EL FRANCOLI DEL JUNY DE 2020

NÚM. 398

JUNY 2020

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

La Flama del Canigó arriba a l'Espluga en un Sant Joan a�pic

1 de l'Espluga a Manresa ENTREVISTA: Anna Maria Aixalà,

EL FRANCOLÍ

JUNY

2020

EL FRANCOLÍ

2

JUNY

2020

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Enguany el Grup de Diables, el Cluyb Atlè�c Espluguí i l'Ajuntament van decidir organitzar una revetlla a�pica, però que conservés els valors i tradicions de la nit més curta de l'any. Una de les propostes singulars ha estat la inicia�va 'Il·luminem l'Espluga', que ha consis�t en encendre més de 1.500 bengales des de balcons, terrats i finestres de les llars espluguines. ■

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

FOTO PORTADA: Eva Bonet Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català . Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI EDITORIAL. Un estiu diferent. BÚSTIA. Controvèrsia A todo señor... le llega su San Martín. Rectificació REFLEXIONS. Ui, el Pere Botero! Asilats i redidents. Els diumenges a la masia. En català o de qualitat? L'ACTUALITAT. Bengales als balcons i castells de focs per celebrar la revetlla des de casa 10 L'Espluga espera finançar la reforma de l'antiga caserna a través del PAM de la Diputació. La DO de la Conca de Barberà aprova abaixar el rendiment per hectàrea de vinya 11 L'Espluga prepara una Festa Major "atípica i singular" del 29 de juliol al 3 d'agost. La Llar d'infants municipal tanca aquest juliol per reformes 12 El Museu de la Vida Rural preestrena el documental "L'amenaça incandescent" de TV3. l'Espluga aprova al ple els 7 compromisos per adherir-se ala Carta del Paisatge després de la consulta participativa. 14 L'Espluga renova 300 metres de canonada d'aigua potable per acabar amb les fuites. L'Ajuntament de l'Espluga pinta els colors de la bandera LGBTI en tres passos de vianants. 15 Pas endavant a l'Horta d'Amunt que recupera la sèquia malmesa per la riuada 16 Junts per l'Espluga de Francolí impulsa una moció sobre la gestió del procés de reobertura escolar. Po-

4 5 6 7 8 9

3

blet suspèn el Festival de Música Antiga i el Festival Internacional d'Orgue per la Covid-19. 17 CASAL. Classes de teatre al bosc. 18 El Casal celebra l'acte de lliurament de premis del Ceramen de manera virtual. 19 L'Escola de Dansa del Casal acomiada el curs amb un festival atípic 20 El Museu de la Vida Rural reobre les portes amb "La prèvia normalitat" un projecte fotogràfic coproduït amb el Casal. 22 ENTREVISTA. Anna Maria Aixalà, de l'Espluga a Manresa 25 LA BÍBLIA ENS PARLA. PUIX PARLA CATALÀ 18 REPORTATGE. David Rovira i Minguella. 19 IN MEMORIAM. Recordant en David Rovira. 20 Agraïment. El David de la farmàcia. 21 David, et recordarem. Gràcies David. 22 ENTREVISTA. Anna Maria Aixalà, de l'Espluga a Manresa. 25 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Què hem de saber de Jaume Fort Inglès? 26 ENTITATS. Els clubs de lectura de la biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola tanquen els curs presencialment 27 L'Escola de Municipal de Música de l'Espluga imparirà classes de música per a nadons durant el curs 20-21. Un nou destí per a la germana Vedruna Anna maria Aixalà 28 CURAR-SE EN SALUT 30 LA BÍBLIA ENS PARLA 31 MOTS MALDITS. EL SABER NO OCUPA LLOC. RACÓ DE PENSAR. 32 LA RIALLETA. PLANTES REMEIERES 33 PINZELLADES DEL PEDRÍS 34 ARA FA 100 ANYS 35 EL SECTOR VITIVINÍCOLA ESTÀ PATINT. RENOI QUIN RENOM 36 ENSENYAMENT 38 DE SOCIETAT 39 NATURA SINGULAR JUNY

2020

Un es�u diferent Col·lectivament som animals de costums. Malgrat un afany atàvic per trencar-la, la rutina ens marca el pas del temps d’una manera endreçada. Les rutines tenen diverses dimensions acotades pel temps que administrem, així en tenim de diàries, de setmanals, de mensuals i d’anuals. En aquest darrer paràmetre, que ens marca el ritme del que fem durant els dotze mesos de l’any, hi ha un petit oasi on l’organització rutinària s’alleuja una mica i pretenem trencar-la tot i que de vegades, per fer-ho, en creem una de nova. Aquest és el període de vacances d’estiu, quan aparquem horaris de feina i d’estudis o de qualsevol altre caire per atorgar-nos una certa llibertat en l’administració del nostre temps. Enguany, la primavera ha esdevingut una prova d’adaptació del nostre dia a dia a unes circumstàncies sobrevingudes que ens han fet canviar la rutina adquirida durant anys i ha estat un trasbals del que, malgrat tot, ens ha permès conèixer-nos millor i ser conscients de la nostra capacitat d’adaptació. Ara ar-

Controvèrsia

riba l’estiu, un estiu que també serà atípic perquè el nostre context social també caldrà que s’adapti a la situació anormal que ens atorga el Covid 19. De ben segur que per a la industria turística serà un esvoranc difícil de superar, però els que gaudirem de les vacances, tindrem la oportunitat de viure un estiueig diferent, possiblement molt semblant al model de vacances que es feien unes dècades enrere, amb viatges de proximitat a destins molt minvats d’estrangers i de masses de turistes. Pocs faran viatges llunyans i pocs foranis ens visitaran, i així tindrem l’oportunitat d’aprendre que podem canviar la nostra rutina anual i fer el nostre món més sostenible. Tant de bo aquest aprenentatge, com tots els altres que ens ha permès aquesta pandèmia, sigui profitós i malgrat els embats econòmics que pugui provocar, siguem capaços de destil·lar la consciència que canviar les nostres rutines pot ser una oportunitat pel futur del nostre planeta. Gaudiu d’aquest estiu atípic i de les vacances merescudes després d’una primavera que ens ha fet trencar esquemes i costums. ■

Busti@

Amic Frederic: No et puc acusar de no haver llegit "Judici a un poble", perquè no sé si l’has llegit, però d'on treus que a Josep Espina Virgili, el cobrador, se li va disparar la pistola? Primer: Espina era un agent execu�u. No venia a cobrar, sinó a embargar. Segon: Joan Cañellas no va convèncer el tribunal, més que no hi havia cap prova que incriminés a ningú en par�cular. Eren vuit els empresonats, però qui ho havia fet? No hi ha hagut mai cap revolució mentre hi ha plat a taula. Quan a hom li volen prendre el seu mitjà de vida, embargar-li béns, potser terres amb les quals manté la família, per a que siguin subhastades i les comprin desconeguts amb recursos, es pot desfermar l'ira i hom és capaç de qualsevol cosa. Tu i jo estarem d’acord que Espina Virgili no en tenia cap culpa. Feia la seva feina. La feina que l'ajudava a mantenir la seva família. Però a les cases més humils de l'Espluga faltava el plat pels fills. No entraré en els adjec�us: "horrorós i salvatge". Cadascú pot fer-ne la lecEL FRANCOLÍ

tura que vulgui. Però els fets mobilitzaren bona part del poble i va tenir aquell final. Entre ratlles, en la transcripció del judici, és veu clara la responsabilitat d'uns dirigents que no feien bé la seva feina. D'unes forces de l'ordre que no el saberen mantenir. Saps què?: tu i jo podríem "fundar" una secció de controvèrsia a les pàgines d'El Francolí. De passada aprofitaríem els teus coneixements per posar-los a l'abast dels lectors de la nostra revista. Tu i jo no pensem diferent, el que passa, és que tenim el vidre pintat de diferent color. Tu erets membre d'un Ajuntament an�ocasalista i jo d'un Casal ac�u en front d'un Ajuntament franquista. Però res de recriminacions. Anàlisi de fets històrics, res més. De la confrontació de parers, en surt l'aproximació a la veritat. Ja em diràs què et sembla la idea. Seria bo aixecar l'estora de tantes coses... Jo mateix voldria tenir en un disc extern amb tot el que tu saps del nostre poble. Anima't! ■ Josep M. Vallès i Martí

4

JUNY

2020

A todo señor… le llega su San Martín He dolcificat una paraula de l’adagi popular castellà perquè em semblava ofenosa i no obstant crec que el sen�t i la intenció s’entenen perfectament. Úl�mament tant al Congrés com al Senat espanyols i també al Parlament de Catalunya s’intercanvien insults i es demanen dimissions però, no educadament i amb paraules correctes, més aviat ratllen la mala educació, l’amenaça i el retret. Em xoca molt però, la batalla que s’ha originat entre els defensors de De los Cobos i els de Grande Marlasca (PP i PSOE). No recorden el passat judici al Suprem on es ven�lava la salvatjada de l’1 d’octubre. No creuen que el senyor De los Cobos va men�r descaradament en tot? Per què ara acusen al senyor Grande Marlasca d’haver men�t també i en volen la dimissió? No creuen que allò que contra Catalunya tot valia, es torna cap als espanyolistes de totes les bandes perquè ara en són ells els protagonistes? No coneixen la història d’Espanya i aquella frase que diu: “quién a hierro mata a hierro muere”? Els catalans que n’estem més que farts del joc brut,

Rec�ficació

Demano excuses per haver-me apropiat inconscientment de la autoria de la fotografia de portada del El Francolí n. 397 dedicat principalment a la memòria del David. Tinc moltes fotografies d’ell i de l’Anna i aquesta,

ens deixa perplexos aquesta batalla que acabarà buscant culpables i finalment serem nosaltres. No veuen l’exemple de la fàbrica d’automòbils franco-japonesa NISSAN, que ningú vol salvar, quan a Alemanya plouen els milions per evitar fallides, i en tot el món no s’ha produït un cas similar de tancament com el de Catalunya. L’Estat espanyol ha ensenyat al món sencer que arruïnar Catalunya és el seu esport nacional i que tothom s'hi pot apuntar, i no passa mai res… Tot s’ha posposat pel COVID-19, és lògic, però simpttomà�c. S’ha aplicat un estat d’alarma sospitós i centralitzador. Tant de bo no �ngui raó i m’equivoqui. El meu va�cini és que auguro un tempestuós mandat del senyor Sánchez i Comuns i una decepció terrible pels catalans que desitgem llibertat i la república. Eusebi Majós CURIOSITAT: Fa més d’una setmana (finals de maig) vaig posar la bandera de l’ASSAMBLEA a la terrasa que dona a la plaça de Montserrat Canals. Era premonició? Perquè no n’omplim els balcons? ■

hauria pogut ser una de tantes. La veritat però és que aquesta, la va fer el Jordi Torre una Festa Major. A cadascú el que sigui seu. ■ Pep Torres

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■

EL FRANCOLÍ

5

JUNY

2020

REFLEXIONS un cop d’ull

Ui, el Pere Botero!

J

ANDREU MORTA

a fa temps, un bon amic em plantejava aquest dilema: “¿Imagines quants d’homes deuen ser a l’infern cremant per haver-se deixat seduir per la Rita Hayworth ballant i traient-se aquell guant negre llarg?” Perquè en aquell temps la pel·lícula «Gilda» estava qualificada amb un 4R per la censura. I pels predicadors que la blasmaven trona avall: tot era pecat, però l’erotisme més. Aquella reflexió inquietant em revingué el 8 de juny passat mentre llegia el diari El Punt Avui. Entre les efemèrides d’aquella data trobo aquesta: “1715. Tal dia com avui el vicari general del bisbat de Barcelona anuncia que és «pecat mortal» no obeir el rei Felip V”. Vatua l’olla! Vet aquí que mirar-te el rei de través –a més de mirar-se les noies o de saltar-se la missa del diumenge com m’havien predicat a mi– és més greu pecat que robar un camió de pernils, és un dir. Que consti: això no ho defineix el Ripalda que em calgué aprendre tot sencer per competir al Certamen Catequístic del Col·legi Comtal. No sé si la interdicció seguirà vigent, perquè estaria ben cuit, vist el xou de maletins regis cap allà cap aquí que critico sovint. I avui me n’arriba una altra que reblaria el clau, si calgués. Un exministre famós pels seus íntims lligams amb el més alt dels espais siderals –i més amunt– explica que el papa emèrit Benet XVI, al qual ell va demanar que pregués per l’Espanya víctima de la perfídia catalana. I que l’emèrit li va dir això: “El dimoni –il diavolo, va emfatitzar el purpurat– sap els serveis prestats per Espanya EL FRANCOLÍ

a l’Església de Crist, coneix prou bé la missió d’Espanya, l’evangelització d’Amèrica per Espanya, el paper d’Espanya durant la Contrareforma, la persecució religiosa dels anys trenta... El diable ataca més els millors i per això ataca especialment Espanya, i la vol destruir”. Ho transcric literalment perquè el tema s’ho val. Com també el “missatge d’esperança” amb què el successor de Sant Pere va cloure la lliçó històrica: “No ho aconseguirà!” Després d’això santes clavegueres, i arri avall, que fa baixada. En resum, que ja em veig damnat i ben damnat i bullint l’escudella a l’olla del Pere Botero. Primer, perquè ja ni recordo la de vegades que hauré vist ballar la «Gilda». A la tele! Segon, la imatge eqüestre del Felip Quint cap per avall de la lleixa del bany de casa. I ja no dic la coïssor que em provoquen certs discursos “tronats” –que deu venir de “tron”, oi?– com ara: “el castellano nunca fue lengua de imposición”, “a por ellos”, “somos una democracia con-

6

solidada”... O les gestes cinegètiques del “rei Caçador” d’elefants i pubilles. O les vel·leïtats d’entrecuix coronat. O les maletes viatgeres. O certs iots... xavalla. En suma, m’amoïna, i molt, que somiar la llibertat per al meu país i els meus conciutadans em faci instrument del dimoni perquè, com diu el Cañizares: “la unidad de España es un bien moral”. O, ahir mateix: “las vacunas las carga el diablo con genes de fetos abortados”. Genial. Per redoblar el meu neguit, no conec el nom del meu àngel guardià que, per cert, no em diu on deixar el cotxe i m’afarto de voltar –cremant benzina en va i contaminant– a la percaça d’un forat. Per cert, ¿com s’ho devia fer aquell ex cap del sotaterra hispànic, per saber que el seu àngel aparcador es diu Marcelo? ¿Li ho va dir el papa emèrit sotto-voce? Misteri. N’hi ha de ben astrucs: a més del cel garantit, aquesta bicoca. I quina enveja de futur rebullit! Que el diable és més diable quan menys ho sembla. Ospedreta, noi! ■

