El Fracnolí febrer 2018

NÚM. 372

FEBRER 2018

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

LA NEVADA DEIXA GRUIXOS IMPORTANTS A L'ESPLUGA REPORTATGE: EL FRANCOLÍ 1 indianos Fer les amèriques: els nostres

FEBRER 2018

CARNAVAL 2018

EL FRANCOLÍ

2

FEBRER 2018

LA NOSTRA PORTADA Tot i que una nevada altera la vida quo�diana, tant de treballadors com de nens i nenes, que no tenen escola, és cert que de tan en quan ens fa il.lusió veure la nostra ru�na diària alterada, sempre i quan no hi hagi cap conseqüència fatal.

Revista editada amb la col.laboració de:

FOTOS PORTADA: Eva Bonet

SUMARI

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83.

Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Josep Duran Gili, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Patrícia València, Esther Català Sànchez, Pitu Amigó, Laura Poblet i Museu de la Vida Rural.

Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Joan Civit i Ballester, Toni Morlans, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies.

Col·laboradors: Xavier Lozano Bosch, Ferran Civit i Martí, Maria Rosa de la Morena i Gallardo, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons i Joan Vallés Avià Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

4 5 6 7 8

EDITORIAL. Carnaval i bon humor REFLEXIONS. Què hi feien, allà?

Anys en 8. I ara la tele!

Vull La inauguració del pavelló de l'Espluga, a l'espera del nou Govern de Catalunya. L'Ajuntament uneix els dispositius d'emergència per netejar els carrers després de la nevada 9 El Carnaval espluguí de la Canalla omple el Pavelló del Casal. Les joguines de la postguerra ressorgeixen de la mà de Josep Maillo. S'incendia un contenidor a l'Espluga a causa de cendres mal apagades 10 Els pirates d'Entre amics i parents guanyen el 36è Carnaval 11 Gerard Barrabeig torna al volant per creuar el desert del Marroc amb un Panda 12 Desenes d'espluguins il.luminen la plaça de la Vila per la llibertat dels "Jordis". Acaba la construcció del primer projecte dels pressupostos participatius a l'Espluga 13 Dos equips del CTT Espluga guanyen la lliga i disputaran la promoció d'ascens 14 L'Orquestra TLP actuarà amb la Banda Unió Musical de Tarragona 15 L'ANC Conca de Barberà organitza un sopar groc solidari. Sortida de Caps de l'AEiG l'Estornell 16 Prop de 170 pilots enceten a l'Espluga el CAmpionat de Catalunya d'Enduro. Aquest febrer ha começat la 6a edició del Cicle hivernal de canautors del territori Al Caliu 17 Carnaval a la Llar de Jubilats 18 REPORTATGE. Fer les amèriques: els nostres indianos 21 ARA FA CENT ANYS 22 CASAL. 23 Concurs de Dibuix de la Fira.

24 Pau Riba, l'artista invitat al VII Concurs de Rapsodes Font Baixa. FORMACIÓ PERMANENT 26 RIMADORS ESPLUGUINS. Ramon Civit Girona

3

28 PINZELLADES DEL PEDRÍS. Carlos Asensio Jiménez 29 CURAR-SE EN SALUT 31 ESPAI SOMMELIER.Què en sabem dels vins escumosos?

TASTEM LA CONCA 32 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Què hem de saber de Concepció Bernat Carreras?

33 JOVES ESCRIPTORS. Veganisme: direcció cap a una alternativa ètica 34 MUSEU DE LA VIDA RURAL. Inauguració de The Dust Bowl. Quan la natura es rebel.la 35 MOSSECS FILOSÒFICS. Elles són jo 36 ENSENYAMENT. Martí Poch 37 Llar d'Infants Municipal 38 Escola Vedruna Mare de Déu del Carme 40 Institut Joan Amigó 42 EL RACÓ DE PENSAR 43 NATURA SINGULAR. El pica-soques blau (Sitta europea)

FEBRER 2018

Carnaval i bon humor El principi d’any a l’Espluga sempre és un esclat d’activitats malgrat l’hivern, el fred i el recolliment que implica el clima d’aquests primers mesos. Al gener, passades les festes nadalenques i sense ni tan sols treure els guarniments d’aquestes dates, arriba la nostra fira, antiga com cap altra i que omple el poble de locals i forans desafiants a les baixes temperatures que sempre acompanyen aquest ancestral esdeveniment espluguí. I quan encara no han pujat les temperatures, amb el mes de febrer, arriba el Carnaval, una festa que després de més de 25 anys ha esdevingut plenament consolidada i amb una vida i una activitat que la fa la més important de la Conca (al menys en això, de moment encara som líders). La rua de l’Espluga, anomenada de les mil disfresses (tot i que potser mai hem arribat a aquesta xifra rodona), és cada any més participada i més lluïda i fa que entre disfressats i espectadors, tot el poble gaudeixi d’aquesta festa de la disbauxa que obre l’antigament respectat període de quaresma.

Com dèiem, fa més de vint i cinc anys que una colla d’espluguins d’aquells que són a tot arreu (en aquella època eren uns altres de diferents als que hi ha ara), van crear l’actual rua i tota la resta d’activitats que ens han arribat amb excel·lent salut fins al carnaval actual. Llavors, els organitzadors feien una única comparsa en la que representaven a l’Ajuntament del Carnaval (amb totes les forces vives d’aquesta institució), i la resta d’espluguins els acompanyava fent rua pels carrers del poble, disfressats amb més o menys traça.

A poc a poc, la idea de fer una comparsa es va anar encomanant i any a any, el nombre de grups organitzats que omplien la rua de carrosses i disfresses es va anar fent cada cop més gran fins a arribar a l’actualitat.

Una altra de les característiques del nostre Carnaval, va ser, més o menys en la mateixa època, la creació de la revista satírica El Ratolí (en clara referència sarcàstica a la nostrada revista El Francolí, de qui va copiar fins i tot la capçalera). L’invent, que ja es feia a d’altres ciuEL FRANCOLÍ

tats com Reus, tenia i té l’afany de despullar l’actualitat més fosca del poble, la dels polítics i la dels personatges que durant l’any n’han fet alguna de bona. En definitiva, ha esdevingut una manera de posar en negre sobre blanc les xafarderies que els darrers mesos han rodat de casa en casa, de bar en bar i de boca en boca per tots els racons de l’Espluga. De vegades, la sàtira basada en veritats pot arribar a incomodar a qui és l’objectiu de la crítica. De fet, podríem fer una llarga llista de persones que s’han sentit ofeses en ser al·ludides per les pàgines del Ratolí. Val a dir que en cap cas la polèmica s’ha allargat més de dues o tres setmanes després de la festa carnavalesca i que la pau ha tornat sempre als nostres carrers i places. El Carnestoltes és sinònim de disbauxa, d’astracanada, de poca-soltada i sobretot de bon humor, i és així com la gent ben parida, encara que sigui protagonista efímera de l’actualitat pública “ratoliniana”, no pot agafar-se a pit les afirmacions de la revista i arriba a la conclusió que la millor resposta és un bon riure i un passar pàgina, tal dia farà un any. Val a dir que algun cop hi ha hagut qui no ha sabut engolir la crítica sarcàstica de la revista, sense saber que una de les característiques del Ratolí és l’anonimat i que després de vint i tants anys, encara és una tasca gairebé impossible saber qui hi ha al darrera.

En definitiva, els pobles madurs saben riure d’ells mateixos, i el Carnaval és una prova de foc per mesurar la maduresa d’un poble i de la seva gent. Per tant, cal desitjar llarga vida al nostre Carnaval i a la capacitat de divertir-se i prendre’s la vida amb humor, que ja hi ha prou coses dolentes al món per estar tristos i emprenyats. ■

4

FEBRER 2018

REFLEXIONS un cop d’ull

Què hi feien, allà?

V

ANDREU MORTA

aig badar els ulls dubtant del que llegia, vaig rellegir-ho i no m’errava: el �tular era clar i diàfan. Deia: «Els senglars “van a la universitat” de nit i sorprenen la Guàrdia Urbana». El text encara era més explícit: «Tot i que a la foto només s’hi veuen dos animals, fins a quatre exemplars de «sus scrofa» –nom científic de la bís�a a la qual al Pallars ne diuen «tocino fer» i a l’Espluga «Hostal del Senglar»– van ser vistos de matinada, la setmana passada, al costat de la boca del metro de Zona Universitària». La incògnita: què hi feien quatre senglars deambulant pel temple del saber? ¿Podria ser, vaig pensar, que aquella colla d’animalots pretenguessin graduar-se, posem per cas, de «jabugos»? Em van recordar aquell ruc que anava a l’escola a estudiar per cavall de carreres. Si fos així caldria preguntar-se –el tema calers és seriós– si els porcs paguen matrícula –tot sigui dit, aquí ens surt més car l’ensenyament preescolar que no pas la universitat–, si serien becats o si el que pretenien era colar-se d’amagato�s, com simples oients, a la Facultat d’Enginyeria. O a l’Abat Oliva, que és a tocar...

L’endemà vaig trobar una possible explicació a aquell fet tan insòlit com intrigant: un nou �tular, al mateix diari, que resava: «Científics dels Estats Units busquen crear òrgans humans en porcs». El reportatge explicava que «un equip de la Universitat de Califòrnia ha injectat cèl·lules humanes en l’ADN d’embrions de porc de granja per tal de generar-hi embrions «humano-porcins» [...] que es desenvoluparien a l’úter d’una truja [...]. Els investigadors creuen que si es permetés culminar la gestació, els lletons no tindrien cap problema a la cort amb la resta de porcs,

EL FRANCOLÍ

ja que, malgrat desenvolupar òrgans humans, es comportarien com uns garrins qualsevols. Però estarien preparats per tenir òrgans útils que es podrien trasplantar a persones». Vatua l’olla!

Volien preparar-se!

Que pel món circulen més d’un i més de quatre éssers diguem-ne humans amb òrgans porcins –com ara el cor o el cervell– és cosa sabuda. Tothom coneixem individus que realment tenen més de porc que no pas de persona. Si ho dubteu, tan sols cal que mireu com queda tot després d’un fes�val de rock o d’altres aplecs... És com en aquella “tira” en què la Mafalda mira uns manifestants que branden una pancarta on posa: “El poble al poder”. I la nena comenta: “Sí, i que deixin el poder ple de peladures de taronja, envasos de plàstic, llaunes, embolcalls de gelat, burilles, paquets de tabac buits...”

Fins a cert punt trobo interessant que hi hagi senglars que vulguin estudiar.

No diu la dita que el saber no ocupa lloc? A més, si un dia m’haguessin de trasplantar una part vital del cos –posem per exemple el cervell, que segons algun amic és el que més em flaqueja–,

5

què voleu que us digui? Preferiria que me n’entaforessin un d’un senglar llicenciat, en comptes del d’un porc de granja sense estudis d’aquells que només saben fer llonganisses. I si allò que calgués subs�tuir fos, posem, un genoll, es�c segur que vostè, com un servidor, també preferiria que la nova ar�culació procedís d’un senglar muntanyenc, de potes musculoses i avesades a trescar i a pujar i baixar en un obrir i tancar d’ulls del Tossal de la Baltasana, en comptes d’un d’engorronit amb la tele i amb uns pernils amb més greixum que carn. Que ja ho deien els savis de l’avior: «més val garrí saberut que savi poc avesat a escalar cimalls». Tocant al benestar propi, tothom volem tenir garan�es de bon funcionament. Tant si la cosa va de trasplantament orgànic com d’un rentaplats, tots (i totes) esperem que la peça de recanvi duri tant o més que la subs�tuïda, oi que �nc raó?

Tocant al rela�u a la polí�ca i els polí�cs, penso honradament que un porc senglar, per molt que hagi estudiat, mai no serà més bon governant que els governants que pa�m ara mateix.

O només m’ho sembla a mi? ■

FEBRER 2018

tassa i mitja

Anys en 8

O

JOSEP VALLVERDÚ

acabats en 7 o en 5,etc. De vegades, i us proposo, si us sembla bé de fer-ho, és curiós de veure què passava al món , o què ens passava a nosaltres, dècada per dècada, els anys acabats en determinada xifra; avui m’he deturat en els acabats en 8. I s’hi descobrien determinats fets: El 1918 acabava la Guerra Europea, començada el 1914 i que donaria començ a “l’Europa d’entre guerres”, nom aparegut malauradament quan ja havia passat una segona conflagració, aquesta mundial. Fins que esclatà aquesta Guerra Mundial (1939-1945), la referència bèl·lica era la primera, i el cinema va servir-nos temes militars sempre prenent per model la guerra de les trinxeres i els gasos i els avions primi�us.

El 1928 un servidor anava a escola

per primera vegada, segons versions familiars, enmig de grans protestes i rabietes meves.

El 1938, plena guerra civil, només passats deu anys, jo ja era un nen refugiat a l’Urgell, fugit d’una Lleida ocupada pels franquistes, que deien que l’havien alliberada. En entrar les seves tropes al primer poble català, Alcarràs, el General Franco abolia la Generalitat. També es prohibeix l’ús del català al Registre Civil i al de Persones Jurídiques. Faltava un any perquè acabés la guerra civil i quaranta-cinc perquè morís el dictador. Aquests 45 anys foren més de la meitat de la vida conscient de mol�ssims catalans i espanyols.

El 1948 potser només de forma tangencial sóc afectat per tres esdeveniments, dues morts significa�ves: a Prada mort de Pompeu Fabra, a l’ Índia assassinat de Gandhi.I un naixement, el

de Salvador Puig i An�ch.

El 1968 iniciava una llarga residència de vint anys a Puiggròs, ( Les Garrigues), que acabaria quan es produís la jubilació de la docència, que exercia a Les Borges Blanques. A Puiggròs té lloc la més farcida etapa d’escriptor i traductor, començant per Rovelló i Proses de Ponent.

El 1988 em jubilo, també la muller, i ens traslladem a viure a l’Espluga de Francolí, per a residir-hi vint-i-set anys, la més llarga etapa d’estada en un sol lloc. Era de preveure en el meu cas, la jubilació no interrompé l‘ac�vitat creadora ni la projecció social. Els premis a par�r d’ara ja són honorífics, reconeixen la feina feta. M’és molt agradable destacar que el 2008 rebo el �tol de Fill Adop�u de l’Espluga de Francolí.

El 2018 , aquest any, en compleixo 95. O, si voleu, 59, com diria l’enyorat Ignasi Fabregat, capgirant les xifres! ■

pensaments digitals

I ara la tele!

“L

XAVIER LOZANO

a comunicació és vital”, sen�m aquests dies a l’Espluga FM Ràdio amb mo�u de la celebració, el 13 de febrer, del dia Mundial de la ràdio, un mitjà que tant es�mem i valorem, que s’ha transformat i ha canviat radicalment en els úl�ms anys. Avui, l’Espluga FM Ràdio és ja un mitjà mul�plataforma que va més enllà de les ones hertzianes per on va començar a navegar fa ja 34 anys.. I que la ràdio ha canviat s’evidencia amb la nova Espluga Audiovisual, l’organisme que a través de voluntaris i col·laboradors, i també professionals de la comunicació vetlla per la vertebració comunica�va de l’Espluga. Pel seu nom ja queda clar que va molt més enllà de la ràdio, tot i EL FRANCOLÍ

englobar –sobretot- l’equip de collaboradors radiofònics. Una ràdio que el 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, va viure un canvi insòlit... aquell dia s’aprovava la incorporació de l’Espluga al consorci de la Televisió digital terrestre del Camp de Tarragona, nascut el 2009, quan es va obrir un nou panorama audiovisual al país amb la fi de la televisió analògica. A la Conca, l’Alt Camp i el Tarragonès es va cons�tuir un consorci públic d’ajuntaments per fer realitat un canal territorial conjunt que fos viable... i hi van entrar els principals ajuntaments del territori. A l’Espluga li ha costat 9 anys, però finalment la televisió local arriba al nostre poble i ho fa de bracet amb l’Espluga FM Ràdio. Això suposa un canvi comunica�u de primer ordre

6

per les nostres en�tats, empreses, ins�tucions, que cal afrontar seriosament.

