Issuu

NÚM. 382

GENER 2019

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

Una ﬁra apagada pel vent

ENTREVISTA: EL FRANCOLÍ 1 La Musca, una editorial que aposta pel territori

GENER 2019

Els Pastorets de Tratea Teatre des�nen 600 euros a causes solidàries El grup d'organització dels Pastorets, va fer la reunió d'incidències, es tracta de posar sobre la taula, tots els temes que han de millorar per a les futures representacions. Tal i com va anunciar en Josep Maria Mercadé, director de l'obra, els dies de les representacions, Els Pastorets es van comprometre a aportar part dels ingressos a les associacions; Caixa de Solidaritat, l'Associació catalana pels drets civils i a La Marató de TV3, que aquest any anava des�nat a la lluita contra el càncer. Per tant, després de revisar l'estat de comptes, l'organització va decidir donar 200 euros a cada una d'elles. Els Pastorets de l'Espluga, es caracteritzen per tenir una vessant solidària, aquest any, per exemple, es va convidar els nois que resideixen a l'Alberg Jaume I (MENA) a veure la representació del dia 25 de desembre. Amb la recaptació d'Els Pastorets del 2016, es va fer una aportació a Pro Activa Open Arms. I l'any 2014 Els PastoEls Pastorets amb els cartells de les associacions escollides. E.Bonet rets van poder ajudar a l'entiat Càritas de l'Espluga. ■ EL FRANCOLÍ

GENER 2019

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Hi ha anys que hem �ngut neu, d’altres pluja o vent com enguany, i sempre ha fet fred, però tossudament el darrer cap de setmana de gener, els espluguins guarnim els carrers i la plaça amb parades i atraccions que atorguen un ambient de festa en aquests dies freds d’hivern en que el què realment ve de gust és estar a casa calentons gaudint del caliu de la llar.

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

FOTOS PORTADA: Miquel Bonet Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

EL FRANCOLÍ

SUMARI

EDITORIAL. Evolució o desaparició CARTES A LA PRESÓ. BÚSTIA. REFLEXIONS. Salaris mínims. Quan era petit Merdes majúscules Recors del passat, i paraulotes del present. Sí Lluquet, va de debò! L'ACTUALITAT. Els Reis s'Orient reparteixen els regals ales cases amb carrosses renovades L'Espluga arranja el carrer del costa de l'Hostal que serà de sentit únic. L'ANC Conca es concentra a Mas d'Enric en suport a Forcadell amb na cantada solidària Acord d'entitats i ajuntament per a la inserció dels joves migrants acollits al municipi El pas per la Conca de Vinton Cerf, pare d'Internet i no premi Internacional Catalunya La Brigada de l'Espluga tindrà un nou magatzem aquest 2019. El Monestir de Poblet segueix perdent visitants durant el 2018 Thor el nou ajudant de Meritxell Lorca. El vent desllueix el diumenge de ﬁra i obliga a tancar el recinte abans d'hora La Nit d'Entitats de l'Espluga reconeix 11 entitats i 29 mèrits individuals Identiﬁquen les restes d'un soldat republicà de l'Espluga ala fossa del Soleràs Som Espluga presenta un equip de treball amb més de 70 persones Jordi Farré, el mecànic resident a l'Espluga torna al Dakar. L'Espluga de Francolí entre a la xarxa Rescat. El 17 de març serà l'arribada de Raül Arenas amb el repte "Sempre endavant" Celebració del pre-Nadal a la Llaur de Jubilats. Xerrada del Notari de l'Espluga, Ignacio Mejías Nombrosa representació espluguina a la Cursa de l'Oli. El Club atlètic espluguí recupera la secció excur-

sionista 23 L'ANC Conca de Barberà fa una valoració positiva de la primera ﬁra de consum estratègic 25 CASAL 26 Visions de teologia oriental, pel doctor Sebastià Janeras. El sopar del pernil 27 Presentació oﬁcial dels equips de la temporada 2018-19 28 L'EDC participa al IX Premi beca Roseta Mauri 29 LA BÍBLIA ENS PARLA 30 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 31 ARA FA 100 ANYS 33 ENTREVISTA 35 RIMADORS ESPLUGUINS 36 CURAR-SE EN SALUT 38 PINZELLADES DEL PEDRÍS 39 JOVES ESCRIPTORS 40 MUSEU DE LA VIDA RURAL 41 MOSSECS FILOSÒFICS 42 ENSENYAMENT 45 RACÓ DE PENSAR 47 NATURA SINGULAR

GENER 2019

Evolució o desaparició I per acabar amb el primer mes de l’any i com ja és tradició des de fa més de 435 anys, a l’Espluga celebrem la Fira de Sant Vicenç. Hi ha anys que hem tingut neu, d’altres pluja o vent com enguany, i sempre ha fet fred, però tossudament el darrer cap de setmana de gener, els espluguins guarnim els carrers i la plaça amb parades i atraccions que atorguen un ambient de festa en aquests dies freds d’hivern en que el què realment ve de gust és estar a casa calentons gaudint del caliu de la llar. Els nens gaudeixen de les atraccions desafiant les baixes temperatures com si en fossin insensibles pel poder que els dóna la il·lusió d’allò excepcional, els pagesos (autèntica arrel de la fira), aprofiten per comprar planter i eines que els serveixen per preparar els cultius que floriran en la ja propera primavera, i la resta d’espluguins i visitants xafardegen amunt i avall per complir aquella sana tradició de “firar-se” algun objecte de més o menys utilitat que els fa il·lusió sucumbint així a l’encant del que s’exposa a les diferents parades. La Fira és també aquell entorn on la gent es retroba amb gent que només es troba en dies assenyalats, molts espluguins que per les causes que sigui viuen fora del poble i que en aquestes dates troben una bona excusa per retornar al poble més enllà de les visites familiars de festes com Nadal o caps de setmana assenyalats. El dissabte de la Fira és també el moment en què l’Ajuntament en nom del poble reconeix la tasca feta per entitats i persones destacades de l’Espluga que durant el darrer any han fet alguna cosa digna de menció, i que tot i que no gaudeix de gran participació popular, esdevé l’autèntica festa de reconeixement i gratitud a aquest magnífic teixit associatiu de que gaudeix l’Espluga, un autèntic tresor en un poble com el nostre. Tot plegat fa tants anys que es fa igual que potser ningú ha pensat seriosament en fer evolucionar la Fira pel que fa al format atorgant-li una nova ànima que l’impulsi més enllà de la EL FRANCOLÍ

tradició que l’ha portat a complir aquests més de 435 anys. És clar que no és fàcil i segurament hi hauria reticències importants perquè els canvis de fons ens costen per la nostra naturalesa conservadora en aquest tipus de coses, però després de tants anys cal pensar que el cansament que pot provocar un esdeveniment tan reiterat podria suposar la dolça mort de la Fira en un futur no gaire llunyà. Cal valentia, és veritat, també cal imaginació i il·lusió i sobretot participació de tothom per definir i dissenyar un format que, sense perdre les arrels que l’han portat a ser una de les fires més antigues de Catalunya, li doni una energia renovada que faci que molta més gent de fora se senti motivada per visitar el nostre poble en aquest darrer cap de setmana de gener. El repte no és fàcil i segurament que més d’un hi ha pensat. El comentari de que caldria modernitzar la Fira l’hem sentit més d’un i de dos cops i sembla que tothom hi està d’acord tot i que ningú es veu amb cor d’implicar-se en fer plausible aquesta evolució, perquè és d’això del que es tracta, de fer-la evolucionar i donar-li un aire més proper al que ha de ser una fira del segle XXI per fer que la Fira pugui durar uns quants segles més. Ara venen eleccions a l’Ajuntament i guanyi qui guanyi, serà imprescindible que hi hagi energies renovades i il·lusions carregades al cent per cent, i aquesta pot ser l'oportunitat d’incitar a aquesta evolució que la Fira demana de fa uns anys ençà. Això sí, no es podrà provocar aquesta evolució sense la participació del teixit associatiu de l’Espluga, sense les entitats, els comerços i les persones que se sentin motivades per donar un cop de mà per propiciar-la. ■

GENER 2019

CARTES DES DE LA PRESÓ Carta de Carles Puigdemont a l'Arnau Trullols (6 anys)

Resposta de l'Arnau al President via correu electrònic

Es�mat Arnau, Moltes gràcies per la teva carta, és molt bonica i m'ha donat molt ànims. Les nenes i els nens sou el futur i és per a vosaltres que volem construir un nou país. Saber que us tenim al nostre costat ens dóna força i empenta per seguir treballant per a vosaltres. Encara que hi hagi moments di�cils, sabem que ens en sor�rem gràcies al vostre suport i a la vostra il.lusió. Una abraçada i visca el Girona! Carles Puigdemont i Casamajó 130è president de la Generalitat de Catalunya

Hola President Puigdemont Soc l'Arnau Trullols de l'Espluga de Francoli, i es�c molt cuntent de rebre la teba carta. em ba arriba el dia 15 de gener. tambio la foto de Montilivi que vam fe a l'estiu i un vidio de les coses que fem a l'Espluga, nosaltres som els del barça. el meu germa pica el ball de bastons, pero aquesta vegada no sur al vidio. esperu que puguis beni aviat a veure els nostres gegants i les altres coses. https://www.esplugafmradio.info/blog/2019/01/27/ el-video-de-les-entitats-de-lespluga-del-2019/ Arnau Trullols Vizcarra *carta espontània d'un nen de 6 anys

Waterloo, 14 de novembre de 2018

Carta d'agraïment de la Dolors Bassa per rebre mensualment El Francolí Presó Puig de les Basses Dimarts 18 de desembre 302 dies

Benvolguda Ma Dolors: Gràcies per fer-me arribar El Francolí amb tanta constància. Inicio les cartes de resposta amb dues obvietats i les acabo amb un desig ferm. Escric la data i el lloc on em trobo però també la quan�tat de dies que fa que es�c mancada de llibertat i per primera vegada he escrit el número 3 al davant. Més de 300 dies. I això m’ha permès haver passat per totes les possibles etapes mentals i sen�mentals d’una persona que ha de viure allunyada dels que es�ma i en força solitud les reﬂexions i debats del dia a dia, però també, que gràcies a les vostres cartes, i el coneixement d’actes i accions que s’organitzen arreu del país se sent acompanyada. Intento desdrama�tzar la situació i enfor�r-me per encarar un judici. Malgrat la repressió i la duresa del cap�veri man�nc la determinació i el compromís ferm. Em sé innocent. I entenc el judici no com a quelcom personal sinó de tota la causa. Per això, l’encaro com una ﬁnestra d’oportunitat per ser palanca de canvi. Volia , amb aquestes quatre ratlles, sobretot, desitjar que passeu bones festes. Que entre totes i tots sapiguem crear ponts i aconseguir la pau personal i social que com a país hem fet gala. Per això, signo aquesta carta amb una abraçada groga de símbol de llibertat i lila, perquè el feminisme és una reivindicació que no podeu oblidar mai, però sobretot amb el desig ferm per a tothom de bones festes i d’un any 2019 ple de llibertat, es�ma, coratge i solidaritat. Una abraçada groga i lila per vosaltres i tots els lectors i lectores. Dolors Bassa i Coll Cel·la 25

EL FRANCOLÍ

GENER 2019

Busti@

Carta al nostre president Quim Torra No podem suposar, de cap de les maneres que, tant els catalans com els espanyols, creiem que vostè actua sense congruència en aquest moment tan decisiu. Els catalans, perquè tenim encara fresc en la memòria els tres presidents que foren vetats pels polí�cs i els jutges espanyols amb procediments inquisitorials, abans que vostè es fes càrrec de la feixuga tasca de president del nostre dissortat país. Als espanyols els diria: esperàveu un �tella i no un patriota, després del vergonyós 155? De veritat penseu passar-vos tota la vida sense oferir una sor�da digna a un problema polí�c? Creuen de veritat que repar�nt molles s’evitaran haver-nos

de donar el pa sencer al qual tenim dret? ͠ ͠ ͠ ͠ ͠ ͠ ͠ Sinceres gràcies, Sr. Torra, per les visites als presos polí�cs i als exiliats i als seus gestos de bona voluntat demanant diàleg i pau. A nosaltres, el poble, ens toca donar-los conﬁança, acompanyar-los quan calgui i encoratjar-los a seguir lluitant contra la ingra�tud d’un poble entossudit a negar-nos la llibertat. Amb tota la humilitat li demano, senyor Torra, que no es precipi� i busqui sense defallir un desllorigador, allà on sigui, sempre escoltant el nostre costumari que diu: “Roma i Santa Maria no es va fer tot en un dia” “A toc de �mbales no es cacen mai llebres” ■ Eusebi Majós

"Només vam trobar el nom i la data d'enterrament" Les cèl·lules cerebrals dites "neurones mirall" ens emmirallen interiorment actuacions i situacions d'altres éssers al nostre entorn i ens posen en el seu lloc ni que sols sigui tot just un poc. Faciliten entendre'ns emocionalment els uns als alres. Llegint les evocacions pirinenques del senyor Morta i de la visita al Parc Samà (El Francolí, novembre 2018) se'm despertaren reflexions. Per mi el Parc Samà és el lloc on la Rosa Civit, la meva mare, es va poder acomiadar per úl�ma vegada del seu es�mat Agus� gràcies a unes caminades del Mas del Civit fins al tren a Montblanc i de l'estació de Reus fins a Vinyols i els Arcs. Abans ho havia fet des de l'estació de Tarragona a Vilafortuny. A la primavera del 1938 el front s'establí a Lleida i l'Espluga era zona de guerra. El tren només arribava a Montblanc. Els de Cal Ferrer acabaren anant a viure al Mas del Civit perquè casa seva fou incautada per la C.N.T. o U.G.T i estava ocupada pels militars dits d'Etapes que controlaven camins i carreteres. Pel perill d'una altra "agafada" com les del 1936, amics de la casa aconsellaren que el meu pare marxés del poble. A més es veu que ell tenia el pressen�ment que acabaria amb un tret al clatell en el cas d'anar amb els seus companys espluguins a la crida de la seva quinta, circumstància que es veia venir. Amagat entre l'Alcover i Valls va ser descobert sense conseqüències i treballà de ferrer un poc temps a Valls. La seva quinta, la dels més grans de la guerra, va ser cridada el mes d'agost i ell sor� de l'Ajuntament de Valls amb els vallencs. Primer foren concentrats a Vilafortuny entre el castell i la platja (han desaparegut els preciosos pinars de la platja que jo veia i admirava

EL FRANCOLÍ

des del tren en els meus viatges d'estudiantet a València). Seguidament els nous soldats eren traslladats al Parc Samà, aleshores també camp militar i al setembre una marxa nocturna d'allí a més de 50 kms., traslladà el seu batalló als voltants de Pinell de Brai, part de les forces comandades per Enrique Lister. A ﬁnals de la batalla de l'Ebre, primers dies de novembre, es feu presoner i anà a parar al camp de concentració que hi havia a Corban, als afores de Santander. Morí al principi del desembre suposadament d'un �fus exantemà�c. El 1992, havent heretat els papers de la meva mare, anàrem a Santander. El camp de presoners eren els pa�s/claustres d'un convent de Jacobins, ja freds i humits al mes d'octubre. "Molts catalans vénen per aquí com vostès" ens digueren. Trobàrem el seu nom, junt amb molts noms catalans, i la data d'enterrament al cemen�ri de Corban. En demanar per l'indret del cemen�ri on el trobaríem ens digueren que "no hi és; als anys cinquanta vingueren de Madrid i s'ho emportaren tot". Al lloc on hi havia estat la fossa, o fosses, hi havien construït nínxols nous. Al cemen�ri sobresor�en tombes ben elaborades amb noms alemanys de membres de l'exèrcit o aviació nazi. Amb el trasllat a Madrid, sense ni tan sols comunicar-ho a les famílies, la truculència crònica enquistada de la seva manera de fer, els feu descuidar-se de les llistes d'enterrats, el malaguanyat Agus� Mar� Civit no és entre els milers a les llistes de Cuelgamuros. És un dels milers d'enterrats allí no iden�ﬁcats?. No el vaig arribar a conèixer. Tenia 35 anys. ■ Anton Martí

GENER 2019

REFLEXIONS tassa i mitja

Salaris mínims

JOSEP VALLVERDÚ

l salari mínim interprofessional és aquell que suposadament ha de garan�r un mínim de supervivència. Existeixen uns barems que permeten calcular-lo i, per establir-ne els resultats, són convocats experts comptables , sociòlegs i tècnics sindicals, tots els quals de llur banda, diguem-ho tot, perceben mensualment uns salaris força superiors al mínim que han de calcular per als altres. El salari mínim establert l’any 2018 era de 24,53 € al dia,735,90 € al mes i ,amb 14 pagues ,10.302,80 l’any. Si anem a la jubilació de mitjana l’home percep 1244 € al mes ,la dona 754. La mitjana de jubilació s’estableix, doncs en 1074 €. Dels 6,000.000 milions que tenen dret a jubilació , un escandalós percentatge voreja el llindar de la pobresa. Entre altres moltes anècdotes amb què es decora el panorama hi ha l’anunci d’una entitat de crèdit que convida a fer una inversió de 350.000

€ ( “”si vostè disposa de ..”.) i si els la hi fa, estudiaran un complement de pensió. Només cal que trinco-trinco tu diposi�s a la tal en�tat aquest vora quaranta per cent de milió . I si tens dos milions estalviats, cosa ben fàcil, doncs molt millor. Con�nuant amb els salaris mínims, que són ben inferiors al que se sol guanyar als països més sòlids d’ Europa, celebrem que es faci tot el possible per millorar-los: és, al capdavall, estricta jus�cia. Un cop hem manifestat això, ens plantegem una segona qües�ó: els sous que no són mínims, que se solien considerar propis de professionals assalariats i classes mitjanes, ¿ no s’han encongit i arrugat, amb el temps, ﬁns a poder ser considerats també mínims? Parlo de mestres, metges , professors de Batxillerat, encarregats, contractats d’Universitat ,administratius, infermers, bombers,membres de la policia, un llarg etcètera de persones que co-

bren només uns punts per sobre del salari mínim oﬁcial. Aquestes persones tenen unes necessitats per damunt de la subsistència, per raons culturals, de necessitat de millora en preparació, inves�gació, adquisició d’elements ( material, llibres,p.e ).o, desplaçaments, etc...Aquests perceben uns salaris per sota del que fóra convenient. I tornant a les pensions entrem en un terreny francament crí�c, situacions que no podem sinó suscitar les constants manifestacions de protesta que veiem cada dia. La pensió mínima pot ser-ho molt: escoltareu persones que us diuen que han co�tzat trenta-dos anys i tenen una pensió de 600 euros. La conclusió del que hem dit ﬁns ara és que tenim l’amenaça d’una societat que paula�nament es compondrà de gent empobrida i de pensionistes arraconats. Enlaire, segurament viatjaran en avió privat els deu mil compatriotes que gaudeixen de salaris també enlairats. ■

Quan era pe�t Als anys cinquanta

MANEL MORGADES

mig desembre preparàvem el Nadal. Anàvem a buscar molsa, grèvol, branques de cedre i de teix a la masia per fer el pessebre. Sempre el fèiem igual. El pare era qui muntava la infraestructura i els llums, la meva germana, el meu germà i jo li donàvem vida cada dia. La mare ens feia repassar el “pa-

EL FRANCOLÍ

re nostre del �ó” (cada casa té alguna variant). El padrí i el pare portaven la rabassa més gran que havien guardat durant l’any per fer de Tió. Li donàvem menjar cada dia. La vigília de Nadal el posàvem a la vora del foc. El pare i la mare feinejaven a la cuina preparant el dinar de Nadal i els torrons de massapà i de sucre cremat

amb ametlles (guirlatxe). El dia de Nadal, després de dinar, fèiem cagar el �ó cantant-li “El dia de Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, el pollí a dalt del pi, toca toca Valen�, ara passen bous i vaques, les gallines amb sabates, els capons amb sabatons, el vicari fa torrons, la guineu els ha tastat, diu que són un poc GENER 2019

REFLEXIONS salats, Marieta posa-hi sucre que seran un poc millor, caga �ó, si no et donaré un cop de bastó” . Si el “pare nostre” havia estat ben dit, el �ó era molt agraït. Després l’apropàvem al foc i ens donava la seva escalfor. El Tió ho donava tot cada any. A la tarda, cap al Cultural a veure, com cada any, “Els Pastorets”. Ens els

sabíem de memòria. Especialment els diàlegs entre el Lluquet i el Rovelló. Eren els nostres ídols. Cada any se n’empescaven de noves. El Rovelló era el Lluís de Cal Pau Tarés, i el Lluquet el Josep de Cal Pau Fuster. Va arribar el dia de deixar pas a uns altres comediants. Jo pensava que eren únics, vaig tenir un desencís.