JUNY

2020

tassa i mitja

Asilats i residents

D

JOSEP VALLVERDÚ

e pe�t amb la mare anàvem a visitar les mestresses d’un asil de Lleida. A ningú escandalitzava el mot asil. Hi havia persones ancianes sense o amb pocs recursos: era una mena de Casa de Caritat. El mot asil prové del grec àsilon lloc inviolable. Lloc segur. “L’han portat a l’asil, no té família”. Els asils naixien de donacions par�culars, d’algun ins�tut religiós, o fins municipals o provincials. Com que eren pròpies d’èpoques en què el sòl urbà no anava tan car, disposaven de parcs, jardins o hortes. Sense tanta teoria com avui sobre salubritat i necessitat d’oxigen aquells asils eren ven�lats, a fe! La societat va canviar: creixien unes llars on entraven ancians de famílies gens pobres. Hi portaven els pares o avis amb el seu consen�ment o no! El nom era residència. De pagament. No

sempre amb jardins, de vegades cases de pisos. Veureu: ningú no vol anar la residència, però hi són i moltes. Les residències han anat funcionant, d’algunes se’n parlava bé, d’altres també... perquè les famílies passaven per alt alguna lleu mancança amb tal que la situació de reclusió no canviés. Entre tantes residències, moltes de correctes, el virus actual ha destapat centenars de casos de desatenció greu, amb la mort de molts avis i àvies a causa dels pocs mitjans del centre, de l’amuntegament, de l’estat crí�c d’alguns infectats, palesament descurats en l’atenció, de l’escassa higiene (!). Les xifres són de vergonya. S’hi havia posat remei en alguns casos, pocs. Remei des de dins i en certs casos per inspeccions de fora. És molt sensible, i també obligat dirho; quan la família ha asilat un mem-

bre tendeix a convèncer-se que ja està ben atès; les visites regulars no es devien fer sempre amb ulls prou amatents; amb paciència hom anava �rant Després del desastre actual per força es descobriran casos d’in�midacions o abusos de poder, que eren molts: veurem la quan�tat de centres que no disposaven de prou espai, prou personal, prou material o suficients serveis de sanitat, en molts casos limitats a la visita periòdica d’un faculta�u, i per la resta el sanitari del centre complia amb les revisions ru�nàries i tenia cura de les medicacions habituals. I el més delicat: totes les famílies observaven amb ulls prou crí�cs l’estat del familiar? L’interrogaven ben a fons? Sabien si estava coaccionat? Què els contava la direcció? On arriba la responsabilitat del que té la sort de viure fora de la residència ? ■

Als anys cinquanta

Els diumenges a la masia

Q

MANEL MORGADES

uan era pe�t els diumenges d’es�u a la masia començaven anant a Missa tota la família. El juliol i agost hi havia més oferta. Els capellans grans passaven uns dies als establiments d’es�ueig a l’entorn de Poblet i oferien els serveis pastorals als es�uejants - llavors en dèiem “veranejants”. A la casa gran de la masia hi havia una capella on de tant en tant s’hi feia l’Eucaris�a. Dos dels meus germans hi van fer la comunió. Els altres diumenges anàvem a Les Masies on hi havia una església adossada al Balneari o a l’hotel “La Capella” (ara English Summer) que tenien un lloc de culte pels residents a l’hotel. El meu germà i jo portàvem el misEL FRANCOLÍ

sal que ens havien regalat per la primera comunió el Miquel de “Cal Ginolls” i la seva esposa. Quan no hi havia ac�vitat turís�ca ens arribàvem a Poblet, els monjos sempre hi eren. Era una pe�ta excursió familiar. Tornant a casa, esmorzàvem i a fer diumenge. El pare a caçar una estona, el padrí arreglant els animals grans i les dones els pe�ts. La mare feia el dinar de festa i la crema amb llet de les cabres i ous de les gallines del corral, amb canyella, pell de taronja i llimona. Després de dinar arribaven els cosins de la nostra edat de l’Espluga acompanyats dels seus pares. Pujaven a peu pel camí de la Cometa. Berenàvem i a

7

jugar al pou de les canyes, a la font de l’oca, als peixos, al barranc... Els pares passaven la tarda comentant la setmana. Al capvespre els acompanyàvem fins a Les Masies on “fèiem un gelat”. Els meus germans i jo, amb l’Isidre, la Maria Pilar i la Maria Dolors obríem camí endavant i endarrere i els pares seguint-nos d’aprop. Ells tornaven a l’Espluga per la carretera de Les Masies i nosaltres a la masia i fins diumenge que ve. Tot era molt senzill i tanmateix érem feliços com anissos. Després de sopar sortíem a prendre la fresca de ponent contemplant el cel. ■ JUNY

2020

R E F L E X I O N S Joves escriptors

En català o de qualitat?

T

JUDIT DELGADO

wi�er és una olla de grills esperant qualsevol polèmica per començar la seva cridòria. Tothom hi diu la seva i tothom té la raó. A finals de mes, després de l’emissió de la sèrie Drama a TV3, el debat està servit: d’una banda, els que cri�quen que a la sèrie s’hi parli tant en castellà com en català; al seu costat, els que no estan d’acord que TV3 eme� res en castellà; a l’altre extrem, els que creuen que la sèrie és un mirall de la realitat plurilingüe de Barcelona i, per úl�m, els que són una mica curts de mires i no hi veuen espai per al debat de la qües�ó lingüís�ca. La televisió de casa nostra, com sabem, pretén -o hauria de pretendreser un altaveu per a la llengua catalana, fent possible així la seva normalització (i evitant el que ja sabem: que té els dies comptats). Tot l’allau de crí�ques que ha rebut Drama pel fet de ser bilingüe seria coherent, segons el meu parer, si aquesta fos una producció de TV3, però no és així: la seva productora és El Terrat i Playz, el canal digital juvenil de Rtve que, a canvi de la primera temporada de Merlí, va cedir la sèrie a la televisió catalana. És evident que pel que fa a la qües-

EL FRANCOLÍ

�ó lingüís�ca sempre hi haurà espai per al debat i, de fet, és posi�u que la gent s’hi fixi, que cri�qui i exigeixi sempre més i més català. Però aquí s’hi barregen naps amb cols: no és una sèrie catalana, sinó que és una sèrie castellana que conté diàlegs tant en castellà com en català. Que la reprodueixin a TV3 en el seu format original és, si més no, sensat per allò que coneixem tan bé de «traduttore, traditore!», i és que res pensat en un idioma podrà mai tenir la mateixa qualitat ni el mateix sen�t després de passar per la modificació que implica una traducció. Jo ho �nc ben clar: o no s’emet, o s’emet en la seva versió original. A més a més, Drama, contextualitzat a Barcelona, posa en evidència la qües�ó lingüís�ca real -i no per això menys preocupant- de la convivència del català amb el castellà. Però no només això, sinó que és una sèrie per a joves amb con�ngut per a joves: companys de pis, nits de festa, la desinformació (o despreocupació) de la societat sobre el sexe segur... i, per descomptat, amb actors magnífics -ni més ni menys que l’Elisabet Casanovas!-. El con�ngut és bo, i és una llàs�ma que es cri�qui la sèrie -quan, en tot cas,

8

s’hauria de cri�car a TV3- en comptes de reflexionar sobre quina és la qualitat del con�ngut que s’ha estat oferint fins ara a la nostra televisió. La crí�ca a TV3 hauria de ser, potser, mantenir tertulians passats de moda que cobren un dineral per opinar sobre tot i no saber sobre res, en comptes de des�nar aquests recursos al talent jove català. O oferir sèries per a joves amb temà�ques per a preadolescents -Les de l’hoquei- que toquen els tòpics més recurrents i que tracten, de passada, les qües�ons que estan a l’ordre del dia, com ara l’apoderament femení o l’homosexualitat, però que tenen una trama i una actuació que deixen molt a desitjar. Drama ens ha portat el con�ngut que busquem a les plataformes digitals i, a més a més, amb els actors de casa nostra. L’idioma en què es parli és important, per descomptat, però no és també rellevant que una productora castellana faci una sèrie amb diàlegs en català? En defini�va, el drama no és que a Drama s’hi parli en català i en castellà i que TV3 ho eme�; el drama és que TV3 no op� pel talent jove de casa nostra i que, quan aquest hi apareix, sigui per compte d’altres. ■

JUNY

2020

L'ACTUALITAT Bengales als balcons i castells de focs per celebrar la revetlla des de casa L'Espluga de Francolí ha viscut una revetlla de Sant Joan més casolana que mai per evitar el risc de contagi de la Covid-19. Enguany el Grup de Diables, el Club Atlètic Espluguí i l'Ajuntament van decidir organitzar una revetlla atípica, però que conservés els valors i tradicions de la nit més curta de l'any. Una de les propostes singulars ha estat la iniciativa 'Il·luminem l'Espluga', que ha consistit en encendre més de 1.500 bengales des de balcons, terrats i finestres de les llars espluguines. Tot seguit han començat tres castells de foc gairebé simultanis perquè l'espectacle fos visible des de tots els punts de la població. Els organitzadors de la revetlla espluguina han treballat un format adaptat, que permetés donar un sen�t popular i par�cipa�u a la celebració de la tradicional revetlla des de totes les llars, implicant en les accions a tota la ciutadania. «Hem de convidar els espluguins a par�cipar d'aquesta festa popular des de les cases. És un canvi de paradigma perquè estem acostumats a viure la festa i la cultura popular al carrer», ha apuntat a l'ACN el regidor de Cultura i Festes, Enric Mercadé. La celebració ha començat a la tarda amb l'arribada de la Flama del Canigó, amb un circuit pels carrers de la mà del Club Atlè�c Espluguí. El municipi és, històricament, un dels punts de repar�ment de la flama i representants de més d'una

El CAEspluguí amb la Flama del Canigó. EB EL FRANCOLÍ

desena de municipis de la comarca han acudit a recollir-la en l'únic acte de caràcter públic que s'ha celebrat. La tradició marcava que el Joan més vell del poble, era l'encarregat d'encendre el peveter, l'any passat, el nou equip de govern hi va incloure també, la Joana de més edat, aquest any, però, al ser tots dos col.lectiu de risc, es va prendre la decisió que l'encarregat de l'encesa fos el Joan més jove de l'Espluga. La proposta més singular de la revetlla, però, ha estat la iniciativa «d'il·luminar» l'Espluga amb bengales enceses des de les llars del poble. «Teníem clar que enguany la revetlla no podia concentrar-se en un lloc ni reunir-nos com ens agrada», ha manifestat Adrià Roca, el president dels Diables de l'Espluga, una entitat que enguany havia de celebrar el 30è aniversari. A les onze de la nit desenes de veïns han encès les bengales per il·luminar des dels balcons i terrats la població i mantenir viva, així, la flama de la revetlla. Els nens i nenes de fins a dotze anys han pogut recollir la seva a l'Oficina de Turisme en els darrers dies, i els forns i pastisseries del poble també n'han lliurat per cada compra d'una coca de Sant Joan. La proposta dels Diables de l'Espluga i les regidories de Cultura i Comerç també ha volgut incentivar el consum local de producte artesanal i de qualitat. Poc després han començat tres castells de focs, renovant el format habitual per fer-lo visible des de tots els punts de l'Espluga. Normalment els espectacles es concentren a la plaça del Casal i apleguen molts veïns, i d'aquesta manera s'ha pogut visualitzar des de tots els racons. A continuació, s'ha fet la lectura del Manifest de la Revetlla de Sant Joan a través del sistema de veu pública i la ràdio municipal. ■ LaConcaDiari

Acte d'encesa del peveter amb la Flama del Canigó. EB

9

JUNY

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga espera finançar la reforma de l’an�ga caserna a través del PAM de la Diputació

La DO Conca de Barberà aprova abaixar el rendiment per hectàrea de vinya

L’Espluga necessitarà prop de 600.000 euros en total per reformar al complet l’an�ga caserna de la Guàrdia Civil per des�nar-la a habitatge social. El govern espera finançar-ne una primera fase a través del Pla d’Acció Municipal de la Diputació a través del qual es demanaran 240.000 euros. Ho van exposar en una primera sessió presencial que va servir per tancar el 2019 a nivell econòmic i també per anunciar que la Llar d’Infants Municipal no obrirà aquest juliol perquè s’hi faran millores. L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ja ha liquidat l’exercici del 2019 i, finalment, s’ha tancat amb més d’1 milió i mig de romanent de crèdit, que acabarà resultant en un estalvi net d’uns 600.000 euros. D’altra banda, el govern ja sap com finançar part de la reforma de l’antiga caserna. Demanarà a través del Pla d’Acció Municipal de la Diputació 240.000 euros. Justament, en matèria d’habitatge, l’Ajuntament desenvoluparà un pla d’accions amb la Càtedra UNESCO de la URV. Dels 600.000 euros previstos dels ajuts de la Diputació per als pròxims 3 anys, l’Espluga en des�narà uns 45.000 per arreglar camins i 70.000 per una inversió en l’abastament d’aigua. A més, també es reserva uns 120.000 per inver�r en un equipament de caràcter social. ■ Redacció︱ EFMR.cat

El Consell Regulador de la DO Conca de Barberà va aprovar rebaixar el rendiment per hectàrea de raïm la pròxima campanya de la verema. Bernat Andreu, president de la DO, ha explicat a l’EFMR.cat que aquesta decisió ve donada perquè els vinyaters puguin optar a les ajudes. Segons la normativa aprovada, a les vinyes de la DO Conca de Barberà només es podran collir 10.000 quilos de raïm del 95% de les varietats de la comarca a la verema del 2020. Fins ara, el llindar estava en els 12.000. La rebaixa del rendiment és igual que l’aprovada per la DO Cava fa unes setmanes, un fet que ha ressaltat Bernat Andreu, en què ha explicat “que es regula perquè sempre coincideixi entre administracions”. De fet, la DO Conca de Barberà no és l’única DO que comparteix territori amb Cava, i que a més hagi �rat endavant la baixada de rendiment, també és el cas de la DO Penedès. Altres denominacions també ho podrien aprovar més endavant. ■ Redacció︱EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

10

JUNY

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga prepara una Festa Major “a�pica i singular” del 29 de juliol al 3 d’agost L’Espluga de Francolí celebrarà enguany tar els tradicionals actes amb canvis xes, els que hem de parar més a compuna Festa Major a�pica i singular adap- d’ubicació havent d’intuir com poden te de com els organitzem, són els que tada a les mesures d’higiene i segure- ser les normes sanitàries que s’apliquin queden reservats a l’espera de qui �ntat que marquin les norma�ves. Del 29 a finals de juliol. En aquest sen�t re- guem més informació”, apuntava Merde juliol al 3 d’agost es celebraran de- marcava que tenen diverses idees en cadé. senes d’actes que s’han hagut El cartell ha estat dissenyat per d’adaptar a la situació actual. l’espluguina Marta Josa que amb El regidor de cultura i festes de el mètode d’il·lustració digital ha l’Espluga, Enric Mercadé, acomrecreat el carrer Sor Maria Torres panyat de Marta Josa, dissenyaamb un ambient fes�u d’anys endora del cartell i del maquetador rere. Àlex Foix ha estat l’encarreÀlex Foix (LEKS PRINT) han pregat de maquetar i donar-li color sentat aquest dijous el cartell de al cartell. la Festa Major 2020, a més a més, La regidoria i la impremta, han explicat com s’està preparant apunten que fins una setmana aquesta edició. abans no podran imprimir el proConscients que l’actual mograma d’actes, ja que està sotmès ment és excepcional, des de la rea canvis, tot i això l’Ajuntament gidoria de festes s’ha explicat que preveu publicar-lo per internet la programació està tancada peabans d’hora. Finalment el regirò en constants canvi, per això de dor de cultura ha reiterat en què moment no s’han fet públic els Marta Josa, Enric Mercadé i Àlex Foix presenten el car- és responsabilitat de tothom poactes. El que sí que s’ha explicat tell de la Festa Major 2020. Pep Morató der celebrar la Festa Major. ha estat que es man�ndran actes L’Ajuntament de l’Espluga de com el pregó, el conquè estan treballant, però que a hores Francolí seguirà informant a mesura contingut multimèdia a EFMR.cat cert-vermut i les cerca- d’ara no es pot concretar, ja que no ha que es conegui la nova programació, viles amb un nou for- sor�t la norma�va final. sempre amatent a l’evolució de la COmat, entre d’altres. El que encara no està clar són els VID-19 i garan�nt la seguretat de toEnric Mercadé co- actes de grans aglomeracions com per tes les persones par�cipants d’acord mentava que estan tre- exemple els concerts nocturns. “Els amb els protocols de Salut. ■ ballant per tal d’adap- concerts grans són els més compleJosep Morató ︱EFMR.cat

La llar d’infants municipal tanca aquest juliol per reformes La llar d’infants municipal de l’Espluga tanca aquest mes de juliol per fer-hi reformes. L’equip de govern en l’úl�m ple municipal va explicar que després de 25 anys la llar es reformarà i es preparar per l’inici d’un nou curs que serà complicat per la situació generada per la Covid-19. El grup municipal de Junts per l’Espluga va posar en dubte que aquest any sigui la millor opció. A més a més, també van plantejar que es podria buscar un espai al-

EL FRANCOLÍ

terna�u i parlar-ho amb les famílies. El govern defensa que ara és el millor moment per fer un rentat de cara a l’equipament, tenint en compte que només hi havia dos infants inscrits. Unes millores aplaudides per part de les treballadores de la llar que, per cert, també dedicaran les pròximes setmanes a adequar l’espai. El pressupost d’enguany té uns 20.000 euros per al manteniment i compra de nou mobiliari. ■ Redacció︱EFMR.cat

11

JUNY

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El Museu de la Vida Rural preestrena el documental “L’amenaça incandescent” de TV3 El passat dijous, 25 de juny, el Museu de la Vida Rural va acollir la presentació del documental “L’amenaça incandescent”, un documental que es va emetre al “Sense ficció” de TV3 el dimarts 30 de juny. A l’acte de presentació hi va assistir Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural; Montse Armengou Martín, directora del “Sense ficció”; Marc Castellnou, president de la Fundació Pau Costa i protagonista del documental; Carles Caparrós, director i guionista del documental; Josep Maria Flores, guionista del documental; Josep Pallàs, supervivent de l’accident d’Horta de Sant Joan del 2009, i Jaume Costa, pare de Pau Costa, un dels cinc bombers que hi van morir.

