EL FRANCOLI DEL JULIOL DE 2020

NÚM. 399

JULIOL 2020

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

L'Espluga viu una Festa Major marcada per la pandèmia

REPORTATGE: Marta Miró desenvolupa "El plan de desarrollo deportivo" JULIOL 2020 1 de la "Universidat Católica de Xile"

EL FRANCOLÍ

imatges d' una Festa Major atipica

EL FRANCOLĂ?

2

JULIOL

2020

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Som una raça que acostumem a estar junts, tocar-nos, abraçar-nos... a viure la vida en comunitat. La nova normalitat ens obliga a guardar-nos a casa, a mantenir les distàncies i a protegir-nos dels que són els nostres companys. És per aquest motiu que ens costi assimilar una Festa Major com la que hem tingut. ■ FOTO PORTADA: Eva Bonet

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Martí, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Martí, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català . Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els articles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI 4 EDITORIAL. 5 BÚSTIA. Gràcies, Josep Maria 7 El rei. Black monday 7 REFLEXIONS. Voteu-me a mi 9 Reivindicació a la moda 10 Els diumenges a la masia. L'ACTUALITAT. L'Espluga estrena una ruta interpretativa pel riu després de la riuada de l'octubre de 2019 11 Més d'una seixantena de projectes rebran ajuts econòmics gràcies a la Riuada Solidària 12 L'Ajuntament demana a l'ACA i al Departament de Territori i Sostenibilitat l'ampliació de la capacitat hidràulica del pont de la Font Baixa 13 Les pastisseries s'uneixen per fer les postres de la Festa Major. Perillós incendi en una zona abrada prop de cases. 14 Càrregues policials i una detenció en la manifestació en contra l'arribada de Felip VI 15 La Festa de la Verema d'enguany no tindrà recinte firal. 16 Aüvenguen fa una valoració positiva del Faistiu 2020 17 L'Espluga comença la Festa Major mes atípica amb el repic de campanes. 18 L'espluguina Mar Callau s'incorpora a la Unitat

3

tècnica de resposta de la Covid-19. Urkullu autoritza la consulta d'una part dels documents que va recopilar en el seu paper d'interlocutor en el procés català. 19 El MVR, les Coves i la Fassina Balanyà ofereixen entrada gratuïta al personal sanitari. El Celler Rendé Masdeu reobrirà a l'antic Simó de Palau 20 Els veïns del Capuig celebren la seva Festa Major amb un sopar de "Jo m'ho porto jo m'ho menjo". 21 Amics companys i família destaquen la petjada de Rovira en un comiat multitudinari 22 Bona rebuda del concert-vermut solidari de Festa Major amb el "Jo porto el meu vermut". L'Església Nova comença el seu pla de recuperació per acabar amb els problemes 23 LA RIALLETA. PLANTES REMEIERES 24 REPORTATGE. Marta Miró desenvolupa "El plan de desarrollo deportivo" de la "Universidad católica de Xile" 26 Unes vacances en pau 27 El CE Espluga participa al Torneig Memorial Enrique Playán. El CE Espluga participa en dos tornejos presencials durant el mes de juliol 28 Skyrunning per la Vall d'Ordesa i més amunt 29 Pic d'Estaragne 3006mts. Un tres mil pels plançons del CAE 31 CASAL. 33 MUSEU DE LA VIDA RURAL 34 CURAR-SE EN SALUT 36 RACÓ POÈTIC 37 LA BÍBLIA ENS PARLA. PUIX PARLA CATALÀ 38 PINZELLADES DEL PEDRÍS. 39 ARA FA 100 ANYS 40 RENOI, QUIM RENOM! EL SABER NO OCUPA LLOC 41 ENSENYAMENT. ESPAI SOMMELIER 42 DE SOCIETAT 43 NATURA SINGULAR JULIOL

2020

Vassallatge 2.0 En ple segle XXI, amb el desenvolupament vertiginós de les noves tecnologies i una societat en evolució contínua i accelerada, sembla que alguns vestigis del passat més fosc de la nostra historia es mantenen amb uns salut de ferro. Un cas ben clar és el vassallatge als senyors, un costum heretat de l’etapa més obscura de la nostra història, l’edat mitja. En aquella època, al capdamunt de la societat hi havia la noblesa, capitanejada pel rei o emperador, i aquesta elit manegava tot el que tenia a veure amb la vida de les capes inferiors de la societat amb la connivència irrefutable del clergat, que exercia de braç transmissor amb les classes inferiors. D’aquest sistema piramidal d’organitzar la societat, en destacava la obediència incondicional de baix a dalt, és a dir, que tothom devia vassallatge a qui tenia per sobre, essent sempre el poble qui devia obeir a tothom, perquè tothom estava per sobre seu, i essent el rei a qui tothom obeïa i fins venerava com si es tractés d’una divinitat totpoderosa. La il·lustració va ser un moviment europeu que a mitjans de segle XVIII va inspirar alguns dels canvis més importants tant socials com culturals, i que va culminar a França amb la Revolució Francesa i l’eradicació de les dinasties monàrquiques amb mitjans, diguem-ne força expeditius. Semblava que les dinasties reials al nostre continent tenien els dies comptats, però per aquells atzars del destí, algunes d’elles van sobreviure i van mantenir privilegis tot i fugir dels indrets on se’ls empaitava per donar-los el passaport a l’altre barri. Una de les famílies que, tot i haver tingut quotes de poder reial a les espanyes, va refugiar-se fugint cap al sud, van ser els Borbons, i malgrat alguna ensopegada pel seu mal cap i mal fer, han sobreviscut sense cap mena de problema, a repúbliques i a dictadures fins al dia d’avui, en que el darrer de la dinastia, d’infaust nom Felipe, exerceix de cap d’estat a Espanya. Amb tot això, aquests darrers dies, per no dir mesos, potser per la facilitat amb que sorgeixen les informacions amb les noves tecnologies, el seu antecessor al càrrec, el seu pare i ara rei emèrit, EL FRANCOLÍ

4

ha hagut de veure com surten a la llum tot de draps bruts que, tot i que s’intuïen, alguns poders de l’Estado Español, han volgut tenir amagats i ben amagats. D’entre molts d’altres, en destaquen les comissions per venda d’armes o concessió d’obres faraòniques a països de tan dubtosa solvència democràtica com l’Aràbia Saudita amb que el monarca i el seu llinatge s’han omplert butxaques i comptes a paradisos fiscals. No cal esmentar-les totes perquè seria tema per un ampli reportatge, però el cas és que poc a poc va sortint a la llum tot de brossa fastigosa que ha acumulat la casa dels Borbons sobretot des que el dictador Franco el va deixar a càrrec de l’estat. I és aquí on apareix el vassallatge. Des del dia de la seva coronació, tots els estaments polítics i econòmics del país (l’aristocràcia dels nostres dies), han rendit homenatge total a la casa borbònica com si d’un rei medieval es tractés, permetent-li qualsevol cosa i protegint-lo amb aquest dret inèdit en el nostre entorn europeu anomenat “d’inviolabilitat”. I malgrat l’estesa de roba bruta que surt dia a dia de la gent d’aquesta reial família, ningú envermelleix de vergonya a les esferes polítiques i tots els partits de l’estat (amb una sola tímida excepció), defensen amb ungles i dents i justifiquen tot el que té a veure amb la monarquia espanyola, fins al punt d’excusar la fugida vergonyant d’en Joan Carles a no se sap ben bé on. Potser cal una segona il·lustració i que rodin alguns caps per assolir una societat més justa i igualitària, i potser cal que rodin primer els que són més amunt i que, en el fons, no representen a ningú perquè ningú els ha votat i han assolit el seu poder il·limitat per la gràcia de Déu (o de Franco). ■

JULIOL

2020

Busti@

Gràcies, Josep Maria

Amic Vallès: Aquesta vegada et contesto. En primer lloc, moltes gràcies per la teva invitació, que ja m’has fet altres vegades, inclús de manera indirecta, a participar de forma assídua en una secció d’El Francolí. El que passa és que, tot i que m’agradaria molt, ja ho saps, jo tinc feina. Tanta, que hauria de reencarnar-me moltes vegades per poder fer tot el que voldria en aquest món. Dius, en la teva darrera carta, que jo era membre d’un Ajuntament anticasalista i tu d’un Casal oposat a l’Ajuntament franquista. El que no dius, i m’agradaria que ho fessis, és que jo també era, amb tu, a la Junta d’aquest Casal. En quant a l’anticasalisme, tots els regidors d’aquell Ajuntament érem socis del Casal, i jo, a més a més, de la seva junta. Però els capdavanters de les dues entitats, i tu ja saps a quines dues persones em refereixo, estimaven el poble i van fer molt per l’Espluga, però tenien punts de vista diferents. I jo al mig, ho recordes? Però n’estic molt content. I ara, anem a la qüestió del cobrador. Si en el meu escrit sobre la mort del Dijous Sant feia referència a aquest altre desgraciat capítol de la història espluguina, és per la similitud que hi ha en ambdós casos en el funcionament de la justícia que, llavors com ara, era enormement millorable. Deus saber, suposo, que per disposició legal, els regidors de tots els ajuntaments de l’Estat, estaven obligats en aquell temps a pagar de la seva butxaca l’import de les contribucions que no feien efectiu els ciutadans. Amb aquesta mesura, els ajuntaments havien de fer mans i mànigues per a que el poble pagués, mentre que l’oposició intentava tot el contrari per posar així en un greu compromís els membres del Consistori. Si llegeixes les actes municipals veuràs com en més d’una ocasió s’anuncia el cobrament i no es presenta ningú a pagar. Només els empleats municipals. Llavors, es reuneixen, normalment a la Rectoria, els dos grups que s’alternaven a l’Ajuntament, arriben a un acord i l’endemà paga tothom. No creuràs que un dia els veïns fossin pobres i l’endemà tots rics! El que feien era, uns per partidisme polític i altres, els que més, per ignorància, seguir el consell interessat dels qui dirigien la política local. L’any 1899, en plena crisi de la fil·loxera i amb una penúria econòmica extraordinària, passava el mateix. Aquell dia del mes d’agost, els membres més destacats del partit de l’oposició, els que venien escalfant els ànims EL FRANCOLÍ

del poble des de feia temps, es van absentar de l’Espluga. Quan el cobrador, veient-se envoltat de gent a la Plaça de la Vila entrà a cal Cabeza cercant refugi, va trobar el pis tancat. Havien anat a Tarragona. Va ser llavors quan, pujant escales amunt perseguit per la gentada, li tallaren els dits amb els que s’agafava a la barana i el tiraren de dalt a baix. Encara aconseguí sortir al carrer on a cops de pedra el poble el va matar. Ves per on, l’home que cinc anys després portava la pistola que es disparà o fou disparada a la processó del Dijous Sant, al migdia, arribà també de Tarragona, quan ja tot havia passat i s’aturà fent-se l’estranyat en veure les restes del carro i els estris del cobrador que la gent havia cremat. Aquesta persona, que tu i jo sabem qui era i que no anomenarem, va estar involucrada al llarg de quaranta anys, i tu ho saps molt bé, en tots els conflictes que es van plantejar a l’Espluga. Efectivament, com tu dius, foren detingudes i empresonades vuit persones acusades de l’autoria d’aquella mort. Persones de tota classe i condició. I també de totes les edats. Saps qui eren, no? Entre elles hi havia un germà de la meva besàvia i oncle meu, Anton Borràs Altarriba, anomenat Borrasset, fill de cal Borràs, una casa benestant i adinerada que avui coneixem per ca la Rossa, a la carretera de Poblet, perquè Joan Bosch i la seva esposa, que per cert era rossa, van comprar-la l’any 1929. Era un home amb instrucció, ric, mestre, però d’un caràcter molt fort, quasi violent. Agafava les rates amb les seves pròpies mans, els hi obria el ventre de viu en viu i els hi posava sal. Després les deixava anar per a que, rabioses, mosseguessin a les altres. Això no explica perquè aquell dia era a la plaça, però sí quin era el seu tarannà. Després d’aquell fet, la meva besàvia no li donà entrada mai més a casa nostra i el seu germà Josep, ex-alcalde i amo de Cal Borràs, tampoc. Sí que, en canvi, es relacionà amb els seus nebots, i jo conservo encara cartes i alguna poesia seva que adreçà al meu pare durant el servei militar. Tots ells eren fills del meu rebesavi, Anton Borràs Foraster, que fou l’últim encarregat de cobrar els censals que corresponien als monjos de Poblet per les terres que moltes famílies conreaven del Monestir i avi del bisbe Manel Borràs, oncle llunyà meu que, com tots sabem, fou martiritzat al Coll de Lilla l’any 1936. També hi havia el Dusan, aquell terrorífic personatge -

5

JULIOL

2020

tiu elevat i noble? I, en tot cas, era necessari aquell suplici? No tots els qui són anticlericals mutilen els bisbes i els cremen després de viu en viu, això només ho fan els eixelebrats! Uns eixelebrats, per cert, que aquí i a tot arreu, van fer més mal a la seva pròpia causa que totes les bombes de Franco. També a l’Espluga, era necessària aquella bogeria? Les dones de casa meva no hi van anar a la plaça a cridar “Que li tallin...” Ni cap dona del veïnat! Al llarg de la meva vida, i amb els testimonis encara vius, jo hi he parlat moltes vegades d’aquell fet, i puc assegurar-te que cap casa del nostre carrer va aplaudir aquella salvatjada. I això que, com a tot arreu, hi havia gent de tota manera: de dretes i esquerres, pobres i rics. No, Josep Maria, la barbàrie no explica si allò que es defensa és important o no. Només explica com és la gent que la practica. I amb el seu comportament, la gent que hi havia a la plaça aquell dia va donar una imatge tristíssima del nostre poble que ens va acompanyar molts anys i que no corresponia, de cap manera, a la realitat. Per altra part, allò no va ser un Fuenteovejuna, todos a una, com algú ha volgut fer creure. Ni tampoc el Judici a un poble, com diu el llibre, perquè com et deia abans, tot el poble no hi va ser. La Plaça de la Vila és molt petita, i l’Espluga, en aquell moment, ratllava els 4000 habitants. El que va ser, i això no s’ha dit mai, és un “Aixequem-nos i aneu-hi. Aneu-hi!!” Aneu-hi vosaltres, ignorants, mentre que nosaltres, els inductors, ens quedem a casa o anem fora vila perquè no ens pugui acusar ningú. Quantes vegades, i ho saps perfectament, el poble surt al carrer i es juga fins i tot la vida, mentre que els autèntics responsables, protegint-se en l’anonimat, es queden a l’ombra, i salven la pell i el patrimoni, mentre aquells ho perden tot. I és que, hi havia misèria, tanta penúria com vulguis, però la misèria més profunda, i sobretot, la més trista, és la que ve de la ignorància i la incultura. Aquesta, i no l’altra, és la que fa que un poble sigui desgraciat. Tinguem-ho sempre present. Una abraçada, amic meu. Frederic Torruella PD.- Ja pensaré en el que em dius. ■

suposo que era ell i no el seu pare -, al qual s’atribuïen totes les malifetes que tenien lloc a l’Espluga i al qui no gosava plantar cara ni la Guàrdia Civil. Suposo que en tens referències, i pròximes, perquè, fins i tot, ja fa anys algú va posar el nom de Dusan a un gos, recordant la ferocitat d’aquell personatge. Te’n recordes...? I també hi havia nois joves, de quinze o setze anys, als que tant els hi feia apedregar una persona o una altra. Et dic tot això, per a que vegis, la classe de personal que hi havia a la plaça aquell dia. A la Masia de l’Escriu, hi ha un plafó dedicat a Sant Roc on, fa més de 100 anys, els propietaris hi feren escriure la frase: En el parlar net i noble es coneix l’avenç d’un poble. Els nostres pobles, Josep Maria, no n’estaven gaire d’avançats en aquell temps. Casa meva, com tu saps, és a trenta metres de la Plaça de la Vila i per tant sé bastant el que va passar. “Que li tallin els collons!”, cridaven les dones mentre els homes mataven el cobrador. Aquesta frase, sempre m’ha fet pensar en les dones marroquines que, acompanyant els rifenys en la Guerra de l’Àfrica l’any 1921 i seguint una antiga tradició musulmana, als soldats espanyols que capturaven o trobaven ferits, després de degollar-los, els hi tallaven els genitals i els hi posaven a la boca. El meu pare hi era. A la Banda de Música del Regiment, però hi era i ho va veure en més d’una ocasió. I també dos germans seus poc després. Precisament als pocs dies d’arribar a Melilla, va morir als seus braços el jove advocat espluguí i amic seu de l’ànima, Ricard Boquer. També al bisbe Borràs, 37 anys després, li van tallar els genitals abans de cremar-lo de viu en viu al Coll de Lilla. Per tant, pel que es veu, les costums dels pobles són bastant semblants, sobretot quan el nivell dels seus habitants és baixíssim. Tu parles de la penúria econòmica, del plat pels fills i que tot això desfermà la ira de la gent. Són motius altíssims, però explica això tanta barbàrie? Perquè si pensem així, també aquelles dones africanes tenien un motiu ben elevat, alliberar el seu país, i no per això havien de manifestar tanta crueltat amb aquells pobres soldats. Això només ho fan els pobles primitius. I els assassins del bisbe Borràs, saps si tenien algun mo-

