EL FRANCOLÍ GENER 2021

NÚM. 404

GENER 2021

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

El temporal Filomena provoca afectacions al seu pas per l'Espluga EL FRANCOLÍ

1

GENER

2021

9h

20 1,5 m

EL FRANCOLÍ

2

GENER

Cost de la trucada: segons operadora.

2021

LA NOSTRA PORTADA Alguns camps d’oliveres i d’avellaners s’han vist afectats pel trencament de branques.

Tot i això la nevada ha fet més bé que mal als conreus. Especialment, serà una bona aportació d’aigua per a la vinya i els cereals i, alhora, permetrà minimitzar les plagues i infeccions gràcies a les baixes temperatures. ■

Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

FOTO PORTADA: Òscar Palau

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83.

Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé, Museu de la Vida Rural, Íngrid Guillén, Júlia Alcalde i Esther Català .

Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies.

Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'Espluga Audiovisual i EFMR.cat; President: Gerard Bosch. Vicepresident: Josep Morató. Cobertura audiovisual: Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

4 5 6 7 8 9

BÚSTIA. No em complau. Pàtria postissa.

EDITORIAL. REFLEXIONS. La fira Bona cosa, la casualitat Els homes no m'expliquen les coses Dictadors i populistes.

L'ACTUALITAT. Descens important de visitants al equipaments turístics de l'Espluga de Francolí durant el 2020 degut a la pandèmia de la COVID-19 10 L'Ajuntament obre la convocatòria d'ajuts per a empreses i comerços afectats pels tancaments a causa de la pandèmia amb un import total de 34.000€. L'Ajuntament i els impulsors del Festival de Novel.la Criminal en Català "El Vi Fa Sang" acorden reformular aquest esdeveniment.

11 L'Església inicia la rehabilitació de l'església Nova, tancada al culte des de 2018. Els Mossos d'Esquadra detenen 3 dones a l'Espluga quan entraven a robar en una casa.

12 La Residència Jaume I vacuna a tots els seus usuaris i treballador. Les eleccions del 14-F a l'Espluga mantenen el seu col.legi electoral habitual.

13 Els Reis d'Orient visiten l'Espluga amb un format adaptat a les circumstàncies.

3

15 Naturrgy projecta 127 ha de fotovoltaica entre l'Espluga i Montblanc amb més de 85.000 panells solars.

16 El Museu de la Vila Rural i el Museu Comarcal de la Conca se sumen a la campanya "Invisibles" 17 L'oficina d'atenció ciutadana de l'Ajuntament de l'Espluga es trasllada a l'Antic Hospital. La Unió de Botigues entrega un 70% dels premis de la campanya de Nadal.

18 La nevada pot ser bona per als conreus, més enllà d'estralls puntuals.

19 Les glaçades, principal afectació de la segona fase del Filomena. L'espluguina Montserrat Guasch, cap de llista per Tarragona del Front Nacional de Catalunya.

20 Galeria d'imatges de la nevada 22 HISTÒRIQUES. Lili Elbe. LES FOTOS GUARDADES 23 COSES NOSTRES L'Espluga en una publicitat d'En Patufet de 1926. El Francolí reb una postal de Nadal de Jordi Turull i Negre 24 LA RIALLETA. PLANTES REMEIERES. 25 REPORTATGE. El moviment antivacunes.

30 CASAL. El concurs de dibuix de la Fira, convertit aquest any en Dibuixa el teu Nadal, dona 14 premis als nens i nenes de l'Espluga.

33 La Biblioteca Mn. Ramon Muntanyola se suma al projecte "Viu un llibre" 34 L'Espluga celebrarà el Carnaval amb una desfilada virtual i la cista del Rei Carnestoltes.

35 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 36 RIUADES ESPLUGUINES 37 LA BÍBLIA ENS PARLA 38 PINZELLADES DEL PEDRÍS 39 ARA FA 100 ANYS 40 RENOI, QUIN RENOM! 41 EL SABER NO OCUPA LLOC. MOTS MALDITS. 42 DE SOCIETAT 43 NATURA SINGULAR GENER

2021

Parlem de clima De vegades es diu que els arbres no ens deixen veure el bosc. Si apliquem aquesta dita a la globalitat de la població mundial i aprofundim una mica en la situació del planeta, veurem que l’arbre, que en aquest cas seria la pandèmia que pa�m, no ens deixa veure el bosc, tenint en compte d’on ve i on va tot plegat. Aquest virus hauria de forçar-nos a pensar que no anem bé, molt possiblement ha estat un avís de que el planeta està ratllant la saturació del nostre hàbitat. Malgrat que els canvis són molt lents i gairebé impercep�bles (amb la mesura dels anys humans), comencem a veure les conseqüències de l’ac�vitat frenè�ca humana que està provocant que el nostre entorn de vida es degradi i ens aboqui a una situació que gairebé costa d’imaginar. L’augment de temperatures està desglaçant els pols i el que encara és més greu, els gels del permafrost de Sibèria que encarcella des de fa mil·lennis virus i bacteris que ni coneixem i que s’alliberaran amb el

desgel, sense tenir en compte les quan�tats ingents de CO2 que també s’emmagatzemen sota aquest gel ancestral.

En un parell de generacions hem estat tes�monis insensibles als avisos constants del nostre entorn i ja comencem a fer tard en posar tot el que calgui per, si més no, frenar el que ja és imparable. Cal pensar en el món que volem deixar als nostres fills que hauran de pagar el preu de la nostra mala ges�ó i insensibilitat i exigir als que tenen capacitat de decisió que s’arromanguin i comencin a posar solucions a tot allò que fa mal al nostre hàbitat perquè el planeta sobreviurà malgrat nosaltres però és només depenent de nosaltres que en aquest món, els éssers humans hi seguim tenint cabuda. No hi ha alterna�va i cal ser molt sensibles al mal que fem i a les conseqüències que això �ndrà. Potser la COVID ha estat només una advertència del que ens depara el futur i la nostra obligació és actuar si volem seguir vivien en aquest paradís dins l’univers conegut que és la nostra Terra. ■

R E F L E X I O N S Als anys cinquanta

La fira

P

MANEL MORGADES

er la fira de Sant Vicens, 22 de gener, la Plaça de l’Església s’omplia de firetes i de xerraires venedors de faixes – els pagesos treballaven enfaixats. Una cosa que ens atreia als més pe�ts era anar als estables on els “ramblers” ensenyaven els rucs, els muls i les mules als pagesos, explicant les seves excel·lències.

La fira era el dia més idoni per canviar els animals d’anar al tros.

Nosaltres teníem un mul*, li dèiem “Matxo”. Era com de la família. Feia totes les feines del tros, les de l’era, trill i rodet i es�rava el carro. El carro era per portar càrrega i també per portar-nos a nosaltres d’un tros a l’altre, al poble o EL FRANCOLÍ

a la masia. També portava càrrega a sobre, amb la sàrria o les escaletes, quan els camins no perme�en anar en carro.

Tenia sen�t de l’orientació. Sabia on eren els trossos i tornava a la masia sense manar-lo. A l’estable tenia una finestra a la porta que ell obria amb el cap i guaitava fins que en tenia prou. Al vespre li obríem la porta, anava a la font de l’oca a beure aigua i tornava a l’estable.

El cuidàvem bé; de tant en tant venia el manescal a visitar-lo, el portàvem al xollador que l’arreglava per l’es�u o per l’hivern i li feia unes sanefes decora�ves. A “cal Xollador” eren uns ar�stes! De les potes se’n cuidava l’”Anton Ferrer”, li arreglava les ungles i li feia les

4

ferradures a mida. Els guarniments els feien a “cal Basté”. En dèiem guarniments del collar, les morralles i de tot el que servia per es�rar el carro, l’arreu, etcètera, i la civadera que era la menjadora portà�l.

A nosaltres ens agradava acompanyar al pare a veure com treballaven aquests artesans.

Va arribar el dia que el Matxo es va fer vell i el vam canviar per una mula jove. El record entranyable del Matxo ens ha acompanyat sempre. Un dia l’havien comprat a la fira de Sant Vicens. ■ *Mul, matxo (mascle); mula (femella): híbrid de cavall i somera o híbrid d’euga i ase GENER

2021

No em complau

Busti@

Sóc un simple ciutadà que voldria, com tothom, tenir el dret a dir el que pensa, procurant no ferir sensibilitats; tot i sabent que la meva opinió és tan valuosa com ho són les de tots els ciutadans del món.

No obstant, l’autèn�ca llibertat és una qües�ó, encara, pendent de resoldre’s sa�sfactòriament a les espanyes.

En aquests moments exposaré la meva opinió sobre unes qües�ons que, al meu entendre, són millorables.

A - Em disgusta mol�ssim aquesta diferenciació entre catalans de dretes, de centre i d’esquerres. Jo crec que els veritables catalans, primer han d’ésser catalans, i després de la corda que més els complagui, no pas al revés.

B - No puc sofrir que la nostra TV3 sigui invadida per tantes intromissions lingüís�ques foranes. A voltes, he de mirar l’indicador per saber si m’he equivocat de canal (exemple APM).

Al nostre principat només en tenim una de televisió oficial, i aquesta hauria d’ésser catalana de dalt a baix i deixar que les altres facin el que vulguin.

C - Als programes com el FAQS (que per cert a mi m’agrada molt) haurien de prescindir de tertulians, �pus ‘’Isra-

el’’, perquè només serveixen per revoltar-nos les tripes.

Crec que en poden escollir d’altres més comprensius que ens reba�n les tesis que s’emeten en aquest programa. Hem de prescindir dels ultres que no ens ensenyen res de bo i a més, ens exalten.

D - Pel que fa a les noves eleccions del mes de febrer a Catalunya, he de desitjar que l’educació i el respecte que ens devem entre nosaltres, no acabi amb una batalla campal que deixi ferits, rancuniosos i venja�us.

En aquests moments hem d’unir esforços per entendre’ns i no pas enfrontar-nos, ni aprofitar faltes lleus per posar el dit a l’ull a l’oponent.

Per acabar afegiré que la llibertat polí�ca que desitgem tots els catalans de cor, és molt di�cil d’aconseguir. Entretant seguim pacients i bons gestors i no oblidem els nostres anhels de pàtria. La paciència és una virtut.

E. Majós Importan�ssim!

Com es pot capir que a l’Espanya actual encara hi hagi PRESOS POLÍTICS i EXILIATS, i tinguin la santa barra d’afirmar que són POLÍTICS PRESOS i FUGATS DE LA JUSTÍCIA. INAUDIT!

Pàtria pos�ssa Observo amb sorpresa i tristesa com molts catalans de naixença prefereixen una Pàtria Pos�ssa a una Pàtria Autèn�ca.

Els afalaga el «boato» cerimoniós d’una pàtria vinguda a menys, però amb una trajectòria històrica llampant.

No s’entretenen a pensar si la pàtria «prestada» s’ha format amb guerres i invasions colonialistes, i que per a conservar el seu estatuts tenen la necessitat d’esclafar les pàtries pe�tes més autèn�ques sense una trajectòria tan important.

Arriba el cas, que no únicament són par�daris d’una Pàtria Pos�ssa, sinó que contribueixen a sufocar qualsevol revifalla dels que es�men la seva terra i la seva llengua. Aquests individus es desfan per deixar contents als adop�us que usen totes les armes legals, i no legals, per sufocar qualsevol dret natural, privant que al seu redós

pugui néixer una natural es�ma per l’autèn�ca pàtria.

S’acontenten amb poc per ésser cua de ratolí, quan podrien ser cap de lleó a casa seva. Encara que sempre acostumen a ésser premiats abundosament en seguretat i benestar econòmic.

Els remordiments de consciència, si en tenen, mai superen la rancúnia que els produeix que els més patriotes de casa els diguin traïdors en públic. Però quin altre qualifica�u poden tenir, algú m’ho pot dir?

No m’entra al cap que puguin viure feliços si els seus els avorreixen i els miren, en el millor dels casos, amb indiferència i menyspreu. És possible que pensin que d’autenticitat no se’n menja i que com va dir el Quixot a Sancho a la pregunta : «mi amo, los perros ladran?», ell li va contestar: «si, los perros ladran, Sancho, però nosotros cabalgamos».

E. Majós

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

5

GENER

2021

R E F L E X I O N S un cop d’ull

Bona cosa, la casualitat

L

ANDREU MORTA

’escocès Alexander Fleming era metge. Durant la Primera Guerra Mundial havia estat a les trinxeres de primera línia atenent ferits. Molts cops s’havia sen�t impotent davant horribles ferides infectades que no tenia com ni amb què guarir-les. Passada la tragèdia exercí a la universitat d’Edimburg i seguia inves�gant a casa, en un pe�t laboratori on regnava un caos absolut, �pic de savi despistat. Un dia que cercava una vacuna se li va fer malbé la mostra d’una pla�na de vidre del microscopi. La causa imprevista, un fong paràsit –el Penicillium notatum– que ho havia malmès i trastocat tot: va ser la Penicil·lina, el remei per a moltes d’aquelles infeccions que tant l’havien amoïnat. Quina casualitat, oi?

I no va ser només aquella. Un altre dia que estava refredat va esternudar damunt d’una altra placa. Abans de llençar-la, però, va ullar el miscroscopi i va adonar-se que la mucositat eixida del seu nas s’anava cruspint tots els bacteris de la mostra que estudiava: així va desenvolupar la Lisocyme, un potent an�microbià que cada dia salva milers de vides arreu del món.

Gràcies a aquestes casualitats afortu-

EL FRANCOLÍ

nades va guanyar el Premi Nobel de Medicina l’any 1945, fou ennoblit pel rei d’Anglaterra i va rebre un homenatge universal. La revista «Time» va incloure el seu nom entre els cent més importants del segle XX. Casualitat. El diccionari Català-Valencià-Balear defineix així el mot: “que s’esdevé per atzar o accident, sense causa coneguda o previsible”. I qui no n’ha viscut, de casualitats, al llarg de la seva vida? És lleig parlar d’un mateix, però disculpeu-me si us dic que n’he viscut alguna de sonada. Per exemple: la Gallina Blanca i un servidor som coetanis.

Vam nàixer el mateix any, 1937. Un mer fet casual sense cap altra relació que la que s’esdevenia quan, de criatura, passava l’es�u a casa dels avis i la colla de gamarussos anàvem a la percaça de bossetes de li�nes per acumular els cromos que, prèvia llepada als cristalls efervescents –huuuum!–, ens jugaven al “set i mig” o el “vint-i-ú”.

I vet aquí que al cap de trenta anys les dues trajectòries varen confluir, també per casualitat. En efecte, el senyor Carulla em va oferir de col·laborar amb ell just quan m’acabava d’acomi-

6

adar de CEAC, l’empresa on treballava llavors, per fets que no explicaré per no allargar-me. Fou casualitat trobar-lo i fou casualitat que l’encontre fos en un moment de tan plena disponibilitat: dues casualitats, totes dues bones. És clar, fora ben boig comparar, ni remotament, els meus mèrits amb els del doctor Fleming o amb els d’un gegant com la Gallina Blanca. Déu me’n guard de tanta presumpció. Si he unit aquestes històries dissemblants és perquè totes dues foren filles de sengles realitats fortuïtes i afortunades. Altrament, si els resultats haguessin estat uns altres, nega�us, ja no en diríem casualitats, sinó fatalitats.

Evoqueu la vostra pròpia vida. Segur que hi trobareu fets casuals i canvis fins i tot transcendents. I sen�reu als llavis el gustet agredolç de remembrança d’un passat no reproduïble, però sí recordable. De tot cor desitjo que aquest record sigui plaent i consolador, que us escalfi el cor i us ajudi a acarar amb energia i esperança tot el que us depararan els dies a venir... que pinten bastos! Però desitjar-vos felicitat és barat i el més gra�ficant que puc fer en encetar aquest any nou. ■

GENER

2021

REFLEXIONS Joves escriptores

Els homes no m’expliquen coses

Del mansplaining a la indiferència absoluta

S

JUDIT DELGADO

i coneixeu Rebecca Solnit, potser també n’estareu al corrent d’un dels seus llibres, Men explain things to me (Els homes m’expliquen coses). Aquest llibre, que conté onze assaigs, s’enceta narrant un episodi (biogràfic) en què l’autora es topa amb un home que, sense saber-ho -bé, ignorant-ho, ja que prèviament s’havia fet explícit que el llibre era de Solnit-, li explica el con�ngut del seu propi llibre (sí, sí, ell li va explicar a ella el llibre que ella mateixa havia escrit, i encara més: ell ni tan sols l’havia llegit, només n’havia llegit una crí�ca a New York Times).