El documental tracta sobre els efectes devastadors dels incendis forestals que amenacen tot el planeta empesos pel canvi climà�c, els qualificats com nous incendis de sisena i setena generació. Portugal, Indonèsia, Xile i més recentment Austràlia són exemples d’aquests nous incendis que s’obren pas pels efectes del canvi climà�c. O com en el cas més pròxim, l’incendi mortal d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), fa 10 anys, on van perdre la vida cinc bombers de la Generalitat. El documental, una producció de TV3 a càrrec d’Aigua Films amb la col·laboració de Taempus Media i el suport de la Fundació Pau Costa, es va emetre al “Sense ficció” el dimarts 30 de juny. ■ Redacció ︱EFMR.cat

L’Espluga aprova al ple els 7 compromisos per adherir-se a la Carta del Paisatge després de la consulta par�cipa�va L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí va portar al ple l’adhesió del consistori a la Carta del Paisatge impulsada en l’anterior mandat per la conselleria de Paisatge del Consell Comarcal. Després d’una consulta par�cipa�va s’han prioritzat els 7 objec�us més votats. L’adhesió de l’Espluga a la Carta del Paisatge de la Conca de Barberà també emmarca l’aprovació de les actuacions amb les qual l’Ajuntament es compromet a fer a favor dels objectius comarcals de qualitat paisatgística. Per fer un procés par�cipat amb la ciutadania, des de les regidories des les regidories d’Urbanisme, Sostenibilitat i Medi Ambient es va impulsar, juntament amb la regidoria de Par�cipació Ciutadana, una enquesta par�cipa�va per saber l’opinió dels veïns i veïnes de l’Espluga de Francolí sobre quines actuacions paisatgís�ques plantejades EL FRANCOLÍ

per l’equip de govern havien de ser prioritàries al municipi. La par�cipació de la consulta ha estat de 71 persones, de les quals només es comptabilitzen com a correctes 63, ja que s’exclouen les respostes repe�des i les respostes de les persones que no estaven empadronades a l’Espluga o bé no complien l’edat. Compromisos de l’Espluga a la Carta del Paisatge I. Recuperar i posar en valor el patrimoni històric de la comarca Fomentar i executar una estratègia de recuperació d’habitatges i locals buits al centre del poble i a les zones del Capuig i del Castell ha estat la proposta més votada de tota la consulta però també del primer compromis amb una puntuació de 9,3 punts. La prioritat d’aquest compromís ha de ser el de tenir uns nuclis urbans vius, i per això

12

és necessari donar suport econòmic (subvencions, bonificacions o facilitats) tant per a les rehabilitacions d’habitatges com per a la re-ocupació de locals buits. Aquests han de venir de diferents administracions i l’Ajuntament pot coordinar la informació i facilitar-la a la ciutadania. Es prioritzarà fer accions per assegurar l’habitatge social. També cal tenir en compte la necessitat d’aparcament. II. Mantenir la integritat visual i paisatgís�ca i l’habitabilitat dels nuclis urbans de la comarca El segon compromís és crear un banc de terres agràries amb l’objec�u de garan�r el relleu generacional, fomentar l’ocupació en el sector primari i evitar l’abandonament dels trossos que ha tingut una puntuació de 8,89 punts. Aquest compromís s’ha d’assolir que es pugui garantir que les terres JUNY

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

continuin sent treballades. Un banc de terres que pot contemplar la figura de l’apadrinament entre agricultors a punt de jubilar-se i noves generacions per fomentar la confiança. També donar informació als i les joves interessades en l’agricultura sobre formació que hi ha disponible. Una de les opcions a valorar és poder disposar d’horts urbans de lloguer o relacionant-ho amb un projecte social. III. Protegir, ges�onar i conservar els hàbitats naturals i les formacions geològiques d’interès Repensar i dissenyar el tram urbà del riu Francolí com un parc obert, connectat al nucli urbà i respectuós amb el curs del riu i interconnectant-lo amb el projecte del Camí Blau del Francolí, que ha d’esdevenir el carrer Major natural del Camp de Tarragona ha estat el tercer objectiu que ha obtingut una puntuació de 8,89 punts. Crear un parc fluvial obert, on l’espai lliure sigui el predominant i que serveixi per connectar la trama urbana amb el projecte del Camí Blau del Francolí. Aquest camí ha de ser respectuós amb el riu, sense tenir la necessitat d’invair l’espai fluvial més immediat. Les ac�vitats que es desenvolupin en aquest riu han de ser compa�bles amb les possibles inundacions, per tant, s’ha de tenir en compte la inundabilitat de la zona, i crear espais que es puguin inundar sense causar grans desperfectes. IV. Fomentar el mosaic agrícola tradicional i les noves formes de conreu respectuoses amb el medi ambient i el paisatge Prioritzar la implementació de les energies renovables en contingut multimèdia a EFMR.cat terrenys urbans per preservar el mosaic agrícola tradicional del terme municipal. Aquest és el quart objec�u i ha �ngut una EL FRANCOLÍ

puntuació de 8,48 punts. La priorització de la u�lització de cobertes d’edificis ja existents, de sòl per desenvolupar urbanitzable i altres espais que es poden urbanitzar, ha de ser el criteri per concentrar les construccions i infraestructures a l’àmbit urbà alli-

berant el sòl agrícola i forestal. V. Restaurar els paisatges degradats i banals Amb una puntuació de 8,56 punts el cinquè compromís és localitzar les restes paleolí�ques, balmes i coves del terme municipal de l’Espluga de Francolí, senyalitzant-les i creant material divulga�u. S’ha de contextualitzar les restes, explicant l’acció humana en el paisatge al llarg de la història. Es pot fer desmantellant rotulació an�ga o obsoleta i unificant criteris senyalè�cs. VI. Augmentar la conscienciació i el coneixement sobre el paisatge

13

EFMR

.cat

a la comarca Crear una xarxa d’i�neraris de paisatge mitjançant la xarxa de senders i camins ha obtingut una puntuació de 8,31 punts. Tota la informació relacionada amb la xarxa d’itineraris i altres actuacions paisatgístiques ubicades al termemunicipalhan d’unificarse en un espai web, per centralitzar la informació i poder-la actualitzar periòdicament . Aquests itineraris han de tenir en compte el valor natural del terme, l’arquitectura, la gastronomia, etc. VII. Altres aportacions Inventariar construccions abandonades (granges, naus, magatzems,…), correspon a l’objec�u 5 i s’ha posat en el genèric ja que ha ob�ngut una puntuació de 7,86 punts. En aquest inventari de construccions abandonades s’han de detectar quines poden ser reu�litzables i quines es recomana l’enderroc. Sempre es prioritzarà la reu�lització d’espais ja construïts, sempre i quan no sigui infraestructures que atemp�n contra el relat paisatgís�c de la comarca. El desenvolupament dels compromisos proposats s’haurà de fer en les regidories corresponents però sempre tenint en compte que són accions que formen part de la Carta del Paisatge. ■ Redacció ︱EFMR.cat

JUNY

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga renova 300 metres de canonada d’aigua potable per acabar amb les fuites L’Ajuntament de l’Espluga ha iniciat les obres de reposició de 300 metres lineals d’una de les canonades principals que abasteix el municipi d’aigua potable. Aquesta actuació, que ha començat fa dues setmanes, permetrà subs�tuir la canonada actual per una de nova i evitar així les avaries que es produïen en aquest tram de la xarxa d’aigua. En el moment que van decidir canviar-la hi havia fins a 5 fuites d’aigua. Les obres de subs�tució permetran subs�tuir la canonada actual per una de més “qualitat”, segons explicava el regidor de Serveis Municipals, Xavier Rossell. Les obres no �ndran una afectació directa als usuaris de l’Espluga, ja que els treballs s’estan realitzant paral·lelament. L’Espluga ha �ngut moltes fuites d’aigua en els darrers anys, Rosell explicava que “hem �ngut una barbaritat de fuites, hi ha molts trams de canonades que es trenquen, són canonades que fa molts anys que estan instal·lades i els materials no aguanten”. L’Ajuntament de l’Espluga preveu realitzar més interven-

cions durant els pròxims mesos. La pròxima actuació important serà la reposició de 200 metres de canonada al camí que va a Sant Bernat. ■ Redacció ︱EFMR.cat

L’Ajuntament de l’Espluga pinta els colors de la bandera LGBTI en tres passos de vianants Acció simbòlica a l’Espluga de Fran- estan situats al final del Lluís Caru- i el Carrer Mossèn Ramon Muntacolí en favor de la igualtat de les lla, abans de la glorieta del Casal, en nyola i a la cruïlla de la travessera de persones lesbianes, gais, trans, bi- l’encreuament del Passeig Cañellas Poblet i els carrers Torrers Jordi i Carsexuals i intersex · Commerer Nou. moració del Dia InternaciL’Ajuntament de l’Espluonal de l’Orgull LGBTI el 28 ga va mostrar també el de juny. seu rebuig a la sentència L’Ajuntament de l’Espluga del Tribunal Suprem el dia de Francolí ha pintat frandel ple municipal, dijous ges multicolor en tres cèn25 de juny, presentant una trics passos de vianants del moció. El text d’aquesta moció va estar redactat municipi com acció simbòlipel Consell Nacional LGBca en favor del col·lectiu TI i el mateix Departament LGBTI (persones lesbianes, de Treball, Afers Socials i gais, trans, bisexuals i interFamílies ha demanat a la sex). Diverses persones han xarxa SAI de Catalunya que acompanyat a l’Ajuntament es presentés als plens de en la pintada dels diversos tots els ajuntaments. ■ passos de vianants. Redacció ︱EFMR.cat Els tres passos de vianants L'Ajuntament de l'Espluga, pinta els passos de peatons. P. Morató EL FRANCOLÍ

14

JUNY

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Pas endavant a l’Horta d’Amunt que recupera la sèquia malmesa per la riuada L’aigua ja fa uns dies que torna a bai- quedi el més bé possible”. Una segoxar per la sèquia de l’Horta d’Amunt de na fase ha de permetre consolidar la l’Espluga de Francolí afectada per l’ai- infraestructura, però a més a més tamguat del Francolí del passat 22 d’octu- bé hi projecten una escullera per retebre del 2019. No són majoria, però al- nir l’aigua, sobretot, de cara als mesos guns horts ja tornen a tenir hortalisses més secs. després de netejar-los i podent regar Aquest tram afecta una seixantena directament de la sèquia. d’horts, dels quals menys de la meitat La recuperació de les xarxes de reg ja s’han pogut recuperar. Són els que per les comunitats de regants, afecta- no tocaven directament al riu i només des per l’aiguat, és vital per reprendre van haver de netejar les deixalles vel’ac�vitat. A l’Espluga una empresa ha getals de la riuada i van arreglar-los de netejat el sistema de regadiu de l’Horta d’Amunt que va quedar tapat per la riuada. Un dels membres de la comissió de regants de l’Horta d’Amunt, Joan Cervelló, ha explicat a l’EFMR que fer aquest primer pas era molt important per tornar a cul�var als terrenys que havien resultat més malmesos. Amb això, Cervelló afegeix que la feina no s’acaba aquí perquè “els passos següents serà arreglar la sèquia perquè quedi el més bé possible”. Una segona fase ha de permetre consolidar la infraestructura, però a més a més també hi projecten una escullera per retenir l’aigua, sobretot, de cara als mesos més secs. La recuperació de les xarxes de La sèquia neta del l'Horta d'Amunt. Pep Morató reg per les comunitats de regants, afectades per l’aiguat, és vital per re- nou. Cervelló explica que l’adequació prendre l’ac�vitat. A l’Espluga una em- dels camins i la sèquia afavoriran el represa ha netejat el sistema de regadiu torn dels hortolans: “han arreglat els de l’Horta d’Amunt que va quedar ta- camins i això afavorirà que els horts es pat per la riuada. Un dels membres de vagin arreglant, a més a més, si hi ha la comissió de regants de l’Horta aigua, la gent s’animarà”. Les primeres d’Amunt, Joan Cervelló, va explicar a tasques de reparació han costat més l’EFMR que fer aquest primer pas era de 3.000 euros i ara els regants estan molt important per tornar a cul�var a l’espera dels ajuts de la plataforma ciutadana Riuada Solidària i també de contingut multimèdia a als terrenys que havien EFMR.cat resultat més malmesos. la línia del Departament d’Agricultura. La resta de trams de l’Espluga Amb això, Cervelló afegeix que la feina no també estan a l’espera dels ajuts, s’acaba aquí perquè “els per bé que algunes comunitats en passos següents serà ar- van resultar més malparades i enreglar la sèquia perquè cara no tenen aigua. EL FRANCOLÍ

15

Un altre punt important és l’estat legal de la comunitat de regants d’aquesta horta, ja que històricament ha existit però no ha estat donada d’alta com a tal. Per regular la situació, els propietaris s’han deixat assessorar per l’Agència Catalana de l’Aigua, però també han requerit el suport d’una persona especialitzada en aquesta matèria per fer els tràmits de constitució. Es tracta d’un aspecte bàsic per poder optar als ajuts de la Generalitat. A Montblanc, per exemple, l’afectació també és desigual, ja que l’horta de la Parellada va recuperar la infraestructura hidràulica a finals d’any, però per contra zones com la de l’horta del Miracle encara han de restablir la séquia. Les comunitats de regants resten a l’espera de la resolució de la Generalitat, que va tancar la convocatòria d’ajuts la setmana passada. Tot plegat, ha de servir d’empenta per recuperar una horta que formava part del paisatge de la Conca de Barberà. El Departament d’Agricultura té tres mesos de marge per resoldre la concessió d’aquests ajuts que al Camp de Tarragona van ser sol·licitats per 19 comunitats de regants, algunes també afectades pel temporal Glòria. ■

