EL FRANCOLI DEL MAIG 2020

NÚM. 397

MAIG 2020

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

L'Espluga de dol pel traspàs de David Rovira

EL FRANCOLÍ

1

MAIG

2020

EL FRANCOLÍ

2

MAIG

2020

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Fa 7 anys la vida li va donar una segona oportunitat i ell la va aprofitar per seguir fent una de les labors que més el van apassionar, construir un poble del que tothom en pot gaudir.

Gràcies David, el teu llegat durarà per sempre. ■

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

FOTO PORTADA: Pep Torres

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83.

Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català .

Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies.

Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

4 5 6 7 8 9

BÚSTIA. Sobre la mort del Dijous Sant.

A Quim Torra. Sensibilitat o dèria Records esporàdics de Joan Vidal Boada REFLEXIONS. Cròniques confinades 2 Adéu tieta. La tanda L'ACTUALITAT. L'Ajuntament de l'Espluga porta al ple la modificació del POUM per qualificar l'antiga caserna de la guàrdia civil com a habitatge social 10 Els Diables de l'Espluga i l'Ajuntament treballen en un format de Revetlla de Sant Joan adaptada a la situació actual i sense actes oberts al públic 11 Comunicat sobre les gestions posteriors a la riuada per part de l'Ajuntament.

12 El Govern destinarà 7 MEUR més a explotacions agràries afectades per la DANA i pel Gloria. Endesa invertirà més de 200.000 euros per reduir els talls de subministrament 13 Les 17 fonts tornen a rajar al complert després de mesos amb una canyella desapareguda. Domassos de la Santíssima Trinitat com a senyal de pregària pels efectes de la pandèmia. L'ADF de l'Espluga estrena dos nous vehicles després de perdre-ho tot a causa de l'aiguat.

14 El Museu de la Vida Rural "obra finestres virtuals" pel Dia Internacional dels Museus. Tornen les misses amb mesures de protecció com bancs precintats i mascareta.

15 L'espluguina Anna Hernández, unes mans més que lluiten contra la pandèmia. L'Ajuntament s'uneix al

3

Dia Internacional conra la LGTBI-fòbia. Obertura a mig gas de terrasses i bars a l'Espluga 16 L'Ajuntament incrementa la donació de vals de compra per a les famílies vulnerables. La Cultural Jordi Francolí replanteja l'edició d'enguany del Riubombori basant-se en el cinema documental. L'Espluga decreta tres dies de dol per la mort de l'exalcalde.

17 LA BÍBLIA ENS PARLA. PUIX PARLA CATALÀ 18 REPORTATGE. David Rovira i Minguella.

19 IN MEMORIAM. Recordant en David Rovira.

20 Agraïment. El David de la farmàcia.

21 David, et recordarem. Gràcies David.

22 Un model a seguir.

23 A David Rovira, un home d'esperit lliure. D'alcalde a alcalde.

24 David Rovira, un exemple a seguir. Més que un adéu, és un gràcies.

25 A reveure, amic 26 Un esperit de servei. Del fill.

27 David Rovira, un home de poble, un home de país.

28 A reveure, David. Un dels nostres.

29 Carta on line a un amic.

30 Reprendrem les seves pases per prosseguir el camí.

El seu exemple persistirà en la nostra memòria.

31 El teu record romandrà sempre al meu cor. david Rovira, un home valent.

32 Al cel siguis, amic David. Protector de la cultura.

33 David Rovira, la penúltima reencarnació del senyor Lluís Carulla.

34 Un record lluminós. Amic David, gràcies per tant.

Adéu, David.

35 L'amic David Rovira, un home bo. Un record en cinc paraules. A David Rovira 36 A reveure, David. Mench 40 CASAL. 42 TASTEM LA CONCA 43 LA RIALLETA. PLANTES REMEIERES 44 Mots MalDits. EL SABER NO OCUPA LLOC. RACÓ DE PENSAR 45 PINZELLADES DEL PEDRÍS. 46 ARA FA 100 ANYS 47 RENOI, QUIM RENOM! DE SOCIETAT 51 NATURA SINGULAR MAIG

2020

Busti@

Sobre la mort del Dijous Sant Fa uns quants mesos, Jordi Roca, en la seva habitual secció “Biografies Espluguines”, ens parlava de l’alcalde Jose Calbet Dalmau que, amb bastant encert, regentà el consistori espluguí a principis del segle XX, referint, com a una de les seves actuacions, el fet que permetés de nou la presència de vestes amb la caputxa posada, com havien fet sempre els penitents durant la processó del Dijous Sant que ara es fa en divendres.

L’ocultació del rostre estava prohibida des de l’any 1892 arran d’un assassinat que es produí, diu l’amic Roca, per part d’una persona disfressada de vesta.

En tot això s’equivoca el nostre historiador, tota vegada que no va ser l’any 1892 sinó el 1904, la persona no anava disfressada de vesta, sinó que era una vesta, i no està clar que fos un assassinat.

Com que conec una mica aquell fet, m’agradaria afegir-hi alguna cosa que pot ser interessant. És el cas que, en aquell temps, les dretes a l’Espluga estaven dividides entre la dreta carlina, radical i la dreta liberal, monàrquica igualment, però par�dària de la dinas�a regnant o alfonsina.

La família Rendé, pertanyent a aquest darrer bàndol, va fer obsequi als seus correligionaris d’una bandera de la San�ssima Trinitat que aquests van dir que portarien a la processó.

Això indignà els carlins, els quals digueren que si la bandera sor�a, hi hauria sang i fetge. Fixem-nos, uns i altres, quina bes�esa!

El cas arribà a coneixement del rector, mossèn Zoilo, home d’un caràcter molt fort i extremadament tossut, el qual digué, com era d’esperar, que, pe� qui pe�, la processó sor�ria. I va petar.

Just quan el seguici era a la cruïlla que forma el carrer de l’Abadia amb el començament del carrer de les Parres i el del Castell (llavors la processó seguia un i�nerari molt diferent d’ara), a una vesta, destacat membre del par�t carlí, se li disparà, pel que sembla, la pistola que portava a la butxaca, la bala va petar a terra, rebotà a la paret de l’altre costat del carrer i, rebotant també allí, s’incrustà al cap d’un noi, Jaume Inglès Rossell, que juntament amb els seus pares, i la seva esposa, Antònia Mar�, mirava la processó.

L’aldarull fou enorme. Tothom marxà corrent, deixant els Misteris al mig del carrer i quedant només dempeus el portant del Sant Crist gros, Francesc Amigó Carreras, avi de l’amic Anton Amigó, de cal Jesús, nom que es dóna a aquella casa perquè els seus avantpassats havien fet obsequi de la imatge a l’església, mo�u pel qual la portaven els homes de la casa des de feia cent anys.

EL FRANCOLÍ

D’aquella feta però, Francesc Amigó no va voler portar-la més, succeint-lo en el “càrrec” Pau Morgades, de cal Sant Cristo, avi de l’amic Andreu Morgades que ens va deixar fa tres anys.

Aquest Sant Crist, que pesava cent quilos i duia cabellera, és el que fou destruït, junt amb l’orgue i les altres imatges de l’església, els primers dies de la Guerra Civil.

Fos com fos, el jove ferit entrà pel seu propi peu a la casa on estava arrecerat i que tots hem conegut com cal Garrut i, segons hem sabut de fa molts anys per persones que hi eren, esperà, amb la mà apretant-se el clatell, que arribés el metge.

Vingué, per fi, el doctor March, i intentà extreure-li la bala, però amb tan mala fortuna que al fer-ho li causà la mort.

De manera, sembla ser, que tant el tret com posteriorment la mort, van ser totalment accidentals.

Diferent fou, no obstant, la versió que sempre donà la vídua, la qual sos�ngué que el tret va ser intencionat, ja que ella havia festejat amb l’home, llavors bastant jove, que portava la vesta, i va deixar-lo per casar-se amb el que després seria el seu marit, mo�u pel qual, aquell, al veure’ls, ple de ràbia, disparà, si no per matar-los, sí almenys per donar-los un ensurt.

Tot i així, l’Antònia Mar� no trepitjà més l’església fins molts anys després, ja mort mossèn Zoilo, a qui feia responsable del que havia succeït al no haver suspès la processó com se li havia demanat.

Mesos després del fet, els pares de l’infortunat jove demanaren, d’acord amb el propietari de la casa, permís a l’alcalde, Pau Panadès, per col·locar una creu a la façana que assenyalés el lloc on el seu fill fou mortalment ferit. Accedí el batlle i, fins fa pocs anys, la creu hi fou present.

També l’alcalde Panadès va dir que no assis�ria més als actes religiosos mentre hi hagués aquell rector pels molts encontres que hi havia �ngut. Opinió compar�da per bastants veïns que també deixaren d’assis�r-hi fins a la seva mort, l’any 1915, i l’arribada del nou rector, mossèn Blai Sans, que contràriament al seu antecessor, deixaria a l’Espluga un admirable record.

La jove vídua, que en aquell moment estava embarassada de quatre mesos, al seu temps donà a llum un infant, Jaume, anomenat Jaumet, que als quinze anys, el 1919, uns oncles seus de l’Espluga s’emportaren a Cuba. Allí cursà estudis, es casà, �ngué quatre fills i fou director d’un banc.

Cinquanta anys després de la seva anada, el 1969, ja jubilat, tornà per primera i única vegada a l’Espluga i s’emportà a la seva mare, que tenia 87 anys i a la que no havia vist en tot el temps, cap a aquella illa del Carib, on ella va morir set anys després.

La pistola que es disparà la nit dels fets, va ser ocultada per una família del carrer del Castell. La vesta, amb la butxaca foradada per la bala, fou així mateix amagada en una casa de

4

MAIG

2020

l’altra punta del poble de notòria tradició catòlica i carlina.

Tot i així, qui les portava va ser de�ngut i tancat a Tarragona a la presó de Pilats.

No obstant, fou excarcellat poc després, de la mateixa manera que foren excarcellats cinc anys enrere els autors

de la mort del cobrador, i allò sí que va ser un autèn�c assassinat, al convèncer l’advocat Cañellas al tribunal que la mort se l’havia provocat ell mateix al disparar-se-li accidentalment la pistola que portava, quan com tots sabem, va ser un crim horrorós i autèn�cament salvatge. ■ Frederic Torruella

A Quim Torra ques avalades pels serveis d'epidemiòlegs d'arreu i manifestant que l'estat era verge en aquests afers, ja traspassats a les autonomies des de feia molts anys. Ca, "l'Estat d'Alarma" s'ha imposat, i la centralització també!

Calia demostrar una vegada més qui mana, i que amb fèrria actuació castrense s'aconseguia vèncer el virus, i de retruc, afirmar "la unidad de des�no en lo universal".

Vist això, no em queda altra alterna�va que demanar al nostre president que no "afluixi" i no deixi de treballar per la gent que ho necessita, i també per refer les destrosses econòmiques que la pandèmia ha ocasionat. No come� la imprudència de convocar eleccions en el moment en que cal salvar vides i refer la nostra economia.

Li ho demana un humil ciutadà. És preferible que us condemnin uns falsos jutges per una falsa acusació, que no pas que abandoneu el lloc que amb tanta dignitat i humanitat defenseu.

"Ara no toca, deia un malaguanyat polític de casa nostra. ■ Eusebi Majós

Avui em deixo endur per aquella mena de sinceritat i reflexió que em produeixen les actuacions del nostre honorable President Quim Torra al capdavant de la Generalitat de Catalunya.

Al principi tenia dubtes, per la senzilla raó que era un intel·lectual i no un polí�c; però la seva trajectòria i fidelitat en el procés de Catalunya cap a la Independència ha estat, al meu entendre, correc�ssima; com ho ha estat també la tossuderia en defensa de la dignitat i el tracte polí�c i moral correcte que mereix qualsevol President de la Generalitat, la qual cosa, voluntàriament, trepitgen els governs estatals i els estaments judicials, i també molts components del nostre Parlament.

La persecució i el menyspreu al qual s'ha enfrontat forma part del tarannà inquisitorial i imperialista dels diferents Governs d'Espanya, però també afavorides per les lluites fratricides pel poder del nostre Parlament.

Aquests úl�ms temps s'ha esgargamellat demanant llibertat sanitària pel nostre país, argüint consignes tècni-

Sensibilitat o dèria Els documents an�cs s’haurien de guardar. Tant els documents textuals com els gràfics. Entre els primers hi ha manuscrits i impresos, bàsicament. Entre els gràfics, per damunt de tot, les fotografies. Les fotografies també ens poden arribar en forma de nega�us sobre diferents suports, és clar, però també són elements patrimonials molt importants.

Si n’hi voleu dir sensibilitat, queda d’allò més bé. Si preferiu dèria, sona una mica despec�u, però el resultat és el mateix. Les persones amb aquest “vici”, solen acumular gran quan�tat d’informació. Altres en canvi, desgraciadament, se’n desempalleguen per la via de les escombraries, el foc, o la venda. La darrera és la menys recriminable, tota vegada que almenys els documents con�nuen disponibles. Quin rendiment se’n treu?, poc, molt poc.

A l’Espluga disposem de l’arxiu municipal, no apte per a inves�gadors, però en canvi el Museu de la Vida Rural si que disposa d’eines i infraestructura per conservar la història local del passat. A la Conca de Barberà, a Montblanc, tenim l’Arxiu Comarcal. És com un temple del passat. Manuals notarials, premsa, llibres, manuscrits, fins i tots pergamins d’alguns pobles que els han conservat des de l’Edat mitjana.

Aquestes ins�tucions, públiques o privades, conserEL FRANCOLÍ

ven, cataloguen i ges�onen la documentació que els arriba. De tant en tant apareixen a les xarxes, en webs dedicades a la compravenda de documents, materials de l’Espluga de diferent índole, uns més valuosos, altres menys. Però tots ells ú�ls per conèixer el passat del poble a qui li interessa, és clar.

Recordeu que quan es va enderrocar part de la casa de cal Ganàncies, el 1957 em sembla, es va llençar al riu alguna carretada de manuals notarials dels notaris Cabeza Blet, Cabeza Font i Cabeza Poca, tres generacions entre els segles XVII i XVIII. Mai es podrà recuperar aquest material. Fons fotogràfics d’aficionats o professionals mantenen la imatge d’un passat que no torna. Si es destrueixen, està llest.

Des d’una carta de Miquel Guasch Sales de 1973, passant per programes de Festa Major de 1929, o un capbreu de la Carlania de Gendre del segle XVII, ens han arribat per la sensibilitat o dèria, de qui ho ha guardat. Els qui per sensibilitat o dèria furguem en el passat, ens entretenim amb la història local, guardem el que ens cau a les mans, cedit per persones amb aquest mateix “vici”, disposem d’eines d’una gran u�litat.

Si us plau! No llenceu els papers dels vostres avantpassats. No pot ser que el rendiment que en treieu en vendre-ho us tregui de cap “apuro”. ■ Josep M. Vallès i Martí

5

MAIG

2020

Records esporàdics de Joan Vidal Boada (2a part) El Jaume de l’agutzil ens feia molt de respecte, sempre era a la porta de l’Ajuntament. De vegades ens feia la mitja rialla al veure’ns jugar per la plaça. I havia una gran pedra de marbre a la paret de l’Ajuntament, al costat de la porta, amb molts noms gravats, el pare em deia que era de la guerra que havia passat. Hi havia un gran anunci al xamfrà de cal Pio que hi deia “Fabrica de carquiñolis FRITZ” i un forn sota de casa meva on la senyora Carme em vigilava quan la mare encara no havia arribat a casa. M'agradava el flaire del pa i el del sucre torrat de les coques. A la plaça davant mateix de l’Ajuntament hi vivia el senyor alcalde, jo pensava en quina sort tenir l’Ajuntament i l’alcalde tan junts. Al carrer de l’Abadia hi havia una farmàcia i quasi davant mirant a la plaça un forn, m’encantava observar quan arribava el carro tan carregat que la mula quasi no es veia, amb feixos de fullaraca de pi, els descarregaven i entraven per una porteta baixa a peu de vorera on i havia el forn.

Quan feia un fort aiguat, la plaça quedava inundada de tal manera que ens arribava dalt de les primeres escales de l’entrada de casa, la claveguera no donava més de si.

Recordo la missa d'una del diumenge a l’Església Nova, tothom anava amb el ves�t més bo que tenia. Les senyores amb mantellina negra al cap i els homes amb corbata.

Recordo les classes de catequisme per a preparar-nos per la Primera Comunió, les processons de Corpus amb moltes capelles situades al carrer Nou, concretament, al portal del molí d’oli de la Coopera�va del Sindicat, al carrer Sant Domènec al davant del ferrer Anton Mar�, al carrer Sortetes, a ca la Fatarella i possiblement alguna altra més que no recordo, totes estaven guarnides amb moltes flors i grans domassos, no sabria dir quina era la més bonica de totes. Impressionava la processó de la Setmana Santa en silenci amb els armats al davant amb les llances picant al terra, els misteris carregats a l’espatlla, i el Sant Crist que duien uns homes molt grans i forçuts.

El meu col·legi, el primer que vaig anar, era a l’edifici de l’Hospital, donya Dolores ens ensenyava a llegir i a escriure , érem molts nens, jugàvem a agafar i fer el tren a l’hora del “recreo” dins la mateixa aula on ens feia classe. Les nenes anaven a una altra classe, temps més tard vaig anar a les monges al carrer Sant Josep, al Convent de les Carmelites, tenien un pa� molt gran, la “hermana” Jovita t’es�rava les orelles si no et comportaves, val a dir que sabia com amanyagar-te quan ho necessitaves.

Aviat es va construir l’escola nova als afores del poble.

L'edifici era gran i tot nou, amb dos portals, un per als nois i l’altre per a les noies. Estava dividit per una paret i a l’hora del pa� no ens hi trobàvem mai, quan uns hi anaven les altres en sor�en, així no jugàvem mai junts. Al ma� abans d’entrar a classe, els mestres ens feien formar i mà dreta en l’aire entonàvem el “cara al sol” mentre un noi hissava la bandera espanyola en un pal que hi havia plantat davant l’escola, després el senyor mestre escrivia la “consigna” a la pissarra i començaven les lliçons. Abans de sor�r per anar a casa a dinar es resava.

La bossa del berenar, quan era buida, ens servia per omEL FRANCOLÍ

plir-la de llet en pols que ens arribava d’Amèrica dins uns sacs molt grans de paper.

Recordo les bates, la �nta del �nter, la “plumilla”, el quadern, el plumier, l’enciclopèdia, el paper secant, les taques de �nta a les mànigues i les mosques dins el �nter. Ens cas�gaven de genolls i de cara a la paret o ens feien copiar 200 vegades “no hablaré en clase”. Alguns de nosaltres vam conèixer en “Pepitu” era (ell deia) l’ajudant del Sr. Raül, alguns de nosaltres vam comprovar el gust de quan et picava els dits de la mà. Les classes d'història del Sr. Raül ens les explicava en català, coneixíem des de Viriato a los Reyes Godos, Don Pelayo, los Reyes Católicos fins a arribar al Glorioso Alzamiento Nacional.

Acabàvem les classes donant les gracies al Generalsimo per salvar-nos de tanta desgràcia, així t'asseguraves una bona nota a l'assignatura de “Espiritu Nacional”, que, evidentment tot es feien en castellà. No hi havia rastre de l’existència de la nostra senyera ni cap història.

Un dia els mestres decidiren plantar moreres al pa�, per delimitar l’entorn, i ens demanaren als del curs de comerç i als de batxiller, portar les eines de casa per començar a plantar. Ho vam fer a es hores del pa�, envoltaven tot el pa�, actualment en queden les del davant de l’entrada del col·legi com a tes�moni de la feinada a fer els clots que vam fer mestres i nens, les moreres les va comprar el col·legi a Reus i el meu pare les va portar fins aquí.

Els diumenges d’es�u anàvem amb els pares a la Font Baixa a fer el vermut, era bo aquell “Sandaru” amb patates fregides. Ens trobàvem amb amics i jugàvem a la recerca de penyics traient-l’hi el suro del darrera ens l'enganàvem a la camisa i fèiem de sheriff , com a les pel·lícules que cada diumenge vèiem al Cine Cultural. Sempre posaven el NO-DO, el generalísimo pescant, caçant, inaugurant, a la llotja del Real Madrid quan aquest jugava contra el Barça, “hizo un gran partido pero el Real Madrid fue superior” tot el cine s'emprenyava, mentre els menuts asseguts a primera fila, menjaven les xufles remullades que havien comprat per una pesseta al davant de l’entrada del cinema, on la Montserrat “seca” les anava despatxant.

De ben segur que aquest escrit podria con�nuar, però s’acaba aquí, com dic a l'encapçalament, són records esporàdics de quan era nen i fins als 11 anys. Cadascú de nosaltres ha viscut el seu moment al mateix temps, tal vegada el mateix record es viu d'una o altra manera, tot és diferent i depèn del color del vidre en que es mira, (ho deia en Ramon de Campoamor). Per la memòria queden les persones que aquí surten, ells van ser els que feien i formaven la història del nostre poble, per seguir engrandint-lo. A par�r d'aquests anys ja �nc el record d'un espluguí que mai va amagar de ser-ne, Lluís Carulla i Canals. L’Espluga ampliaria el nucli urbà fins a límits que mai s’havien imaginat, la seva es�ma i mecenatge, va canviar la vila fins als nostres dies.

Salut per a tothom que en aquets dies de confinament, falta ens fa. ■ Joan Vidal Boada

6

MAIG

2020

REFLEXIONS un cop d’ull

Cròniques confinades 2

D

ANDREU MORTA

ecididament, la vida ens dona lliçons ú�ls si tenim a punt l’orella i les ganes d’aprofitar-les. El mes passat us parlava de la que em donaren uns presos musulmans. La seva lliçó va ajudar-me a obrir la ment i a eixamplar la meva visió sobre una vivència religiosa tant diferent de la meva. El primer que em van ensenyar va ser que no cal ser un savi per alliçonar-te: aquells delinqüents potser eren molt i molt ignorants... de la nostra cultura, però les seves conviccions eren fermes, autèn�ques i netes.

Ara us explico una altra anècdota viscuda una vigília de Nadal de fa anys.

Havíem celebrat a l’empresa –era molt abans d’entrar a “can Carulla”– el �pic sarau nadalenc en què les pastes i el xampany animen la conversa i, sovint, alguna aproximació “tàctil” entre el jovent. Acabada la festa, un pe�t grup anàvem caminant des de vora la Sagrada Família, on l’empresa tenia la seu, i tot fent camí ens vam animar a dinar plegats –érem joves i quatre canapès no assacien l’ape�t d’un jovent sa i d’estómac sempre a punt per endrapar– en un bar que algú de la colla coneixia i recomanava perquè els seus “xipirons”, les gambes, les “bombes” i altres delícies feien cantar els àngels. Crec recordar que era a la cruïlla dels carrers Balmes i Rosselló.

Les menges i les cerveses –algun més que els altres, com explicaré tot seguit– alçaren el to, l’animació i el guirigall fins que... va passar el que fatalment havia de passar: de cop i volta, el més bevedor de la colla es va desplomar, tot el cos sacsejat per espasmes violents. Ja ens hi havíem EL FRANCOLÍ

trobat alguna altra vegada en situacions semblants i sabíem que l’afectava l’epilèpsia i que, a més, segur que l’alcohol ingerit havia alterat el seu metabolisme. Després de molts esforços, finalment es va recuperar, però molt debilitat. Només enfarfollava: “¡Dios mio que mal me encuentro; llevadme a casa, llevadme a casa, por favor!”. Per ver miracle vam poder aturar un taxi, vam carregar-lo entre dos i ens encotxàrem amb ell perquè el taxista no volia dur un borratxo tot sol. Pel camí va recordar que havia quedat amb la xicota a les quatre o quarts de cinc de la tarda. “¡Ay, la que me va a caer cuando ella se entere!” Don Quixot –jo– li va prometre que aniria al lloc de la cita i li explicaria el tràngol a la noia. I què li podia dir? Ni ho recordo, perquè també estava mig ennuvolat, però vaig aguantar les llàgrimes, l’espant i l’enuig de la noia i vaig anar-me’n a casa tot cofoi i envanit de la meva habilitat diplomàtica. Passat festes tots dos m’ho van agrair.