Arran d’aquesta anècdota, Solnit va voler denunciar el fet que moltes vegades se’ns robi la veu a les dones i, precisament llavors, va començar a emprar el neologisme anglès «mansplaining», que és el resultat de la contracció del mot man (home) i del verb to explain (explicar). El DIEC i la RAE encara no en parlen, de mansplaining, però el diccionari d’Oxford sí que ho fa. Em permeto la llicència de

EL FRANCOLÍ

traduir la seva definició: «ac�tud d’un home que explica alguna cosa a una dona d’una manera condescendent o paternalista (pretenent que ell en sap més i n’entén més que no pas la seva interlocutora)».

Si haver de suportar les explicacions d’un home que no en té ni idea sobre un tema és pesat, imagineu-vos haver d’aguantar les explicacions d’un home que no en té ni idea sobre un tema sent-te tu una experta. Però bé, ja se sap que tant hi fa, que tu en sàpigues més, l’important és que un home -un mamarratxo- creu que té alguna cosa a dir-hi!

Bé, espero que ara cap home em vingui a explicar que això no és pas veritat i que no tots els homes són iguals (tot i que tampoc m’estranyaria). Bromes a part, no cal dir que aquesta és una situació en què ens hem trobat totes les dones alguna vegada a la vida i que moltes vegades hem preferit mossegar-nos la llengua abans que denunciar una situació masclista i que, injustament, se’ns �tlli de

7

«boges», «histèriques» o «exagerades».

Però si hi ha una cosa més molesta que els homes (en un exercici d’infan�lització femenina i enal�ment de la seva pròpia persona) ens expliquin coses que ja sabem, és que ens excloguin d’una conversa perquè donen per fet que no en sabem prou. En posaré un exemple que, almenys pel que fa a mi, es repeteix més habitualment del que voldria -i del que puc tolerar-: si vaig a un comerç (posem per cas que vaig a revelar unes fotos) i la meva parella (home) m’hi acompanya, el dependent di�cilment es dirigirà a mi -per bé que qui parli sigui jo-, sinó que, habitualment, mirarà a la meva parella i és a ell a qui es dirigirà, ignorant la meva presència, que sovint queda relegada a un ul�míssim pla, oblidada a un racó de la bo�ga (és clar, tothom sap que el cromosoma XX fa absolutament impossible entendre res sobre revelació de fotos! I sobre rajoles, i sobre piles, i sobre el llibre que es�c demanant al llibreter, i sobre grapadores, i sobre folis DINA4...).

Ja em disculpareu el to irònic... Però si no hi posem una mica d’humor, les dones acabarem per arrencar-vos als ulls per tal que, d’una vegada per totes, us dirigiu a nosaltres. Ja va sent hora que qües�onem tant l’autoritat que tenen els homes pel fet de ser-ho, com la resignació amb què les dones hem d’acceptar-ho.

Així que no, definitivament no, les dones ja no tenim més paciència per aguantar la imbecil·litat que alguns homes es permeten encara al 2021. Ens sap greu, però el got ja ha vessat fa temps. ■ GENER

2021

R E F L E X I O N S tassa i mitja

Dictadors i populistes

E

JOSEP VALLVERDÚ

ls diuen de totes dues maneres: són persones, generalment homes, que se senten deleroses de tenir poder polí�c, o simplement de presentar-se com a salvadors del seu país; no cal que hagin �ngut una carrera polí�ca i parlamentària al seu darrere, els parlaments formals no els agraden si no se’ls poden engolir i refer-los a la seva manera; afegim que no els cal ni tan sols haver estudiat. Són audaços, amb certs dots de manaires, oratòria engrescadora, capacitat d’hipno�tzar mul�tuds, d’atreure joves i, sobretot, de prometre l’oro i el moro.

Solen aparèixer en moments de crisi, després d’una guerra, sempre en terres dels perdedors. Com que hi ha misèria, ells prometen riquesa; com que hi ha decepció, ells prometen orgull nacional; com que hi ha desorientació, ells ensenyen un camí, un camí únic, un moviment únic, un par�t únic.

Però menteixen. Europa ha donat tres exemples de dictadors/ populistes, i tots tres després de guerres.

El primer, cronològicament, fou Benito Mussolini, creador del feixisme, que prengué com a símbols els feixos (-fasci-) dels lla�ns. Va crear unes milícies paramilitars , un autèn�c exèrcit

EL FRANCOLÍ

de camises negres. Itàlia havia sor�t de la guerra sense obtenir sa�sfaccions suficients, i calia que se’n parlés.

Ell faria Itàlia gran. Si Itàlia va ser mare de l’Imperi Romà, ara, desbancant o reduint a l’obediència els reis dels Savoia, ell podia encapçalar un govern donant un cop d’estat amb la cèlebre “marxa sobre Roma”. Era després de la Guerra Europea acabada el 1914.

Mussolini era un men�der teatral, exagerat, es feu dir Duce (conductor), però dominà l’escena italiana, volgué crear una colònia amb la conquesta d’ Abissínia ( E�òpia ) i fou model, en part, de la Falange Española.

El segon populista era un austríac flac i sense aspecte dominant però amb un cert carisma; Hitler va fracassar com a estudiant i com a pintor. Situat a l’Alemanya desfeta i empobrida que havia perdut la Gran Guerra, creà unes patrulles paramilitars, les camises torrades, paral·leles al Par�t Nacional Socialista (nazis). Amb discursos abrandats (com a orador era furibund ), que aprofitaven la misèria i el ressen�ment, que prome�en que arribaria a crear una nova Alemanya forta en tots els terrenys i amb els quals actuava brutalment quan ho creia convenient, valent-se de la

8

men�da ,s’anà emparant de ciutadans i de consciències, acabà guanyant les eleccions de 1933 i auto anomenant-se Führer (Capdavanter), començà a eliminar jueus. Les potències aliades guanyadores de la Guerra Europea, el Regne Unit i França, no van saber parar els peus a aquell furiós imperialista, que provocà la II Guerra ,ara Mundial.

El dos dictadors populistes acabaren tràgicament, Mussolini executat pel poble i penjat cap per avall i Hitler suïcidant-se dins el seu búnquer.

El tercer populista, mal imitador dels altres dos, fou el general espanyol Francisco Franco, de figura gens imposant, veu desgraciada i oratòria monòtona que, amb d’altres comandaments militars, va revoltar-se contra la República Espanyola el 1936, i va desencadenar la Guerra Civil espanyola, que va durar tres anys sense altre objec�u que instal·lar una dictadura militar, sota la seva autoritat única, va engolir falangistes (camises blaves ) i carlistes, i es feu dir Caudillo (-per la gràcia de Déu-). D’un fort nacionalisme centralista, men�nt i men�nt, suprimí totes les llibertats i creà un sistema autoritari, que empobrí el país, mentre el seguien noves classes mitjanes i altes; quasi sotmeté l’Església. El nacional-catolicisme feu endarrerir ideològicament el país, i deixà una xarxa inimaginable de corrupció, encara no superada quaranta-cinc anys passats des de la seva mort.

Molts populistes autoritaristes, dictadors sense escrúpols, neixen cada dia, al Brasil, a països d’Hispanoamèrica, al'Àsia, a l’Àfrica... Fins i tot al país on va néixer la democràcia moderna, on sou saludats a l’arribada per l’Estàtua de la Llibertat, han hagut de sofrir quatre anys l’autoritat d’un president populista groller, insolent, despec�u insultant i, sobretot, men�der. ■ GENER

2021

L'ACTUALITAT Descens important de visitants als equipaments turís�cs i culturals de l’Espluga de Francolí durant el 2020 degut a la pandèmia de la COVID-19 El sector turís�c i cultural ha estat un dels més afectats per la pandèmia de la COVID-19 i aquest fet es reflexa en les dades de visitants del 2020 L’any 2020 ha estat marcat per la pandèmia de la COVID-19 i el sector turís�c i cultural n’ha estat molt afectat. Per aquest mo�u les dades de visitants als equipaments turís�cs de l’Espluga de Francolí pateixen un descens important en relació a anys anteriors degut a la menor afluència de públic d’aquest 2020.

Pel que fa als atrac�us i equipaments ges�onats per l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, que són les Coves de l’Espluga, el Museu Fassina Balanyà, la Ruta Templera i l’Oficina de Turisme, els resultats del passat any 2020 han pa�t una davallada històrica, fet que també afecta als ingressos municipals que es deriven d’aquestes visites.

Les Coves de l’Espluga, l’espai més visitat de la vila, ha reduït en un 67% l’afluència de visitants. Si l’any Museu Fassina Balanyà. Cedida 2019 les Coves van rebre 43.821 visitants, aquest passat 2020 en van rebre 14.557.

La baixada més forta que han pa�t les Coves ha estat en el segment de públic escolar. L’any 2019 hi va haver 24.823 escolars que van fer la visita guiada, tallers de prehistòria o d’excavació o la ruta d’aventura, i l’any 2020 ho han fet 5.436. La caiguda ha estat del 78%.

El Museu Fassina Balanyà ha sofert una baixada menor, ja que és un espai on el públic és principalment individual i familiar. L’any 2019 va rebre 2.090 visitants i l’any de la pandèmia 1.348 visitants, números que representen un 35% menys de visitants. També es considera que el descens és menor en aquest espai perquè durant l’es�u va acollir part de l’exposició “El meu tatuatge és la Terra” impulsada pel Museu de la Vida Rural i també es va posar en marxa una entrada conjunta entre la Fassina Balanyà i el MVR. Pel que fa a la Ruta Templera, la reducció de visitants ha

EL FRANCOLÍ

estat d’un 51%. L’any 2019 van fer la ruta 980 persones i el 2020 ho han fet 477 persones.

L’atenció al públic des de l’Oficina de Turisme s’ha man�ngut pel que fa a les consultes ja que malgrat tenir tancades les instal·lacions durant els mesos de confinament més estricte, l’atenció per correu electrònic va con�nuar i també s’han dut a terme ges�ons de la recollida de les escombraries porta a porta i altres inscripcions i venda d’entrades per actes gestionats per l’Ajuntament. L’any 2019 es van atendre 5.120 consultes a l’Oficina de Turisme i durant el 2020 s’han atès 5.277 consultes.

El Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla ha disminuït un 44% el nombre de visitants; l’any 2019 va rebre 18.433 visitants i el 2020 n’ha rebut 10.374. Una proporció menor ja que el Museu, a part dels mesos de confinament total, ha mantingut les seves instal·lacions sempre obertes al públic, encara quan hi ha hagut restriccions de mobilitat municipal.

El Museu del Vi-Celler coopera�u l’any 2019 va rebre 1952 visitants i l’any 2020 només va comptabilitzar-ne 125 ja que des del confinament total del març fins a data d’avui el museu ha cregut convenient mantenir les instal·lacions tancades i només es pot accedir a l’agrobo�ga. És evident que el 2020 també ha estat un any on des dades de pernoctacions als establiments turís�cs han estat inferiors, les restriccions de la Setmana Santa, la majoria de ponts i també les vacances de Nadal han fet que la majoria de les reserves s’anul·lessin. Malgrat tot, durant l’es�u, quan la mobilitat estava permesa la majoria d’establiments van obrir respectant les mesures de la Covid-19, però aquest fet no permet equilibrar les pèrdues en èpoques de restriccions. De retruc, la restauració i les empreses de turisme ac�u també han vist minvada la demanda. ■

9

GENER

2021

L'ACTUALITAT L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí obre la convocatòria d’ajuts per a empreses i comerços afectats pels tancaments a causa de la pandèmia amb un import total de 34.000 € En aquesta línia d’ajuts hi poden par�cipar les persones �siques i jurídiques que desenvolupen la seva ac�vitat econòmica a l’Espluga de Francolí L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí fa públiques les bases de les ajudes econòmiques des�nades als comerços i empreses de l’Espluga de Francolí per fer front a les pèrdues derivades de la crisis de la Covid-19.

Pel que fa als terminis, un cop exposades públicament les bases, es fa pública la convocatòria per presentar sollicituds en aquesta línia d’ajuts. Es disposa de 20 dies hàbils per presentar-les de forma presencial a l’Oficina de Turisme (a par�r del dilluns dia 18) o bé telemà�cament a la seu electrònica de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí Podeu descarregar-vos el formulari de sol·licitud als fitxers adjunts o bé recollir-la presencialment a l’Oficina de Turisme (a�. Adrià Roca) Per tots els tràmits presencials cal demanar cita prèvia al 977 870 227. ● Convocatòria pública: De l'14 de gener al 10 de febrer de 2021.

Els ajuts tenen una dotació pressupostària total de 34.000 € La dotació pressupostària d’aquests ajuts és de 34.000 euros, 22.000 dels quals provenen de la par�da dels pressupostos par�cipa�us, que el passat any no es van dur a terme tal com va acordar a la taula de reac�vació econòmica de la Covid-19, on par�cipen i tenen representació tots els grups polí�cs municipals. Per altra banda, des de l’Equip de Govern de l’Ajuntament de l’Espluga es va proposar augmentar aquest import amb 12.000 € més per incrementar la dotació d’aquesta convocatòria d’ajudes, provinents de la par�da de dietes i assistències de regidors, de la qual hi ha aquest import disponible ja que no se n’ha fet ús i també perquè les �nents d’alcaldia estan percebent un import inferior al que estava previst. Tant les bases com la dotació pressupostària van ser consensuades pels tres grups municipals.

Qui pot sol·licitar aquests ajuts?

Podran sol·licitar aquesta ajuda econòmica les persones físiques i

jurídiques que desenvolupen la seva ac�vitat en un establiment situat a l’Espluga de Francolí i que �nguin la corresponent llicència d’ac�vitat tramitada abans del 14 de març de 2020. Per tal d’establir els imports de les ajudes es �ndran en compte diversos criteris que cada un d’ells �ndrà un barem, amb l’objec�u de repar�r els imports de manera equita�va. En aquest sen�t, es valoraran les pèrdues econòmiques que es puguin derivar de la crisi de la Covid-19, el temps durant el qual l’establiment ha estat obligat a tancar i també la inversió que ha estat necessària per adquirir material de protecció per la Covid-19.

Amb aquesta línia d’ajuts municipals als establiments i empreses de l’Espluga, des de l’Ajuntament es pretén és recolzar al sector comercial i turís�c, fent un esforç per trobar dotació pressupostària en uns comptes municipals afectats per la davallada d’ingressos. En tot cas, optar a aquest ajut pot ser complementari a altres línies de subvenció provinents d’administracions superiors. ■

L’Ajuntament i els impulsors del Fes�val de Novel·la Criminal en Català “El Vi Fa Sang” acorden reformular aquest esdeveniment L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, juntament amb els impulsors del fes�val i representants d’en�tats implicades en el Fes�val de Novel·la Criminal en Català “El Vi fa Sang” en proposen una reformulació. La decisió ve mo�vada per la necessitat de buscar un nou enfoc en aquest esdeveniment que l’any 2020 es va haver d’anul·lar per la pandèmia de la Covid-19. Davant la situació incerta pel que fa a l’organització de fes�vals d’aquestes caracterís�ques per aquest 2021 des de l’organització es va decidir que era un bon moment per replantejar el futur d’aquest acte. Així doncs, no hi haurà edició d'aquest 2021 i la reformulació que es planteja serà per al 2022.

D’entrada es proposa mantenir un acte vinculat amb la literatura sense que es�gui centrada en la novel·la criminal, sinó que abarqui un ventall més ampli en el marc de la literatura en català, per així poder ampliar el públic i la diversitat d’actes en el marc del projecte. Un dels objec�us de la EL FRANCOLÍ

reformulació també serà poder apropar aquest esdeveniment a la ciutadania de l’Espluga de Francolí vinculant-lo amb els diversos agents que treballen en l’àmbit literari, foment de la lectura, etc. També l’interès que pugui tenir la ciutadania local i del territori en bas�r un projecte singular en l'àmbit de la literatura a nivell de país.

La reformulació d’aquest fes�val segueix comptant amb el recolzament del Museu de la Vida Rural, ins�tució implicada ac�vament en aquest acte i també amb l’actual comissari, l’escriptor Salvador Balcells, qui ja ha comunicat que no seguirà com a comissari del nou projecte però sí com a col·laborador.

L’Espluga acull El Vi Fa Sang des de l’any 2015 i fins ara el fes�val havia anat canviant de dates però sempre s’havia ubicat en un cap de setmana dels mesos de març, abril o maig.