Ara fa uns dies l’Espluga Audiovisual va fer una sessió forma�va oberta i gratuïta a en�tats, empreses i grups polí�cs, i la par�cipació va ser força baixa. Ens queda encara molta feina a fer... l’era de la informació avança a velocitat de creuer, i a vegades nosaltres potser seguim anant en carro... I no només en l’aspecte comunica�u. Quan a la majoria de pobles ja es troben en procés de renovació de la gespa ar�ficial del seu camp de futbol, a l’Espluga arriba per primera vegada...

Quan a tot arreu ja preveuen les reformes dels seus pavellons municipals, a l’Espluga inaugurem el nostre. Qualsevol pas endavant és benvingut, encara que sigui una mica tard! ■ FEBRER 2018

REFLEXIONS un punt de vista molt personal

Vull

V

LAIA TORRES

ull tenir temps. Vull tenir temps per escriure una novella, uns quants relats i provar la poesia, per estudiar i per parlar àrab, alemany, anglès i totes les llengües que pugui. Vull tenir temps per llegir novel·les, per transportar-me, per llegir llibres d’educació sistèmica i llibres d’aquests de no ficció que requereixen llegir dues vegades cada oració. Vull tenir temps per anar a caminar per les nostres muntanyes cada dia, temps per sor�r a passejar pel pla, cap a les ermites o cap a Milmanda.

Temps per nedar cada dia i oblidar-me del que passa a fora, temps d’escoltar molta música i descobrir-ne de nova.

Vull tenir temps d’aprendre a tocar altres instruments, com la guitarra, la bateria o algun vent que encara no sé quin serà. Vull tenir temps per estudiar psicopedagogia, però també història i geopolí�ca. Vull tenir temps per anar a les conferències que fan pels llocs i que es�c segura que m’enganxarien, però també vull tenir temps per comprar-ne les entrades. Vull anar cada setmana al teatre i cada setmana a un concert, com a mínim, i poder-ne escriure la crònica. Vull marxar cada cap de setmana a algun lloc, amb els amics, amb la parella i dinar amb la família. Vull marxar sempre que pugui de viatge. Ben lluny, vull conèixer molts països, tants com pugui. Vull posar un peu a l’Àfrica i un altre a Oceania i decidir si després segueixo i m’endinso a Amèrica, que de moment es resisteix.

Vull descobrir tot Catalunya i buscar una altra Espanya. Vull pujar més sovint al País Basc i vull passejar més pel costat de la platja. Vull anar cada es�u a Menorca i treballar tres dies a la setmana. Vull tenir temps per escoltar els EL FRANCOLÍ

programes de ràdio que més m’agraden, temps per veure pel·lícules sense adormir-me i per veure sèries que m’entretenen. Vull tenir temps per comprar roba als llocs on la vull comprar o per aprendre a fer-me-la. Vull llegir revistes, vull aprendre cançons tradicionals i vull anar a algun lloc a ajudar algú a guanyar-se millor la vida. Vull visitar totes les capitals europees i tenir una furgoneta perquè quan un dilluns vulgui marxar tres dies, �ngui lloc per dormir sense preocupar-me. Vull tenir temps per treure’m unes oposicions encara que no sàpiga si vull dedicar-me a fer de professora tota la vida. Vull tornar a aprendre moltes coses relacionades amb la llengua. Vull fer l’amor més del que el faig i sor�r a sopar cada setmana a un lloc ben bo i bonic. Vull comprar menjar fresc i bo cada dia. Vull tenir més temps per cuinar-lo i vull seguir millorant el pa. Vull poder fer ioga cada dia i tenir temps per meditar.

Vull tenir un racó ètnic a casa i temps per omplir-lo de records. Vull tenir temps d’aprendre a cantar millor i temps per anar a fer un pic cada setmana. Vull tenir temps per fer mitja i temps per aprendre a fer bones foto-

7

grafies. Vull fer-me una infusió cada dia i beure-me-la amb tranquil·litat, a fora la terrassa o ben asseguda al sofà a l’hora de berenar. Vull tenir temps de fer esport i de corregir la feina. Vull tenir temps per dedicar-me a analitzar la informació diària i per decidir, un dia, que ho aturo tot i durant un any em dedico a una altra cosa. Vull tenir temps per anar a les inauguracions que em criden i a tots els museus d’art del món. Vull tenir temps per mi quan �nguem fills i vull tenir temps amb els meus fills per fer totes aquestes coses, o només aquelles que es�guin disposats a compar�r amb mi. Vull tenir temps de tenir un hort i cuidar les plantes. Vull prendre el sol, beure cervesa i gaudir d’un bon vi cada setmana. Vull mirar-me la pluja des de la finestra i tenir temps cada dia que plogui per respirar l’aire humit. Vull tenir temps per esmorzar cada dia com si fos diumenge, encara que una mica més sa. Vull haver-me deixat de dir moltes coses en aquestes línies. Vull tenir molt més temps, vull tenir moltes més vides i, com a mínim, que en una d’elles no existeixin els diners. Treballem massa i vivim massa poc, cada dia ho veig més clar. ■

FEBRER 2018

L'ACTUALITAT

La inauguració del pavelló de l'Espluga, a l'espera del nou Govern de Catalunya La construcció del nou pavelló de l’Espluga viu els seus úl�ms dies. Finalment, les obres s’han allargat més del previst pels problemes amb el subministrament d’uns vidres durant el desembre i ara per la instal·lació d’una tanca de la pista d’hoquei que no era reglamentària i s’ha hagut de canviar.

Tot i això, el regidor de Serveis Municipals, Joan Amigó, assegura que l’equipament està pràc�cament enlles�t.

Aquesta setmana s’acabaran les connexions de l’aigua i el gas, mentre que es preveu que en els propers 15 dies o tres setmanes es puguin executar diverses millores externes. D’altra banda, l’equip de govern està pendent de la cons�tució del nou Govern de Catalunya per concretar la data de la inauguració del pavelló municipal.

Aquesta decisió, va explicar Joan Amigó durant el ple municipal, sorgeix de la voluntat de l’equip de govern de comptar amb algun representant del govern català per encapçalar la inauguració de la instal·lació espor�va. “Deixarem 15 dies de marge per resoldre si hi ha govern o no”,

El nou pavelló municipal. Mariona Minguella

va explicar Amigó, però afegia que si la cons�tució d’un nou govern s’eternitza, procediran a fer una inauguració amb representants locals. “El 155 el que no ha de fer és que no inaugurem el pavelló, a més”, va concloure el regidor de Serveis Municipals. ■ Redacció EFMR

L'Ajuntament uneix els disposi�us d'emergència per netejar els carrers després de la nevada El disposi�u d’emergència va poder ne- llau, Manolo Mar�nez i Joan Saumell tejar bona part dels carrers i prevenir van treballar en la neteja de la calçaincidents després de la nevada que va da i les voreres tirant sal. Tot i això, afectar la Conca la passada ma�nada poc abans de les 8 del ma�, diversos vehicles van tenir problemes per del 28 de febrer.

El cap de la Brigada Municipal, Antoni Collado, va exposar que el personal municipal es va posar en marxa a les 8 del ma� amb la collaboració de 5 par�culars i 3 voluntaris de l’ADF de l’Espluga. El primer focus d’atenció van ser els carrers principals de la vila, així com el centre del municipi i l’accés als serveis bàsics.

Al llarg del ma�, la Brigada Municipal, l’ADF de l’Espluga, Excavacions Amill, Àrids Ca- Plaça del Casal el passat 28 de febrer. Eva Bonet EL FRANCOLÍ

8

circular per l’interior del municipi.

Les escoles de l’Espluga, a mínims Els tres centres educa�us de l’Espluga de Francolí van obrir les seves portes per oferir serveis mínims. Tot i això, van ser escassos els alumnes que hi van assis�r, només a l’Escola Vedruna s’hi van quedar dos infants. De fet, pe�ts i grans van aprofitar el ma� per gaudir de la nevada, sigui fent ninots o passejant per l’entorn de la comarca. Als establiments locals l’ambient ha estat més aviat apagat i és que molts veïns ja s’havien previngut aquests darrers dies tenint en compte la previsió de nevades. ■ Gerard Bosch Castro FEBRER 2018

L'ACTUALITAT El Carnaval espluguí de la Canalla omple el Pavelló del Casal Desenes d’infants amb les seves disfresses van omplir el Pavelló del Casal de l’Espluga el passat diumenge 12 de febrer per celebrar el Carnaval de la Canalla amb l’espectacle “Dia Genial” de la companyia Alea Teatre.

La proposta infan�l va començar passades les 6 de la tarda amb una obra d’una hora de durada sobre les danses del món. En acabar l’espectacle es va repar�r coca amb xocolata per als nens i nenes, una coca gen�lesa de la Residència Jaume I. Al Carnaval per als més pe�ts no hi va faltar la 36a Reina Carnestoltes de l’Espluga que va jugar i ballar amb els infants. ■ Redacció EFMR

Les joguines de la postguerra ressorgeixen de la mà de Josep Maillo

S'incendia un contenidor a l'Espluga a causa de cendres mal apagades Un contenidor de rebuig ubicat a la carretera de Poblet de l’Espluga es va incendiar el passat 11 de febrer a la tarda per culpa de l’abocament de cendres mal apagades.

L’incident s’hauria produït al voltant de les 7 del vespre i s’hi han desplaçat voluntaris de l’Associació de Defensa Forestal de l’Espluga per evitar que el foc creixés i provoqués danys als vehicles estacionats al lateral. L’incendi s’ha pogut controlar ben aviat i, una vegada apagat, s’ha seguit remullant el contenidor. ■ Redacció EFMR

“Érem enginyers de les joguines, no teníem res, era la postguerra”, expressa Josep Maillo, impulsor de la nova exposició que acull la Llar de Jubilats de l’Espluga. La mostra recull una quarantena d’artefactes fets per Maillo inspirats en les joguines que ell, com d’altres nens i nenes, van haver de crear per diver�r-se en temps de postguerra.

L’Associació de Jubilats de l’Espluga inaugurà el divendres 16 a les 7 de la tarda l’exposició. La col·lecció de joguines, �tulada “La il·lusió d’un infant davant un joc”, es pot veure a la 3a planta de la seu social de l’associació a la plaça de l’Església i es podrà visitar els ma�ns, de dilluns a divendres, d’11,30 h a 13 h i a les tardes a hores convingudes.

Josep Maillo considera que moltes persones es podran sentir identificades amb les creacions que s’exposen. Per a les generacions més joves, la mostra podrà ser el tes�moni d’uns temps en què els infants havien d’esprémer l’enginy per poder tenir objectes per a jugar davant la falta de recursos. La mostra ja es va exposar fa uns anys al Casal de l’Espluga. ■ Josep Maillo a l'exposició de l'Ass. de Jubilats. EFMR Redacció EFMR EL FRANCOLÍ

9

FEBRER 2018

L'ACTUALITAT Els pirates d'Entre amics i parents guanyen el 36è Carnaval La comparsa Entre amics i parents, per segon any consecu�u, es va imposar als premis de la desfilada de disfresses que es va celebrar el dissabte 10 de febrer al pavelló del Casal de l’Espluga. D’aquesta manera, els pirates i els vaixells es van endur el primer premi de 800 euros, després d’haver ob�ngut 87 punts.

El segon premi de 600 euros el va aconseguir la recreació del conte d’El Pe�t Príncep, la comparsa Asteroide E-155 amb 60 punts. Els llits dels "Jo que sé enguany descansen" han rebut el tercer premi de 500 euros en sumar 48 punts.

Les darreres comparses en obtenir premi a la desfilada

d’enterrament de la Reina Carnestoltes.

Enguany s’ha introduït més dotació econòmica i un tercer premi per a les carrosses, la carrossa de la comparsa “Ja ho sap tothom” va aconseguir els 200 euros del segon premi, mentre que el tercer premi de 100 euros va estar per als “Jo que sé enguany descansen”.

També es va fer entrega, durant l'enterrament de la sardina, dels premis de 140 euros per a les 10 millors comparses. “Entre amics i parents”, “Asteroide E-155”, “Euskal Runa”, “Els de la flor al cul”, “Els Picapolls”, “Els jo que sé aquest any descansen”, “Els de la Bòvila”, “Be water my friend”, “Ja ho sap tothom” i “Som de por” ha rebut un d’aquests premis.

El carnestoltes del 2019, de la mà voluntària d’Entre amics i parents En l’enterrament de la sardina també s’havia de sortejar la comparsa que l’any vinent farà el carnestoltes, però “Entre amics i parents”, guanyadors de la desfilada de disfresses, es van proposar de forma voluntària per encarregar-se de la confecció del protagonista del 37è Carnaval de l’Espluga. D’altra banda, el testament del 2019, això sí per sorteig, estarà elaborat per la comparsa “Euskal Runa”.

El passat dimarts 13 també es va celebrar la desfilada infan�l a la Residència Jaume I i, a con�nuació, els actes es van anar succeïnt a la plaça de l’Església amb l’animació de Ramon Caballol. Es va repar�r l’escudella i es van incinerar les despulles de la 36a Reina Carnestoltes de l’Espluga, enguany sense la presència de ploraneres. Tot seguit, la comparsa “Els Picapolls” va llegir el testament i també es va sortejar el pernil de la revista El Ratolí. ■ Gerard Bosch Castro

Els Pirates d'Entre amics i parents. Eva Bonet

de disfresses van ser per "Ja ho sap tothom" amb 47 punts i el quart premi de 400 euros, la comparsa Els de la Flor al

cul amb un cinquè premi de 300 euros després d’aconseguir 40 punts i, finalment, el sisè premi de 200 euros per la Classe dels Cargols que ha sumat 38 punts.

La comparsa “Els Picapolls” amb el vaixell viking va guanyar el premi a la millor carrossa, els joves van rebre el reconeixement de 300 euros durant l’acte EL FRANCOLÍ

10

FEBRER 2018

L'ACTUALITAT Gerard Barrabeig torna al volant per creuar el desert del Marroc amb un Panda L’espluguí Gerard Barrabeig està par�cipant aquesta setmana a una travessa pel Marroc amb un Fiat Panda. Es tracta de la Desert Trophy Panda Edi�on, una prova de sis etapes que creua el desert marroquí i recorre els camins locals.

Barrabeig hi par�cipa al costat de Xavi Ramon en l’equip Celler Rendé Masdeu i van començar l’aventura el dissabte 10 de febrer, amb les verificacions tècniques a Granada i el trasllat fins a Melilla. Els par�cipants del Desert Trophy fan cada dia una etapa de 150 o 200 quilòmetres, durant prop de 5 hores, i recorren l’i�nerari fixat per l’organització. Les etapes són de dos �pus, ja que alguns dies els pilots han de seguir el traçat marcat i són penalitzats si es desvien del track, mentre que en les especials han de localitzar diverses fites, coordenades concretes, i guanya qui més en troba.