Aquest Nadal també es van acomiadar el Lluquet i el Rovelló, el Xavier Lozano i el Marc Civit. Mirava les nenes i els nens, i els nostres ﬁlls, i veia el desencís en els seus ulls. Sabem, però, que sempre hi haurà Rovellons i Lluquets que, junt a una munió de persones, faran reviure “Els Pastorets” del meu poble, L’Espluga de Francolí. ■

un punt de vista molt personal

Merdes majúscules

LAIA TORRES

’he assegut al sofà, davant de la tauleta, disposada a esmorzar amb tranquil·litat. He obert la tele, el 324, i com que, com sempre, en aquell moment feien esports, he posat un butlle� d’aquests de mitja horeta des de l’inici. No he passat de la segona no�cia. Ahir van agredir un noi al metro de Barcelona. El van increpar, primer, dins del vagó, segons explica ell i després, com que no es va adonar que baixaven a la mateixa estació que ell i no va córrer, el van agafar a l’andana i li van deixar una cara com un mapa. Per ser gai. Perquè ells creien que era gai. Perquè a ells no els agraden els gais. PERQUÈ A ELLS NO ELS AGRADEN ELS GAIS. He tancat la tele perquè la tercera no�cia, com havia vist al principi, era sobre la decisió del jutge davant d’un pare que havia pegat a la seva ﬁlla de dos mesos, tant, que havia hagut d’ingressar a l’hospital i induir-li el coma. I gosaven a dir “tant”. Bé, no ho deien així, però s’entreveia. Com que tant? Com que tant? COM QUE TANT? Ei, que el bebè de dos mesos no podia córrer, eh! No hi tenia res a fer. Sort que he tancat la tele perquè la

EL FRANCOLÍ

quarta no�cia era sobre un nou assassinat d’una dona en mans d’un home a Fuengirola. La va apunyalar perquè devia pensar que ella no l’es�mava prou. O era seva o no seria de ningú més. Perquè era dona i creia que ell podia decidir sobre la seva vida. Perquè era dona. PERQUÈ ERA DONA. I no va poder córrer prou. O gens. I el meu esmorzar tranquil s’ha conver�t en una enrabiada monumental, m’he sen�t impotent. De fet, fa mesos que vaig sumant sen�ments d’impotència cap a no�cies com aquestes, però també cap a altres actes que estem tan acostumats a veure que ni en percebem la gravetat. Ahir, per exemple, a banda i banda del carrer, dos comerciants parlaven i un deia: “Jo, quan entren ja els pregunto si només remenaran o compraran alguna cosa, perquè si només han de remenar, no cal que entrin” i jo vaig pensar “doncs estem ben posats, creia que en una bo�ga podies entrar, mirar i, si volies comprar.” “I tant”, m’hagués respost la persona en qües�ó, “tu cap problema, però elles, totes tapades que no sé si són les mateixes que han entrat fa una estona, elles no. Perquè no compren mai i semblen bori-

nots.” Vaig tenir ganes de parar-me davant de la bo�ga, mirar-me-la i dir-li: “RACISTA”. I m’hagués respost, com tothom “No, dona, jo no sóc racista, però...”. Aquestes coses també haurien de ser no�cia. Per veure com n’estem, d’envoltats, de persones homòfobes, xenòfobes, masclistes i tants altres òfobs i istes. I com es normalitza, i com els protegeixen, les lleis i les persones que creuen (i algunes creuran llegint aquest ar�cle) que no és tan greu, com creurien que no és tan greu que quan estàs esperant a una bo�ga i la persona que atén sap que vas tu, dona, jove, despatxi primer al senyor per una qües�ó d’educació. D’educació? D’EDUCACIÓ??? Això és el que fa falta. Imagineu-vos algú que s’emparanoia, imagineu-vos que us comencen a ressonar aquestes majúscules tota l’estona (durant menys d’un minut, no us penseu, l’efecte és ràpid). Així m’he quedat jo al sofà, pensant i sen�nt una vegada i una altra un munt de perquès que jus�ﬁquen casos i casos injus�ﬁcables diaris i massa propers. Que veiem. Que veuen els que manen. I tot segueix igual. O pitjor. I m’ha caigut la llàgrima perquè no, no és cap paranoia. ■ GENER 2019

un cop d’ull

Records del passat, i paraulotes del present ANDREU MORTA

“Déu va passar-hi en primavera, i tot cantava al seu pas...” Un dia vaig presumir de xarnego davant del senyor Coll i Alentorn. “Ah, sí? –va dir ell– i això?” “Soc ﬁll de pare berguedà i de mare alacantina”. “D’on, d’Alacant, és la teva mare?” “De Dolores”. “Doncs no ets xarnego! –replicà taxa�u, aquell savi que mai presumí de ser-ne– Dolores es deia «Les Maixades» i era dins l’àrea catalano-parlant. Va ser el cardenal Belluga qui, amb el seu «Plan de Pias Fundaciones», va estendre la colonització incorporant-hi gent murciana i de parla castellana”. Vaig recordar que la mare, quan deia que era de Dolores, afegia «o la Majà», sens dubte una versió castellanitzada del topònim primi�u. La mare era sastressa i cosia americanes i abrics a casa. Malgrat tot el que havia passat –vídua als trenta anys i la duríssima postguerra– sempre cantava fent cor amb la Rosario, una noia madrilenya que l’ajudava. Simbiosi perfecta. I diver�da, perquè eren dues en castellà d’origen entonant juntes el poema d’Àngel Guimerà per a la sardana «La Santa Espina», d’Enric Morera: “Som i serem gent

catalana / tant si es vol com si no es vol, / que no hi ha terra més ufana / sota la capa del sol...” La cançó m’era, doncs, prou familiar i el fet em va semblar natural. Però una cosa és cantar-la a casa i una altra, molt diferent, sen�r-la interpretar, per primer cop i alhora, a tres de les millors cobles –si la memòria no em traeix eren La Principal de la Bisbal, la Montgrins i la Selvatana–. Va ser, crec, pel maig de 1957 en l’aplec junt a l’ermita preromànica de Sant Feliuet de Vilamilans (entre Rubí i Sant Quirze del Vallès). Només reﬁlar el ﬂabiol, l’impacte emocional fou enorme. Hi havia qui ni tan sols ballava: genolls en terra i braços en creu... plorava. També els corrien les llàgrimes galtes avall als balladors, que trenaven la dansa amb unció gairebé religiosa i mussitant pregàries: des del 1939 aquella sardana havia pa�t la dura interdicció franquista. Divuit anys de silenci i de prohibicions saltaven pels aires enmig d’un esclat gojós de llibertat. I a què ve això, direu, oi? És que el record m’ha brollat en sen�r el «paratxutista» rebotat de França que ens propicien «can Puente Aéreo», el Círculo

Eqüestre, el Real Club de Tenis i altres reductes irredempts de la «zona nacional» barcelonina. Deia l’ínclit «gavatx» que a la capital catalana “la gent té por de parlar en castellà”. I basava l’aﬁrmació en la conﬁdència d’una –una!– senyora de Ciutat Meridiana. Xato, això sí que és xiripa, �o! Escoltes (?) això precisament en un lloc on per topar algú que parli català necessites la llanterna de Diògenes! Universalitzar a tot un país el que diu una sola persona! Quin rostre tens, paio! Així demostres el coneixement que tens de la urbs que pretens governar? D’on ho treus, això? T’han venut –i ho has comprat, que tu no en tens ni idea– les suades «fake news» (així anomenen ara a la mentida) germinals del par�t que t’agombola, el qual sosté, sense enrogir-se que, a Catalunya, el castellà és perseguit, prohibit i en risc d’ex�nció. Fallàcies ideades i sos�ngudes pel «Foro Babel» del 1981 i avui pels hereus d’aquella «boutade» emparada sota paraigües aznarencs i borbonesos. Malgrat «ells», però, seguirem acollint, seguirem ajudant i seguirem barrejant-nos. Com hem fet sempre els catalans. Malgrat «ells». ■

pensaments digitals

Sí Lluquet, va de debò!

XAVIER LOZANO

i tan, Rovelló! Ens hem fet grans, què et pensaves? Que ser vailet no és etern! I han passat com qui no vol la cosa 18 anys! Sabeu què és això? Tota una infantesa i adolescència. Tot una generació! Un nen Jesús que ja és Isabeló! I un Lluquet i un Rovelló que ja són pares. Tota una generació de vida! Sabeu? En aquest temps hem superat l’adolescència, ens hem enamorat, hem estudiat carreres i hem esdevingut professionals, hem �ngut diferents feines i vocacions, EL FRANCOLÍ

hem perdut persones es�mades i n’hem portat al món de noves, hem crescut com a persones i hem viscut experiències inoblidables. Sempre portarem el Lluquet i el Rovelló a la nostra memòria, i els vostres riures i aplaudiments al nostre cor! Ara ens toca donar les gràcies als que van creure en nosaltres quan només teníem 15 anys i a tots els que ens han acompanyat en aquest llarg i intens camí als Pastorets de l'Espluga! Ara és el torn de noves generacions, de nous talents i de noves il·lusions! S'agraeix cada

gest, cada crí�ca, cada detall. Cada 'no marxeu, home!', cada petó d'un infant, cada abraçada i cada instant. Va de debò perquè tot té el seu moment, i ara quan toca que algú altre pugui viure en la pròpia pell aquest somni. Cal que un nou Rovelló i un nou Lluquet s'adormin de nou amb el conte de l'àvia. Cal que el nou talent �ngui espai per créixer i les noves il·lusions �nguin lloc per aﬂorar. I ara que ja han passat algunes setmanes us ho podem assegurar, no només era un cuplet: va de debò! Fins sempre! ■ GENER 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Els Reis d'Orient reparteixen els regals a les cases amb carrosses renovades L’Espluga ha rebut aquest dissabte la visita dels Reis Mags d’Orient que, com és tradicional, han recorregut els carrers de la vila amb la seva comi�va i han portat, casa per casa, els regals als infants del municipi. Ses Majestats, acompanyats d’un centenar de patges, van arribar a l’Espluga al voltant de les 6 de la tarda enguany amb els carruatges dels regals actualitzats amb nous elements de llum. Una de les altres novetats és que la cavalcada espluguina va comptar amb la par�cipació de diversos dels joves estrangers que acull l’Alberg Jaume I. Tot i les baixes temperatures, centenars d’infants ja els esperaven als carrers del municipi, aquesta vegada amb més fanalets. Com és habitual, Ses Majestats van ser rebuts per les autoritats locals a l’ajuntament de l’Espluga, on l’alcalde els va lliurar la clau de la vila. Amb pirotècnica i confe�, els Reis van ser acomiadats de la plaça Major i van seguir ﬁns a la plaça de l’Església on van adorar el nen Jesús. Un dels moments simbòlics de l’arribada dels Reis a l’Espluga es viu també al Teatre del Casal Contingut multimè- amb els parlaments de Ses Majestats i dia a EFMR.cat els versos de nens i nenes. Després de la baixada de la bandera de la Casa de Cervera, la comi�va reial va començar el repar�ment dels regals casa per casa de l’Espluga. Amb sort, molts nens i nenes del poble van rebre els regals per part dels Reis en persona. ■ Gerard Bosch Castro │ Espluga FM Ràdio

EL FRANCOLÍ

Els Reis d'Orient a l'Ajuntament i al Teatre del Casal. Josep Morató

GENER 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga arranja el carrer del costat de l’Hostal que serà de sen�t únic Aquest gener ha començat l’arranjament del carrer del costat de l’Hostal del Senglar que comunica la plaça

Arranjament del carrer de l'Hostal. Mar Amigó

Montserrat Canals amb la carretera de Poblet. L’actuació millorarà el ferm del carrer, que estava malmès per les arrels dels pins, i després de la intervenció la plaça passarà a ser de sentit únic. L’Ajuntament hi invertirà uns 12.000 euros per tallar les arrels i asfaltar de nou el carrer, unes actuacions que es preveu que durin tres setmaContingut multimènes. dia a EFMR.cat D’altra banda, la millora del ferm d’aquest espai s’aprofitarà també per convertir la plaça Montserrat Canals d’un únic sentit de circulació, després que es tanqués la part del davant del Casal per facilitar l’accés als vianants. Així, el carrer que ara s’està millorant serà el de sortida de la plaça. ■ Gerard Bosch Castro │ Espluga FM Ràdio

L’ANC Conca es concentra a Mas d’Enric en suport a Forcadell amb una cantada solidària Prop de 2.000 persones es van mobilitzar davant la presó de Mas d’Enric al Catllar en una mul�tudinària cantada

L’ANC Conca de Barberà va omplir 4 autobusos amb més de 200 persones que juntament amb l’ANC del Priorat i

Concentració a Mas d'Enric en suport a Carme Forcadell. Enric Mercadé

en suport a la presidenta del Parlament Carme Forcadell, que està empresonada des del març del 2018. EL FRANCOLÍ

la comissió Mas d’Enric van par�cipar el passat dissabte 12 de gener en un acte per exigir l’alliberament de tots

els presos polí�cs i ho van fer amb una gran cantada solidària. La convocatòria va començar a les 11 del ma� i va comptar amb la par�cipació de corals de la Conca i el Priorat, els Gegants de l’Espluga, el Grup Sardanista del Museu Arxiu de Montblanc i el Grup Sardanista del Casal de l’Espluga de Francolí. També hi ha estat present l’Orfeó Català i el Poble que Canta. Durant tot el ma� es van ballar sardanes i jotes i es van interpretar diversos temes, com ‘L’Estaca’ o ‘La Balanguera’. L’acte també va comptar amb parlaments i un vermut solidari. ■ Josep Morató │ Espluga Audiovisuals GENER 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Acord d’en�tats i ajuntament per a la inserció dels joves migrants acollits al municipi Una vintena d’entitats i les regidories de Joventut i Benestar Social de l’Espluga han acordat una línia d’acció social conjunta per actuar com a municipi per garantir una major inserció dels 25 menors estrangers no acompanyats (MENA) que acull l’Alberg Jaume I des de fa uns mesos . Les agrupacions socials, culturals i esportives han estat convocades aquest dissabte, de forma urgent, en una reunió amb els educadors socials dels menors.

En representació d’aquests, Ismael Francés, un dels educadors de la Fundació Diagrama, que és l’en�tat gestora del centre de primera acollida de l’Espluga, ha explicat la situació actual que viuen els joves i quines són les seves necessitats. Mentre busquen un espai per ubicar-hi un centre més estable, la fundació treballa per teixir complicitats amb els agents locals perquè puguin sorgir espais i inicia�ves que fomen�n l’arrelament dels joves al territori,

Trobada de les entitats amb les regidories i la Fundació Diagrama. Gerard Bosch

EL FRANCOLÍ

així com omplir el seu temps lliure i aconseguir que se sen�n realitzats. Les en�tats han pres nota de les demandes i s’han animat a proposar vies perquè els menors puguin par�cipar en ac�vitats i ser par�cips dels esdeveniments socials, culturals i espor�us de l’Espluga. A més a més, s’ha posat sobre la taula la idea de rellançar el projecte de Voluntaris per l’Espluga ara adreçat a atendre els MENA, per exemple, en matèria de pràctica d’idiomes. Al llarg de la trobada d’aquest dissabte s’han recordat també les par�cipacions que han man�ngut ﬁns ara els joves migrants amb el teixit associa�u del munici- Contingut multimèdia a EFMR.cat pi com un punt de par�da que haurà de repe�r-se d’ara en endavant. Ara, a través d’un formulari web, les en�tats hauran d’exposar quines opcions de col·laboració poden proposar. ■ Gerard Bosch Castro │ Espluga FM Ràdio

GENER 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

El pas per la Conca de Vinton Cerf, pare d’Internet i nou premi Internacional Catalunya Un dels considerats inventors d’internet, el nord-americà Vinton Cerf, és el guanyador del trentè Premi Internacional de Catalunya. Cerf rebrà el reconeixement el 25 de març al Palau de la Generalitat i reforçarà la seva relació amb Catalunya, clau el 2006 quan va autoritzar el domini .cat. Poc abans, el pare d’Internet va ser convidat d’honor de la celebració dels 10 anys de TINET, una cita que el va portar també fins a la Conca de Barberà. El president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar aquest dimecres el nom del reconegut d’enguany. La notícia ha tornat a posar d’actualitat la figura Vinton Cerf i la seva mirada sobre el futur d’internet, del qui va ser codissenyador del protocol TCP/IP. Al seu temps, la Conca troba el record amb l’enyinyer nord-americà arran de la seva visita llampec el 20 de juny del 2005 a la co m a rca . N ’ é s t e s t i m o n i u n a fotografia que justament connecta Cerf amb Albert Einstein.