I ara ve la lliçó. Poc després tenia visita amb el doctor Batlló, el metge de capçalera de tota la vida, i li vaig comentar el fet penós d’aquella vigília nadalenca. El bon doctor, que era un humanista de primera, va dir-me: “Mira, una trompa un cop l’any en realitat no fa gaire mal: passes mala estona, fins i tot et fa perdre el món de vista i l’endemà t’aixeques amb una ressaca de cavall, però de fet els ois i la suor ajuden a eliminar toxines, i al cap d’unes hores quedes com nou. El que fa mal de veritat és el “carajillo” diari, la ingesta continuada d’alcohol que el fa hoste permanent de la sang.

L’alcoholisme no el causa una borrat-

7

xera eventual, sinó la presència permanent d’un grau determinat d’aquest element maligne. Quan hi és, només mitja copeta de xampany ja sobreïx la capacitat d’absorció. Fixa’t en qui pateix això, que tan sols acostar-se la copa als llavis els seus ulls es fan petits i enrogeixen, la seva parla esdevé pastosa i s’expressa amb certa dificultat: és el senyal que la intoxicació progressa, encara que aparentment et sembli seré”.

Un bon consell. Aquell dia vaig aprendre que les aparences poden induir a engany: que una persona camini a ten�nes no sempre vol dir que sigui un borratxo empedreït, atès que la seva inestabilitat pot tenir altres causes, com una malal�a o la vista mal graduada; però també en el cas que es�gui begut, això no vol dir que sigui un alcohòlic rematat. Pot ser que aquell dia s’hagi passat en la dosi o que la ingesta de més el perjudiqui momentàniament. I, en defini�va, que qualsevol persona mereix la nostra comprensió i, si li cal, el nostre ajut per �rar endavant. Que cal no ser gasius a oferir-li-ho. ■

MAIG

2020

Joves escriptors

Adéu, �eta

L

JUDIT DELGADO

a vida humana és una espelma que flameja mentre vivim. Potser la mida del ciri ens ve donada des de que naixem, o potser el temps que tardem a fondre’ns depèn de la intensitat amb què crema la nostra flama. Com tot allò que s’encén, la nostra flamerada i l’abast de la cera incideixen sobre tot allò amb què hi estan en contacte: els vincles amb familiars i amb amics, la feina, els projectes,... tot allò, en fi, que hem anat construint amb el cremar de la flama i el desfer-se de la cera.

La meva �eta Maria, que era mestra, va tenir un abast d’influència molt gran: la seva flama va il·luminar molts alumnes; ja us podeu imaginar la quan-

�tat de pe�tes espelmes a les quals va oferir-los la seva llum. Però no només va enllumenar les vides d’alumnes, de veïns, d’amics o, fins i tot, dels gats que cuidava amb tanta cura. També i, és clar, la vida dels amics i dels familiars, dels més propers i dels que no ho eren tant. I, en especial, la dels seus pares, marit, filles i, ara, néta, que són els qui arrosseguen amb més pes l’adéu a deshora. La �eta Maria tenia un cor humil, i ho demostrava tostemps; era tan fàcil adonar-se’n com tractar amb ella.

Haver-nos d’acomiadar abans d’hora, tant d’hora com ho fem ara, ens sembla injust, una situació àrdua que, per suposat, voldríem esquivar. Malgrat això, no �nc clar puguem parlar

de jus�cia quan ens referim a la vida i a la mort; al cap i a la fi, la vida no se’ns escurça en funció dels mèrits o dels demèrits, a la vista està. En qualsevol cas, però, només podem parlar del dolor que afligeix el cor, en especial quan considerem que a la flama encara li quedava molt, per cremar.

La meva �eta sempre ens rebia amb un somriure als llavis, amb una companyia amable i tranquil·la i, sobretot, amb la honestedat d’aquell qui ofereix a cada mot tot l’amor i la bondat que hi té. La teva flama s’ha apagat, però la llum que ens vas oferir a tots aquells qui vam tenir la sort d’estar-hi a prop durarà per sempre.

Fins sempre, �eta. T’es�mem. ■

tassa i mitja

La tanda

H

JOSEP VALLVERDÚ

i ha una punta d’incomoditat en el caient del gest d’aquelles noies. Són a la cua , cua llarga i que més ho sembla per la distància que cal respectar entre els membres que la componen, tot i que elles semblen més acostades l’una a l’altra. La cua es forma cada dia, com d’altres, també repe�des en diferents punts de la ciutat. Aquesta és la cua corresponent al lliurament de bosses amb menjar a càrrec d’una ONG, i tothom sap que Càritas, Banc dels aliments, Creu Roja, grups veïnals, grans super�cies, parròquies i congregacions d’altres confessions també fan repar�ment. Ens ha tocat viure aquesta època de crisi i els episodis d’estretor que l’aombren.

Les persones que acudeixen en cerca de menjar solen ser actualment de �pologies variades, van des del poEL FRANCOLÍ

bretó de sempre que en raó del seu migrat passament aprofita aquests ajuts , a persones que han perdut salari o lloc de treball, no poc sovint més d’un membre de la família, les mares soles, feineres ocasionals, amb fills pe�ts, homes vells, un llarg etcètera.

Aquelles dues noies semblen una mica perdudes dins la gernació de la cua; es miren l’una a l’altra com en un mirall, i desvien poc la mirada cap al carrer, els arbres i els vehicles; s’esguarden mútuament ,quasi amb duresa. Als rostres una intenció de somriure ha acabat simplement en una ratlla. No són habituals, diria que és el primer dia que han vingut i que els toca d’esperar tanda.

Al cap de la corrua, als llocs dels més ma�ners, s’endevina el tragí de la capta i l’existència del recapte . Han obert un batent de la porta, han plan-

8

tat un pe�t taulell al davant i dos repar�dors que distribueixen lots de les caixes que els van traient altres voluntaris de dins d’aquell gran espai .

A cada dues o tres passes que les noies fan atansant-se a la porta, se senten com a més desvalgudes, estan més cellajuntes, aquella incomoditat inicial esdevé dramàtica. Fa l’efecte que arrencaran a córrer i fugiran d’alguna ominosa realitat que no voldrien enfrontar.

El rètol de roba que hi ha sobre la porta, “Banc dels Aliments “oneja al vent, com si es volgués replegar sobre ell mateix, i deixa veure el neó del primi�u local que fou, “Miami Flair”, una discoteca. Les noies, amb el cap cot, deixen que els omplin la bossa.

Quan se’n van, una diu : - Te’n recordes quan aquí la cua la fèiem per entrar a les sessions de “heavy”? ■ MAIG

2020

L'ACTUALITAT L’Ajuntament de l’Espluga porta al ple la modificació del POUM per qualificar l’an�ga caserna de la guàrdia civil com a habitatge social L’equip de govern tornarà a publicar la convocatòria pel lloguer de l’habitatge social municipal del carrer de les Parres L’an�ga caserna de la guàrdia civil actualment està qualificada urbanís�cament com a equipament de defensa, però la voluntat de l’equip de govern és canviar-ne la qualificació per a que sigui la d’habitatge social, a excepció de part de la planta baixa que no té ús d’habitatge, que passarà a estar qualificada com a equipament municipal. Per aquest mo�u s’ha promogut la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanís�ca Municipal (POUM), que es va aprovar el 20 de setembre de 2018 en la reunió de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona.

Aquesta modificació puntual del POUM serà la primera d’ençà que va entrar en vigor aquest pla urbanís�c i permetrà que es puguin rehabilitar els 9 habitatges que té l’an�ga caserna i que aquests passin a ser habitatge social públic. Els habitatges tenen una super�cie construïda entre 82 i 90 metres quadrats i la rehabilitació està valorada en uns 575.000 euros.

De moment l’Ajuntament no ha decidit com es finançarà l’actuació, però aquesta segurament que es farà per fases, per poder anar inver�nt en aquest projecte en diferents anualitats.

EL FRANCOLÍ

En tot cas, el primer pas és la del canvi de qualificació urbanís�ca i la proposta es portarà a aprovació al ple del proper dijous 21 de maig.

Des de la regidoria d’Habitatge també s’està treballant per tenir llesta la documentació tècnica per legalitzar com a habitatge un dels espais rehabilitats amb la Llei de Barris. Aquest

projecte ja es va iniciar en l’anterior mandat però es vol tancar el més aviat possible. Un cop es�gui la documentació tècnica i els tràmits es�guin fets, es realitzaran les obres d'adequació d’aquest habitatge, que consis�ran en la construcció d’un lavabo en planta baixa, per donar compliment al decret d’habitabilitat de la Generalitat. Les obres es preveuen dur a terme durant aquest any amb la dotació pressupostària de 7.500€ que ja contempla el pressupost d’enguany, recentment aprovat al ple municipal.

9

Tot i la situació actual degut a la pandèmia del coronavirus, des de l’equip de govern es considera necessari l’impuls de polí�ques d’habitatge perquè han de solucionar problemes estructurals com són el despoblament i, d’altra banda, perquè les polí�ques d’habitatge no deixen de ser polí�ques socials que ara són del tot necessàries. És per això que la regidoria d’Habitatge també té previst començar a treballar en un document d’anàlisi de la situació actual al municipi, per poder començar a traçar més accions per afavorir l’oferta d’habitatge i que afavoreixin l’arrelament de joves i famílies al municipi. En matèria de promoció d’habitatge hi ha una par�da en l’actual pressupost de 8.000 euros.

Una altra mesura que ha aprovat l’equip de govern és la de tornar a treure a lloguer l’habitatge municipal del carrer de les Parres.

En l’anterior mandat es va iniciar aquest procediment però només hi va haver una persona sol·licitant que no complia els requisits per optar-hi.

La documentació està tota preparada per aprovar-la en el moment que s’aixequi la paralització dels terminis administratius arran de la declaració de l’estat d’alarma. Per tal que no torni a quedar deserta la convocatòria se’n farà més difusió. ■

MAIG

2020

L'ACTUALITAT Els Diables de l’Espluga i l’Ajuntament treballen en un format de Revetlla de Sant Joan adaptada a la situació actual i sense actes oberts al públic La proposta ha estat consensuada amb els Diables de l’Espluga, que també aplacen la celebració del seu 30è aniversari, i les en�tats de cultura popular i espor�ves del municipi L’Espluga de Francolí man�ndrà la tradició de celebrar la Revetlla de Sant Joan però enguany adaptant-se a la situació actual derivada de la crisi sanitària. El grup de Diables de l’Espluga, la regidoria de cultura i festes de l’Ajuntament i les en�tats de cultura popular i espor�ves del municipi, que par�cipen activament dels actes de la revetlla, han consensuat una nova proposta per poder celebrar la Revetlla de Sant Joan 2020.

El primer acord consensuat entre les en�tats organitzadores ha estat el de no programar els actes públics, per evitar aglomeracions i contactes entre població, per responsabilitat després de quasi 3 mesos de confinament. Aquest format, en el que s’està treballant, té com a objec�u conservar la tradició del foc i la celebració de la revetlla, que se cenyirà en les previsions de desconfinament en fases

EL FRANCOLÍ

que va es�pular el govern central, prioritzant la seguretat de la ciutadania.

Així doncs, no serà possible celebrar la cercavila de rebuda a la Flama del Canigó, els correfocs ni el concert de revetlla. Tot i així, per seguir donant un sen�t popular i par�cipa�u a aquesta celebració es proposaran actes adaptats a la realitat actual amb l’objec�u de mantenir viva, així, la flama d’una

tradició popular, de poble i de país.

En les properes setmanes es faran públiques les accions i propostes per la Revetlla de Sant Joan 2020, que també estan coordinades amb les inicia�ves que Òmnium Cultural està plantejant a nivell de país.

Des dels Diables de l’Espluga, l’Ajuntament de l’Espluga i la resta d’en�tats

10

culturals també es vol reivindicar el paper clau de la cultura, també la popular, en la nostra societat, ja que en aquests moments complexos i d’incertesa també es veu greument afectada la seva ac�vitat i el seu futur.

S’ajorna el 30è aniversari dels Diables de l’Espluga Des del grup de Diables de l’Espluga, havien estat treballant aquest darrer any per a celebrar el 30è aniversari de l’entitat d’una forma oberta i par�cipa�va amb totes les generacions que n’han format part. Arran de la situació actual, resulta necessària la suspensió dels actes de celebració que havien de desenvolupar-se al llarg de la mateixa Revetlla de Sant Joan. La celebració de la resta de programació prevista pels propers mesos quedarà també condicionada a l’evolució de la situació actual.

Així i tot, el grup s’emplaça a commemorar el seu 30è aniversari durant la Revetlla de Sant Joan de l’any 2021, mantenint i apostant pel caire par�cipa�u i popular d’aquesta celebració, que dóna el tret de sor�da a l’es�u. ■

MAIG

2020

EL EL FRANCOLÍ FRANCOLÍ

11 11

MAIG

2020 2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El Govern des�narà 7 MEUR més a explotacions agràries afectades per la DANA i pel Gloria El Govern convocarà en breu els ajuts des�nats a les explotacions agràries que han pa�t afectacions importants en el seu potencial produc�u com a conseqüència dels aiguats d’octubre de 2019 o pel temporal Gloria de gener de 2020. Els ajuts, per un import de 7 milions d’euros, s’afegiran als 3 milions d’euros ja previstos inicialment per fer un total de 10 milions.

Els dies 22 i 23 d’octubre de 2019 es va produir un episodi d’aiguats torrencials que van afectar diverses comarques de Catalunya, ja que es van produir precipitacions per sobre dels 150 mm. La resposta hidrològica va ser especialment severa a la conca del Francolí, a les rieres de la Conca de Barberà, el Baix Camp i el Tarragonès; als afluents del Segre pel marge esquerre (Sió, Ondara, Corb, Gorgs, i Femosa); al tram final del Llobregat, a la capçalera del Ter, als afluents del Baix Ter (Terri, Onyar i Daró) i a la Muga, així com a les rieres de tot el litoral i el prelitoral. En conseqüència, el 6 de novembre ja es va dictar la corresponent declaració d’emergència.

Igualment, del 20 al 23 de gener de 2020, el temporal Gloria va produir aiguats, episodis de vent, desbordaments de rius i invasió d’aigua salada en terrenys costaners. Això va produir danys agraris i pesquers molt importants. Les zones més afectades van ser el Delta de l’Ebre, la zona del Baix Ter i l’horta de la llera de la Tordera.

L’Acord del Govern de 4 de febrer de 2020, ampliat per l’Acord de 18 de febrer de 2020, pel qual s’impulsen mesures urgents per pal·liar els danys ocasionats pel temporal Gloria i els aiguats d’octubre, acorda impulsar un seguit de mesures urgents per mi�gar els danys ocasionats en els municipis i parcel·les afectades.

Així, l’objecte dels ajuts que el Dep. d’Agricultura, Ramaderia i Pesca convocarà properament és la recuperació del potencial produc�u de les parcel·les de les explotacions agràries que hi han pa�t afectacions importants com a conseqüència dels aiguats d’octubre de 2019 o pel temporal Gloria de gener de 2020, per garan�r la seva viabilitat econòmica. ■ Redacció︱EFMR.cat

Endesa inver�rà més de 200.000 euros per reduir els talls de subministrament Endesa inver�rà més de 200.000 eu- cipals, es pugui donar servei als clients ros per a reformar i millorar tecnolò- afectats per una via alterna�va. gicament part de la xarxa elèctrica de Les obres han començat el dia 1 de mitja tensió de l’Espluga de Francolí. juny, tot i que el 28 de maig part de la L’objec�u és incrementar la qualitat i població ja va pa�r un tall elèctric a la con�nuïtat del subministrament a primera hora del ma� i un a mitja tartota la població. da per tal que l’empresa pogués conL’obra consis�rà en la creació d’un nectar parts modificades. anell elèctric, mitjançant l’extensió d’un Les obres duraran aproximadament nou tram de cable subterrani d’úl�ma unes 6 setmanes i també comportaran generació, que permetrà connectar centres de transformació. Per tal d’evitar els talls elèctrics que el municipi ha pa�t durant les úl�mes dècades, Endesa realitzarà durant 6 setmanes obres de connexions a l’Espluga amb possibles talls en el subministrament mentre durin els treballs.

D’aquesta manera es crea el que s’anomena tècnicament una anella elèctrica que, dit d’una altra manera, possibilita que, en cas d’incidència o d’indisposició d’una de les línies prin- Les obres duraran 6 setmanes. G. Bosch EL FRANCOLÍ

12

talls de circulació en diversos carrers.

En el darrer ple municipal, el regidor de Serveis Municipals, Xavier Rossell, destacava la importància d’aquesta actuació i adme�a que “aquestes obres afectaran el dia a dia dels espluguins”.

Les obres es realitzaran en 4 sectors i això provocarà que els talls es produeixin cada cop en un sector. El primer tram és el de la carretera de Montblanc, que va del carrer Dr Joan Farré fins al carrer de la plaça del Novè Centenari. El segon sector serà des d’aquest carrer fins al passeig. El tercer tram serà tot el passeig Cañellas i l’úl�m sector serà el carrer de Sant Vicenç de Paül fins a la Residència Jaume I. El primer sector és el que més afectarà la població, ja que bloquejarà un dels accessos principals de l’Espluga. Per entrar al municipi s’haurà de fer per la Urbanització Carreras o per l’Avinguda Catalunya. ■ Josep Morató ︱EFMR.cat MAIG

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Les 17 fonts tornen a rajar al complert després de mesos amb una canyella desapareguda

Domassos de la San�ssima Trinitat com a senyal de pregària pels efectes de la pandèmia

La zona de la Font Baixa comença a tenir un altre aspecte després que l’aiguat del passat mes d’octubre arrasés tot el que es va trobar en aquella zona, ja sigui arbres, marquesina, rajoles, baranes, i fins i tot, una canyella de les disset fonts.

Mig any després l’Ajuntament de l’Espluga ha arranjat la zona de la Font Baixa replantant arbres, fent tasques de neteja i col·locant de nou la canyella de les 17 Fonts que es va veure afectada. La primera canyella (començant per l’esquerra) va desaparèixer el dia de la riuada, uns dies més tard es va trobar i es va guardar. Ara, més de mig any després, ja torna a rajar aigua, completant així les 17 fonts, tantes com les lletres de l’Espluga de Francolí.

Per part de la Generalitat de Catalunya també s’ha adequat el pont de la Font Baixa i s’ha instal·lat la nova marquesina de bus situada a la rotonda de la Font Baixa. ■ Redacció︱EFMR.cat

Feligresos i feligreses de l’Espluga de Francolí han penjat domassos de la San�ssima Trinitat als seus balcons com a senyal de pregària pels efectes de la pandèmia.

Aquesta acció que es fa tradicionalment el dia de la baixada de la San�ssima Trinitat vol que sigui una mostra de suport a les persones malaltes o afectades pel virus, i com agraïment a tots els professionals i voluntaris que des de qualsevol àmbit estan cuidant dels diversos serveis mínims indispensables arran del decret d’estat d’alarma.

A més a més, tots aquells que no el �nguin el poden trobar a la Llibreria i Papereria Índex. Els domassos als balcons és una imatge que s’ha repe�t en molts punts del territori com a Reus de la Mare de Déu de Misericòrdia, Tortosa, a Vimbodí i Poblet amb domassos de la Mare de Déu dels Torrents, entre d’altres.

La úl�ma baixada de la de la San�ssima Trinitat va ser l’any 2013 en mo�u de l’Any de la Fe. La baixada commemora l’entronització de la nova imatge, obra de Frederic Marés, després de la Guerra Civil. Aquest fet va tenir lloc l’any 1941, i es va determinar celebrar-lo cada 50 anys. ■ Redacció︱EFMR.cat

La Font Baixa amb totes les seves canyelles. Pep Morató

Els domassos als balcons dels veïns de l'Espluga. Pep Morató

L’ADF de l’Espluga estrena dos nous vehicles després de perdre-ho tot a causa de l’aiguat L’Associació de Defensa Forestal (ADF) de l’Espluga torna a disposar de dos vehicles propis i equipats, que s’han pogut comprar i adquirir gràcies a l’aportació dels 22.500 euros que va fer l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí que anaven destinats als pressupostos participatius i de 12.100€ del pressupost de l’ADF del 2019. Enguany, l’Ajuntament ha renovat el mateix import al EL FRANCOLÍ

pressupost destinat a l’ADF per tal que puguin acabar d’equipar-se amb els EPIs necessaris.

Els vehicles s’havien de presentar el 29 de març a la trobada d’agraïment amb totes les ADF de Catalunya però a causa de la Covid-19 no es va poder celebrar la trobada. Tot i això, els voluntaris de l’ADF de l’Espluga ja estan fent servir els vehicles que estan equipats amb diferents ele-

13

ments d’extinció d’incendis.

L’ADF de l’Espluga agraeix a l’ADF de Puig de l’Àliga per cedir un dels dos vehicles, ja que només l’han hagut d’acabar d’equipar. Des de l’associació forestal també volen agrair a Remolcs Cuni que també els han donat un remolc amb un equip d’incendi. ■ J. Morató ︱EFMR.cat MAIG

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El Museu de la Vida Rural “obra finestres virtuals” pel Dia Internacional dels Museus El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí es torna a sumar, un any més, a la celebració del Dia Internacional dels Museus. Aquesta vegada però, totes les ac�vitats es faran totes de forma virtual.

Des del divendres 15 maig i fins dilluns 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, el MVR ha programat un conjunt d’ac�vitats com ara visites virtuals a l’exposició Jugar amb foc, un taller per aprendre a fer sabó artesà o l’obertura d’un fòrum virtual obert a tothom on debatre sobre el futur dels museus i de la cultura després de la pandèmia.

La programació es va iniciar al divendres a les 19 h amb el primer debat Visions 5.1, que sota el �tol Emergències, sostenibilitats, respostes i propostes climàtiques, comptà amb al par�cipació de Yayo Herrero, Manola Brunet, Marc Castellnou, Marta Torres Gunfaus i Queralt Cas�llo. Dissabte 16 de maig a les 18 h el museu va proposar una visita guiada a la nova exposició del museu Jugar amb foc.

Els plats forts de la programació del Dia Internacional dels Museus van ser el dilluns 18 de maig. Des de primera hora, el museu va obrir un debat en el seu nou fòrum virtual, l’È-Fòrum, per debatre amb la ciutadania i el sector

cultural sobre el futur dels museus després de la crisi provocada per la Covid-19. El fòrum virtual es va estrenar en mo�u del Dia Internacional dels Museus i estarà obert de forma permanent amb la voluntat de generar propostes i aglu�nar les diferents mirades davant els diversos reptes socials als que cal donar resposta, començant pel futur dels museus.

El mateix dilluns també es va proposar una nova visita guiada de forma virtual a l’exposició Jugar amb foc, en directe des del canal de YouTube del museu.

A les 6 de la tarda hi havia programat un taller per aprendre a fer sabó artesà. L’ac�vitat va anar a càrrec de l’enginyera tècnica agrícola Mireia Vila, que realitzà un taller que es va emetre des del canal d’Instagram TV del Museu de la Vida Rural i també pel canal de YouTube.

Per úl�m, i con�nuant amb la dinàmica d’aquestes darreres setmanes, el museu va presentar una nova entrega de l’acció ‘Memòria Resilient’ que, des d’una òp�ca divulga�va i a les xarxes, creua la col·lecció del museu i el seu nou jardí etnobotànic amb derivades culturals. Les aportacions a #MemòriaResilient es poden seguir a través de l’e�queta a Twi�er i al compte d’Instagram del museu. ■ Redacció︱EFMR.cat

Tornen les misses amb mesures de protecció com bancs precintats i mascareta L’església Vella de Sant Miquel recupera, a par�r del 17 de maig, algunes misses presencials, coincidint amb l’inici de la fase 1 de desconfinament que es posa en marxa a la regió sanitària del Camp de Tarragona.