L’any 2020 es va decidir aplaçar la que havia de ser la 6a edició del fes�val per les limitacions de la Covid-19. ■

10

GENER

2021

L’Espluga inicia la rehabilitació de l’església Nova, tancada al culte des de 2018 La inclinació de l’edifici i les filtracions d’aigua són dues peces de guix de la cúpula dels Evangelistes. Aquest fet va de les patologies principals detectades al temple fer saltar totes les alarmes sobre l’estat de conservació de L’Espluga de Francolí ha iniciat les obres de rehabilitació que l’església nova i després de realitzar un estudi diagnosi, es permetran recuperar l’activitat a l’església nova de Sant va concloure que el temple neoclàssic, a més de tenir la Miquel. En aquest sentit, des de teulada en mal estat, patia una infa dies una gran bastida cobreix clinació i uns moviments en els part dels murs laterals del temple fonaments que propiciaven i fonts municipals adverteixen que l’aparició d’esquerdes a les parets. a causa de l’envergadura de Per aquest mo�u, l’any 2018 l’actuació, «hi haurà afectacions a l’Arquebisbat de Tarragona va la via pública en relació amb els decidir tancar al culte l’església aparcaments de la zona més per raons de seguretat, davant propera de l’església» i també pot del risc d’esfondrament d’alguna implicar talls de trànsit que seran part. De fet, el 5 de juny de 2015 degudament informats i ja es va esfondrar el sostre de senyalitzats. la sala parroquial, un espai adjaLa intervenció, molt esperada cent a la nau principal de l’esgléal poble, permetrà sanejar l’estrucsia. En aquell moment s’hi estatura de l’edifici i intervenir la teuven realitzant les obres de reforç lada, ja que actualment presenta de la teulada i l’estructura va ceun estat de conservació molt dedir. Per sort, no es van haver de ficient. Per dur a terme aquesta lamentar danys personals. actuació es compta amb el finanL’església nova de Sant Miçament de la Diputació de Tarraquel es troba catalogada com a Bé gona, de l’Arquebisbat de TarragoCultural d’Interès Local. Va ser na i també de l’Ajuntament de l’Esconsagrada el 1871 i les obres es pluga de Francolí. Així, cada una L'església Nova en obres. Anna Solé van acabar definitivament de les parts aporta un terç del cost l’any 1888. És d’es�l classicitzant, del projecte, valorat en uns 90.000 euros. que es pot comprovar clarament en la forma de la portalaEn concret, s’intervenen les cobertes de la capella late- da, en els detalls del frontó i campanar. L’interior està pinral que es troben en un mal estat de conservació per tat en el mateix es�l i a l’altar hi ha unes pintures de Llucià l’acumulació de brutícia a la teulada i d’una mala evacuació Navarro. de les aigües pluvials. A causa d’això, durant anys s’han Des del seu tancament, recomanat pels Serveis Territoproduït filtracions que han acabat afectant greument les rials de la Generalitat de Catalunya a causa de la degradabigues del sostre. ció estructural, els cultes religiosos, els enterraments, els Tancada al culte des de 2018 oficis i tota l’ac�vitat parroquial s’ha traslladat completaFruit de les humitats que provoquen aquestes filtraci- ment a l’altra església del municipi, la vella, situada a esons, fa uns anys hi va haver diversos despreniments d’algunes cassos metres de l’església Nova. ■

Els Mossos d’Esquadra detenen 3 dones a l’Espluga de Francolí quan entraven a robar en una casa L’autoritat judicial va decretar ingrés a presó per a la dona de 28 anys i llibertat amb càrrecs per a les altres dues de�ngudes Els Mossos d’Esquadra van detenir, el passat dijous 14 de gener, 3 dones, de 19, 28 i 30 anys, de nacionalitats croata i romanesa i sense domicili conegut, com a presumptes autores d’un robatori amb violència, atemptat contra els agents de l’autoritat, contra la seguretat del trànsit i falsificació documental.

Els fets es van originar en un domicili del carrer Àngel Guimerà de l’Espluga de Francolí, quan una mossa fora de servei va sorprendre les dones quan intentaven forçar el pany per entrar-hi a robar. En iden�ficar-se com a agent de EL FRANCOLÍ

policia, es va produir un forcejament i les dones van fugir amb un vehicle. Diverses patrulles van iniciar la recerca avisades per aquesta mossa. Van localitzar i aturar el vehicle amb les sospitoses a la sor�da del poble.

En l’escorcoll, els agents van trobar diferents elements que u�litzaven per accedir als domicilis. També es va intervenir una bossa de mà que posteriorment es va poder comprovar que havia estat sostreta en un robatori amb força anterior.

Les 3 de�ngudes van passar dissabte a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Valls i l’autoritat judicial va decretar ingrés a presó per a la dona de 28 anys i llibertat amb càrrecs per a les altres dues detingudes. ■

11

GENER

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La residència Jaume I vacuna a tots els seus usuaris i treballadors Un total de 160 residents i treballadors de la residència Jaume I de l’Espluga de Francolí han rebut la primera dosi de la vacuna contra la Covid-19 aquest 21 de gener. Els serveis sanitaris han estat des de primera hora del ma� subministrant la primera dosi del vaccí a un total de 54 residents i 106 treballadors.

La vacunació s’havia d’haver realitzat fa unes setmanes, però l’existència d’un positiu va impedir poder vacunar la resta de la residència fins a poder confirmar que no hi havia més positius. Per això, es va realitzar PCR a tots els treballadors i usuaris, les

quals van donar negatiu, motiu pel qual finalment el 21 es va iniciar el procés de vacunació, segon el qual, la residència rebrà la segona dosi de la vacuna en 21 dies .

Vacunació a totes les residències, amb o sense posi�us El sistema de vacunacions ha pa�t alguns canvis entre els quals destaca que a par�r d’ara es vacunarà a totes les residències, hi hagi o no casos posi�us, administren el vaccí a totes aquelles persones que no es�guin afectades pel brot. A més, el Departament de Salut farà un test ràpid d’an�gen (TAR) a tots els ciutadans que visi�n persones que viuen a centres residencials. Si el resultat del cribatge és posi�u no s’autoritzarà la visita i es derivarà el familiar al seu centre d’atenció primària. ■ Redacció | EFMR.cat

Les eleccions del 14-F a l’Espluga mantenen el seu col·legi electoral habitual L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí ha decidit mantenir l’escola Mar� Poch com a punt de votació de cara al 14-F. Això sí, es realitzaran algunes modificacions per assegurar el compliment de les norma�ves vigents. En aquest sen�t, s’han habilitat entrades i sor�des diferenciades i només hi haurà una mesa electoral per aula, aprofitant també el gimnàs de l’edifici.

Per poder votar es demana a la ciutadania fer cua a l’exterior de l’edifici on ja es gestionarà la mesa electoral de cada participant perquè l’entrada sigui àgil i fluida. D’aquesta manera, només hi haurà una persona votant a l’interior de cada aula.

EL FRANCOLÍ

Segons va exposar l’alcalde al Ple Municipal, tant la direcció del centre com l’AMPA van estar d’acord en què les eleccions se celebrin a l’escola, per bé que la direcció no hauria estat al cas de les darreres modificacions per complir les norma�ves sanitàries. D’altra banda, des del govern també es va explicar que el fet que el dilluns següent sigui dia de lliure disposició facilitarà la neteja i adequació del centre per retornar a les aules el dimarts 16 de febrer amb totes les garanties.

Descartats els dos pavellons del municipi El consistori assegura haver valorat altres opcions, entre les quals els dos pavellons del municipi. En el cas del pavelló David Rovira, aquest no es troba adequadament asfaltat i pot ser perillós, en el cas del pavelló del Casal no es podia adequar per tenir una entrada i una sor�da separades i accessibles.

Les eleccions seran el proper 14 de febrer, després de la resolució del Tribunal Superior de Jus�cia, i es preveuen franges horàries per anar a votar, depenent de l’edat i de l’estat de salut dels votants. Així, al ma� es reservarà per la gent més vulnerable i a darrera hora podran votar les persones en quarantena: contagiades i contactes estrets i sospitosos. ■ Laia Molné I EFMR.cat

12

GENER

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Els Reis d’Orient visiten l’Espluga amb un format adaptat a les circumstàncies Ses Majestats van arribar a l’Espluga per iniciar el repar�ment de regals en la nit més màgica de l’any. Per poder saludar als més pe�ts del municipi els Reis van estar des de les 5 de la tarda al Casal de l’Espluga per rebre, en grups bombolla, a tots aquells infants que es van apuntar, prèviament, per assis�r a la benvinguda reial. Una decisió que es va haver de prendre després que des del PROCICAT s’anunciés la suspensió de les cavalcades de reis per evitar el risc de contagi.

Per tal de no perdre aquesta tradició des de la comissió de Reis es va decidir adaptar la benvinguda de Ses Majestats al Casal. Durant l’acte s’ha comptat amb un breu missatge d’agraïment per part de l’alcalde del municipi, Josep Maria Vidal, en representació de tot el consistori, així com les paraules de Ses Majestats, que van voler agrair l’acollida i recalcar que en un any marcat per la pandèmia es va poder celebrar un dia tan especial i els més pe�ts de la casa �ndrien els seus regals.

130 famílies es van apropar a veure els Reis Un total de 130 famílies es van apropar al Teatre de l’Espluga de 5 a 7 de la tarda per poder saludar, després de passar un rigorós control de temperatura i mesures higièniques, als Reis, que es trobaven esperant als infants a dalt de tot de l’escenari. Les famílies també van poder veure de prop com els patges preparaven els regals a la fàbrica de joguines, tot just abans de sor�r a repar�r-los. L’acte va acabar amb la baixada de la Bandera del Mil·lenari per part del rei Baltasar en commemoració a la fundació de la vila.

Més d’un miler de persones van seguir la visita dels Reis a través de l’EFMR.cat A través del portal web EFMR.cat, més de 1.300 persones van poder entrar virtualment al Teatre del Casal per veure

la visita dels Reis d’Orient d’aquest 5 de gener, just abans de començar el repar�ment de regals per les cases del municipi. L’Espluga Audiovisual en col·laboració amb la Comissió de Reis van fer possible un programa especial en format televisiu que al llarg de dues hores va mostrar l’arribada de Ses Majestats, els seus parlaments, l’entrega de la clau de la vila per part de l’alcalde i, a més, va repassar la història de la cavalcada al municipi, 116 anys de tradició amb tres aturades.

Després d’una tarda plena de màgia i escalf amb els infants, els Reis van començar el repar�ment de regals als domicilis de l’Espluga, amb un horari més avançat de l’habitual, amb la intenció de poder complir el toc de queda imposat fins a les 11 de la nit. ■ Laia Molné I EFMR.cat

El Reis d'Orient al Teatre del Casal. Aida Mar�

Melcior, Gaspar i Baltasar. Aida Mar�

EL FRANCOLÍ

13

GENER

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Enel Green Power vol subs�tuir 84 hectàrees de vinya per plaques solars a Riudabella L’empresa Enel Green Power, filial renovable d’Endesa, ha projectat un parc solar de 84,2 hectàrees al voltant del Castell de Riudabella al terme municipal de Vimbodí i Poblet.

Sobre la taula ja hi ha l’avantprojecte i ara comença els tràmits per rebre el vis�plau de la Generalitat. La instal·lació l’impulsa l’empresa Enel Green Power i es tracta d’un projecte amb una potència total de 34,3 megawa�s.

El parc solar pretén subs�tuir els actuals camps de vinya per una instal·lació fotovoltaica. De fet aquests camps estan a tocar del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. ■ Josep Morató I EFMR.cat

El Mones�r de Poblet baixa dràs�cament el nombre de visitants durant aquest 2020 L’arribada de la pandèmia i les limitacions imposades al món cultural han fet que el Mones�r de Poblet tanqui l’any 2020 amb 24.723 visitants, una xifra molt allunyada d’altres anys on el nombre de persones que acudien a aquest monument rondaven les 100.000.

L’any va començar al Mones�r amb xifres estables, amb uns 3500 visitants, contant escoles i visites gratuïtes, el mes de gener i més de 6.000 el mes de febrer. A par�r d’aquí es va esdevenir una forta davallada, amb el tancament del centre els mesos d’abril i maig i el recobriment al juny, moment en què va començar a fluir de nou el turisme amb uns 250 visitants al juny, 1.800 al juliol i més de EL FRANCOLÍ

5.000 a l’agot, moment en què es van batre el rècord de tot l’any, arribant a acollir la meitat de persones d’altres anys en aquestes dates.

Passada la temporada d’es�u els mesos de setembre i octubre es van man-

14

tenir estables amb 2.500 visitants cadascun i a par�r d’aquí l’empitjorament de la pandèmia va fer reduir a menys de 300 els visitants dels dos úl�ms mesos de l’any. De forma global, han estat 24.723 persones les que han visitat el Mones�r de Poblet enguany, 22.039 visitants en sen�t estricte, 1452 provinent d’escoles i 12321 de visites gratuïtes.

El Mones�r es troba actualment obert només a la Comarca A causa de les restriccions actuals el Mones�r ha fixat un tancament fins a mínim l’11 de gener, amb la realització només de visites programades pels veïns de la comarca en grups de màxim 15 visitants. ■ Laia Molné I EFMR.cat GENER

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Naturgy projecta 127 ha de fotovoltaica entre l’Espluga i Montblanc amb més de 85.000 panells solars La societat Natury Renovables SLU pretén construir dues instal·lacions fotovoltaiques denominades Plans de Jori i Costa del Foraster en els termes municipals de Montblanc i l’Espluga de Francolí amb una potència total de 43,15 megawa�s i 88.572 panells solars instal·lats.

Aquests són els dos primers projectes de parcs solars que la Generalitat ha rebut després que es publiqués el decret per a l’emergència climà�ca i

La instal·lació fotovoltaica Plans de Jori �ndria una potència de 28 megawa�s i 57 hectàrees. Concretament, la planta �ndria situades 30 hectàrees de plaques a Montblanc entre el mas d’en Forester i el mas de Belart i 27 hectàrees a l’Espluga entre l’N-240 i l’AVE. Segons l’avantprojecte la instal·lació fotovoltaica comptarà amb un total de 46.662 mòduls fotovoltaics i el termini d’execució del projecte seria només de 8 mesos. Segons Naturgy, el total

estació de l’Espluga sigui subterrània.

Aquests dos conjunts solars afectarien majoritàriament a terrenys amb conreus herbacis extensius de secà.

Tot i això, els dos projectes se situen dins una àrea d’interès faunís�c, per la presència de l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata). Des de Naturgy asseguren que la planta se situa en una zona lateral d’aquesta àrea, pel que es considera que l’afectació potencial és mínima. Les dues plantes no afec-

l’impuls a les energies renovables que afecten la capital de la comarca i a l’Espluga.

Instal·lació fotovoltaica Plans de Jori

del pressupost d’execució ascendeix a la quan�tat de 18.148.534,37 €.

Instal·lació fotovoltaica Costa del Foraster El parc solar fotovoltaic Costa del Foraster �ndria una potència de 25,15 megawa�s amb una representació de terreny de 70 hectàrees. El parc està plantejat als terrenys que hi ha entre l’autopista AP-2 i les vies de l’AVE. En aquest parc solar hi ha projectats 41.910 mòduls fotovoltaics i un pressupost de 16.427.419,37 €.

Les línies elèctriques d’evacuació afecten els termes municipals de Montblanc i l’Espluga de Francolí. En tots dos casos per minimitzar la potencial afectació sobre l’àguila cuabarrada, es preveu que la línia d’evacuació fins a la sub-

ten cap espai protegit i d’interès natural, segons els avantprojectes de Naturgy Renovables.

L’Ajuntament de l’Espluga presentarà les al·legacions per�nents perquè aquests projectes no con�nuïn endavant. Aquests dos avantprojectes es van presentar a la Ponència d’Energies Renovables. A més, són els primers projectes de parcs solars que es presenten als municipis de l’Espluga de Francolí i Montblanc. El febrer de l’any passat l’EFMR ja va avançar que hi havia empreses productores d’energia solar buscaven espai a la Conca de Barberà per establir nous parcs, a més, que ja hi havia hagut els primers contactes de lloguer de terrenys. ■ Josep Morató I EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

15

GENER

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El Museu de la Vida Rural i el Museu Comarcal de la Conca se sumen a la campanya ‘Invisibles’ Dos museus de la Conca de Barberà amagaran fins al proper 2 de febrer un objecte entre les seves exposicions que sol ser ‘Invisible’ i el qual els participants hauran de trobar per poder aconseguir diversos premis.

En concret, el Museu de la Vida Rural i el Museu Comarcal de la Conca de Barberà par�cipen en aquesta inicia�va dels Museus de Tarragona i les Terres de l’Ebre en la qual cada museu camufla un objecte concert a la seva exposi-

ció, objectes que habitualment són invisibles perquè es tracten de grups que encara avui no tenen presència en aquelles exposicions, com per exemple les dones, els artistes anònims o els col·lectius minoritaris.

