt sovint extensa i difusa.

La majoria d’aquestes pulmonies tenen una bona evolució. Això no obstant, en pacients senils, en malalts afectats per patologies cròniques (especialment si són respiratòries) i en els immunodeprimits, per malal�a o per tractament, pot complicar-se l’evolució i aparèixer, entre el 8è i el 10è dia, un ofec important, amb insuficiència respiratoria i descompensació de la seva

bre. Tot plegat molt semblant a una grip.

Els símptomes diges�us (nàusees, vòmits, còlics intes�nals i diarrea) adquireixen diferent intensitat, però generalment són lleus, són precoços i duren pocs dies.

Entre els símptomes respiratoris predomina la tos, que sol ser seca i molt molesta, a vegades acompanyada de dolor toràcic i d’ofec. Aquests dos darrers símptomes respiratoris, si adquireixen una magnitud considerable, poden ser indica�us d’empitjorament. El mal de gola és poc rellevant i la conges�ó nasal encara menys o inexistent del tot, però poden cons�tuir, per contra, les úniques molès�es de les formes menys simptomà�ques, que tanta significació epidemiològica adquireixen a l’hora de perpetuar els contagis.

En una primera fase, el símptoma més clar i principal mo�u de consulta és la febre, que com tots els altres pot ser d’intensitat variable, des de febrícula ben tolerada en algun moment del dia, fins a febres altes i duradores, acompanyades d’afectació de l’estat general, aba�ment, prostració i adoloriment general. Són signes de complicació pneumònica, la hipertèrmia (temperatura axil·lar de més de 39ºC), la febre que respon malament als an�tèrmics, la que s’allarga en el temps i la que reapareix després d’haver cedit, més enllà d’una setmana de l’inici del proMercat majorista de Wuhan. cés.

EL FRANCOLÍ

23

malal�a crònica, que pot amenaçar la seva vida.

Després d’aquesta fase infecciosa, present en tots els infectats simptomàtics, pot esdevenir una fase inflamatòria, que s’inicia el 8è dia d’evolució en la majoria dels casos, de substrat autoimmune i de pronòs�c greu, per a la detecció precoç de la qual s’u�litzen uns marcadorors específics en l’analí�ca.

Efec�vament, un grup de malalts, a vegades sans i joves, amb una predisposició genè�ca les caracterís�ques de la qual ignorem a hores d’ara, reaccionen contra el virus de forma exagerada i els provocauna inflamació important dels teixits que l’alberguen (bàsicament alvèols pulmonars, però també fetge, miocardi, endoteli vascular...) mediada per l’ac�vació de les cèl·lules responsables de les defenses immunològiques en aquests teixits, els macròfags, que s’ac�ven desproporcionadament en el context d’una tempesta dels responsables bioquímics del procés inflamatori, i les citocines. Tot això provocarà distrès respiratori, insuficiència respiratòria severa, afectació greu de l’estat general, amb possibles miocardi�s, xoc sèp�c, coagulació intravascular disseminada i fallada mul�sistèmica que poden conduir-los a la mort, tret que rebin una cura intensiva en una unitat de crí�cs amb respiració assis�da i tractament an�inflamatori potent i específic.

El pronòs�c Per causes que s’ignoren, els nens solen tenir un curs molt lleu, són els que atresoren la majoria de casos asimptomà�cs i és una raresa el nen ingressat en UCI pediàtrica per aquesta malal�a. Això fa que �nguin una gran transcendència epidemiològica i jus�fica que les escoles sigui el primer que es tanqui i el darrer que s’obri després del confinament.

Per contra, l’edat és un factor de risc de casos greus, de manera que la mortalitat, que als 40 anys és de l’1 %, es duplica cada dècada i supera el 16 % a par�r als 80 anys. La variabilitat de mortalitat per COVID.19 entre països està, doncs, vinculada a la piràmide de població de cadascun d’ells.

A poblacions més envellides, morMARÇ

2020

talitats globals més altes.

Entre els malalts simptomà�cs, aproximadament un 80 % presentarà molès�es menors, mentre el 20 % requerirà tractament hospitalari: un 15 % en sala d’aguts, mentre el 5 % restant acabarà la patologia més severa abans comentada de caire inflamatori, que requerirà ingrés en unitat de crí�cs. Fins que no desenvolupem protocols més específics i no incorporem nous tractaments, la mortalitat dels malalts ingressats en UCI n’afectarà la meitat .

Les conseqüències: La pandèmia de COVID-19 és el terrabastall més greu que ha pa�t la humanitat d’ençà de la segona guerra mundial i no només per l’elevat nombre de morts que provocarà a tot el món, sinó per les despeses econòmiques que s’esmerçaran per impedir la seva progressió i, sobretot, per les conseqüències que reportarà la seva lluita, que deixaran els països exhaustos, econòmicament arruïnats, amb destrucció severa de llocs de treball i del teixit econòmic.

També es poden intuir canvis socials, di�cils de preveure però que, de ben segur, afectaran l’es�l de vida i l’escala de valors de cadascú, la confiança en els dirigents polí�cs, les comunicacions, la percepció i valoració dels serveis públics (no només dels sanitaris) i, si més no durant un temps, fins i tot, les relacions interpersonals, les mostres d’afecte i les salutacions efusives.

Tard o d’hora, però, tot tornarà a ser com abans. O potser no; potser mai més res torni a ser com abans. ■

L'ACTUALITAT E N T I TAT S

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Lectura teatralitzada a la Germandat El passat 25 de febrer, els dos grups de les classes de català de la Germandat de la Sma. Trinitat, vam fer una obra de teatre llegit: El ves�t nou de l'emperador, un conte de Chris�an Andersen, senzill, diver�t i amb un missatge que encara avui, després de tants anys, és vigent.

El principal objec�u era el d'enfor�r la lectura, encara que cadascú es va animar a disfressar-se amb algun detall propi del personatge que interpretava. Aquest conte ens va servir per prac�car la lectura d'un text i també l'entonació i el ritme en les entrades de cada personatge.

Una ac�vitat que ens ha ajudat a assolir uns quants ob-

EL FRANCOLÍ

jec�us: llegir en públic, conèixer un conte clàssic, interpretar un personatge fent l'entonació adequada en cada frase, etc.

I també una experiència nova per als alumnes que ha estat molt posi�va, amb ganes de repe�r-la en una altra ocasió, potser amb una obra diferent, ara que ja hem trencat el gel.

En aquest mes de març realitzarem una altra ac�vitat cultural que explicarem en el proper número, tot desitjant que els alumnes que no van poder representar l'obra, per diversos mo�us, puguin acompanyar-nos. ■ Maria Montserrat

24

MARÇ

2020

L'ACTUALITAT E N T I TAT S

CE ESPLUGA

Lliga Catalana d'Escacs 2020 Els mesos de gener, febrer i març, al llarg de 7 setmanes, s'ha disputat la Lliga Catalana d'Escacs 2020 amb la par�cipació de 2 equips de l'Espluga.

L'Espluga A a Primera Provincial, on juguen 8 jugadors per equip, estava emplaçat al Grup I, amb els equips de: La Selva del Camp, Capablanca de Tarragona, Valls C, Lira Vendrellenca B, Vila-rodona, Vila-seca i Constan�.

Aquest 2020 ha estat un any de formació de nous jugadors, ja que diversos jugadors vinculats al club els úl�ms anys, no han pogut jugar aquesta temporada i s'ha donat l'alterna�va a joves jugadors del club. Això ha fet que no es poguessin assolir els objec�us de mantenir la categoria i s'ha descendit a Segona Provincial.

L'equip de L'Espluga B a Tercera Provincial, estava format per 4 jugadors per equip emplaçat al Grup I amb els equips de: La Selva del Camp B, Ulldemolins, Valls F i G, Lira Vendrellenca D, Montblanc C i Santa Coloma B. En aquesta categoria juguen els jugadors més joves del club i s'ha aconseguit una victòria amb la Lira Vendrellenca D i uns empats amb la Selva B i el Valls G, equips molt més experimentats. El fet de jugar aquest campionat, és bo per als nostres jugadors, ja que aga-

fen ritme de competició, perden la por a jugar amb un rellotge i serveix com a entrenament per al campionat per edats i per equips infantils. ■ Miquel Trullols CE Espluga

El CE Espluga competeix a la Fase Prèvia del Campionat de Catalunya d'edats Com cada any, els joves jugadors del Club Escacs Espluga van disputar la Fase Prèvia del Campionat de Catalunya d'edats 2020 – Tarragona nord, de sub-8 a sub-12 classificatori pel Campionat de Catalunya per edats.

Els dissabtes 15 i 29 de febrer i el 7 de març es va disputar al Palau Bofarull de Reus, a ritme de 2 rondes per dissabte, El Club d'Escacs de l'Espluga de Francolí hi va ser representat per 5 jugadors i jugadores, 1 jugador a sub-8 i 4 a sub-12.

Finalment la representació espluguina va quedar de la següent manera: • Sub-8: Arnau Trullols va acabar amb 5 punts, en segona posició de Els joves jugadors del CE Espluga. Cedida EL FRANCOLÍ

25

la seva categoria, empatat a punts amb el primer classificat. Amb aquest resultat, s'ha classificat de forma directa pels Campionats de Catalunya per edats que es disputaran a la Pineda de Vila-seca els dies 4-5 i 6 d'abril.

• Sub-12: Jan Ibarz, Jana Sánchez i Nil Ferrete, tots amb 3 punts, van acabar en les posicions 22, 29 i 32 respectivament, i Laia Milla amb 2,5 punts va acabar en la posició 36 de la categoria. En aquesta categoria, ja juguen nens amb molt ELO (categoria individual) i que fins hi tot havien quedat subcampions a sub-14 i van anar als campionats d'Espanya. ■ Miquel Trullols CE Espluga MARÇ

2020

L'ACTUALITAT E N T I TAT S

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

Descobrim la lectura amb el sistema Braille El darrer llibre que ha llegit el club de lectura és “Els camins de la llum”de Coia Valls on descriu la vida del creador del sistema Braille a més d’oferir una història de superació.

Ahir ens va visitar la Meritxell Lorca Requena i ens va explicar la seva història.

La Meri va pa�r una malal�a des dels 4 anys fins al 15 que va ser quan va perdre del tot la visió. Ella no ha parat de superar-se i en un any va aprendre a llegir el Braille.

Avui en dia té una línia braille per llegir llibres d’actualitat, els descarrega a l’aplicació que té al telèfon mòbil i el que fa l’aparell es conver�r-lo en Brai-

Meri Lorca al Club de lectura. Nuri Estadella

lle segons va llegint. Ens explica que un llibre traduït al Braille ocupa quatre vegades més que un de normal. Ens diu que quan estudiava necessitava una gran maleta i una bona esquena per poder portar els llibres.

