El Francolí maig 2018

NÚM. 375

MAIG 2018

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

40 ANYS DE FORMACIÓ

ENTREVISTA: EL FRANCOLÍ

1

MAIG 2018

Òscar Cadiach, el primer alpinista català en assolir l'Everest

Certamen Literari 2018

ELLliurament FRANCOLĂ? del Premi Nacional El Vi Fa Sang a Antoni Serra. Glosa 2 del guardonat a cĂ rrec de Margarida Aritzeta.

MAIG 2018

Mariona Minguella

LA NOSTRA PORTADA Poques entitats hi ha al nostre país que fa quaranta anys es creessin des d’una vessant totalment femenina, acceptant el repte de fer sortir les dones d’aquella època (massa sovint tancades a casa), per un afany d’aprendre, de formar-se, de fer coses de manera collectiva.

Revista editada amb la col.laboració de:

FOTOS PORTADA: Francesc Fonoll i Eva Bonet

SUMARI

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83.

Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Josep Duran Gili, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Patrícia València, Esther Català Sànchez, Pitu Amigó, Laura Poblet i Museu de la Vida Rural.

Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Joan Civit i Ballester, Toni Morlans, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies.

Col·laboradors: Xavier Lozano Bosch, Ferran Civit i Martí, Maria Rosa de la Morena i Gallardo, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons i Joan Vallés Avià Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

4 5 6 7 8

EDITORIAL. Per molts anys. BÚSTIA. "Somos gente de paz" Aparença REFLEXIONS. Casa Llavasa, l'exemple La Marató i les ganes de córrer L'ACTUALITAT. L'Espluga viu una jornada històrica amb la inauguració del nou Pavelló d'Esports 9 L'Espluga bonificarà l'obertura de nous comerços al centre històric. Manel Álvarez i Miquel A. Galleggo participaran al mundial de triatló. L'Espluguí Marc Amill, campió del segon Open Catalunya de tennis taula 10 David Rovira rep el 9è premi Joan Cros i Gili a Riudoms 11 Unes 500 persones van participar al cap de setmana d'Hola Família als museus municipals 12 Drac Actiu celebra els seus 10 anys instal.lats a l'Espluga 13 Una trentena de persones recorren els escenaris d'El Camí de les Aigües. Declaren els dos investigats de la Conca per la vaga del 8 de novembre 14 ENTITATS. L'Espluga tanca el maridatge literari del cicle "Biblioteques amb DO". "Imagiteca", el nou nom del Club infantil de lectura de la biblioteca 15 IX Trobada coral de primavera a Reus i Roda coral a Cambrils 16 Classes de català al local de la Germandat. Les alumnes de les classes de català visiten la Ruta Templera 17 6 de maig festa de la publilla comarcal. La Germadat organitza un mercat a la Plaça de l'Església 18 Casa Llavasa s'estrena com a allotjament per al públic familiar 19 El Club Hípic Espluga de Francolí al Campionat de Catalunya de salts d'obstacles. L'activitat extraescolar d'atletisme es desenvolupa al nou pavelló 20 La Cultural Jordi Francolí presenta el cartell del Festival Riubombori 2018 21 ENTREVISTA. Òscar Cadiach, el primer alpinista en as-

3

22 23 26 28 29 30 31 35 36 37 39 40 41 42 43 49 51

solir l'Everest Diari oficial del País a nivell local 1935 FORMACIÓ PERMANENT 41 Certamen literari Una vintena d'alumnes assisteixen al taller d'iniciació al tast de vins organitzat pel Casal Proves de nivell, CP Casal de l'Espluga. Josep Maria Trullols competeix al Campionat de Catalunya RIMADORS ESPLUGUINS CURAR-SE EN SALUT BIOGRAFIES ESPLUGUINES ARA FA 100 ANYS COSES NOSTRES JOVES ESCRIPTORS PINZELLADES DEL PEDRÍS MOSSECS FILOSÒFICS MUSEU DE LA VIDA RURAL ENSENYAMENT EL RACÓ DE PENSAR. DE SOCIETAT NATURA SINGULAR

MAIG 2018

Per molts anys

No cada dia una entitat fa quaranta anys. Poques entitats hi ha al nostre país que fa quaranta anys es creessin des d’una vessant totalment femenina, acceptant el repte de fer sortir les dones d’aquella època (massa sovint tancades a casa), per un afany d’aprendre, de formar-se, de fer coses de manera col·lectiva. No hi ha gaires associacions que tinguin al capdavant, manegant el timó, a un mateix grup de persones que de manera incondicional i altruista, lideren, proposen, organitzen i defensen un projecte tan necessari com ha esdevingut la Formació Permanent.

Tot plegat té molt de mèrit, un mèrit d’aquells que en el dia a dia acostumem a no valorar i que la perspec�va històrica s’encarregarà de posar en el seu just lloc en el caminar del nostre poble pels anys i pels segles. Quaranta anys són tota una vida, la de les nostre mares, avies, esposes, que gràcies a la Formació han conegut llocs llunyans, han après coses insospitadament ignorades, han gaudit de cultura, de teatre i de música i han celebrat col·lec�vament festes i celebracions, sempre en un ambient de bonhomia, par�cipació, il·lusió i empenta. Un luxe i una joia per l’Espluga haver gaudit d’aquests quaranta anys de Formació Permanent. Llarga vida, noies de la Formació! ■

“Somos gente de paz” He sen�t aquests úl�ms dies dir i repe�r molt aquesta frase, i m’ha vingut a la memòria el tràngol que vaig passar quan era pe�t (7 anys), amb mo�u de l’úl�ma batalla entre rojos i nacionals a la guerra civil espanyola del 1936 al 1939.

“Vivíem juntament amb altres famílies del poble de Bellpuig en una torre als afores, Torre Bernaus, fugint del poble després de 3 bombardejos quasi seguits.

Entre moltes tragèdies que vàrem passar, en recordo fidelment una. Fou en l’ úl�ma batalla, de “liberación” en deien, a canonades entre els dos bàndols, que va durar de les 11 del ma� fins les 5 de la tarda; per sort, en sor�rem il·lesos (únicament un obús s’emportà la comuna de la torre). Nosaltres estàvem al bell mig del combat, refugiats a la pallera on les bigues eren més resistents.

De sobte sen�rem unes veus i una gran empenta que esfondrà la porta de l’estable on estàvem refugiats. Entraren uns requetès amb pistoles i empunyant bombes de mà.

Ràpidament, la meva àvia paterna i un dels homes del grup van cridar “SOMOS GENTE DE PAZ”, diverses vegades.

Aquell crit d’auxili i de misericòrdia feu que un �nent amb una lot ens anés enfocant i iden�ficant un a un, fins quedar convençut de que no hi havia cap roig allà amagat.

Ràpidament digué: “soldado, ponga una bandera naEL FRANCOLÍ

cional en lo más alto de la torre para que dejen de bombardear; ya hemos culminado nuestro obje�vo”.

Així passàrem de republicans a franquistes, pagant-ne durant anys les conseqüències.

Després dels requetès de Navarra, entraren els mallorquins i ens digueren que havíem �ngut sort perquè podien haver entrat els moros com ho feren a Castellnou de Seana, a molts pocs quilòmetres de la torre. ( Els moros deixaven arreu un rastre de violacions i robatoris, i entre nosaltres hi havia mares i noies).

Tot aquell tràngol m’afectà, em vaig marejar, i la meva mare em va portar a un llit a descansar. Més tard, vaig entrar a la cuina; uns comandaments mallorquins estaven entaulats mentre la mare els feia ous ferrats; ells ens donaven llaunes de sardines i uns pots de carn, que crec eren de Mérida”.

Bé, quant sento, doncs, aquest crit “SOMOS GENTE DE PAZ”, se’m glaça la sang i penso amb tristesa que la història es repeteix pels catalans, una i altra vegada.

Sempre perdent, sempre odiats, sempre la venjança pot més que la raó, la injus�cia a la jus�cia, i la por a l’alegria.

Podrem algun dia veure assolits els nostres anhels de llibertat?

No en som mereixedors? A qui hem fet mal? ■ Eusebi Majós i Pont

4

MAIG 2018

Aparença

Busti@

Als nostres conciutadans espanyols els agrada l’aparença, la postura, la semblança, encara que la realitat sigui moltes vegades diferent, perquè crec que la realitat i la veritat sempre respiren, com el fum, i acaben per imposar-se.

Analitzem-ho: .- El que diuen que és el nostre rei, a cada jugada a Catalunya perd un peó, i sap perfectament que els alfils, els cavalls i les torres acabaran per desaparèixer perquè la par�da de l’es�ma i la generositat cap als catalans no l’ha volgut jugar mai (Els il·lusos com jo sempre pensàvem que la seva funció era la de mediador.

No obstant, la història diu que els Borbons mai han sigut, seran ni volen ser els nostres reis). .- Els jutges sempre han estat temuts, a vegades pel sol fet de que no ens plau que la jus�cia sempre parli castellà, però també perquè són massa par�daris del conservadorisme i la complaença al règim. El trist paper que últimament els ha tocat viure no els ha afavorit, i crec que han guanyat en ser el tercer braç del Govern i no del sistema democrà�c. .- La policia, visiblement adoctrinada, ha actuat a Catalunya, sempre, com a força repressiva; quasi bé mai com a ajuda al ciutadà (exemples, l’úl�m intent de votació a Catalunya: registres, incautacions, , “a por ellos”, “ si nos dejaran” ...). Malauradament ens sembla que moltes vegades actuen per odi i per venjança. .- Els governs de tots colors sempre han estat la veu

del seu amo i aquests no han volgut que sigui dit que no són espanyolistes, i apliquen sempre la llei que demanen les oligarquies i no la jus�cia estricta. Mai Catalunya i Barcelona han d’ésser millor que Madrid. Això no es pot tolerar, pensen. .- L’Església oficial ha arribat al zenit del cinisme quan assegura que el nacionalisme català és un pecat mortal. Sempre, des de Constan� fins a la Roma Imperial, ha estat lligada al poder, i això no l’ha ajudat a millorar sinó a empobrir-la.

La millor església sempre ha estat la perseguida, la dels pobres, no la del poder i del sota pal·li (aprofito per dir el bé que li ha anat al nostre Cardenal Arquebisbe no fer la missa de Sant Jordi, així no li ha calgut, en l’homilia, parlar de les benaurances i ajudar als pobres presos i exiliats). .- En l’esport, quan ajuda sempre als seus, sense contemplacions i beneeix els escorcolls i silencia les protestes, permet la requisa de samarretes i cartells... i el que és més trist, acapara les victòries dels altres, a vegades de forma impúdica. .- Finalment l’adoctrinament. Els espanyols sempre han adoctrinat descaradament, però sota l’aparença de nacionalisme (com poden estranyar que nosaltres, en honor a la veritat, expliquem a tothom les nostres qualitats, que també en tenim?).

Recordeu aquell aforisme castellà que diu, més o menys: “todo es verdad, todo es men�ra, todo es del color del cristal con que se mira”. Apliqueu-lo, doncs! ■ Eusebi Majós i Pont

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades a les bús�a de la revista, encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■

EL FRANCOLÍ

5

MAIG 2018

REFLEXIONS pensaments digitals

Casa Llavasa, l'exemple XAVIER LOZANO

Hi ha maneres simples de crear i mantenir equipaments, i a l’Espluga –des de fa anys- tenim importants dèficits en aquest �pus de ges�ó, sobretot en l’àmbit municipal. Els que habitualment u�litzem instal·lacions públiques per ac�vitats socials, culturals o espor�ves pa�m les mancances d’unes installacions que en la majoria dels casos s’han quedat recloses al passat en molts aspectes. I després d’entrar novament per la porta de Casa Llavasa, a Durro, vaig notar fa uns dies com si aquesta sensació, de sobte, volés pels aires renovant-me les expecta�ves i les esperances. Aquest equipament privat però col·lec�u –de l’Associació l’Estornell de l’Espluga- ubicat a Durro i amb vocació de servei públic –creat per ajudar el moviment escolta espluguí, fa 35 anys- ha fet un pas endavant sorprenent i insòlit que m’ha reobert moltes emocions i m’ha fet pensar de nou en la feinada que queda per fer al nostre poble per disposar d’uns equipa-

ments del segle XXI adients pels nostres ciutadans. Aquesta renovada casa de colònies –oberta a tot �pus de grups i també famílies- de la Vall de Boí està impregnada d’una gran dosi d’espluguinisme, d’amor a l’altruisme i d’illusions col·lec�ves. Durant més de 3 dècades espluguins diversos hi han entregat la seva dedicació per fer-la realitat, per mantenir-la i fer-la créixer. S’hi ha fet molta feina durant molts anys.

Els mèrits assolits a totes les etapes són destacables, i cal agrair-ho. Però l’actuació feta en l’úl�m any per un nou equip d’espluguins arriba finalment, en el que molts creiem que ha de ser el des� dels nostres equipaments. I malgrat tenir gent en contra, penso que la reforma –amb els seus pros i contres, com tot- ha aconseguit mantenir l’essència de Casa Llavasa, combatent el temor dels que creien que avançar era perdre. Avançar sempre és guanyar, i no necessàriament ha de comportar eliminar tot el que s’ha guanyat ante-

riorment. El des� és una suma del que tots fem possible a cada etapa. Prenguem d’exemple el que s’ha fet a Casa Llavasa perquè el nostre poble entengui que cal fer passos endavant per posar en valor el que els nostres avantpassats van aconseguir. I atenció perquè pa�rem amb l’església Nova; el teatre del Casal no pot viure sempre en el passat; l’an�c Ins�tut ha de deixar de ser an�c; i les reformes parcials com la del Casalet, on s’ha renovat excel·lentment la Sala però sense embellir els accesos ni la senyalèc�ca com correspondria a una sala de teatre, poden no donar els resultats que podrien produir-se. En canvi, l’evidència ha demostrat que reformes integrals com la de l’An�c Hospital han estat un encert que durarà anys, i esperem que passi el mateix amb el Camp de Futbol Municipal. Ah! I ara que ja tenim Pavelló nou, no ens oblidem de l’an�c ni de la resta d’equipaments. Tenim molta feina a fer! Som-hi! ■

EFMRÀDIO EL FRANCOLÍ

6

MAIG 2018

REFLEXIONS un cop d’ull

E

La Marató i les ganes de córrer ANDREU MORTA

l fet. Milers d’atletes troten sota la meva finestra: és la marató barcelonina, una de les més populars del món, rere New York, Boston, Chicago, Londres, París... De primer els veig córrer lleugers, excitats: xerren, s’expliquen acudits, s’animen a crits... Els més veloços han passat ja fa estona: són l’elit, privilegiats que aspiren al podi o a aconseguir una classificació destacada. Aquesta cursa és un veritable espectacle que paralitza la ciutat aquest ma� de diumenge assolellat que ja anuncia la primavera.

La història. Cinc segles abans que Jesús nasqués a Betlem Darius I, rei de Pèrsia, va voler envair Grècia per annexionar-la al seu imperi. Va reunir un exèrcit gran i poderós i una flota enorme i va desembarcar a la platja de Marató, prop d’Atenes. L’exèrcit grec era molt menor, però el liderava Cal·límac, un estrateg genial i astut, el qual va infligir un càs�g humiliant als perses –aquests eren arquers hàbils, però l’atenenc va driblar-los mantenint els guerrers lluny de l’abast de les sagetes. L’invencible imperi persa era així derrotat per primer cop.

Abans Cal·límac, temorós del poder pèrsic, havia demanat ajut a Esparta. L’historiador Heròdot explica que Fidípides, l’emissari atenenc, va córrer espiritat des d’Atenes fins a Esparta per mobilitzar els espartans.

Al cap de sis-cents anys (segle I dC), Plutarc, al seu llibre «Sobre la glòria d’Atenes», conver�ria la llegendària gesta del guerrer atenenc en la que ens ha arribat, tot situant la galopada de Fidípides entre Marató i Atenes alhora que li modifica la missió, que passa a ser la d’assabentar els atenencs de la gran victòria assolida, un

EL FRANCOLÍ

fet que pagarà amb la pròpia vida a causa de l’esgotament. Un historiador actual afirma que aquella victòria “investí els grecs amb una fe en el propi destí que duraria tres segles, durant els quals va néixer la cultura occidental”.

Quan, l’any 1896, el baró de Couber�n va crear els Jocs Olímpics de l’Era Moderna, va determinar que la marató en fos la prova reina i la cloenda, en memòria d’aquella gesta. El 1908, als jocs de Londres, la llargada oficial de la cursa olímpica va quedar en 42.195 metres: la distància entre el castell reial de Windsor i l’estadi de White City.

Una reflexió. Cap al migdia, el gruix de corredors és a poc menys de mil metres de la meta. M’impacten les cares de pa�ment, l’arrossegar de peus d’alguns, la suor de tots... Ni ara ni en la meva ja llunyana jovenesa ni en el més èpic dels meus somnis, un servidor de vostès (i de «vostesses»), no seria capaç de dar les seixanta mil gambades –d’uns setanta cen�metres cadascuna– que calen per completar la

7

cursa. Què els devia rondar pel magí?

L’esperança de ser ja a punt d’arribar?

Por de defallir al darrer metre? Sa�sfacció pel camí quasi superat? Felicitat per un èxit personal a l’abast?

Aquells herois què els impulsava?

Què els espantava? No vaig gosar preguntar-los-ho.

També em formulo preguntes com aquestes quan sospeso la situació present del país i la cursa d’obstacles esdevinguda a la vida catalana recent.

Dubto si la meta anhelada és més a prop o massa lluny, si he d’acarar el futur amb goig o temor... La meta és clara i man�nc ferma l’esperança d’assolir-la, però... �ndré prou esma per superar l’exigent darrer esforç? Veig el camí rost i costa amunt. I un vent de ponent –un huracà– malxinat i esgotador que trava cada pas. Però cal i vull seguir caminant, seguir corrent perquè l’objec�u és lluminós i llaminer. La marató de Catalunya és àrdua, esquerpa, sovint decebedora. La desunió i la manca de fermesa d’alguns escandaloses, però... seguirem corrent! Tossuts, pacífics i forts! Tossudes, pacífiques i fortes! ■

MAIG 2018

L'ACTUALITAT L’Espluga viu una jornada històrica amb la inauguració del nou Pavelló d’Esports L’esport espluguí ja ha engegat la nova etapa. Amb les graderies plenes, les en�tats sobre la pista poliespor�va i la presència d’autoritats locals i catalanes, l’Espluga va inaugurar oficialment

Per la seva banda, Gerard Figueras va remarcar el bon resultat de la infraestructura i va convidar els ciutadans del municipi a gaudir de les noves installacions per tal que “l’Espluga, a través

David Rovira diu unes paraules acompanyat de les entitats esportives de la vila. E. Bonet

el passat diumenge 5 de maig, el nou Pavelló Municipal d’Esports. De cara a la tarda, al voltant del Dia espluguí de l’Ac�vitat Física, es van programar diverses demostracions espor�ves i també es va jugar el primer par�t oficial sobre la nova pista, en concret el de l’equip absolut d’hoquei a les 7 del vespre.

La inauguració va estar encapçalada pel secretari general de presidència de la Generalitat, Joaquim Nin, i el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras. “No és normal que en els darrers mesos el govern del país no es�gui fent inauguracions”, va lamentar Nin fent referència a la situació que viu actualment Catalunya. El secretari general de presidència també va destacar la tossuderia de l’alcalde de l’Espluga, David Rovira, en els darrers anys per fer realitat el nou pavelló.

EL FRANCOLÍ

de l’esport, sigui millor poble i millor també a l’hora de fer un país nou”.

La sa�sfacció va imperar en les autoritats locals. L’alcalde de l’Espluga,

8

David Rovira, no amagava el procés llarg i de traves administra�ves que va pa�r el consistori per materialitzar el projecte. Un camí complicat, però amb final feliç, va expressar Rovira. Sobre la finalitat de l’espai, el batlle va remarcar que les instal·lacions són per a tothom que prac�qui esport, en igualtat de condicions. També va destacar el moment d’excepcionalitat polí�ca que viu el país i va trobar a faltar la presència del president Carles Puigdemont. El discurs de l’alcalde va acabar amb l’agraïment a diversos espluguins la seva col·laboració en el projecte, entre ells l’exregidor Josep Maria Poca o l’exregidor i actual diputat al Parlament de Catalunya, Ferran Civit.