Einstein, Cerf i l’Espluga, del 1923 al 2005 El juny del 2005 es van complir els 10 anys del naixement de Tarragona Internet (TINET), una xarxa ciutadana pionera de la Diputació de Tarragona que va facilitar l’accés a internet a casa nostra. La celebració va tornar a portar fins a la demarcació tarragonina a Vinton Cerf, qui ja havia estat investit doctor honoris causa per la URV i havia presidit la inauguració del carrer Internet a Tarragona l’any 2000. La visita del 2005 va tenir més recorregut, ja que Vinton Cerf va completar la jornada amb una visita al Monestir de Poblet i l’Espluga de Francolí. Manel Sanrroma, que estava al capdavant de Tinet, va ser l’encarregat d’organitzar-li l’acollida, juntament amb el llavors president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio. L’amistat dels dos tarragonins amb l’alcalde de l’Espluga, David Rovira, va ser la causant de la visita de Cerf també a la Conca de Barberà.

Albert Einstein (25/02/1923) Fotograﬁa realitzada al Carrer de la Font. Casimiro Lana Sarrate Archivo General de la Administración EL FRANCOLÍ

El racó de l’Einstein, també el de Vinton Cerf D’aquesta manera, a més a més de la visita als espais turístics, la ruta va comptar amb un dinar a la tina del jardí de l’Hostal del Senglar de l’Espluga i amb una fotografia per al record i la història local. El pas d’un dels enginyers més destacats del segle per l’Espluga es va aprofitar per emular la visita d’un dels físics més rellevants de la història, Albert Einstein. Al carrer de la Font de l’Espluga, el 25 de febrer del 1923, Einstein donava la mà a diversos nens i nenes de la vila per immortalitzar la fotografia que gairebé un segle després és recordada en aquell mateix espai, ara batejat com el Racó de l’Einstein. El mateix exercici es va repetir aquell 20 de juny de 2005, però en aquella ocasió els veïns del carrer de la Font van donar la mà a un dels pares d’Internet i, des d’aquest 2019, 30è Premi Internacional de Catalunya. ■ Gerard Bosch Castro │ Espluga FM Ràdio

Vinton Cerf al Carrer de la Font de l'Espluga el 2005. Ramon Rosich

GENER 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La Brigada Municipal de l’Espluga �ndrà un nou magatzem aquest 2019 La construcció d’un nou magatzem per a la Brigada Municipal és una de les principals inversions del pressupost de l’Espluga de Francolí per aquest 2019. Els nous comptes, aprovats inicialment, estan xifrats en poc menys de 5 milions d’euros, dels quals 1 milió seran per a inversions. El nou magatzem s’ubicarà al polígon de les Eres, just al costat del Cementiri Municipal. Es tracta d’un terreny cedit per Incasol on s’instal·larà una nau prefabricada que tindrà una superfície d’uns 350 m² i s’ha pressupostat un cost de 145.000 euros. El solar estarà envoltat per una tanca perimetral de reixa per tal de poder guardar-hi les sorres i altres materials que utilitza la brigada. L’equip de govern té la intenció que el magatzem si-

gui una realitat aquest estiu i substituirà l’actual local del Parc Fluvial que ara s’enderrocarà. Aquesta darrera intervenció es farà per alliberar la balma existent en aquest espai i, segons l’equip de govern, millorar la imatge de l’entorn naixement del Francolí, ja que és una de les principals zones turístiques Contingut multimèdel municipi. dia a EFMR.cat En el nou espai s’hi traslladaran els usos de l’actual magatzem del Parc Fluvial, és a dir, s’hi guardaran els vehicles de l’Ajuntament i senyals dels carrers, principalment. Alhora, es mantindrà el local de la Brigada de la urbanització del Casal, situat al lateral de la piscina municipal. ■ Gerard Bosch Castro │ Espluga FM Ràdio

El Mones�r de Poblet segueix perdent visitants durant el 2018 Al llarg del 2018 el Mones�r de Poblet ha rebut 92.359 visitants, el que suposa una disminució del 8% respecte el 2017 quan es va situar per sobre de les 100.000 persones. Tot i això, el mones�r segueix sent l’espai més visitat de la Conca de Barberà i l’any passat va estrenar les visites temàtiques. El Mones�r perd un 40% de visitants en una dècada Les dades del mones�r cistercenc no remunten i la xifra d’aquest 2018 és la més baixa de la darrera dècada i empitjora el balanç del 2011 que era l’úl�ma ocasió en què la xifra de visitants va situar-se per sota dels 100.000.

EL FRANCOLÍ

Abans de la crisi econòmica, l’any 2000 el Mones�r de Poblet va arribar a les 187.873 persones. La inauguració del nou Centre d’Interpretació, aquest 2019 “El que volem és fer la marca Poblet més atrac�va”, ha explicat el director del centre de recepció del Mones�r de Poblet, Lluís-Marcel Espasa, a l’EFMR. En aquest sen�t, ha assegurat que el 2019 serà l’any d’inauguració de l’ampliació del museu del mones�r i també obrirà portes el nou Centre d’Interpretació. El nou espai, impulsat el 2015, posaràenvalorelsaspectespaisatgístics, culturals i espirituals del montestir, així

com la seva creació i presentarà un tast de la vida monàstica. A l’espera dels nous projectes, el 2018 es van estrenar les visites temà�ques per oferir noves experiències al visitant. El Retaule de Poblet, les Tombes Contingut multimèdia a EFMR.cat Reials, les Llegendes de Poblet i el procés ecològic del Monestir de Poblet han estat els temes que han centrat les rutes per redescobrir el conjunt arquitectònic. ■ Redacció │ Espluga FM Ràdio

GENER 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Thor, el nou ajudant de Meritxell Lorca “El Thor és molt més que els meus ulls”, defineix Meritxell Lorca. La jove espluguina es refereix així al seu primer gos pigall amb qui porta uns 15 dies convivint. En poc temps ja s’han conver�t en companys inseparables i per a Lorca és una gran ajuda per millorar la seva mobilitat i recuperar la confiança per desplaçar-se de forma autònoma pel poble, malgrat la ceguesa. Complicitat i encaix serien dues paraules per definir la relació entre el Thor i la Meritxell Lorca, una connexió com la que ja hagut d’establir amb els guies que l’han acompanyat en les compe�cions espor�ves. L’espluguina assegura que “som un tàndem” i que “canvia molt el fet d’anar amb bastó a passar a fer-ho amb el gos pigall”. Lorca ha remarcat la importància d’un gos pigall per a

una persona cega perquè, diu, “dona una autonomia impressionant”, fins i tot per poder anar a algun lloc desconegut. De fet, amb el bastó un invident ha de guiar-se mitjançant les referències de l’entorn, amb els problemes afegits de conviure, en el cas de Meritxell Lorca, en un espai rural on, recorda, encara existeixen moltes barreres arquitectòniques. Ara amb més confiança, Meritxell Lor- Contingut multimèca va diàriament a peu fins a l’Escola dia a EFMR.cat Mar� Poch, el seu lloc de treball. Per als alumnes del centre de primària és ben normal que una persona invident treballi al centre i ara comprovaran com d’important és per a Lorca el gos guia. ■ Redacció │ Espluga

El vent desllueix el diumenge de fira i obliga a tancar el recinte abans d'hora La 454a Fira de Sant Vicenç ha �ngut un final precipitat a causa de les fortes ratxes de vent d’aquest diumenge que van provocar el desmuntatge abans d’hora de moltes de les parades del recinte firal. Malgrat el vent de diumenge, el temps va acompanyar dissabte i deixa un balanç desigual de la Fira d’aquest 2019. La jornada de dissabte va transcorre amb normalitat i temperatures suaus des de les 10 del ma� amb l’esmorzar popular on es van vendre 200 �quets, mentre que l’endemà a la Festa

de l’Oli i el vi novell es van servir fins a 413 esmorzars en poc temps, ja que el vent va fer la guitza als actes de diumenge i passades les 5 de la tarda ja havien desmuntat gairebé totes les parades. El regidor de Turisme, Jordi Torre, ha expressat que ha estat una bona edició de la Fira malgrat les inclimències meteorològiques de diumenge i ha destacat l’alta par�cipació a la festa de la nit de dissabte al pavelló del Casal. Baixa l’assistència al sopar de la Nit d’En�tats i creix la par�cipació a la festa de dissabte La Nit d’En�tats i dels Mèrits Espluguins va celebrar la 21a edició amb una entrada més baixa en comparació als darrers anys, el sopar va congregar 170 persones al pavelló del Casal. Abans, la segona edició del Joc del Perxe va enfrontar 10 en�tats amb les preguntes sobre l’Espluga. Un dels punts posi�us de la Fira ha estat la festa de la nit de dissabte que va superar l’afluència de públic dels darrers anys gràcies El recinte firal a les 5 de la tarda. Xavier Lozano a les propostes més fes�ves amb EL FRANCOLÍ

Zaping Trio, Dj Alba Rosso i Dj Enredu. D’altra banda, el recinte ﬁral, que enguany va recuperar el tram inicial de la travessera de Poblet, va completar-se amb prop de 180 parades, no pas 250 com s’havia informat erròniament des de la regidoria de Turisme. L’esdeveniment va comptar amb els punts d’informació i de venda de AMPA Mar� Poch, l’Ins�tut Joan Amigó, els Diables de l’Espluga, l’ADF de l’Espluga, el Club de Bàsquet Costa Daurada, l’Associació d’Amics del Poble Saharauí i l’ANC de l’Espluga amb l’organització de la primera Fira de Consum Estratègic. Altres en�tats també van proposar ac�vitats, com per exemple les espor�ves amb les par�des del Club d’Escacs, portes obertes al CTT Espluga o bé la demostració Contingut multimèd’elaboració de badia a EFMR.cat tuts de recuperació per a esportistes que va organitzar el Club Atlè�c Espluguí amb el showcooking d’Astrid Barqué. ■ Redacció│EFMR.cat GENER 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

La Nit d'En�tats de l'Espluga reconeix 11 en�tats i 29 mèrits individuals En el marc de la 454a Fira de Sant Vicenç, la 21a Nit d’En�tats i dels Mèrits Espluguins ha premiat la tasca dels espluguins i espluguines durant el 2018. Com a resultat de la votació popular, es van entregar els guardons a les 10 candidatures guanyadores, entre una trentena de mèrits individuals reconeguts juntament amb 11 en�tats del municipi que també van rebre una menció. El sopar de la nit d’en�tats perd assistents Com és habitual, l’acte es va celebrar al pavelló del Casal després del sopar enguany a càrrec de l’Art Restaurant de l’Espluga, però amb una disminució del nombre de par�cipants, baixant per sota de les 200 persones ﬁns a les 171 persones. La música de Julivert va amenitzar el sopar. La gala de reconeixements va arrancar amb l’entrega dels premis individuals que es van decidir a través de les votacions de 469 persones. Per a cada categoria es van homenatjar els 3 ﬁnalistes i fent

amb la publicació del llibre “Els Pasto- de la menció especial. Aquest guardó rets i la Samarra d’en Getsè”, amb la el va recollir Anna Garcia, Sergi Civit i menció per a Josep M. Vallès i la formació musical Tòlia i les Guineus. Nerea Becerra va rebre el guardó de l’àmbit professional per la seva destacada trajectòria i la seva tesi doctoral d’excel·lència relacionada amb el món de la nutrició. Mentre que Ramon Rosich i David Ferrer van ser els altres dos finalistes. En esports, Roger Roig va guanyar la votació popular en reconeixement a la primera posició de Marta Sans i Aleix Valero. Eva Bonet la categoria junior a la Copa catalana de descens urbà en bicicleta. Tam- Alba Colilles amb el projecte Rumb a bé van ser finalistes Roger Casas, Jo- la Vida per visibilitzar noves pedagogisep M. Poblet i Aleix Poblet. L’àmbit es- es educa�ves. Al seu costat, Pilar Garpor�u també va incorporar la subca- rell i Josep Maillo van rebre el diploma tegoria reptes que va premiar a Erika commemora�u. La menció especial, Soriano per la par�cipació a la UltraE- pel que fa a col·lec�us, va ser per alPabre Swim Marathon, una travessia ne- ratge Natural de Poblet gràcies al prodant d’uns 30 quilòmetres. Marc Mar- jecte de voluntariat forestal impulsat �, Sergi Montlleó, Toni Morlans i Josep M Pons Morató van ser els reconeguts amb un diploma com a finalistes. Més de 450 persones par�cipen a la votació popular dels Mèrits Espluguins Pel que fa a l’educació, l’Escola Vedruna va rebre un premi per haver aconseguit el dis�n�u d’Escola Verda, mentre que Aleix Valero i Marta Sans van ser els guanyadors de la votació popular per haver format part Maria Assumpció Carulla. Eva Bonet E. Vedruna Mare de Déu del Carme. E. Bonet de la Banda Simfònica Infan�l Nacional de Catalunya, juntament amb amb el GEPEC, pioner al territori. entrega del guardó a la proposta més la menció per Eulàlia Pons i Mark AnAquest 2019 també s’ha afegit una votada. tonio. categoria per a les empreses i establiPel que fa a la categoria de publicaUn projecte a cavall entre l’educa- ments locals que ha reconegut els 130 cions, l’editorial La Musca va guanyar ció i la comunicació va ser mereixedor anys de la Pas�sseria Farré Gamell i els EL FRANCOLÍ

GENER 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

25 de Drac Ac�u des de la seva crea- rebut aquesta revista. En l’àmbit es- Club Hípic Francolí per haver aconseció i 10 de la seu a la Fassina Salfuro. por�u, les en�tats premiades van ser guit ﬁns a 16 podis. Una desena d’en�tats premiades Finalment, també es va premiar l’AsLa Nit d’En�tats també va homenatsociació l’Estornell per l’acte d’inaugujar una desena d’en�tats per les seració de Casa Llavasa que va implicar ves celebracions o per haver comla cultura espluguina i l’Agrupament plert una ﬁta destacada. L’Orquestra Escolta i Guia l’Estornell pel projecte Treu-li la Pols al Teu Instrument va d’integració dels joves migrants que ser reconeguda pel seu desè aniveracull l’Alberg Jaume I de l’Espluga. sari i la Formació Permanent del CaLa nit de Fira, més fes�va sal pels seus 40 anys de vida. Els DiUna de les apostes d’aquesta 454a ables de l’Espluga i l’Associació del Fira de Sant Vicenç ha estat la inPessebre Vivent van ser premiats per corporació d’un cartell musical haver inaugurat una nova seu social Gemma Roselló i Judith Tomàs, representants més ampli i popular durant la nit i la Unió de Bo�guers i Empreses de de l'EDC. Eva Bonet de dissabte al pavelló del Casal. l’Espluga per la posada en funcionaLes versions de Zapping Trio, Dj ment de la nova web comercial. el Club Tennis Taula de l’Espluga pel Alba Rosso i Dj Enredu van fer créiEl Casal de l’Espluga també va reco- doble ascens a la segona divisió, l‘Es- xer l’afluència de públic en compallir una de les mencions pel segon pre- cola de Dansa del Casal per dues me- ració amb els darrers anys. ■ mi de comunicació associa�va que ha dalles d’or al concurs ANAPRODE i el Redacció │ EFMR.cat

Identifiquen les restes d'un soldat republicà de l'Espluga a la fossa del Soleràs Fa més d’una dècada, l’espluguina Maria Moles va sol·licitar la recerca del seu pare, Josep Moles, un soldat republicà originari de Vimbodí que va ser mort d’un tret al cap durant la Guerra Civil el 1938 després de combatre al Front del Segre. Més de 80 anys després de la seva mort, s’han pogut localitzar les seves restes a la Fossa del Soleràs, a Les Garrigues, i, finalment, podrà ser enterrat per la seva família a l’Espluga. El Departament de Justícia ha entregat a les respectives famílies les restes de les quatre primeres víctimes de la Guerra Civil identificades amb el Programa d’Identificació genètica. L’acte amb els primers funerals s’ha celebrat aquest diumenge al cementiri vell del Soleràs on es troba la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya. La consellera de Justícia, Ester Capella, va anunciar que s’hi instal·larà un espai de memòria. Entre els quatre iden�ficats, s’hi troba el vimbodinenc Josep Moles. Les seves restes òssies trobades a la fossa han coincidit amb les mostres genè�ques de la seva filla, Maria Moles, que es va inscriure al cens de persones desaparegudes per comprovar si exis�a alguna coincidència. EL FRANCOLÍ

Localitzat 80 anys després El cas de Moles és diferent de les altres víctimes identificades, ja que no era un veí del Soleràs i no es tenia cap indici d’on podia estar enterrat. Les despulles de Josep Moles seran enterrades pròximament a l’Espluga, d’on és la seva família. ■ Redacció │ EFMR.cat

Ester Capella, consellera de Justícia i els familiars dels republicans desapareguts. Departament de Jus�cia