EL FRANCOLÍ

6

JULIOL

2020

El rei

Busti@ S’assegura que el Borbó pare té molts diners a Suïssa de procedència il·legal, i que a més de gastar-los en viatges i matances d’animals protegits, premia amb abundor a les concubines. A pesar de tot això, encara hi ha molts interessats que el volen protegir per perpetuar una mena d’estat pseudodemocràtic. Jo personalment sempre l’he trobat “campechano”, però com que em rebenten els intocables siguin reis o grans fortunes, voldria que fos jutjat com qualsevol altre ciutadà que habita en el nostre imperfecte estat. Que no es preocupin els grans “conservadors”, els reis sempre tindran patriotes que els defensaran i les grans fortunes diners per comprar-ho tot. La veritat és que tots aquests afers deixen clar perquè molts catalans volem República. Nota final: Els espluguins estem “de pega” perquè hem de suportar l’arrogant figura d’un Felip a Poblet. ■ Eusebi Majós

No sabem pas quina funció imprescindible li escau al rei de les Espanyes, quan gairebé a tot el món no en queden de reis, i el que és més simptomàtic, els regnes que s’han perdut o suprimit no es tornen a recuperar. Ah! però a Espanya és diferent, ha passat al revés; a una Espanya Republicana l’ha succeït una España Real, per voluntat d’un usurpador, dictador i militar que es deia FRANCO. Queda clar, doncs, que ningú l’ha votat i molts de nosaltres voldríem una votació que el refrendés o l’expulsés del lloc que ocupa. I perquè ens ho poden preguntar? Doncs a molts no ens representa i als altres perquè als pressupostos estatals hi hauria menys despesa i un intocable menys a la secta dels intocables. Però encara hi ha barruts espanyols que diuen que fou elegit “per la gràcia de Déu”, assegurant que Déu beneeix les guerres i les venjances dels humans. Jo crec que hem de deixar Déu en pau i tornar al tema.

Black monday Felip visita Poblet. El poble protesta. Acudeix en massa a l'Espluga de Francolí per emprendre una caminada fins els voltants del monestir. Republicans i independentistes de cor. Pacífics i cívics volen expressar el seu rebuig. Les pedres de Poblet són de l'Estat. En quaranta anys de democràcia la Generalitat no ha aconseguit que li fos traspassat. L'Esperit pobletà traspua catalanisme. La Mancomunitat va intentar que Poblet i Santes Creus fossin Patrimoni Català. L'Estat només va cedir amb Santes Creus. Poblet era massa emblemàtic per renunciar-hi. La història delata les incomprensions i la intolerància. Recordem que el 1917 la Conca vivia una jornada carlina i catalanista a Poblet. Un aplec nacionalista. Alfons XIII també hi va venir en el moment que el cenobi estava tant arruïnat que el va qualificar de vergonya. Potser

avui en traurem alguna promesa, però això no vol dir cap realització, no estan avesats a cap compliment. Que ve a fer el Felip? És una descarada provocació?. És una constatació que Poblet és de l'Estat? Ja ho tenim present. Es considera hereu dels Comtes de Barcelona? Doncs, no! Per més que el títol vagi lligat a la Corona castellana, Catalunya no te Rei. Primer fou el compromís de Casp. Després un altre Felip que ens va arrabassar la sobirania. I decenni darrere decenni ens han recordat que Poblet ‒i Catalunya tota‒ és seva. Si no fos l’alegria que mostren els qui es van reunint a la plaça i emprenen la caminada cap a Poblet, es podria qualificar de trist, molt trist, aquest dilluns de juliol. El dia que fa anys la humanitat va arribar a la lluna. Els qui aspirem a una república catalana estem tristos. Mostres de provocació com aquesta ens donen alè. ■ Josep M. Vallès i Martí

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bústia" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, tindran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

7

JULIOL

2020

REFLEXIONS un cop d’ull

Voteu-me a mi (febrades d'un estiu incert)

Q

ANDREU MORTA

uin xou, l’independentisme català! Tots a matadegolla i cadascú escombrant cap a casa, prefereixen ser cap de pagell que cua de lluç, que deia la padrina Munda. En ple desori, n’hi ha que volen la Catalunya independent, però no gaire; d’altres, que encara no és l’hora, que cal créixer i madurar; d’altres sí, però si has de manar tu, no; d’altres volen i dolen; d’altres ni això. Caratxus...! No fan pinya ni saben fer-ne. Però la pinya és imprescindible per ser forts i per fermar el castell. Depriment. Veig tan inviable l’anhelada unitat (anhelada per mi, perquè el que és la caverna del “Madrit” closca de tortuga... tan sols somia els nous tancs del govern “progressista” baixant per la insurrecta Diagonal barcelonina), veig tanta incapacitat per anar junts, que he decidit oferir-me jo mateix de cos present per ajuntar el que no s’ajunta i tallar d’una estocada per sempre el “nus gordià” de la desunió i apanyar l’embolic. El meu projecte, clar, català i concís, és fer el que altres partits no fan a causa de la manca d’unió, un mal fat que des de sempre afebleix el catalanisme. Evitar el campi qui pugui actual i oferir a la pleballa –a la qual tinc l’honor de pertànyer– idees clares i assequibles que, com veureu, no trobareu en cap altra oferta, malgrat les moltes que pul·lulen per l’espai sideral. Però no puc aconseguir res tot sol. Així que creo un nou partit d’unió catalanista i independentista que aixoplugarà totes les tendències, totes les aspiracions i les ànsies populars a l’empara d’una única bandera i d’una EL FRANCOLÍ

única unitat. Ajuntar i no separar, és el meu lema. Per tal que feu pinya amb mi, fundo el «Partit d’Unió Unionista d’Unitat Unible Unitària i Única per a la Independència Catalana, la Llibertat Individual i Col·lectiva i la Democràcia Plena, Unificada i de Sentit Únic per Anar Junts i Juntes» (PUINCALLICODEPUSUAJUJU). Sé el què direu, incrèdules i incrèduls del meu cor: el nom és massa llarg i la sigla impronunciable. Però si un partit vol ser conegut i votat per la majoria majoritària –com ha de ser–, el seu nom ha de ser descriptiu, clar i atractiu per expressar breument i sintètica l’ideari que llança a la palestra per a profit i gaudi de tothom. Com el meu. Perquè, digueu-me quin altre partit, partidet, grup, grupet, grupuscle o facció en lliça política parla tan clar com jo? Oi que no? I no critico ningú con fan els altres, escolteu. Sense giragonses dialèctiques us explico què podeu esperar de mi. Generós de mena com soc, em postulo per encapçalar les reivindicacions ple-

8

bees de llibertat, independència, estat propi, benestar i etcètera. Acabaré amb la indefinició dels cagadubtes que ni saben què volen ni diuen clar què volen. Amb la força dels vots acabaré amb la desorientació actual. Oi que parlo clar? Així que voteu-me i tindreu justícia, prosperitat, llibertat i benestar. Voteu-me i faré... bé, ja ho veureu, el que faré. De moment, prometre l’oro i el moro i un cop al setial faré el que em roti. L’actual capitost, ¿no va prometre que aboliria la “Llei Mordassa” de l’àngel Marcelo i ara l’aplica a qui alça la cresta, “manada” a banda? Doncs jo, igual, si no més. Així que, voteu el PUINCALLICODEPUSUAJUJU i sabreu el que és bo. I si tan sols em seguiu quatre gats, però units, serem l’exemple d’anar junts fins ves a saber on. Al capdavall, costa gaire fer-ho millor que fins ara? Ah! Tal i com deia Groucho Marx, si no us agraden els meus principis, en tinc altres de recanvi per oferir-vos-els. A disposar. ■

JULIOL

2020

REFLEXIONS Joves escriptors

Reivindicació a la moda

F

JUDIT DELGADO

a unes setmanes, una companyia de moda nord-americana (a la qual no farem publicitat) va promocionar-se amb un anunci en què la protagonista era una dona transsexual negra que lluïa un cos no normatiu. L’anunci, pretesament innovador i trencador, no és més que la resposta a un nou reclam social i en cap cas un exemple reivindicatiu ni un referent revolucionari. La marca, que es presenta com un referent i com una resposta davant dels abusos (especialment policials) que inunden les notícies d’avui en dia sobre les discriminacions que pateixen les persones negres i transsexuals, no és una eina al servei del moviment antiracista ni contra la transfòbia, sinó una eina a les mans del capitalisme salvatge que és, en essència, discriminador i assetjador en contra de tots els col·lectius històricament oprimits (i entre els quals es troben, efectivament, els negres, els transsexuals i les dones). D’altrabanda,algunspartidarisd’aquest anunci argumentarien que és una forma de visibilització, un pas més en la lluita i un recurs per a normalitzar i reivindicar la

EL FRANCOLÍ

presència de les persones que formen part dels col·lectius esmentats, però si bé és cert que anunciar-se amb la imatge d’una dona trans. negra serveix per a fer latent l’heterogeneïtat de la nostra societat, no és un recurs per reivindicar el seu paper ni, tristament -perquè és una vertadera llàstima que encara s’hagi de reivindicar-, la importància de les seves vides. Així doncs, aquesta companyia de moda, com tantes altres, utilitza una imatge que els sembla que està de moda (avui una dona trans. negra, ahir l’estereotip de dona blanca i prima), sense cap consciència de lluita ni amb l’anhel de transmetre un missatge dirigit a la societat ni al seu públic. Bé, em corregeixo: l’aparició d’aquesta model sí que conté un missatge de rerefons, que és el triomf del sistema capitalista i la seva victoriosa apropiació de qualsevol lluita -o, si ho volem, motiu ideològic-. És evident, doncs, que el sistema capitalista (i, de rebot, aquesta marca) no té cap interès en vetllar pel dret a la vida digna de totes les persones transsexuals i/o

9

negres (de fet, no els interessa el benestar humà en general, perquè si fos així procurarien unes condicions de treball dignes a les dones negres que confeccionen els seus teixits i que semblen importar molt menys que la dona del seu eslògan perquè elles no apareixen davant de cap aparador i, per exemple, també haurien procurat corregir o disculpar-se per les seves campanyes publicitàries de contingut indiscutiblement masclista). Davant l’oportunitat de negoci el seu únic propòsit és esdevenir la resposta al reclam d’un públic determinat -i que, si és una mica despert, no confondrà les intencions malicioses i tergiversades dels publicistes amb la vertadera lluita antiracista i en contra de la transfòbia-. En conclusió, que tenim un problema perquè el sistema capitalista és capaç de devorar i apropiar-se de tot allò que conforma la societat és cert, però precisament per això és necessari que ens mantinguem més desperts i més vius que mai i que reivindiquem que qualsevol lluita ha de ser, primordialment, anticapitalista. ■

JULIOL

2020

R E F L E X I O N S Als anys cinquanta

Els diumenges a la masia

Q

MANEL MORGADES

uan era petit, el que anomenem “Les Masies” la formaven la Masia Vella del Cadet, la Masia Blanca, l’anomenat Balneario “Villa Engracia”, i uns xalets a la falda de la muntanya, a tocar de la popular Font del Ferro. Aquests equipaments s’omplien a l’estiu per prendre les aigües i gaudir de l’entorn. A la Masia Vella hi anava la gent més humil, amb pocs recursos. Hi havia una font d’aigua mineral per al seu ús. Al costat, la Masia Blanca, amb pati interior, botiga de queviures pels residents i uns jardins particulars. El Balneari, tocant a l’església, tenia un gran pati-jardí pels clients. Aquestes instal·lacions estaven equipades amb cuines pels llo-

gaters, majoritàriament famílies amb nens i avis. El Balneari disposava d’una botiga on s’hi podia trobar de tot... també servei de taxi. Els “xalets” els ocupaven els estiuejants amb més recursos. A Les Masies feien la seva Festa Major, cada equipament amb el seu tarannà i moltes ganes de fer festa. “Doña Francisca Prats, viuda de Menacho”, així es feia dir la mestressa de la masia on érem masovers, facilitava als estiuejants de Les Masies l’entrada a la seva finca - per la porta dels masovers - les tardes per poder beure aigua de la Font de l’Oca i prendre’n un càntir cap a casa. En deien “aigua medicinal”. Era un anar i venir d’aiguaders

pel camí de la masia. Nosaltres ens ho miràvem perplexos. El padrí els deia en to sorneguer: “Mentre beveu aquesta aigua no us morireu”. L’”Hotel del Centro” i l’”Hotel la Capella”, no l’incloíem a Les Masies, car tenien un altre objectiu no tant popular. A l’estiu també omplien. Als anys cinquanta aquests establiments gaudien d’un gran prestigi i renom per la seva ubicació i sobretot per les seves aigües... Avui l’aigua la comprem. “El Albergue Jaime I” era ocupat pels franquistes on hi feien una mena de colònies d’estiu amb l’objectiu d’alimentar “el espíritu nacional” de les nenes i les noies vingudes d’arreu a passar l’estiu. ■

L'ACTUALITAT L’Espluga de Francolí estrena una ruta interpretativa pel riu després de la riuada de l’octubre de 2019 Turisme Espluga i l’empresa Drac Actiu, una de les més afectades pels aiguats, proposen una nova activitat guiada en forma de ruta interpretativa pel Riu Francolí “El riu és viu” és el nom de la nova proposta de turisme actiu que l’empresa Drac Actiu i l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de l’Espluga estrenen aquest estiu. Es tracta d’una ruta circular que es fa a peu per l’entorn fluvial de l’Espluga de Francolí a la confluència dels rius Milans i Francolí. L’objectiu principal d’aquesta ruta és reflexionar i conscienciar sobre els efectes del canvi climàtic i l’impacte d’aquest en el dia a dia. L’activitat té una durada de 1h i 30 minuts i és apta per a tots els públics, malgrat hi ha alguns trams pedregosos i segons l’època de l’any hi pot haver fang. El preu és de 7 € pels majors de 12 anys i 5 € pels infants entre el 6 i els 12 anys. El punt de trobada serà a les Coves de l’Espluga i la sortida es farà els dissabtes a les 19.30h i els diumenges a les 9.30h, el cap de setmana de l’11 i 12 de juliol s’estrenarà aquesta activitat. Per informació i reserves cal contactar amb l’Oficina de Turisme al 977871220 o turisme@esplugadefrancoli.cat. Durant el recorregut de 3km es fan 8 parades interpretatives en llocs singulars que permeten entendre la relació del riu amb els habitants de la zona des de la prehistòria fins als nostres dies i també com aquesta relació ha anat variant i evolucionant al llarg del temps. Durant la ruta també es poden veure els efectes que va tenir sobre el medi natural i sobre les vides dels veïns i veïnes de l’Espluga de Francolí la riuada del 22 d’octubre del 2019. ■

EL FRANCOLÍ

10

JULIOL

2020

L'ACTUALITAT Més d’una seixantena de projectes rebran ajuts econòmics gràcies a la Riuada Solidària La plataforma ciutadana haurà concedit més de 150 mil euros als damnificats de l’Espluga i Montblanc per l’aiguat del 22 d’octubre La iniciativa ciutadana Riuada Solidària al Francolí ha repartit 152.396,01 euros entre 62 projectes per tal d’ajudar els damnificats de la riuada del passat 22 d’octubre de 2019 de les poblacions de l’Espluga i Montblanc. D’aquesta manera, totes aquelles sol·licituds presentades que reunien els criteris establerts a les bases han pogut ser finançades. Precisament les bases per fixar els criteris de repartiment dels fons recaptats d’una manera transparent es van elaborar específicament per a cada municipi i establien diferents línies d’ajuts: negocis, habitatges de diversos tipus, magatzems, vehicles o explotacions agrícoles i ramaderes. Un total de 33 particulars i 5 negocis han estat beneficiaris dels 108.875,01 euros recaptats per la plataforma de l’Espluga de Francolí, mentre que els diners aconseguits a Montblanc, 43.521 euros, s’han repartit entre 24 projectes. En el cas de Montblanc, el fons restant que no s’ha distribuït (754,98 euros) es donarà a l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil, tal com preveien les bases. Justificació de la documentació Ja està obert el termini de presentació de la documentació justificativa per poder cobrar l’ajut concedit. En el cas de l’Espluga de Francolí, acabarà el 22 d’octubre de 2020 i en el de Montblanc, el 22 de novembre del mateix any. Una vegada les comissions legals de cada municipi hagin validat tota la informa-