Ens va explicar que ara actualment té un gos guia que es diu Thor i per ella significa molt, són els seus ulls. La gent que forma part del club va quedar meravellada de la força, la voluntat, de la lluita diària i la superació que té la Meri.

Gràcies Meri per la teva aportació!

Tens un do per explicar les teves vivències i les teves emocions. ■ Nuri Estadella

La Biblioteca se suma a les campanyes: “Tot anirà bé”, “Tot sor�rà bé” i “La cultura a casa” fent una crida a la par�cipació a les famílies espluguines La Biblioteca de l’Espluga, tancada per prevenció davant del Covid19, anima a través de xarxes socials a les famílies Espluguines a crear i a guardar els dibuixos amb arcs de Sant Mar� per organitzar una exposició un cop passat el Covid19.

També ofereix recursos de lectura, eines digitals culturals i propostes audiovisuals per facilitar eines de dinamització infan�l i juvenil durant el confinament.

La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola se suma a la campanya #Totaniràbé i #TotSor�ràBé fent una crida a les famílies Espluguines a crear i guardar els dibuixos amb arcs de Sant Mar� per crear una exposició, un cop es recuperi la normalitat, després del pas del Covid19.

La inicia�va nascuda a les xarxes socials ha omplert d’arcs de Sant Mar� finestres i balcons. Aquest ha estat una campanya per dotar de recursos a les famílies durant els primers dies de confinament, una proposta en la que molts infants de l’Espluga ja han par�cipat. Aquesta acció pretén conscienciar als més pe�ts, de la importància de quedar-se a casa, desenvolupar la crea�vitat de les nenes i els nens i també fomentar valors com la solidaritat, la generositat i el civisme, així com reconèixer a totes les persones que treballen pel bé de la comunitat.

Un cop recuperada la normalitat, la Biblioteca Mossèn RaEL FRANCOLÍ

mon Muntanyola vol organitzar una exposició col·labora�va al pa� de l’An�c Hospital, on nenes i nens espluguins puguin exposar els dibuixos fets durant el dies de confinament.

D’aquesta manera també es vol que els infants s’animin els uns als altres a fer aquestes creacions ar�s�ques i alhora a través d’aquests treballs entenguin més bé la pandèmia del coronavirus i la importància de quedar-se a casa per reduir el risc de contagi.

La Biblioteca també ha creat un recull de recursos per a fomentar la lectura, accés a recursos culturals o disposar de con�ngut audiovisual durant els dies de confinament a través de diversos enllaços digitals: → Recursos de les Biblioteques Públiques de Catalunya Servei eBiblioCat h�ps://catalunya.ebiblio.es/opac/#index eBiblioCat és la plataforma que dóna un servei de préstec de llibres electrònics, de revistes, de pel·lícules, descàrrega d’audiollibres i accés a documentals, música, a enciclopèdies, i a idiomes.

Cal registrar-se a Argus amb un codi alfanumèric: h�ps:// elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/screens*cat/help_carnet.html

26

MARÇ

2020

Com u�litzar el servei eBiblioCat: h�ps://www.youtube.com/watch?v=hWPo8yvmV6M&fe ature=youtu.be → Recursos culturals i audiovisuals “Agenda Cultural a Casa”, un recull d'ac�vitats culturals virtuals. h�ps://agenda.cultura.gencat.cat/content/agenda/ca.html 50 curts imprescindibles per treballar les emocions i els valors a l’aula del Blog de Na� Bergadà. h�ps://na�bergada.cat/curts-per-treballar-valors Blog Som Docents, cursos en línia i recursos h�ps://somdocentsblog.wordpress.com/ Disseny i creació 3D amb Tinkercad https://criatures.ara.cat/blogs/tecnologiacreativa/Disseny-creacio-TinkerCad_6_2416018376.html Un conte per explicar el coronavirus als nens h�ps://criatures.ara.cat/lectura/conte-explicar-coronavirus-als-nens_0_2418358235.html Joc de preguntes sobre la prehistòria de les Coves de l’Es-

pluga a través de la plataforma Kahoot.

Per Primària: h�ps://create.kahoot.it/share/coves-de-l-espluga-primaria/c4bc7f3c-43f8-4869-a364-24ae5c29e6c7 Per Secundària: h�ps://create.kahoot.it/share/coves-del-espluga-secundaria/d05cb893-b78c-4e3f-bccf-f0dde�24433 → Més informació i llistat actualitzat a: h�ps://bibliotecamossenramonmuntanyola.blogspot.com/ Es poden enviar recursos a: biblioteca@esplugadefrancoli.cat Unes inicia�ves que s’impulsen i compten amb el suport de les regidories de cultura i educació de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí que treballen per acompanyar les inicia�ves de la biblioteca municipal.

Pel que fa al tancament de l’equipament municipal, des del divendres 13 de març la Biblioteca de l’Espluga roman tancada, com ho van fer llars d’infants, escoles, ins�tuts, centres de formació professional i universitats de Catalunya per evitar la propagació del coronavirus. ■

LA BÍBLIA ENS PARLA Llegir Déu

UNA VIDA RENOVADA (Rm. 12, 2) Lec�o Divina: deixem-nos forjar per Déu.

Una de les maneres d’apropar-nos a la Bíblia és la Lec�o Divina, un mètode creNo us emmotlleu al món present; at per Guiu II, el cartoixà (1150), que recull la tradició monàs�ca per endinsdeixeu-vos transformar i renoveu ar-nos i fer nostra la riquesa de la Paraula de Déu per fer-ne pregària i vida. el vostre interior, perquè pugueu Si la Teologia és “parlar de Déu”, la Lec�o Divina és “llegir Déu”, per tant, llegir reconèixer quina és la voluntat de i escoltar l’escriptura per transformar-nos i canviar de mentalitat.

Déu, allò que és bo, agradable a Per fer Lec�o Divina cal estar convençuts que Déu ens parla a través de tota ell i perfecte. la Bíblia i el que diu és vigent avui. Tot plegat bressolat amb la força de l’Esperit de Jesucrist.

La Lec�o Divina és un i�nerari en quatre passos: Lectura (escoltar el que diu la Bíblia), Meditació, Oració (pregària) i Contemplació.

I. Llegir i escoltar amb ac�tud recep�va, assaborint les paraules i els detalls del text, sense que s’escapi cap ma�s. Deixar-se rabejar pel passatge escollit i quan estàs ben xop, veus que el missatge t’ha colpit; això és que te l’has fet teu.

II. Meditació, és una operació reflexiva de la ment que inves�ga, amb l’ajut de la raó, el coneixement de la veritat que no es veu.

Amb la meditació et vas fent teu el missatge descobert amb ulls nous, per viuLa Bíblia. Bernat Morgades re’l, ara i aquí, i donar resposta a les preocupacions i alegries. La meditació et fa descobrir que ets viu.

III. Oració, és una fervent elevació de l’Esperit vers Déu amb equilibri per rebre els seus dons i els seus bens. La Pregària és la resposta agraïda d’allò que hem descobert en escoltar la paraula i meditar-la, llavors sabem què volem dir a Déu.

IV. Contemplació, és mirar Déu cara a cara, és esforçar-se a entendre’l, és adonar-se que el més important és SER amb Déu, és deixar-se mirar pel Déu que t’es�ma i que et vol lliure, és prendre el compromís de fer present el projecte de Déu al teu voltant, és romandre en calma i silenci davant d’Ell i acceptar de ser mirat, es quedar abraçats a la seva Paraula que salva i dona vida.

La Lec�o Divina és un mètode que ens fa perdre la por d’obrir la Bíblia i entrar-hi a fons. Quan haurem après a “Llegir Déu” no ens caldran crosses, en �ndrem prou amb el canvi de mentalitat que haurem assolit per entendre Déu. Us proposo que fem l’exercici de llegir aquest verset. ■ Manel Morgades EL FRANCOLÍ

27

MARÇ

2020

M'HAN DIT QUE ESCRIUS...

Josep Maria Vallès i Mar�

Nom? Josep M. Vallès i Mar� Data i lloc de naixement? L’Espluga, el 1945.

Actualment a què et dediques? A escriure. Història local i biografies de personatges injustament oblidats.

Tens alguna afició? Llegir, escolat música clàssica, veure teatre i inves�gar historia de l’Espluga.

Has publicat més d'un llibre? Tots els que has escrit te’ls han publicat? Tots els que m’he proposat publicar-los, sí.

O per part d’alguna editorial o amb autoedició. La història local només interessa als na�us del poble. Altres llibres han sigut d’àmbit més general i per tant he �ngut més facilitats.

En quin idioma escrius? Català i després a corregir que hi ha alguna falta.

Escrius en català perquè t'és més còmode o per què és més vendible?

Quan escric, mai penso en la venda, sinó en deixar recollit el què amaguen els arxius o la premsa. Hi ha moltes capçaleres digitalitzades, però la gent no sap que existeixen ni que parlen de l’Espluga.

Des de quan et ve aquesta afició a escriure? Era un mal alumne de literatura. En canvi m’agradava la història. Vaig començar a treballar la biografia de Sor Mercè Farré els anys vuitanta. Volia presentar un treball al premi de recerca Bernat Morgades, del qual era un fundador. Allí va començar tot.

En quin gènere es qualifica el teu llibre? Història local amb alguna incursió a la Conca, com el treball soEL FRANCOLÍ

bre la Mancomunitat.

El darrer llibre que tens publicat, com es �tula? De la Dictadura a la República, l’Espluga de Francolí, 1923-1931.

I per aquest llibre concretament, quines fons has u�litzat per a informar-te? Estan abastament explicades en la bibliografia, premsa i arxius consultats, en el propi llibre.

En aquest llibre anomenes molta gent de l’Espluga. La gent reconeix els membres de la seva família? El con�ngut del llibre explica el dia a dia, la persona implicada i els fets que passen, des que es proclama la dictadura fins que el poble vota República, donant pas a la II República espanyola.

En general, què hi ha en els teus llibres autobiogràfic? Res. Pot haver-hi algun record o la cita d’algun familiar implicat. Però el temps on passa la història que s’hi arreplega jo no el vaig viure. Diuen que els historiadors sempre escriuen sobre coses que no han viscut. Per altra banda, la història només pot ser objec�va si no s’ha viscut

i es contrasta el blanc i el negre.

Suposo que et documentes de les coses que descrius. Com ho fas? Per experiència pròpia? per internet? Pri-

28

mer llegeixes, trobes referències o fets que et criden l’atenció. Estructures un projecte. Busques assessorament i bibliografia. Després premsa, digitalitzada per internet o la que encara no ho està, en hemeroteques i sempre es queda alguna cosa pel camí.

Quan escrius, ho fas de manera programada o quan et ve la inspiració?

Vaig fent bastant seguit, no hi ha inspiració en història. Cal ser fidel i comentar allò que calgui, d’acord amb els coneixements que puguis tenir. Al llarg de l’any treballo amb diferents fronts i de tant en tant, un el dono per enlles�t.