Els parlaments de la regidora d’Esports de l’Espluga, Erika Soriano, van encetar la jornada inaugural al voltant de tres quarts de 12 del ma�. Soriano va agrair els esforços de tots aquells que van fer possible el nou equipament, un missatge que també va traslladar a les en�tats espor�ves. Les mateixes associacions van estar les encarregades de xafar per primera vegada la pista mentre cada una es presentava al públic assistent.■ Redacció EFMR

MAIG 2018

L'ACTUALITAT

L’Espluga bonificarà l’obertura de Manel Álvarez i Miquel A. Gallego nous comerços al centre històric par�ciparan al mundial de triatló Per tal d’incentivar l’obertura de nous establiments comercials al centre de la vila, l’Ajuntament de l’Espluga bonificarà un 95% de la taxa de llicència d’activitats per als nous negocis o els que es traslladin al nucli antic.

A proposta del grup de l’oposició, Som Espluga, en el darrer ple municipal es va aprovar per unanimitat la modificació de l’ordenança fiscal per poder bonificar els negocis que obrin o traslladin el seu establiment als carrers del nucli històric de la vila.

Els regidors del consistori són conscients que aquesta proposta no és suficient per rever�r l’actual situació de trasllat dels comerços en altres punts del municipi, però consideren que és un bon punt de par�da, un posicionament que també manté la Unió de Bo�gues i Empreses de l’Espluga.

En aquest cas, el regidor d’Hisenda de l’Espluga, Joan Amigó, espera que la rebaixa pugui ser un incentiu, però reconeix que no és suficient i recorda que també hi ha altres línies d’ajuts de la Generalitat per als comerços. Al seu temps, el grup de l’oposició, SOM Espluga, celebra que s’hagi aprovat la bonificació, però insta al govern a buscar noves propostes per reactivar el comerç al centre del poble. ■

Manel Álvarez i Miquel Àngel Gallego han aconseguit la plaça per al campionat del món de triatló de mitja distància del 2019 després de classificar-se entre els 6 primers al Half Challenge Salou.

Els dos espluguins van par�cipar el passat 29 de maig al triatló de mitja distància de Salou amb l’Associació Espor�va Blancafort. Durant la prova van haver de nedar 1,9 quilòmetres, completar el sector de bicicleta de 90 quilòmetres i, finalment, la cursa a peu de 21 quilòmetres. D’una banda, Miquel Àngel Gallego es va fer amb la segona posició del grup d’espor�stes entre els 30 i els 34 anys i, de l’altra, Manel Álvarez es va situar en la sisena posició del grup d’entre 35 i 39 anys.

Situant-se entre les sis primeres posicions, els triatletes de la Conca podran compe�r al mundial The Championship que se celebraràel2dejunydel2019 a Samorin, Slovakia. ■

Gerard Bosch Castro

Redacció EFMR

L’espluguí Marc Amill, campió de l'Open Catalunya de tennis taula El passat cap de setmana del 12 i 13 de maig, tenia lloc a les instal.lacions del pavelló Reina Elisenda de Barcelona, la segona fase de l'Open Catalunya de tennis taula.

En aquesta competició es va delclarar campió el jugador espluguí Marc Amill, derrotant a l'adversari del Club Natació Sabadell.

Amill, que juga actualment amb el CTT Les Borges Blanques, es va puntuar amb aquest resultat per al Campionat de Catalunya.

EL FRANCOLÍ

9

MAIG 2018

L'ACTUALITAT David Rovira rep el 9è premi Joan Cros i Gili a Riudoms

atès que es va caracteritzar per ser un demòcrata, defensor de les llibertats, d’idees catalanistes, europeista, coneixedor de la realitat local i territorial, crí�c construc�u amb el par�ts polí�cs i amb el sistema democrà�c i per sobre de tot fidel al seu poble natal i a Catalunya, i ser un home fidel als valors que li van inculcar els seus pares, entre els que podem destacar els següents: fidel a la família, amic dels seus amics i respectuós amb els qui no ho eren tant, tota una vida dedicada al treball, home de conviccions tradicionals, lluitador, de ferma voluntat de superació constant, d’una elevada cultura popular i d’acurades paraules, reflexives i plenes de sensatesa.

La candidatura de David Rovira Minguella al premi d’aquest any va ser impulsada pel comité local del PDeCAT de l’Espluga de Francolí, i va ser l’escollida per la majoria dels membres del jurat del premi, format pel President, el Secretari i el Tresorer del Comitè Execu�u Local de PDeCAT de Riudoms, dos amics i un familiar d’en Joan Cros i Gili, la secretària execu�va de militància i par�cipació i un representant de les Sectorials del PDeCAT. L’acta del veredicte del jurat destacava: És evident i de justícia posar de manifest que l’Espluga de Francolí ha Laura Masvidal entrega el premi a David Rovira. Jordi Torre tingut un abans i un després amb l’alcaldia de Riudoms i de la comarca del Baix de David Rovira, ja que des de la seva Camp en les que hi va par�cipar molt arribada a la municipalitat, va planteac�vament. Va traspassar el dia 7 de jar-se quin era el futur que es volia per juliol de l’ any 2008. l’Espluga. D’aquella reflexió en sortiren El reconeixement s’atorga, anual- les línies mestres que, —amb les lògiment i per tot l’àmbit nacional, a aque- ques adaptacions i variacions—, han lla persona que la seva personalitat estat el seu nord i l’han portat fins aquí. s’ajus� més a la d’en Joan Cros i Gili, En aquests moments, la feina feta té El passat dissabte 26 de maig, el Casal Riudomenc acollia la novena edició del Premi Joan Cros i Gili, que anualment convoca el Comitè Local del PDeCAT de Riudoms, amb l’objec�u de reconèixer públicament la trajectòria de persones que hagin destacat en la seva vocació i dedicació al servei del seu poble en les dimensions social, humanitària i/o polí�ca, tal i com ho va fer en vida el català i riudomenc de socarel Joan Cros i Gili.

En Joan Cros i Gili va néixer a Riudoms l’any 1956 en una família benestant dedicada a la ramaderia. L’afecció del seu pare per la poesia i el sen�ment català arrela aviat en ell i li desperta un interès especial per la cultura local i catalana que es reflecteix en les seves aficions i ac�vitats socials, culturals i polí�ques d’àmbit local i supra-local. A nivell personal s’implica, des de ben jove, en agrupacions espor�ves i societats culturals del poble

EL FRANCOLÍ

10

un gruix considerable i estem contents de veure com propostes i plantejaments, que es van fer en el passat, avui són una realitat palpable.

Atenent-nos al moment polític que viu el nostre país, cal destacar que el David és una persona fermament implicada en el procés sobiranista català, defensant les nostres institucions des de la primera línia i lluitant per les llibertats i els anhels de Catalunya.

El David és una persona lluitadora, amb un sentiment espluguí molt arrelat, fet que el porta a encoratjar i encaminar un grup que es mou a l’uníson, com una pinya, on tot, es fa entre tots. Tot i que ell mateix, de vegades, es critica el seu mal humor, els que el coneixem a fons, sabem que no és res més que el fruit de la preocupació per fer la feina ben feta, i per aconseguir que tots els espluguins i espluguines, vinguin d’on vinguin i siguin qui siguin, se sentin orgullosos de viure a la vila on viuen.

Sobre ell, tot sovint s’especula, buscant possibles intencionalitats en algunes de les seves actuacions, però de bon grat us podem dir, que no hi ha cap altre interès i finalitat que el mogui, que no sigui portar l’Espluga al nivell dels grans pobles de Catalunya, i que el bon nom del nostre municipi sigui conegut a tot arreu.

L’any 2013 va donar-nos un bon ensurt, fins al punt d’arribar a pensar, no que ens quedàvem sense alcalde, sinó que ens quedàvem sense un gran amic.

La seva força interior i la lluita constant va fer que això no fos així, sinó tot el contrari. Avui, plenament recuperat i amb una salut de ferro, segueix disposat a treballar més que mai per fer camí amb tots nosaltres i seguir construint l’Espluga i la Catalunya que tots volem.

Té 61 anys i treballa com a farmacèutic i és propietari del Laboratori Comarcal d’Anàlisis de la Conca de Barberà. És MAIG 2018

L'ACTUALITAT l’Alcalde de l’Espluga de Francolí des de l’any 2003 i va ser diputat a la Diputació de Tarragona i president de BASE entre els anys 2011 i 2015. També va ser President del Consell Comarcal de la Conca de Barberà entre els anys 2005 i 2011,

1998 i 2004, tot i que en els anys anteriors ja en fou vocal d’oficina de farmàcia.

També fou vicepresident de la Federació Farmacèutica SC. A nivell cultural i social va ser president del Casal de l’Espluga entre els anys 1991 i 1995, tot i que en formava part de la Junta des de l’any 1987. Director i fundador de l’Espluga FM Ràdio l’any 1984, i impulsor de l’Agrupament escolta i guia l’Estornell i de Més de 200 assistents a l'acte d'entrega del reconeixement. Jordi Torre l’Associació Casa Llavasa. així com president comarcal de ConverLa primera vegada que va concórrer gència Democràtica de Catalunya. a unes eleccions municipals va ser l’any En l’àmbit professional en podem des- 1983, formant part de la candidatura intacar que fou president del Col·legi de dependent d’Acció Cívica Espluguina, enFarmacèutics de Tarragona entre els anys capçalada per Joan Amigó i Callau. No

fou fins l’any 1999, quan torna al terreny polític, encapçalant la candidatura de Convergència i Unió, fet que el va portar a romandre 4 anys a l’oposició, fins que l’any 2003, aconsegueix l’alcaldia de l’Espluga per majoria absoluta, alcaldia que ha mantingut fins a l’actualitat. Forma part de l’Assemblea d’Electes de Catalunya.”

L’acte va ser presidit per l’alcalde de Riudoms i vice-president de la Diputació de Tarragona, Sr. Josep Maria Cruset, el secretari general de presidència, Sr. Joaquim Nin, el diputat i secretari primer de la Mesa del Parlament, Sr. Eusebi Campdepadrós i l’esposa del Sr. Joaquim Forn, Conseller d’Interior empresonat, la Sra. Laura Masvidal, que va ser l’encarregada del lliurament.

A l’acte van assis�r-hi unes 200 persones, entre les quals hi havia més d’una setantena d’espluguins i amics, companys i familiars del premiat, David Rovira. El guardó consis� en una litografia numerada d’una obra d’art original de l’ar�sta riudomenc Pere Rius Torres. ■

Unes 500 persones van par�cipar al cap de setmana d’Hola Família als museus municipals de l’Espluga Unes 500 persones han par�cipat en les ac�vitats que els museus municipals de l’Espluga de Francolí han dut a terme durant el cap de setmana del 19 i 20 de maig dedicat al Turisme Familiar sota el nom d’Hola Família.

Tant el dissabte dia 19, com el diumenge dia 20 i el dilluns 21, les Coves de l’Espluga, la Fassina Balanyà i la Ruta Templera van dedicar les ac�vitats a aquest segment de públic tan important per al turisme espluguí. A banda de la visita al Museu de les Coves de l’Espluga, aquest museu també va fer dues ac�vitats més específiques per al públic infan�l: un Taller de Prehistòria per als infants de 4 a 10 anys, i un Taller d’Excavació i Arqueologia per als joves de 10 a 14 anys. Els dos tallers van aplegar 25 infants mentre que la visita a les Coves va acollir més de 350 persones.

La Fassina Balanyà va presentar el “Joc de la Fassina” que els par�cipants portaven a terme en acabar el recorregut del museu i consis�a en reproduir els passos que EL FRANCOLÍ

11

seguia la fàbrica en el procés de producció de l’aiguardent. En aquest cas 75 persones entre adults i infants van gaudir d’aquesta experiència durant els tres dies.

Finalment, a la Ruta Templera i Hospitalera amb ulleres de realitat virtual hi van assis�r una desena de persones, un nombre inferior a l’esperat, atenent que la pluja dels dos dies va fer molt complicat poder efectuar la sor�da al llarg del recorregut.

L’Agència Catalana de Turisme, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i els ajuntaments de Vilaverd, Vimbodí i Poblet, Vilanova de Prades, Vallclara i l’Espluga de Francolí, han organitzat aquestes activitats a la Conca de Barberà - Muntanyes de Prades per promocionar les destinacions que ostenten el segell de qualitat de Turisme Familiar. A banda de les activitats, també s’hi van sumar allotjaments i restaurants amb descomptes per aquest col·lectiu. ■ MAIG 2018

L'ACTUALITAT

Drac Ac�u celebra els seus 10 anys instal·lat a l'Espluga El diumenge 6 de maig, Drac Ac�u va organitzar un ma� ple d'ac�vitats a les seves instal·lacions per a celebrar que ja fa 10 anys que van inaugurar les instal·lacions a l'an�ga fàbrica del Salfur de l'Espluga de Francolí.

La efemèride també ha coincidit amb el 25è aniversari de la fundació de l’empresa i, per això, es va proposar un ma� d’ac�vitats diferents per a que veïns, amics i clients poguessin par�cipar de la celebració.

A les 9:00 h del ma� l’empresa de Globus Kon-Tiki va donar el tret de sor�da a un ma� intens donant la possibilitat, a tots aquells que ho volguessin, de tenir la seva primera experiència amb el vol amb globus i gaudir així, d’unes espectaculars vistes de l’Espluga i els seus voltants.

A par�r de les 9:30 h van arrencar algunes de les ac�vitats que habitualment ofereix Drac Ac�u i així es va poder fer un tast de l'escalada al rocòdrom, el �r amb arc i d’una pe�ta Trekorientació que tenia balises amagades per bona part del nucli urbà i algunes, fins i tot, arribaven a les portes del mones�r de Poblet i Les Masies.

L'an�ga fàbrica del salfuru Al migdia, el sr. Josep Mª Vallès va explicar una mica la història "industrial" del lloc on actualment es troben les installacions de Drac Ac�u, a la sala polivalent en la que s'hi havia instal·lat una pe�ta exposició amb fotografies de l'an�ga fàbrica del Salfuru i de les obres de reconstrucció que va començar Drac Ac�u amb la compra del terreny l'any 2002.

El director de Drac Ac�u, Gonzalo Gil també va voler compar�r amb els presents una mica del perquè de la fundació de l'empresa i del nom triat i va donar les gràcies a tots els presents per assis�r-hi però d'una manera especial, a dos dels princi`pals responsables de la reconstrucció de l'an�c edifici i que també estaven presents a la sala: l'arquitecte lleidatà Orland Mar�, el mestre espluguí Joan Espasa.

Gràcies a la seva bona feina, l'an�ga fassina va recupe-

EL FRANCOLÍ

rar part del seu encant i del seu esperit, com bé va observar el sr. David Rovira, en la inauguració de les instal·lacions al desembre del 2007.

Finalment, a la mateixa sala es va fer la presentació del nou anunci per promocionar les ac�vitats de l'empresa, d'Andechaga Produccions La festa va acabar amb un vermut, cortesía de Can Calet i una mica de música dixie i swing de la mà de Josué Garcia & the Old Style Masters. ■

Josué Garcia & the Old Style Masters. Eva Bonet

Gonzalo Gil, explica els 10 anys de Drac Actiu a l'Espluga. E.Bonet

12

MAIG 2018

L'ACTUALITAT

Una trentena de persones recorren els escenaris d’El Camí de les Aigües

El pas de la Guerra Civil i la postguerra a la Conca de Barberà es va reviure el passat 29 de maig amb la ruta literària que Òmnium Cultural va proposar a par�r del llibre El Camí de les Aigüesde l’escriptora montblanquina Carme Mar�.

El Camí de les Aigües, a més a més de donar nom a la novel·la, és el recorregut que uneix l’Espluga amb el nucli de Les Masies, a la vora del Mones�r de Poblet. Una trentena de persones van participar a l’estrena d’aquesta ruta literària que va visitar alguns dels escenaris de la història que relata Carme Mar�.

La ruta va començar al Museu de la Vida Rural amb la projecció de diverses imatges històriques per il·lustrar

com es vivia a l’entorn durant les primeres dècades del segle XX. A con�nuació, l’i�nerari va recórrer alguns punts del nucli històric de l’Espluga, com per exemple el Passeig Cañellas,

on es va fer parada al taller de Cal Biel; la plaça de l’Església, el barri del Capuig i la Font Major, entre d’altres. Més tard, al nucli de Les Masies es va visitar l’actual Hotel Mones�r que va ser hospital de sang, Vil·la Engràcia o l’actual Alberg Jaume I, escenari del comiat de les Brigades Internacionals.

L’escriptora del llibre, que va fer de guia al llarg de la ruta, s’ha mostrat sa�sfeta per les opinions de les persones par�cipants i obre la porta a que es pugui repe�r, mentre que reconeix que s’haurien d’ajustar la planificació i durada de la visita. Algunes de les assistents van qualificar l’experiència com a “literatura viva” pel fet de compar�r la ruta amb l’autora i visitar alguns dels espais emblemà�cs de l’obra. ■ Redacció EFMR

Declaren els dos inves�gats de la Conca per la vaga del 8 de novembre Les dues persones de la Conca de Barberà encausades per na Laia Torres i el montblanquí Ramon Mandri. És per aila vaga del 8 de novembre van comparèixer el passat di- xò que aquest ma� desenes de persones de la Conca de vendres 18 de maig al ma� daBarberà s’han concentrat a les vant del jutjat d’instrucció portes dels jutjats per donar sunúmero 2 de Tarragona. Se’ls inport als encausats, entre ves�ga per un presumpte delicaquests l’alcalde de l’Espluga, te contra la seguretat del trànsit David Rovira, i diversos reprearran de les marxes lentes i talls sentants dels grups municipals de carretera que es van produir del consistori espluguí. al Camp de Tarragona durant la L’advocat Carles Perdiguero vaga. sosté que la causa no té cap La causa implica un total de base jurídica i s’emmarca en el 39 persones de 16 municipis del dret a protestar i durant una Camp de Tarragona i dilluns van vaga legal. D’altra banda, alcomençar les declaracions. guns dels afectats asseguren Aquest divendres, un total de 8 que no es trobaven al lloc dels persones estaven citades al jutfets i també denuncien que jat, de les quals 7 han comparel’expedient vinculi l’afiliació pogut davant del jutge i han respost lítica dels investigats tracnomés a les preguntes dels seus tant-se d’un delicte contra la advocats. Entre les persones inseguretat del trànsit. ■ Redacció EFMR ves�gades, s’hi troba l’esplugui- Els encausats a la porta del jutjat. Enric Mercadé EL FRANCOLÍ

13

MAIG 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

BIBLIOTECA MOSSÈN MUNTANYOLA

L’Espluga tanca el maridatge literari "Imagiteca", el nou nom del Club del cicle “Biblioteques amb D.O.” infan�l de lectura de la biblioteca Durant el mes d’abril els llibres han conviscut amb la gastronomia a la biblioteca de l’Espluga, on s’ ha celebrat tasts de vins, tallers de cuina, contes per adults, decoració i ac�vitats literàries.

Comencem amb el cicle de la quarta edició EL VI FA SANG i vam incloure alguna proposta com una gimcana amb alumnes de primària i vam col.laborar en una conversa distesa al Museu de la Vida Rural.

La biblioteca comença agafant forma i el raïm és el plat principal, globus, plas�lina, pintura i papers de diferents colors formen part de la decoració El cicle també entra a la Llar de Jubilats amb un taller de cuina a càrrec del Xavier Civit del restaurant Sant Francesc de Montblanc, mentre que la presidenta de la DO Conca de Barberà, Mariona Rendé , ens fa un tast de vins junt amb un taller olfactiu al pati de la Biblioteca.

Amb l’objec�u d’arribar a tots els públics, una de les novetats és el contes per adults amb l’Elisabeth Ulibarri.

Finalment, els Clubs de lectura infan�l i adult “Lletraeixerides” han destacat amb els llibres de Roald Dahl, acompanyat d'un most pels infants i un maridatge de delicatessen, vins i caves de l’Espluga.

Fins l’any vinent Biblioteques amb DO. ■

El passat més de febrer la Biblioteca Municipal Mossèn Ramon Muntanyola va crear el Club de Lectura Infan�l. Des de llavors s’han reunit els darrers dimecres de mes, un total de 10 nens i nenes d’edats compreses entre els 9 i 12 anys, per comentar els llibres proposats. De moment s’han llegit un total de 5 llibres: Kinra 4. El secret de la Biblioteca, El Bernat i el Pirata Barba-Rossa de Xavier Castenyer, El Dit màgic de Roald Dahl, L’Illa de Paidonèsia d’Oriol Canosa i Un món esberlat, un món apedaçat de Jordi Agràs.

L’experiència ha estat molt enriquidora ja que els infants han gaudit de la lectura tot compar�nt les sensacions produïdes pel llibre amb els seus companys. A més, a cada nen i nena se’ls va proporcionar una llibreta on hi van elaborant una fitxa per llibre amb fotos de la portada, de l’autor/a, de l’il·lustrador/a, així com algun tret caracterís�c d’aquest i la puntuació que cada lector li ha atorgat al llibre, entre altres informacions. Un cop finalitzat el club de lectura aquestes llibretes romandran a la Biblioteca perquè altres nens i nenes puguin disposar d’aquesta breu però important informació.