GENER 2019

L'ACTUALITAT Som Espluga presenta un equip de treball amb més de 70 persones

L’agrupació d’esquerres Som Espluga dóna a conèixer un equip de treball renovat, ampli i divers El Grup Municipal de Som Espluga ha presentat aquest divendres 25 de gener l’equip de treball que forma part d’aquest projecte polí�c d’esquerres que concorrerà a les properes eleccions municipals del 26 de maig. La presentació ha estat un acte obert a tothom, �tulat “SOM-HI. Presentem-nos.”, que ha �ngut lloc al Bar del Casal de l’Espluga de Francolí davant d’un centenar de persones. A l’acte hi han intervingut diverses persones de l’equip de Som Espluga que han exposat els mo�us que els han portat a sumar-se a aquest projecte i també han parlat de diversos àmbits de la polí�ca municipal que els interessa, com ara: medi ambient i agricultura, par�cipació i comunicació, habitatge, desenvolupament econòmic, infraestructures i serveis, cultura i turisme, urbanisme i mobilitat, ciutadania i acció social, esports i en�tats, educació i sanitat, etc. A més, des del passat mes d’abril Som Espluga ha organitzat 10 trobades obertes, par�cipa�ves i dinàmiques per tractar aquestes temà�ques i recollir idees i reﬂexions de cara a la redacció del programa electoral. L’equip de Som Espluga el formen una setantena de persones d’edats i perﬁls molt diversos, algunes d’elles ja havien format part del grup de treball que Som Espluga va ac�var al 2015 i, aproximadament una trentena de persones, són noves incorporacions. Totes elles amb interès i disposició per implicar-se al projecte de Som Espluga i aportar noves idees. La conductora de l’acte, Xita Amill, va destacar l’àmplia majoria femenina en l’equip recordant que “la

constància, la valen�a, la lluita i la república tenen nom de dona”. L’encarregat de cloure l’acte ha estat l’espluguí i Diputat al Parlament de Catalunya, Ferran Civit, qui ha destacat que la força del projecte de Som Espluga ve des de la base i també ha recordat que alguns projectes que està duent a terme l’actual consistori vénen de legislatures anteriors i que convé una renovació. Som Espluga té ac�vats diversos canals de par�cipació i comunicació a les xarxes socials Facebook, Twi�er i Instgram i també compta amb una adreça de correu electrònic info@somespluga.cat i la pàgina web www.somespluga.cat. Tothom qui ho desitgi pot fer arribar propostes i suggeriments a través de qualsevol d’aquests mitjans. Som Espluga es va presentar per primera vegada a les eleccions del 2015 Som Espluga es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals del 24 de maig de 2015, unint diversos sectors d’esquerra i amb la idea de crear una alterna�va al govern municipal actual i treballar conjuntament per una Espluga on posem l’interès en la ciutadania, fent una ges�ó municipal més plural, par�cipa�va, inclusiva i transparent. En les passades eleccions Som Espluga va ser la llista més votada amb 867 vots, tot i que el pacte entre David Rovira i Antonio Vendrell portés als cinc regidors de Som Espluga a l’oposició. Durant aquest temps, Som Espluga ha aportat una vuitantena de propostes al ple i ha fet més de 450 preguntes a l’equip de govern per tal de dur a terme un seguiment ac�u i ﬁscalitzar la seva acció en tots els àmbits. ■

Xita Amill, conductora de l'acte. Eva Bonet

Ferran civit, diputat al Parlment va cloure l'acte. Eva Bonet

EL FRANCOLÍ

GENER 2019

L'ACTUALITAT Jordi Farré, el mecànic resident a l'Espluga torna al Dakar El llegendari ral·li Dakar torna a comptar enguany amb par�cipació de la Conca. Un any més, Jordi Farré Armengol, de 37 anys, forma part de l’equip de cinc mecànics que dóna assistència als pilots de l’equip XRaids que participen a la cursa, iniciada el passat dia 6 de gener a Lima (Perú) i que ﬁnalitzarà el proper dia 17 a la mateixa ciutat. Farré, qui actualment viu a l'Espluga de Francolí, és mecànic industrial en una empresa de Valls. Anteriorment a aquesta experiència al Dakar, ja havia par�cipat en esdeveniments espor�us relacionats amb el motor, com la Baja Aragón. La relació de Vimbodí amb el Dakar Jordi Ferré no és el primer vimbodinenc a participar en un ral·li Dakar. A par�r de l’any 1988, i durant onze edicions, el pilot de Riudabella Fernando Gil també va fer el Dakar, compe�nt amb moto, cotxe i camió, i aconseguint bones classiﬁcacions. Els germans de Gil, Diego i Gonzalo, també van ser al Dakar en algunes de les primeres edicions, com també hi va ser el vimbodinenc Ramon Solé.

Aquesta edició de l'any 2019 només es desenvolupa per un país del continent americà, Perú. El recorregut en aquesta edició del Dakar té el punt de sor�da i arribada a la capital del país, Lima. Durant deu etapes pel sud de la costa peruana, els pilots hauran de fer un total de 5.000 quilòmetres, 3.000 dels quals cronometrats. ■ La Conca Diari

Jordi Farré dóna assistència al Dakar. Cedida

L’Espluga de Francolí entra a la xarxa Rescat Els vigilants municipals s’integren a dra, Policies Locals, Bombers de la Ge- Servei Català de Trànsit, entre d’altres. xarxa de radiocomunicacions d’emer- neralitat, Bombers i Guàrdia Urbana de Segons informa la conselleria d’Integències i seguretat de Catalunya Barcelona, Protecció Civil, Servei rior, quan es produeixen situacions El conseller d’interior de la Generali- d’Emergències Mèdiques, Agents Ru- d’emergència, aquesta xarxa, resulta tat de Catalunya Buch va visitar el passat rals, Departament de Territori i Soste- «més robusta i fiable que la telefonia mò25 de gener l’Ajuntament de l’Espluga nibilitat, Agència Catalana de l’Aigua i bil, perquè no se satura per trucades de de Francolí on ha signat amb telèfons mòbils; disposa de sisl’alcalde del municipi, David Rotemes d’alimentació alterna�us vira, un acord de col·laboració per suportar la manca de subentre el departament d’Interiministrament elèctric, i és posor i l’Ajuntament espluguí per sible tenir localitzats tots els tera l’adhesió del consistori a la minals i vehicles equipats d’emisxarxa de radiocomunicacions sores mitjançant un sistema GPS, d’emergències i seguretat de cosa que permet visualitzar en Catalunya (RESCAT) en l’àmbit tot moment on són cadascuna dels vigilants municipals. de les unitats opera�ves». En Què és la xarxa Rescat l'actualitat hi ha més de 27.700 La xarxa Rescat s’u�litza per miusuaris, repar�ts entre les difellorar el rendiment, la coordinarents flotes i durant el darrer any ció, l’eficàcia i l’opera�va de tots la xarxa va cursar més 50 miliels recursos del país que trebaons de trucades i unes 390.000 llen en la seguretat i les emer- El conseller d'Interior, Miquel Buch, i l'alcalde de l'Esplu- hores de trànsit de veu. ■ gències com els Mossos d’Esqua- ga, David Rovira, caminant per L'Espluga. @INTERIORCAT LaConcaDiari EL FRANCOLÍ

GENER 2019

L'ACTUALITAT Sota el lema "Sempre endavant", Raül Arenas correrà 190Km per complir el somni de la Noe Gaya El targarí Raül Arenas, correrà 190 km. amb uns 4000m de desnivell, concretament des de Llívia ﬁns a Tàrrega, per tal de, complir el somni de l'espluguina Noe Gaya,

març, els Gegants de l'Espluga, que també seran presents a l'arribada i faran una ballada, l'Ajuntament de l'Espluga, que ha donat uns lots de productes locals i seran sortejats el mateix dia

Raul Arenas a la Cursa de la Llufa de l'Espluga. Eva Bonet

Noe Gaya amb l'esportista Raül Arenas. Cedida

que va pa�r una lesió cerebral ara fa 18 anys. El Raül, amb el lema "sempre endavant" dedica el seu temps lliure a intentar fer més feliç la gent amb problemes de mobilitat, els anteriors reptes van anar des�nats al Club Espor�u de l’Associació Alba de Tàrrega i a la Laura Galán, una nena de Térmens que pateix una lesió cerebral, recaptant un total de 7.000 euros. En aquesta ocasió el Raül ha escollit la Noe, ella té el somni de veure publicat el conte infan�l que ja té escrit. En aquest projecte hi col.laboren vàries en�tats espluguines; el CAE, que acompanyarà el Raül a l'arribada el proper 17 de

17 de març. Altres en�tats i empreses espluguines, així com persones a �tol individual, també col.laboren al projecte. En la passada edició de la Cursa de la Llufa, el Raul va posar un stand per tal d'explicar el seu repte, en aquesta ocasió també es van vendre números de loteria, i es van vendre camisetes amb l'anagrama de la ﬁta. El proper 8 de març, el Raül Arenas farà una xerrada dins el marc de les Xerrades espor�ves que organitza l'Ajuntament de l'Espluga. En aquesta ocasió, en Raül estarà acompanyat de la Noe Gaya i la seva família i explicaran com anirà la jornada del proper 17 de març. ■

EL FRANCOLÍ

GENER 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS

Celebració del Pre-Nadal a la Llar de Jubilats El passat vint-i-dos de desembre, a les sis de la tarda, l'Associació de Jubilats de l'Espluga de Francolí, vam ce-

Anna Martínez i Antoni Morlans. Anton Roca

lebrar amb gran èxit el berenar de Pre-Nadal al restaurant espluguí El Celler. La Junta de l'Associació, volem fer una crida a tota la gent gran del poble perquè s'apuntin com a socis i, així, donar relleu i continuïtat a una entitat molt important i imprescindible per a tota població. Amb aquesta finalitat, hem editat un tríptic que amb el títol FES-TE SOCI! on s'expliquen totes les activitats que es fan, i serveix per apuntar-se. Es pot trobar a tots els comerços del poble, i només cal omplir-lo amb les dades personals i fer-lo arribar a l'Associació de Jubil ats a la Plaça de l'Església, 5, 2n i 3r pis, d'11:30 a 13:00h. Per a més informació podeu trucar al 977870701 o enviar un mail a: llar.jubilats. espluga@gmail.com. La quota és de 10 euros cada any. Animeu-vos i fem que entre tots tiri endavant aquesta entitat tal com l'Espluga es mereix. ■ Anton Roca

Xerrada del Notari de l'Espluga, Ignacio Mejías Dilluns, 14 de gener, a les cinc de la tarda, el notari de l'Espluga de Francolí, Sr. Ignacio Mejías, convidat per l'Associació Local de Jubilats, oferí una interessant conferència al local de l'Associació dirigida als socis de l'entitat i al públic en general, sobre el tema: Testaments, donacions, vitalicis i herències. A més, molt amablement, atengué les preguntes i els dubtes que el nombrós públic assistent li exposà, cosa que feu allargar l'acte unes dues hores i, atesa la importància de les qües�ons tractades, tothom en va sor�r molt sa�sfet. Des de l'Associació de Jubilats agraïm la bona disposició del Sr. Mejías i la seva amabilitat. ■ EL FRANCOLÍ

El notari Ignacio Mejías i Anna Martínez. Cedida

GENER 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ

Nombrosa representació espluguina a la Cursa de l'Oli de les Borges Una quinzena de corredors espluguins van par�cipar, el passat diumenge 20 de gener a la Cursa de l'Oli, que el Club Atlè�c de les Borges Blanques organitza per celebrar la ﬁra del poble. La cursa té un recorregut de 10 quilòmetres per pista, amb un desnivell de 80 metres, molt assequible a tots els nivells. Després de la cursa, els membres del Club atlè�c espluguí van esmorzar un bon tall de llonganissa amb pa torrat ben sucat amb oli del poble. La pròxima cursa que té programada el club és La Cameta Coixa finals de març, una cursa de muntanya que se celebra a Miravet. La cursa consta de 23 quilòmetres en 5 pics, i un desnivell de 1.400 metres. ■

Una quinzena de corredors del CAE a la Cursa de l'oli de les Borges Blanques. Cedida

El Club Atlè�c Espluguí recupera la secció excursionista Va ser el passat més d'agost quan els responsables de la Secció excursionista del CAE van anunciar als associats que ja no podien seguir fent-se càrrec de la secció, i des de llavors no havien tornat a fer cap sor�da. Passat l'es�u, la junta del CAE, va decidir posar fil a l'agulla per tal seguir mo�vant els caminadors del club i es va acordar reiniciar l'ac�vitat fent una sor�da mensual, en lloc de quinzenal com s'havia fet fins l'es�u. Així doncs, el passat diumenge 13 de gener, amb l'entrada del nou any, el Club atlè�c va tornar a caminar. La fita en aquesta ocasió, va ser el Tossal Gros, amb sor�da i arribada a Lilla. Les condicions meteorològiques van obligar els caminadors a desviar el recorregut previst, i és que en aquesta sor�da hi havia vàries famílies EL FRANCOLÍ

amb nens i nenes, que animats per la resta del grup van fer un molt bon paper i a més s'ho van passar molt bé.

La propera sor�da de la secció excursionista del CAE serà el diumenge 26 de febrer i serà un circuit pel Montsant. ■

GENER 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ANC CONCA DE BARBERÀ

L’ANC Conca de Barberà fa una valoració posi�va de la primera ﬁra de consum estratègic L’ANC de la Conca de Barberà es mostra satisfeta després d’organitzar la primera fira de consum estratègic coincidint amb la fira de Sant Vicenç. En aquesta fira s’hi van convidar cooperatives, companyies i societats de l’àmbit de les energies, els serveis tecnològics, el turisme i les mútues que garanteixen oferir els seus serveis basant-se en els principis de respecte pel medi ambient, la sostenibilitat i una voluntat de millora de la

lors. A partir d’ara, l’ANC Conca de Barberà seguirà impulsant campanyes de consum estratègic arreu i a continuació proporciona informació sobre les empreses que van assistir en aquesta primera fira: AspWifi: és primera operadora a oferir solucions de connectivitat de banda ampla a l'entorn rural amb prestacions similars la fibra. La disposició de xarxes pròpies, amb tecnologia via

Recinte de la ﬁra de consum energètic. Eva Bonet

societat en què vivim. Des de l’entitat independentista s’afirma força ciutadans van apropar-se per obtenir més informació i que, per tant, l’objectiu de conscienciar els ciutadans del poder que tenim a les nostres mans com a consumidors s’ha aconseguit i esperem que un cop creat aquest debat en els propers dies i setmanes moltes espluguin i conquencs se sumin a aquesta campanya de consum estratègic i responsable contractant aquestes empreses que encarnen aquests vaEL FRANCOLÍ

FactorEnergia: porten 19 anys subministrant electricitat a empreses i llars com la teva. Van ser els primers a obtenir la llicència del Ministeri d’Indústria quan el mercat va liberalitzar-se i, des de llavors, han gaudit i après molt més del que imaginaven. A més a més, ara han eliminat la permanència. MutuaCat: fan assegurances de salut i prestacions econòmiques per a persones i ajuden a la defensa i pro-

Un dels estands de de la ﬁra del consum energètic. Eva Bonet

ràdio d'última generació i l'experiència acumulada de molts anys, els assegura poder cobrir amb garantia les necessitats de connexió a particulars, polígons industrials, càmpings i estaments públics que han quedat aïllats dels serveis que donen les grans operadores. Catgas: és una empresa catalana, creada l’any 1997, especialitzada en la distribució, comercialització i subministrament de gas natural i propà, amb àmbit d’actuació concentrat principalment a Catalunya.

moció del nostre territori. El seu màxim objectiu és vetllar per la salut dels seus mutualistes. Alhora també estan fermament compromesos amb el desenvolupament del país. Catalunya és i serà sempre el seu àmbit d’actuació. CoopCamp: la Xarxa d’Ateneus Cooperatius és un nou servei públic present a tot Catalunya. El seu objectiu és impulsar el cooperativisme i l’economia social i solidària a cada comarca, tot acompanyant la creació de noves iniciatives econòmiques transforGENER 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

madores, la generació d’ocupació de qualitat que resolgui les necessitats de les persones i del territori, així com l’enfortiment de les xarxes d’intercooperació. El territori que abasten està conformat per les següents comarques: Conca de Barberà, Priorat, Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès.A CoopCamp hi trobaràs formació, assessorament i acompanyament per engegar o consolidar el teu projecte, i comptaràs amb una xarxa d’economia social i solidària amb la que intercooperar. Fent País: aquesta iniciativa neix de cinc joves bagencs que s’estimen la terra, que creuen en les persones que

dia a dia lluiten per un país més just, més responsable, més sostenible, més lliure. Des del primer instant, han cregut que aquesta iniciativa arribarà a bon port i que sobretot, es convertirà en el projecte de la seva vida. Propostes originals per regalar a qui més estimes. Una escapada romàntica, una ruta en veler d’època, un vol en globus, una sessió relaxant.. tria i remena! Opcions: a Opcions fan fàcil el consum conscient. Et donen informació i t’ofereixen avantatges per consumir menys i millor. Són una cooperativa sense ànim de lucre que

treballen per fer fàcil el consum conscient. Volen que cada vegada més gent incorpori criteris de sostenibilitat i justícia en les seves decisions de consum. Per això, per una banda, ofereixen informació a través d’un portal web gratuït i publiquen dos quaderns l’any en format paper; per l’altra banda, ofereixen avantatges de consum i faciliten la gestió de canviar d’empreses de subministrament. En aquesta nota de premsa també es vol seguir proporcionant informació sobre aquesta campanya i, per tant, es recomana que visitin la seva web https://consumestrategic.cat/ ■

L’ANC Conca de Barberà recapta més de 16000€ en totes les inicia�ves grogues que es van fer durant tot el 2018 A les portes del judici de la vergonya, l’ANC Conca de Barberà fa balanç dels diners recaptats en totes les inicia�ves grogues que es van realitzar en les diferents poblacions de la Conca. La recaptació total ha estat de 16057,57 € que ha estat entregada a parts iguals a la Caixa de Solidaritat i a l’Associació Catalana pels Drets Civils.