Seguint les recomanacions sanitàries i el que ha dictat l’Arquebisbat de Tarragona, la parròquia Sant Miquel Arcàngel recupera algunes celebracions amb fidels a l’església sense superar en cap cas un terç de l’aforament. Les misses es EL FRANCOLÍ

duran a terme els dimecres a les 7 de la tarda i els diumenges a dos quarts d’una del migdia a l’església Vella de Sant Miquel.

A la Conca de Barberà totes les par-

14

ròquies de l’Arquebisbat de Tarragona poden reprendre l’ac�vitat menys 7 parròquies que pertanyen a la regió sanitària de la Catalunya Central. ■ Redacció︱EFMR.cat

MAIG

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’espluguina Anna Hernández, unes mans més que lluiten contra la pandèmia Confirmar posi�us amb la COVID-19 i celebrar cada prova PCR que dona nega�u. Aquest s’ha conver�t en el dia a dia de la biotecnòloga Anna Hernández. Des que va arribar la pandèmia a casa nostra va decidir incorporar-se a un dels equips de l’Hospital Sant Joan de Reus que treballa en la diagnosi del coronavirus.

L’espluguina ha parlat aquesta setmana a l’Informa�u de la Conca de Barberà per explicar el seu tes�moni, unes mans que ara treballen en la lluita contra el virus del laboratori i a través de la ciència. Hernández es va doctorar en recerca biomèdica a la Universitat Rovira i Virgili i ara treballava com a inves�gadora a l’Ins�tut d’Inves�gació Sacontingut multimèdia a EFMR.cat nitària Pere Virgili de Tarragona.

Unes setmanes enrere quan se li va presentar l’oportunitat de treballar en un equip de l’Hospital Sant Joan de Reus per lluitar contra el coronavirus l’espluguina va decidir agafar una excedència.

Hernández dóna suport als diagnòstics per PCR de l’hospital, ja que recull les mostres que fan els sanitaris i les analitza al laboratori. En l’entrevista explica com està vivint la situació i ens valora, des de primera línia, quines són les seves previsions pel que fa a l’evolució de l’epidèmia i si anem o no per bon camí. ■ Redacció︱EFMR.cat

L'Ajuntament s’uneix al Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia Els ajuntaments de la Conca de Barberà, coordinats pel #SAI (Servei d’Atenció Integral) per a persones LGBTI de la Conca de Barberà ubicat al Consell Comarcal, s’han adherit a la commemoració al Dia Internacional contra les LGTBIfòbies que se celebra aquest diumenge 17 de maig . La jornada recorda que cal donar resposta

EL FRANCOLÍ

a tota situació de discriminació, d’injustícia i de violència envers les persones per llur identitat de gènere o llurs orientacions sexuals i afectives.

L’any 1990, l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat de la llista de transtorns sexuals i es va adoptar la data del 17 de maig com a Dia Internacional de la lluita contra l’homofòbia (lesbofòbia i gaifòbia), la bifòbia i la transfòbia.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments i les ins�tucions catalanes, el Consell Nacional LGBTI i les entitats s’adhereixen a aquesta jornada i han fet públic un manifest ins�tucional. ■ Redacció︱EFMR.cat

15

Obertura a mig gas de terrasses i bars a l’Espluga El passat 11 de maig els bars de l’Espluga de Francolí van poder tornar a aixecar les persianes en el primer dia de la fase 1 del desconfinament. Tot i que només podien obrir el 50% de les terrasses, desenes de persones van gaudir del primer àpat fora de casa després de dos mesos, amb retrobaments amb amics i familiars.

Tot i això alguns bars van optar per seguir tancats. Els que sí que van obrir, ho van fer per, a poc a poc, anar restablint la normalitat. Es va veure l'ampliació de les terrasses ja que davant l’obligatorietat d’obrir les terrasses dels bars a un 50% de la seva capacitat, l’ajuntament va facilitar l’ampliació d’espai, sempre que sigui possible, per tal de poder disposar de més metres per ubicar taules i cadires. ■ Redacció︱EFMR.cat MAIG

2020

L'ACTUALITAT L’Ajuntament incrementa la donació de vals de compra per a les famílies vulnerables L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ha augmentat el nombre de �quets per persona vulnerable per a la compra de productes. A l’Espluga de Francolí s’ha passat de 20 a 26 famílies que Càritas Parroquial ha hagut d’atendre. A més, més famílies s’han posat en contacte amb els serveis socials després de l’inici de la pandèmia.

Càritas Parroquial de Montblanc també ha doblat el nombre d’usuaris que u�litzen el servei de distribució d’aliments durant el mes d’abril, en plena crisi del coronavirus. Si al gener i febrer s’atenien 23 famílies, al març va pujar fins a les 35 i durant el mes d’abril s’han atès un total de 62 famílies.

D’aquestes, unes 43 són de Montblanc, mentre que la resta són d’altes municipis de la Conca de Barberà. Són famílies que, en la gran majoria, han estat derivades pels serveis socials del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, i que a causa de la crisi del coronavirus necessiten ajuda per garantir l’alimentació al nucli familiar. ■ Redacció︱EFMR.cat

Les voluntàries, mossèn Marcus i la regidora Laura Ruiz de Porras. Cedida

L’Espluga decreta tres dies de dol per la mort de l’exalcalde David Rovira

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí va decretar tres dies de dol oficial per la mort de l’exalcalde David Rovira, que ,el passat dimarts 12 de maig, va morir a casa seva. Rovira, de 63 anys, havia estat alcalde de la vila durant 16 anys, entre 2003 i 2019.

El consistori va lamentar els fets i ha signat una declaració oficial anunciant tres dies de dol.

El funeral d’àmbit estrictament familiar, va tenir lloc el dijous dia 14 a les 11 del ma� a l’Església Parroquial. En acabar la situació de confinament s’anunciarà un acte públic en record del difunt.

Personalitats i grups de l’espectre polí�c i associa�u s’han sumat a les mostres de suport a família, als seus companys i a l’Ajuntament. Entre ells hi ha companys seus com Ferran Bel, Quim Nin, Eusebi Campdepadrós, Jordi Turull, entre d’altres. Els grups municipals a l’Ajuntament també han expressat el dolor per la pèrdua de Rovira. ■ Redacció︱EFMR.cat

La Cultural Jordi Francolí replanteja l’edició d’enguany del Riubombori basant-se en el cinema documental A causa de la incertesa derivada de la crisi sanitària per la COVID-19 i també de la situació econòmica actual, l’associació La Cultural Jordi Francolí s’ha vist obligada a replantejar l’edició d’enguany del Fes�val Riubombori, per assegurar així la seva celebració i la viabilitat econòmica i social del projecte.

En lloc de realitzar un fes�val de música amb diverses actuacions, com estava planificat, es genera un format alterna�u basat en la projecció de cinema documental per tractar diversos aspectes de la indústria musical des d’una mirada diferent, alterant-ho amb actuacions musicals de pe�t format, intentant així conservar l’esperit musical i alterna�u del fes�val. El cartell de l’edició d’enguany i els detalls sobre les peces a projectar es presentarà a finals d’aquest mes.

Tot i que el cartell ja estava tancat, La Cultural Jordi FranEL FRANCOLÍ

colí s’ha vist obligada a replantejar el format tot i mantenir la data i lloc del fes�val (dissabte 4 de juliol, Jardí dels Francolins). Aquest canvi de programació deriva d’una preocupació sobre l’escenari legal i social de principis de juliol, que no assegura l’assistència habitual del festival ni quines seran les mesures d’aforament o distància .

L’ajornament de diverses subvencions institucionals, paralitzades per la situació excepcional actual, també ha estat un factor clau en la presa d’aquesta decisió.

Des de la Cultural Jordi Francolí se segueix treballant per consolidar el Festival Riubombori com un referent al Camp de Tarragona i comarques del sud de Catalunya, que es complementa amb altres accions i activitats promogudes per l’entitat que s’esperen per la tardor i hivern d’aquest any. ■ Redacció︱EFMR.cat

16

MAIG

2020

LA BÍBLIA ENS PARLA Salm del recull de David (sl. 24)

És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten.

Ell li ha posat els fonaments als mars profunds; les bases, a les aigües abismals.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?

Qui pot estar-se en el seu temple sant?

El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos ni jura per ganes d’enganyar.

Rebrà benediccions del Senyor, rebrà els favors del Déu que salva.

Aquest és el poble que el cerca, que cerca el teu rostre, Déu de Jacob.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?

El llibre dels Salms el formen 150 poemes anomenats també Salteri. La tradició atribueix a David aquests poemes tant populars i que són el coixí de la Litúrgia de les Hores, pregària diària dels cris�ans. Els monjos i monges en fan ús unes quantes vegades al dia.

Al nostre es�mat David li agradava resar amb els Salms. Aquest poema té un verset que diu: “Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? El qui té el cor sincer!” El David tenia el cor sincer i ha pujat a la muntanya de Nostre Senyor. ■ Manel Morgades

Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el rei de la glòria!

Qui és aquest rei de la glòria? És el Senyor, valent i poderós, és el Senyor, poderós en el combat.

Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el rei de la glòria!

Qui és aquest rei de la glòria? És el Senyor de l’univers, ell és el rei de la glòria.

El Rei David (Miquel Àngel)

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"Desfer-nos de lligams" "El pensament espanyol és mort. No vull dir que no hi hagi espanyols que pensin, sinó que el centre intel·lectual d’Espanya ja no té cap dignificació ni eficàcia dintre del moviment general d’idees del món civilitzat. Per això nosaltres, que tenim cor de seguir dins d’aquest moviment general, hem de desfer-nos EL FRANCOLÍ

ben de pressa de tota mena de lligams amb una cosa morta. [...] El pa i el vi de la gent d’avui són els diaris i el teatre [...], pensem que el dia que Catalunya s’hagués deslliurat del teatre i de la premsa de Madrid, la nostra independència intel·lectual estaria molt avançada, i que el dia que la nostra indepen-

17

dència intel·lectual sigui completa, lo demés serà lo de menys, i Catalunya formarà part d’Europa".■

Joan Maragall “El sentiment de pàtria”, 1932 Francesc Ferrer i Gironès. «El gran llibre per la independència», 2005 *Fragment escollit per Andreu Morta

MAIG

2020

REPORTATGE DAVID ROVIRA I MINGUELLA TEXT: REDACCIÓ

(L’Espluga de Francolí, 1956 - 2020) El David neix el 12 de juliol de 1956 a l’Espluga de Francolí. Fill del Joan Rovira, oriünd de Salomó i de Maria Minguella de l’Espluga, és el tercer de 4 germans.

Ja de menut destacava per la seva capacitat de lideratge. Va cursar la primària a l’Escola Vedruna l’Espluga de Francolí, seguidament va passar a estudiar el Batxillerat a la Mercè de Montblanc i el COU a l’Ins�tut Mar� Franquès de Tarragona.

De pare farmacèu�c, ell va ser l’únic dels germans que va seguir l’ofici familiar i, influenciat pel seu oncle va estudiar la carrera de farmàcia a la Universidad de Navarra on es llicencià el 1979.

El 1983 esdevé �tular del Laboratori d’anàlis clíniques, químiques i biològiques a Montblanc i l’Espluga.

A part de l’especialització en anàlisis clíniques, l’ambició per ampliar els coneixements el va dur a diplomar-se en Sanitat i passà a ser inspector Farmacèu�c provincial a Tarragona per la Generalitat de Catalunya des del 1984 al 1987.

El 1987 passa a ser, junt amb el seu pare, �tular a la farmàcia de l’Espluga i el mateix any és nomenat Inspector Farmacèu�c Municipal de la regió sanitària de la Conca de Barberà.

Seguint en el terreny laboral, el David entra com a vocal de l’Oficina de Farmàcia de la Junta del Col.legi Oficial de Farmacèu�cs de Tarragona, funció que desenvolupa des del 1988 al 1998, al plegar com a vocal esdevé el President del Col.legi Oficial de Farmacèu�cs de Tarragona, càrrec que ocupa fins el 2004.

El 1994 entra a ser membre de la Junta Rectora de la Federació Farmacèu�ca SCCL com a representant del magatzem de Reus. Seguidament en serà el vicepresident i n’exerceix les funcions fins l’any 2017.

A part de l’extens currículum laboral, un tret caracterís�c del David, va ser la capacitat per impulsar inicia�ves culturals i de lleure a l’Espluga, en un temps on la postdictadura havia deixat el país totalment arrasat. Així doncs, el 1980 entra a formar part ac�va de l’Agrupament EscolEL FRANCOLÍ

ta l’Estornell, hi col.labora fins el 1986. També va ser President de l’Associació Casa Llavasa, i un dels promotors de la compra de la casa de la Vall de Boí.

Amb la dèria d’enriquir culturalment l’Espluga va ser el primer president de l’Espluga FM Ràdio de la qual també en va ser cofundador.

Va formar part de la junta del Casal de l’Espluga de Franclí des del 1988 al 1996 i president de la mateixa, des del 1992 al 1996, la seva presidència destaca per la voluntat d’obrir l’en�tat al poble per tal que tothom pogués gaudir de les seves inicia�ves.

L’any 1999 va encapçalar la candidatura de Convergència i Unió a l’Ajuntament de l’Espluga, que el va portar a ser el cap de l’oposició en els darrers quatre anys del mandat del PSC a l’Espluga de Francolí.

L’any 2003 aconseguia una còmoda majoria absoluta, i es conver�a en l’Alcalde de l’Espluga de Francolí per Convergència i Unió, un càrrec que va ostentar durant 16 anys. Va poder governar amb àmplia majoria durant tres mandats, excepte del darrer en què va conservar el càrrec gràcies al pacte de govern amb el regidor d’Espluga Viva, tot i no guanyar les eleccions. L’any 2019 va renunciar a la reelecció.

També va ser president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà entre els anys 2005 i 2011 i diputat de la Diputació de Tarragona i president de BASE entre els anys 2001 i 2015. Va ser cap comarcal de CDC fins l’any 2016.

De la seva trajectòria polí�ca a l’Espluga de Francolí, el que més el sa�sfeia era el canvi urbanís�c del municipi: la millora del nucli històric a través de la Llei de Barris, l’arranjament del carrer Lluís Carulla, la carretera de Montblanc, l’avinguda Catalunya o el pont de la via del tren en són alguns dels exemples que ell mateix destacava.

Ja al final de la seva etapa al capdavant de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, també inaugurava equipaments com el pavelló municipal d’esports o bé el camp de futbol de gespa ar�ficial.

La museïtzació de la Fassina Balanyà, la municipalització del Casal de l’Espluga, la construcció del nou ins�tut, la renovació de l’espai museogràfic de les Coves o la Ruta Templera i Hospitalera, o la solució a la problemà�ca de l’aigua a l’Espluga, que engloba la interconnexió dels dipòsits municipals i també inclou la inicia�va per portar l’aigua de l’Ebre a l’Espluga, un projecte encara en tràmit, han estat projectes realitzats durant els seus mandats. ■

18

MAIG

2020

IN

MEMORIAM

Recordant en David Rovira El David Rovira i Minguella era una home extraordinàriament polifacè�c i ac�u, de manera que qualsevol aproximació a la valoració de la seva ac�vitat té forçosament una dimensió polièdrica.

Segur que seran molts els que, colpits per la seva sobtada absència, voldran fer un merescudíssim homenatge a la seva figura i a la seva obra. Deixo per als que han seguit més de prop la seva prolífica trajectòria, l’anàlisi de la seva dimensió social, cívica, corpora�va, ins�tucional i polí�ca, sobre la qual hi ha molt per lloar i molts ho poden fer millor que jo i amb major coneixement de causa. Destacar, això sí, que el combus�ble que movia el David en totes les inicia�ves d’aquests àmbits era sempre el mateix; el seu amor incondicional a l’Espluga. He conegut poques persones que es�messin tant el seu poble com ell.

Aquest espluguinisme militant i inesgotable és el causant que en la història del darrer mig segle del nostre poble, aparegui el seu nom en gairebé totes les inicia�ves, amb diferents graus d’implicació, però sempre present i, en algun moment o altre, en la majoria d’en�tats o ins�tucions de la vila i de la comarca.

Dit això, jo voldria aprofitar la meva privilegiada talaia professional, que em proporciona una visió de les coses que altres no tenen, per lloar la figura de l’apotecari amb el que vam treballar plegats durant 4 dècades, ja que he �ngut l’honor de cooperar amb diferents generacions de farmacèu�cs de cal Rovira, una nissaga que començà amb el Joan Rovira, natural de Salomó que s’instal·là a la vila als anys quaranta del segle passat.

Poc després d’arribar jo a l’Espluga, el març de 1980, el David s’incorporà a treballar amb el seu pare, amb una àmplia experiència com a analista, adquirida en els millors laboratoris privats de Catalunya i una sòlida formació en salut pública.

Aquesta dualitat, l’experiència, la serenitat i la prudència del pare, combinades amb l’empenta, coneixements i modernitat del fill, junt amb la volunEL FRANCOLÍ

tat de servei i professionalitat d’ambdós, van conferir a la Farmàcia Rovira uns trets de qualitat únics, molt pel damunt dels estàndards que cabria esperar d’una farmàcia de poble. A la Farmàcia Rovira, ja als anys 80, tant et feien una fórmula magistral d’un sabó, una pomada o un xarop, que una analí�ca de sang amb la tècnica més moderna, tant t’aconseguien un medicament que no es trobava enlloc, com t’analitzaven l’aigua del pou. Serveis que atreien a clients de fora vila.

Sovint, en converses amb companys (altres metges rurals com jo), quan volia lluir de plaça, entre altres coses, explicava tot el que podien fer a la farmàcia del meu poble.

Però els mèrits professionals del David no eren només com a �tular de l’oficina de farmàcia. Cal destacar també la seva funció al front dels requeriments de salut pública de la vila com a Farmacèu�c de Sanitat, com inspector sanitari responsable de la qualitat de la potabilitat de l’aigua i de vigilància d’altres qües�ons higièniques del seu àmbit.

Amb ell vam poder organitzar una campanya de diagnòs�c precoç del càncer, abans de l’existència de les ABS que han integrat aquesta dimensió preven�va en la seva ac�vitat quo�diana, que va resultar molt eficient ja que va facilitar la detecció de càncers asimptomà�cs, que es van poder agafar a temps, en malalts que després van viure molts anys més, lliures de la malal�a. En l’organització de la campanya el David i la seva muller s’encarregaren de realitzar les analí�ques per�nents, mentre la meva dona i la Dra. Porta feren les revisions mèdiques.

Aquesta col·laboració entre matrimonis de metges i farmacèu�cs va ser molt fruc�fera per a la població i va ser l’origen d’una relació d’amistat que venia facilitada per altres coincidències i afinitats: la mateixa edat, inquietuds similars, etc.

Vull també destacar una altre episodi concret en el que la seva eficaç par�cipació fou cabdal. Em refereixo a l’estudi de recerca epidemiològica del fo-

19

cus contaminant d’un brot de legionellosi que vam pa�r a l’Espluga que, gràcies a la rapidesa en que es va detectar i intervenir l’esmentat focus i a la celeritat amb que es detectaven i tractaven els nous casos, es va poder estroncar en un temps rècord, amb poques conseqüències nega�ves i amb uns resultats que, comparats amb altres brots similars, es poden qualificar d’excel·lents.

Però el que em resulta més extraordinari de la relació professional amb en David, una relació quo�diana de 40 anys de durada, és no haver �ngut mai el més mínim problema, sinó tot al contrari, col·laboració i -permeteu-me l’expressió col·loquial- bon rotllo.

Es�c convençut que des del Col·legi de Farmacèu�cs que va presidir, així com des de diferents òrgans assessors de sanitat en els quals ha par�cipat i, sobretot, des del seu lloc habitual de treball, el David Rovira haurà creat escola. Com a mínim ho haurà fet en la dinas�a de farmacèu�cs de cal Rovira que con�nua, amb la seva muller, l’Anna i els seus dos fills, el David i l’Albert, que tenen un referent de professionalitat, bonhomia i “savoir faire” de primer ordre, al qual es�c segur que seguiran.

Fent-ho, dificultaran que, com a usuaris, ens adonem de la seva absència com a farmacèu�c.

Res podrà impedir, però, que tots plegats el trobem a faltar molt com a veí compromès enamorat de l’Espluga i alguns, a més, com a amic entranyable i sincer. ■ Francesc R. Duch i Campodarbe

MAIG

2020

IN

Agraïment

MEMORIAM

La mort del David ha estat una no�cia trista, sí.

Ens ha sobtat a la gent del poble i també de fora, en un moment en què tots hem pa�t més o menys angoixa per la situació de la pandèmia, que ens ha fet més sensibles i vulnerables.

Quan mor una persona sempre penso que amb ella se'n va una pe�ta part de la història del poble, i és això el que he sen�t en el seu comiat.

La trajectòria del David, que de ben jove va mostrar la seva capacitat de lideratge en els diferents càrrecs que ocupà, el situarà en un lloc preeminent entre els que deixen empremta per allà on passen.

El vaig tractar des de diferents vessants: a l'Agrupament, a la revista El Francolí, al Certamen Literari, als Premis Baldiri Reixac, durant la seva presidència al Casal, però de tots aquests aspectes altres persones en parlaran en la publicació.

Jo vull destacar el David humanitari, des de la meva condició d'acollidora de nens sahrauís durant divuit anys, coincidint amb les seves legislatures com alcalde de la vila. Ell sempre va recolzar el projecte de Vacances en Pau per als infants del desert.

Assis�a a les recepcions a la sala de plens i s'interessava pel que feien els infants durant l'es�u i de les ac�vitats que portàvem a terme durant l'any.

Crec que la labor realitzada vers aquella inicia�va quedarà per sempre en el meu record i segur que també en el d'altres famílies acollidores.

Gràcies, David! ■ Recepció dels nens sahrauís a la sala de l'AnMaria Montserrat Duatis tic Hospital. Maria Montserrat

El David de la Farmàcia Si em coneixen per alguna cosa al poble, és per ser el fill de la Teresa de la Farmàcia. Ni de cal Fartet ni de cal Moliner. Per tant, des que �nc ús de raó, el David i sons pares, el senyor Rovira i la Senyora Minguella, han format part de la meva memòria i del meu entorn.

Ma mare va estar més de la meitat de la seva vida treballant a la farmàcia,

cosa que va generar situacions curioses com que els pares del David em feien els Reixos i mons pares els feien als fills del David i l'Anna, el David i l'Albert.

Amb aquesta relació tant estreta, era lògic que quan ens havíem de trobar en el món polí�c, malgrat les discrepàncies evidents, sempre trobéssim punts

en comú pel bé del poble i del país. I, com no, poder aprendre d'ell. La seva darrera lliçó polí�ca va ser estar al peu del canó al col.legi electoral (l'1 d'octubre) malgrat els problemes evidents de mobilitat i amb un cor transplantat, tot i saber que podria venir la policia espanyola a agredir. Va perdre la por i ens ho va mostrar. Gràcies per tant! ■ Ferran Civit

Trobarem a faltar el teu somriure...

Des de l'Associació l'Estornell - Casa Llavasa i l'Agrupament Escolta i Guia l'Estornell de l'Espluga de Francolí lamentem profundament la pèrdua de David Rovira i Minguella. Ens sumem a les mostres de condol a familiars i amics en aquests moments tristos.

El David va ser Cap i membre de l'Agrupament l'Estornell, soci fundador i president de l'Associació l'Estornell i impulsor del projecte de Casa Llavasa a Durro (la Vall de Boí).

El recordarem com una persona amb valors i compromesa amb l'escol�sme.

Descansa en pau, David. ■ Ass. Estornell-Casa Llavasa i Agrupament Escolta i Guia l'Estornell EL FRANCOLÍ

20

MAIG

2020

David, et recordarem Amb el David Rovira, de joves, ja vam coincidir a l’Agrupament escolta L’Estornell. Vam passar de coneguts a companys i de companys a amics. Més tard va venir la fundació, arranjament i posta en marxa de Casa Llavasa.