El passat dimecres van buscar un nom per al club, entre les propostes presentades: Super ulls, Super lectors, Aventura de Lletres, Històries de Sucre, Guardians de lletres, de llibres, d’Històries... finalment el nom més votat va ser IMAGITECA, paraula formada d’imaginació i biblioteca.

Les sessions del club de lectura infan�l estan guiades per la responsable de la biblioteca, Núria Estadella. La resposta per part dels nens i nenes ha estat molt posi�va i entusiasta, fet que es valora molt posi�vament per part dels pares i mares, així com de la bibliotecària. ■

Taller de cuina. Nuri Estadella

Club de lectura infantil. Nuri Estadella

EL FRANCOLÍ

14

MAIG 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CORAL ESPLUGUINA

IXa Trobada coral de primavera a Reus i Roda coral a Cambrils La Coral Espluguina, el passat dissabte 5 de maig, es va desplaçar a Reus, per par�cipar a la IXª trobada coral de primavera, que cada any organitza la coral Veus de la terra de Reus.

Fórem convidats a par�cipar-hi, juntament amb la coral Belles veus de Tarragona i la mateixa coral amfitriona. La coral Veus de la terra va començar a organitzar aquesta trobada l’any 2006, amb l’objec�u de construir un espai de difusió del cant coral a la ciutat i poder relacionar-se amb corals de la resta de Catalunya i d’Espanya, des d'aleshores van fent camí intentant transmetre el goig de cantar.

A les 7 de la tarda va començar el concert, obrint el mateix la coral Veus de la terra, dirigits per Esteban Donadío, interpretant 5 cançons del seu repertori, seguidament la coral Belles veus de Tarragona, dirigits per David Molina, van interpretar 10 cançons del seu repertori, i per acabar aquesta part la coral espluguina de l’Espluga de Francolí, dirigits per Xavier Morgades, vàrem interpretar 6 cançons del nostre repertori, totes tres corals feren una magnífica interpretació dels seus respec�us repertoris, seguidament totes les corals varen ocupar l’escenari, i totes juntes varen interpretar: El cant dels ocells i el Cànon de la pau, després els directors foren obsequiats amb una ceràmica amb l’anagrama de la coral amfitriona i un parell d’ampolles de vermut de Reus i un ram de quatre roses grogues molt ben preparat, seguidament tots els cantaires es varen traslladar al local de Santa Llúcia i allí ens van oferir un fantàs�c refrigeri i així i cantant el Cant dels adéus, es va finalitzar la festa.

Una tarda molt intensa i molt plena de EL FRANCOLÍ

música i bona harmonia entre tots els cantaires, gent de moltes edats i molt diversa, però que el cant coral, uneix i fa que gaudim tota la tarda.

El diumenge 6 de maig la coral es va desplaçar a Cambrils, per par�cipar en la Roda coral, que organitzava la coral Verge del Camí de Cambrils amb mo�u de celebrar aquest any el seu 50 aniversari.

La roda coral és una festa que organitza una coral de la FCEC, federació catalana d’en�tats corals, on convida tres o quatre corals de la pròpia demarcació i es fa un concert amb les corals convidades, normalment, o moltes vegades la coral que organitza compleix algun aniversari o fa algun acte social.

El passat diumenge doncs, convidats per la coral Verge del Camí de Cambrils vàrem par�cipar en aquesta roda coral juntament amb la coral Flor de lis de Montblanc, dirigida per la Joana Cervelló, coral Noves veus de Vinyols i els Arcs dirigida per Joan Francesc Bertran, la coral Espluguina de l’Espluga de Francolí dirigida per Xavier Morgades, i la coral Verge del camí de Cambrils dirigida per la Núria Ortoneda. Cada coral va cantar qua-

15

tre cançons del seu repertori, tot molt excel·lent, i volem fer notar els anys de cantar i el bon nombre de gent de la coral amfitriona, la interpretació del seu programa, a part de la dificultat, va ser esplèndida. Seguidament totes les corals juntes van interpretar: El Rossinyol, El Cavaller enamorat, i els Segadors, amb el cant del nostre himne, com sempre s’hi va afegir tot el públic dempeus, un fi de concert molt intens i potent, seguidament ens van fer obsequi d’una làmina amb el dibuix de la cripta de l’ermita amb uns esbossos de cantaires cantant, aquest és el lloc habitual d’assaig de la coral de Cambrils i un bonic ram de flors als directors, seguidament a la mateixa cripta s'hi feu un refrigeri, i com el dia abans cantant l’hora dels adéus, l'acte es va donar per acabat.

Com el dia anterior va ser una tarda molt musical i amb una gran varietat de repertori coral fet per gent ben diversa i diferent, però fet amb molt d'afecte i amb moltes ganes d'ensenyar el que sabem fer i com volem millorar dia rere dia. ■

La coral espluguina

MAIG 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Classes de català al local de la Germandat de la San�ssima Trinitat El proppassat 6 de març va començar un curs de català bàsic, que �ndrà una durada de tres mesos, impar�t al local de la Germandat de la Sma. Trinitat, per Maria Montserrat.

Compta amb una trentena d’alumnes i les classes es fan dimarts i divendres, de dos quarts de sis a dos quarts de set de la tarda. És un curs d’iniciació, per aprendre la nostra llengua d’una manera amena i fàcil, adreçat a persones que al seu moment no van tenir l’oportunitat d’aprendre´l i que ara tenen el goig de poder-ho dur a terme.

Podríem dir que és un curs de cultura catalana, ja que, a més de la gramà�ca inclou unes pinzellades de coneixement de la nostra cultura.

Hi ha previst que una vegada al mes es faci una ac�vitat fora de la classe. La del mes de març es va fer el dissabte 24, al Museu de la Vida Rural de la nostra vila,

per visitar-ne l’exposició The Dust Bowl (quan la natura es rebel.la) i la sala Traité, amb figures d’escenes catalanes an�gues, amb els refranys corresponents, dels quals els alumnes van fer un treball.

Per als propers mesos hi ha previs-

tes altres ac�vitats i al final de curs hi haurà una excursió a algun indret interessant de Catalunya.

Donada la bona acceptació del curs, és possible que con�nuï a par�r del mes de setembre durant un altre trimestre. ■

Les alumnes de català visiten l'exposició The Dust Bowl al Museu de la Vida Rural. Cedida

Les alumnes de les classes de català visiten la Ruta Templera El proppassat dissabte 26 de maig, un bon grup d’alumnes de les classes de català vam realitzar una altra de les ac�vitats que teníem programada per a aquest curs: La Ruta Templera i Hospitalera.

Alguns alumnes ja l’havien fet, però sense les ulleres que permeten una visió virtual dels espais que es visiten durant la ruta.

A les 12 del migdia, després que la Cris�na –la guia que ens acompanyava- ens expliqués el funcionament de les ulleres, vam sor�r de davant l’HosEL FRANCOLÍ

pital per iniciar la ruta.

Tot i que vam escollir el recorregut més curt, vam poder veure i imaginar com eren les dues esplugues: la Sobirana i la Jussana, després d’escoltar la completa explicació que ens feu la guia.

Caminar pels carrers de la part alta de l’Espluga: Penitents, Capuig, Castell, Templaris, Calvari, va ser molt agradable, a més que vam poder adonar-nos que les cases s’han arreglat molt bé en aquell lloc.

També visitàrem el Miqvé jueu, on

16

se suposa que hi havia el call, el taller del vitraller, la plaça del Castell i l’an�ga torre d’aquest, on es projecta un audiovisual dels Templers i Hospitalers.

La visita acabà a l’edifici de l’an�c Hospital, on també vam veure unes imatges del que havia estat l’Hospital dels pobres.

Un passeig per la història de la nostra vila que no ens va deixar indiferents.

Tots vam acabar la visita entusiasmats i amb ganes de divulgar aquesta ruta tan interessant per als de la vila i per als que ens visiten. ■ MAIG 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

6 de maig festa de la pubilla comarcal 2018 El diumenge 6 de maig l’Espluga va acollir la XIII edició de la Trobada de gegants de la Conca. Va estar organitzat pels Gegants i nans de la Germandat i per la Germandat de la San�ssima Trinitat; comptà amb el suport de l’Ajuntament de l’Espluga, del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i la col·laboració de diverses empreses i establiments, A la trobada gegantera de l’any 2017 a Pira, la geganta Trinitat de la Germandat, va ser proclamada pubilla de la

Conca per l’any 2018; seguint el relleu de la geganta Salvadora, pubilla del 2017.

Els actes es van iniciar a les 10,30h del ma� amb la plan-

tada de gegants de les vuit colles par�cipants. Degut a la pluja, es va celebrar tot al pavelló del Casal on va ser coronada la geganta Trinitat Pubilla del 2018. Després de la presentació de les colles, per part d'Òscar Callau, es va procedir a la ballada de tots els par�cipants i escollida la pubilla del 2019, essent nomenada la geganta Blanca de Blancafort. L’alcalde de l’Espluga, David Rovira i el regidor de cultura Jordi Torre van fer entrega dels records i obsequis de la trobada a les colles. Tots els gegants i gegantes lluïen un llaç groc en suport als presos polí�cs.

Seguidament hi va haver un concert, ofert pel grup The Paradisse, amb el seu cantant Marc Llinares, i ballada de sardanes que ens va fer gaudir el grup sardanista de Montblanc.

Es va agrair a totes les colles par�cipants amb un dinar de germanor, que va preparar la Germandat, i va consis�r en aperi�u, fideuada mar i muntanya, pas�s ofert per l’empresa Europastri, carquinyolis de les pas�sseries espluguines acompanyat de mistela i cafè. Pel plat principal de Fideuada es van elaborar 4 paelles de 50 persones cada una.

El vi DO Conca de Barberà que es va servir al dinar i es va obsequiar a les colles par�cipants, va ser ofert per l’empresa Vidvertus.

Després del dinar, concert de cançons catalanes on no hi va faltar “La Mare”, interpretat per la meravellosa veu de Marc Llinares. Per a culminar la Festa el grup sardanista de Montblanc, va ballar la sardana La Santa Espina, on s’hi van afegir part dels assistents, encerclant als gegants. ■

La Germadat organitza un Mercat a la Plaça de l'Església Aquest mercat, que ja s'havia fet en altres ocasions, té com a finalitat ambientar la plaça i que la gent passi un bon matí de diumenge esmorzant, passejant, donant vida a les terrasses dels bars i fent les compres a la varietat de parades. Es va servir esmorzar per unes 100 persones. Donat la bona acollida, es preveu repetir-ho altres diumenges de l'any. ■ EL FRANCOLÍ

17

MAIG 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CASA LLAVASA

Casa Llavasa s’estrena com a allotjament per al públic familiar Casa Llavasa – Casa de Colònies par�cipa en les inicia�ves ‘Catalunya, Hola Família!’ i ‘Benvinguts a Pagès’ Casa Llavasa, la casa de colònies que l’Associació l’Estornell de l’Espluga de Francolí té a Durro (Vall de Boí), s’ha adherit per primera vegada a dues campanyes des�nades al turisme familiar. Les inicia�ves �ndran lloc durant els mesos de maig i juny.

Porta d'accés a la Casa Llavasa. Cedida

En primer lloc, del 18 al 21 de maig són les dates escollides per a la campanya “Catalunya, Hola Família!”, un cap de setmana amb més de 100 ac�vitats lúdiques i culturals per a famílies amb l’objec�u de gaudir, descobrir i viure Catalunya amb les seves llegendes i tradicions. És una inicia�va impulsada des de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de Turisme (ACT) i 24 des�nacions de turisme familiar cer�ficades per l’ACT, una de les quals és la Vall de Boí.

Durant aquest cap de setmana, Casa Llavasa ofereix les seves 24 places al públic familiar. Els par�cipants podran descobrir el Parc Nacional d’Aigüestortes i els seus boscos, el Romànic i les històries que amaguen les seves pintures murals o fer d’exploradors a la cursa d’orientació que s’organitza a Barruera el diumenge 20 de maig, entre d’altres propostes. La inicia�va #CatHolaFamília permetrà caçar éssers de llegenda a cada una de les des�nacions, u�litzant una aplicació mòbil. A Casa Llavasa i tota la Vall de Boí, els nens i nenes podran caçar les encantàries.

La segona iniciativa a la qual s’ha adherit la renovada casa de colònies és “Benvinguts a pagès”, que es durà a terme el 9 i 10 de juny. “Benvinguts a pagès” és un EL FRANCOLÍ

cap de setmana en el que explotacions de tot Catalunya obriran les portes per ensenyar els seus camps, els seus ramats, les seves barques i els seus obradors. És una oportunitat única per redescobrir el lloc on neix tot allò que mengem i conèixer de prop les persones que es cuiden de produir els aliments que ens arriben a casa. A totes les comarques de Catalunya es podrà gaudir d’explotacions agràries visitables o degustar menús Benvinguts a Pagès. A l’Alta Ribagorça, les famílies que facin la seva reserva Casa Llavasa per aquell cap de setmana podran gaudir d’un descompte especial.

Casa Llavasa, una casa de colònies amb història Casa Llavasa (Durro, Vall de Boí) és una casa de colònies oficial des de l’estiu del 2017. Més de 35 anys després de la seva adquisició per part de l’Associació l’Estornell de l’Espluga de Francolí, en els anys s’ha dut a terme un important projecte de remodelació per adequar les instal·lacions a la normativa vigent. ÉS un allotjament obert tot l’any i disposa de 24 places repartides en 3 bordes diferents que es poden reservar conjuntament o per separat.

El principal objectiu de la renovació de Casa Llavasa és oferir un allotjament ideal per a famílies, grups, agrupaments escoltes i grups culturals, socials i espor�us. Per a més informació es pot consultar la pàgina de facebook facebook.com/casallavasa, enviar un correu a info@casallavasa.cat o visitar la web www.casallavasa.cat, a través de la qual també es poden fer les reserves per a famílies, grups o entitats. ■

18

MAIG 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB HÍPIC ESPLUGA DE FRANCOLÍ

El Club Hípic Espluga de Francolí al Campionat de Catalunya de salts d’obstacles Dos alumnes del Club Hípic Espluga de Francolí amb el seu lliga de salts d’obstacles de Tarragona i Lleida obtenint entrenador Sergi Vendrell Malagon, van par�cipar en el molt bons resultats. ■ Campionat de Catalunya a la modalitat de salts d’obstacles celebrat els dies 12 i 13 de maig al Club Espor�u Torredembarra.

Aleix Poblet Montero amb Goya, van passar el primer dia amb 0 punts de penalització, la segona ronda amb un magnífic recorregut es va assegurar estar en el desempat, on amb una súper munta es va col·locar 3r a la final aconseguint la medalla de bronze.

Josep Maria Poblet Montero amb Wiffi va aconseguir arribar al segon dia amb zero de penalitats i protagonitzant una segona ronda amb 0 penalitats, aconseguint assegurar-se un lloc al desempat on amb una munta ordenada i ràpida es va col·locar 3r a la final aconseguint la medalla de bronze.

El Club Hípic Espluga de Francolí participen en la Josep Maria Poblet durant la competició. Cedida

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

L’ac�vitat extraescolar d’atle�sme es desenvolupa al nou pavelló A primers de mes de maig, els 18 nens i nenes de l’ac�vitat extraescolar d’atle�sme han con�nuat la seva ac�vitat al nou pavelló espor�u recentment inaugurat.

La canalla s’hi troba molt còmoda en aquest espai, al mateix temps el seu entrenador l’Oriol Blavi destaca que el pavelló hi ha molt més àmbit i l’ac�vitat és desenvolupa amb millors condicions.

Durant aquest curs s’han fet noves equipacions pels nens i les nenes que són nous a l’ac�vitat.

De cara al proper curs l’objec�u és el d’adquirir més material espor�u i específic d’atle�sme per tal de poder prac�car còmodament les diferents disciplines d’aquest esport.

L’activitat extraescolar d’atletisme va iniciar la seva activitat d’aquest curs 2017 -2018 durant el mes d’octubre amb 13 nens i nenes, en aquests moments n’hi Els atletes infantils amb Xavi Garcia. Gemma Roselló ha 18, els quals tenen entre 6 i 11 anys. ■ EL FRANCOLÍ

19

MAIG 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

LA CULTURAL JORDI FRANCOLÍ

La Cultural Jordi Francolí presenta el cartell del Fes�val Riubombori 2018 El Fes�val Riubombori 2018 ja té definit el cartell de cantautors i grups que actuaran en la vuitena edició del fes�val d’es�u. El grup de rural funk Wild Goats serà el cap de cartell d’enguany. El cartell es completa amb les actuacions dels cinc grups finalistes que opten al “Reconeixement Jordi Francolí” i una sessió en vinil dels Dj’s locals San Vinilo & Dens.

Una comissió de músics professionals és qui pensa i elabora la línia musical del Fes�val Riubombori, amb un treball escrupolós en la convocatòria i selecció de grups, valorant i prioritzant la qualitat musical. Però també amb l’elecció de la proposta de grup de final de festa, una formació de l’escena emergent. Així doncs, els cinc grups finalistes que actuaran en el Fes�val Riubombori 2018 són: Guillem Ramisa, Joe Pask, The Trees, Sandra Bau�sta i Simbiosi.

Tots ells rebran una recompensa amb dotació econòmica que s’ha augmentat en aquesta edició i a més optaran al “Reconeixement Jordi Francolí” que s’escollirà a través d’un procés de votació popular i la par�cipació d’un jurat professional.

A diferència de l’edició del 2017, el primer reconegut passarà a actuar com a teloner d’un grup destacat de l’escena musical catalana, el dia 28 de juliol, dins dels actes de Festa Major de l’Espluga de Francolí.

I el segon, podrà gravar un tema en uns estudis de gravació professionals.

Aquestes millores s’han incorporat aquest 2018 en un conveni revisat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí.

Imatge gràfica Coincidint amb l’anunci dels grups parEL FRANCOLÍ

�cipants que configuren el cartell del Riubombori 2018, La Cultural Jordi Francolí també ha presentat la imatge gràfica del fes�val realitzada per la dissenyadora vallenca Júlia Olivella.

OIivella ha cursat diversos estudis en relació amb el disseny de videojocs i l’animació. La dissenyadora sempre busca posar la il·lustració al servei de projectes socials i crear obra pròpia per explorar noves possibilitats de comunicació.

Cada any, l’organització del fes�val promou i vetlla per presentar i promocionar nous creadors del territori que coneguin el fes�val i que n’interpre�n l’essència.

Adhesió a la plataforma "No Callarem" La Cultural Jordi Francolí també es va adherir fa uns mesos a la plataforma ‘NO CALLAREM’, una plataforma transversal i plural de ciutadans, col·lec�us i en�tats, fundada l’any 2017, que treballen plegades en defensa pel dret a la llibertat d'expressió, considerat aquest com a dret fonamental dintre una democràcia. L’objec�u d’aquesta plataforma és donar màxima visibilitat a la problemà�ca actual i denunciar els casos

20

de vulneració d'aquest dret fonamental, tant dins l'àmbit de la creació ar�s�ca, com de l'expressió lliure individual o col·lec�va a les xarxes socials.

El Fes�val Riubombori se suma a aquesta plataforma col·lec�va per reclamar i denunciar, des de l’espai Riubombori, la vulneració de drets fonamentals.

Essència Els organitzadors del Riubombori segueixen amb la voluntat de consolidar el Fes�val, de caràcter fes�u i gratuït, el primer cap de setmana de juliol a la Conca de Barberà. És per això que l'edició d'aquest 2018 se celebrarà el dissabte 7 de juliol, als Jardins dels Francolins, a l'Espluga de Francolí. Mantenint l'essència del Riubombori, l’esdeveniment vol ser un espai obert a tothom, on música, gastronomia i art en siguin els protagonistes.

Des de l'organització, també s’està treballant per teixir una xarxa d’en�tats locals, comarcals i del Camp de Tarragona que reforcin l’espai Riubombori com a altaveu de la música de creació pròpia.

A més de la col·laboració del col·lec�u Al Caliu, que va néixer del Fes�val. ■

MAIG 2018

ENTREVISTA ÒSCAR CADIACH, EL PRIMER ALPI-

NISTACATALÀENASSOLIRL'EVEREST TEXT: MARIA MONTSERRAT

Aprofitant que avui, dia 15 de març, ha donat una conferència a l’Auditori Carulla-Font, a la Formació Permanent, i donada la seva amabilitat en acceptar l’entrevista, li demanarem que ens parli breument de la seva ac�vitat.