Tot i afrontar-ho com una experiència per descobrir el Marroc, la classificació per a l’espluguí és força favorable, ja que per ara se situa en la segona posició dels 4×4, només a tres punts del primer classificat. Amb aquests resultats, i a falta de la darrerra etapa, Gerard Barrabeig ha explicat a l’EFMR que l’equip s’ha fixat l’objec�u de guanyar el raid, malgrat que en començar no s’ho plantejaven. El de la Conca ha reconegut que ha quedat sorprès

EL FRANCOLÍ

11

pel paisatge del desert, però no ha amagat la dificultat de seguir els camins i carreteres locals perquè, assegura, en molts casos el traçat és confús.

Barrabeig va ser campió del món de Karts i pilot de fórmules Amb aquesta aventura, l’espluguí Gerard Barrabeig retorna al volant per participar en una prova sobre quatre rodes. Barrabeig va ser campió del món de Karts l’any 2007, quan ja acumulava un palmarès destacat en competicions estatals. El pilot espluguí va fer al salt a les fórmules l’any 2011 convertint-se en el millor debutant de la Formula Abarth i accedint a l’acadèmia de l’escuderia Ferrari. L’any 2012 va fer el salt a la fórmula 3, però un any després, tot i fer una campanya de micromecenatge, va quedar fora de joc per la falta de finançament. ■ Redacció EFMR

FEBRER 2018

L'ACTUALITAT Desenes d'espluguins il·luminen la plaça de la Vila per la llibertat dels "Jordis" Prop d’un centenar de persones es van concentrar el passat divendres 16 de febrer, a la plaça de la Vila de l’Espluga per donar suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart quan es complien 4 mesos del seu empresonament, així com demanar també l’alliberament d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Les mobilitzacions van estar impulsades per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Sota el lema “Il·lumina la llibertat”, els assistents van encendre les llums dels mòbils per visibilitzar la crida i el president de l’Espluga per la Independència, Jordi Saumell, va llegir un manifest en què es reclamava que Sànchez, Cuixart, Junqueras i Forn surtin immediatament de la presó.

Les concentracions també es van celebrar a Montblanc, Vimbodí i Poblet, Sarral i Barberà de la Conca. ■ Redacció EFMR

Imatge de la Plaça de l'Ajuntament. Pep Torres

Acaba la construcció del primer projecte dels pressupostos par�cipa�us de l'Espluga La construcció de la nova vorera de la plaça Montserrat Canals de l’Espluga va acabar aquest mes de febrer, després de pintar la senyalització horitzontal. Es tracta de la proposta guanyadora dels primers pressupostos par�cipa�us previstos en els comptes municipals del 2016 i que es va votar a principis del 2017.

L’obra ha suposat la supressió de barreres arquitectòniques a la plaça Montserrat Canalsper facilitar el pas de persones amb problemes de mobilitat de l’avinguda Catalunya fins al Casal. Per això, s’ha construït una vorera al lateral de la plaça i també s’ha senyalitzat un pas de vianants des del final de la vorera fins al Casal. A més, també s’ha pintat la senyalització horitzontal dels aparcaments d’aquest espai per tal d’endreçar-los.

EL FRANCOLÍ

Una de les darreres accions que s’hi ha fet és la instal·lació de les cadenes just davant de les escales del Casal per evitar que els vehicles puguin fer la volta a la plaça o aparcar en aquest espai. El regidor de serveis municipals, Joan Amigó, ha assegurat que la mesura s’ha efectuat per millorar la seguretat dels vianants que hi transiten, una demanda, ha explicat, de molts usuaris del Casal i de l’Escola Municipal de Música.

La par�da per als pressupostos par�cipa�us del 2016 era de 10.000 euros, però finalment s’hi han invertit prop de 18.000 euros. La proposta va obtenir 133 vots, en una crida que va comptar amb un 4,05% de par�cipació ciutadana. ■ Gerard Bosch

12

La nova vorera de la Plaça Montserrat Canals. Mariona Minguella FEBRER 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CLUB DE TENNIS TAULA DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Dos equips del CTT Espluga guanyen la lliga i disputaran la promoció d'ascens Els dos primers equips del Club Tennis Taula l'Espluga de Francolí, Els Carquinyolis, han aconseguit la primera posició de la lliga en el seu any de debut i ara jugaran el play-off d'ascens per fer-se amb una plaça a la segona divisió provincial. Els equips competeixen amb el renom d'Els Carquinyolis gràcies al patrocini de les pastisseries del municipi.

El club, de nova creació i únic a la Conca de Barberà i a l'Alt Camp, ha tancat la lliga regular aconseguint un debut insuperable.

El primer equip espluguí ha guanyat tots els partits de la competició regular, finalitzant amb un total de 72 punts i només n’ha perdut 13. Els registres d’Els Carquinyolis B són similars, ja que només ha perdut un partit en tota la temporada i ha guanyat 58 punts, només n'ha perdut 15. D'aquesta manera, els dos equips han encapçalat la classificació del grup A i B de la tercera divisió provincial.

El següent pas per Els Carquinyolis és disputar les eliminatòries de la promoció d'ascens.

Els de la Conca hauran de superar l'eliminatòria a dos partits davant del segon classificat de l'altre grup per fer-se amb una plaça a la nova categoria.

Qui ja ha acabat la competició és el tercer equip del club que s'ha situat en l'última posició de la lliga amb 72 punts perduts i 13 guanyats.

Els responsables del CTT Espluga valoren molt positivament el que portem de temporada, ja que és el primer any de vida de l'entitat. Sorin Anca, jugador i representant del club, va expressar en declaracions a l'Infoesport de l'Espluga FM Ràdio que estan satisfets amb el treball d'Els Carquinyolis C perquè l'equip està en camí de consolidar-se com un grup de formació. De fet, també durant aquesta temporada, el club ha posat en marxa la formació de joves de les escoles de la comarca. ■ EL FRANCOLÍ

Primer equip d'Els Carquinyolis. Cedida

Els Carquinyolis, equip B. Cedida

Els Carquinyolis C i A. Cedida

13

FEBRER 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ORQUESTRA SIMFÒNICA TREU-LI LA POLS AL TEU INSTRUMENT

L’Orquestra TLP actuarà amb la Banda Unió Musical de Tarragona El concert conjunt serà el proper 15 d’abril al Teatre de Tarragona L’Orquestra Treu-li la Pols al teu Instrument (TLP) i la Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) actuaran conjuntament el proper diumenge 15 d’abril a les 19h al Teatre de Tarragona. L’Orquestra TLP, amb seu a l’Espluga de Francolí, i que agrupa músics dels voltants, celebra el seu 10è aniversari i la BUMT celebra el 25è, aquest és un dels motius que ha portat a les dues formacions a tornar a tocar plegades, ja que ja ho van fer el 8 de maig de 2016 en una actuació al Teatre del Casal de l’Espluga de Francolí.

Sota el títol de “música i olimpisme” la BUMT, dirigida per Oscar Miguel Losada, farà un repàs de peces que s’han pogut escoltar en diferents moments olímpics al llarg de la història, aprofitant que els Jocs del Mediterrani es celebren enguany a Tarragona. Obres de John Williams, Albert Hammond, Vangelis o Jan Van der Roost faran rememorar els moments màgics que es viuen en les olimpíades.

Pel que fa a l’Orquestra TLP, sota la direcció de Diego Calderón, interpretarà peces diverses com són L’Estaca de Lluís Llach, un mix de la banda sonora de Piratas del Caribe, Supers��on d’Stevie Wonder o el ‘Rock’ley’, que és un recull dels temes més coneguts del rock internacional.

Per acabar el concert, amb un centenar de músics dalt l’escenari, les dues formacions tocaran diverses peces conjuntes, relacionades EL FRANCOLÍ

amb l’esport i les olimpíades.

Les entrades es posen a la venda dimecres 21 de febrer a través del web www. tarraco�cket.cat i a les taquilles del Tea-

tre de Tarragona. Aquestes tenen un preu de 12€ per al públic general, per als menors de 25 anys i els majors de 65 costen 10€ i per als socis de la BUMT 9€. ■

Les dues formacions en el primer concert conjunt al Teatre del Casal. Enric Mercadé

L'Orquestra TLP i la BUMT al Teatre del Casal en motiu del cinquantenari del Casal de l'Espluga. Enric Mercadé

14

FEBRER 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ANC CONCA DE BARBERÀ

L’ANC Conca de Barberà organitza un sopar groc solidari L’ANC Conca de Barberà organitza un sopar groc el divendres 16 de març que es farà al Restaurant Molí del Mallol de Montblanc i �ndrà un preu de 30€. Els beneficis del sopar es des�naran íntegrament a la Caixa de Solidaritat i a l’Associació Catalana pels Drets Civils.

Aquest sopar comptarà amb la presència de reconegudes persones del món independen�sta com Agus� Alcoberro (vicepresident de l’ANC), Josep Rull (conseller de la Generalitat de Catalunya), Eusebi Campdepadrós (membre de la Mesa al Parlament), Ferran Civit (diputat al Parlament i membre de l’Associació Catalana pels Drets Civils) i Laura Masvidal (dona de

Joaquim Forn i membre de l’Associació Catalana pels Drets Civils).

Les inscripcions per assis�r al sopar es poden fer a: •Perfumeria Vives (Montblanc) •Floristeria Civiflor i Coaliment Poblet (l’Espluga de Francolí) •Cal Ros (Barberà de la Conca) •Llibreria Guixots (Vimbodí) •Llibreria l’Studi (Sarral) •Bar Tarrés (Blancafort) La data límit d’inscripció és el dilluns 12 de març i existeix la possibilitat d’una fila 0 per aquelles persones que no hi puguin assistir presencialment, però desitgin collaborar amb la causa. ■

AEIG L'ESTORNELL

Sor�da de Caps de l’AEiG l’Estornell Els i les caps de l’Agrupament Escolta i Guia l’Estornell van passar el cap de Setmana (3 i 4 de febrer) a la recent reformada Casa de Colònies, Casa Llavasa de Durro, la Vall de Boí.

L’estada va servir per fer cohesió entre els diferents caps de l’agrupament com també per conèixer-s e entre ells, ja que és un equip integrat per unes 25 persones d’edats i procedències diferents.

La sor�da va començar amb una ac�vitat física, dissabte al ma�, per l’entorn natural de la Vall, seguit d’una ac�vitat de tarda en què l’equip va poder reflexionar sobre la seva aportació al grup, a la vegada que es feia autocrí�ca de la personalitat d’un mateix. La EL FRANCOLÍ

vetllada va consistir en la creació d’un espai obert per a construir moments lligats amb la ideologia del moviment

15

escolta. La jornada de diumenge va servir per descobrir alguns dels pobles de la Vall de Boí. ■

FEBRER 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

MOTOCLUB FRANCOLÍ

Prop de 170 pilots enceten a l'Espluga el Campionat de Catalunya d'Enduro L’Espluga va celebrar el passat diumenge 25 de febrer, l’Enduro del Francolí donant el tret de sor�da del Campionat de Catalunya amb la par�cipació de gairebé 170 pilots de 10 categories diferents.

Malgrat que el terreny va ser més sec del que es preveia, els espor�stes han puntuat amb bona nota el traçat de la prova espor�va, enguany amb l’especial del Motopark Francolí més tècnica i ràpida. La jornada es va celebrar amb normalitat, només amb un incident lleua causa de la topada d’un pilot amb una aficionada.

L’Enduro va tenir un recorregut d’uns 63 quilòmetres per volta que incloïa dues especials cronometrades al camí de la Cometa i al Motopark Francolí i, un any més, la plaça Montserrat Canals ha estat el centre neuràlgic de la prova. Un dels canvis que els par�cipants han celebrat és que entre volta i volta tenien un marge de temps més ampli.

Des de l’organització, el president del Motoclub Francolí, Quim Morgades, assegura que el fet de començar la temporada de motor des de l’Espluga ha estat posi�u i intentaran repe�r-ho. Al seu temps, la regidora d’Esports de l’Espluga, Erika Soriano, va destacar l’ambient sa i fes�u de la prova i el seu impacte a la vila, econòmic i de promoció turís�ca. ■ Tac12

Un moment de la competició. Eva Bonet

LA CULTURAL JORDI FRANCOLÍ

Aquest febrer ha començat la 6a edició del Cicle hivernal de cantautor(e)s del territori Al Caliu Els orígens d'aquest cicle musical els trobem el 2012, arran del retrobament de diferents músics amb projecte ar�s�c propi al fes�val de música i cantautors Riubombori, organitzat per la Cultural Jordi Francolí.

Arran d'aquesta trobada, diferents cantautores van decidir unir-se per crear un cicle on fomentar la música d'autor els mesos d'hivern, quan menys ac�vitats culturals programades hi ha.

Aquell mateix hivern neixia AL CAEL FRANCOLÍ

LIU, que con�nua sent un projecte auto-organitzat i que ara arriba a la sisena edició mantenint la seva essència.

El Cicle enguany �ndrà lloc els mesos de febrer i de març a l'Alt Camp i la Conca de Barberà, tenint com a novetat un nou espai: el Centre Cultural Sant Jordi de Montblanc, cedit per l'Ajuntament d'aquesta localitat.

L'oferta musical també creix amb dues incorporacions: Dani Albero, músic in�mista, que

16

composa amb guitarra i piano i Alvariable, un projecte musical format per Àlvar Fortuny i Gabriel Saénz, que defineixen el seu es�l com a folk orgànic.

El primer concert va ser el passat 25 de febrer al Casalet de l'Espluga a les 18:30h. En aquesta ocasió havia d'actuar la cantautora rural Susannes però per mo�us de salut no hi va poder assis�r, la va subs�tuir el cantautor Dani Albero. Seguidament va actuar el grup de folk rock Tòlia i les guineus.

FEBRER 2018

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

Les següents dates seran el diumenge 4 de març a les 18h al Teatre Principal de Valls i el dissabte 10 de març a les 20h al Centre Cultural Sant Jordi de Montblanc. El concert de final de cicle �ndrà lloc igual que l'any passat, repe�nt l'experiència de compar�r la música a l'aire lliure en un espai tan emblemà�c com és la Plaça de Cal Torres de La Riba el proper 24 de març a les 18h.

Les entrades a tots aquests concerts són gratuïtes i l'organització proposa al final de l'espectacle l'opció de taquilla inversa per col·laborar amb aquest cicle musical autoges�onat.

Actualment hi ha implicats en el collec�u AL CALIU onze projectes musicals que s'encarreguen de les diferents tasques organitza�ves.

En aquest 2018 son sis els que passaran pels escenaris. Als quatre ja esmen-

tats s'afegiran Mel i Mató, i Elena Volpini.

Es pot seguir l'agenda d'events, no�cies i actualitzacions a les xarxes socials, a través dels perfils a les plataformes de Facebook, Instagram i Twi�er.

L'any passat es va presentar el disc "5 hiverns amb cantautor(e)s del ter-

ritori", un recopilatori autoeditat amb gravacions dels diferents projectes musicals par�cipants al cicle.

El disc es pot adquirir en format �sic als concerts i sen�r/descarregar gratuïtament a la pàgina web del cicle: h�p:// alcaliutgn.wixsite.com/alcaliu. ■

Concert de Tòlia i les Guineus, a la Sala Folch i Torres del Casalet. Eva Bonet

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS

Carnaval a la Llar de Jubilats El passat diumenge divuit de febrer, l'Associació Local de Pensionistes i Jubilats vam celebrar la tradicional festa de Carnaval. Una cinquantena de socis ens vam reunir en un dinar a l'an�c ins�tut, servit pel càtering del restaurant El Àlamo d'Alcover que va ser del gust de tothom.