JUNY

2020

L'ACTUALITAT Junts per l’Espluga de Francolí impulsa una moció sobre la ges�ó del procés de reobertura escolar El Grup Municipal de Junts per l’Espluga de Francolí proposa que al següent ple municipal s’aprovi una moció sobre la ges�ó del procés de reobertura escolar. Junts per l’Espluga assegura que el sistema educa�u és una eina fonamental per garan�r l’equitat i la cohesió social. En l’actual context d’excepcionalitat, el tancament escolar ha suposat un repte enorme per a tota la comunitat educa�va. Al mateix temps, ha posat de relleu els riscos i les dificultats per aplicar un model d’ensenyament no presencial que pugui garan�r de forma adequada l’atenció educa�va a tot l’alumnat. L’escletxa digital ha fet més evidents les desigualtats socials que afecten especialment els alumnes més vulnerables. L’aïllament social que comporta l’ensenyament on line posa en risc el paper convivencial i cohesionador de l’escola. A les conseqüències educa�ves del tancament escolar, cal afegir les conseqüències socials que afecten la conciliació familiar i la sostenibilitat del sector. En aquest context di�cil, el paper dels ajuntaments ha estat clau gràcies a la proximitat per atendre necessitats bàsiques, par�cipant en el repar�ment de les targetes menjador, cercant solucions per rever�r l’escletxa digital proveint d’ordinadors i connec�vitat a una part dels alumnes, i adaptant al nou context els serveis educa�us municipals com escoles bressol i escoles de música. Atesa la l’excepcionalitat del moment i amb la voluntat de contribuir en el procés de reobertura i normalització de l’ac�vitat educa�va, des del grup de Junts per l’Espluga de

Francolí es proposa al Ple que prengui els següents acords: Rever�r els costos socials i educa�us del tancament escolar que penalitzen especialment els alumnes més vulnerables. Les conseqüències de l’escletxa educa�va i social, a més de les dificultats de conciliació familiar, fan especialment necessari el retorn a l’ensenyament presencial de cara al curs 20-21. Planificar i consensuar amb tota la comunitat educa�va, un procés de reobertura escolar que perme� la màxima presencialitat en totes les etapes educa�ves, garan�nt l’atenció educa�va a tot l’alumnat, facilitant la conciliació familiar i vetllant per la salut de tots els membres de la comunitat educa�va. Reclamar al Departament d’Educació que reforci la coordinació efec�va amb el món local en la planificació de tot el procés de reobertura escolar dels ensenyaments obligatoris, no obligatoris i d’educació en el lleure. Tanmateix, s’insta al Departament per tal que estableixi les mesures de compensació econòmica als Ajuntaments per fer front als importants sobrecostos que deriven de les seves instruccions. Desenvolupar i consensuar entre el Departament d’Educació i els Ens locals, Plans locals i Comarcals de reobertura escolar que �nguin en compte la realitat i les necessitats de cada municipi i el seu territori. Comunicar aquests acords als Serveis Territorials d’Educació de Tarragona, al Departament d’Educació, al Govern de la Generalitat, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, als centres educa�us de l’Espluga de Francolí i a totes les en�tats municipalistes. ■

Poblet suspèn el Fes�val de Música An�ga i el Fes�val Internacional d'Orgue per la Covid-19 El mones�r de Poblet ha decidit suspendre el Fes�val de Música An�ga i el Fes�val Internacional d'Orgue a causa de la norma�va elaborada per la crisi sanitària del coronavirus. Així ho ha anunciat el mones�r aquest dimarts a través d'un comunicat, en el que també indica que reobre les portes a les visites turís�ques «adoptant totes les mesures higièniques» per minimitzar el risc de contagi. Poblet ha reforçat el servei de neteja i desinfecció dels espais comuns i és obligatori l'ús de mascareta durant tot el recorregut. A més, l'aforament estarà limitat i no es facilitaran ni fulletons imEL FRANCOLÍ

presos ni audioguies. L'hostatgeria i els serveis de restauració seguiran tancats. Els fes�vals del mones�r suspesos El Fes�val de Música An�ga se celebrava el mes d'agost des del 2012, sota la direcció de Jordi Savall. També des del

16

2012 es feia el Fes�val Internacional d'Orgue, a la basílica del mones�r, però en aquest cas a la tardor. «Les caracterís�ques de l'espai dificulten l'organització d'acord amb la norma�va vigent dels concerts», ha assenyalat el mones�r. Pel que fa a la visita al monument, es podrà accedir al claustre, la basílica, les dependències adjacents i el museu. Durant els mesos en els quals hi ha hagut vigent l'estat d'alarma la comunitat monàs�ca «ha seguit fent vida com és habitual i no s'ha donat cap contagi ni entre els monjos ni entre els treballadors del centre». ■ LaConcaDiari JUNY

2020

C A S A L ESCOLA DE TEATRE

Classes de teatre al bosc Aquest curs 2019-2020 s’estrenava una nova ac�vitat al Casal de l’Espluga de Francolí, les classes de teatre, amb 35 alumnes, repar�ts entre el grup dels infants, els joves i els adults. Malauradament, els cursos dels infants i joves, classes plantejades com una extraescolar de tot el curs, van haver-se d’aturar a mig març a causa del Covid19 i el confinament, deixant dos grups de nens/nenes i joves a mitges, amb unes obres de teatre i escenes a mig assajar i que no podran ser representades davant el públic aquest curs. Les classes de teatre del Casal no estan enfocades a l’espectacle final, sinó que durant el curs es treballa l’expressió corporal, l’expressió oral, exercici teatrals i moltes improvisacions, però ha estat realment una llàs�ma no poder arribar a l’objec�u final del teatre que és representar un espectacle davant del públic. Malgrat aquest final escapçat d’aquests cursos de teatre, la valoració, per part del Casal, en�tat organitzadora, i la professora de teatre l’Ester Majós, és posi�va, ja que la resposta dels infants, joves i adults, ha estat molt bona i l’assistència a les classes ha estat molt constant. Pel que fa als cursos d’adults, aquest primer any se n’havien organitzat dos,

un d’iniciació i l’altre avançat, de 9 classes cada curs. El primer curs es va poder acabar perfectament, però el segon curs avançat també es va veure afectat per la pandèmia i varen quedar dues classes pendents. La proposta que va fer l’Ester Majós, pels adults, va ser la d’acabar les classes amb una sessió ma�nal i experimental al mig del bosc. El diumenge dia 28 de juny es va dur a terme al bosc de Castellfollit, una proposta diferent al mig de la natura. Els exercicis proposats per la professora van ser relacionats amb l’entorn, es van aprofitar els arbres i el bosc per realitzar improvisacions i escenes que van esdevenir molt diferents de les que s’havien fet a dins l’aula. Aprofitant l’amplitud del bosc es van fer exercicis de màscara neutra que van agafar una altra dimensió amb l’entorn, els arbres van ser els protagonistes per treballar de forma individual els estats d’ànim i sen�ments i una de les tarimes de fusta de l’I�nerari terapèutic es van

transformar en escenari per representar les improvisacions. La sessió es va acabar amb un dinar informal a l’àrea de lleure de Castellfollit amb un brindis de cava, invitació del Casal de l’Espluga. De cara al curs vinent, el Casal seguirà apostant per l’Escola de Teatre i es tornaran a oferir diferents cursos anuals de teatre per infants i joves, altres d’intensius per adults i alguns tallers més especialitzats. S’hauran de prendre les mesures higièniques i sanitàries pertinents que exigeixin les autoritats i segurament per evitar que es tornin a quedar els cursos a mitges sense poder representar res en públic, es plantejarà fer diverses classes obertes al públic al llarg del curs. ■

Alumnes adults de l'Escola de Teatre a la sessió experimental al bosc de Castellfollit. Toni Morlans EL FRANCOLÍ

17

JUNY

2020

C A S A L CERTAMEN LITERARI DEL CASAL

El Casal celebra l'acte de lliurament de premis del Certamen de manera virtual El diumenge 7 de juny es va celebrar un acte virtual per a anunciar el veredicte del jurat i fer públic els guanyadors de la 43 edició del Certamen Literari del Casal de l’Espluga. L’ acte, que es va retransmetre a les 12 del migdia per l’EFMR.cat i pel canal de Youtube del Casal de l’Espluga, va substituir el tradicional lliurament de premis que se celebra cada any en aquestes dates, ja que degut a la situació que vivim, el Casal es va veure obligat a reinventar-se per poder mantenir viu el certamen. Al ser un any excepcional, en aquesta edició, l'organització no va avisar prèviament als guanyadors, així doncs, tothom qui va concursar va haver de connectar-se o escoltar-ho per l'EFM Ràdio, per saber si havia estat guardonat o no. Tot i la davallada general en la participació degut a la pandèmia i a la desconvocatòria dels premis infantils "M. Àngels Ollé" i "Ferrovell", el jurat va destacar la gran participació i la bona qualitat de les obres presentades a la categoria de premis juvenils «Ajuntament de l’Espluga», de 3r i 4rt d'ESO. Durant l’acte es van dedicar unes paraules en record a David Rovira,

que fou president del Casal i alcalde de l’Espluga durant 16 anys i un ferm defensor d’aquest concurs. També es va fer un petit homenatge a la figura de M. Àngels Ollé, que fou membre i pal del paller del jurat durant gairebé 15 anys, i que ens deixà el passat 1 de setembre. En aquesta edició s’han presentat un total de 160 treballs dels quals se n’han reconegut 16 i s’han entregat prop de 1.800€ en premis. Els premiats en aquesta 43 edició del Certamen Literari han estat: 39a Edició Premi de poesia “Mossèn Ramon Muntanyola” ● Premi a "OLOR DE TENDRESA". Autor: Àngel Fabregat Morera 6a Edició Premi Final de Grau o Màster “Eusebi Majós” ● Premi a "ESPAIS PER CONVIURE". Autora: Rosa Garrell Farré Premis juvenils “Ajuntament de l’Espluga” 1r. Cicle d’ESO ● 3r. premi a "QUÈ ES LA POESIA". Autora: Dúnia Solé Sesé ● 2n. Premi a "NO VULL". Autora: Lucia Gilabert Ottavi ● 1r. premi a "QUI ETS?". Autora: Inass Jalal Kabbouri 2n. Cicle d’ESO

● 3r. i 2n. premi, ex aequo a "CRÒNIQUES BÈL·LIQUES". Autor: Martí Huguet Vidal i ex aequo a "L’ARBRE DE L’UNIVERS". Autora: Natàlia Trullols Vizcarra ● 1r. premi a "AUTOBÚS D’ANADA I TORNADA" Autor: Andreu Domingo Bruno Batxillerat ● 3r. premi a "DESITJOS PER COMPLIR" Autora: Yasmine Zekri Chtaiba ● 2n. Premi a "LA MANCA DE FINESTRES". Autora: Marta Dalmau Baltà ● 1r. premi a "LA TERRA DE NINGÚ". Autora: Judit Casals Barberà Batxillerat i cicles formatius - Treballs de recerca ● 3r. premi a "TU TAMBÉ POTS SALVAR UNA VIDA". Autora: Marta Dalmau Baltà ● 2n. Premi a "ARTÍSTIC PATINATGE" Autora: Ariadna Leal Malet ● 1r. premi a "REGENERACIÓ DE TEIXITS, L’ESPERANÇA DEL FUTUR". Autora: Alba Civit Baltà Treballs en grup ● Ex aequo a "LA POSTGUERRA A LA CONCA DE BAREBRÀ". Autores: Mar Garcia Rodríguez, Natàlia Trullols Vizcarra, Maria Ibarz Guasch i Aina Vázquez Font, alumnes d’ E.S.O. de

Jordi Roca, president del jurat del Certamen Literari. I. d'internet Elisenda Rosell, portaveu del jurat. I. d'internet EL FRANCOLÍ

18

JUNY

2020

C A S A L l’Institut Joan Amigó. I ex aequo a "LA CASA ENCANTADA". Autors: Alumnes de 2n. E.S.O. - A de l’Institut Martí l’Humà. El premi de Narrativa «El Francolí» i el premi que atorga el Museu de la Vida Rural «Cultura per la sostenibilitat” van quedar deserts per decisió del jurat. Per tal de recollir els premis, aquest any, i de manera excepcional, l'organització s'ha vist obligada a enviar-ho per correus, ara bé, els premiats que ho han desitjat se'ls ha fet entrega del diploma i del taló, a les oficines del Casal. L’organització ja està treballant en la propera edició del certamen amb noves propostes, sobretot per als més menuts, per tal renovar i modernitzar alguns aspectes del concurs. ■

Natàlia Trullols Vizcarra, Maria Ibarz Guasch, Mar Garcia Rodríguez i Aina Vázquez Font, recollint el premi a les oficines del Casal. EB

ESCOLA DE DANSA DEL CASAL

L'Escola de Dansa del Casal acomiada el curs amb un fes�val a�pic El passat 21 de juny, a les 6 de la tarda, tal i com s'havia planejat a l'inici del curs de l'Escola de Dansa, va tenir lloc l'11è Fes�val de l'Escola de Dansa del Casal, en aquesta ocasió, però, de manera virtual. El fes�val es va poder seguir a través del youtube del Casal de l'Espluga. La directora de l'escola, Jèssica Estadella, va fer una tria dels balls més aplaudits que s'han presentat al llarg d'aquests 10 anys i els va tornar a emetre en aquest es-

Adrián Hernández. EL FRANCOLÍ

pectacle virtual. També han volgut par�cipar al fes�val els professors de hip hop, Adrián Hernández i la professora de flamenc Carmen Fernández, que han fet, per l'ocasió, una coreografia especial. Per tancar l'acte, la directora, va crear una coreografia on es representava els efectes que ha causat la pandèmia a la nostra societat. ■

Carmen Fernández.

Jèssica Estadella.

19

JUNY

2020

C A S A L

El Museu de la Vida rural reobre les portes amb "La prèvia normalitat" un projecte fotogràfic coproduït amb el Casal

El 2018, el Casal va demanar a l'Albert Carreras d'impartir un curs de fotografia per a principiants, aquest es va realitzar tal i com són habituals aquests tipus de cursos, i els alumnes, que s'havien quedat amb ganes de més sessions de foto, van demanar la segona edició del curs. L'Albert, amb un de toc subtilesa va explicar que aquesta segona part seria un projecte col.lectiu amb la força del treball en equip, de la proximitat i de la representació d'un espai col.lectiu a partir de les persones que el conformen. Així doncs, es va començar el segon curs, que en un principi es titulava Un projecte fotogràfic basat en el retrat. Les fotografies de projecte es van fer a principis del setembre de 2019, i el que es pretenia era fer unes fotos seguint com a model la col.lecció "In the American west" del famós fotògraf Richard Avedon. Aquesta col. lecció segueix una línia; fons blanc, revelat en blanc i negre i el retrat és de mig cos.

A conseqüència de l'aiguat del passat octubre i la posterior pandèmia, les fotos es van quedar per exposar esperant el moment oportú. A mitjans de juny, el Museu de la Vida Rural va decidir que aquesta era la millor exposició per celebrar la reobertura, una exposició de km.0. La mostra està conformada per trenta retrats de gran format, els fotògrafs han estat Carolina Santamaria, Cristina Climent, Elisenda Trilla, Eva Bonet, Joan Antoni Delgado, Joan Tarès, Josep Maria Vallès, Josep Maria Masqué, Mar Garcia, Maria Querol, Marta Garcia, Marta Josa, Montse Vernet, Núria Creus, Rosa Gené, Santi Boqué, Sergi Bru i Àlex Foix comissariats per Albert Carreras. Més de 300 persones van visitar l'exposició que tan sols va estar oberta al públic 10 dies. A la mostra també es van poder veure, en format audiovisual, unes 200 fotografies més que l'equip va fer el passat mes de setembre. ■

Albert Carreras explica com s'ha gestat l'exposició. Cris�na Climent

Els assistents a la inauguració miren la pantalla amb la resta de fotos. EB Albert Carreras comissari de l'exposició. Cris�na Climent EL FRANCOLÍ

20

JUNY

2020

Durant els propers mesos, i en la mesura que sigui possible, el Museu de la Vida Rural juntament amb el Casal, han acordat inserir les fotos de l'exposició "La prèvia normalitat" a les pàgines JUNY 2020 EL FRANCOLÍ 21 d'El Francolí. Per aquesta edició hem triat la fotografia que encapçalava l'exposició.