EL FRANCOLÍ

ció aportada, s’abonarà la quantitat que s’ha atorgat a cada sol·licitud. Els cinc negocis afectats de l’Espluga ja van rebre, fa unes setmanes, l’empenta econòmica de 10.000 euros cadascun. Els diners d’aquests projectes es van avançar a causa de la crisi provocada per la COVID-19, entenent que era un sotrac que arribava pocs mesos després de la riuada i tornava a afectar greument la seva activitat econòmica. Més d’un centenar d’activitats Amb la resolució de les quanties econòmiques, la Riuada Solidària compleix l’objectiu pel qual va néixer: acompanyar i ajudar les persones afectades pels danys causats a l’Espluga i Montblanc arran de l’aiguat del 22 d’octubre de 2019. La suma aconseguida ha estat possible gràcies a la recaptació en més d’un centenar d’activitats que va organitzar la plataforma o d’iniciatives d’altres entitats. El punt àlgid va ser el passat mes de novembre quan es van celebrar dos caps de setmana festius i de record amb la Riumuntada. Paral·lelament, centenars de persones també van fer les seves aportacions solidàries a través dels dos números de compte habilitats per ajudar els perjudicats. La Riuada Solidària agraeix, una vegada més, la implicació de particulars i empreses que han fet donatius, així com dels participants, els organitzadors, les administracions i els voluntaris que han fet possible que aquesta iniciativa col·lectiva hagi estat un èxit. ■

11

JULIOL

2020

L'ACTUALITAT L’Ajuntament demana a l’ACA i al Departament de Territori i Sostenibilitat l’ampliació de la capacitat hidràulica del pont de la Font Baixa

Es realitzarà un estudi tècnic on s’estudiaran diferents opcions per millorar la capacitat de desguàs del pont, com ara: millorar la topografia exterior, ampliar l’obertura del pont o substituir el pont per un de nou, entre d’altres Arran de la riuada del passat 22 d’octubre de 2019, l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí va convocar una reunió on hi van assistir representants polítics i tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), del Departament de Territori i Sostenibilitat, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona i l’alcalde de l’Espluga de Francolí. En aquesta trobada, l’Ajuntament va exposar la problemàtica que hi ha al pont de la Font Baixa. En aquest punt, quan hi ha una riuada, l’ull del pont no té capacitat per engolir tota l’aigua, i encara menys si el pont queda obstruït. És per això que per part del consistori espluguí es va demanar a l’ACA l'anàlisi de la capacitat hidràulica del pont de la Font Baixa per determinar, amb xifres, la seva idoneïtat, ja que aquest punt va ser un dels més afectats pel temporal i posa en qüestió l'idoneïtat d’aquesta infraestructura. A mitjans de juliol, l’ACA va presentar aquest document tècnic a l’Ajuntament, un informe que determina que la capacitat hidràulica del pont és òptima per a períodes de retorn de 10 i 50 anys. Ara bé, no és òptima per a retorns de 100 anys, i que en retorns de 500 anys l’aigua supera la cal-

Pont de la Font Baixa. Cedida

EL FRANCOLÍ

çada del pont en 1,60m. L’Ajuntament va traslladar la seva preocupació pel que fa als danys que va provocar la riuada del 2019, i també el fet que la poca capacitat del pont altera la inundabilitat de les seves zones properes al pont, doncs zones urbanes on el planejament diu que no son inundables, en realitat acaben sent inundables. Amb els resultats d’aquest estudi, l’Ajuntament va sol· licitar una reunió amb el director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat i la directora dels Serveis Territorials de Territori per analitzar les conclusions d’aquest anàlisi. Durant la reunió es van plantejar diferents opcions, com ara la de millorar la topografia propera del pont per facilitar el curs de l’aigua, ampliar l’obertura del pont o bé substituir el pont per un de nou, entre d’altres plantejaments. Durant la reunió es va acordar que entre l’ACA i el Departament de Territori i Sostenibilitat s’estudiarien tècnicament diferents opcions per tal de millorar la capacitat hidràulica del pont de la Font Baixa. Un cop hi hagi les propostes tècniques valorades caldrà veure quina és la més idònia i viable per millorar la capacitat hidràulica del pont, i acordar com es financia la millora. Des de l’Ajuntament de l’Espluga també s’estan coordinant les feines de recuperació de les zones més afectades per la riuada del passat 22 d’octubre de 2019. En els darrers mesos s’han fet diverses actuacions a la llera del riu Francolí i també del riu Milans i riu Sec. A més, han continuat les obres a la zona del Pont de la Palanca i de l’Avinguda Catalunya. Des del Consell Comarcal s’està treballant en la recuperació del col· lector, una obra que es preveu finalitzar en les properes setmanes. També s’han fet accions de millora en algunes zones de l’entorn com són la Font Major. Des del consistori espluguí s’agraeix a les empreses i institucions que estan treballant en la recuperació de les infraestructures més afectades i també a la iniciativa Riuada Solidària que ha gestionat el repartiment de les ajudes rebudes gràcies a la solidaritat de la ciutadania. ■

12

JULIOL

2020

L'ACTUALITAT Les pastisseries s’uneixen de nou per elaborar les postres de Festa Major Enguany es tracta d’un semifred de llimona amb pa de pessic de festuc i espurnes de gerds Les quatre pastisseries de l’Espluga s’han unit de nou per crear “Les postres de Festa Major”, que enguany consisteixen en un semifred de llimona amb pa de pessic de festucs i espurnes de gerds. Es van posar a la venda 1200 unitats i es pogueren comprar a les pastisseries Cobo, Cabal, Farré-Gamell i Ferrer els dies previs i durant Festa Major. Des de fa uns anys les quatre passitessires de la població ideen conjuntament aquest producte, per oferir les postres de Festa Major. Aquesta és una iniciativa que rep el suport de la regi-

Les postres de la Festa Major. Cedida

doria de comerç, cultura i festes de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Des de l’Ajuntament es proporciona un imant que serveix com a base de les postres i on hi ha imprès cada any un dels elements o entitats de cultura popular de l’Espluga de Francolí. Enguany s’hi pogué veure als Diables de l’Espluga, que aquest any celebraven 30 anys. Malgrat que la celebració de la Festa Major va ser atípica degut a la pandèmia de la Covid-19, l’aposta pel producte local pren més importància que mai. Aquesta acció coordinada entre les diverses pastisseries de l’Espluga i l’Ajuntament, pretén incentivar una vegada més el comerç de proximitat i local. ■

Perillós incendi en una zona arbrada prop de cases El servei d'emergències rebia l'avís d'un foc quan passaven cinc minuts de dos quarts de quatre de la tarda del passat dijous 16 de juliol. Les flames van afectar una zona arbrada prop de Les Masies. La perillositat de l'incendi es va presentar en estar a prop d'una zona de cases de l'Espluga de Francolí. En total, els Bombers de la Generalitat van atacar l'incendi amb 9 dotacions, sis de les quals són terrestres i les altres tres són aèries. Els Bombers de la Generalitat, a les 16:22 hores van donar per estabilitzat el foc que cremava, per poder-ho fer, van haver de mobilitzar 13 dotacions. Als volts de tres quarts de cinc de la tarda i treballant amb 14 dotacions, 2 d'elles aèries, els Bombers de la Generalitat van donar per controlat l'incendi. ■

EL FRANCOLÍ

13

JULIOL

2020

L'ACTUALITAT Càrregues policials i una detenció en la manifestació en contra de la visita de Felip VI a Poblet Milers de persones s'han adreçat a l'Espluga per l'arribada del Borbó La visita del passat 20 de juliol del Rei Felip VI al monestir de Santa Maria de Poblet ha generat, com era d'esperar, crispació, accions de protesta i confrontacions dins la societat catalana. Sabotatges a les vies del tren i una allau de missatges en contra de la visita han protagonitzat la jornada des de bon matí. El Borbó, que havia cancel·lat tots els actes oficials previstos a Catalunya, va decidir mantenir la visita al monestir de Poblet, tot i les advertències del president Quim Torra que a través d'una carta li recordava que no es recomana realitzar «desplaçaments innecessaris». El mateix dia de la visita, els Comitès de Defensa de la

Els Mossos han carregat i han detingut a un manifestant Sota el lema 'Catalunya no té rei' els manifestants han posat rumb cap al monestir custodiats pels Mossos d'Esquadra, que delimitaven el pas formant una barrera, fet que ha generat moments de tensió entre republicans i els cossos de la Generalitat, que han acabat realitzant càrregues contra els manifestants per intentar dissoldre la mobilització. Fins ara, els Mossos han detingut, almenys, a una persona. Es tracta de Toni Cartanyà, responsable de premsa de l'Ajuntament de Montblanc, que ha estat reduït per diversos agents durant la manifestació. Per altra banda, els Mossos d'Esquadra sí que haurien deixat passar el cordó policial a algunes persones que s'han

República han convocat una manifestació que ha arrencat a dos quarts d'onze del matí des del pàrquing del Pavelló del Casal, a L'Espluga de Francolí en una marxa en contra de la presència del monarca en terres tarragonines.

mostrat adeptes del monarca, fet que ha provocat l'enuig i empipament dels qui protestaven per la presència del rei, segons han denunciat algunes persones a través de la xarxa social Twitter.

Pep Andreu, alcalde de Montblanc va assistir a la protesta. EB

Moment de la detenció de Toni Cartanyà. EB

EL FRANCOLÍ

14

JULIOL

2020

El president Torra demana explicacions a Sallent El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat al comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, un informe complert sobre els incidents al monestir de Po-

porra dels Mossos contra alguns dels manifestants. Segons fonts de la Presidència, el president ha parlat aquest migdia amb Sallent per conèixer tots els detalls. Així mateix, les mateixes fonts remarquen que Torra ha

recordat que la policia catalana té, entre les seves funcions, garantir l'exercici de drets fonamentals com el de manifestació o el de lliure expressió. Ha apostat perquè els dispositius policials estiguin «ben dissenyats» amb actuacions «proporcionals». Vilalta ha destacat que per garantir-la com a policia democràtica cal que sigui un cos «fort», ple de «legitimat» i «credibilitat». També ha recordat que Catalunya «no té rei». ERC també demana investigar l'actuació policial de Poblet La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha demanat aquest dilluns que si amb l'actuació policial a Poblet per la visita de Felip VI s'han detectat càrregues policials que han estat «fora de lloc» cal investigar-les i assumir les responsabilitats «necessàries». En roda de premsa, la portaveu dels republicans ha dit que la formació està «cansada» a veure com els Mossos carreguen contra manifestants independentistes. ■ LaConcaDiari

blet amb motiu de la visita de Felip VI. Hi ha hagut un detingut per desordres públics i cops de

La Festa de la Verema d'enguany no tindrà recinte firal Davant la incertesa que tindrem a finals d'agost, l'Ajuntament s'ha vist obligat a comunicar que la Festa de la Verema d'enguany no comptarà amb el recinte firal on es podien degustar vins i plats gastronòmics i on hi havia la aglomeració més elevada de gent. Sí que hi haurà, però, actes de petit format i sempre amb inscripció prèvia, segons les recomanacions sanitàries. Abans de la crisis de la COVID-19, l'Ajuntament de l'Espluga havia anunciat la intenció de celebrar el festival de novel.la criminal "El Vi Fa Sang" dins els actes de la Festa de la Verema, però preveient que la situació no remetrà, l'Ajuntament juntament amb la comissió organitzadora del festival, s'ha vist obligat a suspendre també aquest certamen. En aquesta ocasió, la Festa de la Verema se celebrarà el 28, 29 i 30 d'agost, per tal d'esponjar els actes i que no hi hagi aglomeracions. ■ EL FRANCOLÍ

15

Festa de la Verema 2019. EB JULIOL

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

Auvënguen fa una valoració positiva d’un Faistiu 2020 amb molta participació tot i la Covid-19 La Setmana de la Joventut de l’Espluga va acabar el passat diumenge 26 de juliol després d’haver-se celebrat una quinzena d’activitats. El Faistiu 2020 va comptar amb un increment de la participació en activitats com en el tast de cervesa i tapes, la caminada nocturna o el maridatge. En canvi enguany la participació en el concurs de paelles ha estat molt inferior als últims anys. El president de l’Associació Juvenil Auvënguen fa un balanç molt positiu de la participació dels espluguins i espluguines en les diverses activitats de la Setmana de la Joventut, tot i ser conscients del moment que estem vivint. El president, David Casanoves, ha destacat que tot i que en totes les activitats hi havia inscripció prèvia en algunes d’elles van arribar a l’aforament complet. Creix la participació en el maridatge de vins i el tast de cervesa i tapes Els actes més partícips del Faisitu 2020 han estat el maridatge de vins al Jardí dels Francolins i el tast de cervesa i tapes a càrrec de Cerveses Ponent i Gustus. La nit de cantautors al mateix espai també va aplegar desenes de persones. La caminada nocturna per l’entorn de l’Espluga també va tenir una alta participació. En canvi el darrer acte de la Setmana de la Joventut, el Concurs de Paelles d’aquest diumenge va aplegar unes 60 persones al bar l’Esquitx de la Piscina Municipal. L’edició ha estat de les menys participatives amb només 5 colles que van elaborar les paelles optant a dos premis, un que puntuava el gust i l’altre l’originalitat en la presentació. Els premis han estat pels mateixos de l’any passat amb la paella de la colla del Miquel i el Tessu com la més gustosa, mentre que la paella de la colla de les Xurris de la Piscina va guanyar el premi a la més original. Enguany la Setmana de la Joventut de l’Espluga s’ha vist marcada per les recomanacions sanitàries i també pels controls de seguretat i higiene, en cada esdeveniment es prenia la temperatura als assistents i era obligatori l’ús de mascaretes. La setmana de la joventut de l’Espluga està organitzada per l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, el PIJ Francolí i l’Associació Juvenil Auvënguen, amb el suport de l’Oficina Jove de la Conca de Barberà. ■ Redacció ︱EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

16

EFMR

.cat

Unes 200 persones participen al correbars esgarriat L’esdeveniment alternatiu al tradicional correbars de les Ovelles Esgarriades, el Covid Esgarriat, va reunir unes 200 persones als Jardins de l’hostal del Senglar. En un ambient festiu cada ramat va poder gaudir d’un sopar en colla amb la resta d’espluguins, enguany organitzat per les Ovelles Esgarriades 2020, amb el pastor Marc Roca. Amb les mesures de seguretat i de higiene adients per la situació actual, el Covid Esgarriat es va poder celebrar amb seguretat. Tot i això, amb mascareta obligatòria i control de temperatura a l’entrada els ramats van poder gaudir d’una nit d’estiu. L’acte que tenia lloc als Jardins de l’Hostal del Senglar de l’Espluga de Francolí va començar a les 19.30 h on hi van poder assistir tots els ramats esgarriats dels municipis. L’esdeveniment va comptar amb música, servei a taula, sortejos i animació. El Covid Esgarriat s’ha celebrat dins dels actes de la Setmana de la Joventut de l’Espluga. Tot plegat ha estat possible gràcies a la col· laboració de diversos establiments i entitats espluguines i també de l’Ajuntament de l’Espluga. ■ Josep Morató ︱EFMR.cat