Per par�cipar-hi només és necessari anar a un dels museus organitzadors, on s’entregarà l’àlbum de cromos dels objectes ‘Invisibles’. Tots els par�cipants rebran un premi si iden�fiquen els invisibles, com a mínim, en un dels museus de la xarxa, publicant-les a Instagram o bé dipositant l’àlbum amb els cromos corresponents a les bús�es habilitades a cada museu.

Entre els par�cipants en el joc a Instagram se sortejarà una subscripció al digital Núvol, i entre els que facin l’àlbum de cromos un lot de productes de tots els museus. A més, pel sol fet de par�cipar, rebran un carnet amb entrada gratuïta a tots els museus de la Xarxa pel 2021. ■ Redacció I EFMR.cat

Controls estrictes al Paratge Natural de Poblet per evitar que la gent se sal� el confinament municipal Durant els úl�ms caps de del mes de gener, diverses patrulles dels Mossos d’Esquadra han aturat tots els cotxes que accedien al Mones�r de Poblet. Demaven el mo�u del desplaçament i, si no estava jus�ficat, ho no�ficaven al Departament d’Interior. L’objec�u és fer complir estrictament el confinament municipal.

El Mones�r de Poblet, a la Conca de Barberà, està situat a l’entrada del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, indret que el Departament d’Interior ha controlat durant el cap de setmana, a més, és un dels principals accessos a les Muntanyes de Prades.

L’afluència de cotxes ha estat menor durant l'úl�m cap de setmana del mes de gener en comparació a l’anterior. Tot i això, els Mossos d’Esquadra durant el dissabte 24 van parar més d’una vintena de vehicles. ■ Josep Morató I EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

16

GENER

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

L’oficina d’atenció ciutadana de l’Ajuntament de l’Espluga es trasllada a l’An�c Hospital L’oficina d’atenció ciutadana de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí canvia d’ubicació a par�r d’aquest dilluns i ho fa per situar-se a la planta baixa de l’An�c Hospital. Aquest és el primer d’una sèrie de canvis en els espais municipals amb la intenció de millorar les condicions i l’organització dels despatxos municipals. A més, s’iniciaran les tasques d’ordenació i classificació de l’arxiu municipal.

El canvi més destacat és que l’atenció al públic es trasllada en un únic punt a la planta baixa de l’An�c Hospital. De manera provisional el punt d’atenció al públic estarà situat a l’interior del que fins ara era la sala polivalent, on se celebraven els plens municipals, però en les properes setmanes es muntarà l’oficina d’atenció al ciutadà on actualment hi ha l’arxiu municipal i a la sala polivalent hi haurà les oficines dels serveis tècnics de l’Ajuntament.

L’Arxiu Municipal es traslladarà a un espai òp�m per la seva conservació Una de les altres accions importants és que l’arxiu municipal es traurà de la seva actual ubicació, on les condicions de conservació no són òp�mes i s’iniciaran les tasques de reorganització i classificació de l’arxiu municipal per acabar traslladant-lo a un nou espai. Aquesta tasca compta amb l’assessorament de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà i durarà uns mesos.

La sala de plens s’ha traslladat a la segona planta de l’edifici de l’Oficina de Turisme, on ja s’hi ha instal·lat el mobiliari i en els propers dies s’hi farà la installació tècnica. A la mateixa planta s’ha habilitat un despatx per a ús municipal on s’instal·larà el personal de suport al comerç inicia�ves empresarials i habitatge i on s’atendran els tràmits relacionats amb les ajudes per la Covid-19.

I per últim, l’Oficina del Registre Civil quedarà unificada amb el Jutjat de Pau també a la segona planta de l’Oficina de Turisme. A més, el Registre Civil passarà a tenir un horari d’atenció al públic que serà els dijous de 9 del matí a 1 del migdia. ■ Redacció I EFMR.cat

EL FRANCOLÍ

17

EFMR

.cat

La Unió de Bo�gues entrega un 70% dels premis de la campanya de Nadal La Unió de Bo�gues i Empreses de l’Espluga de Francolí va finalitzar el passat 7 de gener la campanya comercial de ‘L’amic invisible’ amb el 70% dels premis entregats, una xifra lleugerament inferior a l’ob�nguda l’any 2019, quan es va estrenar aquesta inicia�va. Això significa que s’hauran entregat unes 450 o 500 butlletes premiades de les 700 que hi havia repar�da per tota mena de bo�guers del municipi.

La valoració de la UBE és que la campanya ha estat bona però desigual, ja que hi ha butlletes que no s’han arribat a recollir per diversos mo�us, entre ells, que alguns dels par�cipants eren bars i restaurants i es troben limitats per les noves restriccions sanitàries. En aquest sen�t, només es podran recollir els premis fins a finals de gener.

‘L’Amic invisible’ ja havia pa�t canvis en la seva segona edició per adaptar-se a la situació, subs�tuint els mitjons de Nadal on es recollien els premis per arbres de Nadal. Aquesta és una acció que té la intenció de promoure la visita de clients no habituals als diversos comerços de l’Espluga. S’espera que pugui con�nuar realitzant-se en les següents campanyes de Nadal. ■ Laia Molné I EFMR.cat

GENER

2021

NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La nevada pot ser bona per als conreus, més enllà d’estralls puntuals La neu acumulada pel temporal Filomena a la Conca de Barberà és una bona no�cia per a la majoria d’agricultors. No per a tots, ja que alguns camps d’oliveres i d’avellaners s’han vist afectats pel trencament de branques. Tot i això, majoritàriament la nevada ha fet més bé que mal als conreus. Especialment, serà una bona aportació d’aigua per a la vinya i els cereals i, alhora,

gua després d’una tardor i hivern, de moment, sense abundància de pluges.

El temporal de fred tampoc és nega�u per al safrà, que vol baixes temperatures, però en canvi sí que localment la neu ha fet mal a alguns camps d’oliveres i d’avellaners, per bé que en general l’afectació, a hores d’ara, no sembla molt preocupant, si es mira el conjunt de comarca. Ara bé, també es

Sender del bosc de Poblet. Gerard Bosch

Didac Espasa, tofonaire. P. Morató

permetrà minimitzar les plagues i infeccions gràcies a les baixes temperatures.

Les nevades han arribat d’hora, tot just a inicis de gener i sense floració als conreus. Això és bo perquè l’aigua es contingut multimètida a filtrarà en els pròxims EFMR.cat dies a poc a poc i el sòl la podrà absorbir de forma adequada, a diferència dels casos de pluges abundants. Seran doncs reserves d’ai-

cert que molts pagesos encara no han pogut comprovar el grau d’afectació.

N’han sor�t més malparats els olivers joves i que estan situats en poblacions més altes, com Vimbodí, Vallclara o prop de Senan. El trencament de branques també és un problema als camins rurals, ja que compliquen l’accés als camps, com també ha passat al Paratge Natural de Poblet.

Els tofonaires, aturats en una campanya que ja era complicada Tampoc poden accedir a les seves fin-

EL FRANCOLÍ

18

ques els tofonaires a qui se’ls afegeix una nova mala no�cia. La temporada ja era complicada per les limitacions al sector de la restauració i l’hostaleria, però el temporal atura la collita en plena maduració del diamant negre i, en alguns casos, també pot malmetre les tòfones per l’excés d’humitat.

En tot cas, al conjunt del territori les nevades beneficiaran les reserves d’aigua que sovint són limitades.

Mentrestant, amb alguns camins i camps impracticables, alguns pagesos han deixat de banda les terres per sumar-se a les tasques de neteja dels carrers.

La neu provoca una trencadissa de branques al Paratge Natural de Poblet i obliga a tancar els accessos La borrasca Filomena també ha causat danys als boscos de Poblet arran dels gruixos de neu que s’han acumulat durant tot el cap de setmana arran de la nevada.

L’escampada de branques i arbres caiguts que el temporal de neu ha deixat al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet ha obligat a tancar els accessos pels vehicles als principals camins. Durant els pròxims dies la brigada forestal se centrarà en les tasques de neteja per re�rar les restes acumulades en els camins rurals, perquè no entorpeixin el pas en els treballs de prevenció i ex�nció d’incendis de cara al bon temps. ■ G. Bosch i J. Morató I EFMR.cat

GENER

2021

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Les glaçades, principal afectació de la segona fase del Filomena La setmana de l'11 de gener va començar amb baixes temperatures, la neu començava a marxar, però es transformava en gel, ja que el fred va persis�r. Segons el president de Protecció Civil de Montblanc, Xavier Figueras, l'afectacióva ser important a l’hora de desplaçar-se, tant a peu com en vehicle.

El mateix dilluns 11 de gener a les 8 del ma� es reprenien els treballs per netejar la via pública, es va �rar sal per intentar disminuir les complicacions que pot causar el gel i iniciar el retorn a la normalitat als carrers del municipi. Per fer-ho es van prioritzar els carrers principals. L’Ajuntament va comunicar que es van repartir 12 tones de sal i que es van proveïr de més reserves. Tot i això, les relliscades van ser freqüents durant els dies posteriors i almenys dues persones van requerir d’assistència sanitària a l’Espluga de Francolí.

Per millorar els treballs es va destinar un efectiu a la urbanització Carreres, a la urbanització del Casal i dos al contingut multimètida a centre del poble. Per fer-ho es va compEFMR.cat tar amb els serveis de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de l’Espluga juntament amb un seguit de personal contractat expressament per la situació. També es van netejar els accessos de les escoles.

Des de Protecció Civil de Montblanc

Els operaris de l'ADF de l'Espluga netejant els carrers. G. Bosch

també van aclarir que la situació del cap de setmana va ser controlable gràcies, en part, al confinament municipal, ja que persones d’altres zones no es van poder desplaçar a veure la neu a la comarca i això va evitar rescats addicionals. ■ Redacció I EFMR.cat

L’espluguina Maria Montserrat Guasch, cap de llista per Tarragona del Front Nacional de Catalunya L’espluguina, Maria Montserrat Guasch, serà la cap de llista per Tarragona del Front Nacional de Catalunya (FNC) com a candidata independent a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.

Segons ha explicat ella mateixa a Twi�er, Guasch creu que el Front Nacional de Catalunya “és la darrera esperança per aconseguir la independència i preservar la nostra iden�tat”. Maria Montserrat Guasch, mestra de l’escola Vedruna de l’Espluga, ha agraït tot el suport rebut dels companys del FNC del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Penedès la seva confiança.

El Front Nacional de Catalunya que liderarà Albert Pont, és un par�t polí�c ultra independen�sta. Aquest par�t promet en el seu programa que totes les seves actuacions estaran enfocades a declarar i defensar la independència de Catalunya i reforçant la llengua catalana perquè torni a ser la llengua franca de Catalunya. És la primera vegada que Guasch està dins d’un partit polític i també la primera vegada que es presenta per les eleccions. A la llista per Tarragona també l’acompanya el seu fill Oriol Garcia Guasch que va com a número 8. ■ Redacció I EFMR.cat EL FRANCOLÍ

19

GENER

2021

GALERIA D'IMATGES DE LA NEVADA

Mas d'en Xup. Ferran Civit

Coll de la Vena. Ferran Civit

La Pena. Ferran Civit

Font del Ferro. Ferran Civit

Pista prop del Silló de la Reina. Ò. Palau

Camí de la Cometa. Òscar Palau

Sender que baixa al Silló de la Reina. Ò. Palau Vista des del Tossal de la Creu.Òscar Palau Vista del Monestir des de les vinyes. Ò. Palau

Piscina de l'Alberg Jaume I. Ò. Palau

La piscina de Villa Engràcia. Ò.Palau

Esquiadors a la carretera de les Masies. Ò.P.

Mas de l'Escriu. Òscar Palau EL FRANCOLÍ

Arbres caiguts a la Pena.

20 Ferran Civit

Branques caigudes a la Pena.

Ferran Civit GENER 2021

Figura de l'Olaf al Pg Cañellas. Construcció d'un iglú al jardí de la família Òdena Vernet al carrer Prat de la Riba. Xavier Òdena

Carrer Sortetes. EB

Carrer Splügen. EB

Pavelló David Rovira. EB

Carrer Joan Maragall/Josep Rull. EB

Carrer Joan Amades. EB

Carrer Lluís Carulla. EB

Monument al Barça. EB EL FRANCOLÍ

Carrer de les parres. EB

21

Plaça de l'Església. EB GENER

2021

` historiques Lili Elbe

Desprès d'això Lili va començar a ves�r-se regularment amb roba denominada socialment“de dona” anant a diferents festes i atenent a les visites a casa com a Lili Elbe. Només els seus amics ín�ms sabien que ella era una dona trans i per a aquells que no ho sabien, Gerda la presentava com si fos la cosina d'Einar.

Al 1930, Elbe va viatjar a Alemanya per realitzar-se una cirurgia de reassignació de sexe, una operació que era molt experimental en aquell temps.

Lili Elbe va ser una ar�sta de considerable èxit. ■

Va néixer a Dinamarca el 1882, identificada com a home amb el nom assignat d'Einar Mogens Wegener.

Lili Elbe és la primera dona transgènere coneguda i la primera que es va sotmetre a una cirurgia de reassignació de sexe.

Va conèixer la seva dona Gerda Wegener a l’escola d’Art, i es van casar l’any 1904. Gerda, es va especialitzar en il.lustrar revistes de moda.

Gerda li va demanar a Lili que es vestís amb mitges i sabates de taló per substituir una model que havia d'il.lustrar, mentre Lili es vestia com a socialment denominat en l’època “de dona” va descobrir qui era veritablement.

Íngrid Guillén Rauter

LES FOTOS GUARDADES Invitació al Carnaval del 1898

Arxiu de Josep Ma Vallès EL FRANCOLÍ

22

Ramon Carreras Parset era un home afable, un casalista de pro i un espluguí d’adopció i de fora vila. Guardava com una joia aquesta invitació del grup del Teatre Pitarra, per la celebració del Carnestoltes de 1898. La invitació en qües�ó són uns calçotets de tela cosits a mà amb el text estampat a la roba, no cal dir que és original.

Ens en va fer dipositaris, la qual cosa demostra el seu tarannà i la consideració que ens tenia. No disposem de dades biogràfiques d’ell, només que era comercial d’una important empresa tèx�l, però passava llargues temporades a l’Espluga, a la casa que va adquirir quan es van construir les “cases barates.”

Enguany, amb un carnaval tan especial que ens tocarà viure, ens ha semblat adient publicar-ne la fotografia. Un record permanent a ell i a les persones sensibles que són capaces de guardar objectes exemplars. Gràcies senyor Carreras! ■ GENER

2021

COSES NOSTRES L'Espluga en una publicitat d'En Patufet de 1926

Fullejant un número d'En Patufet, el setmanari en llengua catalana amb més �rada de la història, el nostre amic i col.laborador Manel Morgades, va trobar un anunci de l'Espluga de Francolí, concretament de l'Hotel Villa Engràcia, en una edició de l'any 1926.

En Patufet és la primera revista infan�l en català, fundada a Barcelona el 1904 per Aureli Capmany. Posteriorment va ser adquirida per l'editor Baguñà, i des del 1910 en fou el principal col·laborador Josep M. Folch i Torres. El 1938, la revista va deixar de publicar-se.

Posteriorment, entre el 1968 i 1973, fou represa amb el nom de Patufet, la revista va arribar a tenir una �rada de 65.000 exemplars i 325.000 lectors setmanals. ■

El Francolí reb una postal de Nadal de Jordi Turull i Negre Aquest mes de gener, El Francolí ha rebut una felicitació nadalenca de Jordi Turull i Negre que està empresonat a la causa de la relació amb les votacions de l'1 d'octubre.

El juliol del 2018 el Casal va decidir enviar la revista a tots i totes els presos polí�cs. Actualment s'envia al centre penitenciari de Lledoners, però també es va fer arribar a la presó de Soto del Real quan els presos van ser a Madrid.

A la il.lustració de la postal es pot veure el dibuix d'un Naixement amb unes línies entrecreuades sobreimpreses, que recorda la reixa d'una presó.

En la felicitació, el Jordi desitja per al 2021, a part de salut, jus�cia i llibertat. ■

EL FRANCOLÍ

23

GENER

2021

L A R I A L L E T A

Josep Vallverdú

PLANTES REMEIERES Estragó (Artemisia dracunuculus) És una planta perenne.

Té �ges verdes, fines i llargues, molt ramificades.

Les fulles són de color verd fosc, llargues i primes i acabades en punxa.

Té propietats an�reumà�ques, diürè�ques i laxants.

An�gament la seva arrel s'usava per al mal de queixal.

S'u�litza com a condiment culinari.