EL FRANCOLÍ

Des de l’ANC Conca de Barberà volem agrair a totes les persones que han col·laborat i par�cipat en totes les ac�vitats dutes a terme en aquest 2018 i animem a la par�cipació en totes les ac�vitats i actes que es faran per demostrar al món la gran farsa d’aquest judici que que està a punt de començar i que l’autodeterminació és un dret, no un delicte. ■

GENER 2019

C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

La restauració del Mones�r d’Escaladei, per Carles Brull El passat 10 de gener, Carles Brull Cusidó, col·laborador de la URV, va venir a parlar-nos de la restauració del Mones�r d'Escaladei. El mones�r d’Escaladei es funda el 1163 a pe�ció del rei Alfons I el Cast, amb la intenció de colonitzar i cris�anitzar la Catalunya Nova als musulmans. El lloc escollit és la Vall d’Oliver, als peus de la serra del Montsant, on diu la llegenda que un pastor va somiar uns àngels pujant al cel per una escala: Escaladei, l’escala cap a Déu. Sobre el sòl rocós de la zona s’estenen els cul�us de vinya i oli, dos elements que suposaran la dinamització comercial de tota la comarca. Carles Brull i el seu col.laborador abans de la xerrada. Dolors Guasch

El seu moment de màxim esplendor s’inicia al segle XVI, quan és un dels focus d’entrada del Renaixement a Catalunya, i s’allarga fins al segle XVIII, en aquests tres segles el conjunt monàs�c és ampliat fins a la seva configuració defini�va. Actualment, de l’antic conjunt cartoixà d’Escaladei es conserven les estructures, ara com una ruïna romàntica. La visita permet fer un recorregut exterior pels 3 claustres (un d’ells reconstruït), l’església, el refectori i una cella reconstruïda. Són les restes dels 600 anys d’història d’un dels mones�rs medievals i moderns més importants de Catalunya. ■

Reflexió sobre les emocions a través de la literatura El dijous 17 de gener l’Elisenda Rosell, veïna de l’Espluga i professora de Llengua a l’Ins�tut Mar� l’Humà de Montblanc, va fer una xerrada en la qual va parlar de com reflexionar sobre les emocions mitjançant la literatura. L’Elisenda ens va explicar set contes a par�r dels quals es va referir a les crisis i la necessitat de sor�r de la nostra zona de confort, l’acceptació personal i l’autoes�ma, la importància de tenir una ac�tud posi�va davant els fets de la vida i de mesurar els comentaris que fem sobre l’ac�tud dels altres, la paciència i, finalment, la capacitat que tots i totes tenim de ser llum per als altres. Així mateix, ens va explicar que ha aplicat aquest mètode de reflexió i autoconeixement amb els seus alumnes d’ESO. En aquest sen�t, ens va recomanar el llibre 35 contes per es�mar-te millor, d’Àlex Rovira i Francesc Miralles. “Una lectura boníssima per compar�r amb els pe�ts i no Elisenda Rosell. Dolors Guasch tan pe�ts de casa”, ens va dir. ■

EL FRANCOLÍ

GENER 2019

C A S A L

Visions de teologia oriental, pel doctor Sebas�à Janeras El passat 24 de gener, ens va visitar en Sebas�à Janeras, doctor en ciències eclesiàs�ques orientals i llicenciat en ﬁlologia clàssica. En Sebastà va ser presentat pel nostre col.laborador Manel Morgades. El doctor va presentar el llibre "Visions del cris�anisme oriental", que aplega alguns textos procedents de conferències i ar�cles de l'autor sobre diversos aspectes de la tradició cris�ana oriental. A part de dos temes de caire més històric: entorn del triomf de la veneració de les icones i sobre sant Gregori Palamàs i la tradició hesicasta, la resta vol presentar algunes visions o aspectes propis del cris�anisme oriental, sobretot en la celebració litúrgica, que és la font de la teologia i de l'espiritualitat de l'Església oriental; per això el llibre ofereix la traducció de diversos textos litúrgics. I, com a inici de tot, fa una mirada a Jerusalem, mare de totes els Esglésies. El llibre s'honora amb una carta de presentació de Sa Santedat Bartomeu I, Arquebisbe de Constan�noble i Patriarca Ecumènic. Per molt del públic assistent, el tema era bastant desconegut, per això la xerrada va ser, si més no, interessant. ■

SECCIÓ DE TONIFICACIÓ DEL CASAL

El sopar del pernil Tot va començar quan l'any passat, l'Erika Soriano, monitora de la Secció de tonificació del Casal, va proposar que per tal de celebrar el Carnaval, que el Casal premiés amb un pernil, la disfressa més original de les classes de tonificació i zumba, que dirigeix la mateixa Erika. Les noies de tonificació dels dijous van acordar que si guanyaven el pernil, es faria un sopar de pa amb tomàquet i pernil, per tal de menjar-lo totes juntes. La sorpresa va ser quan el preuat pernil el va guanyar una practicant de la disciplina de zumba... La Carme Garcia, (tonificació de dijous), va oferir el seu pernil i és així com vam fer el primer sopar del pernil. Des de llavors, les noies de tonificació dels dijous, es reuneixen dos cops l'any per tal de fer petar la xerrada tot sopant. El pernil ja no hi és, però els sopars Sopar de toniﬁcació. Carme Vernet continuen. ■

EL FRANCOLÍ

GENER 2019

C A S A L HOQUEI CASAL ESPLUGA

Presentació oﬁcial dels equips de la temporada 2018-19 El passat diumenge 20 de gener, a les 5 de la tarda i al nou Pavelló Municipal, tots els equips de l' Hoquei Casal Espluga es van reunir per la presentació d'equips d'aquesta temporada 2018/19, compostos pels seus jugadors, tècnics, delegats i membres del club. El nou pavelló es va omplir amb familiars i amics que van acompanyar-los. Inicialment els diferents equips, dividits en categories, van ser presentats i col.locats al centre de la pista; seguidament es van fer les fotos de cada equip i ﬁnalment una foto conjunta de tot el club. PREBENJAMI INICIACIÓ: Pol Mar�, Erik Garcia, Pol Pérez, Mar� Perez, Roger Gil, Jordi Casas, Avril Romero i Roc Espasa. Tècnic: Oriol Solé. Delegades: Anna Solé i Susi Borges. PREBENJAMÍ: Alber Carayol, Marc Warleta, Roger Guerra, Max Gil, Jan Muñoz, Arnau Rodriguez, Oihan Gili, Pol Ferrete, Quim Palau, Pau Borges i Lluc Mar�. Tècnic: Kèvin Segovia. Delegats: Josep Carayol i Ferran Rodríguez. ALEVÍ: Albert Sanahuja, Joel Castellnou, Xavier Ribera, Jo-

EL FRANCOLÍ

an Segú, Sergi Ferrer, Iker Beltran, Aleix Griñó. Tècnic: Josep M. Cugat. Delegats: Jaume Sanahuja i Raquel Huguet. INFANTIL: Cesc Espanyol, Otniel Lloses, Marc Farras, Didac March, Joan Espasa, Guillem Corbella, Blai Grau, Miquel Isern i Òscar Fortuny. Tècnic; Jordi Creus. Delegats: Marc Fortuny i Joseﬁna Cabrero. JUVENIL: Jofre Majoral, Adrià Palau, Eloi Pla, Roc Viladot, Joan Franquesa, Pol Cabestany, Daniel Borza, Bernat Hernandez, Iker Redondo. Tècnic: Edu Creus. Delegats: Ramon Hernandez i David Cabestany. SEGONA CATALANA: Àlex Camón, Àlex Maza, Edu Vila, Ramón Antolínez, Ferran Vendrell, Arnau Roig, Joan Isern, Josep Franquet, Ton Guarque, Edu Creus, Bernat Hernandez, Iker Redondo. Tècnic: Nori Boada.Delegats: Francesc Camón i Marta Palau. ■

GENER 2019

C A S A L EDC ESPLUGA DE FRANCOLÍ

L'EDC par�cipa al IX Premi beca Roseta Mauri L'EDC ESPLUGA DE FRANCOLÍ, ha iniciat la temporada de concursos representant l'escola amb un total de 24 coreografies de dansa clàssica, contemporània i flamenc a càrrec de 20 alumnes i 25 alumnes par�cipants al Premi Beca. Així doncs, les ballarines es van iniciar el passat 26 i 27 de gener, als Premis beca Roseta Mauri de Reus, al Teatre Bartrina, durant els 4 dies de concurs, presentant i gaudint de masterclass amb ballarins i coreògrafs d' alt nivell. L'Escola al llarg del curs viatjarà amb 24 coreografies, creades per la ballarina i directora de l'escola Jèssica Estadella i per la ballarina i mestra de l'escola Carmen Fernández. Tres coreografies de dansa clàssica, una de flamenc i vint de dansa contemporània. Tot un gran treball que s'ha vist reflexat en aquest Premi Beca Roseta Mauri, on han par�cipat més de 20 escoles de la província de Tarragona, amb més d'un miler de par�cipants. L'EDC, ha ob�ngut moltes medalles, premis, i beques pels seus alumnes. A part dissabte 26, a la Nit d'En�tats de l'Espluga de Francolí també va rebre un reconeixement per la seva feina, i creació de bon treball amb els seus ballarins i per haver ob�ngut medalles d'or en concursos. Així doncs l' EDC, va tancar un Premi Beca Roseta Mauri, amb uns resultats brillants i amb una gran sa�sfacció dels seus alumnes, obtenint: •2n Premi Medalla de Plata per al solo "El Meneito" de Helena Nieto •3r Premi Medalla de Bronze per al solo BEAUTY, de Claudia Hernández •3r Premi Medalla de Bronze per al solo "Luminoso" de Estela Casilla •3r Premi Medalla de Bronze per al grup MAGENTA •3r Premi Medalla de Bronze per "BROKEN" per Clàudia Hernández •3r Premi Medalla de Bronze per al grup "REFUGIATS"

EL FRANCOLÍ

•3r Premi Medalla de Bronze per Carlota Franquès, amb el solo de contemporani "REMEMBER" •2n Premi Medalla de Plata per al solo "Noël" de Marta Pàmies •2n Premi Medalla de plata per al duo "LAUPA" de Paula i Clàudia Hernández *2n Premi Medalla de plata per al duo "INGRAVITTO" de Marta Pàmias i Marina Roca •3r Premi Medalla de Bronze per al Solo "HAUSCHKA" de Laura Roca •3r Premi Medalla de Bronze per al solo "Con�nu" d'Alba Foguet Les finalistes com les millors a les masterclass de dansa són; •Dansa Clàssica: Enya Dengra: 2a Posició •Dansa Contemporània: Carlota Franquès: 3a Posició Clàudia Hernández : 1a Posició Paula Hernández: 2a Posició Marina Roca: 1a Posició Júlia Serra: 3a Posició Marta Pamias: 1a Posició Anna Solé: 2a Posició *Beca per Clàudia Hernàndez, valorada amb 50€ *Premi regal per Enya Dengra *Beca e conòmica de 300€ de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí, per les 20 par�cipants d'EDC, concursants També aprofitem per anunciar que el proper dissabte 16 de febrer a les 18:00, al Teatre del Casal de l'Espluga de Francolí, �ndrà lloc la 7a Presentació de les coreografies concursants d'EDC, d'aquest 2019, us esperem a tots i agraïm, i felicitem a tots els nostres alumnes i familiars, per ser tot un exemple d'esforç, talent, respecte i humilitat. Volem agrair a l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí per la Beca que ens han donat de 300€ perquè les nostres alumnes segueixin amb la seva formació. ■

GENER 2019

LA BÍBLIA ENS PARLA Com passa a totes les ins�tucions humanes, els cris�ans, també tenim diferències. És allò de “tants caps, tants barrets”, tanmateix en som conscients i a més a més ho fem evident i caminem per ser més coherents amb el missatge de Jesús de Natzaret. Des del segle primer, les desavinences entre els seguidors de Jesucrist les tenim constatades a la Bíblia. Sant Pau ens en parla sovint. Avui us presento un text que és una mostra del que he dit ﬁns ara. Avui podem dir que hi ha tres grans grups de cris�ans: els orientals o ortodoxos, els occidentals o catòlics i els reformats o protestants. Els primers s’organitzen en diversos Patriarcats des del començament, des d’Egipte a Rússia. Tenen la seva litúrgia, les Icones, la música i la Bíblia. Els cris�ans occidentals de tradició catòlica som semblants als ortodoxos, però amb una organització més rígida i una inﬂuència polí�ca més rellevant. El dret canònic hi té un gran pes. Els cris�ans reformats o protestants sorgeixen el segle XVI i tenen com a pal de paller a Luter. Tornen als orígens del cris�anisme i es queden amb la Bíblia, la Fe, el Bap�sme i l’Eucaris�a. Tots cerquem el mateix. Com diu l’Apòstol, som collaboradors de Déu, perquè el que ens uneix és el Déu de Jesucrist. Les desavinences són fruit de l’estupidesa i la vanitat humana. Amb voluntat tot és superable, cal tenir clar que el valor absolut és Déu. ■ Manel Morgades

COL·LABORADORS DE DÉU (1Co. 3, 1-9. 18) Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes que es deixen guiar per l'Esperit, sinó com a homes que es guien per ells mateixos, encara infants en Crist. Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè no l'hauríeu pogut assimilar. De fet, ara tampoc no podeu fer-ho, perquè encara viviu de manera terrenal. Les vostres gelosies i desavinences, què són sinó comportar-se de manera terrenal i massa humana? Quan uns aﬁrmen: «Jo sóc de Pau», i els altres: «Jo sóc d'Apol·ló», ¿no vol dir això que viviu de manera purament humana? Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor. Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer. Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer. El qui planta i el qui rega en fan un de sol, i cada un rebrà la seva recompensa d'acord amb el seu treball. Nosaltres som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el seu conreu, l'ediﬁci que ell construeix. Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi.

Església romànica de Durro. Bernat Morgades

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU "Afrontar de cara i amb alegria tots els revolts"

"La vida és limitada per deﬁnició, i plena de límits que a vegades ﬁngim que no veiem, perquè ens obligarien a ser més modestos. Però conèixer-los i assumir-los no sempre ens encongeix, també ens pot fer créixer [Per exemple] quan la salut et posa a prova i els tractaments exigents t’obliguen a anar fent renúncies. Dol acceptar cada no forçat, les activitats que no podràs fer EL FRANCOLÍ

de moment, les que ja no podràs fer mai més... Té un punt dolorós i un altre d’alliberador. Deixes anar pes i et pots abocar en cos i ànima al que et queda, si aprens a deixar de lamentar el que perds. Els mals dies t’ensenyen a viure amb eufòria els dies bons. I la por de morir fa que s’esfumin totes les pors del viure. Tens un tauler de joc més reduït, menys ﬁtxes, i la banda sonora

no és la més animada. Però si t’hi poses bé hi ha moltes partides per jugar i pots decidir encara com balles la música que et posen. La vida continua, i quan se’t tanquen les dreceres no et queda més remei que afrontar de cara i amb alegria tots els revolts". ■ Carles Capdevila ARA, 8 de novembre del 2016 *Fragment escollit per Andreu Morta

GENER 2019

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber del músic Josep Bou i Anquisi?

Josep Bou i Anquisi va néixer a la nos- par en el viatge que aquest vaixell va tra vila el 28 de desembre de 1882. Era fer a Xile per commemorar el quart fill del sastre espluguí Josep Bou i de centenari del descobriment de l’Estret Dolors Anquisi, de Tarragona. El seu de Magallanes. Durant el trajecte Joavi, Ramon Bou, era tender de robes i sep Bou va fer de redactor especial per si més no fins l’any 1902 seguí exis�nt la sastreria familiar a la nostra vila. Josep Bou es casà l’any 1895 amb Victòria Vallverdú i Vallverdú, de Senan. No se sap de moment quan ni on inicià els seus estudis de música, però s’incorporà a l’exèrcit com a músic militar. Està documentat el seu segon reenganxament el febrer de 1912, quan era músic de primera al regiment d’infante- El cuirassat Jaime I. Imatge d'arxiu ria España 46, amb seu a Cartagena. al diari “El Eco de Cartagena”, expliEl primer de gener de 1915 ascendí cant el recorregut en tretze dies des a brigada i l’any 1917 inicià el tercer de Canàries a Puerto Rico, des d’on salperíode de reenganxament, en aquest pà cap als ports xilens d’Arica i Valpacas al batalló de caçadors Arapiles 9, a raíso, essent el primer vaixell de l’arTetuan. mada espanyola que travessà el Canal Tres anys més tard, el 1920, figura- de Panamà. va com a músic de primera de l’armaEl 1924 Josep Bou s’incorporà com da en el cuirassat “España”. Va par�ci- a músic major de l’armada al cuirassat

EL FRANCOLÍ

“Jaime I”, la banda del qual dirigia. Pocs mesos després, el 6 de febrer de 1925, moria a causa de problemes hepà�cs. Havia compost diverses peces musicals, especialment ballables, algunes

de les quals varen ser interpretades pel conjunt musical espluguí Quintet JazzBand Francolí Harmònic. També publicà a la revista “El hogar y la moda” la composició “L’Orfe”, amb lletra de la seva filla Pepita Bou Vallverdú. ■ Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

GENER 2019

ARA FA 100 ANYS

Gener de 1919, a l'Espluga

El 1919 portaria moltes novetats a l'Esplu- reu del país. A l’Espluga, el Centre Naga, a la Conca i a Catalunya. Algunes es fe- cionalista havia engalanat els balcons i ren realitat. Altres esperen, encara avui al anunciava un gran acte d’aﬁrmació aucalaix. Però començant pel començament, tonomista, on par�ciparien “dis�ngits que diuen que és com s'han de fer les coses, parlarem primer d'un nou setmanari publicat a Montblanc, inspirat i patrocinat per Josep M. Rendé i Ventosa, per tornar a agrupar els redactors i col·laboradors dels dos periòdics desapareguts a ﬁnal de 1918, després de la mort de Joan Poblet i Teixidó. Es tracta de La Nova Conca, que serà suprimit per catalanista, arran de la dictadura de Primo de Exterior del Palau de Belles Arts de Barcelona on se ceRivera. Els espluguins que lebrà el banquet ofert per la Mancomunitat als alcaldes habitualment facilitaven dels municipis catalans que aquell dia, van aprobar el notícies als periòdics Projecte d'Estatut de la Mancomunitat de Catalunya. montblanquins, seguiran fent-ho i podrem conèixer alguna dada oradors” de Barcelona. de la vida espluguina d'aquell temps. La Mancomunitat convocà una asL'existència de la Mancomunitat de Ca- semblea d'Ajuntaments. L'Espluga detalunya i el moviment catalanista que as- legà la seva representació en l'alcalde pirava a una autonomia plena, ara en di- Isidre Domènech Prim i el secretari Raem independència, prenien protagonisme mon Caballé. Varen ser a Barcelona els arreu i l'Espluga no es quedava enrere. dies 25, 26 i 27 de gener. El viatge i l'esL’Assemblea de Parlamentaris ─dipu- tada costà 120 pessetes. tats i senadors per Catalunya─ s’havien La Germandat de la San�ssima Trinireunit a Barcelona el 21 de desembre. tat, elegia president Manuel Torres FranHi havia un entusiasme desbordat ar- cesch. El Centre Nacionalista nomena-

EL FRANCOLÍ

va president el jove Ricard Boquer i Martori. Moria a Reus, la primera esposa de Josep Cabeza i Coll, la senyora Teresa Font de Rubinat. Al marge d'altres no�cietes, allò que és digne de menció és la crònica de l'edició del 25 de gener, el núm. 4 de La Nova Conca: E� �� ’E��. "A la Joventut Nacionalista de l'Espluga de Francolí, s'hi issà la bandera catalana posant de manifest un gran rótol contenint el pensament suara escrit del poeta Collell. Un vell esperit secretaril municipalesc, sen�nt-se policia indígena, com els rifenys que'n fan al Marroc, trovà ocasió de fer un mèrit. I en nom i respecte d'una ideologia, s'intentà der-lo treure. I es més, com un fet delictuós, se portá al jutjat al responsable del fet, resolt i ardit patriota. I vetaquí que a la plassa del jutjat de la nostra vila, a l'arribar-hi el policia indígena, per a confussió d'ell hi estaven engastats uns grans rótuls dient i repe�nt: Poble que mereix ser lliure, si no li donen s’ho pren. Pesi a tots els policies indígenes, la frase es «sagramental» i bandera de tot un poble, alsada devant meteix de la Reina Regent, per vergonya de tots els policies indigenes o, en paraula clássica catalana, de tots els botiﬂers.Tulcis." ■ Josep Maria Vallès i Martí