JULIOL

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga de Francolí comença la seva Festa Major més atípica amb el repic de campanes L’Espluga de Francolí va començar, el Josep Maria Vergès pregoner de la Fespassat dimecres 29 al migdia, la seva ta major 2020 festa major més atípica per culpa de la Després de la recuperació de la sortiCovid-19. La pandèmia i els rebrots apa- da dels gegants antics Ponç Hug i Beareguts recentment a diferents punts de triu de la Casa de la Vila l’any passat, Catalunya han empès al consistori a ser molt cautelosos amb els actes organitzats. Fa una setmana l’Ajuntament va anunciar la suspensió dels actes de gran format i dels concerts nocturns perquè no podia garantir el control dels aforaments ni la distància de seguretat. Finalment, va optar per organitzar diversos actes de petit format i amb aforament limitat, repartits entre el mateix dimecres i dilluns Josep M. Vergès encèn la tronada. Aleix Valero 3 d'agost. La Festa Major va començar amb el tradicional repic de enguany el protocol va ser ben difecampanes de les esglésies de l’Esplu- rent a causa de la pandèmia, aquest ga. Els actes van continuar la matei- any només van poder realitzar una baxa tarda amb el taller: Fem explotar llada simbòlica. La tarda començava la Biodiversitat al Mu- amb la firma del pregoner d’enguany, contingut multimèdia a EFMR.cat seu de la Vida Rural, Josep Maria Vergès, autor de l’última les partides simultàni- troballa a la cova, a la sala polivalent es d’escacs, el conta de l’antic hospital. contes “El naixement de Seguidament autoritats i pregoner les abelles” i la 4a Fes- es van desplaçar a la plaça d’en Canós, ta Major del Capuig. això sí sense comitiva de gegants ni

nans. Les autoritats i assistents a l’acte, abans d’accedir al recinte van haver de passar per un control de temperatura. Un cop dins amb la plaça plena els gegants van oferir el Ball de Gegants de l’Espluga de Francolí, amb música pròpia des del 2004 de Josep Prats. Josep M. Vergès explica la troballa des del punt de vista més personal L’arqueòleg Josep Maria Vergès Bosch, autor de la descoberta dels gravats paleolítics a la Cova de la Font Major, va explicar que el protagonista no és una sola persona sinó que darrere d’aquesta descoberta hi hagut un gran equip humà i molts anys de feina. Tot plegat va voler compartir l’honor de ser pregoner amb totes aquelles persones que van confiar amb l’IPHES, amb un record especial a l’exalcalde David Rovira. Després del pregó, els diables de l’Espluga han preparat una tronada i diverses salves que ha encès el mateix pregoner amb l’alcalde Josep Maria Vidal. ■ Redacció ︱EFMR.cat

El casal d’estiu arranca amb la meitat d’infants que l’any anterior El casal d’estiu que impulsa cada any l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i el Casal, s’ha posat en marxa aquest juliol amb 55 nens i nenes de 6 a 12 anys. Una proposta que ha estat condicionada per la situació sanitària. L’edició del casal d’estiu d’aquest any ve marcada per l’establiment de protocols per a la prevenció de contagis a causa de la pandèmia de la Covid. És per això que l’empresa Drac Actiu va decidir realitzar el casal pels nens i nenes de 6 a 12 anys. En tot l’Ajuntament de l’Espluga i l’AMPA Martí Poch van preparar un altre casal

EL FRANCOLÍ

d’estiu per nens i nenes de 3 a 6 anys, ja que en un principi les mares i els pares s’havien queixat, finalment, però, aquest casal no s’ha arribat a celebrar per falta d’inscrits. Els protocols més destacats d’enguany són la reducció dels grups a un màxim de 10 persones, el que ha obligat a estendre els casals a diversos espais del municipi com és l’antic institut i el pavelló del Casal, també de la piscina municipal, que es desinfecten i ventilen diàriament, i el seguiment de l’estat de salut dels participants. ■ Redacció ︱EFMR.cat

17

JULIOL

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’espluguina Mar Callau s’incorpora a la Unitat tècnica de resposta de la COVID-19 La Mar Callau, sòcia de l’empresa de consultoria Blau Ad- dades i la definició dels indicadors per augmentar l’eficiènvisors amb seu a l’Espluga de Francolí i a Barcelona, s’ha cia i la rapidesa en la resposta a la COVID-19. incorporat recentment al grup de 8 experts que formen La seva expertesa i coneixement de més de 20 anys en el part de la Unitat tècnica de resmón de la consultoria del sector posta de la COVID-19. de la Salut de ben segur que seAquesta unitat, creada per la ran útils per treballar aquests asConselleria de Salut de la Genepectes crítics. ralitat de Catalunya i dirigida pel Segons ha assegurat la conseDr. Jacobo Mendioroz, té com a llera en una roda de premsa de objectiu definir l’estratègia per la presentació de la unitat tècnidonar resposta a la COVID-19, ca, aquesta coordinació no noprevenir i actuar per evitar conmés ha de ser imprescindible des finaments i mantenir la capacide la vigilància epidemiològica, tat assistencial dels centres hossinó també en l’àmbit de la prepitalaris per tal que no hagin venció, de manera que es cond’abandonar la seva activitat conclogui què es pot fer en cada àmvencional mentre duri l’epidè- Reunió entre la consellera i professionals de diferents dis- bit per reduir els riscos i per premia. ciplines, Mar Callau a la dreta de la imatge. Dep. de Salut venir el virus, frenar-lo i gestioEl grup el formen 6 metges nar-lo. Això, segons la conselleepidemiòlegs que han liderat projectes de lluita contra ma- ra, això “vol dir protegir els establiments importants, com lalties com la malària o la tuberculosi, un psicòleg especi- els centres sanitaris i els col·lectius més vulnerables, de maalitzat en desastres i la Mar Callau com a enginyera de pro- nera que la prevenció sigui la millor resposta inicial” a la cessos. La seva tasca dins del grup és col·laborar en la de- transmissió del virus. ■ finició dels circuits, la millora dels processos, l’anàlisi de les Redacció︱EFMR.cat

Urkullu autoritza la consulta d’una part dels documents que va recopilar en el seu paper d’interlocutor en el procés català El lehendakari basc en funcions, Iñigo Urkullo, ha autoritzat la consulta d’una part dels documents que va recopilar en el seu paper d’interlocutor en el procés català i que va dipositar a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet el febrer del 2019. La vigília de la compareixença com a testimoni davant

EL FRANCOLÍ

del Tribunal Suprem espanyol, el 27 de febrer de 2019, el lehendakari va enviar al Monestir de Poblet, a l’Arxiu Històric d’Euskadi i a la Fundació Sabino Arana, una còpia de tots aquests documents. En concret, més de 300 documents que el lehendakari va recopilar després de les diverses converses que va tenir amb dirigents polítics després de l’1 d’octubre de 2017. Urkullu va declarar com a testimoni al judici del procés al Tribunal Suprem el passat dijous 28 de febrer en qualitat d’interlocutor entre el govern català i l’espanyol. Els dies previs al 27 d’octubre de 2017, Urkullu va intentar mediar entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy per evitar la declaració d’independència. El lehendakari en funcions autoritza la consulta de la documentació de les seves pròpies aportacions i no la que conté informació d’altres persones, ja que es requeriria l’autorització expressa d’aquestes. ■ Ràdio Montblanc

18

JULIOL

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El MVR, les Coves i la Fassina Balanyà ofereixen entrada gratuïta al personal sanitari El Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla i les Coves de la Font Major i la Fassina Balanyà de l’Espluga han impulsat una tarifació social per recompensar els sanitaris. Per una part la Fundació Carulla posa en marxa ‘SOS Cultura’, un programa extraordinari de suport als creadors culturals dotat amb més de 100.000€. SOS Cultura vol impulsar nous projectes culturals que donin resposta a la necessitat que tenim com a societat d’abordar els efectes individuals i col·lectius provocats per la pandèmia: la por, l’aïllament, la solitud o les emocions contingudes. Des del Museu de la Vida Rural es vol facilitar l’accés i la participació en les seves activitats de les persones i col· lectius més afectats per la crisi sanitària i social provocada per la Covid-19. És per això que ofereixen una proposta

de tarifació social que es concreta en la gratuïtat de diversos serveis i activitats. Fins al 31 de desembre del 2020 el personal sanitari de Catalunya tindrà entrada gratuïta al Museu combinada amb l’entrada a la Fassina Balanyà i les Coves de l’Espluga. Aquesta iniciativa pertany a la campanya col·laborativa per recomensar els sanitaris, una iniciativa que l’Ajuntament de l’Espluga també s’hi ha sumat. En el Museu de la Vida Rural els grups de gent gran i jubilats també tindran entrada gratuïta. A banda durant tot el curs acadèmic 2020-2021 les escoles de la Conca de Barberà tindran 2 activitats educatives gratuïtes; les escoles del Camp de Tarragona i les escoles d’alta complexitat de Catalunya també optaran a 1 activitat educativa gratuïta. ■ Josep Morató ︱EFMR.cat

El Celler Rendé Masdeu reobrirà a l’antic Simó de Palau El Celler Rendé Masdéu de l’Espluga, “després de tants mesos d’incertesa i Encara que l’aiguat de l’octubre s’emarrasat per la riuada del passat 22 d’oc- mala sort, per fi s’obre una escletxa de portés, literalment, l’edifici de l’antic tubre, reobrirà en un nou emplaça- llum que no hagués estat possible sen- celler situat al pont de la Font Baixa, ment, en concret al Molí de Poca on se l’ajuda incondicional de tots vosal- en els darrers mesos s’han continuat darrerament hi havia hagut les caves tres. És per això que no ens cansarem elaborant vins amb l’etiqueta de Reni restaurant Simó de Palau . Els de dir que aquest celler és part de totes dé Masdéu. D’una banda, gràcies a la propietaris del celler ho han anunciat aquelles persones que ens van allargar iniciativa del “Vi Solidari” fet amb la a través de les xarxes socials en una la mà quan més ho necessitàvem”. col·laboració dels cellers de la comarpublicació on han agraït l’ajuda rebuda Agraïts pel suport i les mostres de so- ca i embotellat a les instal·lacions del en els darrers mesos. lidaritat Castell d’Or. A través de la DO Conca Rendé Masdéu ha adquirit les node Barberà també s’han recollit ves instal·lacions on ja s’hi està donatius a través de l’etiqueta sotraslladant amb l’objectiu d’estrelidària #alvostrecostat. La primenar-les durant la verema d’enra onada solidària la van rebre amb guany. Es tracta d’un antic molí la venda del simbòlic “Vi de del segle XII situat al límit del terFang” que va quedar atrapat enme municipal de l’Espluga de Frantre la runa i les deixalles de la ricolí, tocant ja el de Montblanc. uada. El celler també ha rebut L’espai ja reuneix determinades l’empenta de la Riuada Solidària característiques per la producció de l’Espluga de Francolí, ja que és del vi perquè anys enrere s’hi elaun dels cinc negocis locals que han boraven caves, per bé que també rebut 10.000 euros de les aportaté un ampli espai que es dedicacions ciutadanes. Entre d’altres, va a la restauració. 13 cellers de la DO Montsant tamLa família Rendé ha celebrat bé van entregar 2.600 ampolles l’oportunitat de disposar d’un nou La família Roig Rendé, nous propietaris del Molí de de vi solidari. ■ celler i també han expressat que Poca. Cedida Josep Morató ︱EFMR.cat EL FRANCOLÍ

19

JULIOL

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Els veïns del Capuig celebren la seva Festa Major amb un sopar de “Jo m’ho porto jo m’ho menjo” El barri del Capuig de l’Espluga va celebrar el passat dimecres 29 de juliol, la seva particular Festa Major que va aplegar una setantena de veïns al carrer dels Penitents, tot i la Covid-19. És el quart any que s’organitza i aquesta vegada la pregonera de les festes va ser la veïna Laura Martínez. Un any més la jornada va començar amb el programa en directe de rà-

dio “Xerrar va bé” liderat per la veïna del Capuig Rosa Salvadó i Dulci Álvaro. El programa va començar a les 20.36h i va servir per acomiadar la temporada, a més, es va poder sentir el pregó en directe per la freqüència de l’EFMR. Laura Martínez va agrair a Susana Borges que li passés el relleu, l’espluguina va explicar com havia estat

El veïns del Capuig al sopar de la Festa Major. G. Bosch

viure de petita al Capuig. Pel que fa al sopar, cada assistent havia de portar-se el plat, ja que a causa de la Covid-19 no es pot compartir res, el sopar es deia “Jo m’ho porto jo m’ho menjo”. Un any més hi va haver música d’ambient i la festa va acabar amb un castell de focs. ■ Redacció ︱EFMR.cat

Laura Martínez, pregonera de la Festa Major del Capuig. G. Bosch

L’Espluga rebrà uns 200.000 euros del PUOSC per renovar l’enllumenat i millorar el carrer Joan Maragall L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí rebrà 195.331 euros del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya per fer un pas més en el projecte de l’enllumenat exterior municipal. En una part hi ha el finançament del 90% de l’enllumenat del municipi, que encara no és de tecnologia LED. El pressupost global de l’actuació és de més de 300.000 euros i el govern ha aprovat una subvenció de 75.000 euros. L’altra millora serà la del carrer Joan Maragall que connecta el Casal amb el pavelló del Casal, la piscina municipal, el parc del Rovelló i l’Escola Vedruna per tal de gestionar més aparcament i una millor mobilitat. En aquest EL FRANCOLÍ

cas el pressupost és de 217.000 euros, en canvi la Generalitat només subvencionarà 120.000 euros. Tot i això, l’Ajuntament de l’Espluga es va veure obligat a replantejar la sol·licitud de finançament del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya (POUSC). El consistori tenia com a prioritat el projecte per lluitar contra el despoblament mitjançant la promoció pública a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. La Generalitat de Catalunya va comunicar que el projecte previst per rehabilitar l’antiga caserna de la Guàrdia Civil per fer-hi habitatge social no entraria en la convocatòria, una setmana abans del tancament del termini. ■

20

JULIOL

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Amics, companys i família destaquen la petjada de Rovira en un comiat multitudinari El Jardí dels Francolins es va quedar petit el passat 10 de juliol al vespre per celebrar l’acte de comiat públic a David Rovira. Després d’una cerimònia religiosa, diversos amics i companys de professió o bé de carrera política van destacar la vàlua de Rovira i l’empremta que els ha deixat. Mig miler de persones hi van assistir per donar el seu adéu, després que al maig la situació de pandèmia impedís la celebració d’una cerimònia pública. Tots els assistents van accedir-hi amb mascareta i després d’un control de temperatura. Aquesta vegada el comiat sí que va ser col·lectiu i es va estructurar en els puntals de la vida de David Rovira:

Família, amics, la farmàcia, la trajectòria política, la fe religiosa i la faceta cultural. En aquest sentit, l’acte va arrancar a les 8 del vespre amb una cerimònia religiosa a càrrec de l’Abat de Poblet, Octavi Vilà; el rector de la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de l’Espluga, Marcus Vinicius Teixeira; i Manel Morgades. A partir d’aquí, van començar els parlaments, alguns de forma presencial i d’altres en format enregistrat. Tots ells, a més a més de lamentar la pèrdua, van dedicar bona part dels minuts a definir les capacitats de David Rovira i, de retruc, com la relació amb ell els va deixar una petjada que, insistien, perdurarà en ells.

El Pavelló Municipal de l’Espluga portarà el nom de David Rovira L’alcalde de l’Espluga va anunciar en l'acte de comiat, que juntament amb tot el consistori assignarà el nom de David Rovira al nou Pavelló Municipal d’Esports en memòria de qui fou alcalde de la vila i impulsor del pavelló. Seguidament la seva família va prendre el relleu dels parlaments per cloure l’acte. Van agrair l’organització de l’acte i totes les mostres de condol rebudes en aquests darrers mesos. Tot seguit, una projecció de fotografies va posar el punt final a l’homenatge, tot recorrent molts dels episodis de la vida de Rovira. ■ Redacció︱EFMR.cat

L'acte de comiat va aplegar al Jardí dels Francolins mig miler de persones tot i els rebrots de la pandèmia. Pep Morató

EL FRANCOLÍ

21

JULIOL

2020

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Bona rebuda del concert-vermut solidari de Festa Major amb el “Jo porto el meu vermut” La Covid-19 no ha fet espantar els assistents del vermut solidari de Festa Major de l’Espluga que ha superat les 200 persones. Amb un ambient diferent que últims anys, el vermut s’ha celebrat al Jardí de l’Hostal de Senglar, amb diverses mesures de control i d’higiene. Amb taules d’unitats familiars petites, els assistents s’havien de portar el vermut de casa amb el “Jo porto el meu vermut”. Tot plegat ha estat amenitzat per Fenya Rai, un grup inclassificable que amb temes de la tradició popular han fet passar un bon vermut de divendres de Festa Major tot i la calor. Aquest acte és des de fa anys un espai de solidaritat amb entitats locals que treballen per les persones més vulnerables. Durant l’acte s’han venut tiquets solidaris, per recaptar fons per Càritas Parroquial. ■ Redacció ︱EFMR.cat

El concert-vermut celebrat als Jardins de l'Hostal. Pep Morató

L’església nova de l’Espluga comença el seu pla de recuperació per acabar amb els problemes La neteja de la teulada, primera actuació per reobrir l’església nova de l’Espluga de Francolí tancada des de principis del 2018. Faran falta diverses actuacions d’urgència per poder reobrir l’edifici neoclàssic. No es feia la neteja de la teulada des del 2014, però al llarg d’aquesta setmana s’ha tret la brutícia acumulada durant els darrers anys a la teulada de l’església nova de l’Espluga . Una actuació que ja era urgent i que ha assumit la parròquia per tal de retirar herbes i molts quilos de pols i que faran minimitzar riscos. Per finançar les futures obres s’està ultimant un acord a contingut multimèdia a EFMR.cat tres bandes entre institucions. Una d’elles és l’Ajuntament del municipi que en dos exercicis hi aportarà un total de 30.000 euros a través d’un EL FRANCOLÍ

conveni amb la parròquia. Una transferència pública que podria obrir la porta a usos civils. D’entrada, les intervencions per assegurar estructuralment l’església es focalitzen, sobretot, en la part superior de l’edifici per assegurar el cimbori

que serveix de base a la cúpula. La parròquia espera disposar del projecte tècnic definitiu aquest estiu. Mentrestant, els oficis religiosos segueixen, com en aquests 2 anys, a pocs metres de distància, a l’església vella. ■ Redacció ︱EFMR.cat

L'Església Nova de l'Espluga es va sotmetre a un estudi geotècnic. Pep Morato

22

JULIOL

2020

L A R I A L L E T A

Josep Vallverdú

PLANTES REMEIERES Menta (Mentha) Encara no he sortit a caminar pel bosc, però tot passejant pel jardí he fotografiat la planta de menta. La menta té una aroma molt bona i moltes propietats curatives, tant per a l'aparell respiratori com per al digestiu. S'utilitza per a la higiene bucal. Serveix de condiment per a plats, tant dolços com salats. Per a cuinar s'utilitza la fulla fresca, i per a infusions, assecada.