A les dues de la tarda la presidenta de l'en�tat, Sra. Anna Mar�nez, es va adreçar a tots els par�cipants donant-nos la benvinguda i desitjant-nos una bona vetllada. La vintena de socis que van disfressar-se van esdevenir tot un espectacle d'originalitat, colors i varietat que contribuí a fer una festa ben animada.

Després de dinar, el DJ espluguí Miquel Moya va fer ballar tothom. A la mitja part hi va haver el sorteig d'un pernil que anà EL FRANCOLÍ

a parar a la Sra. Ramona Cendrós, una figura molt original per a la Sra. Mercè Vilà i un joier per a la Sra. Ferrete.

En acabar la festa, totes les disfresses van rebre un regal d'agraïment per

17

haver par�cipat ac�vament al Carnaval.

Tothom va felicitar la Junta per la bona organització i esperem la propera celebració. ■ Anton Roca

FEBRER 2018

REPORTATGE FER LES AMÈRIQUES: ELS N O S T R E S INDIANOS TEXT: FERRAN CIVIT I MARTÍ Al contrari que altres pobles de la comarca, la nostra vila no té una llarga tradició d’emigració a l’estranger, sobretot a les an�gues colònies americanes de la corona espanyola. El nostre indiano per excel·lència va ser en Lluís Carulla i Canals... que només va anar a Barcelona. Però, com si fos un indiano més, no va oblidar el seu poble i va dedicar-hi part de la seva fortuna i esforços a millorar-la.

Santa Coloma de Queralt, Rocafort de Queralt, Vilaverd o Savallà de Comtat han presentat majors índexs d’emigració a l’estranger. Hi ha dos casos paradigmà�cs a nivell comarcal pel que fa a l’emigració. Per una banda, Sarral amb El Salvador, a on s’ha creat una colònia extensa a par�r de ferreteries a par�r dels cognoms Vidri, Bonet, Castellà o Segarra. I, per l’altra banda, Montblanc a on va tenir la figura senyera de Josep Conangla i Fontanilles a Cuba, que va ser redactor de la Cons�tució Lliure de l’Havana.

En els darrers anys en aquestes pàgines s’han entrevistat prop d’una desena d’espluguins que són fills d’espluguins o bé són espluguins que van marxar al con�nent de l’altra banda de l’Atlàntic. Avui no parlarem d’aquests, sinó dels que ja no hi són.

O almenys dels que n’hem �ngut no�cia. Els principals localitzats són espluguins que van marxar per mo�us econòmics i religiosos. Els exiliats per mo�us polí�cs l’any 1939 sembla que es van quedar majoritàriament a Europa després de la victòria feixista.

Marxar per treballar L’espluguina Maria Mar� i Francesch estava casada amb el pintor Florenci EL FRANCOLÍ

Bosch i Tubau. Es va embarcar el 1952 amb el seu marit i la seva filla cap a l’Uruguai. Mort el seu marit dos anys després, ella es dedicà a la poesia, bàsicament en català i castellà. Va par�cipar ac�vament en el Casal de Montevideo, l'himne del qual, és seu. Moltes poesies seves van ser publicades en revistes de Mendoza i Rosario (Argen�na). Algunes d’aquestes varen ser premiades, com “El canto mío al amor” per l’Ins�tut de Cultura Americana (Santa Catalina, Brasil, 1971). Durant l’Any Internacional de la Dona (1975) va obtenir a Tampico (Mèxic) un premi per la seva obra “Plenitud”, que no po-

En aquest país també va recalar-hi Josep Vinyes i Remolà (mort l’11 de febrer del 1999), que tot i no ser espluguí va morir a la residència Jaume I als 92 anys. Ell va treballar de fotògraf a l’Uruguai.

Un cas a banda, van ser els descendents de cal Sagal, després vinculats amb cal Fartet. Josep Ballester, enginyer natural de Valls, va anar a treballar a Panamà en la primera construcció del canal de Panamà (1880-1889) sota la tutela del francès Ferdinand de Lesseps, que ja havia fet el canal de Suez. L’empresa va fer fallida i no va ser represa pels nord-americans

Acta de naixement de la Júlia, filla de l'Ernesto de Aguirre i Ma Dolores Bernat. gué rebre a causa de la dictadura militar de l’Uruguai (1973-1984). Els seus escrits, gairebé sempre en català, parlen de pau, amor i llibertat. Va morir el 1990 i una filla seva encara viu allà.

18

fins el 1899 i acaba quinze anys més tard. Arran de la fallida, va tornar a Catalunya i es va casar amb l’hereva de cal Sagal, Dolors Bernat. Allà va finançar a la família polí�ca la construcFEBRER 2018

REPORTATGE ció de la fonda del Comerç, a l’actual plaça de la Vila, al costat de cal Cabeça. Amb la fortuna feta treballant a Pa-

namà, els dos van marxar cap a Guatemala, a on van comprar cafetals a San Miguel de Tucurú (Alta Verapaz, Guatemala). Van tenir diversos fills, un dels quals arribaria a ser l’home més ric de Guatemala amb les propietats

viudat i es va casar en segones núpcies amb Ernesto de Aguirre y Olózaga, amb qui fins i tot van tenir una filla allà, Júlia, que va passar a regentar les finques, tot i que a mitjans anys vint van tornar a l’Espluga, d’on ell va ser alcalde posat a dit per la dictadura de Primo de Rivera, tot i que no va arribar a exercir un any com a alcalde.

Ernesto de Aguirre era nét de José de Olózaga, que va ser president del Consell d’Estat i també president del Consell d’Administració del Mont de Pietat i Caixa d’Estalvis de Madrid, l’actual Caja Madrid. Va ser ministre i membre del Consell d’Estat del rei d’Amadeu de Savo-

Tot i baixar d’intensitat, l’evangelització con�nua fins el dia d’avui, però cada cop menys amb la baixada de vocacions a Europa.

El primer missioner localitzat al poble és Ramon Micó i Vidal (1902-1990), que va ingressar a la Congregació de la Missió el 1919 com a missioner Paül. Va ser des�nat al Perú el 1925 i va treballar a la parròquia de Tarma fins el 1945.

Un espluguí que va seguir els seus passos va ser Pere Muntanyola i Llorach (1912-?), germà del poeta Ramon.

Va ser un missioner paül que va estudiar als seminaris de Bellpuig i Palma de Mallorca. Va ingressar a la Congregació de la Missió el 1929 i va par�r cap a Hondures el 1940. A la ciutat de Trujillo va ocupar els càrrecs de rector i conseller vice-provincial des del 1951.

Tot i no ser espluguins, cal tenir en compte els missioners Joan Civit i Prats (Blancafort, 1933), Joan Coma i Canudas (Manresa, 1927) i Lluís Solé i Fa

cafeteres.

Mentre, una de les filles, Dolors Ballester i Bernat (1904-1995) va tornar a Catalunya i es va casar amb l’hereu de cal Fartet, Joan Civit i Alsó, el mateix dia que es feien les votacions que havien de desembocar en la proclamació de la Segona República el 12 d’abril de 1931. Però 2 dècades abans, la seva mare, Dolors Bernat, havia en-

ia del 1869-1973.

El món missioner Anar a les Amèriques sempre ha �ngut diferents motivacions i una d’aquestes ha estat l’evangelització catòlica des del mateix moment de la conquesta per part dels castellans, en què es van imposar la llengua i la religió sense contemplacions. Com es deia popularment, amb l’espasa i la creu.

(Tarragona, 1946). Tots tres van estudiar als seminari paül de la vila i van ser des�nats a Hondures, a on van tenir diferents càrrecs. Solé, actualment és bisbe de la segona ciutat del país, San Pedro Sula.

Pel que fa a les dones, també n’hi ha unes quantes. Ramona Vericat i Bel va néixer el 1925. El 1939 va anar al Colegio Teresiano de Valladolid, al cos-

EL FRANCOLÍ

19

FEBRER 2018

REPORTATGE tat de la seva �eta, la germana Agus�na Vericat. El 1946 va ves�r a Tortosa l’hàbit de novícia a la companyia de Santa Teresa de Jesús. A Valladolid féu el 1948 els vots temporals i el 1949 va marxar voluntària cap a Amèrica, a on va fer els vots defini�us el 1953. Va estar a Illapel (Xile), a la residència universitària a Buenos Aires, Monte Gran-

de i Henderson (Argen�na), Montevideo i Rocha (Uruguai). A Rocha hi va estar des�nada 5 vegades entre el 1955 i el 1963. Els úl�ms anys de vida va tenir alzheimer. Va morir a Montevideo el 9 de desembre del 1995.

Unes altres monges que van anar al con�nent van ser les germanes Àngels Soques, Dolors Saumell i Assumpció

Muntanyola, que formaren part de la comunitat de vedrunes que s’establí per primer cop a Cuba el 5 de setembre del 1954, havent marxat de Cadis l’11 de juliol i arribaren al port de l’Havana el 22 de juliol. El bisbe de Matanzas va indicar que s’establissin a Varadero a on hi havia una escola de professores seglars i per a què passessin a dirigir-lo. ■

Germana Ramona de Jesús Vericat i Bel.

Josep Ballester.

Lluís Solé.

EL FRANCOLÍ

20

FEBRER 2018

ARA FA 100 ANYS Febrer de 1918, a l'Espluga

L’Alcalde amenaçà amb prendre mesures contra aquells que deixaven els carros al carrer a la nit. La foscor dels carrers i aquells obstacles les llargues nits d’hivern eren un perill pels vianants. Salvador Sanjuan defensà que hi havia pagesos que no tenien on posar-los i qualsevol mesura contra ells seria mal vista i proposava que es des�nés algunlloc on guardar-los. Dos regidors proposaren que es des�nés la plaça d’en Canós a dipòsit nocturn de carros.

Només fa cent anys que hi havia un problema amb les aigües brutes de les cases. Es llençaven al carrer el contingut dels orinals, l’aigua de la bugada, la de rentar plats- És clar que no tothom, però era un problema per la higiene local. L’Ajuntament actuaria a partir de les denúncies que es formulessin.

En la sessió de l’onze de febrer es nomenaren les seccions de vocals associats. Composaren la primera: Josep Bosch Fabregat, Josep Vidal Puig i Josep Miquel Roig; la segona: Antoni Suau i Llampayas, Joan Farré i Gamell i Sebastià Muntanyola i Català; la tercera: Abdó Sales Pallarés, Josep Saragossa Pallarés i Pau Tarès Franquet i finalment la quarta Joan Calbet i Dalmau i Josep Ballescà Capdevila. Tots aquests noms se situen entre les famílies més destacades del poble i de tarannà conservador, tot i que alguns amb deix catalanista.

Cada any, al mes de febrer s’iniciaven les operacions de “tallar” els “quintos”. Es nomenava el metge i EL FRANCOLÍ

un ciutadà més o menys preparat per fer les operacions en relació a la lleva que toquès.

Si els germans Miquel i Rovira exercien la corresponsalia del setmanari de Montblanc L’Escut, que dirigia Joan Poblet i Teixidó, l’espluguí Ricard Boqué i Martori tenia cura d’enviar cròniques a La Conca de Barberà de caire més o del tot catòlic, sota la batuta de mossèn Pau Queralt i Gaia.

No cal dir doncs, que hi trobaven espai totes aquelles manifestacions de l’església o les que s’hi relacionaven. Els catòlics espluguins havien celebrat la Festa de la Sagrada Família. Havia predicat el jesuïta Pare Bartolí i la “capella parroquial” havia interpretat la missa de Ferrer. Els Ferrer, pare i fill foren músics i compositors. El fill Josep Ferrer i Bargalló fou monjo de Montserrat amb el nom d’Anselm Maria i suposem que era la seva missa la que es posà de moda en aquells anys.

També els pagesos tenien el seu raconet per deixar constància de les seves activitats. El Sindicat Agrícola organitzà una conferència sobre la poda que donà Josep M. Valls i Massana enginyer dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la Mancomunitat, a la sala del bar Amèrica, quan encara aquella sala no era el cafè de l’entitat. El diumenge a la tarda en donà una altra sobre adobs al local del Cine, on també s’hi celebrà l’assemblea general. Les dues conferències foren publicades en l’edició del 2 de febrer. D’aquella reunió en sortí la nova Junta amb Josep Cabeza a la presidència, Artur Carulla vice president, i Josep M. Rendé secretari. ■ Josep Maria Vallès

21

FEBRER 2018

C A S A L CONCURS DE DIBUIX DE LA FIRA

23 Concurs de dibuix de a Fira El passat dilluns 19 de febrer, es reunien a la Sala de Juntes del Casal, el jurat del Concurs de dibuix de la Fira que aquest any arriba a la seva 23na edició.

El Jurat, compost pels ar�stes locals Ilona Frihoff, Ramon Amigó, Josep Maillo, Ramon Joan Roselló i Joan Tarès, van canviar de manera defini�va les bases del concurs. Van decidir atorgar un premi a cada curs escolar que es presenta, que va des de 1er fins a 6è de bàsica. En les anteriors ocasions cada categoría estaba composta per dos anys escolars, així doncs a par�r d’enguany hi haurà com a mínim 6 premis.

Blanca Baldrich, 2009.

EL FRANCOLÍ

Els guanyadors d’aquest edició han estat els següents: Categoria F (nascuts el 2011) amb el pseudònim “Bota mullada”, Lluc de Caqueray Vila Categoria E (nacuts el 2010) amb el peusònim “Conan”, Jan Bosch Anglès Categoria D (nacuts el 2009) amb el pseudònim “Plutó”, Blanca Baldrich Categoria C (nascuts el 2008) amb el pseudònim “Dream”, Carlota Franquès Categora B (nascuts el 2007) amb el pseudònim “Kira”, Itzíar Velasco Mar�nez Categoria A (nascuts el 2006) amb

el pseudònim “Estel brillant”, Hanna Pavo Retamozo, aquest úl�m és contraportada d'aquesta revista.

A part d’aquests premis, el jurat concedeix un accèssit al dibuix de Júlia Mercado Cerrato, amb el pseudònim “Pansa” per u�litzar una tècnica de pintura més innovadora.

Tots els guanyadors queden convocats per a recollir el diploma acredita�u i un val de compra de material escolar a la Llibreria Índex, el diumenge 4 de març al Teatre del Casal, on es durà a terme la presentació de les noves coreografies de l’Escola de Dansa del Casal de l’Espluga. ■

Carlota Franquès Martí, 2008.

22

FEBRER 2018

C A S A L Itzíar Velasco Martínez, 2007.

Jan Anglès Bosch, 2010.

Júlia Mercado Cerrato, 2006. (Accèssit per una tècnica original) Lluc de Caqueray, 2011.

EL FRANCOLÍ

23

FEBRER 2018

C A S A L CONCURS DE RAPSODES FONT BAIXA

Pau Riba, l'ar�sta invitat al VII Concurs de Rapsodes Font Baixa

En aquesta setena edició, la Comissió Organitzadora del Concurs de Rap-

sodes ha triat per primera vegada una poetessa com a autora de la poesia obligada. Aquesta és la Clementina Arderiu, (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976) Influïda per la poesia popular catalana.

En els seus poemes es pot trobar la influència de Josep Carner, així com del seu marit, Carles Riba. La seva és una poesia molt treballada, en què dominen temes com la fe, l'amor, l'alegria, la condició femenina o la mort, entre

d'altres. Es considera que els seus poemes tendeixen a una idealització de la vida quotidiana. Va ser creadora de goigs, igual que Jacint Verdaguer o Joan Maragall, entre d'altres.