GENER 2019

ENTREVISTA

LA MUSCA, UNA EDITORIAL QUE APOSTA PEL TERRITORI TEXT: EVA BONET

FOTOS: CEDIDES

Què és la Musca? ció de Tarragona, els Premis Emprèn, Josep Maria - La Musca és una edito- que premien inicia�ves del món emrial de proximitat, que pretén agafar presarial, nosaltres ens vam presentar totes les idees del territori, ja sigui a a la “Categoria Joves” i va ser l’excusa nivell cultural o de difusió per treure- per posar-nos-hi. les a la llum i donar-los un suport �sic. Maria – Com que per presentar el proLa Musca no és una empresa tal i com jecte ho vam haver d’escriure, en tenim nosaltres la idea d’empresa, qui- aquest moment és quan vam anar llina és la ﬁlosoﬁa de la Musca? gant els detalls, i ens va obligar a poJosep Maria - La Musca és una empre- sar-nos-hi seriosament. sa. Marta –Finalment, ens van donar el Marta – Però el factor econòmic no és premi; ens va anar molt bé perquè, el que més prima, com en qualsevol empresa, els inicis Maria – Quan coneixem les coses que són di�cils i és quan més costa �rar enes fan a prop, busquem la manera per- davant un projecte. què portar-les a terme sigui possible Aquest mes de gener hem vist que el Marta – Cada projecte té unes necessitats diferents i s’intenta trobar la manera que tot es pugui fer. Com neix la Musca? Josep Maria – Ens coneixíem de La Cultural Jordi Francolí, i a par�r de treballar junts en aquesta en�tat va sorgir la idea de fer alguna cosa, al principi no sabíem ben bé què havia de ser. Havíem detectat que es feien moltes ac�vitats i després no es guardaven, es quedaven als calaixos Marta – tots tres teníem inquietuds en l’àmbit cultural i ar�s�c, i ens vam engrescar pensant en projectes. Josep Maria - Vam estar un any donant tombs al projecte, si ho faríem... si no ho faríem... Finalment, va sor�r un concurs a la Diputa- Alguns dels treballs de "La Musca" EL FRANCOLÍ

Ferran Andechaga i el Sergi Esparza, convocaven gent per cantar per un projecte vostre, concretament el DO RE MI FA FLOR. A part d’aquest, quants projectes més heu fet? Maria - Hem fet els CDs Do re mi fa fred i Do re mi fa bo, dels mateixos autors; Endevinalles musicals i Un sac d’endevinalles de Rosabel Bofarull, de qui també hem editat la seva Xilofonada poètica a par�r dels Poemes dibuixats de la Montse Ginesta. Hi ha els dos contes de la Mireia Gordillo editats conjuntament, Tortugues i llenties; els llibres del David Or�n il·lustrats pel Joan Vizcarra (Sant Jordi, la princesa la rosa i el drac, i Els pastorets i la samarra d’en Getsè, de la col·lecció Merlet). Escracks. Campions del món, de Jordi Amigó, dedicat a donar a conèixer els campions mundials d’escacs; La teva cançó, de la Núria Mauricio, en Joan Obradós i la Mònica Cerdans, que és una proposta pedagògica adreçada a mestres de música i l’úl�m projecte ha estat la Cantata de la llegenda de la Princesa i Sant Jordi, de Jordi Cartañà, il·lustrada per Laura Magrinyà. Quin de tots els collaboradors amb els que heu treballat, ja sigui músic, dibuixant o escriptor/a, us ha deixat més empremta? Maria – El que destacaria més dels col·laboradors, és GENER 2019

ENTREVISTA que són tots molt professionals. Hem treballat amb els dibuixants, que han il·lustrat com ells han volgut els CDs i el resultat ha estat fantàs�c. Marta - És molt di�cil contestar la pregunta que fas, perquè de cada projecte tenim molt bon record de com ha anat creixent. Sí que és veritat que amb els que no hem �ngut un contacte tan directe, és amb els il·lustradors, perquè amb ells hi hem treballat més a distància. Amb els autors ens hem vist moltes vegades, però un cop ja tens els textos o en el seu cas les músiques, parles amb l’il·lustrador, li expliques el projecte i ens arriba ja bastant acabat. Tot i això, la relació també ha estat molt bona. En tots els projectes també hem mirat de buscar il·lustradors joves, per tal que es vegi la seva feina, els inicis, com dèiem abans, sempre són di�cils, i aquesta és una manera d’ajudar-los. Maria – Una anècdota que ens agrada va passar entre la Montse Ginesta i la Rosabel Bofarull, amb qui hem publicat diversos llibres. La Montse Ginesta és una il·lustradora de renom i quan la Rosabel li va dir que posaria música per fer una xilofonada als seus Poemes dibuixats, la Montse Ginesta va dir que s’encarregava de fer-li la portada. Nosaltres vam trobar que era un acte ge-

nerós i una cosa posi�va que li agradés com havia quedat el llibre a algú que porta tota la vida dibuixant i en el món de les editorials. Marta – A més va venir aquí a l’Espluga, la vam poder conèixer en persona i va ser molt entranyable, ens va explicar un munt d’anècdotes que li havien passat a nivell personal sobre la seva vida com a il·lustradora... Quina és la feina que fa cadascú a La Musca? Teniu feines assignades? Maria – A mi em costa molt parlar en públic, si ho he de fer ho faig però prefereixo que ho facin ells, que tenen més facilitat; a part d’això, �nc una feina més oculta que és la part de revisió de textos. Sobre la imatge i les illustracions també opino molt. Marta – La part més general d’un projecte, és a dir, cap on anem, si �rem endavant una publicació o no, ho parlem sempre entre els tres i ho consensuem. Un cop decidit que s’engega un projecte, sí que cadascú exerceix les seves feines especíﬁques. Marta – El Josep Maria es dedica al tema de l’administració de l’empresa, és el representant legal i porta la comptabilitat. Jo ajudo amb les xarxes socials, revisions, i ells diuen que soc la relacions públiques perquè m’agrada molt parlar… (riuen)

La Musca amb el Lluquet, el Rovelló i el Llucifer. EL FRANCOLÍ

Maria – Com que el que porta el tema comptable és el Josep Maria, també és ell qui s’encarrega de portar el tema de la bo�ga online, però quan tenim alguns pics de feina, tots fem el que convingui. Marta – Al principi també ens encarregàvem nosaltres de la distribució i era una bogeria fer-ho ja que no teníem distribuïdor i havíem d’anar nosaltres a tots els pobles a portar el material i no era viable, ara ja disposem de distribuïdor, això ens facilita la feina i ens ajuda molt. On podem comprar els vostres treballs? Josep Maria – A tot Catalunya. Maria – Amb la distribuïdora arribem a tot arreu, a qualsevol poble de Catalunya, ja sigui a Perpinyà o a les Illes. Úl�mament ens han fet vàries comandes des de fora de Catalunya. Marta – Venem a tot arreu, principalment en llibreries, ja siguin cadenes grans o bé llibreries pe�tes de poble. Josep Maria - De fet, com a anècdota, una de les vendes més grans que hem servit per Internet va ser a Múrcia. Un home va demanar per a la seva dona, que és de Barcelona, una sèrie de materials didàc�cs en català. És un material que s’ha de buscar expressament, vol dir que aquest senyor es va dedicar a cercar-ho. És un fet curiós per a

Personatges dels Pastorets amb en Joan Vizcarra i David Ortín.

GENER 2019

ENTREVISTA nosaltres el fet d’enviar aquest �pus i Sant Jordi, Els pastorets i la samarra de material tan lluny. d’en Getsè i ara estem treballant en Marta - Del País Valencià i de Castelló dues publicacions més. també ens arriben comandes d’esco- Josep Maria – D’aquests dos projectes les que busquen materials en català, podem avançar que són dos llibres, un sobretot els CDs dels DO RE MI i les En- d’ells un conte il·lustrat per Joan Turu devinalles Musicals, de fet són els que sobre una història real que ha passat fa més temps que tenim, diverses es- a una família de la Conca de Barberà, coles s’hi han interessat en els úl�ms serà molt bonic. anys. Maria – Serà bonic perquè és una exJosep Maria – De fet, una de les prime- periència amb la qual es pot sen�r idenres vendes que vam fer va ser al Casal �ficada molta gent, és a dir, no és una Català de Brussel·les, que ens van demanar el disc Do Re Mi Fa Fred. Així doncs, a Bèlgica va ser un dels primer llocs on van tenir el nostre disc. Amb la bo�ga on-line arribem a tot arreu. Algun projecte futur a part del Do re mi fa flor? Maria – Encara no podem revelar massa cosa, el que sí que podem dir és que aquest úl�m any ens han entrat molts projectes. Marta - Realment l’editorial s’està consolidant, cada cop hi ha més gent que ens coneix i això fa que cada vegada ens vinguin més persones amb el seu material per editar, per això ara tenim uns quants projectes en ment. De fet, en l’úl- Presentació de la Xilofonada poètica a Valls. �m any, des del setembre fins ara, hem editat la Xilofonada poètica, Un cosa puntual sinó que tocarà l’experisac d’endevinalles, La teva cançó, la ència vital i les emocions de molta gent. Cantata de la llegenda de la Princesa Marta - Aquest projecte l’hem de te-

EL FRANCOLÍ

nir per abans de Sant Jordi, de fet el conte està acabat i revisat i s’estan fent les il·lustracions. Josep Maria – Hi ha un altre projecte, que és molt diferent a la resta i que, de fet, l’autor és de Brasil. És curiós perquè el vam conèixer en una ﬁra de música i es va posar en contacte amb nosaltres per fer la traducció al català d’un llibre que ja existeix en portuguès; es tracta d’un llibre per treballar la percussió amb un bolígraf i una taula. Maria - Pot semblar estrany, però és que nosaltres també editem materials adreçats a professors de música, perquè ells l’u�litzin, i d’aquí ve aquesta altra vessant. Marta - Suposo que la gent ha e�quetat La Musca com una editorial que fem coses de música o infan�ls, i l’editorial no va néixer en aquest sen�t, ha estat casualitat. Hem fet correccions de tesis doctorals d’adults, per exemple, però això la gent no ho sap. També és veritat que una part important del nostre material va destinat a un públic bastant específic, això implica que el tiratge que se’n pugui fer sigui reduït, per tant , sabem que no ens farem rics en aquests projectes, però donem llum a un material molt valuós a nivell cultural i això és el que realment ens importa. ■

GENER 2019

RIMADORS ESPLUGUINS Josep Es�vill Mar� Va nèixer a La Mussara el 1926. Quan tenia 15 anys, el 1941, la seva família es traslladà a viure a l'Espluga. Amb el seu pare i el seu germà Isidre segueixen fent de pagès. Es va casar amb Ventura Morgades el 1952. El 1958, en començar el gran èxode d'espluguins cap a Barcelona i rodalies, ell va a treballar a Gallina Blanca. Viurà dos anys tot sol a l'Hospitalet de Llobregat. Durant aquell temps estudia i prepara oposicions per ingressar a la guàrdia urbana de la ciutat. Recordava aquella època com a molt dura. L’etapa s’acaba quan la Ventura troba feina de mestra, el 1960 i ﬁxen el domicili familiar a l’Hospitalet. Amb els ﬁlls ja grans, a l'hora de la jubilació, retornen a l'Espluga. Era el 1989. Josep Es�vill s'integra de ple a la

vida social, polí�ca i cultural de la vila, tant com ho havia estat en la seva primera estada de jove. És regidor a l’Ajuntament el 1991. En l'acte de cons�tució del consistori, presidí la mesa d'edat. És fundador de l'Associació de jubilats amb el seu entranyable amic i collaborador Joan Guasch. Formà part de la Junta Direc�va del Casal amb els presidents Ramon Amigó i David Rovira. Col·labora a la revista El Francolí, de la qual fou director entre 1989 i 1996. La seva primera col·laboració: "Sense mala intenció" es publica el juny de 1988. De la seva ploma surten reportatges, entrevistes i treballs en les seccions: fem país, indrets, miscel·lània, etc. Però allò més important és que ajudà a mantenir la publicació en un moment

de franca decadència. El 2012 mor la seva es�madíssima Ventura. El cop el torba bastant i deixa les ac�vitats: el seus ar�cles a la revista i la seva par�cipació en els jubilats. Va tenir dues aﬁcions: la pintura i la poesia. Home culte i llegit, era reﬂexiu i traspuava una bonhomia més que lloable. Fervent catòlic, fou un ferm collaborador del moviment parroquial, especialment durant l'etapa del rector Pere Dalmau, a qui va dedicar una auca en el seu comiat. Moria als 91 anys, el gener de 2018. Plàcida i discretament, tal com sempre va viure. En l'edició de gener, la revista dedicà espais a la seva memòria. De la seva vena rimadora vegem-ne una mostra. ■ Josep Maria Vallès i Martí

Dues postals amb la imatge de la Font de l'Àngel. Arxiu Josep Maria Vallès

LA FONT DELS ANGELS Jo no cerco el mar immens ni el riu Ebre cabalós que prop d’ells sempre t’hi sents una mica neguitós. Prefereixo la fonteta D’un alegre rajolí Fent sonora musiqueta Que dolcesa et fa sentir. Un dels llocs que més encanten de la nostra santa Ermita EL FRANCOLÍ

es, per mi, la Font de l’Àngel; feu-hi sempre una visita. quasi sembla una llar rodejada dels escons on molt bé podeu estar contant contes i cançons; es com una llar d’estiu per passar-hi la vetllada; contemplant el rajolí d’aigua fresca i regalada; també sembla una capella

per a l’aigua cristal·lina que per sostre té un mantell d’heura, grèvol i alzina. Aquí teniu la Font de l’Àngel Que, humil, raja en un racó Asseieu-vos vora el marge I veureu quina frescor!... Quan pugeu una diada A la nostra santa Ermita Visiteu la Font de l’Àngel I asseieu-vos-hi una mica. GENER 2019

CURAR-SE EN SALUT

Mitocondris

El mes passat introduírem en aquesta pàgina el nom mitocondris que sembla fan servir els escrivents en català per anomenar els corpuscles intracellulars dels que parlavem aleshores. He de manifestar que, al meu parer, seria més adient anomenar-los “mitocondria” que és el nom original cien�ficament establert arreu ja en la forma plural acabat en -a del grec. El singular mitocondri seria mitocondrion en la forma original del singular grec que acaba en -on. Ens trobem en una situació semblant quan parlant dels medis de comunicació (ràdio, tele, premsa, etc) es diu els media (lla� en plural) i rarament es parla d’un medium (medi) que seria la forma del singular en lla�. Es parla generalment en plural, mitocondris (o els mitocondria) perquè gairebé sempre són una colla o una mul�tud en cada cèl·lula, d'una per cèl·lula. Durant el segle XIX molts cien�fics a diferentes branques de la biologia els donaren una gran varietat de noms segons el que podien detectar amb la qualitat dels seus variats microscopis i la varietat de �nts que s’enginyaren per visualitzar-los amb nivells de dis�nció més o menys encertats. Alguns hi veieren com a fils i altres també hi veieren com a grànuls. El nom ve de mitos, filament en grec i kondrio, grànul en grec i fou proposat (1898) pel biòleg alemany Carl Benda. Els mitocondris (o els mitocondria) són tan nombrosos dins la cèl·lula com calgui per la necessitat de producció d’energia segons la funció concreta de cada �pus de cèllula. Per exemple en les cèl·lules dels muscles que fan servir molta energia per moure’ns i treballar �sicament, els mitocondria representen més del 50% del volum de la cèl·lula... molts fogons o molts motors. Un altre exemple potser més inesperat, a les neurones, les cèl·lules del cervell, per pensar sí, però segurament que sobretot per la feina(-da) -- inconscient i automà�ca-de monitor i regulador de l’ordre de totes les funcions del cos (cor, pulmons, EL FRANCOLÍ

ronyons, etc, etc) de dia i de nit, tenen ments amb la natura i consideració de una tercera part del seu volum ocupat la cria intencional que els humans han pels mitocondris. El cervell represen- anat fent de certs animals i plantes el ta el 2% de les cèl·lules del nostre cos biòleg Charles Darwin, a Angleterra, però u�litza, i ha de generar als seus havent-ho guardat en privat molts anys fogons (mitocondris/ mitocondria) el 25% de l’energia del cos...En canvi els glòbuls vermells/ rojos de la sang que són bastant passius, com una bombona per portar oxigen, no en tenen cap de mitocondri/mitocondrion, tota una raresa; inclús han perdut el seu nucli. Feta la nota sobre com anomenar-los farem servir “mitocondris” i “mitocondri” per eviDarwin, la selecció natural. Imatge d'internet tar confusió. Com explicàrem, els mitocondris semblen com si fossin un(-s) per por de trasbalsar l’ambient religimicrobi (-s) “escapsat(-s)” que s’ha(-n) ós que imperava, proposà finalment instal.lat o l’han (o els han) instal.lat (1859) que hi ha una selecció automàdins la cèl·lula (engolits?) i aquesta ja �ca -“selecció natural”- que des de fou la impressió ben primerenca de temps immemorial havia “originat” que Richard Altmann (1886) que pensà que hi hagués la gran varietat d’organismes podien ser paràsits, es a dir una infec- vius (espècies) diferents però relacioció. Recordem que els bacteris de les nats d’alguna manera que es podia rainfeccions poden intercanviar entre es- onar i explicar el com. I pel seu pres�pècies diferents,”informació” genè�- gi professional, fou obligat a “retraca (mesos enrere mencionàrem els tar-se” en part per la mateixa concluplàsmids) o sigui ADN entre ells. A part sió a que hi arribaria aleshores Alfred de que al llarg del segle XX es pogué Russel Wallace treballant ben lluny, a establir clarament el com i que tècnic Indonèsia. Com si el nou concepte, rede la producció d’energia dels mito- volucionari, estava al punt pels prepacondris, també s’esclariren, per ara, les rats. I en aquest temps s’estableix tamprobables circumstàncies de l’establi- bé que els microbis causen les malalment, fa milions d’anys, de les mito- �es infeccioses (Pasteur, Koch, etc)... condris/mitocondria en l’evolució dels tot és vist com una mena de lluita i Herorganismes vius, una qües�ó teòrica bert Spencer, un pensador anglès, ho important d’interpretació de l’evidèn- aplicà -Darwin, no ho va fer mai en cia. Els pensadors (intel.lectuals, filò- aquest sen�t- als humans amb el que sofs, etc..) alemanys del segle XVIII i s’ha qualificat de “darwinisme social”: XIX introduiren el concepte de l’”esperit la “supervivència del més apte” que és dels temps” (zeitgeist, en alemany; zeit, una bona excusa per “la llei del més temps; geist, esperit) com si hi hagu- fort” equivalent a aleshores pujant caés una manera de veure i enfocar les pitalisme més dur (= que tota mena de coses par�cular de cada època com despo�sme dogmà�c descarat, dissiavui per ex. moltes maneres de pen- mulat o encaramelat) que de retruc sar semblen rutllar entorn d’aspectes inspirà, a la contra, el socialisme-code la tecnologia informà�ca. Resultat munisme de Karl Marx (Das Kapital, de molts anys d’observació, experi- 1867-1883) i es va con�nuant l’aspec-