ENTREVISTA ANNA MARIA AIXALÀ, DE L'ESPLUGA A MANRESA

TEXT: EVA BONET FOTOS: CEDIDES

Quin càrrec ocupa ara dins la Comunitat Vedruna? Germana I a Manresa? També hi vaig com a germana, hi vaig a ajudar, va ser una de les condicions; allà em coordinaré amb una altra religiosa, que ja conec perquè vam conviure a Bolívia. A Manresa em necessiten per cuidar les 15 religioses que hi ha, totes són molt grans, i de fet, vaig al lloc que va deixar la germana Maria Trullols, quan va morir. A la comunitat de Manresa han passat una temporada molt dolenta a part de la germana Maria, han mort tres germanes més, ha estat un cop dur per a totes, també s’hi ha sumat el confinament i no hi hem pogut anar a ajudar-les, per això ara hi ha una mica de pressa per anar-hi. Quan va notar la crida a la vocació religiosa? Jo diria que va ser als nou anys, el dia de la Primera Comunió. El pare tenia tres germanes vedrunes, n’hi havia una a Tarragona i quan l’anàvem a

La germana Anna Maria amb el seu germà Francesc. EL FRANCOLÍ

veure sempre em cridava l’atenció l’aire de felicitat i de plenitud. Era una persona molt propera i assequible. Jo sempre em preguntava què �ndria la �a que la feia tan feliç. El dia de la Primera Comunió, després de combregar, vaig mirar la mare que estava tota recollida i li queien les llàgrimes; la mare era molt forta, i vaig pensar que si la mare plorava és perquè jo havia fet una cosa molt gran, en aquest moment vaig decidir donar tota la vida a nostre senyor. Vaig viure l’entrada al noviciat amb molta normalitat, inclús vaig tenir un amic, que, el mateix any que havia d’entrar se’m va declarar i li vaig haver de dir que no. Vaig escollir un bon camí i dono gràcies a Déu perquè he estat molt feliç. Tinc fe que ha �ngut una vida moguda, en quants llocs ha viscut? O, millor dit, on l’han des�nat? El meu primer des� va ser a Balaguer, hi vaig estar 6 anys. Després vaig anar a Cardona, aquí va coincidir que el pare, que tenia pàrquinson, estava molt delicat de salut. Cada 15 dies els anava a donar un cop de mà, però de Cardona a Vilaplana tardava 11 hores, el mateix temps que anar amb avió al Perú. Per això, el segon any que vaig estar a Cardona vaig demanar que em traslladessin més a prop del pare i va ser quan em van des�nar a Montblanc, on hi vaig estar 5 anys. Després vaig venir de coordinadora (superiora) aquí a l’Espluga. Aquí hi vaig estar 9 anys. Seguidament vaig anar de coordinadora a Sant Boi, on hi vaig ser 6 anys, i després vaig anar al Perú, on m’hi vaig quedar 9 anys, i després vaig estar 4 anys més a Bolívia. De Bolívia vaig venir el 2011 amb la incertesa de si tornar o no,

22

MOLT PERSONAL

L’Anna Maria Aixalà i Aymamí va néixer a Vilaplana el 1947, filla del Francesc i la Dolors, és la segona i l'única nena de tres germans. De família de forners, ben d'hora va tenir inquietuds religioses . L'Anna Maria ha dedicat tota la vida a tenir cura dels altres i a estimar a Déu. . al final em vaig quedar, el meu germà va pa�r un càncer i el vaig voler acompanyar fins al final. Vaig estar un any i mig a Reus i després ja vaig venir aquí per segon cop. Entre la primera vegada i la segona he estat 17 anys a l’Espluga, és el lloc on he estat més temps. On s’ha sen�t més ben acollida? Jo m’he sen�t bé a tot arreu, m’han costat els canvis, no ho negaré, però de seguida he arrelat. On he �ngut més JUNY

2020

ENTREVISTA La primera capella que es va construir a una barriada de Sullana, Perú.

Josep Civit i Dolors Civit en l'acte de comiat a la germana Anna Maria.

La germana amb l'última classe que va tenir a l'escola Vedruna de l'Espluga.

contacte amb el poble, amb la gent, és a Amèrica, el caliu de la gent d’allà és molt entranyable. Tot i que a l’Espluga m’hi sen�t molt bé i hi he estat molt a gust. Tinc molts bons records de quan vaig ser coordinadora, l’AMPA d’aleshores era molt ac�va, recordo que feien obres de teatre i les venien a assajar a l’escola, un any, a la jornada de convivència de l’escola, van organitzar una cantada d’havaneres, els pares de l’AMPA van construir un vaixell que van portar fins a l’erEL FRANCOLÍ

mita. Una de les anècdotes que encara em fan riure molt, va passar un dia que jo em vaig escarrassar molt per explicar, als alumnes, els misteri de la San�ssima Trinitat (no és senzill ni d’entendre ni d’explicar) i quan portava una estona fent paral·lelismes amb el misteri, un alumne de 5è em va contestar: “Escolta’m, no t’apuris, tu no pots entendre el misteri de la San�ssima Trinitat perquè no ets de l’Espluga. Els que som d’aquí, l’entenem molt bé, anem a dalt a l’ermita i tema resolt.” Quina va ser la seva funció al Perú i a Bolívia? Tant al Perú com a Bolívia vaig estar en un dels col·legis Fe y alegría (²), per a nens i nenes desfavorits, un dels lemes d’aquesta escola és: donde termina el asfalto empieza Fe y alegría, perquè sempre estaven situats a les barriades. Al Perú hi vaig estar com a directora i a Bolívia com a professora de religió. A la parròquia de Bolívia hi havia un internat i com que els nens i nenes només feien classe al ma�, aprofitàvem les tardes per fer els deures, fèiem tallers i els donàvem el berenar, va ser una experiència molt enriquidora. Jo vaig donar tot el que vaig poder i hi vaig estar molt a gust. L’escola del Perú comptava amb 80 professors i 1.000 alumnes. Hi havia tanta canalla que hi havia dos torns, al

23

ma� i a la tarda. Bolívia és molt autòcton i autèn�c alhora. Tenen un sen�ment religiós molt intens i barrejat entre la Pachamama (¹) i el cris�anisme. Als na�us, quan se’ls gira algun problema fan el ritual coac, és una cerimònia d’ofrena a la Pachamama, i quan arribava el moment, nosaltres celebràvem el ritual igual que els na�us i, per tant, fumàvem i pichabem (mastegàvem) la coca. Com és el dia a dia d’una religiosa? Depèn d’on siguis… Ara et parlaré del (¹) La Pachamama (de l’aimara i quítxua pacha: terra i mama: mare -és a dir «Mare Terra») és la gran deïtat, entre els pobles indígenes dels Andes Centrals d'Amèrica del Sud. La Pachamama és descrita com la Terra en un sentit holístic, però no el sòl o la terra geològica, així com tampoc el cel cristià és el cel cosmogràfic. La Pachamama ho és tot, ho explica tot i si bé no està localitzada, particularment se la ubica en certs llocs naturals o construïts. Això no obstant, es tracta d’una divinitat, immediata i quotidiana, que actua directament i presencial i amb la qual es dialoga permanentment, ja sigui tot demanant-li alguna cosa o disculpant-se per alguna falta comesa. La religió centrada en la Pachamama es practica en l'actualitat en forma paral·lela al cristianisme, fins al punt que moltes famílies són simultàniament cristianes i Pachamama JUNY

2020

ENTREVISTA La germana Anna Maria amb la Margarida, aquesta amb vestit de gala per la celebració del coac.

La germana Anna Maria en una festa de la Santíssima Trinitat. EL FRANCOLÍ

dia a dia d’aquí; cadascuna es lleva quan vol. A mi m’agrada llevar-me dema� per poder fer la pregària tranquil·la i en pau. Abans, quan fèiem classe, portàvem uns horaris més obligats. Ara ha canviat molt, tenim molta flexibilitat en els horaris de les pregàries, si algun dia no arribem a l’hora a l’oració, perquè fem catequesis o ens hem entre�ngut per algun assumpte, no passa res. Com que estem jubilades fem tasques de voluntariat: col·laboro amb Càritas, porto la comunió als malalts, en altres llocs vaig fer classes de català i castellà per als immigrants. Quant al menjar, quan és època de classe, i hi ha menjador, anem a buscar el dinar a l’escola, i els caps de setmana i durant les vacances, ens el fem nosaltres. Porta tota una vida de religiosa vivint en comunitat, com ha portat la convivència? La vida de comunitat, a pesar de les dificultats que he �ngut, perquè hi són, m’ha fet madurar, m’ha fet créixer i m’ha enriquit, i en dono moltes gràcies a Déu. És molt bonic poder conviure i compar�r; de fet, la primera missió nostra és crear comunitat. Jo sempre dic que la comunitat ideal deurà ser al cel, perquè aquí a la terra, tots tenim el nostre caràcter i jo, que sóc pólvora, també he petat, però el miracle més gran de tot és que sense tenir la mateixa sang podem conviure totes juntes. Com ha viscut la pandèmia i el confinament? Cada dia al ma� he fet una acció de gràcies, perquè penso que soc una privilegiada, amb l’entorn que tenim, la terrassa, el pa� de l’escola, lloc per poder caminar, per moure’ns… El confinament m’ha ajudat a assimilar el canvi que ara em toca; el coronavirus ha trasbalsat el món, hi ha gent que lluita per sobreviure i jo, en canvi, vaig a Manresa, on �ndré un plat a taula, sostre, una seguretat… encara que em cos� molt deixar l’Espluga, no em puc queixar. Jo soc de poble a mi

24

m’agrada parlar amb la gent, això a Manersa no ho �ndré perquè Manresa és una capital, però segueixo dient que no em puc queixar, si em demanen aquest servei l’he de fer. Aquests dies de la pandèmia, vaig rebre un escrit de l’abadessa de Montserrat i deia que el coronavirus, com que ens ha tocat a tots i ens ha tocat de prop, hi ha hagut un gran cataclisme mundial. En canvi, cada dia, de gana, es mor més gent dels que s’han mort pel Covid i això ho desconeixem, no surt enlloc, perquè no ens toca a la pell. Com veu el tema del procés? Es�c molt disgustada… La gent ens hi hem bolcat, ens hem sacrificat i no puc assimilar que els polí�cs, no es puguin entendre entre ells per aquesta causa… Em costa molt d’entendre, tot i que hem de tenir esperança. Havíem començat un camí molt bonic. Els que es�mem Catalunya seguirem igual: ho resem i ho lluitem… Hi va haver una moment que ens vam esperançar molt i ens vam creure que ho tenim a tocar, jo només pensava amb el pare que era d’Esquerra Republicana, com li hagués agradat viure aquells moments… l’1 d’octubre, les manifestacions de l’11 de setembre… Moltes gràcies germana Anna Maria, li desitgem de tot cor que sigui molt feliç en aquesta nova etapa que li depara la vida. No deixi mai de desprendre aquesta energia op�mista i aquesta vitalitat tan caracterís�ca. I quant al procés, ens en sor�rem, segur. ■

(2) Fe y Alegría és una federació d'organitzacions locals que ofereix oportunitats d'estudi als sectors més pobres de la societat, a més de coordinar processos de formació a professors i gestionar un sistema de ràdio educativa en 21 països. Fundada a Veneçuela, des de la seva oficina principal a Bogotà, Colòmbia, Fe i Alegria avança en continuar amb la tradició de l'educació de tall jesuïta sota una junta directiva internacional. JUNY

2020

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Jaume Fort Inglès?

Jaume Fort Inglès va néixer a la nostra vila el 9 de maig de ïcisme, el pacifisme i l’objecció de consciència. En aquest marc s’ubicaria l’ar�cle que Ricard Farré i Cli1876. Era fill de Pau Fort, pagès, i d’Antònia Inglès. El 16 de juliol de 1908 es va casar a Barcelona amb Teresa Aixalà ment havia publicat al primer número del periòdic “El Francolí”, el 15 de juliol de 1921, �tulat “Per la dignitat de l’hoNadal, filla de Vallclara. Durant el bienni 1911-1912 va ser seleccionat com un me” i que fou cri�cat durament per la mateixa redacció de dels 23 espluguins que podien ser nomenats jurats en els la revista en una nota que aparegué en el número següent. El 30 de març de 1932 des de la redacció de la revista “La judicis per delictes greus. Cal recordar que la llei del jurat va entrar en vigor l’1 de gener de 1899 i es�gué vigent fins l’any 1936. Jaume Fort va ser el corresponsal a l’Espluga de la revista “La Lucha”, publicació que es va editar l’any 1932 a Sabadell amb el sub�tol següent: “Publicación cris�ana social an�clerical de cultura progresista y regeneradora”. Era con�nuadora de la revista “Acción Cultural: portavoz de todo lo que significa cultura y regeneración” que s’editava des del 1926 a la mateixa ciutat. El seu Capçalera de la revista “La Lucha”. Arxiu editor, Joaquim Estruch, era cris�à protestant. Tanmateix l’Església Evangèlica Espanyola no com- lucha” lamentaven la recent mort de la dona de Jaume Fort, par�a els seus posicionaments i no pogué seguir amb la Teresa Aixalà, i en el número de maig de 1932 s’informava del tancament de la campanya de recollida de dona�us Pro publicació. Des de l’any 1927 la revista “La Lucha” havia encetat una Hospitals de Barcelona. Des de l’Espluga hi aportaren dicampanya a favor de la pau perpètua i de les prac�ques ners un grup de persones. Foren Alexandre Callau i Joan naturistes. Segons els editors, aquesta campanya havia de Callau, Ricard Farré, Antoni Sans Estradé, Josep Mar�, Joser comuna a catòlics i protestants, a vegetarians i espiri- an Bosch, Daniel Trullols i Jaume Fort. Jordi Roca i Armengol �stes, a esperan�stes i lliurepensadors i a tota idea filosòCentre d’Estudis Locals fica que perseguís la perfecció dels individus. Cal tenir en compte que aquesta línia de pensament agrupava sectors Bibliografia: naturistes, progressistes i anarquistes en l’aposta pel re- MASJUAN I BRACONS, E.: Medis obrers i innovació cultural torn a la natura i la regeneració de l’individu, tant en el ves- a Sabadell (1900-1939), UAB, Bellaterra, 2007. sant biològic com en el social. Eren idees com l’esperan�s- ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. El me, l’espiri�sme, el vegetarianisme, la lliure cultura, el la- segle XX, Pagès editors, l’Espluga de Francolí, 2005. ■

EL FRANCOLÍ

25

JUNY

2020

L'ACTUALITAT E N T I TAT S

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

Els Clubs de Lectura de la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola tanquen el curs presencialment Cada final de curs, durant el mes de juny, els clubs de lectura de la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola tanquen el curs amb una trobada presencial, aquest any dins de l’etapa de represa s’ha fet amb les mesures recomanades Després de tres mesos sense trobades presencials i de seguiment de l’ac�vitat de forma digital, a causa del confinament derivat de la COVID19, els tres club de lectura: l’infan�l, el juvenil i l’adult s’acomiaden del curs fins al setembre. El dilluns dia 29 de juny ho va fer el club de lectura adult amb el comentari del llibre “Pa de llimona i llavors de rosella”, facilitant-los aquell mateix dia les lectures recomanades per l’estiu, una novel·la i una obra de teatre. La trobada va tenir lloc al pati de l’Antic Hospital on hi havia preparat un refrigeri de final de curs, maridant lectura i vi de la DO Conca de Barberà. A la sortida els membres del club van poder escollir un llibre de regal que la bibliotecària havia preparat. Dimecres dia 1 de juliol a les 10 del ma�, va arribar el

torn dels altres dos clubs, l’infan�l i el juvenil. En el que van poder comentar per separat els úl�ms llibres llegits durant el confinament “El nen menjallibres” i “L’aprenent de bruixot i Els Invisibles al rescat”. Per acomiadar els clubs s’han fet diverses ac�vitats, com per exemple resoldre endevinalles i enigmes, tot acompanyat amb un esmorzar. Durant el confinament els clubs de lectura infan�l i juvenil van organitzar dues ac�vitats, la primera va consis�r en explicar contes pel sistema de la veu pública i el segon explicar contes en format audiovisual, que es van poder veure per les xarxes socials de la biblioteca. Els Clubs de Lectura són eines fonamentals de foment de la lectura i de cohesió i dinamització social. Una iniciativa que rep el suport de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, i de les Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya, que treballen per acompanyar i fomentar aquestes iniciatives impulsades des de la biblioteca municipal. ■ Nuri Estadella i Enric Mercadé