Maria Àngela Anguera Andreu

EL FRANCOLÍ

24

GENER

2021

REPORTATGE EL MOVIMENT ANITVACUNES TEXT: FRANCESC R. DUCH I CAMPODARBE

L’oposició a les vacunes no és cosa d’ara. És tan an�ga com la pròpia vacunació. Fins i tot en altres èpoques ha �ngut un predicament social amb una proporció de seguidors molt major que ara.

però també va haver de suportar les primeres crí�ques contra les vacunes, tant des del punt de vista mèdic, on els seus oponents feien èmfasi en els efectes secundaris i preconitzaven uns riscos per a la salut del tot inexistents, com des d’ambients no mèdics, que al·legaven objeccions morals i, fins i tot, religioses.

El rebuig inicial contra les vacunes Durant els primers anys del segle XIX va proliferar tant la vacuna com la seva oposició, que arribà a influir al legislador britànic perquè la prohibís, l’any 1840. L’experiència ràpidament va demostrar l’error de la prohibició i, passant d’un extrem a l’altre, tretze anys després es va instaurar l’obligatorietat de la vacunació a tot l’imperi i aquesta situació es va allargar fins que les pressions dels an�vacunes, que van arribar a congregar més de 80.000 persones en una manifestació a Loucester el 1895, va obligar al govern britànic a admetre la llibertat d’objecció i la vacuna va deixar de ser obligatòria el 1898.

Edward Jenner, descobridor de la vacuna de la verola.

A finals del segle XVIII, Edward Jenner, metge rural anglès que exercí tota la vida a Berkeley, al comptat de Gloucester, va recollir el saber popular dels seus malalts que coneixien el fet que les lleteres, que havien pa�t una pústula per contagi de la verola vacuna (cow pox) que havien adquirit munyint vaques amb pústules, resultaven immunes a la temible verola humana, per més virulenta que fos l’epidèmia.

Llavors inoculà, mitjançant escarificació, material procedent del nòdul d’una munyidora i reproduí la pe�ta lesió local a un infant, demostrant que havia quedat immunitzat contra la verola. El descobriment de Jenner va cons�tuir el primer episodi d’immunització contra una malal�a i, dos segles més tard, la verola, una de les pitjors plagues de la humanitat, va ser la primera infecció eradicada (la declaració oficial de l’OMS data del 1979), gràcies a aquesta tècnica preven�va que adoptà el nom de vacuna (vaccina) per això.

El Dr. Jenner va gaudir de l’èxit ràpid del seu descobriment (el 1805 Napoleó va ordenar vacunar tots els seus exèrcits), EL FRANCOLÍ

Il·lustració d’una publicació de la Societat londinenca per a l’Abolició de la Vacunació obligatòria. Mitjans de la dècada de 1880.

L’oposició es va estendre a les noves vacunes que sorgien per altres infeccions.

L’any 1899, acollint-se al nou caràcter opcional de la le-

25

GENER

2021

gislació britànica, només un de cada tres reclutes que anaven a Sudàfrica a la Guerra dels Boers va acceptar la vacuna an�-�foidea que els hi volia administrar la sanitat militar. Les conseqüències van ser catastròfiques, la febre �foidea va causar més de 9.000 baixes en aquell con�ngent de tropes, en front dels pocs centenars caiguts en combat o com a conseqüència de ferides de guerra.

A finals del segle XIX, el moviment an�vacunes va travessar l’Atlàn�c i va quallar amb força als Estats Units, on s’instauraren lligues an�vacunes en moltes grans ciutats.

A principis del segle XX, el moviment ja s’havia escampat per tot el con�nent americà. Al 1904, els cadets de Rio de Janeiro es van negar a vacunar-se de la verola i van esperonar una revolta popular (Revolta da Vacina) contra la vacuna i contra altres disposicions obligatòries de la llei de salut pública promoguda per l’acreditat higienista Dr. Oswaldo Cruz.

Aldarulls de 1904 a Rio de Janeiro (Revolta da Vacina).

No obstant això, durant el segle XX la vacunació va guanyant pres�gi com a tècnica preven�va i, amb el pas dels anys, s’obtenen vacunes que aviat demostren la seva inqües�onable eficàcia davant moltes malal�es infeccioses que fins aquell moment causaven estralls entre la població.

A Espanya la vacunació an�variolosa no esdevé obligatòria fins al 1921 i un decret de l’11 de novembre de 1943 estén l’obligatorietat a la vacuna an�di�èrica. La Ley de Bases de Sanidad de 1944 confirma aquestes dues vacunes obligatòries i afegeix, en cas d’epidèmia, les �fiques i para�fiques.

Fidels a la “marca España”, mig any després que l’OMS declarés eradicada la verola, el Congreso de los Diputados ra�fica l’obligatorietat de la vacuna an�variolosa amb la Ley 22/1980, de 24 de abril, de Modificación de la Base IV de la Ley de Bases de la Sanidad, de 1944, que també faculta al govern per exigir l’obligatorietat de les vacunes an��foidees i de la di�èria. El text, que parla molt poc a favor dels assessors sanitaris dels legisladors espanyols del moment, no ha estat explícitament derogat per cap altra disposició posterior, de manera que aquestes vacunes deuen ser encara obligatòries, tot i que tothom cregui el contrari.

El 1959 s’instaura la vacuna an�polio, inicialment amb la Salk, inac�vada i parenteral, fins al 1963 que es canvia per la Sabin, atenuada i oral. S’administra gratuïtament a la població més desafavorida, fins que al 1965 es du a terme una campanya de vacunació generalitzada i massiva conjuntament amb la del tètan i la de la tosferina (DTP). L’èxit EL FRANCOLÍ

de la campanya fa que s’estableixi de forma fixa, obtenint-se aviat cobertures vacunals que altres països més desenvolupats envejarien.

Amb els anys l’oferta vacunal s’amplia i el 1975 s’implanta el primer calendari vacunal que, amb la transferència de competències a les autonomies derivada de la Cons�tució, acaba diferint substancialment d’una comunitat a l’altra.

Els corrents contraris a la vacunació no tenen cap predicament en el segle XIX, en el XX queden eclipsats per la problemà�ca social d’èpoques convulses i per la guerra estan prohibits en les dictadures.

Segona onada de rebuig internacional El moviment an�vacunes contemporani té, lamentablement, uns orígens vinculats a la pròpia professió mèdica.

A la segona meitat dels setanta neix una nova onada d’oposició a les vacunes, arran d’un informe publicat el 1974 de l’Hospital infan�l del Great Ormond Street de Londres, en què s’exposava que 36 nens havien sofert diferents afeccions neurològiques després de la vacunació an�pertussis amb DTP. La premsa sensacionalista se’n fa ressò i la BBC emet documentals en prime �me qües�onant la innocuïtat de la vacuna an� tosferínica .

Tot seguit es cons�tueix l’associació de damnificats per les vacunes i s’estén la desconfiança entre els usuaris, baixant ràpidament les cobertures vacunals a tot el Regne Unit, la qual cosa va originar tres epidèmies seguides de tos ferina que van obligar al govern britànic a nomenar un comitè independent d’experts que avalués la seguretat de la DTP. El comitè endega un estudi retrospec�u inves�gant tots els nens amb malal�a neurològica del país, entre els dos i els 36 mesos,conclou que la vacunació amb DTP no comporta un major risc de neuropa�a. El dictamen favorable del comitè retorna ràpidament la confiança entre la classe mèdica, però la premsa con�nua fomentant els dubtes entre la població general, donant veu als professionals que seguien discrepant i a malalts (o familiars) que creien pa�r una complicació d‘alguna vacuna. Malgrat tot, a poc a poc es recondueix la situació i les taxes vacunals que havien arribat a baixar al 31 % (des del 81 % previ) es recuperen més que mai, superant el 90 % i posant fi als brots epidèmics de tosferina que s’havien produït.

Simultàniament, l’associació de damnificats anava perdent totes les reclamacions judicials presentades per manca d’evidència.

Suècia, que havia suspès cautelarment l’administració sistemà�ca de la vacuna de la tosferina entre 1979 i 1996, va registrar, en aquest període, una mort a l’any per aquesta malal�a que arribà a afectar al 60 % dels nens suecs abans dels 10 anys.

Al 1982, quan ja no existeixen raons objec�ves per a la controvèrsia a Europa, als Estats Units s’emet el documental “DPT: la ruleta de la vacuna” que emfasitzava els possibles efectes secundaris de la vacunació i que va reproduir l’episodi britànic d’alarma social de la dècada anterior: creació d’associacions de suposats damnificats, allau de demandes contra les empreses fabricants, resposta del govern, avaluació de comitès d’experts, estudis de seguretat i eficàcia i acreditació explícita de la seguretat de la vacuna.

Als EEUU no baixa tant la cobertura vacunal, però algu-

26

GENER

2021

nes indemnitzacions per sentències desfavorables, així com els costos en advocats i en acords prejudicials de les empreses productores els repercuteixen en la vacuna, que puja de preu. Altres laboratoris opten per abandonar la fabricació d’un producte tan conflic�u.

El govern instaura un programa federal de compensació per danys vacunals (VICP, per les seves sigles en anglès) per establir sistemes de compensació per mort o danys atribuïbles a les vacunes, que es finança amb un impost especial de 75 centaus de dòlar sobre les vacunes comercialitzades. Des d’aleshores, les demandes contra els laboratoris han de ser vistes, prèviament, per aquest organisme.

Al 1998, un altre metge britànic d’origen canadenc, el Dr. Andrew Wakefield, revifa la polèmica contra les vacunes amb un ar�cle a la pres�giosa revista mèdica The Lancet, en què correlaciona l’aparició de trastorns de l’espectre au�sta amb la vacunació triple vírica, en una recopilació de 12 casos.

La comunitat mèdica va reaccionar amb escep�cisme donada la insignificància de la mostra, però la no�cia va causar alarma social i va mobilitzar els pares de nens au�stes.

Posteriorment, molts estudis han anat desmen�nt aquesta associació i, en poc temps, s’acabà descobrint que el Dr. Wakefield havia rebut finançament de l’associació de demandants contra els fabricants de vacunes (representats per l’advocat Richard Barr) sense donar-ne compte ni a la revista, ni als seus col·laboradors, mo�u pel qual, al 2004, els coautors de l’ar�cle es van desdir públicament del seu con�ngut.

Al 2009 es va saber, gràcies a un lloable treball de periodisme d’inves�gació de Brian Deer(publicat a The Sunday Times) que el Dr. Wakefield havia falsedat les dades. The Lancet va publicar una rec�ficació formal i al 2010 va re�rar dels seus arxius l’ar�cle, com si no s’hagués publicat mai.

També s’ha sabut que l’esposa de Wakefield volia comercialitzar uns kits de diagnòs�c de l’enterocoli�s au�s�ca, suposadament causant del trastorn de l’espectre au�sta, atribuïda a la vacunació triple vírica, així com suposades alterna�ves a l’esmentada vacuna.

Entre moltes altres ins�tucions acadèmiques i professionals de reconegut pres�gi, el HNS del Regne Unit (2007), el CDC dels EEUU (2010) i la Biblioteca Cochrane després d’una amplia revisió sistemà�ca de la literatura mèdica mundial, van concloure que no hi havia cap evidència de correlació entre la vacuna triple vírica i l’au�sme.

Al 2010, el Consell Mèdic General britànic va expulsar a Andrew Wakefield fent constar totes les faltes deontològiques que havia comès i la falsificació fraudulenta del seu treball.

Al 2011, en un ar�cle del Bri- Jim Carrey i Jenny McCarthy EL FRANCOLÍ

�sh Medical Journal (BMJ), Brian Deer revelava les dades originals sense processar de Wakefield on es demostrava que els nens de la seva inves�gació no pa�en cap procés inflamatori intes�nal en contra del que havia escrit a The Lancet.

Mentrestant, pares acompanyats pels seus fills au�stes freqüentaven els reality shows de moltes televisions del con�nent reclamant jus�cia, els índex de cobertura vacunal baixaven a tot Europa i, de forma inversament proporcional, augmentaven els casos de xarampió, mentre Wakefield es consolidava com el líder indiscu�ble del moviment an�vacunes.

A Holanda, al 1999, la nega�va a vacunar els seus fills d’un grup religiós provocà una epidèmia de xarampió que va afectar a gairebé 3.000 nens i es va saldar amb 68 hospitalitzacions i tres morts.

A Irlanda, l’any 2000, es produeix una epidèmia de xarampió a Dublín amb centenars d’afectats, que va requerir l’ingrés hospitalari de més de cent infants, alguns a UCI, i es van produir tres morts.

Als Estats Units van popularitzar la lluita contra les vacunes, amb reiterades intervencions televisives de la model i actriu còmica Jenny McCarthy (que tenia un fill au�sta) i la seva parella d’aquell moment, l’actor Jim Carrey. L’any 2007 van promoure una reclamació massiva en la qual més de 5.000 pares de nens au�stes van exigir al govern indemnitzacions per la vacunació triple vírica sistemà�ca com a causant de la malal�a dels seus fills.

En el programa de màxima audiència dedicat a l’au�sme, Larry King Live, del 2 d’ abril de 2008, Jenny McCarthy va declarar que el seu fill s’havia desenvolupat amb tota normalitat fins que li van administrar la triple vírica, als 15 mesos d’edat.

Fins al 2008, el programa VICP abans esmentat va pagar més de 1.700 milions de dòlars per sa�sfer 2.114 indemnitzacions per vacunes, però al febrer de 2009 un tribunal especial per a la revisió de les demandes per danys provocats per les vacunes va concloure que els pares de nens au�stes no tenien cap dret a compensació perquè no exis�a relació demostrable entre cap component de cap vacuna i l’au�sme.

Malgrat tot, l’èxit medià�c del moviment an�vacunes a Estats Units no parava de guanyar adeptes, contrastant amb el descrèdit assolit en àmbits professionals, on només s’hi mantenien fidels una minoria d’especialistes de diferents modalitats de medicina alterna�va que s’hi guanyaven la vida amb les teories dels an�vacunes. Entre ells el Dr. James Jeffrey Bradstreet, controver�t metge homeòpata, expredicador i pare d’un nen au�sta que, segons ell, deu la malal�a a la triple vírica que li van administrar als 15 mesos.

La comunitat mèdica ame-

27

GENER

2021

ricana havia recriminat reiteradament a Jeff Bradstreet, però ell va con�nuar atribuint l’au�sme als metalls presents entre els excipients de la vacuna triple vírica, com l’alumini o el mercuri del thiomersal, i va con�nuar preconitzant la teràpia quelant per guarir als nens au�stes.

Al 2015, l’autoritat sanitària americana, la FDA, va realitzar un registre sorpresa al consultori mèdic del Dr. Bradstreet a Buford (Georgia) i, pocs dies després,es va suïcidar d’un tret al pit.

Els tribunals de jus�cia dels diferents països han anat dirimint les reclamacions contra les vacunes de forma similar a com ho ha resolt el tribunal americà. A Espanya, la Sala de lo Contencioso Administra�vo de la Audiència Nacional va anar dictant, entre novembre de 2011 i febrer de 2012, fins a 34 sentències deses�matòries de les demandes interposades per les famílies d’afectats d’au�sme contra el Ministeri de Sanitat.

No obstant, ni l’evidència cien�fica, ni les sentències han fet defallir als an�vacunes que han anat cercant nous components expiatoris de les vacunes, diferents als estrictament an�gènics.

Els primers culpabilitzats han estat els conservants com el Timerosal (o Thiomersal) que actualment només s’u�litza en els vials mul�dosi per adults per evitar contaminacions. Tot i que no hi ha cap evidència de que el thiomersal hagi produït cap malal�a neurològica per acumulació en el sistema nerviós central, per analogia amb altres derivats mercurials tòxics que si s’acumulen (me�lmeruri), s’ha exclòs de la vacunació infan�l a Europa i a EEUU com a mesura empírica genèrica de precaució. Però no ha quedat exclòs del tractat de limitació de mercurials, promogut per l’organització mediambiental internacional PNUMA, signat el 2013 per 147 països en vies de desenvolupament, que el seguiran u�litzant en els vials mul�dosi que u�litzen en les seves campanyes de vacunació, amb el vis�plau de l’OMS i de l’ Acadèmia Americana de Pediatria.

Actualment no hi ha cap evidència cien�fica de que la exposició al thiomersal sigui un factor de risc per l’au�sme i, en canvi, la incidència d’aquesta malal�a ha seguit creixent als països occidentals, d’ençà de la seva re�rada de les vacunes infan�ls.

També s’ha volgut incriminar als adjuvants emprats en algunes vacunes per millorar la resposta immunògena. El cert és que els adjuvants poden desencadenar reaccions d’autoimmunitat en persones predisposades genè�cament (casos de síndrome autoimmune induïda per adjuvants, que es compten, aïlladament, entre milions de vacunats) sempre en proporcions molt més pe�tes en comparació als provocats per la silicona de les pròtesis estè�ques o els metalls de les ortopèdiques i dels implants dentals. L’envermelliment i picor en el punt d’injecció o, fins i tot, alguna reacció febril moderada són les úniques reaccions atribuïEL FRANCOLÍ

des als adjuvants, especialment als que contenen alumini, tot i que a dosis ínfimes.