Després d’haver escalat les 14 muntanyes més elevades del planeta, quin és el seu proper repte?

El més immediat és el llibre (ja fet) i la pel·lícula dels 14 cims.

He fet un cim de 7.000 metres a Rússia, acompanyant gent amb esquís.

He fet tres muntanyes a Rússia. N’hi

Òscar Cadiach amb un exemplar d'El Francolí. Maria Montserrat EL FRANCOLÍ

ha cinc, i aniré a una quarta, al pic Somoni Què se sent dalt de la muntanya?

Busquem la vida, la nostra passió.

Hi ha diverses sensacions. Pors, llibertat, silenci, grans espais.

La veritat és que s’hi troben més sensacions agradables que no pas dolentes.

Però sobretot, una gran sensació de llibertat.

Pel que veig col·labora amb la URV Sí, amb les aules d’extensió universitària de la gent gran i amb MBA (Màster Business d’Empresarials) i ja és el 23 o 24 màster que es fa.

Fa tres anys que es�c com a professor a la URV, amb gent d’empresa. Fem sor�des a la muntanya. A Prades.

També faig conferències, documentals i fotografies per donar a conèixer les ac�vitats.

Quina és la situació més angoixosa que ha viscut a la muntanya?

Va ser un huracà, a 7.000 metres, a Bangladesh. Per sort vaig poder refugiar-me i en vaig sor�r il·lès.

Una altra situació angoixosa fou la mort d’un company. Se’m va morir als braços, d’un atac de peritoni�s. Portàvem tres mesos d’expedició. No es va poder salvar i el mes dur fou comunicar-ho a la família.

I ja per acabar, una pregunta obligada.

Quan es jubilarà?

Jo crec que serà una jubilació parcial en el sentit que es poden fer altres activitats possibles i no tan arriscades, però sempre amb la idea de donar a conèixer totes aquestes experiències viscudes.

21

MOLT PERSONAL

L’Òscar Cadiach Puig va néixer l’any 1952 a Barcelona. És un alpinista que ha coronat els 14 cims de més de 8.000 metres de la Terra, sense oxigen addicional.

El darrer cim, el Broad Peak, l’ha fet el 28 de juliol de 2017.

Fa trenta-tres anys que va assolir l’Everest, junt amb Antoni Sors i Carles Vallès. Era el 28 d’agost de 1985. És guia d’alta muntanya UIAGM. Tècnic superior d’esport.

Es dedica a la formació, donant conferències, formació de monitors d’esquí de muntanya, forma part del tribunal de currículums, grau entre la Generalitat i el Consejo Nacional de Deportes.

Doncs, moltes gràcies, i esperem que gaudeixi amb tota l’activitat que realitza. ■ MAIG 2018

El Diari Oficial del País a nivell local (IV) 1935

6 de maig 1935, pàg. 1015 30 de maig 1935, pàg. 1806

17 de febrer 1935, pàg. 1292

1 d'octubre 1935, pàg. 274

13 de juliol 1935, pàg. 351 EL FRANCOLÍ

4 de desembre 1935, pàg. 337

22

6 de novembre 1935, pàg. 1134

4 de desembre de 1935, pàg. 338 MAIG 2018

C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

La davallada de la premsa escrita i el seu paper en el procés sobiranista El periodista espluguí d'El Punt Avui Òscar Palau va oferir el 26 d'abril passat, en el marc del cicle de la Formació Permanent, una xerrada per parlar del "Paper dels mitjans de comunicació en el procés sobiranista". L'espluguí va començar parlant de la profunda crisi de la premsa escrita, que en els úl�ms 10 o 15 anys ha suposat una gran caiguda de les vendes de diaris, que va exposar amb números. Segons estudis a nivell estatal, si al 2008 un 43% de la població llegia diaris regularment, avui només és un 25%, pel gran auge sobretot dels mitjans digitals. Aquesta caiguda ha provocat una profunda crisi que fa que tots els diaris catalans, i també els espanyols, es�guin afrontant en els úl�ms anys processos de reestructuració de la plan�lla.

Tot plegat ha anat en paral·lel al procés sobiranista, que

ha fet baixar més els diaris unionistes, tot i que l'aplicació a l'octubre de l'ar�cle 155 de la Cons�tució també ha tallat l'aixeta de les subvencions i la publicitat ins�tucional a tots, si bé els de tendència independentista són els que més ho han notat. Palau també va explicar, a partir d'ara, la diferència d'enfocament d'uns mateixos fets a la premsa espanyolista respecte la catalanista, i va mostrar una àmplia selecció de portades de l'ABC, El País, La Vanguardia i El Punt Avui des del setembre cap aquí per exemplificar el canvi de paradigma mental entre uns i altres, i els intents sobretot de la premsa unionista de crear un relat que després ha servit d'excusa a l'actual judicialització dels fets i la situació de presos polí�cs, sobretot arran del referèndum de l'1-O. ■

L’arxiu Tarradellas després de l’obertura defini�va al públic, per Núria Gavarró El passat 17 de maig, vam tenir l'ho- punt va faltar el President, va recaure cumentació, que està penjat a l’apartat nor de poder escoltar la conferència en un Consell Execu�u. consulta de l’Arxiu de la web del Mode mans de la nova directora de l'ArPassats quinze anys de la mort de nes�r de Poblet, indicant els documents xiu Montserrat Tarradellas. L’objec�u l’esposa del President, el 8 de setembre que es volen consultar i a quin fons corde la xerrada era explicar quins canvis de l’any 2016, per tal de tenir accés a responen i la finalitat de la seva recerha suposat per a l’Arxiu Montserrat Tar- l’Arxiu, els historiadors simplement han ca i, en cas de tesis doctoral, una recoradellas i Macià la seva obertura defi- d’omplir un formulari de pe�ció de do- manació de la direcció de la tesi. ni�va a inves�gadors, estudioPerò l’obertura defini�va de sos i públic en general. l’Arxiu al públic representa molt El President Tarradellas va deimés que el fet que els inves�gaxar per escrit que els seus fons dors ja no hagin de passar per documentals no podrien ser poun Consell Execu�u que els ausats a disposició dels historiatoritzi la consulta de la documendors i estudiosos mentre vistació sinó que, i seguint la voquessin ell o la seva esposa Anluntat del President, en aquestònia Macià de Tarradellas i, a la ta nova etapa es prenen una sèmort d’ambdós, caldria esperar rie de mesures encarades a doencara quinze anys. Paralnar visibilitat als fons i collelament el President Tarradellas leccions de l’Arxiu i a donar a copodia autoritzar la consulta de nèixer aquest centre de referèndocuments de l’esmentat dipòcia a nivell arxivís�c, no només sit als inves�gadors que li ho sola la comarca i territori proper, licitaven. Aquest dret, tan bon Núria Gavarró a l'Arxiu Tarradellas. Maria Montserrat sinó també a nivell nacional. ■ EL FRANCOLÍ

23

MAIG 2018

C A S A L

La Formació Permanent vista "The Dust Bowl" La formació permanent va assis�r a la visita comentada a l’exposició del Dust Bowl, que es pot veure al Museu de la Vida Rural fins a finals d’any. La visita va anar a càrrec d’Albert Carreras, cap de col·leccions del museu i director del projecte de l’exposició.

La xerrada, que va fer incís a l’episodi històric de dramà�ques conseqüències tant mediambientals com humanes, va fer bona aturada per analitzar l’aspecte fotogràfic de les obres exposades, treballs encarregats a una sèrie de fotògrafs que esdevindrien fonamentals durant la Gran Depressió als Estats Units. Durant l’actes es va parlar força de l’obra de Dorothea Lange i de la seva fotografia icònica “Migrant mother” una de les peces més rellevants de l’exposició.

L’activitat també va coincidir amb l’inici de la Museum Week que a ni-

vell internacional i sota el lema “Living together, citizenship and tolerance” (convivència, ciutadania i to-

lerància) fomentava la rellevància del paper de la dona en les institucions museístiques. ■

La Formació Permanent al Museu de la Vida Rural. Albert Carreras

La reflexologia podal, per Angelina Bella, infermera holís�ca “ Obre la ment i els ulls, i mira’ t els peus d’una manera més saludable.”

La Reflexologia Podal es tracta d’una Tècnica Holís�ca inclosa dins les Teràpies Naturals. Es tracta de fer un massatge manual, que aplica pressió a les diferents àrees dels peus, on tenim reflec�ts tots els òrgans del cos per tal de desbloquejar energies nega�ves acumulades i ajudar-nos a relaxar, desintoxicar, reequilibrar i revitalitzar tot el cos i restaurar salut i benestar.

Es tracta d’una tècnica mil·lenària amb origen a l’an�c Egipte (existeixen papirs del 2000 aC), i presents a altres cultures com la MaAngelina Bella. Dolors Guasch ia, les tribus CheroEL FRANCOLÍ

kees dels Estats Units, i les cultures hindú i xinesa. La reflexologia moderna neix a principis del s.XX. el nordamericà William H. Fitgerald (1917) relaciona els 10 meridians (canals energè�cs del cos) amb cada una de les àrees reflexes del peu, establint la connexió entre òrgans del cos i punts dels peus. La massatgista Eunice Ingham (1876-1974) desenvolupà el mapa d’aquests punts reflexes. A Europa ens arriba aquesta teràpia a traves de les infermeres Hanne Marquardt (1958) alemanya i Doreen Baily (1960) anglesa, i amb la intervenció dels professionals de la salut que van professionalitzar més el mètode.

Aquesta tècnica aconsegueix relaxar, reequilibrar, revitalitzar a qui la rep, obtenint beneficis �sics i mentals, i a la vegada pot servir per tractar, diagnos�car i prevenir dolències del cos, potenciant els efectes beneficiosos de la reflexologia al cos i augmentant el nivell de salut i, per tant, de qualitat de vida. Per al procés terapèu�c, es fan sessions de màxim 1 hora, dues vegades a la setmana, durant uns dos mesos, d’aquesta manera es pot aconseguir:

24

MAIG 2018

Disminuir el dolor, alliberar tensió muscular, disminuir l’ansietat i l’estrés, induir al son, millorar la diges�ó i l’evacuació, millorar la circulació sanguínia, millorar el drenatge limfà�c i l’eliminació de líquids i toxines i augmentar les defenses del cos.

Tractar dolences com: càlculs biliars, pàrkinson, ciatàlgies i lumbàlgies, mals de cap, restrenyiment, amigdali�s, tos i mocs, cel-

luli�s, edemes...

Tot i que hi ha alguna contraindicació (infecció aguda, trombosi, aneurisma, embaràs....) aquesta tècnica es pot aplicar a tothom, des d’un recent nascut de 4 setmanes de vida fins a un avi d’ edat avançada.

L’ especialista que ofereix la sessió ha de tenir cura en tot moment de la persona que tracta i les seves malal�es i riscs. Per això s’informarà de la “crisi cura�va” que pot aparèixer les primeres 24-48 hores post massatge, que ajuden

a desintoxicar el cos a traves de l’augment de secrecions del cos (mocs, suor, orina, femta, febre....) doncs s’ha es�mulat la circulació sanguínia i drenatge limfà�c de tot el cos. En tots els casos els beneficis sempre estan presents aportant qualitat de vida i salut .

Recomanacions per tenir cura dels peus: Rentar-los diàriament i secar-los sense fregar fort (sobretot entre els dits) Tallar les ungles rectes Hidratar-los cada dia (olis, cremes,…)

U�litzar calçat còmode, suau i a la mida Tenir cura de callositats, fongs,altre malal�es dels peus Altres zones reflexes del cos: Seguint la mateixa teoria dels canals energè�cs del cos, tenim altres zones reflexes del cos a les mans, la llengua, la cara, les dents i l’orella.

Atreviu-vos a tocar-vos els peus!!!

Als familiars i amics també,per relaxar i alliberar pe�tes molès�es .

Deixeu-vos guiar per la intuïció. Tocs suaus i amorosos, només poden portar benestar i salut! ■

Pompeu Fabra, al servei de la llengua i del País per Joan Mar� Castell El passat 24 de maig, �ngé lloc, a l'Auditori Carulla Font, la conferència sobre Pompeu Fabra, impar�da per Joan Mar� Castell. Començà la seva intervenció parlant de la doctrina que inspirà Pompeu Fabra per emprendre la tasca d’aglu�nador i separador alhora de la societat.

Fabra s’adonà que calia fer una llengua que fos apta en tots els aspectes, que fos compe��va i es pogués comparar amb qualsevol altra. Par�nt de la concepció de la Renaixença, an�quada i fora de lloc, decidiren treballar amb el caràcter social.

Des del segle XV amb la unió de les corones de Castella i Aragó, el català va quedar en suspens, i durant sis segles ha hagut de coexis�r amb una llengua dominant.

Fabra, va dir Joan Mar�, volia cercar el fil que hauria portat el català a ser una llengua normal si hagués pogut evolucionar des de l’edat mitjana sense entrabancs.

Fabra acceptava les opinions dels seus col·laboradors, però una vegada presa una decisió sobre un mot o una norma, EL FRANCOLÍ

calia acceptar-la i no s’havia de modificar. Respectava les formes col·loquials que u�litzava el poble i calia una codificació que va anar decidint. No es tractava de fer una llengua més fàcil, no d’escriure com parlem. No es va trobar una feina feta abans d’emprendre l’ordenació i la norma�vització del català.

Col.locació de la corona de llorer. D.Guasch

25

El català estava envaït de castellanismes i era imprescindible elaborar una llengua nacional. S’adonà que el dialectalisme i les pressions del govern central coartaven la unitat de la llengua. Parlava de la cohesió per avançar en la construcció de la llengua a par�r d’un gran respecte pels diferents dialectes. Però a l’hora de fer la codificació d’una llengua, totes parteixen del parlar d’un lloc i Fabra par�a del català central. No es tractava de contentar ningú, sinó de fer una llengua ú�l.

Es referí a les llengües u�litzades pels grans escriptors medievals: Bernat Metge, Ausias March o Ramon Llull.

No escrivien en la llegua parlada en els seus territoris d’origen. Cadascú ma�sava lleument el seu llenguatge, sense trencar-ne la unitat.

La dissertació de Joan Mar� fou brillant i escoltada amb molt d’interès.

Apropà la figura i la feina de Fabra a cent cinquanta anys del seu naixement.

Enacabar,laFormacióPermanentcol·locà una corona de llorer a la placa que hi ha a la façana del Casal amb el medalló de bronze amb un relleu del rostre de Fabra. ■ MAIG 2018

Aniversari Formació Permanent

El dia 6 de Maig la Formació Permanent van honrar amb la seva presència l’alva celebrar el quarantè aniversari de la se- calde David Rovira i senyora i també la va fundació. Per iniciar la jornada fes�va, Lídia Bargas Coordinadora territorial al ma� es va anar a l’Església Vella on es l’ICD. El dinar va ser esplèndid i va agrava celebrar l’eucaris�a . A l’hora de les pre- dar molt a tothom i per acabar-lo, vam gàries, es va tenir un record per les per- gaudir d’un magnífic pas�s fet per la sones que ens han deixat durant aquests Pas�sseria Farré Gamell. I després dels quaranta anys. La missa la va oficiar el parlaments protocol·laris, es va procemossèn de l’Espluga Ms. Marcus Vinicius Teixeira Araujo.

En sor�r de l’església, els Bastoners, grans i pe�ts ens van regalar una sèrie de tocs per començar a animar la festa. I així, anant picant amb els bastons, ens van acompanyar fins a la plaça del Casal on ens vam trobar amb tota la gent que par�cipava a la festa. Un cop tots reunits, es va fer la foto tradicional davant del Casal, l’en�tat que ens ha fet de paraigua des del nostre naixe- El dinar a l'Hostatgeria de Poblet. Francesc Fonoll ment, i a la que no podem més que mostrar agraïment i amor pel seu dir a repar�r una revista que conté el resum de 15 anys de les nostres ac�visempre incondicional suport.

Des d’allí ens vam desplaçar amb cotxe tats, ja que n'havíem fet una quan vam cap a Poblet per gaudir tots junts d’un mag- complir 20 anys i una altra el 25è aniversari, d’aquesta manera es dona connífic dinar a l'Hostatgeria del Mones�r.

En total, vàrem ser 88 persones, �nuïtat a aquesta crònica de les ac�viamics tots de la Formació. També ens tats desenvolupades durant la vida de

l’en�tat, a part de ser un bonic record per a tots els assistents a l’acte.

Durant el dinar es va respirar un molt bon ambient i en acabar la presidenta va donar les gràcies a tots el assistents i va encoratjar a tothom que està vinculat a la Formació a seguir assis�nt, col·laborant i par�cipant de les ac�vitats que encara hi ha ganes d’organitzar. Aquests mateixos ànims per con�nuar van ser esmentats en el discurs de l’alcalde així com en el de la Sra. Lídia Bargas.

Per acabar l’acte de celebració, a la tarda, al Teatre del Casal vam poder gaudir tots junts d’un concert de la Coral de Miralcamp amb un repertori de música de pel·lícules, amb la col·laboració de la Coral ínfan�l de l’Escola Municipal de Musica de L’Espluga.

Aquest va ser un final de festa amb un toc musical que va cloure aquesta jornada de celebració i festa.

Des de la junta de la Formació, volem aprofitar aquestes ratlles per agrair de tot cor la presència de totes les persones que ens vareu acompanyar aquest dia, fent-lo realment bonic, entranyable i digne de recordar. ■ Ma Assumpció Carulla

CERTAMEN LITERARI

41 Certamen literari El passat 27 de maig, se celebrava a la sala Folch i Torres del Casalet, la 41 edició del Certamen literari, un dels anys amb més par�cipació de la història.

Aquesta edició ha comptat amb la par�cipació de 361 treballs, i segons els membres del jurat, amb una qualitat excepcional.

Aquest any també el recordarem perquè és l'any que acomiadem l'Àngels Ollé, llicenciada en Filosofia i lletres, especialitzada en pedagogia, a la Universitat de Barcelona. Com a professora, va treballar ensenyant català de manera clandes�na a l'escola Mowgli de Reus, en temps de la dictadura franquista. Després va col·laborar esporàdicament amb l'Escola Talitha del barri barceloní de Sarrià (actual Casa OrEL FRANCOLÍ

landai), amb professionals referents del sector, com Marta Mata. Va començar poc després a publicar llibres d'iniciació a la lectura en català el 1964 amb l'editorial La Galera, amb il·lustracions de Pilarín Bayés.

Amb els seus 82 anys, l'Àngels és una de les peces clau de la formació dels "Avis de Reus" i con�nua molt ac�va en la lluita per l'alliberació de Catalunya.

El jurat del Certamen ja ha trobat un subs�tut per a l'Àngels, donem la benvinguda al nostre convilatà Ferran Civit i Mar�.