L'obra dels seus inicis pot inscriure's dins el moviment noucentista, que supera amb posterioritat amb la incorporació de nous elements.

Arderiu era àvia del polifacè�c Pau Riba, per aquest mo�u, el cantautor amenitzarà la vetllada mentre el jurat delibera.

El concurs �ndrà lloc el proper diumenge 8 d'abril a les 18:30h de la tarda a la Sala Folch i Torres del Casalet. ■

FORMACIÓ PERMANENT

L'arquitectura medieval de Taüll a Nôtre Dame El passat 15 de febrer, ens va fer la conferència la Belén Alcón Vidal, Col·laboradora de la U.R.V. En aquesta ocasió ens va parlar sobre l'arquitectura rmonànica, que és l'es�l de construcció desenvolupat a l’Europa cris�ana propi de l’art romànic. Es desenvolupà durant els segles XI i XII, malgrat que se’n troben exemples del segle X i que l’ús de l’es�l subsisteix durant el XIII, i que alguns autors han datat el seu inici en el segle VIII incloent-hi les construccions preromanes.

Les pintures murals romàniques del Pirineu daten dels segles XII i XIII, i decoren absis d’esglésies o esglésies senceres construïdes en aquest mateix període. La conservació de les pintures murals a les esglésies del Pirineu fins al segle XX es va veure afavorida perquè les remodelacions de les esglésies al llarg dels segles no van imposar la destrucció dels edificis romànics. Les pintures conservades procedeixen sobretot de les comarques catalanes de l’Alt Urgell, Pallars Jussà i sobirà i Alta Ribagorça.

La conferència va ser molt interessant i ens va fer compendre tot el que és l’arquitectura romànica. La Belén es va explicar molt bé amb tota classe de detall. ■ EL FRANCOLÍ

24

Marta Montserrat i Belén Alcón. Dolors Guasch FEBRER 2018

C A S A L

Sor�da al teatre

El passat 8 de febrer vam anar amb autocar cap a Vilanova i la Geltrú on vam visitar el Museu del Ferrocarril, després d'un berenar-sopar ens vam dirigir al Teatre Poliorama a veure l’obra “UN COP L'ANY”, una diver�da comèdia interpretada per David Verdaguer i Mar Ulldemolins.

L’any 1975 després de passar la primera nit junts en un hotel,dos amants decideixen seguir amb la seva relació

en secret: només es trobaran un cop l’any, el mateix dia a la mateixa habitació mentre la resta de la seva vida segueix amb els seus matrimonis. Una par�cular fórmula de mantenir viva la seva relació clandes�na al llarg dels anys. En aquest sen�t tracta un tema tant universal com és el de les relacions de parella i el dilema moral de la infidelitat.Tan mateix, en una escala més profunda, el que fa realment ex-

traordinària l’obra de Bernat Slade és com a través d’aquesta història tan personal, aconsegeix fer un retrat de l’evolució del rols masculins i femenis al llarg del quart segle.

Va ser una tarda molt complerta i l’obra divertida, esperem poder repetir-ho aviat! ■

Som el que mengem?

El passat 22 de febrer, ens va fer la xerrada dels dijous, la Núria Tous , Doctora en nu�ció i metabolisme.

La Núria ens va fer una breu explicació del què és l’Ins�tut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), ins�tució on ella treballa. Seguidament, ens va parlar d’un estudi de consumidors que va fer durant la seva tesis doctoral. En aquest estudi es va avaluar quina és la percepció (a nivell visual i gusta�u) dels consumidors sobre lloms de porc amb diferent con�ngut de grassa intramuscular o vetejat (greix que es troba a l’interior) A con�nuació, es va parlar de quin és l’ús dels an�biò�cs en el sector ramader i quines són les estratègies proposades pel sector per tal de reduir-los.

Finalment, la Núria ens va parlar del què hem de fer, per fer front a l'augment de la població mundial, serien necessàries altres fonts de proteïna, destacant com a possible font, els insectes.

La Núria, que destaca per la seva joventut, ens va fer una conferència molt cien�fica, però la va explicar de manera molt planera per tal que tothom la pogués entendre. ■ EL FRANCOLÍ

25

Permiquel i La Núria Tous. Dolors Guasch FEBRER 2018

RIMADORS ESPLUGUINS Ramon Civit Girona

Fa una pila d’anys, potser quan era president del Casal de l’Espluga o poc després, Josep Fabregat Ferraté, em sembla que resident a Reus, al qual veig la fesomia, però no �nc cap més dada seva, ni si era fill de l’Espluga o no, ni si hi venia a passar els es�us, res de res, em feu a mans un plec de 44 folis, de fet fotocòpies, de poesies de Ramon Civit Girona a qui tampoc, avui per avui puc iden�ficar.

Va néixer a l’Espluga de Francolí el 15 d’agost de 1880, fill de Ramon Civit de l’Espluga i Leocadia Girona de La Selva del Camp. Avis paterns, Joan i Maria Rosa Rosell, els materns Melcior i Rosa Fortuny. Padrins l’avi patern i Maria Vagué de Girona. Per tant el pare Joan Civit Rosell.

Del seu pare sabem que va morir a Barcelona als 82 anys.

La Vanguardia publicava la seva esquela el 25 de febrer de 1933. Vivia a la Ciutat al carrer de Canuda, núm. 2.

Es va casar amb Assumpció Tapias Jorba a Santa Maria del Mar a Barcelona, el 22 de juny de 1908.

Ens servirà de moment per tota iden�ficació, un dels poemes, imprès en un díp�c de mida setze: Edició feta amb mo�u de la Primera Exposició d’Art Local promoguda i patrocinada per la benemèrita “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros” en la Festa Major de l’any 1948.

Es �tula Cant líric a l’Espluga. Visió rimada, i al peu dels versos hi ha el nom de Ramon Civit Girona. El rimador espluguí el va dedicar a Josep Farré i Gual.

En la transcripció que avui oferim hem corregit l’ortografia, sempre que no afectés la rima ni la mètrica i hem canviat paraules inexistents en català, si més no modern: oviro, campanâ, i altres. Pel que fa a l’ús dels ar�cles salats: sa i ses, en respectem el seu ús per la personalitat que donen als versos. ■ Josep Maria Vallès

Al fervent espluguí i entusiasta espluguinista En Josep Farré i Gual Cant líric a l’Espluga Visió rimada

El Francolí que surt de tes entranyes i, fent gegan� salt, s’esmuny calmós. llepant vímets i canyes, quan surt del seu bassal.

Entre hortets, ajocant-s’hi en sa ribera, llisca mandrosament, i al sobreeixir del toll de La Peixera, salta impetuosament.

Contemplo com tes cases i casones que estan escalonades, semblen talment un mar de roges ones amb ses roges teulades.

Escalant El Capuig es poden veure a sa falda assentades; totes, la cara al sol voldrien treure i ésser per ell besades.

El campanar contemplen, molt ufanes, d’es�l esvelt i noble, escoltant com pregonen ses campanes la constant Fe del poble.

De l’Església es destaca la façana a sol ixent mirant, i el campanar atrevit que l’engalana el vent desafiant.

Dalt d’un turó, a banda de migdia, s’aixeca el gran Convent que al Cel esguarda, com cris�à vigia, de sa missió conscient.

Dels grans cellers que ta riquesa tanquen, esguardo les siluetes, i les fassines que fumarades llancen

La visió de ma vila vull cantar, polsant ma pobra lira, Vibrants notes voldria fer sonar, si ma Musa m’inspira.

Amb les més belles rimes jo voldria ésser inspirat cantaire; i amb ritme i harmonia, llençaria melodiós cant a l’aire.

Del meu poble nadiu avui n’albiro magnificant visió.

Cantar-la en humils versos jo ara aspiro, amb joiosa emoció *** O vila de l’Espluga! Jo et veig ara des de la gran ciutat, com qui de sa es�mada veu la cara amb ulls d’enamorat.

La visió jo contemplo com qui et mira guaitant dalt del Coll Roig.

Esplèndid panorama allí s’hi albira que el cor omple de goig.

La vista estenc des de l’alta talaia, arreu escorcollant.

Per ma re�na la visió més gaia amb fruïció va passant.

Veig les belles muntanyes que t’envolten i els plans plens de conreus.

Pel cel les orenetes giravolten i el riu banya els teus peus: EL FRANCOLÍ

26

FEBRER 2018

RIMADORS ESPLUGUINS ses xemeneies dretes.

Veig les muntanyes que són més a la vora: Sant Miquel blanca fita, i el bell barranc que des d’El Mas de Mora puja fins a l’Ermita.

Són sen�nelles que sempre vigilen formant una rodona, i vers l’Ermita ses crestes enfilen, de pics, fent-li corona.

Després eixes muntanyes enfilades en massissa cadena, van per Castellfollit fins dalt a Prades tot flanquejant La Pena.

Les aigües de la pluja i de la neu, filtrant-se per sa mola, brollen, de cristal·lina i rica deu, al bell toll de Nerola.

Allí, les Ninfes, a claror de posta, amb flors engarlandades, dansen, cabells al vent, la dansa nostra, en l’aigua emmirallades.

En contemplar, hom pot extasiar-se quan va el sol a ponent, els rojos núvols, màgics, inflamar-se, i encés el firmament.

Entre els coscolls i alzines escampades del gran bosc de La Mata, salten i dansen els Follets i Fades en una orgia grata.

Si girem vers la dreta la mirada, veurem la visó bella dels castells senyorials de l’encontrada, Milmanda i Riudabella.

Esguardo Les Masies, emplaçades

EL FRANCOLÍ

en pintoresc indret, tocant a les muralles merletades del gloriós Poblet.

De la Font Baixa veig disset canelles que ragen nit i dia tot cantant una cançó de les més belles, de dolça melodia.

M’encanto en les aigües escumoses del gran salt de la font, que s’es�mben, brunzents i remoroses, al gorg de sota el pont.

I en tornant més ençà nostra mirada, veurem a nostres peus la gran estesa d’horta, regalada de variats conreus.

N’apar talment pintoresca ca�fa amb verds de tots els tons, cosida a pedacets, de mica en mica, de pe�ts retallons. *** Oh, vila de l’Espluga ben amada! ja acaba ma visió, i amb ella la cançó que t’he cantada amb filial devoció.

Adéu, ja et dic, oh vila molt galana!

La cançó que he cantat en m’es�mada llengua catalana, tu me l’has inspirat.

I al dir-te adéu, ma vila de l’Espluga, vull implorar al Cel, que mai no assequi cap mala marfuga ta cris�ana arrel.

Ramon Civit i Girona Al retorn a Barcelona, octubre, 1944.

27

FEBRER 2018

PINZELLADES DEL PEDRÍS Carlos Asensio Jiménez

Carlos Asensio Jiménez, 70 anys Paleta de professió, veterinari de vocació Avui ens trobem a la par�da del terme de l’Espluga anomenada el Racó del Doctor Carlos, tota la vida a l’Espluga?

Doncs no, vaig venir quan tenia 3 anys, però jo vaig néixer a Embid de la Ribera, prop de Calatayud a l’Aragó.

Dins de la teva barraca hi veiem un cap de senglar, una cua de guineu, unes plomes d’au i una fletxa de fusta amb punta de sílex i un objecte que trenca una mica l’harmonia , és tracta d´uns trossets de ceràmica. Que potser se t’ha trencat una cassola?

No, la fletxa la vaig fer per la meva néta, a imitació de les prehistòriques , però respecte a la ceràmica , són bocins que he trobat al pinar, ja que allí hi estava situat un poblat o assentament Iber anterior al romans. De tant en tant, quant m’hi passejo hi trobo alguna peça.

Veig, de la manera que m‘ho expliques, que t’agrada molt la història an�ga Doncs sí, m’agrada molt encara que no �nc gaire formació, donat que als 14 anys vaig acabar l’escola i cap a l’obra.

Ara, el que m’ agradava de veritat, i ho vaig poder fer durant un cert temps, va ser treballar de forestal als boscos, però com que es guanyava molt poc ho vaig deixar Quant a formació , si hagués pogut escollir, la meva elecció hauria estat la de forestal , biologia o potser mediEL FRANCOLÍ

ambient , però el que de veritat em cridava era estudiar veterinària, donat que m’agraden molt els animals i la seva cura, perquè s’ha de ser molt responsable amb ells També �nc entès que t’agrada molt la lectura. En concret quina és la teva preferida?

Quasi tot, mira si m’agrada que quan llegeixo el diari, fins i tot llegeixo les necrològiques Amb les informacions que has tret de la lectura, com has pogut u�litzar- la?

He pogut donar alguns consells La lectura de llibres de natura també m’ha permès ajudar diverses persones, per exemple ajudar al Pitu Amigó amb els arbres singulars de l’Espluga Quins d’aquests arbres són els que més t’han impressionat?

Un vell roure que hi ha a la par�da del Pla Noré que és enorme, potser té 2 m de circumferència Quant a la natura, t’agrada la caça?

Sí molt, fa mes de 50 anys que ho prac�co Ara hi ha poques o cap perdiu a la Conca. Com ho veus?

Doncs penso que amb aquesta agricultura tan agressiva i en concret pel que respecta a les perdius, no en queda cap, podríem dir que les hem exterminat, en canvi de conills encara en queden, més en concret els que queden la majoria són als afores del poble Es podria fer alguna cosa al respecte per canviar aquesta situació?

Penso que es tracta d’una cadena que un cop trencada és molt di�cil tornar a ajuntar-la Un exemple del nostre terme és que fa uns anys els voltants del Mas d’ en Xup era un entorn clau per la caça menor i avui dia és com un desert , ara com dada curiosa és que en l ‘actualitat on hi ha més caça és on l’home té més presència, igual és que ara estem canviant els cul�us i prioritzem el cereal Recordo que a les vacances de col.legi el pare em portava amb ell a les pe-

28

dreres, i quan pujàvem pel camí de la Pena es veien conills per tot arreu i ara no n’hi ha ni un, alguna cosa estem fent malament entre tots.

Què opines de les nostres muntanyes , com és que són tan desconegudes pels espluguins? És que la sensació és que són més exclusives de les Administracions , que en són propietàries, que de la gent del poble.

Un espai des d’on faries una foto singular Les balmes del Mas d’en Llort, on hi ha les pintures rupestres Sabies que són pintures que algun eixelebrat va intentar destruir?

Quan treballava allí a l’an�c viver, mai en vam tocar cap, les respectàvem Parlem de bolets , com veus l’any?

Aquest any molt torrat, ara tot pot ser perquè cada any es fan més tard Quins són els teus preferits La mocosa, el cep, ara el reig potser és el millor, però és molt escàs De mocoses cada cop n’hi ha menys i potser es perdran mocoseres de més de 100 anys sobre- tot les que es fan a les solanes.

Aprofitant que ets un lector convençut, aconsella’ns algun llibre El llibre que parla de la natura en la collecció d’Història de l’Espluga de l’Antoni Carreras i el Jordi Roca .

Si voleu, podeu escoltar l’entrevista sencera a: www.esplugafmradio.info/ programes/el-pedris/

FEBRER 2018

CURAR-SE EN SALUT Prebiò�cs

Prebiò�cs, probiò�cs/simbiò�cs, an�biò�cs... anirem destriant aquests temes. El que ha estat de moneda més corrent i més coneguda és l’úl�m: un element contra una forma de vida, bios en grec, usualment uns microbis patògens, que causen malal�es. Fou el primer problema, les infeccions i les plagues com assots de la humanitat amb què la medicina moderna pogué enfrentar-se i maldà de solucionar. Del nom podem deduir que un pro- o simbiò�c és un element a favor, un aliat, un microbi (biò�c) amic i convenient pel nostre projecte de vida. I el plat del dia, diguem-ne d’aquest mes, que examinarem avui són els pre- bió�cs; els antecedents que es tornen en biò�cs; naturalment que volem els antecedents que es tornaran en microbis -- biò�cs, peces de vida -- amics i convenients. Hi ha frases del seny i remeis populars tant com dels cien�fics que des�l.len la qües�ó clarament: som el que mengem... el que mengem és medicina.