Et pots fer ric escrivint? Segur, però no soparé dues vegades.

Escriuries en un altre gènere, romàntic, novel.la, teatre, intriga, humor...? He provat d’engegar novel·les, teatre, però ho acabo deixant. No �nc prou imaginació per recrear situacions. En canvi en la història puc opinar sobre els fets, els seu context o les seves conseqüències.

Podries fer un resum atrac�u, perquè la gent que encara no ho ha fet, �ngui ganes de llegir el teu darrer llibre?

Repeteixo, és el dia a dia de l’Espluga entre 1923 i 1931. La vida a l’Ajuntament, les persones implicades, els enfrontaments entre ideologies, els mestres, les en�tats culturals i recrea�ves, el teatre, etc. L’Espluga en molts moments dels segles XIX i XX, ha estat molt de moda per les aigües i el clima, per tant el turisme. Les eleccions municipals, els corresponsals espluguins de premsa de fora, per una banda els catòlics i per altra els republicans. Els preus i els conflictes per les supervivències. Potser caldria dir la misèria.

La construcció del celler de Dalt i l’intent de construir-ne un tercer. El Bisturí... En fi... Els qui el llegeixen o l’han llegit diu que s’ho passen bé. Ja es�c sa�sfet. Si cobreixo despeses encara més. Però es�c molt avesat que la cultura em cos� diners. Fa molts anys que hi inverteixo.

On es pot trobar el teu llibre? Es pot MARÇ

2020

M'HAN DIT QUE ESCRIUS... descarregar com a ebook? De moment a la llibreria Índex. Res més.

Ara et faré unes preguntes que li direm MOLT PERSONAL. Has de contestar ràpid, sense pensar-t'ho gaire, val?

Un menjar: Galtes de porc Un color: groc Un lloc per perdre't: Pirineu francès.

Un lloc on no hi aniries mai: Al Valle de los Caidos i Torreciutat Un desig: Salud (sense ironia pel covit19) Un somni: Ser jo mateix fins el dia del traspàs.

Una por: Perdre l’enteniment Una virtut: Treballador Un defecte: No em feu riure. Cap de

gros. Una mica envanit, una mica egoista, solitari, em descontrolo, etc.

Si poguessis sopar amb algú, sigui viu o mort, sigui famós o no, amb qui t'agradaria fer-ho? Amb el senyor Minguella o amb Lluís Carulla. Dels vius, cap em crida l’atenció. He sopat amb molta gent durant molts anys. Pocs m’han enlluernat. ■ Esther Català

L A R I A L L E TA

DEIXA'T ESTAR DE CAVALLS I PASSA'T A L'ART NOUVEAU

EL FRANCOLÍ

29

Josep Vallverdú

MARÇ

2020

C A S A L SECCIÓ DE LLENGUA CATALANA

El Casal de l'Espluga engega la inicia�va "Relats confinats" a l'Espluga uns contes que sabem com comencen però no com acaben Per tal de fomentar l'escriptura i la lectura en família, en aquest temps de confinament, el Casal de l'Espluga s'ha acollit a una inicia�va que va començar a Sarral i que fomenta el Consell Comarcal de la Conca de Barberà amb el suport de l'Ajuntament de l'Espluga.

Les famílies interessades en par�cipar en aquesta experiència pionera, han d'escriure un correu a info@casaldelespluga.cat i apuntar-se a escriure un relat conjunt.

Els organitzadors han establert unes normes de funcionament per poder fer realitat un relat escrit a tantes mans. Són aquestes: - Textos de mínim 10 i màxim 50 línies per família, independentment del nombre de persones.

- La història principal és la que predominarà en el fil argumental. Hi poden haver històries que avancin en paral·lel.

- Es poden incloure dibuixos sobre el tema relatat. Un per família dins el seu text. Aquests dibuixos seran enviats en format

EL FRANCOLÍ

JPG per correu electrònic a info@casaldelespluga.cat. Hauran de ser originals, no copiats.

30

- La temà�ca serà lliure, podent modificar el curs de la història.

- L’organització es reserva el dret de canviar el text si ho creu necessari.

- L’organització establirà l’ordre dels par�cipants, els quals �ndran un màxim d’un dia per entregar el seu relat, un cop exhaurit aquest temps, el text es reenviarà a l’organització la qual el passarà al següent par�cipant.

Uns dies abans l’organització ja haurà informat a cada par�cipant de quin dia i de quines hores disposarà cadascú per con�nuar la història rebuda.

- L’organització aportarà l’inici.

- El par�cipant cedirà els drets dels seus escrits a l’organització, per tal que aquesta en pugui fer ús ( difusió i publicació dels relats).

- Els par�cipants cediran les seves dades a l’organització per tal que aquesta pugui fer-ne ús en aquest projecte.

- Els relats s’enviaran a les famílies a les 11h del ma� i aquestes els han de retornar abans de les 11h de l’endemà. ■

MARÇ

2020

C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

Dia de la dona a la Formació Permanent El passat 8 de març, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, va convidar la Formació Permanent del Casal de l'Espluga a l'acte ins�tucional per commemorar el Dia Internacional de les Dones.

Aquest acte va aplegar desenes de persones al pa� del Consel Comarcal.

Després de la benvinguda per part del president del Consell Comarcal, Magí Trullols, i de la consellera d'Igualtat, Aida Morgades, s'ha procedit a la lectura del manifest redactat per Formació Permanent del Casal de l'Espluga de Francolí, l'Agrupació de dones ADOMONT de Montblanc, l'Associació de Dones Musulmanes de Montblanc, l'Associació de Dones Rocafortines de Rocafort de Queralt, l'Associació de Dones Colomines de Santa Coloma de Queralt, el Grup Cultural de la Dona de Solivella i l'Associació de Dones de Vimbodí i Poblet. ■

TRATEA TEATRE

El IV Congrés de Pastorets de Catalunya queda ajornat La Coordinadora de Pastorets de Cata- tant arreu del país i davant d’un esce- lebració del Congrés de Pastorets. lunya, els Pastorets de l’Espluga de nari canviant.

L’organització va tenir en compte Francolí i l’Ajuntament de l’Espluga han Al vestíbul del Teatre del Casal es el risc de contagi que podria exis�r en decidit de manera conjunta ajornar pot veure una selecció de les fotos una trobada d’aquestes caracterís�aquest esdeveniment per reduir el risc seleccionades per la final del Foto- ques on s’havien de reunir en�tats de contagis del SARS-CoV-2. concurs de Pasotrets 2020 i les pre- culturals d’arreu de Catalunya. La deEl IV Congrés de Pastorets de Cata- miades de les altres edicions. S'in- cisió es va acordar tan sols 3 dies abans lunya que s’havia de celebrar el passat tentarà que aquestes fotos quedin de l'inici del congrés en una reunió 13 i 14 de març a l’Espluga de Franco- exposades fins la nova data de la ce- conjunta de les en�tats organitzadolí va quedar ajornat fins a trores. bar una nova data degut a Feia més d’un any que l’orles mesures de prevenció que ganització treballava en la s’estan aplicant en relació a preparació d’aquest esdevela propagació del Coronaviniment, del qual la darrera rus (SARS-CoV-2). Els orgaedició va celebrar-se fa 10 nitzadors de l’esdeveniment, anys. S’hi esperaven uns 150 que són la Coordinadora de congressistes i més de 20 poPastorets de Catalunya, els nents per compar�r una proPastorets de l’Espluga de gramació integrada per taFrancolí i l’Ajuntament de llers, sessions de formació, l’Espluga, van prendre la deconcerts, àpats i visites tucisió de manera conjunta per rís�ques. Des d’ara, l’orgacorresponsabilitat seguint nització treballa per fixar una les mesures que en aquell nova data que garanteixi moment ja s’estaven adop- Presentació del programa del IV Congrés de Pastorets. Cedida l’èxit d’aquest congrés. ■ EL FRANCOLÍ

31

MARÇ

2020

TASTEM LA CONCA Les gelades afecten severament la vinya de la DO Conca de Barberà Les gelades de la ma�nada de divendres 27 de març han dues que ha ocasionat aquesta glaçada. Ara bé, l’afecprovocat greus danys a les vinyes dels municipis de la Con- tació en alguns punts concrets ja es pot valorar com ca de Barberà. a catastròfica. ■ Les glaçades han malmès part dels conreus i les vinyes de la Denominació d’Origen Conca de Barberà. En especial les vinyes de trepat i macabeu, dues de les varietats més abundants a la zona.

Nom i cognoms: Josep Altarriba Pàmies (48) David Altarriba Pàmies (46) i Jordi Altarriba Les afectacions d’aquestes varietats en alguns muniPàmies (44) cipis poden ser de fins el 80%.

Altres varietats minoritaries, com l'ull de llebre, el Cal Manyo Renom: merlot o el Chardonnay també han estat afectades en proporcions el renom familiar prové de l’Aragó.

Origen del renom: similars.

Encara és aviat per a fer valoracions. De fet, fins Quant fa? L’origen del renom la nostra familia es remunta quetemps no sigui el moment dedecollir no es podrà conèi-en períodes molt antics, un renom amb molta història. Concretament des i del xer és definitivament la magnitud dels danys les1646 pèr-que som vivint a l'Espluga de Francolí, i posteriorment aquesta data, generació rere generació hem anat creixent a l’Espluga. Vam ser els primer manyos en venir a Catalunya i, el motiu del trasllat va ser perquè uns familiars van comprar unes canteres de pedra sota la muntanya de la Pena.

RENOI, QUIN RENOM!

Anècdotes curioses: quan vam anar una vegada a Saragossa a jugar a hoquei, anàvem amb bus i en arribar-hi només sentíem manyo. Manyo per aquí, manyo per allà. Els meus germans i jo, erem petits i no enteniem res. Tota l'estona ens giravem pensant-nos que ens ho deien a nosaltres. Però després el meu pare ens va explicar que allí tots són manyos i que no ens preocupessim, que no ens cridaven a nosaltres.

Cal Manyo

Nom i cognoms: Josep Altarriba Pàmies (48) David Altarriba Pàmies (46) i Jordi Altarriba Pàmies (44) Renom: Cal Manyo Origen del renom: el renom familiar prové de l’Aragó.

Quant temps fa? L’origen del renom de la nostra família es remunta a períodes molt an�cs, és un renom amb molta història. La família va arribar a l'Espluga el 1646. Generació rere generació hem anat creixent a l’Espluga. Vam ser els primers aragonesos en venir a Catalunya i, el mo�u del trasllat va ser perquè uns familiars van comprar unes canteres de pedra sota la muntanya de la Pena.

Anècdotes curioses: Una vegada vam anar a Saragossa a jugar a hoquei, anàvem amb bus i en arribar-hi només sen�em "manyo". Manyo per aquí, manyo per allà.