Tal com dèiem a l’agrupament: Educació, fe i país. El gran ajuda al pe�t. El compromís, el servei als altres, la pedagogia.

El buscar consensos i enteses -entre altres principis- el van acompanyar sempre.

Es�mava el poble, les en�tats i la gent.

Va ser impulsor i col·laborador d’inicia�ves importants per l’Espluga i la cultura.

Treballar amb ell va ser fàcil. Va dinamitzar el poble i les en�tats que li donen vida.

Més tard, des de l’alcaldia, va collaborar amb diferents projectes del Museu. Sempre va dir que el Museu havia impulsat la vida cultural de l’Espluga i de la comarca. Se l’es�mava. Va tenir una par�cipació destacada en el Centenari de Lluís Carulla on es va implicar en l’organització de tots els actes. Va contribuir molt ac�vament en la construcció del Monument al Centenari del naixement de Lluís Carulla. També en les successives ampliacions del Museu facilitant, agilitzant o aconsellant en els tràmits burocrà�cs relacionats amb l’ajuntament. També en altres projectes com exposicions, conferències, xer-

rades. Sempre col·laborava amb el que se li demanava, bé presencialment o bé par�cipant directament; un exemple clar va ser l’exposició dedicada a Mossèn Ramon Muntanyola en la que s’hi va implicar molt.

També durant la seva alcaldia, i gràcies a la llei de barris, es van fer millores a l’entorn del Museu, en concret a la plaça i al carrer d’en Canós.

David, et recordarem, tant des del punt de vista personal com des del Museu. Has estat una persona que has deixat una petjada important a l’Espluga i al Museu de la Vida Rural. ■ Ramon Rosich

Gràcies, David Vaig arribar al Museu de la Vida Rural el 8 d’abril de 2018.

David Rovira era l’alcalde de l’Espluga de Francolí i una de les persones que millor coneixia la història del poble i els seus habitants. Ell i en Ramon Rosich em van convidar a dinar i vam parlar llargament. En David tenia una manera de ser tranquil·la i sensata, potser per la llarga experiència polí�ca i social que l’acompanyava. La seva manera de donar-me la benvinguda al poble i al projecte de museu va ser sincera i honesta. En David sempre va manifestar el seu agraïment i suport al projecte museís�c de la família Carulla. Hi va contribuir com va explicar en Ramon Rosich des dels seus inicis.

Però tal vegada el que més em va impressionar d’en David va ser la predisposició i elegància amb la que va assumir la finalització del seu mandat polí�c i la necessitat de relleu generacional. Fins al darrer dia va saber acompanyar aquests canvis i fer costat als que assumíem noves responsabilitats.

No podem més que agrair-li sempre la confiança. ■ Gemma Carbó

Inauguració de l'exposició "La Bíblia il.luminada" de Perico Pastor, 2013. MVR

Un alcalde per a la República Catalana Guardo viu en la memòria el darrer cop que ens vam veure amb en David Rovira. Va ser a Brussel·les en un acte d'alcaldes i alcaldesses independen�stes de suport al govern injustament represaliat, al que vam assis�r els exiliats. Eren dies intensos per tot el que estava vivint el país i tots nosaltres a �tol individual. Ell estava molt emocionat i va fer-se lloc entre la gentada per poder-me abraçar, donar-me tot el suport i demanar-me com estava, mostrant-me la seva part més humana. Va ser molt emo�u i tanmateix ni ell ni jo érem realment conscients que no ens tornaríem a veure.

Amb en David havíem coincidit abans en diferents moments mentre ell era alcalde de l'Espluga de Francolí, un any abans de ser nomenada consellera i després, sempre trobant-nos per algun carrer o en algun acte del poble. Malgrat no vam tenir mai un debat llarg i profund, vam poder fer alguna breu tertúlia i sempre el vaig tenir per una persona de conviccions clares, que es mostrava proper i obert a parlar amb tothom i que vivia amb passió el poble.

Avui crec que correspon treure la part més humana, de mi i de cadascun dels qui l'hem conegut, per agrair-li la seva dedicació al poble i fer un reconeixement a la seva trajectòria personal. ■ Meritxell Serret EL FRANCOLÍ

21

MAIG

2020

Un model a seguir El David Rovira ha estat un model per somriure còmplice. I tant que va desmi, tant per la seva qualitat humana pertar el cuquet. Al cap d’uns mesos com polí�ca. A ell li dec molt. Ens vam formava part de la llista de Convergènconèixer fa anys i la nostra vida s’ha cia i Unió a l’Ajuntament de Montblanc, anat entrecreuant en moltes ocasions com a número 2 de la candidatura. I ara i en moltes circumstàncies. Primer a la fa un any, quan el David ja no va optar Terra Alta, després a la Conca. Els úl- a la reelecció com alcalde de l’Espluga, �ms temps de forma més freqüent. jo vaig fer aquell pas que m’havia deAl seu costat he après molt. Els seus manat cinc anys enrere, i em vaig posar consells sempre m’han ajudat. Ell m’ha al front de Junts per Montblanc. Em covolgut transmetre el seu compromís i neixia bé i va saber com engrescar-me. la seva manera de fer. Sempre pendent Després d’això, un temps després, de tot i de tothom. quan el David es va començar a re�rar Ell ha estat referent de molta gent. de la polí�ca, en una trobada al desAlcalde compromès de l’Espluga de patx de la seva farmàcia a l’Espluga, al Francolí, president del Consell Comar- 2016, em va dir que, amb el nou procal de la Conca de Barberà, que tant jecte polí�c que es començava a conha es�mat. Diputat a la Diputació i pre- figurar amb la fundació del Par�t Desident de Base, on va desenvolupar una mòcrata, volia que jo li agafés el relleu. esmerçada tasca. Una llarga trajectòria a les ins�tucions i al nostre par�t. Mestre i mentor de molts alcaldes i alcaldesses, de regidores i regidors.

Personalment, li dec molt.

Sempre recordaré quan al setembre de 2014 em va citar per proposar-me entrar, de nou, en polí�ca municipal. Jo, el 2011, havia tancat una etapa que m’havia portat a ser regidor a Prat de Comte (Terra Alta), el meu Equip de Junts per la Conca. Cedida poble d’origen. Ja feia temps que ens coneixíem i sabia de la meva El David era el cap comarcal de Conexperiència polí�ca. Ja havíem col- vergència i creia que havia de deixar laborat plegats. A la Fassina Balanyà pas. “Ara us toca a vosaltres, als joves. de l’Espluga de Francolí hi ha una part Jo ja he de començar a re�rar-me”, em molt simbòlica de Prat de Comte, po- va dir. I així va ser com, de nou, el Dable de referència en el món de la des�l- vid em va tornar a engrescar. lació d’aiguardent.

El David Rovira va saber despertar Aquella tarda, quan ens vam trobar, en mi aquest esperit de servei als ala Montblanc, va mirar de convèncer-me. tres des de la polí�ca que ell sempre Al 2015 hi havia eleccions municipals i ha �ngut. Em va contagiar del seu comvolia que jo fes un pas endavant. Jo li promís de treballar per les persones vaig dir que no estava preparat per li- des de les ins�tucions i des del par�t. derar cap projecte. Que estava molt des- Li dec a ell, en gran part, ser el que sóc connectat de la polí�ca, que tenia ca- en polí�ca. nalla molt pe�ta, que estava immers en Però el David era molt més que un un projecte professional... Ell ho va en- gran polí�c. Era el nostre amic. Una pertendre perfectament. Recordo perfec- sona que es�mem i que ens es�mava. tament les seves paraules com si fos Aquests dies tots compar�m imatges ara. “Ho comprenc. La teva vida ara es- d’ell i recordem bons moments que vam tà orientada cap a altres coses, però viure plegats. Vam passar un dia molt bocrec que ja t’he despertat un cuquet i nic a Barcelona. Era el 16 de setembre alguna cosa faràs”, em va dir amb un de 2017. El president Puigdemont va conEL FRANCOLÍ

22

vocar alcaldes al Palau de la Generalitat.

El David i una bona colla d’amics alcaldes i alcaldesses de la Conca hi van ser.

Jo vaig tenir la sort de poder-los acompanyar. Tots recordem aquell dia com una ocasió molt especial.

Darrerament, al febrer, un grup companys i companyes de Junts per la Conca vam fer una visita al Port de Tarragona. En Josep Maria Cruset, president del Port i gran amic del David i de tots nosaltres, ens va explicar el funcionament de la ins�tució que lidera. Va ser l’úl�m cop que vam estar junts amb el David, com una bona colla d’amics. La Covid-19 ens ha man�nguts confinats però no allunyats. Les videoconferències ens han apropat i ens van permetre mantenir el contacte les úl�mes setmanes que va ser amb nosaltres.

La nit que vam conèixer la trista no�cia, els grups de WhatsApp van començar a bullir. Les trucades es mul�plicaven tot i que ja era molt tard. El David Rovira, ens havia deixat. Ningú ho podia creure. No podia ser cert.

Els seus amics i companys de par�t, de projecte polí�c, ens vam quedar desolats en saber-ho. De tots van sor�r paraules de pesar, de reconeixement, de profunda tristesa.

Tots voldríem poder ser al costat de la seva família i transmetre’ls com sen�m la seva pèrdua. Tots tenim la necessitat de fer-nos una abraçada, de plorar-lo junts. Haurem d’esperar a poder retrobar-nos. Tots volem fer un homenatge com cal al David. L’homenatge que reculli l’es�ma i la gra�tud que tots li tenim. Ara no podrà ser, però ens hem compromès a organitzar-ho perquè el David s’ho mereix. Ho volem fer per ell però també per nosaltres. El volem acomiadar per recordar-lo sempre.

El David Rovira ens ha deixat, però el seu record, el seu mestratge i la seva passió sempre quedarà amb nosaltres.

Descansa en pau, David. ■ Marc Vinya Miralles President de l’Executiva Comarcal de Partit Demòcrata de la Conca de Barberà en nom dels companys i companyes del partit i de Junts per la Conca.

MAIG

2020

IN

MEMORIAM

A David Rovira, un home d'esperit lliure Lamento profundament la pèrdua d’en David Rovira, i la lamento des d’un punt de vista personal, ciutadà i polí�c.

Polí�cament, en David va ser un home que sen�a molt el país, i el seu compromís amb la polí�ca es�c convençut que venia d’aquí: de la seva iden�ficació amb el país, de la seva voluntat de transformar-lo amb posi�u, de la seva radicalitat democrà�ca i de la seva ambició nacional. En David era tot això, i va transformar tota aquesta energia i tots aquests ideals en acció polí�ca. Això ho va fer a escala més local, com a alcalde de l’Espluga de Francolí, però també a nivell nacional català, fent arribar sempre idees i suggeriments de coses que ell pensava que no es feien prou bé o que s’havien de fer millor.

Recordo també la seva vessant més personal, més humana i ciutadana. En David era un home d’esperit lliure, que es�mava molt la llibertat personal i del conjunt de la col·lec�vitat, i la posava per davant de molts altres valors. Com a farmacèu�c, però també com a ciutadà, era una persona conseqüent, responsable i exemplar. El seu comportament era d’aquells en què l’altra gent s’hi podia emmirallar, i probablement venia del seu fons de bona persona i del seu codi è�c de comportament davant de la vida.

Per totes aquestes raons, lamento molt que en David, un home d’esperit jove i amb anys de vida per davant, ens hagi deixat massa aviat. El que no perdem és el seu referent, la seva amistat i el seu exemple. ■ Artur Mas i Gavarró 129è president de la Generalitat de Catalunya

Artur Mas i David Rovira al Teatre del Casal.

Ramon Rosich

D’alcalde a alcalde La teva pèrdua, David, ens va agafar de sorpresa. Vas ser alcalde durant 16 anys fins que vaig prendre el relleu, com aquell qui diu fa quatre dies. La no�cia ens va colpir a totes i a tots, ens ha tocat de prop.

En la polí�ca local, les relacions són més properes, més humanes i més profitoses. Amb tu vam tenir estones de tot. Segurament als plens els moments eren més tensos, i fora dels plens parlàvem sobre temes que ens preocupaven. Tot i no coincidir en totes les solucions, sí que coincidien les preocupacions.

David, t’he fet enfadar algunes vegades, i tu a mi, no cal negar-ho, però el respecte i l’afecte mutus han fet que dels desacords i de les coincidències en sorgís l’aprenentatge. Poques vegades es pot tenir al davant un rival polí�c de la teva vàlua, part del meu aprenentatge es deu a aquest fet.

EL FRANCOLÍ

Encara recordo les paraules que em vas dir el dia de cons�tució del nou ajuntament. Ens vam fer una forta abraçada i em vas donar uns consells que em serveixen pel dia a dia. També recordo que em vas dir “jo quan em re�ri no molestaré”, i jo et vaig respondre “jo miraré de no molestar-te, però no t’ho asseguro, potser m’hauràs de donar algun cop de mà” i tu em vas donar permís per molestar-te. Les poques vegades que ho he fet, han servit de molt.

Durant aquest anys com a alcalde has millorat l’Espluga de Francolí, un llegat que cal posar en valor com a poble. L’es�ma per la vila l’has �ngut des de pe�t, sempre t’has implicat en les en�tats i abans de ser alcalde ja havies treballat en altres projectes pel municipi, per tant, és un llegat que va més enllà dels setze anys d’alcaldia, és un llegat de tota la teva vida.

23

Aprofito aquestes línies per enviar una abraçada d’escalf, acompanyament i serenor a l’Anna, al David, a l’Albert i a la resta de família i amistats. L’Espluga de Francolí us abraça de la mateixa manera que el David es va es�mar l’Espluga.

Que la terra et sigui lleu, company. ■ Josep Maria Vidal i Minguella Alcalde de l'Espluga de Francolí

MAIG

2020

IN

MEMORIAM

David Rovira, un exemple a seguir Per als qui el vam conèixer, evocar la figura de David Rovira i Minguella (L’Espluga de Francolí, 1956–2020) és recordar una personalitat entranyable, d’una humanitat genero-

Presentació de "Dia vindrà" a la plaça d'en Canós. Arxiu

sa i compromesa amb la seva família, amb la seva professió de farmacèu�c, amb la seva vila, a la qual serví des de la més alta responsabilitat polí�ca durant setze anys, i, naturalment, amb la seva pàtria. Com Mn. Ramon Muntanyola, de qui propicià la celebració del centenari, ell era un lluitador de banderes blanques i un exemple a seguir.

En queda el tes�moni escampat en ins�tucions diverses, professionals, associa�ves i ins�tucionals. La seva mort, ben inesperada, ens deixa esbalaïts però esperançats. Ho direm manllevant unes paraules del seu admirat sacerdotpoeta: I creixeran xiprers dins del teu clos, I tu, per ells, encar faràs de guia.

Què hi fa que no et vegem les mans ni el cos, Si ens mostres, com abans, quina és la via?

David Rovira i Minguella ha traspassat prematurament, però la seva passió per la vida i l’esperit de servei a la seva gent són aquí i parlen en silenci, com una rosa viva. ■ Joan M Pujals

Més que un adéu, és un gràcies Ara ja sí. Ara ja ha arribat el final... Però només és un final �sic i terrenal, ja que el David seguirà amb mi durant tota la meva vida. Una persona lluitadora, amb un sen�ment espluguí molt arrelat, encoratjador i encaminador d’un grup que es mou a l’uníson, com una pinya, on tot, es fa entre tots i que en els darrers 16 anys s’ha entregat en cos i ànima a la polí�ca municipal.

Ell ha estat el meu pare en la polí�ca, qui em va introduir en aquest món i qui sempre m’encoratjava a encapçalar projectes i a �rar les coses endavant. El buit que em deixa és molt gran, però alhora és un buit ben ple: ben ple de coratge, de superació, de valen�a i de serenor, per intentar fer les coses ben fetes, tal i com a ell li agradava fer-les.

Ha marxat sense fer soroll, com ho ha fet sempre tot: poc soroll i la feina feta. El seu llegat sempre ens quedarà present, però la seva forja personal sempre �ndrà una gran influència EL FRANCOLÍ

en mi. Érem molts els que l’es�màvem, i som molts els que el seguirem es�mant.

Just després de morir comentàvem,

que de ben segur que allà on sigui, ja deu estar engegant nous projectes, encoratjant noves persones i creant nous grups de complicitat...

24

David, rebre tant dissortada no�cia ha estat un cop molt dur, di�cil de superar, però ha estat un nou acte de demostració d’una de les teves lluites i victòries terrenals: veure’ns units i envoltats de bona gent i grans persones que ens es�mem i hi som sempre que fa falta. Així seguirà sent per sempre!

Descansa en pau, gran amic, i a la teva manera, segueix-nos donant tot aquest impuls i alè que sempre ens has donat. Tot i que t’haguem perdut, sempre et trobarem en els nostres records.

No volem plorar perquè hagi arribat el teu final, sinó que volem somriure perquè ha estat possible.

No t’oblidarem mai, no t’oblidaré mai, i sàpigues que em sento molt afortunat d’haver-te viscut i que ara fa que hagi de dirte adéu... Una forta abraçada!

Jordi Torre Bergadà Portaveu de Junts per l’Espluga de Francolí MAIG

2020

IN

MEMORIAM

A reveure, amic

-Josep Maria, �nc el mal de cal Minguella, em va dir una dia de fa uns quants anys. Després el 2013 va haver d’ingressar a l’espera de la donació d’un cor. Va estar quasi tres setmanes endollat a una màquina, inconscient.

Paralitzat i a l’espera del trasplantament. Feta la intervenció, mesos de recuperació. Va guanyar set anys de vida, tornava a ser l’home amb l’esperit servicial per al seu poble.

D’una afecció cardíaca va morir el seu besavi Salvador Minguella Boyó (1931, 64 anys), l’avi Salvador Minguella Josa (1955, als 56 anys) i el seu oncle Josep Minguella Roig (1992, als 61) potser per haver lliurat el seu cor al servei del poble, cadascú en el seu moment i amb les seves circumstàncies.

Havíem �ngut, ell i jo, discrepàncies per quina solució es podia donar a la problemà�ca del Casal de l’Espluga. Era poc abans de la crisi financera del 2008. El Casal ja feia anys que la pa�a, la crisi. Cal dir, en honor a la veritat, que ni ell ni jo vàrem encertar en les propostes que ens fèiem, però en defini�va fou el seu coratge i l’amor que sen�a per l’en�tat, el que va prevaldre encertadament. El patrimoni �sic del Casal passà a l’Ajuntament, com anys enrere hi havia passat la piscina i més tard l’Escola de Música.

Va passar per en�tats locals, des de l’Agrupament Escolta l’Estornell, amb la inicia�va de Casa Llavassa, i després per la presidència del Casal amb una etapa anterior a la vicepresidència. El Consell Social, les ac�vitats i les explotacions es man�ngueren durant aquell període, però les finances del Casal, tancat el cinema i la Sínia, es ressen�en de la càrrega financera insuportable i la manca d’ingressos de les explotacions. Passà el relleu a Joan Vallès i aquest a la Maria Teresa Álvarez.

El final de l’assaig social que havia significat el Casal de l’Espluga per al poble estava defini�vament perdut.

Una biografia social i polí�ca de David Rovira haurà d’explicar la seva trajectòria com a militant de ConvergènEL FRANCOLÍ

cia Democrà�ca de Catalunya. Fou alcalde de l’Espluga i president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, i també el cap comarcal del par�t. Així mateix, fou diputat provincial i, en la darrera de les seves legislatures a la Diputació, responsable de Base. La crisi del par�t, tot i el seu bon posiciona-

ment, l’apartà de la carrera polí�ca que anhelava. Era un home de província i el centralisme barceloní, tan arrelat al seu par�t, li impediren l’ascens a càrrecs de més responsabilitat pels quals estava sobradament preparat.

Les obres empreses per l’ajuntament que ell presidí durant els setze anys de mandat electoral són la prova palesa de la bona administració de la cosa pública. Des d’obres tan aparentment senzilles com el passeig al llarg de la carretera de Poblet, fins al nou Pavelló Municipal, són tes�moni de la seva esforçada dedicació.

L’Espluga està habituada a perdre

25

homes encara joves i amb capacitat demostrada. Un reguitzell de noms ens han deixat durant les darreres cinc dècades. Malal�es terminals i accidents han minvat el poble de dirigents i líders que haurien pogut donar encara molt de profit per a la seva prosperitat.

David Rovira ha estat un més d’aquests homes perduts a l’Espluga. El seu lideratge i la seva ac�vitat polí�ca i social se’n ressen�rà, sens dubte. És clar que la vida segueix i l’Espluga té i �ndrà nous valors, però a la nostra memòria estarà present aquest home amb llums i ombres, com tot ésser humà. Sorrut i amable d’acord amb la situació. Afectuós i afable quan calia. Decidit i tossut com un líder nat. Convençut i enèrgic en les decisions necessàries en bé del seu poble. El que el va veure néixer ara fa 63 anys i que l’acollirà en terra sagrada per tota l’eternitat. Un més dels grans espluguins que hi reposen en pau.

Les seves creences i la seva fe ben segur que li reserven un lloc entre els escollits. El pas minso per aquesta terra se li ha acabat. Però l’espera, la glòria del Déu misericordiós. I per descomptat, un racó a la memòria del espluguins que l’hem conegut, hem treballat amb ell, hem discu�t i hem es�rat del carro. David, des de la més pregona es�mació, descansa en pau. ■ Josep Maria Vallès i Martí

MAIG

2020

IN

MEMORIAM

Un esperit de servei L’etapa de la infància et deixa uns records inesborrables, i forja de mica en mica la manera de viure el poble, d’es�mar-lo. Durant la joventut hom s’incorpora a un o altre grup, en�tat o moviment social de la vila i es va implicant i treballant perquè l’Espluga sigui cada dia millor.

El David, tres anys més gran que jo, va seguir aquest camí i en el seu recorregut vàrem coincidir força vegades.

Des de formar part del grup d’escolans de la Parròquia, par�cipant en el món escolta a través de l’agrupament L’Estornell i mantenint any rere any l’esforç perquè la nostra vila posés en valor els seus indrets més emblemà�cs i potenciés tot el que envolta la paraula Cultura.

Finalment, el compromís polí�c també és una part d’aquesta dedicació a

la comunitat, del que ha de ser un esperit de servei, que el David ha desenvolupat amb escreix durant tants anys.

Crec que la municipalització de les instal·lacions del Casal, en un moment crític per a la continuïtat de l’entitat, ha estat un dels grans actius de la seva gestió perquè ha per-

mès mantenir un dels baluards de la vida social i cultural de l’Espluga.

El seu record ens acompanya en llegir aquests versos de mossèn Ramon Muntanyola, de qui vam celebrar com calia el centenari del seu naixement: Pelegrins encara de la Terra clara, de la Terra aspriva que és amarga i viva, i destil·la mel, adrecem la passa de romeu, inlassa, pel camí fidel.

De la terra plana a la muntanyana, i a acaçar l’Estel.

I de l’alta serra, mirarem la Terra i veurem el Cel.“ ■ Jordi Roca i Armengol

Del fill ...Adop�u… Cinc mesos després de deixar l’Espluga, cap al març de 2016, vam haver de fer una escapada a Montblanc i, ben bé pels pèls, vam esgarrapar uns minuts aturats a l’Espluga. Un dia després escrivia des de Balaguer una carta al David prometent que a l’es�u hi passaríem uns dies. Ho vam fer, potser ben bé no a l’es�u, a la primavera. En la carta li donava no�cia del nostre canvi de vida, una mena de segona jubilació i li assegurava que sempre enyoraríem els anys passats a la vila, si bé pocs per a l’Antonieta, molts per a mi, vora trenta. L’Espluga fou i haurà estat de totes les meves moltes residències, la més

EL FRANCOLÍ

26

llarga, amb un espès teixit d’amistats. Hi he escrit entre trenta i quaranta llibres.