Els guardonats d'aquest any, han estat els següents: 39 Edició Premi de Narra�va o Assaig “El Francolí”; "Fàs�c", de Laia Torres Garrell 37 Edició Premi de poesia “Mossèn Ramon Muntanyola”; Ex aequo a "La cançó

26

de l’oblit" de Vicenç Lamela i José Luis Garcia Herrera. i "El poeta es diposa, de bon ma�, a fer una truita i comença a interpretar la traducció d'aquell insospitat moment" de Miquel Reverté Aguilar Premis Juvenils “Ajuntament de L’Espluga” 1r. Cicle E.S.O. 1r. Premi- "La plaça ideal", d'Andreu Domingo Bruno 2n. Premi- "Sóc una nena, i què?" de Berta Canela Torrella 3r. Premi- "Talent" de Núria Besantes Bulló 2n. Cicle E.S.O. 1r. Premi- "Personatges quo�dians" d' Irene Rodríguez Caudet 2n. Premi- "E�mer" d'Alicia Grano de Oro Milara 3r. Premi- "Microcontes" de Júlia Fabregat MAIG 2018

Batxillerat 1r. Premi- "L’hora de dormir" d'Eva Panero Cáceres 2n. Premi- "Índia" de Duna Canals Trepat 3r. Premi- "Capes d’història" de Júlia Moyà Cartanyà Batxillerat i Cicles Forma�us (Treball de Recerca) 1r. Premi- "El fil vermell" de Mar Minguella Bonet 2n. Premi- "Aigua o H2O?" d'Anna Arnanz 3r. Premi- "Què els hi passa a les oliveres de la Conca de Barberà?" de Judit Forns Anglès Premi especial en grup Premi a "Explorem l’Espluga" dels alumnes 1r. d' E.S.O. de l'In�tut Joan Amigó 4a Edició Premi Final de Grau o Màster “Eusebi Majós” Premi a "Programa pilot de la sèrie D e l Camp" de Gerard Bosch Castro i Jordi Robert Caselles 24ª Edició. Premi “Vida Rural d’Etnografia Espluguina i Comarcal” DESERT Premis infan�ls “Ferrovell” Infants nascuts 2006-2007 1r. Premi- "La maledicció dels còmics" d'Ivet Casas Hernández 2n. i 3r. Premi- "Sóc un..." de Sofia Beatriz Rosca i "Qui són els meus pares?" d' Adriana Trullols Mar�nez Infants nascuts 2008-2009 1r. Premi- "El telescopi" d'Awen de Cacqueray Vila 2n. Premi- "A la recerca de la música" de Bruna Ribé Fonoll 3r. Premi- "L’ensurt de la Xènia" de Xènia Carla Oprea Gordan Infants nascuts 2010-2011

1r. Premi- "El noi que no sabia plorar" de Max Gil Òdena 2n. Premi- "El lladre de la por" de Queralt Franques Mar� 3r. Premi- "El drac d’or" de Paulinho Oihan Gili Pinto Premis infan�ls “Ferrovell” TREBALLS EN GRUP Infants nascuts 2006-2007 Premi- "L’Ideal" dels alumnes de sisè de l’Escola Vedruna Mare de Déu del Carme Infants nascuts 2008-2009 DESERT Infants nascuts 2010-2011 Premi- "El somni de l’Amina" dels alumnes de primer de l’Escola Mar� Poch Novetats per al 2019 Per a l'any que ve, tant el jurat del Certamen com la junta del Casal, han decidit canviar alguns temes que en aquesta ocasió van semblar importants. La primera novetat i potser la més destacada, és que a partir del 2019, hi haurà una categoria per any, fins ara, els premis "Ferrovell" només tenien 3 categories, primer i segon de bàsica, tercer i quart i cinquè i sisè. El jurat va veure que hi havia molta diferència, sobretot en els més petits, d'aquest manera hi ha més possibilitat de guanyar, fet que incentiva la mainada a escriure.

Un altre canvi destacat serà en els treballs de recerca, en la categoria de Premis Juvenils Ajuntament de l'Espluga. En les bases dels passats certàmens, especificava que els treballs presentats en aquesta categoria, havien d'estar relacionats amb l'Espluga o el seu entorn, a par�r d'aquest any, la temà�ca del treball de recerca de Batxillerat serà lliure.

No és el primer any que el Premi d'et-

Bruna Ribé i Joan Rendé. Mariona Minguella

Sofia Rosca i M. Rosa de la Morena.

EL FRANCOLÍ

27

Ivet Casas i Jordi Roca. Mariona Minguella

M. Rosa de la Morena i Max Gil. M. Minguella nografia espluguina que patrocina el Museu de la Vida Rural queda desert, és un premi molt específic, i durant aquest any es remodelarà aquest premi, més endavant se sabrà com serà. ■

Queralt Franquès i Ester Herrerías.

MAIG 2018

C A S A L Una vintena d’alumnes assisteixen al taller d’iniciació al tast de vins organitzat pel Casal de l’Espluga Aquest mes de maig tenia lloc un taller d’iniciació al tast de vins, de tres sessions de durada, organitzat pel Casal de l’Espluga, i que era impar�t per la sommelier espluguina Mariona Rendé Civit.

El divendres 11 de maig, els alumnes assistents van experimentar amb les olors, per tal d’educar les aromes nassals i poder-los aplicar, posteriorment, a l’àmbit del vi. Així mateix també van aprendre tot allò que ens denota el color i el comportament del vi un cop servit a la copa, i les nocions bàsiques sobre els diferents processos d’elaboració vínica.

Un cop finalitzada la part teòrica es va procedir a la part pràc�ca, amb sis tastos de vins de la DO Conca de Barbera, tant blancs, com negres i caves. Finalment va arribar el torn del maridatge, on amb els vins seleccionats s’hi van experimentar productes com ara pernil i embo�ts ibèrics, formatges, foie o melmelada.

La segona sessió, la del divendres 18 de maig, va comptar amb el tast de set �pus de vi, tant blancs com negres, de diferents denominacions d’origen, catalanes i de la resta de l’estat espanyol, amb varietats com ara albarinyo, garnatxa blanca, etc... i que en acabar van ser maridats amb sushi, melmelada, guacamole, xocolata, formatge de cabra o fins i tot carxofa.

La darrera sessió, la del divendres 25 de maig, va donar lloc a la selecció de productes del món, amb vins blancs, negres i champagnes d’origen francès, alemany, hongarès,

italià, californià, australià i argen�. En aquest darrer tast, el maridatge va ser a càrrec dels mateixos alumnes, que aprofitant per celebrar el final de curs, individualment van elaborar diferents plats com ara torrades amb tòfona, sèpia amb mandonguilles o salmorejo, entre d’altres, i van

Alumnes del curs de tast. Montse Vernet

degustar vins escumosos, ratafia i limoncello d’elaboració artesanal.

Properament, i en endavant, el grup té la intenció de realitzar alguna sor�da per poder visitar alguns cellers del territori i poder gaudir, in situ, del procés d’elaboració i dels vins de diferents contrades. ■

REVISTA EL FRANCOLÍ

Reconeixement a la nostra publicació El proppassat dissabte 26 de maig El Francolí va rebre una distinció pels 35 anys de trajectòria a favor de la premsa local i comarcal.

L’acte de lliurament tingué lloc a la vila de Riudoms on es van fer unes jornades periodístiques , l’Assemblea anual de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, seguit d’un àpat, després del qual, en el moment de les postres es féu l’entrega dels diplomes a les publicacions que celebraven aniversaris.

En representació del Casal hi assistiren la presidenta, Maria Dolors Civit i la secretària, Pepita Bobé.

L’acte fou molt interessant i ben organitzat. ■

Redacció

EL FRANCOLÍ

28

MAIG 2018

C A S A L CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

Proves de nivell El passat dissabte 5 i diumenge 6 de maig van tenir lloc les proves del nivell D, A, Cer�ficat Lliure i nivell Cer�ficat Xou organitzades per la Federació Catalana de pa�natge, Territorial de Tarragona, al Club de Pa�natge Ar�s�c Amposta.

En aquesta ocasió el Club Pa�natge Casal de l'Espluga va presentar cinc pa�nadores en nivell D i una pa�nadora en nivell A. Les pa�nadores de nivell D van ser Evelyn Georgesc, Maria Salvadó, Anna Òdena, Natàlia Barragan i Giulia-Nicol Padurean i en nivell A va ser Adriana Trullols.

Destacar la bona tècnica que imparteix la nostra entrenadora, Sabina Masdéu, i la feina feta de les nostres pa�nadores.

Felicitar a la Maria Salvadó per haver superat el nivell i animar a tota la resta a seguir treballant per a la propera. ■

Aida Martí, monitora, Maria Salvadó i Sabina Masdéu, entrenadora. Cedida

Natàlia Barragan i Anna Òdena, patinadores del CPCasal de l'Espluga. Cedida

Josep Maria Trullols competeix al Campionat de Catalunya El passat cap de setmana, 25, 26 i 27 de maig va tenir lloc el Campionat de Catalunya de Pa�natge Ar�s�c en categoria Cadet i Juvenil a la localitat d'Alcover, al Pavelló Municipal d'aquesta població. El pa�nador del nostre club Josep M. Trullols va par�cipar-hi per primera vegada en la categoria juvenil, acompanyat de la nostra entrenadora Sabina Masdéu.

El campionat va començar divendres a la tarda amb els primers entrenaments oficials. Dissabte a primera hora del ma� va tenir lloc l'obertura del campionat.

A primera hora de la tarda Trullols va fer el segon contacte amb la pista i seguidament es van realitzar els discs curts de tots els pa�nadors, Josep Ma Trullols es posicionava en la tretzena posició provisional.

Diumenge a la tarda, després de la tanda d'entrenaments va tenir lloc la segona part del campionat executant el disc llarg on el nostre pa�nador va realitzar el seu programa llarg, classificant-se finalment en la catorzena posició.

Des del club felicitem el Josep Ma per la seva actuació i l'animem a seguir treballant.

Cal mencionar que durant aquesta temporada el Josep Ma Trullols, acompanyat per l'entrenadora Sabina Masdéu, ha format part del programa d'Alt Rendiment Català que ha �ngut lloc al CAR (Centre d'Alt Rendiment) a la localitat de Sant Cugat del Vallès, on només els millors pa�nadors catalans hi formen part. Dins d'aquest programa, que va iniciar el passat mes de novembre, s'hi ha treballat la metodologia del pa�natge amb diferents tècnics de nivell internacional. ■ EL FRANCOLÍ

29

MAIG 2018

RIMADORS ESPLUGUINS Ramon Bergadà i Solà Ramon Bergadà i Solà nasqué a Llorenç de Rocafort el 1872. Cursà les seves primeres lletres al mateix poble de Llorenç fins el 1884 en el qual ingressà a l'Institut de Tarragona on cursà el batxiller. Acabat aquest, el 1888 inicià els estudis de Filosofia i Teologia al Seminari de Tarragona. El 1895 fou ordenat prevere i cantà missa el 8 de juliol a Sarrià. Fou nomenat coadjutor de Cervià de les Garrigues, després exercí a Ciutadilla, Falset, Rocallaura i l'Albi, on romangué fins el juliol de 1916, quan fou destinat a Constantí, on promogué la publicació del Full Parroquial, en el qual hi publicava versets dels que era autor.

A par�r de 1924, fou rector de les parròquies reusenques de Sant Francesc i la Sang. El 1935 era nomenat canonge de la Catedral i fou rector de la seva parròquia fins a la seva mort el 21 de juny de 1949. Durant el període de

revolució i guerra (1936-1939) no es mogué de la rectoria de la Catedral. Ja molt gran, el 1947, redactà unes memòries sota el �tol "Espigolant" que resten inèdites. Devia ser bon amic de mossèn Blai Sans i Pau Queralt, l'un a l'Espluga i l'altre a Montblanc, aquelles primeres dècades del segle XX. Mossèn Ramon Bergadà fou reconegut com un destacat bibliòfil i la poesia formà part de les seves dèries. Escriví goigs i a la revista quinzenal de l’Espluga, El Francolí, i a la premsa local de Montblanc de l'època hi sovintegen poemes seus.

Deixà escrit un llibre de memòries. Espigolant publicat a Constan� el 2010. Diversos treballs sobre el Santuari del Tallat i Vallbona de les Monges. Junt amb mossèn Antoni Virgili publicà Les plegadores d’avellanes.

El 1923 es publicava: "Que és bonica l'Espluga" en EL FRANCOLÍ, (núm. 49, 22-7-1923, p. 2.)

Que és bonica l'Espluga!

Com a vila benastruga, ¡quin bó dona d'estar aquí! ¡que bonica n'és l'Espluga de la vora'l Francolí! ¡Que en deu fer ja de centuries!

Gaia vila, que'ets aquí! ¡que en deu fer que tens boscuries, filets i voladuries vora vora'l Francolí!

Tens fontanes visitades sobre tot al plé d'is�u, esbarjoses fondalades, cases grans i soleiades a redós del bosc ombriu.

De rics fruits de tota mena, tot seguint l'hermós barranc, de rics fruit de tota mena, ta fondada’s mostra plena, de Poblet fions a Montblanch.

Com a joia tens l’ermita de la Santa Trinitat; alli’t plau de fer visita, alli's donen també cita tots els llocs del veïnat.

Tens les aigues saludables de renom ben merescut, fonts gemades i abundables, EL FRANCOLÍ

serres altes i admirables que’t defensesn com escut; tres mil cases en rodona van voltant ton campanar; el cel blau tens per corona, i com astre Déu te dona la gran creu de Miramar.

Si a Llevant tens la creu santa mes al Nord veus el Tallat, des d'allí, la Verge santa va mirant sota sa planta ta creixença de ciutat, les montanyes que t’ombregen penyalars son gegan�ns fonts te perlegen i a la nit, ¡com te voltegen els estels diaman�ns! fer-te hermosa, jo voldria, fer-te hermosa, rica i gran I enlairar-te cada dia, des del nord fins a mig-dia, de Ponent fins a Llevant, Si aixó vols, ara abans ara Déu te crida amb dolça veu: «si vols veure l'alba clara pit i amunt sempre de cara cap al signe de la Creu.»

30

Mossèn Ramon Bergadà quan era rector de Constantí (1916-1924). Arxiu Municipal de Cons-

tan�. Fons Dr. Aleu, sig.178.

MAIG 2018

CURAR-SE EN SALUT I escreix

Escreix perquè sembla que els assumptes del nostre microbioma intes�nal porten cua... o moltes cues. Després d’haver-ne fet una “recapitulació” un afegiment potser contribuiria a fer-ho rodó.

Ja hem mencionat abans el bacteri C.difficole o, més curt, C. diff que normalment viu en pau al nostre còlon.

Segons com, després del tractament d’una infecció o altra amb an�biò�cs, el seu equilibri amb els altres microbis al budell queda alterat i C. diff passa a

Budell afectat pel bacteri C. difficole.

Imatge d'internet

dominar la població microbial d’allí provocant una malal�a intes�nal que pot causar la mort. Als EUA, n’hi ha mig milió per any d’aquestes malal�es que resulten del C. diff desbocat. En la dècada 1999-2008 el nombre anual de morts causats per aquesta complicació, s’ha mul�plicat per cinc fins a uns 30.000.

C. diff s’ha conver�t en la infecció predominant als hospitals americans i europeus. A la recerca d’una explicació i un possible remei per aquesta crescuda tan carregada el microbiòleg Robert Bri�o i el seu equip al Baylor College of Medicine, Houston, Texas hi han dedicat extenses inves�gacions publicades a la revista científica Nature (Gener 2018). Van haver d’estudiar el possible paper que feien més de 200 subsEL FRANCOLÍ

tàncies -- majorment sucres i aminoàcids -- existents al budell dels malalts afectats. Com a totes les espècies, cada individu -- aquí un bacteri -- no és calcat exactament igual que els altres; dins de cada espècie hi ha una varietat de llinatges. Trobaren que després de l’any 2000, els llinatges més virulents del bacteri havien anat imposant la seva malícia al màxim gràcies a que, mitjantçant mutacions (canvis espontanis) dels seus ADNs, havien desenvolupat :1/ resistència als an�biò�cs i 2/ un tast preferent per una mena de sucre dit trehalosa de manera que gens del seu ADN que s’hi han especialitzat a digerir-lo, es disparen notablement. Aquest sucre existeix en quan�tat mínima per ex. als bolets i al marisc d’on és difícil i car d’extreure. Però als anys 90es aparegué un procediment de producció industrial que l’ha fet abundant i els “fabricants/manipuladors” de l’alimentació l'estan entaforant des del 2001, en grans quan�tats, a tot arreu: des de les galetes a la carn trinxada per a hamburgueses.

Hi troben la virtut que la trehalosa és un estabilitzant dels seus productes fent-los més esponjosos i més durables sense deteriorar-se als prestatges de les bo�gues. Encara que potser hi hagi altres factors addicionals i que la correlació entre la trehalosa al que mengem i l’arrancada de la virulència del C. diff semblaria que no és prova de causa, al laboratori s’ha comprovat que ratolins alimentats amb la inclusió d’aquest sucre acaben malalts i no els que no se’ls dóna. Hi ha tants addi�us als aliments fabricats, i com més refabricats més addi�us, d’avui dia que hem de considerar que són substàncies a les que els nostres microbis treballadors intes�nals no hi estan acostumats. I les consumim en quan�tats tan exagerades com són també tan fora del context més equilibrat de les mateixes substàncies amb altres components quan les mengem en la forma natural : dintre d’un bolet. d’una fruita, d’un peix, etc.

31

El cas del C.diff de què parlem és un exemple de com es pot capgirar (Què en té la culpa?) en desavantatge l’enorme potencial bo amb -- posem-hi que normalment -- ens ha proporcionat el microbioma intes�nal. Ha posat a la nostra disposició la milionada dels seus gens per adaptar-los i ajudar-nos, a digerir allò que la Natura ens presen� per menjar. Quelcom que, d’altra manera el nostre cos per si mateix no en podria treure el profit. Ho fa a una velocitat de reacció/adaptació rapidíssima a les noves circumstàncies per tal com es reprodueixen els bacteris. Un exemple l’explica el microbiòleg Jus�n Sonnenburg, de la U. de Stanford, California: estudiant el microbioma intes�nal dels japonesos, hi ha trobat microbis que poden digerir les algues marines que són tan importants a la dieta japonesa. Aquests microbis ja “vivien” de les algues i se suposa que, sobre generacions japoneses ancestrals, foren adoptats i afegits al microbioma dels seus budells. És clar que aquesta rapidesa de reproducció va en contra nostre en les malal�es infeccioses. Els humans passem d’una generació a la següent en aproximadament 30anys.

Els bacteris, per simple divisió, d’un en dos, de dos en quatre..etc.fan una generació nova fins a cada 20 o 30 minuts. Com més generacions, més canvis possibles (mutacions) i més probabilitats que un dels canvis sigui una nova adaptació bona. La rapidesa de les generacions de microbis és exponencial; el seu nombre es duplica cada 20 o 30 minuts: 2,4,8,16... etc. Per aapreciar la impensada potència d’aquesta seqüència s’explica el “conte/compte” del blat i el tauler d’escacs. A l’Índia, o potser l’Arabia un poderós líder, encantat amb els escacs li proposà al suposat inventor del joc què voldria com a recopensa. La resposta: un granet de blat al primer quadrat del tauler, dos al segon, quatre al tercer, vuit al següent... i així fins als 64 quadrats del tauler. Al principi no sembla gran cosa MAIG 2018

CURAR-SE EN SALUT però al final del quadriculat la suma de tots els granets de blat 1+2+4+8+16.... etc., resulta un colossal número de vint xifres que, a 65 miligrams per granet de blat, representa ser més de 1600 cops la producció global de blat del 2014 que fou de 729 milions de tones. Matemà�cament ho expressen: 2 a la 64ava potència, menys 1 (perquè el primer quadrat només tenia un gra de blat, 2-1=1).

Posat al dia: Val més un milió d’euros o dos cèn�ms elevats a la 30ava potència, els 30 dies d’un mes?. Un exemple en el cas dels microbis: si no hi hagués cap restricció del creixement (cap compe�ció. tot l’aliment necessari... etc.) un bacteri reproduint-se cada 30 minuts cobriria la super�cie de la Terra en 36 hores. Aquests veritables resultats ens escauen completament inesperats són contraris a la nostra intuició natural que aquí, i a tants altres cops, ens falla estrepitosament. La intuició i la imaginació tenen el seu valor però l’evidència, quan n’hi ha de prou vàlida, és la mare de la ciència. Els cosmòlegs, que manegen distàncies inimaginablement enormes fan servir aquesta mena d’expressions basant-les el el número 10 (logaritmes) per copsar -- resumida – la increïble escala de magnituds que manegen: 10 a la segona potència, 10X10 100, a la tercera, 1000...a la 30ava potència és un 1 seguit de trenta zeros... etc. digui-li metres centímetres... etc, més fàcil que seria l’endemoniat nom corresponent al numeret. Els físics, que tracten amb magnituds subatòmiques tan submicroscòpiques, ho posen en forma nega�va: 1 a la -30ava és el decimal 0.1 seguit de trenta zeros... diguili metres, centímetres, etc. traient-se del damunt un altre nom onerosament estrafolari per aquest número decimal.

I pensar que hi ha uns 3000 addi�us químics a la UE i als EUA aprovats per ser afegits a les indústries alimentàries, de cosmè�ca, etc. I als EUA es dediquen (FDA) majorment a vigilar els efectes generadors de càncer i no tant o no gens a veure de prevenir els efectes en les nostres dietes adulterades per aquests productes tan estesos i soEL FRANCOLÍ

vint quaasi inevitables: edulcorants, emulsionants, colorants, estabilitzants...etc. Els pocs productes que han rebut la deguda atenció ha estat després que ja han fet el despropòsit. Ara resulta que la sacarina, un veterà substituït pel sucre, augmenta la intolerància a la glucosa que és una forma

Andrew Gewirtz, professor de Georgia State University. Imatge d'internet

inicial de la diabetes... Andrew Gewirtz (Georgia State U.) el 2015 publicava a Nature que els emulsionants polisorbate 80 i la carboxil-me�lcelulosa que posen als gelats i la mahonesa industrials causen coli�s als ratolins per inflamació del seu budell on aprimen la capa de moc protectora. Segons diu la científica de la Cleveland Clinic, Chris�na Mc Donald, igual fa la maltodextrina que s’usa per fer els productes més espessos. També ha trobat que aquesta substància alimenta un llinatge del bacteri E. coli relacionat amb la malal�a de Crohn. Els malalts amb aquesta malal�a acumulen aquest mateix bacteri que és capaç de digerir la maltodextrina i es pensa que podria així contribuir a la malal�a. El cas és que molts d’aquests productes junts amb medicaments i an�biòtics i qui sap què més, van a parar a les aigües, al terra i al mar i són reciclats per les plantes i els animals que eventualment poden acabar als nostres plats ...Ostres !!

