El Francolí gener 2018

NÚM. 371

GENER 2018

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

JORDI TURULL INAUGURA LA 453 FIRA DE L'ESPLUGA

ENTREVISTA: Blanca-Rosa Roselló, presidenta de la Germandat de la San� ssima Trinitat EL FRANCOLÍ 1 GENER 2018

EL FRANCOLÍ

2

GENER 2018

LA NOSTRA PORTADA Qui pot presumir de tenir una fira que s’ha anat fent des de l’any 1565?. La veritat és que per als que vivim a l’Espluga, aquesta dada sovint passa desapercebuda, però tal i com va dir el conseller Turull en els actes d’inauguració de la Fira, cal que es�guem molt orgullosos de celebrar la 453a edició de la nostra fira.

Revista editada amb la col.laboració de:

FOTOS PORTADA: Gerard Bosch

SUMARI

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Josep Duran Gili, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Patrícia València, Esther Català Sànchez, Pitu Amigó, Laura Poblet i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Joan Civit i Ballester, Toni Morlans, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Xavier Lozano Bosch, Ferran Civit i Martí, Maria Rosa de la Morena i Gallardo, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons i Joan Vallés Avià Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 17 18 19 20 21

22 23

EL FRANCOLÍ

EDITORIAL. La Fira tossuda BÚSTIA. Una reacció paral.lela Nou diccionari de la llengua castellana El nou pavelló REFLEXIONS. Diàleg en P. Fira perquè Si les parets parlessin La finestra L'ACTUALITAT. Música per la llibertat La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola impulsa el primer club de lectura infantil de la Conca De Barberà. La Biblioteca de l'Espluga s'omple per escoltar contes en anglès Homenatge al Doctor Valentí Gual L'Espluga manté el nombre de visitants durant l'any 2017 Jordi Turull inaugura la 453a Fira de Sant Vicenç de l'Espluga de Francolí L'Ajuntament aprova el projecte del camp de futbol de gespa artificial. L'Ajuntament millorarà alguns carrers espluguins. L'Ajuntament obre una borsa de treball per cobrir places de la Brigada David Rovira, l'alcalde de la Conca amb la retribució més alta. El conjunt de guitarres del Gironès Som Espluga reclama una millor promoció turística del municipi per evitar la pèrdua de visitants El Monestir de Poblet perd en una dècada un 34% de visitants. L'Ajuntament impulsa el primer habitatge de lloguer social L'Ajuntament de l'Espluga canvia a la tecnologia LED l'enllumenat de 9 carrers. L'Ajuntament il.lumina el carreró que connecta els carrers Milmanda i Prat de la Riba. L'Espluga reactiva el projecte per fer arribar aigua de l'Ebre al municipi L'Orquestra TLP participarà en un "concert olímpic" a Tarragona. Casa Llavasa rep 250 persones durant els sis primers mesos d'activitat Els Grallers de l'Espluga reobren l'Escola de Gralla a noves inscripcions. L'Associació de Jubilats estrena una nova cuina per fomentar la participació

3

24 El Pessebre de l'Espluga es consolida entre el públilc del Camp de Tarragona 25 Concert de Nadal a la Residència. Activitats nadalenques 27 L'aigua de consum humà, per Dolors Segura. Principals pensadors per al segle XXI, per Oliver Klein 28 El Carnaval en imatges per Ramon Joan Roselló. Èxit en la iniciativa de la nova activitat "Ioga en família". El Certamen Literari arriba a la 41 edició 29 ENTREVISTA. Blanca-Rosa Roselló, presidenta de la Germandat de la Santíssima Trinitat 31 RIMADORS ESPLUGUINS 32 ARA FA 100 ANYS 33 PINZELLADES DEL PEDRÍS 34 CURAR-SE EN SALUT 36 ESPAI SOMMELIER. TASTEM LA CONCA 37 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 38 JOVES ESCRIPTORS. PUIX PARLA CATALÀ 39 MUSEU DE LA VIDA RURAL 40 ENSENYAMENT 43 IN MEMORIAM 45 EL RACÓ DE PENSAR. DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR

GENER 2018

La Fira tossuda Qui pot presumir de tenir una fira que s’ha anat fent des de l’any 1565?. La veritat és que per als que vivim a l’Espluga, aquesta dada sovint passa desapercebuda, però tal i com va dir el conseller Turull en els actes d’inauguració de la Fira, cal que es�guem molt orgullosos de celebrar la 453a edició de la nostra fira. La cosa va néixer amb una vocació total i absolutament agrícola, pel fet que al gener, quan fa més fred, és el moment per plantar arbres, cosa que feia que la fira esdevingués un espai i un moment òp�ms per comprar el planter de l’any per part dels pagesos. Amb el pas dels anys i dels segles, la fira ha anat evolucionant cap a un mercat mul� sectorial on es pot trobar gairebé de tot, des d’artesania a embo�ts i formatges, eines, animals, an�guitats, joguines i, com no, el planter que s’ha man�ngut tossut des de l’ancestral naixement de la nostra fira. Però tot plegat va més enllà d’un gran mercat, durant dus dies, els carrers de l’Espluga, edevenen un espai de retrobament humà. La tradició espluguina fa que els convilatans que per qües�ons de feina o familia han anat marxant del poble, el darrer cap de setmana de gener, acudeixen i par�cipen de la nostra fira. Per aquest mo�u, tot passejant amunt i avall pel Carrer Lluís Carulla, et vas retrobant amb vells amics o coneguts que, de manera puntual, en aquestes dates reapareixen pel poble. És un fet remarcable perquè te n’adones de la veritat d’aquell refrany que diu “pots canviar de fulles però no pots oblidar les arrels”. La fira també és una festa per la canalla, que poden gaudir de les atraccions que converteixen la zona del Casal en un autèn�c parc d’atraccions on , malgrat el fred tradicional per aquestes dates, no es volen perdre cap ni un dels artefactes colorits que omplen aquesta part del poble, sovint a desgrat dels pares que es veuen abocats a compar�r aquesta illusió pel sol fet d’haver d’acompanyar-los i, com no pot ser d’altra manera, sufragar el cost d’aquestes ac�vitats lúdiques. La Fira, com passa amb tantes altres festes i celebracions nostrades, guanya en intensitat quan tenim pe�ts a casa que ens enEL FRANCOLÍ

comanen la seva il·lusió per estar pels carrers del poble que, per un cap de setmana, es transformen en quelcom únic al llarg de l’any. I la tercera pota d’aquest esdeveniment an�c i nostrat és la Nit d’En�tats i Mèrits Espluguins, en la que es reconeix la tasca en diferent aspectes de persones i en�tats de l’Espluga. Persones i en�tats que han destacat en l’esport, en la cultura, en l’ensenyament i en tants d’altres. És un símptoma de generositat el fet que un poble sàpiga reconèixer els seus fills destacats. I parlant de refranys, això fa perdre sen�t a la dita que diu que “ningú és profeta a la seva terra”. A l’Espluga, des de fa uns anys, gaudim premiant als que han fet coses importants pel poble durant els darrers dotze mesos, i ho fem en un entorn de luxe, amb tots els ingredients d’una gran festa popular, sopar, espectacle i lliurament de premis. En defini�va, alguns pobles tenen la seva Festa Major d’hivern i a l’Espluga tenim la Fira com a gran celebració en els mesos més freds i foscos de l’any, omplint el poble de vida i alegria, reconeixement i par�cipació. Potser caldria replantejar-ne el format, adaptant-lo més a les noves tendències pel que fa a fires, fent-la més monogràfica. Potser es podria canviar alguna cosa per fer-la més innovadora. Potser seria interessant que els espluguins féssim entre tots aportacions per millorar allò que sigui millorable, però el que està clar és que la Fira ha anat evolucionat tota sola any a any durant els darrers 453 anys i que malgrat tots els peròs, en gaudim tots, els d’aquí i els de fora. Desitgem doncs llarga vida a la nostra Fira i sen�m-nos orgullosos com a poble de tenir la que potser és la fira més an�ga de Catalunya, una dada que mai més hauria de passar desapercebuda. ■

4

GENER 2018

Busti@

Una reacció paral.lela

En la conjuntura que travessem, als catalans se’ns imposen dues tasques decisives, si volem sobreviure. Respecte a la primera, que és l’elaboració de la nostra plena sobirania, ço és, estructurar la República Catalana, afermar-la i donar-li via, finalment hi hem respost i hem actuat fins on ens ha aturat la barbàrie enemiga dels nostres drets humans i del respir de la nostra nació. L’altra és la normalització i neteja de la nostra llengua, que també és vital i sine qua non, és a dir, que és tant o més imprescindible i que per això necessita una reacció convençuda i massiva com l’ha �ngut l’altra — que la que dic que ha d’anar a favor de la llengua no la veiem enlloc. Ans tot al contrari, veiem un descuit que és el pitjor símptoma que fa predir que la llengua les passarà però molt crespes. No té explicació l’ac�tud que adopten els de dalt, i els de baix, respecte a la supervivència del nostre idioma. En els de baix és un simple problema d’ignorància i ens els de dalt potser que sigui un cofoisme cec que és lluny de tocar de peus a terra i d’espantar-se, si més no una mica, pel deteriorament a nivell popular a què ha caigut la vexada llengua catalana. Un exponent d’aquest deixadesa i manca d’atenció al fet real és el català parlat als nostres mitjans de comunicació i la repe�ció de faltes grama�cals i de supressions de punts elementals de la llengua, que hi són repe�ts, i repe�ts, malgrat que els siguin corregits o en siguin avisats. ¿Qui són els darrers responsables del català parlat als nostres mitjans? ¿Hi té a veure res l’Ins�tut d’Estudis Catalans, amb la seva Secció Filològica? A parer meu, la descomposició del català parlat a nivell popular té dos aspectes: el primer és la grossa pèrdua de lèxic, que és subs�tuït per paraules castellanes, juntament amb la infiltració d’incomptables frases castellanes —ni que siguin pronunciades en català, el catanyol de Pau Vidal—, amb la consegüent pèrdua de les legí�mament catalanes, i el segon és la desaparició dels pronoms adverbials de la parla del nostre jovent i de mol�ssims dels nostres adults. Jo em sento una víc�ma de la cançó de l’enfadós, delatant aquest nyap, però no veig mai enlloc que sigui delatat pels nostres millors en la llengua, sí que en revistes i publicacions els veig que

EL FRANCOLÍ

arreglen el català a un nivell on el poble no arriba, però no els veig mai que es dignin descendir a mencionar aquest punt tan essencial i crí�c per a salvar la nostra llengua, que són aquests pronoms. (¿No es volen rebaixar els dis�ngits senyors a mencionar el problema que ja ha estat mencionat pels qui no en saben...? ¿No hauria anat més bé, per exemple, que l’Institut d’Estudis Catalans, per comptes de suprimir els accents diacrí�cs, hagués organitzat una campanya per tal de recuperar els pronoms perduts? Parlo d’acord amb l’opinió de molts, que són legió els qui no estan d’acord amb aquesta innecessària supressió, que el mestre Fabra prou sabia què es feia. La manca d’aquests accents facilita l’escriptura, sí, però fa més di�cil la comprensió del text. Amb aquests accents la llengua no morirà pas sufocada i sense els pronoms viurà sempre esguerrada i malalta. Si arribem a ser una República independent, com ens toca per llei natural i pels nostres drets humans, cosa que ja tenim iniciada i que ens cal �rar endavant pe� qui pe�, i con�nuem parlant una llengua bruta i falsa, �ndrem la nació malalta, puix que tal com diuen molts, la llengua és l’ànima de la nació, uns altres diuen que és la mateixa nació, i si l’ànima està malalta, la nació està malalta. A més que se’ns fa tard, la llengua no pot esperar-se tant, que es deteriora a marxes dobles. Pensem que si hom no neix, per exemple, amb aquests pronoms als ossos i a la sang, beguts dels pares a casa, és molt di�cil adquirir-los, assimilar-los d’una manera normal, que sempre se’n va coix i són mal aplicats o no són. Demanaríem una acció ben convençuda, ac�va i contundent de part de les autoritats respecte al redreçament de la llengua. Una conscienciació en les autoritats dels nostre mitjans, també de part de l’Ins�tut d’Estudis Catalans i més exigència sobre els mestres d’escola perquè, primer ells parlin a l’alumnat un català net, i posin una especial cura a dir-los bé aquests pronoms i a corregir-los-hi quan se’ls mengin. I no ho oblidem mai: una llengua neta i una acció valenta a favor de la nostra Sobirania fan les dues línies d’acció imprescindibles en el moment actual a favor de la supervivència de Catalunya. Que el que cerquen els del govern castellà amb tant d’afany i de brutalitat és ofegar-la. ■ Pere Ortís

5

GENER 2018

Nou diccionari de la llengua castellana (Destaquem aquestes definicions) CASTILLA = Regió espanyola elegida pels déus HILITOS DE PLASTILINA = “Chapapote” de grans dimensions i catàstrofe ecològica PLATAFORMA CASTOR = Cataclisme sísmic provocat i deute a eixugar per tots els espanyols AUTOPISTAS DE MADRID = Inversió milionària innecessària, rescatada per tots els contribuents LAS CORTES ESPAÑOLAS = Versió moderna d’una cursa de braus AUTONOMIAS = Un invent del TBO que no va fer el Dr. Frank de Copenhague MANIFESTACIONES PACÍFICAS CATALANAS = Exhibicions públiques molt perilloses, sedicioses i tumultuoses AMOR PATRIO ESPAÑOL = Sen�ment lícit, esbiaixat i esperonat perquè duri tota la vida. (adver�ment: tots els altres amors patriò�cs són falsos) LA LEY ESPAÑOLA = Igual que la del nazisme, comunisme…, etc. CORRUPCIÓN = Putrefacció natural que s’acumula i contagia si no es neteja a fons SALARIO MÍNIMO = Una vergonya ins�tucionalitzada CATALANES = Espècie de mamífers en perill d’ex�nció EL REY = Figura de pessebre que queda molt bé als segells i de rendibilitat perpètua assegurada REPRESION POLICIACA = Carícies amb porres , gasos i pilotes de goma, molt mal interpretades pels que les sofreixen

GUARDIA CIVIL = Força repressiva pública adoctrinada (en èpoques de descans “piulen” i s’alimenten -segons ells- malament, en els ports catalans) EL IMPERIO DE LA LEY = La llei de l’imperi INDEPENDENCIA JUDICIAL = Tururut viola POLITICOS PRESOS = Presos polí�cs VERDAD = Paraula esborrada del diccionari (normalment no s’usa) MENTIRA = Allò més usual, repe�t fins l’afartament (supleix l’anterior) TV3 Y OTROS MEDIOS DE COMUNICACIÓN CATALANES = Capdavanters en el seu país, però caducs perquè volen recuperar la paraula “veritat” ja ex�ngida NORMALIZACIÓN LINGÜÍSTICA = Racional invent català que no interessa als espanyols i a molts polí�cs europeus (compte: és contagiosa i infecciosa) ODIO = Aguantar-ho tot, però tot, sense queixar-se ni tornar-s’hi VENGANZA = Una manera molt normal d’es�mar els catalans (sempre pel seu bé) CIUDADANOS = Virus maligne, incubat al país i ja preparat per a l’exportació 155 = No és un número més, no, és un malvat intent de suprimir les llibertats d’un poble noble i digne com és Catalunya Tot això i més ho sen�m cada dia. De veritat creuen que els catalans som imbècils? ■ Eusebi Majós

Recordant... Al Francolí del novembre passat, en Josep Vallverdú narra una fàbula d’un baró d’Israel en que després de dir-li a un fillet seu que sal� d’una tàpia sense por perquè ell li aturarà la caiguda, no ho fa; la moral de la historieta que l’adult vol ensenyar al pe�t és que no et pots fiar de ningú encara que sigui el teu pare. Recordo haver llegit una versió de la fàbula al famós En Patufet, el d’abans de la guerra, il·lustrada en tres o quatre escenes on el pe�t és a dalt d’una taula i el pare, una burda caricatura amb la que sovint s’ha iden�ficat la fesomia d’un jueu, al final de l’event li diu al nen que hom no pot fiar-se d’un jueu encara que sigui el teu pare. En Patufet era una revista infan�l de pretensió moralitzant i/o orientació conservadora. Junt amb l’experiència de jovenet anant a l’església parroquial a “matar jueus” a funcions dels Dijous i Divendres de Setmana Santa he hagut que concloure -decebut- ja més tard i més gran, que hi havia un tret clarament an�semí�c en la suposada moral conservadora de l’àmbit d’aquells temps i en aquelles ac�vitats infan�ls a l’esgléEL FRANCOLÍ

6

sia. Precisament, tràgica ironia, mentre transcorria la matança de l’Holocaust que de retruc engarjolava exiliats-presoners de guerra espluguins.... I això que els catalans tenim una formació mul�ètnica complexa o interètnica com ha dit algú que, històricament, conjumina una varietat d’ètnies, la jueva entre tantes altres que han passat i s’han trobat bé dintre l’esperit acollidor del país. Forçats a escollir entre la foguera o marxar, molts jueus catalans es conver�ren en cris�ans i molts es feren falsos conversos i adoptaren cognoms cris�ans però tots es feren catalans i portem una amalgama de cognoms i de sangs... Em fa pensar si la inclinació inquisitorial versablement atàvica dels governs espanyols, en busca d’una suposada puresa de sang, ha jugat un paper en el seu deportament de fa segles i fins avui dia cap a la Catalunya de tota mena de catalans-barreja: l’espoli personal del tribunal de comptes ( bon negoci en els temps de la Inquisició), la presó, l’exili, etc etc... Com dèia un inquisidor contra els càtars GENER 2018

del Rosselló: mateu-los a tots que Déu ja els destriarà. I també els ha estat de molta conveniència fer servir el farcellet inventat de “comunistes, jueus i maçons”. Sefarad és la denominació hebrea de la Península Ibèrica i per extensió Nord Àfrica. Tarbut Sefarad (Cultura Sefarad), amb pàgina web, reuneix nuclis que evoquen cultures medievals jueves de molts llocs, no sols de les grans poblacions. Hi ha grups a Montblanc, Valls, Igualada, El Vendrell etc etc. Hi hagué un call jueu a l’Espluga i s’ha recobrat el mikvé. ¿Potser es podrà afegir a la ruta medieval tan exitosa? Tarbut Sefarad té una secció molt interessant

de cognoms potencialment relacionats amb l’ètnia hebrea; és curiós que, entre molts cognoms ben coneguts, hi ha el del Senyor Rector dels meus anys d’escolanet a la parròquia i els dos cognoms del dictador espanyol ... ¡Quantes incongruències! El pare Jordi (Ramon) Bou i Simó sí que era ben conscient de la seva nissaga jueva. Hi hagué un temps quan el felicitava per Nadal i Hanukkà,la festa jueva de les llums, que són casi contemporanis. M’explicava que, essent organista a Poblet, de comiat de la missa, solia tocar la cançó que els jueus cantaven anant als crematoris nazis. ■ Anton Martí