Com ha estat costum en mi, vam anar a comunicar personalment a l’alcalde Rovira la nostra finalització d’estada a la població. “No oblidis mai que ets fill adop�u de l’Espluga”, em va recordar, innecessàriament, però amb un to de sa�sfacció. El David tenia ben clar que la cultura era sempre en majúscula, i feia acte de presència a concerts, xerrades, exposicions cursets o aplecs, al Museu, a la Cova, al Casal, a l’Ermita, a les escoles, a la Sala municipal, a la Biblioteca, i als sopars dels diversos grups i en�tats.

Per als veïns, parents i coneguts vam fer una mena de sopar berenar a casa nostra les vigílies d’ anar-nos-en. El David Rovira va venir-hi, s’ho passà d’allò més bé, brindà amb cava rosat i se’n tornà amb la bici elèctrica. Vaig tenir des d’aleshores no�cies fragmentàries de la seva persona, també dels alts i baixos de la seva condició �sica, com les tenia del conjunt de l’Espluga i vaig rebre horroritzat el xoc de la riuada l’any passat..

Veïnat de l’Espluga: hem perdut algú emblemà�c, intelligent i tenaç, molt sacrificat en el dia a dia, en la tasca professional, en la dedicació municipal, i, sobretot, en el tracte amical. Jo no oblido mai, però mai, les persones que han �ngut amb mi sincera proximitat espiritual. Com el David. ■ Josep Vallverdú MAIG

2020

IN

MEMORIAM

David Rovira, un home de poble, un home de país

Explicava David Rovira en una entrevis- Templera i Hospitalera de l’Espluga de de vida de les persones. ta publicada fa deu anys que “qui vul- Francolí, un recorregut virtual pel Catalanista de pedra picada, defengui fer polí�ca, que parli amb la gent passat que cons�tueix un extraordina- sor dels drets i llibertats dels catalans, del poble”. No hi ha millor manera de ri model de l’aplicació de les noves tec- el país li agraeix el seu compromís i varesumir què i com ha de ser un alcalde. nologies en els processos pedagògics. len�a en tots i cadascun dels fets més Fidel a les seves paraules, l’alcalde Ro- Aquesta conjunció de tecnologia i hu- transcendentals que ha viscut la nació vira, el fill del farmacèu�c de l’Espluga, manitats va ser possible per la persis- en els darrers anys. En Rovira sempre negoci que va con�nuar regentant amb tència de l’alcalde Rovira en apropar hi era, al davant, defensant la dignitat la família, fou un servidor públic com- cultura i coneixement a tothom, espe- democrà�ca del seu poble i del seu papromès amb la realitat social, cultural i cialment a les generacions futures. Ho- ís. En un acte de campanya de Junts per polí�ca del municipi. Ja de ben jove als me de profundes conviccions cris�a- Catalunya a l’Espluga abans de les elecMinyons Escoltes i més tard al capcions del 21 de desembre de 2017 davant del Casal de l’Espluga de va recordar, sense embuts, que Francolí, en�tat que és pal de pauna victòria del bloc unionista en ller del teixit associa�u espluguí. aquells comicis podria suposar la També vaig saber que més enllà destrucció de la llengua i la cultude la passió municipalista ens unia ra catalana. Unes setmanes abans, un vincle amb el món de la no va faltar a la cita municipalista comunicació atès que Rovira l’any a Brussel·les. El recordo arribant 1984 va participar en el procés de al costat de Josep Andreu, alcalcreació de l’emissora de ràdio de de Montblanc; Carme Amenós, municipal, de la qual en va ser el alcaldessa de Passanant i Belltall primer director. Des de tots els i Francesc Xavier Llobet, alcalde àmbits en David coneixia i es�made Vallfogona de Riucorb, com a va el tarannà dels seus conciutarepresentants de la Conca de Bardans, els quals van donar-li l’ho- Carles Puigdemont i David Rovira. Inauguració de la berà en la trobada de batlles canor de ser-ne batlle del 2003 al Ruta Templera i Hospitalera. Ramon Rosich talans que van desplaçar-se a la 2019 realitzant una magnífica gescapital europea per donar-nos es�ó polí�ca i també humana, vector im- nes, recordava sovint l’Evangeli: “Si et calf i encoratjar-nos a internacionalitprescindible per ser un alcalde es�mat donen uns talents, has de treure’n el zar el cas català. Gràcies per ser-hi, aquell pels teus i respectat pels adversaris. màxim profit, no te’ls pots quedar no- dia i en tot aquest temps d’exili i espeRecordo l’alcalde joiós del seu po- més per a tu. Cal que fruc�fiquin”, de- rança. Per tu, alcalde, amic, David Roble en una inoblidable jornada l’abril ia. La Ruta Templera de l’Espluga de vira, no defallirem. No ens rendirem. ■ de 2016, un dels meus primers actes Francolí no sols era un projecte urbaCarles Puigdemont i Casamajó al territori com a president de la Ge- nís�c o turís�c sinó un projecte social 130è President de la neralitat, quan vam inaugurar la Ruta amb l’objec�u de millorar la qualitat Generalitat de Catalunya

EL FRANCOLÍ

27

MAIG

2020

IN

MEMORIAM

A reveure, David

Es�mat David, Mas i jo, amb el suport calculador del germà en la fe en Jesucrist, el que et Joan March, vam decidir comprar-la. dic en aquesta carta ja ho saps perquè Els pares de les noies i els nois de l’Agruho hem viscut junts, ho he escrit per pament van fer pinya econòmicament consolar-me una mica. i fent voluntariat la vam rehabilitar. El A finals dels anys setanta l’Anna i tu dia 2 de maig de 1982 es va inaugurar. vàreu venir a casa una tarda de diumen- Tu, junt amb altres, sempre hi vas ser ge. Teníeu intenció de quedar-vos a l’Es- fins el canvi de generació. pluga i volíeu integrar-vos a l’Agrupament, a la Parròquia i al Poble.

Així va ser, amb molta empenta.

L’Agrupament ho va notar de seguida, en vàreu ser caps i responsables. Aquesta relació la vam celebrar fent una travessa al Pirineu i al cim del Montardo. Les coses importants - com diu la Bíblia - se segellen a la muntanya, oi David?

Els camps d’es�u els fèiem a Casa Mateu, a Gessa. Era una finca de la família Requesens de Montblanc, els quals en van cedir una borda a Mossèn Palacín. El mossèn era consiliari de l’Agrupament de Montblanc i el de l’Espluga. Per això hi anàvem a fer els campaments. Va ser a Gessa on vas te- Cim del Montardo. Arxiu familiar nir la idea de buscar una casa al Pirineu per fer-hi els camps d’es�u, els Amb molt de goig vam celebrar la de l’Espluga i tothom que volgués. Da- remodelació fa un any i mig. David, vid, tu sempre em dius que no te’n re- per nosaltres va ser una gran festa cordes, però sí, la idea és teva. major en veure saba nova i ganes de A Durro vam trobar Casa Llavasa i tu seguir endavant amb el projecte i l’Anna, el Salvador Gómez i la Dolors adaptat als temps d’avui.

Tu i l’Anna us vareu casar, la Montse i jo també, vosaltres us vau quedar a l’Espluga i nosaltres vam marxar. La distància geogràfica no ens va allunyar, el creixement de les nostres famílies ens va unir espiritualment per sempre.

Les trobades, especialment a casa teva i a Vallclara, han donat lloc que ens expliquessis entusiàs�cament els teus projectes i realitzacions a l’Espluga que es�mes amb bogeria.

David, has estat sempre un lluitador, has sabut vèncer dificultats de tota mena amb esperança i optimisme. Et puc dir amb paraules de Sant Pau “Has lliurat un bon combat”.

El dia 11 de maig al vespre vam parlar llargament per telèfon com fèiem sovint, vam quedar que vindries quan fos possible a Vallclara amb la “Burricleta” - em sembla que ho dius així - com ja havies fet.

L’endemà al vespre te’n vas anar, però sempre seràs amb nosaltres.

La meva família i jo sempre et portarem al cor. David, seguirem parlant, tu des de la vida per sempre i jo des de la vida en el temps.

Que l’amor de Déu que sobrepassa el que podem entendre ens doni llum a nosaltres i a tu la joia de la seva presència. David, t’es�mem. ■ Manel i tota la família Morgades Roca

Un dels nostres El David era (és) un dels nostres.

De la nostra colla d’amics més propers.

I segur que molts dels que escriuran diran (o podrien dir) el mateix, que també era dels seus. Aquesta era, de fet, una de les seves virtuts: connectava fàcilment, se sen�a un més entre aquells amb qui compar�a algun projecte o fins i tot algun neguit i, a la vegada, t’hi feia sen�r, es feia escoltar, en defini�va, es�mar.

Ell ho volia, s’esforçava perquè fós així, trobava el temps, la manera, obria casa seva i també el cor i el cap, sempre amb ganes de trobar el punt de coincidència.

Si això era així amb tots els que es creuaven en el seu camí, com no seria amb els qui vam compar�r el trajecte durant anys! Ens es�mava mol�ssim, i nosaltres també.

EL FRANCOLÍ

I no us penseu que ens unia l’afinitat en tot, som prous i diferents per cobrir un ample ventall de maneres de fer, de pensar, de gustos… A vegades, algú de fora d’aquest cercle més ín�m ens deia: “i no discrepeu molt quan esteu junts?” I tant que discrepàvem! De fet, ens podíem asseure a taula el govern, l’oposició, alguns empleats municipals i fins i tot el secretari de l’Ajuntament (que no aixecava acta, amb això erem reservats).

Costa trobar un denominador comú de la nostra colla.

Quan hi penso, crec que en el que més coincidim és en l’interès per fer un món una mica millor: en això, el David excellia. Ens hem trobat en en�tats, espais, accions, etc., cadascú amb la seva aportació personal, cadascú amb el seu camí par�cular, unint-nos i separant-nos, però des de fa molts

28

MAIG

2020

IN

MEMORIAM

anys mantenint-nos junts en el nostre cercle, on ens engrescàvem, ajudàvem o ens consolàvem.

De natural apassionat, amb idees clares i capacitat d’execució, trobava en el seu grup d’amics més propers un lloc on deixar-se anar, on passar-s’ho bé, on par�cipar sense

reserves del que els altres anàvem proposant. Un dels més trapelles de la colla, us ho asseguro. Ens ho hem passat molt bé, junts. I hem estat gelosos, a voltes, quan les seves responsabilitats ens restaven temps de la seva companyia.

Hem rigut molt, hem plorat també força, hem fet descobertes, hem treballat per projectes comuns, hem ajudat en els projectes dels altres, hem fet pinya, ens hem donat espai els uns als altres, en fi, ens hem acompanyat en el trajecte vital i hem sabut sempre que els altres hi eren i hi són sempre que calgui.

Ha aconseguit deixar petjada, som com som, entre altres coses, perquè ell hi ha estat.

La seva capacitat d’es�mar ha estat tanta que no en va tenir prou amb un sol cor, i el segon se’ns ha fet curt.

Tu, al teu cel, segur que seguiràs cuidant d’aquesta colla de descreguts (no tots, és clar) que et portarem per sempre més al nostre, de cor.

Un petó, David. ■ La colla d'amics

Carta on line a un amic Amic David, no ens ho esperàvem pas. contrapès de bondat com a persona.” but estar amb molta dignitat als llocs El teu traspàs sobtat ens ha dolgut molt Tot seguit, t’hauran preguntat:” I que ha representat. S’ha esforçat per als que t’apreciàvem. Des d’allí on ara què ha fet per als altres, en el seu àm- fer cada dia millor que el dia anterior ets, que ben segur és on tu volies ser bit social? Ja sap, ara posi a la balança en la seva feina per als altres. Fins i tot, per les teves arrelades creences, t’hau- el que ha fet de bo a la part dreta i de ha posat pel davant la seva entrega als ran preguntat en arribar: “I vostè què no tan bo a la part esquerra?” Essent altres abans que la seva salut! Per tot ha fet a la vida? Posi en aquesta part conseqüent, hauràs omplert més la part això li posem aquest altre contrapès en dreta de la balança el que cregui que ha esquerra que la dreta. “Home! No sigui la part dreta de la balança pel seu magfet de bo com a persona i després el que tan humil!”, t’hauran dit. “Vostè ha es- nífic comportament social.” ha fet per als altres. I en aquesta altra tat una persona compromesa amb les I a l'hora de passar comptes, t’haupart esquerra el que cregui que no ha seves conviccions!, s’ha implicat plena- ran dit: “No passi pena per haver abanestat tant bo? Nosaltres amb la nostra ment en les seves funcions socials i ho donat el món dels vius. Tots ho hauran infinita saviesa, ja ho equilibrarem!” de fer algun dia encara que no en siTu, coneixent-te, hauràs posat molguin gaire conscients. Pot tenir la sates coses a la part esquerra de la ba�sfacció que ho ha deixat tot ben enlança i poques a la part dreta. En veucarrilat: la seva família, la seva feina i re el teu bagatge de la vida t’hauran les seves implicacions vers la societat... dit, amb la seva infinita saviesa: “VePensi que l’important és l’empremta iem que vostè és molt humil, ja ens que vostè ha deixat en el record de les agrada, però també sabem que vospersones. I vostè ens consta que serà tè ha estat honrat i honest com a perrecordat com una excel·lent persona i sona en fer les coses i envers els alper la dedicació desinteressada als altres. També ens consta que ha ajudat tres. El seu record i la seva petjada roels altres fins on ha pogut i, per tant, Antoni Carreras reb la Medalla de la Vila de la mandran per molts anys!” ha estat carita�u. Hem vist que en la mà de David Rovira, 2017. EFMR Ja veus, amic David, com ha estat seva vida ha estat un pare, espòs i gerel teu pas per aquesta vida. Pots esmà exemplar, mantenint unida la famí- ha fet donant tot el millor de vostè i tar orgullós del que has fet com a perlia i fent pinya amb ella. Ha estat un amic també ho ha fet desinteressadament, sona, per als altres i per al nostre posincer i entregat als seus amics i ha om- amb honradesa i honestedat... Ha estat ble, al qual has es�mat fins al final de plert la seva vida de bonhomia. I ha es- una persona emprenedora, eficient i la teva vida. tat comprensiu i considerat amb els qui eficaç en aconseguir moltes coses per No t’oblidarem. ■ Antoni Carreras l’han envoltat... Per tot això li posem un a la societat on li ha tocat viure. Ha saEL FRANCOLÍ

29

MAIG

2020

IN

MEMORIAM

Reprendrem les seves passes per prosseguir el camí Un poble, un país és el fruit d’una obra col·lec�va bas�da amb l’aportació de les generacions successives. En aquesta trajectòria que ens configura i on arrelem les nostres vides, hi ha persones i esdeveniments que tenen una importància decisiva per la petjada duradora i la influència fecunda que deixen per a la comunitat. I a l’Espluga de Francolí hem �ngut la sort de poder comptar amb un home com David Rovira i Minguella, que ha dut a terme una tasca generosa, entusiasta i tenaç al servei d’un munt d’inicia�ves que han contribuït a millorar la nostra vila.

Quan a la fi de l’any 2003 vaig assumir la direcció de la fundació que duu el nom de l’admirada família Carulla, d’origen espluguí, vaig tenir la sort i el privilegi de poder coincidir amb el ja aleshores alcalde David Rovira, an�c collaborador dels impulsors de la fundació, Lluís Carulla i Casals i Maria Font i Bernaus, dues personalitats excepcionals.

Durant el seu mandat com a alcalde vam poder compar�r, a més de la preciosa festa anual de l’escola catalana, els

David Rovira, Aurora Valero i Carles Duarte. Gener de 2016. MVR

Premis Baldiri Reixac, i les inauguracions i presentacions del Museu de la Vida Rural, tot un seguit de fites molt rellevants, com l’ambiciosa ampliació en dues fases successives d’aquest magnífic Museu, el monument a Lluís Carulla i Canals, obra del destacat escultor Andreu Alfaro, o la preservació per a l’Espluga de l’esplèndid edifici del Casal, un equipament cultural de primera magnitud que, en esdevenir municipal, ha pogut emprendre, més enllà de l’en�tat que hi ha estat sempre vinculada, una etapa de renovació i de rellançament. L’alcalde Rovira, a més, va tenir la deferència de convidar-me a pronunciar el pregó de la Festa Major de l’any 2011, un honor que vaig acceptar amb gra�tud i amb emoció.

David Rovira va ser un formidable president del Casal, un alcalde incansable i proper que va saber aglu�nar voluntats diverses per promoure projectes de gruix i que es�mava amb passió l’Espluga i Catalunya. Ens unia, a més, una afinitat que es fonamentava en ideals, en conviccions i amb maneres de sen�r que ens agermanaven.

Al llarg dels anys les circumstàncies ens porten a coincidir amb algunes persones singulars que acaben incidint en la nostra manera de ser, de fer i de considerar-nos part del món. De David Rovira vaig aprendre molt, amb ell vaig compar�r converses, complicitats, preocupacions, horitzons. La seva absència avui ens afebleix.

En una època difícil com la que ara hem d’afrontar necessitem referents inspiradors. David Rovira, sens dubte, n’és un. La notícia del seu traspàs ens ha commogut, ens ha aclaparat. Però cal que tinguem present l’exemple que ell ens mostrava cada dia amb la seva fe i amb el seu compromís irrenunciables. Reprendrem les seves passes per prosseguir el camí, celebrarem que hagi format part de les nostres vides i el record i el llegat perdurables que deixa entre nosaltres. ■

Carles Duarte i Montserrat

El seu exemple persis�rà en la nostra memòria Ara fa un any, amb el David i l’Anna parlàvem de la dedicació a la polí�ca, arran de la decisió de no ser candidat a l’alcaldia. I del temps inver�t en la cosa pública (per tant en el benefici públic) i d’allò que hauria suposat inver�r el mateix en l’empresa privada i en la família. Sovint això no es veu rere la pantalla de la minoria que fa malbé el nom i l’ofici de la polí�ca pe-

EL FRANCOLÍ

rò som molts els que sabem que gràcies a persones com el David les viles i ciutats, i el país, la Nació, està en bones mans. El seu exemple, alguns ho heu compar�t, emocionats, aquests dies, us ha acompanyat des dels vostres inicis en aquest camí -sovint ingrat, molts cops fantàs�c- del disseny i direcció de la ges�ó pública. I el seu exemple persis�rà en la nostra me-

30

mòria. Així com el seu caràcter alegre i jovial, bonhomiós, que el portava a compar�r el seu amor per l’Espluga, per la família -que sen�m tan propera i amb qui seguirem perpetuant el seu record- i per la feina ben feta. Gràcies David. ■ Jordi Agràs Estalella Director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona

MAIG

2020

IN

MEMORIAM

El teu record romandrà sempre al meu cor El David ens ha deixat discret i sense fer soroll. Quan el dimarts a mitjanit un bon amic em va comunicar la mort del David, em vaig sen�r trist i estrany, i amb la sensació d’haver perdut alguna cosa important. I sí, vaig perdre un molt bon amic.

Ho vaig comunicar al nostre grup de WhatsApp, i tothom, des dels que feia anys que el coneixíem, als que feia més poc i són més joves, hi deien la seva.

Tots amb una sensació de tristor, i recordant vivències amb el David. Perquè el David transme�a serenor, seguretat, alegria i op�misme amb el seu somriure caracterís�c. Tothom tenia alguna cosa a dir en posi�u sobre el David.

Quan ens vam conèixer, a través de la polí�ca, al Consell Comarcal, com a Consellers perquè érem regidors dels

nostres pobles, de seguida m’hi vaig sentir còmode. Era una persona tranquil·la, molt treballadora, i amb molta visió, com ha demostrat tant al seu poble, l’Espluga de Francolí, com a la Conca de Barberà. Degut als nostres càrrecs, vàrem anar a molts actes junts.

Com que tenia problemes de salut i �sics, em deia: ”Josep deixa'm repenjar una mica, que em faràs de crossa.”

No vull parlar del David polí�c; el seu llegat el tenim a l’Espluga de Francolí i a la Conca de Barberà, sinó de la persona. Com a persona d'una gran qualitat humana, era amable, discret, treballador, posi�u, i sempre tenia bons consells quan els hi demanaves. Mai feia retrets. Era, principalment, amic dels seus amics; al seu costat tothom se sen�a bé, allí on ell ha par�cipat: amics,

col·lec�us, en�tats, grups polí�cs,...

Ara ens has deixat, i ens hem de conformar, és difícil. Però hem de recordar-te com eres: una bona persona, un bon espòs, un bon pare i un bon germà, un bon company i un bon amic.

En defini�va una molt bona persona.

Ara David, que ja feia dies que no ens vèiem degut al confinament, encara recordo aquelles estones que, després del teu trasplantament, passàvem parlant a casa teva. Tu sempre eres posi�u, alegre, i donaves ànims. Ara ja no et podré fer més de crossa, ni fer-te l'abraçada que et mereixes, però el teu record romandrà sempre al meu cor. Ens has deixat massa aviat, quan encara eres necessari. Descansa en pau, David. ■ Josep Amill Canela Alcalde de Sarral (2011-2019)

David Rovira, l’home valent El David i jo ens vam conèixer a l’Ins�tut, a Tarragona, te- en un sen�t més local, era un home d’estat, un polí�c que níem disset anys. Quan fèiem COU, vam organitzar una cal- estava per damunt de les divisions par�dàries i de les facciçotada tot el grup, a la nostra masia de Vila-seca. El David ons, un polí�c plenament ocupat en la recerca del bé comú hi era, i durant aquest confinament, endreçant fotos, vaig i amb un exercici eficaç de les seves responsabilitats. Les fitrobar les d’aquell dia i em va fer goig enviar-n’hi una en la tes assolides a l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, al Conque hi sor�m tots dos. La seva contesta va ser preguntar-me sell Comarcal de la Conca de Barberà, a la Diputació de Tarsi feia endreça, desitjar-me que ens trobéssim tots bé i aven- ragona i també a la presidència del Col·legi Oficial de Farturar la data de la foto: 1973 o 1974. Efec�vament, era del macèu�cs, així ho acrediten en la seva dilatada trajectòria. març de 1974, quaranta-sis anys abans. Des de llavors que Tanmateix, el que més em va meravellar sempre d’ell era ens coneixem. l’esperit emprenedor i valent amb que afrontava tot el que Una conversa senzilla, de persones amigues que comp- es proposava. No li feien por les dificultats, per molt grans ten veure’s al final del confinament. que s’intuïssin, al contrari, l’es�muEl David ho deia acomiadant-se: sí laven. I això ho va posar de relleu a Josep, tots bé, fins aviat! Era el 9 casa seva, amb la família, en la pròd’abril passat. pia salut, als negocis, a la polí�ca, El David i jo vam fer opció pel seren les seves profundes conviccions, vei públic en una Catalunya plena en la cultura i la defensa dels nosde possibilitats, amb ganes de retres signes d’iden�tat, en la consconstrucció nacional, i en aquest trucció de país. Era un patriota vacamí polí�c ens vam trobar de nou, lent que tots trobarem molt a faltar, fins a compar�r responsabilitats sobretot perquè dol molt acomiajunts a la Diputació, de 2011 a 2015, dar-se de qui no et vols acomiadar. en plena recessió econòmica.

El meu sincer afecte a la seva famíDes de les seves responsabilitats lia i el desig que al cel sia. ■ va fer molt per ajudar els municipis Josep Poblet Tous a sor�r-se’n d’aquella maleïda situAlcalde de Vila-seca (1993-2019) i ació. Va ser un gran diputat perquè President de la Diputació de Tarraera també un gran alcalde. El David, David Rovira, Octavi Vilà i Josep Poblet. Cedida gona (2007-2019) EL FRANCOLÍ

31

MAIG

2020

IN

MEMORIAM

Al cel siguis, amic David

Ens ha deixat tot un referent, ens ha deixat el que fou Diputat Provincial, President del Consell Comarcal i Alcalde de l'Espluga de Francolí, però sobretot, personalment, ens ha deixat un molt bon amic, en David Rovira.

L'amic David, com a President del Consell Comarcal de la Conca Barberà, va ser clau pel naixement del Viver de Celleristes i com a Diputat Provincial de la Diputació de Tarragona, va ser el desllorigador pel finançament de l'obra de l'esquerda que pateix Barberà. Però també en l'àmbit professional, fou qui obrí la primera farmàcia al municipi!