GENER 2019

CURAR-SE EN SALUT te “lluita” fins avui. És una ironia de la ços promotors de la biòloga america- deessa grega. Inicialment la teoria/hirealitat que Spencer i Marx són enter- na Lynn Margulis (1938-2011)a la se- pòtesi Gaia es referia solament a les rats al mateix cemen�ri casi costat per gona meitat del segle XX el paper tan influències dels sistemes biològics(vius) costat!. Un altre exemple: la mateixa important i l’origen dels mitocondris i per exemple considerava que tots els època es “lluitava” la cruenta guerra foren establerts com a fonamentals a gasos de l’aire venien de l’ac�vitat dels civil americana (1861-1865) pel primer la biologia dels organismes que fem organismes vius i que aquesta part impas ”bo” de l’abolició de l’esclavatge... servir l’oxigen. I oferèix una visió més mediata de l’atmosfera cons�tueix, La idea inicial dels mitocondris com completa i arrodonida -més rica- de amb el rela�vament pe�t gruix de la a “infecció” invasiva -una “lluita”- va l’evolució de les formes de vida que crosta del planeta on hi ha formes de perdre èmfasi perquè no semblava te- han omplert el món. Margulis -es�gué vida, el que se'n diu la biosfera (l’esfenir sen�t parlar d’una “infecció” que casada amb el famós astrònom Carl Sa- ra viva). El dels gasos podria ser parcihavia donat resultats tan posi�vament gan- amb el seu fill (1959) Dorion Sa- alment veritat en el cas de l’oxigen com fonamentals i mentrestant també apa- gan com a escriptor de temes cien�- mencionàrem anteriorment. Però en regueren, primer a la botànica -- l’es- fics ho resumien avançant la proposi- realitat, per completar la perspec�va tudi de les plantes -- una explicació pot- ció de que la complexitat assolida per ecològica, de tots el sistemes que imser més ajustada. Els líquens (leiken, la vida orgànica en la Terra és tal que pacten el planeta la teoria/hipòtesi Gamalal�a de la pell en grec) són una no podia basar-se només en la “lluita” ia s’ha de combinar amb els esdevenicombinació d’una alga ( altres cops és per la supervivència que suposadament ments purament �sics i químics que actualment un cianobacteri com els destruiria espècies tot i sobrevivint, si- poden influir la Terra (per ex, terratrèprimers microorganismes que capta- nó que hi haurien estat també impres- mols, volcans, tempestes magnè�ques ren l’energia de la llum del sol) amb un cindibles, al mateix temps, la contribu- al sol, impactes de meteorits, etc). Úlfong on l'alga (o el cianobacteri si és el ció de cooperacions construc�ves com �mament les ac�vitats de les vides hucas) aporta l’energia per fotosíntesi són les simbiosis. Aquestes també se- manes han estat desbaratant els siste-com a planta que és- al conjunt, i el rien una manera més d’originar espè- mes reguladors i ecològics i anem confong la protegeix, l’assenta, li guarda cies noves ja que augmentarien les pos- tribuint nega�vament cap al canvi clil’aigua, i aporta els nutrients (sucre) sibilitats d’adaptar-se a -i treure’n més mà�c. que requereixen l’energia per ser u�- bon par�t- un ventall més ample de les Alguns dels llibres, molt intereslizats pel conjunt que és el liquen. Els circumstàncies que pot oferir l’entorn. sants, de Lynn Margulis s’han publilíquens són (com) les “molses” de co- Aquest tarannà de Lynn Margulis, de cat en castellà (El origen de la célula, lors variats a les pedres i a les escorces valorar les possibilitats crea�ves de la Planeta simbió�co, Los orígenes de la de molts arbres que els fa semblar com col.laboració, l'apropà a la idea de la vida... etc) i un en anglès amb l’ecosi �nguessin “una malal�a de la pell” terra com un complex de sistemes co- nomista (London University), divulgai d’aquí el seu nom del grec. El lidor de la ciència, i coneguda figuquenista de la U. de Bri�sh Columra polí�ca catalana Eduard Punset bia, Canadà Trevor Howard diu que i Casals. Des de la Universitat els líquens són uns fongs que desAmherst, Estat de Massachuse�s cobriren l’agricultura... els primers Lynn Margulis va mantenir una frucpagesos! perquè viuen de “cul��ficadora cooperació de 27 anys var” plantes (algues). El biòleg i boamb Ricard Guerrero, que fou protànic rus Konstan�n Mereijkowski fessor primer a aquella universitat estudiant els líquens introduí el americana i més endavant per molt 1905, la teoria d’endosimbiosi, anys, fou Professor de Microbiod’integració coopera�va de dos eslogia de la U. Autònoma de Barcepècies en una forma de viure no- James Lovelock, científic britànic. Imatge d'internet lona. Després ha con�nuat la seva va, que complementaria com s’haac�vitat cien�fica a l’Ins�tut d’Esvia entès l’evolució darwiniana amb la opera�us -simbiò�cs- vius que es re- tudis Catalans i al Museu de Ciències conclusió: en comptes de o a més de gulen entre ells per mantenir la possi- Naturals de Barcelona (Museu Blau) l’enfrontament també convé cooperar bilitat de vida; és la dita teoria/hipò- al Parc del Fòrum i és membre del per prosperar més i millor. Però l’en- tesi Gaia (el nom de la deessa grega de Grup Mediterrani de l’Acadèmia Eudosimbiosi i origen dels mitocondris la Terra, la Mare Terra) del cien�fic bri- ropea de la centenària Royal Society, foren ignorats o menys�nguts per més tànic James Lovelock (1919-viu). Quan la pres�giada organització cien�fica de 50 anys. Gràcies als treballs de ci- diem geo-grafia, geo- logia, geo- el que assentada a Londres. ■ ència bàsica sobre la cèl·lula i als esfor- sigui... etc el “geo” ve del nom de la Anton Martí EL FRANCOLÍ

GENER 2019

PINZELLADES DEL PEDRÍS Mundeta Salvadó, als meus 89 anys, quan surto a comprar, tothom em para per xerrar

Ets una espluguina a qui tothom coneix i que coneix a tothom, no? Doncs jo n'es�c molt contenta d'això, hi ha dies que surto a les deu a comprar i a la una encara no he arribat a casa, tothom em para, i em dóna vida. Jo necessito sor�r i també parlar amb la gent, no m'agrada la solitud i gaudeixo parlant. Has estat tota la vida de cara al públic? Doncs sí, encara que ens ho repar�em amb la meva cunyada per portar la bo�ga, l'Elèctrica Rosell, al carrer Torres Jordi, que, a part de la part elèctrica també féiem llistes de noces i electrodomès�cs, llavors aquest carrer era el carrer de les bo�gues avui en dia fa tristor veure’l. Espluguina de tota la vida? Sí, i allà on vaig ho faig saber que en sóc, i a més de la part del castell que era un carrer en el que sempre hi havia fang i de vegades ﬁns i tot es criaven granotes, ara que ja no hi visc,i he de dir que l'han deixat molt maco, ﬁns i tot hi fan la Fira de la Cervesa, amb molta gernació, jo ja no hi vaig a les festes del carrer. Fes-nos cinc cèn�ms del que era a la teva joventut la vida en aquesta zona del poble Doncs mira, Ca la Rea, Cal Traginer i Cal EL FRANCOLÍ

Vernet, que eren veïns i donat que la meva mare anava a treballar sovint eren casa meva, fins i tot quan de pe�ts em queien les dents, me les acavaben d'arrencar ells. A Cal Fa hi havia la Roseta, la de Cal Riudabella, la del Massagué... com que no hi havia gaires infants eren com les meves �etes, el carrer era molt tranquil, home els carros havien de sor�r per on entraven ja que només hi ha una sor�da. Era com una família i mira si era important per nosaltres, que fins i tot avui en dia, hi ha un nen d'un familiar meu que quan diu, vaig a veure la meva padrina al castell, li responen que al castell només hi viuen els reis i ell els diu “doncs al castell hi viu la meva padrina“ Com era en aquella època l'Espluga? Estava tot bastant lleig, eren temps de postguerra i no tan sols era el nostre carrer que estava malament, eren tots els del poble, no estaven arreglats. El Doctor Bertran que anava a les cases dels malalts a peu i a tota hora no ho tenia gaire bé, nosaltres hi teníem amistat perquè el meu pare li cobrava les iguales. El metge va venir solter i es veu que anava a curar una senyora que havia �ngut un accident i es va enamorar de la seva filla. Quan vas començar a treballar? De molt pe�ta, la mare només em va ensenyar a treballar. Anava molt al tros encara que la meva infantesa va estar marcada per la guerra, encara no tenia dotze anys que ja treballava amb el sastre Rué, que era una excel·lent persona i cuidava molt els seus treballadors. Després vaig aprendre a brodar, la meva mestra de costura va ser la Lluïsa de la Grossa. A la meva vida he cosit molt i encara ho faig, hi ha pe-

ces que fins i tot vaig regalar a la família Carulla, perquè per mi, s'ho mereixen per tot el que han fet per l'Espluga. Vaig fer dos cobrellits de ganxet i ara no els vol ningú, diuen que no se'n posen ara als llits. També faig punt de creu, punt d’ombra, tapetes, ganxet, etc. Una roba que faig amb alegria és la que confecciono, també amb altres espluguins, pels nens del Sàhara, els nens que venen els es�us. Doncs aquesta roba la donava, a la fira es feia un stand on es venia. Els beneficis eren per a ells. Jo tenia mig any per confeccionar-la. També he ajudat els romanesos a entallar peces de roba pels seus fills i també ajudo a Caritas. Quines són les teves aficions preferides ? De jove, anar a ballar en un lloc que era anomenat El Capitol i també al Sindicat, anàvem a aprendre a ballar a una casa que tenien mosaic a terra i allí es podia ballar i assajar, també mágrada anar a passejar per les nostres muntanyes. També m'agrada el teatre, els meus ar�stes espluguins preferits són el Lluís Alcalde i el Ramon Amigó, perquè fan riure molt. Encara que tots els que ha fet, teatre a l'Espluga, tan els d'abans com els d'avui en dia, jo considero que no són ar�stes afeccionats, per mi són uns professionals, n'hi ha que actuen a Barcelona i no ho fan tan bé com ells. Jo només he actuat una vegada, amb la Maria de la Monjó, que em va convèncer, es veu que li va fallar un personatge, aquesta va ser l'única actuació que he fet dalt d'un escenari i va sortir molt bé. ■ Joan Csanovas

GENER 2019

JOVES ESCRIPTORS Tradicions tacades de racisme JUDIT DELGADO Entre d’altres fes�vitats religioses, la rebuda als Reis Mags d’Orient, que pren forma de cavalcada, destaca pel debat que genera i ha generat especialment aquest any per qües�ons que podríem qualificar d’evidents, i tot i l’obvietat que suposa aquesta afirmació, cal dirho: pintar gent blanca de color negre és racista. Avui en dia, solem considerar que el món en què vivim és “evolucionat” i garanteix la seguretat i llibertat a tots els individus per igual, i quan algú ens suggereix o demostra que no és així, la nostra autoes�ma es veu afectada fins a límits que, podríem dir, són estratosfèrics. Per tant, quan algú ens assenyala una conducta racista, masclista o homòfoba, només per posar alguns exemples, en comptes d’intentar comprendre per què estem sent irrespectuosos, descarreguem la nostra ira contra qui ha intentat obrir-se i obrir-nos els ulls. En el cas d’assenyalar una ac�tud racista tan generalment acceptada i poc qües�onada com és el fet de pintar gent blanca de color negre s’hi afegeix un factor que acaba essent l’argument

EL FRANCOLÍ

en què la gent s’aferra per a defensar l’indefensable: que és una festa per als nens i que, al cap i a la fi, és una tradició. En primer lloc, caldria saber que la tradició no deia enlloc que els tres homes que anaven a veure el nen Jesús es caracteritzessin pels colors diferents de la seva pell, sinó que representaven les tres edats de l’home: la joventut, l’edat adulta i la vellesa, i no va ser fins aproximadament al segle XV que es va prendre aquest nou ma�s en el relat Bíblic en què eren homes de diferents ètnies qui anaven a rebre l’infant. Aquesta cronologia coincideix, evidentment, el “descobriment d’Amèrica” i moltes altres expedicions que van dur a terme els europeus a altres llocs del món amb objec�us que tenien com a fi úl�m dur a terme pràc�ques colonialistes i d’explotació, la qual cosa ja ens diu molt del caràcter d’aquesta tradició les arrels de la qual estan lligades a una història de violència i esclavatge. En segon lloc, i precisament perquè es tracta d’una fes�vitat dedicada als nens, cal remarcar que aquests són innocents, no estúpids. La forma en què els blancs som pintats de rei Baltasar o bé dels seus patges sobrepassa qualsevol dels límits: des de la tonalitat del color negre fins als exagerats llavis vermells són, com a mínim, una ridiculització de les faccions que les persones blanques relacionem amb les persones racialitzades i que no representa, en cap dels casos, les seves comunitats. A nosaltres ens representaria un Melcior o un rei Gaspar negres pintats de blanc nuclear? Doncs a ells tampoc els representa un rei Baltasar pintat de negre betum. A banda d’això, un fet que diu molt de la nostra societat “evolucionada”, “tolerant” i, sobretot, “crí�ca” és el fet

que un personatge blanc pugui exercir no només en una Cavalcada de Reis, sinó també en una representació teatral, per exemple, qualsevol paper que, en principi, pertany a una persona racialitzada, ja que “només” cal pintar-lo, mentre que un personatge que no s’especiﬁqui explícitament que és negre, sempre ha de ser un individu blanc i, a més a més, ens ofendria que fos negre. Ens podem imaginar un Romeu i una Julieta racialitzats, i una resposta indiferent per part del públic? Per úl�m, pels que al·leguen a la manca de persones racialitzades en una localitat o vinculades a ac�vitats populars, i a la consegüent “necessitat” de pintar persones blanques de color negre, cal dir, en primera instància, que la “inexistència” d’aquestes persones en certs cercles dóna moltes pistes pel que fa al “grau d’obertura” de la nostra societat i, segonament, cal destacar campanyes com la que va emprendre Open Arms, que prenia per nom “Baltasar de debò” i que no només posava en evidència, una vegada més, que pintar gent blanca de negre és racista, sinó que a més a més impulsava la par�cipació de refugiats racialitzats en aquestes cavalcades, com per exemple a Reus. Així doncs, resulta més que evident que aquí i arreu del món tenim pràc�ques i ac�tuds racistes que només s’eradicaran en favor d’una societat més justa i igualitària si acceptem, en primer lloc, que tenim ac�tuds racistes i, en segon lloc, quan aprenguem a escoltar les comunitats que pateixen aquestes opressions i entenguem, d’una vegada per totes, que ser blanc dóna molts més privilegis dels que puguem arribar a imaginar. ■ GENER 2019

MUSEU DE LA VIDA RURAL

Presentació de la memòria de la primera edició del projecte “Voluntariat Boscos Mediterranis” al bosc de Poblet Divendres 25 de gener, el museu acollia la presentació de la memòria i una xerrada sobre les actuacions que s’han dut a terme durant la tardor de l’any 2018 al bosc de Poblet. Amb el nom Voluntariat Boscos Mediterranis, aquest projecte de voluntariat va néixer de l’aliança entre el Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) i el GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Durant aquesta primera edició, que va comptar amb la par�cipació de 94 voluntaris durant 14 jornades, es van dur a terme actuacions per millorar la xarxa de senders, com l’i�nerari de les Cents Fonts i el Camí de l’Argentada, la restauració de marges de pedra seca a l’àrea de lleure de la casa forestal de Castellfollit o la neteja de la pista forestal de la Pena. El projecte pretén aproximar el bosc de Poblet als ciutadans, par�cipant en la ges�ó d’un bosc mediterrani d’alt interès ecològic, donant a conèixer les seves par�cularitats, la història i la ges�ó passada, actual i futura, en un moment clau per entendre les repercussions del canvi climà�c i els seus efectes en els boscos. El projecte, que s’ha dut a terme aquesta passada tardor, amb accions d’un a tres dies de durada, preveu tenir con�nuïtat l’any 2019.

Presentació de la memòria "Voluntariat Boscos Mediterranis". MVR

EL FRANCOLÍ

“El porró. De Poblet a Nova York”, de Josep Maria Rovira Dissabte 26 de gener, Josep Maria Rovira i Valls presentava el seu darrer llibre “El porró. De Poblet a Nova York” en un acte presentat per Joan Rendé i Masdéu. L’obra, guanyadora de l’accèssit a la II Beca Maria Font de Carulla convocada pel Museu de la Vida Rural i la Fundació Carulla, per incentivar la recerca etnològica i cultural, ha estat editada per Cossetània Edicions. Des dels seus orígens a Poblet, al segle XIV, fins a les grans col·leccions internacionals de vidre, com la del Corning Museum of Glass de Nova York, el porró ha estat la inspiració de poetes i literats, i d’artistes com Picasso, Miró i Matisse, a causa de la seva bellesa i excepcionalitat. Però és en plena època barroca (segle XVII) quan neix el porró, nodrit de formes elegants i seductores i dissenyat per beure vi a galet. Carlí i liberal, eròtic i educat, sumptuós i popular, amant del vi jove i bandejat pel sommelier, aquesta és la divertida història de l’atuell català més universal.