El nou pavelló Benvolguts espluguins, Avui, repassant la història espor�va del Casal, després de llegar un pàgina an�ga de "El Francolí" escrita per l'inoblidable Sr. Joan Guasch sota el �tol "CANVIS AL CASAL" a l'apartat "Al Poble / Temes varis, que he reproduït a través de les meves memòries, el ressorgiment sor�des al meu llibre, un projecte sen�mental, encara no editat, que per la similitud d'opinió quedo obligat a transferir-los-en com a memorandum fruc�fer i alen�dor, al mateix moment, retornades del meu tes�moni del gran any 1965 del Casal. Com al passat, arrelat i vinculat, als meus orígens (Cal Talaixos i Teresa Fonoll (rip)) sumada a la veterania espor�va octogenària dels meus 80 anys, segueixo la feina i el compromís dels espluguins, per aquest nou any. Doncs bé, �nc no�cies de la pròxima posta final del nou pavelló i que aviat s'inaugurarà. Quina il·lusió! I més sa�sfacció per tothom, després de 53 llargs anys, per subs�tuir-los recordant l'ar�cle referenciat del Sr. Guasch - "Era i és encara la millor que s'havia fet a Espluga, que avui el patrimoni de l'esport del Casal el prolongui el que un dia va fer història traspassant la frontera de la Conca del Barberà expandint-se arreu del nostre país". Fins aquí, és la joia del mecenes Sr. Carulla, per l'oci de tots i d'aquells que vàrem posar el nostre gra de sorra, per tornar a fer una crida per la unió de forces, pel seu futur, és afrontar les tempestes de crisi econòmiques de pronòs�c durador que afec�n al seu manteniment. Per tal és

necessari assolir el llegat corresponent a la joventut i al seu compromís per mantenir les ac�vitats. Els par�ceps de la primera generació, vàrem comprendre el somni fet realitat, sota la bandera de l'esforç i ara requereix d'aquesta reflexió per obrir els ulls davant dels reptes compromissaris. No són coses de bufar i fer ampolles, és precís aplicar-se allò que tan cantàrem "Tot serà camí, si ens donem les mans". Algunes coses canvien durant els anys, el nou pavelló serà patrimoni que el jovent heretarà. Per la voluntat del compromís d'acceptar aquesta obra nova de trinca. Per dur a terme ac�vitats d'oci, hoquei, pa�natge, trobades, concursos i no oblidem, pràc�ques espor�ves, avaluades com a assignatures escolars. Concentracions, campionats d'auxiliar olímpics Universitat Rovira i Vigili, Jocs Mediterrani pels d'aquí i els de més enllà. El cas és omplir el pavelló i fer de nou, visites turís�ques com abans. Així, acabo la reflexió necessària del moment de la nova història espor�va del poble que un dia va entendre el missatge, expressat segons la història (any 1923) Visità Espluga de Francolí, per l'insigne cien�fic Albert Einstein aplicant epíleg del futur "Les ciències compar�des no serien res sense les forces creadores, per afermar els somnis fets reaIs". Enhorabona, el seu somni és realitat. És la segona oportunitat de fer més anys d'història espor�va d'aquesta població amb voluntat ferma del seu camí. Repeteixo una altra vegada, una força abraçada per a tots els que es�mem l'Espluga i el seu esport. Un arrelat de fora vila. ■ Jordi Ribera

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades a les bús�a de la revista, encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■

EL FRANCOLÍ

7

GENER 2018

REFLEXIONS tassa i mitja

Diàleg en P JOSEP VALLVERDÚ - Pare: què vol dir PP ? - Par�t Prepotent. - Què es Prepotent? - Qui Presumeix de Potència. - Tu ets Prepotent, Pare? - Calla,nen i Passeja pel Passeig - Aquest és el “Passeig del Procés” - Sí, és el nom que hi ha a la Placa de Pedra. - I PP no vol dir també Presos Polí�cs? - És clar, i també Porres Policials. - I Pebrots Podrits. I Pollastres Pelats - Au no siguis Poca-Pena ! - Mira, una Pancarta de Propaganda!

- Què hi Porta Posat? - Hi diu Puigdemont President. - Patriotes Persistents l’hi ha posat. - El futbol també té dues PP. - Potser et Passes, Pe�t. - El futbol vol dir Peu i Pilota - Penal, Penal ! - I ara veig dues altres PP, pare. - Si? On ? - Allà baix : hi diu “Parking Privat”. - N’hi ha que diuen “Parking Públic” - Pare : i si et digués PaPa ? - Sí, PePet . I Prou, Punyeta!

pensaments digitals

Fira, per què?

P

XAVIER LOZANO

assegem, parlem amb els amics, els veïns i coneguts a mig camí, i intentem superar com podem la gentada del tram central del carrer Lluís Carulla, fem un tomb per les atraccions, i tornem a casa, potser amb una bufanda o un tros de formatge i recordant que no hem vist ningú a la plaça ni a la zona de dalt. Així és la nostra Fira, una de les més antigues de Catalunya i potser la menys coneguda. En parlem sovint, cada any, en articles com aquest i a les tertúlies de bar, però no fem res. I he sentit comerciants dir: és la Fira, és així, a nosaltres no ens implica; i polítics recitar: s’han fet molts esforços però és impossible de canviar. La Fira és l’essència de

EL FRANCOLÍ

les nostres tradicions, però sóc dels que penso que si es deixen com estan, les tradicions desapareixen. I em fa patir que potser la més an�ga de les nostres tradicions es�gui escrivint el seu final. I a l’Espluga som experts en perdre coses i després voler-les recuperar. Però crec que amb la Fira no caldria esperar a aquest extrem després de 453 anys. No n’hi ha prou amb dir que “la Fira és així, i ja està”. Les polí�ques de promoció econòmica – tan mancades a l’Espluga- s’haurien d’unir amb les comercials, turístiques i culturals per fer d’aquesta Fira un autèntic reclam en un mes escàs d’activitat de carrer i de visitants a la Conca. Les Fires sempre criden l’atenció i si tenen tradició com la nostra de

8

ben segur que tenen un potencial amplíssim. I no hem d’oblidar que tenim molt per oferir i que potser no ho ensenyem. He reflexionat molts cops sobre la venda d’embotits i tot tipus de productes d’arreu de Catalunya a la Fira de Sant Vicenç... i en canvi, la no presència dels nostres productors (excepte alguns pocs valents que s’hi atreveixen). Hauríem de fer un plantejament seriós per fer d’aquesta Fira un autèntic reclam del turisme i el comerç d’interior, aprofitant que pocs esdeveniments tenen més de quatre segles i mig a Catalunya. Penso que n’hi hauria prou amb dotar-la de projecte, d’objectius, comunicar-la a fora i fer-la estimar de nou a tots els espluguins. ■ GENER 2018

REFLEXIONS un punt de vista molt personal

Si les parets parlessin...

É

LAIA TORRES

s fosc i fa fred. Ha plogut tot el dia i ja era hora, però ara fa fred. De fet, fa el fred que ha de fer a l’hivern però és que aquest hivern no recordo que n’haguem passat gaire, de fred. Bé, no sé per què parlo en passat si encara hi som de ple, a l’hivern (en queda més que no pas n’hem viscut). I això, que en realitat sí que recordo que fes fred al novembre o a principis de desembre però no per Nadal ni després, ni... sí que recordo que hem anat amb jaquetes primes i amb màniga curta per Euskadi, que és dir molt. I avui, en canvi, torno cap a casa i fa fred. M’han deixat al portal i he de baixar un carrer que no sé quants metres fa però ben poquets. I el carrer es converteix tot ell en literatura, m’envaeix, les parets cauen, com si les pedres es desprenguessin, m’abracen. El trajecte no dura ni cinc minuts, però el faig durar, el meu cap està disposat a viure’l com si fossin hores. Arribo a casa i, de cop, ja no �nc fred, ni al rebedor, que no hi ha la calefacció encesa (i ja no sé si és millor o pitjor per estalviar energia). Arribo a casa, al foc que no hi ha, al caliu que fan ben just dues persones, però a casa, a la calor. I vinc de les pedres que em queien, del passadís d’aire, del fred humit d’avui, dels 100 metres que he viscut com una experiència literària sense lletres. Quan era més pe�ta i anava a l’ins�tut, a l’hora del pa� donàvem tombs i tombs (encara ara em costa d’entendre per què coi ho fèiem) a la pista. I quan era es�u tornàvem a la pista a passar nits. Dèiem que anàvem al futbol però no recordo haver estat mai pendent de cap par�t. Sé que va durar poc, però és d’aquest temps que sé que va néixer aquesta sensació curiosa de la calor i el fred. Passejàvem per la pista a l’hivern i feia fred, i anàEL FRANCOLÍ

vem amb anorac (abans no ens mudàvem gaire, em sembla, per anar a l’ins�tut, però dir això també em sembla que fa de gran, així que més val que calli). Fèiem tombs, ens trobàvem algun profe, paràvem, parlàvem, tornàvem a enganxar el tomb i així anar fent. Fins i tot una vegada, recordo que vam voler anar a fer el tomb quan plovia perquè ens agradava (i encara m’agrada) mullar-me sota la pluja. I el Toni ens va deixar, cosa que ara tampoc no acabo d’entendre. Bé, els tombs amb anorac. El cas és que quan tornava a l’es�u a la pista i hi anava en �rants i un jerseiet sempre tenia la mateixa sensació, la mateixa pregunta: “com pot ser que a l’hivern passegem per aquí amb anorac i ara hi sigui en màniga curta?”. No em jutgeu, encara, no és que no entengui que hi ha estacions i que la temperatura canvia. Va més enllà de la temperatura. És la sensació literària. És l’emoció de fa una estona. El carrer m’ha caigut a sobre i hi he vist, com si d’una pellícula del �pus “Un monstruo viene a verme” es tractés, com si tot caigués i canviés per un instant. M’hi he imaginat una riuada de gent ves�da amb poca roba, suada en molts casos i amb un got a la mà, també en molts casos. Era entre un Corremúsics i un Beu les bès�es, era es�u i jo anava amb anorac. I he tornat a tenir la sensació de la pista. Com pot ser que les pedres siguin tan poc casa a l’hivern i tan casa a l’es�u? Com pot ser que caminar pel carrer una nit de gener et faci córrer per arribar a casa i a l’es�u no�s com les pedres de les cases i del carrer t’acompanyin, t’abracin, et facin sen�r com a casa i te’n sen�s reina igual que al teu menjador? Com he arribat a pensar que les parets em poden abraçar? Com m’he imaginat una riuada impos-

9

sible de gent amb anorac bevent amb el fred que fa avui? Com he pogut viure una experiència tan di�cil d’explicar i tan profunda? Fa un moment, al sofà, a l’escalfor, l’he compar�t. I l’ha entès. Això deu voler dir que no és tan estranya, oi? Obro la finestra de l’estudi i sento el fred. Miro el carrer i el fred, que també m’abraça, m’enganxa. Miro al carrer buit i hi torno a veure com persones de totes les edats hi passegen venint de fer tapes o tornant cap a casa després d’haver fet un gelat. Veig que els adolescents, que avui han begut una mica més del compte, passegen com si fos realment el passadís de casa seva, o un escenari d’un teatre amb tot el públic del món però amb uns focus tan potents sobre seu que fan que no vegin ningú. El carrer a l’es�u és escenari sense vergonya. A l’hivern un corredor fred que et convida a fugir-ne, a resguardar-te. I sempre és el mateix carrer. I sempre són les mateixes pedres. I el que em sembla més inversemblant: ni pensen, ni hi veuen, ni hi senten, ni res. Però m’abracen, em saben i em són casa. ■

GENER 2018

REFLEXIONS un cop d’ull

La finestra

E

ANDREU MORTA

l nostre dia a dia duu un ritme tan frenè�c que el cervell em demana una pausa. I com que el país real va com va, us proposo de cercar la calma i el relax al país dels somnis per tal que l’imaginari ens ompli la clepsa. Tirem, doncs, de fantasia amb un conte d’hospital, però bonic, no pa�u. Sense retallades ni 155s. M’hi voleu acompanyar? Dues dones d’edat incerta jauen al llit, víctimes de sengles accidents de trànsit. Pateixen traumatismes múltiples. Una però, que ja està prou recuperada, s’aixeca i s’acosta al finestral que s’obre a l’altra banda de l’habitació, a tocar del llit de la pacient que no pot alçar-se: enguixada gairebé de cos sencer i una cama que penja del sostre mitjançant un giny mecànic. Resta immòbil, no pot ni somiar a dreçar-se. Aquest rol de mòmia viva, però està�ca, potser l’engavanya més que el dolor de les fractures i el mar�ri de les llagues obertes. Malcontenta i desanimada per tanta immobilitat, tot el dia remuga, tot són “ais i uis”. O bé manté un silenci sorrut. El trauma l’ha deixat tan esclafada que ja no li resten ni ganes ni força ni il·lusió per viure. La més lleugera obre la finestra i inspira a ple pulmó l’aire frescal i flairós que baixa de la muntanya. Fa unes flexions mentre deixa anar mots d’admiració davant la bellesa que la fortuna li regala: “Ah, que bonic i poètic! Quina vista tan esplendorosa! És tan alegre! Tan de bo ho poguessis veure”. L’enguixada escolta aquelles expansions un bon mos envejosa, cal ser sincer. Fins que gosa demanar: “Tan bonic és el que veus d’aquí estant? No exageres? Què hi ha? M’ho expliques?” “Oh, una vista preciosa!” respon l’afortunada. I de seguida descriu tota EL FRANCOLÍ

cofoia el món idíl·lic que copsen els seus ulls astorats: una ca�fa de gespa atofada, ben dallada i d’una verdor intensa que el sol ma�ner vesteix de tendre resplendor; roures immensos i frondosos al voltant; palmeres, matolls farcits de belles i primaverals floretes grogues, liles, rosades, vermelles, blanques... Pel llac frescal d’aigües cristallines llisca un cigne majestuós... uns ànecs entremaliats es capbussen i claquen joiosament... una ànega presumeix lluint tota una corrua d’aneguets... Pels senders assolellats passegen tres o quatre ancians recolzats al bastó i, en un banc ombrejat, una parella d’enamorats es reciten paraules dolces i promeses a cau d’orella... I així, ma� rere ma� de cada dia recull noves escenes d’aquell jardí mul�color, noves desfilades lluminoses de paisatge i d’ac�vitat... Al magí de la veïna quieta pren còrpora i poè�ca realitat una pel·lícula farcida de vida i de formosor. Assaboreix les descripcions detallades de la companya i en frueix talment les veiés. Li bullen al cervell els quadres idíl·lics i vívids com delicades

10

pintures de Renoir o Wa�eau. I així, fins i tot quan la companya ja ha rebut l’alta, comença a sen�r que el pit se li omple d’un afany immens de contemplar tanta esplendor. L’ànsia l’apressa. Les imatges prenen tanta còrpora, tanta veracitat, que es�mulen una recuperació fins llavors impensable. El desig i la illusió tan grans li són la millor medecina per al cos i per a l’ànima. I arriba el gran dia. Lliure de benes i guixos, per fi pot alçar-se. Agafa les crosses i, fent ten�nes, s’encamina al finestral. I vet aquí el que veu: un pa� de fàbrica fosc, ferregots rovellats, bidons buits, carbó, grafits esborronats en la paret més negra i més lletja que hagi vist mai! Oh, desil·lusió! Oh, desengany! Es plany a la infermera: “Aquella porca marrana m’enganyava! Això és el que veia? Quina barra!“ “No entenc res –respon la infermera–, perquè la seva veïna no podia veure res: era cega”. Un llamp li esclata al magí. Comprèn. Plora. Entre sanglots sent eixir-li del cor un mot de gràcies... i, per fi, somriu: aquell àngel de bondat –ara ho veu clar– li ha regalat la vida! ■

GENER 2018

L'ACTUALITAT Música per la llibertat

El passat 1 de novembre va sorgir la inicia�va de Música per la Llibertat a Sant Fruitós de Bages. L’Anna Ortega va voler donar visibilitat a l’empresonament de membres de la societat civil i polí�cs del nostre país i demanar-ne el seu alliberament tocant el Cant dels Ocells. El seu objec�u era i és aconseguir que cada dia, el Cant soni al màxim de municipis possible. Des d’aquell dia, cada vespre se sent música arreu de Catalunya demanant la llibertat dels presos i, mica en mica, s’hi van afegint nous indrets dins i fora del país. Un d’ells és Leuven (Bèlgica) on resideix l’espluguina Anna Amigó Vilalta. Juntament amb la Gemma Vilanova de Girona fan sonar el Cant dels Ocells a la ciutat belga des del 16 de novembre. Cada dimarts es reuneixen o bé a la Plaça de la Universitat o a la Plaça major. Totes dues llueixen llaços o peces grogues i porten cartells dels presos polí�cs. La gent que passa se les mira. Alguns s’aturen, se les escolten, pregunten què hi fan …i fins i tot n’hi ha que els hi �ren alguna moneda. Potser per a la Caixa de resistència? Al desembre, el Carrilló de la Universitat de Leuven tam-

bé va voler manifestar el seu malestar per la situació dels nostres presos i sota el lema “Conciliació” va obrir el tradicional concert de Nadal amb El Cant dels Ocells, seguit del villancico Los Peces en el Río. A mida que han anat passant els dies, els “dimarts del Cant dels Ocells” han esdevingut un moment de trobada per als catalans de la zona. L’Eva Pruneda, de Barcelona, també va a la cita de reivindicació des del 16 de gener. Ella canta i anima a la gent a deixar un missatge en una postal que s’envia als presos. Cada dimarts, la postal de Leuven es dedica a un pres diferent. Ja s’han enviat a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn. La propera serà per a l'Oriol Junqueras. Tot i estar lluny, la comunitat catalana a l’estranger no s’oblida de la situació que s’està vivint a Catalunya i es treballa constantment per explicar allò que a Europa no arriba. A con�nuació adjuntem l'enllaç on es pot consultar el mpa on es toca "el cant dels ocells", aquests estan assenyalats amb llaços grocs: h�ps://www.google.com/maps/d/u/0/viewer?mid=1IXLS zAJoqDxzBqDYTkoXtFeXYg8f5Kr4&ll=41.35596977724475 %2C1.4017878616211874&z=10 ■

Leuven, el 16 de gener de 2018. Cedida

Leuven, 29 de gener de 2018. Cedida EL FRANCOLÍ

Leuven, 5 de gener de 2018. Cedida

11

GENER 2018

L'ACTUALITAT

La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola impulsa el primer club de lectura infan�l de la Conca de Barberà

La Biblioteca Pública Municipal Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí posarà en funcionament, aquest mes de febrer, un club de lectura infan�l, adreçat a infants d’entre 9 i 12 anys. En aquest club de lectura infan�l, els par�cipants llegiran un llibre al mateix temps des de casa seva, i l’úl�m dimecres de cada mes, �ndrà lloc la sessió conjunta amb tots els membres par�cipants, per tal de comentar la lectura mensual durant uns tres quarts d’hora. La proposta està oberta a tothom, i neix amb la voluntat de reflexionar obertament i lliurement, i permetrà ajudar e ls infants a desenvolupar les seves capacitats lingüís�ques i de comprensió lectora, i, el fet de treballar en grup, fomentarà entre ells la capacitat de par�cipació i de comunicació. El club de lectura infan�l vol par�cipar d’una manera ac�va i engrescadora en estendre l’experiència de llegir, sense perdre de vista que la lectura ha de ser un plaer i una ac�vitat d’oci, encomanant la passió pels llibres, que és un dels grans reptes de la societat ac-

tual, tenint en compte que no existeix una fórmula màgica per a despertar l’interès per la lectura, premissa en la que segurament coincideixen la majoria d’especialistes. “l’experiència de llegir més enllà de les aules” Quins són els objec�us? -Potenciar el gust i l’interès per la lectura -Adquirir una bona mecànica lectora -Adquirir una bona comprensió lectora -Respectar el termini de retorn del material de préstec -Mantenir una conducta adequada (escoltar ,silenci…)