Però el col·lec�u an�vacunes atribueix a aquest alumini un gran nombre de malal�es neurològiques que alguns, com ho feia el Dr. Bradstreet, con�nuen tractant amb l’esmentada teràpia quelant, no exenta d’efectes secundaris.

Un altre coadjuvant natural, l’escualé, emulsionant present en el fetge dels taurons i altres peixos car�laginosos, va adquirir mala fama a l’atribuir-se-li l’anomenada síndrome de la Guerra del Golf, que apareixia en veterans americans que havien lluitat a l’Iraq al 2001 i que havien estat vacunats contra el carboncle (àntrax en la terminologia anglosaxona).

Estudis posteriors no van detectar cap diferència de prevalences de l’esmentada síndrome entre els soldats i els civils que van par�cipar en aquella guerra i que havien rebut la mateixa vacuna, però sense adjuvant. Malgrat tot, l’escualé segueix prohibit als EEUU. L’any 2011, la Doctora Ellen Wright Clayton, de la Universitat Vanderbilt de Nashville, va liderar un grup de treball promogut pel Department of Health and Human Services dels Estats Units que va analitzar les vuit vacunes més freqüents dels calendaris vacunals infan�ls, recopilant més de 1.000 estudis. La metaanàlisi, �tulada “Efectes adversos de les vacunes: evidència i causalitat”, va concloure que les vacunes són segures i només produeixen efectes secundaris lleus.

En paral·lel, el moviment an�vacunes, aliè a tota evidència cien�fica, ha aprofitat internet i les xarxes socials per difondre els seus plantejaments, ha anat guanyant adeptes i ha acabat cons�tuint un autèn�c problema de salut pública, com reconeixen molts governs del món i la pròpia OMS, que edita informes periòdicament per contra-restar els efectes del proseli�sme del moviment sobre la població general i material divulga�u per combatre els tòpics més difosos pels an�vacunes.

Un argumentari refractari a tota evidència Qualsevol nova vacuna que apareix al mercat compta de seguida amb l’oposició dels grups an�vacunes que segueixen amatents a la denúncia de qualsevol efecte secundari en qualsevol lloc del món i qualsevol símptoma aparegut després d’una vacunació s’atribueix a la immunització. La presumpció d’innocència no existeix per les vacunes. L’evidència cien�fica ha d’anar sempre per darrera, desmuntant els mites i desmen�nt imputacions de causalitat.

La premsa també hi col·labora. La mera sospita d’un possible secundarisme vacunal sol tenir àmplia cobertura informa�va, però l’estudi que desmenteix la vinculació mai mereix cap atenció per part dels mitjans.

Tot plegat facilita que les re�cències arrelin amb certa facilitat en els sectors menys il·lustrats de la societat, però a vegades arriben a convèncer a representants d’en�tats

28

GENER

2021

que no pertanyen al moviment i de les que s’espera una certa capacitat crí�ca en front el sensacionalisme periodís�c o la propaganda dels col·lec�us an�vacunes. Així, per exemple, l’any 2009, la presidenta de l’associació ‘El defensor del Paciente’ es va adreçar al ministeri de sanitat per demanar la re�rada de la vacuna contra el virus del papilloma, pels efectes secundaris que li atribuien. Un estudi de revisió d’històries de la Kaiser Permanente Vaccine Study, d’Oakland, publicat a Archives of Pediatrics and Adolescent Medicine el 2012, que va supervisar 190.000 dones vacunades i les urgències i ingressos que havien generat després de la vacuna, concloïa que amb la vacuna an�papilloma només s’havien registrat reaccions locals i alguna lipo�mia postvacunal sense transcendència, però el descrèdit social que van provocar fa que con�nuï exis�nt desconfiança contra aquesta vacuna que pot eradicar el càncer de coll de matriu en una generació. És llarguíssima la llista de malal�es atribuïdes a diferents vacunes: esclerosi múl�ple atribuïda a la vacuna an�papilloma humà i an�hepa��s B, síndrome de Guillain-Barré associada a vacunes an�gripals, narcolèpsia vinculada a vacuna an�pandèmica A(H1N1), invaginació intes�nal deguda a la vacuna del rotavirus, malformacions fetals, prematuritat i avortaments vinculats a diferents vacunes i adjuvants i molts altres processos que van des de la mort sobtada del nadó fins a l’encefalopa�a espongiforme bovina, sense oblidar al·lèrgies, epilèpsia, esquizofrènia, au�sme, limfomes, etc.

De vegades els argumentaris dels an�vacunes es fonamenten en conceptes eteris de di�cil jus�ficació com el de la sobrecàrrega immunològica, induïda no per cap vacuna en concret sinó per totes elles en conjunt (l’esgotament de defenses produït per la sobrevacunació, en termes més usuals pel col·lec�u).

Conceptes com aquest, expressats en termes planers i fàcils d’entendre, calen amb facilitat entre la població general.

Un col·lec�u heterogeni Les teories troben terreny adobat entre els fascinats per la medicina alterna�va i els que tenen fe en les diferents formes de medicina fantàs�ca i acien�fica, influïts per “veus autoritzades”, de les que abunden en els mitjans de comunicació, on abunden naturòpates, sanadors i “curanderos” de tota mena, que sovint s’afegeixen al moviment amb entusiasme.

Al moviment també li resulta fàcil el reclutament de nous adeptes entre un nou col·lec�u, el dels desconfiats i decebuts amb el model sanitari o en tot el sistema polí�c en general, molts d’ells amb certa propensió conspiranoide.

Sostenir que les evidències cien�fiques no són certes perquè la indústria farmacèu�ca té comprats tots els inves�gadors i que els governs de tot el món falsegen les dades per ocultar la realitat de la nocivitat de les vacunes en una mena de conxorxa internacional que només ells han descobert, pot semblar d’una ingenuïtat gairebé naïf, però és el gran dogma d’aquest darrer col·lec�u.

No podrem acabar d’entendre la perseverança del moviment antivacunes sense tenir en compte el seu rerefons econòmic.

EL FRANCOLÍ

Completen, doncs, el collage del moviment un grapat d’aprofitats que en treuen beneficis. Els productes alterna�us, el kit diagnòs�c de l’enterocoli�s au�s�ca dels Wakefield o la teràpia quelant de Bradstreet en són exemples d’això, com ho són els autors que falsegen dades i reben retribucions per fer-ho.

També s’hi aixopluguen col·lec�us d’afectats que cerquen indemnitzacions, advocats que facturen honoraris (alguns alberguen en els seus despatxos les associacions de damnificats que promouen i representen), premsa sensacionalista que guanya audiència, metges alterna�us que incrementen la clientela, autors que venen llibres i associacions que cobren inscripcions a cursos i congressos.

A Espanya la majoria d’en�tats d’afectats es troben a l’entorn d’un bufet madrileny que s’ha especialitzat en aquest �pus de demandes i que té el punt de mira posat en la indústria farmacèu�ca. Són, doncs, poc proclius al proseli�sme i centren la seva ac�vitat en la reclamació judicial.

A Catalunya, en cavi, tenim en�tats molt més ideologitzades que orienten la seva bel·ligerància no contra el laboratori productor de vacunes sinó contra el faculta�u que les prescriu, al que consideren un pobre ignorant, víc�ma de la conxorxa internacional quan no còmplice interessat de l’omertà que contribueix a silenciar i amagar els danys de la vacunació. Aquestes en�tats fomenten, entre els seus associats, l’exigència al metge d’un compromís escrit (el formulari es pot descarregar d’una pàgina web) en què asseguri ser coneixedor de tots els possibles efectes indesitjables i contraindicacions de les vacunes que prescriu o administra, i de tots els seus components, com a garan�a que no es produirà cap efecte secundari.

Tret de dignes excepcions, a Catalunya, tot i albergar els principals ideòlegs del moviment an�vacunes de tot l’estat, no se’ls havia concedit gaire importància fins la mort per di�èria d’un nen olo� no vacunat, l’any 2016. El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), que en altres èpoques havia estat molt tolerant amb aquest moviment, donant fins i tot pàbul a les seves teories des del propi butlle� col·legial, d’ençà del cas del nen d’Olot, va canviar radicalment de postura, i va endegar una encertada campanya publicitària per fomentar la confiança de la gent en les vacunes, alhora que es comprome�a públicament a sancionar els metges que actuïn contra els fonaments essencials de la deontologia i contra l’evidència cien�fica.

El passat setembre un congrés celebrat a Balaguer que aplegava el bo i millor del moviment i la crème de la crème de la medicina alterna�va catalana va comptar amb la ferma oposició del Col·legi de Metges de Lleida i del Consell de Col·legis de Metges.

D’ençà del luctuós succés de la mort del nen d’Olot, víc�ma d’una malal�a totalment prevenible amb la corresponent vacuna, l’atenció en el moviment an�vacunes no havia gaudit de tanta atenció per part dels professionals de la salut, les autoritats sanitàries, la premsa i, fins i tot, la societat en general com ara, en plena pandèmia COVID i un cop començada la vacunació an� SARS-Cov.2, ja que se’l considera una amenaça per assolir la desitjada immunitat de ramat que ha de posar fi a la transmissió del coronavirus i, conseqüentment, a la pandèmia. ■

29

GENER

2021

C A S A L

CONCURS DE DIBUIX DE LA FIRA

El Concurs de dibuix de la Fira, conver�t aquest any en un concurs de dibuix del Nadal, dona 14 premis als nens i nenes de l'Espluga Aquest any el Casal havia de celebrar el 26 Concurs de dibuix de la Fira, però veient la incertesa en la celebració de la Fira de l'Espluga, l'en�tat va optar per reformular el �pic concurs i encarar-lo cap al Nadal, assegurant-se així que la mainada pogués dibuixar, amb il.lusió, algun acte �pic de les festes.

El jurat, compost pel Josep Maillo, Esther Català, Ilona Frihoff, Joan Tarès, Mariona Porta, Ramon Amigó, Ramon Joan Roselló i Enric Mercadé, s'ha hagut d'adaptar a la situació sanitària actual i no s'ha pogut reunir per fer les �piques deliberacions. Les escoles ens han fet arribar, en format digital, tots els dibuixos a valorar, així que cada membre del jurat ha emès el seu veredicte des de casa i no s'ha pogut reunir com habitualment ho feia. Evidentment s'ha perdut el caliu que suposava la trobada d'aquests ar�stes i les tertúli-

es que es generava al parlar d'un dibuix o d'un altre.

Enguany s'han presentat un total de 211 dibuixos i s'han repar�t 14 premis, un dels quals ha quedat seleccionat per il.lustrar la contraportada d'aquesta edició, el guanyador d'aquest any ha estat el Ferran Moncada.

A causa de la pandèmia, el Casal tampoc ha pogut fer l'entrega dels diplomes i dels vals. Juntament amb els centres educa�us es va acordar que es faria l'entrega des de les escoles. .

El jurat, que estava acostumat a veure les il.lustracions amb mo�us de la fira (bàsicament les atraccions com la granota o l'olla) ha quedat sorprès al veure il.lustrat, per primera vegada, �ons, arbres de Nadal i Reis d'Orient, i tot i les restriccions viscudes aquestes festes, s'ha pogut palpar en els dibuixos la il.lusió que transmet la mainada. ■

Didac Sales, 2014.

Elsa Miró, 2014.

Rut Carreras, 2014

Carlota Marsal, 2013

EL FRANCOLÍ

30

GENER

2021

C A S A L Elna Pàmies, 2013.

Alèxia Roig, 2012.

Etna Puche, 2012.

Nabila Charkaoui, 2012.

Pol Martí, 2011 EL FRANCOLÍ

Rayane Hoceine, 2011

31

GENER

2021

C A S A L Laia Llaveria, 2010.

Mar José, 2009.

Iris Orga, 2009.

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

"Catalunya? Ni idea..." " ...¡Quantes persones, nascudes en nacions afortunadament coincidents amb els actuals estats, desconeixen que al nord-est de la península Ibèrica existeix un cert triangle que caldria que fos assenyalat d’alguna forma! Catalunya? Ni idea (Ah, sí... Barcelona!). Els més ilEL FRANCOLÍ

lustrats encara hauran d’oblidar el seu bagatge històric i fer un esforç si de debò volen arribar a «descobrir» una nació que per a ells s’identifica amb Aragó, el minúscul reialme medieval la corona del qual cenyiren els monarques catalans. En tot cas, els seus límits no són avui

32

massa fàcils d’establir, sobretot si es té present que existeix una «Catalunya estricta» i uns altres «Països Catalans» en els quals ressona una mateixa llengua".

Romà Comamala «Iniciació a Catalunya». Barcelona, 1975

*Fragment escollit per Andreu Morta

GENER

2021

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

A

T

S

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

La Biblioteca Mn. Ramon Muntanyola se suma al projecte “Viu un llibre” El Departament de Cultura proposa als nois i noies d’entre 10 i 16 anys llegir i compar�r la creació d’un llibre mitjançant una plataforma digital que innova en el procés de millora de la comprensió lectora Les biblioteques públiques podran accedir a la plataforma Fic�on Express que ofereix en exclusiva un seguit de �tols literaris en català, castellà i anglès que es publiquen setmanalment i que permet als nois i noies la possibilitat d’interactuar amb els seus autors i autores escrivint la con�nuació de la història. A través d’un sistema de votacions i d’un fòrum obert amb l’autor o autora, on es comparteixen idees i opinions sobre el llibre, l’autor o autora �ndrà nous arguments per escriure els capítols posteriors. Aquest projecte es dirigeix a nois i noies de 5è i 6è de primària i de tots els cursos d’ESO. Un total de 7 biblioteques de la demarcació de Tarragona par�cipen en el projecte i la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga n’és una i desenvoluparà aquesta inicia�va amb el club de lectura “imagiteca” i també amb els grups de 3r i 4t d’ESO de l’Ins�tut Joan Amigó i Callau. Les biblioteques públiques disposaran d’aquesta eina a par�r d’aquesta setmana i podran crear els seus propis grups de lectura i escriptura. La persona dinamitzadora del grup podrà escollir el llibre que es vol treballar.

La inicia�va “Viu un llibre” té com a objec�us fomentar la lectura, millorar la competència lectora i desenvolupar l'hàbit de llegir entre els joves. Per aconseguir-ho u�litza una metodologia única i innovadora: cada setmana es publica un capítol de cada llibre, un per cada nivell i per cada idioma (català, castellà i anglès), seguidament els par�cipants tenen una setmana per llegir el capítol i interactuar a través d'un fòrum obert amb els autors i autores que estan escrivint el llibre i votar la millor de les tres opcions de con�nuïtat de la història Les seves opinions ajudaran als escriptors a escriure els capítols posteriors. L’exercici es repe�rà durant 5 setmanes.

La plataforma interac�va Fic�on Express és un projecte de l’empresa catalana Boolino, una startup par�cipada per Wayra Barcelona i que va guanyar el 2020 el premi Supplier of The Year d’Educa�on Resources Awards (ERA). La plataforma està ja disponible a 20 països d'Europa, Amèrica Lla�na i Àsia i el seu objec�u és arribar, al 2024, als cinquanta països i superar els deu milions d'alumnes.

Una inicia�va que rep el suport de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, i de les Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya, que treballen per acompanyar les inicia�ves de biblioteca municipal. ■

RECOMANACIONS LITERÀRIES El Club de lectura de la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola ens ha proposat publicar cada mes una recomanació literària que, en aquest temps de pandèmia i confinament, creiem que és molt encertat. Així doncs, aquí us deixem el primer suggeriment.