Pilarín Baldrich

Sàlvia (Salvia officinalis) Aquesta tarda he anat al Torrent, ni que plogués una miqueta, i he vist aquesta sàlvia tan maca. I he fet una foto. És una planta aromàtica. Antigament es feia servir per curar; per problemes bucals i estomacals. La flor és molt bonica i val la pena aprofitar aquests dies per contemplar el camp i la natura. Concepció Miquel EL FRANCOLÍ

23

JULIOL

2020

REPORTATGE MARTAMIRÓDESENVOLUPA"ELPLAN DE DESARROLLO DEPORTIVO" DE LA "UNIVERSIDAT CATÓLICA DE XILE" TEXT: REDACCIÓ

La Marta va néixer a Tarragona l’any 1986 i es va traslladar a viure a l’Espluga quan tenia tan sols 4 anys ja que la seva mare, la Griselda, havia estat professora a l’escola de música del Casal i li van proposar de substituir a la professora Carme Fle-

XIV Míting d'Atletisme "Ciutat de Mataró" 15 de juliol de 2009. EL FRANCOLÍ

FOTOS: ARXIU FAMILIAR

xas en la direcció del centre. De petita participa en diferents activitats: patinatge, tennis, música, escacs i cros escolar, i s’inicia en la pràctica de l’atletisme als 9 anys, primer com a activitat extraescolar i després integrada al Club Atlètic Espluguí. Al setembre de l’any 2001 es trasllada a entrenar a la residència Joaquim Blume, d’Esplugues de Llobregat becada per la Federació Catalana d’Atletisme i l’any següent al Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) de Sant Cugat del Vallès, on va ser-hi fins l’any 2006. Els resultats més destacats van ser sota la tutela de Josep María Padullés, professor i entrenador de l’INEFC. La Marta esdevé una atleta especialitzada en proves

combinades, destacant en 100 m. tanques i salt de llargada, aconseguint el 15 de juliol del 2009 batre el rècord de Catalunya Absolut de 100 m. tanques amb 13,62 segons al Míting Internacional de Mataró. Aquesta marca és encara el vigent rècord de Catalunya, encara que recentment ha estat igualat per l’atleta Maria Vicente. A més ha estat diverses vegades integrant tant de la selecció espanyola com de la selecció catalana. A partir del 2010 la Marta compagina la pràctica de l’atletisme amb la del rugby. Va formar part de l’equip de rugby d’INEFC guanyant dues Lligues de Divisió d’Honor i sent convocada en diverses ocasions també per la selec-

89 Campionat d'Espanya de Atletisme. Estadi Olímpic de Montjuïc. 1 i 2 d'agost de 2009.

24

JULIOL

2020

REPORTATGE Campionat de Catalunya de proves combinades absolut. Estadi Joan Serrahima de Barcelona. 5 i 6 de maig de 2012.

ció catalana i espanyola. La dedicació a l’esport, sempre va estar compaginada amb la dedicació als estudis. Va estudiar Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial i Màster en Comunicació Digital de Projectes. Al 2015 decideix que vol vincular la seva vida professional al món de l’esport i estudia un màster en Rendiment Esportiu i Tecnificació a la Universitat de Barcelona. D’aquesta manera s’especialitza en tecnologia aplicada a l’esport, unint els seus coneixements d’enginyeria i la seva experiència com a esportista i entrenadora. El 2016 la Marta viatja a Xile durant 6 mesos amb la intenció de formar-se al costat del seu company de màster Marcelo Venegas. Allà comença a col· laborar amb el Club Deportivo Universidad Catòlica (CDUC). Posteriorment torna a Barcelona i treballa a l’empresa Chronojump dedicada a tecnologia de l’esport, a la Universitat de Barcelona com a professora d’atletisme de l’INEFC i com a entrenadora al Club d’Atletisme Canaletes. El 2018 decideix tornar a Xile i s’incorpora a la Unidad de Desarrollo Deportivo al costat de Marcelo Venegas. La Unitat de Desarrollo Deportivo gestiona l’àrea esportiva de les 13 seccions del club amb més esportistes de Xile (un total de 1700) establint, continguts, metodologies i plans de seguiment que s’han d’aplicar en les diverEL FRANCOLÍ

18è Míting d'Atletisme Ciutat de Mataró. 93è Campionat de catalunya Absolut. Estadi Municipal de Mataró.

ses etapes de la formació dels esportistes emmarcades dins del Plan de Desarrollo Deportivo. L’objectiu d’aquest pla és aconseguir millorar el nivell competitiu del club i convertir-lo en un referent a Sud-amèrica ja que tant l’estructura tècnica com les accions que es desenvolupen actualment són pioneres al país. La Marta és la actual metodològa esportiva del club més gran i important de Xile, està a càrrec dels preparadors físics de les diferents seccions, del control i seguiment dels test físics i de les tecnologies per a entrenament i investigació. Palmarès esportiu: Atletisme: Integrant selecció espanyola (20042010) Integrant selecció catalana (20042010) Rècord de Catalunya Absolut 100 m. tanques. (2009) Subcampiona d’Espanya Absoluta 60 m tanques(2010) 3a Espanya Absoluta en salt de llargada (2009) 3a Espanya Absoluta en 4x100, F.C. Barcelona (2009) 12 podis en campionats d’Espanya en diverses especialitats i categories. 39 vegades campiona de Catalunya en diverses especialitats i categories. 23 podis en campionats de Catalunya en diverses especialitats i categories.

25

Rugby: Campiones Divisió d’Honor en 2012 i 2013 com a jugadora de l’equip de Rugby INEFC Barcelona Femení Integrant de la selecció catalana de Rugby 7, Campiones de la Copa de Federacions de seleccions autonòmiques (2013) Integrant de la selecció espanyola de Rugby 7 i Rugby 15. ■

Campionat de Catalunya de proves combinades absolut. Estadi Joan Serrahima de Barcelona. 5 i 6 de maig de 2012. JULIOL

2020

L'ACTUALITAT E N T I TAT S

FAMÍLIES ACOLLIDORES

Unes "Vacances en pau" diferents Entre els anys 1979 i 1994 van comen- sos de juliol i agost. ● coneixement, causa i lluita per la çar a venir nens sahrauís els estius. Davant aquesta realitat tan punyent llibertat del seu país S'allotjaven en albergs, centres i esco- els "Amics del poble Sahrauí" de Cata● millora de la situació als campales. lunya, han confeccionat un projecte que ments a partir de l'ajut humanitari que A partir de 1994 es canvia la moda- permetrà a 450 infants, de 10 a 12 anys, les entitats puguin aportar a través del litat i els nens són acollits per famílies. dels campaments de Tindouf, gaudir projecte. El 1994 vingueren 10.000 nens a l'Es- d'unes vacances diferents, però que tinL'organització d'aquest estiu tindrà tat Espanyol i 1.000 a Catalunya. Més dran l'afecte -malgrat la distància- de diverses fases, tant a Catalunya com als de 500 families acollidores a Cacampaments, posant èmfasi en talunya, més de 50 entitats catatres blocs importants: sanitari, lanes col.laboradores i uns 100 educatiu i eix cultural i dinamitmunicipis. zador social. L'Espluga començà a acollir a Els infants podran fer tallers de partir de 1999, durant l'alcaldia ràdio, TV, teatre, fotografia, did'Antoni Sánchez, i d'aleshores buix, pintura, ceràmica, tallers que ençà tots els consistoris van repromoguin hàbits saludables, torcolzar el projecte de "Vacances en neigs esportius i campionats de Pau". Enguany fa 21 anys. jocs tradicionals. Aquest estiu 2020 la Covid19 Les activitats es faran als ma-pandèmia que ha trasbalsat tot el tins i als vespres, ja que la tempemón-, ha impedit l'arribada dels ratura és molt alta durant el dia. nens i nenes sahrauís que eren acoTindran també visites i inforllits per moltes famílies catalanes. Infants sahrauís a la Clínica Baviera de Tarragona, per mes mèdics. Ha estat una decisió assenya- fer- los la revisió ocular, el 2019. M. Montserrat Es podran relacionar amb les da per part de les autoritats del famílies d'acollida, a través de víFront Polisari, que nosaltres hem entès, totes les famílies acollidores, transfor- deo- trucades, missatges o fotos per tot i que ens dolgui que els infants no mat en diverses activitats que seran pos- whatsApp. puguin gaudir de tot allò que els podem sibles amb l'ajut econòmic necessari Hi haurà esmorzar i sopar per als inproporcionar: alimentació variada i perquè els nens puguin, en el seu lloc fants participants a les activitats. equilibrada, banys a la piscina o a la plat- de residència, fer unes activitats marSe'ls enviarà ajut humanitari des de ja, casals d'estiu, festes, revisions mè- cades en el projecte, que poden ser ben Catalunya i ajut econòmic directe a les diques i sobretot poder-los alliberar de acceptades pels nens i les seves famíli- famílies. les altes temperatures diürnes (50 graus) es del desert. L'Associació Hammada de Tarragona que pateixen als campaments els meEl projecte tindrà dues finalitats: farà com cada any participacions de loteria per aquelles persones que vulguin ajudar. Confiem que aquest projecte ajudi els infants sahrauís a superar la frustració que els ha suposat no poden venir a Catalunya, i que l'any vinent puguin tornar. Bon estiu a tots els infants sahrauís! ■ Nens i nenes jugant al joc de les cadires. Cedida Nens i nenes jugant al joc d'estirar la corda. Cedida Maria Montserrat EL FRANCOLÍ

26

JULIOL

2020

CLUB D'ESCACS DE L'ESPLUGA

El CE Espluga participa al Torneig Memorial Enrique Playán El passat dissabte dia 23 de maig, es va celebrar, virtualment, el XIII Torneig Memorial Enrique Playán, organitzat pel Club d'Escacs Monzón. En aquesta competició s'hi van aplegar prop de 250 jugadors de totes les edats. Els competidors provenien de l'Aragó, Catalunya, Múrcia i Andalusia. Aquesta trobada, va ser la cita d'escacs més gran organitzada a l’Aragó i una de les més destacades a nivell nacional. Hi van participar un total de 250 jugadors de 20 equips d'arreu de la península. Una de les particularitats de ser un torneig online és que hi pot haver un màxim de 80 jugadors per club. Entre ells, hi van jugar 3 Grans Mestres i una quinzena de diversos jugadors amb gran puntuació. Es van formar dos grups de 10 equips en funció del nivell de cada grup, desplaçant els cinc millors de cada bloc a les rondes finals que es van celebrar dues hores després. Les partides van ser de tres minuts amb dos segons d'augment per joc. A més, al ser un campionat virtual, es va incorporar la modalitat "bersheck", per la que el jugador ha de completar

la seva partida en la meitat del temps normal, minut i mig. Si es guanya, la victòria val 3 punts enlloc de 2. A més,

després de 2 victòries seguides, la tercera val doble. Això sí, al final de l’hora de duració cada club compta amb els seus cinc jugadors que han fet més punts per elaborar la classificació. L'organització del torneig va atorgar, a més del premi Enrique Playán, cinc trofeus als millors equips i cinc als jugadors absoluts, a part de molts altres guardons, com els premis Luís Inglán als primers jugadors sub 18 anys i els premis Carlos San José als 5 millors sub 12 anys. L’equip de la Selecció de la Conca es-

tava format per 12 jugadors: Maria Ibarz, Albert Sanahuja, Anna Alhama, Miquel, Eduard i Arnau Trullols, Bernat i Laia Milla per part de l’Espluga i 4 jugadors del CE Montblanc. El campió va ser un combinat de jugadors del Santa Coloma i d’altres llocs, la segona posició va ser pel Valls i el tercer lloc, pel Club escacs Foment de Barcelona. Els Salauris de Salou van quedar en quarta posició, i la Agrupación Artística Aragonesa, va obtenir una meritòria cinquena posició. En els resultats d'aquest rànquing es pot veure l’alt nivell dels escacs que tenim a Catalunya. També cal destacar que els tres millors jugadors de la Conca van ser: → 1er Albert Sanahuja → 2n Arnau Trullols → 3er Albert Fabra I el jugador local Arnau Trullols de 8 anys es va classificar en 5è lloc del trofeu Carlos San José per a joves jugadors menors de 12 anys. El Club Escacs Monzón va fer arribar el guardó a tots els premiats, aquest representava un templer, una figura molt lligada a Montsó. ■

El CE Espluga participa en dos tornejos presencials durant el mes de juliol Aquest mes de juliol, tot i les restriccions imposades pel protocol del Covid 19, s'han pogut celebrar de forma presencial, un parell d’esdeveniments d’escacs. El primer es va celebrar a Valls el dimecres 15 de juliol, era la 6a Edició del Escac i Mat, torneig obert d'escacs fins a 18 anys, on van prendre part un parell de jugadors del CE Espluga, l’Arnau i l’Eduard Trullols. Aquest torneig va servir per poder seure davant un taulell i jugar amb un oponent

Torneig Escac i Mat. Cedida EL FRANCOLÍ

físic, després de mesos de fer-ho de forma virtual en els diferents torneigs on-line que s'han jugat. Tots els nens van jugar amb mascareta, no es podien donar la mà i calia netejar-se les mans a l’inici de cada ronda, també les distancies entre taules s'havien de mantenir. L’altre va ser dins els actes de la Festa Major de L’Espluga 2020, seguint la tradició de cada any, el Club Escacs Espluga, sempre organitzava un petit campionat de partides ràpides al Jardí dels Francolins. Aquest any, però degut al Covid, es va pensar en recuperar un antic format que ja s’havia fet altres anys per la Festa Major, les partides simultànies. Aquest format evita anar canviant de taula, de jugadors i de rellotges, fet que implicaria una major logística de neteja. Els jugadors van portar la mascareta en tot moment, i per la disposició de les taules en forma de cercle, es van poder mantenir les distàncies tota l’estona. Les partides simultànies les realitza un sol jugador, que acostuma a tenir un nivell d’escacs superior al de la resta de jugadors, i que s’enfronta de manera simultània a diversos jugadors. Els taulers són habitualment col·locats formant un gran

27

JULIOL

2020

L'ACTUALITAT E N T I TAT S

cercle o quadrat, i qui dóna les gadors que es van apuntar simultànies camina per la part per mail. D’aquestes 14 parinterior anant de tauler a tautides, en va guanyar 10 i va ler en un ordre regular preesfer 4 taules o empats. Ja fetablert. Cada participant espeia dies que no ens podíem ra que el jugador arribi al seu trobar en cap torneig, ni camtauler per a fer la seva jugada. pionat i tots els participants Quan cada partida acaba, norvan agrair, aquest format i malment el participant no és poder gaudir una estona dels reemplaçat per un altre, de maescacs. nera que cada vegada hi ha Finalment també es va menys partides en marxa. A la comentar que a partir de majoria d'exhibicions, el jugal’any vinent, en les condicidor condueix les blanques en ons normals de joc, es tortotes les partides. naria a l’antic format i El jugador que les va reali- Partides simultànies al Jardí dels Francolins. Cedida aquest torneig de Festa Mazar a la Festa Major va ser l’esjor passaria a dir-se Memopluguí Albert Sanahuja amb una puntuació ELO de 2.200 rial Joan Amigó en record del qui va ser fundador i presipunts i es va enfrontar a 12 jugadors del CE Espluga i 2 ju- dent durant molts anys del CE Espluga. ■