-Prendre decisions conjuntes (decidir el nom del club, torn de lectura…) -Par�cipar en les ac�vitats de final de lectura (donar l’opinió, respondre a les preguntes, situació en el mapa del conte…) -Respectar l’opinió d’altres Com s’hi pot par�cipar? La par�cipació al club de lectura infan�l és lliure i gratuïta i per tal de poders’hi inscriure cal tenir entre 9 i 12 anys, i cal presentar l’autorització signada pel pare, mare o tutor, i omplir una sollicitud, que caldrà entregar al taulell de préstec de la mateixa biblioteca o trucar al 977871432. ■

La Biblioteca de l'Espluga s'omple per escoltar contes en anglès La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga ha acollit aquest dilluns una sessió de contacontes en anglès a càrrec de tres estudiants dels graus d’Educació Primària, Infan�l i de Doble Titularitat de la Universitat Rovira i Virgili. Més de 25 infants van escoltar els relats infan�ls que la Clara, la Núria i la Mari van explicar u�litzant els colors i les emocions. Més enllà dels contes, l’ac�vitat �tulada “The colour monster” també va comptar amb altres propostes, com per exemple un joc de dau, cançons o pintant làmines per grups. Aquesta sessió a la biblioteca municipal de l’Espluga per part d’alumnes de la URV és fruit del conveni que l’Ajuntament va firmar amb la universitat per tal d’oferir la biblioteca com espai per fer-hi pràc�ques. ■

Redacció EFMR

EL FRANCOLÍ

12

Contacontes a la biblioteca. Nuri Estadella GENER 2018

L'ACTUALITAT Homenatge al Doctor Valen� Gual El Centre d'Estudis de la Conca de Barberà va dedicar un dels homenatges de l'any passat en la seva publicació Aplec de Treballs, núm. 35, a Valen� Gual i Vilà, doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona, on exerceix de professor des de 1990. Va néixer a Barcelona el 1962, però Valen� Gual és un home de la Conca de Barberà. A més de par�cipar en nombroses ac�vitats de promoció cultural com l'Associació Cultural Baixa Segarra, la revista local del seu poble Font de Baix, ha sigut alcalde del seu poble Rocafort de Queralt (1995-2015) i membre del Consell Comarcal, ocupant-se també de l'àrea de Cultura i Benestar social. La principal atenció historiogràfica de Valen� Gual ha estat la demografia a l'època moderna (segles XV-XVIII) a la Conca de Barberà, tot seguint la metodologia dels francesos Louis Henry i Michel Fleury de reconstrucció de famílies. La seva tesina la presentà el 1986 i la tesi doctoral el 1991. La primera fou publicada en dues parts, una el 1987 per Dalmau Editor (Terra i guerra. Rocafort de Queralt a l’Edat Moderna) i l’altra per la Diputació de Tarragona el 1988 (Vida i mort a la Conca de Barberà a l'edat moderna: Rocafort de Queralt s. XVI-XVIII). La tesi doctoral s’imprimiria el 1993 (La família moderna a la Conca de Barberà) i ha servit de model per a altres inves�gadors catalans. Ha col·laborat amb ar�cles, en nombroses revistes Miscel·lània Ribetana (1991), Apiera (1995), Aplec de Treballs (1988-1989, 1994, 1997-1998, 2004, i

EL FRANCOLÍ

2009), Butlle� del Centre d'Estudis Locals de l'Espluga de Francolí (1997-1998), Gimbernat (1992), Recull (1993,1995 i 2003), Analecta Sacra Tarraconensia (1994), Butlle� Interior de la Societat d'Onomàs�ca (1988, 1989 i 1993), Pedralbes (1987-1988, 1992 i 2003), Urtx (1992 i 1994), Quaderns de Vilaniu (19921993), Quaderns d'Història Tarraconense, (1990), Butlle� del Centre d'Estudis Alcoverencs (2001) i ha publicat entre altres Justícia i Terra, la documentació de l'Arxiu Poblet (Armari II), Valls, 2003) i Poblet senyor feudal,. la documentació de l'Arxiu de Poblet (Armari III), Valls, 2007). Valen� Gual mereixia aquest reconeixement. Per la seva saviesa i per la seva disponibilitat. Les seves col·laboracions en els úl�ms anys a Cultura i Paisatge o Sàpiens, són prou demostra�ves dels seus coneixements i l'interès que té en posar de relleu els fets històrics de les nostres contrades. Els ar�cles sobre la seva persona, publicats a l’Aplec de Treballs de 2017, del C.E.C.B.: "Valen� Gual Vilà, un historiador arrelat a la terra" de Josep M. Grau i Pujol; "Valen� Gual i Vilà: compromís històric, educa�u, civic" d'Àngel Casals Mar�nez; “Valen� Gual i la Universitat de Barcelona" de Jaume Dan� i Riu; "Valen� Gual i Rafael Dalmau Editor: una col·laboració àmplia i fèr�l” de Rafel Català i Dalmau i "Valen� Gual Vilà, conreador històriogràfic del territori"de Manuel Güell Junkert són el viu reflex de la vida de l'es�mat Valen�. Un exemple per a tots aquells que covem ànsies culturals, patriò�ques i de defensa de tots els valors que hem heretat, els bons em refereixo, dels nostres avantpassats. ■ Josep M. Vallès

13

GENER 2018

L'ACTUALITAT L’Espluga manté el nombre de visitants durant l’any 2017

Els museus municipals de l’Espluga de Francolí (Coves de l’Espluga, Museu Fassina Balanyà i Ruta Templera i Hospitalera) han aconseguit un total de 53.630 visitants durant l’any 2017. Les Coves de l’Espluga con�nuen essent l’espai més concorregut de la vila amb un total de 47.530 visitants, un 3% menys que l’any 2016. El Museu de l’aiguardent Fassina Balanyà ha augmentat en un 8% i les visites s’han situat en 4.800 persones. Per la seva banda, la Ruta Templera i Hospitalera amb ulleres de realitat virtual, en el seu primer any d’implementació a ple rendiment, ha aconseguit captar 1.310 visitants. El regidor de Turisme de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, Jordi Torre, sosté que aquestes xifres, tot i ser lleugerament inferiors al de l’any passat, es consideren posi�ves per l’Espluga ja que s’ha pogut resis�r a la davallada general de visitants de museus d’arreu del país, que s’ha situat en la majoria dels casos en un descens del 10%. El gruix més important de visitants de les Coves de l’Espluga és el segment escolar que aquest 2017 s’ha situat en els 24.300 alumnes, seguit dels individuals o famílies que són 21.400 visi-

EL FRANCOLÍ

tants i el col·lec�u de grups que es manté a la banda baixa amb 1.830 visitants. En el cas del Museu de l’Aiguardent Fassina Balanyà, l’increment més fort de visitants el 2017 ha estat el de grups amb un total de 2.200 persones, seguit dels individuals i famílies amb 2.045 i l’escolar amb 560 alumnes. Pel que fa a la Ruta templera i Hospitalera la major part dels visitants són individuals i famílies 1.110 persones, seguit dels grups amb 125 i el públic escolar en 75 alumnes. Pel que fa a les consultes rebudes a l’Oficina de Turisme Municipal es man-

14

tenen amb xifres molt similars als anys anteriors amb gairebé 5.500 consultes i reserves ateses el 2017. La majoria d’aquestes, un 75% del total, fan referència a temes relacionats amb les Coves, seguits de temes turís�cs generals de l’Espluga, el Museu de la Vida Rural, la Ruta Templera i Hospitalera i la Fassina Balanyà com a temes més consultats. El 42% de les consultes són ateses personalment a l’Oficina de Turisme i a la recepció de les Coves, un altre 41% són ateses per telèfon i un 17% per correu electrònic. ■ Redacció EFMR

GENER 2018

L'ACTUALITAT Jordi Turull inaugura la 453a Fira de Sant Vicenç de l’Espluga de Francolí La situació polí�ca catalana, totalment anòmala, va protagonitzar el dissabte 27 de gener l’acte inaugural de la 453a Fira de Sant Vicenç de l’Espluga de francolí. El convidat d’honor va ser el diputat de Junts per Catalunya, Jordi Turull i Negre. Després de tallar la cinta inaugural, Tu-

David Rovira entrega a Turull un exemplar del llibre "Vidal i Barraquer, cardenal de la pau" de Ramon Muntanyola. Gerard Bosch

rull i la resta d’autoritats es van dirigir a la Sala Polivalent de l’An�c Hospital on després dels discursos va procedir a la inauguració de l’exposició de documents i llibres de la Coopera�va de Consum Panificadora i de la nova cuina a

un exemplar del llibre “Vidal i Barraquer, cardenal de la pau”, de Ramon Muntanyola, una nova edició ampliada, a cura de Josep Massot i Muntaner i editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat amb mo�u del centenari de l’Any Muntanyola, així com un exemplar de la “Breu Història de l’Espluga de Francolí”. A l’acte també hi van assis�r el director dels serveis territorials d‘Agricultura, Àngel Xifré; el president del Consell Comarcal, Francesc Benet; els regidors de l’Ajuntament de l’Espluga, així com representants de diferents ajuntaments i en�tats. Els actes de la Fira però, es van posar en marxa el divendres 26 de gener amb diferents par�ts de lliga de tennis taula a l’An�c Ins�tut. El dissabte al ma� va tenir lloc la 14a trobada i intercanvi de plaques de cava i l’esmorzar popular a la Plaça de l’Església. A la tarda, es va dur a terme una jornada de portes obertes i demostració de l’Escola de Tennis Taula de l’Espluga de Francolí “Els Carquinyolis” a l’An�c Ins�tut, amb coca i xocolata pels assistents, i la xerrada “A braçades fins a l’Àfrica, l’experiència de creuar nedant l’Estret de Gibraltar”, a càrrec d’Erika Soriano a l’Auditori Carulla Font organitzada pel Club Atlè�c Espluguí. A la nit, el pavelló del Casal de l’Espluga acollia la 20a edició de la Nit d’En�tats i dels Mèrits Espluguins, que enguany estrenava El Joc del Perxe, i que després de retre en duel a 13 en�tats espluguines en un concurs de preguntes, va proclamar l’Associació cultural de Grallers, Gegants i Nans com a guanyadors de la primera edició d’aquest concurs. Seguidament es va celebrar el sopar popular de la fira, al que van assis�r-hi més de 250

Jordi Turull a la Llar de Jubilats. Gerard Bosch

la Llar de Jubilats espluguina. L’alcalde de l’Espluga, David Rovira, va lliurar al diputat EL FRANCOLÍ

15

L'esmorzar popular de la Fira. Cedida GENER 2018

L'ACTUALITAT persones, i que en acabar va donar pas a l’entrega de reconeixements de la Nit d’En�tats i dels Mèrits Espluguins, tot acabant amb l’actuació de la Barcelona Gipsy BalKan Orchestra. Les entitats reconegudes en l’àmbit esportiu van ser el Club Atlètic Espluguí, per la 40a edició de la Cursa Atlètica de l’Espluga i la 25a Caminada Espluga-Prades, el Moto Club Francolí per la celebració de la 10a

Pitu Amigó guanya el guardó per la projecció de la pel.lícula "Salvatge". Josep Morató

edició de l’Enduro del Francolí, l'Esportiva l’Espluga, pels 10 anys de la creació de l’equip femení de futbol, el Club d’Escacs de l’Espluga, per l’ascens a la categoria preferent del primer equip i la creació del Club

Els Grallers, Gegants i Nans amb el guardó. Josep Morató EL FRANCOLÍ

Tennis Taula de l’Espluga de Francolí. Pel que fa a les en�tats socials, es van reconèixer els 25 anys de la creació de l‘Associació de Jubilats de l’Espluga, l’Associació l’Estornell per la reobertura de Casa Llavasa com a casa de colònies i els 140 anys de la Germandat de la San�ssima Trinitat, que el 2017 també va posar en marxa el nou local social. En la categoria d’associacions culturals, els reconeixements van ser per al Ball de Bastons de l’Espluga per la creació de la Colla Infan�l, l’Espluga Audiovisual i l’Associació del Pessebre Vivent de l’Espluga per la seva creació, i aquesta darrera també pels 50 anys de les primeres representacions a la Cova, i l’Associació cultural de Grallers, Gegants i Nans de l’Espluga per la celebració dels 25 anys dels Grallers, els 10 anys de gegants Gorg i Spluc i pel naixement dels gegantons neolí�cs, Terra i Pastor. La Nit d’En�tats aquest any havia incorporat la votació popular per a decidir els mèrits espluguins, repar�ts en cinc categories, i que enguany van ser per Pitu Amigó per l’edició de l’audiovisual “Salvatge Alt Francolí”, que s’imposava a Carme Mar� i Jordi Amigó en la categoria de publicacions; Antoni Carreras pels diferents reconeixements aconseguits com a professor a la Universitat Rovira i Virgili, imposant-se a la Polleria Antonia i a Gerard Bosch en la categoria de reconeixements professionals. Carlota Franquès guanyava el mèrit espor�u, per la seva par�cipació al Dance World Cup, per davant de Meritxell Lorca i Jordi Salvadó,i en la categoria educa�va, l’Escola Mar� Poch per l’obtenció del distintiu d’Escola Verda va ser la premiada per davant de Catalina Riutort i Miquel Isern. Finalment, en la categoria de menció especial es reconeixia a tot el col·lec�u vinculat en la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, on compe�a amb Josep Maria Vallès i Borja Moll. Tots els finalistes van rebre, també, un diploma acredita�u. Diumenge començà amb la ronda 2 de la lliga catalana d’escacs, amb el par�t de categoria preferent Espluga “A” – Escacs Reus i el par�t de 3a categoria provincial: Espluga “B” - Valls “F i també es dugueren a terme els actes de la 15a Festa Comarcal de l’Oli i el Vi Novell, amb l’esmorzar al que par�ciparen més de 400 persones, seguit del tradicional concurs d’allioli. Els actes de la Fira acabaven diumenge a la tarda amb la representació de l’obra “El dia més foll”, a càrrec del Grup de Teatre Tramoia de Vila-seca. La Fira de l’Espluga repe�a format i i recorregut, un any més, amb l’espai de productes de proximitat a la plaça de l’església i la resta de parades variades al carrer Lluís Carulla. L’espai de venda d’arbres, que és el més tradicional de la Fira, es mantenia enguany davant l’escola Mar� Poch, al principi del carrer Lluís Carulla, i la zona d’atraccions a l’aparcament del Casal. ■ Redacció EFMR

16

GENER 2018

L'ACTUALITAT L'Ajuntament aprova el projecte del camp de futbol de gespa ar�ficial

El consistori de l’Espluga va aprovar el projecte per equipar el camp de futbol municipal amb gespa artificial. Les obres suposaran una inversió de 499.920,78 euros i també s’inclou un annex de millores de 139.649,57 euros. El projecte va estar redactat pels tècnics del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i es va votar aquest dijous en el Ple Municipal corresponent al mes de gener. El punt va entrar en l’ordre del dia per urgència, ja que l’equip de govern volia aprovar el projecte per avançar els terminis i assegurar-se que l’obra pugui estar llesta per l’inici de la temporada vinent. Un fet que Som Espluga va lamentar perquè consideren que un projecte d’aquestes dimensions s’ha d’analitzar a fons. Tot i això, la formació va exposar que hi votava a favor per no encallar els tràmits. Les obres inclouen la instal·lació de la gespa artificial i el sistema de rec i de recollida d’aigües, uns treballs que tindran un termini d’execució estimat de dos mesos i mig. El projecte també inclou un annex de millores, com per exemple l’ampliació de les grades i la instal·lació de seients, el canvi de l’enllumenat a la tecnologia LED i l’ampliació de la caseta de control d’aigües. La nova gespa artificial es preveu que pugui tenir una vida d’uns 10 o 15 anys, tot i que depèn de l’ús que se’n faci. Som Espluga va interessar-se pel consum d’aigua de la nova instal·lació i per l’existència d’un sistema de reutilització d’aquesta. Joan Amigó, regidor de serveis municipals, va considerar que el sistema de rec no hauria de comprometre l’abastiment d’aigua al municipi i remarcava que els mesos més secs acostumen a ser els de l’estiu i coincideix, per tant, amb l’activitat més baixa dels equips de futbol. Amigó expressava que el sistema de reutilització d’aigües es va descartar perquè la inversió era molt costosa i l’Ajuntament no la podia assumir, però assegura que les instal·lacions permetran que en un futur es pugui incorporar aquest sistema. ■ Redacció EFMR

L'Ajuntament millorarà alguns carrers espluguins L’Ajuntament de l’Espluga va aprovar en el Ple Municipal celebrat el passat dijous 1 de febrer, plec de clàusules administra�ves per a la contractació de l’obra de millora de la pavimentació i serveis de cinc carrers adjacents al Lluís Carulla, part del carrer Milmanda i el carrer Clos de Callau. Els carrers adjacents al Lluís Carulla que s’arreglaran són el carrer Còrdova, Sortetes, Mn. Cinto Verdaguer, Tarragona i Àngel Guimerà. L’Ajuntament hi inver�rà part del superàvit del 2016, en total uns 530.000 euros. La quan�tat del romanent de tresoreria també permetrà la millora de part del carrer Milmanda i el carrer Clos de Callau. Segons va avançar l’equip de govern en el Ple Municipal del desembre, els carrers adjacents al Lluís Carulla s’asfaltaran i s’arreglaran seguint la línia de la resta dels carrers que ja es van arreglar l’any passat. Després de l’aprovació del plec de clàusules administratives d’aquest dijous, ara les obres sor�ran a concurs i es preveu que l’adjudicació es pugui fer al març. ■ Redacció EFMR

L'Ajuntament obre una borsa de treball per cobrir places de la Brigada L’Ajuntament de l’Espluga ha convocat una nova borsa de treball per cobrir possibles vacants temporals o subs�tucions de places de personal de la Brigada Municipal. La convocatòria ha de cobrir les possibles necessitats de personal no permanent de l’Ajuntament de l’Espluga, en règim laboral temporal, per a la prestació dels serveis de la brigada municipal i el concurs serà per oposició lliuEL FRANCOLÍ

re. En concret es convoca per cobrir les categories de Peó de brigada (assimilat al grup AP), especialista (assimilat al grup C2), oficial de segona (assimilat al grup C2) i oficial de primera (assimilat al grup C2). L’anunci de la convocatòria s’ha publicat al Butlle� Oficial de la Província de Tarragona amb les bases que regulen la borsa. S’indica que les retribucions seran les que corresponguin d’acord

17

amb la relació de llocs de treball i la legislació vigent. La convocatòria també es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al tauler d’anuncis de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i a la seu electrònica del web municipal. El termini per presentar les sollicituds començarà l’endemà de la publicació de la convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat i s’allargarà durant els següents 20 dies naturals. ■ GENER 2018

L'ACTUALITAT

David Rovira, l'alcalde de la Conca amb la retribució més alta L’alcalde de l’Espluga, David Rovira, és el batlle de la Conca de Barberà amb la retribució més alta, el 2016 va cobrar 27.143,72 euros per una dedicació parcial. Les dades del portal de transparència d’Hisenda, que ha publicat el diari Nova Conca, situen el sou mitjà dels alcaldes de la comarca en 7.883,82 euros. El segon alcalde de la comarca amb la retribució més elevada és el de Llorac, San�ago Trilla, amb 16.571,83 euros per la seva dedicació parcial. L’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, sense dedicació al consistori va percebre 15.604,15 euros. David Rovira recorda que la retribució dels regidors va ser aprovada en el Ple Municipal i que la seva se situa en

els 25.000 euros anuals. Rovira considera que en el cas de Montblanc el cost de l’alcalde és superior perquè Josep Andreu té un càrrec de confiança que complementa les seves funcions i, per tant, la suma dels dos sous és més alta. El grup de l’oposició al consistori espluguí, Som Espluga, resta importància a la quan�tat econòmica perquè és la que es va aprovar en l’inici de la legislatura, però insisteix en el fet que es publiquin les retribucions junt amb les agendes de tots els regidors. De fet, Som Espluga ha presentat ja dues mocions amb aquest objec�u i han estat rebutjades per l’equip de govern que manté que no faran públiques les seves agendes. ■ Redacció EFMR