Els meus germans i jo, érem pe�ts i no enteníem res. Tota l'estona ens giràvem pensant-nos que ens cridaven a nosaltres. Però després el meu pare ens va explicar que allí tots són manyos i que no ens preocupéssim, que no ens ho deien a nosaltres. ■ Júlia Alcalde i Íngrid Guillén

EL FRANCOLÍ

32

MARÇ

2020

ESPAI SOMMELIER El coronavirus la nova fil.loxera del segle XXI? Potser sóc molt agosarada fent aquesta comparació, però aquests dies de confinament m´ha vingut al cap aquest insecte que a finals del 1800 va provo-

Covid-19. Imatge d'internet

car una crisis molt important a gran part del nostre planeta. Aquest insecte anomenat cien�ficament Daktulosphaira Vitifoliae s’instal·lava a les arrels dels ceps, ponia els ous fins a asfixiar i matar la planta, una espècie molt assassina, doncs sí.

Potser el Covid-19 no mata persones sanes, però la seva aparició en ple segle XXI, ens ha agafat per sorpresa, com diríem aquí, amb els pixats al ven-

tre, doncs no ens posem d’acord de com afrontar aquesta terrible pandèmia. La excessiva informació que tenim pels diferents canals de comuni-

La fil.loxera. Imatge d'internet

cació encara ens confon més. Els cien�fics treballen a contra corrent per saber com combatre aquest virus tan contagiós. Els nostres governants, molts d’ells infectats, els supera aquesta situació i no saben com afrontar-la.

Per un moment em poso a la pell d’aquells pagesos que en plena crisis de la fil·loxera, que molts d’ells vivien del monocul�u de la vinya, en qües�ó de mesos es van quedar sense res per

conrear, res per vendre, res per menjar. La desesperació va arribar a les cases.

El país s'anà refent del desastre mitjançant l'empeltament de ceps americans, resistents a la filloxera, sota la direcció cien�fica de l'Estació Enològica de Vilafranca del Penedès, fundada l'any 1892. La replantació assolí resultats sorprenents, però l'estrall social fou enorme. Algunes comarques vinateres veieren minvar notablement la seva població: el Priorat, per exemple, perdé un 25 per 100 dels seus habitants. Molta gent va emigrar cap a Amèrica.

Sabrem nosaltres i els nostres mandataris sor�r d’aquesta gran crisis en una societat que ens pensem que ho sabem tot i no sabem res…hi haurà algun peu americà que ens donarà un bri d’esperança per a tornar a créixer com a societat?

Haurem après quelcom d’aquesta insòlita situació? ■ Mariona Rendé

RACÓ DE PENSAR GOT/GAT . Masculí GOT: Vas de vidre, metall... cilíndric o lleugerament cònic, sense peu, que serveix per a beure. . Femení GAT: Mamífer carnisser (felis domes�ca) d’uns cinc decímetres de llarg digi�grad, amb ungles retràc�ls les vari-

EL FRANCOLÍ

etats del qual difereixen pel color i altres caràcters d’escassa importància, els d’Angora, Pérsia i altres, dis�ngint-se per llur pèl llarg i sedós.

GAT: Màquina destinada a aixecar a petita altura grans pesos. ■ Josep Maillo

33

MARÇ

2020

Mots

MalDits

Basura.- Brossa. Escombraries. Deixes. Nena, vés a llençar la brossa.

Beicon.- Bacó. Cansalada viada. Els americans dos ous ferrats per esmorzar i cansalada viada fregida.

Berberechos.- Escopinyes. Amanida amb escopinyes.

Bordillo.- Vorada. Caigué de cap contra la vorada i Déu n’hi do del xiribec que es féu. ■ Pere Ortís

EL SABER NO OCUPA LLOC

El mes passat ens vam animar amb la secció "Mots MalDits" i amb aquesta fixació que tenim per la cura de la nostra llengua, aquest mes encetem un nou apartat "El saber no ocupa lloc" en el qual citem un refrany català i n'aclarim el significat i l'origen.

El proverbis són un dels bens immaterials més grans que tenen les llengües i és per aquest mo�u que convé conservar-los.

Sovint reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles en una època par�cular, per això alguns tenen validesa avui dia i d'altres són caducs i retrògrades en el fons.

Ser del temps de la Maria Castanya Temps passat i llunyà.

La Maria Castanya va ser la primera dona que es va pen�nar el cabell i va cargolar-se'l en forma de tannara o castanya, com es diu popularment. Aquest personatge, popular en totes les terres hibèriques, sembla haver estat real. La frase té origen en unes lluites hagudes a Lugo el segle XV. ■ Refranyer català. Joan Amades

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"Apocalipsi" “Quan gairebé cap vivent ja no té temor de Déu, ha arribat un petit senyal de la fi dels temps: el coronavirus. De fet, és menys perniciós que la grip espanyola, que el 1918 va matar prop de 50 milions de persones només a Europa, però s’escampa i sembla que s’escamparà fins a convertir-se en una pandèmia. Als temps en què la gent, les religions i les filoEL FRANCOLÍ

sofies consideraven la contingència de l’ésser humà –tampoc cal mirar la cosa gaire a fons, perquè és evident que tothom es mor un dia o altre–, les pitjors epidèmies eren entomades com a prova del poder absolut de Déu o de la mera biologia. Ara, com que el mite del progrés i les noves tecnologies fan creure que no ens hem de morir mai, un virus petitet, que mata menys

34

que la grip, ha fet saltar totes les alarmes. [...] I l’epidèmia ha vingut per recordar-nos que un dia vindrà l’apocalipsi de debò i tot se n’anirà a fer punyetes definitivament. Però no cal que patim més del compte: per ara, només és un avís”. ■ Jordi Llovet ARA, 29 de febrer del 2020

*Fragment escollit per Andreu Morta

MARÇ

2020

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Carme Cabeza i Coll nasqué el 19 de l'Associació Catequís�ca de l'Espluga. sa Carreras Duran. desembre de 1876. Era filla del propi- Cada diumenge diverses exalumnes En finalitzar la guerra de 1936-1939, etari Josep Cabeza Ramon i d'Assump- ensenyaven el catecisme als infants. Dolors Barrabeig Roca, Maria Bonet També feien un recer espiritual el se- Marsal (ERC), Maria i Rosa Mar� Roció Coll Baldrich, de Valls.

Mercè Boquer i Martori va néixer el gon diumenge de cada mes i es reuni- sell (CNT), Fermina i Na�vitat Rull Ba27 de novembre de 1896 i la seva ger- en el tercer diumenge. Dins de l'en�- lañà i Rosa Tarrats Queralt, totes elles mana Dolors el 20 de setembre 1900. tat crearen una associació excursionis- amb instrucció escolar llevat d'una, foEren filles del propietari agrícola i ad- ta. Mercè Cabeza en fou la primera pre- ren processades en el marc de la revocat Trinitat Boquer Gibert i de Pura sidenta. pressió franquista per la seva vinculaPocs mesos després s'hi cons�tuïa ció amb par�ts o sindicats d'esquerMartori Català, de Tivissa.

Na�vitat Rendé i Sabaté nasqué el una ins�tució benèfica: un rober per a res.

15 de desembre de 1902. Era filla del lliurar peces de ves�r a la gent necesL’esclat de la guerra civil havia tallat propietari Josep Maria Rendé Ventosa sitada. La junta estava formada per en sec l'evolució de la par�cipació de i de Na�vitat Sabaté Poblet, de Mont- Mercè Boquer, Magdalena Rossell, Ma- la dona i el règim franquista conver� ria Sànchez, Dolors Minguella, Na�vi- la presència femenina en un monopoblanc.

Durant bona part del segle XX va cos- tat Rendé, Rosa Farré, Trinitat Espasa, li de la Sección Femenina de la Falantar molt que les dones �nguessin pro- Dolors Boquer i Carme Bonet. ge Española Tradicionalista y de las Algunes d’elles també varen par�ci- JONS. La secció local del par�t únic fou tagonisme en la vida espluguina. De fet, es té constància sobretot de les par l’any 1924 en les aportacions per fundada per Maria Calbet Casanovas, mestres i de les religioses filles de l’Es- a la construcció d’un monument a Àn- Pilar Altarriba Piñol, Maria Morgades pluga. Per trobar documentada la par- gel Guimerà a Barcelona. Òdena, Maria Francesch Piñol, Àngels De 1931 a 1936 funcionà a la vila Marco Porres, Carme Navarro Piñol, �cipació femenina en inicia�ves culturals, socials o polí�ques Carme Farran Farran i Maen el primer terç del seria Solé Llauradó. gle XX cal cercar les ac�No és fins al mes de maig vitats desenvolupades de 1944, quan es va benedes del col·legi de les Gerir el nou estendard de l'Asmanes Carmelites de la sociació de les Filles de MaCaritat amb alumnes o ria, que torna a aparèixer exalumnes a par�r de la la figura de Na�vitat Renseva fundació l'any 1909. dé apadrinant la bandera Així, el juny de 1916 se amb Josep Guasch Messecelebrà una gran vetllaguer. I fins l’any 1959 no es da de caràcter cien�fic, troba Dolors Boquer apaliterari i musical en la que drinant amb Lluís Carulla par�ciparen Pura Salla, els actes organitzats amb Àngela Sànchez, Rosalia mo�u de les noces d'or de Micó, Na�vitat Rendé, Plaça de la República. A la dreta, cal Cabeça. Al fons i a l’esquerra, a la fundació del seminari de Sabina Tugues, Josepa l’inici del carrer de Torres Jordi, cal Boquer. Arxiu la Congregació de la Missió Castells, Remei Pujol, Do(pares paüls) a la vila. lors Puig, Josepa Suau, Dolors Carre- l'associació Joventut Catòlica FemeniLa incidència de les dones en la viras, Dolors Boquer, Dolors Minguella, na Cultural, vinculada a l’Acció Catòli- da social, cultural i polí�ca de l’EspluMagdalena Rossell, Ascensió Cortés, ca, de la qual també formaren part. ga hauria estat molt més potent si no El setembre de 1933 es creava a l’Es- hagués esclatat la guerra i no s'haguMontserrat Carulla, Carme Arbós, Carme Bergadà, Carme Rosell, Elvira Far- pluga, dins el par�t Lliga Catalana, una és imposat la dictadura franquista. ré, Maria Palau i Maria Borràs. En fou secció femenina de l'Agrupació RegioJordi Roca i Armengol l'organitzador mossèn Josep Solé, or- nalista. En fou secretària Na�vitat RenCentre d’Estudis Locals ganista de la parròquia. L'any següent dé, tresorera Carme Cabeza i vocal Fran- Bibliografia: es repe� altre cop la vetllada de caràc- cesca Poca. La comissió de propagan- ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Esda va ser presidida per Mercè Civit, es- pluga de Francolí. El segle XX, Pagès ter literari i musical.