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

Skyrunning per la vall d'Ordesa i més amunt Mesos tancats i quan ens deixen sortir centenars de pujades a la Pena... Es necessita camp per córrer i més després d'haver viscut les anulacions de l'Olla de Núria, la PDA, La ultra Pirineu i moltes altres... Així que al grup de watsapp de Trail-Ràners del CAE es va llençar un repte: Anar a fer l'skyrunner i de pas fer algun cim de més de 3000mt, els 4 valents que s'hi van apuntar van ser l'Octavi, la Sílvia, el Joan i el Toni. Vam dormir a Torla i amb el primer bus vam enfilar la senda de Cazadores per tal de fugir de la gernació i guanyar els primers 800m de desnivell. Un cop a nivell de la cua de cavall només s'havia de seguir corrent per la faja Pelay que, mantenint cota, ens anava acostant al final del gran canyó d'Ordesa que corona el Monte Perdido. Hi ha força neu tot i ser cara sud, però estàvem fregant els 3000m. Aquí el cos ja no està per a fer grans esforços, la EL FRANCOLÍ

manca d'oxigen, tot i ser minsa ja es nota una mica. Al cap d'unes hores vam arribar al "lago helado de Marboré" als peus del Cilindro i de la temuda "escupidera". Anem a trescar per la roca per anar a fer un tres mil secundari on pràcticament no hi trobarem neu. L'Artell del Mont Perdut de 3179m. al costat del Dedo del Perdut. Poc a poc anem pujant fins a fer el cim. Retornem cap al Lago Helado, s'ha fet una mica tard però anem decidits a fer el pic de Marboré. Fem una parada on ens posem les cadenes als peus a mode de grampó i anem a buscar la pujada que ens hauria de portar a la Tuqueta de Marboré i després al pic de Marboré. Arribem als peus de la Tuqueta, hi ha molta neu, a més està tova i fa molta pendent. No anem amb botes de muntanya ni amb grampons de veritat, el seny indica que hem de prendre la decisió de tornar a tirar avall. ■

28

JULIOL

2020

L'ACTUALITAT E N T I TAT S

Pic d'Estaragne 3006mts. Un tres mil pels plançons del CAE Els plançons del CAE, després de mesos de confinament tenen ganes de sortir a trepitjar terreny i què millor que anar a fer un repte d'un tres mil a terres franceses. Així que dit i fet. No podíem organitzar una ruta oberta a tot el club per temes de distanciament social però vam llençar l'oferta a traves del grup de watsapp per si algú a tall individual s'hi volia apuntar, així que finalment dues famílies del club ens hi vam apuntar. Vam fer campament base on creua el barranc d'Estaragne amb la concorreguda carretera que arriba al Barrage de cap de Long. A primera comencem l'ascens, les congestes de neu estan

toves i amb petjada feta i son fàcils de franquejar. Tot i això un de nosaltres acompanya els menuts. Així arribem a l'únic passet complicat del dia, s'ha de pujar una feixa per unes roques llises i molt dretes que sense

massa esforç les passem. Arribem a l'Arète i amb pas segur i ferm afrontem els últims metres del cim. Ja el tenim a tocar! Darere nostre treu el cap el Cilindre de Marboré i el Monte Perdido, i al mig el cim secundari que dos dies abans trepitjaven els companys del club. Entre aplaudiments vam arribar al cim, on ens vam fondre en una abraçada! havíem fet el cim de l'Estaragne de 3006mt amb 3h 30' de caminada. Un cop a dalt vam fer un bon esmorzar, 4 fotos i vam deixar una de les pedres de la Noe Gaya que sempre ens acompanya a tots els cims. ■

PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL

Nou càrrec diocesà per a Mossèn Marcus Des de la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel informem que el passat 16 de juliol, mossèn Marcus Vinicius Teixeira Araújo, ha estat nomenat director del Secretariat diocesà per al diàleg interreligiós, un servei necessari a la diòcesi, tenint en compte el món globalitzat en què vivim, on poden conviure en harmonia i respecte les diferents creences. Aquest nomenament, junt amb altres serveis ha estat decretat pel Senyor Arquebisbe de Tarragona, doctor Joan Planellas Barnosell. Aprofitem l'avinentesa per felicitar mossèn Marcus per aquest nou servei que li ha estat encomanat, que no afectarà la seva labor pastoral a l'Espluga, sinó que l'ampliarà donant-li una nova dimensió. ■ EL FRANCOLÍ

29

JULIOL

2020

Pergamí Solidari Sopar d’Estiu Simbòlic

Aquest 2020, el tradicional “ Sopar a la Fresca” no es farà per causa de la pandèmia, hem d’evitar riscos. Hem creat un nou gest solidari destinat a ajudar les persones més necessitades i a la parròquia. Amb una donació de 20 euros, s’entregarà un pergamí personalitzat de record que també donarà dret a participar al sorteig de 2 “paquets experiencia Fent País” i 12 atractius regals oferts pels comerços i entitats de l’Espluga.

El teu gest diu molt de tu

Sorteig el dia 16 d’agost en acabar la missa de les 12:30 Venda dels pergamins: Als baixos de la Rectoria els dies 4 , 5, 11 i 12 d’agost de 17:00 a 19:00 hores. A l’esglesia vella després de cada missa.

Benvolguts amics/gues, Les circumstàncies excepcionals que estem vivint degut al Covid19 ens fan repensar una de les activitats que realitzàvem cada any a l'estiu: "el sopar a la fresca", que aconseguia reunir prop de 200 persones, a recer de l'Església Vella, en un sopar obert a tothom, enmig d'un ambient d'harmonia i convivència. Aquest 2020 el sopar presencial no serà possible perquè no podem córrer el risc que suposa reunir tantes persones, però l'hem transformat en un gest solidari, en el sentit que tothom qui vulgui podrà substituir el seu cobert del sopar per la compra d'un pergamí nominal com a record de la seva solidaritat i contribució en aquesta pandèmia. El preu serà de 20 euros, que es destinaran a ajudar les persones més necessitades i a la parròquia. La compra d'aquest pergamí dóna dret a l'entrada al sorteig d'uns atractius regals, que es realitzarà després de la missa dominical de 2/4 d'una el diumenge 16 d'agost. Caldrà presentar el pergamí numerat el dia del sorteig. El sorteig consistirà en aquests premis: Celler Cooperatiu de l'Espluga - 2 lots de productes de la terra Celler Rendé-Masdeu - 1 lot de vins Celler Vidbertus - 1 lot de vins EL FRANCOLÍ

Carbòniques Franquès - 1 lot de vermut Carnisseria Mariquinyo (Jaume Gasull) - 1 val de compra Fruiteria Garcia Vicent - 1 val de compra L'Hostal del Senglar - pernoctació d'una nit per a 2 persones Restaurant l'Ocell Francolí - 1 dinar per a 2 persones Restaurant l'Art - 1 dinar per a 2 persones Restaurant Les disset Fonts - 1 dinar per a 2 persones Rectoria - 1 sopar brasiler per a 3 persones Fem país, cooperativa experiències - per a 2 persones cadascuna Catalunya Josep Maillo - 1 quadre Fernando Martí - 1 quadre Desitgem que comprengueu aquesta decisió puntual, alhora que agraïm la vostra generositat per endavant i us encoratgem i demanem la vostra participació individual com a substitució del sopar tradicional, tot esperant que vinguin temps millors que permetin reunir-nos. Amb tot l'afecte, Parròquia de Sant Miquel Arcàngel Lloc de venda dels pergamins: després de la missa dels diumenges Dimarts i dimecres a la Rectoria (baixos)

30

JULIOL

2020

C A S A L ESCOLA DE DANSA DEL CASAL DE L'ESPLUGA

Carlota Franquès supera les proves per entrar a l'Institut del Teatre de Barcelona L'alumna de l'Escola de Dansa del Casal de l'Espluga, Carlota Franquès Martí, ha superat amb la millor nota, les proves per entrar a l'Institut del Teatre i complir així el seu somni d'enfocar els seus estudis cap a aquesta vessant artística. La Carlota va començar a practicar dansa als 3 anys i ja de ben petita va destacar ballant, tant per la qualitat com per l'esforç que hi posava. Sempre ha tingut clara la seva vocació de ballarina i és per aquest motiu que, amb tan sols 12 anys, ha fet les proves per accedir a l'Institut del Teatre de Barcelona. Aquesta institució, a part de l'especialització de teatre, entre d'altres, compta amb el CPD (Conservatori Professional de Dansa/Escola integrada de Dansa i ESO/Batxillerat) que es

va formalitzar farà uns 20 anys amb un conveni amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, obtenint, a l'acabar el cicle, el títol de Graduat en Educació Secundària i el títol Professional de Dansa en l'especialitat cursada, que en el cas de la Carlota, és la dansa clàssica. A part de les assignatures comunes a la resta dels instituts catalans, al Conservatori, la Carlota estudiarà assignatures tals com l'anatomia, l'entrenament corporal, la improvisació, història i cultura de la dansa a banda de la pràctica de diferents disciplines de ball. La directora de l'Escola de Dansa del Casal ha comunicat que estava molt contenta per l'alumna i l'ha esperonat a aprofitar al màxim aquesta experiència. ■

TRATEA TEATRE

Els Pastorets de l'Espluga rejoveneixen els actors en un any incert Durant l'actuació d'Els Pastorets del aprofitat el mes de juliol per comen- la directora i professora de teatre Es2018, els dos actors principals, Xavier çar a fer rodar tot l'engranatge que im- ter Majós per tal de decidir qui s'adapLozano i Marc Civit, que feia 18 anys plica el canvi de personatges, ha de- taria millor a cada paper. que interpretaven els mítics LLuquet i manat la col.laboració professional de A causa de la pandèmia i de la incerRovelló, van anunciar que tesa que es presenta vers aquella era la seva última les futures representaciactuació representant ons, el grup de teatre no aquells personatges, i és descarta haver de fer que els vailets que havil'obra en un format difeen començat essent uns rent per tal d'adaptar-se, adolescents, s'havien fet d'aquesta manera, a la grans. nova normativa que ha Així doncs, l'organitzapublicat el Departament ció va decidir que aprofide Cultura de la Generatant l'avinentesa es politat de Catalunya. dria fer una renovació de L'organització ha cotots els papers, permementat que malgrat totent així donar pas a gent tes les incerteses, de monova amb ganes d'introment, no es plantegen duir-se en aquest món. ajornar les representaciEl grup de teatre ha El grup de teatre ha començat a treballar en Els Pastorets 2020. EB ons nadalenques. ■ EL FRANCOLÍ

31

JULIOL

2020

EL FRANCOLÍ

32

JULIOL

2020

MUSEU DE LA VIDA RURAL El Museu de la Vida Rural presenta una trentena d’activitats d’estiu amb la cultura, la sostenibilitat i el territori com a protagonistes

La COVID-19 no ha impedit que el Museu de la Vida Rural reprengui les seves activitats i encara l’estiu amb una trentena de propostes diverses que es vertebren a través de l’educació, la cultura, la sostenibilitat i la recuperació de la memòria. Es tracta dels quatre pilars fonamentals sobre els quals se sustenten totes les iniciatives amb l’objectiu de fer de la cultura un motor de transformació social. La programació d’estiu inclou activitats educatives i familiars, la nova edició del RUSC Festival de Poesia de l’Espluga de Francolí, exposicions i experiències combinades amb altres agents del territori per a públic reduït. Actualment, el Museu compta amb dues exposicions de producció pròpia: “Jugar amb foc”, creada juntament amb la Fundació Pau Costa i que es va inaugurar el febrer, i “El meu tatuatge és la terra”, de Josep Guinovart, inaugurada aquest juliol. Les dues han servit com a eix per crear tallers, visites dinamitzades i presentacions que aprofundeixen en les seves temàtiques i en la connexió amb l’entorn. La vuitena edició del RUSC, el Festival de Poesia de l’Espluga de Francolí, ha estat una altra de les cites imprescindibles d’aquest estiu i ha comptat amb més activitats que mai. Al recital, acte principal de RUSC, s’hi van sumar altres activitats com ara presentacions de llibres, el Rusquet, un workshop de mems i poesia per a joves o un espectacle d’Enric Casasses. El Museu de la Vida Rural també presenta tres experiències produïdes amb altres agents del territori: “Cultura eco-

lògica”, activitat on es posa al centre els valors que ens configuren com a societat, entenent que la sostenibilitat passa per un canvi cultural; “Elogi de la lentitud”, proposta que passa per reflexionar sobre el tràfec que portem en la nostra quotidianitat i on aprendrem a assaborir els petits instants de la vida; “Esperit de vi” que centra l’experiència en el món vitivinícola com a esperit de la Conca de Barberà. Aquestes propostes singulars es posen en marxa aquest agost i estaran disponibles durant tot l’any.

Festival de poesia RUSC. MVR

Totes les activitats es fan seguint el protocol establerts de seguretat establert pel Museu d’acord amb les autoritats sanitàries. Per aquest motiu, els aforament són limitats i totes les activitats requereixen reserva prèvia. ■

Exposició "Jugar amb foc". MVR

Exposició “El meu tatuatge és la terra”. MVR EL FRANCOLÍ

Taller familiar. MVR

33

Enric Casasses. MVR JULIOL

2020

CURAR-SE EN SALUT Fitó empatat!

Al 2011, com exposàvem uns mesos enrere, i com algú altre ja havia concretat molt bé: “el camp d’investigacions sobre els CRISPER havia arribat a una fita crítica: els components necessaris i suficients d’aquests sistemes” -defenses immunitàries dels microbis contra les seves malalties causades pels virus- “eren coneguts: el grup Cas9(enzím nucleasa), el crARN i el tracrARN. Un d’aquests sistemes s’havia destriat prou bé basant-se en principis ben elegants de bioinformàtica, de genètica i de biologia molecular. Era el moment de recercar experiments bioquímics per mirar de confirmar i estendre els resultats en un tub d’assaig”. O dit d’una altra manera veure si les reaccions químiques en viu -“in vivo”, entre microbi i virus- es podien transposar a “in vitro”(al vidre), en els tubs d’assaig (de vidre) del laboratori. Ferne un procediment sintètic amb les mateixes substàncies químiques però ara tretes d’ampolles als prestatges del laboratori que es poden adquirir comercialment. Unes reaccions estrictament químiques, desconnectades totalment de l'element viu en el que s’havien descobert i estudiat. I així demostrar que era factible aplicar el mateix procediment a situacions noves esdevenint així una eina important i transportable que els investigadors podrien utilitzar segons els seus designis. Jennifer Doudna (1952) va créixer en mig de la varietat de formes de vida al clima tropical de Hawaii, que segons diu ella li despertaren la curiositat de veure d’esbrinar-ne el soca-rel. Dona crèdit a l’entusiasme dels seus/ ves professors/es de química que guiaren el seu quest. Obtingué el doctorat (1989) en bioquímica per la U. de Harvard amb l’especialitat de genètica Jack Szostak (Premi Nobel de Medicina anys més tard, el 2009) estudiant l’estructura de l’ARN. De Harvard anà la U. de Colorado a continuar estudiant l’estructura de l’ARN amb Thomas Cech que havia rebut el Premi Nobel de Química aquell any 1989 pel descoEL FRANCOLÍ

briment de les propietats catalítiques de l’ARN. El diccionari diu catàlisi és: ”la facultat excitativa de certs cossos que amb llur sola presència posen en moviment -- (i acceleren) --certes afinitats que d’altra manera romandrien inactives”... un xic tal com la mera presència d'un Messi o una Shakira pot “activar”una situació... això és el que fan els enzims; per ex. vegem que fa un llevat a la pastera... La catàlisi fou descoberta primer a algunes de les reaccions de la química inorgànica per

Jennifer Doudna. I. d'internet

l’escocessa Elizabeth Furhame... al segle XVIII! Aquesta mena de facultat és al centre de moltes de les activitats fonamentals -de misteri miraculós?- de la bioquímica, que és la química orgànica, la dels organismes vius com nosaltres. Enzims dirigeixen i controlen milers de les reaccions bioquímiques, les que ens mantenen vius. Es podria dir que, en certa manera, el nostre viure és una mena de pa i vi -que es basa en la fermentació per enzims- treballats a nivells complicadíssims... A la U. de Colorado havent aconseguit fer cristalls de l’ARN dels virus Doudna estudià (1998) la seva estructura fent-ne radiografies, com Rosalind Franklin ha-