Em ve al cap un programa dels començaments de la cadena de televisió pública tan popular de cap als anys 70.

32

Dels temps del legenderi Sesame Street, crec que Barrio sesamo més tard a TVE. La sèrie en qües�ó es �tulava The Great American Dream Machine, la gran màquina de (fer) somnis americana, un conjunt de reflexions d’autocrí�ca irònica sobre peculiaritats de la vida que es vivia aleshores als EUA. Viure de somnis, dels més ordinariets als de de pretensions més enlairades, ho han fet i ho fan totes les cultures i les persones pels segles dels segles. L’episodi que em fou tota una revelació mostrava un xef que, com si fos el més natural del món, executava una recepta de cuina resultant un pastís de llimona; al final el xef quedava molt sa�sfet i orgullós tot vantant-se de que, amb els avenços de la tecnologia, no li havia calgut fer servir gens de llimona. Perfecte!! Visca la indústria química!. Amb tanta ar�ficialitat, manipulació i el que sembla trasbals de contaminació de terra, mar i aire, hom podria posar-se les mans al cap i quedar paralitzat de frustració. De veritat que hi ha poques probabilitats avui dia de menjar com es podia fer 10.000 anys enrere, aleshores amb molta feina i altres problemes, però avui hom es pot informar i escollir entre allò possiblement dolent i allò possiblement no tan dolent. Hi ha la “regla” pràc�ca que diu que si no és possible assolir el 100% doncs potser el 80% serà prou sa�sfactori. Tornem al menjar autèn�c, no massa menjar i més que res que sigui plantes. ■ Anton Martí

MAIG 2018

ESPAI SOMMELIER Els des�l.lats blancs estan de moda Ara ja fa temps que els combinats amb des�l·lats blancs com la ginebra i el vodka estan de moda. És una beguda més nocturna que diürna, però … sabem com es fan i d’on provenen???

El VODKA és un fermentat de tubercle o cereal que posteriorment es des�l.la amb un alambic i se n’obté un alcohol d’uns 40%vol. I la ginebra és el mateix procediment però aquest alcohol es macera amb ginebró i altres plantes durant un temps.

La paraula Vodka significa “aigüeta” en rus , però no se sap d’on són els seus orígens. La cultura dels països de l’est u�litzen aquesta beguda de tant alta graduació alcohòlica per a beure durant el dinar o el sopar quasi tots els dies de la setmana , la consumeixen amb un got gelat i a molt baixa temperatura. Durant la Segona Guerra Mundial se li va dir el “wisky blanc” , els soldats ho consumien perquè és l'única beguda que

no té ni gust ni olor.

Podem dir que el vodka és molt u�litzat per a la cocteleria i els famosos Bloody Mary, Cosmopolitan i Sex on de Beach porten aquest des�l.lat blanc .

L’Origen de la GINEBRA data del segle XVII als Països Baixos, però el gran consum es va popularitzar a la Revolució Gloriosa d’Anglaterra. Les tropes britàniques celebraven les victòries a l'Índia i d’allà va sor�r el famos gin-tònic. Van posar “quina” a la beguda carbònica per tal de combatre la malal�a de la malària.

El desastre va venir quan la ginebra va ser rebaixada amb aigua pel gran consum que se’n feia a tot el món , el preu era molt barat perquè els impostos no es consideraven com un des�l.lat , llavors la població es va conver�r en malalts alcohòlics , cap al segle XVIII el govern anglès va regular la llei i van tornar a pujar els impostos especials de la ginebra. ■ Mariona Rendé

TASTEM LA CONCA El Mercat de vins i caves de la DO Conca de Barberà serveix més de 20.000 tastos Amb els dos caps de setmana de Mercat s’ha arribat a les 7.000 copes venudes.

Catorze cellers han estat durant dos caps de setmana oferint els seus vins i assessorant els visitants sobre les varietats i l’elaboració dels vins de la DO Conca de Barberà aconseguint una xifra d’uns 20.000 tastos que no supera la de 2017 a causa del mal temps d’aquest segon cap de setmana.

La xifra de copes venudes aquest any - més de 7000 copes - demostra que és un acte consolidat dins la festa i l’agenda dels amants del vi. El MerEL FRANCOLÍ

33

MAIG 2018

TASTEM LA CONCA cat de vins i caves de la DO Conca de Barberà és un dels esdeveniments més esperats de la Setmana Medieval de Montblanc.

Durant els dos caps de setmana molta gent va passar pel Mercat buscant tastar els diferents vins i caves. Un ambient agradable i un públic cada cop més exigent van ser uns ingredients perfectes perquè la Setmana Medieval de Montblanc també es conver�s en una festa del vi de la Conca. El bon temps del primer cap de setmana va fer que s’arribés a les 5000 copes venudes només en dos dies, però les amenaces de pluja del segon cap de setma-

na va fer baixar el bon ritme de públic. És notori l’entusiasme que genera el Mercat de Vins entre la mateixa gent de la comarca com entre els visitants de fora. Trobem visitants procedents del Camp de Tarragona, de l’àrea de Barcelona i cada cop més, també, amb una presència més elevada d’estrangers.

Uns visitants cada cop més experimentats amb els vins del territori i que quedaven sorpresos per la quan�at de cellers que aposten pel trepat i la gran oferta de vins que ja existeix al mercat amb aquesta varietat única a la Conca de Barberà. “Aquesta festa en honor a Sant Jordi i la DO Conca de Barberà han for-

mat un binomi molt potent i atrac�u.”

Segons la presidenta de la DO, Mariona Rendé, “Patrimoni històric, cultura i vi són la fòrmula perfecta per promocionar els productes de la Conca de Barberà”.

Els visitants valoren com excel·lent el fet de poder tastar els vins de la Conca acompanyats amb plats �pics de la gastronomia del territori, veure com es vivia a l’Edat Mitjana i ser testimoni dels fets més importants d’aquella època. “I poder-ho fer amb vins blancs, rosats i negres de la Denominació Conca de Barberà és un luxe”, assenyalava un tastador. ■

Més de 250 professionals es deixen conquerir pels vins de la DO Conca de Barberà a Barcelona La Denominació d’Origen Conca de Barberà va tornar a triomfar ahir a Barcelona, amb un showroom al qual van assis�r més de 250 professionals de la restauració i l’hostaleria de la ciutat, així com a premsa especialitzada i prescriptors del món del vi.

L’acte, que va tenir lloc al Mercat de les Flors de Barcelona sota el lema CONCArim Barcelona, va reunir 17 dels 25 cellers que conformen la DO: Agrícola de Barberà, Bodegas

EL FRANCOLÍ

Concavis, Cara Nord Celler, Castell d’Or, Celler Carles Andreu, Celler Pla de la Masó, Celler Rendé Masdéu, Costador – Metamorphika by Joan Franquet, Gerida Vi�cultors, Mas de la Pansa, Mas Foraster, Rosa M. Torres, Succés Vinícola, Vidvertus, Vilanova Vins, Vins de Pedra, Vins i Caves Portell.

Els assistents van poder conèixer de primera mà la cinquantena de vins proposats pels 17 cellers, i maridar-los amb una proposta gastronòmica de proximitat i la música del grup The Painomi, que van amenitzar la tarda amb el seu espectacle.

Al tast per a periodistes i prescriptors, conduït per la sommelier i periodista Meritxell Falgueras, els assistents van poder tastar 5 referències de la DO: Cara Nord Blanc, Portell Rosat Trepat, Vins de Pedra Negre, Mas de la Pansa Trepat i Josep Foraster Negre Reserva. 5 propostes vinícoles que van permetre als assistents tastar noves anyades de vins que ajuden a conèixer en profunditat el producte que s’empara sota la DO Conca de Barberà.

Amb la celebració d’aquest showroom, la DO Conca de Barberà ha volgut apropar-se al públic professional de la capital catalana per donar a conèixer l’oferta vi�vinícola de la comarca, caracteritzada fonamentalment pel Trepat, la varietat emblema d’aquesta DO i de gran importància per a la Conca gràcies al caràcter únic que li atorga. ■

34

MAIG 2018

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Ferrer Malet

L’any 1297 tenim no�cia que residia a l’Espluga Guillem Malet, mestre de cases; no sabem, però, si havia nascut a la nostra vila. Tanmateix el seu nom consta a la làpida que hi ha a la paret lateral de l’Església Vella, a tocar de la porta que an�gament donava accés al cemen�ri de la població i que avui és la plaça de l’Església. Ell fou un dels constructors del temple gò�c.

Segurament un fill seu era Ferrer Malet, que l’any 1332 figura contractat per l’abat del mones�r de Santes Creus per ajudar, juntament amb els també espluguins Pericó Riera i Berenguer Manresa, en les obres que Reinard des Fonoll - un dels mestres del gò�c català- feia al cenobi.

L’any 1344 Pere d’Aragó i d’Anjou, comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), va fundar l’hospital del Coll de Balaguer per atendre els viatgers del camí reial de la costa i al redós del qual es formà el poble de l’Hospitalet de l’Infant. Deu anys més tard, el 1354, l’espluguí Ferrer Malet consta com a mestre de l’obra, és a dir, el responsable de la seva construcció. Tanmateix seguia residint a l’Espluga des d’on anava i ve-

nia en funció de les necessitats; així es confirma en el fogatge de 1358, on apareix com a cap de casa de l’Espluga.

Segons la documentació, la vinculació de Ferrer Malet amb l’obra de l’hospital del Coll de Balaguer es va mantenir fins l’any 1367. Aquell any encara va dissenyar una grua per a pujar i baixar carreus i altres materials durant el bas�ment d’una de les torres de l’immoble. El 13 de febrer de

Casa de Cultura Blanca d’Anjou, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, on hi ha la sala d’actes dedicada a Ferrer Malet.

1367 se’n tornà cap a l’Espluga, i ja no va tornar més a l’Hospitalet de l’Infant, ni se’n té altra no�cia, de moment.

L’ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant posà el nom de l’espluguí Ferrer Malet a una de les sales de la seva casa de cultura.

Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

L’Hospital de l’Hospitalet de l’Infant.

EL FRANCOLÍ

Bibliografia: CONEJO DA PENA, A.: Qui era Ferrer Malet?, La Revista, Butlletí informatiu de l´Ajuntament de Vandellòs i l´Hospitalet de l´Infant, núm. 88, desembre de 2016 ■

35

MAIG 2018

ARA FA 100 ANYS Maig de 1918, a l'Espluga

L'Espluga de Francolí i la Conca de Barberà en el seu conjunt, vivien temps di�cils pels pagesos vi�cultors. França havia tancat la frontera a l'exportació de vins, al·legant que no tenien prou qualitat. No es conformaven amb els resultats de les anàlisis que es feien a l'Estació Enològica de Reus.

La Federació Agrícola de la Conca de Barberà emprengué una campanya en defensa del vi que s'elaborava en els cellers coopera�us. Trameteren telegrames al Comissari General d' Abas�ments, al Ministre de Foment, al Director General d'Agricultura i al Ministre d'Estat a Madrid.

S'atribuïen la representació de colliters que produïen uns 250.000 hectòlitres de vi, segons dades de la collita de 1917.

Els exportadors maldaven per obtenir el monopoli i així poder controlar el mercat. Amb això els importadors francesos no podien accedir a comprar directament a la propietat "que �enen perfecto derecho a exportar directamente." Reclamaven l'exportació lliure ja que les bodegues estaven curulles de vi.

Talment s’enviaren telegrames als Diputats a Corts amb els quals tenien més relació per tal que aconseguissin aquelles demandes al govern. Josep Nicolau, Josep Vecinana, Julià Nougués, Joan Esplugas o el marquès de Villanueva, etc.

La possible concessió del monopoli de l'exportació de vi, feia perillar els minsos beneficis de la producció i només afavoria als comerciants que resultessin privilegiats amb aquelles disposicions.

Julià Nougués feia mesos que treballava en aquell sentit, reclamant també que el govern actués davant la manca de vaixells per l'exportació a Anglaterra, reclamant l'obertura d'una línea regular entre el port

EL FRANCOLÍ

de Tarragona i Londres, per donar sortida al vi.

Els socis del Sindicat de l'Espluga estaven desencisats per la paralització del mercat i la Junta, el 23 de maig decidí convocar una assemblea per explicar la situació i la feina que es feia per trobar-hi solució. Prengué embranzida el determini de construir una fassina cooperativa que podria destil·lar la brisa dels sindicats associats a la Federació fundada dos anys abans, però que a la vista del que havia fet el Sindicat de Martorell, veien en l'aprofitament de la brisa i els baixos del vi, la possibilitat d'apaivagar la crisi que patien els pagesos.

Per altra banda la Mancomunitat de Catalunya envià a visitar el celler de l'Espluga l'arquitecte senyor Rubió i el perit agrònom Campllonch, per mirar de dissenyar un celler model de cara a la promoció de bodegues que volia emprendre l'ens autònom, des dels seus Serveis d'Agricultura.

Un tal senyor Ricard passà uns dies a l'Espluga per aixecar un plànol, en terrenys propers al riu per la instal·lació d'una fàbrica de paper de totes menes. Des de l'Espluga es veia amb il·lusió aquell projecte que podria donar feina a un bon nombre d'obrers. ■

36

MAIG 2018

COSES NOSTRES Les meves memòries de la Guerra Civil

Em dic Trinitat Saumell, vídua de Lucien Sánchez. Vaig néixer a l’Espluga de Francolí l’any 1933.

El meu pare va marxar a la guerra el 1936. D’això no me’n recordo, però sí de quan venia de permís a veure’ns a casa durant els tres anys que va durar la guerra.

El meu pare era republicà, lluitava contra el feixisme, i quan es va adonar que perdien la guerra i que Franco entraria i governaria, vingué a acomiadar-se de nosaltres que estàvem en una caseta al camp, ja que vam haver de marxar del poble perquè queien moltes bombes i hi hagué molts morts i ferits.

Però quan vingué a acomiadar-se i a dir-nos que miraria d’anar a França, la meva mare, el meu germà (que tenia 11 anys) i jo que en tenia 6, ens vam abraçar amb ell plorant, demanant-li que ens prengués amb ell, però el meu pare va dir que no, perquè si marxàvem tots junts, seria gairebé segur que no ens salvaríem cap de nosaltres, però que si marxava ell sol a lo millor també se salvaria ell i nosaltres, perquè –deia- tinc la meva pistola i mentre tingui bales em defensaré, i l’última serà per a mi, ja que de cap manera no vull caure en mans de Franco.

Al final marxà i vam estar nou mesos sense saber res d’ell, ni si era viu o mort. Doncs al cap de nou mesos vam tenir no�cies seves, ens contà que passà moltes peripèEL FRANCOLÍ

cies abans d’arribar a França, i quan hi arribà junt amb tots els refugiats polí�cs, França els posà en un camp, a la platja. A l’hivern, molts moriren, a d’altres se’ls glaçaren els peus i sofriren molt, però jo no vull parlar malament de França, ja que a mi em sembla que al govern francès que hi havia aleshores, quan els arribà tan�ssima gent de cop, no van saber què fer amb ells. Però a poc a poc es va anar solucionant tot.

Al meu pare el van enviar a treballar en una masia, a 30 quilòmetres de París, em sembla que era a Orleans, i allí s’hi trobava bé, però després començà la guerra a França, i el meu pare va haver de marxar, ja que no volia que els alemanys l’agafessin, i com que venia de fer una guerra a Espanya, no volia tornar a començar aquí a França. Llavors va marxar, i va estar 26 dies caminant per arribar prop de Perpinyà. Allí es posà a treballar en un bosc tallant llenya, i allí hi va ser mentre durà la guerra a França.

Quan la guerra acabà i Franco entrà al poder, els meus avis, la meva mare, el meu germà i jo, tornàrem a casa a l’Espluga, però no teníem res per menjar, ja que els diners que teníem eren de la república i ja no tenien cap valor.

Al poble es posaren a fer sopa popular, per tal que la gent pugués menjar una mica, però a la meva mare, pobra, li feia vergonya haver de demanar menjar, i com que jo, amb 6 anys no en tenia gens , agafava dues carmanyoles grans i me les omplien. Jo estava molt contenta de poder-ho portar a la meva família.

Com que vaig néixer el 1933, el meu pare anà a declarar-me a l’Ajuntament, però no va voler batejar-me per l’església, i declarà el meu nom que era: Fraternitat, Llibertat i Igualtat, els tres noms de la república, però quan arribà Franco, a tots els nens que no estàvem batejats ens obligà a fer-ho, així que em recordo de quan em batejaren, ja que tenia 7 anys, i aleshores em posaren Trinitat.

També �nc el record que un dia, durant la guerra, ens en vam anar a un refugi, en una pe�ta muntanya, però resultà que hi hagué una batalla molt forta. D’un costat hi havia els feixistes i de l’altre els republicans, i nosaltres enmig dels dos en el refugi. Si no ens van matar aquell dia fou un miracle, però quan acabà la batalla ens en vam anar cap a casa, travessant camps plens d’homes morts i ferits.

Allò va ser una escena horrible que no se m’oblidarà mai.

També recordo que nosaltres vam passar 9 mesos sense rebre no�cies del pare, ja que les fronteres França-Espanya es tancaren i fins que el meu pare ho va saber, a través d’una persona d’Andorra, ens feia arribar les cartes a Espanya.

Quan Franco va entrar a governar, durant diversos anys molestaren molt a la meva mare, ja que a les dones d’esquerra les feien anar a netejar esglésies i escoles i se’n re-

37

MAIG 2018

COSES NOSTRES

ien d’elles. Després teníem la policia molt sovint a casa, ja que buscaven el meu pare, i la meva mare, pobra, els deia: però si no sabem on és. I era la veritat, però no s’ho creien. També us diré que en una guerra civil hi havia moltes denúncies i odis personals. Hi havia famílies on no tothom tenia les mateixes idees polítiques, i uns lluitaven amb els republicans i altres amb els feixistes.

Passàrem uns anys molt malament, la meva mare treballant molt I el meu germà, pobre, es va posar a treballar de manobre amb un paleta als 10 anys i va acabar essent paleta. Sort que era molt treballador. El meu avi es va posar a treballar la terra, però poc perquè ja era vell, guanyaven molt poc, però la meva mare sempre se les arreglava per donar-nos menjar. De gana no en vam passar, potser la mare sí, però jo com que era pe�ta no me n’adonava. El que sí recordo és que la meva mare era molt bona i molt afectuosa amb el meu germà i amb mi. La pobra feia el que podia. Recordo que quan tenia 10 anys vaig fer la primera comunió, però vaig passar un gran disgust perquè la meva mare em va dir que no em podia comprar un ves�t llarg, que me’n compraria un de curt.

Doncs quan les altres nenes ho van saber es burlaven de mi i jo em feia uns �ps de plorar. Quan em van veure així, algú de la meva família que sabia cosir li va dir a la meva mare: compra-li la roba blanca que jo li faré el ves�t llarg, i quan haurà passat la comunió l’escurçaré i �ndrà un ves�t curt per als diumenges. I així ho van fer, i jo molt contenta. I la nena que es burlava més de mi, ara és la meva millor amiga. Quan vaig al poble la veig i no li guardo cap rancúnia.

Vam passar anys dolents i en el 1947 ens indicaren un guia que ens passaria a França, i el vam agafar. Vam anar en tren cap a Barcelona, i abans d’arribar a la frontera vam baixar i anàrem caminant per la muntanya durant 6 hores, i a les 3 de la nit la persona que ens acompanyava ens deixà i ens va dir: ja sou a França. Al ma� ja anireu a la policia francesa. Nosaltres li vam pagar molts diners, vam haver d’empenyorar la pe�ta casa on vivíem perquè no teníem prou diners, i a la següent ma�nada, pensant-nos que érem a França, anàvem a presentar-nos a la policia francesa, però resultà que encara érem a Espanya.

El guia ens va enganyar i la policia espanyola ens agafà.

A la meva mare i al meu germà els van tenir 3 mesos a la presó, els tractaven molt malament. El meu germà es va posar malalt i va estar a punt de morir. Sort que al metge que el cuidava li va fer llàs�ma que un jove de 19 anys s’estés morint, doncs estava a la presó de Girona i en aquells temps acabava de sor�r el medicament de la penicil.lina. Doncs li va donar al meu germà i es pogué salvar gràcies a aquell metge.