BOULDER, d’Eva Baltasar i Sardà La novel·la Boulder és la segona d’una trilogia (Permagel, Boulder i Mamut) on l'autora fa tota una exhibició de força expressiva, es�l narra�u i cruesa vivencial. Ella mateixa explica que totes tres novel·les comparteixen que tenen la veu d’una dona que en primera persona exEL FRANCOLÍ

plica la seva història. I totes tres són molt diferents. Boulder tracta del fet de viure en parella, què és això de viure en parella, què implica. I la tercera serà una novel·la més rural, una novel·la amb paisatge. ■ Dolors Sanahuja

33

GENER

2021

L'ACTUALITAT E

N

T

I

T

A

T

S

COMISSIÓ CÍVICA DEL CARNAVAL

L’Espluga celebrarà el Carnaval amb una desfilada virtual i la visita del Rei Carnestoltes La Comissió Cívica ha ideat un seguit de propostes per mantenir la fes�vitat, tot i la impossibilitat de celebrar actes amb aglomeracions de persones Els espluguins i espluguines podran desfilar aquest 2021 amb les seves disfresses. Serà en una gala virtual que es retransmetrà en format audiovisual dissabte 13 de febrer a les 7 del vespre, en subs�tució de la rua que no podrà celebrar-se a causa de les mesures per frenar la Covid-19. Al concurs de disfresses s’hi podrà par�cipar individualment o amb un grup bombolla enviant un vídeo amb les disfresses casolanes i hi

a la vila i visitarà les escoles, complint totes les mesures de prevenció. D’altra banda, també es pretén aprofitar l’aturada forçosa dels actes de carrer per recordar a les xarxes els carnavals del segle XXI i, fins i tot, escollir “La millor disfressa del segle a l’Espluga” a través d’una crida per recopilar fotografies i vídeos dels darrers anys.

Concurs de disfresses amb diversos premis Pel que fa a la desfilada de disfresses, que serà l’acte principal del Carnaval espluguí, s’hi podrà par�cipar fins al dijous 11 de febrer enviant un vídeo enregistrat en horitzon-

Carnaval 2020. EB

haurà diversos premis per a les millors creacions. El lema enguany serà “La Rua d’anar per casa” per suplir la més que coneguda “Rua de les 1.000 disfresses”, com recull el cartell de l’edició d’enguany, obra de Fèlix Torre.

Es busca la disfressa del segle El Carnaval de l’Espluga 2021, per bé que adaptat, �ndrà com és tradicional un Rei Carnestoltes que arribarà dijous

EL FRANCOLÍ

tal per correu a carnavalespluga@gmail.com lluint la disfressa. A les 7 del vespre del dissabte, començarà un programa televisiu a través de les xarxes i el web de l’EFMR. cat per retransmetre la desfilada. Es premiarà la millor disfressa individual, el millor grup bombolla i la millor disfressa infan�l.

Un jurat format per membres de la Comissió Cívica valorarà els concursants, fixant-se especialment en l’elaboració i originalitat de les disfresses. A més a més, els espectadors �ndran la responsabilitat de decidir el premi a la millor disfressa per votació popular a través d’un formulari que s’habilitarà per l’ocasió. La Comissió Cívica del Carnaval lliurarà premis en forma de vals per bescanviar als establiments del poble per incen�var el comerç i la restauració local. ■

34

GENER

2021

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Frederic Miquel i Rovira Frederic Miquel i Rovira va néixer a la vil de 1936-1939, a causa del seu pro- les seves idees independen�stes, va nostra vila el 30 de gener de 1901. Era grama renovador i el seu ideari, va ser dir que durant aquells anys va organitfill de Pau Miquel i Roig (a) zar un curs sobre la història Pau-de-les-parres i de Manude Catalunya i un altre sobre ela Rovira i Solé, de Cabra. El gramà�ca catalana, però mai 24 de setembre de 1931 es va va mesclar les seves idees pocasar amb Maria Alodia Gual lí�ques amb la matèria doMorales. cent. Pel que fa a les altres L’any 1929 es va presentar classes, va seguir el temari a les oposicions al Cos de Sedels llibres de text; també va cretaris d'Ajuntament, com el ensenyar la història local a seu germà Josep, però no les par�r del patrimoni conserva superar. Dos anys després, vat, i la història d'Espanya. A el 1931, es va inaugurar a Sort més va oferir classes de cant una escola catalana, regida coral; segons ell, aquella va per un Patronat format per ser l'assignatura més concorrepresentants de l’ajuntareguda de totes les que va diment de la població i de la corigir durant aquells anys. missió delegada de l’AssociaVa ser condemnat per la Coció Protectora de l’Ensenyanmisión Depuradora a 15 meça Catalana. En aquest centre sos de suspensió de treball i educa�u hi exercí de mestre sou, el trasllat forçat fora de la Frederic Miquel alhora que va província de Tarragona, per un ingressar com a soci a l’Assoperíode de cinc anys, i la inhaciació Protectora. bilitació per ocupar càrrecs diCatalanista i par�dari de rec�us i de confiança en quall'internacionalisme, tenia una sevol ins�tució cultural i d'enconcepció renovadora de l'ensenyament. Per Ordre de 2 de senyament. El novembre de novembre de 1939 se'l va des1933 va ser declarat apte per �nar a la població de San Leoa ingressar al cos de magistenardo (posteriorment anomeri i un any després se li donanada San Leonardo de Yagüe, va plaça a l'escola graduada en honor del general franquisd'Alcover. ta Juan Yagüe) a la província de En aquesta població de l'Alt Expedient de depuració de Frederic Miquel Rovira. 1939-1940. Soria, sanció que es va ra�ficar Camp va desenvolupar la se- Archivo General de la Administración el 8 de gener de 1942. Pel juliva ac�vitat docent fins l’any ol d’aquell mateix any, atesa la 1938. Tanmateix acabada la guerra ci- acusat per la franquista “Comisión de- seva an�guitat li pertocava un ascens en puradora” de Tarragona de: l'escalafó del magisteri i, per tant, un in“ - simpatizar y propagar las ideas anar- crement de sou. Tanmateix, en el marc quistas y anticatólicas de la repressió que va sofrir, el mes de - haber pertenecido a Izquierda Republi- desembre se li anul·lava l’ascens. cana Al cap d’un temps va obrir una aca- simpatizar con Estat Catalá dèmia a Tarragona, de durada incerta.

- propagar las ideas de independencia de Jordi Roca i Armengol Cataluña Centre d’Estudis Locals - carecer de ideas religiosas Bibliografia: - haber hecho alardes de irreligiosidad CAMPS GIRONA, J.: La depuració del ma- no haber usado en la escuela, o haber gisteri alcoverenc durant el primer franusado muy poco el idioma español” quisme. Recerca, Butlle� del Centre d'EsEll es va defensar afirmant que mai tudis Alcoverencs, núm. 117, 2010. va simpa�tzar amb les idees anarquis- VALLÈS I MARTÍ, J.M.: Frederic Miquel tes, tant al carrer com a l’escola. Sobre Rovira, a "El Francolí", 378, 2018. ■ EL FRANCOLÍ

35

GENER

2021

RIUADES FRANCOLINES Quarta part

Fa una colla d’anys visitàrem Efesus, la ciutat de l’an�guitat grecoromana a l'Àsia Menor, avui, part de Turquia. Del gran teatre romà on suposadament hauria predicat St. Pau de Tarsus, surt el carrer del Port, un nom més aviat inesperat, a uns 10 kilòmetres del mar.

Al final d’aquest carrer hi ha les restes arqueològiques de l’an�c port de la ciutat d'Efesus. Podia haver sigut un port

fluvial o podia haver estat connectat amb un canal a un braç de mar aleshores més proper al mar del que és avui. La costa s’ha anat distanciant per l’acumulació de sediment tan prevalent en la regió. El riu de la proximitat es diu Pe�t Menanderes notable com altres rius de la regió per la seva història mil·lenària que porten molt sediment i s'entollen repe�dament amb moltes giravoltes a l’esplanada que han anat omplint de forma que ja no els deixa arribar al mar. Menandre en grec an�c significa ferm però també el significat es fa servir per indicar fermar en el sen�t d’estroncar un líquid. Potser només és coincidència que s’assembli tan a meandre, riu mandrós? És �pic que el govern autocrà�c i triomfalista d'Erdogan, el president turc, s’ha proposat recentment dragar el canal que pensen que deu exis�r o fer-

Actual port de Kusadasi.

EL FRANCOLÍ

ne un de nou amb un port monumental que perme� els creuers que ara amarren a Kusadasi -uns 30 kilòmetres- puguin arribar directament a la gran ciutat arqueològica d'Efesus. Hi ha exemples de sedimentació per tot arreu: a l’Espluga se sent parlar, mig de broma mig seriosament, de ser enterrats als aiguamolls del cemen�ri nou que eren més evidents que són avui.

Hi ha una dita favorita dels historiadors: El present el tenim ajagut al damunt del passat. I per esbrinar del passat excaven clots o trinxeres i miren d’estudiar a fons els artefactes de tota mena o les variacions del terreny mateix a profunditats diferents en capes diferents una damunt de l’altra que poden iden�ficar i datar per organitzar la informació en una narra�va co-

Sivella de cinturó. Peça de bornze trobada al vestíbul de la cova de la Vila durant les excavacions arqueològiques realitzades l'any 1999. Consta d'una anella amb arbre o eix recte i placa daurada amb una decoració senzilla. Correspon a una tipologia que es podria datar entre els segles XIIIXIV. Antoni Carreras

herent. Tenim un exemple d’arqueologia al natural en la foto 78 (8) mencionada més amunt de les construccions entre la Font Major i la Font Baixa posades al descobert

36

per la riuada del 1994. I poden molt ben bé estar bas�des sobre sediments precedents, a una capa més profunda.

Només per raó de fer un experiment purament mental, si assignéssim la modesta mitjana d'un cen�metre de sediment depositat per any, des dels aproximadament 600 anys de la construcció del primer pont a la Font Baixa hi hauria avui dia alguns indrets de la llera del riu Francolí en el tram Font Major-Font Baixa amb una acumulació de sis metres de terra. Alguns dels indrets impassables dins de la Cova representen l’enllotament de sediments.

S'ha fet arqueologia dins la Cova, la del Dr. Vilaseca fa una colla d’anys amb troballes que són al museu arqueològic de Reus. Antoni Carreras en mostra exemples a les fotos 12 i 59, (8). ¿Valdria la pena, si més no, fer uns testos per validar o invalidar la hipòtesi de l’enllotament? Penso que si cal un permís per tallar unes canyes... ja es complica la cosa?

Des de la meva modesta perspec�va d'afeccionat mancada totalment de qualificacions tècniques m'és possible assumir la validesa de la hipòtesi presentada i he somiat una varietat o combinació de solucions possibles que representarien un projecte urbanís�c formidable pel que en comentaris privats he manifestat a la lleugera que podria donar feina a dos o tres senyors Carulla. Em resulta curiós haver comprovat que el concepte pensar globalment i actuar localment s'atribueix a un planificador urbanís�c escocès, Patrick Geddes que al 1915 escrivia que les ciutats evolucionen, van canviant naturalment i que va més bé treballar amb el seu entorn que en contra seu tant en l'aspecte sociològic com els naturals: �sic, animal i vegetal. Evolució és un concepte bàsic en biologia que aplica favorablement en moltes altres situacions. En principi Geddes era un biòleg, botànic, sociòleg i hauríem de dir que un pioner d’allò que més endavant s'ha anomenat ecologia, un entendre comprensiu que abraça tants elements com és possible adduir a la GENER

2021

RIUADES FRANCOLINES síntesi d'una qüestió pràctica. Altres pensadors més recents volen emfatitzar que dins del concepte globalitat/localital simultànies és d’efecte més immediat -urgent- veure de solucionar els problemes locals a la curta en comptes d’esperar a que se solucionin els problemes globals que van més a la llarga. ■ Anton Martí

Bibliografia 1.- El Francolí, octubre 2019. Reportatge: La Riuada a l'Espluga en imatges (insert) 2.- El Francolí, novembre 2019. Bús�a, (pàg. 6). La riuada del 2019, Anton Mar�.

3.- El Francolí, novembre 2019. Catàstrofe i oportunitat. (pàg. 3), Pitu Amigó.

4.- El Francolí, desembre 2019. Bús�a, (pàg. 5). La culpa també és nostra, Federic Torruella.

5.- El Francolí, desembre 2019. Reportatge: Aiguats. (pàg. 22), Josep Maria Vallès.

6.- El Francolí, gener 2020. Bús�a, (pàg. 7). Aclari-

ments, Joan March.

7.- El Francolí, febrer 2020. Bús�a, (pàg.6), ¿Més aclariments?. (Pàg. 7), ¿Què fer?,Anton Mar�.

8.- Història de L'Espluga de Francolí. Vol. III, L'edat mitjana. Antoni Carreras.

9.- Història de L'Espluga de Francolí. Vol. IV, L'edat moderna. Jordi Roca.

10.- Història de L'Espluga de Francolí. Vol. V, El segle XIX. Jordi Roca.

11.- Història de L'Espluga de Francolí, Vol. VI, El segle XX. Jordi Roca.

LA BÍBLIA ENS PARLA El Mont Nebó

En la Bíblia, tant a l’An�c Testament com en el Nou, les coses importants passen al cim d’una muntanya. Moisès té la primera trobada amb Déu al Sinaí i la darrera al Mont Nebó, a les planes de Moab, actualment Jordània. Des d’aquest cim s’albira la vall del Jordà fins al Mediterrani, passant pel mar Mort.

Moisès acaba la seva vida al Mont Nebó havent acomplert de portar el poble d’Israel des d’Egipte fins al país de Canaan que Déu els havia promès (1230-1220 a.C.). Van entrar a la Terra Promesa de la mà de Josuè - en hebreu vol dir “el Senyor salva”. Josuè era l’ajudant de Moisès i travessant el Jordà va ocupar aquelles terres amb els israelites. Tot això ens ho explica el llibre del Deuteronomi, que forma part del Pentateuc - els cinc primers llibres de la Bíblia pels cris�ans. Pels Jueus aquests cinc llibres formen la Torà, que vol dir la Llei.

Manel Morgades

El mar Mort i la vall del Jordà des del Mont Nebó. Manel Morgades

EL FRANCOLÍ

37

Mort de Moisès (dt. 31, 7-8; 34, 1-3, 5, 9) Després Moisès va cridar Josuè i li digué en presència de tot el poble d’Israel: -Sigues ferm i decidit, perquè tu faràs entrar aquest poble al país que el Senyor va prometre als seus pares. Tu el repartiràs entre els israelites. És el Senyor mateix qui anirà al teu davant i serà amb tu: no et deixarà ni t’abandonarà. No tinguis por, no t’acovardeixis!

Moisès va pujar de les planes de Moab al mont Nebó, al cim del Pisgà, davant de Jericó, i el Senyor li va fer contemplar tot el país: la regió de Galaad fins al territori de la tribu de Dan, els territoris de Neftalí, d’Efraïm i de Manassès, i tot Judà fins al mar Mediterrani, el Nègueb i la plana de la vall de Jericó, la ciutat de les Palmeres, fins a Sóar.

Moisès, servent del Senyor, va morir allà, en territori de Moab, tal com el Senyor havia dit.

Moisès havia imposat les mans a Josuè, fill de Nun, i aquest havia quedat ple de l’esperit de saviesa. Els israelites l’escoltaven i complien així el que el Senyor havia manat a Moisès.

GENER

2021

PINZELLADES DEL PEDRÍS Maria Àngela Anguera Andreu, la Mariàngela

Espluguina de tota la vida?

Sí, de tota la vida. Vaig néixer al carrer del Castell i encara hi visc.

Altres veïns han ressaltat el bon veïnatge que hi havia en aquest carrer, com ho recordes?

Era molt agradable, quan érem pe�ts sor�em molt a jugar al carrer, recordo que mentrestant veïns més grans feien tertúlies quan sor�en a prendre la fresca.

Els carrers no estaven asfaltats i jugàvem a fer pastetes amb el fang, on ara hi ha el parc infan�l hi vaig passar la meva infantesa juntament amb els de cal Traginer, els de cal Riudabella, els de cal Pubillet, els de cal Vernet entre d'altres.

I ara hi fan la Festa de la Cervesa, com què n'opines?

Oh! m'agrada molt! Hi ha veïns que s’amoïnen, en canvi a mi m'encanta aquesta festa. Recordo que quan vaig ser a l’ajuntament vaig fer un acte al carrer del Castell i potser no es va trobar massa encertat. Després, però, s'hi van fer altres esdeveniments i van quedar molt bé, ara s'hi celebra la Festa de la Cervesa i també hi queda molt bé.

On vas fer els estudis?

A les Vedrunes de l'Espluga hi vaig estudiar fins acabar comerç, quan ho vaig acabar no em vaig desplaçar fora per estudiar.

M'han explicat que t'agrada molt viatjar quins viatges destacaries?

Sempre guardo un bon record dels Pirineus que és el primer viatge que vaig fer. Dit això, destacaria els parcs naturals del Canadà, la Bretanya Francesa i Europa en general. Podria dir que, d'un viatge, mai tornes de buit. M'agrada gaudir d'altres llocs i cultures, viatEL FRANCOLÍ

jar és enriquidor. Tot i que porto una mica fluixets els idiomes, et puc dir que sempre me'n surto força bé.

Has estat a parcs naturals d'arreu del món però nosaltres aquí tenim unes muntanyes precioses al costat de casa, què me'n dius?