Durant l’any 1917 es creà al col·legi sent-ne vocals Montserrat Carulla i Ro- Editors, l’Espluga de Francolí, 2005. ■ EL FRANCOLÍ

35

MARÇ

2020

PINZELLADES DEL PEDRÍS Josep Maria Fonoll Tost, el barber Toneta Estàs assegut en una cadira ben curiosa, suposo que es tracta d'una an�ga cadira de barber, és així?

Doncs sí, la va comprar el meu pare que va anar als Estats Units quan tenia 16 anys, hi va viure durant 10 anys, però va tornar per qües�ons de salut i va agafar la barberia de Cal Silet, em sembla que ja hi era allí, d'això en fa molts anys. Podríem assegurar que és un selló de barber de més de 100 anys, l'he guardat sempre per respecte a la família i es�ma l'ofici.

On i quan va començar la tradició de barbers a casa vostra?

El pare va començar al costat del quarter de la guàrdia civil que hi havia a la plaça de l'Església, xamfrà amb el Carrer de Sant Antoni, ell vivia allí mateix, després van anar canviant de domicili Si no haguessis estat barber què t'hauria agradat fer?

Jo volia fer de paleta. La primera feina que vaig fer, va ser anar de mosso a Cal Rucaret, guanyava 10 rals cada dia. Recordo que en aquella casa hi vivia el metge Planes. La gent que em tenia llogat, mira si ens donaven poc de menjar, que quan anàvem a l'hort i venia a l'hora de dinar el metge Planes ens en donava del seu plat, era un molt bon home. D'aquesta casa vaig plegar perquè amb 12 anys, un dia segant, em van dir que treballava poc, ja veus, després vaig anar a batre per l'home que deien que era el mes guino de l'Espluga, l'Albert del Botaric, a l'hora de cobrar em va oferir 20 pessetes al dia, un import molt superior a les 2,5 pessetes que corresponien als 10 rals, encara, que jo només perquè m'havia donat més bon menjar ja estava content, ara, des d'aquell dia ençà sempre m'he sen�t ben pagat.

En quant als estudis, el mestre Brunet algunes vegades em feia fora de classe, no em quedava més que anar a tombar per la meva universitat, el riu. Ara amb els aiguats he recordat que era molt semblant a quan hi anava jo.

Com és la feina d'anar a batre?

Per obtenir el cereal, s'havia d'enganxar un trill a la mula per tallar les esEL FRANCOLÍ

pigues, després amb un rodet de pedra les separava de la palla, i a la fi es ventaven, per tal de separar el gra de la palla. A mi em tocava escombrar tota l'era amb una escombra de botja.

Una altra feina que vaig fer va ser anar a plantar pins a dalt els Plans de Sant Joan i a dalt al bosc, aprofitava i portava la navalla i afaitava els altres treballadors que hi havia, els cobrava com si baixessin al poble però no els calia fer-ho. Cada dia pujàvem i baixàvem a peu a Rojals, llavors tenia 13 anys, recordo que em van donar un pic molt gros, es veu que era el que ningú volia, i mira, jo l'arrossegava pel bosc.

Posteriorment vaig anar de manobra per un empresari que es deia Víctor, ja t'he dit que volia ser paleta i m'agradava molt, em feia fer coses complicades com cels rasos de canya xisca, eren els fets entre cabiró i cabiró aguantats per unes fustes guia, unes canyes aixafades i posteriorment enguixades.

Després va baixar la feina i em vaig quedar sense treball. El meu pare sempre m'havia ensenyat fer de barber, em deia: si no ho vols ser tu mateix, però la meva obligació es ensenyar-te'n. Li va costar molt ja que sovint m'escapava corrent de la barberia i ell darrera meu, era molt ràpid i si m'agafava, com a premi rebia alguna bufetada. La meva mare em deia que havia d'anar a fer de remullador (el xiquet que aprenia de barber) finalment en vaig aprendre i amb disset anys que jo tenia, el pare es va morir.

Llavors ja vas agafar la barberia?

Doncs sí, sempre vaig pensar amb el què el pare m'havia ensenyat. Posteriorment alguns clients deien que eren re�cents en anar a una barberia d'un noiet.

El mestre Brunet m'havia expulsat del col.legi, per trapella, un cop em va fer escriure 4000 vegades “no hablaré“ i jo, que no en sé d'estar callat, vaig veure que el que era millor per mi era seguir l'ofici del pare.

Has après moltes coses i també has conegut a moltes persones a la teva Barberia?

Moltes i i �nc molt bones experiènci-

36

es. Vaig anar a afaitar a les seves cases els clients malats. N´hi havia amb cànver de pell, que pa�en per mi i jo els havia de tranquil·litzar dient que no pa�ssin que no s'encomanava, recordo un altre cas, un home que en un accident amb el carro es va trencar la medul·la i va estar molt de temps al llit, aquell home veient la meva inexperiència em deia: no pateixis Josep Maria que ja m'afaitaràs quan jo es�gui bé, em va dir això fins el dia que la va dinyar.

També recordo que a la meva barberia es llegia el diari en veu alta, pels que no sabien llegir Aquest ofici té una part humana molt important, no?

Jo n'he tallat molts de cabells però també he après molt de la gent, sé moltes coses dels clients i mai he compromès a ningú , només explico coses que ja han passat. He afaitat gent amb malal�es considerades dolentes, però jo sempre ho feia amb les normes d'higiene més exigents que podia i mai vaig encomanar-me de cap.

Altres anècdotes?

Un dia va venir a la barberia un bisbe que passava uns dies a Poblet... Al cap d'un temps, vaig anar a una reunió de pas�ssers, m'hi vaig colar gràcies al meu amic Cabal, allà vaig reconèixer el bisbe i li vaig dir: jo li he tallat el cabell i ell em va contestar: que jo sàpigui, cap pas�sser m'ha tallat mai el cabell, li vaig aclarir que era el Toneta de l'Espluga i com que no sabia què més dir-li, li vaig deixar anar: jo he donat la mà al Pare Sant i ell em va respondre: doncs jo també.“ Ah! També vaig ser el primer locutor de la ràdio de l'Espluga. ■ Joan Casanovas

MARÇ

2020

COSES NOSTRES

Sis graus de separació

Sis graus de separació és una teoria que intenta explicar que qualsevol persona pot estar connectada a qualsevol altra persona del planeta a través d'una cadena de coneguts que no té més de cinc intermediaris (és a dir, connectant dues persones amb només sis enllaços). La teoria va ser inicialment proposada el 1929 per l'escriptor hongarès Frigyes Karinthy en una curta història anomenada Chains.

Així doncs, invocant aquesta noció ens agradaria puntualitzar que la majoria d'espluguins estan connectats amb esdeveniments llunyants tan rellevants com per aparèixer als mitjans de comunicació mundials.

Fa uns mesos vam estar submergits en el procés d'impeachment que se li va fer al President dels Estats Units, Donald Trump. És només el tercer de la història del país. El primer cas fou al segle XIX. El segon cas fou el judici del President Clinton del desembre 1998 al gener del 1999. En aquesta ocasió l'equip de defensa privat va incloure la jo-

ve advocada Alícia Mar�, d'arrels espluguines.

Després de passar per la University of Southern California i Darmouth College l'Alícia cursà l'advocacia a Duke University (1993-1996). Treballant al bufet Williams&Connolly de Washington, fou escollida per David Kendall, advocat personal dels Clinton, per formar part de l'equip d'advocats privats del President.

David Kendall quedà profundament afligit al saber del traspàs de la seva companya Alícia, en la carta de condol que envià al gendre de l'espluguí Anton Mar�, es va assegurar de fer-hi constar que ella havia aconseguit, gràcies a la seva feina, una de la dotzena de cadires de la defensa, a la cambra del Senat durant el judici. l'Alícia Mar� va adoptar el nom d'Alícia Pommereing al casar-se amb en David.

Aquest mes de març fa 5 anys que l'Alícia malauradament ens va deixar, fruit d'una llarga malal�a, tot i que pocs anys abans va fer una visita de comiat a l'Espluga.. ■

L'Alícia amb els pares, Lina i Anton. Af

L'equip d'advocats amb Bill Clinton al Despatx Oval, el despatx del President a la Casa Blanca. Arxiu familiar

Washington Times, David Kendall a centre amb l'Alícia al costat, durant el judici. Af

L'Alícia a l'Església Vella. Arxiu familiar EL FRANCOLÍ

Carta de condol de Bill Clinton.

37

L'Alícia i el David amb en Clinton i la seva filla Chelsea.

MARÇ

2020

RIMADORS ESPLUGUINS Maria Mar� Franquès

L’any 1994 Núria Bosch Mar�, enviava a Josep Maria Calbet Camarasa, unes quantes poesies de la seva mare, espluguina, Maria Mar� Francesch. El Francolí, núm. 74 de l’abril de 1990, pàgina 12, s’hi va publicar un breu esbós biogràfic amb una fotografia familiar i el poema “A la Verge de Montserrat. En el número 324 d’octubre de 2013, a la pàgina 26, Jordi Roca li dedicava una de les seves biografies, tot i que el segon cognom és Francesch, malgrat que la par�da de bateig consta “Francés”.

Havia nascut a l’Espluga el 13-6-1901 i moria a Montevideo, Uruguai, l’onze de setembre de 1990. La seva filla en la carta que envia a Calbet el desembre de 1994, explica que un amic de la seva família que havia viscut a Montevideo i va conèixer la poetessa de l’Espluga, havia fet mans i mànigues perquè en el seu poble nadiu fos coneguda la figura de Maria Mar� Francesch. Era Josep Viñas Remolà, un resident a la Residència Jaume I. Con�nuava la filla, contestant la pe�ció que li havia fet Calbet Camarasa: “Jo li agraeixo molt l’interès que s’ha pres en l’obra poè�ca de la meva mare. Deixà gran quan�tat de versos en català i castellà, ara solament li envio una pe�ta selecció, i més que res els que van ser premiats en dis�nts llocs: a Santa Catarina, sud de Brasil el 1971; Mèxic, en l’Any Internacional de la Dona, 1975; etc.” Alguns dels poemes en castellà havien estat publicats en revistes literàries de Mendoza, Argen�na.

Seguidament fa una ressenya biogràfica del seu pare: Florenci Bosch i Tubau (Sant Andreu de Palomar Barcelona, 1899 – Montevideo, 1954). Adjuntava un currículum del seu pare, l’ar�sta pintor paisatgista de l’escola d’Olot, autodidacta, però també poeta i escriptor, dramaturg, actor i director de teatre. L’historiador de l’art José Luís Muñoz Díaz ha publicat el febrer d’enguany: “Florenci Bosch Tubau. Memòria d’un oblit”, la història de Bosch i Tubau oblidat per les circumstàncies dictatorial viscudes a Catalunya i la guerra civil, al segle XX. En el camp de les lletres havia estat alumne d’Àngel Guimerà. Va començar a pintar el 1938. Com a pintor va par-

EL FRANCOLÍ

�cipar en diverses exposicions a Barcelona entre 1943 i 1951. El 1952 s’embarcà vers Montevideo amb la seva esposa Maria i la filla Núria. A la capital d’Uruguai també fou present en diverses exposicions i fins i tot pòstumes entre 1957 i 1973. Hi ha obra seva en varies col·leccions par�culars i en el Museu Municipal de Montevideo.