34

via fet amb l’ADN als anys 50. Va concloure que per la manera de comportar-se algunes formes d’ARN, podrien considerar-se una peça més dels mecanismes vius tan com fins aleshores s’havien considerat les proteïnes potser un xic massa en exclusiva. Allò que es feu evident primerament i per bastants anys fou que l’estructura de les proteïnes és codificada en l’ADN i representaria els ingredients de la recepta -com de cuina tal com n'hem parlat anteriorment a aquests escrits- de fer proteïnes/peces dels mecanismes vius. De la resta d’ADN, les parts que no es veia -si més no aleshores- que eren el codi de proteïnes no se'n sabia gran cosa i fins i tot se l’anomenaria un xic despectivament “deixalles d’ADN” (“junk”, jank ADN) una mica com tenim una tendència a menystenir allò que no entenem o no pensem que ens afecti; i ens quedem tan tranquils. Ara s’estaria esbrinant que aquelles “deixalles” d’alguna manera codificaven les instruccions -com en una recepta de cuina- de com fer anar els ingredients codificats a l'ADN. L’ARN, funcionava també com una peça, potser individualment més petites comparades amb les peces que eren les proteïnes codificades però una mena de peces que, especialment un cop conjuntades, operaven per activa i per tant diferent; podríem dir-ne més dinàmica com per exemple passa arreu amb la catàlisi... A la mecànica - només n’he sentit campanes- hi ha peces com l’arbre de lleves que canvia un moviment circular en lineal o el cigonyal (o manovelles i bieles) que canvia el moviment altern dels pistons en moviment circular que són fonamentals i una associació de peces integrades... M’imagino que varis tipus d'ARNs conjuntats com passa en els ribosomes (fàbriques de proteïnes a les cèl·lules) semblarien encarregats de feines de canvis dinàmics equivalents(?). I sí que estan codificades potser d’una manera dissimulada via ARN) de tira simple) que és una còpia complementària d'una de les dues JULIOL

2020

CURAR-SE EN SALUT tires de l’ADN. Jennifer Doudna ho sap fet servir -un procés molt més laboricom cal. Per arrodonir-ho aleshores es- ós que el CRISPER- a la clonació i motudià les estructures de les vàries for- dificació genètica. S’han pogut cristl· mes d’ARN que hem anat veient: mARn, litzar i així s’ha conegut la seva estrucrARN, tARN, peces biològiques bàsi- tura -igual que la de les proteïnes perques, aplicant les tècniques de crioe- què al cap i a la fi són proteïnes- via la lectromicroscòpia amb Joachim Frank, cristal·lografia per raigs X. El Dr. Siksnys un dels seus descobridors que més tard ajuntà forces (2007) amb l’equip canarebria el Premi Nobel (2017 del què denc a la Université de Laval, Quebec, parlàrem el mes passat) per aquests que ja eren experts d’anys enrere amb descobriments. Doudna passà a pro- el CRISPER Cas9 del bacteri del iogurt fessora de Ciència Biomèdica a la U. de California, Berkeley i San Francisco el 2002 (on s’havia educat Thomas Cech el primer dels seus mestres Premis Nobel; semblaria que tot en família). Un trajecte professional com aquest al final semblaria fet a mida, a punt per quan Emmanuelle Charpentier presentà a Jennifer Doudna el problema final de la demostració del CRISPER durant una reunió científica del març del 2011 a Puerto Rico. En qüestió d’uns mesos van publicar la demostració, uns pro- Proteïna cristal.litzada. I. d'internet. cediments sintètics que feien el mateix, les mateixes funcions exactes, que (S. thermophilus) com ja hem relatat els intercanvis “naturals” del microbi- anteriorment . Semblaria que sent els virus, proba del concepte en qüestió. sistemes Crisper més freqüents al grup Però els investigadors de l’equip Archea (“bacteris” antics) que al grup Charpentier-Doudna no eren els únics Bacteris, foren descoberts més tard. que aleshores havien arribat a aques- Pot ser perquè sovint els Archea viuen ta gran fita. Virginijus Siksnys (1956) és en environs més extrems, tals com de un bioquímic lituà que va obtenir el salinitat o de temperatura; recordem seu doctorat (1983) a la Universitat Es- per ex. el Dr Mojica a les salines de Santatal de Moscou en els temps de la Unió ta Pola. Però per ser més primerencs Soviètica especialitzant-se en com fun- en la seva aparença dins de l’arbre de cionen els enzims anomenats de res- la vida, són mes fàcilment adaptables tricció. Tornà a la Universitat de Vil- a operacions múltiples com la navalla nius, la capital de Lituània on ha con- suïssa a la que en férem comparació tinuat fins ara, exceptuant una tempo- bastant de temps enrere. Pensem com rada que va ser a l'Institut Plannk ale- de jovenets som més adaptables a comany. Aquests enzims anomenats de ses noves i diferents que quan ens fem restricció perquè són als bacteris i res- fet grans. I aquest és el valuós avantattrenyen les infeccions per virus -d’una ge dels CRISPER d’avui dia. manera semblant al CRISPER- foren L’equip Siksnys entregà el seu tredescoberts als bacteris cap als anys 50, ball, semblant al de l’equip Charpentimolts anys abans que els CRISPER, pot- er/Dodna, a la revista Cell (cèl·lula) el ser perquè eren més escampats als 6 d’abril del 2012. Sis dies més tard, la bacteris. També tallaven l’ADN dels vi- revista va rebutjar l’article sense revirus bacteriòfags però en un sistema sar-lo i sense explicacions; més tard més individualitzat i per això se'n co- varen reconèixer que s'havien equivoneixen uns quants milers (600 estan cat Els autors en feren un resum i l'encomercialitzats) que ja fa anys que s’han viaren a una altra revista el 21 de maig EL FRANCOLÍ

35

i fou publicat a Internet el 4 de setembre. L’equip Charpentier/Doudna enviaren el seu article a la revista Science el 8 de juny (dos mesos més tard) i fou revisat per un grup de científics segons cal i fou publicat en tres setmanes el 28 de juny. D'entrada, si vens d'uns centres de reconegut prestigi científic et faran més cas que si vens de llocs amb noms poc coneguts al món científic internacional. Ambdós treballs demostraven que el sistema Crisper era programable per editar i modificar els genomes -el codi genètic- dels organismes vius directa i “netament” (modificació cisgènica; cis - , del mateix costat) sense introduir material genètic d'altres organismes (modificació transgènica) com passa(va) amb les modificacions dels genomes amb els sistemes de clonació i recombinació d'ADN empleats fins aleshores (GMO's/organismes modificats genèticament) amb “barreja” de material genètic d’organismes diferents. Les quimeres clàssiques són animals fabulosos i creacions imaginàries combinant parts d'animals diferents. Però la Natura produeix ben normalment una mena de barreges d'entitats genètiques diferents en un cos que són compatibles amb una vida de durada normal. També temporàniament o de forma permanent serien quimeres genètiques -o GMO's si es volgués dir aixíels trasplantaments i les transfusions de sang o els càncer/tumors més o menys benignes... ■ Anton Martí

JULIOL

2020

RACÓ POÈTIC Dibuixant un capvespre qualsevol a l'Espluga Ha tornat de l'horta el pagès, de l'estudi, sorollós, el nen, i la noia, exultant, del festeig.

el firmament espluguí, sempre, sempre, les nits fins a les albades.

Va arribant, sense presses, un ventet des de l'est que els vilatans consideren "marinada" acaronant la gent quan voregen per places i carrers, mentre s'arreceren, amb cants de comiat, ocells d'elegant vestit que per aquestes contrades els hi diuen "francolins".

El vent de l'oest atia les brases lluernes del cel. El riuet saltirona, amb to rumorós, plana avall, cercant, amorós, el seu mar, quan, seguint el so de l'aigua puntual i compassat, el rellotge del campanar les dotze pregona que és l'hora total.

L'horitzó fa d'adaptador on exposa el capvespre, amb dissenys originals, sublims cromatismes de colors ataronjats.

Ara sentim el soroll metàl.lic del tren que no s'atura perquè la vila dorm. José Martínez Turón

Més enllà de l'infinit fosc ja veiem com pengen llumets platejats, d'intens resplendor, són els estels, incomptables, que guarneixen de lluminàries

Mots

MalDits

Fulla.- Full. Un full de paper. El Full Dominical. Gamberro.- Galifardeu. Trapella. Bordissot. Gambirot. Tifa. Bandarra. Rebregat. Estripat. Trinxeraire. Destraler. Marrà. Cafre. Fes bondat, tu, galifardeu. Ganancia.- Guany. Tots els guanys són per a tu, també! Liar-se.- Embolicar-se. Embullar-se. Empatollar-se. Què t’emboliques? Què t’empatolles, tu ara? Maco.- Bonic. Bufó. Eixerit. Formós. Bell. Un arbre bonic. Un bell paisatge. Una noia bufona. Manantial.- Deu. Aiguaneix. Fontana. Brollador. Una deu d’aigua. L’aiguaneix de Rocallaura.

EL FRANCOLÍ

36

JULIOL

2020

LA BÍBLIA ENS PARLA David Rovira, oient i lector de la Bíblia

El Concili Vaticà II va recomanar traduir la Bíblia per poder-ne facilitar la lectura als qui la volguessin conèixer o fer-ne aliment espiritual. Això passava als anys seixanta del segle passat. Tanmateix, l’Església, des de molt antic va repartir fragments de la Bíblia per ser escoltades o llegides

cada dia. Fins al Concili ho teníem a l’abast en llatí. Als actes litúrgics s’explicaven els textos, puix la gent no coneixia la llengua oficial de l’Església que solament dominaven els clergues. Ara tenim la Bíblia a la nostra llengua i els textos de cada dia a l’abast. El David el primer que feia cada dia era llegir l’Evangeli que tocava i en feia pregària. El darrer que va llegir va ser el del 12 de maig. És un fragment de l’Evangeli de Joan que parla del comiat de Jesús als seus Apòstols. Els diu: “Us deixo la meva pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono com el món la dóna.” Al David no li feia vergonya ser cristià. Era oient de la paraula de Déu i en feia vida. El que és fruit de l’espiritualitat de vegades és banal o fa vergonya a la gent d’avui. Aquest és el fragment del que us parlava. Us deixo la meva pau (Jo. 14, 27-31) Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: “Me’n vaig, però torno a vosaltres.” Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu. Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d’aquest món. No és que ell tingui poder sobre mi, però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m’ha manat.

Durro 2018. Morgades Roca

Manel Morgades

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"Aprendre a respectar" "Cal aprendre a respectar. El respecte és essencial. Abans de sentir-se estimades, les persones necessiten que se les respecti en la seva dignitat d’éssers humans. El respecte és tenir tacte i consideració. És saber escoltar. L’estranger no reclama amor i amistat, sinó respecte. L’amor i EL FRANCOLÍ

l’amistat poden néixer després, quan la coneixença i l’estima es facin més grans, però, d’entrada, no s’ha de tenir cap opinió decidida per endavant; dit d’una altra manera, no s’han de tenir prejudicis. Perquè el racisme es desenvolupa gràcies a idees a priori sobre els pobles i la seva cultura.

37

Qualsevol generalització és estúpida i font de malentesos, i és racista aquell que generalitza a partir d’un cas particular". Tahar Ben Jelloun - «El racisme explicat a la meva filla». Barcelona, 1998 *Fragment escollit per Andreu Morta

JULIOL

2020

PINZELLADES DEL PEDRÍS

Antonio Sabaté Pagès, un amant de la música i la ràdio

Els teus cognoms no estan massa en concordança amb la teva activitat, donat que tens una cansaladeria. Doncs no han estat gaire encertats, no. Perquè estem a la Font Baixa sentint la remor de l'aigua de les disset canyelles? Per a mi és un indret molt espluguí i fresquet que m'agrada molt, i aquí podem xerrar a gust, es podria dir que estem a la glòria o quasi. La teva formació, ha estat sempre a l'Espluga? Doncs sí, jo sempre he estat a l’Espluga, he passat petites temporades fora. Vaig començar l'escola a les "monges", després al col·legi Martí Poch i seguidament vaig estar un any al col·legi Sant Pau de Tarragona. Amb dotze anys em va semblar que ja en tenia prou i em vaig posar a treballar a casa. La tradició cansaladera a casa vostra ve d'abans, saps com va sorgir? El meu padrí per part de mare, de cognom Pagès, era de Guimerà i va establir-se a l'Espluga. Va posar un forn de pa al mateix carrer de Sant Antoni al costat d'on hi havia un local anomenat Capitol, que jo no he vist mai i que uns anys més tard va convertir-se en la cansaladeria de Cal Pagès, avui encara perdura al mateix indret. Has estat actiu en moltes activitats esportives a l'Espluga, oi? Amb els esports de competició no. No em sento atret per cap d'ells; ni futbol ni d'altres. En el que sí que he estat actiu és en l'excursionisme. Vaig ser un dels fundadors del Centre Excursionista Francolí m'agrada molt conèixer llocs i caminar. Tens algun lloc especial del nostre EL FRANCOLÍ

entorn per donar a conèixer? En tinc molts, però un d'entranyable per a mi és el paratge de Les Tres Creus, ara el camí esta arreglat Fins i tot han posat bé les pedres que hi permeten l'entrada i em pregunto si calia fer-ho, em sembla que per gaudir de la muntanya cal fer una mica de sacrifici. Anarhi amb el vehicle li treu una mica del seu encant. Podria dir que, a les muntanyes de Prades, els llocs per gaudir-les són inacabables, igual que les del Montsant, sempre hi trobes racons nous. Una excursió preciosa per fer és la ruta de les Ermites Hi vas sovint? Aquesta darrera temporada, amb el programa de ràdio, que m'ocupava el diumenge, ho he deixat una mica de racó. Recentment he incorporat el ciclisme a la meva vida, això hem permet gaudir de la natura, encara que només sigui dues hores. En quines altres associacions has participat? Com ja he anomenat abans, el Centre Excursionista i l'Espluga FMRàdio. A la ràdio has triat conduir un programa de música, per quin motiu? Per a mi la música és la cosa mes màgica que conec, és l'expressió artística que més m'emociona i em commou per sobre de les altres arts. I quina classe de música t'agrada més? A mesura que em faig gran he perdut moltes manies i tabús. Bàsicament m'agrada la música clàssica i, tot i que vinc del Rock, ara també escolto alguna cosa de salsa (no la tenia ben considerada), veig que ampliar el ventall és interessant. A la meva família ningú es va interessar per la música, al contrari, per a ells eren sorolls i fins i tot els feia nosa. A mi em passava tot el contrari, m'emocionava, recordo que al·lucinava fins i tot amb el so dels altaveus públics quan posaven sardanes, vaig arribar a pensar que era un problema d'infantesa, que quan seria més gran em passaria i m'arribaria la indiferèn-

38

cia com als de casa i em feia pena. Un dia per la televisió (en blanc i negre) vaig veure un home vellet tocant el piano i en algun moment de la interpretació tancava els ulls, es notava que gaudia... després vaig saber que era Arthur Rubinstein, un llegendari pianista que tocava alguna peça de Chopin i al veure que s'emocionava com jo mateix, vaig veure que aquest això no tenia cura, i així ha estat durant tots aquests anys. Has après a tocar algun instrument? No he pogut aprendre'n, m'hauria agradat molt tocar el violoncel. Els meus fills van a l'Escola de Música, i no saben la sort que tenim de tenir una escola al poble, amb uns professors excel·lents per aprendre i gaudir-la, fins i tot jugant. Com va ser la teva època roquera? En un principi els Beatles ens van tornar una mica mitòmans, després vaig apropar-me una mica al heavy metal, posteriorment, vaig descobrir Pink Floyd, amb algun cigarret del riure, motiu pel qual em van vetar l'entrada a la discoteca Sínia, que llavors estava en el seu apogeu. Al teu programa entrevistes a persones que els agrada la música, has trobat algun convidat amb alguns trets similars als teus? Sí que n'he trobat i la gaudeixen tant o més que jo, i jo que em pensava que era una cosa que passaria amb el temps... ara veig que anava una mica errat. La música és un aspecte que portem a dins provinent dels nostres predecessors, podria ser que fos anterior a la parla, en un format molt primitiu. Des de l'inici de la humanitat, la música ha estat i està en continua evolució. ■ Joan Casanovas