El conjunt de guitarres del Gironès L’Església Vella de l’Espluga va acollir aquest diumenge el concert del grup de guitarres de l’Escola de Música del Gironès que va congregar una cinquantena de persones. El concert va començar a les 6 de la tarda amb la par�cipació d’11 alumnes i 2 professors de l’escola que van fer sonar durant una hora diverses peces cèlebres de guitarra de compositors com Bartolomé Calatayud o Celso Machado. Malagueña, Tico Tico, Marchina de Carnaval, Bolero o Desiderata, entre d’altres, van ser cançons que els joves músics van interpretar. La proposta va estar organitzada per l’Escola Municipal de Música de l’Espluga i la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de l’Espluga. ■

EL FRANCOLÍ

18

El conjunt de guitarres del Gironès. Sergi Espaza

GENER 2018

L'ACTUALITAT

Som Espluga reclama una millor promoció turís�ca del municipi per evitar la pèrdua de visitants El grup de l’oposició, Som Espluga, ha apuntat que la disminució de visitants als museus de l’Espluga es deu, entre d’altres, a una mala promoció dels atractius turístics del municipi. La formació considera que “el nou patronat de turisme encara està a les beceroles” i per revertir la dinàmica és necessària la difusió i el treball conjunt entre els ens públics i els privats. Som Espluga reconeix l’afectació de la situació política en les dades turístiques del 2017 i valora que la disminució de visitants a la Cova aquest any passat hagi estat només d’un 3%, però remarca la pèrdua sostinguda de visitants d’aquest espai després de la nova museïtzació del 2012 i la poca afluència de públic a la Ruta Templera i Hospitalera. La Cova ha passat de 57.614 visitants el 2016 als 47.522 d’aquest 2017. Jordi Miró, cap de l’oposició, ha manifestat a l’EFMR que la inversió en tecnologia punta de la Ruta Templera difícilment es podrà amortitzar a curt termini amb poc més de 1.000 visitants anuals i lamenta que no s’aprofités prou la inauguració a càrrec del president Carles Puigdemont per promocionar l’equipament. Jordi Miró planteja que l’Espluga necessita una promoció global adequada i que es podrien implementar ofertes conjuntes de diverses propostes turístiques, per davant de la promoció individual dels museus, acció que consideren que s’està efectuant ara mateix. Disminueix lleugerament el nombre de visitants dels museus de l'Espluga L’Espluga ha tancat el 2017 registrant una disminució del 5,67% del nombre de visitants als museus del municipi. En total, 72.384 persones han visitat algun dels equipaments turístics de l’Espluga. Malgrat el descens, l’equip de govern manté que s’ha evitat una caiguda superior com la que s’ha registrat en altres punts de Catalunya. Tot i això, l’estiu del 2017 va ser bo per als museus de l’Espluga perquè es va registrar un creixement del públic respecte al mateix període del 2016. La baixada del nombre de visitants s’ha notat durant el darrer trimestre de l’any i, en alguns casos, també pels primers mesos del 2017. La Cova Museu de la Font Major segueix sent l’espai més freqüentat arribant als 47.522 visitants, una xifra un 3% inferior a la de l’any anterior. Tot i que el 2017 va superar el nombre d’usuaris del 2015, les Coves de l’Espluga segueixen amb la tendència de disminució de visitants d’aquesta dècada. En relació al 2006, aquest esEL FRANCOLÍ

pai ha perdut des de llavors 10.000 visitants. Pel que fa a la resta dels museus municipals, la Ruta Templera i Hospitalera ha assolit la millor xifra des de la seva inauguració amb 1.310 persones, però segueix a la cua dels espais turístics del municipi. El 2017 ha estat el primer any a ple rendiment per la Ruta Templera amb la posada en marxa de les ulleres de realitat virtual, les sessions nocturnes i la visita amb tallers per a escolars. Les persones que fan la visita individual o en família representen el percentatge majoritari del públic, mentre que 277 escolars han participat en la proposta de la Ruta Templera i Hospitalera. D’altra banda, la Fassina Balanyà ha registrat un augment de visitants del 8%, 4.796 persones van veure l’antiga fàbrica d’aiguardent de l’Espluga. El còmput global dels museus municipals suma 53.630 visitants, un 1,96 % menys que el 2016. Finalment, l’Oficina de Turisme ha atès 22.373 persones amb una suma de 5.373 consultes, una xifra que també suposa un descens respecte als darrers anys. Tot i això, el regidor de Turisme de l’Espluga, Jordi Torre, remarca que la disminució de visitants dels museus municipals de l’Espluga ha estat inferior a les registrades en altres punts del país i considera que “hem sabut parar bé el cop i ens hem mantingut bastant bé en xifres de visitants”. A més, el regidor de Turisme ha tret ferro a les dades que situen l’Espluga com el municipi de la Conca amb més persones allotjades durant el 2017. El Museu de la Vida Rural, que segueix sent el segon equipament amb més visitants, ha tancat el 2017 amb 2.500 usuaris menys respecte al 2016, no tant lluny del balanç del 2015. L’equipament de la Fundació Carulla ha rebut un total de 16.153 persones. Ramon Rosich, director del MVR, considera que la baixada es deu a la situació excepcional que ha viscut Catalunya des de l’1 d’octubre que ha provocat menys moviment de la població catalana i menys grups provinents de la resta de l’Estat espanyol. Tot i això, Rosich assegura que també cal tenir en compte el servei i els usos que els usuaris fan del museu, ja que la xifra de visitants no reflexa aquest aspecte, i per això enguany ho estudiarem. A més, impulsaran noves propostes relacionades amb la gastronomia per tal d’incrementar el nombre de visitants. Un dels altres espais que també ha perdut visitants és el Museu del vi del Celler Cooperatiu de l’Espluga que ha comptat amb un total de 2.601 persones, mentre que 3.147 persones el van veure l’any 2016. ■ Redacció EFMR

19

GENER 2018

L'ACTUALITAT El Mones�r de Poblet perd en una dècada un 34% de visitants

El Monestir de Poblet va tancar el 2017 havent rebut la visita de 100.829 persones, una xifra un 34,53% menor respecte el nombre de visitants del 2007, llavors van ser 154.001. Per bé que en els darrers anys la quantitat de visitants s’ha mantingut, en la darrera dècada el Monestir ha perdut 53.172 usuaris. Malgrat que aquest 2017, l’Oficina Comarcal de Turisme de la Conca ubicada a Poblet hagi registrat les millors xifres de consultes dels darrers anys, les dades del monestir cistercenc no remunten i segueix amb una pèrdua progressiva dels visitants encara per damunt de les 100.000 persones, tot i que l’any 2000 van ser-ne 187.873. L’informe que ha emès el Servei de Turisme del Consell Comarcal de la Conca recull que els turistes catalans i els europeus són els més freqüents. Els visitants catalans representen el 37%, mentre que la resta del turisme espanyol suposa el 22%. Un 34% dels turistes van ser d’altres països d’Europa. Els visitants de la resta del món representen un 7% del total. Una gran part de les persones que rep l’oficina comarcal de turisme només passen un dia a la Conca. Els turistes que fan excursions d’un sol dia són el 32%, un 39% s’allotgen a la Costa Daurada i el 13% pernocta a la comarca. Després del Monestir de Poblet, la Cova de l’Espluga és el segon museu més visitat de la Conca amb 47.522 visitants i el segueix el Museu de la Vida Rural amb 16.153. ■ Redacció EFMR

L'Ajuntament impulsa el primer habitatge de lloguer social L’Ajuntament de l’Espluga està treballant aquests dies en l’adequació d’un pis al carrer de les Parres per des�nar-lo a habitatge de lloguer social. Es tracta d’un pis de propietat municipal ubicat al número 36 del carrer de les Parres i va acollir durant uns anys el servei de centre obert. El personal del Pla d’Ocupació, subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i Ministerio de Empleo y Seguridad Social-Servicio Público de Empleo Estatal, que s’ha posat en marxa aquest gener està treballant en aquest habitatge pintant-lo i desenvolupant pe�tes intervencions de millora. Es preveu que en uns 15 dies acabin les obres d’adequació, mentre que abans de posar en marxa el lloguer social el consistori haurà de redactar-ne les bases. ■ Redacció EFMR

Personal del Pla d'Ocupació treballen en l'habitatge de lloguer social. Cedida

EL FRANCOLÍ

20

GENER 2018

L'ACTUALITAT L'Ajuntament de l'Espluga canvia a la tecnologia LED en l'enllumenat de 9 carrers

L’Ajuntament de l’Espluga ha començat aquest dimarts la instal·lació del nou enllumenat que utilitza la tecnologia LED en diversos carrers del municipi per subsituir els antics llums de vapor de mercuri i d’halur metàllic. Amb aquesta actuació se substituiran 44 fanals per uns de nous de tecnologia LED amb 30 o 40 watts de potència i suposarà un estalvi energètic i econòmic per al municipi. En concret es canviarà l’enllumenat dels carrers Sant Antoni, Parres, Sor Maria Torres, Sortetes, Sant Blai, Sant Abdó i Sant Senén, Sant Vicenç de Paüls, Aurora i Sor Mercè Ferrer. La nova instal·lació suposa una inversió d’uns 18.000 euros per al consistori que disposa d’una subvenció de la Diputació de Tarragona per finançar el canvi d’enllumenat. L’any passat l’Ajuntament ja va canviar llums d’altres carrers amb l’objectiu d’eliminar progressivament les bombetes de mercuri. ■ Redacció EFMR

L'Ajuntament il·lumina el carreró que connecta els carrers Milmanda i Prat de la Riba L’Ajuntament de l’Espluga ha installat dos fanals al carreró que connecta els carrers Milmanda i Prat de la Riba a la urbanització del Casal. L’actuació ha permès il·luminar un camí de pas que a les nits quedava a les fosques. Ja fa uns mesos, també es van instal·lar diversos fanals a l’inici del camí del Molí de Guasch que connecta l’avinguda Catalunya amb la ronda del Riu Sec i el carrer Joan Amades. L’objec�u de la millora de l’espai era resoldre els problemes de visibilitat i donar més seguretat de la via durant les hores de nit. ■

L'Espluga reac�va el projecte per fer arribar aigua de l'Ebre al municipi L’Ajuntament de l’Espluga demanarà finalment al Consorci d’Aigües de Tarragona el subministrament d’aigua de l’Ebre per abas�r, principalment, la indústria càrnia del municipi i ser un recurs per resoldre períodes de sequera. L’anunci el va fer l’alcalde de l’Espluga, David Rovira, en l’entrevista de l’Ajuntament a Casa del’EFMR. En la darrera sessió del Ple Municipal es va ra�ficar el decret d’alcaldia per fer la pe�ció al consorci d’aigües. Rovira va reivindicar la necessitat de l’Espluga de connectar-se a una xarxa d’aigua externa per fer front als períodes de sequera que, remarcava, són cada vegada més freqüents i intensos. De fet, el pou de la Biela ha registrat aquests darrers mesos nivells rècord d’aturada per falta d’aigua que s’han pogut superar gràcies a la interconnexió de dipòsits. El batlle recorda ara que dotar-se d’un subministrament extern és un plantejament que el grup de Convergència i Unió sempre ha man�ngut com a solució defini�va per al problema de l’aigua. Amb la ra�ficació del decret, es demanarà que el consorci reac�vi el projecte per tal de fer arribar l’aigua de l’Ebre des de Montblanc fins a l’Espluga. De fet, arran d’això, en els pressupostos d’aquest 2018 ja s’inclou una par�da de 210.000 euros del cànon de l’aigua del consorci de Tarragona. L’obra consis�ria en fer arribar l’aigua fins EL FRANCOLÍ

al dipòsit pe�t de Sant Miquel, acualment en desús i amb una capacitat de 250.000 litres. Des d’aquí, es construirà una tuberia fins al Pont Descobert, des d’on ja existeix una connexió que transportaria l’aigua al Molí dels Frares per abas�r la zona propera al Coll Roig, principalment per a les granges i l’empresa Cunicarn que suposen un 10% del consum d’aigua de l’Espluga. L’alcalde deixava clar que la funció principal del projecte és per solucionar la necessitat de la indústria càrnia i remarcava que si, a causa de la sequera, el subministrament de l’Ebre s’ha de connectar per al consum domès�c, l’Ajuntament haurà d’adquirir el compromís d’anunciar-ho. El projecte podria tenir un cost d’un milió d’euros que el consistori espera poder fer front amb una subvenció del 50% de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb un ajut de la Diputació de Tarragona i amb el romanent de tresoreria dels comptes municipals. Tot i la reac�vació d’aquest projecte, l’alcalde de l’Espluga assegurava que l’equip de govern no abandonarà les actuacions per aprofitar l’aigua del municipi i la compra de nous pous, si en sorgeix la possibilitat. En aquesta línia, enguany està previst que es pugui automa�tzar el dipòsit del Garber perquè pugui ser controlat telemà�cament com els altres. ■ Redacció EFMR

21

GENER 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ORQUESTRA SIMFÒNICA TREU-LI LA POLS AL TEU INSTRUMENT

L'Orquestra TLP par�ciparà en un "concert olímpic" a Tarragona L’Orquestra Simfònica Treu-li la Pols al Teu Instrument de l’Espluga actuarà aquest abril al Teatre de Tarragona al costat de la Banda Simfònica Unió Musical de Tarragona per celebrar el 25è aniversari de la formació tarragonina i escalfar motors per als Jocs del Mediterrani que aquest es�u acull la capital de la demarcació. El concert se celebrarà el 15 d’abril a les 7 del vespre i serà la tornada del que l’Orquestra TLP i la BUMT van compar�r el 2016 al Teatre del Casal de l’Espluga. “BUMT: 25 aniversari. Música i olimpisme” és una de les cites que la banda de Tarragona ha fixat al calendari del 2018 per celebrar els seus 25 anys de vida i que, a més , també vol retre

homenatge a les obres més representa�ves de la història dels Jocs Olímpics. La BUMT interpretarà peces de John Williams, Albert Hammond, Vangelis o Jan Van der Roost, entre d’altres. L’Orquestra TLP, ara dirigida per Diego Calderón, serà la convidada d’aquest concert del 15 d’abril i hi portarà el seu habitual repertori variat, des de bandes sonores de pellícules fins a cançons de cantautors. Les entrades del concert es podran comprar a par�r del 21 de febrer per internet a Tarraco�cket o a les taquilles del Teatre de Tarragona per 10 euros i els menors de 25 anys i els majors de 8 euros. ■

CASA LLAVASA

Casa Llavasa rep 250 persones durant els sis primers mesos d'ac�vitat Casa Llavasa, situada a Durro (Alta Ribagorça), ja ha rebut la visita de 250 persones durant els aproximadament sis primers mesos d’ac�vitat com a casa de colònies. L’equipament de l’Associació l’Estornell de l’Espluga ha acollit 28 grups en aquest primer mig any, 16 dels quals provinents de l’Espluga. En declaracions a l’Espluga FM Ràdio, el president de l’Associació l’Estornell, Enric Vives, ha donat a conèixer les primeres dades d’ocupació, assegurant que ja s’ha arribat a una facturació de 12.000 euros en poc més de cinc mesos, mentre que la previsió del projecte era d’uns 20.000 euros anuals. El president de l’associació considera EL FRANCOLÍ

que les perspec�ves d’ocupació són bones i ha constatat que pràc�cament fins al juny ja no queda cap plaça lliu-

re, excepte de Setmana Santa. També hi ha reserves fetes de cara a l’es�u d’enguany. Més enllà de les dades

22

d’ocupació, Enric Vives ha explicat que després de la posada en marxa de la casa de colònies ara es potenciarà la comunicació de Casa Llavasa per arribar a nous usuaris, un exemple és amb l’ac�vació del nou web. Una inversió d’uns 240.000 euros va permetre adequar les instal·lacions de Casa Llavasa a la normativa vigent i obtenir el número de registre oficial com a Casa de Colònies a la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils de la Generalitat de Catalunya. La casa de Durro disposa de 24 places repartides en 3 bordes diferents que es poden reservar conjuntament o per separat. ■ Redacció EFMR GENER 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ CULTURAL DE GRALLERS GEGANTS I NANS DE L'ESPLUGA

Els Grallers de l’Espluga reobren l’Escola de Gralla a noves inscripcions L’Associació Cultural de Grallers, Ge- llersespluga@gmail.com. gants i Nans de l’Espluga reobrirà Una tradició amb 150 anys d’història aquest curs l’escola de formació de gra- Actualment el grup de Grallers de l’Eslla a noves inscripcions, després que el pluga està format per una vintena de curs passat el mestre graller Oriol Olivé es fes càrrec de la formació del grup. En els úl�ms anys les inscripcions estaven tancades fins que es poguessin ampliar places de formació a l’en�tat, que vetlla per la cultura popular i la música tradicional a l’Espluga de Francolí. En aquesta ocasió, els nous alumnes hauran de tenir més de 12 anys i també podran ser persones adultes. El proper diumenge 4 de febrer a dos quarts de 8 del vespre es farà una reunió informa�va per totes les persones interessades a la sala d’assaig dels Grallers ‘El Piset’ del Casal Les classes amb l'Oriol Olivé. Cedida de l’Espluga. Les inscripcions i consultes es poden fer al correu elec- gralleres i percussionistes dels 70 trònic dels Grallers de l’Espluga: gra- membres que té actualment l’Associ-

ació Cultural de Grallers, Gegants i Nans. L’en�tat va aprovar la reobertura de l’escola de gralla en l’úl�ma Assemblea General Ordinària del 4 de novembre. L’en�tat acompanya i fa ballar els elements del seguici popular oficial de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí com són els gegants Ponç Hug de Cervera i Beatriu vescomtessa de Bas, fundadors de l’Espluga; els gegants Neolí�cs Gorg, Spluc i Blat, Terra i Pastor, i els 12 capgrossos que forma el grup de Nans de l’Espluga. Els actuals Grallers de l’Espluga van ser fundats per Josep Prats el 1992 –l’any passat es van celebrar els 25 anys, tot i que anteriorment hi havia hagut altres grups de grallers al municipi des dels 1863. Més informació: Rosa Garrell, responsable del grup de Grallers de l’Espluga -620 874 934. ■

L'Associació de Jubilats estrena una nova cuina per fomentar la par�cipació L’Associació de Jubilats de l’Espluga ha inaugurat, coincidint amb la Fira de l’Espluga, una cuina equipada amb tots els electrodomès�cs i serveis a les instal·lacions de la plaça de l’Església. L’en�tat ocupa la segona i la tercera planta de l’an�c edifici de la Coopera�va Comarcal de Consum des de l’any 2013, tot i que no era la ubicació desitjada pels seus socis que preferien una planta baixa. L’actual Junta però, presidida per Ana Mar�nez, ha apostat per consolidar les instal·lacions afegint un servei fins ara inexistent, una cuina que hi ha construït l’Ajuntament de l’Espluga a pe�ció de l’Associació. El col·lec�u lamenta però la manca de par�cipació de persones majors de 65 anys a l’Associació, situació que volen canviar oferint nous incen�us i ac�vitats a par�r d’ara. ■ EL FRANCOLÍ