Entre les seves obres exposades el juny de 1994, en una exposició homenatge �tulada “Catalunya en el Uruguay” hi havia una dotzena d’obres relacionades amb les comarques tarragonines: Puente viejo de Montblanc, Montblanc panorámico, Francolí román�co, Lavanderas junto al rio, Luz ma�nal Montblanc, etc.

Però en aquest text volíem parlar de la seva esposa espluguina. Premiada en certàmens poè�cs el 1971 i el 1975 en aquell país sudamericà. La filla de la poetessa va enviar a Calbet Camarasa una dotzena de poemes de la seva mare: Himne per el Casal Català de Montevideo (1962), Quan clareja l’alba, Pensaments i espurnes, i Claror (1963), Añoranza (1967), Primavera (1970), El canto mio al Amor (1971), Anhel (1972), Arenga a la juventud, Oh, primavera (1973), Plenitud (1975) i Viure (1979).

Com a mostra transcrivim: Anhel Al pregonar tant lluny de nostra terra l’enyorament que cada dia es fa més fort, al sol nom de la Pàtria Catalana, s’aferra, és més profund, més penetrant el seu record, des de tan lluny les coses s’engrandeixen i avui que tan pocs queden dels plançons, amb trobadors les pàtries també creixen.

Fem reviure els cors amb les cançons.

Agraeixo a Josep M. Calbet que em fes a mans aquests papers i amb goig dedico aquestes columnes a la poetessa espluguina, que va emigrar a Barcelona, on es casà el 1923 amb el pintor i també poeta Florenci Bosch i Tubau. ■ Josep Maria Vallès

38

MARÇ

2020

ARA FA 100 ANYS

Març de 1920, a l'Espluga

Josep M. Rendé i Ventosa que feia pocs mesos ocupava la una barreja estranya amb banyes de moltó o d’altra mena direcció de l’Acció Social de la Mancomunitat, designat pel i amb pelatge blau o morat. Figuren uns animals guardians president Puig i Cadafalch, arribava a l’Espluga, afectat d’un d’un llac, cremats pel sol. Alguna referència al mot, es trofort reuma�sme, per tal de ba a Escòcia. Per altra banrecuperar la seva malmesa da té alguna relació amb salut. Talment passava amb “flors”. Però la incògnita del Albert Carreras i Arimany que perquè d'aquest nom, encaja havia hagut d’allitar-se un ra ens és desconeguda. temps a Barcelona.

Parlant d’altra cosa, el Ricard Farré Climent estamarç de 1920 es preveien va acabant la construcció de canvis a l’Ajuntament, arran la fàbrica de fliots a l’Esplude les darreres eleccions ga. Estava prevista la seva municipals celebrades, que obertura a finals de mes. Faportarien un gran enrenou. bricaria tres �pus de dolços: A l’Espluga hi havia un mesventalls, sota el nom de Rifatre anomenat Àngel Periscli, carquinyolis amb la marsé. De la mà del diputat Juca Fliots i per les festes de lià Nougués i Subirà (Reus, Nadal, neules. La història que 1867 – Calatayud, 1928) va es conta des de la web de la mar- Caixa de "Rifaclis". Jordi Salvadó endegar una campanya contra ca, avui, ens diu que el ventall Riel jutge municipal Ramon Dalfacli fou inventat per Farré Climent en un bar del carrer mau i Prats, per tal com s’havien escollit els candidats al Muntaner de Barcelona. Ell tenia 23 anys. consistori. Però d’això en podrem anar parlant al llarg de Des de La Nova Conca, setmanari que es publicava a l’any. És sucós de veritat. Amb tot, per a qui hi es�gui més Montblanc, recollien la noticia de l’emprenedor esplu- interessat pot donar una ullada al capítol que dedicarem guí. El negoci va fructificar positivament. Encara avui a aquestes eleccions de 1920, en el nostre llibre: Relats i no podem documentar perquè Ricard Farré va escollir cròniques. L’Espluga de Francolí, 1900-1923. Sobre Ricard aquell nom de Fliots pels seus ventalls. Pel que es veu Farré podeu veure “Ricard Farré Climent: alcalde republiel mot tindria el seu origen en una llengua proto ger- cà de l’Espluga de Francolí, afusellat pel franquisme (1894mànica o normand. Es relaciona amb el velam nàutic i 1939)” a l’Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conpotser indica inundació o diluvi. ca de Barberà, número, 32 de 2014. ■ Una mena de llegenda normanda explica que un Fliot és Josep Maria Vallès

EL FRANCOLÍ

39

MARÇ

2020

CURAR-SE EN SALUT Dels Crispers

Hem vist com a finals del 2008 els cien�fics interessats havien trobat l’evidència d’una varietat de disposi�us operacionals semblants en un nombre d’espècies de microbis (bacteris i archea) amb els que aquests animalons es defensen dels atacs de virus bacteriòfags (que es mengen bacteris) i que compara�vament parlant podríem dir-ne són els que els causen una “grip” com els virus de la grip nostra ens ho fan de tan en tan. Aquests mecanismes havien estat descoberts perquè la curiositat d’uns inves�gadors, tres grups arreu del món, fou provocada per una alerta programada i sonada per les seves màquines de llegir ADN -“seqüenciadors”- d’un endreçament peculiar d’una part de les lletres (A,C,G, i T) del codi ADN d’aquells microbis. L’endreçament és en forma de repe�cions capicues ( per ex. ACA, CGC, etc) que separaven trossets d’ADN més variat que veiérem resulten ser còpies (“espais” d’ADN viral) “arxivades” pel bacteri dels virus que l’havien atacat prèviament. El nom Crisper (-s) són les inicials en anglès de la descripció en més detall d’aquesta part d’aspecte sobresor�t de l’ADN que notaren cap als voltants de l’any 1990. I pel que s’ha descobert més tard podríem comparar aquesta troballa de tants anys abans com la d’uns cecs que es troben amb la cua d’un elefant quan no l'havien trobat mai abans i de moment no en saben res més de la resta de l’enorme animal. S’ajunten una colla de cecs que van inves�gant de mica en mica la resta fins que de les observacions de tots els cecs (cien�fics) conjuntades es fan una idea, més o menys bona, d’allò que és l’”elefant” en qües�ó que al final agafarà, en el nostre cas, el nom assignat a la “cua” que fou la troballa inicial. Aquest símil dels cecs i la cua de l’elefant s’ha fet servir molts cops per mirar d’explicar la tasca de la inves�gació cien�fica en general... Aquí, ben al principi s'adonaren que solia haver-hi EL FRANCOLÍ

una col·lecció proteïnes (as)sociades amb el (C)risper -la”cua”- inicial i l’anomenaren Cas(1 a 12) i així anaren descobrint més parts de l’”elefant” adossades a la “cua” inicial. Com que s’està parlant en codi ADN quan diuen “proteïnes” volem dir-ne el seu codi (en l’ADN) que per transcripció/llegint-lo (via l’ARN missatgercrisper o crARN) i traducció/fabricació(més formes de crARN) resultaran en proteïnes, les “peces” que fan funcionar els mecanismes biològics com ho són als què ens estem referint. Recordem que l’ADN és

una doble �ra, com una cremallera, i l'A d’una �ra sempre s’enfronta a la C, i la T a la G. Ex... ATCG, per transcripció es torna en ARN una �ra simple...

CGAU... ( la Timina es torna Uracil als ARN’s) i a la traducció es fabricarà... proteïna... Recordem que els ARN són la part -- de la mena de “recepta” de cuina que és aquest procés -- que diuen el que s’ha de fer amb l’ADN, el codi que representa els “ingredients” de la recepta. Encara que no he trobat ningú que d’aquest “elefant” par�cular en digui un gen em semblaria que en realitat semblaria s’estan descobrint els detalls de com funcionen aquesta mena de gens que és allò que crec resulten ser els Crisper amb els seus afegits.

Al cap i ala fi, un gen és una part de l’ADN, concretament d'un bacteri que té una tasca/funció assignada que en aquest cas seria la destrucció dels virus invasors �ssorant-ne el seu ADN a

40

trossets. Aquesta propietat de, diguem-ne “sastreria d’ADN’s” els cien�fics sabien que podia ser un filó molt valuós...

En la ruta del descobriment de com funcionen els Crisper (-s) que estem relatant som al moment (2008) quan s’arrela un interès en aquest camp ben estès pel món cien�fic perquè s’albiren aleshores possibilitats d’aplicacions pràc�ques més enllà de perfeccionaments en la fabricació de iogurt, formatges, etc. o de l’interès dels militars en les defenses contra la guerra biològica que hem vist. Tractament de malal�es hereditàries i en general, producció de medicaments dissenyats detalladament i millora d’espècies impactants en l’agricultura, ramaderia i a altres ac�vitats industrials són alguns exemples de possibles aplicacions noves. Laboratoris americans i europeus es passen la pilota de la recerca cien�fica i fitxen jugadors cien�fics d’aquí i d’allà en una barreja de cooperació i compe�ció perquè hi ha interessos cien�fics de gran valor sí però també interessos socio/econòmics impactants. La idea seria trobar el sistema Crisper-associat menys complicat -el més fàcil de copiar i “domes�car”- que fes la feina de retallar i reparar un ADN. Perquè l’objec�u era trobar-ne l’aplicació pràc�ca. Un cop destriada la seva organització estructural, com s’arrangen els seus components químics, es podria sinte�tzar -fer de nou al laboratoriamb productes químics, com per exemple els aminoàcids que formen els ADN’s, (A)denina, (G)uanidina, (T)imina i (C)itosina que es venen comercialment en potets... El grup de cien�fics de la Universitat Laval a Montreal que ja hem citat com treballen amb el bacteri base de la producció de iogurt evidenciaren que els Crisper són sistemes de defensa (immunitària) d’alguns microbis, �ngueren a més la bona sort de provar que el tal bacteri que havien decidit inves�gar (Streptococcus MARÇ

2020

CURAR-SE EN SALUT thermophilus) era un dels que feien servir el sistema associat menys complicat possible -- dins la seva complexitat -- de tota la colla dels estudiats fins aleshores. L’anomenaren Cas9 o sigui al (C)risper d’un principi --la “cua”-- s’hi afegia el complex (as)sociat número 9 de la dotzena de tots els altres sistemes que s’havien estudiat.