L’autor xinès Lin Yutang, tot i fent una mica de broma, va dir (1985): les nostres vides no estan en mans dels déus sinó en mans dels nostres cuiners(-es).

Però avui, si hom no té cura, a més ens podem deixar caure en mans d’algunes de les grans empreses de la indústria alimentària més interessades en els seus beneficis monetaris que en la nutrició saludable de la gent... l’estropellament de la salut pública en torn fomenta innecessàriament, en certes circumstàncies, la indústria mèdico-farmacèu�ca i de les medicines alterna�ves que, segons en quines mans, en torn s’aprofiten a dojo del “clientconsumidor”....i anem cabdellant la troca. Una solució és estar personalment involucrat en informar-se per poder posar-se una mica en control del propi des�.

De molt de temps enrere, els experts en nutrició, ens han insis�t en el gran benefici per a la salut de la inclusió abundant del que en diuen fibra alimentària en el nostres menjars. És a EL FRANCOLÍ

dir verdures, fruita, vegetals, llegums, grans poc refinats, fruits secs... etc .Ho havien deduït de l’observació de les dietes i la salut tradicionals de certes cultures com les del Mediterrani, Índia, Xina i d’altres. Avui dia podem començar a explicar-nos perquè; exposar els raonaments que mostren com les accions de la fibra alimentària impacten posi�vament l’estat de salut del nostre cos i, naturalment del nostre benestar mental. Recordem que el significat del microbioma del nostre budell, les milionades de microbis amics que hi tenim instal.lats, començà a ser d’interès quan trobaren substàncies en la llet materna que el nounat no podia digerir: estaven des�nades a alimentar microbis en els budells de l’infant que, en torn, l’afavoririen a ell/a. D’una manera semblant la fibra alimentària resulta ser la part dels nostres menjars que, per més que la cuinem, triturem i masteguem,... els enzims dels nostres budells no són capaços de digerir i són, de fet, l’aliment indispensable dels nostres microbis que tenim convidats als budells. En un moment o bé gradualment -- del recorregut evolucionari dels nostres avantpassats, no ja els nostres cosins monos i micos, sinó animals milions i milions abans, feren un pacte d’amistat i conveniència mútua amb la innombrable quan�tat de microbis amics que inevitablement s’empassaven i ens empassem amb els menjars... cada animal i cadascú de nosaltres té aquest estat d’afers a mida individualitzada encara que hi hagi normes d’aplicació més o menys generals.

Els grups de cien�fics amb el biòleg Fredik Bäckhed de la Universitat de Gotheburg, Suècia i separadament el grup del biòleg Andrew T. Gewirtz, de la Georgia State University, EUA han publicat ar�cles a la revista cien�fica Cell Host-Microbe (Cèl·lula Hostatgera-Microbi). Els microbis que tenim

29

al budell descansen sobre una capa de moc que els separa de la paret interna del budell (mucosa intes�nal) que està formada per un capa fina d’enrajolat de cèl·lules. Si ens passegem la llengua per dins de la boca ens podem fer una idea del que és una mucosa. Els microbis, a voltes grups diferents que treballen i se sostenen en cadena, s’alimenten digerint la part fibrosa del nostres menjars i també passen energia i senyals a les cèl·lules de la mucosa que s’alimenten així i segons els senyals, o falta de senyals, produeixen més o menys del moc que manté els microbis prou allunyats de penetrar la mucosa i la paret del budell. I a més els microbis bons poden fer lluita -- els microbis, uns i altres, fabriquen an�biò�cs -- contra els dolents lluny de la mucosa. Una dieta amb prou fibra alimentària manté l’equilibri que és bo per tots els elements que ens beneficien, els bons, del sistema.

Han demostrat que amb una dieta amb poca fibra i amb massa grassa els grups de microbis que normalment són els més abundants i dominants tendeixen a desaparèixer i els grups que són normalment controlats i poc corrents es disparen i l’equilibri normal es destarota. El resultat en cadena és que la capa de moc protectora disminueix i els microbis, els dolents, poden arribar a atacar i penetrar la paret intes�nal que es torna com un colador (leaky gut, li-

FEBRER 2018

CURAR-SE EN SALUT ki gat. budell degotant) perquè les cèllules s’encongeixen i deixen passadissos entre elles. La invasió dels microbis dolents pot donar escac al sistema immunitari de defensa general del cos del que hem parlat altres cops. Hi pot haver possibles conseqüències negatives per tot el cos, ben a distància dels budells. A part i a més de la irritació (la malal�a de budell irritable) i trastorns del funcionament dels budells (restrenyiment o diarrea), la lluita constant que es manté és part del que hem explicat, és la inflamació, un desgast per estrès general de les defenses del cos que, en el cas del humans, és la base

contribuent a moltes malal�es cròniques tan esteses als nostres temps: obesitat, diabe�s, etc. i fa que se’ns acabi la corda i potser tururut abans d’hora... Canviant a una dieta rica en fibra alimentària o bé afegint a la dieta els microbis despareguts, els defectes que s’havien establert eren corregits cap a la normalitat. Tot això aquests cien�fics ho han observat en els seus experiments amb ratolins com a subjectes i el Dr. Bäckhed compara la dieta administrada als ratolins amb el que serveixen a un McDonald’s:molta grassa, molt sucre (hidrats de carboni hiper-refinats) i 20% de proteïna però pràc�cament sense fibra alimentària que compensi. Han fet experiments amb una dieta alta en grassa però ben acompanyada de fibra alimentària i no es produeix el trasbals del microbioma ni les conseqüències nega�ves. Igualment no passa res si la dieta alta en grassa va acompanyada d’una ració dels microbis adients.

Ja s’està experimentant amb humans; és més complicat però els auguEL FRANCOLÍ

ris són confirmatoris. S’ha trobat que un menjar a McDonalds trasbalsa el microbioma intes�nal tal que li costa una setmana per recuperar la normalitat.

Un dia és un dia però no se’n pot abusar. És de jus�cia dir que un tractament amb an�biò�cs encara pot ser pitjor; per tant no s’haurien d’usar sense una bona indicació mèdica. Un estudi innovador és el del biòleg computacional Eran Segal i el seu equip al Weizmann Ins�tute of Science, a Israel. Amb una aplicació electrònica (un xip) han seguit el nivell de glucosa (sucre) de la sang de 50 mil menjars catalogats junt amb, edat, gènere, pes, l’es�l de vida, gens personals i del microbioma de 1000 persones. El nivell de sucre a la sang després de cada menjar, pe�t o gros, determina quina porció d’aquest sucre està des�nada a quedarse acumulada com a grassa al damunt del cos. Hi ha menjars que s’acumulen o persones a les que se’ls acumulen directament a la cintura o al darrere ...Estaven buscant la millor dieta pels humans i trobaren que no hi ha tal premissa. El més determinant del resultats no és tant el que es menja sinó tant o més la persona que menja..molt individualitzat a com el cos de cadascú manipula i processa allò que menja. Hi ha qui pot a�par-se de gelat a un menjar i no li puja el sucre i en canvi hi ha qui amb una mica d’arròs al menjar, el sucre se li dispara... Estan desenvolupant un algoritme, una fòrmula d’aplicació d’ordina-

30

dor, que pot recomanar la millor dieta per a cada individu segons la informació personal (edat, gènere, es�l de vida, genoma, alguna anàlisi de sang, microbioma -- recordem amb molts més gens que el genoma personal --... etc ) de cada subjecte. Molt segur que aquesta possibilitat tan sofis�cada està en l’avenir sobretot per casos di�cils d’analitzar d’altra manera. La diversitat de disposicions individuals explicaria perquè les “dietes” no funcionen per a tothom. Cadascú pot experimentar informant-se, una bàscula i comptant calories. I també hi ha experts(es) nutricionistes que saben què fan.

Però hi ha una varietat de regles generals que les cultures tradicionals han adoptat per cada lloc segons els menjars de que disposaren pels segles dels segles i que funcionen molt bé per a la immensa majoria dels membres d’aquelles comunitats que s’hi han adaptat. Pel món occidental que ha perdut l’oremus enmig de tanta abundància real i falsificada seria bo de tornar cap a l’equilibri tradicional, que potser era d’”estalvi” per necessitat però que és efec�u en realitat: no tant tall i més dels acompanyants vegetals, verdures, llegums, fruites etc etc Més aliments tan naturals com es pugui i menys productes químics disfressats de menjars o begudes. Del dit tan català: Menja bé, caga fort i no �nguis por de la mort, la clau està en la definició del menja bé. ■ Anton Martí

FEBRER 2018

ESPAI SOMMELIER Què en sabem dels vins escumosos?

El vi escumós és un vi que conté diòxid de carboni natural a una pressió d’entre 3 i 5 atmosferes a una temperatura de 20°C. La presència del gas carbònic fa que es formi escuma en el moment de servir seguida d’un despreniment de bombolles persistents.

Es diferencia del vi d’agulla o vi pe�llant i del vi perlat, en què tenen menys gas, no formen escuma i les bombolles no són persistents, vi gasificat, en què el gas carbònic no es produeix de forma natural, sinó que hi és afegit.

El vi escumós és un vi especial, ja que necessita un procés d’elaboració complementari a par�r del vi de base.

Els diferents mètodes d’elaboració són: Mètode tradicional o mètode xampanyer (méthode champenoise), on la segona fermentació es fa en botella en repòs durant nou mesos en una cava. És el mètode u�litzat pel cava i pel xampany.

Mètode granvas, on la segona fermentació s’accelera en un vas dipòsit de grans dimensions.

Mètode transfer, amb una fermen-

tació de curta durada en botella i posteriorment es filtra i es traspassa a una altra botella.

Dit això , hauríem de saber fer una bona combinació amb la cuina , sigui dolça o s alada. La denominació que predomina més al nostre país és el cava, i de caves en podem trobar de secs i de dolços, sovint hi ha gent que comença un àpat bevent un brut nature des del principi fins al final . No crec que sigui una bona opció , ja que per un aperi�u crec que quedaria molt millor un brut ( amb un mínim de grams de sucre ) , per un peix o una carn blanca un brut nature ( amb 0 grams de sucre ) i per les postres un semi –sec. Alguns pensareu q u e a q u e st últim és un producte poc

valorat i sovint un pèl mediocre, però avui dia al mercat existeixen caves semisecs de molta qualitat , i quan ens posem a la boca un tortell de crema o nata o un pa de pessic molt dolç , és més agradable trobar sucre en aquella beguda que no pas un contrast massa sec.

També recomano que tota mena de formatges suaus o blaus, o fins i tot un pernil salat siguin maridats amb un escumós , el greix d’aquests aliments fan que el carbònic que ens trobem en boca ens refresqui el paladar i la llengua. ■ Mariona Rendé

TASTEM LA CONCA Periodistes, bloguers i professionals del món del vi de la #winelover community visiten la DO Conca de Barberà En el seu 6è aniversari aquesta comunitat de renom internacional en el món del vi va realitzar una calçotada-tast a Barberà de la Conca La Conca de Barberà va acollir el 15 de febrer una calçotada dins dels actes commemoratius del 6è aniversari de la comunitat internacional en línia d’amants del vi de referència, la #winelover community. Aquesta comunitat ( www.winelover.co ) la formen periodistes, bloguers, professionals del sector del vi, ambaixadors i aficionats d’arreu del món que comparteixen la seva passió pel vi i l’enoturisme.

EL FRANCOLÍ

Els Cellers Vega Aixalà, Carles Andreu i Succés Vinícola van ser els encarregats de preparar una calçotada tradicional a tots els convidats. En total una cinquantena de prescriptors del món del vi que tenien un interés enorme per la DO Conca de Barberà i concretament pel trepat. Tots van compar�r la seva experiència a través de les xarxes socials i blogs.

Japonesos, francesos, americans van donar visibilitat i van posicionar a la Conca de Barberà com una destinació de referència. A més molts d’ells també són entesos i tenen poder d’influència en sectors relacio-

31

FEBRER 2018

nats de la restauració, organitzadors d’esdeveniments, de la comunitat winelover i propietari de l’empresa SweetEasy Wine Tours, Sinisa Curovic, amb el suport del Patronat consultors, sommeliers...)

La trobada està impulsada per l’ambaixador a Catalunya de Turisme de la Diputació de Tarragona - Costa Daurada i de l’Ins�tut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) de la Generalitat. A més, es compta amb la col·laboració de les denominacions d’origen de la Costa Daurada (DO Catalunya, DO Conca de Barberà, DO Montsant, DO Penedès, DOQ Priorat i DO Tarragona), el Patronat Municipal de Turisme de Tarragona i els consells comarcals del Priorat i de l’Alt Camp.

Aquesta acció s’ha dut a terme amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i l’INCAVI de la Generalitat. En edicions anteriors, l’esdeveniment anual de la #winelover community va tenir lloc en altres indrets d’Europa relacionats amb el sector vi�vinícola, com Umbria, Trieste, Lisboa, Jerez, Grècia o Romania. ■

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Concepció Bernat Carreras

Concepció Bernat i Carreras va néixer d’aquell any 1911 les primeres quatre re- Trinitat que es feu el 10 de juny de a l’Espluga el 26 de maig de 1879. Era ligioses paüles prenien possessió de l’asil 1900. La descriu amb tots els detalls filla de Joan Bernat i Torres (a) Par�- escola. Eren la superiora Consuelo Fer- en el seu llibre “Carmelo. Impresiones san, propietari i significat polí�c i mili- nández, l’espluguina Concepció Bernat, recogidas en la Ermita de la San�sima tar carlista, i de Maria Carreras i An- Concepción Pardo i Fernanda Alcubilla. Trinidad de Espluga de Francolí”, ediglès. En una data indeterminada de les Tres anys després, el 1914, prenia tat l’any 1901. darreries del segle XIX Concepció Ber- possessió com a bisbe de la diòcesi de Des de la seva arribada a la diòcesi nat va ingressar a la congregació de les Palència Ramon Barberà i Boada, fill de Palència donà suport a l’asil escola, Filles de la Caritat o paüles. d’Alcover. Ramon Barberà coneixia molt sobretot quan sorgiren les primeres diL’any 1911 el bisbe de Palència Valen- bé l’Espluga i la família Bernat. De ben ficultats econòmiques l’any 1916. �n García Barros acordava amb el direc- segur que assis� a la mul�tudinària peConcepció Bernat desenvolupà una intor de la congregació de les Filles de la regrinació a l’ermita de la San�ssima tensa ac�vitat en l’asil escola. Tanmateix Caritat Eladio Arnaiz i amb la visitava morir jove, als 39 anys d’edat, dora sor Josefa Bengoechea que les el 27 d’abril de 1919. La seva mort paüles es farien càrrec de l’Asilo Esfou molt sen�da. La presidència cuela de San Joaquín y de Santa Edudel dol va ser encapçalada pel vivigis, fundat a la ciutat de Palència cari general de la diòcesi i el bisbe per Eduviges Sanz de Sedano y MoRamon Barberà va anar personalnedero, vescomtessa de Villandranment a donar el condol a la comudo, per a asil, recolliment i formació nitat de les Filles de la Caritat de d’ins�tutrius de nenes òrfenes. l’asil de Santa Eduvigis.