I tot sempre, treballant sense fer soroll, molta feina i poc soroll. Amb integritat, rigor i pensant sempre amb els altres. Però sobretot, amb un somriure i molta comprensió.

I això el conver� en un referent i exemple per molts alcaldes i polí�cs del territori on m'hi incloc. I la seva empa�a i somriure, feien que ser-hi amic, fos inevitable.

Un bon amic, amb el que he compar�t infinitat de moments, discussions, converses, excursions, viatges i bons dinars. Un amic, amb el que he compar�t moments extraordinaris en polí�ca aquests úl�ms anys.

Un amic del qual he après molt, del que m'emporto molt i del que sempre estaré agraït. Perquè el David et donava sense que en �nguessis sensació. La seva capacitat de transmetre i ensenyar-te les formes de fer i de deixar fer eren senzilles. La seva capacitat d'entregar, eren sensacionals. La seva capacitat d'unir i fer pinya, la marca de la casa. Perquè el primer que et

feia era aquella càlida abraçada i aquell somriure.

Quan el dimarts a la nit, em van donar la no�cia, la nit es va tornar més negra i freda. Em va costar una bona estona entendre el que m'estaven dient. I un cop entès, el cap va tornar al 2011 i va començar a repassar des del primer dinar a Montblanc fins a l'úl�m al Port de Tarragona on vam compar�r musclos en Jordi, na Sara, en David i jo.

I entremig, tantes i tantes anècdotes, ac�vitats, trepats i mil coses posi�ves i d'aprenentatge constant. En clau diver�t, aquell record de firmar papers a l'Ajuntament amb el seu nom i ell amb el meu. El nostre es�mat amic Caffarel, amb dos alcaldes de cognom Rovira. Es modificaven i llestos. Rucades si voleu, però que em resulten entranyables ara com tantes altres pe�tes coses.

Tots, els que hem gaudit de la seva companyia, ens enduem molt més del que li hem pogut donar, però això, precisament, és el que el feia feliç. Ara, sols és una qües�ó, de ser-ne responsables i fer-ne ús de tot el que ens ha deixat i donat en pro de la gent i del país.

Hi havia una cosa que el David i jo no compar�em, les qües�ons de fe. Però el que sí que �nc clar i desitjo fermament, per aquella fe tan profunda que tenia, que al cel siguis amic David.

Seguirem treballant, i ho farem fent el mínim de soroll possible. ■ Marc Rovira Miró Alcalde Barberà de la Conca

Protector de la cultura Vaig conèixer personalment David Rovira l’any 2007, arran de la publicació de la meva primera novel·la. Molt abans d’això, quan tenia 16 anys, amb la família vam haver de marxar per començar una nova vida lluny de l’Espluga. Anava seguint el batec del poble des de la distància i sabia que era l’alcalde, però res més. Així, quan li vaig escriure per proposar de fer una presentació del llibre, no sabia com respondria. Però tot van ser facilitats.

Aquell dia, a la sala polivalent de l’An�c Hospital, ell era a primera fila. Aleshores no vam poder parlar tant com hauríem volgut perquè allò va ser un con�nu d’emocions amb la retrobada de vells amics, veïns i parents amb els que feia molts anys havia perdut el contacte.

Però aquella mancança la vam anar superant els anys següents en dates assenyalades i arran de l’aparició d’alEL FRANCOLÍ

tres novel·les meves amb les corresponents presentacions.

Fins arribar el 2014. La tardor d’aquell any, acompanyat del Joan Rendé i el Josep M. Rovira, el vam anar a veure a l’ajuntament per proposar-li una cosa que, d’entrada, podia semblar inversemblant: Que el consistori donés suport a la celebració, l’any següent, d’un fes�val literari dedicat a

32

la novel·la negra i policíaca! Hauria entès que ens digués que no, que a l’Espluga hi havia altres problemes i una cosa així no tenia cap sen�t de fer-la al poble. Però des del primer moment s’hi va mostrar interessat. Algunes vegades m’he preguntat, i ara em sap greu no haver-li fet mai aquesta pregunta, què va ser el que el va fer decidir a recolzar El Vi Fa Sang. Però ja fos perquè havia de ser en català, perquè preteníem agermanar literatura i vi o, senzillament, perquè es tractava de lectura i cultura, David Rovira va ser qui va fer possible les cinc edicions celebrades sota la seva presidència. I gràcies a això avui l’Espluga figura al mapa dels esdeveniments literaris del Països Catalans i més enllà, cosa que sens dubte també ha sigut un guany per al poble. ■ Salvador Balcells Comissari del Festival “El Vi Fa Sang” MAIG

2020

IN

MEMORIAM

David Rovira, la penúl�ma reencarnació del senyor Lluís Carulla El cert és que en David Rovira i jo ens coneixíem recíprocament, molt, i des de fa molts anys. No en va els dos vam néixer l'any 1956 i de molt jovenets, crec que amb dotze anys, vàrem conver�r la mateixa classe i el mateix pa� en el col·legi de la Mercè.

En aquell temps, en el primer curs que érem nois i noies ja anava aflorant dues maneres de ser de la gent de la Conca. Els de Montblanc ens miràvem aquest grup de nois de l'Espluga, amb una certa displicència i suposo que, els de l'Espluga tenien la mateixa mirada sobre nosaltres. Amb el temps, i quan ens vam fer més grans fins a arribar al Batxillerat i a la selec�vitat, els de Montblanc estàvem involucrats en l'an�franquisme i observàvem els de l'Espluga com a allunyats del batec d'aquells moments i suposo que els de l'Espluga ens veien a nosaltres, o almenys alguns de nosaltres, com uns eixelebrats.

Passaren els anys i en el temps dels estudis universitaris ens vam perdre molt la comunicació entre tots nosaltres. Cadascú va seguir les seves disciplines universitàries i posteriorment, en el món laboral.

Una mica més tard, ens retrobàrem en la polí�ca de la nostra comarca. El David per ideologia i per convicció trobà la seva realització polí�ca en el lideratge de Jordi Pujol inves�t president de la Generalitat i amb Convergència i Unió, que en aquells moments era absolutament majoritària i hegemònica a la Conca de Barberà.

Jo personalment, d'algunes militàncies molt radicalitzades vaig entrar amb el grup de Catalunya Lliure a militar a Esquerra Republicana de Catalunya, per fer el pas cap a la independència amb Àngel Colom i Josep Lluís Carod Rovira. Un par�t que en aquell moment era absolutament minoritari i sense cap organització a la nostra comarca.

I si he de ser sincer, he d'expressar que amb el pla de residus de 1991 va iniciar-se tot un cúmul de desavinences. El pla de residus que he anomenat, l'abocador de brossa de la Conca i la lluita aferrissada de Convergència i Unió per mantenir la presidència i el govern del Consell Comarcal, quan va començar el declivi de CIU i el sorgiment de noves formacions, entre elles, la FIC i ERC. He de reconèixer que encara que mai ens vam faltar les formes, per la meva part crec que hi ha moments que no vaig estar a l'altura de les circumstàncies, i quan vam desplaçar a CIU de la presidència del Consell comarcal, ho vaig fer més mogut per la rancúnia dels temps passats, obviant que potser hauria sigut millor oblidar-ho i acabar amb tantes lluites i diferències que s'havien produït a la polí�ca de la Conca. A ulls d'ara, crec que varen ser excessives les desavinences.

I com tots els que hem estat a l'Ajuntament, haurem fet coses correctes, mig correctes o del tot incorrectes, però setze anys d'alcaldia donen per molt i al llegat del

EL FRANCOLÍ

David a l'ajuntament, al consell i a la Diputació és del tot posi�u.

I he de confessar que després de la malal�a que va pa�r, voler tornar a presentar-se per úl�ma vegada com a alcalde, demostra la gran es�ma que tenia pel seu poble; i com de fortes eren les seves conviccions perquè en aquelles circumstàncies, fins i tot posant en risc la salut, volgués con�nuar assumint la responsabilitat d'alcalde de la seva vila natal.

En un temps que no ha estat fàcil per ningú amb decisions que no van ser del seu gust com el tancament del Casal, també va compar�r il·lusions com la renovació del Museu de la Vila Rural, o l'èxit extraordinari, en l'àmbit turís�c, de la Cova.

A finals de la passada legislatura, al Monestir de Poblet – un indret que ambdós tenim en gran estima -, vam tenir una conversa que recordo perfectament. Parlàvem, ja des d'una certa experiència en la vida i en la política, sobre la nostra atrotinada salut i del fet que cada dia ens felicitàvem de poder estar actius amb la família i tots nosaltres. Deixant enrere tantes baralles i tantes discussions.

I vam comentar, amb gran interès sobre la riquesa arquitectònica i paisatgís�ca de la nostra comarca i de la necessitat de trobar punts d'encontre per �rar-la endavant.

El passat 13 de maig al capvespre quan em vaig saber de la seva sobtada mort, vaig quedar consternat i pensava que en David Rovira era la persona que, en el segle XXI, millor havia interpretat el pensament i l'obra del senyor Lluís Carulla: profunda estima per la seva vila nadiua, la Conca i amb una ferma concepció del catalanisme.

Per això, titulo la penúltima reencarnació, perquè el senyor Carulla, com el David Rovira, com tants d'altres del passat, present i futur, no han fet més que interpretar la idiosincràsia del seus convilatans i convilatanes.

I ho dic, perquè fa uns mesos a la plaça de Montblanc hi havia molts turistes joves, i en un d'ells li vaig preguntar de quin poble eren. Aquest jove amb un pen�nat modern i una samarreta de “Catalunya an�feixista” em va contestar amb tota naturalitat: jo sóc de la capital de la Conca, de l'Espluga de Francolí! Després vaig recaure que, efec�vament, era de l'Espluga i que era un jove que havia estat molt ac�u en les protestes contra la sentència del Tribunal suprem contra els presos polí�cs.

I en aquestes circumstàncies tan penoses del confinament, donar el condol com vaig tenir ocasió de fer al tanatori de l'Espluga, junt amb la meva esposa Dolors, i inclinant-me davant teu, espero poder par�cipar en l'homenatge que l'Espluga i tots els pobles de la Conca et retrem quan les circumstàncies ho perme�n.

El teu company. ■ Pep Andreu Alcalde de Montblanc

33

MAIG

2020

IN

MEMORIAM

Un record lluminós

De vegades és di�cil trobar les paraules justes per expressar els sen�ments i, més di�cil encara, si les paraules venen embolcallades de tristor per la mort d’una, persona amiga amb qui has compar�t molts moments - bons i no tan bons - de la teva vida. Això és el que em passa en aquests moments a l’intentar donar sen�t a uns mots en record del David, que ens va deixar fa uns dies, sense fer soroll, sense molestar, gaire bé en silenci.

Feia uns mesos que havíem conversat per úl�ma vegada i, com sempre, sobre algun tema de la nostra Conca o bé d’actualitat polí�ca. Però recordo

d’una manera especial el con�ngut d’aquesta darrera, ja que de manera inesperada em va preguntar: “ Ara que tant tu com jo fa temps que estem allunyats de tota responsabilitat pública, quines creus que són les virtuts essencialment necessàries per dur a terme una tasca al servei del bé comú?” Després d’uns moments de dubte i d’anar desgranant conceptes, vàrem coincidir en el fet que segurament aquestes virtuts són molt poques i molt an�gues: prudència, jus�cia, for�tud i temprança.

Tenint en compte els atributs més evidents de la seva personalitat, la res-

posta coincidia plenament amb els valors que atresorava: dialogant per cercar acords però sense renunciar mai als principis en que creia profundament basats en l’humanisme cris�à.

En David serà recordat per moltes coses, tant per la seva ac�vitat professional com per la seva dedicació pública al servei de l’Espluga i la Conca, però es�c convençut que la seva gran passió fou la família, al costat sempre de l’Anna i els seu fills David i Albert.

Gràcies David per la teva amistat i per deixar-nos un record lluminós de la teva persona. Fins a sempre. Descansa en pau. ■ Josep Gomis

Amic David, gràcies per tant Ni per raons generacionals, ni per raons geogràfiques, el David i jo estàvem predes�nats a conèixer-nos. Però la vida, tot i que ho fa de manera molt esporàdica, de vegades et posa a les mans regals de valor incalculable, i per mi, haver conegut el David ha estat un d’aquests regals preuats.

Des del primer moment, cada minut compar�t amb ell ha estat un aprenentatge. Un aprenentatge de com es�mar-te el poble on un s’ha fet gran. Un aprenentatge de com bategar al mateix ritme que el país i estar al seu servei i al de la seva gent. Un aprenentatge de com exercir diàriament la feina professional amb veritable vocació de servei. Un aprenentatge de com es�mar els de casa i deixar que et brillin els ulls cada moment que vius amb ells.

I per mi, l’aprenentatge més gran: com encarar el moment en que la vida et mira de cara i et diu que potser has arribat al final del camí.

Esforç i sacrifici. Dignitat i generositat. Experiència i saber. Qualitats di�cils de trobar en una mateixa persona i que en ell hi confluïen totes. Amb el David, cada minut valia per mil i sempre te n’anaves amb molt més del que havies arribat. És per això que jo, com tants d’altres, li intentarem retornar el que ell ens ha donat mantenint-lo viu per sempre més en el nostre record.

Gràcies David. Gràcies per tant. ■ Josep M Cruset Domènech Alcalde de Riudoms (2007-2018) i President del Port de Tarragona

Adéu, David Commoguts encara per la mort de David Rovira, la Germandat vol manifestar el més sen�t condol a la seva família i agrair de cor l'es�mació que, com a bon espluguí, �ngué vers les en�tats de la vila i par�cularment amb la nostra; una en�tat centenària, que va es�mar i ajudar, des de la seva posició polí�ca i personal.

La seva tasca i l'es�mació per l'Espluga no han estat en va.

Sempre romandrà en nosaltres un grat record.

Moltes gràcies, David! ■ Germandat de la Santíssima Trinitat

EL FRANCOLÍ

34

MAIG

2020

IN

MEMORIAM

L’amic David Rovira, un home bo

La mort és el radical sense sen�t. El dimecres 13 de maig la Teresa i jo vam llevar-nos amb la trista no�cia de que l’amic David Rovira, un home bo com pocs, havia mort. No puc deixar de pensar en l’úl�ma vegada en que ens vam veure.

I també penso en que no vam poder-nos trobar al Museu de la Vida Rural per visitar, junts, l’exposició “Jugar amb foc” on hi par�cipo amb l’obra fotogràfica “Evolució Ígnia”, ja que el meu confinament a Igualada per la pandèmia ho va fer impossible. Em sembla que encara sento la seva veu dient-me: “No et preocupis, com que l’exposició dura un any, tenim temps. Cuideu-vos. Jo he de ferho, em diuen que sóc persona de risc. Adéu i molts records”. Aquestes van ser les darreres paraules que vam intercanviar-nos.

Múl�ples i diverses foren les ac�vitats fotogràfiques i culturals que, gràcies al seu suport i entusiasme, vaig poder fer a la Conca de Barberà. Totes i cada una d’elles formen part del seu llegat però m’agradaria fer una especial menció de la foto-intervenció Retrats en família durant la Festa Major de l’Espluga del 2006 i 2017 i de la col·lecció de llibres fotogràfics Viatge a la Conca de Barberà. M’alegra enormement haver-lo �ngut com a company en la realització d’aquests projectes i, sobretot, haver pogut gaudir de la seva amistat.

Sí, sé que trobaré a faltar les seves reflexions i anàlisis sempre tan enriquidors o les llargues sobretaules a casa seva o a casa d’en Francesc i la Mercè després d’un bon àpat. Enyoraré les seves confidències però si hi ha una cosa que sé per damunt de totes les coses, és que el seu record perdurarà viu entre nosaltres i mai desapareixerà de la nostra memòria. T’es�mem, amic David. ■ Josep Bou Retrats en família. © Josep Bou

Un record en cinc paraules Diàleg: El David ha estat un home de mà estesa i orella atenta. Enraonador, amb les idees clares. Curull de la tossuderia que dóna l’op�misme. Pac�sta per voluntat i per convicció.

Amistat: Ser el seu amic ha estat un autèn�c regal. Els que hem �ngut la sort de comptar-nos en la seva llarga nòmina d’amistats hem rebut un lligam d’afecte, respecte i consideració que

no oblidarem.

Vida: Sempre ha estat VIDA. Vida que ha donat. Vida per la qual ha lluitat.

Vida que seguirà en les vides dels qui l’hem conegut.

Il·lusió: En primer lloc, es�ma per la família, la de sang i l’extensa. I per la feina; en el món de la farmàcia i en tots els projectes que emprenia. I illusió per fer prosperar l’Espluga de

Francolí, la comarca i la nació. I per la polí�ca, per Poblet, per la cultura, i per... tantes coses.

Dignitat: Una qualitat a l’abast de pocs.

Inqües�onable la seva correcció i respectabilitat. I el seu pragma�sme. Amb un encomanadís vigor defensava les seves creences. ■ Quim Nin Borredà Alcalde d’Albinyana i Vicepresident de la Diputació de Tarragona

A David Rovira Ha estat un bon president del Casal, un bon alcalde i una bona persona que es�mava l 'Espluga amb fervor.

Sé que no hi ha consol per a la seva muller i fills, però els acompanyo en el bon record que m'ha deixat.

Sempre el trobarem a faltar. ■ Eusebi Majós

EL FRANCOLÍ

35

MAIG

2020

IN

A reveure, David

MEMORIAM

Benvolgut David, Ens has deixat quan menys ho esperàvem.

Ha estat una mort sobtada... i tant! No m'ho podia creure. Quan fa set anys et vaig visitar a l'Hospital Clínic, sí que vaig pensar que potser no te'n sor�ries, però ara era impensable.

Teníem moltes coses en comú; la religió, la polí�ca i el Casal.

Vas ser president de l'en�tat, i durant el teu mandat es notà la teva empremta, de fet, el Casal et va agrair la dedicació i l'efecte obsequian-te amb l'Escut d'Or. Sempre has �ngut les coses molt clares. Es�maves el Casal de veritat, deies que l'Espluga sense el Casal no seria com és, i que va canviar la vida del poble, cosa que no ha passat en altres viles que també tenen Casal, i això ho comentàvem sovint en les nostres xerrades.

Els primers anys del meu mandat com a presidenta del Casal foren molt durs, i el teu recolzament i suport van ser molt importants per a mi, i això ha estat així sempre, perquè si he fet o dit alguna cosa no apropiada, m'ho has fet saber, i jo t'ho he agraït de la mateixa manera que m'has felicitat quan ho he merescut.

Un fet important que va pa�r el Casal va ser la seva cessió a l'Ajuntament quan n'eres l'alcalde, i aquí ens trobàrem tots dos, tu amb l'equip de govern i jo amb la Junta del Casal, volíem el millor per al Casal, ja que en aquell moment l'en�tat no podia fer front al manteniment de les seves instal.lacions , i d'aquella manera l'Ajuntament també es beneficiaria en disposar de més patrimoni, i el poble podria con�nuar gaudint de les ac�vitats del Casal, tant els socis com els no socis.

Et trobaré a faltar David, m'he quedat sense la persona a qui podia consultar qualsevol cosa, ja que sempre obtenia una resposta adient.

Descansa en pau. ■ Maria Dolors Civit Presidenta del Casal

Mensch De ben lluny enviem el nostre més sen�t condol cap a la seva esposa Anna, immediata família i famílies Rovira i Minguella. Sobtadament a l'Espluga ens ha deixat un veritable mensch però pensem millor que les angoixes ben agudes que tant ell com la família, parents, amics pa�ren fa uns anys ens han permès gaudir de la seva presència confortadora més temps del que semblava assignat. I d'aquest regal fabulós n'estarem sempre agraïts.

De jovenet vaig conèixer els senyors Minguella, Salvador i Maria; ella era de Cal Roig del carrer de l'Hospital. Hi havia la germana, l'Elvira Minguella casada a ca l'Arimany, l'antiga pastisseria també al carrer de EL FRANCOLÍ

l'Hospital. Després hi hagué "el Minguella" i la Maria Minguella. En aquells temps, d'una anada a la farmàcia tan tradicional del senyor Miret, a la cantonada veïna a la botiga d'avui, un dia ens trobàrem amb el senyor Rovira, un jove que havia vingut de Salomó... L'edifici de la farmàcia d'avui estava esclafat no sé si del bombardeig o d'altres causes i resultava ser, per la mainada, un lloc més a explorar els seus secrets.

Al gresol que és la cultura novaiorquesa del meu segon poble s'adopten paraules d'aquest grup o d'aquest altre que són tan ajustades que allí, resulten icòniques per a tothom.

Mensch és de la llengua ídix dels as-

36

quenazites, molt prevalents a la ciutat. Una bona aproximació en català seria home de donar bon profit. Segons un dels seus savis, el propòsit de la vida no és el ser feliç, és tenir compassió. És ser útil i honrat. És ser significatiu, fer el pes. Que faci una diferència el que s'hagi viscut. Un mensch tal qual és algú a admirar i emular; de caràcter noble. La clau del mensch és la seva rectitud, la seva dignitat, el seu sentit de decòrum, d'allò que és bo, responsable. El nostre benvolgut David Rovira i Minguella ha estat un mensch espluguí de cap a peus. Gràcies per una vida plena i complerta. ■ Anton i Lina Martí MAIG

2020

L'ACTUALITAT E N T I TAT S

CLUB D'ESCACS DE L'ESPLUGA

El CE Espluga no ha aturat l'ac�vitat Els escacs ha estat l'únic esport que s'ha pogut con�nuar jugant, a causa del confinament, però, s'ha hagut de fer de manera virtual. Per tal de prac�car aquesta disciplina s'han u�litzats algunes aplicacions que ja exis�en al mercat, aquestes són chess.com, chess24 o lichess. Aquestes plataformes permeten jugar 2 jugadors que es troben a distància, mitjançant una tauleta, un ordinador o un mòbil i evidentment, una connexió a internet.

En un taulell virtual es mouen les peces amb el ratolí de l'ordinador o, en le cas d'una tauleta, clicant la pantalla amb el dit. L'aplicació disposa d'un rellotge que indica el temps que queda per jugar. En les jugades online, el més habitual, és fer par�des ràpides, les més comuns són de 3 i de 5 minuts.

Durant aquests mesos no s'han pogut dur a terme tots els campionats que estaven programats, com el Campionat per edats, on hi havien de par�cipar els joves jugadors del CE Espluga. El campionat s'havia de celebrar a La Pineda ( Vila-seca ). Tampoc s'ha pogut disputar una ronda del Memorial Calbet, que se cele-

brava a l'Espluga i hagués portat més de 100 escaquistes de la província de Tarragona al nostre poble.

Per tal de mantenir la pràc�ca i l'afició pels escacs, s'han organitzat a través dels diferents clubs i també de la Federació Catalana d'Escacs, diversos campionats online.

El CE Espluga hi ha par�cipat amb diversos jugadors en tots ells: • 1r Campionat de Catalunya d'edats Online 2020 a la plataforma online chess24 amb la par�cipació de 530 espor�stes de tot Catalunya.

• Campionat " Quedat' t a casa" per a jugadors federats, o sigui que ja juguen en algun club i tenen fitxa en categories sub12 i sub18 • Campionat "Escacs a l'escola" per a tots els jugadors i en categories sub8, sub10, sub12 i sub14 • Campionat Espluga Arena amb la par�cipació de 14 jugadors i amb gent de Santa Coloma de Queralt • Vespre de Ràpides Arena organitzat pel CE Tarragona • Campionat sub14 de Tarragona, organitzat pel CE Tarragona • Campionat "Jo em corono" per a la recaptació de fons per ajudar la inicia�va de L'equip de metges i inves�gadors de la Fundació Lluita contra la Sida, IrsiCaixa i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol • Torneig XIII Memorial Enrique Playán organitzat pel CE Monzón, es par�cipa online amb un equip combinat de la Conca de Barberà format per 8 jugadors de l'Espluga i 7 de Montblanc. ■

CE Espluga

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE L'ESPLUGA

S’ajorna el concert de final de curs i la celebració dels 40 anys de l’Escola Municipal de Música L’Escola Municipal de Música (EMME) i l’Ajuntament de l’Espluga han ajornat el concert i l’acte d’aniversari que s’havia de celebrar el 6 de juny El concert de final de curs i de celebració dels 40 anys de l’Escola Municipal de Música de l’Espluga (EMME) queda ajornat sense data fixada per prevenció i seguretat davant la COVID19 i perquè els alumnes de l’escola no han pogut assajar degut al tancament de l’escola des del passat 13 de març.