I si es vol afegir a la “cua” original (Crisper) s’escriuria Crisper-Cas9 però s'acostuma a simplificar en Cas9. El Cas9 concret resulta (per transcripció + traducció biològica del seu codi ADN) via ARN’s aquí dits crARN's en un conjunt de proteïnes amb --entre altres-enzims (nucleases) que a la natura tallen i retallen l’ADN dels virus. Els cien�fics l’han copiat i és possible fer-lo servir a l’ADN de l’organisme viu que es vulgui... des dels virus més senzills fins als animals més complexes inclús els humans. El Cas9 ha estat la base de l’immensa majoria de les aplicacions pràc�ques de modificació genè�ca fins avui. Com que el seu ús és patentat, úl�mament (2019) un grup cien�fic/ farmacèu�c compe�dor promociona el seu sistema diferent i també ja patentat, el Crisper-Cas12b... Per introduir aquests sistemes en casos de malal�es hereditàries els primers casos són experimentals i alguns ja són tractats gratuïtament pel seus riscs i valor cien�fic. Es veu que un dia es podrà “viatjar” --de moment qui ho pugui pagar-- en un Lamborghini o un Ferrari!

Però més endavant podria baixar de preu. Sortosament ja hi ha altres aplicacions que estan més bé de preu com el disseny de medicaments nous i fets a mida de malal�es concretes com el càncer i d’altres ...

Persis�nt en l’estudi dels conflictes entre el seu bacteri preferit amb els virus que l’ataquen, el mateix grup de cien�fics canadencs, igualment com ho feren laboratoris a altres llocs, també descobriren als virus (bacteriòfags) el PAM (Protospacer Adjacent Mo�f, en anglès) un trosset de la línia de lletres de l’ADN (Mo�u), proper (Adjacent) que

EL FRANCOLÍ

conforma l’espai (Spacer; “espaiador”; proto vol dir primerenc en grec) d’un nombre de lletres de l’ADN del virus.

Aquest trosset “espai viral”d’ADN del virus resulta ser el trosset d’ADN que el bacteri atacat en fa una còpia quan s’han enfrontat i la guarda al seu “arxiu d’enemics” per poder iden�ficar i destruir-lo (trinxar-lo) quan el torni a trobar atacant. L’arxiu no és altra cosa

que el seu --del bacteri-- Crisper, all` -la “cua” -- que fou descobert primer de tot. Des d’aquesta perspec�va l’”arxiu” del bacteri (el seu Crisper) estaria (as) sociat amb una “comissaria de policia” (com seria el Cas9) amb policies/proteïnes (crisper ARN's codi transcrit i traduït a proteïna-peça de mecanisme ac�u, del codi a l’acció). Cada “policia” amb una “foto” (la còpia del trosset d’ADN de virus enemic) de l’arxiu dels enemics coneguts anant de patrulla per dins del bacteri en busca d’invasors. Recordem que els ADN's són de doble �ra (doble hèlix) com una cremallera i els ARN's són un �ra simple. EL crsARN

41

obre el tros de la cremallera que ha reconegut i acobla la còpia (la “foto”) que porta al tros de �ra oberta que així s’iden�fica d’enemic i els seus enzims -- que representarien l’armament del “policia”-- tallen les dues �res de l’ADN enemic a llocs concrets i determinats per cada “arrest” que es faci, és a dir, que pot ser diferent per cada virus perquè l’espai (spacer), el nombre de lletres que el representa a la còpia (la “foto” a l’arxiu/crisper) és diferent per cada virus enemic. Però pel mateix virus, els talls llocs de tallada són sempre exactament als mateixos llocs de tallada. Això donarà flexibilitat per fer els talls on convingui quan els cien�fics hagin copiat i reconstruït el sistema sintè�cament a la mida que els sigui convenient...

Varen veure que els sistemes Crisper de tallar l’ADN són programables. El PAM del virus inclou un senyal incriminatori codificat “culpable” que fa que les �sorades del bacteri no s’equivoquin de diana i es dirigeixen exclusivament a l'ADN del virus i no al propi del bacteri. Quan parlem de “peces” i “mecanismes” és perquè ho són, encara que a l’escala de milionèssimes de mil·límetre. I inclús fets “visibles” per tecnologies molt elaborades.

S’havia esbrinat com els Crisper/ Cas9 tallaven l’ADN dels virus invasors.

Quedava per esbrinar com s’ho fan aquests sistemes de defensa per anar de patrulla en busca de l’enemic. ■ Anton Martí

MARÇ

2020

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA

Jornada “English day” a l’Escola Vedruna l’Espluga de Francolí L’escola Vedruna l’Espluga de Francolí aposta pel plurilingüisme i aquest és un dels mo�us pel qual vam celebrar la tercera jornada de l’English Day a la nostra escola el divendres 6 de març.

Aquest és el tercer curs consecu�u que es realitza aquesta jornada a la nostra escola. Una jornada que està des�nada a impulsar l’anglès i promoure les destreses comunica�ves i de comprensió en aquest idioma entre els nostres alumnes.

Aquest any la temà�ca de la jornada girava al voltant d’Irlanda i la famo-

sa llegenda del Leprechaun, el follet verd juganer de la mitologia irlandesa que amaga el seu tresor al final de l’arc de Sant Mar�.

La jornada va comptar amb un programa ple d’ac�vitats de caire lúdic i d’enriquiment cultural que es van realitzar durant el ma�, i que perme�en als nens i nenes parlar en anglès de forma distesa.

A la tarda tots els alumnes de l’escola van gaudir de la representació de tres obres de teatre en anglès al teatre del Casalet. Els alumnes de P-5 van

Teatre alumnes de 2n de primària. Cedida

representar l’obra “It’s magical!”, els alumnes de segon de primària van representar l’obra “Guess what a witch can do!” i finalment els alumnes de tercer de primària van oferir “Snow White and the Seven Dwarfs”.

La jornada va concloure amb una xocolatada solidària per recaudar fons per al càncer infan�l.

L’objectiu d’aquesta jornada era fer gaudir als nostres alumnes realitzant diferents activitats en anglès i donar un impuls a la llengua anglesa. We enjoyed it a lot! ■

Teatre alumnes de P-5. Cedida

ESCOLA MARTÍ POCH

Visita dels alumnes de cicle inicial al Museu Exposició “Jugar amb foc” Els alumnes de Cicle Inicial van realitzar el dimarts 18 de febrer la visita dinamitzada a l´Exposició del Museu de la Vida Rural “Jugar amb foc”.

A par�r dels relats, preguntes i explicacions de les monitores i de l´observació dels diferents espais van poder ampliar els seus coneixements sobre el foc. Com va ser la descoberta del foc en temps prehistòrics, els aspectes posi�us que el foc aporta a les persones, que hi ha d´haver per poder produir-se un foc i les causes dels incendis forestals que cada cop són més devastadors. També van poder observar i expressar que els suggerien les obres de Joan Miró, Josep Guinovart i Marta Pruna que acompanyen l´exposició. I fiEL FRANCOLÍ

nalment, van realitzar una manualitat de caràcter abstracte amb materials com terra, flors, herbes, cendra, paper i com no podia ser d´altra manera, també amb foc.

L´experiència va ser molt posi�va ja que el foc és per als nens i nenes un element pel qual senten molta atracció i interès.

Inves�guem sobre el foc amb el Jordi Saumell i la Maria Torrelles El dimarts dia 26 de febrer el Jordi i la Maria, dos químics molt entusiastes de l´experimentació, van venir a fer uns experiments amb els alumnes de cicle inicial per tal de ferlos entendre la naturalesa del foc.

Les ac�vitats van girar al voltant dels tres elements que es

42

MARÇ

2020

ENSENYAMENT necessiten per a fer foc i que els alumnes ja havien treballat en la visita al museu: l´oxigen, el combus�ble i la calor.

Hi pot haver foc dins l´aigua? De què depèn el diferent color de la flama del foc? El foc, es sòlid, líquid, gasós? I el fum, de què està fet? Quantes maneres hi ha d´apagar un foc? Per què bufant puc apagar una espelma i en canvi el vent fa que un incendi es propagui més de pressa? Aquestes i moltes d´altres preguntes van anar sorgint i alhora trobant la seva explicació cien�fica.

Per acabar entre tots van realitzar un mural collectiu amb plastilina i paraules relacionades amb el que han après sobre el foc. ■

Jordi Saumell i la Maria Torrelles. Cedida

Commemoració 8 de març dia de la dona El dia 8 de març és un dia assenyalat per tornar a recordar totes les dones del món que han fet i fan possible que s’aconsegueixi l’evolució històrica, personal i col·lec�va de la societat i, especialment, per con�nuar lluitant per la igualtat.

Nosaltres a l’escola, durant tota la setmana, hem anat treballant el tema fent ac�vitats relacionades amb la dona.

Hem volgut homenatjar a les dones properes que formen part de la nostra vida. Tots els infants han fet un dibuix inspirat en una dona important del seu entorn i li han dedicat un breu text. Per fer-los visibles els hem exposat al rebedor de l’escola.

Cada nivell ha escollit algun curtmetratge, alguna cançó, algun llibre que ha fet reflexionar sobre la necessitat de fer més patent la visualització de les feines, oficis, descobri-

ments, premis, etc.. de figures femenines.

També, a les aules hem analitzat com comparteixen els pares i les mares les tasques de la llar. A través d’aquests gràfics, hem pogut constatar que, majoritàriament, les mares i les àvies són qui realitzen les feines de casa, però els pares van par�cipant cada vegada més en aquesta coresponsabilitat de tasques. Ens hem adonat de la necessitat d’una major implicació, per part de tots, a l’hora de desenvolupar i repar�r-nos feines de casa. Tots els membres que formen una família han de cooperar per obtenir beneficis mutus-col·lec�us.

Felicitats per la feina feta durant aquesta setmana. Recordeu que cada dia hem de seguir fomentant aquest valors d’igualtat i visibilització de les dones en tots els àmbits possibles. ■

Som un equip, projecte d’innovació educa�va del departament d’educació “Som un equip” s’inicia el curs 20152016 com a projecte interdisciplinar per treballar la part d’actituds, valors i emocions de l’alumnat del centre.

Donat la bona acollida i els resultats obtinguts es continua aplicant els següents cursos. El curs 2017-2018 forma part d’una prova pilot del Departament per a validar els protocols dels centres educatius de Catalunya per tal d’esdevenir projecte d’innoEL FRANCOLÍ

vació. El curs 2018-2019 es presenta aquest projecte al Departament d’Educació, perquè sigui reconegut com a tal.

Un cop s’ha dut a terme el seu seguiment i avaluació el Departament ha valorat aquest curs 2019-2020 que el projecte de convivència que duem a terme a l’escola conté tots els criteris per a ser considerat PROJECTE D’INNOVACIÓ EDUCATIVA.

43

MARÇ

2020

ENSENYAMENT Dins de l’apartat de Projecte de convivència del bloc de l’escola, podreu trobar-hi els objectius i activitats que realitzem. Per fer-vos un resum podem dirvos que les aportacions d’aquest projecte a la línia de centre d’escola permeten desplegar elements de l’àmbit de la competència d’autonomia i iniciativa personal, i d’aspectes relacionats amb valors i actituds personals, d’entre els quals cal destacar: la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d’un mateix i l’autoestima, l’autocrítica, el control emocional, i les capacitats d’escollir,

d’imaginar projectes i de convertir les idees en les accions, d’aprendre

de les errades i de treballar en equip.