JULIOL

2020

ARA FA 100 ANYS

Juliol del 1920, a l'Espluga Ja anàvem per la vuitena collita que s’entraria al Celler. L’edifici de Pere Domènech i Roura continuava cridant l’atenció i els pobles que en volien construir un, aprofitant l’empenta que donava la Mancomunitat a aquelles construccions, el venien a veure per prendre model. "El diumenge passat, tinguerem el gust d’estrenye la má d’una nutrida comissió de Porrera que amb 3 auto-camions vingueren a visitar el nostre Sindicat i l’históric monestir de Poblet." Ja corria per l’Espluga alguna motocicleta. Josep Miquel, l’actiu noi de cal Pau de les Parres, va tenir un lleu accident amb la que conduïa. El cronista espluguí se'n feia ressò com tantes vegades ell havia escrit a la premsa sobre notícies espluguines. La preparació dels actes de la Festa Major, tenia ocupat i entusiasmat el jovent local. La comissió preparava un envelat de 300 llotges, es proposava llençar un “grandiós” castell de focs, llogar una de les bandes de Regiment de Tarragona i per primera vegada organitzar una cursa de motocicletes “amb valiosos” premis. Era l’actualitat. Els veïns de l’Espluga estaven admirats amb la botiga de mobles que ha- Hotel La Capella. Cedida vien obert al carrer Torres Jordi, els cunyats Sebastià Muntanyola i Josep M. Bernat. “A l’acte de la inauguració hi assistiren distingides personalitats d’aquesta vila, les que després foren obsequiades amb un espléndit lunch. Sigui l’enhorabona per haver contribuït amb dit magatzem a l’enlairament de nostra població, a l’ensemps que’ls hi desitgem una bona sort.” Es treballava de valent a les pedreres del bosc. Un dissabte de juliol, a la nit, a causa de les pluges es desprengué una enorme roca, segons els tècnics d’unes deu tones, d’una singlera del bosc de la Pena. “Degut a l’hora en que succeí no tenim que lamentar cap desgracia personal.” A casa de la Vila s’havia constituït la Junta Municipal, de cara a l’exercici econòmic de 1920-1921, dividida en quatre seccions i de la qual formaven part personalitats importants del poble en relació al comerç: Secció primera: els industrials Antón Suau i Llampayas, Josep Farré i Gamell i Sebastiá Montañola i Catalá. Secció segona: En Joan Fonoll i Damiani, comerciant, pagés i barber; En Josep Bosch i Fabregat i En JoEL FRANCOLÍ

sep Martí i Martí, també comerciants i pagesos. Secció tercera: els comerciants Joan Micó i Martí, Josep Civit i Vilá, a més propietari i Ramón Franques i Roca. La secció quarta la formaven en Francesc Guasch i Miquel, pastor i pagès i en Ramón Briansó Civit, industrial. S’acostava el temps de sembrar i el Sindicat calia que es proveís de les primeres matèries per fer el guano. Amb aquest intent, la societat convocà una assemblea extraordinària per a parlar-ne. La campanya del guano era tota una aventura. Primer arribaven les matèries: Superfosfat, potassa i nitro. Alguns homes joves es contractaven per a fer la barreja segons les dosis habituals. El resultat era el que anomenaven guano. Es tornava a ensacar i cada pagès, quan ja estava enllestit retirava els sacs que tenia apuntats. Quan la campanya estava llesta els sacs buits es venien en subhasta. L’assistència d'estiuejants al Balneari era ja tan normal en aquesta època de l’any, que gairebé no s’hi prestava atenció. La colònia, aquell any, com els altres, era força nombrosa. El que sí que era notícia és que s’estava acabant de construir o almenys ampliar, el nou hotel d’Antoni Torrens Gili: La Capella. Joan Farré i Gual, a la premsa més tradicionalista, s’ocupava també d’un bon conjunt de detalls sobre la vida espluguina d’aquell juliol: la festa religiosa del Sagrat Cor de Jesús, que a l’Espluga es feia per Sant Pere, els excursionistes que visitaven el poble i els seus voltants, la festa de final de curs del Col·legi de les Carmelites, alguna baralla, com la de dos homes al carrer nou, la renovació de la Junta de la Cambra Agrícola Oficial, els de Porrera que vingueren a visitar el Celler, l’exposició d’obsequis per la festa de l’Escola Dominical i naturalment tota la crònica d’aquella festa amb tota mena de detalls i els noms de les nenes participants: Serafina Vidal, Pilar Altarriba, Elvira Farré. En total el doctor Farré, que ja devia estar de vacances, va enviar al Correo Catalan cinc cròniques i totes molt complertes. Hi ha els noms de la Junta de la Cambra Agrícola, la constitució d’un patronat en el sí de l’entitat, ordres de l’alcaldia i fins i tot noticies d’altres pobles veïns. Els interessats les podeu llegir en el llibre "Relats i cròniques" publicat el 2017. ■ Josep M. Vallès i Martí

39

JULIOL

2020

RENOI, QUIN RENOM! Cal Paufarré

Nom complet: Rebeca Torrens Sánchez Quin és el renom? Cal Paufarré Com i perquè va sorgir aquest renom? On ara hi ha l'oficina del Banc de Sabadell era Ca l'Anton Farré, allà hi vivia l'Isidre que tenia un germà que es deia Pau (que si no m'equivoco era barber) i la gent del poble va començar a referir-se a ell com el Paufarré fins que al final va quedar com a renom de la casa. Nosaltres provenim del Capuig i la casa pairal de cal Paufarré és al carrer Penitents número 18 Quan temps fa que es va començar a utilitzar el renom? Creiem que el renom ja hi era a principis del S. XIX, a principis de 1800 ja hi havia Paufarrés. Alguna anècdota curiosa? Els Paufarrés tenim un caràcter fort i ens agrada fer bromes, de vegades amb una mica d'humor negre i quan algú deixa relluir el seu geni li diem -Com es nota que ets Paufarré! La saga dels Paufarrés està a punt d'arribar a la seva fi, perquè el meu pare Josep Maria Torrens Llurba és l'últim home amb el cognom i ha tingut dues filles dones, la Rebeca i l'Alba, al no tenir fills homes el cognom i per tant el renom desapareixerà quan nosaltres dues no hi siguem. L'únic germà del meu pare va morir de jove sense tenir fills. ■ Íngrid Guillén i Júlia Alcalde

EL SABER NO OCUPA LLOC Semblar Peret i Mandinga "L'expressió original és "Ésser com Patacot i Mandinga", "Semblar Peret i Mandinga" s'utilitza al Camp de Tarragona i a les terres de Lleida. Significació i origen: La dita significa anar sempre junts, ser com 'carn i ungla', vaja. L'expressió original ve d'una obra de teatre (vodevil) escrita per Pere Riudebitlles, que s'estrenà l'any 1930. Els protagonistes d'aquesta obra eren inseparables i vet aquí, doncs, l'origen de la

EL FRANCOLÍ

dita que es va estendre en la llengua popular. Per què a Tarragona i a Lleida en lloc de Patacot en diuen Peret? Doncs, resulta que a Montbrió del Camp volien batejar els seus gegants amb els noms de 'Patacot i Mandinga' pel fet que sempre anirien junts. La Festa Major del poble, però, se celebra per Sant Pere (dia de la ballada de gegants), amb la qual cosa es va pensar de canviar el nom de 'Patacot' pel de 'Peret'". ■

40

@lingua.cat

JULIOL

2020

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

Acabem el curs... Amb l’arribada del mes de juny hi associem pensaments que ens recorden calor, ganes d’acabar les classes, obertura de la piscina, jocs al carrer... Doncs l’arribada de l’estiu del 2020 la recordarem com el final de curs que va esdevenir diferent per la pandèmia, un virus que tothom recordarà. Malgrat les circumstàncies mestres, alumnat i famílies vam voler fer el seu tancament, i seguint les indicacions del Departament d’Educació ens vam decantar per a fer-lo per videoconferència. Així doncs, al llarg de la darrera setmana del curs ens vam anar acomiadant tots. Un comiat especial però va ser el que es va dedicar als alumnes que finalitzen l’etapa, els de sisè; per a ells en grups reduïts es va fer una “festa” al centre on se’ls va lliurar l’orla i l’últim dia del curs tot el claustre de mestres els va dedicar unes paraules i es va visionar el vídeo: Et desitjo a tu que... Van ser molt emotives les cartes que els alumnes, pares i mares van dedicar al professorat. A tots ells i elles els volem desitjar molta sort en la nova etapa que iniciaran el proper setembre a l’institut! També cal destacar que acabem el curs acomiadant a dues mestres que es jubilen. La Fina Minguell Fort, mestra

d’educació infantil a l’escola Martí Poch des del 1993 al 2020. Són 27 anys de docència amb els més petits de l’escola. Al llarg d’aquests anys també ha format part de l’equip directiu, essent cap d’estudis en l’època del Sr Raül i posteriorment secretària, també hem de destacar que durant molts anys ha format part del Consell Escolar del centre i ha esdevingut coordinadora d’educació infantil, des d’on ha iniciat i consolidat diversos projectes. L’altra mestra és la M Mercè Iglesias Gorgues, mestra d’educació primària al centre des del 2000 al 2020, també finalitza la seva tasca educativa; durant diversos cursos va ser la tutora de sisè i posteriorment ha exercit la seva docència a cicle mitjà. També ha estat membre del Consell Escolar i promotora de diverses iniciatives durant els 20 anys que ha format part d’aquesta escola. A les dues les volem felicitar per la infinitat d’hores que han dedicat a la comunitat educativa del Martí Poch i al mateix temps desitjar-los molta sort en la nova etapa que estan a punt d’iniciar. Aprofitem per desitjar bon estiu a tothom i amb l’esperança que el curs 2020-2021 esdevingui ple de nous reptes educatius i aliances. ■

ESPAI SOMMELIER La Wine Business School de Vilafranca del Penedès acull aques Així els vins que superin aquest tast, que normalment soagost, els tastos de la 8a edició dels Premis Vinari. El concurs len ser al voltant de 150 es veuran les cares en una nova de vins catalans canvien d’ubicació en un espai que permet sessió de tast que es farà el mes de setembre al celler de que tots els membres del jurat puguin mantenir la distància Rubí, serà el tast final. D’allà en sortiran els ors, les plates i de seguretat durant els tastos. els bronzes de les categories de blancs, Durant quatre dies, prop de 900 blancs amb criança, negres joves, nevins catalans passaran el sedàs d’un gres de criança, negres de guarda, ropanel de tast professional format per sats, escumosos joves, escumosos, resommeliers, enòlegs, periodistes esserva, escumosos gran reserva, escupecialitzats i distribuïdors. Ells seran mosos antigues reserva, escumosos els encarregats de decidir totalment rosats, i els dolços, rancis o de postres. a cegues quins són els millors, en un El resultat es coneixerà a l'octubre any en el que la promoció del vi catajuntament amb els premis especials. ■ là és més necessària que mai. Mariona Rendé EL FRANCOLÍ

41

JULIOL

2020

DE

S O C I E TAT

En record a Ramon Buldó Capdevila

Créixer a prop dels padrins és un privilegi, però poder tenir-los fins a l’edat adulta encara ho és més, és un regal que t’ofereix la vida sense adonar-te’n. I d’això encara n’ets més conscient quan ja no hi són. Amb 93 anys de vida del padrí, hem pogut compartir molts moments i vivències i, també, hem pogut conèixer com era la vida durant la seva infantesa i joventut. Gens fàcil. Fill de Gelida, però amb la mort dels pares des de ben petit va fer que vingués a viure a l’Espluga, acollit per un parents i allunyat de la seva germana. A partir de llavors el dia a dia es va centrar en anar al tros, treballar i treballar. Des de ben jove ja va conèixer la padrina i des de llavors han compartit més de 70 anys junts. Després, la guerra i la postguerra; la gana i la misèria. Malgrat tot, com tots els d’aquella generació, van tirar endavant i van anar reconstruint les seves vides, sempre, això sí, amb aquells records

amargs inoblidables, que sempre anaven sortint en qualsevol conversa. Segurament la duresa dels primers anys de vida fes que el padrí sempre posés en valor la família i la unitat per damunt de tot. Sempre el feia feliç veure’ns tots junts, fills, joves, nets i en els últims anys també els besnets. Som dos vegades padrins, sempre deia. Amb una vida molt humil sempre va vetllar pel bé de tots, ara que ja no hi és ho continuarem fent tal com ens va ensenyar i recordarem tots aquells moments, per petits que siguin, però això no vol dir que menys importants, que ens han fet créixer com a persones. No oblidarem les petites històries del passat, amb el padrí dalt del tractor, o anant al Mas de l’Hortensi a veremar o celebrant Sant Ramon a l’ermita de la Santíssima Trinitat. També recordarem les anècdotes que ens explicava de la construcció del Casal i de la seva col·laboració amb el teatre, fent de traspunt o ajudant a tramoia. També rellegirem tots els poemes i versets que escrivia per totes les ocasions especials, escrits a mà, lentament, i amb una lletra envejable. Malgrat els pocs estudis que tenia sempre va tenir la voluntat d’escriure en català correctament, s’hi fixava molt i volia fer-ho bé, volia que li rectifiquéssim els errors per tornar-ho a escriure. En aquests últims anys i especialment els últims mesos, ja delicat de salut, amb el cap clar, el padrí sempre deia que ell ja ho havia viscut tot. Tanmateix encara li ha tocat viure la malaltia de la padrina de ben a prop i totes les restriccions de la pandèmia del coronavirus d’aquests últims mesos, sense gairebé veure la família, amb les visites molt restringides i només podent parlar amb ell per videoconferència a través del mòbil. Tot i la distància d’aquest final, sempre el recordarem com una bona persona, generós, pacient, amable amb tothom i sempre amb alguna broma per dir. Mai l’oblidarem, padrí, sempre estarà en els nostres cors. ■ Magda Buldó, en nom de la família

Fe d'errates: A El Francolí del mes de juny va sortir publicada la defunció de la Maria Pilar Poca Cots, de 83 anys i vam escriure que vivia a Arbeca, quan el domicili habitual de la Maria Pilar era a Barcelona.

DEMOGRAFIA NAIXEMENTS

Pau Català Moreno, fill de l'Édgar i la Síntia Janeth. amb data de naixement el 9 de juliol.

EL FRANCOLÍ

DEFUNCIONS Miquel Bultó Just, de 78 anys. Amb data de defunció el 7 de juliol i domicili a la carretera de Poblet. Ramon Buldó Capdevila, de 93 anys,

42

casat amb Palmira Rosell Olivé. Data de defunció, el 30 de juny i domicili a la carretera de Poblet. Segons dades que ens envien del Registre Civil de l'Espluga de Francolí. ■ JULIOL

2020

Natura Singular Temps de nius i polls

per Pitu Amigó

La primavera i l’estiu és temps de nius i polls. Molts moixons aprofiten els bons temps per a criar i ens ofereixen un espectacle tan tendre com efímer, doncs el període que els polls s’estan al niu és molt curt, sovint per sota de les dues setmanes.

8 cm de diàmetre amb els polls ben camuflats i perfectament immòbils, costava de veure fins i tot quan te l'assenyalaven, doncs semblava un forat a l’herba. En Gerard m’explicava com, ni el gos, ni altres animals eren capaços de detectar-lo. Mentre féiem les fotos, sentíem un reclam persistent, quasi nerviós. Era la mare que, a pocs metres de distància, intenUn niu al terra: Cotoliu tava cridar la nostra atenció per a allunyar-nos del niu. El Gerard de cal Tullet va trobar aquest niu de cotoliu (LulluLes cotolius són ocells propis de prats i espais oberts, fan la arborea) al seu tros, al terra, prop d’un aspersor on les her- fins a dues postes l’any de 3-4 ous, la incubació dura 14 dibes van créixer sense ser llaurades. El niuet feia poc més de es i els polls abandonen el niu en 12 dies.

Un niu en arbustos: Tallarol capnegre

L’Ignasi de cal Foradat va trobar un niu de tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) mentre podava uns arbustos del seu jardí. Un niuet petit i ben teixit on hi havia tres ous, dels que en van néixer dos pollets al cap d’uns dies. La mare era confiada, els tallarols són poc el·lusius i aquesta s’havia acostumat a l’anar i venir tranquil i curós de l’Ig-

EL FRANCOLÍ

nasi, i tan aviat com ens separàvem 4 o 5 metres del niu ella tornava a incubar els pollets, o a alimentar-los. El tallarol capnegre és un ocell insectívor, estrictament mediterrani, típic d'àrees boscoses, matollars i jardins. Poden fer dues postes l’any de fins a 4 ous, la incubació dura 13 dies i els polls s’envolen en 12-13 dies. ■

Més informació a www.NaturaSingular.cat Contacte: arbressingulars@gmail.com

43

JULIOL

2020

L'Espluga aplega més d'un miler de manifestants en contra de la monarquia

EL FRANCOLÍ

44

JULIOL

2020