Club de lectura adult. Cedida

Club de lectura infantil i juvenil. Cedida

EL FRANCOLÍ

26

JUNY

2020

L'ACTUALITAT E N T I TAT S

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE L'ESPLUGA

L’Escola Municipal de Música de l’Espluga impar�rà classes de música per a nadons durant el Curs 20-21 Les classes de música per nadons estan dirigides a alumnes d’1 a 3 anys d’edat i duren 50 minuts L’Escola Municipal de Música de l’Espluga (EMME) ofereix la possibilitat de que les mares i els pares amb fills i filles d’1 a 3 anys puguin fer classes de música per nadons per tal de crear un vincle emocional i afec�u que con�nuarà en la vida quo�diana, cons�tuint així un element enriquidor en la relació amb el nadó. L’EMME ja havia posat en marxa classes per nadons en curos anteriors però el darrer curs no s’havien fet i ara es vol reprendre aquesta modalitat. Aquestes classes te-

nen com a objec�u central, per una banda, obrir vies de comunicació per als pa-

res i mares amb els seus nadons a través d’experiències musicals (complementaran i potenciaran les ja existents) i per altra banda, iniciar al nadó en el món de la música mitjançant cançons, jocs de ritmes i moviment i moltes audicions de obres musicals de diferents �pus i cultures. Les sessions seran de 50 minuts i el preu és de 45 euros mensuals. L’ horari de la classe serà els dimarts de 17:10h a 18h. Per tal de fer la matrícula, s’ha d’accedir a aquest enllaç. La data límit per fer la matrícula és el dilluns 22 de juny. Per qualsevol dubte us podeu adreçar a emmespluga@gmail.com ■

Un nou des� per a la germana Vedruna Anna Maria Aixalà El proppassat diumenge 28 de juny, a la missa dominical de 2/4 d'una, la germana Anna Maria Aixalà, anuncià a la comunitat allí present el seu nou des�, que la portarà a la ciutat de Manresa el proper dissabte 4 de juliol. La parròquia de Sant Miquel Arcàngel, on l'Anna Maria s'implicà fent diversos serveis, va dedicar-li unes paraules d'agraïment, acompanyades d'un detall floral, on també s'hi afegí l'en�tat de Càritas parroquial. Ella, visiblement emocionada, però alhora valenta, manifestà la seva tristesa en deixar l'Espluga, un poble on s'ha sentit estimada i acollida durant tots aquests anys. Explicà la seva trajectòria com a mestra, missionera a lla�noamèrica i recordà una altra Vedruna, que deixà també bona empremta a l'Espluga, la seva �eta Maria Aixalà. Des de la Parròquia desitgem a l'Anna Maria que aquest nou des� sigui per a ella ple de benediccions i que se sen� es�mada com ho fou aquí a l'Espluga, pel seu tarannà altruista i de servei als altres. Molta sort a la germana Anna Maria! ■ Parròquia de Sant Miquel Arcàngel. La germana Anna Maria s'acomiada dels feligresos. Rosa Espasa EL FRANCOLÍ

27

JUNY

2020

CURAR-SE EN SALUT Estructura

De pe�t havia sen�t explicar una anècdota de quan portaren el tren a l’Espluga. Es deia d’un grup de pagesos, grans i ben versats sobre la terra, que estaven passant l'estona asseguts a la Font Baixa. Observant la màquina d’un tren d’aquells temps, esbufegant sorollosament vapors i fums tot pujant la costa poc a poc cap a l’estació, es veu que algú va comentar: “Encara que no s’hi vegin cavalls, els cavalls són dins”.... o “deuen ser a dintre”. El transport per carrils no era novetat ja que havia exis�t des de l'an�guitat però tothom sap que sempre s’havia fet a força del treball d’animals de carga; no hi pensem gaire en el fet de que fins alguns temps

vots del tros, res de màgia negra, diabòlica. Res de miracles. Si de cas sens dubte es tractaria de màgia blanca, la adaptada de les lleis de la natura; en comptes de l’energia tan òbvia del cavall, seria energia aconseguida d’un procés natural o altre, certament de funcionament basat en una estructura -components- més sub�l, més di�cil de dis�ngir, d’entendre o realitzar. Estructura és FUNCIÓ, si saps l’estructura saps com funciona el que sigui i possiblement podries prendre el seu control... Per l’acció de la llum sobre els nostres ulls(-cervell) podem anar apreciant la disposició dels components de

cap a la meitat del segle XIX, menys de 200 anys, la velocitat màxima de tota mena de transport per terra sempre va ser la del millor cavall i de no gaire durada. L’estructura, la disposició essencial, dels components d’aquell transport o altres quefers semblants de tradició mil·lenària era fàcil de captar: 1/. El treball d’animals de carga fent moure 2/, un bagatge o un estri/ mecanisme per fer una feina. La disposició dels components del nou sistema no eren tan a la vista però no hi havia dubte de que un mecanisme o altre no hi podia faltar. Per aquells pagesos de-

complexes -la seva estructura- primer a vista d’ull (per un mecanisme de rellotgeria per ex.) que té una limitació determinada i després d’escala cada cop més pe�ta o més gran per mediació d’estris -lents, microscopis i telescopis -que amplien aquesta acció de la llum als nostres ulls via ampliació dels objectes a veure. A les escales més pe�tes que apliquem als camps d’estudi de les estructures més fines i minúscules dels organismes vius (biologia, ciència bàsica i les seves branques: la medicina n'és una de ciència aplicada) els microscopis òp�cs/visuals que fan

EL FRANCOLÍ

28

servir els raigs de la llum natural han estat superats pels microscopis electrònics que fan servir raigs d'electrons (similars a raigs-x). La llum natural és la part visible -una secció ben pe�tade l'espectre de radiacions o ones electromagnè�ques que anant de llargada d’ona de més a menys són: ones de radio llargues (de kms.) i curtes (fins a mil·límetres), colors visibles (roig, taronja, groc, verd, blau, lila, violeta i junts = llum blanca de 700 a 400 millionèssimes de mil·límetre), raigs-x (d’ones encara més curtes), i raigs gamma. Hi ha una llei �sica que diu que l’habilitat de resolució d’un microscopi -les dimensions més pe�tes que pot dis�ngir amb prou claror- no seran més pe�tes que la meitat de la seva llargada d’ona. És com si diguéssim que per separar l’arena finíssima del mig de la grava s'ha de fer servir un sedàs de forats prou pe�ts... Recordo com a l’era es feia servir uns sedassos de teixits diversos pels dies de batre blat o els de batre ordi. Veiem un objecte pels raigs de llum que reflecteix cap als nostres ulls. Si s’aplica una llum d’ona massa ampla com amb la càmera infraroja (o tèrmica) de visió nocturna (de raigs infraroigs, més calents i d’ona més ampla que els raigs de llum roja o blanca) la figura resulta borrosa, mancada de detall. És clar, l'avantatge aquí és detectar la presència d'un “objecte” de sang calenta, persona o animal, a les fosques. Un altre exemple: les ones de radio llargues no penetren -la transmissió de radio no se sent- al fons d’una vall profunda; la transmissió de radio d’ona curta hi pot entrar, seguirà més d’aprop els detalls del terreny, i la radio sí que s’hi sen�rà. En la cristal·lografia es fan servir raigs-x (ona molt més curta que la llum natural) per tal d 'esbrinar l’estructura complicadíssima -a nivell molecular de 5 a 10 mil·lionèssimes de mil·límetre -de substàncies que es presen�n o es puguin fer presentar en forma de cristalls que solen tenir una estructura de simetries ordenades; la famosa radioJUNY

2020

CURAR-SE EN SALUT

grafia dels cristalls d’ADN de Rosalind bioquímica que fa funcionar els orga- tan curtes com d'unes poques milRussell suggeria, als assabentats, que nismes vius inclosos els nostres cos- lionèsimes de mil·límetre. El 1995 es l’estructura de l’ADN seria en forma sos. En els nostres cossos s'hi aguanta detectà per primer cop llum làser nad'hèlix i a la cursa per esbrinar-la es va misteriosament -via les elaboracions tural, provinent d’una estrella. No fou debatre si serien dos o tres hèlix en- dels nostres cervells- tota l’ac�vitat fins als anys 90 que el romanès/aletertolligades. Resultà (1953) ser la do- mental humana... els milers d’anys de many Stefan Hell clarificà una tècnica ble hèlix que els valgué un Premi No- creació i transmissió dels con�nguts per aplicar la llum làser en combinabel a Crick i Watson el 1962. Pot molt tan variats i complicats- sovint massa ció amb la fluorescència que es feu ben ser que la Dra. Russell fos merei- enlairats -de totes les nostres cultures. prac�cable pel americà William Moerxedora d’un lloc al Premi Nobel i ha ha- És clar que som més que elements qu- ner (1980-2008), Stanford U, Califorgut reclamacions de fonts poc infor- ímics però sense elements químics or- nia i assolida per l'americà Eric Betzig mades. Els Nobel no s'atorguen pòstu- ganitzats no imaginem res i ni tan sols d e l a U. C a l i fo r n i a , S a n D i e mament i ella havia mort als 38 anys seriem... De fet: cendres. Som elements go(1995-2010). Dis�ngir amb el miel 1958. El patriarcat certament ha mar- químics, això sí, elaborats exquisita- croscopi òp�c molècules de proteïnes ginat també en el camp de la ciència ment, una temporada. Aquesta seria vives dins de cèl·lules vives! Als úl�ms però per en el cas de la Dra. Roslyn Ya- una de les “veritats de veritat” univer- tres, encara que són �sics, els atorgallow, del meu hospital, les regles del sals que un dels meus gurus en diu que ren el Premi Nobel de Química 2014: premi “perjudicaren” al seu company són veritat tan si hom s'ho creu com si la �sica al servei de la química al serde treball de més de 20 anys, vei de la biologia! el Dr. Solomon Berson que haPotser més impressionant via mort uns anys abans del són les millores tècniques al 1977 quan li atorgaren el Nomicroscopi electrònic invenbel a ella. Roslyn Yallow fou tat el 1931. S'hi han incorpouna gran persona i anomenà rat la disminució de la radiael seu laboratori amb el nom ció de la mostra a examinar d’ell i sempre hi figurà en les a més protegida per l'aplicaseves publicacions científició del fred del nitrogen líques... Relacionat amb el Crisquid. Crio -significa fred en per segurament s’albira un grec. I ordinadors reconstruPremi Nobel compar�t per duint imatges estèreo acumues cien�fiques, la francesa Emlant fotos/vistes planes. La manuelle Charpen�er que ja criomicroscòpia electrònica coneixem i l’americana Jenniha permès la visualització defer Doudna que estem introtallada de l’estructura moleduint a la nostra narració, i al- Les proteïnes de la cobertura del virus SARcov2. I d'internet cular a nivell atòmic de les gú més per fer el trio màxim peces més bàsiques dels meja que només es poden guardonar tres hom no s'ho vol creure. Hi ha moltes canismes biològics tant dins de les cèlpersones per tema i any i hi ha molts “veritats” que ho són, o ens pensem lules vives -criomicroscòpia de (t)anpretendents de mèrit. que ho són, perquè ens ho han ficat al smissió o crio-TEM- com en la seva De joveneta Jennifer Doudna rebé cap i molta gent s'ho creu... aquestes super�cie per la criomicroscòpia e(s) una còpia del llibre “The Double He- altres són una mena de “veritats” -con- caner (crio-SEM) que ens ha donat les lix” del Dr. Watson explicant el desco- vencionals, situacionals- d'un altre gir fotos espectaculars de les proteïnes briment de l’estructura de l’ADN i es de realitat mig virtual no comparable... de la cobertura del virus Zika i del SARveu que, segons ha afirmat, ella queEl món cien�fic con�nua acumulant cov2 (o Coronavid19) en 3D (tres didà fascinada per aquesta mena d’em- enginys recarambolats de millores als mensions/estèreo) que han sor�t per presa. La seva preparació cien�fica seus equipaments per veure les estruc- tot arreu. Un cop més �sics millorant sembla tenir un objec�u ben clar per- tures de les invisibles dimensions de la química, ara Jacques Dubofet, suïs què està enginyada a mida per veure la realitat que són al límit. Al 1960 el (1980), Joachim Frank, alemany-amede poder afegir contribucions als aven- �sic americà Theodore Maiman inven- ricà (1980) i el britànic Richard Henços en els descobriments de les estruc- tà el primer làser, un enginy que emet derson (1975) foren guardonats amb tures més ín�mes d'algunes de les mo- l'anomenada llum làser (el nom és un el Premi Nobel de Química del 2017 lècules bàsiques -o sigui les agrupaci- acrònim anglès per Amplificació de per les seves contribucions en aquest ons de les en�tats químiques més ele- Llum per Emissió eS�mulada de Radi- camp de gran renom i significat mentals, els “ELEMENTS” químics, com ació). És una mena especial de llum aquests dies... ■ carboni, hidrogen, nitrogen, etc- de la “purificada” amb unes amplades d'ona Anton Martí EL FRANCOLÍ

29

JUNY

2020

LA BÍBLIA ENS PARLA Càn�c dels tres joves (Ananies, Azaries i Misael) (Dngr. 3, 57-73; 75-88a)

Beneïu el Senyor, totes les seves criatures, Beneïu, cels, el Senyor, Beneïu-lo, àngels del Senyor, Beneïu el Senyor, aigües de l’espai, Beneïu el Senyor, tots els seus estols, Beneïu el Senyor, sol i lluna, Beneïu el Senyor, estrelles del cel, Beneïu el Senyor, pluges i rosades, Beneïu el Senyor, tots els vents, Beneïu el Senyor, foc i xardor, Beneïu el Senyor, fred i calor, Beneïu el Senyor, rosades i gebre, Beneïu el Senyor, dies i nits, Beneïu el Senyor, llum i tenebres, Beneïu el Senyor, glaç i freds, Beneïu el Senyor, neus i geleres, Beneïu el Senyor, núvols i llamps, Beneïu el Senyor, muntanyes i turons, Beneïu el Senyor, plantes de la terra, Beneïu el Senyor, mars i rius, Beneïu el Senyor, fonts de les aigües, Beneïu el Senyor, peixos i monstres marins, Beneïu el Senyor, tots els ocells, Beneïu el Senyor, feres i ramats, Beneïu el Senyor, tots els homes, Beneïu el Senyor, poble d’Israel, Beneïu el Senyor, els seus sacerdots, Beneïu el Senyor, els seus servents, Beneïu el Senyor, esperits i ànimes dels justos, Beneïu el Senyor, sants i humils de cor, Beneïu el Senyor, Ananies, Azaries i Misael, Canteu-li lloances per sempre.