23

GENER 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ DEL PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

El Pessebre de l’Espluga es consolida entre el públic del Camp de Tarragona Entre els visitants de les representacions del 2017 han crescut el nombre d’espluguins interessats en aquest acte nadalenc El Pessebre Vivent de l’Espluga ha fet públiques les dades de procedència dels visitants d’aquesta última edi-

pluga i la resta de la Conca-, han suposat en aquest cas el 85% dels visitants del Pessebre Vivent (un 5% més que el 2015). De fet, els visitants procedents de la resta de pobles de la comarca han suposat el 15% dels visitants, la majoria procedents de Montblanc. De la resta del Camp de Tarragona (el 16% del total), la majoria venien de les ciutats de Tarragona, Reus i Valls, també municipis com Alcover o Vila-seca, el Pla de Santa Maria o el Vendrell, el Pont d’Armentera i el Pla de Penedès. Per contra, tot i haver augmentat la campanya publicitària a la plana de Lleida, els visitants procedents de comarques com el Segrià, les Garrigues o l’Urgell només representen el 7% del total, quantitat similar als visitants de les comarques de Barcelona, sobretot de la capital catalana i ciutats com Terrassa. En menor grau van venir visitants de les Terres de l’Ebre o del Pirineu i de les comarques de Girona. Un 1% dels visitants procedien de fora de Catalunya. Aquest any el Pessebre Vivent de l’Espluga es va representar el 23, 24 i 26 de desembre, consolidant la xifra assolida en l’edició del 2015, de gairebé 3.000 visitants. La meitat de les persones van visitar el Pessebre el dia de Sant Esteve, l’únic en què es van produir algunes aglomeracions per l’excés de visitants que van comprar l’entrada a úl�ma hora. Per les representacions del 23 i 24 de desembre, les noves propostes per desconges�onar la cua van funcionar, com la venda an�cipada per internet amb horari tancat d’accés, o l’ampliació del recinte d’entrada amb un pe�t mercadet que es va organitzar els dos primers dies amb la participació d’alguns comerciants locals. ■ EFMR

ció, prop de 3.000, procedents sobretot de les comarques del Camp de Tarragona. Destaca el fet que la meitat dels visitants van venir de fora de l’Espluga de Francolí, tot i el públic del mateix municipi s’ha consolidat en aquesta ocasió, arribant els 1.454 espluguins, una de les xifres rècord d’entre els principals grans esdeveniments que es fan a la població. Aquesta xifra representa el 54% dels 2.907 visitants comptabilitzats (un 7% més que el 2015). Entre els espluguins, la meitat van fer la compra anticipada: 2 de cada 10 van comprar l’entrada per internet, 3 de cada 10 a l’Oficina de Turisme. 4 de cada 10 van comprar l’entrada a taquilla i la resta van entrar amb alguna les invitacions per col·laboradors externs. El Camp de Tarragona, procedència en potència Com ja va passar en l’edició del 2015, els visitants procedents de les comarques del Camp de Tarragona són el potencial més important, ja que –sumant els de l’EsEL FRANCOLÍ

24

GENER 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CORAL ESPLUGUINA

Concert de Nadal a la Residència El passat dia 27, dissabte de la fira, la coral Espluguina, com han anat fent tots els assaigs per preparar el concert de cada any, va fer el tradicional concert de Nadal a la Re- Nadal, com també van fer el de la residència per la fira, sidència Jaume I, a les 6 de la tarda, i amb els residents tots dos bons amics nostres, han fet possible que la coral tots disposats, vàrem iniciar el concert amb unes nadales no hagi hagut d’aturar el seu treball, i al mateix temps , i vam acabar amb unes canhem pogut gaudir del bon saçons populars de casa nostra ber dels dos amics, en Josep com L’Emigrant, acabant amb és un gran organista i músic la cançó del músic català Frani ella una bona directora i cancesc Vila, T’he mirat. Després tant, i d’aquesta unió ens hem del concert i agraint la nostra beneficiat tots els cantaires, actuació l’animadora Conxita podent aprendre coses noAmill, ens van obsequiar amb ves i veure altres formes de un refresc i un pe�t regal a catreballar d’uns altres direcda cantaire, així ens acomiators, gràcies Josep i Núria pel dem dels residents, tot civostre treball. El Xavi, s’intant-nos per les caramelles, corpora ja als assaigs propeen que la coral tornarà ha acrament, hem de dir que tetuar. nim uns bons projectes per La coral també va fer com La Coral a la Residència. Maria Montserrat aquest curs i ens hi posem cada any el concert de Nadal aviat, també recordem que qui a l’Església vella, el 26 de desembre passat, amb una bo- �ngui ganes de cantar és ara un bon moment per anina assistència de públic, val a dir que el director Xavier mar-se i venir-hi, estem esperant més gent i restem oberts Morgades, està de baixa, per això la coral ha comptat amb a tots els que �ngueu ganes de cantar, veniu i proveu-ho. la direcció de Josep Mateu i Núria Besora d’Alió, ells dos Us agradarà. Gràcies. ■

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Ac�vitats nadalenques TALLER DE DECORACIÓ NADALENCA. Ambientació del Local Social amb mo�us de Nadal fets amb material reciclat (ampolles d’aigua, gots de plàs�c, càpsules de café…) A càrrec de Cesca Morgades, Rosa Casol i Carme Gu�errez, Blanca Rosa Roselló MERCAT D’ARTESANIA Amb la par�cipació de: Carme Gu�errez (bijutería ar�s�ca), Isabel Llurba (bijutería punta de coixí) i M. Antònia Bota (bijutería en plata) EL FRANCOLÍ

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “Instants d’una vida”: 35 anys de fotografia” d’Enric de Santos El fotògraf Seria més fàcil dir d’Enric de Santos el que no ha fet en el camp de la fotografia que no pas fer un repàs de la seva extensa carrera. Fotografia ar�s�ca, docència, fotografia de premsa, publicació de llibres tècnics, fundador de diverses associacions de diferent caire i mo�vació, conferenciant, etc. Ha exposat, entre d’altres, a països com Ità-

25

lia, Anglaterra, Iugoslàvia, Marroc, Rússia, Mèxic, Veneçuela, els Estats Units i Japó. (L’exposició romandrà al Local Social durant uns mesos) PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA “L’ALLARGADA OMBRA D’UNA PERVERSIO” L’escriptora espluguina Maria Carme Poblet que l’any 2013, va ser guardonada amb el XXXI Premi de Narra�va Ribera d’Ebre, per la novel·la histórica: “Pluja sobre terra molla” ens presenta, ara, la seva segona novel·la: GENER 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

L’allargada ombra d’una perversió, inspirada en fets reals, molt propers a l’Espluga, i amb molt con�ngut històric. Maria Carme Poblet, també ha publicat el llibre: Tretze relats de ver�gen, que és un recull de narracions i contes per a adults. Actualment està treballant amb la que serà la seva tercera novel·la. Es poden comprar els llibres al Local Social la Germandat A PARTIR DEL 15 DE DESEMBRE els caps de setmana i fes�us Servei de cuina per a gent gran, amb menús casolans que podran ser portats a casa a les persones que ho necessi�n. Aquest

servei és obert a tothom amb descompte especial per a socis de la Germandat. FESTA DE LA MARATÓ DE TV3 Vermut Solidari amenitzat per l’humor i acudits ofert pels espluguins germans Mar�nez Gari, amb el seu desig de soladaritat amb la Marató. Ballada dels nans i gegants de la San�ssima Trinitat L’ARBRE DELS BONS DESITJOS Els gegants i nans de la Trinitat obsequien els infants que han portat un bon desig per penjar a l’arbre de Nadal. PROJECCIÓ: NOE GAYA La Noe segueix trencant barreres i es troba més sere-

na que mai. Els seus projectes i la seva valen�a no la deixen abandonar; i és per això, que el seu esperit de superació el fa única. Us animem a descobrir la seva essència. Es pot comprar el llibre “El Camí de la Papallona”, així com els jocs de taula de la Noe, al Local Social La Germandat CELEBRACIÓ D’ANY NOU amb ressopó i co�lló PROJECCIÓ DE LA PEL·LÍCULA ANIMADA Los reyes magos ENGLISH CORNER Els divendres, vine a prac�car l’anglès al bar-cafeteria la Germandat. Horari de 19:00 a 21:00h. ■

Mercat d'artesania. Cedida

Presentació de la novel.la "L’allargada ombra d’una perversió". Cedida

Vermut solidari per la Marató de TV3. Cedida

Noe Gaya. Cedida

EL FRANCOLÍ

26

GENER 2018

C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

L'aigua de consum humà, per Dolors Segura El passat 11 de gener, va començar beure, cuinar, preparar aliments o comercials o públiques i les utilitzael nou trimestre de les sessions de altres usos domèstics, en activitats des a les indústries alimentàries. És la formació. En aquesta ocasió el recurs més vigilat del món, vam tenir l'oportunitat d'esquan arriba a les llars és d’abcoltar la conferència, de la Dosoluta confiança, ja que ha lors Segura, farmacèutica i disuperat rigorosament tots els plomada en qualitat. controls que marquen les auEl títol de la sessió va ser: toritats sanitàries. Per poder "L'aigua de consum humà", la garantir la qualitat de l’aigua Dolors va ser, durant molts cal mantenir les instal·lacions anys, inspectora del Departaen bones condicions en les ment de Salut en temes de Sadiferents etapes, des de la lut Pública, actualment es decaptació, fins la distribució dica a impartir formació i asde l’aigua. L’aigua es distrisesorar en aquest àmbit, tambueix desinfectada. bé treballa al Pius Hospital de Al públic assistent li va Valls, com a Secretària Tècniagradar molt, de fet és una ca de Qualitat. de les conferències en les L'Aigua de consum humà que hi ha hagut més pregunÉs l’aigua subministrada per Dolors Segura durant la conferència. Dolors Guasch tes de la gent. ■

Principals pensadors per al segle XXI, per Oliver Klein El 18 de gener vam tenir l'honor de poder escoltar l'Oliver Klein, professor del departament de Dret públic de la Universitat Rovira i Virgili. L'Oliver ens va parlar del principals pensadors per al segle XXI, i tot i ser una conferència més tècnica del què estem acostumats, va agradar molt. l'Oliver ens va parlar de la Governabilitat Política Mundial, on va fer una disquisició entre Samuel Huntington i Francies Kukujama versus Noam Chomsky, Stephan Hessel o Manel Castells. El conferenciant va anar desenvolupant el tema fins a arribar al tema dels moviments migratoris, els drets dels refugiats i el respecte a la diversitat, on el conferenciant va aprofundir més al veure que la gent s'hi interessava. Seguidament va parlar del respecte al Medi ambient, aquest punt també va atreure l'atenció del públic assistent. Tot i que la xerrada, en aquest cas era més feixuga, el conferenciant va saber fer-nos entrar en el món de les polítiques mundials, i entendre una mica més què passa i perquè passa. ■ EL FRANCOLÍ

27

Oliver Klein. Dolors Guasch GENER 2018

C A S A L El Carnaval en imatges per Ramon Joan Roselló

El passat 20 de gener, el nostre incansable col.laborador espluguí, ens va fer una conferència visual sobre el Carnaval. Va començar amb una petita història del Carnaval i els seus orígens, seguidament ens va projectar un audivisual, on va començar sortint cartells antics i vam acabar amb les images del Carnaval del nostre poble d'una serie d’anys, un recull d'imatges molt ben preparat i musicat. Aquella tarda hi va haver molta par�cipació de públic i es va poder gaudir d'una molt bona estona. La gent va aplaudir molt el magnífic treball que va fer el Ramon Joan. ■

Ramon Joan Roselló. Dolors Guasch

IOGA

Èxit en la inicia�va de la nova ac�vitat "Ioga en família" Com ja havíem anunciat en l'anterior edició d'El Francolí, el Casal proposa per aquesta nova temporada, classes de ioga dirigides a famílies amb nens pe�ts. Aquesta nova inicia�va la durà a terme la nostra professora Rosa Castro. En vista de la bona acollida, el Ca-

sal s'ha vist obligat a posar una altra hora de classe, així doncs, l'ac�vitat es farà cada primer i segon dimecres de mes. Com ja vam anunciar, les classes són totalment gratuïtes, es demana però un cert compromís a l'hora d'assis�r a l'ac�vitat. El ioga és una pràctica positiva en

l'etapa de creixement. Mitjançant el ioga, els nens exerciten la seva respiració i aprenen a relaxar-se, per fer front a l'estrés, a situacions conflictives, i a la falta de concetració. problemes evidents en la societat actual, afavorint la seva salut física i emocional. ■

CERTAMEN LITERARI DEL CASAL

El Certamen Literari del Casal arriba a la 41 edició Un altre any, es posa en marxa la maquinària per celebrar el Certamen Literari del Casal de l'Espluga, que aquest any arriba a la 41 edició. Aquest any, l'entrega de premis se celebrarà el dissabte 26 de maig a la sala Folch i Torres del Casalet. En els úl�ms anys, el certamen ha fet algunes modificacions, en primer lloc, cal destacar el Premi de final de grau o màster "Eusebi Majós" dotat amb 400 euros, aquest any se celebrarà la seva 4 edició. Però el canvi més substancial és EL FRANCOLÍ

el que aquest any s'ha volgut impulsar des del jurat, dotant més els premis de batxillerat. Aquesta categoria s'havia arribat a treure al quedar deserta durant uns anys, l'any passat però, veient el nou caire que anava agafant es va acordar d'impular aquesta categoria per així incen�var el jovent a par�cipar-hi. Recordem que per accedir a les bases del Certamen cal accedir a la web del Casal, www.casaldelespluga.cat o al facebook, o passant per les oficines on tenim els díp�c explica�us. ■

28

GENER 2018

ENTREVISTA

BLANCA-ROSA ROSELLÓ, PRESIDENTA DE LA GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT TEXT: MARIA MONTSERRAT

Blanca, des de quan formes part d’aquesta ins�tució espluguina? Sóc sòcia des que vaig néixer, ja que és una tradició familiar. A casa sempre se’n parlava. Quan et nomenen presidenta? Va ser l’any 2002, quan l’en�tat celebrava el 125 aniversari, subs�tuint el president d’aleshores, Ramon Cots Palau Sembla que la Germandat, actualment ha donat un gir a la seva ac�vitat, no? Sí, sobretot s’ha donat a conèixer més a l’exterior, per les ac�vitats que s’organitzen. Els objec�us de l’en�tat, quins són? Promoure l’ajuda mútua i germanor entre els socis i vilatans, així com també desenvolupar ac�vitats de caire social, forma�u, cultural I recrea�u, des�nades a potenciar les relacions interpersonals de la población en general, i de la gent gran en concret, creant espais i ac�vitats on tot el col·lec�u s’hi sen� iden�ficat i acollit. En el segle XXI hi havia d’haver un canvi i crec que s’ha donat. Ho veus així? Sí, quan començà el segle XXI, i en començar a presidir la Germandat, el primer que em vaig proposar fou que la Festa de la Sma. Trinitat la celebraríem a l’ermita i que la Germandat havia de deixar de ser Mutualitat i passar a ser Associació. La Mutualitat només ens aportava despeses i a més ens impedia actuar en projectes de serveis socials. Feu moltes ac�vitats durant l’any? L’ac�vitat més con�nua és oferir ajuEL FRANCOLÍ

des, quan es presenten situacions de necessitat entre els germans: acompanyaments, visites a metges, hospitals o qualsevol necessitat que pot sorgiri que està al nostre abast intervenir amb ajuda. També organitzem els tallers de la memòria, de gener a maig. I altres tallers: de creixement personal, d’autoes�ma, manualitats, i també excursions. La darrera fou a Lleida on vam poder visitar llocs interessants, com la Seu Vella, la Catedral Nova, els Camps Elisis, l’Ins�tut d’Estudis Ilerdencs, la Casa dels Gegants i els Cellers Raimat. O sigui que les nostres excursions procurem que �nguin un objec�u cultural i recrea�u. Hi pot par�cipar tothom, encara que �ngui mobilitat reduïda o altres deficiències; tota persona que ho necessita, té un acompanyant que li prestarà atenció durant tot el viatge. Els viatges que organitzeu durant l’any, tenen bona acollida? Sí, i tant, de tots els que hem fet tothom n’ha quedat molt content. També és important que el lloc per a dinar sigui acollidor i es procura que no hi hagi impediments per poder moure’s amb comoditat i que el menjar sigui de qualitat, perquè aleshores l’excursió queda més arrodonida. Són oberts a tothom? S’hi pot apuntar tothom com a la majoria de les ac�vitats que oferim, però els socis de l’en�tat, com és natural, tenen un preu més avantatjós. La creació d’aquest nou local a la pla-

29

MOLT PERSONAL

La Blanca- Rosa és l’actual presidenta de la Germandat de la Sma. Trinitat. Ha compaginat aquest càrrec amb la seva vida laboral des del 2002 Ara, que disposa de més temps amb mo�u de la seva recent prejubilació, s’hi pot dedicar molt més. Li agrada organitzar ac�vitats dins d’aquesta en�tat centenària, tan coneguda a l’Espluga. ça de l’església, què ha significat? Doncs poder desenvolupar projectes que teníem, gaudint de més comoditat i confort. Un altre aspecte important per als usuaris és que el local es troba al centre del poble, obert a la plaça,sense barreres arquitectòniques, on s’hi pot atendre la gent gran i/o discapacitada, que malgrat les dificultats persoGENER 2018

ENTREVISTA nals, vulguin gaudir de la vida social i ac�va de la población. Totes les obres les ha costejat la Germandat i els socis con�nuen amb la mateixa aportació, que són 25 euros anuals. El bar-cafeteria serveix per a cobrir, al màxim, les despeses d’electricitat, lloguer i aigua. La Germandat compta amb molts socis, actualment? Passem bastant dels 300 socis. Domina la gent gran però també hi ha joves, i el nostre compromís, ara que disposem d’aquest local social, és el de sensibilitzar vers una societat més solidària, inclusiva i amb més cohesió social. Explica’ns una mica quines ac�vitats vau realitzar amb mo�u de les festes de Nadal.

no hem rebut res. Sé que heu renovat la Junta. Calia incorporar nous membres? S’han renovat els càrrecs de tresorer, secretari i dos vocals. Els objec�us que marcaven els Estatuts eren diferents en un principi als d’ara? Bé, els objec�us són els mateixos, però gràcies al local podem treballar més i donar-nos a conèixer més àmpliament. Heu fet alguns canvis per adaptar-los a l’actualitat? Sí que hi hem fet alguns canvis, per exemple el tema de les mutualitats, que ens comportava moltes despeses i no podíem actuar com associació. Aleshores vam liquidar les mutualitats i ens vam inscriure com associació cí-

l’ermita i els seus espais de lleure, que ho necessitaven molt. Aquesta proposta va ser molt ben acollida pels socis i s’hi va començar a fer obra de vila. Hi des�nàrem una part dels fons de la Germandat per a comprar materials. Aquest projecte con�nuà fins a principis de l’any passat, quan l’arquebisbat va fer concessió de l’ermita a la Fundació Santa Maria de Siurana, amb el compromís que els espluguins poguéssim gaudir com sempre ha estat, dels seus espais de lleure i de devoció Quins són els principals objec�us que us heu marcat de cara al futur? Que l’associació es man�ngui viva i s’adap� als nous temps, procurant que el poble s’hi involucri, hi par�cipi i es beneficiï de tot el que oferim com en�tat espluguina.