Jo sóc una enamorada de Castellfollit, ja que provinc d'allí, la meva mare i els meus avis hi van néixer, per la nostra família es un lloc molt entranyable, a part que és preciós juntament amb la Pena i els barrancs de l'Ermita.

M'agrada el paisatge dels ceps del Celler Torres que té el Mones�r de Poblet al fons, és una estampa preciosa no té res a envejar a la Toscana italiana o la Campanya francesa.

Com és que la teva família vivia a Castellfollit?

Els meus besavis van venir de Rojals i van fer de masovers en un mas de Castellfollit durant seixanta anys, fins la Guerra Civil. Aquest mas pertanyia a la família Batlle i després en van fer donació als monjos de Poblet.

La teva bo�ga va ser pionera en premsa i llibreria a l'Espluga Al meu sogre l'any 1931 li van donar la concessió del diari "La Vanguardia". Durant la dècada dels 70 juntament amb l'Ignasi la vam con�nuar fins l'any 2003 que ens vam jubilar. A part de llibres, revistes i diaris, vam complementar la bo�ga amb altres productes, com la majoria de bo�ges de poble. A mi em feia molta il.lusió tenir una a llibreria, ja que sóc molt afeccionada als llibres.

Recordo que per Sant Jordi féiem una parada amb el jovent d'aleshores, dins de l’església Vella, quedava espectacular i veies com la gent gaudia amb la compra de llibres. També m'agradava aconsellar amb l'adquisició dels llibres, era molt bonic perquè amb les seves compres veia com creixia i evolucionava el jovent del poble tant culturalment com com a persones. Pensa que hi ha hagut mol�ssima gent que m'han comprat des del seu primer llibre, que era per pintar, fins quan han estat adults. Ara, però, quan vaig a les bo�gues i hi ha jovent no

38

conec a ningú i això em costa una mica, per això sempre pregunto qui són.

Has comentat que t'agraden molt els llibres quin són els teus preferits?

M'agrada molt llegir i si hagués de dir una categoria et diria que em decanot per la novel·la i si és històrica, millor.

Música ?

M'agrada la música de fons, no gaire alta si no m'atabalo. Com a cantautor m'agrada el Lluís Llach, però també escolto òpera i música clàssica.

Explica'ns la teva etapa a l'Ajuntament Hi vaig estar uns quants anys a l'oposició. Et diré que la polí�ca és una cosa i treballar per el poble n'és una altra. Encara que hagi estat d'un par�t, sempre he respectat els altres par�ts perquè també han treballat pel bé del poble.

Em vaig sen�r molt a gust treballant a l'Ajuntament, ara em sembla que m'hi trobaria estranya, veig que la manera de treballar és molt diferent a la de la nostra època.

En quines associacions has par�cipat i par�cipes en l'actualitat?

Al Casal he estat en dues èpoques diferents, on he pogut veure i par�cipar del canvi cultural que ha viscut l'Espluga. Ara formo part del Pessebre Vivent, que per a mi és una cosa mai vista; vam començar amb un naixement i dos pastors i amb pocs anys ha crescut de tal manera que l'any passat el van visitar 3.000 persones.

He de dir que tots els par�cipants del pessebre tenim moltes ganes de ferho bé i de gaudir-ne i per això el resultat és fantàs�c.

He ajudat força al CAU per mitjà dels meus fills. També he col.laborat amb Casa LLavasa es�c molt contenta que el jovent que hi ha ara al capdavant l'hagi aixecat de nou. ■ Joan Casanovas

GENER

2021

ARA FA 100 ANYS

Gener del 1921, a l'Espluga El gener de fa cent anys, no teníem cap pandèmia. No obstant, moria a l’Espluga, el dia 3, Maria Civit Vendrell, de 80 anys, natural de Blancafort i vídua de Ramon Carreras Carbonell. L'endemà, Miquel Fonoll Calbet, de 65 anys. Vivia a Poblet i ja era vidu. El mateix dia 4 moria Ramon Rosell Bonet, de 61 anys, casat en segones núpcies. El dia 9 de gener, traspassava Isidre Balcells Mar�, als 58 anys. El dia 17, Francesca Mir Vidal de 83 anys, casada en terceres núpcies amb Pere Ballescà Nadal. El primer dia de la fira, Antònia Rosell Carreras, de 62 anys. En total, doncs, 6 persones. Durant aquell més de gener es batejaren 10 infants. Es casaren Enric Guiu, paleta de 27 anys, amb Dolors Esteve Salvat, de 20. Josep Bosch, de 35 anys, amb Irene Rufié, de 23. Tristament també hi hagué dos albats.

Malgrat aquestes dades demogràfiques, la vida social a l'Espluga de Francolí seguia el seu ritme. El dia de cap d’any, al col·legi de les Germanes Carmelites, les nenes de l'Escola Dominical, representaren Els Pastorets.

La concurrència lamentà "algunes dificultats lingüís�ques". La llengua era completament estranya per elles. És clar que les protestes anaven contra la junta de l’escola, integrada per dis�ngides senyoretes, que els havien fet representar "Pastorcillos de Belén". La gent confiava que una propera representació fos netament catalana "ja que

EL FRANCOLÍ

fervens catalans que som, nostra genuína parla ens es mil voltes més planeta que cap altra".

Per aquelles passades festes, havia visitat l’Espluga el doctor Rafel Ba�es�ni. Havia exercit a l’Espluga i havia deixat “inesborrables records” i generals simpa�es. També durant aquelles festes s'havia inaugurat el Teatre-Cine Besora. En totes les sessions, el local va estar ple. Les pel·lícules exhibides foren del gust del públic: "¡Llàs�ma

qu'el cartell anunciador el redac�n en llengua que no és la nostra!".

L’Espluga, pel que es veu, encara arrossegava el desvetllament per la llengua i els afers catalans que s’havien revifat amb la campanya per l’autonomia dels dos anys anteriors.

L'Ajuntament feia la seva primera reunió de l'any, el dia cinc. Presidia l'alcalde Josep Altarriba Amill i hi assis�ren els regidors Pau Tarès, Josep Tarruell, Ma�as Callau, Antoni Roca i Isi-

39

dre Domènech. Actuava de secretari Joan Garcia. Un dels temes importants a discu�r era el preu del pa. Havia mort l’inspector local d’higiene i sanitat local, el veterinari Josep Masalles Camps.

La corporació havia determinat convocar la plaça.

Es deu pública la llista d'individus que tenien dret a elegir els senadors en les properes eleccions a aquell cos legisla�u. S’havien de fer les subhastes per les pastures de la Gavatxa i el reclutament de la lleva corresponent a l’any. La resta de reunions d’aquell mes no foren massa diferents. El govern civil va subministrar al poble, mitjançant un val i pagant 80 pessetes amb 80 cèn�ms, per sac, 60 sacs de farina. El pa escassejava. Com que el preu de la farina havia baixat es va convocar als forners, el dia de la fira, per acordar que el preu del pa es posaria a 8 pessetes l’arrova de 10 quilos. Els forners van rebutjar el val del govern civil perquè el preu era massa car.

El periòdic Tarragona, de la capital, publicava el dia 12 de gener l'acord de la Junta Provincial de Subsistències, oferint la farina de que hem parlat, que caducava el dia 22. El mateix diari el dia 20 publicava un anunci sol·licitant una "ama de cria", una dida per la casa núm. 11 del Carrer de les parres. Li portarien la criatura a casa seva. El setmanari de Montblanc La Nova Conca publicava l'anunci de la bo�ga o magatzem de mobles dels cunyats Sebas�à Muntanyola i Josep M. Bernat.

El dia 22, aquest setmanari es feia ressò de la mort al Mones�r de Veruela, als 85 anys, del reverend Manuel Roselló Badia. Oriünds de Montblanc, el seu germà havia mort arrossegat amb la seva família per l'aiguat de Santa Tecla.

Ara fa cent anys, con�nuarà aportant dades, sempre que sigui possible de la vida espluguina fins al juny d'aquest any, a par�r de quin mes, el poble va veure néixer el seu quinzenal El Francolí. ■ Josep Maria Vallès i Martí GENER

2021

RENOI, QUIN RENOM!

Ca la Simona

Possiblement, quan llegiu aquestes ratlles relacionareu la fotografia de la persona entrevistada amb la Cris�na de cal Palletes, i és que a la família Callau Roig es coneixen així perquè el besavi de la Cris�na, Joan Callau Bergadà, (ca la Simona) va comprar juntament amb la besàvia, Maria Poca Can� (Cal Serrano), la casa de cal Palletes, situada entre el carrer del Vent i el carrer Sant Miquel. Abans de venir a viure a l'Espluga, el Joan Callau i la Maria Poca, vivien al Mas de l’Hortensi on hi feien de masovers.

La revista El Francolí va contactar ambla Cris�na perquè expliqués d'on venia el renom de cal Palletes però només va poder explicar que algú de cal Palletes, no sabia qui exactament, quan tenia algun dubte el resolia amb el joc de les palletes. Aquest joc consisteix en agafar tantes branques de palla com jugadors par�cipants en el joc, procurant que totes siguin més o menys iguals, excepte dues: una ha d’ésser més curta que les altres i l’altra, més llarga. Els jugadors es�ren cadascú una palla. El que treu la més llarga guanya i al que li toca la més curta, perd.

El Francolí es compromet a buscar algun descendent directe de la família per corroborar l'e�mologia del renom.

D'esquerra a dreta: Oncle Joan, i la seva dona, Joan Callau Bergadà, de ca la Simona i Maria Poca Cantí, cal Serrano. Maria Roig i Joan Callau amb la petita Josefina que avui té 91 anys, a la Santíssima Trinitat el dia del Cos. EL FRANCOLÍ

Ens centrarem doncs en l'autènic renom de la família, que malauradament, tampoc saben d'on ve exactament.

La família Callau té indicis per pensar que uns avantpassats van estar en un mas anomenat Simona, però no en tenen cap prova fefaent.

La família Callau sempre s’havia dedicat a l’agricultura. Va arribar a la Conca en plena crisi de la fil·loxera a França, durant la segona meitat del segle XIX. Llavors, a la Conca estaven en el moment més àlgid en plantacions de vinya. Sempre havien fet de masovers. El padrí, Joan Callau,(1901) i els seus cinc germans van néixer i créixer al Mas de l’Hortensi. El germà gran, Ramon, va con�nuar fent de masover a la colònia Masó de Reus, prop del barri Fortuny.

El padrí Joan, el segon dels germans, es va quedar a l’Espluga i va con�nuar dedicant-se a l’agricultura i es va casar amb la padrina, Maria Roig Palau, de cal Catarinasso i cal Roig (carreter), van tenir tres fills, la Josefina, que ara té 91 anys, el Joan (pare de la Cris�na, l'entrevistada) que va morir als 64 anys i la Carme que, precisament, ha mort aquest mes de gener a l'edat de 77 anys.

Primer vivien al carrer del Mig, després van viure al carrer Sortetes, on hi havia el taller dels seus néts, els Prats (electricistes). Més tard, van comprar la meitat de la casa del carrer Major 22, on havia viscut una família de cal Marçal.

El tercer germà, en Josep, també vivia a l'Espluga però va morir jove.

L’oncle Pau, el quart, es va casar al Vilosell on també hi va anar a viure i va con�nuar l’ofici de pagès.

L’Alejandro, el cinquè dels germans, que era bon cantant, vivia a Artesa de Segre, i, el més petit, en Magí, amb tan sols 7 anys va morir d’angines.

A ca la Simona els agrada molt fer trobades familiars a l'Ermita de la Santíssima Trinitat, és una costum força arrelada que ve de lluny. El besavi Joan Callau i la Maria Poca hi anaven cada any a celebrar el dia del Tres generacions de Joans Callau. 1966 Cos, l'endemà de a la Font Baixa la Festa Major). ■

40

GENER

2021

EL SABER NO OCUPA LLOC Acabar-se com el Rosari de l'Aurora

La frase feta significa fracassar, acabar malament, amb baralles, amb ruïna, etc.

Van anar a la festa d'aniversari però va haver-hi baralles i tot es va acabar com el rosari de l’aurora.

Abans se celebrava, durant tots el diumenges d'octubre, l'anomenat Rosari de l'Aurora, una processó que sor�a de bon ma� de les parròquies on la gent resava el rosari i cantava els Goigs de la Mare de Déu del Roser.

En molts rosaris que es feien arreu del país acabaven amb aldarulls. Segons l'historiador Antoni Pladevall, durant el mes de setembre del 1868 hi va haver una moviment revolucionari que va acabar amb l'exili de la reina Isabel II. Això va fer que es propiciessin uns aldarulls que van ser un dels primers signes an�clericals, ja que es va intentar desbaratar i impedir els Rosaris de l'Aurora. Aquests moviments van originar autèn�ques baralles campals entre devots i agitadors.■

Mots

MalDits

Papilla.- Farinetes. Preparo les farinetes del nen.

Quebrar.- Fer fallida. Fer bancarrota. La gran empresa ha fet fallida.

Querida.- Amistançada. El paio tenia una amistançada d’amagat.

Rato.- Estona. T’hi estàs massa estona amb el mòbil.

Recader.- Ordinari. Transpor�sta. Traginer. L’ordinari porta paquets d’una banda a l’altra. El traginer transporta càrrega pesada.

Topònims en ruta El nostre col.laborador, Josep Maillo, ha fet un recull del significat dels noms dels pobles de la Conca i ho publicarem en aquesta nova secció que encetem en aquesta edició de gener, esperem que us agradi.

Albió

1. Del lla� Albione, derivat de albus «blanc».

2. Potser té relació amb una hipotè�ca Albión, «Ciutat blanca»; potser és indica�u de procedència, en aquest cas d’Albi, a França.

Josep Maillo

EL FRANCOLÍ

41

GENER

2021

DE

S O C I E TAT

Sorteig de la cistella de la Cistelleria Maria Rosa Com cada any quan arriben les festes de Nadal, la Cistelleria i esparteria Maria Rosa, fa el sorteig d'una cistella amb productes de la botiga per a tots el clients que hi han anat a comprar.

Aquest any l'afortunada ha estat l'Aurora Herrerías.

La cistelleria agraeix la confiança rebuda durant tots aquests anys i recorda als seus clients que ofereix uns descomptes del 20-30-40% en tots el productes. ■

DE

S O C I E TAT COMIATS

Adiós abuela Su eterna ausencia ará que persista el recuerdo en nuestros corazones en cada momento de nuestras vidas.

Siempre la vamos a querer porqué la queremos con toda el alma y el alma nunca muere!

Descanse en paz abuela.

Tus nietos y nietas

Carmen Ruiz Romero

DEFUNCIONS Maria Carme Callau Roig, vídua de Joan sales Hernández. Data de defunció el 24 de gener de 2021.

Josep Pasqual Bonet, vidu de Concepció Morgades Tost. Data de defunció el 30 de gener de 2021.

Carmen Ruiz Romero, vídua de Pedro Mercado Montoro. Data de defunció el 30 de gener de 2021. *Segons ens indiquen del Registre Civil de l'Espluga de Francolí i en compliment amb la llei de protecció de dades, partir d'aquest mes de gener, només es publicaran els noms de les defuncions que surten a l'ebando de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí.

EL FRANCOLÍ

42

GENER

2021

Natura Singular

per Pitu Amigó

El ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) Aquest rosegador de talla mitjana (uns 30g), el podem trobar en qualsevol ambient no domès�c, des de boscos a prats i conreus. Menja des d’insectes fins a llavors, fruits i nous, adaptant la seva alimentació amb els canvis estacionals i fent magatzems de menjar per a l’hivern, aquesta adaptabilitat és la clau del seu èxit, doncs es considera que aquest és el rosegador més comú de la península, cosa que converteix el ratolí de bosc en una espècie clau en la piràmide tròfica.

D’hàbits estrictament nocturns, viuen en pe�ts territoris de poc més de 1000 metres quadrats, que a l’hivern comparteix amb diversos membres del seu grup social.

La mallerenga pe�ta (Periparus ater) La mallerenga pe�ta és un moixó menut, sols arriba fins als 10 cm de longitud i 12g de pes, cos de color gris i cap amb colors blanc i negre ben contrastats. És d’hàbits forestals amb preferència per les coníferes on troba els insectes i pinyons dels que s’alimenta. A l’es�u en veurem bens poques, sempre en àrees de força al�tud (en general per sobre el 600m) on nia. A l’hivern, és més freqüent i fàcil d’observar doncs entren molts hivernants del nord i centre d’Europa que sovint es deixen veure en jardins i parcs urbans on cerquen pinyons d’avets ornamentals, el seu menjar preferit a l’hivern.

EL FRANCOLÍ

43

GENER

2021

EL FRANCOLÍ

44

GENER

2021

Ferran Moncada