S’encomanava a les religioses Jordi Roca i Armengol donar a les òrfenes “instrucción Centre d’Estudis Locals en el catecismo, leer, escribir, conBibliografia: tar, nociones de aritmé�ca, reglas BARREDA MARCOS, P.M.: El Aside urbanidad, hacer calceta, colo Escuela de San Joaquín y Sanser, bordar y otras labores propita Eduvigis, fundación de la vizconas de su sexo”. desa de Villandrando, PublicaciEls primers dies de novembre Asilo Escuela de San Joaquín y Santa Eduvigis. Palència. ones de la Ins�tución Tello Téllez de Meneses, Palencia, 2003. ■ EL FRANCOLÍ

32

FEBRER 2018

JOVES ESCRIPTORS Veganisme: direcció cap a una alterna�va è�ca JUDIT DELGADO

El vegetarianisme –dieta basada en el no consum d’animals– i el veganisme – dieta basada en el no consum d’animals, ni tampoc el consum ni ús dels seus derivats– són, sens dubte, les tendències alimentaries dels nostres temps. Ambdues, tot i que en diferents graus d’intensitat, no han estat lliures de crí�ques per part dels desconeixedors d’aquestes dietes.

Bé és sabut que els éssers humans som omnívors, i que el consum d’uns animals per part d’uns altres és un fet habitual, propi del famós “cercle de la vida”. Malgrat això, també és cert que els animals que consumim actualment són maltractats i viuen en pèssimes condicions, però aquest no és un aspecte sobre el qual interessi posar-hi gaire atenció, de manera que és més habitual girar el cap i ignorar les obvietats.

No obstant, molts dels consumidors habituals d’aliments que provenen, efec�vament, d’animals assassinats, són conscients de la barbàrie que es comet

a les granges i als escorxadors, però es jus�fiquen afirmant que “no �nc prou força de voluntat com per deixar de menjar carn i peix”, o assumeixen que “la carn és massa bona com per deixar de menjar-ne”. A tots ells, els qui semblen una indiscu�ble fal·lera en jus�ficar la seva alimentació, només els demano que �nguin en compte cada vegada que es�guin consumint llet recordin que no només és an�natural, sinó que li estan robant l’aliment a un vedell; i que cada vegada que mengin un cadàver, sigui de l’espècie que sigui, recordin que aquell animal, sense possibilitat d’elecció, ha donat la vida per als seus paladars.

D’altra banda, els qui amb un intent d’esperit crí�c i humorista afirmen que els vegans o vegetarins “no saben el que es perden” i afegeixen que “millor, més tocarem per cap”, només cal dir-los que evidentment que ho saben perquè també han seguit una dieta omnívora que sovint han deixat per qües�ons è�ques, i que aquests comentaris, tant poc diver�ts com afortunats, només demostren que efec�vament no han entès res

sobre el veganisme i el vegetarianisme.

Què és més important, el teu plaer o la seva vida? Els vegetarians i vegans ho tenen clar, però malgrat això, constantment han de donar unes explicacions innecessàries i suportar uns judicis de moral qües�onables, no només per part d’amics i familiars, sinó de metges que es fan dir professionals, que creuen revelar que una acció solitària no canviarà el món, ignorant que en són molts, mol�ssims, els que estan conscienciats sobre la igualtat animal i que no tenen objec�u sinó canviar la vida dels animals que, igual que els humans, mereixen viure lliurement.

Així que es�mats i es�mades lectores, és normal ser un humà i alimentar-se d’altres espècies animals, i fins i tot fer ús del que aquests animals produeixen, però cal apuntar i remarcar que el “cercle de la vida” no és tenir animals que viuen en condicions nefastes, que són maltractats i esclavitzats i que, després d’una curta vida marcada pel pa�ment, moren cruelment assassinats per al nostre plaer gusta�u i per als nostres capricis consumistes. ■

PUIX PARL A CATAL À La presó preventiva, pena il.lícita “ La presó preventiva constitueix una altra forma contemporània de pena illícita oculta, més enllà d’un vernís de legalitat, quan de manera abusiva procura un avançament o bestreta de la pena prèvia a la condemna, o com a mesura que s’aplica davant la sospita EL FRANCOLÍ

més o menys fonamentada d’un delicte comès. La qüestió dels detinguts sense condemna s’ha d’afrontar amb la deguda cautela, des del moment que es corre el risc de crear un altre problema tan greu com el primer, si no pitjor: el dels reclusos sense judici, condem-

33

... VEJAM QUÈ DIU nats sense que es respectin les normes del procés”. ■ Francesc, papa Discurs a l’Ass. Internacional del Dret Penal El pregó, gener del 2018 *Fragment escollit per Andreu Morta

FEBRER 2018

MUSEU DE LA VIDA RURAL

Inauguració de The Dust Bowl.

Quan la natura es rebel·la

El divendres 16 de febrer es va inaugurar l’exposició de producció pròpia The Dust Bowl. Quan la natura es rebella. Aquesta mostra, que tracta un episodi ocorregut als Estats Units als anys 30, es presenta com a exemple paradigmà�c de la falta d’entesa entre els humans i la natura.

La presentació va anar a càrrec de Nicolau Brossa, president de la Fundació Carulla; Àlex Rebollo, comissari; Marcos C. Mandojana, cònsol d’EUA a Barcelona; i David Rovira, alcalde de l’Espluga. En els parlaments es va remarcar la importància de recuperar un fet històric

d’aquesta magnitud, l’encert de la reflexió sobre els refugiats climà�cs i diversos elements de la museografia.

Amb la voluntat de fer palès un problema que ens afecta a tots, per lluny que el puguem sen�r, el museu ha creat una exposició que versa sobre els refugiats climà�cs, les seves causes i els problemes que es deriven de la seva situació.

El Dust Bowl, literalment conca de pols, és el fenomen que s’esdevé a les Grans Planes dels Estats Units durant els anys 30 com a conseqüència de la desmesurada ambició humana. Un desastre mediambiental que, agreujat per la crisi econòmica dels 30, la Gran Depressió, es va conver�r en una catàstrofe humanitària.

Amb la intenció d’augmentar la produc�vitat dels sòls, els immigrants europeus que van arribar a les Grans Planes durant el segle XIX, desplaçant o aniquilant les comunitats indígenes del territori, van subs�tuir la vegetaEL FRANCOLÍ

ció i els cul�us autòcton. Aquest canvi en el medi coincideix amb la pràc�ca total desaparició dels bisons, factor regulador de la vegetació, caçats indiscriminadament pel valor de la seva pell. El canvi de la vegetació autòctona per herba de pastura en una zona de sòl àrid i climatologia extrema, amb sequeres recurrents, acaba provocant la deser�tzació del territori. Els camps sucumbeixen a les dures condicions climà�ques i el vent fa estralls sobre un sòl desprotegit. Consegüentment, es provoquen espectaculars tempestes de pols que fan impossible la vida a la zona i provoquen l’emigració forçosa de la població. Aquest èxode massiu, cap a Califòrnia, queda immortalitzat en les fotografies de Dorothea Lange i Art-

hur Rothstein, entre d’altres, que, a instàncies del govern, documenten el Dust Bowl i els seus efectes.

Prenent el Dust Bowl com a cas paradigmà�c de les conseqüències que pot generar l’abús de l’home vers la natura, es mostren sis casos de refugiats actuals o que ho seran en un futur molt proper a causa del canvi climà�c.

A banda de la mostra, que es podrà veure fins al 30 de juny, s’han programat una sèrie d’ac�vitats vinculades a l’exposició. La programació respon a l’objec�u d’oferir espais de reflexió, debat i anàlisi sobre totes les derivacions del cas tant naturals com humanes o culturals.

Hi haurà visites comentades, debats, conferències, cinefòrum i música en directe. ■

34

FEBRER 2018

MOSSECS FILOSÒFICS Elles són jo

MONTSE BOSCH-SAUMELL En mi hi ha la veu de moltes dones velles i totes em parlen quan jo em miro, ES VA LLEVAR de pressa, sen�a els repics de pluja ma�nera a les finestres del pis, tal com faria més tard i a corre-cuita l’aigua que queia damunt del seu cos.

Dutxa de bon dia i tovalloles netes que abracen una nuesa molla. Ma� d’hivern de fred intens, i a la ràdio s’explica un locutor animat, “avui és 8 de març, el dia Internacional de les Dones.”

Ella és una dona...és el seu dia?, qui ho sap...

Quant temps havia estat la seva essència silenciada?, quantes voltes incompresa?, quantes vegades enganyada i mirada amb menyspreu?, quants segles agredida?, quantes èpoques havia enterrat plenes de plors? S’ho preguntava i s’ho deia, ho rumiava.

I l’aigua con�nuava trucant damunt dels vidres, com aquelles veus de dona que sen�a dintre seu. El batec i el frec de milers de vides impregnades en la seva pell, dins la seva sang, en les seves cèllules. Lluites que havien plantat moltes dones, combats sembrats que havien guanyat ben valentes, unides i soles. Per a totes elles i aquell dia abans sor�r va escriure agraïda tot això en nom seu,

A tu dona, que t’han dit que no ets mare perquè no tens fills.

A tu dona, que t’han dit que no ets estimada perquè no ets muller A tu dona, que t’han dit que no ets prou perquè has dit NO Sàpigues que ets mare de tu mateixa, nodridora del que dius, fèrtil del que fas i estimada per ser TU. Parla de la nuesa, mocador de sentit, rialla del fer, camp del plor, pell.

Variació del temps, explicació del fat, intensitat del viure, execució.

So privat, i paraula del tacte, gesticulació!

Som pell, soc pell!

Ets pell!

Montse Bosch-Saumell

Fe d'errates: En el reportatge del mes de novembre "El Diari Oficial del país a nivell local" fet pel Ferran Civit, no van sor�r tots els arxius on s'anomena L'Espluga de Francolí, perquè aquests estan danyats. Si algú vol buscar aquestes cites, heu de buscar les següents dates: 01.04.1933, 01.04.1934, 01.07.1937, 01.05.1937, 01.10.1935, 01.09.1938, 04.05.1933, 04.12.1935 (2), 06.05.1935, 06.11.1935, 07.05.1934, 07.03.1936, 08.06.1933, 10.07.1937(2), 10.06.1937(2), 11.12.1934, 12.11.1933, 13.07.1935, 13.11.1938, 17.04.1937(2), 17.08.1937 (2), 17.02.1935, 17.10.1934, 18.12.1934, 18.07.1937, 21.12.1933, 21.06.1937, 21.06.10937 (2), 21.11.1934 (2), 21.11.10937, 21.09.1936 (2), 22.11.1936, 24.02.1936 (2), 24.06.1937 (2), 24.03.1936, 27.12.1938, 28.11.1933, 28.12.1934, 29.01.1936 (2), 30.01.196, 30.06.1936, 30.06.1934 i 30.05.1935. ■ EL FRANCOLÍ

35

FEBRER 2018

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

Gaudim de noves tecnologies tac: Robò�ca i tauletes a l’aula A Educació Infan�l hem iniciat la u�lització d’aquests recursos educa�us molt emergents a l’escola actual.

Són eines molt mo�vadores i que ens permeten iniciar l’alumnat en el desenvolupament d’habilitats, capacitats i competències bàsiques a través de la resolució de pe�ts reptes d’aprenentatges mitjançant l’ús de la robò�ca i tauletes.

LES BEE BOTS Són uns robots en forma d’abella molt diver�ts. Ens permeten poder programar-los per moure’ls. Els podem donar diferents ordres mitjançant uns botons que tenen a l’esquena.

Amb aquesta eina mo�vadora i senzilla es treballa el pensament computacional. Les abelles Bee Bot permeten començar a ensenyar control, llenguat-

ge direccional (endavant, endarrere, esquerra, dreta, girar, esborrar, avançar), programació de manera lúdica i fomentant el treball en equip.

El propòsit és introduir els més pe�ts en la programació d’un robot.

La planificació dels moviments de

les abelles els permetrà arribar a l’objec�u fixat, seguint els 4 passos: Pensar on vol arribar Indicar el recorregut Fer-ho Comprovar si ho ha preparat bé.

LES TAULETES Són un recurs didàc�c que doten d’un component mo�vacional donat que ells estan habituats a u�litzar-les. Afegides a les ac�vitats escolars afavoreixen l’atenció a la diversitat.

Les noves tecnologies a l’aula fan molt més fàcil els aprenentatges i amplien les possibilitats de coneixement.

Les ac�vitats es duen a terme a par�r de P-3 tenint en compte els interessos dels infants.

A Infan�l aprenem gaudint! ■

l’educació i el desenvolupament dels fills i filles, convidant-los a reflexionar i a compartir les seves experiències

ha concedit els Tallers per a pares i mares amb infants de 6 a 12 anys, del programa Créixer en família.

Es tracten els següents temes: El respecte i la confiança permet equivocar-nos!

Fills autònoms, no obedients!

Conflictes i responsabilitats Tal faràs, tal educaràs!

No s’aprèn només a l’escola!

Sessió monogràfica i de tancament de cicle Els tallers es realitzen durant sis dimarts consecu�us, començant el dimarts 13 de febrer i finalitzant el 20 de març, de 15h a les 17h. ■

Créixer en família I si els nens i nenes vinguessin al món amb un manual d’instruccions?

Ser pares i mares, avui en dia, no és un paper fàcil, ni existeix un manual únic que serveixi per enfocar amb èxit la tasca educativa de les famílies. Són molts els dubtes que s’han d’afrontar, com diferents les circumstàncies que envolten cada família.

El programa Créixer en família ofereix espais de suport, virtuals i presencials, als pares i mares interessats a conèixer aspectes que puguin influir de forma positiva en la cura, EL FRANCOLÍ

amb altres famílies .

Un any més el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ens

36

FEBRER 2018

ENSENYAMENT Sor�da a Sant Fruitós del Bages El dia dos de febrer els nens i nenes de 3r i 4t de l’escola Mar� Poch vam anar a la Fundació Alícia i al Mones�r de Sant Benet.

Vàrem agafar l’autocar a ldos quarts de nou del ma� per arribar abans de dos quarts d'onze a St. Fruitós, el camí va ser llarg.

Quan vam arribar vam esmorzar tots junts i després ens vam separar per grups. Els alumnes de tercer van començar visitant el Mones�r i els alumnes de quart vam fer un taller de cuina, i a l’acabar cada grup, vam fer canvi d’ac�vitat, els alumnes de tercer van anar al Mones�r i els de tercer al taller de cuina. De manera que, tots ho vam fer tot.

D’entrada, al grup del taller de cuina ens van projectar unes imatges sobre els aliments i ens van fer preguntes sobre l’alimentació saludable. A con�nuació, ens vam dividir en tres grups i a cada grup li va tocar fer una recepta diferent: canelons d’enciam, lasanya de verdures i pas�s de fruites. A l’hora de cuinar, vam tenir en compte les intoleràncies d’alguns companys/es de la classe. Finalment, cada grup va sor�r a explicar la seva recepta i quan vam acabar, vam fer un tast de tots els plats. El plat estrella que més va agradar va ser la lasanya de verdures.

Més tard, vam fer la visita guiada pel Mones�r de Sant Benet. Vam aprendre coses noves, com ara, la vida dels

monjos durant l’edat mitjana. Vam visitar l’església romànica i el seu preciós claustre, també estances com el celler, l’an�c forn, la cuina i les cel·les on resaven i dormien els monjos. Ens van ensenyar força audiovisuals per entendre la vida en aquella època.