El mercat d'artesania i l'exposició fotogràfica, algunes de les activitats nadalenques de la Germandat. Cedies

Vam fer diverses ac�vitats: un mercat d’artesania, una exposició fotogràfica, presentació de llibres, tallers de manualitats, projecció d’audiovisuals, cinema infan�l, celebracions de cap d’any, alguna celebració par�cular demanada per algun soci, etc. A més de les quotes que paguen els germans, rebeu ajudes de la Generalitat, de l’Ajuntament, etc.? De l’Ajuntament hem rebut una pe�ta subvenció. De la Generalitat i de la Diputació EL FRANCOLÍ

vica i social. Parla’ns una mica de la relació de la Germandat amb l’Ermita de la Sma. Trinitat, perquè sembla que us hi heu implicat molt, oi? El deteriorament que hi havia en aquell indret ens va portar a proposar als socis des�nar una part dels ingressos anuals a fer arranjaments i millores, comptant amb obra de vila i pagant totes les despeses de materials. A la primera assemblea de socis que vaig presidir, vaig proposar d’arreglar

30

Un altre dels serveis que oferim i que abans no n’hem parlat és el de preparar menjar casolà per a persones que ho necessi�n. És un nou servei a domicili que creiem pot ser interessant i ú�l. Moltes gràcies, Blanca-Rosa, per la teva col·laboració i desitgem que el nou local sigui un bon lloc per acollir les activitats que realitzeu i doni a la plaça de l’església un toc personal, i sobretot que la Germandat de la Santíssima Trinitat tingui vida per molts anys. ■ GENER 2018

RIMADORS ESPLUGUINS Felip Cabeza i Coll, catòlic i tradicionalista Felip Cabeza i Coll va nèixer a Tarragona el 1894 i moria a Reus el 14 de novembre de 1939. El seu pare Josep Cabeza i Ramon era natural de Querol i la seva mare Assumpció Coll i Baldrich era de Valls. La família pertanyia a l'elit de propietaris i dirigents de l’Espluga de Francolí del primer terç del segle XX. Tenien la casa pairal a la plaça de la vila. (1) Com el seu germà Josep, va cursar el batxiller a Saragossa obtenint el �tol el 1889. El 1896 es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona i el curs 1896-97 cursà com alumne lliure a la Universitat Central de Madrid, Història de la Iglesia, Colecciones canónicas i Història de los Tratados, durant els seus estudis de doctorat. Tot i haver nascut a Tarragona, és sen� sempre molt vinculat a l’Espluga, on residia la seva família i hi vivia el seu germà Josep el primer quart del segle XX. Es casà amb Adela Torres Miracle. Acabada la carrera es va instal·lar a Reus, muntant el seu propi despatx. Va exercir de Procurador dels tribunals. Va organitzar el Requeté a la comarca. Col·laborà en el Setmanari Catòlic de Reus i fundà El Radical, setmanari tradicionalista (1911). Fou vice president de l’Associació de la Premsa de Reus. Presidia el Centre Catòlic el 1926. Publicà diversos treballs sobre el carlisme i la tradició. Era un fervent catòlic i escriví alguns versos, entre els quals “A l’Espluga” publicat a El Francolí, núm. 2, 30-7-1921, p. 6. Advocat de professió, exercí a Reus on formà part de diverses agrupacions de caràcter benèfic, jurat de concursos literaris i formà part del Comitè diocessà per la pel·legrinació a Lourdes (Tarragona, 8-4-1923 i Diario de Tarragona, 13-4-1923) En el camp polí�c sempre fou d’ideologia tradicionalista i militant Requeté. Regidor a l’Ajuntament de Reus, ocupà càrrecs direc�us en l’organització carlina de la província. Fou Agent Recaptador a Lucena, Jaén, a Lleida i a Tarragona, on fou nomenat el novembre de 1901.(2) L’abril de 1914 es presentà a la subhasta per arrendar el cobrament de Contribucions a la Delegació d’Hisenda de Tarragona. (La Crònica de Valls, 14-4-1917). No es perdia cap festa catòlica de les notsres comarques. Era present a la Inauguració del temple d’El Milà (Diario de Tarragona, 23-10-1914). Par�cipa com a regidor en els actes en honor de Sant Jordi, patró de Catalunya, a l’Ermita del Roser de Reus (Diario de Tarragona – 26-4-1917). El 2 de juny de 1918 es celebrava a Reus l’Assemblea de Procuradors judicials que exercien en poblacions on no hi havia Audiència. Felip Cabeza formava part de la comissió organitzadora. (Diario de Tarragona, 17-05-1918) El 1915 publicà l’opuscle Actuació dels Tradicionalistes dintre del camp Catòlic, Editada per la Redacció d’El Radical i impresa a la Tipografia Rabassa i Cia, que era una conferència donada al Centre Tradidionalista de Reus el 21 de febrer d’aquell any (3). A ell devem diverses cròniques sobre el carlisme a EL FRANCOLÍ

l’Espluga de Francolí en diferents mitjans provincials: El Correo de la Provincia, núm. 124, 28-07-1892, Pàgina 1. MOVIMIENTO CARLISTA EN NUESTRA PROVINCIA FIESTA CARLISTA EN ESPLUGA DE FRANCOLI El Correo de la Provincia, núm. 775, 18-09-1894, Pàgina 1. FIESTA CARLISTA EN ESPLUGA El Correo de la Provincia, núm. 1086, 05/09/1895, Pàgina 3. DE ESPLUGA DE FRANCOLI. 3 SEPTIEMBRE DE 1895. Va con�nuar la seva ac�vitat en tots els camps que hem anat anunciant fins a la seva mort el novembre de 1939. Donà altres conferències al Centre de Lectura i par�cipà en altres actes de caire local. Tornà a ser regidor el 1939, però no per gaire temps. El Diario Español de Tarragona publicava la seva necrològica en l’edició del 14 de novembre de 1939. Li agradava versificar i d’ell coneixem altres poemes com el de circumstàncies que dedicà a l’Assumpció Tomàs i Coll el dia de la seva boda amb el metge de l’Espluga Perfecto Gascón i Bardagí. Però la que toca avui i que ha mo�vat aquesta semblança biogràfica és(4):

31

A LA ESPLUGA En mig d’hermosa conca de pins fornits guarnida, banyant-se en aigues pures de rius i de torrents, sen�nt-se sempre alegre, aimant sempre la vida que donant-li ses aigues, que donant-li sos vents, en un turó recolsa la vila de l’Espluga que té records histórics d’alarbs i de romans, i si sembla que es mori mireu com se belluga; els fills d’aquesta vila tots son bons catalans. Se mou avui amb força, no es moure’s d’agonia, no sent falta de vida, no sent parar-se el cor, qu’en mig de sas tristeses li sobre l’energia, li sobra molt coratge per no temer la mort. Si temps d’amargues penes a proba l’han posada semblant que ja venia per ella’l daltavall, ne surt victoriosa, detura la riuada a força d’esperança, de fè, amor i trevall. La fè es la que l’enlaira a aquesta hermosa terra, ella es la que li dona més vida i més honor, perque la fè es la roca on eix poble s’aferra en jorns de tramontana, en hores de dolor. La fè li diu espera, no �nguis por, Espluga, que’l negre desepero no entri en � jamai; i ella s’aixeca ferma; del front la suor aixuga i diu «¿�nc fè i treballo? Tot passará, aixo rai». Perque té fè l’Espluga adora aquest Misteri que es fonament firmissim de nostra Religió i sosté l’armonia, amb los més sá criteri, de Déu del Cel i l’home, del dogma i la raó. Jo admiro, hermosa Espluga ¡oh dolsa patria mía! l’oreig de ton boscatge, les aigues de tes fonts, GENER 2018

les plantes d’eixa terraamb fruits que’l cor ansía, tes valls i tes montanyes, tots plans i tos turóns. Jo admiro d’eixa terra tot lo que veig en ella: Poblet, qu’es una joia, la Pena i Sant Joan que dalt de la montanya ne fan de cen�nella de la sagrada ermita que tots es�mem tant. Bibliografia OLESTI TRILLES, Josep. Diccionari Biogràfic de Reusencs. Ajuntament de Reus, 1991. VALLÈS i MARTÍ, J.M. “Perfecto Gascón i Bardají” Podall, 2017. Premsa Tarragona, Reus i Valls: h�p://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top h�p://www.tarragona.cat/patrimoni/fons-documentals/biblioteca-hemeroteca/hemeroteca-1/premsa-digitalitzada-1■ Josep Maria Vallès

(1)BOU i SIMÓ, P. Jordi M. va dedicar un capítol a Felip Cabeza en el seu treball Espluguins exemplars. Cossetània, Valls, 2008, 9.14. Però no aportà massa informació sobre la seva biografia, encaminada només a l'apologia de l'integrasime catòlic i a la reproducció del poema que Felip Cabeza havia dedicat a l'Espluga el 1921 i que es publicà a El Francolí, 30-7-1921, núm.2. p.6. Diario del Comercio i Diario de Tarragona edicions del 26-11-1901. El Progreso Vallense 01-12-1901. La Vanguardia, 19-9-1907. (3) CCUC. Biblioteca del Mones�r de Poblet (320F26). La Vanguardia, 21-2-1915. (4)El Francolí. Primera època, núm.2,30-7-1921.

ARA FA 100 ANYS

Gener de 1918

El primer de gener de 1918 a ca la Vila Isidre Domènech i Prim, l'alcalde, presidia la sessió per elaborar la llista de compromissaris per l'elecció de Senadors. L'havien de formar els regidors i el quadruple d'individus entre els majors contribuents. El que havia estat secretari de la corporació Miquel Bonsoms i Fernández presentava la seva dimissió. Bonsoms es trasalladava a exercir a un poble de Barcelona. Però devia haver-hi alguna altra raó, potser de salut, tota vegada que moria el maig d'aquell any. El subs�tuí provisionalment Ramon Caballé Isern, tot i que de moment actuà accidentalment Josep Miquel i Rovira. Uns dies més tard es formava el nou consistori format per Isidre Domènech, Salvador Minguella, Josep Civit, Joan Micó, Ma�as Callau, Torrell, Antoni Roca, Joan Solé, Salvador Sanjuan, Salvador Porta i Josep Trullols. Hi havia un problema, que per aquell temps era de notable consideració, amb el nomenament dels guardes rurals. El consistori estava dividit: 7 a favor que con�nuessin aquells que ja exercien, contra tres que pretenien canEL FRANCOLÍ

viar-los. Eren Jaume Trullols, Antoni Òdena i Josep Roselló. Un altre tema important era l'aplicació del nou sistema de pesos i mesures que trobava dificultats per implantar-se. A la sessió del 14 de gener, pràcticament, només es discuteix aquest tema. Des del gener de 1916, el rector Blai Sans havia reinstaurat la festa de Sant Antoni. Es pretén nomenar Trullols per portar la bandera en representació de l'Ajuntament. Callau s'hi oposa i entren en una discussió aferrissada. Finalment és nomenat Roca. La major part de la sessió del 28 de gener l'ocupa la discussió entre Salvador Porta i Joan Micó sobre els deutes endarrerits del municipi, amb la corresponent col·lecció de retrets personals. Tots dos havien estat alcaldes en períodes anteriors. ***** El setmanaris montblanquins publicaven alguna no�cia relacionada amb l'Espluga. La Conca de Barbarà informava de la pluviometria durant l'any anterior i del moviment demogràfic amb 87 naixements i 51 òbits. Pel que fa a ca-

32

saments, se'n comptabilitzaren 33. L’Escut en les seves tres edicions del gener parla entre altres coses del preu de les subsistències. El conflicte bèl·lic europeu contribuí a l'escassedat i l'encariment, tot i representar un gran negoci per la indústria i el comerç català durant aquella guerra. El primer de gener prengué possessió com a Jutge Municipal Ramon Dalmau i Prats (a) Ganya o Gabriel. La festa de Sant Antoni i posteriorment la Fira foren extensament comentades pel corresponsal de l’Escut que s'alternaven els germans Josep i Lluís Miquel. Commogué el poble la mort de l'infant Enric Amador Pubill a la Cova de l'Escanyat. Pertanyia a un grup de gitanos que malvivia en aquell indret. L'Espluga anà pels diaris acusada d'abandonament de la caritat. ***** Nota: Els textos d'aquests ar�cles estan confegits a par�r de les actes municipals, les publicacions d'aquest i altres autors sobre l'Espluga i la premsa que coneixem rela�va al període. Per això obviem posar notes al peu ni bibliografia. Només són ar�cles de divulgació. ■ Josep Maria Vallès GENER 2018

PINZELLADES DEL PEDRÍS El Pedrís es un programa de l'Espluga FM Ràdio, en el que el Joan Casanovas recull vivències dels nostres convilatans i té l'objec�u de donar llum a una part de la història del nostre poble dictada per la seva gent amb vivències i anècdotes . El nom del pedrís ve donat del costum existent a les nostres contrades de fer petar la xerrada asseguts en unes pedres que servien de cadira i estaven al costat de les entrades de la majoria de cases , però ara malauradament ja no en queda gairebé cap.

Josep Maillo Estruch, un artesà solidari

Com és que en l'actualitat fas tantes coses i alhora tan diverses? Doncs és com la vida m'ha portat, però ara les coses les vaig fent a poc a poc A la vista de la quan�tat de joguines que hi ha al teu estudi , potser vas tenir una infantesa sense aquestes? Quan tenia 3 o 4 anys jo vivia al barri de Gràcia a Barcelona, i era plena postguerra i no en tenia gaires hi havia força misèria, llàs�ma que les llambordes no es poguessin menjar La tradició d'artesà et venia de família, si ho haguessis estat artesà que t'hauria agradat fer? Doncs la resposta és que si no hagués estat artesà el que m'hauria agradat ser és artesà Altres estudis que vas fer? La música, vaig anar al Conservatori amb el mestre Millet antecessor de l'actual Millet, aquest home si ara per algun miracle aixequés de nou el cap en veure que han fet els seus, demanaria tornar a acotar-lo. Com és que vas venir a l Espluga de Francolí? La meva esposa de pe�ta anava a Vilavert i junts vàrem descobrir l'Espluga ja que veníem de festa, posteriorEL FRANCOLÍ

ment 35 anys després vàrem trobar un pis i vam venir a viure-hi i també a treballar llogant un taller. El negoci de la imatgeria com està avui en dia? Malament ... La formació a les Escoles d’Art com la veus? En �nc un mal record, jo vaig aprendre de treball de cada dia amb els meus, per cert, el meu pare va treballar pel Pintor Joan Miró. Què et va impulsar a fer tantes ac�vitats socials a l'Espluga? En un principi va ser una exposició d'imatges religioses que per cert la Dolors Civit de Cal Rendé em van anomenar com espluguí forani, posteriorment vaig fer l'escut del Barça de la Penya Barcelonista i fins ara no he parat de fer coses, Museu, Casalet, etc. Ara també dirigeixo la Coral d'Aprodisca, anteriorment havia estat a la Coral Espluguina com a cantaire. Ara veig que també publiques acudits al Francolí i això?

33

Doncs va ser el resultat d'un suggeriment Com et venen els acudits? Més que res és pensar en alguna cosa actual i deixar-ho fer. Els meus dibuixos són infan�ls, però amb el pensament d'una persona gran I això? Durant molts anys vaig treballar amb el meu pare i el meu germà i l'ofici era ple de detalls i més detalls, la figura, la imatge, la mirada i així durant més de 40 anys. Ara no és que vulgui fer ninots és que m'he inspirat amb el dibuixant Cesc , i per cert �nc 1.262 acudits retallats d'ell i penso fer-ne una exposició a l'Espluga, els meus dibuixos tenen una mica d'ell. Coneixes el nostre entorn en concret les nostres muntanyes? Sí, ho conec i ho disfruto molt Què t'ha omplert més, les teves creacions o l'ajuda als altres en les diverses en�tats que has col·laborat i les que encara hi col·labores? Jo no sóc cap capellà m'agrada fer-ho. L´art ha vingut sol a mi i la vocació d'ajuda als altres em ve dels meus pares i he con�nuat seguint el seu exemple. ■ Joan Casanovas

GENER 2018

CURAR-SE EN SALUT

El Segon Cervell? Les cèl·lules (neurones) del sistema nerviós central (SNC) -- cervell i medul. la espinal -- transporten informació en forma elèctrica dintre de cada una d’elles i fan servir una varietat de panys químics per passar la informació d’una neurona a les altres. Les substàncies químiques que fan de pany s’anomenen neurotransmissors. El famós circuit de recompensa, el que ens fa sen�r-nos sa�sfets, tan feliços que volem repe�r l’experiència, per ex. de menjar, beure, bona companyia, art, sexe, drogues, etc etc està capacitat pel neurotransmissor dopamina i regulat en part per la serotonina, un altre neurotransmisor. Els medicaments an�depressius o els relaxants malden de modular aquests neurotransmissors.