Presentació del llibre "El porró. De Poblet a Nova York" de Josep Maria Rovira. MVR

GENER 2019

MOSSECS FILOSÒFICS De quan el silenci es feu paraula i el temps el contestà MONTSE BOSCH-SAUMELL Conten les heures mares que els arbres guarden un poema-cançó: la història de quan el silenci es feu paraula, de com preguntà per la seva raó. Sense fer soroll dormia la lluna, en el cau del mar en un blau d’un riu. Sense fer brogit la lluna anodina, somniava, dormia sense cap neguit. Sense cap neguit la lluna espiava, un silenci estrany que hi havia al món, dins el gorg d’un riu

en el fons d’un mar, sense fer remor. “Diga’m, fill d’Urà, quan i com vaig néixer?, diga’m, fill de Rea, he estat sempre així?”, preguntà el silenci al temps que l’oïa. –Isolat silenci, no conec la teva història, ni els teus orígens. –contestà el pare de les hores i la calma.–Com a fill de Cronos que sóc només puc parlar del silenci humà i aquest és en tu i sempre has estat, perquè ets terra muda que germina la paraula. –Sóc terra muda que germina la parau-

la. –repe� el silenci per ell mateix.– Aleshores, temps, fes-me paraula, explica’m! I el temps, irremissible com el fat, l’obeí i digué, –Silenci, ets el primer raig de sol abans que cremi el sol, el primer badall de pluja abans que comenci la pluja, i així mateix els estels amb la claror de la nit tu et fas paraula. Que dir-te més?, si ets set i doll de tots els dirs! Després d’això, el fill de Rea callà i observa amb atenció la quietud del seu company... Vejam, què voldria saber més el silenci. Però aquest, que havia resolt potser la seva pregunta inicial, es replegà de nou en ell mateix, embolicat tot d’ell de paraules bones que encara avui no hem trobat. ■

ESPAI SOMMELIER Carles Andreu Trepat 2016 Vinyes: Vinyes de mes de 60 anys. Terreny argilocalcari. Verema manual. Varietats: 100% Trepat Producció: 9.956 ampolles Criança: 6 mesos en barrica de roure francès (Nevers). Nota de tast: En nas es mostra delicat, tènue i sub�l però ric i cridaner: groselles, gerds, violeta, pebre i nou moscada, vainilla i fusta, amb un rerefons de camamilla i altres herbes aromà�ques. Al paladar, ofereix una frescor notable amb un relleu àcid que manté el vi en tensió ﬁns que ens inunda la retronasal amb els seus perfums. Maridatge: Versa�l acompanyament per a carns i peixos. Servir fresc (de 12ºc a 15 ºC) Rendiment: 3.600 kg/ha. Alcohol: 12,4 % Producció: 9.956 ampolles

EL FRANCOLÍ

Mariona Rendé

GENER 2019

ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ

Primers auxilis a l’ Ins�tut Joan Amigó L’alumnat de 3r d’ESO ha rebut formació en matèria de seguretat i primers auxilis amb l’objec�u de donar-los els estris necessaris per poder actuar correctament si es troben en alguna situació compromesa. Aquests tallers són part de les ac�vitats que des de l’Oﬁcina Jove de la Conca s’organitzen per tal de fomentar la prevenció i conèixer les nocions bàsiques de protecció, seguretat i primers auxilis. Les realitza personal del cos de Bombers de la Generalitat de forma desinteressada que fan arribar als assistents recursos per actuar davant possi-

bles accidents. S’expliquen les posicions de seguretat com la posició late-

ral, la prevenció i la seguretat , els passos de protegir, avisar i socórrer entre d’altres. El que agrada més als alumnes és la pràc�ca de reanimació pulmonar u�litzant el maniquí. Totes aquestes actuacions van dirigides a personal no expert que pot atendre en un moment donat una persona accidentada i la primera resposta és vital mentre s’espera el personal sanitari per�nent. És molt important saber reaccionar i estar preparats ja que una mala actuació pot perjudicar encara més la persona afectada. ■ Núria Ribes i Novau

Programa d’internet segura de tu a tu Alumnat mediador de l’ins�tut in- guin un permís i no una prohibició. És teractuen amb alumnat de 1r eso a dir, l’esmentat programa forma un a favor d’una internet segura grup d’alumnes mediadors per a què

El que pretenem amb el nostre alumnat de 3r format com a mediador júnior és despertar habilitats personals i El Pla d’Acció Internet Segusocials per tal de desenvora adreçat als Centres Edulupar posi�vament la seva ca�us i a les famílies promou intel·ligència emocional, i col·labora en la seguretat doncs l’objec�u d’aquesta en l’ús d’Internet, en espeformació és la prevenció i cial per part dels menors i detecció dels problemes adolescents descrits, tan comuns entre Dins d’aquest Pla el proels adolescents, ajujecte Internet Segura de tu dant-los a trobar la millor a tu implica de forma direcmanera d’afrontar i resolta els joves: els estudiants dre diferents situacions i de 3r d’ESO -prèviament forsempre amb el recolzamats per part de la PG-ME ment del mosso formador. sobre l’ús d’Internet i les XarAquest curs 2018-19, xes Socials- es converteixen s’han format com a meen formadors dels seus com- Els alumnes de 1er d'ESO a la xerrada del mosso. Cedida diadors júniors, un total panys de 1r d’ESO, i de refede 25 alumnes i aquests rents per a tots els alumnes del centre posteriorment, aquests mateixos, im- han començat les xerrades formadurant el curs escolar. parteixin xerrades a les tutories de 1r i tives a 1r ESO durant el mes de geA través del Programa “Internet se- s’obrin temes de debat referent a: el bu- ner, acompanyats pel mosso, encargura de tu a tu” que ha impar�t el mos- llying, el sex�ng, el ciberassetjament, regat de la formació en Raül Marso aquests curs a alumnat mediador del entabanament “grooming”, la privaci- tínez i dos mediadors adults. ■ centre, s’intenta que les emocions si- tat, la càmera web i les imatges a la web. Gemma Palau i Eulàlia Amigó EL FRANCOLÍ

GENER 2019

ENSENYAMENT Doblet a la Copa Cangur de l’Ins�tut Joan Amigó Primera i Segona posició de l’Ins�tut problemes compe�nt contra rellotge Joan Amigó a la Fase Local de la VI Co- ja que la puntuació de cada problema pa Cangur de Matemà�ques varia segons el desenvolupament del El passat dijous 24 de gener va tenir concurs. L’alumnat ha d’anar adaptant-se lloc a Lleida la Primera Fase de la VI a les noves puntuacions establint estraCopa Cangur, concurs organitzat per la tègies de grup que li perme�n resoldre Societat Catalana de Matemà�ques amb èxit les ac�vitats proposades. en el marc de l’organització internacional Kangorou sans Fron�ères, que s’autodeﬁneix com un “joc concurs” amb l’objec�u de “passar una bona estona fent matemà�ques”. L’ac�vitat es va organitzar a nivell de tot Catalunya simultàniament, en una trentena de seus locals repar�des per tot el territori. El concurs matemà�c, que cada any compta amb una major par�cipació, reuneix equips de set alumnes que disposen de 60 minuts per resoldre dotze Alumnes participants a les proves Cangur. Cedida

L’Ins�tut Joan Amigó va par�cipar a l’Ins�tut Gili i Gaya de Lleida amb 3 equips A, B i C, aconseguint un doble podi: 1r i 2n classiﬁcats pels equips A (Esther Arbós, Roger Esplugas, Clàudia García, Biel Nadal, Gemma Puig, Mar�na Requena i Aina Vázquez) i C (Dani Barbat, Òscar Fortuny, Miquel Isern, Mar� Jiballí, Dídac March, Arnau Pérez i Èric Toldrà) d’un total de 13 equips. L’equip situat en primera posició va ser un dels 7 classiﬁcats (d’entre els 80 de la demarcació de Lleida) per la Fase Final de la VI Copa Cangur, que se celebrarà a Mataró el proper 7 de març juntament amb la resta d’equips seleccionats del territori català. Enhorabona als nostres representants i molta sort a la Fase Final! ■ Pep Gavaldà i Eugènia Vizcarra

L’ins�tut es mou amb seguretat Dins de la programació de les ac�vitats de tutoria, concretament en l’eix temà�c transversal sobre els valors, l’alumnat de tercer d’ESO ha rebut la visita de dos agents del cos de mossos especialitzats en Educació Viària que els han explicat com moure’s de manera segura prenent les precaucions adequades i tenint un comportament correcte, tant si som conductors, vianants opassatgers. L’objec�u és preveure i reduir la taxa d’accidents que es poden produir en desplaçaments considerats de trajecte curt iden�ﬁcant les causes de risc. L’Educació Viària comença a casa. L’ac�tud dels pares o mares al volant, passant un carrer pel pas de vianants o sent passatgers d’un vehicle i posant-se el cinturó de seguretat són accions que viuen els adolescents i que adquireixen posant en pràc�ca. A cada edat li correspon un nivell diferent que varia segons els contextos ambientals en els que l’alumnat es mou. La pressió social també inﬂueix en que s’adop�n algunes conductes per millorar els hàbits viaris. Els dos agents, amb l’ajuda de diferents jocs de rol, treEL FRANCOLÍ

ballen per fer reﬂexionar als adolescents i per que ells mateixos arribin a fer un veritable aprenentatge del seu comportament viari i d’allò que el pot millorar ﬁns arribar a ser un gest habitual. D’aquest manera es contribueix a una convivència solidària i responsable i més segura. ■ Núria Ribes Novau

GENER 2019

ESCOLA VEDRUNA MARE DE DÉU DEL CARME

Fem eleccions Els alumnes de 3r de primària de l’escola Vedruna Mare de Déu del Carme estan treballant el Govern local i per poder entendre millor el procés d’unes eleccions municipals han portat a terme, amb la par�cipació dels alumnes de 4t, l’ac�vitat “Fem eleccions”. Els alumnes es van distribuir en grups i cada grup va ser un par�t escolar. El primer que van fer va ser pensar el nom del seu par�t, el logo�p i l’eslògan. A con�nuació, cada par�t escolar va elaborar les seves propostes de millora per a la classe i per a l’escola en general. El següent pas va ser la campanya electoral, que va començar amb la penjada dels diferents cartells dels par�ts i les seves propostes al suro del passadís. També es va penjar la llista del cens electoral de tots els par-

�cipants amb dret a votar a ﬁ que poguessin comprovar que eren a les llistes i que el seu nom estava escrit correctament. Passada una setmana, ca-

da par�t escolar va explicar detalladament als alumnes de 4t i als professors que van poder estar presents les seves propostes i, després d’uns minuts de

reﬂexió, es va procedir a fer les votacions. Les paperetes u�litzades en les votacions havien estat elaborades prèviament pels diferents par�ts escolars. Acabades les votacions els membres de la mesa van procedir al recompte de vots i a fer públics els resultats. El col·legi electoral va ser la classe de 3r de primària i la mesa electoral va estar formada per una alumna de 3r com a presidenta i un alumne i una alumna de 4t com a vocals. Per a poder votar calia ensenyar el carnet escolar en el cas dels alumnes o el carnet d’iden�tat en el cas dels professors. Aquesta ac�vitat mo�va molt els nostres alumnes i potencia l’expressió oral, el treball en grup, el treball coopera�u i alhora els permet entendre d’una forma més pràc�ca i lúdica el procés d’unes eleccions. ■ Equip docent de 3r

ESCOLA MARTÍ POCH

Respectem els senyals: també en bicicleta! La setmana del 14 al 18 de gener els complien i cinc alumnes que feien de alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superi- vianants, si veien algun error li deien or de l’Escola Mar� Poch van anar al pavelló del Casal a fer l’ac�vitat de l’educació viària. En Pere i el seu ajudant ens van explicar de què tractava; primer van explicar el signiﬁcat dels senyals de trànsit segons la seva forma: els circulars són d’obligació, les triangulars són de perill o cedir el pas i els quadrats són d’informació. L’ac�vitat va constar de dues parts: una de respectar els senyals i l’altra d’equilibri amb la bicicleta. Totes les classes ens vam dividir en 2 grups de 10 alumnes El Pere i uns alumnes de l'escola. Cedida cada un. La primera part consis�a a respectar a en Pere; després els vianants pujaels senyals de trànsit; es quedava més ven a la bici i els que estaven pel cirtemps pel circuit els alumnes que ho cuit baixaven i es tornaven vianants. EL FRANCOLÍ

Quan vam acabar l’ac�vitat els grups es van canviar de lloc per fer la segona ac�vitat. La segona ac�vitat tractava de passar la bicicleta per un circuit fent ziga-zaga entre pilotes de tennis i donar una volta sencera sense tocar-les, amb l’objec�u de mantenir l’equilibri i dominar la bicicleta. Quan vam acabar les ac�vitats els vam donar les gràcies i ens van fer alguna pregunta que ens va fer reﬂexionar: «Tothom es posa casc quan anem en bici o en pa�net?» la majoria va dir que no, menys 4 o 5 alumnes. Ha estat una ac�vitat molt diver�da i ens ho vam passar molt bé, també vam aprendre a conèixer i respectar els senyals de trànsit. ■ Marc Callau i Loubna Taybi 6è de l’escola Martí Poch GENER 2019

RACÓ DE PENSAR Com canvien les paraules en afegir una a: 1.- CAPELL/A Masculí CAPELL: Peça de ves�r que serveix per cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet, més o menys alt, més o menys fort, amb una vora o ala, més o menys ampla, tot al voltant del barret. Femení CAPELLA: Lloc des�nat al culte en una comu-

nitat, palau, hospital, presó... 2.- MON/A Masculí MÓN: Conjunt de totes les coses creades. Femení MONA: Mamífer quadruma d’uns sis decímetres d’alçada, pèl bru groguenc, callositats isquià�ques i cua no molt llarga.

Josep Maillo

DEMOGRAFIA NAIXEMENTS Yve Em Eespada Habenicht, filla de l'Adrià i la Jèssica. Nascuda el 23 de desembre DEFUNCIONS José Rufié Estadella, data defunció el 8 de gener.

Virtudes Mestre Buendia, amb data de defunció, el 14 de gener. Juana Caparrós Morales, del Carrer Sant Vicenç de Paül. Amb data de defunció, el 14 de gener. E n c a r n a c i ó n Te r m e n s C a r r é , amb data de defunció el 18 de

gener. Josefa Carmona López, amb data defunció el 12 de gener. Lourdes Hernansaiz López, amb data de defunció, amb data defunció el 26 de gener. Domicili al Carrer de Sant Miquel.

En El Francolí del mes de novembre, ens vam deixar de comunicar el naixement d'en Guim Amigó Cobo, ﬁll del Miquel i la Noe. Amb data de naixement el 30 de novembre del 2018.

EL FRANCOLÍ

GENER 2019

S O C I E TAT S O R T E J O S

Sorteig de la Cistella de Reis La Cistelleria Maria Rosa ha sortejat, com cada any, la cistella de Reis. En aquesta ocasió, l’espluguina Vanessa Jové ha estat la guanyadora. Donem l'enhorabona, a la Vanessa i encoratgem la gent a comprar producte de proximitat! ■

C O M I A T S

Pel nostre Padrí Futri

Josep, pare, padrí, sogre, el dia 8 de gener el teu cos ja no va aguantar més i després d’uns mesos durs aguantant com el més fort, ens vas deixar. Han esEL FRANCOLÍ

tat uns mesos que sempre has �ngut la família al teu costat, com a tu t'agradava. El nostre padrí sempre ha estat una persona que ha cuidat la seva terra com ell sol, des de ben pe�t que ja anava de tros en tros amb la mula i el carro per ajudar la família. El padrí sempre ha volgut una vida sense maquinària (la senzillesa era el seu punt fort), una vida on pogués gaudir d’aquell treball que feia, i per sort així va ser. Tota la vida que ha treballat entre vinyes, arbres fruiters i molts vegetals. Tot i jubilar-se també tenia les seves terres, que dia a dia no deixava de conrear. L’hort era la seva vida, ja que el que més li agradava era cul�var les seves verdures i fruits, repar�r-les i menjar-les amb tota la família. D’aquesta manera, podia explicar als seus joves i

als seus néts com era de di�cil treballar al camp. Sempre vam passar molts bons moments, temporada de la verema, temporada de l’oliva, les patates, etc. Tota la família s’hi bolcava per ajudar-lo a avançar i que entre tots poguéssim acabar a temps. Les xerrades que tenien els néts amb ell, eren un espectacle, ja que com bé sabeu, avui dia es viatja molt i li explicàvem on anàvem, quants avions havíem d’agafar, etc., i ja es posava les mans al cap. Li �ndrem sempre una es�ma molt especial, ja que era un pare, un marit, un padrí i un sogre molt honest, simpà�c, senzill, proper i el més eixerit. Gràcies per tot padrí Futri, sempre et recordarem i t’es�mem molt. ■ La família GENER 2019

NATURA SINGULAR La merla (Turdus merula)

La merla és ocell inconfusible, de talla mitjana i color negre profund, només trencat pel groc intens dels ulls i el béc. Les merles no passen desapercebudes i són molt comunes als boscos i jardins. Passen molt de temps al terra, furgant energèticament la fullaraca, cercant invertebrats per menjar, tot fent molt de soroll. Tant, que és fàcil prendre-les per un animal gros que ens estigui encalçant... però l’encontre sempre acaba amb la merla fugint histèricament i cridant kui-kui-kui-kui. Aquest comportament i el color negre féu que, en l’antiguitat, fossin considerades ocells de mal averany. Sort que els Beatles li van dedicar una cançó (Blackbird, 1968), inspirats pel cant melodiós, variat i potent amb que el mascle s’exhibeix des d’una perxa ben visible.

Arbres singulars

Núm. 56 El teix gran de l'Aigüeta Aquest bell exemplar de teix creix entre l’avellanosa de l’Aigüeta i el cingle rocós, al lloc més ombrívol del bosc, i la resposta ha esta créixer enlaire, recte cap el cel i la llum, fins a assolir una alçada poc usual per a un teix. El teix és un arbre de creixement molt lent, i el tronc gruixut d’aquest ens insinua la seva edat, segur que passa dels cent anys, un jovenet per a una espècie que pot assolir 4.000 anys d’edat.

Espècie

Teix, Taxus baccata

Presentat per

Antoni Carreras i Casanovas

Dimensions

Perímetre del tronc més gran a 1,30m: 1,30 m Perímetre del tronc més gran a la base: 1,75 m Ample de la capçada: 4-8 m Alçada: 17,5 m

Ubicació

A peu del cingle a l’Avellanosa de l’Aigüeta, a mig camí entre la Pena i les Cent Fonts

Coordenades

41°21'40.3"N 1°05'57.8"E (41.36118, 1.09939 a Google Maps)

Pitu Amigó facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@gmail.com. Més informació a www.naturasingular.cat EL FRANCOLÍ

GENER 2019

EL FRANCOLÍ

GENER 2019