Dinar, temps lliure i tornada.

En general, vam gaudir molt d’aquesta visita i ens agradaria repe�r-la amb la família. ■ Alumnes de quart

Els alumnes de 3er i 4art a la Fundació Alícia. Cedida

LLAR D'INFANTS MUNICIPAL

Carnaval a la Llar d'Infants El passat divendres 9 de febrer la Llar d’Infants Municipal va celebrar la Gran

EL FRANCOLÍ

Festa de Carnaval aquest curs amb el �tol Aprenem a volar, tots i totes disfressats de papallones de colors vius que ben bé impregnaven la rua, molt ben acompanyats de mares, pares i familiars dels infants. Aquesta és una gran festa compar�da que vivim i en gaudim tots plegats família i escola, aquest dia no podia faltar La molt honorable Carnestoltes, Rateta, que

37

encapçalava la rua amb la carrossa i ben acompanyada de la seva comi�va.

Els més pe�ts de la casa tot passejant amb el cotxet acompanyats d’ un familiar, després els infants de rialles asseguts al remolquet que els pares anaven es�rant i finalment el grup petons, els més grans a peu desfilant fins arribar a la plaça del casal.

Volem agrair a totes les famílies que han ajudat, col.laborat, participat d’ una manera o altra en la festa, i en especial a l’ Anna, mare i representant de mares i pares del consell escolar, per la seva gran implicació amb la festa i l’ escola. ■ FEBRER 2018

ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA MARE DE DÉU DEL CARME

Jo soc padrí... i jo fillol!

Donem el tret de sortida a l’activitat PADRINS DE LEC- esmentar la relació personal i afectiva que s’establirà TURA amb la cerimònia d’inici a càrrec de la directora entre ells i que de ben segur recordaran sempre. ■ del centre, la Sra Teresa Roig.

Tot és emoció. Qui serà el meu padrí?

Qui tindré de fillol? Després d’una breu introducció i un cop esbrinat el misteri, cada padrí (alumnes de 5è i de 6è) posa el carnet al seu fillol (alumnes de P-4, P-5 i 1r) i l’acompanya a la seva classe on mantenen una primera conversa sobre les preferències lectores de cadascú.

Durant mitja hora a la setmana padrins i fillols estaran junts llegint, comentant contes i gaudint de la lectura sempre amb l’acompanyament dels mestres. Els fillols, mitjançant aquesta activitat, potenciaran el hàbits d’atenció, escolta, interès... i els lectors, els més grans, s’esforçaran per llegir expressivament i amb fluïdesa. Cal Padrins i fillols de lectura. Cedida

Setmana de Carnaval a la Llar d’Infants La setmana del 5 al 9 de febrer va tenir lloc a la Llar d’Infants Vedruna Mare de Déu del Carme la Setmana de Carnaval. Una setmana temà�ca on l’alegria, la disbauxa i la diversió van ser protagonistes i van fer que cada dia d’aquesta setmana fos una festa.

Durant la Setmana de Carnaval els nens i nenes, amb la par�cipació i la col·laboració de les famílies, van venir cada dia a l’escola amb un complement de carnaval per disfressar-se. Així doncs el dilluns tocaven els barrets i els infants van lluir durant tot el dia uns barrets ben vistosos que van portar de casa. El dimarts va ser el dia dels mocadors grans i els nens i nenes es van disfressar amb els mocadors simulant capes de súper herois o ves�ts de princeses. Dimecres era el dia de les corbates i des dels més pe�ts EL FRANCOLÍ

fins als més grans de la Llar d’Infants anaven tots ben elegants. Dijous tocaven les perruques, quina varietat de perruques i quines rialles feien els

38

infants quan es veien al mirall i es miraven entre els seus companys.

Finalment va arribar divendres, el dia més esperat per als nens i nenes

FEBRER 2018

ENSENYAMENT ja que era el dia en el qual podien lluir les disfresses amb les quals havien vingut de casa. A les 11 del ma� va començar una lluïda Gran Rua Escolar de Carnaval que va sor�r de l’Escola Vedruna Mare de Déu del Carme encapçalada pels infants de la Llar d’Infants, i que va recórrer els carrers del voltant de l’escola fins a finalitzar a la pista poliespor�va. En aquesta Rua tots els nens i nenes de l’escola hi van

par�cipar, des dels més pe�ts de la Llar d’Infants fins als més grans de Primària. Princeses, bruixes, súper herois, reis, monstres, pallassos, diables... tot un seguit de personatges fantàs�cs van desfilar en aquesta bonica i diver�da Rua. A la festa s’hi va sumar la Reina Carnestoltes. Una ratolineta bonica i simpà�ca que va animar a pe�ts i a grans a ballar i a gaudir de la gran festa al

ritme de la música animada que amenitzava la festa.

Cal remarcar el gran èxit d’aquesta Gran Rua Escolar gràcies a la gran assistència i par�cipació de les famílies i amics que van acompanyar als alumnes de l’escola durant la desfilada pels carrers de l’Espluga de Francolí. Una bonica festa celebrada per tota la comunitat educa�va de l’Escola Vedruna Mare de Déu del Carme. ■

Els alumnes de segon visiten la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola El passat dijous dia 8 de febrer, els alumnes de 2n d’Educació Primària de l’escola Vedruna Mare de Déu del Carme de l’Espluga de Francolí van anar a visitar la biblioteca municipal. El motiu de la sortida va ser fer una activitat sobre l’organització i funcionament de la biblioteca, que forma part del Pla Lector del nostre centre.

Quan van arribar se’ls va explicar que l’edifici on està ubicada la biblioteca era un antic hospìtal i que en aquest lloc, al llarg dels anys, s’hi han fet moltes i variades activitats, tant comercials, com educatives, com mèdiques.

Just abans d’entrar al recinte de la biblioteca van poder observar el mural pintat per Joan Turu amb ajuda d’alumnes de la nostra escola i de l’escola Martí Poch, on es poden veure diferents estampes de contes tradicionals com ara Pinotxo, el gat amb botes, la Caputxeta vermella, en Patufet,... Als nens i nenes els va agradar moltíssim!

Ja dins la biblioteca, la bibliotecària els va explicar l’organització dels llibres per edats i temàtiques. També van poder veure l’apartat de les pel·lícules. Tot seguit van fer una pràctica de buscar llibres diferents acompanyats de la Núria, la bibliotecària, i després van omplir un dossier amb preguntes sobre tot allò que se’ls havia explicat.

Per acabar la visita, la Núria els va delectar amb la lectura del conte “Orelles de papallona”.

Van marxar molt contents i amb ganes d’anar a buscar nous llibres, aprofitant que tots tenen el carnet de soci de la biblioteca. ■ EL FRANCOLÍ

39

FEBRER 2018

ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ I CALLAU

L’Ins�tut Joan Amigó visita l’Infok Què són els mitjans de comunicació? El regidor s’encarrega de distribuir les Com organitzen els con�nguts? Qui es- imatges i dona les ordres finals perquè cull les no�cies que ens arriben? Aques- tot arribi en condicions a les nostres tes i moltes altres preguntes que ens ha- llars. Al llarg de les tres hores que va duvíem fet a classe les vam poder contes- rar la visita ens vam creuar i saludar amb tar gràcies a la visita que el centre va fer periodistes de la casa com l’Eloi Cordoa les instal·lacions de TV3, situades a Sant mí , l’home del temps, al qui vam deJoan Despí. La guia que ens va atendre manar molt educadament per què no ens va explicar que els quatre edificis havia nevat a L’Espluga. Els altres edifiprincipals ocupen 35.000m2 de les 4,5 cis contenien les unitats mòbils a punt hectàrees totals. La primera sorpresa que per sor�r en el moment que arribava la ens vam trobar va ser la salutació de l’Es- necessitat de cobrir una no�cia que acapartac Peran que va accedir a fer-se una bava de passar, la redacció i la zona de selfie amb tots nosaltres i ens va explicar que ara treballa de guionista del programa Al cotxe, que vam veure quan ja marxàvem.

El primer edifici en el que vam entrar té muntats els platós dels programes que actualment estan en graella com el Teleno�cies, el FAQS o l’Està passant. Vam descobrir el magatzem on guarden i reu�litzen tots els decorats com el dels Super3, vam entrar a la realització i ges�ó dels programes on hi ha un munt de monitors i cadascun te la seva funció. Alumnes de l'Institut amb l'Espartac Peran. Cedida

vestuari i maquillatge.

Finalment, ens esperaven els conductors de l’espai InfoK que ens van explicar la selecció de no�cies, l’enfocament que en fan degut al públic al qual es dirigeixen, el plató amb un croma i la funció de tot el tema digital, de gran importància en el muntatge del programa. L’InfoK és un programa dirigit a nois i noies de 8 a 12 anys que volen estar informats i conèixer l’actualitat, i es pot veure de dilluns a dijous a les 19,30h. en directe pel canal Super3. Consta de diferents seccions com l’inforeporter, l’infoekonomia, llibres, propostes, experiments cien�fics i especials.

Dura aproximadament dotze minuts i el seu nom prové de ser l’informa�u de l’an�c canal K3. A Europa hi ha pocs països que �nguin un informa�u per aquesta franja d’edat i és interessant seguir-lo per començar a habituar als nois i noies a ser conscients de la realitat que els envolta, explicada expressament per a ells. ■ Eulalia Serra, Rosa Casals i Núria Ribes

El desafiament de la fam i com plantar-li cara El passat dijous, l’alumnat de 2n d’ESO de l’Ins�tut Joan Amigó i Callau de L’Espluga van rebre la visita de dues voluntàries de Mans Unides que van explicar, de manera molt amena, l’evolució d’aquesta xacra i els con�nents que s’hi veuen més afectats: Àfrica, Àsia ocupa la segona posició i Sud Amèrica la tercera.

Al principi de la xerrada hem pogut conèixer el superheroi, que serà l’enEL FRANCOLÍ

carregat de combatre els malèfics, i les seves respec�ves caracterís�ques. El superheroi ha de ser respectuós amb l’entorn, involucrat amb la lluita contra les injus�cies, empà�c amb tothom, etc. Dels malèfics hem conegut a Au Babau, al Dr Pupes (que vol el mal per tots i totes), Jus� No (que no vol la jus�cia global), la Fada Ri Keza, Petro Lex i el Capità Malbaratament. Sobre tots

40

ells hem anat escoltant, al llarg de la xerrada, la seva par�cipació en les causes de la desigualtat del repar�ment d’aliments entre la població mundial.

A con�nuació ens han explicat les possibles causes d’aquest greu problema si en aquests moments es produeixen més aliments per persona que fa 30 anys. Causes com són el malbaratament dels aliments, la globalitzaFEBRER 2018

ENSENYAMENT ció i el canvi climà�c, les polí�ques econòmiques dels països desenvolupats, la producció de biocombus�ble, l’especulació amb els preus dels aliments...

Tot seguit hem conegut quines són les mesures que podem començar a realitzar en la nostra vida quo�diana per poder canviar la situació actual, tant a nivell col·lec�u com a nivell individual.

Per exemple aturar la destrucció del medi ambient, promoure l’agricultura que preservi els ecosistemes, evitar el malbaratament dels aliments...

Per úl�m ens han explicat un conte sobre una nena (l’Ariana) i la seva família a Hai�, on viuen amb penúries. Aquesta família pateix fam, pobresa i desigualtat de drets. Amb aquest conte hem pogut conèixer la situació desesperada de milers de persones amb la diferència

que té un final feliç. Però això no els hi passa a tothom, molta de la població mundial viu en condicions infrahuma-

nes i això és el que hem de combatre entre totes i tots, com el superheroi! ■ Teresa Rubio

Un moment de la xerrada. Cedida

L’ins�tut par�cipa al girl’s day de la URV Un grup de noies de 3r d’ESO han participat a la jorna- educació per poder revisar els rols de gènere transmeda organitzada per l'Escola Tècnica Superior d'Enginye- sos i majoritàriament assumits en la divisió sexual del ria (ETSE) i l'Escola Tècnitreball. Les activitats proca Superior d'Enginyeria gramades es basen en Química (ETSQ) en coll’exposició de la professió laboració amb l'Observad'enginyera, donar a cotori de la Igualtat de la nèixer les titulacions URV. Es tracta d'un cond'enginyeria presents a la junt d’activitats per proURV, oferir un petit tast mocionar els estudis pràctic de les diferents d'enginyeria entre les esenginyeries i una visita tudiants d'ESO. Amb general al campus d'enaquest objectiu, es dona ginyeria. visibilitat i es mostra a les Tot i els inconvenients alumnes la presència de meteorològics presents professionals dones en el dia 27 de febrer, l’intecamps com l'Enginyeria o rès i implicació del grup la Tecnologia, així com la ha estat en tot moment conveniència dels equips positiu i de ben segur sede treball mixtos per obrà la llavor de moltes i botenir un millor rendiment. nes enginyeres en un fuAmb aquesta jornada tur no molt llunyà. ■ es pretén actuar com un Josep Besora element de cohesió i co- Les noies de 3er d'ESO visien l'URV. Cedida Professor de Tecnologia EL FRANCOLÍ

41

FEBRER 2018

EL RACÓ DE PENSAR 㐀 䜀伀吀䔀匀

䈀䔀一 䌀伀䴀倀吀䄀䐀䔀匀

䔀一䌀䤀䄀䴀

Josep Maillo

Els familiars del Josep Es�vill Mar� volem agrair-vos a tots/es les mostres de condol rebudes, així com les paraules de reconeixement i d'afecte que, tant de forma personal com les publicades en aquesta revista, ens heu fet arribar i deixen constància de l'es�ma que li teníeu.

Moltes gràcies. ■ Família Estivill-Morgades

EL FRANCOLÍ

42

FEBRER 2018

NATURA SINGULAR El pica-soques blau (Sitta europaea)

EL pica-soques blau és un ocell de mida pe�ta (uns 14cm, un pèl més gros que un pardal) que viu en ambients forestals. Les seves urpes proveïdes de fortes ungles li permeten “caminar” amb facilitat pels troncs dels arbres en qualsevol posició: ver�cal, horitzontal, o fins i tot cap per avall. És un ocell es�litzat, amb una coloració força vistosa, blau-grisós per sobre i ocre a les parts inferiors i un bec punxegut i rela�vament llarg que u�litza per furgar l’escorça tot cercant insectes, fruits o reserves de menjar que hi ha amagat. Fa el niu en forats d’arbres, sovint perforats ocells més grossos, però en redueix l’orifici d’entrada amb fang.

El podem trobar per qualsevol àrea boscosa del nostre terme, tot i que és més abundant als boscos de les muntanyes de Prades.

Arbres singulars

Núm.47 El salze del Parc Fluvial La proximitat del riu, amb aportació d’aigua constant ha permès a aquest salze assolir una alçada excepcional (els salzes no solen superar els 12m). És un més dels gegants que tenim al Parc Fluvial

Espècie

Salze, Salix alba

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30m: 2,60m i 1,95 Perímetre del tronc a la base: 3,90m i 3,60m Ample de la capçada: 12-17m Alçada: 18,8m

Ubicació

Al parc fluvial a la riba sud del Francolí, entre el xop de la Cova i el Celler Rendé Masdéu

Coordenades

41°23'53.9"N 1°06'14.7"E (41.398303, 1.104082 a Google Maps)

facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@gmail.com. Més informació a www.naturasingular. cat

Pitu Amigó EL FRANCOLÍ

43

FEBRER 2018

Concurs de Dibuix de la Fira

EL FRANCOLĂ?

44

FEBRER 2018

Hanna Pavo Retamozo