Càn�c a la bellesa

Aquest centenar de dies que hem estat reclosos per la Covid-19, han ajudat al medi ambient a desintoxicar-se de l’ac�vitat humana. El nostre trasbals ha fet que la natura fes el seu curs normal sense que res ni ningú li ho impedís. Nosaltres hem perdut una primavera, tanmateix, ella, s’ha recuperat començant una nova vida. M’abelleix presentar-vos un càn�c de lloança a la Bellesa –Déuen totes les seves vessants de la Creació. És del Llibre de Daniel (Fragments Grecs) corresponent a la versió de Teodoció (segle I d.C.). Aquest càn�c no es troba en el text hebreu ni arameu. Per la seva bellesa el vull compar�r amb els que llegiu aquest espai del “Francolí”. Em permeto la llicència d’ometre la resposta a cada Benedicció, solament la trobareu a la darrera lletania. ■ Manel Morgades

PUIX PARL A CATAL À "És l'hora de forjar nous vincles" “[...] La solidaritat, un altre nom de la fraternitat, promou el desenvolupament per al bé comú. Els poders públics tenen un paper indefugible a l’hora de fer que tots nosaltres puguem ser de veritat responsables de tothom. Estar junts, celebrar junts, resar junts, cantar, ballar i fer festa junts, tenir objectius que ens EL FRANCOLÍ

uneixin per sobre de totes les diferències, lluitar i treballar junts, estar disposats a compartir temps improductiu els uns amb els altres, entrar a la plaça pública, els qui som diferents, per anar a buscar aigua a la mateixa font i xerrar i riure amb tothom... són maneres de fer i de ser que ens fan més persones.

30

... VEJAM QUÈ DIU [...] Les dificultats, per grans que siguin, disminueixen quan més persones les aborden juntes. Aquesta és la nostra aposta, una aposta que brolla de la nostra esperança” Cristianisme i Justícia - Reflexió de cap d’any. Gener del 2020

*Fragment escollit per Andreu Morta

JUNY

2020

Mots

MalDits

Empleat.- Dependent. Encarregat. En aquella botiga hi ha un dependent molt amable. Enchufe.- Endoll. On és l’endoll del mòbil? Ensimismat.- Embrancat. Entotsolat. El xicot estava embrancat amb el mòbil quan el cridaren a formar. Fecha.- Data. Ignorem la data que donaren aquesta ordre. Fijo.- Fix, fixos (no: fixe o fixes). Tan sols tinc el telèfon fix al meu despatx. ■ Pere Ortís

EL SABER NO OCUPA LLOC Caixa o faixa

És una expressió popular que s'utilitza quan es vol emprendre una cosa amb coratge i resolució, i s'està predisposat a acceptar i patir els resultats fins a les darreres conseqüències. El més interessant d'aquesta frase és el seu origen. I és que se li atribueix al General Joan Prim i Prats, tot i que no queda clar quan la va pronunciar. Hi ha qui diu que la va pronunciar durant la batalla de Tetuan per esperonar-se a ell mateix durant el mateix combat. Però Joan Amades, al seu refranyer, recull que la va pronunciar per primer cop a Barcelona en uns moments de lluita difícil. Hi havia un corrent que cada cop s'anava fent més impetuós i, sota una

aparent tranquil·litat, s'anava format un terrible volcà a punt a fer explosió: la figura de Prim es rodejà d'una antipatia tan forta com pogués ésser la simpatia fins aleshores sentida envers ell. En passar un dia a cavall pel carrer Argenteria, un home del poble digué cridant perquè o pogués sentir: -El que vol aquest, és la faixa. Prim deturà el cavall i, encarant-se amb el que havia parlat respongué resoltament: -Caixa o faixa, i, si voleu guerra, guerra tindrem. Volent significar que acceptava el repte i que lluitaria fins a obtenir la caixa on l'enterrarien o la faixa del general. ■ Catalunya m'agrada. cat i Refranyer català.

RACÓ DE PENSAR 1.- CORN/CARN . Masculí CORN: Banya buidada i foradada a la punta, usada com a instrument de vent per a fer senyals. . Femení CARN: Músculs del cos de l’home i dels animals (per oposició a ossos i pell). No incloses les vísceres.

EL FRANCOLÍ

31

2.- BRAU-VA/BROU . Masculí BRAU: Mascle de l’espècie bovina no castrat i d’edat de més d’un any. BROU: Líquid en el qual s’han fet bullir certes substàncies, carn, peix... i esdevinguda així un líquid alimentós. . Masculí/Femení BRAU/VA: Adjec�u. Valent davant el perill, en la lluita. ■ Josep Maillo

JUNY

2020

L A R I A L L E T A

Josep Vallverdú

PLANTES REMEIERES Saüc (Sambucus nigra) És un arbust que es troba en molts llocs. Passejant fins a Sant Bernat se'n troba també. La flor es fa servir per a fer infusions per als refredats, per fer vapors o bafs. Junt amb les fulles és bo per a la conjun�vi�s i els mussols dels ulls. Les fulles també serveixen per a fer xops per a les morenes. (Aquesta és una an�ga recepta de la meva padrina) ■

Immaculada Sierra

Espernallac (Santolina chamaecyparissus) És una planta diges�va en infusió i també va bé per a les llagues i infeccions. L'he trobada passejant pel camí de l'Ermita. La posaven als armaris, per evitar que la roba s'arnés i per a moltes altres coses. ■ Maria Pàmies i Núria Torres EL FRANCOLÍ

32

JUNY

2020

PINZELLADES DEL PEDRÍS Ramon Guasch Montserrat

Ets espluguí de tota la vida, oi? Doncs sí, a més, a la família tenim coneixement de 6 generacions d'espluguins L'origen de la família ve d'El Molí de Guasch? Suposo que hi havia d'haver algun paren�u, però no he pogut trobar mai cap lligam familiar entre els Guasch de l'Espluga . Explica'ns algun record d'infantesa o de joventut Jo vaig néixer al carrer de Mossèn Muntanyola, el meu pa� de jocs va ser l'era del Pau Anguera i els Coscolls. Jugàvem a fer guerres, llavors era un joc força prac�cat, fèiem bàndols; els del Capuig, els del Castell, els dels Coscolls, els del Passeig i d'altres. Quins estudis tens, o què t'hauria agradat estudiar? Sempre vaig anar a l'escola a l'Espluga, al principi, al local de l'Hospital, posteriorment al local de la fàbrica de maletes i després al Col·legi Mar� Poch, vam ser la promoció que el va inaugurar. Vaig anar amb el mestre Fèlix, del que en guardem un bon record. Va marxar perquè llavors els mestres no es guanyaven les garrofes, si hagués con�nuat a l'Espluga segur que el �ndríem com un referent, era un bon mestre. Recordo que a la seva taula sempre hi tenia el guix, l'esborrador i una pilota de goma, que feia servir quan estaves distret. Al darrere de la classe hi havia una taula llarga on s'hi seien els més “llestos“. A part d’astronauta i bomber, que ho volíem ser tots, a mi m’embogeix la mecànica, ja que sempre em porta a EL FRANCOLÍ

preguntes, i a mi el que m’agrada és trobar les respostes. Es pot dir que sóc l’etern aprenent. En l'àmbit de la mecànica, com veus el pas de “reparadors“ als “subs�tuïdors” de peces? Jo ja veia venir alguna cosa similar, però pensava que seria com un IKEA, que aniries a una bo�ga de recanvis i et donarien el kit precís per reparar l’avaria. Com veus el futur de l'automòbil des del teu punt de vista? No m'ho he plantejat massa. Tinc l'experiència de veure que el que pot ser bo en un moment, al final pot acabar essent dolent, m'explico; els vehicles, en un principi van ser un èxit perquè ens traslladaven, ara hem vist que els combus�bles que u�litzen provoquen efecte hivernacle. Ara estan parlant de l'excel·lència dels vehicles elèctrics, d'aquí uns anys segur que veurem els efectes nega�us de les bateries d'aquets cotxes. Quines són les teves aficions preferides? En �nc dues de principals, com he comentat la mecànica i l'altra és la fotografia, podria dir que el que he vist del món ha estat, en gran part, a través d'un objec�u. Quan la gent va de vacances diuen; hem vist això o allò, en canvi jo quan arribo a casa i reviso les fotografies és quan ho gaudeixo “ no �nc memòria fotogràfica �nc fotografies que em fan memòria“ Quina classe de fotografia t'agrada més? A mi, de la fotografia m'agrada tot, ara jo prefereixo la foto feta amb càmera fotogràfica, encara que no �nc res en contra de les fotos fetes amb el mòbil. Ha creat una nova generació d'aficionats a la fotografia, la pots enviar a qualsevol part del món al moment, molt diferent a abans, que s'havia de revelar el rodet. En fotografia, les modalitats que no he prac�cat són la microfotografia i l'astrofotografia, totes les altres; paisatge, retrat, bodegó... tant en blanc i negre com en color sí que l'he prac�cat. Els que vam començar amb la fotografia fa anys, el que te-

33

níem més a l'abast era la fotografia en blanc i negre, si feies el revelat a casa no era tan car com si ho portaves als professionals del revelat. Jo vaig optar per tenir el meu laboratori par�cular. Tens algun arxiu de les teves fotografies per que d'aquí molts anys es puguin veure i gaudir? Tinc molts nega�us amb fulls de contacte. Tenir-les totes classificades correctament costa una mica, de vegades treus un nega�u i no el tornes a posar a lloc. També vas ser un col·laborador inicial del Pessebre Vivent? Vaig ser un dels primers figurants que van sor�r al primer pessebre que es va fer a l’Espluga l'any 1964. Es va fer per la gent que sor�a de la Missa del Gall. Recordo que ho vam fer a la casa del Bou, amb el Fernando Mar� com a impulsor del projecte. També vas par�cipar en la part cultural del Casal de l'Espluga? Sí, en tots els àmbits culturals. Sardanes, que ens en van ensenyar la Colla Sardanista Rosa de Reus, el Ball de Bastons, amb el mestre de Cal Maneca, el Pessebre Vivent amb el Fernando Mar� al capdavant, i el teatre, on hi par�cipava amb la meva família ja que a casa hi havia una important tradició; pare, mare, germana i jo mateix. I a la cova també hi vas estar, oi? També hi vaig estar, acompanyant els "insomnis" de l'Antoni Carreras, quan no podia dormir. Amb la seva visió del món prehistòric, la cova ens mostra un tros desconegut de la història de l’Espluga, gràcies a la visió que ell ja tenia; i ens va fer partícips a tots. Sempre seguint un lema "de l'Espluga i per l'Espluga". ■ Joan Casanovas

JUNY

2020

ARA FA 100 ANYS

Juny del 1920, a l'Espluga

"Hi ha més feina a plegar que a fent caure" deien els vells. La Nova Conca, setmanari que es publicava a Montblanc, deia: -El passat diumenge en el col·legi de les Carmelites de la Caritat se celebrà una vetllada a l'objecte de recaptar fondos per 'Associació de les Filles de María. El programa fou ben escollit. Totes les senyoretes que hi prengueren part foren molt felicitades, essent-ho d’un modo especial la gentil i xamosa senyoreta Micó. Felicitem a totes i particularment a les organitzadores. -Ha sigut ja inaugurada la important fàbrica de fliots de nostre volgut amic En Ricard Farré que ha construït al carrer de Doménec, -ignorem perquè omet: Sant‒ treballant-s’hi ja de fort i de ferm, cremant tots tres forns d’allò més, essent aquest nou edifici muntat artísticament i dotat de tots els més moderns aparells que es necessiten per sa fabricació. Desitgem a nostre amic i compatrici bona sort en el negoci que acaba d’emprendre. -Creiem que l'ordre del senyor alcalde donada als pastissers, privant-los de vendre pà als forasters, més aviat, per uns, perjudica que no afavoreix, puig hi ha el perill de que els forasters no vinguin als nostres mercats. -El senyor alcalde ha prohibit posar els animals al passeig, als forasters que venen al mercat. Es molt comentat. Joan Farré Gual s’esplaiava en les seves cròniques al Correo Catalan i La Vanguardia. Recollia amb tota mena de detalls i noms de les par�cipants en aquella festa. No s'oblidava de qües�ons socials ni del temps i l'estat de la vinya, que pel temps que feia, es podia veure afectada pel mildè. La família de Josep M. Rendé s'havia traslladat ja a Barcelona per raó del càrrec que tenia a l'Acció Social Agrària de la Mancomunitat. Però parlant de la Festa al Col·legi de les Carmelites, ressenyava: La simpàtica senyoreta Na R. Pujol obrí l'acte recitant admirablement la poesia «Predestinada».

EL FRANCOLÍ

Seguidament les distingides senyoretes M. Saumell, C. Espasa, M. Torres, T. Martí, D. Minguella, C. Bonet, D. Carreras, C. Saumell, P. Casanovas, M. Sánchez i R. Micó, posaren en escena sense deixar res que desitjar, tant per llur treball particular com per la presentació, el formós drama líric «La ruta de Lourdes» i el sainet «Testamento original», sabent-se atreure constantment l'atenció de la concurrencia, la qual premiá amb sovintejats aplaudiments la tasca que amb tanta cura desenrotllaren. Les còniques sovint parlen d'aspectes relacionats amb els moviments catòlics. Però com que tot no poden ser alegries, Farré va haver de mencionar la pedregada que afectà els termes de Senan, Fulleda, Tarrés i Vallclara i la part nord del nostre terme. Encara quedaven parades per segar. Es deixava sen�r una certa sequera i els freds de l’hivern havien perjudicat els ametllers i algunes vinyes. L’Espluga rebia visites i excursionistes. Es preparava la Festa Major. La prohibició de vendre pa als forasters era per la manca de farina. Alguns pobles del voltant compraven el pa a l’Espluga i el mercat local se’n va ressen�r. El pa es venia a 8 pessetes l’arrova, equivalent a un jornal de peó. La festa de Sant Joan i la seva revetlla es va celebrar amb animats balls a la Coopera�va Obrera i el dia de Sant Joan, una vetllada a la Cambra Agrícola Oficial, amenitzada pel quintet Saumell, de la vila. Ricard Farré havia inaugurat la seva fàbrica i els cunyats Muntanyola i Bernat havien obert la bo�ga de mobles al carrer de l'Hospital: Ambdós establiments estan muntats amb tota cura, i amb tots els avenços que requereix llur bon funcionament, essent honra de l'Espluga. Aquell mes es subhastaren les pastures de la Gavacha o Gravolosa per a un centenar d’ovelles i 50 cabres. S’havien de pagar 30 pessetes de tasses. El Butlle� Oficial de la Província publicava una citació a Rafael Ba�es�ni Galup, perquè acudís a la vista de la causa que se seguia contra Emili Rosell Fernández. Ba�es�ni estava embarcat, per refer la seva salut, en el transatlàn�c Infanta Isabel de la Companyia Pinillos, en qualitat de metge i en viatge cap als Estats Units. Rosell que era encarregat de la fassina del Molí de Poca, s'havia vist embolicat en un afer d'actes de circulació d'alcohol. Rendé li va dedicar un poema sa�ric, tota vegada que l'home no havia comès cap mena de delicte. El mes de juny, a l'Espluga de Francolí, habitualment té unes postes de sol magnífiques. Deien això per no acabar aquest resum amb més no�cies de �pus judicial i embargaments de finques. Deixem-hi una nota de color, aquell rogenc que va del taronja clar al vermell encès que augura pluja, amb el conseqüent temor a una tempesta amb llamps i trons i pedra, és clar. Més d'una família la tenia dins de casa, la tempesta. ■ Josep Maria Vallès i Martí