Tal com us dic, els tingueren 3 mesos a la presó, i al meu avi i a mi ens van deixar anar; ell perquè era massa vell i a mi perquè era massa jove, tenia 14 anys. Vam EL FRANCOLÍ

agafar el tren a Figueres fins a Barcelona. En aquells temps no hi havia costum de viatjar, doncs ni el meu avi ni jo havíem sortit mai del poble. Quan arribàrem a Barcelona vam haver d’anar cap a una altra estació per agafar el tren per anar al poble. El meu avi es va agafar fort amb mi de por que tenia en veure tants cotxes i tanta gent. Jo també estava espantada, però preguntava a la gent i hi arribàrem i agafàrem el tren cap al poble.

No teníem diners per comprar menjar. El meu avi, amb més de 80 anys es va posar a treballar al celler, jo també feia el que podia, i així ens en vam sor�r.

Al cap de tres mesos deixaren sor�r de la presó la meva mare i el meu germà, després de passar moltes penalitats. El meu germà estava molt delicat, ja que havia estat malalt i va trigar un any a poder treballar.

Això va passar el 1947, i l’any següent ens vam fer els passaports per sor�r d’Espanya, però no vam fer l’entrada a França perquè havíem d’esperar-nos massa temps, i la meva mare tenia pressa per marxar doncs feia 10 anys que no havíem vist el meu pare. Així doncs vam agafar el tren fins a Cerbère i allí vam veure el meu pare que ens esperava a l’estació, però la policia francesa no ens deixà quedar , ja que no portàvem l’entrada a França, doncs vam deixar les maletes al meu pare i li vam dir que d’una manera o altra ens arreglaríem per passar. Així doncs, una altra vegada amb el tren fins a Portbou, l’úl�m poble espanyol. Allí vam baixar i vam parlar amb gent que el mateix dia ens ajudaren a passar la frontera per la muntanya. Ens van acompanyar fins al peu de la muntanya i ens van dir que pugéssim fins dalt i baixéssim per l’altre cantó i ja seríem a França. I així arribàrem a Cerbère, vam anar a un hotel i li diguérem a l’amo que no teníem diners però que el meu pare vindria a buscar-nos i que li pagaria la nostra pensió. Ens deixà quedar però ens va dir que l’endemà ens havíem de presentar a la policia francesa. Li vam dir que sí, però vam marxar perquè teníem por que ens retornessin cap a Espanya, i així passàrem tres dies sense anar-hi, i el meu pare cada dia anava a la policia per veure si havíem arribat, i li deien que no, i el pobre no sabia que estàvem a Cerbère. Al cap de tres dies ens vam trobar, amb molta alegria, després de tants anys d’estar separats. Va venir a l’hotel i va pagar la nostra pensió.

Ara acabaré les meves memòries. Només em queda dir-vos que la meva mare va morir als 56 anys amb el cor cansat de tan sofriment i a l’any següent va morir el pare, amb 61 anys. Tots dos havien sofert molt i no van envellir.

La meva néta Líria m’ha demanat que escrivís aquestes pàgines.

Ho he fet amb molta emoció, així �ndran un record meu. ■

38

Trinitat Saumell

MAIG 2018

JOVES ESCRIPTORS Jus�cia misògina i cultura de la violació JUDIT DELGADO

26 d’abril: es posa fi a l’etern judici de “La Manada”. La sentència per a cadascun d’ells és de nou anys de presó que, a ulls dels jutges, són “abusadors”: dos dels magistrats consideren que no hi ha proves que demostrin que s’exerceixi “violència o in�midació” sobre la víc�ma, mentre que l’altre magistrat defensa l’absolució de tots ells: ni agressió sexual (i encara menys violació), ni delicte contra la in�mitat, ni robatori amb in�midació. A més, l’advocat d’aquests salvatges al·lega que, dos anys després la noia “fa vida normal” (en altres paraules: “si no acabes morta, no et destrossa la vida o no pateixes un trauma latent, no t’han violat”).

3 de maig: surt, després de 20 anys (el màxim per llei, malgrat que va estar condemnat a 167 anys de presó), “el violador de la Verneda”. Va cometre unes quinze violacions i va intentar-ho en altres ocasions, i encara que els equips que l’han tractat durant aquests anys afirmen que no està rehabilitat i alerten el risc de reincidència, ell ja s’està passejant pels carrers de Barcelona.

He de confessar (tot i que és evident) que jo no sóc jurista ni conec àmpliament les lleis que suposadament ens emparen, però considero que no fa falta tenir un doctorat en Dret per adonar-se que tenim un problema amb la jus�cia del nostre país i amb els que s’encarreguen d’interpretar-la: potser hi ha alguna perspec�va o formació de gènere en les lleis i les interpretacions?

Efec�vament que no.

Qui són, aquests humans, igual de corrup�bles, per a definir què és violació, què no és violació, i quin és el càs�g que s’ha d’aplicar en cada cas? És que potser no és evident als ulls de tots? És clar, és que “ells han estudiat”. Però qui són els homes que han dictat les lleis (que altres s’han limitat a estudiar i a dictar) per establir què és una violació i què no ho és?

Com no podria ser d’altra manera, unes lleis fetes i interpretades per homes que no tenen cap �pus de formació, consciència ni coneixement sobre la discriminació que pa�m les dones, no seran competents creant, dictant o interpretant lleis. Per tant, aquestes lleis no protegiran la meitat de la soci-

etat que ha estat menys�nguda, infravalorada, cosificada, violada... Tant és així que el nostre (nefast) Codi Penal dis�ngeix entre agressió i abús sexual, mentre que el Conveni del Consell d’Europa no només no els diferencia, sinó que obliga als seus membres a penalitzar qualsevol �pus de relació sexual sense consen�ment (que efec�vament és el cas la víc�ma de “La Manada”, encara que no hagin volgut reconèixer-ho), tant és així que Ricardo González, el tercer magistrat del qual parlava, veu un vídeo pornogràfic on hi ha una evident violació, i tant és així que “el violador de la Verneda” només ha estat 20 anys a la presó perquè és el que estableix la llei, malgrat que els informes penitenciaris posen en evidència que no està rehabilitat.

I sí, tot plegat resulta desesperant, però ara, justament ara, hem de fer-los saber que mai més ens �ndran submises perquè ens man�ndrem unides per lluitar contra la legislació, perquè la jus�cia és misògina, i contra la societat masclista, perquè cada dia és més latent i estesa la cultura de la violació, que és, per a més inri, emparada per la llei. ■

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

El segle de la marmota “L’any 1502 els reis Catòlics promulgaren la «Pragmàtica de 1502» que obligava tot impressor a sol·licitar a les autoritats una llicència abans de publicar qualsevol llibre. S’introduïa així la censura prèvia: els llibres que no compleixin les condicions volgudes per l’autoritat, no rebran la EL FRANCOLÍ

llicència i no podran ser editats ni impresos. I els que s’imprimeixin sense llicència “seran cremats a la plaça”. Més endavant, les penes es reforçaran: pèrdua de bens, desterrament perpetu, mort [...]. Abans de la «Pragmàtica», la proporció de llibres publicats a València són el 46% en català, el

39

49% en llatí i el 4% en castellà. Després de la «Pragmàtica» i en tan sols vint anys, el tant per cent passa a ser: 13% en català, 29% en llatí i 58% en castellà. ■

Cesc Batlle El Punt / Avui, 27 de març del 2018

*Fragment escollit per Andreu Morta

MAIG 2018

PINZELLADES DEL PEDRÍS Ramon Fonoll Saumell, fill de l'úl�m baster de l'Espluga

Estem a les instal·lacions de l'Espluga FM Ràdio l'estudi que toca al Carrer Torres Jordi, què et recorda aquest lloc?

Aquest local em porta molts bons records, ja que ara estem parlant on amb anterioritat estaven situades les dependències del Moto club Francolí, i aquí hi he passat moltes i moltes hores.

Explica una mica com era la vida dels basters que vas viure a casa teva, donat que la vostra família ho exercien com ofici.

Jo de baster res, ho van ser el meu padrí i també el meu pare, ja que ell va ser l'últim que hi va haver a l'Espluga i n'hi havia hagut dos o tres, el que més recordo, és que la basteria era un lloc de trobada, on quan a la tarda els pagesos arribaven del tros es reunien i la feien petar una estoneta i allí es muntava una tertúlia que semblava "l'Ajuntament a casa", també recordo que normalment sopava molt tard.

Afinem una mica, podries explicar per als que ho desconeixen, com era l'ofici de baster? més que res perquè ho conegui el jovent.

Doncs eren les persones que arreglaven els estris dels animals, generalment les mules i els matxos, també cavalls i rucs, els collars, capçanes, reculants i altres estris, an�gament el meu EL FRANCOLÍ

padrí els creava a casa i ho feia tot a mà, el meu pare ja no ho va fer tant, ell només les reparava.

Després al subs�tuir-se els animals per maquinària, també es va acabar la feina, ara, ell sempre deia que quan va començar, es tractava com un gran taller, i tenia sucursals a Vimbodí, Prades, Vilanova de Prades i altres pobles de la comarca.

Llavors hi havia una gran quan�tat d'animals a les cases de pagès, el meu pare va tenir el segon vehicle de l'Espluga i cada dia passava a revisar les seves bo�gues, donat que es treballava de nit perquè els pagesos al ma� ja ho �nguessin arreglat i no perdessin cap dia de feina.

Tu sempre has estat relacionat amb l'esport a l'Espluga Doncs sí efec�vament, sempre ho he estat , en primer lloc al futbol i l'hoquei i després amb sis amics vam fundar el Moto club Francolí, anteriorment anàvem amb el Moto Club Miramar de Valls.

Ara podríem dir que va ser a resultes de fer en aquella època els dos dies internacionals d'enduro a l'Espluga i per mitjà del Casimiro Verdaguer que va ser campió d'Europa i d'Espanya varis anys, ens va mo�var i ho vam fer, em van nomenar president i ho vaig ser durant dotze anys.

A mi em vas explicar l'ABC de la moto de muntanya, pots fer-ho extensiu?

Sí home, la qües�ó és conèixer sobre tot els teus límits, un dia et podria caure la , per exemple, dins un barranc la podràs reparar o comprar-ne una altra, ara, si el que baixa ets tu malament.

Ara hi ha moltes limitacions per prac�car l'esport de la moto, com o veus? És di�cil de trobar una solució, ja que penso que els responsables de fer-ho tenen poques granes de trobar la , quan nosaltres vam començar hi havia po-

40

ques possibilitats de tenir moto i moltes de prac�car l'esport i ara n'hi ha motes de tenir moto i poques de prac�car-ho a la Natura Algun record en especial en aquest aspecte Doncs sí mira en aquella època el Moto club i tots els seus socis es va posar al servei i quasi va crear l' A.D.F., perquè hi havia molts incendis i quan sor�em al ma� sempre dúiem una emissora és dir vigilàvem el bosc i el seu entorn, ara això va durar fins que va arribar a Barcelona allí als despatxos que no sabien ni on eren les Muntanyes de Prades es va acabar de cop, ara tenim el motopark que ens permet donar una mica o molt gas, i ho hem de saber apreciar Que opines de l'Esport en general Jo sempre dic que quan una persona jove s'ha de llevar de ma� els dies de festa o altres per prac�car un esport , l'esport li treu altres pensaments, que el podrien portar a altres històries, per això sempre recomano prac�car-ne Ja que parlem de l'esport com et va anar la teva etapa de futbolista, jo era molt dolent, i molt dur, i com que no m'agradava córrer em vaig posar de defensa encara que em venia de família el futbol, al club només vaig arribar a part de jugador, a soci protector Com veus l'Espluga actual?

Home aquí voldria fer palès la tasca del meu amic Antoni Carreras , amb l' empenta que va fer amb altres convilatans, l'espai de la cova del Francoli, almenys venen turistes, no va ser així abans, donat que en una altra època es van denegar permisos a empreses que volien venir i algunes van haver d'anar al terme de Montblanc, potser avui serien a l'Espluga amb tot el que comporta d'u�litzar més els serveis del nostre poble , tal i com va estar quan el Casal i l'Hostal eren en plena eufòria i ja veus ara com estem h�ps://www.esplugafmradio.info/programes/el-pedris/ ■ Joan Casanovas MAIG 2018

MOSSECS FILOSÒFICS Elogi de les ànimes senzilles MONTSE BOSCH-SAUMELL

“Que bonic tenir una ànima senzilla que honesta camina i procura no fer mal conscientment” Que bonic tenir aquesta fràgil, pe�ta i insegura ànima de dona treballadora, que assemblar-me a aquells éssers que viuen dins la fosca, em refereixo a tots aquells que amb les seves accions han fet mal i han usurpat la vida, la llibertat i el benestar dels altres, em refereixo als homes i dones que han enganyat per avarícia, que han mort per plaer, per obtenir poder o senzillament per guanyar o sen�r quelcom dins d'ells.

Que trist ser ells! La vida és sàvia i bona i sempre ens dóna milions d’oportunitats per canviar, millorar i rec�ficar.

Quantes no en deuen haver �ngut ells? A milers! N’es�c convençuda, i el més trist no és que no ho hagin fet, sinó que hagin defensat amb urpes la seva gran men�da.

Per què, realment, de tots nosaltres, qui no ha men�t?, qui no ha fallat o s’ha equivocat alguna vegada en aquesta vida tan plena de proves? Tots!, n’es�c convençuda!, jo la primera. Però el bell de nosaltres, el bell de sen�r-nos i saber-nos una ànima senzilla és que hem après, malgrat els entrebancs i les foscors d'es�mar l’honestedat i la veritat com el sol el punt del migdia. I tot i el dolor que a voltes ens causa aquesta claror en els ulls, això ens ha fet valentes i fortes!, i el més saludable!, ens ha permès dormir i aixecar la veu tranquil·les.

A nosaltres, les ànimes honestes, les ànimes senzilles, no ens espanta res ni ens fa callar ningú, perquè no enganyem, ni robem! Nosaltres fem, aprenem i ens equivoquem, caiem, plorem, riem i ens aixequem, ajudem, donem, per-

EL FRANCOLÍ

dem, guanyem, i morim. Morim i vivim a cada instant, i, malgrat això, es�mem amb tota la força del món, amb tota la voluntat de la nostra ànima. Aquest és el nostre tresor, la nostra gran riquesa, el nostre gran repte: les ànimes honestes. Per això, retorno a la idea de l'inici i dic: “Que bonic tenir una ànima senzilla que honesta camina i procura no fer mal conscientment” Reflexions adjuntes al text:

Aquest text sorgeix amb l'ànim de defensar l'honestedat i la franquesa, virtut parenta i amiga del que anomenem més popularment consciència moral, aquest sentiment natural de simpatia per a la resta de la humanitat que tan bé definiren Locke, Hume i més tard Stuart Mill. Un sentiment que tenim tots els éssers humans i que s'intensifica i es torna més curós segons sia l'experiència de vida, la maduresa i la sensibilitat de l'individu, i, que així mateix, es reforça en escreix a través de l'educació que rebem.

El text he volgut remarcar d'una forma més literària aquestes idees: "Que el millor repte de vida que tenim els humans és millorar com a espècie, com a persones, com ànimes i éssers socials que som.

Per tant, la meva inquietud no és jutjar cap ànima. Moltes vegades em pregunto fins I tot, si no venim ja determinats per enfosquir-nos o il·luminar-nos, qui ho sap si no portem alguna mena de determinació dins nostre. Per això, molts cops sento una compassió infinita per aquells qui no han sabut perseverar en l’amor a la bondat, em dic molts cops, I si no han pogut? I, aleshores, m’esgarrifo, i un calfred horrible em recorre el cos de dalt a baix. ■

41

MAIG 2018

MUSEU DE LA VIDA RURAL Dia internacional dels museus El dissabte 19 de maig, el museu va celebrar el DIM amb un extens programa per a tots els públics, amb entrada lliure i ac�vitats gratuïtes.

En horari ininterromput des de dos quarts d’onze del ma� fins a la una de la ma�nada, més de 1.200 visitants van gaudir de la visita al museu i de diverses ac�vitats a l’entorn de l’exposició temporal The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la.

A les quatre de la tarda va començar el Cinefòrum.

El planeta a les teves mans. MVR

Cinefòrum amb Jaume Roures i Andreu Mayayo. MVR

Es va projectar la pel·lícula Las uvas de la ira, de John Ford. L’adaptació de la novel·la homònima de John Steinbeck, narra l’infortuni d’una família americana abocada a l’èxode d’Oklahoma a Califòrnia per culpa del Dust Bowl i la Gran Depressió. El debat posterior va comptar amb Jaume Roures, del grup Mediapro; i Andreu Mayayo, catedrà�c d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.

Paral·lelament, a les sis de la tarda, es duia a terme l’espectacle infan�l El planeta a les teves mans. La Factoria BRAM va proposar una mirada alterna�va, rigorosa i par�cipa�va als efectes del canvi climà�c, perquè els més pe�ts poguessin fer-se una idea de la situació des d’una perspec�va dinàmica i didàc�ca.

Al vespre es van fer tres visites comentades a

EL FRANCOLÍ

l’exposició The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la sobre la crisi ecològica i humanitària que va obligar milers de famílies nord-americanes a migrar durant els anys 30 per culpa dels mals usos agrícoles, que ens serveix d’exemple per entendre un dels efectes que el canvi climà�c està provocant: les migracions climà�ques.

De les nou a les onze de la nit es va poder gaudir del concert al jardí de Leitmo�v Cover & Jazz Band. A mig camí entre el quintet de jazz i la banda de versions, el repertori de Leitmo�v va del jazz clàssic fins a temes actuals, blues, bossa nova i funk. Fins a la ma�nada es va disposar d’un espai gastronòmic. ■

Nit al MVR. MVR

42

MAIG 2018

ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ

El Fes�val Tarraco Viva fa reviure la culutra i la llengua lla�na Els alumnes de 4t d’ESO de l’ins�tut Joan Amigó de L’Espluga de Francolí van viatjar a l’an�ga Tarraco per tal de par�cipar en una de les ac�vitats escolars proposades pel Fes�val Tarraco Viva.

L’ac�vitat “UN MATÍ A L’ANTIGA ROMA. Fes un viatge al passat” anava dirigida a l’alumnat de primària i secundària.

En aquesta ac�vitat els alumnes van poder veure amb els seus propis ulls coses tan bàsiques de la vida diària dels romans com per exemple, com eren les seves cases (les dels romans rics i les dels romans pobres); què eren les comunes ; com aprenien els nens i quines assignatures s’estudiaven, quins materials u�litzaven per a l’estudi, quin eren els càs�gs que s’imposaven, etc.

Els nostres alumnes també van participar activament en l’activitat simulant un casament i van poder experimentar els papers respectius de magistrat, núvia i dames d’honor de la núvia. Viure com era el passat romà i experimentar-ho en primera persona, va fer veure a l’alumnat amb més claredat els costums

romans valorant molt positivament l’activitat donat que no és fàcil trobar experiències dramatitzades adequades al nivell exigit. ■

Laia Remolà

Crèdit de síntesi 3r ESO a Siurana i Cornudella L'alumnat de tercer d'ESO de l' Ins�tut Joan Amigó i Callau va realitzar l'úl�m treball de síntesi de l'etapa de secundària relacionat amb la matèria curricular d'educació �sica. Van ser tres dies plens d’ac�vitats recrea�ves i diver�des per a aquells que els agrada gaudir de la natura en primera persona en el paradís priora� de Siurana i Cornudella. El contacte amb la natura, les caminades i l'esport d'aventura van omplir El primer dia, la primera parada va ser a Porrera on van poder gaudir, alguns potser amb una mica de pa�ment, d’una ac�vitat amb �rolines . Amb tres monitors els alumnes van passar per diferents circuits on van poder prac�car l’equilibri i donar un cop de porta al ver�gen. Algun d’ells fins i tot, es va atrevir a fer alguna pirueta mentre la �rolina el conduïa a l’altre costat de la serra.

EL FRANCOLÍ

Després d’aquesta activitat i havent dinat, l’autocar ens va dur cap a Siurana, on els alumnes van realitzar un geocaching: seguint unes pistes, els alumnes havien de trobar uns objectes que estaven distribuïts per diferents localitzacions de Siurana. Després d’aquesta activitat es va iniciar el descens cap a Cornu-

della on hi passarien les dues nits.

El segon dia estava dedicat a l’escalada. Les parets de les serralades de la zona són universalment conegudes per escaladors d’arreu del mon, que venen a prac�car aquest esport. Els nostres alumnes, també en van poder fer un tastet, amb l’ajuda, és clar dels monitors de l’ac�vitat. Va ser un dia dur i cansat. Això sí, no prou perquè en arribar a l’alberg, molts d’ells no poguessin agafar les guitarres i omplir-lo amb música i cançons.