Aquest projecte promou l’autoestima dels alumnes i la presa de decisions raonada, així com la resolució positiva dels conflictes. Promou també la generació d’espais de participació que en aquest cas es concreten en assemblees d’aula en el marc de la tutoria i en assemblees de centre amb la participació dels delegats des de P-3 fins a 6è de primària.

Estem molt satisfets de rebre aquest nou reconeixement, fruit del treball de tots els mestres! ■

INSTITUT JOAN AMIGÓ

Programa d’internet segura “de tu a tu” Alumnat mediador de 3r ESO de l’INS durant el curs escolar.

Joan Amigó forma als seus companys És a dir, des del projecte de formació de 1r per a la prevenció i el bon ús de Mediadors de l’Institut, es forma a d’internet un grup d’alumnes de segon cicle d’ESO Un any més l’INS Joan Amigó col·labora per a què posteriorment, aquests maamb el programa d’Internet Segura teixos, imparteixin xerrades a les tutoadreçat als Centres Educa�us i a les fa- ries de 1r i s’obrin temes de debat remílies. Aquest programa té com a ob- ferent a: el bullying, el sex�ng, el cibejec�u principal difondre i fer pedago- rassetjament, entabanament “groogia sobre la seguretat en l’ús d’Inter- ming”, la privacitat, la càmera web i les net, en especial per part dels menors imatges a la web. i adolescents El que pretenem amb el nostre alumEls continguts de l’esmentat programa s’imparteixen en coordinació amb el Servei de Mediació del centre i implica de forma molt directa als joves: els estudiants de 3r d’ESO -prèviament formats per part de la PG-ME sobre l’ús d’Internet i les Xarxes Socials- es converteixen en formadors dels seus companys de 1r d’ESO, i de referents per a tots els alumnes del centre El formador explicant l'activitat. Cedida EL FRANCOLÍ

44

nat de 3r format com a mediador és despertar habilitats personals i socials per tal de desenvolupar posi�vament la seva intel·ligència emocional, doncs l’objec�u d’aquesta formació és la prevenció i detecció dels problemes descrits, tan comuns entre els adolescents.

Pretenem que els nostres mediadors ajudin a companys més joves a trobar la millor manera d’afrontar i resoldre diferents situacions conflic�ves on el mal ús d’internet i les xarxes siguin el principal mo�u.

Aquest curs 2019-20, s’han format com a mediadors juniors, un total de 22 alumnes i aquests han començat les xerrades forma�ves a 1r ESO durant el mes de febrer, acompanyats pel mosso encarregat de la formació, en Raül Mar�nez, i dos mediadors adults de l’Ins�tut. ■ Servei de Mediació escolar Gemma Palau MARÇ

2020

DE

S O C I E TAT

Adéu, germana Maria

Amb quina tristor hem d’acomiadar la nostra germana Maria Trullols, tot ha estat tan inexplicable com era ella, un cas apart.

Va tenir una infantesa molt di�cil, però a ella no li notàvem, sempre va ser una persona molt posi�va, malgrat tot. La seva �a de l’Espluga i les seves cosines van ser sempre els amors de la seva vida. Es van adonar que ella valia pels estudis i la van internar al col·legi del Sagrat Cor (Vedrunes) de Tarragona, allí tampoc ho va tenir fàcil, i a base d'esforç, es va treure el batxillerat i posteriorment la carrera de Psicopedagogia a la UAB. Va entrar a la Comunitat Vedruna molt jove i ja a dins, va desenvolupar el seu càrrec, li dèiem que era “mandona” i no s’enfadava, perquè gracies al seu temperament va fer mol�ssim al llarg de la seva vida, sobretot ajudant a tothom que tenia al voltant, de vegades era impossible seguir-la... ella tenia com el seu paradís, el mones�r de Montserrat i allí es re�rava, quan podia, per asserenar-se una mica i pregar.

La malal�a tampoc va ser lleu per a ella, tenia tanta vitalitat que encara en feia broma.

La germana Maria va ser la que ens va arreplegar en aquest grup d’espluguines, amb la finalitat de trobar-nos una vegada a l’any i compar�r sen�ments i alegries.

Per sobre de tot ella deia amb gran orgull: Sóc espluguina i porto l’Espluga al cor, les espluguines som fortes i podem amb tot.

Finalment ha �ngut un traspàs trist, 3 dies abans de morir no es va poder connectar al grup de whatsapp. Al seu darrer missatge de veu encara deia, amb veu molt fluixa: ens en sor�rem, som de l’Espluga.

Ara sembla que hem quedat òrfenes, ha mort la líder... però nosaltres, en homenatge a ella, cada any ens retrobarem i la recordarem amb alegria, ella ho hagués volgut així.

Maria, descansa. Segur que ets al millor lloc possible, mira una mica avall, pensa en nosaltres i ajuda'ns. ■ Les espluguines

Fins aviat, Joan Aquest mes de març hem tingut la fatídica notícia de la mort del nostre company.

Som molts que, durant els anys que el Joan va treballar a la Caixa, vam poder compartir i gaudir de les estones plegats.

Home senzill, responsable i treballador, estimava amb bogeria els seus fills, Anna, Jordi i Marta.

Catalanista fins la medul·la i amic dels seus amics.

Va ser també un entusiasta jugador d'escacs, i així ho va deixar palès al seu poble, l'Espluga de Francolí.

Els teus amics i companys de La Caixa, no oblidarem les agradables estones que vam passar plegats.

Descansa en pau. ■

Els companys de La Caixa

EL FRANCOLÍ

45

MARÇ

2020

DE

A reveure, Joan

S O C I E TAT

Des del Club D'Escacs de L'Espluga volem expressar la nostra tristesa per la pèrdua de qui va ser el nostre fundador i president durant 17 anys, Joan Amigó Cervelló.

El Joan Amigó ha estat una persona molt implicada en la formació de joves jugadors i jugadores a l'Espluga de Francolí i en la difusió dels escacs arreu, ha ensenyat a jugar a escacs a molts espluguins que al llarg del úl�ms 35 anys han passat pel Club d'Escacs Ha estat un jugador, formador i direc�u de llarga trajectòria i fins a l'úl�m moment, ha par�cipat intensament en els torneigs de la demarcació de Tarragona i en els darrers anys en els campionats de veterans de la delegació. De fet, en agraïment a la seva trajectòria i dedicació al món dels

EL FRANCOLÍ

escacs, el Joan va rebre la insígnia de plata de la Federació Catalana d'Escacs l'any 2016.

Va col.laborar en la fundació del club de la vila de Sarral, del qual va ser secretari fins el 2012 i on va tenir la primera llicència federa�va.

El 1985/86 es va crear el club de l'Espluga de Francolí, en el qual també va par�cipar des dels inicis, essent el seu primer president, càrrec que va ocupar fins el 2002. Després va formar part sempre de la junta direc�va del club.

Al mateix temps, va par�cipar com a jugador en els següents clubs: C.E. Sarral : 1982/83 i 1983/84 C.E. Montblanc: 1984/85 i 1985/86 C.E. Espluga de Francolí: 1986 fins l'actualitat.

Durant tots aquests anys va desenvolupar tasques de formació a les esco-

46

les i als clubs de Sarral i l'Espluga de Francolí.

També ha par�cipat i fomentat inicia�ves de torneigs per promoció dels escacs, tant a nivell local com comarcal (25 edicions del Campionat absolut de la Conca de Barberà, 6 edicions del torneig de Joves Jugadors (Local i Comarcal) i 2 edicions de l'Open Espluguí per a Joves Jugadors).

Com a jugador, va par�cipar en les compe�cions que s'han fet al territori, tant individuals com per equips. A �tol individual, va guanyar el campionat absolut de la Conca de Barberà en 5 ocasions i obtenir el sots-campionat 4 vegades. Aquest torneig sempre li havia agradat molt perquè ajudava a promocionar els escacs a la comarca, jugant junts grans i pe�ts.

Una de les seves aficions, també relacionada amb aquest esport, era col·leccionar jocs d'escacs, en tenia més de 80, de diferents països, que mostren que aquest joc és conegut arreu del món i cada país hi posa la seva pinzellada en el disseny de les peces.

Una de les coses que més el sa�sfeia era poder transmetre als més pe�ts els seus coneixements i, d'aquesta manera, ajudar a créixer el club i els escacs tarragonins i catalans.

Esperem que allà on sigui, trobi algú per fer una par�da.

Moltes gràcies per tot, Joan! ■ CE Espluga

MARÇ

2020

Natura Singular L’esparver (Accipiter nisus)

L’esparver és un pe�t rapinyaire de la mida d’un colom, força comú en el nostre entorn.

La part anterior de l’esparver, des del pap fins a les cuixes, és clar i mostra un caracterís�c ratllat horitzontal i fi, com si portés un pijama. El dors és fosc, de tons bruns en femelles i juvenils, i tons grisos en mascles adults, les potes i els ulls són grocs.

Aquest ocell de presa caça pe�ts moixons, sobretot pardals i estornells, habitualment emboscant-los, amagat entre les branques dels arbres, però també empaitant-los entre la vegetació, doncs les ales arrodonides i la llarga cua

per Pitu Amigó

el permeten maniobrar a gran velocitat a l’espessor dels boscos on viu.

A les àrees mediterrànies hi és present tot l’any, a l’es�u cria fent una posta de 4 a 6 ous. A l’hivern la població local és reforçada per l’arribada de gran quan�tat d’hivernants provinents de les zones altes del Pirineu i d’altres zones més fredes del Nord i Centre d’Europa.

Col·loquialment, el nom d’esparver és u�litzat de manera genèrica a diverses espècies de rapinyaires.

L’exemplar de la fotografia és una femella immadura amb una presa a les urpes.

La mallerenga carbonera (Parus major) Aquest simpà�c ocell, de la mida d’un pardal, és molt comú tan en boscos com parcs i jardins.

Gens �mid i molt confiat, sovint es fa notar amb el seu cant, variat i repe��u, com si digués: sempre vi, sempre vi.

Té una coloració molt vistosa, el cap és negre lluent (d’aquí ve el nom de carbonera), la cara blanca, dors verd oliva i parts inferiors groc intens, travessats per una franja negra, gruixuda en mascles i prima en femelles.

Incansable i gens �mid, menja insectes i altres invertebrats així com pe�ts fruits i llavors. És sedentari, les femelles fan el niu en forats, tan en arbres com parets, fent fins a dues postes d’uns sis ous. ■ Més informació a www.NaturaSingular.cat Contacte: arbressingulars@gmail.com EL FRANCOLÍ

47

MARÇ

2020

EL FRANCOLÍ

48

MARÇ

2020