34

JUNY

2020

DE

S O C I E TAT

El sector vi�vínicola està pa�nt Sembla que no en teníem prou amb la pandèmia que ha aturat el sector del vi durant mesos, arrossegat pel tancament dels restaurants i bars, que per més inri la collita 2020 es preveu complicada. A causa de les abundants pluges que hem �ngut aquesta primavera i tardor, la vinya està malalta. La causa són dos fongs anomenats míldiu i malura que s’instal·len a les fulles i al raïm, un l’asseca i l’altre el podreix i acaba provocant la botridis. Aquest mal estat sanitari del raïm fa que la collita és redueixi, a zones, en un 30% menys que un any normal. Sempre plou sobre mullat, mai més ben dit... Per si volguéssim ser op�mistes, potser és el millor any perquè ens passin aquestes desgràcies, ja que molts cellers tenen un excedent de producció causat pel Covid 19, que tardarà a sor�r dels magatzems . Hauríem de ser posi�us i pensar que d’aquí a la verema la situació millorarà i que el clima ens respectarà fins que collim. Hi ha una dita catalana que diu que “any de traspàs no ompliràs el cabàs”. Creuem els dits i esperem que els dos brots que més ens preocupen no s’escampin. ■ Mariona Rendé

RENOI, QUIN RENOM! Cal Sabateret Nom complet i edat: Laia Pons Sedó, 24 anys Quin és el renom? Cal Sabataret Com i perquè va sorgir aquest renom? El renom de Cal Sabataret té un origen molt curiós. L'avi del meu padrí tenia els peus molt grans, en aquella època ningú tenia una talla tan gran de peu i li havien de fer les espardenyes a mida. Des de llavors la gent ens coneix com cal Sabataret. Quan temps fa que es va començar a utilitzar? Té un origen ben llunyà, fa més de 200 anys que la família té aquest renom al poble. Alguna anècdota curiosa? Alguna vegada m'han preguntat quin número de peu faig, i sí, tinc una talla bastant gran per la meva alçada. La pregunta següent sempre és: ve de família això? I els responc que el peu gran va donar nom a la casa, a la família. ■ Íngrid Guillén i Júlia Alcalde

EL FRANCOLÍ

35

JUNY

2020

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

Innovació, emancipació, transformació, xarxes Hem tancat el curs escolar i podem afirmar que ha estat ben singular, podríem afegir que haurem viscut fets històrics d'aquells que ens perduraran en el record més enllà de la pura anècdota.. Iniciàvem el setembre amb un projecte interdisciplinari centrat en l'emergència climà�ca. Per això ens vam afegir a la setmana pel clima fent pe�tes accions de neteja del nostre entorn proper. Aquí iniciàvem una aliança amb el Museu de la Vida Rural; ja que després de veure l'exposició Plàs�cs va arribar un taller ar�s�c amb les deixalles recollides en l'acció de neteja a la zona del Parc Fluvial. El primer dijous d'octubre vam organitzar un enjardinament par�cipa�u amb famílies i amics que vam anomenar Una planta, un somriure. Pocs dies després hi va haver la coneguda riuada que va canviar la fesomia del nostre poble. El curs escolar avançava i els nostres alumnes van poder afegir a la seva motxilla personal altres tallers al nostre es�mat museu sobre agricultura o la visita a l'exposició Jugar amb foc. Però el plat fort de l'aliança amb el museu va ser el projecte Troba l'objecte, en el qual a mode de joc o gimcana l'alumnat de cicle superior va preparar per a la resta de companys, familiars i amics,

una descoberta d'un seguit d'objectes del Museu molt ú�ls en temps passat i que actualment poden ser uns desconeguts per a les noves generacions. De manera enginyosa, com si d'una endevinalla es tractés, l'alumnat va saber descriure uns objectes ben comuns del món rural que hem deixat enrere. I podríem seguir amb allò que va quedar estroncat pel confinament iniciat a mitjans de març: un taller sobre els ODS; una ma�nal de dibuix amb Carles Puche; taller sobre l'ús de l'aigua; una experiència amb la Fundació Pau Costa... I és que aquest any estem contents i agraïts d'haver enfor�t els llaços i aliances amb el Museu de la Vida Rural i d'haver compar�t els objec�us comuns d'educació per a la sostenibilitat. En aquest final atípic, marcat per l'emergència sanitària, a les escoles hem hagut de traçar nous camins d'entorns virtuals educa�us. La part posi�va ens arriba per la implicació de les famílies o la salut i l'alegria dels infants. De retruc tenim la sa�sfacció de com l'aturada ha facilitat a algunes llars iniciar el seu hort urbà a casa. I en la desescalada el gaudi i lleure a la natura en aquests paisatges i racons tan bonics que tenim al nostre poble. ■

Dia Mundial de l’Ac�vitat Física Malgrat les condicions excepcionals que hem viscut durant el període de confinament, des de l’àrea d’educació �sica us hem animat a seguir prac�cant esport a casa. Cada any par�cipem tota l’escola de l’ac�vitat que ens proposen des del PCEE sobre el Dia Mundial de l’Ac�vitat Física a l’escola i aquest any no volíem que fos diferent. La campanya ‘Gent ac�va des de casa!’ proposa a la ciutadania combinar tres �pus d’exercicis diferents. En primer lloc, ac�vitats aeròbiques, com ara fer servir la bicicleta està�ca, l’el·líp�ca o la cinta rodant, o subs�tuir-ho per córrer o caminar per casa, ballar i saltar a corda, que permeten ac�var les pulsacions i augmentar la circulació sanguíEL FRANCOLÍ

nia; en segon lloc, ac�vitats de força, com ara abdominals, flexions, bíceps i esquats per tonificar la musculatura i protegir els ossos, i, per úl�m, exercicis de flexibilitat i mobilitat ar�cular, com ara es�raments de la musculatura, i de cames, esquena, tronc, braços i coll, i també mobilitat i rotacions ar�culars, que ajuden a prevenir lesions i a reduir el dolor de les ar�culacions. Una setmana de confinament vam proposar a tots els alumnes i famílies de la comunitat educa�va la mateixa ac�vitat �sica, la realització d’un pe�t vídeo fent esport a casa. El missatge incorporava, d’una banda, la recomanació genèrica d’incorporar hàbits saludables durant el període de confinament

36

a casa, com ara tenir cura d’una bona alimentació, pensar en posi�u, fer ac�vitat �sica i descansar bé, i de l’altra, seguir els consells i precaucions a l’hora de realitzar l’ac�vitat �sica domès�ca. Doncs bé, de la quan�tat de vídeos que vam rebre en vam escollir dos i els vam enviar al comissionat del Pla Català de l’Esport Escolar. Ens plau informar-vos que hem estat escollits com a guanyadors del nostre territori. El premi consis�rà en un taller o xerrada que experts de l’Agrupació d’Associacions espor�ves Escolars de Catalunya realitzaran a l’escola el curs vinent. Felicitats a tots i a totes per par�cipar del’ac�vitat,perrealitzaresportacasamalgrat el confinament i per ser tan ac�us! ■ JUNY

2020

Cuinem i ens cuidem Durant la setmana del 18 al 22 de maig a l'escola Mar� Poch hem treballat al voltant del tema de la cuina i l'alimentació saludable des de l’entorn virtual d’aprenentatge del centre. Tot seguit us farem una explicació de les tasques que van realitzar els alumnes de cicle mitjà. Al ser un tema molt ampli els mestres vam decidir treballar ac�vitats molt diverses i alhora que permetessin realitzar tasques interdisciplinars. Les ac�vitats tractaven temes tan diversos com la piràmide alimentària, en la qual els alumnes van adonar-se dels aliments més importants a consumir per �ndre una bona salut. Una altra ac�vitat parlava de la conservació i l'assecatge de les fruites. Avui en dia és més fàcil conservar els aliments, ja que la majoria de gent disposa de nevera, però an�gament una manera de poder conservar-los era assecant-los o

com es diu avui en dia, deshidratant-los. També van realitzar una tasca on van poder veure que hi ha plantes que cuinades d'una forma determinada ens ajuden a disminuir els efectes d'algunes malal�es. Per altra banda, en una ac�vitat es van donar compte que són molt importants les mesures a l'hora de cuinar, ja que ajuden a crear un àpat saludable i alhora redueixen el nombre de residus. També van poder conèixer els diferents peixos que podem cuinar i quins estaven en perill d'ex�nció. En aquesta ac�vitat també van treballar l'expressió oral i escrita a par�r de la seva recepta preferida. Per acabar i una de les ac�vitats més diver�des va ser la que ens proposava fer diferents ritmes i sons amb els estris que disposem a la cuina. Va ser una setmana molt productiva i divertida en la qual vam treba-

llar el tema de la cuina des de moltes vessants diferents. ■

ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA

Premi a les llegendes desconfinades El dia 17 de juny va tenir lloc l’entrega de premis dels “Student Awards”, una inicia�va d’MSchools - de la Mobile World Capital-d’acord amb el Departament d’Educació. El certamen reconeix i premia les inicia�ves que u�litzen latecnologia com a mitjà per generar, dissenyar i crear con�ngutsdes de l’aula. D’aquesta manera, es reconeixen projectes en dos àmbits: el de la creació d’apps i el de la geolocalització decon�nguts a la plataforma Mobile History Map. La xarxa de centres Vedruna Catalunya Educació va resultar premiada en “Menció Especial” per un projecte que ha georeferenciat una seixantena de llegendes dels pobles i ciutats de les diferents 36 escoles. La inicia�va ha consis�t en recollir les llegendes a través de fonts orals i escrites per digitalitzar-les i representar-les en Realitat Augmentada. A la plataforma del Mobile History Map els alumnes hi han pujat més d’un centenar de con�nguts mul�mèdia que contenen imatges, àudios i vídeos en diferents suports per tal de fer arribar a la població les creacions realitzades. És així com comtes, gegants, dones d’aigua, monjos, cavallers, monstres i animalons varis de diferents contrades han cobrat vida de nou en 3D i romandran per sempre amb un cop de dit a l’app on es poden veure i escoltar les llegendes Alumnes de 5è. Cedida d’arreu. EL FRANCOLÍ

En el projecte hi han par�cipat centenars d’alumnes de 5è de primària i 1r d’ESO guiats pels seus respec�us docents. En el cas de l’escola Vedruna l’Espluga de Francolí hi han par�cipat els alumnes de 5è de primària amb la llegenda de Poblet: “Els Familiars i la riquesa del Mones�r”. Aquest projecte, que es va començar a l’escola i s’ha hagut d’acabar des del confinament fent ús de les videoconferències, mòbils, correus electrònics..., ha consis�t en la representació de la llegenda per mitjà d’un teatre de �telles. Per als impulsors, el projecte ha estat una manera de contribuir a valorar i fer perdurable el patrimoni històric i la cultura popular, però també de demostrar que es poden desdibuixar les barreres de les aules i les escoles per fer projectes que vagin més enllà del grup-classe i es comparteixin amb la societat d’avui i de demà. Enllaç al web del projecte amb tot el projecte : https://www.vedrunacatalunya.cat/llegendari Enllaç al vídeo-resum del projecte: h�ps://youtu.be/my2v02faZ9Q Enllaç al vídeo de l’acte de presentació del projecte a la comunitat educa�va amb representants d’alumnes : h�ps://youtu.be/mynIXYopiR4 Enllaç a la cerimònia d’entrega de premis: minut 1h:06 h�ps://youtu.be/q4zb_Qi5sjc ■

37

JUNY

2020

DE

S O C I E TAT

Recordant a David Rovira des de Poblet

De la vida de les persones en guarden un record d’acord amb la relació que hi hem �ngut i conservem per elles l’es�ma que ens han �ngut i hi hem �ngut, ja que sovint ha estat mútua. Des de la fe sabem que aquesta vida no és el final, és el principi d’una vida vertadera i plena. Això no treu pas que la marxa i l’absència dels nostres germans ens deixi tristesa i buidor. El record, l’es�ma, la tristesa i la buidor estan en relació amb la bondat del qui ens deixa. Aquesta bondat no és quelcom eteri sinó que s’ha plasmat en realitats, en la vida tota d’una persona. La mort d’en David Rovira ens deixa tristos i alhora ens deixa grats i molt bons records; perquè tota la seva vida, en els múl�ples àmbits en que va actuar, fou marcada per l’amor, l’es�ma: a la seva família, a la seva professió, als seus amics, a la seva vila i al seu país. Tant des de la seva vesant laboral, des de la farmàcia, com des de la ins�tucional, com a alcalde de l’Espluga de Francolí, la seva relació amb Poblet i amb la seva comunitat ha traspassat de molt la simple relació fluida i formal entre ins�tucions per esdevenir una relació cordial i d’amistat. Han estat moltes coses viscudes junts, molts temes en els que hem treballat junts i ara a la tristesa per

la seva mort s’hi uneix l’agraïment i la confiança. Agraïment per tota la seva tasca i confiança en que el Pare l’hagi rebut a la gloria eterna. ■ Fra Octavi Vilà Mayo, O. Cist. Abad de Santa Maria de Poblet

Presentació de "Dia vindrà" a la plaça d'en Canós. Cedida

Fe d'errates: A El Francolí del mes de maig va sor�r publicada la defunció de la Maria Guasch Murtra, de 61 anys. Va so�r publicat que el marit era en Joan Delgado Guillén, quan el nom correcte és Joan Delgado Mar�nez.

DEMOGRAFIA NAIXEMENTS

Mar Cots Rodríguez, filla del Jordi i la Cèlia, amb data de naixement el 5 de juny. Laia Robles Peris, filla del Fernando i l'Anna, amb data de naixement l'1 de juny.

EL FRANCOLÍ

DEFUNCIONS José Luís Herrera García, de 86 anys. Amb data de defunció el 3 de juny i domicili al carrer Sant Vicenç de Paül. Maria Pilar Poca Cots, de 83 anys. Esposa de Tomàs Saló Saumell. Amb data de defunció el 4 de juny i domicili a Arbeca.

38

Antonio Capitán Heredia, de 56 anys. Casat amb Maria Carmen Farriol Romeu. Amb data de defunció el 20 de juny, i domicili al carrer Sant Miquel. Segons dades que ens envien del Registre Civil de l'Espluga de Francolí. ■

JUNY

2020

Natura Singular Les gitanes (Zygaena sp.)

per Pitu Amigó

Les gitanes són pe�tes papallones (uns 3 cm d’envergadura alar) molt vistoses per la coloració de les seves ales: sobre un fons negre metal·litzat hi destaquen una desena de punts de color vermell intens, és com si aquests lepidòpters portessin un ves�t de flamenca, origen del seu nom comú. Com en moltes papallones, la coloració tan contrastada té per objec�u adver�r els possibles depredadors de la seva toxicitat, i per aquest mo�u són d’hàbits confiats i es poden observar amb facilitat. La gitana de la fotografia és una Zygaena lavandula, pròpia de màquies i brolles.

Les pastorelles o cueretes Les pastorelles o cueretes són un moixons insec�vors inconfusibles: prims, esvelts, i amb una cua llarga que mouen amb freqüència mentre caminen com si fossin gallinetes de la mida d’un estornell. La cuereta blanca o pastorella (Montacilla alba) és la més nombrosa, de color blanc amb parts grises i negres ben contrastades, la podem observar amb facilitat per carrers, carreteres, parcs i prats on pastura tot cercant pe�ts insectes, sovint en grups. Fa fins a dues postes de 5 ous per temporada i els nius poden ser al terra, en matolls o forats d’edificis. La cuereta torrentera (Montacilla cinerea) és menys nombrosa i per a observar-la cal acostar-se als cursos d’aigua que són el seu hàbitat. De colors groguencs, és solitària i força �mida. Fa el niu al terra, entre roques o soques prop de cursos fluvials, fent fins a dues postes de 5 ous. Més informació a www.NaturaSingular.cat Contacte: arbressingulars@gmail.com EL FRANCOLÍ

Cuereta blanca

Cuereta torrentera

39

JUNY

2020

EL FRANCOLÍ

40

JUNY

2020