El tercer dia, degut al cansament dels dies anteriors, es va proposar una ac�vitat més lúdica i que requerís menys esforç �sic: el làser paintball i el �r amb arc. Després de passar-ho bé durant el ma�, vam anar a dinar i ens vam acomiadar d’aquests tres dies d’aventura i de joc. ■ Laia Remolà, Josep Besora i Sara Calatayud

43

MAIG 2018

ENSENYAMENT Com actuar en cas d’emergències? lliçó pràc�ca a l'ins�tut Des de la Regió d’Emergències de Tarragona i en coordinació amb els Serveis Territorials d’Ensenyament, han arribat a l’ ins�tut Joan Amigó i Callau de L’Espluga, un equip de professionals que amb una bateria d’ac�vitats han apropat a l’alumnat criteris d’actuació en l’àmbit de l’autoprotecció.

La visita ha constat de dues parts:

una xerrada on els bombers explicaven la seva història, organització, actuacions i resposta a situacions de diferent gravetat i una segona com a taller on s’ensenya el vehicle, el material i l’equip.

Tota actuació en cas d’emergència ha d’estar destinada a pal·liar els efectes que ha produït l’accident i a

Els alumnes observen els funcionament del camió. Cedida

evitar-ne de posteriors. L’optimització dels recursos partint dels que podem trobar a l’abast poden minimitzar els danys i servir, en un futur, per aprendre dels encerts i errors produïts. Al telèfon 112 també ens ajudaran i guiaran quan tinguem algun incident. ■

Miquel Valls i Núria Ribes

Provant-se els vestits de bombers. Cedida

Suma’t, un taller per aprendre a aprofitar-ho tot L’alimentació és clau al llarg de tota la nostra vida però en el període de l’adolescència esdevé un pilar fonamental per ajudar en els canvis �sics i psicològics �pics d’aquesta etapa. Cal tenir en compte que una alimentació sana ens ajuda a concentrar-nos i encarar la feina diària amb energia, per tant, conèixer els aliments i les seves propietats garanteix aportar els nutrients necessaris al nostre cos. L’ajuda de nutricionistes pot completar una dieta correcta segons la despesa d’energia deguda a les nostres ac�vitats.

La salut és un dels eixos transversals que treballem des de tutoria. Enguany a primer d’ESO, hem dut a terEL FRANCOLÍ

me un taller d’aprofitament dels aliments que moltes vegades ens van sobrant quan fen menjar i acabem deixant o tirant. L’empresa Arum va venir a l’Institut Joan Amigó pe presentar-nos la campanya de prevenció de residus i malbaratament alimentari. La xerrada va anar acompanyada d’un taller on l’alumnat va elaborar diferents receptes tenint com a base les sobralles que ens poden quedar a l’hora de fer les diferents menjades del dia, evitant així que acabin a les escombraries. La vesant lúdica va fer molt aprofitables les instruccions que de ben segur els nostres alumnes ja han començat a aplicar en les seves cuines . ■

44

Miquel Valls i Núria Ribes MAIG 2018

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA MARE DE DÉU DEL CARME

Festa de la mare i l’àvia a la llar d’infants En mo�u del dia de la mare, a la llar d’infants Vedruna Mare de Déu del Carme de l’Espluga de Francolí vam celebrar el que ja ve essent una tradició a la nostra escola: La festa de la mare i l’àvia.

El passat dia 9 de maig a la tarda totes les mares i àvies dels nens i nenes estaven convidades a la festa, i l’escola es va omplir de mares, àvies i �etes.

Una festa on totes elles n’eren les protagonistes, i que elles mateixes van organitzar.

Per a l’ocasió, un grup de mares van representar amb �telles dos contes per als infants: la caputxeta vermella i els tres porquets.

Grans i pe�ts van gaudir del diver�t i entre�ngut espectacle que les mares, molt eixerides, ens van oferir .

Seguidament la festa va con�nuar al pa� de la llar d’infants on va tenir lloc un berenar boníssim que van preparar entre totes les famílies assistents dels nens i nenes.

La festa va tenir molt bona resposta per part de les famílies, ja que van ser molts els assistents a la vetllada i agraïm la vostra participació i col·laboració. ■

Àvies, mares i tietes a la Festa de la mare i l'àvia de l'E.V. Mare de Déu del Carme. Cedides

Viatge a Irlanda Els alumnes de 6è de primària de l’escola Vedruna Mare de Déu del Carme de l’Espluga de Francolí vam fer una estada a Irlanda del dia 8 al 13 d’abril.

El primer dia vam anar a l’aeroport de Barcelona per anar cap a la nostra des�nació. Que emocionant! Alguns no havíem pujat mai dalt d’un avió i ho fèiem amb els companys i sense els nosEL FRANCOLÍ

tres pares, però amb les senyoretes, que no ens treien l’ull de sobre.

Quan vam arribar a Dublín, la capital d’Irlanda, vam fer una visita turís�ca i vam descobrir moltes coses sobre aquella meravellosa ciutat. Després ens vam dirigir a Ennis, on passaríem la resta de la nostra estada. Al llarg del trajecte amb autobús vam po-

45

der contemplar els paisatges �pics irlandesos i comprovar els constants canvis de temps que són tan propis del país. Passàvem del sol a la pluja en un moment.

En arribar a l’escola d’Ennis ja ens esperàvem les famílies amb les quals conviuríem al llarg de la setmana. Tothom va ser molt amable i ens van acoMAIG 2018

ENSENYAMENT llir de bon grat. No cal dir que tots estàvem una mica nerviosos i molt emocionats.

A l’endemà al ma� tocava començar les classes i les famílies ens van acompanyar al centre cada dia. A l’escola ens ho vam passar very good i vam aprendre moltes coses. A les tardes vam fer diferents ac�vitats: descoberta d’Ennis, visita als penya-segats de Moher (on a part de fer-hi molt fred i vent, hi havia unes vistes espectaculars)... També vam tenir temps d’aprendre balls i prac�car esports �pics irlandesos, com poden ser el hurling o el futbol gaèlic.

Vam anar a la discoteca i vam poder escoltar i ballar les nostres cançons preferides.

Cada dia vam dinar a l’escola i menjàvem el pack lunch que ens preparaven, excepte un dia que vam anar a dinar al McDonalds. Quin luxe! Nosaltres que patíem per si no ens agradava el menjar… i el cert és

que ens van mimar molt.

El divendres ens vam acomiadar de les famílies i vam agafar l’autobús que ens portaria a l’aeroport de Dublín. Tal com va passar en el viatge d’anada… vinga treure i guardar el passaport.

Després d’aquest llarg viatge, els nostres pares i mares ens esperaven amb il·lusió i ens van menjar a pe-

tons només baixar del bus.

Potser només va ser una setmana, però vam tenir l’oportunitat de prac�car molt l’idioma i vam poder demostrar-nos que som capaços de parlar i entendre força bé l’anglès!

Va ser una experiència molt enriquidora i que mai oblidarem! ■ Els alumnes de 6è

La setmana del color verd a la llar d’infants La setmana del 14 de maig va tenir lloc, dins el projecte de la primavera, la setmana del color verd a la llar d’infants Vedruna Mare de Déu del Carme de l’Espluga.

Una setmana on totes les ac�vitats que van realitzar els alumnes de l’aula de la llar van estar relacionades amb aquest color: discriminar objectes de

EL FRANCOLÍ

color verd, observar i manipular objectes de color verd, observar a través de paper de cel·lofana de color verd, hem cantat la cançó del color verd, hem fet psicomotricitat amb peces de color verd, hem pintat amb aquest color...

Els nens i nenes van portar de casa diferents objectes, ninos i joguines de

46

color verd per fer el racó del color verd.

El divendres 18 de maig va ser el dia de la festa del color verd per posar punt i final a aquesta setmana temà�ca tan diver�da i plena de color.

Tots els nens i nenes ves�ts de color verd per a l’ocasió i van jugar i ballar, passant-s’ho d’allò més bé! ■

MAIG 2018

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

Cangur 2018 a l’Escola Mar� Poch La prova Cangur és una ac�vitat matemà�ca impulsada per la societat internacional Le Kangourou sans Fron�ères per es�mular i mo�var una àmplia majoria de l’alumnat i que a Catalunya organitza la Societat Catalana de Matemà�ques.

L’objec�u autèn�c del Cangur és que l’alumnat par�cipi i dediqui una estona especial a diver�r-se tot resolent els reptes plantejats. Els problemes van adreçats a tot l’alumnat de 5è i 6è per a les escoles d’educació Primària i també poden par�cipar-hi alumnes d’ESO i Batxillerat. Hi ha una prova diferent per a cada curs, tot i que alguns problemes poden coincidir. Els problemes es basen més en el raonament i l’enginy que en coneixements matemà�cs específics.

Tots els centres que hi par�cipem realitzem la prova el mateix dia, 15 de març. De l’avaluació i el càlcul de la puntuació de les proves se’n fa càrrec la Societat Catalana de Matemà�ques.

La prova Cangur acaba, cada any, amb un solemne acte de lliurament de premis, al qual es conviden els 15 millors alumnes de cada nivell, que hi poden assis�r acompanyats de la família i un representant del centre.

Aquests any a les proves hi ha par�cipat un total de 113.000 alumnes.

Pel que fa a la categoria de 5è, han par�cipat 14.649 alumnes. De tots ells cal destacar la posició 396 de l’Anton Tarés Fernández alumne de l’escola Mar� Poch. De sisè hi ha par�cipat un total de 14.575 alumnes de tot Catalunya, i en Mark Antonio Ionika, també alumne de l’escola Mar� Poch, ha quedat a la primera posició.

Aquest dimarts 15 de maig a les 17:30h l’alumne Mark Antonio Ionika s’ha desplaçat a Barcelona, concretament al Teatre Poliorama, a recollir el diploma i la medalla d’or que l’acredita guanyador del Cangur 2018 de sisè.

L’obsequi també consisteix en una estada de colònies matemà�ques que es re-

Mark Antonio Ionika. Cedida

alitzaran a finals del mes de juny.

Moltes felicitats a l’alumnat i família! ■

L’Escola als V Jocs Florals escolars de Catalunya El dissabte 19 de maig va tenir lloc al Teatre del Complex Educa�u de Tarragona el lliurament dels premis dels V Jocs Florals Escolars de Catalunya en la fase territorial.

Bruna Ribé Fonoll, alumna de l'escola Mar� Poch amb la seva obra A la recerca de la música, va resultar premiada en la categoria de cicle mitjà. Per tant ja passarà a fase final de Catalunya.

L’acte estava presidit pels membres del Jurat i pels representants dels Serveis Territorials d’Ensenyament a TarragoEL FRANCOLÍ

na. Els guardonats van poder llegir les seves obres, també amb interludis amenitzats per actuacions musicals de l’alumnat de l’Aula d’Arts Escèniques, Música i Dansa de l’Ins�tut Pons d’Icart.

Entre el públic hi havia els mestres, familiars i amics dels finalistes. En el cas de l’escola Mar� Poch hi havia Roger Gil Farré en la categoria de cicle inicial i Carla Cos Puertas de cicle superior, com a representants del centre. ■

47

Mestres de l'Escola Martí Poch

MAIG 2018

ENSENYAMENT Visita al museu : The Dust Bowl

El dimecres 25 d'abril els alumnes de 6è van anar al Museu de la Vida Rural a veure l'exposició “The Dust Bowl”, que significa “la pols de la conca”.

Quan vam començar la visita, ens van explicar que a Amèrica, quan van arribar els europeus, van començar a conquerir terres habitades per indis: van tallar arbres, arrancar plantes i quasi ex�ngeixen el búfal.

Al final, van veure les conseqüències i van començar a haver tempestes de pols. Degut a això, els europeus van haver d'emigrar a l'oest americà. A aquestes persones, els anomenem “refugiats climà�cs”.

Una fotògrafa anomenada Dorothea Lange, que es va encarregar de fotografiar tots aquests episodis, va fer moltes fotos que es van fer famoses.

Al final del museu, ens van donar

una fulla per a escriure la nostra opinió: verda si era posi�va o marró si era nega�va, ja que al 2050 es creu que hi

hauran molts refugiats climà�cs en molts països del món. ■ Francisco i Sarai Gorreta

Els alumnes de 6è al Museu de la Vida Rural. Cedida

Com ets sents?

Actualment es parla molt de l’educació de les emocions. A l’escola no aprenem tan sols a llegir, a escriure, a resoldre problemes, a calcular... també, aprenem a coneixe’ns.

Creiem que les emocions són molt importants i cal que es treballin a l’escola, però també a casa i a tots els entorns possibles en que es pugui trobar el nen o nena. Estem segurs, que amb aquest treball aconseguirem que els infants aprenguin a ges�onar millor les seves emocions i puguin desenvolupar

EL FRANCOLÍ

les seves habilitats personals i socials per u�litzar-les en un futur.

A la nostra escola, volem aprendre a gaudir de l’alegria, a controlar la ràbia, a conèixer la por, a acceptar els errors, a expressar la tristesa, ...

A educació infan�l, el que pretenem a par�r de la pregunta COM ET SENTS? És que els alumnes reconeguin l’emoció que estan sen�nt en aquell precís instant. Puguin verbalitzar-la. Sàpiguen quin ha estat el mo�u que la fet sorgir, i així, en una altra ocasió li puguin donar nom i iden�ficar-la. I de mica en mica, siguin capaços de ges�onar les seves pròpies emocions i entendre les dels companys.

Els nens ens expliquen com se senten: •Tristesa: “Avui es�c trist perquè el meu germà està malalt”.

•Alegria: “Es�c contenta perquè he jugat molt bé al pa�”.

•Enuig: “Es�c enfadat (enutjat) per-

48

què he �ngut un conflicte al pa� amb els companys”.

•Ràbia: “Em sento enrabiat perquè s’han colat a la fila i no sóc el primer”.

•Sorpresa: “Es�c sorprès perquè hem fet un volcà a tallers”.

•Por: “El soroll dels trons em fan molta por”.

•Afecte: “Es�c tan bé que et vull donar una abraçada”.

Estimar-se a un mateix és el començament d’una aventura que dura tota la vida.

Oscar Wilde

Si alguna vegada no reps el somriure esperat, sigues generós i regala el teu. Perquè el que té més necessitat d’un somriure és aquell que no sap somriure als demés.

Dalai Lama

L’educació no canvia el món, canvia a les persones que canviaran el món.

Paulo Freire MAIG 2018

RACÓ DE PENSAR

Josep Maillo

D

E

DEFUNCIONS Maria Carmen Callau Pàmies, de 65 anys. Esposa de Manuel Canton Garcia. Amb data de defunció l'1 de maig, i domicili al Carrer Templaris.

Lorenzo Martín Felcha, de 91 anys. Vidu d'Araceli Trinidad Morcillo. Data de defunció el 9 EL FRANCOLÍ

M

O

G

R

A

de maig, amb domicili al C/Sant Vicenç de Paül Rosa Banet Monne, de 93 anys. Vídua d'Antonio Moya Burgos. Amb data de defunció el 27 de maig i domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül.

NAIXEMENTS Roc Arganda Ferré, filla de l'Antonio i la Laura. Amb data de naixe-

49

F

I

A

ment, el 26 de maig. Domicili a la Crta de Poblet.

CASAMENTS Josep Maria Gili Casas amb Luz Marina Rodríguez Jiménez. Amb data de casament, el 26 de maig.

Joan Castro Vallverdú amb Ángela Oliva Rico, amb data de casament, el 31 de maig. ■ MAIG 2018

DE SOCIETAT C

O

M

I

A

T

S

Per al Manel de la Polleria

Manel, El passat 22 d’abril de 2018 ens vas deixar, te’n vas anar a fer un viatge molt llarg, per sempre, però ens has deixat un llegat de records que mai permetran que la teva flama s’apagui, almenys als nostres cors.

Hem �ngut un Manel pagès que ens ha fet créixer amb les millors fruites i

verdures del Mas de Fitó.

Hem �ngut un Manel cavaller, que ens ha regalat els millors rams de flors pels seus prínceps i les seves princeses, i que han posat color als dies més assenyalats de les nostres vides.

Hem �ngut un Manel ballador, que ens ha alegrat totes les festes, i ens ha fet suar per poder-li seguir el ritme ballant.

Hem �ngut un Manel actor que ens ha fet gaudir de moments inoblidables amb els seus espectacles del ceguet o de la senyora desconeguda.

Hem �ngut un Manel cantant que ens ha fet riure i emocionar amb el seu repertori musical.

Hem �ngut un Manel mestressa de casa que ha procurat de tenir sempre la casa a punt per rebre les millors visites.

Hem �ngut un Manel de la Polleria, impulsor i fundador de la Polleria Antònia, amb la que va crear els millors pollastres a l’ast de la província, i possiblement de més enllà, i en la que ha treballat i col·laborat fins a complir els 50 anys del negoci.

I per úl�m, hem �ngut un pare, padrí, besavi, �et, veí i amic Manel, que amb els seus 95 anys de vida i les seves experiències, serà el nostre model a seguir, pels valors i es�mació que ens ha transmès, i que sempre portarem als nostres cors.

El dia 22 d’abril serà un dia trist per nosaltres, doncs hem sen�t molt la teva pèrdua, però com a bon cavaller, sabem que per Sant Jordi volies estar amb la teva princesa, per portar-li la millor rosa, per ser-hi amb ella, per sempre.

Gràcies per tot!

Et trobarem molt a faltar! ■ La teva família

En la mort del Josep Maria Rosell Piñol La família Rosell Andreu agraïm les mostres de condol rebudes en la mort del nostre pare, padrí i besavi. Durant aquests dies intensos d’emocions han estat moltes les persones que ens n’heu parlat, i les paraules han estat un bàlsam per a aquest dolor inconegut que la mort ens obliga a viure.

El nostre pare era a tot arreu i posava passió en tot el que feia; per això ha deixat tants records a tantes persones diferents. Cadascú l’ha conegut segons l’ha tractat. A nosaltres, ens agrada pensar que ha passat per la nostra vida com una ràfega d’amor en estat EL FRANCOLÍ

pur que ens ha ensenyat a mirar al cor i a prescindir d’allò superficial. Al seu costat hem après què és ser valent, sincer i generós. Hem estès la sa�sfacció per la feina ben feta. D’una revolada, ha impregnat allò més pur de nosaltres i ens ha deixat fer, a cadascú segons el nostre es�l.

Els comiats tenen això de bo; les paraules que s’hi diuen són encoratjadores, reconfortants, amables, cordials, sinceres, recobertes de comprensió, afables, discretes, corprenedores a voltes.

Pare, padrí, besavi, descansa en pau. ■ La família

50

MAIG 2018

NATURA SINGULAR La miloca (Buteo buteo)

La miloca (o aligot) és una pe�ta àguila comuna en les nostres contrades.

De mides similars a les d’un gall, aquest és un rapinyaire generalista que s’adapta bé en ambients mixtos de conreus i boscos. S’alimenta bàsicament de pe�ts mamífers, bàsicament rosegadors i també pe�ts ocells, sargantanes i llangardaixos que caça, sigui esperant des d’un punt elevat, com des de l’aire, localitzant les preses al vol.

Les miloques s’aparellen per vida i fan el niu a la primavera, en arbres i cingleres, amb una posta de 2-3 ous. Els polls neixen després de 33 dies d’incubació i comencen a volar cap als 50 dies d’edat, i a la tardor, els joves aligots es dispersen a la cerca de nous territoris.

Arbres singulars

Núm. 50 L’Oliver vell dels Argelics Aquesta petita olivera amaga, rere el seu dens brancam un tronc gruixut i cobert d’escorça clivellada pels anys , del que en surten dues grans branques que estructuren la capçada, reduïda però densa.

Les oliveres velles, com aquesta, són recargolades degut a les expertes esporgades de generacions de pagesos que en renoven el vigor de l’arbre assolint longevitats sorprenents.

Espècie

Oliver arbequí, olea europaea

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30m: 2,85 m Perímetre del tronc a la base: 3,15 m Ample de la capçada: 5-7 m Alçada: 3,70 m

Ubicació

Al costat del camí que baixa de la Cometa als Argelics

Coordenades

41°23'07.1"N 1°05'42.1"E (41.385314, 1.095028 a Google Maps)

Contacte: pituamigo@yahoo.co.uk Més informació a: www.naturasingular.cat EL FRANCOLÍ

51

Pitu Amigó MAIG 2018

EL FRANCOLÍ FRANCOLÍ EL

52 52

MAIG2018 2018 MAIG