Michael Gershon professor de Biologia Cel.lular. Imatge d'internet

Aquest mateix circuit és el que ens porta a tota mena d’adiccions, certament a les drogues i qui sap, que no se'n parla tant, si també a les més posi�ves com l’adicció-inclinació a portar-se bé, fer el bé, etc. És de notar que en l’anglès americà popular (slang) el nom genèric que s’aplica a les drogues adic�ves (cocaïna, heroïna... ) és dope, doup, per xamba o per designi ins�n�u ,tan semblant a la dop-amina. A finals del segle passat, el ProfesEL FRANCOLÍ

sor de Biologia Cel·lular de la Columbia University, a NY, Michael Gershon, interessat en averiguar on es feia la serotonina va trobar que el 90 % era als intes�ns. I donat que als budells també es fabrica el 50% de la dopamina que hi ha al nostre cos, va escriure el llibre The Second Brain, El Segon Cervell (1997). La proposta del llibre és que tenim un segon cervell a la panxa. Dels estudis del desenvolupament de l’embrió humà, durant els primers mesos de l’embaràs, es pot seguir el desplaçament de neurones que van, del lloc on hi haurà el sistema nerviós central (SNC) cap al lloc on s’està establint l’inici del tub diges�u: esòfag, estómac i sobretot els budells. De fet a la paret dels budells acaba per acumular-s’hi uns 500 milions de neurones, una pe�tesa comparat amb el cervell que tenim al cap, però és el doble del nombre de neurones que tenim a la medul.la espinal que dirigeix braços i cames. I és l’equivalent a 2/3 de la grandària del cervell d’un gat. Podem dir-ne el sistema nerviós entèric (SNE), o dels budells, que resulta estar connectat amb el cervell del cap pel nervi vagus (nervi cranial XI, directament del cervell) que aquí el lla� no vol dir vag, donat a la vagància, sinó que fa de tot, vast(íssim) de la gola al anus, pulmons, cor etc etc. El SNEntèric en sí no era un nou descobriment. El fissiòleg anglès JD Langley, cap al 1921 el va descriure, massa aviat per poder copsar el significat que està adquirint avui dia. El va descriue al mateix temps que el sistema nerviós autonòmic (SNA), simpà�c i parasimpà�c que -igualment que el SNEntèric -- dirigeix funcions automà�ques del nostre cos, majoritàriament fora del nostre control voluntari: per ex. la respiració, la circulació de la sang, la reacció de lluita versus fugida d’un perill etc... moltes d’elles lligades als nostres estats emocionals generat al dit sistema límbic, circuit de les emocions, del nostre cervell. Quan se'ns posa la pell de ga-

34

llina, se'ns fa un nus a la boca de l’estómac, ens batega el cor, se´ns trenca la veu d’emoció, ens surten les llàgrimes....ec, etc és el SNAutonómic al comand. Es parla de l’eix microbioma-budellcervell, SNEntèric i els seus microbis amb SNCentral. Lo curiós d’aquesta connexió és que només un 10% de la informació “viatja” del cervell cap als budells i en canvi aquests envien cap al cervell el 90% del total. Mirat a l’engròs tenen molta més influència els budells sobre el cervell que aquest sobre els budells. Aquí és on es fabriquen tota una colla de neurotransmissors amb la col.laboració del microbioma, els milers de gens dels microbis que hi tenim. Aquests gens generen els enzims i ferments que extrauen dels menjars, els components químics dels neurotransmissors. Per ex. en el cas concret de la serotonina s’ha comprovat com els bacteris Lactobacillus i el Cl. sporogenes produeixen un enzim que convertexi el triptòfan no sols en serotonina sinó també en melotonina. El triptòfan és un dels 20 aminoàcids dits essencials (només n’hi ha 20), que formen totes les proteïnes i que només podem obtenir dels aliments. La serotonina ja hem dit que regula el nostre sen�t de benestar. La melotonina, a més de par�cipar en el color de la nostra pell, té a veure en el cicle de quan és hora d’anar-nos a dormir que com tots sabem ens pot fer la guitza tota la nit i a l’endemà... Totes aquestes substàncies són proteïnes (compostes d’aminoàcids) que, recordem, són les peces, bagues, caragols, perns i clavilles...etc., que estructuren i fan funcionar el nostre cos, en contrast als hidrats de carboni i les grasses que són els combus�bles dels que produïm l’energia pel funcionament del cos. El casi mí�c metge grec Hipòcrates, de fa mès de 2000 anys, es veu que deia: “Totes les malal�es comencen als budells”, Sen�a campanes o potser la cita no és absolutament correcta. No GENER 2018

CURAR-SE EN SALUT totes, però certament moltes malal�es hi tenen un component de causa que els gastro-neuro-enteròlegs -- una nova hiper-especialitat que té molt camp per córrer i diners a fer-- estan començant a descabdellar. Per ex. troben que un microbi C. jejuni que podem adquirir si mengem pollastre no prou fresc, provoca una infecció al budell (enteri�s o intoxicació alimentària) que pot iniciar un transtorn d’ansietat... L’arribada d’aquest bacteri al budell ha capgirat l’equilibri de les vides (biosis o bacteriosis) dels microbis convidats allí i ha causat un desequilibri (disbiosis o disbacteriosis) del que arriben no�cies al cervell (nervi vagus? o fabricació alterada de neurotransmissors) amb conseqüències psicolò-

giques nocives -una alteració de l’equilibri de neurotransmisors cerebrals- al cervell que aleshores requereix tractament psicològic o psiquiàtric addicional. El Professor de Medecina Emeran Mayer, de la Universitat de California, Los Angeles (UCLA) menciona (2014) emfà�cament l’influència del cervell, el nostre estat emocional, com a causa de molts transtorns intes�nals; hi ha el cas notable del dit síndrome del budell irritable (IBS). S’ha trobat que malal�es mentals o cerebrals concretes (depressió, ansietat, esquizofrènia, au�sm, ventall au�s�c..etc.), van associades amb disbiosis concretes, desequilibris específics entre els grups de microbis hostatjats als budells que aniran acompanyats d’estats de diarrea o estrenyiment notables que potser empitjoren, en una mena de cercle viciós, EL FRANCOLÍ

els estats mentals. El problema està en poder aclarir el percentatge de par�cipació causal determinant que aporta l’un cervell, al cap, i la de l’altre “segon cervell”, als budells. I aquestes circumstàncies compliquen els tractaments a intentar d’aplicar o el poder avaluar amb prou certesa la seva eficàcia o manca d’eficàcia. Més complexitats: l’eix microbiomabudell-cervell pot disparar, coordinar o descoordinar, el dit eix hipotalàmicpituïtari.adrenal, és a dir el centre cerebral regulador de les emocions bàsiques, els sistemes hormonals, el sistema immunitari j el sistema autonòmic simpà�c i parasimpà�c mencionat més amunt.... reultant en una simfonia magnífica si tot va bé o un concert de gats i gossos si la cosa no rutlla prou bé. L’interès en aquests temes va sor�r d’un estudi del 2004 on es va comprovar que ratolins sense microbis als seus budells estaven més estressats i eren més fàcils d’estressar que els ratolins de laboratori normals, que porten al seus budells l’acompanyament de microbis usual. Significant que els microbis, els seus gens o microbioma, als budells contribueixen ,d’alguna manera important a l’estabilitat del deportament de l’animalet....i podia ser aplicable als humans. La medecina moderna finalment ha

35

començat a poder valuar i enal�r les funcions dels budells que, només vistes com embolicades en la bru�cia, eren fàcilment ignorades i menys�ngudes fins fa poc. Doncs la pretesa porcada dels budells no ha estat obstacle per la seva valuació arreu d’una varietat de cultures al llarg de la història. Entre alguns hindús, els gurus i personatges savis se'ls presenta ben panxuts com a mesura de la puixança de la seva mentalitat. Acabem fent menció mínima d’una de les moltes versions de la famosa faula La Panxa i els seus Membres, del savi grec Esop que visqué fa més de 2000 anys : Arribà un dia en que les cames i els braços, cansats de que la panxa s’ho menjava tot i a ells no els tocava res de res decidiren declarar-se en vaga; no li donarien més menjar a la panxa...Als pocs dies notaren que els braços no es podien moure tan bé i les cames no aguantaven el cos...etc. Ja s’endevina la moral del conte. Resulta que han trobat un precedent de 2000 anys abans d’Esop a un papir egipci. D’aquesta narració n’han fet una varietat d’aplicacions de comentari ben perspicaç alguns notables com el drama�sta romà Plutarc, (St.) Pau de Tarsus, William Shakespeare; i al segle XIX el faulista francés Jean de la Fontaine, l’escriptor americà Ambrose Bierce i el gravador en fusta (xilografia) japonès Kanawave Kiyosai .. Els budells amb la seva caca van a l’alça! ■ Anton Martí

GENER 2018

ESPAI SOMMELIER Vins dolços… els grans desconeguts Sovint quan seiem a taula per la castanyada o la Festa Major o el dia de Nadal , al final de l’àpat treiem uns vins dolcets per acompanyar els panellets o el tortell o els turrons, ho fem per tradició ,ja que estem en una zona me-

diterrànea amb un terreny que ens dona varietats com el Moscatell o les Garnatxes entre d’altres , amb un clima propens a les insolacions que ens aporta maduracions tardanes i que les concentracions de sucres són ideals per a fer aquests agradables vins. Aquest es�l va nèixer al segle XVI quan el vi havia de fer llargs trajectes amb moltes humitats i canvis de temperatura als vaixells ,llavors afegien alcohol al most(for�ficar) que encara estava fermentant, és a dir, encara tenia sucre. Van descobrir que fent-ho així el vi arribava en bones condicions a lloc. Si no parlem de casa nostra, també trobem vins dolços a Portugal , Oporto i Madeira, Jerez a Espanya i Marsala a Itàlia, sense oblidar-nos dels grans Soterns francesos. Dit això , voldria que fossiu atrevits i féssiu el que els sommeliers en diem una maridatge de contrast, una

combinació amb aquests vins i receptes que no siguin de postres , perquè no?? un bon formatge cremós amb un vi Ranci o un foie amb un bon Oporto o una carn vermella a la brasa amb un Sotern ¿? El clàssic postre de músic amb mistela o moscatell no l’oblidem ¡! Els fruits secs que sovint costen de �rar avall no els imagino amb un altre vi que no sigui dolç . Us atreviríeu a maridar un pollastre amb prunes amb una Mistela negra de la Conca?? Doncs aquí us deixo la proposta per si ho voleu provar… i un magret d’ànec a la brasa amb confitura de fruits vermells?? Jo aquí hi posaria una Garnatxa de l’Empordà. Per acabar vull dir-vos que hem de deixar enrere lo del vi blanc amb el peix , el negre amb la carn i els dolços o escumosos pels postres . En aquesta secció del Francolí descobrirem que hi ha altres opcions més interessants. ■ Mariona Rendé

TASTEM LA CONCA El Milmanda de Cellers Torres, millor vi blanc en fusta segons els periodistes El Milmanda de Cellers Torres, per tercer any consecu�u, ha estat seleccionat com el millor vi blanc amb barrica segons l’Associació Espanyola de Periodistes i Escriptors del Vi (AEPEV) en els Premis als Millors Vins i Espirituosos d’Espanya. En aquesta nova edició, el vi blanc de Milmanda de l’anyada del 2014 ha estat seleccionat junt amb 34 vins i espirituosos d’11 categories diferents. En total, al premi hi optaven 655 vins. Aquest vi de la DO Conca de Barberà neix de les vinyes velles de chardonnay plantades davant del castell de Milmanda entre el terme de Vimbodí i Poblet i el de l’Espluga de Francolí. La presidenta de la DO Conca de Barberà, Mariona Rendé, ha destacat la importància que un vi de la denominació guanyi un premi com aquest. La família Torres va adquirir els terrenys el 1975 i va plantar 15 hectàrees de la varietat chardonnay. Junt amb el Gran Muralles, el Milmanda és un dels més preuats del celler Torres i, en aquest cas, és gràcies als sòls argilosos i profunds i al clima meridional de temperatures fresques i fortes oscil·lacions tèrmiques. ■ EL FRANCOLÍ

36

GENER 2018

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Manuel Vericat i Bel Manuel Vericat i Bel, de cal Pau Sastre, va néixer a la nostra vila el 21 de gener de 1921. Era fill de Vicent Vericat Estellé i de Vicenta Bel. Orfe de pare, als 15 anys també moria la seva mare. Aprengué l'ofici de sastre a l’escola dels Salesians de Sarrià de Barcelona. Es casà l'any 1946 amb Rita Bonet. A nivell professional des de 1939 treballà d'administra-

Orquestra Damian’s jazz . Any 1934. Manuel Vericat toca el trombó.

Manuel Vericat a “Don Juan Tenorio”. Teatre del Casal. 1 de novembre de 1969.

Nova (1988) va tornar a par�cipar de forma entusiasta en la interpretació de la Missa Pon�ficalis de Perosi que dugué a terme la Coral Espluguina. També fou membre de la Congregació Mariana, on formà part de la seva secció dramàtica i posteriorment de la del Centre Cultural. L’any 1945 fou un dels elements principals que se n’escindiren per crear l’Agrupació Teatral Artística Enric Borràs, de la qual seria el primer actor entre 1945 i 1953. S'incorporà a par�r de 1965 al grup escènic de la Secció de Teatre del Casal, on a banda d'interpretar també collaborà en la direcció a par�r de 1972. Com a actor par�cipà en un centenar d’obres. Destacà també com a rapsode en diversos actes cívics espluguins. Traduí i adaptà del castellà al català les obres: “L’advocat del diable” de Morris West, “Tots eren fills meus” d’Arthur Miller, “Tres tes�monis” de José Maria Pemán, “Oblida els �mbals” d’Anna Diosdado, “L’inspector” de Nicolai Gogol, “Un fill dels Parker” d’Anita Hart i Maurice Braddell, “Vinguin corrents, �nc un mort”de Jack Popplewell i altres. Va ser membre de la junta de l’associació “Espluguins de Fora Vila” des de la seva fundació l’any 1967 i del consell social del Casal. L’any 1970 rebé l’escut d’or de l’en�tat. Va morir el 25 de juliol de 1994, a l’Espluga, als 73 anys. Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliografia: CALBET I CAMARASA, J.M. i CALBET I FONOLL, J. : Cent anys de teatre a l’Espluga, Arrels, núm. 9, L'Espluga de Francolí, 1997 MEDRANO I TORRES, N.: Músics i ball a la Conca de Barberà. Un segle d'agrupacions instrumentals (1844-1936), Aires de la Conca, núm. 8, Cossetània edicions, Valls, 2006 VALLÈS I MARTÍ, J.M.: Manuel Vericat Bel, a "El Francolí", núm. 122, 1994 ■

�u a l'Ajuntament de l’Espluga. L’any 1953 es traslladà a Barcelona i passà a representar la marca Pulligan, de la família Jover, arreu de l'estat espanyol. A par�r de 1960 la feina de representant l'obligà a residir llargues temporades a Madrid fins que es jubilà l'any 1983, passant des d'aleshores força temporades a l'Espluga. De ben jove formà part del CF Espluga, on jugà de porter i de davanter centre. Gran afeccionat a la música, formà part de l’orquestra espluguina “Damian’s Jazz” on tocava el trombó. Va destacar també com un dels millors baixos del Cor Parroquial. En mo�u del centenari de la culminació de l'Església EL FRANCOLÍ

37

GENER 2018

JOVES ESCRIPTORS "Marxar" del niu JUDIT DELGADO

“Marxar” del niu, entre cometes, és una al·lusió a tots aquells joves de poble que, com jo, han hagut d’anar-se’n de les seves llars i, malgrat seguir sent uns man�nguts pels pares, han anat a viure a la ciutat, on hi estudien. Realment és un canvi brusc en la vida de qualsevol de nosaltres que implica adaptar-se a un nou entorn, gent, espai, convivència, estudis i hàbits que, no podent ser d’altra manera, conformen un episodi transcendent de les nostres vivències. D’altra banda, de ben segur que per a la majoria dels nostres pares implica no només un esforç econòmic, sinó també emocional que, per raons òbvies, accelera els caps de setmana que passem plegats i fa insòlits els comiats de cada diumenge; mentre que per a nosaltres, els fills, lluny de sen�r una melangia que ens afligeix el pit, creiem que comen-

cem una nova vida on no hi manquen les oportunitats de ser qui volem ser sense tenir cap �pus de pressió sobre el que s’esperarà de nosaltres: en un lloc on “ningú és ningú” no hi ha imatges preconcebudes sobre qui som, què fem o cap a on anem i, per tant, no estem obligats a seguir un rol que, atribuït o imposat, hem d’interpretar als cercles dels quals en formem part des de tota la vida i que, precisament per aquest mo�u –perquè són de tota la vida–, limiten les nostres capacitats d’auto exploració i les oportunitats de canvi. Tot plegat, a pesar de semblar una descripció utòpica que s’allunya de la realitat, en llocs tan grans, nous i desconeguts realment apareix la possibilitat de conèixer individus inquiets, a qui els alarmen fets semblants i amb els quals es poden compar�r reflexions profundes sense témer futurs ju-

dicis. I és per aquest mo�u que encoratjo a tots aquells joves afortunats que �nguin l’oportunitat de marxar a fer-ho, perquè no només descobriran noves i diferents formes d’actuar, pensar i viure, sinó que es descobriran a ells mateixos i, amb aquest descobriment, comprendran que la seva personalitat no té límits. No obstant, malgrat la meravellosa experiència que suposa anar a viure fora de la nostra zona de confort i la llibertat que implica viure fora de casa, les arrels forjades allà d’on venim són una realitat de la qual mai ens en desempallegarem, i és per aquest mo�u que els joves que marxem seguim es�mant el poble on vàrem créixer, acceptem els rols que hem desenvolupat al llarg de la nostra infància i adolescència i, ho creguin o no els pares, de tant en tant també els trobem a faltar. ■

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

La nostra mesura és una altra “La democràcia, que té la seva teoria, és en la praxi que es demostra. L’Estat espanyol se n’ha oblidat. [...] La democràcia no es pot permetre d’heretar els errors, les formes o els continguts viciosos dels règims anteriors; si ho fa, cau en el defecte que condemnen els seus principis i dóna continuïEL FRANCOLÍ

tat a la injustícia que precisament hauria de combatre i d’esmenar si no es vol contradir i aspira a fer-se creïble. Cap estat colonial no és verament democràtic mentre conserva les seves colònies, puix que només pot conservar-les per procediments antidemocràtics que fan excepcions a la lliber-

38

tat dels altres. No hi fa res que negui l’existència de la colonització i pretengui que hi ha unes lleis que ens fan iguals: ens hi fan a la seva manera, al seu estil, mentre la nostra mesura és una altra”. ■ Manuel de Pedrolo Avui, 18 de novembre del 1988 GENER 2018

MUSEU DE LA VIDA RURAL Rusiñol i Casas per Catalunya en carro

Els actes de cloenda de l’exposició han consis�t en una lectura de textos i una visita comentada. El dimarts 9, Josep M. Rovira i Josep M. Vallès van fer una lectura de fragments escollits de les cròniques que San�ago Rusiñol va publicar a La Vanguardia durant els viatges per Catalunya. El dissabte 13, Vinyet Panyella, comissària de l’exposició, va oferir la darrera visita comentada. Va parlar de l’amistat i complicitat entre Rusiñol i Casas amb diversos trajectes per Catalunya entre 1889 i 1892 , a més d’una llarga estada a París, i de l’evolució ar�s�ca de tots dos, amb pinzellades de les diverses anècdotes que van viure. D’entre els visitants a l’exposició al llarg de sis mesos, els alumnes de l’escola Mar� Poch també van conèixer la mostra amb una visita comentada.

va presentar l’acte el promotor cultural Octavi Serret; i el director adjunt de la Fundació Carulla, Jordi Quer. El Premi Serret Terra de Cruïlla, convocat per la Llibreria Serret i el projecte Terra de Cruïlla, i atorgat per la Fundació Carulla, tenia com a objec�u promoure la creació literària relacionada amb el territori i el món rural. El guanyador de la primera edició, Francesc Roma, ho fou per Patrimoni existencial de la Catalunya rural (Cossetània Edicions), una aproximació al passat del país a través dels elements patrimonials que han quedat en desús i abandonats al territori. Forns, molins, cabanes, orris, pletes, etc., ves�gis d’un passat proper, ens ajuden a entendre com era la vida rural fins no fa massa. El Sud de nou revisitat (Cossetània Edicions), guanyador de la segona edició del premi, forma part d’un gènere híbrid, a cavall entre les memòries i la semblança literària. Xavier Garcia, veterà narrador, torna als seus paisatges predilectes, els pobles i les terres de l’Ebre, per fer un retrat cru del canvi que han experimentat en els darrers cinquanta anys, fruit del que ell considera “devastació ecològica, econòmica, social i polí�ca”.