EL FRANCOLÍ

Aquest any, el concert de final de curs, havia de ser més especial donat que també s’havien de celebrar els 40 anys de la creació de l’escola amb un acte especial, és per això que la celebració també queda ajornada. De moment, no s’ha fixat una nova data concreta tenint en compte la situació d’incertesa en relació a la tornada dels alumnes als centres educa�us.

Malgrat la situació, els alumnes de l’escola de música segueixen aprenent amb els seus professors de manera te-

37

lemà�ca i durant els dies de confinament ens han ensenyat els seus progressos musicals a través de les xarxes socials.

Per altra banda, durant aquest mes, s’iniciaran les inscripcions pels alumnes que ja estan a l’escola i pels alumnes que vulguin iniciar-se amb la sensibilització musical, ac�vitat subvencionada per l’Ajuntament de l’Espluga.

La informació per l’ac�vitat de sensibilització, es rebrà través de les escoles de la població. ■ MAIG

2020

L'ACTUALITAT E N T I TAT S

ASSOCIACIÓ DEL PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

El Pessebre de l'Espluga inicia una nova recollida de material vell agrícola i rural L'Associació del Pessebre Vivent de l'Espluga de Francolí ha obert una nova tanda de recollida de donacions de material històric de la vida rural i de pagès, d'an�cs oficis o d'elements recuperables per les representacions del 2021. Com ja es va fer en l'anterior temporada, l'en�tat organitzadora de l'esdeveniment nadalenc s'ofereix a recollir (quan ho perme� l'actual situació d'emergència sanitària) aquells elements inservibles que es recuperen de

Cistells, eines, ceràmica o mobiliari Un dels objec�us del Pessebre Vivent de l'Espluga és el de preservar l'essència rural del nucli an�c de l'Espluga de Francolí i els elements que la caracteritzen. Per les representacions, l'en�tat es nodreix de mul�tud d'elements recuperats d'an�gues cases i donats pels seus propietaris.

Són benvinguts tot �pus d'elements d'ús domès�c –normalment de poc valor- com cistells i u�llatge d'espart

vent de l'Espluga -que només es representa cada 2 anys- és la fidelitat i el rigor històric en la representació de les escenes de la vida dels jueus del primer segle, en un marc històric medieval del segle XIII, per les cases i carrers de les dues an�gues Esplugues; dos nuclis de població units en un sol poble que han preservat fins als nostres dies, l'essència rural de l'interior de les seves cases. En l'úl�ma edició 5.000 persones van visitar la quarantena d'es-

Material recollit en una de les cases recuperades pel Pessebre Escena de l'hostal reconstruïda a partir de donacions d'utillatVivent. Cedida ge i mobiliari. Cedida

cases abandonades o an�gues, resultat d'enderrocs o neteja d'espais, evitant que acabin a la deixalleria, encara que no es�guin en bon estat.

La crida es fa aprofitant l'etapa de confinament i l'arribada del bon temps, en què en moltes ocasions es fa neteja de baixos i golfes, cases velles o espais on cal fer enderrocs o obres. Les persones que vulguin fer una donació han de posar-se en contacte amb el Pessebre de l'Espluga a través del mail info@pessebredelespluga.com o al telèfon de l'equip de muntatge: 679 22 98 81.

EL FRANCOLÍ

o vímet, gerres i u�llatge de cuina, ceràmica i aram, vidre bufat, eines de camp o d'oficis an�cs, mobiliari rural com taules, cadires i bancs de fusta, pasteres i pales d'enfornar, o elements de corral i de pagès com gàbies, tanques de fusta, galliners, menjadores...

També portes an�gues de fusta, carros i carretons, botes de vi, �nes o portadores, per posar alguns exemples. També robes i teles no estampades, de colors llisos i terrosos o foscos, mantes, tendals i borrasses velles i de sac.

Un dels atrac�us del Pessebre Vi-

38

cenes de l'únic Pessebre Vivent està�c de les comarques de Tarragona. ■

MAIG

2020

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

La Biblioteca de l’Espluga ha reobert el servei de préstec i retorn de llibres, amb cita prèvia i amb horaris i serveis adaptats L’Ajuntament de l’Espluga ha adoptat les mesures de prevenció i recomanacions tècniques per reobrir els serveis essencials de la Biblioteca, adequant-ne els espais per garan�r la seguretat de les persones usuàries i la protecció de les treballadores municipals.

La Biblioteca de l’Espluga ha ac�vat el servei de préstec i retorn de llibres, amb les mesures de prevenció adequades per garan�r la seguretat de les persones usuàries i la protecció de les treballadores municipals. Aquesta és una decisió consensuada amb la Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el servei de Biblioteques Públiques de Catalunya, la Central de Biblioteques de Tarragona, i la coordinació de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de l’Espluga i la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola.

Ac�vació del servei de préstec i retorn de llibre La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola ha ac�vat inicialment el servei de préstec amb cita prèvia i el retorn de llibres de manera presencial, al primer pis de l’edifici de l’An�c Hospital. El retorn dels llibres es pot efectuar sense cita prèvia, dipositant-los en unes caixes ubicades a la porta del magatzem de l’equipament municipal, facilitant així poder-los mantenir aïllats de la col·lecció com a mínim durant 14 dies per prevenció.

El punt de recollida de préstecs és a l’entrada habitual de la Biblioteca amb un espai delimitat i senyalitzat i amb un sistema de protecció per a recollir les pe�cions sollicitades. Es poden agafar en préstec, els llibres i les revistes però no es poden consultar diaris.

Les persones usuàries poden fer la pe�ció de préstecs a través dels telèfons 977 871 432 i 690 675 550 o per correu electrònic a biblioteca@esplugadefrancoli.cat.

Per a fer la reserva dels llibres és imprescindible disposar del número del carnet de biblioteca o el nom i els dos cognoms de l’usuari. Els períodes de préstec seran de 30 dies, com ja és habitual. Els textos d’avisos de cortesia i venciment, es modificaran indicant que si la biblioteca està tancada poden retornar-los més endavant, no acumulant cap punt de penalització. De moment la bús�a de retorn seguirà tancada.

En aquesta primera fase, no es podrà realitzar ni sol·licitar el servei de préstec interbibliotecari, tampoc realitzar ac�vitats culturals, estudi en sala, ús d’ordinadors ni duplicats de carnets o fotocòpies. Tampoc es podrà accedir a la biblioteca ni tocar cap llibre ni document de la col·lecció. La bibliotecària proporcionarà els documents sol·licitats a la porta d’entrada, seguint les mesures de prevenció.

Entrada i sor�da de la Biblioteca i horaris adaptats L’entrada a l’equipament es realitza a través de l’accés habitual, la sor�da és per les an�gues escales, evitant així la coincidència d’usuaris i afavorint la distància social. Establint un circuit circular per l’entrada i la sor�da de l’equipament, i evitant aglomeracions en els espais de retorn i préstec, degudament senyalitzats. Aquest circuit estarà indicat EL FRANCOLÍ

amb cartells per afavorir l’accés i la sor�da de les persones usuàries. Els WC de l’edifici públic romandran tancats.

L’Ajuntament i la Biblioteca proposen i recomanen dues franges horàries per facilitar l’accés i evitar coincidències entre grups d’usuaris de diferents edats, procurant així reduir riscos.

L’horari proposat s’es�pula en una primera franja al ma�, d’11 a 1 del migdia per a majors d’edat i joves del municipi, i una segona franja de 4 a 6 de la tarda per a famílies amb infants i menors de 14 anys acompanyats d’un adult. L’espai interior de la Biblioteca queda restringit a l’ús de les treballadores municipals i no s’hi permet l’accés. Les franges han estat consensuades amb els centres educa�us del municipi.

Nous serveis adaptats La Biblioteca posa a disposició bosses amb una selecció llibres infan�ls, preparades segons les edats sol·licitants per afavorir així el foment de la lectura a casa i dotar de recursos a les famílies. El retorn dels llibres infan�ls es recomana fer-lo amb les mateixes bosses. Els clubs de lectura seguiran la seva ac�vitat des de casa, facilitant els llibres a les persones par�cipants.

Mesures de prevenció i protocols a la Biblioteca Per accedir al primer pis de l’edifici de l’An�c Hospital, on es troba ubicada la Biblioteca es recomana l’ús de mascareta, així com respectar la distància de 2 metres entre usuaris, amb un sistema de retorn i recollida de llibres àgil, separat i degudament senyalitzat. També es disposa de gel hi-

droalcohòlic per facilitar la desinfecció de les mans.

Davant la situació sanitària actual, les treballadores de l’equipament municipal disposaran de pantalles protectores, els EPIs necessaris, i seguiran escrupolosament les mesures d’higiene i desinfecció. L’equipament també serà desinfectat entre les dues franges horàries, per les treballadores de neteja municipals, assegurant que aquells elements més proclius o de risc siguin degudament netejats i desinfectats.

Totes les mesures s’han establert segons les possibilitats de l’equipament municipal, seguint les indicacions i recomanacions del protocol de reobertura de les biblioteques de la Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. Les fases i previsions de serveis estan subjectes a l’evolució de la pandèmia. ■ Nuri Estadella i Enric Mercadé

39

MAIG

2020

C A S A L CERTAMEN LITERARI DEL CASAL

El Casal celebra el 43 Certamen Literari amb mesures excepcionals

El passat 22 de maig va tenir lloc la re- cas dels "Premis Juvenils Ajuntament de i Montse Espadaler, farmacèutica. unió del jurat del Certamen Literari del l'Espluga" aquest any ha notat un incre- Aquestes incorporacions se sumen a Casal. Com que l'Espluga és un dels ment d'obres presentades amb la pecu- les tres de l'any passat; Ferran Civit, municipis que havia entrat en la fase 1 liaritat que s'han tocat temes com la vio- Ma Assumpció Bonet i Gemma Carbó. del confinament, es va poder celebrar lència de gènere, feminisme i el bulling. Aquest any també hem comptat amb una reunió semipresencial, així doncs Nous membres al jurat del Certamen Jordi Roca com a nou president del jues van trobar a les oficines del Casal En aquesta 43 edició, el Certamen ha rat, que gràcies al seu tarannà ha soalguns dels membres del julucionat de manera implarat residents a l'Espluga. cable tots els entrebancs Amb la resta, la reunió es va causats per la crisi sanitària. fer virtualment.

L'acte de lliurament de preDesconvocada la categoria mis "Ferrovell" i "Àngels Ollé" Com tots els actes cultuA causa de la pandèmia, l'orrals, el Casal s'ha hagut de ganització del certamen es reinventar per a poder ceva veure obligat, per primer lebrar un acte que, no secop en 43 anys, a desconvorà el lliurament de premis, car els premis dels més mesinó un acte per anunciar nuts, els "Premis Ferrovell" el veredicte del jurat. i els "Premis Àngels Ollé", al Aquest acte s'emetrà en no poder garan�r les mateidirecte per l'Espluga FM xes condicions per entregar Ràdio el proper diumenge els treballs a tots els alum- Alguns dels membres del jurat del Certamen a la reunió pre- 7 de juny a les 12 del mignes de les dues escoles de sencial. EB dia. En Jordi Roca, actual l'Espluga. president del jurat del CerUna par�cipació irregular comptat amb la col.laboració de tres tamen, farà una breu valoració del Degut a l'excepcionalitat del moment, en nous membres que s'han incorporat a què ha estat aquesta 43 edició margeneral el certamen ha sofert una dava- la junta; Enric Mercadé i Anna Garcia, cada per la pandèmia i el confinallada de par�cipació, no ha estat però el regidors de l'Ajuntament de l'Espluga, ment de la població. ■

Se suspèn la Festa del soci del Casal 2020 Degut a l'excepcionalitat d'aquest any, la junta del Casal de l'Espluga s'ha vist obligada a suspendre tots els actes que hi havia previstos per al proper mes de juliol per commemorar la Festa del Soci.

Per aquesta ocasió ja s'havia confirmat l'actuació del Mag Lari, que portava a escena el seu úl�m espectacle "Una nit amb el Mag Lari".

Com ja es v fer l'any passat, la junta havia tornat a apostar per una sardinada popular, aquest cop s'havia de fer al Jardí dels Francolins i acompanyava la vetllada un grup d'havaneres.

Com que a hores d'ara encara no se sap amb certesa quin serà l'estat de la pandèmia a l'es�u, per precaució, s'ha decidit suspendre tots els actes previstos. ■ EL FRANCOLÍ

40

Festa del Soci 2019. EB MAIG

2020

C A S A L El Casal impulsa els "Relats Confinats" per una bona causa A l'inici del confinament, van sorgir moltes inicia�ves per tal de distreure la mainada. Una d'aquestes la va fer la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sarral per dinamitzar els vincles comunitaris en els nou contexts del confinament. El consistori sarralenc va oferir el projecte al Consell Comarcal de la Conca de Barberà per tal que les altres poblacions es poguessin unir's-hi.

La inici�va consi�a en l'esccriptura per part de les les famílies que ho van desitjar, es tractava de vehicular una història a través del correu electrònic.

L'en�tat organitzadora, en aquesta ocasió la Secció de llengua del Casal (amb l'ajuda de la filòloga espluguina Laia

Torres), va facilitar un inici de relat, a una primera família, que el va con�nuar i seguidament el va retornar per a que l'en�tat el pogués revisar i enviar a la següent família per tal de seguir la història, i així, el es va anar teixint un relat escrit amb la cooperació de 9 famílies espluguines.

El relat espluguí es publicarà en un llibre junt amb els altres relats de la Conca de Barberà El Consell Comarcal té la intenció de publicar un llibre amb tots els relats confinats de la comarca, aquest llibre es posarà a la venta i els diners recaptats aniran des�nats a la Marató de TV3 que aquest any anirà dedicada a l'estudi contra la Covid-19. ■

El Casal dona per acabades totes les ac�vitats Degut a la incertesa i al canvi constant de la norma�va sanitària, el Casal de l'Espluga es veu obligat a donar per acabades totes les ac�vitats. A part, els alumnes que havien preparat alguna actuació per a celebrar el final de curs, també han vist com aquestes inicia�ves se n'anaven en orris. És el cas, per exemple, de l'Escola de teatre amb l'Ester Majós al capdavant, que havia preparat una funció on es representaven diversos esquetxos d'obres de teatre.

El 21 de juny s'havia de celebrar l'11è Festival de l'Escola de dansa del Casal, en aquesta ocasió, la directora Jèssica Estadella, està treballant per poder oferir un festival virtual que s'emetrà pel canal de youtube 10è Festival de dansa, 2019. EB del Casal, el mateix dia 21 a les 6 de sar a l'abast de tothom. Quan l'estat d'alarma ho va perla tarda.

Les dues úniques activitats que han continuat dins metre es va repartir El Francolí en format paper a tots una relativa normalitat, han estat el Certamen Literari els subscriptors, com es fa habitualment.

El Casal espera reprendre les activitats el proper mes (n'hem donat informació en aquesta mateixa secció), i l'edició d'aquesta revista, que només es va veure afec- de setembre dins la nova normalitat que ens marcaran tada el mes de març, on va sortir virtualment i es va po- des de les institucions sanitàries. ■ EL FRANCOLÍ

41

MAIG

2020

TASTEM LA CONCA Els cellers de la DO Conca de Barberà regalen 1500 “Escapa’t a la Conca” és el nom d’aquesta campanya que ofereix visites enoturís�ques gratuïtes.

El Consell Regulador de la DO Conca de Barberà i els seus cellers engeguen aquesta campanya de promoció #EscapatalaConca per premiar l'esforç de tots durant aquests darrers mesos de confinament. I també és una manera de reac�var l’ac�vitat turís�ca de la Conca de Barberà. A través de la pàgina h�p://www.doconcadebarbera.com/escapat-a-la-conca l’usuari ha d’omplir el formulari i automà�cament rebrà una visita per a dues persones a un dels cellers de la Denominació.

Durant el confinament “molta gent ha comprat, consumit a casa i ha fet costat als vins de la Conca de Barberà. Ara creiem que és necessari recompensar l’esforç de tots” comenta Bernat Andreu, president del CRDO Conca. Per aquest mo�u, a la campanya es fa especial menció que "obrim les portes de casa nostra, els nostres cellers i la nostra comarca, en agraïment a tots quan es produeixi l’esperada obertura de l’ac�vitat turís�ca”.

A aquest missatge de reconeixement se sumen un total de 16 cellers de la Conca que col·laboren amb la campanya obrint les seves portes de forma gratuïta a un total de 1.500 visitants.

CELLERS PARTICIPANTS Agrícola de Barberà Agrícola de la Conca Celler Clos Montblanc Celler Sanstravé

EL FRANCOLÍ

Celler Castell de Riudabella Celler Pla de la Masó Celler Carles Andreu Celler Gerida Celler Mas Foraster Celler Rendé Masdéu CellernRosa M. Torres Celler Succés Vinícola Celler Vega Aixalà Vinícola de Sarral Celler Vins de Pedra Celler Vidbertus La mecànica de la promoció serà simple: s'habilitarà un formulari al web de la DO (h�p://www.doconcadebarbera. com/escapat-a-la-conca) on tothom que vulgui podrà inscriure's per aconseguir un cupó de visita vàlid per a dues persones a un dels cellers durant els mesos de juliol i agost.

Les inscripcions es podran fer fins a finals de juny i després s'assignaran aleatòriament els cellers als inscrits per fer les visites durant juliol i agost. Juntament amb les dades de contacte del celler assignat, també es facilitarà un llistat de restaurants i allotjaments de l'AE Hostaleria Conca de Barberà per a poder planificar millor la visita.

La promoció es farà durant el mes de juny directament per les xarxes amb el hashtag #EscapatalaConca i s'espera que sigui un dinamitzador de tots els sectors implicats en el turisme del territori: restauradors, empreses turís�ques, hotels, cases rurals, etc. I és que els objec�us d'aquesta campanya son múl�ples: el principal és agrair l’ac�tud de la gent durant el confinament, però també s'espera que reac�vi el circuit turís�c de la comarca. I sobretot s’espera que �ngui un impacte directe en la restauració local, que és alhora un dels principals punts de venda i gran aparador dels nostres vins.

"Escapa't a la Conca" serà una manera de tornar a trobar-se amb el públic fidel dels vins de la Conca i, també, una bona oportunitat per descobrir com és d’atrac�va i acollidora aquesta comarca a aquells que encara no la coneixen. ■

42

MAIG

2020

L A R I A L L E T A

Josep Vallverdú

PLANTES REMEIERES

Les classes de català no s'han aturat, malgrat el confinament A par�r del 13 de març, quan tothom ens vam confinar per mo�u del Covid19, les classes de català que anàvem seguint al local de la Germandat de la Sma. Trinitat, van agafar un format diferent, ja no les podíem fer presencials, però això no significà cap obstacle greu, ja que a través dels mòbils ens vam poder connectar i con�nuar l'aprenentatge de la nostra llengua seguint un altre �pus d'exercicis que permeteren no abandonar-nos durant l'enclaustrament que vam pa�r.

Després de dos mesos confinats a casa, i un cop vam pas-

sar a la fase 1, una de les ac�vitats que vam poder realitzar al defora, va ser fotografiar plantes que hi ha pels encontorns del nostre poble i buscar-ne les propietats.

Aquest recull de fotos i textos l'anirem publicant, ja que El Francolí ens dóna l'oportunitat de fer- ho, una manera de compar�r el nostre treball i coneixements.

Així doncs, encetarem aquesta secció fins que acabem de publicar totes les fotografies, amb el nom de la planta, el text fet per cada alumne i el nom d'aquest.

Esperem que us agradi la inicia�va!

Maria Montserrat Duatis

CARD GALLOFER (Silybum marianum) És una planta que punxa molt i al final fa una flor ben bonica, entre rosa i lila, que sembla una bola amb fils esponjosos.

S'u�litzen les fulles, les arrels i les llavors, i va bé per pujar la tensió i per al fetge.

Té gust de carxofa.

Núria Torres EL FRANCOLÍ

43

MAIG

2020

Mots

MalDits

Cole.- Escola. Col·legi. Nens, que fareu tard a escola.

Companyerisme.- Companyonia. Comparteixo el regal per companyonia.

Cumpleanys.- Natalici. Aniversari. Avui celebrem el natalici del caganiu.

Despilfarro.- Balafi. Malbaratament. Els veïns rics fan cada dia per dinar un balafi i ells patint fam.

Disfrutar.- Gaudir. Xalar. Ara pots gaudir del fruit del teu treball. Xalem més, jugant a futbol! ■

Pere Ortís

EL SABER NO OCUPA LLOC Fer campana

"Deixar d'anar a l'escola.

La frase té origen en aquell temps en què encara no hi havia escoles públiques i la mainada anava a aprendre a la rectoria i, per tant, eren alhora deixebles i escolans, nom aquest darrer que també té origen en l'escola exercida pels capellans a la rectoria, i enclou el doble sentit de deixeble i ajudant de l'església. En aquell temps el noi que mancava a classe

era castigat a tocar la campana en les funcions religioses que havien de celebrar-se el dia o els dies següents, segons la importància del càstig que li volien donar.

Aquesta feina, pròpia d'un home i no d'un infant, resultava pesada per a ell i constituïa un veritable càstig. En alguns indrets es diu "fer rodó", al.ludint així mateix al rotllo de les campanes." ■ Refranyer català. Joan Amades

RACÓ DE PENSAR 1.- CALÇAT/CALÇOT . Masculí CALÇOT: Cadascun dels grills de les cebes blanques cultivats especialment per a ésser menjats al caliu. . Femení CALÇAT: Nom genèric dels objectes que, com les sabates, botes, espardenyes, avarques, etc., serveixen per a cobrir i resguardar els peus.

EL FRANCOLÍ

44

2.- SAC/SOC . Masculí SAC: Receptacle de roba, ordinàriament de xarpellera, fet doblant-ne un tros rectangular, cosint els voravius i deixant obert un costat, que forma la boca.

SOC: Calçat fet d’un sol tros de fusta buidat perquè s’hi pugui ficar el peu. ■ Josep Maillo

MAIG

2020

PINZELLADES DEL PEDRÍS

Joan Ramon Quirós Tombas, fuster de professió, l'art, la cuina i els bolets, la devoció

Com va ser que et vas fer fuster?

Un es�u, mentre esperava les notes per entrar a fer el curs de Formació Professional, vaig trobar feina en un taller de de fusteria, quan va ser l'hora de tornar a estudiar, vaig valorar si tornar a estudiar o no i vaig optar per segui amb l'ofici. Tot això va passar a l'Alcover ja que jo sóc d'allà.

Dins el sector quina part és amb la que gaudeixes més?

La part que més m'agrada és el moble, amb l'ebenisteria, talla i tornejats. i si puc triar, m'agrada treballar amb fustes nobles ja que els resultats que n'obtens t'omplen de joia. Si pot ser evito els aglomerats.

També t'agrada la part ar�s�ca de la fusta, oi?

Sí, és ben bé així. Tinc bona mà amb la pintura i el dibuix, això m'ha permès desenvolupar aquesta faceta ar�s�ca.

A l'Alcover havia compaginat la fusteria i la pintura. Tinc un bon record dels pintors que exposaven al Museu d'Alcover, em van inspirar força i fins i tot em van animar a par�cipar en concursos de pintura. Guardo molt bon record del pintor Francisco Domingo que em va recolzar molt.