The Dust Bowl. Quan la natura es rebel.la

Presentació dels Premis Serret Terra de Cruïlla

El divendres 26 de gener, es van presentar els llibres Patrimoni existencial de la Catalunya rural, de Francesc Roma; i El Sud de nou revisitat, de Xavier Garcia; guanyadors, respec�vament, de les dues primeres edicions del Premi Serret Terra de Cruïlla. Al costat dels autors,

El proper divendres 16 de febrer, a les 19.00 h, hi haurà la inauguració de l’exposició de producció pròpia The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la. Aquesta mostra, que tracta un episodi ocorregut als Estats Units als anys 30, es presenta com a exemple paradigmà�c de la falta d’entesa entre els humans i la naturalesa. L’exposició vol posar sobre la taula també les conseqüències que això pot provocar; la principal, documentada extensament per fotògrafs com Dorothea Lange i Arthur Rothstein, és com es pot ermar la terra agrícola i abocar a grans masses humanes a una migració dramàtica per factors climàtics, casos que es tornen (i es tornaran) a repetir en diferents llocs del món a causa del canvi climà�c. ■

Premis Terra de Cruïlla.MVR

Visita comentada per Vinyet Panyella. MVR

Josep M. Rovira i Josep M. Vallès. MVR

EL FRANCOLÍ

39

GENER 2018

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

Fomentem l’educació en valors, ac�tuds i hàbits Ja fa uns quants cursos que el centre par�cipa de les ac�vitats que la Fundació Mestral, Lalliga i Laxarxa promouen entorn a la normalització de les persones amb discapacitats a les escoles i ins�tuts de la província de Tarragona. Ac�vitats com No passis de roda a roda, Iguals en la diferència, Tots iguals i tots diferents… són programes que pretenen informar, sensibilitzar i conscienciar els alumnes sobre el col·lec�u de persones amb discapacitats. L’alumnat pot conèixer i experimentar, per uns moments i en primera persona, el que comporta tenir una discapacitat. EL curs 2016-2017 els alumnes d’educació infan�l, cicle inicial i cicle superior van par�cipar de nou dels tallers. A més a més aquest curs els alumnes més grans van realitzar un recull de reflexions entorn als tallers que realitzaven. Doncs, la Mariona Griñó Prats ha estat mereixedora d’un reconeixement entorn al taller No passis de roda a roda. Moltes felicitats Mariona! També ha rebut un reconeixement l’escola Mar� Poch per la seva implicació en l’educació en valors, ac�tuds i hàbits amb el seu alumnat. ■

Mariona Griñó juntament amb algunes representants de l'escola Martí Poch, amb el reconeixement. Cedida

Visita al Museu de la Vida Rural El passat 9 de gener de 2018 els alumSeguidament vam anar a una al- viatge en carro que van realitzar per nes de Cicle Superior vam visitar el tra sala d’art per contemplar qua- indrets de Catalunya el 1889. Museu de la Vida Rural. dres dels pintors Rusiñol i Casas d’un Ens vam fixar en què Casas feia les Vam gaudir de l’exobres més boniques i posició de dos escultors més elaborades, utilititalians de la Vall d’Aoszant tècniques com oli ta, que es diuen Dorisobre fusta, sobre tela no Ouvrier i Guido i tinta sobre paper. Diémoz que fan esculAnys després, Casas, es tures de fusta; el Doriva dedicar a dibuixar no treballa escultures cartells, en canvi Rusexpressionistes i el Guisiñol feia poques pindo realistes. El tipus de tures perquè es dedicà fustes que utilitzen són més a l’escriptura. sobretot de noguer i alEn general ens ho vam tres de roure, freixe i passar pipa, vam sor�r perera. contents i sa�sfets de També vam llegir les l’exposició perquè va ser seves biografies per sainteressant i hem après ber més sobre la vida moltes coses. ■ d’aquests dos escultors. Jordi Puig, explica l'exposició als alumnes de cicle superior. Cedida Alumnes de sisè EL FRANCOLÍ

40

GENER 2018

ENSENYAMENT Visita a la fàbrica de pizzes “Gustus pizza” Les nenes i nens de la classe dels CUINERS (P-5) han visitat la fàbrica de pizzes del poble. Els propietaris del negoci, ens han explicat tots els ingredients necessaris per l’elaboració d’aquest menjar que tant agrada a tots els alumnes. Hem vist tots els passos que es duen a terme per elaborar una pizza i hem conegut les màquines amb les que s’ajuden per realitzar la seva feina. Per finalitzar la visita ens han obsequiat amb un tastet de les pizzes cuinades…. Eren delicioses! Ha estat molt interessant conèixer tot el procés de fabricació. ■

INSTITUT JOAN AMIGÓ

Esquiada dels alumnes de l'INS Joan Amigó Els alumnes des de 1r fins a 4t d'ESO de l'INS Joan Amigó han realitzat, un any més, l'esquiada a l'estació d'esquí de La Masella. Del dimecres 31 de gener fins el divendres 2 de febrer, hem pogut gaudir d'una neu extraordinària, gràcies a les darreres nevades: hi havia neu a dojo i, a més, el temps ens ha acompanyat: no podem demanar res més. Tots els alumnes han gaudit d'unes hores de monitoratge, que ha permès iniciar-se en l'esport a aquells pels quals era la primera vegada que ho provaven o han pogut perfeccionar la seva tècnica aquells que ja en saben. La majoria han optat per l'esquí, però alguns valents s'han atrevit amb l'snowboard. Un any més ens hem allotjat a l'Alberg "La Bruna" de Bellver de la Cerdanya, on el Josep, el propietari, ens ha cuidat i mimat. I, a la nit, hem pogut compar�r riures, par�des de pingpong i par�des de billar a la sala de jocs de l'alberg. Els més aficionats han EL FRANCOLÍ

pogut veure el par�t de futbol a la gran pantalla. El dijous a la tarda, després de l'esquiada, vam fer una xocolatada, que ens va fer entrar en calor i ens va donar l'energia necessària per encarrilar l'esquiada nocturna: dues hores

41

més d'esquí a la llum de la lluna: una experiència emocionant. El divendres vam tornar ben cansats, però sans i estalvis, amb algun múscul adolorit i algun esquinç lleu, però amb ganes de tornar-hi.■ Rosalia Anglès

GENER 2018

ENSENYAMENT Podem ser innovadors?

El passat dijous, els alumnes de les opta�ves de Biologia i Geologia i Física i Química de l’Ins�tut Joan Amigó i Callau de L’Espluga vam rebre una xerrada molt interessant, molt dinàmica i entre�nguda a càrrec del Sr. Jordi Ferré, de la URV (Universitat Rovira i Virgili) que ens va parlar sobre la innovació. Ell i els seus companys estan desenvolupant un sensor per detectar l’estat fisiològic de la persona a par�r de l’orina (per exemple, l’estat d'hidratació). En Jordi Ferré va estudiar una carrera d'INEF i després va fer un any de carrera de Negocis però ho va acabar deixant perquè explica que no l'omplia i que no hi trobava futur. Aleshores va estudiar una carrera de ciència espor�va i des de fa poc que ha creat la seva pròpia empresa, per seguir innovant. Ens va explicar que durant els estudis va viatjar a Anglaterra i als Estats Units i explicant-nos la seva experiència ens va fer replantejar el futur que tenim programat amb els estudis ja que no sempre el que ens sembla interessant ho acaba sent. També ens va fer

adonar que al llarg de la vida ens torbarem molts entrebancs i que hem d’estar preparats i preparades per poder anar-los superant amb inicia�va i astúcia per treure profit d’allò que la vida ens va oferint. Ens ha demostrat que és una persona amb molt d'op�misme i ens va transmetre la idea de no llençar mai la tovallola i viure amb un somriure a la cara. I què es necessita per ser innovador? En Jordi ens ha proposat 12 idees clau per poder tenir èxit dins el món de la innovació, i que, de fet, són apli-

cables per tenir èxit en els estudis i a la vida: fer les coses que t’agraden, ser crea�u, saber treballar en equip, ser persistent, fixar-se objec�us i...sobretot, irradiar op�misme com una bombeta. L'empresa que ha creat consisteix en uns sensors que serviran en un futur per saber quan una persona es troba en bon estat d'hidratació o pel contrari necessita hidratar-se. Aquests sensors ja es comencen a trobar als lavabos de la Universitat Rovira i Virgili. ■ Paula Altarriba i Núria Vidal

El vi fa sang calenta motors El Fes�val Internacional de Novel·la Criminal en català de L’Espluga de Francolí que es celebrarà del 6 al 8 d’abril, comença a mobilitzar seguidors. Les primeres actuacions han estat en forma de xerrades amb uns ponents molt especials, Xavier Álvarez i Rafa Melero, dos membres del cos de Mossos d’Esquadra que també són escriptors de novel·la criminal. Qui millor que ells per parlar de “Com escriure narra�va criminal”? Bàsicament, els conferenciants han exposat de manera molt amena i entenedora els passos per elaborar una bona història en aquest gènere negre pensant accions, personatges, espais, temps, anècdotes que viuen en alguns casos molt directament degut a la seva feina. Els EL FRANCOLÍ

alumnes de quart d’ESO de l’Ins�tut Joan Amigó es van mostrar molt recep�us i par�cipa�us col·laborant ac�vament en la xerrada orientada a mo�var els futurs escriptors per tal de que par�cipin en la segona edició del concurs juvenil de relats curts d’aquest certamen. El comissari del Fes�val, Salvador Balcells, comenta que aquests actes volen potenciar i difondre l’interès per aquest �pus de literatura que en català cada cop gaudeix de nous seguidors i d’escriptors destacats malgrat les dificultats de compe�r en un mercat limitat. Des del centre agraïm aquesta inicia�va, col·laborarem en ac�vitats relacionades amb el certamen com el curs passat i els desitgem un gran èxit en aquesta nova edició. ■ Marc Peraire

42

GENER 2018

IN MEMORIAM Adéu Josep

El passat 31 de gener ens acomiadàvem del nostre amic Jo- en�tats del poble: a la Parròquia, a la Llar de jubilats, no cal sep Es�vill Mar�, que ens deixava a l’edat de 91 anys. dir també al Casal, on assis�en a les conferències de la ForHavia viscut tota la seva infantesa i joventut a l’Espluga, mació Permanent i a manifestacions culturals de tota mena. encara que havia nascut al pe�t poble de la Mussara. DesEl Josep formà part de la Junta del Casal des del 1989 fins al 1996, període en què també fou director de la revista El Francolí, agafant el relleu a la direcció de Francesc R. Duch. Formà part del Consell Social del Casal i pels seus càrrecs de director de la revista i vocal de la Junta par�cipava en el Certamen Literari, en el concurs de dibuix de la Fira, etc. Podem dir amb tota certesa que el Casal va tenir el privilegi de comptar amb la seva amistat, el treball acurat i amb la seva responsabilitat. No podrem oblidar els seus escrits a la revista El Francolí i la seva columna “sense mala intenció” que no deixava ningú indiferent. Era una persona que no feia soroll, discret, seriós, amable. Com amics del Josep, volem transmetre des d’aquestes pàgines d’El Francolí el nostre sen�t condol als seus fills, prés de viure uns anys fora de l’Espluga hi tornà un cop ju- néts, familiars i amics. bilat, amb la seva esposa Ventura Morgades (a.c.s.) El seu pas pel Casal tots aquells anys ha deixat empremta. Tots dos van estar estretament relacionats amb diverses Adéu, Josep. ■ Junta del Casal

Comiat El dia 30 de gener moria un bon amic, el Josep Es�vill que, junt amb el Joan Guasch (a.c.s), van ser per a mi dues persones de les quals vaig percebre la saviesa dels que han acumulat vida. Vaig compar�r amb el Josep hores de reunions durant el temps que formà part de la redacció d’El Francolí, inclosos els vuit anys en què prengué les regnes de la direcció. A més de dirigir la revista hi escrivia ar�cles d’opinió sobre temes d’actualitat que sempre donaven peu a la reflexió. També vaig poder tractar-lo en una

EL FRANCOLÍ

altra entitat, a la parròquia de St. Miquel Arcàngel, on tant ell com la seva esposa Ventura, hi exercien serveis de voluntariat. En ambdues entitats vaig poder copsar la seva personalitat i també vaig gaudir de la seva amistat. El recordo com una persona sensible, discreta, seriosa, però amb una fina ironia. La seva faceta poé�ca es manifestava sovint, sobretot en la in�mitat de la família i els amics. D’aquesta sensibilitat del Josep se’n

43

desprenen molts poemes, un dels quals dedicat al seu poble de naixença, la Mussara, que la família el va imprimir, molt encertadament, en el recordatori. “I aquell recer acollidor sota el cingle del pinar que pel fred de la tardor hi anàvem a jugar quan el sol donava bo” El meu més sen�t condol a la família del Josep. Amic Josep, a reveure. ■ Maria Montserrat

GENER 2018

IN MEMORIAM Home bo

A la Bíblia en diversos passatges es parla de “l’home bo “ o “ de l’home just”. L’home bo és aquell que té virtuts predominants de cooperació, es�ma vers els altres, justesa en el seu criteri, capacitat de fer el bé tothora. Un home bo no és el mateix que un bon home: la col·locació del qualifica�u davant el nom indica que és una persona acceptable, però potser no prou intensa. “ Sí, ves, és un bon home, però...”. Jo afirmaria , enllà de l’amistat, que el Josep Es�vill serà recordat com un home bo, íntegre, de conviccions fermes tant socialment com espiritual-

ment. No oblido que mai no es vantà de la seva fe, al contrari de molts que la subratllen. Ell tenia fe, simplement, era un creient religiós i prac�cant, home de família , de país, de veïnatge i d’una discreció exquisida. Quan et demanava quelcom semblava disposat a omplir deu instàncies amb la pe�ció. El vaig conèixer just en arribar nosaltres a l’Espluga, i la seva dona, exemplar i delicada mestra tant de minyons com de puntes de boixet, ens cap�và igualment. No teníem massa parallelismes; ell procedia lentament, com un administrador conscient, i de vega-

des la meva torrencial producció literària i els molts pe�ts interessos del món palpable que m’atreien depassaven el seu ritme i la seva pausa. En canvi jo li vaig envejar sempre la disponibilitat, i la conscienciosa forma d’enfocar problemes i empreses, la pacífica decisió amb què emprenia responsabilitats de pes social: junta parroquial,casal d’avis, direcció de “EL FRANCOLÍ”, i no sé quantes accions més, que segurament detallaran altres amics seus. Era tan home bo que de vegades semblava invisible. Invisible no ho serà pas en el nostre record. ■ Josep Vallverdú

El seny d'El Francolí Quan un ha estat molts anys al capdavant de qualsevol activitat no ha de ser fàcil donar el relleu perquè gent nova, gent jove, hi faci un rentat de cara i vulgui superar en gran part la teva obra per anar més enllà. Això és el que va fer el Josep Estivill al capdavant d'El Francolí -sense oblidar la direcció entremig del Joan Vallès- i per això mateix sempre el vam admirar. El Josep, juntament amb el Joan Guasch i la Maria Montserrat (després s'hi afegiria el Josep Vallverdú) van ser durant molts anys les ànimes de la revista. Ells havien possibilitat la seva recuperació el 1983 després de més de 60 anys, que es diu aviat, i ells, arribat el moment, van saber fer allò que sembla que avui està tan de moda: donar un pas al costat, que no enrere. I és que, cap allà al 2000, l'Estivill no tan sols va deixar fer al grupet d'estudiants de Periodisme que vam canviar la revista de dalt a baix i en tots els senEL FRANCOLÍ

tits, sinó que també s'hi va implicar amb entusiasme. Almenys durant els cinc anys següents de la nostra etapa, no va faltar mai a cap de les reunions mensuals que servien per definir els continguts i la portada d'El Francolí. I sempre hi deia la seva, per garantir també que l'essència original no es perdés, des de l'exquisit respecte mutu i el debat constructiu, i aportant-hi aquell contrapunt de seny a la rauxa que en certa manera representava el Joan i segurament nosaltres, el nou equip. Un punt de moderació i de fermesa en les conviccions catòliques i catalanistes, per cert, que també sempre va presidir la majoria dels seus articles. Aquells "sense mala intenció" que venint d'una persona com ell és evident que no podien tenir altre nom... Aquesta fidelitat als seus principis el Josep la mantenia sempre de principi a fi. Lleialtat als seus principis i també als seus orígens: sovint ens recordava les vegades que havia vingut caminant de la Mussara, d'on era originària la família, fins al nostre poble, fins que s'hi establiren definitivament i s'hi implicaren com el que més. Tant ell com el seu germà, l'Isidre, que va estar diversos anys com a regidor i va arribar a ser alcalde. De la Mussara a l'Espluga de Francolí, canvi de lloc però mateixos principis. La implacable llei de vida fa que tant el Josep Estivill com el Joan Guasch ja no hi siguin, però ara més que mai és de justícia posar en valor el seu llegat. ■ Ferran Civit i Òscar Palau

44

GENER 2018

EL RACÓ DE PENSAR

Josep Maillo

DE SOCIETAT D

E

DEFUNCIONS Trinidad Ortega Galera, de 98 anys. Vídua de José Jiménez Ortega. Amb data de defunció l'1 de gener del 2018 i domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül. Ana Rosell Sans, de 96 anys. Vídua de Ramon Vilella Micó. Data de defunció, el 15 de gener i domicili al carrer de la Segarra. Maria Borges Gasol, de 82 anys, EL FRANCOLÍ

M

O

G

R

A

vídua de Robert Porta Miró, data de defunció el 18 de gener, i domicili al carrer Pompeu Fabra. Mercè Bonet Quim, de 92 anys. Vídua de Miquel Vidal Alemany, data de defunció el 22 de gener i domicili al Carrer Prat de la Riba. Renato de Jesús Hernandez Betancor, de 93 anys. Vidu de Maria Santafé Agustín. Data de defunció el

45

F

I

A

25 de gener i domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül. Josep Estivill Martí, de 91 anys. Vidu de Ventura Morgades Altarriba. Amb data de defunció el 30 de gener i domicili al Carrer Lluís Carulla. Joan Pàmies Capdevila, de 88 anys. vidu de Maria Pons Moles, amb data de defunció el 24 de gener i domicili al carrer Nou. ■ GENER 2018

DE SOCIETAT 16 Trobada dels nascuts l’any 1932 Fa 16 anys que celebrem la trobada dels nascuts el 1932. La vam celebrar el passat 15 d’octubre, amb un dinar a l’Hostatgeria de Poblet. Va estar molt bé, i esperem repe�r-ho l’any vinent. També vam tenir un record pels que ens han deixat. ■

Cistelleria Maria Rosa Com cada any la Cistelleria Maria Rosa ha entregat el premi de Reis, que enguany ha tocat a l’espluguina Rosa Maria Vallès.

EL FRANCOLÍ

46

GENER 2018

NATURA SINGULAR El gat mesquer (Genetta geneta)

El gat mesquer (o geneta) és un carnívor comú a les nostres terres, però di�cil d’observar degut als seus hàbits estrictament nocturns. Aquest mamífer de talla mitjana (arriba fins als 1,2m de llarg, tot i que la meitat és cua, assolint fins a 2Kg de pes) és un depredador implacable que s’alimenta bàsicament de pe�ts rosegadors, com ratolins i talps, que troba pels boscos que patrulla cada nit, tot i que ocasionalment pot matar preses més grans o assaltar algun galliner. Sembla ser que les poblacions europees són descendents de genetes domès�ques, que els romans introduïren com a control de plagues en les granges, segles abans que els gats domès�cs (provinents d’Egipte) es popularitzessin.

Arbres singulars

Núm.46 El reboll gros de la Grevolosa Aquest vell reboll reposa en una placeta al peu del camí donant, als caminants, una bona ombra abans d’enfilar el coll de Senan. La gran base de l’arbre revela que en el passat tenia diverses grans soques de les que només en queda una que ha crescut inclinada.

Espècie

Reboll de fulla pe�ta, Quercus faginea valentinae

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30m: 1,85m Perímetre del tronc a la base: 3,40m Ample de la capçada: 8-10m Alçada: 11,1m

Ubicació

En una placeta al costat del camí a la cruïlla del camí de Vimbodí a a Senan (GR171) i del camí de la Grevolosa

Coordenades

41°27'24.8"N 1°04'54.7"E (41.456889, 1.081861 a Goo-gle Maps)

facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@gmail.com. Més informació a www.naturasingular.cat EL FRANCOLÍ

47

Pitu Amigó GENER 2018

EL FRANCOLÍ

48

GENER 2018