També vaig fer alguna exposició, recordo que la primera va ser de dibuixos fets amb llapis i carbó, més tard vaig treballar la �nta xinesa, posteriorment la tempera i aquarel·la. Aprofitava els dissabtes a la tarda per anar a Reus a l'estudi de pintura de Pere Calderó mesEL FRANCOLÍ

tre en Belles Arts, hi vaig anar durant uns tres anys, allà vaig aprendre la tècnica de la pintura a l'oli, llavors es treballaven tots els dissabtes al ma�.

També �nc un bon record de l'exposició que vaig fer al Casal de l'Espluga mentre feia el servei militar. Un dia vaig deixar de fer exposicions, tot i que m'agradava molt.

Quin es�l t'agradava més?

A mi el bodegó, ja que vaig estar influenciat pel Sr. Domingo, que per a mi és un dels més grans pintors d'aquest gènere al món. Si parlem de pintura abstracta, l'acostumo a fer a deshores i generalment per desconnectar i faig esbossos.

El pintar amb �nta xinesa és degut a que com que el món de la pintura és tan ampli, sempre tens ganes d'anar provant diferents tècniques i es�ls. Per a mi va ser el pas posterior als llapis i al carbó, aquesta tècnica m'agrada perquè ressalta molt els traços .

Canviant de tema, el pedrís on estem està envoltat de varies plantes medicinals, ets coneixedor d'aquesta ciència?

Una part força important de la meva infantesa la vaig passar a casa de la meva padrina, allà vaig descobrir aquest món.

A ella la veia moltes vegades preparant-se herbes; espernallac, poniol, menta.

Recordo que era molt habitual menjar sopa de farigola, amb torrada de pa i si estaves de sort hi trobaves un ou al mig. Així era com vivien els nostres avis, al costat de la llar de foc, sopaven amb els padrins. No es passava gana però tampoc hi abundància d'avui en dia.

D'aquesta època, a part de les plantes medicinals, em va quedar l'afició de cuinar alguns plats. De vegades algun caçador que ve a buscar encenalls per als gossos, em passa alguna peça de caça; faisà, conill, cabirol, senglar... m'agrada molt cuinar-los. També toco prou bé la cassola de tros i el cargols.

No em dius res dels bolets, tu que ets un enamorat de les nostres muntanyes tens afició a anar a buscar-ne?

Home és que al final semblarà que al

45

taller no hi paro mai... quan és l'època de bolets �nc temps per a tot, m'agrada molt anar a buscar-ne. Tinc uns amics que encara són més aficionats que jo i, si aquí no se'n fan, fem alguna escapadeta fora. Ara, quan aquí se'n fan no ens movem de les nostres muntanyes, que se'n troben de moltes classes diferents.

Quin bolet és el que t'agrada més?

L’ou de reig, per a mi és el millor. El cep és bolet que vaig conèixer més tard, ja que per aquí no es collia, es feia passar per bolet de bou, i té un gust que també m'agrada molt. El Rovelló, no cal dir-ho, en totes i cadascuna de les seves varietats, que van des dels primers pinetells als que es fan pels volts de Nadal, que són tan durs i pesants, que si els poses al mig d'un entrepà sembla que hi hagis posat un bistec, aquests són escassos i molt di�cil de trobar. La mocosa o llenega provoca disparitat d'opinions, alguns diuen que són excel·lents i d'altres diuen que els fa angúnia la capa gela�nosa i no el volen ni tastar.

Per a conservar-los jo els classifico per varietats i també separo els barrets dels nassos, aquest úl�m pas, m'agrada perquè té un gust diferent cadascuna de les parts del bolet. Després els poso en bosses i els congelo i els faig servir per fer algun plat amb suc.

Malgrat no agradin tant les altres varietats de bolets, no s'han de menysprear mai, no ens podem tancar en els quatre bolets més bons, tots tenen el seu lloc a la cuina.

El meu sogre em va fer descobrir aquest món i em va ensenyar a gaudir-los tots i cadascun d'ells. ■ Joan Casanovas

MAIG

2020

ARA FA 100 ANYS

Maig de 1920, a l'Espluga

Els corresponsals de premsa de l'Espluga, el maig de 1920, degueren estar molt ocupats en altres quefers. No es publicaren cròniques a la premsa local ni provincial. En canvi la vida del poble bé devia seguir.

Els pagesos ocupats a les vinyes, pendents dels temps, veien els sembrats començar a florir i esperant que un mal cop de calor no malmetés la maduració del gra. La confiança en una bona collita i uns bons preus, la mantenien cada sor�da de sol.

El maig, era habitual pagar part de les contribucions. Els exercicis, administra�vament, començaven el primer de juliol i acabaven el 30 de juny de l'any següent.

El pressupost municipal de l'Espluga de Francolí, presentava uns ingressos per l'anualitat 1919-1920 de 31.342 pessetes. Per a 1920-21 el total era de 34.179 pessetes. Si conver�m això a jornals de peó a 5 pessetes i fem la mitjana dels dos anys, ob�ndrem un pressupost equivalent a més de sis mil cinc-cents jornals.

Pel que fa a la contribució estava formada per diferents conceptes: urbana, territorial o rús�ca i industrial per una banda i Consums, Cèdules personals, tributs sobre els productes vinícoles i el Con�ngent provincial. Els dos que causaven més problemes eren els consums i el Con�ngent.

La reforma de la Llei Municipal de 1919 que obligava a modificar les claus pressupostàries dels ajuntaments, conver�ren els nostres pobles en un veritable caos des del punt de vista administra�u. El pas de fer-ho per anys naturals als nous períodes per exercicis, complicà la feina als secretaris, i a més la mort de qui era el president de l'Associació de Secretaris Municipals de la Conca de Barberà, Joan Poblet i Teixidó, per la grip de 1918, deixà aquells homes, de cada poble, sense l'assessorament a que estaven acostumats.

La pressió fiscal sobre les famílies espluguines era una dificultat per les finances familiars. No faltava menjar, potser, però el diner escassejava tant que la majoria de la població no podia fer front puntualment a les seves obligacions. Els socis del celler esperaven en candeletes que la liquidació de la collita no fos deficitària. Hi ha una dita: Taula de maig (taula sense pa), que ve a indicar que era un mal més en el calendari.

S'anaven esgotant les reserves de l'hivern i la collita encara era al ras.

Però bona part dels espluguins, uns favor i els altres en contra, estaven molt entretinguts, aquell maig de 1920, amb un mestre: Àngel Perissè, amb el seu col·legi Pestalozzi i els seus ar�cles contra l'Ajuntament. Liderant el jovent amb tesis revolucionaries. Mobilitzant les forces an�clericals del poble. Denunciant una i altra vegada EL FRANCOLÍ

les tupinades electorals. Tot plegat un caos també social.

Havia entrat amb força a la vida espluguina, tal vegada de sota mà, Julià Nougués i Subirà. Ja explotava pedreres a la seva finca del Comellar de la Pena. Per tant, com a Diputat Republicà Federal, tenia informació de primera mà de

El Comellar de la Pena. Imatge d'arxiu

la situació polí�ca més enllà del nostre terme i pel seu contacte amb els treballadors a la seva finca, tenia prou informació sobre el dia a dia del poble.

A ca la Vila hi havia Josep Altarriba Amill, Josep Torrell Òdena, Pau Tarès Franquet, Isidre Domènech Prim, Antoni Roca, Ma�es Callau Vilà, Salvador Sanjoan Vidal, Joan Mar� Farran, Josep Trullols Dalmau, i Josep Rosell Pons. Alguns d'aquests homes força joves, però tots amb ideologies allunyades, per una o altra raó.

El Sindicat i el Celler de Baix entraven en un dels seus períodes més agitats, després de la marxa de Rendé a la Mancomunitat. Agus� Roig i Domingo presidia el Sindicat, amb Josep Cabeza i Salvador Porta com a homes forts. La Cambra Oficial Agrària passava també un temps di�cil, fins que al cap d'un any, el 1921, aconseguiria fer revifar el seu deix conservador i engegar la publicació d'El Francolí.

La resta d’associacions que venien de finals del segle anterior, tenien una vida tan esllanguida que no mostraven ni senyals de vida. Poc teatre, només cafès, poques festes, només les de caire religiós. Ni un pa a la post. Què hi voleu fer. Les individualitats d'homes enfrontats entre ells, descoratjaven els humils ciutadans. No anotem els noms, perquè són prou coneguts aquells que a desgrat de tothom intentaven tallar el bacallà.

Si la collita de verema i cereal de 1915 fou tan desastrosa, ens atrevim a afirmar que per moltes i variades raons, el 1920 fou un any en el qual el poble tocà fons.

I és des del fons que es poden revifar les coses. ■ Josep Maria Vallès

46

MAIG

2020

RENOI, QUIN RENOM! Cal Baba

Nom complert i edat Josep M. Torres Balcells, 84 anys Quin és el renom de la família? Cal Baba Com i perquè va sorgir aquest renom? No en sé l'origen concret, però sí que �nc la certesa que al meu besavi, el padrí del meu pare, anomenat Josep Torres Garriga, ja li deien. És un renom amb una gran genealogia familiar.

Quan temps fa que es va començar a u�litzar? El besavi del meu pare avui dia �ndria uns 165 anys.

Alguna anècdota curiosa del renom o de la família? Sempre han explicat que el meu besavi, al primer que el van anomenar de Cal Baba, tenia una barraca i hi va fer fer la porta molt alta expressament per tal de poder entrar dalt de la mula fins a l'interior i no haver de baixar. ■ Íngrid Guillén i Júlia Alcalde

DE

S O C I E TAT

Adéu a la Montserrat Conesa

El proppassat 28 d'abril va morir la nostra amiga i companya del cor parroquial que -durant molts anys i des del principi del grup- ens va acompanyar amb la seva fina veu de soprano.

La Montserrat era una persona de tracte agradable, amant de la quietud i la pau. Treballadora, servicial i lluitadora en totes les situacions que anava trobant.

Tot i que va passar uns quants anys de la seva vida tenint cura del seu espòs Jaume Badia, que caigué malalt, sempre trobava algun moment per dedicar-lo al servei de la parròquia, fent diverses ac�vitats, amb il.lusió i es�ma.

Tenia cura de l'ornamentació de l'església. Li agradava col.locar-hi plantes i rams de flors amb gust i delicadesa, i se sen�a sa�sfeta quan veia el goig que feia l'església; formava part de l'equip de la neteja, també del Consell Parroquial i del cor.

Quan la seva salut començà a minvar deixà de venir a cantar, amb gran tristesa per part seva i també nostra, que vam enyorar-la. Morí l'endemà de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual ella tenia molta devoció, com ho mostra la fotografia que il.lustra l'escrit.

No vam poder acomiadar-la al seu moment com ens hauria agradat fer- ho, degut a la norma�va actual per la pandèmia del coronavirus, però la tenim molt present en el nostre cor.

Trametem un sen�t condol als seus fills Jaume, Mercè i Ramon, al gendre, la nora i a tots els seus néts, dels que estava tan orgullosa.

A reveure, Montserrat! ■ Cor parroquial de l'església de Sant Miquel Arcàngel de l'Espluga EL FRANCOLÍ

47

MAIG

2020

DE

Adéu, papa

S O C I E TAT

I de sobte, quan menys t'ho esperes la vida et posa a prova, resulta di�cil quan tot pot canviar en un instant.

Passes d'aquell moment on tot és alegria, felicitat, plans de futur, ganes de viure, de riure, de gaudir de la vida... a veure-ho tot des d'una altra perspec�va.

No ho entenem, no ho arribem a creure, per què tu? És com un somni però a la vegada realitat. Cada dia, cada minut, cada segon fa que passi més lent i penses: és injusta la vida però res pots fer-hi. L'únic que penses i tens ganes és d'estar amb tu mateix i amb les persones que més es�mes, que saps que sempre estan allà, tant a les bones com a les dolentes, i d'això se'n diu família. També penses que és moment per ser més forts que mai, per no decaure i per tenir bons records de les coses que hem fet junts.

Papa, penso cuidar la mama i l'Òscar com tu ho haguessis fet, penso ser la figura més forta com tu ens has demostrat, és més, penso ser un referent per a ells i per a tu sobretot. No deixaré que els hi passi res i penso fer-los costat sempre, SEMPRE. Has estat un clar exemple per a tots, ens ho has demostrat tot i més però la vida t'ha jugat una mala passada i sobretot amb les circumstàncies en les que estem, la merda del covid.

Finalment he �ngut l'oportunitat d'acomiadar-me de tu, agafar-te la mà i dir-te les coses que pensava en aquell moment. És dur veure com tens la persona que més es�mes al davant i no pots fer res. Però sé que ens has escoltat i has esperat a dir-nos adéu quan hem estat amb tu. M'hagués agradat que t'acomiadessis de les persones que t'es�men i que tu es�mes perquè sé que en són moltes. No sé què és en aquest moment, suposo que deu ser un cúmul de sen�ments nega�us junts, tristesa, pena, ràbia, pa�ment, disgust, por, pànic, impotència, malestar... Però no �nc paraules per expressar realment el que sento i sen�m.

A hores d'ara, sé que ens voldràs més units que mai i sobretot feliços. Dir-te que no t'oblidarem mai, que t'es�mem i t'es�marem amb totes les nostres forces.

Descansa en pau papa, et trobarem a faltar! ■ El teu fill Santi

En aquest moment no hi ha paraules per descriure el què ha passat. Veus com en un segon et canvia tota la vida i tu no pots fer res per evitar-ho, només estar units amb la família i esperar, esperar fins a l'úl�m moment la decisió que el teu cos tria i que no pots canviar.

N'es�c segur que vas saber que en tot moment estàvem allà, i que tu també volies acomiadar-te de nosaltres i marxar tranquil i feliç, com ho has estat sempre, això mai ho oblidarem.

Marxes sabent que la mama, el tete i jo t'es�màvem, t'es�mem i t'es�marem sempre.

Gràcies per tot el que has fet per mi.

Quiero despedirme como tú siempre lo hacías papa: ¡Hasta luego! ■ El teu fill Òscar

EL FRANCOLÍ

48

MAIG

2020

Mai et direm adéu, mama El 16 de maig la meva mare ens va deixar. Pels de casa sempre ha estat i serà la mama; i la nena, per la meva padrina.

Suposo que tots veiem una vessant de la persona, des del nostre punt de vista, depenent del paper que juga cap a nosaltres. Aquests úl�ms anys, però, he pogut veure i gaudir de la mama en altres àmbits, amb els amics i en celebracions, i he pogut veure una altra part de la Maria Guasch: l’amiga, més espontània i més extraver�da.

En el moment de deixar-nos, sempre esperem veure les mostres de suport i afecte d’aquells que ens envolten. Sabia que era una persona es�mada i apreciada, però he de dir que la magnitud de les lloances m’ha emocionat. La seva alegria, la seva mirada tendra i el seu somriure eren els seus trets més caracterís�cs que mai oblidarem, i aquests són alguns dels adjec�us per descriure-la que m’heu fet arribar els que la coneixíeu i es�màveu: generosa, discreta,

admirable, assenyada, op�mista i exemplar. Incondicional, lleial i disposada sempre a ajudar als altres. Jo hi afegiria romàn�ca, per mi la mama sempre ha estat una enamorada dels sen�ments purs, de la senzillesa, de la tendresa i de l’amor. I per suposat, era una persona forta, lluitadora i valenta, valenta fins l’úl�m moment.

La il·lusió que tenia per la seva néta Isona li donava vida i força. Ens ha deixat molt clar que vol que ella sàpiga com l’es�mava, i ho sabrà. Nosaltres li explicarem totes les anècdotes, totes les històries que hem viscut, tot el que va ser i tot el que hagués fet la seva padrina. Ens man�ndrem units i farem viure el seu record, per això sempre seguirà present a la família. Però això no treu que t’enyorarem, mama, t’enyorarem molt. Et trobarem a faltar i desitjarem que es�guessis present amb nosaltres, no només en el nostre record. T’es�mo. T’es�mem. ■ Margarida Delgado Guasch, en nom de tota la família

A Maria Guasch El des� posa moltes persones en la nostra vida, però només les millors s'hi queden.

Voldria parlar-vos de la Maria Guasch. Quan la vaig conèixer a l’Escola de Sarral fa més de vint anys, em vaig trobar amb una mestra intel·ligent, amb grans ap�tuds pedagògiques. La llengua catalana era la seva passió professional. De ben segur que l’alumnat de la Maria la recordarà per la seva intensa dedicació. Organitzada, responsable i amb ganes d’ajudar tothom, destacava per la seva gran capacitat de treball i el seu amor a la professió de mestra, cosa que va demostrar àmpliament sempre.

A mesura que la tractava, aquesta gran mestra s’anava fent pe�ta perquè descobria la GRAN PERSONA. He �ngut la sort de compar�r moltes estones i vivències amb ella i he anat trobant a la dona excepcional. Una persona bona que ens farà molta falta per la seva manera de ser: la seva es�ma, la seva amabilitat, la seva cordialitat, la seva discreció, la seva humilitat…

Hem de donar-li milions de gràcies per tot allò que ens ha ensenyat, per la seva contribució a l’educació i per la gran petjada personal que ha deixat a les nostres vides.

Sempre et feia sen�r millor i més feliç i descobries que realment al mon existeix gent bona. Tinc mol�ssims records d’ella i tots m’omplen de goig. És di�cil trobar una persona com la Maria, més di�cil és pensar que ja no hi és i impossible d’oblidar-la. Aquest és el nostre consol, recordar-la, mantenir-la sempre a la memòria i guardar-la en el cor.

La Maria ha donat bellesa a la vida amb el seu vers "la seva manera de ser".

Gràcies infinites Maria i fins sempre! ■ Maria Teresa Miquel

A reveure, Maria Maria, t’es�mo, per això no vull que te’n vagis ara. Sempre te’n recordes del meu aniversari abans que jo mateixa, ets la millor persona que he conegut en tota la meva vida i vull dir-te que mai t’oblidarem aquí. Sempre estaràs amb nosaltres. T’es�mem.

Sé que no ens veiem gaire sovint, però les vegades que ens hem trobat han estat inoblidables. Em costa assumir que te’n vagis ara, que no et puc veure, però suposo que això va així, i no s’hi pot fer res més.

T’es�mo molt! ■ Alba Vila Teixidó EL FRANCOLÍ

49

MAIG

2020

DE

Adéu Maria!

S O C I E TAT En el munt d’anys que he treballat al Centre de Recursos, coneixes molts mestres, hi parles, saps de les seves inquietuds i neguits. Els respectes tal com són, els arribes a apreciar i a es�mar i els valores perquè sempre son a la primera línia amb el seu claustre, les seves famílies, els seus companys, els seus alumnes. I la Maria Guasch Murtra era una d’elles, amb la par�cipació als cursets de formació i a les ac�vitats que l’interessaven, amb la seva discreció i professionalitat.

Ara que es�c jubilada fem pe�tes trobades amb uns i altres per seguir amb l’amistat. Aquest és el cas amb la Maria Guasch que de tant en tant la Visita i la M. Teresa dinaven amb ella i, nosaltres, la Dolors i jo ens hi afegí-

em. Parlàvem de lectures i en compar�em, de l’escola, de la vida i del valor que donem ara a les coses i que sovint, mentre érem en ac�u, no teníem temps ni per adonar-nos de la importància de tota aquesta relació d’amistat, de buscar més temps per a un mateix i per compar�r-ne d’una manera que no fos només de feina, sí per redescobrir-nos...

Així discutíem, rèiem, valoràvem i passàvem unes bones estones que sempre agrairem totes plegades a la Maria que ho va fer possible i ens hi va fer participar amb les seves ganes de viure i interessada per tot. Gràcies Maria, bona mestra i companya!

Descansa en pau. ■ Filo Farré Anguera

Fe d'errates: A El Francolí del mes d'abril va sor�r publicada la defunció de la Maria Civit Mateu, de 93 anys, vídua i amb data de defunció el 3 de març. A la nota hi posa que vivia a la residència (carrer Sant Vicenç de Paül) quan l'adreça correcta de la Maria era a la carretera de les Masies, 5.

DEMOGRAFIA NAIXEMENTS

Pau Calbet Mascaró, fill del Ramon i la Maria, amb data de naixement el 29 d'abril.

Joan Vendrell March, filla del Marc i l'Anna, amb data de naixement l'1 de maig.

DEFUNCIONS Salvador Pérez Royes, de 92 anys, vidu. Amb data de defunció el 5 de maig i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül.

David Rovira Minguella, de 63 anys.

Espòs d'Anna Sánchez Farré. Amb EL FRANCOLÍ

data de defunció el 12 de maig i domicili al carrer Mirador de la Conca.

San�ago Mar�nez García, de 58 anys, espòs de Carme Cobo Vila. Amb data de defunció el 3 de maig i domicili al carrer Sor Mercè Ferrer Maria Guasch Murtra, de 61 anys. Esposa de Joan Delgado Guillén. Amb data de defunció el 16 de maig i domicili al carrer Jaume I. Pelegrino Mar�nez Grau, de 88 anys, vidu de Dolors Altarriba Guiu. Amb data de defunció el 22 de maig i domicili a Tarragona.

50

Maria Cinta Guasch Sales, de 93 anys. Vídua de Josep M. Cots Callau.

Amb data de defunció el 25 de maig i domicili al carrer Torres Jordi.

Laura Català Sanromà, de 87 anys.

Vídua. Amb data de defunció el 29 de maig i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül.

Sebas�ana López Pérez, de 89 anys.

Vídua, amb data de defunció el 30 de maig i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül.

Segons dades que ens envien del Registre Civil de l'Espluga de Francolí. ■ MAIG

2020

Natura Singular Papallones

Al mes de juny, ja a les acaballes de la primavera, les papallones ens alegren els prats i jardins amb la seva explosió de color i diversitat que dura fins a finals d’es�u.

La vida d’una papallona comença setmanes abans, amb una femella fent la posta sobre una planta de l’espècie adequada. Les erugues que en surten mengen voraçment parts de la planta hoste i creixen de manera molt ràpida: la missió és menjar, créixer i acumular reserves. Finalment, les erugues es tanquen en un capoll per a protegir-se durant la fase de pupa en que l’animal es transforma en papallona. Un

Blanqueta de la col (Peris rapae)

per Pitu Amigó

cop assolida la forma final de papallona, l’individu ja no creix més i només menja nèctar de flors (bàsicament aigua i sucre) ja que compta amb reserves de proteïnes i greixos que s’han acumulat durant la fase d’eruga. La missió de, la sovint curta fase de papallona, és la reproducció i dispersió, i les femelles moren després de fer la posta.

Algunes papallones poden esdevenir plagues en la seva fase larvària, les erugues de blanqueta de la col (veieu-ne foto) s’alimenten de crucíferes salvatges com ravenisses, però també de conreades com la col, bròquil, rave o nap.

Blanqueta de la col, detall del cap Blanca de l’arç (Aporia crataegi)

Damer Puntejat (Melitaea cinxia)

El fraret (Orobanche sp.)

Els frarets són unes plantes fascinants, comuns, però di�cils d’estudiar i diferenciar-ne les espècies.

El seu nom comú es deriva de la forma de la planta: una �ja solitària i gruixuda coronada per una espiga de flors, que en assecar-se i enfosquir-se recorden la caputxa i l’hàbit dels monjos. També se l’ha anomenat espàrrec bord.

El seu color sol anar des del groc fins al marronós, un color inusual, doncs aquestes plantes no tenen clorofil·la i extreuen tots els nutrients que necessiten de les plantes que parasiten. Tot i que algunes espècies d’Orobanche poden causar plagues importants en conreus intensius (per exemple girasol), normalment són inofensives i les podem observar en marges de camins o boscos. Durant la major part de la seva vida, els frarets són simples arrels enterrades, però amb l’arribada de la primavera desenvolupen la part aèria florada que es manté tendra uns pocs dies, fins que les flors són fecundades i la planta s’asseca i allibera milers de llavors. ■ EL FRANCOLÍ

Més informació a www.NaturaSingular.cat Contacte: arbressingulars@gmail.com

51

MAIG

2020

EL FRANCOLÍ

52

MAIG

2020